Comprensió Lectora 4-5

7/25/2019 Comprensi Lectora 4-5

1/31

Comprensi lectoraEntendre b el que es llig s un requeriment bsic enlaprenentatge de qualsevol matria. Per aix, oferim a

continuaci dotze textos per a treballar la comprensilectora.

Els textos seleccionats tenen una caracterstica comuna:sn textos expositius en els quals sinforma dalguna cosa,generalment dalguna curiositat que pot cridar latenci delalumnat.

Deliberadament hem deixat de banda uns altres tipus detextos, narratius, potics, descriptius o dramtics, per aatendre exclusivament les carncies que poden presentarmolts escolars en la comprensi de textos no literaris.


2/31

40

GRUPOA

NAYA,

S.A.,

Llengua4t.EducaciPrimria.

Materialfotocopiableautoritzat.

LLENGUAComprensi lectora 1

Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna a

llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pginadactivitats.

Els rius, sobretot si sn cabalosos, han estat sempre un obstacle per al pas

de persones i de vehicles. De vegades, cal recrrer molts quilmetres finsa trobar un pas natural pel qual poder travessar-los.

Per aix, des de fa segles, els humans han aprs a construir ponts. Elsprimers estaven fets de troncs de fusta i hi passaven persones i animals.Desprs, es varen utilitzar altres materials ms resistents, com la pedra.

Hui dia, els ponts es fabriquen amb acer i formig, i sn tan resistents quehi passen persones, vehicles grans, i fins i tot trens. Alguns tenen ms dunquilmetre de llarg. I de vegades, pel seu interior es conduxen canonadesdaigua o lnies delectricitat.

A ms, existixen ponts especials:

Els que porten conduccions daigua es diuen aqeductes.

Els construts sobre terrenys secs, per a salvar desnivells, es diuen via-ductes.

Els construts sobre autopistes es diuen passos elevats.

Adaptat de Coneixement del medi4. Ed. Anaya.

Els ponts


3/31

41

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL1

1 Per qu els humans construxen ponts des de fa segles?

2 Anota, per ordre dantiguitat, els materials que shan fet servir per a construir ponts.

3 En el cas dels ponts de fusta, podien passar vehicles? Raona la resposta.

4 A ms de persones i vehicles, qu es pot conduir per linterior dels ponts?

5 Relaciona les columnes.

aqeducte es construx sobre autopistes.

viaducte porta conduccions daigua.pas elevat es construx sobre terrenys secs per a salvar desnivells.

6 Hi ha cap pont a la teua localitat? Si nhi ha explica com s i de quin material est fet.

7 Explica quins usos tenen els ponts que has esmentat en lactivitat anterior.

Pensa un poc msPer qu creus que en cas de guerra es destruxen els ponts?


4/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



42


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL



Les plantes primitives eren tan xicotetes que nhaurien calgut dotzenesper tapar lextrem duna agulla de cap. Aquestes cllules tan menudes

vivien als oceans de lantiga Terra, i lnica cosa que permet classifi-car-les com a plantes s que necessitaven la llum del sol per a crixer.A partir daquests comenaments tan humils, el regne de les plantes haevolucionat fins a ser com el coneixem hui.

Moltes plantes van quedar-se a laigua, per daltres van colonitzarla Terra. Per aconseguir-ho els calia alguna cosa que les ajudara asuportar el propi pes i daquesta manera algunes plantes van anardesenvolupant un material anomenat lignina, que els va fer les tigesresistents i llenyoses i els va permetre crixer.

Com que totes les plantes necessiten llum, les ms altes van reeixir i encanvi les menudes no, ja que havien de sobreviure a lombra de lesgrans. Desprs van aparixer les plantes amb un sol tronc gran: vanser els primers arbres. Els arbres grans, com les sequoies gegants deCalifrnia, poden pesar ms de sis mil tones, cosa que fa que siguen lamatria viva ms pesada que haja existit mai a la Terra.

El tronc de la majoria dels arbres adults augmenta aproximadamentdos centmetres i mig cada any. En climes temperats, el creixement solproduir-se noms a la primavera i a lestiu. El cmbium creix cap afora i les noves cllules que genera formen anelles visibles, una cadaany. Si es compten aquestes anelles, es pot determinar ledat de lar-bre.

Adaptat de Larbre. David Burnie. Altea. Grup Promotor.

Els arbres

Cllula:unitat microscpica de la qual estan formats els ssers vius. Lignina:substncia aromtica natural que forma part de la paret de moles cllulesvegetals a les quals dna duresa i resistncia. Cmbium: teixit que permet el

creixement de les tiges i les arrels dels vegetals que en tenen.


5/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



43

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL2

1 On vivien les plantes primitives?

2 Quina grandria tenien aquestes plantes?

3 Qu s el que permet classificar-les com a plantes?

4 Qu va permetre crixer les plantes?Fulles enfiladisses.

Tiges resistents i llenyoses.

Els boscos tropicals.

5 Quin arbre gegant sanomena en la lectura?

6 Don sn aquests arbres?

7 Escriu el nom dalguns arbres que conegues.

Pensa un poc msUnix cada frase feta, relacionada amb el mn vegetal, amb el seu significat. Ser de bona fusta. Responsabilitzar-se.

Tindre molts pinyons. Ser robust. Traure les castanyes del foc. Ser ric.


6/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



44


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL



Paisatges illencs

Menorca. Vent de ponent

A la costa oest de Menorca, entre Ciutadella i el cap dArtrutx, trobemcala Blanca i el seu entorn rocs. s precisament en aquests penya-segatson rompen les ones empeses pel vent de ponent. Grans ones enfurismadesdescuma blanca es llancen contra la costa alta i rocosa de cala Blanca,alant nvols que el vent escampa com una pluja fina contra els penya-segats.

Un horitz tenyit dun rosa pllid separa el blau intens de la mar dun celblanc.

Els raigs del sol de ponent harmonitzen i omplin la imatge amb diferents

intensitats de daurat.

Mallorca. Sller

Quasi amagat entre els cims de la serra de Tramuntana a lilla de Mallor-ca, hi trobem el poble de Sller, que ompli una vall menuda i senfila perles faldes de les muntanyes dels voltants.

Una vegetaci abundant de cultiu envolta el poble. Cases senzilles queguaiten tmidament dentre els diferents verds que cobrixen la localitat.

Lemplaament daquest poble ens permet admirar a lhoritz alguns delscims ms alts de la serra de Tramuntana, com ara el Puig Major que amb1 443 metres s el ms alt de lilla.


7/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



45

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL3

1 En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?

2 Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.

Formentera Cabrera Tenerife

Lanzarote Eivissa La Gomera

3 Quin daquests vents bufa a Menorca segons el text?

Gregal Tramuntana Ponent

4 On est situada cala Blanca?

5 Qu s un penya-segat?

Costa formada per roques de gran altura.

Pedra gran i allada.

Roques i minerals.

6 A quina serra pertany el Puig Major?

7 Quin poble es descriu a lilla de Mallorca?

Pensa un poc msDescriu la teua localitat.


8/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



46


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL



La mel s un fluid dol i viscs produt per les abelles i daltres insectes apartir del nctar de les flors. El seu gust i color depn del tipus de flors deles quals sen recull el nctar.La mel s el producte alimentari que ms temps es pot guardar sense fer-semalb. De fet, els arquelegs que van entrar a les pirmides dEgipte vantrobar-hi mel preservada en bon estat.Es creu que els humans van comenar a collir la mel dels ruscs fa ms de10 000 anys, segons unes pintures trobades a la cova de lAranya, a Bi-corb (Valncia). Hipcrates, el pare de la medicina grega, la va fer servirper a guarir diverses afeccions de la pell, i per a alleujar el dolor en ge-neral. Els egipcis la van fer servir per a tractar les cataractes, nafres, talls icremades. A lantiga Roma, els metges la usaven per a ajudar els pacientsa adormir-se. Tamb servia com a moneda de canvi.Els usos primaris de la mel sn la cuina, la pastisseria, com a acompa-nyament del pa (com o torrat, generalment durant lesmorzar) o begudescom el te. Per tamb sutilitza per a guarir algunes malalties o afeccionsde la pell, en cremes i suavitzants i per a combatre els refredats: un tassde llet o una infusi calenta amb una cullerada de mel ns un bon remei.

Tipus de mel

Mel de flors: s la que produxen les abelles a partir del nctar de les flors.Pot ser dun sol tipus de flor (castanyer, roman, farigola, bruc, tarongero flor de taronger, tiller, accia, eucaliptus, etc.) o de diversos (mil flors).

Aquest tipus de mel s transparent i se solidifica amb el temps.Mel de rosada o mel de bosc: s la que produxen les abelles a partir de lessecrecions dolces de pugons, cotxinilles i altres insectes xucladors de saba,normalment de pi, avet, alzina, surera, etc. Sol ser menys dola, de colorms fosc, se solidifica amb dificultat i pot tindre una olor i un gust especiatsi resinosos.

Adaptat de

La mel


9/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



47

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL4

1 Qu s la mel?

2 Quan van comenar a recollir la mel els humans?

3 Quins altres pobles, a ms dHipcrates, usaven la mel com a medicina?

4 Quins tipus de mel hi ha?

5 Explica com es produx la mel de flors.

6 Tagrada la mel? Si la resposta s afirmativa explica com la fas servir.

7 Marca vertader o fals, segons corresponga. V F

La mel es fa malb de seguida.

El gust de la mel s sempre el mateix. La mel sols sutilitza a la cuina.

La mel s bona per a combatre els refredats.

Pensa un poc msSaps qu s lapicultura? Pensa un poc i explica-ho.


10/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



48


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL



Els dofins

El dof s un mamfer aqutic, que fa uns 2 m de llargria. T el cos esvelten forma de fus.El cap s menut i acaba en un musell en forma de bec. La mandbula t de80 a 90 dentetes. Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta enforma de cor. Al costat hi ha les obertures auriculars. Els dofins produxenuns sons caracterstics per a comunicar-se.Tenen quatre aletes: la dorsal, que s punxeguda i de mida reduda, lespectorals, que sn ms amples que llargues, i laleta cabal, que s la msgrossa.Els dofins salimenten bsicament de peixos.

Classes de dofins

Hi ha moltes classes de dofins, per segons el lloc on viuen els podem clas-sificar en: dofins marins i dofins fluvials.Els dofins marins viuen dins la mar. Sn de color negre blavs per la partsuperior, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses. Viuen i cacen engrup. Les femelles noms tenen un dof cada dos o tres anys, perqu la lac-tncia de la cria dura dun any i mig a dos anys. A partir dels cinc o sis anysun dof es torna adult i pot crear la seua prpia famlia.Les amenaces ms freqents que han de patir aquests animals dins el seu

medi sn: les xarxes dels pescadors, la contaminaci de les aiges costane-res i els trastorns acstics produts per embarcacions.Els dofins fluvials sn de color ms clar que els ma-rins. Quasi han perdut el sentit dela vista i noms sncapaos de dife-renciar el dia de lanit. Aix s pel fangque hi ha a la desem-

bocadura dels rius on viuen.


11/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



49

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL5

1 Quina classe danimal sn els dofins?

2 Explica breument com s el dof.

3 Quantes dents tenen els dofins?

De 20 a 30 De 30 a 60 De 80 a 90

4 Relaciona el nom de cada aleta amb la seua caracterstica.

dorsal s la ms grossa

pectorals s punxeguda i de mida reduda

cabal sn ms amples que llargues

5 De qu salimenten els dofins?

6 Quines classes de dofins hi ha?

7 Quines amenaces patixen els dofins?

8 Per qu els dofins fluvials quasi han perdut el sentit de la vista?

Pensa un poc msQu es podria fer per a protegir els dofins?


12/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



50


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL



Els instruments musicals

Els instruments musicals, que, com sabeu, sn objectes emprats per aproduir sons, poden agrupar-se seguint criteris diversos. Tanmateix, siens fixem en determinades caracterstiques fsiques, en la manera de fer-los sonar i en els mecanismes dobtenci dels sons, solen agrupar-se eninstruments de corda, de vent i de percussi. s la divisi ms tradicional,si b no lnica.

En els instruments de corda el so es produx per vibraci duna corda oms. El nombre de cordes varia segons linstrument. El viol, posem percas, en t quatre, la guitarra, generalment sis, i el piano, moltes ms.

En els instruments de vent la sonoritat sobt de la vibraci duna colum-na daire insuflat per linstrumentista. La flauta, la trompeta i lorgue, per

exemple, pertanyen a aquest grup.Finalment, en els instruments de percussi la vibraci sonora sobt col-pint-los amb mans, martells, maces... Daquests instruments, en desta-quem la campana, el timbal, la pandereta, el triangle...

Els instruments i lorquestra

Les orquestres sn formades per instruments diversos, que han variat enmodalitat i nombre amb el pas del temps. Les orquestres actuals solen tin-dre duna huitantena a un centenar dinstruments, de vent, de percussi

i de corda, amb predomini daquests darrers.


13/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



51

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL6

1 Com se solen agrupar els instruments musicals?

2 Marca vertader (V) o fals (F). V F

En els instruments de corda el so es produx per la vibraciduna corda o ms.

Tots els instruments de corda tenen el mateix nombre de cordes.

El piano s un instrument de corda.

En els instruments de vent el so es produx per laire que insuflaqui el toca.

En una orquestra no hi ha instruments de percussi. Les orquestres tenen entre 80 i 100 instruments.

3 Escriu el nom de tres instruments que conegues de cada classe.

De corda:

De vent:

De percussi:

4 Has anat mai a un concert? Quins instruments recordes haver escoltat?

5 Saps quines sn les notes de lescala musical? Escriu-ne el nom.

Pensa un poc msAl llarg de la histria hi ha hagut grans msics i compositors. En recordes cap? Escriu elnom i si recordes el ttol dalguna obra seua.


14/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



52


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL



Les molses

Sn plantes molt menudes, mai no despassen els 10 centmetres dalturai algunes ni tan sols arriben als 10 millmetres. Viuen distribudes per totel mn en llocs on hi ha molta humitat: sobre el tronc dels arbres, a lesroques, a les teulades, a la vora de rius i rierols, i mai no es troben enaigua salada.

Les falgueres

Fa molts milers danys, la superfcie de la Terra estava coberta de bos-cos de falgueres que feien fins a 20 o 30 metres dalria. No hi havia

encara arbres com els actuals, i labsncia daltres plantes que els ferenla competncia o danimals que se les menjaren va permetre que, durantun temps, dominaren la terra ferma.

A poc a poc el clima de la Terra va canviar i hui les falgueres noms estroben a zones humides, boscos i rees tropicals.

Adaptat dEl mn vegetal.


15/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



53

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL7

1 De quin dos tipus de plantes parla la lectura?

2 Marca les respostes correctes.

Les molses sn plantes molt menudes.

Les molses sn plantes molt grans.

Viuen per tot el mn en llocs on no hi ha molta humitat.

Viuen per tot el mn en llocs on hi ha molta humitat.

3 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar molses.

4 Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers danys?

5 Quants metres dalria podien arribar a tindre?

6 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar falgueres.

7 Escriu el nom daltres plantes que tu conegues.

Pensa un poc msCreus que la pujada de temperatures a causa del canvi climtic pot afectar les plantes? Com?


16/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



54


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL



Des de quan se sap comptar?

En temps remots, quan els ssers humans encara recollectaven plantes

i caaven animals, no feien falta els nmeros.La necessitat daquests va sorgir quan van comenar a domesticar elbestiar i a conrear cereals. Per fer-ho era necessari saber quin dia delany era adequat per a la sembra o si a la nit tots els animals havientornat del prat.

Per aix comptaven la quantitat danimals amb el nombre de mossesque tallaven en un os o pal: una mossa per un animal, dues mosses perdos, i aix successivament.

Tamb recordaven certs dies de lany duna manera semblant, com enun calendari. Empraven cudols, petxines, palets o ossos per a compa-rar quantitats.

Els sumeris, a Orient, van tindre la idea de substituir els cudols perboletes dargila que feien de rebut. Les guardaven dins dun recipientdargila, la butla, i les marcaven amb el segell de lamo.

Quan els pastors tornaven amb els ramats, lamo podia controlar sifaltava algun animal en trencar la butla i comptar les boletes. Els su-meris va ser un dels primers pobles que va desenvolupar lescriptura

i les xifres.Els inques, un poble sud-americ, no sabien llegir ni escriure. Aix noobstant, podien determinar amb precisi quants habitants tenia el seupoble, quanta dacsa o quantes crelles collien, quantes llames tenieni moltes altres coses. Per fer-ho utilitzaven els quipu, uns cordons nuatsde molts colors. Els nusos representaven els nmeros i els colors delscordons tenien un altre significat determinat.

Descobrim els nmeros. Elfos edicions.


17/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



55

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL8

1 Feien falta els nmeros en els temps remots? Raona la resposta.

2 Quan va sorgir la necessitat dels nmeros? Per qu?

3 Com es comptaven, en un principi els animals?

4 Quina idea van tindre els sumeris?

5 Qu era la butla?

6 Com sho feien els inques per a comptar?

Pensa un poc msEscriu cinc o sis coses que fas habitualment i que no podries fer sense els nmeros.


18/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



56


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL



Les flors

Totes les plantes necessiten llum per a crixer, per els boscos solen serombrvols. Qu fan, doncs, les flors del bosc per a sobreviure?

Als boscos on els arbres perden les fulles a la tardor, moltes plantescreixen i florixen abans que els arbres traguen les fulles de nou a laprimavera. Les plantes recullen aix tota la llum que poden abans queels arbres els la tapen. En uns altres casos, com als boscos tropicals,hi ha unes espcies dorqudies que no viuen a terra, sin que viuenenfilades a les branques i als troncs dels arbres. Aquestes flors no fancap mal als arbres i en canvi com ms amunt estan ms llum reben.

Si passeges pel camp encara pots trobar flors silvestres a les vores

dels camins, als marges dels camps i als espadats o els pendents. Elsherbassars normalment estan plens de flors silvestres. Lhome, ambls prolongat de tractors i dherbicides, ha fet desaparixer moltesdaquestes flors i ha convertit els herbassars en pastures. Aix i tot, hiha plantes de prat, com ara la milfulles, molt resistents que poden so-breviure encara que les haja tallades una mquina de segar i tambpoden crixer al marge de les carreteres.

Adaptat de Flors. David Burnie. Ed. Crulla.


19/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



57

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL9

1 Segons el text, qu fan les plantes del bosc per sobreviure? Marca la resposta cor-recta.

Traure moltes flors alhora.

Sobreviure desprs de ser tallades per una segadora.Florir abans que els arbres traguen les fulles.

Fer olor perqu acudisquen els insectes.

2 Com obtenen llum algunes espcies dorqudies als boscos tropicals?

3 Relaciona aquestes frases segons que pertanyen al primer pargraf o al segon.

Algunes florixen abans que els arbres traguen les fulles.

Lhome ha transformat els herbassars en pastures.

Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les pastures.

Altres viuen enfilades als arbres.

Pel camp hi ha moltes flors silvestres.

4 Quines daquestes caracterstiques t la planta milfulles? Marca-les.

Viu enfilada als arbres.

s una planta de prat molt resistent.

Florix abans que els arbres traguen fulles.

Pot sobreviure encara que lhaja tallada una segadora.

Pot crixer al marge de les carreteres.Viu en boscos ombrvols.

Pensa un poc msTeniu plantes a casa? Com les cuideu?

1r pargraf

2n pargraf


20/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



58


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL



El foc

Abans de conixer el foc, els ssers humans eren com animals.

Cada mat buscaven aliment per a ells i per als membres de lacomunitat. Per quan el sol samagava noms tenien lopci detornar a dormir.Els humans descobriren el foc en la natura. Al principi recollienles brases que quedaven desprs dels incendis naturals o lacaiguda de rajos. Per el problema ms gran era mantindre elfoc encs.Uns dels primers mtodes per aconseguir el foc va ser la rotaciduna punta de pal sobre una fusta seca.

El foc va suposar canvis molt importants en la vida dels nostresavantpassats: La cocci dels aliments va significar un aven important per-

qu permetia fer digeribles algunes parts dels animalsque caaven.

El manteniment de les fogueres els proporciona-va calor a linterior de les coves en els fredshiverns.

Tamb es va convertir en un mecanisme deprotecci contra els animals perillosos. El manteniment duna foguera encesava significar tindre llum. Artificial-ment, els humans havien allargat laduraci del dia i aix va permetreles relacions socials entre els mem-bres de la comunitat. El foc va facili-tar les primeres converses i lintercanvi dexperincies.


21/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



59

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL10

1 Segons el text, qu feien els humans abans de conixer el foc? Marca la respostacorrecta.

Buscar aliment i dormir.

Buscar aliment i parlar.

Buscar animals perillosos.

2 Al principi, com aconseguien foc els humans?

3 Explica com van aconseguir foc els humans per si mateixos.


Amb el foc es cremaven els aliments. Amb el foc es van poder coure els aliments.

El foc va proporcionar fred a linterior de les coves.

El foc va servir perqu els animals localitzaren els humans.

El foc va servir de protecci contra els animals perillosos.

El foc va facilitar les primeres converses.

Pensa un poc msQuin dels avenos pel descobriment del foc consideres que s ms important per a lsserhum? Raona la resposta.


22/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



60


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL



Ls polar en perill dextinci

Els ssos polars sn lespcie ms gran ds, i, com el seu nom indica,noms viuen per sobre del Cercle Polar rtic, en pasos com el Canad,

Noruega i Rssia o a Grenlndia (Dinamarca). Els ltims estudis demos-tren que cada vegada nhi ha menys: en deu anys, el nombre sha redutun 14%, o siga que, si fa deu anys hi havia, per exemple, cent ssospolars, ara nhi ha huitanta-sis.

Segons els cientfics, el culpable daix s lescalfament del planeta, quefa que el gel de lrtic sestiga desfent. Aquest escalfament est provocatper la contaminaci que causen els cotxes, els camions o algunes fbri-ques. I els Estats Units sn el pas que ms contamina. Per aix, Greenpe-ace, el Centre per a la Diversitat Biolgica i lAssociaci de Defensa dels

Recursos Naturals volen que els ssos polars, a ms destar inclosos en lallista danimals en perill dextinci, figuren tamb com animals amena-ats pels Estats Units.

Un estudi de la NASA i la Universitat de Colorado ha demostrat que lacapa de gel de lrtic ha disminut un 20% des de lany 1979. Els estudis,fets per ms de tres-cents cientfics americans, preveuen que les tempe-ratures en aquella part del planeta poden pujar tant que a final daquestsegle shaur desfet tot el gel de lrtic.

Els ssos polars necessiten el gel per a caar. A mesura que es desf,tenen menys espais on trobar menjar, i per aix ja han anat desaparei-xent de molts llocs on abans eren habituals, com la badia de Hudson,al Canad. El seu aliment principal sn les foques, que tamb viuen enaquest mateix hbitat.

En general, per, tots podem ajudar perqu hi haja menys contaminaci,ja que a aquest ritme els ssos polars es poden extingir i aleshores potsernoms els podrem veure als zoos.

Adaptat de


23/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



61

1 En quins daquests pasos viuen els ssos polars?

Colmbia Holanda

Canad RssiaCamerun Alemania

Dinamarca Noruega

2 Per qu, segons els cientfics, el culpable que cada vegada hi haja menys ssos polarss lescalfament del planeta?

3 Qu produx lescalfament?

4 Quin s, segons el text, el pas que ms contamina?

5 Quin s laliment principal dels ssos polars?

6 Marca la resposta correcta.

Els ssos han desaparegut de molts llocs on eren habituals per qu...

a mesura que es desf el gel tenen menys espai on trobar menjar.

han preferit marxar dall perqu feia massa fred.

Pensa un poc msExplica quins altres efectes pot tindre que el gel dels pols es desfaa.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL11


24/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



62


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL



Els mapes

Un mapa s una representaci grfica de la superfcie de la Terra, sigade tota o duna part. Normalment es fa sobre una superfcie plana, mal-grat que el nostre planeta t una forma quasi esfrica.

Quins tipus de mapa hi ha?

De mapes nhi ha de molts tipus, i nemprarem uns o altres segons allque hi vulguem representar. Planisferis o mapamundis, que representen la totalitat de la Terra. Mapes continentals, on shi representa un continent. Mapes estatals, que representen un estat. Mapes topogrfics, que representen comarques o una part daquestes.

Mapes a gran escala, que servixen per representar rees metropolita-nes o urbanes, municipis, barris.Segons el tema dels mapes podem distingir entre daltres: Mapes fsics, que representen els accidents geogrfics principals

(muntanyes, rius, llacs...). Mapes climtics, on es poden veure els diferents climes de la Ter ra o

dalguna part concreta. Mapes botnics, amb la vegetaci dun lloc. Mapes geolgics, que presenten els tipus de roques i lpoca de for-

maci. Mapes edafolgics, amb els diversos tipus de sls. Mapes econmics, on podem trobar les activitats econmiques dun

territori. Mapes de comunicacions, que indiquen les carreteres, les autopistes,

els ferrocarrils... Mapes de poblaci, que indiquen la densitat de poblaci. Mapes lingstics, que representen les llenges parlades en un territori.

Adaptat de


25/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



63

1 Explica qu s un mapa.

2 Quina forma t el nostre planeta? Quina forma tenen els mapes?

3 Relaciona cada tipus de mapa amb all que shi representa.

Mapamundi un continent

Climtic les activitats econmiques dun lloc

Continental la totalitat de la Terra

Econmic els climes de la Terra o dun lloc concret

4 Quin altre nom reben els mapamundis?

5 Anota el tipus de mapa que faries servir per a representar el que sindica en cada cas. Les llenges que es parlen a lEstat espanyol.

Les carreteres de la Comunitat Valenciana.

Pensa un poc msQuina diferncia creus que hi ha en la manera en qu es realitzaven els mapes fsics enlantiguitat i la manera en qu es fan actualment?

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL12


26/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



6464

40 41

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL1

GRUPOA

NAYA,

S.A.,




Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL

1 Per qu els humans construxen ponts des de fa segles?

2 Anota, per ordre dantiguitat, els materials que shan fet servir per a construir ponts.

3 En el cas dels ponts de fusta, podien passar vehicles? Raona la resposta.

4 A ms de persones i vehicles, qu es pot conduir per linterior dels ponts?

5 Relaciona les columnes.

aqeducte es construx sobre autopistes.

viaducte porta conduccions daigua.

pas elevat es construx sobre terrenys secs per a salvar desnivells.

6 Hi ha cap pont a la teua localitat? Si nhi ha explica com s i de quin material est fet.

7 Explica quins usos tenen els ponts que has esmentat en lactivitat anterior.

Pensa un poc msPer qu creus que en cas de guerra es destruxen els ponts?

Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida; desprs, torna allegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pginadactivitats.

Els rius, sobretot si sn cabalosos, han estat sempre un obstacle per al pasde persones i de vehicles. De vegades, cal recrrer molts quilmetres finsa trobar un pas natural pel qual poder travessar-los.

Per aix, des de fa segles, els humans han aprs a construir ponts. Elsprimers estaven fets de troncs de fusta i hi passaven persones i animals.Desprs, es varen utilitzar altres materials ms resistents, com la pedra.

Hui dia, els ponts es fabriquen amb acer i formig, i sn tan resistents quehi passen persones, vehicles grans, i fins i tot trens. Alguns tenen ms dunquilmetre de llarg. I de vegades, pel seu interior es conduxen canonadesdaigua o lnies delectricitat.

A ms, existixen ponts especials:

Els que porten conduccions daigua es diuen aqeductes.

Els construts sobre terrenys secs, per a salvar desnivells, es diuen via-ductes.

Els construts sobre autopistes es diuen passos elevats.

Adaptat de Coneixement del medi4. Ed. Anaya.

Els ponts

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



GRUPOA

NAYA,

S.A.,



43

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL2

1 On vivien les plantes primitives?

2 Quina grandria tenien aquestes plantes?

3 Qu s el que permet classificar-les com a plantes?

4 Qu va permetre crixer les plantes?

Fulles enfiladisses.

Tiges resistents i llenyoses.

Els boscos tropicals.

5 Quin arbre gegant sanomena en la lectura?

6 Don sn aquests arbres?

7 Escriu el nom dalguns arbres que conegues.

Pensa un poc msUnix cada frase feta, relacionada amb el mn vegetal, amb el seu significat. Ser de bona fusta. Responsabilitzar-se.

Tindre molts pinyons. Ser robust.

Traure les castanyes del foc. Ser ric.

42


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL


Les plantes primitives eren tan xicotetes que nhaurien calgut do tzenesper tapar lextrem duna agulla de cap. Aquestes cllules tan menudes

vivien als oceans de l antiga Terra, i lnica cosa que permet classifi -car-les com a plantes s que necessitaven la llum del sol per a crixer.

A partir d aquest s comenaments t an humils, el r egne de les pl antes haevolucionat fins a ser com el coneixem hui.

Moltes plantes van quedar-se a laigua, per daltres van colonitzarla Terra. Per aconseguir-ho els calia alguna cosa que les ajudara asuportar el propi pes i daquesta manera algunes plantes van anardesenvolupant un material anomenat lignina, que els va fer les tigesresistents i llenyoses i els va permetre crixer.

Com que totes les plantes necessiten llum, les ms altes van reeixir i encanvi les menudes no, ja que havien de sobreviure a lombra de lesgrans. Desprs van aparixer les plantes amb un sol tronc gran: vanser els primers arbres. Els arbres grans, com les sequoies gegants deCalifrnia, poden pesar ms de sis mil tones, cosa que fa que siguen lamatria viva ms pesada que haja existit mai a la Terra.

El tronc de la majoria dels arbres adults augmenta aproximadamentdos centmetres i mig cada any. En climes temperats, el creixement solproduir-se noms a la primavera i a lestiu. El cmbium creix cap afora i les noves cllules que genera formen anelles visibles, una cadaany. Si es compten aquestes anelles, es pot determinar ledat de lar-bre.

Adaptat de Larbre. David Burnie. Altea. Grup Promotor.

Els arbres

Cllula:unitat microscpica de la qual estan formats els ssers vius. Lignina:substncia aromtica natural que forma part de la paret de moles cllules

vegetals a les quals dna duresa i resistncia. Cmbium: teixit que permet elcreixement de les tiges i les arrels dels vegetals que en tenen.

Per a poder travessar els rius.

Fusta, pedra, acer, formig.

No podien passar vehicles perqu probablement la fusta nohauria resistit el pes daquests.

Es poden conduir canonades daigua o lnies delectricitat.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Per a trencar les comunicacions entre una banda i laltradel riu.

Vivien als oceans de lantiga Terra.

Eren tan menudes que nhaurien calgut dotzenes per taparlextrem duna agulla de cap.

Necessiten la llum del sol per a crixer.

X

La sequoia.

Sn de Califrnia.

Resposta oberta.


27/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



6565

GRUPOA

NAYA,

S.A.,


Material

fotocopiableautoritzat.

GRUPOA

NAYA,

S.A.,


Material

fotocopiableautoritzat.

45

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL3

1 En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?

2 Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.

Formentera Cabrera Tenerife

Lanzarote Eivissa La Gomera

3 Quin daquests vents bufa a Menorca segons el text?

Gregal Tramuntana Ponent

4 On est situada cala Blanca?

5 Qu s un penya-segat?

Costa formada per roques de gran altura.

Pedra gran i allada.

Roques i minerals.

6 A quina serra pertany el Puig Major?

7 Quin poble es descriu a lilla de Mallorca?

Pensa un poc msDescriu la teua localitat.

44


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL


Paisatges illencs

Menorca. Vent de ponent

A la costa oest de Menorca, ent re Ciu tadella i el cap dAr trutx, trobemcala Blanca i el seu entorn rocs. s precisament en aquests penya-segatson rompen les ones empeses pel vent de ponent. Grans ones enfurismadesdescuma blanca es llancen contra la costa alta i rocosa de cala Blanca,alant nvols que el vent escampa com una pluja fina contra els penya-segats.

Un horitz tenyit dun rosa pllid separa el blau intens de la mar dun celblanc.

Els raigs del sol de ponent harmonitzen i omplin la imatge amb diferentsintensitats de daurat.

Mallorca. Sller

Quasi amagat entre els cims de la serra de Tramuntana a lilla de Mallor-ca, hi trobem el poble de Sller, que ompli una vall menuda i senfila perles faldes de les muntanyes dels voltants.

Una vegetaci abundant de cultiu envolta el poble. Cases senzilles queguaiten tmidament dentre els diferents verds que cobrixen la localitat.

Lemplaament daquest poble ens permet admirar a lhoritz alguns delscims ms alts de la serra de Tramuntana, com ara el Puig Major que amb1 443 metres s el ms alt de lilla.

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



GRUPOA

NAYA,

S.A.,



47

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL4

1 Qu s la mel?

2 Quan van comenar a recollir la mel els humans?

3 Quins altres pobles, a ms dHipcrates, usaven la mel com a medicina?

4 Quins tipus de mel hi ha?

5 Explica com es produx la mel de flors.

6 Tagrada la mel? Si la resposta s afirmativa explica com la fas servir.

7 Marca vertader o fals, segons corresponga. V F

La mel es fa malb de seguida.

El gust de la mel s sempre el mateix.

La mel sols sutilitza a la cuina.

La mel s bona per a combatre els refredats.

Pensa un poc msSaps qu s lapicultura? Pensa un poc i explica-ho.

46


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL


La mel s un fluid dol i viscs produt per les abelles i daltres insectes apartir del nctar de les flors. El seu gust i color depn del tipus de flors deles quals sen recull el nctar.

La mel s el producte alimentari que ms temps es pot guardar sense fer-semalb. De fet, els arquelegs que van entrar a les pirmides dEgipte vantrobar-hi mel preservada en bon estat.

Es creu que els humans van comenar a collir la mel dels ruscs fa ms de10 000 anys, segons unes pintures trobades a la cova de lAranya, a Bi-corb (Valncia). Hipcrates, el pare de la medicina grega, la va fer servirper a guarir diverses afeccions de la pell, i per a alleujar el dolor en ge-

neral. Els egipcis la van fer servir per a tractar les cataractes, nafres, talls icremades. A lantiga Roma, els metges la usaven per a ajudar els pacientsa adormir-se. Tamb servia com a moneda de canvi.

Els usos primaris de la mel sn la cuina, la pastisseria, com a acompa-nyament del pa (com o torrat, generalment durant lesmorzar) o begudescom el te. Per tamb sutilitza per a guarir algunes malalties o afeccionsde la pell, en cremes i suavitzants i per a combatre els refredats: un tassde llet o una infusi calenta amb una cullerada de mel ns un bon remei.

Tipus de mel

Mel de flors: s la que produxen les abelles a partir del nctar de les flors.Pot ser dun sol tipus de flor (castanyer, roman, farigola, bruc, tarongero flor de taronger, tiller, accia, eucaliptus, etc.) o de diversos (mil flors).

Aquest tipus de mel s transparent i se solidifica amb el temps.

Mel de rosada o mel de bosc: s la que produxen les abelles a partir de lessecrecions dolces de pugons, cotxinilles i altres insectes xucladors de saba,normalment de pi, avet, alzina, surera, etc. Sol ser menys dola, de colorms fosc, se solidifica amb dificultat i pot tindre una olor i un gust especiatsi resinosos.

Adaptat de

La mel

X

X

A Menorca i Mallorca.

Est situada entre Ciutadella i el cap dArtrutx.

La mel s un fluid dol i viscs produtper les abelles i daltres insectes a partir del nctarde les flors.

Fa ms de 10000 anys.

Els egipcis i els romans.

Mel de flors i mel de rosada o de bosc.

La mel de flors s la que produxen les abelles a partir

del nctar de les flors. s transparent i se solidifica ambel temps.

Resposta oberta .

Pertany a la serra de Tramuntana.

Es descriu el poble de Sller.

Resposta oberta.

Lapicultura s lart de la cria dabelles a fi daprofitar-ne la

mel i la cera.

X

X

X

X


28/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



6666

GRUPOA

NAYA,

S.A.,


Materialfo

tocopiableautoritzat.

GRUPOA

NAYA,

S.A.,


Materialfo

tocopiableautoritzat.

48 49

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL5

1 Quina classe danimal sn els dofins?

2 Explica breument com s el dof.

3 Quantes dents tenen els dofins?

De 20 a 30 De 30 a 60 De 80 a 90

4 Relaciona el nom de cada aleta amb la seua caracterstica.

dorsal s la ms grossa

pectorals s punxeguda i de mida reduda

cabal sn ms amples que llargues

5 De qu salimenten els dofins?

6 Quines classes de dofins hi ha?

7 Quines amenaces patixen els dofins?

8

Per qu els dofins fluvials quasi han perdut el sentit de la vista?

Pensa un poc msQu es podria fer per a protegir els dofins?


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL


Els dofins

El dof s un mamfer aqutic, que fa uns 2 m de llargria. T el cos esvelten forma de fus.

El cap s menut i acaba en un musell en forma de bec. La mandbula t de80 a 90 dentetes. Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta enforma de cor. Al costat hi ha les obertures auriculars. Els dofins produxenuns sons caracterstics per a comunicar-se.

Tenen quatre aletes: la dorsal, que s punxeguda i de mida reduda, lespectorals, que sn ms amples que llargues, i laleta cabal, que s la msgrossa.

Els dofins salimenten bsicament de peixos.

Classes de dofins

Hi ha moltes classes de dofins, per segons el lloc on viuen els podem clas-sificar en: dofins marins i dofins fluvials.

Els dofins marins viuen dins la mar. Sn de color negre blavs per la partsuperior, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses. Viuen i cacen engrup. Les femelles noms tenen un dof cada dos o tres anys, perqu la lac-tncia de la cria dura dun any i mig a dos anys. A partir dels cinc o sis anysun dof es torna adult i pot crear la seua prpia famlia.

Les amenaces ms freqents que han de patir aquests animals dins el seu

medi sn: les xarxes dels pescadors, la contaminaci de les aiges costane-res i els trastorns acstics produts per embarcacions.

Els dofins fluvials sn de color ms clar que els ma-rins. Quasi han perdut el sentit dela vista i noms sncapaos de dife-renciar el dia de lanit. Aix s pel fangque hi ha a la desem-bocadura dels rius on viuen.

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



GRUPOA

NAYA,

S.A.,



50 51

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL6

1 Com se solen agrupar els instruments musicals?


En els instruments de corda el so es produx per la vibraciduna corda o ms.

Tots els instruments de corda tenen el mateix nombre de cordes.

El piano s un instrument de corda.

En els instruments de vent el so es produx per laire que insuflaqui el toca.

En una orquestra no hi ha instruments de percussi.

Les orquestres tenen entre 80 i 100 instruments.

3 Escriu el nom de tres instruments que conegues de cada classe.

De corda:

De vent:

De percussi:

4 Has anat mai a un concert? Quins instruments recordes haver escoltat?

5 Saps quines sn les notes de lescala musical? Escriu-ne el nom.

Pensa un poc msAl llarg de la histria hi ha hagut grans msics i compositors. En recordes cap? Escriu elnom i si recordes el ttol dalguna obra seua.


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL


Els instruments musicals

Els instruments musicals, que, com sabeu, sn objectes emprats per aproduir sons, poden agrupar-se seguint criteris diversos. Tanmateix, siens fixem en determinades caracterstiques fsiques, en la manera de fer-los sonar i en els mecanismes dobtenci dels sons, solen agrupar-se eninstruments de corda, de vent i de percussi. s la divisi ms tradicional,si b no lnica.

En els instruments de corda el so es produx per vibraci duna corda oms. El nombre de cordes varia segons linstrument. El viol, posem percas, en t quatre, la guitarra, generalment sis, i el piano, moltes ms.

En els instruments de vent la sonoritat sobt de la vibraci duna colum-

na daire insuflat per linstrumentista. La flauta, la trompeta i lorgue, perexemple, pertanyen a aquest grup.

Finalment, en els instruments de percussi la vibraci sonora sobt col-pint-los amb mans, martells, maces... Daquests instruments, en desta-quem la campana, el timbal, la pandereta, el triangle...

Els instruments i lorquestra

Les orquestres sn formades per instruments diversos, que han variat enmodalitat i nombre amb el pas del temps. Les orquestres actuals solen tin-dre duna huitantena a un centenar dinstruments, de vent, de percussii de corda, amb predomini daquests darrers.

Resposta oberta.

Solen agrupar-se en instruments de corda, de vent i de percussi.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Els dofins sn mamfers aqutics.

Fa uns 2 m de llargria. T el cosesvelt. El cap s menut i acaba en un musell en forma de bec.

Es podem clasificar en dofins marins i dofins fluvials.

Les xarxes dels pescadors, lacontaminaci de les aiges costaneres i els trastornsacstics produts per embarcacions.

A causa del fang que hi ha als rius on viuen.

Salimenten bsicament de peixos.

X

X

X

X

X

X

X


29/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



6767

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



GRUPOA

NAYA,

S.A.,



52 53

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL7

1 De quin dos tipus de plantes parla la lectura?

2 Marca les respostes correctes.

Les molses sn plantes molt menudes.

Les molses sn plantes molt grans.

Viuen per tot el mn en llocs on no hi ha molta humitat.

Viuen per tot el mn en llocs on hi ha molta humitat.

3 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar molses.

4 Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers danys?

5 Quants metres dalria podien arribar a tindre?

6 Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar falgueres.

7 Escriu el nom daltres plantes que tu conegues.

Pensa un poc msCreus que la pujada de temperatures a causa del canvi climtic pot afectar les plantes? Com?


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL


Les molses

Sn plantes molt menudes, mai no despassen els 10 centmetres dalturai algunes ni tan sols arriben als 10 millmetres. Viuen distribudes per totel mn en llocs on hi ha molta humitat: sobre el tronc dels arbres, a lesroques, a les teulades, a la vora de rius i rierols, i mai no es troben enaigua salada.

Les falgueres

Fa molts milers danys, la superfcie de la Terra estava coberta de bos-cos de falgueres que feien fins a 20 o 30 metres dalria. No hi haviaencara arbres com els actuals, i labsncia daltres plantes que els ferenla competncia o danimals que se les menjaren va permetre que, durantun temps, dominaren la terra ferma.

A poc a poc el clima de la Terra va canviar i hui les falgueres noms estroben a zones humides, boscos i rees tropicals.

Adaptat dEl mn vegetal.

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



GRUPOA

NAYA,

S.A.,



54 55

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL8

1 Feien falta els nmeros en els temps remots? Raona la resposta.

2 Quan va sorgir la necessitat dels nmeros? Per qu?

3 Com es comptaven, en un principi els animals?

4 Quina idea van tindre els sumeris?

5 Qu era la butla?

6 Com sho feien els inques per a comptar?

Pensa un poc msEscriu cinc o sis coses que fas habitualment i que no podries fer sense els nmeros.


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL


Des de quan se sap comptar?

En temps remots, quan els ssers humans encara recollectaven plantesi caaven animals, no feien falta els nmeros.

La necessitat daquests va sorgir quan van comenar a domesticar elbestiar i a conrear cereals. Per fer-ho era necessari saber quin dia delany era adequat per a la sembra o si a la nit tots els animals havientornat del prat.

Per aix comptaven la quantitat danimals amb el nombre de mossesque tallaven en un os o pal: una mossa per un animal, dues mosses pe r

dos, i aix successivament.Tamb recordaven certs dies de lany duna manera semblant, com enun calendari. Empraven cudols, petxines, palets o ossos per a compa-rar quantitats.

Els sumeris, a Orient, van tindre la idea de substituir els cudols perboletes dargila que feien de rebut. Les guardaven dins dun recipientdargila, la butla, i les marcaven amb el segell de lamo.

Quan els pastors tornaven amb els ramats, lamo podia controlar sifaltava algun animal en trencar la butla i comptar les boletes. Els su-meris va ser un dels primers pobles que va desenvolupar lescripturai les xifres.

Els inques, un poble sud-americ, no sabien llegir ni escriure. Aix noobstant, podien determinar amb precisi quants habitants tenia el seupoble, quanta dacsa o quantes crelles collien, quantes llames tenieni moltes altres coses. Per fer-ho utilitzaven els quipu, uns cordons nuatsde molts colors. Els nusos representaven els nmeros i els colors delscordons tenien un altre significat determinat.

Descobrim els nmeros. Elfos edicions.

La lectura parla de les molses i les falgueres.

Al tronc dels arbres, a les roques, a les teulades, vora rius.

Podien arribar a tindre fins a 20 o 30 metres dalria.

Boscos de falgueres.

Les falgueres es troben a zones humides, boscos i rees tropicals.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Mitjanant els quipu, uns cordons nuats de molts colors.

La butla era el recipient en qu tancaven les boletesdargila.

Fer boletes dargila per cada animal que tenien .

Fent mosses en un pal o en un os.

En el moment en qu van comenar a domesticar elbestiar i a conrear la terra.

No feien falta perqu els humans encara no posseen res quehagueren de comptar: no tenien animals propis, ni terres.

Resposta model . Anar al quiosc a comprar llepolies, saber lhoraque s, comptar els dies que falten per a una data determinada,

comptar diners, saber el que pesem i fem dalada, etc.

X

X


30/31

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



6868

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



GRUPOA

NAYA,

S.A.,



56 57

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL9LLENGUAComprensi lectora 9

Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL


Les flors

Totes les plantes necessiten llum per a crixer, per els boscos solen serombrvols. Qu fan, doncs, les flors del bosc per a sobreviure?

Als boscos on els arbres perden les fulles a la ta rdor, moltes plantescreixen i florixen abans que els arbres traguen les fulles de nou a laprimavera. Les plantes recullen aix tota la llum que poden abans queels arbres els la tapen. En uns altres casos, com als boscos tropicals,hi ha unes espcies dorqudies que no viuen a terra, sin que viuenenfilades a les branques i als troncs dels arbres. Aquestes flors no fancap mal als arbres i en canvi com ms amunt estan ms llum reben.

Si passeges pel camp encara pots trobar flors silvestres a les voresdels camins, als marges dels camps i als espadats o els pendents. Elsherbassars normalment estan plens de flors silvestres. Lhome, ambls prolongat de tractors i dherbicides, ha fet desaparixer moltesdaquestes flors i ha convertit els herbassars en pastures. Aix i tot, hiha plantes de prat, com ara la milfulles, molt resistents que poden so-breviure encara que les haja tallades una mquina de segar i tambpoden crixer al marge de les carreteres.

Adaptat de Flors. David Burnie. Ed. Crulla.

1 Segons el text, qu fan les plantes del bosc per sobreviure? Marca la resposta cor-recta.

Traure moltes flors alhora.

Sobreviure desprs de ser tallades per una segadora.

Florir abans que els arbres traguen les fulles.

Fer olor perqu acudisquen els insectes.

2 Com obtenen llum algunes espcies dorqudies als boscos tropicals?

3 Relaciona aquestes frases segons que pertanyen al primer pargraf o al segon.

Algunes florixen abans que els arbres traguen les fulles.

Lhome ha transformat els herbassars en pastures.

Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les pastures.

Altres viuen enfilades als arbres.

Pel camp hi ha moltes flors silvestres.

4 Quines daquestes caracterstiques t la planta milfulles? Marca-les.

Viu enfilada als arbres.

s una planta de prat molt resistent.

Florix abans que els arbres traguen fulles.

Pot sobreviure encara que lhaja tallada una segadora.

Pot crixer al marge de les carreteres.Viu en boscos ombrvols.

Pensa un poc msTeniu plantes a casa? Com les cuideu?

1r pargraf

2n pargraf

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



GRUPOA

NAYA,

S.A.,



58 59

Nom i cognoms: ............. ............. ............. .............. ............. ............. ............. ............. ............. ....

CL10LLENGUAComprensi lectora 10

Nom i cognoms: ............ ............. ............. ............. ............. ............. .............. ............. ............. ....

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CL


El foc

Abans de conixer el foc, els ssers humans eren com animals.Cada mat buscaven aliment per a ells i per als membres de lacomunitat. Per quan el sol samagava noms tenien lopci detornar a dormir.

Els humans descobriren el foc en la natura. Al principi recollienles brases que quedaven desprs dels incendis naturals o lacaiguda de rajos. Per el problema ms gran era mantindre elfoc encs.

Uns dels primers mtodes per aconseguir e l foc va ser la rotaci

duna punta de pal sobre una fusta seca.El foc va suposar canvis molt importants en la vida dels nostresavantpassats:

La cocci dels aliments va significar un aven important per-qu permetia fer digeribles algunes parts dels animalsque caaven.

El manteniment de les fogueres els proporciona-va calo r a linterior de les coves en els fredshiverns.

Tamb es va convertir en un mecanisme deprotecci contra els animals perillosos.

El manteniment duna foguera encesava significar tindre llum. Artificial-ment, els humans havien allargat laduraci del dia i aix va permetreles relacions socials entre els mem-bres de la comunitat. El foc va facili-tar les primeres converses i lintercanvi dexperincies.

1 Segons el text, qu feien els humans abans de conixer el foc? Marca la respostacorrecta.

Buscar aliment i dormir.

Buscar aliment i parlar.

Buscar animals perillosos.

2 Al principi, com aconseguien foc els humans?

3 Explica com van aconseguir foc els humans per si mateixos.


Amb el foc es cremaven els aliments.

Amb el foc es van poder coure els aliments.

El foc va proporcionar fred a linterior de les coves.

El foc va servir perqu els animals localitzaren els humans.

El foc va servir de protecci contra els animals perillosos.

El foc va facilitar les primeres converses.

Pensa un poc msQuin dels avenos pel descobriment del foc consideres que s ms important per a lsserhum? Raona la resposta.

Resposta oberta.

Al principi recollien les brases que quedaven desprs delsincendis naturals o la caiguda de rajos.

Uns dels primers mtodes per aconseguir el foc va ser larotaci duna punta de pal sobre una fusta seca.

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

Viuen enfilades a les branques i als troncs dels arbres.

Resposta oberta.


31/31

POA

NAYA,

S.A.,



GRUPOA

NAYA,

S.A.,



GRUPOA

NAYA,

S.A.,



60 61

1 En quins daquests pasos viuen els ssos polars?

Colmbia Holanda

Canad Rssia

Camerun Alemania

Dinamarca Noruega

2 Per qu, segons els cientfics, el culpable que cada vegada hi haja menys ssos polars

s lescalfament del planeta?

3 Qu produx lescalfament?

4 Quin s, segons el text, el pas que ms contamina?

5 Quin s laliment principal dels ssos polars?

6 Marca la resposta correcta.

Els ssos han desaparegut de molts llocs on eren habituals per qu...

a mesura que es desf el gel tenen menys espai on trobar menjar.

han preferit marxar dall perqu feia massa fred.

Pensa un poc msExplica quins altres efectes pot tindre que el gel dels pols es desfaa.


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CLNom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL11


Ls polar en perill dextinci

Els ssos polars sn lespcie ms gran ds, i, com el seu nom indica,noms viuen per sobre del Cercle Polar rtic, en pasos com el Canad,Noruega i Rssia o a Grenlndia (Dinamarca). Els ltims estudis demos-tren que cada vegada nhi ha menys: en deu anys, el nombre sha redutun 14%, o siga que, si fa deu anys hi havia, per exemple, cent ssospolars, ara nhi ha huitanta-sis.

Segons els cientfics, el culpable daix s lescalfament del planeta, quefa que el gel de lrtic sestiga desfent. Aquest escalfament est provocatper la contaminaci que causen els cotxes, els camions o algunes fbri-ques. I els Estats Units sn el pas que ms contamina. Per aix, Greenpe-ace, el Centre per a la Diversitat Bio lgica i lAssociaci de Defensa delsRecursos Naturals volen que els ssos polars, a ms destar inclosos en lallista danimals en perill dextinci, figuren tamb com animals amena-ats pels Estats Units.

Un estudi de la NASA i la Universitat de Colorado ha demostrat que lacapa de gel de lrtic ha disminut un 20% des de lany 1979. Els estudis,fets per ms de tres-cents cientfics americans, preveuen que les tempe-ratures en aquella part del planeta poden pujar tant que a final daquestsegle shaur desfet tot el gel de lrtic.

Els ssos polars necessiten el gel per a caar. A mesura que es desf,tenen menys espais on trobar menjar, i per aix ja han anat desaparei-

xent de molts llocs on abans eren habituals, com la badia de Hudson,al Canad. El seu aliment principal sn les foques, que tamb viuen enaquest mateix hbitat.

En general, per, tots podem ajudar perqu hi haja menys contaminaci,ja que a aquest ritme els ssos polars es poden extingir i aleshores potsernoms els podrem veure als zoos.

Adaptat de

GRUPOA

NAYA,

S.A.,



GRUPOA

NAYA,

S.A.,



1 Explica qu s un mapa.

2 Quina forma t el nostre planeta? Quina forma tenen els mapes?

3 Relaciona cada tipus de mapa amb all que shi representa.

Mapamundi un continent

Climtic les activitats econmiques dun lloc

Continental la totalitat de la Terra

Econmic els climes de la Terra o dun lloc concret

4 Quin altre nom reben els mapamundis?

5 Anota el tipus de mapa que faries servir per a representar el que sindica en cada cas.

Les llenges que es parlen a lEstat espanyol.

Les carreteres de la Comunitat Valenciana.

Pensa un poc msQuina diferncia creus que hi ha en la manera en qu es realitzaven els mapes fsics enlantiguitat i la manera en qu es fan actualment?


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: .................................................................

CLNom i cognoms: ..........................................................................................................................

CL12


Els mapes

Un mapa s una representaci grfica de la superfcie de la Terra, sigade tota o duna part. Normalment es fa sobre una superfcie plana, mal-grat que el nostre planeta t una forma quasi esfrica.

Quins tipus de mapa hi ha?

De mapes nhi ha de molts tipus, i nemprarem uns o altres segons allque hi vulguem representar.

Planisferis o mapamundis, que representen la totalitat de la Terra. Mapes continentals, on shi representa un continent.

Mapes estatals, que representen un estat.

Mapes topogrfics, que representen comarques o una part daquestes. Mapes a gran escala, que servixen per representar rees metropolita-nes o urbanes, municipis, barris.

Segons el tema dels mapes podem distingir entre daltres: Mapes fsics, que representen els accidents geogrfics principals

(muntanyes, rius, llacs...).

Mapes climtics, on es poden veure els diferents climes de la Ter ra odalguna part concreta.

Mapes botnics, amb la vegetaci dun lloc. Mapes geolgics, que presenten els tipus de roques i lpoca de for-

maci.

Mapes edafolgics, amb els diversos tipus de sls. Mapes econmics, on podem trobar les activitats econmiques dun

territori. Mapes de comunicacions, que indiquen les carreteres, les autopistes,

els ferrocarrils...

Mapes de poblaci, que indiquen la densitat de poblaci. Mapes lingstics, que representen les llenges parlades en un t erritori.

Adaptat de

Resposta model. A ms del fet que molts animals es queda-rien sense llocs per viure i sense alimentaci, augmentaria elnivell del mar i, per tant, hi hauria zones del planeta, quesinundarien o se submergirien.

Perqu fa que en augmentar la temperatura es desfaa elgel del Cercle Polar rtic .

Els Estats Units.

Les foques, amb lesquals compartixen el territori.

La contaminaci que causen els cotxes,els camions o algunes fbriques.

Un mapa s una representaci grfica de la superfcie dela Terra, siga de tota o duna part.

El nostre planeta t una forma quasi esfrica, per esrepresenta en els mapes en una superfcie plana.

Mapa lingstic.

Planisferis.

Mapa de comunicacions.

En lantiguitat calia recrrer una zona per anar dibuixant-neel relleu. Actualment es poden fer des de la distncia grcies a

l i t i l tl lit

X X

X

X

X

Comprensió Lectora 4-5

Documents

Transcript of Comprensió Lectora 4-5