CONCURS D’IDEES PER A L’ORDENACIÓ DEL FRONT MARÍTIM DE ... · CONCURS D’IDEES PER A...

Gener de 2015

PROCEDIMENT NEGOCIAT AMB INTERVENCIÓ DE JURAT PER A LA CONVOCATORIA D’UN CONCURS D’IDEES PER A L’ORDENACIÓ DE LA FAÇANA MARITÍMA DE VILANOVA I LA GELTRÚ Lema: VILANOVA RAMBLA DE MAR

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

INDEX

01. Criteris d’ordenació i d’inserció 02. Integració i posada en valor la façana marítima 03. Mobilitat de la façana marítima 04. Compliment del Pla Especial 05. Materials i sostenibilitat mediambiental 06. Vegetació i arbrat 07. Fases d’execució 08. Pressupost estimatiu 09. Viabilitat econòmica

10. Societat i Comunitat

Lema: VILANOVA RAMBLA DE MAR 1

01. Criteris d’ordenació i d’inserció de la proposta d’ordenació amb l’estructura

general de tot el front marítim i amb la trama urbana i el port, així com criteris d’integració dels àmbits annexes, plaça del port i altres amb el mateix passeig i amb els edificis que l’integren.

El front marítim a considerar compren el passeig del Carme i el Passeig marítim des de la Rambla de Joan Baptista Pirelli fins al inici de la Ronda d’Europa. Les costes del Garraf amb els seus entrants i sortints d’aigua que generen cales i caletes de diferent proximitat i sensació d’intimitat son la font d’inspiració per a repensar la façana marítima de Vilanova. Aquest espai natural que fa de límit amb el mar generant diferents condicions de les que els vilanovins gaudeixen passejant per la zona o observant el mar des del viatge en tren direcció Barcelona. La relació entre la terra i el mar va canviant la seva secció paisatgística al llarg de les costes d’una manera especial que forma part del caràcter local de la zona. La idea de la proposta és maximitzar la relació i connexió amb el mar des del passeig del Carme fins a la platja del Far de Sant Cristòfol utilitzant les diferents relacions terra-mar generades de manera natural a les costes del Garraf com a inspiració per al seu disseny. La proposta considera tota l’envergadura del Passeig Marítim i part del Passeig del Carme com una plaça lineal anomenada “la Rambla de Mar”. Entre d’altres finalitats, aquesta nova rambla recull el final de la Rambla de la Pau i dona continuïtat al passeig de Ribes Roges i al Passeig del Carme extenent el passeig de ponent i connectant-lo amb el nou parc dels pescadors. Aquesta rambla arriba a la platja del Far de Sant Cristòfol fins a trobar la fi en l’antic molí de mar que, un cop accentuada la seva presència, actua com a fita paisatgística. La intenció és donar continuïtat a la cultura de txiringuitos de platja del Passeig de Ribes Roges introduint dos nous txiringuitos i extenent l’activitat lúdica i comercial del passeig del Carme fins a la platja del Far de Sant Cristòfol. D’aquesta manera es busca consolidar els negocis existents al llarg de la cara Nord del Passeig marítim i lligarlos amb el nou parc dels pescadors i la platja del Far de Sant Cristòfol. Per tal d’aconseguir-ho, es reorganitza la zona considerada pel pla especial del Port com a lúdico comercial per a retornar la connexió del passeig marítim amb el mar. La dàrsena popular del port es desplaça mar endins fins a alinear-se amb el moll de la dàrsena esportiva establint una connexió peatonal a través d’un pont giratori -semblant al del Moll de la Fusta de Barcelona- entre el parc de Ribes Roges i la nova plaça del port situada al costat del port pesquer. El carrer de Les Canàries s’extén fins a l’entrada a la llotja dels pescadors de manera que:

- Al costat est s´hi situen el parc, part de la dàrsena pesquera que correspon a lús de secat de les xarxes, l’aparcament per a pescadors, un nou aparcament públic i un kiosk. Tots aquests usos convergeixen en un parc que integra el secat de xarxes pesqueres com a expressió de la cultura popular de Vilanova i la Geltrú. L’aparcament, semisoterrat, inclou places dús públics i per als pescadors (nombre d’aparcaments a criteri de les necessitats de la zona a considerar per l’Ajuntament).

- Al costat oest del carrer de Les Canàries es situa la nova administració del Port, edificis dús comercial i de restauració, equipaments públics (una piscina de mida olímpica oberta, un edifici polivalent i una ludoteca) i la nova plaça del port. Aquest espai està comunicat amb el parc de Ribes Roges a través de la nova connexió peatonal generada pel nou moll popular.


02. Descripció de com la proposta integra i posa en valor la façana marítima, posant especial èmfasi en com s’integra la mateixa i com es posen en valor aquesta respecte dels edificis més emblemàtics que formen part de la façana marítima.

La nova “Rambla de Mar” és la resposta a les necessitats d’un barri de mar socialment actiu però urbanament poc consolidat amb la resta de la ciutat (especialment la part nord), actualment desvinculat d’una relació física directa amb el mar, i deslligat del circuït peatonal actiu que té lloc a la resta del passeig (al Passeig de Ribes Roges). La poca connexió intuïtiva que el visitant té al arribar al final de la Rambla de la Pau per tal de trobar el passeig de Ribes Roges i la pobre relació visual amb el mar que es té des de llocs tan emblemàtics i tradicionals com el Café del mar o el que un dia va ser el Pòsit de Pescadors (actualment centre Cívic de Mar i local dels tronats de mar) en són probes del que aquí es tracta. Consolidar la façana marítima del barri de mar no té tan a veure amb afegir edificis a la plaça del port per a atraure més activitat a la zona sinó amb el treure part d’aquesta per a retornar la seva relació directa i peatonal amb el mar i ressaltar així els edificis existents que aquest barri ja té i no pot mostrar. Es proposa una nova secció del passeig que fomenti el caminar al costat dels edificis tradicionals del Passeig Marítim que actualment queden apartats degut a la erràtica situació de terraces i menjadors dels restaurants existents. Una organització semblant a la del principi del passeig del Carme permetrà passejar més a la vora i que estiguin més il·luminats de nit ressaltant l’encant de l’arquitectura popular del barri de mar de Vilanova. La continuació del Passeig del Carme mitjançant la nova Rambla de Mar que arriba fins a la platja del Far de Sant Cristòfol permetrà al vianant caminar des del Xiringuito Miramar, fins a la platja del Far passant pel Xalet de Miramar, la Platja de la República, l’estatua de la Pacifae, apreciar les cases colonials del Passeig de Ribes Roges, el mateix Parc de Ribes Roges amb els trenets, el Torreò de Ribes Roges, i aquí començar a apreciar la façana marítima d’arquitectura popular blanca i blava que va des de la Rambla de Lluís Companys (amb l’estatua de Francesc Macia) fins just abans del carrer de les Canàries on els blocs de pisos més alts donen cabuda a gran part dels pescadors. Entre aquests destaquen els ja esmentats Cafè del mar i l’antic Pòsit de pescadors. Tot això sense anomenar alguns dels locals comercials més representatius com ho son els Xiringuitos de platja, locals tan típics com el Marejol o el Ceferino, el Pachurri, el Pika Tapa el Club Nàutic, la Daurada, el restaurant Mare Nostrum, el Pescador, el Peixerot, la Sal, el Rossegall, la Botiga... entre d’altres, passant per la taverna del port fins arribar al xiringuito de la platja del Far de Sant Cristòfol.


03. Descripció de la proposta en relació amb la mobilitat de tota la façana marítima, així com la seva coherència amb les directrius establertes en el Pacte per a la Mobilitat del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible. Caldrà incloure en la proposta una descripció de les xarxes de vehicles, d’aparcament, de transport públic, de bicicletes i vianants, així com del transport de mercaderies al port i a la façana marítima.

En quant al tràfic peatonal, es tracta de fomentar la movilitat en el sentit est-oest i a la inversa connectant la platja de Ribes Roges amb la platja del Far de Sant Cristòfol mitjançant un passeig peatonal clar (la Rambla de Mar) i diversitat en la oferta d’activitats de lleure, socials i gastronómiques. En la cara Sud d’aquesta nova Rambla, essent més vegetal, s’hi situa el passeig peatonal que inclou el carril bici i hi destaquen un parell de locals de restauració que donen continuïtat a la cadena de xiringuitos de les platjes des de Miramar i la República fins a la platja llarga de Ribes Roges. Es proposa anomenar-los “Xiringuito 4” i “Xiringuito 5”. Amb aquests dos comerços es busca tan generar moviment est-oest al passeig marítim, com activar la zona durant l’hivern, ja que aquests dos xiringuitos quedarien més a cobert que els de les platges, permetent obrir durant els mesos més freds i ajudant així a extendre l’activitat social i econòmica del barri de mar durant tot l’any (actualment concentrada en els mesos d’estiu). Aquesta intervenció sutil a la Rambla de Mar amb nou enllumenat i pavimentació, juntament amb els nous xiringuito “4” i “5” i els equipaments esportius i culturals ajudaran a redigir el peatò de la Rambla de la Pau cap als bars i restaurants de la zona amb una distribució del fluxe de gent en sentit est-oest més equitatiu que l’actual en el que l’oest s’enduu la major part dels visitants que baixen per la rambla. Igualment aquells visitants que arribin en cotxe podran aparcar a l’aparcament semisoterrat de la plaça dels pescadors i caminar al llarg del passeig fins al parc de Ribes Roges i més enllà. Ambdós passejos (el de la cara Nord i el de la Sud de la Rambla de Mar), es troben a la nova plaça del port, a tocar de la llotja de pescadors (a on es situen equipaments i administració) per a fondre’s en un de sòl que, atravessant el nou parc dels pescadors, arriba fins a l’antic Molí de Mar a la platja del Far de Sant Cristòfol on les vistes del peatò s’obren cap al mar. Es mante el recorregut de las lineas L1 i L2 de autobusos amb les paradas 22, 23, 24 al llarg de tot el Passeig Maritim. En quan al tràfic rodat, el carril secondari del Passeig Marítim és el·liminat; per tant es passa de ser una rotonda a convertir-se en una intersecció. La Rambla de Mar conté un carril de vehicles en cada sentit (com en l’actualitat) amb una jardinera central. L’aparcament central és reubicat amb aparcaments intermitents amb vegetació en ambdós voreres laterals per a permetre el pas central dels dos carrils (un en cada sentit); i suavitzar així la seva condició de barrera reforçant connexió peatonal mar muntanya amb una secció de carrer més curta per al peatò. Un nou aparcament semisoterrat es situa a la Plaça/Parc dels pescadors amb cabuda per a residents, visitants i pescadors. Igualment els aparcaments existents al Passeig de Ribes Roges i el Passeig del Carme que formen part del Parc de Ribes Roges seran semi enterrats per tal d’integrar-los de manera natural i sostenible amb la resta del parc mitjançant cobertes verdes transitables. El transport de mercaderies del port funciona igual que en l’actualitat amb excepció de l’eliminació del carrer secondari del passeig marítim (que no té cap influencia a efectes de circulació de mercaderies) i d’un lleuger desplaçament de l’entrada oest a l’aparcament de la dàrsena pesquera, que es despaça lleugerament cap a l’est per tal d’alinear-la amb el carrer de les Canàries.


04. Descripció del compliment del paràmetres urbanístics fixats en el Pla Especial per a la plaça del port i els altres àmbits afectats per aquest i descripció de les solucions arquitectòniques i constructives adoptades.

1.- Remodelació Front Marítim urbà La situació actual de la Plaça del Port sembla respondre més a la utilització d’una oportunitat existent –la de tenir aquesta antiga area portuària disponible- que al plantejament d’una pregunta molt més fonamental com ho és la de “Quina és la relació que la façana de Vilanova hauria de tenir amb el mar?”. És possible que factors socials o econòmics entre d’altres hagin forçat a prendre decisions de solucions a curt termini però en quant a la façana del port respecta, una relació més directa amb el mar és considera indispensable. Es preveu la millora i adequació del Passeig Marítim i part del Passeig del Carme per tal de establir una continuitat qualitativa equivalent a la del tram del Passeig del Carme situat davant del Parc de Ribes Roges. Aquesta extensió del passeig més pavimentat fomentarà la mobilitat entre aquesta zona i la Rambla de la Pau, així com millorar la connectivitat des de la Rambla fins a la platja del Far de Sant Cristòfol. La proposta preveu la supressió del carril secondari del Passeig Marítim i part del Passeig del Carme; per tant, la trobada entre la Rambla de Joan Baptista Pirelli i el Passeig del Carme passa de ser una rotonda a convertir-se en una intersecció. Millora del vial eliminant l’aparcament central del Passeig Marítim per a situar-hi els carrils rodats amb un amb una jardinera central. Reconversió de l’aparcament central en aparcament puntual lateral per a mantenir l’activació que el fet de tenir aparcament al carrer genera a la zona. La resta de l’aparcament es resitua a la plaça dels pescadors. En concordança amb el Pla Especial del Port, també es preveu la remodelació del sistema de parcs i espais lliures, que inclou el Parc de Ribes Roges, la Plaça dels Pescadors i els jardins situats al Passeig Marítim i part del Passeig del Carme. 2.-Arranjament i ampliació de la Plaça del Port (zona lúdico-comercial) Tal i com el pla preveu, es trasllada l’àrea tècnica del varador i dressanes a l’extrem ponent del port. La actual Plaça del Port és reubicada per tal d’ampliar i millorar la relació física i visual actual entre el barri de Mar i l’aigua com a caràcter lligat a l’essència de la zona. Aquest moviment permet al Passeig Marítim recuperar el seu potencial com a espai de passeig convertint-se en la Rambla de Mar, una fusió entre la extensió de la imatge lúdica i paisatgística del Passeig de Ribes Roges i el caràcter peatonal de la Rambla de la Pau. Part de l’activitat prevista a la Plaça del Port és reconduïda al final de la Rambla de la Pau (a tocar d’aigua) per a donar un final a aquesta a tocar de l’aigua. Des d’aquesta nova Plaça es visualitza la nova Plaça del Port, que es situa a la part est de l’actual zona Administrativa del port. L’activitat prevista per a la nova Plaça de la Rambla i la Plaça del Port no canvia respecte al Pla Especial del Port, que inclou usos culturals, recreatius, de bars i restauració, comercial al detall. La dàrsena popular del port es desplaça mar endins fins a alinear-se amb el moll de la dàrsena esportiva establint una connexió peatonal entre el parc de Ribes Roges i la nova plaça del port situada al costat del port pesquer a través d’un pont giratori. D’aquesta manera la Rambla de Mar guanya contacte amb el mar i permet la situació de dos xiringuitos en relació directa amb l’aigua, així com una piscina pública oberta al mar. Els dos xiringuitos nous son de tamany similar als de la platja i en forma de pavellons de planta baixa semioberta amb terraça al passeig.


A la Plaça del Port s’hi preveu una piscina pública aclimatada i oberta i l’edifici plurivalent que és un edifici amb arcada amb alçada menor a 6,5m (transitable en part de la planta baixa) que fa de transició entre la Rambla de Mar i la plaça del Port. 3.- Edificació zona Administrativa Es preveu la demolició dels edificis actuals. La nova administració del Port està situada entre la Plaça del Port i el parc dels Pescadors fent front a la nova Rambla de Mar (actualment Passeig Marítim). Al seu costat es situa un petit edifici públic destinat a ser una ludoteca. Ambdós edificis fan menys de 7m d’alçada. 4.- Ampliació de la Dàrsena esportiva Al desplaçar la dàrsena popular, es genera la oportunitat de duplicarla utilitzant ambdós laterals del nou moll. En planteja que una de les parts pugui formar part de la dàrsena esportiva en funció de les previsions i interessos tan de l’Ajuntament com dels pescadors i club nàutic. La resta de la previsió no es modifica. 5.- Zona de nàutica popular La nàutica popular es desplaça amb un nou moll duplicant la seva capacitat actual per a un ús plenament popular o amb un 50% d’us esportiu en funció de les necessitats. 6.- Zona d’activitats turístiques Previsions existents en el Pla. 7.- Zona de serveis a la nàutica Previsions existents en el Pla. 8.- Terminal marítima Previsions existents en el Pla. 9.- Drassanes i espai tècnic Previsions existents en el Pla. 10.- Arranjament Dàrsena pesquera Previsions existents en el Pla. 11.- Ampliació del moll transversal Previsions existents en el Pla. 12.- Ampliació de dic de Llevant per a la creació d’una zona de suport comercial i desenvolupament tecnològic Previsions existents en el Pla. 13.- Marina seca. Previsions existents en el Pla.


05. Descripció de la memòria de materials i descripció de les estratègies incorporades de sostenibilitat mediambiental.

La pavimentació està classificada en funció de la seva permeabilitat a l’aigua de pluja.

- Allà on es generà un passeig peatonal (a la cara sud i part de la cara nord de la Rambla de Mar), s’usen paviments impermeables com els panots i les plaques prefabricades amb junta tancada (formigó com a la resta del Passeig Marítim). Aquest tipus de paviment retén la calor diürna millorant les condicions térmiques del passeig durant les nits d’hivern.

- En les zones amb menys transit peatonal corresponents a part del passeig de la cara nord de

la nova Rambla de Mar hi ha paviments permeables durs com ho son la llamborda (tan usada a la Geltrú) amb juntes més o menys separades (per exemple separades per vegetació) i plaques de pedra prefabricades amb juntes permeables.

- En les zones més vegetades corresponents al parc dels pescadors, part del costat sud de la

Rambla de Mar i els parcs existents al costat nord d’aquesta, s’hi utilitzen paviments permeables tous tals com disgregats (graveta de torrent i sorres com en l’actual estat del passeig), sauló (per a parcs infantils), gespa i fusta en alguna ocasió puntual.

Com a organització general, el passeig de la Rambla de Mar, situat a la cara sud (a tocar de l’aigua) està projectat amb un paviment impermeable i unes zones de gespa i vegetació que son permeables, i la cara nord, està dotada de una barreja de paviments durs impermeables (per a on es camina) i paviments més tous i permeables en aquells llocs d’esbarjo per a nens i de relaxació per a adults. Així doncs, per tal de facilitar la continuitat peatonal, els materials per a la pavimentació de part de la Rambla de Mar son de caràcter similar als usats a la Rambla de la Pau. Es tracta de paviment impermeable o panot. El nou material de la Rambla de Mar és la vegetació. El disseny inclou zones verdes de vegetació (amb gespa, arbusts, flors...) que alhora que afavoreixen l’intercanvi gasós entre la terra i l’atmosfera millorant l’aireig de les arrels vegetals i l’evaporació de l’aigua amb efectes refrescants i amortidors de les temperatures ambientals, també suavitzen la duresa del formigó que es veu al llarg de tota la zona portuària. Aquesta informació es troba més detallada en el capítol posterior corresponent a vegetació i arbrat. En quan al disseny dels paviments, es busca un caràcter integrat amb la imatge de la resta de Vilanova però amb algun detall característic del barri de mar.

- El material utilitzat en la plaça d’arribada al port al final de la Rambla de la Pau té un disseny semblant al del paviment blanc i negre de la Plaça de la Vila (però d’un material no relliscòs). Aquest detall, amb inspiració en la historia de la formació de Vilanova i la Geltrú, recorda el vincle entre el barri de Mar i el centre de Vilanova.

- L’ús de llambordes com a paviment permeable dur rememora el caràcter històric dels carrers

de la Geltrú que està en concordància amb el caràcter de les cases blanques i blaves populars del barri de mar.

- Les plaques prefabricades de formigó, semblants a les del Passeig de Ribes Roges però

amb un nou disseny inspirat en el barri de mar.

Els materials per a edificacions tals com l’equipament, els nous xiringuitos, la nova administració del Port son triats seguint un criteri estètic que s’adequa amb la proposta de la Rambla de Mar. Edificis en forma de pavelló oberts amb estructura d’acer i/o fusta son preferents per a aquesta zona de la ciutat.


En quant a la sostenibilitat mediambiental es planteja implementar diverses estratègies:

- Maximizar la recol·lecció d’aigües pluvials per al seu ús en arbrat, fonts... Per a l’arbrat es planteja la opció d’utilitzar Water-Harvesting Swales, un sistema de recopilació d’aigüa que permet retenir l’aigua per als arbres de manera molt més eficient que la natural, abans de que aquesta es perdi degut a l’absorció del sol.

- Ús de materials locals que redueixin l’impacte del transport, reutilitzats, reciclables, de baix cost i manteniment.

- Afavorir la biodiversitat de la zona amb la implementació d’arbrat continu i la vegetació

adequada.

- Afavorir i implementar el transport sostenible i públic integrant el nou carril bici de la Rambla de Mar amb la resta de la ciutat, així com introduït una parada d’autobús a l’alçada de la nova Plaça del Port.

- Estratègia i planificació per a la reutilització d’escombraries en el mateix projecte per a evitar el transport. Una d’elles és la proposta de petits llocs de compostatge per a voluntaris d’horts urbans. Per a la resta de desperdicis: punts de reciclatge i papereres en proximitat a interseccions, amb alt flux peatonal i a una distancia raonable entre ells.

- Enllumenat públic a base de LEDs i energia solar.

- Panells solars en els nous edificis publics, pèrgoles i lluminàries per a dotar d’electricitat als elements urbans.

- Dotació d’espais d’ombra i espais a refugi del vent per tal de maximitzar l’ús dels espais interiors minimitzant despeses en l’ús d’espais interiors quan no fos necessari. Per exemple, la Rambla de Mar conté molt més arbrat de fulla perenne que protegeix del Sol a l’estiu i suavitza els vents de mar-muntanya (especialment durant les nits d’hivern) afavorint així les condicions que actualment tenen les terraces obertes dels restaurants i places existents al llarg de la cara nord de l’actual Passeig Marítim. Per a la resta d’estratègies, veure apartat de “Proposta Social i De Comunitat”.


06. Descripció i justificació de la vegetació i arbrat emprat en la proposta Essent l’arquitectura marítima popular tradicionalment de color blanc i blau, i comptant amb arbrat existent de flors blanques, es proposa introduir l’arbust herbaci Echium Candicans ja que les seves flors de color blau safir ressaltaran els color blau de l’arquitectura local tradicional durant el període d’afloració. Aquest arbust creix molt bé en zones marítimes ja que suporta molt bé la salinitat. Ref. “Estudi de Plantes de Clima Mediterrani Susceptibles d’Introduir en jardineria” per Guillem Morral Codolà i Francesc Xavier Fàbregas Bargallo (Juny 2014 – UPC Barcelonatech). La resta de l’arbrat consta únicament d’espècies adequades al clima marítim considerades en el Pla Especial: Jardins: L’arbrat existent consisteix en: Pi pinyer (Pinus pinea) Pi blanc (Pinus Hlepensis) Morera (Morus alba) Tamarius (Tamarix sp.) Palmeres (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) Arbusts en jardins: Xiprer (Cupressus sempervirens) Lligabosc del Japó (Lonicera japonica) Arbrat viari: Palmeres (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) Tamarius (Tamarix sp.) En parterres Espígol (Lavaldula latifola)


07. Descripció i justificació de les fases d’execució El projecte consta de set fases d’execució. Aquestes fases estan pensades per a dur a terme d’est a oest de l’actual Passeig Marítim per tal d’activar la zona més apartada en primera instància i generar així un flux de gent en sentit est oest des del inici de les fases. Igualment, la construcció de la nova Rambla de Mar es du a terme en fases de est a oest incloent la nova Plaça del Port i els equipaments. Pert tal d’evitar costos afegits, la proposta reutilitza la localització existent l’àrea pavimentada de l’actual Passeig Marítim modificant només la organització de carrils i aparcament en aquesta. Cal considerar endemés, que a pesar de que la reforma del passeig està pensada en fases, no caldrà interrompre el tràfic del passeig ja que en tot moment es podrà utilitzar el carrer secundari existent de la zona en que s’estigui treballant. Igualment el funcionament de l’accés a la dàrsena comercial i el de la dels pescadors no pateixen cap interferència que afecti al seu correcte funcionament.

1. Parc i Plaça dels Pescadors amb accés a la Llotja des del Carrer de les Canàries Eliminar el carril viari paral·lel. Unificació de l’espai verd existent, l’àrea ocupada per l’actual carril paral·lel i la plaça dura per al secat de xarxes. Gairebé la totalitat d’aquest gran espai estarà dedicat a un parc amb vegetació, un petit quiosc, aparcament semissoterrat per turonets i cobertes vegetals i l’espai de secat reconvertit en una plaça de formigó integrada en el disseny del parc. Desplaçament de l’entrada rodada oest del sector pesquer per a alinear-lo amb el Carrer de les Canàries i per tant, estar orientat en direcció a la Llotja de Pescadors. L’espai resultant entre la nova entrada viaria i l’antiga, alineada amb el moll transversal es reserva per a la fase 2.

2. Nous edificis administratius al costat oest de l’extensió del carrer de les Canàries

posteriors a la demolició dels vells edificis existents de l’administració. Habituar la zona de l’antiga administració com a espai temporal de concerts a la plaça del Port Construcció dels nous edificis d’administració i ludoteca a l’espai reservat entre el nou viari alineat amb el Carrer de les Canàries i l’accés existent. Desplaçament dels serveis d’administració al nou edifici i demolició dels edificis existents de l’antiga administració del Port. Adequació del solar corresponent a l’antiga ubicació de l’administració del port per a l’ús temporal en actes lúdics i populars. Adequació del tram de la nova Rambla de Mar en tota la secció nord-sud (canvis de paviments, afegir vegetació i arbrat, resituar viari a la zona central del carrer actual amb jardinera divisòria central i reubicació de part de l’aparcament als laterals...) corresponent a la zona entre passat el Carrer dels Boters direcció est i el Carrer de les Canàries.

3. Moure dàrsena popular temporalment perpendicular al moll dels pescadors

Reubicació temporal de les vies flotants d’accés a les embarcacions de la dàrsena popular cap al sud i en sentit est-oest utilitzant el moll nord-sud actual d’accés per a procedir amb la fase 5.

4. Enderroc parcial de la actual Plaça del Port i construcció de la nova dàrsena popular Moviment de terres per a enderroc parcial de la actual Plaça del Port i construcció del nou moll d’accés que donarà cabuda a la nova dàrsena popular. Construcció del nou moll popular alineat amb el moll existent de la dàrsena esportiva i pont peatonal giratori de connexió amb aquest, juntament amb la construcció de la llosa on està ubicada la nova Plaça del Port utilitzant les terres procedents de l’enderroc parcial de la Plaça del Port actual. Reubicació definitiva de les vies d’accés flotant de la dàrsena popular en direcció perpendicular al nou moll i construcció de noves vies flotants. Adequació del tram de la nova Rambla de Mar en tota la secció nord-sud (canvis de paviments, afegir vegetació i arbrat, resituar viari a la zona central del carrer actual amb jardinera divisòria central i reubicació de part de l’aparcament als laterals...) corresponent a la


zona entre la plaça del Cafè del Mar (inclosa) just a l’oest del Carrer del Gas i fins passat el Carrer dels Boters en direcció est.

5. Construcció de la piscina oberta i edificis de suport i equipament polivalent, endemés de l’adequació de la Nova Plaça del Port. Construcció de la piscina oberta, de la nova Plaça del Port i de l’equipament polivalent.

6. Adequació de la Rambla de Mar Adequació de la resta de la Rambla de Mar en tota la seva secció nord-sud des de la intersecció de la Rambla de Joan Baptista Pirelli fins gairebé el Carrer del Gas (conversió de la rotonda de la Rambla de Joan Baptista Pirelli i el Passeig del Carme en intersecció, canvi de paviments, afegir vegetació i arbrat, resituar viari a la zona central del carrer actual amb jardinera divisòria central i reubicació de part de l’aparcament als laterals...) juntament amb la construcció de la nova Plaça de Mar situada al final de la Rambla de la Pau i els dos nous xiringuitos “4” i “5”.


08. Avanç del pressupost estimatiu desglossat per àmbits, passeig, plaça del port, plaça pescadors, etc

Al següent taula mostra un avanç del pressupost estimatiu per a la conducció de tota la proposta en la seva totalitat. Això inclou la reforma de tot el passeig Marítim i part del Passeig del Carme des de la Rambla de Joan Baptista Pirelli fins al inici de la Ronda d’Europa, incloent la construcció de nous edificis i parcs per a la zona.


09. Estudi de viabilitat econòmica de la proposta formulada de la Plaça del Port

La següent taula mostra la viabilitat econòmica de cada fase d’execució en la ordenació proposada incloent la Plaça del Port. Per tal de facilitar el procés de finançament i la rendibilitat de la inversió, cada una de les fases compta amb diferents fonts d’ingrés generades de manera independent. D’aquesta manera, en cas de ser necessari, el projecte es pot dur a terme en les diferents fases amb la flexibilitat de poder esperar a una major recapitalització de la inversió entre cada una d’aquestes.

Igualment es poden utilitzar altres estratègies per tal d’abaratir costos. Per exemple es podria negociar la autoconstrucció dels xiringuitos per part dels possibles llogaters. Igualment, tan els comerciants locals, el Club Nàutic, la Generalitat de Catalunya i d’altres (el Camping Vilanova...) podrien contribuir en diferent mesura durant el procés.


10. Proposta Social i de Comunitat

Aquest apartat consta de diferents propostes d’inclusió per tal de cohesionar socialment tan veïns del barri com altres ciutadans de Vilanova:

- Dotar a la zona amb fonts d’aigua potable

- Zona de recreació per a nens amb dispersió d’aigua per a refrescar l’ambient del passeig durant els mesos d’estiu.

- Zona de taules i barbacoes elèctriques al parc dels pescadors i al parc de Ribes Roges situades en zones d’interès paisatgístic. Aquest servei podria ser gratuït o funcionar amb monedes.

- “Wayfinding”: projecte per a una correcta senyalització de les activitats socials i culturals que es duen a terme en el barri de Mar per tal d’orientar al visitant i promoure les activitats de la zona.

- Consolidació dels locals culturals de la zona del Barri de Mar mitjançant una correcta pavimentació, il·luminació i clar accés.

- Consolidació de la història del barri de Mar explicada mitjançant panells integrats en el mobiliari urbà i peces d’art urbà. Reintegració dels elements existents en la nova proposta (com per exemple l’àncora del Passeig del Carme).


CONCURS D’IDEES PER A L’ORDENACIÓ DEL FRONT MARÍTIM DE ... · CONCURS D’IDEES PER A...

Documents

Transcript of CONCURS D’IDEES PER A L’ORDENACIÓ DEL FRONT MARÍTIM DE ... · CONCURS D’IDEES PER A...