0

Las necessitats dels arbres i la seva valoració

Objectiu: conèixer les exigències de les espècies forestals, descriure les estaciones

para poder escollir millor les espècies adaptades

1. Introducció...........................................................................1

2. Elselementsminerales........................................................22.1 Influènciadelselementsminerals..................................22.2 Quantificarelselementsminerals..................................3

3. L’agua...................................................................................63.1 Influènciadeelaigua.....................................................63.2 Quantificardelaigua.....................................................7

4. Latemperatura....................................................................94.1 Influènciadelatemperatura........................................104.2 Quantificarlatemperatura...........................................10

5. Síntesidelescondicionesambientals...............................14

6. Conclusions........................................................................18

7. Annexes.............................................................................19

Índex

1

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

CaracterístiquesdelterrenyhomogéneaenrelaciónconClima

+

Estacióforestal:zonahomogèniaenrelacióales

necessitatsdelsarbres,caracteritzadapelseuclima,

relleu,sòlivegetacióespontània

Relleu+

sòl=

Principalsnecessitatsdelsarbres

1.-Aiguaiaireacióradicular

+2.-Minerals

+3.-Temperatura

=Autoecologia:Necessitatsd’unaespèciedavantalselementsdelmedi

1. Introducció Lasnecessitatsdelsarbresestaranmésomenyssatisfetessegonsdelascaracterístiquesdelesestaciones*:

Aquestafitxaestàespecialmentdestinadaalsgestorsforestalsperquèpuguin:-identificarelsfactorsambientalsqueinflueixenenelcreixementdelsarbres;-conèixerlainfluènciad'aquestsfactorsenelcreixementdecertesespècies;-detectarelsdiferentsambientsperadaptarl'elecciódelesespèciesdurantlesoperacionssilvícoles.*:Elsasteriscsesdescriuenenellèxic

2

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

2. Els elements minerals 2.1 Influència dels elements minerals

Amésdelselementsfotosintetitzatsperlesplantes,aquesteshandeextreuredelsòlcertselementsminerals(nitrogen,potassi,calci,magnesi,fòsforioligoelements)queelssónútils:

-comacomponentsdelaplanta,demaneraquelafaltad'oligoelementspotprovocardeficiències(clorosi,decoloració);-enelfuncionamentfisiològic:respiració,fotosíntesi,circulaciód'aigua,construcciócel·lular,reproducció...

D'altrabanda,altreselementspodensernocius:-enalgunesespècies,lapedracalcàriapotcausarproblemesd'alimentaciódeferroqueresultenenesgrogueïment(clorosi)onecrosidelesfulles,elquepotportaralamortdel'arbre;-algunsoligoelements(ferro,zinc,manganès)podensertòxics,aixícoml'excésd'alumini(ensòlsmoltàcids);-elsresidusindustrials(plom,mercuri,cadmi)tambépodensertòxics.

Necessitatsd’elementsminerals

Baixes:espèciesrústiques

Roure americà, Roure de fulla grossa, Roure pubescent, Avet,Castanyer,Pinsap,Bedoll,Piblanc,Pinassa,Piroig...

Altes:espèciesexigents Rourepènol,Freixe,Cirerer,Auró,Om,Til·ler...

Sensibilitatalapresènciadecalci

Baixa:espèciestolerants

Rouredefullagrossa,rourepubescent,alzina,faig,cedredel’Atles,piblanc,pinsap,piblanc,pinastre...

Alta:espèciessensibles

Castanyer,Roureamericà,alzinasurera,AvetDouglas,Piblanc,Piroig...

3

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

2.2 Quantificar els elements minerals Elselementsmineralsprovenendel'erosiódelllitrocósideladescomposiciódelesfullesidelesrestesvegetalsalasuperfície(llit).Podemfer-nosunaprimeraideadelseucontingutfentunessimplesobservacions:

Elllitilesformesd’humusReflecteixenlescondicionsambientalsiproporcioneninformaciósobrelaquantitatd'elements minerals, especialment nitrogen disponible. Com més ràpida sigui ladescomposiciódelllit,mésimportantsseranelselementsmineralsielnitrogen.Hihatresformesprincipalsd'humus*(veureAFES2008):

• mull: humus amb bona activitat biològica, que assegura una ràpida

incorporaciódematèriaorgànicaenelshoritzonsminerals,caracteritzatperunllitmésomenyscontinu,sovintambcoladesdecucs;

• moder: humus amb baixa activitat biològica, el que resulta en una lentaincorporació de matèria orgànica en els horitzons minerals. El llit esdescompon menys bé i s'acumula a la superfície amb una capa de fullesfragmentades i blanquejades sobre una capa de matèria orgànica fina inegrosadegruixvariable;

• mor:humusformatencondicionsmoltdesfavorablesperaqualsevolactivitat

biològica, caracteritzat per la presència d'una capa gruixuda de matèriaorgànicafinainegrosapocdescomposta.

mull

moder

4

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

El nivell d’acidesa del sòl Elsòlésméspobrecommésàcid.Elnivelld'acidesa,opH,estàforçabécorrelacionatamblariquesadecalci,magnesiipotassi,excepteperavalorsdepHentre4,5i5,5.Alcamp,elpHesmesuraambunpH-metre(foto1),generalmentenl'horitzósuperficial"A"mésfosc(barrejadematerials orgànics iminerals). El sòl es considera àcid quan el pH és inferior a 5,5 a 7lleugeramentàcid;neutreiguala7;bàsic,superiora7.El calci

Lapresènciadefervescènciaindicalapresenciadecarbonatsdecalci(foto2).Quanescol·loquenenunsòlfi(noenpedres),unesgotesd’àcidclorhídric(HCl),diluïtal10%.

La vegetació indicadora Igualqueelsarbres,lesplantesdesotabosctenenlessevespròpiesnecessitatsminerals,pelquelasevapresènciareflecteixlescondicionsambientals(vegeuRameauetal.).Perexemple:labruguerola,ladechámpsia,elnabiuindiquenunsòlmoltàcid;

- Lafalgueraaquilinaielcamedrisindiquenunsòlàcid;- L’herbafetgera,lamèlicauniflorail’holostiindiquenunsòllleugeramentàcid;- Elcugot,celidònia,ilagrosellaindicanunsòlneutre;- Eltortellatge,laclemàtide,lamercurialperenne,l’auróblanc(foto3)ilalleteraborda

indiquenunsòlricencalci.

mor

Mesura de l’acidesa amb pHmetre de tires de paper

Efervescència amb HCL lligada a presència de calci

L’auró blanc indica un sòl ric en calci

Foto 1

Foto 2

Foto 3

5

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

Els anàlisis en laboratoris Perespecificarlesobservacionsrealitzadesenelcamp(sòl,flora),devegadescalferanàlisisquímiques,interpretatsambelprogramainformàticADISHATZ(Larrieu,Delarue2004).Podemdeterminar:

-elpHdel'aigua,lacapacitatd'intercanvicatiònic(CECoT),lesbasesintercanviablesCa2+,Mg2+,K+ilasevasumaS(descuidarNa+excepteencasosespecials),elquepermetcalcularlacapacitatdesaturaciódebase(S/T);

-al'horitzóorganomineralA:carboniorgànictotal(C),d'aquíelcontingutdeatèriaorgànicaMO(=CX1,72);nitrogenorgànictotal(N),d'aquíC/N;

-endoshoritzons(AiSsubjacents):elfòsforassimilableP2O5;

-calcitotalicalciactiuencasdereacciód'HCl.

-Ladisponibilitatdelsminerals, varia segonsel sòl, sónessencialsperal creixementdelsarbres, jaque lesespèciesaalgunesespècies.-Nomésunaanàlisidetalladapermetunaavaluaciócompletadelpotenciald'unSòl.Peròl'observaciódelallera,elmesuramentdelpHilesprovesd'efervescènciadeHClsónsimplesindicadorsdelariquesadelSòl.Lavegetacióespontàniadelsotaboscdónainformacióvaluosasobrelescondicionsd'alimentaciómineral.

Comparacióderesultatsdelsanàlisisadaptatsal’horizon

Diagrama per ajudar a interpretar una anàlisi de sòl realitzat amb ADISHATZ: en aquest sòl, els

nivells de Mg, K i Ca són insuficients per al creixement de les espècies productores

6

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

3. L’aigua 3.1 Influència de l’aigua

L'aiguaconstitueixmésdel80%delamassad'unarbre.Permeteltransportdemineralsiésessencialperalsprocessosfisiològics:fotosíntesi,respiració,absorciódenutrientsperlesarrels...

Noobstantaixò,unexcésd'aiguaenelsol,fins itottemporal,potserperjudicialperacertesespècies ifins itotamplificarleslimitacionsdelasequeraestival.Enefecte,quanelsolestàobstruït,lamancad'oxigen(hipòxia)provocalamortdelespetitesarrels,elqueredueixl'absorciód'aiguaiminerals.L'aiguasubterràniaquecirculaenelsSolsdelesvallsésmenysproblemàticaperquèsempreestàbenoxigenada.

Necessitatd’aigua

Baixa:espèciesrústiques Rourepubescent,alzina,alzinasurera,Cedredel‘Atles,Pinastre,Pinassa,piblanc…

Alta:espèciesexigents Rourepènol,freixe,pollancres,avetDouglas,pícea…

Sensibilitatal’excésd’aiguaensòl

Baixa:espèciestolerants Vern,freixe,salzes…

Alta:espèciessensibles Castanyer,roureamericà,cirerer,avetDouglas,faig…

7

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

3.2 Quantificar l’aigua Estimarelaiguadisponibleperalsarbresrequereixunaapreciaciódelainfluènciacombinadadelaprecipitació,eldrenatgealllargdelesformesdelterrenyielsol,elqueconstitueixunaveritablereservad'aiguaperalsarbres.Conèixerlescondicionsclimàtiques:PiETPÉs important conèixer tant la quantitat de pluja anual (P enmm) i la seva distribucióestacional,coml'evapotranspiraciópotencial(ETPenmm)querepresentalespèrduesdeaigua per evaporació i transpiració. El ETP depèn principalment de la temperatura, laradiaciósolarilahumitatdel'aire.PiETPpermetencalcularelsíndexsclimàticsdedèficithídric(P-ETP)quecaracteritzenelnivelldesequeraclimàtica.Un exemple a França: excepte comptades excepcions (vessant nord, situacions deconfinament...),elfaignotoleraleszonessubjectesaundèficithídricestivalmarcat(P-ETP de juny a agost inferior a -200mm) compassa a els climes del Loira, Aquitània oMediterrani(zonesenvermellalmapadelcostat).A França, les dades climàtiques deMétéo-France es poden consultar al portal "Sylvae" de la UMR Lerfob: http://silvae.agroparistech.frhttp://silvae.agroparistech.frABèlgica,lesdadesdelRealInstitutMeteorològicpodenconsultaralllocweb:www.meteo.be/climatlasAEspanya,Aemet(AgènciaEstataldeMeteorologia)télessevesdadesdisponiblesperaquihonecessitiatravésdelseuwebimésconcretamentperaCatalunyaespodentrobara:www.meteo.cat

P-ETPestivalmedia

Font:UMRLerfob–BDDigitalsV2

8

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

Observar el sòl Lamàxima reserva útil d'un Sòl correspon a la quantitatmàxima de aigua que es potemmagatzemarenelshoritzonsdesolexploratsperlesarrels.Aquestareservadepèndelgruixdelsòlprospectiu,delasevacàrregadecòdolsidelatexturadelsdiferentshoritzons.Elsllimsargilosossónelsmésfavorables,adiferènciadelessorres,queretenenmoltpocaaigua. La perforació amb un pic i una barrina proporciona una estimació aproximadaperquènoésfàcilentendre laprofunditatd'arrelamentd'unarbresense laconstrucciód'unafossadeSòl(foto4).L'excésdeaiguaalsòl(Embassament)s'observaGràciesalcolordelferropresentenelsolsotaaquestesrestriccions(hidromorfia):

•Elembassamenttemporalescaracteritzapertaquesd'òxid(ferrorovellat)i/oàreesdedecoloració(sortidadelferro).Parlemd'unhoritzóredóxico(foto5).

•L’entollamentpermanentestàmarcatperunhoritzódecolorgrisblavós(ferroreduït).Parlemd'unhoritzóredúctico(foto6).

21

31

Atenció: atèsquelavariabilitatdelsòlpotsersignificativaenunaparcel·la,caldriarepetirelsestudisperinterpretar-lacorrectament.

Foto 4

Acumulació temporal en un horitzó redòxic

Foto 5 Foto 6

Acumulació permanent en un horitzó redúctic

Observació de l’arrelament d’un Douglas dins d’una fossa

9

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

ObservarelrelleuElrelleuamplificaleslimitacionsdelsubministramentd'aigua.Existeixen3grupsdesituacionstopogràfiques:

- situacions de drenatge desfavorables per al proveïment d'aigua (monticle, part superior del pendent,convexitat,etc.),ambsortidesdeaiguasuperiorsalesarribades;-situacionsquedonencomaresultatunproveïmentd'aiguaequilibratentrelesarribadesilessortidesd'aigua(altiplà,puntintermedi);-situacionsfavorablesperal'alimentacióaiguaambentradesdeaiguasuperiorsalessortides(pla,pendentsinferiors,vall,vall).Percontra,leslimitacionsd'embassamentdegudesaunfluxdeaiguadeficientpodenveureincrementades.

ObservarlavegetaciódelsotaboscAlgunesplantescreixenenunambientmoltvariable.D'altres,denominadesindicadores,estanassociadesaentornsmésomenyssecsohumits.Perexemple,enunclimatemperat:

•Elboix,labitxeraborda,elsegelldeSalomóielscolitxossónindicadoresdesòlssuperficials,ambpocaaigua;•lacelidònia,l'alld'ósil'heuradeterrasónindicadoresdemediambientsfrescos,ambsuficientaigua;•Elllirigroc,l’herbadelmald’ullsilamolsaesfagnesónespèciesindicadoresdesòlsanegatstotl'any.

L'aigua és essencial per als processos fisiològics dels arbres. No obstant això, la presència d'embassaments temporals o permanents al sol és una restricció per a diverses espècies. L'estimació de l'aigua disponible per als arbres requereix una comprensió de la influència combinada del clima, el relleu (drenatge) i el sol (embassament). La vegetació espontània del sotabosc proporciona informació valuosa sobre les condicions del subministrament d'aigua.

L’heura de terra en un sòl ric en aigua

10

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

EUFO

RG

EN 2

009,

ww

w.e

ufor

gen.

org

4. La temperatura 4.1 Influència de la temperatura

Latemperaturacontroladirectamentelsprocessosfisiològicsdecreixementdelsarbres(fotosíntesi,creixement,respiració,etc.).Perpoderdesenvolupar-se,elsarbresnecessitenunatemperaturamitjanadiàriasuperiora5°Ciunatemperaturanocturnasuperiora0°C,durantunperíodedetempssuficient:almenys5mesosperalroureielfaigi3mesosperalbedolliellàrix.

Comaresultat,latemperaturadeterminaessencialmentladistribuciógeogràficadelesespècies.Elfaig,perexemple,nopotsobreviureenzonesonlatemperaturamitjanadegenerésinferiora-2°C.

Aquestainfluènciadelatemperaturasobreelcreixementdelesplantesesreflecteixenunabonacorrelacióentreladuradade la temporadadecreixement i laproduccióde fusta.Amés, lesgeladespoden tenirefectesnociusendestruirteixitsquepodenprovocarlamortdeplantesjovesolanecrosidefullesjoves.

Àrea natural de distribució d’una espècie de montanya: l’Avet

Àrea natural de distribució d'una espècie mediterrània: el pi blanc

Efecte d’una glaçada tardana en branca jove

de noguera

11

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

4.2 Quantificar la temperatura Lescaracterístiquesilimitacionstèrmiquespodendeterminar-seapartirdedadesmeteorològiques,peròsovintcalajustarelsresultatstenintencompteelsdiferentsparàmetresqueinflueixenenladistribuciódelestemperatures,jasiguil'altitud,elterrenyol'exposició.

Conèixerlatemperatura

Ésimportantconèixerlatemperaturamitjanaanualiladistribuciódetemperaturesanuals,d'unabanda,ielnombredediesdeglaçadesprimerenques(tardor)itardanes(primavera),perunaltre.

Lesdadesclimàtiquesesrecullenenlesestacionsmeteorològiques,sovintllunydelesmassesforestals.Lesdadeslocalitzatspodenobtenirutilitzantmapesclimàtics,perexemple,aFrançaelsproporcionatspelportalSylvaehttp://silvae.agroparistech.fr,vegeuelmapadelcostat),oaBèlgicaelsdelReialInstitutMeteorològic:www.meteo.be/climatlas(vegeuelmapadelcostat).Idem,aEspanyawww.aemet.esowww.meteo.catperaCatalunya.

Aescalafrancesa,latemperaturadeterminaelsprincipalsbioclimes(Atlàntic,Mediterrani,continental)ivariaenfunciódelalatitud:endesplaçarcapalnorden1graudelatitud,lacaigudamitjanadelatemperaturaésequivalental'observadaenascendiruns100menaltitud.

Temperatures mitges anuals a Bèlgica (Valònia) Periòde 1981 - 2010

12

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

Influència del’alçada, del relleu i de l’exposició Enleszonesmuntanyoses,latemperaturamitjanaanualdisminueixenuns0,55°Caincrementsde100metres.Aquestareducciógradualdelestemperaturesambl'altitudexplical'existènciadediferentsestratsdevegetació,caracteritzatsperlapresènciad'algunesplantesespontànies.Elsnivellsdepujols,muntanyesiboscossubalpinssónsuperatspelsnivellsalpinsinevatsnoforestals(veureexemplealcostat).

Depenentdelsmassissosidel'exposiciódelpendent,elslímitsaltitudinalsd'aquestsSòlspodenvariar.

Aunadeterminadaaltitud,laradiaciósolarenunvessantdepèndelseupendentidelasevaexposició,donantllocadiferènciestèrmiquesentreelsvessantssud(solana)inord(obaga),quesónmésfredesihumides,mentrequeelsvessantsaquestioestsónintermèdies,ambunadiferènciasignificativa:elsvessantsorientalssónmésfresquesperquèrebenelsraigsdelmatíquetriguenmésaescalfarunvessantrefredadaihumitejadaalanit,mentrequeelsvessantsoccidentalss'escalfenmésràpidamentalatardaaunvessantjaescalfadaalmatí.

Aquestsgradientsdetemperaturapodensercanviarensituacionsparticulars,d'aquílanecessitatd'observarelrelleuperidentificar:

• àreesconfinadesambtemperaturesmésbaixescausadel'efected'emmascaramentquelimitalaradiaciódellum(fonsdelavallipendentombrejada);

• foratsdegebreonl'airefredtendeixaromandreatrapatméstempsquealarestadelterreny;

• àreesd'inversiódetemperaturaenmuntanyes,ambfonsdevallmésfredsqueelspics.

Carte des températures moyennes annuelles 1961-1990 (source : Silvae)

Diferents estrats fitogeogràfics dels Pirineus

ESTRATNIVAL

ESTRATALPí

ESTRATSUBALPí

ESTRATALTAMUNTANYA

ESTRATBAIXAMUNTANYA

roures

NORDSUD

AvetsFaigs

RoquesPastures

neretsginebrespins

13

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

Observar la vegetación

Lavegetaciódepèndirectamentde lescondicions tèrmiques:ungrupd'espèciespotencials iunacobertavegetalespecíficacorresponenaunestratdevegetaciódeterminada.Pertant, lasevaobservacióésútilperconfirmar laidentificaciódelsoloperdeterminar-laenabsènciadedadesclimàtiques.Unexempledelescaracterístiquesdelsestratsdevegetació:límitsaFrançasegonsRameauetal.1993,2008.

Regióbioclimàtica

Estratdevegetació

Temp.mitja.anual

Principalsespèciespotencials

algunesespèciestípiques

Altamuntanya

Subalpí -2a4°C Pinegre,Pinocembra,Làrix…

Neret,ginebrónan,Lúzula…

AltaMuntanya 4a8°C Avet,Faig,Pícea… Xicòriadolça,cebamarina,Canuguera,Lligabosc,Gerdera…

Atlànticocontinental

Muntanyosaiplanícies

8a12°C Rouresdefullacaduca,Faigs,Til·lers,Freixes…

Jacintametista,Bruc,carbacina,Pulmonària,estrelletes,Carp…

Regiómediterrània

Supra-mediterrani

8a13-°C Rourepubescent,Piroig,Pinastre…

Coronil·laboscana,corner,ginestasessifòlia,aurónegre,Boix…

Meso-mediterrani

13a17°C Alzina,Alzinasurera,alzinadefullallarga,Piblanc,Pipinyoner…

Llentiscle,Eufòrbiaencarnada,marfull,arítjol,fenàs…

Termo-mediterrani

>17°C Olivera,garrofer,Piblanc…

Eufòrbiaarborescent,olivella,Murtra…

14

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

5. Síntesi de les condicions del medi En un bosc, les àrees homogènies poden definir-se en termes de factors ecològics (clima, relleu, Sol) i florístics,anomenatsestacions*.L'anàlisidetalladadelescaracterístiquesestacionàriespermetdeterminarsi lesprincipalsnecessitatsdelsarbres-aigua,elementsmineralsitemperatura-podensersatisfetes,especificantlesespèciesmésadequades.Noobstantaixò,aquestaanàlisiéscomplex,d'aquíl'úsd'einessintètiques.Lesguidesdestations

La descripció de les condicions estacionàries pot ser simplificada per guies d'estacions que descriuen totes lesestacionsenunterritoridonatiespecifiquenquinesespèciessónadequadesos'hand'evitar.

L'estacióesdeterminaenelcamputilitzantunclau,querequereixnomésunespoquesobservacionssobreelterreny,elsol i lavegetació.Cadaestacióesdetallaenunafitxadescriptiva,ambrecomanacionsdegestióqueguiaranalgestorenlesseveseleccionstècniques,enparticularenl'elecciódelesespècies.Lesguiesmésrecentsincorporenrecomanacionsrelacionadesambelsefectesdelcanviclimàtic.

Aquestsdocumentss'hanelaboraten lamajoriade lesregionsfranceses.Estarandisponiblesal llocwebde l'IGN(https://inventaire-forestier.ign.fr)oalCNPF(www.cnpf.fr).

Exemple d’una guia d’estació amb fragment de la clau d’identificació

i fitxa descriptiva (font: Gonin 2001)

15

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

L’autoecología de les espècies

Enabsènciad'unaguiad'estació,calconèixerambprecisiótoteslesnecessitatsisensibilitatsd'unaespèciepelquefaalsfactorsambientals,anomenatsautoecologia*,quehaurandesercomparatsamblescaracterístiquesestacionàries.

ABèlgica(RegióValona),lesdadesdereferènciaespresentenal'Arxiud'espèciesEcològiques(https://fichierecologique.be).

AEspanya,espodenconsultaralweb:www.arbolesibericos.esperespèciesautòctonesdelapenínsulaiilles,FloradelspaïsosCatalansotambéenlesguiesdegestió:ORGEST.Amés,laautecologíadel'espècieesdescriusintèticamentenels3volumsdela:"FloreforestièreFrançaise"(Dumeetal.2018;Rameauetal.1993i2008).

Unaaltrainformaciómésdetalladaespottrobarenllibresoenrecursosenlínia,comara:- Fitxes tècniques sobre l'autoecologia de les fustes precioses (Projecte Franco-Espanyol PIRINOBLE -http://www.pirinoble.eu);- Fitxes tècniques sobre assessorament en la utilització dels recursos genètics forestals (França -http://agriculture.gouv.fr/graines-et-plants-forestiers-conseils-dutilisation-des-provenances-et-varietes-forestieres);-Elllibre"AutécologiedesEssencesforestières"(Masson,2005).

16

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

Ejemplo:datosauto-ecológicosdelLàrix(Larixdecidua),basadosenlafloraforestalfrancesa.

-espècieheliofílica;-requereixunaatmosferaseca(precipitacionsanualsde600a1100mm);sensiblealeszonesnebulosesfreqüents;resistentalfred;-moltbonaresistènciaalvent;-arrelsprofundesifasciculades;-toleraSòlsformatssobretottipusdematerials(principalmentfiltrants),ricsenaigua;sielsoléssec,elclimahadecompensar(especialmental'estiu);però,sensibleal'excésdeaigua;-indiferentalariquesaquímicadelsol,perònos'assentabéenSòlspodzolizados;enlasevaàreanatural,apreciaSòlsnodesenvolupats(pedregars,morrenesrecents);-sensiblealacontaminaciódel'aire;-Sensiblealxancre(Lachinellulawillkommii)abaixaaltitudNota:HihamoltesracesgeogràfiquesaEuropa(enparticularlesracesdelesterresbaixes:Polònia,olesracesdelesmuntanyesbaixes:Sudestes),sovintintroduïdesenelsvessantsdelsturons(vagiambcompteamblesgeladestardanes).Lessegüentsvariacionsadaptativess'hanconegutenfunciódelesfonts:

-Àustria:espèciedebaixaaltitudambméshumitat,recognoscibleperlessevesllarguesbranquesquecauen(portdepícea);

-Sud-est(de300a800m):varietatmenysexigentenllumitolerantalahumitat;-Polònia:varietatdebaixaaltitudambclimacontinentalsec.Aquestesfontsnosónrecomanablesenl'espainaturalalpí(riscdecontaminaciógenètica).

Ecograma del làrix

Rodal natural de làrix mesclat amb pi cembra en els Alts Alps

17

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

Els ecogrames Els dos factors principals que expliquen el creixement de lavegetació són, en general, la riquesa mineral i elsubministrament d'aigua. Per tant, podem establir unarepresentaciógràfica,anomenadaecograma*,ques'integra:

-d'unabanda,lafertilitatmineral(eixhoritzontal);-d'altrabanda,ladisponibilitatdeaigua(eixvertical).

Aquest gràfic permet visualitzar, d'una banda, la posicióecològicadelesestacionsforestals*i,del'altra,lesnecessitatsecològiquesdelesespècies.Pertant,unadeterminadaestaciótéunnombrelimitatd'espèciesadaptadesquepodenconrearambunasilviculturaadequada.

En absència d'una guia d'estació, aquesta representació resumida es pot utilitzar per seleccionar espèciespotencialmentadaptadesalnivelltròfic*ialnivelldel'aigua*.Noobstantaixò,l'anàlisis'hadecompletartenintencomptelesnecessitatstèrmiques(etapadevegetació...)ielspossiblesfactorsquelimitenlaproducció(presènciadecalcària,gelades...).

Exemple de la posició de 2 estacions al ecograma, clarament diferenciades en termes de nivell de aigua i tròfic. L'àrea ecològica del roure americà i el cirerer també ha estat traçada en el gràfic. Es pot deduir que Red Oak s'adaptarà bé a l'estació 1 i Birch a l'estació 2 (de Dume et al., 2018; Rameau et al., 1993 i 2008).

18

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

Equip bàsic per a un diagnòstic de camp: pic, barrena, àcid clorhídric, llibre de flora,

guia d’estacións....

6. Conclusions Elcreixementdelsarbresdepènengranmesuradelsubministramentd'aiguaidelaventilaciódelesarrels,delsubministramentdemineralsidelescondicionsdetemperatura.Aquestesnecessitatsvariensegonsl'espècie.Pertant,l'elecciódelesespèciesdeterminaràl'èxitdequalsevolplantacióielcorrectedesenvolupamentdelsrodals.

Undiagnòsticdeleslimitacionsipotencialitatsdelmediambientés,pertant,essencialabansdequalsevolprojectedeplantacióoquancalseleccionarespèciesdurantunaintervenció.

Aquestdiagnòsticpermetrà:

-evitarerrorscostosos,lesconseqüènciesnosempresónimmediatesenelcasdelesplantacions(mantenimentmésfreqüent,mésriscdeproblemesdesalut,disminucióofinsitotmortsielcombustibleésinadequat);

-augmentarelvalordelaterraidentificant,enparticular,leszonesd'altaproductivitatenquèésinteressantplantaropromoureespèciesvaluoses.

Elsprimerselementsd'aquestdiagnòstic,basatenl'observaciódelSòl,elrelleuielclima,aixícomlavegetacióespontània,estanal'abastdetots,peròsovintésnecessàrialavalidaciód'unprofessional.

19

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

7. Annexos A – Lèxic

-Autoecologia:estudidelesnecessitatsestacionàriesdelesespècies.-Ecograma:representaciógràficadelescaracterístiquesd'unaestacióodelesnecessitatsd'unaespèciepelquefaalsdosfactorsprincipalsqueinflueixenenelcreixementdelaplanta:elaiguaielsnivellstròfics.-Formad'humus:entitatformadaperlasuccessióverticaldelshoritzonsO(orgànic)iA(organomineral)resultantd'undeterminattipusd'activitatbiològica.Lestresformesprincipalsd'humussónelmull(queindicaelsSòlsmésricsenelementsminerals,onl'activitatbiològicaésfort),elmoder(característiquesdelsSòlsdessaturadesambpHàcid,desfavorablesal'activitatdedeterminadescucs)ielmor(subordinatsalsSòlshiper-àcids,onl'activitatbiològicaésgairebénul·la).-Nivelldeaigua:nivellglobaldesatisfacciódelesnecessitatsd'aiguadelesplantespresentsenunadeterminadaestacióforestal.-Nivell tròfic:elnivellgeneraldenutriciópermèsperunsoloentorndeterminat.UnSolambunaltnivell tròficpermetunabonanutricióennitrogen(gràciesaunabonamineralitzaciódelesventrades),peròtambéenfòsfor,calci,magnesi,potassi,etc.-Estació:superfíciedeterrenydesuperfícievariable,homogèniaenlessevescondicionsecològiques(clima,relleu,solivegetacióespontània).Aquestahomogeneïtatjustifica,pertant,mètodessilvícoles(enparticular,l'elecciódelesespècies)ques'adaptenaella.

20

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

B – Bibliografia

Articlesillibresreferenciatseneltextorecomanatsallector:

(a) Associationfrançaisepourl'étudedusol(AFES):2008-Référentielpédologique.Ed.Quae,2008-405p.(b) BrustenT.,GoninP.:2016-Décrirelesstationsforestièrespourveilleràsatisfairelesbesoinsdesarbres.Forêt-entreprisen°228,p.28-33(c) DuméG.,GaubervilleC.,MansionD.,RameauJ.-C.:2018–Floreforestière:Tome1-Plainesetcollines(nouvelleédition).IDF,2464p.

(d) GoninP.:2001-ReconnaissancedesmilieuxetchoixdesessencesforestièresenMidi-Pyrénées:PetitesPyrénées,PlantaureletBorduresous-pyrénéenne.Toulouse:CETEFGaronnais,CRPFM.-P.,2001-48p.

(e) GoninP.,LarrieuL.:2017-Diagnostiquerlesstationssansl’aided’unguide,exempleenmontagne.Forêt-entreprisen°236,p.34-39

(f) GoninP.(coord.),LarrieuL.,CoelloJ.,MartyM.,LestradeM.,BecqueyJ.,ClaessensH.:2013-Autécologiedesfeuillusprécieux.Paris:IDF,2013,64p.

(g) LarrieuL.,DelarueA.:2004–LeProgrammeAdishatz:aideàl’interprétationdesanalysesdeterrespourlaforêt;version2.Tarbes:CRPFdeMidi-Pyrénées,2004,10p.+CDrom

(h) LarrieuL.,JabiolB.:2001–Analysesdesolenforêt:leschoixdugestionnaireforestier.Revueforestièrefrançaise,2001,vol.53,n°5,2001,p.558-567

(i) MassonG.:2005–Autécologiedesessencesforestières-Commentinstallerchaqueessenceàsaplace.Ed.Tec&Lavoisier,2005,651p.

(j) RameauJ.C.,MansionD.,DuméG.:1993-Floreforestièrefrançaise:Tome2–Montagnes.IDF,2421p.

(k) RameauJ.C.,MansionD.,Dumé.G,GaubervilleC.:2008-FloreForestièreFrançoise:Tome3-Régionméditerranéenne.IDF,2432p.

21

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

Concepcióiredacció:PierreGoninetThomasBrusten

Crèditsd’il·lustracions:

Pàg1:Fotolia

Pàgines:0,3(foto1),4(fotos1et2),10:PierreGonin©CNPF

Pàgines3(fotos2i3),8(fotos2i3),9,18:SylvainGaudin©CNPF

Pàgina4(foto3):AnneGeneix©CNPF

Pàgina8(foto1):©PNRHaut-Languedoc

Pàgina16:CatherineMichel©CNPF

Edició:enero2019

Maquetació:Eduter-CNPR

Aquest projecte va ser finançat amb el suport de la Comissió Europea. Aquesta publicació (comunicació) reflecteix únicament l'opinió de l'autor, i la Comissió Europea no és responsable de l'ús que pugui fer-se de la informació que figura en la mateixa

22

Lasn

ecesidad

esdelosá

rbolesysu

valoración

Peramésinformaciócontacteulesentitats

sòciesdelprojecte“eforOwn”