1.Introducció

•Què significa la paraula “DADA”?

·Alguns creuen que és una paraula sense sentit.

·D'altres diuen que s'origina del fet que els artistes romanesos Tristan Tzara i Marcel Janco feien servir

freqüentment les paraules "da, da" que signifiquen "sí, sí" en romanès.

·Altres creuen que els artistes buscaven un nom pel seu nou moviment i triaren un nom apunyalant un diccionari

francès-alemany i agafant la paraula que la punta del ganivet va assenyalar.

·També s'ha dit que va ser anomenat dadà per pur atzar.

·Segons Giovanni Lista, això es basava en la voluntat d'adscriure el moviment a un retorn als valors infantils.

·Segons l'ideari dadà, el moviment no s'havia pas d'anomenar dadaisme i molt menys ser designat com un

moviment artístic.

•On neix aquest moviment?•Qui és el fundador?•Manifest?

El naixement del moviment, el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, a Zuric, pot atribuir-se a Hugo Ball qui, amb la col·laboració de Tristan Tzara, Emmy

Hennings, Marcel Janco, Richard Huelsenbeck, Sophie Täuber i Jean Arp, va posar radicalment en qüestió els modes d'expressió tradicionals i els fonaments de

l'art.Hugo Ball i els seus companys vivien exiliats en aquesta ciutat suïssa i discutien el rol de l'art, alhora que presentaven actuacions al Cabaret Voltaire expressant

el fàstic que els provocava la guerra i els interessos que l'havien inspirat.Segons diverses fonts, el dadà va néixer el 6 d'octubre en aquest cabaret.

El 14 de juliol de 1916, Ball va recitar el primer manifest dadà. Tzara, va escriure un altre manifest dadà considerat un dels més importants entre els escrits del

moviment. D'altres manifests els seguiren.

•En quin context històric sorgeix?

Sorgeix l’any 1916 en la Primera Guerra Mundial.

2.Característiques artístiques del

moviment

·Oposició al concepte de raó proposat pel positivisme

·Refús radical de l’art, sobretot de l’art burgès

·Creació de l’antiart com una provocació a l’ordre establert

·Alliberació de qualsevol tipus de regla o norma, en contra de la bellesa eterna, contra la puresa dels

conceptes abstractes i contra tot l’universal en general

·Absència de qualsevol tipus de finalitat preconcebuda

·L’atzar com a estimulant artístic. A favor de la llibertat individual, la espontaneïtat, tot l’immediat, actual i

aleatori

·Defensa del caos contra l’ordre. Oposició a totes les altres vanguardes

·L’estètica Dadá nega la raó, el sentit, la construcció de tot el conscient. Les seves formes expressives són el gest,

l’escàndol, la provocació, etc.

3.Artistes representants (i obres)

del moviment

·Zuric (1915-1919), on destaquen Tristan Tzara, Jean Arp, els poetes alemanys Hugo Ball i Richard Huelsenbeck, el pintor

romanès Marcel Janco o el pintor i cineasta alemany Hans Richter·Nova York (1915-1921), amb Marcel Duchamp, Francis

Picabia o Man Ray·Berlín (1917-1923), amb Richard Huelsenbeck, George

Grosz, Raoul Hausmann (un dels creadors del fotomuntatge, treball que va continuar John Heartfield)

·Colònia (1919-1921), amb Jean Arp, Max Ernst (i els seus collages inventius), J.T. Baargeld

·Hannover amb Kurt Schwitters·París (1919-1923), on el dadaisme va conèixer el seu apogeu com a moviment, amb Tristan Tzara, Francis Picabia, Man Ray, André Breton, Paul Éluard, Louis Aragon, Philippe Soupault, i la seva fi

amb la victòria dels dissidentssurrealistes.

Fet per:

Jordi Rigual ConillBelinda Macias Turón