1

TRANSCRIPCIÓ VI Jornada d’Inclusió Social “L’habitatge com a punt de partida: models innovadors per fer front a la vulnerabilitat residencial”

24 de novembre, 2016

DEBAT Conducció i moderació de la Carme Trilla, economista i presidenta de la Fundació Hàbitat 3.

Intervenen tots els ponents convidats: Fernando Fantova, Óscar Rebollo, Joan Uribe, i Blanca Deusdad i Núria Lambea de la Càtedra d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili.

Com unir allò macro i allò micro ? (Fernando Fantova)

Sobre l’arrelament de la tinença de la propietat. Primer, per una banda, (Núria Lambea)donem les oportunitats perquè les persones puguin tenir -segons les seves necessitats- una o una altre tinença. Per una altra banda, massa a baix o massa a dalt. Davant d’això hi ha la necessitat de crear unes estructures, unes legislacions, per crear un partenariat d’allò públic i privat, és a dir que l’administració fomenti tot allò que són iniciatives d’habitatge social, però que també ho faci a través d’entitats privades o entitats sense ànim de lucre. Ha d’haver-hi unes sinèrgies constants de la part pública i la part privada. I per tant, adaptem les polítiques públiques al que necessita la societat, que aquestes iniciatives de gestió no siguin anècdotes de gestió, sinó que siguin models de gestió a nivell públic i que hi hagi un sistema que tingui un suport del marc legal.

Tot el tema de l’habitatge és un tema molt complex a nivell de (Blanca Deusdad)mecanismes de mercat. La promoció de la rehabilitació dels habitatges com una mesura per evitar l’aïllament d’alguns col·lectius més vulnerables. Hi ha un element molt important que és la manca d’informació, no hi ha un traspàs d’informació. Els ciutadans no coneixem molta informació com a drets i l’hauríem de saber. (...) Com es pot articular la problemàtica de l’habitatge a nivell de mercat? la manca de recursos suficients i de poder treballar amb condicions per poder-ho dur en davant és fonamental, però evidentment disposant de personal i recursos.

Hi ha hagut un gap molt gran entre el que dèiem on s’ha d’anar i el que (Joan Uribe)s’està fent en el marc de l’habitatge. La sensació que tinc és, i poso com a exemple un cas de l’observatori del dret de l’habitatge, hi ha una petita anàlisi que fa una jurista especialitzada en drets humans que explica com moltes CCAA han fet lleis de l’habitatge, i com aquestes s’han orientat a drets, quan la llei a nivell estatal s’ha orientat a l’habitatge com a mercat.*** I fins i tot com s’ha reaccionat, impugnant a través del tribunal constitucional alguns articulats de les lleis autonòmiques que feien referència a drets (...) En determinats contextos s’hauran de pensar fórmules d’un traspàs de mercat lliure de lloguer, que sigui mercat d’habitatge social, mentre no som capaços a mig termini de la creació de la dotació d’habitatge social.

Fernando parlava de la necessitat de repensar el sistema de benestar (Óscar Rebollo)social, i en Joan Uribe posa sobre la taula que un dels reptes per posar en marxa nous

2

enfocaments o nous projectes o noves formes d’abordatge és repensar-nos moltes vegades com a professionals: nous perfils professionals, noves maneres de fer... davant de noves problemàtiques socials, com a professionals “fem el mateix”... Repensar el sistema de benestar és necessari, però és absolutament escalar. com ens pensem com a professionals dins d’aquest sistema (formes de relació per construir comunitat, per treballar l’empoderament i l’autonomia)? canviant les prestacions professionals no n’hi ha prou, sinó en com s’aborda l’atenció i plantejament. (...) com abordar la inclusió residencial...? moltes vegades, la complexitat del problema, del repte, ens paralitza.. quin és el problema? que no tenen habitatge, doncs posem el focus en l’habitatge. A vegades necessitem idees senzilles perquè no ens paralitzi la complexitat de la problemàtica.

L’habitatge com a primera cosa, és de tots, i és un problema que va més (Carme Trilla)enllà de les persones sense llar, les que no tenen habitatge... sempre i quan tinguem en compte les persones que viuen en males condicions. Si ho veiem des d’aquest punt de vista, la perspectiva del problema afecta a tothom. El Housing 1st seria, apropiant-nos d’aquest nom, la bandera de tots aquells que tenen problemes envers l’habitatge, i llavors fem aquí un salt del que és més micro, a un marc més macro de l’habitatge en general. I un dels reptes presents és que no hi ha prou habitatges per fer aquesta funció (...) per mi el debat no és tant en relació a la tinença de l’habitatge sinó que no tenim habitatge públic de protecció oficial, perquè és aquí on ens estrellem. El problema està amb els que no poden arribar al mercat. La llei d’arrendaments urbans planteja el lloguer de tres anys, i això què vol dir, quina certesa de Housing 1st, estable tenen les persones que estan de lloguer? Legalment no la tenen. Tenim unes incerteses enormes de sistema d’habitatge que ens condicionen aquest accés a l’habitatge. I la tenim molt pitjor que abans del 2011, des de la crisi, hem anat empitjorat les mesures legals d’habitatge. Jo em pregunto com es pot fer rehabilitació sense recursos públics. Fer política d’habitatge pública, no se n’ha fet (...) Ara que tenim buits els habitatges, és moment de pensar aquesta funció de promoure l’habitatge públic, però l’estat ha ignorat aquesta funció. El que podríem dir és que els instruments de política pública macro s’han desactivat aquests últims anys, i per tant, estem pitjor del que estàvem. Ens hem d’inventar d’instruments nous? jo crec que no, que els instruments que hi ha s’han d’articular millor i patim de que no estan articulats. Ens falta habitatge, sobretot per a les persones sense llar, però també per a les persones que tenen dificultats d’accessibilitat a la llar, i per al seu condicionament. Problema amb el que ens trobem, i que arriba sobretot a serveis socials, ja que acabeu rebent el que no era el vostre problema clàssic, que era l’atenció a unes necessitats bàsiques/primàries, on s’hi ha afegit la necessitat de l’habitatge, que, clar, és molt difícil de resoldre, sobretot per un treballador social. Meses d’emergència. Ha d’haver-hi un treball conjunt entre habitatge i serveis socials.

Hem creat un sistema de benestar on es compren serveis.. per (Fernando Fantova)exemple, amb la llei de la dependència, la gent no volia serveis, volia diners. (...)

El % que gastem del PIB en cost social, és el menor d’Europa... ens hem de (Carme Trilla)barallar entre cost social i altres % del cost del pressupost. Nosaltres no sabem, com a ciutadans, quant es destina en cada política. Aquest debat no l’estem tenint. S’hauria de

3

parlar en termes macro quant s’està destinant en cada tema/àmbit (...) La mesura de housing first va dirigida a persones en situació d’exclusió residencial, persones sense llar, no per estigmatitzar-les sinó per atendre a la minoria, i minvar aquesta definició pejorativa que tenen. El housing 1st és la casa primer per la gent sense llar, i és una mesura que implica acompanyament social. Per això FEANTSA, quan parla d’exclusió residencial parla de totes les categories, una d’elles, la gent sense llar.

Allò comunitari implica vincle i organització: gent que s’identifica i (Óscar Rebollo) s’organitza (...) Venim d’un paradigma on el pal de paller de la inclusió social era el treball, i el vincle comunitari era a través del sindicat. El que no tornarà, almenys a mig termini, és l’articulació d’aquest model de treball. Què pot substituir aquest lligam comunitari?... això és una hipòtesis, hi ha gent que aposta pel territori, com vertebrador de base territorial i organitzativa de comunitat.