1

TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ I FISIOLOGIA OBSTÈTRICA

TEMA 1: Reproducció

UN 60% DE L’EXÀMEN ÉS DE TEORIA I L’ALTRE 40% SÓN PREGUNTES DE PRÀCTIQUES

És la part de les Ciències Veterinàries que s’ocupa fonamentalment de l’estudi dels procesos que intervenen

en la gènesi d’una nova generació d’individus de la mateixa espècie i de la seva viabilitat fins a la completa

independència materna.

La reproducció estudia aspectos anatòmics, fisiològis i endocrinològics de la funció reproductiva, i les

tecnologies aplicades a la reproducció que permetin planificar i rentabilitzar el procés reproductiu

(inseminació artificial, control de cicle estral i gestació, i biotecnología).

La reproducció es basa fonamentalment en la fisiología animal, l’anatomia i l’embriologia, la genética, la

bioquímica, la farmacología, la cirurgia, l’economia, l’estadística i l’informàtica.

TEMA 2: Inspecció d’un mascle reproductor

Un mascle el volem perquè ens deixi prenyada a una femella. Per això, si un mascle ha fet diverses montes i

no la deixa prenyada, ens el portaran perquè l’inspeccionem. També ens poden portar un nou mascle abans

de comprar-lo o introduir-lo al ramat per saber si és capaç de reproduir-se.

L’inspecció d’un mascle reproductor consisteix en 4 proves:

1. Exploració física de l’aparell reproductor.

2. Mesura de la resposta de l’animal davant d’una femella en zel.

3. Capacitat de monta (no pot entrar en erecció o no pot ejacular).

4. Recollida de semen i anàlisi seminal.

L’aparell reproductor del mascle, a diferencia del de la femella, és pràcticament exterior i això ens fa que per

la seva inspecció no necesitem gaires eines.

Exploració física de l’aparell reproductor:

Inspecció de l’escrot hem col·loco darrera d’un animal i li miro l’escrot, no toco res. (segons l’animal que

estem mirant haurem de protegir-nos). Aquí mirarem anomalies de la pell com color, ferides… anomalies en

la simetría i conformació del sac escrotal.

Palpació manual i simétrica dels testicles si palpem primer un testicle i després l’altre no notarem si hi ha

diferències de mida per exemple d’un 10%. Amb aquesta palpació volem detectar: canvis en la consistencia,

els testicles han de ser mòbils dins dels testicles per poder pujar i baixar (evitar adherències després d’una

orquitis), canvis en la posición (torsions del cremàster de més de 180º donen obstruccions de la vena i dolor

de còlic), canvis en la temperatura (no m’interessen augments de temperatura), dolor i canvis en la

grandària (canvis de més d’un 10% ja no es consideren normals).

Amb la palpació també podem detectar anomalies dins el testicle conm hèrnies, criptporquídia (un o els dos

testicles no han baixat al sac escrotal), tumors, cicatrius de vasectomía,…

2

A nivel de testicles també es pot mesurar la circumferència escrotal. Aquesta està relacionada amb la

pubertat, la producción seminal (com més gran més semen) i amb patologies.

Finalment, si es vol també es pot fer una ecografía que va molt bé per detectar tumors interns o líquids.

Epidídim aquí s’acaben de madurar els espermatozous i adquireixen mobilitat a més de ser la via de

sortida. Aquí farem una palpació per detectar la grandària i la consistencia (inflamació, granulomes,

aplasia…).

Penis el penis el podem inspeccionar de dues maneres:

- No exterioritzat: amb sonda (molt difícil en remugants i porcs).

- Exterioritzat: en gossos és molt fácil exterioritzar el penis simplement enretirant el prepuci per

darrera dels bulbs penians. En cavalls, amb una certa sedació, despenjen el penis, però no ens

podem passar. Els remugants són molt difícils i només es poden inspeccionar durant l’extracció de

semen. La resta d’animals també es poden inspeccionar durant l’extracció.

En la seva inspecció veurem canvis en la conformació, sensibilitat, dolor o color. També podem veure lesions

com hematomes, berrugues, carcinomes, ferides o fractura de l’os penià. Podem veure també la persistencia

del frenet, que pot provocar fimosi. El penis ha de ser mòbil dintre del prepuci i ha de tenir la capacitat

d’extreure’li retreure’l. també podem veure a nivel de penis, secrecions anòmales que haurem de saber

discernir si venen de la orina o de la próstata.

Inspecció del prepuci en grans animals podem introduir 1 o 2 dits dins l’orifici. Veurem cnvis en el volum i

en el color, presencia de lesions i secrecions anòmales.

Glàndules accessòries

- Vesícules seminals del toro: s’inspeccionen per palpació rectal i poden donar lloc a inflfamacions.

Mirarem canvis en la grandària, simetría, consistencia i dolor.

- Próstata del gos: el gos es un animal que sempre té patologia prostàtica. Tendeix a augmentar de

volum i està lligat a l’edat. Hi ha 5 patologies prostàtiques i les discernirem mitjançant la inspecció.

1. Palpació rectal: fiquem un dit amb vaselina i entrem un dit. Si quan tinguem tot el dit no hem

palpat pròstata és que aquesta a anat a parar a cavitat abdominal perquè pesa molt o perquè

l’animal és gran i se li ha donat. En aquest cas ens ajudarem amb l’altre mà per tornar-la a pujar

a cavitat pèlvica i poder-la palpar.

En la palpació rectal valorarem dolor, simetria, grandària i consistència.

2. Recollida de la tercera fracció seminal: aquesta fracció es molt gran (20 ml d’ejaculat). Va molt

bé per mirar quin tipus de paràsit té, amb què l’he de tractar… ho puc fer de 2 maneres: amb

recollida de semen normal o per cateterisme + massatge (fiquem un catèter i fem un massatge a

la próstata).

3. Radiografía: a vegades s’ha de fer radiografia de contrast perquè no es veu res.

4. Ecografia: és la millor, però fa falta l’ecògraf i experiència en aquest cas. Està molt bé perquè ens

permet mesurar exactament la pròstata.

5. Aspiració per agulla fina: via ecogràfica localitzem la pròstata i punxem per treure cèl·lules i fer-

ne la citologia. Això va bé si enganxes el tros, però si no, el que es fà és:

6. Biòpsia: es fa una laparotomia i agafem els trossos de pròstata que creiem convenients.

3

La resta de glàndules accessòries dels altres animals no són importants perquè no donen problemes.

TEMA 3: Inspecció d’una femella reproductora

Exploració externa:

El que valorarem és la vulva, clítoris i vestíbul vagina.

Vulva simplement mirarem sense res (inspecció). Veurem canvis en la coloració (patològic o fisiològic), en

la edematització (fisiològic en estre), conformació (la vulva ha de tenir una situació adequada respecte l’anus

important sobretot en eugues). Els llavis de la vulva de la euga han de tenir una oclusió total i la situación

també (l’anus i la vulva estan al mateix pla). L’endometri de l’euga és terriblement sensible a les infeccions.

Si hi ha una endometritis, quan es curi hi haurà una cicatriu. Les eugues placenten a tot l’endometri i si tinc

cicatriu a aquest tros no placentarà.

També mirarem ferides, intervencions (quan tenen els llavis oberts i la vulva més endevant que l’anus, se’ls

cusen els llavis de la vulva i només es deixa un foradet per orinar. Podem veure carcinomes i prolapses (se

surt la vagina cap a fóra) també.

Clítoris l’únic que veurem a clítoris és desenvolupament com per exemple en els casos de freemartinisme,

situacions en què les femelles han estat tractades amb estògens o han menjat estrògens.

Vestívul vaginal aquí ens podem trovar canvis en coloració, edematització, ferides, descàrregues vulvars,

intervencions, esfínter vestíbul-vaginal (si l’esfínter no tanca bé es pot produir una pneumovagina),

neoplàsies i prolapses.

Exploració interna:

Vaginoscop o espècul vaginal inspecció de la vagina i el coll de l’úter. Per força s’ha de tenir una font de

llum perquè si no no es veu res. A l’hora d’introduir el vaginoscop hem de trabar la femella, retirar la cua,

netejar la zona del periné (OBLIGATORI). A partir d’aquí hem d’introduir el vaginoscop que ha d’estar net i en

la euga, si pot ser, millor estéril. Per introduir-lo hem de posar vaselina i entrar una mica en diagonal perquè

l’os del pubis ens fa nosa. A partir d’aquí mirarem.

Veurem canvis en la coloració de la paret vaginal, edematització, plecs vaginals, el coll de l’úter, ferides,

llagues, presencia de secrecions, himen persistent, adherènncies, quists, pòlips, neoplàsios i pneumovagines

(si posem l’orella se sent la tramontana) i urovagines (la vagina baixa i l’orina en comptes d’anar cap a fóra

va cap a dintre).

23/01/11

EXPLORACIÓ MANUAL (T)

El primer que hem de fer es netejar bé la zona i eixugar. Ens posarem un guant de làtex o un guant estèril en cas

de l’euga.

- Tó (sobretot quan està en ce) , gruix de la paret (sobretot la gossa en zel)

- coll de l'úter

4

- presència de secrecions fisiològiques o patològiques

- himen persistent (a la foto himen parcial que es pot trencar si no hi ha cap vas gran)

- quists, pòlips, neoplàsies,..

- distòcies, torsions (d’úter per exemple), retenció de secundines (com per exemple retenció de

placentes)...

FROTIS VAGINAL O CITOLOGIA (gossa)

Hisop a la vagina d’una gossa, frotis a un porta i tinció per a l’observació. Es pot fer en més espècies, però no en

totes té valor diagnòstic.

- període del cicle estral ⇒ moment òptim de l’aparellament

- infeccions presencia de polimorfonuclears ens ho indicarà

- alteracions hormonals

- neoplàsies

PALPACIÓ ABDOMINAL (petits animals)

Palpació de l’úter a través de la paret abdominal. En grans animal no té sentit. Palparem com una mena de raïm.

També podem palpar piometres on trobarem presència de moc i pus.

- diagnòstic de gestació

- presència de fluids

PALPACIÇO RECTAL (grans animals)

En petits animals, amb el dit no podrem arribar gaire fons. Palparem vagina però sobretot úter i ovaris.

No cal rentar la zona del perinè, ja que no és una zona gaire neta. Hem de travar l’animal. La cua, en aquest cas,

no molesta i els guants són opcionals. En cas de fer-li a una euga hem de posar una mica de vaselina que no cal

que sigui estèril, ja que té un recte poc lax. Entrem amb la mà tancada i fem força amb el cos, ja que si la fem amb

el braç i hem de fer moltes palpacions ens cansarem molts. Hem d’entrar amb la mà esquerra els dretans, ja que

haurem de fer la inseminació amb l’altre mà, la mà lliure. Primer trobem l’ós i després avancem cap a dalt on

estarà el coll de l’úter. Seguim entrant a l’úter i palpem banya dreta, ovari dret, banya dreta, banya esquerra,

ovari esquerre, banya esquerra.

Euga: úter suspès a la cavitat abdominal, no el podem apropar cap a nosaltres, ja que està fixe. Hi he eugues en

que amb la palpació no arribem a l’ovari.

Vagina

Úter

- estat cíclic: tó i simetria

- diagnòstic de gestació

- presència de fluids: piòmetra, mucometra...

Ovaris

- estat cíclic

- ovulació

- presència de neoplàsies, quists (un fol·licle passa a ser un quists quan creix més del compte

- infeccions

ECOGRAFIA (tots)

Per dedicar-se a cavalls és necessari un ecògraf, ja que és imprescindible per detectar gestacions, i a més es veuen

molt bé: boles negres amb el fetus dintre. Serveix per:

Úter

5

- estat cíclic

- diagnòstic de gestació; bessons (s’ha d’interrompre)

- control de la gestació: podem saber com evoluciona el fetus

- presència de fluids (moc, semen…), quists,..

Ovaris

- estat cíclic

- creixement fol.licular ;ovulació

- neoplàsies, quists (podem mesurar els quists)…

RADIOGRAFIA (en tots, però com que no el podem portar al camp només l’utilitzarem en petits)

Úter

- diagnòstic de gestació

- presencia de fluids

- control de la gestació

BIOPSIA UTERINA (Euga): Endometritis

Només en eugues, molt sensibles a patir endometritis. Una euga pot no ser capaç de placentar perquè té molta

zona de l’endometri cicatritzat. No hi ha prou espai per a la placentació. Les cicatrius provocades per les

infeccions són irreversibles. Per fer la biòpsia si que hem de tallar, però la cicatriu que farem serà insignificant.

Caixa amb una tap (quadrat) que funciona com una pinça. Entrarem amb el biopsiador com si fos una palpació:

primer amb la mà lliure i després amb la mà del biopsiador. Quan tinguem el biopsiador dins haurem d’entrar

amb la mà lliure a dintre del recte i obrim la tapa de la caixeta, llavors pessiguem i extraiem un tros d’úter que

quedarà a la capseta. Després el portarem a anatomia patològica per a que l’analitzin.

PARATOMIA EXPLORATORIA

L’utilitzarem molt poc. Per extreure alguna cosa com per exemple un avort.

LAPARASCOPIA

- transferència d’embrions

- IA intrauterina

TEMA 4: Cicle estral

Període comprés entre un estre (zel) i el següent que ofereix a la femella repetides oportunitats per quedar-se

prenyada

Períodes que es repeteixen al llarg de la vida de la femella Interromputs per :

- Gestació (l’euga és una excepció, ja que pot ciclar mentre està prenyada), lactació (la vaca és una

excepció) o fotoperíode

- Períodes de nutrició inadequada o condicions ambientals estressants: el primer que perd una femella

quan està mal nutrida serà la ciclicitat, però mai perdrà la gestació un cop prenyada

- Patologies reproductives: infeccions uterines (la pus impedeix que la femella pugui ciclar, ja que

l’hipotàlem deixa d’enviar hormones perquè creu que hi ha un cos a l’úter), CL (cos luti) persistents, fetus

momificats (l’úter queda ocupat, pel que la femella no ciclarà)

6

Estre: receptivitat y còpula (principi de l’estre i abans de l’ovulació). Permetrà la còpula des del principi de l’estre

fins l’ovulació. Nosaltres el podem allargar.

- Si no hi ha concepció: comença un nou cicle

- Si hi ha concepció: anoestre que acaba després del part, involució uterina

Classificació segons la freqüència de cicles estrals /any

Femelles polièstriques: distribució uniforme de cicles estrals durant tot l’any: vaca, truja, gata, rosegadors

Femelles polièstriques estacionals: distribució uniforme de cicles estrals durant una determinada estació de l’any

- fotoperíode negatiu: el dia s’escurça (tardor, 21 de juliol): ovelles i cabres

- fotoperíode positiu: quan el dia s’allarga (primavera, 21 de Desembre): eugues

Femelles monoèstriques: un sol cicle per any (gossa, guineu, lloba, osa)

- Gossa: 3 cicle/2 anys. Les races més properes al llop només tenen un cicle a l’any, però no el tenen en cap

estació concreta de l’any. Com que té pocs éstres a l’any, ho compensa amb un cel de 8 dies de duració i

així augmenta la possibilitat de trobar un mascle.

- Períodes d’estre + llargs per assegurar gestació

L’hipotàlem secreta la GnRH que passa a hipòfisi i la hipòfisi secreta FSH i LH. Aquestes dues hormones tenen

com a cèl·lula diana les cèl·lules de la granulosa (FSH) i de la teca (LH) del fol·licle ovàric.

Quan una femella entra en un cicle estral tenim les següents fases:

Fase fol·licular: l’hipotàlem secreta GnRH i fa que l’hipotàlem secreti FSH. La FSH fa que el fol·licle primordial

passi a primari, secundari… (fol·liculogènesi). Això té una durada d’entre hores a dies. Les cèl·lules de la

granulosa alliberen estrògens i aquí s’estableix un feed back positiu amb l’hipotàlem que allibera més FSH

que fa que les cels de la granulosa es multipliquin i alliberin encara més estrògens (és un cicle).

Tots aquests estrògens són els responsables directes del comportament de la femella i del que li passa a

l’aparell reproductor en el període estral.

En un moment donat, tenim un fol·licle pre-ovulatori amb receptors d’LH i arriba el pic pre-ovulatori d’LH

que activa el oòcit (passa de 2n a n). Des que arriba l’LH a la ovulació només passen unes 24 hores i aquest

òvul se’n va a l’ampula.

Després d’això arribem a la fase luteal on les cèl·lules de la granulosa passaran a produir progesterona

formant el cos luti. La progesterona farà feed back negatiu a l’hipotàlem inhibint la secreció de GnRH. A més

la progesterona, prepararà l’endometri i perquè hi pugui haver implantació. En el cas de que no hi hagi

gestació, l’endometri alliberarà prostaglandines que es carregaran el cos luti. Al trencar el cos luti deixarà

d’haver feed back i es farà un nou cicle.

Fases del cicle estral:

Fase fol·licular: de la regressió del cos luti a l’ovulació. Fase curta: 20% del cicle estral en la majoria de les

espècies.

- Creixement del/dels fol·licle/s preovulatori/s ⇒ estrògens

Fase luteal: de l’ovulació fins a la regressió del cos luti. Fase + llarga: 80% del cicle estral.

7

- Presència del cos luti ⇒ progesterona

- Ones creixement i regressió de fol·licles

Fase fol·licular: Proestre + estre

Fase luteal: Metaestre + diestre

Proestre: compren la formació dels fol·licles pre-ovulatoris. En aquest momento hi ha secreció d’FSH i

estrògens. Va des de la regressió del cos luti al principi de l’estre.

Estre: és la època amb major quantitat d’estrògens. És la època on es produirà el pic d’estrògens i, per tant,

receptivitat sexual. Aquests estrògens provocaran canvis fisiològics en l’aparell reproductiu:

- Increment del flux sanguini que facilita la secreció, el pas dels leucòcits (leucocitosi) per evitar

infeccions de la vagina a causa de la penetració del mascle i inflamació de la vulva.

- Increment de la secreció de moc per a la lubrificació de la vagina i el coll, eliminació de contaminació

del coit. En la vaca s’ha vist que quan s’acosta la ovulació, el seu moc és més fluïd i permet la

mobilitat dels espermatozoides.

- Canvis en la conductivitat elèctrica.

- Increment de la secreció de l’epiteli oviductal i increment de la freqüència del batec dels cilis.

- Inici d’hiperplàsia de les glàndules uterines.

- Increment del to miometrial.

Els estrògens també provocaran canvis en el comportament de la femella. Durant el període de precòpula,

còpula i postcòpula, la femella mostra comportament de:

- Atracció comportament per atraure al mascle: consisteix en un augment del nerviosisme (cops i

baralles), situacions de flehmen per la seva pròpia alliberació de feromones, vocalitzacions,

increment de l’activitat física (caminar, firar sobre ella mateixa, exploració i canvis sobtats de

postura).

- Festeig situació que provoca el mascle. Serveix per estimular al mascle a que munti. En funció de

les espècies podem veure cops de cap al mascle o munta al mascle, conductes homosexuals (munta

de femelles entre elles) i orina en presència del mascle. En aquesta situació, el mascle olora la vulva i

manifesta el flehmen (toro, cavall, marrà i menys verro). Sobretot els toros recolzen la barbeta sobre

la femella i a més donen voltes i incrementen també les vocalitzacions.

- Receptivitat comportament de còpula per assegurar la inseminació. Aquí trobem dues conductes:

immobilitat i lordosi.

Immobilitat: serà més o menys marcada segons la durada de l’ejaculació:

Ejaculació curta: toro, marrà, boc, gat, conill.

Ejaculació intermitja: cavall.

Ejaculació llarga: gos i verro.

Lordosi: arquejar l’esquena, pujar la vulva i aixecar la cua.

Metaestre: va des de la formació del cos luti i l’inici de la secreció de progesterona. Aquí el cos luti no és

funcional. Va des de l’ovulació fins a la formació d’un cos luti funcional (procés de luteïnització del folicle

ovulat).

8

Diestre: és el moment de màxima secreció de progesterona. Es manté el cos luti funcional fins a la seva

destrucció (luteolisi). És el període més llarg i l’utir es prepara per rebre l’embrió i per implantar-lo a

l’endometri. En aquest període hi ha una receptivitat sexual nul·la.

Anestre: període de falta de ciclicitat sexual. Els ovaris estan relativament inactius sense fol·licles ni cos luti.

Esta provocat per un alliberament insuficient de GnRH per part de l’hipotàlem.

Hem de poder diferenciar entre un anoestre verdader (falta de GnRH per estació, nutrició, estrès o

patologies) de l’aparent (falta de detecció d’estre o de gestació).

Vaca:

La vaca és una polièstrica contínua de 21 dies de ciclicitat amb variacions de 18-24. Una vaca de muntanya, sí

que pot tenir certa estacionalitat, perquè en els seus orígens tenien una estacionalitat de fotoperíode

positiu.

Proestre:

Té una durada de 2-3 díes a la vaca.

Simptomatologia: increment de l’activitat (la femella es mostra nerviosa i olora a altres vaques, i presenta

conductes homosexuals intenta muntar altres vaques). La conducta homosexual és deguda a que

l’andrògen que passa de teca a granulosa per transformar-se en estrògens, s’escapa a sang i dóna conducta

masculinitzada.

Inspecció: vulva congestionada, humida, rosada i comença la dilatació del cèrvix.

Palpació rectal: veurem en un costat un fol·licle pre-ovulatori d’aproximadament 15 mm. L’úter és molt dur i

turgent i en el mateix ovari o a l’altre podem trobar un cos luti en regressió de aprox. 1 cm.

Estre:

Dura de 14-18h.

Simptomatologia: el mateix que el proestre però més exagerat multiplica per 10 la seva activitat. Sempre

és la primera en aixecar-se quan sent algun soroll. Brama contínuament, manifesta flehmen. Es barallen per

canvis en l’estatus social. Recolzen la barbeta en el dors d’una altra vaca, al llom o a la pelvis. Grooming:

estan mimoses i busquen contacte, carícies, llepades... La diferència entre proestre i estre és que una vaca

en estre es deixa muntar per altres vaques. Per saber si una vaca s’està deixant muntar podem mirar si té la

base de la cua pelada,n illades brutes per peus d’altres animals o moc enganxat a les potes posteriors de la

cua. A més, també disminueix la producció de llet.

Inspecció: vulva edematosa, vermella, abundant moc clar i filant.

Palpació rectal: hi ha to uterí, un fol·licle pre-ovulatori de 15-20mm. A partir de 25mm ja es considera que

aquell ovari s’ha enquistat i necessita ajuda. També podem trobar un cos luti d’1 cm.

Metaestre (2-3d):

9

La vaca és la única espècie que no té temps d’ovular a l’estre, i ho ha de fer al metaestre. Per tant, això fa

que la inseminem a les 10-16 hores de l’inicii de l’estre (quasi quan ja ha acabat).

Inspecció: podem trobar moc sanguinolent degut a que l’increment de la pressió sanguínia trenca vasos i

provoca petites pèrdues.

Palpació rectal: palparem la fosa d’ovulació el primer dia i a partir d’aquí ja podrem trobar un cos hemorràgic

tou. També hi ha un cert to uterí, però no tant dur com a l’estre.

Diestre (14-16d):

Retorn a la normalitat

Palpació rectal: als 3-4 dies tenim un cos hemorràgic d’1-2cm i comencem a tenir a l’úter certa flacidesa i

encara una mica edematós. Als 5-16 dies l’úter ja no és edematós i és super flàccid. Ara ja podem palpar un

cos luti de 2-3 cm. Aquí té de dos a tres onades de creixement fol·licular que no deixen que ovuli.

Euga:

Polièstrica estacional de fotoperíode positiu. Té un cicle de 21-22 dies.

Proestre (2-3d ):

No tenim simptomatologia.

Estre (6-7d amb variacions de 2-11):

Té un estre molt llarg degut a que el fol·licle ha de passar de mida microscòpica a fer 7 cm. Després és un

fol·licle que ha de migrar de l’ovari a la fossa ovàrica. A més, a l’hora d’ovular, els pics d’LH no són tan grans,

però són més persistents.

L’ovulació es produeix de 24-48h abans de finalitzar l’estre. Per tant, per prenyar-la, el que faré és als 2-3

dies de l’inici de l’estre l’inseminarem i cada 2 dies repetirem la monta o la inseminació. Una vegada s’ha

acabat l’estre, s’acaba la història. Si només tenim una oportunitat de prenyar-la perquè és un semen molt

bo, haurem de seguir el fol·licle via ecogràfica i anar-lo medint. Quant estiguem propers als 7 cm farem la

inseminació artificial.

Una euga no pot quedar-se prenyada de bessonada generalment no arriben a terme. El 16% de les

ovulacions d’una euga són dobles. Per tant hem de tenir compte si veiem que fa una ovulació doble.

Simptomatologia: si no hi ha el mascle, es pot mostrar més nerviosa, més inquieta, rellinarà, però quan

notarem més coses és quan estigui el mascle. Una euga mai es deixa muntar ni monta a una altra euga. En

presència de mascle rellina, busca al mascle, el mossega, li dóna cops, postura de lordosi + miccions i vulveig

(obre i tanca els llavis de la vulva exterioritzant el clítoris).

El mascle, en presència de la femella, també està nerviós, dóna voltes, rellina, busca la femella, dóna cops

amb les potes i manifesta el flehmen. Durant la munta, olora la vulva, mossega el coll de la femella, dóna

voltes i rellina.

10

Inspecció: vulva distesa, oberta, vermellosa o taronja (edematitzada), lubrificada amb moc, coll dilatat i

edematós.

Palpació rectal: a partir de què el fol·licle fa 3,5 cm ja podem palpar el fol·licle (>7cm es considera quist).

Úter flàccid i de paret fina, cèrvix gruixut, edematós i tou.

Ecografia: increment del gruix de la paret de l’úter. Pots veure un fol·licle de 3,5 a 7 cm migrant cap a la fosa

ovulatòria.

Detecció de l’estre: normalment sempre farem servir un mascle recela. Així podrem observar els canvis de

comportament dels dos. Han d’estar separats per una tanca perquè si no volem que el mascle recela sigui el

que la munti, no ho podrem evitar.

No hi ha munta entre femelles, ni serveixen els podòmetres, ni resistències elèctriques del moc vaginal ni la

temperatura corporal.

Les femelles tenen un zel als 9 dies post-part. Aquest zel moltes vegades és silenciós i no s’aconsella prenyar-

les llavors. Se sol esperar al dia 30.

Metaestre(2d) + Diestre (12-13d):

Retorn a la normalitat: no es deixa muntar.

Inspecció: cèrvix tancat, mucosa vaginal pàl·lida i seca.

Palpació rectal: to uterí i difícil palpació del cos luti.

Truja:

Polièstrica amb un cicle que dura 21 dies (17-25)

Proestre (1d):

Simptomatologia: femella inquieta, munta a les seves companyes.

Inspecció: vulva vermella i edematosa.

Estre (1-3d):

L’ovulació es dóna de 36-48 hores després de l’inici de l’estre.

Simptomatologia: femella inquieta (no s’ajeu després de menjar, sorolls9, orelles erectes quan és olorada,

grunys de resposta al verro, petites miccions molt freqüents i pèrdua de la gana. A l’inici de l’estre té un

comportament homosexual clar, mentre que quan està davant del mascle, mostra el reflex d’immobilitat.

Aquest reflex es desencadena perquè el mascle treu feromones a través de la bossa prepucial i de les

glàndules salivals supramaxilars.

Detecció del zel: farem que el mascle es passegi amunt i avall i desencadeni el reflex d’immobilitat (es diu

que el mascle provoca el 100% dels reflexes i el cuidant només un 80%). Per intentar inseminar a les truges,

hem de tenir en compte que la inseminació artificial perquè sigui vàlida s’ha de fer de 0 a 24 hores abans de

11

l’ovulació. La ovulació té lloc entre els 2/3 i els ¾ (64-83%) de la durada de l’estre. La durada de l’estre és

inversament proporcional a l’interval deslletament-zel.

Per inseminar tenim diversos mètodes:

- Fer recela 2 cops al dia en el cas de que hi hagi reflex d’immobilitat, fem una inseminació artificial

a les 24 hores i després, cada 24 h fins la desaparició del zel. Aquest sistema té el problema de què

se’m escapen les femelles que tenen cicles curts.

- Recela 1 cop al dia en el moment en que hi ha reflex d’immobilitat, faig una inseminació, i

després vaig fent una inseminació cada 24 h fins que deixi de mostrar reflexa d’immobilitat

(desaparició del zel). L’avantatge és que les de cicle curt les prenyo, però l’inconvenient és que amb

les de cicle llarg gasto moltes dosis de semen. A l’heura fan aquest sistema, però només fan dues

inseminacions i les primípares (llavores) les inseminen dos cops al dia.

- Recela 1 cop al dia al matí es fa la recela, i si hi ha reflex d’immobilitat, a les 8 hores s’insemina i

després cada 24 h fins el final del zel.

- Recela 1 cop al dia igual que l’anterior, però la recela es fa la tarda i la inseminació al matí del dia

seguent.

Metaestre (7 d) + Diestre (9 d):

Retorn a la normalitat: no es deixa muntar

Inspecció: Cèrvix tancat.

Mucosa vaginal pàl·lida i seca.

Gossa:

Monoéstrica no estacional. Tindrà uns 3 cicles a l’any quan sigui. El proestre té una durada de 8-9 dies i

l’estre també. Les gosses tenen una endocrinologia diferent.

Durant el proestre hi ha FSH, fol·liculogenesi i increment dels estrògens. Al començament de l’estre, una

sèrie dels fol·licles que hi ha al ovari, pateixen un procés que s’anomena luteïnització sense que s’hagi

produït cap ovulació. Les cèl·lules de la granulosa deixen de fer estrògens per fer progesterona. La baixada

dels estrògens i la pujada de progesterona és el que provoca el pic preovulatori d’LH. A partir d’aquí es

produiran les ovulacions, els estrògens baixaran i la progesterona continuarà pujant perquè s’estan formant

els cossos lutis. Durant aproximadament tota la durada del diestre la progesterona es mantindrà alta

independentment de que hi hagi gestació o no. A nivell de simptomatologia ens trobarem que a nivell de

proestre i estre ens trobarem descàrregues sanguinolentes per la vulva. La sang és obligatòria al proestre, i a

l’estre depen de la femella.

Aquestes descàrregues sanguinolentes no tenen absolutament res a veure amb la regla. Aquí, l’increment

del flux sanguini causat pels estrògens provoca una diapèdesi dels eritròcits de l’úter.

12

Durant tot el proestre i l’estre (18 dies) la femella atrau al mascle perquè la munti. És la pèrdua de sang el

que atrau al mascle. Durant el proestre no es deixarà muntar i durant l’estre no. Durant el proestre es

mostra fins i tot agressiva amb el mascle.

Si a casa, jo no tinc cap mascle i aquesta femella treu sang durant proestre i estre, no podrem diferenciar

entre proestre i estre, perquè a part de que es deixi o no muntar, la resta de les coses (turgència de la

vulva….) són iguals.

Un cop s’ha produït el pic preovulatòri d’LH fins a l’ovulació passen 24 h. Com que és una femella politòcica,

pot passar-se fins a 90 hores ovulant.

L’òvul de la gossa s’ovula amb doble dotació cromosòmica. Per tant necessita de 24-48 hores a l’oviducte per

eliminar aquesta dotació cromosòmica (capacitació). Després tenim de 12 a 24 hores per ser fecundat. A

l’hora de donar-la a la munta, al proestre la deixarem amb el mascle i en el moment en què es deixi muntar,

li donarem al mascle cada dos dies, perquè la durada del semen del mascle dins de la femella és de 4-6 dies i

a més la femella està uns quant dies ovulant.

La gossa no té metaestre, perquè pel que es caracteritza el metaestre és per la pujada de progesterona i la

baixada d’estrògens i això, en la gossa, passa durant l’estre. És important que una gossa es quedi prenyada

del màxim nombre de cadells que pugui perquè la gestació de 1 o 2 cadells sempre em donarà problemes de

part. Això és el que s’anomena el síndrome del cadell solitari en què les contraccions uterines no són prou

fortes per expulsar el cadell.

13

La citologia vaginal ens permet agafar cèl·lules de la vagina perquè durant el proestre i l’estre, la gossa

hipertròfia i hiperplàsia les cèl·lules de l’epiteli vaginal. Només en rata, truja i gossa, això té un valor

diagnòstic.

Criteris a seguir a l’hora de cubrir una gossa

Comportament de la gossa

Dia 5-6 de proestre: mascle-femella junts durant 10-20 min.

Repetir cada 2-3 dies fins que la femella accepti al mascle. A partir de l’acceptació, munta cada 2 dies fins

que la femella deixi d’acceptar al mascle.

Citologia Vaginal

> 80% cèl·lules epitelials queratinitzades mascle-femella junts durant 10-20 min. Repetir cada 2-3 dies fins

que la femella accepti al mascle. A partir de l’acceptació, munta cada 2 dies fins que la femella deixi

d’acceptar al mascle. Inici de la IA i IA diària fins citologia de diestre. Concentració de progesterona.

> 89-90% cèl·lules epitelials queratinitzades test de progesterona cada 48 hores fins que canviï de color =

>1ng/ml progesterona en sang.

- Munta cada 2 dies

- IA cada dia

Criteris no fiables:

- muntes en dies predeterminats: dia 10 de l’inici del proestre

- color de la descàrrega vaginal

- conducta del mascle

- turgència de la vulva

A vegades hi ha femelles que no es deixen muntar durant l’estre, això

La pseudogestació sempre es dóna si no hi ha gestació perquè els cossos lutis duren molts dies, però pot ser

que hi hagi simptomatologia o no. La simptomatologia és degut a que hi ha una hormona, la prolactina, que

ajuda a mantenir el cos luti i pot ser més activa o no i en funció d’això es mostrarà simptomatologia o no.

Gata:

Polièstrica contínua amb un cicle que pot durar entre 8 i 24 dies.

L’endocrinologia de la gata, conjuntament amb la conilla, és una femella d’ovulació induïda. Tenim períodes

d’estre amb molts estrògens, però en el moment en que hi hauria d’haver el pic preovulatori d’LH, no hi és si

no hi ha munta. Si no hi ha munta, el fol·licles s’atresien, disminueix la concentració d’estrògens i tornem a

començar. El període que hi ha entre estrès s’anomena interestre, perquè no hi ha progesterona.

Pot passar que en un moment determinat muntin a la femella. Per tant, pic preovulatori d’LH, formació del

cos luti i pujada de la progesterona. La pujada de la progesterona pot donar una gestació o una

pseudogestació.

14

Proestre (1-3 d):

No hi ha cap tipus de simptomatologia. Si hi ha un mascle, l’atraurà, però no es deixarà muntar i aniria

augmentant l’excitabilitat fins a l’estre.

Estre (7d, 2-10):

Més excitabilitat. Tenim una femella nerviosa, que miola i orina... en presència del mascle adopta una

postura molt marcada de lordosi. Accepta al mascle i l’ovulació és induïda, però perquè hi hagi el pic

preovulatori d’LH no n’hi ha prou amb una munta, n’hi ha d’haver més d’una. Per això, després de la munta

la femella rodola sobre ella mateixa, treu flux vaginal i busca el mascle perquè la torni a muntar. Un mascle

pot arribar a muntar 36 vegades a una femella en 36 hores.

Diestre:

El diestre pot ser de gestació (60 d) o de pseudogestació (30-50 d).

Anoestre (45- 150d):

Una gata només entra en anoestre si ha parit. No té activitat ovàrica i té un comportament totalment

normal.

Els cossos lutis tenen una durada concreta en la gata. Per tant, si la gata té un avortament, fins que no

s’acabin els cossos lutis la femella no ciclarà, sinó que romandrà en pseudogestació.

15

Conilla:

Polièstrica continua com la gata. El que passa, és que la conilla el que té, en comptes d’estre i interestre, en

diuen fases d’acceptació o de no acceptació. L’endocrinologia és exactament igual que la gata.

Acceptació (24-48h):

La femella adopta postures de lordosi en presència del mascle, immòbil, acceptació del mascle i vulva MOLT

vermella, fins a morada.

No acceptació (6-7d):

La femella no fa lordosi ni accepta al mascle, i a més, té la vulva blanca. La única manera de detectar si està

en estre o no, és mirant la vulva ( existeixen uns colorímetres per determinar si estant en estre o no).

A partir de la munta, pot ser que la femella ovuli i es quedi prenyada o que no es quedi prenyada i entri en

pseudogestació.

Gestació ( 31-32 dies):

Poden acceptar la munta. Fases d’alternança d’acceptació del mascle

Pseudogestació ( 17-19 dies):

Comportament maternal. Poden acceptar la munta.

Ovella:

Polièstrica estacional de fotoperíode negatiu. Té un cicle estral de 17 dies (14-19).

Proestre (1d):

Sense simptomatologia. Podem trobar una mica de moc, però no l’anirem a buscar.

Estre (24-36h):

Ovulen a les 24 h de l’inici de l’estre. Si fem IA, farem una cubrició entre les 12.24h de l’inici de l’estre.

L’ovella és una femella que té molt poca simptomatologia en l’estre. Només la veurem en presencia del

mascle. Amb la presencia del mascle incrementa l’excitabilitat (camina més, gira sobre ella mateixa, primera

en aixecarse, bels), disminueix la producción de llet i gana i acepta el mascle.

Inspecció: vulva edematosa i vermella. Moc abundant i tèrbol.

Detecció de l’estre: normalment el que fem és deixar les femelles amb la seva ratio de mascles durant tres

cicles i i punt. Ara bé, si nosaltres volem fer IA o controlar els zels, podem fer servir un mascle marcador. Al

mascle si li penja un dacks a l’esternon de manera que les femelles que munti quedaran pintades. Si no

volem que el mascle marcador deixi prenyades les femelles perquè vull fer IA, podrem fer servir un mascle

marcador vasectomitzat o amb una desviació del penis. Les femelles estaran en contacte amb el mascle una

estona al matí i una estona a la tarda, i a partir d’aquí inseminaré a les que es deixin munta

Metaestre + Diestre (15 d):

16

Retorn a la normalitat: no es deixa muntar. Mucosa vaginal pàl·lida i seca

Cabra:

Polièstrica estacional de fotoperíode negatiu amb un cicle de 21 dies (18-24)

Proestre: (~1 d):

Atrau al mascle però no es deixa muntar

Inspecció: moc transparent

Estre: (18-36 hores)

Ovulacio:12-36 h de l’inici de l’estre ⇒ 1 Cubrició: 24-36 h si fem inseminació artificial.

Simptomatologia: molt poc marcada sense la presència del mascle però més marcada que en l’ovella:

↑ ↑ excitabilitat: caminar, girar sobre ella mateixa, 1ª en aixecar-se, Bels (balidos), Disminueix la producció

de llet i gana, Acceptació del mascle i Comportament homosexual.

Inspecció: Vulva edematosa i vermella. Moc poc abundant i tèrbol.

Detecció de zels: exàctament igual que a les ovelles. Es fa poca IA perquè tant en ovelles i cabres, s’han de

fer intrauterines i és complicat de fer.

TEMA 5: Control del cicle estral

Hi ha tres maneres de controlar el cicle estral:

- Mètodes de maneig provocant estrés.

- Mètodes hormonals.

- Mètodes quirúrgics només en petits animals.

Porcí:

Mètodes de maneig:

El fet de que durant tres setmanes hagin alletat els garrins i la prolactina hagi inhibit totalment l’hipotàlem,

fa que quan retirem els garrins de cop i deixen d’alletar-los, s’acaba la prolacatina i en 3-7 dies les truges ja

estan ciclant. (això funciona a la truja, però en el cas de la vaca, per exemple, la prolactina no inhibeix

l’hipotàlem i en plena lactació es pot quedar prenyada).

Mètodes hormonals:

PMSG ó ECG (gonadotropina coriònica equina) - HCG (gonadotropina coriònica humana) ens podem

trobar situacions en què arribem a dia 10 i aquella femella que s’ha deslletat no ha sortit en estre. El primer

que farem és que aquella femella no tingui un anoestre patològic (úter ple de algo, cos luti enquistat...). un

17

cop comprovat que aquella femella no té un anoestre patològic, el que farem és donar-li ECG. La ECG, té un

efecte foliculogenètic (FSH) i també un punt d’efecte LH (ovulatori). Durant 48-96 intentarem que aquesta

truja faci foliculogenesi i després li donarem HCG, la qual provoca ovulació (LH). A partir d’aquí, podem

passar el mascle i quan mostri el reflexe d’immobilitat inseminar-la, o inseminar-la directament, 24 i 36 h

després d’injectar HCG.

Un altre problema que tenim, és introduir llevores. A les llevores, també les podem fer ciclar donant ECG i

HCG per sincronitzar-les amb les femelles de la granja.

Progestàgens la progesterona el que farà és fer feed back negatiu a hipotàlem. Durant 18 dies donarem

via oral progestàgens via oral. Quan deixem de donar progestàgens, el feed back deixarà d’existir i les

femelles ciclaran. Això té el problema de què les que més m’interessa sincronitzar, són les llevores que estan

en grups, i per tant és difícil de controlar la dosi de progesterona que li donem a cada femella.

Prostaglandines les prostaglandines es carreguen el cos luti. La truja, té un metaestre molt llarg. Per tant

vol dir que li costa molt crear un cos luti funcional. A més, aquest cos luti, només respon a les

prostaglandines un o dos dies. Per tant, no és gaire pràctic, perquè tinc tant poc temps que el cos luti és

funcional, que se’m fa impossible tenir una rutina de punxades.

Equí:

La euga, sol entrar en estre cap al març, perquè és de fotoperíode positiu. A vegades em pot interessar

avançar aquesta entrada:

Disminució de l’anestre:

Modificació del fotoperíode abans del 21 de desembre, el que farem és anar-li incrementant

paulatinament la llum, perquè es pensi que està entrant en fotoperíode positiu. Que respongui bé o no a

aquest avançament de la ciclicitat dependrà de:

- La condició corporal de la femella (les femelles amb millor condició corporal són les que tindran més

èxit).

- De l’inici del règim lumínic (com més d’hora vulgui començar a ciclar, més li costarà).

- Variació individual.

Aquí el que podem fer és ajudar-nos amb progestàgens. Haurem de començar a donar-los quan veiem que a

l’ovari hi ha activitat fol·licular (ja no està en anestre). Quan per ecografia veiem un fol·licle de més de 2,5

cm, li donarem Altrenogest durant 10-16 dies, i quan li traiem els progestàgens, ovularà en uns 10 dies.

Sincronització dels zels

em puc trobar situacions en què m’interessa sincronitzar totes les femelles, o en que vulgui fer transferència

d’embrions (inseminar una femella i als 7 dies de gestació, transferir el seu embrió a una altre femella).

Progesterona no hi ha cap tractament que sigui molt eficaç. Dos tractaments:

- Altrenogest 40 mg/d VO 10 dies i prostaglandines el dia 10 per si quan deixem de donar

progesterona encara hi ha un cos luti zel en 2-8 dies.

- Altrenogest 40 mg/d VO 14 dies, PG dia 7, hCG dia 18 (inducció de la ovulació) zel en 2-8 dies.

18

Disminució de la fase luteal el dia 12, ja podem saber si una femella està prenyada o no. Si anem el dia 12

i la femella no està prenyada, vol dir que tindrà un cos luti. Llavors, en comptes d’esperar-me al dia 21 a què

torni a ciclar, puc injectar una prostaglandina que em trenqui el cos luti i fer que surti en zel abans. (ex: 1 ml

Luprostiol IM zel en 2-4 dies).

Inhibició dels zels Altrenogest VO 40 mg/dia durant 15 dies (progesterona). Això no es gaire bo fer-ho, ni

se sol fer; només serveix per si està previst que la euga surti en zel en una cursa, per exemple, i no

m’interessa. Quan deixem de donar progesterona, l’euga sortirà en zel.

Inducció de l’ovulació podem induir que una femella ovuli abans que el fol·licle faci 7cm. Amb un fol·licle

de 3,5 cm, si injectem HCG l’ovulació es produeix a les 48 hores i es recomana inseminar 24 hores després de

la injecció de l’HCG. El problema d’aquesta hormona, que va molt bé, ,és que és una proteïna, i per tant, a la

llarga, indueix a la formació d’anticossos. Per evitar l’ús massiu de HCG, podem substituir-la per:

- GnRH no es fa servir perquè és una hormona que es metabolitza molt ràpid, i perquè indueixi

l’ovulació, hi ha d’haver una concentració continua en sang. Han tret unes bombes que s’enganxen a

la cara i van secretant GnRH, però és car i tediós.

- Buserelina agonista de la GnRH, es dóna via intravenosa, no produeix anticossos, però és més

cara que la GnRH

- Deslorelina agonista de la GnRH, es dóna en forma d’implant, no produeix anticossos, però és

més cara que la GnRH.

Gossa:

A la gossa podem fer dues coses:

Inducció/sincronització de zels:

Ens pot interessar perquè algun propietari ens pot demanar que la femella es quedi prenyada a l’estiu per

vendre els cadells per nadal.

Molt poques femelles no responen, quan es queden prenyades se’n queden de pocs i a vegades poden

comprometre la fertilitat futura.

Estrògens podem tenir la gossa en anestre o diestre. Donem estrògens cada 2-3 dies fins que surti en

estre. Com em passi, els estrògens a la gossa són terribles i podem provocar aplàsia medul·lar, coma i mort.

A més, com em passi, puc tenir simptomatologia de zel, però a l’ovari no hi haurà res.

Gonadotropina coriònica equina donem eCG durant 5 dies i el 5è dia donem una hCG per induir la

ovulació. No totes les gosses responen, el percentatge de concepció és baix perquè hi ha reabsorció

embrionària, poden haver aborts perquè es formaran cossos lutis molt dèbils, si estimulem massa els

fol·licles hi haurà massa estrògens i tindrem aplàsia medul·lar. A més, l’injeció d’hCG sol ser dolorosa.

Bomba pulsàtil de GnRH com al cavall: car i tediós.

Bromocriptina i carbergolina el cos luti de la gossa, es manté durant tota la gestació i la pseudogestació

perquè hi ha prolactina que és una hormona luteotròfica. Aquestes hormones són antiprolactíniques i van

molt bé per aquelles femelles en pseudogestació o per induir l’estre, però per això no van gaire bé. A més,

19

produeixen vòmits. El que es fa és començar amb dosis molt baixes, barrejar amb el menjar, administrar

amb antihemètics centrals.

Evitar el cicle:

Cirurgia ovariectomia (riscs d’infeccions uterines), ovariohisterectomia (aquí ho treiem tot. Els riscos són

que és una cirurgia, es diu que la femella no es pot castrar fins al 2on-3er zel, però hi ha un estudi que les

femelles prepúbers es poden castrar. El gran problema és que tenen tendència a la obesitat), Histerectomia

(deixem els ovaris perquè així no s’engreixarà i conserva la feminitat. Els inconvenients és que la femella

sortirà en zel, però no serà fèrtil. Aquestes femelles tenen risc de neoplàsies, infeccions i torsions), lligament

de trompes.

Progestàgens hem d’anar amb compte. Abans d’administrar-los ens hem d’assegurar que la femella no

tingui cap tipus de patologies reproductives (tumors mamaris, patologies uterines...). els hem de donar

abans o durant el primer zel. A més, no ho podem donar a femelles prenyades perquè podem provocar una

masculinització del fetus i un retràs del part. No ho podem administrar més de dos cps seguits perquè pot

provocar hiperplàsia quística endometrial.

No ho podem donar en femelles amb nefritis ni amb diabetis perquè poden provocar:

- Provoquen un augment de les mames.

- Augment de la ganaa.

- Canvis de temperament ( femelles més tranquil·les).

- Diabetis tipus II.

- Atrofia renal.

- Despigmentació i alopècia de la zona on injectem.

- Lactació.

Els podem donar de forma oral o per injecció. Per injecció és molt més pràctic perquè només ho fem un cop,

però per via oral controlem molt millor els símptomes. Els podem donar quan estan en anestre o en

proestre. (ex: acetat de megestrol, acetat de medroxiprogesterona s’aconsella donar-ho 1-2 setmanes

abans del proestre, el problema és que és molt difícil de saber. Si ho donem massa aviat pot ser que no faci

cap efecte i si arribo massa tard, tampoc).

La proligestona és la que menys efectes secundaris a nivell de salut ens donarà i és la més efectiva, però és la

més cara. L’acetat de delmadiona ,no es pot donar en proestre.

Andrògens rarament en donarem, però per exemple en gosses que es vulguin muscular com galgos, es

poden donar. Tenen diferents efectes secundaris: hipertròfia del clítoris, vaginitis, canvis en el temperament

(agressivitat) i obesitat. (ex: metiltestosterona, fenilpropionat de testosterona, èsters de testosterona i

mibolerona (no comercialitzat aquí)).

Gata:

La gata és exactament igual que la gossa, però els progestàgens provoquen més coses que en la gossa com

hipoadrenocorticisme, polidípsia i poliúria, tumors mamaris, patologies uterines...

20

TEMA 6: fisiologia del semen: espermatozoides i plasma seminal

El semen podríem definir-lo com un teixit que te una funció molt específica. La funció del semen és la

fecundació i distingim bàsicament dos components:

- Esperma la part cel·lular.

- Plasma seminal.

El semen està format per tres fraccions:

- Fracció preespermàtica pràcticament no contindria espermatozoides i les lsecrecions d’aquesta

fracció provenen bàsicament de les glàndules bulbouretrals i les vesiculars.

- Fracció espermàtica és la que té més espermatozoides i les secrecions provenen de l’epidídim, de

les glàndules vesiculars i de la pròstata.

- Fracció postespermàtica té una mica més d’espermatozoides que la preespermàtica, però també

en té molts pocs. Conté secrecions de la pròstata, glàndules vesiculars i glàndules bulburetrals.

Aproximadament el plasma seminal és el 90% del semen mentre que l’esperma és només el 10%. Les

secrecions procedeixen de diferents glàndules i les més importants són les que provenen de les vesícules

seminals, la pròstata i les glàndules bulbouretrals.

A l’espermatozoide hi podem distingir 3 parts diferents:

- Cap.

- Coll.

- Cua hi distingim tres peces: la peça intermèdia o mitocondrial, principal i terminal.

La seva funció és aportar la informació genètica de la via parental. És una cèl·lula petita (la més petita) que

està programada. Realment, els mitocondris de l’espermatozoide tenen alguna funció en la primera divisió

mitòtica, però encara no està prou estudiat.

El moviment de l’espermatozoide no és lineal, però sí que és rectilini. Cada espècie té el seu moviment. (el

semen del gos és molt més oscil·latori que el del porc). Després de l’ejaculació i fins que arriba a l’oviducte,

el moviment de l’espermatozoide és ràpid i més o menys lineal (predomina el vector de moviment recte o

VSL). Un cop arriba a l’oviducte (regió útero-tubàrica), s’enganxa a les cèl·lules epitelials de l’oviducte. Això

és el que s’anomena reservori seminal. Aquí, estan esperant que l’ovari alliberi l’oòcit. Quan s’allibera l’oòcit

(ovulació), l’espermatozoide es desenganxa i s’hiperactiva. Ara, el seu moviment és molt més oscil·latori i

curvilini.

En el fluid oviductal hi ha una gran quantitat de factors capacitants. De fet, l’espermatozoide arriba a

l’oviducte, s’enganxa, i si no s’enganxés, l’espermatozoide es capacitaria (hiperactivitat) i quan arribés

l’oòcit, els espermatozoides ja estarien morts.

La funció mitocondrial modula els canvis de motilitat durant la vida de l’espermatozoide.

La membrana de l’espermatozoide és el cervell, perquè quan nosaltres observem canvis en la funcionalitat

de l’espermatozoide veiem canvis en l’estructura de la membrana. Els canals de calci estan implicats de

21

manera directa en la capacitació i els canals de calci són una proteïna de membrana. Quan es produeix la

capacitació espermàtica, els canals de calci operats per lligam s’obren i el calci entra. Això transforma a la

membrana fent-la més fluida i més permeable i això ajuda a la penetració de l’oòcit.

Durant la maduració epididimària, la membrana perd i adquireix diverses proteïnes. Altres canvis que poden

afectar a la nostra membrana són:

- Canvis de lloc de proteïnes.

- Pèrdua o adquisició de grups glucídics tamponadors de proteïnes.

- Pèrdua o adquisició d’estructures lipídiques (pèrdua de colesterol durant la capacitació).

Si tenim molts fosfolípids insaturats i poc colesterol, la meva membrana serà molt fluida. Si en canvi, la

membrana té molts fosfolípids saturats i molt de colesterol, la membrana és rígida. Com la membrana dels

espermatozoides del porc té molts fosfolípids insaturats i molt poc colesterol, li costarà molt de congelar-se.

Els espermatozoides es capaciten in vitro amb cafeïna o bicarbonat.

Morfologia espermàtica:

Cada espècie, té uns rangs de morfologia espermàtica. Nosaltres a l’ejaculació trobem:

- Espermatozoides madurs en toros són superiors al 70%, en porcins i cavalls són superiors a 80% i

en bocs i bens de més dels 90%.

- Espermatozoides immadurs no tenen poder fecundant, però no tenen cap malformació. El que

tenen és un residu de citoplasma en posició proximal. Això fa que quan arriba a l’oòcit és incapaç de

fecundar-lo. En porcins han de ser entre un 5 i un 15%.

- Espermatozoides aberrants en porcins, bocs i bens han de ser de menys de 5%.

En principi, quan l’ejaculat està ple d’espermatozoides immadurs, el que falla és l’epidídim, mentre que si el

que hi ha són molts espermatozoides aberrants, el problema està al testicle. Una de les causes principals de

que els espermatozoides immadurs és que el període d’abstinència sexual sigui massa curt i no els hi doni

temps de madurar.

És molt important que el flagel tingui el citosquelet molt i molt ben organitzat (el que s’anomena l’axonema).

Cap:

Se sol dir que el cap té dues regions:

- La regió acrosòmica.

- La regió post-acrosòmica el nucli.

Al nucli s’observa la cromatina molt compactada, però no tant com a priori ens semblaria. No està 10

vegades compactada respecte a una cèl·lula somàtica. L’estructura de la cromatina, sí que té algunes

diferències que val la pena destacar respecte la cromatina de les cèl·lules somàtiques.

La cromatina espermàtica està organitzada, més que en forma de loops, en forma de dònut, i té protamines

intercalades entre les dues cadenes de DNA en comptes d’histones. A l’espermatozoide també trobem

histones, però moltes menys que a les cèl·lules somàtiques. Les protamines actuen com les histones, però

22

tenen un pH una mica més àcid. El fet que hi hagi histones i quantes histones hi ha respecte a les protamines

explica part de l’estabilització de la cromatina de l’espermatozoide.

El nucli espermàtic és heterogeni i té certa activitat. Les proteïnes dels pacients fèrtils són diferents de les

proteïnes dels pacients infèrtils. De fet, s’han trobat diferències en els microRNA dels pacients fèrtils

respecte dels infèrtils. Això vol dir que el nucli del espermatozoide té certa activitat transcripcional.

L’acrosoma és important perquè és un aparell de Golgi especialitzat però que té enzims proteolítics i

sacarolítics especialitzats en la penetració de l’oòcit. Aquests enzims, són enzims que han estat sintetitzats

de forma inactiva. La proacrosina és un enzim sintetitzat en forma inactiva que quan l’espermatozoide es

capacita, hi ha un vessament dels enzims de l’acrosoma i hi ha una escissió en què la proacrosina es

transforma en acrosina activa. L’organització del contingut de l’acrosoma, es veu al microscopi, de forma

desorganitzada.

La làmina densa postacrosòmica és la part final del cap. Sembla que conté proteïnes fibroses (en estructura

secundària com el col·lagen i elastina). Això serveix per conferir rigidesa i força al cap.

L’espai subacrosòmic també té a més a me´s filaments d’actina i filaments intermediaris que serveixen per

mantenir la forma del cap i interaccionen amb els components citoesquelètics del flagel. (microtúbuls del

colli de la cua)

Coll:

Bàsicament uneix cap i cua. Permet la transmissió del moviment. L’axonema del coll no té microtúbuls

centrals. Això li dóna més flexibilitat.

Cua:

Peça mitocondrial o peça intermèdia és aquella peça que té els mitocondris. El més important de la peça

intermèdia és la presència de mitocondris. Se sap que entra tot l’espermatozoide (cua inclosa) a l’òvul,

perquè els mitocondris de l’espermatozoide són els responsables de la primera divisió mitòtica després de la

fecundació.

Els mitocondris de la peça intermèdia estan involucrats en el consum energètic. (tanmateix, en fresc, el

metabolisme de l’espermatozoide és glucolític i, per tant, els mitocondris aporten poca energia). El que no

sabem és on es produeix el processament de la glucosa (perquè de glucosa fins a acetil-CoA es fa al

citoplasma i l’espermatozoide no té citoplasma). El cicle de Krebs es fa a la matriu mitocondrial. A més,

poden utilitzar també fructosa per a obtenir energia.

Un espermatozoide acabat d’ejacular fresc, no té el mateix flux d’energia que un espermatozoide capacitat.

El mitocondri, a part de proporcionar energia pel flagel, resulta que té un paper molt important en dos

processos més: la capacitació espermàtica i en l’apoptosi espermàtica . Quan els mitocondris canvien la seva

activitat (durant la hiperactivació), no ho fan de manera uniforme, sino que primer s’activen els extrems i

van activant-se cap al mig. És per això que quan l’espermatozoide es capacita, canvia el seu patró de

mobilitat.

Quan els espermatozoides entren al tracte genital femení poden passar tres coses:

23

- La vagina té un pH àcid que mata una part dels espermatozoides, o els mata el seu sistema

immunitari.

- Alguns (molts pocs) espermatozoides arriben al òvul i el fecunden.

- Alguns espermatozoides entren en apoptosi (mort cel·lular programada).

L’apoptosi (en espermatozoides s’anomena para-apoptosi perquè el procés s’assembla a l’apoptosi, però no

està clar del tot)es desencadena en part, per unes proteïnes anomenades BCL que es troben al mitocondri.

Tant a peça intermèdia com a peça principal sí que trobem els dos microtúbuls centrals.

La peça principal té una columna (per ajudar a la progressió del moviment) i una beina fibrosa

La peça terminal es caracteritza per tenir l’axonema desorganitzat. Sí que hi ha microtúbuls, però no

tenen cap mena d’ordre. En principi, el paper de la peça terminal en el moviment és nul.

Plasma seminal:

És un 90% del semen i conté una gran quantitat d’antioxidants i una gran quantitat de coses que no sabem

per què hi són com el sorbitol.

El plasma seminal no conserva quan surt l’ejaculat, ha d’entrar immediatament al tracte genital de la

femella perquè si no ho fa, el plasma seminal contribueix a l’aglutinació del semen. Per tant, si volem

conservar el semen l’hem de diluir (això passa a l’humà i al porcí). En cavall, estàs obligat a agafar el semen,

centrifugar, descartar el plasma seminal i diluir l’esperma amb una altra cosa. La única espècie que no s’ha

de diluir perquè sí que conserva, és en el marrà.

24

TEMA 7: conservació del semen

L’espermatozou penetra sencer dins l’oòcit, no només el cap. Si la cua no entra en contacte amb el

citoplasma de l’oòcit, no es produeix la cascada de calç típica de la fecundació.

La fecundació és una cosa de tot menys atzarosa.

L’espermatozoide és una cèl·lula híper-especialitzada. Aquesta especialització està estretament lligada amb

l’estratègia evolutiva de reproducció de cada espècie. La gran pregunta és per què gastem tanta energia en

reproduir-nos. Cada espècie té una estratègia evolutiva molt diferent i això fa que els seus espermatozoides

siguin molt diferents. Mentre que un espermatozoide de gos ha de durar fins a dues setmanes dins la gossa,

un espermatozoide de toro dins la vaca només ha de durar hores, i a més sense la competència dels

espermatozoides d’altres toros. Per tant, el metabolisme d’aquests dos espermatozoides ha de ser molt

diferents.

Per tant, alhora de nosaltres manipular-los i tractar-los, les normes seran molt diferents. El que veurem aquí

són una sèrie d’idees genèriques, i a partir d’aquí cada espècie tindrà les seves particularitats.

Conservació del semen:

Volem conservar el semen per a poder fer IA. El gos és pràcticament la única espècie que s’insemina amb

semen fresc.

Hi ha dues maneres de conservar:

- La refrigeració es conserva 24-48h en la majoria d’espècies.

- La congelació en teoria es diu que com a mínim dura 200 anys, però no se sap perquè no hem

arribat encara als 200 anys. El que sí que sabem és que dura dècades.

Hi ha espècies com la vaca en què es fa servir sobre tot semen congelat, mentre que a les porques se les

insemina amb refrigerat. Això és degut a dues raons: el semen congelat és més car de fer i té una fertilitat

menor que el refrigerat. En porcs no et pots permetre perdre un 5% de fertilitat perquè el que vens són

garrins. En canvi en la vaca dóna igual, perquè el que vols és la llet. L’avantatge del congelat en el món de la

vaca és que tu pots inseminar la teva vaca amb un semen d’un toro mort, o de molt bona genètica que està

molt lluny.

Hi ha la mentida de que algunes espècies congelen millor que altres. El que sí que és veritat és que dins

d’una espècie hi ha individus que congelen bé i altres que no. El que passa és que la tècnica de congelació

dels espermatozoides de verro és diferent que la de toro i no surt rendible.

Avui en dia, en refrigeració, podem separar dos tipus:

- Conservació en nevera a 4-5ºC on el semen té una duració curta de 24-48h.

- Conservació a 15-17ºC on el semen pot durar des de 4 dies fins a 3 setmanes això és exclusiu del

verro.

La conservació en congelació es fa amb nitrogen líquid a -196ºC. Ara s’està treballant en altre coses com

semen liofilitzat... però encara no és fa servir. Això és perquè el nitrogen líquid és una despesa important

25

perquè l’has d’anar renovant de forma periòdica i no pot fallar mai. Això limita les coses. Només es pot fer

en llocs desenvolupats i segurs.

La refrigeració conserva per una simple raó: perquè baixem la funcionalitat de la cèl·lula. L’espermatozoide

és una cèl·lula dissenyada per morir-se. Des que surt fins que penetra a l’òvul hi ha un temps predeterminat.

Per augmentar el temps només hem de disminuir l’activitat metabòlica d’aquestes cèl·lules. Se sap que per

cada grau de temperatura que es baixa, la funcionalitat disminueix en un 10%.

El nucli de l’espermatozou té una activitat molt limitada. Tota la modulació de la funcionalitat espermàtica

no depèn del nucli, sino de la membrana cel·lular i els mitocondris. Això és un problema: el component més

abundant de la membrana són els àcid greixosos. Llavors la membrana tendeix a gelificar i gelificarà més

com més àcids greixosos insaturats tingui. Per evitar-ho o minimitzar-ho hem de posar un diluent que eviti

que la membrana es gelifiqui tant. Això és el que s’anomena protector de temperatura (els més clàssics són

el rubidol i la llet descremada). Tot diluent de refrigeració té això excepte el de porc, perquè a 15-17ºC, no el

necessita. Els de porc es mantenen a aquesta temperatura perquè tenen molts àcids grassos insaturats.

En un diluent de refrigeració hem de posar més coses:

- Una font d’energia l’espermatozou de qualsevol espècie és eminentment glucolític. La cua es mou

per glucòlisis i tots els enzims glucolítics estan a la cua. En l’espermatozou, els mitocondris estan

totalment desacobats. La font més barata per a donar energia són sucres. Substàncies com lactat,

citrat i de més també poden ser fonts d’energia, tot i que són menys eficient.

- Un mantenidor de pH si l’espermatozoide és glucolític, vol dir que produeix gran quantitat de

lactat. Si no hi hagués el mantenidor de pH, el pH baixaria molt i els espermatozoides moririen.

Segons l’espècie, el tamponador canviarà.

- Equilibrador d’osmolaritat se solen afegir sals, polisacàrids... per aconseguir una solució

isosmòtica.

- Antioxidants l’espermatozou és una cèl·lula que genera substàncies oxidants i no és gaire eficient

en destruir-les. El problema dels anti-oxidants és que duren poc. El que es fa és posar una tonelada

d’anti-oxidants que poden ser vitamina C, glutatió...

- Antimicrobians hem d’evitar que hi hagi proliferació de microorganismes perquè és un medi

perfecte pel seu creixement. Avui en dia aquest és el punt crític perquè no hem trobat la combinació

òptima.

La congelació mata per dos raons:

- L’aigua es congela, forma cristalls i trenca les cèl·lules.

- Qüestions d’estrès osmòtic molt important. La majoria de vegades es congela amb palletes de

congelació. En una palleta la pressió osmòtica és directament proporcional a la temperatura. Per

tant, quan estem amb nitrogen líquid, la pressió osmòtica baixa molt i entra molta aigua a la cèl·lula

de forma que quan es congela fa cristalls i trenca la cèl·lula.

Això no es pot evitar, però es pot aminorar. Per això, al medi de conservació es pot afegir una substància que

sigui un crioprotector. El que es fa servir més és el glicerol. El glicerol entra dins de la cèl·lula i per tant la

deshidrata. Això és molt important perquè com menys aigua hi hagi en una cèl·lula, menys cristalls es

formaran. (no es pot treure tota l’aigua, tot i que s’estan provant tècniques de liofilització). A més, provoca

que a -196ºC, la cèl·lula estigui amb una pressió isosmòtica i per tant estem reduint l’estrès osmòtic.

26

Evidentment quan descongelem la cèl·lula estarà en un medi hiperosmòtic, cosa que no li agrada gens a la

cèl·lula, i per això s’ha d’inseminar ràpidament.

Hi ha una altra manera de minimitzar la formació de cristalls que és la rampa de temperatura. Sempre és

millor que els cristalls siguin petits que grans. Per fer això, el ritme de baixada de temperatura ha de ser

ràpid.

Cada espècie funciona a la seva manera i per tant les maneres de conservar el semen canvien molt en funció

de l’espècie.

TEMA 10: maduració, fecundació i desenvolupament embrionari

A l’ovari diferenciem la medul·la (part interna on trobem els vasos sanguinis) i l’escorça (on trobem els

fol·licles excepte a l’euga). En el moment del naixement, tota l’escorça té un munt de fol·licles iguals. Quan

arribem a la pubertat, passarem a veure una població heterogènia de fol·licles.

Dins cada fol·licle hi ha un oòcit. En el moment del naixement tenim fol·licles primordials amb una única

capa de cèl·lules. En el moment d’entrar a la pubertat es produeix un creixement fol·licular que s’acompanya

amb un creixement de l’oòcit. D’aquests fol·licles primordials alguns avançaran a fol·licles primaris. Aquests

fol·licles seran més grans i l’oòcit que guarden ja tindrà una capa pel·lúcida. A mesura que van incrementant

els nivells hormonals es forma ja el fol·licle secundari, que ja té un oòcit molt més gran, té moltes més capes

de la granulosa i es comença a diferenciar una de les teques. Al fol·licle terciari ja trobem les dues teques

ben diferenciades i es comença a fer un antre que acumula líquid. Finalment arribaríem al fol·licle madur o

de De Graff o pre-ovulatori.

Un cop arribi el pic d’LH, es produirà l’ovulació i es despendrà l’òvul de dins del fol·licle madur. Dins aquest

fol·licle després de l’ovulació veurem un cos hemorràgic, després el cos luti i finalment el cos albicans.

Des del moment de la pubertat, a l’ovari trobarem fol·licles de totes menes.

A mesura que creixen els fol·licles també creixen els oòcits de dins. Aquest oòcit a més de créixer ha de

madurar. Aquesta maduració de l’oòcit està provocada pel pic d’LH i són tots els canvis fisiològics que tenen

lloc durant la fase pre-ovulatòria que capaciten l’oòcit par a ser fecundat i iniciar el programa que dirigeix el

desenvolupament embrionari fins a la implantació.

La maduració compren:

1. Maduració nuclear tots els oòcits, en el moment de la ovulació han d’estar en metafase de la

segona divisió meiòtica. Això vol dir que durant la maduració el oòcit ha de passar de profase de la

primera divisió meiòtica fins a metafase de la segona divisió meiòtica. En totes les espècies l’oòcit és

ovulat en metafase II i espera l’espermatozoide en aquesta fase excepte en cànids i guineus. En

aquestes espècies s’ovula en profase II. En aquesta fase els espermatozoides no poden fecundar i

per això aquests oòcits esperen a oviducte dos dies fins a arribar a metafase II.

A la metafase II sempre hem de trobar el corpuscle polar extrusionat.

27

2. Maduració citoplasmàtica al mateix temps que s’està produint la maduració del nucli, al

citoplasma també s’estan produint canvis. El canvi més evident és l’augment de la síntesi proteica,

sobre tot de la MPGF (male Pronuclear Growth Factor), que serveix per descondensar el cap de

l’espermatozoide.

Tots els orgànuls es de troben a la perifèria de l’oòcit en agregats treballant fort. Al llarg de la

madruració han d’anar disminuint la seva activitat i anar migrant de la perifèria al centre. Els grànuls

corticals ho faran al revés durant la maduració aniran migrant del centre a la perifèria.

3. Maduració de la zona pel·lúcida és la coraça que embolcalla l’oòcit i manté la seva estructura

rodona. A part li dona protecció davant els espermatozoides. Està formada per glucoproteïnes. Entra

la zona pel·lúcida i l’oòcit trobem l’espai perivitelí on hi ha el corpuscle polar.

Les glucoproteïnes hi són, però no són actives. Durant el procés de maduració, hauran de passar a

ser actives: la ZP1 és estructural i sempre està activa. Les altres dues són les que s’activen durant la

maduració i tenen una activitat en evitar la polispèrmia.

ZP3 identifica l’espermatozoide i diu si és de l’espècie que toca. Un cop unit a

l’espermatozoide induirà la reacció acrosomal.

ZP2 s’uneix a la membrana acrosomal interna.

4. Maduració de les cèl·lules fol·liculars han de créixer en nombre i al mateix temps el que fan és

sintetitzar àcid hialurònic com a resposta del pic d’LH. L’acid hialurònic és una substància mucosa

que el que fa és que la cèl·lula del cúmulus es vagin separant entre elles però quedin enganxades per

la mucositat. Això serveix per:

Augmentar la superfície de contacte i adhesivitat del complex oòcit-cúmulus.

Interrompre l’arribada a l’oòcit de factors que impedeixin el reinici de la meiosi (inhibir la

polispèrmia).

Capacitació dels espermatozoides:

Els espermatozoides d’un ejaculat no són capaços d’inseminar. L’espermatozoide ha de patir una sèrie de

canvis per poder fecundar l’oòcit. La capacitació és tot el conjunt de transformacions fisiològiques a través

de les quals l’espermatozoide adquireix la capacitat per experimentar els processos d’hiperactivació i

reacció acrosòmica necessaris per la fecundació. En principi es diu que és un fenomen reversible, només es

dóna al tracte genital d’una femella en zel (de forma fisiològica, perquè al laboratori ho puc fer), no és lloc-

específica ni espècie- específica i el temps de capacitació és variable.

A oviducte, a nivell de l’ampul·la, és on tindrà lloc la fecundació i la capacitació té lloc a tot el tracte femení i

els espermatozoides queden acumulats a l’istme. Els espermatozoides van per tandes, mentre es mantenen

a l’istme, es mantenen vius.

Canvis de la capacitació:

- Canvis de localització/nivell d’expressió superficial d’elements de membrana (hem de permetre que

l’espermatozoide vagi més lleuger i ràpid):

Gradual eliminació i/o alteració de les glicoproteïnes perifèriques: eliminació de factors de

descapacitació.

Reordenació de glicoproteïnes integrals.

28

Reducció del colesterol de membrana.

Canvis en la distribució i composició dels fosfolípids.

- Canvis en característiques antigèniques por exposició / emmascarament de receptores de superficie

- Canvis en el metabolisme oxidatiu

- Canvis en la permeabilitat i propietats de membrana (bombes Ca++, Na+,K+)

- Disminució carga neta de membrana

Hiperactivació dels espermatozoides:

És un canvi en el patró de motilitat flagel·lar caracteritzat per:

- Batec flagel·lar de gran amplitud i força.

- Marcat desplaçament lateral del cap.

- Trajectòria en gir.

- Baixa progressió cap endavant.

Tots aquests canvis es donen per:

- Despendre´s de l’epiteli oviductal.

- Moure’s a través dels fluids oviductals.

- Ajudar a penetrar els embolcalls de l’oòcit.

- Remoure el medi per l’intercanvi de metabòlits.

La hiperactivació és reversible.

Reacció acrosòmica:

Això ja no es reversible. Un cop l’espermatozoide entra en contacte amb l’oòcit, és quan iniciarà la reacció

acrosòmica.

Quan l’espermatozoide arriba davant l’oòcit, la ZP3 identifica l’espermatozoide com a espermatozoide de

l’espècie. Desprès, l’espermatozoide s’uneix a la membrana de l’oòcit a la ZP2. Un cop units, l’oòcit a través

de la ZP3, li envia un senyal i l’espermatozoide fusiona la membrana plasmàtica i la membrana acrosomal

externa i allibera a l’exterior una sèrie d’enzims (acrosina i hialuronidasa). Aquests enzims degradaran la

zona pel·lúcida. Al final ens queda un espermatozoide que només té la membrana acrosomal interna i els

segments equatorials. Aquest és un procés depenent de calci. Després d’això, s’uneix la membrana

acrosomal externa de l’espermatozoide a la ZP2 i penetra a l’oòcit.

Fecundació:

La primera barrera que es troba l’espermatozoide quan es troba l’oòcit són les cèl·lules de la granulosa i les

cèl·lules del cúmulus oophorus. Per poder travessar les cèl·lules del cúmulus, bàsicament la força que

necessitarà serà mecànica. Un cop ha superat les cèl·lules del cúmulus, es troba la zona pel·lúcida. Aquí hi ha

una identificació de l’espermatozoide i a partir d’aquí la reacció acrosòmica. Per atravessar la zona pel·lúcida

es fa servir força mecànica i acció enzimàtica.

Un cop atravessada la zona pel·lúcida, l’espermatozoide el tenim a l’espai perivitelí. El segment equatorial

serà el que realment s’unirà a l’òocit. La fusió dels gamets és sempre entre el segment equatorial i la

membrana plasmàtica de l’oòcit sempre en posició tangencial. La membrana de l’oòcit engoleix

29

l’espermatozoide. Entren cap, coll i cua de l’espermatozoide. Només pot entrar aquell espermatozoide que

ha patit la reacció acrosòmica.

Ara l’oòcit haurà de blocar la poliespèrmia i activar-se.

El bloqueig de la polispèrmia és perquè només volem un sol espermatozoide. Es farà a dos nivells:

- A nivell de la zona pel·lúcida hi haurà una reacció cortical i una reacció zonal. Les ZP són les que

s’encarregaran de evitar la polispèrmia patint canvis per no reconèixer a cap altre espermatozoide.

- A nivell de l’espai perivitelí els grànuls corticals s’alliberen en aquest moment. Contenen uns

enzims que modifiquen la composició de la superfície de la mb. plasmàtica i de la zona pel·lúcida per

evitar el reconeixement d’altres espermatozoides.

En funció de l’espècie té més importància un d’aquests dos mecanismes.

En paral·lel a això, l’oòcit pateix canvis nuclears:

Quan entra l’espermatozoide, aquest li dona l’ordre de què ha de continuar la meiosi. Es produeix el pas de

metafase II a anafase II, telofase II i citocinesi amb expulsió del segon corpuscle polar. A partir d’aquí s’han

de formar els pronuclis. L’espermatozoide sempre penetra per la regió oposada a la placa metafàsica de

l’oòcit.

El cap de l’espermatozoide s’ha de descondensar i el nucli de l’oòcit també. Aquestes estructures

descondensades han de migrar cap el centre i fusionar-se.

Formació del pronucli femení: degeneració de la membrana nuclear, descondensació de la cromatina

femenina, replicació de l’ADN, formació de la membrana nuclear i formació del pronucli.

Formació del pronucli masculí: separació del cap de la cua, degeneració de la membrana nuclear,

descondensació de la cromatina, inflament del cap i pèrdua de protamines, replicació de l’ADN i

empaquetament al voltant de les histones, formació de la membrana nuclear i formació del pronucli masculí.

La proteïna que regula tot això és la MPGF.

En el moment en que penetra l’espermatozoide, com que ja tenim dos nuclis a l’oòcit, parlem de zigot.

Desenvolupament embrionari:

Les primeres divisions mitòtiques són sempre sincròniques i són cicles de divisió molt curts (divisions

ràpides). No hi ha un increment de volum de l’embrió en aquestes etapes i les unions intercel·lulars

d’aquestes blastòmeres són dèbils (això serveix per aconseguir embrions nous a partir d’una d’aquestes

cèl·lules totipotència). En aquestes etapes les cèl·lules encara són totipotents.

Formació de la mòrula:

Quan es forma la mòrula es perd la totipotència. A partir de la formació de la mòrula, les unions

intercel·lulars es fan cada vegada més fortes. Durant la formació de la mòrula es produiran dos processos:

- Polarització les cèl·lules es comencen a diferenciar dues poblacions: blastòmeres que queden al

centre i blastòmeres que queden a la perifèria. Les del centre segueixen sent rodonetes mentre que

les de la perifèria van modificant la seva forma i acaben formant-se cèl·lules falciformes. Això

30

comporta desplaçament d’organeles a la part més basal, canvis funcionals, apareixen

microvellositats... Aquestes cèl·lules es diferencien molt més que les interiors.

- Compactació les unions intercel·lulars es fan molt més fortes i perden per tant la totipotència.

Les cèl·lules de l’interior reben el nom de cèl·lules de la massa cel·lular interna mentre que les de l’exterior

reben el nom de cèl·lules del trofoectoderm. Les cèlulesl del trofoectoderm donarà lloc a tots els embolcalls,

mentre que les de la massa cel·lular interna donaran lloc a l’individu en sí.

Aquí l’embrió pot començar a augmentar de mida.

Formació del blastocist:

Les cèl·lules del trofoectoderm capten aigua de l’exterior i l’introdueixen cap a l’interior de l’embrió. Les

cèl·lules de la massa cel·lular interna secreten líquid del seu metabolisme també a l’interior de l’embrió de

manera que es forma el blastocele. Aquesta cavitació pot arribar a ser bastant gran i les cèl·lules de la massa

cel·lular interna que tinguin contacte amb el blastocele (amb la cavitat) es diferenciaran una mica i donaran

l’endoderm.

Aquí el blastocist continua tenint zona pel·lúcida. Aquí ja ens trobem a úter. Aquest estadi és el que

s’implantarà.

La zona pel·lúcida durant tot aquest trajecte continua protegint l’embrió fins a la implantació. Unes cèl·lules

del blastòcit migren a l’espai perivitelí i degraden una part de la zona pel·lúcida perquè, amb la zona

pel·lúcida, l’embrió no es podria implantar. Les cèl·lules del blastocist fan un forat a la zona pel·lúcida i a

través del forat, tot el blastocist s’escaparà. Això es diu eclosió i a partir d’aquí el blastocist ja es pot

implantar.

TEMA 11: Transferència d’embrions

La transferència d’embrions engloba totes aquelles tècniques que permeten recuperar embrions d’una

femella donadora i transferir-los a una femella receptora per a que continuï amb la gestació:

Fases:

1. Superovulació.

2. Aparellament (munta natural o IA).

3. Recol·lecció dels embrions.

4. Avaluació i conservació dels embrions.

5. Transferència dels embrions a la femella receptora.

Aplicacions:

Des del punt de vista ramader:

- Increment del número de nascuts per femella.

- Si sexo aquell embrió, podré transferir segons el que hem convingui.

- La possibilitat de sexar, em permet gestar bessons sense que hi hagi Freemartinisme.

- Puc tenir descendència de femelles infèrtils si li traiem els òvuls i els fecundem in vitro.

31

Si es congelen els embrions (crioconservació):

- Podem transferir quan vulguem (evitar transferir a l’estiu).

- Podem transferir directament als cicles estrals naturals de les femelles, que sempre són molt més

fèrtils que els cels induïts o sincronitzats.

- No necessitem tantes receptores com amb la transferència d’embrions en fresc.

- Puc predeterminar el part en funció de quan transfereixo.

- Puc transferir a vaques que són molt bones mares, però que genèticament no les volem per res.

- Puc fer transport internacional d’una manera molt més barata que comprant l’animal ja nascut i a

més t’evites els riscos de contaminació.

Des del punt de vista genètic:

- Selecció genètica més intensa que amb IA perquè selecciono tant pare com a mare.

- Disminució dels intervals generacionals perquè podem obtenir embrions de femelles prepúbers.

- Podem clonar l’embrió mitjançant la bisecció o la transferència nuclear.

Si congelem els embrions (des del punt de vista genètic):

- Podem conservar espècies, races i estirps en perill d’extinció.

- Podem mantenir la diversitat gen+ètica per a la conservaciío de races autòctones.

- Davant de qualsevol catàstrofe genètica, sempre tinc embrions guardats.

Inconvenients:

- alta variabilitat de la resposta superovlatòria.

- Reducció de la diversitat genètica en dissenys erronis de recuperació embrionària. (hem de tenir un

genetista al darrera que hem digui què he de conservar per no tenir consanguinitat).

- Molt car.

- Hi ha una gran variabilitat entre explotacions.

Mètode:

Alhora de fer transferència d’embrions ho farem amb les millors vaques. Induirem superovulació i després

farem una IA durant l’estre amb un bon toro i després de la IA recuperarem els embrions en un determinat

estadi. Si recupero els embrions i els congelo, quan a mi em sembli que tinc una vaca estigui en zel,

transferirem l’embrió. Si el que vull és transferir en fresc, he de tenir receptores en zel.

1. Inducció de superovulació:

No podem donar coriònica equina o humana, perquè tot i