Curs renovables fotovoltaica
Transcript of Curs renovables fotovoltaica
Introducció a l’energia solar fotovoltaica.
Una visió general dels sistemes convencionals més propers.
Material didàctic nivells 3r ESO i 1r Batx.
Competències 1...8
COM CREAMELECTRICITAT?
Activitat participativa sobre coneixements previs
Nivells: 3r ESO , 1r BatxillerCompetències: C1,...,C8
COM CREAMELECTRICITAT?
Activitat participativa sobre coneixements previs
Nivells: 3r ESO , 1r BatxillerCompetències: C1,...,C8
L'energia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques. La utilització d'aquesta energia per a fins humans és renovable ja que l'energia rebuda del Sol no minva pel fet d'utilitzar-la. La radiació té un valor de potència que varia segons el moment del dia, les condicions atmosfèriques que l'esmorteeixen i la latitud. Es pot assumir que en bones condicions d'irradiació el valor és superior als 1000 W/m2 a nivell de la superfície terrestre. La radiació és aprofitable en els seus components directament i difosa, o bé en la suma d'ambdues. La radiació directa és la que arriba directament del focus solar, sense reflexions o refraccions intermitges. La difosa és aquella que està present a l'atmosfera gràcies als múltiples fenòmens de reflexió i refracció solar dels núvols, i la resta d'elements atmosfèrics i terrestres. La radiació directa és direccional i pot reflectir-se i concentrar-se, mentre que la difosa no, ja que és omnidireccional.
Energia solar
Tipus de radiació
Activitat participativa sobre coneixements previsNivells: 3r ESO , 1r BatxillerCompetències: C1,...,C8
L'energia solar fotovoltaica: És la forma d'obtenció d'energia solar a través de dispositius semiconductors que en rebre radiació solar s'exciten, provoquen salts electrònics i una petita diferència de potencial tipus díode en els seus extrems. L'acoblament en sèrie de diversos d'aquests díodes òptics permet l'obtenció de voltatges majors en configuracions molt senzilles, i aptes per a petits dispositius electrònics. A major escala, el corrent elèctric continu que proporcionen les plaques fotovoltaiques es pot transformar en corrent altern i injectar en xarxa i a n'aquests moments ja es posible l'autoconsum. En entorns aïllats, on es requereix poca corrent elèctrica i l'accés a la xarxa està penalitzat econòmicament per la distància, com refugis de muntanya, estacions meteorològiques o de comunicacions, s'empren les plaques fototovoltaiques com alternativa econòmicament viable.
ENERGIA SOLAR
CLICK
Activitat partcipativa sobre coneixements previsNivells: 3r ESO , 1r BatxillerCompetències: C1,...,C8
Energia Solar. Com es distribueix?
Activitat partcipativa sobre coneixements previsNivells: 3r ESO , 1r BatxillerCompetències: C1,...,C8
Com l'aplicam
Activitat partcipativa sobre coneixements previsNivells: 3r ESO , 1r BatxillerCompetències: C1,...,C8
Activitat partcipativa sobre coneixements previsNivells: 3r ESO , 1r BatxillerCompetències: C1,...,C8
En grup de dos respon i exposa les següents qüestions
Realitza una breu explicació de com es crea electricitat amb plaques
fotovoltaiques
Com distribuim i aprofitam l'energia del Sol
Anomena les aplicacions de l'energia solar fotovoltaiques
INSTRUMENTS DE MESURA I MAGNITUTS
BÀSIQUES
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
INSTRUMENTS DE MESURA
RADIOMETRE
MAGNITUTS DE MESURA
W/m²
AMPERÍMETRE
VOLTÍMETRE
VATÍMETRE WATS (w)
VOLTS (v)
AMPERS (A)
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
INSTRUMENTS DE MESURA
RADIOMETRE
MAGNITUTS DE MESURA
W/m²
AMPERÍMETRE
VOLTÍMETRE
VATÍMETRE
WATS (w)
VOLTS (v)
AMPERS (A)
Activitat participativa sobre tensióNivells: 3r ESOCompetències: C1,...,C8Individualment uneix el que
correspongui
RADIACIÓ SOLARLa radiació solar fora de l'atmosfera fos de 1353W/m² anomenada Constant Solar la que arriba a la superfície terrestre és de1000W/m² motivat pel pas de gasos atmosfèrics, vapor d'aigua i pols.Si tenim en compte que no tots els dies de l'any són igual, que la inclinació del sol respecte a la terra també varia segons l'època de l'any, la zona d'ubicació hi ha estudis de radiació fets per tot l'any i zona i tenint en compte els diferents tipus de radiació diaria que ens podem trobar, que són:Radiació directe: És la radiació rebuda desde el sol sense que sofresqui cap desviació mentres atravessa l'atmosfera.Radiació difusa: És la que sofreig canvis en la seva direcció quan atravessa l'atmosfera principalment degut a la reflexió i difusió en l'atmosfera.Albedo: Es denomina així a la radiació directa i difusa que es reflecteix en el sòl o altres superfícies pròximes.
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
AMB QUIN INSTRUMENT DE MESURA PODEM MESURAR
LA RADIACIÓ SOLAR?
Ampliació coneixements professor
Radiòmetre solar (piranometro fotovoltaico)
I COM FUNCIONA?
Activitat expositiva C.3Nivells: 1r Batxiller
El radiòmetre solar calcula el rendiment energètic amb una precisió elevada, així com altres valors nominals segons model(corrent, tensió, potència en el lloc de treball). Així resulta possible la recopilació i la projecció d'una instal.lació fotovoltaica. El mesurament de la intensitat de la llum es realitza amb cèl lules solars de silici monocristall que a més reben el proveïment d'energia de l'aparell. El processador integrat en el radiòmetre solar realitza una correcció automàtica que fa que es mantingui la precisió bàsica després de la calibració de cada aparell en el simulador solar. En tots els modes de mesura es representen en l'aparell les magnituds de mesura a triar entre Ptot (en W/m²), Pn, Un, In (en%) o T (en ° C). es pot realitzar una mesurament directe d'intensitat lluminosa o temperatura en una posició definida. Aquests valors es poden extreure per a la comprovació del grau d'efectivitat de mòduls fotovoltaics instal.lacions solars i tèrmiques.
Activitat expositiva C.3Nivells: 1r Batxiller
Piranòmetre de mesura de radiació directe: Quan estan col·locats damunt superfícies horitzontals, correctement anivellats I lliures de sombres reben tota la radiació de la volta celeste donant les mesures segons les especificaciopns de l'aparell
Piranòmetre de mesura de radiació difusa: També pot estimar-se el valor de la radiació difusa tapant el disc solar mitjançant un cartó o una altre superfície opaca situada a alguns centímetres del sensor, de forma que projecti la seva ombra just sobre la seva cèllula de silici. I així nomes mesura la difusa
Activitat expositiva C.3Nivells: 1r Batxiller
I PER CERTQUANTES HORES DE SOL
TENIM
35º Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.
HSP 3,93 4,52 4,87 5,18 6,06 6,28 6,60 6,26 5,69 4,92 4,02 3,11
60º Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.
HSP 4,37 4,38 4,65 4,51 4,87 4,85 5,17 5,28 5,27 4,39 3,49 3,48
ARA HO EXPLICAM
Tenim una mitja per aquesta inclinació a Balears de 5,12 HSP
Tenim una mitja per aquesta inclinació a Balears de 4,56 HSP
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Activitat partcipativa sobre radiació solarNivells: 1r BatxillerCompetències: C1,...,C8
En grup de 4 respon i exposa la següent qüestió i realitza la pràctica
Explica i realitza un debat dels diferents tipus de radiació
Radiació directe
Radiació difusa
Albedo
Pren mesures amb el radiometre a l'exterior i explica el seu funcionament
I QUIN ÉS L'INSTRUMENT DE MESURA QUE S'UTILITZA
PER SABRE QUINA INTENSITAT TENIM?
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
INTENSITAT
Es la quantitat d'electrons que circula per un conductor o circuit durant un tems determinat.
Més endevant veurem la importància d'aquesta, ja que, en tots els elements que comporten una instalació solar fotovoltaica la intensitat que hi circula per ell és un paràmetre vital i de molta importància
DEFINICIÓ
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Amperímetre
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Amperímetre
Un amperímetre és un instrument que serveix per mesurar la intensitat de corrent que està circulant per un circuit elèctric. Un microamperímetro està calibrat en milionèsimes de ampere i un miliamperímetro en mil.lèsimes de ampere.
Si parlem en termes bàsics, l'amperímetre és un simple galvanòmetre (instrument per detectar petites quantitats de corrent) amb una resistència en paral·lel, anomenada shunt. Disposant d'una gamma de resistències shunt, podem disposar d'un amperímetre amb diversos rangs o intervals de mesurament. Els amperímetres tenen una resistència interna molt petita, per sota d'1 ohm, amb la finalitat que la seva presència no disminueixi el corrent a mesurar quan es connecta a un circuit elèctric.
L'aparell descrit correspon al disseny original, ja que en l'actualitat els amperímetres utilitzen un conversor analògic / digital per a la mesura de la caiguda de tensió en un resistor pel qual circula el corrent a mesurar. La lectura del convertidor és llegida per un microprocessador que realitza els càlculs per a presentar en un display numèric el valor del corrent elèctric circulant.
Ampliació coneixements professor
Com es connecta?
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Activitat participativa sobre intensitat Nivells: 3r ESO , 1r BatxillerCompetències: C1,...,C8
Individualment respont a la qüestió exposada i en grups de4 realitza la pràctica
Defineix intensitatRealitzar mesures d'intensitat a circuits
Es pot aprofitar circuits ja montats
d'altres cursos
I QUIN ÉS L'INSTRUMENT DE MESURA QUE S'UTILITZA
PER SABER QUINA TENSIÓ TENIM?
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
TENSIÓ
La tensió elèctrica o diferència de potencial (també anomenada voltaje) és una magnitud física que mesura la diferència de potencial elèctric entre dos punts. També es pot definir com el treball per unitat de càrrega exercit pel camp elèctric sobre una partícula carregada per moure entre dues posicions determinades
DEFINICIÓ
Es l'energía amb la que un generador impulsa els electrons que circulen por un circuit elèctric.
MÉS SIMPLE
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Voltímetre
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Voltímetre
VOLTÍMETRE: Un voltímetre és un instrument que serveix per mesurar la diferència de potencial entre dos punts d'un circuit elèctric.
En funció de la seva configuració es pot distingir dos tipus de voltímetres en general:
Voltímetre galvanomètric o de bobina mòbil. S'utilitza en aplicacions amb corrent continu. No obstant, existeixen models que poden separar el corrent altern del corrent continu i les mesuren de forma independent.
Voltímetre electrònic
Ampliació coneixements professor
Voltímetre
Utilització: Per efectuar la mesura de la diferència de potencial el voltímetre ha de col·locar en paral·lel, és a dir, en derivació sobre els punts entre els quals tractem d'efectuar la mesura. Això ens porta al fet que el voltímetre ha de posseir una resistència interna el més alta possible, per tal que no produeixi un consum apreciable, la qual cosa donaria lloc a una mesura errònia de la tensió. Per això, en el cas d'instruments basats en els efectes electromagnètics del corrent elèctric, estaran dotats de bobines de fil molt fi i amb moltes espires, de manera que amb poca intensitat de corrent a través de l'aparell s'aconsegueix el moment necessari per al desplaçament de l'agulla indicadora
Ampliació coneixements professor
Com es connecta?
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Activitat participativa sobre tensióNivells: 3r ESO , 1r BatxillerCompetències: C1,...,C8
Individualment respont a la qüestió exposada i en grups de4 realitza la pràctica
Defineix tensióRealitzar mesures de tensió a circuits o directament d'endolls de l'aula
Es pot aprofitar circuits ja montats
d'altres cursos
I QUIN ÉS L'INSTRUMENT DE MESURA QUE S'UTILITZA
PER SABRE QUINAPOTÈNCIA TENIM?
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Vatímetre
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Vatímetre
És l'instrument utilitzat per mesurar la potència elèctrica.En funció de la seva configuració es distingueixen dos tipus
principals:Vatímetre electrodinàmic. Es compon de dues bobines fixes
(bobines de corrent) i una mòbil (bobina de potencial).
Vatímetre electrònic. S'utilitza per la presa de mesures de potències directes i petites. També s'utilitza en aplicacions on la mesura de potència ha de fer-se a freqüències majors.
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Vatímetre
Fixau-vos:Podriem aplicar per sabre la potència un voltímetre i un amperímetre
Però d'aquesta manera tendríem la potència aparent.La potència que nosaltres necessitam és la activa
Pactiva = v * I * f.d.p (cos fi) Paparent = v * I
Es defineix factor de potència, fdp, d'un circuit de corrent altern, com la relació entre la potència activa, P, i la potència aparent, S. Dóna una mesura de la capacitat d'una càrrega d'absorbir potència activa. Per aquesta raó fdp = 1 en càrregues purament resistives i en elements inductius i capacitius ideals sense resistència fdp = 0
I d'on surt
Ampliació coneixements professor
Vatímetre
Com parlam de produir energia aquesta la podem comptar
I, amb què?
COMPTADORS
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Activitat participativa sobre potènciaNivells: 3r ESO , 1r BatxillerCompetències: C1,...,C8
En grups de 4 realitza la pràctica
Realitzar mesures de potència a circuits
Es pot aprofitar circuits ja montats
d'altres cursos
TOPOLOGIA DE LA INSTAL·LACIÓ
2 TIPUS ILLA
XARXAINJECCI
Ó
AUTOCONSUM
Panells fotovoltaics
regulador
bateries
inversor
Panells fotovoltaics
inversor
No ens d'oblidar de les proteccions i en el cas de conexió A xarxa no ens d'oblidar dels equips de mesura
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
ELEMENTS DE LES INSTAL·LACIONS
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Panell fotovoltaic
Conceptes generals
Tipus de panells i característiques de funcionament
Orientació
Paràmetres dels panells
Connexió
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Panell fotovoltaic
Tenim tres tipus de panell segons el seu rendiment i construcció
Panell monocristalí
Panell policristalí
Panell amorf
Panell fotovoltaic
Conceptes generals:
Una placa o panell fotovoltaic és un conjunt de cel·les fotovoltaiques interconnectades.
La placa fotovoltaica està dissenyada per suportar les condicions que es donen a l'aire lliure i poder formar part de la “pell” de l'edifici. La seva vida útil s'estima al voltant de fins a 50 anys
Les cèl·lules s'encapsulen en una resina, i es col·loquen entre dues làmines per formar els mòduls fotovoltaics. La làmina exterior és de vidre i la posterior pot ser de plàstic opac o de vidre, si es vol fer un mòdul semitransparent.
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO , 1r Batxiller
Tipus de panells
Monocristalines
Les plaques monocristalines són les que estan fetes en cèl·lules monocristalines.
Les cèl·lules de silici monocristal s'obtenen a partir de silici molt pur, que es refon amb una petita proporció de bor.
Una vegada que el material es troba en estat líquid se li introdueix una vareta amb un "vidre germen" de silici, que es va fent recréixer amb nous àtoms procedents del líquid, que queden ordenats seguint l'estructura del cristall.
D'aquesta manera s'obté una monocristall dopat, que després es talla en cèl·lules d'aproximadament 3 dècimes de mil.límetre de gruix.
Aquestes cèl·lules s'introdueixen després en forns especials, dins dels als es difonen àtoms de fòsfor que es dipositen sobre una cara i assoleixen una certa profunditat en la seva superfície.
Posteriorment, i abans de realitzar la serigrafia per a les interconnexions superficials es recobreixen amb un tractament Antireflex de diòxid de titani o zirconi.
I com estan fetes
Activitat expositiva C.3Nivells: 1r Batxiller
Tipus de panells
En les cèl·lules policristal·lines, en lloc de partir d'un monocristall, es deixa solidificar lentament sobre un motlle la pasta de silici, amb la qual cosa s'obté un sòlid format per molts cristalls de silici, que poden tallar-se després en fines cèl·lules policristal·lines.
Panells policristalins:
I com estan fetes
Activitat expositiva C.3Nivells: 1r Batxiller
Tipus de panells
I com estan fetes
Són aquelles que en la construcció de les cèl·lules no es cristalitza el silici
Plaques amorfes:
Activitat expositiva C.3Nivells: 1r Batxiller
I QUINA POTÈNCIA PRODUEIXEN AQUESTES PLAQUES
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Tipus de panells
Rendiment dels diferents tipus de plaques:
Plaques monocristalines: Aproximadament un 12% - 17%
Plaques policristalines: Aproximadament un 12% - 15%
Plaques amorfes: Aproximadament un 7% - 12%
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
QUÈ ÉS EL RENDIMENT
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Per exemple:
Sabem que el sol radia a una potència mitja de 1000w/m²
Així doncs si tenim una placa d'un rendiment del 15% significa que per cada m² de planca tenim el 15% de la producció solar es a dir 150w.
Les plaques més grosses i de més rendiment en aquests moments són d'uns 340w
A laboratori ja es fan experiments amb rendiments bastants més elevats
Tipus de panells
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Com s'orienten els panells
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Orientació i inclinació
La inclinació dels mòduls variarà en funció de les necessitats energètiques previstes i del període d'utilització, per tal de fer un balanç estacional (hivern, estiu) o annual
A l'hemisferi nord, cal orientar les plaques, en direcció sud i amb una inclinació determinada. La més apropiada en cada emplaçament depèn de la latitud i de l'època de l'any, sent aconsellable l'estudi de radiació solar rebuda per a cada emplaçament.
Activitat expositiva C.3Nivells: 1r Batxiller
Orientació i inclinació
Hi ha taules que segons el més de l'any et diven a quina inclinació ha d'anar els panells però el que es sol fer són les mitges de les temporades a utilitzar.
Si la utilització és anual dependrà del tipus de instal·lació:
Si és amb illa es recomana deixar-ho a 55º
Si és per connexió a xarxa o autoconsum es recomano a deixar-ho a uns 30-35º
Hem de pensar que aquestes inclinacions
són per una latitud a Mallorca de 39,57º
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Paràmetres
PARÀMETRES D'UN PANELL SOLAR FOTOVOLTAIC
Activitat expositiva C.3Nivells: 1r Batxiller
Paràmetres
PARÀMETRES D'UN PANELL SOLAR FOTOVOLTAIC:
CORRENT DE CURTCIRCUIT ISC: És la màxima intensitat de corrent que proporciona el panell, i correspon a la corrent que lliura quan es connecten directament els dos borns.
TENSIÓ DE CIRCUIT OBERT VOC: És el màxim voltatge que proporciona el panell, corresponent al cas en què els borns estan "a l'aire". Voc sol ser menor de 22 V per mòduls que hagin de treballar a 12 V.
PUNT DE MÀXIMA POTÈNCIA: Hi ha un punt de funcionament (IPmax, VPmax) per al qual la potència lliurada és màxima (PM = IPmax. VPmax). Aquest és el punt de màxima potència del panell, i el seu valor es dóna en Watts (W). Quan treballa en aquest punt, s'obté el major rendiment possible del panell. No obstant això, no cal oblidar que en la pràctica la tensió de treball ve determinat per la bateria. Els valors típics de IPmax i VPmax són alguna cosa menors als de ISC i VOC.
Activitat expositiva C.3Nivells: 1r Batxiller
Com es connecten els panells?
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Connexió
Connexió sèrie:
Es realitza connectant el negatiu de la 1a placa amb el positiu de la 2a, el negatiu de la 2a amb el positiu de la 3a i així sucessivament fins aconseguir la tensió desitjada ja que els panells en sèrie el voltatge es suma.
El positiu de la 1a i el negatiu de la darrera aniràn connectats a
l'aperell que es connecti el grup de plaques
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Connexió
Es connecta positiu amb positiu i negatiu amb negatiu i així fins arribar a la intensitat desitjada ja que la intensitat en aquest cas es suma.
Connexió paral·lel
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Connexió
S'ha d'estodiar la manera de la seva connexió segons cada cas.
Connexió mixte (sèrie i paral·lel):
Per exemple si els panells són de 12v i 5A tenim segons el dibuix tenim 3 panells
en sèrie amb 4 grups això vol dir que el sistema te 3 * 12v=36v i 4 * 5A=20A es a dir 36v 20A amb una potència nominal P=v * I 36 * 20= 720w
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
ELEMENTS DE LES INSTAL·LACIONS
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Regulador de càrrega
REGULADORS
Funcionament
Tipus
Característiques
Connexionat
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Regulador de càrrega
Justificació de funcionament:
Els mòduls fotovoltaics tenen una tensió nominal nominal superior a la tensió nominal de les bateries o acumuladors usats a les instal.lacions
Aquest fet es deu fonamentalment a dues causes:
La tensió nominal de la consola ha de ser més elevada, per pal.liar la disminució que es pot produir a causa de l'augment de temperatura.La tensió a circuit obert del panell fotovoltaic ha de ser sempre major que la tensió màxima de bateria, per poder carregar adequadament.
Per assolir un ple estat de càrrega en una bateriade 12 V nominals, necessitem una tensió mínima de14 V (2.34 V per element de bateria).
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
La missió del regulador:
Evitar que, a causa d'una sobrecàrrega excessiva proporcionada per el panell, aquest pugui en algun moment causar perjudicis al acumulador, escurçant la vida d'aquest.
Limita la tensió de la bateria a uns valors adequats per al manteniment, en estat de flotació, del grup.
Regulador de càrrega
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Regulador de càrrega
Funcionament del regulador:Habitualment, el control de l'estat de càrrega de les bateries es
realitza mitjançant la mesura de la tensió en borns, usant les dades proporcionades pels diferents fabricants, ja que existeix una relació entre aquests dos paràmetres.
D'aquesta manera, el circuit de control del regulador de càrrega sap quan aquest ha de començar a actuar limitant la corrent proporcionada pel grup fotovoltaic.
Quan la tensió arriba a un valor per al qual es considera que la bateria es troba carregada (aproximadament 14,4Volts per una bateria de plom àcid de 12 Volts nominals) el regulador interromp el procés de càrrega.
Això pot aconseguir obrint el circuit entre els mòduls fotovoltaics i la bateria (control tipus sèrie) o curtcircuitant els mòduls fotovoltaics (control tipus shunt).
Quan el consum fa que la bateria comenci a descarregar i per tant a baixar la seva tensió, el regulador reconecta el generador a la bateria i torna a començar el cicle.
Ampliació coneixements professor
Regulador de càrrega
Tipos de reguladors:
Regulador shunt
Regulador sèrie
Reguador òptim
Panell autorregulat
Regulador maximitzador
UN DELS REGULADORS MÉS UTILITZATS SON ELS REGULADORS MAXIMITZADORS
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Regulador de càrrega Regulador maximitzador
El regulador maximitzador permet aprofitar la potència dels mòduls fotovoltaics per poder carregar bateries, però a diferència d'un regulador normal, aquest permet obtenir un 30% extra de rendiment gràcies a la tecnologia MPPT.
Què vol dir que sigui MPPT?
MPPT (Maximum Power Point Tracking) és una tecnologia que es va començar usant en instal · lacions solars de venda d'energia per treure-li el màxim rendiment a la instal·lació.
El funcionament és senzill, en comptes d'usar la intensitat de les plaques solars a una tensió de 12 o 24v, permet connectar en sèrie les plaques per aconseguir un voltatge alt, a partir del qual s'obtindrà el corrent màxima del sistema.
Actualment s'aplica a instal · lacions aïllades aconseguint diverses millores:
Podem connectar diverses plaques de diferents fabricants sense obtenir perdudes.Obtenim fins a un 30% més de rendiment davant d'un regulador normal.
És compatible amb sistemes solates tant a 12V, 24V, 48V o 60V, detectant la tensió automàticament. Subministra fins 60A de càrrega en qualsevol d'aquests sistemes
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Regulador de càrrega ESQUEMA DE FUNCIONAMENT:
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
ELEMENTS DE LES INSTAL·LACIONS
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Bateries
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Bateries
Conceptes
Connexionat
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
BateriesActivitat expositiva C.3
Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
BateriesActivitat expositiva C.3
Nivells: 1r Batxiller
BateriesActivitat expositiva C.3
Nivells: 1r Batxiller
BateriesActivitat expositiva C.3
Nivells:1r Batxiller
BateriesActivitat expositiva C.3
Nivells:1r Batxiller
BateriesActivitat expositiva C.3
Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
BateriesActivitat expositiva C.3
Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells: 1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells:1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells:1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells:1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells:1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells:1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells:1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells:1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Bateries Activitat expositiva C.3
Nivells:1r Batxiller
Connexionat de
les bateries
IMPORTANT:Mai junti el pol positiu marcat en color vermell amb el negatiumarcat en color negre de la mateixa bateria.
Realitzaríem UN CURTCIRCUÏT i possiblement la mort de la bateria
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Connexionat de
les bateries
Connexió en sèrie:Recordarem que les bateries connectades en sèrie la tensió de
cadascuna se suma, per exemple si tenim 6 bateries de 2v en sèrie tindrem 12v
I com es connecten?Negatiu de la primera bateria amb el positiu de la segona, negatiu de la
segona amb el positiu de la tercera i així fins aconseguir la tensió desitjada.
La connexió cap a l'element que correspongui es realitzarà entre el positiu de la primera bateria amb el negatiu de l'última.
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Connexió en paral · lel:En paral · lel la tensió és la mateixa en tot el conjunt en canvi la intensitat
se sumaI com es connecten?Tots els negatius junts i tots els positius junts poden fer la connexió cap a
l'element que sigui procedent en el lloc que millor convingui
Connexionat de
les bateries
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Connexionat de
les bateries
Connexió mixta:Es realitza quan volem arribar a una tensió desitjada i després sumar
intensitat.Com es fa?Farem grups en sèrie per aconseguir la tensió desitjada i després
col·locarem en paral · lel tants grups sèrie fins a aconseguir la intensitat desitjada.
IMPORTANT: NO MESCLAR BATERIES DE DIFERENTS
CARACTERÍSTIQUES
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Activitat participativa sobre BateriesNivells: 3r ESOCompetències: C1,...,C8
En grups de 4 realitza els seguents muntagesi fes les diferents mesures
Muntatge de piles amb serie
Muntatge de piles amb paralel
Realització de mesures de tensió i de
intensitat de cada muntatge
Activitat participativa sobre BateriesNivells: 1r de BatxillerCompetències: C1,...,C8
En grups de 2 extreure una bateria de preguntesde cada diapositiva dels conceptes de funcionament
de les bateries
ELEMENTS DE LES INSTAL·LACIONS
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Inversor
CONVERTIDOS / INVERSORS:
Funcionament
Tipus
Característiques
Connexionat
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Inversor
FUNCIONAMENT BÀSIC:
Són els encarregats de convertir el corrent continu proporcionada per les bateries en el cas d'instal·lacions en illa o directament dels panells fotovoltaics en el cas d'istal·lacions connectades a xarxa o bombeig directe en el corrent altern a la tensió de la xara elèctrica convencional.
El convertidor consta d'un circuït electrònic reaitzat amb transistors o tiristors, que trossetja el corrent continu alternàndola i creant ona de forma quadrada. Aquest tipus d'ona pot ser ja utilitzada després d'haver-lafeta passar per un transformador que la elevi de tensió, obtenint doncs els denominats convertidors d'ona quadrada, o bé, si es fltre, obtenir una forma d'ona sinusoidal igual a la de la xarxa elèctrica.
Esquema de bloques convertidor cc/ca
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
InversorTIPUS D'INVERSOR
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Inversor
TIPUS D'INVERSOR
Es classifiquen segons:
Tipus d'ona de freqüència:Ona trossetjadaOna quadradaOna senoidal
Tipus d'instal·lació:AilladaBombeigConnexió a xarxaAutoconsum
EL MÉS RECOMENABLE ÉS INSTAL·LAR UN INVERSOR D'ONA SENUSOIDAL
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Inversor
CONNEXIONAT:El connexionat és simple ja
que ve marcat.Entrada de c.cEntrada de font de c.a externa (generador...)Sortida de c.a
IMPORTANT: NO OBLIDAR-SE DE LA T.T
Activitat expositiva C.3Nivells: 3r ESO, 1r Batxiller
Activitat participativa sobre InversorsNivells: 3r ESO, 1r de batxillerCompetències: C1,...,C8
Individualment i per a casa
Realitza una recerca de les característiques
dels diferents tipus segons:
Ona
Tensió
Potència
COM ES REALITZA UN CÁLCUL D'UNA INSTAL·LACIÓ AILLADA
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Realitzam un càlcul de manera senzilla
Calcular les càrregues i consums prevists
Ubicació i utilització de la instal·lació
Càlcul de la radiació solar
Càlcul del nombre de panells
Càlcul dels acumuladors
Càlcul del regulador/s
Càlcul del del inversor
Càlcul de seccions
TOTS ELS CÀLCULS I DECISIONS DE LA INSTAL·LACIÓ ES REALITZARÀN TENINT EN COMPTE LES NORMES I REGLAMENTACIONS VIGENTS.
REBT 2002
LLEY FOTOVOLTAICA
CLICK
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Ed=(Ecc+Eca)+20%
Calcular les càrregues i consums
prevists
Ed: Energia consumida al dia (Wh/dia)
Ecc: Energia consumida amb c.c
Eca: Energia consumida amb c.a
EXEMPLE
Receptor c.c Receptor c.a
Potència (w) Nombre Subtotal (w) Hores/dia wats/hora dia
Gelera 250 1 250 4 1000
Rentadora 450 1 450 1 450
Televisor 100 1 100 4 400
Equip música
100 1 100 2 200
Piscina 700 1 700 1 700
Llums 23 10 230 2 460
Llums 11 10 110 2 220
Ventilador 60 3 180 2 360
Planxa 1200 1 1200 0,5 600
Extractor 100 1 100 1 100
Tomes diverses
300 1 300 1 300
P inst. 3720 Total w/h dia 4790
Ed=(0 + 4790) + 20% = 5748wh/dia
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Calcular les càrregues i consums
previstsUna vegada sabem la ED podem calcular el consum en Ah/dia
aplicant la formula de potènciaP=V*I I=P/VI: Intensitat (Ah/dia)P: Energia consumida al dia (Wh/dia)V: Tensió del sistema fotovoltaic a les bateries normalment 12 o
24 voltsI = 5748/24 = 239,50 Ah/dia ho redondetjam a 240Ah/dia
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Ubicació i utilització de la instal·lació
La ubicació és molt important ja que una mala ubicació farà que el sistema tengui unes pèrdues importants. Realitzar els següents passos:
1r Ubicar la latitud del lloc en el cas de Balears 39,57º
2n Sabre quina utilització es donarà a la instal·lació (anual, esporàdic...)
3r Averiguar les HSP segons taules
35º Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.
HSP 3,93 4,52 4,87 5,18 6,06 6,28 6,60 6,26 5,69 4,92 4,02 3,11
60º Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.
HSP 4,37 4,38 4,65 4,51 4,87 4,85 5,17 5,28 5,27 4,39 3,49 3,48
Tenim una mitja per aquesta inclinació a Balears de 5,12 HSP
Tenim una mitja per aquesta inclinació a Balears de 4,56 HSP
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Per una instal·lació en illa sempre tendrem en compte la radiació mes desfavorable per assegurar la resta de mesos.
4t Decidir segons us la inclinació o inclinacions a donar als panells, en el cas de seguidor solar utilitzarem les inclinacions per a realitzar càlculs allà on calgui.
- Panells fixos per una instal·lació en illa 55º - En el cas de 2 inclinacions: 35º els mesos de març a setembre 60º els mesos d'octubre a febrer - En el cas d'instal·lació connectada a xarxa o per autoconsum 35º
Ubicació i utilització de la instal·lació
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
El càlcul es realitzarà tenint en compte les característiques
de la placa triada per fer el nostre muntatge.
Càlcul del nombre de panells
Nombre de panells = Ed / (HSP x potència de panell)
Intensitat de consum (Ah) =( (Ed / Vbat) x dies d'autonomia) / Pd%
Càlcul dels acumuladors
Dies fora sol previstsCom a minim 3 Següent diapositiva
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Càlcul dels acumuladors
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Càlcul del regulador/s
Depen de la intensitat del nostre camp fotovoltaic
Averiguarem quina Imax té el panell la multiplicam per la quantitat de
panells que tenim i el resultat ho dividim per la intensitat del regulador
que trobem als catàlegs i així sabrem la quantitat de reguladors que
em d'instalar tenint en compte que els reguladors han de dur una
protecció electrònica superió a la Icc dels panells.
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Càlcul del del
inversorL'inversor haurá de soportar la potència instalada més un 20%
El càlcul de les seccions es realitzen segons fórmules i tenint en compte les caigudes de tensió màximes i les taules del REBT, ITC 019 (Intensitats màximes admissibles dels conductors segons formes d'instal·lació i tipus de cables)
Fórmula o bé S: Secció en mm²L: Llongitud en metresP: Potència en watsI: Intensitat que ha de passar pel cablatΦ Conductivitat del coure (56)e: Caiguda de tensió en voltsV: Tensió en volts
S = (2 x L x P) / (φ x e x V) S = (2 x L x I) / (φ x e )
Càlcul de seccions
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Caigudes de tensió màximes
permeses:
Entre panells i regulador 1,5%
Entre panells i inversor 1,5%
Entre inversor i bateria 1%
Entre regulador i bateria 0,5%
Entre inversor i regulador 0,5%
Entre inversor i càrrega 3%
Càlcul de seccions
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Si el càlcul ens surt una secció inferior a 6mm² i la intensitat que hi
ha que circular per ell es inferior a 25A sempre posarem com a
mínim 6mm², en el cas que la secció sia superior en càlcul a 6mm²
hem de comprovar amb el reglament si aquell cable suporta la
intensitat que hi circularà, si no es així posarem el cable que el
reglament ens digui (ITC-BT019)
Càlcul de seccions
IMPORTANT
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
COM ES REALITZA UN CÁLCUL D'UNA INSTAL·LACIÓ PER AUTOCONSUM
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
AUTOCONSUM
Amb una factura sumarem tots els Kw consumits durant
un any
Dividirem els Kw anuals en 365 dies
Multiplicam el resultat per 1000 per sabre la mitja de wats
diaris
Dividim el resultat per la mitja annual de HSP
El resultat són els wats a instal·lar amb plaques
L'inversor a instal·lar serà entre un 10% i un 20% més que
la potència total de plaques.
Recorda que com a màxim es pot instal·lar la potència
contratada
RECORDA: Que la inclinació de plaques ha de ser 35º
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Activitat participativa sobre càlculNivells:1r de batxillerCompetències: C1,...,C8
En grup de 2 o 3 realització d'un càlcul per unainstal·lació aillada i un autoconsum segons exempleexposat pel professor
ESQUEMES DE CONEXIONS
I PROTECCIONS
Activitat expositiva C.3Nivells:3r ESO, 1r Batxiller
Instal·lació aillada amb consum de corrent continu i alterna
Activitat expositiva C.3Nivells:3r ESO, 1r Batxiller
Activitat expositiva C.3Nivells:3r ESO, 1r Batxiller
Instalació conectada a xarxa
Activitat expositiva C.3Nivells:3r ESO, 1r Batxiller
Instalació conectada a xarxa amb autoconsum
Instal·lació aillada amb consum de corrent continu
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Instal·lació aillada amb consum de corrent continu i alterna
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Instalació fotovoltaica amb grup electrògen
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Instalació conectada a xarxa menor de 5Kw
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Instalació conectada a xarxa major de 5Kw
Activitat expositiva C.3Nivells:1r Batxiller
Activitat participativa sobre esquemesNivells:1r de batxillerCompetències: C1,...,C8
En grup de 5 persones realitzar l'esquema i muntatge per unainstal·lació aillada sempre que el centre disposi dels elements
PROJECTE PER A LA REALITZACIÓ DELS ALUMNES
Activitat participativa projecte de construccióNivells:3r ESOCompetències: C1,...,C8
En grup de 4persones realització d'un projecte d'una instal·lació amb illa segons exemple exposat pel professor
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICAAMB ILLA
Aquest projecte pot donar continuitat a altres projectes fets durant el curs escolar com per exemple:
Realització de maqueta d'un habitatge amb les seves instal·lacions
Diseny i muntatge d'un colector solarDiseny i muntatge d'una instal·lació eòlica
Amb tots aquests projectes tenim un habitatge energèticament
sostenible
Activitat participativa projecte de construccióNivells:3r ESOCompetències: C1,...,C8
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA AMB ILLA
En grups de 4 alumnes, projectar i construir una instal·lació solar
fotovoltaica
El·laboració de la documentacció del projecte
Memòria descriptiva
Memòria de càlcul
Planols
Pressupost
Fitxa compra
Construcció
Instal·lació i proves
Activitat participativa projecte de construccióNivells:3r ESOCompetències: C1,...,C8
Material a utilitzar
Elements per a la realització de l'estructura (Pals de polo fusta o plàstic)Elements d'unió (Varilles, perns, arandeles...)4 Plaques fotovoltaiques de 1,2v1 Reguladors4 Piles recarregables4 Leds4 Soports per les piles2 Interruptors3 Portafussibles amb els fussiblesCableEstany per a les soldaduresRegletes
Pel més atrevits es podria afegir un projecte de construcció d'un convertidor de cc a ca ( EL PROFESSOR HA DE TENIR CONEIXEMENTS
D'ELECTRÒNICA
Activitat participativa projecte de construccióNivells:3r ESOCompetències: C1,...,C8
A FER PRÀCTIQUES
Ampliació coneixements professor
Pràctiques a realitzar els professorsTambé ho podrien fer alumnesels quals als seus centres tenguessin la
possibilitat
Ampliació coneixements professor
Pràctica 1 Mesura de radiació solar Directe
DifosaReflectida
Pràctica 2 Prende mesures grup fotovoltaic
Voc
Icc
I càrrega
Estat bateries
Tensió
Densitat
Pràctica 3
Muntatge d'instal·lació fotovoltaica amb illa
Muntage d'instal·lacio amb conexió a xarxa
Ampliació coneixements professor
Fi de la presentació esper
que sia d'utilitat