Curs de valencià superior

1

Unitat 1. Vocalisme

1. Vocalisme tònic El sistema vocàlic del valencià (i de tot el català general),1 en posició tònica, presenta set vocals: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i i u. Aquesta distinció no solament és pertinent perquè forma part de l'estructura de la llengua, sinó també perquè de vegades provoca canvis de significació. Així, per exemple, el fet de pronunciar la o oberta o tancada ens permet de distingir dona 'persona de sexe femení', de dóna 'del verb donar'; com també déu 'divinitat', de deu 'numeral'.

Casos en què la e és oberta [ ]:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions: església, llémena, témpores). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.

4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.

Casos en què la o és oberta [ ]:

1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou —verb—).

2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.

3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.

4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.

1 La llengua catalana té dos grans dialectes, anomenats català oriental (que comprén els territoris de l'actual província de Barcelona, de Girona, part de la de Tarragona, el Rosselló, les Illes Balears i la ciutat d'Alguer), i català occidental (que comprén Andorra, l'actual província de Lleida, part de la de Tarragona, i el País Valencià). Algunes de les característiques que defineixen cadascun d'aquests dialectes les veurem en altres unitats.

2 Quadern de Valencià Superior

5. En alguna de les terminacions següents: -oc/-oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/-olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa,fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).

2. Vocalisme àton El vocalisme àton valencià (i el del català occidental) consta de cinc vocals: a, e, i, o, u. Cal que tingueu en compte que en català oriental es produeix una neutralització de les vocals e i aen [ ].

Hi ha una sèrie de paraules que presenten una alternança vocàlica segons el territori. Totes dues formes són correctes, encara que en valencià estàndard és preferible utilitzar la primera variant del doblet:

nàixer/néixer argilaga/argelaga traure/treure avançar/avençar arrancar/arrencar jaure/jeure esgarrar/esguerrar faena/feina llançar/llençar

2.1 Vacil·lacions entre la a i la e

– En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (eixugar, encendre, embrutar, estendre), en valencià col·loquial solem pronunciar aquesta e inicial com a a. En un nivell formal de pronúncia, però, hem de mantenir la e.

– Hem de mantenir la pronúncia amb e (i no amb a) de paraules com bescoll (*bascoll), gegant (*jagant), sencer (*sancer), llençol (*llançol).

– En un registre formal, cal evitar l'elisió de la e davant de la r: veritat (*vritat), feredat(*fredat).

– És incorrecte afegir una e en paraules acabades en -x o -tx: complex (*complexe), fix (*fixe), context (*contexte), sufix (*sufixe), annex (*annexe), pretext (*pretexte).

– Les assimilacions de la a final àtona a la e tònica, tipus terra (*terre), Sueca (*Sueke),típiques d'algunes zones, no estan permeses en un nivell formal.

2.2 Vacil·lacions entre la a i la o

– En registres formals hem d'evitar l'assimilació de la a final àtona a la o tònica: porta(*porto), horta (*horto), tovallola (*tovallolo).

Unitat 1. Vocalisme 3

2.3 Vacil·lacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i

– Hem d'evitar pronunciar i escriure amb i paraules que són amb e: gener (*giner), genoll(*ginoll), coneixement (*coneiximent), naixement (*naiximent).

– Cal evitar també les terminacions -ància i -ència en alguns mots que en català es formen amb els sufixos -ança i -ença: creença, perseverança, observança, desavinença.

2.4 Vacil·lacions entre la o i la u

– No és admissible en nivells formals pronunciar o àtones com u: conill (*cunill), Josep(*Jusep),

– Tampoc no hem de pronunciar u àtones per o: bullir (*bollir), municipal (*monicipal).

– Hem d'evitar també fer la diftongació au de la o inicial de paraules com ofegar (*aufegar),olorar (*aulorar), obert (*aubert).

3. Divergències respecte del castellà En català hi ha una sèrie de paraules que tenen una vocal diferent del castellà. La pronúncia, òbviament, també ha d'estar d'acord amb l'escriptura.

3.1 Divergències respecte a la vocal a

Valencià Castellà Valencià Castellàafaitar afeitar ambaixada embajada arravatar arrebatar assassí asesino avaluar evaluar avaria avería davantal delantal latrina letrina picaporta picaporte posa pose rancor rencor sanefa cenefa sarbatana cerbatana Sardenya Cerdeña

3.2 Divergències respecte a la vocal e

Valencià Castellà Valencià Castellàalbercoc albaricoque litre litro alcàsser alcázar malenconia melancolía ametista amatista meravella maravilla assemblea asamblea metre2 metro disfressar disfrazar monestir monasterio

2 Aneu alerta amb metro, que existeix com a apòcope de ferrocarril metropolità.


Valencià Castellà Valencià Castellàebenista ebanista orfe huérfano efeminat afeminado orgue órgano emparar amparar ràfega ráfaga enyorar añorar resplendor resplandor espàrrec espárrago següent siguiente estendard estandarte seguretat seguridad esternudar estornudar sergent sargento gelea jalea tàlem tálamo javelina javalina vernís barniz

3.3 Divergències respecte a la vocal i

Valencià Castellà Valencià Castellàambigüitat ambigüedad infatuar-se enfatuarse antiguitat antigüedad infermeria enfermería ciment cemento línia3 linea contemporània contemporánea mantenidor mantenedor declivi declive nucli núcleo desimboltura desenvoltura ordinador ordenador diabetis diabetes penis pene eclipsi eclipse quítxua quechua galió galeón sobirania soberania indicible indecible Tunis Túnez

3.4 Divergències respecte a la vocal o

Valencià Castellà Valencià Castellàaixovar ajuar joglar juglar assortir surtir joventut juventud atordir aturdir nodrir nutrir atorrollar aturrular ordir urdir atribolar atribular pèndol péndulo avorrir-se aburrir-se ploma pluma bordell burdel podrir pudrir botifarra butifarra polir pulir brúixola brújula polsar pulsar calorós caluroso polvoritzar pulverizar capítol capítulo regidoria regiduría cartolina cartulina rètol rótulo complir cumplir rigorós riguroso colobra culebra robí rubí cònsol cónsul Romania Rumanía croada cruzada rossinyol ruiseñor descobrir descubrir sofrir sufrir embotit embutido sorgir surgir escàndol escándalo sospirar suspirar

3 Aneu alerta, ja que la resta de paraules de la mateixa família de línia s'escriuen amb e: alinear, lineal,lineament, etc.


Valencià Castellà Valencià Castellàescodrinyar escuadriñar tamboret taburete escopir escupir temorós temeroso escrúpol escrúpulo títol título estoig estuche tolit tullido estrafolari estrafalario tomba tumba fonament fundamento torbar turbar furóncol furúnculo Torí Turín governamental gubernamental torró turrón Hongria Hungría triomf triunfo

3.5 Divergències respecte a la vocal u

Valencià Castellà Valencià Castellàateneu ateneo muntanya montaña bufetada bofetada muntar montar butlletí boletín Pompeu Pompeyo butxaca bolsillo porus poro cacau cacao ritu rito correu correo sèrum suero cuirassa coraza subornar sobornar escull escollo sufocar sofocar estèrnum esternón supèrbia soberbia fetus feto suportar soportar focus foco tipus tipo fòrum foro trofeu trofeo liceu liceo turmentar atormentar

Finalment, hi ha una sèrie de noms invariables que acaben en -us:

Anus, cirrus, fetus, focus, globus, nimbus, porus, rictus, tipus...

4. Paraules patrimonials i cultes En el lèxic del català (com en altres llengües del nostre entorn) trobem, bàsicament, dos grups:

1. Paraules patrimonials: aquells mots que han evolucionat durant el temps des del seu origen llatí, germànic o aràbic.

2. Cultismes: aquelles paraules que hem incorporat més recentment al català des d'una llengua clàssica, i que no han sofert l'evolució dels mots patrimonials, sinó solament una adaptació parcial.

Aquest fet provoca diferències ortogràfiques en una mateixa família de paraules, ja que algunes d'elles són mots patrimonials i altres són cultismes. Així, per exemple, el mot llatí bucca dóna la paraula patrimonial boca i el cultisme bucal.


Veiem ara alguns exemples més de mots cultes i patrimonials. Fixeu-vos en els canvis ortogràfics.

Mot patrimonial Cultisme Mot patrimonial Cultismeboca bucal món mundial cervell cerebel mostela mustèlids cònsol, consolat consular nodrir nutrició, nutrient dolç dulcificar, edulcorar ortiga urticària fèmur femoral pèndol pendular fondre fusió plom plumbi fur foral ploma plumífer furóncol furunculosi porgar expurgar home humanisme sorgir insurgent jove juvenil títol titulació, titular moc mucosa volcà vulcanisme

5. Enllaços fònics Parlem d'enllaços fònics quan volem referir-nos a les alteracions fonètiques produïdes pel contacte entre dos sons de paraules consecutives.

5.1 Elisió

És el fenomen fonètic que consisteix en la supressió de la pronúncia d'una vocal àtona a final de mot quan entra en contacte amb la vocal inicial del mot següent. D'aquesta manera, pronunciem enllaçats dos mots contigus.

Mà esquerra (mà'squerra)Si el veus (si'l veus)Quina alegria (quin'alegria) Mitja hora (midjóra) Una hora (unòra) Una altra (unáltra) Bona hora (bonòra) Quina hora (kinòra)

5.2 Sinalefa

És la fusió en una sola síl·laba de dues vocals en contacte: la vocal final d'un mot i la inicial del mot següent. Així, les dues paraules es pronuncien entrellaçades i sense pausa.

Hi ha dos xics (ià-dos-xics) I obri la porta (iò-bri-la-pòr-ta) Ho intentaré (oín-ten-ta-ré)I em trobe sol (iem-tro-be-sol)


Exercicis unitat 1

1. Corregiu en les frases següents els errors ortogràfics vocàlics que hi trobeu.

a) M'he comprat una pulsera d'argent. Em dóna un aspecte molt juvenil. b) El cònsol d'Hungria va abandonar el consulat la setmana passada. c) M'han diagnosticat una diabetes i, a més, tinc urticària. d) El mondial de futbol ha representat un gran aventatge econòmic per a aquell país. e) Hem de montar la prestatgeria al saló i col·locar el foco de llum al sostre. f) El mitus de Prometeo és bàsic per a comprendre la cultura europea. g) El modo de producció feudal es basava en l'explotació dels camperols. h) El declive de l'Imperi Romà és paradigmàtic en l'antiguetat. i) No han pogut sofocar la revolta popular a Tunes. j) El seu esternó tenia una corbatura exagerada. Van haver d'operar-lo.

2. Corregiu les errades ortogràfiques vocàliques que trobeu en el text següent.

Anyore la meua infantesa, sobretot els dies d'estiu a Dénia, on viatjava tots els anys en companyia de ma mare, mon pare i el meu germà petit. La casa on estiuejàvem es trobava vora la mar, però a l'ampara d'un pinar maravellós, molt vell, que la protegia dels vents de llevant i de la resplandor intensa del sol de migdia. Ma mare ens deixava jugar, al meu germà i a mi, pels seus voltants, ja que tenia la seguritat que no ens podia passar res dolent. No hi transitaven cotxes i hi havia molts pocs turistes. A més, un dels nostres veïns era sargent de la Guàrdia Civil i això a ma mare la reconfortava.

Els nostres juguets eren els animalets que trobàvem a la platja o al pinar (cucs, orugues, crancs, formigues), i que sotmetíem a tota mena de tortures. Escudrinyàvem tots els racons, furgàvem tots els amagatalls fins que aconseguíem el nostre botí. A les pobres criatures normalment els esperava una mort segura.

Ramon Gisbert (Els dies i els treballs)

3. Traduïu al valencià les frases següents.

a) La honestidad de los políticos ha sido cuestionada por la societat.

_______________________________________________________________________

b) Mi cuñado trabaja en una ebanisteria.

_______________________________________________________________________

c) El barniz de la puerta resalta las molduras de la madera.

_______________________________________________________________________

d) El campeón de lanzamiento de javalina es rumano.

_______________________________________________________________________

e) Su santidad el papa ha visitado Moscú.

_______________________________________________________________________


f) Anoche fui a ver el eclipse de luna. Fué una experiencia indecible.

_______________________________________________________________________

g) Entre suspiros i lágrimas hemos pasado el invierno.

_______________________________________________________________________

h) La tumba de mis antepasados ha sido asaltada.

_______________________________________________________________________

i) He visitado el foro de Roma y la montaña del Quirinal.

_______________________________________________________________________

j) He perdido el estuche de los lápices.

_______________________________________________________________________

4. A partir de la definició de la paraula i amb la pista del terme llatí del qual deriva, esbrineu el mot.

PENDULUS VULCANUS PLUMATITULARIS CONSULARIS

a) Relatiu o pertanyent a un cònsol, als cònsols:__________________

b) Relatiu o pertanyent al pèndol:___________________

c) Relatiu o pertanyent a un títol:_____________________

d) Persona versada en l'estudi dels volcans en general:_________________

e) Que té, que porta plomes:_____________________

5. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us proposem:

a) Penseu que la nova llei de qualitat de l'ensenyament garantirà que els alumnes arriben a la universitat amb una preparació acadèmica adequada?

b) La repercussió de les noves tecnologies en l'àmbit de l'ensenyament.

11

Unitat 2. Consonantisme

1. Oclusives p/b, t/d, c/g

1. 1 Duplicació de d, c, g

a) Dupliquen la d els mots següents i els seus derivats:

addenda addicte adducció addicció additament adductor addició additiu adduir

b) Dupliquen la c els mots següents i els seus derivats:

abjecció accèssit addicció succedani accelerar accepció adducció succeir acceptar subjecció succint succés

c) Dupliquen la g els mots següents i derivats: suggestió, suggeir.

A les Illes Balears i al País Valencià el nexe -tll es substitueix pel nexe -tl: ametla, motle, espatla...

2. Oclusiva/fricativa b/v

2.1 Divergències respecte a altres llengües romàniques

a) Català amb v i castellà amb b

Valencià Castellà Valencià Castellàadvocat abogado gavardina gabardina alcova alcoba govern gobierno almadrava almadraba gravar grabar almívar almíbar l’Havana La Habana arravatar arrebatar haver haber avall abajo javelina jabalina avet abeto llavi labio


Valencià Castellà Valencià Castellàavi abuelo núvol nube avorrir aburrir pavelló pabellón avortar abortar provar probar canvi cambio raval arrabal caravel·la carabela rave rábano cascavell cascabel savi sabio cavalcar cabalgar savina sabina cervell cerebro Savoia Saboia civada cebada sivella hebilla covard cobarde tàvec tábano crivellar acribillar travar trabar endívia endibia trèvol trebol envestir embestir vaixell bajel espavilar espabilar vermell bermejo esvelt esbelto vernís barniz fava haba volta bóveda

b) Català amb b i castellà amb v

Valencià Castellà Valencià CastellàÀlaba Álava calb calvo baró varón corb cuervo basc vasco debanar devanar beina vaina desimbolt desenvuelto bena venda mòbil móvil berruga verruga oblidar olvidar besllum vislumbre rebentar reventar biga viga rebolcar revolcar Biscaia Vizcaya saba savia bolcar volcar trobador trovador

2.2 Pseudoderivats

Normalment els mots d’una mateixa família s’escriuen amb la mateixa lletra; però cal tenir en compte que de vegades trobem paraules cultes que provenen directament del llatí (cultismes o pseudoderivats) que divergeixen en alguna grafia.

Mot patrimonial Pseudoderivat avet abietina, abietàcies avortar aborció, abortiu berbena (herba) verbenàcies berruga verrucària, verrucós calb calvície cervell cerebral, cerebel corb (adjectiu) curvatura, curvilini corb (substantiu) còrvids deure dèbit escriure escriba fava fabàcies

Unitat 2. Consonantisme 13

Mot patrimonial Pseudoderivat llavi labial, labialitzar lliure liberal moure automòbil, mòbil, immòbil núvol nebulós, nebulositat provar probable, probatori

3. Fricatives alveolars z/s/ss/c/ç/

3.1 Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final (en castellà acaben en -isis)

anàlisi dièresi hipòfisi parèntesi apocalipsi diòcesi hipòtesi perífrasi apoteosi dosi metamorfosi pròtesi artrosi èmfasi metàstasi psicosi catequesi esclerosi neurosi simposi cirrosi èxtasi oasi síntesi clorosi fibrosi osmosi tesi crisi gènesi paràfrasi tisi diàlisi hipnosi paràlisi tuberculosi

3.2 Divergències respecte a altres llengües romàniques

Tot i que la grafia de moltes paraules coincideix amb altres llengües romàniques (soci = socio= associé), o que hi ha una correspondència entre la ç del català i la z del castellà (caça = caza), tenim un grup de noms —la majoria, provinents de l’àrab, no del llatí— en què la z/cdel castellà no equival a la ç/c del català, sinó a la nostra s/ss. També hi ha uns quants mots que en castellà tenen c i en català tenen z.

a) Català amb s o ss

alcàsser cassola massapà sarbatana alferes cervesa massís Sardenya arròs disfressa montsó sentinella assot drassana mordassa sèquia barnús esbós panís sòcol bus gaseta pretensiós tapís camussa gessamí sabata tros canyís hissar safareig Tunis capatàs invalidesa salpar vernís carrossa masmorra sanefa xerès

b) Català amb z

alzina botzina senzill zel atzembla bronze ximpanzé zenit atzerola donzella zebra zinc benzina pinzell zèfir zitzània


3. 3 Remarques de pronunciació

La grafia tz s’ha de llegir necessàriament com a /dz/ en paraules com ara dotze, tretze, setze i en alguns topònims com l’Atzúvia o l’Atzeneta.

També convé pronunciar-la com a /dz/ en mots com ara atzar, atzavara, atzucac, guitza, horitzó...

En el sufix –itzar i derivats, són plenament acceptables tant la pronúncia /dz/ com /z/: autoritzar /autoridzár/ o /autorizár/.

Cal evitar l’articulació palatal del grup final ts: tots /*tot /, plats /*plat /.

4. Fricatives i grups africats palatals j/g, tj/tg, x

4.1 Les palatals j/g/tj/tg

Remarques de pronúncia

– Cal evitar en un registre formal l’ensordiment d’aquest so, habitual en els dominis del valencià apitxat: jove /*t óve/, ajuntament /at untamént/.

4.2 La grafia x

Remarques de pronúncia

– Es llig com la ch castellana en posició inicial de paraula i després de consonant: xic,panxa.

– La x inicial d'alguns topònims és fa fricativa, com la sh de l’anglés (sherry, ship). El mateix ocorre amb els topònims i antropònims: Xàbia, Xàtiva, Xixona Xavier, Xenofont, Xerxes, Ximena

– Pot tenir el valor de /ks/ en els següents casos:

– Sempre que va en posició intervocàlica: fixar, lèxic, taxi. Excepcions: pixar,enguixar (valor fonètic de fricativa).

– En final absolut de mot, darrere de vocal: complex, fix, ortodox. Excepcions: guix, haixix, ix, en què es pronuncia fricativa.

– També es pronuncia /ks/ en uns pocs mots d'origen culte, en què la x està en final absolut precedida de n: esfinx, larinx, linx.

– La x té una realització sonora, com a /gz/, quan es presenta en mots començats amb ex-seguida de vocal, h o consonant sonora: exacte, èxode, examen, exhibir, exdiputat.

– Cal parar atenció a no traslladar les referències gràfiques castellanes a paraules com esplaiar-se, esplanada, espoliar, estendre, estrany o estranger, i, doncs, evitar de fer-ne una lectura incorrecta amb */ks/.


5. Nasals m/n

5.1 Mots amb m

Betlem, empremta, femta, imam, impremta, Jerusalem, premsa, Samsó, somriure...

5.2 Mots amb mp

assumpte assumpció atemptat compte1

exempció exempt impromptu metempsicosi palimpsest peremptori presumpte presumpció prompte redemptor símptoma sumptuari sumptuós temptació temptar temptejar

5.3 Mots amb mn

Agamèmnon, mnemotècnic, somnàmbul, somni, somniar (o somiar)...

5.4 Mots amb mm

comminar súmmum gamma immòbil immersió immoble immadur immune emmalaltir emmarcar emmerdar emmetzinar emmidonar emmirallar emmagatzemar Emma

5.5 Mots amb nn

Anna annalista annals annex Anníbal bienni connectar decenni enneasíl·lab ennovar ennuvolar innat innocent innocu innovar mannà mil·lenni tarannà trienni tripinnat

6. Laterals l/l·l/ll

6.1 La ela geminada (l·l)

En català un bon nombre de paraules tenen l·l, que prové de la doble ela del llatí. Recordeu que una manera d’esbrinar que hem d’utilitzar-la (al marge de consultar el diccionari) és comparar amb altres llengües del nostre entorn, en concret amb el francés, l’italià i l’anglés.

1 Recordeu la diferència entre conte (narració), comte (títol nobiliari) i compte (la resta de significats).


En molts casos, quan en català tenim una l·l, en aquestes llengües tenim una ll. Així, per exemple, en català tenim col·legi, en francés, collège, en italià collegio i en anglés college,totes derivades del llatí collegium, encara que en cada llengua puga tenir un matís diferent.

6.2 Remarques de pronunciació

La realització de la ela geminada és equivalent al contacte d'una /l/ en posició de final absolut amb una altra a començament de mot : el local. Ex: novel·la.

7. Les vibrants r/rr

7.1 Remarques d’escriptura

Encara que després dels prefixos i de les formes prefixades escrivim normalment r simple (antireligiós, autoretrat, contrarèplica, grecoromà, monorail, neoromàntic, radioreceptor, semirecta, teleradar, termoregulador), fixeu-vos en l’escriptura de prerrogativa, birrem i trirrem.

7. 2 Remarques de pronunciació

– En alguns mots en què normativament s’admet un doblet formal, amb r i sense, en valencià (d’acord amb l’ús tradicional i la pràctica habitual) és preferible l’ús de les formes sense r: cartó millor que cartró, murta millor que murtra, alfàbega millor que alfàbrega.

– Cal evitar l’afegiment d’una r en paraules com compte /*kómpter/, traure /*tráurer/. – Cal tenir en compte que la r simple que es grafia darrere de determinats prefixos es

pronuncia com a vibrant múltiple /rr/: arítmia, vicerectorat, eradicar, suprarenal...

8. La hac h

La hac es conserva actualment per raons etimològiques i, normalment, coincideix en la majoria de paraules amb altres llengües romàniques.

Aquesta lletra no es pronuncia, llevat d’alguns casos d’onomatopeies i de mots manllevats d’altres llengües, especialment de l’anglés. Així, pronunciem la h amb una aspiració en paraules com ehem, ha ha ha, hawaià, hall, hegelià (de Hegel), hippy, Sàhara, Hong Kong...

Però no pronunciem la h en paraules com ara haixix, handbol, hoquei, hàmster, handicap, Hèlsinki.

8.1 Català amb h i castellà sense h

ham harmonia harpia hissar hivern hivernacle hològraf hostatge subhasta subtrahend


8.2 Català sense h i castellà amb h

abillar arpa benaurat braman cacauet coet exuberant malaurat Munic orfe orxata os ostatge ou truà Zuric

9. La y i la w

La lletra y pertany a l’alfabet català, però només hi ha una paraula que comence per aquesta lletra: yperita, mot que normalment s’escriu iperita, forma principal.

La y la trobem només en el dígraf ny i en paraules provinents d’altres llengües que conserven la grafia originària: Nova York, whisky, keynesianisme, Kyoto, kyrieleison...

La lletra w solament la trobem en paraules provinents d’altre llengües que conserven la grafia originària: kiwi, waterpolo, watt, kuwaitià, hawaià, Darwin, Newton, Wagner, Washington, Wellington...

Cal que tinguem en compte que alguns mots estrangers amb w s’han integrat en la nostra llengua i, per tant, han catalanitzat la grafia: vàter, Venceslau...

10. La lletra k

Aquesta lletra solament la trobem en paraules provinents d’altres llengües que conserven la grafia originària: folklore, kàiser, kamikaze, karate, kenyà, koiné, kremlin, kurd, víking, vodka....

I en noms de lloc i de persona estrangers: Becket, Euskadi, Frankfurt, Kafka, Kant, Kíev, Kurdistan, Pakistan, Txaikovski...

Un gran nombre de mots estrangers amb k s’han integrat en la llengua i han catalanitzat la grafia: biquini, búnquer, còctel, joquei, màrqueting, pàrquing, quimono, quiosc, rànquing, tiquet...

Fixeu-vos que en els derivats de quilo- s’admeten dues formes, amb qu i amb k: quilogram / kilogram, quilòmetre / kilòmetre. Els símbols de les paraules derivades de quilo- i kilo- es fan segons el sistema internacional: kg, km, kl...

11. Aplecs consonàntics

– La p de l'aplec mp és sempre muda: assumpte, comptar, prompte.

– Els aplecs -tl-, -tll-,-tm- i -tn- no s'han de llegir literalment, reproduint-ne fidelment la grafia. La t que precedeix aquestes consonants s'assimila a la consonant posterior, produint un efecte geminador. De manera que aquests grups s'han de llegir /ll/, / /,/mm/ i /nn/, respectivament: ratlla /rrá a/ , setmana /semmána/.


– En alguns cultismes, però, no se sol produir aquesta assimilació consonàntica, de manera que cadascuna de les consonants manté el seu propi valor fònic: Atlàntic,atles, atleta, ritme, ètnia, etnografia.

Exercicis unitat 2

1. Escriviu les grafies consonàntiques adients en els textos següents. Si considereu que no cal col·locar-hi cap grafia, marqueu-ho amb el signe Ø:

a) Un dels conflictes més sa____ants dels últims temps és la guerra de ____etxènia. S'imposa d'entrada una tre____a i que s'arri____e a curt termini a algun tipus de solució entre les parts, ja que és pere____tori aturar la contínua violació de drets humans que es produeix en el conflicte.

b) A Alboraia es fabrica ____orxata des de temps i____emorial. En concret, es pensa que és una herència de la dominació àrab. És ben cert que uns fartons amb uns gots d'____orxata constitueixen un berenar exce____ent.

c) Ahir vaig entrar en èxtasi____, i no per prendre'm una dosi____ d'alguna droga (no sóc drogoa____icte), sinó perquè el meu equip de futbol ha derrotat el Bayern de Munic____.

d) El president nord-americà ha mati____at les declaracions sobre la i______inent guerra contra l'Ira____. Segons fonts de la Casa Blanca, cal a____elerar les negociacions abans del pròxim ____ivern, que és la data que l'administració nord-americana s'ha posat com a límit per a negociar amb el Consell de Seguretat de l'ONU.

e) La pre____a d'____ostatges per part dels a____altants de l'ambaixada de Tuni____ manté les forces d'ord____e en estat d'a____erta. Els se____estadors han co____inat les autoritats, mitjançant una a____ocució radiofònica, a satisfer les seues demandes abans de vint-i-quatre hores.

f) L'altre dia vaig quedar i______òbil veient per televisió la boda del rei de Noruega. Vaig quedar impre____ionat per la su____tuositat de les carro____es, dels vestits de frane____a, i per la gran quantitat de co____ets de colors que es van llançar en acabar la cerimònia.

g) Les proce____oses aigües de l'Atlàntic no són favorables a la navegació a vela, les carave____es dels temps actuals. Solament la tranqui____itat que proporciona una mar com la Mediterrània garanteix aquest ex____uberant i su____eridor esport.

h) L'altre dia vaig haver de comprar unes camu____es per confegir-me una disfre____a ben divertida. Em vaig a____illar de tal manera que resultava el sú____um de l'excentricitat.

i) A l'e____planada d'Alacant sempre hi ha molts e____trangers. Tot un sí____toma que i____ustra que les coses no van bé en alguns països. La comunitat internacional ha de trencar la paràlisi____ actual pel que fa a la seua actuació en el Tercer Món.

j) L'altre dia vaig haver d'em____enar-me la mà, ja que a l'espa____ilat del meu co____ega no se li va ocórrer una altra cosa que, jugant, llançar-me una ja____elina. Gràcies que un tro____ de tela pot fer miracles.


2. Escriviu les grafies consonàntiques adients en les frases següents. Si considereu que no cal col·locar-hi cap grafia, marqueu-ho amb el signe Ø:

a) L'apoteosi____ de l'espectacle fou quan començà la ca____alcada.

b) Tots els cal____ (és a dir, els que no tenen cabells) es queixen de falta de reg capi____ar.

c) La crisi____ dels quaranta s'o____ida quan es compleixen els cinquanta.

d) He comprat una ca___ola per a cuinar perdius amb alguns a___itius naturals i un raig de vi de ___erés.

e) La cultura he___ènica és la sa___a de la nostra civilització.

f) Els compromi___os adquirits no es poden anu___ar.

g) El meu amic viu al ra___al del poble, a l'ombra d'uns a___ets.

h) En l'a___ex d'aquell llibre trobareu totes les d'ape___acions del cas.

i) El comi___ari de policia ha detingut un ga___és que havia furtat un gori___a i l'ha tancat a la ma___morra.

j) La po___ució de les grans ciutat no era una hipòtesi___ que es prevera al començament de la industriali___ació.

k) El teu amic és un tru___à. Sempre pro___a d'eixir-se'n amb la seua.

l) He comprat un tapí___ que representa unes sa___ines i uns rierols.

m) Quan estic nerviós, prenc ti___a, que, per a mi, és un su___edani del café.

n) La fruita en almí___ar és riquí___ima.

o) Els conflictes bè___ics són un assu___te molt preocupant.

p) El poder dels ima___s a Be___em és enorme.

q) Heu d'anar amb co___te amb el co___te corrent del co___te.

r) El go___ern finlandés ha apro___at l'a___ortament.

s) S'ha trencat el mo___e amb el qual fabriquem els ma___apans.

t) Les pre___ogatives del teu director no estan exe___tes de certa arbitrarietat.


a) Aprendre idiomes és una vertadera necessitat o una moda?

b) L'especialització dels investigadors: requisit indispensable o pràctica empobridora?

21

Unitat 3. Accentuació

1. Accentuació de la e tònica

1.1 En els mots aguts

En català occidental, la e és tancada en la majoria dels mots aguts1: café, francés, anglés, comité, interés, ofés...

1.2 En els mots plans i esdrúixols

a) La majoria de les e són obertes2: ciència, herència, tèxtil, rèptil, comèdia, molèstia....

b) En català occidental, els infinitius són també amb e tancada3: conéixer, meréixer, estrényer...

2 Accentuació de la o

2.1 En els mots aguts

a) En la majoria dels mots aguts accentuats la o és tancada: camió, avió, horitzó, excursió, organització, percussió...

b) Recordeu, però, que hi ha una sèrie de paraules en què la o és oberta: açò, això, allò, però, arròs, espòs, terròs, ressò...

c) També és oberta en els participis passats dels compostos del verb cloure: conclòs, inclòs, exclòs, reclòs, desclòs.

d) Uns quants noms propis tenen també la o oberta: Ambròs, Besòs...

1 En català oriental, per contra, en la majoria de mots aguts la e és oberta: cafè, francès, anglès, comitè, interès, ofès. Altres paraules, però, són amb e tancada: consomé, després, només, pagaré, passapuré, quinqué, ximpanzé...2 Són tancades, però, les paraules: església, déntol, préstec, préssec, feréstec, cérvol, llépol, llémena, témpora, Dénia, Énguera...3 En català oriental tenen accentuació oberta: conèixer, merèixer, estrènyer. De tota manera, la e és tancada en els infinitius: témer, prémer, esprémer, créixer, néixer, péixer, renéixer i ésser.


2.2 En els mots plans i esdrúixols

a) En la majoria de casos la o és oberta: història, memòria, sòlid, còpia, òliba...

b) L'infinitiu córrer i els seus compostos tenen la o tancada: descórrer, concórrer, recórrer, socórrer, ocórrer, transcórrer...

c) Les formes verbals del verb ser també tenen la o tancada: fóra, fórem, fóreu...

d) Alguns mots comuns i propis tenen la o tancada: estómac, furóncol, escórpora, fórmula, góndola, pólvora, tómbola, tórtora, Sóller...

3. Divergència en la síl·laba tònica respecte del castellà

En català hi ha unes quantes paraules la síl·laba tònica de les quals no coincideix amb la del castellà, i això provoca que de vegades les escrivim i les pronunciem malament.

3.1 Mots aguts alfil, ampit, avar, cautxú, celtiber, ciclop, criquet, elit, eriçó, esperit, flascó, fluor, handicap,

hoquei, humit, iber, interval, oboé, oceà, perit, però, pivot, policrom, poliglot, quetxup,

quilogram, radar, sandvitx, soviet, timpà, tiquet, weber, xandall, xassís, xiclet, zenit.

A més:

– els mots acabats en -trop: filantrop, misantrop...

– els noms d’esport que acaben en -bol: futbol, handbol, voleibol...

– alguns topònims: els Carpats, el Tibet, Biarritz, Zuric, Munic...

– alguns antropònims: Borís, Raimon, Nobel...

3.2 Mots plans

acne, adequa, aeròlit, aeròstat, alvèol, auriga, austríac, bantu, biòtop, cardíac, císter,

conclave, dentifrici, dinamo, dòlman, estèrnum, etíop, exegeta, fagòcit, guru, karate, letargia,

libido, medul·la, megàlit, míssil, monòlit, omòplat, paraplegia, prènsil, púding, quadriga,

quilolitre, rèptil, rupia, sinergia, tèrmit, tetraplegia, tèxtil, torticoli, tulipa, vertigen, víking,

zulu...

Unitat 3. Accentuació 23

A més:

– els mots acabats en els sufixos:

-cit: fagòcit, leucòcit... -osi: osmosi...

-fit: tal·lòfit... -esi: exegesi, mimesi...

-lit: aeròlit, megàlit, monòlit... -fon: magnetòfon, intèrfon...

-ol: nuclèol... -íac: afrodisíac, policíac...

-sfera: atmosfera, litosfera... -stat: termòstat...

– els verbs:

acabats en -éixer i -àixer: créixer, meréixer, nàixer...

témer, tòrcer i véncer

– els topònims: Àneu, Eufrates, Honolulu, Kíev, Mali, Marràqueix, Tàrent, Ucraïna...

– els antropònims: Agamèmnon, Arquimedes, Èdip, Èol, Espàrtac, Èsquil, Heròdot, Vladímir,Ígor, Jàson, Telèmac, Txèkhov...

3.3. Mots esdrúixols

aurèola, diòptria, èczema, ènema, gàmeta, isòbara, olimpíada, mètopa, pàtxuli, període,

pnemònia, quàdriceps, rubèola...

– els mots acabats en els sufixos següents:

-lisi: electròlisi... -stasi: diàstasi...

-èctasi: atelèctasi... -ode: elèctrode...

-spora: maciòspora... -clasi: hipodermòclasi...

-fàgia: antropofàgia...

– els topònims: Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu, Mègara, Míkonos, Sàhara,

Tàrraco, Bàssora, Úmbria...

– els antropònims: Àtila, Dàmocles, Èsquines, Pèricles, Praxíteles, Prosèrpina...


4. Mots amb dues possibilitats d'accentuació Hi ha una sèrie de paraules que poden accentuar-se de dues maneres.

4.1 Els compostos de -edre:

decaedre o decàedre hexaedre o hexàedre poliedre o políedre dodecaedre o dodecàedre holoedre o holòedre tetraede o tetràede hemiedre o hemíedre icosaedre o icosàedre pentaedre o pentàedre

4.2 Altres mots:

antílop o antilop dòmino o dominó fotòlit o fotolit perit perita o pèrit pèrita reporter o repòrter saxòfon o saxofon xilòfon o xilofon xofer xofera o xòfer xòfera

5. Casos especials

5.1 Els mots compostos

a) Els mots compostos sense guionet solament conserven l'accent gràfic en el segon component, si ho permeten les regles d'accentuació:

socialdemòcrata, fisicoquímic, valencianoparlant...

b) Els mots compostos amb guionet conserven l'accent de cada un dels seus components:

Pèl-roig, sud-africà, no-violència, despús-demà...

5.2 Els adverbis acabats en -ment

Recordeu que els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina de l'adjectiu. Pel que fa a l'accent, conserven el d'aquesta forma femenina de l'adjectiu.

contrària contràriament difícil difícilment ràpida ràpidament


5.3 Estrangerismes no adaptats Les paraules i locucions provinents d'altres llengües que han estat incorporades al català i no han estat adaptades, conserven la grafia de la llengua original i resten al marge de les regles d'accentuació.

Per capita, apartheid, fondue, sui generis...

6. Accent diacrític Recordeu que l’accent diacrític es posa per a diferenciar unes paraules d’unes altres que s’escriuen de la mateixa manera, però que tenen diferent significat. Repasseu-lo amb el quadre següent:

ACCENT DIACRÍTIC

Amb accent Sense accent bé, béns (possessions, adv. i conj.) bóta (recipient) cóm (obi) cóp (mesura de capacitat) cós (cursa) déu, déus (divinitat) dóna, dónes (verb donar)és (verb ser)féu (verb fer en passat) fóra (verb ser)jóc (anar a jóc, anar a dormir) mà (part del cos) més (quantitatiu) mèu (miol del gat) mòlt, mòlta (verb moldre)món (planeta terra) móra, móres (fruit) nét, néta, néts, nétes (d'una família) nós (plural majestàtic) ós, óssa, óssos, ósses (animal) pèl, pèls (cabell) pórca (faixa de terra) què (relatiu tònic, interrogatiu) rés (ofici eclesiàstic que es diu diàriament) ròssa (animal vell i flac) sé (verb saber)séc (plec de roba) sèu (greix animal) sí (afirmació) sóc (verb ser)sòl, sòls (terra) són (verb ser)té (verb tenir)ús (acció d'usar) véns, vénen (verb venir)vés (verb anar)vós (pronom personal fort)

be, bens (corder, lletra) bota (calçat) com (adverbi i conjunció) cop (encontre violent) cos (conjunt de l’organisme) deu, deus (numeral, del verb deure)dona, dones (sexe femení) es (pronom reflexiu) feu (verb fer en present) fora (adverbi de lloc) joc (acció de jugar) ma (possessiu: meua) mes (part de l'any) meu (possessiu tònic) molt, molta (quantitatiu) mon (possessiu: meu) mora, mores (dona àrab) net, neta, nets, netes (adj. de neteja) nos (pronom personal feble) os, ossos (part anatòmica) pel, pels (contraccions de per+el, per+els)porca (femella del porc) que (relatiu sense preposició / exclamatiu) res (pronom) rossa (dona amb els cabells clars) se (pronom reflexiu) sec (sense humitat) seu (catedral, possessiu i pres. de seure)si (conjunció) soc (calçat, tros de fusta) sol, sols (astre, nota, solitud, verb soler)son (acte de dormir) te (planta, infusió, lletra i pronom) us (pronom feble) vens, venen (verb vendre)ves (reducció de veges)vos (pronom personal feble)


a) Cal tenir present que hi ha uns quants mots que malgrat que s'escriuen de la mateixa manera i signifiquen coses diferents, no s'accentuen gràficament: sa (adjectiu) / sa (pronom possessiu àton); sou (substantiu) / sou (verb ser); bec (substantiu) / bec (verb beure)...

b) Recordeu que alguns dels mots formats a partir d’alguna paraula amb accent diacrític mantenen també aquest accent: adéu, rodamón, besnét, subsòl…

7. Dièresi La dièresi és un signe gràfic (¨) que s'utilitza per a les funcions següents:

a) Per a indicar que hem de pronunciar la u dels conjunts qüe, qüi, güe, güi: qüestió, pingüí, aigües, aqüífer...

b) Per a indicar que la i o la u sobre la qual col·loquem la dièresi són una vocal, és a dir, que aquesta i o aquesta u no formen diftong amb la vocal anterior o següent: raïm, veïna, països, peüc, taüt, conduït...

Hem de recordar que quan puguem, col·locarem un accent sobre la i o la u, i solament quan no ho puguem fer perquè ens ho impedeixen les regles d'accentuació, utilitzarem la dièresi. Així, accentuarem veí, però posarem la dièresi en veïna, ja que no podem accentuar una paraula plana acabada en vocal.

En l'apartat b) hem vist que l'accent o la dièresi el posem sobre una i o una u que són vocals i, a més, coincideix que són la vocal tònica del mot. No obstant això, ens trobarem altres casos en què la i o la u que porten la dièresi seran també vocals, però la vocal tònica de la paraula serà una altra. Així, tindrem paraules com traïdor, ensaïmada o suïcidi, en què la dièresi no coincideix amb la vocal tònica del mot. Aquests casos són més difícils de detectar i hem de memoritzar-los. Ací teniu algunes paraules d'aquestes característiques.

agraïment4 aïllar amoïnar apaïsat arruïnar atapeïment ataüllar atuïment decaïment diürètic ensaïmada esfereïdor esmorteïdor genuïnament intuïció posseïdor suïcida traïdor veïnat viduïtat...

Els cultismes derivats mitjançant els sufixos (-tat, -al, -itat, -itzar...) s'escriuen amb dièresi5

encara que els mots dels quals deriven tinguen diftong:

heroic heroïcitat laic laïcitat fluid fluïdesa europeu europeïtat espontani espontaneïtat homogeni homogeneïtat continu continuïtat déu deïforme

Encara que l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir no duen dièresi (traduir, traduint, traduiré, traduiria), aneu alerta amb els infinitius (i la conjugació sencera) de verbs com aïllar, aïrar-se, amoïnar, arcaïtzar, arruïnar, ataüllar, suïcidar... que sí que duen dièresi, però no en la terminació.

4 Noteu que generalment duen dièresi els derivats d'un mot que té i o u tòniques: agrair/agraïment, posseir/posseïdor, genuí/genuïnament, intuir/intuïció... 5 Recordeu que els mots acabats en els sufixos -isme, -ista no posen la dièresi: europeisme, europeista, egoisme, egoista, altruista, arcaisme...


Exercicis unitat 3

1. Col·loqueu els accents que falten en les frases següents

a) El xofer de mon pare va morir d'una pneumonia.

b) La tragedia d'Edip es la meua favorita.

c) Pakistan ha fabricat uns missils que travessen l'atmosfera i, fins i tot, l'estratosfera.

d) Ha tingut lloc un conclave de l'elit de l'esport per a elegir nou president del COI.

e) Cap res no aturara la furia del volca Etna. Sembla que els deus estan enfurits.

f) El meu amic es un misantrop, encara que te una aureola de persona progressista.

g) Enguany he anat a Mikonos de vacances i l'anterior vaig visitar Marraqueix.

h) L'essencia de l'art es la mimesi, segons Aristotil.

i) L'altre dia vaig llançar el meu oboe a l'ocea. Ja n'estava fins al capdamunt.

j) Al meu poble necessiten perits per a treballar en la industria textil.

k) Allan Bloomfield es el nou guru nord-america de les finances.

l) El meu amic es poliglot i jo, en canvi, tinc una lesio al bronquiol que m'impedeix articular be els sons guturals.

ll) El nou interfon de l'oficina es tan modern que sembla les banyes d'un viking.

m) M'han fet una analisi de sang i tinc els nivells d'hematocrits i leucocits per terra. Ara m'han de traure liquid de la medul·la per fer-me una altra analisi.

n) Dema viatjare a Zuric i despus-dema a Helsinki.

o) En un interval de dos segons ha tingut una aturada cardiaca.

p) Vaig anar al zoo i els animals que mes em van impressionar van ser els reptils i els ossos polars.

q) El xassis del meu model de cotxe el fabriquen a Ankara.

r) L'altre dia vaig contemplar una metopa del Museu Britanic que representava el viatge de Jason i els argonautes.

2. Col·loqueu els accents i les dièresis que falten en els textos següents

a) Els metges inculpats han arguit en la seua defensa que el suicidi del pacient va ser fortuit,

i no provocat per la ingesta equivocada d'un quilogram de cocaina pura. Sembla increible,

pero, que ocorreguen aquests tipus d'accidents.


b) No cal amoinar-se per la perdua de la lliga d'hoquei. La continuitat de l'equip esta

assegurada i, a mes, els mals resultats d'enguany son atribuibles a la poca experiencia dels

jugadors. L'any que ve l'equip estara totalment preparat i en forma, i no tan descafeinat

com ara.

c) El meu amic no agraia mai els meus consells, sempre anava a la seua. I aixi va acabar:

fent-se jesuita, ell!, que quan era jove no creia en Deu! Si m'haguera fet cas, s'hauria

dedicat a la filosofia classica.

3. Traduïu al valencià les frases següents

a) Mis vecinos se arruinaron por invertir el dinero en una compañía suiza.

____________________________________________________________________

b) Cada mes cambio de dentífrico y visito al dentista con asiduidad.

____________________________________________________________________

c) Si no me falla la intuición, aquel embajador es un traidor y un espía.

____________________________________________________________________

d) La continuidad de Raúl en el Real Madrid no es creíble.

____________________________________________________________________

e) Han untado la máquina con sebo para que funcione mejor.

____________________________________________________________________

f) Las esculturas deiformes de Tailandia son magníficas.

____________________________________________________________________

g) Han erigido un monolito en honor del premio Nobel de física.

____________________________________________________________________

h) Tengo que llevar gafas porque tengo cuatro dioptrías.

____________________________________________________________________

i) La europeidad del gobierno es inquebrantable.

____________________________________________________________________

j) Mi bisnieto padece hemiplejía a causa de un accidente de tráfico.

____________________________________________________________________

4. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us proposem.

a) Els continguts de les programacions televisives són criticats sovint per pares, educadors i pedagogs perquè inciten els joves a la violència. Penseu que aquest argument és correcte? S'haurien de controlar els programes destinats als joves?

b) Esteu a favor o en contra de la despenalització de la venda i el consum de les anomenades drogues "blanes"?

31

Unitat 4. El gènere

1. El gènere com a marca semàntica Hi ha casos en què un mateix substantiu canvia de significat segons se li aplique el gènere masculí o el femení.

un albor (peix) una albor (blancor, llum de l'alba) el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada) el canalla (malvat) la canalla (mainada) el casset (magnetòfon) la casset (cinta) el clau (de clavar) la clau (d'obrir i tancar) el clímax (gradació, moment culminant) la clímax (etapa final, figura retòrica) el còlera (epidèmia) la còlera (ràbia) el coma (quadre clínic greu) la coma (altres sentits) el cremallera (ferrocarril) la cremallera (altres sentits) el delta (d'un riu) la delta (lletra grega) un editorial (article de fons) una editorial (empresa) el fi (objectiu) la fi (l'acabament, el final) el guia (persona) la guia (llibre) el levita (persona) la levita (peça de vestir) el llum (aparell) la llum (claror, forma d'energia) un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament) un paleta (ofici) la paleta (eina) el planeta (astre) la planeta (destí d'una persona) el pols (batec) la pols (partícules) el pudor (modèstia) la pudor (mala olor) el salut (salutació) la salut (estat de l'organisme) el son (dormida) la son (ganes de dormir) el terra (sòl, paviment) la terra (altres sentits) el vall (excavació, fossat) la vall (depressió entre muntanyes) el/la vocal (membre d'una junta) la vocal (lletra)

Vegem-ne alguns exemples:

- La canal que dóna eixida a les aigües de la terrassa està trencada. - Han construït un túnel que travessa el canal de la Mànega. França i Gran Bretanya ja estan

unides.

- He perdut les claus de casa dels meus pares. - No trobe el clau adequat per a penjar aquest quadre.


- Ulisses va patir la còlera del déu Posidó. - El còlera provoca moltes morts a l'Àfrica tots els anys.

- Han obert una nova editorial a Alacant. Publicarà llibres de viatges.- L'editorial del periòdic d'ahir era un toc d'atenció als polítics.

- Alguns diuen que hem arribat a la fi de la història. - El fi que es va proposar el meu amic era inassolible.

- He instal·lat uns llums nous al menjador. - Avui el cel està ras i hi ha molta llum.

- La Conselleria d'Educació ha dictat una ordre destinada als mestres de primària. - Les autoritats han de mantenir l'ordre públic.

- Tinc un pols molt dèbil. - Els mobles tenen molta pols acumulada.

- Tinc molt poca son. Sempre vaig a dormir molt tard. - El meu amic té un son molt profund. Res no el desperta.

- He canviat el terra del meu pis. - Tinc unes terres a Castelló. Les vaig heretar del meu avi matern.

- La Vall de Gallinera té uns paisatges preciosos. - Han obert un vall en el meu carrer perquè volen reparar les canonades.

2. Divergències de gènere respecte del castellà De vegades usem el gènere d'algunes paraules inadequadament, bé per l'influx del castellà, bé per un ús vacil·lant al llarg de tota la tradició literària.

a) Mots que en català són masculins i en castellà són femenins, entre d'altres:

els afores el corrent un estratagema el pebre un anell el desavantatge el front el pendent un avantatge el deute el full el rancor el bacteri el dot un interviu el senyal el batent el dubte el llegum el radiocasset el carrer un escafandre el lleixiu el tèrmit el compte un espinac un orde (religiós) el titella

b) Mots que en català són femenins i en castellà són masculins, entre d'altres:

una àgape la calor la icona la resplendor una allau la claror la marató la resta una amargor la crep la merenga la síncope una anàlisi la dent la nespra la síndrome una àncora una escalopa una olor la sucrera una aroma una esplendor les postres la suor una au la frescor la psicoanàlisi les tallarines la cercavila la gènesi la remor la verdor

Unitat 4. El gènere 33

Vegem-ne alguns exemples1:

a) De mots catalans femenins

- Aquesta planta desprén una aroma molt intensa. - Vaig heretar el joc de café i la sucrera de l'àvia. - A l'estiu fa una calor insuportable. - He hagut d'arreglar-me les dents superiors. - Vaig anar a una estrena molt esperada: la pel·lícula pòstuma de Passolini. - M'han regalat una fruitera molt bonica. - Al MARC hi ha una exposició d'icones russes. - No m'agraden els pastissos de merenga. - L'explosió va provocar una forta resplendor. - Encara no han trobat la vacuna de la síndrome d'immunodeficiència adquirida. - La suor cobria tot el seu cos. - Vaig anar a un restaurant italià i hi vaig menjar unes tallarines exquisides.

b) De mots catalans masculins

- Als afores de la ciutat volen construir un hipermercat. - Els bacteris són imprescindibles per a la vida. - M'he quedat sense diners en el compte corrent. - Aquest riu té un corrent molt fort. És molt perillós. - Tinc el costum de comprar el periòdic tots els dies. - Els meus germans han de pagar el deute de la hipoteca. - Els meus alumnes em van exposar els seus dubtes. - Cal elaborar un bon estratagema per a aconseguir els nostres objectius. - No m'agraden els llegums. Els odie. - Aquesta taca no la puc llevar ni amb lleixiu. - Cal ficar una mica més de pebre al menjar. - He perdut el regle. Ara em serà difícil acabar el dibuix tècnic per a demà. - Quan escoltes el senyal, vine. - Aquesta llei representa un avantatge per a molts col·lectius socials.

3. Mots de doble terminació En català tenim una sèrie mots (substantius i adjectius) de dues terminacions que, de vegades, utilitzem solament en masculí per influència del castellà, que només té una terminació. Són, per tant, de doble terminació els mots següents, entre d'altres:

agrest agresta fort forta calent calenta gris grisa comú comuna magrebí magrebina cortés cortesa marroquí marroquina covard covarda pobre pobra dependent dependenta psiquiatre psiquiatra dolç dolça roí roïna estudiant estudianta trist trista ferm ferma valent valenta fix fixa verd verda

1 Heu de tenir en compte de fer la concordança amb els determinants i els adjectius.


Exemples:

- Hem de ser amable amb aquell senyor, és un bon client. - Totes les clientes de mon pare són sud-americanes.

- És una actitud molt comuna protestar en comptes de preguntar. - És un fet molt comú trobar cua al supermercat.

- El meu germà és un estudiant excel·lent. - Marta és una bona estudianta.

- El dependent de la carnisseria és magrebí. - La dependenta del forn és una xica molt espavilada.

- Jordi està trist perquè no ha aprovat l'examen de dret romà. - La novel·la que he llegit conta una història molt trista.

- El meu oncle era molt valent. - Han pres una determinació molt valenta.

Contràriament, en català hi ha algunes paraules que tenen solament una terminació, enfront del castellà, que en té dues: rude, víking.

Exemples:

- El meu germà és molt rude. - La meua germana és molt rude.

- Una nau víking. - Un casc víking.

4. El gènere i els oficis, els càrrecs i els llocs de treball

Com que tradicionalment hi havia molts oficis, càrrecs i llocs de treball que estaven ocupats quasi exclusivament per homes, ens trobem ara moltes vegades amb el dubte a l'hora de designar aquest mateix ofici, càrrec o lloc de treball en femení. A continuació teniu una llista amb mots amb una feminització o masculinització dubtosa. Les formes entre parèntesi són secundàries, és a dir, menys recomanables.

Masculí Femení Masculí Femení advocat advocada

(advocadessa) físic física

ajudant ajudanta jutge jutgessa bidell bidella metge metgessa

capatàs capatassa ministre ministra carter cartera oficial oficiala cònsol cònsol (consolessa) pediatre pediatra

dibuixant dibuixanta sergent sergenta doctor doctora síndic síndica


Oficis en què el nom es manté invariable per a tots dos gèneres.

Masculí Femení auxiliar auxiliar

bus bus cap cap

conferenciant conferenciant edil edil

fabricant fabricant fiscal fiscal gerent gerent grum grum

intèrpret intèrpret maniquí maniquí model model pilot pilot

representant representant terapeuta terapeuta

xef xef

Pel que fa als oficis tradicionalment ocupats per dones, veiem els corresponents masculins.

Femení Masculí hostessa (en els avions) auxiliar de vol (terme també aplicable al femení)

hostessa (en fires) auxiliar, ajudant (termes també aplicables al femení) auxiliar de neteja, auxiliar

domèstic auxiliar de neteja, auxiliar domèstic

Exercicis unitat 4

1. Poseu l'article en el gènere que calga en les frases següents.

a) Hem de col·locar ____ senyal en el llibre per saber on ens hem quedat.

b) El meu amic va comprar ____ titella del segle XVI.

c) Anit van tallar ____ corrent elèctric a causa d'una avaria.

d) No van aconseguir realitzar ____ fi que s'havien proposat.

e) Quan era jove vaig córrer ____ marató del meu poble.

f) M'he canviat _____ terra de l'apartament. Ara és més bonic.

g) Apaga ____ llums, que vull engegar el projector de diapositives.

h) M'han hagut d'empastar ____ dent perquè estava foradada.

i) El pastís desprenia ____ aroma a llimó molt agradable.

j) ____ resplendor no ens deixava veure el camí.

k) L'extensió de ____ sida per Àfrica és un problema mèdic importantíssim.


l) La proposta del govern ha provocat ____ allau de crítiques per part de la premsa.

m) Necessite ___ ordre per a executar la sentència.

n) En sortir al carrer vaig percebre ____ olor a fem molt desagradable.

o) L'altre dia ens vam menjar ____ creps en un restaurant japonés.

2. Canvieu el gènere dels mots en negreta de les frases següents.

a) El psiquiatre que em tracta és d'origen israelià.

b) La meua germana està fixa en el seu treball.

c) L'oficial que m'ha atés avui era molt simpàtic.

d) El meu cap és molt rude, diu les coses sense pensar-hi.

e) El fiscal del cas té molt de prestigi entre la professió.

f) Tinc un amic model que passa tot l'any viatjant pel món.

g) El xef del meu restaurant favorit és rus.

h) El bidell de l'institut ha aprovat les oposicions.

3. Traduïu les frases següents i canvieu el gènere dels mots en negreta.

a) El sargento Torres ha sido el encargado de arrestar al cónsul de Rumanía.

__________________________________________________________________

b) El auxiliar de vuelo nos ha avisado que aterrizaremos dentro de cinco minutos.

__________________________________________________________________

c) El edil de Xixona quiere crear nueve plazas de cartero.

__________________________________________________________________

d) Han contratado un nuevo botones en el hotel.

__________________________________________________________________

e) La pediatra ha confirmado la enfermedad de mi sobrino.

__________________________________________________________________

4. Exercici de repàs. Corregiu els errors de tot tipus (grafies, accents, gènere) que trobeu en les frases següents.

a) La dibuixant de còmics eròtics pertany a l'èlit mundial del críquet.

__________________________________________________________________

b) Vaig tenir una averia en l'ordinador que em va impedir acabar el treball sobre els íbers.

__________________________________________________________________

c) He llegit una editorial en el periòdic sobre un pressumpte assassí que em va posar els pels de punta.

__________________________________________________________________


d) Em vaig menjar un sàndvitx vegetal i després un escalop de vedella.

__________________________________________________________________

e) Vaig haver de pagar en rúpies el disolvent importat de l'Índia.

__________________________________________________________________

f) Els aerolits que van caure sobre la terra fa un temps no provenien de l'atmòsfera.

__________________________________________________________________


a) L'augment dels preus dels habitatges en els últims anys ha estat considerable. Quines penseu que en són les causes? Quines mesures s'haurien de prendre per abaratir el seu preu?

b) Una notícia publicada en El País (11/11/2002) afirma que "en la Universitat solament hi ha un 18% de dones catedràtiques quan són més del 50% d'alumnes". Què en penseu?

39

Unitat 5. El nombre

1. Mots invariables

Hi ha una sèrie de mots que són invariables pel que fa al nombre, és a dir, que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural.

1. Els dies de la setmana: el dilluns / els dilluns, el dimarts /els dimarts... (llevat de dissabtei diumenge, que sí que tenen plural).

2. Alguns noms aguts: ananàs, fons, plebs, pols, temps, tos, urbs...

3. Alguns noms no aguts: àlies, atles, alferes, bíceps, bòrees, càries, galimaties, glotis, herpes, judes, llapis, mecenes, messies, pàncrees, pelvis, piscolabis...

4. Els noms acabats en -us: altocúmulus, anus, arquetipus, cactus, cirrostratus, estratocúmulus, fetus, ficus, focus, genotipus, globus, hiatus, humus, lapsus, nimbus, òmnibus, plus, porus, prototipus, pus, sinus, tètanus, tipus, virus...

5. Alguns mots compostos: comptagotes, milhomes, obrellaunes, penja-robes, portamonedes, salvavides, trencaclosques, paracaigudes...

6. Els pluralia tantum, o mots que solament tenen forma de plural: les acaballes, els afores, les alicates, les arres, les beceroles, les bermudes, els calçotets, els diners, les enagües, les escombraries, els estalvis, les exèquies, les farinetes, les golfes, els pantalons, les pessigolles, les pinces, les postres, els queviures, les setrilleres, els sostenidors, les tallarines, les tenalles, les tisores, les vitualles..

7. Molts més estranys són els singularia tantum, o mots que solament tenen forma de singular, ja que, fins i tot els substantius que designen entitats úniques, admeten usos plurals figurats o metafòrics: cel, gent, botànica...

8. El nom dels colors següents són invariables pel que fa al nombre: beix, blaugrana, rosa.M'he comprat uns pantalons beix. Els judadors blaugrana han perdut el partit. No m'agraden les novel·les rosa.

9. Substantius en aposició (és a dir, un substantiu al costat d'un altre) que agafen ocasionalment un valor adjectiu han d'anar en singular. Les elèctriques són sectors clau en l'estructura econòmica mundial. Els treballadors han reclamat cobrar les hores extra. En casos límit és millor recórrer a un arbitratge.


10. Pel que fa al nom de dinasties o sagues familiars, la norma és mantenir invariable el cognom en singular. Els Borbó regnen a Espanya des del segle XVIII. Els Borja van ser la família valenciana més important de l'edat moderna. La dinastia dels Trastàmara va succeir la dels Comtes de Barcelona.

2. Divergències de nombre respecte del castellà

Com acabem de veure, hi ha una sèrie de paraules que solament utilitzem en plural (pluralia tantum) o en singular (singularia tantum). No sempre, però, trobarem en aquests casos una correspondència equivalent entre el castellà i el català

Català en singular Castellà en plural Blancaneu Blancanieves bona nit buenas noches

bona vesprada buenas tardes bon dia buenos días

calçapeu calzapiés gelosia celos rodalia cercanías

parafang guardabarros guardabosc guardabosques

eixugaparabrisa limpiaparabrisas parabrisa parabrisas paraigua paraguas

portaequipatge portaequipajes portalàmpada portalámparas portaploma portaplumas

llevaneu quitanieves Rambla, la Ramblas, las

gratacel rascacielos trencaglaç rompehielos

Català en plural Castellà en singular escacs ajedrez diners dinero

estovalles mantel farinetes papilla postres postre

A més d'aquestes paraules, hi ha una sèrie de locucions que també divergeixen del castellà pel que fa al nombre. Vegem-ne alguns exemples.

a) Català en singular i castellà en plural

- Va agafar la bufanda i la va llançar per l'aire. - Cogió la bufanda y la lanzó por los aires.

Unitat 5. El nombre 41

- El meu cosí canta com un àngel. - Mi primo canta como los ángeles.

- Prou broma, anem per faena. - Basta de bromas, vamos a trabajar.

- He comprat un cavall de cursa. - He comprado un caballo de carreras.

- He hagut de reparar la caixa del canvi del cotxe. - He tenido que reparar la caja de cambios del cotxe.

- Van detenir l'ambaixador per evasió de capital. - Detuvieron al embajador por evasión de capitales.

- He hagut de posar cara de circumstància. - He tenido que poner cara de circunstancias.

- Has de dir a la clara totes les coses que penses. - Tienes que decir a las claras todas las cosas que piensas.

- Han superat amb escreix totes les expectatives. - Han superado con creces todas las expectativas.

- El meu germà no vol que li demanen compte del que ha fet amb l'herència. - Mi hermano no quiere que le pidan cuentas de lo que ha hecho con la herencia.

- Han ingressat el meu cunyat a la unitat de cura intensiva. - Han ingresado a mi cuñado en la unidad de cuidados intensivos.

- Una desgràcia mai no ve sola. - Las desgracias nunca vienen solas.

- El sergent té un excel·lent do de comandament. - El sargento tiene unas excelentes dotes de mando.

- Ho faré sense cap mena de dubte. - Lo haré sin ninguna clase de dudas.

- No m'isques amb aquesta, que ja tinc prou problemes. - No me salgas con esas, que ya tengo suficientes problemas.

- Ho fa tot d'amagat. - Lo hace todo a escondidas.

- Sempre actua a esquena de tots. - Siempre actúa a espaldas de todos.

- Ahir vaig caure d'esquena. - Ayer me caí de espaldas.

- Me'l trobe a tota hora al cinema. - Me lo encuentro a todas horas en el cine.


- L'altre dia em vaig amarar fins al moll de l'os. - El otro día me empapé hasta los huesos.

- Aquest assumpte se li ha escapat de la mà. - Este asunto se li ha ido de las manos.

- Posem mà a l'obra i acabem prompte la faena! - Pongamos manos a la obra y terminemos pronto la faena!

- Ja me la pagarà, tot és qüestió de temps. - Ya me las pagará, todo es cuestión de tiempo.

- Ahir vaig tenir tot el dia mal de queixal. - Ayer tuve todo el día dolor de muelas.

- Ma mare fica el nas en tots els assumptes. - Mi madre mete las narices en todos los asuntos.

- Ho té davant del nas i no ho havia vist. - Lo tiene delante de las narices y no lo había visto.

- Aquest Nadal viatjaré a França. - Estas Navidades viajaré a Francia.

- Any de neu, any de Déu. - Año de nieves, año de bienes.

- Mon oncle viu de renda. - Mi tío vive de rentas. - Ni en somni ho haguera imaginat. - Ni en sueños lo hubiera imaginado.

- El seu apartament té vista sobre el mar. - Su apartamento tiene vistas sobre el mar.

- És una estratègia d'alta volada. - Es una estrategia de altos vuelos.

b) Català en plural i castellà en singular

- El projecte que pensava portar endavat ha fet aigües. - El proyecto que pensaba llevar adelante ha hecho agua.

- No el suporte, sempre parla amb aires de suficiència. - No lo soporto, siempre habla con aire de suficiencia.

- Vam anar camps a través per arribar més prompte al bancal. - Fuimos a campo traviesa para llegar más pronto al bancal.

- Et veuré demà a les dotze. Entesos? - Te veré mañana a las doze. ¿Entendido?

- Sempre està a les escoltes, no vol perdre's res. - Siempre está a la escucha, no quiere perderse nada.


- Als Estats Units d'Amèrica no lliguen els gossos amb llonganisses. - En los Estados Unidos de América no atan los perros con longaniza.

- Tinc por de pujar a les muntanyes russes. - Tengo miedo de subir a la montaña rusa.

- Les campanes toquen a morts. - Las campanas tocan a muerto.

- Aquell xic no em lleva els ulls del damunt. - Aquel chico no me quita el ojo de encima.

- Si no compleixes els acords verbals, tots aquests tràmits seran papers mullats.- Si no cumples los acuerdos verbales, todos estos trámites seran paper mojado.

- Per fi estem en paus. - Por fin estamos en paz.

- Tot s'ho creu a peus junts. - Todo se lo cree a pie juntillas.

- Hem de romandre en peus fins que entre el director. - Hemos de permanecer de pie hasta que entre el director.

- El secretari ha donat proves de la seua maduresa. - El secretario ha dado prueba de su madurez.

- Cada vegada que llig el periòdic té les sangs calentes. - Cada vez que lee el periódico le hierve la sangre.

- Va caure a terra i perdé els sentits. - Se cayó al suelo i perdió el sentido.

- Abans de morir va dictar les seues últimes voluntats. - Antes de morir dictó su última voluntat.


Exercicis unitat 5

1. Formeu el plural de les frases següents

a) Tinc una càries en un queixal.____________________________________________

b) El dimarts vaig a la filmoteca.____________________________________________

c) He pintat la paret de beix. _______________________________________________

d) Ahir vaig comprar un obrellaunes nou._____________________________________

e) M'he menjat un ananàs. _________________________________________________

f) Necessite un llapis de punta fina. _________________________________________

g) Sempre trobe embussos de trànsit en hora punta. _____________________________

h) El mecenes d'aquest gran pintor és florentí. _________________________________

i) Ahir es va assecar el cactus. _____________________________________________

j) Tinc un accés de pus que em fa molt de mal. ________________________________

k) He deixat l'abric en el penja-robes. ________________________________________

l) L'urbs ha crescut moltíssim. _____________________________________________

2. Corregiu els errors que hi trobeu

a) He comprat una tisora especial per a tallar la gespa.

____________________________________________________________________

b) Ahir ens menjàrem una postre exquisida.

____________________________________________________________________

c) M'agrada llançar-me amb paracaiguda.

____________________________________________________________________

d) Han apujat el sou als alfèresos de complement.

____________________________________________________________________

e) He perdut en la borsa l'estalvi de tota la vida.

____________________________________________________________________

3. Traduïu les frases següents

a) Han construido un rascacielos gigante en Benidorm.

____________________________________________________________________

b) Tengo que cambiar el limpiaparabrisas del coche.

____________________________________________________________________

c) No me gusta jugar al ajedrez.

____________________________________________________________________


d) Siempre mete las narices donde no le importa.

____________________________________________________________________

e) Todos los días subo al tren de cercanías para ir a trabajar.

____________________________________________________________________

f) Mi amigo tuvo un ataque de celos.

____________________________________________________________________

g) Practica el budismo a escondidas.

____________________________________________________________________

h) Tengo que preparar la papilla para mi nieto.

____________________________________________________________________

i) Siempre pone cara de circunstancias, aunque esté anunciando una sentencia de muerte.

____________________________________________________________________

j) Pasaré las Navidades en Berlín.

____________________________________________________________________

k) Fué a un concierto y, cuando salió el cantante, perdió el sentido.

____________________________________________________________________

l) He perdido el calzapiés. Soy un desastre.

____________________________________________________________________

m) Las declaraciones de los políticos muchas veces se quedan en papel mojado.

____________________________________________________________________

n) Me he comprado un coche cuyo portaequipajes és enorme.

____________________________________________________________________

o) El dolor de muelas no me ha dejado dormir durante toda la noche.

____________________________________________________________________

p) He reunido, finalmente, el dinero para irme de vacaciones.

____________________________________________________________________

q) No has de creerte lo que te dice el profesor a pie juntillas.

____________________________________________________________________

r) Me he comprado un sostén de una talla inadecuada.

____________________________________________________________________

s) Habla a las claras de una vez por todas!

____________________________________________________________________

t) Puedes confiar en ella sin ninguna clase de dudas.

____________________________________________________________________

u) En esta ciudad no tenemos máquinas quitanieves, ya que nunca nieva.

____________________________________________________________________


v) No le he quitado el ojo de encima durante este último mes. Me tiene muy preocupada.

____________________________________________________________________

w) Su última voluntat fué que bailaran sobre su tumba.

____________________________________________________________________

x) No metas las narices en mi casa!

____________________________________________________________________

4. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us proposem

a) Feu una ressenya crítica sobre algun llibre de la vostra especialitat que heu llegit recentment.

b) Són els immigrants els responsables de la inseguretat ciutadana que patim, així com de la falta de llocs de treball?

49

Unitat 6. L’article

1. L'article i els topònims. Remarques sobre apostrofació i contracció

Els noms propis geogràfics o topònims, unes vegades van amb article i d'altres no, i tampoc no sempre coincideix el seu ús amb el del castellà. Vegem-ne alguns casos.

1. Han de dur article: l'Argentina, les Balears, el Brasil, el Canadà, les Canàries, l'Equador, els Estats Units d'Amèrica (EUA), les Filipines, l'Índia, el Japó, el Llenguadoc, el Marroc, el Paraguai, el Perú, el Piemont, el Senegal, el Sudan, el Tirol, l'Uruguai, la Xina.

La resta de topònims presenta vacil·lacions en l'ús de l'article.

Els noms de poblacions que porten article (el Caire, per exemple), i contràriament al que fa el castellà, el porten en minúscula: la Vila Joiosa, la Corunya, la Meca, l'Alguer... A més, segueixen les regles normals de la contracció amb les preposicions a, de, per.

Viu al Campello, molt a prop de la mar.

Sobre l'apostrofació i la contracció heu de tenir en compte, però, els casos especials següents:

a) Generalment s'apostrofa davant de paraules amb cursiva o entre cometes, excepte en els usos metalingüístics, com veurem en l'apartat següent.

És un redactor d'El Temps.L'«afició» que havia desenvolupat trencava totes les normes.

b) No apostrofarem davant de mots usats metalingüísticament, és a dir, quan fan referència a la llengua mateix.

El overbooking en català s'anomena sobrereserva.

c) Davant de topònims no catalanitzats, l'article s'escriu amb majúscula, i la preposició des'apostrofa i no es contrau amb l'article.

La història d'El Álamo és molt coneguda.


d) La preposició de s'apostrofa i les preposicions a i per no es contrauen amb els articles (amb majúscula inicial) que formen part de títols i noms d'entitats.

Treballa a El Corte Inglés. He vist una obra d'Els Joglars.Estic fent un treball sobre els personatges d'El Quixot.

2. Absència i presència de l'article 2.1 Quan els dies de la setmana s'usen com a adverbis (és a dir, significant un dia que s'escau en el període que va des d'una setmana abans a una setmana després respecte al moment en què s'anuncia), no duen article.

Dissabte aniré al cinema. (Si parlem, per exemple, un dimarts o dimecres immediatament abans del dissabte)

Dissabte vaig anar al cinema. (Si parlem, per exemple, un dilluns o dimarts respecte al dissabte que acabem de passar)

Si, per contra, parlem d'una data que es troba fora d'aquest marc temporal que representa una setmana abans o després des del moment en què parlem, hem d'utilitzar l'article. Així mateix, quan ens referim a un dia de la setmana per a reiterar la seua freqüència, també utilitzarem l'article.

El dissabte 29 de març me n'aniré de viatge. El dimecres és el dia que vaig al gimnàs.

2.2 Davant dels infinitius amb valor verbal no s'hi posa article.

Ignorar la veritat no t'eximirà de responsabilitat (i no *El ignorar la veritat...)Prohibit suïcidar-se a la primavera (i no *Prohibit el suïcidar-se...)

De tota manera, en alguns casos els infinitius s'han substantivat i, si fan aquest paper de substantiu, poden portar article: l'esmorzar, el dinar, el berenar, el sopar, el beure, el somriure, el viure...

Avui l'esmorzar estava riquíssim. El somriure del meu amic és lluminós.

2.3 De vegades l'absència o presència de l'article en català no coincideix amb els usos que té en castellà. Veurem tot seguit una sèrie d'usos en què trobem divergència.

a) Expressions en què el català elideix l'article i el castellà el conserva

- Davant d'aquesta situació és millor no badar boca. - Delante de esta situación es mejor no abrir la boca.

- Han anat massa de pressa, ara han de desfer camí. - Han ido demasiado deprisa, ahora tienen que desandar el camino.

- Es va posar de tots colors en l'examen oral. - Se puso de todos los colores en el examen oral.

- Li agrada anar contra corrent. És un rebel. - Le gusta ir contra la corriente. Es un rebelde.

Unitat 6. L'article 51

- Vam deixar el gos a cura del meu oncle. - Dejamos el perro al cuidado de mi tio.

- Aquest encreuament et permet circular en totes direccions. - Este cruce te permite circular en todas las direcciones.

- Ja pots parar taula. - Ya puedes poner la mesa.

- El record d'aquella època ja ha caigut en oblit. - El recuerdo de aquella época ya ha caído en el olvido.

- La festa de Tots Sants no m'agrada gens. - La fiesta de Todos los Santos no me gusta nada.

- Arria veles, que ja hem arribat. - Arría las velas, que ya hemos llegado.

b) Expressions en què el català conserva l'article i el castellà l'elideix

- Vull que la meua declaració conste en l'acta. - Quiero que mi declaración conste en acta.

- Té tanta faena que no dóna l'abast. - Tiene tanto trabajo que no da abasto.

- Aquest llibre em ve com l'anell al dit. - Este libro me viene como anillo al dedo.

- No hi ha forma de fer-lo treballar a les bones. - No hay forma de hacerlo trabajar a buenas.

- Des que va morir son pare no ha alçat el cap. - Desde que murió su padre no ha levantado cabeza.

- El meu cosí no va pel bon camí. - Mi primo no va por buen camino.

- Aquesta obra de teatre fa sis anys que està en el cartell. - Esta obra de teatro hace seis años que está en cartel.

- No li agrada sembrar la sitzània entre els companys. - No le gusta sembrar cizaña entre los compañeros.

- Segons el costum establert, no hem de menjar carn en Pasqua. - Según costumbre establecida, no hemos de comer carne en Pasqua.

- Des que va fer aquelles declaracions ha caigut en el descrèdit. - Desde que hizo aquellas declaraciones ha caído en descrédito.

- No m'agradaria entrar en els detalls sobre aquest assumpte. - No me gustaría entrar en detalles sobre este asunto.


- Va començar a insultar a la destra i a la sinistra. - Empezó a insultar a diestro y siniestro.

- El llibre d'actes està a la disposició de tothom. - El libro de actas está a disposición de todo el mundo.

- No tenim suficients diners per a cobrir les despeses. - No tenemos suficiente dinero para cubrir gastos.

- Ens n'anàrem de viatge sense reparar en les despeses. - Nos fuimos de viage sin reparar en gastos.

- Hi ha moltes dificultats pel mig per a aconseguir els nostres objectius. - Hay muchas dificultades de por medio para conseguir nuestros objectivos.

- Hem quedat per a demà al migdia. - Hemos quedado para mañana a mediodía.

- La barca va quedar a la mercè dels vents. - La barca quedó a merced de los vientos.

- Es va posar malalt a la meitat de la funció. - Se puso enfermo en mitad de la función.

- Treballa des de fa dos mesos en una empresa però encara no està en la nòmina. - Trabaja desde hace dos meses en una empresa pero aún no está en nómina.

- Segons l'opinió dels experts, el clima global de la Terra augmentarà progressivament. - Según opinión de los expertos, el clima global de la Tierra aumentará progresivamente.

- M'he quedat sense la pasta de les dents. - Me he quedado sin la pasta de dientes.

- La paella està al punt. - La paella está en su punto.

- Li ho deixaren tot preparat, al punt de caramel. - Se lo dejaron todo preparado, a punto de caramelo.

- He portat el cotxe al taller per una posada al punt. - He llevado el cotxe al taller para una puesta a punto.

- El meu amic, al més tardar, tornarà a les set. - Mi amigo, a más tardar, volverá a las siete.

- Sempre demanes a les postres fruita de la temporada. - Siempre pides de postre fruta de temporada.

- Va per la vida a les palpentes, sense gens de seguretat. - Va por la vida a tientas, sin ninguna seguridad.

- Aquell equip van tots a l'una, i es nota. - Aquel equipo van todos a una, y se nota.


c) Altres casos

En les locucions formades amb els indefinits un i altre es tendeix en català a suprimir l'article determinat per influència del castellà. En català solament podem suprimir l'article, i només en el primer dels indefinits, quan aquest va seguit d'un nom. Vegem els exemples següents.

Els uns i els altres s'encarregaren de fer-me la vida impossible. Unos y otros se encargaron de hacerme la vida imposible.

L'un darrere l'altre van haver d'examinar-se. Uno detrás de otro tuvieron que examinarse.

No compartesc les idees ni de l'un ni de l'altre. No comparto las ideas ni de uno ni de otro.

A (l') un costat i a l'altre del camí vam plantar xiprers. (Ací el primer indefinit va seguit del nom "costat")

A uno y otro lado del camino plantamos cipreses.

En les enumeracions és preferible introduir cada element amb l'article, sobretot si tenen gènere diferent.

Van venir els pares, les mares, els xiquets, els professors i les professores.

3. L'article neutre Recordeu que l'ús del lo com a article neutre (és a dir, col·locat davant d'un adjectiu, un participi, un possessiu o un adverbi, i amb valor abstractiu o intensiu) és un calc del castellà. El català solament conserva l'ús del lo com a article davant d'un substantiu en la variant col·loquial d'alguns dialectes (lo xiquet, lo pare) o en algunes expressions fossilitzades (tot lo dia).

A més, l'article neutre forma part de moltes locucions castellanes, que hem d'evitar traduir literalment, ja que cada llengua té les seues formes genuïnes per a expressar la realitat. A continuació teniu un quadre amb algunes solucions:

Castellà Catalàa lo grande

a lo hecho, pecho a lo largo de

a lo largo y a lo ancho a lo lejos a lo loco

a lo mejor a lo sumo

con lo puesto de lo contrario

de lo lindo en lo referente a en lo sucesivo es lo de menos

es lo mismo

a cor què vols, regaladament una vegada fet, ja està fet

durantal llarg i a l'ample, de cap a cap

a la llunyania a la babalà, com un boig

potser, probablement, tal volta a tot estirar, com a màxim amb la camisa a l’esquena

altrament, si no, d’altra manera d’allò més bé

pel que fa a, quant a en avant, més avant, d’ara endavant (això) no té importància, (això) rai

tant fa, és el mateix


lo cortés no quita lo valiente lo demás

lo más mínimo lo mismo da

lo mejor de lo mejor lo mejor es enemigo de lo bueno

lo que son las cosas mejorando lo presente

por lo civil por lo cual

por lo demás por lo general por lo menos por lo pronto por lo tanto por lo visto

todo lo contrario todo lo más

todo lo posible

una cosa no exclou l’altra la resta, les altres coses

gens ni miqueta és igual

el bo i millor val més poc i bo que molt i dolent

ves per on amb tots els respectes

pel jutjat per això, per la qual cosa

a part d’això generalment, en general

almenys, si més no primerament, d’antuvi, de moment

per tant, doncs segons sembla, pel que es veu

al contrari a tot estirar, com a molt

tots els possibles

Vegeu-ne alguns exemples.

- El meu germà viu regaladament. - Mi hermano vive a lo grande.

- Es va dedicar a viatjar de cap a cap del país. - Se dedicó a viajar a lo largo y a lo ancho del país.

- Va arribar a Londres amb la camisa a l'esquena. - Llegó a Londres con lo puesto.

- Potser plourà demà. - Tal vez llueva mañana.

- La veritat és que tens raó. - La verdad es que estás en lo cierto.

- Aquell cotxe és el bo i millor. - Aquel coche es lo mejor de lo mejor.

- Ves per on! Ara s'ha convertit al budisme. - Lo que son las cosas! Ahora se ha convertido al budismo.

- Estigues segur que faré tots els possibles perquè trobes faena. - Estate seguro que haré todo lo posible para que encuentres trabajo.


Remarques

1. S'ha d'evitar la combinació "al més + adjectiu + possible".

* Una ressenya al més desapassionada possible.

i substituir-la per

Una ressenya com més desapassionada millor (o la més desapassionada possible)

2. Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant com a intensificador.

Vosaltres no sabeu com vam patir durant la guerra (mai *quant vam patir durant la guerra).

Exercicis unitat 6

1. Poseu, o reescriviu, les formes adequades de l’article i la preposició, i feu-ne les apostrofacions i contraccions que calga. Si penseu que no hi heu de posar res, marqueu-ho amb el símbol .

a) Vaig fer un viatge a ____ Havana l'any passat.

b) Ens vam trobar l'actor Javier Bardem a ____ Los Angeles.

c) El conflicte amb ____ Marroc sembla lluny d'estar solucionat.

d) L'any que ve he d'anar a ____ Xina.

e) He conegut el traductor al català de ___ El Guepard, la famosa novel·la de Lampedussa.

f) Crec que va parlar amb ___ "autoritat" que tots esperàvem.

g) Ha vingut de ____ El Salvador per explicar la situació d'aquell país.

h) Hem d'anar demà a ___ el Pinós a veure ma tia.

i) Treballa per hores per a ___ El Segle, un periòdic molt important.

j) El ___ attachment és un terme que podem traduir per fitxer adjunt.

2. Corregiu les frases següents

a) He llegit un article del Temps que parlava de la immigració clandestina.

____________________________________________________________________

b) El dimecres, és a dir, demà, aniré al cinema.

____________________________________________________________________

c) El teu consell em ve com anell al dit.

____________________________________________________________________


d) Sóc un seguidor del Capital, el llibre de Marx que va revolucionar la filosofia política moderna.

____________________________________________________________________

e) Em vaig trobar el meu cosí al Prado, contemplant uns quadres de Rubens.

____________________________________________________________________

f) No m'agrada el sentir-lo dir aquestes coses.

____________________________________________________________________

g) He de comprovar si aquest tema consta en acta.

____________________________________________________________________

h) Els dillunsos anem al gimnàs els meus amics i jo.

____________________________________________________________________

i) El comprar de forma compulsiva s'ha convertit en un tret característic actual.

____________________________________________________________________

j) Diumenge 27 de març de l'any que ve se celebraran eleccions.

____________________________________________________________________

3. Traduïu les frases següents.

a) Con lo que yo le quería y ahora ni me saluda.

____________________________________________________________________

b) Nunca voy al cementerio el día de Todos los Santos.

____________________________________________________________________

c) Con este producto el frotar se va a acabar.

____________________________________________________________________

d) No me gusta lo más mínimo la televisión.

____________________________________________________________________

e) Mi marido es de Japón y mi suegra es de Canarias.

____________________________________________________________________

f) El conseguir este premio es lo más bonito que me ha pasado en la vida.

____________________________________________________________________

g) Por lo pronto, tenemos que asistir al curso todos los lunes.

____________________________________________________________________

h) Mejorando lo presente, hemos de hacer un esfuerzo aún más importante.

____________________________________________________________________

i) Si lo dices en serio, de verdad que no lo entiendo.

____________________________________________________________________

j) A lo mejor me doy de baja en el club de golf.

____________________________________________________________________


k) Le gusta vestir a lo James Dean. Lo mismo le da lo que opine la gente.

____________________________________________________________________

l) Compramos la casa sin reparar en gastos.

____________________________________________________________________

m) La cena de anoche estaba riquíssima. Lástima lo del postre.

____________________________________________________________________

n) Lo rojo y lo morado no combinan en esta habitación.

____________________________________________________________________

4. Exercici de lèxic. Traduïu les frases següents

a) He visto un edificio de mármol que tenia en la fachada unas hornacinas con esculturas romanas.

____________________________________________________________________

b) Le salió una llaga en la espinilla que ha necesitado cirugía láser.

____________________________________________________________________

c) El Ministerio de Hacienda ha revisado este año el catastro y la declaración de la renta.

____________________________________________________________________

d) Necesito un adelanto de la nómina para pagar el préstamo hipotecario.

____________________________________________________________________

e) El relieve del paisaje no deja percibir a primera vista los sedimentos de granito acumulados.

____________________________________________________________________

f) El caudillo de los griegos, Agamenón, fracasó en su propio hogar.

____________________________________________________________________

g) He formateado mal el disquete y, en consecuencia, he perdido la información almacenada.

____________________________________________________________________


a) Les catàstrofes ecològiques produïdes pels vessaments de petroli al mar i de CO2 a l'atmosfera estan amenaçant la supervivència del planeta. Penseu que hi ha energies alternatives a les d'origen fòssil?

b) El poder de la imatge ha anul·lat la nostra capacitat de reflexió? Estem sotmesos a la dictadura de la imatge? Quin paper té la paraula i l'escriptura en un món audiovisual?

59

Unitat 7. Determinants: demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits

1. Demostratius

En català general trobem un sistema de demostratius amb les anomenades formes reforçades (amb aqu-) i amb dos graus de proximitat (aquest i aqueix) i un de llunyania (aquell). Els parlars valencians i alguns nord-occidentals distingeixen tres graus de proximitat o llunyania i usen col·loquialment les variants este (proximitat), eixe (entre la proximitat i la llunyania) i aquell (llunyania).

Tot i que els dos sistemes són normatius, és recomanable en els nivells més formals utilitzar les formes reforçades i ajustar-les a un sistema binari de proximitat (aquest) i de llunyania (aquell). En tot cas, cal reservar la forma aqueix als casos en què hi haja una necessitat estricta de diferenciar entre el primer i segon grau de proximitat.

Els demostratius poden desenvolupar les funcions següents:

a) D'adjectius, quan determinen un substantiu.

Aquella xica.

b) De pronoms, quan substitueixen un nom.

Aquella és la que et comentava.

2. Possessius

2.1 Ús dels possessius tònics

a) El valencià té com a formes pròpies dels possessius les formes de femení amb -u-: meua,teua seua; meues, teues, seues. En l'estàndard valencià cal emprar aquestes formes amb -u-.


b) La forma llur, llurs, pròpies de la llengua escrita culta, equivalen a les formes seu, seua, seus, seues quan aquestes formes es refereixen a més d'un posseïdor. No és recomanable fer-les servir en un registre no literari.

Els funcionaris i llurs representants sindicals han tingut una reunió (els representants sindicals d'ells).

c) Quan la relació que expressen els possessius és evident pel context, en prescindim. De fet, cal evitar la sobrecàrrega que implica l'ús impropi dels possessius, sobretot davant de peces de roba, les parts del cos, la pròpia casa o les parts d'un tot. Aquest ús abusiu dels possessius es considera un anglicisme que cal, per tant, evitar.

*Va ficar els diners a la seua butxaca. Va ficar els diners a la butxaca.

*He perdut la meua jaqueta. He perdut la jaqueta.

*Me'n vaig a ma casa. Me'n vaig a casa.

*Recorda-te'n d'agafar el teu llibre. Recorda-te'n d'agafar el llibre.

*Les seues mans se li amararen de suor. Les mans se li amararen de suor.

*Cal que reculles el teu passi. Cal que reculles el passi.

d) L'adjectiu propi s'usa de vegades amb valor possessiu per a reforçar un possessiu pròpiament dit.

La meua pròpia cosina és l'assassina.

3. Numerals

a) Els numerals, quan formen part de determinades expressions en sentit figurat, no sempre coincideixen amb les del castellà.

Donde comen dos comen tres. Allà on menja un en mengen dos.

Recordeu que no és correcte usar propi en comptes de mateix-a per emfasitzar la identitat d'un substantiu.

Ha vingut el *propi rector a parlar amb nosaltres. Ha vingut el mateix rector ( o el rector en persona) a parlar amb nosaltres.

Unitat 7. Demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits 61

Se ha quedat con dos palmos de narices. Ha quedat amb un pam de nas.

Esto lo hago yo en dos patadas. Això, ho faig jo amb una esgarrapada.

Te lo explico en dos palabras. T'ho explique en quatre paraules.

El teatro está a dos pasos de aquí. El teatre està a quatre passes d'ací.

b) Recentment s'ha posat de moda la locució anglicitzant el número u per a referir-se a aquell que ocupa la primera posició en una activitat determinada. Són preferibles, però, altres solucions més genuïnes:

Ferrero tiene que enfrentarse al número uno del tenis mundial. Ferrero s'ha d'enfrontar al millor jugador del tenis mundial.

El actual número uno mundial de motociclismo es marroquí. L'actual campió mundial de motociclisme és marroquí

c) Les formes llatinitzants sext, sèptim, octau... més habituals en l'expressió oral dels valencians també són acceptables al costat de les formes estàndard sisé, seté, vuité..., però és més recomanable, en un registre formal, utilitzar aquestes últimes.

3.1 Els multiplicatius

a) Tenen una forma per al masculí i una altra per al femení (excepte la forma doble, que és invariable) quan tenen el valor de 'tantes vegades l'altre':

Ha pres una dosi tripla d'amfetamines.Té una col·lecció de segells quíntupla que la teua.1

b) Quan equivalen a 'format per x elements' (alguna cosa composta de x elements), es mantenen sempre invariables.

La triple aliança (una aliança composta de tres parts o components)

3.2 Col·lectius específics

Recordeu que els substantius que designen períodes d'anys sempre s'escriuen amb dues -nn-:bienni, trienni, sexenni, decenni...

1 Recordeu que els múltiples, sobretot a partir de quàdruple, són habitualment substituïts per una perífrasi com ara x vegades més que... Exemple: Té una col·lecció de segells cinc vegades més gran que la teua.


4. Quantitatius

a) La forma bastant no té forma femenina, solament té plural.

No hi ha bastants cadires.

b) Prou és una forma invariable (no té plural), i heu d'evitar confondre-la amb bastant. Prousignifica 'suficientment' i bastant 'quantitat o nombre més que regular de'.

No vull més menjar, ja en tinc prou. Té bastants amics que l'estimen.

c) Massa significa 'en grau excessiu', 'més que no convé (o 'que no cal)'. Molt significa 'en grau considerable', i és el contrari de poc. En oracions no afirmatives i en registres formals d'utilitzar gaire en comptes de molt.

Quan vaig amb la moto no córrec *massa perquè sempre isc de casa amb temps.(incorrecte, perquè el sentit de la frase no és que córrec 'excessivament', sinó que córrec poc, que no em cal córrer).

Quan vaig amb la moto no córrec gaire perquè sempre isc de casa amb temps (correcta, ja que significa que córrec poc).

Si tinguera gaires diners deixaria de treballar.

d) Les combinacions un quant, uns quants, unes quantes són locucions quantitatives. No és correcte substituir-les per l'article indefinit tot sol, ja que no té valor quantitatiu.

D'ací a *uns dies t'arribarà el correu. D'ací a uns quants dies t'arribarà el correu.

4.1 Interferències del castellà

Vegeu uns quants exemples que presenten dissemblances respecte a l'ús dels quantitatius entre el català i el castellà.

Cuanto más grites, peor. Com més crides, pitjor.

Escríbeme cuanto antes. Escriu-me tan prompte com pugues.

5. Indefinits

a) Algun/a/s/es

Es tracta d’un adjectiu pronominal i s’empra en frases afirmatives.

Alguna faena m’eixirà. Alguna (d’elles) et portarà a casa.


Heu d’evitar l’ús d’algun amb valor de quantitatiu equivalent a ‘un poc’, ‘una mica’.

*Encara queda algun temps perquè isca el tren.Encara queda una mica de temps perquè isca el tren.

Si la frase és interrogativa, és recomanable utilitzar cap o res.

M’has portat res de la fira?Teniu cap problema?

Com a equivalent del plural alguns hi ha les locucions n’hi ha que, hi ha qui.

Hi ha qui diu que enguany el preu de les creïlles es mantindrà. N’hi ha que diuen que el forat de la capa d’ozó cada vegada és més gran.

Aneu amb compte amb les interferències amb les locucions castellanes formades amb l’indefinit algun, ja que heu d’evitar les traduccions literals.

Mi esposo ha venido alguna que otra vez al despacho.El meu espòs ha vingut alguna vegada al despatx.

Había algún que otro paciente en la sala de espera.Hi havia algun pacient a la sala d’espera.

b) Algú

Funciona com a pronom, per tant no pot precedir cap substantiu. Sempre fa referència a persones.

Algú vindrà per dir-te què has de fer.

És un castellanisme la substantivització del mot algú per a indicar ‘una persona d’una certa importància’:

Desde que es alguien ya no come con nosotros. Des que és important, ja no dina amb nosaltres.

c) D'altres

A efectes pràctics podem dir que la combinació partitiva d'altres s'ha d'utilitzar en aquests dos casos:

- quan està en correlació amb el pronom feble en.

Use aquestes eines perquè no en trobe d'altres.

- quan equival a alguns ( o algunes) altres.

Uns diuen que sí, d'altres (= alguns altres) diuen que no.

Recordeu també que quan l’indefinit castellà equivalent (otro) precedeix un numeral, en català és preferible indicar-ho amb més.

Hi ha algú esperant fora? —Sí encara queden dos alumnes més (en castellà, otros dos alumnos).


d) Cada

Heu d’anar alerta amb la construcció castellana que usa cada amb valor emfàtic. Heu d’emprar per a expressar aquest valor, la forma un/a/s/es.

Luís es un lanzado, hace cada cosa. Lluís és un llançat, fa unes coses.

e) Cadascú, cadascun/a, cada u, cada un/a

Cadascú i cada u són pronoms, es refereixen a persones, i no tenen femení. Designa distributivament ‘tota persona’, sense cap limitació.

En aquest país cadascú diu la seua.

Cadascun i cada un i variants funcionen com a adjectius i signifiquen 'cada persona o cosa que forma part d'un grup o d'una col·lectivitat'.

Cadascun de vosaltres heu de fer una redacció.Han de parlar cadascun dels assistents.

f) Cap

Aquest terme, que s’usa en frases negatives, és recomanable utilitzar-lo també en frases interrogatives i condicionals, en lloc d’algun. Recordeu que sempre acompanya substantius comptables.

Avui no s’ha matriculat cap alumne.Que teniu cap caramel per donar-me? Si coneixeu cap professor que vulga fer classes particulars m’ho dieu.

g) Mateix/a/os/es

Un error molt freqüent és usar la forma el mateix per evitar la repetició d’un substantiu esmentat anteriorment. En aquest cas, heu de fer servir els possessius i els demostratius o un pronom feble.

Abans d’aparéixer la pel·lícula tothom en parlava (i no *parlava de la mateixa).Vam conéixer Esteve i la seua dona (i no *la dona del mateix).

Recordeu que fa la concordança amb el substantiu que determina quan va davant i es manté invariable quan va darrere (a excepció dels pronoms personals).

La professora mateix et farà la prova de nivell.La mateixa professora et farà la prova de nivell.

h) Ningú

Es tracta d’un pronom, per la qual cosa no anirà acompanyant cap substantiu. En oracions interrogatives i condicionals, pot tenir el valor d’'algú', encara que aquest ús és més literari.

Hi ha ningú esperant? Si ningú ve a buscar-me, me n’he anat a casa.

Quan va davant del verb, pot anar reforçat amb l’adverbi no.Ningú no ha de venir demà perquè hi ha vaga.


A més a més, ningú pot substantivar-se i indicar ‘una persona sense gens d’importància’.

Josep és un ningú.

i) Qualsevol, qualssevol

Per a marcar el plural es duplica la s intervocàlica, la qual cosa fa que fonèticament no es note la diferència entre el singular i el plural, però sí gràficament.

Qualssevol que siguen els seus arguments no m’interessen.Qualsevol dia em compre el cotxe.

j) Tal

Últimament s’ha generalitzat l’ús d’aquest terme amb un valor de demostratiu. Aquest valor s’ha d’evitar, sobretot en els registres més formals.

No conocía tal libro. No coneixia aquest llibre.

k) Tot i mig

L’indefinit tot i mig es mantenen invariables (en masculí) davant de topònims. Però l’indefinit tot el flexionarem davant de topònims amb article.

Tot Alacant va participar en la manifestació.Mig Novelda no ha assistit al pregó que va fer l’alcalde. He recorregut tota la Marina Alta amb bicicleta.

L’indefinit tot és invariable usat com a neutre.

Anna és tot un cas.Robert és tot nervis.

l) *Varis

Varis, vàries, solament és correcte quan és un adjectiu qualificatiu equivalent a ‘variat’.

Abans Maria sempre portava jupetins de colors varis.Com a sinònims de diversos, alguns, és un castellanisme. Podeu evitar-ho amb formes com les que hi ha a continuació:

Tenim algunes (o diverses, unes) preguntes que volem que ens contestes (no *vàries preguntes...).

Recordeu Incorrecte:*ningú de

Correcte: cap de

*Ningú de vosaltres no vindrà demà.Cap de vosaltres no vindrà demà.


Exercicis unitat 7

1. Esmeneu els errors que hi ha en aquestes frases:

a) Des que treballe no tinc molt de temps per a divertir-me, però he pogut estalviar prous diners.

____________________________________________________________________

b) Tenim vàries preguntes sobre el tema que has explicat perquè ningú de nosaltres n’ha entés ni un borrall.

____________________________________________________________________

c) El meu amic és el número u de la província.

____________________________________________________________________

d) Des que l’han nomenat president es pensa que és algú.

____________________________________________________________________

e) He recorregut mitja Espanya i hi he trobat gent estupenda.

____________________________________________________________________

f) No tinc cap interés a matricular-me en aquest curs, perquè no em sembla molt interessant.

____________________________________________________________________

g) Ha sigut el propi ministre qui ha desmentit la notícia.

____________________________________________________________________

h) Pere no estudia res i per això ho ha suspés tot; ho reconeix, fins i tot, el seu propi pare.

____________________________________________________________________

i) Han eixit les notes? —Sí, ahir les vaig veure i hi ha prou suspesos.

____________________________________________________________________

j) No sé si la teoria d’aquell científic és certa: uns experts diuen que sí i altres, que no.

____________________________________________________________________

k) Tal assumpte no era desconegut per mi. Jo tenia coneixement del mateix.

____________________________________________________________________

l) De tot aquell grup només conec Jordi. Als demés només els he vist alguna que altra vegada.

____________________________________________________________________

m) Quan més estudia aquest assumpte, més s’interessa pel mateix, per algo serà.

____________________________________________________________________

n) Em va dir de tot en dues paraules.

____________________________________________________________________

o) Si tinguera molts dies lliures, me n'aniria de vacances a París.

____________________________________________________________________

p) Tres músics italians i altres alemanys van tocar al Teatre Principal.

____________________________________________________________________


q) Necessite una dosi triple d'insulina.

____________________________________________________________________

r) Cadascú de nosaltres ha de fer una redacció.

____________________________________________________________________

s) Van llegir una novel·la fa tres anys, i ara s'ha posat de moda i tothom parla de la mateixa.

____________________________________________________________________

t) Va perdre la seua bufanda a classe.

____________________________________________________________________

u) No tinc molt de temps per a estudiar llatí.

____________________________________________________________________

v) Mitja Alacant està en obres.

____________________________________________________________________

w) Vàries persones van morir en l'atemptat terrorista del mes passat.

____________________________________________________________________

x) Cadascun fa el que pot.

____________________________________________________________________

y) Acaba l'exercici quan abans.

____________________________________________________________________

z) Tot la Safor es va veure afectada per la pluja.

____________________________________________________________________

2. Traduïu al valencià les frases següents:

a) Cuanto más estudio italiano más lo confundo con el valenciano.

____________________________________________________________________

b) No tenemos muchas oportunidades de aprobar.

____________________________________________________________________

c) Tengo suficiente con la explicación que me has dado.

____________________________________________________________________

d) La biblioteca está a dos pasos de aquí.

____________________________________________________________________

e) El propio profesor me regaló el libro.

____________________________________________________________________

f) Tengo varias cuestiones que plantearte.

____________________________________________________________________

g) Necesita algun tiempo para rehacerse de la muerte de su hijo.

____________________________________________________________________


h) No he cobrado el último trienio.

____________________________________________________________________


a) Tenen alguna incidència les campanyes publicitàries a l'hora d'orientar els nostres gustos com a consumidors?

b) Penseu que Turquia ha de formar part de la Unió Europea? Quins penseu que han de ser els límits de la Unió?

71

Unitat 8. Pronoms relatius, interrogatius i exclamatius

1. Pronoms relatius

1.1 Els pronoms relatius invariables: que, què, qui, on

1.1.1 El relatiu que

Recordeu que aquest relatiu es refereix tant a persones com a coses. Vegem ara alguns casos que poden presentar alguna dificultat.

a) En les oracions adjectives explicatives (aquelles en les quals que va entre comes), podem substituir el relatiu que pel relatiu variable el qual (o la qual, els quals, les quals).

Els estudiants, que se'n van anar de viatge, n'han tornat molt cansats. Els estudiants, els quals se'n van anar de viatge, n'han tornat molt cansats.

Si l'oració és adjectiva especificativa (és a dir, que va juntament amb l'antecedent, sense comes), no podem substituir-lo pel relatiu variable.

Els estudiants que se'n van anar de viatge han tornat molt cansats. Els estudiants *els qual se'n van anar de viatge han tornat molt cansats.

b) Quan ens referim a persones i no tenim antecedents, és preferible usar qui o bé el qui (o la qui, els qui, les qui), en comptes de el que (o la que, els que, les que).

Qui vinga primer que encenga els llums (més recomanable). El que vinga primer que encenga els llums (menys recomanable).

1.1.2 El relatiu què

Es refereix sempre a coses i sempre s'usa precedit de les preposicions a, en, amb, de, per. Pot ser substituït generalment per les formes de relatiu variable el qual (o la qual, els quals, les quals).

El cotxe amb què has vingut és molt bonic. El cotxe amb el qual has vingut és molt bonic.


1.1.3 El relatiu qui

Es refereix sempre a persones, i s'usa precedit de preposició excepte en les oracions de relatiu substantives, és a dir, en aquelles oracions que qui no té antecedent. També podem substituir el relatiu qui precedit de preposició per les formes de relatiu variable el qual, etc.

El xic de qui et parle va estudiar a Boston. El xic del qual et parle va estudiar a Boston.

Qui no vulga pols que no vaja a l'era (oració substantiva, sense antecedent) Els qui no vulguen torró que alcen el bras (oració substantiva, sense antecedent)

Fixeu-vos que en les oracions de relatiu substantives, sovint qui va precedit dels mots el (o la,els, les), aquell (o aquella, aquells, aquelles), tothom, qualsevol (o qualssevol).

Aquells qui no facen els deures. Els qui sàpien la lliçó no cal que facen els deures.

Casos particulars

a) És més recomanable usar que en comptes de qui quan l'antecedent (sempre una persona) no porta preposició.

Ha vingut el xic qui hem estat esperant. (menys recomanable) Ha vingut el xic que hem estat esperant. (més recomanable)

b) En les oracions de relatiu explicatives tampoc no és recomanable usar qui en comptes de que, en funció de subjecte.

M'ho ha dit Pere, qui ho sap de primera mà. (menys recomanable) M'ho ha dit Pere, que ho sap de primera mà. (més recomanable)

1.1.4 El relatiu adverbial on

Aquest relatiu indica lloc; sovint equival a en què (o en el qual, en la qual, etc.), i de vegades s'usa sense antecedent.

On hi ha diners hi ha poder (sense antecedent) El poble on viu ma mare és molt antic (o en què viu, en el qual viu)

1.2 Els relatius variables (o compost) el qual, la qual, els quals, les quals

Hem vist que el relatiu variable substitueix el relatiu que en les oracions explicatives, el relatiu tònic què i qui. De tota manera, i pel que fa a què, darrere de la majoria de les preposicions tòniques i de les locucions prepositives cal usar el relatiu compost.

És un tema sobre el qual no tinc res a dir. És un tema *sobre què no tinc res a dir.

Unitat 8. Pronoms relatius, interrogatius i exclamatius 73

1.3 La combinació preposició + article determinat + que

Correcta: quan equival a preposició + aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que.

Incorrecta: quan equival a la preposició + el qual, la qual, etc.

El bolígraf *amb el que has dibuixat el plànol s'ha quedat sense tinta. El bolígraf amb el qual has dibuixat el plànol s'ha quedat sense tinta.

No parle d'aquests llibres sinó dels que vam veure ahir a la llibreria.

Aquesta última frase és correcta perquè dels que equival a d'aquells que. De fet, el que trobem és el mot llibre sobreentés:

No parle d'aquests llibres sinó dels (llibres) que vam veure..., amb la qual cosa l'estructura és preposició + article + nom + que, diferent de la que hem vist.

1.4 El relatiu possessiu

A fi de construir frases que en castellà es fan amb cuyo ("un lugar de la Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme"), en català utilitzem la fórmula següent: el nom que complementem + de + el relatiu compost.

És una gasolinera a l'entrada de la qual hi ha un rètol molt gran. Es una gasolinera a cuya entrada hay un rótulo muy grande.

1.5 Les formes de relatiu la qual cosa i cosa que

Aquestes formes les utilitzarem per a substituir la construcció en castellà lo que. Vegem-ne alguns exemples.

Vingué tard, cosa que va complicar la resolució del conflicte. Vingué tard, la qual cosa va complicar la resolució del conflicte.

També podeu utilitzar altres formes equivalents, com ara fet que, i això i, de vegades, que.

Vingué tard, i això va complicar la resolució del conflicte. Vingué tard, fet que va complicar la resolució del conflicte.


1.6 Duplicacions incorrectes de relatiu i pronom feble

De vegades inserim un pronom feble que representa el mateix antecedent que ja ha expressat abans el pronom relatiu. Aquest defecte rep el nombre de pleonasme (repetició d'un element lingüístic sense acomplir cap funció nova).

És una ciutat on *hi viuen molts immigrants. Vam escriure al xic a qui *li havíem fet un regal la setmana passada.

És una ciutat on viuen molts immigrants. Vam escriure al xic a qui havíem fet un regal la setmana passada.

2. Pronoms interrogatius

Serveixen per a preguntar directament o indirecta. Tenim els següents:

a) Qui. És un pronom invariable. Equival a quina persona o quines persones.

Qui ha vingut?

b) Què. És un pronom invariable. Equival a quina cosa.

Què vols? No sé què dius.

c) Quin. És un adjectiu i, per tant, va referit a un substantius. Presenta quatre formes: quin,quina, quins, quines.

Quin cotxe és aquest? Quina camisa portes? No sé de quina xica em parles.

De vegades fa de pronom quan el substantiu se sobreentén.

T'he portat uns discos perquè tries quin (disc) t'agrada més.Com que quin és un adjectiu, sempre acompanyarà un substantiu. Heu d'anar alerta perquè el castellà utilitza en aquests casos qué.

¿Qué libro te ha gustado más, el de Philip Roth o el de Saul Below? Quin llibre t'ha agradat més, el de Philip Roth o el de Saul Below?

¿Qué casa compraste finalmente, la de la montaña o la de la ciudad? Quina casa vas comprar finalment, la de la muntanya o la de la ciutat?

d) Com. Aquest adverbi equival a de quina manera. Aneu alerta perquè no és correcte substituir com per *què tal en frases com ara:

*Què tal estàs? Com estàs?

Hola, *què tal? Hola, com va?


Vull anar a casa de Maria, a veure *què tal es troba. Vull anar a casa de Maria, a veure com es troba.

e) Quant, quanta, quants i quantes és un adjectiu quantitatiu. Equival a 'quina quantitat de, quin nombre de'. De vegades va seguit de la preposició de.

Quanta gent ha vingut avui a classe?

f) Quan. Adverbi que equival a 'en quin moment', 'en quina època'.

Quan vindrà Josep?

g) On. Adverbi que equival a 'a quin lloc' o 'en quin lloc'. Eventualment va precedit de la preposició a, encara que és aconsellable no emprar-la.

On vas?

3. Pronoms exclamatius

Per a introduir una exclamació utilitzarem les mateixes formes dels adjectius interrogatius (quin i flexió), els interrogatius adverbials (com, on, quant i flexió), i l'adverbi quantitatiu que,que no pot acompanyar mai un substantiu.

Quina calor que fa! (*Que calor que fa!)

Quanta gent et saluda! Quants premis que ha guanyat aquella xica! On s'ha vist tant desvergonyit! Mira com parla aquell! Que gran que és aquella casa!

Fixeu-vos que l'exclamatiu que mai no porta accent gràfic.

Que calenta que està la sopa!


Exercicis unitat 8

1. Corregiu, si cal, les frases següents

a) És un tema del que tots fugen sempre.

____________________________________________________________________

b) No em parles d'aquella pel·lícula sinó de la que vas veure ahir.

____________________________________________________________________

c) La xica de què parle és molt simpàtica.

____________________________________________________________________

d) El pinzell amb el que he pintat la paret no era l'adequat.

____________________________________________________________________

e) Els ideals pels que va lluitar tota la vida han estat traïts.

____________________________________________________________________

f) Què ràpid que has sigut!

____________________________________________________________________

g) No vull el xandall d'aquesta marca sinó de la que anuncien en televisió.

____________________________________________________________________

h) Què flors més boniques que has comprat!

____________________________________________________________________

i) Van tancar a la presó el polític a qui havien donat fa dos mesos la medalla al mèrit del treball.

____________________________________________________________________

j) El president el qual va visitar ahir Alacant va quedar molt satisfet.

____________________________________________________________________

k) Els amics en els que confiava m'han girat l'esquena.

____________________________________________________________________

l) Què tal et va el treball? Et va bé?

____________________________________________________________________

m) Hi ha molts paratges naturals dels que no parla ningú.

____________________________________________________________________

n) Que pis tan bonic que t'has comprat!

____________________________________________________________________

o) La perruqueria a la que vaig habitualment ha tancat.

____________________________________________________________________

p) Vull saber què tal es troba mon pare. He de telefonar a l'hospital.

____________________________________________________________________


q) Us explicaré el problema original del qual en provenen tots els altres.

____________________________________________________________________

r) Tenim un aparell amb el que fabriquem motles de suro.

____________________________________________________________________

s) Es tracta d'un assumpte del que mai no havíem discutit.

____________________________________________________________________

t) No sé de què em parles.

____________________________________________________________________

u) Desconeixem els motius per els que el jutge no ha contestat la nostra pregunta.

____________________________________________________________________

v) La llotja on hi subhasten el peix és del segle XVI.

____________________________________________________________________

w) Els alumnes, els quals han aprovat, estan molt contents.

____________________________________________________________________

x) Els alumnes els quals han aprovat estan molt contents.

____________________________________________________________________

y) L'home del que et parle és advocat.

____________________________________________________________________

z) Què plat vols, el de carn o el de peix?

____________________________________________________________________


a) Es un apartamento cuya estructura es de metal.

____________________________________________________________________

b) Que pantalones más estrechos te has comprado!

____________________________________________________________________

c) El autobús con el que he venido al trabajo venía lleno de bote en bote.

____________________________________________________________________

d) Tiene un hijo cuyos ojos son verdes.

____________________________________________________________________

e) El motivo por el que te has enfadado no tiene importancia.

____________________________________________________________________

f) La chica con la que estuviste ayer era mi novia. Qué cara tienes!

____________________________________________________________________

g) No sé en qué mundo vives.

____________________________________________________________________

h) El profesor de que te hablo es rumano.

____________________________________________________________________


3. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us proposem

a) L'enfonsament del petrolier Prestige ha posat en primer pla el treball que han

desenvolupat centenars de voluntaris que han arribat a Galícia de totes les parts de l'Estat

espanyol. Penseu que s'ha de donar suport a les associacions de voluntaris? Fins a quin

punt aquests fan un treball que hauria d'assumir l'Estat?

b) Sembla cada dia més evident (segons manifesten els especialistes), la relació entre el tipus

de dieta que consumim i el nostre estat de salut. Estan canviant els nostres costums

alimentaris? Quines en serien les causes? Creieu que tenim suficient informació per

educar-nos i educar els nostres fills amb vista a potenciar uns hàbits alimentaris

saludables?

81

Unitat 9. Exercicis de repàs

1. Poseu els accents i les dièresis que calguen en el text següent.

Una de les formes amb que el cervell expressa la seua funcio es mitjançant l'activitat electrica

que pot detectar-se amb un electroencefalograma (EEG). Aquesta tecnica senzilla, barata i no

invasiva s'ha desenvolupat durant l'ultim segle i ha assolit grans quotes d'utilitzacio tant en la

investigacio com en el diagnostic medic rutinari. Juntament amb els potencials evocats es

actualment l'unica tecnica de laboratori realment accessible per a l'estudi de la fisiologia

cerebral. La questio que plantegem es: en quina mesura es possible desencriptar la informacio

continguda al EEG i revelar aixi el que succeeix a nivells mes profunds del cervell?

El 1870, durant una guerra, els metges prussians Hitzig i Fritsch observaren que, en estimular

mitjançant corrent galvanic determinades arees del cervell descobertes, es produien

moviments al costat oposat del cos. Cinc anys despres Richard Caton va descobrir senyals

electrics provinents directament de la superficie de cervells exposats d'animals. Amb tot aixo,

a finals del segle XIX es tenien suficients proves que el cervell posseia activitat electrica.

Antonia Chornet i José Ángel Oteo, Activitat elèctrica cerebral: un llenguatge a desxifrar?

(Mètode, núm. 35, p. 67).

2. Poseu els accents i les dièresis que calguen en les frases següents.

a) Ha tingut lloc un conclave a Marraqueix de tots els gurus de l'economia mundial.

b) El meu pare te una dioptria mes en cada ull.

c) L'espectacle era esfereidor: cossos escampats per totes les cruilles de la carretera.

d) Es van arruinar perque el negoci de fabricar tauts va fer fallida.


e) No has molt be el cafe, ara caldra netejar el molinet amb amoniac.

f) He comprat el tiquet per poder presenciar el partit de criquet.

g) S'han despres tres megalits d'una construccio prehistorica a Mikonos.

h) L'espasa de Damocles penja sobre el seu cap. Esta pendent dels resultats de l'analisi per

determinar si pateix apoplexia.

i) He de canviar la dinamo del cotxe i reparar-ne el xassis.

j) La proxima olimpiada tindra lloc a Ankara. Es tornaran a fer carreres de quadrigues.

k) Una plaga de termits ha assolat els oasis del desert del Sahara.

l) Han inaugurat un monolit en memoria de les victimes del soviets.

m) La industria textil es la responsable dels casos de legionel·la.

n) Un accident fortuit va acabar amb la vida d'un transeunt al pas de vianants.

o) La pujada del IPC no es atribuible solament a l'encariment dels aliments, sobretot de les

creilles i del raim.

p) La seua intuició el va salvar del suicidi.

3. Corregiu en les frases següents els errors ortogràfics vocàlics i consonàntics que hi trobeu.

a) He comprat una albargínea i un quilo de pèssols a la botiga de la cantonada.

____________________________________________________________________

b) Han isat la bandera de la república al bell mig de la plaça. Un incontrol·lat hi ha llançat una bomba.

____________________________________________________________________

c) El tranvia ha sosobrat, i una damisela que passava pel costat de la via s'ha andut un bon ensurt.

____________________________________________________________________

d) L'esclavitut no ha estat erradicada totalment de la nostra societat. Els inmigrants extrangers ilegals que treballen a les nostres ciutats en són una bona mostra.

____________________________________________________________________

e) Sóc adicte a la cocaïna des dels quatorze anys. Ara, però, m'he retirat a un monastir per tal de desenganxar-me.

____________________________________________________________________

f) La grabació del disc ha representat un alicient a la seua trayectòria musical.

____________________________________________________________________

Unitat 9. Exercicis de repàs 83

g) Han montat una acadèmia de ball en l'antic burdell de la ciutat.

____________________________________________________________________

h) La pulsera que li van regalar té un al·liatge d'or de 22 quilats.

____________________________________________________________________

i) Em vaig sofocar quan em van regalar el ram de buguenvílees.

____________________________________________________________________

j) L'èmfasis que va demostrar quan li donaren el prèmit fou impactan.

____________________________________________________________________

k) L'apariència de bondat que feia no es corresponia amb la realitat.

____________________________________________________________________

l) El pressumpte assesí no gaudia de presumpció d'inocència. Tots ho presuposàvem.

____________________________________________________________________

m) Hem de conectar la pinsa per tal de restablir l'emisió.

____________________________________________________________________

n) Han trobat un poliçó en un baixell norueg que ha encorat a Alacant.

____________________________________________________________________

o) S'ha enfonsat un altre petroler al mar Egeo, prop de les costes griegues.

____________________________________________________________________

p) La meua cosina és molt lleja. Ni els vestits de franela l'afavoreixen.

____________________________________________________________________

q) La gerarquia catòlica ha condenat l'abortament terapèutic.

____________________________________________________________________

r) És molt rencorós, mai no ublida res.

____________________________________________________________________

s) Han de control·lar la ràfaga de vent per tal d'evitar catàstrofes.

____________________________________________________________________

4. Corregiu en els textos següents els errors ortogràfics vocàlics i consonàntics que hi trobeu.

1. Publicitat i salud

Si alguna virtud tenen les campanyes publicitàries adressades al públic jovenil és que, de

retop, acaben concienciant els pares de la importància de prestar més atenció a les necesitats e

inquietuts dels seus fills. Instalats en un món de soposades comoditats, de vegades descuidem

la vesant educativa que consisteix a formar els adolescents en uns hàbits saludables i


impoluts. La postura falaç de deixar tota aquesta responsabilitat a l'escola és, al capdavall,

irresponsable, ja que normalment deixa els nens horfes d'informació vital per a asegurar un

trànsit sense ensurts cap a la maduressa.

Ramon Gisbert (Publicitat i salud. Del llibre Oficis i desficis)

2. Un rali inacabable: l'aventura del coneiximent

L'aventura de creuar el dessert amb camell sembla que ha pasat a la història, com també la

figura del viager —que no el turista— encuriosit, aten a tots els detalls que se li presenten al

llarg de la ruta, prest a deixar-se sorpendre en cada revolt del camí. L'últim cuart de segle ha

acabat imposant-nos el prototip del turista de mases, és a dir, un individu bastant incult,

manofacturat per les agències, dòcil als itineraris i asèptic. Com tot el que produeix la cultura

industrial en la qual estem inmergits, aquest subproducte de viager solament aprofita per

aumentar el comte de resultats dels que es dediquen a aquest negoci, però no —llevat,

òbviament, d'algunes excepcions—, per a ser un vehicle de transmisió de cultura i d'idees.

Arrivats a aquest punt, i no sense certa melancolia, hem de confesar que anyorem un temps en

què viatjar era una font riquísima d'experiències i, per tant, de coneiximent.

Gustau Giner (D'un temps ençà)

5. Corregiu les errades de gènere que conté aquest text.

El vaixell perbocat

A trenc d’alba, la nau va salpar del port envoltada per un aroma suau i per un gran silenci, que

va trencar de sobte sobre el crit agut d’un au i la pèrdua d’un àncora, que la corrent va

arrossegar fins al fons de la mar. A mesura que passaren les hores, un calor sufocant

s’apoderava de la tripulació, fins al punt que el capità va témer que els seus homes patiren

algun síndrome relacionat amb les altes temperatures o, en el pitjor dels casos, que rebrotara


la còlera. Com a home savi i experimentat, el capità va fer un anàlisi de la situació i va idear

una estratagema: va ordenar al seu cuiner que preparara una poció a partir de les llegums que

encara restaven fresques al vaixell, de restes de carn podrida, de iogurts fermentats (amb

l’esperança que les bactèries actuaren ràpidament), i d'un licor paregut al vodka, ja que no els

quedava rom.

Una vegada que havien menjat els postres, el capità va obligar els seus mariners a prendre’s

un got de la poció que el cuiner havia preparat. A pesar del repugnant olor que desprenia, la

tripulació, obedient, i tapant-se el nas, va beure fins a l’última gota. Dissortadament, els

efectes de la poció no van ser, com esperava el capità, gens beneficiosos. Tothom es va sentir

malament: el suor els queia per la front i, després d’uns quants espasmes, començaren a

vomitar. Però els efectes de la poció encara tingueren efecte uns dies més tard; tota la

tripulació va perdre els dents i, el capità, no cal dir-ho, també la reputació.

Domènech Puig (El vaixell perbocat. Del llibre Cròniques infaustes)

6. Corregiu les errades de determinants que conté aquest text.

Dies irae

No fa molt de temps que vaig prendre la determinació de no eixir de casa els caps de setmana.

No fou una decisió fàcil, no us ho penseu. Però n'estava fart. Els dissabtes la mateixa rutina:

alçar-se tard a causa de la ressaca del dia anterior; fer la compra ràpidament; recórrer tota

Alacant cercant una ampolla de vi de la marca x, recomanada per algun amic d'última hora;

abillar-se per anar a sopar; sopar, i prendre unes copes amb els col·legues dels dissabtes fins a

la matinada. Tal itinerari constituïa l'ordre del dia, invariablement. Al final, sempre les

mateixes cares, sempre les mateixes converses, i quan més interés tenia per intentar lligar amb

algú, pitjor resultat aconseguia. Ja en tenia bastant, havia arribat al límit de la meua capacitat


per intentar fer-me el simpàtic, l'interessant, la persona dolça i intel·ligent que tots véiem en

mi (excepte jo). Crec que ni el propi Casanova tenia estudiats tots els passos que jo sabia fer

en cada situació concreta I al capdavall, no gens. Estic segur que ningú de vosaltres ho

haguera pogut suportar més temps del que ho vaig suportar jo. Estava fart de tanta impostura.

No sabia què buscava, i vaig decidir "retirar-me". Vàries persones, però, van intentar

persuadir-me. Sense èxit. I ací em trobe ara. No sé si d'ací a uns anys tornaré a eixir.

Domènech Puig (Dies irae. Del llibre Cròniques infaustes)

7. Corregiu les errades de pronoms relatius, interrogatius i exclamatius que conté aquest text.

Enric, què Enric?

L'altre dia em vaig trobar pel carrer el meu amic Enric, amb el què he compartit tantes

aventures des dels temps en què estudiàvem a l'institut. La veritat és que feia anys que no el

veia, i de primer no el vaig reconéixer; de fet, fou ell que em saludà a mi primer. Sí, ho

reconec, no l'havia reconegut però, és què mai no us ha passat? És què mai no us heu quedat

pensant qui era aquella persona amb què havíeu estant parlant uns minuts? A mi sí que m'ha

passat, i més d'una vegada. Recorde el dia en el que em vaig trobar una presumpta antiga

col·lega al parc. Vam parlar del treball, dels fills i de coses paregudes. Què vergonya! Vaig

acabar la conversa amb el convenciment que havia contat la meua vida a una desconeguda.

Mai no he pogut esbrinar qui era aquella xica. Amb el temps, però, he aconseguit

desenvolupar una estratègia amb la que sembla que reconec tothom. De tota manera, a Enric

sí que el vaig reconéixer ràpidament. Què alleujament!

Domènech Puig (Enric, què Enric? Del llibre Cròniques infaustes)

93

Unitat 10. Pronoms personals forts i febles

1. Pronoms personals forts

Els pronoms personals forts (s'anomenen així perquè són tònics) substitueixen la persona gramatical del discurs: jo, tu, ell, nosaltres...

1.1 El tractament personal formal (vós/vosté)

El tractament personal formal es pot fer amb el pronom vós o amb el pronom vosté. El tractament de vós es manté en contextos que demanen un matís de respecte o deferència, de manera que s'usa preferentment en el llenguatge administratiu i comercial. A més, té l'avantatge de recolzar en la tradició i és més clar, ja que comporta l'ús de les formes verbals, dels pronoms febles i dels possessius de segona persona, propis de l'interlocutor, que així queden clarament diferenciats dels de tercera persona, que s'usen per a referir-se a altres éssers o objectes.

Us faig arribar la còpia de l'informe que em vau demanar.

El tractament de vós també evita de distingir entre homes i dones, cosa que comporta un gran avantatge en el llenguatge administratiu, comercial i publicitari.

Aprofite per saludar-vos ben cordialment (i evitem doblets del tipus saludar-lo/saludar-la)

1.2 Pronoms personals forts no referits a persones

El castellà fa un ús molt més ampli que no el català dels pronoms personals forts de tercera persona no referits a persones, la qual cosa ha provocat un abús dels pronoms ell, ella, ells, elles referits a éssers inanimats. Vegem-ne alguns exemples amb les possibles alternatives de correcció.

a) En molts casos aquest pronom es pot suprimir o podem repetir el nom.

Cal exposar els avantatges de la situació, perquè *ells són la clau per aconseguir els nostres objectius.

Cal exposar els avantatges de la situació, perquè són la clau per aconseguir els nostres objectius.


b) Si la preposició de precedeix els pronoms ell, ella, ells, elles no referits a persones, sovint es poden evitar fent servir el pronom en.

Sobre les indemnitzacions pendents, ja veurem qui s'ocupa *d'elles. Sobre les indemnitzacions pendents, ja veurem qui se n'ocupa.

c) Quan altres preposicions (a, en, amb...) precedeixen el pronom personal fort, es pot recórrer al pronom hi.

Té molts diners i confia *en ells per viure de renda. Té molts diners i hi confia per viure de renda.

Coneix bé l'argument i sempre recorre *a ell en cas de necessitat. Coneix bé l'argument i sempre hi recorre en cas de necessitat.

d) En alguns casos es poden evitar els pronoms febles forts per mitjà d'un pronom relatiu precedit d'una d'aquestes mateixes preposicions.

Han emmagatzemat tres tones més de blat. Si cal, podem recórrer *a elles. Han emmagatzemat tres tones més de blat a què podem recórrer si cal.

1.3 El pronom si

Aquest pronom es pot referir tant a coses com a persones.

Joan només s'ocupa de si mateix (o també d'ell mateix, perquè es refereix a una persona.)La circumstància en si mateix no és roïna (millor que en ella mateixa, perquè es refereix a una cosa.)

Quan l'antecedent del pronom és neutre s'ha d'usar si i no ell.

Res no passa per si mateix d'una manera aleatòria.

Quan el sentit no és pròpiament reflexiu, sinó recíproc, es recomana de fer servir ells, elles enlloc de si.

Parlen entre ells (millor que entre si)

2. Pronoms febles

2.1 Ordre de col·locació dels pronoms en les combinacions de Complement indirecte singular (li) + Complement directe determinat (el, la els, les).

En gran part del domini lingüístic català, quan li es posa en contacte amb el, la, els, les (o variants), adopta la forma hi, i es col·loca després d'aquells formant les combinacions l'hi, la hi, els hi, les hi. Al País Valencià es conserven les formes pròpies del català antic, li'l, li la, li'ls, li les.

Unitat 10. Pronoms personals forts i febles 95

Valencià: Jo li'l done. Jo li la done. Jo li'ls done. Jo li les done.

Català general: Jo l'hi dono. Jo la hi dono. Jo els hi dono. Jo les hi dono.

2.2 El pronom se

Es manté en aquesta forma quan el verb comença per s o c davant de e, i.

No se sabia que havia desaparegut. Demà se celebrarà la festivitat de Tots Sants. Se situa sempre davant del semàfor.

2.3 Algunes remarques sobre la sintaxi dels pronoms febles

a) Si el CD és un infinitiu, el substituïm per en.

Encara no sap escriure.Encara no en sap.

b) La combinació HO + HI > L'HI.

Has portat tot allò al rebost? Sí, ja l'hi he portat.

c) Quan els pronoms LI, ELS es combinen amb els pronoms EM, ENS; ET, US, ES > HI.

Us ha presentat a l'amic / als amics.Us hi ha presentat.

2.4 Omissió o substitució indeguda del pronom adverbial hi

a) Ús d'un pronom personal fort en comptes de hi. Cal evitar l'ús abusiu dels pronoms personals forts, encara que es referisquen a persones, quan ocupen el lloc dels pronoms febles.

Lluïsa festeja amb Pau i prompte es casarà amb ell (menys recomanable) Lluïsa festeja amb Pau i prompte s'hi casarà (més recomanable)

b) Quan els pronoms personals forts no es refereixen a persones solen ser incorrectes, i cal substituir-los per hi si és possible, tal com ja hem vist.

Sembla un bon assumpte; m'agradaria participar *en ell. Sembla un bon assumpte; m'agradaria participar-hi


c) Ús incorrecte de li en comptes de hi en algunes expressions. Cal tenir en compte que el pronom li només pot reemplaçar persones.

Aquest pis et convé. No *li dónes més voltes i compra'l. Aquest pis et convé. No hi dónes més voltes i compra'l.

Què *li farem! Què hi farem!

I quan el caldo haja bullit vint minuts, se *li afegeix el peix. I quan el caldo haja bullit vint minuts, s'hi afegeix el peix.

d) Omissió del pronom hi quan substitueix complements preposicionals o circumstancials introduïts per les preposicions a, en amb, per, sense, etc. Els complements preposicionals completen el sentit de verbs com ara negar-se a, renunciar a, participar en, etc., i han d'acompanyar necessàriament aquesta mena de verbs, bé explícitament, bé substituïts pel pronom hi. Els complements circumstancials, si s'ometen, s'han de representar pel pronom corresponent.

Em negue a seguir les seues ordres: sempre *em negaré. Em negue a seguir les seues ordres: sempre m'hi negaré. (hi = a seguir les seues

ordres)

Podeu anar al convit. *Pot assistir tothom; us *esperem. Podeu anar al convit. Hi pot assistir tothom; us hi esperem.( hi = al convit)

e) Omissió de hi en el verb haver-hi, en els verbs de percepció (veure, sentir, etc.) i en altres verbs que van amb aquest pronom.

L'any passat *va haver un gran terratrèmol. L'any passat hi va haver un gran terratrèmol.

Amb les noves ulleres *veig molt pitjor. Amb les noves ulleres hi veig molt pitjor.

Parla més alt perquè no *sent res. Parla més alt perquè no hi sent res.

f) El pronom hi apareix amb alguns verbs formant part de determinades locucions.

¡No hay derecho a que me he hagan eso! No s'hi val, que em facen això!

No le gusta dar su parecer delante de todos. No li agrada dir-hi la seua davant de tots.

Ahora no caigo en lo que me dices. Ara no hi caic, en el que em dius.

Venga! Espabilad! Som-hi! Espavileu!

Atentos con el trabajo, porque nos jugamos el cuello. Alerta amb el treball, perquè ens hi va el cap.


He suspendido esta vez, pero no importa, lo volveré a intentar. He suspés aquesta vegada, però no hi fa res, ho tornaré a intentar.

De este asunto, ni hablar del peluquín. D'aquest assumpte, ni pensar-hi.

En este tema está dispuesto a dejar el pellejo. En aquest tema està disposat a deixar-hi la pell.

2.5 Omissió o substitució indeguda de en per un altre pronom

a) Ús d'un pronom personal fort en comptes de en, com també ja hem vist.

Mon pare estava molt malalt i ningú no es podia fer càrrec *d'ell. Mon pare estava molt malalt i ningú no se'n podia fer càrrec.

b) Li en comptes de en (amb el verb dir).

Aquest director, cap, capatàs o com *li vulgueu dir. Aquest director, cap, capatàs o com en vulgueu dir.

c) Omissió de en quan substitueix el CD indeterminat.

Abans tenia molts amics, però ara *tinc més. Abans tenia mols amics, però ara en tinc més. (en = amics)

d) Omissió de en quan substitueix complements preposicionals o circumstancials introduïts per la preposició de.

Us podeu burlar de Pere, però *burleu-vos amb gràcia. Us podeu burlar de Pere, però burleu-vos-en amb gràcia. (en = de Pere)

Estic fart d'aquests polítics. —Paciència, que tots *estem farts. · Estic fart d'aquests polítics. —Paciència, que tots n'estem farts (en = d'aquests

polítics).

Ha anat a Barcelona i no *torna fins la setmana que ve. Ha anat a Barcelona i no en torna fins la setmana que ve. (en = de Barcelona)

e) Omissió de en amb els verb anar-se'n i amb altres verbs que van amb aquests pronoms.1

Quin dia *us vau anar? Quin dia us en vau anar?

1 Hi ha verbs que van acompanyats de pronoms que no tenen en si mateixos valor sintàctic, sinó que s'integren en el verb que acompanyen modificant-ne o matisant-ne el sentit. Es tracta dels anomenats verbs pronominals, que poden construir-se amb es ( com abstenir-se), amb en (com saber-ne), amb hi(com veure-hi), o amb més d'un pronom (com anar-se'n, eixir-se'n o tornar-s'hi). Ja els estudiarem en la unitat corresponent.


f) Podem, per últim, assenyalar una sèrie de casos en què el pronom en apareix formant part de determinades locucions.

Aunque tenía razón, se pasó de rosca.Encara que tenia raó, en va fer un gra massa.

De esto mi primo sabe la tira.D'això, el meu cosí en sap un niu.

Estoy hasta la coronilla de mi jefe. N'estic fins al capdamunt, del meu cap.

Estoy hasta las narices de su actitud. N'estic fins al coll, de la seua actitud.

2.6 Presència indeguda de en i hi

Si els complements que poden representar en i hi ha estan expressats explícitament en la frase, aquests pronoms hi són sobrers. Aquest error, que s'anomena pleonasme, és particularment molt freqüent amb el verb haver-hi.

*N'hi ha molta gent a l'estadi. Hi ha molta gent a l'estadi.

*No vull anar-hi a ta casa (hi = a ta casa)

Sovint podem solucionar aquest pleonasme inserint una coma entre el verb i el complement.

No vull anar-hi, a ta casa.

En les frases de relatiu aquesta repetició tampoc no és correcta. La forma de relatiu compost (el qual, etc.), precedida per la preposició de, ja representa el mateix que el pronom en.

És un tema del qual *n'haurem de tornar a parlar. És un tema del qual haurem de tornar a parlar.

Igualment passa amb el pronom hi quan la forma de relatiu compost va precedida per altres preposicions (a, en, amb, etc.)

És un tema al qual ens *hi tornarem a referir. És un tema al qual ens tornarem a referir.

Amb el relatiu on tampoc no es repeteix el pronom hi, si no és que d'alguna manera haja perdut el valor sintàctic i estiga fortament travat amb el verb.

Era un lloc on *hi anaven molts visitants. Era un lloc on anaven molts visitants.


2.7 Repetició de pronoms

És molt freqüent que, en una mateixa oració, aparega dues vegades el mateix element, una vegada en la seua forma completa i una altra representat per un pronom feble, o viceversa. Aquest fenomen ja hem vist que s'anomena pleonasme. Vegem-ne ara alguns casos i quan són correctes i incorrectes.

a) Si el complement inicia l'oració, és a dir, si és a l'esquerra del verb, quasi sempre cal referir-s'hi una altra vegada amb un pronom feble.

A Joan li han comprat una moto.

En aquest cas el pleonasme és correcte.

Quan després de l'element anticipat no ve el verb, sinó el subjecte o un incís, cal fer-hi una pausa i escriure-hi una coma.

El meu bolígraf, ningú no l'ha vist. Aquells discos, tampoc no els tinc.

b) Si el complement (siga en forma de pronom personal fort o no ho siga) no inicia l'oració, s'han de distingir dos casos:

Amb el pronom feble de 1a o 2a persona, es pot fer la repetició pronominal

Ens diuen a nosaltres que hi anem.

Amb el pronom feble de 3a persona, en general, la repetició pronominal no és genuïna i sovint és incorrecta.

*Li vaig dir a Anna que era molt llesta (ací estem repetint dues vegades el complement indirecte: li i a Anna)

Vaig dir a Anna que era molt llesta.

*Li ho direm al teu pare (li = al teu pare) Ho direm al teu pare.

L'experiència *li ha ensenyat a la dona a desconfiar de l'home. (li = a la dona)

L'experiència ha ensenyat a la dona a desconfiar de l'home.

Malgrat això, hi ha alguns verbs que admeten (o demanen) aquesta repetició del pronom de complement indirecte (li, els).

Li ha passat a Ferran quan venia cap ací.

c) Ja hem vist també que en les frases de relatiu es tendeix a fer un pleonasme incorrecte amb la inserció d'un pronom feble que representa per segona vegada l'antecedent del pronom relatiu (2.6).

Unes coses de les quals ja *en discutien els grecs, torna a ser tema de debat. Unes coses de les quals ja discutien els grecs, tornar a ser tema de debat.


Exercicis unitat 10

1. Corregiu les errades que trobeu en les frases següents:

a) Enguany no es sabrà el resultat de les votacions fins a les dotze de la matinada.

b) Si no et vénen bones aquestes sabates tria unes altres.

c) Li vaig dir a Jordi que no m'esperara.

d) No m'agrada aquest programa televisiu, no vull concursar en ell.

e) Ma mare no es veu bé. Ha de visitar l'oculista.

f) Quan tu vas arribar a l'estadi, ells ja eren.

g) Estic fins al capdamunt d'estudiar llatí.

h) N'hi ha molts esquiadors a Andorra a l'hivern.

i) No em pose tanta cervesa. Tinc massa.

j) Has d'anar-te immediatament d'ací.

k) La situació en ella mateixa no és gens favorable.

l) Ara vaig a Elx dues vegades al mes. Abans anava totes les setmanes.

m) Cal que no li dónes més voltes al problema. Oblida't.

n) El xiquet estava plorant i ningú no es podia ocupar d'ell.

o) Has guardat el que et vam comprar a l'armari? — Sí, ja ho hi he guardat.

p) De fruita, mai no mengen prou.

q) No parles més de futbol, per favor, no parles més.

r) Estiuege en un poble on hi van molts turistes alemanys.

s) S'ha tornat vermell com una tomaca quan han pronunciat el seu nom. Sempre es torna.

t) Volem parlar només d'un parell de temes, o d'un nombre limitat d'ells.

u) Aquesta desídia o, com li vulguem dir, ha provocat el desastre.


2. Traduïu les frases següents:

a) ¿Te queda azúcar? —No me queda ni pizca.

____________________________________________________________________

b) Si has conseguido el premio, me alegro mucho.

____________________________________________________________________

c) Si vas a la biblioteca, encontrarás a Juan.

____________________________________________________________________

d) Este trabajo es muy pesado para él, pero ya se acostumbrará.

____________________________________________________________________

e) ¿Quéreis entradas para el circo? —Sí, compra cuatro.

____________________________________________________________________

f) Le dije a Pedro que nos esperara en la estación.

____________________________________________________________________

g) Han intervenido: el rector, el vicerector y el gerente.

____________________________________________________________________

h) Había gente de todos los paises en la recepción del embajador.

____________________________________________________________________

i) Todos mis amigos tienen trabajo y yo no encuentro.

____________________________________________________________________

j) Tenía tres coches. Uno de ellos se lo regaló a su hermano.

____________________________________________________________________


a) Des de fa molts anys es parla de l'ús d'energies alternatives al petroli —com ara l'energia eòlica o l'energia solar—, més netes i, en principi, a l'abast de tothom. Penseu que són, realment, una alternativa al petroli i a l'energia nuclear? Es fan suficients investigacions en el camp de les energies alternatives?

b) Fins a quin punt les despeses que qualsevol govern inverteix en investigació garanteixen la sobirania i la prosperitat d'una societat? Quines mesures penseu que hauria de prendre el govern per estimular la investigació a Espanya?

103

Unitat 11. El verb. Morfologia

1. Doblets verbals

De vegades trobem dos verbs (per això els anomenem doblets) que, com que s'assemblen formalment, tendim a confondre o intercanviar els seus significats, quan, de fet, cadascun dels verbs té un significat específic. Vegem-ne alguns casos.

Aclarir / clarificar Aclarir és 'fer menys fosc, menys obscur', i clarificar és 'llevar (d'un líquid) les substàncies que l'enterboleixen'.

Hem d'aclarir aquest tema. Has de clarificar el vi.

Aparentar / aparençar Aparentar és 'semblar per l'aspecte', aparençar és 'semblar, fer creure (el que no és)'.

Aquest home aparenta més edat que la que realment té. Ma tia vol aparençar que és molt sabuda.

Baixar / abaixar Baixar pot ser intransitiu, amb el sentit de 'anar de dalt a baix, d'un punt a un altre situat en un nivell més baix, davallar'.

Baixar del cinqué pis al carrer.

I també pot ser transitiu amb el significat de 'recórrer baixant'.

Hem baixat l'escala en cinc segons. Finalment li ha baixat la febre.

El verb abaixar és transitiu (és a dir, ha de portar complement directe) i significa 'fer descendir a un nivell més baix'.

De vegades ens toca abaixar el cap a causa dels nostres errors.

Compondre / composar

Composar significa 'imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc., renyar'. En la resta de significats l'única forma correcta és compondre.

L'han composat per no respectar el stop. Aquesta obra la va compondre Mozart.

104 Unitat 11. El verb. Morfologia

Complir / acomplir

Complir significa 'executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.)'. Acomplir significa 'executar, portar a cap'.

El meu avi va complir la seua paraula. Han acomplit la seua missió.

Creuar / encreuar

Creuar significa 'travessar (una via, un camp, un riu, la mar, l'aire), passant d'un costat a l'altre', i encreuar 'disposar (dues coses) formant una creu l'una amb l'altra'.

Van creuar el riu sense cap dificultat. Intenta resoldre aquests mots encreuats.

Doblar / doblegar

Doblar significa 'fer doble', i doblegar 'fer que una part (d'un objecte flexible) s'aplique sobre l'altra part'.

Cal doblar la guàrdia del castell. No doblegues el full, que faràs malbé el dibuix. Doblega la roba abans de guardar-la.

Dormir / adormir

Dormir és un verb intransitiu (és a dir, no porta complement directe), mentre que adormir és transitiu o pronominal.

Jo sempre dorm molt bé ( el verb sense complement directe) Se m'ha adormit el braç (el verb amb complement directe) No m'he pogut adormir fins a les tres de la matinada (verb pronominal)

Lliurar / alliberar

Lliurar significa bàsicament 'entregar', mentre que alliberar significa 'fer que (algú) esdevinga lliure'.

Hem de lliurar l'informe abans del divendres. La policia ha alliberat els ostatges.

Nomenar / anomenar

Nomenar significa 'designar per a un càrrec, una funció', i anomenar 'donar nom (a algú o alguna cosa), o esmentar algú o alguna cosa'.

L'han nomenat president de la comissió de festes. Aquestes oracions s'anomenen adjectives de relatiu. Durant la conversa l'han anomenat tres vegades. Planar / planejar

Planar és 'un ocell, sostenir-se enlaire amb les ales esteses horitzontalment, sense moure-les'; mentre que planejar és 'fer el pla o plans (d'alguna cosa)'.

Unitat 11. El verb. Morfologia 105

L'ombra de la mort planava sobre aquella ciutat. Estan planejant construir un nou embassament a Oliva.

Posar / pondre

Pondre vol dir 'una femella d'animal ovípar, especialment ocell, fer (els ous)', i 'un astre, passar a sota l'horitzó'. Posar significa 'fer que (alguna cosa) siga o estiga en un lloc determinat on no era'.

La gallina ha post tres ous. El sol encara no s'ha post. No ha posat encara els llibres en la prestatgeria.

Pujar /apujar

Aquests verbs mantenen una oposició paral·lela a baixar i abaixar. Pujar és intransitiu excepte quan significa 'portar de baix a dalt, d'un punt a un altre situat a un nivell més alt' (Han pujat els mobles a les golfes), i quan significa 'augmentar l'alçària' (Aquest mur, l'hem pujat mig metre). Apujar és sempre transitiu.

Hem de pujar dalt del campanar per veure tota la vall. Els preus pugen dia sí dia també. La marea ha pujat molt.

S'han apujat els preus des de l'entrada de l'euro (els preus = complement directe) Al meu amic, li han apujat el sou (el sou = complement directe).

Renyir /renyar

Renyir significa 'rompre l'amistat, el tracte personal', i renyar 'adreçar (a algú, especialment a un inferior) blasmes severs per una falta comesa, per un mancament'.

Estic renyit amb el meu cunyat. Sa mare el va renyar perquè no s'havia menjat les postres.

Semblar /assemblar-se

Usarem assemblar-se amb el significat de 'dues o més persones o coses, tenir semblança entre elles' solament quan es conjuga pronominalment.

Aquestes dues germanes s'assemblen com dues gotes d'aigua. Em sembla que estàs equivocada.

Senyalar / assenyalar

Senyalar significa 'fer o posar un senyal (en alguna cosa)', i assenyalar 'mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal'.

No oblides senyalar el llibre per saber on t'has quedat llegint. Hem d'assenyalar prompte el dia que ens n'hem d'anar d'excursió. És una vergonya que t'assenyalen amb el dit per lladre.


2. Interferències morfològiques

En català hi ha un important grup de verbs de la segona conjugació que, per influència del castellà, adopten incorrectament les formes pròpies de la tercera conjugació.

Català Castellà

cloure ( incloure, excloure, etc.) concluir (incluir, excluir, etc.) batre (abatre, combatre, etc.) batir (abatir, combatir, etc.)

fondre (confondre, difondre, etc.) fundir (confundir, difundir, etc.) metre (admetre, emetre, etc.) meter (admitir, emitir, etc.)

rebre (concebre, percebre, etc.) recibir (concebir, percibir, etc.) rompre (interrompre, irrompre, etc.) romper (interrumpir, irrumpir, etc.)

Heu d'anar alerta especialment a l'hora de conjugar-los. Vegem-ne alguns exemples.

Pensa que tot ocorrerà (*ocurrirà) segons ho hem planejat. Un fort vent s'abat (* abateix) sobre el nostre poble. L'any que ve percebrem (*percibirem) els efectes nocius d'aquesta mesura. Passen el dia debatent (*debatint) temes intranscendents. Els costums es van transmetent (*transmitint) de pare a fills. Li han rebatut (*rebatit) tots els arguments. Jo rep (*recibisc) tots els dies molts clients.

Per contra, hi ha una sèrie de verbs en català que són de la tercera conjugació i que, per influència del castellà, construïm incorrectament com si foren de la primera o de la segona.

Català Castellà

abaratir abaratar aclarir aclarar

acovardir acovardar amansir amansar aterrir1 aterrar garantir garantitzar pol·luir polucionar reflectir reflejar repel·lir repeler

trair traicionar

El govern abaratirà (*abaratarà) el preu dels habitatges. Els sindicats s'acovardiren (*s'acovardaren) en l'últim moment. Als mafiosos, els aterreix (*aterra) eixir en la premsa.

1 També existeix el verb aterrar en el sentit de 'prendre terra una nau, un aparell volador, un ocell': L'avió ha aterrat a les set de la matinada. L'antònim d'aterrar és enlairar-se: L'avió s'ha enlairat sense problemes.


Un tercer tipus d'interferència morfològica del castellà es dóna en alguns verbs formats amb la terminació -éixer. A partir de la semblança amb altres verbs, s'han generat híbrids com ara *favoréixer, *prevaléixer, *permanéixer, *pertanyéixer, *floréixer, *caréixer en comptes d'afavorir, prevaler, romandre, pertànyer, florir i mancar. Tingueu en compte que només acaben en -éixer els verbs: paréixer, meréixer, créixer, péixer, conéixer i aparéixer, i els derivats d'aquests (comparéixer, etc.).

Crec que aquest vestit m'afavorirà (*favoreixarà) molt. Considera que no sempre preval (*prevaleix) la teua raó. Han romàs (*permanescut) tres dies a l'aire lliure. Aquesta casa pertany (*perteneix) a la meua família des del segle XVIII. Ells manquen de coneixement (*careixen).


Exercicis unitat 11

1. Corregiu els verbs, si escau, de les frases següents:

a) No li ocurrix res, simplement està cansat.

b) Deixa de senyalar els altres i preocupa't de tu mateix.

c) Cal que dorga molt per recuperar-se.

d) S'han recluït per discutir l'assumpte.

e) Aquella televisió sempre emitix programes de concursos.

f) Ha estat ploguent tota la nit i tota la matinada.

g) El president del govern ha d'aclarir el malentés.

h) Enguany els arbres no floreixeran a la primavera, sinó abans.

i) Debatiu el tema abans d'exposar-lo públicament.

j) Han tret al mercat un fàrmac composat solament per tres components.

k) Ha de permanéixer dos mesos fent repòs.

l) No has de traicionar els teus sentiments.

m) Ens hem confundit respecte a les seues intencions.

n) Els polítics han de garantitzar els drets dels immigrants.

o) Si no baixes els fums mai no conseguiràs res.

p) Han complit el que es van proposar i van prometre.

q) El van nomenar vocal de la junta directiva.

r) M'he dormit dret. Tenia moltíssima son.

s) No interrompiu els vostre germà, que està estudiant.

t) Hem de lliurar tots els presos innocents.

u) No olvideu telefonar a la vostra mare.

v) Està tot el dia renyint-lo. Crec que acabaran malament.

w) Aquest gest reflexa la seua personalitat.


2. Ompliu els buits amb les formes de participi adients:

a) Jo he (nàixer) _________ a l'Índia.

b) Aquell llibre l’han (imprimir)_____________ a Alemanya.

c) No ha (permetre) _________ que vingueren a visitar-lo.

d) M’he vist (constrényer) _________ a rebutjar la seua oferta.

e) Els meus avis han (sofrir) _________ moltíssim aquest hivern.

f) Ha (ocórrer) _________ un fet imprevist.

g) Els futbolistes estaven (abatre) ________ pel resultat del partit.

h) La paella ha (coure) _______ ràpidament.

i) La ferida m’ha (coure)_________ durant tot el matí.

j) Ja han (aparéixer) _________ els escaladors que s'havien perdut.

k) Els meus pares han (viure) _______ vint anys a la Xina.

l) Han (absoldre) ________ el lladre per falta de proves.

m) El meu germà sempre ha (pertànyer) ________ a l'associació de numismàtics.

n) He (romandre) __________ detingut a la comissaria per un delicte que no he

(cometre)________. Ha (ser) ________ un fet molt lamentable.

3. Escriviu en els espais buits de cada frase les formes adequades dels verbs que hi ha entre parèntesis (no valen els pretèrits perifràstics):

a) Ella no vol que jo (veure) ____________ la televisió ni que (llegir) __________ cap

revista ni que (eixir) _________els caps de setmana amb els meus amics.

b) (beure) ____________ tot el rom que vulgueu, però no en (beure) __________ del de

reserva que tinc guardat.

c) Pere, (ser) ___________ bon fill i (encendre) ___________ la llar.

d) Encara que (ploure)_________ , digues-li que (venir) _____________.

e) Abans ell no (fer) __________ aquestes coses.

f) El meu germà (tossir) ___________molt ahir, però ara ja no (tossir) ________ gens. Ara

sóc jo qui ________ (tossir)

g) A mon pare, mai li (ocórrer) _________ el que li ha (ocórrer) ________ al teu.

h) No deixes que (bullir) _______ la llet, que després no me la puc beure.

i) Si no t'ho (meréixer) ___________, no t'haurien donat el premi.

j) Si jo no (poder) _________ fer el treball, el faries tu, per favor?

k) Abans la pilota sempre (caure) _______ a la terrassa del veí.

111

Unitat 12. El verb. Sintaxi

1. Verbs transitius i verbs intransitius

Els verbs transitius són aquells que exigeixen un complement directe per arredonir el sentit de l'oració. Així, per exemple, un verb com comprar només adquireix el seu significat ple quan especifiquem la cosa que comprem. Si diem Pere compra, la proposició està mancada de sentit. Si, per contra, diem Pere compra cerveses, l'oració adquireix un sentit ple. Els verbs intransitius, per contra, es construeixen sense complement directe.

El problema rau en el fet que alguns verbs que en valencià són transitius en castellà no ho són (i a l'inrevés), cosa que ha provocat que en valencià utilitzem de vegades malament el règim verbal d'alguns verbs en calcar-los del castellà.

Seguidament donem dues llistes, una de verbs que en valencià són intransitius però en castellà transitius, i una altra de verbs que en valencià són transitius però en castellà intransitius.

Hem de tenir en compte també que, en alguns casos, un mateix verb pot funcionar com a transitiu o com a intransitiu.

1.1 Són verbs intransitius (i que erròniament usem com a transitius)

Avortar

*L'exèrcit avortà el colp d'Estat. L'exèrcit va fer avortar el colp d'Estat.

Callar

*Les bombes no callaran el poble. Les bombes no faran callar el poble.

Caminar La intransitivitat d'aquest verb no la podem resoldre modificant-ne el règim prepositiu, sinó substituint-lo per altres verbs, com ara recórrer o fer.

*He caminat quatre quilòmetres. He fet (recorregut) quatre quilòmetres.

Verbs sense complement directe


Córrer

*Diumenge que ve correrem la marató. Diumenge que ve correrem en la marató.

Esmorzar, dinar, berenar i sopar

*Hem dinat olleta de carn. Per a dinar hem menjat olleta de carn.

*He sopat una cuixa de pollatre al forn. He sopat amb una cuixa de pollastre al forn.

1.2 Són verbs transitius (i que erròniament usem com a intransitius)

Acabar

*Quan acabaràs amb aquella obra? Quan acabaràs aquella obra?

Abdicar

*El rei ha abdicat del càrrec. El rei ha abdicat el càrrec.

Apropiar-se

*Es van apropiar de tot el patrimoni dels seus pares. Es van apropiar tot el patrimoni dels seus pares.

Carregar

*Sempre carrega amb totes les conseqüències. Sempre carrega totes les conseqüències.

Continuar

*Hem de continuar amb el nostre treball. Hem de continuar el nostre treball.

Córrer

*La notícia ha corregut per tot el poble com la pólvora. La notícia ha corregut tot el poble com la pólvora.

Verbs amb complement directe

Unitat 12. El verb. Sintaxi 113

Donar

*Heu de donar de menjar al qui té fam. Heu de donar menjar al qui té fam.

Encertar

*L'alumne va encertar amb la solució. L'alumne va encertar la solució.

Entrenar

*Cruyff entrenava en el Barça. Cruyff entrenava el Barça.

Faltar

*Falta per acabar el tema 69. Falta acabar el tema 69.

ObsequiarAquest verb és transitiu, però cal tenir en compte que obsequiem persones, no els objectes que es regalen. De vegades, fent una falsa analogia amb regalar, a vegades s'utilitza incorrectament aquest verb.

*L'he obsequiat un llibre antic. L'he obsequiat amb un llibre antic.

Han obsequiat Maria amb un llibre antic.

Parlar

*Parla en anglés molt fluïdament. Parla l'anglés molt fluïdament.

Quedar-se

* Quede's amb el canvi. Quede's el canvi.

Somiar

*De petit somiava a ser model. De petit somiava ser model.

Tirar i estirar

*El cavall tira del carro amb força. El cavall tira el carro amb força.


A més d'aquests verbs, n'hi ha uns quants de transitius que de vegades s'usen erròniament. Aquests verbs tenen en comú el fet d'expressar que "algú o alguna cosa causa un efecte en l'ànim d'algú". Es tracta de verbs com afectar, concernir, impressionar, interessar, encantar, encisar, fascinar, meravellar; empipar, emprenyar; aterrir, espantar, terroritzar, horroritzar, amoïnar, molestar, incomodar, neguitejar, preocupar, rebentar, sorprendre, etc. Llevat de concernir, terroritzar i rebentar, es poden usar també com a verbs pronominals.

Els errors en l'ús d'aquests verbs provenen del fet que el complement directe que els acompanya gairebé sempre és una persona, i solen fer la substitució pronominal per li (que és el complement indirecte), en comptes de el, la els, les, que són els de complement directe propis dels verbs transitius. Vegem-ne alguns exemples.

No *li afecta gens el que tu digues. No l'afecta gens el que tu digues.

*Li espanta presentar-se a oposicions. L'espanta presentar-se a oposicions.

1.3 Verbs que poden ser usats transitivament o intransitivament

Un mateix verb pot ser transitiu i intransitiu alhora, amb significats diferents. En aquest últim apartat solament citem els usos que difereixen del castellà.

Cessar És intransitiu quan significa 'deixar de fer, d'esdevenir-se'.

*El president ha cessat el ministre de l'Interior. El president ha fet que el ministre de l'Interior cesse en el seu càrrec.

Complir És transitiu quan significa 'executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.).

*El meu amic sempre compleix amb les seues obligacions. El meu amic sempre compleix les seues obligacions.

DimitirÉs transitiu quan significa 'renunciar (un càrrec)'.

Ha dimitit el càrrec de director.

Informar Quan significa 'fer un informe' és intransitiu.

*El ministre ha informat tot el gabinet. El ministre ha emés (ha fet, ha elaborat) un informe per a tot el gabinet.


RecórrerQuan significa 'interposar un recurs' és intransitiu.

*Ha recorregut la sentència. Ha recorregut contra la sentència.

2. Verbs pronominals i no pronominals

Els verbs pronominals són aquells que es conjuguen necessàriament amb el pronom reflexiu. Com en l'apartat anterior, trobem verbs que en valencià pronominalitzem indegudament a causa de la influència de verbs castellans pronominalitzats i, també, el cas contrari; és a dir, verbs que en valencià són pronominals i no els pronominalitzem perquè en castellà no ho són.

A continuació us oferim dues llistes. La primera de verbs valencians pronominals i la segona de verbs no pronominals.

2.1 Són verbs no pronominals (i que erròniament usem com a pronominals)

Albergar

*El representant s'albergà en un hotel luxós. El representant albergà en un hotel luxós.

AnarNo és pronominal en algunes expressions en què sí que ho és en castellà.

*S'ha anat de passeig. Ha anat de passeig.

Baixar

*Es baixaren del cotxe en marxa Baixaren del cotxe en marxa.

Callar

*Calla't! Calla!

Caure

*Es caigué del cavall perquè estava marejat. Caigué del cavall perquè estava marejat.

Conéixer

*Es coneix el país com si hi haguera nascut. Coneix el país com si hi haguera nascut.


Coure

*La paella s'ha cuit massa. La paella ha cuit massa.

Demanar

*Si vols el disc, demana-te'l. Si vols el disc, demana'l.

EstarNo es pronominalitza en el sentit de 'romandre en un estat determinat'.

*Has d'estar-te quiet! Has d'estar quiet!

FerQuan significa 'simular' no admet el pronom reflexiu.

*No et faces el saberut, que ja et coneixem. No faces el saberut, que ja et coneixem.

Fumar

*Es fuma sis paquets diaris de tabac negre. Fuma sis paquets diaris de tabac negre.

Marxar

*Es va marxar sense acomiadar-se. Va marxar sense acomiadar-se.

Olorar

*Jo m'olore que ací algú amaga alguna cosa. Jo olore que ací algú amaga alguna cosa.

PassarNo és pronominal en els sentits següents: a) Transcórrer el temps.

Una setmana passa volant. b) Ocupar el temps en alguna activitat.

Passa el dia llegint novel·les d'aventures. c) Cessar o dissipar-se alguna cosa.

*Seu fins que se't passe el mal de cap. Seu fins que et passe el mal de cap.

d) Transportar-se a un lloc. No patisques, ja passaré per ta casa jo mateix.

e) Passar de la ratlla. Aquesta vegada has passat de la ratlla.


PrendreNo pronominalitza en el sentit de 'consumir'.

*Els meus amics sempre es prenen vodka amb taronja. Els meus amics sempre prenen vodka amb taronja.

QuedarQuan significa 'tornar-se, esdevenir', no admet el pronom reflexiu.

*S'ha quedat geperut a causa de l'edat. Ha quedat geperut a causa de l'edat.

Ni tampoc pot pronominalitzar-se quan indica l'estat civil en què es troba una persona.

*S'ha quedat vidu. Ha quedat vidu.

Riure

*La meua cosina sempre està rient-se. La meua cosina sempre està rient.

Quan aquest verb significa 'burlar-se d'algú' o 'mostrar menyspreu per alguna cosa' es fa servir amb el pronom reflexiu corresponent.

Sempre es riu de tothom.

Saber

*El meu germà no se sap la llicó d'història. El meu germà no sap la lliçó d'història.

Saltar

*T'has saltat una pàgina. Torna a començar. Has saltat una pàgina. Torna a començar.

Témer

*Em tem que enguany no podré estiuejar a la platja. Tem que enguany no podré estiuejar a la platja.

Venir

A veure si *us veniu prompte a casa. A veure si veniu prompte a casa.


2.2 Són verbs pronominals (i que erròniament usem com a no pronominals)

Aprimar-se, engreixar-se

*Enguany has aconseguit aprimar moltíssim. Enguany has aconseguit aprimar-te moltíssim.

Assentar-se Cal conjugar-lo pronominalment quan s'utilitza en el sentit de 'caure bé, algun aliment'.

No se m'ha assentat bé el sopar.

Desdejunar-se

*Avui no he desdejunat abans d'anar a la faena. Avui no m'he desdejunat abans d'anar a la faena.

Entrenar-se

*Els futbolistes han d'entrenar tots els dies. Els futbolistes han d'entrenar-se tots els dies.

Menjar-se, beure's Aquests verbs es conjuguen pronominalment quan fan referència a 'una quantitat determinada', però no quan signifiquen 'ingerir aliments o líquids'.

Cal beure llet. Cal menjar fruita.

S'ha menjat un pa sencer per a berenar. Afanya't i beu-te la llet, que ens n'anem.

Pensar-se Exigeix el pronom reflexiu quan significa 'creure'.

*Què penses que volia dir-nos el teu oncle? Què et penses que volia dir-nos el teu oncle?


Exercicis unitat 12

1. Corregiu, si escau, les frases següents:

a) Em passe el dia veient partits de futbol per televisió.

b) He dinat una truita de creïlles i ceba.

c) El conseller d'Hisenda ha dimitit del càrrec per corrupció.

d) Maria va obsequiar un mocador de seda natural a sa mare.

e) Jordi es va caure de la moto i es va trencar el turmell.

f) Aquest matí he desdejunat un entrepà d'anxoves.

g) Els espaguetis s'han cuit massa. Estan molt tendres.

h) El president ha cessat la ministra d'afers estrangers.

i) No es preocupe si no té canvi, quede's amb les tornes.

j) Has de continuar amb el que tens començat.

k) Has de donar menjar a les gallines.

l) Li preocupa molt que esclate la guerra.

m) Els advocats han recorregut la sentència del Tribunal Suprem.

n) No cal que faces el graciós, que no ho aconseguiràs.

o) Jo sempre em prenc un got de llet abans d'anar-me'n a dormir.

p) He d'entrenar-me totes les setmanes, sense defallir.

q) Mon pare es fuma tres cigars cada dia!

r) Els agricultors ja s'havien olorat l'estafa.

s) M'han informat del que va passar despús-ahir durant la reunió.

t) Vaig córrer una vegada en la cursa que té lloc al meu poble.


u) Li incomoda haver d'esperar més d'una hora els seus amics.

v) Quan vingué el revisor es baixaren ràpidament del tren.

w) Recorda que ta mare es passarà per casa de l'àvia demà.

x) Ha begut tres whiskys i, òbviament, s'ha emborratxat.

y) El meu germà sempre es riu de mi. N'estic fart!

z) Li encanta cantar mentre que es dutxa.

aa) Jo sempre he somiat a ser cantant de blues.

bb) Es passa les classes mirant el sostre.


a) Cállate, por favor, que no me dejas oir la radio.

____________________________________________________________________

b) Se le ha pasado el enfado enseguida.

____________________________________________________________________

c) Mi amigo se marchó a Londres sin despedirse.

____________________________________________________________________

d) Un año se pasa volando. Ya ves, estamos de nuevo en primavera.

____________________________________________________________________

e) Mi primo no se sabe el código de circulación, y le han dado el carnet de conducir!

____________________________________________________________________

f) Tienes que terminar con aquella obsesión. Te volverás loco!

____________________________________________________________________

g) Mi prima no ha continuado con sus estudios y ahora no tiene trabajo.

____________________________________________________________________

h) He merendado un bocadillo de queso y de jamón.

____________________________________________________________________

i) Mi madre habla en turco con su amiga alemana.

____________________________________________________________________

123

Unitat 13. Formes no personals. Perífrasis verbals

1. Formes no personals

Entenem per formes no personals aquelles categories verbals que no tenen el morfema de persona. L'infinitiu, el gerundi i els participis són les formes no personals del verb.

1.1 L'infinitiu

Infinitiu "independent"En català no podem fer servir l'infinitiu directament, sense cap altre verb davant, per a afegir una última idea a la que ja havíem expressat. En català, s'hi ha d'anteposar un altre verb.

Sobre el conflicte palestinoisraelià, *recordar que la setmana que ve tindrà lloc una nova cimera de pau a Londres.

Sobre el conflicte palestinoisraelià, cal/crec/vull/etc. recordar que la setmana que ve tindrà lloc una nova cimera de pau a Londres.

De vegades s'anteposa a un infinitiu la preposició a amb sentit d'obligació, especialment amb verbs com ara destacar o altres de semblants. Aquest ús també és incorrecte.

* A destacar la baixa participació en les votacions d'avui. Cal/convé/etc. destacar la baixa participació en les votacions d'avui.

* A remarcar el bon paper que ha tingut el davanter centre. Cal/convé/etc. el bon paper que ha tingut el davanter centre.

Infinitiu amb valor d'imperatiu L'infinitiu no té valor d'imperatiu, per la qual cosa és incorrecte usar-lo amb aquest valor.

*Tancar la porta. Tanqueu la porta.

Infinitiu amb valor de condicional Les expressions *de + infinitiu i *a + infinitiu són incorrectes amb valor de condicional. En lloc d'aquesta expressió s'ha de fer servir si + verb o alguna altra expressió equivalent (en cas de + infinitiu o en cas que + subjuntiu).

*De no venir prompte, no podrem anar al cinema. Si no véns prompte, no podrem anar al cinema.


*A no ser pel meu germà, no hauria arribat tan lluny. Si no haguera sigut pel meu germà, no hauria arribat tan lluny.

Article davant d'infinitiu Normalment l'infinitiu no admet l'article al davant.

Sempre he pensat que *el fumar no és tan dolent com diuen. Sempre he pensat que fumar no és tan dolent com diuen.

De tota manera, cal tenir en compte que de vegades l'infinitiu està nominalitzat, és a dir, fa la funció d'un autèntic nom. En aquests casos sí que pot anar precedit d'un article o d'un altre determinat.

Hem de preparar el sopar abans de les nou. Avui l'esmorzar estava riquíssim.

1.2 Gerundi

El gerundi de posterioritat és incorrecte El gerundi expressa una acció simultània o anterior a la del verb principal.

Ha sonat el telèfon mentre estava dutxant-me. Havent fet els deures, me'n vaig anar a jugar amb els meus amics.

En canvi, és incorrecte usar el gerundi per a expressar una acció posterior a la del verb principal.

El futbolista va xutar, *marcant un gol. El futbolista va xutar i va marcar un gol.

Caigué de la moto, *trencant-se el coll. Caigué de la moto i es va trencar el coll.

El govern va fer una proposta, *retirant-la poques setmanes després. El govern va fer una proposta, però la va retirar poques setmanes després.

El gerundi copulatiu és incorrecteNo és correcte tampoc el gerundi amb un valor purament copulatiu, sense un matís de posterioritat.

El conreu de l'oli és molt antic, *essent la base de l'economia mediterrània. El conreu de l'oli és molt antic, i és la base de l'economia mediterrània.

El gerundi especificatiu és incorrecte El gerundi té un valor explicatiu (equivalent a un adverbi) respecte del subjecte de l'oració principal. Quan té un valor especificatiu (que equivaldria a un adjectiu) no és admés per la normativa.

Una ciutat molt moderna però *conservant les restes del passat. Una ciutat molt moderna però que conserva les restes del passat.

Unitat 13. Formes no personals. Perífrasis verbals 125

Han publicat en el DOGV el decret *aprovant l'eutanàsia. Han publicat en el DOGV el decret que aprova l'eutanàsia.

Tot + gerundi El mot tot acompanya a vegades el gerundi i en reforça la idea de simultaneïtat.

Llegia els llibres tot passejant pel carrer.

En canvi, aquest mot no és correcte si el gerundi expressa una acció anterior a la del verb principal.

*Tot havent sopat, ens n'anàrem de festa.

1.3 Participi

Concordança del participi En general el participi té una forma invariable en les formes compostes del verb.

He acompanyat ma mare a la perruqueria.

De tota manera, és recomanable fer concordar el participi amb el complement directe quan aquest és representat pels pronoms el, la, els, les, en.

Has acompanyat ta mare a la perruqueria? —Sí, l'he acompanyada. Has deixat els mobles al garatge? —No, encara no els he deixats al garatge.

Has portat la nevera al mecànic? —Sí, ja l'he portada al mecànic.

El pronom en també pot substituir el subjecte. En aquest cas també es recomana fer-hi la concordança.

Ha arribat una moto; solament n'ha arribada una.

2. Perífrasis verbals

2.1 Perífrasis d'infinitiu

Perífrasis d'obligació Per a expressar el significat d'un verb com una obligació s'han de fer servir les perífrasis següents:

Haver de + infinitiu

He d'anar tots els dies a cal metge. Has de contestar prompte el qüestionari.


Caldre + infinitiu (caldre + que + verb)

No cal que vingues demà. Si vols, ens veurem despús-demà.

Caldre + infinitiu té un sentit impersonal. Se sol usar en frases negatives, condicionals i interrogatives.

Si cal ajudar, ajudarem. No cal omplir els qüestionaris.

El sentit impersonal també es pot expressar amb haver-se de + infinitiu, o amb ser necessari +infinitiu.

S'ha de prendre una determinació abans que acabe la setmana. És necessari prendre una determinació abans que acabe la setmana.

Per a expressar obligació són del tot incorrectes les perífrasis següents:

*Tenir que + infinitiu *Haver-hi que + infinitiu *Ser precís + infinitiu

*Tinc que comprar-me una brusa. *És precís que aprove l'examen. *Hi ha que portar l'aigua al molí.

Perífrasis de probabilitat Per a expressar el significat d'un verb com una cosa probable es fa servir deure + infinitiu (o bé, segurament/probablement + verb en indicatiu, és probable que + verb en subjuntiu, etc.).

No fa bona cara. Deu ser que es troba malament. No fa bona cara. Segurament es troba malament. No fa bona cara. Probablement es troba malament.

No fa bona cara. És probable que es trobe malament. Per a expressar que una cosa és probable és incorrecte usar el verb en temps futur o condicional, com també l'expressió *igual + verb.

*Serien les cinc de la matinada quan tornàrem. Devien ser les cinc de la matinada quan tornàrem.

Estan molt enfadats. Què els *haurà passat? Estan molt enfadats. Què els deu haver passat?

No sé finalment què ocorrerà. *Igual ataquen l'Iraq. No sé finalment què ocorrerà. Potser atacaran l'Iraq (pot ser que ataquen l'Iraq).

Perífrasi de precedència La perífrasi en + infinitiu introdueix oracions temporals que expressen precedència o quasi simultaneïtat amb el verb principal.

En eixir de classe em vaig trobar Joaquim. En comprovar els resultats de les eleccions, va dimitir.


En molts casos aquesta perífrasi es pot substituir per quan + verb, en el moment de + infinitiu, gerundi, etc.

Quan eixia / En el moment d'eixir / Eixint de classe em vaig trobar Joaquim.

La perífrasi *al + infinitiu no és admesa en els registres formals de la llengua escrita.

*A l'eixir de classe em vaig trobar Joaquim.

Quan en + infinitiu, a més d'expressar precedència, té un matís de causalitat també es poden usar (i, en general, són preferibles) les expressions causals perquè + verb, ja que + verb, o bé com que + verb, etc.

En veure'ns arribar se n'han anat (menys recomanable) Com que ens han vist arribar, se n'han anat (més recomanable)

Hem decidit tancar la botiga *en tenir moltes pèrdues (aquesta frase és incorrecta perquè en + infinitiu no hi expressa cap idea de precedència, sinó més bé la conseqüència).

Hem decidit tancar la botiga perquè tenim moltes pèrdues.

Perífrasi d'imminència o de futur immediat Per a expressar que l'acció del verb tindrà lloc en un futur immediat es pot emprar en algun cas la perífrasi anar + a + infinitiu, només si s'usa en un context general de passat.

Quan vau entrar anava a preparar el sopar.

L'ús d'anar a + infinitiu és correcta quan té el seu significat habitual de 'moure's d'un lloc a un altre'

Vaig a obrir la finestra perquè entre l'aire (correcta, perquè indica desplaçament) *Vaig a pensar un desig (incorrecta, perquè no indica cap desplaçament)

Cal substituir, però, aquesta perífrasi en contextos de present i de futur, i substituir-la per altres expressions, com ara escriure el verb en futur o en present seguit de ara, tot seguit; usar la perífrasi està/estava a punt de + infinitiu, etc. Vegem-ne uns quants exemples.

Els palestins i els israelians *van a reunir-se el mes que ve a Berlín. Els palestins i els israelians es reuniran el mes que ve a Berlín.

*Anem a parlar d'Epicur. Ara parlarem d'Epicur.

On *vas a anar diumenge? On aniràs diumenge.

Hem de tenir en compte també que el castellà fa servir aquesta perífrasi per a reforçar un dubte, una negació o una afirmació. En aquests casos el català recorre a solucions específiques. Vegem-ne alguns exemples.

¿Sabes llegar a mi casa? — ¡Claro que sí, no me voy a acordar! Saps arribar a ma casa? —És clar que sí, per descomptat que me'n recorde!


Si quiere ser actor, ¡qué le vamos a hacer! Si vol ser actor, què hi farem!

Vamos a ver, ¿qué he hecho yo para merecer esto? A veure, jo què he fet per a meréixer això?

Tenemos que llegar puntuales, no vaya a ser que nos riñan. Hem d'arribar puntuals, no fóra cas que ens boneguen.

Altres perífrasis incorrectes d'infinitiu Recordem que la perífrasi *venir a + infinitiu és incorrecta. Per a expressar la idea d'aproximació o d'intenció s'ha de fer servir el verb simple i, si convé, afegir-hi una locució del tipus si fa no fa, més o menys, etc.

Aquesta casa *vindrà a costar uns tres-cents mil euros. Aquesta casa deu costar uns tres-cents mil euros.

El que *ve a dir el president és que cal treballar més. El que prova de dir el president és que cal treballar més.

*Acabar per + infinitiuAquesta perífrasi, calcada del castellà, té un valor resolutiu: s'hi pretén expressar 'la culminació d'una acció després d'un procés més o menys llarg'. En català pot expressar-se mitjançant locucions o adverbis com ara al final, a l'últim, finalment.

El reu, després de l'interrogatori, *va acabar per parlar. El reu, després de l'interrogatori, al final/finalment va parlar.

*Ser de + infinitiuAquesta perífrasi (calcada del castellà) indica la 'necessitat de realitzar una acció'. En català podem fer servir, encara que no té exactament els mateixos matisos, el verb caldre.

*És d'esperar que aprovem les oposicions. Cal esperar que aprovem les oposicions.

*Soltar-se a + infinitiuEs tracta d'una perífrasi castellanitzant que expressa 'la superació d'un obstacle que impedia la realització d'una acció'. En català podem usar verbs com començar, per exemple.

La xiqueta ja *s'ha soltat a caminar. La xiqueta ja s'ha llançat (ha començat) a caminar.

2.2 Perífrasis de gerundi

Són incorrectes les perífrasis de gerundi següents:

*Estar + gerundi + participi passat

La casa *està sent construïda per una empresa alemanya. La casa l'està construint una empresa alemanya.


*Venir + gerundiEl sentit de continuïtat en el temps (del passat cap al present) que intenta expressar aquesta perífrasi s'ha de fer d'altres maneres. Vegem-ne alguns exemples.

T'ho *vinc dient des de l'any passat. Des de l'any passat que t'ho dic. Des de l'any passat que t'ho estic dient.

El govern *ve mantenint aquesta postura des de l'estiu passat. Des de l'estiu passat el govern manté aquesta postura. Des de l'estiu passat el govern està mantenint aquesta postura.

Si el verb venir té el seu sentit habitual (desplaçament, etc.) i coincideix casualment amb el gerundi no es tracta de cap perífrasi i, per tant, és correcte.

El meu germanet ve corrent cap a mi (correcta, perquè hi ha desplaçament)

*Venir + gerundi (sent o essent) + participi passatAquesta perífrasi, amb un sentit similar a l'anterior, no és correcta.

El control de seguretat *ve sent fet regularment per la mateixa empresa. El control de seguretat el fa regularment la mateixa empresa.

*Portar + expressió temporal + gerundiAquesta perífrasi que pretén expressar un sentit duratiu i marcar-ne els límits temporals és incorrecta. Vegem-ne alguns exemples.

*Porte cinc anys estudiant filosofia grega. Fa cinc anys que estudie filosofia grega.

L'ús de portar en aquest sentit duratiu no és admissible, encara que el gerundi s'ometa o no hi siga.

*Porten trenta minuts jugant al futbol Fa trenta minuts que juguen al futbol.

*Porte deu anys a Siracusa. Fa deu anys que visc a Siracusa.

2.3 Perífrasis de participi

Tenir + participiEn certs casos, aquesta construcció té un valor perifràstic poc genuí, que en català és preferible expressar amb altres construccions.

Et tinc dit que pares taula a les vuit (menys recomanable) T'he dit moltes vegades que pares taula a les vuit (més recomanable)


Exercicis unitat 13

1. Corregiu, si escau, les frases següents

a) Enviaren des de Govern Civil la contestació denegant el permís.

____________________________________________________________________

b) Sobre el partit d'ahir, a destacar l'actuació de l'àrbitre.

____________________________________________________________________

c) El meu cap té advertit que no arriben tard a la feina.

____________________________________________________________________

d) A no ser per la meua germana, no hauria pogut suportar-ho.

____________________________________________________________________

e) De no arribar en punt, no t'espere.

____________________________________________________________________

f) Me'n vaig a Mercadona a comprar fruita i peix perquè ara tinc temps.

____________________________________________________________________

g) El parlar massa espanta els amics.

____________________________________________________________________

h) L'oposició va escridassar el candidat abandonant posteriorment l'hemicicle del Congrés dels Diputats.

____________________________________________________________________

i) Pel que fa a aquest assumpte, dir que encara està pendent.

____________________________________________________________________

j) He de traure la coca del rebost, però encara no la'n treta.

____________________________________________________________________

k) Hi ha que fer un esforç per a solucionar el conflicte amb la Xina.

____________________________________________________________________

l) Ja seran les set de la vesprada, perquè està fent-se fosc.

____________________________________________________________________

m) Per la cara que fa, deu d'haver fet malament l'examen.

____________________________________________________________________

n) Encara no n'hem parlat, però igual aquesta setmana me'n vaig a Roma.

____________________________________________________________________

o) Em vaig desmaiar a l'entrar al quiròfan.

____________________________________________________________________

p) Els militars van fer marxa enrere en veure que no tenien el suport dels poders econòmics.

____________________________________________________________________


q) És precís que estudies més si vols ser una persona de profit.

____________________________________________________________________

r) Va ficar els ingredients en l'olla remenant-los pausadament.

____________________________________________________________________

s) He preparat el berenar a la terrassa.

____________________________________________________________________

t) El preu d'aquestes sabates de luxe ve a resultar de dos mil dòlars.

____________________________________________________________________

u) El govern va acabar per donar la raó als sindicats.

____________________________________________________________________

v) És de suposar que finalment aconseguirem un acord.

____________________________________________________________________

w) Mon pare ve dient el mateix des que tenia vint anys.

____________________________________________________________________

x) Portava dues hores esperant l'autobús. Estaria desesperada.

____________________________________________________________________

y) Sempre llig Espentar la porta i el que faig és el contrari.

____________________________________________________________________

z) Els Estats Units van a fer públiques les discrepàncies amb la Unió Europea.

____________________________________________________________________

2. Tradueix les frases següents

a) El frotar se va a acabar.

____________________________________________________________________

b) Terminó el trabajo por la tarde, saliendo poco después de casa.

____________________________________________________________________

c) El martes voy a defender la tesis doctoral.

____________________________________________________________________

d) A no ser por la televisión, me aburriría muchísimo.

____________________________________________________________________

e) Por lo que respecta al clima, destacar que no se espera una ola de frío polar.

____________________________________________________________________

f) El ministro hizo el discurso estando presente toda la prensa.

____________________________________________________________________

g) Me alegré al comprobar que todo había ido bien.

____________________________________________________________________



a) Un dels debats que regularment trobem als mitjans de comunicació tracta sobre si és convenient o no, si és necessari o no, subvencionar la cultura; és a dir, si els poders públics o privats han de destinar diners al cinema, al teatre, etc., o hem de deixar-ho tot en mans del mercat. Què en penseu? Quin paper han de tenir els poders públics envers aquest tema? I la iniciativa privada? Com més subvenció menys llibertat creativa? Qui paga, mana?

b) Des de fa uns pocs anys, una activitat econòmica que semblava només pròpia d'un àmbit d'especialistes, la borsa, sembla que s'ha democratitzat, que s'ha fet popular. Fins a quin punt qualsevol ciutadà pot participar i intervenir en aquesta activitat? La borsa reflecteix veritablement la situació econòmica d'una empresa o d'un país o és simplement un joc especulatiu?

135

Unitat 14. Usos dels temps verbals. Concordança. Ser i estar

1. Usos dels temps verbals

L'ús dels diferents temps verbals és pràcticament idèntic en català i en castellà. De tota manera, hi ha alguns casos en què no hi coincideixen. Vegem-ne alguns exemples.

1.1 Oracions temporals

El verb de les oracions temporals referides al futur que van introduïdes amb quan, així que, a penes o altres locucions temporals semblants, pot anar en català en futur o en present de subjuntiu, a diferència del castellà, que només admet l'ús del present de subjuntiu.

Quan acabe (o acabaré) aquesta lliçó, descansaré. Cuando termine esta lección, descansaré.

1.2 Oracions condicionals

En català, l'oració subordinada introduïda per la conjunció si s'expressa amb el pretèrit imperfet de subjuntiu. La segona part usa el condicional.

Si vingueres prompte, aniríem al teatre.

Si l'oració introduïda per si es conjuga en present d'indicatiu (perquè la condició establida presenta un major grau de probabilitat), la segona part ho ha de fer en futur. El que no podem fer és barrejar entre la primera i la segona part de l'oració els temps verbal de la correlació que acabem de comentar.

Si el candidat guanya les eleccions, aconseguirà el somni de la seua vida. Si el candidat guanyara les eleccions, aconseguiria el somni de la seua vida. *Si el candidat guanyara les eleccions, aconseguirà el somni de la seua vida (frase incorrecta, perquè barreja un pretèrit imperfet de subjuntiu en la primera part de

l'oració amb un futur en la segona part).


1.3 Oracions de dubte

Amb adverbis de dubte, el català construeix les oracions amb el mode indicatiu, enfront del castellà, que usa el verb en mode subjuntiu.

Potser arribarà a mitjanit (verb en indicatiu) Quizás llegue a medianoche (verb en subjuntiu)

Tal vegada no sóc jo el teu soci ideal (verb en indicatiu) Però: Pot ser que siga (en subjuntiu) jo el teu soci ideal. Tal vez no sea yo tu socio ideal (verb en subjuntiu)

1.4 Oracions de confiança

Alguns verbs com ara confiar o esperar, en el sentit de 'tenir esperança', exigeixen en català l'ús de temps verbals del mode indicatiu (futur o condicional). En castellà, per contra, és possible utilitzar l'indicatiu o el subjuntiu, segons el major o menor grau de certesa que el parlant tinga respecte a la realització de l'acció enunciada.

Espere que guanyarà les oposicions. Espero que gane les oposicions.

Confie que em concediran el permís. Confío en que me concedan el permiso.

1.5 Oracions de temor

En les oracions afirmatives depenents de verbs de temor podem usar el futur i el pretèrit imperfet de subjuntiu (en aquest cas, però, introduït amb la negació no). En castellà solament utilitzem el verb en pretèrit imperfet de subjuntiu.

Tem que li passarà alguna cosa. Tem que no li passe alguna cosa. Temo que le pase alguna cosa.

Si les oracions subordinades són negatives, solament s'accepta l'ús del futur.

Tinc por que no aprovaré l'examen. Tengo miedo de que no apruebe el examen.

Si l'acció expressada pel verb principal està referida al passat, el verb de l'oració subordinada pot anar en condicional o en pretèrit imperfet de subjuntiu (també introduït amb la partícula no).

Tenia por que arribaria tard. Tenia por que no arribara tard. Tenía miedo de que llegase tarde.

Unitat 14. Usos dels temps verbals. Concordança. Ser i estar 137

2. Concordança entre el subjecte i el verb

2.1 El subjecte és un nom col·lectiu no determinat

Quan el subjecte és un nom col·lectiu singular (gent, equip, colla, etc.) concorda amb el verb també en singular.

La gent ha de ser més responsable. La colla s'ha desfet. Quina llàstima! L'equip ha perdut una vegada més.

No obstant això, si el text continua i en la frase següent s'omet el subjecte, la concordança tendeix a fer-se en plural.

L'equip es desplaçarà demà a València, on jugaran un partit decisori.

2.2 El subjecte és un nom col·lectiu determinat

Quan el subjecte és un nom col·lectiu (un sector de, una part de, un cert nombre de, etc.) determinat per un complement en plural és preferible que el verb siga en singular, però també pot anar en plural.

Un sector dels delegats sindicals ha abandonat l'assemblea (més recomanable). Un sector dels delegats sindicals han abandonat l'assemblea (menys recomanable).

La majoria dels meus alumnes estudia molt (més recomanable). La majoria dels meus alumnes estudien molt (menys recomanable).

2.3 Altres casos

a) Recordeu que el verb haver-hi és invariable: ha d'anar sempre en singular, encara que el seu complement vaja en plural.

Hi ha molts xiquets a l'escola. *Hi han molts xiquets a l'escola.

b) Si hi ha dos o més subjectes en singular coordinats amb la conjunció o, el verb pot anar en singular, sempre que els precedisca.

Vindrà a veure'm el meu cosí o la meua cosina, encara no ho sé.


3. Ser i estar

Hi ha vacil·lacions en certs usos dels verbs ser i estar. Veurem tot seguit els casos més problemàtics.

3.1 Per a expressar la localització o situació en l'espai

Utilitzarem Ser:

a) per a expressar la mera localització o situació en l'espai d'un subjecte o objecte.

On són les claus? On *estan les claus?

El jersei és a l'armari del dormitori gran. El jersei *està a l'armari del dormitori gran.

Joan és al parc. Joan *està al parc.

b) per a expressar la mera localització o situació en l'espai amb un complement de temps puntual, no duratiu, tant si és explícit com si és sobreentés.

Pere és al cinema (ara, en aquest moment)

Precedit de certs adverbis, molt sovint equival a 'arribar' o a 'haver arribat' a algun lloc.

Ja som a València.

Utilitzarem Estar:

a) si la localització en l'espai inclou la idea de no moure's d'un lloc, de romandre-hi durant un cert temps.

Vaig estar una setmana en un congrés a Amsterdam.

No obstant això, i fins i tot si hi ha aquest sentit duratiu, el català se serveix del verb ser en frases com aquestes.

Per Nadal els nostres amics sempre són al País Basc. Seré al despatx tota la vesprada. Vine quan vulgues.

La vacil·lació en l'ús de ser i estar en frases com aquestes s'explica perquè la intenció del parlant pot concebre "la vesprada" o "per Nadal" com un temps puntual, sense tenir en compte la seua durada.

b) (o estar-se) en el sentit de 'residir, viure, fer estada'; també en el sentit de 'treballar en una empresa' o 'formar part d'una entitat, òrgan, etc'.

Josep Lluís està a la Ford (és a dir, treballa a la factoria Ford d'Almussafes). Anna estava en l'associació de veïns. N'era la presidenta. El meu amic Ferran s'està a Roma becat per la universitat.


3.2 Per a expressar qualitats o estats

Utilitzarem Ser:

a) per a expressar qualitats que es consideren definitòries; és a dir, que defineixen l'essència o expressen la identitat o la pertinença a un conjunt.

Aquest llibre és molt bo. Ma mare és morena. Tots érem fans del Titi. Pere és molt alegre.

Utilitzarem Estar:

a) per a expressar qualitats transitòries.

La cadira està trencada. Cal portar-la a cal fuster. Els nens estan plorant. Probablement tindran fam. Pere està molt alegre perquè se'n va de viatge a Nova York.

b) Tal com fa l'ús tradicional i genuí, convé usar ser amb certs participis fent funció d'adjectiu (com ara casat, mort, etc.) que expressen qualitats molt estables d'un subjecte animat, que es considera com a definidores i no pas com a transitòries, si es vol expressar simplement la qualitat com a qualitat definidora, sense cap més matís.

És casada o és soltera, la teua amiga? Son pare ja és mort. Va morir fa aproximadament tres anys.

c) En les expressions estar mort de por, estar mort de fàstic, etc., s'usa estar perquè mort hi té un sentit figurat i no indica una qualitat molt estable d'un subjecte animant, sinó un estat transitori.

Anna està morta de por quan sent udolar els llops.


Exercicis unitat 14

1. Corregiu, si escau, les frases següents

a) Si moriren tots, serà una tragèdia.

b) Tal vegada siga una errada nostra.

c) Confie que em donen el lloc de treball.

d) El gos del meu germà està jugant al jardí.

e) Lluís està al lavabo, però torna de seguida.

f) Temia que et decidiries a posar-te a dieta.

g) Als horts de mon pare, hi han molts tarongers i moltes llimeres.

h) És possible que Pere esdevinga un músic famós.

i) Jo visc habitualment a València, però aquest quadrimestre sóc a Gandia.

j) Té por que no arribe a temps.

k) Els meus pares van ser uns quants dies a Barcelona fent turisme.

l) Un sector de la classe semblava adormits.

m) La masia és situada dalt del cim.

n) Ja m'agradaria que aconseguisca el primer premi!

o) Ahir els teus pares estaven a la mar.

2. Ompliu els buits amb les formes adients dels verbs ser o estar:

a) El martell ____ al calaix.

b) Castelló ______ al sud de Tarragona.

c) Telefoneu-me així que _____ a Londres.

d) Mon pare _______ molt trist perquè s'ha arruïnat.


e) Maria ______ morta o encara viu?

f) Dénia ______ a la Marina Alta.

g) Jordi ______ uns dies allotjat a l'Hotel Marc Aureli de Milà.

h) Miquel _____ a la Sala de reunions, però tornarà en vint minuts.

i) El meu germà, quan era xicotet, ______ mort de por quan veia per la televisió la família

Monster.


a) Todos esperamos que apruebe los exámenes de junio.

____________________________________________________________________

b) A lo mejor te hubieras podido evitar la multa.

____________________________________________________________________

c) Mis hijos están en la calle, jugando.

____________________________________________________________________

d) Tenía miedo de que contrajese alguna enfermedad.

____________________________________________________________________

e) Así revientes, desgraciado!

____________________________________________________________________

f) Estaré en la consulta esperádonte hasta que vengas.

____________________________________________________________________

g) Ojalá que no vuelva nunca. No lo soporto.

____________________________________________________________________

h) Temo que no llegue antes de las once.

____________________________________________________________________


a) Moltes nacions troben o reafermen la seua identitat a partir d'uns mites constituents. Així, personatges com Joana d'Arc, el Cid o Jaume I; o fets històrics com la batalla de Bouvines a França o la derrota dels perses en la batalla de Marató constitueixen fites sobre les quals es basteixen les esmentades identitats nacionals. Fins a quin punt és correcte basar les identitats en aquests mites? Hi esteu d'acord?

b) El paper de les ciutats enfront dels estats i de les nacions en el món globalitzat en el qual vivim.

Unitat 15. Adverbis

1. Adverbis de manera

1.1 Locucions adverbials de manera

Vegem algunes locucions de manera.

Li va xiuxiuejar alguna cosa a cau d'orella (castellà, al oído)

Quan es fan les coses a corre-cuita, les coses ixen malament (cast., deprisa y

corriendo)

Sempre fa les coses a contracor (cast., a regañadientes)

En aquella botiga venen jaquetes a l'engròs (cast., al por mayor)

La venda a la menuda pràcticament ha desaparegut (cast., al por menor)

Portava el xiquet a escola a rossegons (cast., a rastras)

Va escampar papers a tort i a dret (cast., a diestro y siniestro)

Amb prou faenes va aprovar l'examen (cast., a duras penas)

Es troben d'amagat (cast., a escondidas)

Van obrir les portes de bat a bat perquè entrara l'aire (cast., de par en par)

L'estadi estava de gom a gom (cast., de bote en bote)

Si vas al mercat, de passada podries comprar-me llet (cast., de paso)

És un escocés de socarrel (cast., de pura cepa)

Li han passat l'informe de sotamà (cast., bajo mano)

Aquest llibre no m'ha fet ni fred ni calor (cast., ni fu ni fa)

Pere fa les coses sense solta ni volta (cast., sin ton ni son)

Sempre em toca pagar a la bestreta (cast., por adelantado)

Maria sempre s'ho pren tot a la valenta (cast., a pecho)

Ha superat la prova amb excreix (cast., con creces)

Va caure de bocaterrosa (cast., de bruces)

El seu fill camina de quatre grapes (cast., a gatas)

Calcule que, pel cap alt, arribarem a dos-cents subscriptors (cast., como

máximo)

Calcule que, pel cap baix, aconseguirem trenta subscriptors (cast., como

mínimo).

Al teatre, hi hvaia, si fa no fa, cent persones (cast., poco más o menos)

Has de fer això o de grat o per força (cast., a las buenas o a las malas)

Li va explicar el cas fil per randa (cast., detalladamente)

S'ho creu tot a ulls clucs (cast., con los ojos cerrados)

2. Adverbis de quantitat1

2.1 L'adverbi massa

L'adverbi massa ha adquirit recentment, calcant del castellà, alguns usos adjectivals que hem d'evitar.

El meu amic és *massa: passa tota la setmana de festa. El meu amic és tremend: passa tota la setmana de festa.

El que t'han dit ja és *massa. Jo no ho consentiria. Sembla mentida el que t'han dit. Jo no ho consentiria.

2.2 Locucions

La forma *menos d'algunes locucions en castellà hem de substituir-les per altres locucions correctes en català.

*a menys que llevat que *ni molt menys ni de bon tros *ja serà menys no serà tant

*ser lo de menys no tenir importància *tirar de menys trobar a faltar *menys mal que sort (encara) que

No pense tornar a examinar-me llevat que siga absolutament necessari Sort que has arribat a temps. Ja estàvem patint.

La veritat és que t'he trobat a faltar.

1 Recordeu que cal distingir entre les formes molt, que usem en les oracions afirmatives, i la forma gaire, per a oracions negatives, interrogatives, condicionals i darrere de sense. Vegem-ne alguns exemples: No és gaire ric, però viu com un autèntic senyor; Ho va dir sense gaire entusiasme.

3. Adverbis de temps

3.1 Mentre /mentrestant

La forma mentres no és recomanable en registres formals. Es recomana la forma mentre. En català fem servir la forma mentre, que té un caràcter conjuntiu, d'unió, sense que es puga separar sintàcticament de l'element següent, i la forma mentrestant, que té un caràcter plenament adverbial, de manera que sintàcticament és independent de la proposició que precedeix. Vegem-ne alguns exemples.

Vés al mercat, que mentrestant jo faré el dinar. Mentre tu planxes la roba jo pararé taula. *Mentres tu planxes la roba jo pararé taula.

3.2 Locucions

Vegem algunes locucions incorrectes que cal substituir adequadament, sobretot aquelles que s'usen per a referir-se als primers o als últims moments d'un espai determinat de temps, però sense establir-ne els límits amb precisió.

*a finals de al final de, a la fi de *a mitjans de a mitjan *a primers de al començament de, a la primeria *acte seguit de seguida, tot seguit

*de quan en quan de tant en tant *avui per avui ara com ara (= 'mentre no canvien les coses)

ara per ara (= 'en aquest moment si més no')

Aniré a visitar-te tot seguit.El meu amic ve a visitar-me de tant en tant.Ara com ara és impossible que els homosexuals adopten xiquets a Espanya.

4. Adverbis d'afirmació, de negació i de dubte

4.1 Adverbis d'afirmació

a) L'adverbi sí exigeix la conjunció que per a unir-se al verb (contràriament al que passa en castellà, on hi ha tendència a elidir-la).

El meu amic sí que diu la veritat. Mi amigo sí dice la verdad.

b) L'adjectiu clar pot tenir valor adverbial quan significa 'clarament' (Ho ha dit molt clar);però el seu ús amb valor afirmatiu per a reforçar alguna cosa que s'ha dit anteriorment és un calc del castellà que hem d'evitar.

És clar que vindrà, no patisques! ¡Claro que vendrá, no padezcas!

— És cert que m'estimes? — És clar que sí!

4.2 Adverbis de negació

a) Remarques sobre l'ús de l'adverbi no

Hi ha certs usos de l'adverbi no que no són obligatoris, però que són ben genuïns de la llengua. Vegem-ne alguns exemples.

Usem no en oracions negatives que expressen una temença (amb verbs com tenir por o témer), si el verb de l'oració subordinada es posa en subjuntiu.

Tenia por que no fera un mal pas, atesa la vida que porta. (més recomanable) Tenia por que fera un mal pas, atesa la vida que porta. (menys recomanable)

En una oració negativa que expressa una comparació de desigualtat.

És més espavilat que no sembla (o bé És més espavilat del que sembla)

En les oracions temporals introduïdes amb les locucions abans que i fins que.

No començaré a preparar el sopar fins que no arribes (o bé No començaré a preparar el sopar fins que arribes) Abans que no ho hages dit jo ja ho havia pensat (o bé Abans que ho hages dit jo ja ho havia pensat).

Els mots res, gens, cap, ningú, mai, enlloc, i també les expressions en ma vida, en ta vida, etc., ni un, ni l'un ni l'altre, etc., i el mot tampoc, poden tenir un valor positiu2 o negatiu. Quan tenen un valor negatiu i van davant del verb, és recomanable reforçar la negació afegint-hi l'adverbi no.

Avui tampoc no l'he vist; no sé res d'ell des de la setmana passada.

Ningú no ho diria. Ha fet quaranta anys i sembla que en tinga vint-i-cinc.

Mai no ho haguera pensat d'ella. M'ha decebut completament.

Cap llibreria no t'oferirà els preus que t'ofereix aquesta.

2 Recordeu que cap, gens, enlloc, mai, ningú, res, tenen un valor positiu en frases interrogatives i condicionals: Si vols res, dis-m'ho; Si els trobes enlloc, avisa'm, per favor; Que et queda gens de pa?; Si tens cap amic mecànic li dius que vinga quan puga a ma casa.

Les oracions amb sense no admeten el reforç de no perquè sense ja dóna el sentit negatiu a la frase.

Aboliran les llibertats sense que ningú *no els ho impedisca. Aboliran les llibertats sense que ningú els ho impedisca.

b) Remarques sobre l'ús de la partícula pas

Aquesta negació, d'un ús molt limitat, permet matisar i reforçar la negació. Vegem-ne alguns exemples.

M'agrada més anar al teatre que no pas al cinema.

—Has vist Pere aquest matí? —No, no l'he vist pas.

No em podia pas imaginar el que acabaria succeint.

4.3 Adverbis que provenen d'adjectius

Hi ha uns quants mots que originàriament eren adjectius, però que han esdevingut adverbis i poden usar-se en els dos sentits. Vegem alguns exemples en funció d'adverbi.

Parla més baix, que no vull que ens senten. Parla més fort, que no et sent. Aquesta vegada ha jugat brut.

En canvi, és incorrecte usar dur com a adverbi en expressions com ara:

Hem de treballar *dur. Hem de treballar durament (o de valent)

Vegem ara altres adverbis que usem incorrectament per influència del castellà.

Cal comprar *barat. Cal comprar a bon preu.

Jo conduisc *fatal. Jo conduisc malament.

Ha anat *dret a la tomba. Ha anat de dret a la tomba.

*Primer fes açò i després allò. De primer fes açò i després allò.

No patisques, *segur que vindrà. Noi patisques, de segur que vindrà.

Camina tot *recte. Camina tot dret.

*Natural, home, què et pensaves? Naturalment, home, que et pensaves?

Exercicis unitat 15

1. Corregiu, si escau, les frases següents.

a) No m'agrada molt anar al cinema els dissabtes. Hi ha molta gent.

____________________________________________________________________

b) A menys que rectifiques, difícilment obtindràs el meu perdó.

____________________________________________________________________

c) El meu germà ve a visitar-me de quan en quan.

____________________________________________________________________

d) Si no tardares molt, aniríem aquesta nit a visitar Joan.

____________________________________________________________________

e) Vinga, que ja serà menys, deixa de lamentar-te.

____________________________________________________________________

f) Creu-me que tire de menys els anys a París.

____________________________________________________________________

g) A finals de mes cobrarem els endarreriments.

____________________________________________________________________

h) Mentres acabes de llegir el llibre baixaré per tabac.

____________________________________________________________________

i) No és cert que sí fas tot el que et diuen.

____________________________________________________________________

j) Aconseguirà els seus propòsits sense que ningú no l'ajude.

____________________________________________________________________

k) Ni molt menys estic d'acord amb els teus punts de vista!

____________________________________________________________________

l) Joan va estudiar dur per aprovar els exàmens de juny.

____________________________________________________________________

m) Ahir va venir ton pare, i menys mal, perquè si no no hauríem pogut engegar el reproductor de DVD.

____________________________________________________________________

n) —Has trobat les claus? —Clar que sí!

____________________________________________________________________

o) La meua àvia sap comprar barat. No es perd cap rebaixa.

____________________________________________________________________

p) Estigues tranquil, que segur que ha arribat a temps.

____________________________________________________________________

q) Els espaguetis m'ixen fatal. Cuine millor l'arròs.

____________________________________________________________________

r) A primers de febrer començaran les classes de ioga.

____________________________________________________________________

s) Açò és massa! No pense seguir les teues instruccions.

____________________________________________________________________

t) Mira si pots preparar el sopar, que mentres jo trauré el gos a passejar.

____________________________________________________________________

u) A mitjans d'agost ens n'anirem de vacances a Roma.

____________________________________________________________________

v) Escolta, primer acaba els deures i després, fes el que vulgues.

____________________________________________________________________

w) Ha fet el treball sense molt d'interés.

____________________________________________________________________

2. Traduïu les frases següents al valencià.

a) Tenemos que pagar por adelantado el billete de avión.

____________________________________________________________________

b) No te lo tomes tan a pecho que no vale la pena.

____________________________________________________________________

c) A duras penas pude terminar de ver la película.

____________________________________________________________________

d) Mi padre se dedica a la venta de trajes de señora al por mayor.

____________________________________________________________________

e) Hoy por hoy el gobierno no reconoce sus errores.

____________________________________________________________________

f) Se puso a gritar a diestro y siniestro.

____________________________________________________________________

g) La clase estaba llena de bote en bote.

____________________________________________________________________

h) Mi tío camina recto como un palo.

____________________________________________________________________

i) Cree todo lo que dice el Papa con los ojos cerrados.

____________________________________________________________________

j) Pagó con creces el favor recibido.

____________________________________________________________________

k) Se comió las lentejas a regañadientes.

____________________________________________________________________

l) El gobierno actúa sin ton ni son.

____________________________________________________________________


a) El moviment okupa, que va nàixer al si d'altres moviments contraculturals que es forjaren durant els anys seixanta del segle passat, sembla que no ha arrelat tant ni ha tingut una resposta social tan positiva com altres moviments. Per què penseu que té tan poc predicament social i, per tant, tanta poca força i simpatia? Fins a quin punt aquest moviment ataca l'eix central del sistema capitalista: la propietat privada?

b) Durant els últims anys les estadístiques sobre accidents laborals reflecteixen que aquests no han deixat d'augmentar. Quines en són les causes? Quines mesures s'haurien de prendre per reduir-les? Fins a quin punt hi ha relació entre treballadors immigrants no especialitzats i el nombre d'accidents?

151

Unitat 16. Exercicis de repàs

1. Corregiu en el text següent les errades de flexió verbal i ortogràfiques que hi trobeu

Un passeig inolbidable

Hi ha vegades en què ens ocurrixen coses que escapen de la nostra capacitat de raciocini i

comprensió. L'altre dia, de vesprada, vaig fer un paseig per la vora del riu a fi de contemplar

com van floreixent les diverses plantes i herbetes que s'hi troben, puix sóc un gran aficionat a

la botànica. Pensava que el temps em favoriria, ja que al matí el sòl havia lluït amb tanta força

que la llum del carrer es reflexava en el meu rostre. Així doncs, amb bon ànim i amb molta

ilusió, vaig agafar la motxila i em vaig anar al riu, que no careix de cap encant típic d'aquells

riuets que apareixen en els contes il·lustrats. En arrivar-hi, ja vaig notar que alguna cosa no

rutllava gaire bé. De fet, havia començat a bufar un aire molt gelat i el cel començava a

ennuvolar-se. No hi vaig parar atenció, no volia que cap cosa m'acovardara o em fera dessistir

dels meus propòsits. Fou en va. No solament em vaig acovardar sinó que també em vaig

quedar aterrat. Encara no feia mitja hora que passejava, encara no feia ni deu minuts que

permaneixia en un bancal arreplegant un feix de camamila quan esclatà una tempesta de

proporcions gigantines. Em vaig poder refugiar en una cova, i solament després de moltes

hores, quan fins i tot el sol ja s'havia posat, vaig poder eixir-ne i tornar a casa.

Domènech Puig ("Un passeig inolbidable". Del llibre Cròniques infaustes)


2. Corregiu els errors de pronoms i d'ortografia que trobeu en el text següent.

De pau i de guerra

Sembla inevitable durant aquests dies parlar de la pau i de la guerra, o de la guerra i de la pau,

com li vulgueu dir. No n'hi ha cap mitjà de comunicació que no arreplegue en les seues planes

informació sobre els plans bèlics de Bush, la reacció del món àrab o les vacilacions de la Unió

Europea. És trist comprovar, de tota manera, com entre l'administració nord-americana,

alguns governs europeus i l'OTAN es llancen acusacions i retrets els uns als altres. Si entre

ells no consegueixen acordar una posició comuna, difícilment poden otorgar alguna mena de

legitimitat a la guerra. El ban de la pau, però, sembla que se va enfortint, encara que alguns

polítics, per moltes voltes que li donen, no el vulguen veure. Que no diguen que no han tingut

prou, de rebuig ciutatà!

Ramon Gisbert ("De pau i de guerra". Del llibre Oficis i desficis)

3. Corregiu les errades del text següent, que tenen a veure amb les perífrasis verbals i amb les formes no personals.

De consells i experiències

El meu pare ho ve predicant des que jo era xicoteta: els consells no aprofiten de res, hi ha que

haver passat el tràngol de l'experiència per activar els mecanismes que ens permetran afrontar

diverses situacions al llarg de la nostra vida. Devem, per tant, deixar de banda tota la literatura

sobre el tema i dedicar-nos a analitzar situacions concretes. La veritat és que jo, que porte més

de vint anys cercant en els llibres experiències alienes, sempre he desconfiat una mica del que

aquests em conten. No sé si serà perquè sempre he intuït que mon pare tenia raó. En tot cas,

tampoc no vull acabar per donar totalment la raó al meu progenitor, ja que necessite creure en

la màgia de la literatura per sobreviure.

Per acabar, comentar que, malgrat tot, les Meditacions de Marc Aureli, per exemple, em van

ajudar, si més no, a asserenar l'ànim i a relativitzar les experiències negatives.

Tripiana Torregrossa ("De consells i experiències". Del llibre Avisos per a un nou segle)


4. Corregiu les errades d'adverbis del text següent.

No està molt clar a quin motiu es deu el fet que, a finals de maig, i coincidint amb l'esplendor

de la primavera, les passions humanes més primàries es desborden. Avui per avui, no hi ha

cap estudi seriós que hi done una resposta satisfactòria. Menys mal que hi ha molta literatura

sobre el tema, des de pretesos estudis científics sobre els nostres sentiments fins a novel·les

romàntiques que analitzen els comportaments. A menys que els genetistes troben el gen de

l'amor o de la passió, continuarem vivint en la ignorància. Mentres, però, ens dedicarem a

especular sobre la mutabilitat dels nostres sentiments i la incomprensió que provoquem en els

altres, que ens portarà dret a la tomba.


5. Corregiu les errades de tot tipus que trobeu en aquest text.

El futur de la ciència. Necessitat de la filosofia

Fins on pot arrivar la ciència en la descripció dels fenòmens naturals? La ciència és un dels

més grans i sorprenents triomfs de l'intelecte humà. Per això la qüestió fonamental és si el

nostre cervell és potencialment capaç de trovar la teoria del tot. Aquesta és una pregunta

difícil, perquè la nostra capacitat cognitiva pot molt bé resultar insuficient per apreendre

l'univers que ens envolta: tampoc podem esperar que la intel·ligència dels ximpancés baste per

comprendre la teoria de la relativitat. Potser la nostra ment no puga abraçar la naturalesa en el

seu conjunt, encara que no devem menystenir la creixent capacitat d'aprenentatge dels

ordinadors. D'altra banda, tampoc és segur que existesca aquesta teoria del tot.

El segle XX ha estat, entre altres coses, el segle de la ciència, provocant una font esencial de

coneixement sobre l'univers i sobre nosaltres mateixos. Però, per altra banda, per comprendre

la ciència i la seua història, per conéixer l'evolució del pensament humà del què aquella és una

part esencial, és convenient conéixer la filosofia i la seua història.

José A. De Azcárrega ("Ciència i filosofia". Adaptació. Mètode, núm. 36, 2003)


6. Corregiu, si escau, les errades de les frases següents.

a) El meu germà sempre està rient-se, i a més, sempre riu de mi.

___________________________________________________________________

b) El govern s'ha apropiat dels diners dels pensionistes.

___________________________________________________________________

c) És un fanàtic dels ordinadors. Sempre recorre a ells per solucionar tots els problemes.

___________________________________________________________________

d) M'agraden molt les fires de discos antics. Sempre que puc, participe.

___________________________________________________________________

e) La meua iaia no sent res, tenim que comprar-li un aparell perquè senta.

___________________________________________________________________

f) Abans bevia molt de café, però ara no bec perquè em senta mal.

___________________________________________________________________

g) Aquest assumpte no li afecta molt; sembla mentida.

___________________________________________________________________

h) Li fascina l'art antic, sobretot el gòtic.

___________________________________________________________________

i) No patiu, que el mal temps passa molt ràpidament.

___________________________________________________________________

j) El meu amic es tem que l'acomiadaran de la faena.

___________________________________________________________________

k) Joan li ha dit a Anna que engegue l'ordinador.

___________________________________________________________________

l) L'Acròpolis d'Atenes és un lloc on hi van molts turistes.

___________________________________________________________________

m) El pot de llet està damunt del televisor.

___________________________________________________________________

n) La seua mare ja està morta! Porta més de cinc anys soterrada.

___________________________________________________________________

157

Unitat 17. Preposicions I

1. Algunes remarques sobre l’apostrofació de la preposició de i casos conflictius de les contraccions

1. Generalment, la preposició de s'apostrofa i no es contrau amb l'article davant de paraules en cursiva o entre cometes.

És un article d'El Temps.

Però no s'apostrofa en els usos metalingüístics de la cursiva i les cometes.

El mot sivella, en castellà rep el nom de hebilla.

2. Davant de topònims no catalanitzats, l'article s'escriu amb majúscula i la preposició des'apostrofa i no es contrau amb l'article.

La història d'El Álamo és molt coneguda.

En el cas dels topònims catalans que porten article, l'hem d'escriure amb minúscula i, si cal, hem de fer les contraccions que estableix la normativa.

Viu a la Marina Alta.Viu al Campello des de fa cinc anys.

Vinc tots els dies del Campello.

3. Davant els articles que formen part de títols i noms d'entitats, la preposició de s'apostrofa i les preposicions a i per no es contrauen amb els articles (amb majúscula inicial) que formen part de títols i noms d'entitats.

Hem vist una obra d'Els Joglars.Treballa a El Corte Inglés.


2. Coincidència de dues preposicions febles1

En general, convé evitar la coincidència de dues preposicions febles en frases com les següents:

En comptes *d'als teus nebots, el que has de fer és atendre els teus fills. En comptes d'atendre els teus nebots, el que has de fer...

Anirem a París en comptes *d'a Londres. Anirem a París en comptes de Londres (o també: ... en comptes d'anar a Londres)

El contacte entre les preposicions a i per en locucions com *anar a per o *enviar a per ( en el sentit de 'anar o enviar algú a buscar alguna cosa') és incorrecte, ja que es tracta d'un castellanisme. En català s'usa a + buscar ( o cercar).

Van enviar el xiquet *a per pa. Van enviar el xiquet a buscar pa.

Vaig *a pel periòdic. Vaig a comprar el periòdic.

Cal dir i escriure Cent homes de peu, El segon de bord, i no pas *d'a peu, "*da bord.

3. Coordinació de termes que van amb preposicions diferents

S'ha d'evitar la coordinació de termes que van amb preposicions diferents (o l'un amb preposició i l'altre sense).

*Ells no renuncien ni es desentenen de tractar aquest assumpte (perquè és renunciar a i desentendre's de)Ells no renuncien a tractar aquest assumpte ni se'n desentenen

De tota manera, amb els verbs de moviment no hi ha restricció si els dos verbs regeixen preposicions diferents. Es tracta de casos en què els dos verbs formen "parelles" de significat contraposat, com ara pujar i baixar, entrar i sortir, etc.

Puja i baixa del tren tres vegades al diaPuja al tren i en baixa tres vegades al dia

1 Les preposicions febles són les següents a, amb, de, en, per i per a.

Unitat 17. Preposicions I 159

4. La preposició a

Com a regla general, el complement directe no va introduït per la preposició a, tant si designa una cosa com si designa una persona. Aneu amb compte, sobretot, quan el complement directe és una persona.2

He vist *a Pere al bar. He vist ton pare al cinema. He vist els discos que t'has comprat.

5. Altres observacions sobre l'ús de la preposició a

a) És incorrecte escriure que en comptes de a entre res (o alguna cosa, quelcom) i un infinitiu.

No hi ha res *que dir. No hi ha res a dir.

No tenen res *que veure amb els carnissers. No tenen res a veure amb els carnissers.

b) La preposició a s'usa també erròniament en expressions com *a que sí, *a que no, *a que arribe abans!, etc. Es tracta d'un calc del castellà que cal substituir per altres expressions.

*A que sí! Què t'hi jugues?

*A que sembla mentida? Oi que sembla mentida? / Veritat que sembla mentida?

c) Un altre ús incorrecte de a el trobem en frases comparatives, amb paraules com major,menor, igual o amb el verb preferir.

El preu d'aquest moble és menor/major *al seu valor de mercat. El preu d'aquest moble és menor/major que el seu valor de mercat.

Preferisc tenir el cotxe al garatge *a haver de deixar-lo al carrer. Preferisc tenir el cotxe al garatge que haver de deixar-lo al carrer.

2 Excepcionalment, a introdueix el complement directe en els casos següents (i sempre referits a persones): a) Quan és un pronom personal fort (mi, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, vós, ells/elles, vosté/vostés,

si). Ex.: Ell m'ha vist a mi.b) Si el complement directe és tothom, ningú, algú, altri, qui o el qual (aquest últim amb els

respectius femenins i plurals) es pot usar la a per a introduir-lo. Hem correspost tothom adequadament. Hem correspost a tothom adequadament.

c) Quan s'expressa una idea de reciprocitat: Estimeu-vos els uns als altres com us estimava Jesús.

d) També es pot introduir el complement directe amb a si està desplaçat, especialment si va anteposat al verb. Ex.: A Joan, no l'afecten les teues crítiques.


d) En l'expressió de les dates no s'anteposa la a al dia.

Alacant, 3 de març de 2003.

e) Recordem que les locucions fixades a casa, a muntanya, a palau, a classe, a taula, etc.,totes duen la preposició a.

f) És un gal·licisme l'ús de la preposició a que, amb valor d'obligació, s'anteposa a un infinitiu.

Quins són els temes *a tractar en la reunió? Quins son els temes que s'han de tractar en la reunió?

g) És incorrecte també l'ús de la preposició a amb valor condicional.

*A jutjar pel que sembla, ell és l'assassí. Si es jutja pel que sembla, ell és l'assassí.

h) No s'accepta l'ús de la preposició a davant del nom de determinades professions per a indicar l'espai físic on les persones exerceixen la seua activitat laboral. És necessari intercalar els mots casa (o la forma reduïda ca), o altres de més específiques, com ara consulta, clínica, etc.

Avui vaig *al metge. Avui vaig a cal metge. Avui vaig a la consulta del metge.

He d'anar *al mecànic. Cal que vaja urgentment *al psiquiatre.

i) Hi ha un conjunt d'expressions en què hi ha una tendència a utilitzar incorrectament la preposició a en lloc d'altres preposicions.

Jo sempre vaig molt *a pressa. Jo sempre vaig molt de pressa.

Tinc por *a possibles represàlies. Tinc por de possibles represàlies.

Aquest pastís fa gust *a maduixa. Aquest pastís fa gust de maduixa.

Jo tinc el compte corrent *al descobert.Jo tinc el compte corrent en descobert.

Tot s'ho pren *a broma. Tot s'ho pren de broma.

Heu de passar *a net la redacció. Heu de passar en net la redacció.

Això és molt diferent *a com ho havia pensat. Això és molt diferent de com ho havia pensat.

Han de fer-ho *a la força. Han de fer-ho per força.

I *a molta honra! I amb molta honra!


6. La preposició amb

a) L'expressió acabar amb no és correcta en el sentit de acabar, donar (o posar) fi, anorrear, destruir, desfer, eliminar, matar, suprimir, etc.

Els atemptats del mes passat *van acabar amb l'esperança de pau. Els atemptats del mes passat van posar fi a l'esperança de pau.

Aquest home *acabarà amb la meua paciència. Aquest home m'acabarà la paciència.

b) De manera semblant, no és correcte l'ús de poder + amb, expressió que generalment cal substituir per poder + infinitiu o, de vegades, sortir-se'n o altres verbs.

Dubte que *pugues amb totes les maletes, jo t'hi ajudaré. Dubte que pugues portar totes les maletes, jo t'hi ajudaré.

No sé si *podran amb tot. No sé si se'n sortiran.

c) Tampoc no és correcte usar fer-se + amb en el sentit de aconseguir, haver, atrapar, etc.3

Pinochet *es va fer amb el poder mitjançant un colp d'estat.Pinochet va aconseguir el poder mitjançant un colp d'estat.

d) L'ús de la preposició amb per a emfatitzar alguna cosa és un castellanisme sintàctic.

*Amb el bon temps que fa i jo no puc anar a la platja (Con el buen tiempo que hace...) Tan bon temps com fa i jo no puc anar a la platja.

e) En moltes locucions fem servir incorrectament la preposició amb per influència del castellà.

És una despesa *amb càrrec als pressupostos del departament. És una despesa a càrrec dels pressupostos del departament.

En comparació *amb el que tu fas, jo no faig res. En comparació del que tu fas, jo no faig res.

Hi ha gent que naix *amb bona estrella. Hi ha gent que naix en bona estrella.

*Amb relació amb el que parlàrem ahir, encara no puc donar-te una resposta. En relació amb el que parlàrem ahir, encara no puc donar-te una resposta.

3 Fer-se és correcte en el sentit de 'tenir relacions'. Ex: Maria no es fa amb el seu germà.


7. La preposició de

a) La preposició de en sentit partitiu

Quan un adjectiu qualificatiu es refereix a un nom sobreentés (o substituït pel pronom en) ha d'anar introduït per de.

Vols taronges? En tinc *unes molt sucoses. Vols taronges? En tinc unes de molt sucoses.

Un cas semblant en què s'ha d'usar de és en frases com la següent, en què el substantiu també és representat pel pronom en.

Si no t'agrada aquest menjar, malament, perquè no n'hi ha d'altre.

Si el verb i el pronom s'ometen, també cal mantenir la preposició de davant de l'adjectiu qualificatiu. De substitueix el nom sobreentés.

Tenen dos fills petits i un *més gran que jo. Tenen dos fills petits i un de més gran que jo (fill se sobreentén)

És veritat que teniu discos dels anys cinquanta? —Sí que en tenim, però no *tant antics.És veritat que teniu discos dels anys cinquanta? —Sí que en tenim, però no de tant antics (discos, se sobreentén)

També cal usar de davant de noms anticipats o repetits en frases emfàtiques en què hi ha duplicació per mitjà del pronom en.

*Carnisseries com la del meu germà, ja no en queden. De carnisseries com la del meu germà, ja no en queden.

b) Necessitar algú / *necessitar d'algú (recordeu que necessitar és un verb transitiu, és a dir, que porta complement directe i no pot portar preposició)

Necessita *d'algú que l'ajude durant la mudança. Necessita algú que l'ajude durant la mudança.

c) L'ús de la preposició de per a expressar una quantitat indeterminada és un castellanisme:

Le dio de puñaladas hasta que murió. Li donà diverses punyalades fins que va morir.

d) Davant d'un infinitiu amb valor condicional, no podem utilitzar de.

*D'haver-ho sabut no ho hauria fet. Si ho haguera sabut no ho hauria fet.

e) És un castellanisme l'ús de la preposició de davant d'un pronom personal fort.

Jo *de tu no ho faria Jo que tu no ho faria.


Jo *d'ell sí que hauria venut la casa. Si jo fóra ell sí que hauria venut la casa.

f) És també incorrecte utilitzar la preposició de per a introduir els diversos àpats del dia.

Què hi ha *de dinar? Què hi ha per a dinar?

g) En algunes expressions també és incorrecte usar la preposició de, ja que és un calc del castellà.

Ha posat *de relleu la magnitud de la tragèdia. Ha posat en relleu la magnitud de la tragèdia.

És un treball *d'encàrrec. És un treball per encàrrec.

h) En alguns casos, reproduint la sintaxi castellana, hi ha una omissió indeguda de la preposició de.

— en frases negatives, interrogatives o condicionals, per a unir res amb un adjectiu qualificatiu.

Aquesta persona no té res d'especial. Si coneixes res de nou m'ho dius.

— alguns adjectius requereixen l'ús de la preposició de per a adquirir la categoria d'adverbis.

De segur que aprovaràs els exàmens. De primer cal considerar tots els inconvenients possibles.

i) Per contra, hi ha alguns casos en què la preposició de s'utilitza sobrerament, copiant la sintaxi castellana.

Acabem aquest assumpte una vegada per sempre. Acabem aquest assumpte *d'una vegada per totes.

Prou farsa! Hem acabat. Prou *de farsa! Hem acabat.

8. La preposició en

a) Hi ha molts casos en què, partint de la sintaxi castellana, la preposició en s'utilitza incorrectament en lloc d'altres preposicions.

Acabarem el treball de seguida.

Sempre parla mig de broma, mig de veres.

De conformitat amb el que disposen les lleis, no tens raó.


Tenen dos hotels de propietat. (*en propiedad)

No m'agrada el lluç amb salsa. (*en salsa)

Va pel camí d'engreixar-se. (*en camí)

b) Davant de certs adjectius, es tendeix a formar innecessàriament locucions amb la preposició en:

Quin és el seu pes brut? (*en brut)

Ahir vaig caure redó en el llit. (*en redó)

El meu amic beu massa. (*en excés)

Si fem una anàlisi freda de la situació... (*en fred)

c) També és sobrer l'ús que es fa de la preposició en en certes construccions.

Quant al que em vas dir, no ho accepte. (*en quant)


Exercicis unitat 17


a) N'estic fart. No hi ha res que fer amb tu.

b) A considerar pel que diu, no hi ha solució.

c) El meu amic ha anat al dentista.

d) França té por a possibles represàlies per parts dels EUA.

e) Els paratges a fotografiar han estat elegits amb cura.

f) He enviat al teu germà a per sucre, que ja no ens en queda.

g) Vam observar als teus fills mentre jugaven.

h) Els nord-americans es faran amb tot el món.

i) Amb el dia que fa tan bo i tu no vols eixir de casa.

j) Tres músics italians i altres alemanys tocaven una polca.

k) El meu germà necessita d'algun fuster per acabar la cuina.

l) Què heu preparat de berenar, xocolate?

m) Jo de vosaltres no menjaria porc a l'Iraq.

n) Avui he acabat, finalment, el treball d'encàrrec amb el qual em vaig comprometre.

o) No patisques, arribarem enseguida.

p) En quant a la pujada del preu del petroli, cal no exhaurir-ne les reserves.

q) He comprat al Segle d'Or un moble del segle XVII.

r) Aquesta paella fa gust a pollastre.

s) El resultat de les proves és més positiu al que vam fer l'any passat.

t) El consell ha fet propostes per ajudar i donar suport a l'alumnat.

u) Ha d'estudiar a la força, si no, no ho fa.

v) Vaig conéixer a Tom Cruise. És molt diferent a com l'havia imaginat.

w) No patiu, que George Bush acabarà amb el terrorisme internacional i tots viurem més

feliços.

x) Estigues tranquil, que segur que arribaràs molt lluny.


y) No sé si els meus amics podran amb tot, tenen molts maldecaps.

z) Jo visite sovint a la meua iaia.

aa) Aquest espectacle no aporta res de nou.


1. El presidente ha puesto de relieve la gravedad del conflicto.

____________________________________________________________________

2. Tenemos que enriquecernos de una vez por todas, dijo Henry Ford.

____________________________________________________________________

3. No me gusta la ternera en salsa, prefiero la merluza.

____________________________________________________________________

4. No vayas tan a prisa, que tienes tiempo aún.

____________________________________________________________________

5. Jo de él no me lo pensaría tres veces.

____________________________________________________________________

6. Hemos visto a tus padres muy bien de salud.

____________________________________________________________________

7. Mis primos tienen tres pisos en propiedad.

____________________________________________________________________

8. En conformidad con lo que expone el convenio, hoy es fiesta.

____________________________________________________________________


a) Fins a quin punt l'opinió pública (tant local com internacional) té un veritable pes polític? És veritat que té tanta força com per a fer canviar la política d'un govern? Penseu que l'opinió pública, al capdavall, està manipulada pels poders polítics, mediàtics o econòmics?

b) Sembla que el soroll és molt perjudicial per a la salut. Penseu que s'hauria d'endurir la legislació al respecte? Fins a quin punt nosaltres tenim uns hàbits silenciosos? És veritat que el clima, els costums culturals propis, propicien conductes ben sorolloses?

169

Unitat 18. Preposicions II

1. Casos de dubte entre preposicions (a/en, a/de ...)

1.1 A / en

a) Expressions de lloc

Per a expressar el lloc on hi ha o on passa alguna cosa: en.

He llegit aquest comentari en la premsa.El meu amic treballava en una fàbrica de mobles.

Però usarem a:

1) Davant dels articles determinats (el, la els, les).Ens veurem a la Biblioteca General.

2) Davant dels topònims. A Alcoi hi ha un museu arqueològic.

3) En les expressions a casa, a taula, a missa, a classe:Seré a casa del teu germà tota la nit.

4) Davant l’interrogatiu quin, quina, quins, quines.A quina hora arribarà el tren?

Per contra, per a referir-nos a un lloc figurat, usarem la preposició en.

He trobat aquesta informació en l’enciclopèdia.

En la pàgina cinc del llibre hi ha una errada.

b) Expressions de temps

1) Si un topònim és usat amb valor temporal o històric (i no estrictament espacial): en.

En la Grècia clàssica les dones no tenien un paper social actiu.

2) Per a indicar el segle: al segle o en el segle.

Al segle XX va nàixer la lingüística moderna. En el segle XX va nàixer la lingüística moderna.


3) L’any ha d’anar precedit de l’article el, de l’expressió l’any o de la preposició en.

El 1977 va morir Elvis Presley. L’any 1977 va morir Elvis Presley. En 1977 va morir Elvis Presley.

4) L’expressió dels mesos: per o a, seguides de l’article el.

Pel maig me n’aniré a París. A l’agost celebrarem el teu aniversari.

5) Les parts del dia: a (més article) o de.

Demà de matí passaré per l’oficina. Quedem a sopar per a demà a la nit.

1.2 A / de

1) Hi ha unes expressions que han d’anar amb de i que sovint es diuen i s’escriuen amb a per influència del castellà.

Diferent de Aquesta moto és diferent de l’altra que hem vist. (*diferent a) Escapar de Aquest afer escapa del control polític. (*al control polític) Fer esment de Vull fer esment de tots els meus amics. (*a tots els meus amics) Olor de La cuina fa olor de gas. (olor *a gas) Tenir por de Tinc por de la foscor. (*a la foscor)

2) També han d’anar amb de (i no amb a) les expressions o locucions següents: treure profit de, de gust (en el sentit de amb gust en expressions com menjar de gust, riure de gust,etc.) i entorn de.

3) La preposició de també introdueix els complements del noms, com aquells que indiquen l’energia amb què funcionen algunes màquines, el sistema amb què es propulsen determinats mitjans de transport, etc.

Aquesta cuina és de gas (*a gas) M’he comprat una embarcació de vela (*a vela) S’ha estavellat un avió de reacció (*a reacció) No m’agrada cuinar amb l’olla de pressió (*a pressió)

4) També usem de amb altres complements del nom.

M’he comprat una camisa de ratlles (*a ratlles) Aquest pernil té gust de ranci (*a ranci)

Unitat 18. Preposicions II 171

1.3 A + article determinat / al cap de (en determinacions de temps)

De vegades s’usa impròpiament a + article determinat en comptes de la locució prepositiva al cap de (o altres solucions) per introduir l’expressió d’un període de temps o d’espai.

*A les tres hores de ser al museu ja n’estava tip.

Al cap de tres hores de ser al museu ja n’estava tip.

Vam engegar el microones i *als dos minuts ja havíem escalfat la llet.

Vam engegar el microones i al cap de dos minuts ja havíem escalfat la llet.

1.4 A / per (en determinacions de temps)

Recordeu que les parts del dia han d’anar precedides de a (o de) i no de per (al matí o de matí,etc.).

L’expressió dels mesos i de les estacions de l’any pot anar precedida per a o per (a l’abril oper l’abril, etc.).

Els noms de les festes i de certs períodes de temps van precedits de la preposició per.

Per Nadal sempre guanye tres quilos. Per Setmana Santa me n’aniré de viatge.

1.5 En / amb

Per indicar el mitjà de transport és més recomanable usar amb que no en.

M’agrada viatjar amb tren.

1.6 Per / per a

Aquí solament ens centrarem en un cas concret que pot ocasionar-nos algun dubte. Davant d’un infinitiu, posarem per i no per a quan el verb principal siga d’acció voluntària (per exemple, verbs com ara estudiar, treballar, lluitar, anar, etc.).

Ha lluitat molt per aconseguir el premi. Va venir per reconciliar-se amb el seu germà. El meu amic estudia per acabar la carrera.

Aquesta eina us serà útil per a reparar l’ordinador (el verb ser no és d’acció voluntària).1

1 Tampoc no són d'acció voluntària verbs com ara caldre, haver-se de, necessitar, ser necessari, convenir, ser, estar, haver-hi, existir, faltar, mancar, tenir, guanyar, perdre, servir i altres verbs o perífrasis verbals de significat semblant.


De vegades, però, un infinitiu no depén del verb sinó d’un adjectiu o d’un nom que el complementa. En aquest cas la preposició que introdueix l’infinitiu és per a, encara que el verb principal siga d’acció voluntària.

Ha escrit un manual perfecte per a estudiar filosofia (per a depén de l’adjectiu perfecte,no del verb escriure).

2. Usos incorrectes d’altres preposicions o locucions prepositives

Vegeu quadre adjunt.

Uni

tat 1

8. P

repo

sici

ons I

I 17

3

ESTR

UC

TUR

AQ

UE

CA

L EV

ITA

R

ESTR

UC

UR

AR

ECO

MA

NA

DA

O

BSE

RV

AC

ION

S EX

EMPL

E

A ba

se d

e A

forç

a de

(a c

òpia

de)

C

al e

vita

r l’ú

s de

a b

ase

de e

n co

mpt

es d

e a

forç

a de

, a

còpi

a de

o a

ltres

exp

ress

ions

. En

canv

i, a

base

de

és

corr

ecta

si

in

dica

, pe

r ex

empl

e,

els

ingr

edie

nts

prin

cipa

ls d

’un

plat

, d’u

na m

edec

ina,

etc

.

Tam

bé s

’ha

d’ev

itar l

’exp

ress

ió e

n ba

se a

, que

s’h

a de

su

bstit

uir

per

sego

ns, d

’aco

rd a

mb,

teni

nt e

n co

mpt

e,

basa

nt-s

e en

, etc

.

Ho

ha a

cons

egui

t *a

base

de

paci

ènci

a.

Ho

ha a

cons

egui

t a fo

rça

de p

aciè

ncia

.

He

prep

arat

un

arrò

s a b

ase

de m

aris

c.

El g

over

n pr

endr

à un

a de

cisi

ó *e

n ba

se a

ls

info

rmes

que

ha

rebu

t.

El g

over

n pr

endr

à un

a de

cisi

ó te

nint

en

com

pte

els i

nfor

mes

que

ha

rebu

t.*A

l’ob

ject

e de

Am

b l’o

bjec

te

de

(am

b l’o

bjec

tiu d

e, p

er,

per

tal

de, a

fi d

e)

He

com

prat

un

pis

*a l’

obje

cte

de v

endr

e’l m

és

enda

vant

.

He

com

prat

un

pis

amb

l’obj

ectiu

de

vend

re’l

més

end

avan

t.*A

mitj

ans d

e A

mitj

an

La l

ocuc

ió a

mitj

an s

igni

fica

‘cap

a l

a m

eita

t d’

un

espa

i de

tem

ps’

*A m

itjan

s ago

st e

ns n

’ani

rem

de

viat

ge.

A m

itjan

ago

st en

s n’a

nire

m d

e vi

atge

.

A ni

vell

(de)

D

iver

ses s

oluc

ions

La

locu

ció

a ni

vell

de é

s in

corr

ecta

. La

para

ula

nive

llsí

que

for

ma

part

d’ex

pres

sion

s al

niv

ell d

e en

fra

ses

com

Al n

ivel

l del

mar

la te

mpe

ratu

ra é

s més

alta

.

*A n

ivel

l eur

opeu

enc

ara

no h

em a

ssol

it to

ts e

ls ob

ject

ius.

A Eu

ropa

en

cara

no

he

m

asso

lit

tots

el

s ob

ject

ius.

Aque

sta

escu

ltura

, *a

niv

ell

estè

tic,

és u

na

mer

avel

la.

Aque

sta

escu

ltura

, es

tètic

amen

t, és

un

a m

erav

ella

.

*Al r

espe

cte

Resp

ecte

a (

o r

espe

cte

de,

sobr

e,pe

l que

fa

a o

altr

es

solu

cion

s)

No

hi h

a ca

p no

veta

t *al

resp

ecte

del

pis

. N

o hi

ha

cap

nove

tat p

el q

ue fa

al p

is.

174

Qua

dern

de

Vale

ncià

Sup

erio

r

Deg

ut a

A

caus

a de

/ pe

r cul

pa d

e L’

expr

essi

ó de

gut

a po

t se

r co

rrec

ta s

i es

tra

cta

del

parti

cipi

del

ver

b de

ure

segu

it de

la p

repo

sici

ó a,

mol

t so

vint

form

ant p

art d

e l’e

xpre

ssió

ser

+ d

egut

+ a

Han

per

dut

el p

artit

*de

gut

a qu

è ha

n ju

gat

mal

amen

t.

Han

pe

rdut

el

pa

rtit

perq

uè

han

juga

t m

alam

ent.

L’aj

orna

men

t de

la

inau

gura

ció

del

loca

l és

de

gut a

l mal

tem

ps (c

orre

cte,

per

què

degu

t és

el

parti

cipi

de

deur

e i f

orm

a pa

rt de

l’ex

pres

sió

és

degu

t a).

*De

l’ord

re d

e Al

vol

tant

de

(o p

rop

de, s

i fa

no

fa, e

tc.)

Els

guan

ys d

’aqu

est

mes

ser

an *

de l

’ord

re d

e do

s mili

ons d

’eur

os.

Els

guan

ys d

’aqu

est

mes

ser

an d

e vo

ra d

os

mili

ons d

’eur

os.

Din

s de

(o d

intr

e de

) D

’ací

a (o

des

prés

de)

N

o és

cor

rect

e us

ar d

ins d

e pe

r a in

dica

r que

una

acc

ió

es re

alitz

a a

la fi

d’u

n pe

ríode

de

tem

ps.

Si p

orte

s de

mà

els

docu

men

ts, *

dint

re d

e qu

inze

di

es ti

ndrà

s el c

ertif

icat

.

Si p

orte

s de

mà

els

docu

men

ts,

d’ac

í a

quin

ze

dies

tin

dràs

el

cert

ifica

t (é

s a

dir,

quan

hag

en

pass

at q

uinz

e di

es, p

erò

no a

bans

).

*Jun

t a

Toca

nt a

/ al

cos

tat d

e H

i ha

uns c

irere

rs *

junt

a la

por

ta.

Hi h

a un

s cire

rers

toca

nt a

la p

orta

.

*No

obst

ant

No

obst

ant

(+

sint

agm

a no

min

al)

L’ex

pres

sió

no o

bsta

nt d

eman

a se

mpr

e qu

e s'e

xplic

ite

quin

a és

la

cosa

que

“no

obs

ta”,

que

no

impe

deix

l’a

cció

del

ver

b.

*No

obst

ant,

ho fa

rem

. N

o ob

stan

t aix

ò, h

o fa

rem

(o A

ixò

no o

bsta

nt)

No

obst

ant l

es d

ificu

ltats

, ho

fare

m.

*Ver

sus

Con

tra

És i

ncor

rect

e us

ar *

vers

us e

n co

mpt

es d

e co

ntra

oen

fron

t de.

Se

mpr

e pl

ante

gen

el p

robl

ema

llibe

rtat

*ve

rsus

se

gure

tat.

Sem

pre

plan

tege

n el

pro

blem

a lli

bert

at e

nfro

nt

de se

gure

tat.


175

Exercicis unitat 18


a) Els iraquians han abatut un avió a reacció britànic.

_________________________________________________________________________

b) Han anat al concert de l'ordre de deu mil persones.

_________________________________________________________________________

c) No cregues, a nivell polític aquest assumpte no ha passat desapercebut.

_________________________________________________________________________

d) Mon pare té uns pantalons a ratlles dels anys cinquanta.

_________________________________________________________________________

e) Plantejar el problema fumadors versus no fumadors no ajudarà a resoldre'l.

_________________________________________________________________________

f) Aquestes fotografies són diferents a les que em vas ensenyar l'altre dia.

_________________________________________________________________________

g) Recorda que hem quedat a sopar diumenge per la nit.

_________________________________________________________________________

h) Cal que et fixes atentament en el gràfic publicat a la pàgina cinc.

_________________________________________________________________________

i) Pensa que, al respecte del que em comentares ahir, no hi ha cap novetat.

_________________________________________________________________________

j) Vaig començar a estudiar amb ganes, però als cinc minuts ja n'estava fart.

_________________________________________________________________________

k) Enguany, en Setmana Santa, em dedicaré a dormir i descansar.

_________________________________________________________________________

l) Sempre vaig en autobús a la universitat.

_________________________________________________________________________

m) Has d'acabar el treball per poder-te'n anar a jugar.

_________________________________________________________________________

n) Ha vingut Joan per donar-me un regal.

_________________________________________________________________________

o) Tinc molt de temps per a pensar en les meues coses.

_________________________________________________________________________

p) Necessite un bon llibre per aprendre anglés.

_________________________________________________________________________


q) A nivell semàntic, aquest mot és molt ric.

_________________________________________________________________________

r) Han fet una proposta a l'objecte de guanyar adeptes.

_________________________________________________________________________

s) En base als acords presos, hem de rendir-nos.

_________________________________________________________________________

t) Trobaràs l'abric junt a la prestatgeria.

_________________________________________________________________________

u) Degut a les fortes pluges, enguany s'ha perdut la collita de taronges.

_________________________________________________________________________

v) Pensa que a mitjan mes d'abril ha d'estar acabat el projecte.

_________________________________________________________________________

w) Recorda que, no obstant, haurem de respondre de les nostres actuacions.

_________________________________________________________________________

x) Hem aconseguit els nostres objectius a base de tenacitat.

_________________________________________________________________________

y) M'he comprat un iot a vela. És preciós.

_________________________________________________________________________

z) Alerta, que dins de tres minuts et toca actuar.

_________________________________________________________________________

2. Corregeix les frases següents. Hi ha errades de preposicions de tot tipus.

a) Des de què van vindre de París, que estic trist.

____________________________________________________________________

b) No estic d'acord amb engegar altra vegada l'ordinador.

____________________________________________________________________

c) Gràcies a què va estudiar, va poder aprovar.

____________________________________________________________________

d) Abans de què vingues, crida'm per telèfon.

____________________________________________________________________

e) Has d'aconsellar bé als teus alumnes, que després t'ho agrairan.

____________________________________________________________________

f) Els meus amic confiaven en arribar a temps al partit de futbol.

____________________________________________________________________

g) M'agrada viure en Sant Joan, per què és molt agradable.

____________________________________________________________________


h) He pensat en escriure un llibre sobre art alacantí.

____________________________________________________________________

i) Fins a què no acabe el treball no veuré la pel·lícula.

____________________________________________________________________


a) Arran dels últims esdeveniments polítics, penseu que el segle XXI serà el segle en el qual es confirmarà i s'estendrà l'hegemonia nord-americana o, per contra, retornarem a un equilibri entre les diverses nacions o blocs de nacions? Quin paper penseu que ha de tenir l'ONU?

b) Sobre quins fonaments penseu que es pot construir la Unió Europea? Europa té algun tipus d'unitat o de valors comuns sobre els quals es pot articular políticament? És una quimera pensar en una Europa unida políticament?

179

Unitat 19. Conjuncions

1. Conjuncions copulatives

La conjunció i no es transforma mai en e quan el mot següent comença per i:

Ferran ve ara mateix i intentarà portar-nos els discos.

La locució així com es pot utilitzar també en sentit copulatiu, però és convenient no abusar-ne per tal com aquesta locució té principalment un sentit distributiu:

Així com els grecs van conquerir el sud d'Itàlia, els romans van conquerir posteriorment Grècia.

2. Conjuncions disjuntives

La conjunció o no es transforma mai en u davant d'un mot que comença per una altra o.

No sé si avisar Pere o Òscar.

3. Conjuncions adversatives

Cal distingir la conjunció sinó del grup si no, format per la conjunció condicional seguida de la negació no.

No solament era un bon estudiant, sinó també un excel·lent esportista. Si no véns abans de les vuit, no arribarem a temps al teatre.

En l'expressió no obstant això (o això no obstant) no es pot prescindir del mot això perquè expressa quina cosa és la cosa que no obsta, expressa el complement directe.

Has fet molt bé l'examen; no obstant això, és difícil que t'atorguen la beca.

De tota manera, no obstant pot aparéixer sense això si té el complement directe:

No obstant els meus dubtes, vaig confiar en ell.


4. Conjuncions consecutives

La conjunció doncs expressa conseqüència o conclusió i no pot introduir en cap cas l'expressió de la causa o el motiu.

No ha vingut a classe *doncs estava malalta. No ha vingut a classe perquè estava malalta.

Estava malalta, doncs no ha vingut a classe.

5. Conjuncions completives

No s'ha d'ometre la conjunció que quan introdueix certes oracions dependents d'un verb que expressa petició, propòsit o desig que una cosa s'esdevinga.

M'agradaria *anares al supermercat. M'agradaria que anares al supermercat.

Espere *vingues amb bones notícies. Espere que vingues amb bones notícies.

Us pregue *digueu la veritat. Us pregue que digueu la veritat.

Tampoc no s'ha d'ometre la conjunció que darrere de l'adverbi d'afirmació sí en frases com:

Recorda que sí *l'espera, el regal. Recorda que sí que l'espera, el regal.

Recordeu que en català cal introduir l'infinitiu de certes construccions amb la preposició a i no amb la conjunció que (com fa el castellà):

No tenen res *que dir. No tenen res a dir.

Aquest tema deixa molt *que desitjar. Aquest tema deixa molt a desitjar.

De vegades s'utilitza incorrectament el mot com amb valor de conjunció completiva, ús que és incorrecte.

Ara veureu *com tot era veritat. Ara veureu que tot era veritat.

Unitat 19. Conjuncions 181

6. Conjuncions temporals

És un calc del castellà l'ús del mot només amb valor temporal (amb el significat 'immediatament després') davant d'un verb en infinitiu o en present de subjuntiu.

*Només eixir ens vam trobar Josep. Així que vam eixir ens vam trobar Josep.

No et preocupes que *només vinga Pere del gimnàs li ho diré. No et preocupes que de seguida que vinga Pere del gimnàs li ho diré.

El mot segons no té un valor de progressivitat temporal, tal com fa el castellà:

*Segons transcorre el temps, tenim menys oportunitats d'estudiar. A mesura que transcorre el temps, tenim menys oportunitats d'estudiar.

Tampoc el mot conforme té aquesta significació.

*Conforme passen els dies vaig recuperant-me. A mesura que passen els dies vaig recuperant-me.

No és correcta la locució en tant que amb valor temporal:

No us mogueu *en tant que no arriben els vostres pares. No us mogueu fins que no arriben els vostres pares.

7. Conjuncions causals

La normativa no admet la locució *donat que.

*Donat que no hi ha consens, no podem aprovar aquesta resolució. Atès que / Com que no hi ha consens, no podem aprovar aquesta resolució.

Recordeu que la locució degut a és un calc del castellà quan se li atribueix un valor causal. Al seu lloc poden usar-se altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, etc,

*Degut al mal temps no hem pogut anar a la muntanya. A causa del mal temps no hem pogut anar a la muntanya.

Sí que és correcta quan és participi del verb deure:

El seu problema és degut a la seua falta de caràcter.

8. Conjuncions finals

Recordeu que no és correcte utilitzar la forma per a què per a expressar un valor de finalitat.

Obri la finestra *per a què entre l'aire. Obri la finestra perquè/ per tal que/ a fi que entre l'aire.


9. Conjuncions condicionals

Recordeu que no podem utilitzar la preposició de o la preposició a en sentit condicional.

*De no ser per tu no hauria arribat on he arribat. *A no ser per tu no hauria arribat on he arribat. Si no haguera sigut per tu no hauria arribat on he arribat.

En aquest sentit condicional tampoc no és correcta la conjunció com + subjuntiu.

*Com no s'afanye no arribarem a temps. Si no s'afanya no arribarem a temps.

Cal substituir les expressions *a ser possible i *a poder ser per si pot ser, si és possible o altres expressions, segons el context.

*A ser possible, vull que acabem la faena dimecres. *A poder ser, vull que acabem la faena dimecres. Si pot ser, vull que acabem la faena dimecres.

L'expressió castellana a no ser que s'ha de traduir per si no és que, llevat que, tret que, etc.

No firmaran el pla de pau *a no ser que el govern de Bush s'hi compromet. No firmaran el pla de pau si no és que el govern de Bush s'hi compromet.

La locució *sempre i quan és un simple cal del castellà:

T'ho compraré *sempre i quan acabes els deures. T'ho compraré sempre que acabes els deures.

També és un calc del castellà l'expressió *amb tal que

*Amb tal que calle, sóc capaç de comprar-li una moto. Amb la condició que / a fi que calle, sóc capaç de comprar-li una moto.

És també incorrecte l'ús de com per a introduir una condició:

*Com no faces el dinar, avui no menjaràs! Si no fas el dinar, avui no menjaràs!


Exercicis unitat 19


a) Avui no ha vingut a treballar doncs estava malalta.

____________________________________________________________________

b) Ha perdut les eleccions degut al seu mal caràcter.

____________________________________________________________________

c) Només assabentar-se de la notícia la va comunicar a son pare.

____________________________________________________________________

d) No tinc més preguntes que fer-te. Demà continuarem.

____________________________________________________________________

e) T'ajudaré sempre i quan et comprometes a fer-ho ràpidament.

____________________________________________________________________

f) Et pregue acceptes el regal. Te'l mereixes.

____________________________________________________________________

g) Van anar lliurant els exàmens segons acabaven la prova.

____________________________________________________________________

h) El terra de la carretera està banyat car ha plogut molt.

____________________________________________________________________

i) Com no acabes la carrera no trobaràs mai treball.

____________________________________________________________________

j) Compra'm, a ser possible, un pernil i una llauna de tonyina.

____________________________________________________________________

k) Han portat llibres; no obstant, no han portat tots els que demanàrem.

____________________________________________________________________

l) Els assistents han anat seient conforme anaven arribant a l'església.

____________________________________________________________________

m) El seu èxit s'ha degut al fet que estava molt preparat.

____________________________________________________________________

n) Li vam comprar l'enciclopèdia per a què poguera fer bé els treballs de curs.

____________________________________________________________________

o) Intenta pintar, a ser possible, un parell de quadres.

____________________________________________________________________

p) Així com el cel es va ennuvolar a poqueta nit, així el seu enteniment es va enterbolir.

____________________________________________________________________


q) Creu-me, t'assegure que sí vindrà. No patisques.

____________________________________________________________________

r) Anit vingueren al concert solament deu u onze persones.

____________________________________________________________________

s) L'han ajudat amb tots els seus mitjans amb tal que guanye les eleccions.

____________________________________________________________________

t) Pensa que només arribe has de fer-li la consulta.

____________________________________________________________________

u) A no ser que treballes molt, no faràs diners.

____________________________________________________________________

v) No obstant el teu consell, crec que finalment faré el que havia pensat.

____________________________________________________________________

w) Pensa que no solament és una bona persona si no també un bon metge.

____________________________________________________________________

x) Donat que estem tots d'acord, anem-nos-en a celebrar-ho.

____________________________________________________________________

y) Com vinga el teu pare, sabràs el que és bo.

____________________________________________________________________

z) Tret que tinguem sort, avui no agafem l'autobús.

____________________________________________________________________

aa) Jugarem el partit de futbol sempre i quan siguem prou jugadors.

____________________________________________________________________


a) Siempre presenta los ejercicios como es debido.

____________________________________________________________________

b) Debido a la falta de alimentos se estan produciendo muchos muertos en Senegal.

____________________________________________________________________

c) A no ser por ti me hubiera rendido fácilmente.

____________________________________________________________________

d) Te esperaré siempre y cuando no tardes mucho.

____________________________________________________________________

e) Me he matriculado en Geografía e Historia y en Derecho.

____________________________________________________________________

f) Te avisaré nada més llegue. Tranquilo.

____________________________________________________________________


g) Como no termine la novela antes del diez de junio no podrá presentarse al concurso. _

____________________________________________________________________

h) Me he pasado el día rezando para que llueva, pero ni san Antonio escucha mis oraciones.

____________________________________________________________________

i) Me estoy poniendo nervioso conforme pasa el tiempo y observo que no termino el trabajo.

____________________________________________________________________

3. Escriviu 5 frases que incloguen errors de conjuncions, perífrasis verbals i lèxic (no cal que totes les frases incloguen tots els errors). Heu de lliurar-les al professor i les corregirem a classe entre tots. Aquell o aquella que aconseguisca que no es detecten el major nombre d'errors, guanyarà.


a) Viure sol o acompanyat? Què en penseu?

b) Per què estan tant de moda els programes amb gent pretesament famosa?

187

Unitat 20. Sociolingüística

1. La llengua com a fet social

La llengua, qualsevol llengua, no és solament un conjunt de regles gramaticals i de paraules,

sinó que es troba immergida en un context social, sotmesa a diversos factors que l'afecten,

fins al punt que aquests factors poden arribar a provocar que una llengua restringisca el seu ús

o fins i tot que desaparega.

La sociolingüística estudia la llengua com un fet social, ja que se centra en diversos elements

socials, extralingüístics, com ara, els parlants (estatus social, sexe, professió), l'extensió del

seu ús en àmbits privats, administratius, socials, etc.; els problemes de normativització que

puga tenir o la influència que altres llengües exerceixen sobre la llengua pròpia.

En l'àmbit dels territoris de parla catalana ben prompte tinguérem estudis de sociolingüística,

allà per la dècada dels anys seixanta del segle passat.1 Les especials circumstàncies socials i

polítiques del català (que ja hem vist en la unitat 26) van provocar que diversos especialistes,

sobretot valencians, publicaren treballs que han marcat durant moltes dècades el debat sobre

diverses qüestions o conceptes clau que estudiarem ara mateix. Els noms dels valencians Lluís

Vicent Aracil (1965) o Rafael Ninyoles (Conflicte lingüístic valencià, 1969) introdueixen als

nostres territoris la reflexió sociolingüística.

1 Cal tenir en compte que la sociolingüística, com a disciplina, naix o es desenvolupa a partir dels anys cinquanta als Estats Units i al Canadà.


2. Algunes consideracions prèvies i alguns conceptes clau

Ja hem dit que la llengua, com a instrument social de comunicació, depén d'una sèrie de

variables per al seu ús, diguem-ne, normal. Quines són aquestes variables? Podem sintetitzar-

les en la llista següent:

1) Que la llengua estiga normativitzada, és a dir, que tinga una normativa avalada per alguna

institució acadèmica de prestigi.

2) Que tinga un reconeixement i un recolzament polític, jurídic i institucional.

3) Que aquesta llengua siga útil per a poder utilitzar-se en diverses situacions comunicatives,

és a dir, que aprofite tant per a parlar amb els nostres amics com per a redactar un llibre de

física nuclear, per exemple.

4) Que tinga una presència estable en els diversos mitjans de comunicació.

5) Que els parlants se senten identificats amb aquesta llengua i amb el model de llengua

normativitzada. I que a més la consideren un instrument útil de comunicació.

6) La influència que una o diverses llengües puguen tenir sobre la llengua pròpia.

En la nostra àrea lingüística, tant Aracil com Ninyoles van posar en circulació una sèrie de

conceptes per intentar explicar la situació social del català. Vegem-ne alguns.

2.1 Llengües en contacte, conflicte lingüístic, bilingüisme, diglòssia, substitució lingüística i normalització lingüística

Normalment, i excepte casos molts excepcionals, totes les llengües estan en contacte amb

d'altres, bé dins d'un mateix territori (Suïssa o Bèlgica, per exemple), bé amb llengües que es

troben en un territori veí. Pot passar fins i tot que el contacte no siga territorial, sinó

ambiental, com pot ser en aquest moment el contacte que el català i el castellà, per exemple,

tenen amb l'anglés. Només cal passejar pels carrers per veure la gran quantitat de rètols de

botigues o llocs d'oci escrits en anglés o, fins i tot, veure anuncis de televisió en els quals els

personatges parlem directament en aquesta llengua, de vegades subtitulats però d'altres no.

Sempre, per tant, que tenim llengües en contacte es produeix algun tipus de conflicte entre

aquestes, sobretot si una de les llengües comença a ocupar els àmbits d'ús o funcions

lingüístiques d'una altra llengua. En el cas concret del català, el castellà, a partir dels segles

XVI i XVII, va començar a ocupar aquests espais, aquests usos, i, en definitiva, parlants.

Unitat 20. Sociolingüística 189

Aquest procés, agreujat per les circumstàncies històriques que veurem en la unitat 21, va

produir (o pot produir), en un primer moment, parlants bilingües i parlants diglòssics.

El bilingüisme és el cas més simple de plurilingüisme, en què un individu parla dues llengües

en un mateix nivell, teòricament. S’inclouen ací situacions extremadament variades d’acord

amb els nombrosos factors que es tinguen presents. Apareixen així conceptes com

bilingüisme passiu o actiu, individual, territorial, social, etc. Cal tenir en compte, però, que

sota l'etiqueta de bilingüisme s'amaga moltes vegades una situació social que, de fet, és

totalment inestable, ja que quan una de les llengües parlades al si d'una comunitat esdevé

supèrflua per a la comunicació, resulta difícil mantenir-ne la seua supervivència a llarg

termini. Difícilment, per tant, trobarem una societat ideal de parlants bilingües i d'usos socials

bilingües.

Parlem ara de la diglòssia. El primer que introduí aquest concepte fou Charles A. Ferguson,

l’any 1959. El concepte de Ferguson es referia a situacions en què dues varietats d’un mateix

idioma, coexistents, tenen assignades funcions diferents dins de la comunitat parlant. Ara bé,

el terme s’ha generalitzat i s’utilitza per explicar la duplicitat de funcions de dues llengües

diferents (en contacte i en conflicte), basada en la desigualtat social de condicions. Així,

existeix una llengua A que és la que s’utilitza com a vehicle en els àmbits d’ús formals i

escrits i en l’àmbit educatiu (de cultura, dels mitjans de comunicació, de l’administració, etc.),

i una llengua B, considerada per la majoria de parlants com inferior o baixa i que només s’usa

en els nivells familiars o col·loquials.

La resolució o l'etapa final d'una situació de conflicte lingüístic (amb parlants

progressivament diglòssics), és doble: o bé es produeix una substitució lingüística, en el sentit

que la llengua dominant o més forta desplaça totalment la més dèbil, o bé aquest procés de

progressiva substitució lingüística es recondueix, en el sentit que la llengua més dèbil vaja

recuperant àmbits d'ús. És el que es coneix com a procés de normalització lingüística. Que

una llengua esdevinga normal significa que se’n faça ús en tots els àmbits socials i resulte

vàlida per a qualsevol funció, tant per aquelles més prestigiades socialment com en els àmbits

de relacions quotidianes. Com es pot deduir, la normalització comporta una extensió social de

la llengua en qüestió i pressuposa, és clar, el concepte de normativització, ja que sols una

llengua fixada normativament pot esdevenir normalitzada. En un procés de normalització

lingüística s'han d'implicar els poders públics i la societat civil.


2.2 Altres conceptes: àmbits d'ús i registres

Altres conceptes que afecten la variació social d’una llengua són, en primer lloc, el d’àmbits

d’ús, que ja hem fet servir. Consisteixen en els diversos marcs socioculturals diferenciats en

què una llengua (o varietat lingüística) és usada: familiar, educatiu, mitjans de comunicació,

etc. És difícil delimitar-los exhaustivament, però sí que podem exposar una sèrie de

coordenades que ens ajudaran a definir-ne la tipologia: les categories d’individus (sexe, edat,

ocupació, coneixença prèvia...), el tema, la situació (formal o informal), o la intenció dels

parlants.

Lligat als àmbits d'ús o a les situacions comunicatives en què utilitzem una llengua trobem el

concepte de registre, que podem definir com la varietat de la llengua que utilitza un parlant en

una situació comunicativa concreta, i que dóna compte de la seua capacitat d'adaptació a

aquesta situació comunicativa. Podem trobar-nos diverses classificacions del registres. La més

usual diferencia entre:

1. Registre col·loquial

2. Registre vulgar

3. Argots

4. Registre estàndard

5. Registre cientificotècnic

6. Registre jurídic i administratiu

7. Registre literari

8. Registre periodístic

9. Registre publicitari

Cal no confondre registre estàndard (on podem distingir entre un registre estàndard oral i un

registre estàndard escrit), i que té a veure amb el nivell de formalitat amb què utilitzem la

llengua, i el que anomenem llengua estàndard, que és el model de llengua supradialectal que

s'utilitza a l'escola, en els mitjans de comunicació, en el llenguatge juridicoadministratiu, etc.;

i que es construeix a partir de la llengua normativa.

Unitat 20. Sociolingüística 191

3. Algunes reflexions finals

La situació de la llengua catalana ha canviat molt en els últims trenta anys, després de la mort

del dictador i l'aprovació dels diversos estatuts d'autonomia. Ara el català és reconegut com a

llengua oficial dels diferents territoris (al costat del castellà), té un suport polític i institucional

més o menys fort, és present en alguns mitjans de comunicació i s'ensenya (amb major o

menor extensió) a les escoles. També és veritat que ha recuperat usos socials (en

l'administració pública, per exemple), que ha recuperat prestigi social i que té una important

activitat literària. Per contra, però, sembla que el seu ús per part dels parlants va disminuint

progressivament, sobretot per part dels més joves.

A més, les noves tecnologies, la influència de l'anglés com a llengua de comunicació

internacional, l'arribada d'immigrants de diversos països, planteja uns nous reptes a la vitalitat

o supervivència de la llengua catalana. Alguns pronostiquen una mort anunciada, d'altres, més

optimistes, pensen que finalment se'n sortirà.


Exercicis de la unitat 20


a) Penseu, després el que heu llegit en la unitat i el que hem comentat a classe, que la

llengua catalana té futur o que està condemnada a desaparéixer?

b) Fins a quin punt l'anglés desplaçarà altres llengües del món? En aquest món globalitzat

tenen lloc les anomenades llengües minoritàries?

2. Intenteu contestar breument les qüestions següents:

a) Si una persona parla en públic (en el treball, per exemple) en castellà i a casa en valencià,

estem parlant d'un individu bilingüe o diglòssic?

b) La substitució lingüística pot evitar-se amb un bilingüisme legal o hi calen més mesures?

c) La Comunitat valenciana és realment bilingüe o ho és solament sobre el paper?

d) Els poders públics no han d'intervenir en matèria lingüística, s'ha de deixar tot en mans de

la societat i del usuaris de les llengües.

e) Seria millor que tots parlàrem la mateixa llengua?

193

Unitat 21. L’origen de la llengua. Principals etapes de la història de la llengua

1. Sobre la llengua catalana

1.1 El concepte de llengua

Quan parlem de la llengua d'un país estem fent, en realitat, una abastracció, ja que una llengua

no és més que un conjunt de dialectes, és a dir, un conjunt de varietats d'aquesta mateixa

llengua distribuïdes per un o diversos territoris. Així, per exemple, quan parlem de l'anglés

(com a llengua), estem referint-nos a un conjunt de dialectes distribuïts per diversos països

que comparteixen, això sí, el mateix sistema fonètic, morfològic, sintàctic i lèxic, malgrat les

diferències que s'hi poden observar.

La llengua catalana, com qualsevol altra llengua que té una important extensió territorial i un

gran nombre de parlants, presenta o, millor dit, està constituïda també per una sèrie de

varietats dialectals o geogràfiques. Aquests dialectes tenen una sèrie de característiques

(fonètiques, morfològiques i lexicals) que contrasten amb altres dialectes del mateix idioma.

De tota manera, la identitat d'estructures dels dialectes valencians amb els catalans i balears

són suficients perquè tots els lingüistes afirmen la unitat de la llengua, reconeguda

acadèmicament i internacionalment com a llengua catalana. El "valencià", per tant, és la

manera que tenim els valencians de parlar català.

1.2 L'origen de la llengua catalana

La llengua catalana, com la resta de les llengües que anomenem romàniques, deriva del llatí

vulgar parlat (no del llatí literari dels escrits de Ciceró, per exemple) al nord-est de la

província romana Tarraconense, és a dir, d'aproximadament de les actuals províncies de

Barcelona i de Girona. Penseu que aquest territori no va ser conquerit pels musulmans, per la


qual cosa s'hi va poder desenvolupar aquesta llengua romànica directament a partir del llatí

que hi parlaven els seus habitants.

Hem de tenir en compte que el català és una llengua diferenciada de l'occità, malgrat les

intenses relacions entre el sud de l'antiga Gàl·lia i els comtats catalans, i la vinculació

d'aquests amb la monarquia franca durant els segles VIII i IX. L'occità constitueix una

llengua romànica ben diferenciada de les seues veïnes: francés, franco-provençal, italià, català

i castellà-aragonés. Sovint se l'ha confós, per la importància que assolí la Provença, amb el

provençal, que és, de fet, només una de les variants dialectals de l'occità, com ho són el

llemosí i, amb més peculiaritats, el gascó.

A partir del segle XII s'inicia un poderós procés de reconquesta, que expandí la Corona

Catalano-aragonesa pels territoris que restaven sota l'hegemonia de l'Islam. Així, Tortosa,

Lleida i Fraga són conquerides per Ramon Berenguer IV entre 1148 i 1149. Jaume I s'apoderà

el 1229 de Mallorca i del Regne de València entre 1233 i 1245. Paral·lelament a les

conquestes militar i al repoblament d'aquests territoris, s'expandí la llengua catalana.

No té fonament científic suposar que els moros valencians no parlaren àrab sinó romanç en el

segle XIII abans de la conquesta de Jaume I. Consta que els moriscos valencians seguien

parlant en àrab en produir-se la seua expulsió (1609). Al començament de la dominació

musulmana la immensa majoria de la població era l'autòctona hispanovisigoda, però a la fi, a

l'igual del que havia passat abans amb la romanització, el procés d'arabització

lingüísticocultural es consumà. El parlar romànic autòcton i les formes de vida preislàmiques

foren conservades durant més temps per la minoria ètnico-religiosa mossàrab.

Cal tenir en compte també que la distribució de la repoblació cristiana del Regne de València

al segle XIII fou de la següent manera: a les zones septentrionals, central-litoral i meridional

del Regne acabà imposant-se el català occidental. Al sector central ponentí s'hi propagà, en

canvi, l'aragonés-castellà.

1.3 La denominació de la llengua

Al començament, les llengües romàniques no tenien un propi nom demostratiu, i els

valencians anomenaven a la seua "romanç", "pla", "nostre llatí", etc. A mesura, però, que els

regnes peninsular es consoliden, denominen la llengua amb el nom del gentilici, és a dir, amb

el nom del territori. Així, als documents de la Cancelleria reial (organisme administratiu de

Unitat 26. L’origen de la llengua. Principals etapes de la història de la llengua 195

tots regnes que constituïen la Corona d'Aragó) ja se li dóna el nom de "català" a la llengua des

del 1348. Però des de la darreria del segle XIV els valencians donen generalment el nom de

"valencià" a la seua llengua. Com que al segle XV València és la ciutat hegemònica de la

Corona d'Aragó, no pot estranyar-nos que els escriptors valencians, satisfets del nom de la

seua ciutat i Regne, mot de noble estirp romana, es complaguen a anomenar "llengua

valenciana" el seu idioma. De tota manera, a pesar d'aquesta diversitat de denominacions, en

tot el domini lingüísitc català hi havia consciència de la unitat idiomàtica, com ho demostra,

per exemple, el fet que poetes catalans, mallorquins i valencians concorrien als certàmens

literaris de qualsevol dels tres territoris.

Veiem solament tres testimonis que donen fe de la consciència de la unitat idomàtica al llarg

dels últims segles:

- Martí de Viciana (historiador valencià, 1502-1582), Crónica de la ínclita y coronada ciudad

de Valencia, III. València, p. 341:

"En Orihuela y su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo

de la conquista se pobló la tierra más de catalanes que de otras naciones, de los quales

heredaron la lengua, coraçon, manos y obras".

- Gaspar Escolano (historiador i eclesiàstic valencià, 1560-1619. Cronista del Regne),

Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. València, llibre

I, cap. XVI, c. 108:

"Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la

lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han

pasado los deste reino [de València] debaho del nombre de catalanes, sin que las naciones

extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes i valencianos".

- Teodor Llorente i Olivares (poeta de la Renaixença valenciana — segle XIX— i fundador

del periòdic Las Provincias):

"Yo he sido siempre contrario a los que han querido hacer del valenciano un coto

redondo, bien cerrado, exagerando las diferencias que hoy separan nuestra lengua de la

catalana. Literariamente no había más que un idioma en Cataluña, Valencia y Mallorca, y

debemos tender a restablecer esa unidad". (carta a Eduard López-Chavarri, Epistolari

Llorente, III. Barcelona, 1936, p. 257).


2. Principals etapes de la història de la llengua catalana

Podem establir, a grans trets, tres grans períodes en la nostra història lingüística:

Des de la naixença fins al moment de màxima esplendor. Aquest període engloba l'aparició de

la llengua parlada, la gradual implantació de l'escrita, amb el bandejament progressiu del llatí,

fins al segle XV, que esdevé el moment de màxima esplendor de la llengua medieval.

La Decadència, període que abasta els segles XVI, XVII i XVIII, i que es caracteritza per la

regressió de la nostra llengua en tots els àmbits d'ús.

Des de la Renaixença (primeries del segle XIX), entesa com a període en què s'inicia el

redreçament lingüístic, fins als nostres dies. En aquest període se situa la normalització

gramatical i la recuperació de l'oficialitat.

2.1 Naixement de la llengua (segles VII al XII)

Durant aquest període assistim als grans canvis que es produeixen en el llatí vulgar i que

propicien la formació de les llengües romàniques. En el nostre cas, cal tenir present que el

llatí vulgar es distancia cada vegada més del llatí culte, que a partir del segle VII és usat només

pels eclesiàstics.

Efectivament, a partir del segle VIII, el llatí és una llengua que s'aprén, però que ningú no

parla. Dissortadament, i encara que es pensa que la nostra va seguir una evolució paral·lela a

la de la resta de les llengües romàniques, la documentació que n'ha perviscut no és directa, i

no explicita la consciència de diferenciació entre el llatí i el primitiu romanç català. Haurem

d'esperar fins al segle XI per trobar frases, expressions, etc. que ens permeten parlar d'una

prosa romànica.

Els dos textos considerats els més antics en la nostra llengua són el Forum Iudicum (una

recopilació del dret visigòtic traduït del llatí), i les Homilies d'Organyà, considerat el nostre

primer text literari, una col·lecció de sermons conservada en aquesta població.


2.2 L'expansió de la llengua (segles XIII i XIV)

Allò que més contribueix a caracteritzar aquest període històric és el moment de gran

expansió peninsular i mediterrània que viu la corona catalanoaragonesa. Si el segle XIII és el

de la conquesta de Mallorca i València, el segle XIV representa l'expansió cap a Sardenya,

Sicília i Grècia.

Durant aquest període es consolida una estructura política i una ideologia nacional molt

acostada a la dels estats nacionals moderns i que exigeix una ordenació jurídica adreçada a

reforçar el poder públic. En pocs anys apareixen les versions catalanes dels Usatges de

Barcelona, els Furs de València i els Costums de Tortosa.

En aquest moment se situa l'obra de Ramon Llull (1232-1315), el qual aprofitant una llengua

ja molt evolucionada, desplega una abundantíssima obra en prosa, narrativa o filosòfica, que

converteix el català en una llengua apta per a l'expressió literària, científica i filosòfica.

Podem dir que Llull, en una tasca modernitzadora molt semblant a la que Alfons X el Savi

impulsà per al castellà, és el creador de la prosa literària catalana

De la mateixa manera, aquella expansió, política, però també lingüística, feia necessària una

institucionalització del poder reial, la Cancelleria reial, que exercia la direcció dels afers de

l'estat. En l'aspecte lingüístic, la Cancelleria realitzà una tasca d'inestimable valor en el procés

de fixació i cohesió de la llengua en esdevenir l'agent unificador de l'idioma. Gràcies a l'acció

de la Cancelleria, la unificació lingüística de la prosa esdevé una realitat. El català

cancelleresc esdevé una mena de koiné que no coincidia estrictament amb cap variant parlada,

però on tots els homes cultes es retrobaven per a l'expressió escrita.

Els segles XIII i XIV són també els segles en què apareixen les Grans Cròniques, Aquesta sèrie

de textos historiogràfics es generen com a resposta a l'afany de conservar la memòria dels

esdeveniments col·lectius. Les quatre cròniques que componen aquesta sèrie són:

La crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere i dels seus antecessors passats.

La crònica de Jaume I el Conqueridor o Llibre dels Feits.

La crònica de Ramon Muntaner.

La crònica de Pere el Cerimoniós.


No hem d'oblidar tampoc que al llarg d'aquest període ens trobem amb algunes de les figures

més notables de la nostra literatura: Arnau de Vilanova, Eiximenis, Bernat Metge, Antoni

Canals, Sant Vicent Ferrer o Anselm Turmeda.

2.3 L'esplendor de la llengua (segle XV)

Aquest període s'obri amb la mort sense successió legítima de Martí l'Humà, fet que

provocarà la lluita dels diversos aspirants a la Corona d'Aragó fins que el 1412, amb el

Compromís de Casp, sorgeix una nova dinastia d'origen castellà: la dels Trastàmera, els reis

de la qual iniciaran el procés de castellanització de la cort i de la noblesa, un dels factors que

determinaran l'origen de la Decadència.

Malgrat que els historiadors consideren el segle XV com un segle de crisi socioeconòmica (i

que al nostre territori afecta sobretot Catalunya), a València augmenta la població i es viu una

època d'esplendor que en determinarà una gran florida literària. Més tard, mentre la cultura

europea viu els fruits literaris del Renaixement, les nostres lletres entren cap a les darreries del

XV i començament del XVI en un període de Decadència.

En aquest moment històric d'esplendor i auge de València, i dins una basta producció literària,

se situen els grans autors Jaume Roig, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Joanot Martorell,

Jordi de Sant Jordi o Bernat Fenollar. També en aquest període trobem les dues grans

novel·les cavalleresques Curial i Güelfa i Tirant lo Blanc.

2.4 La Decadència (segles XVI, XVII i XVIII)

Es denomina Decadència el període comprés entre els segles XVI, XVII i XVIII i que acaba, ja

en el segle XX; amb la Renaixença.

Aquest període es caracteritza per l'afebliment —i anul·lació oficial— de la personalitat

jurídica de la Corona d'Aragó, la crisi de la consciència lingüística col·lectiva la minva en la

producció d'obres literàries cultes, si bé la producció literària popular manté la seua fecunditat

i la llengua es manté en l'ús quotidià de la immensa majoria de la població.

Com a causes més rellevants del que hem anomenat Decadència es poden citar:


- l'entronització de la dinastia dels Trastàmara.

- la revolta de les Germanies valencianes i mallorquines, que culmina amb la repressió de

Germana de Foix (virreina de València en el segle XVI) i la institució a València d'una cort

virreinal amb una aristocràcia castellanitzadora.

- el triomf de Felip d'Anjou (Felip V) en la guerra de Successió espanyola amb la consegüent

repressió política i cultural: pèrdua d'autonomia de la universitat valenciana, aboliment dels

Furs (1707), anul·lació de la personalitat política de la Corona d'Aragó (Decret de Nova

Planta, 1716).

Aquests factors, juntament amb d'altres, donaran com a resultat l'oblit progressiu dels nostres

clàssics i el prestigi creixent de la literatura castellana, que viu ara el seu segle d'or. El

bilingüisme i la posterior substitució de la nostra llengua pel castellà entre l'aristocràcia i els

sectors culturalment dirigents, i l'afluixament de la consciència lingüística, comencen a donar-

se en aquesta època.

2.5 La Renaixença (segle XIX)

Tradicionalment, es considera que la Renaixença s'inicia l'any 1833 amb la publicació de l'oda

La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, en la revista El Vapor. Es tracta d'un procés que

clou el període que hem anomenat Decadència. Amb la Renaixença, es reelabora i enforteix la

consciència del nostre poble. Però la nostra Renaixença no és un fenomen aïllat del context

europeu; s'ha de tenir en compte que en aquest moment les idees romàntiques impulsores del

retorn dels pobles a les seues arrels impregnen tot Europa i configuren els nacionalismes del

segle XIX.

Els plantejaments de la Renaixença es consoliden prompte al Principat de Catalunya, però no

tenen la mateix fortuna a València i les Illes Balears, on l'impacte és menor.

Encara que la premsa a València és primerenca (ja el 1837 apareix la revista satírica en

valencià El Mole), la preocupació per la llengua no és gran, més aviat s'usa com a vehicle de

les idees polítiques del moment. A les lletres valencianes d'aquesta època corresponen poetes

com Teodor Llorente o Wenceslau Querol i també els populars saineters Bernat i Baldoví i

Eduard Escalante.


2.6 La normativització de la llengua i la lluita per la normalització (segle XX -XXI)

Abans de la Guerra Civil la llengua recupera usos oficials (sobretot a Catalunya) i cultes;

després de la guerra i amb la dictadura franquista es va enfortir el procés de castellanització.

L'arribada de la democràcia, però, ha permés de recuperar l'oficialitat de la llengua en tots els

territoris de parla catalana (consagrats en els respectius estatuts d'autonomia), la recuperació

d'àmbits d'ús i l'apropament a la normalització lingüística i cultural, amb resultats desiguals

segons els territoris i segons també els àmbits d'ús.

Pel que fa a la literatura, i malgrat els entrebancs polítics, s'ha consolidat una nòmina

d'escriptors de qualitat, com ara Carles Riba, Salvador Espriu, Joan Fuster, Mercè Rodoreda,

Llorenç Villalonga o Vicent Andrés Estellés, entre molts altres.

A més, durant el segle XX es va produir el procés de normativització. El 1907 es va crear

l'Institut d'Estudis Catalans i on, gràcies a la tasca de Pompeu Fabra al si de la Secció

Filològica de l'Institut, es va publicar les Normes ortogràfiques (1913), la Gramàtica catalana

(1918) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932). Amb aquestes obres es cloïa el

procés de normativització del català modern. El 1932 es van firmar les Normes de Castelló,

amb les quals els valencians es van adscriure a la fixació de la llengua que havia elaborat

Pompeu Fabra.

El gran repte pendent de la llengua catalana és aconseguir la plena normalització, és a dir, que

s'use en els diversos àmbits de la vida social, política, econòmica i cultural.


1

Solucionari exercicis unitat 1

1.a) polsera.b) Hongria, consolat. c) Diabetis.d) Mundial, avantatge.e) Muntar, focus. f) Mite, Prometeu. g) Mode h) Declivi, antiguitat.i) Sufocar, Tunis. j) Estèrnum, curvatura.

2.Enyore la meua infantesa, sobretot els dies d'estiu a Dénia, on hi viatjava tots els anys en companyia de ma mare, mon pare, i el meu germà petit. La casa on estiuejàvem es trobava vora la mar, però a l'empara d'un pinar meravellós, molt vell, que la protegia dels vents de llevant i de la resplendor intensa del sol de migdia. Ma mare ens deixava jugar al meu germà i a mi pels seus voltants, ja que tenia la seguretat que no ens podia passar res dolent. No hi transitaven cotxes, i hi havia molts pocs turistes. A més, un dels nostres veïns era sergent de la Guàrdia Civil, i això a ma mare la reconfortava.

Els nostres joguets eren els animalets que hi trobàvem a la platja o al pinar (cucs, erugues, crancs, formigues), i que sotmetíem a tota mena de tortures. Escodrinyàvem tots els racons, furgàvem tots els amagatalls fins que aconseguíem el nostre botí. A les pobres criatures normalment els esperava una mort segura.

Ramon Gisbert (Els dies i els treballs).3.a) L'honestedat dels polítics ha estat qüestionada per la societat. b) El meu cunyat treballa en una ebenisteria. c) El vernís de la porta ressalta les motllures de la fusta. d) El campió de llançament de javelina és romanés. e) Sa santedad el papa ha visitat Moscou. f) Anit vaig anar a veure l'eclipsi de lluna. Va ser un espectacle indicible. g) Entre sospirs i llàgrimes hem passat l'hivern. h) La tomba dels meus avantpassats ha sigut assaltada. i) He visitat el fòrum de Roma i la muntanya del Quirinal. j) He perdut l'estoig dels llapis.

4.a) Consular. b) Pendular. c) Titular. d) Vulcanòleg. e) Plumífer.



1.

a) sagnants, Txetxènia, treva, arribe, peremptori.

b) orxata, immemorial, orxata, excel·lent.

c) èxtasi, dosi, drogoaddicte, Munic.

d) matisat, imminent, l'Iraq, accelerar, hivern.

e) presa, ostatges, assaltants, Tunis, ordre, alerta, segrestadors, comminat, al·locució.

f) immòbil, impressionat, sumptuositat, carrosses, franel·la, coets.

g) procel·loses, caravel·les, tranquil·litat, exuberant, suggeridor.

h) camusses, disfressa, abillar, súmmum.

i) esplanada, estrangers, símptoma, il·lustra, paràlisi.

j) embenar-me, espavilat, col·lega, javelina, tros.

2.

a) apoteosi, cavalcada.

b) calbs, capil·lar.

c) crisi, s'oblida.

d) cassola, additius, xerés.

e) hel·lènica, saba

f) compromisos, anul·lar.

g) raval, avets.

h) annex, apel·lacions.

i) comissari, gal·lés, goril·la, masmorra.

j) pol·lució, hipòtesi, industrialització.

k) truà, prova.

l) tapís, savines.

m) til·la, succedani.

n) almívar, riquíssima.

o) bèl·lics, assumpte.

p) imams, Betlem.

q) compte, compte, comte.

r) govern, aprovat, avortament.

s) motle (motlle), massapans.

t) prerrogatives, exemptes.



1.a) xofer ( o xòfer), pneumònia. b) tragèdia, Èdip, és. c) míssilsd) --e) rés, aturarà, fúria, volcà, déus. f) és, té, aurèola. g) Míkonos, Marràqueix. h) essència, és, Aristòtil. i) oboé, oceà. j) perits (o pèrits), indústria, tèxtil. k) és, nord-americà. l) és, lesió, bronquíol, bé. m) intèrfon, és, víking. n) anàlisi, hematòcrits, leucòcits, líquids, anàlisi. o) demà, viatjaré, despús-demà, Hèlsinki. p) cardíaca.q) més, rèptils, óssos. r) xassís.s) mètopa, Britànic, Jàson.

2.

a) argüit, suïcidi, fortuït, cocaïna, increïble, però, ocórreguen. b) amoïnar-se, pèrdua, continuïtat, està, més, són, atribuïbles, experiència, estarà,

descafeïnat. c) agraïa, així, jesuïta, Déu, clàssica.

3.

a) Els meus veïns s'arruïnaren per invertir els diners en una companyia suïssa. b) Tots els mesos canvie de dentifrici i visite el dentista amb assiduïtat. c) Si no em falla la intuïció, aquell ambaixador és un traïdor i un espia. d) La continuïtat de Raül en el Reial Madrid no és creïble. e) Han untat la màquina amb sèu per tal que funcione millor. f) Les escultures deïformes de Tailàndia són magnífiques. g) Han erigit un monòlit en honor del premi Nobel de física. h) He de portar ulleres perquè tinc quatre diòptries. i) L'europeïtat del govern és inquebrantable. j) El meu besnét pateix hemiplegia a causa d'un accident de trànsit.



1.a) el b) un c) el d) el e) la f) el g) els h) una

i) una j) La k) la l) una m) una n) una o) unes

2.

a) la psiquiatra b) germà, fix c) L'oficiala, simpàtica d) la meua cap, rude e) la fiscal f) una amiga model g) la xef h) la bidella

3.

a) La sergenta Torres ha estat l'encarregada d'arrestar la cònsol (consolessa) de Romania. b) L'hostessa ens ha avisat que aterrarem d'ací a cinc minuts. c) L'edil de Xixona vol crear nou places de cartera. e) Han contractat una nova grum a l'hotel. f) El pediatre ha confirmat la malaltia del meu nebot.

4.

a) dibuixanta, elit, criquet b) avaria, ibers c) un editorial, presumpte, pèls d) sandvitx, una escalopa e) rupies, dissolvent f) aeròlits, atmosfera


1


1.a) Tinc unes càries en uns queixals. b) Els dimarts vaig a la filmoteca. c) He pintat les parets de beix. d) Ahir vaig comprar uns obrellaunes nous. e) M'he menjat uns ananàs. f) Necessite uns llapis de punta fina. g) Sempre trobe embussos de trànsit en hores punta. h) Els mecenes d'aquests grans pintors són florentins. i) Ahir es van assecar els cactus. j) Tinc uns accessos de pus que em fan molt de mal. k) He deixat els abrics en els penja-robes. l) Les urbs han crescut moltíssim.

2.a) He comprat unes tisores especials per tallar la gespa. b) Ahir ens menjàrem unes postres exquisides. c) M'agrada llançar-me amb paracaigudes. d) Han apujat el sou als aferes de complement. e) He perdut en la borsa els estalvis de tota la vida.

3.a) Han construït un gratacel gegant a Benidorm. b) He de canviar el netejaparabrisa del cotxe. c) No m'agrada jugar als escacs. d) Sempre fica el nas on no li importa. e) Cada dia puge al tren de rodalia per anar a treballar. f) El meu amic va tenir un atac de gelosia. g) Practica el budisme d'amagat. h) He de preparat les farinetes per al meu nét. i) Sempre posa cara de circumstància, encara que estiga anunciant una sentència de mort. j) Passaré el Nadal a Berlín. k) Va anar a un concert i, quan va eixir el cantant, va perdre els sentits. l) He perdut el calçapeu. Sóc un desastre. m) Les declaracions dels polítics moltes vegades es queden en papers mullats. n) M'he comprat un cotxe el portaequipatge del qual és enorme. o) El mal de queixal no m'ha deixat dormir durant tota la nit. p) He reunit, finalment, els diners per a anar-me'n de vacances. q) No has de creure't el que et diu el professor a peus junts. r) M'he comprat uns sostenidors d'una talla inadequada. s) Parla a la clara d'una vegada per totes! t) Pots confiar en ella sense cap mena de dubte. u) En aquesta ciutat no tenim màquines llevaneu, ja que no hi neva mai. v) No li he llevat els ulls del damunt durant aquest últim mes. Em té molt preocupada. w) Les seues últimes voluntats van ser que ballaren sobre la seua tomba. x) No fiques el nas en ma casa!



1.a) l' b)c) eld) lae) d'El Guepard f) l'

g) d'El Salvador h) al Pinós i)j)

2.a) d'El Temps b) Dimecres c) l'anell al dit d) d'El Capital e) a El Prado f) No m'agrada sentir-lo g) consta en l'acta h) els dilluns i) Comprar de forma... j) El diumenge 27...

3.a) Tant com l'estimava i ara ni em saluda. b) Mai no vaig al cementiri el dia de Tots Sants. c) Amb aquest producte ja no hem de fregar mai més. d) No m'agrada gens ni mica la televisió. e) El meu marit és del Japó i la meua sogra de les Canàries. f) Aconseguir aquest premi és el reconeixement més bonic que m'ha passat en la vida. g) De moment, hem d'assistir al curs cada dilluns. h) Amb tots els respectes, hem de fer un esforç encara més important. i) Si ho dius de debò, la veritat és que no ho entenc. j) Tal volta (a la millor) em done de baixa en el club de golf. k) Li agrada vestir com James Dean. Li fa el mateix el que opine la gent. l) Vam comprar la casa sense reparar en les despeses. m) El sopar d'anit estava riquíssim. Llàstima les postres. n) El color (els tons) roig i el morat no combinen en aquesta habitació.

4.a) He vist un edifici de marbre que tenia en la façana unes fornícules amb escultures romanes. b) Li va eixir una nafra en la canyella que ha necessitat cirurgia làser. c) El Ministeri d'Hisenda ha revisat enguany el cadastre i la declaració de la renda. d) Necessite una bestreta de la nòmina per a pagar el préstec hipotecari. e) El relleu del paisatge no deixa percebre a primera vista els sediments de granit acumulats. f) El cabdill dels grecs, Agamèmnon, va fracassar en la seua pròpia llar. g) He formatat malament el disquet i, en conseqüència, he perdut la informació

emmagatzemada.


1


1.

a) gaire temps, bastants diners b) diverses preguntes, cap de nosaltres c) campió d) una persona important e) migf) gens d'interés, gaire interessant g) mateix ministre (el ministre en

persona)h) no estudia gens, el seu pare (el seu

mateix pare) i) bastants suspensos j) i d'altres, que no k) Aquest assumpte, en tenia

coneixement l) A la resta només els he vist...

m) Com més estudia, s'hi interessa, per alguna cosa deu ser.

n) En quatre paraules o) Gaires dies lliures p) I d'altres alemanys q) Una dosi tripla r) Cadascun de nosaltres s) Tothom en parla t) Va perdre la bufanda u) Gaire temps v) Mig Alacant w) Diverses persones x) Cadascú fa y) Com més prompte millor z) Tota la Safor

2.

a) Com més estudie italià més el confonc amb el valencià. b) No tenim gaires oportunitats d'aprovar. c) Tinc prou amb l'explicació que m'has fet. d) La biblioteca està a quatre passes d'aquí. e) El mateix professor em va regalar el llibre. f) Tinc diverses qüestions a plantejar-te. g) Necessita una mica de temps per a refer-se de la mort del seu fill. h) No he cobrat l'últim trienni.



1.

a) és un tema del qual

b) correcta

c) de qui (o de la qual)

d) amb què (o amb el qual)

e) pels quals ( o per què)

f) que

g) correcta

h) quines flors

i) el polític a qui havien donat...

j) el president que va visitar...

k) en qui (o en els quals)

l) com va el treball?

m) De què (o dels quals)

n) Quin pis

o) A què (o a la qual)

p) Com es troba mon pare

q) El problema original del qual provenen tots els altres

r) Amb què (o amb el qual)

s) De què (o del qual)

t) Correcta

u) Per què (o pels quals)

v) La llotja on subhasten...

w) Correcta

x) Els alumnes que han aprovat...

y) De qui (o del qual)

z) Quin plat vols...

2.

a) És un apartament l'estructura del qual és de metall. b) Quins pantalons més estrets que t'has comprat. c) L'autobús amb què (o amb el qual) has vingut al treball venia ple de gom a gom. d) Té un fill els ulls del qual són verds. e) El motiu per què (o pel qual) t'has enfadat no té importància. f) La xica amb qui (o amb el qual) vas estar ahir era la meua nóvia. Quina cara que tens! g) No sé en quin món vius. h) El professor de qui (o del qual) et parle és romanés.



1.

Una de les formes amb què el cervell expressa la seua funció és mitjançant l'activitat elèctrica que pot detectar-se amb un electroencefalograma (EEG). Aquesta tècnica senzilla, barata i no invasiva s'ha desenvolupat durant l'últim segle i ha assolit grans quotes d'utilització tant en la investigació com en el diagnòstic mèdic rutinari. Juntament amb els potencials evocats és actualment l'única tècnica de laboratori realment accessible per a l'estudi de la fisiologia cerebral. La qüestió que plantegem és: en quina mesura és possible desencriptar la informació continguda al EEG i revelar així el que succeeix a nivells més profunds del cervell?

El 1870, durant una guerra, els metges prussians Hitzig i Fritsch observaren que, en estimular mitjançant corrent galvànic determinades àrees del cervell descobertes, es produïen moviments al costat oposat del cos. Cinc anys després Richard Caton va descobrir senyals elèctrics provinents directament de la superfície de cervells exposats d'animals. Amb tot això, a finals del segle XIX es tenien suficients proves que el cervell posseïa activitat elèctrica.

Antonia Chornet i José Ángel Oteo, Activitat elèctrica cerebral: un llenguatge a desxifrar?(Mètode, núm. 35, p. 67).

2. Poseu els accents i dièresis que calguen en les frases següents

a) Ha tingut lloc un conclave a Marràqueix de tots els gurus de l'economia mundial. b) El meu pare té una diòptria més en cada ull. c) L'espectacle era esfereïdor: cossos escampats per totes les cruïlles de la carretera. d) Es van arruïnar perquè el negoci de fabricar taüts va fer fallida. e) No has mòlt bé el café, ara caldrà netejar el molinet amb amoníac. f) He comprat el tiquet per poder presenciar el partit de criquet. g) S'han després tres megàlits d'una construcció prehistòrica a Míkonos. h) L'espasa de Dàmocles penja sobre el seu cap. Està pendent dels resultats de l'anàlisi per

determinar si pateix apoplexia. i) He de canviar la dinamo del cotxe i reparar-ne el xassís. j) La pròxima olimpíada tindrà lloc a Ankara. Es tornaran a fer carreres de quadrigues. k) Una plaga de tèrmits ha assolat els oasis del desert del Sàhara. l) Han inaugurat un monòlit en memòria de les víctimes del soviets. m) La indústria tèxtil és la responsable dels casos de legionel·la. n) Un accident fortuït va acabar amb la vida d'un transeünt al pas de vianants. o) La pujada del IPC no és atribuïble solament a l'encariment dels aliments, sobretot de les

creïlles i del raïm. p) La seua intuïció el va salvar del suïcidi.

3.a) He comprat una albergínia i un quilo de pèsols a la botiga de la cantonada. b) Han hissat la bandera de la república al bell mig de la plaça. Un incontrolat hi ha llançat

una bomba. c) El tramvia ha sotsobrat, i una damisel·la que passava pel costat de la via s'ha endut un

bon ensurt. d) L'esclavitud no ha estat eradicada totalment de la nostra societat. Els immigrants

estrangers il·legals que treballen a les nostres ciutats en són una bona mostra. e) Sóc addicte a la cocaïna des dels catorze anys. Ara, però, m'he retirat a un monestir per

tal de desenganxar-me.


f) La gravació del disc ha representat un al·licient a la seua trajectòria musical. g) Han muntat una acadèmia de ball en l'antic bordell de la ciutat. h) La polsera que li van regalar té un aliatge d'or de 22 quirats. i) Em vaig sufocar quan em van regalar el ram de buguenvíl·lees. j) L'èmfasi que va demostrar quan li donaren el premi fou impactant. k) L'aparença de bondat que feia no es corresponia amb la realitat. l) El presumpte assassí no gaudia de presumpció d'innocència. Tots ho pressuposàvem. m) Hem de connectar la pinça per tal de restablir l'emissió. n) Han trobat un polissó en un vaixell noruec que ha ancorat a Alacant. o) S'ha enfonsat un altre petrolier al mar Egeu, prop de les costes gregues. p) La meua cosina és molt lletja. Ni els vestits de franel·la l'afavoreixen. q) La jerarquia catòlica ha condemnat l'avortament terapèutic. r) És molt rancorós, mai no oblida res. s) Han de controlar la ràfega de vent per tal d'evitar catàstrofes.

4.1. Publicitat i salut

Si alguna virtut tenen les campanyes publicitàries adreçades al públic juvenil és que, de retop, acaben conscienciant els pares de la importància de prestar més atenció a les necessitats i inquietuds dels seus fills. Instal·lats en un món de suposades comoditats, de vegades descuidem la vessant educativa que consisteix a formar els adolescents en uns hàbits saludables i impol·luts. La postura fal·laç de deixar tota aquesta responsabilitat a l'escola és, al capdavall, irresponsable, ja que normalment deixa els nens orfes d'informació vital per a assegurar un trànsit sense ensurts cap a la maduresa.

Ramon Gisbert (Publicitat i salut. Del llibre Oficis i desficis)

2. Un ral·li inacabable: l'aventura del coneixement

L'aventura de creuar el desert amb camell sembla que ha passat a la història, com també la figura del viatger —que no el turista— encuriosit, atent a tots els detalls que se li presenten al llarg de la ruta, prest a deixar-se sorprendre en cada revolt del camí. L'últim quart de segle ha acabat imposant-nos el prototip del turista de masses, és a dir, un individu bastant inculte, manufacturat per les agències, dòcil als itineraris i asèptic. Com tot el que produeix la cultura industrial en la qual estem immergits, aquest subproducte de viatger solament aprofita per augmentar el compte de resultats dels que es dediquen a aquest negoci, però no —llevat, òbviament, d'algunes excepcions—, per a ser un vehicle de transmissió de cultura i d'idees. Arribats a aquest punt, i no sense certa malenconia, hem de confessar que enyorem un temps en què viatjar era una font riquíssima d'experiències i, per tant, de coneixement.


5. Corregiu les errades de gènere que conté aquest text

El vaixell perbocat

A trenc d’alba, la nau va salpar del port envoltada per una aroma suau i per un gran silenci, que va trencar de sobte sobre el crit agut d’una au i la pèrdua d’una àncora, que el corrent va arrossegar fins al fons de la mar. A mesura que passaren les hores, una calor sufocant s’apoderava de la tripulació, fins al punt que el capità va témer que els seus homes patiren


alguna síndrome relacionada amb les altes temperatures o, en el pitjor dels casos, que rebrotara el còlera. Com a home savi i experimentat, el capità va fer una anàlisi de la situació i va idear un estratagema: va ordenar al seu cuiner que preparara una poció a partir dels llegums que encara restaven fresques al vaixell, de restes de carn podrida, de iogurts fermentats (amb l’esperança que els bacteris actuaren ràpidament), i d'un licor paregut al vodka, ja que no els quedava rom.

Una vegada que s'havien menjat les postres, el capità va obligar els seus mariners a prendre’s un got de la poció que el cuiner havia preparat. A pesar de la repugnant olor que desprenia, la tripulació, obedient, i tapant-se el nas, es va beure fins a l’última gota. Dissortadament, els efectes de la poció no van ser, com esperava el capità, gens beneficiosos. Tothom es va sentir malament: la suor els queia pel front i, després d’uns quants espasmes, començaren a vomitar. Però els efectes de la poció encara tingueren efecte uns quants dies més tard; tota la tripulació va perdre les dents i, el capità, no cal dir-ho, també la reputació.

Domènech Puig (El vaixell perbocat. Del llibre Cròniques infaustes)

6.

Dies irae

No fa gaire temps que vaig prendre la determinació de no eixir de casa els caps de setmana. No fou una decisió fàcil, no us ho penseu. Però n'estava fart. Els dissabtes la mateixa rutina: alçar-se tard a causa de la ressaca del dia anterior; fer la compra ràpidament; recórrer tot Alacant cercant una ampolla de vi de la marca x, recomanada per algun amic d'última hora; abillar-se per anar a sopar; sopar, i prendre unes copes amb els col·legues dels dissabtes fins a la matinada. Aquest itinerari constituïa l'ordre del dia, invariablement. Al final, sempre les mateixes cares, sempre les mateixes converses, i com més interés tenia per intentar lligar amb algú, pitjor resultat aconseguia. Ja en tenia prou, havia arribat al límit de la meua capacitat per intentar fer-me el simpàtic, l'interessant, la persona dolça i intel·ligent que tots véiem en mi (excepte jo). Crec que ni el mateix Casanova tenia estudiats tots els passos que jo sabia fer en cada situació concreta. Estic segur que cap de vosaltres ho haguera pogut suportar més temps del que ho vaig suportar jo. Estava fart de tanta impostura. No sabia què buscava i vaig decidir "retirar-me". Algunes persones, però, van intentar persuadir-me. Sense èxit. I ací em trobe ara. No sé si d'ací a uns quants anys tornaré a eixir.

Domènech Puig (Dies irae. Del llibre Cròniques infaustes)

7.

Enric, quin Enric?

L'altre dia em vaig trobar pel carrer el meu amic Enric, amb el qual (amb qui) he compartit tantes aventures des dels temps en què estudiàvem a l'institut. La veritat és que feia anys que no el veia, i de primer no el vaig reconéixer; de fet, fou ell qui em saludà a mi primer. Sí, ho reconec, no l'havia reconegut però, és que mai no us ha passat? És que mai no us heu quedat pensant qui era aquella persona amb la qual (amb qui)havíeu estant parlant uns minuts? A mi sí que m'ha passat, i més d'una vegada. Recorde el dia en el qual (en què) em vaig trobar una presumpta antiga col·lega al parc. Vam parlar del treball, dels fills i de coses paregudes. Quina vergonya! Vaig acabar la conversa amb el convenciment que havia contat la meua vida a una desconeguda. Mai no he pogut esbrinar qui era aquella xica. Amb el temps, però, he


aconseguit desenvolupar una estratègia amb la qual (amb què) sembla que reconec tothom. De tota manera, a Enric sí que el vaig reconéixer ràpidament. Quin alleujament!

Domènech Puig (Enric, quin Enric? Del llibre Cròniques infaustes)

8.

Epíleg

Últimament estic pensant d'escriure les meues memòries. No us penseu que ho faig per vanitat, Déu em lliure! sinó perquè em trobe amb la necessitat de posar ordre en els meus assumptes. El problema és que no sé per on començar. Per la infantesa? Pels anys actuals i vaig retrocedint en el temps? Per aquest Nadal, o el de 1927? Passe el temps cavil·lant sobre tot això i no avance gens, sóc un vertader desastre. Hi ha dies en què pense que he aconseguit centrar-me i d'altres que estic totalment bloquejat. Si continue així uns quants mesos més, de segur que ho deixaré córrer. Però no, he de perseverar, he d'acabar el que m'he proposat. Ben cert és que la meua biografia no és comparable a la de grans personatges de la història, com Pèricles o Churchill, però per a mi té un valor catàrtic. Que no esteu d'acord amb mi? Que no faríeu vosaltres el mateix?

Ramon Gisbert (Epíleg. Del llibre Oficis i desficis)



1.

a) se sabrà b) tria'n c) vaig dir d) concursar-hie) s'hi veu bé f) ja hi eren g) n'estic fins al capdamunt h) hi ha i) en tinc massa j) has d'anar-te'n k) en si mateix l) hi anava totes les setmanes m) hi dónes, oblida-te'n n) se'n podia ocupar o) l'hi he guardat p) mai no en mengen q) no en parles més r) on van s) s'hi torna / es torna vermell t) volem parlar només d'un parell, o d'un nombre limitat, de temes u) com en vulguem dir

2.

a) Et queda sucre? No me'n queda gens ni mica. b) Si has aconseguit el premi, me n'alegre molt (en = del premi) c) Si vas a la biblioteca, hi trobaràs Joan. d) Aquest treball és molt pesat per a ell, però ja s'hi acostumarà (hi = al treball) e) Voleu entrades per al circ? —Sí, compra'n quatre. f) Vaig dir a Pere que ens esperara a l'estació. g) Hi han intervingut: el rector, el vicerector i el gerent. (hi = en l'acte) h) Hi havia gent de tots els països en la recepció de l'ambaixador. i) Tots els meus amics tenen faena i jo no en trobe. j) Tenia tres cotxes, un dels quals el va regalar a son pare.



1.a) ocorreb) d'assenyalar c) dorma d) reclòse) emet f) ploventg) correctah) florirani) debateuj) compost k) romandrel) trair

m) confósn) garantiro) abaixes / aconseguirà p) correctaq) correctar) adormit s) interrompeu t) d'alliberar u) oblideuv) renyant-lo w) reflecteix

2.a) nascutb) imprés c) permés d) constrete) sofert / sofrit f) ocorregutg) abatuts

h) cuiti) cogutj) aparegutk) viscutl) absoltm) pertanyut / pertangut n) romàs, comés, sigut / estat

3.a) veja, llija, isca b) beveu, begueu c) sigues, encén d) ploga, vinga e) feiaf) tossia, tus, tus g) ocorre / ocorrerà, ocorregut h) bullai) meresqueres j) poguerak) queia



1.

a) Passe el dia b) He dinat amb c) Ha dimitit el d) Obsequiat amb e) Va caure f) M'he desdejunat g) Han cuit h) Ha fet que la ministra d'afers

estrangers cesse en el càrrec i) Quede's les tornes j) Continuar el que k) Correctal) El preocupa m) Han recorregut contra n) Correcta

o) Prencp) Correctaq) Fumar) Havien olorat s) Correctat) Correctau) L'incomoda v) Baixarenw) Passarà x) S'ha begut y) Correctaz) L'encanta aa) He somiat ser cantant bb) Passa el dia

2.a) Calla, per favor, que no em deixes oir la ràdio. b) Li ha passat l'enuig de seguida. c) El meu amic va marxar a Londres sense acomiadar-se. d) Un any passa volant. Ja veus, estem de nou a la primavera. e) El meu cosí no sap el codi de circulació, i li han donat el carnet de conduir! f) Has d'acabar aquella obsessió. Et tornaràs boig! g) La meua cosina no ha continuat els seus estudis i ara no té treball. h) Per a berenar he menjat un entrepà de formatge i pernil. i) Ma mare parla turc amb la seua amiga alemanya.



1.a) en la qual deneguen el permís b) cal destacar c) ens ha advertit d) Si no fóra e) Si no arribes f) Correctag) Parlar massa h) I va abandonar i) Cal dir/hem de dir j) Tretak) Cal fer l) Deuen ser m) Deu haver fetn) Tal vegada, probablement, pot ser que me'n vaja, potser me n'aniré o) En entrar p) Perquè no tenien q) Cal que, has d'estudiar r) I els va remenar s) Correctat) Costa aproximadament dos mil dòlars u) Al final va donar la raó v) Cal suposar w) Des que tenia vint anys mon pare diu el mateix x) Feia dues hores que esperava y) Espenteu la porta z) Faran públiques

2.a) Fregar s'acabarà. b) Va acabar el treball a la vesprada i poc després va eixir de casa. c) Dimarts defensaré la tesi doctoral. d) Si no fóra per la televisió, m'avorriria moltíssim. e) Pel que fa al clima, hem de destacar/cal destacar que ens espera una onada de fred polar. f) El ministre va fer el discurs i hi estava present tota la premsa. g) En vaig alegrar en comprovar que tot havia anat bé.

Unitat 14. Usos dels temps verbals. Concordança. Ser i Estar 1


1.

a) moren/serà; moriren/seria b) ésc) em donaran d) ése) ésf) decidiresg) hi ha h) esdevindrà

i) esticj) arribaràk) estarl) semblava adormit m) estàn) aconseguirao) eren

2.

a) ésb) estàc) sigueud) estàe) ésf) ésg) estaràh) ési) estava

3.a) Tots esperem que aprovarà els exàmens de juny. b) Tal vegada t'hauries pogut evitar la multa c) Els meus fills són al carrer, jugant. d) Tenia por que contrauria/no contraguera alguna malaltia. e) Així rebentares, desgraciat! f) Seré a la consulta esperant-te fins que hi arribes. g) Tant de bo que no tornara mai. No el suporte. h) Tem que no arribarà abans de les onze.

Unitat 15. Adverbis 1

Solucionari unitat 15

a) gaireb) llevat que c) de tant en tant d) gairee) no serà tant f) trobe a faltar g) a final de h) mentrei) que sí que j) sense que ningú l'ajude k) ni de bon tros l) durament

m) sortn) és clar que sí o) a bon preu p) de segur q) malament r) al començament de s) açò és el súmmum/és

insuportablet) mentrestant u) a mitjan v) de primer w) gaire

2.

a) Hem de pagar el bitllet d'avió a la bestreta. b) No t'ho prengues a la valenta que no paga la pena. c) Amb prou faenes vaig poder acabar de veure la pel·lícula. d) Mon pare es dedica a la venda de vestits de senyora a l'engròs. e) Ara per ara el govern no reconeix els seus errors. f) Es va posar a cridar a tort i a dret. g) La classe estava plena de gom a gom. h) Mon oncle camina dret com un pal. i) Creu tot lo que diu el Papa a ulls clucs. j) Va pagar amb escreix el favor rebut. k) Es va menjar les llentilles a contracor. l) El govern actua sense solta ni volta.



1. Un passeig inoblidable

Hi ha vegades en què ens ocorren coses que escapen de la nostra capacitat de raciocini i comprensió. L'altre dia, de vesprada, vaig fer un passeig per la vora del riu a fi de contemplar com van florint les diverses plantes i herbetes que s'hi troben, puix sóc un gran aficionat a la botànica. Pensava que el temps m'afavoriria, ja que al matí el sol havia lluït amb tanta força que la llum del carrer es reflectia en el meu rostre. Així doncs, amb bon ànim i amb molta il·lusió, vaig agafar la motxilla i me'n vaig anar al riu, que no manca de cap encant típic d'aquells riuets que apareixen en els contes il·lustrats. En arribar-hi, ja vaig notar que alguna cosa no rutllava gaire bé. De fet, havia començat a bufar un aire molt gelat i el cel començava a ennuvolar-se. No hi vaig parar atenció, no volia que cap cosa m'acovardira o em fera desistir dels meus propòsits. Fou en va. No solament em vaig acovardir sinó que també em vaig quedar aterrit. Encara no feia mitja hora que passejava, encara no feia ni deu minuts que romania en un bancal arreplegant un feix de camamilla quan esclatà una tempesta de proporcions gegantines. Em vaig poder refugiar en una cova, i solament després de moltes hores, quan fins i tot el sol ja s'havia post, vaig poder eixir-ne i tornar a casa.

Domènech Puig ("Un passeig inoblidable". Del llibre Cròniques infaustes)

2. De pau i de guerra

Sembla inevitable durant aquests dies parlar de la pau i de la guerra, o de la guerra i de la pau, com hi vulgueu dir. No hi ha cap mitjà de comunicació que no arreplegue en les seues planes informació sobre els plans bèl·lics de Bush, la reacció del món àrab o les vacil·lacions de la Unió Europea. És trist comprovar, de tota manera, com entre l'administració nord-americana, alguns governs europeus i l'OTAN es llancen acusacions i retrets els uns als altres. Si entre si no aconsegueixen acordar una posició comuna, difícilment poden atorgar alguna mena de legitimitat a la guerra. El ban de la pau, però, sembla que es va enfortint, encara que alguns polítics, per moltes voltes que hi donen, no ho vulguen veure. Que no diguen que no n'han tingut prou, de rebuig ciutadà!

Ramon Gisbert ("De pau i de guerra". Del llibre Oficis i desficis)

3. De consells i experiències

El meu pare ho està predicant des que jo era xicoteta: els consells no aprofiten de res, cal haver passat el tràngol de l'experiència per activar els mecanismes que ens permetran afrontar diverses situacions al llarg de la nostra vida. Hem de deixar de banda, per tant, tota la literatura sobre el tema i dedicar-nos a analitzar situacions concretes. La veritat és que jo, que fa més de vint anys que estic cercant en els llibres experiències alienes, sempre he desconfiat una mica del que aquests em conten. No sé si deu ser perquè sempre he intuït que mon pare tenia raó. En tot cas, al final tampoc no vull donar totalment la raó al meu progenitor, ja que necessite creure en la màgia de la literatura per sobreviure.

Per acabar, comentaré que, malgrat tot, les Meditacions de Marc Aureli, per exemple, em van ajudar, si més no, a asserenar l'ànim i a relativitzar les experiències negatives.

Tripiana Torregrossa ("De consells i experiències". Del llibre Avisos per a un nou segle)


4.

No està gaire clar a quin motiu es deu el fet que, a final de maig, i coincidint amb l'esplendor de la primavera, les passions humanes més primàries es desborden. Ara per ara, no hi ha cap estudi seriós que hi done una resposta satisfactòria. Sort que hi ha molta literatura sobre el tema, des de pretesos estudis científics sobre els nostres sentiments fins a novel·les romàntiques que analitzen els comportaments. Llevat que els genetistes troben el gen de l'amor o de la passió, continuarem vivint en la ignorància. Mentrestant, però, ens dedicarem a especular sobre la mutabilitat dels nostres sentiments i la incomprensió que provoquem en els altres, que ens portarà de dret a la tomba.


5. El futur de la ciència. Necessitat de la filosofia

Fins on pot arribar la ciència en la descripció dels fenòmens naturals? La ciència és un dels més grans i sorprenents triomfs de l'intel·lecte humà. Per això la qüestió fonamental és si el nostre cervell és potencialment capaç de trobar la teoria del tot. Aquesta és una pregunta difícil, perquè la nostra capacitat cognitiva pot molt bé resultar insuficient per aprehendre l'univers que ens envolta: tampoc no podem esperar que la intel·ligència dels ximpanzés baste per comprendre la teoria de la relativitat. Potser la nostra ment no podrà abraçar la naturalesa en el seu conjunt, encara que no hem de menystenir la creixent capacitat d'aprenentatge dels ordinadors. D'altra banda, tampoc no és segur que existesca aquesta teoria del tot.

El segle XX ha estat, entre altres coses, el segle de la ciència, el que ha provocat una font essencial de coneixement sobre l'univers i sobre nosaltres mateixos. Però, per altra banda, per comprendre la ciència i la seua història, per conéixer l'evolució del pensament humà del qual aquella és una part essencial, és convenient conéixer la filosofia i la seua història.

José A. De Azcárrega ("Ciència i filosofia". Adaptació. Mètode, núm. 36, 2003)

6.

a) està rient / sempre es riu b) s'ha apropiat els diners c) hi recorre d) hi participe e) hi sent / hem de f) en bec / em senta malament g) l'afecta gaire h) el fascina i) correctaj) tem k) Joan ha dit l) on van molts turistes m) ésn) és / Fa més de cinc anys que està soterrada


Solucionari Unitat 17

1.a) res a fer b) si considerem el que diu. c) a la consulta del dentista d) de possibles represàlies e) que s'han de fotografiar f) el teu germà / a comprar sucre g) observar els teus fills h) conquerirani) tan bon dia com fa j) d'altres alemanys k) necessita algun fuster l) per a berenar m) jo que vosaltres n) per encàrrec. o) de seguida p) quant a q) a El Segle d'Orr) gust de s) més positiu que el que vam fer t) per ajudar l'alumnat i donar-li suport u) per força v) conéixer Tom Cruise. És molt diferent de com... w) posarà fi al terrorisme x) que de segur y) se'n sortiran / podran resoldre-ho tot z) visite sovint la meua iaia aa) correcta

2.

1. El president ha posat en relleu la gravetat del conflicte. 2. Hem d'enriquir-nos una vegada per sempre, va dir Henry Ford. 3. No m'agrada la vedella amb salsa, preferisc el lluç. 4. No vages tan de pressa, que encara tens temps. 5. Si jo fóra ell no m'ho pensaria tres vegades. 6. Hem vist els teus pares molt bé de salut. 7. Els meus cosins tenen tres pisos de propietat. 8. De conformitat amb el que exposa el conveni, avui és festa


Solucionari

1.

a) de reacció b) al voltant de c) en cercles polítics, en els estaments polítics, en la classe política d) de ratlles e) contraf) diferent deg) a la nit h) en la pàgina i) pel que fa j) al cap de k) per Setmana Santa l) amb autobús m) per an) per a o) correctap) per a / per q) semànticamentr) amb l'objectiu de s) tenint en compte t) tocant a u) a causa de / per culpa de v) correctaw) no obstant això x) a força de y) de vela z) d'ací a cinc minuts

2.

a) Des que van vindre de París, que estic trist. b) No estic d'acord amb engegar altra vegada l'ordinador. c) Gràcies a què va estudiar, va poder aprovar. d) Abans de què vingues, crida'm per telèfon. e) Has d'aconsellar bé als teus alumnes, que després t'ho agrairan. f) Els meus amic confiaven en arribar a temps al partit de futbol. g) M'agrada viure en Sant Joan, per què és molt agradable. h) He pensat en escriure un llibre sobre art alacantí. i) Fins a què no acabe el treball no veuré la pel·lícula.




a) Avui no ha vingut a treballar ja que estava malalta. b) Ha perdut les eleccions a causa del seu mal caràcter. c) Així que es va assabentar-se de la notícia la va comunicar a son pare. d) No tinc més preguntes a fer-te. Demà continuarem. e) T'ajudaré sempre que et comprometes a fer-ho ràpidament. f) Et pregue que acceptes el regal. Te'l mereixes. g) Van anar lliurant els exàmens a mesura que acabaven la prova. h) Correcta.i) Si no acabes la carrera no trobaràs mai treball. j) Compra'm, si pot ser, un pernil i una llauna de tonyina. k) Han portat llibres; no obstant això, no han portat tots els que demanàrem. l) Els assistents han anat seient a mesura que anaven arribant a l'església. m) Correcta.n) Li vam comprar l'enciclopèdia perquè poguera fer bé els treballs de curs. o) Intenta pintar, si pots, un parell de quadres. p) Correcta.q) Creu-me, t'assegure que sí que vindrà. No patisques. r) Anit vingueren al concert solament deu o onze persones. s) L'han ajudat amb tots els seus mitjans amb la condició que guanye les eleccions. t) Pensa que així que arribe has de fer-li la consulta. u) Si no treballes molt, no faràs diners. v) No obstant el teu consell, crec que finalment faré el que havia pensat. w) Pensa que no solament és una bona persona sinó també un bon metge. x) Atès que estem tots d'acord, anem-nos-en a celebrar-ho. y) Si ve el teu pare, sabràs el que és bo. z) Correcta.aa) Jugarem el partit de futbol sempre que siguem prou jugadors.


a) Sempre presenta els exercicis com és degut. b) A causa de / per culpa de la falta d'aliments s'estan produint molts morts a Senegal. c) Si no haguera sigut per tu m'hauria rendit fàcilment. d) T'esperaré sempre que no tardes gaire. e) M'he matriculat en Geografia i Història i en Dret. f) T'avisaré així que arribe. Tranquil. g) Si no acaba la novel·la abans del deu de juny no podrà presentar-se al concurs. h) He passat el dia resant perquè ploga, però ni sant Antoni escolta les meues oracions. i) M'estic posant nerviós a mesura que passa el temps i observe que no acabe el treball.

(JQCV)

ÍNDEX

Informació general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5La Junta Qualificadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Les proves. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Els certificats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Qui pot presentar-se a les proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Presentació de la inscripció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Resultats de les proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Punts d’informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Objectius i estructura de la prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Continguts i estructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Exemple de la prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

3

(JQCV)

INFORMACIÓ GENERAL

LA JUNTA QUALIFICADORA

Els plans d’estudis actuals han incorporat el valencià plenament en el seu currícu-lum. L’actual població escolar, en acabar els estudis, té ja un reconeixement oficialdels coneixements de llengua.

Les persones que no han cursat estudis de valencià en el període escolar i que vul-guen una acreditació oficial de coneixements de valencià, bé siga per a aconse-guir un lloc de treball, accedir a la funció pública o per qualsevol altre motiu,poden obtindre el corresponent certificat superant les proves que cada any con-voca la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.

LES PROVES

Tenen com a objecte avaluar la competència dels aspirants en un determinatgrau o àmbit. Per això, les proves no van destinades a avaluar l’aprofitament d’uncurs determinat, encara que, òbviament, l’assistència a cursos ajuda a preparar-seper a la superació de les proves.

La Junta convoca anualment les proves en dos períodes. El calendari, les localitatsi els llocs d’exàmens es fan públics al llarg del primer trimestre de l’any.

Hi ha dos períodes de presentació d’instàncies. La presentació de la instànciadurant el primer termini dóna dret a realitzar les proves en els dos períodes d’exa-men. La presentació de la instància en el segon termini només dóna dret a realit-zar les proves en el segon període.

La Junta pot convocar proves extraordinàries.

Les proves s’ajusten als programes establits en l’Orde de 16 d’agost de 1994, de laConselleria d’Educació i Ciència, per la qual s’establixen els certificats oficialsadministratius de coneixements de valencià que expedix la Junta Qualificadorade Coneixements de Valencià i s’homologuen i es revaliden d’altres títols i certifi-cats (DOGV núm. 2.331, de 24 d’agost de 1994).

5

GRAU SUPERIOR

ELS CERTIFICATS

La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià expedix dos tipus de certifi-cats: els de coneixements generals de la llengua i els de coneixements específics.

- Els certificats de coneixements generals es referixen a diversos nivells de domini enl’ús de la llengua i són els següents:

· Certificat de coneixements orals de valencià.· Certificat de grau elemental de coneixements de valencià.· Certificat de grau mitjà de coneixements de valencià.· Certificat de grau superior de coneixements de valencià.

- Els certificats de coneixements específics es referixen a llenguatges d’especialitatpropis de determinats àmbits de la societat (administració,empreses editorials i mit-jans de comunicació). Els certificats de capacitació tècnica que es convoquensón els següents:

· Llenguatge administratiu.· Correcció de textos.· Llenguatge als mitjans de comunicació.

QUI POT PRESENTAR-SE A LES PROVES

Per a poder participar en les proves cal tindre, com a mínim, setze anys complitsl’any en què s’efectuen.

Les persones aspirants als certificats de capacitació tècnica de llenguatge admi-nistratiu i de llenguatge als mitjans de comunicació han d’estar en possessió delcertificat de grau mitjà de coneixements de valencià.

Les persones aspirants al certificat de capacitació tècnica de correcció de textoshan d’estar en possessió del certificat de grau superior de coneixements de valen-cià.

6

INFORMACIÓ GENERAL

(JQCV) 7

FORMALITZACIÓ DE LA INSCRIPCIÓ

Per a poder participar en les proves cal sol·licitar-ho presentant l’imprés multicòpiaque es trobarà a disposició dels interessats als centres següents:

· Conselleria de Cultura, Educació i Esport.· Direccions territorials de Cultura, Educació i Esport.· Ajuntaments.· Centres d’informació juvenil.

Prèviament a la presentació de la sol·licitud, cal haver abonat les taxes correspo-nents en la quantia i forma previstes en la convocatòria.

Els aspirants poden inscriure’s en diversos nivells, però només s’admet una matrícu-la per cada nivell.

La sol·licitud s’ha de presentar en el registre de la Conselleria de Cultura, Educaciói Esport,en les direccions territorials de Cultura,Educació i Esport o en qualsevol delsllocs que preveu l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de RègimJurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Encas de presentar-la en una oficina de correus, es farà en sobre obert per tal que lainstància siga datada i segellada abans de ser certificada.

RESULTATS DE LES PROVES

Després d’efectuades les proves, es farà pública en els taulers d’anuncis de laConselleria de Cultura, Educació i Esport i de les direccions territorials de Cultura,Educació i Esport, per resolució de la presidenta de la JQCV, la llista provisional delsaspirants considerats aptes o no aptes per les comissions examinadores, i es publi-carà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana un extracte de la resolució queindicarà els llocs on estarà exposada la llista.

Les persones interessades també podran accedir a la informació a través de laweb de la Junta Qualificadora (www.cult.gva.es/jqcv) i del telèfon audiomàtic,que funciona les 24 hores del dia (96 386 53 95).

INFORMACIÓ GENERAL

GRAU SUPERIOR

PUNTS D’INFORMACIÓ

CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORT

Secretaria Autonòmica de Cultura i Política LingüísticaAv. Campanar, 3246015 ValènciaTel. 96 386 30 52Fax 96 386 58 21

DIRECCIONS TERRITORIALS DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORT

ALACANTC/ Carratalà, 4703007 AlacantTel. 965 93 50 30Fax 965 93 50 75

CASTELLÓAv. del Mar, 2312003 Castelló de la PlanaTel. 964 35 84 48Fax 964 35 80 76

VALÈNCIAPROP IIC/ Gregorio Gea, 14 46009 ValènciaTel. 96 196 42 11Fax 96 196 42 17

8

INFORMACIÓ GENERAL

(JQCV)

OBJECTIUS I ESTRUCTURA DE LA PROVA

La competència lingüística que s’ha d’acreditar per a l’obtenció del certificat degrau superior de coneixements de valencià és la següent:

· Domini oral i escrit de la llengua.· Coneixement de nivell superior de lingüística.· Domini de l’estructura fonètica, morfosintàctica i lèxica del valencià.

La prova s’estructura en quatre àrees, que avaluen les habilitats i els contingutssegüents:

La puntuació mínima exigida per a obtindre el certificat és d’un 70% de la prova.

Valor de cada àrea en relació al total

de la prova

ÀREA 1 Comprensió i lèxic 20%

ÀREA 2 Expressió escrita 30%

ÀREA 3 Domini pràctic del sistema lingüístic 25%

ÀREA 4 Expressió oral 25%

TOTAL 100%

9

(JQCV) 11

ÀREA DE COMPRENSIÓ I LÈXIC

1. HABILITATS. Aplicar el coneixement del lèxic general de la llengua, analitzar-lo iser capaç d’usar-lo correctament en qualsevol tipus de text.Comprendre textos orals i escrits en varietat estàndard o en qualsevol varietat dia-lectal: varietat geogràfica, varietat social, varietat històrica i varietat funcional enqualsevol registre d’ús.

a) Fer servir correctament els procediments de generació de nous elementslèxics:

· La derivació i la composició.· La combinació de radicals grecollatins o recomposició.· La parasíntesi o composició derivada.· L’habilitació o canvi de categoria gramatical.

b) Distingir entre localismes i paraules d’ús general: la varietat estàndard i lesdiferents modalitats dialectals geogràfiques.

c) Conéixer el procés de formació històrica del lèxic:

· Els elements bàsics (els mots patrimonials i els mots savis: cultismes, semi-cultismes, doblets, pseudoderivats, arcaismes, neologismes); l’onomàsti-ca (topònims i antropònims) i els elements conformadors de la llengua(substrat, adstrat i superstrat).

· Llengües en contacte i interferència lingüística: manlleus o préstecs(calcs i altres processos d’adaptació); barbarismes i depuració lèxica pelcriteri de coherència interna; purisme i vulgarisme.

d) Relacionar els diversos àmbits de la cultura i del lèxic i aprofundir en lavariació lexical segons el registre, l’adequació i el dialecte: lèxic general ilèxic específic: modismes i frases fetes, proverbis i refranys.

e) Establir idòniament les principals relacions lexicosemàntiques:· El sentit figurat (comparacions, metàfores, metonímies, eufemismes).· L’homonímia i la paronímia.· La monosèmia i la polisèmia.· La sinonímia i l’antonímia (sinònims parcials i sinònims absoluts; els

geosinònims o sinònims geogràfics; els falsos sinònims).f) Disposar d’uns coneixements amplis sobre els diferents tipus de reculls lexi-

cogràfics: els diccionaris i els vocabularis.g) Escriure les idees principals d’un text de manera ordenada, clara, concisa

i correcta.

CONTINGUTS I ESTRUCTURES

GRAU SUPERIOR12


2. SUGGERIMENTS I ACTIVITATS RECOMANADES

a) Buscar sinònims de paraules o locucions.

b) Buscar antònims de paraules o locucions.

c) Detectar o corregir errors lèxics de frases o fragments.

d) Formar verbs derivats de noms o d’adjectius.

e) Distingir el significat correcte de frases fetes o de locucions adverbials.

f) Traduir i relacionar locucions i frases fetes.

g) Distingir les idees essencials de les accessòries d’un text.

h) Subratllar els mots claus de cada idea o punt essencial d’un text.

i) Reduir a dos o tres frases cada idea o punt essencial del text.

j) Fer exercicis de signes de puntuació i de lligams que posen en relleu lesrelacions lògiques del text.

k) Fer esquemes que posen en relleu el pla del text (parts i subparts) amb l’úsde títols o frases que distingisquen els punts principals dels secundaris i delsexemples.

l) Expressar d’una manera condensada i objectiva el contingut d’un text.

13(JQCV)

ÀREA D’EXPRESSIÓ ESCRITA

1. HABILITATSa) Escriure textos de caràcter formal en la varietat estàndard.b) Redactar textos tenint en compte els següents aspectes:

· Adequació: exposar la informació essencial i indispensable del textd’una manera correcta, usant la varietat, el registre i el to adequats.

· Coherència: seleccionar les idees rellevants i ordenar-les de maneralògica i convenientment agrupades en paràgrafs.

· Cohesió: usar els nexes necessaris, el lèxic i els signes de puntuacióadequats al text.

· Correcció gramatical: usar correctament l’ortografia, la morfosintaxi iel lèxic propis d’un nivell formal.

· Variació: fer ús dels lligams entre les frases i de les solucions sintàcti-ques amb varietat i precisió lèxica.

c) Transcriure textos dictats, ortogràficament correctes.

2. SUGGERIMENTS I ACTIVITATS RECOMANADESa) Escriure cartes al director, articles d’opinió, etc, sobre temes d’actualitat.b) Confeccionar factures o comandes dirigides a una empresa.c) Redactar textos escrits per a ser dits (guions de discursos breus, parlaments

en festes, reunions, etc.).d) Aprofundir processos lingüístics de composició:

· Generar idees.· Formular els objectius.· Organitzar les idees.· Redactar.· Revisar.

e) Fer dictats.

GRAU SUPERIOR14

ÀREA DEL DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

1. HABILITATS

a) Aplicar les regles generals i particulars, les excepcions de l’ortografia, lapronunciació i l’entonació en textos formals i comprendre el funcionamentdel sistema fonològic de la llengua.

b) Aplicar les regles generals i particulars, les excepcions de la morfologia i lasintaxi, analitzar l’estructura morfològica i sintàctica dels diversos tipus d’o-racions i de l’estructura del text.

c) Conéixer el lèxic general de la llengua, analitzar-lo i ser capaç d’usar-locorrectament en qualsevol tipus de text.

d) Nivell fonètic i ortogràfic:

I) Identificar i realitzar adequadament les principals alteracions fonèti-ques produïdes pel contacte entre dos sons de paraules consecutives;és a dir, els principals fenòmens de fonètica sintàctica: elisió, sinalefa,assimilació, geminació, emmudiment, sensibilització, etc.

II) Conéixer els trets fonètics i prosòdics propis del discurs (accents princi-pals i secundaris, entonacions, pauses, paraules de doble accentua-ció, etc.) i dominar l’ús dels signes ortogràfics i dels principals signes depuntuació: guionet, apòstrof, coma, punt i coma, punt, dos punts, puntssuspensius, interrogant, exclamació, guió, parèntesi, cometes, etc.

III) Aplicar les regles generals i particulars i les excepcions de l’ortografiade les vocals i les consonants, incidint en els casos en què pot existiruna vacil·lació d’ús, una interferència d’altres llengües o la possibilitatde formes dobles.

e) Nivell morfosintàctic:

I) Conéixer les formes gramaticals i dominar-ne l’ús, especialment en elscasos següents:

· L’article.

* L’article personal.

* L’article lo.

* L’ús de l’article en una enumeració o successió d’elements idavant dels dies de la setmana, dels infinitius i de la conjuncióque.

* Les estructures i els modismes que expressen els valors abs-tractiu i intensiu de l’anomenat article neutre.

* Presència i absència de l’article: interferència d’altres llen-gües.

* L’article de títols, de noms d’entitats, de topònims, etc.


15(JQCV)

· El nom o substantiu.

* Formació del femení de professions, càrrecs, titulacions i oficis;ús del sufix -essa.

* Paraules d’una sola terminació, de gènere ambigu, de doblegènere i interferència d’altres llengües.

* Formació del plural de paraules compostes, estrangerismes,noms invariables, singulars i plurals lexicalitzats, etc.

· L’adjectiu qualificatiu.* Remarques a la formació del femení i del plural dels adjectius.* Concordança dels adjectius posposats o anteposats a subs-

tantius de gènere diferent.

· Els demostratius.* Ús de les formes reforçades i simples.* Els neutres i els adverbials.

· Els possessius.* Formes tòniques i formes àtones.* Ambigüitat dels possessius i interferència d’altres llengües: ús

abusiu dels possessius.* Els possessius en els tractaments.

· Els quantificadors (numerals, indefinits i quantitatius): remarques sin-tàctiques generals i interferències d’ús.

· El relatiu.* El relatiu possessiu, el relatiu neutre i el fals relatiu.* Les formes que duen article i els calcs lingüístics.* La combinació de relatius i preposicions, les construccions

emfàtiques i els pleonasmes.

· Els pronoms personals.* Els pronoms personals forts.* Els pronoms personals febles: formes plenes, reduïdes, reforça-

des i elidides, discrepàncies sobre la norma.* Remarques sintàctiques dels pronoms febles: combinacions

binàries i ternàries.

· El verb.* Classes de verbs (transitius, intransitius, auxiliars, impersonals,

copulatius, defectius, pronominals, etc.).* Irregularitats i interferències sintàctiques i morfològiques d’al-

tres llengües.* Les perífrasis verbals: formes i sintaxi.* La concordança i els usos dels temps verbals.

· L’adverbi: vacil·lacions i interferències d’ús.

· Els enllaços: les preposicions i les conjuncions.


GRAU SUPERIOR16

* Contactes preposicionals i vacil·lacions prepositives.* Canvi i caiguda de preposicions.* Construccions sintàctiques anòmales i interferències d’ús.

II) Identificar i analitzar les funcions sintàctiques: subjecte, complementnominal, objecte directe, objecte indirecte, objecte preposicional ocomplement de règim verbal, predicat nominal o atributiu, predicatiu icircumstancial.

III) Identificar i classificar els tipus d’oracions compostes: de coordinació ide subordinació.

IV) Organitzar clarament qualsevol text.· El discurs reportat: estil directe, estil indirecte i estil indirecte lliure.

· La sintaxi del paràgraf i del text. L’estructuració dels componentsde la frase.


a) Completar amb grafies els buits de les paraules d’un text.

b) Accentuar correctament paraules o fragments atenent les incorreccions iles vacil·lacions pel costum i per la influència d’altres llengües.

c) Escriure la forma adequada en nombre i gènere que complete la frase.

d) Escriure la forma correcta del relatiu que complete la frase.

e) Corregir o completar frases posant la combinació de pronoms febles ade-quada.

f) Substituir expressions subratllades pels pronoms febles corresponents.

g) Escriure la forma correcta que es corresponga al verb entre parèntesi.

h) Corregir o traduir frases de dubte i probabilitat.

i) Escriure la construcció d’obligació que convinga.

j) Posar la preposició, locució prepositiva, conjunció o nexe adient que com-plete la frase.

k) Detectar les incorreccions morfològiques o sintàctiques de frases o frag-ments i corregir-les.


(JQCV) 17


ÀREA D’EXPRESSIÓ ORAL

1. HABILITATS. Llegir en veu alta textos de caràcter formal en qualsevol varietat dia-lectal i en la varietat estàndard, i en qualsevol registre lingüístic i procurar donar-lila pronúncia correcta i l’entonació adequada al text.

a) Usar la varietat estàndard per a descriure, explicar, argumentar, donar ins-truccions, queixar-se, en situacions formals d’àmbit privat o d’àmbit públic,tenint en compte:

· La coherència: centrar-se en el tema proposat, ajustar-se al registre for-mal i complir la funció corresponent, ordenar les idees de manera lògi-ca i usar varietats de recursos lingüístics.

· La correcció: entesa com el domini dels elements lingüístics.

b) Ser capaç de donar opinions sobre un tema d’interés general, en llen-guatge formal, en la varietat estàndard i correcte fonèticament, morfosin-tàctica i lèxica, adequat al nivell.


a) Corregir defectes fonètics adquirits principalment per contacte amb altresllengües, com ara:

· No distinció del grau d’obertura de les vocals e/o.

· Diftongació en au- de la o- inicial d’alguns mots (aubrir/obrir).

· Fer caure sistemàticament la -d- o la -g- intervocàliques (caïra/cadira;juar/jugar).

· Ensordir les consonants palatals g, j, tg i tj (platxa/platja, metxe/metge).

b) Evitar formes verbals incorrectes: coneguent/coneixent, floréixer/florir, etc.

c) Evitar confusions semàntiques (gran/gros).

d) Suprimir dialectalismes, col·loquialismes, barbarismes, vulgarismes, cacofo-nies, onomatopeies, etc.

e) Expressar-se en situacions formals d’àmbit:

· Privat, per a resoldre les necessitats socials, laborals i personals.

· Públic, parlaments breus i exposicions preparades o improvisades sobretemes coneguts, en reunions o assemblees, etc.

(JQCV) 19

ÀREA 1

COMPRENSIÓ I LÈXICA. Comprensió lectora

EXEMPLE DE LA PROVA

L’examinand haurà de resumir un text escrit i fer-ne un comentari personal.

Escriga un resum o un comentari breu sobre el contingut del text que té a continuació(4 o 5 línies).

L’odi a l’estranger, al foraster, ha sigut, sempre i a tot arreu, causa de grans bestieses i de deci-sions sublims, de crims salvatges i de poemes preciosos, de sacrificis sagrats i d’abusos remu-neradors. Hi ha moltes formes de patriotisme que no són sinó mera xenofòbia, perquè sovintels habitants d’una «pàtria» només arriben a sentir-se’n «patriotes» quan s’imaginen o es tro-ben en fricció amb els veïns de la «pàtria» del costat. En tot cas, l’estranger és un punt de refe-rència polèmic, probablement imprescindible, per a un patriotisme agressiu. Com que l’es-tranger sol ser, al seu torn, patriota del seu país i respecte a este adopta una actitud semblant,la col·lisió resulta fatal. Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, ja que tots som «estran-gers» per a algú. I, de l’estranger, en fem un enemic: cada estranger és un enemic potencial.Només la moderna expansió del turisme ha començat a derogar este principi de vella nissagasentimental: ara el foraster se’ns presenta com a client. No sé si el turisme acabarà esmussantla xenofòbia: ho dubte. Les històries nacionals ressenyen llargues llistes de fets heroics perpe-trats pels indígenes contra els estrangers, i amb esta mena de records els mestres d’escola edu-quen els seus deixebles. L’aspecte oprobiós que pogueren presentar aquells fets queda auto-màticament cohonestat per la virtut del patriotisme. Monsieur Chauvin és un animal perillós,però també una tranquil·litzadora reserva energètica. Personalment opine que tot això és total-ment deplorable. Les aparences del món actual acusen, si no una minva vertiginosa de la xeno-fòbia, sí una atenuació del seu risc bel·licós. Almenys en grans àrees del planeta, l’antagonis-me que oferix possibilitats d’esdevindre tràgic no és ja el de poble a poble, sinó el de sistemaa sistema. Certament, en este nou pla es repetix, si voleu en altres termes, el mateix fenomen:una espècie de «xenofòbia» de classes, amb una dialèctica nova, però no del tot diferent en lesconseqüències.

Xenofòbia

Exemple

B. Lèxic

GRAU SUPERIOR20

EXEMPLE DE LA PROVA

L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes de lèxic. Els exercicissón de diferents tipus: omplir buits formant verbs derivats de noms, escriure sinònimsde paraules o expressions proposades, esmenar errors lèxics contextualitzats en fra-ses, triar l’opció correcta identificant el significat de locucions adverbials, empare-llar locucions equivalents.

Òmpliga els buits següents posant els verbs derivats de les paraules destacades ennegreta.

Exemple

• Fer clar

• Causar remordiment

• Unir dos bous, posant-los un jou

• Impregnar de midó desfet en aigua

• Fer o tornar fosc

• Fer bonys (en la superfície d’una cosa)

• Picar (el cavall) amb els esperons

• Fer agarrar fred

• Fer-se o tornar-se pàl·lid

• Fer l’apologia d’algú o alguna cosa

• Fer agut el tall o la punta amb una mola

aclarir

Escriga un sinònim de cada una de les paraules o expressions que apareixen en negre-ta en el text anterior.

mera

polèmic

nissaga

esmussant

oprobiós

cohonestat

Exemples

• Estava molt agobiat, ja que havia de reembolsar part del pagament anticipatque li havien fet feia sis mesos.Ara, si no complia el que s’havia establit,els acre-edors el perseguirien nit i dia.

• Els investigadors tenen personal tècnic i administratius idonis, i, també,accés a asses-sorament jurídic imparcial per a garantitzar que la investigació produirà proves admis-sibles en procediments penals ulteriors. Així mateix, els investigadors hauran d’estarfacultats per a recabar ajuda de la comunitat internacional d’experts en dret,medi-cina i ciències forenses.

• Una aplicació de plaguicida pot perdre molta eficàcia si un sector de la soca del’arbre,una branca o algunes de les fulles han quedat sense tractament.En casossemblants, el professional ha d’utilitzar un pulveritzador de motor capaç d’alçaruna pressió d’unes 30 atmosferes. Tanmateix, també és possible lograr resultatsacceptables amb els equips manuals sempre que estiguen en bones condicions.

21(JQCV)

Trie l’opció que crega que s’adequa al significat correcte de les següents locu-cions adverbials.

En gran quantitatEquivocadamentAmb pronúncia defectuosa

• A forfollons

Sense subterfugisDesmesuradamentSense recursos

• Sense embuts

• Si l’avió aterrissa en l’aeroport convingut, els segrestadors alliberaran els rehens.

• La població té un sistema doble d’abasteiximent d’aigua,un per a l’aigua pota-ble,que es fa mediant unes tuberies, i un altre per a l’aigua de reg,amb séquies icanals subterranis,a més d’un sistema per a col·lectar les aigües residuals i la pos-sibilitat d’extraure aigua salubre de l’aqüífer sobre el qual està ubicada la ciutat.

Subratlle i esmene els errors lèxics de les frases següents.

Exemple

aterra ostatges

GRAU SUPERIOR

EXEMPLE DE LA PROVA

22

Emparelle les locucions equivalents de cada columna.

Exemple

a. Hacer aspavientos [ a ] Fer escarafalls

1. Ser cenizo [ ] Quedar escaldat

2. Pillarse los dedos [ ] Anar a mal borràs

3. Poner toda la carne en el asador [ ] Ser figues d’un altre paner

4. Ser harina de otro costal [ ] Agarrar el bou per les banyes

5. Andar de capa caida [ ] Cridar el mal temps

Ara i abansDe tant en tantAra i més tard

• Ara i adés

Abans d’horaTardA l’hora acordada

• A hora horada

En fileraEn cercleArrugat

• En corrua

(JQCV) 23

EXEMPLE DE LA PROVA

L’àrea consta de dos exercicis: un dictat i una redacció.

1. El dictat es fa de la manera següent:a) Lectura a ritme normal, a fi que els examinands comprenguen el sentit

del text.

b) Dictat a velocitat lenta. Es llig cada fragment dos vegades seguides. Noes dicten els signes de puntuació.

c) Es torna a llegir a velocitat normal.

Adequació

a) La disposició: la informació del text ha d’estar ben disposada en l’espaisegons correspon al tipus de text.

b) La varietat i el registre són adequats a una situació de comunicació for-mal.

c) La finalitat: la intenció queda clarament expressada en el text i la seuainformació és la necessària per a assolir l’objectiu comunicatiu proposat.

2. El segon exercici consistirà a redactar un article d’opinió, de 200 paraules coma mínim, sobre un tema d’interés general.

Escriga un article d’opinió sobre un dels temes que hi ha a continuació(Mínim: 200 paraules).

a) Són compatibles la vida moderna i el temps lliure?

b) La influència de la informàtica en la vida diària.

A partir de l’exercici s’avalua la correcció (ortogràfica, morfològica i sintàctica) del’expressió escrita.

Per a avaluar els textos dels examinands de redacció es tenen en compte els qua-tre aspectes següents:

ÀREA 2

EXPRESSIÓ ESCRITA

Exemple

Exemple

La llarga i abundosa cabellera s’assemblava més al safrà que a la melassa d’oli. / Les celles pareixien dos arcs

menuts / a punt de llançar les sagetes dels ulls, / dels quals, per tindre’ls clucs, / no vaig poder saber el color.

/ Els llavis, més aïna molsuts, eren rosats i tendres. / Els membres i els altres indrets del cos / pareixien tal-

ment brodats en un tapís / dels que de vegades he contemplat en algun palau de Venècia, / donada la seua per-

fecció. / He deixat de banda els peus / perquè la meravella d’aquells dos glops de llet quallada mereix una

menció especial. / Com tórtores adormides sobre el tafetà dels coixins / que hi havia a l’entrada, dolços i tebis,

/ no vaig resistir la temptació de besar-los, / adorant-los quasi com qui besa una relíquia sagrada. / No, la visió

no em va decebre. / Per contra, augmentà el meu desig.

GRAU SUPERIOR

EXEMPLE DE LA PROVA

Coherència

a) L’estructuració del text: les idees estan ordenades i convenientmentagrupades en paràgrafs.

b) L’expressió clara de les idees.

c) La cohesió: es fan servir els lligams (pronoms, conjuncions, lèxic, puntua-ció, etc.) necessaris i adequats al text.

Correcció gramatical

S’avalua la correcció ortogràfica, morfosintàctica i lèxica, d’acord amb l’a-partat 2 dels objectius lingüístics, és a dir, coneixement de nivell superior delingüística.

Variació

S’avalua la capacitat de l’examinand per a fer servir els recursos de la llen-gua: la varietat i precisió del lèxic, els lligams entre les frases, la varietat desolucions sintàctiques. En definitiva, es valora la fluïdesa de la redacció.

24

(JQCV)

ÀREA 3

DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

25

L’examinand haurà de respondre unes preguntes sobre temes d’ortografia i demorfosintaxi. Els exercicis són de diferents tipus: omplir els buits de les paraules d’untext o d’unes frases; completar frases tenint en compte els verbs, els nexes d’unió oels pronoms febles; esmenar els errors morfosintàctics de les frases; etc.

• És una persona que ho___________________(PERCEBRE) tot molt ràpidament.

• Si vols que es desfaça bé la mescla l’hauràs de continuar(REMOURE) a poc a poc.

• Els assistents a la reunió volen que el portaveu (DESMENTIR) elsrumors.

• Xiquets, (TRAURE) els llibres de valencià i obriu-los perla pàgina 102.

• No et molesta que jo (OIR) les notícies per la ràdio?

• Vosaltres, (DUR) de seguida els llibres a la biblioteca!

• Ja t’han (IMPRIMIR) tots els documents?

• Cal que nosaltres (RESPONDRE) immediatament estescartes.

• Esta gallina encara no ha (PONDRE) cap ou.

• M’agradaria que vosaltres (VEURE) com ha quedatla casa després de la reforma.

• Cada vegada que Anna sospirava, (CLOURE) els ulls d’emoció.

Escriga la forma corresponent dels verbs que hi ha entre parèntesis per a comple-tar les frases següents.

Exemple

percep

Exemples

GRAU SUPERIOR

• És un home molt cortés.És una dona molt__________________.

• Van perdre la batalla en aquell dia atziac.

Van perdre les batalles durant unes jornades .

• El lladre va ser detingut per la policia.

La va ser detinguda per la policia.

• Aquelles persones vivien en unes cases immundes.

Aquelles persones vivien en uns llocs .

• Era un home molt decent.

Era una persona molt .

• Conduïa l’autobús un xòfer molt expert.

Conduïa l’autobús una molt experta.

EXEMPLE DE LA PROVA

26

Escriga, segons corresponga, la forma de masculí o de femení de les paraules des-tacades.

Exemple

cortesa

Pose les grafies que falten. Si considera que no cal cap grafia, indique-hoamb el signe Ø.

• El jardí, en la seua infante a, brollava a penes de la terra remoguda,i el bosquet d’arbres fru ters era sols un rígi sembrat de aressimètriques i dretes davant de la casa.

• La casa llatina re ol el problema en al ària: no solament evitala cohabitació, sinó també la uxtaposició de l’habitacle de les per-sones als locals dels animals i dels fums.

• Després me’n vaig anar al front com a nfermera (per di imular,és clar) i en un hospital vam fer molts tra plantaments d’òrgans imoltes tra fusions de sang, segons acabes de contar que diuen.

• No o lide res. I no em poses una altra vegada el disc ra at.Tinc ben present el vostre haver familiar, els vostres bons i rancis costums i,per desco tat, la vostra enlairada posició social! Com no he derecordar-me del vostre important inatge?

• Ignà ia fi à un esguar profund en ell i el va trobarinsuperable. Baixà tota recol ada en el braç trem lós d’emocióque li brindava ell.

• Els accionistes van demanar els informes al gerent.

• Es penedia d’haver dit això.

• Vés, pren-te la cervesa a la terrassa.

• El polític va negar les acusacions a les periodistes.

• Comenten que la nomenaran directora general.

• Estàs completament segura? Sí, estic completament segura.

(JQCV) 27

EXEMPLE DE LA PROVA

• He vingut_______________saludar-te.

• El teu germà no para en torreta, sempre va d’ací d’allà.

• que arribe, fes-lo esperar.

• El vestit se l’ha fet encàrrec.

• més tard isques de casa, més tard arribaràs a la faena.

• L’hivern passat arribàrem a dotze graus zero.

• He vingut ací tornar-te el llibre.

• Han d’anar junts a cal notari els facen l’escriptura de venda.

• Elvira sí l’espera, l’aprovat.

• Vam continuar la conversació inacabada després queells se n’hagueren anat.

• agost encarano han obert l’escola.

Òmpliga els buits de les frases següents escrivint l’article, la conjunció, la preposi-ció, la locució prepositiva, la contracció o el nexe adequats. Si considera que nocal cap nexe, indique-ho posant el signe Ø.

Torne a escriure les frases següents substituint els termes destacats en negreta pelspronoms febles corresponents.

Exemple

per

Els accionistes li’ls van demanar.

Exemple

• Tindries que anar a la consulta del metge abans de què et poses pitjor.

• Tenia uns quants dubtes al respecte d’aquell tema; així que volia esbrinarràpidament què era el que havia succeït realment.

• Els actors no fan res més que riure’s. El director de l’obra ha comentat que, sicontinuen fent això, aprimaran un parell de quilos.

• L’enyorar com era la vida abans és una reacció molt comú. Tanmateix, aalgunes persones els és especialment difícil parlar de certs temes.

• Els requisits que es demanen per a l’elecció són els següents: vosté deu haverocupat un lloc de carrera o condicionat a la carrera en el passat. De ser així,no hi ha temps límit per a ser elegit.

• A nivell internacional, destacar que ha hagut enfrontaments en els quals hanmort 30 palestins.

GRAU SUPERIOR28

EXEMPLE DE LA PROVA

Subratlle les incorreccions morfològiques o sintàctiques i escriga davall de les fra-ses les esmenes adequades.

Exemple

Hauries d’anar abans que

(JQCV) 29

ÀREA 4

EXPRESSIÓ ORALL’examinand llegirà un text en veu alta i farà una intervenció oral.

A partir de la lectura s’avalua si l’examinand sap:

- Llegir sense vacil·lacions.- Entonar el text segons el significat i els signes de puntuació.- Llegir amb el ritme i la velocitat adequats.- Reproduir amb fidelitat el text i amb la pronúncia adequada.

A partir de la intervenció oral s’avaluen els aspectes següents:a) Coherència:- Centrar-se en el tema proposat, ajustar-se al registre formal i complir la funció

corresponent, és a dir argumentar.- Ordenar les idees de manera lògica.- Utilitzar varietat de recursos lingüístics (lligams entre frases, riquesa i precisió

lèxica).

b) Correcció: entesa com el domini dels elements lingüístics (fonètics, morfo-sintàctics i lèxics).

La intervenció oral ha de ser formal i ha de tindre una durada màxima de cinc minuts.Podrà consistir en:

- Un comentari o resum de la lectura.- Una exposició argumentada sobre un tema proposat per l’examinador.

Creixen els maltractaments a anciansLes dades que aporten els informes més recents i les enquestes realitzades a Europa i als EUA sobre els

maltractaments als ancians confirmen, a pitjor, un panorama que ja se sospitava inquietant. Segons els

diferents informes, en qualsevol país hi ha desenes de milers de persones majors de 65 anys que patixen abu-

sos. Abusos de la família, del personal dels geriàtrics o dels auxiliars contractats per a assistir-los privada-

ment. Quan les víctimes s’atrevixen a parlar-ne, mencionen tota classe de vexacions, des de colps o maltrac-

tament verbal sistemàtic, a violacions sexuals, passant per les estafes econòmiques per a sostraure’ls els béns

tant si tenen capacitat de discernir com si no. És un maltractament que mereix tanta atenció com el que

s’exercix contra les dones i els menors. Així ho regula, a més, la llei sobre violència domèstica.

Denunciar els casos de violència contra les persones majors és important. Però, perquè la denúncia siga

eficaç, cal elaborar millors protocols de detecció de símptomes d’abús i protegir les víctimes de les

represàlies. Ara que es coneix l’amplitud del problema, l’autoritat judicial ha de dictar models de vigilància

que pal·lien el desemparament dels ancians maltractats.

Curs de valencià superior

Documents

Transcript of Curs de valencià superior