Tecnologia de la reproducció i fisiologia obstètricamedia.seguim.com/vv/3-Tercero/tecno...

Tecnologia de la reproducció i fisiologia obstètrica 2011

1

TEMA 1. REPRODUCCIÓ

DEFINICIÓ

Part de les Ciències Veterinàries que s’ocupa fonamentalment de l’estudi dels procesos que intervenen en la gènesi

d’una nova generació d’individus de la mateixa espècie i de la seva viabilitat fins a la completa independència

materna. Agrupa des del moment del zel de la femella fins que el nou individu té viabilitat independent de la mare.

Ginecologia, obstetricia i desenvolupament cria.

Estudia:

-Aspectes anatòmics, fisiològics i endocrinològics de la funció reproductiva

-Tecnologies aplicades a la reproducció que permetin planificar i rentabilitzar el procés reproductiu

Inseminació Artificial

Control de cicle estral i la gestació

Biotecnologia (es veu poquet)

Ciències relacionades:

Fisiologia Animal (IMPORTANT RECORDAR EL QUE ES VA EXPLICAR

D’ENDOCRINOLOGIA)

Anatomia i embriologia

Genètica (reproducció dels millors)

Bioquímica (anàlisis d’orina, de sang... per detecció)

Farmacologia (tractament)

Cirurgia (el part, la cesària, castracions...)

Economia

Estadística

Informàtica

TEMA 2. INSPECCIÓ D’UN MASCLE REPRODUCTOR

La finalitat del mascle es deixar prenyada a una femella després d’una munta.

Important inspeccionar-lo per assegurar que es fèrtil. S’han de fer inspeccions durant la introducció de nous mascles

en el ramat i la compra-venda de mascles reproductors.

Com es fa la inspecció del mascle reproductor? L’objectiu és diagnosticar problemes d’infertilitat o subfertilitat.

Exploració física de l'aparell genital.

Resposta de l'animal davant d'una femella en zel (pot faltar lívido).

Munta L’animal ha de ser capaç d’entrar en erecció i d’ejacular correctament (possibles

problemes de fimosis).

Recollida de semen i anàlisi seminal que en el ejaculat hi hagi espermatozoides, que siguin

mòbils, i amb capacitat de fecundar.

INSPECCIÓ MASCLE

Aparell genital del mascle és pràcticament exterior. Gràcies a això no són necessaries moltes eines.

Escrot:

Inspecció: l’inspector es coloca darrere de l’animal per observar-lo.

2

Anomalies a la pell: canvis de color, ferides...

Cremada Dermatitis

Simetria i conformació del sac escrotal

Part esquerre del testicle engruixuda Tumor de les cèl·lules de Sertoli Varius

1

Testicles

Mitjançant inspecció de l’escrot i PALPACIÓ.

La palpació HA DE SER manual i simètrica (els dos testicles a la vegada). Es fa per darrera. S’ha de trabar l’animal

per evitar mossegades.

Consistència : si hi ha aplasia testicular és molt tou.

Mobilitat dins dels testicles : el testicle ha de poder pujar o baixar a l’escrot mitjançant el múscul cremàster.

Després d’una orquitis es poden crear adherències.

Canvis de posició: torsions. Múscul cremàster es gira.

Temperatura : afecta a la producció de espermatozoides.

Sensibilitat, dolor

Grandària: < 10% de diferència: es consideren normals.

Si > 10%: el testicle té problemes: atròfies, hipoplàsies, inflamacions...

1 Els vasos provoquen varius i puja la temperatura del testicle, fent que produeixi menys espermatozoides.

3

Hipoplàsia testicular Tumor de les cèl·lules de Sertoli Atrofia testicular

Presència d’hèrnies (nansa intestinal surt amb el múscul cremàster), criptorquídia (un o dos testicles no han

baixat al sac escrotal), tumors, cicatrius de vasectomia (no tindrà espermatozoides a causa de la cirurgia),...

Circumferència escrotal (mesura de l’escrot), sobretot utilitzada en remugants: està relacionada amb la pubertat,

producció seminal (com més grans, més producció d’espermatozoides) i amb patologies.

Ecografia: sobretot utilitzada en petits animals. Permet diagnosticar la presència de liquids o cossos estranys.

Epidídim

L’exploració es fa per palpació.

Grandària i consistència: inflamació, aplasia, granulomes…

Epididimitis Aplasia Aplasia ……….

Penis

Es pot explorar per l’exterior o per l’interior.

EXTERIORITZAT: es fa durant l'extracció de semen

Gos: exteriorització per darrera dels bulbs cranials. Ejaculació de 20 minuts, dona temps a fer la inspecció.

4

Cavalls, remugants i porcs és més difícil. En el cavall es pot utilitzar una certa sedació, que provoca que l’animal

no tingui erecció i per això despenja i exterioritza el penis.

NO EXTERIORITZAT: amb sonda (molt difícil en els remugants i el porc)

Inspecció: conformació, sensibilitat, dolor i color.

També es poden diagnosticar lesions (hematomes, berrugues, carcinomes, ferides i fràctures de l’ós penià).

Es pot veure persistència del frenillo, mobilitat dins el prepuci (presència d’adhesions) i la capacitat per

extreure i retreure

5

Prepuci

S’explora per inspecció.

En grans animals es pot introduir 1-2 dits dins l'orifici.

L’objectiu és comprovar el volum, el color, la presència de lesions i de secrecions anòmales.

Exploració de les glàndules accessòries

Toro: Vesícules Seminals

Es fa per palpació rectal: grandària, simetria, consistència, dolor.

Gos: Pròstata

Per palpació rectal: dolor, simetría, grandària i consistencia.

Recollida de la tercera fracció seminal mitjançant cateterisme + massatge.

Mitjançant radiografia i ecografía.

6

TEMA 3. INSPECCIÓ D’UNA FEMELLA REPRODUCTORA

Generalitats:

- Òrgans externs inspecció i palpació

- Òrgans interns palpació rectal

Objectius:

S’ha de probar l’eficiència reproductiva dels animals interessa detectar anomalies que puguin afectar a la funció

reproductiva de la femella.

Quan es fa? Per determinar la fase del cicle estral on es troba la femella, per intentar deduir la fertilitat i per fer el

diagnòstic de gestació.

Anamnesi:

Femella: gestació, últim part, tipus d’inseminació, abortaments, últim zel, descubrir si un

problema de fertilitat és problema puntual o del ramat...

Mascle: secrecions a nivell del penis.

EXPLORACIÓ EXTERNA

Vulva:

S’observa la coloració, edematització, conformació, situación, ferides, descàrregues vulvars, intervencions,

carcinomes, prolapses…

Conformació vulvar: normal, desviada.

Situació vulvar: enfonsament de l’anus respecte la vulva: freqüent en vaques.

Augment de mida: típic en zel / patològic en piòmetra / per administració d’hormones.

Clitoris:

Desenvolupament.

Vestíbul vaginal:

Coloració, edematització, ferides, descàrregues vulvars, intervencions, esfinter vestíbul-vaginal, neoplàsies,

prolapses...

7

EXPLORACIÓ INTERNA

Mitjançant un vaginoscop o espècul vaginal.

S’observa la coloració, edematització, plecs vaginals, coll de l'úter, ferides, llagues, presència de secrecions, himen

persistent, quists, pòlips, neoplàsies,.. o inclós pneumovagina.

EXPLORACIÓ MANUAL

Palpació vaginal: (sobretot en euga i vaca)

Per portar-la a terme s’han de seguir els següents pasos:

1. Trabar l’animal per impedir que es faci mal (i que el faci a qui fa l’inspecció).

2. Netejar bé la zona i assecar.

3. Utilitzar un guant. En cas de l’euga aquest ha de ser estèril (la vaca és molt resistent). S’entra amb la

ma tancada.

S’ha de palpar:

Tó, gruix de la paret: en cas de femelles en zel està augmentat.

Coll de l'úter (la distensió)

Presència de secrecions: moc

Himen persistent

Quists, pòlips, neoplàsies,..

Distòcies, torsions de l’úter, retenció de secundines (placentes)...

En l’euga l’inseminació artificial es fa mitjançant palpació vaginal.

Frotis vaginal o citologia vaginal: (gossa)

1. Entrar amb un hisop dins la vagina de l’animal.

2. Fer un frotis (extensió) en un porta.

3. Analitzar al microscopi, després de fer les tincions necessàries.

Només té valor diagnòstic en tres espècies:

Gossa: permet determinar en quin moment del cicle estral es troba l’animal, a més de la presència

d’infeccions, alteracions hormonals, tumors…

Rata: és poc útil.

Truja: no es sol fer per què no es pràctic realitzar-la a tants individus.

Palpació abdominal: (petits animals)

Es tracta de palpar l’úter a través de la paret abdominal. Només es fa en petits animals (gossa, gata).

Permet:

Diagnòstic de gestació

Presència de fluids, piòmetres (pus, moc a l’úter)

Palpació rectal: (grans animals)

Es fa en grans animals (vaca i euga). Indicacions pràctiques a tenir en compte:

1. S’ha d’inmovilitzar l’animal. A l’euga mitjançant un poltre de contenció i a la vaca amb trabes o

agafada pel coll.

2. La cua no sol molestar. S’ha d’anar amb atenció en el cas de l’euga (coces).

3. Els guants no són obligatoris i es poden reciclar.

4. S’ha de lubrificar:

a. Euga: és necessari utilitzar vaselina. El recte és molt poc laxe (la musculatura es troba molt

tensa).

8

b. Vaca: es pot fer amb qualsevol lubrificant (aigua, saliva, femta, vaselina…)

5. S’entra amb la mà tancada. La força (pressió) s’ha de fer amb el cos, no amb el braç.

6. La mà que s’utilitza és amb la “que no ets destre”. L’altre mà s’utilitza per inseminar.

Dins el recte s’han de localitzar un seguit d’estructures:

Ós del pubis

Coll de l’úter

Lligament intercornual (entre les dues banyes uterines). Aquest lligament s’ha de retirar i apropar per

poder palpar millor.

Realitzar la palpació de manera ordenada, amb el dit gros, per exemple:

o Banya dreta ovari dret lligament intracornual banya esquerra ovari esquerra.

A l’euga l’úter es troba fixe i no es pot retirar, i, a més, l’ovari es troba suspès. Palpar l’úter és important però l’ovari

no té molt valor diagnòstic (té els fol·licles primaris a l’exterior i els preovulatoris (els importants) a l’interior). És

necessari fer ecografies per veure l’ovari.

Es valora:

Úter: estat cíclic (mitjançant el to i la simetria), diagnòstic de gestació, presència de fluids.

Ovari: estat cíclic (no en euga), ovulació, presència de neoplàsies (els més freqüent són els tumors de

les cèl·lules de la granulosa) i/o quists, infeccions.

Ecografia:

S’utilitza en totes les espècies domèstiques.

Les gestacions es diagnostiquen molt bé amb les ecografies: es pot observar fol·licles (permet coneixer l’estat cíclic),

cossos lutis accessoris

Es pot valorar:

Estat cíclic: observació dels fol·licles (boles negres) a l’ovari, el seu creixement, observació dels

cossos lutis…

Diagnòstic de gestació (observació fetus o vesícules embrionàries), bessonades

Presència de fluids (moc, líquids…)

Patologies: neoplàsies, quists… es pot mesurar el tamany.

Radiografia:

Utilitzada en petits animals (l’aparell de raig no es pot transportar al camp).

Permet:

Diagnòstic de gestació

Presència de fluids

Control de la gestació

Biopsia uterina:

Només es fa a l’euga, ja que té molta tendència a patir endometritis (infeccions o inflamacions uterines) que originen

cicatrius que no deixen que la placenta es fixi a l’endometri i dificulten molt la gestació.

S’ha de fer amb la màxima esterilitat possible. S’entra amb el biopsiador com si es fes una palpació vaginal. Un cop al

coll de l’úter s’empeny el biopsador cap a dintre. Amb l’altre mà s’ha de fer una palpació rectal per col·locar

l’endometri de l’úter dins la capseta del biopsador. El biopsador tallarà un trosset (bocí) d’endometri i el guardarà. El

fragment s’envia a Anatomia Patològica que diagnosticaran el grau d’endometriosi2.

Altres tècniques:

2 L’escala va d’ 1 (res) a 4 (molt greu).

9

Laparatomia exploratoria: només en cas de cesàrea.

Laparoscopia: per transferència d’embrions (en ovella i cabra) i per inseminacions artificials intrauterines.

TEMA 4. CICLE ESTRAL

DEFINICIONS:

Cicle estral: període comprés entre un estre (zel) i el següent que ofereix a la femella repetides oportunitats per

quedar-se prenyada.

El zel comprèn més el comportament de la femella en la reproducció. Sol comprendre proestre i estre.

Els cicles estrals es van repetint al llarg de la vida de la femella (se suposa que les femelles domèstiques no arriben a la

menopausia). Poden ser interromputs per:

Gestació (no en el cas de l’euga), lactació (no en vaca) o fotoperíode.

Períodes de nutrició inadequada (en cas de no estar gestant es perd ciclicitat) o condicions ambientals

estresants.

Patologies reproductives: infeccions uterines, cossos lutis (CL) persistents, fetus momificats.

L’estre és el període de receptivitat i còpula (principi estre i abans ovulació).

Si no hi ha concepció: comença un nou cicle.

Si hi ha concepció (femella gestant): aturada del cicle (anoestre) que acaba després del part, després de la involució

uterina i la lactació.

CLASSIFICACIÓ SEGONS LA FREQÜÈNCIA DE CICLES ESTRALS /ANY:

-Femelles polièstriques: distribució uniforme de cicles estrals durant tot l’any: vaca, truja, gata, rosegadors.

-Femelles polièstriques estacionals: distribució uniforme de cicles estrals durant una determinada estació de l’any:

Fotoperíode negatiu: el dia s’escurça (tardor): ovelles i cabres.

Fotoperíode positiu: el dia s’allarga (primavera): eugues (tenen una durada de l’estre llarga, però

només pot quedar prenyada les últimes hores).

-Femelles monoèstriques: un sol cicle per any (gossa, guineu, lloba, osa).

Gossa: 3 cicle/2 anys

Estratègies per assegurar la gestació:

-Femelles monoèstriques: període d’estre més llarg.

-Gata: ovulació induïda.

DIVISIÓ EN FASES DEL CICLE ESTRAL:

1) Fase fol·licular: de la regressió del cos luti fins a l’ovulació.

Hipotàlem secreta GnRH hipòfisi secreta FSH ovari selecciona alguns oòcits. La FSH provoca

la fol·liculogènesis (dura uns quants dies).

Les cèl·lules de la granulosa alliberen estrògens feedback positiu amb l’hipotàlem. L’efecte

positiu dels estrògens fan que es sintetitzi més FSH estimula les cèl·lules de la granulosa per

alliberar més estrògens i indueix la proliferació de les cèl·lules de la teca.

Els estrògens intervenen en el comportament durant el zel.

1.1) Maduració de l’oòcit (passa de dotació cromosòmica 2n a n): és en aquesta fase quan es dona el pic

preovulatori de LH (ve determinat pel feedback negatiu entre hipotàlam i estrògens).

1.2) Ovulació

10

És la fase curta: 20% del cicle estral en la majoria de les espècies.

2) Fase luteal: de l’ovulació fins a la regressió del cos luti

El fol·licle preovulatori es luteinitza, el cos hemorràgic es transforma en cos luti: passa de secretar

estrògens a progesterona, que exerceix un feedback negatiu a l’hipotàlem (inhibeix la secreció de

GnRH) i prepara l’úter per la gestació.

Si hi ha gestació el cos luti es manté el temps suficient per mantenir la gestació.

Si no hi ha gestació l’endometri allibera prostaglandines que provoquen la destrucció del

cos luti. Baixa la secreció de progesterona, s’atura la inhibició de l’hipotàlem que torna a

secretar GnRH. La femella torna a ciclar.

Durant la fase luteal es donen ones de creixement i regressió (involució i atròfia) dels fol·licles.

És la fase més llarga: ocupa un 80% del cicle estral.

A) Proestre: des de la regressió del cos luti fins al principi de l’estre.

Formació del/s fol·licle/s preovulatori/s (depenent de si és una espècie monoòcita o poliòcita);

secreció de FSH i estrògens. Es pot trobar una mica de progesterona degut a la regressió del cos luti.

B) Estre: es dona la receptivitat sexual i el pic d’estrògens, que ve seguit d’un pic de LH.

Els estrògens provoquen:

Canvis fisiològics a l’aparell reproductiu:

− Increment del flux sanguini

Facilita la secreció de moc.

Facilita el pas dels leucòcits (leucocitosis) per diapedesi (per protegir a la femella

després de la penetració, fagocitaran els espermatozoides que hagin quedat i les

bacteries postcoitals).

Facilita el pas d’hematies (en la gossa), provocant un increment de la grandària.

− Inflamació de la vulva

− Increment del to miometrial

− Canvis en la conductivitat elèctrica

− Increment de la secreció de moc

Lubrificació vagina i coll.

Eliminació de la contaminació del coit.

La viscositat facilita el trànsit d’espermatozoides.

− Increment de la secreció de l’epiteli oviductal: ajuda en el moviment i en la nutrició d’òvuls i

espermatozoides.

− Inici d’0068iperplàsia de les glàndules uterines (no molt marcada)

Canvis graduals en el comportament de la femella: receptivitat sexual i còpula.

Fase fol·licular = Proestre + Estre

Fase luteal = Metaestre + Diestre

11

Comportament sexual

1) Atracció: comportament per atraure el mascle. Es dona sempre que la femella està en estre, amb o sense presència

de mascle.

Nerviosisme (cops a terra (euga), baralles (canvis en la jerarquia), ..)

Feromones/Flehmen

Vocalitzacions

Increment de l’activitat física: caminar, girar sobre ella mateixa, exploració

Canvis sobtats de postura: degut al neguit que pateix

2) Festeig: comportament per estimular al mascle a que la munti (ha de ser present).

Femella:

Cops de cap al mascle o munta al mascle

Conductes homosexuals: munta d’altres femelles

La femella orina en presència del mascle per alliberar feromones Mascle:

Olora la vulva/flehmen (toro, cavall, marrà i (↓)verro)

Recolza la barbeta sobre la pelvis de la femella (stot toro)

Dóna voltes al voltant de la femella

Increment de les vocalitzacions

3) Receptivitat: comportament durant la còpula per assegurar la inseminació.

Inmobilitat: més o menys marcada segons el tipus d’ejaculació3.

Lordosi: arquejar l’esquena, aixecar vulva i apartar cua per facilitar la penetració.

C) Metaestre: des de l’ovulació fins la formació d’un cos luti funcional.

Formació del cos luti.

Augment (inici) de la secreció de progesterona.

Procés de luteïnització del fol·licle ovulat.

D) Diestre: manteniment del cos luti funcional fins a la seva destrucció (luteòlisi).

Màxima secreció de progesterona.

Període més llarg ja que l’úter es prepara per: rebre l’embrió i implantar l’embrió a l’endometri.

Període de nul·la receptivitat sexual.

Es dóna el desenvolupament de l’endometri i de les glàndules mamàries.

Si no hi ha implantació el cos luti es destrueix.

E) Anestre: falta de ciclicitat sexual.

Ovaris relativament inactius (estàtics) sense fol·licles ni CL.

Provocat per un alliberament insuficient de GnRH per d’hipotàlem.

Distingir entre anoestre verdader (falta de GnRH per estació, nutrició, estrès o patologies) de

l’aparent (falta de detecció d’estre o de gestació).

CICLES ESTRALS PER ESPÈCIE

1) VACA:

Poliestrica contínua: la domesticació i la llum artificial han aconseguit que sigui contínua. La vaca de muntanya és

estacional de fotoperíode positiu.

Cicle de 21 d (18-24d)

3 Ejaculació curta: toro, marrà, boc, gat, conill. Immobilització no molt marcada

Ejaculació intermèdia (<5 minuts): cavall Ejaculació llarga (15-20 minuts): gos, verro. Tenen mecanismes perquè la femella no es separi Gos = lliga amb els bulbs penians a la gossa. La femella es pot moure. Verro = fixa el penis dintre del coll de la truja. La femella està quieta.

12

· Proestre: (2-3 d):

Inhibició cos luti i increment de la secreció d’LH i estrògens.

Simptomatologia: ↑ activitat:

Nerviosa, olora altres vaques

Conducta homosexual (intenta muntar altres vaques) degut a la sortida d’andrògens de la granulosa a la

sang.

Inspecció: Vulva congestionada, humida (↑moc), rosada

Comença la dilatació del cèrvix

Palpació Rectal: Fol·licle preovulatori 15 mm

Úter turgent (dur)

Cos luti en regressió (4 cm)

· Estre: (14-18 hores)

Igual que el proestre però exagerat estrògens, pic preovulatori d’LH però no es dona l’ovulació (l’estre és de

curta duració).

Simptomatologia: ↑↑ exagerat de l’activitat:

Locomoció: camina molt (fins a 10 vegades més)

1ª en aixecar-se

Atenta a sorolls ambientals la fan aixecar-se contínuament

Es baralla (canvis en la jerarquia)

Brama contínuament, flehmen

Recolza la barbeta en el dors, llom o pelvis d’altres vaques

Grooming: carícies, llepades,... estan mimoses

Es deixa muntar per altres vaques

Base de la cua pelada

Illades brutes per peus d’altres animals

Moc enganxat a les potes posteriors o cua

Disminueix la producció de llet: està estressada.

Inspecció: Vulva edematosa, vermella (rosa fosc)

Abundant moc clar, filant (½ L/dia) facilita el recorregut dels espermatozoides.

Palpació rectal: To uterí (matriu ben feta cargolada i dura)

Fol·licle 15-20 mm (< 25 mm) a partir dels 25 mm es considera quist

Cos luti en regressió 10 mm

· Metaestre: (2-3 d):

Ovulació 10-12 hores (és l’única espècie que ovula en el metaestre) ⇒ Inseminació artificial o cobrició a les 10-16

hores inici de l’estre.

Simptomatologia: Retorn a la normalitat: no es deixa muntar

Inspecció: moc (pot ser sanguinolent a causa de l’augment de pressió sanguínia causat per la gran quantitat

d’estrògens a la sang que trenca vasos de l’endometri). La sang sol indicar que ja és massa tard per inseminar i que

l’oòcit s’ha perdut.

Palpació rectal: Fosa d’ovulació (d1)→cos hemorràgic tou (d2-3)

Baix to uterí

13

· Diestre: (14-16d):

No hi ha simptomatologia (ja ha retornat a la normalitat).

Palpació rectal: dia 3-4: Cos hemorràgic (1-2 cm), úter edematós a flàccid

dia 5-16: Cos luti (2-3 cm), úter flàccid

Durant el diestre es donen ones de creixement fol·licular (de 2 a 3 cicles). Mentre es forma el cos luti es dona

creixement fol·licular, però la producció de progesterona (sintetitzada pel CL) impedeix l’ovulació i provoca l’atrèsia

del fol·licle.

2) EUGA:

Polièstrica estacional (fotoperíode positiu). Té cicles de març a juny.

Cicle 21-22 d (16-25)


Sense simptomatologia

· Estre: (~6 d) (2-11):

Molt llarg degut a : persistència dels nivell d’LH, són menys intensos i triguen més en provocar l’ovulació

creixement del fol·licle (ha de créixer fins als 7 cm)

migració del fol·licle des de l’interior de l’ovari cap a la fosa d’ovulació (triga mínim 2 dies)

Ovulació: 24-48 h abans de finalitzar l’estre s’ha de diagnosticar l’etapa del cicle (mitjançant un ecògraf) o cobrir-

la cada 2-3 dies mentre duri l’estre. La inseminació artificial es fa quan el fol·licle té 7 cm.

El diagnòstic de l’ovulació mitjançant un ecògraf:

- Confirma l’ovulació

- Confirma que la cobrició o IA és correcta

- Pot identificar ovulacions múltiples (16%) no és viable: tenir bessons és perillós per l’euga.

Cubrició: 2-3 dies començament de l’estre i cada dos dies

Simptomatologia

↑↑ excitabilitat: ♀nerviosa, violenta; busca al mascle

No tenen comportament homosexual

En presència del ♂: rellina, busca al ♂, el mossega, li dóna cops

postura de lordosi i augment miccions

vulveig: obre i tanca voluntàriament els llavis de la vulva exterioritzant el clítoris

♂ en presència de al femella: (♂ teaser - marcador)

nerviós, dóna voltes, increment de les vocalitzacions (rellina), busca la ♀, dóna cops amb les potes

manifesta el flehmen (conductes nasopalatins→ òrgan vomeronasal)

Durant la munta: olora la vulva, mossega el coll de la ♀, dóna voltes, rellina

Inspecció: Vulva distesa, oberta, vermellosa o taronja

Presència de moc

Coll de l’úter dilatat i edematós

Palpació rectal: Fol·licle 3,5-7 cm (més de 7 cm es considera quist)

Úter flàccid, sense to, paret fina

Cèrvix gruixut, edematós, tou

Ecografia: Increment del gruix de la paret de l’úter

Podem mesurar la mida del fol·licle (3.5-7 cm) i veure’l migrant cap a fosa ovulatòria

14

·) Detecció de l’estre

Observació: zel post part (d 9) zel del poltre. Normalment és silenciós.

Mascles recelas: observació dels canvis de comportament. Separats per una tanca

No ens podem fixar en: munta entre femelles, podòmetres, resistència elèctrica del moc vaginal, temperatura

corporal….

= Zel del poltre = com el primer zel (9d post part) sol ser silenciós, prenyem a l’euga en el segon (i últim de

l’any), que es dona 30 dies post part.

* Si té un poltre la simptomatologia està disminuïda..

· Metaestre (2 d) + Diestre (12-13 d):

Retorn a la normalitat: no es deixa muntar

Inspecció: Cèrvix tancat

Mucosa vaginal pàl·lida i seca

Palpació rectal: To uterí i difícil palpació del cos luti (s’hauria de mirar amb ecògraf).

3) TRUJA:

Polièstrica contínua

Cicle 21 d (17-25)

· Proestre: (1 d):

Simptomatologia: Femella inquieta, munta la seves companyes (comportament homosexual per efecte dels andrògens).

in descendo: al principi del proestre es troba incrementat, i mentre van passant les hores, disminueix.

Inspecció: Vulva vermella i edematosa.

· Estre: (1-3 d):

La duració de l’estre va en funció del temps entre el deslletament i el proestre.

Ovulació: 36-48 hores inici de l’estre

Simptomatologia:

Femella inquieta (no s’ajeu després de menjar, es troba atenta a tots els sorolls), orelles erectes que és olorada

Pèrdua de gana

Grunys (soroll característic) de resposta al verro

↑ nº de miccions, més petites

A l’inici de l’estre: munta la seves companyes

Davant del mascle: Reflex d’immobilitat

Davant una ♀ en zel, ♂ secreta feromones (metabòlits d’andrògens) que fan molta olor. Les feromones són

sintetitzades en la bossa prepucial i les glàndules salivars supramaxil·lars.

Inspecció: vulva edematosa, vermella

presència de moc vaginal

·) Detecció de l’estre (1 o 2 cops al dia)

Reflex d’immobilitat provocat pel mascle recel·la

pel cuidant: pressió als lloms o a les illades i es pot utilitzar la feromona en

esprai (80% d’eficàcia).

·) Inseminació artificial

S’ha de fer entre les 0 i 24 hores abans de l’ovulació

15

L’ovulació té lloc entre el 64% (1/3) i el 83% (¾) de la durada de l’estre

La durada de l’estre és inversament proporcional al període deslletament-zel (2-3 dies)

Des del dia 4 post deslletament fins al 10 post deslletament s’ha de fer recel·la per detectar zels. La duració

dels zels depèn de la truja (poden durar 24 h o 3 dies).

Mètodes:

a) Receles 2 cops/dia (matí i tarda) i inseminació cada 24 hores fins la desaparició del zel.

Amb aquest mètode es perden les femelles en zel de cicle curt (24 hores o menys).

b) Recela 1 cop/dia (matí) i inseminació al moment i cada 24 hores fins la desaparició del zel.

Amb aquest mètode perdem molt de semen en les femelles de cicle llarg.

És necessària menys mà d’obra

c) Recela 1 cop/dia (matí) i inseminació a la tarda (8 hores després). Les inseminacions es repeteixen cada 24

hores fins la desaparició del zel.

L’avantatge és que el personal es troba separat i que s’inseminen les de cicle curt al moment òptim.

d) Recela 1 cop/dia (tarda) i inseminació al matí següent. Repetició cada 24 hores fins la desaparició del zel.

Mateixos avantatges que l’anterior.

* Estres llargs → ovulacions tardies→ IA si hi ha reflex.

· Metaestre (7 d) + Diestre (9 d):

Retorn a la normalitat: no es deixa muntar.

El metaestre triga més que a l’euga, per lo que costa tractar-lo amb prostaglandines.

Inspecció: Cèrvix tancat

Mucosa vaginal pàl·lida i seca

6) GOSSA:

Monoèstrica

3 cicle cada dos anys. No és estacional (independent de l’època de l’any).

·) Fisiologia hormonal

Proestre (9 d): FSH, folicul·logènesis i increment dels

estrògens.

Estre (8-9 d): Al començament una sèrie de fol·licles de

l’ovari pateixen luteïnització. Passen així a sintetitzar

progesterona.

A nivell sanguini baixen els estrògens i augmenta la

progesterona, que provoca el pic preovulatori de LH. A

partir d’aquest moment es produiran les ovulacions i la

progesterona pujarà per la formació dels cossos lutis.

Diestre (60 d): La progesterona es mantindrà alta per

l’acció dels cossos lutis, independentment de que hi hagi

gestació o no.

16

Durant el proestre sempre hi haurà descàrregues sanguinolentes a la vulva. Durant l’estre és possible, però no sempre.

Aquestes descàrregues són degudes al pas d’hematíes per diapedèsi a nivell de l’úter, degut a l’increment del fluxe

sanguini provocat pels estrògens.

Durant el proestre i l’estre la femella atrau molt al mascle (per la sang). Durant el proestre no es deixarà muntar (es

mostra agressiva). És només durant l’estre que es deixa muntar. La munta és el símptoma que ens permet distingir si la

femella es troba en proestre o en estre.

Des de que es dona el pic preovulatori fins que es produeix l’ovulació passen 24 hores. La gossa pot estar ovulant fins

96 hores (recordem que és una espècie poliòcita: pot tenir fins a 20 cadells).

L’òvul de la gossa s’ovula com a 2n.

Necessita d’1 a 2 dies (de 24 a 48 hores) a l’oviducte per capacitar-se (per tenir dotació genètica n). Pot ser fecundada

en les 12-24 hores següents.

·) Criteris a seguir a l’hora de cubrir una gossa

Comportament de la gossa

Dia 5-6 de proestre (a partir de que sagni): mascle-femella junts durant 10-20 min.

Repetir cada 2-3 dies fins que la femella accepti al mascle. A partir de l’acceptació, munta cada 2 dies fins que la

femella deixi d’acceptar al mascle. El semen del mascle dura 4-6 dies a l’interior de l’úter.

Algunes femelles no es deixen muntar ni tan sols durant l’estre problemes de dominància.

És important que la gossa es quedi prenyada del màxim nombre de cadells possible, per això se la insemina diverses

vegades. Si només es queda gestant de 2 cadells (o menys) pot patir el “Síndrome del Cadell Solitari”, i el part no es

donaria bé (l’úter no té suficient força per

expulsar el fetus durant el part).

Per evitar fer tanta munta tenim al nostre abast

la tècnica de Citologia Vaginal, que ens permet

veure modificacions en l’epiteli vaginal

(hiperplàsia, hipoplàsia) durant el cicle estral.

S’ha de tenir en compte també que hi ha molta

variació entre les diferents gosses. La variació

de la durada del Proestre+Estre poden ser entre 6

i 29 dies.

Pseudogestació: Presència de cossos lutis sense

gestació. Al diestre sempre hi ha cos luti, i això

pot provocar una pseudogestació.

17

·) Quadre resum:

FASE

CICLE

Durada Definició Característiques

físiques

Característiques hormonals Citologia Vaginal

Proestre 9 dies

(3 - 17)

Inici de

l’activitat

sexual

reproductora

1. volum i turgència

de la vulva

2.Atracció del mascle

però no l’accepta

3.Pèrdues

hemorràgiques

1.Predomini dels estrògens

degut a l’activitat dels

fol·licles

1.Hematies

2.Leucòcits (inici)

3.Cèl·lules intermitges i

parabasals cèl·lules

parcial o totalment

queratinitzades

Estre 9 dies

(3 - 12)

Període

d’acceptació

1.Edema vulvar

2.Atrau i accepta al

mascle

3.Flux vaginal rosat

1. secreció de progesterona

degut a la luteïnització

d’alguns fol·licles ovàrics

2. secreció d’estrògens

3.La E2 i l’ P4 provoca el

pic LH. Ovulació

1.Cèl·lules parcial o totalment

queratinitzades (>80%)

2.Hematíes

Diestre 60 dies

(50 -

80)

Retorn a la

normalitat, si

no hi ha

gestació

1.No atrau ni accepta al

mascle

2.Gestació o

pseudogestació

1.Els cossos lutis perden

activitat: P4

2. secreció de prolactina.

1.Cèl·lules parcial o totalment

queratinitzades Cèl·lules

intermitges i parabasals

2.Leucòcits

3.Hematíes ??

Anestre 3 - 4

mesos

Repós sexual,

inactivitat

1.Conducta normal

2.No atrau ni accepta ♂

1.Nivells hormonals mínims 1.Cèl·lules parabasals

5) GATA:

Polièstrica contínua, tot i que les gates de ambients extrems tenen certa estacionalitat.

Cicle 8-24 d

Espècie d’ovulació induïda: només ovula si la munta el mascle.

La femella té proestre i estre, però no es dona el pic preovulatori de LH. No hi ha progesterona, per això el metaestre

(període entre estres) es diu interestre.

Si un mascle la monta es dona el pic preovulatori d’LH, que provoca l’ovulació, la formació de cos luti i la pujada de

progesterona. Aquesta progesterona pot causar gestació o pseudogestació.


Poca simptomatologia: Poc manifest en absència del mascle (normalment no es detecta)

Atracció pel mascle però no permet la munta

Augment progressiu de l’excitabilitat.

Inspecció: no hi ha secreció vaginal

· Estre: (7 d, 2-10d):

Simptomatologia: ↑ excitabilitat : nerviosa, miola, orina

En presència del mascle: lordosi

Accepta al mascle

Ovulació induïda (requereix més d’una munta) 24-36 h després de la munta

Després de la munta: rodola sobre ella mateixa, perd flux vaginal. Passat un temps, torna a

incitar al mascle (24-36 cops/36 hores)

· Interestre: (8-10d) (3-16d)


18

· Diestre:

Elevats nivells de progesterona per gestació (60 d) o pseudogestació (30-50d)

· Anoestre: (45-150d)

Sense activitat ovàrica

Comportament normal

Només es dona si hi ha gestació i lactància.

·) Esquema resum

6) CONILLA:

Polièstrica continua (?).

El cicle sexual es determina mitjançant fases d’alternança d’acceptació i no-acceptació del mascle, en comptes de

fases d’estre o interestre.

· Acceptació: 24-48 h

Femella en lordosi, immòbil

Acceptació del mascle

Vulva vermella

Es posa a les femelles en unes gàbies quadrades on el mascle tingui facilitat per acorralar-les i muntar-les. El mascle

ejacula en poc segons i cau a terra.

· No acceptació: 6-7 dies (segons edat, prolificitat,...)

Vulva blanca

No accepta el mascle ni fa lordosi

· Gestació: 31-32 dies

Poden acceptar la munta

· Pseudogestació : 17-19 dies

Comportament maternal

Poden acceptar la munta

7) OVELLA:

Polièstrica estacional de fotoperíode negatiu (es reprodueix a la tardor).

19

Cicle 17 d (14-19)

· Proestre: (~1 d):

Sense simptomatologia

Inspecció: moc transparent


Ovulació: 24 h de l’inici de l’estre ⇒ 1 Cubrició: 12-24 h de l’inici de l’estre (inseminació artificial)

Simptomatologia: molt poc marcada sense la presència del mascle:

↑↑ excitabilitat: caminar, girar sobre ella mateixa, 1ª en aixecar-se

Bels (balidos)

Disminueix la producció de llet


Inspecció: Vulva poc edematosa, vermella

Moc abundant i tèrbol (blanquinós)

·) Detecció de l’estre (matí i tarda, s’insemina de seguida)

Molt difícil sense el mascle

Mascle marcador4: vasectomitzat o desviació de penis, amb dispositius marcadors (de color).

Problemes: desviació penis: baixa la líbido perquè el mascle es frustra

vasectomitzat: pot transmetre malalties venèrees

Resistència elèctrica del moc vaginal

· Metaestre + Diestre (15 d):


Inspecció: Mucosa vaginal pàl·lida i seca

8) CABRA:

Polièstrica estacional de fotoperiode negatiu

Cicle 21 d (18-24)

· Proestre: (~1 d):

Atrau al mascle però no es deixa muntar

Inspecció: moc transparent


Ovulació: 12-36 h de l’inici de l’estre ⇒ 1 Cubrició: 24-36 h de l’inici de l’estre (no és típic la I.A.)

Simptomatologia: molt poc marcada sense la presència del mascle però més marcada que en l’ovella:

↑↑ excitabilitat: caminar, girar sobre ella mateixa, 1ª en aixecar-se

Bels (balidos)

Disminueix la producció de llet i gana


Comportament homosexual

Inspecció: Vulva edematosa, vermella

Moc poc abundant i tèrbol

4 El mascle marcador ha de muntar i indicar-ho (color) i no ha d’aconseguir prenyar.

20

·) Detecció de l’estre

Molt difícil sense el mascle

Mascle marcador: vasectomitzat, desviació de penis, amb dispositius marcadors.

Resistència elèctrica del moc vaginal

La inseminació artificial és complicada. Fan falta ecografies-

· Metaestre (2-3 d) + Diestre (16 d):


Inspecció: Mucosa vaginal pàl·lida i seca

TEMA 5. CONTROL DEL CICLE ESTRAL

Relacionat amb el TRIO.

Maneres de controlar el cicle estral:

A. Canvis en el maneig l’estrès genera una aturada de la ciclicitat.

B. Hormonal: podem controlar l’ovulació, la ciclicitat...

C. Quirúrgic: eliminar l’aparell reproductor no ciclicitat. Només es fa en petits animals.

1) PORCÍ

Cicle d’una granja de porcs:

Femelles es prenyen i entren en gestació part lactació garrins (3 setmanes) deslletament garrins van a

engreix i truja es torna a cobrir.

A.- Mètodes de MANEIG:

a.- DESLLETAMENT → zel al 3-7 d

El fet de retirar els garrins provoca que l’hipotàlem quedi lliure de la inhibició per part de la prolactina i

comença de nou a ciclar.

B.- Mètodes HORMONALS

a.- PMSG - HCG :

PMSG : gonadotropina coriònica equina (eCG)

S’utilitza si la femella té un anestre no patològic o si als 10 dies post-deslletament no hi ha zel.

La PMSG té efecte fol·liculogenètic (FSH) i una mica d’efecte LH (ovulació)

hCG= gonadotropina coriònica humana. Té efecte ovulatori (LH).

En cas de femelles Prepúbers (>160 d), ens interessa que es sincronitzin:

% Concepció 40-90% però <60%

mantenen la gestació

21

b.- PROGESTÀGENS: Femelles cícliques, inhibeixen la ciclació.

Altrenogest: 15-20 mg./dia via oral 18 dies, una vegada li deixem de donar, la femella entra en zel en 5-7 dies.

> 2 Inseminacions Artificials: 6d i 7d després de la retirada del tractament.

Difícil de dosificar en animals estabulats en grups.

Contraindicat en femelles prenyades

c.- PROSTAGLANDINES: Femelles cícliques

Si no hi ha reconeixement de la gestació es sintetitzen prostaglandines que trenquen el cos luti.

A la truja li costa formar un cos luti funcional.

CL funcional només respon a les prostaglandines durant els dies 11-12 del cicle⇒ impossibilitat d’establir un

interval⇒ No s’utilitzen

2) EQUÍ

Depenent dels objectius s’utilitzaran diferents mètodes:

- DISMINUCIÓ DE L’ANESTRE

a.- MODIFICACIÓ DEL FOTOPERIODE

Increment del número d’hores de llum (16 hores de llum/dia) 1 o 2 mesos abans de desembre perquè l’euga es cregui

que es troba en un fotoperíode positiu.

L’entrada a la ciclicitat depèn:

Condició corporal de la femella

Inici de règim lumínic (com més abans comencem, menys èxit es tindrà)

Variació individual

Juntament amb l’administració de PROGESTÀGENS: afavoreixen l’entrada a la ciclicitat.

40 mg/dia d’ALTRENOGEST per via oral (VO) durant 10-16 dies si s’ha observat creixement fol·licular

(>2,5 cm, amb ecografia). Ovulació en 10 dies (resposta variable).

El mecanisme d’acció és la inhibició del creixement fol·licular, i així, quan desapareix el progestàgen, la femella ovula

amb més força.

- SINCRONITZACIÓ DE ZELS

És útil sincronitzar zels per inseminacions artificials múltiples o transferència d’embrions.

Els principals mètodes són amb PROGESTÀGENS i PROSTAGLANDINES, amb o sense hCG.

40 mg/d d’ALTRENOGEST per via oral durant 10 dies, PG dia 10 ⇒ zel en 2-8 dies

40 mg/d d’ALTRENOGEST 40 mg/d per via oral durant 14 dies, PG dia 7, hCG dia 18 ⇒ zel en 2-8

dies

S’administren prostaglandines per assegurar l’eliminació del cos luti.

- DISMINUCIÓ DE LA FASE LUTEAL

Ens interessa quan detectem una euga no gestant però amb cos luti (es troba en diestre). S’ha de trencar amb

PROSTAGLANDINES.

Útil per fer transferència d’embrions entre dos femelles. Estem sincronitzant els zels de les dues femelles sense haver

d’esperar a la progesterona.

1 ml LUPROSTIOL per via intramuscular ⇒ zel en 2-4 dies

- INHIBICIÓ DE ZELS

Mitjançant PROGESTÀGENS:

22

ALTRENOGEST VO 40 mg/dia durant 15 dies

- INDUCCIÓ DE L’OVULACIÓ

És útil per tenir una millor eficàcia en la cubrició o Inseminació artificial. Permet un millor ús dels sementals.

hCG: 1500-2500 UI via intravenosa si existeix un fol·licle > 3,5 cm ⇒ ovulació 48 h ⇒ IA 24 h

Inconvenient: si l’ús és reiterat el cos genera anticossos (ja que es tracta d’una proteïna exògena)

GnRH: en estudi. Es metabolitza molt ràpid (necessària una descàrrega de GnRH lenta a la sang)

Agonistes de la GnRH: BUSERELINA, DESLORELINA quan fol·licle > 3,5 cm. Aquests agonistes no produeixen

anticossos i indueixen l’ovulació.

3) CANÍ

- SINCRONITZACIÓ DEL ZEL

Objectiu: venda de cadells en una època de l’any determinada

Els tractaments disminueixen la fertilitat i són cars. A més, tenen poc èxit.

Estrògens:

Dosis: 0.05-0.01 mg 17 β-estradiol cada 2-3 dies

Inconvenients: pot causar la mort : aplàsia medul·lar; si las dosis són excessives símptomes de zel

Gonadotropina coriònica equina

Dosis: 20 UI/kg/dia d’eCG per via subcutània durant 5 dies + 500 UI d’hCG per via intramuscular el 5è dia per

assegurar l’ovulació.

Inconvenients associats a la inducció amb eCG + hCG:

- no totes les gosses responen

- la concepció és baixa (↑ reabsorció embrionària)

- la gestació pot acabar prematurament degut a insuficiència luteal

- elevat nº fol·licles estimulats→ ↑ estrògens ⇒ aplàsia medul·lar

- la injecció d’ hCG sol ser dolorosa

- cossos lutis de baixa qualitat

GnRH

Bomba que injecti GnRH de forma contínua o pulsàtil fins la inducció del zel

Inconvenients: car i tediós

Bromocriptina i carbergolina: antiprolactínics

Dosis: 20 μg/kg/dia durant 14 dies

Inconvenients: vòmits. Per evitar-los:

- començar amb dosis molt baixes

- barrejar amb el menjar

- administrar un antiemètic central

- la carbergolina indueix menys el vòmit que la bromocriptina

- PER EVITAR / INHIBIR EL CICLE

a. CIRURGIA:

Ovariectomia: traiem ovaris, però deixem l’úter.

Riscs d’infeccions uterines

Ovariohisterectomia: traiem úter, oviductes i ovaris.

Cirurgia

Femelles prepúbers

23

Tendència a la obesitat

Histerectomia: es deixen els ovaris.

Els cicles sexuals continuen

Risc de neoplàsies, infeccions i torsions

b. FARMACOLÒGIC:

PROGESTAGENS

Contraindicat en:

Patologies reproductives: tumors mamaris, patologies uterines..

Abans o durant el primer zel

Femelles prenyades: masculinització dels fetus i retràs del part

Nefritis: pot provocar atrofia renal

Més de dos cops seguits: hiperplàsia quística endometrial

Femelles amb diabetis

Efectes secundaris:

↑ grandària mames i inici lactació (Greyhound)

↑gana

Canvi de temperament: tranquilitat

Diabetis tipus II (progesterona és similar a insulina)

Atrofia renal

Despigmentació i alopècia a la injecció

Orals

ACETAT DE MEGESTROL

Anestre: 0,55 mg/kg i dia durant 32 dies. Entrada en zel variable (1 a 7 mesos).

1-2 setmanes abans proestre. Si massa aviat: poc efecte; si massa tard: pot entrar en proestre.

Proestre: 2mg/kg i dia durant 8 dies → desaparició del cicle en 3-8 dies i entrada en zel 4-6 mesos.

3 primers dies de proestre. Si massa aviat: inici d’un nou proestre; si massa tard: zel fértil

ACETAT DE MEDROXIPROGESTERONA

Anestre: 0.5 mg/kg i dia durant 8 dies + 0.2mg /kg 2cops/setmana

Proestre: 2 mg/kg i dia durant 5 dies + 1 mg/kg i dia durant 5 dies

Parenterals: Subcutània o intramuscular .

ACETAT DE MEDROXIPROGESTERONA:

Anestre: 2.5-3mg /kg cada 5 mesos

Proestre: no recomanats→ risc de piòmetra

PROLIGESTONA:

Proestre: 10-33 mg/kg

Anestre: sèries de 10-33 mg/kg cada 3, 4 y 5 mesos

Poques contraindicacions i efectes secundaris, però cara

ACETAT DE DELMADIONA

Anestre: 1-2 mg/kg

Retorn a la ciclicitat molt variable: 3 a 9 mesos

ANDRÒGENS

Sols en anestre (30 dies abans del proestre) → entrada en zel a l’acabar el tractament

Efectes secundaris: hipertròfia clítoris, vaginitis, canvis temperament, obesitat.

No són molt utilitzats.

24

METILTESTOSTERONA: 0.5 mg/kg i dia (via oral)

FENILPROPIONAT DE TESTOSTERONA: 0.5-1 mg/kg cada 7-10 dies; (intramuscular)

ESTERS DE TESTOSTERONA (propionat, fenilpropionat, isocaproat i decanoat):

2,5-5 mg/kg cada 6 mesos (intramuscular)

MIBOLERONA : no comercialitzada a Espanya.

4) GATA

Igual que la gossa. Els progestàgens tenen encara més efectes secundaris.

a. CIRURGIA:

Ovariectomia

Riscs d’infeccions uterines

Ovariohisterectomia

Cirurgia

Histerectomia

Els cicles sexuals continuen

Risc de neoplàsies, infeccions i torsions

b. FARMACOLÒGIC:

PROGESTAGENS

Efectes secundaris:

Canvi temperament

Polidípsia i poliúria

Patologies uterines (piòmetra, hiperplàsia quística endometrial)

↑ pes corporal

Tumors mamaris

Hipoadrenocorticisme

Diabetis tipus II.

Despigmentació i alopècia a la zona d’injecció

- INHIBICIÓ DEL CICLE: Anestre o entre cicles

Orals:

ACETAT DE MEGESTROL:

2.5 mg /gata cada setmana o 5 mg/gata cada 2 setmanes fins a 18 mesos → retorn a la ciclicitat en setmanes o mesos.

Descans de 2-3 mesos.


5 mg/gata cada 7 dies

Parenterals: SC O IM .


10 mg/gata

PROLIGESTONA:

100 -250 mg/gata

Poques contraindicacions i efectes secundaris

25

- SUPRESSIÓ DE L’ESTRE: durant el proestre: zel fèrtil.

ORAL

ACETAT DE MEGESTROL: 5mg/gata i dia durant 3 dies → desaparició zel 2-3 dies → retorn a la ciclicitat en

setmanes o mesos

ACETAT DE MEDROXIPROGESTERONA: 5 mg/gata i dia

PARENTERAL: acció durant 3 mesos: evitaria el part

ANDROGENS

MIBOLERONA: 50 μg/dia. No aprovat per hepatotoxicitat

TEMA 6. SEMINOLOGIA (1)

EL SEMEN: CARACTERÍSTIQUES GENERALS I COMPONENTS

El semen és un teixit elevadament especialitzat de naturalesa líquida.

Evolutivament té diferències funcionals i morfològiques molt importants segons l’espècie. La seva funció és

optimitzar la reproducció.

Components:

Esperma (10%) (sperm): conjunt d’espermatozoides. Fracció cel·lular.

Plasma seminal (90%). Fracció fluïda. Molt poc prové de l’epidídim.

Fraccions:

Fracció preespermàtica: pròstata + glàndules vesiculars + glàndules bulbouretrals.

Fracció espermàtica: epidídim + glàndules vesiculars + pròstata. Conté la majoria d’espermatozoides.

Fracció postespermàtica: pròstata + glàndules vesiculars + glàndules bulbouretrals. Té més esperma

que la preespermàtica.

Secrecions importants: Glàndules de Cowper, pròstata i vesícules seminals.

L’ESPERMATOZOIDE

És una cèl·lula petita (la més petita de l’organisme) que està programada.

Té una funció molt especialitzada: és el vehicle de transmissió de la informació genètica, també aporta alguns

mitocondris. L’oòcit, en canvi, aporta el citoplasma i la resta de material genètic.

Es distingeixen tres parts: cap, voll i cua (que es separa en peça intermèdia (mitocondrial), principal (més llarga) i

terminal).

26

- Tipus de moviments espermàtics

VSL= vector moviment rectilini

VAP= Vector velocitat mitjana de trajectòria

VCL= vector moviment curvilini

1) Després de l’ejaculació fins arribar a l’oviducte: moviment ràpid i

lineal. Moviment rectilini (oscil·latori). VSL.

2) Quan arriben a l’oviducte s’enganxen a les cèl·lules epitelials de la

paret oviductal i queden immòbils. S’anomenen reservori seminal.

Estan esperant a que l’ovari alliberi l’oòcit (es doni l’ovulació). Quan ovula, l’espermatozoide es desenganxa i es

capacita gràcies als agents capacitants que hi ha al medi.

3) Després de l’estimulació oocitària a l’oviducte, els

espermatozoides presenten un moviment hiperactivat, que es

caracteritza per ser ràpid, però poc lineal i amb una elevada

oscil·lació de la cua (VCL). L’estímul és hormonal.

La capacitació provoca que l’espermatozoide es mogui més

ràpidament i més oscil·latori, però dura poc temps. Una vegada se li

ha passat la hiperactivació, i si no ha trobat oòcit per fecundar, mor.

La funció mitocondrial modula els canvis de motilitat durant la vida

de l’espermatozoide.

Les cèl·lules de l’oviducte també regulen, ja que activen la via de les kinases per IP3 (fosfatidil inositol).

S’ha de tenir cura de la dosis utilitzada per inseminar, ja que una elevada càrrega d’espermatozoides pot provocar una

reacció inflamatòria.

- La membrana de l’espermatozoide

La membrana és el cervell de l’espermatozoide. Canvis en la funcionalitat sempre van acompanyats per canvis en

l’estructura de la membrana.

La membrana pot canviar per: - Pèrdua o adquisició de proteïnes

- Canvis de lloc de proteïnes

- Pèrdua o adquisició de grups glucocídics taponadors de proteïnes

- Pèrdua o adquisició d’estructures lipídiques (pèrdues de colesterol durant la

capacitació)

Quan es dona la capacitació: Obertura canals de Calci, fosfolípids insaturats, colesterol:

Membrana més fluïda: flux de Ca2+, pèrdua de colesterol. Això li permet la penetració de l’oòcit.

1)

3)

27

Quan es dona la maduració a l’epidídim la majoria de canvis en la membrana són pèrdues o adquisicions de

proteïnes.

L’estructura de la membrana dona també la propietat de ser més fàcilment congelable.

Rígida: fosfolípids saturats i colesterol més facilitat per congelar. Per exemple: CAVALL.

Fluïda: fosfolípids insaturats i colesterol punt de fusió (més difícil congelar), ja que resisteix poc els

canvis. Per exemple: PORC.

Substàncies capacitants artificials: cafeïna i bicarbonat.

Exemple: durant la capacitació també es donen canvis de posició en les senyals de glucosamina en espermatozoides

porcins. Quan no estan capacitats només tenen un punt en el cap i passen a ocupar tot el cap quan estan capacitats.

Abans de la capacitació Capacitats

- Morfologia espermàtica

Varia en funció de l’espècie. En l’ejaculació trobem:

Espermatozoides madurs (correctes). Toros > 70% ;

Porcs i cavalls > 80% ; Bocs i bens > 90%.

Espermatozoides immadurs (gairebé madurs, però

tenen gotes citoplasmàtiques en la porció terminal de

la cua, que els fa infèrtils). Porcs: 5-15%.

Espermatozoides aberrants (apareixen quan hi ha

problemes al testicle: 2 cues, 2 caps...). Porcs, bocs i

bens < 5% ; Toros: 15-20%.

Moltes formes immadures ens indiquen problemes a l’epidídim. La

causa més freqüent és un període d’abstinència molt curt, ja que ha de

fer molts espermatozoides en poc temps i no es fan bé.

- Parts de l’espermatozoide

Forma aberrant més freqüent

La peça terminal té un citoesquelet

desorganitzat, no pot fer cap funció.

28

A) EL CAP

La regió acrosòmica és una part del citoplasma.

En la fecundació, l’espermatozoide entra TOT (no només el

cap). De fet, les mitocòndries de l’espermatozoide dirigeixen

la primera divisió mitòtica.

Ultraestructura:

1. Nucli

2. Acrosoma

3. Làmina densa postacrosòmica

4. Espai subacrosòmic

5. Material fibrós perinuclear

6. Membrana plasmàtica

NUCLI (N):

S’observa al microscopi electrònic de rastreig i de transmissió.

La cromatina és molt electrodensa està molt compactada, encara que no

tant com podria semblar a priori.

Longitud: 6,6 m

Gruix: RA: 220 nm / RP: 320 nm

Estructura nuclear:

- Presència de protamines intercalades entre les dues cadenes de DNA.

- Estructura final rígida i amb forma de “donut”.

- És una estructura estabilitzada. No és correcte parlar d’hipercondensació.

- No s’observen els “loops” de la cromatina de les cèl·lules somàtiques (que tenen histones). Té molt

poques histones.

El nucli espermàtic és heterogeni perquè té histones i protamines.

El nucli espermàtic té certa activitat:

o Les proteïnes dels pacients més fèrtils són més abundants que les dels pacients menys fèrtils.

o Estudis de l’RNA dels pacients fèrtils van concloure que hi ha diferències en el micro-RNA

dels dos tipus de pacients (fèrtils/no fèrtils).

Una mica d’aquest RNA prové de la formació de l’espermatozoide al testicle i la resta

no se sap d’on.

El nucli espermàtic és capaç d’integrar DNA exogen (inserció de virus...)

29

ACROSOMA:

Es tracta d’un aparell de Golgi modificat que conté molts enzims especialitzats (proteolítics i sacarolítics) en penetrar

la membrana pel·lúcida de l’oòcit.

Els enzims es sintetitzen de forma inactiva. Les maneres per modificar l’activitat de les proteïnes són:

- Fosforilació

- Metilació

- Escissió: RNAmissatger traducció pèptid inactiu : proteïna plegada de manera que el substrat

no pugui accedir a l’enzim. A l’hora d’activar-se, la proteïna es trenca en parts: activa i inactiva.

Parts de l’acrosoma:

Segment acrosòmic apical (SA)

Segment acrosòmic principal (SP)

Segment acrosòmic equatorial (SE)

Membranes i material de l’acrosoma:

Membrana acrosòmica externa (AE)

Membrana acrosòmica interna (AI)

Material amorf (enzims: acrosina)

LÀMINA DENSA POSTACROSÒMICA (LD):

Molt prima i petita

És un material fibrós i electrodens: proteïnes fibroses en estructura secundària que aguanten torsions i forces i que

donen, per tant, rigidesa i forma a la part posterior del cap.

ESPAI SUBACROSÒMIC (ES):

Composat per filaments d’actina i filaments intermediaris: citoesquelet.

Funcions: Manteniment de la forma del cap

Interacció amb els microtúbuls de la cua i del flagel de la cua.

Diferents gruix segons la porció:

- Segment apical (SA): 80 nm.

- Segment principal (SP): 25 nm.

- Segment equatorial (SE): 40 nm.

- Regió postacrosòmica: 70 nm.

B) EL COLL (peça de connexió)

Ultraestructura:

1. Placa basal: material electrodens de la base del nucli de 0,6 m de longitud.

2. Cossos laminars: evaginacions de l’embolcall nuclear de 12 m de longitud.

3. Capitulum: estructura arciforme de la que parteixen 9 columnes segmentades:

- Unió entre el cap i la cua

- Transmet el moviment progressiu de la cua al cap

- Transporta el centríol de la primera divisió mitòtica

4. Columnes segmentades

5. Cos basal: localitzat a la base del nucli. És el centre de formació de l’axonema.

6. Axonema: no té microtúbuls centrals, fet que li confereix més flexibilitat. 9+0.


30

C) LA PEÇA INTERMÈDIA (mitocondrial)

Conté els mitocondris.

Ultraestructura:

1. Axonema té dos microtúbuls centrals. 9+2

2. Beina mitocondrial funció: producció d’energia

3. Fibres denses està composada per proteïnes tipus queratina.

Intervenen en la regulació del moviment flagel·lar


Els mitocondris dels espermatozoides tenen metabolisme glucolític (molt marcat en

porcí): Glucosa / Fructosa ATP + Piruvat Acetil-CoA

El flux d’energia mitocondrial és diferent entre un espermatozoide capacitat i un

que encara no és actiu.

Això es va estudiar amb marcadors (citocroms) de DNA mitocondrial.

Sembla que els mitocondris tenen funcions en la capacitació espermàtica. Primer s’activen els extrems i finalment pel

mig.

Pot ser que hi hagin pautes de canvi del potencial de la membrana mitocondrial (més energia). Determinen canvis en

la motilitat dels espermatozoides (hiperactivitat).

L’espermatozoide pot morir per diferents causes:

- pH àcid de la vagina

- sistema immunitari femella

- para-apoptosi : a vegades entren en apoptosi mediada per BCL (un tipus de proteïnes mitocondrials)

D) LA PEÇA PRINCIPAL

Ultraestructura:

1. Beina fibrosa: confereixen capacitat de

desplaçament

2. Fibres denses: regulació del moviment flagelar

3. Annulus o anell de Jensen: la seva funció és

separar la beina mitocondrial de la beina fibrosa

4. Axonema


Mecanisme de propulsió molt sofisticat

Dissenyat per obtenir un moviment progressiu i planar en tres dimensions.

E) LA PEÇA TERMINAL

Ultraestructura:

1. Axonema


L’axonema està desorganitzat; els microtúbuls no tenen ordre, es mou com una sola peça. No té funció en el

moviment.

- L’espermatozoide immadur

Característiques:

Presència de la gota citoplasmàtica

Major desenvolupament de la protuberància apical

31

Major flexibilitat del cap

Dos tipus:

Espermatozoides amb gota proximal peça de connexió

Espermatozoides amb gota distal Anell de Jensen

Espermatozoides testiculars (presenten gota proximal)

Maduració epididimària:

Migració de la gota citoplasmàtica

Espermatozoides epididimaris (presenten gota distal)

Ejaculació:

Alliberament de la gota citoplasmàtica

Espermatozoides madurs

Espermatozoides ejaculats que presenten gota citoplasmàtica són resultat d’una disfunció epididimària o testicular.

- L’espermatozoide aberrant

Morfologia externa:

1. Malformacions cefàliques (del cap)

- de forma: cap allargat o cap oval (arrodonit)

- de mida: macrocefàlics o microcefàlics

- de nombre: bicèfals o tricèfals

2. Malformacions de la cua

- de forma o trajectòria: cua doblegada o cua enrotllada

- de mida: cua llarga o cua curta

- de nombre: sense cua o amb dos cues

Classificació:

1. Malformacions primàries

- Testicle espermatogènesi

(aberracions en el cap o la cua; en alguns casos presència de gota citoplasmàtica)

2. Malformacions secundàries

- Epidídim maduració espermàtica

(presència de gota citoplasmàtica)

EL PLASMA SEMINAL

Fracció seminal és el 90% del semen.

Característiques:

- Fraccionat, complex

- Adaptat a cada espècie

- Amb constituents atípics (fructora, D-aminoàcids, poliamines, sorbitol, ...)

Funcions:

- Activació

- Modulació immunològica (anticossos, proteïnes imunomoduladores...)

- Volum

- Sincronització

- Elevada concentració d’antioxidants (vitamina C, àcid cítric, ...) i de lípids

El plasma seminal NO conserva, excepte el del marrà.

En humà i porc s’han de fer dilucions per baixar el volum de plasma.

El del cavall s’ha de centrifugar per separar la part cel·lular. El plasma seminal és bastant

maligne.

32

ANÀLISI DE LA QUALITAT ESPERMÀTICA

Mètodes:

- Concentració espermàtica

- Motilitat espermàtica

- Morfologia espermàtica

- Viabilitat espermàtica

- Integritat espermàtica

- Resistència osmòtica

- Funcionalitat espermàtica

- Fragmentació del DNA

- Proves funcionals del plasma seminal

Fertilitat espermàtica:

- Fertilitat: percentatge de femelles prenyades

- Prolificitat: nombre de cries nascudes vives

Selecció de mascles reproductors: concentració, motilitat, viabilitat i morfologia detecció d’anomalies greus a

l’ejaculació

- Anàlisi de la qualitat espermàtica

- Resultats previs de fertilitat i prolificitat

Factors que afecten a la qualitat espermàtica:

- Edat i estació de l’any.

- Condicions de maneig

- Estat sanitari: malalties

- Estat nutricional

- Ritme d’extraccions de semen

TEMA 7. SEMINOLOGIA (2): CONSERVACIÓ DE SEMEN

Diferències entre els espermatozoides segons espècie per diferències metabòliques:

- Gos ha de resistir 2 setmanes de zel dins de la gossa

- Toro té molt poc temps per inseminar la vaca, ha d’anar molt ràpid

Objectiu de la conservació de semen: per utilitzar-lo en inseminacions artificials5.

Dos tipus: refrigeració i congelació. S’utilitzen un o l’altre depenent de:

Econòmic: el congelat és més car i els resultats de fertilitat són més baixos.

o Verros: molta oferta.

o Vaca: és igual que la fertilitat sigui baixa el que importa és la llet.

Animal: dins de cada espècie hi ha individus “bon congeladors” que són seleccionats per sobre dels

“mal congeladors”

Tècnica: el semen de verro no es pot congelar amb la mateixa tècnica que el de toro.

Els animals clonats de producció no s’utilitzen perquè són molt cars i no treuen benefici.

A) REFRIGERACIÓ:

1) Nevera: 4-5ºC durant 24 – 48 hores.

2) 5-17ºC durant 4 dies – 1 setmana: NOMÉS EN VERRO.

5 Molt rarament s’insemina amb semen fresc (només en gosses)

33

Característiques:

La refrigeració és conservant perquè baixem la funcionalitat de la cèl·lula.

Espermatozoide: té un temps més o menys determinat per morir-se es pot allargar baixant la funcionalitat.

Activitat metabòlica baixa un 10% per cada grau que baixem. No es pot baixar la temperatura de cop perquè si no es

provocaria un problema de membranes.

Membranes estan formades per àcids grassos. Com més insaturats hi ha més viscosa és la temperatura.

Porc: semen queda molt viscós a 4ºC.

Solució: addició d’un gel protector de temperatura diluent que evita que es solidifiqui el semen: rovell

d’ou, lecitina de soja, llet descremada, llet de coco... No cal si refrigerem a 15-17ºC.

També cal afegir:

- Font d’energia (sucres, lactat, citrat, sorbitol,...): la majoria són glucolítics, no necessitem les

mitocòndries per fer energia. Si fiquem un inhibidor de la cadena respiratòria l’espermatozoide es

para, però el consum d’oxigen no varia.

Toro: no serveixen els sucres perquè el plasma seminal no es troba gairebé en contacte amb

els espermatozoides i aquests agafen l’energia de la matriu.

- Mantenidors de pH (Tris, citrat,...): al ser glucolític produeix molt lactat i provoca una del pH que

pot arribar a matar a la cèl·lula.

Cada espècie té el seu pH òptim. Fa falta una substància tampó.

- Mantenidors de pressió osmòtica (sals, polisacàrids: manitol, sucres metabolitzables, citrats,...): ha de

ser isosmòtic.

- Antioxidants (IMPORTANT I DIFÍCIL): són necessaris per destruir les substàncies oxidants que

produeixen els espermatozoides.

Problema: es desestabilitzen fàcilment i un cop desestabilitzats són oxidants.

El plasma seminal ja porta alguns: vitamina C, glutatió...

- Antimicrobians (antibiòtics, fungicides, ...). avui en dia, EL PUNT MÉS PROBLEMÀTIC: per evitar

proliferacions microbianes. Són bacteriostàtics + bactericides.

El problema és que no es tracten els llevats.

B) CONGELACIÓ:

1) En N2 líquid (-196ºC)

Inconvenients: molt car i mai pot faltar (s’ha d’anar reposant).

2) a “alta” temperatura (-80ºC, ...). Experimental. Encara no està instaurat.

Seria útil pels inconvenients del N2 líquid: molt car en infraestructura i fa falta anar reomplint.

Característiques:

La congelació és un gran estrès per les cèl·lules. Pot arribar a matar (raons):

- L’aigua al congelar-se forma cristalls que trenquen la cèl·lula

- Estrès osmòtic: la pressió osmòtica dins la palleta és directament proporcional a la temperatura.

Submergir la palleta dins el N2 produeix una pèrdua d’aigua perquè el medi és hiposmòtic. Per

intentar minimitzar això s’utilitza un medi amb crioprotector (glicerol, PEG...).

Funcions del crioprotector:

Deshidratant: entra a la cèl·lula en lloc de l’aigua, evitant la formació de cristalls.

Equilibrador d’osmolaritat: provoca un medi hiperosmòtic i evita que quan congelem la

cèl·lula passi a un medi isosmòtic.

Una altra manera d’evitar la formació de cristalls és controlar la baixada de temperatura (rampa de

congelació). El ritme de baixada ha de ser el més ràpid possible perquè els cristalls es facin el més

petits possible.

34

ATENCIÓ!: S’ha de tenir molt de compte amb les característiques específiques i individuals. No totes les espècies són

iguals i cadascuna té unes característiques especials en quant a l’estratègia de congelació.

Mai s’ha d’aplicar una estratègia de congelació d’una espècie a una altra.

TEMA 10. MADURACIÓ, FECUNDACIÓ I DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI

FOL·LICULOGÈNESI

Anatomia de l’ovari:

Medul·la: part interna vasos sanguinis

Còrtex (escorça): és on es troben els fol·licles, que són

com bombolles.

o En el moment del naixement hi ha una població

homogènia de fol·licles (primordials).

o A la pubertat les hormones provoquen canvis en

l’ovari: la població de fol·licles es torna

heterogènia (diferents fases).

Evolució fol·licular:

Primordial: vesícules petites amb oòcits de petit

tamany. Són els que apareixen en el moment del

naixement. Només tenen una capa de cèl·lules.

A la pubertat es dona un increment d’hormones que

estimula el creixement fol·licular.

Fol·licle primari: l’oòcit genera una capa pel·lúcida

(protegeix l’oòcit i reconeix l’espermatozoide)

Fol·licle secundari: comencen a aparèixer més

capes de cèl·lules (granulosa) i es comença a

diferenciar una de les teques. L’oòcit es fa més

gran.

Fol·licle terciari: les teques es troben diferenciades.

Síntesi d’estrògens per part de les cèl·lules de la

granulosa, formant un Antre fol·licular.

Fol·licle preovulatori o madur (de Graff en humana).

Després es dona l’ovulació, i es forma:

Cos hemorràgic (vermell)

Cos luti (groc)

Cos albicans (blanc): cicatriu del fol·licle ovulat.

Al mateix temps que es produeix el creixement del fol·licle es produeix la maduració de l’oòcit.

A l’ovari s’observen fol·licles de tots els tipus. Pot observar-se un fol·licle preovulatori (en espècies monocítiques) o

més d’un (espècies policítiques).

MADURACIÓ DE L’OÒCIT

Canvis fisiològics que es donen abans de l’ovulació (fase pre-ovulatòria), provocats pel pic preovulatori d’LH.

35

Aquests canvis capaciten l’oòcit per a ser fecundat i iniciar el programa que dirigeix el desenvolupament embrionari

fins a la implantació embrionària.

Consta de quatre fases no alternes i que es donen a l’hora:

1. Maduració nuclear

S’ha d’iniciar la meiosi (passa de Profase I [en la vesícula germinal] a

Metafase II). L’oòcit ovula en Metafase de la Segona Meiosi en totes les

espècies excepte en cànids (gossa i guineu, que ho fan en Profase Primera

Meiosi, però arribaran a Metafase II en l’oviducte).

A la primera meiosi es separen els cromosomes homòlegs, i a la segona es

separen les cromàtides germanes.

A partir de la telofase de la primera divisió meiòtica es pot veure el primer

corpuscle polar.

2. Maduració citoplasmàtica

Dins l’oòcit hi ha una síntesi molt activa de proteïnes, entre elles la MPGF (Male Pronuclear Growth Factor: factor

que permet la descondensació del cap de l’espermatozoide) i una gran quantitat de nutrients perquè l’embrió pugui

aguantar durant les primeres divisions mitòtiques (les cèl·lules del voltant de l’oòcit el nodreixen durant la

maduració, i per això l’oòcit pot aprofitar per sintetitzar i emmagatzemar moltes proteïnes).

Es dona també una reorganització dels orgànuls citoplasmàtics:

Mitocondris, Aparell de Golgi, Reticle Endoplasmàtic Llis: es van fent menys actius i es van

distribuint al centre de la cèl·lula.

Grànuls corticals: distribució uniforme cap a la perifèria. Són els encarregats d’evitar la

polispèrmia6.

3. Maduració de la zona pel·lúcida

La zona pel·lúcida dona protecció i forma (rodona) a l’oòcit. Es tracta d’una coberta formada per

glicoproteïnes que es troben inactives abans de la maduració.

El primer corpuscle polar es troba en l’espai perivitel·lí (entre la zona pel·lúcida i la membrana de

l’oòcit).

Glicoproteïnes activades durant la maduració:

ZP1: glicoproteïna estructural

ZP2: glicoproteïna responsable de fixar la membrana acrosomal interna després

de la reacció acrosòmica per tal d’evitar la polispèrmia.

ZP3: glicoproteïna que identifica l’espermatozoide (reconeix l’espècie) i s’uneix a

ell, induint la reacció acrosòmica per evitar la polispèrmia.

4. Maduració de les cèl·lules fol·liculars

Les cèl·lules del cúmulus oophorus intervenen en la síntesi de proteïnes.

Després del pic d’LH, la FSH provoca la secreció d’àcid hialurònic. L’àcid hialurònic és una substància mucosa que fa

que les cèl·lules del cúmulus es vagin separant entre elles (ruptura entre les cèl·lules del cúmulus i l’oòcit), produint

l’expansió del cúmulus.

− Augment de la superfície de contacte i adhesivitat del complex oòcit-cumulus

− Interrupció de l’arribada a l’oòcit de factors que impedeixin el reinici de la meiosis

6 Que l’oòcit sigui fecundat per més d’un espermatozoide

36

Evolució durant la maduració de les cèl·lules del cúmulus oophorus

CAPACITACIÓ DELS ESPERMATOZOIDES

Conjunt de transformacions fisiològiques a través de les quals l’espermatozoide adquireix la capacitat per

experimentar els processos d’hiperactivació i reacció acrosòmica necessaris per la fecundació de l’oòcit.

− Procés parcialment reversible.

− Només té lloc en el tracte genital de una ♀ en zel.

− No és un procés lloc-específic ni espècie–específic. Es pot donar en diferents punts del tracte genital

de la femella.

− El temps de capacitació és variable segons l’espècie i l’individu.

Consta de dos fases: hiperactivació (reversible) i reacció acrosòmica (irreversible).

L’espermatozoide travessa tot el tracte genital fins arribar a l’oviducte. La capacitació té lloc en tot el tracte i els

espermatozoides s’acumulen a l’istme per mantenir-se vius (entren en contacte amb la mucosa oviductal). Des d’allà

van a l’ampul·la (on es dona la capacitació) en “onades” (grups).

* En el cas de la gossa o la guineu els espermatozoides han d’aguantar més (estan més temps a l’istme) perquè després

de l’ovulació l’oòcit triga dos dies en entrar en Metafase de la segona divisió.

L’emmagatzemament dels espermatozoides en l'istme permet:

− supervivència dels espermatozoides

− manté la capacitat fecundant i la motilitat

− prevé la polispèrmia

Canvis que es produeixen durant la capacitació:

Canvis de localització / nivell expressió superficial d’elements de membrana → per fer-la més

lleugera

- Gradual eliminació i/o alteració de las glicoproteïnes perifèriques: eliminació de factors de

descapacitació

- Reordenació de glicoproteïnes integrals

- Reducció del colesterol de membrana

- Canvis en la distribució i composició dels fosfolípids

Canvis en característiques antigèniques per exposició / emmascarament de receptores de superfície

Canvis en el metabolisme oxidatiu i del patró de motilititat

Canvis en la permeabilitat i propietats de membrana (bombes Ca2+

, Na+, K

+) → Disminució carga

neta de membrana

37

HIPERACTIVACIÓ ESPERMÀTICA:

És un procés reversible que consisteix en un canvi en el patró de

motilitat flagel·lar:

– batec flagel·lar de gran amplitud i força

– marcat desplaçament lateral del cap

– trajectòria en gir

– baixa progressió cap endavant

Objectiu:

– desprendre’s de l’epiteli oviductal

– Moure’s a través dels fluids oviductals

– ajudar a penetrar els embolcalls de l’oòcit

– remoure el medi per l’intercanvi de metabòlits

REACCIÓ ACROSOMAL:

Fenòmen irreversible i Ca2+

depenent.

Es dona quan l’espermatozoide contacta amb l’oòcit. Es produeix un diàleg entre les dues cèl·lules (identificació

d’espècie).

Fusió membrana plasmàtica de l’espermatozoide amb la zona pel·lúcida de l’oòcit. El reconeixement el fa la ZP3.

En l’espermatozoide s’uneix la membrana plasmàtica amb la membrana acrosomal

externa, el que permet l’alliberació dels enzims (acrosina i hialuronidasa) de

l’acrosoma, que degradaran la membrana pel·lúcida, i l’exposició de la membrana

acrosomal interna i posterior contacte amb la ZP2.

Evolució de l’espermatozoide durant la reacció acrosomal.

FECUNDACIÓ

Definició:

Penetració d'un oòcit per part d'un espermatozoide capacitat amb la finalitat d'obtenir un zigot viable. Formació d’una

cèl.lula diploide totipotent a partir de la fusió d’un espermatozoide i un oòcit.

Etapes:

1. Penetració del cúmulus oophorus.

Abans de la reacció acrosòmica. Força mecànica de l’espermatozoide, moviment en forma de taladre.

2. Interacció i penetració de la zona pel·lúcida:

2.1. Reconeixement espermatozoide-oòcit i fixació o adhesió a la zona pel·lúcida

2.2. Reacció Acrosòmica (RA) de l’espermatozoide

2.3. Penetració de la zona pel·lúcida

Acció mecànica (moviment hiperactiu de la cua) i enzimàtica (enzims acrosòmics -hialuronidasa,

acrosina- alliberats o adherits a la membrana acrosòmica interna).

38

3. Fusió de gàmets.

Fusió de les membranes a través del segment equatorial de

l’espermatozoide i la membrana plasmàtica de l’oòcit. La

fusió és en posició tangencial.

La cua i la membrana interna del cap resten en l’ooplasma

(el citoplasma de l’oòcit) → entra tot l’espermatozoide. Només es pot donar si l’espermatozoide està reaccionat.

Fecundació

4. Activació de l’oòcit

4.1. Bloqueig de la polispèrmia

4.2. Canvis nuclears

4.3. Formació, desenvolupament i migració dels pronuclis (PN) i primera divisió

Activació de l’oòcit:

Una cop fusionades les membranes s’inicia l’activació de l’oòcit:

Alliberació de Ca2+

del reticle endoplasmàtic llis al citoplasma → ↑ [Ca2+

] → ↑ permeabilitat del K+ → canvi del

potencial de membrana → polarització positiva des del lloc de penetració (1er blocatge de la poliespèrmia).

Blocatge de la polispèrmia: interessa que només entri un espermatozoide perque la fecundació sigui viable. El

bloqueig es dona a dos nivells:

1) Zona pel·lúcida (ZP)

a. Reacció cortical: fusió grànuls corticals a la membrana. Enzims corticals hidrolítics (proteases i

peroxidases) a l’espai perivitel·lí → reacció zonal de la ZP

b. Reacció zonal:

modificació de la composició de la ZP

inhibició part oligosacàrid de la ZP3

trencament ZP2

⇒ Enduriment estructura de la ZP (“zona hardening”)

2) Espai vitel·lí

Canvis en la membrana plasmàtica de l’oòcit.

Origen: contingut dels grànuls corticals o naturalesa elèctrica (no se sap).

Segons l’espècie cada té més importancia un mecanisme o un altre:

Gos, ovella i hàmster ⇒ reacció zonal

Ratolí i rata ⇒ ambdues

Conill ⇒ blocatge vitel·lí

Canvis nuclears

La penetració de l’espermatozoide torna a continuar la meiosi ⇒ Metafase II → Anafase II → Telofase II →

citoquinesi.

L’oòcit tindrà la dotació cromosòmica n i apareixerà el segon corpuscle polar extrusionat a l’espai perivitel·lí.

Reacció acrosòmica

39

Formació i migració dels pronuclis

L’espermatozoide mai penetrarà l’oòcit per la placa metafàsica (on es troba el nucli). Els nuclis d’ambdues

cèl·lules s’han de descondensar per formar els pronuclis. La descondensació es du a terme gràcies a la MPFG.

Pronucli femení: Degeneració de la membrana nuclear Descondensació cromatina femenina

Replicació de l’ADN i formació de la membrana nuclear → formació del pronucli femení

Pronucli masculí: Separació del cap de la cua

Degeneració de la membrana nuclear

Descondensació de la cromatina

Inflament del cap i pèrdua de protamines

Replicació de l’ADN i empaquetament al voltant de les histones

Formació (de nou) de la membrana nuclear → formació del pronucli masculí

Després de la formació dels pronuclis, aquests han de migrar per ajuntar-se: Migració dels pronuclis cap al centre

Condensació dels cromosomes

Ondulació de les membranes nuclears i acaben trencant-se

Mitosi (Profase → Metafase → Anafase → Telofase i Citoquinesi)

S’acaba formant un embrió amb dues blastòmeres.

DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI

Zigot : des del moment en què l’espermatozoide penetra en l’oòcit es parla de zigot.

Les primeres divisions mitòtiques són sincròniques i ràpides. Les cèl·lules cada cop són més petites (tenen menys

volum) ja que no hi ha augment de volum total. Les unions entre les cèl·lules mitòtiques són molt dèbils.

Aquestes cèl·lules són totipotents (es pot agafar una d’elles i generar un nou embrió). S’anomenen blastòmeres.

La gran durada dels cicles de divisió permeten l’activació del genoma embrionari.

Formació de la mòrula:

La mòrula perd la capacitat de ser totipotent. A partir d’aquesta etapa el zigot comença a augmentar de tamany, es

comencen a diferenciar i les unions entre cèl·lules són més fortes (resta menys espai entre elles).

Polarització:

Asimetria de contacte: apareixen dos poblacions de cèl·lules: cèl·lules perifèriques i cèl·lules internes

Perifèriques: en contacte amb la Zona Pel·lúcida i la membrana plasmàtica. Es tornen més allargades

(forma falciforme, similars a l’epiteli). Van canviant la seva funció (especialització): reorganització

d’orgànuls i permeabilitat a l’entrada d’ions (Na+) per transportador de membrana. També els

apareixen vellositats que permeten captar nutrients Trofoectoderm (= seran els embolcalls de la

gestació).

Centrals: no tenen contacte, no es diferencien. Continuen sent rodones Cèl·lules de la massa

cel·lular interna.

40

Compactació:

Pèrdua de la totipotència

→ cèl·lules perifèriques polaritzades (trofoectoderm)

→ cèl·lules internes apolars (massa cel·lular interna –MCI–)

Divisions molt ràpides

Unions intercel·lulars més fortes, cèl·lules més unides

Formació del blastocist:

El blastocist és el que s’implanta a l’úter.

Cavitació:

Les cèl·lules del trofoectodern capten aigua de l’exterior i l’introdueixen a

l’interior.

Les cèl·lules de la MCI secreten productes del seu metabolisme.

Formació d’una cavitat anomenada blastocel.

Bombes Na+/K

+ de les cèl·lules perifèriques: transport de Na

+ i Cl

- a

l’interior de l’embrió ⇒ entrada d’H2O ⇒ formació del

blastocele ⇒ formació del blastocist.

La zona pel·lúcida es va aprimant (perquè el

blastocist creix i perquè es va desgastant). Unes quantes cèl·lules del blastocist

migraran a l’espai perivitelí i s’encarregaran de degradar-la i la trencaran. Gràcies a

això el blastocist pot sortir de l’embolcall que formava la Zona Pel·lúcida i

s’implanta a l’úter.

TEMA 11. TRANSFERÈNCIA D’EMBRIONS

Tècniques que permeten recuperar embrions d’una femella donadora i transferir-los a una femella receptora per a que

continuï amb la gestació.

Es fan en èquids i vaques (poc freqüent en petits animals).

Inclou:

Superovulació: màxim número d’òvuls possible per augmentar l’efectivitat

Aparellament (munta natural o IA)

Recol·lecció dels embrions

Avaluació i conservació dels embrions (crioconservació, en fred)

Transferència dels embrions a la femella donadora

APLICACIONS DE LA TRANSFERÈNCIA EMBRIONÀRIA (Avantatges)

· Des del punt de vista ramader:

Increment del número de nascuts/femella

Sexatge (boví: femelles destinats a llet, mascles a carn)

Gestacions de bessons i sexatge (per assegurar que els embrions són del mateix sexe. Si no ho fossin

no es continua amb la gestació freemartinisme)

Descendència en femelles infèrtils o gestants

Si es congelen els embrions (crioconservació):

Transferència dels embrions en moments oportuns pel maneig de les explotacions (s’evita l’estiu,

que és quan la fertilitat és més baixa).

Aprofitament dels cicles estrals naturals de les femelles receptores

41

Menor número de receptores necessàries que amb la transferència d'embrions en fresc (els

embrions es poden guardar)

Part predeterminat en funció de la disponibilitat d’aliments

Utilització de femelles seleccionades como receptores pel seu reduït valor genètic, caràcter

matern, però més productives

Transports internacionals: ↓ despeses i riscos de transmissió de malalties

· Des del punt de vista de la genètica:

Selecció genètica més intensa que només amb inseminació artificial i avaluacions de descendència i

de valor productiu més ràpides

Disminució del interval generacional: prepúbers

Possibilitats de clonatge mitjançant la bisecció o la transferència nuclear

Si congelem els embrions: Establiment de bancs d’embrions per:

La conservació d’espècies, races i estirps en perill d’extinció

Manteniment de la diversitat genètica per a la conservació de races autòctones

Constitució d’un segur biològic davant qualsevol catàstrofe genètica, etc

Inconvenients

− Alta variabilitat de la resposta superovulatòria

− Reducció de la diversitat genètica en dissenys erronis de recuperació embrionària.

− Despeses econòmiques superiors en comparació amb la inseminació artificial

− Gran variabilitat en la viabilitat obtinguda entre diferents explotacions (tant a la transferència

d’embrions en fresc com congelats)

FASES COMUNS DE LES TÈCNIQUES DE TRANSFERÈNCIA D’EMBRIONS

Les vaques i els toros donadores seran els millors de

l’explotació.

Si es crioconserva l’embrió, es pot transferir el dia en que

una femella receptora estigui en zel.

Si es vol fer transferència d’embrions frescs les femelles

han d’estar sincronitzades.

·) PROTOCOLS DE SUPEROVULACIÓ

FSH+LH: estimulen la hipòfisis.

Femelles donadores:

42

Durant 4 dies a les donadores s’administra FSH per estimular la foliculogènesis. El PLUSET© dona millors resultats

que dosis separades de FSH+LH. La dosis està contaminada amb LH (s’ha de calcular en cada tractament).

Per tal de que tot surti bé, s’ha de conèixer l’estat del cicle. Només es pot fer aquest tractament amb femelles que

tinguin cos luti. El PRID és un mètode de sincronització de zels compost sobretot per progestàgens: aquest inhibeix

completament l’hipotàlem. Per destruir el cos luti existent s’utilitzen Prostaglandines (PG).

A partir del dia 6 de la col·locació del PRID, es comença amb l’administració d’hormones: FSH i LH perquè la

femella continuï ciclant; al retirar la progesterona (el PRID), la vaca reacciona millor a la FSH-LH.

El dia 11 es fa ovular a la femella amb GnRH (té acció d’LH: assegura l’ovulació generant el pic pre-ovulatori).

S’aconsella sincronitzar entre 8 i 10 femelles per tenir com a mínim 8-10 òvuls.

*) L’euga no respon als tractaments d’hiperovulació: només es pot retirar un òvul. metabolitza molt ràpidament la FSH i la

PMSG és pròpia.

Femelles receptores:

És interessant perquè es pot transferir embrions a vaques braves (que no han parit mai).

PMSG = gonadotropina coriònica equina, que té acció FSH. Ens assegura que ovuli (en el cas de les receptores no

importa el nombre d’òvuls).

Les prostaglandines s’encarreguen d’eliminar per complert els cossos lutis.

El dia 11 s’ha de detectar zels i administrar GnRH per la tarda.

RECOLLIDA DELS EMBRIONS

La taula ens indica el dia que s’ha d’extreure l’embrió segons en quina fase es trobi, es a dir, segons de quantes

cèl·lules volem que estigui format. També indica quan l’embrió es troba a l’úter.

Exemple: si en una vaca traiem l’embrió el dia 7 aquest es trobarà en l’úter i podrà tractar-se d’un blastocist o d’una

mòrula.

Per recollir embrions s’utilitza el catèter Foley, que té tres entrades: dos de líquid i

una d’aire (accessòria). Si s’infla l’entrada accessòria es forma un tap a l’interior del

catèter.

43

PROCÉS: Via rectal (espècies grans)

1) Administrar anestèsia epidural a la vaca per evitar

que faci força.

2) Introduir el catèter Foley utilitzant per facilitar

l’acció una cànula rígida.

3) Col·locar el catèter en una de les banyes uterines.

4) Inflar la bola del catèter amb l’entrada d’aire per

provocar un tamponament de la banya i evitar així la

sortida del líquid.

5) Introduir PBS + SFB (sèrum fetal boví) per rentar i

que els embrions no s’aferrin a les parets.

6) Tancar l’entrada d’aigua i moure la banya perquè

surtin els embrions per l’entrada de líquid

mitjançant un massatge com si es munyís la banya

uterina.

En principi es realitzaran 2 – 4 rentats per banya (0,5 L). Més o menys quan s’hagi utilitzat la meitat del líquid per

netejar es canvia de banya.

Quan s’acaba el procés s’administra a la vaca una dosi de PGF2α per evitar gestacions: provoca contracció de l’úter

que serveixen per treure les restes de líquid i evitar que els embrions que hagin pogut quedar en l’úter continuïn la

gestació, a més de destruir el cos luti.

En espècies petites:

Recuperació a oviducte: aquesta tècnica també es pot emprar en vaca i

euga (no s’utilitzen perquè són més complicades que l’anterior).

− Es fa mitjançant una laparotomia (dues maneres de fer-la):

Entrada en la unió utero-tubàrica direcció fímbries (A):

S’introdueix líquid a l’oviducte i es recuperen els embrions

a les fímbries, aprofitant l’obertura natural.

Entrada en fímbries direcció a la unió utero-tubàrica

(oviducte) (B): S’introdueix el líquid de rentat per les

fímbries i els embrions es recuperen a la unió utero-tubàrica,

on introduïm una xeringa.

Recuperació a úter: només a cabra, truja i ovella (no en grans animals).

− S’ha de crear una entrada a la unió utero-tubàrica i una sortida a

l’úter. Procés:

1) Anestèsia

2) Laparotomia

3) Exterioritzar l’aparell reproductor

44

4) Tallar a la base de la banya amb un bisturí

5) Introduir el catèter Foley de dos sortides

6) Inflar la pilota d’aire, que queda situada bloquejant la banya

7) Fer un altre tall a la unió utero-tubàrica per introduir una punta roma per fer rentats amb suero

8) Recuperar mitjançant l’altre sortida (la que no és d’aire) els embrions

9) Treure l’aire i fer l’altre banya

10) Tancar

11) Postoperatori

AVALUACIÓ D’EMBRIONS

Classificació morfològica de embrions bovins (Graus de qualitat embrionària):

− EXCEL·LENT: Embrió ideal, simètric i esfèric, amb desenvolupament d’acord amb l’edat i

blastòmers de grandària, color i textura uniforme

− BO: Imperfeccions lleus com pot ser la forma irregular d’algun dels blastòmers, extrusió d’algunes

cèl·lules, vesiculació lleugera, etc. Generalment, amb només una alteració present.

− REGULAR: Alteracions però no severes. Degeneració d’algunes cèl·lules, retràs cronològic,

cèl·lules extrusionades, etc. Generalment 2 tipus d’alteracions conjuntes.

− POBRE: Grans alteracions, però aparença encara viable de la massa embrionària

− DEGENERAT: Embrió on la massa embrionària ha perdut totes les característiques de viabilitat

Es fa una selecció prèvia dels embrions que seran transferits. Es poden transferir els embrions classificats com

excel·lents, bons i/o regulars, i només es congelen els excel·lents o bons.

·) OPU: Ovum Pick Up: Aspiració transvaginal guiada per ecografia.

Consisteix en agafar els òvuls al fol·licle. Es fa en dona, euga i vaca. Després de l’extracció, es fecunden i maduren in

vitro per transferir l’embrió a una altra femella, o per congelar-lo.

Les femelles a les quals se les fa un OPU són:

o Femelles d’elevat valor genètic

o Animals prepúbers (2-3 mesos): disminueix l'interval generacional

o Animals gestants (primers 3 mesos de gestació)

o Femelles infèrtils: oviductes obstruïts

o Femelles que no responen a tractaments de superovulació (SO)

o Ús de diferents mascles

Gràcies a aquesta tècnica es pot arribar a obtenir 100 vedells per any i vaca:

IA/munta natural: 1 vedell/any

MOET (SO+transferència d’embrions): 20-25 vedells/any

OPU/IVP (fecundació in vitro): 80-100 vedells/any

45

Nº d’oòcits recuperats: 4.5-10 oòcits/OPU i

vaca: depèn del nombre d’OPUs per setmana,

tractaments d’estimulació ovàrica, etc

Tècnica:

1) Es necessiten:

a. Ecògraf amb sonda ecogràfica vaginal.

b. Xeringa amb bomba d’aspiració:

agulla reutilitzable no fixada per poder

maniobrar.

2) Via rectal s’agafa l’ovari i es col·loca davant la sonda. S’ha de tenir controlada l’agulla.

3) Atravessar la barrera al detectar un fol·licle i aspirar.

- Avantatges: es poden aconseguir molts òvuls.

- Inconvenients: té un alt preu, és una tècnica difícil.

TEMA 12. DIAGNÒSTIC DE GESTACIÓ

Durada de la gestació:

ESPÈCIE ANIMALS / PART DURADA GESTACIÓ

Euga 1 330-345

Vaca 1-2 277-290

Truja 8-12 112-115

Gossa X=7 61

Gata 4 63

Ovella 1-2 144-152

Cabra 1-3 145-151

Conilla X=8 31

Factors que afecten a la durada de la gestació:

Edat mare: indirectament proporcional (més edat, menys duració).

Nº fetus (↑ nº més curta: dilatació uterina més ràpidament).

Sexe fetus (mascle neix abans)

Raça: per temes de grandària de fetus, la durada de la gestació és més curta en una frisona que en una

raça de carn.

Factors ambientals: nutrició, temperatura, estació

PLACENTA

Responsable de l’intercanvi metabòlic entre mare i fetus i també secreta

hormones per mantenir la gestació, estimular la glàndula mamària i

estimular el creixement fetal.

Tipus de placenta

Segons el contacte feto-matern: relacionat amb el nº de capes que

hi ha entre la sang materna i el fetus.

o Epiteliocorial: endometri mare – còrion (6 capes tissulars

separen la sang materna de la fetal).

o Sindesmocorial: còrion fetus – teixit conjuntiu mare (5

capes tissulars).

o Endocorial: còrion fetus – endoteli dels vasos de la mare (4 capes tissulars).

46

o Hemocorial: còrion – sang (3 capes).

Segons la distribució de les vellositats coriòniques:

o Difusa: intercanvi a través de tota la superfície de l’embrió.

Truja: les microvellositats s’intervaginen dins l’endometri de la mare.

Euga: l’intercanvi s’organitza en microcotiledons. Les vellositats entren dins

l’endometri i s’agrupen.

o Cotiledonària: les microvellositats coriòniques s’organitzen en forma de cotiledons, que

s’acoblen a les carúncules uterines (remugants).

o Zonal: l’intercanvi es concentra en un cinturó que envolta el sac coriònic (gossa).

o Discoïdal: l’intercanvi es concentra en un disc (primats i rossegadors).

Segons la pèrdua d’endometri al part:

o Decídua: hi ha pèrdua d’endometri al part. Primats, rosegadors i humans; sang al part.

o No decídua: la resta d’espècies.

47

IMPLANT EMBRIONARI (per espècies)7

1) REMUGANTS8:

Placenta cotiledonaria, sindesmocorial, no decídua.

Corn ipsolateral (90%): La implantació es produeix en la banya uterina del mateix costat on s’ha produït l’ovulació.

L’embrió no ha de migrar. Per fer el diagnòstic de gestació s’ha d’examinar la banya uterina ipsolateral a l’ovari que té

el cos luti.

Fases:

1a: Allargament blastocist (v: d 12; o: d 11) i contacte per microvellositats amb l’endometri (v: d 18; o: d 15),

ocupant tota la banya.

2a: Formació dels placentomes: Carúncules (mare) + Cotiledons (fetus) (v: d 36; o: d 30). En cada espècie és

diferent el nombre de placentomes per placenta: vaca de 70 a 120 i ovelles de 90 a 100.

Reconeixement de la gestació:

El reconeixement de la gestació és necessari perquè l’organisme de la mare permeti la gestació.

PGF2α: Factor luteolític

IFNτ: Interferon tau

- Fisiologia feedback oxitocina-PGF2α:

El PGF2α és sintetitzat per l’endometri de l’úter i provoca la lisi del cos luti. El cos luti sintetitza oxitocina que

arribarà a l’endometri i estimularà la secreció de més PFG2α.

PGF2α Vena uterina Arteria uterina cos luti oxitocina endometri ↑ PGF2α .

- Mecanisme IFNτ:

Interferó inhibeix la síntesi dels receptors d’oxitocina a l’endometri, parant el feedback positiu amb la PGF2α. No es

dona més secreció de factor luteolític i es manté la gestació.

No se sap molt bé d’on procedeix l’IFNτ, però podria venir del trofoectoderm.

Vaca: bIFNτ: se secreta del d 12 fins d 38 (secreció màxima: d 15-16). Si no hi ha gestació a partir

del dia 16 es dona la luteolisis per acció del feedback +.

Ovella: oIFNτ: d 11 fins d 23 (secreció màxima: d 13-14). Es dona més aviat que en bovins perquè el

cicle és més curt.

2) EUGA:

Placenta difusa, epiteliocorial, no decídua: tota la placenta contacta amb l’úter i no hi ha pèrdua de teixit en el part.

L’euga, per assegurar un part a l’any, ha desenvolupat un mecanisme que li permet gestar l’embrió just després del

part. L’embrió triga bastant a implantar-se per donar temps a l’úter d’involucionar correctament.

Fases:

Desplaçament (d 9-16) l’embrió recorre tot l’úter d’una banya a l’altre (7-13 cops/dia).

Implantació (d15-16) a la base d’una de les banyes. Pot ser qualsevol.

7 d = dies post ovulació

8 v= vaca ; o= ovella

48

Es pot observar com l’embrió a partir del dia 21 es nodreix del seu sac

vitelí, no de l’úter. En els d 40 – 42 ja ha fet el contacte definitiu amb la

mare (s’enganxa amb el cordó umbilical) i descendeix (passa d’una posició

superior a una inferior) passa a ser fetus.

A partir del d 24 el trofoblast interdigita (microcotiledons) amb l’endometri

(fins al d 40). Es a partir de llavors quan ja pot començar a nodrir-se de

l’úter matern.

A partir del d 36-40 post-ovulació es formen les copes endometrials que es

mantenen fins el d 140. Són un total de 5-10 per placenta i s’encarreguen de

la secreció d’eCG, que és la responsable del manteniment de la gestació.

Reconeixement de la gestació (d 12-14):


Estrogens

La PGF2α és secretada per l’endometri i aquesta passa a circulació sistèmica, de manera que pot arribar a qualsevol

punt de l’ovari.

L’embrió a través de la placenta (còrion) secreta estrògens. Els secreta durant el seu desplaçament, per lo qual és molt

important que recorri tot l’úter. La funció dels estrògens és inhibir la secreció de PGF2α. Ha d’inhibir totes les

cèl·lules de l’endometri.

Fecundació Blastocist desplaçament endometri implantació

creixement fetus placenta completa amb copes endometrials

3) TRUJA:

Placenta difusa, epiteliocorial, no decídua.

Els embrions es desplacen (d 6-8) per l’endometri, es distribueixen uniformement (d 10-12) i s’allarguen.

Obligatòriament per dur a terme la gestació han de ser 4 embrions o més (≥ 4 embrions; 2 per banya).

A partir del d 13 i fins el 18-21 es fa la placentació: interdigitació del trofoblast amb l’epiteli uterí.

Formació de les aureoles (només es troben a la placenta de la truja): les microvellositats de trofoblast es concentren en

les glàndules uterines. Serveixen per ajudar a la secreció d’aquestes.

Reconeixement de la gestació (d 12):


Estrogens

El reconeixement és molt semblant al de l’euga (per estrògens) però els embrions no es desplacen tant. Aquesta és la

raó de que siguin necessaris un nombre mínim d’embrions perquè la gestació sigui viable. Els estrògens indueixen un

canvi en la secreció de prostaglandines en l’úter a secreció exocrina, a més d’estimular unes contraccions del miometri

per distribuir el fetus.

4) GOSSA:

Placenta zonal, endoteliocorial, parcialment decídua

Els embrions es desplacen per distribuir-se uniformement.

49

Reconeixement de la gestació

No hi ha reconeixement de la gestació. La gossa mantindrà els cossos lutis durant 60 dies, hi hagi o no gestació.

Fenomen de pseudogestació.

ENDICRONOLOGIA DE LA GESTACIÓ

- VACA, OVELLA i TRUJA:

Truja: Tota la Progesterona prové de l’ovari

Vaca: tota la progesterona ve del cos luti (ovari) però entre els dies 180 i 240 (6-8 mesos) part d’ella

la fabricarà la placenta.

Ovella: al principi la Progesterona prové de l’ovari. A partir del dia 50 tota la progesterona és

placentària. Per aquesta raó és més difícil provocar un avortament.

- EUGA:

Progesterona:

Dia 28 l’ovari no és capaç de mantenir la gestació: disminució PG en sang.

Dia 38-40 aparició de les copes endometrials: síntesi d’eCG.

eCG ↑FSH+LH estimula la fol·liculogènesi aparició de cossos lutis accessoris.

Dia 180 la progesterona no es veu a sang intercanvi directe amb placenta.

Dia 300 es dona un pic de progesterona que provoca el part.

Fins el dia 50 tota la progesterona ve dels ovaris.

A partir del dia 150 tota la progesterona prové de la placenta.

Es produeix una transició del dia 50 al 150.

50

eCG:

Dia 38-40 fins 140 es pot donar pseudogestació.

Tot i que l’embrió hagi mort una vegada creades les copes endotelials la gestació es

continua.

Estrògens:

Dia 35-60 els estrògens provenen de la fol·liculogènesi de l’ovari.

A partir del dia 60 i fins el part, els estrògens són produïts pel fetus. - GOSSA:

Progesterona:

Sintetitzada pels cossos lutis. La concentració sanguínia baixa just abans del part.

Independentment de que sigui una gestació o una pseudogestació els cossos lutis

desapareixeran cap al dia 65.

Per mantenir els cossos lutis ha d’apareixer la prolactina

Progesterona 100% ovàrica (tota prové dels cossos lutis)

Prolactina: té acció tuteotròfica. Manté el cos luti funcional durant tota la gestació.

Per interrompre la gestació podem destruir el cos luti o inhibir la prolactina.

- QUADRE RESUM:

ESPÈCIES DURADA GESTACIÓ DURADA PLACENTA

Gossa 2 mesos (65 d) 2 mesos (-)

Vaca 9 mesos 6-8 mesos

Ovella 5 mesos 50 dies

Euga 11 mesos 70 dies

Gata 2 mesos (65 d) 2 mesos (-)

Conilla 1 mes 1 mes (-)

Truja 3,8 mesos 3,8 mesos (-)

DIAGNÒSTIC DE GESTACIÓ

En tots els casos el primer diagnòstic de gestació es veure si surt o no en zel.

1) VACA:

Detecció de zel: si entra en zel, no està gestant (gestant=falta de zel).

Falsos positius: - Femella que deixa de ciclar (ovari enquistat: ↑ progesterona)

- Zel silent: realment està ciclant però no mostra patologies

- Diestres més llargs (> 24 d)

51

Problema: massa mà d’obra (2 cops/dia, dia 18 al 24).

Palpació rectal: (no cal aprendre els paràmetres per saber de quant està una vaca)

- A partir del dia 30 una de les banyes ha de tenir una vesícula embrionària (palpar amb cura); vesícula

amniòtica.

- Entre els dies 40 i 90: palpació de l’alantocorion (pessic de les membranes).

o Diagnosi diferencial; piòmetra, mucòmetra si hi ha asimetria entre banyes però prova del

pessic negativa.

- A partir del dia 45-50 es pot començar a palpar el fetus.

- A partir del dia 90: palpació dels placentomes.

- A partir del dia 120: hipertrofia de la banya uterina i frenitus de l’artèria uterina.

Ecografia: es fa entre els dies 25 i 35, amb una sonda trans-rectal.

No s’utilitza massa perquè no es perd cap cicle. Si el dia 25 no hi ha gestació, igualment s’ha d’inseminar el

cicle següent.

Només es útil amb reproducció induïda amb hormones.

Progesterona: es recull una mostra cada dia a partir del dia 18.

- Es mesura en plasma o llet mitjançant RIA (radio immuno-assaig) o ELISA.

Si el dia 24 (o després) hi ha > 1 ng/ml vaca gestant.

- Falsos positius:

Diestres llargs

Reabsorció embrionària

Cicles curts

Quists luteínics

bIFNτ:

És un model experimental (RIA). Màxima secreció durant els dies 13-14.

Serveix per guanyar un cicle.

2) EUGA:

Detecció de zel: entre els dies 21 i 22.

Falsos positius: - femelles que mostren zel durant la gestació (acció eCG i fol·liculogènesis). Es provoca

l’avortament (durant la inseminació artificial intrauterina).

- període interestre variable: 16-25 d

- zels silenciosos: sobretot si està amb el poltre

Palpació rectal: palpar els ovaris no és útil el cos luti no és palpable, només els fol·licles. Si hi ha gestació:

- Dia 18-21: to uterí i cèrvix totalment tancat.

- Entre els dies 21-60: to uterí, increment de mesura de la base d’una (o dos en cas de bessonada)

banya i cèrvix tancat.

- Entre els dies 60-120: es fa menys evident l’augment de grandària. Les banyes uterines són difícils

de palpar i l’úter s’omple de líquid. És un període difícil per fer el diagnòstic de gestació.

- Des del dia 120, fins el part: el fetus es fa evident.

El moment òptim per la palpació rectal depèn de l’experiència del clínic però ha de ser el més aviat possible i fer-ho

repetides vegades. A partir del dia 36 l’euga entra en pseudogestació.

Ecografia: s’utilitza una sonda trans-rectal a partir del dia 10 de l'ovulació. El cor es pot observar fins el dia 22.

Mètode molt fiable però té una sèrie de desavantatges:

es necessita un equip especial: car

certa experiència per reconèixer les imatges

52

Primer examen (14-16 d): es visualitza la vesícula embrionària rodona i anecogènica. Les vesícules són mòbils en

tot l’úter: requereix una inspecció acurada.

Examinar ovaris: determinar el nº de cossos lutis per diagnosticar gestacions múltiples

Falsos positius: quists uterins

Segon examen (21-22 d): permet confirmar el diagnòstic de gestació.

L'embrió està fixat a la base d'una banya uterina. La vesícula embrionària es pot distingir d'un quist per la presència

de l'embrió. A més, el batec del cor confirma la vitalitat de l'embrió.

Tercer examen (dia 35): es fa per verificar la viabilitat de l’embrió i el seu desenvolupament.

Permet diagnosticar qualsevol retràs en el desenvolupament de l’embrió.

Estrògens: anàlisi d’orina. Els estrògens els secreta l’embrió.

Dia 150-300: test de Cuboni.

Test molt complicat i molt llarg. L’orina passa d’un color groc a un verd brillant. És útil en eugues en les quals no es

pot fet una palpació rectal (races petites, ponis...)

Gonadotropina coriònica equina (eCG, PMSG): mostra de sang.

Produïda per les copes endometrials del dia 40 a 140 de gestació

Falsos negatius:

↓ eCG després del dia 80

mal processament de la mostra

fallida de la gestació després de la producció d'eCG

No dona informació de la viabilitat del fetus.

Progesterona: en plasma o llet9 (RIA o ELISA).

Si els nivells de progesterona es mantenen la femella està prenyada. Si disminueixen, no ho està.

dia 18-20: si la progesterona és > l ng/ml, la femella està gestant.

Resultats erronis: diestres llargs, reabsorció embrionària, cicles curts

3) TRUJA:

Detecció de zel: entre els dies 18 i 24, dos cops al dia. Problema: requereix molta mà d’obra.

Per detectar zels es passeja el mascle i la falta de zel indica gestació.

Falsos positius: - femelles en anestre / cos luti persistent

- ↓ manifestació de la conducta de la femella: zel silent

- diestres més llargs (> 24 dies)

Ultrasons – mode A: Emissió d’ultrasons a través de la pell de la truja el rebot es tradueix en

senyals visibles (la màquina escriu “prenyada”) o audibles, no amb imatges

(principal diferència amb l’ecografia).

Es col·loca entre la segona i la quarta mama i s’ha de moure fent un angle

de 45º. El senyal és positiu quan hi ha líquid (vesícules embrionàries) a

òrgans situats a 10-20 cm de fondària i els ultrasons no tornen.

Es necessita un equip especial: aparell + gel

Falsos positius: - bufeta de l’orina

- piòmetres

- fetus morts: no es confirma la viabilitat dels embrions

Falsos negatius: si es fa servir < 30 dies ó > 90 dies, relació líquid/teixit fetal és baixa, no dona positiu.

Abans del dia 30: vesícules massa petites

Després del dia 90: fetus molt gran, ja no hi ha gairebé líquid.

9 Normalment no està lactant i gestant a la vegada, però quan coincideix es pot determinar en llet.

53

Doppler: estetoscopi lligat a uns cascos. Es col·loca entre la segona i tercera mama. Se

senten batecs (canvis de freqüència).

A partir del dia 30: batec de l’artèria uterina mitja

A partir del dia 45: batec de l’artèria umbilical i del cor del fetus

El doppler indica les diferències de freqüència entre l’Aorta materna i les artèries

relacionades amb el fetus.

Ecografia: a partir del dia 21 mitjançant una sonda trans-abdominal.

Es necessita un equip especial: car, i una certa experiència per reconèixer les imatges.

Falsos positius: piòmetres, bufeta de l'orina

Falsos negatius: no visualització de les vesícules embrionàries

A partir del dia 30 es pot visualitzar el fetus i el seu cor. Les vesícules són grans i per això és difícil confondre amb

falsos negatius o positius.

Sulfat d’estrona: Anàlisis de sang.

L’embrió sintetitza estrògens durant el seu desplaçament i es pot utilitzar per fer el reconeixement de gestació. Pic als

20-30 dies. Mètode poc utilitzat.

Progesterona: determinació en sang.

Si la truja no està gestant entre els dies 17 i 19 la quantitat de progesterona en sang comença a baixar. Si el dia 18

encara és alta, la truja està gestant.

Resultats erronis: diestres llargs, reabsorció embrionària, cicles curts.

4) OVELLA:

En època reproductiva favorable (tardor) es sincronitzen les femelles i s’ajunten amb els mascles per prenyar-les. Les

que no queden prenyades es quedaran a la següent temporada. També es pot intentar a la primavera. No importa perdre

zels.

Detecció de zel: mitjançant un mascle marcador entre els dies 16 i 19. (el cicle de l’ovella dura 17 d)

Resultats erronis: - femelles que mostren zel durant la gestació

- període interestre variable (cicles massa curts o massa llargs)

Doppler:

sonda abdominal: > 80 d (igual que en truges)

sonda rectal: > 35 d

S’escolten dos batecs. Freqüència de batecs del cor fetal > cor matern

Ecografia: a partir del dia 30 mitjançant una sonda trans-abdominal.

En el cas de bessons es podran detectar a partir del dia 45-50

Ultrasons – mode A: > 30-40 dies i < 100 dies

54

Progesterona:

En plasma o llet mitjansant RIA o ELISA.

Si els dies 18-22: > l ng/ml, l’ovella està gestant.

Resultats erronis: diestres llargs, reabsorció embrionària, cicles curts.

oIFNτ:

Fase experimental. Si s’accepta, a partir del dia 12 es podría confirmar la gestació. Mitjançant RIA.

5) GOSSA:

Interessa diagnosticar però no importa perdre un cicle.

Palpació abdominal:

Factors: - mida de l’animal: més fàcil en races petites.

- temperament: si són nervioses costa més.

- CC: en grasses és més difícil.

- nº fetus

- període de gestació: quant més tard millor.

Es sol fer entre els dies 24 i 35.

Ecografia: Sonda trans-abdominal.

A partir del dia 20 es veuen les vesícules embrionàries, que són rodones i regulars; el cor fetal es nota a partir del 28.

Aproximadament al mes de fer la munta es fa una ecografia per confirmar la viabilitat dels fetus.

Radiografia:

A partir del dia 45, ja que deixa de ser teratogènic pel fetus.

Millor si es fa als 60 dies (dos mesos després de la munta) perquè confirma quants cadells estan gestant.

El problema de la radiografia és que no permet coneixer la viabilitat.

A partir del dia 60 es pot veure si el part anirà bé.

TEMA 13. INTERRUPCIÓ DE LA GESTACIÓ

Indicacions: casos en els que es pot procedir a interrompre la gestació

Munta no desitjada

Gestació i part suposen un risc per la salut de la femella

Gestació no desitjada en cas d’animals de companyia

Bessonada (euga)

Per induir el part en truges

1) EUGA:

Com sabem, fins el dia 50 tota la progesterona prové dels cossos lutis, per tant:

Administració de PGF2α: del dia 4 al 35 post-ovulació (durant 10-15 dies) per destruir els cossos

lutis.

Eliminar l’embrió amb un rentat uterí amb uns 250-500 ml de solució salina durant 10-15 dies.

També s’estimula la secreció de PGF2α i així es comença un nou cicle.

2) TRUJA:

Administració de PGF2α en qualsevol moment de la gestació. Es trenca el cos luti.

D’aquesta manera també es pot provocar el part.

55

3) VACA:

Administració de PGF2α del dia 5 al 150 post-ovulació (tota la progesterona prové del cos luti).

A partir del dia 150 s’administren també corticosteroides per inhibir la secreció de progesterona

placentària. També s’administren PGF2α.

El que desencadena el part és el fetus amb l’alliberació de corticosteroides.

4) OVELLA:

Molt poques vegades es fa avortar a una ovella.

S’ha de recordar que el cos luti roman fins el dia 50-55, i a partir d’aquell moment tota la progesterona és placentària.

Administració de PGF2α: del dia 4 al 12 post-ovulació, per trencar el cos luti.

Dia 12-21: no es pot interrompre la gestació per l’efecte luteotròpic del oIFNτ: període refractari a

PGF2α.

Dels dies 25 al -40: es pensa que l’ovella encara es troba en període refractari a PGF2α.

A partir del dia 50: administració de corticosteroides (progesterona placentària). Període refractari a

PGF2α.

5) GOSSA:

S’intenta esperar a confirmar que està prenyada per evitar els efectes secundaris.

Administració d’estrògens : del dia 3 al 10 després de la munta

Mantenen la unió úteo-tubàrica tancada mort de l'embrió perquè no poden arribar a úter

Alteren l'endometri impedeixen la implantació

Inconvenients:

indueixen piòmetres : entre 1 i 10 setmanes després del tractament (per l’acció en

l’endometri).

aplàsia medul·lar: leucopènia, trombocitopènia, anèmia, immunosupressió i mort.

canvis en el comportament: allarguen o comencen de nou estre.

la fertilitat futura es veu compromesa per la piòmetra.

Administració de PGF2α natural: del dia 10-14 del metaestre

Antiprolactínic

Destrueix els cossos lutis

Efectes secundaris: Vòmits, salivació, defecació, miccions, disnea.

La prostaglandina sintètica provoca encara més problemes a les gosses. És important començar administrant dosis

baixes i observar els efectes en l’animal. Si tot és correcte, es pot procedir a les injeccions repetides.

Administració de bromocriptina: del dia 30-35 de gestació.

Antiprolactínic (la prolactina és luteotròfica).

Efectes secundaris: anorèxia, vòmits i depressió.

Són efectes més marcats o permanents que els de la prostaglandina.

Administració de cabergolina: del dia 25-45 de gestació

Antiprolactínic.

Administració de mifepristona (RU 486): del 30 de gestació

Es pot donar una setmana després de la munta i en qualsevol moment de la gestació

Antagonista dels receptors de P4 (progesterona) a úter

No té cap efecte més, pero el cos luti deixa de sintetitzar progesterona i involuciona.

Quan la mifepristona es metabolitza, els receptors queden lliures i no hi ha progesterona al medi, així

que avorta.

56

TEMA 14. PELVIMETRIA

Consisteix en mesurar de forma directa o indirecta el canal del part. La importància de la pelvimetria recau en avaluar

les dimensions del canal del part i valorar la normalitat del part.

Un part pot ser: - distòcic problemàtic: el fetus no pot sortir de forma natural

- eutòcic normal

La normalitat en el part està compromesa pel:

Diàmetre del canal pèlvic

Diàmetre del cap del fetus i les seves dimensions.

Es pot mesurar mitjançant les següents tècniques:

Radiològiques

Ecogràfiques

Clíniques: palpació simètrica de punts ossis específics en la pelvis i la determinació de les distàncies entre ells.

Instrumentals: pelvímetre, compàs de Menisser i Vissac…

Diàmetre del canal pèlvic:

El canal pèlvic està delimitat per la pelvis (ílion, ísquion i pubis) i el sacre. Determinen el diàmetre real del canal del

part, ja que la capacitat de relaxació i distensió és molt limitada.

Els lligaments sacroilíacs i sacroisquiàtics i la sínfisis pubiana proporcionen una capacitat de relació molt limitada

(una dilatació molt lleu del canal en femelles joves). El diàmetre del canal depèn de la rasa (genètica) i del

desenvolupament de la mare.

Diàmetres fetals:

Els diàmetres fetals més importants són la circumferència bitemporal, la cintura escapular i la cintura pèlvica.

La sortida normal del fetus es dona per moviments alternants: estirar d’una extremitat i després de l’altre per evitar que

l’amplada de les espatlles dificulti la sortida.

Freqüència de parts distòcics que requereixen intervenció:

- Vaques > ovelles > eugues > truges > gosses10

- Primípares > multípares

ESTÀTICA FETAL:

L’estàtica fetal és la posició del fetus en l’interior de la mare, que es defineix per quatre paràmetres: actitud, situació,

presentació i posició.

- Actitud:

Gestació: postura fetal

Actitud de part: - Herbívors: extremitats anteriors estirades cap endavant

- Carnívors: cap en direcció cap endavant, extremitats cap endarrera.

- Situació: relaciona l’eix longitudinal del fetus amb el de la mare.

Longitudinal: situació normal

Transversal: posició vertical, horitzontal, obliqua o intermèdia.

- Presentació: relaciona una part del fetus amb la vulva.

En situació longitudinal: - presentació anterior: normal, eutòcica.

- presentació posterior: normal, però menys freqüent i pot provocar problemes al

part.

En situació transversal: - presentació dorsolumbar

- presentació esternoabdominal

- presentació costal dreta o esquerra

10

En gosses varia en funció de l’edat, de la rasa i del nombre de parts.

57

- Posició: relaciona una part del fetus amb una part de la circumferència pelviana de la mare.

En situació longitudinal:

Presentació anterior:

-Posició dorsosacra: normal

-Posició dorsopubiana: distòcica

-Posició dorsoilíaca: esquerra i dreta. Distòcica

-Posició dorsosacroilíaca: esquerra i dreta. Distòcica

-Posició dorsosupracotiloidea: esquerra i dreta. Distòcica

Presentació posterior: totes són distòciques.

-Posició lumbosacra

-Posició lumbopubiana

-Posició lumboilíaca: esquerra i dreta

-Posició lumbosacroilíaca: esquerra i dreta

-Posició lumbosupracotiloidea: esquerra i dreta

En situació transversal: totes distòciques.

Vertical:

-Posició cefalosacra

-Posició cefalopubiana

Horitzontal:

-Posició cefaloilíaca: esquerra i dreta

Intermèdies (obliqües):

-Posició cefalosacroilíaca: esquerra i dreta

-Posició cefalosupracotiloidea: esquerra i dreta

TEMA 15. FISIOLOGIA FETAL

El fetus “és aquell individu que es troba dins la femella durant la gestació, que ja ha acabat la organogènesi principal

però que encara no és adult, tot i que ja es pot reconèixer com individu”.

En l’etapa fetal majoritàriament es produeix el creixement de l’individu.

El fetus no pot existir sol. Està viu gràcies a la seva associació amb la placenta. S’ha de parlar d’unitat fetoplacentària.

La placenta és un òrgan propi del fetus, molt desenvolupat i exclusiu dels euteris.

Són éssers actius, capaços d’automadurar moltes de les seves funcions i de regular moltes de la mare també. Té una

gran capacitat d’adaptació (té la fisiologia adaptada a viure dins de la mare). Podria dir-se que és un paràsit, ja que té

molta dependència de la seva mare.

El seu medi és constant i protegit, encara que té peculiaritats com la pressió d’oxigen.

Necessitats: - maduració dels òrgans: pulmons, sistema digestiu, sistema cardiovascular…

- creixement

El medi extern de la mare no és constant i el fetus ha de poder adaptar-se a totes les situacions.

Condicions especials del fetus:

Baixa pressió d’oxigen

Nutrició parenteral: el paper del fetus és molt diferent del de l’individu

En espècies politòciques s’observa competència entre germans (sobretot en porc). Lluita per créixer

més.

Tenen un sistema neuroendocrí actiu i funcional, tot i que no és del tot madur. Hi ha diferències entre espècies:

Gos sistema neuromuscular molt immadur al naixement.

Garrí: al néixer ja comença a córrer fins a la mama de la mare.

Tenen un metabolisme molt actiu ja que ha d’incrementar molt el seu número de cèl·lules i el seu pes (un vedell, per

exemple, arriba a pesar 50 kg al naixement).

58

Baixa pressió d’oxigen:

La funció de captar l’oxigen la realitza la placenta, que està més adaptada a captat el mínim oxigen. El fetus també

agafa O2 de la sang materna.

Implica que la pressió arterial del fetus es troba per sota de la pressió de la mare. Adaptacions del fetus:

Ritme cardíac augmentat per incrementar el pas de la sang. Així recull més O2 i expulsa el CO2.

Mida del cor en proporció és més gran que en un individu adult, per lo que envia més sang.

Sistema circulatori especial. El fetus no utilitza ni els pulmons ni el fetge, per lo que no dirigeix sang

a aquests òrgans. El sistema circulatori fetal baixa la distribució de sang cap a pulmons i fetge i

l’augmenta en la resta de l’organisme.

Hemoglobina fetal (HbF) més eficient a baixes pressions (capta més O2).

No es forma en la medul·la òssia, sinó en el fetge (principal òrgan hematopoètic del fetus).

Quan neix, la HbF ha de passar a ser Hemoglobina adulta i el fetge ha de deixar de ser hematopoètic. En el període

que va de les 48h abans del part fins les 48 hores després, el fetus és molt immadur i crític.

La HbF ha de ser destruïda i donarà lloc a la bilirubina i, com el fetge no funciona encara del tot bé, a vegades

s’acumula i dona lloc a individus ictèrics que poden tenir reaccions adverses amb la llum (dermatitis solarium).

Per evitar la irrigació del fetge la sang passa travessant el conducte venós, que es tracta d’una comunicació entre la

vena porta i la vena cava. Quan és adult queda una cicatriu.

La sang també evita l’artèria pulmonar i arriba directament a l’Aorta, mitjançant un vas (conducte arteriós) que

comunica l’arteria pulmonar amb l’aòrtica (anastomosis) i minimitza la sang pulmonar.

A més, el forat oval entre l’aurícula dreta i l’esquerra evita el pas de la sang als pulmons (la sang va directament

d’esquerra a dreta). Si s’ausculta un fetus s’escolta un buf cardíac no patològic degut al forat oval. Aquest forat es

tanca de cop al fer la primera inspiració quan la cria neix.

Els pulmons fetals serveixen de reserva energètica. Els àcids grassos no penetren en la placenta i la majoria de fetus no

poden sintetitzar lípids. El fetus emmagatzema l’energia (glicogen) en òrgans poc actius com el pulmó.

Sistema digestiu:

Al final de la gestació el sistema digestiu fetal s’activa, i el fetus comença a tragar líquid amniòtic. Així el fetus manté

controlades les condicions del seu medi. El líquid amniòtic és absorbit i passa a la sang, que es filtra pels ronyons on

es produirà orina. L’orina produïda passa a la bufeta i acaba a la vesícula alantoidea (que comunica bufeta amb uraco),

on els residus seran absorbits per la mare. Reciclatge de líquid amniòtic.

Sistema nerviós:

En l’últim terç de la gestació el fetus ja sent i té els sentits desenvolupats. Pot rebre impulsos òptics (llum forta) i sons,

i té sentit del gust. A més, pateix de fases de son i vigília que sovint són inversos als de la mare.

Sistema endocrí:

És molt actiu i independent de la mare (tot i què sí depèn del que li subministra la mare, per exemple si ↑ la glucosa, el

fetus ↑ la insulina).

No existeix cap hormona que travessi la barrera placentària (que vagi de mare a fetus).

Sí que existeixen hormones que passen del fetus a la mare: l’exemple més clar és la progesterona que manté la

gestació, que passa de la placenta a la mare i es forma a partir de precursors provinents del fetus.

Algunes hormones tenen funcions diferents en el fetus que en l’adult.

Exemple: insulina: controla glucèmia

actua com a factor de creixement.

Pot arribar a ser un problema si la mare sofreix diabetes incontrolada, ja que el fetus creixerà

més ràpidament del que hauria de ser, fet que pot ser molt perillós.

59

TEMA 16. PART (1): OBSTETRÍCIA.

INTRODUCCIÓ:

Etimologia Obstetrícia: “Obs sedere” = “seure davant”. Postura de les persones que ajudaven al part en l’època

romana.

Definició: estudi del part.

Tipus de part:

1. Segons el tipus:

a. Eutòcic: part normal (“eu-tocos”).

b. Distòcic: part patològic (“dis-tocos”).

2. Segons els individus que naixeran:

a. Monotòcic: part d’un sol fetus.

b. Politòcic: part de més d’un fetus.

El part és un acte fisiològic associat a totes les femelles mamíferes. Elles haurien d’estar dissenyades fisiològicament i

anatòmicament per parir, i la majoria d’elles ho fa sense cap problema. Tot i això, els mecanismes bàsics que

desencadenen els reflexes i les accions del part són l’estrès i el dolor.

El part consisteix en l’expulsió del fetus i de les membranes annexes, i no finalitza fins que s’ha expulsat l’última

placenta.

Fases del part:

1. Inducció del part

2. Expulsió:

Expulsió del/s fetus

Expulsió de la/les placenta/es

INDUCCIÓ DEL PART:

La fase d’inducció del part inclou tots els canvis que ha de passar la mare per començar a parir. Al final de la gestació

es troba en una situació fisiològica i metabòlica estable en la que el fetus no surt. En aquesta fase es donen una sèrie de

canvis endocrins que produeixin que el fetus no es trobi a gust i vulgui sortir. La duració d’aquest període varia entre

les espècies.

La fase d’inducció sempre la inicia el fetus quan no està bé. L’estrès del

fetus pot venir donat per falta d’espai, de menjar, d’oxigen… Aquest

estrès provoca una resposta anomenada “síndrome general de depressió

(o adaptació?)”, en el que secreta ACTH, que es dirigeix a les adrenals

del fetus i estimula la secreció de cortisol.

El cortisol, a part d’actuar sobre el fetus, actua sobre les cèl·lules de la

placenta, induint la síntesis d’un enzim que abans no expressaven: la

17-α-hidroxilasa. Aquest enzim hidroxila el Carboni 17 de la

progesterona, donant Estradiol com a resultat. Com a conseqüència,

tota la progesterona provinent del cos luti i de la placenta és

transformada ràpidament a estrògens. En molt poc temps s’ha modificat

el balanç hormonal de la mare (ha canviat el ràtio progesterona:estradiol, augmentant els estrògens i disminuint la

progesterona). Un dels efectes més importants dels estrògens és la

d’actuar sobre la matriu de l’úter fent que sintetitzi PGF2α. Una vegada

arribat a aquest punt, el procés és irreversible.

60

Altres efectes dels estrògens (estradiol):

Canvis comportament (“comportament de niu”). El sistema límbic de les femelles està ple de

receptors d’estrògens. Si la femella no està gestant, el sistema límbic és el responsable del

comportament de zel, i si està gestant provoca el comportament de niu.

Síntesi de prolactina hipofisària.

Síntesi d’oxitocina a la neurohipòfisi, però no la secreció. S’acumula l’oxitocina.

Síntesi de relaxina ovàrica

Els efectes de les prostaglandines (PGF2α) són:

Luteòlisi (en aquelles espècies en les que encara quedi cos luti).

Augment de la relaxina local (úter i placenta). La principal funció de la relaxina és disminuir la

síntesi de col·lagen i augmentar la destrucció. Gràcies a ella s’aprima el teixit conjuntiu i els

lligaments (pèlvics, ovàrics, …) queden més fluixos. A nivell del cèrvix també passa el mateix,

permetent la seva dilatació.

Reorganització del miometri: facilita les contraccions uterines que seran necessàries per la fase

d’expulsió. El miometri està format per cèl·lules musculars llises que es troben disperses en una

matriu de col·lagen. La PGF2α augmenta el nombre de les cèl·lules musculars i provoca que

s’organitzin en una estructura reticular.

Augment de la tonicitat muscular. Les prostaglandines no provoquen contraccions però comencen a

activar els músculs. La tonicitat muscular empeny el fetus cap al cèrvix i que es col·loqui estirat

(actitud de part; abans es trobava lluny del cèrvix i encongit). Aquest canvi de posició és provocat

pels canvis hormonals, miometrals i l’encaix del fetus sobre el cèrvix.

El primer part és el que sol tenir més dificultats.

Hi ha petites diferències entre espècies que es poden veure en la següent taula:

+ 17α-HIDROXILASA

-17α-HIDROXILASA

COS LUTI

Truja i Cabra

∆ Progesterona / Estrògens

Rata i Conilla

(oxitocina)

No ∆ Prog/Est en sang

PLACENTA

Ovella, Vaca i Euga (?)

No ∆ Prog/Est en sang.

Primats

Hi ha espècies en les que no hi ha progesterona circulant (cas de l’ovella, la vaca i l’euga) perquè aquesta prové de la

placenta. En aquestes espècies no es pot utilitzar l’analítica sanguínia per diagnosticar el part. En canvi, en les espècies

amb cos luti fins al final de la gestació (truja i cabra) sí es pot detectar en sang la progesterona quan es dona la

inducció del part. En rata i conilla encara no s’ha trobat l’enzim 17α-hidroxilasa.

La conilla és una de les úniques espècies que es coneix que la inducció del part és provocada en gran mesura per la

mare (més que pel fetus. En primats encara no es coneix el mecanisme d’inducció, ja que no s’ha trobat l’enzim 17α-

hidroxilasa i no se sap com es provoca la transformació de progestàgens en estrògens.

La relaxina també té diferent importància depenent de l’espècie. En la truja és molt important, ja que potencia molt

l’efecte relaxador sobre cèrvix i lligaments. En altres espècies l’efecte és conjunt entre relaxina i prostaglandines.

Signes de la fase d’inducció:

Podem diagnosticar que la femella està entrant en part veient els canvis que provoquen les diferents hormones.

Augment de fibres musculars miometri + Reorganització del miometri

Augment tonicitat miometral encaix del fetus sobre el cèrvix

61

- Estrògens:

Comportament de niu, congestió vulvar.

Intranquil·litat (intervenen les prostaglandines).

- Prolactina:

Increment mamari (“posar braguer”, “candeles”, etc). Augmenta

molt la mida del braguer ràpidament (en qüestió d’un o dos

dies).

- Relaxina + prostaglandines:

Relaxació de la zona pèlvica (“vaca caiguda”).

Secrecions vaginals (en combinació amb els estrògens).

FASE EXPULSIVA DEL PART:

L’ augment de la tonicitat miometral provoca l’encaix del fetus

sobre el cèrvix. Això provoca l’obertura (i dilatació) del cèrvix,

que produeix dolor cervical i l’alliberament d’oxitocina, procés

anomenat “reflex de Ferguson”.

Es tracta d’un reflex nerviós (intervé la neurohipòfisis). Dins la

neurohipòfisis hi ha acumulades grans quantitats d’oxitocina a

causa dels estrògens del part. Mitjançant el reflex de Ferguson, la

neurohipòfisi respon estimulant la secreció d’aquesta oxitocina.

L’oxitocina actua a nivell de la musculatura uterina (hi ha

receptors d’oxitocina), i s’inicien les contraccions.

La secreció d’oxitocina no és contínua pulsatil.

La contracció de la matriu és directament proporcional a la

quantitat d’oxitocina que hi arriba i, a la vegada, la freqüència

d’alliberació d’oxitocina està directament relacionada amb la

dilatació del cèrvix (a més dilatació, més freqüència de secreció).

En espècies politòciques tot això es repeteix amb cada fetus.

La matriu necessita l’acció de la contracció abdominal (per sí sola no té suficient força per extreure el fetus), que ve

provocada pel dolor que causa el fetus a l’intentar passar per la pelvis (canal del part). Cada contracció abdominal

indica una contracció uterina.

Els reflexes de dolor són controlables:

− L’inici del part el controla el fetus en la majoria de les espècies (no en conilla).

− Les mares poden controlar la resposta, és a dir, la intensitat del dolor.

La mare modula quan vol parir. Aquesta és la raó de què l’hora del part no sigui aleatòria: la majoria

d’espècies pareixen de nit perquè és el moment en que pensen que es minimitza l’atac dels

depredadors.11

L’estrès pot accelerar el procés o paralitzar-lo (bloquejar-lo), ja que provoca un descontrol de tots els reflexos

nerviosos.

11

La vaca de muntanya, en canvi, pareix quan el grau d’insolació és més alt per evitar que els vedells morin per hipotèrmia.

62

Factors que intervenen en la durada del part:

Monotòcica / Politòcica

Mida del fetus relació pes fetus / pes mare (si són petits en comparació amb la mare passen amb

més facilitat pel canal del part).

Tipus de placentació

Taula de durada de la fase expulsiva del part segons espècies:

FETUS

PLACENTA

EUGA

5-15 min

30 min-3h

VACA

30 min- 3 h

12 h

OVELLA/

CABRA

10-15 min/fetus

12 h

TRUJA

1 min en intervals

De 3-8 min (fins 2h)

Rera 2-3 fetus o a la fi del part

GOSSA/

GATA

5 min en intervals

De 10-30 min (fins 1h)

Rera cada fetus

La diferència de temps entre euga i vaca és pel tipus de placentació:

- Euga: presenta placentació difusa. Quan comencen les contraccions la placenta es desenganxa de l’endometri i

s’acaba la irrigació del fetus, pel que ha de sortir immediatament per no asfixiar-se. En cas de distòcia el fetus s’asfixia

i mor segur.

L’euga ha d’acabar el part ajaguda a terra, i el poltre quan surt no es pot aixecar immediatament. Això es degut a que

la sang del fetus es troba repartida entre el seu cos i la placenta. En el moment del naixement ha de recollir tota la sang

que hi ha a la placenta. Per tal d’evitar el trencament del cordó umbilical la mare i el poltre es queden estirats a terra.

Triga una mitja hora en recuperar tota la sang.

Si el fetus o la mare s’aixequen es trenca el cordó umbilical i es produeix la hipovolèmia del poltre.

- Vaca: presenta placentació cotiledònia. La placenta està molt enganxada a l’endometri, pel que el vedell pot trigar

més temps en sortir. Si hi ha distòcia patirà hipòxia, però no asfixia. A més, la placenta de la vaca triga més a sortir.

Mai s’ha d’estirar de la placenta per intentar treure-la amb les mans, ja que es poden arrencar parts d’endometri

(cotiledons) i provocar hemorràgies “en sàbana”. L’únic que es pot fer és penjar pesos a la placenta per ajudar a

expulsar-la.

- Petits remugants: pràcticament idèntic a la vaca, tot i que els part són més ràpids.

- Ovelles i cabres amb bessonades: surten els fetus i després les placentes

- Truja: expulsió ràpida del fetus. Primer surten uns quants garrins i després surten les placentes juntes d’aquests

garrins. Després surten altres quants garrins i tornen a sortir les seves placentes.

- Gossa i Gata: els parts són molt lents i llargs, ja que entre cadell i cadell hi ha intervals llargs de temps. Surt el cadell

amb la seva placenta cada cop.

És important conèixer quants cadells té la gossa dins, ja que es pot quedar un dins i morir i no adonar-nos (pensar que

el part ja s’ha acabat i no ho ha fet), facilitant les infeccions de matrius.

Per conèixer el nombre de cadells s’utilitzen les radiografies, i per diagnosticar la gestació i valorar l’estat del fetus

s’utilitzen les ecografies.

Seqüència de l’expulsió:

1. Trencament d’aigües menors (sac alantoïdeu)

2. Trencament d’aigües majors (sac amniòtic)

3. Exteriorització de fetus

63

TEMA 17. PART (2): MANEIG.

El part és un fenomen fisiològic en les femelles.

La intervenció del veterinari fa que disminueixi la selecció natural, i es per això que problemes com les distòcies i

altres anomalies es continuen generació rera generació (creació de races distòciques com el Bulldog).

El maneig del part es fa per prevenir les distòcies.

Factors que causen distòcies:

Immaduresa de la mare: les estructures òssies encara no estan acabades de desenvolupar.

Mida excessiva del pare: tant el pare com la mare determinen la mida del fetus i si són massa grans

no es podrà donar a terme el part.

Disposició del fetus.

Mida excessiva del fetus: es dona sobretot quan només hi ha un cadell a l’úter, ja que aquest creix

massa i no pot passar pel canal del part.

Bessons en espècies monotòciques:

o En euga s’ha de diagnosticar ràpid i eliminar un dels dos embrions.

o En vaca no s’eliminen i el part pot ser més complicat.

ATENCIÓ VETERINÀRIA:

Consideracions generals:

Col·locar la mare a un lloc tranquil, sense sorolls, amb una temperatura adequada.

Les eugues pareixen de nit, per exemples, i si les condicions no són les adequades, la femella podrà

aturar el part.

Monitoritzar l’estrès (↑ oxitocina). Les contraccions poden ser massa fortes i la zona de contacte

mare-fill pot desprendre’s abans d’hora. El fetus pot arribar a morir per hipòxia. Tot això es dona si

el cèrvix no està ben dilatat.

Tracció: només quan les contraccions són insuficients.

o Netejar el periné (euga i vaca). Si entrem dins la matriu per treure el fetus es pot arrossegar

brutícia des de fora.

o Grans quantitats de lubricant: en condicions normals és el líquid amniòtic qui lubrifica el

canal.12

o Aprofitar la contracció de la mare per a traccionar: per fer més força. En gosses es fa per

atrapar al cadell que no arriba al canal.

o Traccionar seguint la direcció del canal del part (cap avall en el cas de l’euga).

o No fer servir una força excessiva ja que es pot provocar molt dolor a la mare, prolapses

vaginals…

o Traccionar disminuint el diàmetre pèlvic/escapular: traccionar primer una cama i després

l’altre, i no les dos alhora.

o Si hi ha bessonada en espècies monotòciques, assegurar-se que la extremitats que surten pel

canal pertanyen al mateix fetus.

Un cop acabat el part:

o Certificar l’expulsió de la placenta.

Les mares normalment es mengen la placenta per protegir els nounats de possibles

depredadors.

o Comprovar l’aspecte de la placenta.

Manca d’alguna part: si queda algun fragment dins de l’úter pot provocar metritis.

Aspecte normal: no placentitis.

12

En gosses no s’acostuma a entrar (no entra ni la mà), i per lubricar s’utilitza una xeringa amb vaselina.

64

Aspectes a considerar:

o Fase d’inducció controlada pel fetus.

o Fase d’expulsió controlada per la mare.

L’estrès fetal activa la fase d’inducció, mentre que el dolor matern activa la fase expulsiva.

Grans animals:

Màxim possible d’higiene

o Asèpsia impossible, però s’ha d’intentar la màxima higiene.

o ↑↑ H2O calenta + sabó.

o Rentar bé el periné de la femella i subjecció de la cua:

En eugues es fa un envenat per a evitar laceracions vaginals per culpa de pèls.

o Terra acondicionat

S’han d’evitar les terres lliscants (posar sorra, palla neta, ...) ja que durant el part s’aboquen

molts líquids.

o Higiene del veterinari:

Mans netes

Ús de guants estèrils de làtex + d’exploració al revés (a la vegada, els guants estèrils

per sobre).

- Examen vaginal: quan la femella presenta actitud de part

De vegades indueix defecació Caldrà rentar de nou la femella.

Es fa amb la femella dreta

o Excepció: Truja en decúbit lateral

Presència d’estructures fetals

o Membranes fetals (amnion, alantocorion)

o Parts fetals

Cap, Boca/llengua, Orelles/ulls, Extremitats disposició del fetus.

Si no hi ha estructures fetals a la vagina

o Examinar el cèrvix

No evident

Patent amb tap mucós (2ona fase del part no iniciada)

o Si es pot observar clarament el cèrvix significa que la femella encara no està de part i que

s’ha d’esperar.

- Examen viabilitat fetal:

Presència de reflexes : Corneal/palpebral, Succió i Anal.

Presència de pols umbilical.

Euga: qualsevol problema s’ha de solucionar en com a màxim 30 minuts, que és el temps que tenim per treure el poltre

(explicat anteriorment: la placenta es desprèn ràpidament i el fetus pot morir per hipòxia).

Petits animals:

- Examen vaginal:

És millor si la femella dreta

Examen digital

o Presència de cadells al canal del part

o Disposició dels fetus

o Capacitat uterina de contracció (reflex de Fergusson): es pressiona el sostre de la vagina i

s’ha d’alliberar Oxitocina que produirà una contracció.

o Es pot afaitar el periné en gosses de pèl llarg.

- Examen fetal:

Determinar nombre de fetus mitjançant ecografia i/o radiografia.

La viabilitat dels fetus es determina mitjançant l’ecografia (batec cardíac).

65

La disposició dels fetus es pot veure a la radiografia13

- Consideracions generals:

- Establir paridera amb dies d’antelació

- No desplaçar la mare a una altra vivenda 2 setmanes abans del part. Els problemes que pot comportar

són l’augment de l’estrés i la producció d’anticossos per part de la mare als antígens nous de la casa,

i no a la resta la gossa gairebé no podrà passar-li anticossos als cadells mitjançant el calostre.

- Vida normal fins al moment del part: passejos, banys, rutines…

- Material ha de ser estèril:

o Els guants no se solen fer servir per traccionar els cadells perquè llisquen.

o Gasses: s’utilitzen per substituir els guants.

o Mosquits: s’ha de col·locar un al cordó umbilical i l’altre a la mare. Es talla pel mig, i per tal

de què la placenta no quedi dins s’estira del mosquit enganxat a la mare.

o Tisores i sutura/fil

o Panys/tovalloles/draps

o Bosses/guants d’aigua calenta/mantes elèctriques: s’ha de tenir cura de la temperatura perquè

la pell del cadell és molt sensible i es pot cremar.

TEMA 18. PUERPERI

Etapa d’evolució de la mare després del part que permet tornar a quedar gestant el més aviat possible.

La femella silvestre no presenta cicle estrals normalment, ja que sempre està gestant, lactant o en zel. El fet de “tenir

cicle estral” és un fracàs reproductiu. El cicle estral, a més, és un concepte antropològic.

Tres fases, que estan sincronitzades i cronològicament solapades:

Involució uterina: Eliminació de capes i materials de la matriu/placenta generats durant la gestació.

Inclou l’eliminació de microorganismes introduïts durant el part. És necessària perquè després es

doni la correcta implantació embrionària.

Regeneració uterina: Reconstrucció de miometri/endometri a l’estat abans de gestació.

Retorn a la ciclicitat: Pèrdua del bloqueig de progesterona i reactivació de l’eix GnRH-FSH-LH, per

poder tornar a ovular.

→ La regeneració i involució no cal que estiguin totalment acabades per poder tornar a gestar. Només necessita que

una porció lo suficientment gran perquè l’embrió s’implanti.

Euga: el zel del poltre és possible perquè l’embrió triga molt a implantar-se (40 dies). Als 40 dies ja hi ha un

fragment d’úter suficientment regenerada.

Els animals petits generen molta descendència. Els gossos, per poder regenerar-se totalment, presenten un anestre.

Involució i regeneració uterina:

Es comporta com una ferida. Depèn del tipus de placenta (diferències entre espècies).

1) Cotiledonària: Quan el cotiledó es separa de la matriu, crea una ferida on es formarà una crosta (teixit necròtic). Per

sota s’estaran formant els botons vasculars, que donen lloc a una reepitelització i una revascularització.

13

Les radiografies es fan a partir de les tres setmanes de gestació per evitar malformacions.

66

1. Formació del septe (48 hores després

del part).

2. Descamació (5 dies).

3. Formació dels botons vasculars (10-15

dies post-part).

4. Eliminació del septe.

5. L’epiteli ja estava mig format, ara

només falta la queratinització.

La resta de placentes tenen el mateix procés, però la

velocitat de regeneració dependrà del tipus d’unió

placenta-matriu, de la mida de la placenta, de la

mida de l’individu…

Evolució del pes de la matriu de la vaca després del part:

Es pot observar que el procés

d’involució és molt ràpid (en 7-10 dies

ja està acabat).

El material involucionat s’elimina via

vaginal (secreció vaginal anomenada

loquis). En llenguatge col·loquial es diu

que la vaca està “purgant”.

Tipus de secrecions:

- Loquis verdós/marronós sense mala

olor: teixit necròtic no infectat.

La sang depèn del tipus de

placentació (dóna sí sagna).

- Loquis purulent que fa mala olor:

infecció puerperal.

Quan es tracta un part no cal l’esterilitat, però sí una mica d’higiene rentar-se les mans.

La secreció de prostaglandines es manté una setmana després del part (fins que el cèrvix es trenqui). Són les

encarregades de les contraccions que fan sortir el loquis.

L’oxitocina exògena provoca problemes al cèrvix (tancament prematur) i, per tant, la femella pot deixar de secretat

prostaglandines abans de temps. Es per això que s’ha de vigilar amb les dosis utilitzades durant el part.

Retorn a la ciclicitat:

La femella es troba en anarquia hormonal:

- Prostaglandines han destruït el cos luti no progesterona.

- No hi ha placenta no estrògens

L’objectiu d’aquesta fase és tornar a activar la GnRH. Diferents factors a tenir en compte:

1) Hormones presents:

a. Prolactina és l’hormona més important després del part. Inhibeix la GnRH amb més o menys

importància depenent de l’espècie:

En gossa la inhibeix amb força (anestre); en truges la inhibeix poc.

b. Altres hormones lligades a la lactació: també inhibeixen.

67

2) Estimulació neural de la lactació.

a. Estímuls mecànics de la lactació dels nounats. Inhibeixen la GnRH.

- Truja: tenen molta importància: fins que els garrins no desmamen no tornen a ciclar (5

dies després de desmamar surten en zel).

- Vaques: és important fer una bona munyida. Poden donar-se casos de problemes de

ciclicitat.

3) Energia:

− La lactació desgasta molt a la femella. Fins que no recuperen l’energia no tornen a ciclar.

− Control del factor energètic mitjançant hormones com la leptina i la insulina.

− Grans problemes en vaca. Aquesta és la raó de que la fertilitat sigui d’un 40%

aproximadament. En producció no té molta importància perquè lo que prima és la llet. Suposa

un problema de reposició.

− La gata també pot tenir grans problemes energètics.

En casos de femelles estacionals (ovelles i cabres) l’hormona que té més importància és la melatonina però no es

coneix el seu funcionament.

Taula de timing:

INVOLUCIÓ

UTERINA

REGENERACIÓ

UTERINA

RETORN A LA CICLICITAT

VACA

55 dies (90% en

20-25d)

± 55 dies

20-40 d (zel visible ≥ 30d).

Lactació per ACTH (no PRL)

OVELLA,

CABRA

20-25 d

± 28 dies

Si no anestre, 14 d

EUGA

25 dies

(loquis < 7d)

25 dies

Zel del poltre: 5-12 d

TRUJA

± 28 d

21 dies

7-10 d. Després de desmamar (3-7 d comença el

moviment ovàric amb caiguda de CL i augment de

fol·licles). Control neural.

GOSSA

±28 d

± 14 dies (80%)

12 setmanes (100%)

Anestre (PRL). Fins 3 mesos.

GATA

Desmamar (neural) o zel visible a 7-10d.

Factors que intervenen en el puerperi:

Factors que controlen el puerperi

- Edat

- Estació, clima

- Tipus de lactació (natural. Munyida,..)

- Incidències durant el part i post-part

Factors que afecten el retorn a la ciclicitat

- Incidències durant el part i post-part

- Producció de llet

- Nutrició

- Raça

- Estació, clima

- Tipus de lactació

Factors que afecten l’eliminació bacteriana

- Nombre de microorganismes

- Tipus de microorganismes

- Problemes en la involució

- Retenció placentària

- Lesions uterines

- Retorn a la ciclicitat (estrògens són

antimicrobians)

68

TEMA 19. NOUNAT

Individu en l’etapa que va des del naixement fins a l’establiment més o menys definitiu de les principals funcions

orgàniques.

Temps aproximat: Mínim 48 h de vida.. sobretot les 24 primeres hores són molt importants en quant a la supervivència

i condicions-característiques del futur del nounat.

Carnívors: neixen menys immadurs (com l’ésser humà).

Avantatge: més temps d’aprenentatge (poden desenvolupar aprenentatges més complexos).

Inconvenient: els progenitors (mare) necessita invertir molt de temps i energia en cuidar dels seus fills (no el

dedica a ella mateixa).

S’han de posar en marxa una sèrie de mecanismes d’adaptació.

- Instantanis: respiració (oxigenació) i sistema circulatori.

- Ràpids: fetge, ronyons i sistema digestiu.

- Lents: immunologia pròpia, maduració muscular, nerviosa i reproductiva.

1. INSTANTANIS.

– Oxigenació: el nounat necessita oxigen. Ha de fer la primera inspiració per poder viure.

Quan vivia a l’úter, el pre-nat feia moviments respiratoris per tal d’entrenar la musculatura respiratòria.

La pròpia pressió d’O2 marca que el nounat faci la primera inspiració.

Al néixer es dona una gran baixada (caiguda) d’O2 que activarà la musculatura pulmonar i a més farà relaxar

els esfínters.

Aquesta primera inspiració es produeix quan l’animal ja està fora de l’úter de la mare.

El problema pot arribar en els parts distòcics. La pO2 cau abans de que el nounat surti de l’úter, que està ple de líquid.

El fetus inspirarà líquid i contingut del seu propi tracte intestinal (maconi, les femtes de l’animal)14

.

A més el nounat encara té líquid als pulmons, el que implica que la transferència de gasos és bastant deficient (la capa

de líquid evita la correcta difusió). Per poder respirar correctament, s’ha de reduir la capa de líquid a una sola

molècula d’aigua, funció que té el sulfactant pulmonar. El sulfactant és un tensioactiu (crea una tensió superficial que

fa que el líquid adopti una forma semiesfèrica i, a més, segresta molècules, fent que la semicircumferència disminueixi

el seu diàmetre) que sintetitza el fetus al final de la gestació15

. El nounat té poc sulfactant pulmonar però el part

indueix la seva producció. Amb el temps el líquid és reabsorbit.

Durant les primeres hores els nounats tindran sorolls pulmonars (similars a una pulmonia). Si aquests no

s’escolten pot ser indicatiu de que el nounat no respira o que sofreix atelèctasi (alvèols pulmonars enganxats

entre ells).

– Sistema circulatori: en el mateix moment que comença a respirar, el nounat ha d’activar el sistema circulatori.

La quantitat de sang que li arribava al fetus abans del part era mínima, ja que l’enviava tota a la placenta.

- Conducte arteriós: connexió entre l’Aorta i l’artèria pulmonar i desvia la sang del pulmó. Al voltant del conducte hi

ha cèl·lules sensibles a la pO2. Quan la pressió d’oxigen baixa (mateix moment on es produeix la primera inspiració)

es contreuen i fan col·lapsar el conducte.

Arribarà un cop de sang als pulmons que colpejarà el forat oval, fent que es tanqui. Com que la pressió de sang que

circula és major a la que circulava quan era fetus, el forat oval roman tancat durant tota la vida.

El part, a més, provoca estrés a l’animal i per això les primeres pulsacions són molt elevades (pot arribar a 200 ppm,

però es tracta d’una taquicàrdia rítmica). Es sol escoltar també un buff cardíac els primers dies postpart, ja que el

tancament del forat oval pot ser una mica gradual i pot persistir un cert temps.

14

Això és degut a la relaxació dels esfínters. Si l’animal inspira el maconi es podran veure com taps foscos enganxats al nas. 15

Per aquesta raó els nounats prematurs han d’anar a incubadores amb pO2 similars a les de la matriu (mai superiors perquè es poden donar intoxicacions).

69

Animal amb hipòxia es pot diagnosticar perquè té el pols dèbil, irregular i té una taquicàrdia arrítmica.

– Hemoglobina: s’ha de canviar l’Hb fetal (que funciona molt malament en altes pO2) a Hb adulta i també s’ha de

produir un canvi de lloc de l’hematopoesi (del fetge a moll d’os). En el moll d’os es sintetitzaran nous hematies amb

hemoglobina adulta. Aquests canvis comencen també en el moment del part.

El canvi de Hbf a Hba ha de ser molt ràpid, però cap espècie neix amb un 100% d’hemoglobina adulta. Depèn de la

capacitat de recanvi que tingui el fetge (el fetge encara no està del tot format). La destrucció de l’hemoglobina fetal

pot provocar acumulació de bilirubina (icterícia neonatal), ja que la metabolització hepàtica encara està disminuïda.

No és perillosa en sí, pero s’han de vigilar els cúmuls en la pell ja que poden provocar dermatitis greus quan s’exposen

a la llum del sol.

2. RÀPIDS i LENTS

El sistema endocrí del nounat funciona molt bé i és el que coordina tots els mecanismes d’adaptació ràpids i lents.

Els mecanismes ràpids s’han d’activar en les primeres 24-48 hores.

Immunologia: un animal no pot néixer amb un sistema immunològic propi perquè abans del part el nounat no ha estat

en contacte amb cap cos estrany. És necessari que el més aviat possible comenci a entrar amb contacte amb la

microflora de l’ambient. És important que les parideres estiguin netes però no estèrils, ja que es pot alentir la velocitat

d’inici i el desenvolupament de la immunitat pròpia.

– Calostre:

Funcions:

1. Energia: és la funció més important en un primer moment ja que hi ha molt de risc de que el nounat mori a causa

d’una hipoglucèmia, més que per infecció. Un animal perd més energia i aigua que un animal adult perquè la seva

relació superfície/volum és més alta. Per aquest motiu desenvolupen hipotèrmia i deshidratació amb més facilitat, a

més que no tenen desenvolupat del tot els mecanismes de regulació de temperatura i volèmia. Els nounats són molt

sensibles a les diarrees i al fred.

En el calostre, el sucre més abundant és la glucosa, i gràcies a això el nounat pot absorbir-la més fàcilment que la

lactosa.

2. Immunològica: anticossos provinents de la mare.

3. Laxant: gràcies a les sals de Magnesi i a la seva alta densitat. L’absorció dels sucres i anticossos depèn molt de la

funció dinàmica del digestiu. Fins al moment del naixement, el sistema intestinal funciona enlentit i gràcies a la funció

lactant del calostre ajuda al trànsit i a millorar l’eficàcia.

El primer maconi (primeres femtes) ha de sortir poc temps després d’haver realitzat la primera lactació (senyal de que

el calostre laxant ha tingut efecte). Són femtes molt fosques i sense olor, ja que no porten llet.

Les següents femtes seran més verdoses (aniran tornant-se grogues amb el temps) i començaran a agafar olors àcides

perquè hauran començat a digerir llet.

Característiques:

- Secreció i síntesi de immunoglobulines lligada a la producció. A mesura que avança la gestació la mare acumula

anticossos i va formant el calostre. En el moment del part s’atura la producció de calostre. És molt important que el

nounat mami el primer glop de calostre, perquè és el que té més concentració de IgGs. Si es perd el primer glop el

nounat no adquirirà suficients anticossos i la mare ja no produirà més.

- Absorció lligada a un epiteli intestinal especialitzat. L’epiteli del nounat és diferent al de l’adult, ja que conté uns

enteròcits especialitzats amb capacitat d’absorbir les immunoglobulines. Aquest epiteli dura molt poc temps. En el

moment que l’animal comença a prendre llet, l’epiteli va desapareixent. En la primera toma, com la major part del que

beu és calostre, les IgGs s’absorbeixen molt bé. Durant la segona presa s’absorbeixen menys i a la tercera ja molt poc.

Per aquesta raó és molt important no donar-li res a mamar abans de que prengui el calostre.

Si l’animal el que necessita és energia urgentment se li administra via endovenosa, no oral (degrada l’epiteli i és més

ràpid).

70

No s’ha de moure mai a la mare de lloc abans de parir perquè les immunoglobulines proporcionades pel calostre no

seran les apropiades per la càrrega microbiana del nou lloc.

L’encalostrament pot fallar per poca producció o ingesta de calostre:

- En distòcies on el nounat neix amb hipòxia i poca energia per mamar

- Mares amb dèficit alimentari i sanitari que no hagin estat en correctes condicions durant la gestació.

La qualitat del calostre ve donada per bona quantitat d’anticossos i per la higiene de la mare (i de l’establiment).

No es bo utilitzar desinfectants (azotal) molt sovint. Només s’hauria d’utilitzar un cop a l’any o temporada. L’ús

excessiu pot indicar que la granja no té un bon sistema d’higiene. L’excés pot produir intoxicacions en els nounats ja

que són més sensibles als compostos químics.

Tampoc és bo que el medi on se situen mare i nounat/s tingui una càrrega microbiana molt alta, ja que el calostre no

seria suficient per mantenir la immunitat dels fills.

En cas de tenir un animal mal encalostrat es pot intentar solucionar:

- Problema del nounat: munyir la mare manualment i donar el biberó de calostre al nounat.

- Problema de la mare (edema mameri, sang en llet…): es guarden porcions de calostre d’altres mares i se

li dona als nounats de l’afectada aquest.

Conservació del calostre:

- Congelat (en ampolles). Mai s’ha de descongelar i tornar a congelar ja que les fluctuacions de

temperatura trenquen els anticossos. El calostre pot durar fins 1 any gràcies a que té pocs lípids.

- Refrigerat: la durada mitja és de 3-4 dies. Presenta problemes de contaminació amb fongs.

El millor és donar calostre de la mateixa espècie, ja que quedarà protegit contra malalties específiques de la seva

espècie. El calostre congelat, a més, no t’assegura que el nounat tingui immunoglobulines pels patògens que hi

hagi actualment a la granja, ja que potser són cepes diferents a les que hi havia en el moment de l’extracció. Tot i

això, sempre és millor encalostrar (mejor algo que nada).

SIGNES D’EXPLORACIÓ NEONATAL

Temperatura: molt variable, depèn de l’ambient (tendeix a la poiquilotèrmia). Té una regulació de temperatura molt

dolenta.

Tendència a la hiper/hipotèrmia molt més ràpida i marcada que els individus adults.

Per aquest motiu és vital controlar la temperatura de la paridera (depenent de l’espècie, però generalment entre 35 i

38ºC).

La manera que té el nounat d’escalfar-se és cremant nutrients, fet que el porta a desnutrició-hipoglucèmia (creant-se

un bucle).

Color de mucoses: en el moment del part pot ser estrany (cianòtic, groguenc…). Unes hores després ha de començar a

tenir un color pàl·lid rosat.

Aspecte de mucoses: sempre té un cert grau de deshidratació, ja que té una circulació més lenta. Tendeix a

desaparèixer quan comença a mamar.

Pulsacions: ràpides i regulars (han de ser rítmiques). Si el nounat presenta taquicàrdia irregular significa que pot tenir

acidosi metabòlica (desencadenada per problemes respiratoris).

Exploració pulmonar: s’ha de sentir la respiració. Gran rumor alveolar. Vigilar les zones mudes (pot ser degut a

atelectàsies).

Exploració cardíaca: s’ha d’escoltar el buf cardíac del forat oval, que trigarà uns dies en desaparèixer.

Estat d’atenció: depèn de l’espècie. Mai pot passar que no tingui atenció o reflexes.

Garrí: començà a córrer.

Poltre: triga una hora a aixecar-se.

Cadell: triga bastant a caminar.

Un gos amb problemes per caminar (a causa d’una desmielinització) es detectarà un parell de setmanes després, quan

el cadell comenci a caminar. Aquest és un gran problema, ja que si s’hagués detectat abans podria no haver empitjorat

tant (en altres espècies es pot detectar immediatament, ja que al néixer ja caminen).

71

Aspectes per veure l’evolució del nounat:

1. Defecacions: s’han de veure diferències entre la primera defecació (maconi) i les següents, i ha d’acabar fent femtes

mig líquides i d’olor àcid (les típiques de lactant de llet).

2. Orina: després de la primera lactància (als minuts d’haver mamat, abans de la primera defecació).

La primera sol ser pàl·lida (tot i que a vegades són de color intens).

Les següents (fins 4-5) són de color molt intens (per la bilirrubina fetal i altres substàncies similars)

Al final el color es va neutralitzant.

MANEIG DE L’ANIMAL NOUNAT

− Veure que el nounat respira. Si no, ajudar-lo.

− Assecar els animals perquè no es refredin.

− Observar l’acció de la mare envers la placenta:

o Gossa se la menja (aporta minerals importants.

o Vaques lleteres no se les han de menjar.

o S’ha d’evitar que l’euga se la mengi.

o Les ovelles i les cabres tampoc se l’han de menjar.

− Vigilar que es faci correctament l’imprinting: les mares no han de rebutjar els seus cadells.

o Sol passar en cas de femelles molt dominants o primípares.

o Gossos i cavalls són més problemàtics.

Socialització dels gats és molt important. Sol ser més fàcil en el cas de les femelles (són més dòcils),

ja que solen viure en grup.

72

TEMA 9. BIOTECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ

TÈCNIQUES DE CONSERVACIÓ I MILLORA DEL SEMEN I D’INSEMINACIÓ ARTIFICIAL

1. Introducció:

1.1- Aspectes bàsics de la reproducció d’animals d’interès productiu

Objectiu principal de la biotecnologia animal: producció eficient de carn (làctics, ous) eficiència reproductiva.

-Producció animal actual: sistemes intensius (màxima quantitat i qualitat de producte al mínim cost).

-Sistemes de producció intensiva molt eficaços en l’industria porcina.

-El porc té un elevat rendiment productiu anual (en contraposició amb bovins i ovins) el porc és molt rentable per la

producció de carn.

El que es pretén és augmentar el nombre de descendent en un menor temps.

Valoració del rendiment reproductiu:

-Nombre de cries produïdes per animal i per any (ve determinat per la mida de la camada i el nombre de

camades/any).

-El rendiment reproductiu pot variar notablement entre granges.

-Factors que afecten el rendiment reproductiu:

1) reproducció

2) alimentació

3) maneig

1.2 – Importància del control de la reproducció d’animals d’interès productiu

Avantatges

1) Elecció del període de naixements

2) Reducció de la durada dels períodes no reproductius (anestre)

3) Increment de la mida de la camada

4) Acceleració de la millora genètica

5) Desenvolupament de noves biotecnologies i la seva aplicació i en el sector ramader

Tècniques de conservació i millora del semen i d’inseminació artificial

Lo més important és tenir en compte com és el semen i com és l’aparell reproductor femení. També el tipus de

reproducció, l’estre, la sincronització, el temps de gestació i la mida de la camada.

Diferències entre sèmens:

PORC

CAVALL

Volum semen: 100 mL

3x109 spz/dosi

€ pajuela: 5-9 € (Espanya – França)

Volum semen: 20 mL

0,5x109 spz/dosi .

€ pajuela: MOLT CARS.

Diferències en l’aparell reproductor femení:

EUGA

TRUJA

Només arriba a uns 20 cm de llargària

Molts plegaments a l’úter.

Les banyes uterines poden arribar a 1-2 m de longitud.

73

1.3 – Biotecnologies reproductives

Desenvolupament generacional de la biotecnologia de la reproducció (modificat de Thibier, 1990)

Les tècniques transgèniques, en principi, no pertanyen a la biotecnologia de la reproducció, perquè alteren el genoma

animal, en canvi, les biotecnologies reproductives no alteren el genoma. Malgrat tot, ambdós tipus de tècniques estan

estretament relacionades i, avui dia són motiu d’un intens desenvolupament científic (ja que, per ara, l’eficiència de

produir grans animals transgènics és encara molt baixa, però l’interès és molt gran).

Principals aplicacions de les biotecnologies reproductives

1. Inseminació artificial i conservació del semen (refrigeració i congelació)

- Eliminació, disminució i control de malalties sexuals

Ús intensiu de mascles d’elevat valor genètic

Augment i acceleració de la millora genètica

Creació de bancs de germoplasma

Importació i exportació de material genètic

2. Sincronització i inducció de l’ovulació

- Augment de l’eficiència de la producció d’animals

- Augment de l’eficiència del maneig productiu i reproductiu

3. Superovulació, transferència, congelació i vitrificació d’embrions

- Ús intensiu de femelles d’elevat valor genètic

- Recuperació més eficaç d’individus exòtics i races en perill d’extinció

- Creació de bancs de germoplasma

- Importació i exportació de material genètic

4. Determinació i selecció del sexe d’espermatozoides i d’embrions

- Producció de descendència amb el sexe seleccionat

Recuperació de races en perill d’extinció

Control de malalties hereditàries lligades al sexe

Acceleració en els programes de millora genètica

Increment de l’eficiència biològica i econòmica de la producció

5. Mètodes de millora de la qualitat seminal

- Aprofitament del semen en períodes de subfertilitat o de semen de menor qualitat

- Millora de la qualitat espermàtica de les dosis seminals per a IA

6. Producció, manipulació i cultiu in vitro d’oòcits i d’embrions

- Ús de femelles que no responen a tractaments superovulatoris

- Producció d’embrions amb ovaris d’escorxador

- Augment del número d’animals nascuts per embrió

- Creació de models òptims per a ús experimental

74

7. Clonació d’animals mitjançant transferència nuclear

- Eliminació de la variabilitat de genotips individuals

- Augment de l’eficiència de la transgènesi

* Cèl·lules mare: funciona millor la reprogramació agafar una cèl·lula especialitzada i fer-la retrocedir a pluri-toti-

potent. Està en estudi.

2. Inseminació artificial en animals

La IA consisteix en introduir espermatozoides dins el tracte reproductor femení sense contacte entre mascle i femella

(mètode no natural).

És la 1a aplicació de la biotecnologia de la reproducció en la industria ramadera (des de mitjans 1900)

Avantatges:

− acceleració de la millora genètica

− control de malalties

− millor maneig dels animals

− ús intensiu de mascles selectes

− fecundació de moltes femelles amb rapidesa i de forma controlada

− molt rendible econòmicament (amb 1 ejaculat s’inseminen moltes femelles)

Desavantatges:

− requeriment de personal mínimament qualificat

− necessitat de detectar l’estre de forma precisa en les femelles

− possible transferència de malformacions al ramat

Objectiu últim de la Inseminació Artificial (des del punt de vista tècnic): assegurar un número suficient i adequat

d’espermatozoides present a l’oviducte just abans de l’ovulació, per conduir a la fecundació de l’oòcit i el naixement

de descendència viva i superior genèticament.

Independentment de l’espècie animal, hi ha tres etapes seqüencials bàsiques prèvies a la consecució amb èxit de la IA:

2.1- Recollida del semen

Principis generals:

Obtenció d’un núm. elevat d’espermatozoides potencialment fecundants de races selectes (genèticament superiors).

Hi ha diversos mètodes de recollida del semen per a IA. El mètode d’elecció depèn, principalment, de diferencies en la

fisiologia reproductiva i el comportament de cada espècie animal.

REQUERIMENTS DE LA RECOLLIDA DE SEMEN:

− Àrea per a la recollida de semen tranquil·la i lliure de distraccions

− Equipament i mètodes especialitzats (resposta positiva de l’animal en la recollida)

− Manteniment de la libido (cooperació de l’animal en la recollida)

− Recinte de recollida no utilitzat per a procediments estressants pels animals

Mètodes de recollida del semen per a IA:

1. Vagina artificial: estimulació tèrmica i mecànica; es fa en toros,

cavalls, cabres i ovelles.

2. Pressió digital o massatge manual: estimulació mecànica; cal un

període d’aprenentatge per part de l’animal. Es fa en porcs, gossos, i

aus. En porcs s’anomena “mètode de la mà enguantada (gloved hand

method)”.

3. Electroejaculació: estimulació elèctrica. Només s’utilitza en casos

especials (animals limitats físicament per lesions o problemes de salut, animals que no cooperen, grans animals

Diagrama esquemàtic d’una vagina artificial

75

perillosos, ocells o altres espècies animals en perill d’extinció). És un procediment estressant per l’animal, que no

proporciona semen de massa bona qualitat. S’aplica quan no hi ha cap altra alternativa.

2.2- Processat i conservació del semen (obtenció de dosis seminals)

Principis generals:

Protegir el semen o ejaculat de la llum després de la recollida.

Anàlisi preliminar de l’aspecte general del semen recollit i mesura del volum.

Processat i conservació del semen:

1. Avaluació del semen: avaluació de la qualitat seminal.

− Mètodes rutinaris

• Concentració espermàtica

• Motilitat espermàtica

• Morfologia espermàtica

• Vitalitat espermàtica

• Valoració dels acrosomes

− Mètodes específics

• Fragmentació del dna

• Senyalització cel·lular

• Funcionalitat espermàtica

2. Dilució del semen

Els espermatozoides ejaculats són cèl·lules molt dinàmiques i no poden sobreviure si no es dilueixen en un medi

adequat

Existeixen multitud de diluents amb fórmules ± complexes (publicades o no publicades)

La conservació dels espermatozoides requereix que aquests: mantinguin la integritat cel·lular, redueixin l’activitat

metabòlica i inhibeixin el desenvolupament de microorganismes.

3. Conservació del semen: - per refrigeració (semen fresc o líquid)

- per criopreservació (semen congelat)

2.3- Tècniques d’inseminació artificial

Característiques fonamentals en l’aplicació de les tècniques d’IA

- Condicions de mínima contaminació

- Instal·lació adequada i segura de les femelles en estre

Diferents estratègies d’Inseminació Artificial:

Vaques: tècnica retrovaginal. Eugues: tècnica vaginal Porcí: tècnica cervical

(transcervical o clàssica)

INSEMINACIÓ ARTIFICIAL PORCINA:

Tècnica cervical (cèrvix). S’utilitzen 3x109 espermatozoides/dosi (100 mL) de semen fresc i un catèter elàstic que

imita la forma del penis del verro.

Autoinseminació.

Inseminació post-cervical o intrauterina (al cos de l’úter). Amb semen congelat. 30 mL de 0,5x109

espermatozoides/dosi. Aquesta tècnica té bones perspectives de futur perquè és més barat i no és molt més difícil.

Inseminació intrauterina-profunda (a la unió tuberouterina, molt a prop de l’oviducte). Encara s’utilitza menys volum.

El tècnic ha de ser molt especialitzat. Les sondes intrauterines profundes són molt agressives i danyen el tracte de la

truja (poden fer-la sagnar).

Tecnologia de la reproducció i fisiologia obstètricamedia.seguim.com/vv/3-Tercero/tecno...

Documents

Transcript of Tecnologia de la reproducció i fisiologia obstètricamedia.seguim.com/vv/3-Tercero/tecno...