credit senser
-
Upload
treballsintesi-treballsintesi -
Category
Documents
-
view
235 -
download
1
description
Transcript of credit senser
INTRODUCCIÓ
El nostre treball de síntesi tracta de l’antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis,
fundada l’any 1858 coneguda també com ‘’La Rajoleta’’. Vàrem escollir aquest
tema perquè ens va semblar interessant saber perquè aquesta fàbrica es va fer
tan famosa a la seva època on ja des de ven petits hi treballaven nens de 8
anys fent jornades de 10 hores laborals durant 6 dies i cobrant una setmanada
de 8 pessetes i 64 cèntims i on els treballadors adults ocupaven la majoria del
seu temps de feina en fornar i desfornar les rajoles i destriar les bones de les
que sortien amb algun defecte. Els tipus de rajola que s’hi treballaven eren
rajoles artístiques de 13x13. cm que s’anomenen rajoleta i de 20x20 cm. que
s’anomenen taulells, per guarnir els treballs d’arquitectes modernistes com ara
Gaudí, Rigalt, Gallissar, etc o per guarnir cuines, rentamans, per fer
arrambadors, paviments, i decoratius a les façanes. La informació,
principalment, la buscarem d’Internet tot i que també en buscarem en alguns
llibres. A més a més tindrem la ocasió de visitar Can Tinturé que és un museu
on s’hi exposen les rajoles que feien a la fàbrica. Per demostrar els decoratius
de les rajoles en farem dues o tres talment com es feien a la fàbrica.
2
ÍNDEX
1- HISTÒRIA I ORÍGENS………………………………………………..pàg. 3
1.1- La fàbrica. Primera època. Empresa Màrius Jourdan
1.2- Segona època. Empresa Terrada & Gelbert
1.3- Tercera època. Jaume Pujol i Baucis
1.4- Quarta època. Pau Pujol i Vilà
1.5- Joan Baptista Alós. Director Artístic
1.6- L’última etapa de Pau Pujol i Vilà
2- ESTRUCTURA DE LA FÀBRICA........................ .........................pàg. 6
2.1- Evolució i canvis
2.2- Tipus de forns
3- MATERIALS....................................... ............................................pàg. 10
4- FABRICACIÓ DE RAJOLES........................... ..............................pàg. 12
4.1- El procés de fabricació d’una rajola de mostra
5- CAN TINTURÉ...............................................................................pàg.14
5.1- Origens de la casa
5.2- Estructura de la casa
5.3- Exposició que ofereixen
6- CONCLUSIONS.............................................................................pàg. 16
6.1- Valoracions personals
6.2- Curiositats
7-WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA......................... .............................pàg. 17
8- ANNEX...........................................................................................pàg. 18
9- GLOSSARI........................................ .............................................pàg. 22
3
HISTÒRIA I ORÍGENS
1.1 LA FÀBRICA: PRIMERA ÈPOCA. EMPRESA MÀRIUS JOURD AN
La fàbrica va ser fundada per dos socis: Juan Terrada i Màrius Gourde el 12 de
juliol de 1858. Van formar una societat per edificar una fàbrica de maons a
Esplugues de Llobregat. El 28 de juliol Bartomeu Asmarats li va proporcionar
un terreny de 2450 metres quadrats situats a l'actual carrer de l'Església a
l'actual carrer Puig Ossa.
Màrius Jourdan, director de la indústria, era qui estava permanentment a la
fàbrica ja que tenia que supervisar les diferents fornades, però les coses no van
anar gaire bé encara que Joan Terrada digués tot el contrari perquè Màrius va
abandonar la direcció de la fàbrica, i es queixava de que Joan Terrada no feia
efectius els recursos econòmics necessaris per tal de continuar l'activitat. La
fàbrica va ser tancada el 26 de febrer de 1862, feia ja temps que no
funcionava.
1.2 SEGONA ÈPOCA. EMPRESA TERRADA & GELBERT
L'època d'inactivitat de la fàbrica acabà el 28 de febrer de l'any 1863 amb la
signatura d'un conveni de societat entre Juan Terrada i Jaume Gelbert. La
finalitat dels nous socis era continuar la producció de rajoles però no va tenir
gaire èxit, i el 23 d'agost fou de nou dissolta quan Juan Terrada cedí la seva
part a Jaume Gelbert.
4
De Màrius Jourdan ja no se'n va saber res més però uns anys més tard Mercè
Vidal va descobrir en el cementiri Parroquial d'Esplugues un nínxol que duia el
seu nom.
1.3 TERCERA ÈPOCA. JAUME PUJOL I BAUCIS
Cap al 1873 els Pujol van entrar a gestionar la fàbrica, d'ençà aquest moment
Jaume Pujol i Baucis va fer-se'n càrrec de l'empresa amb l'ajut del seu fill Pau
Pujol i Vilà. August Font i Carreras va ser el primer arquitecte que trobem
encarregant rajoles per les seves obres.
Jaume Pujol i Baucis va morir el 20 de gener de 1891 i va deixar l'empresa a
càrrec del seu fill.
1.4 QUARTA ÈPOCA. PAU PUJOL I VILÀ
La mort del seu pare no li va suposar la pèrdua dels antics clients i d'ençà
aquest moment l'empresa comença una nova etapa anomenada ''Hijo de Pujol i
Bausis''. La fàbrica va seguir fabricant els mateixos productes i per això
arquitectes com Enric Sagnier seguien treballant amb ells.
Amb la incorporació de Joan Baptista Alós a l'empresa no es van produir gaires
canvis en la configuració física sinó que el principal canvi va ser un notable
perfeccionament artístic dels productes i dels models
1.5 JOAN BAPTISTA ALÓS: DIRECTOR ARTÍSTIC
Joan Baptista Alós tenia 20 anys quan va arribar a la fàbrica Pujol i Bausis. Va
néixer a Castelló de la Plana i amb 14 anys anà a treballar a una fàbrica de
5
ceràmica amb el seu oncle a Rio de Janeiro i Buenos Aires. Els seus
coneixements sobre la ceràmica van ser els que li van permetre entrar a la
fàbrica. Va fer que els esmalts i que la part decorativa fos més perfecte i va
col·laborar en la decoració de l'Hospital de sant Pau i de la Casa de les
Punxes.
Joan Baptista i Alós
1.6 L' ÚLTIMA ETAPA DE PAU PUJOL I VILÀ.
L'any 1907 Joan Baptista Alós va retornar a Brasil per ajudar al seu pare a la
seva fàbrica de ceràmica. L'any 1909 l'empresa es va convertir en el primer
contribuent i amb la primera indústria d'Esplugues. Pau Pujol i Vilà, finalment va
morir l'any 1927.
Pau Pujol i Vilà juntament amb les seva dona i les seves dues filles
6
ESTRUCTURA DE LA FÀBRICA
2.1 EVOLUCIÓ DE LA FÀBRICA I CANVIS
Tenim certesa de que l’any 1886 es volia construir un nou forn del qual no s’ha
pogut localitzar pel moment però amb la trobada d'un plànol de la fàbrica
sabem que tenia uns 20 metres de llargada.
L'any 1887 Jaume Pujol i Baucis va fer instal·lar una caldera de vapor de
mitjana pressió i una força de sis cavalls que li va fer passar un control abans
de ser utilitzada fet per persones expertes per tenir la certesa de que fos
perfecta i una xemeneia cilíndrica de maó de 22 metres d’alçada per on sortien
els fums. Això va suposar un gran canvi a la fàbrica ja que va passar de ser
moguda per tracció mecànica amb energia de vapor. La màquina servia per
moure molins de terres i màquines de remenar i pastar el fang, aquest nou
sistema va suposar algun problema com el que si s’espatllava la caldera es
parava la producció a la fàbrica , podríem dir quasibé que la fàbrica era
autosuficient.
L'any 1903 van començar a fabricar els seus productes a Espanya, Oporto,
París , Marsella i Anvers.
A l’any 1906 es sap, pels llibres de fàbrica, que van fer-se una idea d’intentar
fer unes obres d’ampliació, però al final hi van renunciar perquè hauria
d’esperar uns anys.
7
Durant aquest any el mes de setembre es va construir un dipòsit elevat d’aigua
de 50 metres cúbics, tenia 4 metres de diàmetre i 7´20 metres d’alçada, es va
conservar fins fa pocs anys i estava situat prop de la xemeneia.
L’any 1913 Pau Pujol i Vilà va demanar a l’ajuntament fer unes obres
d’ampliació, tractava de construir dos grans naus al nord. De les dues que es
tenien que construir només es va construir la que veiem fins fa pocs anys que
reguardava de la pluja els dos forns d’ampolla, però fins fa pocs anys es van
enderrocar les naus que protegien els forns.
Gràcies a les excavacions arqueològiques podem saber que la fàbrica estava
constituïda per quatre forns d’ampolla tipus àrab del segle XIX i són
probablement els elements més antics que es conserven que s’utilitzaven per a
la cocció del gres i la pasta blanca i dos forns enterrats a uns nou metres de
profunditat, de grans dimensions amb planta circular, d’uns cinc metres de
diàmetre, que constaven de dues cambres (descoberts l’estiu de 1993 i la
tardor de 1996)
A l’any 1886 es van trobar referències de la construcció d’un nou forn, que de
moment no s’ha pogut localitzar, però pel descobriment d’un plànol fet sobre un
suport de paper de tela i calorejat de rosa d’uns 76x47 centímetres, es veu que
el forn tindria uns un 20 metres de llargada. L’any 1887 es va demostrar
oficialment que aquest forn estava fet perquè els llibres de fàbrica
parlaven d’un nou forn.
8
Xemeneia
2.2 TIPUS DE FORNS
Forn descobert : l’estructura del forn esta semiexcabada en el terreny natural,
és de planta rectangular amb dues cambres, la fogaina i el forn de cocció,
aquesta cambra és descoberta i separada de la fogaina per una graella obrada
amb sis centímetres paral·lels en ser la cambra de cocció oberta tant sols
arribava als 800 graus de temperatura com en tots els forns rajolers
Forn de tipus àrab: Conegut com àrab i moro emprat des de temps antic per a
la cuita oxidant d’atuells de ceràmica peces de forma i rajoles embarnissades.
Es de planta circular amb dues cambres la superior o forn de cocció i l’espai
interior de la fogaria. Les dues cambres estan separades per la volta de la
graella am un conjunt de forats per facilitar el pas del foc
9
Forn de daurat o de reflex metàl·lic: l’estructura de aquest forn és d’un cos
prismàtic de planta quadrada amb dues petites cambres sobreposades a dalt el
forn o cambra de cocció i a sota de la fogueraina. Entre aquests 2 espais hi ha
una petita plataforma quadrada de separació que actua de graella amb 5 jurats
per la conducció de la flama la singularitat d’aquests forns era que no es podien
sobre passar els 550 graus o 600 graus de temperatura aconseguir la quantitat
de vernís daurat.
Forn d’ampolla: L’estructura d’aquest forn es d’obra vista. De cos cilíndric de
5m de alçada coronat amb una volta ovalada i una xemeneia al damunt arribant
així als 2 m de alçada a l’interior hi ha 2 cambres de cocció separades per una
volta esfèrica amb un únic fumeral central en el terra de la planta baixa hi ha les
conduccions per l’aire calent que entra des de les boques de combustió
exteriors. Amb aquest tipus de forn 1200 1300 graus de temperatura de cocció.
Forn d’ampolla
10
MATERIALS
La ceràmica és l’activitat tradicional de producció d’objectes d’alta qualitat i
excel·lent acabat en argila cuita.
La ceràmica està composta de:
Argila: és un material granular natural procedent de la descomposició de les
roques feldespàtiques, compost principalment per silicats d’alumini hidratat.
Els minerals més comuns dins les argiles són:
• la caolinita
• la montmorillonita
• la il·lita
L’argila té dues propietats bàsiques:
• Adquireix plasticitat al barrejar-la amb aigua
• S’endureix en escalfar-la en un forn ceràmic per sobre de 750 ºC
Segons els elements minerals que contingui l’argila, trobarem argiles de
diferents colors: vermella, blanca, negre, etc. També hi ha diferents tipus
d’argila segons l'ús que s’hi vulgui donar (rajoles, atuells de cuina etc.).
L’esmalt ceràmic: és una mescla de diferents materials (caolí, sílice, colorants)
que s’aplica sobre la superfície d’una rajola o taulell i que posteriorment fon en
un forn de cocció. Durant el refredament l’esmalt fos solidifica i forma un vidre
11
que confereix a la superfície del taulell unes especials característiques
estètiques (color, lluentor, decoració, etc.) i tècniques (duresa, impermeabilitat,
etc.).
La preparació dels esmalts consisteix a dosificar les primeres matèries diverses
i moldre-les amb aigua dins d’un molí, per obtenir una pasta o barbotina
d’esmalt amb una consistència (40-50% d’aigua) que permetia la correcta
aplicació de la suspensió sobre el taulell.
Si el vidriat que s’aplica sobre el taulell no és pas opac sinó transparent aquest
no es denomina esmalt, sinó vernís. En la composició dels esmalts entra
sempre l’element formador del vidriat, que és la sílice en estat pur (quars) o
amorf (arena), un fundent (el més habitual històricament a València ha estat el
plom; ara s’empra molt el zirconi) que rebaixa el punt de fusió d’aquesta, i un
pacificant que emblanqueix la coberta vítria, sobre la qual es poden plasmar
decoracions.
La rajola catalana esta feta de argila vermella amb una capa a sobre d’esmalt
d’estany que es la base de color blanc de la rajola i es pot decorar amb òxid de
cobalt(color blau) òxid de manganès (color verd)o òxid de coure(color vermell)
12
FABRICACIÓ DE RAJOLES
4.1 EL PROCÉS DE FABRICACIÓ D’UNA RAJOLA DE MOSTRA
La qualitat argilosa del terreny d’Esplugues feia que algunes de les terres que
s’utilitzaven fossin extretes de la mateixa població per a la fabricació de rajoles.
Aquestes terres es portaven a la fàbrica que en aquell moment estava en mans
de Jaume Gelbert. Aquelles terres estaven brutes i calia netejar-les per poder
transformar el material brut en una substància adequada per poder-la treballar i
transformar en ceràmica.
Primer de tot, les mules traginaven per l’era i així la terra quedava aixafada fins
a convertir-se en pols. Després l’aigua s’encarregava de netejar la terra
d’impureses. Finalment, a l’última bassa, la terra molla esperava que el sol
eixugués l’aigua que sobrava. Després d’aquest procés de neteja la terra era
ara fang.
Aquest fang es guardava al racó de la terra( lloc on s’acumulaven els panots de
fang després de treure’ls de la bassa). Era un espai humit on s’hi guardava el
fang abans de ser utilitzat.
Donar forma al fang era la segona part del procés. Generalment tenia forma
quadrada. El sistema era, en un principi, s’omplia de fang un motllo de fusta de
la mida de la rajola amb un mànec i amb un corró se li donava la forma plana.
Aquestes peces de fang, un cop assecades, entraven al forn i es feia la primera
cocció; la temperatura es mantenia entre els 950 i els 980 graus.
Les peces de fang cuites, un cop refredades, eren un material que havia
adquirit duresa. S’havia transformat en ceràmica. D’aquesta manera s’obtenia
una peça del color del fang anomenada bescuit.
13
Un cop aquest procés, la rajola de mostra es decorava a partir del pintat en la
seva cara vista. En primer lloc, calia fer una base opaca per evitar veure el
color del fang. Per aquesta raó, la rajola es banyava amb un esmalt amb òxid
d’estany que produïa una capa blanca que s’anomenava coberta estannífera.
Després, es pintava a sobre amb altres òxids naturals.
Un cop decorada, la rajola tornava a entrar novament al forn per fondre l’esmalt
amb òxids i obtenir el vidrat de la rajola. La temperatura d’aquesta cocció es
mantenia en 950 i 980 graus. Un cop la peça es refredava, ja estava a punt per
ser venuda.
14
CAN TINTURÉ
5.1 ORIGENS DE LA CASA
Can Tinturé es propietat municipal des del 1977, i des del 2003 es la seu d’un
museu dedicat a la rajola, ubicat en aquesta casa construïda al segle XIX per
l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa per la petició de Joan Tinturé Campreciós,
regidor i alcalde d’ Esplugues durant el període 1910-1915. A l’any 1997 era un
edifici municipal que ha estat utilitzat per diverses escoles de dibuix i música.
L’any 2001 va encetar una nova etapa a la seva vida centenària: va fer unes
obres de rehabilitació a l’edifici com a museu per poder acollir bé la col·lecció
de rajoles.
5.2 ESTRUCTURA
Can Tinturé té un jardí molt acollidor del qual durant les obres van eliminar la
tanca perquè fos més fàcil l’accés per al públic. Consta de planta baixa, pis i
posseeix certs elements d’inspiració neoclàssica (balustrades, frontons,
pilastres i capitells). La coberta és plana per balustres i una torre suportada per
quatre pilars quadrats i amb una coberta de quatre aigües i s’estructura en
tres cossos, els dos laterals sobresortint del pla de façana. Damunt d’un dels
cossos laterals hi ha una torre oberta sobre pilars, coberta a quatre vessant,
com es pot veure a la fotografia.
15
5.3 EXPOSICIÓ QUE OFEREIXEN
El museu de Can Tinturé exhibeix des del dia 7 de maig de 2003 una col·lecció
seriada de Salvador Miquel que consta de més de 3000 rajoles diferents estils i
models, i et demostra la importància d’una rajola com a: producte ceràmic que
ha servit per al revestiment dels habitatges de Catalunya i de la resta
d’Espanya des de l’època medieval fins al moment en que es va començar a
industrialitzar el seu procés de fabricació. Són els tipus de rajola que
s’acostumaven a col·locar en cuines comunes, rentamans, sota balcons,
arrimadors, tot i que també s’utilitzaven per emmarcar i engrandir els plafons
figuratius i plafons d’encàrrec. El museu també exposa peces del segle XIX
extretes del recinte de la Fàbrica Pujol i Bausis coneguda popularment com ‘’La
Rajoleta’’. El museu ofereix un conjunt de 600 peces produïdes des del segle
XIV al XIX
Rajola feta a la fàbrica Pujol i Bausis i
exposada a Can Tinturé
16
CONCLUSIONS
6.1 VALORACIONS PERSONALS
Nosaltres fent aquest treball hem arribat a la conclusió que la fàbrica Pujol i
Bausis era més famosa del que nosaltres ens podíem arribar a imaginar ja que
em après molt i d'una forma molt original com és visitant aquesta mateixa
fàbrica.
Ens ha estat bastant còmode repartir-nos la feina i realitzar el treball d'una
manera sencilla i eficaç.També ens hem sapigut ajudar mutuament i això a fet
que pogèssim avançar el treball sense gaires dificultats perquè quan un no
entenia un concepte qualsevol dels altres dos l'ajudava.
6.2 CURIOSITATS
Fent les sortides de crèdit que ens tocaven hem vist que a la sala on ens vàrem
reunir amb l'alcaldessa hi havia una gerra feta per ceràmica de Pujol i Bausis.
Un altre curiositat que volem remarcar és que en el monestir de Sta. Maria de
Mont-sió alguna de les parts de les seves parets hi trobem rajola catalana de
Pujol i Bausis i també trobem rajola catalana de Pujol i Bausis a la cuina de la
casa de Xavier Corberó, un famós arquitecte que viu a Esplugues.
17
BIBLIOGRAFIA
- Can Tinturé col·lecció de rajoles de mostra
- Esplugues i el modernisme. Patrimoni i ciutat
- Pujol i Bausis centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues
de Llobregat
WEBGRAFIA
- www.museucantinture.org
- www.gaudiallgaudi.com
- www20.gencat.cat
- www.wikipedia.org
18
ANNEX
-REGLAMENT INTERN DE LA FÀBRICA
-ARTICLE 1:
La jornada laboral de treball serà la legal de 11 ores diàries o 48 setmanals. La
jornada ordinària es dividirà en dos torns de 4hores, amb una parada de dues
hores per DIAN.
Tant la preparació del treballador a alhora de començar a treballar com la
neteja d’eines o el canvi de rova i neteja personal es farà fora de l’horari
laboral.
Aquell treballador que arribi tard al torn de treball de mati o de tarda no podrà
entrar fins el següent torn de treballa m el conseqüent descompte monetari i d
‘aquell torn.
-ARTICLE 2
Per poder realitzar les 48 hores setmanals, s’autoritza als treballadors a
prescindir de les festes que es produeixin entre setmana, tot i k es podran
respectar les festes tradicionals que es convingui amb els altres treballadors tot
recuperant les allargant la jornada la resta de dies de la setmana que s’hagin
fet les esmentades festes o la setmana anterior i posterior en cas de ser
necessari. Son hores considerades ordinàries tot i ser una excepció dins de la
jornada de les 8 hores de treball establertes
En cas d’alguna interrupció per força major, on calgui perdre algun dia de
treball no imputable la mateixa casa de producció ceràmica com, per exemple,
per manca de primeres matèries, es recuperarà la jornada de treball d’acord
amb els treballadors.
19
Es podran fer algunes hores extraordinàries prèvia conformitat amb els
treballadors.
-ARTICLE 3
Tot treballador que ingressi per primera vegada a l’obrador cal que presenti un
certificat medico n indiqui que no te cap malaltia contagiosa i declari el seu
estat de salut. Sense certificat no sereu admesos.
-ARTICLE 4
El treballador realitzarà totes aquelles feines pel càrrec el qual va estar empleat
però el patró quedarà en llibertat d’utilitzar-lo on i com sigui convenient segons
necessitats del treball sempre que això no vagi en contra de la dignitat del
treballador.
-ARTICLE 5
El treballador cal que guardi respecte i obeeixi el mestre de taller. No es permet
alterar l’ordre o discutir temes politics, socials o religiosos.
-ARTICLE 6
Totes les queixes del treballador respecte al treball seran exposades al
superior.
-ARTICLE 7
Tot accident que es produeixi en el lloc de treball haurà de ser exposat
immediatament no seran atesos accidents fora de l’àmbit de treball.
-ARTICLE 8
Cada dissabte s’abonaran els jornals pendents al treballador
20
-ARTICLE 9
Segons la llei del 13 de mars de 1900 aquest reglament queda posat en un lloc
visible del nostre obrador. amb el present reglament queden assabentats tots
els treballadors de la normativa d’aquesta casa de producció ceràmica.
Esplugues de Llobregat abril de 1900
Pau Oliart
-FOTOGRAFIES:
-Can Tinturé:
Edifici sencer de Can Tinturé Balcó de Can Tinturé
21
-Tipus de rajola que exhibeix Can Tinturé:
Rajoles de fruita
-Fàbrica “La Rajoleta”:
Forn d’ampolla que actualment Maqueta de com era antigament la fàbrica
es conserva a la fàbrica “La Rajoleta”
22
GLOSSARI
-ARRAMBADOR: ampit o barana d’un balcó, escala, etc
-BALUSTRADA: Barana el passamà de la qual descansa sobre balustres.
-BARBOTINA : Tècnica antiga de decoració ceràmica d'aplicació de relleus,
geomètrics o vegetals, a la part exterior de les peces
-BESCUIT: primera fornada.
-CAPITELL: Element arquitectònic que corona generalment la part superior
d’una columna.
- CAOLINITA: Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, generalment
en masses compactes, farinoses o fàcilment esmicolables; més rarament, en
petites escates de contorn hexagonal o ròmbic.
-CONTRIBUIR: Tenir part (en una obra comuna), concórrer-hi.
-CORRÓ: Peça cilíndrica o quasi cilíndrica, de fusta, metall, pedra, etc., que
per la seva rotació un home fa servir, sola o formant part d’una eina o màquina,
en diversos usos.
-DOSIFICAR: dosar,establir o determinar una dosi.
-ESMALT: pintura que conté generalment resines d’urea o de melanina, que li
confereixen blancor i duresa.
-ESTANNÍFER: que conté estany.
23
-FRONTONS: Acabament triangular d’una façana o d’un pòrtic.
-GRANULAR: que te forma de grànul de gra petit o partícula
- IL·LITA: Mineral argilós d'estructura i composició semblants a les de les
miques.
-ÒXID: Combinació de l’oxigen amb qualsevol element, excepte el fluor.
-PAVIMENT: revestiment de pedres, rajoles, parquet, producte
bituminós,etc...amb què home cobreix el sòl d’una habitació, d’un pati, d’una
carretera, etc.
-PIGMENTS: substància colorant d’origen natural orgànica que colora per
superposició.
-PILASTRES: Element arquitectònic semblant a la columna, però de secció
quadrada o rectangular, sovint sortint d'un mur al qual és adossat o del qual
forma part.
-SÍLICE: Mineral que ocorre a la natura tant en forma pura com en una gran
varietat de formes impures.
-ZIRCONI: Element metàl·lic de la segona sèrie de transició, de nombre atòmic
40, pertanyent al grup IVB de la taula periòdica.
24