PATOLOGIA ABDOMINAL

INTRODUCCIÓ

• La patologia abdominal comprèn un seguit de malalties i situacions patològiques amb tractaments diversos.

• No obstant això, el conjunt de signes i símptomes dels quadres abdominals no es gaire ampli: dolor, nàusees i vòmits i trastorns deposicionals: diarrees o constipació.

DOLOR ABDOMINAL(1)

• La localització i les característiques del dolor permeten, en moltes ocasions, fer una aproximació diagnòstica.

• Dolor còlic – dolor canviant d’intensitat , que

remet en un espai curt de temps, per tornar a fer-se intens.

– típic de l’afectació de visceres buides:• budell• bufeta biliar (còlic hepàtic)• sistema excretor urinari (còlic nefrític).

DOLOR ABDOMINAL(2)

• Dolor continu– sense els alts i baixos del

dolor còlic. – característic de:

• processos infecciosos, sobretot quan han evolucionat en el temps, com ara una apendicitis o una peritonitis

• causes traumàtiques.

NÀUSEES I VÒMITS(1)

• També tenen causes diverses.

• Molts dels processos més habituals abdominals poden donar-ne: – gastroenteritis– còlics hepàtics– còlics nefrítics– apendicitis– quadres obstructius: oclusions intestinals,

patologies que comprimeixen externament al budell, neoplàsies,...

NÀUSEES I VÒMITS(2)

• Cal identificar el tipus de vòmit. Això donarà informació al metge: – contingut alimentari– biliós– productes patològics (moc, pus, sang

fresca o digerida i fins i tot fecaloide).

• Un vòmit sense nàusea pot indicar origen no abdominal: quadres neurològics (TCE, meningitis, encefalitis) o trastorns metabòlics.

TRASTORNS DEPOSICIONALS(1)

• Les diarrees poden tenir múltiples causes:

– gastroenteritis (la més freqüent)

– malalties intestinals cròniques

– tumors

– malalties metabòliques

TRASTORNS DEPOSICIONALS(2)

• La constipació és altre trastorn deposicional, malgrat molta gent no el considera com a tal, ja què és molt habitual en molta població, sobretot en dones.

• Entre les malalties que poden donar constipació n'hi ha algunes cròniques del colon o processos tumorals.

ABDOMEN AGUT(1)

• Dolor abdominal d’aparició brusca i afectació general severa i on es requereix una immediata decisió mèdica o quirúrgica.

• Es pot fer classificar en:

– abdomen agut mèdic– abdomen agut quirúrgic

ABDOMEN AGUT(2)

• Sempre que sigui possible, és millor orientar l’abdomen agut en síndromes:

– síndrome d’irritació peritoneal

– síndrome oclusiva

– síndrome d’hemorràgia intrabdominal

– síndrome mixta

• evolució sense tractament de les altres síndromes

SÍNDROME D’IRRITACIÓ PERITONEAL

• Dolor d’aparició brusca o progressiva (més de 6 h).

• Amb tendència a generalitzar-se i a augmentar amb els moviments.

• Aspecte: quiet, taquicàrdic, respiració amb el tòrax, dolor a la palpació. En fases avançades fredor, indiferència i hipotensió.

• Més freqüència en: apendicitis, colecistitis, perforacions, diverticulitis, abscessos, annexitis…

SÍNDROME OCLUSIVA • Obstruccions del budell, des de dins del tub,

des de fora, o per estrangulació (hèrnies).

• Distensió abdominal amb dolor còlic i vòmits.

• Aspecte: inquiet, amb episodis frenètics de dolor.

• Es veu amb més freqüència en: adherències post-quirúrgiques (brides), tumors, cossos estranys, hèrnies, invaginacions…

SÍNDROME D’HEMORRÀGIA INTRABDOMINAL

• En lesions sagnants on part de la volèmia es perd cap a la cavitat abdominal.

• Pensar-hi en persones en xoc hipovolèmic de ràpida presentació.

• Causes: – traumatismes– trencament d’embaràs ectòpic– quist ovàric hemorràgic– aneurisma aòrtic fisurat– invasió de vasos per tumors…

ACTITUD DAVANT PATOLOGIA ABDOMINAL GREU

• Intentar identificar on es situa entre les síndromes descrites

• Mesures antixoc

• Oxigenoteràpia

• Trasllat

FALS ABDOMEN AGUT • Presentació d’abdomen agut però de causa no abdominal. És

freqüent.

• Patologia extraabdominal amb dolor abdominal:– IAMs– pneumònies basals– pneumotòrax– complicacions de la diabetis– fractures costals baixes– fractures de pelvis– pericarditis– meningitis– intoxicacions

HEMORRÀGIA DIGESTIVA(1)

• L’hemorràgia digestiva és la sortida de sang cap al tub digestiu.

• Formes de presentació:– hematèmesi– melenes (sang fosca amb

la femta)– rectorràgies (sang

vermella amb la femta)

HEMORRÀGIA DIGESTIVA(2) • Causes

– sagnat per úlceres duodenals o gàstriques– varices esofàgiques i/o gàstriques – fissures esofàgiques– esofagitis per reflux– tumors (gàstric o de còlon)– diverticulitis– malaltia inflamatòria intestinal

• Mesures prehospitalàries:– prevenció del xoc– oxigenoteràpia– trasllat medicalitzat