de les Fonts 56.pdf · CASTELL DE MONT-ROS DEL SEGLES X I XI L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts...

1

PREGÓ 2011

JORDI ESPADALÉ

ENTREVISTA

CARLES REPULLO

de les FontsEl Soroll

JESSICA OLIVERAS

MISS NACIÓ CATALANA

ENTREVISTA

OLGA CODERCH SANTJOANENCS PEL MÓN: JOAQUIM PUIG

7a FIRA DE BRUIXERIA

TV3 CONFIRMA QUE VE A SANT JOAN

Revista SemestralSant Joan les Fonts

núm. 56Desembre 2012

Preu: 2 euros.

El Sorollde les Fonts

2

DES DE LA TAULA DE L’ALCALDE ...................................................................... 3

L’AJUNTAMENT INFORMA ................................................................................... 4-5

NOTÍCIES ................................................................................................................................ 6-8

CONVOCATÒRIA ..................................................................................................................... 9

RÀDIO SANT JOAN .......................................................................................................... 10

COL·LABORACIONS .............................................................................................. 11-15

ENTITATS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS ..................................... 16-18

APARTAT JOVE. ENTREVISTA .............................................................................. 19

SANTJOANENCS PEL MÓN ........................................................................... 20-21

ENTREVISTA ................................................................................................................ 22-24

ELS VIATGES D’EN QUIM ........................................................................................ 25

RECORDS ........................................................................................................................ 26-28

EL SOROLL DE LES FONTS

REVISTA PATROCINADA PER L’AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS

Edició: Josep Roca i Anna Serra.

Redacció: Xavier Valeri, Anna Serra, Dolors Anglada, Joaquim Ferrer, Josep Roca, Josep M. Ortuño, Joan Llensa, Joaquim Puig, Genís Cívico.

Dip. Legal: GI-966-90

Impressió: Impremta Aubert. Tel. 972 29 30 10 - www.aubert.catTiratge: 1.400 exemplars.

La redacció no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

Nota de la redacció: Si algú no rep la revista puntualment en el seu domi-cili, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres Tel. 972 29 00 52

ÍNDEX

GENT DEL POBLE.

El soroll de les Fonts i les festes de Nadal són dues

bones oportunitats per posar en comú tot allò que hem

fet durant l’any. Són dies que compartim el nostre temps

amb la famÍlia i els amics, participant en activitats tradi-

cionals de Nadal, però també per parlar i comentar allò

que ha passat i està passant al nostre país i al nostre

poble. Aquí –en aquest número del Soroll– trobareu te-

mes de conversa per a les llargues sobretaules de Na-

dal: l’interviu de la Miss Nació catalana, la publicació

del llibre d’en Xavier Valeri, el donatiu de Ràdio Sant

Joan a Càritas, la participació de l’Albert Gelis als Jocs

Paralímpics, el concert que la Clara Sánchez-Castro farà

al monestir el dia 23 de desembre, la mort d’en Toni

Huertas (Zappa) etc. En defi nitiva, un repàs de tot allò

que és notícia al nostre poble, fets i esdeveniments que

ens interessen perquè passen al costat de casa i són

protagonitzats per gent del poble. Precisament aquesta

proximitat ens anima a seguir parlant de nosaltres, i més

encara si és Nadal.

Equip de redacció del Soroll de les Fonts

NAIXEMENTS

BRUNA LLONGARRIU OLIVERAS 07-06-2012SERGI SIMON DAVESA 15-06-2012JAN BARCELÓ BRUGADA 17-06-2012MIQUEL URGELL MUNTADA 25-06-2012GINA RUBIO ROURA 26-06-2012GABRIEL ZAFRA MARIÑO 12-07-2012BRUNA RAMÍREZ FONTSECA 18-07-2012JÚLIA NOGUÉ QUINTANA 22-08-2012PAU COSTA CULLET 19-09-2012VALÈRIA ROS ROCA 21-09-2012IVET CODINACH VICKERS 27-09-2012PAULA MAYÀ PAGÈS 10-10-2012AYA EL ADILA EL ARMANI 15-10-2012BRISEIDA FÀBREGA GALIZIA 05-11-2012MARINA NICOLAU FERRÉS 07-11-2012UDAYPARTAP SINGH UPPAL 12-11-2012LLUC FERRER BOSCH 04-12-2012

MATRIMONIS

DANIEL DORCA CLARÀLAURA VALLÈS ROCHA 19-06-2012

MIQUEL AGUSTÍ GRABULOSANATÀLIA GARCIA XIFRÉ 07-07-2012MARC MAYÀ OLIVETNÚRIA PAGÈS GARCÍA 06-07-2012EDUARD VERGÉS PLANAGUMÀMARIA ISABEL CARVALLO GUILHERME 07-07-2012ALBERT MAYÀ OLIVETESTER CASALS CLAPERA 04-08-2012XAVIER DILMÉ BARONLAURA AGUILAR GARRIDO 01-09-2012ALBERT PUJOL GURGUI CRISTINA GUILLAMET CASAS 11-11-2012ANTONIO JESÚS ZAFRA LÓPEZRAQUEL MARIÑO MÁRQUEZ 05-10-2012

INSCRITS AL REGISTRE CIVIL DEL MUNICIPI.

DEFUNCIONS 2012

Mes de juliol: MAGDALENA COLL AYATS, ELENA BRITLI XART, FERNANDO FERRÉS MONELLSMes d’agost: GENOVEVA PEDRICO GARRETA, ANDRÉS GARCÍA ESTRADA

Mes de setembre: MONTSERRAT FAGEDA CO-DINACHMes d’octubre: CONSUELO FALGÀS PIDEMONT, MONTSERRAT SERRA MARCÈMes de novembre: JOAQUIMA BRUNSÓ AGUSTÍ

DEFUNCIONS HABITANTS DEL MUNICIPI

DEFUNCIONS 2012

Mes de juny: FRANCISCO SOY CAMO, EMILIANA LÓPEZ LÓPEZMes de juliol: MAGDALENA COLL AYATS, ROSA SALA VERGÉSMes d’agost: GENOVEVA PEDRICO GARRETA, JAUME BASSAGAÑAS COLLELLDEVALLMes de setembre: CARME AIGUAVIVA PLANE-LLA, FRANCISCA NUEZ QUÍLEZMes d’octubre: MONTSERRAT SERRA MARCÈMes de novembre: JOAQUIMA BRUNSÓ AGUSTÍ, MARCELINO ROURA PUIG, RAFAEL RODRÍGUEZ AGUILERA, ANNA ARAU PARRAMONT

NAIXEMENTS, MATRIMONIS i DEFUNCIONS

SALUTACIÓ

3

DES DE LA TAULA DE L’ALCALDE

CRTA. D’OLOT, 6 LA CANYA 972 29 21 74

ENCARANT AMB OPTIMISME UN NOU ANY

Fa un any, en aquest mateix espai, us explicava que s’acostava un 2012 complicat. Que lluny de la millora econòmica que

alguns s’entestaven a veure, ens trobàvem immersos en una situació difícil d’afrontar. Davant d’aquesta perspectiva, que malau-

radament s’ha més que confi rmat, us avançava que des de l’Ajuntament difícilment podríem tirar endavant nous projectes que

no haguéssim iniciat, tret de la rehabilitació de Ca l’Esquirolet que s’està executant. I així ha estat: durant el 2012 hem fi nalitzat

les actuacions que teníem començades però, tot i que hem treballat en nous projectes de futur del nostre municipi, els mantenim

en un calaix a l’espera d’una millora de la situació econòmica que, de moment, no arriba.

Per tant, a l’espera d’aquesta recuperació tan necessària, hem posat els nostres esforços en continuar oferint uns serveis de

qualitat als nostres ciutadans. Des de l’Ajuntament treballem cada dia pensant en el benestar dels nostres veïns, especialment

en donar resposta a les necessitats d’aquelles persones que pateixen les conseqüències més greus de la crisi en què ens trobem.

Per això, us agraeixo la implicació de tots aquells que heu participat en el Gran Recapte d’Aliments, la campanya de recollida

d’aliments i productes bàsics que s’ha fet aquest mes de desembre i que ha tingut una resposta extraordinària. També us vull

donar les gràcies a tots els que preneu part de les diferents iniciatives solidàries que s’organitzen aquests dies a casa nostra i que

ajuden a posar un granet de sorra per tirar endavant i afrontar aquesta difícil situació.

Sóc dels que sempre li agrada veure el got mig ple. M’agrada ser optimista i animar la gent a tirar endavant. Només amb esforç,

amb il·lusió i compromís aconseguirem superar qualsevol trava i assolir nous reptes. La crisi ens posa constantment a prova, però

també ho estan fent a nivell de país, els atacs que ens arriben des àmbits ben diferents. Crec que davant d’aquests atacs hem de

ser forts, lluitar i estar convençuts que, junts i gràcies al nostre esperit lluitador i reivindicatiu, ens en sortirem.

Només em queda desitjar-vos que passeu unes bones Festes i que comenceu l’Any Nou amb més il·lusió que mai. Bon Nadal

i feliç 2013!

Joan Espona i AgustínL’ALCALDE

17857 SANT JOAN LES FONTS(Girona)

Tel. 972 290 781Móbil. 651 668 254

SO I VISIO, C.B.MONTOLIU SO I VISIO, CB

REPARACIÓ

SERVEIS DE PALETAJOSEP REIXACH I MASDEMONT

C/. Lliberada Ferrarons, 14Tel. 972 29 05 52 - Mòbil 636 26 79 95

17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona)


4

L’AJUNTAMENT INFORMA

SANT JOAN LES FONTS POSA EN SERVEI UN MENJA-

DOR SOCIAL PER A LA GENT GRAN

L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts ha publicitat la creació d’un

servei de menjador per a persones grans amb difi cultats de mobi-

litat. L’avantatge compta amb la col·laboració del Casal d’Avis i del

Consorci de Benestar Social. La responsabilitat de l’elaboració

dels aliments serà del servei de la Residència Montsacopa. La

previsió és fer àpats adaptats a les necessitats de salut dels usua-

ris, com ara diabetis o hipertensió. L’empresa de càtering va fer

un menú de degustació, al qual van assistir molts dels usuaris del

Casal d’Avis. El preu previst per als àpats oscil·larà entre els 5 i els

6 euros.

Fonts de l’Ajuntament han indicat que la idea del menjador és

proporcionar un servei desburocratitzat i temporal. És a dir, la de-

pendència és el motiu pel qual els serveis socials de la comarca

decideixen la necessitat de proporcionar àpats a domicili a perso-

nes d’edat avançada. L’arribada del menjar s’atorga a partir de la

base d’unes necessitats reconegudes per professionals.

En canvi, el nou servei serà accessible a persones amb prou mo-

bilitat per desplaçar-se, però amb difi cultats per comprar menjar

o fer-se’l. També podrà tenir una durada temporal. Per exemple, la

de les vacances dels tutors de les persones necessitades.

La necessitat de repartir aliments a persones grans amb difi -

cultats de mobilitat ha tingut una progressió en les estadístiques

anuals del Consorci de Benestar Social de la Garrotxa. El motiu

és l’augment de la població d’edat avançada i el cada vegada més

elevat nombre de persones amb dependència de la família o de

la societat.

SANT JOAN LES FONTS REP LA DONACIÓ D´UN

CASTELL DE MONT-ROS DEL SEGLES X I XI

L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts ha obtingut la propietat de 20.000 metres quadrats, en els quals hi ha les restes del castell de Mont-ros i l’ermita de la Mare de Déu de Mont-ros. Es tracta de les restes d’una torre de vigilància del segle IX, de les ruïnes d’una estada, de parets i de la façana de l’ermita i de la pedrera que va servir per bastir els edifi cis entre els segles X i XI. Les restes estan situades al cim de la muntanya

de Mont-ros, la qual es visualitza des de l’autovia A-26 perquè està travessada pels túnels de Castellfollit. L’Ajuntament ha adequat l’accés i ha desemboscat la zona que li ha quedat en propietat. La previsió del consistori és que s’hi facin prospec-cions arqueològiques,

La donació es va concretar el passat 11 de maig, quan l’alcalde, Joan Espona (CiU), i el propietari van signar les escriptures. L’alcalde, Joan Espona (CiU), va explicar que la donació s’emmarca en la intenció de valoritzar el patrimoni històric del municipi. Va apuntar que la fortalesa durant anys va ser un tema d’estudi per part dels historiadors. Tot i això, segons ell, no està gaire documentat.

La posada en valor de les restes del castell va ser iniciada pel pintor Josep Oliveras i l’investigador olotí Gaspar Guardiola. Van localitzar les ruïnes enmig d’una àrea boscosa i de difícil accés. Van defi nir el possible perímetre del castell en el temps de màxim esplendor i després van intervenir en les negocia-cions entre l’Ajuntament i la propietat que van culminar amb la donació.

L’origen del castell de Mont-ros està en l’organització de l’antic comtat de Besalú (988-1111), la qual va derivar en la creació del vescomtat de Bas. El castell que primer era una torre servia per vigilar l’entrada a les terres dels vescomte de Bas: Olot, Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, el Mallol. Riu-daura, Puigpardines, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant An-dreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres. El castell proporcionava protecció als habitants del vescomtat a canvi que treballessin les terres del senyor. El perill estava en els senyors veïns, en les rebel·lions dels mateixos pagesos i en els bandits.

ORDENANCES FISCALS

L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts va aprovar les noves ordenances fi scals, on es modifi quen les corresponents a ve-hicles i escombraries. La primera s’incrementa en un 3,9% mentre que la segona en un 3,8%.

Gesto’sPERRUQUERS

ESTÈTICAC/. Major de Santa Magdalena, 12

17857 SANT JOAN LES FONTSe-mail. [email protected]

HORES CONVINGUDESTel. 972 29 12 19

5

L’AJUNTAMENT INFORMA

SEGUEIXEN LES OBRES A CA L’ESQUILORET

Tal i com estava previst, segueixen les obres de rehabilitació de ca l’Esquiloret, amb diverses de fases de treballs que ja es pooden començar a percebre des de fa setmanes.

Recordem que ca l’Esquiloret és un edifi ci que l’empresa Torraspapel va cedir defi nitivament a l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts juntament amb el Pedreguet. La Casa de ca l’Esquirolet té dues plantes i soterrani situat a un extrem del Pont medieval, a l’accés del Pedreguet i de les colades basàl-tiques del Buscarró i el Molí fondo. L’origen de l’edifi ci és de principis de la dècada dels 30. En aquella època l’empresa Rafael Torràs Juvinyà (precursora de l’actual Torraspapel) construïa habitatges per als treballadors. La casa va fer la fun-ció d’habitatge fi ns a la dècada dels noranta del segle XX. Llavors va quedar fora de servei, cosa que va propiciar que fos ocupada il·legalment. Aquest fet va provocar que la propietat hagués de tapiar amb obra els accessos a l’interior de l’edifi ci.

ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT A

SANT JOAN LES FONTS

Resultats escrutats a les eleccions al Parlament de la Generali-

tat celebrades a Sant Joan les Fonts el 25 de novembre del 2012:

Habitants 2.831

Cens 2.265

Vots 1.715 75,72%

Nuls 16 0,93%

Blancs 18 1,05%

2012 2010

Partit Vots % Vots %

CiU 968 56,97 755 52,47

ERC 300 17,65 127 8,83

PSC 100 5,88 151 10,49

CUP 85 5,00 0 0,00

PP 74 4,35 62 4,31

ICV-EUiA 71 4,17 44 3,06

SI 34 2,00 75 5,21

Cs 24 1,41 18 1,25

PxC 9 0,52 40 2,78

Eb 5 0,29 10 0,69

PRE-IR 5 0,29 5 0,35

PACMA 4 0,23 6 0,42

PIRATA.CAT 1 0,05 0 0,00

UCE 1 0,05 0 0,00

FARTS.cat 0 0,00 0 0,00

UPyD 0 0,00 0 0,00

RI.cat 0 0,00 58 4,03

DES DE BAIX 0 0,00 5 0,35

EV-GVE 0 0,00 4 0,28

GLBTH/TSI 0 0,00 4 0,28

PDR.CAT 0 0,00 3 0,21

PFiV 0 0,00 3 0,21

POSI 0 0,00 3 0,21

FE de las JONS 0 0,00 2 0,14

Habitacions i bar

amb servei

d’esmorzars

c. Josep Ballvè, 3Tels. 972 29 06 07 - 972 29 06 08

17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona)

MENÚ DIARI

PLATS CASOLANS

Av. Cisteller, 1 (Plaça Major)Tel. 972 29 07 31

17857 ST. JOAN LES FONTS(Girona)

c/. Santiago Rossinyol, 15 / 17857 Sant Joan les FontsTel. i Fax 972 29 08 21 / [email protected]

Vine a gaudir dels nous tractaments.· Bambúteràpia· Línia acido ialuronico (efecte botox)· Línia facial Gold


6

JÈSSICA OLIVERAS GUANYADORA DE MISS NACIÓ CATALANA

La Gala de Miss Nació Catalana 2012, a Sant Joan les Fonts, ha estat una de les millors organitzades en els darrers set anys, Mireia Canalda, la can-tant Rebeca i una simpatiquíssima Lloll Beltran, van ser les encarregades d’animar un pavelló ple de gom a gom.

El sector polític ha estat molt ben representat, el director del Consorci de Comerç i Artesania i Moda de Catalunya (CCAM), juntament amb l’alcalde de Sant Joan, Sr. Espona i regidors i diputats i parlamentaris han gaudit d’un espectacle, on s’han realçat els valors i la voluntat del país.

La garrotxina, Jèssica Oliveras és la nova fl amant Miss Nació Catalana 2012, i com a primera Dama d´Honor la representant del Tarragonès, Srtª Tatiana Pozuelo, i segona Dama d´Honor la representant del Barcelonès, Srtª Júlia López; les altres classifi cades han estat el Bages, Baix Camp i Maresme.

Miss D’Orleac, ha estat el Solsonès, Miss Punto Blanco, El Maresme, Miss Fotogènia, Alt Camp, Miss Elegància, Miss Baix Llobregat i Miss Simpatia, premi que trien elles, Miss Pla de l’Estany.

Per Alberto Márquez Director de Miss Nació Catalana, ha estat una tria molt difícil. El nivell era molt alt; les miss han estat rebudes el matí, al mateix Ajun-tament de Sant Joan les Fonts, per l’Alcalde i regidors, els quals han obse-quiat a totes les concursants amb fl ors i un detall, fi nalitzant amb un dinar.

S’han pogut veure propostes dels diferents comerciants d’Olot, la gala ha fi nalitzat amb un vernissatge de Caves Torelló, ofert pel grup Pérez Santamaría.

Agraïments a Punto Blanco, D´Orleac, Gaps i Gremi de Girona de Perruquers i Estilistes i a Juan Ramírez, coordinador i estilista de D’Orleac.

ÈXIT DE LA XERRADA DE LA DIABETIS AL CASAL D’AVIS

DE SANT JOAN El passat dimecres, dia 21 de novembre, es va dur a terme la

segona de les xerrades sobre la diabetis que s’organitzaven al Casal d’Avis de Sant Joan les Fonts. La bona participació i ac-ceptació del públic assistent va fer que la valoració d’aquesta activitat fos molt positiva.

JOC DE ROL – PASSATGE DEL TERROR A SANT JOAN

LES FONTS

El passat dissabte, dia 10 de novembre, es va dur a terme una nova edició del Joc de rol – passatge del terror 2012 a Sant Joan les Fonts. Enguany el recorregut del joc es va localitzar al Prat de les Coromines, ja que la temàtica d’aquesta edició era el món del circ. Pallassos, equilibristes, domadors, animals, ventrílocs, mims, personatges fantàstics, tot un món de fi gurants van omplir

NOTÍCIES

JESSICA OLIVERAS, PORTADA A L’”INTERVIU”

Jessica Oliveras està de moda i ha esdevingut la santjoanenca més coneguda a nivell de tot l’Estat. La portada de l’Interviu és sense dubte el tret de sortida d’una carrera que ha començat carregada de polèmica. El fet de que Catalunya es trobi en un proces obert cap a la independència, i que la publicació del seu repottatge a l’interviu es fes el dia seguent de les eleccions catalanes, ha incrementat l’interés dels mitjans de co-municació. Tant la Vanguardia, com el Mundo, 8TV, El Punt, etc ja s’han desplaçat fi ns a Sant Joan per entrevistar-la, la qual cosa també ha servit per promocionar el poble i algun dels indrets més turístics des d’on ella s’ha deixat fotografi ar.

La Jessica que és estudiant d’infermeria i la representant catalana del proper concurs “Miss Amèrica Llatina del món” comença a destacar com a model. De fet, les fotos de l’Interviu ja constitueixen un exemple de la seva vocació i si hem de fer cas a l’èxit de vendes de l’edició de la revista (es varen acabar tots els exemplars), podem dir que no ha deixat indiferent a ningú. A l’entrevista declara que “no vaig poder anar a la manifes-tació per problemes d’agenda, però entenc que aquest és un tema complexe. No és només una qüestió d’independència, sinò de sanitat, educació, d’empresaris...”.

La Jessica no es mulla, diu que no pertany a cap partit polític.

7

NOTÍCIES

un prat on la imatge de la por i la foscor van ser la nota dominant. Tots els participants van haver de completar un recorregut ple de paranys i espants que no els va deixar indiferents. La valo-ració general és de positiva, tot i que de cara al proper 2013 la Colla del Joc de rol es planteja recuperar l’essència del primer any i, també, l’espai que més agrada als seus participants, la ruta de les tres colades de lava de Sant Joan les Fonts. Des de l’organització es vol agrair la col·laboració de tots els i les inte-grants de la Colla del Joc de Rol, així com també a tots els parti-cipants d’aquesta edició.

700 PERSONES AL CASTANYASSU I LA CASTANYADA

INFANTIL

El passat dimecres 31 d’octubre es celebrà a Sant Joan les Fonts una festa única i especial: CASTANYASSU 2012, consistent en una gran nit temàtica per celebrar la castanyada que va omplir el pavelló municipal amb unes 700 persones, les quals van poder gaudir de la bona música de l’equip de MUSIC BOX que van por-tar el ritme i la millor festa al pavelló municipal amb els djs:

MARK TRUNIKA // MARC ADALID // ALBERT PUJOL A més a més, es va comptar amb l’actuació del grup de percus-

sió TRIK TRAK TABALERS!!! Tot això acompanyat de pirotècnia, vídeoprojeccions, confeti,

pluja de regals, laser show, decoració de halloween, reportatge de fotos... L’acte va ser organitzat per l’àrea de joventut de Sant Joan les Fonts – Pis9 i Music Box.

ÈXIT DE LA FESTA INFANTIL DE HALLOWEEN

El passat dissabte dia 3 de novembre es va celebrar a Sant Joan les Fonts la festa de Halloween, tots els nens i nenes van poder participar en un taller de carbasses a la plaça Major que es va iniciar a les 4 de la tarda. Seguidament i per grups d’edat, van tocar timbres pels carrers del municipi cercant caramels. L’acte va fi nalitzar a la plaça Major amb l’entrega de premis a les carbasses més terrorífi ques. L’acte va ser organitzat per l’àrea de joventut de l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts – Pis9 i el grup de joves ELS COLATS.

MÉS DE 200 PERSONES A LA CASTANYADA DE RÀDIO

SANT JOAN DE SANT JOAN LES FONTS

El passat diumenge, dia 28 d’octubre, es va dur a terme la castanyada de Ràdio Sant Joan a Sant Joan les Fonts. Més de 200 persones assistiren a una activitat tradicional i festiva on es vam coure més de 50 kg de castanyes. Degut al fort vent i les baixes temperatures l’activitat es va haver de realitzar al Centre Socio cultural de Sant Joan, allà la cobla Osona va fer les delí-cies dels amants de les sardanes. Els assistents, que varen ser obsequiats amb castanyes i moscatell, varen poder gaudir d’una festa que ja forma part del calendari cultural de Sant Joan i de l’emissora de Sant Joan les Fonts en particular. Els responsa-bles de l’emissora han destacat que amb aquest acte, els oients de Ràdio Sant Joan tenen l’oportunitat de relacionar-se entre ells més enllà de l’emissora, com també passa amb el “Guateque”.

L’activitat va estar organitzada per l’equip de l’emissora munici-pal de Sant Joan les Fonts.

S’HA DUT A TERME LA 7A FIRA INTERNACIONAL DE

BRUIXERIA DE SANT JOAN LES FONTS

El passat cap de setmana, dies 6 i 7 d’octubre, es va dur a terme la 7a Fira Internacional de Bruixeria de Sant Joan les Fonts. Un cop més la fi ra va ser un èxit de participació. Segons les primeres valoracions es confi rma la línia que està seguint aquest tipus de fi ra, on hi destaca el tarannà familiar. La gran majoria d’activitats estaven adreçades al públic infantil. El seu emplaçament, majori-tàriament a l’aire lliure, dins d’un prat envoltat de bosc, la bellesa de la terra garrotxina, la tipologia d’activitats que s’hi van realitzar i el gran nivell cultural que s’ha abastat enguany, ha fet que la fi ra fos molt lloada, tant pels convidats d’enguany, com pels visitants. D’aquesta edició en va destacar la cultura convidada i els seus re-presentants, els integrants del grup Rainbow Reiki que també eren els coneixedors de la cultura víkinga. El públic assistent a les dife-rents conferències i al mercat de la fi ra va poder conèixer aquest col·lectiu, alhora que va gaudir del so dels seus tambors xamànics. Un altre plat fort va ser el parc d’aventura, amb tirolina incorpora-da, que enguany va fer les delícies dels més petits, així com també els concursos, les gimcanes, i els espectacles d’animació teatral, destacant el que es va dur a terme a la plaça Major de Sant Joan amb el grup Alma Cubrae. A més es va celebrar el 5è aniversari del Ball de bruixes, el qual va veure augmentat el nombre de balla-rines amb noves incorporacions per a properes edicions. Un dels actes més emotius fou l’agermanament entre les dones d’aigua i les bruixes, encapçalat per la Dama Blanca i l’Imma del Destí. Amb aquest acte es feia palès, un cop més, la relació que hi ha entre les dones d’aigua, protectores de les fonts, i les bruixes, grans coneixe-dores dels sabers de la natura. Des de l’organització es vol agrair, molt sincerament, a totes i cadascuna de les persones que van fer possible la fi ra, a les que varen col·laborar-hi d’una manera o altra i a les que hi van assistir. A tots i totes moltes gràcies i fi ns l’any vinent!

UN MILER DE CICLISTES RECORDEN XAVI TONDO A

SANT JOAN LES FONTS

Sant Joan les Fonts va acollir la II edició de la Marxa 100% Ton-do amb la participació de més de 950 corredors -es va superar de llarg els 700 de l’edició de l’any passat- entre els del recorre-gut llarg de 116 km (puntuable Circuit Ciclopirineus) i el curt de 68 km (puntuable Challenge Catalana).

L’objectiu de la prova és demostrar cada any per aquestes da-tes “la relació i l’amistat que en Xavi (Tondo) tenia amb la Ga-rrotxa i amb el grup d’amics que organitzem la 100% Tondo” expliquen Joan Llaneras i Carles Torrent, ambdós exciclistes professionals i organitzadors de l’esdeveniment.

El recorregut curt va arrencar puntualment a les 9.05 h del matí de Sant Joan les Fonts per fer la volta per Besalú, Banyoles, Mie-res, Olot per acabar de nou a Sant Joan les Fonts després de 980 metres de desnivell, mentre els que van voler fer el recorre-gut llarg van haver de pujar fi ns a Vallter 2000 i 2800 metres de


8

desnivell, un dels recorreguts habituals dels entrenaments que Xavi Tondo feia per posar-se en forma.

OBERTURA DEL CENTRE MUSICAL – ESCOLA DE PER-

CUSSIÓ DE SANT JOAN LES FONTS

Aquest mes de setembre ha obert les portes el Centre Musical – Escola de Percussió de Sant Joan les Fonts. El centre està si-tuat a les Antigues Escoles de Begudà i obre amb la intenció de convertir-se en un espai dinàmic on aquells qui ho desitgin pugui aprendre tot allò que fa referència al món de la percussió i a la música en general. El centre d’entrada ja té una àmplia oferta de formació: classes particulars de tot tipus d’instruments, classes en grup, percussió infantil, dansa del ventre, etc. També es fan assessoraments per a grups que es estan en funcionament i du-rant l’any s’aniran proposant tot tipus de monogràfi cs i cursos de diferents temàtiques. Aquells qui ho desitgin poden adreçar-se al centre a través del correu: [email protected], a través del facebook o trucant al 661.072.951

SANT JOAN LES FONTS INTERNACIONALITZA EL SALÓ

DE BELLES ARTS

La novena edició del Saló Internacional de Belles Arts de Sant Joan les Fonts, que es va inaugurar el dissabte dia 1 de novem-bre va tenir la participació d’un centenar d’artistes del Brasil, l’Argentina, Mèxic, Portugal, l’Estat francès, i de Catalunya i de la resta de l’estat. Aquest any, l’organització, Edicions Oliveras i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sant Joan, varen voler reforçar la presència internacional. La mostra es va dur a terme al monestir romànic amb l’objectiu d’atraure visitants a l’exposició en si i a aquest element important del patrimoni ga-rrotxí i, a la vegada, perquè el monument dugui també visitants a la mostra. “Portem art a dins d’un edifi ci que és art”, va remarcar el responsable de la mostra, el pintor de Sant Joan les Fonts Josep Oliveras. La inauguració comptà amb un concert d’òpera a càrrec de la soprano Elena Muste, en el qual hi assitiren unes 200 persones i un refrigeri. El saló es va tancar el 9 de desembre.

UN PARAPENT S’ESTAVELLA I S’ALÇA DE NOU A SANT

JOAN LES FONTS

Episodi estrany a Sant Joan les Fonts el dia 11 d’agost. Un veí de la zona propera a la fàbrica de les Sebastianes va avisar, cap a dos quarts de tres de la tarda, que un parapent s’havia quedat enganxat entre les branques d’uns arbres a tocar de la carretera vella entre Sant Joan i Olot. Efectivament, així el van trobar les patrulles de Mos-sos d’Esquadra d’Olot que es van acostar a l’indret. L’accidentat, un jove eslovac, era un participant d’una cursa, la X-Pyr, que en la seva primera edició proposa recórrer, combinant el vol en parapent amb trams de recorregut terrestre, els més de 400 quilòmetres que hi ha entre Hondarribia (Euskadi) i el Port de la Selva.

La cursa va començar el passat cinc d’agost i guanya qui arriba primer a la localitat empordanesa, així que el temps és cabdal. Per això, el parapentista tenia pressa per desenganxar-se dels arbres i reprendre la competició i mentre els mossos li facilitaven

la davallada –els participants van assistits per un cotxe des de terra, però no poden rebre ajuda externa– una ambulància del SEM s’acostava a l’indret per si el jove, Jakob Beño, de 26 anys, necessitava assistència mèdica. De seguida va arribar també el cotxe d’assistència per terra de l’equip del parapentista, segons els agents presents. Curat de les quatre rascades rebudes, i després d’agrair l’ajuda als policies, Beño va arrencar a córrer i va sortir, literalment, volant per continuar la seva cursa. A mi-tja tarda, anava tercer. En la plana web de la cursa es podien seguir ahir tot de parapent que recorrien el cel del Ripollès i la Garrotxa. Al pic del Taga, al Ripollès, hi havia una de les balises que els participants havien de passar obligatòriament segons el recorregut marcat per l’organització de la cursa, un trajecte de 438 quilòmetres. Aquesta mena d’aventurers no són rars als cels gironins. El setembre de 2010 queien, a Santa Coloma de Farners i Navata, dos globus aerostàtics que participaven en la cursa Gor-don Bennett, amb sortida a Gran Bretanya. A Santa Coloma en va caure un entre uns blocs de pisos i va causar força danys.

ALBERT GELIS ACONSEGUEIX 1 DIPLOMA ALS JOCS

PARALÍMPICS DE LONDRES

El nedador de Sant Joan les Fonts Albert Gelis va participar en tres proves, aconseguint un diploma olímpic gràcies a la sisena plaça en la prova dels 100 metres esquena, amb un temps de 1:03:77. Per la seva banda, als 100 metres papallona va quedar a les portes de la fi nal ja que va aconseguir la novena plaça de la semifi nal, és a dir, primer reserva, amb un temps de 1:03:05. La participació de l’Albert es va tancar amb la prova de 50 metres lliures però ja sense opcions a medalla.

Després de participar a Atenes 2004 i Pequín 2008, aquest estiu va arribar als Jocs de Londres, on la seva minusvalia visual –reti-nosis pigmentària– no l’impedí de donar el millor de sí mateix. Al-bert Gelis Juanola és un esportista santjoanenc amb una increïble trajectòria professional. Des dels seus inicis, amb només 5 anys, el seu esforç diari i el seu esperit de superació va aconseguir do-nar-li la força necessària per trencar barreres de qualsevol mena i fer-se un lloc entre els millors de la nostra terra. Dins la natació, el seu esport, practica tot tipus d’estil, en especial l’esquena i la papallona, aquest darrer és el que li agrada més. L’esperit de su-peració personal i l’autoexigència han estat ítems personals que, sens dubte, l’han ajudat a arribar on es troba ara.

Recordem que els Jocs Paralímpics es varen celebrar del 20 d’agost al 9 de setembre a Londres.

MOR EL REPRESENTANT PACU BERNAD, UN DELS

PROTAGONISTES DE GARROTXILÀNDIA

Durant aquest semestre passat hem de lamentar la mort de Pacu Bernad, qui fou representant artístic de molts dels grups musicals durant moltes festes majors de Sant Joan. També serà recordat per la seva participació a Garrotxilàndia on feia d’ell ma-teix. Josep Roca, ha destacat el bon humor, la disponibilitat i les ganes de treballar d’en Pacu qui ha mort després d’una llarga malaltia. Descansi en pau.

NOTÍCIES

9

EL PROGRAMA DIVENDRES DE TV3 CONFIRMA LA SEVA VISI-TA A SANT JOAN LES FONTS

La gravació del vídeo on els veïns de Sant Joan de-manaven la visita del programa Divendres de TV3 al poble, ha generat tantes reaccions i bones crítiques, que els mateixos responsables del programa ens han trucat per a confi rmar que vindran a mitjans del mes d’abril. Es tracta d’una notícia molt important ja que durant tota una setmana, Sant Joan serà protagonista de les tardes de TV3, la qual cosa permetrà difondre els atractius culturals, turístics i històrics del municipi.

Donada la importància d’aquesta visita, us convi-dem a participar activament, per tal de transmetre una bona imatge de Sant Joan, on poder demostrar una vegada més, que som gent compromesa i alegre. A partir d’ara, un equip de guionistes de la producto-ra El terrat i un equip de santjoanencs, començaran a treballar conjuntament per concretar els temes i els convidats que aniran sortint durant els quatre dies d’emissió del programa. Aquestes reunions també serviran per decidir quin lloc de Sant Joan utilitza-ran de plató natural i per tant, de punt de trobada de tots aquells que vulguin venir de públic a veure com s’enregistra el programa. Evidentment, quanta més gent millor ja que la imatge que donarem serà vista per mig milió de persones cada dia.

Com podeu imaginar, aquestes emissions de TV3 re-presentaran una campanya de publicitat gratuïta i difícil-ment equiparable a qualsevol altra campanya que s’hagi fet mai. És a dir, hem d’aprofi tar aquesta ocasió per a atraure visitants i mostrar-los com som i què tenim.

En defi nitiva, hem de participar tots plegats d’aquesta fi nestra oberta a Catalunya i aprofi tar aquestes hores de TV.

Les setmanes prèvies a la visita de TV3 ja anirem in-formant i avisant de tots els detalls del programa.

L’arribada de l’equip del programa no passarà desaper-cebuda ja que està format per més de 20 persones que podrem veure durant tota la setmana voltant per Sant Joan.

El programa Divendres que és de la productora d’Andreu Buenafuente, té dues parts que s’entrellacen: una que passa al plató de TV3 i l’altra en un poble o ciutat de Catalunya. És en aquesta en què mostrarem la nostra identitat amb recomanacions, rutes, entrevis-tes a personatges de Sant Joan i col·laboradors del programa que ens parlaran del català de la zona, de la cuina, etc.

Per tant, preneu nota d’aquesta trobada a Sant Joan i ens veiem a la tele.

CONVOCATÒRIA

ELS VEÏNS DE SANT JOAN LES FONTS GRAVEN UN VÍ-

DEO PER A TV3.

Les veïnes i veïns de Sant Joan les Fonts han enregistrat un vi-deo on demanen que el programa Divendres de TV3 vingui al po-ble a gravar una de les seves edicions. El vídeo es pot veure a la pàgina youtube.com amb les paraules “sant joan divendres tv3”.

La convocatòria que es va fer a través de facebook, es va en-registrar el cap de setmana de la Fira de Bruixeria i segons els seus participants, pretén captar l’atenció de TV3 i dels usuaris de la xarxa amb un vídeo diverit, autèntic i diferent. No és la pri-mera vegada que els veïns de Sant Joan les Fonts realitzen una campanya de promoció del poble, l’any 2007 varen protagonit-zar la pel·lícula Garrotxilàndia.

per Josep Roca


10

RÀDIO SANT JOAN

EL PROGRAMA SOLITUDS DE RÀDIO SANT JOAN DÓNA 2000 EUROS A CÀRITAS GARROTXA

Dilluns dia 10 al matí –en el decurs d’una roda de premsa cele-brada a la sala de Plens de l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts– Ràdio Sant Joan ha fet entrega d’un xec de 2.000 euros a Càritas Garrotxa per a programes adreçats a la gent gran que viu sola a la comarca. Aquests diners són part dels premis que el programa Solituds ha rebut al llarg de les dues darreres temporades: Pre-mi Ràdio Associació de Catalunya, Premi Carles Rahola i Premi Rosalia Rovira. Josep Roca, director de Ràdio Sant Joan i del programa Solituds ha destacat la coincidència de continguts en-tre el programa de ràdio i una part dels treballs que desenvolupa Cáritas a nivell del nostre país, ja que ambdós procuren l’atenció, l’autonomia i la millora de l’autoestima de les persones grans.

Josep Llusà, president de Cáritas Garrotxa ha insistit que aquests diners aniran destinats a dos programes específi cs de l’àrea d’atenció a la gent gran com són: Ser gran en dignitat i Apadrinar un avi. En aquest darrer, per exemple, hi col·laboren més de 50 joves de la comarca que acompanyen periodica-ment a persones grans internades en residències.

Llussà també ha recordat que tant Ràdio Sant Joan com aquests programes de Càritas han rebut premis i reconeixe-ments per la seva tasca social i que ara és molt gratifi cant veure com ambdós projectes coincideixen en una col·laboració tan important.

L’acte ha comptat amb la Cap de programes de Resposabili-tat Social de Càritas Diocesana de Girona, Laia Fàbregas qui ha destacat que les aportacions com la de Ràdio Sant Joan es sumen a les de les empreses de la Garrotxa les quals -malgrat la crisis- segueixen col·lborant, així com la que fan els nom-bros socis amb aportacions periòdiques mitjançant la pàgina web o contactant directament amb Càrtias Garrotxa.

L’acte també ha comptat amb l’alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona i els membres de l’equip del programa: Victor Díaz, Montse Coll, Susanna Pujol iJordi Martí.

Els dos programes als quals es destinaran els 2000 euros són:

-Ser gran en dignitat: aquest programa té com objectiu fa-cilitar l’autonomia i millorar l’autoestima i el benestar de les persones grans amb pocs recursos econòmics i que viuen en soledat. L’atrenció d’aquestes persones la porten a terme tèc-nics i voluntaris de Càritas organitzats i funcionant en equip i en coordinació, i als quals s’ofereix una formació per tal de poder realitzar un servei digne i efi caç.

- Apadrina un avi: vol facilitar la convivència i el diàleg entre persones grans que pateixen soledat i joves estudiants a través d’un acompanyament periòdic i continuat que ofereixen els joves a les persones grans internes en residències. Per a fer-ho possible Càritas es coordina amb els centres de formació dels estudiants i les residències de gent gran posant en contacte els joves interessats en el projecte amb les persones grans que ho volen, oferint-los a l’hora, formació i suport per un bon desenvolupament de l’activitat.

Des de Ràdio Sant Joan animem a tots els santjoanencs a fer algun tipus d’aportació abans d’aquestes festes per incrementar encara més aquesta xifra de 2.000 euros. És tan senzill com omplir aquesta butlleta o bé fent una transferència directament al número de compte corrent que hi ha més avall. És a dir, tenim dues opcions:

OPCIÓ A) Omplir la butlleta

OPCIÓ B) Compte corrent: 2100 8102 32 2300079620

COL·LABORACIONS

CONCERT DE NADAL DE LA CLARA AL MONESTIR. Diumenge dia 23 de desembre a les 19.30h.

AUTORETRATS DE NADAL, MOLT MÉS QUE UN CONCERT DE NADALES

Els que em coneixeu una mica ja sabreu que cantar és la meva gran passió i també que el Nadal és l’època de l’any que més m’agrada. Des de ben petita els meus records d’aquestes festes tenen un paisatge comú: Sant Joan les fonts, i una banda sonora que és una barreja de les nadales que vaig aprendre a l’escola, a casa, escoltant els discos de nadales americanes i, fi ns i tot, els anuncis de torrons de la tele. Aquest any tinc l’oportunitat de cantar algunes d’aquestes nadales i algunes de les cançons del meu pri-mer disc, AUTORETRAT, a l’església Vella on any rere any he assistit a la Missa del Gall amb la meva família. Tant el mestre Antoni Mas com a mi ens fa molta il·lusió presen-tar-nos a Sant Joan amb aquest concert a piano i veu que

segur que us agradarà i us emocionarà. Nosaltres l’hem preparat amb moltes ganes, per això ens agradaria veure a tothom al Monestir Benedictí el dia 23 de de-sembre a dos quarts de 8 del vespre. Passarem una bona estona tots junts i ens deixarem endur per la màgia de la música, us esperem!!! Més info a www.clara-autoretrat.com

per Clara Sánchez-Castro Bonfi ll


12

MOR TONI HUERTAS, EN ZAPPA DE CASTELLFOLLIT.

Tony Huertas Cos, conegut popularment per la seva estètica com en Zappa de Castellfollit de la Roca, va morir dissabte dia 10 de novembre a l’edat de 63 anys. En Toni era un gran amic del poble de Sant Joan, recordem per exemple les seves inter-vencions a la pel·lícula Garrotxilàndia o a Sant Joan les Fonts TV on encara es pot veure un reportatge dedicat a la seva persona. En aquesta gravació explica entre d’altres coses, les raons per les quals es va casar amb la seva moto i el seu particular estil de vida. Un vídeo que ell havia demanat moltes vegades que fos publicat a youtube i que fi nalment va poder veure i compartir-lo amb tots nosaltres. En Toni també va ser entrevistat fa uns anys pel Soroll de les Fonts. En aquella entrevista –feta pel també ar-tista i també desaparegut Alfonso Lopez del valle– va compartir protagonisme amb el seu germà. En Toni, era un artista surrealista i feia unes creacions que

sortien de qualsevol estètica convencional. Huertas era molt popular per la seva simpatia i per la seva personalitat. A part, la seva estètica, tant per la imatge personal com per la moto que conduïa, el va convertir en un personatge indispensable del paisatge urbà de la comarca de la Garrotxa. La seva Harley Da-vidson de color verd i ornamentada profusament –fi ns i tot duia una ràdio incorporada– el va fer molt popular. Ell mateix expli-

cava en una entrevista al diari El Punt Avui que conduir aquella moto era una fi losofi a per ell, una manera de gaudir del paisat-ge garrotxí. La seva popularitat va dur el Centre d’Iniciatives Turístiques (CIT) d’Olot a nomenar-lo rei del carnestoltes de la capital garrotxina l’any 2006. Huertas també havia estat regidor de l’Ajuntament de Castellfollit de la Roca com a independent. L’alcalde, Moisès Corominas, ha destacat d’ell que era una per-sona única i que el poble el trobarà a faltar. Toni Huertas va morir per les complicacions que van derivar d’una operació que se li va fer. La cerimònia en record de Zappa es va celebrar a l’església parroquial de Castellfollit de la Roca.

COL·LABORACIONS

Per a l’obtenció i renovació

de permisos de conduir,

llicència d’armes i

altres tipus de revisions.

Tel. 972 29 11 61Carrer Juvinyà, 15

17857 Sant Joan les FontsHorari d’ofi cina: dimarts i divendres de 17 h a 21 h.

CENTRE DE RECONEIXEMENTS

MÈDICS SANT JOAN LES FONTSEntitat concertada amb la Generalitat de Catalunya.

Departament de Benestar Social i Ciutadania, registre d’entitats D14176.

Serveis autoritzats:- Places públiques i privades- Servei d’Ajuda Domiciliària (S.A.D.) amb núm. de registre S01255.- Residència Assistida amb núm. de registre S04316.- Centre de Dia amb núm. de registre S04254.

C/ Sant Pere, 20 Tel. 972 29 22 44 · Fax: 972 29 04 14

e -mail: [email protected] SANT JOAN LES FONTS

(Girona)

1313

COL·LABORACIONS

ELS CASTELLS PERDUTS

Entre arços i romegueres, el excursionistes i ciclistes de muntanya descobreixen els murs d’una muralla, la forma d’una torre, un patí o l’entrada d’una ermita. Són els testimo-nis de l’expansió del feudalisme, entre els segles IX i XII. A la Garrotxa són abundants es troben als cims de les muntan-yes. Hi són perquè els pagesos havien de veure bé, on era el poder i el senyor podia comptar els masos del seu domini. No n’hi ha gaires testimonis escrits perquè els van bastir tot just al començament de l’ús de la documentació en paper com a sistema per la regulació de la propietat. I, això és el que en queda, la manifestació de les propietats antigues sense gaire més defi nicions i les parets ensorrades enmig del bosc.

Són els testimonis del temps de la Catalunya vella. Quan Lleida, Tortosa i Tarragona eren musulmanes i feia poc temps de l’alliberament de Girona (785). A l’actual Garrotxa, la re-població es feia partir dels monestirs benedictins de Sant Aniol d’Aguja (899), de Santa Maria de Finestres (947), de Sant Pere de Besalú, de Santa Maria de Riudaura (852), de Sant Julià del Mont a Santa Pau (866) i Santa Magdalena del Mont a la Vall d’en Bas (988). Els monjos van crear les condi-cions propícies perquè després de la marxa dels musulmans es consolidessin els masos en base a la difusió dels sistemes d’explotació de la terra dels antics romans i de l’afermament del cristianisme. Les famílies que habitaven els masos ex-plotaven les terres, les zones de pasturatge i el bosc que els envoltava a canvi d’un cens anual al senyor, el qual es reservava el domini directe. És a dir, el senyor era el propie-tari. Hi havia pagesos que tenien les terres en alou, la qual cosa signifi cava que eren propietaris. Al nord de la Garrotxa (valls del Fluvià, del Brugent i Alta Garrotxa) els senyors prin-cipals eren els vescomtes de Bas. Tenien l’origen en el fet que durant les absències per la guerra del comte de Besalú, els seus avantpassats s’havien fet càrrec de l’administració de l’actual Garrotxa, cosa que es va convertir en un càrrec hereditari.

Per tal de facilitar el control de les terres, els vescomtes de Bas van promoure la construcció dels castells. La fi nalitat era centrar la circumscripció militar, jurídica i administrativa. Els senyors hi establien els monopolis del forn, del molí, de la farga i de la venda de vi. Els habitants de les masies hi ha-vien de dur les parts de la collita i del bestiar que havien de pagar. A més, hi havien de lliurar part del que pescaven al riu i del que caçaven. També tenien l’obligació d’ajudar a mante-nir el castell en condicions si vivien en una masia ben situada estaven obligats a fer sonar el corn per avisar de la presència d’enemics, ramats o viatgers. Els pastors i els viatgers si no eren peregrins estaven obligats a pagar pel dret de pas.

D’aquestes obligacions només en van quedar exempts els monjos dels monestirs i els clergues de les noves parròquies

que per la seva part també exigien deures i contribucions als pagesos. Monjos i capellans volien viure i elevar les esglésies romàniques que encara s’albiren des de qualsevol racó de la comarca.

A canvi, els pagesos obtenien la garantia de protecció mi-litar, justícia i si eren bons anaven al cel, per la qual cosa havien de morir. En un principi els comtes de Besalú i els vescomtes de Bas van posar un veguer a cada castell. El ve-guer es feia càrrec de fer complir la justícia i de recollir. Com que era una bona feina, van passar el càrrec als fi lls i es van convertir en petits senyors.

Els senyors eren contraris als propietaris lliures, per la qual cosa els van decidir eliminar. Ho van fer des del control de la justícia, i en base a aprofi tar els deutes que ells mateixos provocaven. Si no n’hi havia prou ho feien amb la força. En-tre el 1020 i el 1060 els senyors es van revoltar contra els comtes per consolidar el seu poder i, a més, en un context de violència desenfrenada van sotmetre tots els pagesos al seu domini. Van establir les lleis dels mals usos, les quals retenien els pagesos al territori. Així, tots els pagesos van passar a ser serfs controlats des dels castells. Encara hi havia una classe més baixa que els serfs perquè en aquell temps hi havien esclaus (gent capturada a la guerra o que hi havia anat a parar per deutes o per causes amb la justícia). En aquest temps les lleis del Liber ludiciorum van perdre vigència i es feia servir el judici de Déu. Els tribunals celestials a la terra feien ús de la tortura com a instrument principal.

Aquest procés va suposar la consolidació del feudalisme. Els senyors van arribar a un punt de despotisme i violència que l’església va haver de protegir els pagesos perquè no se’n perdés la mena i s’acabés amb la font (assemblees de pau i treva). Aquest feudalisme no es va regular fi ns al 1047 a partir d’un codi de lleis basats en els testimonis: els Usatges de Barcelona.

Amb el temps el poder dels comtes reis, el creixement de les ciutats i les rebel·lions pageses van rebaixar el poder dels senyors dels castells, els quals van abandonar les fortaleses per baixar al pla. D’aquell temps, en què quasi tothom vivia sota el domini dels castells no en va quedar res perquè, la ma-jor part de les fortaleses van ser reconvertides en masos. Més tard els pagesos van deixar aquells masos de parets amples i torres estranyes, sobretot perquè estaven situats als punts més alts de les muntanyes i eren de difícil accés. Després, encara, van deixar les cases de la vora dels antics castells.

La meteorologia i el bosc van ensorrar aquells edifi cis. Per les seves característiques orogràfi ques difícils, a la Garrotxa encara en queden restes. Són el castell de Montpetit al cim d’un cim punxegut de l’Alta Garrotxa, el de Finestres (Sant Aniol de Finestres), el de Pugpardines (Sant Privat d’en Bas), el de Colltort (Sant Feliu de Pallerols), la Miana (Santa Pau), Montros (Begudà) i del Mallol.

per Xavier Valeri


14

LA FI DEL MÓN. O NO.

La humanitat s’ha plantejat preguntes de difícil resposta durant tota l’existència; D’on venim? On anem? Quina és la nostra fi nalitat? Però n’hi ha una en particular que ens provoca una inquietud especial: Quan i com serà la fi del món?

Aquest enigma, ja sigui per un motiu o un altre, li donem dates i fets concrets que amb el pas del temps alimenten la creença popular de poder predir la nostra pròpia destrucció. L’any passat, concretament l’11/11/11 es deia que s’obririen les portes de l’infern i això ens portaria a una condemna per-pètua. A Sant Joan, va servir perquè el Joc de Rol fos mes in-teressant. I qui sap si algun ésser vaga pels carrers del poble.

Ara però, des de fa un parell d’anys la data 21 de desembre de 2012, ha estat marcada en la ment de cada un de nosal-tres com a la fi del món tal i com el coneixem. És totalment cert que s’han presentat proves “científi ques”, en teoria, i que molts dels grans estudiosos del planeta corroboren la predicció del Messies.

No podria ser que simplement se’ls va acabar l’espai en la pedra on poder seguir gravant el calendari? Nosaltres, a les parets de casa, en forma d’imants a les neveres o a l’estanteria del moble del menjador, hi tenim calendaris. Mireu-los. Tots acaben el 31 de desembre. Signifi ca això que s’acaba el món en aquesta data?

De totes manes, en tot el planeta, hi ha persones que s’estan preparant a consciència per aquesta data; la muntanya de Bugarach, per exemple, situada a un poblet francès prop de Perpinyà, està acollint a una infi nitat de pelegrins que ja han reservat hotel a la zona amb la creença que la nit del 21, una nau alienígena descendirà per recollir i salvar uns quants ele-gits. Inclús en diferents països s´han adequat búnquers on els més adinerats podran sobreviure al fi nal.

En tot això, la NASA ha aclarit a la seva web que: “res do-lent passarà a la terra l’any 2012. El planeta ha estat molt bé fa milions dánys i científi cs de tot el món s’espavilen en dir que no hi ha cap amenaça 2012”. Toca calmar els ànims; perquè igual que uns es preparen per sobreviure, una multi-tud es consciencia en un suïcidi massiu. Amb la creença que abandonar el cos físic en aquesta data els portarà a assolir un estat energètic superior.

Per si un cas sobrevivim a aquesta nova fi del món, ja en tenim unes quantes fent cua per alimentar la nostra gana de destrucció. La propera serà per a l’any 2019. Es creu que Apo-fi s (Aphophis), un asteroide gegant podria ser el causant de la nostra extinció, i ha obligat la NASA a preparar un dispositiu especial per destruir-lo abans que col·lisioni amb el planeta. Des de 2004, les observacions del gegant Apofi s indiquen una probabilitat alta de col·lisió lábril de 2029, o encara més pro-bable el 2036.

També trobem el planeta Nibiru o Planeta X descobert fa relativament pocs anys amb una òrbita molt el·líptica que pro-voca que una rotació solar tingui la durada de 3.600 anys. Es creu que el Planeta X provoca estralls en el nostre sistema cada cop que hi entra. Se l’hi atribueixen molts dels desastres de l’antiguitat, com les 10 plagues bíbliques; la creença de que els Annunaki, habitants del Planeta Nibiru ens van visitar en l’antiguitat i en veure que no podien viure a la Terra, van fusionar l’ADN d’ells mateixos amb el dels nostres parents si-miescs per tal de crear un híbrid, un nou ésser que pogués viure a la terra. I dáquí vindríem nosaltres. Interessant teoria. No ens podem oblidar de les fl amarades còsmiques, la inversió dels pols magnètics de la Terra...

Com veieu, d’una manera o altra, hi ha tantes maneres d’acabar amb tot que no podem oblidar-nos del fenòmens na-turals: terratrèmols, tsunamis, erupcions volcàniques... O els que són provocats directament per culpa nostra, els meravello-sos humans: una explosió nuclear, la contaminació... Aquesta és, probablement, segons el meu punt de vista, la manera més senzilla dácabar amb tot i la que té més números per fer-se realitat. Nosaltres serem els destructors. De fet, portem segles destruint i sembla que ningú vol fer-hi res per aturar una extin-ció massiva que ja ha començat.

Amb tot, si podeu llegir aquestes ratlles signifi carà que no s´ha destruït el planeta i que, per bé o per malament, la nostra evolució seguirà endavant.

Mentrestant, procurem cuidar una mica aquest meravellós planeta on vivim aportant el propi granet de sorra, intentem que els que tenim al costat siguin una mica mes feliços i en el cas que arribi el fi nal puguem dir: “Ha valgut la pena”.

Bones festes i feliç 2013!

COL·LABORACIONS

Reparacions • Mobles fets a mida • Col·locacions de parquetsi fusteria en general • Subministraments de somiers i matalassos

Finestres i tancaments amb PVC

Tel. 972 29 13 38 - Mòbil 690 611 077 - c/ Joan Maragall, nº 9 - 17857 ST. JOAN LES FONTS (Girona)

FUSTERIA Pere Vilarrasa

per Joan Llensa

15

COL·LABORACIONS

UNA NADALA SANTJOANENCA

Sant Joan les Fonts no és un poble amb moltes tradicions musicals, ni

balls tradicionals o cançons folklòriques, o almenys no ens han arribat

fi ns als nostres dies. Fa una vintena d’anys, allà pels anys vuitanta, amb

en Joan Casulà, gran col·leccionista d’Olot i de la Garrotxa, miràvem

l’arxiu de casa seva i al mig dels pilots de paper que tenia vam trobar

una nadala que es cantava a Sant Joan les Fonts, la nit de Nadal o sigui

en la missa del Gall. Aquest document el vaig donar a conèixer en un

programa radiofònic emès per Ràdio Sant Joan, la vigília de Nadal de

l’any 1989 amb el nom d’Escudella concentrada. Però crec que és més

adient donar a conèixer aquesta nadala en la revista El soroll de les

fonts, per allò que es diu que les paraules se les emporta el vent i no

voldria que es perdés una de les poques peces que tenim a Sant Joan

dels costums i tradicions dels nostres avantpassats.

El document diu:

“La Nit de Nadal era molt especial, ací, a Sant Joan les Fonts, una

cerimònia amb un ball incorporat al so d’una nadala seriada, basada en

el vestidet del nadó. A cada represa s’afegia una nova peça de roba a la

recobla, representada per un nou ballaire que s’afegia a la rodona. No

s’ha trobat la coreografi a del ball, més crec que era molt singular, doncs

era un ball d’església més que un ballet de plaça, amb més complica-

ció. El dia ball era corejat i la lletra diu així:

El bon Jesusetvolia sabates

La sabata tapalejadaNat i nat, el bon Jesuset

Nat i nat, i tot nuet.El bon Jesusetvolia mitjetes.

Les mitjetes, ben vermelletesNat i nat, el bon Jesuset

Nat i nat, i tot nuet.El bon Jesusetvolia calçons.

Els calçons, amb dos botonsNat i nat, el bon Jesuset

Nat i nat, i tot nuet.El bon Jesusetvolia camiseta.

La camiseta, entapadetaNat i nat, el bon Jesuset

Nat i nat, i tot nuet.El bon Jesusetvolia faixeta.

La faixeta, ben llarguetaNat i nat, el bon Jesuset

Nat i nat, i tot nuet.El bon Jesuset volia armilleta.

L’armilleta, de sedetaNat i nat, el bon Jesuset

Nat i nat, i tot nuet.El bon Jesuset volia jaqueta.

La jaqueta, de panyo fi Nat i nat, el bon Jesuset

Nat i nat, i tot nuet.El bon Jesusetvolia manteta.

La manteta, gruixudetaNat i nat, el bon Jesuset

Nat i nat, i tot nuet.El bon Jesusetvolia barretina.

La barretina, escarletina,La manteta, gruixudeta,La jaqueta, de panyo fi ,L’armilleta, de sedeta,

La faixeta, ben llargadeta,La camiseta, entapadeta,

Els calçons, amb dos botons,Les mitjetes, ben vermelletes,

La sabata, tapalejada,Nat i nat, el bon Jesuset.

* Transcripció literal

També havia estat costum que, un cop fi nida la missa del Gall, la

clerecia resés una ABSOLTA pels difunts de l’any a la parròquia. Els

fi dels també dedicaven unes oracions per les ànimes dels traspassats.

Manel Soler i Viñolas

Nadal 2012, Sant Joan les Fonts


16

ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS

ACTIVITATS I CELEBRACIONS RESIDÈNCIA TORREBLANCA 2012

SETEMBRE 2012

· A principi de mes, vam fer possible un Torneig de Bitlles on els fi nalistes van ser la Lolita, la Beneta i lÍsidre.· També van celebrar una Botifarrada a la brasa on cap dels

residents es va quedar sense tastar-la.· Vam participar en el primer Campionat de Dòmino garrotxí

de Residències. On van quedar en el primer i tercer lloc fi na-lista, l’Àngela Mata i lÍsidre Palmada.

OCTUBRE 2012

· Un any més el Playback, és una de les activitats més diver-

tides que realitzem a casa nostra.Aquí comptem amb el fi del públic del CEIP Castanyer déntre

amics i familiars dels nostres artistes. · La Castanyada, és celebrada per partida doble, ja que la

fem a casa, on dos dels residents més animats fan de per-fectes castanyers i també visitem el Col·legi Castanyer on els alumnes són els immillorables amfi trions de la tarda.

NOVEMBRE 2012

· Aquest mes treballem de valent, per fer arribar la nostra since-ra felicitació de les festes amb l’elaborada Postal de Nadal.

DESEMBRE 2012

· Els preparatius de les festes i la representació de “Els Pas-torets”, són les nostres principals distraccions.

CEIP CASTANYERUNA EXPERIÈNCIA MOLT ESPECIAL!!

Del 21 al 25 de maig es va celebrar a Olot el VOLCANDPARK, 1r congrés internacional sobre gestió i divulgació de paisatges volcànics protegits (una trobada de molts científi cs de tot el món entesos en temes sobre els volcans).

Nosaltres, els alumnes de 6è de l’Escola Castanyer, també hem participat en aquest congrés. I ho hem fet amb altres escoles i instituts de la Garrotxa en el congrés d’estudiants (el Young Volcandpark) Ens hem trobat per analitzar els problemes, avantatges, va-

lors naturals i patrimonials que tenim per viure en un entorn volcànic.

I hem acabat redactant un manifest per a la propera trobada de científi cs.El dimarts 22 de maig vam exposar la nostra maqueta davant

molta gent. Vam fer una ponència sobre la modifi cació del paisatge degut al vulcanisme a partir d’observar el relleu de la nostra maqueta. Sabíeu que tot el poble de Sant Joan està sobre una colada?El dimecres 23 de maig vam ensenyar les nostres colades als

alumnes de Sant Roc. I els alumnes de l’escola Malagrida ens van explicar els aiguamolls de la Moixina. Va ser molt divertit!També hem participat en el mosaic que hi ha al Parc Nou i

que s’ha fet en motiu d’aquest esdeveniment.Tot plegat va ser interessant, didàctic i originalEns ho vam pasar tan bé que de ben segur que no ho oblidarem!

17

ACTIVITATS 2012 ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS

CALIU NADALENC

El dia 18 de desembre a les 5 de la tarda a la plaça Major de Sant Joan les Fonts, es va a dur a terme el 5è Caliu Nadalenc, amb l’actuació del mag “RAUL BLACK”, seguit de la tradi-cional cagada del Tió solidari, on van participar més de 200 nens i nenes.Per poder participar cada nen va engreixar un Tió amb ali-

ments, que van anar destinats al centre d’acollida d’Olot, a canvi el Tió els va cagar un regal.La festa es va acabar amb repartiment de xocolata i coca per

a tothom.Informar que la persona agraciada amb el número de la pa-

nera de la rifa de Nadal del passat any va ser Pilar Coromina.

FIRA DEL TASTET

El 15 d’abril a la 1 del migdia al pavelló del Club Esportiu Santjoanenc es va dur a terme la 16ª. Fira del tastet, una de les activitat més emblemàtiques de la nostra Associació.Com en els darrers anys vam comptar amb la participació de

15 establiments de l’Associació i els més de 500 persones assistents, van poder gaudir del tast de tots els productes ela-borats artesanalment pels nostres establiments, asseguts a les taules i cadires que estan a la seva disposició a la mateixa fi ra. Per acabar amb el ball tradicional, aquest any a càrrec del

grup Boomerang.

17è CONCURS FLORAL

Els dies 14 i 15 de maig en el marc de la 9a Exposició de fl ors i la 12a mostra de Bonsais, al Monestir romànic, vam poder realitzar el 17è concurs fl oral.Com els darrers anys, l’Associació, a més d’organitzar el con-

curs de rams i centres de fl ors silvestre i fl ors de jardí, parti-cipa en la decoració de diferents fonts del municipi, per tal d’ajudar perquè la festa sigui més lluïda i el nom del nostre poble més conegut.Com cada any també vam aprofi tar aquesta festa per fer

l’homenatge als associats que s’han retirat, aquest any van ser

Maria Teresa Pujolar, Pablo Quiles, Anna López i Catalina Bonfi ll, esperem que tinguin una feliç jubilació.

FESTA DE SANT ANTONI

El dia 16 de juny, el nostre emblemàtic carrer de Sant An-toni va tornar a celebrar la festa en honor al seu nom, com és costum a les 8 del vespre es va donar pas al “rés del Rosari”, i per segon cop a les 21 h al Centre Sociocultural va tornar a organitzar un sopar popular- botifarrada, que va comptar amb la participació de més de 150 persones, el que fa pensar en tornar a repetir aquest acta el proper any.

VI FIRA INTERNACIONAL DE LA BRUIXERIA

El 6 i 7 d’octubre la nostra associació, com ja ve fent els da-rrers anys, va tornar a col·laborar en la Fira de bruixeria.No cal dir que gràcies al renom d’aquesta fi ra, aquest cap de

setmana els nostres establiments són més concorreguts que de costum.Agrair a tota la gent que fa possible aquesta fi ra, el donar a

conèixer una mica més el nostre poble.

BONES FESTES A TOTS!!!

Presidenta Associació de Comerciants del municipi

de Sant Joan les Fonts

ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALSper Isabel Rigat i Aulí


18

PRESENTACIÓ DELS EQUIPS DE LA UNIÓ ESPORTIVA “LA CANYA”, TEMPORADA 2011/2012

ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS

19

APARTAT JOVE

GENÍS CÍVICOPASSIÓ PEL MOTOR

Vaig néixer el 2 de juny de 2003. Ara tinc 9 anys.He crescut en l’ambient del motor i les carreres de Fórmula1, he

estat a Montmeló, Monza i Mònaco.Als 7 anys el meu pare em va regalar un kart, i anàvem al circuit

de Sils a rodar.A partir d’aquí les coses van canviar molt a la meva vida i a la

dels meus pares.Als 8 anys vaig participar en el campionat d’iniciació al karting

OPEN RACC. Aquí va ser on vaig guanyar la meva primera carre-ra, i encara que no vaig poder acabar el campionat a causa d’un accident, l’equip M2 racing karts es va fi xar amb mi. I aquí va començar una gran aventura.Aquest any 2012 amb l’equip M2 que està format per: el cap de

l’equip i entrenador, un segon entrenador i encarregat de logísti-ca, cinc mecànics i cinc pilots dels quals jo sóc el més petit. He participat al campionat de Catalunya i d’Espanya en la categoria aleví (de 8 a 11 anys), per ésser la primera vegada estic content de com ha anat, tot i que el nivell és molt alt jo també he anat millorant amb les carreres.

Durant la setmana, vaig a l’escola i tinc els meus amics, però quan arriba el cap de setmana la vida a casa canvia totalment.Entreno tots els dissabtes i diumenges encara que plogui o faci

fred, 5 o 6 hores cada dia, comencem a les 10 del matí, quan obren el circuit, normalment entrenem a Sils, però també anem al Vendrell, Al-

carràs, Mora d’Ebre... depèn d’on tingui la carrera.Les carreres són de dos dies al campionat de Catalunya i quatre

al campionat d’Espanya, marxo amb els meus pares i el meu tiet, són dies de molts nervis, emocions i matinar molt ja que comencem a les nou del matí a rodar i fi ns a la tarda no arribem a l’hotel, sopar i a dormir. Tenim uns horaris que hem de respectar durant tots els dies de la competició.És un esport diferent, té una part de molt sacrifi ci, per a mi

no perquè m’agrada molt, però sí per la meva família en molts aspectes. Però també te moltes coses bones.Jo estic content del que he après aquest any, dels llocs que he

visitat: Huelva, Màlaga, Toledo, Teruel... i dels amics que he fet.Ara ja m’estic preparant amb l’equip pel campionat d’Espanya

2013, i si tot va bé participaré a les WSK a Itàlia.Tots tenim moltes esperances en el nou any i esperem aconse-

guir uns bons resultats.

per Genís Cívico


20

JOAQUIM PUIG: DE SANT JOAN LES FONTS A PLATJA D’ARO PASSANT PER VINARÒS.

Vaig néixer a Sant Joan el 25 de maig de 1941, al carrer de Santa Magdalena, que en aquell temps es deia Caidos.

Eren temps de crisi, molta més que ara, no teníem res, però tot i així ho passàvem molt bé, a la nostra manera. D’aquell temps sempre he tingut present molts records i molta gent, amics i gent més gran que ja no hi són.

De petit vaig anar a les monges i a les escoles nacionals.(quan els meus pares estaven treballant). Jo recordo que sempre anava a l’Estanc. La Consuelo, en Martí i la Juli-ta em cuidaven, per mi ells també eren la meva família. També recordo molt bé que sempre anava a cal llauner a remenar i embrutar-me. En Peret tenia una moto grossa. Només em deia “Quim vols...” jo ja era assegut a sobre la moto i m’hi portava. A cal Llauner també hi treballaven en Ramon Llop, en Desplans i en Narcís. A mi m’agradava molt voltar per allà al mig de tots ells. El dissabte era el dia de reparar pots, caçons, olles. Tot s’aprofi tava, eren temps molt durs.

Recordo aquella gent del carrer, els veïns: en Moisès, la Maria, en Joselito, la Rosario, els Masdemont. Penso molt amb el meu amic Josep, que va morir molt jove, i totes les coses que s’ha perdut de veure. Ja he esmentat la Consue-lo, la Julita i en Martí de l’estanc que em cuidaven, i tam-bé la Caterina. Les paperinaires, can Galceran, l’Alberta de la botiga, l’Anneta –que era la mare d’en Peret de cal Llauner–.

Quan vaig estar malalt de la pleura tots em varen cuidar. L’Anneta em portava crema catalana i en Moisès bombons.

Quins veïns! El Cid, en Miquel, que era el sereno, en Manel manyà. També recordo amb molt de carinyo en Casica que treballava de fuster a can Galceran, sempre em donava fustes per fer barcos, pistoles i altres coses per jugar.

D’en Moisés vaig aprendre a estimar els llibres, tenia una llibreria plena de llibres que jo sempre em mirava.

En sortir d’estudi, també anava a la farmàcia del Sr. Joan Bramon, ajudava a posar coses bé i anava a buscar els pa-quets de medicaments que arribaven amb la TEISA des de Girona. M’ho passava molt bé. El Sr Joan feia fi gures amb fang i de fusta, dibuixava i li agradava molt la música, com ara la Zarzuela i les sardanes. Em va ajudar molt a agafar afi ció i carinyo amb coses que et van formant a la vida.

Dels que més vaig aprendre, però, va ser dels meus pares. L’Esteve i l’Erundina. En aquells temps havien de treballar moltíssim per tirar endavant, per sort, més endavant s’ho varen poder passar molt millor.

Quan tenia 14 anys vaig començar a treballar d’aprenent a Olot i després de tres o quatre anys vaig fer el salt cap a Vinaròs.

A Vinaròs feia de pastisser amb els meus oncles que te-nien una pastisseria. Allà va començar una altra etapa de

per Joaquim Puig

SANTJOANENCS PEL MÓN

21

SANTJOANENCS PEL MÓN

la meva vida. Hi vaig viure 5 anys fi ns anar a la “mili” i al tornar de la “mili” vaig anar a viure un any a Benicarló on ja hi tenia la xicota que després de 50 anys encara m’està aguantant!!!

En aquella etapa, a Vinaròs i Benicarló, també vaig fer bons amics i m’ho vaig passar molt bé envoltat de bona gent. Després vaig anar a parar a Platja d’Aro, on també vaig treballar en una pastisseria, el Cisne. A l’estiu es tre-ballava molt, unes 15 o 16 hores diàries, però entre bons companys i ens ho passàvem molt bé.

Més endavant vaig deixar la feina de pastisser, que fi ns aleshores semblava que havia de ser el meu ofi ci, per anar a treballar en una lampisteria. Com a mínim així podia veure la família, gaudir del mar i de la pesca, i teníem un dia de festa a la setmana! En aquell moment, tenia dues fi lles petites i la pastisseria m’obligava a portar l’horari girat treballant de nit.

Finalment, vàrem muntar una botiga de ferreteria i elec-trodomèstics on també fèiem reparacions amb el pare Puig que era electricista. Aquesta botiga havia de ser la meva propera feina durant 34 anys! Va ser una feina que em va omplir moltíssim, sobretot pel tracte amb la gent. Atenent i escoltant la gent. A vegades semblava un confessiona-ri –avis, àvies i gent de tota mena– que venia a explicar els seus problemes, i d’altres que venien a fer tertúlia. La meva dona i jo vàrem treballar junts durant 34 anys, fi ns que ens vàrem jubilar. Molts dels nostres clients ve-nien d’altres pobles d’Espanya. En aquells temps a Platja d’Aro érem quatre, a la botiga venia molta gent i vàrem fer molts amics de tot arreu. Els clients de l’estiu que ve-nien de tot Europa –de França, Alemanya, Bèlgica o Itàlia, principalment– i els clients de tot l’any que, com nosal-

tres, van arribar a Platja d’Aro d’altres llocs de Catalunya, d’Andalusia o d’Extremadura, entre d’altres.

Una vida que no canviaria en res, ja que m’he sentit sem-pre molt bé i molt feliç.

La dona i jo tenim dues fi lles que ens han omplert mol-tíssim i ens omplen. La Nuri i la Montse, que sempre han estat molt amb nosaltres encara que no visquin a casa. Hi ha gent que diu que a casa no tenen diàleg, però nosaltres no callem mai.

Recordo també amb molta alegria el dia que vàrem tan-car la botiga per jubilar-nos. Els veïns ens varen preparar una festa de comiat que no oblidaré mai. Va ser una molt grata sorpresa i ens van demostrar que ens tenien i ens tenen molt de carinyo. Va ser realment molt emocionant!

Ara gaudeixo de la Costa Brava estiu i hivern. Faig pas-sejades amb bicicleta tots els matins per davant de mar, pel port, pel passeig de Ronda de S’Agaró i tinc temps per observar amb calma allò que amb les presses de la feina no teníem temps de gaudir.

Així aquesta és la vida d’un santjoanenc que mai ha obli-dat, ni oblida, el seu poble i tota aquella gent amb qui vàrem conviure i compartir tantes coses. Gent que eren per mi, i encara són, com de la família. Com la família Llop, els amics de l’escola, de la quinta, dels partits de futbol...

Resumint, i deixant a part moments tristos de la vida que són inevitables, com la pèrdua de gent propera que estimes, de la resta no em puc queixar. Tant de bo tota la gent del món pogués viure com nosaltres!


22

ENTREVISTA

ENTREVISTA A XAVIER VALERI

El periodista, escriptor i col·laborador de la revista El Soroll de les Fonts acaba de treure al mercat el seu primer llibre de narrativa, La Garsa. Es tracta d’un recull de tres relats ambientats en la Garrotxa de fi nals del segle XIX i principis del segle XX. El llibre va guanyar la sisena edició del premi Jo escric de relats que convoca la Fundació Drac de Palma de Mallorca.

Valeri que treballa a la delegació de la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya del Diari de Girona ja havia escrit altres llibres sobre la història de pobles de la comarca i sobre el romànic del Ripollès. Amb aquesta publicació, de la qual se n’han editat uns 200 exem-plars, es veu feta realitat una espera de 3 anys.

La Garsa es pot comprar a la llibreria El Drac d’Olot.

La Garsa segueix el mateix estil dels contes que hem llegit aquí al

Soroll de les Fonts?

Sí, un dels relats primer va ser publicat al Soroll en la seva totali-tat. La realitat és que el millor que he publicat mai en tots els sen-tits ha passat d’alguna manera per aquesta revista. No vol dir que en la totalitat o amb diferències, però primer ho he posat sempre al Soroll. Això tothom ho sap.

Tenint en compte que La Garsa és un recull de tres relats amb

elements històrics, amb què o amb qui t’has inspirat per escriure

aquest llibre?

Hi ha descripcions idealitzades. Els personatges surten d’un sub-conscient fet d’una barreja d’experiències, en les quals s’hi ha de posar el llegit, el vist en fi lms i també coses viscudes. Pensa que l’objectiu és no deixar indiferent; sacsejar el lector. Aquí hi entra una mica la lírica, que està basada en els sentiments. El lector s’identifi ca amb el sentiments de l’autor perquè en el fons totes les persones tenim elements comuns, molts. Tenim poques diferències els humans.

En tot cas els personatges són referents d’un passat. Ara, supera-rien en molt els 100 anys i en conseqüència estarien morts, cosa que no vol dir de cap manera que fossin millors ni pitjors que ara. Només que el món que ells van viure està en el passat, el qual roman en aspectes de la vida actual, no sols en la literatura. Som hereus de tots els temps del món. El temps està en les paraules, en el paisatges, en els monuments, en les actituds. La major part de les frases fetes que ens guien són del temps dels romans. N’hi ha una d’Horaci que diu, més o menys, abans de publicar un text repassa’l 8 vegades, després desa’l 8 dies i torna’l a repassar 8 vegades. I, és ben viu. Encara que no ho faig, però procuro.

Quines sensacions o emocions esperes transmetre al lector de La

Garsa?

L’objectiu és no deixar el lector indiferent. El primer relat busca la

intriga, el segon són històries d’amor i de vida en un context difícil, però molt bonic. És un relat, en el qual tot i haver-hi adversitat, l’amor entre els protagonistes és el fi l conductor. El darrer és la circumstància adversa la que envolta els dos personatges i no els deixa viure. Els dos protagonistes no poden progressar perquè han de fugir i no sols perquè els persegueixen els homes. La idea és enganxar i fer que el lector s’ho passi bé, que es tralladi a l’àmbit que li explico per una estona.

Quins són els teus referents literaris?

Una barreja que abasta Valle Inclán, Leopoldo Alas “Clarín”, Ro-salía de Castro, Víctor Hugo, Baudelaire. Víctor Català, Marià Vay-reda, Mercè Rodoreda, Josep Maria de Sagarra, Jorge Luís Borges, Juan Ramón Jiménez, Anton Txèkhov... i més d’ara Noah Gordon, Ken Follet, Charles Frazier... Hi ha molts referents perquè he llegit molt. La col·lecció Tot Vent completa i més

De seguida es detecten les coses ben escrites. També hi ha tèc-niques estudiades o transmeses per altres persones. Ara, fa temps que no llegeixo creació. El que procuro és que els referents es-criguin sobre ambients que jo pugui assimilar. És a dir, jo no puc descriure gaire bé ambients urbans de grans metròpolis, ni exposar vides en aquests ambients perquè no les sento, no és el meu àmbit vital. Què hi vols fer?

Has pensat dedicar més temps a la literatura, en detriment del

periodisme?

No puc. És molt complicat treure rendiment econòmic a la fi cció.El periodisme també és escriure i vol molta tècnica. No sempre

hi ha coses prou importants per explicar. És una feina de molta responsabilitat, que parteix dels principis de la veritat i de l’interès comú. El periodisme està molt poc valorat per la transcendència i l’esforç que requereix.

Hi ha una imatge de les recents manifestacions de Barcelona que em va impressionar. Una massa de milers de manifestants violents va córrer cap a un grup de periodistes i ells van fer un pas enrera per marxar. Un mur de pedra els va deixar acorralats. L’única reac-ció que van tenir va ser posar-se la càmara als ulls i enfocar el que els venia a sobre. De sobte la manifestació va girar cap als furgons de la Policia, però durant uns instants els companys van estar ben venuts. I, demà tornar-hi. En aquest sentit és millor escriure fi cció ben tranquil i imaginar les coses. És clar, viure així ara ha de ser complicat.

Des de la teva doble vessant de periodista i novel·lista, estàs

d’acord amb la frase: “la realitat supera la fi cció”?

Jo de novel·lista no ho sóc, perquè no n’he publicada cap de novel·la. Per mi, la realitat sempre supera la fi cció. Segons quines coses no te les pots imaginar. També hi ha coses bones que em superen, No tot és negatiu. Les coses bones estan en les relacions humanes. Hi ha molt de bo en la gent.

Amb quina de les notícies publicades al teu diari t’inspiraries per

escriure una gran novela?

Cap. Primer no sé si podria fer una gran novel·la. Mira, Madame Bovary de Gustave Flaubert va sorgir d’una notícia de diari. Veus, Flaubert també és un gran referent.

En el meu cas m’hauria estimat més no haver-les de viure tan de prop les notícies més importants. És a dir, les més mediàtiques. Jo no les escullo, passen i la veritat és que quan m’hi trobo, ho passo molt malament, però hi haig de ser en el bo i en el dolent, per això em paguen. Ara, trobo que després fer una novel·la seria massa tortura. Em supera. No puc. Això que de material... Però no ho faré això, jo quan escric fi cció també intento passar-ho bé.

Estàs escrivint algun llibre en aquest moment?

Ara, no hi treballo, però ho faré.

per Josep Roca

23

per Josep Roca

CARLES REPULLO, UN ESPORTISTA QUE NO PARA.

En Carles Repullo que és natural de Sant Joan les Fonts, ja va començar a experimentar la seva passió per la pràctica de l’esport de molt jovenet. L’any 1979, per exemple, va guanyar el seu pri-mer cros, i va ser per la Festa del Roser del poble on va treure dos minuts i mig al segon classifi cat en una cursa de cinc quilòmetres. A partir de llavors, va seguir corrent fi ns a la categoria juvenil, competint amb el Club Esportiu Santjoanenc. Després arribaria la bicicleta i ja no pararia, amb una gran trajectòria esportiva acom-panyada d’èxits, alguns dels quals comenta en aquesta entrevista.

Però en Carles no és l’única persona de la família que practica l’atletisme i l’esport en general; el seus dos fi lls i el seu pare també són amants de l’esport i confi rmen dia a dia que són una família que viu en forma i que res els atura quan es tractat de competir i “fer salut”.

Quan et comences a interessar pel món de l’atletisme?

A l’edat d’11 anys ja vaig guanyar el meu primer cross a la festes del Roser de Sant Joan.

Per tant quan vivies a Sant Joan, ja practicaves les curses i la

bicicleta?

Sí, sí i tant, encara hi vaig amb bicicleta el que passa és que necessites moltes més hores d’entrenament i com que estic al càrrec de la meva pròpia empresa de pintures, més les obligacions familiars, falten hores. Per cert amb bici de muntanya tinc molt bon currículum: 4 a la Copa de l’Estat, subcampió de Catalunya de cronoescalada, campió a l’Escalada a Montjuïc, campió gironí de cronoescalada, 22è a la Copa del món de duatló de muntaya a Andorra, subcampió de Catalunya de grups d’edat de duatló de carretera a Sant Joan les Abadesses, subcampió veterà ciclocross, i després de la bicicleta m’he dedicat més a les duatlons amb el Castellfollit triatló. Tot això amb molta força de voluntat... 24è d’Espanya en mitja marató amb 1h 17 minuts, 2 vegades campió del ràquing comarcal de la Garrotxa categoria veterans 1.

Segueixes competint com el primer dia?

Sí, normalment quasi tots els diumenges anem a competir per tota la província al gironí de cross a peu que per cert vaig lider de la categoria veterans B on també m’acompanya el meu pare, la meva fi lla i la meva parella.

Amb 45 anys tens algun objectiu, alguna marca o alguna carrera

que vulguis assolir o completar?

Sí, ara estic preparant el Campionat d’Espanya de duatló de

grups d’edat i la marató de Barcelona al mes de març que per cert vull baixar el meu registre de 2 h 54 minuts.

Per quines raons recomanaries a la gent jove i no tan jove, de prac-

ticar esport en general i/o curses a peu o en bicicleta en particular?

Raons moltes, sobretot quant et passa algun problema familiar o personal és la millor teràpia que existeix i una altra cosa, no perds mai l’autoestima també recomano a nivell competitiu que no sempre surts a guanyar, s’han de saber assimilar les derrotes.

Tot sovint, veiem el teu pare corrent amunt i avall practicant els

mateixos esports que tu. En aquest cas, podem dir que ell segueix

les teves passes o bé, que tu has seguit les seves?

No, perquè ell va començar més gran peró el que passa és que ell és molt actiu i a més li serveix per fer salut que és molt important.

El teu fi ll també s’ha afegit al món de l’atletisme... imagino que

el pare hi té alguna cosa a veure, no?

Sí, sempre el porto a les pistes d’atletisme i sembla que li agrada l’educació en l’esport que és molt important per als joves.

I com li va al teu fi ll Ferran?

Bé, ara té 15 anys està en una edat difícil però segueix fent esport igual que la seva germana la Júlia que amb 8 anys ja corre en curses escolars, per cert en Ferran ja ha sigut subcampió de Catalunya de triple salt en pista categoria infantil, 4t de Catalun-ya amb alçada, campió gironí de combinades categoria infantil, campió infantil de duatló a Castellfollit i Sant Joan les Abadesses.

De quina medalla o trofeu et sents més orgullós a nivell esportiu

i a nivell personal?

Trofeu de l’Escalada a Montjuïc i medalla a la Marató de Barce-lona que al passar l’arribada ens va venir al cap l’edat que tenia quan vaig començar, 11 anys, a fer atletisme que aquesta vida tot el que et proposes es pot aconseguir amb molt de treball i sacrifi ci. Animo a tothom que faci l’esport que més li agradi, pro-fessionals i no professionals.

Moltes gràcies i felicitats a la revista. Una abraçada.

ENTREVISTA


24

ENTREVISTA A OLGA CODERCHPUBILLA DE SANT JOAN I LA GARROTXA 2011-2012

Ja han passat dos mesos des de la fi del regnat de l’Olga com a pubilla de la Garrotxa i creiem que és el moment per fer balanç de la seva experiència tal i com varen fer la Fina Montoliu l’any 1974 i la Mimi Badosa el 1989.

Hola Olga, gràcies per acompanyar-nos en aquesta pàgina del Soroll.

Quan només han passat dos mesos des de la fi del teu mandat com

a pubilla de la Garrotxa, quin balanç fas d’aquesta experiència? Un balanç molt positiu.

Et pensaves que seria així?

Sí que em pensava que seria així ja que sempre me’n han parlat molt bé i tothom es queda amb molt bon record.

T’agradaria dedicar-te al món de la moda o alguna cosa relacio-

nada amb la bellesa?

No m’agradaria dedicar-me a aquest món, però mai se sap ( jajaja) tot i que penso que és necessari que hi hagin models que llueixin roba de grans dissenyadors o simplement marques de cosmètics...

El millor i el pitjor der ser pubilla d’una comarca

El millor de ser pubilla és poder representar amb molt d’orgull la teva comarca. I de negatiu no hi he trobat res, al contrari una gran

experiència representar la Garrotxa i el meu poble Sant Joan les Fonts.

Creus que aquests concursos tenen sentit, a aquestes alçades del

segle XXI?

Sí que trobo que tenen sentit ja que com he dit abans, és tot un honor poder representar arreu de Catalunya la teva comarca.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat durant aquest darrer any.

Alguna anécdota...bé, quan havíem d’anar a ballar sardanes...anava una mica despistada (jaja)

Què et sembla la nova pubilla i l’hereu de la Garrotxa 2012-2013?

Tothom es mereix ser hereu i pubilla, però personalment penso que l’elecció va estar molt encertada.

Quins projectes tens de cara al futur?

El meu gran projecte de cara al futur és acabar la carrera d’Infermeria i ser una bona infermera.

Questionari:

Edat: 20 anys

Signe del zodíac: piscis

Estudis: estudiant d’infermeria

Practiques esport? quin? no practico cap esport en especial, però de tant en tant m’agrada anar a córrer.

Manies? no sóc maniàtica

Grup musical i cantant? En general m’agrada tota la música, però tinc dos cantants en especial perquè m’agraden les lletres de les seves cançons: Pablo Alborán i Dani Martínez.

Un record de la festa major de Sant Joan? Un record molt bonic que tinc és quan anàvem de petits a la plaça Major a ballar el “Balla-Balla”

Un lloc de Sant Joan que recomanes als amics de Barcelona: Sant Joan en general és preciós, tot i que recomanaria les Columnes Basàltiques, el Monestir i l’Estada de Juvinyà.

Un mes del calendari: El març

T’agrada el Nadal?: Sí m’agrada el Nadal.

Un viatge?: Un viatge molt bonic que vam fer amb els meus pares i germà a Canadà i Alaska.

Miss o pubilla: Les dues coses em semblen molt bé.

Tens algun hereu a la teva vida?: No tinc cap hereu.

ENTREVISTA

C A L ’ E U G E N I

EMBOTITS CASOLANS

Botifarra negraBotifarra perolBotifarra d’ou

SecallonaPanxetes

Llom curat

Llonganissa extraFuetXoriç

C. de Sant Antoni, 917857 Sant Joan les Fonts

Tel. 972 29 02 05www.embotitseugeni.com

25

ARGENTINA, XILE, PERÚ I URUGUAI

(1a Part)

Vull començar dient que Uruguai va ser la raó principal

d’aquest viatge de l’any 2003. La Glòria i jo vàrem decidir

anar a passar el Nadal amb la família de Montevideo, ells el

passen sols i aquí som molta colla. Com és costum nostra cada

cop que hi anem aprofi tem per descobrir alguna part d’aquest

gran territori d’Amèrica del sud. Varem començar el viatge el

27 d’octubre i vàrem arribar a casa el 27 de desembre. Vol de

Barcelona a Santiago de Xile amb escala a Madrid i Montevi-

deo, un parell de dies per Santiago, i vol cap a Punta Arenas

(Patagònia xilena), al sud del país i a la riba de l’estret de

Magallanes.

Tenim un cotxe llogat i fem uns primers itineraris amb base

a Punta Arenas, visitem llocs on els noms ens recorden que

estem en territori de clima i condicions molt inhòspites, com

Puerto Hambre, Fuerte Bulnes. Visitem el fi ord Seno Otway on

en l’època de cria s’hi troben uns 60.000 pingüins.

Ens dirigim cap al Parc Nacional Torres del Paine, lloc d’una

bellesa difícil de descriure en quatre ratlles. L’estrella d’aquest

parc són les muntanyes de Torres i Cuernos del Paine, amb

preciosos llacs amb aigua de color maragda com és el llac Pe-

hoe, on hi ha una illa ocupada per una hosteria (hotelet). Allà

vàrem passar 2 dies de somni, amb unes vistes espectaculars,

això sí, els preus eren abusius. A les carreteres que hi ha dins

del parc hi podem trobar gran quantitat de vicunyes i guanacs.

Continuem camí passant la frontera i entrant a Argentina per

visitar una altra meravella de la natura, el Parc Nacional de los

Glaciares, on tornem a visitar el renombrat glaciar Perito More-

no, (l’havíem visitat per primera vegada l’any 1991), immens

riu de glaç d’uns 25 km de llargada i que acaba en un frontal

d’uns 4 km amb alçades del glaç que van dels 70 als 100 m.

Aquí tot mirant els desprendiments de grans blocs de gel que

s’hi van produint, passen les hores sense adonar-te’n. També

ens vàrem apuntar a un anomenant minitreking sobre el gel,

on amb un guia i un grupet de gent equipats amb grampons

vàrem fer una passejada. Agafem el cotxe i ens dirigim a la pe-

tita població de El Chalten, on passem un parell de dies per fer

una mica de trekking als camps base dels escaladors que pu-

gen al Monte Torres i al Fitz Roy. Cadascuna de les excursions

té una durada de 6 horetes i las vistes són impressionants. Des

de El Chalten també vàrem fer una excursió en barca pel Lago

del Desierto, fronterer amb Xile i vam gaudir d’unes boniques

vistes del Fitz Roy.

Tornem el cotxe a Punta Arenas i donem per acabada la nos-

tra visita Patagònica, doncs encara en queda molt camí per

recórrer. Agafem l’avió i ens dirigim a l’extrem nord de Xile a

Arica, molt a prop de la frontera amb Perú, amb una distancia

des de Punta Arenas de 4.200 km. El canvi de clima és molt

pronunciat, doncs si a la Patagònia predominava el fred aquí

feia calor. Després de passar un parell de dies a Arica agafem

un autobús i anem cap a la ciutat d’Arequipa al Perú (alçada

de 2.380 m.), visitem la ciutat on s’hi troba el convent de

monges de Santa Catalina de Siena, la plaça d’armes, etc. és

una ciutat agradable i el seu centre històric és declarat Patri-

moni de la Humanitat per la Unesco. A Arequipa agafem un

avió i anem a la capital de l’antic imperi Inca, Cuzco (alçada

3.400 m), ciutat de llarga història i repleta de monuments, de-

clarada Patrimoni de la Humanitat. És molt agradable passejar

per la Plaza de Armas i pels nombrossos carrers que formen

el barri antic, ens feia sentir en un altre temps, amb moltes

restes d’edifi cis construïts pels antics Inques sota l’emperador

Pachacutec.

Durant la nostra estada a Cuzco vàrem fer una excursió per

la bonica vall del riu Urubamba, on vàrem visitar llocs monu-

mentals d’antics poblats inques com Ollantaytambo i Saqsa-

ywaman, també les poblacions de Pisac i Chinchero famoses

pels mercats, plens d’artesania i color.

A Cuzco vàrem agafar el tren i en tres hores ens va deixar a

Aguas Calientes, d’allà vàrem agafar un autobús que ens va

deixar a les portes del lloc més visitat del Perú: el santuari re-

ligiós Inca, Machu Picchu. Declarat el 2007 una de las noves

set meravelles del món, va ser construït i habitat en els anys

1450 - 1550, però no va ser redescobert fi ns l’any 1911 pel

nordamericà Hiram Bingham: Tot el conjunt és d’una bellesa

extraordinària; cal pujar al punt més alt, al Huayna Picchu

(2.667 m) per poder contemplar tot el conjunt.

Continuarà...

per Joaquim Ferrer

ELS VIATGES D’EN QUIM


26

RECORDSper Dolors Anglada

1- Gumersinda Masmitjà

2- Lourdes Pujol

3- Maria Masdemont

4- Nuri Torras

5- Carme Reixach

6- Marta Rubio

7- M. del Tura Ventulà

8- Rosario Faig

9- Sagrario Sala

10- Catalina Masias

11- Roser Surina

12- Florentina Guix

13- Maria del Serrat

14- M. Teresa Puigvert

15- Maria Rubio

16- Clotilde Comamala

17- Francisqueta Martí

18- M. Teresa Faig

19- Pepita Sala

20- Montserrat Masias

21- Montserrat Casadevall

22- Bernedeta Puigvert

23- Alba Colomer

24- Càndida Danés

25- Montserrat Dorca

1- Florenci Roca

2- Esteve Badia

3- Domènec Espadalé

4- Ramon Coromina

5- Jaume Dilmé

6- Josep Boix

7- Esteve Puigdemont

8- Miquel Coromina

9- Pere Sucarrats

10- Lluís (can Sabata)

11- Geroni Subirana

12- Jordi Sucarrats

13- Leopoldo Román

14- Martí Soy

15- Delfi n Juanola

16- Josep Falguera

17- Miquel Grèbol

18- Jaume Soler

19- Marcos Arrey

20- Miquel Bussoms

21- Raimon Coma

22- Miquel Roca

ALUMNES DE L’ESCOLA DIVINA PASTORA. ANY 1944.

FOTO CEDIDA PER: CARME REIXACH

JOVES DE SANT JOAN. ANY 1956. FOTO CEDIDA PER: MIQUEL COROMINA

1 23 4 5 6 7 8 9

1011

1412 13

12

34

5 68

910 11

127

15 16 1718

19 2021

22

23 2425

13

1415 16

17 18 19

20

2122

27

RECORDS

1- Adelina Masoliver

2- Nuri Vila

3- M. Teresa Roura

4- Josep Bosch

5- Pepet Fageda

6- Càndida Danés

7- Esteve Juvinyá

8- Sabina Masllorens

9- Anna M. Batchelli

10- Lluís Bartrina

11- Mercè Juvinyà

12- Ramon Vila

13- Pepet Payola

14- Vicenç Casals

15- Esteve Badia

16- Peric Fageda

1- Fermí Jordà

2- Eladi Guix

3- Carme Reixach

4- Àngel Puigvert

5- Francisco Comamala

6- Glòria Olives

7- M. Teresa Gelis

8- Teresina Guix

9- Francisco Gelis

10- Dolors Ferrerons

11- Mercè Vila

12- ?

13- Carme Aiguaviva

14- Sra. Glòria

15- Marta Camps

16- Sogre (Marta Camps)

17- Maria Xuclà

(iaia Cal Carnisser-nou)

18- Agustí Masó

19- Lluís Anglada

20- Lluís Danés

21- Clotilde Comamala

22- Pere Pujolar

23- Maria Quer

24- ?

25- Carme Badosa

26- Maria Albi

27- Maria Badosa

28- Marcela Roca

EMPÚRIES: FESTA DE SANT ANTONI. ANY 1957. TREBALLADORS DE LA FÀBRICA DE CAN BERNÈS

FOTO CEDIDA PER: RUTH RUESCAS

EXCURSIÓ A MONTSERRAT. ANY 1957.

FOTO CEDIDA PER: CARME REIXACH

1 23

4 5

6

7

8

9

10 11

1415 16

12 13

12

34

5 68

9

10

11127 13 14

1516 17

18 21 2223

24

2019

26

2827

25


28

RECORDS

1- Pascual Hernández

2- Joan Izquierdo

3- Joaquim Subirana

4- Emilio Figueras

5- Joaquim Faja

6- Ramon Torrentó

7- Trini Torras

8- Joanita Masmitjà

9- Antonio Ortiz

10- Francisco Diago

11- Enric Espadalé

12- Angelina Coll

13- Júlia Cufí

1- Casimiro Fageda

2- Joan Granados

3- Gabriel Granados

4- Josep Falguera

5- Miquel Coromina

6- Simó Pons

7- Ramon Coromina

8- Jesús Coma

9- Marcos Arrey

JOVES DE SANT JOAN. ANY 1965. DIJOUS LLARDER

FOTO CEDIDA PER: EMILIO FIGUERAS

CAMPIONAT DE PIM-POM. FESTA MAJOR. ANY 1959.

FOTO CEDIDA PER: MIQUEL COROMINA

1

23

4

56

89

10

11

7

12

13

21

34

5 6

8 97

de les Fonts 56.pdf · CASTELL DE MONT-ROS DEL SEGLES X I XI L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts...

Documents

Transcript of de les Fonts 56.pdf · CASTELL DE MONT-ROS DEL SEGLES X I XI L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts...