COL·LEGI OFICIALCOL·LEGIAL DE METGES 6 les necessitats ... · necessitats dels metges a l’hora...

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONAN

úm

.119

Nove

mbr

e 20

06-G

ener

200

7

La Fundació Galatea fa públic un estudi sobreles necessitats dels metges davant la jubilació6

El COMB presenta una Guia d’OrientacionsMedicolegals de l’Atenció als Serveis d’Urgències

9

Nolasc Acarín, president de Mutual Mèdica de Catalunya i Balears; Margarita Sánchez-Candamio, investigadora social iprofessora titular de la Universitat de Girona; Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea; Ignacio Orce, consellerdelegat d’Assistència Sanitària Col·legial, i Jordi Varela, gerent de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària.

El Col·legi de Metges de Barcelona va presentar recentment un estudi qualitatiu de laFundació Galatea sobre la jubilació dels metges. El document defineix les principalsnecessitats dels metges a l’hora de la jubilació, identifica el tipus d’accions que esmostren útils per millorar l’experiència i l’afrontament del procés de jubilació i proposaaccions que cal promoure des de l’àmbit professional i col·legial.

Josep Arimany, director de la Unitat d’Estratègia Medicolegal del COMB; Roger Bruguera, advocat de l’Àrea de Praxi delCOMB; Miquel Vilardell, vicepresident del COMB; Fermí Roqueta, adjunt a la direcció mèdica i responsable d’atencióurgent de la Fundació Althaia - Xarxa Assistencial de Manresa, i Manel Ramon Chanovas, president de la SocietatCatalana de Medicina d’Urgència i l’Associació Catalana de Medicina d’Emergències.

Premis a l’Excel·lència Professional 2006.– El COMB ha atorgat a 42metges i metgesses de Barcelona els Premis a l’Excel·lència Professional 2006. El SIC presenta un suplement informatiusobre l’acte del lliurament que va tenir lloc, en aquesta tercera edició, a la Sala d’Actes del COMB.

“L’atenció a personesamb trastorn mental”,nova edició delsuplement Professió

14Pere Calafell en unafotografia de FrancescCatalà Roca

La Junta de Govern delCOMB declara el 2007“Any Dr. Pere Calafell”

El Col·legi dóna aconèixer un documentsobre els riscosd’exposició alPoloni-210

13

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2006-Gener 2007

informació col·legial

sumari

informació econòmica

Opinió i anàlisi 3Tribuna d'opinió: Autonomia professional enl'àmbit del govern i de la gestió dels centres sanitaris 5La Fundació Galatea dóna a conèixer un estudisobre les necessitats dels metges davant la jubilació 6El Col·legi de Metges presenta un manuald'orientacions medicolegals de l'atenció als serveis d'urgències 9Presentació del QBP “Com actuar quan un metge és portador delvirus de la immunodeficiència humana o dels virus de l’hepatitis B o C” 11La salut dels metges 12Un grup d'experts elabora una guia sobre els riscos de l'exposició al Poloni-210 13El COMB decideix dedicar l’any 2007 acommemorar la figura del pediatre Pere Calafell 14Observatori de la Professió: Informe sobre quines haurien de serles prioritats del nou govern de la Generalitat en referència a la sanitat 15Debat electoral 1820.000 usuaris accedeixen al nou espaiweb Fòrum Salut de La Vanguardia i del COMB 21Millorant la informació i les estratègies de vacunació i immunització a Europa 22Revista de premsa 23El Servei d'Ocupació participa a la XVI diada dela Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball 26Obrint els ulls al món 27L’oficina de Cooperació del COMBcol·labora en la distribució d'equips informàtics 28Delegacions i seccions col·legials 31En record de: Antoni Gutiérrez Díaz 47Finestra bibliogràfica 51Consultori terminològic 52Museu d'Història de la Medicina de Catalunya 55Congressos i cursos 58Petits anuncis 62Quaderns de Formació i Salut 67

Suplement informatiu a les pàgines centrals del lliuramentdels Premis a l'Excel·lència Professional 2006

La reforma fiscal del 2007 en l'àmbit financer 33Comentari borsari 33Tribuna d'opinió: El pla de negoci 37

premis exel·lència

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2006-Gener 2007 33333


opinió i anàlisi

Miquel Bruguera,president del Col·legi de Metges de Barcelona

Hauríem d’aprofitar millorl’experiència dels metges

La decisió de la direcció de l’ICS,ara fa dos anys, de jubilar obli-gatòriament els metges als 65

anys va permetre que les autoritatsd’aquesta institució disposessind’un cert nombre de places de capde servei d’hospital que es podriencobrir amb metges més joves, i aixíaconseguir un estalvi de diners perno haver de pagar salaris amb moltstriennis, i facilitar a metges jovessense feina una plaça en propietat,la qual cosa permetia un rejoveni-ment saludable de les institucions.Aquests avantatges estan en con-traposició amb la pèrdua per al sis-tema sanitari d’un nombre força ele-vat de metges amb molta experièn-cia, molts dels quals estaven en elsllocs més destacats de la professió,que van haver de marxar a casa quanencara estaven en condicions de tre-ballar uns quants anys a ple rendi-ment. Es va pensar prou en els prosi els contres d’aquesta decisió? Noes podia haver trobat una fórmulaintermèdia, com limitar fins als 65anys l’exercici dels càrrecs de co-mandament, sense enviar a casa atots els qui arriben a aquesta edat? Ara ens trobem que hem d’estudiarcom afrontem un greu problema delsistema sanitari català, que és el de lamanca de metges. Aquest és l’encàr-rec de la consellera de Salut a unacomissió de metges nomenada pelConsell de la Professió. Aquesta comissió en el seu informe,que ja ha presentat a l’honorableconsellera, inclou entre d’altres re-comanacions, orientades a millorarl’eficiència del sistema sanitari, lade demorar la jubilació fins als 70

anys, decisió que s’ha pres en altrespaïsos. Sembla que és hora que es revisi ladecisió que es va prendre massa pre-cipitadament fa uns anys i es propo-sin fórmules més enraonades quepermetin perllongar la dedicació la-boral dels metges que en arribar als65 anys ho desitgin, sempre que lainstitució on presta els seus serveisconsideri que la seva feina encara potser útil. Prendre la decisió de rectificar, és adir, reconèixer que un es va equivo-car, és un acte intel·ligent que ha d’ho-norar un polític, perquè demostrahonradesa i generositat. Entossudir-se en decisions que no es demostrenencertades no és propi d’un bon polí-tic. Si no es vol tirar enrere el decret quefixa als 65 anys l’edat de jubilació enshaurien d’explicar les raons d’aquelladecisió. Si els arguments a favor sónsuperiors als que ara aportem per re-tardar-la, recomanarem altres mesu-res per combatre la falta de metges.

Una comissió de metgesnomenada pel Consell de laProfessió ja ha presentat a laconsellera de Salut uninforme que inclou entred’altres recomanacions,orientades a millorarl’eficiència del sistemasanitari, la de demorar lajubilació fins als 70 anys,decisió que s’ha pres enaltres països.


informació col·legialinformació col·legial

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALNúm. 119

Novembre 2006-Gener 2007

COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47,1a. planta. 08017 BarcelonaTel. 935 678 888.Fax 935 678 899e-mail [email protected]@comb.eshttp://www.comb.cat

Miquel Bruguera i CortadaPresidentMiquel Vilardell i TarrésVicepresident primerRicard Gutiérrez i MartíVicepresident segonJaume Padrós i SelmaSecretariJaume Roigé i SoleTresorer-comptadorJaume Sellarès i SallasVicesecretariRamon Pujol i FarriolsVocal 1r.Pilar Arrizabalaga ClementeVocal 2n.Francesc Ferrer i RuscalledaVocal 3r.Leonor Ancochea i SerraïmaVocal 4t.Àngels Martos i RodríguezVocal 5è.Josep Manuel Picas i VidalVocal 6è.Rosa Maria Boyé de la PresaVocal 7è.Ramon Torné i EscasanyVocal 8è.Gustavo Tolchinsky WiesenVocal 9è.Alfons Malet i CasajuanaVocal suplent de la juntaJoaquim Camps i DomènechVocal suplent de la juntaXavier de las Cuevas BouVocal suplent de vocaliesXavier Blancafort SansóVocal suplent de vocaliesNúria Martínez LeónVocal suplent de vocaliesMercè Botinas MartíVocal suplent

Miquel Bruguera, Miquel Vilardell,Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós,Jaume Roigé, Jaume Sellarès

Jordi Pons

Aitor Mora

Esther Roig

Antoni Coll i arxiu

Pilar Villuendas iJosep Ramon Gómez

Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A.Tel. 937 206 211

B. 14.998-88

Edita

Juntade Govern

Conselleditorial

Coordinadordel SIC

Redacció

Correcció

Fotografia

Dissenygràfic

Impressió ipublicitat

Dipòsit legal



Tribunad’opinió

Albert Ledesma,director del CAPEl Remei de Vic

És un fet que els metges, ambestreta col·laboració amb altresprofessionals sanitaris, tenen

entre les seves competències la capaci-tat de gestionar els recursos dedicats al’atenció dels ciutadans. Normalmentfem ús d’aquests recursos sense capcompromís seriós per assegurar ques’han emprat de la millor manera per tald’oferir una atenció accessible, ràpida,de bona qualitat i capaç de donar res-posta a les expectatives dels ciutadans.Donem per bo que el problema essen-cial del nostre sistema sanitari és lafalta de recursos i que amb els quetenim no es pot fer millor, crec que ésuna visió parcial i esbiaixada de la situ-ació. No estem disposats a considerarque si organitzem el nostre sistema deforma diferent, podem millorar molt elservei i les expectatives dels ciutadansi dels professionals. Recuperar l’auto-nomia des del compromís és el camímes curt per aconseguir una millorasubstancial d’aquest servei públic.Hem cedit la nostra capacitat d’orga-nitzar les entitats en les quals treba-llem, deixant de banda les expectati-ves dels ciutadans, abdicant del com-promís professional que comporta eljurament hipocràtic. Hem deixat aques-ta competència a persones que priorit-zen el no tenir pèrdues en els seuscentres, el mantenir el lloc de treball iel seguir, sense més, criteris de com-pra de serveis i de prestació d’aquestsque no tenen res a veure amb el res-pecte als drets i deures dels ciutadans.Aquesta cessió l’hem fet a canvi d’unmarc laboral poc exigent amb l’eficièn-cia, que estimula el treball simultanien altres centres privats i que ofereixun conjunt de compensacions laboralsque han creat un parany difícil d’evitar.En tot cas i sens dubte el que no ofereixés un projecte professional engresca-

Autonomia professional enl’àmbit del govern i de lagestió dels centres sanitaris

dor amb projecció de futur; segura-ment aquí també hem fet un pacteimplícit gens favorable.Parlem de guanyar autonomia com unamesura més per fer front a una situacióde falta de professionals i també comun instrument per millorar el sistemasanitari públic per als professionals iper als ciutadans.En primer lloc, ens hem de preguntar side veritat volem autonomia.Per contestar afirmativament no éssuficient dir que si cal estar disposat aassumir de nou competències en l’or-ganització i la gestió dels centres, tam-bé en l’àmbit del govern d’aquests.L’autonomia no és una capacitat quees delega sense més, assumir-la ésuna tasca que requereix compromís,implicació, noves responsabilitats i unmarc de relacions laborals diferents.Estem parlant d’assumir funcions no-ves que ara fan d’altres, sense deixarles pròpies de l’atenció als pacients icompartir-les des de la responsabilitatamb d’altres professionals per crearun marc de treball que fixi uns paràme-tres bàsics comuns a respectar i ferrespectar per tothom.Estem disposats els professionals sani-taris a fer un pacte per a la salut dins delsistema sanitari públic? Posem els inte-ressos i les expectatives dels ciutadans,des de l’exercici dels seus drets i deu-res, com a una de les parts del pacte?L’altra part, els professionals i un pro-jecte professional engrescador i de fu-tur, han de ser la clau de volta perrecuperar l‘autonomia i la capacitat d’or-ganitzar i gestionar els nostres centres.Si seguim pel camí de reivindicar dretslaborals sense més, no crec que calguiparlar d’autonomia professional. Par-lem de llocs de treball, de convenis,etc. I deixem les coses com estan. Au-tonomia professional i enfocament la-

boral de les relacions no són compati-bles. Crec que a l’atenció primària ésdel tot necessari recuperar aquestaautonomia per tal que pugui assumirel rol que tots estem disposats a ator-gar-li, és obvi que cal fer-ho des de lescondicions abans apuntades i per acon-seguir que els professionals:Comparteixin el govern de les institu-cions que gestionen els centres ambajuntaments, ICS, altres.Triïn el personal que treballa en el centre.Assumeixin el risc en la gestió delsrecursos.Gestionin els recursos humans.Mantinguin els centres.Facin les inversions necessàries.Prestin el servei en les condicions quel’hi contractin i donant resposta a lesexpectatives dels ciutadans. Facin res-ponsables dels resultats de salut i eco-nòmics dels serveis contractats.Moltes d’aquestes condicions es po-drien traslladar també a nivell de ser-veis hospitalaris per tal que els profes-sionals es facin responsables últimsd’aquests, a canvi de fer-se responsa-ble de la gestió del servei i dels seusresultats.Per avançar per aquest camí de l’auto-nomia tots hem de canviar, per tant,cal una autèntica reconversió del sec-tor. Els paradigmes que fins ara do-nem per vàlids des de l’àmbit polític igestor i professional s’han de canviar.El nou projecte ha d’assumir que totsseguirem sent útils per al sistema sa-nitari des del lloc que ens correspon-gui, hem de creure en la capacitat il’actitud dels professionals per com-prometre’s en el govern i la gestió delsserveis i hem de dotar el sistema delsinstruments de gestió d’empreses quecorresponen a l’època que vivim.A partir d’aquí podem parlar d’auto-nomia.



La salutdels metges

La Fundació Galatea dónaa conèixer un estudi sobreles necessitats delsmetges davant la jubilació

El Col·legi de Metges deBarcelona va celebrar unataula rodona, el passat 13

de desembre, en la qual esva donar a conèixer unestudi qualitatiu de la

Fundació Galatea sobre“Necessitats dels

professionals de lamedicina relacionades ambel moment de la jubilació”.El treball de recerca va serelaborat durant l’any 2005

per Margarita Sánchez-Candamio i Arantza del

Valle, investigadoressocials de la Universitat de

Girona.Jaume Padrós, president dela Fundació Galatea, diu en

la presentació de l’estudique aquest “pretén

aprofundir en elconeixement de la vivènciad’aquesta etapa de la vida

per part dels nostrescol·legues per tal deconsiderar possibles

necessitats que caldriapal·liar, tant a nivell

personal com col·lectiu i deles organitzacions”.

L’estudi s’ha elaborat ambel patrocini d’Assistència

Sanitària Col·legial.

L’acte de presentació de l’estudide la Fundació Galatea “Neces-sitats dels professionals de la

medicina relacionades amb el momentde la jubilació” va començar amb l’ex-posició dels seus resultats per part deMargarita Sánchez-Candamio, co-au-tora de l’estudi, investigadora social iprofessora titular de la Universitat deGirona.Posteriorment, Jaume Padrós, presi-dent de la Fundació Galatea, va mode-rar la taula rodona sobre les necessi-tats dels metges davant la jubilació, enla qual van intervenir: Ignacio Orce,conseller delegat d’Assistència Sanità-ria Col·legial i patró de la Fundació Ga-latea; Nolasc Acarín, president de Mu-tual Mèdica de Catalunya i Balears, iJordi Varela, gerent de l’Institut Munici-pal d’Assistència Sanitària.Padrós, en la presentació del docu-ment, ressalta que aquest “apuntapossibles necessitats que caldria pal-liar tant a nivell personal com col·lectiui de les organitzacions”.L’estudi de la Fundació Galatea preténaprofundir en el coneixement de la vi-

vència de la transició cap a l’etapa de lajubilació dels metges de Catalunya idetectar les possibles necessitats quecaldria preveure a nivell individual, col-lectiu i de les institucions on els metgestreballen.El document defineix les principals ne-cessitats dels metges a l’hora de lajubilació, identifica el tipus d’accionsque es mostren útils per millorar l’ex-periència i l’afrontament del procés dela jubilació i perfila les accions que calpromoure des de l’àmbit professional icol·legial.En el col·lectiu mèdic, les necessitatspercebudes en el procés de jubilació secentren, segons les autores del treballd’investigació, en l’estabilitat econòmi-ca, el respecte dels companys de treballi l’organització, l’agraïment i el reconei-xement de l’organització, la flexibilitat ila possibilitat de gradualitat en el pro-cés i l’oferiment d’activitats interessantsi específiques, entre d’altres.L’estudi compara la situació dels met-ges catalans en el moment de la jubila-ció amb d’altres col·lectius amb perfilsprofessionals equivalents i conclou

D’esquerra a dreta: Nolasc Acarín, president deMutual Mèdica de Catalunya i Balears; Margarita

Sánchez-Candamio, investigadora social iprofessora titular de la Universitat de Girona;

Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea,Ignacio Orce, conseller delegat d’Assistència

Sanitària Col·legial, i Jordi Varela, gerent del’Institut Municipal d’Assistència Sanitària, en lataula rodona de l’estudi sobre “Necessitats dels

professionals de la medicina relacionades amb elmoment de la jubilació”.



que, “a nivell nacional, el col·lectiu deprofessionals de la medicina es trobaen situació d’igualtat; a nivell interna-cional, prenent com a referència païsoscom la Gran Bretanya, Holanda o Dina-marca, la situació és més desfavorableatesa la poca tradició de la planificacióde la jubilació en el nostre país”.El document de la Fundació Galateapresenta, a la part final, un quadre (qua-dre 1 pàg. 8) on es perfilen algunes deles accions concretes que poden pro-moure els diferents actors implicats.El treball de recerca encarregat per laFundació Galatea s’ha fet amb metodo-logia qualitativa i fa un retrat força acu-rat de les actituds i les necessitats delsmetges i de les institucions sanitàriesdavant el fet de la jubilació. Les einesutilitzades per generar la informacióhan estat els grups de discussió i lesentrevistes en profunditat. L’estudi s’haelaborat amb la participació de profes-sionals de la medicina en situació deprejubilació i de postjubilació i, aixímateix, amb experts vinculats a enti-tats i institucions que coneixen particu-larment aquesta situació.La Fundació Galatea, creada pel Con-sell de Col·legis de Metges deCatalunya, treballa sobre diferents pro-grames en l’àmbit de la prevenció ipromoció de la salut i el benestar delsmetges i d’altres professionals de lasalut.Es pot accedir a l’estudi complet a:http://www.fgalatea.org/pdf/jubilats.pdf.

Padrós: “L’estudi apunta possibles línies d’acció que,des dels professionals i les diferents institucionsimplicades, podrien concretar-se en iniciatives a favordel benestar i la salut dels professionals”

Jame Padrós,president de la Fundació Galatea i

secretari del COMB

Podem dir que la medicina constitu-eix una activitat professionalment

absorbent. Els metges i metgesses, engeneral, desenvolupen una trajectòrialaboral caracteritzada per aspectes comla vocació de servei, la necessitat d’unaformació permanent i actualització con-tínua, uns nivells de dedicació impor-tants a una activitat laboral no exemptade tensions i propera a situacions depatiment humà. En definitiva, l’experi-ència de fer de metge significa per amolts companys de professió un estilde vida i l’exercici d’un rol d’importanttranscendència social.En el cicle vital de les persones, la tran-sició cap a l’etapa de la jubilació repre-senta sempre un canvi significatiu querequereix, en més o menys grau, unaadaptació. En una professió com lamedicina, que generalment s’exerceixde forma activa i amb gran implicació,el moment de retirar-se de la feina téevidentment unes repercussions per-sonals que, de vegades, poden desem-bocar en situacions difícils.Tal com passa amb els afers de la prò-pia salut, el tarannà dels metges i met-gesses ha estat sempre el de minimit-zar els problemes propis. Generalment,el professional de la salut és el primerde donar ajuda i l’últim d’acceptar-laper a ell mateix. Aquest fet tan caracte-rístic del nostre col·lectiu es dóna tam-bé pel que fa al moment de la jubilació.I sorprèn el fet que, més enllà d’unaactitud personal i corporativa, aquestaidea és compartida també per les insti-tucions en les quals els metges treba-llen, donant lloc a una manca de cura enel tracte d’aquesta qüestió.La importància que té una bona entra-da en aquesta etapa vital de la persona,

per garantir-ne les millors condicionsde benestar personal i del seu entornsocial, ha menat la Fundació Galatea ainteressar-se per la realització d’aquestestudi que ara us presentem. L’estudipretén aprofundir en el coneixement dela vivència d’aquesta etapa de la vidaper part dels nostres col·legues per talde considerar possibles necessitats quecaldria pal·liar, tant a nivell personalcom col·lectiu, i de les organitzacions.L’estudi ha estat encarregat a les docto-res Margarita Sánchez-Candamio i Arant-za del Valle, investigadores socials de laUniversitat de Girona. La metodologiautilitzada ha estat la qualitativa i, pertant, no es tracta de resultats que deta-llin percentualment les opinions delscol·legiats. En canvi, fa un retrat moltacurat de les diferents actituds i neces-sitats –percebudes i no percebudes– delsmateixos metges i metgesses, així comde les institucions sanitàries davant elfet de la jubilació. I apunta possibleslínies d’acció que, des dels professio-nals i les diferents institucions implica-des, podrien concretar-se en iniciativesa favor del benestar i la salut dels profes-sionals.No voldria acabar aquestes ratlles sen-se expressar l’agraïment a tots els com-panys i altres professionals de l’àmbitsanitari que han participat directamenten l’estudi, exposant les seves experi-ències i opinions en els grups focals ientrevistes personals, i sense la gene-rositat dels quals no tindríem ara aquestmaterial a la mà.

Presentació de l’Estudi denecessitats dels professionals de lamedicina relacionades amb elmoment de la jubilació



Capítol 44.3. Reptes, objectius i

accions significativesA continuació, presentem

un quadre en el qual esperfilen algunes de lesaccions concretes que

poden promoure part delsdiferents actors implicats,

organitzades en relacióamb els reptes que les fan

necessàries. Aquestesdificultats i propostes

d’iniciativa s’han mostratrellevants, pertinents i

significatives en els resul-tats d’aquest estudi.

Quadre 1

Estudi de necessitats dels professionalsde la medicina relacionades amb elmoment de la jubilació



Quaderns de labona praxi

El Col·legi de Metgespresenta un manuald’orientacionsmedicolegals de l’atencióals serveis d’urgències

El Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona (COMB)

va celebrar una taula rodonasobre l’atenció als Serveis

Hospitalaris d’Urgències perpresentar

la guia “Orientacionsmedicolegals de l’atenció als

serveis d’urgències”. Lapublicació del COMB, que

s’ha editat dins de lacol·lecció dels Quaderns de

la bona praxi, es va distribuirentre els 32.000 metges que

exerceixen a Catalunya.L’acte va tenir lloc el dia 20

de desembre a la Salad’Actes del COMB.

D’esquerra a dreta: Josep Arimany, director de laUnitat d’Estratègia Medicolegal del COMB; Roger

Bruguera, advocat de l’Àrea de Praxi del COMB;Miquel Vilardell, vicepresident del COMB; Fermí

Roqueta, adjunt a la direcció mèdica iresponsable d’atenció urgent de la Fundació

Althaia - Xarxa Assistencial de Manresa, i ManelRamon Chanovas, president de la Societat

Catalana de Medicina d’Urgència i l’AssociacióCatalana de Medicina d’Emergències, en la

presentació del Quaderns de la bona praxi 23.

Miquel Vilardell, vicepresidentdel COMB, va presentar elmanual. A l’acte hi van inter-

venir també Roger Bruguera, advocatde l’Àrea de Praxi del COMB; FermíRoqueta, adjunt a la direcció mèdica iresponsable d’atenció urgent de laFundació Althaia–Xarxa Assistencialde Manresa; Josep Arimany, directorde la Unitat d’Estratègia Medicolegaldel COMB, i Manel Ramon Chanovas,metge adjunt d’Urgències de l’Hospi-tal de Tortosa Verge de la Cinta i pre-sident de la Societat Catalana de Me-dicina d’Urgència i l’Associació Cata-lana de Medicina d’Emergències.Vilardell va fer una breu introducció al’acte destacant que “aquest Quadernsaporta i clarifica” aspectes importantsi “problemes que el professional estroba en el camp de l’emergència”.Així mateix, el vicepresident del COMBva explicar que els Quaderns “tenendiverses finalitats”, com la de fer “for-mació mèdica continuada”, o “millo-rar la praxi i la qualitat de l’atenció”.Roger Bruguera, en el seu parlamentsobre la conveniència i utilitat de laguia, va manifestar que “aquesta guiade treball serà útil a l’hora d’adquiriruna seguretat jurídica que permeti evi-tar els riscos que la professió compor-

ta de manera implícita”.Fermí Roqueta tractà sobre la pers-pectiva i problemàtica clínica als Ser-veis d’Urgències. Roqueta va conclou-re: “A Urgències, bàsicament, els met-ges decidim, i decidim molt, docu-mentem aquestes decisions i infor-mem.”Josep Arimany va parlar de la perspec-tiva i problemàtica medicolegal alsServeis d’Urgències. Segons Arimany,“l’assistència als serveis d’urgènciesés considerada de risc, perquè hi hamolta problemàtica: s’han de pren-dre decisions ràpides a situacionscomplexes i és necessari tenir unsbons coneixements medicolegals”.Finalment, Manel Ramon Chanovas vaextreure una sèrie de conclusions so-bre el Quaderns. Així, Chanovas va de-clarar que “aquest document ha de serun document viu i ha d’estar a la butxa-ca de tots els professionals que treba-llen a l’àmbit de la urgència i l’emergèn-cia; això es farà el primer trimestre del’any 2007, creant-ne una edició enbutxaca i traduint-lo al castellà”.

Quaderns de la bona praxi núm. 23El document del COMB pretén donarresposta a les situacions més habitu-als en l’exercici de la professió mèdica



als serveis hospitalaris d’urgències,amb la finalitat de proporcionar alsmetges d’aquests serveis seguretatjurídica en la presa de decisions i deconstituir un element de millora enl’atenció als ciutadans que cerquenassistència sanitària urgent.L’objectiu d’aquesta guia, segons ma-nifesten els autors, “consisteix a fixarcriteris jurídics que permetin clarificarles situacions pràctiques que pogues-sin generar dubtes als professionals enla seva tasca assistencial i els drets i lesobligacions dels professionals sanitarisdels serveis d’urgències i dels pacients”.La guia s’ha elaborat revisant la prime-ra edició efectuada l’any 1997 per laSocietat Catalana de Medicina d’Ur-gències, amb la participació d’un equipmultidisciplinari integrat per metgesque treballen als serveis d’urgències iadvocats de l’Àrea de Praxi del COMB,a fi d’aconseguir una visió interdiscipli-nària àmplia ”que abasti els supòsitsmés habituals i els que poden repre-sentar més dificultat en la presa dedecisió a urgències i recomanar la con-ducta mèdica que cal seguir.”El document s’estructura per situaci-ons o supòsits de diferent índole, en elsquals es poden trobar els metges delsserveis hospitalaris d’urgències, per talque ”s’hi puguin enfrontar i adoptarles decisions adequades correspo-nents”. La guia també inclou un glossa-ri de definicions o conceptes bàsics,un índex alfabètic de matèries i la bi-bliografia que ha servit de referènciaper a la redacció del manual.Segons indiquen els autors del docu-ment, “el servei d’urgències constitu-eix una organització complexa” i elmetge d’urgències “es troba en la sevapràctica diària amb els eixos més pro-blemàtics del sistema sanitari”, comara la racionalització en la utilització derecursos, “on l’accés als serveis assis-tencials normalment està regulat perl’organització”; la “necessitat de fer undiagnòstic encertat amb una informa-ció limitada i en un temps mínim, en elcontext de la pressió assistencial quepateixen habitualment els serveis d’ur-gències”, i la necessitat que les anteri-ors condicions “facin compatible elmàxim respecte a l’autonomia del paci-ent i obtinguin el seu consentiment”.La guia explica que “la diversitat de

patologies, de ciutadans/pacients queels freqüenten, les moltes circumstàn-cies que envolten la producció de lesi-ons, així com la necessitat d’una presade decisions en un espai breu de temps,planteja situacions difícils de resoldreals metges d’urgències, que han derespectar la divergència entre els dretsdels pacients o usuaris i els deures i lesobligacions dels metges”.De la mateixa manera, al manual s’afir-ma que “també són rellevants els re-queriments medicosocials sol·licitatsper adolescents, grups marginals o ciu-tadans d’extractes socioculturals moltvariats, així com l’inadequat ús que devegades efectua el ciutadà d’aquestsserveis”.A la pregunta de “per què s’ha deciditelaborar una guia per a la presa de deci-sions des del vessant eticolegal en elsserveis d’urgències” es respon aclarintque “qüestions com els drets dels me-nors, els límits a l’autonomia personaldels pacients, la intimitat, el dret a lainformació, es troben actualment im-mergides en un debat social i, per tant,requereixen una resposta dels metges”,i “en conseqüència, cal unificar conduc-tes que donin respostes a les incertesesabans apuntades, permetent així la so-lució als conflictes en què es troben elsmetges d’urgències mitjançant la presaràpida de decisions.”

Temes que exposa el documentLa guia classifica en cinc grans desta-cats “les situacions difícils de resol-

dre”. Així, en primer lloc, el documentparla d'assistència mèdica en situaci-ons específiques: menors; testimonisde Jehovà, vaga de fam o d’altres con-viccions religioses, culturals o ideolò-giques; estrangers; pacients amb sos-pita de VIH, i pacients dements o ambtrastorns psiquiàtrics.En segon lloc, el text aborda les situaci-ons que tenen relació amb la justícia:alcoholèmies i determinació de dro-gues a la sang; maltractaments, lesi-ons, agressions, violació o abusos se-xuals; sospita de comissió de delicte;ingrés de cadàver; reconeixement mè-dic a detinguts; comunicat judicial icertificat de defunció.La publicació tracta en tercer lloc lessituacions relacionades amb la docu-mentació clínica:informe d’assistència,document d’alta voluntària, ordresmèdiques, guies de pràctica clínica idocument de consentiment informat.Sota l’epígraf d’altres situacions alsserveis d’urgència, s’inclouen diver-ses qüestions: temps d’espera/col-lapse; refús de prova diagnòstica otractament; urgències en les proximi-tats d’un centre sanitari; informacióen mitjans de comunicació; discon-formitat amb les ordres mèdiques;negativa a acceptar l’alta d’urgènci-es; absència del personal de relleu;responsabilitat d’un pacient donatd’alta a urgències que resta ingres-sat en aquest servei per manca dellits al servei on ha d’ingressar; con-dicions en què es pot permetre alscossos de seguretat estar al box du-rant l’exploració del pacient; investi-gació als serveis d’urgències; respon-sabilitat dels MIR, i agressió física overbal al metge.Finalment, el manual dedica el cinquèdestacat als trasllats, tractant quan sónamb motiu d'una assistència més es-pecialitzada o proves complementàri-es; amb motiu d’una manca o insufici-ència de mitjans; responsabilitat en eltrasllat; trasllat d’èxitus a domicili; de-mora del trasllat secundari medicalit-zat, i utilització dels recursos del SEMprimari ubicat al centre per demora enl’arribada del SEM secundari per fer eltrasllat.Es pot accedir al document íntegre a:www.comb.cat/cat/comb/publicaci-ons/bonapraxi/praxi23.pdf.



Centre d’EstudisCol·legials

Presentació del QBP“Com actuar quan un metgeés portador del virus de laimmunodeficiència humana odels virus de l’hepatitis B o C”

El Col·legi Oficial deMetges de Barcelona

(COMB) va organitzar, elpassat 15 de novembre,

una taula rodona perpresentar públicament un

document del Centred’Estudis Col·legials sobre

“Com actuar quan unmetge és portador del virus

de la immunodeficiènciahumana o dels virus de

l’hepatitis B o C”.

Miquel Bruguera, president delCOMB i coordinador del’equip d’experts redactors

d’aquest quadern, va presentar l’ac-te. La sessió va comptar amb la parti-cipació de Magda Campins, del Serveide Medicina Preventiva de l’Hospitalde la Vall d’Hebron; José M. Bayas, delServei de Medicina Preventiva del’Hospital Clínic, i Joan Monés, delServei de Patologia Digestiva de l’Hos-pital de la Santa Creu i Sant Pau.Bruguera va fer una breu introduccióon destaca que els Quaderns de labona praxi (QBP) són “una iniciativa”que va començar fa 15 anys “amb laintenció de produir un material quefos un instrument de formació mèdicacontinuada” sobre temes diversos“que tenen una implicació medicole-gal més o menys important i que avegades plantegen problemes al met-ge”. L’esmentat document és el nú-mero 21 d’aquesta sèrie de publicaci-ons. El president del COMB va aclarir

D’esquerra a dreta: Magda Campins, del Serveide Medicina Preventiva de l’Hospital de la Vall

d’Hebron; Miquel Bruguera, president del COMB;Joan Monés, del Servei de Patologia Digestiva de

l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i José M.Bayas, del Servei de Medicina Preventiva de

l’Hospital Clínic, en la presentació del Quadernsde la bona praxi 21.

que aquesta era la primera ocasió enquè “es repeteix la temàtica” d’unQBP, ja que l’any 1997 es va publicarel Quaderns número 7, que tractava elmateix tema. Segons Miguel Brugue-ra, “en gairebé 10 anys” es tenen “mésarguments per fer èmfasi en les reco-manacions” que es van publicar ales-hores. Així mateix, el grup d’autors“és un conjunt heterogeni de perso-nes on cadascuna aporta elementsque poden ser útils per a la confecciód’aquest document”, ressaltà Brugue-ra.La primera d’intervenir va ser MagdaCampins, qui va parlar del Risc detransmissió del VHB, VHC i VIH demetges a malalts. Tal i com s’inclou enla introducció del Quaderns, “tantl’edició actual com l’anterior”,Campins va explicar “les evidènciescientífiques de la transmissió” delsvirus “de professionals sanitaris capa pacients”, detallant les principalsvies de transmissió.



La salutdels metges

Seguidament, José M. Bayas va expo-sar una sèrie de Recomanacions delCOMB als metges infectats, entre elsquals s’inclouen les “normes higièni-ques i precaucions estàndard”, la “va-cunació” contra l’hepatitis B, I’ús de“materials de seguretat”, la “impor-tància de la formació continuada” iles “restriccions a la pràctica profes-sional” per reduir el risc.Joan Monés va cloure el torn dels po-nents amb una intervenció sobre LaCASIV, experiencia de quatre anys.Monés va desenvolupar els “princi-pis” i “funcions” de la Comissió d’Ava-luació de Sanitaris Infectats per VirusTransmissibles per Sang (CASIV), cre-ada pel COMB partint dels articles 101i 102 del Codi Deontològic, “en vigordes de l’any 1997 i sense reformar enl’actualització que se’n va fer al Con-grés de la Professió Mèdica”, i queregulen els aspectes relatius al metgemalalt.

Es pot accedir al document íntegre a:www.comb.cat/cat/comb/publicaci-ons/bonapraxi/praxi21.pdf.

1. i 2. Despres de la presentació del documentdel Centre d’Estudis Col·legials es va iniciar un

debat que va comptar amb la participaciód’experts en el tema aportat pel Quaderns de la

bona praxi.

1

2

La Fundació Galatea i els LaboratorisAlmirall signen un conveni decol·laboració per finançar el programa LaSalut del Metge MIR

El passat dia 14 de desembreJaume Padrós, president de la Fun-

dació Galatea, i Jordi Domínguez, capde Relacions Institucionals de Labo-ratoris Almirall, van signar un convenide col·laboració pel qual LaboratorisAlmirall finançarà el desplegament delprograma de La Salut del Metge MIRdurant un mínim de tres anys. De

moment, per a l’any 2006, la xifracompromesa és de 27.178,45 €, im-port que ha permès elaborar l’enques-ta de salut dels MIR, editar i difondreun Manual per a tutors MIR sobre lasalut dels MIR, i també la posada enmarxa d’una Guia per als Exàmens deSalut dels MIR en incorporar-se al seuprimer lloc de treball.

La Fundació Galatea signa un conveni decol·laboració amb el Colegio Oficial deMédicos de Huelva

El passat 2 de novembre, JaumePadrós, en qualitat de president

del Patronat de la FG, va signar unconveni de col·laboració amb Juan LuísGonzález Fernández, president del Co-

legio Oficial de Médicos de Huelva,per a la creació i posada en marxa delPrograma de Atención Integral al Mé-dico Enfermo a Huelva per als metgescol·legiats en aquella província.

Presentació del PAIMM al Comitè deGestió del Parc Hospitalari Martí i Julià deSalt

El dia 9 de novembre de 2006,Antoni Arteman, gerent de la Fun-

dació Galatea, i Ramon Alcalde, vice-president del Col·legi Oficial de Met-

ges de Girona, van presentar el pro-grama PAIMM al Comitè de Gestió delParc Hospitalari Martí i Julià de Salt(Girona).

La Fundació Galatea participa en la 2006AMA-CMA International Conference onPhysician Health

Del 30 de novembre al 2 de desem-bre, es va dur a terme la 2006

AMA-CMA International Conference onPhysician Health, a Ottawa (Canadà).En representació del PAIMM van as-sistir-hi Antoni Arteman, gerent delprograma, i Pilar Lusilla, cap de la

Unitat d’Internament. El primer va pre-sentar la ponència: “Seven years ofthe first Spanish Sick Physicians Pro-gram: what have we learnt?” i la sego-na: “Gender differences among im-paired physicians”, que van ser moltben acollides pels assistents.



Document Un grup d’experts elaborauna guia sobre els riscosde l’exposició al Poloni-210

El Col·legi de Metges deBarcelona va encarregar a

un grup d'expertsl'elaboració d'un document

que serveixi de guia alsmetges per informar-los

dels riscos de l'exposició alPoloni-210 i orientar-los

sobre mesures a aplicar oconsells a donar a

possibles pacients.El document es va lliurar

als mitjans de comunicaciói es va publicar al web

col·legial comb.cat l’1 dedesembre de 2006. Davant la preocupació social ge-

nerada com a conseqüència dela confirmació de la companyia

British Airways sobre la detecció de ras-tres d’una substància radioactiva, Polo-ni-210, en diversos avions de la rutaLondres-Barcelona, el COMB ha encar-regat a un grup d’experts l’elaboraciód’un document per tal que serveixi deguia a tots els metges sobre els riscosd’aquesta exposició i orienti sobre lesmesures que eventualment hagin d’apli-car o aconsellar als seus pacients. En

cap cas està justificada l’alarma ni lesconsultes als serveis d’urgències.Aquest document ha estat elaboratpels doctors: Santiago Nogué, de laUnitat de Toxicologia Clinica Serveid’Urgències de l’Hospital Clínic;Antoni Trilla, de la Unitat d’Avaluació,Suport i Prevenció de l’Hospital Clí-nic; Jordi Craven-Bartle, de la Unitatd’Oncologia Radioteràpica de l’Hos-pital de Sant Pau, i Domènec Ortega,del Servei de Medicina Nuclear de laClinica Teknon.

El Poloni és un metal·loide sòlid, provinent de la desintegra-ció del 238I, que es troba rarament en la natura. És semblant

al tel·luri i al bismut i té un ús industrial. Existeixen 25 formesradioactives, una de les quals és el Poloni-210, que també téuna aplicació industrial restringida (satèl·lits artificials). El Po-loni-210 es troba en el fum del tabac, amb la qual cosa és normaltrobar-lo a la sang i l’orina dels fumadors.El Poloni-210 emet radiació alfa, podent ser aturada per un simplefull de paper. Per tant, no té capacitat d’entrada al cos a través dela pell. D’altra banda, la seva penetració en l’aire no sobrepassaels 5 cm. En conseqüència, una persona que hagi estat a propd’una font emissora de Poloni-210 no pateix cap risc.El Poloni-210 només és nociu en cas d’inhalació massiva per viarespiratòria o d’ingerir-se per via oral. En aquest cas, apareixensímptomes digestius (nàusees, vòmits i diarrees), mal estatgeneral i, en els dies posteriors, febre, pèrdua del cabell, afec-tació hepàtica, renal, neurològica i disminució de la xifra de

leucòcits, plaquetes i glòbuls vermells. El Poloni-210 no ésdetectable en les anàlisis clíniques convencionals.En l’estat actual de coneixements referent a la incidència delPoloni-210, no considerem justificada cap alarma ni preocupa-ció sobre la salut de les persones que van viatjar en els vols delsesmentats avions.

30 de novembre de 2006

Dr. Santiago Nogué, de la Unitat de Toxicologia Clinica. Serveid’Urgències de l’Hospital Clínic.Dr. Antoni Trilla, de la Unitat d’Avaluació, Suport i Prevenció del’Hospital Clínic.Dr. Jordi Craven-Bartle, de la Unitat de d’Oncologia Radioterà-pica de l’Hospital de Sant Pau.Dr. Domènec Ortega, del Servei de Medicina Nuclear de laClinica Teknon.

Document informatiu referent al Poloni-210

Pagina web del COMB a on es va publicar eldocument sobre els riscos de l’exposició al

Poloni-210



Tribunad’opinió

El COMB decideix dedicarl’any 2007 a commemorar lafigura del pediatre Pere CalafellLa Junta de Govern del COMB decideix declarar l’any 2007 “Any Dr. PereCalafell i Gibert” amb motiu del centenari del seu naixement. Així mateix,va acordar nomenar el doctor Josep M. Casasa comissionat d’aquestacelebració per als actes que es programin durant aquest any.A continuació Josep M. Casasa exposa les qualitats humanes, demestratge i de lideratge que Pere Calafell desenvolupà en favor de laPediatria catalana.

Pere Calafell i Gibert, metge denens. D’aquesta manera eracom en Pere Calafell volia ser

reconegut i tractat. Aquest any es com-pleix el centenari del seu naixement.Tenint en compte les qualitats huma-nes, de mestratge i de lideratge quedesenvolupà en favor de la Pediatriacatalana, especialment entre els anys1950 al 1970, el Col·legi de Metges deBarcelona, fent-se ressò de la peticiód’una colla de pediatres, ha deciditdedicar aquest any a la seva memòria.En Pere Calafell fou un home senzill,amic de tothom, creatiu i profundamentamant del seu país i de la seva cultura.Es llicencià en Medicina a Barcelona,l’any 1930. Aviat s’incorporà com a pro-fessor adjunt a la càtedra de Pediatriadel professor Martínez García, a l’Hos-pital de Sant Pau. La guerra civil canviàla seva vida. Durant el conflicte va tre-ballar per als infants desvalguts en elque es coneixia com “L’ajut infantil derereguarda”. Acabada la lluita, sorpre-nentment, el van desposseir del seulloc a la Universitat i el van condemnara no poder ocupar cap càrrec oficialindefinidament, només perquè haviaajudat els nens dels perdedors.Obrí una consulta privada al carrer Grande Gràcia i des d’allà mostrà l’aspectemés humanitari de la Medicina ambatenció especial al complet desenvolu-pament de l’infant, físic i emocional, alseu entorn, la família, l’escola, la relacióamb els amics, les hores d’esbarjo i els

possibles problemes familiars. No pas-sà gaire temps que ja requeria l’ajutd’altres pediatres, els quals acceptarende bon grat aquella forma d’actuar. Escreà de manera espontània un equipamb reunions periòdiques setmanalsen les quals es comentaven des delscasos mèdics difícils fins als modelsd’assistència o la forma d’actuar de laSocietat Catalana de Pediatria. El grupseguidor d’en Pere Calafell s’anà ampli-ant de manera considerable i es man-tingué gairebé durant 40 anys. A ell esdegué un estil propi de com exercir laprofessió i la seva influència configuràbona part de les iniciatives de la Socie-tat Catalana de Pediatria. Ell en fouvicepresident (1952-1955) i president(1955-1960). Va organitzar l’expansióde la Pediatria a comarques, amb reuni-ons a Manresa, Sabadell, Terrassa iLleida. Aprofitava per visitar punts cru-cials de la història del país, com la SeuVella de Lleida, el Castell de Cardona oles esglésies de Besalú. Amb aquestesactuacions s’afavoria l’acostament alscompanys que feien la feina fora deBarcelona. Establí contactes internaci-onals, invitant professors de Pediatriaestrangers, i mantingué una molt bonarelació amb Montpeller. Millorà les pu-blicacions de la Societat, en especial elButlletí, i propicià l’aparició de la col-lecció de Monografies Mèdiques. Men-ció especial mereix la relació amb elspediatres valencians, els de les Illes, elsaragonesos i l’Associació Espanyola dePediatria amb la qual col·laborà, man-tenint sempre el sentit identitari de laPediatria catalana.En Pere Calafell fou, per altra banda,un dels grans impulsors de la PediatriaSocial del seu temps. Ja hem esmentat

el seu treball durant la guerra civil. Elsanys posteriors col·laborà amb l’Esco-la d’Assistents Socials, a la barriadadel Somorrostro muntà un consultorimèdic de Pediatria, fou un dels impul-sors de la creació de guarderies i fins itot arribaren a posar el seu nom a unade les de la ciutat de Barcelona.En Pere Calafell morí a Benicàssim l’any1984, d’un accident d’automòbil, quananava al Congrés de Pediatres de Llen-gua Catalana que se celebrava enaquell indret. Tenia 77 anys.En Pere Calafell fou un vertader mes-tre, va crear un grup de seguidors no-més amb la il·lusió de fer una Pediatriamillor. Creà una escola de formació ons’exaltava l’amistat, l’honestedat delsprincipis, l’honradesa de les accions.La seva manera de ser va marcar l’ac-tuació de la Societat Catalana de Pe-diatria i, a través d’aquesta, la delspediatres catalans en general.En aquest any dedicat a Pere Calafellse celebraran diferents actes, es publi-carà un llibre i es farà una exposiciósobre la seva figura a l’espai Pedro iPons del Col·legi.El 14 de febrer a les 19,30 hores, a lasala d’actes del Col·legi de Metges secelebrarà l’acte inaugural amb l’assis-tència del president del Col·legi, Mi-quel Bruguera, del comissionat de l’“Any Pere Calafell” i la col·laboració deMercè Calafell, germana del Dr. Calafell,que farà una Ressenya Biogràfica delDr. Pere Calafell; Joaquim Ramis, queparlarà de Pere Calafell i la PediatriaSocial, i de Francesc Prandi, que hofarà sobre Pere Calafell i la SocietatCatalana de Pediatria.

Josep M. Casasa,comissionat “Any Pere Calafell”

Pere Calafell i Gibert en una fotografia deFrancesc Català Roca



Informe sobre quines hauriende ser les prioritats del nougovern de la Generalitat enreferència a la sanitat

L’Observatori de laProfessió presenta

l’informe de la preguntadel mes de setembre/

octubre de 2006 referent ales prioritats que hauria de

tenir el nou govern de laGeneralitat en referència a

la sanitat catalana.La composició de

l’Observatori de laProfessió, xarxa de

participació i col·laboraciódels professionals amb la

Junta de Govern del Col·legide Metges de Barcelona,

està formada per 76 metgesd’Atenció Primària i 54

metges d’hospital com amembres delegats; la

representació de la Junta delCOMB esta formada per:

Joaquim Camps i Xavier delas Cuevas per Hospitals i

Jaume Sellarés i MercèBotinas per Atenció

Primària.

Quines haurien de ser les prioritats del nou govern de laGeneralitat en referència a la sanitat catalana? Indicaquines són les tres propostes més importants a fer per partdel nou govern sorgit de les eleccions del dia 1 denovembre.

Pàgina web del Departament de Salut de laGeneralitat de Catalunya.

A continuació s’enumeren els temesprioritaris i en color es ressaltenels més repetits:

A NIVELL POLÍTIC

Responsabilització dels usuaris peraconseguir un bon ús del sistema sa-nitari públic:– Copagament com a modulador d’úsdel sistema: aquesta mesura ha deser resultat d’un pacte entre partits.– Educació poblacional.

Augmentar la inversió en sanitat iadequar el finançament als diferentselements del sistema sanitari.

És imprescindible un pacte entrepartits per concretar l’estratègia aseguir per fer sostenible el sistemasanitari públic català.

Definir una cartera de serveis rea-lista i revisar prestacions poc rendi-bles a nivell cost-eficàcia.

Preveure polítiques d’abordatge deles problemàtiques actuals i futures:envelliment, immigració, medicalitza-ció... des del punt de vista social ilaboral, no només mèdic.

Potenciar la recerca mèdica.Reinstaurar les desgravacions fis-

cals per afiliació a mútues privades.

A NIVELL INSTITUCIONAL

Responsabilització dels usuaris:– Educació poblacional per al bon úsdel sistema sanitari públic.

Planificació de les necessitats deprofessionals sanitaris a llarg terminiamb el compromís de respectar aques-ta planificació malgrat els canvis degovern polític-institucional. Replan-tejar-se la implantació de la jubilacióforçada als seixanta-cinc anys.

Potenciar l’Atenció Primària (AP)com a porta d’entrada real al siste-ma, amb recursos humans i materi-als.

Adequació de les plantilles.Potenciar l’autogestió, tant d’AP

com d’hospital.Instaurar la lliure elecció de metge

com un element incentivador de bonapraxi.

Disminuir la burocràcia en la con-sulta.



Endegar mesures per a la concilia-ció de la vida laboral i familiar.

Potenciar el manteniment i el reco-neixement de la competència clínica.

Millorar el reconeixement social dela professió.

Implementar la llei de l’ICS.

A NIVELL ASSISTENCIAL

Garantir el continuum assistencial:– millorant la coordinació entre AP-Hospital-Centre Sociosanitari;– història clínica única informatitzada.

Potenciar l’AP: millora de l’atenciócontinuada i de l’atenció domiciliària.

Millorar la capacitat resolutiva detots els nivells assistencials.

A NIVELL LABORAL

Millorar el sou dels metges i equi-parar-lo amb la resta d’Europa.

Augmentar l’autonomia de gestiódel metge: facilitant la seva participa-ció en la gestió del sistema i també dela seva feina diària.

Homogeneïtzar les condicions la-borals dins el sistema sanitari públic.

Flexibilització laboral.Millorar la representació dels met-

ges en taules de negociació laboral itambé en el Consell de la Professió.

A continuació, fem un reculld’algunes de les respostes mésrepresentatives que ens han fetarribar:

Decidir si realment (no tan sols deparaula com fins ara) l’Atenció Primà-ria de Salut ha de ser el “pal de paller”de la sanitat pública i distribuir lesinversions proporcionalment a la sevaparticipació. A partir d’aquí que l’hos-pital faci d’hospital i l’AP d’AP amb totel que implica.1. Com a únic sistema per mantenir launiversalitat del sistema públic, defi-

nir una cartera de serveis sanitarispúblics objectiva tècnicament i nopoliticopopulista: “tot per a tots - novull perdre vots”.2. Sistemes de copagament proporci-onal als ingressos o patrimoni, siguino no pensionistes especialment enmedicaments cars i que no aportenmillores als ja existents.

A NIVELL POLÍTIC: No crear falsesexpectatives ni serveis o productesde salut que no estiguin avaluats. In-formació activa a la població: Carterade serveis de finançament públic. Jus-tificació en base a eficàcia contrasta-da. Polítiques específiques noves(abordatge immigrant).Revisió del Programa del nen sa i del’atenció a la dona (clarament exces-siu i dubtosament útils).A NIVELL ESTRATÈGIC: Homogeneït-zar el finançament públic per habi-tant. És escandalosa la diferència exis-tent per a distintes àrees de salut izones geogràfiques. Laboralitzar l’ICS.Establir-hi contracte programa real.Donar protagonisme a les instituci-ons o grups de representació profes-sional. Els sindicats que seuen a lataula a “negociar”, amb quina baserepresentativa ho fan? Quants met-ges estan afiliats a sindicats?A NIVELL OPERACIONAL: Desenvolu-par una agència de salut pública. Pro-tagonisme a l’AATM i ICF com a asses-sors i creadors d’opinió professional.Divulgació poblacional. Augment denòmines subjectes a contrapartida enobjectius assistencials. No augmentdels sous sense pactes assistencialsprevis. No disgregar o fragmentar l’as-sistència, basant-la en programes desalut parcials, sinó agrupant els pro-grames dins la medicina preventivaassumida per Primària.

Prioritat 1: Avançar cap a la profes-sionalitat i l’autogestió (amb el darrergovern els dos conceptes han reculat:som més funcionaris i la planificaciócada cop és més de caire soviètic).Prioritat 2: Establir mesures de sos-tenibilitat del sistema, basades en laresponsabilitat dels pacients (com apacients tenim drets, però també eldeure d’utilitzar adequadament elsrecursos) amb mesures de copaga-

ment: no pot ser tot per a tothom enqualsevol moment i gratis.Prioritat 3: Millorar el sou i el papersocial del metge.Prioritat 4: Donar a l’atenció primàriael paper real (no de paraula) que licorrespon de porta d’entrada al siste-ma i d’agent del pacient davant de laresta del sistema sanitari.Fa molts anys que diem el mateix!

Per a mi les prioritats són:1- Definició de processos assistenci-als integrats atenció primària /hospi-talària.2- Adequar la distribució pressupos-tària i assignació de recursos.3- Promoure noves polítiques per as-segurar la sostenibilitat de l’assistèn-cia sanitària i social públiques.

- Una decidida i ferma aposta d’in-versió en el sistema públic de salut,no tan sols per cobrir l’extraordinarigap que s’ha creat els últims 10-15anys entre les necessitats i les aporta-cions públiques reals. Tot i els esfor-ços fets en aquesta legislatura, ques’han de reconèixer, tenim un sistemaforça descapitalitzat. La inversió, comdeia, no tan sols ha de cobrir aques-tes mancances sinó que ha de pre-veure els reptes futurs, però que jasón immediats: sobreenvelliment, no-ves ciutadanies, nouvinguts, migraci-ons, mobilitat de la població, medica-lització de certes problemàtiques so-cials, pacients-ciutadans millor infor-mats i més participatius, etc.– Promoure un nou pacte o contrac-te de confiança entre els ciutadansusuaris dels serveis i el mateix siste-ma. Pacte que renovi la imprescindi-ble i necessària confiança i professio-nalisme en què s’ha de basar la rela-ció metge-pacient.– Avançar en tots els aspectes dereconeixement professional de totsels actors implicats en el sistema, noúnicament en l’aspecte salarial sinótambé en el camp del professionalis-me, les expectatives professionals, elmanteniment i el reconeixement de lacompetència, la recerca, el reconeixe-ment social (encara que això ens hohem de guanyar entre tots) i la conci-liació de la vida familiar i laboral, so-bretot, aquest últim aspecte en un



entorn de fortíssima feminització del’entorn laboral de la salut.

Penso que només es pot arreglarla sanitat si es treu del mig del debatpolític. S’ha de fer alguna cosa sem-blant al que es va fer amb les pensi-ons. Un pacte entre partits per abor-dar seriosament quines són les solu-cions. Aquestes passen per moltamés inversió, que arribi a ser sem-blant a la dels països del nostre en-torn. I també probablement per algu-na mena de copagament (impossibled’implantar si no és amb un pacteentre tots els partits). També crecque en el cas de Catalunya, on hi hauna part de la població que rep aten-ció per mútues privades és una llàs-tima que aquestes persones haginde duplicar les visites a l’ICS per ob-tenir les receptes o simplement per-què els seus metges han de compliruns determinats objectius. S’hauri-en de buscar fórmules per afavorirl’afiliació a aquestes mútues priva-des (com desgravacions que ja havi-en existit) i alhora que això repercu-tís en un veritable alleujament de lacàrrega de la sanitat pública.

Prioritats:1. Actuacions fermes orientades cap ala integralitat del Sistema Sanitari (A.Primària, A. Especialitzada, S. Públi-ca, A. la Dependència...) i el correspo-nent model d’assignació de recursos(en base poblacional).2. Arribar a un veritable “PACTE” (CON-SENS!!!) entre les diferents formaci-ons polítiques per poder afrontar ambgaranties d’èxit aspectes cabdals i“pendents” del nostre sistema sani-tari:· Llei de l’ICS.· Cartera de Serveis.· Copagament.· Coexistència sistema públic-siste-ma privat.

· Història clínica compartida.· Planificació de necessitats de dife-rents professions i especialitats.3. Revisió de les condicions professi-onals-laborals dels facultatius/infer-meria.

1. Potenciar l’atenció domiciliària.És imprescindible i urgent disposard’una atenció domiciliària potent.Això permetria, d’una banda, fer al-tes hospitalàries més precoces i, d’al-tra banda, solucionar molts dels pro-blemes dels pacients ancians ambmalalties cròniques que, per proble-mes de mobilitat o dependència, vanpoc o gens als centres d’atenció pri-mària. Aquests pacients tenen so-vint problemes que es podrien resol-dre amb una bona atenció domicilià-ria, com ara petits reajustaments demedicació, atenció de problemes desalut que permeten ser resolts aldomicili, revisió de tractaments (evi-tar duplicitats, garantir que el com-prenen i el fan correctament, etc.),cures, tractaments intramusculars,etc.L’organització de l’atenció domicilià-ria d’un determinat territori ha de serla mateixa per a tot el territori encaraque els proveïdors siguin diversos.L’absència d’aquest servei en condi-cions adequades fa que moltsd’aquests pacients només rebin aten-ció quan la situació provoca que avi-sin al 061, i una ambulància porta elpacient a les urgències hospitalàries.Això comporta una atenció fragmen-tada, sense continuïtat, absolutamentcontrària a les necessitats d’aquestspacients.2. Reordenar l’atenció continuada.Em refereixo tant a les urgències hos-pitalàries com a l’atenció continuadade Primària.– Atenció continuada de Primària:· Als CAP: cal millorar la dotació i elsrecursos, encara que sigui al cost deno poder tenir servei d’atenció conti-nuada a tots els CAP (com ja passa enmolts llocs).· Al domicili: hi ha moltes àrees on éspràcticament impossible aconseguirque el metge vagi al domicili del paci-ent. Aquest és un hàbit que s’ha per-dut i que ens cal recuperar per l’enve-lliment poblacional, però no es pot fer

a les esquenes dels professionals. Caldisposar dels recursos i pagar bé elservei.– Urgències hospitalàries: és urgen-tíssim replantejar l’actual sistemad’urgències hospitalàries, amb met-ges de 5 o 6 especialistes a tots elshospitals. És insostenible pel cost queté, si hem de complir amb la normati-va de Luxemburg –i el sentit comú– itambé perquè no trobarem metgesper seguir-ho mantenint. S’ha d’anara un sistema en xarxa, amb punts dereferència (no només els grans hospi-tals) on remetre els pacients, un copestabilitzats, per rebre l’atenció ur-gent que requereix especialistes i tec-nologia adequades, i tornar desprésel pacient al seu hospital de zona. Perfer això, és imprescindible un sistemade transport sanitari potent: ben do-tat i ben organitzat.3. Recapitalitzar els hospitals.Durant molts anys la inversió alshospitals ha estat molt per sota dela necessària, pel que ara es trobencompletament descapitalitzats, ambestructures obsoletes, tecnologiaantiga, inadequada o insuficient,etc.I a més hauria d’incloure altres priori-tats “també molt prioritàries”, comara:– Resoldre el problema de la mancade metges, però penso que cal unaanàlisi detallada, segurament no “fal-ten metges” així, en general, faltenmetges per fer determinades feines adeterminats llocs, exemple: per ferguàrdies a hospitals comarcals allu-nyats de Barcelona. Si redefiníssiml’actual model sanitari potser les co-ses canviarien.– Fer real la tan esmentada continu-ïtat assistencial: Primària—Hospi-tal— Sociosanitari.– Donar als metges més autonomiaen l’organització de la seva feina dià-ria i participació en les decisions as-sistencials (objectius, línies estratè-giques) de les organitzacions per ales quals treballen.És probable que la greu situació delsistema sanitari públic només es pu-gui arreglar amb un pacte “d’estat”per la sanitat: un pla a anys vista,sense color polític, que tingui conti-nuïtat, mani qui mani.



Actualitatcol·legial

Debat electoral

1. D’esquerra a dreta: Juli de Nadal, pel Partitdels Socialistes de Catalunya; Imma Clarà, per

Iniciativa per Catalunya-Els Verds-EUiA; MiquelBruguera, president del COMB; Àngels Esteller,

pel Partit Popular de Catalunya; FrancescSancho, per Convergència i Unió, i Uriel Bertran,

per Esquerra Republicana de Catalunya, en eldebat electoral.

2. Sala d’actes del COMB durant la celebració deldebat electoral.

3. Miquel Bruguera va moderar i presentar eldebat “El paper dels metges en el futur del

sistema sanitari”.

Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya,el Col·legi de Metges de Barcelona va convocar arepresentants de PSC-PSOE, CiU, ERC, PPC i IC-EV-EUiAper debatre a la seu col·legial sobre el paper delsmetges en el futur del sistema sanitari.

El Col·legi de Metges de Bar-celona va acollir el passat25 d’octubre de 2006, un debat

electoral sobre “El paper dels metgesen el futur del sistema sanitari”. L’acteva comptar amb la participació delsrepresentants de cadascun dels par-tits polítics: Francesc Sancho, per Con-vergència i Unió (CiU); Juli de Nadal,pel Partit dels Socialistes de Catalunya(PSC-PSOE); Uriel Bertran, per Esquer-

ra Republicana de Catalunya (ERC);Àngels Esteller, pel Partit Popular deCatalunya (PPC), i Imma Clarà, per Ini-ciativa per Catalunya-Els Verds-EUiA.El debat va ser presentat i moderatper Miquel Bruguera, president delCOMB, i es van tractar qüestions comla despesa sanitària, les llistes d’es-pera, el Congrés de la Professió Mèdi-ca, la vaga dels metges i els salarisprofessionals.

1

2 3



Webcol·legial

La Vanguardia i el Col·legide Metges de Barcelona

acorden crear un espai dedebat i diàleg per informar

i difondre bones pràctiquessanitàries a la societat.

El projecte Fòrum Salut,espai web comú de debat

sobre temes de salut,consisteix en la celebraciód’un debat obert al públic,

amb la participació defigures de prestigi de

l’àmbit sanitari. Prèviamenttant La Vanguardia com el

COMB faran difusió iobriran un espai als seus

respectius webs per enviarpreguntes que es debatran

en el transcurs de lajornada. Un cop celebratl’acte, La Vanguardia i el

COMB els emetran enformat vídeo a traves

d’internet.En la primera edició que esva celebrar el passat 16 denovembre es va abordar el

tema Tabaquisme i salut,fòrum que ha comptat ambla visita de 20.000 usuaris.

El 24 de gener de 2007 esva tractar el tema El càncer

avui i demà.

20.000 usuaris accedeixen alnou espai web Fòrum Salutde La Vanguardia i del COMB

Amb la vocació d’oferir a la soci-etat un lloc de trobada on infor-mar-se i debatre sobre temes

actuals de salut, el Col·legi Oficial deMetges de Barcelona (COMB) i La Van-guardia van engegar el passat 16 denovembre l’espai web Fòrum Salut. Elprojecte, consistent en l’organitzaciód’una sèrie d’actes amb la presènciade públic assistent, té com a objectiuprimordial la seva posterior emissiósimultània a través de www.comb.cati www.lavanguardia.es.La celebració de l’acte “Tabaquisme isalut” va engegar el projecte comú en-tre La Vanguardia i el COMB. Organitza-da per fomentar l’abandó de l’hàbit ta-bàquic entre la població, la jornada vacomptar amb les ponències de la Sra.Dolors Marín, de la Unitat de Tabaquis-me de l’Hospital Clínic de Barcelona; elDr. Josep Maria Ramon, cap de la Unitatde Tabaquisme de l’Hospital de Bellvit-ge, i el Dr. Joan Corbella, psiquiatre. Des

de la data de publicació a l’espai web deFòrum Salut, aquest primer esdeveni-ment l’han visitat 20.000 usuaris, xifraque equival a omplir 75 cops la salad’actes del COMB.Amb l’objectiu d’informar la societatsobre una de les malalties que mésmortalitat causa arreu del món, elCOMB i La Vanguardia va celebrar elproppassat 24 de gener la jornada “Elcàncer avui i demà”. Doctors de re-nom versats en la matèria van expli-car al públic assistent, i als internau-tes que veuran després l’acte en línia,què és el càncer i quin és el futurd’aquesta malaltia.La jornada va finalitzar amb una taularodona on els ponents responguerenles preguntes que formulà el públic ala sala i aquelles que els internauteshan anat formulant durant els diesprevis dins l’espai web.

Redacció comb.cat

Pàgina web del COMB on es reprodueix l’actecelebrat el 16 de novembre sobre Tabaquisme i

salut. A les imatges podem veure MiquelBruguera, president del COMB, i a l’altra imatge:Lluís G. Pareras, gerent de Meditecnologia-Àrea

d’Incubació de Projectes Empresarials del COMB;Jaume Aubia, president executiu del Grup Med, i

Marc Aià, responsable d’operacionsLa Vanguardia.es



Millorant la informació i lesestratègies de vacunació iimmunització a EuropaEl projecte VACSATC

AEuropa encara es presentenmalalties infeccioses que cau- sen morbiditat i mortalitat in-

necessàries i que es podrien prevenirde forma efectiva amb les vacunes. Lamanca d'informació i algunes idees er-rònies sobre les vacunes, constituei-xen un factor d'importància que influ-eix negativament en les cobertures devacunació en alguns països. Les con-trovèrsies sobre els beneficis i els ris-cos associats a la immunització hanrebut una àmplia atenció en els mitjansde comunicació. Encara que en el nos-tre país trobem cobertures de vacuna-ció modèliques entre la població infan-til, en altres països aquestes contro-vèrsies i informacions inadequades res-pecte de les vacunes han provocat unapercepció entre el públic en general ientre alguns professionals, que s'hanrelacionat amb una reducció global enaquestes cobertures de vacunació.Entre les fonts habituals d’informacióa les quals accedeix el públic generaltrobem fonamentalment el personalsanitari però, també i d’una formacada vegada més freqüent, s’acce-deix a les pàgines web per obteniraquesta informació. Essent conscientd’aquest tema, el Global AdvisoryCommittee sobre la Protecció/Segu-retat de les Vacunes (GACV) de l’Or-ganització Mundial de la Salut va es-tablir el 1999 un conjunt de recoma-nacions per garantir la bona praxi enla informació sobre vacunes presenta Internet i que s’emmarquen en elprojecte Vaccine Safety Net. [1]En aquesta línia de proporcionar mési millor informació sobre les vacunes ila immunització en general s’ha posaten marxa el projecte europeu VaccineSafety- Attitudes, Training and Com-munication VACSATC[2] en què elCol·legi Oficial de Metges de Bar-celona participa activament. La finali-tat d’aquest projecte és de contribuir

a aturar la transmissió de malaltiesinfeccioses que es poden preveniramb l’aplicació de les vacunes i a ladisminució en la morbimortalitat as-sociada a aquestes malalties.“La vacunació constitueix potser l’ac-tivitat preventiva més beneficiosad’entre les que disposem actualmenti els professionals sanitaris tenim unpaper fonamental per informar i ga-rantir les millors pràctiques d’utilitza-ció. Les noves tecnologies de la infor-mació i de la comunicació constituei-xen una oportunitat extraordinària perdifondre aquestes bones pràctiques ifacilitar la col·laboració internacional”segons ha afirmat el Dr. Miquel ÀngelMayer, que participa com a investiga-dor en el projecte.La solució dels problemes derivatsd’un ús inadequat de les vacunes noes poden resoldre aïlladament i, pertant, la col·laboració entre els païsoseuropeus és fonamental, aprofitantles diferents experiències en aquestcamp, reduint la possibilitat de dupli-car esforços i millorant la respostadavant d’amenaces com les pandèmi-es o el bioterrorisme.

Objectius

Els objectius generals del projected’investigació VACSATC són:1. Identificar les percepcions i satisferles necessitats d’informació del pú-blic general i dels professionals sobrevacunes.2. Millorar els programes de vacuna-ció a través d’una millor informació iformació tant del públic general comdels professionals sanitaris.3. Proporcionar informació de base ci-entífica present als webs sobre immu-nitzacions i protecció de les vacunesper al públic general i els professionals.4. Millorar les dades disponibles perfacilitar la realització d’estudis epide-

miològics més amplis alhora que es-tablint sistemes de bases de dadesarreu d’Europa.

VACSATC complementarà les activi-tats que la l’OMS està desenvolupanten altres projectes com el “VENICEproject”, que està coordinat per l’Ins-tituto Superiore di Sanità de Roma i elmateix Vaccine Safety Net. Hi partici-pen institucions científiques i univer-sitats de reconegut prestigi de cator-ze països de tot Europa. La durada delprojecte és de tres anys i s’emmarcaen el Programa del Directorate Gene-ral de Salut i Protecció dels Consumi-dors en l’àrea de Salut Pública. Lacol·laboració multidisciplinària delsparticipants garantirà un impacte mésgran dels resultats i de les proposteselaborades en el projecte.

Pàgines web recomanades

[1] Vaccine Safety Net. OrganitzaciónMundial de la Salut (OMS). Disponi-ble en: http://www.who.int/immuni-zat ion_safety/safety_qual i ty/vaccine_safety_websites/en/.[2] VACSATC. Disponible en: http://wma.comb.es/cat/colaboracions.php.



Revistade premsa

Gaceta Médica, 13 al 19 denovembre de 2006.

El COMB reconeix la tascade 42 metges en elsPremis a l’Excel·lènciaProfessional 2006

En el marc del centenari dellliurament del Premi Nobel alDr. Santiago Ramón y Cajal,el Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) ha atorgatels Premis a l’Excel·lència Pro-fessional 2006, que en aques-ta ocasió ha recaigut en 42professionals de la ciutatcomtal. Amb la celebraciód’aquesta tercera edició delspremis, que va comptar ambla presència de la consellerade Salut en funcions de laGeneralitat de Catalunya,Marina Geli, el COMB perse-gueix reconeixer públicamentl’activitat de màxima qualitatdesenvolupada pels metgespremiats en sis àrees dife-rents, tals com la hospitalà-ria, Atenció Primària, salutpública, salut mental i aten-ció sociosanitària, investiga-ció biomèdica, educació mè-dica i humanitats. [...]

Gaceta Médica,13 al 19 de novembre de 2006

La fiscalia demanaràpenes de presó per lesagressions a mestres imetges

Mà dura contra la violència amestres i metges. El fiscal encap del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya (TSJC),José María Mena, ha ordenat atots els fiscals la màxima con-tundència contra les agressi-ons que pateixen els professi-onals de l’educació i la sani-

tat, i que pels casos que esprodueixin a partir d’ara elsfiscals demanin penes d’en-tre un a tres anys, d’acord ambl’article 550 del Codi Penal,que tipifica com a “atemptat”una agressió a un funcionaripúblic. [...]El secretari del Col·legi Ofici-al de Metges de Barcelona(COMB), Jaume Padrós, vaqualificar ahir de “bona notí-cia” la proposta però va inci-dir en la necessitat de “nolimitar-ho a la sanitat públicaja que sembla que aquestainiciativa estigui limitada ales persones estatutàries, lesque tenen plaça pública, i enquedarien fora els professio-nals que treballen en centresconcertats i la sanitat priva-da”. Des que l’any 2004 elCOMB va obrir una pòlissacol·lectiva de cobertura jurí-dica per als facultatius quepateixen algun tipus d’agres-sió s’han atès 179 casos, 35dels quals aquest any. El Col·-legi també ha impulsat la cre-ació d’unitats específiquesque s’encarreguin de planifi-car mesures de seguretat alscentres sanitaris. [...]

El Punt,15 de novembre de 2006

Salut rep 80 consultes depassatgers dels vols deBritish Airways en què esvan trobar restesradioactives

El servei telefònic “Sanitat res-pon” de la Conselleria de Sa-lut de la Generalitat ha rebutun total de 80 consultes deviatgers que es van desplaçaren vols de British Airways enquè s’han trobat substànciesradioactives de poloni 210. [...]

Davant de la preocupació so-cial generada per la troballade poloni als avions, el Col·-legi de Metges de Barcelona(COMB) ha encarregat a ungrup d’experts l’elaboraciód’un document que serveixide guia a tots els metges so-bre els riscos d’aquesta expo-sició i orienti sobre les mesu-res que eventualment s’hagind’aplicar o aconsellar als pa-cients. [...]

Europa Press,1 de desembre de 2006

Nota del Col·legi deMetges sobre els riscos del’exposició al Poloni-210

El COMB ha encarregat a ungrup d’experts l’elaboraciód’un document que serveixide guia als metges per in-formar-los dels riscos del’exposició al Poloni 210 iorientar-los sobre les me-sures a aplicar o consells adonar a possibles pacients.[...]

La Vanguardia.es,1 de desembre de 2006

Sanitat i Salut rebentrucades de gairebé 400passatgers de British

Prop de 300 persones, de lesquals 36 van dir que havien pa-tit símptomes lleugerament si-milars als que causa una intoxi-cació radioactiva, van telefonarahir al número ofert pel Ministe-ri de Sanitat per als que haginviatjat en els avions de BritishAirways (BA) contaminats ambuna substància que se sospitaque és poloni 210. [...]

Risc baixSanitat va reiterar ahir que elrisc per a la salut dels que vanvolar en els avions de BA és“molt baix”, ja que les dosis depoloni a què poden haver estatexposats no podrien donar lloca una intoxicació greu. “El po-loni 210 només és nociu en casd’inhalar-lo de forma abundanto d’ingerir-lo –va indicar un co-municat difós pel Col·legi deMetges de Barcelona, subscritper metges de diversos hospi-tals barcelonins–. [...]

El Periódico,2 de desembre de 2006



Revistade prensa

1. Diario Médico, 14 de desembrede 2006.

2. El Punt, 17 de desembre de2006.

1

2

Nova àrea específica alCol·legi de Barcelona

Josep Arimany ha deixat vo-luntàriament el càrrec de di-rector de l’Institut de Medici-na Legal de Catalunya (IMLC)per ser director estratègic dela nova Àrea de Medicina Le-gal del Col·legi Oficial de Met-ges de Barcelona (COMB), queja disposa actualment d’unaÀrea de Praxi de referència (in-tegrada tant per professionalsde la medicina com per juris-tes especialitzats). Segons haavançat aquest nova àrea de-pendrà directament del con-seller delegat del COMB,Jaume Aubía (exdirector ge-neral de Recursos Humans delMinisteri de Sanitat i Consum).La seva tasca principal seràanalitzar els aspectes medi-colegals de la responsabilitatcivil, realitzar activitats de for-mació específica per als pro-fessionals de tota la provínciai coordinar la labor dels met-ges assessors i col·laboradorsde l’Àrea de Praxi. [...]

Diario Médico,5 de desembre de 2006

El Consell de la Professióestà treballant a plerendiment

El Consell de la Professió Mè-dica de Catalunya, que va co-mençar a treballar al juliol,s'ha proposat acabar abansdel gener dos informes: unsobre l'abast real i les causesdel dèficit de facultatius i unaltre sobre els diferents mo-dels retributius a Catalunya,Espanya i Europa.[...] Bruguera, president delCol·legi de Metges deBarcelona, ha explicat que hanexaminat l'aparent dèficit de

facultatius i han vist que hi hatant causes socioeconòmiques(immigració) i culturals (elsusuaris estan més informats isón més exigents) com del pro-pi sistema. En aquest cas hadestacat que s'estan aprovantnoves prestacions sense mirarel cost (els metges són un per-sonal cada cop més laboral imenys vocacional), i que elmodel català, amb molts hos-pitals que fan de tot, resultadifícil de mantenir. "Proposa-rem una reforma de tot el siste-ma per aconseguir que hi hagimés eficiència." [...]


Quatre metges es jubilencada setmana

Un estudi diu que als faculta-tius els costa adaptar-s’hi ique molts ho veuen com untrencament.L’any passat es van jubilar 215metges col·legiat, és a dir, mésde quatre per setmana.N’hi ha que continuen la sevatasca assistencial en centresconcertats o en la seva con-sulta privada però molts al-tres veuen el canvi vital comun trencament. Un estudi delCol·legi Oficial de Metges deBarcelona (COMB) sobre lasalut del metge jubilat desta-ca que aquest col·lectiu deprofessionals no es preparade manera suficient per afron-tar aquesta nova etapa. ElCOMB reclama que les insti-tucions públiques aprofitin elconeixement d’aquests pro-fessionals i, de retruc, els re-coneguin la tasca feta durantla seva carrera. [...]Segons l’informe –elaboratper les investigadores socials



Revistade prensa

de la Universitat de GironaMargarita Sánchez-Candamioi Arantza del Valle—, moltsdels facultatius veuen la jubi-lació com una forta ruptura itenen problemes d’adaptació.El secretari general del COMB,Jaume Padrós, considera ques’havia de parlar sobre aquesttipus situacions: “Fins ara nosabíem què passava quan elsmetges es jubilaven”, asse-gura. Per aquest motiu vanoptar per fer tota una sèried’entrevistes qualitatives,més d’una quarantena, perextreure una idea global delcol·lectiu.Per Padrós, el tret diferencialdels metges quan arriben als65 anys respecte a la resta dela població és que durant totala seva vida han desenvolu-pat “una professió vocacional,sempre hi ha hagut la creençade tenir un càrrec vitalici, isembla que s’hagi de moriramb les botes posades”. Ales-hores, prossegueix el secre-tari del COMB, quan els arribael moment en què ja no tenenobligacions professionals “nosaben en què invertir el seutemps ni quin rol han de des-envolupar”. [...]

El Punt,17 de desembre de 2006

Els adolescents podran seratesos a urgències senseque ho sàpiguen els seuspares

El Col·legi de Metges diu alsprofessionals que avisin lesfamílies en els casos greus.El Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona recomana alsprofessionals que treballena urgències que, quan ate-nen adolescents “madurs”,

tan sols es posin amb con-tacte amb les seves famíliessi es tracta de patologiesgreus o si la seva vida correperill. Si el metge consideraque el jove és “immadur”, obé si té algun grau de disca-pacitat, haurà de contactaramb els seus pares o tutorslegals en qualsevol cas. Aixòes desprèn del manual debones pràctiques mèdiquesen els serveis d’urgènciesque el Col·legi de Metges deBarcelona va presentar ahir.[...]

El País,21 de desembre de 2006

El Col·legi Oficial deMetges de Barcelonacooperarà amb la primàriade Nicaragua

L’Oficina de Cooperació delCol·legi Oficial de Metges deBarcelona (COMB), dedicadaa la canalització cap a les or-ganitzacions no governa-mentals (ONG) dels metgesinteressats a fer tasques decaracter humanitari, donaràun salt qualitatiu amb un pro-jecte finançat per l’Ajunta-ment de Barcelona.Segons l’acord que han subs-crit formalment RamonNicolau, regidor de Partici-pació Ciutadana, Solidaritati Cooperació, i Jordi Cases,secretari general de la cor-poració municipal, ambJaume Roigé, tresorer delCol·legi, aquest rebrà unasubvenció de 165.000 eurosen total per portar a terme unprograma de reforç tècnic, in-fraestructural i de capacita-ció dels recursos humans entrenta centres d’atenció pri-mària de la regió autonòmi-

ca de l’Atlàntic Sud deNicaragua, a Sud-amèrica.Al conveni, que s’emmarcaen el programa municipalBarcelona solidària, s’esta-bleix que la subvenció s’ator-ga per un termini de tres anys,que podrà ser prorrogat.El COMB ja ha rebut l’importrelatiu a 2006, que puja a25.000 euros, i haurà de pre-sentar un informe anual, ambfactures i justificants de des-peses, per poder percebre les

quantitats previstes per al2007 i 2008.Deixant de banda aquestacord, l’Oficina de Cooperaciócol·legial aspira a ser un refe-rent tant per als metges comper aquelles entitats que des-envolupen programes o pro-jectes de salut en el marc de lacooperació, comptant amb laparticipació de diferents pro-fessionals de la medicina. [...]


1. El País, 21 de desembrede 2006.

2. Diario Médico, 15 de gener de2007.

2

1



Pràcticaprofessional

El Servei d’Ocupació participaa la XVI diada de la SocietatCatalana de Seguretat iMedicina del Treball

Cal situar en el marc de col·la-boració institucional i de bonclima de les relaciones existents

entre el Servei d’Ocupació i la Socie-tat Catalana de Medicina del Treball lainvitació de la seva Junta a la partici-pació del Servei d’Ocupació com aexpositor en la celebració de la XVIDiada.Aquesta presència va permetre alsmetges assistents aproximar-se i co-nèixer la tasca que a diari fa el Serveid’Ocupació. A més, arran d’aquestacte, els tècnics del Servei van prepa-rar uns gràfics, presentats en dos pòs-ters, per tal d’oferir informació relaci-onada amb el mercat de treball de laespecialitat.Aquestes dades comparades i cor-responents als anys 2003, 2004 i2005, obtingudes a partir de l’anàliside les dades, tant dels demandantsinscrits com de les ofertes de treballque es gestionen des del Serveid’Ocupació, ens permeten objectivarquantitativament informacions com,per exemple, que més del 25 % dels

metges de l’especialitat col·legiats aBarcelona estan inscrits com a de-mandants de feina. I que, entreaquests, menys del 7 % es declarenen situació d’atur, o amb un volum dejornada de treball poc elevada. Igual-ment podria destacar-se entre d’al-tres dades que la mitjana retributivaés lleugerament inferior als 35.000 €anuals. (La interrelació entre aques-tes dues dades ens ajuda a entendreperquè és més difícil cobrir unes ofer-tes que altres.) O que el nombred’ofertes de treball de l’especialitatque gestiona el Servei d’Ocupació esmés del doble de les que es publi-quen a la premsa, etc.En finalitzar la celebració de la Diada,el balanç de participació del Serveid’Ocupació ha de ser qualificat desatisfactori fent-ne una valoració qua-litativa, tant pel que fa a la relaciódirecta i personal entre els metges iels tècnics del Servei, com pel que faal tipus de dades presentades i breu-ment apuntades en línies anteriors.

Servei d’Ocupació del COMB

1. Pòster amb dades dels demandants de treballque es gestionen des del Servei d’Ocupació.

2. Pòster amb dades de les ofertes de treball quees gestionen des del Servei d’Ocupació.

El Servei d’Ocupació delCol·legi de Metges de

Barcelona dóna a coneixer,en el marc de la XVI Diadade la Societat Catalana de

Seguretat i Medicina delTreball, la seva tasca

d’intermediació entre elsmetges i empreses que

ofereixen feina i aquellsprofessionals que busquenocupació o millorar la seva

situació professional.El Servei d’Ocupació va

presentar dos pòsters enquè s’informava

específicament de lasituació del mercat de

treball de l’especialitatorganitzadora de la

jornada.



Obrint els ulls al món

Tet Rafart,oftalmòleg

Sala d’espera de l’Hospital de Ravuni. Copyright fotogràfia: ©Elisenda Pons/Ulls del Sàhara.

La Fundació Ulls del Món és una organització sense ànimde lucre que pretén prevenir i combatre la ceguesa evita-ble en els països més pobres del món.Ulls del Món contribueix que les persones amb deficièn-cies visuals i sense recursos econòmics dels països po-bres puguin rebre atenció oftalmològica de qualitat perpart dels seus serveis locals de salut, i sensibilitza l’opi-nió pública del nostre entorn respecte a les deficiènciesen la sanitat bàsica en aquells territoris.

Té en marxa quatre programes de cooperació al desenvo-lupament oftalmològic:····· Ulls del Sàhara, als campaments de refugiats saharauis

de Tindouf (Algèria)····· Ulls de Moçambic, a la capital Maputo i la província

d’Inhambane····· Ulls de Bolívia, a La Paz i la ciutat d’El Alto····· Ulls de Palestina, a la Franja de GazaPer a més informació: www.ullsdelmon.org / 934 515 152

DADES SIGNIFICATIVES SOBRE LA FUNDACIÓ ULLS DEL MÓN

Sóc Tet Rafart, oftalmòleg i, desde l’any 2001, col·laborador, deforma periòdica, de la Funda-

ció Ulls del Món.Com diu el nostre eslògan, pretenemobrir els ulls al món. Jo crec que prete-nem obrir els ulls al món en un doblesentit: en el Tercer Món on treballemcom a col·laboradors, ja que molt sovinttenen els ulls tancats a la llum per culpade les malalties que pateixen i que notenen recursos per resoldre-les; i, tam-bé, pretenem obrir els ulls al PrimerMón, on massa sovint els tenim tambétancats, encara que en aquesta ocasió,la nostra ceguesa és no voler conèixerel món global en el qual ja vivim i quemassa vegades no volem veure.Jo, personalment, em sento un privi-legiat en coneixements i amb unes

habilitats que, malgrat que m’hagincostat un esforç adquirir-les, crec queestic en un permanent deute ambaquesta part de la humanitat on elsmeus serveis poden ser útils.També noto, com a oftalmòleg, quemoltes vegades se m’agraeix el fet decol·laborar amb la Fundació Ulls delMón. La veritat és que, per mi, comper molts dels companys que hi col·la-borem, és precisament en el món dela cooperació on trobem uns momentsde lucidesa per poder fer allò que dejoves, quan començàvem els estudis,desitjàvem ser: METGES. Ser metgesen majúscules. Sentir que tu, amb elque saps fer, pots ajudar a altres per-sones i en altres llocs on, si no fosgràcies a aquestes estructures de co-operació, no tindrien accés a uns mí-

nims d’assistència medicoquirúrgica.No sóc tan ingenu de creure que no-més amb accions com aquestes decooperació podem canviar el món. Sónprobablement moltes altres mesuresque s’han de prendre en altres esta-ments les que han de permetre queels països en vies de desenvolupa-ment puguin sortir del pou en el qualmolt sovint es troben. Però, per nosal-tres, individualment, sí que crec queés una molt bona opció col·laborar enmicroestructures de cooperació peranar creant entre tots uns lligams i un“teixit interpersonal” de col·laboraciói aprenentatge comú. Penso que siaquests lligams els féssim entre tots ia gran escala podria ser la base real iefectiva del progrés conjunt entre elspobles.



Com a resum final podria dir que, per-sonalment, col·laborar amb la Funda-ció Ulls del Món fa que em senti mésjove, no en anys, però sí en esperit.Em sento com un infant que s’adonaque el món no va bé i que hem de ferquelcom. En fi, em sento que encaracrec en les antigues promeses quevaig fer de petit quan intentava ser unbon boy–scout i juntament amb tantsd’altres vam prometre allò de: “tantcom puc” i “sempre a punt”.

Tractament de les patologies oculars alscampaments. Copyright fotogràfia: (©ElisendaPons/Ulls del Sàhara).

DADESSIGNIFICATIVESSOBRE EL CONTEXT

Les dadesLes dadesLes dadesLes dadesLes dades:::::····· S’estima que uns 37 milions de

persones en el món són cegues,i 124 milions pateixen greus pro-blemes de visió.

····· 1,4 milions de menors de 15 anyssón cecs.

····· Una persona es queda cega cada5 segons al món i un nen cadaminut.

La precarietat dels països pobresLa precarietat dels països pobresLa precarietat dels països pobresLa precarietat dels països pobresLa precarietat dels països pobres:::::····· El 80 % de la ceguesa és curable

o es pot prevenir mitjançant tèc-niques relativament senzilles ales quals els països pobres nopoden accedir.

····· El 90 % dels cecs viuen en elsterritoris més necessitats delspaïsos pobres.

Les conseqüènciesLes conseqüènciesLes conseqüènciesLes conseqüènciesLes conseqüències:::::La ceguesa té un enorme cost per-sonal, social i econòmic, atès quelimita les possibilitats d’educaciói autosuficiència de les persones irepercuteix directament en les se-ves famílies.

L’Oficina de Cooperació delCOMB col·labora en ladistribució d’equipsinformàtics

El responsable del Departamentde Màrqueting de l’empresaBayer a Barcelona, Juanjo Ma-

teo, va comunicar a la Junta del COMBla voluntat de col·laborar en la conse-cució dels diferents objectius en elsquals està compromesa la institucióen l’àmbit de la cooperació.En aquest sentit, els 16 equips infor-màtics que l’empresa Bayer ha reno-vat recentment, van ser posats a dis-posició de l’Oficina de Cooperació delCOMB.Des de l’Oficina es va comunicaraquesta disponibilitat a les diferentsentitats amb les quals mantenen rela-ció i col·laboren de manera habitual,amb la finalitat que aquestes comuni-quessin les seves necessitats en

aquest camp. Mentre que algunesentitats van declinar l’oferiment, per-què tant les seves necessitats infor-màtiques com els equips de què dis-posen són superiors als que se’ls es-tàven oferint; d’altres han trobat enaquesta entrega un mitjà immediat isuficient que els ajuda a complir elsseus respectius objectius solidarisd’una manera més àgil.

Les entitats beneficiades per aquestadonació han estat:- Medicus Mundi Catalunya. (6

equips)- Fundación ADSIS. (6 equips)- Sant Just Solidari. (4 equips)

Oficina de Cooperació del COMB

PAIMM Programa d’AtencióIntegral al Metge Malalt

Si tens aquestproblema oconeixes algúque el pateixi,el silenci no elresoldrà.Truca ARA! it’ajudarem,amb totaconfidencialitat.

Dirigit alsprofessionals de la

medicina ambproblemes psíquicsi/o amb conductes

addictives al’alcohol i/o a

d’altres drogues,inclosos els

psicofàrmacs.

Telèfon directe 902 362 492E-mail: [email protected]



Delegacionsi seccions col·legials

Secció Col·legial de Metgesd’Estètica

Intrusisme profesional

Des de la Secció Col·legial deMetges d’Estètica estem reclamantmés atenció sobre la indicació detractaments cosmètics i estètics, iencara més sobre la seva aplicaciósense un diagnòstic previ i perprofessionals no capacitats niautoritzats

Des de fa temps estem reclamantl’atenció sobre la necessitat de

frenar també en l’àmbit de la Medici-na de la Bellesa la recomanació i l’au-toprescripció de tractaments cosmè-tics i estètics, com també l’intrusismeprofessional.Aquesta parcel·la de la medicina, queengloba un conjunt de procedimentsmedicoquirúrgics destinats a preve-nir, diagnosticar i millorar totalment oparcialment els aspectes inèstetics osimplement jutjats com a tals pelmateix pacient, no pot entendre’s encap cas sobre la base d’una oferta detractaments “a la carta”.Malauradament, a les nostres con-sultes vénen nombroses personessol·licitant l’aplicació d’un tracta-ment concret, sense haver estat ava-luades en un reconeixement previ,sense disposar d’un diagnòstic emèsper un metge degudament capacitati sense comptar, quan escau, ambles necessàries proves complemen-tàries. Per a alguns inestetismes, comla cel·lulitis i el greix localitzat, po-den arribar a superar el 65 % lesdemandes directes de tractamentsconcrets com la liposucció, no sem-pre indicada per a aquest problema.Per a d’altres tractaments, àmplia-ment, i de vegades, descuradamentpublicitats als mitjans de comunica-ció, la demanda concreta pot supe-rar el 90 %. No és estrany que avuiaparegui un anunci o reportatge so-bre un nou tractament per a les arru-

gues i l’endemà la majoria dels paci-ents l’estiguin sol·licitant com a úni-ca alternativa.Només un metge qualificat, capacitati habilitat, pot fer una avaluació, undiagnòstic concret, una proposta te-rapèutica justificada i finalment el trac-tament escaient, del qual a més hauràde fer el seguiment oportú, i assumiri tractar les complicacions que po-guessin produir-se.Al nostre entendre, tres factors afavo-reixen aquest costum tan estès:

• L’aparent simplificació de l’aparellamovible i l’àmplia difusió de tècni-ques a les quals es pretén conferirl’aparença d’innòcues. Els avençostecnològics permeten el maneig desofisticats aparells amb relativa faci-litat, el que afavoreix la popularitza-ció de tècniques en aparença senzi-lles, com per exemple el làser, el llumpolsat intens, la radiofreqüència, elsultrasons, l’administració transdèrmi-ca de fàrmacs i cosmètics, etc., quecomporta l’errònia creença que la sevapràctica no comporta riscos. Hi hauna incompleta reglamentació respec-te d’això i s’afavoreix que certes tec-nologies estiguin en mans de perso-nes no capacitades o sense la super-visió necessària.• L’intrusisme professional: perso-nes que exerceixen actes propis d’unaprofessió (en aquest cas la de metge)sense estar titulats. Els coneixements,és a dir, la competència professional,no poden ser els mateixos, només elmetge té la capacitat de fer diagnòs-tics dels quals es derivin teràpies con-cretes, i únicament ell pot respondrea les eventualitats i complicacions deles quals aquests tractaments no es-tan exempts. A això s’hi afegeix nor-malment el risc de ser tractat en cen-tres no sanitaris, i per tant no prepa-rats ni autoritzats per a una eventualemergència.• La publicitat enganyosa mitjançantla qual s’acaba confonent el pacient,“fent-li creure allò que no és cert”.

I comporta un risc evident per al paci-ent perquè:

• Estableix expectatives irreals, queno es veuran complides.• Aplica tractaments, sense un cor-recte diagnòstic, per al qual nomésestà habilitat un metge, que podenendarrerir o evitar els resultats desit-jats, o en el pitjor dels casos, produirincòmodes complicacions i fins i totseqüeles irreversibles. I tot això sen-se comptar amb una important i inútildespesa econòmica.• La dificultat d’atenció i risc sanitarisi el professional no està capacitat ino pot actuar davant les possiblescomplicacions que sorgeixin.• No tenir les condicions adequadesd’atenció si el centre no està homologat.• No disposar de la cobertura queofereix l’obligatòria assegurança deresponsabilitat civil.

Per contra, el nostre col·lectiu pot oferir:

• Professionals capacitats i acredi-tats. La LOPS preveu l’existència deregistres públics, que els pacientspoden consultar per conèixer la for-mació, la capacitació i l’acreditaciódels professionals. Amb la col·labo-ració de prestigioses universitats na-cionals, dels ens responsables de laFormació Mèdica Continuada i delsCol·legis de Metges, aquests profes-sionals mantenen permanentmentrenovada la competència.• Centres sanitaris autoritzats. ElReial Decret 1277/2003 estableix lesbases per a l’homologació i l’autorit-zació de centres i establiments sani-taris i determina l’existència d’uni-tats assistencials específiques demedicina estètica. La Conselleria deSanitat, amb la nostra col·laboració,va establir el 2003 els requisits mí-nims que han de complir els centresque facin activitats relacionades ambla medicina estètica.• Procediments diagnòstics i terapèu-tics validats per la comunitat científica.




• Utilització de tecnologia, fàrmacs iproductes autoritzats per les admi-nistracions sanitàries.

La legislació vigent, tot i les seveslimitacions, és suficient per resoldre,quan aparegui, el problema de l’intru-sisme dels desaprensius que actuenal marge i, gairebé sempre, sense lescondicions adients.En aquesta línia, la nostra SeccióCol·legial ha instat la creació d’unacomissió col·legial per examinar l’es-tratègia més aconsellable per preve-nir i combatre l’intrusisme en l’àmbitde la Medicina Cosmètica i Estètica.

J. Víctor García,president de la Secció Col·legial de Metges

d’Estètica

Secció Col·legial de MetgesHomeòpates

Els passats dies 24 i 25 de novem-bre es va celebrar el primer Sim-

posi d’Homeopatia Investigació i Ci-ència al COMB, al qual van assistirmes de cent cinquanta metges.Les institucions mèdiques i polítiquesde Catalunya, el Col·legi de Farma-cèutics i les diferents associacionsde metges homeòpates de l’Estat es-panyol van estar-hi representades ivan donar suport a aquest importantesdeveniment reivindicant l’Homeo-patia com una disciplina mèdica querequereix un diagnòstic previ al trac-tament del pacient.El regidor de salut pública de l’Ajunta-ment de Barcelona es va comprome-tre a ajudar els metges homeòpates atrobar les solucions a la problemàticaexistent deguda a la manca de reco-neixement de l’Homeopatia com unaterapèutica mèdica.Investigadors de gran reconeixementinternacional van presentar estudiscientífics publicats sobre l’efecte bio-lògic i els canvis en la estructura físicadels medicaments homeopàtics enestudis experimentals in vivo i in vitro.

La investigació clínica també hi vatenir cabuda i va posar en evidèncial’eficàcia dels medicaments homeo-pàtics en ginecologia, patologies res-piratòries i amigdalitis.També es va presentar un treball so-bre les últimes publicacions en home-opatia provocades arran de l’articlepublicat per The Lancet el 2005 on esvan posar en evidencia els errors co-mesos i, per tant, la seva invalidació.Al final del Simposi es va anunciar elPremi a la Investigació en Homeopa-tia que s’atorgarà des de la Secció.Les bases seran penjades pròxima-ment al web del COMB.La Secció, juntament amb el COMB,segueix treballant perquè la regula-ció de l’Homeopatia sigui observadaúnicament des de l’àmbit mèdic.Aquest proper any es torna a fer elcurs d’iniciació a l’Homeopatia al CECdel COMB, curs que ha estat molt benrebut per part d’alguns professionalsque volien conèixer que és l’Homeo-patia, atesa la gran demanda queaquesta terapèutica té en la població.Des de la Secció desitgem a tots elsmetges un bon any 2007.

Assumpta Mestre Blabia,presidenta de la Secció d’Homeopatia del

COMB

Secció Col·legial de MetgesAcupuntors

En aquest butlletí volem presentarel nostre Tercer Congrés Interna-

cional Mèdic d’Acupuntura que tindràlloc de l’1 al 3 de juny del 2007.Aquesta edició serà també Simposi-um de l’ICMART, International Coun-cil of Medical Acupuncture andRelated Techniques, l’associació demetges acupuntors més gran del món.Per aquesta raó hem hagut de planifi-car el congrés en un altre lloc mésampli, tot i que sabem que enyoraremla seu del nostre Col·legi. Serà doncsa l’hotel Fira Palace de Barcelona.El títol del congrés Art, evidència i

reptes i resumeix els nostres objec-tius: Parlar de l’art mèdic que significal’acupuntura, especialment des del seuvessant més tradicional, revisar l’evi-dència de què disposem i abordar elsreptes de futur que se’ns presenten.Al web www.icmart2007.comb.cathi trobareu més informació.Si esteu interessats en l’acupunturamèdica encara que no en sigueu ex-perts segur que us serà enriquidorassistir-hi.

Isabel Giralt,presidenta de Metges Acupuntors

Secció Col·legial de Metgesd’Hospital

Malgrat les millores del finança-ment sanitari àmpliament publi-

citades per l’actual govern autonòmic,la Secció de Metges d’Hospitals enca-ra aquest nou any 2007 amb una certapreocupació per veure com aniran lescoses, atès que dins del món laboralmèdic cap dels convenis laborals sig-nats (ICS, XHUP) compta amb l’apro-vació dels sindicats professionals mésrepresentatius que, per tant, queda-rem exclosos de la participació en lesrespectives comissions de seguiment–carrera professional, productivitat,homogeneïtzació salarial, etc.— ambtota la problemàtica que això compor-ta, que ja va ser important en l’aplica-ció dels convenis anteriors, en els qualssí que hi teníem participació.La nova llei de modernització de l’ICS,que segurament amb la política conti-nuista de la nova Conselleria semblaque finalment es podrà portar a terme,també és un altre dels temes que cal-drà tenir en consideració, atès que afec-tarà un col·lectiu mèdic important:aproximadament, el 80 % de l’atencióprimària i el 45 % de l’hospitàlaria.Resta finalment el nou Consell de laProfessió Mèdica, modèlic dins la res-ta de l’Estat espanyol, del qual encara

(Continua a la pàg. 41)

L'EDITORIAL

EDITA: Col·legi Oficial de Metges Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED; Jaume Aubia. DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEID'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 72062 11

informació

àrea econòmicaNúm.Núm.Núm.Núm.Núm. 75 75 75 75 75 novembre 2006-gener 2007

E

COMENTARIBORSARI


LA DADA

L’VisióestratègicaÚLTIMESTENDÈNCIES

n general, elsmercats hanmantingut un

bon comportamentdurant el mes de no-vembre i el que por-tem de desembre. Larenda variable mundialva pujar sobre un 1 %,i des de principis d’anyun 16 %. Els mercatsemergents s’han com-portat d’una maneramolt positiva, el mer-

cat americà tambémanté un bon recorre-gut, Europa i Japó hanestat els que pitjorcomportament han tin-gut. Els diferents com-portaments dels EstatsUnits i Europa, però,han passat desaperce-buts degut al tipus decanvi.

Entre els sectors,pràcticament no hi hahagut diferència entreels cíclics i els no-cí-clics. L’energia s’hamostrat novamentcom un dels sectorsmés forts i amb un com-portament millor queel de la resta del mer-

cat. El sector dels ma-terials també ha fun-cionat molt bé i el deconsum cíclic ha anatpitjor que el mercat.Les utilities han tornata destacar (per ex. elèc-triques), aprofitant elsbaixos nivells de rendi-bilitat dels bons. Medi-cina i farmàcia tambéhan estat pitjor que elmercat.

La rendibilitat de larenda fixa ha caigut enla majoria dels mercatsencara que la caigudaha estat més notableals Estats Units, on lesdèbils xifres macroe-conòmiques incremen-

La reforma fiscal del 2007 enl’àmbit financer

1 de gener entra en vigor la nova reformafiscal. Aquesta reforma té com a principalnovetat pel que fa als productes financers

que s’iguala la fiscalitat de tots els productesd’estalvi. Amb independència del temps en què esgenerin els guanys, siguin aquests dipòsits, fonsd’inversió o assegurances, aquests tributaran altipus fix del 18 % en l’Impost sobre la Renda de lesPersones Físiques, (IRPF). Hem de recalcar queaquest tipus fix és aplicable independentment deltemps en què s’hagi generat. Pel que fa a cadascundels productes, la seva nova fiscalitat quedad’aquesta forma:

Comptes corrents:

Els interessos generats per la remuneraciódels comptes corrents tributaran a un tipus fixdel 18 %, i la retenció que s’hi aplica és del 18%.Això fa que millori la tributació respecte del2006, si el marginal era superior al 18 %.

Dipòsits i Renda Fixa:

Els interessos que es generin per la contractaciódels dipòsits tributaran a un tipus fix del 18 %, sensela possibilitat d’aplicar reduccions fiscals per totsaquells que tinguin una antiguitat superior als 2anys. La retenció sobre els interessos cobrats seràdel 18 %. Això fa que millori la tributació respecteal 2006, si el marginal era superior al 18 %.

S’ ha eliminat la reducció del 40 % per alsrendiments generats a més de 2 anys.

Fons d’Inversió:

Es manté el règim que permet efectuar traspas-sos entre fons d’inversió sense tributació. En elcas de reembossament, els guanys tributaran al18 %, amb un 18 % de retenció, independentmentdel període en què hagin estat generats. Es mantétambé la possibilitat d’aplicar coeficients d’abati-ment per als guanys generats fins al 20/1/06

Plans de Pensions:

Els límits de les aportacions a Plans de Pensi-ons seran els següents:

Per a menors de 50 anys un import fix de10.000 €, o el 30 % sobre els rendiments deltreball o activats econòmiques.

Per als majors de 50 anys un import fix de12.500 € o el 50 % sobre els rendiments deltreball o activitats econòmiques.


DJIFont: Reuters

EVOLUCIÓ VOLUM GESTIÓ DE CARTERESEN FONS D’INVERSIÓ

EVOLUCIÓ CLIENTS EN GESTIÓ DE CARTERESEN FONS D’INVERSIÓ

33

MEDIVALOR

35

informació àrea econòmica novembre 2006-gener 2007

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 119

(Ve de la pàg. 33)COMENTARIBORSARI

Índex Petroli Energia Esp.Font: Reuters


El rescat tributarà com a rendimentdel treball (entre el 24 i el 43 %) sensepossibilitat d’aplicar reduccions fiscals.Quan es rescati el Pla de Pensions, espodrà aplicar la reducció del 40 % quanhagin transcorreguts més de dos anysentre la primera aportació i el cobra-ment de la percepció, sempre que esrescati en forma de capital, per lesaportacions efectuades fins al 31 dedesembre de 2006 i la rendibilitatd’aquestes fins al rescat. Així doncs, sesuprimeix la reducció del 40 % per aprestacions en forma de capital.

Es manté l’aportació de 2.000 € delcònjuge que no obté rendes.

Plusvàlues dels Valors:

Els guanys tributaran al 18 %, ambindependència del període en què s’ha-gin generat. La reforma fa indiferent elperíode en el qual s’hagin generat.

Un altre aspecte important que calconsiderar és la novetat en la compen-sació dels rendiments positius amb elsnegatius. Els rendiments del capital mo-biliari, siguin de l’any que siguin –abanshavien de ser del mateix exercici–, espoden compensar entre si, però estric-tament. És a dir, no es poden compen-sar pèrdues procedents de transmissi-ons patrimonials amb renda general(rendes del treball), ni els rendimentsnegatius ni les pèrdues en la Base Impo-sable de l’Estalvi.

Dividends:

Els dividends tributaran al 18 %. S’apli-carà un mínim exempt de 1.500 €,exceptuant quan es tracti d’accionshomogènies adquirides i venudes els 2mesos anteriors o posteriors al cobra-ment del dividend. La reforma fiscalmillora la tributació per carteres decert volum i un tipus marginal elevat.

Adquisició d’habitatge habitual:

Es manté la deducció del 15 % peradquisició d’habitatge habitual. Supres-sió dels percentatges incrementats quans’utilitza finançament aliè. Al regim tran-sitori es preveu una compensació fis-cal per les adquisicions anteriors al20/1/06 quan el nou règim sigui perju-dicial com a conseqüència de l’elimina-ció dels percentatges incrementats perutilització de finançament aliè.

L'EDITORIAL

(Ve de la pàg. 33)

taren la possibilitat que la Reserva Fede-ral baixi el tipus oficial. El bo americà a 10anys va caure per sota del 4,5 %, 30 pbper sota del tancament d’octubre, rotantuna mica més la corba de tipus amb unatendència cap a la inversió de la corba.

El dòlar s’ha mostrat dèbil en les últi-mes setmanes, i d’una manera notablerespecte a l’euro, amb una baixa l’últimmes d’un 4 %. També s’ha debilitat res-pecte a la lliura. Ha tingut el mateixcomportament respecte al ien, però d’unaforma més moderada.

Els preus de les commodities van re-botar de manera important. El petroli vapujar fins a 64 dòlars per barril des dels54 dòlars, el preu de l’or s’incrementàdes de 600 $ fins a 650 $, els metalls d’úsindustrial van tenir una especial recupe-ració de preus des de la segona meitatdel mes. La debilitat del dòlar ha contri-buït a la fortalesa en els metalls preciososi industrials, mentre que el rebot delpetroli ve provocat per un encongiment

de la balança entre l’oferta i la demanda.

VISIÓ

Nosaltres ens mantenim sobre ponde-rats en renda variable respecte a la rendafixa. Després de la baixada dels mercatsdurant el segon trimestre en la qual ens vafer estar més cautelosos amb la nostraexposició respecte a la renda variable, i lescontínuament esperades correccions, fi-nalment vàrem optar per tornar a estarsobre ponderats en accions. La qüestió ésque el mercat es troba immergit en unatendència alcista a mig i llarg termini quesi no s’abandona fa quasi imprescindiblemantenir-se en una alta exposició enaquests actius. La valoració de les empre-ses està bastant ajustada, i amb això no espot parlar de sobrevaloració i encaraqueda recorregut. La renda fixa, per altrabanda, la trobem excessivament valoradai amb això reduiríem l’exposició als bonssobretot els de llarg i mig termini. Caldrà

Bo americà a 10 anys.Font: Reuters

37



TRIBUNAD’OPINIÓ

El pla de negoci

El pla de negoci és l’eina bàsica que els emprenedorssanitaris necessiten per transformar la seva idea enuna oportunitat i fer-la realitat.

na de les preguntes que amb mesfreqüència em formulen els pro-fessionals de la medicina és que és

un pla de negocis. En moltes ocasions noqueden del tot satisfets amb la mevaresposta, i afirmen que ja tenen molt clarcom volen organitzar el seu projecte, ique per tant no necessiten plasmar lesseves idees en un document. No pucemfatitzar prou com n’estan d’equivo-cats els que pensen així. El pla de negociés l’eina bàsica que els emprenedorsd’àmbit sanitari necessiten per transfor-mar la seva idea en una oportunitat i fer-la realitat

Un pla de negoci és un documentestructurat d’entre 20 i 50 pàgines quecobreix els aspectes fonamentals de comun emprenedor portarà la seva idea almón real. Recordem que les idees en simateixes no són suficients: ningú noinverteix en una idea, sinó en la sevaexecució. Per això el pla de negoci és elnostre full de ruta cap a la construcciódel projecte en què creiem, la targeta depresentació de les nostres idees davantaquells que puguin ajudar a fer-les reali-tat, ja siguin inversors, funcionaris del’Administració que gestionen capitalpúblic, o els nostres superiors jeràrquicssi el projecte sorgeix dins d’una organit-zació.

Un pla de negoci inclou informaciósobre l’oportunitat que l’emprenedor hadetectat, la descripció del seu producte/servei, el volum i les característiques delmercat que volem abordar, el posiciona-ment estratègic de la nostra iniciativaenfront dels competidors, el perfil del’equip humà que ha de portar-la a terme(incloent-hi el del mateix emprenedor),les passes a seguir per al seu desenvolu-pament, i previsions financeres a cincanys vista (resum de les entrades i lessortides de diner d’acord amb les esti-macions que realitza de vendes, costos iingressos), entre d’altres moltes qüesti-ons. Aquest document ha de mostrar lasolidesa de la nostra idea a tercerespersones, ja siguin futurs col·laboradors,

ULluís G. Pareras,

neurocirurgià i gerent deMeditecnologia-Àrea d'Incubació

de Projectes Empresarials del [email protected]

administradors de diner públic o inver-sors privats.

No és un document sols per als altres,també és un document per a nosaltresmateixos, que ens ajuda a definir el camíque volem seguir, les etapes que hemd’anar cobrint, i que ens obliga a reflexi-onar a fons a prop del sentit que té lanostra idea. He vist amb molta freqüèn-cia emprenedors que després d’iniciar laredacció del pla de negoci han descobertque la seva idea no era res més que això,una bona idea amb una execució impos-sible o sense els retorns a la inversió quela fessin tenir sentit.

I de la mateixa manera, altres professi-onals sanitaris han descobert rere laredacció del pla de negocis com erad’important i ambiciós el seu projecte, ihan trobat la motivació suficient perportar-lo a terme. Per definició el pla denegoci és un document canviant, mai noestà completament acabat, perquè lesnostres idees estan sempre en contínuaevolució, i ofereix simplement una esti-mació del que podem aconseguir basadaen suposicions que com és lògic mai noes compleixen amb exactitud.

Els professionals sanitaris saben el quevolen quan aborden nous projectes, peròlògicament els manca el llenguatge ade-quat per plasmar les seves reflexions enun pla de negoci. És un problema dellenguatge, parlem un llenguatge dife-rent al del món empresarial. Aquestproblema pot convertir-se a vegades enun avantatge, atès que el món empresa-rial tampoc parla el nostre llenguatgecientífic, i quan un professional de lamedicina aconsegueix unir ambdós llen-guatges desenvolupa una credibilitat moltinteressant per aconseguir els seus ob-jectius.

Una eina bàsica

Tots els projectes que estem impul-sant des del Col·legi de Metges deBarcelona passen necessàriament per laredacció d’un pla de negocis.

38



Per això, comptem amb la inestima-ble ajuda de tres escoles de negocisamb les que tenim acords (IESE, ESADEi EADA), que ajuden els professionalssanitaris amb el concurs dels seus alum-nes com a becaris assignats a cadaprojecte. La realitat és que amb fre-qüència els metges no tenen els recur-sos necessaris ni el llenguatge adequatper a fer-lo ells sols. En un món ideal,seria sens dubte útil que els professio-nals de la sanitat tinguessin algunesnocions bàsiques d’innovació i gestióde projectes.

Ningú no ens ensenya això a la facul-tat, per què? La concepció de la Medi-cina del segle XX ha estat sempre exclu-sivament centrada en l’exercici profes-

sional i els aspectes científics. Ningú nodubta que així ha de ser, i que el granpes de la formació dels futurs mèdicshan de girar entorn a aquests concep-tes, però la sanitat del segle XXI és unasanitat que exigeix més implicació delmetge en temes econòmics, en la ges-tió d’equips, en la importància d’inno-var i mantenir la competitivitat delsnostres professionals en un món cadacop més globalitzat, a on els pacientstenen el control i escullen les instituci-ons i els professionals que els han detractar. Algunes veus ja s’estan alçantper fer veure la necessitat que elsnostres metges acabats de llicenciarsurtin amb algun coneixement de ges-tió de la innovació. En moltes altres

professions aquests coneixements s’en-senyen a les facultats, i no veig per quèla Medicina ha de ser diferent. O no ésbeneficiós per a la sanitat i per al paísque els metges sàpiguen innovar i es-tructurar les seves iniciatives per alprogrés de tots?

Article publicat a MedicalEconomics, el 24 de novembre de2006

CENTRE MÈDIC JAUME I cerca:

• METGE GENERALISTA. De 1 a 5 matins o tardes a lasetmana.

• PEDIATRE. 2 matins o tardes a la setmana.• DERMATÒLEG. 2 matins o tardes a la setmana.

El centre ofereix contracte mercantil en funció del nombre d’actesmèdics.

Interessats contactar:

Av. Jaume I, N. 105 08100 Mollet del Vallès(Barcelona)

Tel. 93 579 83 38www.centremedicjaumeI.com

[email protected]

––– PUBLICITAT –––

39



ENTRADES SOLIDÀRIES PER A: CIRQUE DU SOLEIL

Des de l’Oficina de Cooperació del COMBcol·laborem de manera regular amb diferentsinstitucions d’aquest àmbit. Una d’aquestes

institucions és la FUNDACION ADSIS.

D’altra banda, aprofitant que durant la primaverade l’any 2007 el CIRQUE DU SOLEIL actuarà a

Barcelona, la FUNDACION ADSIS ha arribat a unacord amb la Direcció del CIRC DU SOLEIL. En virtut

d’aquest acord, la recaptació del dia 22 de marçestarà destinada al finançament de les activitats

solidàries d’aquesta entitat.

Els metges interessats poden sol·licitar les sevesentrades trucant al telèfon 902 367 665

Termini per demanar les entrades: 20 de febrer del2007

Dia de l’actuació: 22 de març 2007Hora:Hora:Hora:Hora:Hora: 21,00 hores Preu: 70,00 € Per a mes detalls, es pot consultar la pàginawww.fundacionadsis.org/circo

40



COL·LEGI OFICIALDE METGESDE BARCELONA

COMENTARIBORSARI

(Ve de la pàg. 35)

Euro/DòlarFont: Reuters

estar atents a l’evolució dels resultatsempresarials: en cas d’una brusca frenada,faria canviar l’estratègia.

En les carteres de fons d’inversió, và-rem sortir a principis d’any del mercatjaponès i, de moment, continuarem fora,encara que hem tornat a entrar en emer-gents europeus i ens situarem també aLlatinoamèrica. En general, els emer-gents s’han comportat de manera moltpositiva i cada vegada és més difícil tro-bar un mercat que estigui infravalorat.

Com comentàvem, en renda fixa enssituem en el curt termini i en euros,davant el risc que tindríem de divisa siens posicionéssim en el mercat americà.Esperem una caiguda dels preus delsbons, sobretot durant el primer semes-tre del 2007.

RISCOS

Una clau per entendre el grau de riscque estem assumint amb la nostra expo-sició és l’aterratge econòmic que s’espe-ra que es produeixi d’una manera bruscai pugui esdevenir quelcom més seriós iprolongat en el temps. L’escenari ensfaria decantar les nostres inversions capa la renda fixa.

Els beneficis empresarials s’han man-tingut a unes ràtios històricament moltelevades en la major part dels mercats.Això augmenta el potencial per a sorpre-ses negatives a nivell de resultats, malgratque l’economia es continués mostrantamb un to elevat. També coexistiranriscos de caire geopolítica (Iraq, Iran,Israel, Corea del Nord).

LA DIVISA

Presentem el tipus de canvi per seraquesta una de les qüestions que actual-ment preocupen al mercat. El principal

conductor en la caiguda del dòlar haestat l’aparent no sincronització entreels cicles econòmics a Europa i als EstatsUnits. Als EUA, l’aterratge suau de laseva economia, reforça la visió d’unapolítica monetària més laxa. Les dadeseconòmiques europees s’han mostratmés descontrolades amb el que encara hicaben més pujades de tipus. El diferencialde tipus entre les dues economies hadonat força a l’euro. Altres factors ambpotencial d’influir en el tipus de canvi, eldèficit comercial americà i la diversifica-ció de les reserves dels bancs asiàtics, nosembla que hagin tingut un efecte relle-vant fins ara. Si hi ha cap influència per lamenor confiança en els actius americans,particularment els bons no han baixatmentre el dòlar es depreciava.

La implicació purament econòmica dela baixada del dòlar no és rellevant. Els

moviments respecte de l’euro i el ien, tansols poden haver tingut un petit impacteen l’augment de la inflació i no són sufici-ents per produir més impacte en unescenari macro. Les implicacions a nivelldels mercats de renda variable sí que haestat significativa, quan moltes de lesempreses que cotitzen a borsa tenenrelacions comercials amb els EUA. Mal-grat que hi ha poca relació entre lamoneda i els mercats de capitals, lesaccions europees suporten baixades cadavegada que el dòlar es deprecia.

La qüestió fonamental és si la divergèn-cia econòmica tendirà a romandre du-rant més temps o no. El que esperem ésque els Estats Units entri en un períodede creixement més moderat que obliga-rà a retallades en els tipus i no esperarí-em una llarga persistència en les condici-ons de mercat de les divises.

OrFont: Reuters

El Col·legi de Metges de Barcelona dedicarà tot el 2007 a honorar la figura del pediatre Pere

Calafell i Gibert

El Col·legi de Barcelona (COMB) dedicarà aquest any a honorar i divulgar la figura del pediatre Pere Calafell

i Gibert (Barcelona, 1907-1984), que va influir notablement en el desenvolupament de la seva especialitat a

Catalunya, tant des del punt de vista social com acadèmic, entre els anys 1950 i 1980.

L’acte inaugural de l’“Any Dr. Pere Calafell” se celebrarà el dia 14 de febrer, amb diverses presentacions,

entre les quals destaca la del pediatre Josep Maria Casasa, nomenat comissionat de totes les activitats

relacionades amb l’homenatge.Diario Médico,

15 de gener de 2007




no s’han pogut veure els primers fruits,i en el qual tenim dipositades les nos-tres millor expectatives. Esperem nosortir-ne decebuts.En qualsevol cas, afrontarem totsaquests esdeveniments amb la moralben alta.

Joaquim Riera,president de Metges d’Hospital

Secció Col·legial de MetgesJubilats

Durant el quart trimestre s’han continuat desenvolupant les sessi-

ons culturals i lúdiques en la sala d’ac-tes del nostre Col·legi.S’iniciaren les sessions el primer di-marts d’octubre amb un concert pelconjunt Remor de Mar dirigit per ValeriCabós, que oferí un viatge musical através de la mar Mediterrània. Can-çons de Grècia, Egipte, País Valencià,Illes Balears, Israel, Balcans, Algèria iCatalunya foren interpretades ambacompanyament de guitarra, buzu-qui, llaüt, violoncel, flauta travesse-ra, acordió i percussió.Completaren el mes la lectura drama-titzada de l’obra de Jordi Galceran Da-kota, amb la direcció de Jordi Mañer, iles conferències de Neus Real sobreUn segle de poesia d’autora: les es-criptores catalanes del segle xx i lad’Antoni Pladevall i Font que desenvo-lupà sobre La bruixeria a Catalunya. Lagran persecució del segle XVI.El mes de novembre el Dr. Lluís Ortizde Zeballos ens oferí Història de lesdones compositores, amb il·lustra-cions musicals i l’historiador Joan B.Culla exposà la problemàtica de l’Ori-ent Mitjà amb el títol d’Israel i Palesti-na: algunes claus d’interpretació. Foupresentat pel Dr. Miquel Porta i Boschamb les següents paraules:El fet que un alumne presenti el seuprofessor és un fet insòlit. Un alumneque deu doblar l’edat al seu profes-

sor, a més de ser insòlit, és –crec–també positiu.Fins i tot ho veig concordant amb totaaquesta sessió, ja que el professorCulla ho és d’ Història Contemporàniaa la Universitat Autònoma deCatalunya, a la Facultat de Periodis-me. O sigui que la seva vida està ple-nament immergida en la joventut i enla vitalitat dels estudiants. I, en canvi,avui, dóna classe presentat per unancià, a un públic d’ancians... Peròfixeu-vos que no he dit ancians i anci-anes... i no pas perquè cregui absurdai incorrecta aquesta distinció de gè-nere, sinó perquè a la sala no n’hi hani una, d’anciana, totes són noies ocom a molt, senyores...Per segona vegada tinc l’honor de ferla presentació d’un prestigiós profes-sor universitari a la nostra Secció. Laprimera fou a l’octubre del 2000 quanla professora Rodà inaugurava aques-tes sessions que tan bé s’han conso-lidat. Una activitat remarcable, dins lagran transformació endegada per laJunta presidida per l’enyorat RamonMartínez i Callén i que actualment escontinua perpetuant.De les molt diverses i important face-tes que ofereix el professor Culla, laseva tasca científica d’historiador i d’in-vestigador, a més de les seves nom-broses publicacions, seria pretensiós iirrellevant que jo en parlés. Ara bé, sique us he de recomanar el llibre “Israel,el somni i la tragèdia”, que ateny altema d’avui i que ens servirà per rete-nir i mantenir les seves explicacions.Una altra de les seves facetes, moltconeguda i reeixida és la de comenta-rista de l’actualitat, d’analista de lanostra societat de forma planera,amena i interessant.No seria, per tant, adient que jo elvalorés, malgrat que gairebé semprehi estic d’acord. He de remarcar la sevaclara independència, cosa potser nogaire freqüent i que significa, per tant,objectivitat com a conseqüència, fiabi-litat. Es fa present a TV3 com a respon-sable de les emissions vespertines

sobre història i setmanalment en unestertúlies dels matins. El seu article set-manal al periòdic “El País”, acostumaa ser oportú i d’un profund contingut.Finalment, la seva faceta de professor oconferenciant - jo diria- ratllant en l’excel-lència, ja que té una capacitat d’anàlisi,de raonament, de síntesi i una claredatd’exposició excepcionals. Un professorcom ell ens hagués anat bé quan ensexplicaven –d’estudiants– l’anatomiacerebral o les cardiopaties congènites.El tema d’avui és rematadament enre-vessat... el posarem a prova.Professor, quan vulgui pot començar...Al mes de desembre Hilari Raguer,monjo de Montserrat, exposà la difícilsituació de l’Església i la guerra civil iFrancesc Vicens parlà de La pinturad’Antoni Tàpies.Com cada any al voltant del dia de lapatrona de la música, Santa Cecília, secelebrà un concert de piano i orquestra(Play-back) i interpretacions de dife-rents lieder. Les sessions de cinemaque com cada temporada presenta icomenta Pere Martínez i López s’inicia-ren amb la projecció del film Dr. Akagi.A més hi hagueren activitats a fora del’edifici col·legial: es visità el conjuntmonumental al subsòl de la plaça delRei, i s’organitzaren dos grups per co-nèixer la nova torre Agbar, de la plaçade les Glòries Catalanes de Barcelona.Al mes d’octubre es visità Ripoll, SantJoan de les Abadesses i Camprodon ies va fer un viatge de cinc dies al Peri-god. Pocs dies després un dels com-panys viatgers - Carles Llaberia i Rega-lado - presentà el documental que fil-mà durant el viatge; el novembre s’anàa Lleida, visitant la ciutat i els princi-pals edificis i un viatge de tres dies aHorta de Sant Joan, Vall-de-roures, Ar-nes i al voltant dels Ports de Beseit. Lavisita a Vic i al seu Museu Diocesà, lacatedral i altres indrets, ja en ple mesde desembre, clogué les excursions ivisites d’aquest trimestre.

Joaquim Ramis,president de la Secció Col·legial de Metges

Jubilats

(Ve de la pàg. 32)




El COMB també hi era

La Secció de Metges Jubilats delCOMB està federada a la FATEC

(Federació d’Associacions de la Ter-cera Edat de Catalunya) i alhora aques-ta Federació pertany a la FIAPA (Fede-ration Internationale de PersonnesAgées), que li va encomanar l’Orga-nització del XVIII Congrés Internacio-nal de la Gent Gran, ja que coincidiaamb els seus 25 anys de fundació.Vàrem rebre invitació per assistir-hiels dies 16, 17 i 18 de juny passat endues seus: al Petit Palau de la MúsicaCatalana i a l’Hotel Barceló-Sants.A la inauguració hi foren presents mésde 200 persones i fou presidit per lessegüents personalitats i prohoms:Magarian, president de FIAPA; A. Sido-renko, responsable del Departamentd’Envelliment de l’ONU; E. Benach,president del Parlament de Catalunya;A. Rodríguez C., representant d’IMSER-SO; R. Ribó, síndic de greuges; C. Fi-gueres, consellera de Benestar Social;J. Clos, batlle de Barcelona; M.R. Virós,presidenta del Consell Econòmic i So-cial de Barcelona.Les taules rodones del Congrés forenquatre a l’Hotel Barceló-Sants i trac-taren sobre:1.- La longevitat: incidència econòmi-ca de l’envelliment, eradicació de lapobresa en les persones grans.2.- El poder gris: influència política isocial.3.- La salut: de l’envelliment cel·lular ala funció. Envelliment biopsicosocial.4.- La transmissió del coneixement.En totes varen participar-hi profes-sors estrangers i catalans, com tambébastants col·legiats del COMB. Ensvaren comunicar que sortirien unesconclusions, però és probable que esfacin l’any vinent i en anglès.

Reunió amb la Comunitat de SantEgidi

La Comunitat de Sant Egidi, que téuna bona relació amb la Secció de

Metges Jubilats, va invitar-nos a parti-cipar en una reunió als locals de l’Ins-titut Europeu de la Mediterrània so-bre el tema: “DREAM: EURAFRICA”.Presents a aquesta reunió hi eren: J.Clos, alcalde de Barcelona, Anton Pla-sència, director general de Salut Pú-blica de la Generalitat, i PatríciaRodríguez de l’Agència Catalana deCooperació i Desenvolupament.“DREAM” (somni en anglès) és unprograma i una aproximació global,per tractar la sida a l’Àfrica, que vacomençar el 2002 i és fill d’un somni:el d’acostar, de confiar i tenir espe-rança per construir una nova aliançaentre Europa i Àfrica: EURÀFRICA, queva començar a Moçambic i avui dia sihan apuntat 26 països del continentafricà. En el decurs de quatre anys,de les primeres proves de detecciódel VIH, s’ha passat a 14.000, ambmés de 20.000 pacients assistits i8.000 en teràpia retroviral, distribu-ïts en 13 estructures a Moçambic,amb resultats d’un 95 % de malaltsque estan vius i el 97 % d’infantsnascuts de mare seropositiva, nei-xen sans, així ens ho fa saber GianniGuidotti: un dels impulsors del pro-grama.Actualment, DREAM s’ha posat enpràctica també a Malawi, Tanzània,Kenya, Guinea, Guinea Bissau i aviata Angola, Nigèria i Congo. Amb aquestprograma s’ofereix tot el que es con-sidera indispensable per a la preven-ció i el tractament als nostres païsosde l’hemisferi nord: els fàrmacs, lesanàlisis i els tractaments són anàlegsals que s’apliquen a Europa i a Amèri-ca. Tots els tractaments són gratuïts iés per això que s’hi adhereix el 95 %de la població afectada; a més se’lsofereix un suplement nutricional sis-temàtic.Especialment impactant va ser la in-tervenció d’una dona moçambique-sa: la Calcida, que ens va explicar queera seropositiva al VIH, igualment quela seva filla; la seva adhesió al progra-ma DREAM i que va fundar amb un

grup de dones seropositives un vo-luntariat, que amb l’ajut que reben demedicaments i bona alimentació s’hanrefet de la plaga anant casa per casa.Va acabar dient-nos: “Sé que salvar lavida d’un nen és un dret i un bé preci-ós, però salvar una generació, serà elfutur d’Àfrica”.Emocionats ens aixecàrem, fent elpropòsit de donar coneixement delPrograma DREAM a tots els que ensenvolten, ens escolten o ens llegei-xen.

5è. Congrés Nacional de la GentGran

També la Secció de Metges Jubilatsdel COMB va designar el Dr. CesariMorell perquè formés part del ConsellAssessor de la Gent Gran de la Gene-ralitat de Catalunya i, aquest va orga-nitzar el 5è. Congrés Nacional de laGent Gran els dies 4, 5 i 6 d’octubredel 2006 i que, presidit per CarmeFigueras, consellera de Benestar So-cial, ja va dir-nos que 3 de cada 10persones grans, viuen en situació depobresa a Catalunya, que s’havia dediferenciar entre persones grans acti-ves i persones grans dependents; lesprimeres són àmplia majoria i els de-pendents ho són durant més temps.Va dir: “Des del Govern tenim el fermcompromís d’assumir el full de rutaque les conclusions del Congrés mar-caran.”Varen assistir-hi 1.168 delegats de totCatalunya i 36 representants de lesComunitats Catalanes de l’Exterior,provenint de diversos països: Alema-nya, Argentina, Brasil, Canadà, França,Japó, Suïssa, Uruguai i Xile. Tots havi-en treballat durant l’any amb les di-verses ponències i aquí es varen reu-nir durant tres dies en el marc incom-parable del Palau de Congressos deBarcelona, per afrontar les esmenesde les tres ponències, que es debate-ren:“Un compromís de futur”“Drets i deures de les persones grans”




“Per un envelliment digne i saluda-ble”Nosaltres vàrem assistir a la terceraponència, en la qual hi havia uns 400delegats, i el responsable era el Dr.Alfons López i Soto, que va dir-nosque el perfil de la vellesa a Catalunyaés el d’una dona gran vídua o soltera,que viu sola, amb pocs recursos eco-nòmics i poc suport social; que elsgrans dels grans viuen en males con-dicions, presenten un elevat grau dediscapacitat i múltiples malalties as-sociades, que Catalunya té un siste-ma sanitari d’elevada qualitat, peròamb mancances en l’atenció a les per-sones grans.La coordinadora de la Ponència ensva dir que s’havien rebut 134 esme-nes, de les quals la taula n’haviarebutjat 21, acceptades 38 i la restaeren les pendents de discussió i vo-tació en aquest plenari que va durardos dies. Finalment, la Neus Molins,presidenta de la mesa, va concloureque les reclamacions sobre el trans-port públic varen ocupar un espairellevant en el marc de la ponència,ja que “...fora de l’àrea metropolita-na de Barcelona i altres nuclis ur-bans importants, els serveis de trans-port públic són escassos i deficients;es demana un sistema tarifari ade-quat a la situació econòmica de lespersones grans de tot el país: exigimla creació de serveis especials detransport ‘porta a porta’ o ‘adequa-da’ per cobrir les necessitatsd’aquells que pateixen restriccionsde mobilitat i puguin així accedir auna atenció sanitària”.Finalment el dia 6 es va lliurar el MA-NIFEST del Congrés, que consta de 25punts i que no publiquem per l’exten-sió, però que estan a disposició detots els que el vulguin conèixer.Acaba dient: “La societat ha de conèi-xer la nostra contribució al benestardel país, el paper que hem jugat iseguim jugant en relació amb la gentque ens és més propera, en relacióamb les comunitats on vivim i ens

relacionem i en relació amb el conjuntdel país i el món”.

Enric Fernàndez Simó,vicepresident de la Secció de Metges Jubilats

Secció Col·legial de Metges deSinologia

El maig-juny passat es va celebrar aSanta Coloma de Gramenet, a

l’Hospital de l’Esperit Sant, el V Con-grés Català de Sinologia i PatologiaMamària amb la presència del profes-sor Bruno Salvadori, de Milà.A més, la junta actual està elaborantun dossier per aconseguir que elCol·legi pugui atorgar un diploma acre-ditatiu de sinologia. Puntualment esdonarà informació als membres quepertanyen a aquesta Secció.Per acabar, al mes de gener del 2007se celebraran eleccions, dins d’unaassemblea extraordinària, per esco-llir la nova junta, que haurà de seguirel procés iniciat d’aconseguir el diplo-ma acreditatiu. També se n’informaràde forma adient.

Joan Janer,president de Metges de Sinologia

Delegació Comarcald’Osona

Festivitat de Sant Cosmei Sant Damià 2006

Un any més, Osona va lloar elsseus sants patrons, Sant Cosme i

Sant Damià, amb la celebració de nom-brosos actes, lúdics, religiosos, i aca-dèmics, que, tots junts, integren unalluïda festivitat molt tradicional i es-perada per tothom.Aquests actes s’obren amb la caminadapopular que, tot i estar promoguda anivell mundial per la Heart World Orga-nisation, de l’Organització Mundial dela Salut, amb seu a Suïssa, ja fa anysque, a la nostra comarca, organitza laDelegació del Col·legi, i que se celebrael darrer diumenge de setembre.La idea d’aquest acte és fer prendreconsciència a la gent de la necessitat defer exercici físic, com a mitjà d’arribar agaudir d’una bona salut, i a la camina-da, a banda de nombroses autoritats idestacades personalitats del món de lapolítica i l’esport, i dels membres de laJunta Comarcal del COMB, hi va assistirun total de dues-centes persones, quedesprés de la caminada, varen compar-tir un esmorzar de germanor.El dijous dia 28, a les 7 del vespre, alpavelló poliesportiu de Gurb, es vacelebrar el partit de futbol sala entreels equips de Sant Cosme i SantDamià, amb una molt bona collita degols, que va donar la victòria a SantDamià per un contundent 9 a 6.El divendres, dia 29, es van portar aterme els actes més importants de lafestivitat.

Antoni Bassas, periodista i director dels Matinsde Catalunya Ràdio, va parlar sobre la felicitat en

la XXIV edició dels Premis Sanitat a Osona.




A la una del migdia, a l’Església delsDolors, de Vic, es va celebrar una mis-sa en sufragi de tots els metges di-funts, oficiada per l’Excel·lentíssim iReverendíssim Sr. Bisbe de la Diòce-si, Dr. Romà Casanovas.A les 8 del vespre, a la sala de lacolumna de l’Ajuntament de Vic, esvaren desenvolupar els actes centrals:La conferència del senyor Antoni Bas-sas, periodista i director dels Matins deCatalunya Ràdio, expert i popular co-municador que, parlant sobre la felici-tat, va embadalir a tots els assistents.Es van lliurar els premis corresponentsa la XXIV Edició dels Premis Sanitat aOsona, convocats i instituïts anual-ment per la Delegació d’Osona, querestaren de la següent manera:Categoria de treballs inèdits, dotat amb4.500 euros. El premi va ser per a l’ano-menat Com esteu adolescents de Man-lleu? Enquesta de salut als adolescentsescolaritzats de Manlleu 2003 / 2004,subscrit per la Dra. M. Àngels Rifà iPujol i la Sra. Ester Coromina i PouCategoria de treballs publicats, dotatamb 902 euros. El premi el va obtenirel treball que porta per nom Mortali-dad hospitalaria en un servicio demedicina interna, publicat als Analsde Medicina Interna (Madrid),vol. 21,nº 7, pp. 317-321, 2004, subscrit perla Dra. Carme Sanclemente, la Dra.Montserrat Barcons, la Dra. MariaÀngels Moleiro, el Dr. Francisco Alon-so, el Dr. Domingo Pañella, la Sra.Raquel Carrera, el Dr. Rafel Toribio, elDr. Antoni Anglada i el Dr. Josep Vilaró

En la categoria de treballs sobre elcàncer, instituïts i dotats per Osonacontra el Càncer, va resultar premiat

el que porta per nom Estudi rando-mitzat de quimioteràpia oral amb te-gafur i leucovorin, comparat amb qui-mioteràpia endovenosa amb fluoru-racil i leucovorin en pacients ambcàncer de còlon avançat. Estudi mul-ticèntric de diversos hospitals, subs-crit pel Dr. Miquel Nogué, la Dra.Antonieta Salud, el Dr. Eduard Batis-te-Alentorn, el Dr. Eugeni Saigi, el Dr.Ferran Losa, el Dr. Luís Cirera, el Dr.Miguel Méndez, el Dr. Juan ManuelCampos, el Dr. Antonio Galán i la Dra.Pilar Escudero.L’Agrupació de Ciències Mèdiquesd’Osona va declarar obert el curs aca-dèmic 2006-2007, i, tot seguit, va pro-clamar els guanyadors de la VII Becad’Investigació d’Osona, instituïts idotats per la mateixa agrupació, jun-tament amb l’Acadèmia de CiènciesMèdiques i de la Salut de Catalunya iBalears i la Societat Catalana de Me-dicina Familiar i Comunitària.

Va obtenir la Beca el Projecte per afa-vorir la dietoteràpia del galactosè-mic, el fructosèmic i l’intolerant a lalactosa: aplicació de la cromatografialíquida (HPLC-IR) a la determinaciódel perfil de glúcids dels aliments pro-pis de l’alimentació mediterrània,que, coordinat per la Sra. MontserratCastells Prat, desenvoluparà l’equipinvestigador format pel Dr. Xavier Oli-va Bielsa, el Dr. Pere Roura Poch, laSra. Emília Chirveches Pérez i la Dra.Consol Blanch Colat.La Fundació d’Osona per a la Recercai l’Educació Sanitària (FORES), va lliu-rar els premis dotats i instituïts pelConsultori Bayés, que eren:VII Beca Consultori Bayés en Ciènciesde la Salut, que la va guanyar el pro-jecte Ecografia Anorectal, del Dr. Ja-vier De Castro Gutiérrez, de l’HospitalGeneral de Vic.II Reconeixement al mèrit científic, quees va atorgar a la línia d’investigació:

1. Antoni Bassas; Josep Arimany, president de laJunta Comarcal d’Osona, i Josep Antoni Bombí,president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiquesde Catalunya i Balears, amb els premiats de laXXIV edició dels Premis Sanitat a Osona.2. Caminada popular del Dia Mundial del Cor,organitzada per la delegacio del COMB d’Osona.3. Equips de futbol sala de Sant Cosme i de SantDamià al pavelló poliesportiu de Gurb.

1

2 3




Estudi de l’estructura i funció cerebralamb tècniques de neuroimatge, ba-sades fonamentalment en la RM, de laqual n’és autor el Dr. Jesús Pujol Nuez,del CETIR.A les 10 del vespre, a l’Hotel Ciutat deVic, es va fer el tradicional sopar degermanor, al qual varen assistir mésde cent comensals.Durant l’acte, els assistents varenpoder veure l’exposició fotogràficaretrospectiva de la Festivitat de SantCosme i Sant Damià, amb uns panellsde fotografies que anaven des de l’any1980 fins al 2004, i entre les quals n’hihavia unes, relatives al tradicionalpartit de futbol, de l’any 1957.També es va poder veure l’exposició deles obres presentades al concurs Art deMetges 2006, que enguany celebrava laseva tercera convocatòria, i, al final delsopar, es varen lliurar el premis corres-ponents, que varen correspondre:En la modalitat de fotografia: El 1r.Premi, al Dr. Pere Vila i Molas, per laseva obra Creuer mullat, i el 2n. Premii l’accèssit al Dr. Albert Ledesma i

Castelltort, per les seves obres El llen-guatge de la sorra i La pell i el fang.En la modalitat de pintura, el 1r. Premial Dr. Josep Ortí Ponsà, pel seu quadreProcés a l’interior. El 2n. Premi al Dr.Constantí Serra i Genís, pel seu oli ElBalancí, i l’accèssit al Sr. Miquel Romai Vinyets, pel quadre Records de Ve-nècia núm. 1Per acabar, es va lliurar la copa deguanyador del partit de futbol al Dr.Josep Alcubierre, com a capità del’equip guanyador.

1. 1r. premi de fotografia per Creuer mullat.2. Pere Vila i Molas rep el 1r. premi de fotografia.3. 2n. premi de fotografia per El llenguatge de la

sorra. 4. Accèssit de fotografia per La pell i elfang. 5. Albert Ledesma i Castelltort rep el 2n.premi i l’accèssit de fotografia. 6. 1r. premi de

pintura per Procés a l’interior. 7. Josep Ortí Ponsàrep el 1r. premi de pintura. 8. 2n. premi de

pintura per El Balancí. 9. Constantí Serra i Genísrep el el 2n. premi de pintura. 10. Accèssit de

pintura per Records de Venècia núm 1. 11. MiquelRoma i Vinyets rep l’accèssit de pintura.

1

2

3

4

5

67

8

9

11

10

Col·legiats que han obtingut elDiploma d'Acreditació Col·legial enFormació Mèdica Continuada/Desenvolupament ProfessionalContinuat (DAC-FMC/DPC)

Al mes de juliol del 2006 es va complir el sisè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomenaDAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de laja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l'esforç individualrealitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntà-riament a l'obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareutota la informació al web del COMB -www.comb.cat - a l'apartat PRACTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm.

A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre novembre de 2004i novembre de 2006.

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Abril Carreres, Maria AngelsAlonso Berdun, MontserratAndreu Oliete, IsabelAntolin Santaliestra, AlbertoArranz Betegon, MariaBalcells Sàiz, TrinitatBallesca Lasplasas, MariaBartlett Bosch, M. CarmenBatista Miranda, Jose EmilioBaulies Romero, M. GemmaBazan Sanchez, XavierBeguiristain Goñi, PilarBenedí Palau, M. AntòniaBonfill Rodriguez, Joan JosepBueno Casadesús, JosefinaBusquets Recasens, CarmenCaballero Gomez, Fernanda M.Caballero Sarmiento, RafaelCapdevila Folguera, Maria MontserratCarrera Clota, JoanCasanovas Gordó, Josep MariaCasellas Bartomeus, JoanCasellas de Asprer, AntoniaCatalan Habas, M. IsabelClotet Romero, LauraCruz Domènech, Jose ManuelCulell Oliveras, PereDe Luis Sanchez, AlbertDe Nadal Caparà, JuliDelgado Ribas, Juan ManuelDomènech Pardo, EnricDuran Ruiz, Manuel VictorEscoda Delgado, NuriaEscudero Ibañez, Jose ManuelEspinasa Rifà, JosepFarrús Lucaya, M. BlancaFernandez Garcia, IsabelFont Renom, JosepGago Rius, JordiGarcia Fructuoso, FernandoGarcia Gimenez, José VictorGarcia Suarez, Joan JosepGibert Ferrer, M. ImmaculadaGimenez-Salinas Botella, Jorge MiguelGómez García, SantiagoGómez Ortiz, Xavier

Gonzalez Fernandez, InmaculadaGraupera Nicolau, BetlemGuxens Barriendos, JordiHereter Romeu, LourdesInsensé Pons, AlbertaJeremias Torruella, XavierLabrada Trenado, Maria JesusLerda, MarioLópez Pujol, AntoniLorente Prieto, EnriqueLlagostera Benedico, JosefinaLlambès Morera, AntoniLlongueras Poch, JordiLlovera Rubió, Antoni JoanLlusa Martin, MercedesMarcos Vidal, ConcepciónMartí Giménez, IsabelMartinez Casademont, MarianoMassons Cirera, JosepMestre Boleda, Maria LuisaMontpeyó Font, M. AssumptaMuñoz Fernández, M. IsabelNieto Fernández-Arroyo, ManuelPanades Mas, M. DolorsPardell Alentà, HèliosPerales Rodriguez, Fco. JavierPerpiñá Singla, MartaPinto Pena, LucioPlayà Busquets, Jose MariaPorras Fortes, Francisco AntonioPou Sanchis, EdmonPrats Puntis, VicençRamos Torre, AlejandroRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRibera Gonfaus, MercèRiera Orrit, M. RosaRios Martinez, IgnacioRivero Calvo, Guillermo AdolfoRodríguez Tesouro, Ana BelenRoura Igartua, RoserRovira Rovira, JosepRubio Villar, MontserratRuiz Sanchez, VirtudesRuiz de Azua Mercadal, AntonioSabartés Fortuny, RicardSala Magallon, M. RosaSalas Medina, Maria Josefa

Sanchez Ato, M. IsabelSanchez Carreras, JorgeSanchez Hernández, Joan A.Sanchez Sahis, IgnasiSanjuan Garriga, XavierSerra Bertral, Reis M.Sivecas Martistany, JoanSoler Gonzalez, SilviaTorres Soberano, GemmaTresserra Casas, FranciscoTrigueros Castillo, José AntonioTuñi Picado, JosepValent Pérez, CarmeVidal Elias, Josep M.Wang Saegusa, Ana J-CH

Col·legi Oficial de Metges de Girona

Arenas Vilà, JordiArxer Tarrés, AntoniBou Mas, MariaCarreras de Cabrera, F. XavierCorominas Barnadas, Josep M.Custal Teixidor, MontserratGarcia Gutierrez, SalvadorOller Vallmitjana, Josep M.Vila Arbonés, M. Pilar

Col·legi Oficial de Metges de Lleida

Biendicho Palau, M. PilarColl Pallares, AnaMarco Naya, GregorioMoreno Gonzalez, M. LuisaRiba Torrecillas, David

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Dolz Andrés, FernandoRamírez Lafita, FranciscoVendrell Perera, Josep M.

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPersona de contacte: Marta Anglès Traserra 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 BarcelonaTel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]



En record de Antoni Gutiérrez DíazPetita nota d’un epistolari id'una gran amistat

A la meva edat, ja força avança-da, m’acostuma a passar: quanun amic o conegut s’ha mort

recordo vivències comunes, treballso activitats que havíem fet conjunta-ment i, en d’altres ocasions, recordsaïllats que ens havien unit.És el que m’ha passat en morir l’AntoniGutiérrez Díaz. Ens coneguérem a laFacultat de Medicina, quan jo acaba-va la llicenciatura; ell devia fer 3r. o4t. curs, però la veritable amistat s’ini-ciarà uns anys més endavant. Els dosérem ja metges, jo assistia regular-ment a l’Hospital del Mar i ell venia aunes sessions científiques que s’or-ganitzaven al Pavelló de Pediatria.Estava molt interessat per la neona-tologia i obtingué una beca d’un hos-pital de Hèlsinki per aprofundir enaquesta branca de la pediatria, enaquells anys sota la direcció del pro-fessor A. Ylppö, màxim expert de l’es-pecialitat.Per la meva vinculació amb la Socie-tat Catalana de Pediatria, tenia l’en-càrrec de posar-me en contacte ambels pediatres que estudiaven o feienampliació dels seus coneixements encentres pediàtrics lluny de Catalunya.Eren els anys que l’Antoni estava aFinlàndia i fou amb el que més relacióepistolar vaig mantenir. He guardataquestes cartes i –crec– que s’han dedonar a conèixer per fer descobrir lainquietud, el pensament i l’esperit deservei, que ja en aquells anys de jo-ventut omplien la seva vida.La primera carta data del 7 de novem-bre de 1961, en resposta d’una prime-ra carta meva. M’explica l’arribada al’hospital, les seves característiques,les persones amb les quals treballa-va, els tipus de malalties que haviavist aquells primers dies i llurs tracta-ments, etc. Però al marge de les qües-tions estrictament científiques, hi hapinzellades de les seves veritablespreocupacions. Deixeu-me que us

transcrigui fragments de les sevescartes:“...He començat d’una forma harmò-nica entre el laboratori, la clínica, l’ar-xiu i la biblioteca. La bona integraciói l’adaptació a la vida hospitalària haestat bona gràcies a les facilitats il’amabilitat amb què m’han tractat lagent de l’hospital...”I més endavant s’ofereix per a qualse-vol servei que pugui fer als companysque tinguin interès per l’especialitat oper anar-hi:“...he escrit a n’en Francesc Prandi,demanant-li –com a secretari de laSocietat (Catalana de Pediatria)– queofereixi la meva sincera col·laboracióa aquells companys que puguin ne-

cessitar quelcom d’aquí i, també t’es-tenc aquest oferiment a tu com a Vo-cal de Socis.”Pocs dies després del dia de Nadal (lacarta està datada el dia de Nadal de1961) vaig rebre una altra carta en laqual reflexiona sobre la seva feina iels esdeveniments socials i políticsde Catalunya i Espanya:“...aprofito la pau d’aquest dia, per acontestar-te a la teva ben rebuda car-ta, i així sentir-me una mica més acom-panyat en conversació amb els bonsamics. Vaig seguint tan bé com pucels esdeveniments del nostre País,especialment en el que ens afectenmés directament. La meva estada aFinlàndia està augmentant els meus



Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

desitjos d’acció i ha augmentat lameva fe en el futur del nostre poble.Cada dia estic més convençut de laresponsabilitat que té la nostra gene-ració –al correspondre-li un momenthistòric que exigeix una acció positivai revolucionària – que solament potportar-se a terme mitjançant la unióen el mateix esforç de tots aquells quetinguin un comú denominador ambl’honesta convicció que desitgen unmón millor.Se’ns fa difícil oblidar els nostres pe-tits egoismes, pel que l’acció i el pen-sament es troben alterats per interes-sos personals i per desitjos d’èxitspropis, pel que a l’esforç de la lluitasocial s’hi ha d’afegir l’esforç de llui-tar contra nosaltres mateixos.Però a pesar de totes aquestes dificul-tats, s’ha de col·laborar tan sincera-ment com es pugui en la construcciód’un món millor, un món on els nos-tres fills es puguin estimar els uns alsaltres, sense necessitat de lluitar en-tre ells, com avui succeeix, ja que lavida ens ho exigeix, al moure’ns enuna societat que té com a base lacompetència i la lluita pel triomf per-sonal.En tal dia com avui, jo per la mevaideologia, amb accent més humà quemístic, sento amb emoció el valor realde la bellesa constant de les prome-ses de Betlem, “pau a la terra alshomes de bona voluntat”. He pensaten el nostre bon amic de Saragossa,1

i en el preu que costa aquesta pau,que prometeren els àngels però quehan de guanyar-la els homes.Ens queden per viure moments difí-cils, però estic segur que val la penaviure’ls; si la nostra generació fracas-sés com van fer-ho les anteriors, novaloraria la meva vida ni en el valord’una moneda de cinc cèntims ambl’efígie del nostre “Caudillo”. [...]Saluda a tots els nostres amics co-muns i digue’ls-hi que els recordomolt, que em sento una mica cupablede no estar al vostre costat compagi-nant les dificultats del treball quoti-dià, amb les del treball extraordinari ique al estar lluny no ha disminuït elsmeus desitjos de lluitar, sinó que elsha augmentat, i que prometo corregirla meva inactivitat d’aquests mesosquan arribi el feliç moment de trobar-

me de nou entre vosaltres.No deixis de transmetre a la teva es-posa el més afectuós dels meus salu-dos, i als teus fills els meus desitjosque els Reis Mags els portin moltescoses, però que els deixin a casa delsavis i oncles, en bé de la cartera delpobre pare...”El 5 de febrer de 1962 rebo una novacarta, en contestació d’una que jodevia enviar-li, constatant que passauns dies d’hores baixes pel que repre-sentava perdre el lloc de treball aBarcelona:“Quantes hores necessitaria per acontestar a la teva carta? Són tantesles coses que he pensat, els plans quehe fet!! En fi al meu retorn ja en parla-rem. I parlo del meu retorn, en unmoment que el cicle de la meva situa-ció dins la Seguretat Social està plenade núvols que amenacen tempesta. Amés la moral de la meva família fla-queja, com és natural, amb la possibi-litat que perdi la plaça de la SeguretatSocial, i aquí em tens intentant supe-rar-ho. De totes maneres aquesta pos-sible pèrdua del lloc de treball ja en-trava en les possibilitats del progra-ma.”Però en la mateixa carta es manifestaja decidit a seguir un camí que s’hafixat: servei al País amb visió de futur.“....Un dels perills que es té al traslla-dar-se a treballar en un país on es potfer ‘ciència’, és caure en la temptació devoler-ne fer. Aquesta posició en el meufutur ha estat una de les que més fruitm’ha donat, ja que he comprès d’unaforma clara i diàfana, que la missió de lanostra generació, no ens porta a lalluita per engiponar uns treballets cien-tífics i presentar-los a la ‘carnisseriaintel·lectual de les oposicions espa-nyoles’. Si les generacions properesens demanen comptes de la nostra ac-tuació, aquesta no serà per no haver fetciència, sinó per no haver creat les con-dicions per fer-ne...”En tornar de Hèlsinki ens veiérem moltsovint, fins que fou detingut per laseva activitat en la lluita contra ladictadura. La seva esposa, Elena, emcomunicà el dia i hora que era traslla-dat a Madrid amb tren des deBarcelona. Vaig anar-lo a acomiadara l’estació de França. Anava emmani-llat amb un altre pres polític, acom-

panyat de membres de la “BrigadaSocial”.2 S’acomodaren en un vagóde 3a. classe i una vegada dintre delvagó, els policies tragueren les mani-lles i poguérem fer-nos una encaixa-da a través de la finestra oberta delvagó.Li havien afaitat la barba i quan el trenja es posava en marxa em digué cri-dant: “Digues al Dr. Jeroni de Mo-ragas3 que m’han obligat a afaitar-mela barba, malgrat jo no volia...”Els tres companys que l’acomiadà-rem quedàrem tristos sobre l’andanaperquè sabíem els anys que li queda-ven de presó, però reconfortats pelseu ànim.La darrera missiva que vaig rebre fouen sortir de la presó. En una postalm’anunciava el seu proper retorn:“Estimat Joaquim: D’aquí a pocs diesestaré entre vosaltres, no obstant vullfer-te patent que en aquestes prime-res hores t’he tingut present en elmeu afecte i amistat.Antoni Gutiérrez-Díaz”.

Joaquim Ramis15 d’octubre de 2006

_______1 Es referia a Jordi Pujol i Soley, empreso-nat feia mesos.2 La Brigada Social era la policia políticadel règim franquista.3 El Dr. Jeroni de Moragas i Gallisà era unpsiquiatre infantil de gran prestigi quetots els coneixíem i que sempre haviaportat barba. En aquells anys, ja ben blan-ca.

Diplomes Acreditatiusde Capacitació(DIACAP)


Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica,Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Medicina Homeopàtica iproperament en Medicina Pericial i Avaluadora.

La superació de la puntuació mínima necessària, d'acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada,treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinadaobeeix a la voluntat d'impulsar la regulació d'un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web delCOMB www.comb.cat, a l'apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm

A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de novembre de 2006.

Col·legi Oficial de Metges deBarcelona

ACUPUNTURAAlcalde Ordax, AnaAldea Bueno, CarlosAlkhatib Felo, FaouazAlorda Esquinas, Maria LuisaAluart Bardalet , M EstelAlvarez de la Vega Sancristobal,

AndresAmengual Vicens, Josep CarlesArquer Porcell, AndreuBadillo Caro, Jose LuisBadosa Collell, GemmaBárzano Julvez, CristinaBellver Garcia, DavidBlasco Catalan, Jose MBlasco Riera, EdmonBorja Aguirre, LourdesBorràs Verdera, MiquelBosch Tubert , RosaBotella Ruiz, ElisendaBramona Beatove, JordiBretos Peral , FelisaCadena García, M LuisaCancer Villacampa, LuisCasañas Lopez, GuillermoCastillo Isern, DanielCastro Cañete , Guillermo JCazorla Cazorla, EnriqueClaramunt Peña, ElisendaClemente Piñol, FrancescaCosta Clara, Josep MDalmau Santamaria, IsharDe Legórburu Bella, MargaritaDe Miguel Blanco, CarlesDezcallar Leoz, MarianoEres Charles, NataliaEscriche Badiella, M MercèFernández Baizán, CésarFerran Gracia, JosepFerrer Añel, IsabelFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep MariaFont Casas, YolandaFuertes Armengol, M TeresaGarcia Fernandez , AliciaGarcia Janeras, AlbertGarcia Soriano, Ana M.Gascon Castelló, JaumeGimeno Esteve, FranciscaGiralt Sampedro, IsabelGonzalez Platero, Francisco JavierGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGutierrez Heras, LidiaHidalgo Sarés, M José

Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, Daniel

Jaime Rentero, AnaJovalCepria, M. TeresaJusto Nevado, Maria EdurneLago Rodríguez, Manuel de JesúsLisbona Roquer, M Del CarmeLloret Puig, IsabelLopez Carcel, GemmaLópez Pujol, AntoniMacip Esteller, SantiagoMarco Aznar, PereMartí Hernandez, MargaritaMartín Pèrez , AnastasiMartorell Sabater, CarmenMendialdua Ugarte, M. LourdesMiguel Pérez, Maria IsabelMillet Fite, AsuncionMonaco Rosich, AntoniMontala Bosch, JosefinaMoranta Mesquida, Jose GMuñoz Fernandez, M IsabelMur Auqué , DanielOliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, MercèOrtiz Reparaz, AnaPadrisa Muntal, EncarnacionPagès Serra, GloriaPérez Aguado, M. CarmenPerez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas, MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastia, JosefaPlaza Requena, GerardPrats Rocavert, CarmenPrats Sanchez, CarlesPuig Pons , Santiago GermanRiba Pedrola, M. DolorsRibé Sànchez, MontserratRipoll Espiau, EnricRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M TeresaRodriguez Miralles, JoaquimRoquet Silva, José AntonioRuiz Perez, ConsolRuiz de Conejo Viloria, M. IsabelSalabarnada Torras, JordiSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSarasà Solà, BlancaSeano Pujol, M EstrellaSeco Baró, AntoniStuart Palacios, Juan FranciscoTegiacchi Schvetz, Marcelo HoracioTejel Gorgas, MontserratTellez Navarro, Josep C.

Torner Ribé, MontserratTorras Bernaldez, M TeresaTudela Cullell, Juan JoseValles Balasch, RosaVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernandez, Montserrat

SoniaVillarroya Martin,Josefa GloriaZueras Gelabert,Rosalia

MEDICINA COSMÈTICA IESTÈTICAAbella Avilés, NeusAlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, ImmaAñon Marin, TeresaAragon Roman, Miguel JuanArcas Mir, AnaArnal Monreal, MoisesAvila Ballesteros, M. EstrellaAyala Vicedo, EladioBarbero Gonzalez, Abraham

MoisesBonet Puig, M. IsabelBordonaba Pueyo, PascualBramona Beatove, JordiBurgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, InmaculadaCampoy Sánchez, MercèCardona Peña, FedericoCaro Cordero, Jose ManuelCasas Sabé, CarmeCasermeiro Costa, José AntonioCastillo Galiana, MartaCervantes Sanchez, MiquelCiscar Gracia, SilviaCiscar Gracia, EvaCosta Palau, ConcepcióCrespi Morro, M. LuisaDe la Barrera Dacasa, OlimpiaDe los Mozos Ortiz, Luisa MariaDelgado Ribas, Juan ManuelDelso Velazquez, MyriamDiaz Aller, Maria BelenDiaz Jiménez, CarolinaEscoda Delgado, NuriaEspaulella Viñolas, NúriaEsteban Herrero, MargaritaFont Pons, M AngelaFuentelsaz Benavent, EnriqueGalvez Comas, SusanaGalvez Ruiz, RafaelGálvez Amate, EnriqueGarbayo Garcia, AliciaGarcía Giménez, José VíctorGarcia Juncosa, M. Montserrat

Garcia Manzanares, MargaritaGarcía Rojas Jaile, Juan JacoboGimenez Gonzalez, M LuisaGoñi Peña, SaraGonzalez Platero, Francisco JavierGonzalez Sanchez, Ana RosaGonzález Fernández, InmaculadaGovantes Lopez, PilarGrau Besoli, MartaGuayan, JorgeGuillén Sanchez, MercedesHerrero Zerpa, RosalbaJarne Navalón, CarlosLamilla Riera, AlvaroLazaro Fuste, JorgeLozoya Florit, M. EnriquetaLuna Soto, M. AlejandraLlorens Morera, DanielMadan Rodriguez, Maria DoloresMarcos Vidal, ConcepcióMarti Goma, JuanMarti Tarazona, Victor ManuelMartín Nuñez, VirginiaMartinez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M Del CarmenMelamed Pinto, GracielaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marin, JavierNavarro Flo, Nestor DanielNavarro García, JuanNieto Fernandez Arroyo, ManuelOliva Sanchez, Ana MOlivera Gil, JoaquimOrdiales Benayas, Gerardo ManuelOyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPascual Casacuberta, JordiPérez Ballestero, M CarmenPérez Burillo, M PilarPerpiñá Singla, MartaPinto, RaulPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemiPujol Gali, JordiQuintillà Brescò, MercèRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRipoll Sanchez, ManuelRodenas Garrido, ElviraRodrigo Anoro, PilarRodriguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, AndresRoura Igartua, RoserRovira Orriols, EulaliaRuiz Sánchez, VirtudesRupérez Caballero, ElenaSaez Manubens, JoanSalvador Casas, Librada

Sanchez Dominguez, Ana MariaSanchez Sanchez, ManuelSanz Manonellas, LourdesSerrano Adan, JoseSoler Gonzalez, SilviaSoriano Corral, Jose RamonSubirachs Amigó, EstherTauler de Luque, PilarTomás Benedicto, NeusTorres Fito, MartaTorres Perea, JorgeTorrubia Marcano, Juan CarlosTufet Opi, JaimeTuñon Alvarez, M IsabelVazquez Ruiz, RocioVega Lopez, Petra MVicario Hernandez, VirginiaVillares Moreno, Ml JoseWang Saegusa, Ana J ChXalabarder Sagalès, MariaXammar Alonso, Jorge

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DEGENT GRANArguindegui Pons, RafaelDomenech Carpena, CarmenEsquirol Caussa, JordiGasol Lascorz, JosepMonserrat Delgado, Jose LuisPerelló Alonso, M. MontserratRiu Subirana, SebastiàRovira Rovira, Josep

MEDICINA NATURISTAAbilla Lumbiarres, AraceliAlesón Cabrerizo, AnaAndrés Ortuño, Josep-GabrielBaulies Romero, M. GemmaBernabeu Mur, FranciscoCasañas López, GuillermoCelaya Noguer, MontserratEstevez Dominguez, HerminiaGalindo Lorente, AnaGonzalez López, GuillemMartinez Garcia, M. CarmenNogués Orpí, InmaculadaOriol Peregrina, MercèPérez Plana, DanielPino Sebastià, JosefaRódenas López, PedroSagrera Ferrandiz, JorgeTomás Rajadell, Maria BeatrizVerdaguer Balmes, CarmeVinyes Casajoana, David

MEDICINA HOMEOPÀTICAAldea Bueno, CarlosAmaya Ribó, AlbertAssens Mampel, MontserratBaulies Romero, M. GemmaBech Peiró, SusanaBergé Lafont, Rosa M.Bernabeu Mur, FranciscoBernal Jimenez, MontserratBorràs Schierloh, JaumeBravo Garcia, M. TeresaBulashenko , ElenaBuron Leandro, M. RaquelCabré Playà, XavierCardona Capdevila, MontserratCarrau Capilla, Josep XavierCarrera d Espona, M. ÀngelsCasajuana Casanovas, M.

ConsolaciónCasamayor Lloria, CarmeCasañas López, GuillermoCasas Crosas, MontserratCatalà Ferrer, Maria LluïsaClapers Pladevall, Josep M.Clemente Piñol, Francesca

Coloma Anadon, LauraCuadrat Chico, PilarCuerda Aguado, EstherCuevas Exposito, ManuelaDallarés Angulo, Juan JoséDalmau Carre, JordiDiez Llambrich, XavierEspin Sabaté, AlbertoEsteban Villanueva, CarmeEsteve, Marie-ChristineEstrems Membrado, Maria

SoledadFalcó Esteva, MontserratFalip Cabaner, M. TeresaFernandez Domene, AdoracionFernandez Quiroga, GonzaloFernandez Sole, Maria JosepFerrara, Jorge MarcelinoFerrer Escola, RoserFilella Subirà, Josep MariaFischbach Sabel, UteFlores Montero, NatàliaFolguera Bertran, M. LluïsaFont Casas, YolandaForés Colomer, JordiGarcia Caballero, TeresaGarcia Janoher, Josep M.Garcia Parra, CarmeGelabert Vea, M. CarmeGimenez Lozano, CarmenGraells Serradell, AntoniGriell Bernadó, PilarGutierrez Albala, MontserratHerrerias Ortiz, M. TeresaHidalgo Sares, M. JoseIbañez Farners, PauJuan Andrés, AnaLamarca Lopez, Rodolfo JoseLebron Campos, VictòriaLianes Barragan, PilarLópez Antich, MartaLorido Gutierrez, JulioLuqui Garde, MiguelMarin Olmos, Juan ManuelMartin Alcaraz, DoloresMartín Aparicio, RafaelMartinez Cuadros, RosalauraMartinez Garcia, M. CarmenMartinez Marco, MercedesMatas Heredia, GemaMateu Ratera, ManuelMaya Garcia, ManuelMeseguer Rico, MerceMestre Blabia, AssumptaMestre Blabia CarmeMontalà Bosch, JosefinaMoya Hiniesta, Francisco de AsisMuñoz Barrera, Antoni LluisMuntasell Peradejor, IreneNabona Francisco, JoaquimNacher Miguel, FerranNoguera Vilalta, AuroraOrdás Roncalés, M. AngelesOriol Peregrina, MerceOrtega Soriano, AntonioOrtí Ponsa, JosepPalau Del Mas Armella, FrancescPallarès Sarri, MercèPalomares Ajo, Jose M.Palou Beser, AmàliaPares Grahit, JoanPau Jansat, PilarPerez Benitez, M. LucreciaPérez Rengel, M. Del CarmenPerpiña Singla, MartaPichot Sagi, Ana MariaPla Castellsague, AnnaPluma Haldon, M. IsabelPuga Lombardo, MonicaPuig Pous, Salvador

Queralt Gimeno, LluïsaQuirós Julià, IgnasiRabella Meneses, M. CarmeRatera Alonso, RoxanaReig Gourlot, AnnaRenalias Sullà, ElisabetRoch Pallisa, GemmaRodriguez Aviles, Maria TeresaRodríguez Gaspà, SílviaRosell Arnold, ElenaSallés Planas, LluísSanchez Rubira, MontseSastre Requena, CarmenSecall Estallo, M. TeresaSerrano Barasona, CarmeSirvent Sentis, M. TeresaSoler Medina, AlbertoSoriano Badia, Ana M.Sotomayor Rodríguez, MontserratTatjer Baldrich, MontserratTomas Rajadell, Maria BeatrizTorner Ribe, MontserratTornos Sales, LourdesTorrella Yagüe, EsterTorres Inglès, LuisTraveria Solas, MiquelTunica Boils, LidiaUribe Alcaraz, M. PilarUriel Escoz, Ana ElenaValiente Martín, Ana CarmenVallès Runge, Anna MariaVera Moreno, JesúsVidal Gutierrez, ClaudinaVide Sahuquillo, AlbertVila Alcalde, JordiVillar Sanchez, EncarnacionVillarroya Martin, Josefa GloriaViñals Cañellas, ConsolYago Escriva, M. GraciaZemba Vieytes, MariaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORAAguado Albillos, M. InmculadaAixendri Beltran, Josep M.Alarcon Blasco, JulianAlvarez Dominguez, Jose LuisAmigó de Bonet Sans, NarcisoBartralot Soler, JordiBertran Casas, XavierBertran Marquès, LluÏsaBos Lopez de Armentia, JaimeBosch Tercero, LluísBuira Lopez, JaumeCarbó Salvador, JaumeCarme Luesma, AntonioCasalots Pujadas, CarlosCollado Roura, FrancescDe Cruylles de Peratallada,

Andreu RomanDe Jesus Perez, ManuelGalindo Lorente, AnaGerónimo Blasco, CarolinaGili Cirera, GabrielHerranz Muñoz, GerardoIbañez De La Chica, M. DoloresMartí Riola, GriseldaMazaira Cabana-Verdes, AntonioMolina De Heras, MiguelMontero Marin, CarlosMontoya Lahoz, IsabelMoreno Calvo, LidiaMorgenstern Lopez, RudofMuela Ribera, JordiOlmedillo Vila, TeofiloPua Dolader, RafaelPueyo Anton, RafaelPulgar Espin, PedroRaba Simon, Miguel

Ramon Aliaga, AlejandroRibera Castella, CelestiRios Martinez, IgnacioRipolles Vicent, Juan VicenteRiverola Gurruchaga, EnriqueRosés Acinas, BernardinoRuiz Gonzalez, SebastianSabaté Aguilar, PrimitivaSalvat Maria, SebastianSimon Asensio, Juan AntonioSotelo Vazquez, M. AuroraTomeu Deulofeu, PereTrave Vidal, M. DolorsUbiñana Santos, EnricVerdaguer Marti, RicardVillegas Canovas, DamasoViver Bernadó, EduardZorzano Reguera, Pilar

Col·legi Oficial de Metges deGirona

ACUPUNTURAFigueres Grassiont, Rosa

MEDICINA HOMEOPÀTICABallbona Moré, VicençGispert Negrell, MontserratLloveras Castelló, MariaPalou Sangrà, AgnèsSuñén Hernández, M. Carmen

MEDICINA COSMÈTICA IESTÈTICADeprez, Philippe

Col·legi Oficial de Metges deLleida

ACUPUNTURAGaldeano Borra, EvaristoGeris Haddad, EliaMeler Bosch, Josep M.Ortiz Ripoll, Gema JuliaTribó Pascual, Antoni

MEDICINA COSMÈTICA IESTÈTICAAndreu Mencia, LeandroPinós Pedra, Samuel

MEDICINA NATURISTATribó Pascual, Antoni

MEDICINA HOMEOPÀTICAGaldeano Borra, EvaristoGeris Haddad, EliaMacià Fornos, JosefaMonturiol Moreno, Maria DolorsMuñoz Ruano, M. Jose

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORAde Miguel Arregui, M. CarmenPinós Pedra, Samuel

Col·legi Oficial de Metges deTarragona

ACUPUNTURASanchez Rubio, Pere

MEDICINA HOMEOPÀTICABusquets Romagosa, Joan M.Ferrando Albors, SilvanaFigueras Pla, RosaGuasp Tichell, M. CristinaLopez Manzaneque, Josep VicençPizarro Molina, IsabelSaco Brunet, M. Isabel


Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)



Finestrabibliogràfica

Crònica d’un metge al Marroc (1954-1958)Dr. Pere Miret i Cuadras.Alborán Bellaterra,Barcelona, 2006

Al llibre s'exposa l'actuació d'un metge dels Serveis Sanitaris del Protectoratmarroquí, en les cabiles de l'interior del país, durant els darrers anys de

protectorat i els primers anys d'independència.Allà, en una regió pobra, aïllada, seca, sense recursos naturals, sense vies decomunicació, amb una agricultura migrada molt primitiva i una ramaderiaformada per cabres raquítiques que no donaven mai llet i unes quantes vaquesroges, magres i esquifides, que tampoc en secretaven, es troba una poblacióamb una cultura estancada mil anys enrere i una medicina autòctona quasiprehistòrica.Una petita colònia formada per un interventor, un ajudant, un administrador, unescrivent, un metge i, en algunes cabiles, un veterinari, un oficial espanyol detropes regulars marroquines i un de la policia autòctona i les esposes respectivesde quasi tots ells, procurava mantenir l'administració, l'ordre i la sanitat. (BeniAhmed i Ketama tenen prop de 500 km2 de superfície i 18.000 i 15.000 habitants,respectivament.)El contacte molt estret amb la població, el seguit d'anècdotes mèdiques que viui les improvisacions a què l'obliguen, li donen un coneixement de la vida, elscostums, la manera de pensar i la psicologia del marroquí de les terres del'interior i també de la manera d'actuar i dels recursos de l'Administració, i sónuna font de reflexions sociològiques, ètiques, filosòfiques i morals que raona perboca de l'assistent Taahmi ben Amar i que “testimonien unes actuacions mèdi-ques i socials que havíem cregut arraconades en la història, però que continuenbategant al costat de casa nostra”.També en el text es comenta la política del govern espanyol al Protectorat is'explica la manera de funcionar de l'Administració pública a la península, elsmecanismes per obtenir salconduits i altres documents oficials, i les dificultatsi obstacles que suposaven les oposicions necessàries per ocupar qualsevolcàrrec públic en aquells anys de mitjan segle XX.

Petita història dels santsmetges guaridors sant Cosme isant DamiàText: Josep M. VilarrasaIl·lustració: Pilarín BayésEditorial MediterràniaBarcelona, 2005

Aquest llibre va ser lliurat a S.S. Benet XVI el dia 16 de setembre de l’any2006, en ocasió de l'audiència especial que concedí, a la Sala dels Suïssos

del Palau Apostòlic de Castel Gandolfo, al president mundial dels MetgesCatòlics, Dr. Josep M. Simon, i als assistents al Congrés Internacional de Cèl·lulesMare.

Lliurament del llibre Petita història dels santsmetges guaridors sant Cosme i sant Damià quefa Josep M. Simón a S.S. Benet XVI.



Consultoriterminològic

termcatcentre de terminologia

Falsos amics i altres usoslingüístics contraindicats

Un fals amic, lingüísticamentparlant, és un mot que com-parteix semblança formal amb

un mot d'una altra llengua, però queté un significat diferent. Pel fet queambdós mots s'assemblen, moltes ve-gades s'utilitzen inadequadamentcom a equivalents en la traducció,amb la qual cosa es generen erradesconceptuals que desfiguren el mis-satge. Per tant, es tracta d'un ús lin-güístic realment contraindicat, delqual ja hem parlat en altres consulto-ris terminològics.Tot i que els falsos amics no són po-testat exclusiva de les traduccions detextos mèdics, ens vam plantejar dededicar a aquest tema l’article queesteu llegint durant l’elaboració delDiccionari de psiquiatria del TERM-CAT (actualment en premsa). Peraquesta raó l’hem centrat en termesdel camp de la salut mental i la psico-patologia, i us oferim, a més a més, unquadre complementari amb altresexemples més generals.En el Diccionari de psiquiatria s’hapres com a referència el sistema no-sològic recollit en la classificació delmanual DSM-IV-TR,1 de l’AmericanPsychiatric Association, que es basaen criteris ateòrics i eminentment des-criptius per a diagnosticar i caracterit-zar els anomenats trastorns mentals(en anglès, mental disorders), millorque desordres mentals. I és que latraducció més ajustada del terme di-sorder en l’àmbit psiquiàtric és ‘tras-torn’. En el camp de la medicina engeneral, depenent del context, pot sertraduït per ‘alteració’, ‘malaltia’, ‘afec-ció’, ‘desequilibri’ o ‘pertorbació’.A continuació enumerem algunes de-nominacions catalanes de trastornspsíquics inclosos en el diccionari,d’acord amb la nomenclatura utilitza-da en el DSM-IV-TR i amb els corres-ponents equivalents en anglès. Hemseleccionat alguns dels termes que,al nostre entendre, presenten aspec-

tes lingüístics remarcables: trastornd’ansietat generalitzada (generalizedanxiety disorder), trastorn de desper-sonalització (depersonalization disor-der), trastorn de la identitat sexual(gender identity disorder), trastorn delson (sleep disorder), trastorn per do-lor (pain disorder), trastorn obsessi-vocompulsiu (obsessive-compulsivedisorder), trastorn orgàstic (orgasmicdisorder) i trastorn passivoagressiu(passive-aggressive disorder).Ens sembla interessant fer un esmenta part dels termes trastorn delirant itrastorn de la conducta alimentària peraprofundir en alguns usos lingüísticsinadequats. La denominació trastorndelirant, que correspon a l’anglès de-lusional disorder, no s’ha de traduirper trastorn delusori. La confusió pro-vé, una altra vegada, d’un fals amic, jaque alguns especialistes tradueixen elterme anglès delusion pel terme catalàdelusió, que conceptualment no ésequivalent, quan en realitat cal traduir-lo per deliri. La delusió, rectament, esrefereix a un ‘engany que pateix lament’, mentre que deliri significa ‘cre-ença falsa, basada en una interpreta-ció errònia i personal de la realitat ex-terna, incompatible amb la intel·ligèn-cia i el nivell cultural de l’individu, per-sistent, que no es pot corregir amb elraonament lògic i que no és comparti-da per cap tradició cultural o religiosade la comunitat’.Quant als trastorns de la conducta ali-mentària (en anglès, eating disorders),entre els quals l’anorèxia nerviosa (ano-

rexia nervosa) i la bulímia nerviosa (bu-limia nervosa), darrerament han om-plert moltes planes, en textos clínics,de divulgació mèdica o periodístics, acausa de la seva repercussió humana isocial. Potser per això s’ha estès l’ús detotes dues denominacions en formaabreujada (anorèxia, bulímia), amb laqual cosa s’incorre en una imprecisió,perquè els termes anorèxia i bulímiadesignen nocions diferents: l’anorèxiaés la manca o disminució de les ganesde menjar, deguda a causes molts di-verses, que sol comportar una pèrduade pes. La bulímia és la sensació de famintensa, imperiosa i difícilment sacia-ble, que va acompanyada d’una inges-tió impulsiva d’aliments en quantitatsuperior a l’habitual. Finalment, com adarrera recomanació, és bo recordarque l’adjectiu corresponent al subs-tantiu anorèxia és anorèctic -a (no *ano-rèxic), de forma anàloga als adjectiusalèctic -a (a partir de alèxia), apoplèctic-a (apoplexia), caquèctic -a (caquèxia)o dislèctic -a (dislèxia).En el proper article us continuaremparlant de termes relacionats amb lapsicopatologia i la salut mental i uspresentarem amb detall el Diccionaride psiquiatria.

M. Antònia Julià i Berruezo,TERMCAT, Centre de Terminologia

Notes1 DSM-IV-TR: diagnostic and statistical ma-nual of mental disorders. 4th ed. Washing-ton: American Psychiatric Association, 2000.



Vernal estació, esperat retornar,més escalfor, el fred va de fugida,final de letargies, de nou a la vidabranques dormides, roses al despertar.

Reneixen boscos condemnats a mudesa,ressonant melòdics cants dels ocellsels que hivernaven surten a la fressa,la neu es fon, ja corre pels torrents.

El dia s’allarga, la nit es fa enrerasuperant tant grisor com monotonia,triomf de la llum sobre la tenebracicles del sol d’enigmàtica harmonia.

Però dins períodes normals de bonançaels dels dies clars i suaus per fruir,a l’atzar sorgeixen jorns d’alternançaanòmals, que no haurien mai de venir.

Als vents que fereixen, intentar l’oblit,cal cercar records, afectes, grats momentsi possibles obres creatives satisfaents,pertinents en hores baixes de l’esperit.

Així l’instant inoblidable, alhora cardels selectes dintre el temps viscut,el primer vagit del fill recent nascutúnic plor gratificant de rememorar.

I emocions plaents sentides a fonssigui en ciència, art, àdhuc esport,condicionades a preparació i esforçconreus per les millors compensacions.

Suports adients en el camí que esperaalgun somni i poesia en el seu traçat,singulars complements a la realitatfan devenir un ambient de primavera.

Abril 2006

PRIMAVERA I HORES BAIXESd’Antoni M. Vives

Fe d’errades: Text del segon premi de poesia, que substitueix el de la pàgina 54 del Servei d’Informació Col·legialnúm. 118 corresponent a juliol-octubre de 2006.



Anunci de Recollida de DonacionsEl Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, amb l'objectiu de preservar i fomentarel nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat derealitzar donacions d'instruments mèdics i d'arxius professionals de documentaciópersonal o institucional.

Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d'aquest material.

Els interessats poden trucar al Museu 932 160 500 o bé mitjançant el correu electrò[email protected]

Patronat de laFundació - Museu d’Històriade la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Lluís Duran Barrionuevo• Dr. August Salazar i Palau• Dr. Lluís Barraquer i Bordas• Dr. Ramon Trias i Rubiès• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Josep A. Bombi Latorre• Dra. M. Teresa Estrach Panella• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Joaquim Coll i Daroca• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinador de la Secció

• Alfons Zarzoso, conservador del Museud’Història de la Medicina de Catalunya

www.museudelamedicina.cat

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ...

Espectroscopi de tres braços de Kirchhoff i Bunsen, amb llum elèctrica mitjançant làmpada de mercuri. Sensemarca de fàbrica, procedent dels Laboratoris del Dr. Salvador Andreu (1841-1928), c. 1920. (mHM1563)

L’espectroscopi fou un instrumentcreat pels volts de 1860 gràcies al

treball del professor de química RobertW.E. Bunsen (1811-1899) i del profes-sor de física Gustav Robert Kirchhoff(1824-1887). Els professors es dema-naven com es podia emprar la llum enl’anàlisi química i amb els seus experi-ments mostraren que la línia espectralde la llum emesa per un element quí-mic, sotmès a una alta temperatura,era només pròpia d’aquell element.Amb això van proporcionar un mètodesenzill d’anàlisi química qualitativamitjançant l’ús de la llum. L’interèsmostrat per químics, fisiòlegs, astrò-noms i constructors d’instruments ci-entífics fou immediat. La disseminacióde l’espectroscopi fou ràpida gràciessobretot al seu senzill fonament teò-ric, basat en el procés de separació dela llum blanca visible en diferents co-lors. És a dir, la producció de la disper-sió de les radiacions lumíniques mit-jançant l’ús de prismes de vidre. L’es-pectroscopi de tres braços de Bunseni Kirchhoff adquirí gran popularitat,esdevenint un instrument d’ús didàc-tic i experimental als laboratoris d’es-coles, universitats i hospitals en el tràn-sit cap al segle XX.En fisiologia animal, els estudis expe-

rimentals mitjançant l’espectroscopiforen nombrosos als anys 1860 i 1870,centrats sobretot en l’estudi de lesmatèries colorants dels humors, en elsespectres d’absorció de la sang, la bi-lis, l’orina, etc. Així, a tall d’exemple,l’espectre d’absorció de la sang fouestudiat a través de l’espectroscopipel metge germànic Ernst Felix Hoppe-Seyler (1825-1895), director dels labo-ratoris de l’Institut de Patologia de laCharité de Berlín, creat per Rudolf Virc-how (1921-1902), i professor de quími-ca aplicada a la Universitat de Tübin-gen. El 1862 Hoppe-Seyler descriví l’es-pectre d’absorció del pigment vermellde la sang, assenyalant dues bandesd’absorció de la llum verda i blava iencunyant el terme hemoglobina. Elfísic i matemàtic irlandès Georg GabrielStokes (1819-1903), professor a Cam-bridge, descriví el 1864 com tractantl’hemoglobina amb un agent reductor,un metall, s’observava la transforma-ció del vermell escarlata en vermellpúrpura i la modificació de les bandesd’absorció. De nou, en contacte ambl’aire, l’oxigen, la solució reduïda ad-quiria el color i l’espectre d’absorcióoriginal. Hoppe-Seyler anomenà el1864 aquests dos estats del pigmenthemoglobina i oxihemoglobina.



NOTÍCIES DEL MUSEU

Memòria gràfica de la Professió Mèdica

Els usos de les col·leccions del Museu

El Museu continua la tasca de recu-peració de la memòria gràfica de

la professió mèdica catalana, la qualha rebut un gran nombre de col·la-boracions al llarg de l’any 2006 gràci-es al suport del COMB i, en particular,de la Secció de Metges Jubilats, presi-dida pel Dr. Joaquim Ramis. Volemrecordar als col·legiats i a les famíliesde metges en general que aquest pro-jecte es manté obert a tota mena decol·laboracions i que la seva finalitatés constituir progressivament un fonsfotogràfic de gran abast que permetireconstruir els aspectes més desta-cats de l’evolució històrica contem-porània de la medicina catalana, aixícom també detalls de la pràctica indi-vidual i col·lectiva que sovint han pas-sat desapercebuts. També us volemrecordar que la mecànica d’aquestescol·laboracions consisteix a cedir-nostemporalment les vostres fotografi-es, les quals nosaltres us retornaremtan aviat com les tinguem escanneja-des. A continuació procedim a unaidentificació del contingut de les fo-tos, tot comptant amb l’ajut dels inte-ressats. Aquesta és una feina fona-mental per tal de treure tot el partitpossible a un material que, altrament,acabaria perdent bona part del seusignificat. Finalment, us recordem queens interessen fotografies que repre-sentin la imatge de la pràctica profes-sional en els diferents escenaris enquè aquesta ha tingut lloc, des de lainauguració d’un servei fins a la posa-da en funcionament d’un nou instru-ment o tecnologia. Ens interessen moltles imatges de grups, com ara orles,reunions o celebracions, així com lesfotografies individuals. Fins ara hemrebut un excel·lent conjunt de foto-grafies, algunes de les quals mostremen aquest apartat. Us animem a parti-cipar-hi.

El Museu d’Història de la Medicinaha participat en la presentació i

discussió d’alguns dels materials quepreserva en diferents actes acadèmicsdurant el darrer trimestre del 2006. AGirona, en el marc de la IX Trobada dela Societat Catalana d’Història de laCiència i de la Tècnica, vam plantejarel tema “Barcelona sense museu uni-versitari: el cas de la Facultat de Medi-cina”, tot mostrant com, a partir del’estudi de les col·leccions anatòmi-ques preservades al Museu, es for-maren i consolidaren algunes de lesanomenades “ciències museològi-

ques” en el trànsit del segle XVIII alsegle XIX. D’altra banda, l’Auditori Al-con del Masnou ha acollit la sessió“Farmàcies antigues, Museus i Col·lec-cions de caràcter sanitari” en l’àmbitcatalà, en el marc del 50è. aniversaride la Reial Acadèmia de Farmàcia deCatalunya. En aquesta ocasió, vampoder mostrar el projecte d’estudi dela història de la medicina catalanamitjançant la riquesa de les diversescol·leccions del museu i llur projeccióen la museologia i la didàctica de laciència i en la recerca de la història dela ciència.

Inauguració el 1981 del Laboratori d'Anàlisis del nouAmbulatori de l'Hospitalet, al capdavant de l'equipde treball, el director doctor Joan Colomines i Puig i,al seu costat, el president Jordi Pujol.

Fotografia dels alumnes de darrer curs de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona durant la visitafeta als "Laboratoris del Norte de España" de la familia Cusí. El Masnou, gener de 1956. Destaquem, entred'altres, el catedràtic de Dermatologia, doctor Josep Cabré Piera, i els doctors Bartomeu Kaiser, Jordi Setoain iFrancesc Domènech Torné.

Homenatge fet per un grup de metges al doctorJosep Calbetó i Roget, al Mont Calvari d'Arenys deMar, maig de 1916. Asseguts, d'esquerra a dreta:desconegut; Salvador Cardenal, Josep i FrancescCalbetó i Roget; desconegut; Pere Esquerdo.Primera fila, drets, només identifiquem els doctorsRicard Solà Espriu i Santiago Gras i Tarré, tercer icinquè començant per l'esquerra.



TRIBUNA D’OPINIÓ

Els Laboratoris d’anàlisis clíniques de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau finsal 1970

Laboratori d'Anàlisi Química de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, c. anys 1940. En primer pla, el doctor Enric Fernández Pellicer, sense bata el doctor Antoni ArmengolPeracaula i, al fons, el doctor Pere Clapés Lineros.

En traslladar-se la Facultat de Me-dicina el 1907 al nou Hospital Clí-

nic, els metges de la Santa Creu i SantPau s’adonaren que es quedaven sen-se laboratoris. El doctor Pere Esquer-do creà un petit laboratori al seuservei mèdic i la resta de serveis elcopiaren. Alhora, es creà un Labora-tori Central, dirigit pel doctor AlbertLleó Morera, dividit en tres seccions:Anàlisi Química, a càrrec del doctorF. Gallart fins al 1921, que passà acàrrec del doctor Enric Fernández Pe-llicer; Bacteriologia, a càrrec del doc-tor Ricard Moragas, i Anatomia Pato-lògica, a càrrec del doctor Joan VidalFraxenet.Al Laboratori de Química, el doctorEnric Fernández Pellicer s’envoltà d’unequip format pels doctors. Pere Ar-mengol i Peracaula, Florenci Coma,Salvador Hormeu, Barberà i Voltes,tot iniciant una tasca docent i de difu-sió de les tècniques impartida durantdotze anys consecutius, comptantamb la col·laboració dels doctorsRibas i Ribas, Esquerdo, Cala, Mise-rachs, Guàrdia, Grau, etc. Des de l’any1930, s’incorporaren noves tècniques,com ara la valoració d’enzims, provesfuncionals hepàtiques, serologia tu-

berculosa i tifòdica, etc. L’esclat de laguerra imposà com a prioritari el Ser-vei de Transfusió Sanguínia –al quees dedicaren intensament els doctorsMoragas, Miserachs i Grau–, especial-ment de sang esterilitzada i tipadaque marxava al front o bé s’empravaen les intervencions de rereguarda,sobretot les de traumatologia. En aca-bar la guerra, la situació del país difi-cultà el treball, tot mancant instrumen-tal i reactius. El personal del laboratories renovà amb la incorporació delsdoctors Guàrdia, Ribas, Duran, etc.El doctor Ricard Moragas es jubilà el1953 i fou substituït pel doctor Fer-nández Pellicer com a cap de tots elsLaboratoris i responsable dels Ser-veis de Transfusió Sanguínia, Quími-ca de la sang, Microbiologia i Hemato-logia. L’entrada de nous metges per-meté nomenar responsables per es-pecialitats: el doctor Pere Clapés Li-neros com a subdirector general delsLaboratoris i responsable del de Quí-mica i de la preparació de sèrums isang estabilitzada —una gran apor-tació seva, perquè féu possible donarsèrums i transfusions per via endove-nosa, ja que els primers s’havien detransfondre per via peritoneal i les

segones amb xeringa tipus Jubé. Sotala seva direcció es posaren a puntnoves tècniques i s’introduïren nousaparells i lectures. Les tècniques he-matològiques foren encarregades aldoctor Enric Fernández Simó que co-mençà a fer tincions enzimàtiques perdiferenciar leucèmies, a fer tromboe-lastogrames per diferenciar estatspatològics de la coagulació i algunestècniques especials per diagnosticarpaludismes. La Microbiologia fou en-carregada al doctor Joan ColominesPuig que posà en marxa els hemocul-tius tipus Castañeda, els cultius espe-cífics pel B. Koch, i els normals i enri-quits d’agar-agar, amb les tincionsd’auramina pel B. Koch i B. Hansen.Molts metges –com ara el Dr. ÀngelLluch–, tècnics i personal auxiliar–com ara Mercè Sans, M. Lluïsa Roca,M. Lluïsa Santallúcia, Pepi Rosell,Isabel i Rosari García–, com també lesmonges hospitalàries –GermanesMaria, Celina i M. Aurèlia– desenvolu-paren un paper fonamental en la bonamarxa del laboratori. Tots mereixenun record, ja que dedicaren més ho-res que els metges a la tecnificació i lacura de l’aparellatge.

Dr. Enric Fernández Simó


congressos cursos

Acupuntura

Icmart 2007: 3r. Congrés InternacionalMèdic d'AcupunturaDe l'1/06/2007 al 03/06/2007 BARCELONA

Secretaria: ACTIVA Congresos. Provença, 238,5è. 2a. 08008 Barcelona. Tel. 933 238 573;[email protected]

Administració Hospitalària

Curs d'introducció a la gestió de lesorganitzacions sanitàriesDel 16/03/2007 al 09/06/2007 BARCELONA

Organitza: Fundació Universitària del BagesSecretaria: Mireia Tebar; [email protected]; Tel.938 774 180

XV Congrés Nacional d'Hospitals.Organitzacions sanitàries i demandessocialsDel 15/05/2007 al 18/05/2007 ALMERIA

Secretaria: SaniCongress; Edificio Expo. Inca Garcila-so, s/n. Isla de la Cartuja. 41092 Sevilla. Tel.902 190 850;e-mail: [email protected]

Bioètica

Premi a una obra periodística sobrebioèticaEl 31/05/2007 BARCELONA

Secretaria: Fundació Víctor Grífols i Lucas. Jesúsi Maria, 6. 08022 Barcelona. Tel. 935 710 410. Fax935 710 535; e-mail: [email protected];www.fundaciogrifols.org

Convocatòria de beques en projectesd'investigació en el camp de la bioèticaEl 31/05/2007 BARCELONA

Secretaria: Fundació Víctor Grífols i Lucas. Jesúsi Maria, 6. 08022 Barcelona. Tel. 935 710 410. Fax935 710 535; e-mail: [email protected];www.fundaciogrifols.org

Cirurgia Plàstica i Reparadora

IX Edició Tractament integral del malatcremat. Un enfoc multidisciplinariDel 05/03/2007 al 08/03/2007 BARCELONA

Organitza: Servei de Cirurgia Plàstica i CrematsSecretaria: Active Congress. Rda. General Mitre,17, ent. 4a. 08017 Barcelona. Tel. 932 050 971.Fax 932 053 852. E-mail: [email protected]

congressos cursos

Diversos

International Master's Degree in HealthEconomics and PharmacoeconomicsBARCELONA

Secretaria: IDEC Universitat Pompeu Fabra;www.idec.upf.edu/mesiol; Tel. 935 421 850;[email protected]

XXV Congrés de la Societat Espanyolade Cirurgia TaurinaDel 08/03/2007 al 10/03/2007 BARCELONA

Secretaria: Dr. Alejandro Flor. Tel. 676 220 251,[email protected]

4a. Jornada sobre controvèrsies en elclimateriEl 22/03/2007 BARCELONA

Organitza: Dr. Castelo-Branco (Hospital Clínic)i Dr. Francesc Baró (Hospital Vall d'Hebron)Secretaria: Secretaria Tècnica de Reunions i Cièn-cia, SL. Tel. 934 108 646

6è Curs “Diatros. Nuevas Moléculas,Nuevas Indicaciones, NuevasEstrategias... en la Salud de la Mujer”Del 18/04/2007 al 20/04/2007 BARCELONA

Organitza: Diatros, Clínica de Atención a la MujerSecretaria: http://www.diatros.com/profesionales.asp

2n. Congrés Internacional del Col·legi deLogopedes de CatalunyaDel 06/06/2007 al 08/06/2007 BARCELONA

Secretaria: Col·legi de Logopedes de Catalunya.Bruc, 72-74, 5a. planta. 08009 Barcelona. Tel. 934878 393; [email protected]; www.clc-logopedia.org

Medicina Familiar iComunitària

VIII Ajuts a la Recerca de la SocietatCatalana de Medicina Familiar iComunitària (CAMFiC)El 16/03/2007 BARCELONA

Secretaria: CAMFiC. Portaferrissa, 8, principal;www.camfic.org

Medicina del Treball

VI Congrés Espanyol de Medicina iInfermeria del TreballDel 06/06/2007 al 09/06/2007 MADRID

Secretaria: Acción Médica. Fernández de la Hoz,61. 28003 Madrid. Tel. 915 360 814. Fax 915 360607; [email protected]

Nefrologia

XXIX Congrés Nacional de la SocietatEspanyola de Diàlisi i TrasplantamentDel 16/05/2007 al 18/05/2007 PALÈNCIA

Secretaria: Secretaria Tècnica de Reunions i Cièn-cia, SL. Tel. 934 108 646; [email protected]

Noves Tecnologies

X Simposi Internacional en Diagnòsticper la ImatgeDel 22/03/2007 al 24/03/2007 BARCELONA

Organitza: CRC Corporació Sanitària, SASecretaria: Grupo Inforpress. Villarroel, 214, 1r.2a. 08036 Barcelona. Tel. 934 190 630. Fax 934108 696. E-mail: [email protected];www.crccorp.es/simposium2007

Otorinolaringologia (ORL)

49 Curs pràctic de disseccióanatomoquirúrgica de l’os temporalDel 16/04/2007 al 18/04/2007 BARCELONA

Secretaria: Clínica Clarós. Los Vergos, 31.08017 Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932803 333. E-mail: [email protected];www.clinicaclaros.com/cic/index.html

XIV Curs de rinoplàstiaDel 10/05/2007 al 11/05/2007 BARCELONA

Secretaria: Clinica Clarós; Los Vergos, 31;08017 Barcelona; Tel. 932 031 212; Fax: 932803 333; e-mail: [email protected];www.clinicaclaros.com/cic/index.html


congressos cursos

Congrés mundial de neurinoma del’acusticDel 06/06/2007 al 09/06/2007 BARCELONA

Secretaria: Institut d'Otologia Garcia - Ibañez; C/Dr. Roux, 91; 08017 Barcelona; Tel.:932 050 204;Fax: 932 054 367; [email protected]

50 Curs pràctic de disecció anatomo-quirúrgica de l'os temporalDel 05/11/2007 al 07/11/2007 BARCELONA

Secretaria: Clinica Clarós; Los Vergos, 31;08017 Barcelona; Tel. 932 031 212; Fax: 932803 333; e-mail: [email protected];www.clinicaclaros.com/cic/index.html

Pneumologia

XXI Curs d'avenços en pneumologia Valld'Hebron i Simposium sobre malaltiaintersticial difusaDel 28/02/2007 al 02/03/2007 BARCELONA

Secretaria: Servei de Pneumologia. Hospital Ge-neral Vall d'Hebron. Pg. Vall d'Hebron, 119-129.08035 Barcelona. Tel. 932 746 157. Tel i Fax 932746 083. E-mail: [email protected]; horaride 08.00 a 17.00 hores.

Psicologia

Abordatge psicològic dels problemes dela salutDel 04/05/2007 al 05/05/2007 BARCELONA

Secretaria: Associació Catalana de Psicoterà-pia Psicoanalítica. Pl. de la Bonanova, 11, ent.2a. 08022 Barcelona. Tel. 932 127 896. Fax 934174 557; [email protected];www.psicoterapeuta.org

Psiquiatria

XIV Symposium internacional sobreactualitzacions i controvèrsies enpsiquiatriaDel 26/04/2007 al 27/04/2007 BARCELONA

Organitza: Unitat de Psiquiatria Hospital Univer-sitari Germans Trias i Pujol. Servei de PsiquiatriaHospital Universitari de Bellvitge.Secretaria: Grup Geyseco, SL. Marina, 27,baixos. 08005 Barcelona. Tel. 932 212 242. Fax932 217 005; www.geyseco.com; e-mail:[email protected]

II Simposium Nacional Alcohol i JocPatològicDel 10/05/2007 al 11/05/2007 VITORIA-GASTEIZ

Secretaria: Servicio de Alcoholismo y Ludopa-tías. Angulema, 1. 01004 Vitoria-Gasteiz. Tel.945 120 636. Fax 945 283 927. E-mail:[email protected]

Rehabilitació

Curs de Reeducació Postural Global(RPG). Mètode científic de tractamentdels músculs estàtics que permetresoldre molts problemesosteomuscularsDel 26/03/2007 al 30/03/2007 BARCELONA

Organitza: Dra. Montserrat PalacínSecretaria: Bruc, 68, 5è. 1a. Barcelona. Tel. 934877 386


petits anuncis

petits anuncis

Consultes mèdiques

Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic enfuncionament lloga amplis despatxos, molt benequipats, tot nou, servei de recepció, calefacció,telf., àmplia sala d’espera. Dos matins: 180 €. itres: 300 €. Tardes: dimar. i dij.: 300 €; dill.,dimec., div.: 360 €.INFORMACIÓDra. Pifarrer. Tel. 619 701 701

Es lloguen despatxos mèdics, totalment equipats,matins o tardes, en centre mèdic al barri del Clot.Servei recollida de trucades i secretaria inclòs.INFORMACIÓTels. 932 073 743 (tardes)/600 281 703

Rda. Gral. Mitre/Muntaner, lloguer de despatxoscompletament equipats matins o tardes, airecondicionat i calefacció, amb servei de recepció,secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de dissenyi confortables. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓSrta. Maria. Tel. 696 498 661

Zona Pg. de Gracia-Diagonal. Despatxos mèdicsamb tots els serveis es lloguen de dilluns adissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. In-formàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Llogo despatxos per a consulta mèdica. Balmescantonada Rosselló. Alt standing. En funciona-ment. Completament equipats amb servei derecepció, telèfon, fax, calefacció, aire cond., àm-plia sala d’espera, rentamans, etc. 1 despatxdisposa de 2 habitacions i 1 bany.INFORMACIÓTels. 934 870 525 / 933 397 911 / 609 369 912

Entresol 80 m2, vei dels hospitals Creu Roja, SantPau i Quinta de Salut l’Aliança. Es lloga. 750 €/mesINFORMACIÓTel. 932 001 473 de 20 a 24 hores.

Centre mèdic, situat a la Diagonal/Pau Claris,dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, enple funcionament. Ofereix lloguer de despatxosa metges. Matins i tardes. Totalment equipats,amb recepció telèfon, fax, calefacció, aire cond,servei neteja, etc.INFORMACIÓTel. 656 886 688

Centre Mèdic a Viladomat, 286, baixos (costatHospital Sagrat Cor) lloga amplis despatxos moltben equipats, tot nou, servei de recepció, calefac-ció, telèfon, amplia sala d'espera, per mòduls dematins o tardes o en exclusiva. Per a totes lesespecialitats.INFORMACIÓRita o Eli. Tels. 934 540 805 / 933 236 393

Rda. Gral. Mitre/Lesseps, lloguer de despatxoscompletament equipats matins. Aire condicionati calefacció, amb servei de recepció, secretaria,etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i conforta-bles. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓSrta. Anna. Tel. 932 175 153 (tardes)

ZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada engestió mèdica disposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dilluns a divendres de8.00 a 21.00. Dissabtes: matins. Interiorisme,creació i gestió de nous centres a Barcelona iprovíncia.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716 /627 561 091 E-mail: [email protected]

Diagonal/Pg. De Gracia. Centre mèdic d’alt es-tanding, lloga despatxos totalment equipats permòduls de matins o tardes. Li oferim tots elsserveis necessaris perquè voste sols hagi depreocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓTels. 934 161 011 / 934 161 638

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despat-xos, matins i tardes. Tots els serveis. ZonaHospital Clínic.INFORMACIÓTel. 934 516 869

A Gràcia (Pça. Rovira), Centre Mèdic “Torrent deles Flors”, ben comunicat, disposa de confortablesdespatxos totalment equipats en mòduls de matío tarda, amb servei de recepció, programa devisites, arxiu H.C., climatització, neteja, etc.INFORMACIÓTel. 932 192 104

Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació,recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdulmatí o tardaINFORMACIÓTel. 629 724 271

CALLMED. Serveis integrals de Secretaria tele-fònica. Recepció de trucades personalitzada.Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòni-ques. Sense costos addicionals. Atenció 12 horesdiaries. URGÈNCIES.INFORMACIÓCallMed.net. Tel. 933 906 700

Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar.Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguende dilluns a dissabte. Atenció secretària 12 hores.Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Netejadiaria. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Medica. Tel. 933 906 716

Llogo despatx en una consulta mèdica a plecentre de Sabadell.INFORMACIÓDra. Bosch. Tel. 645 260 544

Es lloguen consultes mèdiques en funcionamenten centre mèdic recentment reformat, a GranVia Carles III (zona Les Corts) molt a prop futuraClínica Dexeus. 3 despatxos grans, 2 sales, re-cepció, 2 lavabos. Bon preu, negociable.INFORMACIÓSra. Sànchez. Tel. 627 669 524

Diputació-Aribau. Centre de Salut de medicinesnaturals lloga despatx equipat per a metge, os-teòpata o psicòleg a hores o dies.INFORMACIÓSr. Xavier Hernàndez / Dra. Carme Parés. Tel.934 533 273

Es lloga pis reformat de 115 m2, situat al c/Villarroel-Diagonal, apte per a consulta mèdica.Hi ha una cadira dental en funcionament.INFORMACIÓTel. 932 001 047

S’ofereix local de 300 m2 al carrer Ramis 7 de SantCeloni, per llogar, idoni per centre mèdic.INFORMACIÓTel. 938 670 397

Es traspassa consultori de traumatologia i orto-pèdia amb servei de rehabilitació i radiologia. A lazona alta de Barcelona. Planta baixa de 400 m2.INFORMACIÓTels. 639 333 113 / 609 394 885

Es venen despatxos per a consulta mèdica enclínica en funcionament. Zona Plaça Bonanova(preus assequibles).INFORMACIÓTel. 607 711 949

Gabinet mèdic i psicològic: lloguer de despatxostotalment equipats amb servei de recepcionista,ordinador, internet, aire condicionat, etc. Nousa estrenar. Diversos preus. Molt ben comunicat.Zona Plaça Molina-Lesseps. Possibilitat decol·laboracions.INFORMACIÓwww.bpbpsico.com. Tel. 933 680 066

Metge lloga despatx en consulta mèdica en fun-cionament, matins o tardes, zona Hospital deSant Pau / Av. Gaudí. Possibilitat d’adaptació.INFORMACIÓTel. 934 359 011

Local 325 m2, Bailén al costat de la Diagonal. 2portes independents. 3.300 € mes.INFORMACIÓTel. 93 265 79 18


petits anuncis

Despatx professional o habitatge. Gran Via Cor-ts Catalanes, 514. 6 hab+2 banys + cuina +menjador + traster + despensa. Opció pàrquing.Finca amb conserge.1.450 €/mes.INFORMACIÓTel. 93 265 79 18

Es lloga a Mataró locals nous a estrenar, edificimodern zona centre. Disposem de parquet, falssostre, banys, etc. Bona zona, preu interessant(450 € / c.u.), ideal clínica. Accés directe carrer,aparcament fàcil, molt lluminosos. Dos localscomunicables 50 m2 c.u., 5x10 m. Possibilitatlloguer junts o separats.INFORMACIÓTel. Directe propietari. 606 596 083

Es ven despatx de 140 ms rehabilitat. ZonaBonanova.INFORMACIÓTel. 670 732 552

ES VEN PIS en planta baixa al C/ Castellnou, 17.Barri Tres Torres AL COSTAT CLÍNICA CO-RACHAN. Possible consultori. 170 m2 + 130terrassa. 4 hab. 3 banys. Fins a 3 places depàrquing.INFORMACIÓMiquel. Tel. 678 440 609 vegi + informació iplanell a WWW.IDEALISTA.COM

LLOGUER DE DESPATXOS A estrenar, total-ment equipats amb servei de recepcionista, in-ternet, climatitzat, etc. Centre situat a peu decarrer, davant de CAP Sanllehy i al costat de laClínica Quiron.INFORMACIÓRosaura Estragues. Tel. 619 240 091 [email protected]

Consultori mèdic en ple rendiment ampli a Cen-tre Mèdic, situat a Gran Via C.C./Plaça Tetuan,lloga despatxos completament equipats amb ser-veis de recepció, programació de visites, telèfon,fax, internet, calefacció, aire condicionat, serveide neteja.INFORMACIÓTel. 932 453 077

Via Augusta - Aribau, despatx mèdic en funciona-ment per compartir, matins o tardes. Calefacció,a.a., ampli i ben equipat.INFORMACIÓTels. 932 093 714 / 932 010 404

Diversos

BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA.Atenem trucades en tres idiomes, donem horesde visita, des de 50 € al mes. Altres serveis:mecanografia per ordinador en varis idiomes, desd’1,50 €/full.INFORMACIÓSrta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934186 644; www.centroboomerang.com

Decoració interiorisme.Es realitzen tot tipus deprojectes i reformes de consultoris, despatxos, ihabitatges. Pressupost sense compromís.Tambéobjectes de decoració i de regal. Importants des-comptes a metges col·legiats. 20 anys al seu servei.INFORMACIÓINNOVO. Alfons XII, 26/Marià Cubí. Pàrquing:Alfons XII, 40. Tel. 934 157 845 / 630 033 029

Oficina tècnica dedicada al servei de l’arquitectura,en especial projectes de reforma i obra nova pera consultoris, despatxos, clíniques, habitatges.Una empresa oberta a noves idees i tendènciesque, amb tota seguretat, seran del seu interès.INFORMACIÓEstudi D’ARQUITECTURA. Tel. 616 047 551/ E-mail: [email protected]

LLOGUER de Casa a CASTELLDEFELS Platja250 m + jardí. A 100 m de la platja. Calefacció, 2salons, xemeneies, 6 habitacions, 3 banys, 2lavabos. 2100 €.INFORMACIÓTel. 699 076 133

Venc apartament a Marbella, cèntric, 2 habitacio-ns, terrassa de 60 m2, 2 banys, aire condicionat,pàrquing/traster, piscina i jardí. Preu 280.000 €.INFORMACIÓTel. 936 751 479

Costa Brava. Rosamar a 7 km de Sant Feliu deGuíxols. Venc casa no aparellada amb jardí. Bellesvistes. 3 cales privades. 1a. planta: 2 dormitoris,2 banys, saló-menjador, cuina i gran terrassa. 2a.planta: dormitori, bany, cuina. Pàrquing 3 cotxes.370.000 eur.INFORMACIÓM. Antonia. Tels. 932 034 411 / 627 316 031

Es lloga CAN MESTRE. Camí de Can Mestre. ElSerrat de l’Ocata. L’Ametlla del Vallès.www.canmestres.es. Un lloc perfecte per des-cansar, la resta depèn de tu.INFORMACIÓ[email protected]; www.canmestres.es

Es ven masia catalana s. XVIII a l’Alt Empordà,superfície 507 m2 a restaurar, amb 2 habitatgesannexs i 34 hectàrees de terreny. Molt bencomunicada.INFORMACIÓTels. 934 170 496 / 619 449 386

Es ven pis al C/ Ganduxer (Bonanova) de 200 m2

útils. Disposa de piscina, sala de reunions i dejocs, així com traster, cambra d’esquís i de bici-cletes. Amb 2 places de pàrking. OrientacióTarragona.INFORMACIÓTels. 934 170 496 / 619 449 386

FIXES, INTERINES. Personal per atendre la llar icuidar de la tercera edat. Rigorosament seleccionati format per a vostè Màxima serietat i garantia.TRAINING HOME, Consultoria de la llar i la 3a edat.INFORMACIÓAlejandra Pi. www.traininghome.es. Tels. 651008 329 / 932 006 188

”AU PAIRS”. NIÑERAS. Mainaderes estrangeresper a cuidar dels sus nens i ensenyar-los idiomes.Personal rigorosament seleccionat. Màxima se-rietat i garantia. TRAINING HOME, Consultoriade la llar i la 3a edat.INFORMACIÓAlejandra Pi. www.traininghome.es. Tel. 651 008329 / 932 006 188

Venc torre a Valldoreix, a 1,5 km Hospital Gene-ral. 234 m, 5 dormitoris, saló, menjador, sala dejocs, office, barbacoa coberta. Parcel·la 800 m,magnífic jardí, traster, garatge 2 places. Preu930.000 €INFORMACIÓTels. 933 222 167 / 639 343 907

DQ NÀUTICA. Compres i gestions nàutiques.Assessorament i avantatges per a metgescol·legiats en embarcacions noves i d’ocasió.www.dq649.comINFORMACIÓDaniel Querol. Tels. 937 762 316 / 649 313 524/ [email protected]

Treball

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista itasques administratives s’ofereix per treballar enconsultori mèdic. Informàtica, català, experièn-cia i bones referències. 46 anys.INFORMACIÓÀngels. Tel. 932 851 742

Secretària recepcionista s’ofereix per a consultamèdica. Experiència amb tracte al públic, Atenciótelefònica, Agenda visites, Informàtica a nivellusuari, Tasques administratives. Català, castellà,anglès. Horari tardes.INFORMACIÓLupe. Tels. 931 636 862 / 647 014 017

S’ofereix administrativa amb experiència per tre-ballar en consulta mèdica o clínica com a recep-cionista, telefonista o Aux. Administrativa. Cas-tellà, català. Informàtica a nivell usuari. Disponi-bilitat d’horari.INFORMACIÓMontse Garcia. Tels. 934 323 737 / 680 511 541

S’ofereix senyora per treballar en consulta mèdi-ca, clínica o similar. Com a recepcionista, telefo-nista o auxiliar administrativa. Àmplia experièn-cia en tracte amb el públic.INFORMACIÓCarme. Tels. 934 099 149 / 637 418 197

49 anys. Bona presència i tracte agradable amb lagent. Busco consultori metge o clínica per treba-llar per les tardes com a administrativa-recepcio-nista. Experiència. Incorporació immediata. Espoden aportar referències.INFORMACIÓMariona. Tels. 932 841 008 / 699 729 881


petits anuncis

S’ofereix secretaria/auxiliar d’infermera. Ambàmplia experiència en el món hospitalari. Dispo-nibilitat d’horari: dilluns, dimecres i divendresmatins (de 9 a 13h).INFORMACIÓMarta. Tels. 933 733 638 / 617 208 857

S’ofereix noia de 46 anys per treballar en consul-tori mèdic com a recepcionista, telefonista iauxiliar administrativa. Disponibilitat: preferent-ment jornada intensiva o mitja jornada. Experièn-cia en tracte amb el públic.INFORMACIÓClara Trujillo. Tels. 934 193 407/ 619 810 673

S’ofereix administrativa de 36 anys per treballaren consultori mèdic o clínica com a administrati-va, amb coneixements d’informàtica. Horari demitja jornada matins.INFORMACIÓElisa. Tels. 934 594 653 / 654 123 326

M’ofereixo per a treballar d’auxiliar d’infermeria,en consultoris mèdics. Els meus estudis realitzatsson: Auxiliar clínica FP1, Tècnic sanitari FP2,Auxiliar administratiu FP1, nivell C de català.Zona Sabadell, Terrassa o Barcelona.INFORMACIÓCati Granero. Tels. 937 242 248 / 937 111 918 /635 118 480

S’ofereix administrativa-comptable i recepcio-nista amb sis anys d’experiència en consultamèdica. Idiomes: català, anglès i francès. Co-neixements de programes d’ofimàtica i internet.38 anys.Incorporació immediata.INFORMACIÓSilvia. Tels. 686 290 219 / 934 566 797

S’ofereix administrativa recepcionista per con-sulta mèdica o clínica. Coneixements d’informàticaa nivell d’usuari i experiència en tracte amb elpublic.INFORMACIÓSusana. Tels. 934 584 018 / 690 092 978

S’ofereix auxiliar administrativa per a treballarcom a telefonista-recepcionista en consulta mèdi-ca, preferentment odontologia. Amb experièn-cia d’auxiliar adminitrativa. Preferiblement jorna-da laboral completa. Disponibilitat total.INFORMACIÓMaria Eva. Tel. 666 153 190

S’ofereix senyora amb experiència per a treballarde telefonista en recepció de consulta mèdica.Experiència en tracte amb el públic. Disponibili-tat horària. Català i castellà. Coneixementsd’informàtica.INFORMACIÓMari Carmen. Tels. 933 326 588 / 630 559 629

S’ofereix senyora per treballar en consultorimèdic com a recepcionista o telefonista. Jornadacompleta. Informàtica a nivell usuari. Experiènciaen tracte amb el públic. Molt responsable.INFORMACIÓMaria. Tel. 934 228 738

Noia de 36 anys amb experiència de més de 15 anys;secretariat mèdic i diploma en gestió pública per laUB. S’ofereix per les tardes per consulta mèdica,com a administrativa, secretaria, telefonista.INFORMACIÓSusana. Tel. 676 165 449

Recepcionista. Excel·lent presència. S’ofereix perconsulta mèdica, clínica o hospital. Experiènciaen recepció de visites, arxiu, atenció telefònica,etiquetar sobres. Amb informàtica, català, caste-llà. Coneixements d’anglès. Jornada complerta otardes.INFORMACIÓSara. Tels. 932 034 411 / 687 210 309

S’ofereix com a secretària de metge en consulto-ri. Bona presència, jornada intensiva de matí o detarda, coneixements d’informàtica. Experiència idedicació.INFORMACIÓAna Gonzalez. Tel. 679 482 648

S’ofereix auxiliar d’infermeria amb 5 anysd’experiència amb dentistes per treballar enconsulta o similar. Curs de formació teòrica de 2anys. Català i anglès. Incorporació immediata.Preferiblement jornada completa. Zona Molletdel Vallès.INFORMACIÓCelestina Marín Hernández. Tels. 935 938 400 /697 303 206

S’ofereix secretaria mèdica, recepcionista i auxi-liar de clínica per a treballar en consultori privato clínica. Tracte amable amb el públic.INFORMACIÓMariela. Tels. 637 741 010 / 935 305 521

S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativaamb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en despatx, consultori, clínica o similar.Informàtica a nivell usuari. Jornada complerta.INFORMACIÓVanesa Hernandez. Tel. 659 135 272

S’ofereix administrativa amb experiència per tre-ballar en consulta mèdica o clínica com a recep-cionista, telefonista o auxiliar administrativa. In-formàtica a nivell usuari. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓKarolyn Guarniz. Tel. 618 068 150

S’ofereix secretaria mèdica amb titulació d’auxiliarde clínica amb experiència en proves mèdiques iconsulta. Preferiblement jornada intensiva matins.INFORMACIÓÀngels. Tels. 934 081 894 / 670 444 108

S’ofereix administrativa-recepcionista, experièn-cia en l’àmbit sanitari. Horari tardes.INFORMACIÓPaula. Tels. 680 375 183 / 938 950 465

Auxiliar d’infermeria s’ofereix per a consultamèdica o recepcionista. Experiència de 8 anys.Disponibilitat immediata.INFORMACIÓTel. 639 260 886

Recepcionista. Excel·lent presència. S’ofereix pera consulta mèdica. Experiència en recepció devisites, arxiu, atenció telefònica, factures, etique-tar sobres. Amb informàtica, català. Coneixe-ments d’anglès. Disponibilitat matins o tardesINFORMACIÓSara. Tels. 932 034 411 / 687 210 309

Secretària-recepcionista s’ofereix per a consultamèdica. Experiència amb tracte amb el públic.Atenció telefònica, informàtica a nivell usuari,tasques administratives. Català, castellà, anglès.Horari mitja jornada matinsINFORMACIÓBegoña. Tels. 654 979 379 / 932 074 170

S’ofereix secretària-recepcionista amb experièn-cia. Coneixements d’informàtica. Català i castellànivell alt. Disponibilitat horària (preferiblementmatins). Disponibilitat immediata.INFORMACIÓRosa. Tel. 655 021 508

S’ofereix secretaria médica per treballar a con-sultori mèdic , clínica o similar. Horari de tarda.INFORMACIÓTels. 626 099 016 / 936 384 439

S’ofereix administrativa-auxiliar d’infermeria pertreballar com a recepcionista, telefonista, auxi-liar, en clínica o despatx mèdic. Jornada prefe-rentment matins. Experiència en els àmbits sani-tari i administratiu. Incorporació immediata.INFORMACIÓMercè Villanueva Sabater. E-mail:[email protected]. Tel. 934 362 962/ 650 009 113

S’ofereix secretària-recepcionista per consultamèdica, consultori. Àmplia experiència demos-trable en tasques d’oficina, facturació, internet,domini del paquet office i tracte amb el públic.Bona presència i àmplia disponibilitat.INFORMACIÓSílvia. Tels. 677 296 407 / 933 080 647

S’ofereix auxiliar d’infermeria (estudiant de psi-cologia) per treballar en consultori mèdic osimilar, amb experiència en consulta privada iHospital Sant Pau. Disponibilitat d’horari. Ambcatalà e informàtica.INFORMACIÓMónica. Tels. 605 047 212 / 932 800 086

S’ofereix per treballar en consulta mèdica com asecretària-recepcionista. Disponibilitat horaripreferentment tardes.INFORMACIÓAnna Maria Perez. Tels. 934 214 789 / 679 067 757

Noia de 48 anys amb experiència amb organitza-ció de congressos, cursos i convencions mèdi-ques, cerca feina en consulta mèdica. Idiomes:català, castellà, italià i Frances. Disponibilitatd’horari. Coneixements d’informàtica i relacionspúbliques.INFORMACIÓMontserrat. Tel. 629 313 196


petits anuncis

Administrativa s’ofereix per treballar en consultamèdica, amb experiència.INFORMACIÓPatricia. Tel. 690 797 327

Auxiliar higienista s’ofereix els matins de dillunsa divendres per treballar en consulta mèdica.Amb experiècia.INFORMACIÓMaria Jose Montes. Tel. 626 766 696

S’ofereix noia amb experiència per treballar derecepcionista en clínica dental, zona Badia delVallès o Barbera del Vallès i rodalies.INFORMACIÓLaura. Tel. 655 774 462

S’ofereix secretària-recepcionista de 48 anysamb experiència, per a consultori mèdic. Co-neixements d’informàtica. Català i castellà nivellalt. Responsable i treballadora. Disponibilitathorària: preferentment matins.INFORMACIÓMaite. Tel. 934 401 482

S’ofereix secretària mèdica i auxiliar de clínicaper treballar en consuilta mèdica. Experiència enambdós departaments. Bons informes i bonapresència. Castellà, català i francès. Informàtica.INFORMACIÓSra. Palau. Tels. 932 020 205 / 677 279 920

S’ofereix per treballar en consulta mèdica osimilar. Disponibilitat immediata. Zona Terrassa.INFORMACIÓGemma Pulmer. Tel. 937 317 677

S’ofereix per treballar en consulta mèdicad’auxiliar administrativa, recepcionista i/o telefo-nista. Coneixements informàtics i català, castellà,anglès i alemany. Bona presència i experiència enrecursos humans i tracte amb la gent. Jornadapartida o intensiva.INFORMACIÓSandra Bastos. Tels. 690 609 189 / 932 094 993

Auxiliar d’infermeria i higienista bucodental. Ex-periència en: Hospital St. Joan de Déu (Materni-tat), Hospital Figueres (Cirurgia, Quirúrgica, Par-ts), CAP L’Escala (Ginecologia, Odontologia).Busco feina a les tardes. Zona Barcelona.INFORMACIÓAleixa Ferrer: [email protected]. Tel.661 435 180

S’ofereix senyora de 44 anys per treballar com arecepcionista en consultori mèdic o similar. Pre-ferentment pels matins.INFORMACIÓTels. 934 215 466 / 661 055 326

Secretària-administrativa, amb anys d’experiènciaen el sector mèdic (Hosp. Sant Pau i ClínicaDexeus), s’ofereix per a consultori mèdic osimilar. Bona presència. Idiomes: català, francès ianglès. Àmplies referències professionals i per-sonals. Matins.INFORMACIÓRoser. Tels. 932 007 594 / 655 923 226

S’ofereix recepcionista-auxiliar administrativa pera treballar en consultori mèdic o clínica. Expe-riència. Informàtica. Anglès, francès, català, cas-tellà, portuguès. 29 anys. Referències.INFORMACIÓLaura ([email protected]). Tel. 676 716 416

S’ofereix per a consulta mèdica assistent social-secretària, bona presència, nivell cultural, bonsentit de gestió i coordinació. Experta al telèfon.INFORMACIÓMaria Elena. Tel. 932 011 181 (amb contestador)

S’ofereix noia de 29 anys amb bona presència pertreballar com a recepcionista, telefonista o assis-tent personal. Experiència en tracte amb el pú-blic. Català, castellà i anglès. Disponibilitatd’horaris. Incorporació immediata.INFORMACIÓSusana Carmona. Tel. 676 642 775

CURS SOBRE LAHIPERFREQÜENTACIÓ ENATENCIÓ PRIMÀRIA

Actualment el fenomen de lahiperfreqüentació en les consultes

d’Atenció Primària és motiu depreocupació en el sistema sanitari, ja queuna proporció relativament petita de lapoblació atesa que és hiperfreqüentadoraconsumeix una bona part del tempsassistencial del metge de família. Aquestasobreutilització del servei és consideradaun factor precipitant del conegut burnoutprofessional o síndrome del professionalcremat, a més de les considerablesconseqüències que té en l'organització,l'economia i l’administració del centresanitari. Els estudis i la literatura sobre eltema informen de la multifactorialitatd’aquest fenomen, on intervenen lescaracterístiques del pacient, del’organització, del professional i la carterade serveis ofertada. Des del Centred'Estudis Col·legials del COMB s’haendegat una iniciativa per poder incidirprincipalment sobre el paper del metge iles seves habilitats per gestionar aquestasituació mitjançant activitats formativesque abordin aquest complex fenomen.En aquest sentit, el passat juliol, el Centred'Estudis Col·legials va organitzar un cursa sol·licitud dels Centres d’AssistènciaPrimària (CAP) de l’Eixample Dret deBarcelona amb l’objectiu de conèixer elfenomen de la hiperfreqüentació enAtenció Primària i aprendre tècniques pertal de disminuir-la i prevenir-la. La duradadel curs va ser de 16 hores distribuïdes en2 sessions, organitzades per mòduls (unprimer mòdul introductori i decontextualització, i la resta de mòduls decaire més pràctic sobre estratègiescomunicacionals i tallers d’habilitatspràctiques en gestió del temps,negociació, assertivitat i prevenció deldesgast professional). El curs ha obtingut3,7 crèdits de Formació MèdicaContinuada.Fruit de la bona acceptació d'aquest curs,el Centre d'Estudis Col·legials està oferintaquesta activitat formativa de forma mésextensa (20 hores) als CAP d'arreu deCatalunya.

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Centre d’Estudis Col·legials. Departament de PublicacionsComitè de Redacció: Alex Ramos, Tonyi Barroso, Albert Cobos, RaquelDolado.CEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. [email protected]

de FORMACIÓi SALUTCENTRE

d’ESTUDISCOL·LEGIALSSe

rvei

d’In

form

ació

Col

·.egi

al 11

9No

vem

bre

2006

-Gen

er 2

007.

Núm

. 6

Quaderns

Des de l’any 1991, el COMB, a travésdel Centre d’Estudis Col·legials,

publica periòdicament els Quadernsde la bona praxi, que es caracteritzenper ser: una acció de Formació Mèdi-ca Continuada que promou un com-portament professional d’acord ambl’esperada protecció dels ciutadansen les àrees temàtiques tractades,una guia de pràctica clínica i desen-volupament professional que fomen-ta la prevenció de riscos professio-nals, i una eina de l’àmbit medicole-gal que protegeix alhora el ciutadà iel professional de la medicina. Al llargdel 2006 s’han editat tres nous nú-meros:

– QBP núm. 21 (gener 2006): “Comactuar quan un metge és portador delvirus de la immunodeficiència huma-na o dels virus de l’hepatitis B o C”– QBP núm. 22 (abril 2006) “La grip, la

grip aviària i l’amenaça d’una pandè-mia gripal”– QBP núm. 23 (novembre 2006)“Orientacions medicolegals de l’aten-ció als serveis d’urgències”

En el marc de col·laboració entre elColegio Oficial de Médicos de LasPalmas i el COMB, iniciada l’any 2004,on s’acordà editar els Quaderns de labona praxi en castellà per als seuscol·legiats, actualitzant i adaptant elscontinguts a l’àmbit d’aquest Col·legi.S’han adaptat i actualitzat, aquest any,per al COM Las Palmas el número 15,Cómo prestar asistencia de calidad apersonas que están en residenciasgeriátricas; el número 22, La gripe, lagripe aviar y amenaza de una pande-mia gripal; i el número 21, Cómo actuarcuando un médico es portador del vi-rus de la inmunodeficiencia humana ode los virus de la hepatitis B o C.

ELS QUADERNS DE LA BONA PRAXI COM A EINES DEFORMACIÓ CONTINUADA: EDICIONS EN CATALÀ I EN CASTELLÀ


formació i salut

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Centre d’Estudis Col·legials del Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPasseig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. Tel. 93 567 88 88. Fax 93 567 88 59.

Dilluns a divendres, de 9 a 14 i de 16 a 20 hores.http://cec.comb.cat ~ E-mail: [email protected]

FORMACIÓ A DISTÀNCIA

Medicina i cirurgia làser (Primer nivell iDiploma de Competència) • Directors: P. A.Martínez Carpio i R. Vila-Rovira • A partir demarç de 2007 • Primer nivell: 566 € (no-col·legiats 680 €) • 100 hores • 11 crèdits •Diploma de Competència: 1.856 € (no-col·legiats 2.062 €) • 220 hores

Patologia ambiental bàsica i aplicada •Directors: A. Corominas i P. A. Martínez-Carpio • A partir d’abril de 2007 • 253 € (no-col·legiats 294 €) • 60 hores • 11,1 crèdits

Abordatge dels problemes de salutmental en l’àmbit extrahospitalari •Director: V. Pérez Solá • A partir d’abril de2007 • 218 € (no-col·legiats 254 €) • 50hores • 8,8 crèdits

FORMACIÓ PRESENCIAL

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVAEN EL SISTEMA DE SALUT• inici 7 de febrer • 320 € (no-col·legiats 368 €)• 30 h • 4,3 crèditsLA PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA(PNL) APLICADA A LA MEDICINA• inici 8 de febrer • 193 € (no-col·legiats 229 €)• 20 h • 2,9 crèditsATENCIÓ AL CLIENT: SERVEI CORRECTEVERSUS SERVEI EXCEL·LENT • 9 de febrer •9 h • 102 € (no-col·legiats 121 €)INTRODUCCIÓ A L’ACUPUNTURA MÈDICA• inici 26 de febrer • 193 € (no-col·legiats229 €) • 20 h • 3,4 crèditsLA DIETA NATURISTA COM A EINATERAPÈUTICA• inici 23 de febrer • 320 € (no-col·legiats368 €) • 30 hINTRODUCCIÓ A LA TERÀPIA NEURAL• inici 23 de febrer • 320 € (no-col·legiats 368€) • 30 h • 3,7crèditsCURS DE FITOTERÀPIA APLICADA AL’ATENCIÓ PRIMÀRIA• inici 5 de febrer • 30 h • 295 € (no-col·legiats343 €) • 4,6 crèditsCOM SER UN BON COMUNICADOR EN PÚBLIC• 2 de març • 9 h • 102 € • (no-col·legiats 121 €)TRASTORNS DEL COMPORTAMENTALIMENTARI: PSICOPATOLOGIA ITRACTAMENT• inici 5 de març • 20 h • 193 € • (no-col·legiats229 €) • 4 crèditsINTRODUCCIÓ A L’HOMEOPATIA• inici 19 de març • 30 h • 295 € • (no-col·legiats343 €) • 5 crèditsLA HIPERFREQÜENTACIÓ EN ATENCIÓPRIMÀRIA: SITUACIÓ ACTUAL,ABORDATGE I PREVENCIÓ• inici 5 de març • 16 h • 182 € (no col·legiats227 €) • 3,7 crèdits


formació i salut

ACTIVITATS ACREDITADES PEL CONSELL CATALÀDE LA FORMACIÓ MÈDICA CONTINUADA

I LA COMISIÓN DE FORMACIÓN CONTINUADA DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUD

CURSOS D’INTERNET

Internet – Nivell 1Dates inici: 12 de març o 16 d’abril de 2007 • 12h • Lloc: CECInternet – Nivell 2Inici 12 de febrer • 12 h • 136 € • Familiars150 € (no-col·legiats 163€) • Lloc: CEC

Programes per dissenyar, crear, publicari mantenir els llocs web

(Cursos dividits per nivells de 6 hores)

• Codi HTML • Editor Web: FrontPage,DreamWeaver • Animacions Flash • CodiJavaScript • Photoshop • CorelDraw• Matrícula (per a cadascun dels nivells):Col·legiats: 84 € • Familiars: 97 € • No-col·legiats: 110 €• Persona de contacte: Francisco Álvarez• Lloc: New Horizons Barcelona. Lucà, 1.Tel. 93 602 55 00

CURSOS D’OFIMÀTICA

Informàtica usuari – Nivell 2Data inici 19 de març de 2007 • 12 h • 136 € •Familiars 150 € (no-col·legiats 163 €) • Lloc:CEC

Eines necessàries per a l’ofimàtica

(Cursos dividits per nivells de 6 hores)

• Sistema Operatiu Windows • Processador detextos Word • Full de càlcul Excel • Gestor debases de dades Access • Disseny depresentacions PowerPoint • Programa Outlook •Adobe Acrobat• Matrícula (per a cadascun dels nivells):Col·legiats: 84 € • Familiars: 97 € • No-col·legiats: 110 €• Persona de contacte: Francisco Álvarez• Lloc: New Horizons Barcelona. Lucà, 1.Tel. 93 602 55 00


formació i salut

FORMACIÓ CONTINUADA A DISTÀNCIA

de FORMACIÓi SALUT

Quaderns

ATENCIÓ PEDIÀTRICA EN ATENCIÓ PRIMÀRIA

Adreçat a: Pediatres, metgesd’Atenció Primària i professionals

sanitaris que tractin amb infants i ado-lescents en l’àmbit extrahospitalari.Temari: • Mòdul I: • Examen físic enel nounat, en l’infant i en l’adoles-cent • Desenvolupament físic nor-mal: des de la infància a l’adolescèn-cia • Desenvolupament psicomotornormal en la infància • Signes clínicsd’especial rellevància en pediatriad’AP • Prevenció en la infància de la

patologia de l’adult • Bioètica enpediatria d’AP.• Mòdul II: • Nutrició pediàtrica: ali-mentació sana des de la infància al’adolescència. • Infants acabats d’ar-ribar: aspectes sanitaris, l’infantadoptat i l’infant immigrant. • L’in-fant obès. • Ortopèdia i traumatolo-gia en l’AP pediàtrica. • El pacientadolescent. • Taules útils (creixe-ment, pressió arterial, volum renal,FEM, IMC).

Calendari, matrícula i avaluació: • Apartir de febrer de 2007 (durada 3 me-sos) • 260 € (no-col·legiats: 303 €) •Superació d’una prova d’avaluació adistància (test multiresposta) per al’obtenció del diploma de 60 horeslectives (9,9 crèdits) emès pel Col·legiOficial de Metges de Barcelona.

Amb la col·laboració de la SociedadEspañola de Pediatría en AtenciónPrimaria

PSICOLOGIA I PSICOPATOLOGIA DE L’INFANT, L’ADOLESCENT I LA FAMÍLIA(Primer nivell i Diploma de Competència)

Adreçat a: Metges (pediatres, met-ges internistes, metges de famí-

lia), psicòlegs i psicopedagogs.Temari: • Mòdul I: Apunt històric:orígens i desenvolupament de la psi-quiatria infantil • Factors biològics del’evolució i dels seus trastorns • Fac-tors relacionals de l’evolució • La fran-ja de la normalitat • El treball amb elspares davant els “esdeveniments vi-tals” ordinaris i extraordinaris del’evolució: reforçar les funcions pa-

rentals. • Mòdul II: La psicopatologia• Orientació terapèutica • El diagnòs-tic • Pronòstic. • Mòdul III: El tracta-ment • Tractaments psicològics indi-viduals • Tractaments en grup • Trac-tament farmacològic en les edats evo-lutives, des de la comprensió psicodi-nàmica.Primer nivell (125 hores, 17,5 crèdits)• A partir de març de 2007 (durada 5mesos) • Superació d’una prova d’ava-luació tipus test a distància • 708 €

(no-col·legiats 850 €).Diploma de Competència (225 ho-res) • A partir de març de 2007 (du-rada 7 mesos) • Superació del Pri-mer nivell i realització satisfactòriad’un projecte tutoritzat sobre algunaspecte relacionat amb el contingutdel curs • 1.688 € (no-col·legiats:1.875 €).

Amb la col·laboració de la FundacióEulàlia Torras de Beà

URGÈNCIES EXTRAHOSPITALÀRIES

AAAAAdreçat a: dreçat a: dreçat a: dreçat a: dreçat a: Metges que hagin dedesenvolupar la seva activitat as-

sistencial en l’àmbit de l’atenció mèdicaurgent fora de l’hospital, amb els recur-sos propis d’aquest nivell d’atenció.Temari: • Mòdul I: Temari: • Mòdul I: Temari: • Mòdul I: Temari: • Mòdul I: Temari: • Mòdul I: Síndromes fre-qüents en urgències extrahospitalàri-es • Dolor en la urgència extrahospi-talària • Urgències: neurològiques,reumatològiques, traumatològiques,en malalties infeccioses, pneumolò-

giques, psiquiàtriques, pediàtriques,geriàtriques.• Mòdul II: • Mòdul II: • Mòdul II: • Mòdul II: • Mòdul II: Urgències: cardiològiques,en patologia vascular, hipertensives,endocrinològiques, intoxicacions agu-des, intoxicacions per plantes i bo-lets, nefrourològiques, de l’aparelldigestiu, ginecològiques i obstètri-ques, dermatològiques, oftalmològi-ques, otorinolaringològiques.Calendari, matrícula i avaluacióCalendari, matrícula i avaluacióCalendari, matrícula i avaluacióCalendari, matrícula i avaluacióCalendari, matrícula i avaluació • A

partir de febrer de 2007 (durada 4mesos) • 331 € • (no-col·legiats: 385€) • • • • • Superació d’una avaluació a dis-tància (test multiresposta) per a l’ob-tenció del diploma de 80 hores lecti-ves • 13,5 crèdits.

Amb la col·laboració de Societat Cata-lana de Medicina d’Urgències (SCMU)i la Societat Catalana de Medicina In-tensiva i Crítica (SOCMIC)

• Adaptacions banys• Adaptacions i reparacions de

cadires de rodes• Ajuda als discapacitats• Ajuda a la gent gran• Aparells ortopèdics:

a midaestàndars

• Llits clínics: manuals i elèctrics• Llits gran descans• Llits per a malalts

• Bastons• Cadires de rodes lloguer• Cadires de rodes venda:

manualselèctriques

• Cadires de rodes a mida• Caminadors, venda i lloguer• Grues: manuals,

elèctriques i de sostre• Material antiescares• Taules reconeixement

Horari: de 9.30 a 13.30 i de 17 a 20 h. Dissabtes obert de 9.30 a 13.30 i de 17 a 19 h.

Parking: Còrsega, 213 (edifici contigu a l’ortopèdia)

LA CASA DE LES CADIRES DE RODES

CLÍnICOrtopèdia

Còrsega, 215-217 (Casanova-Muntaner)Tel. i Fax 93 410 64 64

www.aclin.es ~ [email protected]

COL·LEGI OFICIALCOL·LEGIAL DE METGES 6 les necessitats ... · necessitats dels metges a l’hora...

Documents

Transcript of COL·LEGI OFICIALCOL·LEGIAL DE METGES 6 les necessitats ... · necessitats dels metges a l’hora...