LA REPRODUCCIÓ

LA FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓLa frunció de reproducció és aquella que permet originar nous éssers semblants als progenitors. És una de les tres funcions vitals, i tot i que no és fonamental per a la supervivència de l’organisme, si ho és per a la de l’espècie. La funció de reproducció assegura la perpetuació de les espècies, i la de la vida.L’ésser que es reprodueix és el progenitor mentre que els nous éssers originats per reproducció són els descendents..

Tipus de reproduccióExisteixen dos tipus de reproducció:Reproducció asexual:Els nous éssers són originats a partir d’un sol organisme. Els descendents són genèticament iguals als seu progenitor. Existeixen diferents tipus de reproducció asexual: bipartició (típica de bacteris i protozous), gemmació (la trobem en llevats, esponges, pòlips,…), esporulació (en briòfits,plantes, algues, fongs i alguns protozous)

Reproducció sexual:Els nous éssers s’originen a partir de la fusió de cèl·lules especialitzades de dos organismes. Els descendents, tot i que són semblants, són genèticament diferents al seus progenitors.Les cèl·lules especialitzades en la funció de reproducció sexual s’anomenen gàmetes. Aquests gàmetes es caracteritzen perquè contenen la meitat del nombre de cromosomes que la resta de cèl·lules de l’organisme. La fecundació o unió dels gàmetes dóna lloc a un zigot o ou que originarà un embrió. Es creen individus genèticament diferents entre ells i diferents als progenitors.

LA REPRODUCCIÓ DELS VEGETALSLa reproducció asexual de les plantesLa reproducció asexual és la multiplicació de les plantes a partir d’un tros de la planta mare, ja sigui de les arrels, les tiges o les fulles.Les plantes originades seran idèntiques a les originals. Les principals formes de reproducció asexual en vegetals són:

ESTOLONSBrot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament. Pot arrelar en els nusos i donar origen a nous individus. La reproducció vegetativa mitjançant estolons és important en plantes tals com la maduixera o les violes.

TUBERCLESEls tubercles són un tros molt engruixit de tiges subterrànies modificades per tal d’acumular substàncies de reserva, generalment un glúcid com el midó.Com a tija que és, un tubercle té gemes axil·lars en els costats i en l’extrem.La reproducció vegetativa de les plantes amb tubercle és molt més ràpida que a través de les llavors. Com a exemples de plantes amb tubercles es poden citar la patata i la begonia.

BULBSSón tiges subterrànies curtes i gruixudes amb fulles gruixudes i carnoses per a emmagatzemar substancies nutritives, tal com passa en les cebes.

RIZOMESSón tiges subterrànies gruixudes, de creixement horitzontal que produeixen rels adventícies. Són similars a les arrels però la seva estructura és la d’una tija. Cap amunt emeten branques i cap avall arrels. Normalment els rizomes són propis de plantes vivaces que perden les parts aèries en l’estació desfavorable. Plantes com les canyes i els bananers es reprodueixen d’aquesta forma.

La reproducció sexual dels vegetalsLes diferents fases de la reproducció dels espermatòfits són : pol·linització, fecundació,formació de la llavor i del fruit, dispersió de la llavor i germinació.Pol·linització i fecundacióLa flor és l'òrgan encarregat de la reproducció sexual dels espermatòfits. Dins d'aquest grup trobem espècies hermafrodites i espècies unisexuals, és a dir, amb flors que només tenen aparell reproductor masculí,androceu, o femení, gineceu.

Durant el període de reproducció, l'antera dels estams madura i allibera els grans de pol·len que s'han format a l'interior.El transport del gra de pol·len des de l'antera fins al gineceu s'anomena pol·linització. La pol·linització es pot produir de diverses maneres:Pol·linització creuada: el pol·len que arriba al gineceu procedeix d'una altra flor. Es distingeixen de transportar el pol·len:L'anemogàmia: el pol·len és transportat d'una flor a una altra pel vent.La zoogàmia : consisteix en el transport del pol·len per part d'un animal, especialment insectes.

Quan el gra de pol·len arriba al pistil s'inicia la formació del tub pol·línic. Es tracta d'una estructura en la qual es troben els gàmets masculins i que creix a l'interior del pistil fins que es posa en contacte amb el gàmeta femení. El gàmeta femení s'anomena ovocèl·lula i es troba en un nombre variable dins de l'ovari.La fecundació és la unió dels gàmetes masculí i femení per a formar un nou individu.La cèl·lula que resulta de la unió dels gàmetes s'anomena zigot. El zigot es dividirà successivament en moltes cèl.lules per a formar un nou individu.

La formació del fruitUna vegada fecundada l'ovocèl·lula, aquesta es desenvolupa i forma la llavor que donarà lloc a un nou individu. La llavor la formen: els teguments unes capes externes protectores;l´embrió, una estructura precursora de la planta adulta amb les seves mateixes característiques morfològiques, i l'albumen, una capa nutritiva que envolta l'embrió.Les llavors s'han format a l'interior de l'ovari de la flor, que al seu torn creix i es transforma fins a convertir-se el la capa externa del fruit, pericarpi.Dispersió i germinació de les llavorsLa germinació és el procés de desenvolupament de l'embrió fins que es forma una nova planta

LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALSLa reproducció asexual en els animalsEn els animals hi ha principalment dos tipus de reproducció asexual: la fragmentació i la gemmacióLa fragmentació consisteix en la formació d'un nou individu a partir d'una part d'un organisme.La gemmació és la formació d'un nou individu a partir d'una gemma. La gemma és una petita porció de l'organisme que es desenvolupa independentment i que crea un nou individu que es desenganxarà, o bé quedarà unit al progenitor.

La reproducció sexual dels animalsEls animals tenen una reproducció sexual en la qual cada individu produeix els seus gàmetes. En unir-se els gàmetes de dos individus de sexe contrari, es forma el zigot, i a partir d'aquí els descendents.Els diferents processos que es produeixen en la reproducció sexual dels animals són: la producció dels gàmetes, la fecundació i el desenvolupament i dispersió dels descendents.

Producció dels gàmetesEls gàmetes es comencen a generar quan l'individu arriba a l'edat adulta. Aquest moment es produeix quan els òrgans específics, anomenats gònades o glàndules sexuals, estan plenament desenvolupats. Hi ha dos tipus de gònades:Els testicles: són les gònades masculines i produeixen els espermatozoides.Els ovaris : són les gònades femenines i produeixen els òvuls.FecundacióLa fecundació és la unió dels gàmetes masculí i femení per a formar un nou individu.

Trobem dos tipus de fecundació:En la fecundació externa, els gàmetes de tots dos sexes són expulsats a l'exterior, on s'uneixen . Els animals aquàtics acostumen a tenir aquest tipus de fecundació.En la fecundació interna, els gàmetes s'uneixen a l'interior del sistema reproductor femení.DesenvolupamentEl desenvolupament dels animals s'inicia quan el zigot comença a dividir-se i origina l'embrió. En els animals distingim tres tipus de desenvolupament embrionari:

Oviparisme: l'embrió queda englobat a l'interior d'un ou que s'alliberarà a l'exterior del cos de l'animal. A l'interior de l'ou l'embrió disposa d'aliment per a desenvolupar-se. Al cap d'un temps l'ou es desclou i el nou individu surt a l'exterior.Viviparisme: l'embrió es desenvolupa dins el sistema reproductor femení. Allà es nodreix de la sang materna a través de la placenta i el cordó umbilical.Ovoviviparisme: els embrions són a l'interior d'un ou, com en el primer cas, però aquest ou és retingut en el sistema reproductor femení. L'ou es desclou a l'interior de la mare i l'organisme sortirà després cap a l'exterior del cos.

Segons els canvis que experimenta l'embrió en sortir de l'ou o de la mare distingim entre:Desenvolupament directe: l'embrió en sortir de la mare o de l'ou s'anomena cria, té una estructura similar a l'adult i només ha de fer-se gran i canviar les proporcions.Desenvolupament indirecte o metamorfosi: en sortir de l'ou l'embrió s'anomena larva. Té una estructura interna diferent de la de l'adult i ha de patir profunds canvis interns i externs fins a completar el desenvolupament.