1. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE....................... ............1 2. MARC TEÒRIC DEL QUE PARTIM...................... ..........5 2.1 Procés d’ensenyament i aprenentatge que integri el pensar, el fer i el comunicar. ...................7 2.2 Potenciar l’autoavaluació, l’autoregulació i la coregulació dels aprenentatges........ .................9 3. CONCEPTES QUE TENIM EN COMPTE A L’HORA DE FER LA PROGRAMACIÓ DEL PROJECTE...........10 3.1 Competències que es desenvolupen en els nens i les nenes quan es desenvolupa dit projecte.................................. ..................................12 3.1.1 Les competències comunicatives...... ..........13 3.1.1.1 Competència lingüística i audiovisual ............................................................14 3.1.1.2 Competència artística i c ultural........14 3.1.2 Les competències metodològiques...... ........14 3.1.2.1 Tractament de la informaci ó i competència digital... ..........................14 3.1.2.2 Competència matemàtica.... ...............15

3.1.2.3 Competència d’aprendre a apr endre ..............................................................16 3.1.3 Competència personal.................... ..................17 3.1.3.1 Competència d’autonomia i ini ciativa personal................. .................................17 3.2 Programació general del projecte............... ............18 3.2.1 Desenvolupament de les activitats programades......................... ............................24 3.2.1.1 Activitats d’exploració..... .....................24 3.2.1.2 Activitats de nous punts de vista........25 3.2.1.3 Activitats de síntesis i est ructuració...26 3.2.1.4 Activitats de generalització i aplicació ................................................................27 4 VALORACIÓ I CONCLUSIONS DE L’EXPERIÈNCIA..28 5 IMATGES DE LA REALITZACIÓ DEL PROJECTE .....29 6 LES NOTICIES REDACTADES PELS INFANTS..........46

1. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE A la nostra classe habitualment treballem per projectes que parteixen de temes que interessen als infants i del seu entorn més immediat, que per desenvolupar-los, donada la seva interdisciplinarietat, precisen de diverses àrees del currículum. Es pretén que l’alumnat construeixi els seus coneixements a partir de la regulació en interacció, tot servint-se del llenguatge com a eina de comunicació. Compartint i relacionant coneixements, experiències, vivències i sensacions poden donar resposta als seus dubtes i interesso. Comprenen i donen sentit quan contrasten el que pensen amb les idees dels altres, quan parlen i s’escolten, quan discrepen i són capaços de canviar les seves propostes per altres més evolucionades. La participació dels infants en aquestes activitats conjuntes, els genera una comprensió que després interioritzen en forma de coneixements i actituds individuals. En tots els projectes que realitzem intentem incorporar les noves tecnologies i la comunicació audiovisual en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Quan busquem informació, quan comuniquem i compartim les nostres idees, quan volem plasmar fets, fenòmens i situacions viscudes, quan expliquem les nostres idees i experiències, quan volem observar, percebre i analitzar millor detalls d’objectes, d’éssers...

S’utilitzen diferents fonts, materials i mitjans en el procés d’ensenyament aprenentatge:

- Instruments, eines o materials diversos, tant els d’us quotidià com els específics de l’aula, de l’aula de ciències, de l’aula d’audiovisuals i de informàtica.

- Es potencia la utilització de les TAC per obtenir informació, observar, experimentar i com a mitjà de comunicació del que sabem i van aprenen.

- Diferents fonts d’informació; els sabers dels propis infants, del professorat, la relació amb l’entorn, llibres, pàgines web,...

Acostumats a utilitzar els diferents llenguatges comunicatius per fer els nostres descobriments i aprenentatges, en una de les converses habituals que es produeix a la nostra aula va sorgir la idea d’explicar el que fem a l’escola a les famílies i als companys i companyes d’altres classes. Així va néixer la idea de treballar els mitjans de comunicació i realitzar un diari i un telenotícies, fet que ens va portar a plantejar-nos moltes preguntes i potenciar-nos l’interès per respondre la pregunta plantejada: Com podem comunicar les nostres notícies? Les preguntes que es van anar plantejant les podíem respondre analitzant, parlant, buscant informació i experimentant amb diferents mitjans de comunicació i utilitzant diferents llenguatges d’expressió. -1-

Busquem informació a la web

Escrivim els nostres treballs a l’ordinador i adjuntem les fotografies que hem fet nosaltres mateixos per integra-ho al diari de classe i/o bloc. -2-

Comuniquem els nostres coneixements utilitzant diferents mitjans de comunicació.

Aprenem a utilitzar la càmera de fotos i la de vídeo. -3-

Gravem el conte que hem explicat a l’hora del conte

Observem en objectes en tot detall utilitzant la lupa binocular i gravant les nostres observacions en la càmera mòtic. -4-

2. MARC TEÒRIC DEL QUE PARTIM A l’hora de planificar i desenvolupar el projecte que presentem, partim de la idea de que el model d’educació actual no pot seguir com el de fa segles, ha de donar resposta a les noves necessitats socials. Per aquest motiu plantegem la metodologia de projectes com una alternativa a la utilització exclusiva del llibre de text. Tots sabem que actualment la informació està a l’abast de tothom, per tant no té sentit que l’escola únicament la faci memoritzar. Creiem que hem d’ajudar a que els infants comprenguin els conceptes, els models i les teories que exigeixen una activitat mental superior. D’aquesta manera els ajudem a construir idees, models mentals i teories contrastades que els hi ha de permetre buscar, seleccionar i utilitzar la informació que hi ha en els diferents mitjans per interpretar-la i poder intervenir en la seva realitat. En aquests últims segles, la ciència i la tecnologia han avançat a un ritme sense precedents i les relacions entre les persones i l’entorn també han canviat però ens trobem que l’escola segueix ensenyant com abans sense tenir present aquests fets. Amb els projectes pretenen incorporar aquests canvis en el procés d’ensenyament i aprenentatge i canviar la manera de relacionar-se i interactuar els diferents membres del grup classe. Partint d’aquesta realitat, cal ajudar a desenvolupar en els nostres infants habilitats que els permeti desenvolupar-se en la vida quotidiana i adaptar-se als canvis emergents per poder relacionar-se amb les persones que l’envolten, amb el seu entorn i intervenir-hi coherentment. L’educació que hem de donar als nostres infants ha d’evolucionar en funció de les demandes de la nostra societat. Si volem educar per una societat cada vegada més complexa hem d’educar als infants perquè adquireixen competències i habilitats individuals i socials per poder actuar i fer front a les noves situacions des de una posició crítica i constructiva. Segons Àngel I. Pérez Gómez (2008) s’ha d’establir un aprenentatge actiu de coneixement útil. Això significa un canvi en la manera de concebre el currículum, en els processos d’ensenyament aprenentatge, l’avaluació, l’organització dels contextos escolars i la pròpia funció docent. A l’hora de planificar i portar a la pràctica els nostres projectes intentem introduir els canvis mencionats i partim també dels diferents marcs teòrics que exposem. En primer lloc tenim en compte el Decret 142/2007, del 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària a Catalunya i el document de la OCDE “Pisa 2006” Marc d’ avaluació http://www.oecd.org, que recullen la necessitat educativa d’ensenyar en funció de competències i capacitats. En el 2002, Eurydice ja ens defineix les competències com la “capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència,...” A partir d’aquesta definició treballar per competències comporta: -5-

• La integració de coneixements en la resolució de problemes des de la seva complexitat.

• Funcionalitat del coneixement; aplicació a situacions socialment rellevants i imprevisibles.

• Autonomia de l’alumnat per aprendre i per actuar eficaçment. • Utilitzar les noves tecnologies per incorporar en el currículum l’educació

en comunicació audiovisual. A l’hora de planificar els projectes partim de les reflexions que fem sobre el currículum de l’educació primària. Tenim en compte el conjunt de competències i capacitats bàsiques, objectius, continguts , mètodes pedagògics i criteris d’avaluació. Planifiquem amb l’objectiu de que els infants adquireixin les competències i tinguin la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment, tenint en compte la dimensió social de cada situació. Intentem que els projectes que sorgeixen o proposem:

• Donin resposta a la curiositat i interessos dels alumnes. • L’aprenentatge estigui contextualitzat i es treballi des de la complexitat

dels fets i fenòmens. • Prioritzi el context per construir el contingut; partir de la vida per a educar

per a la vida. • Ajudi a comprendre els fenòmens de l’entorn i a relacionar-los amb la

seva experiència. • Afavoreixi habilitats cognitivo-lingüístiques que potenciïn la construcció

d’aprenentatge. • Ajudi a evolucionar els models mentals dels infants per tal de que

s’apropin als models escolars. • Desenvolupi capacitats i competències. • Afavoreixi l’aprenentatge a partir de la interacció amb els altres, és a dir

s’aprengui amb els altres. • El professorat intervingui plantejant activitats i preguntes per impulsar

l’aprenentatge de l’alumnat més que limitar-se només a donar explicacions.

• Potenciï el pensar, fer o experimentar i comunicar per esdevenir un procediment metacognitiu habitual per a la construcció dels propis aprenentatges.

• Ensenyi a mirar el món des de diferents perspectives i pensar-hi. • Afavoreixi un ensenyament i un aprenentatge reflexius i no només

descriptius. • Possibiliti prendre decisions de com actuar coherentment en situacions

de la vida quotidiana. • Utilitzin les noves tecnologies per obtenir informació i com a mitjà de

comunicació de les pròpies idees. • Potenciï l’autoavaluació, l’autoregulació i la coavaluació en tot el procés

d’ensenyament aprenentatge. -6-

2.1. PROCÉS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE QUE

INTEGRI EL PENSAR, EL FER I EL COMUNICAR

Considerem l’aprenentatge com un procés on s’integra el pensar, el fer o manipular i el comunicar. No s’aprenen els conceptes per una simple transmissió d’informació sinó per la construcció del coneixement que es fa amb la interacció amb els fets i fenòmens, amb la interrelació amb els altres i amb un procés de regulació dels propis aprenentatges. A l’hora de realitzar les activitats d’ensenyament i aprenentatge, partim d’activitats on l’alumnat ha de reflexionar, imaginar, relacionar, comparar, fer prediccions, comprovar, observar, manipular, experimentar, mesurar, expressar les seves idees, comparar-les amb les dels altres, discutir-les, abstreure conclusions, avaluar i regular el propi procés d’aprenentatge i comunicar en diferents llenguatges els coneixements, procediments, valors i sentiments. En diferents moments de la realització del projecte es potencia que els infants puguin expressar i contrarestar els diferents esquemes conceptuals que hi ha en el grup per poder enriquir-se’n. La comunicació té un paper fonamental en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Partim de diferents formes de comunicació: la verbal, corporal o gestual, gràfica, audiovisual, maquetes,... Quan realitzem els projectes amb els infants, donem molta importància a la conversa i a les preguntes que es formulen a la mainada per ajudar-los a reconstruir nous aprenentatges interactuant amb els companys i companyes i amb el professorat. -7-

PENSAR

MANIPULAR COMUNICAR

Observar, identificar, classificar,

experimentar...

Parlar, dibuixar, gesticular, elaborar

maquetes, escriure...

Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular

REGULAR ELS PROPIS APRENENTAGES

APRENDRE EN INTERACCI ī

També ens plantegem que els infants utilitzin diferents formes de mirar els fets i situacions que viuen, per aquest motiu els plantegem preguntes i activitats per potenciar les diferents maneres de mirar. Intentem que mirin els fenòmens, objectes i éssers que els envolten analitzant: les diversitat i regularitats que presenten, els canvis i la seva conservació, com és el dins i el fora , els analitzem en l’escala del macro i del micro, la seva continuïtat o discretització, el seu passat, el present i quin serà el seu futur, com són aquí i com són en un altre lloc, la linealitat o la multicausalitat del fet o el fenomen i analitzem la seva estructura i les seves parts. En el marc d’un currículum definit per competències, creiem que una bona metodologia de projectes esdevé un recurs de primer ordre tal com defensen Perrenoud i Fernàndez (2007). Hi ha diferents maneres de concebre què s’entén per un projecte com a metodologia d’ensenyament. Nosaltres partim d’una proposta creativa que parteix del diàleg social i la indagació incloent les idees expressades en aquest marc teòric. Els projectes sorgeixen com actuacions ( en aquest projecte realitzar un diari de classe i un telenotícies per explicar a les famílies i a les altres classes el que fem a l’escola) o problemes a resoldre per ajudar als infants a fer-se preguntes i prediccions per poder-les investigar i treure conclusions que comportin repensar actuacions entorn a aspectes ambientals, de salut, tecnològics i de ciutadania. Una vegada ha sorgit el projecte, l’analitzem i el planifiquem en funció de les competències com a marc de referència per seleccionar els continguts de coneixements, procediments, actituds i valors. També en funció de les idees inicials dels infants per tal de fer-les evolucionar cap a les idees claus dels models escolars. Els objectius i competències es comparteixen amb el grup però es van modificant en funció de l’evolució d’aquestes idees, dels interessos dels infants i dels fets inesperats que es produeixen fruit de la complexitat dels fenòmens d’estudi. En la programació presentada, les activitats d’ensenyament i aprenentatge s’han programat plantejant activitats: d’ exploració d’idees prèvies, d’introducció de nous continguts, d’estructuració de coneixements i de la seva aplicació. -8-

2.2. POTENCIAR L’AUTOAVALUACIÓ, L’AUTOREGULACIÓ I L A

COREGULACIÓ DELS APRENENTATGES

L’avaluació no es pot considerar com una part diferenciada del procés d’ensenyament i aprenentatge sinó que està inserida en cadascun dels moments d’aquest procés. No és una tasca que fa exclusivament el professorat sinó que també l’alumnat avalua contínuament. En el projecte a més de l’avaluació que fa el professorat es potencia que els infants avaluïn les seves pròpies produccions, coneixements, procediments, valors i actituds segons a uns criteris que prèviament s’han negociat o establert en diferents moments del seu procés d’aprenentatge. Es creen situacions a l’aula perquè l’alumnat pugui autoavaluar-se. També intentem, tal com diu Neus Sanmartí (2008), ajudar als infants a autoregular el seu propi aprenentatge per ajudar-los a construir-se un sistema personal per aprendre, i anar-lo millorant amb la finalitat de ser cada vegada més autònoms en la seva formació. En algunes de les activitats que plantegem cal que l’alumnat es co-avaluï. Consisteix en una avaluació recíproca entre els infants on prèviament s’han negociat els criteris d’avaluació amb el grup classe. -9-

3. CONCEPTES QUE TENIM EN COMPTE PER FER LA PROGRAMACIÓ DEL PROJECTE

A l’hora de fer la planificació del projecte, partim de les competències com a marc de referència per seleccionar uns continguts útils i pràctics que els ajudin a “ utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers” El tema escollit és treballa en tota la seva profunditat i el temps de durada és de més o menys d’un trimestre. La planificació inicial que s’ha fet del projecte, es va modificant en funció de les necessitats, interessos, idees inicials del grup, i en funció al seu ritme de desenvolupament i aprenentatge. Creiem en un currículum flexible i dinàmic que en qualsevol moment pot afegir o treure propostes de contingut, problemes, informacions, activitats, per tant, la programació que presentem és la planificació inicial modificada, tal com s’han anat desenvolupant i creant amb el grup classe. Pensem que la qualitat de l’aprenentatge depèn del context i dels mediadors didàctics que oferim a la mainada, per aquest motiu, quan comencem un projecte o activitat creem un escenari per compartir amb l’alumnat les expectatives, objectius, criteris del procés d’ensenyament i d’aprenentatge i d’avaluació. Entre tots es produeix un intercanvi d’idees, punts de vista i establim unes normes de funcionament per poder tirar endavant el projecte que tenim en comú. La nostra finalitat és que la mainada comparteixi les mateixes idees sobre el què volem aconseguir amb la realització de les activitats, i se’n senti part integrant. Partim de la importància dels models, idees i esquemes de pensament com a instruments operatius per ajudar-los a entendre la vida i el seu entorn. Les dades i les informacions que es van recollint s’han d’integrar en models d’interpretació, històries, explicacions, maquetes, dibuixos perquè adquireixin vida i els promogui o estimuli interès i creativitat per anar avançant. Quan comencem un projecte intervenim a partir de preguntes adequades més que amb explicacions per fer emergir les idees dels infants en relació amb el fet o fenomen que volem tractar Durant tot el procés treballem a partir d’elles per fer-les evolucionar cap a models més complexos. La nostra intervenció consisteix en acompanyar-los en tot aquest procés de construcció d’aprenentatge. En aquest aspecte, pren un paper molt important el com es formulen les preguntes. Una formulació oberta, que encamina la resposta però no la dóna, que els faci pensar i ofereix models de com avançar en el raonament de les seves idees. Nosaltres, com educadors, mitjançant les preguntes fem l’acompanyament i donem models perquè més endavant puguin fer sols les preguntes i guanyin autonomia en l’adquisició de coneixements i puguin resoldre els imprevistos que els hi aniran sorgint. A més, si posem els infants en contacte amb diferents éssers, objectes i fenòmens de la realitat, estem estimulant a que relacionin les seves idees -10-

inicials amb la nova situació i se’ls generin nous estímuls, preguntes i interrogants que els convida a fer noves observacions i experimentacions. Les activitats que poden estar proposades per nosaltres o sorgides del grup sobre situacions i contextos reals, fa necessari analitzar, comprendre, valorar i millorar l’actuació en la vida quotidiana. La participació dels infants en aquest procés d’aprenentatge implica una interacció social amb els altres per avançar junts dins de la comunitat d’aprenentatge. En un primer moment - en la conversa inicial- els infants fan una immersió en vivència vers l’objecte o fenomen tot intercanviant coneixements, valors, sentiments, que progressivament els porta a analitzar, discriminar, formalitzar i plantejar preguntes i argumentacions. Les preguntes que fa el professorat, quan la mainada fa les seves observacions i experimentacions, persegueixen estimular i mobilitzar les idees dels infants per treballar amb elles i ajudar a que evolucionin cap als models escolars. En tot el desenvolupament del projecte es fan viure experiències socials de l’ús de l’expressió, en tots els seus àmbits, per tal que els ajudin a construir junts els seus coneixements. Això vol dir que no només potenciem el llenguatge oral amb les converses, sinó que utilitzem altres formes d’expressió con el text escrit, els dibuixos, les maquetes i les representacions corporals. També les noves tecnologies adequades a l’edat dels nens i les nenes per potenciar el llenguatge audiovisual. Aquestes formes de representació els permeten comunicar les seves idees, contrastar-les, argumentar-les i en definitiva ser el protagonista del seu propi aprenentatge, tot actuant amb interacció amb els altres, amb la mestra i amb el seu entorn. Això provoca que els nens i les nenes hagin de conviure amb idees diferents i a vegades canviar les seves. Es promou la metacognició com a mitjà per desenvolupar la capacitat d’autonomia i l’autoavaluació i autoregulació del propi aprenentatge. Intentem que desenvolupin les seves pròpies formes de veure les situacions i els problemes. Hem d’ajudar a que els infants assumeixin la responsabilitat del seu aprenentatge i en siguin conscients. Sols així podran avançar en el seu propi procés de construcció. Han de ser conscients del que saben i el que no i conèixer les seves estratègies d’aprenentatge . L’autoregulació implica que prenguin decisions sobre el que han de fer i que modifiquin les seves actuacions. Creiem que l’aprenentatge progressa quan l’alumnat compren el procés d’aprendre i sap el que coneix, com ho coneix i el que li fa falta o en té mancances. Potenciem la pluralitat i flexibilitat didàctica per atendre la diversitat de persones, cultures, situacions i àmbits de coneixement. Per aquest motiu es desenvolupen diferents formes de treballar i és tenen en compte les intel·ligències múltiples fet que propicia que cada individu hi trobi el seu lloc. També utilitzem diferents tipus d’agrupaments a l’hora de fer les activitats a l’aula: treball individual, cooperatiu en parelles, grup petit, gran o mig grup d’aula, segons siguin les característiques de l’activitat -11-

3.1. COMPETÈNCIES QUE ES DESENVOLUPEN EN ELS NENS I LES NENES AL REALITZAR DIT PROJECTE La competència centrada en conviure i habitar el món ens parla, per una banda, de la importància d’aprendre a conviure i, per l’altra, d’aprendre a habitar el món. Per aprendre a conviure cal tenir en compte l’enriquiment de les relacions socials i el de les manifestacions i produccions culturals. Aprendre a habitar el món implica que l’alumne comprengui l’entorn, interactuï amb ell, es comprometi en la seva millora i es conscienciï amb el fet que pertany a un grup i, per tant, ha de respectar unes normes de convivència. L’objectiu és formar als alumnes perquè siguin ciutadans actius en la societat actual. Es requereix que el nen tingui un conjunt de coneixements del medi natural i social que l’ajudaran a desenvolupar-se en el món i que l’escola li plantegi problemes que es trobarà en la seva vida quotidiana. Es pot treballar aquesta competència mitjançant el treball en equip, l’ús del diàleg en la resolució de conflictes i el respecte per la diversitat; factors que fomenten la cohesió social i una actitud responsable i participativa. En el projecte ho tenim en compte perquè fomentem el treball en grup i el coneixement dels mitjans d'informació de la societat en què viuen. Volem que entenguin les diferents formes de comunicació que hi ha en el món on viuen, i les capacitats de comunicació que ells tenen i a la vegada siguin crítics davant de les informacions que reben i tinguin la capacitat de plantejar preguntes i estratègies per resoldre els seus dubtes i interesos. Per assolir les competències bàsiques, els processos d'ensenyament i aprenentatge han de desenvolupar-se seguint els quatre eixos següents: 1. Aprendre a ser i actuar de manera autònoma

L’objectiu d’aquest eix és que cadascú construeixi o desenvolupi la seva manera de ser davant les diferents situacions. Per poder ser i actuar de forma autònoma l’alumne/a necessita, entre d’altres coses, treballar l’autoconeixement, la regulació de les emocions, el pensament crític i els hàbits responsables. En aquest projecte els/les alumnes hauran de treballar en grup, respectant i enriquint-se de la diferència, aportant alguna cosa individual al treball grupal. Hauran de ser crítics i responsables, perquè hauran de crear notícies de manera autònoma. En tot moment es treballarà el control d'emocions, per crear un bon ambient de treball i afavorir les relacions entre ells a partir de la unió en el fet de dur a terme un projecte en comú.

2. Aprendre a pensar i comunicar

Aprendre a pensar i comunicar per afavorir l’aprenentatge significatiu de les informacions i la construcció de coneixements cada vegada més complexos. -12-

És la comunicació d'informació, sentiments i coneixements de diferents fonts, a través de molts tipus de llenguatges, treballant de manera cooperativa i esdevenint conscients dels propis aprenentatges. Els alumnes han d'aprendre a construir un pensament propi, consolidat en bases fonamentades i enriquit per les opinions dels altres. Hem de posar-los a l’abast els mitjans de comunicació i els seus codis perquè puguin desxifrar la informació que reben, i utilitzar-la per formar els seus pensaments.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

És necessari que l’alumne/a utilitzi els seus coneixements per interpretar la realitat, mantenint un diàleg i participant en els processos de millora del seu entorn. És important explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis. També ho és crear projectes, que és el que nosaltres farem per motivar-los a tenir iniciativa per crear quelcom original i del que es puguin sentir orgullosos.

4. Aprendre a conviure i habitar el món

Els alumnes han de ser ciutadans actius en la societat on viuen, han de ser conscients que hi viuen en grup i que en formen part. Han d’entendre que els seus actes repercuteixen en la resta de persones. Per això, volem que els alumnes creguin en el valor de la sinceritat i l’honestedat, que aprenguin a comunicar i a conèixer la realitat tal com és, sense caure en l'engany. Han d'aprendre a analitzar la informació que reben i a ser objectius.

Aquest projecte a més de potenciar les competències de l’àrea principal “Coneixement del medi natural, social i cultural”, potencien aquestes altres competències:

3.1.1. LES COMPETÈNCIES COMUNICATIVES:

3.1.1.1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL. En el projecte presentat, els infants van construint els seus coneixements en interacció amb els altres. Expressen i comuniquen les seves idees respecte al fet o fenomen que treballen al resta de grup i es crea una interacció entre ells que ajuda a desenvolupar les idees inicials cap a les idees claus dels models escolars. El professorat fa preguntes productives i significatives durant aquest procés de construcció d’aprenentatge, amb la finalitat de que la mainada aprenguin i arribin també a formular bones preguntes i entre tots crear una comunitat d’aprenentatge. -13-

Aquesta interacció oral, és a dir conversa, implica que han de saber expressar-se, conversar, dialogar, formular propostes, negociar, prendre decisions, escoltar, acceptar les idees dels altres, respectar el torn de paraula, estar atent, seguir el fil del discurs i comprendre el que s’està dient. A més de comunicar-se oralment, expressen els seus coneixements, emocions i sentiments, mitjançant el llenguatge escrit, els llenguatges audiovisuals, corporal, plàstic i s’ajuden també de l’ús d’eines matemàtiques. A mesura que treballen d’aquesta manera, aprenen a expressar, argumentar i interpretar fets, pensaments i sentiments, però els cal a la vegada aprendre a interpretar la informació que reben per tal de que generin noves idees a partir de saber-les relacionar amb les seves idees inicials. Aquesta forma de treballar potencia en els infants l’autoestima i confiança amb un mateix, doncs en cada moment és conscient del que sap, del que aprèn i pot anar avaluant i autoregulant el seu procés d’aprenentatge. Aquest projecte crea situacions comunicatives, on la mainada ha d’emprar habilitats per representar mentalment, interpretar i comprendre la realitat i organitzar i autoregular el coneixement que van adquirint.

3.1.1.2. COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL. La mainada individualment, en parelles o en grups cooperatius representen algun aspecte del fenomen o fet amb el propi cos, dibuix... Aquestes activitats requereixen la iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se. Si el treball és col·lectiu cal disposar d’habilitats de cooperació, de respecta cap a les idees dels altres i contribuir en la consecució del resultat final. Totes aquestes activitats impliquen la utilització correcta dels materials emprats i l’ús adequat de les eines i instruments. En diferents moments han d’expressar les seves idees, experiències o sentiments a través de diferents mitjans artístics i aplicar habilitats de pensament divergent i de treball col·laboratiu amb una actitud oberta i respectuosa pel que han expressat els altres.

3.1.2. LES COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES Les competències metodològiques també s’afavoreixen perquè es potència el raonament, l’esperit crític, la capacitat d’organitzar-se, la responsabilitat i el fer bé les coses.

3.1.2.1. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL. Les noves tecnologies les utilitzen per buscar i seleccionar informació, per aprendre, per comunicar els nostres coneixements o sentiments i per poder captar els fets i els fenòmens del nostre entorn. Quan hem iniciat el projecte i hem conversat sobre el tema i els seus requeriments, necessitem buscar informació procedent de diferents mitjans -14-

(suport oral, escrit, audiovisual i digital), per tant els hem d’ensenyar a buscar dita informació sobre el fenomen que estem treballant i ajudar-los a seleccionar-la i gestionar-la. Amb la mainada de cicle inicial, cal acotar la informació perquè no es perdin i ajudar-los a fer aquest procés per tal de que ho vagin assimilant. Quan busquem informació escrita a internet o en llibres, prèviament hem seleccionat la pàgina o pàgines que volem que consultin i hem seleccionat els apartats que volem que llegeixin i d’on volem que seleccionin la informació més rellevant. Els hem d’ajudar a transformar la informació en coneixements, aquest procés requereix destreses relacionades amb el raonament per organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferències i deduccions per comprendre-la i integrar-la en els seus esquemes previs de coneixement. En diferents moments del projecte, els infants, comuniquen la informació o coneixements adquirits al resta de grup utilitzant diferents recursos expressius (dibuixos, esquemes, maquetes, el propi cos, fotos, vídeos, ...) i els hi oferim i ensenyem les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Els ensenyem a utilitzar la càmera de fer fotos, perquè fotografiïn o enregistrin un petit vídeo dels fets i fenòmens d’estudi, dels treballs individuals o de grup per projectar-los posteriorment i poder comentar les imatges o pel·lícules per parlar-ne i anar avançant en l’adquisició de nous coneixements . D’aquesta manera tothom pot veure les feines dels altres i facilita el poder conversar sobre elles i anar progressant plegats. Els coneixements, opinions i sentiments viscut a l’hora de realitzar una activitat ho poden expressar en els docs google i posteriorment penjar-ho en el bloc de la classe. D’aquesta manera els demés ho poden llegir i interpretar per analitzar si ho han après de la mateixa manera i a la vegada les famílies poden seguir el procés d’ensenyament i aprenentatge dels seus fills o filles. També utilitzem les noves tecnologies per enregistrar la nostra veu quan expliquem fets, fenòmens o expressem idees i sentiments sobre qualsevol tema (quan expliquen el conte en l’activitat setmanal de l’hora del conte, quan realitzem teatre, un conte col·lectiu...) . D’aquesta manera ho podem comunicar a les altres classes o fer-ho arribar a les nostres famílies. En la realització dels projectes, a més d’utilitzar la càmera fotogràfica, potenciem l’ús de la càmera d’alta definició Mòtic (de la dotació aportada pel Depart. D’Ensenyament) connectada a la lupa binocular o al microscopi per captar i plasmar imatges del que estem treballant i descobrint en les nostres activitats experimentals que a simple vista no podríem captar. La majoria de vegades aquestes imatges ens permeten comprendre i integrar millor alguns coneixements científics.

3.1.2.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA La competència matemàtica l’utilitzem per mesurar i quantificat, és a dir captar dades, analitzar-les, interpretar-les i valorar les informacions de l’entorn perquè considerem que l’estudi d’un fenomen ha de ser rigorós. Aquesta competència -15-

implica l’habilitat de comprendre, utilitzar i relacionar informació numèrica obtinguda i a la vegada el coneixement i el maneig d’instruments de mesura i dels elements matemàtics bàsics. Quan realitzem els projectes en situacions reals o situacions provocades per nosaltres, propiciem captar dades ( S’han de saber utilitzar els instruments de mesura) i elaborar la informació a través d’eines matemàtiques ( representar les dades en gràfics) per posteriorment poder-la interpretar. Cal ensenyar als infants a analitzar, interpretar i expressar les dades i donar petites argumentacions dels fets.

3.1.2.3. COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE. Mentre realitzem els projectes, els ensenyem a conduir el seu propi aprenentatge i potenciem que siguin més autònoms. Plantegem activitats que els ajudi a prendre consciència de les pròpies capacitats, motivacions, confiança en si mateixos i que els potencií el gust per aprendre. Els ajudem a que siguin conscients del que saben quan els hi plantegem activitats per expressar i comunicar les seves idees i quan els hi plantegem situacions i activitats per reflexionar sobre com aprenen. També provoquem activitats perquè cada infant pugui anar regulant el seu propi aprenentatge. Els hi donem l’esquema de les seves idees inicials perquè al llarg del projecte puguin anar afegint el que han après i poder avaluar com estan aprenen i a la vegada poder comparar les seves idees amb les del grup classe. A l’hora de fer algunes activitats se’ls dóna pautes d’observació i de treball per facilitar-los l’autoregulació del seu propi aprenentatge. A més del treball individual i en gran grup, es treballa en parelles i en grups cooperatius, on tots són responsables del producte final. Això implica que han d’aprendre a respectar i acceptar les idees dels demés, aportar les pròpies, acceptar les critiques, fer el treball que els hi pertoca, acceptar el resultat final, col·laborar i ajudar als altres. Les activitats que proposem fomenten el pensament creatiu, l’esperit crític, la curiositat de plantejar-se preguntes, possibiliten la diversitat de respostes i la diversitat d’estratègies i metodologies per porta-les a terme. Al llarg del projecte intentem ajudar-los a transformar la informació que reben en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb la pròpia experiència personal i sabent aplicar els nous coneixements en situacions semblants i contextos diversos. Els hi proposen activitats perquè reflexionin individualment o en grup sobre el propi procés d’aprenentatge, es responsabilitzin i adquireixin compromisos personals, aprenguin dels errors i de les altres persones i sàpiguen cooperar amb els altres. També potencien que els infants sàpiguen demanar i oferir ajuda, compartir preocupacions o coneixements, saber repartir les tasques, avaluar en comú el treball i l’organització, gestionar conjuntament les tensions que puguin sorgir, -16-

adonar-se de que sols no podrien assolir els objectius del projecte i que cal la cooperació de tots i el treball en xarxa per aconseguir els fins proposats.

3.1.3. COMPETÈNCIA PERSONAL

3.1.3.1. COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSO NAL La realització dels projectes pretenen que la mainada adquireixi consciència i sàpiga aplicar un conjunt de valors i actituds personals a l’hora d’actuar. Els volem potenciar el propi coneixement, la responsabilitat, la constància en el treball, l’autoestima, l’ autocrítica, la creativitat, que sàpiguen controlar-se emocionalment, la capacitat d’escollir, d’imaginar projectes, portar endavant les decisions i accions preses, que sàpiguen aprendre de les errades i assumir els riscos. En els projectes es fomenta la presa de decisions potenciant la iniciativa i la creativitat quan plantegem activitats on l’alumnat ha d’escollir i justificar el perquè de la seva elecció. Es combinem activitats individuals, en grups cooperatius i en gran grup desenvolupant un projecte on l’alumnat ha d’aportar les seves iniciatives i ha d’aprendre a compartir els coneixements, tot desenvolupant les competències emocionals adreçades a un mateix i a les altres persones. Intentem potenciar les habilitats individuals i socials de cada un dels infants i tenir present les múltiples intel·ligències de l’alumnat. L’alumnat s’ha de fer responsable del projecte que tenen en comú, portant material de casa, del funcionament del treball en grup, aportant idees, participant a les activitats i ajudant als altres. Han de treballar amb creativitat a l’hora de dibuixar, fer maquetes, escriure. Han de revisar el seu treball, afrontar la critica, prendre decisions en criteri propi i dur a terme el seu projecte. Quan planifiquen una actuació i la porten a terme potenciem que aprenguin dels errors per anar avançant en la construcció dels seus coneixements. També es proposen activitats on hagin de transferir un determinat contingut adquirit per la resolució d’un problema que se’ls hi planteja o resoldre qualsevol altre situació. Es potencia que sàpiguen generalitzar i comparar el que han après amb un altre fet o fenomen per trobar les diferencies i aspectes que tenen en comú. Per tant podem dir que aquests projectes promouen la ciutadania, la identitat, la solidaritat, l’estima d’un mateix i l’esperit crític. Es creen dinàmiques de cooperació, implicació i resolució d’obstacles que els confronten amb els altres i amb la realitat, fet que els ajuda a construir-se com a persona i diferenciar-se dels altres. -17-

3.2 PROGRAMACIÓ GENERAL DEL PROJECTE

Projecte: Com podem comunicar les nostres noticies? (Segon de primària)

Competència global que es vol ajudar a desenvolupar en l’alumnat:

Realitzar un telenotícies i un diari de classe a partir de diferents articles elaborats pels infants per comunicar les situacions viscudes a l'aula i a l'escola utilitzant una expressió adequada i donant una informació precisa i correcta dels fets i a la vegada adonar-se que la informació que es comunica es pot distorsionar.

Model teòric que

es vol ajudar a

construir:

Els mitjans de comunicació

Context

d’aprenentatge

escollit:

Diferents mitjans de comunicació i més concretament el telenotícies i el diari de classe.

Context d’aplicació:

D’actuació personal i de col·laboració amb companys/es, en un projecte col·lectiu de realitzar un telenotícies i un diari de classe per donar a conèixer les activitats que realitzen a l'aula i a l'escola

Àrea que orienta la

seqüenciació :

Medi natural i social

Altres àrees que es

treballen:

Llenguatges, plàstica,

matemàtiques i noves tecnologies

(TAC)

Durada:

Un trimestre

Objectius

d’aprenentatge

Competències Continguts

Criteris

d’avaluació

-Anomenar i explicar oralment i per escrit el funcionament dels mitjans de comunicació que coneixen. -Classificar els diferents mitjans de comunicació en personals i col·lectius i si utilitzen un llenguatge parlat, escrit, gestual, visual.

- Comunicativa lingüística.

De la competència oral es treballa la conversa en gran grup i en petit grup i les bones respostes a les preguntes. L’exposició dels aprenentatges individuals o del grup de treball a la resta del grup classe. Es potencia que

Continguts de fets i conceptes Medi social: - Els mitjans de comunicació i la seva fiabilitat. - Els diferents llenguatges utilitzats per poder-nos comunicar. - Elements de la comunicació. - Els canals de

Demostra que

ha assolit els

objectius de

manera:

-Pertinent -Completa -Coherent -Precisa en l’ús del llenguatge, en el recull de les dades… -Organitzada -Creativa -Compromesa

- Distingir l’emissor i el receptor de diferents situacions plantejades. - Experimentar com la informació es distorsiona quan passa de boca en boca. -Valorar les diferents formes de comunicació, oral, escrita, visual i gestual, com a eina per relacionar-se i poder entendre’s amb els altres, per tal de poder establir una bona convivència entre les persones. -Indagar sobre l’objectivitat i la part de realitat que hi ha en la informació que rebem per esdevenir crítics amb la honestedat dels mitjans de comunicació. --SSiinntteettiittzzaarr uunnaa eexxppeerriièènncciiaa vviissccuuddaa ppeerr eessccrriiuurree uunnaa nnoottíícciiaa qquuee ppoosstteerriioorrmmeenntt hhaauurraann ddee ccoommuunniiccaarr ii ccoommppaarrttiirr aammbb eellss aallttrreess..

-Mostrar una actitud d’acceptació i respecte que promogui l’entesa i la col·laboració en grups heterogenis per tal de potenciar l’enriquiment a través de la diferència.

expressin les seves idees de manera fonamentada i la incorporació i utilització del nou vocabulari. De la competència lectora es treballa la lectura de petits textos i dels fulls de treball elaborats. De la competència escrita es treballa la descripció, l’explicació, l’argumentació i la justificació dels coneixements que van aprenent i de les emocions i sentiments que experimenten. Elaboració de les noticíes. - Comunicativa artística. Es treballa l’ús del dibuix i del cos per expressar i comunicar les seves idees. - Tractament de la informació. Es treballa com a mitjà per expressar i compartir idees, coneixements i sentiments (projecció en diferents mitjans), per facilitar l’observació i captar imatges (càmera de fotos) i per buscar i seleccionar informació en diferents mitjans (llibres, revistes, webs). Utilitzen l’ordinador per escriure les noticies i adjuntar les fotografies que han realitzat. Càmera de vídeo per realitzar la gravació del telenotícies. - Coneixement i

comunicació. - L’estructura, el paper dels professionals i del procés de construcció d’un diari. - L’estructura, el paper dels professionals i del procés de construcció d’un telenotícies. - Comparació dels diferents mitjans de comunicació exposats. - La fiabilitat de les noticies. Llenguatges: Expressió oral: conversa i exposició. Expressió escrita: descripció, explicació, redacció i argumentació Nou vocabulari. Expressió artística: El dibuix i el cos com a mitjà per comunicar i compartir. Noves tecnologies: - Utilització de la càmera de fotos. - Utilització de l’ordinador per buscar informació, projectar els seus treballs i com a processador de textos. Continguts de procediments; -Observació, imaginació i experimentació. - Participació en les

-Col·laborativa

-Recollir material gràfic (fotografies, vídeos... de fets viscuts a l’aula i escola) per documentar la noticia. -Utilitzar els materials tecnològics per buscar informació, plasmar la realitat i com a mitjà de comunicació i expressió. -Cooperar amb respecte i tolerància en els treballs en parella i en gran grup per tal que també actuï amb aquests valors en altres grups socials amb què conviu i conviurà. -Reflexionar sobre com aprèn i com evolucionen les seves idees, i sobre el que no sap o no aprèn per poder-ho comunicar i poder solucionar les seves dificultats. -Gaudir a l’hora d’aprendre utilitzant el raonament i la imaginació, i manipulant i comunicant les pròpies idees i resultats.

interacció amb el món natural i social. Es treballa el plantejament de preguntes, la recerca d’evidències a partir de l’observació, la imaginació i l’ús de model teòric científic per fomentar una actuació fonamentada. Social i ciutadana. Es treballen els valors democràtics a l’hora de compartir les idees i ser crític davant de les noticies.

- Matemàtica. Es treballa quan s’utilitzen instruments de mesura per obtenir informació i anotar les dades en gràfics per poder-les interpretar millor.

- Aprendre a aprendre. Es potencia la responsabilitat, el respecte i l’acceptació de les idees dels altres, l’aportació de les pròpies, fer els treballs que els pertoca, acceptar el resultat final i ajudar-se mútuament. -Autonomia i iniciativa personal. Es treballa la capacitat de transformar les idees en accions, aplicant i generalitzant aprenentatges en noves situacions i afrontant els problemes que sorgeixen, així com l’autoestima i l’autocrítica.

converses de grup. -Obtenció d’informació i de conclusions. - Reflexió sobre els coneixements i aprenentatges propis. Ús de les noves tecnologies i manipulació d’instruments i materials tecnològics. Representació i comunicació dels coneixements en diferents llenguatges. -Implicació en l’elaboració del projecte en comú. Continguts d’actituds i valors: Expressió i acceptació d’idees i sentiments. -Gaudir de les troballes, explicacions i respostes als seus treballs. -Interès per escoltar i recollir idees. - Respecte de les opinions i les aportacions dels companys.

Activitats d’ensenyament /aprenentatge i d’avaluaci ó 1a) Activitats d’exploració

Materials i recursos

Gestió

aula1

Temps Atenció diversitat

Avaluació-regulacio

1a.1) Compartim els objectius del projecte i manifestem els nostres interessos.

Conversa

GC

15m Demanar que tothom s’ho pensi abans de parlar.

Avaluació dels seus interessos i propostes.

1a.2) Esbrinem els coneixements inicials.

Full de treball 1

I

45m

Lectura cooperativa de les preguntes

Avaluació idees inicials

1a.3) Comuniquem i compartim els nostres coneixements inicials.

Conversa Ordinador i pantalla per projectar els treballs

GC 60m Recollir idees de tothom

Coregulació i regulació de les idees Avaluació mútua

1a.4) Confeccionem un mapa conceptual de les idees del grup sobre els mitjans de comunicació.

Esquema mapa conceptual

GC 60m Preguntar i fer referència del que han expressat en les idees individuals

Coregulació i regulació de les idees individuals i del grup

1b) Activitats d’introducció de nous punts de vista . 1b.1) Observem, manipulem, experimentem i juguem amb diferents mitjans de comunicació amb la finalitat de poder reflexionar sobre el seu funcionament.

Diferent aparells de comunicació.

PC 10m Es fan preguntes per ajudar a l’observació

Anar regulant com van conversant i la relació amb els companys

1b.2) Conversem sobre el funcionament dels diferents mitjans de comunicació que hem observat i manipulat per construir nous coneixements.

Conversa

GC 60m Demanar que primer s’ho pensin abans de parlar

Compartició del que han après per anar creant coneixement

1b.3) Classifiquem els diferents mitjans de comunicació segons criteris diferents (personals i col·lectius; visuals, auditius, parlats, escrits,...)

Aparells i rètols Fulls de treball

GC

30m Ajudem fen preguntes per donar-lis pistes

Compartició d’idees.

1b.4) Observem i parlem de l’evolució que han sofert amb el pas del

Conversa GG 30m Fem preguntes als infants

Compartició de les idees. Regulació

1 I: Individual; PG: Petit grup; GC: Grup classe; PC: Parelles cooperatives; MG: Mig grup classe

temps els diferents mitjans de comunicació.

que mai parlen

dels coneixements

1b.5) Realitzem diferents simulacions de comunicació per analitzar qui és l’emissor i el receptor.

Escenificacions Projecció de diferents formes de comunicació Full de treball

GG I

60m

Ajuda en el treball individual

Avaluació del treball individual

1b.6) Realització d’un joc per comprovar la fiabilitat de les fonts d’informació. Conversem per treure conclusions.

Papers amb el missatge. Conversa

GG 60m

Fem preguntes per potenciar la participació

Autoavaluació i coavaluació amb el grup

1b.7) Ens expressem utilitzant diferents llenguatges corporals i gestuals.

Cos, música GG 60m Animem a la participació

Observació i regulació dels propis aprenentatges

1c) Activitats de síntesi i estructuració.

1c.1) Desxifrem missatges en braile i amb el llenguatge de gestos.

Cos Fulls de treball

GG I

60m

Avaluació del treball individual

1c.2) Realitzem un mural amb els diferents mitjans de comunicació senyalant l’emissor, receptor i canal.

Paper d’embalar

PG I

GG

60m Ajuda mútua Avaluació del mural

1d.1) Analitzem un diari i escrivim una noticia de l’aula que posteriorment es passa a l’ordinador per confeccionar un diari de classe.

Diari Full Ordinador

PC 120m Ajuda de la parella

Avaluació de la notícia. Regulació i coregulació

1d) Activitats de generalització i aplicació

1d.1) Conversem sobre la televisió.

Conversa GG 45m Fer preguntes per implicar-los a la conversa

Regulació del propis aprenentatges

1d.2) Conversem sobre el telenotícies. Seleccionem noticies d’actualitat de la classe per fer sortir en el nostre telenotícies. Per parelles escullen la noticia que volen

Conversa GG 60m Intentar que tothom participi

Regulació dels propis aprenentatges

preparar.

1d.3) Redacció de la noticia.

Full PC 60m Ajuda mútua Regulació dels propis aprenentatges

1d.4) Seleccionar material gràfic per il·lustrar la noticia.

Fotografies de l’ordinador. Càmera per obtenir imatges

PC 45m Ajuda mútua Regulació dels Propis aprenentatges i coregulació

1d.5) Passar la noticia a l’ordinador i al final posar les imatges que il·lustraran el telenotícies.

Ordinador Programa word

PC 60m Ajuda mútua

1d.6) Cada parella es reparteix el que ha de dir cada un i s’ho estudien. Filmació del telenotícies.

Full de la noticia Càmera de vídeo, projector per passar les imatges

PC

1d.7) Observació del telenotícies i fem una avaluació de com ha quedat i una reflexió individual de com cada infant ha explicat la noticia.

La filmació del telenoticies. Conversa

GG 60m Ajudem que tothom pensi i reflexioni sobre com ha comunicat la noticia

Avaluació, regulació i coavaluació

1d.8) Escrivim una carta per convidar a les nostres famílies a veure el telenotícies.

Pissarra GG 30m Avaluació del resultat de la carta.

1d.9) Passem el telenotícies a les famílies i als companys i companyes de primer

1d.10) Apliquem el que hem après per solucionar una qüestió problema

Full de treball

I 30m S’ajuda a la comprensió del text

Avaluació de com solucionen la qüestió plantejada

3.2.1 DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS PROGRAMADES

3.2.1.1 ACTIVITATS D’EXPLORACIÓ 1a.1) Iniciem el tema compartint alguns dels objectius del projecte per tal que els infants aportin les seves idees sobre el que els agradaria investigar. Un cop recollides les seves propostes i abans d’iniciar les activitats, decidim el que farem i comuniquem el que s’espera d’ells i elles. Si els infants saben que faran i que s’espera d’ells poden regular i avaluar el seu propi procés d’aprenentatge. En el nostre cas, la mainada ha de saber que haurà d’utilitzar els coneixements obtinguts sobre el tema dels mitjans de comunicació per realitzar noticies per comunicar-les utilitzant alguns dels mitjans treballats. 1a.2) Posteriorment, per fer-los ser conscients de les seves idees inicials, els presentem dos tipus d’activitats; en la primera han d’expressar per escrit el que saben dels mitjans de comunicació i en la segona han d’utilitzar el dibuix. (Full de treball 1 i 2) Realitzem les dues activitats perquè creiem que d’aquesta manera tota la mainada es pot expressar millor en una d’elles segons la intel·ligència que domina. 1a.3) Projectem en una pantalla els dibuixos que han fet en el full de treball 2. Cada un comunica i comenta en el grup classe les seves idees personals i el grup fa propostes de millora i aporta nous coneixements. La conversa que s’origina s’orienta a partir de preguntes que van dirigides a analitzar diferents aspectes del tema. Per fer avançar les idees dels infants és molt important fer preguntes per fer-los pensar de nou sobre les seves pròpies idees i incorporar els coneixements proporcionats pels propis companys i companyes. 1a.4) Confeccionem un mapa conceptual de les idees del grup classe, tenint en compte els diferents aspectes que volem treballar. El mapa conceptual de les idees inicials ens permetrà al llarg del projecte a ajudar a desenvolupar les idees dels infants cap els conceptes implicats. A més els ajudem a que siguin conscients del que saben i aprenen i així van autoregulant els seus aprenentatges. 3.2.1.2 ACTIVITATS D’INTRODUCCIÓ DE NOUS PUNTS DE V ISTA 1b.1) Portem diferents mitjans de comunicació, moderns i antics, per poder-los observar, manipular, experimentar i jugar amb la finalitat de poder reflexionar sobre el seu funcionament. Fem una exposició d’aquests perquè durant uns dies s’hi puguin apropar i els puguin veure de prop. 1b.2) Conversem sobre el funcionament dels diferents mitjans de comunicació que hem observat i manipulat per construir nous coneixements: els aparells i els modes, llenguatge oral, escrit i gestual. Fan uns fulls de treball sobre els aspectes treballats

-24-

ORALMENT

LLEGINT I

ESCRIVINT

AMB GESTOS I

SENYALS

Idiomes Ràdio

TV Música

Diferents escriptures

Diari Internet Cartes

Trànsit

Esportius Llenguatge dels sords

Expressió corporal

1b.3) Classifiquem els diferents mitjans de comunicació segons criteris

diferents:

-Mitjans de comunicació personals i col·lectius

-Mitjans de comunicació visuals, auditius, parlats, escrits,...)

1b.4) Observem i parlem de l’evolució que han sofert amb el temps els diferents

mitjans de comunicació a partir de comparar-los.

1b.5) Realitzem diferents simulacions de comunicació per analitzar qui és

l’emissor i el receptor. Fan uns fulls de treball per distingir dits conceptes

1b.6) Realització d’un joc per comprovar la fiabilitat de les fonts d’informació.

El Joc ens permet comprovar que la informació es modifica quan passa per

diferents mans. Cada nen de la classe porta un regal imaginari a les mans (per

exemple: elefant de goma de color gris i amb bambes blaves als peus). Els

nens es passegen per la classe i quan es diu prou, per parelles se l’han

d’intercanviar oralment. Aquest procés es repetirà vàries vagades. Al final, en

rotllana, cadascú dirà quin és el regal amb què s’ha quedat. S’observaran les

diferències entre les característiques del regal inicial i del final. Reflexió final

sobre les fonts d’informació i la fiabilitat d’aquestes.

1b.7) Ens expressem utilitzant diferents llenguatges (parla, escrit, corporal,

signes, braile,...). Fem una sessió d'educació física per valorar la importància

dels llenguatges de comunicació gestuals i d'expressió corporal.

-25-

SESSIÓ D'EDUCACIÓ FÍSICA

Objectiu de la sessió: • Demostrar que ens podem comunicar sense paraules. • Treballar la cohesió del grup per millorar les relacions i evitar els conflictes. • Observar la dificultat de percebre una imatge al complet en pocs segons.

Temps Fase Descripció Material

5’ Llegir els llavis per parelles

Per parelles, cara a cara, intentaran dir-se frases sense parlar. Es tracta de llegir-se els llavis. S’aniran canviant les parelles.

10'

Ordre sobre el banc

Es fan grups de sis o set nens. Tots els components dels grups pugen a un banc i segueixen les instruccions. Es tracta d’ordenar-se segons el criteri que es demana, sense caure, sense parlar i en el menor temps possible. El grup que acaba aixeca les mans i així se sap qui guanya.

Ordres: per alçada, dia de naixement, edat, ordre a la llista de classe, llargada del cabell...

Tres o quatre bancs

10' El ritme del triangle

Els alumnes es desplaçaran lliurement pel gimnàs i quan la música s’aturi hauran de fer:

1 cop de triangle: abraçar-se a un company/a.

2 cops de triangle: fer pessigolles a un company/a.

3 cops de triangle: xocar les mans.

Un triangle i un radiocasset

10’

Fer i desfer La mestra dóna unes consignes que els alumnes han de fer ràpidament, sense parlar entre ells:

Caldrà que els alumnes facin grups de les característiques de l’ordre donada

• paquets de 2+3, 6+4

• 3 en triangle

• 7 una “H”

• mateix color de sabates

• mateix color de samarreta

• mateixa alçada

5’

La fotografia

Es divideix la classe en dos grups. Dins de cada grup hi ha un fotògraf. Aquest es col·loca d’esquena al grup. Mentrestant, el grup ha de posar-se com si els anessin a fotografiar. El fotògraf es gira i té un minut per observar-los. Es posa d’esquena al grup altra vegada i un dels membres del grup canvia de posició. El fotògraf torna a girar-se i ha d'endevinar qui és el que s'ha canviat. Es pot augmentar la dificultat augmentant els canvis.

1b.8) Desxifren un missatge escrit amb llenguatge braile i un altre utilitzant el llenguatge de gestos. Fulls de treball 3.2.1.3 ACTIVITATS DE SÍNTESIS I ESTRUCTURACIÓ 1c.1) Desxifren un missatge escrit amb llenguatge braile i un altre utilitzant el llenguatge de gestos. Fulls de treball -26-

1c.2) Realitzem un mural amb els diferents mitjans de comunicació senyalant l’emissor, receptor i canal. 1c.3) En parelles observen i analitzen un diari per adonar-se de com estan organitzades i classificades les noticies. Escullen una vivència viscuda a la classe per redactar una noticia que posteriorment escriuran a l’ordinador i adjuntaran fotografies per il·lustrar-la. En totes les noticies confeccionem un diari de classe. 3.2.1.4 ACTIVITATS DE GENERALITZACIÓ I APLICACIÓ 1d.1) Parlem de la televisió i sorgeix l’interès de crear el nostre telenotícies informant de fets i esdeveniments importants per la nostra classe. Per poder-lo realitzar necessitem saber de quines parts consta, com s’expliquen les noticies,... és a dir veure un telenotícies a casa. Per aquest motiu els donem una carta dirigida als pares demanant-los que mirin un teleinformatiu amb els seus fills per poder treballar-lo després a classe partint d'una mínima noció de què és.

1d.2) Conversem sobre el telenotícies que han observat i seleccionem els apartats de que constarà el nostre. Seleccionem les noticies que volem que hi surtin. Les noticies han de ser d’actualitat de la classe, notícies que han passat durant el curs. Per parelles escullen la noticia que volen preparar. 1d.3) Cada parella cooperativa es converteixen en periodistes i redacten la noticia molt atentament tenint present els apartats que hem decidit anteriorment de que ha de constar. 1d.4) Seleccionen de la carpeta de fotos de la classe les imatges que voldran comentar en el telenoticies i/o fotografien treballs de l’aula i altres documents gràfics que necessitin. 1d.5) Passen la noticia al word i adjunten les imatges seleccionades.

1d.6) Cada parella es reparteix el que dirà cada un dels infants i s’han d’estudiar i assajar el que hauran de dir quan facin de presentadors. Les noticies no les podran llegir sinó explicar. Posteriorment realitzem la filmació per parelles i fem el muntatge del telenotícies. 1d.7) Mirem el telenotícies conjuntament i posteriorment parlem de com ha quedat en conjunt i cada infant valora com ho ha fet i en que podria millorar. 1d.8) Escrivim una carta per convidar a les nostres famílies a veure el telenotícies. 1d.9) Passem el telenotícies a les famílies i als companys i companyes de primer -27-

1d.10) Apliquem el que hem après per solucionar una qüestió problema Full de treball .

4. VALORACIÓ I CONCLUSIONS DE L’EXPERIÈNCIA A segon, cada any, es treballa el projecte dels mitjans de comunicació i segons els interessos dels infants es treballen uns aspectes o altres. Aquest curs els nens i les nenes com hem comentat anteriorment, van proposar fer un telenoticíes. Coincidin que a l’aula teniem l’Anna realitzant pràctiques i tenia que realitzar una experiència educativa ens varem veure capaces d’empendre l’experiència de realitzar-lo. A l’estar dos adults a l’aula podriem realitzar més tranquilament el treball. Com per exemple, quan acabaven d’escriure la noticia podien anar a l’aula d’informàtica amb una de nosaltres a passar l’article a l’ordinador i adjuntar les imatges, sense tenir que esperar quan partim el grup classe. Després de realitzar totes les activitats prèvies al telenoticies, tal com hem explicat es va passar a fer les gravacions. Per parelles sortien de l’aula i anaven a la classe d’audiovisuals a fer la gravació amb l’Anna i el resta de grup treballava a l’aula. Valorem molt positivament l’activitat perquè els infants han estat molt motivats i ho segueixen estant, doncs no deixen d’escriure noticies pel diari de classe. Els escrits de les noticies al ser experiències viscudes pels infants a l’aula i escola previament ens permet poder avaluar cap d’un temps els coneixements adquirits. Després de veure el telenoticies amb els infants, cada un o una es va poder valorar i els va permetre analitzar en que podien millorar la seva expressió i parla. El projecte ens ha permés implicar a les famílies a l’hora de seure’s a veure un telenoticies amb els seus fills i comentar-lo junts. A més el telenoticies ens ha permés explicar-lis el que fem a l’escola i han pogut observar com el seu fill o filla s’expressa i com havia redactat i explicat la noticia.

-28-

-29-

Conversem per explicar les nostres idees i adquirir nous coneixements.

Portem diferents mitjans de comunicació i analitzem els elements de la comunicació: l’emissor, receptor , canal. Els classifiquem en mitjans individuals o col·lectius...

-30-

Exposició dels diferents mitjans

Juguen i experimenten amb els diferents mitjans de comunicació

-31-

Busquem informació

De diferents situacions comunicatives seleccionen l’emissor i el receptor del missatge.

-32

Ens expressem utilitzant el llenguatge cor poral

Desxifrem un missatge expressat en llenguatge de gestos

-33-

Escrivim una frase amb l’alfabet Braile

Analitzem diferents formes de comunicació

-34-

Parlem de l’evolució dels mitjans de comunicació am b el pas del temps i de com funcionen.

-35-

Realitzem un joc per comprovar la fiabilitat de le s fonts d’informació

-36-

Mirem diaris i analitzem l’estructura dels articles i analitzem com una mateixa noticia s’informa diferen t segons el diari.

Escrivim noticies pel diari de classe

-37-

Exemples d’alguns articles escrits pel diari de cla sse

-38-

-39-

-40-

Passen els articles a l’ordinador i adjunten fotogr afies que han fets els encarregats quan s’ha realitzar l’activitat.

-41-

-42-

Redactem les noticies per realitzar el telenoticies , les passem a l’ordinador i seleccionem i adjuntem les imatges que volem que sortin.

-43-

Filmem el telenoticies

-44-

Després del muntatge mirem pleglats com ha quedat i en parlem per fer-ne una valoració global i persona l.

-45-

-46-

Periodistes : Miquel i Àlex B. TÍTOL:Les joguines que ens han portat els Reis TITULAR:A la classe estem investigant les joguines NOTÍCIA: A la classe varem investigar les joguines que ens van portar els Reis. Un dia varem fer un treball per veure quants quilòmetres recorria una joguina de corda i en quants segons ho feia. Aquestes dades canviaven segons les voltes que li donàvem a la corda. Ens varem imaginar unes joguines per dintre. Varem veure que les joguines funcionaven amb diferents energies: l’electricitat, els músculs i moltes més. Ara dissenyem i construïm les nostres pròpies joguines per poder fer-les baixar per una rampa i seguir per un circuit pla. Algunes imatges seleccionades:

-47-

Periodistes: Bernat M. Biel C. TÍTOL:Parts del cos TITULAR: Hem treballat les parts del cos a la classe. NOTÍCIA:Primer vam estudiar les parts del cos i vam fer uns treballs on havíem de relacionar les diferents parts del cos. Vam estudiar els ossos i tot el que hi ha dins del cos i vam fer una maqueta. Desprès vam estudiar els músculs i un dia ens vam emportar una fitxa per estudiar els músculs. També vam estudiar las venes. I vam fer un fitxa i vam explicar-la a l’aula de ciències. Algunes imatges seleccionades:

-48-

Periodistes : Fabià i Tomàs . TÍTOL: Esports. TITULAR: Hem treballat la comunicació a l’hora d’educació física . NOTÍCIA: Cada dimarts i dijous fem educació física i fem molts jocs. Un dia que l’Aida estava malalta varem fer jocs de la comunicació amb l´Anna. El primer joc que varem fer era un joc de bancs. Hi havia 3 equips i consistia que l´Anna deia com ens havíem d’ordenar, per ordre de la llista, o pel color de la camisa o pel cabell més llarg. En el següent joc l´Anna feia 1 cop amb el tambor i tots els nens i nenes havíem de xocar les mans, quan feia 2 cops ens abrasàvem i quan feia 3 cops ens fèiem un peto. En l’últim joc un nen era el fotògraf i els altres es col·locaven en una forma i quan el fotògraf es girava d’esquenes a ells, un nen es canviava de lloc. Llavors el fotògraf es tornava a girar i havia de dir qui s’havia canviat. Vam aprendre que ens podem comunicar sense parlar. Material per il·lustrar: gravació feta en vídeo de la sessió -49-

Periodistes : Aina P., Laia G.,Emma. TÍTOL: L’hora del conte. TITULAR: A la classe dels Roures cada dimecres expliquem un conte. NOTÍCIA: Cada dimecres un nen o nena fa l’hora del conte i explica un conte amb personatges dibuixats, amb ninots, titelles o decorats. Si és curt i ens portem bé, pot tornar a explicar-lo . Quan acaba fem la fitxa on expliquem qui l’ha fet, qui són els personatges principals i què ens ha agradat més. Després fem el dibuix. Abans de fer el conte a casa ens ho hem de llegir, aprendre, i fer els ninots i preparar tot el material. És una activitat molt xuli . A nosaltres ens agrada molt perquè coneixem contes nous que no sabíem. Algunes imatges seleccionades:

-50-

Periodistes : Luka, Owen TÍTOL: Arribada de l´Owen TITULAR: A finals d’octubre va arribar a la classe l´Owen procedent de Guatemala. NOTÍCIA: Entrevista - D’on vens? - De Guatemala. - T’ha agradat aquesta escola? - Sí, clar. -Què és el que t’agrada més de l’escola? - Les ciències. -Com et van rebre els teus companys? - Bé. -Te’n recordes a quantes escoles has anat i a quins països? - A 6 escoles, a Guatemala, a Mèxic, a França, a Estats Units, a Austràlia i a Itàlia. - T’ho passes bé a la escola? - Sí. - T’agraden las activitats de la escola? - Si m’encanten. -51-

Periodistes : Noemí i Rita TÍTOL: Les notícies del temps. TITULAR: Cada dia controlem el temps per després fer gràfiques. NOTÍCIA: A la classe dels roures hi ha un nen que cada quinze dies s’encarrega de fer el temps, és a dir, cada dia al matí mira si fa sol ,vent o pluja i a quina temperatura estem. Al final de cada mes fem gràfiques . Mirem si durant el mes la temperatura ha pujat o si el temps ha baixat . també observem si ha plogut molt o a fet més aviat sol. I així aprenem a llegir gràfiques . Algunes imatges seleccionades

-52-

Periodistes : Àlex R. i Aina T. TÍTOL: Cultura i Nadal TITULAR: Amb l`escola vam anar al teatre poliorama a veure l’obra de les Papanotes i per Nadal vam veure l’obra dels pastorets. NOTÍCIES: Els alumnes de 1r i 2n vam anar al teatre poliorama ,abans d’anar-hi vam fer un dibuix del que creien que era un Papanotes i al tornar del teatre vam fer un dibuix del que era un Papanotes en realitat. Per Nadal, vam anar al gimnàs a veure l´obra dels pastorets i desprès d´uns dies, els alumnes de sisè ens van preguntar si ho havien fet bé i els hi vam dir que molt.

-53-

Periodistes : Dante i Bernat R. TÍTOL: Les matemàtiques a l’escola. TITULAR: Les matemàtiques les fem servir a casa, al mercat, al l’escola, a la classe i també a la societat. NOTÍCIA: La Neus ens va dir que penséssim a on es fan servir les matemàtiques i quan ja ho teníem tot escrit ho varem parlar i vam veure que servien al mercat, a casa, a l’escola, a classe i a la societat. Desprès en grups vam entrevistar al conserge, a la directora, al secretari i a la cuinera per veure per què feien servir ells les matemàtiques. Les dades que ens van donar les vam utilitzar per fer càlculs a la classe. Seleccionem alguna imatge

-54-

Periodistes : Joaquim i Júlia TÍTOL: Plàstica TITULAR: Els roures estem estudiant les propietats de les ceres. NOTÍCIA: Aquest any estem estudiant les propietats de les ceres a plàstica. Hem fet un treball per expressar les nostres emocions, com el riure, plorar, la ràbia i l’enveja. Al 1r trimestre ens vam fer un autoretrat i vam estudiar el moviment. Un dia que la Neus no hi era vam fer un colaix amb el Quim. Ens agrada molt la plàstica. Algunes imatges seleccionades

-55-

Periodistes : Laia Gr. i Ona. TÍTOL: Dia de la pau TITULARS: A l’escola vam celebrat el dia de la pau i els roures vam fer un joc per abraçar-nos els uns als altres . NOTÍCIA: Abans del dia de la pau vam fer un joc que era així: tu estaves a un costat de la línia blava que estava dibuixada al terra, i un altra nena a l’altra costat. Havies de passar d`un costat a l’altre sense caure de la línia. Els que van aconseguir passar són els que es van comunicar. Al dia de la pau tothom va explicar que havien fet i nosaltres vam explicar que havíem fet un joc i un dibuix de la pau. També vam escriure a un colom de la pau un desig. Vam anar caminant pel gimnàs fins que va parar la música. Llavors amb el nen que estava més a prop intercanviàvem el colom. I per acabar vam cantar la cançó de la pau. Algunes imatges seleccionades.

-56-

Periodistes : Pol i Maria TÍTOL: Carnestoltes TITULAR: Aquest any per Carnestoltes ens vam disfressat del món del cinema. NOTÍCIA: La setmana de Carnestoltes vam fer tres coses diferents: el dimecres vam anar a l’escola ben maquillats . El dijous vam portar una corbata o un llaç. I el divendres dia 12 va ser el dia del gran cinema! Tothom va anar disfressat i vam celebrar una gran festa. Algunes imatges seleccionades

-57-

Periodistes : Sara i Laia M. TÍTOL: Descobrim com es nodreix el Roure. TITULAR: A la classe hem experimentat com respira i menja el roure. NOTÍCIA: Teníem tres pots:en el primer hi havia tinta,en el segon anilina i en el tercer aigua amb sucre. Varem posar una branca d’api a dins de cada pot. El de l’anilina es va posar vermell i el de la tinta també però de color més clar. Al del sucre no li va passar res. Un altre dia l la Neus ens va repartir un got amb sucre i una canya i no podíem xuclar el sucre i desprès ens hi va posar aigua i varem poder xuclar el sucre. Varem aprendre com el roure agafa els nutrients, per on agafa l’oxigen i que expulsa elements com l’aigua. Varem anar al parc Güell per acabar d’estudiar el roure.

Algunes imatges seleccionades

-58-