PATOLOGIA RESPIRATÒRIA

VOCABULARI(1)

• Broncospasme– reducció de la llum de bronquis i

bronquíols.

• Broncodilatadors– fàrmacs que dilaten la via aèria.

• Bronquiectàsies– dilatacions irreversibles de bronquis

terminals i alvèols.

• Dispnea– sensació de dificultat respiratòria.

No sempre respiratòria.

VOCABULARI(2)

• Emfisema pulmonar– destrucció de bronquíols i alvèols. Hi ha dispnea,

hiperreactivitat bronquial i hiperinsuflació pulmonar.

• Hemoptisi– sang amb la tos.

• Hiperreactivitat bronquial– predisposició al broncospasme.

• Hipòxia de la [O2] a sang arterial.

• Hipercàpnia de la [CO2] a sang arterial.

VOCABULARI(3)

• Insuficiència respiratòria

– qualsevol situació en què el sistema respiratori és incapaç de mantenir un intercanvi de gasos en sang arterial correcte. Pot ser:• aguda: l’intercanvi de gasos previ era

correcte.• crònica: l’intercanvi previ és incorrecte,

però tolerat.• crònica reaguditzada: la situació varia

augmentant la hipòxia i/o hipercàpnia i per tant precipitant la dificultat respiratòria.

INTERROGATORI AL PACIENT(1)

• Al·lèrgies • Hàbits tòxics

– tabac– enolisme– drogues

• Antecedents laborals: – riscos d’intoxicació amb MM PP– minaires, mecànics, treballadors

en fàbriques de fluorescents, frens, uralita..., agricultors: granges, conreus de cereals...

INTERROGATORI AL PACIENT(2)

• Antecedents patològics– càrdio-vascular, pulmonars, diabetis mellitus,

cirurgia recent o allitament prolongat, psiquiàtrics: crisi d’ansietat o de pànic

– aconseguir informes previs.

• Medicació que està prenent.• Malaltia actual

– dispnea?– ha passat altres vegades? – sobtada o evolutiva?

FISIOPATOLOGIA RESPIRATÒRIA(1)

• Insuficiència respiratòria, dispnea i dificultat respiratòria no són sinònims, però s’utilitzen indistintament (incorrectament).

• Insuficiència respiratòria – dada de laboratori:

• paO2< 60 mm Hg (hipòxia) i/o paCO2> 50 mm Hg (hipercàpnia).

• Dispnea– és un símptoma i per tant subjectiu.

FISIOPATOLOGIA RESPIRATÒRIA(2)

• Dificultat respiratòria – conjunt de signes:

• aleteig nasal• estirada traqueal• retracció m. intercostals i

supraclaviculars• respiració tòraco-abdominal

– sense capacitat d’oxigenar la sang o eliminar CO2. No sempre és pulmonar:• via aèria superior• central• via aèria inferior

– aguda, crònica o crònica reaguditzada.

INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA CRÒNICA REAGUDITZADA(1)

• Les causes són: malalties pulmonars, alteracions toràciques i malalties neuro-musculars.

• Els malalts desenvolupen mecanismes de compensació, tolerant situacions d’hipòxia i/o hipercàpnia.

• Quan l’equilibri es trenca es produeix la insuficiència respiratòria crònica reaguditzada.

• La causa més freqüent és la descompensació de l’MPOC.

INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA CRÒNICA REAGUDITZADA(2)

• El concepte MPOC engloba (entre altres): – bronquitis crònica: tos amb esput

diaris 3 m/any, durant més de 2 a.– emfisema pulmonar: destrucció dels

alvèols amb facilitat per col·lapsar-se. Tòrax en forma de bóta.

• El pacient descompensat tindrà: de l’esput i de la dispnea habitual, alteracions del son, cefalea i dels edemes.

• Dificultat respiratòria depenent de la severitat de la descompensació.

CRISI D’ASMA(1)

• Crisis agudes, habitualment sense símptomes previs causats per hiperreactivitat de tràquea, bronquis i bronquíols davant estímuls que provoquen broncospasme i de la producció de moc.

CRISI D’ASMA(2)

• S’inicia amb tos seca i dispnea.

• Sorolls respiratoris típics: sibilants (xiulets), perceptibles des de fora.

• Quan un asmàtic deixa de xiular pot ser per empitjorament (no surt prou aire perquè xiuli).

• Dificultat per parlar seguit.

SÍNDROME D’HIPERVENTILACIÓ

• Taquipnea sense causa que la justifiqui. Hi ha una eliminació excessiva de CO2 que provoca alteracions de l’equilibri àcid-base.

• El pacient tipus és jove, pateix nerviosisme o crisi de pànic, es mareja, té sensació de formigueig al voltant de la boca, a mans i peus que acaba amb contracció muscular. Pot tenir dolor toràcic atípic.

• La nostra actitud, després de descartar signes de dificultat respiratòria i falta d’O2, serà tranquil·litzar-lo i ajudar-lo a controlar la respiració.

• Poc a poc aniran remetent els símptomes .

PULSIOXIMETRIA

• Mesura el percentatge d’hemoglobina (Hb) oxidada en sang arterial mitjançant espectres lumínics.

• L’Hb rica en O2 és vermella brillant i la pobre en O2 és vermella fosca.

• Amb un diode emissor de llum en un extrem i un receptor en l'altre, l'aparell mesura l'absorció espectrofotomètrica i dóna un càlcul de la SpO2.

PULSICOXIMETRIA

• Mesura el percentatge de carboxiHb.

• Funciona per principis molt similars al de la pulsioximetria

• És molt útil per valorar a persones afectades per fum d’incendis i per tant per decidir si cal o no trasllat hospitalari. Malgrat això no és material de les ambulàncies de SVA (si del GEM de Bombers)

ACTUACIÓ DAVANT EL PACIENT AMB DISPNEA(1)

• Posició del pacient:– conscient: semiassegut o assegut amb

les cames penjant.– inconscient i respiració espontània:

PLS.– en aturada respiratòria: decúbit supí

per fer maniobres.

• Descordar les robes que l’angoixin.

• Suport psicològic.

• Repòs físic absolut.

ACTUACIÓ DAVANT EL PACIENT AMB DISPNEA(2)

• No demorar el trasllat • Tenir disponible el material per SVB.• Els objectius són: , reconèixer la

hipòxia per començar l’oxigenoteràpia.

• Revalorarem constantment l’estat del pacient per reconèixer la bradipnea i l’aturada respiratòria.