Curs elemental Valencià modul 2

CURS GRAU ELEMENTAL DE VALENCI EDICI ABRIL 2014

1

CURS GRAU ELEMENTAL DE VALENCI

MDUL 2


2

Unitat 5

Comprensi lectora

Exercicis: 1, 2, 3 i 4

Lxic

Vocabulari del trnsit i dels vehicles

ELS MITJANS DE TRANSPORT TERRESTRES

autocar

autombil

cami

caravana o rulot

ciclomotor

cotxe

furgoneta

metro

tot terreny

tramvia

tren

troleibs


3

ELS MITJANS DE TRANSPORT AERIS

aeropl

avi

bipl

globus

helicpter

ultralleuger

ELS MITJANS DE TRANSPORT MARTIMS

barco o vaixell

portaavions

fragata

creuer

ferri

iot

llanxa

motonau

embarcaci

barca

veler

caravella


4

EL CARRER, LA CARRETERA I LAUTOPISTA

albell

rea de servici

calada

crulla o encreuament

cua

embs

gual

mitjana

pas de vianants

o pas zebra

peatge

rastell

ressalt

revolta

semfor

senyal

tanca

vorera o voravia

xarxa


5

EL COTXE I LA MOTO


6

accelerador alavidres amortidor

canvi de marxes cap casc

carrosseria crter clxon o botzina

comptaquilmetres depsit eixugaparabrises

embragatge far fiador

llums pany de contacte parafang

para-xocs pneumtic quadro de comandament

recolzabraos sabata de fre seient

tub descapament transmissi volant

guantera davantal GPS

fre maleter

LA BICICLETA

cavallet estrep forquilla

llanda manillar manxa

pedals pinyons plat

quadro raig sell

ALTRES PARAULES ASSOCIADES AMB EL TRNSIT I ELS VEHICLES

accident alcoholmia aparcament atropellament avanament

avaria danys estacionament gasoil gasolina

mecnic sinistre vag vol xrter xfer o xofer


7

ADJECTIUS RELACIONATS AMB EL TRNSIT I ELS VEHICLES

autoritzat begut ebri ferit greu

ills lleu perms prohibit temerari

VERBS RELACIONATS AMB EL TRNSIT I ELS VEHICLES

accelerar atropellar bolcar collidir conduir

crrer creuar o travessar derrapar estavellar-se girar

frenar oblidar pedalejar pujar xocar

EXPRESSIONS RELACIONADES AMB EL TRNSIT I ELS VEHICLES

bona conducci, cam de cabres, conducci responsable, conducci temerria, conductor su-cida, conduir com un boig, hora punta, pont aeri, seguretat viria, velocitat excessiva

LOCUCIONS, FRASES FETES, MANERES DE DIR I REFRANYS

a tot drap, a tota paleta o a tota virolla

de retop o de retruc

anar de blit

anar al cel amb cotxe

anar de paquet

estar al mig com el dijous

estar com una moto

fer una volta de campana

para el carro!

vendre-li la moto (a alg)

a patr jove i a barco vell, no fies la teua pell

gasta menys que la botzina dun avi

anar sobre rodes

donar llum verd

Exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6 I 7


8

Morfosintaxi

El present de subjuntiu El mode subjuntiu susa per a expressar accions incertes, com ara el desig, el dubte o la irreali-tat. El present de subjuntiu normalment susa en accions que depenen dunes altres (oracions subordinades): Vosaltres procureu que la xica cante (procureu est en indicatiu; cante en sub-juntiu). s per aix que les formes de present de subjuntiu solen anar precedides de la conjun-ci que: No crec que tinga fam. Magrada que vingues a sopar. A ms, el present de subjuntiu tamb susa per a expressar prohibicions, precedit de no: No faces aix, per favor! Els verbs regulars formen el present de subjuntiu de la manera segent:

1a CONJUGACI

2a CONJUGACI

3a CONJUGACI

PURA INCOATIVA

CANTAR TMER PERDRE DORMIR SERVIR

-e cante -a tema perda -a dorma -isca servisca

-es cantes -es temes perdes -es dormes -isques servisques

-e cante -a tema perda -a dorma -isca servisca

-em cantem -em temem perdem -im dormim -im servim

-eu canteu -eu temeu perdeu -iu dormiu -iu serviu

-en canten -en temen perden -en dormen -isquen servisquen

IRREGULARITATS MS USUALS Les irregularitats afecten, sobretot, alguns verbs de la segona i de la tercera conjugacions. VERBS VELARITZATS Sn aquells verbs en qu la primera persona del present dindicatiu acaba en -c, la qual en el present de subjuntiu es transforma en una g: jo prenc (1a pers. pres. ind.) > que jo prenga, que tu prengues, que ell prenga, que nosaltres prenguem, que vosaltres prengueu, que ells pren-guen (pres. subj.). Tamb sn velaritzats els verbs en qu la primera persona del present dindicatiu acaba en -sc, i el present de subjuntiu presenta -sc/qu: jo visc (1a pers. pres. ind.) > que jo visca, que tu vis-ques, que ell visca, que nosaltres visquem, que vosaltres visqueu, que ells visquen (pres. subj.).


9

Daltra banda, cal recordar que en tots estos verbs sha devitar usar, per a les persones nosal-tres i vosaltres, les formes del present de subjuntiu quan volem dir el present dindicatiu: jo prenc, tu prens, ells pren, nosaltres prenem (incorrecte: *prenguem), vosaltres preneu (inco-rrecte: *prengueu), ells prenen. Sn els verbs segents: - Acabats en -NDRE, -LDRE, com ara: ATENDRE: atenga, atengues, atenga, atenguem, atengueu, atenguen PRENDRE: prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen MOLDRE: molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen TINDRE: tinga, tingues, tinga, tinguem, tingueu, tinguen VINDRE: vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen - Acabats en -URE, com ara: BEURE: bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen CAURE: caiga, caigues, caiga, caiguem, caigueu, caiguen CREURE: crega, cregues, crega, creguem, cregueu, creguen ESCRIURE: escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen RIURE: riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen TRAURE: traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen VIURE: visca, visques, visca, visquem, visqueu, visquen - Acabats en -ER, -IXER CONIXER: conega, conegues, conega, coneguem, conegueu, coneguen CRRER: crrega, crregues, crrega, correguem, corregueu, crreguen PERTNYER: pertanga, pertangues, pertanga, pertanguem, pertangueu, pertanguen CRIXER: cresca, cresques, cresca, cresquem, cresqueu, cresquen MERIXER: meresca, meresques, meresca, meresquem, meresqueu, meresquen NIXER: nasca, nasques, nasca, nasquem, nasqueu, nasquen PODER: puga, pugues, puga, puguem, pugueu, puguen - Altres verbs velaritzats: DIR: diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen DUR: duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen VERBS PALATALITZATS ANAR: vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen HAVER: haja, hages, haja, hgem, hgeu, hagen VEURE: veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegen ALTRES VERBS IRREGULARS CABRE: cpia, cpies, cpia, capiem, capieu, cpien (o cpiga, cpigues, cpiga, capiguem, ca-pigueu, cpiguen) FER: faa, faces, faa, fem, feu, facen OBRIR: briga, brigues, briga, obrim, obriu, briguen


10

SABER: spia, spies, spia, sapiem, sapieu, spien (o spiga, spigues, spiga, sapiguem, sapigueu, spiguen) SER: siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen VOLER: vullga, vullgues, vullga, vullguem, vullgueu, vullguen (o vulga, vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen)

Exercicis 1, 2, 3, 4, 5 6, 7, 8, 9 i 10

Limperatiu Limperatiu servix per a expressar ordes o manaments. No t formes per a la primera persona del singular (jo). Exemples: Compreu carn! Deixam tranquil. Gireu a lesquerra. Limperatiu dels verbs regulars es forma de la manera segent:

3a CONJUGACI

1a CONJUGACI

2a CONJUGACI

PURA INCOATIVA


- - - - - - - - - -

-a canta - tem perd - dorm -ix (-eix)

servix/ -eix

tu

-e cante -a tema perda -a dorma -isca servisca ell/ella/vost

-em can-tem

-em te-mem

perdem -im dor-mim

-im servim nosaltres

-eu canteu -eu temeu perdeu -iu dormiu -iu serviu vosaltres

-en canten -en temen perden -en dor-men

-isquen servis-quen

ells/elles/vosts

Si vos fixeu en la taula segent, les formes de segona persona (tu, vosaltres) es prenen del present dindicatiu. Ara b, teniu en compte que, la segona persona del singular (tu) es pren de la tercera persona (ell). La resta de persones (ell, nosaltres, ells) es prenen del present de sub-juntiu. A ms, la segona persona del singular (tu) es pren de la tercera persona (ell) del present dindicatiu.

PRESENT DINDICATIU

IMPERATIU PRESENT DE SUBJUNTIU

prenc - prenga jo

prens pren prengues tu

pren prenga prenga ell/ella/vost


11

prenem prenguem prenguem nosaltres

preneu preneu prengueu vosaltres

prenen prenguen prenguen ells/elles/vosts

Cal tindre en compte que:

Els verbs velaritzats, per tant, adopten formes amb g/gu o c/qu en les persones ell, nosaltres i ells. En canvi, la persona vosaltres no presenta esta forma. Exemples: beu, bega, beguem, beveu (incorrecte: *begueu), beguen; viu, visca, visquem, viviu (inco-rrecte: *visqueu), visquen.

Les formes, habituals en la parla dalgunes zones, de present de subjuntiu o dimpera-tiu acabades en -am (per a nosaltres) i en -au (per a vosaltres) no es consideren tan re-comanables: vinguem (millor que *vingam), beveu (millor que *begau).

En les ordes negatives susa el present de subjuntiu per a totes les persones:

Beveu aigua. / No begueu alcohol. Veniu dem. / No vingueu tard. Enceneu la calefacci. / No encengueu el foc.

En valenci tampoc sha dusar linfinitiu per a expressar ordes, com es fa habitualment en castell en anuncis i cartells. Exemple: No fumeu (incorrecte: *No fumar).

IRREGULARITATS USUALS

Els verbs segents tenen formes prpies (destacades en negreta):

ANAR: vs, vaja, anem, aneu, vagen DUR: dus, duga, duguem, dueu, duguen FER: fes, faa, fem, feu, facen TINDRE: tin (o tingues), tinga, tinguem, teniu (o tingueu), tinguen VINDRE: vine, vinga, vinguem, veniu, vinguen

Els verbs segents prenen tot limperatiu del present de subjuntiu: DIR: digues, diga, diguem, digueu, diguen ESTAR: estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen PODER: pugues, puga, puguem, pugueu, puguen SABER: spies, spia, sapiem, sapieu, sapien (o spigues, spiga, sapiguem, sapigueu, spi-guen) SER: sigues, siga, siguem, sigueu, siguen VEURE: veges, veja, vegem, vegeu, vegen VOLER: vullgues, vullga, vullguem, vullgueu, vullguen (o vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen) Finalment, algunes persones dels verbs DIR i ESTAR tenen formes especials quan limperatiu va seguit dun pronom: dis-me, est-te, estem-nos, esteu-vos.

Exercicis 11, 12, 13, 14, 15 i 16


12

Els quantitatius Els quantitatius expressen una quantitat com a conjunt per, a diferncia dels numerals, no la precisen amb exactitud. Poden ser adjectius (i modificar un substantiu: Hi ha molta gent) o adverbis (i modificar un verb: Mon pare treballa molt). Daltra banda, els quantitatius poden ser variables en gnere i nombre (molt, molta, molts, moltes), o invariables amb una forma nica (ms, prou, massa).

VARIABLES

molt poc quant tant

molta poca quanta tanta

molts pocs quants tants

moltes poques quantes tantes

bastant bastants

INVARIABLES

ms, menys (o manco), prou, massa, gens (de)

LOCUCIONS QUANTITATIVES MS USUALS

molt bona cosa de un fum de un grapat de un munt de una pila de

poc un poc de, una miqueta de (o una mica de),

gens gens ni miqueta (mica) de

Observacions 1. Bastant i prou Bastant significa en una quantitat gran o en un nombre regular, no poc. Sort que el seu fill treballava bastant a casa. Has dinat b? He menjat bastant b, grcies.

Prou, en canvi, significa en quantitat suficient, tant com cal: Les pizzes no estaven prou cuinades. No discutiu ms, ja nhi ha prou! En bona part del valenci ha deixat dusar-se bastant, i els dos sentits anteriors sexpressen amb prou (Sort que el seu fill treballava prou a casa). Per cal recordar que, a vegades, s acla-ridor marcar la diferncia: Han arreplegat bastants diners, per encara no en tenen prou per al projecte. 2. Tant i tan Tant adopta la forma tan davant dun adjectiu o dun altre adverbi:


13

s que gastes tant (de) paper! No compres tant! No sigues tan dormidor! Per qu talces tan tard? Fixeu-vos que s la mateixa diferncia que sestablix en castell entre tanto i tan.

3. Quant i quan El quantitatiu quant no sha de confondre amb ladverbi de temps quan:

Quant costa aix? Quan tu em digues, eixirem a passejar.

4. La preposici de i els quantitatius - Els quantitatius quant, molt, poc, tant, bastant, prou solen intercalar la preposici de quan el substantiu que acompanyen s mascul singular. Per no en femen ni en mascul plural: Tinc molt de fred! Quant de sucre vols? No puc amb tant de treball! Em queda poc darrs. En canvi, amb els substantius femenins o en plural no es posa de: Tinc molta calor. Quanta llet necessites? Tens tantes amigues! Et queden poques crelles. - Gens porta necessriament la preposici de quan va davant dun substantiu, ja siga mascul o femen, singular o plural. Si no beus gens dalcohol millor! No t gens de vergonya. Mhe quedat sense gens de diners. En canvi, davant dadverbis i adjectius no porta de:

No ho fa gens malament. No s gens barata, lentrada. - Desprs de massa no es posa mai la preposici de:

Menges massa sucre!

Exercicis 17 i 18

Els indefinits Els indefinits sn quantificadors que indiquen quantitat de manera imprecisa o aproximada. Exemples: Comprarem alguns regals. Laltra vesprada va vindre. No vaig prendre cap medica-ment. Daltra banda, els indefinits poden ser variables en gnere i nombre (algun, alguna, alguns, algunes), o b invariables amb una forma nica (cada, cap). Els indefinits poden ser determinants que acompanyen el substantiu (He llegit una altra no-vella interessant) o b pronoms (No ha vingut ning a classe).


14

DETERMINANTS

mascul singular femen singular mascul plural

femen plural

exemple

algun alguna alguns algunes Alguns conductors no respecten prou els passos de vianants.

cert certa certs certes Certes persones no pensen com tu.

mateix mateixa mateixos mateixes Este no s el mateix carter que va vindre ahir.

tot tota tots totes Totes les infermeres de l'hospi-tal porten bata blanca.

altre altra altres El dentista em va canviar la cita a un altre dia.

qualsevol qualssevol Vosts poden consultar-nos qualsevol dubte.

tal tals Tal dia com hui es va acabar la guerra

cada - Cada alumne t un llibre.

cap - No tinc cap problema.

cada un (o cadascun)

cada una (o cadascuna)

- Cada un dels seus fills t un carcter diferent.

diferents

diversos nombrosos uns quants

diverses nombroses unes quantes

Ha vingut unes quantes (diver-ses, diferents) vegades a veu-rem.

PRONOMS

exemple significat

u (o un) U (o Un) ha de lluitar per les seues idees.

tota persona

alg Aix ho va dir alg que ara no recorde.

alguna persona

ning Encara no hi ha ning en la sala.

cap persona

tots (o tothom) Era un problema temut per tots (tothom).

totes les persones

cada u (o cadasc) Cada u s lliure dels seus ac-tes.

cada persona

alguna cosa Has dit alguna cosa?

res No va fer res en tot el dia. cap cosa


15

OBSERVACIONS 1. Alguna cosa Amb esta expressi es pot evitar sempre el castellanisme *algo. Exemple: Hi ha alguna cosa per a mi? (Incorrecte: * Hi ha algo per a mi?). 2. Altre Este indefinit sol anar precedit de larticle, b determinat (el, la, els, les) com indeterminat (un, una, uns, unes). Exemples: Laltre company va decidir el contrari. Vull veure una altra pellcula. Sha devitar el castellanisme *dems. Exemple: Jo vaig eixir voluntari i els altres no (Incorrec-te: *Jo vaig eixir voluntari i els dems no). 3. Uns quants, diferents, diversos, alguns Podem usar qualsevol destos indefinits per a evitar el castellanisme *vrios. Exemple: Ha vin-gut unes quantes (diverses, diferents, algunes) vegades a veurem (Incorrecte: *Ha vingut vries vegades a veurem). 4. Cap, gens i res Cap s un adjectiu que es referix sempre a noms comptables (botelles, gats, taules, bolgrafs, etc.). Exemples: No hi ha cap botella de llet en la nevera? No, no en queda cap. Gens (de), en canvi, susa per a quantificar els noms incomptables (aigua, vi, farina; gana, grcia, etc.). Exemples: No tenim gens daigua. Aix no mha fet gens de grcia! Per gens tamb funciona com un adverbi quan modifica un verb, un adjectiu o un altre ad-verbi. En este cas significa en absolut i expressa la quantitat zero en contrast amb la srie dadverbis molt, massa, prou, poc. Exemples: La poltica actual magrada (molt, massa, prou, poc) > La poltica actual no magrada gens. Llus no s gens fi. No has fet el treball gens b. Res, finalment, s un pronom que significa cap cosa. Exemples: No tinc res per a donar-li. De tot aix, no vull res. Compareu dos frases com: No magrada res (= No magrada cap cosa, No hi ha cap cosa que magrade) i No magrada gens (= No magrada en absolut, referint-nos a una cosa concreta).

Exercicis 19, 20 i 21

Ortografia i pronunciaci

El vocalisme En valenci, hi ha set vocals que es pronuncien de manera clara i ben diferenciada:


16

[a] germ [] oberta: telfon [e] tancada: crixer [i] cos [] oberta: aix [o] tancada: ra [u] msica Per les vocals e, o obertes noms apareixen en sllaba tnica. De manera que, en les sllabes tones, les set vocals anteriors es reduxen a cinc: [a] can [e] restar [i] sincer [o] historiador [u] butaca Daltra banda, cal anar amb compte amb les paraules semblants que en valenci i en castell presenten vocals diferents. Vegem-ne unes quantes. En valenci tenen a, mentres que en castell tenen e:

afaitar afeitar avantatge ventaja

ambaixada embajada avaria avera

assass asesino davantal delantal

avaluar evaluar hostaleria hostelera

En valenci tenen e, mentres que en castell tenen a:

assemblea asamblea monestir monasterio

disfressa disfraz orfe hurfano

Empar Amparo rave rbano

enyorar aorar resplendor resplandor

enyorana aoranza sergent sargento

Esteve Esteban treballar trabajar

meravella maravilla verns barniz

En valenci tenen u, mentres que en castell tenen o:

ateneu ateneo museu museo

barns albornoz suport soporte

butllet boletn tipus tipo

bufetada bofetada turmell tobillo

butxaca bolsillo turment tormento

cacau cacao tramuntana tramontana

muntar montar trofeu trofeo


17

En valenci tenen o, mentres que en castell tenen u:

avorrir aburrir ploma pluma

botifarra butifarra podrir pudrir

captol captulo polp pulpo

cartolina cartulina pols pulso

cobrir cubrir rtol rtulo

complir cumplir ron ruin

cnsol cnsul solc surco

dol dulce sospir suspiro

embotit embutido ttol ttulo

escoltar escuchar tomba tumba

estoig estuche torr turrn

joventut juventud triomf triunfo

Cal recordar que en paraules de la mateixa famlia es pot produir lalternana o/u: boca/bucal, doble/duplicar, home/hum, jove/joventut/juvenil, mn/mundial, ttol/titular, etc. En valenci tenen e, mentres que en castell tenen i:

desembre diciembre honestedat honestidad

enginyer ingeniero seguretat seguridad

genet jinete merla mirlo

En valenci tenen i, mentres que en castell tenen e:

acordi acorden cirera cereza

antiguitat antigedad dimoni demonio

campi campen infermera enfermera

cerimnia ceremonia lnia lnea

ciment cemento ordinador ordenador

Finalment, la e- inicial de les paraules comenades per em-, en-, es- i eix-, se sol pronunciar en la parla com una a. Per cal recordar que sescriuen amb e inicial i no amb a, paraules com les segents: embolicar, embrutar, emprendre, emportar; encertar, encendre, entendre, enveja; escoltar, escurar, estendre; eixugar, eixir, etc.

Exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10


18

Expressi oral

Tasca 1. Unitat 5. Expressi oral

Expressi escrita

El text narratiu Una narraci s un text amb el qual sexpliquen histries reals o fictcies, protagonitzades per algun personatge. El narrador, que s la veu que explica la histria, ordena les accions a travs dun eix temporal i tamb pot incloure descripcions i dilegs. El text narratiu sol presentar una estructura lineal o contnua per a explicar els fets seguint un orde cronolgic, per tamb es pot alterar la seqncia temporal amb anticipacions (flash forward) o retrospeccions (flash back). Generalment la informaci sorganitza en tres parts: el plantejament o introducci (presenta els personatges, la situaci i linici del conflicte), nuc o desenvolupament (augmenta la tensi narrativa fins a arribar al clmax) i desenlla o conclusi (posa fi a la histria). En la narraci literria (conte, novella, rondalla...) sn importants el narrador (que explica la histria), el temps, lespai i els personatges.

El narrador explica la histria i establix el punt de vista des del qual es narren els fets. Quan interv en lacci pot presentar-se com a protagonista (en primera persona) o testimoni (en tercera persona). Si no interv en el relat, sol explicar els fets en tercera persona, des de fora.

El temps es referix tant a lpoca en qu passa lacci (temps histric), com a les hores, dies o anys que dura lacci (temps narratiu).

Lespai s el lloc on passa l'acci; pot ser real o figurat. Els personatges sn les persones que intervenen en lacci. Cal distingir entre els pro-

tagonistes, sobre els quals recau el progrs de la histria, i els personatges secundaris. La notcia periodstica tamb sol ser un text narratiu. En este cas es conta un fet recent dinters. El periodista ha de respondre a sis preguntes: qu ha passat?, quan?, on?, qui?, per qu?, com?. A ms, la informaci sorganitza segons la seua importncia: en el primer pargraf sha de respondre el mxim de preguntes anteriors i, a continuaci, soferixen informacions complementries o que expliquen les circumstncies i repercussions dels fets sobre els quals sinforma.

Tasca 2. Unitat 5. Expressi escrita

Recapitulaci

Exercicis 1 i 2


19

Unitat 6

Comprensi lectora

Exercicis 1, 2, 3 i 4

Lxic

Vocabulari: les professions i els oficis

ELS OFICIS


20

actor/actriu administratiu/-iva agranador/-a

ama de casa artes/-ana astronauta

ballar/-ina bomber/-a botiguer/-a

botx

caixer/-a cambrer/-a cantant

carnisser/-a carter/-a cientfic/-a

cirurgi/-ana comare comercial

comptable conductor/-a conserge

constructor/-a corresponsal cuiner/-a

dentista dermatleg/-loga director/-a

dependent/-a

ebenista electricista enginyer/-a

esmolador/-a escriptor/-a escultor/-a

esportista esteticista estudiant

farmacutic/-a femater/-a fiscal

florista fontaner/-a forner/-a

fotgraf/-a fuster/-a futbolista

gerent guardi/-ana guionista

hoste/-essa

infermer/-a informtic/-a interventor/-a

jardiner/-a jornaler/-a jutge/-essa

llaurador/-a locutor/-a

many/-ana maquetista maquinista

marxant/-a mecnic/-a mestre/-a

metge/-essa meteorleg/-loga missatger/-a

model modista msic/-a

netejador/-a

obrer/-a ptic/-a orientador/a

pastisser/-a periodista pescador/-a

pescater/-a perruquer/-a pilot

pintor/-a poeta/-essa policia

professor/-a programador/-a presentador/-a


21

recepcionista

sabater/-a soldador/-a soldat/-ada

sastre/-essa

taxista terrisser/-a traductor/-a

veterinari/-ria vigilant

xfer o xofer/-a

FRASES FETES I MANERES DE DIR

amb una m davant i l'altra darrere anar de blit anar fent doblegar l'esquena donar ms faena que un porc solt estar amb l'aigua fins al coll fer faena fer fallida fer mans i mnegues fer ms hores que un rellotge (no) fer-ne un brot guanyar-se les garrofes pegar-ne una en lenclusa i laltra en el martell picar en ferro gelat (o fred) reblar el clau sense ofici ni benefici ser alg un faenafuig (o un esquenadret) suar la cansalada tindre el cul llogat tindre el pa assegurat tindre el reny cobert tindre la m trencada en una cosa tindre ms caps que barrets (no) tindre prou mans traure el fetge per la boca treballar a estall trencar-se lesquena voler fer entrar el clau per la cabota

REFRANYS RELACIONATS AMB LES PROFESSIONS

A cal sabater, sabates de paper. A jornal vas? Pobre eres i pobre sers. A la vellesa, el dimoni es fa sabater. A metge, confessor i advocat, dis-li sempre la veritat. A qui no t faena, Du lin dna. Ahir pastor, hui senyor. Al sastre sense didal, l'agulla li fa mal.


22

Alcaldes nous, traques i bous. Apotecaris i taverners fan pous de diners. Barber mut mai s'ha conegut. De moliner mudars, per de lladre no tescapars. De pare msic, fill ballador. De sastre i sabater, no tots en saben fer. Debades, cap frare pega cabotades. Dos mans per a treballar i una boca per a menjar. El ferrer de Tibi: ferrant ferrant va perdre lofici. El que el metge erra ho colga la terra. Faena feta no porta destorb. Home refranyer, gos i malfaener. Jutge sense conscincia, mai far bona sentncia. La faena del matalafer: fer i desfer. On els frares han fet niu, vs durant l'hivern i l'estiu. Per a treballar i no guanyar, ms val descansar. Pescador o caador; fam, fred i calor. Qui de jove no treballa, de vell dorm en la palla. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.

Exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11

Morfologia i sintaxi

El futur El futur simple dindicatiu expressa una acci que encara no ha passat: La setmana que ve ani-rem dexcursi. La conferncia ser dem de vesprada. En valenci, per a formar el futur es partix de linfinitiu dels verbs, als quals sunix una desinn-cia que prov del present dindicatiu del verb haver (he, has, ha, hem, heu, han). De fet, en la llengua medieval encara susaven linfinitiu i la desinncia separats: Veles e vents han mos desigs complir (Veles i vents compliran els meus desitjos).

INFINITIU +

jo cantar cantar

tu crrer s corrers

ell/ella/vost patir patir

nosaltres caure em caurem

vosaltres tindre eu tindreu

ells/elles/vosts encendre an encendran


23

1a conjugaci

2a conjugaci (-er)

2a conjugaci (-re)

3a conjugaci

CANTAR TMER BATRE DORMIR

jo cantar temer batr dormir

tu cantars temers batrs dormirs

ell/ella/vost cantar temer batr dormir

nosaltres cantarem temerem batrem dormirem

vosaltres cantareu temereu batreu dormireu

ells/elles/vosts cantaran temeran batran dormiran

OBSERVACIONS 1. Fixeu-vos que la tercera persona del plural (ells, elles, vosts) no porta accent, dacord amb les regles daccentuaci del valenci (unitat 4). 2. Els infinitius que acaben en re perden la -e al formar el futur: jo tindr, tu beurs, ell pro-metr, nosaltres viurem, vosaltres escriureu, ells perdran. 3. Els verbs que acaben en vocal + ir no porten diresi en el futur: traduiran, obeirem. 4. Com que el futur es forma a partir de linfinitiu, recordeu que en valenci no hi ha infinitius acabats en: *-batir sin en -batre (combatre, no *combatir) *-fundir sin en -fondre (confondre, no *confundir) *-currir sin en -crrer (discrrer, no *discurrir) *-rumpir sin en -rompre (interrompre, no *interrumpir) *-mitir (excepte dimitir) sin en -metre (admetre, no *admitir) VERBS IRREGULARS ANAR: anir, anirs, anir, anirem, anireu, aniran. FER: far, fars, far, farem, fareu, faran. HAVER: haur, haurs, haur, haurem, haureu, hauran. PODER: podr, podrs, podr, podrem, podreu, podran. SABER: sabr, sabrs, sabr, sabrem, sabreu, sabran. VOLER: voldr, voldrs, voldr, voldrem, voldreu, voldran.



24

Els pronoms relatius Els pronoms relatius fan dos funcions en loraci. Duna banda, fan referncia a un nom que ha aparegut abans (antecedent) i, duna altra, servixen duni per a introduir una oraci subordi-nada. Per exemple:

Ja mhe llegit el llibre que em vas deixar. Esta oraci s la suma de dos frases: Ja mhe llegit el llibre + Em vas deixar el llibre. Fixeu-vos que en les dos frases es repetix el llibre. Podem formar una nica oraci grcies al pronom relatiu que, el qual substitux el nom llibre i unix la segona frase (Em vas deixar el llibre) a la primera (Ja mhe llegit el llibre). Els pronoms relatius sn els segents:

que Pronom relatiu ton que susa quan no va precedit de preposici. Fixeu-vos que no porta ac-cent.

Els pescadors que ja havien acabat sen van anar a casa.

qu

Pronom relatiu tnic que sempre va precedit de preposici. Fixeu-vos que porta accent. Sem-pre es referix a coses, mai a persones. Es pot substituir pel relatiu compost el qual, la qual, els quals, les quals.

El cotxe a qu em referisc s molt car. (=El cotxe al qual em referisc s molt car)

qui Pronom relatiu tnic que sempre es referix a persones. Quan va precedit de preposici, es pot substituir pel relatiu compost el qual, la qual, els quals, les quals.

El qui no vullga pols que no vaja a lera. El xic de qui et parle se nha anat del poble. (=El xic del qual et parle se nha anat del poble)

on

Pronom relatiu adverbial que indica el lloc i es pot substituir per en qu, en el qual, en la qual...

El riu on (en qu, en el qual) vaig prendre el bany s molt perills. La serra on (en qu, en la qual) em vaig perdre no tenia indicacions.

el qual, la qual, els quals, les quals

Pronom relatiu compost que es pot referir tant a persones com a coses. Pot anar precedit de preposici. Si no porta preposici davant, loraci de relatiu ha descriures entre comes.


25

s una matria de la qual (de qu) es fabriquen molts joguets. El company amb el qual (amb qui) he treballat en el projecte s molt competent. Lencarregat del magatzem, el qual (que) s cos de Guillem, sen va de viatge a Sevilla.

Fixeu-vos que tamb trobem este relatiu en construccions com la segent: Hi ha molts rius el nom dels quals desconec (en castell: Hay muchos ros cuyo nombre desconozco).

la qual cosa, cosa que Pronoms relatius neutres que fan referncia a un antecedent global, normalment tota una oraci anterior. El meu amic sempre fa tard, cosa que (la qual cosa) em posa molt nervis. (en castell: Mi amigo siempre llega tarde, lo cual (lo que) me pone muy nervioso.) OBSERVACIONS 1) Hem danar alerta amb la paraula que, ja que, a ms del pronom relatiu que acabem destudiar, pot tindre altres valors: a. Conjunci. No porta mai accent. Normalment va darrere dun verb i no t antecedent: Vol-dria que vingueres amb el teu germ. No vull que arribes tard. Des que ha vingut, tot sn pro-blemes. (unitat 8) b. Pronom interrogatiu. Sempre porta accent. Es reconeix de seguida perqu introdux una pregunta, directa o indirecta: Qu vols? No s qu vols. De qu s el gelat? (equival a quina cosa). (unitat 7) c. Adverbi exclamatiu. No porta accent. Susa en exclamacions davant dadjectius i adverbis: Que bonic! Que b! (unitat 7) 2) El que, la que, els que, les que noms sn correctes si equivalen a all que o aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que. Si sn substitubles per el qual, la qual, els quals, les quals, aleshores seran incorrectes. No estic dacord amb el que mhas dit. (=all que) CORRECTA Amb els llibres que has dut i els que tinc jo a casa farem la faena. (=aquells que) CORRECTA *Els camins pels que vam passar sn molt vells. INCORRECTA > Els camins pels quals (per qu, per on) vam passar sn molt vells. CORRECTA

Exercicis 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13


26


Les grafies b/v La major part dels valencianoparlants diferencien en la pronunciaci la b i la v, tal com fan la majoria de llenges europees (francs, itali, angls, etc.) amb lexcepci del castell. Esta distinci tamb cal fer-la en la pronncia estndard. Noms el valenci apitxat i alguns parlars de Castell no les distingixen. Per a escriure-les, normalment sescriu b o v en els mateixos casos que ho fa el castell i les altres llenges, amb unes poques excepcions. Hi ha algunes regles que tajudaran a escriuren una o una altra, per en molts casos cal recrrer a la memria visual o al diccionari per a resol-dre un dubte.

Sescriu b

Davant de l i r blanc, poble, marbre, pobre

Darrere de m tombar, smbol, bomber

Quan alterna amb la p en paraules de la mateixa famlia lloba (llop)

Sescriu v

Darrere de n canvi, enveja, convit

Limperfet dindicatiu de la prime-ra conjugaci: -ava, -aves, -ava, -vem, -veu, -aven

cantava, cantaves, cantava, cantvem, cantveu, canta-ven

El verb haver haver, havent, havia

Quan alterna amb la u en paraules de la mateixa famlia

blava (blau), novetat (nou)

OBSERVACIONS 1. Les paraules compostes segents mantenen la m del primer component davant de la v: cir-cumvallaci, circumvallar, tramvia. 2. Dins duna mateixa famlia lxica sescriu la mateixa grafia: sabata, sabater, ensabatat; n-vol, ennuvolat, nuvols. Per cal anar alerta amb les paraules pseudoderivades, s a dir els cultismes que provenen directament del llat, que poden escriures amb una grafia diferent. Exemples: llavi/labial, corb/crvid, moviment/mbil, provar/probabilitat, calb/calvcie, cer-vell/cerebral, corba/curvatura, nvol/nebuls. 3. Algunes paraules sescriuen de manera diferent que en castell. a. Paraules que en castell sescriuen amb b i en valenci amb v: advocat, almvar, arrova, avall, avi, avorrir, avortar, bava, canvi, cavall, civada, Crdova, covard, envestir, espavilar, Es-teve, esvelt, fava, gavardina, govern, gravar, lHavana, haver, llavi, nvol, provar, rave, savi, taverna, travar, trvol, vaixell, verns.


27

b. Paraules que en castell sescriuen amb v i en valenci amb b: laba, baf, basc, bena, be-rruga, biga, Biscaia, bolcar, calb, corb, mbil, oblidar, rebentar, saba. 4. Hi ha paraules que canvien completament de significat segons que sescriguen amb b o v. Exemples: vaca/baca, vall/ball, vaga/baga.

Exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

Les grafies b/v

Les consonants oclusives sn les segents: p/b, t/d, c/g. A lhora descriure-les, estes grafies no solen presentar dificultats en posici inicial o interior de paraula. Ara b, en final de paraula tant la p com la b sonen /p/; la t i la d sonen /t/; i la c i la g sonen /k/. Aix pot provocar dubtes a lhora descriure-les.

Oclusives finals

1. Desprs de vocal tnica

2. Desprs de consonant

o de vocal tona

P/B - Sescriu P: cep, cap, tap Excepcions: Carib, esnob, aljub, adob, tub, cub, club.

- Sescriu B/P segons les altres pa-raules de la mateixa famlia. P: partcip (participar), colp (colpe-jar) B: rab (Arbia), verb (verbal)

T/D - Sescriu T: salut, set, joventut, eixut, virtut Excepcions: fred, sud, David, Alfred, Ma-drid, Valladolid i paraules femenines aca-bades en ETUD i ITUD: actitud, quietud.

- Sescriu D/T segons les altres pa-raules de la mateixa famlia: T: incgnit (incgnita), elefant (ele-fanta) D: rpid (rpida), sord (sorda) Recorda que tots els gerundis aca-ben en NT.

C/G - Sescriu C: groc, poc, amic, antic Excepcions: Hug, estrateg, mag, reg, tua-reg, gag, zig-zag i paraules acabades en-GOG: pedagog, demagog.

- Sescriu G/C segons les altres pa-raules de la mateixa famlia: C: acadmic (acadmica), tanc (tan-queta) G: dileg (dialogar), fang (fangar) Excepcions: nec, brfec, esprrec, encrrec, ferstec, fstic, crrec, mnec, llbrec


28

OCLUSIVES EN LINTERIOR DE PARAULA De vegades tamb es pot presentar un dubte si les oclusives de linterior duna paraula no van entre vocals, sin davant duna altra consonant. P/B

Sescriuen amb b els mots comenats per ab, ob, sub: abdomen, absent, abstracte, obstacle, objecci, obtindre, submar, subtil, substantiu... Excepcions: apte, optar, ptic, ptim i derivats.

Sescriuen amb p els mots que comencen per cap-: capgrs, captiu, capficar... Excep-cions: cabdal, cabdell, cabdill i derivats.

En els altres casos sescriu sempre p: baptisme, repte, ceptre, erupci, corrupci, exempci, lapsus, eclipsi, capsa, hipnosi... Excepcions: dissabte, sobte, dubte.

Recordeu que sescriuen amb pn i ps- els cultismes segents dorigen grec: pneum-tic, pneumnia, psicologia, psicosi, psicoterpia.

T/D Sescriuen amb d la majoria de mots comenats per ad-: adjectiu, adjunt, admirar, ad-

verbi, advocat... Excepcions: atles, Atlntic, atleta, atmosfera, atzar. Sescriuen amb t tots els altres casos: aritmtica, ritme, cotna, tnia...

C/G Sescriuen amb g els grups gd, gg, gm, gn: magdalena, maragda, suggerir,

augmentar, fragment, cognom, digne, regnar. Excepcions: tcnic, acne, ancdota, arcnid.

En els altres casos sescriu c: acci, accent, adjectiu, delicte, objecte...

Exercicis 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 i 18

Expressi oral


Expressi escrita

La conversa i el dileg Conversar s interactuar dos o ms persones per mitj de la parla. Lestructura de les converses es basa en lintercanvi dialgic, s a dir, en la successi dels torns de paraula entre els diferents interlocutors. Els elements que caracteritzen el dileg sn els tpics dels discursos orals:

s de codis no verbals: gestos i altres moviments del cos (cara, mans, braos, etc.). varietat dentonaci: salternen tons propis de les preguntes, les admiracions,

lexpressi dels estats dnim, etc. frmules de salutaci i comiat al principi i al final de la conversa: hola, com va tot?;

adu, fins prompte...


29

presncia de connectors conversacionals que marquen linici i el final de cada inter-venci: Escolta, Mira, B, etc.; veritat que s?, no trobes?, etc.

lxic imprecs, que el context ompli de significat: Com es diu el daix?, dnam aix dah, etc.

Els gneres ms habituals en qu sutilitzen les converses en els mbits privats sn la conversa cara a cara i la conversa telefnica; i en els mbits pblics, lentrevista, el debat televisiu, el teatre, etc.

Exercicis 1, 2 i 3


Recapitulaci

Exercicis 1 i 2


30

Unitat 7

Comprensi lectora


Lxic

Exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 I 10


El condicional El condicional s el temps que trobem en oracions com les segents:

Em va dir que lendem acabaria el treball. Per favor, podries tancar la porta? Si vingueres prompte, anirem al cine.

El condicional, tal com fa el futur, es forma afegint els morfemes corresponents a linfinitiu del verb.

1a conjugaci CANTAR

2a conjugaci CRRER (verbs en -er)

2a conjugaci ESCRIURE (verbs en -re)

3a conjugaci PARTIR

jo cantaria correria escriuria partiria

tu cantaries correries escriuries partiries

ell/ella/vost cantaria correria escriuria partiria

nosaltres cantarem correrem escriurem partirem

vosaltres cantareu correreu escriureu partireu

ells/elles/vosts cantarien correrien escriurien partirien

En els verbs acabats en -re, quan sunixen les terminacions a linfinitiu, la -e final de

linfinitiu es perd: escriur(e) + ia = escriuria, encendr(e) + ies = encendries, etc. Les formes de 1a i 2a persona del plural sempre duen accent.

Tenen formes irregulars els segents verbs:

ANAR: aniria, aniries, aniria, anirem, anireu, anirien FER: faria, faries, faria, farem, fareu, farien


31

HAVER: hauria, hauries, hauria, haurem, haureu, haurien PODER: podria, podries, podria, podrem, podreu, podrien SABER: sabria, sabries, sabria, sabrem, sabreu, sabrien VOLER: voldria, voldries, voldria, voldrem, voldreu, voldrien

USOS DEL CONDICIONAL El condicional se sol usar en els casos segents:

Quan s el futur dun passat: Vam pensar que no arribarem al castell. Li digueren que dem ho farien.

En oracions condicionals hipottiques: Si vingureu prompte, anirem al cinema. Si fra dimarts, per a sopar tindries llu.

Com a prova de cortesia quan es demana o exigix alguna cosa: Em podria dir com arri-bar al port? Voldria presentar una reclamaci.

Exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7

La interrogaci i els interrogatius Hi ha dos tipus de preguntes segons les respostes possibles:

Interrogatives totals. Noms admeten s o no en la resposta. Exemples: Has vist hui la mare? Vindrs dem a dinar?

Interrogatives parcials. Les respostes poden ser molt variades i necessiten una partcu-la interrogativa com ara qu, quins, quan, quant, etc. Exemples: Qu portars dem a la festa? Quins msics actuen dem? Quan vindr Carme?

El signe dinterrogaci final (?) s obligatori en les oracions interrogatives anteriors. El signe dobertura () en valenci es pot usar en preguntes llargues per a evitar errors dentonaci. A ms de les interrogatives directes com les anteriors, que tenen una entonaci caracterstica i sescriuen amb un signe dinterrogaci final (?), tamb hi ha les oracions anomenades interro-gatives indirectes que es fan dependre dun altre verb. Estes oracions no sescriuen amb signe dinterrogaci final i no tenen cap entonaci especial: No s si vindr Helena. No sabem qu fer. Desconeixien com actuar. ELS INTERROGATIUS En les oracions interrogatives parcials i en algunes interrogatives indirectes susen partcules interrogatives que poden ser adjectiu, pronom o adverbi:

PRONOMS

qui (persones) Qui sen va de vacacions dem? Qui sn els teus cosins? Desconeix qui ho ha fet.

qu (coses) Qu fars dem? No ha ents qu ha de fer.


32

ADVERBIS

quan Quan vindr Mateu? No sabia quan havia de callar.

quant Quant guanya Pere al mes? Desconeixia quant costava.

com Com fas la paella? No comprenc com ha pogut pensar aix.

on On se nha anat Conxa? Pregunta-li on est la seu.

ADJECTIUS

quin, quina, quins, quines

Quins dies vindrs? Quina roba dus? No recorde quines sabates portava.

quant, quanta, quants, quantes Quanta pluja ha caigut? No imaginava quants diners costava.

Qui s forma de singular i de plural. Exemples: Qui sen va de vacacions dem? Qui sn

els teus cosins? Els adjectius poden aparixer sense substantiu sempre que sen sobreentenga el signi-

ficat: Has portat els balons? Quants (balons) nhas portat? Has llegit un llibre! Quin (llibre) thas llegit? Duia sabates, per no recorde quines (sabates). Les interrogatives totals poden introduir-se amb la conjunci que. Esta conjunci, que

no porta accent, no sha de confondre amb el pronom interrogatiu qu.

Que vindrs al partit? (o Vindrs al partit?) Que no tens pressa? (o No tens pressa?)

Tamb cal distingir el qu de les interrogatives indirectes dels altres que existents en la

llengua, que no porten accent i sestudien en altres unitats del curs: el relatiu que i la conjunci que. Recordeu que, per a diferenciar-lo, el qu de les interrogatives indirec-tes sempre es pot substituir per quina cosa. Vegem-ne uns exemples:

Hui ha tornat lhome que va vindre ahir. Relatiu, no es pot substituir per quina cosa. Em va dir que vindria hui. Conjunci, no es pot substituir per quina cosa. No s qu va dir ahir. Interrogatiu, es pot substituir per quina cosa: No s quina cosa va dir ahir.

Tamb hi ha les partcules interrogatives compostes per qu i per a qu, formades a partir del qu. Recordeu que una pregunta es far amb per qu (separat) i es res-pondr amb la conjunci perqu (escrit junt). Exemple: Pregunta: Per qu tens tanta pressa? Resposta: Perqu no vull fer tard.


33

Exercicis 8, 9, 10, 11 i 12

Els exclamatius

ADVERBIS Sn invariables

que Que interessant, la pellcula! Que b que parla!

com Com s de brut!

ADJECTIUS Sn variables i modifiquen substantius

quin, quina, quins, quines

Quin dia ms bo que fa! Quines persones ms educades!

quant, quanta, quants, quantes Quanta faena que has fet! Quantes persones que hi ha!

Ls dels signes dobertura () i de tancament (!) s semblant al dels dinterrogaci. Recordeu que ladverbi exclamatiu que sescriu sense accent. Cal recordar que, davant dels substantius, usem ladjectiu interrogatiu quin, quina,

quins, quines i no ladverbi que. Quina calor! (Incorrecte: *Que calor!) Quina llstima que hages perdut! (Incorrecte: *Que llstima que hages perdut!).

Es poden construir oracions exclamatives sense exclamatius. Nhi ha prou amb lento-naci i el signe (!): Has vingut! Grcies!

Exercicis 13, 14, 15, 16 i 17


La esse sorda i la esse sonora En valenci general i en la seua pronncia estndard es diferencien dos pronunciacions per a la s: la sorda /s/ i la sonora /z/. s una distinci que fan la majoria de llenges venes, llevat del castell.

s sorda /s/ s sonora /z/

valenci caa (danimals) casa (per a viure)

portugus caa casa

francs poisson (peix) poison (ver)

angls dessert (postres) desert (desert)


34

Cal recordar que esta distinci sha perdut en el subdialecte conegut com a valenci apitxat, que es parla en una zona central que va des del lmit sud de la provncia de Castell fins al riu Xquer, i que, per tant, inclou la mateixa ciutat de Valncia.

Exercicis 1, 2 i 3

La esse sorda El so de la esse sorda, /s/, es pot donar en qualsevol posici duna paraula i es pot representar per dos sistemes de grafies diferents:

ss entre vocals: professor, classe. s en qualsevol altra posici: sabata, considerar, nas. c davant e, i: cera, decidir. davant a, o, u i al final de sllaba: caar, can, venut, feli.

Les parelles de grafies s/ss i c/ no sn mai intercanviables dins duna mateixa famlia de pa-raules. Si un mot sescriu amb s, qualsevol paraula derivada sescriur amb s o ss (gos, gossos). Passa igual amb c/ (feli, felicitat).

ORTOGRAFIA DE LA ESSE SORDA /S/

S/SS CE, CI/

Inicial s- sabata -c- cent, cirera

Entre vocals -ss- classificar -c-, -- capaces, a

Seguida o precedida de consonant -s- destruir, pensar -c-, -- forces, opci, venut; feliment

Final -s cabs -- auda, llu, esfor

El dgraf ss no pot anar mai a final de paraula. La no pot anar mai davant e, i: valenci i no *valeni. El grup sc- davant e, i se sol pronunciar /s/: ascendir. Les paraules que contenen -missor, -missi; gressor, -gressi; -pressor, -pressi, aix

com el verb passar i derivats, sescriuen sempre amb ss-:agressor, transgressi, emis-sor, transmissi, compressor, impressi, repassar.

Moltes paraules acabades en vocal + s dupliquen la esse en formar el femen o el plu-ral: gos/gossa, cabs/cabassos. Daltres, en canvi, no ho fan: gas/gasos, avs/avisos.

ELS SUFIXOS SORDS Principals sufixos amb esse sorda

-ana, -ena: concordana, prometena. Atenci a defensa, pansa, pensa, cansa... -ncia, -ncia: tolerncia, negligncia. -ci: declaraci, evocaci, adequaci. -essa: metgessa, alcaldessa.(*) -assa, -issa, -ussa: pinassa, malaltissa, carussa, carassa. -ssim, -ssima: interessantssima, bonssims.


35

(*) Cal no confondre este sufix que crea femenins de professions i crrecs amb el sufix s, -esa que forma gentilicis i qualitats abstractes: francesa, polonesos, bellesa, calidesa.

Exercicis 4, 5, 6, 7 i 8

La esse sonora El so de la esse sonora (/z/) es pot donar en qualsevol posici duna paraula excepte en posici final. Es pot representar per les segents grafies:

s, entre vocals o seguida de consonant sonora z, en qualsevol posici llevat de final de paraula

Una bona pronunciaci que diferencie /s/ i /z/ evita problemes de comprensi: caa/casa; abraar/abrasar; pea/pesa. ORTOGRAFIA DE LA ESSE SONORA

S Z

Inicial z- zona, zoo

Entre vocals -s- rosa, cosa, pres -z- amazona, trapezi

Seguida o precedida de consonant -z- colze, alzina, utilitzar, senzill

Seguida duna consonant sonora -s- esgarrar, desdejuni

La z noms sescriu entre vocals en uns pocs cultismes. El grup de grafies tz demana la pronunciaci de la esse sonora: analitzar, dotze, atzar,

organitzaci. ELS SUFIXOS SONORS Principals sufixos amb esse sonora

-s, -esa: romanesa, francesos, irlandeses. (*) -esa: bellesa, certesa. (*) -itzar: normalitzar,aguditzar, realitzar. -s, -osa: calorosa, blavs, abundosos. Moltes paraules acabades en vocal + s fan la seua flexi amb esse sonora: gas/gasos,

avs/avisos, mes/mesos. Els participis acabats en s tenen esse sonora en els femenins i plurals: pres/presos,

ents/entesa, proms/promeses. (*) Cal no confondre estos sufixos, que formen gentilicis i qualitats abstractes (francesa, polo-nesos, bellesa, calidesa), amb el sufix essa que crea femenins de professions i crrecs: alcal-dessa, baronessa.


36


La pronncia /ks/ i /gz/ de la grafia x La grafia x, a banda de representar el so /t/ (de Xina o cotxe) i el so // (Xbia), es pronuncia tamb /ks/ i /gz/ (fixar, examen). 1. Es pronuncia /ks/:

entre vocals: mxim, clxon. entre vocal i consonant: explosi, excloure. a final de paraula darrere de vocal: artfex, annex, fix.

El mateix so saconseguix amb el grup cc: acci, destrucci, occidental. 2. Es pronuncia /gz/:

amb els grups ex i inex seguides per una vocal o una h: exhalar, inexorable, exercici, exemple.

Daltra banda, el valenci exigix la pronncia clara dels dos sons /ks/ i evita lomissi del so /k/: /tksi/ i no */tsi/.

Exercicis 13 i 14

Expressi oral


Expressi escrita

La descripci

Descriure s dir com s una persona, un objecte, un espai, etc. Per tant, quan fem una descrip-ci indiquem les caracterstiques, les parts, les qualitats... dels elements descrits. La descripci pot aparixer en tot tipus de textos, tant orals com escrits o audiovisuals. I el tipus de text condiciona la seua forma i el seu contingut. No s igual una descripci en una novella que en una fitxa policial, ni en una autobiografia que en un currculum. Habitualment les descripcions solen seguir un orde: desquerra a dreta (o al revs), de dalt a baix, del ms general al ms particular, etc. La descripci es caracteritza per la presncia dels elements lingstics segents:

Adjectius qualificatius: alt, grossa, blancs, coixes, elegant... La cadira era antiga. Expressions situacionals: al mig, a la dreta, darrere, fora, amunt, all, ac... La cadira

est davant del sof. Comparacions: La cadira s ms cmoda que el sof.


37

Verbs copulatius: ser, estar, semblar, parixer. La cadira s cmoda. Verbs de pertinena: tindre, dur, portar, vestir... La cadira t el seient de boga.

A ms, les descripcions poden ser objectives (quan tenen intenci informativa o explicativa) i subjectives quan lautor deixa entreveure les seues opinions o emocions.


Recapitulaci

Exercicis 1 i 2


38

Unitat 8

Comprensi lectora


Lxic

Exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8


Limperfet de subjuntiu

Limperfet de subjuntiu s el temps que susa per a expressar accions incertes de passat. Susa en accions que depenen dunes altres (oracions subordinades). Per exemple: El molestava que cantaren tan malament. s possible que vinguera ahir. Volien que menjara ms.

Tamb s el temps que susa, en combinaci amb el condicional, en oracions condicionals o desideratives. Per exemple: Si arribrem tard, dormirem a lhotel. Magradaria que em con-sultreu les vostres decisions.

Limperfet de subjuntiu t una doble forma (com en castell: soara o soase, bailara o baila-se). Les formes amb -ss- sn les prpies de la llengua clssica i tenen un ampli s en literatura (parls, parlasses, parls, parlssem, parlsseu, parlassen). Per les ms usades en el valenci actual sn les formes amb -r-: parlara, parlares, parlara, parlrem, parlreu, parlaren.

Limperfet de subjuntiu dels verbs regulars es forma de la manera segent:

3a CONJUGACI 1a CONJUGACI

2a CONJUGACI

PURA INCOATIVA


-ara cantara -era temera perdera -ira dormira servira

-ares cantares -eres temeres perderes -ires dormires servires

-ara cantara -era temera perdera -ira dormira servira

-rem cantrem -rem temrem perdrem -rem dormrem servrem

-reu cantreu -reu temreu perdreu -reu dormreu servreu

-aren cantaren -eren temeren perderen -iren dormiren serviren

Observeu que les persones nosaltres i vosaltres sempre porten accent.


39

IRREGULARITATS MS USUALS Les irregularitats afecten, sobretot, alguns verbs de la segona i de la tercera conjugacions. VERBS VELARITZATS Tal com passava amb el present de subjuntiu, sn els verbs en qu la primera persona del pre-sent dindicatiu acaba en -c, la qual en el subjuntiu es transforma en una g: jo prenc (1a pers. pres. ind.) > que jo prenguera, que tu prengueres, que ell prenguera, que nosaltres prengu-rem, que vosaltres prengureuu, que ells prengueren (imp. subj.). Tamb sn velaritzats els verbs en qu la primera persona del present dindicatiu acaba en -sc, i el subjuntiu presenta -sc/qu: jo visc (1a pers. pres. ind.) > que jo visquera, que tu visqueres, que ell visquera, que nosaltres visqurem, que vosaltres visqureu, que ells visqueren (imp. subj.). Sn velaritzats els mateixos verbs que vam estudiar en el present de subjuntiu. s a dir: - Acabats en -NDRE, -LDRE, com ara: ATENDRE: atenguera, atengueres, atenguera, atengurem, atengureu, atengueren PRENDRE: prenguera, prengueres, prenguera, prengurem, prengureu, prengueren MOLDRE: molguera, molgueres, molguera, molgurem, molgureu, molgueren TINDRE: tinguera, tingueres, tinguera, tingurem, tingureu, tingueren VINDRE: vinguera, vingueres, vinguera, vingurem, vingureu, vingueren - Acabats en -URE, com ara: BEURE: beguera, begueres, beguera, begurem, begureu, begueren CAURE: caiguera, caigueres, caiguera, caigurem, caigureu, caigueren CREURE: creguera, cregueres, creguera, cregurem, cregureu, cregueren ESCRIURE: escriguera, escrigueres, escriguera, escrigurem, escrigureu, escrigueren (este verb tamb admet les formes sense -g- segents: escrivira, escrivires, escrivira, escrivrem, escrivreu, escriviren) RIURE: riguera, rigueres, riguera, rigurem, rigureu, rigueren TRAURE: traguera, tragueres, traguera, tragurem, tragureu, tragueren VIURE: visquera, visqueres, visquera, visqurem, visqureu, visqueren - Acabats en -ER, -IXER CONIXER: coneguera, conegueres, coneguera, conegurem, conegureu, conegueren CRRER: correguera, corregueres, correguera, corregurem, corregureu, corregueren CRIXER: cresquera, cresqueres, cresquera, cresqurem, cresqureu, cresqueren HAVER: haguera, hagueres, haguera, hagurem, hagureu, hagueren MERIXER: meresquera, meresqueres, meresquera, meresqurem, meresqureu, meresque-ren NIXER: nasquera, nasqueres, nasquera, nasqurem, nasqureu, nasqueren PERTNYER: pertanguera, pertangueres, pertanguera, pertangurem, pertangureu, pertan-gueren (o tamb: pertanyera, pertanyeres, pertanyera, pertanyrem, pertanyreu, pertanye-ren) PODER: poguera, pogueres, poguera, pogurem, pogureu, pogueren VOLER: volguera, volgueres, volguera, volgurem, volgureu, volgueren


40

- Altres verbs velaritzats:

DIR: diguera, digueres, diguera, digurem, digureu, digueren DUR: duguera, dugueres, duguera, dugurem, dugureu, dugueren EIXIR: isquera, isqueres, isquera, isqurem, isqureu, isqueren (o eixira, eixires, eixira, eixrem, eixreu, eixiren) ESTAR: estiguera, estigueres, estiguera, estigurem, estigureu, estigueren

ALTRES VERBS IRREGULARS

ANAR: anara, anares, anara, anrem, anreu, anaren CABRE: cabera, caberes, cabera, cabrem, cabreu, caberen FER: fera, feres, fera, frem, freu, feren SABER: sabera, saberes, saberes, sabrem, sabrem, saberen SER: fra, fores, fra, frem, freu, foren VEURE: vera, veres, vera, vrem, vreu, veren

Exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

Les conjuncions

Les conjuncions poden ser coordinants, quan relacionen paraules o oracions independents, i subordinants, quan enllacen una oraci amb una altra de la qual depn.

COORDINANTS

TIPUS EXPRESSEN CONJUNCIONS

Copulatives addici i, ni

Disjuntives contraposici o, o b, o si no

Adversatives contrast

per, ara, ara b, altrament, tanma-teix, sin, sin que, amb tot, no obs-tant aix, aix no obstant, en canvi, aix i tot

Distributives alternana ara ara, ads ads, ara ads, sia sia, no solament sin tamb, que que, ni ni, o o, mig mig

SUBORDINANTS

Completives que, si

Temporals quan, abans que, desprs que, mentres, sempre que, fins que (no), tan bon punt, tota vegada que, des que, den que

Modals com, com si, aix com, tal com, segons (que), sense que, a mesura que


41

Comparatives tan com, tant com, ms que, com menys menys, com menys ms, com ms menys, com ms ms

Concessives encara que, malgrat que, a pesar que, per b que, per ms que, si b, tot i que, mal que

Consecutives que, tant o tan que, talment que, de (tal) manera que, fins al punt que

Condicionals

si, posat que, noms que, mentres (que), sempre que, en cas que, si de cas, llevat que, fora que, tret que, excepte si, ex-cepte que

Causals

perqu, ja que, com que, ats que, vist que, puix que, per tal com, com siga que, a causa que, per ra que, per culpa de, grcies que

Finals perqu, a fi que, per tal que, que

Cal tindre en compte que: - Les conjuncions i i o no es canvien mai per e i u. Exemples: Joan i Imma ja no treballen ac. s fotocpia o original? - La conjunci doncs no s causal, sin consecutiva. Exemple correcte: No quedaven bitllets de tren. Doncs, no podr anar a Castell! En canvi, el seu s s incorrecte si es pot substituir per perqu o ja que: *No guanyava, doncs era inferior (direm senzillament: No guanyava perqu era inferior). - Perqu, per qu i per a qu:

Perqu pot ser una conjunci causal, una conjunci final o un substantiu: Causal (= ja que): No ha plogut perqu hi ha anticicl. Final (= per tal que): Vindr perqu coneguem el seu fill. Substantiu (= el motiu, la ra): No ha parlat i encara no sabem el perqu. Per qu (preposici per + interrogatiu o relatiu tnic): Preposici per + interrogatiu (Per qu no ho has fet?).

Preposici per + relatiu (Laula per qu preguntes s la nmero 4). Observeu, per tant, que les preguntes es formulen amb per qu i es responen amb perqu. Exemple: -Per qu no vas vindre ahir? -Perqu estava malalt. Per a qu. Noms apareix en oracions interrogatives amb verbs com ara servir, usar, emprar, etc.): Preposici per a + interrogatiu qu (Per a qu fars servir la mquina? Per a qu utilitzes el programa informtic?).


42

- Sin o Si no: Sin s una conjunci adversativa, que posa dos elements en contrast: No vull peix, sin carn. Si no s la conjunci condicional si seguida duna oraci negativa introduda per ladverbi de negaci no: Si no dnes la cara, no et creuran. Fixeu-vos que, en este cas, la frase sempre po-

dria formular-se de manera afirmativa: Si dnes la cara, et creuran.

Exercicis 9, 10,1 1, 12, 13, 14 i 15


Les lletres g, j i els dgrafs tg, tj Les consonants g i j salternen en una mateixa famlia de paraules segons la vocal que vaja darrere: rojos, roges; mengvol, menjada. Les regles descriptura destes grafies es resumix en la graella segent:

LLETRA o DGRAF

POSICI EXEMPLES

g davant de e, i gel, gerani; frgil, gimns

davant de a, o, u japons, joglar, juliol

davant de -ecc-, -ect-

injecci, objecci; adjectiu, projecte j excepcionalment davant

de e, i en alguns noms dorigen bblic, grec o angls

Jehov, Jess, Jeremies, Jeric, Jerusa-lem, jesuta; jeep, jerarca, jeroglfic, jet, jersei, majestat

tg

entre vocals, davant de e, i (alterna amb tj en pa-raules de la mateixa famlia) la majoria de mots acabats en -tge

desitges, desitja; mitges, mitja; avantatge, ferotge, fetge, metge, mun-tatge, rellotge, salvatge, sutge, quilo-metratge

entre vocals, davant de a, o, u platja, pitjor, fetjut

tj

entre vocals en alguns verbs de la 1a conjugaci allotjar, desitjar, enutjar, espitjar, hos-tatjar, jutjar, rebutjar, trepitjar, viatjar (Per, llevat dels verbs anteriors, la majoria sescriuen amb -jar: assajar, barrejar, marejar, netejar, passejar, pujar, romancejar, etc.)


43

La lletra x i els dgrafs tx i ig La lletra x representa tres sons en valenci:

1. /t/, s a dir, el so de xamp, marxa o Elx 2. //, s a dir, el so de Xbia, caixa o peix 3. /ks/, s a dir, el so de taxi o oxigen

El so /t/, s a dir, el de xamp, marxa o Elx, es representa amb les grafies segents:

GRAFIA POSICI EXEMPLES

a principi de paraula Xest, xamfr, xorio, xuplar x

darrere de consonant Elx, marxa, porxe, parxs

entre vocals fitxa, cotxe

tx a final de paraula si els derivats tamb sescriuen amb tx

cartutx (cartutxera); escabetx (esca-betxar); despatx, (despatxar)

ig a final de paraula si els derivats sescriuen amb j, g, tj o tg

rebuig (rebutjar, rebutge); lleig (lletja, lletjos); assaig (assajar, assajos); boig (bojos, boges); fuig (fugir, fugida)

Daltra banda, el so //, s a dir, el so de Xbia, caixa o peix, es representa amb les grafies se-gents:

GRAFIA POSICI EXEMPLES

x

al principi de mot en unes poques paraules i en el nom dalgunes localitats valen-cianes

xrcia, xenfob, xilfon Xbia, Xal, Xtiva, Xeresa, Xixona (algunes paraules admeten una doble pronncia, amb // o /t/: xanglot, xarop, xeringa, ximenera)

entre vocals caixa, moixa, feixuc, bruixa, pixar ix

a final de paraula coix, greix, peix, guix

Exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7

Els signes de puntuaci Susa per a indicar el final duna oraci. Desprs de punt, sescriu majscula. No es posa desprs dels signes dinterrogaci ni dexclamaci. Hi ha tres tipus de punts:


44

punt i seguit: separa les oracions de dins dun mateix pargraf. punt i a part: separa els pargrafs. punt final: indica lacabament dun text.

Exercici 8

Els signes de puntuaci. La coma Marca una pausa breu en la lectura. T estes funcions:

1. indica la separaci entre els elements duna enumeraci quan no van separats per una conjunci (com i o o). Exemple: Este cap de setmana hem visitat les ciutats de Castell, Benicarl, Vinars i Morella;

2. separa el nom de la persona a qui ens dirigim (vocatiu) dels altres elements de loraci. Exemple: Senyor Fuster, t una telefonada en recepci;

3. separa els incisos o explicacions de la resta de la frase. Exemple: La barraca, construc-ci tpica de lhorta de Valncia, era lhabitatge dels llauradors valencians;

marca lelisi dun verb. Exemple: Teresa s metge. Jlia, advocada. Un error molt freqent s posar coma entre: - el subjecte i el verb: *La pellcula dels Simpson, no s molt interessant. (Frase correcta: La pellcula dels Simpson no s molt interessant.) - el verb i els complements: *Va comprar, caramels. (Frase correcta: Va comprar caramels.)

Exercici 9

Els signes de puntuaci. Els dos punts Usem els dos punts per a introduir:

paraules duna altra persona, s a dir, citacions textuals. Exemple: El meu germ em va dir: posat a estudiar.

una enumeraci. Exemple: Per set euros tens el men complet: primer plat, segon plat, postres, beguda i caf.

una explicaci. Exemple: Ahir no vaig eixir de casa: plovia molt.

Exercici 10


45

Els signes dentonaci Els punts dinterrogaci (?) i dadmiraci (!) sescriuen al final de loraci, sense deixar cap es-pai entre estos i lltima paraula anterior. Tampoc sha de posar mai punt darrere destos signes, perqu ja sn un punt final. A ms, en valenci no se sol posar cap punt al principi de la frase: noms sen posen al final. Quan comena la matrcula enguany? (correcte) *Quan comena la matrcula enguany?. (incorrecte) *Quan comena la matrcula enguany ? (incorrecte) Fa un dia magnfic! (correcte) *Fa un dia magnfic!. (incorrecte) *Fa un dia magnfic ! (incorrecte)

Exercicis 11, 12 i 13

Expressi oral


Expressi escrita

El text expositiu Quan volem informar a alg sobre algun tema o aspecte, ho fem per mitj de textos expositius. Amb estos textos intentem fer entendrens de manera objectiva i clara, aportant la informaci necessria per a la comprensi del fenomen que volem explicar. Per aix, lingsticament, uti-litzem verbs en tercera persona i el temps de present amb un valor atemporal (Dos i dos fan quatre). El text expositiu se sol organitzar seguint una estructura ordenada i lgica perqu es puga en-tendre millor lexplicaci. Generalment, la informaci es distribux en tres parts: 1. La introducci s un pargraf inicial on, generalment, es presenta el tema. 2. El desenvolupament sol ocupar diversos pargrafs on sexpliquen els fets, les passes dun procs, es contrasta la informaci amb altres possibles plantejaments, es rebaten possibles objeccions i es justifiquen les explicacions aportades a lexposici. 3. La conclusi ocupa lltim pargraf i, en esta part, es fa un resum dels punts ms interes-sants de lexposici. Per aix, s important seleccionar i jerarquitzar les idees abans de posar-se a escriure un text expositiu.


46

La carta personal La carta personal La carta s una comunicaci escrita dirigida a una persona que est en un altre lloc. En esta classe descrit podem expressar sentiments, vivncies i temes que no serien propis de la co-rrespondncia comercial, de carcter molt ms formal. Les parts habituals de la carta sn:

La data sescriu alineada al marge dret. Inclou el lloc i el dia en qu sescriu el document sense fer s de cap preposici davant de la localitat ni de la data: entre el lloc i la data escrivim, simplement, una coma. Exemple: Silla, 23 de setembre de 2012. La data es pot situar tamb desprs de la signatura, al marge esquerre. La salutaci cont frmules que ens indiquen la relaci de proximitat o la confiana entre lemissor i el receptor. Sha dusar el mateix tractament que donarem a la persona si parlrem amb ella (de tu, de vost). Exemples: Hola, Maria! Hola, com ests?, Benvolgut amic, Distingida directora... Si no usem un signe dadmiraci o dinterrogaci, desprs de la salutaci escrivim una coma o dos punts. El cos cont la informaci que es vol transmetre i es repartix entre els diferents pargrafs. Lhem de comenar sempre en una altra lnia i comenar la frase amb majscula. El comiat cont frmules dacomiadament que seran ms o menys formals en funci del tracte o la relaci existent entre lemissor i el receptor. Exemples: Amb afecte, Rep una forta abraa-da, Besos, Adu... La signatura ha de ser manuscrita. El Post scriptum o postdata es fa servir de manera ocasional; noms quan, per exemple, ob-servem que ens hem deixat alguna informaci en rellegir la carta.


Recapitulaci

Exercicis 1 i 2


47

Crdits

Curs de preparaci per a les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci del nivell Elemental

GENERALITAT VALENCIANA

DIRECCI I COORDINACI Francesc J. Lpez Snchez

Josep Sendra Chesa

CONTINGUTS Joan Alabad Igual

Josep Fuster Muoz Francesc J. Lpez Snchez Anna Maria Meli Granell

Jlia Snchez Mena Josep Sendra Chesa Joan Torr Soriano

DISSENY I PROGRAMACI Vicent Grau Martnez

SONORITZACI Somgic

Direcci artstica Josep Llus Siurana Gil

Veus Silvia Cabrera Martnez

Enric Puig Sapia Josep Llus Siurana Gil Marina Vinyals Colubi

Curs elemental Valencià modul 2

Documents

Transcript of Curs elemental Valencià modul 2