CBEM M3 Tema 8.1.pdf

TOXICOLOGIA INDUSTRIAL I MATÈRIES INDUSTRIAL I MATÈRIES PERILLOSES

GENERALITATS(1)

• La feina del bomber comporta un contacte amb elements tòxics que pot ser conflictiu per:

– excepcionalitat: els mecanismes de protecció normals han desaparegut.

– temps: immediatesa i durada de la 1a intervenció.intervenció.

– entorn: les condicions poden ser caòtiques.

– foc: capacitat de crear nous tòxics.

– incertesa: no es coneixen, en un primer moment, ni substàncies ni lloc d’actuació.

GENERALITATS(2)

• Intoxicacions agudes i cròniques.

– en un treball les intoxicacions agudes són excepcionals i les cròniques han d’estar totalment previngudes. previngudes.

– els bombers poden patir-ne d’agudes i de cròniques, com als focs forestals o als focs de poca intensitat i llarga durada a l’aire lliure, si no s’usen l’EPI i l’ERA(mascaretes en els focs forestals).

DEFINICIÓ DE TÒXIC I DE TOXICOLOGIA

• Tòxic és qualsevol element que, en contacte amb els éssers vius, produeix lesions i/o efectes adversos.

• S’han identificat més de 9 milions de substàncies químiques naturals i sintètiques. Menys de 3.000 causen el 95% de les intoxicacions.

CONCEPTES GENERALS(1)

• Dosi-efecte– els efectes vénen determinats

per la dosi i per la reacció de l’organisme davant la substància tòxica.substància tòxica.

• Exposició aguda versusexposició crònica.– els efectes són molt diferents.

En l’exposició crònica tenen gran importància els efectes acumulatius.


• Efectes indesitjables

– reaccions al·lèrgiques.– reacció idiosincràtica.

• a dosis �� reaccions molt ��

asbest

– toxicitat tardana.• es poden produir tumors després de

20 o 30 anys

– efectes tòxics reversibles i irreversibles

– toxicitat local i sistèmica– toxicitat sistèmica


• Reaccions fototòxiques.

– necessiten l’acció de la llum solar

• Efectes sinèrgics

– quan s’ajunten dos o més productes. Una acció potencia l’altra, com l’alcohol i les drogues sedants.

VIES D’ENTRADA: VIA RESPIRATÒRIA(1)

• Gasos, fums, pols, aerosols.

• La més freqüent pel bomber.

• Toxicitat sistèmica per pas a la circulació.circulació.

• Toxicitat local:– irritació: Cl, NH3, ClH.– dissolució del surfactant: tòxics

liposolubles (hidrocarburs, dissolvents i alcohols).

– símptomes després de 24 h.


• Mecanismes de defensa i absorció pulmonars

– la gran superfície pulmonar i de perfusió, fan l’absorció ràpida i ��.

– grandària de les partícules i lloc on es – grandària de les partícules i lloc on es dipositen

• foses nasals: retenen partícules > 10 µ.

• tràquea i bronquis: 5-10 µ. Eliminades pel moc.

• alvèols: d’1 a 5 µ. Les < 1 µ queden suspeses en l’aire i es poden absorbir.

(segueix)


– les intoxicacions respiratòries presenten característiques pròpies:

• poden ser agudes i greus per arribada ràpida al torrent circulatori.

• el pulmó intercanvia de 6 a 8 m3 d’aire/dia: poden produir-se intoxicacions amb petites [ ] de tòxic.

• en no passar el tòxic pel fetge, els mecanismes de defensa i metabolització són ineficaços.

VIES D’ENTRADA: VIA DIGESTIVA

• És la via d’absorció més freqüent

• L’absorció es fa a estómac i budell prim.

• Penetren:• Penetren:– líquids: aigua contaminada,

productes de neteja, alcohol....– sòlids: aliments en mal estat,

tòxics vegetals (bolets, herbes), verins (insecticides, raticides...), medicaments...

VIES D’ENTRADA: VIA CUTÀNIA i MUCOSA

• La pell és relativament impermeable a ions i solucions aquoses.

• Les substàncies liposolubles són absorbides fàcilment. són absorbides fàcilment.

• Els tòxics travessen la pell a través de les glàndules sudoríferes, les sebàcies i el fol·licles pilosos.

PRINCIPIS GENERALS DE TRACTAMENT I ANTÍDOTS(1)

• Control de l’entorn

– Coneixeu els plans d’emergència de les indústries de la zona.

– Protegiu-vos del tòxic: EPI i ERA.– Protegiu-vos del tòxic: EPI i ERA.

– Protegiu marcant una àrea de seguretat.

– Identifiqueu la substància i la potencial toxicitat.

– Conserveu tots els envasos i les mostres del producte o dels vòmits.


• Avís a Control Central

– Comuniqueu a Control la situació del sinistre (extensió, afectació a persones, tòxics afectació a persones, tòxics involucrats o sospitosos, etc.).

– Aviseu la metgessa / el metge de guàrdia del GEM. Pot informar dels efectes del tòxic, el tractament i les mesures de protecció.


• Socorreu

– Inicieu SVB si és necessari.

– Separeu o diluïu la substància de la pell. Renteu 20’ amb aigua i amb aigua i sabó, si és liposoluble.si és liposoluble.

– No doneu res per boca. No induïu el vòmit (risc de broncoaspiració). No neutralitzeu el tòxic. Porteu la persona intoxicada a l’hospital i, si és possible, una mostra del tòxic.


• Antídots

– per a alguns tòxics hi ha antídots específics als hospitals

– el GEM té antídot per a cianur– el GEM té antídot per a cianur

– són terapèutica prioritària

– els administra sempre un metge

– tenen efectes secundaris

– no substitueixen les mesures generals

– efectius per a un petit nombre de tòxics

MESURES D’AVALUACIÓ DE RISCS PER A LA SALUT(1)

• S’ha de considerar: via d’administració, dosi, durada de l’exposició, tipus d’efecte, etc.– DE50: Dosi eficaç 50. – DE50: Dosi eficaç 50.

• quantitat que produeix efectes al 50% dels exposats.

– DL50: Dosi letal 50• la necessària per matar

el 50% dels exposats.

(segueix)

DL50


– DT50: Dosi tòxica 50• la que cal per a produir

toxicitat al 50% dels exposats.

– CE50:

DT50

– CE50: • per inhalació, es mesura la

concentració a l’aire i s’obté: [ ] efectiva 50 (CE50) i [ ] letal 50 (CL50).

– ppm. • la [ ] és < al 0,1%


• Concentracions per via inhalatòria– s’estableix una quantitat admissible, que no suposi perill per la

salut dels treballadors exposats.

• La Unió Europea ha elaborat una llista de concentracions atmosfèriques admissibles. – TLV-TWA (Threshold Limit Value - Time Weighted Average– TLV-TWA (Threshold Limit Value - Time Weighted Average– TLV-STEL– MCA i TLV-C– EEL – BEIS


• TLV-TWA

– el TLV-TWA és la quantitatmitjana de substàncies a l’aire que no produeix efectes tòxics en treballadors tòxics en treballadors exposats 8 h/dia 5 dies per setmana al llarg de la vida professional.

– els TLVs són límits recomanables i no una frontera entre condicions segures i perilloses.


• TLV- STEL

– és la quantitat màxima tolerable per a exposicions de curta durada

– una exposició no implica – una exposició no implica irritació intolerable, ni danys irreversibles, ni narcosi que pogués afavorir els accidents

– no s’han de tolerar més de 4 exposicions/dia i cada exposició ha d’estar separada de la següent almenys per 1 h.


• MCA i TLV-C

– TLV-C: màxima quantitatadmissible en l’ambient de treball en qualsevol moment.

– MCA: quantitat màxima admissible.

– són valors màxims, per a algunes substàncies, que no han de ser mai sobrepassats (gasos irritants i substàncies de toxicitat ràpida).


• EEL

– EEL: límit d’exposició d’urgència. – Quantitats màximes de propel·lents

tolerades, en accidents, durant molt poc temps. No impliquen efectes nocius majors.

– No s’han de confondre amb els TLV-– No s’han de confondre amb els TLV-STEL: quantitats tolerables després d'exposicions de curta durada.

– es poden practicar anàlisis per detectar la quantitat de substància absorbida o descobrir-ne efectes incipients.


• BEIS

– BEIS: Índex Biològic d’Exposició

– s’utilitza per posar de manifest l’absorció d’un xenobiòtic(agent tòxic) per part d’un ésser viu i per valorar el grau d’afectació.

METALLS PESATS(1)

• Presents en l’ambient i en processos industrials: plom (Pb), mercuri (Hg), arsènic (As), cadmi (Cd), ferro (Fe).

• Tenen l’efecte tòxic més important en el SNC. en el SNC.

• La legislació prohibeix o en regula l’ús, però s’han acumulat en l’ambient– es poden trobar en deixalleries.

• Els metalls pesats acumulats al cos poden extreure’s amb medicaments que es diuen quelants.

METALLS PESATS(2)

• Plom – ha estat present en gasolina,

pintures, conduccions d’aigua i envasos d’aliments.

– la intoxicació causa símptomes gastrointestinals (exposició crònica), gastrointestinals (exposició crònica), neuromusculars i del SNC (exposició aguda). Pot provocar malalties de la sang i del ronyó.

• Mercuri– en agents antibacterians i antifúngics

per a l’agricultura i en combustibles fòssils.

METALLS PESATS(3)

• Arsènic

– present en baixes quastitatsl’aire, l’H2O i la terra

– plaguicida.

– es genera en apagar amb aigua escòries dels forns de metalls i en focs de deixalleries

– símptomes digestius amb vòmits i sagnats, danys a la circulació, SNC, ronyó, fetge, pell i sang

METALLS PESATS(4)

• Tractament (en tots els casos):

– suport circulatori– suport circulatori– prevenir el xoc– O2

– trasllat

TÒXICS AMBIENTALSNO METÀL·LICS

• Penetren pels pulmons – alguns passen a la sang – d’altres, s’eliminen– una petita fracció pot quedar

retinguda al cos.retinguda al cos.

• Més comuns: SO2, SO4H-, O3, NO2, aldehids i acroleïna, CO.

• Els contaminants ambientals en persones no malaltes produeixen lesions cròniques o subagudes.

HIDROCARBURS(1)

• Metà, propà, età, butà– asfixiants simples: desplacen

l’O2 ⇒⇒⇒⇒ asfixia.

– tractament: SVB i trasllat.– tractament: SVB i trasllat.

• Dissolvents orgànics, hexà, cetona– deprimeixen el SNC. – tractament: SVB i trasllat. No

induir el vòmit.

HIDROCARBURS(2)

• Gasolina i querosé

– si es vomita i s’aspira hi ha una altíssima mortalitat. altíssima mortalitat.

– tractament• SVB• trasllat • no induir el vòmit

HIDROCARBURS HALOGENATS

• Cloroform, tricloroetilè, tetracloroetilè, tricloroetà, tetraclorur de carbó.

• Els dissolvents industrials més usats. Molt liposolubles: usats. Molt liposolubles: s’absorbeixen ràpidament.

• La intoxicació pot produir depressió del SNC i afectació hepàtica especialment amb tetraclorur de C.

• Tractament: SVB i trasllat.

ALCOHOLS, GLICOLS I HIDROCARBURS AROMÀTICS(1)

• Etanol– l’alcohol de les begudes

• Metanol– anticongelant i dissolvent en pintures i – anticongelant i dissolvent en pintures i

vernissos. Molt tòxic per ingestió.– ceguesa, afectació del SNC i intestinals

• Isopropanol i etilenglicol – anticongelants.


• Benzè

– dissolvent molt tòxic

– intoxicacions per inhalació, produeixen mareig, eufòria, cefalea, dolor toràcic i alteració en la marxa dolor toràcic i alteració en la marxa

– en intoxicació greu visió borrosa, tremolors, respiració superficial, irregularitats ventriculars i inconsciència.

– l’exposició crònica produeix anèmia i leucèmia


• Tolué– dissolvent. – produeix depressió del SNC. – causant de l’addicció a la cola.

• Tractament (tots)– SVB i trasllat.

HALÒGENS

• Fluor, clor, brom i iode.

• Es combinen amb d’altres • Es combinen amb d’altres elements formant substàncies tòxiques.

HIDRÒXID SODIC (SOSA CÀUSTICA)

• És un àlcali molt potent (lesió més corrosiva que per un àcid).

• Especialment perillós per contacte amb pell, mucoses i ulls.amb pell, mucoses i ulls.

• Tractament– control de constants vitals, dilució

amb rentat abundant durant 15 min, despullar i trasllat.

– no induir el vòmit.

CLOR(1)

• Gas verd-groguenc, 2’46 vegades més dens que l’aire.

• El transport de Cl té riscos– les cisternes contenen 1 kg. de Cl líquid per litre de – les cisternes contenen 1 kg. de Cl líquid per litre de

capacitat, a una pressió elevada.

CLOR(2)

• S’utilitza per a insecticides, dissolvents, colorants, esterilització d’aigua de consum urbà, piscines, desinfecció d’aigües residuals i com a blanquejador en residuals i com a blanquejador en la indústria paperera i tèxtil.

• El risc pot ser greu en els incendis de les indústries que l’utilitzen.

• És molt oxidant i hidrosoluble: destrueix teixits.

CLOR(3)

• El seu TLV és de 1 ppm. Per damunt de 0,3 ppm ja se’n detecta l’olor.

• En relació amb la quantitat produeix: – irritació de mucoses (1-3 ppm)– irritació moderada de vies respiratòries

(5-15 ppm)(5-15 ppm)– dolor toràcic i dispnea (30 ppm)– pneumonitis i edema agut de pulmó (50

ppm)– 100 ppm són letals en pocs minuts.

CLOR(4)

• Les manifestacions s’inicien amb llacrimeig, conjuntivitis, rinorrea, cefalea, mal de gola i de pit, tos i estridor. pit, tos i estridor.

• Gran capacitat de reacció quan s’allibera en un incendi. Es produeixen altres tòxics, com l’àcid clorhídric.

CLOR(5)

• El Cl produeix reacció exotèrmica en cadena amb ignició i àcid clorhídric. Els hidrocarburs s’inflamen espontàniament en presència de Cl.

• També pot produir reaccions endotèrmiques: el Cl gasós es combina amb el vapor d’aigua i produeix fred i àcid clorhídric.

• Tractament: SVB i trasllat

ÀCID CLORHÍDRIC (ClH)(1)

• Gas incolor, més pesat que l’aire, no inflamable. S’utilitza per a la síntesi de PVC, de dissolvents clorats, de clorurs i d’òxids metàl·lics, per al decapatge de metalls, decapatge de metalls, fabricació de colorants i plàstics i en la indústria farmacèutica.

• S’allibera en la combustió de PVC i del plàstic que envolta nombrosos cables, tapisseries acríliques, etc.

ÀCID CLORHÍDRIC (ClH)(2)

• El seu TLV és de 5 ppm. La irritació faríngia es produeix amb 15 ppm, i 100 ppm poden conduir a l'edema agut de pulmó en pocs minuts.

• Tractament: – contaminació cutània: despulleu

i dissolució amb aigua– ingestió: no induïu el vòmit.– inhalació: SVB, O2

– trasllat

AMONÍAC (NH3)(1)

• Gas incolor, alcalí, molt soluble en H2O, olor picant i sufocant. Es produeix per fermentació de matèria orgànica (clavegueres, pous morts, cria de bestiar en llocs tancats...). També es llocs tancats...). També es desprèn en la combustió de fibres artificials, llana i seda.

• Fabricació de fertilitzants, explosius, colorants, plàstics, indústria del fred i del petroli.

AMONÍAC (NH3)(2)

• Exposició moderada (accident domèstic): conjuntivitis, irritació nasal i laríngea, broncoespasme i dolor retroesternal.

– rentat abundant d’ulls i mucosa nasal.

– administració d’aire tebi i humit.

AMONÍAC (NH3)(3)

• Inhalacions importants: insuficiència respiratòria i edema pulmonar. Per damunt de 1000 ppm mort en pocs minuts. La projecció accidental sobre els ulls pot accidental sobre els ulls pot ocasionar ceguesa.

– tractament: SVB, O2 i trasllat.

ÀCID SULFÚRIC (SO4H2)

• Amb calor emet vapors irritants. Decapant de metalls, en bateries de Pb, fertilitzants i en la indústria química.

• Produeix irritació ocular, cutània i • Produeix irritació ocular, cutània i respiratoria.

• Tractament– contaminació cutània: despulleu

i dissolució amb H2O – ingestió: no induir el vòmit – inhalació: SVB, O2 i trasllat

MONÒXID DE CARBONI(1)

• Producte de la combustió incompleta de substàncies que contenen carboni. Es difon molt bé en l’aire. Molt tòxic.

• Fonts: incendis, combustió • Fonts: incendis, combustió incompleta dels aparells de butà, propà o gas natural, motors d’explosió i fum del tabac.

• Gas inodor i incolor. No provoca lesions directes ⇒⇒⇒⇒ pot ser difícil sospitar-ne la inhalació.


• És el tòxic exogen que més morts provoca. Desplaça l’O2 de l’Hb. – afinitat per l’Hb 250 vegades >

que l’O2. 2

• Després de 2 a 6 setmanes pot aparèixer un quadre neurològic molt greu en 10-30% de pacients no tractats.

• El fum dels incendis en pot contenir quantitats fins al 10%.


Nivell de carboxiHb Signes i símptomes

< 5% nivell normal

5-10% (persones cap manifestació

• Signes i símptomes associats als diferents nivells de carboxiHb

5-10% (persones fumadores)

cap manifestació

10% cefalea, irritabilitat

20% mareig, nàusees i dispnea

30% alteracions visuals

40% confusió o síncope

50% convulsions o coma

60% Col·lapse i mort


– carboxiHb < al 20% ⇒⇒⇒⇒intoxicacions lleus

– del 20 al 50% ⇒⇒⇒⇒ intoxicacions mitjanes reversibles

– > del 50% ⇒⇒⇒⇒ intoxicacions greus i risc de mort.greus i risc de mort.

• Tractament: – SVB– O2 a altes quantitats > de 15

lts/minut. – trasllat a unitat d’O2

hiperbàric.

ÀCID CIANHÍDRIC (CNH)(1)

• Olor d’ametlles amargues.

• Utilitzat com a insecticida, en les cambres de gas (EE UU) i a la guerra química.

• Intoxicació per inhalació: combustió de fibres sintètiques (poliuretà o niló), cotó, llana.

• El CNH forma cianur.

• Tòxic extremadament potent.


• Bloqueja l’O2 en la respiració tissular ⇒⇒⇒⇒ anòxia cel·lular, però no pulmonar (la sang està oxigenada). Potencia la intoxicació per CO.

• L’enverinament per cianur es produeix a les primeres etapes del foc ⇒⇒⇒⇒ s’havia infravalorat la toxicitat, pensant-se que la intoxicació per CO era la principal causa de mort per inhalació de fums.


• Tractament

– SVB– O2

– trasllat ràpid – trasllat ràpid – administrar antídot específic

prehospitalàriament.

SILICI

• Després de l’O2 el silici és l’element més abundant al planeta, per tant en moltes indústries tenen pols de silici que es pols de silici que es diposita en els alvèols.

• No produeix lesions agudes.

• Produeix la silicosi.

AMIANT

• S’utilitzava com a material no inflamable i aïllant, en teulades barrejat amb ciment (uralita), com a vestit de protecció contra el foc i en els frens dels vehicles. foc i en els frens dels vehicles.

• Ara està prohibit.

• La inhalació produeix fibrosi i càncer pulmonar.

• No produeix lesions agudes.

HIDROGEN SULFURAT -SULFHÍDRIC (SH2)(1)

• Gas incolor, de pudor d’ “ou podrit”.

• Per descomposició de matèria orgànica en clavegueres i pous morts, restes orgànics d’escorxadors, adobs de pells i vulcanització del cautxú. de pells i vulcanització del cautxú.

• És el tòxic responsable de la mort instantània de les persones que baixen a un pou mort o una claveguera. Produeix intoxicació per anòxia cel·lular.

HIDROGEN SULFURAT -SULFHÍDRIC (SH2)(2)

• Forma fulminant.– individus que entren en

clavegueres o pous morts, sense protecció.

• Formes subagudes.• Formes subagudes.– si la quantitat no és alta, hi

ha dispnea, vòmits, cefalea i embriaguesa.

• Tractament – SVB, O2 i trasllat.

BIÒXID DE SOFRE-ANHÍDRID SULFURÓS (SO2)

• Antioxidant en viticultura.

• En dipòsits de gra en fermentació.

• Responsable de la majoria de símptomes de la contaminació. símptomes de la contaminació.

• A dosis baixes irrita la mucosa respiratòria i dels ulls.

• Pot produir edema pulmonar i aturada respiratòria.

• Tractament: SVB, O2 i trasllat.

TÒXICS QUE ES PRODUEIXEN AMB LA COMBUSTIÓ(1)

• Certes molècules amb alta temperatura poden entrar en ignició i alliberar elements que es alliberar elements que es recombinen entre ells formant noves matèries en estat gasós.


• Això passa amb el carboni, els halògens i l'O2:

– es formen aldehids, que recombinen amb halògens formant substàncies irritants i corrosives. substàncies irritants i corrosives.

– el Cl, en cremar PVC, amb l’H2(desprès de l’H2O per calor), produeix ClH.

– l’O2 amb la temperatura es recombina formant ozó (O3).


• Aldehids i creosotes (acroleines)– per oxidació d’alcohols i

hidrocarburs, en la combustió de molts productes. En un incendi poden formar formaldehids, acetaldehids, fuoroacetaldehids i acetaldehids, fuoroacetaldehids i acroleïnes entre d’altres.

• Fosgen– per combustió de poliuretans. En

els pulmons passa a ClH. És un gas de guerra.


• Benzè– es produeix en incendis de matolls

especialment quan hi ha plantes aromàtiques. aromàtiques.

CBEM M3 Tema 8.1.pdf

Documents

Transcript of CBEM M3 Tema 8.1.pdf