ÍNDEX:

Deontologia / Bioètica:- Organitzacions professionals- Codis de conducta. Excel·lència professional- Estructura professional- Professió veterinària a España i Europa

Legislació:- Legislació comunitària- Legislació Nacional- Legislació alimentària- Legislació producció animal- Legislació protecció animal- Legislació medicaments

Veterinària legal:- Peritatges- Tanatologia forense

Tema 1.- Bioètica, ètica i deontologia .

ÈTICA:

- Comportament, costum.- Cada cultura elabora el seu model ètic en base a les seves costums.- Filosofia del bé i del mal- Disciplina filosòfica que consisteix en fonamentar els diferents sistemes d’idees morals

que justifiquen les accions dels homes. Tractem de justificar les nostres accions en base a les nostres costums.

La ètica personal engloba: la capacitat d’elecció, la responsabilitat d’elecció i la llibertat de la elecció.Hi ha tres models en funció dels principis que busca:

· la felicitat o plaer· el deure, la virtut o la obligació· la perfecció

Contraposició: aquests 3 models sempre han lluitat contra unes pràctiques establertes: manament diví, raó i raonament.

1. Historia de la filosofia:

- La regulació moral de la conducta pel benestar col·lectiu.- Primer van ser hàbits i després costums.- Conductes socials associades a creences religioses

1

- Apareixen els filòsofs grecs (segle VI a.C.) Ètica grega:

- Pitàgores: la naturalesa intel·lectual és superior a la naturalesa sensual i que la millor vida és la que està dedicada a la disciplina mental. El judici humà és subjectiu i que la percepció de cada ú només és vàlida per un mateix.

- Sòcrates i Plató: la virtut és coneixement; la gent serà virtuosa si sap el que és la virtut, i el vici, o el mal, és fruit de la ignorància. La virtut humana descansa en l’aptitud d’una persona per portar a terme la seva pròpia funció al món. L’ànima humana està composada per 3 elements l’intel·lecte, la voluntat i l’emoció.

- Aristòteles: va definir la felicitat com una activitat que concorda amb la naturalesa específica de la humanitat. Va definir 2 conceptes: l’activitat mental, com el del coneixement, que condueix a la més alta activitat humana, la contemplació, i aquells de l’emoció pràctica i l’emoció.

Estoïcisme:

La naturalesa és ordenada i racional, i només pot ser bona una vida portada en armonia amb la naturalesa. Aguanta i renuncia.

Epicureisme:

Epicur: identificava la bondat més elevada amb el plaer, sobretot el plaer intel·lectual i, al igual que l’estoïcisme, va abogar per una vida moderada.Els epicurs buscaven assolir el plaer mantenint un estat de serenitat, és a dir, eliminant totes les preocupacions de caràcter emocional. Consideraven les creences i pràctiques religioses pernicioses perquè preocupaven a l’individu amb pensaments pertorbadors sobre la mort i la incertesa de la vida després d’aquest trànsit.

Ètica cristiana:

Déu és qui marca el camí.No es pot assolir la bondat mitjançant la voluntat o la intel·ligència, sinó només amb l’ajuda de la gràcia de Déu.El que vulguis que els homes et facin a tu, fes-li a ells (Mt. 7,12); al manament d’estimar al pròxim com a un mateix (Lev. 19,18) i fins i tot als enemics (Mt. 5,44), i a les paraules de Jesús: “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu”(Mt. 22,21). Jesús creia que el principal significat de la llei jueva descansa en el manament “estimaràs al Senyor el teu Déu amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la teva força i amb tota la teva ment, i al teu pròxim com a tu mateix.

Ètica dels Pares de l’Església:

- San Agustí: de base maniquea (el bé i el mal) va desenvolupar els primers pensaments cristians.

- Tomàs d’Aquino: la lògica aristotèlica va acabar recolzant els conceptes agustins del pecat original i de la redempció mitjançant la gràcia divina.

2

Ètica i penitència:

Càstig pel pecat i la recompensa de la immortalitat per premiar la virtut.Totes les accions, tant les bones com les dolentes, van ser classificades per l’església i es va instaurar un sistema de penitència temporal com expiació dels pecats.

Ètica després de la Reforma:

- Martín Lutero: La bondat d’esperit és l’essència de la pietat cristiana.- Calvino: va acceptar la doctrina teològica de que la salvació s’obté només per la fe i va

mantenir també la doctrina agustina del pecat original. La bondat es va associar a la riquesa i la pobresa al mal. No aconseguir l’èxit en la professió de cada ú va semblar ser un signe clar de que l’aprovació de Déu havia sigut negada.

Filosofies ètiques seculars:

- Thomas Hobbes (Leviatán 1651): postura conservadora en política assumeix que els éssers humans són dolents i precisen un Estat fort per reprimir-los.

- Baruch Spinoza: (Ètica) s’ha de suposar que tot el que la gent té en comú és el millor per cada ú.

- Newton: Les lleis de Newton es van considerar com una prova d’un ordre diví racional.

Filosofies ètiques anteriors al Darwinisme:

Hem d’augmentar el benestar social perquè hi hagi menys violència.- Adam Smith: Teoria dels sentiments morals (1759). Van identificar el que és bo amb allò que

produeix sentiments de satisfacció i allò que és dolent amb el que provoca dolor.- Jean-Jacques Rousseau: Contracte social (1762). Atribuïa el mal ètic a les inadaptacions socials

i va mantenir que els humans eren bons per naturalesa.- Immanuel Kant: Fonamentació de la metafísica de les costums (1785). La moralitat d’un acte

no ha de ser jutjada per les seves conseqüències sinó només per la seva motivació ètica.

Ètica hegeliana:

- Georg Wilhelm Friedrich Hegel: en Fonaments de la filosofia del dret (1821) tota la historia està contemplada com una sèrie d’etapes encaminades a la manifestació d’una realitat fonamental que és tant espiritual com racional. La moral, no és el resultat d’un contracte social, sinó un creixement natural que sorgeix a la família i culmina, en un pla històric i polític, a l’Estat prussià del seu temps. “La historia del món, és disciplinar la voluntat natural incontrolada, portar-la a la obediència d’un principi universal i facilitar una llibertat subjectiva”.

Ètica a partir de Darwin (Ètica evolutiva):

3

- Herbert Spencer: la moral només és el resultat d’alguns hàbits adquirits per la humanitat al llarg de l’evolució.

- Friedrich Nietzsche: va donar una explicació sorprenent però lògica de la tesis darwinista sobre que la selecció natural és una llei bàsica de la naturalesa, l’anomenada conducta moral és necessària només pel dèbil. La conducta moral, en particular la defensada pel jueu-cristianisme, que segons ell és una doctrina esclava, tendeix a permetre que el dèbil impedeixi l’autorrealizació del fort (superhome).

Psicoanàlisi i conductisme:

- Sigmund Freud: i els seus seguidors i les doctrines conductistes basades en els descobriments sobre estímul-resposta (del fisiòleg rus Iván Petróvich Pávlov) va atribuir el problema del bé i del mal en cada individu a la lluita entre l’impuls del jo instintiu per satisfer tots els seus desigs i la necessitat del jo social de controlar o reprimir la majoria d’aquests impulsos amb el fi de que l’individu actui dins de la societat.

Tendències recents:

- Bertrand Russell: Molt crític amb la moral convencional, va reivindicar la idea de que els judicis morals expressen desigs individuals o hàbits acceptats.

- MartinHeidegger: mantenia que no existeix cap Déu, encara que algun pot sorgir en el futur. - Jean-PaulSartre: va raonar el seu agnosticisme però també va ressaltar la heideggeriana

consciència de la mort. Va mantenir que els individus tenen la responsabilitat ètica de comprometre’s en les activitats socials i polítiques del seu temps.

- John Dewey: El bé és allò que ha sigut escollit després de reflexionar tant sobre el medi com sobre les probables conseqüències de portar a terme aquest acte considerat bo o un bé.

Principia ethica:

- George Edward Moore: els principis ètics són definibles en els termes de la paraula bo, considerant que ‘la bondat’ és indefinible. Això és així perquè la bondat és una qualitat simple, no analitzable.

Deontologia:

- Ciència o tractat dels deures.- És una obligació moral amb si mateixa.- Pot establir una falsa moral o moralina.- Hem d’avançar cap a la professionalitat i responsabilitat.

Bioètica:

- És la ètica d’allò que té a veure amb la vida. - Concerneix essencialment al ser humà, en relació als seus factors ambientals (naturalesa, cultura,

societat). - Opinió sobre les conseqüències de tot tipus d’avenços científics i tècnics.- Canvi del concepte persona cap el de vida.

4

Normes Universals sobre Bioètica:

Organització de les Nacions Unides per l’educació, la ciència i la cultura. La UNESCO va elaborar un text de recomanacions de premisses que s’ha de condensar per elaborar la bioètica universal.L’abast de la bioètica són els éssers humans (es preocupa por ells) i els avenços científics i tecnològics i les seves aplicacions (que poden facilitar la curació dels éssers humans).

Objectius:

- Marc universal de principis fonamentals per orientar als estats en la formulació de les seves legislacions.

- Respecte a la dignitat humana, protecció dels drets humans i llibertats fonamentals.- Respecte a la biodiversitat.- Aprofitament compartit dels avenços científics així com la seva difusió.- Salvaguardar els interessos de les generacions actuals i les que vindran.

Principis fonamentals:

- Dignitat humana, drets humans i justícia.- Efectes beneficiosos i nocius.- Respecte a la diversitat cultural i al pluralisme.- Solidaritat, equitat i cooperació.- Responsabilitat amb la biosfera.

Principis derivats:

- Primacia de la persona humana.- No discriminació i no estigmatització (no racisme, no diferències de sexe, religió). - Autonomia i responsabilitat.- Consentiment (informat per investigacions mèdiques), és a dir, qualsevol prova s’ha de

fer amb consentiment.- Respecte a la vida privada i confidencialitat.- Aprofitament compartit dels beneficis.

Principis en matèria de procediment:

- Honradesa i integritat.- Transparència i obertura.- Mètodes científics i racionals.- Consulta amb comunitat i experts.- Lleialtat del procés d’elaboració de decisions.

5

Procediments:

- Avaluació dels riscs.- Comitès d’ètica.- Garantia de debat públic.- Pràctiques transnacionals.

Promoció i aplicació:

- Educació, formació i informació en matèria de bioètica.- Solidaritat i cooperació internacional.- Funcions dels estats.- Funcions del Comitè Internacional de Bioètica.- Activitats de seguiment de la UNESCO.- Interpretació.- Restriccions.

No utilitzar en contra dels drets humans.

6

2. HISTORIA DE LA VETERINÀRIA:

9000 a.C. Primers animals domèstics.4500 a.C. Sacrificis animals i Pasthofors. Els Pasthofors sacrificaven animals i se’ls menjaven i en funció de que estigués sa o no consideraven aquell lloc com una bona zona per fer una ciutat o no. 3000 a.C. Domesticació del cavall.2300 a.C. Codi de ESHUNA: es marquen pautes per determinades malalties. Ex: si un animal té la ràbia s’havia d’avisar a l’amo. A més a més si el gos mossegava a algú l’amo havia de pagar una multa i si mossegava molt podia passar a ser l’esclau de la víctima.2200 a.C. Codi d’Hammurabi amb el primer text de Veterinària Legal. Ex: si una persona cura un animal guanyarà diners però si l’animal mor haurà de pagar una multa.1800 a.C. A la Índia apareix el primer text tècnic sobre cavalls (Salihotra).400 a.C. Hipòcrates de Cos fa la primera divisió de la medicina humana i animal.250 a.C. Aristòtel escriu la Historia dels animals.

Protohistoria:

- Pròxim Orient (Palagawra) Primeres restes d’un animal domèstic: gos.- Pròxim Orient (Kurdistà) Primer animal de granja domesticat: ovella.- Creixent Fèrtil (Turquia/Liban) Domesticació del porc.- Creixent Fèrtil (Anatòlia) Domesticació de bòvids.- Àsia Domesticació de la gallina. - Egipte Domesticació del colom.- Europa (Sud-Est) Domesticació del cavall.- Europa els pobles indoeuropeus s’expansionen cap a Índia, Mesopotàmia i Egipte

gràcies als cavalls.

Antigues civilitzacions:

- Babilònia Al Codi d’Hammurabies regulen els drets dels veterinaris. No es coneix la veterinària com a tal, però si les persones que curen els animals.

- Egipte Papyrus de Kahunes formulen les més antigues fórmules veterinàries.- Índia El primer veterinari conegut que escriu sobre els cavalls amb un alt nivell tècnic

va ser Salihotra.- Capadocia (poble Mittani-Hitita) Primer tractat d’hippologia conegut i escrit en

tablilles ceràmiques en llengua hitita.- Grècia Hippocrates, fundador de la medicina experimental. Amb ell se separen la

medicina humana i animal. Neix la ciència Hippiatrica o estudi de la medicina del cavall i en to menor la Buiattrica o estudi de la medicina dels bòvids.

- Grècia Origen mitològic de la veterinària. Asclepi cirurgià i farmacèutic va ser educat pel centaure Quiró.

- Grècia Aristòtel, escriu la seva Historia dels Animals on es llegeixen els processos i les primeres malalties dels animals domèstics coneguts.

- Índia El rei Asoka ordena les primeres construccions d’hospitals veterinaris. Es fan pels cavalls, perquè són importants per la guerra i el treball.

Roma i Bizanci:

- Roma Els treballs agrícoles de Cató mostren practiques veterinàries basades en la superstició.

- Roma Marc Terenci Varró bibliotecari de Juli Cèsar, considerat pare de la Agronomia romana redacta Res Rusticae.

- Roma Virgili a les Geòrgiques descriu les « plagues » dels animals. Sistemes d’aïllament d’animals malalts degut a l’aparició de plagues.

- Roma Al seu tractat d’Agricultura Varró dóna les primeres indicacions de malalties per contagi. Es comencen a desenvolupar sistemes d’aïllament d’animals malalts per evitar els contagis.

- Roma (Iberia) Columela, primer veterinari espanyol conegut que escriu els Dotze Llibres d’Agricultura – traducció 1879 - on es descriuen prescripcions fetes als animals de granja, citen textos de caldeus i grecs.

- Bizanci Absyrtus, considerat “pare” de la medicina veterinària escriu juntament amb altres veterinaris Hippiatrika, el primer gran tractat escrit per professionals.

- Roma Vegetius escriu Artis Veterinariae, siv eMulo-Medicinae. Plebeique vulgaritza l’estudi de “l’art veterinari”

Edat mitjana I:

- Europa Època de domini de la religió. Els Sants eclesiàstics dominen la medicina veterinària. Grans plagues animals estaven descontrolades. Disminueix la influència científica.

- Aràbia La llegenda indica que Mahoma escull las conegudes com “cinc eugues del profeta” llavor de tots els cavalls de raça àrab.

- Europa Extensió de la ferradura de cavalls i bòvids.- Bagdad Jahiz Llibre dels animals. Abu Obeida veterinari que escriu 50 volums sobre

cavalls. Europa es comença a utilitzar el cavall com una força agrària de tir.- Anglaterra LeechBook, tractat sobre la sangria.- Al-Andalus (Espanya) Abu Zacaria al seu Llibre d’Agricultura és el màxim exponent

de la literatura aràbiga-espanyola juntament amb IbnWaffid, Al Tignari, IbnAl-Beitar que tracten la cura i malalties dels animals de granja en un conjunt, a més a més del cavall.

Edat Mitjana II:

- Espanya Llibre dels cavalls (anònim) tractat d’albeiteria àrab del segle XIII. Castella i Aragó capitalitzen els coneixements veterinaris del moment fixant com propis els termes.

- Albeyteria (de l’àrab: ‘Al-Beiterach’ o cuidador d’animals) i Menescalia (origen germànic) ‘Marhskalk’ o servidor de cavalls) per designar-los. Herreros ó Ferradors, oficis que vinculen a l’albeiteria ibèrica i li donen un caràcter propi.

- Alberto Magno De animalibus perfecciona i teoritza sobre la producció animal i l’us agrícola dels fems. Tomas de Cantimpré De naturisrerum tratctat d’anatomia comparada.

- Maimonides formula la teoria de la transmissió de la triquinosis a través del porc que justifica racionalment la prohibició de la seva costum per part de l’Islam.

- Mongolia Els tàrtars ja utilitzen la llet en pols per alimentar-se durant llargs trajectes.- Catalunya Galleen Corretger escriu Cirurgia de Cavalls que tracta sobre

configuració, aptituds i malalties dels èquids.

Edat Mitjana III:

- Sicília Jordanus Ruffus, sota les ordres de Frederic II, escriu el tractat Hippiatria traduint manuscrits àrabs es considera el renovador de la veterinària europea.

- Espanya Alfons X el Savi institucionalitza “la Mesta” com a corporació ramadera.- Espanya Juan Alvarez de Salamiella escriu el Llibre de melescalia, et de albeiteria

et física de les bésties manuscrit considerat per molts l’únic tractat científic de l’època.- Espanya Introducció de la ovella merina a la Península que amb el “Concejo de la

Mesta afavorirà el predomini de Castella. - Itàlia Pedro de Crescenti Ruralia Commoda, tractat agropecuari més famós de l’Edat

Mitjana.- Catalunya Manel Dieç escriu diverses edicions del Llibre de Menesclia basat en els

coneixements dels albeitars peninsulars i l’obra de Ruffusi que el traduirà al castellà al 1495 com un Llibre d’Albeiteria.

- Espanya Reis Catòlics creen el Real Tribunal del Protoalbeiterato de les escoles de veterinària. Es demana certificació per exercir la professió. A la seva Pragmatica de 13 d’abril es nomenen per primera vegada albeitars-ferradors oficialment.

DEONTOLOG IA:

- Definició- Necessitat- Formació- Informació- Aplicació

Ens regim per les normes deontològiques que ens hem imposat. La necessitat de dites normes ve regulada per la necessitat d’un mercat no només mercantilista.

Dedicació segons el tipus d’activitat:

- Sector Públic: només aquell que fa de funcionari (treballes per l’administració)- Sector Lliure: és el més ocupat. Cada ú és el seu propi cap o els que treballen en

clíniques.- Sector Empresa: treballar per una indústria de pinso, medicaments, control i higiene

alimentària. - A l’atur.- Altres.

Situació actual:

SEGONS EL TIPUS D’ACTIVITAT A L’ACTUALITAT, en %:Sector Públic.............................................. 13.00 %Sector Lliure............................................... 65.00 %Sector Empresarial..................................... 16.00 %

A l’atur....................................................... 4.00 %Altres.......................................................... 3.00 %D’aquests, extrapolant el tipus d’activitat, en %:

Exercici lliure animals companyia.............. 70.%Exercici lliure grans animals....................... 13.%Tècnic empresa privada .............................. 12.%

Tema 2.- Organització professional veterinària .

COL·LEGIS PROFESSIONALS I LES SEVES FUNCIONS:

Existeix la Llei de Col⋅legis Professionals a Catalunya Llei 13/82, que fa obligatoria la col·legiació per l’exercici professional. Les Lleis estatals (Llei 2/74 modificada per la Llei 5/96) incideixen en el mateix fet. No estar col·legiat tot i sent Llicenciat Veterinari, i exercir professionalment, suposa un acte d’intrusisme.

La discussió sol produir-se quan determinats llocs de treball poden ser exercits no únicament per llicenciats en Veterinària, sent un lloc de treball interprofessional. Una altra de les possibles discussions és si l’exercici professional a l’administració requereix la obligatorietat d’estar col·legiat.

Les professions lliberals s’han anat organitzant des de fa 2-3 segles en col·legis professionals, aquests tenien la missió de defensar als seus associats, avui en dia podriem parlar d’un diferent enfocament de les funcions d’aquests col·legis. La primera i la que jo particularment considero essencial és la de oferir a la societat la garantia de control de la qualitat dels serveis que presten els professionals afiliats. Si aquest precepte no es potència és difícil poder vendre a la societat la necessitat de comptar amb aquests estaments. En segon lloc, els col·legis regulen la praxis professional i la relació entre companys. Després venen una sèrie d’activitats encaminades a oferir serveis als afiliats, com pot ser la creació de mútues, cooperatives de consum o immobiliàries, és a dir, tota una sèrie de serveis accessoris tant per les necessitats professionals com les particulars. Una altra de les funcions que avui en dia cobra un especial interès és la formació continuada, el tercer cicle, i pensant en els avenços tecnològics actuals aquest fet pot convertir-se en una de les principals missions d’aquests estaments.

A Espanya la organització professional se constitueix de la següent manera: Totes les províncies tenen un col·legi professional, aquests es constitueixen sobre la base legal de la LLEI de Col·legis professionals i en base d’uns estatuts. El seu funcionament és la base d’una junta de govern escollida cada 4 o 6 anys segons marquen els seus estatuts. Normalment aquesta junta és de 8 membres, un president o decà, un secretari i un representant de cada un dels sectors presents a la vida professional, un pels veterinaris de grans animals, indústria, jubilats... Tots els col·legis professionals constitueixen el que es denomina consell general de col·legis veterinaris d’Espanya. Amb el mapa autònom actual també és factible constituir consells autonòmics i en el cas de Catalunya, que és el que ens ocupa, s’estableix el Consell de col·legis*1. Aquest Consell està regit per tres representants de cada col·legi, escollint-se d’entre ells un president.

Així doncs, aquí a Catalunya, tenim 4 Col⋅legis Veterinaris i 1 Consell de Col⋅legis, regits pels seus propis estatuts, aprovats en assemblees generals.

Col·legis professionals*1 estan regits pels seus estatuts i tenen com a finalitats estatutàries:

Integrar als professionals.

Representar davant de l’administració, societat i altres estaments. Defensar els interessos dels professionals. Velar pel comportament ètic. Incrementar el prestigi professional. Evitar l’intrusisme. Ordenar, vigilar i reglamentar les activitats professionals. Aprovar els pressupostos. Visar els projectes. Dirimir qüestions entre professionals. Aprovar tarifes recomanades d’honoraris (la Llei no permet fixar tarifes mínimes). Jurisdicció disciplinària en matèria professional. Proposar normes reglamentàries. Finalitats socials :

- Previsió social - Defensa judicial - Borsa de treball - Cobrament de minutes a morosos

Finalitats Institucionals : Representació davant: - Consell - Consejo - Administracions

La condició de col·legiat s’adquireix a l’inscriure’s i la Junta del col·legi acceptar-lo i es perd:

- Defunció - Incapacitat legal - Baixa voluntària - Baixa forçosa per morositat - Separació o expulsió per resolució d’un expedient

Drets dels col·legiats : - A l’exercici de la professió - Participació en l’acció corporativa - Ser elector i elegible - Ser assessorat y/o representat pel Col·legi - Ajudes econòmiques - Cursos - Fer propostes - Sol·licitar assemblea general (50 col·legiats) - Interposar recursos davant del Consell.

Deures: - Complir els presents estatuts - Pagar les quotes - Exercir els càrrecs de nomenament - Denunciar l’intrusisme - Demanar autorització per publicitat. Sotmetre al visat del Col·legi els contactes

amb les empreses. Òrgans de Govern :

- L’assemblea General

- El Ple (Junta + delegats escollits per la Junta) - Junta de govern

Règim disciplinari: Regit pel REGLAMENT DE DEONTOLOGIA* 2

Altres estaments: - Acadèmia de Ciències Veterinàries - Fons Mutual d´ajuda:

o Defunció (quan un veterinari more li paguen el funeral, d’un fons que prové de tots els veterinaris que estan en actiu)

o Intervencions quirúrgiques. o Premis a l’estudi…o Jubilació o Invalidesa i Natalitat (et donen 25 € per fill)

Simbologia:

Cada gremi té la seva simbologia, el de veterinària té: 2 fulles de llaurer, una creu de malva, un llaç, animals, una muntanya i un sol.

També té una inscripció: “Hygia pecoris salus populis”, és a dir, la salut del bestiar és la salut de la població.

Aquest és l’escut del “consell general de col·legis veterinaris de veterinària a Espanya”, que té la seu a Madrid. L’escut del col·legi oficial de veterinaris de Barcelona (COVB) és una mica diferent, porta: un microscopi, el bestiar, el sol, la creu, el calze amb la serp i a més a més van afegir una estrella (que representava el proteccionisme animal). Però al 1996 va canviar l’estrella per l’arca de Noé (que representava el mateix), la resta és igual.

La serp i el calze: La serp té un poder protector de les fonts de la vida i la immortalitat, té un sentit malèfic / benèfic, pot matar i curar. La serp no és el metge, és la medicina. El calze és l’administració del poder de curació. Els 2 representen la pràctica de la Medicina Veterinària.

El microscopi: La investigació, la detecció de les fonts no visibles de la malaltia, el diagnòstic, la representació de les armes de la higiene. La tradició de l’anatomia patològica, en definitiva, els mecanismes de prevenció de la malaltia.

Ovella: Els animals, la seva representació és un animal de producció. La inquietud de la Veterinària per la obtenció d’aliments, de treball, de companyia. De satisfer les necessitats racionals de producció.

Arca de Noé: La protecció animal, el medi ambient, l’ordre natural de les coses. L’evolució, el creixement i producció sostenible, la simbologia natural d’un fet arrelat en aquesta professió.

Els 4 col·legis de Catalunya formen el consell de col·legis. El seu escut està format prr: una muntanya, un sol, una creu, i una caixa amb forats (representa que dins hi ha animals).

Ara també té al seu voltant la frase de: “Hygia pecoris salus populis”.

Tema 3.- Codis de conducta veterinària .

CODIS DEONTOLÒGICS PROFESSIONALS* 2

Tres tipus de normes deontològiques i un reglament:- Normes comuns a la professió veterinària a Catalunya.- Per una excel·lència professional AVEPA.- Normes deontològiques metges Barcelona.- Reglament clínica de petits animals.

Normes deontològiques comuns a la professió veterinària catalana: Codi deontològic per veterinaris a Catalunya:

Té com a objectiu fonamental elevar el prestigi de la professió i mantenir-lo en el grau de la dignitat més elevat. Les seves actuacions es regeixen per les normes deontològiques comuns a la professió veterinària catalana aprovades pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, els Estatuts col·legials i la normativa administrativa d’aplicació.Està constituït pels col·legiats, estructurat en: un president, un secretari, 9 membres i 2 suplents. Els membres del comitè són proposats per la Junta i escollits en Assemblea General Extraordinària. El número de membres de cada sector dependrà de la seva representació en número a la professió veterinària, por exemple el sector de petits animals és el que té un major número. El President del comitè s’escull entre els seus membres per la Junta de Govern del COVB.Hi ha una justificació per definició, que així ve definida: Per elevar el prestigi de la professió, però resulta un exercici sa buscar bastantes més causes de la seva utilitat.

Posa en mans de la junta del col·legi unes normes per regir la professió. Aquestes normes són vinculables i d’obligat compliment. En alguns països per col·legiar-se s’ha de fer un examen de deontologia, aquí no.

El seu funcionament és a base d’una Comissió de 10 membres escollits per la Junta i ratificats per assemblea general extraordinària, que ha d’atendre les denúncies que se li fagin arribar. També pot actuar d’ofici.

“NORMES DEONTOLÓGIQUES COMUNS A VETERINARIA A CATALUNYA”

Disposicions generals:

Art. 1.-Normativa aplicable.

Art. 2.-Àmbit d’aplicació.

Art. 3.-Àmbit d’actuació dels veterinaris.

Art. 4.-Drets i obligacions dels veterinaris. Principis de llibertat, independència i lliure competència.Art. 5.-Llengua pròpia i llengües oficials.

L´accés a l´exercici de la col·legiació:Art. 6.-Obligatorietat de la col·legiació (però no obliga).Art. 7.-Requisits de la col·legiació.Art. 8.-Incapacitat per exercir la professió veterinària.Art. 9.-Incompatibilitat per exercir la professió veterinària.Art. 10.-Resolucióde les sol·licituds d’incorporació.Art. 11.-Pèrdua de la condició de col·legiat.Art. 12.-Suspensióo inhabilitació de l’exercici professional.Art. 13.-Comunicació de dades personals, domicili i adreces a efectes de notificacions.Art. 14.-Assegurança de responsabilitat professional.

Les pràctiques d´aprenentatge a consultes, clíniques, hospitals o a d’altres centres veterinaris.Art. 15.-Definició de les pràctiques d’aprenentatge i règim aplicable.Art. 16.-Requisits per ser tutor i veterinari en pràctiques.Art. 17.-Drets i obligacions del tutor.Art. 18.-Drets i obligacions del veterinari en pràctiques.Art. 19.-Causes d’extinció de les pràctiques d´aprenentatge.Art. 20.-Organitzaciói control col·legial de les pràctiques d’aprenentatge.Art. 21.-Mesures incentivadores.

Les relacions entre els veterinaris i els clients:Art. 22.-Llibertat i independència del veterinari.Art. 23.-lliure elecció del veterinari (el client pot escollir el veterinari).Art. 24.-Informació al client.Art. 25.-Dret del veterinari d’acceptar o rebutjar l’encàrrec.Art. 26.-Autoritzacions per intervencions quirúrgiques i d’eutanàsies (el client ha de ser conscient dels perills de l’anestèsia durant una cirurgia...).

Les relacions entre veterinaris:Art. 27.-Principi de lliure competència.Art. 28.-Obligacions del veterinari envers els altres veterinaris.Art. 29.-Reclamacions derivades de l’exercici de la professió.

El secret professional:Art. 30.-Naturalesa de dret i deure.Art. 31.-Àmbit objectiu, subjectiu i temporal.Art. 32.-Aixecament.Art. 33.-Protecció del Col·legi.

La publicitat:Art. 34.-Normativa aplicable (a més a més de les lleis deontològiques també hi ha una llei de publicitat. La gent pot seguir aquesta o la de publicitat).

Art. 35.-Licitud de la publicitat.Art. 36.-Publicitat il·lícita.Art. 37.-Utilització de logotips i/o eslògans institucionals.Art. 38.-Control de la publicitat dels veterinaris.Art. 39.-Consulta facultativa sobre la licitud de la publicitat (es recomana que abans de fer la publicitat es consulti al col·legi).Art. 40.-Requeriment de cessació de publicitat il·lícita.Art. 41.-Publicitat institucional.

Els honoraris:Art. 42.-Dret del veterinari als honoraris.Art. 43.-Llibertat en la fixació d´honoraris.Art. 44.-Pressupost.Art. 45.-Provisió de fons.Art. 46.-Factura d´honoraris.Art. 47.-Les normes col·legials d’honoraris.

Les societats professionals de veterinaris:Art. 48.-Exercici individual i col·lectiu.Art. 49.-Exercici individual.Art. 50.-Exercici col·lectiu.Art. 51.-Normativa aplicable.Art. 52.-Àmbit d’aplicació.Art. 53.-Llibertat de constitució i d’elecció de forma societària.Art. 54.-Objecte social.Art. 55.-Denominació social.Art. 56.-Socis i administradors.Art. 57.-Exercici i imputació de l’activitat.Art. 58.-Responsabilitat.Art. 59.-Forma del contracte.Art. 60.-Inscripció al Registre col·legial.

Exercici de la professió per compte aliena:Art. 61.-Exercici per compte aliena.Art. 62.-Requisits per l’exercici per compte aliena.

Exercici de la professió pels veterinaris lliures, assalariats o assessors que compatibilitzen llur exercici amb la funció pública:Art. 63.-Concepte.Art. 64.-Obligacions i compatibilitats.Art. 65.-Obligacions especials.Art. 66.-Delimitació de funcions.

Canvi de veterinari per part del client:Art. 67.-Dret del client a canviar de veterinari.Art. 68.-Obligacions del nou veterinari.Art 69.-Obligació de l’antic veterinari.

Art. 70.-Efectes del canvi de veterinari.

La formació:Art. 71.-Etapes en la formació del veterinari.Art. 72.-Formació continuada.Art. 73.-Formació especialitzada. El doctorat serveix per fer formació o investigació.Art. 74.-Promoció de l’accés dels nous col·legiats a la vida professional.Art. 75.-Competència dels Col·legis.Art. 76.-Competències del Consell.

Farmàcia veterinària: Pertany al 25-35 % dels ingressos del veterinari.Art. 77.-Legislació sobre productes farmacèutics.Art. 78.-Cessió de medicaments. El veterinari no pot vendre medicaments però sí que els pot cedir (obrir el medicament, posar la 1ª dosi i vendre el que queda). Una vacuna pel brom pot valdre 2 o 3 € (cost real), la caixa marca que val 10-12 € i si li afegim la mà d’obra el client acaba pagant uns 15-20 €. Hi ha un rang comercial bastant ampli. A la clínica de grans animals és molt diferent descomptes al granger per obtenir beneficis. La prescripció i venda de medicaments no la pot fer la mateixa persona.Art. 79.-Medicaments d’ús veterinari per consum humà. Els medicaments d’ús veterinari no es poden donar als humans, està prohibit, però al rebés sí. Els medicaments d’ús humà són més barats que els de veterinària.Art. 80.-Recepta veterinària. Als animals de renda els medicaments han de portar el període de carència (període en el que no pot ser consumit pels humans) i la dosi.

Documents col·legials oficials: Art. 81.-Elaboració i aprovació. Receptes, certificats...Art. 82.-Obligacions dels veterinaris en l’expedició de certificacions i d’altres documents. Comporta una certa responsabilitat.Art. 83.-Falsedat o inexactitud.

Publicacions científiques: Art.84.- Elaboració i difusió de publicacionsArt.85.- Autoria de les publicacions

Investigació: Art.1- Experimentació animalArt.2- Sofriment dels animalsArt.3- Normes d’experimentació amb animals viusArt.4- Diferenciació de procediments en fase d’assaig i practica clínicaArt.5- Comunicació als mitjans professionals dels avenços científics

Per una excel·lència professional AVEPA (Associació Veterinària Espanyola de Petits Animals)

AVEPA crea un codi d’excel·lència professional, que no són obligacions sinó recomanacions (no són d’obligat compliment: és un obligar ètic, no jurídic).

Com a punts d’interès hem de destacar la legítima defensa dels negocis privats i la autenticitat d’oferir un servei professional de qualitat. El fruit de l’activitat veterinària és el benefici econòmic, però això no té perquè ser contrari a la qualitat professional.

Objectius:- Promoure els valors ètics a l’hora de prendre decisions- Promoure el compromís ètic de la professió veterinària- Gestió ètica de les clíniques de petits animals- Creació d’un comitè per la resolució de casos concrets

Objectius específics: - Punt de referència social, acadèmic i multidisciplinar- Ser un manual de referència en el sector d’animals de companyia- Induir als estaments oficials a considerar aquesta recomanació

Es dirigeix a: - Veterinaris clínics- Auxiliars tècnics veterinaris- Empleats de clíniques veterinàries- Estudiants de veterinària

Es vol aconseguir: - Implantar un codi de valors- Sensibilitzar a la professió- Estimular la seva aplicació- Difondre els treballs i reflexions

Principis fonamentals: - Principi de no maleficència- Principi de benestar animal- Principi del respecte a la autonomia del client o propietari- Principis de Justícia, solidaritat i beneficència- Principi de correcta distribució d’honoraris i serveis prestats- Principi de prudència- Principi de qualitat- Principi de competitivitat i rendibilitat

Compromisos professionals - Compromís de competència professional- Compromís de mantenir una relació apropiada amb els clients- Compromís amb la millora de la qualitat de la prestació professional- Compromís de projecció social- Compromís per la distribució justa de serveis i honoraris- Compromís amb la metodologia científica

- Compromís amb la confiança i transparència en la resolució de conflictes d’interès

- Compromís de responsabilitat professional- Compromís amb la competència legal- Compromís amb la gestió ètica de l’empresa- Compromís amb el medi ambient

Normes deontològiques dels metges de Barcelona :

Surten del col·legi de metges de Barcelona, són molt aproximats als de Catalunya. és pe la professió de metge, però són normes molt semblants a les de veterinària.

Principis Generals: - Funció del metge- Necessitat de formació- Integrar la salut al conjunt social. Ex: campanya de vacunació- No discriminar. Ex: per problemes econòmics. - Respecte al criteri del pacient- Respecte a la consciència personal del metge- Total independència del criteri mèdic

Relació metge – pacient: - Lleialtat al pacient- Atenció de qualitat- Respectar les conviccions del pacient- Dret a la intimitat del pacient- No abusar de les practiques complementàries- Consentiment del tractament per part del pacient- Llibertat d’elecció de metge i centre- El metge pot negar-se a prestar assistència (exceptuant les urgències)- No pot actuar de perit sobre casos dels seus clients- Obligació de portar la historia mèdica

De la informació:- Donar la màxima informació- Donar el diagnòstic i pronòstic- Dret del pacient a disposar d’un informe- La informació només pot ser transferida a altres col·legues amb l’autorització del

pacient

Dret a la intimitat i secret professional: - Dret de tota persona a preservar la seva intimitat- Obligació de guardar secret de tot el que el seu pacient li relati- Preservar la intimitat d’un menor fins i tot davant dels seus pares- L’autorització del pacient a revelar un secret no obliga a realitzar-lo- Protecció de bases de dades

Dels tractaments:- Utilitzar tots els medis- Prendre decisions en situacions de risc- No utilitzar teràpies no basades en evidències científiques- Si s’utilitza tractaments no convencionals està obligat a comunicar-ho de forma

clara- Dels trasplantaments de donants vius- De la vaga de fam- De l’economia en els tratctaments

De la reproducció humana: - No tot el que és factible tècnicament és adequat èticament- No modificació del genoma si no és una indicació de millora de salut- No avortament i no esterilització sense consentiment- Pot negar-se a realitzar actes en contra de la seva consciència però no a donar

informació- Pot intervenir en la elecció del sexe per prevenir malalties hereditàries- No podrà intervenir en la clonació

De la mort: - Respectar la voluntat del malalt d’acord amb el seu testament vital- El tractament és evitar el patiment- En cas de mort cerebral la desconnexió és el més indicat

De la tortura i vexacions: - Mai participar-hi- No estar present- Denunciar-ho

De l’experimentació mèdica: - Sempre després de l’estudi al laboratori- Després d’avaluació científica i seguint un protocol- Consentiment lúcid i lliure- Amb medis humans i tècnics a l’abast- No interrompre terapèutiques eficaces- Difondre els resultats (bons i dolents)- No crear falses expectatives

Exercici en institucions: - No treballar si no se’l permet respectar els seus deures ètic i deontològics- La retribució no pot estar basada en la productivitat- Negar-se a practicar actes mèdics si no es té la preparació adequada

Relació entre companys: - Dret a demanar consell i obligació a dar-lo- No crear desprestigi públic- No interferir en l’assistència d’un altre col·lega

- Proporcionar entre metges la informació necessària del pacient- No apropiar-se dels coneixements d’un col·lega

Reglament Clínica de Petits Animals:

Va néixer fa 25 anys, quan el nº de veterinaris dedicats a petits animals era molt petit i tenien competència amb certs estaments. Abans les “pajarerias” o botigues d’animals van veure un bon negoci posar als seus locals una assistència veterinària amb un veterinari sense experiència o una persona que no era professional. Quan això estava molt estès es va decidir definir legalment el que era una clínica de PA per evitar aquestes estafes.

D’aquesta manera es van definir diferents modalitats i qualsevol clínica de PA que actualment vol obrir ha d’inscriure’s al registre i tenir una regulació de les urgències (encara avui estan mal regulades, és una forma de captar clients que no troben el seu veterinari habitual). Poden tenir un servei a domicili. Aquest reglament és de Catalunya, per això està en català.

Les clíniques i els hospitals s’han d’inscriure al registre.

Modalitats: defineix què és:- Consultori veterinari- Clínica veterinària- Hospital veterinari- Urgències: obert 24 hores- Urgències: telèfon 24 hores

Consultori: ha de tenir com a mínim:- Sala d’espera- Sala de visita (amb taula i llum apropiada)- Escriptori professional- Lavabo- Frigorífic- Dedicat exclusivament a aquest fi- 30 m2

Clínica: ha de tenir com a mínim:- Els mateixos requisits que el consultori + - Instal·lació radiològica i sala de revelat amb protecció- Quiròfan independent amb aparell de gasos- Laboratori amb equipament per anàlisis- Esterilització- Material adient per urgències- Mínim 60 m2

Hospital: ha de tenir com a mínim:- Els mateixos requisits que la clínica +- Sala de recepció- Sala de primeres cures- Pre-quiròfan- Sala d'aïllament- Sala de personal

- Sala d’hospitalització(mínim 8 gàbies)- Ecografia/electro- Servei facultatiu 24 hores (4 veterinaris mínim)

La opció més rendible econòmicament és el consultori perquè té menys despeses.

Reglament de publicitat:

- Prohibició de publicitat dels veterinaris. - Autorització prèvia del propi col·legi. Només es podra fer publicitat amb

l’autorització prèvia del propi col·legi.- Haurà de ser: objectiva, veraç i digna.

La informació al públic: - Nom dels titulars veterinaris. - Nom del centre i logotip- Número del col·legiat- Adreça del centre i numero de telèfon- E-mail- Classificació (hospital, clínica o consultori)- Dies i hores de consulta- Serveis oferts- Qualificacions i títols reconeguts pel Col·legi

Queda prohibit: - La que atenti contra la dignitat de la persona- Publicitat enganyosa- Contra les exigències de la bona fe- Que signifiqui violació del secret professional- Comparativa entre veterinaris- Si fa menció de títols que no es posseeixen. Les especialitats no es poden

confondre amb la dedicació, l’especialitat és reconeguda per la universitat.- Honoraris o gratuïtat de serveis (contradiu al que posa a la llei de publicitat)- Temes que puguin induir a confusió

CODI EUROPEU PROFESSIONAL:

Es va fer amb l’objectiu d’aconseguir que tots els països tinguessin el mateix tipus de regulació. No són d’aplicació obligatòria a cap país, ja que les legislacions nacionals tenen primacia. Tot i ser bastant lògiques estan en desús.

- Harmonització de les regulacions nacionals- Definicions dels temes- Primacia de les legislacions nacionals- Definició de professió veterinària- Responsabilitats professionals- Deures i conductes- Secret professional

- Formació permanent: és necessària

L’exercici professional:

- L’establiment: àrea ocupada per un veterinari.- Àrea ocupada: als països del nord i França si un veterinari vol obrir una

clínica a una determinada zona, una àrea ja ocupada per un altre veterinari, ha de demanar un permís. A Espanya això no es fa.

- Veterinari i públic- Practica clínica- Prescripció i administració de medicaments: regulada per les lleis de

medicaments. - Consultes o contrast d’opinions- Substitucions- Exercici conjunt- Exercici en societat

DOTZE PRINCIPIS DE LA CERTIFICACIÓ VETERINÀRIA:

Són comuns a la UE. Estan regulats per la OIE i la OMS.

Un veterinari farà un certificat quan vulgui donar fe d’algo, avalar-ho com a professional veterinari haurà de complir aquests requisits:

1. Només certificar els assumptes que corresponen al seu propi coneixement.

2. Mai certificar assumptes que no puguin ser verificats pel que ho firma.

3. No certificar fets que puguin plantejar dubtes en un possible conflicte d’interessos (animals propis). Ex: no podem certificar que el nostre gos és de raça X si no ho és.

4. Redactar els certificats en termes simples i fàcils de comprendre.

5. No utilitzar paraules o frases que puguin tenir més d’una interpretació.

6. Els certificats han de ser escrits en una fulla indivisible i rebre un número únic. Si hi ha més d’una fulla, s’hauran de firmar totes les fulles i indicar que hi ha més d’una.

7. Els certificats s’escriuran en l’idioma del firmant i hauran d’anar acompanyats d’una traducció a l’idioma del país destinatari.

8. Els certificats hauran d’identificar individualment a l’animal. Excepte els pollets d’un dia de vida.

9. Els certificats no exigeixen que un veterinari certifiqui que s’ha acomplert el Dret comunitari.

10. L’autoritat expedidora haurà de facilitar al veterinari que certifica notes de guia i instruccions.

11. Els certificats han d’expedir-se i presentar-se sempre en original. Al firmar un certificat, el veterinari ha d’assegurar-se:

a. firmar, segellar i completar qualsevol part manuscrita.b. no tenir supressions ni alteracions (si posem típex o tatxem s’ha de firmar

una altra vegada per indicar qui ho ha fet). c. no només firmar, sinó també posar el nom, qualificació i adreça.d. Data i quan sigui possible, el període de validesa.

Tema 4.- Sortides professionals .

Sortides professionals:

1. Funció pública: com a funcionari.2. Clínica d’animales de companyia3. Clínica d’animals de producció4. Empresa privada

1. FUNCIÓ PÚBLICA:

La llei de funció pública 9/94 regula tot el règim de funcionaris de tot l’estat, és comú per totes les persones que donen serveis a l’administració pública.

S’hi pot accedir com:

1. Accés a la condició de funcionari: s’han de fer oposicions, que a veterinària consten de 50 temes de part específica i 30 temes de part general. No es convoquen cada any, només quan l’estat té necessitats. Al passar les oposicions es té dret a una plaça, però no està predeterminada (com més mèrits més possibilitats d’escollir la plaça).

Concurs de trasllats: possibilitat d’anar d’un lloc a l’altre. Cada persona té una valoració amb punts, quan surten les llistes amb places vacants aquells amb una major puntuació poden escollir.

Concurs de mèrits: en funció del que saps et donen una puntuació. Incompatibilitats: quan una persona pot influenciar des del món privat al món públic.

Per treballar en una segona feina és necessari demanar un permís a l’administració. Ex: un veterinari de sanitat pot treballar a la docència però no en algo que sigui privat (i que pugui influir-hi) perquè podria accelerar els tràmits.

Expedients: quan fas algo mal fet primer et donen l’expedient informatiu i després el sancional. Que t’entreguin el segon impedeix seguir amb la feina de funcionari i la pèrdua de la oposició.

Carrera administrativa: no s’accedeix a un càrrec superior fins que aquest es jubila o more. L’administració té una estructura molt piramidal que fa molt difícil el poder ascendir.

Les oposicions es convoquen cada 3 anys i consten de 3 parts ben diferenciades:- Part general: coneixements d’administració, constitució, Estatut d’autonomia,

dret administratiu...- Part específica: 25 temes de producció i sanitat animal i 25 temes de salud

pública.- Coneixements d’idiomes.

- Un funcionari pot treballar a la:- Administració de l’estat + (veterinari Militar)- Administració de la Generalitat- Administració Municipal- Administració CEE

- Entitas públiques internacionals: FAO, OMS

2. Accés provisional:

2.1. Interí: No ha de fer oposicions, només s’ha d’apuntar a unes llistes i l’administració quan el necessiti el truca. Es tracta d’un treball:

De caràcter temporal Mèrits discrecionals fixats per l’administració. Aquells que tenen una major

puntuació són els primers en optar a una plaça. Mateixes obligacions que els funcionaris (i cobren el mateix) Places fixes sense mobilitat

2.2. Substitut2.3. Contracte laboral: són feines que surgeixen en determinades situacions. Ex:

un escorxador que durant una temporada necessita veterinaris perquè treballin per la nit (14 hores a la setmana). Algunes de les seves característiques són:

Places concretes i per necessitats puntuals Horaris irregulars Mateixes obligacions i drets que els funcionaris

Les places que podem trobar són:

A. Sanitat: en un partit, en delegacions, en un laboratori o en escorxadors, ACSa (agència catalana de seguretat alimentària). Algunes places són:

a. Places en comarques: Control i inspecció de les empreses amb RGS (registre general sanitari). Campanyes concretes de control alimentari Alarmes alimentàries Control del APPCC Escorxadors Municipals Llotges de peix Inspeccions per concessió de permisos sanitaris

b. Places en escorxadors: Empreses de control permanent: sempre hi ha d’haver un veterinari quan se

sacrifiquen els animals. Control de moviments pecuarios mitjançant guies, és a dir, documents que

permetin conèixer l’origen de l’animal. Control de la higiene de la carn Horaris intempestius (nocturns) Dificultat de tracte amb la gent (el mercat de la carn es mou molt pels diners)

c. Places en Delegacions i Serveis Centrals:SSTT-SSCC: serveis territorials i centrals. Els serveis territorials són els centres on es defineix el tipus de gestió de les polítiques sanitàries i on es desenvolupen les polítiques provincials. Va canviant en funció dels criteris polítics. La gente que traballa als serveis territorials i centrals fan 4 coses:

Disseny de polítiques d’actuació Atenció als veterinaris de comarques Atenció als industrials

Atenció als medis de comunicacióHan d’avaluar i gestionar els riscs (per minimitzar-los) i comunicar-ho a la població.

Hi ha una mala relació treball – mitjans l’administració no ho ha sapigut corregir. S’han d’optimitzar els recursos i els mitjans. Hi ha funcionaris saturats de feina (metges, enfermeres...) i altres que no en tenen.

B. Ramaderia: en un partit, en un laboratori o en delegacions. Algunes tasques són: Tramitació d’ajudes ramaderes Control del sanejament ramader: ho fan veterinaris lliures, però han d’indicar els resultats a

algun veterinari funcionari. Control de les malalties de declaració i/o notificació. S’han de declarar a nivell

internacional. Quan un veterinari detecta un brot d’una malaltia de declaració obligatoria ho ha de dir a l’administració i aquesta ha de fer analítiques, sacrificis, inmovilització d’animals…

Campanyes de sacrifici obligatori. Hi ha malalties de declaració obligatoria que no afecten les persones però la UE obliga a sacrificar i incinerar els animals afectats. Abans si es tractava de malalties que no es transmetien a les persones es permetia el sacrifici a l’escorxador i la venta pel consum humà. Quan es tracta d’una epidèmia es produeix una gran pèrdua de diners.

Extensió de les guies: el control sobre les guies l’han de fer els funcionaris (per saber la traçabilitat)

Registre d’explotacions ramaderes: nº de granges i gent que hi treballa, que cada vegada van disminuïnt.

C. Medi Ambient: en una delegació.

Les retribucions són:

Grup A: és el màxim esglaó dins de les institucions públiques. El B serien els medis mitjans. El C seria la formació professional. El D seria el celador de qualsevol centre oficial.

Nivell de 20 a 30. El president del gobern estaria en el nivell 30. Tots els funcionaris del mateix grup i nivell tindran el mateix sou. Els veterinaris estan al grup A perquè són de formació superior i normalment estan al nivell 22.

Existeix un complement per places d’escorxador, nocturnitat… En funció de la plaça que ocupes, del lloc de treball en el que estas pots cobrar més.

Aproximadament de 27 a 28.000€

Problemes ètics:

Incompatibilitats: la feina dins la funció pública hauria de ser incompatible amb qualsevol altra. Si que es pot treballar en una segona feina, però s’han de demanar compatibilitats.

Soborns: perquè els funcionaris moltes vegades han de firmar permisos, tenen capacitat de decisió.

Desidia i falta d’interès: perquè ja han aconseguit la plaça Falta de preparació Amiguisme Interès de presió: si canvia la política tot canvia. Ex: si un grup polític vol

obtenir molts afiliats ramaders, si els ramaders li demanen que no volen pressions per part dels veterinaris, els polítics exigiran als veterinaris que no es fixin en les granges.

2. CLÍNICA D’ANIMALS DE COMPANYIA:

a. Plantejament inicial:Hem de saber on volem treballar o què ens volem montar: consultori, clínica o hospital. Ens hem de fer certes preguntes: Si treballar com a veterinari serà activitat única o segona activitat (primer una altra feina

més important) Si treballarem per compte propia (lliure) o per compte de tercers (per altres). És a dir, ser

empresari o treballador. Si montem una empresa serà propia o en societat amb altres companys. En cas de ser la

segona opció hem de fer bé les clàusules per poder deslligar-se després sense problemes.

b. Requisits legals i tècnics:Requisits legals perquè es tracta d’una activitat comercial que necessita el permís municipal pertinent i requisits tècnics perquè és necessari un personal format i un bon equipament. Els requisits són:

títol de veterinari col·legiació llicència fiscal autònoms declaracions fiscals requisits legals exigits als àmbits municipals legislacions específiques: protecció radiològica, residus sanitaris (cadàvers

normalment van al congelador i una empresa els recull i incinera) coneixements específics en patologia, terapèutica i cirurgia local i equipament experiència i especialització

c. Requisits comercials:És molt important escollir una bona zona i determinar l’estructura de l’empresa des d’un principi.

Zona escollida: fa falta fer un estudi de mercat abans de montar res.- competència: no anar a un lloc on hi ha moltes clíniques.- estatus social- densitat d’animals: si no hi ha animals no caldrà que montem res.- cost del local- situació: no en un lloc on no hi ha aparcaments. Estructura:- consultori, clínica o hospital.- equip humà- equip instrumental- inversió inicial (important)

d. Previsions futures: regulació de la densitat de clíniques: segurament no es farà perquè és un sector lliure. regulació de les guardies: estaria bé i s’ha de fer.

personal auxiliar regulació lliure de mercat titulació d’especialistes ??????????

e. Solucions: augmentar la demanda : augmentar el número d’animals és difícil augmentar la qualitat oferir nous serveis: analítiques, radiografies, ecos… Els animals més vells són

els més rentables. profunditzar en els casos augmentar els preus disminuir els centres: difícil. grans centres multidisciplinars petites consultes especialitzades

3. CLÍNICA D’ANIMALS DE PRODUCCIÓ:

El número de veterinaris de grans animals ha disminuït molt perquè un sol pot portar molts animals a la vegada.

Animals de producció: aliments Animals d’oci: cavalls És un sector altament tecnificat Produccions intensives Dependència d’empreses d’alimentació. Moltes granges de pinso donen servei

tècnic de veterinaris. Treball com lliure Campanyes de sanejament Grups de veterinaris per zones

4. EMPRESA PRIVADA:

Empreses farmacològiques Empreses de pinsos Empreses de seguretat, ciència i tecnologia alimentaria Binomi rentabilitat i protecció de la salud

Tema 5.- La professió veterinària a Espanya, la Unió Europea i l’àmbit internacional .

1. L’ensenyament de la Veterinària (UE).

2. La població veterinària a la UE, ratios i funcions mes rellevants.3. Tipus d’organitzacions oficials (UE).4. Estructura ramadera, incidència en el mercat del treball pels veterinaris. 5. Unió Europea i àmbit internacional.

1. L’ENSENYAMENT DE LA VETERINÀRIA A LA UE:

Harmonitzat per legislació a UE.(Dir.).- AQUIS: diu que un país que entra a la UE ha d’adquirir tot allò que la UE tenia i

té un determinat temps per complir-ho tot. - Situació abans de l'harmonització a la UE: Espanya va entrar a la UE el 1986, és a

dir, va tenir el període d’adaptació durant el franquisme. Tenia una bona legislació, però no es complia.

- Relació amb l’Espanya d’abans de la integració. Espanya tenia una bona legislació, però no tenia la regulació sobre els estudis veterinaris.

Va adquirir la de la UE on es determinava el nombre de facultats per països, nombre d’estudiants, sistema d'admissió, anys d’estudis i pràctiques obligades. Només es regulen els grans temes; no determinen les matèries de cada assignatura, ni les hores de classe i de pràctiques ni les especialitzacions (no estan regulades).

Aquestes són diferents directives que es van fer durant l’any 1978 (Espanya a l’entrar a la UE es va adaptar a elles):

1026: Defineix el nom que rep el titulat de veterinària a la UE i l’equivalència amb altres països. Ex: hi havia una clínica de PA a Itàlia portada per 3 homes. A un d’ells el van fer fora i llavors un company va enviar una carta als clients que posava: jo doctor “X” us comunico que el llicenciat “y” ja no treballa amb nosaltres. Llavors l’altre veterinari va culpar l’altre de menysprear-lo, perquè a la carta deia que ell era un llicenciat i l’altre un doctor. Després es va veure que a Itàlia es deia doctor en medicina i a Espanya es deia llicenciat, era l’equivalència que havia entre els països. Però es va determinar que era un greuge, perquè feia una diferencia d’estatus. Així va haver d’enviar de nou la carta definint igual a tots dos.

1027: Defineix els plans d’estudis (els títols de les assignatures que s’han de donar a veterinària; també l’ètica, la legislació i la jurisprudència).

1028: Crea un comitè d’universitat (no era d’aire jurídic). La seva funció és fer avaluacions i auditories de les universitats de tots els estats membres i veure si hi ha defectes.

2. LA POBLACIÓ VETERINÀRIA A LA UE, RATIOS I FUNCIONS MÉS RELLEVANTS:

Població veterinària / País: Espanya és un dels països que dedica més hores als tres aspectes de la veterinària: Cínica, producció i higiene i alimentació.

Ratio: Grans animals - Petits animals / Veterinari Ens indica quants animals de renta i companyia hi ha per cada veterinari.

- Estructura productiva: integració o propietat. La integració trenca la propietat clàssica (la granja és del pagès) i la fa

passar a algo més industrial, ja que el ramader passa a ser un assalariat i té uns ingressos regulars. El jefe compra el pinso, té l’escorxador, envia els animals i els recull, té els seus propis veterinaris. El ramader només treballa i quan hi ha algun problema truca al jefe i aquest crida els veterinaris. A l’aviram el 100% de les explotacions són integrades (volen el mínim de veterinaris, però els més bons).

A les de propietat el ramader ho controla tot. La vaca de llet no està integrada, el ramader té llibertat de despeses, posa el menjar, crida al veterinari quan vol i ho gestiona tot ell. En clínica tampoc hi ha integració.

- Nivell de vida- Pràctica lliure (el veterinari és el propi amo, sobretot en PA), oficial (funcionari i

sou fix) i assalariada (en empresa i sou fix). Estructura organitzativa general: el 80% dels veterinaris funcionaris treballen en Sanitat i

Agricultura.

2000 habitants per veterinari és la ratio normal. Si és més baix el país haurà d’exportar (enviar fora) i si es més alt el país haurà d’importar (portar de fora).El nº d’habitants per veterinari i clínic seria una ratio més real.

3. TIPUS D’ORGANITZACIONS OFICIALS A LA UE:

A veterinària hi ha:- Serveis privats cal seguir normes municipals- Serveis oficials infraestructures estatals

Després de la guerra mundial es va avançar molt en la legislació al voltant de l’intercanvi d’aliments i animals i també en les titulacións dels veterinaris, perquè a tot arreu hi hagués el mateix nivell. La OIE audita els serveis veterinaris al Món (HACCP, ISO 9000). Busca una metodologia bona per determinar quan un país té la insfraestrucura adequada per garantir la sanitat animal. Les auditories es realitzen de forma confidencial perquè dir que un país no té capacitat de reacció (té punts febles) pot provocar la seva sortida immediata del comerç, ja que els altres països no es fiarien i no els hi comprarien res. Aleshores, realitzen les auditories amb l’objectiu de determinar els punts febles d’un país i així prevenir riscos en un futur i que tinguin capacitat de reacció. A més a més, intenten suavitzar les crisis i solucionar-les sense que ningu ho sàpiga.

Tipus d’organitzacions Veterinàries en funció dels “sistemes polítics”:- Centralitzats: Estat en què totes les decisions importants (de sanitat i agricultura)

depenen d’una cèl·lula central, normalment la capital del país. En aquests països quan hi ha un brot es decideix què es fa a la capital, per això es tracten de països de petita extensió territorial on el centre està a prop del problema. Holanda, Bèlgica, Luxemburg; Grècia, Irlanda i França

- Descentralitzats: Estat en què independentment de l’estat central pren decisions a nivell provincial. Es tracta de països de grans extensions, en què el centre està lluny de les diferents ciutats. Itàlia, Espanya (perquè és un estat d’autonomies) i Dinamarca.

- Mixta: Es prenen decisions al centre si és d’agricultura (centralitzat), perquè és un sector que gasta menys diners i que no necessita una presa de decisions ràpida. En canvi, si és de sanitat les decisions es prenen a nivell provincial (descentralitzat), perquè és més car de gestionar (preparat per treballar) i necessita una assistència més urgent, sense necessitat d’anar al centre. Anglaterra, Alemanya i Portugal.

4. ESTRUCTURA RAMADERA, INCIDÈNCIA EN EL MERCAT DEL TREBALL PELS VETERINARIS:

Punts crítics que afecten la producció: Estructura Agrària: mida i propietat de les explotacions. És important per aquells que

vulguin dedicar-se als animals de renta. Potencial absolut agrari (NL): Holanda i Dinamarca per lo petits que són, el potencial

absolut agrari es bestial. Però la concentració és tant gran que amb pocs veterinaris ja tenen suficient.

Les competències oficials dels veterinaris són: hi ha d’haver tants treballadors a l’escorxador com veterinaris oficials. En canvi, al sector dels aliments, fármacs i inspecció de carns hi ha competències amb altres professions.

Zones urbanes (Pets): el nombre d’animals de companyia va augmentant perquè el poder adquisitiu també augmenta, llavors també ens podem permetre un major grau d’especialitzacio (també calen nous llocs on les ensenyin).

Nivell de vida: a les zones rurals hi ha menys poder adquisitiu així que també menys especialitzacions. Com més clients hi hagi, més serveis de gamma alta es poden oferir.

Noves sortides de la professió: la recerca és una d’elles, el problema és que està mal remunerada, hi ha incertesa de projectes, per això s’estan fent millores per incentibar l’interès.

Recomanacions de futur:

- Canvi de xip malaltia vs salut-prevenció: Avui en dia el que fem és curar quan l’animal està malalt, no prevenim. Prevenir és millor que curar. A més a més, ens falta recerca i hi ha falta de previsió de les malalties. Ex: no podem prevenir si no tenim una vacuna, primer cal fer la previsió de que es necessitarà la vacuna, després fer la recerca i finalment posar-la per prevenir. Actualment hi ha més despeses per les crisis i brots que no pas per la recerca, seria molt millor fer recerca per evitar les crisis. Cal afegir que a la comisió europea no s’ha aprovat cap estratègia de salut animal.

- Canvi veterinari universal vs especialitzat.- Recerca prioritària per veterinaris.- Finançament més racional.

- Reestructuració dels veterinaris de cara a la societat. Al principi hi havia “curanderos”, sense titulació, a mesura que van aparèixer veterinaris titulats van anar desplaçant i denunciant als “curanderos”. - Actualitzar l'educació: l’educació s’ha d’adaptar a les necessitats de la societat. Ex: a Berlin hi ha un major nombre de persones dedicades a la higiene i inspecció d’aliments, perquè quan encara hi havia el “mur” la majoria d’aliments i animals venien de fora. - Estratègies i direccions de l'educació segons necessitats.

5. UNIÓ EUROPEA I ÀMBIT INTERNACIONAL:

5.1. W.V.O . (organització mundial de veterinària):

Objectius:1. Centralitzar totes les organitzacions veterinàries del món.2. Convocar un congrés cada 4 anys.3. Foment de la professió i recerca veterinària.

Qui forma part:- Especialistes, organitzacions nacionals, sindicats, indústries, organismes internacionals

com OIE, FAO, OMS, IVSA, WAAP...

5.2. Associacions mundials d’especialistes:

Àmbit mundial, no a tots els països. Normalment, cada país té una associació (que varia de president cada “x” temps per anar variant el tema a tractar), però és d’aspectes purament tècnics. Moltes associacions no tenen representació a Espanya, són tant petites que van directament a Europa. AVEPA si que té representació a Espanya i forma part de les associacions mundials d’especialistes.

Grups d'interès comú:- Comunicació i resolució de problemes. - Internet.

Objectiu: recerca i avanç. Propostes a la societat (Ex: WAVFH).

Llistat de les 14 més representatives.

5.3. O.I.E. (Organització Internacional d’epizooties):

Té un caire polític.Objectiu:

- Recull informació d’epizooties arreu del món.- El lliure transport de bens exigeix conèixer l’estat sanitari dels animals.Preten que el tràfic d’animals perjudiqui el menys possible als animals del pais que exporta (animals

autòctons), i que els aliments que arribin a un pais no facin mal als humans. Creació:1924 seu a Paris (24 a > 99 països / Quota)

Organització mundial de referència de la salut animal- A través d’ella podem saber si una malaltia existeix o no, mètodes de diagnòstic,

anàl·lisis...- Models de la OIE estàndards

Caires:- Caire científic: anal·lítiques més actualitzades i més fiables fer estàndards i fer-

los valer als estats.- Caire gestor: establir marges de les decisions que no queden cobertes pel caire

científic (establir acords de gestió) gestió de les crisis.Funcions:

- Control de la situació de les malalties infeccioses i obligació de declaració per part dels estats membres. Medis Tel / Fax / Modem... Vol que en qualsevol situació en que aparegui una malaltia, es declari i es facin determinats paràmetres técnics i mesures oportunes perquè els paràmetres protegeixin als animals d’un pais. Ex: la febre aftosa es transmet a la llet però no als humans (no és una zoonosi). Si un pais reb llet d’un pais endèmic l’hauria de pasteuritzar (precaucio) i no l’hauria de donar als bedells (pel risc de contagi). Existeix el perill de que un pais endèmic tingui un brot que no es declari i que venguin la llet a un altre pais, contagiant-lo i escampant-se molt rapidament. Aquests perills fan que hi hagi desconfiances entre països.

- Recerca de Prevenció de malalties per coordinar un treball conjunt. Publicació Butlletí mensual (legislació, reports tècnics, estadístiques i col·laboracions especials).

- A partir de 1995 la OIE és el punt de referència tècnic de tots els països. Si un pais vol fer una legislación en quant a explotacions de carn cal que sigui igual que la OIE. www.oie.irt/org/en_index.htm és la pàgina oficial de la OIE, on surten els informes tècnics més importants per les malalties d’animals de renta (importants pel comerç) i les zoonosis de petits animals. És un pilar fonamental per trobar informació sobre les malaties i els mètodes de diagnòstic. També és un punt de referència a on adreçar-te en cas d’aparició d’un brot, a més t’indica què cal fer. Les técniques que hi ha no són les més modernes del món però sí les que estan acceptades per tothom. S’han de respectar els paràmetres tècnics que diu la OIE.

5.4. F.A.O./O.M.S. - CODEX ALIMENTARIUS:

Organització d’Agricultura i Alimentació i Organització Mundial de la Salut (en anglès WHO)

FAO: vol elevar el nivell de vida a través de l’alimentació. És una entitat de nacions unides que té l’objectiu de que tothom tingui aliment. Es dedica a subministrar aliments.

- Té la central a Roma

Accions:· Informatives: Plans regionals, Nacionals o Mundials.· Direcció i preparació de projectes.· Programes d’ajuts d’alimentació: hi ha més de 2000 programes de desenvolupament en

curs. Les malalties animals mermen la capacitat nutritiva d’un pais. Fent campanyes de vacunació, de prevenció o millores d’higiene s’aconsegueix augmentar la capacitat alimentària dels països. Dilema: Com anivellar un món de “dues” velocitats / Standard / exigències. El gran problema per la FAO és que al millorar un pais retrassa al pais vei, creant així pobreses més extremes. És a dir, si evoluciona un pais l’altre passa a ser més pobre perquè el fluxe de comerç s’atura ja que les garanties dels aliments que demana el pais més evolucionat l’altre no les pot cumplir (si el pais del costat no pot seguir un estandar els països del voltatnt no voldran importar). El que s’ha de fer és evolucionar tots els països a la vegada.

www.fao.org/ Hem trobat que a la peste aviar hi havia més por pel problema social per aplicar una mesura tècnicament raonable (sacrifici de les aus de corral lliures) que no pas per la pandèmia. Perquè el 50 % de la poblacio rural vivia d’això i si es sacrificaven es podria crear una revolucio.

OMS: vol protegir la Salut considerant un tot l’estat físic, psíquic, social i espiritual. Volen preservar la salut animal, que no només és l’absencia de malaltia sinó també el benestar de l’animal. La OMS i la FAO tenen un punt de confluència en les zoonosis.

- Té la central a Geneve (Suïssa) 152 membres

Accions: Programa de: 1. infeccions i intoxicacions alimentàries, zoonosis 2. malalties no infeccioses i 3. protecció ambiental.

- Hi ha centres arreu del món com a centres de referència específics de malalties concretes.

· Higiene d’aliments.· Zoonosi – Instituts (Toxoplasmosi, Equinococosi, Cisticercosi, Brucel.losi, T, Hidatidosi,

Leptospirosi).· Centres Regionals: Àfrica / Amèrica / SE asiàtic / EUR / Orient Mitja / Pacífic Est

La OMS i la FAO s’han ajuntat en una institució CODEX alimentari

CODEX ALIMENTARI: és una recopilació de Normes i Codis de Pràctiques i Recomanacions aprovades per consens al si de la Comissió del Codex Alimentarius a través dels comentaris i observacions dels Governs Membres.

- El Programa Conjunt és financiat per la FAO en un 75 % i per la OMS en un 25%, el Secretariat és conjunt i té la seva seu a les oficines de la FAO a Roma.

- OBJECTIUS:1. protegir la salut del consumidor2. assegurar la qualitat3. facilitar l’intercanvi comercial d’aliments a nivell mundial i reduir els

obstacles al comerç

Aproximadament el 70% dels membrers són països en vies de desenvolupament, d’aquí la gran importancia d’aquest programa.

Actualment la Comissió del Codex consta de 28 Comitès Mundials

Estrucutra: un President, tres Vicepresidents, sis representants de les Árees Geográfiques establertes per Nacions i cinc representants de Comitès Coordinadors.

Exemples de grups científics:

a. Additius

b. Contaminants: nivells acceptables de contaminants la OMS estableix uns nivells màxims. La FAO estableix els nivells una mica + alts si és necessari perquè hi hagi un cert comerç

OMC reconeix que els estàndards sanitaris i l’avaluació de riscs tenen moltes barreres

a. Ex: diferents hàbits alimentaris en diferents països

b. Cada estat ha de triar el seu nivell de risc

c. Si l’avaluació de riscs té una demostració científica, la OMS permet que hi hagi diferents estàndards entre països

d. Totes les zoonosis alimentàries afecten als veterinarisÉs un conveni entre FAO i OMS per gestionar les característiques dels aliments tant si són d’origen animal com si són d’origen vegetal. La OMS estima el risc (de cara al consumidor) i la FAO gestiona la producció (de cara al món real). Ex: Es descobreixen uns pesticides que podrien ser perjudicials per l’home:

- La OMS determina el límit a partir del qual no s’hauria d’utilitzar (determina el límit acceptable de risc).

- La FAO es pregunta què passaria si accepta el límit o no. A un país subdesenvolupat seria intolerable posar límits, ja que és més important utilitzar el pesticida i poder tenir més quantitat de menjar que no pas intoxicar-se amb pesticides. El problema és que no podran vendre els seus productes a altres països, ja que superen els límits permesos en aquests. El codex és un organisme que fa recomanacions a nivell mundial de les condicions sanitàries (biotiques i abiotiques) i les condicions dels productes alimentaris perquè puguin competir al mercat mundial. El codex és un conveni per harmonitzar riscs i perquè els productes puguin moure’s pel món sense donar riscs per la gent. Però cada país pot variar el límit si està justificat. Per exemple, a Àsia posaran límits de pesticides més baixos a l’arròs, perquè en mengen molt. Realment cada país fa les normes segons els seus anàlisis de risc. El codex dóna un punt de referència a nivell mundial però cada país pot posar els seus límits, tant per sota com per sobre. Al posar els límits el país ha de saber que si els posa molt per sota del nivell de referència els altres països no ho acceptaran, perquè els hi prohibiria l’exportació.

Si volem exportar hem d’acomplir les condicions que estableix el codex però, podem exportar a tot el món si complim les condicions del codex? NO. Pot sortir al mercat però hi haurà països que no ho acceptaran.

En resum podriem dir que:La FAO s’ocupa de:

· malalties animals que no tenen perquè afectar als humans· disponibilitat d’aliments

La OMS s’ocupa de:· malalties relacionades amb la salut humana· que els aliments no portin malalties

5.5. UnióEuropea: 15 estats + 10 ampliacio:

Creació al Tractat de Roma el 1.1.1958. Al principi només estaven Benelux, França, Alemanya, Itàlia.

1973: UK, Irl, Dk

1981 Grècia 1986 Portugal i España 1990 Länder DDR -Alemanya 1995 Suècia, Àustria, Finlàndia 2003: 372 Mil.lions de persones 2004: ampliació de 10 païssos

Objectiu: Unir progressivament les polítiques econòmiques dels estats membres, promoure el desenvolupament harmònic de les activitats econòmiques en el conjunt de la UE, elevació accelerada del nivell de vida i manteniment de relacions estretes amb els estats.

1960: Inici del programa per eliminar les barreres tècniques per l’intercanvi de productes en general -Reglamentacions-Directives-Decisions. Es fan normes per poder intercanviar productes alimentaris.

Creació d’estructura: Consell, Comissió, Parlament, Tribunal de Justícia, C.E.S. (comitè econòmic i social), C.R., Tribunal de Comptes... 25.000 funcionaris aproximadament.Pàgina web de la UE: parla del consell europeu, del qual Javier Solana és el secretari general. El consell europeu és un dels pilars que representa tots els estats membres de la UE. Cada país té el seu representant. Té tots els ministeris per fer propostes sobre tots els àmbits (Eur-lex ho trobem al menú, i permet que amb paraules clau puguem accedir a la legislació que volguem buscar, ens informa sobre la legislació).

Organismes Veterinaris dins la UE:

La UE posava limitacions a la utilització de determinades substàncies basant-se en estudis científics, el problema és que això creava molts pleits per part d’altres països ja que aquests límits impedien la importació. Per això, aquests països denunciaven a la UE tenir opinions científiques desviaixades pels polítics. A partir d’aquí, al 2002 es va crear l’agència de seguretat alimentària (EFSA) que té autonomia total, el consell li pot fer preguntes però no pot involucrar-se. Es creen els comitès científics. En conceptes mèdics tenim la SANCO.

- Comitè Permanent cadena alimentaria (DG-agri/sanco)- Comitès Científics (DG SANCO/EFSA) Salut Animal (OVF) Benestar Animal (OVF) Inspecció dels Aliments d’origen Animal (OVF) NutricióAnimal i Producció (OVF) Medicaments (EMEA)

- Comitè Consultiu d’experst veterinaris: La SANCO demana als laboratoris nacionals dels diferents països que vinguin experts per fer opinions objectives, es van creant segons temes d'interès. - Comitè de vigilància de formació Veteterinària (DG-ENTER).

Resultat: la comissió fa la legislació veterinària de l’UE sobre tots els temes d'interès en l’intercanvi d’aliments, animals o derivats i, a més a més, controla el compliment d’aquesta legislació. L’EFSA dóna la seva opinió científica, però després és la comissió la que decideix, pot fer el que vol però si no li fa cas a l’EFSA ho ha de justificar.

5.6. O.C.D.E.-Organitzacio de Cooperació i desenvolupament económic:

Es va fer a partir de la segona guerra mundial pagada pels EEUU. Més concretament al 1947 a Paris i formava part del Pla Marshall. La OCDE va fer publicacions importants:

- 1952 Informe “Lluita de malalties animals”- 1956 “Malaltia de Jones-Boví (paratuberculosi),Oví, cabrum- 1957 “Lluita Hipoderma Bovis i malalties d’animals joves”- 1959 “Malalties infeccioses animals i la organització dels serveis veterinaris a

Europa” 1961 Formació OCDE (24 estats membres) amb l’objectiu de: “Assegurar el creixement

econòmic i liberalitzar el comerç”. La pàgina web oficial del OCDE és http://www.oecd.org/home/

El més important que va fer és: un codi de condicions mínimes als llocs de sacrifici, mesures higièniques, locals refrigerats per l’exportació. (Texts adoptats per la UE i FAO/OMS).

Al 1981 es va descriure el GLP (Good Laboratory Practice) o les bones pràctiques de laboratori: Condicions mínimes exigibles, evitar proves per duplicat. Red de laboratoris GLP aprovats. Avui en dia s’està canviant però les han tingut fins ara, van sortir d’aquí.

Temes actuals:- Política Agrària-Medi Ambient- Ajuts al desenvelopement- Qüestions energètiques

Pàgina web del WTO o world trade organitations (organisme mundial del comerç): el codex alimententari és el seu punt de referència pel que fa a seguretat alimentària i la OIE fixa les condicions de salut animal (controla el çomerç d’animals vius i les seves malalties).

5.7. Consell d’Europa:

Dóna poder al códex i a la OIE per ser punts de referència i indica quines són les ocasions en que els països poden no complir-ho. Es va crear al 1949, abans de que es formés la UE, involucrant a tots els països d’Europa (21 al principi) i que va augmentant en número (agafa països que encara no estan a la UE). Ho hem de diferenciar del consell europeu, en el qual el secretari general és Solana i que representa tots els països de la UE.

Hem de recordar que el consell d’Europa no fa legislació europea, no és cap constitució de la UE, sinó que fa propostes/recomancions que moltes vegades acaben sent de legislació europea. En canvi el consell europeu sí que fa legislació europea.

Objectius: Treballar per la unitat Europea, millorar les condicions de vida i desenvolupar els valors humans, donar prioritat al dret dels homes. La gran importància és que es preocupa pels drets Humans, que és el mateix que dir dret a la Salut Publica.

És el primer organisme que fa recomanacions de:- Higiene Alimentaria- Higiene ambiental- Higiene Animal, Protecció animal (CAHPA)...

És el primer organisme que tira endavant normes de protecció animal. Creen Normes que només són vinculants si es ratifiquen als parlaments dels respectius

països, si no s'apliquen s'haurà de justificar. En resum, quan aconsegueixen una declaració es va aplicant +/- tard a tots els estats membres, si no s’aplica s’ha de justificar.

Tasques de l'àmbit veterinari i de la seguratat dels aliments:- Classificació 2000 substàncies aromàtiques de productes alimentaris en funció de la

seva permisivitat.- Materials per envasar en contacte amb productes alimentaris- Classificació de pesticides segons el grau de toxicitat, residus, normes d’ús...- 1978: Recomanacions dels Manipuladors d’aliments- 1961: Recomanacions amb l'ús d'antibiòtics per creixement animals d’abast i llet,

metalls pesats a productes alimentaris- Convencions: Transport d’animals, allotjament d’animals i protecció animal

(Experimentació), Sacrifici d’animals d’abast. Hi ha una lenta incorporació a les legislacions Estatals, ja que són temes molt

vanguardistes (moderns). Van més avançats que la societat i per això és dificil anar-los introduint. Només la conscienciació dels riscs ajuda a la cooperació.El Consell d’Europa no se sap si tirarà endavan o passarà a ser consell europeu, ja que la UE cada vegada és més gran i arribara un moment en què els paisos que estan al Consell d’Europa seran els mateixos que els del Consell Europeu. El consell d’europa no és una comissió europea.

ASPECTES IMPORTANTS:

- Entre autonomies hi han diferències Hi han comunitats on es fan vacunacions de ràbia i altres que no

- El número d’estudiants ha anat disminuint fins arribar a un equilibri moderat.- 11 facultats de veterinària en tot l’estat.- Paguem una quota al col·legi respectiu i al consell general de veterinaris d’Espanya.- El número de veterinaris col·legiats han anat augmentant (la ratio nº de veterinaris

per animal ha augmentat). Encara hi han més homes que dones. El nº de col·legiats a Espanya, per comunitats:

A Catalunya existeix molt poca dependència de la veterinària lliberal de l’administració, només en els casos en què es participa en les campanyes de sanejament ramader s’està sotmès a certs condicionants d’actuació com poden ser:- la comunicació dels resultats obtinguts- la identificació- la firma de certificats de salut dels animals pel transport a escorxadors- les vacunacions oficials

Tema 6.- Principis generals de legislació comunitària.

1. INTRODUCCIÓ A LA UE:

Les normatives comunitàries es basen en un compromís d’estat. El que diuen que faran ho han de fer, sinó hi haurà conseqüències negatives. Si un estat és membre de la UE ha d’acomplir la normativa que firma si no ho fa li poden posar sancions, els ciutadans poden reclamar i els països veïns també, poden demanar danys i perjudicis.Hem de conèixer la normativa europea perquè és d’obligat compliment en els terminis establerts.La realitat és que hi ha diferents lleis.

Tractat de Roma i principis generals de la PAC (Política Agrària Comunitària):

El tractat de Roma és el tractat primari, es firma la voluntat d’anar tots junts. No està firmat que la UE tingui una actitud única d’entrar en un conflicte bèlic. o 1958-1962: “Fase de producció”

unitat de mercat preferència comunitària solidaritat financera: és el més important (sistema de control de la carn...), orientat a

la producció.- FEOGA (fonts europeus d’organització (10%) i garantia (90%) agrària), 90% per

garantir preus i 10% infraestructura, actualment la garantia ha ↓ i la infraestructura ha ↑.- >1/2 dels fonts anaven destinats a augmentar la producció agrària i ramadera

garantir preus perquè les inversions en el sector agrícola i ramader tinguessin un preu de compra assegurat. Si al mercat no es venia l’estat ho comprava.

- Prioritat: produir molta quantitat al final hi havia molts excedents i es va fer insostenible.

- La legislació de la salut animal era lo bàsic.o 1992-2000: “Qualitat / salut pública / medi ambient”

Prioritat: productes amb + garantia i + qualitat Fomentar les despeses estructurals Protecció del medi ambient Ajuts directes per augmentar la competitivitat mundial Es va fer el procés en 2 fases condiconaran que la legislació sigui diferent

2. DRET PRIMARI I DRET DERIVAT DE LA UE:

A cada país hi ha:- legislació europea- legislació del propi país, no contemplada a Europa vàlida sempre i quan no

contradigui l’europea

2.1. Dret primari:

El dret 1ari ens diu el que podem fer a nivell europeu i el que no podem fer Declaració de principis

- Tractat de Roma- 1958 CEE.-CEEA,- Acta Única 1.7.1987- Tractat de la Unió 1.11.93 ( Maastricht)

No fronteres entre països que han firmat el tractat harmonització del control d’aduanes. Les taxes i aduanes només s’aplicaran a la gent que ve de fora de la UE.

- Tractat d’Amsterdam 1997 benestar animal. Tractats que firmen els caps d’estat en nom dels governs A cada tractat: s’amplien les competències de la UE

2.2. Dret derivat (operatiu):

Desenvolupament de totes les normes fixades al dret primari. Ens diu com hem de complir les normes.

Normes Jurídiques (execució dels tractats). Reglaments, Directives, Recomanacions, Decisions, Dict.

Tractats internacionals firmats per la U.E. La protecció animal és un dret derivat. Dret jurisprudència: Sentències del Tribunal de Justícia de la UE per decidir quines

mesures s’han de prendre (cas Bosnan jugador belga que van traspassar a França i no el deixaven jugar perquè el consideraven un extranger en comptes d’europeu; Rienks, Cassis de Dijon...)

- Sentència que val com a dret operatiuLa protecció animal és un dret derivat.

Exemple:- Lliure comerç

Reconeixement mutu: no hi ha cap argument tècnic que impedeix entrar un producte al meu país perquè compleix totes les normes de salut no hi ha efecte nociu pel consumidor. Si un estat té una producció específica pot legislar-ho (Ex: reno fumat).

Dret de salvaguarda: un estat pot trencar el reconeixement mutu i vetar un producte si sospita que pot provocar problemes de salut és una arma molt poderosa, s’imposa en contades ocasions! Ex: vaques boges.

- Lliure circulació de persones i serveis: Reconeixement de persones i serveis Respecte i prevalença de directives no transposades. Hi ha normatives

europees que no estan transposades, sí a nivell europeu per no a nivell estatal. La transposicio no es fa ràpidament, els països ho fan poc a poc a mesura que ho poden complir.

Impossibilitat de lleis internes dins d’organismes que limitin l’exercici d’una feina per raó de nacionalitat dins de la UE. Un veterinari ha se saber +/- les lleis del país a on va a treballar. Un europeu pot treballar per tot Europa.

2.3. Dret comunitari derivat:

Quan veiem malalties a animals o aliments trobem diferent tipus de legislació: Reglament: Texte legal del Consell / Parlament o la Comissio, obligatori, de

caràcter general i directament aplicable a tots els estats.El reglament com una base o punt de partida homogeni. És més general, no entra

en detalls, només en els principis d’intenció de la regulació d’algun aspecte d‘un sector. Diu

què s’ha de fer i com i no dóna marge de maniobra. S’aplica directament, es fa i s’aplica tal qual, sense modificar.

Directiva: Acte jurídic del Consell o de la Comissió, obligant a resultats per els estats membres que disposen la forma i els medis per assolir els objectius amb un temps prefixat per la directiva.

S’aprova i es discuteix pel consell europeu (representació dels estats membres) i pel parlament europeu i després no s’aplica directament. Hi ha directives només aprovades pel consell. Si no tenen despesa però són trascendents pel lliure comerç ho aprova el consell i el parlament. Els temes executius són aprovats per la comissió dels estats membres.

La directiva no s’aplica directament sinó que hi ha d’haver una transposició a cada estat, això permet fer diferents interpretacions i que cada país modifiqui / manipuli tots els marges possibles en funció dels seus interessos. A la directiva s’especifica el període de temps màxim per fer la transposició. És una legislació més detallada.

La directiva està traduida a l’espanyol, però caldrà trasposar-la. Haurem de buscar la normativa nacional, si no la trobem és que encara no s’ha trasposat. Tart o d’hora s’haurà de complir.

Decisió: Acte jurídic del Consell o la Comissió, obligatori de tipus específic i aplicable desde la seva notificació al destinatari.

No és una transposició (igual que el reglament) quan es firma, al dia següent entra en vigor tal qual. Són ràpides, es fan d’un dia per l’altre, són executives.

Recomanació: textes d’orientació sense força obligatoria.Imaginem que hem de consultar la legislació i no trobem la normativa nacional

d’una directiva comunitaria deduirem que encara no s’ha transposat, però llavors quina normativa complirem? La desició és nostra, depèn de la situació (cal raonar si agafar la directiva anterior o la nova que encara no s’ha transposat, podriem intentar averiguar quan està prevista la transposició)

Tot es tradueix (està malament a la gràfica), però la única que s’adapta durant la transposició és la directiva. Van dirigides a tothom, però la desició pot anar adressada a alguna regió o sector, pot tenir remitent. La directiva marca pautes (com s’ha de fer, quan...), el reglament és més general i la decissió és més puntual, executiva. Totes són d’aplicació inmediata excepte la directiva, que necessita una transposició i temps per decidir com fer-la. El temps va en funció del que diu la directiva.

Al reglament i a la directiva s’explica l’objectiu (què). A la directiva no s’explica el com perquè és una decisió que prèn el país al fer la transposició. A la decisió si s’explica el com s’ha de fer. Els reglaments i les directives surten de decisions del consell i del parlament europeu. El consell europeu és una representació dels estats membres on estan els ministres adients a cada tema i de cada estat membre.Decisió de la comissió vol dir que la comissió europea ha decidit algo? NO, perquè la comissió europea proposa aquest text i després els estats membres ho voten.

Els drets primaris en temes de salut animal amb despeses són fets pel consell i el parlament. Els temes sense despeses però urgents o de transcendencia poden estar fets només pel consell. Els temes sense despeses però només administratius o molt executius poden estar fets per la comisió i els estats membres (però no és el consell).Quan veiem una decisió euroea no hem de pensar que ha estat producte d’una decisió de la comisió de Bruselles. Sinó que la comisió és qui proposa el text i per comitologia s’aprova o no. La comitologia és un procediment típic de la UE, es basa en la realització de reunions setmanals on està el comitè permanent, discuteix les propostes fetes per la comisió durant aquest període de temps. Al comitè permatnent hi ha un representant de cada estat membre (27) que venen a parlar de seguretat animal, i quan arriba a la reunió han tingut temps per estudiar les diferents propostes que ha fet la comisió durant tota la setmana i exposen els seus arguments a favor i en contra. Es vota i s’aprova o no la decisió de la comissió. Si s’aprova és perquè tots els estats membres han votat que sí però no perquè ho ha dit la comissió.La comisió només podria fer una decisió europea en cas de presentar-se una situació d’urgencia, en la que no hi hagi temps per enviar el projecte als diferents estats membres perquè s’ho mirin. La seva decisió corre a carrec seu (s’ha de mullar perquè no té temps), però a la setmana següent, a la propera reunió periòdica, se sotmet a votació pel comitè permanent. A més a més els estats perjudicats poden demanar danys i perjudicis. Les noves directives poden canviar articles d’altres anteriors indicant que l’article “X” ara és d’una altra manera, però no es torna a reescriure la directiva. Això fa que al llegir la directiva actual hi hagi molts articles que no estan redactats, només s’indica que és igual que el de la directiva “X”. Un text consolidat és un escrit en el qual es fa un recull de tots els canvis que s’han anat fent durant el temps i ens mostra com estaria actualment la directiva. Però és un text sense importancia legal, no vinculat, no es pot fer servir com a text legal. La legislació consolidada no té dret legal. Si hi ha errors no té cap responsabilitat.Poden existir directives, reglaments i decisions amb igual número; però això no indica que tinguin res a veure, poden tractar temes totalment diferents. Al principi d’una directiva trobem els considerants, que no tenen sentit legal però que són molt importants perquè són els que donen sentit a la norma, marquen l’objectiu, expliquen perquè s’ha fet la norma. A continuació van els articles que sí que tenen importancia legal i indiquen que s’ha de fer per tal d’aconseguir l’objectiu.

3. ÒRGANS LEGISLATIUS DE LA UE:

Hi ha 3 organismes bàsics a la UE autoritzats per legislar: Comissió europea: és com la suma de totes les conselleries sense poder

polític manifest. Engloba el 90% dels funcionaris. És l’organ tecnocràtic fa estudis, recomanacions, dóna explicacions i prioritats. La seva funció és fer un planteig técnic dels problemes i proposar técniques.

Consell: Poder polític de tots els estats membres, fruit de les cisrcumstancies nacionals. Decideix (majoria simple, qualificada o per unanimitat)

1. CONSELL EUROPEU - Presidents d’estats2. CONSELL DE LA UNIO EUROPEA 17 consells de ministres

Parlament: és la veu ètica de la UE. Decideix:- Codecisió (dret de Veto) amb Consell

- Cooperació exigeix unanimitat del Consell- Consulta o és informat- Concertat amb Comissió i Consell

L’eurovaròmetre s’utilitza per conèixer la opinió del públic, es reparteixen unes enquestes per saber què opina la gent.La comissió ha de justificar les seves decisions.Abans la comissió proposava i el consell disposava. Actualment no és així, el parlament té més importància. Hem de pensar que si diem que la comissió proposa i el consell disposa ho estarem dient malament. Perquè avui en dia hi existeix la codecisió, és a dir, que el consell i el parlament voten d’acord.Quan es decideix algo s’ha d’aprovar per majoria qualificada, més del 60% dels vots. Abans del 2004 si s’ajuntaven França, Alemanya, Italia i Anglaterra podien tenir la majoria qualificada. Actualment ja no, perquè hi han més paisos a la UE.

4. PROCÉS LEGISLATIU A LA UE:

La comissió estudia i proposa. La comissió està constantment tractant temes per comitologia: reuneix els estats membres i els representans de cada estat membre vota a favor o en contra d’alguna proposta. La comissió està constantment en contacte amb tots els experts de la UE.Però la comissió té una certa independència pot prendre una iniciativa si els estats membres no colaboren, comença a treure la legislació, a fer propostes...

Propostes fetes per:- Països membres- Comissió: grups especialitzats- Grups d'interès. Ex: Green Peace van a la comissió a buscar

respostes- Altres presions a nivell internacional

Un lobby és un grup de pressió: si té bones intencions és bo per la societat, si no, és perjudicial, és corrupció.

Tractament per comitologia: demanar el vot als estas membres, si diuen que sí es publica. Només en casos greus prenen desicions sense consultar, però després s’han de sotmetre a votació i es canviaran si és necessari (les conseqüències d’aquestes desicions estan sota la seva responsabilitat).

La comissió Via jurídica preestablerta segons:- Necessitats econòmiques del projecte - Parlament- Implicacions dels interessos nacionals - Consell- Desenvolupament de lleis anteriors - Comissió

5. CLASSIFICACIÓ TEMÀTICA DE LA LEGISLACIÓ VETERINARIA:

Veterinària- Salut Animal - Epidemiologia- Inspecció Veterinària - Salut Publica: els inspectors europeus verifiquen els

sistemes de control de cada esta membre, no inspeccionen ells directament.

Carns de diferents espècies P.O.A.- Zootecnica - (Races, Semen, embrions...)- Benestar Animal: Existeix l’“animal welfare directives”, les directives de benestar

animal. Maneig - Condicions d’establiment Transport Sacrifici

Nutrició Animal Experimentació Animal DG XII Formació Veterinària DG XII

Tema 7.- Codis d’ètica i legislació en l’àmbit alimentari.

1. INTRODUCCIÓ: LA LEGISLACIÓ COM A EINA D'HARMONITZACIÓ PER L'ECONOMIA:

Comerç mundial-globalització Normes internacionals Referències internacionals:

- USA - FDA- U.E. Directives/Reglaments- Japó

Còdex Alimetarius Mundis (ONU) Barreres al comerç:

- Són una eina política. Si un país demostra que s’està important aliments amb substàncies prohibides pot tancar les fronteres. El problema és que això crea problemes económics i alarmes socials al país d’origen, perquè la població es pregunta perquè ells sí que poden consumir algo que per un altre país es dolent. Per evitar aquestes alarmes, normalment les raons que es donen per explicar el tancament de fronteres és la salut animal, no pas la utilització de substàncies prohibides.

Per bloguejar el comerç hi ha:

· normatives de comerç· normatives de salud animal· normatives d’additius de

pinsos· residus· normatives de salut i

benestar animal · factors zootècnics.

La organització mundial de comerç ha exclòs el benestar animal com a motiu de tancament de barreres comercials. Normalment es fa servir la salut animal

- La legislacio de cada país pressuposa una superioritat implícita de les seves normes en front de les de fora. L’estat que importa sempre exigeix unes normes que són les que prevalen, però les normes no són legals si no coincideixen amb les del CODEX.

- Prevalença dels productes de cada país enfront dels altres.- Restriccions:

o Voluntàries-quotes.o Subsidiso Burocràcia - Velocitat de creuer baixa.o Models tècnics

Acord 1993 “SPS” (Sanitary and Phytosanitary Measures). Cada govern decideix el nivell adequat de protecció (limits):- Justificació científica: cal un anàlisi de risc: avaluació (la fan els cientifics), gestió

(el legislador o gestor) i comunicació del risc.- Mesures no arbitràries ni discriminants. La legislació alimentària està feta per

protefgir al consumidor i regular els mercats.- L’aplicació no ha de suposar barreres al comerç.- Mantenir les mesures SPS transparents.- SPS de Standard internacionals.- Les parts han de formar part del Còdex Alimentarius – Comissió.

Tots els socis formen part de la FAO, OMS i OMC.L’acord del SPS està firmat per tots els països que formen part del codex alimentarius (FAO+OMS) i tots els països que formen part de la organització mundial del comerç.

2. CONCEPTE I OBJECTIUS DE LA LEGISLACIÓ ALIMENTÀRIA:

a. Protegir al consumidorb. Establiment de practiques equitatives. El més important és “a” i després “b”.

Però l’establiment de práctiques equitatives a vegades és més important que protegir al consumidor. Quan hi ha alguna cosa que no funciona, com que es vol protegir al consumidor, es canvien les pràctiques equitatives.

c. Establir normes d'àmbit regional/mundial. Les normes regionals poden ser diferents, sempre i quan es mantingui la protecció del consumidor. Aqui hi ha d’haver menys additius al pa que a Àsia, perquè aquí se’n menja més. A cada país els nivells varien en funció dels hàbits alimentaris.

d. Determinar prioritats: és el punt més important. Fem legislación en funció de la identificació de perills i de controlar els productes que més es consumeixen (són els que més problemes ens podrien donar).

e. Publicar les normes perquè es donguin a conèixer. Abans es feia en paper i ara per internet.

3. DRET ALIMENTARI:

Concepte: sistema de principis normes o regles que regulen totes les activitats compreses dins la llarga cadena que va desde la producció fins al consum d’aliments per l'ésser humà, incloent la manipulació, conservació, transport i inspecció a fi de protegir la salut del consumidor, tanmateix per mantenir la lleialtat de les transaccions comercials, obligant al seu respecte coercitivament. Control desde la granja fins la forquilla, s’ha allargat una mica des de la nova legislació de seguretat alimentària (va sortir despres de les crisis de les micotoxines i de les vaques boges).

El dret comunitari té prioritat sobre tota disposició contraria dels drets nacionals res el pot contradir! Quan no s’apliquen les normes comunitàries l’estat pot ser castigat.

El dret comunitari s’aplica directament sobre el territori dels estats membres. Es podria castigar o fer queixes al país que no compleix la normativa si algun altre país es queixa d’aquesta situació.

S’aplica directament sobre els terrenys estatals.

Directives: cada estat té un marge que pot donar a diferents interpretacions sobre alguns punts dificulta l’harmonització.

Un additiu al pinso pot arribar a ser un additiu alimentari pels humans.Ex: si donem un antibiòtic a les avelles de la Xina que aquí no està regulat i arriba mel amb més quantitat d’antibiòtic permès que a la llet es rebutja, tot i que la mel no es consumeix tant, perquè no està permès (buit legal). Hi ha molts medicaments que no estan acceptats: MUMS poden afectar a qualsevol animal. Les avelles són els principals MUMS (juntament amb els conills, animals salvatges, peixos...).

Regulacions: - Llista positiva: substàncies permeses, les sustancies que

no hi són estan prohibides.- Llista negativa: substàncies prohibides, les substàncies

que no hi són estan permeses.- FAO/OMS: és el mateix que dir codex. Són tot

recomanacions, les normes hauran de fer-se en vers a aquestes recomanacions.

- GRAS: substàncies generalment reconegudes com a segures. S’han utilitzat tota la vida en alimentació i mai ha donat problemes. Ex: sal. A EEUU no s’utilitzen llistes positives i negatives sinó els productes GRAS. Hi ha contaminants que s’accepten perquè són inevitables: residus de plaguicides, aditius alimentaris, colorants i substàncies prohibides.

Premises bàsiques : Els EEUU o FDA es basen en la 1 i 2. La Unió Europea coincideix en aquestes dos premises, però afegeix la premisa 3.1. Seguretat adequada2. Funcionalitat demostrada3. Acomplir amb una necessitat tecnològica d’ordre pràctic (en benefici dels

consumidors). Quan es presenta un nou additiu ha de dir quin benefici té pel consumidor.

Els EEUU són més permisius i liberals, accepten els additius sense haver de dir quin benefici té pel consumidor. Van provant coses i al cap d’un temps es demostren els resultats. A la UE la legislació és més exigent.Als EEUU els seguros cobreixen molt més que a la UE i són molt més cars, ja que a la UE som més cuidasos.

Sistemes de control i regulació: 1. Proves i evaluacions toxicològiques2. Aprovacio d’aquells que no presentin riscs a les dosis proposades. Sempre

hi ha una relació dosis - seguretat.3. Reevaluació “si” novetats científiques: és una de les febleses del sistema.

Quan apareixen aparells nous que afinen més no s’introdueixen de cop perquè el fet de que afinin més (Ex: en comptes de trobar 1 bactèria cada 100.000 trobi 1 cada 10.000) fa que potser un producte que s’està venent no es puqui vendre perquè es passa dels límits.Es va amb molta prudència a l’hora de reintroduir substàncies noves.

4. Si es justifiquen:a. Conserven qualitat nutritivab. Incrementen conservació, estabilitat i milloren qualitat organolèptica.c. Ajuda a la fabricació, elaboració, preparació, tractament, a condició

que no encobreixi matèries primes defectuoses o indesitjables.

Principal discrepància: - Avaluació de la perillositat- ADI (ingesta diària acceptada) acceptable segons els hàbits alimentaris- Trasfons econòmic- UE: Clàusula de salvaguarda: els països membres poden suspendre temporalment

l’ús d’aditius de llistes positives si es demostra perill per la salut humana.

Comissió FAO/OMS - Codex Alimentarius: - És un programa conjunt dins del marc de l’ONU que té menys membres que la

organització mundial de comerç. La FAO i la OMS s’han ajuntant al codex alimentarius per fer totes les recomanacions sobre la normativa alimentària. El codex treballa en comitès permanents especialitzats per temes, que prioritzen per on han de començar a fer recomanacions. De tant en tant, surten necessitats noves i es crea un comitè nou per tractar-lo.

- Creació al 1962 en una conferència mixta FAO/OMSo >130 països membres (la organització mundial de comerç té més gent)o El codex treballa en comitès, hi ha >11 comites epecialitzats: tan per aliments

elaborats, semielaborats o crus. Ex:· Carn, higiene de la Carn, producció de carn· Peix, producció de peix· Llet, producció de llet...

4. TIPUS DE DIRECTIVES ALIMENTÀRIES:

Només tenen una finalitat pedagógica, orientativa. No tenen cap valor, no trobarem titulades les directives d’aquesta manera. Directives Totals: afecten a un producte intracomunitàriament. Directives Opcionals: afecten a un producte i/o país/països sempre que no baixin els

Standard assolits. Directives Parcials: es veu implicat un sector alimentari d’un país/països. Directives Verticals: aliment que pot tenir una característica de l’additiu diferent al

que estem parlant a la directiva horitzontal.- Defineixen les característiques d’una línia de productes- Van més depressa en la seva redacció- Contempla IDA (ingesta diària admisible), afectant en particular a país/cultura

Directives Horitzontals: tracta una substància que pot entrar a tota la cadena alimentària. Hem de pensar que cada sector (carn, llet...) és un nivell vertical, al tallar horitzontalment s’afecta tot. - Afecten linealment tots els aliments, en algun aspecte- Defineixen característiques comuns a tots els aliments

- Elaboració més feixogosa. Costa fer-les tirar endavant perquè hi ha moltes objeccions, sobretot si es tracta de llistes positives.

- El A.D.I. afecta globalment i per màxims Analitzen 1 producte i diuen quina és la ingesta màxima

- A les directives horitzontals s’accepten algunes excepcions- Tipus:

o Positives:· Diuen el que es pot fer, i allò que no es diu està prohibit· Més restrictives· Molt afectada per interessos

o Negatives:· Diuen només allò que està prohibit· Menys restrictives, per això agraden més a les empreses· Dóna peu a interpretacions diferents d’una mateixa normativa· Són fàcils i ràpides

És legal que una directiva vertical pugui acceptar un nivell + alt que una directiva horitzontal? SI!Exemple per diferenciar la directiva horitzontal de la vertical: la directiva horitzontal ens diu que un conservant és segur a 5 micrograms per tots el aliments. Però hi ha una empresa de xocolata que necessita utilitzar una dosi més alta. Llavors es fa un estudi sobre el consum de xocolata per saber si es pot posar el conservant, aquests estudis es fan amb la finalitat de que l’impacte sobre la salut pública que tindria posar més conservant sigui mínim. Si s’accepta augmentar la dosis de conservant a la xocolata, es posaria a la directiva vertical (aliment que pot tenir una característica de l’additiu diferent a lo que estem parlant a la directiva horitzontal)El millor seria que tots els productes tinguessin les seves directives verticals, però hi ha masses productes per fer-ho. Les directives horitzontals estan per posar a un cul de sac tots aquells productes que no tenen verticals (perquè també tinguin legislació)

5. CONTINGUT BÀSIC D’UN TEXT LEGISLATIU ALIMENTARI:

a) Composició de l’aliment (definir l’aliment). Ex: per saber a partir de quin % de llet un producte es pot considerar xocolata.

b) Higiene de la Manipulació dels aliments (característiques de la manipulació i la higiene). Necessitat d’identificar els punts crítics.

c) Additius Alimentaris permesos per cada aliment (són llistes positives)d) Residus de plaguicides (pesticides). Els animals que mengen vegetals i els vegetals

que van a alimentació humana poden tenir plaguicides.e) Contaminants. Els insectes i pèls de rosegadors que podem trobar als vegetals els

podem considerar contaminants. EEUU ha posat un límit i la UE diu que aqui no tenim aquest tipus de contaminació. És millor acceptar-ho, reconèixer que aquest problema existeix i monitoritzar-lo (EEUU) que no pas dir que no existeix, prohibir substàncies i no controlar-les (UE; és menys pràctic).

f) Etiquetat i presentació: és fonamental perquè és on diu les característiques del producte. Aquí també entra la publicitat enganyosa.

g) Mètodes d'anàlisi: si no seguim les pautes els anàlisis no seran vàlids. Hem de saber què busquem i com ho hem de buscar.

h) Presa de postres: quantes mostes hem d’agafar i qui les ha d’analitzar.

5.1 Fases per l'elaboració d’una Norma:

1. Encàrrec al Comitè especial per la preparació de l’Standard 2. Preprojecte del Comitè3. Presentació “Draft” als estats membres i institucions4. Supervisió del Projecte pel Comitè5. Presentació del Projecte a membres del C.A. A totes les indústries (que donen totes les

seves queixes a l’estat)6. Esmenes dels Estats a la Comissió: presentació de les queixes a la comissió7. Projecte / Standard8. Aprovació Standard9. Acceptació oficial10. Publicació Còdex Alimentarius.Del punt 2 al punt 8 poden pasar 7-8 anys, ja que són anades i tornades del projecte. Al final es publica una recomanació al codex, però com ha trigat tant els països han pogut posar les seves pròpies normes. Aixó provoca que hi hagi coses que no encaixin, diferències incoherents entre les recomanacions mundials i les normes nacionals. Si passa això el país després pot anar al comitè d’apelació de l’organització mundial del comerç (que ha estat l’institució que a delegat aquesta funció al codex), però només es discutiexen problemes tècnics.

5.2. Grau de compromís dels estats membres amb la Norma:

1. Complerta = Trasposició de la recomanació en llei2. Diferida = Trasposició en plaç prefixat. Aquest país es trobarà fora del mercat mundial

durant aquest plaç.3. Amb excepcions = prèvia justificació. Es tracten de països pobres però honrats (ex: no

puc baixar els pesticides fins aquest limits, perquè sino els vegetals no creixeran). No complir les recomanacions et deixa fora del mercat mundial, et tanca les barreres per aquest producte. El codex dóna recomanacions i un país pot no acceptar-ho (amb justificacions), el problema és que queda fora del comer fins que ho accepti.

Dilema:A. Millorar els standards dels països subdesenvolopatsB. Baixar o estancar els standards dels països desenvelopats (ser solidaris).

Procés legislatiu en l’àmbit alimentari:

La capacitat de reacció de la UE és més fàcil que la del Codex, perquè a la UE hi ha 25 països i al codex 130.

FDA té més dinàmica que el còdex Els països independents són + ràpids que FDA, UE i CODEX (però això no vol dir

que sigui millor!)

6. Glosari:

Hi ha tants països com sistemas de regular els principis de seguretat alimentària. L’avaluació de seguretat alimentària no és mai només un procès cientific.

- Indústries – Governs - Tecnologies- beneficis del lliure recomerç

Complexitat de B.S.E.

Tema 8.- Legislació sectorial dels productes alimentosos .

Legislació alimentària:

Àmbit i definicions. Totes les normatives comunitàries (de la UE) serveixen tant per productes importats com per exportats.

Normativa general sobre aliments: poden ser horitzontals (afecta a tots els productes) o verticals (afecta un sol producte). Les normes d’additius i d’etiquetatge són tangencials.

Organisme alimentari europeu Sistema d’alerta ràpida, gestio de crisi i emergencia Procediments i dispocicions finals

Estratègia per la formulació d’una norma:

- Agent econòmic: indústries, empreses (registre general sanitari). Totes les empreses han d’estar controlades i ubicades.

- Instal·lacions- Personal que elabora els aliments i la seva formació- APPCC- Traçabilitat i identificació: tots els productes que arriben al consumidor han d’estar

identificats.

Principis de legislació alimentària (llibre verd de la comissió):

Principi de responsalitat (productors) Principi de diligencia deguda (productors, inspectors). Reconeix que fer algo mal fet no

serà delicte si l’empresari demostra que ho ha fet tot correctament, encara que la indústria tingui un problema. En canvi si no ho pot demostrar si que serà delicte.

Principi de l’estable a la taula Principis d’independència, transparència i eficacia dels sistemes oficials de control Principi d’avaluació i gestió de riscs: ho ha de saber fer l’empresari. Principi de proporcionalitat: relacionat amb la sanció que pot rebre. Principi de precaució: a vegades s’utilitza de forma exagerada. Ex: els transgènics per

precaució no s’utilitzen. Principi sancionador (efectiu, proporcional i dissuasori) Principi de reconeixement mutu Principi de simplificació normativa:

- un sol text simplificat- coherència, racionalitat i claretat- primar els objectius en comptes de les condicions (haccpp)- basat en dades científiques- exempt d’interessos economics- dirigit a la protecció del consumidor

Principi d’informació al consumidor

Normativa general sobre aliments:

Principis i requisits de la legislació alimentària

Requesits de la seguretat alimentària Principis del comerç d’aliments Principis de transparència

Principis i requesits de la legislació alimentària:

Objetius generals Protecció de la salut Principi de precaució Protecció dels interesos del consumidor Traçabilitat Responsabilitats Responsabilitat civil

Requesits de la seguritat alimentària:

Seguretat alimentària Requesits d’inoqüitat dels pinsos Responsabilitat respecte a la seguretat alimentària Empreses alimentàries Empreses de pinsos

Principis del comerç d’aliments:

Aliments importats a la comunitat Aliments exportats de la comunitat Normes alimentàries internacionals

Principis de transparència:

Consulta pública Informació al públic

Funcionament de l’organisme alimentari europeu:

Dictamens científics: per formular una legislació es demana un dictamen científic, una base científica de que la formulació del producte no és perjudicial per la salut humana.

Dictamens científics contradictoris Assistència científica i tècnica Estudis científics Recopil·lació de dades Identificació de riscs emergents: cada vegada entren més productes de països del tercer

món, que en un futur ens podrien portar problemes que no coneixem. Sistemes d’alerta ràpida Interconnexió de les organitzacions

Independència, transparència i comunicació:

Independència Transparència Confidencialitat Comunicació Accés a documents Consumidors i altres parts interessades

Estructura i jerarquia normativa a l’estat espanyol:

Constitució espanyola Lleis (orgàniques i ordinàries): elaborades per la cort espanyola i aprovades pel senat.

Tots els aliments d’origen animal han d’estar controlats pels veterinaris. Disposicions normatives amb rang de llei:

- decret llei (revalidació pel congrés en 30 dies)- decret legislatiu (delegacio de les corts al govern)

Reglamens:- reial decret (consell de ministres)- ordre (ministre)

Altres de rang inferior: resolucions i circulars

Normativa de la unió europea:

Tractat de la unió europea Normativa vinculant:

- reglament: aplicació directa i carácter general- directriu: aplicació previa trasposició- decissió: aplicació directa i carácter no general

Normativa no vinculant- recomanació - dictamen

Normes en que es fonamenta el control sanitari d’aliments:

Normes constitutives: les legislacions que fa una autonomia no poden anar mai en contra de les normes generals de l’estat. El que si que pot fer és reforçar-les (fer-les més dures), mai suavitzar-les.

- estatut d’autonomia de catalunya- consitució espanyola- tractat de la unió europea

Lleis:- llei 14/86 general de sanitat- llei 3/86 mesures especials en matèria de salut pública

- llei 14/84 defensa de consumidors i usuaris- llei 15/83 d’higiene i control alimentaris- llei 10/95 codi penal

Control oficial dels aliments d’origen animal:

Missió i estructura dels serveis veterinaris oficials Principis inspiradors de la normativa sobre control sanitari d’aliments Normes en les que es fonamenta el control sanitari d’aliments

Missió dels serveis veterinaris oficials:

Acció: controlar, inspeccionar i auditar Funció: aliments d’origen animal, i les activitats i establiments relacionats, des de la

producció fins a la venda al consumidor final. Guia: normes estatals, autonòmiques i de la unió europea, directrius dels òrgans

superiors i coneixemens científics en matèria d’higiene alimentària i patologia veterinària.

Resultat: garantir la protecció de la salud pública i de la sanitat animal així com el compliment de lleis i normes sanitàries que regulen el comerç d’aliments al mercat únic europeu i en les relacions d’importació i exportació amb païsoso tercers.

Tema 9.- Refosa de normes d’higiene alimentària .

Evolució de la seguiretat alimentària:

Anys 70: productivitat Ants 80: qualitat Anys 90: seguretat alimentària 2000: salut

Aliment:

Llenguatge comú: tota substància sòlida o líquida que pot ser ingerida per un ser viu, amb tres finalitats: la nutritiva, la terapèutica i la organolèptica.

Codex alimentarius: article alimentici és tota substància, elaborada, semielaborada o bruta que es destina al consum humà, incloent begudes, el xiclet i qualsevol altra substància que s’utilitzi en la fabricació, preparació o tractament dels aliments, però no inclou els cosmètics, el tabac ni las substàncies utilitzades únicament com medicaments.

CAE (codic alimentari espanyol): La consideració d’aliments estava reservada per totes aquelles substàncies o productes de qualsevol naturalesa, sòlids o líquids, naturals o transformats que, per les seves característiques, aplicacions, components, preparació i estat de conservació fossin susceptibles de ser habitual i idòniament utilitzats per la normal nutrició humana, com fruitius o com productes dietètics, en casos especials d’alimentació humana

El responsable de que els aliments estiguin sans és l’operador de l’empresa alimentària. Els veterinaris controlen que l’empresa s’autocontroli.

Alimentici –alimentari:

Producte alimentici: es refereix a l’aliment com article de consum Producte alimentari: segons s’estableix al CAE, designava a totes les matèries no

nocives, en sentit absolut o relatiu, que, sense valor nutritiu, puguin ser utilitzades en l’alimentació, tant humana com animal. No tots són consumibles (envasos…)

Paquet d’Higiene (DOUE 30-04-2004):

852/2004, del 29 d’Abril, relativa a la higiene dels aliments 853/2004, del 29 d’Abril, per la que s’estableixen les normes específiques d’higiene

dels aliments d’origen animal 854/2004, del 29 d’Abril, per la que s’estableixen les normes específiques per la

organització dels controls oficials dels productes d’origen animal destinats a consum humà.

Mirar apunts penjats de lleis i reglaments

Reglament 852 i 853 són d’obligat compliment per tota empresa alimentàriaReglament 854 control perquè es compleixin els reglaments 852 i 853

Des de l’1 de gener del 2005 entra en comliment obligatori a tota la UE.

Animal i benestar animal:

Directiva 2004/41/CE del 21 d’Abril, per la que es derroguen determinades directives que estableixen condicions d’higiene dels productes alimentaris i les condicions sanitàries per la producció i comercialització de determinats productes d’origen animal destinats al consum humà.

Com s’articula:

1. Àmbit d’aplicació2. Definicions3. Obligacions generals

Específics en matèria d’higiene APPCC Controls oficials Registres Autoritzacions

Higiene alimentaría:

Principis de protecció de la salut Utilització de l’APPCC Adopció de criteris microbiològics i de control de Tª segons principis científics. Elaboració de CBPH (control de les bones pràctiques d’higiene). Control per part d’autoritats competents. Compromís agents econòmics de la indústria alimentària.

Sistema APPCC:

Obligació per part de les indústries alimentàries. Obligació de registre dels controls efectuats. Detecció dels possibles perills i establir procediments de control adeqüats. Establir mesures correctives. Proves de vigilància per part de l’autoritat sanitària

Objectius de la Inoqüitat Alimentària (OIA)

Les empreses han de definir els seus propis procediments d’autocontrol. Aquests sistemes han d’estar documentats. Basats en un reconeixement científic.

Rastreabilitat dels aliments i els ingredients alimentaris:

Registre de les empreses alimentàries.

Concessió per part de l’autoritat d’un número de registre. Ex: Registre 10.4526/B clau que correspon a la carn. Nº fixat per l’administració (Ex: embotits tarradelles) / BCN (provincia).

El registre acompanya al producte alimentari fins el seu destí. Capacitat de l’empresa alimentària per poder retirar del consum determinades partides

de producte alimentari. En nº de registre serveix per poder retirar només els lots dels productes afectats. Abans s’havien de retirar tots els productes.

Per tots els països:

Importacions de productes a la Comunitat Exportacions Comunitàries a tercers països. Principi de l’“Estable a la taula” i la producció primària. Flexibilitat.

Normes d’higiene aplicables als aliments d’origen animal:

Àmbito d’aplicació:1. Venta al per menor.2. Definició de productes

Autorització d’establiments Mercat sanitari: marca oval. Els productes càrnics i els làctics són els únics que han de

portar la marca oval.

Requisits detallats Criteris microbiològics Tenen una directiva a part. Temperatures d’emmagatzematge i transport. Els magatzems que només són de

conservació no estan sota control de l’administració. Importacions a tercers països Unitats de petita producció Qualitat i etiquetat Normes d’higiene i EEB (encefalopatia espongiforme bovina). Existeixen certes

premises en quant a remugants (per la encefalopatia espongiforme bovina).

Requisits zoosanitaris:

Requisits de control aplicables a tots els aliments i pinsos. Tot el que està en el món de la producció també entra dins de la higiene alimentària. Per això també hi ha regles pel

benestar animal. Requisits específics de control.

Noves etapes:

Seguiment de l’aplicació APPCC Nous avenços tècnics i científics Clàusula de revisió: per derrogar els permisos de les empreses alimentàries.

Nous desafiaments:

Nous mercats i productes globalització Nous contaminants: fins ara no en teniem. Provenen dels països del tercer món, en els

quals és normal que s’utilitzin. Nous tòxics naturals: que fins ara eren normals. Acords i obligacions internacionals:

- Codex Alimentarius: atendre a totes les directives en quant a alimentació- OIE: Atendre a totes les recomanacions de la OIE respecte a les malalties del

bestiar i peixos.

Llibre Verd de la Comissió:

Coherència de les normes d’higiene: poques normes i clares. Normes senzilles per la venta al per menor. Disposicions en matèria de qualitat? No estan molt desenvolupades actualment Clàusula de salvaguarda: per raons comercials Controls i aplicació: hi ha una separació de responsabilitats. L’empresa fa les

aplicacions i els controls corren a càrreg de l’empresa i de l’administració (que fa un supercontrol)

Cap a la creació d’un organisme alimentari europeu:

Determinació i avaluació dels riscs: És el conjunt d’actuacions dirigides a identificar i valorar qualitativament i quantitativament els perills, avaluar i caracteritzar el risc per la salut de la població derivats de l’exposició a un agente físic, químic, biològic o radiològic procedent dels aliments.Hem de ser conscients dels riscs als que podem sodmetre a la població. Determinar si hi ha risc o no.

Gestió dels riscs: Englovaria les actuacions dirigides a evitar o minimitzar un risc per la salut, seleccionant o aplicant les mesures de prevenció i control més apropiades i reglamentàries

Comunicació dels riscs: Consisteix en l’intercanvi interactiu d’informació i d’opinions relacionades amb els perills i riscs, entre les persones encarregades de l’avaluació, de la

gestió, els consumidors, els representants de la indústria, la comunitat científica i altres parts interessades.Que sapiguen explicar a la població què està passant en una situació de crisis alimentària. Si el que has fet no ho saps explicar suficientement bé pots provocar una crisis d’informació.

Aliments:

Estan dividits per sectors, avui en dia existeixen 14 diferents.

Factors:

Aproximació física al producte: el consumidor està molt més a prop del producte (supermercats)

Destemporalització del producte: qualsevol producte el podem tenir durant tot l’any, sigui d’on sigui.

Sistemes de conservació: el punt clau va ser la introducció del fred dins de la producció industrial.

Modificació del producte: arriba moltes vegades modificat (precuinats, pelats…)

Perspectives:

Adaptació a les quantitats de producció. Ex: ara està augmentant el preu de la llet perquè hi ha dèficit.

Adaptació tecnològica Adaptació a la gestió actual Adaptació al mercat únic de 450 millons a la UE Desaparició de la clandestinitat: cada vegada n’hi ha menys i es limita a determinats

sectors. El que si que trobem encara són persones que agafen productes industrials, els hi treuen l’etiqueta i després els venen com productes artesanals.

Auto responsabilitat del productor

Desenvolupament Socio – econòmic:

Generalització del procés tècnic: a l’abast de tots Augment de la producció: les noves tècniques i mètodes ho fan possible. Concentració de medis tècnics i financers. Les empreses alimentàries cada vegada estan

en mans de menys gent i són més grans (van des de la producció fins el transport i comercialització (Ex: caprabo)).

Expansió de mercats: Xina i Àfrica en un futur tindran un alto poder adquisitiu i la UE serà l’encarregada de proporciona’ls-hi aliments.

Desenvolupament de la distribució

Efectes macroeconòmics:

Increment de la població: hi ha més països a la UE i cada vegada aquests tenen una major població (més immigrants)

Increment de la renta de la població: té més diners.

Increment de la població en àrees urbanes i costeres Evolució dels hàbits de vida Major diversitat del règim alimentici (de la dieta). Sedentarisme com a forma de vida Desenvolupament del treball de la dona fora de casa Canvi del tipus d’unitat familiar: ara existeixen també els singles (que viuen sols) La familia passa a ser d’una unitat de producció a una unitat de consum. Ja no té l’hort

per produir el seu propi menjar sinó que són consumidors. Increment de l’oci: turisme Increment del temps ocupat: menjar ràpid Normalització dels productes

Problemes:

Organització de la producció: que no falti cap producte. Organització de la transformació, transport i comercialització (s’ha de saber vendre el

producte) Organització del consum Evolució de les necessitats i possibilitats que ofereix la transformació industrial. Presentació dels articles alimenticis: és molt important, part de l’èxit d’un producte es

deu a una bona presentació. Higiene dels aliments

Premises de la legislació alimentaría:

Coneixement tècnic científic per avaluar les normes: sense risc per la salut Control sobre els aliments: capacitat per determinar el risc per la salutNo tota la població és homogènia, les normes generalistes són perilloses. Ex: no tot el que mengen els adults ho poden menjar els nens.

Principis de seguretat alimentaría:

Plantejament global i integrat: rastreabilitat coherent, eficaç i dinàmica transparent anàlisis del risc principi de precaucióElements essencials de la política de seguretat alimentària:

Recopilació, anàlisis d’informació i assessorament científic: Supervisió i vigilància Sistemes d’alerta ràpids Investigació Cooperació científica Recolzament analític Necessitat de xarxes científiques

Finalitats de la legislació alimentària:

Concienciar-se dels problemes jurídics que planteja la producció Inventari objectiu de dits problemes Subordinació de les normes a l’evolución de les condicions socioeconòmiques

científiques i tecnològiques. No són normes fixes, hi ha variacions. Analitzar els problemes legislatius i buscar solucions factibles (no complicar la vida a

l’industrial ni a la població).

Globalització:

“planetarització” de la producció i consum dels aliments. Existència d’un mercat únic i producció a nivell mundial.

“eliminar” traves al comerç internacional, només es podran fer per raons de salut. “unificar” normes tècniques: Codex alimentarius

Salut Pública:

No utilizar-ho com a barrera al comerç Epidemiologia Ingesta diària acceptable (IDA): no és igual per totes les poblacions. En el futur

parlarem d’alimentació genòmica, d’acord amb el perfil genètic de cada ú (menjarem segons el nostre perfil genètic).

Hàbits alimentaris: és més difícil canviar els hàbits alimentaris que la religió. Costa acceptar nous productes.

Biologia humana Eficiència del control: no podem valorar si les normes es compleixen o no. Transparència del control Burocratització

Eficàcia del sistema de protecció:

Adaptable a l’evolució de les necessitats Adaptable a les condicions tècniques de la seva aplicació. No podem determinar que no

hi ha radioactivitat en un aliment quan no tenim cap contador que ho determini.Responsabilitats en matèria alimentaría:

Civil..........................fraus Penal.........................Alteració de la salut (no fa falta que hi hagi cap afectat). Actuarà

sobre l’empresa. Legislativa................infraccions (no compliment d’una norma. Ex: mal etiquetatge).

Bases de la legislació alimentaría:

La salut pública és el primordial. Però tampoc podem posar normes que siguin impossibles de complir per raons socio-econòmiques.

Fins ara la seguretat alimentària depenia d’un control sanitari dels aliments que feia el veterinari. A més a més d’aquest control no hi havia res més.Però existeixen altres factors que comprometen la seguretat alimentària: sanitat animal, alimentació animal, benestar animal, medi ambient, sanitat vegetal, consum…No perquè un veterinari controli l’aliment podem assegurar que estigui bé. S’han de controlar molts altres punts.

Perquè tenim una legislació nova sobre la higiene?

178/2002 s’ha d’aplicar a tots els esglaons de la cadena alimentaría. No són d’aplicació a les cuines privades.852/2004 marca el sistema d’APPCC per tota empresa alimentaría. La formació és molt important.853/2004854/2004 implica a l’administració de com portar els controls. El veterinari oficial només mira si es compleixen els APPCC.882/2004 verifica els controls.

Conseqüències per les autoritats sanitàries:

Fins ara només es feia inspecció, avui en dia es pretén que el veterinari oficial auditi l’empresa (repassar tot el que fa l’empresa)

Tema 10.- Legislació de productes farmacèutics veterinaris .Els additius no són productes farmacològics però poden tenir efectes tòxics, cancerígens, genotòxics. Hi ha una relació molt forta entre la dosi i l’efecte.

1. Introducció, raons, evolució i establiment:

Raons que van portar a crear aquesta legislació:

Tot el que la llei no prohibeix està permès: Perill per la SALUT PÚBLICA!! Calia fixar qui eren els responsables civils de qualsevol incidència amb aquest tipus

de productes (qui pot prescriure, importar, vendre i fabricar). Necessitat d’establir criteris de: Innoqüitat, emmagatzematge (és el gran fracàs de

les vacunes), qualitat, disponibilitat, eficacia i distribució. Marcar les pautes. Etiquetatge i Publicitat. Criteris de responsabilitat i culpabilitat tant per les empreses farmacèutiques (la

companyia a d’estar assegurada) com pels veterinaris. Cal que estiguin molt ben establerts.

Evolució: Els objectius depenen dels recursos - infraestructures i de les necessitats. Consulta a: altres països, indústria, inspectors i prescriptors.

Establiment: Revisió i actualització.

2. Model de la Legislació de productes Farmacèutics Veterinaris:

1. Disposicions generals: Títol Objectius (el ppal objectiu és la protecció del consumidor) Àmbit d’aplicació Altres disposicions Definicions (què és medicament i què no)

Explica de què estem parlant, és a dir, defineix quin camp abarca. Els països que només importen tenen aquest punt molt suau per afavorir les importacions.

2. Disposicions específiques: Control d’importació de medicaments Exportació Producció: cal fer ús de les GMP-Local1 (que permeten reproduir les mateixes

proves arreu), equip, autocontrol, llicencies, higiene i registre. Distribució

3. Altres disposicions: Etiquetat: molt imp en fàrmacs destinats a animals de consum (temps d’espera,

dosis...) Publicitat Registre Llistes de productes Drets fiscals Control de preus

A veterinària no hi ha patents (diferent que a humana)

4. Administració i control dels medicaments:1 GMP: Bones pràctiques de producció.

Es basa en inspeccions en llocs de producció i control L’empresa que vol comercialitzar un producte ha de donar els protocols a seguir. A més a més, cada producte ha d’incloure un mètode validat per l’anàlisi dels seus

residus (Mètodes harmonitzats, validats i reproduïbles per l’Estat).

5. Prohibicions, infraccions, sancions i procediments legals:Als productes veterinaris, el responsable que un producte veterinari arribi a la cadena alimentària és el veterinari i també el propietari dels animals cal que aquest tingui el llibre de registres dels tractaments dels animals. Una normativa que no determina les infraccions i les sancions és molt feble, perquè qualsevol podrà incomplirla ja que no hi ha penes.

6. Autoritat per la reglamentació:La normativa ha de deixar ben clar qui és l’Autoritat responsable de la Reglamentació.

7. Derogacions i disposicions transitòries:Codis voluntaris, abús de medicaments, llicències de patents...

Organismes de referència:

La seva funció és controlar i avaluar els medicaments. EMEA – Agencia Europea del Medicament (http://dg3.eudra.org)

- És l’organisme de referència a la UE, i l’hem de veure com a punt de referència.

- Centralitza el tema dels residus medicamentosos, tant per humana com per animals. Cap medicament no pot ser autoritzat si no hi ha acceptació prèvia del seu pla de residus.

- A la UE hi ha dos tipus de normatives: nacionals o descentralitzades i europea o centralitzada. Tots els membres tenien les seves normatives nacionals respecte als medicaments, però a mesura que han anat entrant a la UE s’ha volgut unificar (s’ha unificat però no s’ha consolidat perquè no hi ha un mercat únic).

- L’EMEA centralitzarà i permetrà la venda de certs productes per tota la UE, que tindrán comercialització lliure. Si una empresa vol vendre un medicament per tota la UE ha de presentar un dossier a Londres. Però les empreses no ho fan perquè les quotes d’entrada són molt cares i perquè el medicament s’analitza per totes les agències de medicaments de tots els països (fan preguntes sofisticades i posen moltes traves). Aquesta és la causa de que la majoria de productes es regulin per via descentralitzada o nacional (90%), ja que el teu estat membre t’ho fa més facil. Per això un medicament que està homologat a Espanya no té perquè poder anar a Finlandia, ja que cada país té les seves empreses i interessos, i els medicaments nacionals tenen favoritismes. És a dir, si un altre país vol vendre al nostre país medicaments que fan competència amb els nacionals, es farà tot el possible per dificultar la seva admissió.

- Però el problema no està només en el comerç de medicaments, sinó també en el comerç de carn amb residus medicamentosos, ja que si jo tinc un medicament que a Finlàndia estaàprohibit tampoc puc enviar carn tracada amb això, perque té

residus. Però a la UE s’ha creat un passaport per residus medicamentosos (directiva 2377/90), on es posa el límit máxim.

- Si vols portar un tractament d’un altre país de la UE i que està prohibit a Espanya, has d’anar a l’agència del medicament i demanar el permís d’importació (donant justificacions). Normalment et donen permís, si no ho fan és perquè no estava prou justificat. Per portar medicaments de països de fora de la UE és molt més complicat.

FAO/OMS – JECFA (Joint Expert Committee on Food Additives)- Indica nivells de referència de residus dels aliments (provinents de

medicaments veterinaris i additius), a nivell mundial.- Codex (mundial): Committee on residues of veterinary drugs in foods.- Hi ha propostes de l’EMEA que poden contradir a les del Codex i aparèixer un

conflicte.

COMISA (Confederació Mundial Indústria de Sanitat Animal)

IFAH (mundial): és una federació d’empreses que donen una llista consolidada de les dades que surten del Codex, ells no posen cap límit. Es tracta d’un llistat de MRL, on es marca el Límit Màxim Residual d’un producte determinant les espècies. L’IFAH serveix per passar productes d’un país a altres sense estar aprovat a l’altre país, perquè asseguren que no emet residus medicamentosos (no passa els MRL). Si no està registrat no serà automàticament acceptat.Pot la IFAH marcar nivells diferents que el codex? no, perquè la IFAH no marca nivells, no autoritzen sinó que només mostren les dades del codex. Com a molt pot proposar (les empreses).

FDA: si vols saber les dosis recomanades de qualsevol fàrmac permès (tractament).

3. Registre de productes farmacològics:

Representa una estratègia per garantir la qualitat, innoqüitat i eficàcia dels medicaments.Informació que inclou:

Administrativa:- Qui és el responsable, on i permisos bàsics.- Producció o comerç (import).

Tècnica (són diferents protocols que han de seguir):- Farmacologia: molècula, estabilitat, caducitat, mètodes analítics...- Toxicologia: efectes dels residus, MRL, efectes fisiològics, reproducció, efectes

cancerígens, teratogènics, genotòxics...- Terapèutica clínica (eficàcia i innoqüitat).- Bibliografia mundial.

Al final presenten un dossier o manual que és confidencial, pertany a l’empresa. Que sigui confidencial crea problemes, ja que encara que l’agència de seguretat ho demani per mirar-ho, no podria perquè és confidencial (i si les persones responsables en analitzar-ho s’han deixat algo...)

Existència de FARMACOPEAS: internacional i europea. Indica que els procediments bàsics han estat aprovats, que tenen bones pràctiques de producció i de laboratori.

Unió Europea: Reglament 2377/90

MRL: diu la susbstància, la dosis máxima acceptada al producte, a quina espècie o producte està permès i a on s’ha de buscar (a quina matriu, òrgan). No pot haver MRL a la orina tot i que no es consumeix, però quan una substància està prohibida el MRL a la orina a de ser 0 (ens serveix per dir que el límit és 0).Les substàncies tenen un temps d’espera, a partir del qual si la carn arriba a l’escorxador tindrà uns valors inferiors als MRL. Els ramaders busquen temps d’espera més curts, per poder augmentar la producció (no haver d’esperar per enviar carn a l’escorxador).

El reglament 2377/90 és un passaport europeu pels residus. Té 4 annexes: Annex I: Substàncies farmacològicament actives i MRL . Annex III: Substàncies suposades sense perill i amb MRL provisionals per 5 anys.

A l’annex I i III és on es marquen els límits dels residus, només va dirigit a animals de consum (en animals de companyia no hi ha MRL). Tenen el mateix valor però contenen diferents productes. Quan tots 2 tenen vigència tenen el mateix valor. La diferència és que a l’I les substàncies tenen els MRL definitius i al III hi ha productes amb MRL provisionals (pdrà tenir un valor més baix per si de cas). Es fixa un temps d’espera quan l’animal arriba a l’escorxador ha de tenir uns nivells inferiors al MRL. Al III trobem productes que han de presentar una sèrie de dades que no tenien (Ex: alguna prova analítica) però que es consideraven sense perill. Fins que no presenti les dades tindran un MRL més baix, després es pot pujar.

Annex II: Substàncies sense límit (MRL) sense perill per la salut publica, poden circular sense problemes. Qualsevol producte d’aquest grup pot moure’se per la UE sense haver de tenir MRL, perquè se suposa que és un producte segur per la salut pública. Tenim productes com les vitamines, els additius per pinsos, algunes Ig... És rar, però també trobem el pentobarbital es va acceptar després d’una anàlisi de risc, on s’estimava que encara que es tractés d’un producte perillós no hi havia perill de que un animal tractat amb pentobarbital arribés a l’escorxador.

Annex IV: Substàncies de límit 0, prohibit en animals de consum humà. Si en trobem en orina el producte s’haurà de decomissar.

Si trobo una malaltia que no té medicament registrat, però tinc referències de que un medicament m’aniria bé hauré d’informar i demanar permís (dir que en altres espècies hi ha un medicament per aquella bactèria). Com a molt hem de demanar permís.

4. Control de la fabricació, venda i distribució dins la UE:

Són temes tècnics. Personal: Per reglamentació, llicències, inspecció, vigilància i acompliment de

disposicions. Infraestructura: Oficines, equips, laboratoris de control, vehicles. Tècnics: Formació del personal, recopilació de dades (el ramader ha de tenir un

registre), difusió d’informació i inspeccions.

Financers – Capital: Programes tècnics de drets de patents, consultors externs, publicacions. Una empresa no pot sortir al mercat si no té una neteja financera.

Les farmàcies han de tenir una prescripció veterinària.

Exemples de distribució (no hi ha harmonització a nivell europeu, depèn de la normativa): La via 1 la ha inventat el sistema per tal de diminuir els costos, ja que el majorista és

el que té els preus més baixos, però és il·legal. Aquí el comerç (farmàcia) o el majorista (cooperativa) et fan la recepta i tu pots aconseguir els medicaments sense prescripció del veterinari.

La via 2 és la tradicional: el veterinari li dóna el medicament i el ramader té un resgistre dels medicaments prescrits pel veterinari. El veterinari es queda amb un % del que paga el ramader.

La via 3 és la més cara, te un 30% de marge (part ramader i part farmàcia). El ramader va a la farmàcia amb una recepta que li ha prescrit el veterinari.

A Espanya la dispensació i la distribució de medicaments veterinaris es porten a terme als centres i les condicions a què es refereix l’article 50 de la llei 25/1990 de 20 de desembre, del Medicament.El veterinari només pot tenir medicaments per urgències. Les prescripcions per més temps les ha de donar per recepta.

5. Additius en nutrició animal, procediments de registre:

Additius: substàncies sense valor nutritiu “ per se”, però que ajuden a millorar el rendiment productiu dels animals quan són afegits al pinso. No són medicaments veterinaris i normalment no tenen residus (si en tenen formen part de l’annex II).Característiques:

Innoqüitat. Dosi màxima.

RAMADERVETERINARI

RAMADER

RAMADER COMERÇFARMÀCIA

RAMADER

PRODUCTORIndústria Farmacèutica

MAJORISTACooperatives

VETERINARIPrescriptor

FARMÀCIAVenedor sota recepta

RAMADER

Existència de procediments analítics. La seva regulació es trova a la Directiva 70/524/CEE i 96/51/CE.

Legislació de Pinsos – matèries primes: Ordre 5/12/1988 Dir 77/101 Decisions sobre farines de carn (BSE)

Legislació d’additius: Promotors del creixement (antibiòtics). Enzims i microorganismes.(probiótics) Pinsos medicamentosos: esta acceptat si es per preinscripció veterianria.

Qui registra (avalua) els medicaments és l’EMEA i qui avalua els additius és l’EFSA, mai intercanvien funcions. Els coccidiostatics els avaluen els dos, si s’utilitza com a medicament ho fa l’EMEA i si s’utilitza com a additiu ho ha l’EFA.

Tema 11.- Codis d’ètica i legislació relativa a la sanitat i producció animal .

Llei 8/2003: Sanitat animal

1. Legislació relativa a la sanitat animal:

Històric: Llei d’Epizooties (1952) i Reglament d’Epizooties (1953). Està derrogada la llei del 53 però el reglament no.

Actualment: Llei 8/2003:- Organitza i controla que les condicions pequaries siguin correctes- Aplicable a animals vius i als seus productes amb aquesta llei es busca el trafic

d’animals sense fronteres- Basada en el Codi Zoosanitari Internacional (CZI)

· Vademecum Merck- Directiva 82/894/CE – RD 2459/1996 sobre malalties de declaració obligatòria

· Abans hi havia 2 llistes (A i B) malalties de possible control i malalties més difícils de controlar. Ara només hi ha una.

- RD 1940/2004 sobre vigilància de zoonosis- RD 2611/1996 sobre programes d’erradicació de malalties el fet d’erradicar

malalties ha sigut complicat, però s’han fet plans d’erradicació i s’ha aconseguit.

2. Objectiu i finalitats de la llei:

Establiment de les normas bàsiques i de coordinació en matèria de sanitat animal s’ha de fer un sanejament global, a totes les comarques i cal controlar el número d’animals de tots els productors (totes les granges han d’estar registrades i posseir una cartilla ramadera controlada per l’administració). No s’ha d’aïllar o amagar la presència de malalties als animals.

La regulació de la sanitat exterior en quant a sanitat animal Regular el mercat d’animals:- Cada país és lliure d’arbitrar mesures cautelars d’importació d’animals. Actualment:

comarcalització de les malalties (no es tanca el comerç de tot el país, només de la regió)

- Abans: si apareixia una malaltia a un país es considerava que tot el país estava infectat

La prevenció, lluita, control i erradicació de les malalties dels animals és una novetat important, no ho tenia en compte la llei del 53. També s’ha de controlar la difusió de la malaltia als animals salvatges. Els animals salvatges poden ser reservoris o transmisors de malalties als animals domèstics.

La millora sanitària dels animals, de les seves explotacions, dels seus productes i de la fauna dels ecosistemes naturals

La prevenció de la introducció al territorio nacional (i a la resta de la Unión Europea) de malalties dels animals, evitant així mateix la propagació de les ja existents Sobretot de països exòtics (malalties que desconeixem). L’augment de calor fa que molts insectes del nord d’Àfrica arribin aquí, poden ser vectors de malalties noves.

La protecció de la salut humana (zoonosis) i animal La prevenció dels riscs per la salut humana derivats del consum de productes

alimenticis d’origen animal que puguin ser portadors de substàncies o additius nocius o fraudulents, així com de residus apareix un nou enfoc, es comencen a preocupar dels productes zoosanitaris (fàrmacs i additius pels animals).

L’avaluació dels riscs per la sanitat animal del territori nacional, tenint en compte els testimonis i evidències científiques existents, els processos i mètodes de producció

pertinents, l’activitat econòmica Conèixer a fons el mercat d’aquests animals. Cuidar el sector econòmic-ramader

Aconseguir un nivell òptim de protecció de la sanitat animal contra els seus riscs potencials basat en una cosa molt important i novedosa, la instauració de sistemes de bioseguretat a les granges. El granger ja no és un subjecte passiu, sinó que ha de ser actiu (una granja amb molta bioseguretat té menys perill d’adquirir determinades malalties).

3. Àmbit d’aplicació:

Abarca tot el context que afecta als animals Tots els animals, les explotacions i els cultius, així com les seves produccions específiques i derivades

Els productes zoosanitaris, productes per l’alimentació animal i altres medis de producció animal (normes de control, desinfecció i neteja)

Els allotjaments del ramat, els terrenys, pastures, estancs i ecosistemes naturals, les explotacions

Les activitats de les persones físiques o jurídiques, de naturalesa pública o privada mira d’abarcar tot el context que està en relació amb el món de la producció animal.

4. CAPÍTUL III. LLUITA, CONTROL I ERRADICACIÓ DE MALALTIES DELS ANIMALS:

Article 16. Obligacions dels particulars Article 17. Actuacions immediates en cas de sospita comunicar als serveis oficials

quan apareix o se sospita d’una malaltia de declaració obligatoria (no tenen tractament ni vacunació, el sacrifici és obligat)

Article 18. Confirmació i declaració oficial de la malaltia Article 19. Tractaments i vacunacions Article 20. Sacrifici obligatori Article 21. Indemnitzacions (estan establertes) Article 22. Sanejament dels focus mirar d’on prové el focus inicial Article 23. Repoblació de l’explotació Article 24. Extinció oficial de la malaltia Article 25. Programes nacionals de prevenció, control, lluita i erradicació de malalties

dels animals Article 26. Situacions d’emergeència sanitària

5. Definicions:

a. Agrupació de defensa sanitària : l’associació de propietaris o titulars d’explotacions d’animals constituida per elevar el nivell sanitari i productiu i la millora de les condicions zootècniques de les seves explotacions, mitjançant l’establiment i execució de programes de profilaxis, lluita contra les malalties dels animals i millora de les seves condicions higièniques i productives. A aquests efectes, les cooperatives agràries podran també constituir-se en agrupacions de defensa sanitària.

b. Animals de producció: els animals de producció, reproducció, engreix o sacrifici, incloent els animales de pelleteria o d’activitats cinegètiques, mantinguts, engreixats o criats per la producció d’aliments o productes d’origen animal per qualsevol ús industrial o altre fi comercial o lucratiu.

c. Animals de companyia: els animals que tingui al seu poder l’home, sempre que la seva pertenencia no tingui com a destí el seu consum o l’aprofitament de les seves produccions, o no es porti a terme, en general, amb fins comercials o lucratius.

d. Animals domèstics: aquells animals de companyia pertanyents a espècies que crii i posseeixi tradicional i habitualment l’home, amb el fi de viure en domesticitat a la llar, així com els d’acompanyament, conducció i ajuda de persones cegues o amb deficiència visual greu o severa.

e. Fauna silvestre: el conjunt d’espècies, subespècies, població i individus animals que viuen i es reprodueixen de forma natural en estat silvestre al territori nacional, inclosos els que es troben hivernant o estan de pas, amb independència del seu caràcter autòcton o alòcton, i de la possibilitat del seu aprofitament cinegètic. No s’inclouran els animals de dites espècies que tinguin el caràcter domèstic, criats amb fins productius o d’aprofitament dels mateixos o de les seves produccions o cultius, i els d’experimentació o investigació científica amb la deguda autorització.

f. Autoritat competent : els òrgans competents de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla; els òrgans competents de l’Administració General de l’Estat en matèria de sanitat exterior i d’autorització de comercialització de productes zoosanitaris; i els òrgans competents de les entitats locals en les funcions pròpies o complementàries que la Llei 7/1985, del 2 d’Abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i qualsevol altra llei sectorial que empari a dites entitats.

g. Centre de concentració d’animals: aquelles instal·lacions, incloses les explotacions o certamens, en els que es reuneix el bestiar prodedent de diferents explotacions per formar lots d’animals destinats al seu posterior comerç, concurs o exposició, així com els centres de testatge d’animals.

h. Certamen ramader: aquella activitat autoritzada en la que es reuneix el bestiar en instalacions adequades, amb destí a la seva transacció comercial, sigui per reproducció, engreix o sacrifici o qualsevol altre aprofitament, o amb destí a l’exhibició o mostra, o a la seva valoración i posterior premi, en aquest cas, i en les que poden participar tots els ramaders o persones interessades que reuneixin, en cada cas, els requisits exigibles.

i. Enzootia: malaltia dels animals amb freqüència normal o presència regular i constant en una població animal d’un territori determinat.

j. Epizootia: malaltia infecto-contagiosa dels animals que determina un augment notable i relativament ràpid del número de casos en una regió o territori determinats.

k. Espai natural acotat: qualsevol espai o terreny natural que està vallat o senyalitzat, impedint el pas de persones alienes. Correspon a deveses, pastures, muntes comunals, reserves de caça, parcs naturals, parcs nacionals, vedats de caça o qualsevol lloc sodmès a règim especial d’explotació animal cinegètica o pesquera.

l. Explotació d’animales: qualsevol instal·lació, construcció o, en el cas de cria a l’aire lliure, qualsevol lloc en el que es tinguin, crin o manegin animals o s’exposin al públic, amb o sense fins lucratius. A aquests efectes, s’entendrà inclosos els nuclis zoològics, els escorxadors i altres llocs en els que es realitzi el sacrifici d’animals, els centres en els que es portin a terme espectacles taurnis, les instal·lacions dels operadors comercials i els centres de concentració.

6. Prevenció, lluita, control i erradicació de les malalties dels animals:

Obligacions dels particulars amagar malalties és delicte A les integracions, així mateix, són obligacions de l’integrador i de l’integrat

7. Mesures sanitàries de salvaguarda:

Prohibició cautelar del moviment i transport d’animals i productes d’origen animal o subproductes Tancament de la granja immobilització

Incautació i, en el seu cas, destrucció obligatòria de productes d’origen animal, sacrifici obligatori d’animals.

Incautació i, en el seu cas, sacrifici d’aquells animals que no compleixin amb la normativa sanitària d’identificació vigent.

Suspensió cautelar de la celebració de qualsevol certamen o concentracions de bestiar. Realització d’un programa obligatori de vacunacions.

8. Lluita, control i erradicació de malalties dels animals:

Corresponen als titulars d’explotacions les següents obligacions:1. Mantenir els animals en bon estat sanitari2. Aplicar les mesures sanitàries obligatories3. Efectuar les revisions i modificacions a les instal·lacions, que disminueixin el

risc d’aparició de malalties4. Mantenir l’equilibri de la fauna silvestre en els seus aspectes sanitaris

9. Actuacions immediates en cas de sospita:

Immovilització dels animals a l’explotació Censat oficial de tots els animals de l’explotació intervinguda Prohibició temporal d’entrada o sortida de l’explotació d’animals de qualsevol espècie Prohibició temporal d’entrada o sortida de l’explotació o recinte de vehicles, o

restricció Sacrifici obligatori dels animals malalts i dels que han estat en contacte amb animals

malalts Establiment al lloc del pressumible focus i en una àrea al voltant d’aquest, d’un

programa de lluita contra vectors (les zones estan molt ben delimitades) Transport d’animals: sacrifici dels animals positius a l’escorxador.

10. Bases del sanejament ramader:

Cens per espècies Localització de granges i la seva distribució Situació geogràfica Característiques de la seva producció i consum Demografia del ramader Sistema de producció ramadera

Bioseguretat pecuaria

Exemple: qualificació sanitària de les explotacions de boví:Segons RD 2611/1996, RD 1716/2000 i RD 1047/2003 Brucel·losis 1 Tuberculosis 1 Leucosis 1 Pleuroneumonia 1: Sense coneixement de

l’estat sanitari (granges no registrades). Avui en dia és molt raro que existeixin granges d’aquest tipus.

B T L P 2: Pas previ a la categoria superior B T L P 3: Explotacions indemnes a... B T L P 4: Explotacions oficialment imdemnes (després de 3 controls seguits 1’5

anys) Bs Ts L P: Explotacions B3 o 4 que se’ls hi ha suspès la classificació sanitària (després

de 2 o 3 anys ha aparegut algún cas +) Br Tr Lr Pr: Explotacions B3 o 4 que se’ls hi ha retirat la classificació sanitàriaLes granges 2 i 3 només poden moure animals a l’escorxador. La granja 4 també pot vendre animals.

OIE (Organització internacional d’epizooties):

1. Introducció:

Organització mundial de Sanitat Animal, marca les pautes d’actuació de sanitat animal a la UE. La seu es troba a París, creada el 1924

Formada per 152 països:- Amèrica: 23 - Orient mig: 12- Àfrica: 43 - Àsia: 25- Europa: 49

Sistema d’alerta de la OIE:- És un sistema d’alerta ràpida per detectar la presència de qualsevol malaltia en

qualsevol país.- La OIE reb comunicacions de tots els països membres de la presència de malalties - La OIE alerta a la resta de països (comunica la informació de la malaltia) i tots els

països actuen de forma conjunta.

2. Estructura de la OIE:

3. Normes internacionals:

Codi zoosanitari internacional: mamífers, aus i abelles CSI (codi sanitari internacional) pels animals aquàtics Manual de normes per les proves de diagnòstic i vacunes

(les vacunes han d’estar constatades per la OIE) Manual de diagnòstic de malalties dels animals aquàtics Directrius per la vigilància de les malalties animales

4. Actualització de les normes internacionals:

Les normes es revisen i es van actualitzant. Cada dia hi ha noves consideracions.

5. Comerç internacional i reglamentacions zoosanitàries nacionals:

Referències: acord sobre l’aplicació de mesures sanitàries i fitosanitàries (SPS) i la OMC.

Base: normes, directrius i recomanacions de la OIE en matèria de sanitat animal i zoonosis.

Condicions d’aprobació internacional: transparència-coherència amb les normes de la OIE (o justificació científica i avaluació de riscs) En cas de desacord es resol en funció dels procediments de la OMC.

6. Comissions especialitzades:

Comissió del codi zoosanitari internacional Comissió de normes Comissió per la febre aftosa i altres epizooties Comissió per les malalties dels peixos

7. Grups de treball:

biotecnologia informàtica i epidemiologia registre de medicaments veterinaris malalties dels animals salvatges

8. Grups ad hoc:

Establerts si és necessari per preparar les decisions de les comissions especialitzades o del comitè internacional

9. Centres col·laboradors i laboratoris de referencia:

Centres col·laboradors Laboratoris de referència pel diagnòstic, el control, les investigacions i la capacitació

cada país té com a mínim un laboratori de referència per determinades malalties.

10. Estratègies de la OIE (1996-2000):

La OIE avalua els sistemes veterinaris de cada país. Promoure les activitats d’informació. Informació a la Web:

- Informació sanitària setmanal- Normes internacionals (codi, manual...)- Revista científica i tècnica (índex i resums)- Informació general podem saber quants animals han sortit de cada país- Altres

Desenvolupar les normes pel comerç internacional Reforçar la cooperació amb els serveis veterinaris nacionals

11. Relacions internacionals:

Cooperació institucional amb:- OMS: organització mundial de la salut- FAO: organització de les nacions unides per l’alimentació i l’agricultura- OMC: organització mundial del comerç- IICA: institut interamericà de cooperació per l’agricultura

Cooperació tècnica i científica amb més de 20 organitzacions regionals o associacions professionals internacionals

Actualment a la OIE hi ha una sola llista (ja no hi ha llista A i B).

Tema 12.- Codis d’ètica i legislació relativa al benestar animal .

La base d’aquest tema és com compaginar els drets dels animals, o els que nosaltres els atorguem, i les necessitats que tenim d’ells.

Història legislativa de les actuals lleis de protecció animal:

1936 Conveni de Londres: 1ª legislació en forma de conveni internacional, que parlava del benestar animal. Desenvolupament limitat per les guerres posteriors (Mundials).

1969 Primera relació d’espècies amenaçades (EEUU, UE i Austràlia). A Sudàfrica a finals del S.XIX es podia caçar qualsevol animal amb llicència (també l’home negre, pigmeus).

1972 Conferència d’ Estocolm sobre Medi Ambient: es decideix una reunió internacional per la presa de resolucions definitives.

1973 Conveni de Washington (CITES): Ho van fer 80 països i va entrar en vigència l’any 1973. La finalitat era el control del mercat internacional de Fauna i Flora Silvestre (+ de 30.000 espècies). Al 2005, 160 països, entre els quals es troba Espanya (1986). Inclou les espècies protegides que hi ha, tant animals com vegetals, que no es poden caçar ni comercialitzar. És un llista molt llarga, seria millor una llista dels que no estan prohibits perquè és més curta.

Aquest conveni estableix a les espècies animals i vegetals en 3 apèndixs:

- Apèndix I: espècies en perill d’extinció, la venda de les quals està prohibida, tant vius com morts. Només es poden comercialitzar a centres de reproducció, experimentació i zoos (no a particulars).

- Apèndix II: totes aquelles espècies que, tot i que en l’actualitat no es troben en perill d’extinció, podrien arribar a aquest punt. També inclou els de l’apèndix I criats en captivitat.

- Apèndix III: inclou totes les espècies declarades amenaçades dins d’un païs, la legislació del qual no les protegeix degudament i demana ajut a altres països.

1979 Conveni de Berna: estableix regles mínimes de conservació de la fauna, és una norma generalista i té la intenció d’harmonitzar les polítiques de conservació de la Natura a la UE. Estableix una llista única d’espècies protegides per tot Europa, però cada país, en publicar-la, fa excepcions (no a tots els països les espècies estan amenaçades de la mateixa manera).

1979 Conveni de Bonn: parla sobre la protecció de les espècies migratòries. Va ser rectificat per Espanya el 1983.

1988 Llei de protecció animal (Catalunya, primera llei autonòmica): Llei 3/1988 de protecció dels animals, modificada al 94 (Llei 4/1994).

1986 Conveni d’Strasbourg: legislació sobre la protecció dels animals utilitzats en experimentació animal. Se’n deriva el RD 223/88

1987 Convenció Europea per la protecció d’ Animals de Companyia: posa de manifest que les intervencions quirúrgiques en animals de companyia, tall d’orelles i de cua queden limitades.

2007 LLei 32/2007 per la cura d’animals a la seva explotació…

Normes específiques:

1. Curses i competicions de cavalls:

No existeix una única reglamentació totalment vàlida per tots els tipus d’espectacles, alguns són de caràcter molt local i es regeixen per normes pròpies, però si que s’han de conèixer les reglamentacions de caràcter més ampli i que, d’alguna manera, cobreixen diversos aspectes normatius:

- Reglament de la Societat de Foment de Cria Cavallar (1984): constitueix un codi i un reglament per les curses, en què s’especifiquen des de la classificació dels cavalls, certificats d’origen, condicions de cursa, sancions, premis, reclamacions, comissaris de cursa, preparadors, jockeys, curses d’obstacles...

Existeixen també reglamentacions específiques per carreres de cavalls àrabs, angloàrabs, creuats, cavalls de trot (Mallorca), i un reglament de concurs de salts d’obstacles.

- Reglament Veterinari de la Federació Eqüestre Internacional (1995): especifica els mètodes normalitzats de control Antidopping.

2. Curses de llebrers (galgos):

Existeixen 2 modalitats:

- llebrer de pista Reglament de la Federació Espanyola Galguera (1958): atribueix al veterinari Oficial les següents qüestions:

· reconeixement dels animals.

· atenció dels animals.

· declaració “d’aptes” per la cursa.

- llebrers en camp Reglament de les carreres de galgos en camp (1984 aprovat pel Consell Superior d’Esports): Seran funcions del Veterinari oficial el reconeixement dels galgos que participin en una competició oficial, d’acord amb les seves cartilles d’identitat. El Veterinari oficial és l’únic que pot diagnosticar sobre la retirada d’un galgo en carrera per malaltia, lesió o anormalitats físiques. Així mateix, donar assistència facultativa als galgos en competició.

3. Curses de trineus:

La Pirena es regeix per un reglament intern:

(http://www.pirena.com/2006/externos/reglamento%202006.pdf). Aquesta és la prova que actualment té un major prestigi, el reglament otorga una sèrie de potestats als veterinaris: benestar, zoonosis i dopatges.

4. Corridas de braus:

Només contempla la legislació de la plaça de Graus (toros) rodona. Catalunya té un apèndix a part dels correbous (Tarragona)

Fa uns anys la UE va demanar a Espanya que realitzés anàlisis de dopatge als animals, tots van sortir positius.

El dopatge es pot produir amb substàncies químiques (podem detectar les restes) o sense substàncies químiques (disminuir la condició física del toro: no donarli aigua i abans d’entrar deixar que beguin 40 litres, o llençarli sacs de sorra a les costelles per produirli microtraumatismes als pulmos...)

Per combatre les corrides de braus és millor intentar que es compleixi la normativa (no dopatge), que no pas anar-se a manifestar.

El dopatge no és obligatori, només es realitza si el president de la plaça ho demana.

5. Legislació sobre animals d’experimentació:

Hi ha un conveni internacional (conveni d’Estrasburg), on només els que han firmat ho tenen a la seva legislació.

Ens diu que no hem de fer parit als animalets. No repetir experiments ja fets, no tornar a fer patir als animals innecessariament.

6. Legislació sobre animals de producció

7. Legislació sobre gossos potencialment perillosos:

Es va fer a Catalunya entre el 98-99. A nivell d’estat hi ha una altra legislació, anomenada “animales potencialmente peligrosos”. És millor perquè regula totes les espècies, regula el potencial de perillositat de diferents espècies.

Llei 22/2003, de protecció dels animals:

a. Infraccions lleus: De 100 a 400 euros:

Fer exhibició ambulant d'animals com a reclam.

b. Infraccions greus: De 401 a 2000 euros:

1. No mantenir en captivitat o en les condicions que per via reglamentària s’estableixi o exhibir i passejar per les vies i els espais públics animals salvatges pertanyents a espècies de comerç permès que per llurs característiques puguin causar danys a les persones, als bens i al medi ambient.

2. Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç i l’exhibició pública d’animals, i també de parts, d’ous o de cries d’exemplars d’espècies de la fauna autòctona i no autòctona declarades protegides per tractats i convenis internacionals vigents a l’Estat espanyol.

c. Infraccions molt greus: De 2001 a 20000 euros:

1. No evitar la fugida d’animals d’espècies exòtiques o d’espècies híbrides, de manera que pugui comportar una alteració ecològica greu.

2. Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç i l’exhibició pública d’animals, i també de parts, d’ous o de cries d’exemplars d’espècies de la fauna autòctona i no autòctona declarades altament protegides o en perill d’extinció per tractats i convenis internacionals vigents a l’Estat espanyol

Lliurar en les vendes d’animals:

1. Identificació de l’espècie

2. Número d’identificació de l’animal

3. Número de nucli zoològic

4. Document d’informació sobre les característiques de cada animal, les condicions de manteniment, sanitàries i de benstar necessàries, avalades per un col·legi de veterinaris o de biòlegs.

Lliurar en les vendes d’animals exòtics :

1. La factura de venda ha d’incloure, si escau, el número de CITES.

2. Informació sobre l’espècie de l’exemplar Venus, la grandària d’adult i la possibilitat de transmissió de zoonosi.

Corrides de Graus:

Increment de l’afició en bona part de l’estat (Δ15% anual en els últims 5 anys).

Increment de la consciència del maltracte animal en les noves generacions.

Important motor econòmic en bona part del territori.

Costum arrelada.

Dades taurines:

Es celebren 16.000 corridas a l’any.

Recaptacions de guixeta: 650 milions d’euros.

160 corridas televisades.

Viuen directament: 160 matadores, 121 rejoneadores, 250 novilleros, 350 picadores, 750 subalternos

Actualment hi ha 91000 braus inscrits a les ramaderies.

Economia de la corrida :

De 3000 a 12000 euros: valor d’un brau en el ruedo (moltissim valor, cap animal de producció arriba a aquest preu)

A l’any es necessiten 34000 toros, 6500 dels quals són cuatreños.

Una ramaderia necessita de 400 a 600 Ha de terreny.

Els veterinaris obtenen una retribució, depenent de la categoria de la plaça, que oscil·la de 50 a 200 €.

DOPPING:

Definició: qualsevol substància que administrada a l’organisme augmenti o alteri artificialment el rendiment o conformació dels competidors. El dopping constitueix un frau esportiu, econòmic i de l’espectacle.

Tipus de drogues esportives:

Dopatge físic: estimulació muscular per electrodes, molt difícil de provar. Riscs: trencament muscular.

Dopatge bioquímic: extracció de 0,5 a 1L de sang uns 30 dies abans de la competició i reintroducció el dia abans. Riscs: pot generar contaminacions, risc d’embòlia.

Dopatge químic: ús de substàncies sintetizades, preexistents en el cos humà, amb l’objectiu d’optimitzar una funció específica. Riscs: nombrosos.

Dopatge genètic: està en fase d’estudi, preveu la manipulació del DNA amb l’objectiu d’augmentar les secrecions hormonals normals de l’ésser humà o animal per millorar el rendiment de l’atleta. Ex: transplant d’òrgans

Gestació programada: fecundació tres mesos abans de la prova principal, fent que l’atleta competeixi al tercer mes de gestació, aprofitant una major quantitat de glòbuls vermells en sang. Després de la competició se realitza l’avortament.

Dopatge metabòlic: purgants, períodes de set i aport de líquids.

Manipulació del material de mostra:

Addició de cervesa, saliva o orina colectada anteriorment o modificació del pH. Canvi de l’orina de la mostra.

Història del dopping:

Xina 3000 a.C., Aràbia 2737 a.C. i Jocs Olímpics antics Grècia 300 a.C.

A Europa s’utilitzava molt l’opi, per influència de la mitología Grega.

Millorar la forma física dels cavalls -1806 Morfina.

Al 1876 a la Volta Ciclista dels 6 dies (França) es van utilitzar begudes amb cafeina i alcohol.

Utilització indicriminada d’estimulants per atletes.

Primera mort per doping (1886): el ciclista anglès Linton va utilitzar una mistura de cocaína i nitroglicerina.

1919: un metge japonès sintetitza l’anfetamina.

Jocs Olímpics de Roma (1960): 3 morts per doping.

Dècades de 40 a 50: van crear-se mètodes de cromatografia gaseosa per detectar substàncies dopants.

Utilitzacio de la tècnica d’espectrofotometria de masses.

Jocs Olímpics de Tokio (1964): comitè anti-doping “primitiu”.

Primera llei anti-doping creada el 1968 durant els Jocs Olímpics d’Hivern.

Classes de substàncies dopants:

A. Estimulants:

Efectes: disminució de sensació de fatiga, augment de l’estat d’alerta i euforia.

Utilizats en esports col·lectius (com el fútbol, bolei i basquet) i en proves de llarga duració (com maratons)

Efectes colaterals: hipertensió, taquicardia, hepatopaties, alteracions renals, dependència física, convulsions, ansietat i alteracions de termoregulació.

Substàncies i concentracions prohibides:

- Efedrina - Major que 10 μg/mL

- Cafeína - Major que 12 μg/mL

- Fenilpropanolamina - Major que 25 μg/mL

B. Narcòtics Analgèsics:

Efectes: Disminució del dolor. Utilitzats en quasi tots els esports (competicions equines)

Exemples de substàncies prohibides:

- Morfina - Major de 0,1 μg /mL

- Heroïna

- Metadona.

C. Diürètics:

Utilitzats per perdre pes o emmascarar el dopping (augmentant el volum d’orina).

Utilizats en la majoria d’esports on s’ha de baixar el pes (boxe, judo, aixecament de peses).

Exemples de substàncias prohibides: Hidroclorotiazida, Clortalidona, Bumetanida.

Trobades en remeis específics.

Efectes colaterals : fatiga, cefalea, debilitat, malestar, vómits.

D. Esteroids Anabolizants:

Grup d’hormones ja existents al cos humà com: testosterona, estradiol, progesterona.

Usats amb l’objetiu d’augmentar la massa muscular de l’atleta. Són els que més s’utilitzen, estan de moda.

Esports més utilizats: aquells que exigeixen força, velocitat...

Efectes colaterals: hipertensió, infertilitat, major probabilitat d’aturada cardíaca, disfunció hepàtica, càncer, disfunció del sistema reproductor masculi i femenini...

Mètode d’anàlisis: Compara la testosterona com la epitestosterona (el seu metabolit natural). Si es dóna 6 vegades més serà considerat doping. Són difícils de detectar.

Altres exemples famosos d’asteroides: Nandrolona, Stanozolol.

E. Hormones Peptídiques:

Són substàncies naturals, la seva molècula està formada per dos aminoàcids lligats. La seva funció principal és la fixació de proteïnes a l’organisme am l’objetiu d’augmentar la massa muscular.

Usats en esports de potència i força pura, com llançament de disc, aixecament de pes, ciclisme.

Exemples de substàncies: Gonadotropina coriònica humana (HCG), Hormona del Creixement (HGH, somatotrofina).

Efectes Colaterals: Diabetes, reaccions al·lèrgiques, falta d’ÈTICA.

Substàncies amb restriccions:

Alcohol – El seu cntrol pot ser solicitat per Federacions Internacionals. Els resultats estan sotmesos a sancions

Maconha – está formalment prohibida una concentració major de 15 nanogramos/mL de 11-nor-delta 9-tetrahydrocannabinol-9-carboxylicacid (carboxy-THC) a orina de l’atleta

Anestèsics locals – ús amb justificació mèdica.

Glicocorticoids – classes d’hormones esteroidees que bloquegen el procés d’inflamació i inhibeixen el procés de creixement.

Beta-bloquejadors – els principals efectes són la disminuició d’ansietat, bradicardia i reducció de tremolors. Prohibit en esports de tir amb arc i fletxa.

Substàncies invisibles:

Molècules semblants als esteroides comuns, però dificils de detectar.

Alterades químicament al laboratori

Característiques diferents d’altres esteriodes.

Inici a l’Antiga Unió soviètica i Alemanya Occidental.

Ex: THg (Tetrahidrogestriona).

Principals motius d’ús:

Millora de la forma física en competicions esportives.

Millora de l’estètica.

Alleujament del dolor en entrenaments.

Control Antidopping:

Procediments bàsics:

1. Selecció de l’animal a mostrejar.

2. Notificació al propietari.

3. Presa de mostres.

4. Enviament, transport i recepció de les mostres pel laboratori. Si la mostra arriba desprecintada ja no tindrà valor

5. Anàlisi de la mostra:

Cromatografia gasosa.

Espectrometria de massa.

6. Comunicació dels resultats.

7. Contra-anàlisi. Si surt positiu haurem de demanr un contra anàlisi.

8. Mesures legislatives. No i ha pena de presó pels que prenen dopatge, però sí pels que en fabriquen.

GOSSOS CONSIDERATS POTENCIALMENT PERILLOSOS (PPP):

Llei sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos: (llei 10/1999)

Aprovació: Ple del Parlament Sessió número 83, 28.07.1999, DSPCP 125 PLE DEL PARLAMENT

Aquesta llei té per finalitat regular la tinença dels gossos considerats potencialment perillosos i, així, poder garantir la seguretat dels ciutadans i la dels altres animals. Pretén complementar el marc jurídic a Catalunya en matèria de seguretat ciutadana i de protecció dels animals ja regulats per normatives sectorials i les disposicions que les desenvolupen.

Article1: DEFINICIÓ:

Tenen la consideració de gossos potencialment perillosos, i els és aplicable aquesta Llei, els que presentin una o més d’una de les circumstàncies següents:

a. Gossos que han tingut episodis d’agressions a persones o a altres gossos.

b. Gossos que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa.

c. Gossos que pertanyen a una de les races següents o a llurs encreuaments: bullmastiff, dòberman, dogo argentí, dogo de Bordeus, fila brasileiro, mastí napolità, pit bull, de presa canari, rottweiler, staffordshire i tosa japonès. La raça de gossos que més mosseguen són els labradors, però perquè n’hi ha més.

Article 2: MESURES DE SEGURETAT:

1. A les vies públiques, a les parts comunes dels immobles col·lectius, als transports públics i als llocs i als espais d’ús públic en general, els gossos a què fa referència l’article 1 han d’anar lligats i proveïts del corresponent morrió, i en cap cas no poden ésser conduïts per menors de 16 anys.

2. Les instal·lacions que alberguin els gossos potencialment perillosos han de tenir les característiques següents, a fi d’evitar que els animals en surtin i cometin danys a tercers:

a) Parets i tanques suficientment altes, consistents i ben fixades per tal de suportar el pes i la pressió de l’animal.

b) Portes de les instal·lacions tan resistents i efectives com la resta del contorn i s’han de dissenyar per evitar que els animals puguin desencaixar o obrir ells mateixos els mecanismes de seguretat.

c) El recinte ha d’estar convenientment senyalitzat amb l’advertiment que hi ha un gos d’aquest tipus.

Article 3: REGISTRES necessaris per la possessió d’un gos potencialment perillós:

1. Quan es tracti dels gossos a què fa referència l’article 1, en el registre censal de l’ajuntament que correspongui s’han d’especificar la raça i les altres circumstàncies que siguin determinants de la possible perillositat d’aquests gossos. Han d’estar censats a un arxiu a part.

2. En la base de dades d’identificació d’animals de companyia del registre censal dels ajuntaments, s’ha d’incloure un apartat específic per als gossos potencialment perillosos.

3. No poden adquirir gossos considerats potencialment perillosos les persones menors d’edat i les que hagin estat privades judicialment o governativament de la tinença d’aquests animals.

4. Com a condició indispensable per a la tinença i la posterior inclusió en el registre a què fa referència l’apartat 1, els propietaris dels gossos potencialment perillosos han de contractar una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització dels danys que aquests animals puguin provocar a les persones i als altres animals.

Article 4   : CONTROL DELS CENTRES DE CRIA :

1. Només s’autoritza la cria de gossos inclosos en l’article 1 en els centres de cria autoritzats i inscrits en el Registre Oficial de Nuclis Zoològics de Catalunya.

2. Els animals que es vulguin utilitzar per a la reproducció han de superar els tests de comportament que garanteixin l’absència de comportaments agressius anòmals.

Article 5: REGULACIÓ DE L’ENSINISTRAMENT:

1. L’ensinistrament d’atac i de defensa només es pot autoritzar en les activitats de vigilància i de guarda d’empreses de seguretat i dels diferents cossos de seguretat.

2. Les activitats relacionades amb l’ensinistrament de gossos només poden ésser realitzades als centres o instal·lacions legalment autoritzats i per professionals que tinguin la formació i els coneixements necessaris avalats per la titulació reconeguda oficialment.

El 95% de la població opina que no s’haurien d’eliminar aquestes races. Però hi han hagut països que sí que ho van fer.

Tema 13.- Veterinaària forense .

DEFINICIÓ:

La tanatologia forense és la ciència que s’encarrega de l’estudi del cadàver i de totes les circumstàncies que l’envolten. En l’estudi de la mort humana, hi ha una sèrie de consideracions etico-filosòfiques, que en el tema que estem desenvolupant no estudiarem.Per tant, podem aplicar la definició de l’ús dels coneixements mèdics, especialment la patologia, a l’aplicació de la llei com la propia de medicina-veterinària-forense.Normalment es fan autopsies per averiguar si hi ha hagut neglicencia mèdica. A médicina humana té més transcendència conèixer la cuasa de la mort.Al fer una autopsia hem de tenir un protocol establert.

Desglossem en 4 parts la tanatologia:1. Diagnòstic de mort certa En veterinària no té importància. 2. Processos que es donen en el cadàver. La mort es dóna quan apareixen signes

cadavèrics.3. Establir la causa de la mort. Ex: un animal ferit pot morir de caquèxia però la causa de

la mort ha estat la ferida.4. Tècniques d’estudi del cadàver: principalment l’autopsia, però existeixen altres

tècniques complementàries.

DIAGNÒSTIC DE MORT CERTA:

La vida des del punt de vista biològic l’entenem com el conjunt de fenòmens bioqímics que es regeixen per una sèrie de lleis físiques, químiques i biològiques, que doten a l’organisme d’un equilibri intern i d’uns valors constants. La mort, en sentit negatiu de la vida, la definim com la disminució d’aquest equilibri i la desaparició dels valors constants per la no existència d’aquestes lleis que els regeixen deixant el cos inert sota la influència dels factors ambientals tant interns com externs. Però la mort no és un moment, és un procés, i per tant, no tots els sistemes vitals deixen de funcionar a la vegada; tot i que legalment quan cessen la funció cardiocirculatòria i l’ésser viu no respira i cessen les funcions neurològiques, es produeix la mort.

Per arribar al diagnòstic de mort certa ens basem en dos grans grups de signes:A) Signes negatius de vida : han desaparegut totes les funcions vitals, cardíaques,

respiratòries i fonamentalment hi ha una irreversibilitat definitiva i comprovada de les funcions nervioses.

B) Signes positius de mort : signes que es produeixen més tard i que denominem FENÒMENS CADAVÈRICS.

PROCESSOS QUE ES DONEN EN EL CADÀVER:

Els fenòmens cadavèrics, també anomenats abiòtics, són aquells que es donen en el cadàver quan aquest és influenciat pels factors ambientals. Aquests són: refredament, deshidratació, lividesa i hipostasis i rigidesa.

1. REFREDAMENT: després de la mort es produeix un refredament progressiu del cadàver, d’una forma gradual i progressiva fins arribar a la temperatura del medi ambient que l’envolta. Equilibri tèrmic entre la temperatura del cos i la temperatura ambiental. En cossos

obesos, l’eix d’aquest cos triga menys en perdre la calor. A l’hivern també és més ràpid.

El refredament és un procés que comença a les extremitats i a la cara, que estan freds a les 2h. Al final es refreden les zones abdominals, axiles, coll i òrgans abdominals interns que poden trigar en refredar-se fins i tot 24h. Però el refredament és complert al tacte cap a les 10-12h.

Aquest fenòmen segueix una corba exponencial denominada “corba de dispersió tèrmica” segons la qual el cos perd en un primer període de 3-4h, al voltant de 0,5ºC/h. Durant les 6-10h següents perd 1ºC/h. I finalment, en una tercera fase perd 0,75ºC/h fins que arriba a la temperatura ambient. Això ens permet saber quan fa que l’animal ha mort.

Hi ha causes que modifiquen aquests fenòmen:

2. DESHIDRATACIÓ CADAVÈRICA: és l’evaporació de líquids que comporta: pèrdua de pes que resulta més manifest en cadàvers joves. apergaminament cutani. dessecació de les mucoses fenòmens oculars com l’enfonsament del globus ocular, pèrdua de la transparència

de la còrnia (formant-se un tel albuminós) i la taca de Sommer-Larcher: taca negre de contorns mal delimitats que apareix per la important dessecació i per deixar evidenciar els vasos de l’escleròtica.

3. LIVIDESA CADAVÈRICA I HIPOSTASIS: al disminuir l’activitat cardíaca, hi ha un ampli desplaçament de les arteries i una gran repleció de venes quedant, a més, la sang a expenses de la gravetat per la qual cosa tendeix a anar ocupant les parts declius de l’organisme. Es distenen els capil·lars produïnt a la superfície cutània taques de color violeta (morades) conegudes amb el nom de livideses cadavèriques. La intensitat d’aquestes depèn de la fluidesa del líquid sanguíni. La distribució depèn de la posició del cadàver: si es troba boca amunt o en decúbit supí, es formen taques en tota la superfície dorsal, amb excepció de les parts sotmeses a pressió (la part que toca el terra no té líquid sinó la del voltant). Les livideses es localitzen en regions declius del cos, indicant la posició en la que ha estat el cadàver. Si el cadáver es mou pot quedar liquid en diferents llocs. Circumstàncies especials: Púrpura hipostàtica : apareix en forma de puntejat, possiblement per la pressió

exercida sobre els capil·lars origina ruptures puntuals d’aquests. Livideses paradògiques : formades en zones no declius, produïdes per intoxicacions

per cianur o per CO2 (el líquid s’acumula en zones rares). Transposició de livideses que consisteix en que: si al cadàver ja se li han instaurat

les livideses (per tant, han passat aquestes 10-12h) i se’l sotmet a un canvi de posició, aquestes livideses tenen la capacitat d’aparèixer no només on ja es trobaven sinó en els plans declius de la nova postura.

Hipostasies viscerals: acumulació de sang en les parts declius de les vísceres, procés similar al descrit en el punt anterior.

Aquest fenòmen té una evolució característica: les primeres taques aïllades comencen al voltant dels 45 minuts i ocupen tot el pla inferior, produïnt-se fins les 10-12h de la mort.

4. RIGIDESA CADAVÈRICA: es desenvolupa d’aquesta manera: Després de la mort es produeix, en circumstàncies ordinaries, un estat de relaxació i

flaccidesa de tots els músculs del cos. Després s’inicia un procés de contractura muscular, definit com estat de duresa,

retracció que es dóna en els músculs després de la mort. Es produeix en tots els animals, afecta a tota la musculatura estriada de l’aparell locomotor i al miocardi, diafragma i músculs de fibra llisa.

L’evolució que segueix aquest fenòmen és característica:- Així, en cor i diafragma s’inicia cap a les 2h després de la mort i el mateix en

músculs llisos. - En la musculatura estriada esquelètica, sol començar en el múscul del

mandibular inferior i en els orbiculars de les parpelles. Segueix la cara, el coll, tórax i, per últim, les potes/cames.

La rigidesa cadavèrica sol ser complerta en un període de 8-12h i arriba a la seva màxima intensitat a les 24h. Quasi sempre inicia la seva desaparició a les 36-48h, seguint el mateix ordre en el que es va instaurar.

La Llei de la rigidesa cadavèrica indica que quan la rigidesa cadavèrica comença precoçment, és d’intensitat escassa i de duració limitada. Existeixen excepcions clares a aquesta llei: morts per fred, calor o determinades intoxicacions (Llei de Nysten).

CAUSA DE LA MORT:

Legalment podem establir tres tipus de mort:A- Mort Violenta: deguda a un mecanisme exògen al subjecte. Es produeixen per agent

físic: electricitat industrial o natural (raig), per calor o fred, per radiacions, per pressions; per agents químics: que si són via digestiva constitueixen les INTOXICACIONS; per un agent traumàtic: ferides, contusions, asfixies, sumersions, estrangulacions...

B- Mort Natural: és aquella que apareix com a resultat final d’un morbós en el que no hi ha participació de forces estranyes a l’organisme. Les causes més freqüents són: tumorals, infeccioses, vasculars, degeneratives.

C- Mort sospitosa de criminalitat: quan surgeix el dubte o la sospita que la mort hagi sigut provocada intencionadament.

NECROPSIA

MEDICINA FORENSE: L'ús aplicat dels coneixements mèdics, especialment patologia, a l'aplicacióde la llei. (Oxford dictionary)

NECRÒPSIA: Estudi de les diferents parts d'un cadàver per a diagnosticar les causes de mort. Aquest estudi pot tenir interès des del punt de vista clínic o judicial. Tècnicament, la necròpsia, també anomenada autòpsia, comprèn l'examen de tot el cadàver, i bàsicament l'estudi sistemàtic de les vísceres de les tres cavitats (cap, tòrax i abdomen) i de les extremitats; en les necròpsies mèdico-legals hom valora també la observació externa (Diccionari enciclopèdic de medicina)

Objectius de la necròpsia:

Establir les causes de la mort Profunditzar en el coneixement de la malaltia Investigar la patogènia de les lesions i la seva relació amb els agents causals Confirmació o rebuig dels diagnòstics clínics Informació per la presa de mesures profilàctiques i terapèutiques en la resta dels

animals del col·lectiu i en la resta de persones exposades Actuacions de tipus forense o jurídic.

Examen extern:

En animals es fa difícil, pel pelatge o les plomes. Moltes ferides no poden veure's bé. Les anormalitats de la pell, presència de sang a orificis corporals, orina amb sang,

exhumacions, materials estranys... s'han d'enregistrar. Si hi ha materials estranys caldria recollir una mostra (e.g. cru de les plomes d'un au).

En ocells cal examinar bé tot el cos i les plomes en busca de senyals d'electrocució. Pesar el cos. Si el cadàver és incomplet, descriure les porcions presents i indicar les absents. Manipular les extremitats per comprovar l'estat de rigor mortis i presència de fractures o

luxacions. Radiografiar. Important si se sospita de ferides de bala. Cal que estigui identificada!

Examen intern:

1. Treure la pell amb cura, per observar amb claredat les ferides traumàtiques al subcutani. Abans d’espatllar, si veus hemorràgia subcutània sense perforació cal sospitar de

ferida de bala de baixa velocitat, que no ha pogut sortir i està encallada sota la pell. Treure la pell amb molt de compte per no perdre el projectil.

Buscar marques de ceps i llaços, sobretot en animals apreciats per la seva pell i en aus rapinyaires. Podem radiografiar les extremitats per veure si hi ha fractura del peu per un llaç o cep.

2. Obertura de les cavitats3. Extracció de les vísceres4. Autòpsia de les mateixes5. Presa de mostres6. Anàlisis microbiològic, bioquímic, anatomopatològic i toxicològic

LA NECROPSIA LEGAL, PROTOCOL:

1. Estat de presentació post-mortem recent (fresc) o autolític (mínimament, mitjà, moderat, sever). Aproximació externa de quan s’ha produit la mort.

2. Estat nutricional/hídric relatiu raquític, pobre, normal, obès, deshidratat (mitjanament, moderadament o severament)

3. Pes total del cadàver Pesar tots els cadàvers si és possible. Les dades de la història molts cops són imprecises. No alterar la informació de la història, sinó apuntar el pes que s'obté per separat. Alguns diagnòstics morfològics (com la hipertròfia) no poden fer-se sense un pes precís (i el pes dels òrgans).

4. Ressenya complerta:a) edat estimada

- nounat, adolescent, jove, adult, vell...- No usar anys, mesos, dies específics a no ser que es pugui verificar la

informació personalmentb) sexec) taquesd) raçae) tatuatges, identificacions electróniques

5. Diagnòstic: hi ha diferent tipus: Troballes macroscòpiques les podem dividir en positives o negatives

- Troballes positives: descriure totes les lesions per ordre d'importància (de més a menys important)

a) nombreb) distribució/localitzacióc) mida (mesures mètriques i/o pes)d) texturae) colorf) marges

- Troballes negatives: fer un llistat de totes les parts del cos i tots els òrgans examinats i que es van trobar normals macroscòpicament

Diagnòstic(s) histològic(s): l'escriu el patòleg quan ha completat tot els estudis microscòpics.

6. Resultats del laboratori: es redacta quan es reben els resultats d'anàlisi complementaris provinents de laboratoris de suport (o del propi).

7. Diagnòstic final: s'escriu un cop estan complets els estudis microscòpics i els anàlisi laboratorials.

8. Interpretació: la completa el patòleg i és un intent d'unificar els diagnòstics (macro i microscòpics) i les troballes de laboratori sota una causa (o causes) de la mort.

RECONEIXEMENT DE CASOS LEGALS:

Sotmesos per les autoritats (quan l’autoritat ho demana) Espècies en perill d'extinció Altres espècies protegides Sotmesos per organitzacions Animals de gran valor econòmic Acusacions particulars a "veïns" o per males pràctiques veterinàries Casos de contaminació ambiental

Casos d'interès social

EXAMEN FORENSE:

Les necròpsies forenses difereixen de les anatomo-patològiques en tres aspectes:

L'evidència recollida al camp és la mateixa que va ser examinada al laboratori. Totes les proves forenses han de ser sotmeses a proves considerades com a apropiades. Ha de ser clar en diferenciar observacions i interpretacions, i indicar clarament quan no

ha pogut assolir una conclusió.

CASOS MÉS FREQÜENTS:

Arma de foc Arma blanca Enverinament per pesticides Contaminants ambientals Trauma Depredadors Electrocució

INVESTIGACIÓ FORENSE: PASSOS A SEGUIR:

Investigació de camp: El patòleg rarament està present a l'escena del crim o de la mort violenta. Per això la comunicació del patòleg amb l’investigador de camp és crucial. Ha de fer les preguntes adequades per guiar l'investigador.

Recollida, documentació i remesa del cos. Examen del cos: la necròpsia s'ha d'enfocar sabent que al patòleg se li demanarà una

opinió sobre com succeí un afer passat, basant-se en la observació de les proves. Ha d'intentar explicar la manera, el mecanisme i la causa de la mort. Documentació de les observacions. Recollida i documentació de les proves. Informe oficial. Judici.

INVESTIGACIÓ DE CAMP:

Si es dubta en què recollir: recollir-ho TOT. Fer fotografies. És crucial establir el moment de la mort. El cos es refreda a un determinat temps.

Aquest temps es veu influït per la temperatura inicial del cos, superfície i pes de l'animal, Tª i humitat de l'ambient, i la manipulació del cadàver.

Investigar l'escena de la mort. Protegir l'escena establint un perímetre el més gran possible, cal restringir els

moviments dins el perímetre. Establir un ordre a l'hora d'examinar l'àrea. Localitzar ràpidament les proves visibles que poden espatllar-se i prendre mesures per

protegir-les.

Reconstruir mentalment l'escena per tenir una teoria sobre el que va passar.

ENTOMOLOGIA FORENSE:

Datació de la mort a través de l’ estudi de la fauna cadavérica quan ja fa temps que ha mort apareixen insectes que actúen sobre el cadàver, podrem saber en quina època va morir i si han sigut transportats. Hi ha uns quadres que determinen quins insectes apareixen en cada moment. Les larves s’han d’analitzar.

Determinació de l’época de l’any en que va ocorrer la mort. Verificar que un cadáver ha mort al lloc on s’ha trobat o si s’ha traslladat fins enllà. Donar fiabilitat i recolzament a altres mètodes de datació forense. Successió d’artropodes en les diferents fases de descomposició d’un cos (temps

expresat en dies)

EXAMEN DEL COS:

CAUSA DE MORT: la malaltia, dany o anormalitat que, sola o en combinació, és responsable d'iniciar la seqüència dels desordres funcionals que acaben en la mort. Per exemple: ferida de bala a l'ala d'un àguila que more per emaciació. Causa de mort: ferida de bala.

MANERA DE LA MORT: és una classificació de la manera en que la causa de mort arribà. Per exemple: Si un àguila more per enverinament per pesticida després de menjar rates legalment enverinades és diferent a si aquesta àguila more per enverinament al menjar a un abocament il·legal.

MECANISME DE LA MORT: canvi estructural o funcional que fa que la vida sigui impossible. Per exemple: la laceració del miocardi causada per una ferida de bala resulta en una hemorràgia interna i finalment en anòxia del teixit.

FERIDES D'ARMA DE FOC:

Ferides de bala d'alta velocitat o de baixa velocitat Ferides de perdigons, per rifle Ferides d'escopeta de baixa velocitat

FERIDES TRAUMÀTIQUES:

Les radiografies són essencials per identificar fractures i la presència de bales o perdigons. Els atropellaments s'han de diferenciar de xocs amb torres d'alta tensió i

d'electrocucions, o d'ocells que cauen a la carretera després d'haver sigut disparats. Traumatismes massius roms: Als atropellaments pot ser que hi hagi fractures òssies i

trencament d’òrgans, però a vegades només hi ha hemorràgia interna i hematomes subcutanis. L'hemorràgia pot resultar de l'acceleració sobtada del cos respecte els seus òrgans interns. Aquestes lesions també es troben en ocells que xoquen contra edificis o estructures. Si sospitem de traumatisme és imprescindible treure la pell i observar amb atenció el subcutani per veure els hematomes. El patró de les ferides és important per intentar determinar l'objecte causant dels traumatismes.

Trampes: ceps i llaços. Són massa freqüents, i causen ferides a coll, cames o pit, segons el tipus de trampa utilitzada. Causen depressió a la pell, trenquen els pèls i la carn s'envermelleix al lloc de contacte, sota la pell. Un cep pot col·lapsar la tràquea o lesionar la laringe i provocar la mort per asfixia. En aquest cas s'ha de dissecar finament per veure l'hemorràgia o hematomes als cartílags. Les trampes que enganxen la cama causen hemorràgia extensa, hematomes, depressió de teixits tous i ossos trencats. En tots els casos, hemorràgia subcutània.

Ferides incisionals: són fetes per armes afilades (normalment ganivets). Es veuen en degollaments. Si els cantells estan sanguinolents l'animal era viu quan se li va produir la ferida.

MORT VIOLENTA (ANIMALS DOMÉSTICS):

Historial clínic Hàbitat Accés a tòxics Comportamient animal

ERRORS MÉS FREQÜENTS:

examen incomplert registres inadequats (poques fotos) retard en l’informe recollida errònia de les mostres accidents en la necròpsia (talls...) confondre autolisis amb lesions significatives no treballar amb especialistes en determinades matèries confiar massa en la història i no acabar de comprovar

Tema 14.- Introducció a la a la Veterinària Legal .

1. INTRODUCCIÓ:

Increment de:- Nivell de vida- Drets i deures

Grups socials de pressió: són els que posen en evidència aquests drets (els utilitzen)- Protecció de propietat-vida-consumidors- Drets animals: protectores d’animals- Medi ambient: ecologistes

Increment de justícia:- Cada dia hi ha més coneixement del dret-lleis- Justícia més a l’abast.

Definicions:

Veterinària Legal: “Ciència que té per objecte l’estudi de qüestions que es presenten en l’exercici professional del jurista i la resolució depèn total o parcialment de coneixements específics de la ciència Veterinària.”No és una ciència que va de la veterinària, sinó del dret, però utilitza la veterinària per fer la resolució. La opinió del veterinari pot ser decisiva, però no és el tot de la decisió jurídica ja que també es té en compte les improbabilitats i incerteses (en cap cas la veterinària legal decidirà qui és culpable i qui no, cal donar les dades científiques).

Sinònims: Veterinary Jurisprudence-Gerichliche Tiermedizin...

La veterinària legal té raó d’ésser a partir de que la llei obliga taxativament a la intervenció d’especialistes veterinaris (no tenen perquè ser veterinaris) com a experts front els òrgans de l’administració de la justícia per la necessitat dels seus coneixements clínics si biològics per resoldre problemes. La llei admet que el jutge ha de demanar ajut a un especialista independent per ajudar-lo.

PD: el tribunal de justícia europeu (TJE) fa jurisprudència. La jurisprudència és la informació de judicis antics que es pot fer servir per a casos futurs de la mateixa índole. Els casos al llarg de la historia la creen.

2. CONCEPTE DE RESPONSABILITAT CIVIL, MÈDICA I ELEMENTS CONSTITUTIUS:

Responsabilitat civil: “Obligació que neix de la llei dels contractes, actes, omissions

il·lícites o que intervingui qualsevol culpa o negligència, que es concreta amb indemnitzacions de danys i perjudicis”.

Responsabilitat mèdica: “Obligació de reparar i satisfer les conseqüències dels actes, omissions i errors voluntaris i/o involuntaris dins de certs límits en l’exercici de la seva professió”.

Codi de Comerç: “Totes les professions liberals tenen al moment d’iniciar una feina un contracte de fet preexistent encara que no quedi reflectit en un document, és a dir, el sol fet d’acceptar una treball professional i començar implica un contracte”.

Elements constitutius de responsabilitat:

1. Obligació preexistent:- Contracte definit- Compromís previ - Imperatiu legal

2. Falta mèdica veterinària: - Lleu-dubtosa- Greu imprudent- Gravíssima NO Know- Voluntària-Penal. Els nostres actes sí que tenen conseqüències sobre la salut

pública, poden ser denúncies penals.3. Perjudici ocasionat apreciable i valorable.4. Relació de causalitat avaluable directa: causa-efecte

3. EXERCICI IL·LEGAL:

Causes civils o penals segons conseqüències reals o potencials:- intrusisme

· rural· urbà

- no col·legiat- títol no reconegut: en països 3ers.- clíniques no donades d’alta. Una clínica ha d’estar donada d’alta al col·legi

perquè estigui verificada.- falsificació de documents...

4. POTENCIAL DE LITIGI:

Els tres primes són els mes freqüents: cirurgia-morts-anestèsia errors diagnòstics errors de tractament accidents experimentació - crueltat intrusisme (petits animals): ha disminuït molt.

Segons l’estructura dels sector i el grau d’integració del client veurem: Clients de bon poder adquisitiu: mirarà tot i si passa alguna cosa et denunciarà

d’una forma seria. Clients marginals: potser no pagarà, però tampoc denunciarà.

5. ELEMENTS INDUCTORS DE LITIGI I FACTORS QUE COMPLIQUEN ELS LITIGIS:

Consells d’altres experts veterinaris. Poc tacte del clínic vers client. Passa amb veterinaris d’alt prestigi que són denunciats

per tenir una actitud altiva. Poc poder adquisitiu:

- No paga i és reclamat Alt poder adquisitiu:

- Reclama Fets clars sense proves, proves cares o mal fetes. “Timing” de les denúncies. Burocràcia i Caducitat.

Tema 15.- Peritatges Veterinaris .

La justícia és la interpretació del jutge, que dictamina qui té la culpa. La ciència ajuda a la justíciaEl considerant és una part de la llei que ens indica el que volem fer creant-la, l’objectiu. És l’esperit de la llei i no es pot discutir. El que es pot discutir és la manera de fer-ho.El jutge pot dictaminar una cosa diferent de la llei. Ex: el perit diu que la prova que s’ha utilitzat és molt antiga i que amb les tècniques noves (que no surten a la llei) l’animal sortiria positiu. El jutge pot condemnar encara que per llei posa una altra cosa.

1. INTRODUCCIÓ I DEFINICIONS:

Dins del peritatge hi ha: el pleit legal (per un jutge o un judici) i el pleit privat (per una companyia asseguradora). Legislació:

- Marca procediments- Fixa terminis. Si et passes del termini ja no pots reclamar.- Indemnitzacions- Danys i perjudicis

Extensió del coneixement de la llei a totes les capes de la societat, nivell de vida. Augment de la competència i la agressivitat. Cada vegada hi ha més gent que reclama. Relativa incertesa en els resultats en ciències de la Salut (el risc 0 no existeix, cal ser

conscients):- Zoonosis - Producció d’aliments

Participar com a perit requereix una especialització i coneixement profund del tema que es vol tocar.

Definició de perit:

Savi experimentat, hàbil pràctic en una matèria o art. Persona entesa: és la millor definició, perquè de savis n’hi ha pocs. Hem de tenir els coneixements bàsics i a partir d’aquí demanar informació als savis (hem de saber amb qui consultar)

Caracteristiques del Perit:

Actuar amb deontologia: hem de saber fins a on arribem. Hem d’actuar sobre el que coneixem i mai sobre àmbits que no dominem. Si treballem amb animals de companyia no acceptar un cas d’animals de renda. El peritatge és un aprenentatge.

Ser imparcial: no pensar en les conseqüències econòmiques. Sabem el que vol el nostre client, però ho hem de demostrar.

Qualificat Majoria d’edat i plenes facultats

2. REQUERIMENTS LEGALS, ACCEPTACIÓ I RECUSACIÓ DELS PERITS:

Requeriments legals:

Llei d’enjuiciament civil (610-632) Llei d’enjuiciament criminal (465-485)

- Autoritat judicial – Jutge - Part litigant· Informe

- Autoritat governativa i propis del càrrec· Assessora i certificats

- Privats· Consulta

El jutge pot determinar l’ajut d’un perit per resoldre el cas (el jutge té un perit per llei si el necessita) i estima qui és la persona adient per fer-ho. Però el perit també pot ajudar als clients (demandant i demandat).El jutge ha de seguir un procediment.

Acceptació del perit:

Si ets el perit d’un jutge l’acceptació és obligada excepte:- Malaltia (impossibilitat física)- Incompatibilitat amb el càrrec: l’horari de l’altre treball fa que no hi pugui anar.- Altres peritatges en curs- Carència de medis per fer-ho. Exemple tenim dos opcions:

· Has d’anar lluny i no tens cotxe.· El pressupost que necessites (taxi, proves, temps...) ascendeix als 6000€.

El jutge no et pot pagar això. És una forma elegant de dir que no. Si ets el perit de la part litigant (acusada) pots acceptar o no.En un perit de litigant sí que ho pots rebutjar, però en un perit legal no.

Recusació de perit:

Per la part contraria o jutge dins els dos dies següents al nomenament. La part litigant pot rebutjar el perit si creu que no està lliure d’interessos. Motius legals:

Consanguinitat 4rt grau- Pare - fill: primer grau......

Interessos directes o indirectes Amistat íntima o enemistat manifesta

La part litigant podria recusar al jutge per les mateixes raons, per això un jutge mai ha d’estar en contra ni a favor de res, només ha de fer cas a la llei (Ex: un jutge fa opinions en contra de l’avortament en revistes o diaris, en un judici de demanda per avortament la part litigant podria recusar al jutge).El perit de la part litigant és privat, no està sotmesa a cap d’aquestes condicions.

3. INFORME PERICIAL:

Requeriments: civils, penal i privats :

Hi ha dos tipus de peritatge : Legal (la llei és qui ho marca): que el podem dividir en dos :

- Civil: temes de danys i perjudicis de materials- Penal: crims, estafes econòmiques importants (a nivell estatal)...

Privat

Obligació d’entrega del peritatge:- Legal: si no entregues a temps el peritatge et poden dir que estàs a favor d’algú

(tindran un conflicte amb nosaltres). Conseqüències més importants si és penal.- Privat: el marge és més flexible. Només quedarem malament davant el client.

Acompliment personal:- Civil i penal: s’ha de fer el peritatge.- Privat: el cap firma, però són els treballadors els que ho fan.

Podem demanar anàlisis i opinions d’experts per acabar el peritatge. Nosaltres l’hem de defensar però amb l’ajuda d’experts col·laboradors.

Absència de declaració:- Legal: si no declares el judici queda invalidat i el jutge el posposa.- Privat: perjudiques al client. Un perit ha de donar l’informe, però també ha

d’anar al judici ja que li faran preguntes. És igual d’important donar l’informe com anar, si no va es pot invalidar l’informe.

Nota confidencial:- Legal: és totalment il·lícit, s’han de dir les coses clares. L’informe del perit es

donarà a les 2 parts i pot ser atacable per les parts litigants.- Privat: sí que és habitual. La nota oficial diu una cosa i la confidencial dóna

diferents opcions sobre la que decideix el client Secret total: Si. Sobretot en el penal perquè podem anar a la presó. Responsabilitat: sobretot en el penal i civil perquè hi ha molt en joc. Cada pleit té uns

riscs (es juga una quantitat d’indemnització).

Informe pericial i responsabilitat: Petició de l’escrit oficial Perit: pressupost. És molt important fer un pressupost abans de començar. Perdrem un

temps que nos ens pagaran (sí si es tracta d’un privat), però si no ho fas després no tindràs proves per demandar a un client que un cop feta la feina no et paga la quantitat que li dius.

Informe del perit:a. Descripció de fetsb. Relació detallada de gestions i resultats c. Conclusions objectives. No podem dir és culpable perquè tal i qual, sinó que

només hem de dir el que hem trobat. Ex: havia Salmonella en aquest nivell que va venir de “X” lloc.

- Preguntes i respostes en annexa. Tipus d’informes:

- Orals:· Dictats al secretari (vas al judici i el secretari pren nota del que dius)· Consulta / assessoria

- Escrits:· Pericials (de part)· Judicials· Certificats/Oficials. Ex: certificats veterinaris.

Dret de reclamar honoraris. Només si prèviament hem fet el pressupost. El perit de les parts intenten beneficiar al seu client, reforçant les proves i els argument que l’afavoreixin.

Delictes de responsabilitat:

Mala intenció: és difícil de demostrar. Morts súbites

- Enverinaments Mala administració proves/documents Negligències Vicis rebhiditoris: tots els temes que poden anar inherents al producte o animal que són

penats. Si el que ho va vendre era conscient i responsable (pots ser responsable però no ser conscient)

Adulteració – Fraus - Salut publica Assegurances: és molt important estar assegurat abans d’acceptar un perit i abans

d’exercir la professió TANMATEIX EN L’EXERCICI DE PERIT

4. DECÀLEG DEL TESTIMONIATGE DE L’EXPERT:

1) No contestar el que no es porta preparat o no es coneix2) Concretar si és una conclusió o una opinió

3) Si la resposta no és ni si ni no s’explica4) Cal defugir de qüestions hipotètiques, ...si....5) Aclarir i no confondre6) Explicar la Terminologia tècnica7) Imparcialitat en el tractament del tema8) Mantenir l’ordre de fets en l’informe9) Les fonts científiques corroboren a l’expert, no viceversa10) Demanar ajut al jutge si un es creu agobiat

5. ASPECTES LEGALS EN EL CONTROL MICROBIÀ DELS ALIMENTS (EXEMPLE):

Principis fonamentals:- Complexitat dels productes alimentaris, no són homogenis. - Evolució microbiològica. Hi ha canvis en funció de les matèries primeres i les

condicions ambientals. - Variable distribució dels productes alimentaris. La composició del producte és

diferent en funció d’on agafen la mostra (dins o fora) i de quan (varia en el temps).

- Presa de mostres- Mètodes analítics- Fiabilitat dels mètodes i interpretació- Interpretació sanitària- Tecnologies de conservació

Conclusions:- Els anàlisis microbiològic són alertes per accions preventives. Un anàlisis

microbiològic és un avís o alarma perquè les indústries prenguin mesures correctores.

- Els anàlisis microbiològics no hauran de comportar sanció. Només tindran sanció si hi ha reincidència, és a dir, que no han intervingut davant dels avisos.

- Valoració Sanitària- Serveis oficials = previsors de risc- Expedient = reincidència.- Valors dels anàlisis microbiològics haurien de referenciar.

6. DRETS DELS CONSUMIDORS EN MATÈRIA DE CONSUM A NIVELL NACIONAL I COMUNITARI:

Tractat d’Amsterdam (Unió Europea) Cap a la Legislació de l’autocontrol (HACCP). La qüestió de la “deguda diligència”: s’han fet totes les proves, però algun resultat ha

sortit alterat o més tard. La deguda diligència:a. Es considera un error sense sanció, ob. Fa que et redueixin les sancions

Organitzacions de defensa dels consumidors:- Comitè econòmic i social - UE

- Organitzacions nacionals independents La Dir 85/374:

- Un productor és responsable dels danys causats pels defectes dels seus productes.

- S’EXCLOUEN: “Matèries primes agrícoles” Productes de la Terra, la Ramaderia i la pesca

Després de EEB es vol anular l’exclusió

Denúncies:

Directament o per mitjà d’altres:- Organitzacions de consumidors- Advocats, especialistes

A:- Jutjats, comissaries, organismes públics, gabinets professionals. Segons la gravetat

civil o penal (frau - salut pública)