DESCRIPCIÓ I CARACTERITZACIÓ DE LA CONCA...

PLANIFICACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL DE LA CONCA DE LA TORDERA

P210411/SRLC/ME-0 Octubre 2002. Ed. 1 – Rev. 1 A.3.1-CARACTERITZACIÓ DE LA CONCA SUBTERRÀNIA Pàgina 1

DESCRIPCIÓ I CARACTERITZACIÓ DE LA CONCA SUBTERRÀNIA

PRINCIPALS UNITATS HIDROGEOLÒGIQUES DE LA CONCA DE LA TORDERA

I PRINCIPALS RELACIONS RIU-AQÜÍFER



DESCRIPCIÓ I CARACTERITZACIÓ DE LA CONCA SUBTERRÀNIA

PRINCIPALS UNITATS HIDROGEOLÒGIQUES DE LA CONCA DE LA TORDERA I PRINCIPALS RELACIONS RIU-AQÜÍFER

ÍNDEX:

1 INTRODUCCIÓ:.......................................................................................................................... 3

2 ANTECEDENTS:......................................................................................................................... 3

3 OBJECTIUS.................................................................................................................................. 3

4 METODOLOGIA ......................................................................................................................... 3

4.1 La Unitat granitica................................................................................................................. 5

4.1.1 Subunitat aqüífera de sauló s. l...................................................................................... 5

4.1.2 Subunitat aqüífera de granit fissurat.............................................................................. 9

4.1.3 Subunitat de granit fracturat ........................................................................................ 10

4.2 Unitat paleozoica ................................................................................................................. 12

4.3 Unitat miocènica ................................................................................................................. 14

4.4 Unitat geotermal.................................................................................................................. 15

4.5 Unitat dels al·luvials quaternaris ......................................................................................... 16

4.5.1 Aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Santa Coloma: ......................................... 20

4.5.2 Aqüífer al·luvial quaternari de la Riera d’Arbúcies:................................................... 21

4.5.3 Aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Breda: ...................................................... 22

4.5.4 Aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Gualba: .................................................... 23

4.5.5 Aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de l’Esparra: ................................................. 24

4.5.6 Aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Massanes: ................................................ 25

4.5.7 Aqüífer al·luvial quaternari de la Tordera:.................................................................. 26

5 INVENTARI DE PUNTS D’AIGUA:........................................................................................33

6 RELACIÓ RÍU-AQÜÍFER:........................................................................................................37

6.1 INTRODUCCIÓ:................................................................................................................37

6.2 ANTECEDENTS:...............................................................................................................37

6.3 OBJECTIUS:.......................................................................................................................38

6.4 METODOLOGIA: ..............................................................................................................38

7 RELACIÓ RIU-AQÜÍFER EN ELS DIFERENTS TRAMS DE LA TORDERA:....................38

7.1 Tordera Alta: .......................................................................................................................38

7.1.1 Estudi sobre la influència de l’aqüífer penjat de la Tordera Alta i l’evolució dels

cabals a Sant Celoni (aigües a vall dels piezòmetres):................................................................42

7.1.2 Estudi sobre la piezometria i l’evolució dels nivells a l’aqüífer penjat de la Tordera

Alta: 42

7.2 Tordera Mitjana:..................................................................................................................43

7.2.1 Estudi sobre la influència de l’aqüífer al·luvial de la Tordera Mitjana i l’evolució dels

cabals 44

7.2.2 Estudi sobre la piezometria i l’evolució dels nivells a l’aqüífer al·luvial de la Tordera

Mitja: 44

7.3 Tordera Baixa:.....................................................................................................................48

7.3.1 Estudi sobre la influència de l’aqüífer lliure de la Tordera Baixa i l’evolució dels

cabals 49

7.3.2 Estudi sobre les piezometries i l’evolució dels nivells de l’aqüífer lliure i profund de

la Tordera Baixa:.........................................................................................................................49

7.3.3 Estudi sobre la piezometria i l’evolució dels nivells a l’aqüífer superficial de la

Tordera Baixa:.............................................................................................................................52



1 INTRODUCCIÓ:

En el marc de la Planificació de l’espai fluvial de la Tordera cal realitzar una descripció acurada de

les diferents unitats hidrogeològiques que es situen a la Conca de la Tordera per tal d’entendre la

influència que exerceixen aquestes en el context de l’espai fluvial. El context de la conca a més les

aigües subterrànies juguen un paper important ja que controlen en bona part el règim de crescudes i

condicionen la capacitat de regulació de la pròpia conca.

Cal destacar que en la zona s’han portat a terme diferents estudis que han permès conèixer l’aqüífer

al·luvial de la Tordera i els diferents aqüífers del Massís del Montseny-Guilleries. Tan mateix el

coneixement que actualment es té del sector del Montnegre és escàs i per tant difícilment es poden

aportar dades respecte a les unitats hidrogeològiques d’aquest sector.

2 ANTECEDENTS:

La zona ha estat objecte de diferents estudis. Les principals zones estudiades han estat l’aqüífer

al·luvial de la Tordera i el sistema hidrogeològic del Montseny-Guilleries. Els treballs més complerts

sobre l’al·luvial de la Tordera són REPO de 1971, el PHPO 1985 i el treball “d’Actualització i

cartografia hidrogeològica del sistema fluvio-deltàic del curs Mit jà i baix del riu Tordera”,

Geoservei, 2000, els diversos treballs del Curs Internacional d’Hidrologia Subterrània, realitzats

durant els anys 1994, 1995 i 1998, i el “Desenvolupament d’un model matemàtic per a la gestió dels

aqüífers al·luvials i fluviodeltàics de la Tordera” CIHS, 2002.

En el sector del Montseny-Guilleries existeixen pocs treballs a excepció del “Model de gestió del

sistema hidrogeològic de naturalesa granítica del Montseny-Guilleries”(U.B, 2002).

3 OBJECTIUS

En tot estudi sobre la planificació d’un espai fluvial cal conèixer les relacions existents entre les

aigües superficials i subterrànies. Per aquest motiu els principals objectius d’aquests apartat són:

• Realitzar una descripció el més acurada possible de les diferents unitats hidrogeològiques

que formen part de la conca tot establint la geometria, litologies i principals característiques

hidràuliques que configuren el sistema.

• Conèixer com condicionen aquestes unitats la resposta hidrològica de la conca enfront

episodis d’avingudes.

• Analitzar amb detall un cop descrites les principals unitats hidrogeològiques la relació riu-

aqüífer.

• La caracterització d’aquestes unitats ha de permetre posteriorment entendre el quimisme de

les aigües superficials i subterrànies tant des del punt de vista de les principals fàcies

hidroquímiques com del grau de mineralització que presenten.

4 METODOLOGIA

S’ha realitzat una recopilació dels diferents estudis existents a la conca i s’ha evaluat la influència

que tenen sobre el sistema al·luvial de la Tordera.

Les principals unitats hidrogeològiques de la conca són:

• La unitat granítica del Montseny-Guilleries i del Montnegre

• La unitat paleozòica

• La unitat miocènica

• Unitat geotermal

• Unitat dels al·luvials quaternaris



Figura 1: Mapa de les principals unitats hidrogeològiques de la Conca de la Tordera



4.1 LA UNITAT GRANITICA

Donat que a la zona del Montnegre pràcticament no existeixen estudis hidrogeològics de

caracterització dels aqüífers d’aquesta unitat la descripció dels principals paràmetres hidràulics i del

seu comportament hidràulic s’ha realitzat en base a les dades proporcionades per l’estudi del Sistema

granític del Montseny-Guilleries.

S’ha de tenir en compte que els materials granítics representen un 60% de superfície de la conca. Per

tant es tracta d’una important unitat aqüífera en quan a extensió, recursos, reserves i volum

d’explotació. La distribucició espacial de la unitat queda reflectida en la Figura 1.

La unitat granítica del Montseny-Guilleries s’ha subdividit en tres subunitats que en principi també

es trobarien en el sector del Montnegre:

• Subunitat de sauló s.l.

• Subunitat de granit fissurat

• Subunitat de granit fracturat

Per tal de simplificar l’anàlisi del règim d’explotació de la unitat granítica a la Taula 1 es

proporcionen els principals consums del Sector del Montseny-Guilleries efectuats per els principals

sectors.

S’observa que el consum total d’aquesta unitat es situa al voltant de 2.7 Hm3 dels quals 1.09 Hm3

corresponen a les empreses envasadores. Per tant per sectors el que realitza una major explotació de

la unitat granítica és el sector d’aquestes empreses seguit del consum agrícola i urbà.

Si considerem conjuntament el consum urbá, domèstic, industrial i del sector serveis observem que

és elevat de 1.96 Hm3 aproximadement. Mentre el sector agrari i ramader consumeixen 0.74 Hm3

aproximadament.

Taula 1: Principals consums realitzades de les unitats granítica, miocènica i paleozòica del Sector del Montseny-Guilleries

La Taula 1 també permet observar que la unitat granítica és la que presenta la major explotació de

totes les presents en el sector del Massís del Montseny-Guilleries.

4.1.1 Subunitat aqüífera de sauló s. l.

Aquesta subunitat hidrogeològica és de caràcter lliure de forma que el nivell piezomètric dels

aqüífers que la constitueixen coincideix amb el nivell freàtic.

Geometria de la subunitat

La subunitat ocupa una superfície d’aproximadament 603.43 Km2 ( veure Taula 2) la qual cosa

significa que aquesta unitat ocupa el 72 % de la conca. La Taula 2 també ens permet observar que el

la superfície més important d’aquesta subunitat es situa a al sector del Montseny-Guilleries (60.4%)

la qual cosa dóna idea de la importància d’aquesta unitat en el conjunt de la conca de la Tordera. El

sector del Montnegre representa un 21.15 % i el sector de la Serralada Litoral representa un 18.44%.

Principals consums del Sector del Montseny-Guilleries

Principals unitats

hidrogeològiques

Consum

Urbà (m3)

Consum

domèstic (m3)

Consum

Terciari

(m3)

Consum

agrícola

(m3)

Consum

ramader

(m3)

Consum

industrial

(m3)

Consum

envasadores

(m3)

Extracci

ons totals

(m3)

Unitat granítica 719225 96731 12838 728944 15301 46029 1090833 2709900

Unitat miocènica

de la conca

Tordera 0 6635 0 159805 388 0 0 166828

Unitat paleozòica 0 4568 147 2646 975 66432 0 74768

Total (m3) 719225 107934 12985 891395 16664 112461 1090833 2951496

Total (Hm3) 0.72 0.11 0.01 0.89 0.02 0.11 1.09 2.95



El gruix de la subunitat és marcadament heterogeni en funció de:

• del grau de meteorització de la granodiorita

• la geomorfologia

• i de les característiques geològiques dels granitoïds

Unitat granítica

Sector

Superfície

Km2

% de la

Subunitat de

sauló

% de la zona

estudiada

Sector del Montseny-

Guilleries 364.49 60.40 43.65

Sector del Montnegre 127.64 21.15 15.29

Sector de la Serralada

Litoral 111.30 18.44 13.33

Total 603.43 100 72.27

Taula 2: Taula resum de les superficies aflorants de la subunitat de sauló i dels % que ocupen cada sector.

En el sector del Massís del Montseny-Guilleries (veure Figura 1) els gruixos més elevats en línies

generals coincideixen força bé amb les principals zones de recàrrega de la unitat com per exemple a

la zona de la cabçalera de la Riera d’Arbúcies on s’observen valors al voltant de 16 m de gruix.

Mentre a la zona de Santa Coloma s’observa que el màxim gruix de sauló es localitza al nord

d’aquesta població (28 m). Cap al sud de la població en el sector de la Riera de Massanes i l’Esparra

els gruixos de sauló també són elevats.

Per tant els gruixos de sauló en el Massís del Montseny-Guilleries varien de 28-2 m en funció de:

o Per definir la subunitat sauló s. l. s’ha tingut en compte el grau de meteorització, la

geomorfologia i a les característiques geològiques de la granodiorita principalment

o D’altra banda s’ha considerat que en les zones de les valls el gruix de sauló és major

mentre que en les zones elevades (crestes dels relleus muntanyosos) el gruix de sauló

és menor. Alhora d’elaborar la cartografia del gruix de la subunitat de sauló també

s’ha tingut en compte les característiques litològiques de la unitat de granit que

condicionen fortament els relleus de la zona. Els sectors on afloren materials

leucogranítcs, dics profírics i lampròfids, donen lloc a relleus abruptes difícilment

meteoritzables i per tant el gruix de sauló en aquests sectors és menor.

o Per últim cal esmentar que en els sectors on el grau de fissuració és elevat també es

veuen afavorits els processos de meteorització dels granitoids poguent-se donar en

aquestes zones gruixos de sauló importants.

A la Figura 1 també es pot apreciar que en el sector del Montnegre els majors gruixos de sauló es

situen a la Tordera Baixa en el Sector de Tordera i Palafolls ocil·lant entre 20 i 30 m, a la capçalera

de la Riera del Partagàs amb gruixos que ocil·len entre 16-24 m i en el marge dret de la Tordera

davant de la confluènica de la Riera d’Arbúcies amb el riu (amb gruixos que ocil·len entre 16-20 m).

Al sector de la Serralada Litoral els gruixos de sauló són elevats ja que es tracta d’una zona força

plana i que pertant afavoreix els processos de meteorització. Els gruixos en aquest sectors ocil·len

entre 20-25 m.

Aquesta subunitat en el sector del Massís del Montseny-Guilleries es troba limitada per:

• Al sector nord-est limita amb la unitat paleozòica (constituïda essencialment pels gneisos de

les Guilleries) que constitueix un límit a grans trets impermeable.



• A l’est la subunitat limita amb la unitat al·luvial quaternària de la Riera de Santa Coloma i la

unitat miocènica de la depressió de la Selva. Aquests límits són permeables, tal i com queda

reflectit en la piezometria, i per tant són travessats per les principals línies de flux.

• A l’oest amb la unitat paleozòica de Campins-Viladrau que constitueix un límit força

impermeable.

Mentre que la del Montnegre es troba limitada al sud per la unitat paleozòica del Montnegre i al

nord per la unitat al·luvial quaternària de la Tordera.

El sector de la Serralada Litoral la subunitat de sauló limita:

• Al nord amb l’aqüífer miocènic de la depressió de la Selva

• Al sud i sud-oest amb la unitat al·luvial quaternària de la Tordera (límit permeable)

• A est es troba la divisòria d’aigües de la pròpia conca

• A l’oest limita amb la unitat al·luvial quaternària de la Riera de Santa Coloma

• En profunditat la subunitat limita amb la subunitat de granit fissurat

Principals característiques litològiques de la subunitat

Aquesta subunitat es troba constituïda essencialment per les granodiorites biotítiques alterades (i que

donen lloc al sauló) del gran batòlit del Massís del Montseny-Guilleries i monzogranits,

granodiorites, leucogranits i tonalies en el sector del Montnegre.

Tot i això la subunitat inclou: afloraments de leucogranit més resistents a l’erosió i que donen lloc a

relleus amb pendents abruptes. A conseqüència d’això la potència de sauló no sobrepassa els 2 m.

Aquest materials també es caracteritzen per presentar una menor permeabilitat la qual cosa es

tradueix en un increment del gradients hidràulics.

A més dels afloraments leucogranítics al nord de la conca (sector de Sant Hilari) existeixen

nombrosos dics de granòfids i microgranits de longitud quilomètrica molt compactes i difícilment

erosionables amb direccions predominants E-W i NE-SW i pòrfirs granodiorítics, quarsítics,

monzonítics , lampròfirs (de direcció predominant NE-SW). Aquests materials també es

caracteritzen per presentar permeabilitats baixes i ser difícilment erosionables la qual cosa afavoreix

l’existència de fonts en els contactes pòrfirs-granit.

Principals característiques hidrogeològiques de la subunitat

Principals zones de recàrrega

Donat que aquesta subunitat està constituïda per tot un conjunt d’aqüífers de caràcter lliure aquesta

es caracteritza per recarregar-se al llarg de tota la superfície aflorant (603.43 Km2).

Aquesta recàrrega es produeix per:

• infiltració de l’aigua de pluja

• per l’escolament superficial

• per les connexions hidràuliques amb: la unitat paleozòica

La infiltració per infiltració de l’aigua de pluja és elevada ja que la taxa d’infiltració de les principals

zones de recàrrega són importants (veure Taula 3). Aquesta taula permet observar que les zones

amb elevat grau de fissuració de la roca com Coll de Ravell presenten elevades capacitats

d’infiltració (0.25 mm/s) mentre que les zones on hi ha més sauló amb un elevat percentatge de

materials argilosos com Cortals del Mig la capacitat d’infiltració és menor (0.02 mm/s).



Mostra X Y

Unitat

aqüífera

Font de la

dada

Capacitat

d'infiltració

(mm/s)

Coll de Ravell 453072 4633680

Subunitat de

sauló

Proves

d'infiltració

U.B. 0,25

Sant Hilari 458359 4635862

Subunitat de

sauló

Proves

d'infiltració

U.B. 0,05

Cortals del Mig

(St. Hilari) 451456 4634671

Subunitat de

sauló

Proves

d'infiltració

U.B. 0,02

St. Hilari 458232 4635530

Subunitat de

sauló

Proves

d'infiltració

U.B. 0,4

St. Coloma 472247 4633068

Subunitat de

sauló

Proves

d'infiltració

U.B. 0,3

Taula 3: Resultats de les proves d’infiltració en la subunitat de sauló.

Pel que fa al model d’escolament les elevades taxes d’infiltració fan pensar en que durant la major

part de l’any, l’escolament superficial en les zones planes és molt baix. Aquest model entraria en

contradicció amb els cabals circulants pels principals cursos fluvials i torrenteres. L’anàlisi dels

hidrogrames de crescudes ha permès constatar que gran part dels increments de cabal durant els

episodis de pluges intenses són deguts a un volum important d’aigua procedent de l’escolament

subsuperficial. Es tractaria doncs d’un ràpid buidat del magatzem que constitueix els primers metres

de la subunitat de sauló.

Distribució de les principals línies de flux

En línies generals en aquesta subunitat les línies isopiezes segueixen la morfologia determinada pel

traçat de les corbes de nivell la qual cosa confirma el caràcter lliure de les subunitats de granit s. l. i

de granit fissurat. El flux té lloc segons línies perpendiculars a les isopiezes i seguint la direcció del

gradient piezomètric, s’efectua des de les zones topogràficament més elevades fins a les zones més

deprimides.

Zona de descàrrega

La descàrrega en el sector del Montseny-Guilleries es realitza a través de fonts, mines i pous

distribuïdes al llarg de la subunitat (cal pensar que en el sector del Montnegre també existeixen

mecanismes similars de descàrrega). Algunes de les fonts situades al llarg d’aquesta subunitat s’han

assecat o s’assequen a l’estiu (sector del Montseny-Guilleries), mentre altres, com per exemple la

Font de Mariànegre és molt cabalosa (12.37 m3 /h).

També existeixen descàrregues que es produeixen subterràniament per connexió hidràulica amb les

subunitat de granit fissurat i fracturat i les unitats miocèniques i quaternàries.

Per últim els pous situats en aquesta subunitat (almenys en el sector del Montseny-Guilleries) donen

cabals molt variables en funció del grau d’alteració del granit i del grau de fissuració. Així els cabals

dels pous relacionats amb fractures són de l’ordre de 5 a 7 m3/h, mentre que els relacionats només

amb el granit alterat oscil·len entre 0.3 - 2.3 m3/h.. Això certifica la importància que tenen les

fractures en quant l’augment de la transmissivitat.

Principals paràmetres hidràulics del sector del Montseny-Guilleries:

La Taula 4 mostra les principals permeabilitats de la subunitat de sauló obtingudes de les proves de

laboratori. En aquesta taula s’observa que el valor mig és d’aproximadament 18 m/dia. Tanmateix

les permeabilitats calculades a partir de les dades granulomètriques i aplicant les corbes de Bredding

donen al voltant de 25 m/dia. Aquesta diferència potser causada perquè els resultats obtinguts a

partir del permeàmetre són lleugerament dispersos. Aquest fet reflecteix:



• Que les mostres que presenten un major percentatge de materials fins (minerals argilosos)

presenten una permeabilitat menor.

• A mesura que augmenta la profunditat la permeabilitat disminueix.

Les corbes de Bredding només permeten obtenir una dada promitjada que s’aproxima més a la

permeabilitat més superficial.

K (m/dia)

Mostra X Y Mínim Mig Màxim

Coll de Ravell 453072 4633680 6,6 19,13 39,68

Cortals del Mig

(St. Hilari) 451456 4634671 8,45 18,41 29,32

Magan

(Arbúcies) 463357 4627674 9,2 12,52 15,78

Taula 4: Valors de permeabilitat de la subunitat de sauló s. l. obtingudes a partir dels assatjos amb permeàmetre de

càrrega fixa (U.B, 2002)

Aquestes permeabilitats corresponen a aqüífers de qualitat regular a bona. Per altra banda aquestes

permeabilitats són similars a les que les de Custodio (1983) autor atribueix a sorres netes i/o fines,

graves i sorres.

Pel que fa a la porositat de la subunitat la Taula 5 es recullen de forma resumida els valors de

porositat total i eficaç obtingudes dels assatjos de laboratori. Els valors que si presenten poden ser

considerats com a mínims. Així donades les característiques de la subunitat es pot considerar que al

llarg de la mateixa que es produeix un disminució més o menys lineal de la porositat. La porositat

eficaç de la subunitat oscil·la entre el 15-10% i disminueix linealment en profunditat fins assolir el

1-2 %.

Porositat total (%) Porositat eficaç (%)

Mostra X Y Mínim Mig Màxim Mínim Mig Màxim

St. Hilari 458232 4635530 8,87 11 14,38 0,57 0,85 1,09

Magan

(Arbúcies) 463357 4627674 3,47 10,82 16,16 0,965 1,7 3,22

Taula 5: Prositats total i eficaç obtingudes de les mostres menys alterades de la subunitat de sauló

4.1.2 Subunitat aqüífera de granit fissurat

Aquesta subunitat hidrogeològica és troba connectada hidràulicament amb la subunitat superior

(sauló s. l.). Per tant tot i tractar-se d’una subunitat fissurada presenta un caràcter lliure en quan les

fractures es troben interconnectades amb la subunitat de sauló. Tot i això en alguns sectors on les

fractures es troben aïllades la unitat es pot comportar com a confinada.

Geometria de la subunitat:

La subunitat ocupa una superfície d’aproximadament 603.43 Km2 i presenta una potència

d’aproximadament de 30-40 m en el sector del Montseny-Guilleries.

A grans trets aquesta subunitat presenta els mateixos límits que la subunitat de sauló s. l. a excepció

de:

• A l’est la subunitat de sauló limita amb la unitat al·luvial quaternària de la Riera de Santa

Coloma i amb la unitat miocènica de la depressió de la Selva. Mentre la subunitat de granit

fissurat limita essencialment amb la unitat miocènica de la depressió de la Selva o bé no

presenta límits en aquells sectors on fora dels límits de la zona d’estudi afloren granits. Es

tracta doncs de límits permeables.



• A més aquesta subunitat també limita en el sector més sud-occidental amb la unitat

paleozòica de Campins-Viladrau que constitueix un límit pràcticament impermeable.

• En profunditat la subunitat de granit fissurat limita amb el granit fresc que constitueix el

substrat impermeable dels principals aqüífers de la unitat granítica.

Principals característiques litològiques de la subunitat:

La principal litologia que constitueix aquesta subunitat és la granodiorita biotítica (principalment en

la zona del Montseny-Guilleries), monzogranits, tonalites del sector del Montnegre. El que

caracteritza a aquesta subunitat és la fissuració de la roca.

Principals característiques hidrogeològiques de la subunitat:

Principals zones de recàrrega :

La principal font de recàrrega d’aquesta subunitat és la subunitat de sauló s. l. situada per sobre. Tan

mateix a les crestes de les principals zones muntanyoses on la granodiorita pràcticament només es

mostra fissurada la recarrega es produeix per infiltració de l’aigua de pluja.

Com en el cas de la subunitat de sauló s. l. la recàrrega també es pot produir per l’existència de

connexions hidràuliques amb la unitat paleozòica.

Zona de descàrrega:

La descàrrega (en el sector del Montseny-Guilleries) es realitza a través dels pous entubats que

exploten aquesta subunitat i mitjançant les connexions hidràuliques existents amb la subunitat de

granit fracturat, i a les parts baixes de les rieres al saulo (s.l.).

El flux regional és fa mitjançant fractures principals (de la subunitat de granit fracturat) que recullen

les aigües de les fractures secundàries. La porositat per fissuració disminueix en profunditat ja que

les fractures es van tancant en profunditat. A més la subunitat es troba connectada hidràulicament

amb les diferents unitats hidrogeològiques com són: les unitats al·luvials quaternàries de les

principals rieres i la unitat miocènica. A més la subunitat es descarrega a través de nombrosos pous

entubats que no assoleixen més de 120 m.

Principals paràmetres hidràulics:

Des del punt de vista dels paràmetres hidràulics aquesta subunitat es destaca per presentar una

porositat secundària per fissuració que es troba controlada per: l’obertura de la fractura, pel grau de

rebliment de la fractura amb materials procedents de l’alteració del propi granit i/o per la

precipitació de minerals en el si de la fractura.

La permeabilitat també varia en funció del grau de fissuració i del rebliment de les fractures però no

ha pogut ser estimada. S’observa que en profunditat la permeabilitat secundària per fissuració

disminueix perquè es van tancant en profunditat.

4.1.3 Subunitat de granit fracturat

Aquesta subunitat hidrogeològica és de caràcter lliure en les principals zones de recàrrega a confinat

en les zones més profundes.


És difícil establir la geometria d’aquesta subunitat ja que es tracta de grans fractures de direccions

NE-SW i NW-SE que tenen un àmbit d’influència d’aproximadament 500 m a banda i banda de la



fractura. Es pensa que en profunditat les fractures són tot i que es desconeix la seva morfologia en

profunditat subverticals i normals, encara que no es descarta una certa component direccional.

Principals fractures que constitueixen la subunitat:

Les principals fractures que constitueixen aquesta subunitat són les grans fractures de direcció NW-

SE que travessen el massís de forma diagonal. Es tracta de les fractures més importants pel que fa a

la seva longitud i profunditat. S’observa que aquestes fractures coincideixen amb els principals eixos

fluvials o de les rieres més importants. La majoria d’aquestes fractures són subverticals i normals,

encara que no es descarta una certa component direccional.

Les dues fractures amb aquesta orientació que tenen entitat per si mateixes són:

§ Fractura de la Riera d’Arbúcies-Viladrau.

§ Fractura de la Riera de Santa Coloma-Osor.

D’altra banda les principals empreses envasadores es situen sobre les grans fractures de direcció

(NE-SW) que recullen les aigües de les fractures secundàries.

És important destacar que tot i que la importància d’aquestes falles no s’observa tant a nivell de la

piezometria si que queda manifesta a nivell de les principals característiques hidroquímiques de les

aigües seves aigües.

La fractura amb aquesta orientació que té entitat per si mateixa és:

§ Fractura de la Riera d’Espinelves-Sant Hilari (aquesta però no queda totalment inclosa en el

sector de la Conca de la Tordera).

Principals característiques hidrogeològiques:

Les principals línies de flux i en particular la seva fracturació controlen tant la xarxa de drenatge

superficial com el flux subterrani. Les piezometries realitzades a la zona mostren com en general els

principals eixos fluvials o rieres coincideixen amb les zones amb menys grandient piezomètric i amb

les grans fractures la qual cosa implica que les fractures actuen com a línies drenants.

La descàrrega es realitza cap als materials quaternaris de les rieres, cap als materials miocènics del

Vallès i plioquaternaris de La Selva, i a nivell profund cap a l'aqüífer geotermal del Vallès i de La

Selva.

A més la subunitat es descarrega en el sector del Montseny-Guilleries a través de nombrosos pous

que en alguns casos poden arribar fins a els 400 m de profunditat.


Des del punt de vista dels paràmetres hidràulics aquesta subunitat es destaca per presentar una

porositat secundària per fracturació. No es coneixen els principals paràmetres hidràulics de les

principals fractures que formen part d’aquesta subunitat, però en qualsevol cas donaran lloc a

aqüífers d’elevada transmisivitat.

Finalment en la unitat granítica també queden inclosos la franja de materials paleozoics del sector

Breda-Gualba que tot i presentar una menor permeabilitat no es detecta que afectin de forma

significativa.

FRACTURA DE LA RIERA D’ARBÚCIES – VILADRAU

Geometria: presenta uns 25 Km de longitud i un àmbit d’influèncica de 500 m a banda i banda de

la falla.



Principals característiques hidrogeològiques

Zones de recàrrega: Aquesta unitat aqüífera es recarrega principalment per la seva connexió

hidràulica amb els aqüífers de les subunitats de sauló i granit fissurat.

Zones de descàrrega: Aquesta unitat aqüífera es descarrega cap a la Riera d’Arbúcies i en

profunditat cap a l’aqüífer geotermal del Vallès.

FRACTURA DE LA RIERA DE SANTA COLOMA-OSOR

Geometria: presenta uns 16.7 Km de longitud i un àmbit d’influèncica de 500 m a banda i banda de

la falla.

Principals característiques hirogeològiques

Zones de recàrrega: Aquesta unitat aqüífera es recarrega principalment per la seva connexió

hidràulica amb els aqüífers de les subunitats de sauló i granit fissurat.

Zones de descàrrega: Aquesta unitat aqüífera es descarrega cap a la Riera de Santa Coloma i en

profunditat cap a l’aqüífer geotermal de la Selva.

4.2 UNITAT PALEOZOICA

Aquesta unitat és d’escàs interès hidrogeològic en el sentit que es tracta d’una unitat de baixa

permeabilitat i segurament de baixos recursos i reserves. La seva importància rau principalment en

que la litologia principal que la constitueix dóna lloc a relleus muntanyosos que constitueixen

importants zones de recàrrega (zona del Matagalls, les Agudes, Turó de l’Home i Montnegre).

També cal destacar que per les seves característiques, presenta una baixa permeabilitat, presenta

elevades taxes d’escolament superficial. Les aigües que circulen superficialment per aquesta unitat

poden ser infiltrades al arribar a la unitat granítica.

Aquesta unitat dóna lloc a quatre aqüífers principals:

§ Aqüífer paleozoic del Montnegre

§ Aqüífer paleozoic de Campins-Viladrau. Aquest aqüífer ha estat definit en l’estudi sobre el

Sistema hidrogeològic del Montseny-Guilleries. Tan mateix en el context de la conca de la

Tordera tal vegada seria més apropiat palar d’un aqüífer paleozòic del Montseny.

§ Aqüífer paleozoic de Can Rustiy

§ Aqüífer paleozoic d’Osor que al igual que el de Campins-Viladrau ha estat definit en l’estudi

sobre el Sistema hidrogeològic del Montseny-Guilleries. Tan mateix en el context de la

conca de la Tordera tal vegada seria més apropiat palar d’un aqüífer paleozòic de les

Guilleries.

Geometria de la unitat

Es tracta d’una unitat que ocupa una superfície d’aproximadament 113.56 Km2. La Taula 6 permet

observar que 70.95 % d’aquesta unitat es situa al sector del Montseny. Mentre el Montnegre

representa un 14.47 % i Can Rustiy 11%. També cal destacar que en aquesta unitat no queden

inclosos els materials paleozòics de la zona de Gualba ja que aquests no constitueixen una unitat

aqüífera per si sols sinó que seran tractats com una unitat de baixa permeabilitat situada al sud de la

unitat granítica del sector del Montseny-Guilleries. Aquest fet explica que el percentatge de material

paleozòic sigui inferior al calculat en l’apartats anteriors. El gruix de la unitat no es coneix ja que hi

ha pocs punts inventariats a la zona tot i que no deu ser gaire important.



Unitat Paleozòica

Sector

Superfície

Km2

% de la Unitat

Paleozòica

% de la zona

estudiada

Sector del

Montseny 80.57 70.95 9.65

Sector de les

Guilleries 4.06 3.58 0.49

Sector del

Montnegre 16.44 14.47 1.97

Sector de Can

Rustiy 12.49 11.00 1.50

Total 113.56 100 13.60

Taula 6: Taula resum de les superficies aflorants de la unitat paleozòica i dels % que ocupen cada sector.

La unitat es troba limitada per:

§ La unitat del Montseny limita al nord, est i sud amb la unitat de granit que constitueix un

límit permeable. A l’oest aquesta unitat es prolonga cap al sector del Turó de l’Home.

§ La unitat del Montnegre limita cap al nord amb la unitat de granit i es prolonga cap al sud

fora de la zona d’estudi.

§ La unitat de Can Rustiy limita amb la unitat de granit.

§ En profunditat la unitat limita amb la roca fresca no fissurada.

Principals característiques litològiques de la unitat

Es troba constituïda essencialment pels materials paleozòics metamorfitzats per l’aureola de contacte

produïda per l’emplaçament dels granitoids posthercinians. Es tracta principalment d’esquistos

pigallats i cornianes en el sector del Montseny, de gneisos de les Guilleries, i els materials

paleozòics del Montnegre.

Principals característiques hidrogeològiques de la unitat


La recàrrega es produeix per infiltració de l’aigua de pluja i per l’escolament superficial en les zones

on existeixen canvis de pendent al llarg de la superfície aflorant donat el seu caràcter lliure en el

sector més subsuperficial.

Distribució de les principals línies de flux:

Les principals línies de flux que travessen aquesta unitat segueixen a gran trets la topografia i drenen

cap a la unitat de granit i cap a les principals línies de fractura. El flux es realitza a través de

fractures connectades entre si.

Zona de descàrrega

La descàrrega de la unitat es realitza a través de les fonts. Aquestes es troben principalment al llarg

de la superfície aflorant i en els contactes entre els materials paleozòics i granítics.

La descàrrega també es produeix com a resultat de la connexió hidràulica amb la unitat granítica i a

través de les mines.

La Taula 1 també s’ha incorporat els consums estimats d’aquesta unitat. Això ens permet observar

que el grau d’explotació de la unitat és baix d’aproximadament 0.07 Hm3 la qual cosa dóna idea de

la pobresa de recursos en comparació a la unitat granítica.

Principals paràmetres hidràulics



Des del punt de vista dels paràmetres hidràulics aquesta unitat presenta una permeabilitat baixa i una

porositat secundària per fissuració. Aquest fet explica que els aqüífers que la constitueixen siguin

molt pobres i de baixa permeabilitat.

Al tractar-se d’un aqüífer de caràcter lliure es recarrega al llarg de tota la seva superfície aflorant.

Les principals àrees de recàrrega del Montseny són el Matagalls, les Agudes i el Turó de l’Home.

Mentre que del Montnegre no es coneixen exactament les principals àrees de recàrrega.

4.3 UNITAT MIOCÈNICA

Es tracta d’una unitat detrítica en la que alternen alguns nivells de graves i sorres amb argiles llims

que formen una unitat de caràcter semiconfinat a confinat.


La unitat ocupa una superfície d’aproximadament 110.75 Km2. La Taula 7 permet observar que els

dos sectors principals que constitueixen aquesta unitat ocupen cada un aproximadament el 50% de la

unitat. A més la taula també permet observar que la superfície aflorant d’aquesta unitat només

representa un 13.26 % de la superfície de la conca (veure Figura 1).

El gruix de la unitat és és desconegut, tot i que es constaten a partir els sondatges d’investigació

realitzats en la zona de Riells gruixos que sobrepassen els 250 m amb intercalacions de 50 a 120 m

de materials més grollers de tipus sorrenc o conglomeràtics més o menys nets.

Unitat Miocènica

Sector Superfície 2

% de la Unitat % de la zona

Km2 Miocènica estudiada

Sector de la depressió del

Vallès-Penedès 57.16 51.61 6.85

Sector de la depressió de

la Selva 53.60 48.39 6.42

Total 110.75 100.00 13.26

Taula 7: Taula resum de les superficies aflorants de la unitat miocènica i dels % que ocupen cada sector.

Aquesta unitat es troba limitada per:

§ En el sector del Vallès la unitat limita al nord amb la unitat granítica que actua com a límit

permeable. Cap al sud de la zona d’estudi la unitat limita amb la unitat al·luvial quaternària

(límit permeable) mentre en profunditat es prolonga cap a la fossa del Vallés.

§ En el sector de la Selva la unitat limita a l’oest amb la unitat granítica que actua com a límit

permeable. Cap a l’est de la zona d’estudi la unitat es prolonga cap a la fossa de la Selva.

Principals característiques litològiques de la unitat

Aquesta unitat presenta, des del punt de vista litològic, un caràcter detrític molt heterogeni i presenta

nombrosos canvis de fàcies al llarg de tota la seva superfície.

En la zona de Campins es troba constituïda per materials arcòsics amb intercalacions margoses que

passen lateralment a fàcies més detrítiques representades per conglomerats i gresos poc cimentats.

D’altra banda a la zona de Gualba, La Batllòria i Breda, predominen els conglomerats i gresos amb

matriu argilosa. Per tant aquests canvis laterals permeten l’existència de nivells de baixa

permeabilitat interestratificats que confereixen el caràcter semiconfinat en molts punts.

Principals característiques hidrogeològiques de la unitat:




Aquesta unitat que és de caràcter semiconfinat es recarrega en part al llarg de la seva superfície

aflorant. També es recarrega per les connexions hidràuliques existents amb les unitats de granit.


Les principals línies de flux a través d’aquesta unitat presenten una orientació NW-SE en el sector

del Vallès i W-E cap en el sector de la Selva. A més en el sector de la Selva també hi ha un flux de

direcció NE-SE que drena cap a la Riera de Santa Coloma. En profunditat el flux es fa a través de

fractures.

Zona de descàrrega

La unitat descarrega en el sector del Vallès i de la Selva cap a la unitat al·luvial quaternària, i en

profunditat probablement s’incorpora a un flux general del Vallès-Penedès en el primer cas i al de la

depressió de la Selva en el segon.

Els punts inventariats (en el sector del Vallès) en aquesta unitat són essencialment pous oberts 7-20

m de profunditat tot i que hi ha algun en la zona de Sant Celoni i Riells-Viabrea que arriba a 63 i 79

m de profunditat. Els cabals bombejats per aquests pous també són molt variables de 0.8 a 3.5 m3/h

(Can Peric). Els pous més profunds es localitzen en la zona de Riells tot coincidint en les zones on

aquesta unitat presenta un gruix més important. En el sector de la Selva també es situen algunes

extraccions.

La Taula 1 permet observar que s’exploten en el sector del Vallès uns 0.17 Hm3 de l’aqüífer

miocènic del Vallès en el sector del Montseny-Guilleries la major part dels quals es destina a usos

agraris i ramaders (amb un consum d’uns 0.16 Hm3).

Principals paràmetres hidràulics

Des del punt de vista dels paràmetres hidràulics aquesta unitat aqüífera es destaca per presentar una

porositat variable en funció del material predominant. Segons el PHPO (1985) les unitats de

conglomerats i gresos poden presentar una porositat eficaç entre el 1-2% mentre els nivells més

sorrencs poden presentar una porositat eficaç de 2 a 5 %. En les zones on predominen els materials

argilosos la porositat eficaç és molt petita.

Des del punt de la vista de la conductivitat hidràulica es poden diferenciar dues subunitats.

• Una de baixa permeabilitat constituïda essencialment per materials argilo-sorrencs de gran

constància i conglomerats de matriu argilo-sorrenca.

• Una de permeabilitat baixa a mitja constituïda pels nivells de graves, sorres i alguns bolons

(de granit o pissarra), gravilla o sorres fines que és la que emmagatzemaria una més gran

quantitat d’aigua (en el sector del Vallès).

4.4 UNITAT GEOTERMAL

Constituïda per l’aqüífer geotermal lligat a la Falla nord del Vallès i a les falles NW-SE de La Selva,

com ara la de Santa Coloma-Osor.

La seva recàrrega és profunda, i procedeix de les fractures i falles de direcció NW-SE que travessen

el Massís de Guilleries.

El flux té lloc al llarg de la Falla N del Vallès i de la de Santa Coloma-Osor

La descàrrega és puntual a Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners, i probablement cap a un

flux profund general al Vallès entre materials miocens.



4.5 UNITAT DELS AL·LUVIALS QUATERNARIS

Els aqüífers al·luvials quaternaris que constitueixen aquesta unitat es troben associats a la pròpia

Tordera i a les grans rieres i per si sols constitueixen unitats hidrogeològiques de caràcter lliure (en

la Tordera i rieres) i semiconfinat a confinat (en la Tordera baixa).

Els principals aqüífers al·luvials quaternaris que formen aquesta unitat són:

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Tordera

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera d’Arbúcies

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Santa Coloma

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Breda

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de l’Esparra

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Gualba

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Massanes

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de la Castanya i Riera de Canadell

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Montnegre

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de d'Olzinelles

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera del Partagàs

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Fuirosos

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Vallgorguina

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Reminyó

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Mina d’Or, Sant Ou i Torrent del Gorg Negre

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Vallmanya

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Reixac

§ L’aqüífer al·luvial quaternari del Riu d'Espiet

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Vallcarrera, Riera de St. Mª i Riera de Malavella

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Torderola

§ L’aqüífer al·luvial quaternari del Rierot de Martorell

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Valldemaria

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de San Daniel

§ L’aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Sils

És important destacar que dels aqüífers al·luvials del sector del Montnegre i part de la serralada

litoral no es coneixen dades i per tant no seran explicats en detall. A més tot i que l’aqüífer al·luvial

quaternari més important en quan a extensió, recursos, reserves i volum d’explotació de la conca de

la Tordera és el de la Tordera en primer lloc s’explicaran la resta d’aqüífers que en definitiva són els

que constitueixen en part els aports laterals d’aquest sistema.

Característiques geomètriques d’aquests aqüífers

A la Taula 8 es recullen les superfícies d’aquests al·luvials quaternaris del sector del Montseny-

Gulleries. Aquesta taula permet observar que els principals aqüífers al·luvials d’aquest sector

representen el 28.53% de la superfície de la unitat. A més en el gràfic també es pot apreciar que

l’al·luvial de la Riera de Santa Coloma és el que ocupa una major superfície seguit de la Riera

d’Arbúcies.

A la Taula 9 també poden observar-se les superfícies dels principals aqüífers al·luvials quaternaris

de l’àrea del Montnegre. Aquest representen aproximadament 6.3 % de la superfície al·luvial

aflorant. En quan a importància des del punt de vista de la superfície aflorant els aqüífers al·luvials

quaternaris de la Riera de la Mina d'Or i del Gorg Negre i de la Riera de Vallmanya són els més

importants.

Unitat d'al·luvials quaternaris



Aqüífers al·luvials quaternaris del

Sector del Montseny-Guilleries

Àrea

(Km2)

% de la Unitat

al·luvial

quaternària

% de la zona

estudiada

Al·luvial de la Riera d'Arbúcies 7.87 6.79 0.94

Al·luvial de la Riera de Breda 1.71 1.47 0.20

Al·luvial de la Riera de Gualba 2.03 1.75 0.24

Al·luvial de la Riera de Massanes 1.59 1.37 0.19

Al·luvial de la Riera de St. Coloma 12.66 10.91 1.52

Al·luvial de la Riera de l'Esparra 1.18 1.02 0.14

Al·luvial de la Riera de la Castanya i

Riera de Canadell 1.49 1.29 0.18

TOTAL 28.53 24.60 3.42

Taula 8: Principals superfícies dels aqüífers al·luvials quaternaris del sector del Montseny-Guilleries


Aqüífers al·luvials quaternaris del

Sector del Montnegre Àrea (Km2)

% de la Unitat

al·luvial

quaternària

% de la zona

estudiada

Al·luvial de la Riera de Vallgorguina

Al·luvial de la Riera de d'Olzinelles 0.41 0.35 0.05

Al·luvial de la Riera del Montnegre 0.168 0.14 0.02

Al·luvial de la Riera de Fuirosos 0.517 0.45 0.06

Al·luvial de la Riera de Raminyó 0.451 0.39 0.05

Al·luvial de la Riera de la Mina d'Or

i del Gorg Negre 3.329 2.87 0.40

Al·luvial de la Riera de Vallmanya 1.855 1.60 0.22

Al·luvial de la Riera de Reixac 0.58 0.50 0.07

TOTAL 7.31 6.30 0.88

Taula 9: Principals superfícies dels aqüífers al·luvials quaternaris del sector del Montnegre


Aqüífers al·luvials quaternaris del Sector de la

Selva i de la Serralada litoral Àrea (Km2)

% de la Unitat

al·luvial

quaternària

% de la zona

estudiada

Al·luvial del Riu d'Espiet 3.49 3.01 0.42

Al·luvial de la Riera de Vallcarrera, Riera de St.

Mª i Riera de Malavella 6.86 5.91 0.82

Al·luvial de la Riera de Sils i Riera de Cabanyes 11.54 9.95 1.38

Al·luvial de la Riera de Torderola 1.68 1.45 0.20

Al·luvial del Rierot de Martorell 0.69 0.59 0.08

Al·luvial de la Riera de Valldemaria 0.85 0.73 0.10

Al·luvial de la Riera de St. Daniel 0.62 0.53 0.07

TOTAL 25.73 22.18 3.08

Taula 10: Principals superfícies dels aqüífers al·luvials quaternaris del sector de la Selva i de la Serralada Litoral

A la Taula 10 es presenten les superfícies dels principals aqüífers al·luvials quaternaris del sector de

la Selva i de la Serralada Litoral. S’observa que representen un 22.18 % de la superfície al·luvial la

qual cosa dóna idea de la importància d’aquests al·luvials. Destaquen els al·luvials del sector de la

Selva amb superfícies de 11.54 Km2 i 6.86 Km2 a l’aqüífer de la Riera de Sils i Riera de Cabanyes i

de la Riera de Vallcarrera, Riera de St. Mª i Riera de Malavella respectivament. Aquests al·luvials es

troben connectats hidràulicament amb l’al·luvial de la Riera de Santa Coloma.

Per últim cal destacar que el sumatori del total percentual de les superfícies dels principals aqüífers

al·luvials quaternaris expossats en les Taules 8, 9 i 10 i a la Taula 14 no sumen el 100 %. Aquesta

aparent contradicció es produeix perquè a les taules no consten els petits al·luvials existents a la zona

d’estudi.

Els materials que composen aquests aqüífers al·luvials han estat en la seva majoria descrits a

l’apartat de Geologia.

Els gruixos dels principals al·luvials quaternaris són en el sector del Montseny-Guilleries on es

dispossa de dades de:



• A la zona dels Torrents de Sant Celoni, els gurixos dels materials al·luvials són petitis i no

arriben més enllà dels 8 m.

§ A l’al·luvial de la Riera de Gualba s’observen uns gruixos que oscil·len entre 16 i 15 m al seu

tram baix.

§ A la zona de la Riera de Breda, a les seves parts baixes, l’al·luvial presenta també gruixos

que oscil·len els 16 i els 15 m.

§ A la Riera d’Arbúcies, és on els materials al·luvials es troben més desenvolupats. Així, en el

seu tram baix els gruixos oscil·len entre 20 i 25 m; en el seu tram mig els guixos varien entre

12 i 20 m; i a la zona de capçalera varien de 12 a 0 m.

§ A les petites rieres situades entre la d’Arbúcies i la de l’Esparra (tot i que no han estat

considerades com a unitat a causa de la seva petita longitud), els gruixos poden arribar als 18

m a les seves parts baixes. A més, aquest gruix es manté força constant al llarg d’aquestes

rieres.

§ A la Riera de l’Esparra hi uns gruixos d’uns 14 m a la part baixa, que es mantenen força

constants fins el tram mig, a partir del qua l disminueixen progressivament fins desaparèixer.

§ A la Riera de Santa Coloma els gruixos dels materials al·luvials a la seva part baixa arriben

als 20 m; al seu tram mig varien entre els 12 i els 20 m; i a la seva part alta oscil·len entre els

0 i els 4 m.

A la Taula 11 es presenten els gruixos dels materials al·luvials de diferents pous a partir dels quals

s’ha pogut establir el gruix promitg dels aqüífers.

Taula 11 : Llistat dels pous que s’han utilitzat per deduir els valors dels gruixos de material al·luvial de les unitats

al·luvials quaternàries





Al tractar-se d’unitats al·luvials quaternàries, es recarreguen al llarg de la seva superfície aflorant. A

més la recàrrega es produeix per infiltració de l’aigua de pluja i de l’escolament superficial i per les

connexions hidràuliques existents: unitat granítica miocènica i paleozòica.

A més com que les principals fractures actuen com a línies drenants tot coincidint amb les principals

rieres, aquestes fractures també recarreguen part d’aquests aqüífers al·luvials i expliquen en part els

importants cabals circulants per les principals rieres.

La recàrrega també es produeix per:

§ Els retorns de reg

§ Les pèrdues de la xarxa de subministrament i de la xarxa de clavagueram de les principals

poblacions situades dintre de les unitats (com per exemple Arbúcies, Santa Coloma de

Farners, etc...)

§ Per l’existència de fonts en el propi al·luvial que representen la descàrrega de la subunitat de

sauló.

§ En els sectors on les rieres són influents (Riera d’Arbúcies).


Les principals línies de flux són perpendiculars a les línies isopiezes tot seguint la direcció del

gradient piezomètric i són obliqües (direcció NW-SE) a les principals fractures que coincideixen

amb les principals rieres. En general les principals rieres, en la major part del seu curs, són de

caràcter efluent. Només s’ha pogut detectar un cert caràcter influent a la part baixa de la Riera

d’Arbúcies a conseqüència de la presència d’importants bombejos en les zones industrials. Així, les

principals rieres actuen com a línies drenats efluents que transporten les aigües subterrànies fins la

conca de la Tordera al sud i a l’est.

Zona de descàrrega

La descàrrega es realitza de manera artificial a través dels pous distribuïts per tota la superfície dels

principals al·luvials, i de manera natural a les principals rieres.

Principals consums del Sector del Montseny-Guilleries

Principals unitats

hidrogeològiques

Consum

Urbà (m3)

Consum

domèstic (m3)

Consum

Terciari (m3)

Consum

agrícola (m3)

Consum

ramader (m3)

Consum

industrial

(m3)

Extraccions

totals (m3)

Al·luvial de la

Riera d'Arbúcies 24813 2793 2250 429045 0 6582 465483

Al·luvial de la

Riera de Breda 0 1523 0 20802 6296 0 28621

Al·luvial de la

Riera de Gualba 0 245 0 2876 0 77520 80641

Unitat quaternària

al·luvial de la Riera

de l'Esparra 0 245 1849 7478 0 0 9572

Al·luvial de la

Riera de Massanes 0 368 0 77652 0 0 78020

Al·luvial de la

Riera de St.

Coloma 1132039 736 0 43106 0 33698 1209579

Total (m3) 1156852 5910 4099 580959 6296 117800 1871916

Total (Hm3) 1.16 0.01 0 0.58 0.01 0.12 1.87

Taula 12: Principals extraccions realitzades en les principals unitats al·luvials quaternàries del Sector del Montseny-

Guilleries



La Taula 12 mostra que la unitat al·luvial més explotada en el sector del Montseny-Guilleries és la

unitat al·luvial quaternària de la Riera de Santa Coloma amb un volum d’explotació

d’aproximadament 1.2 Hm3. El segon aqüífer al·luvial important en quan a volum d’explotació és

l’aqüífer al·luvial de la Riera d’Arbúcies amb uns 0.46 Hm3. La taula també permet observar si

comparem el volum d’explotació d’aquestes unitats 1.87 Hm3 amb la seva extensió superficial

aquests aqüífer presenten com en la majoria d’aqüífers al·luvials una elevada taxa d’explotació. Tot i

això en el sector del Montseny-Guilleries la unitat més explotada és la unitat granítica (2.71 Hm3).


Els paràmetres hidràulics referits a aquestes unitats al·luvials s’han obtingut a partir de les dades

bibliogràfiques recollides a la Taula 13.

Mostra

Unitat

hidrogeològica Font K (m/dia) T (m2/dia)

Porositat

eficaç (%)

Mínim Mig Màxim

Tram mig de

la Riera

d'Arbúcies

Aqüífer al·luvial

quaternaria de la

Riera d'Arbúcies

PHPO

(1985) 270 1050

Tram baix de

la Riera

d'Arbúcies


quaternaria de la

Riera d'Arbúcies

PHPO

(1985) 1140 1320 1500

Tram mig de

la Riera de

Santa

Coloma


quaternari de la

Riera de Sta.

Coloma

PHPO

(1985) 60-260

170-

600 15%

Taula 13: Paràmetres hidràulics dels principals aqüífers al·luvials quaternaris

4.5.1 Aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Santa Coloma:

La importància d’aquesta unitat al·luvial ve donada fonamentalment pels elevats volums

d’explotació a què està sotmesa, per la seva extensió areal i per presentar després de la unitat

al·luvial de la Tordera un major nombre de tributaris que li aporten importants volums d’aigua. Tot i

que no s’ha pogut evaluar és de supossar que donada les característiques geològiques i

hidrogeològiques de la zona de la depressió de la Selva, on es situen alguns d’aquests tributaris, els

aports laterals són importants.

Aquesta unitat a nés constitueix un aqüífer al·luvial de caràcter lliure.

Característiques geomètriques

La superfície ocupada per aquest aqüífer és de 12.66 km2 que representa el 10.91% de la unitat

al·luvial quaternària (veure Figura 1 i Taula 7), una longitud d’aproximadament 22.8 Km i els seus

gruixos en el tram baix arriben als 20 m; en el tram mig varien de 12 a 20 m mentre a la part alta

oscil·len des de 4 fins a 0 m.

Aquest aqüífer, pel seu marge dret limita lateralment amb la unitat de granit a la part alta (aquí es

tracta d’un límit de caràcter poc permeable per ser fonamentalment leucogranits), i a la part baixa

limita amb els materials miocens de la Depressió de la Selva (límit de caràcter semipermeable).

Presenta com ja s’ha vist nombrosos efluents sobretot importants en el seu marge esquerre com són

al·luvial de la Riera de Sils i la de Vallcarrera.

En el tram mig, el límit pel marge esquerre són els materials miocens de la Depressió de la Selva

(límit de caràcter semipermeable).El seu substrat és el granit fissurat i els materials miocens a la part

baixa.

Litologia predominant

En general aquest al·luvial presenta capes de graves de còdols de geologia granítica, decimètrics i

rodats amb una matriu sorrenco-argilosa de vermellosa a fina. Tot seguit apareix un nivell de textura



marcadament més heteromètrica i grollera, amb una matriu única i exclusivament sorrenca i amb

còdols disposats de forma caòtica. Immediatament per sota, apareix un nivell de gruix considerable

de llims, els quals segellen un nivell de grava constituïda per còdols granítics rodats.

Característiques hidrogeològiques

Recàrrega de la unitat

En tractar-se d’un aqüífer lliure, la recàrrega té lloc al llarg de tota la seva superfície a partir de

l’aigua de pluja, i per la seva connexió amb la unitat granítica, amb els al·luvials dels seus principals

tributaris; i també per la connexió amb la fractura de Santa Coloma-Osor.

L’aqüífer també es recarrega a partir de retorns de reg, de pèrdues de la xarxa de subministrament i

probablement també de la xarxa de clavegueram en el sector de la població de Santa Coloma.

Direccions principals de flux

Tot i que no es disposa d’un mapa piezomètric de suficient precisió dintre d’aquest al·luvial, els

diferents mapes que s’han confeccionat en aquest estudi permeten afirmar que la Riera de Santa

Coloma és una línia drenant d’aigües subterrànies, raó per la qual és aquesta unitat actua com a zona

de convergència de les línies de flux de la conca de la riera. Un cop a la unitat, aquestes línies es

disposen de manera paral·lela a ella i es dirigeixen cap a la part baixa.

Zona de descàrrega

La descàrrega natural té lloc cap a la unitat al·luvial de la Tordera; mentre que la descàrrega artificial

es realitza a través de pous situats al llarg de tota la seva superfície.

La Taula 12 mostra que aquest és l’aqüífer al·luvial més explotat de la zona del Montseny-Guilleries

1.2 Hm3. Per sectors s’observa que el que presenta un major consum és el sector urbà (1.13 Hm3)

seguit del sector agrícola amb 0.43 Hm3. Cal recordar que a l’àrea de Santa Coloma de Farners

existeixen nombroses explotacions de vivers que presenten un elevat consum d’aigua. A més cal

destacar que els volums d’explotació d’aquest al·luvial s’han extret del treball sobre el Montseny-

Guilleries dut a terme per la Universitat de Barcelona i el grau d’explotació de la unitat està

infravalorat. Hi ha que tenir en compte que no s’han considerat els consums realitzats en el marge

dret de la Riera.


El PHPO (1985) fixa uns valors de conductivitat hidràulica que oscil·len entre 60 i 260 m/dia; així

com uns valors de transmissivitat variables entre 170 i 600 m2/dia, i un 15 % de porositat eficaç.

4.5.2 Aqüífer al·luvial quaternari de la Riera d’Arbúcies:

La importància d’aquest aqüífer al·luvial ve donada fonamentalment per trobar-se inclosa totalment

a la zona d’estudi i per ser fortament explotada a través de pous.

Aquesta unitat constitueix un aqüífer al·luvial de caràcter lliure.


La superfície ocupada per aquest aqüífer és de 7.87 km2 que representa el 6.79 % de la unitat

al·luvial quaternària (veure Figura 1 i la Taula 8), una longitud d’aproximadament 17.7 Km i els

seus gruixos en el tram baix oscil·len entre 20 i 25 m; mentre que en el tram mig varien de 12 a 20

m; i a la part alta van de 12 fins a 0 m. Es tracta de l’aqüífer de més longitud de tots els considerats

dintre d’aquest conjunt d’unitats al·luvials, la qual cosa remarca la seva importància.



Aquest aqüífer limita lateralment amb la unitat de granit (es tracta d’un límit de tipus permeable), i a

la part baixa amb la unitat miocena (límit de tipus semipermeable-impermeable).

El seu substrat és el granit fisurat i els materials miocens a la part baixa.


Es tracta de materials al·luvials en els que predominen còdols d’origen filonià acompanyats de

còdols granítics, i enmig de tots ells una matriu sorrenca – argilosa de color vermellós bastant fosc

(aigües amunt de la població d’Arbúcies). Mentre en la zona de la confluència amb la Tordera es

presenten nivells decimètrics a mètrics de sorres, graves, llims i còdols rodats de roques granítiques i

granodiorítiques, i en menor proporció roques filonianes i metamòrfiques (esquists, fil·lites i

gneissos).



En tractar-se d’un aqüífer lliure, la recàrrega té lloc al llarg de tota la seva superficie a partir de

l’aigua de pluja, i per la seva connexió amb la unitat granítica, i amb els al·luvials dels seus

principals tributaris; i també per la seva connexió amb la fractura d’Arbúcies-Viladrau

L’aqüífer també es recarrega a partir de retorns de reg, de pèrdues de la xarxa de subministrament i

de la xarxa de clavegueram en el sector de la població d’Arbúcies principalment.



diferents mapes que s’han confeccionat en aquest estudi permeten afirmar que la Riera d’Arbúcies és

una línia drenant d’aigües subterrànies, raó per la qual és aquesta unitat actua com a zona de

convergència de les línies de flux de la conca de la riera. Un cop a la unitat, aquestes línies es

disposen de manera paral·lela a ella i es dirigeixen cap a la part baixa.

Zona de descàrrega


es realitza a través de pous situats al llarg de tota la seva superfície. Aquests pous, presenten cabals

variables, cal destacar que a la part baixa de la unitat poden arribar a extreure cabals de 80.000 l/h

(Can Riera) durant 15 dies seguits. La Taula 12 mostra que l’aqüífer presenta una explotació al

voltant de 0.46 Hm3 i que per sectors el consum més important correspon al sector agrari (0.43

Hm3).

Cal remarcar que tot i el caràcter efluent de la unitat, a la part baixa, és influent en el sector

industrial d’Hostalric a causa de la intensa explotació que allà es veu sotmès.


L’única dada mínimament fiable és la de transmissivitat procedent del PHPO (1985) on es fixen uns

valors que oscil·len entre 1140 i 1500 per la part baixa, i els 270 i 1050 m2/dia pel tram mig.

4.5.3 Aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Breda:

La importància d’aquest aqüífer al·luvial rau en el gran nombre de captacions agrícoles al llarg de la

seva superfície. Aquesta unitat constitueix un aqüífer al·luvial de caràcter lliure.




La superfície ocupada per aquesta unitat és de 1.71 km2 que representa el 1.47 % de la unitat

al·luvial quaternària i els seus gruixos en el tram baix que oscil·len entre els 15 i 16 m. Desprès dels

aqüífers anteriors, aquest és el que té més longitud.

Aquesta unitat, a la part alta limita amb la unitat de granit (límit permeable) i en part amb materials

paleozoics de baixa permeabilitat. A la part mitja i baixa limita amb la unitat miocena (límit de

caràcter semipermeable).

El seu substrat és el granit fissurat a la part alta i els materials miocens a la part mitja i baixa.


Els al·luvions d’aquest aqüífer destaquen per estar formats per col·luvions de tamanys considerables

principalment de leucogranit en les parts altes de la conca, acompanyats d’una matriu sorrenca –

argilosa. En la zona mitja baixa de la conca, els col·luvions de geologia granítica i leucogranítica,

passen a ésser dominats per còdols metamòrfics elongats i disposats vers la corrents actual del curs

fluvial. Més en profunditat, els còdols són de nou dominantment granítics, disposats de forma

totalment desordenada i sedimentats per una matriu sorrenca – argilosa de color ocre.




l’aigua de pluja, i per la seva connexió amb la unitat granítica. L’aqüífer també es recarrega a partir

de retorns de reg.



diferents mapes que s’han confeccionat en aquest estudi permeten afirmar que la Riera de Breda és

una línia drenant d’aigües subterrànies.

Zona de descàrrega


es realitza a través de pous situats al llarg de tota la seva superfície. La Taula 12 permet observar que

en conjunt s’exploten uns 0.028 Hm3 dels quals el consum majoritari correspon al sector agrícola i

ramader (0.27 Hm3).


No es coneixen dades.

4.5.4 Aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Gualba:

La importància d’aquest al·luvial ve donat per trobar-se inclós totalment a la zona d’estudi, per ser

explotat a través de diversos pous i per drenar un cabal important cap a la riera de Gualba.

Aquesta unitat constitueix un aqüífer al·luvial de caràcter lliure.


La superfície ocupada per aquesta unitat és de 2.03 km2 que representa 1.75 % de la unitat al·luvial

quaternària i els seus gruixos en el tram baix oscil·len entre els 15 i els 16 m. Es tracta de la unitat

petita longitud.



Aquesta unitat limita lateralment al seu marge dret de la part baixa i mitja amb la unitat de granit (es

tracta de un límit de tipus permeable), i al marge esquerre amb la unitat miocena (límit

semipermeable) i amb la unitat granítica (límit permeable), A la part alta limita amb la unitat

granítica (límit permeable) i amb els marbres de la unitat semipermeable paleozoica.El seu substrat

és el granit fissurat, els marbres i els materials miocens a la part baixa.


Els materials al·luvials d’aquest aqüífer són essencialment col·luvions (procedents de les principals

litologies de les capçaleres). D’aquesta manera, abunden els còdols de granits i esquists, variant la

seva proporció relativa de forma local. En conjunt, no apareix una orientació predominant, encara

que els esquists mostren una lleugera orientació vers el flux al·luvial, al igual que succeïa en la

conca dels torrents de Sant Celoni. La matriu d’aquests dipòsits, encara que escassa, es de color

vermellós i una textura sorrenca – llimosa, sense importants processos de lixiviació o rentat (veure

apartat 6)




l’aigua de pluja, i per la seva connexió amb la unitat granítica, i també probablement per la seva

connexió amb la fractura sobre la qual discorre.



diferents mapes que s’han confeccionat en aquest estudi permeten afirmar que la Riera de Gualba

constitueix una línia drenant d’aigües subterrànies.

Zona de descàrrega

La descàrrega natural té lloc cap a l’aqüífer al·luvial de la Tordera; mentre que la descàrrega

artificial es realitza a través de pous situats en el tram mig i baix. La Taula 12 mostra que s’extreuen

aproximadament uns 0.008 Hm3 /any d’aquest aqüífer destinats principalment al sector industrial

(0.007 Hm3/any).


No es coneixen dades

4.5.5 Aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de l’Esparra:

Aquesta unitat constitueix un aqüífer al·luvial de caràcter lliure. Es tracta d’un aqüífer de poca

importància pel que fa al seu volum d’explotació, el qual només es du a terme a través de només tres

captacions.


La superfície ocupada per aquesta unitat és de 1.18 km2 que representa uns 1.02 % de la unitat

al·luvial quaternària i els seus gruixos, que són d’uns 14 m a la part baixa, es mantenen força

constants fins el tram mig, a partir del qual disminueixen progressivament fins desaparèixer.

Aquest aqüífer limita lateralment amb la unitat de granit (es tracta de un límit de tipus permeable).

El seu substrat és el granit fissurat.


Sorres, graves i llims.






l’aigua de pluja, i per la seva connexió amb la unitat granítica. També es recarrega a partir de retorns

de reg



diferents mapes que s’han confeccionat en aquest estudi permeten afirmar que la Riera de l’Esparra

és una línia drenant d’aigües subterrànies.

Zona de descàrrega

La descàrrega natural té lloc cap a l’aqüífer al·luvial de la Riera de Santa Coloma; mentre que la

descàrrega artificial es realitza a través dels pocs pous situats en la seva superfície. A Taula 12

mostra que els volums d’explotació es situen al voltant dels 9572 m3. Per sectors l’agrícola és el que

presenta un major consum (7478 m3).


No es coneixen dades.

4.5.6 Aqüífer al·luvial quaternari de la Riera de Massanes:

La importància d’aquesta unitat al·luvial pel que fa al volum d’explotació és reduïda. Constitueix un

aqüífer al·luvial de caràcter lliure.


La superfície ocupada per aquest aqüífer és de 1.59 km2 que representen 1.37 % de la unitat al·luvial

quaternària. Aquesta unitat limita a la part alta amb la unitat de granit (límit de tipus permeable), i a

la part mitja amb la unitat paleozoica de baixa permeabilitat (límit de tipus semipermeable), i a la

part baixa pel seu marge dret amb la unitat granítica (límit permeable) i al marge dret amb la unitat

granítica també però constituint un límit de tipus poc permeable en tractar-se de leucogranits.

El seu substrat és el granit fissurat.


Sorres, graves i llims.




l’aigua de pluja, i per la seva connexió amb la unitat granítica, i amb els materials paleozoics de

baixa permeabilitat.





diferents mapes que s’han confeccionat en aquest estudi permeten afirmar que la Riera d’Arbúcies és

una línia drenant d’aigües subterrànies.

Zona de descàrrega

La descàrrega natural té lloc cap a la unitat al·luvial de la Riera de Santa Coloma; mentre que la

descàrrega artificial es realitza a través de no més de tres pous situats al llarg de la seva superfície.

La Taula 12 mostra que s’exploten uns 0.008 Hm3 dels quals la majoria es destinen a usos agraris.


No es coneixen dades

4.5.7 Aqüífer al·luvial quaternari de la Tordera:

Es tracta de la unitat al·luvial quaternària més important en quan a extensió, recursos, reserves i

volum d’explotació de la conca de la Tordera.

En aquest sistema aqüífer al·luvial s’han distingit tres sectors principals, que alhora es subdivideixen

en una sèrie de subunitats aqüíferes, en funció del gruix dels materials al·luvials, de la seva

superfície i del seu volum d’explotació (veure Taula 14).

• Alta Tordera

• Tordera Mitja

• Tordera Baixa

Alta Tordera:

En aquest sector es distingeix dues subunitats aqüíferes de caràcter lliure:

§ Aqüífer penjat

§ Aqüífer lliure

Figura 2: Mapa de situació de la Tordera Mitja i Baixa

Geometria de les principals subunitats aqüíferes:

Tordera Mitja

Tordera Baixa



Aquest sector de l’aqüífer s’estén des del massís del Montseny fins a la població de Sant Celoni i

presenta una superfície d’aproximadament 10,5 Km2 que representa el 8.19 % de la unitat al·luvial

quaternària. L’amplada mitjana és de 1,5 km i l’espessor dels els seus dipòsits al·luvials és petita

encara que variable, arribant a assolir en alguns casos els 10 m (veure Taula 14).

Aquest aqüífer es troba limitat per la unitat miocena tant arealment com en profunditat i constitueix

un límit semipermeable.

Principals característiques litològiques:

Aqüífer penjat està format per la terrassa superior SD-T3. Mentre l’aqüífer lliure es troba constituït

per materials al·luvials SD-T1 de la pròpia Tordera.



Al tractar-se d’un aqüífer de caràcter lliure es recarrega per infiltració de l’aigua de pluja i de

l’escolament superficial. Altres fonts de recàrrega són:


§ Les pèrdues de la xarxa de subministrament i de la xarxa de clavagaram que puguin existir en

la zona de Palautordera i Sant Celoni.

§ Infiltració de les aigües superficials dels afluents de la Tordera

§ Aports d’aigües subterrànies dels aqüífers colindants o connectats hidràulicament amb

aquest.

L’Aqüífer penjat funciona com un aqüífer independent (PHPO 1985), ja que no existeix cap

connexió hidràulica amb la terrassa inferior. En situar-se sempre a una cota superior respecte a la

Tordera, no existeix cap relació amb el riu.

La infiltració mitja anual pel període 1997-2000 a l’Alta Tordera és de 175 mm/any (CIHS, 2002)


espessor (m)

Aqüífer Subaqüífer

Comportament

hidrogeològic

Volum

hm3

superfície

km2

% de la

Unitat

al·luvial

quaternària

% de la

zona

estudiada mínim mitja màxim

Aqüífer penjat lliure 8.3 7.16 0.99 Alta

Tordera Aqüífer lliure lliure 1.2 1.03 0.14 2 5 7

Al·luvial Sant

Celoni 2.5 2.16 0.30 0 4 8

Al·luvial de La

Batllòria 7.8 6.72 0.93 8 8 19 Tordera

Mitja Al·luvial Hostalric lliure 4.7 4.05 0.56 14 19 30

Colze de Fogars lliure 9.35 10

– Tordera

aqüitard/

multicapa 6.3 7

semiconfinat 16.57 11.5

lliure 136 20

multicapa 26.5 14 Àrea de Tordera –

Palafolls semiconfinat 81.3 17-20

lliure 24.7 13-18 35

multicapa 24.7 0 22 Palafolls –

captacions de

Malgrat semiconfinat 8 15 12.93 1.80 13-20

lliure 64.9 12

Baixa

Tordera

Pous

Malgrat –

línia de

Marge

dret aqüitard 199.2

7.2 6.21 0.86

23

70-75



semiconfinat 85.19 20 línia de

costa Marge

esquerr

e lliure 392.9

20.3

Total: 1075.61 46.7 40.26 5.59

Taula 14: Principals característiques geomètriques dels aqüífers de la Tordera


Les principals línies de flux subterrani presenten una direcció general NW-SE, paral·lel a les aigües

superficials.

La circurlació subterrània es dóna sempre cap al riu i a través de petites surgències l’aigua és

drenada. Aquestes surgències es situen al llarg del contacte entre l’aqüífer i el riu i al llarg del límit

situat entre els al·luvions i el substrat miocè. A més aquestes fonts disminueixen fins a assecar-se els

seus cabals durant el període d’estiatge.

En el sector de Sant Celoni l’aqüífer penjat queda tancat de forma que les seves aigües s’uneixen

obligatòriament al curs superficial de la Tordera o a l’aqüífer lliure (REPO, 1971).

Zona de descàrrega

Les descàrregues de l’aqüífer penjat es realitzen a través de les explotacions disseminades i de poca

importància que hi ha a l’aqüífer i de les nombroses surgències situades entre el contacte entre el

substrat miocè i la terrassa superior.


No hi ha gaire informació dels paràmetres hidràulics de l’Alta Tordera. De l’aqüífer penjat, es cita

(en PHPO, 1985; de REPO 1971) una permeabilitat de 5 m/dia, obtinguda del pou 364-8-16.

De l’aqüífer connectat de l’Alta Tordera presenta un coeficient d’emmagatzematge varia d’entre

0,17 i 0,2 (PHPO, 1985) i una transmisivitat de 300 m3/dia (CIHS, 2001) (veure Taula 15).

La Tordera Mitjana:

En aquest sector de l’aqüífer es distingeixen tres subunitats aqüíferes de caràcter lliure (veure Figura

2):

§ Al·luvial de Sant Celoni

§ Al·luvial de la Batllòria

§ Al·luvial d’Hostalric

Permeabilitat Transmisivitat (m2/dia)

Aqüífer Subaqüífer mínim mig màxim mínim mitja màxim

Coeficient

d’emmagatzematge Observacions Referència

dada del pou

364-8-16

Aqüífer penjat 5 (REP0)

l’Alta

Tordera Aqüífer lliure 170 0.17 – 0.2

Al·luvial Sant

Celoni 20 40 65 135 0.2

a partir

d’assaigs de

bombament de

curta durada

Al·luvial de La

Batllòria 130 170 950 200 1000 3970 0.15

Tordera

Mitjana Al·luvial Hostalric 80 400 500 860 0.12

a partir de

corbes

d’ascens

assaig en pou

incomplet

Vall baixa 450 620 1600 9000 0.2 (Ll. Joncour)

Aqüífer

superficial 200 650 160 2800 9500 0.2 la Baixa

Tordera delta

Aqüífer

profund 50 200 1050 2500 4300 6.8 10 –3 – 7 10 –3

En PHPO

1985 de

REPO

(1971)

Taula 15: Taula dels principals paràmetres hidràulics de l’aqüífer de la Tordera



Geometria de les principals:

L’aqüífer s’estén des del municipi de Sant Celoni fins a la confluència de la Tordera amb la riera de

Santa Coloma amb una pendent mitja de l’ordre de 5.5 per 1000. Presenta una superfície d’uns 15

km2 que representen aproximadament el 13 % de la unitat al·luvial quaternària, i la seva amplada

varia entre els 500 i els 1000 m. L’espessor varia entre 6 i 20 metres.

Es troba limitada al nord per la unitat miocèna i al sud per la subunitat de sauló s. l. (del sector del

Montnegre) que constitueix un límit permeable.

Les tres subunitats aqüíferes presenten cada vegada de major gruix:

§ Al·luvial de Sant Celoni: Comprèn l’aqüífer al·luvial que s’estén des del municipi de Sant

Celoni fins a aigües a baix de la confluència de la Tordera amb la riera de Gualba. Té una

superfície de 2,5 km2 i un espessor màxim de 8 m, encara que el gruix mig és de 4 m.

§ Al·luvial de la Batllòria: S’estén des del límit de l’al·luvial de Sant Celoni fins a aigües a

baix de la confluència de la Tordera amb la riera d’Arbúcies. Té una superfície de 7,8 km2 i

un gruix mínim de 8 m i un màxim de 19 m.

§ Al·luvial d’Hostalric: Aquest aqüífer es desenvolupa des del límit amb l’al·luvial de la

Batllòria fins a la riera de Santa Coloma. Té una superfície de 4,7 km2, i té un gruix mínim

de 14 m i màxim de 30 m, encara que l’espessor mig es considera de 19 m.


Aquest al·luvial està format per sorres i graves amb matriu llimosa que formen part de la SD-T1 i

SD-T2.



Al tractar-se de subunitats de caràcter lliure es recarreguen per infiltració de l’aigua de pluja i de



§ Les pèrdues de la xarxa de subministrament i de la xarxa de clavagaram que puguin existir

les diferents poblacions de l’àrea.

§ Per la connexió hidràulica amb els principals aqüífers al·luvials de: Riera de Gualba, Breda,

Arbúcies, Riera de Santa Coloma, el Partagàs, la Riera de Montnegre, la Riera de Fuirosos i

Reminyó. A més de la connexió hidràulica amb la unitat de granit.

§ Dels aports de la Tordera en aquells sectors on el riu és influent (veure apartat)

A més la infiltració mitja anual per al període entre 1970 i 2000 a l’Alta i Mitja Tordera és de 300

mm/any (CIHS,2002).


El flux subterrani té la direcció Oest- Est, paral·lel a grans trets al flux de les aigües superficials del

riu la Tordera, amb lleugeres variacions a la zona de la Batllòria a causa de les extraccions que es

realitzen a la zona.

Zona de descàrrega

La descàrrega es realitza a través de les captacions situades al llarg d’aquest tram i que sobretot es

concentren a la zona de la Batllòria tal i com s’observa a les piezometries i cap al riu en els trams on

aquest és efluent (veure capítol corresponent).



A la Taula 16 s’observa que s’ha produït una disminució del consum agrícola (d’uns 0.02 Hm3)

respecte l’any 1985 al sector de l’alta i mitja Tordera així com una disminució de les hectàries de

regadiu. A la Taula 17 s’observa que en general s’ha produït un a disminució de les extraccions

anuals en el període 1985-1999. La Taula 17 també permet observar que el sector que realitza una

major explotació de la Tordera alta i mitjana és el sector industrial (amb uns 4.5 Hm3/any al 1999).

Resulta interessant observar que en aquests trams de la Tordera el consum és majoritàriament

industrial metre que en el tram baix l’aigua es destina majoritàriament a l’abastament urbà i

domèstic tot i que l’ús industrial i agrícola també són importants.

.

m3/any Any 1969 Any 1985 Any 1999

Alta Tordera i Tordera

Mitjana 1500000 1900000 1883520

aqüífer

superficial 82000000

8000000-

8700000

8000000-

8700000

Baix

Tordera

aqüífer

profund 709120

Ha. regadiu Any 1969 Any 1985 Any 2000

Alta

Tordera i

Tordera

Mitjana 1804 327

Baix

Tordera 1280 1713 1512

Taula 16: Extraccions agrícoles i hectàrees de regadiu citades al REPO 1971, PHPO 1985, Geoservei 2000

Alt Tordera i Baixa Tordera

Tordera Mitjana + exportació

1985 1999 1985 1999

Ús hm3/any

Ind. 7.1 4.5 7.6 7.7

Abast. 1.4 1.5 11.5 21.3

Regs 1.9 1.9 8.7 8.7

Total 10.4 7.9 27.8 37.7

Taula 17: Síntesi de les extraccions anuals globals per a l’any 1985 i 1999 en funció del tram de Tordera i del seu ús.


En la Tordera Mitjana, els valors de transmisivitat recopilats són molt variats. En canvi, els valors

del coeficient d’emmagatzematge són més similars, propers a 0,2 (veure Taula 15).

A l’Al·luvial de Sant Celoni es troben transmisivitat entre 65 i 135 m2/dia i 0,2 de coeficient

d’emmagatzematge. La permeabilitat varia entre 20 i 40 m/dia.

A l’ Al·luvial de la Batllòria es coneixen transmisivitat majors que en el cas l’anterior, amb valors

entre 200 i 3.970 m2/dia. El valor del coeficient d’emmagatzematge és de 0,15. Els valors de

permeabilitats oscil·len entre els 130 i els 950 m/dia, sent el valor mitjà de 170 m/dia.

Per últim, l’Al·luvial d’Hostalric té una transmisivitat entre 500 i 860 m2/dia. El coeficient

d’emmagatzematge és de 0,12 i la permeabilitat varia entre 80 i 400 m/dia.

Per tant es pot concloure que la permeabilitat tendeix a augmentar de l’al·luvial de Sant Celoni a

l’al·luvial de la Batllòria mentre que els valors de transmisivitat tendeixen a disminuir de la Batllòria

a al·luvial de Hostalric.



La Baixa Tordera

En aquest sector de l’aqüífer es distingeixen quatre dominis o àrees hidrogeològiques de caràcter

lliure, semicondinat a confinat (veure Taula 14 i Figura 2):

§ Àrea de Colze de Fogars - Tordera

§ Àrea de Tordera – Palafolls

§ Àrea de Palafolls – captacions Malgrat

§ Àrea litoral

Geometria de les principals:

Aquest sector de l’aqüífer s’estén des de l’al·luvial, a les proximitats de Fogars de Tordera, fins al

fluvio-deltaic en contacte amb el mar. A les proximitats amb el límit de la Tordera Mitjana, té una

amplada de 150 m, mentre que a la desembocadura del riu aquesta augmenta fins a 5000 m.

Comprèn una extensió d’uns 21 km2 que representen el 13.8 % de la unitat al·luvial quaternària.

Es troba limitada per la subunitat de sauló s. l. que constitueix un límit permeable.

Si analitzem amb més detall els dominis observem:

§ Àrea de Colze de Fogars- Tordera : Aquest tram va des del colze de Fogars fins als pous de

la indústria Thoro S.A. Aquest tram està format per un aqüífer bicapa, d’un espessor d’uns

26 metres, repartits entre l’aqüífer superficial lliure (10m), materials llimosos de baixa

permeabilitat (7m) i l’aqüífer semiconfinat (11.5 m). A les àrees marginals, els materials que

formen els aqüífers conflueixen, formant un aqüífer lliure únic.

§ Àrea de Tordera – Palafolls: Aquest tram s’estén de Tordera- Fibracolor fins al sector nord

de Palafolls i està format de tres unitats. La unitat superior esta constituïda per 20 metres

d’aqüífer lliure mentre la unitat intermitja té un espessor de 14 metres i la unitat inferior està

formada per un aqüífer semiconfinat de 17 metres al marge dret del riu i de 20 metres al

marge esquerre. A l’alçada de Palafolls aquesta unitat presenta una pèrdua progressiva de

gruix.

§ Àrea de Palafolls – captacions Malgrat: Aquest tram va des del municipi de Palafolls fins a

les captacions de Malgrat. L’aqüífer únic apareix a l’altura del municipi de Palafolls passa

progressivament a un conjunt d’aqüífers, formats per un aqüífer superficial, un aqüífer

multicapa i un aqüífer semiconfinat profund. En aquest darrer sector l’aqüífer superficial té

entre 13 i 18 metres, l’aqüífer multicapa té uns 22 metres i l’aqüífer semiconfinat té al

voltant de 13 metres al marge dret i 20 metres al marge esquerre.

Aigües avall de Palafolls, sembla que la continuïtat de l’aqüífer semiconfinat és bastant

limitada. Aquest fet limitaria o anul·laria la connexió hidràulica entre els aqüífers profunds

de les àrees adjacents i funcionaria com una barrera hidràulica natural enfront la intrusió

marina.

§ Àrea litoral: Aquest darrer tram abasta des de les antigues captacions de Malgrat fins al

contacte amb el mar. Existeixen diferències hidrogeològiques importants entre els sectors del

marge dret i el marge esquerre del riu. El marge dret existeix un sistema aqüífer clarament

bicapa, constituït per un aqüífer superficial de 12 metres, un nivell de llims amb argiles de 23

metres i un aqüífer semiconfinat de 20 metres. Al marge esquerre, a mida que hom s’allunya

de l’eix principal de l’antic canal, és a dir, a mida que hom s’apropa a Blanes, es va formant

un aqüífer únic lliure que té entre 20 i 30 metres d’espessor.

Els darrers estudis relacionats amb la construcció de la planta de tractament d’aigua marina,

han revelat que per sota l’aqüífer profund, existeix un aqüífer bassal. Les poques dades que

es tenen indiquen que a prop de la línia de costa la profunditat és d’almenys 193 metres amb



un espessor d’almenys 128 metres (sondeig Malgrat-1). Aigües amunt aquest espessor

tendeix a disminuir però es desconeix la seva geometria en detall.


§ Àrea de Colze de Fogars- Tordera : Es troba constituïda a nivell més superficial per

materials de la SD-T1 que constitueixen l’aqüífer superficial lliure, materials llimosos de

baixa permeabilitat.

§ Àrea de Tordera – Palafolls: La unitat superior esta constituïda per graves i arenes que

pertanyen a la SD-T1. La unitat intermitja pertany a la part superior de la SD-T2 i està

formada per nivells permeables, englobats en dipòsits de llims i argiles de planura

d’inundació. Aquests nivells més permeables són antics canals que poden arribar fins a 4

metres d’espessor.



Al tractar-se de subunitats de caràcter lliure es recarreguen per infiltració de l’aigua de pluja i de



§ Les pèrdues de la xarxa de subministrament i de la xarxa de clavagaram de les principals

poblacions.

§ Per infiltració de l’aigua del riu ja que en la majoria dels trams és influent (veure apartat).

§ Per la connexió hidràulica amb els principals aqüífers al·luvials de: Riera de Mina d’Or i San

Tou, de la Riera de Vallmanya, de la Riera de Reixac i de la Riera de Mas Gabaix.

La infiltració mitja anual per al període entre 1970 i 2000 a la Baixa Tordera és de 260 mm/any i si

es considera el període 1997-2000 la infiltració és de 180 mm/any.


En aquest sector les principals línies de flux es troben molt controlades per la forta explotació a que

es troben sotmesos els aqüífers tal i com s’observa en les piezometries corresponents tal i com

s’explica en detall en l’apartat de relació riu-aqüífer.

Zona de descàrrega

Aquest sector de l’aqüífer es troba fortament explotat tal i com ja s’ha esmentat. Les taules 16 i 17

mostren com hi ha un fort increment del consum per l’abastament en aquest sector. Així es passa de

11.5 al 1985 a 21.3 al 1999 Hm3/any. A més també s’aprecia un increment de la demanda industrial i

un manteniment de la demanda agrícola.


Al sector, els valors de la transmisivitat augmenten respecte als de la Tordera Mitjana. El valor

mínim és de 50 m2/dia i el màxim de 9500 m2/dia (veure Taula 15).

A l’aqüífer superficial comprès entre Fogars i Palafolls, els valors de transmisivitat van de 600 a

3500 m2/dia. A l’aqüífer superficial entre Palafolls i el contacte amb el mar la transmisivitat oscil·la

entre 200 a 9500 m2/dia en canvi, a l’aqüífer profund varien entre 50 i 4300 m2/dia.

L’aqüífer superficial de la baixa Tordera té un coeficient d’emmagatzematge de 0.2, mentre que

l’aqüífer profund té un coeficient molt inferior, entre 6,8.10-3 i 7*10-3. L’aqüífer multicapa té un

coeficient d’emmagatzematge porositat d’entre 4.5*10-1 i 5.6*10-2. Aquest valor no es pot considerar

extrapolable degut a l’heterogeneïtat d’aquest aqüífer.



Per últim, les poques dades disponibles mostren que l’aqüitard té una permeabilitat vertical entre

0,45 i 5,6 10–2 m/dia. En canvi, la quantitat d’aigua que travessa l’aqüitard i arriba a l’aqüífer

profund, és a dir, el factor de degoteig varia entre 340 i 1340.

A La Baixa Tordera, els majors valors de transmisivitat apareixen a l’aqüífer superficial del delta.

Els valors a la Vall baixa són lleugerament menors que a l’aqüífer superficial. Per últim, els valors

mitjans de la transmisivitat de l’aqüífer profund del delta són menors que els de les dues unitats

anteriors.

Els coeficients d’emmagatzematge són bastant similars en en tots els subaqüífers, a excepció de

l’aqüífer profund del delta on el valor és molt menor, confirmant el seu caràcter confinat

5 INVENTARI DE PUNTS D’AIGUA:

S’han inventariat un total de 835 mines, pous i piezòmetres a partir de les dades proporcionades pel:

PHPO, 1985; CIHS 1994, 1995, 199 i 2001 i uns 411 fonts, mines, pous i piezòmetres a partir dels

estudis duts a terme per la Universitat de Barcelona en el Montseny-Guilleries.

La majoria dels pous de les unitats al·luvials es troben al municipi de Tordera (21%), seguit per

Malgrat (13%) i Palafolls i Sant Celoni amb el 10% cadascun (veure Figura 3). Dels 835 pous

inventariats existeixen 152 pous que es troben fora del marc d’estudi i 80 pous que se situen dins de

l’àrea d’estudi, però no exploten l’aqüífer quaternari.

pous per municipi

21%

13%

10%9%

8%

7%

4%

3%3%

2%2%2%2% 4%

10%

Tordera

Malgrat

Palafolls

Sant Celoni

Sant Feliu Buixalleu

Hostalric

Blanes

Massanes

Fogars de Tordera

Gualba

Arbúcies

Maçanet de la Selva

Santa Susana

Sta. Mª Palautordera

Altres

Figura 3: Divisió de pous per municipis. En el grup “altres” s’inclouen els municipis de Pineda de Mar, Sils, Riudarenes,

Santa Coloma de Farners, Sant Iscle de Vallalta, Breda, Fogars de Montclús i Sant Esteve de Palautordera.

Dels punts inventariats al sector de la Conca de la Tordera que es troba en el sector del Montseny-

Guilleies s’observa (veure Figura 4 i Taula 18 ) que el 34 % pertany al terme municipal d’Arbúcies,

15 % al de Sant Feliu de Buixalleu i el 19 % al de Santa Coloma.



Punts inventariats per Municipis

34%

4%

4%

2%9%6%

6%

5%

15%

5%

10% 0%

Figura 4: Distribució dels punts inventariats en funció del Municipi al qual pertanyen

La majoria dels punts d’aigua del sector del Montseny-Guilleires (veure Taula 20) pertanyen a la

unitat granítica (52%). Tot i això cal destacar que en les unitats d’al·luvials quaternàries d’aquest

sector es concentren el 37% dels punts inventariats. Aquest percentatge és elevat donada la poca

superfície que ocupen aquestes unitats. En elles però es concentren nombroses poblacions que

exploten els seus recursos hídrics.

Municipi Punts % de punts d'inventari per municipis

Arbúcies 137 33,3

Breda 18 4,4

Campins 17 4,1

Municipi Punts % de punts d'inventari per municipis

Gualba 10 2,4

Massanes 36 8,8

Riells i Viabrea 26 6,3

Riudarenes 24 5,8

Sant Celoni 21 5,1

St. Feliu de Buixalleu 58 14,1

St. Hilari Sacalm 20 4,9

Sta. Coloma de Farners 42 10,2

Viladrau 2 0,5

Total 411 100

Taula 18: Nombre de punts inventariats en cada Municipi i percentatges

La Taula 19 també permet observar l’elevada concentració d’explotacions situades en les unitats

al·luvials del sector de la Tordera sobretot en el seu tram baix des de Tordera fins al Delta.

Segons la situació dels pous a l’aqüífer de l’al·luvial del riu, s’observa que la majoria dels pous es

situen a la Baixa Tordera, amb 297 pous, seguit per la Tordera Mitjana amb 225 i a l’Alta Tordera

amb 10.

Municipis nº de pous

Tordera 186

Malgrat 113

Palafolls 84

Sant Celoni 82

Sant Feliu Buixalleu 77

Hostalric 63

Blanes 55

Massanes 36

Fogars de Tordera 23



Municipis nº de pous

Gualba 21

Arbúcies 20

Maçanet de la Selva 17

Santa Susanna 15

Sta. Mª Palautordera 13

Pineda de mar 5

Sils 5

Riudarenes 6

Santa Coloma Farners 8

Sant Iscle de Vallalta 1

Breda 2

Fogars de Montclús 2

Sant Esteve de Palautordera 3

Total 837

Taula 19: Nombre de punts inventariats en cada municipi



Municipi

Unitat

Hidrogeològica

Punts

d'aigua

Unitat

Hidrogeològica

Punts

d'aigua

Unitat

Hidrogeològica

Punts

d'aigua

Unitat

Hidrogeològica

Punts

d'aigua

Arbúcies 110 0 0 25

Breda 6 0 4 13

Campins 2 5 10 2

Gualba 2 0 3 9

Massanes 1 0 14 20

Riells i Viabrea 14 0 1 11

Riudarenes 8 0 0 15

Sant Celoni 0 0 0 20

St. Feliu de Buixalleu 17 0 8 31

St. Hilari Sacalm 20 0 0 0

Sta. Coloma de Farners 32 0 0 8

Viladrau Granítica 2 Paleozòica 0 Miocènica 0

Al·luvials

quaternaris 0

Total 214 5 40 154

% dels punts invetariats

que pertanyen a cada

unitat 52 1 10 37

Taula 20: Distribució dels principals punts inventariats al sector del Montseny-Guilleries en funció del municipi i de la unitat hidrogeològica a la que pertanyen



6 RELACIÓ RÍU-AQÜÍFER:

6.1 INTRODUCCIÓ:

En tot estudi sobre la planificació d’un espai fluvial cal tenir en compte les relacions hidràuliques

que existeixen entre les aigües subterrànies i les superficials. Aquestes relacions condicionaran

fortament:

• la dinàmica fluvial del propi curs del riu

• la inundabilitat

• el quimisme de les aigües

• els ecosistemes

• la disponibilitat dels recursos hídrics

En aquest marc s’ha intentat establir les connexions hidràuliques existents entre el riu i les diferents

unitats aqüíferes de la conca.

A més, tal i com es veurà, la relació riu-aqüífer pot variar al llarg de l’any hidràulic i al llarg del

temps.

6.2 ANTECEDENTS:

Existeixen pocs estudis realitzats sobre la relació riu-aqüífer de la Tordera. L’únic estudi detallat de

la influència del riu Tordera a l’aqüífer de la Tordera, s’ha trobat en el REPO de 1971. Per avaluar

la infiltració potencial del riu l’estudi té en compte:

• La superfície mullada del llit del riu: longitud del riu que travessa la zona al·luvial, per

amplada mitja variable segons el cabal i l’estació.

• Coeficient d’infiltració que es va calcular segons les observacions de cabal fetes al llarg del

curs fluvial a l’estiu de 1970. Per això, s’escolliren trams de riu on el riu no hagués sofert cap

aportació, i es va mesurar el cabal aigües amunt i aigües avall dels mateixos. Coneixent la

seva longitud i amplada mitja mullada es va calcular el coeficient d’infiltració vertical.

Aquesta infiltració és variable segons la granulometria i la colmatació del llit del riu.

• El nivell freàtic se suposa que sempre està per sota del llit del riu.

• De la infiltració potencial es va calcular la infiltració real. La infiltració real és menor que la

infiltració potencial, especialment en època estiuenca. Els resultats obtinguts es resumeixen a

la Taula 21

Aqüífer Infiltració real (hm3/any)

Mig 14

baix 37

Taula 21: Infiltració real de la Tordera segons REPO (1971)

Els estudis duts a terme pel PHPO 1985 només varen ser de caire estimatiu.

Els treballs posteriors com el “d’Actualització i cartografia hidrogeològica del sistema fluvio-deltàic

del curs Mitjà i baix del riu Tordera”, Geoservei, 2000, els diversos treballs del Curs Internacional

d’Hidrologia Subterrània, realitzats durant els anys 1994, 1995 i 1998, i el “Desenvolupament d’un

model matemàtic per a la gestió dels aqüífers al·luvials i fluviodeltàics de la Tordera” CIHS, 2002

no varen avaluar i quantifica aquesta infiltració.



6.3 OBJECTIUS:

Els principals objectius de l’estudi de la relació riu-aqüífer són:

• Estudiar les principals relacions hidràuliques (riu-aqüífer) al llarg del riu per tal de conèixer

els diferents trams del riu on hi ha cabals més o menys regulars. Aquesta informació ha de

servir de base per poder establir en un futur els cabals ecològics de la Tordera.

• També es fa necessari constatar l’existència de zones on predominen les infiltracions

induïdes per la presència de fortes explotacions d’aigües subterrànies. En aquest sectors cal

establir en la mesura del possible l’impacte d’aquestes explotacions sobre els recursos hídrics

subterranis i superficials.

• Un cop constatat que el llit d’inundació del riu presenta nombroses antigues extraccions

d’àrids reomplertes, cal avaluar la possible disminució de la capacitat d’infiltració al llarg

d’aquestes superfícies.

6.4 METODOLOGIA:

Donada l’escassetat de dades de la zona i els pocs estudis realitzats al respecte les eines utilitzades

per establir la relació riu-aqüífer han estat:

• Estudiar l’evolució piezomètrica dels diferents piezòmetres de control que l’ACA té situats al

llarg de la Tordera i la seva relació amb la cota del riu

• S’ha comparat aquesta evolució amb els cabals mesurats en les estacions d’aforament per tal

de trobar les possibles relacions existents entre els increments del nivell piezomètric i els

increments de cabals

• S’ha estudiat l’evolució dels clorurs en les aigües superficials i subterrànies per tal d’establir

en els casos que sigui possible (o sigui en les zones on no s’observa contaminació d’origen

antròpic) la relació existent entre les concentracions de clorurs.

Cal assenyalar que un dels mètodes més utilitzats per a determinar les relacions riu-aqüífer són

l’elaboració de piezometries de detall. Ara bé aquest projecte no contempla una campanya de

seguiment per l’elaboració d’una piezometria de detall i per aquest motiu la manca de precisió de les

piezometries existents ha portat a realitzar l’anàlisi de l’evolució dels nivells piezomètrics dels

piezòmetres de l’ACA.

7 RELACIÓ RIU-AQÜÍFER EN ELS DIFERENTS TRAMS DE LA

TORDERA:

7.1 TORDERA ALTA:

En la Tordera alta se situa l’estació d’aforaments de la Llavina i 3 piezòmetres de seguiment de

l’ACA (P-1, R-1 i Q-1).

L’estació de la Llavina se situa sobre materials paleozòics. Mentre els piezòmetres es situen en

l’aqüífer penjat de la Tordera Alta.

Tal i com s’ha exposat en la descripció de les unitats hidrogeològiques aquest aqüífer penjat es troba

situat per sobre del riu i desconnectat d’aquest. Per tant l’estudi de l’evolució dels nivells



piezomètrics no aporta dades sobre la relació riu-aqüífer sinó que resulta interessant per tal de

conèixer i entendre el comportament global de la unitat aqüífera.

La circulació subterrània es fa sempre cap al riu Tordera. Aquest aqüífer penjat queda tancat en el

sector de Sant Celoni per l’aflorament del substrat granític de forma que les seves aigües s’uneixen

obligatòriament al curs superficial de la Tordera o a l’aqüífer lliure.

A més de l’aqüífer penjat de la Tordera Alta hi ha un aqüífer al·luvial lliure (constituït essencialment

per la plana d’inundació actual) que durant la major part de l’any presenta els nivells piezomètrics

per sota la cota del riu (REPO, 1971 i PHPO 1985). Tal i com s’observa a la Figura 5 el nivell freàtic

màxim coincideix amb la cota del riu la qual cosa implica que el riu en aquest sector és influent

mentre que l’aqüífer és efluent.

Figura 5: Mapa de superfície piezomètrica de l’alta Tordera , Febrer 1970.(REPO, 1971)

• El REPO 1971 va avaluar la recàrrega de l’aqüífer lliure per la infiltració de les aigües

superficials de la Tordera. Segons aquest estudi, tot i que la permeabilitat vertical és de

l’ordre de 0.8 m/dia (per tractar-se d’al·luvions relativament colmatats), durant les crescudes

la infiltració de les aigües superficials poden ser de l’ordre de 1 m3/s sempre que el nivell

freàtic de l’aqüífer se situï per sota de la cota del riu. A la no està limitada més que per la

capacitat de les pròpies extraccions. Per tant no és d’esperar que existeixin problemes durant

l’estació humida (REPO, 1971).

Es podent diferenciar dos períodes:

• Durant els períodes secs en què el riu no porta aigua, l’explotació de l’aqüífer correspondrà a

l’explotació de l’embassament útil (0.5 hm3) que és poc important (REPO, 1971).

• En l’any mig el riu corre durant el període comprès entre octubre i maig i pot haver-hi una o

varies crescudes. Durant aquest període l’aqüífer es recarrega permanentment i l’extracció.

A la Taula 12 s’observa que el cabal d’infiltració observat en l’aqüífer lliure és de 2 l/s, mentre que

a la Taula 13 s’observa que la infiltració mínima al 1971 era de 1 hm3/any i la potencial era de 4

hm3/any. Per tant els recursos de l’aqüífer lliure de la Tordera alta estan lligats al règim del riu.



Infiltracions observades de les aigües de la Tordera (estiu 1970)

Cabal (l/s)

Curs

Zona

al·luvial Entrada Efluents Sortides Infiltrat

Longitud

aproximada del

tram observat

(km)

Amplada mitja

de la secció

mullada (m)

Coeficient de

permeabilitat

vertical (m/s) Observacions

Alt

Aqüífer

lliure 20 2 1 0,5 1 *10-5 (0,8 m/dia) Fons de la llera poc colmatada

Sant Celoni 135 20 115 6 2 1 *10-5 (0,8 m/dia)

Fons de la llera de graves fines

colmatades

La Batllòria 20 105 20 105 10 2,5 4*10-6 (0,3 m/dia)

Fons de la llera de graves i

sorres molt colamtades

20 60 40 40 5 2,5 3*10-6 (0,25 m/dia)

Fons de la llera de graves i

sorres molt colamtades

Mig Hostalrich 40 60 100 4 2,5 1 *10-5 (0,8 m/dia)

Fons de la llera de sorres

gruixudes poc colmatades

130 130 2,5 5 1 *10-5 (0,8 m/dia)

Fons de la llera de sorres

gruixudes poc colmatades

Baix 15000 12 80-90

1,5 *10-5 (1,2

m/dia)

Crescuda de l'octubre 1970.

Llera de sorres gruixudes netes

Taula 22: Infiltracions observades a les aigües de la Tordera (estiu 1970) (REPO, 1971)



Infiltració potencial de les aigües de la Tordera

Infiltració mínima possible actualment Infiltració potencial màxima (amb regulació)

Curs

Zona

al·luvial Estació

Coeficient de

permeabilitat

vertical

(m/dia) A (m) L (Km) Q (m3/s)

Qm

(hm3/mes) V (hm3) V total (hm3) A (m) L (Km) Q (m3/s)

Qm

(hm3/mes) V (hm3) V total (hm3)

Aqüífer lliure I 0,8 1 4 0,04 0,1 0,8 1 1,5 9 0,13 0,33 2,5 4

Alt V 1*10-5 m/s 0,5 4 0,02 0,05 0,2 1 1,5 9 0,13 0,33 1,5 4

Sant Celoni I 0,8 4 5 0,2 0,5 4 4,5 6 5 0,3 0,33 1,5 7,5

V 1*10-5 m/s 1 5 0,05 0,12 0,5 4,5 2 5 0,1 0,8 6,5 7,5

La Batllòria I 0,3 6 8 0,2 0,5 4 4,3 11 8 0,35 0,9 7,5 8

V 4*10-6 m/s 1 8 0,03 0,08 0,3 4,3 2 8 0,06 0,17 0,5 8

Hostalrich I 0,25 1 5 0,03 0,08 0,3 2,6 15 5 0,06 0,17 0,5 6

V 3*10-6 m/s 7 5 0,1 0,25 2 2,6 8 5 0,225 0,6 4,5 6

I 0,8 8 2 0,16 0,4 3 3,2 15 2 0,3 0,8 6,5 8

V 1*10-5 m/s 1 2 0,02 0,05 0,2 3,2 8 2 0,13 0,4 1,5 8

Total del curs

mig I 20 13 14,5 20 25 29,5

Mig V 20 1 20 4,5

I 0,95 12,5 12 1,65 4,25 34 37 20 12 2,6 6,5 53 63

Baix V 1,1*10-5 m/s 2-2,5 12 0,29 0,75 3 37 7 12 0,9 2,5 10 63

Taula 23: Infiltració potencial de les aigües de la Tordera (REPO, 1971)



Tot i que els piezòmetres de la Tordera alta es troben en l’aqüífer penjat, i per tant els estudis

realitzats no proporcionaran informacions sobre les relacions riu-aqüífer, s’ha analitzat:

• l’evolució dels nivells piezomètrics

• la influència que pot tenir l’aqüífer penjat sobre el cabal del riu

• l’evolució de clorurs en aigües superficials i subterrànies

• la detecció de zones humides o aigüamolls en la plana d’inundació del riu

7.1.1 Estudi sobre la influència de l’aqüífer penjat de la Tordera Alta i l’evolució dels cabals a

Sant Celoni (aigües a vall dels piezòmetres):

Relació dels cabals del riu amb piezometria del R-1

0.00

1.00

2.00

3.00

4.00

5.00

6.00

7.00

8.00

oct-7

6jun

-77feb

-78oct

-78jun

-79feb

-80oct

-80jun

-81feb

-82oct

-82jun

-83feb

-84oct

-84jun

-85feb

-86oct

-86jun

-87feb

-88oct

-88jun

-89feb

-90oct

-90jun

-91feb

-92oct

-92jun

-93feb

-94oc

t-94

jun-95

feb-96

oct-9

6jun

-97feb

-98oc

t-98

jun-99

feb-00

oct-0

0mar-0

1no

v-01

jul-02

Temps

Q (

m3/

s)

159.00

160.00

161.00

162.00

163.00

164.00

165.00

NP

(m

)

Aforament 15 Piezometre R-1

Figura 6: Relació de cabals de la Tordera a l’estació de E-15 i evolució de nivells piezomètrics al piezòmetre R-1

Tot i que el piezòmetre R-1 se situa aigües a munt de l’estació d’aforaments, en l’aqüífer penjat de la

Tordera Alta, el diagrama (Figura 6) permet observar que existeix una certa relació entre l’increment

de cabals i l’increment de nivells piezomètrics. Hi ha però alguns punts singulars on l’increment de

cabals no es correspon amb l’increment de nivells piezomètrics. Aquests punts sesituen al principi

de l’any hidràulic (aproximadament a l’Octurbre-Novembre 1988) i podrien trobar-se relacionats

amb el règim de bombeig.

Aquest paral·lelisme entre l’evolució dels nivells piezomètrics i l’evolució dels cabals en el riu fa

pensar que l’aqüífer penjat contribueix a controlar els cabals del riu. Aquest fet es troba fortament

relacionat amb què l’aqüífer penjat queda tancat en el sector de Sant Celoni per l’aflorament del

substrat granític, de forma que les seves aigües s’uneixen obligatòriament al curs superficial de la

Tordera o a l’aqüífer lliure.

Tanmateix segons dades bibliogràfiques (dades que tal vegada caldria revisar), aquest aqüífer té un

gruix d’uns 5-10 m i una K: 5 m/dia (REPO, 1971) la qual cosa suposa que el volum emmagatzemat

és petit i per tant la seva capacitat de regulació també. Davant aquest context cal esperar que

l’aqüífer es trobi fortament controlat pel règim de precipitacions.

7.1.2 Estudi sobre la piezometria i l’evolució dels nivells a l’aqüífer penjat de la Tordera Alta:

Fins a la data existeixen molt pocs mapes piezomètrics de l’Alta Tordera, però aquest indiquen que

el flux subterrani general és de direcció NW-SE, paral·lel a les aigües superficials (veure Figura 5).

L’evolució de nivells dels piezòmetres de la Tordera Alta poden donar informació de com es

comporta aquest aqüífer en relació al règim de precipitacions.

La Figura 7 permet observar que la variació interanual de nivells se situa al voltant de 1-2 m

aproximadament. Aquesta variació és important si tenim en compte que la potència de l’aqüífer és

poc significativa. A més s’observa que la variació interanual de nivells ha disminuït aquests últims

anys, la qual cosa podria significar que hi ha hagut una disminució de l’explotació de l’aqüífer. Les

fluctuacions tenen un marcat règim estacional i per aquest motiu tenim els nivells més baixos en

època estiuenca (juliol, agost) i els nivells més alts en èpoques de pluja (març, abril, maig).



Evolució dels nivells piezomètrics en la Tordera Alta

160

162

164

166

168

170

172

174

176

178

Altitud jul-

77jun

-78mai-7

9ab

r-80mar-8

1feb

-82ge

n-83de

s-83no

v-84

oct-85

set-86

ago-87 jul-

88jun

-89

mai-90

abr-91

mar-92

feb-93

gen-9

4de

s-94nov

-95oct

-96set

-97ag

o-98

jul-99

jun-00

mai-01abr

-02

Temps

Niv

ell p

iezo

mèt

ric

(m)

Tordera Q-1 Tordera R-1

Figura 7: Evolució de nivells en els piezòmetres Q-1 i R-1 de la Tordera Alta

Els nivells en el piezòmetre P-1 tenen tendència a disminuir progressivament a causa segurament de

la disminució de la precipitació. Aquesta tendència també s’observa en la resta de piezòmetres.

7.2 TORDERA MITJANA:

La Tordera Mitjana va des de Sant Celoni fins a Fogars i en ella se situa l’estació d’aforaments de

Sant Celoni i els piezòmetres de seguiment de l’ACA. Des del punt de vista hidrogeològic l’aqüífer

al·luvial de la Tordera Mitjana pot subdividir-se en:

• L’al·luvial de Sant Celoni

• L’al·luvial de la Batllòria

• L’al·luvial de d’Hostalric

El REPO 1971 va avaluar la recàrrega d’aquesta unitat per la infiltració de les aigües superficials de

la Tordera. La Taula 12 permet observar que els volums infiltrats són de l’ordre de 100 a 115 l/s

segons la subunitat (veure taula 12). Tanmateix la Taula 13 mostra que la infiltració potencial pot

arribar a ser de l’ordre de 6-8 hm3/any, per a cada una de les subunitats, suposant que el nivell freàtic

es situï per sota del nivell del riu. És important destacar que aquesta condició de contorn establerta

en el REPO 1971 només és aplicable en aquells sectors on es produeixen forts bombejos, ja que a

nivell regional el nivell freàtic de la unitat al·luvial de la Tordera mitja se situa la major part de l’any

per sobre de la cota del riu.

A nivell promitg es pot considerar que la infiltració real de les aigües superficials de la Tordera en el

seu curs mig va ser al 1970 d’aproximadament 14 hm3/any (REPO, 1971). Els estudis del PHPO del

1985 varen estimar que la infiltració de les aigües del riu se situaven al voltant de:

• 0.6 hm3/any en la Cubeta de Sant Celoni

• 2 hm3/any en la Cubeta de la Batllòria

• 0.9 hm3/any en la Cubeta d’ Hostalrich

Per tal d’estudiar la relació actual riu-aqüífer en els diferents trams de la Tordera Mitjana s’ha

analitzat l’evolució dels nivells en cada un d’aquests trams. Tot i això hi ha que tenir en compte que

per obtenir uns resultats més acurats faria falta tenir:

• més punts de control de l’evolució de nivells piezomètrics

• més punts de control de l’evolució de cabals

• haver realitzat proves d’infiltració al llarg del riu



7.2.1 Estudi sobre la influència de l’aqüífer al·luvial de la Tordera Mitjana i l’evolució dels cabals

Relació dels cabals del riu amb piezometria del N-1

0.00

1.00

2.00

3.00

4.00

5.00

6.00

7.00

8.00

oct-76

jun-77

feb-78

oct-7

8jun

-79feb

-80oc

t-80

jun-81

feb-82

oct-82

jun-83

feb-84

oct-84

jun-85

feb-86

oct-8

6jun

-87feb

-88oct

-88jun

-89feb

-90oct

-90jun

-91feb

-92oc

t-92

jun-93

feb-94

oct-9

4jun

-95feb

-96oct-

96jun-

97feb

-98oct

-98jun

-99feb

-00oc

t-00

mar-01

nov-0

1jul-

02

Temps

Q (

m3/

s)

98.00

99.00

100.00

101.00

102.00

103.00

104.00

NP

(m

)

Aforament 15 Piezometre N-1

Figura 8: Relació de cabals de la Tordera a l’estació de E-15 i evolució de nivells piezomètrics al piezòmetre N-1

La Figura 8 mostra una bona correlació de cabals i nivells piezomètrics. Aquest fet indica que el riu

es troba controlat entre d’altres factors per les aigües subterrànies. Hi ha algun màxim de cabal que

coincideix amb un mínim de nivell piezomètric (sobretot a l’estiu) la qual cosa indica que a la zona

es produeixen bombejos. Si observem la situació del piezòmetre veiem que essitua a les proximitats

de Gualba. Ara bé a grans trets els increments de cabal al riu es correlacionen força bé amb

increments en els nivells piezomètrics.

7.2.2 Estudi sobre la piezometria i l’evolució dels nivells a l’aqüífer al·luvial de la Tordera Mitja:

La piezometria de la Tordera Mitjana, correspon al sector de l’aqüífer al·luvial comprès entre el

municipi de Sant Celoni i la zona de confluència del riu la Tordera amb la riera de Santa Coloma. El

flux subterrani té la direcció Oest- Est, paral·lel a grans trets al flux de les aigües superficials del riu

la Tordera, amb lleugeres variacions a la zona de la Batllòria a causa de les extraccions que es

realitzen a la zona (veure Figura 9)

Figura 9: Mapa de superfície piezomètrica de la Tordera mitja, Agost- Setembre 1985. (PHPO, 1985)

Els cons piezomètrics que es definien a les rodalies de la Batllòria a la piezometria de 1985 (PHPO,

1985) ja no s’aprecien a la piezometria de 1995 (veure Figura 10). Al contrari, s’aprecia que els

nivells han tingut recuperació entre els 2 i 3 metres, respecte el primer estudi.



Figura 10: Mapa de superfície piezomètrica de la Tordera mitja, abril- maig 1995. (CIHS, 1995)

Per tal de poder establir les relacions riu-aqüífer al llarg de l’aqüífer al·luvial s’ha intentat establir

una relació entre el nivell piezomètric i la cota topogràfica del riu. Cal tenir en compte que si el riu

es troba connectat hidràulicament amb l’aqüífer la cota de la làmina d’aigua dóna idea del nivell

piezomètric en aquell punt.

65

70

75

80

85

90

95

100

105

Alti

tud

jul-7

7

jun-

78

mai

-79

abr-

80

mar

-

feb-

82

gen-

83

des-

83

nov-

84

oct-

85

set-

86

ago-

87

jul-8

8

jun-

89

mai

-90

abr-

91

mar

-

feb-

93

gen-

94

des-

94

nov-

95

oct-

96

set-

97

ago-

98

jul-9

9

jun-

00

mai

-01

abr-

02

Temps

Niv

ell p

iezo

mèt

ric

(m)

Tordera N-1 Tordera M-2 Tordera M-1 Arbúcies-14 Tordera L-1

Figura 11: Evolució piezomètrica de la Tordera Mijana (abans de la confluènica amb la Riera d’Arbúcies)

En primer lloc hi ha que tenir en compte que la cota del riu en les proximitats de N-1 es troba al

voltant de 105 m per sobre del nivell del mar. En contrast, els nivells piezomètrics mesurats en el

piezòmetre N-1 es troben al llarg de tota la sèrie de registres per sota d’aquesta cota. A continuació

es discuteixen les possibles causes:

• S’observa que fins aproximadament el Abril del 1991 hi havia una certa oscil·lació de nivells

que pot fer pensar que en la zona hi ha presència de bombejos que mantenen el nivell

piezomètric per sota del riu. Aquest fet implicaria que el riu en aquest punt és influent.

• Una altra possibilitat seria que l’aqüífer es trobés desconnectat del riu per la colmatació del

fons del riu amb materials argilosos procedents essencialment dels materials miocènics. Si

realment això fos així, aquest fet hauria de quedar reflectit en un increment del nivell

piezomètric després d’una avinguda que s’emportés els materials del fons.



Per últim la variació interanual de nivells en aquest punt és situa entre 1-2 m.

Els piezòmetres M-1 i M-2 situats aigües a baix de N-1 es troben afectats pels bombejos de la zona

de Breda i la Batllòria i presenten evolucions similars. El riu en les proximitats d’aquests

piezòmetres es troba aproximadament a 85 m. Ta l i com s’observa en la Figura 12 els nivells

piezomètrics en aquests punts es troben per sota de la cota del riu. En aquesta zona es presenten

fortes oscil·lacions associades als importants bombejos existents en la zona. Aquestes oscil·lacions

arriben a donar variacions interanuals d’uns 5 m.

Els nivells més baixos com és d’esperar s’experimenten a l’estiu a conseqüència de l’increment dels

bombejos i de la disminució natural dels nivells durant els períodes d’estiatge.

Resulta interessant constatar que la màxima explotació a la zona es va realitzar durant el període dels

anys 80 i sembla que des del 1999 s’està recuperant.

Per tant sembla clar que en el sector de Breda i la Batllòria el riu és clarament influent a causa de

l’existència de forts bombejos. Aquest caràcter influent causat per la presència de bombejos ja es va

detectar en les piezometries dutes a terme pel REPO 1971 i el PHPO 1985. Les piezometries

realitzades a la zona al 1995 (Abril-Maig) semblaven indicar que els conus de bombeig havien

disminuït (veure Figura 10).

Els piezòmetres Arbúcies-14 i L-1 situats aigües a baix dels anteriors mostren unes oscil·lacions

menors que els dels piezòmetres M-1 i M-2 (veure Figura 12).

La cota del riu en les proximitats del piezòmetre Arbúcies-14 se situa al voltant dels 70 m. Per tant si

observem la Figura 12 es detecta que en aquest punt el nivell piezomètric es troba sempre per sobre

de la cota del riu. Aquest fet implica que el riu és efluent. També cal destacar que tot i que poden

existir captacions en la zona aquestes no afecten de forma marcada l’evolució dels nivells

piezomètrics (la variació interanual en aquest punt és d’aproximadament 0.5 m). En aquest

piezòmetre també s’observa a partir dels anys 90 una certa recuperació dels nivells.

També s’observa que els nivells tenen un règim marcadament estacional, amb màxims a la

primavera i tardor, i mínims a l’estiu. La major amplitud dels valors l’ostenta el M-1, seguit del M-2

i en tercer lloc el N-1. Els que presenten menor amplitud són els piezòmetres Arbúcies-14 i L-1.

65

67

69

71

73

75

77

79

81

83

Altitud jul-

77jun

-78mai-7

9ab

r-80mar-8

1feb

-82gen

-83de

s-83nov

-84oct

-85set

-86ag

o-87

jul-88

jun-89

mai-90

abr-91

mar-92

feb-93

gen-94

des-94

nov-95

oct-96

set-97

ago-9

8jul-

99jun

-00mai-0

1ab

r-02

Temps

Niv

ell p

iezo

mèt

ric

(m)

Tordera M-2 Tordera M-1 Arbúcies-14 Tordera L-1

Figura 12: Gràfic de detall per de l’evolució dels nivells piezomètrics en la Tordera Mitja

El piezòmetre L-1 també mostra una evolució de nivells similar a al piezòmetre Arbúcies-14. La

cota del riu en les seves proximitats és de 65 m la qual cosa suposa que el riu en aquest sector és

efluent.



La Riera d’Arbúcies és un afluent de la Tordera i en ella se situen 5 piezòmetres. Per tal d’entendre

com es comporten altres punts de la conca i veure com la seva evolució repercuteix en la pròpia

Tordera s’ha estudiat l’evolució de la piezometria d’aquest sector.

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00

oct-

76

sep-

77

ago-

jul-7

9

jun-

80

may

-

abr-

82

mar

-

feb-

84

ene-

85

dic-

85

nov-

86

oct-

87

sep-

88

ago-

jul-9

0

jun-

91

may

-

abr-

93

mar

-

feb-

95

ene-

96

dic-

96

nov-

97

oct-

98

sep-

99

ago-

abr-

01

mar

-

Temps

Q (

m3/

s)

65,00

66,00

67,00

68,00

69,00

70,00

71,00

72,00

73,00

NP

(m

)

Aforaments E56 Piezòmetre Arbúcies 2 Piezòemtre Arbúcies 3

Figura 13: Relació entre l’evolució de cabals a l’estació d’aforaments i l’evolució dels nivells piezomètrics.

La Figura 14 permet observar les relacions existents entre l’evolució de cabals de la Riera

d’Arbúcies i l’evolució dels nivells piezomètrics. S’observa que hi ha èpoques de l’any en que hi ha

una bona correlació entre els augments de nivells piezomètrics i l’increment dels cabals de la pròpia

riera, mentre que durant l’estiu es detecten importants descensos del nivell piezomètric i per tant, tot

i que les pluges d’estiu poden donar lloc a increments de cabal en la riera, aquests no es

correlacionen amb increments del nivell piezomètric.

La Figura 14 destaca perquè durant el període de l’estiu del 95 al del 96 l’aqüífer va experimentar un

increment progressiu de del nivell piezomètric. És com si l’aqüífer arribés un moment que es trobés

saturat i com a conseqüència d’això es produís un increment de l’escolament superficial que es va

traduir en un increment de cabals a la riera. Aquest fenomen no és local ja que també ha pogut

observar-se en l’estació de Sant Celoni.

Pel que fa a la relació de l’aqüífer al·luvial de la Riera d’Arbúcies i la pròpia riera s’observa que en

la part mitja i alta la riera d’Arbúcies és efluent mentre que aigües a baix, en la zona d’Hostalric on

es concentren les indústries la riera passa a ser influent. Hi ha que tenir en compte que les

piezometries elaborades pel REPO, 1971 i per el Geoservei del 2000 es mostren fortes depressions

piezomètriques a conseqüència dels bombejos que es produeixen a la zona.

També es pot observar que durant els anys 80 els descensos produïts en els nivells piezomètrics eren

superiors a 1.5 m, mentre que en el període dels anys 90 les oscil·lacions són més petites.

En la zona de Fogars en el en el sector de confluència entre la Riera de Santa Coloma i Tordera

s’observa que durant certs períodes de l’any el nivell freàtic es situa per sobre de la cota del riu.

Aquest caràcter efluent del riu pot variar al llarg de l’any hidràulic la qual cosa explica que pugui

haver-hi èpoques en que el riu es trobi sec.

Per últim cal esmentar que el piezòmetre I-1 presenta durant la major part del temps els nivells per

sota de la cota del riu (per tant en aquest punt el riu es comporta com influent).



7.3 TORDERA BAIXA:

La zona al·luvial del curs baix es troba compresa entre l’estretament del colze aigües a prop de

Fougars fins al mar. En aquest sector es poden diferenciar:

• Un aqüífer lliure

• Un aqüífer semiconfinat

• Un aqüífer confinat

En el sector que va des de l’estretament de Fogars fins al poble de Tordera l’aqüífer és únic i lliure.

En canvi des de Tordera fins al mar es troben un o varis nivells d’argiles negres sovint amb sorres

fines que separen l’aqüífer superficial del profund poguent-se considerar els dos com a continus.

El REPO 1971 va avaluar la recàrrega de l’aqüífer lliure de la Tordera baixa per la infiltració de les

aigües superficials de la Tordera. Taula 12 permet observar que els volums infiltrats són de l’ordre

de 130 a 15000 l/s (veure Taula 12). Aquests cabals d’infiltració són molt elevats, la qual cosa fa

pensar que existeixen diferents causes:

• Per un costat la zona es trobava sotmesa a un fort règim d’explotacions que afavoreix la

infiltració

• Els al·luvions que constitueixen la vall baixa són més permeables i presenten una menor

proporció de fracció de fins (segons el REPO 1971 les sorres d’aquest sector eren gruixudes i

netes).

• La velocitat d’infiltració s’estima en 1.5 * 10-5 m/s i la permeabilitat

• K= 5*10-3 m/s= 450 m/dia. Que coincideix amb la permeabilitat de l’aqüífer superficia l

deduïda dels assatjos de bombeig.

Tot i que potser que la infiltració es trobi afavorida per un increment en la permeabilitat

vertical,l’anàlisi de l’evolució dels nivells piezomètrics, així com l’existència de zones d’aiguamolls

en els sectors menys explotats fa pensar que el fort caràcter influent del riu es troba fortament

controlat per la intensa explotació dels recursos hídrics subterranis. Hi ha que tenir en compte que el

REPO 1971 considera que la unitat al·luvial de la Tordera Mitjana presenta en determinats sectors

fons de la llera colmatats mentre que l’anàlisi de l’evolució de les piezometries no es detecta.

La Taula 13 mostra que la infiltració potencial pot arribar a ser de l’ordre de 63 hm3/any si es

considera el coeficient de permeabilitat vertical calculat.

Segons els estudis duts a terme per REPO (1971) i PHPO (1985) segurament el 85 % dels recursos

disponibles provenen de les aigües circulants del riu i rieres adjacents i es xifra el volum d’infiltració

en 26,6 hm3/any. Segons el PHPO 1985 la infiltració de les aigües del riu Tordera a l’aqüífer de la

vall baixa estimada per diferència és d’aproximadament 30 hm3 /any.

Segons estudis realitzats pel REPO 1971 fan pensar que el volum d’aigua infiltrada procedent de les

aigües superficials de la Tordera s’estimen en 5 hm3

L’expressió utilitzada:

K= (Q * L)/(2*a*H)

On Q= 0.6*10-3 m3/s és el cabal d’infiltració específica per un costat del vall

(15 m3/s)/(2*12000)

L=1000 m és amplada mitjana del vall

A = 2.4 m és l’ascens del nivell freàtic



H = 25 m és el gruix de l’aqüífer

De tot això es dedueix la capacitat potencials de recàrrega de l’aqüífer superficial pel riu Tordera .

Tenint en compte l’amplada mitja de la llera i la velocitat d’infiltració s’avalua la recàrrega potencial

en diferents seccions del riu Tordera.

Segons aquests estudis el fons del riu es troba colmatat freqüentment durant les èpoques d’estiu i per

tant els cabals d’infiltració potencial estan subestimats. Se suposa que el nivell freàtic es manté

sempre per sota de la cota del riu. Els valors d’infiltració potencial són per un flux normal del riu

fora dels períodes d’avinguda.

Com s’acaba de veure el cabal del riu Tordera en les avingudes sobrepassa els 50 m3/s i per un

ample total de llit mullat de 100 m per terme mig aquest cabal d’infiltració es de l’ordre de 15 m3/s.

Per tant per omplir un volum d’embassament útil d’aqüífer de 25 hm3 teòricament fan falta 25 dies

de crescudes, tot i que aquest es redueix perquè l’aqüífer també es recarrega per la pluja.

7.3.1 Estudi sobre la influència de l’aqüífer lliure de la Tordera Baixa i l’evolució dels cabals

La Figura 11 mostra que la correlació entre els cabals de la Tordera a l’estació d’aforaments E62 i

les oscil·lacions de nivells piezomètrics del piezòmetre H-1 no és del tot bona. Així hi ha períodes

durant els quals les puntes de cabals es corresponen amb mínims de nivells piezomètrics. Tanmateix

hi ha que tenir en compte que el piezòmetre H-1 no se situa en les proximitats del riu, la qual cosa

pot explicar la mala correlació.

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

oct-76

sep-77

ago-78 jul-7

9jun

-80

may-81

abr-82

mar-83

feb-84

ene-85 dic-

85nov

-86oct

-87sep

-88ago

-89 jul-90

jun-91

may-92

abr-93

mar-94

feb-95

ene-96 dic

-96no

v-97oct

-98sep

-99ago

-00abr

-01mar-0

2

Temps

Q (

m3/

s)

25

26

27

28

29

30

31

32

33

NP

(m

)

Aforaments E62 Piezòmetre H-1

Figura 14: Relació entre l’evolució de cabals a l’estació d’aforaments i l’evolució dels nivells piezomètrics al piezòmetre

H-1.

7.3.2 Estudi sobre les piezometries i l’evolució dels nivells de l’aqüífer lliure i profund de la

Tordera Baixa:

Segons l’estudi del PHPO (1985), en aquest sector de l’aqüífer, el riu es comporta com a influent.

S’aprecia un augment del gradient aigües a baix de la població de Tordera, provocat pels cons de

bombament, els quals ocasionen els pous del consorci de la Costa Brava que abasten a les

poblacions de Tossa i Lloret de Mar i els pous industrials de l’empresa Fibracolor (veure Figura 12).



Figura 15: Mapa de superfície piezomètrica de la Tordera Baixa, Agost - Setembre 1985. (PHPO, 1985)

Davant la població de Palafolls s’observa que els valors de la piezometria estan per sota del nivell

del mar. Aquests valors negatius es poden atribuir a un error de les cotes topogràfiques utilitzades o

als forts bombejaments realitzats a l’aqüífer profund que afectarien al superficial (CIHS, 2002).

A la piezometria de 1985 de l’aqüífer superficial del delta, s’aprecia un con de bombament

important cap a les proximitats de Malgrat, amb la presència de valo rs per sota del nivell del mar. El

marge esquerre presenta nivells més elevats que els del marge dret, per sobre de la cota zero (veure

Figura 16).

A la piezometria realitzada per a l’aqüífer superficial de la Baixa Tordera a l’any 1994 (veure Figura

17), els cons de bombament continuen estan menys marcats i s’aprecia que els nivells van pujar uns

dos metres respecte a la situació de 1985 (PHPO, 1985).

Figura 16: Mapa d’isopiezes aqüífer superior (Març 1994) (CIHS, 1994)

A l’any 2000 s’aprecia a l’aqüífer superficial de la Baixa Tordera con el bombament situat al marge

dret del delta a les proximitats del nucli de Malgrat de Mar. Els nivells es mantenen respecte els

observats a la piezometria de 1994. A la piezometria del 2000 no s’aprecia el con de bombament del



marge dret, a prop de Malgrat, en canvi, apareixen valors negatius aigües avall de Palafolls cosa que

ja s’apreciava en la piezometria de 1985.

A la piezometria de 1985, de l’aqüífer profund, s’aprecia un con de bombament important, a la zona

on se situen els pous de Nylstar i del Consell Comarcal del Maresme (veure Figura 18). A la

piezometria de 1998 el con no és tan marcat (veure Figura 19). Cal tenir en compte que la

piezometria de 1998, és dels mesos d’abril i maig, quan els pous d’abastament no estan treient els

màxims cabals que solen extreure els mesos d’estiu.

A la piezometria del 2000 de l’aqüífer profund torna a apreciar-se el con de bombament amb valors

per sota els –10 metres. Aquesta piezometria està realitzada amb dades de l’agost, just quan els pous

d’abastament treguin els majors cabals de l’any. En aquesta piezometria apareix un altre con de

bombament a l’alçada dels pous d’Aigües de Blanes, que no s’apreciava a cap altra piezometria

anterior.

Figura 17: Mapa d’isopiezes aqüífer profund, Agost- Setembre 1985. (PHPO, 1985)



Figura 18: Mapa d’isopiezes aqüífer profund (abril- maig 1998)(CIHS, 1998)

7.3.3 Estudi sobre la piezometria i l’evolució dels nivells a l’aqüífer superficial de la Tordera

Baixa:

6

11

16

21

26

31

36

41

cota

bro

cal

oct-7

7

nov-

78

dic-

79

ene-

81

feb-

82

mar

-83

abr-8

4

may

-85

jun-

86

jul-8

7

ago-

88

sep-

89

oct-9

0

nov-

91

dic-

92

ene-

94

feb-

95

mar

-96

abr-9

7

may

-98

jun-

99

jul-0

0

mai

-01

jun-

02

Temps

Niv

ell p

iezo

mèt

ric

(m)

H-1 G-1 F-1 D-1-a

Figura 19: Evolució piezomètrica de l’aqüífer superficial a la Tordera Baixa

La Figura 20 es mostra l’evolució temporal en 4 piezòmetres H-1, G-1, F-1 i el D-1-a, situats entre

Fogars de Tordera i Tordera. En ella s’aprecia que els nivells han baixat entre 0,46 i 2,37 en el

període comprès entre maig de 1977 i maig de 2000. Al piezòmetre D-1-a la sèrie no està completa, i

si es compara amb els nivells de maig de 1984 i maig de 2000, s’aprecia una petita pujada de 0,18

metres. També s’observa que els nivells tenen grans fluctuacions, amb un clar règim estacional, al

llarg de cada any hidrològic (CIHS, 2002).



00.5

11.5

22.5

33.5

44.5

May

-76

May

-77

May

-78

May

-79

May

-80

May

-81

May

-82

May

-83

May

-84

May

-85

May

-86

May

-87

May

-88

May

-89

May

-90

May

-91

May

-92

May

-93

May

-94

May

-95

May

-96

May

-97

May

-98

May

-99

May

-00

Tordera A-3-a Tordera A-2-a Tordera B-4-a Tordera B-2-aTordera A-6-a Tordera B-1-a Tordera B-0-a Tordera B-5-aIRYDA-a Tordera A-4-a Tordera B-3-a

Figura 20: Evolució dels nivells piezomètrics de l’aqüífer superficial aigües avall de Palafolls. (1976-2000) (CIHS,

2002).

A la Figura 21 es representa l’evolució de nivells per als piezòmetres situats a l’aqüífer superficial

aigües avall de Palafolls: B-4-a, A-2-a, A-3-a, A-4-a, A-6-a, B-5-a, B-0-a, B-1-a, B-3-a, B-2-a i

Iryda-a. Sembla que els nivells als piezòmetres A-3-a, A-2-a, B-4-a, B-2-a, A-6-a, A-4-a i B-3-a es

mantenen, en canvi als piezòmetres B-5-a, B-1-a i Iryda-a baixen els nivells.

En tots els piezòmetres també es verifica que els nivells màxims es donen durant la primavera i la

tardor, i que els nivells mínims apareixen a l’estiu.

Els piezòmetres B-5-a, B-1-a i Iryda-a tenen nivells per sobre del nivell del mar gairebé tot l’any. En

canvi, la resta de piezòmetres representats a la Figura 21 mostren períodes amb nivells per sota del

nivell del mar, o molt propers a aquest.

La major amplitud entre els valors màxims i mínims l’ostenta el piezòmetre B-3-a, seguit per B-5-a,

Iryda-a, B-1-a i B-4-a respectivament. Els cinc piezòmetres tenen una diferència entre el valor

màxim i mínim del període estudiat que va des de 3.01 a 5.88 metres. La resta de piezòmetres tenen

menors amplituds i són inferiors als 2 metres (CIHS, 2002).

-4

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

cota

bro

cal

jul-7

7

may

-78

mar

-79

ene-

80

nov-

80

sep-

81

jul-8

2

may

-83

mar

-84

ene-

85

nov-

85

sep-

86

jul-8

7

may

-88

mar

-89

ene-

90

nov-

90

sep-

91

jul-9

2

may

-93

mar

-94

ene-

95

nov-

95

sep-

96

jul-9

7

may

-98

mar

-99

ene-

00

nov-

00

jun-

01

abr-

02

Temps

Niv

ell p

iezo

mèt

ric

(m)

D-1-a Sondeig LLORET C-1-a B-4-a B-5-a

Figura 21: Evolució piezomètrica de l’aqüífer superficial després de Tordera a la Tordera Baixa

Les Figura 20 i 22 mostren es situen per sota de la cota del riu i es troben fortament influenciats pels

cons de bombeig a que es veu sotmès l’aqüífer sobretot a partir de Tordera. Aquestes extraccions

incrementen la baixada del nivell en èpoques en que el riu porta poc volum d’aigua. Aquests pous

corresponen, entre d’altres, a pous d’abastament dels municipis de Tossa i Lloret de Mar, que a

l’estiu veuen augmentada la demanda d’aigua per a l’augment de població estival. Per tant en tots

aquests sectors el riu és clarament influent durant la major part de l’any. Aquest fet explica que el riu

es trobi sovint sec.



Tot i això, hi ha que tenir en compte que en les zones menys influenciades, situades entre Fogars i

Tordera, s’han pogut observar petites zones d’aiguamolls que constaten que el nivell freàtic se situa

per sobre de la cota del riu durant bona part de l’any hidràulic (veure Foto 1) i per tant sembla que es

pot concloure que en les zones on les captacions no són tan importants (almenys en aquest sector de

l’aqüífer superficial) el riu es comporta com efluent.

Foto 1: Petit aiguamoll situat els voltants del Molí de la Júlia

Aigües avall de Palafolls a l’aqüífer superficial del delta de la Tordera, molts dels nivells es troben

per sota del nivell del mar, ja que estan influïts pels cons de bombament situats a prop de Malgrat

(piezòmetres B-0, A-3-a i A-2-a) i pels situats al marge esquerre del delta (afectant al piezòmetre B-

3-a). Els piezòmetres B-5-a i Iryda-a se situen a prop del riu, cosa que afavoreix que els nivells se

situïn encara per sobre del nivell del mar. Aquest fet constata que el riu en aquest sector és clarament

influent.

A la Figura 23 es presenten els nivells de 4 piezòmetres situats a l’aqüífer profund. La variació

calculada marca una disminució dels nivells entre 0.41 i 2.85 metres.

0

0.5

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

Ago

-77

Ago

-78

Ago

-79

Ago

-80

Ago

-81

Ago

-82

Ago

-83

Ago

-84

Ago

-85

Ago

-86

Ago

-87

Ago

-88

Ago

-89

Ago

-90

Ago

-91

Ago

-92

Ago

-93

Ago

-94

Ago

-95

Ago

-96

Ago

-97

Ago

-98

Ago

-99

Ago

-00

Niv

ell (

m)

Tordera A-4-b Tordera B-2-b Tordera A-6-b IRYDA-b

Figura 22: Evolució dels nivells piezomètrics de l’aqüífer profund del delta de la Tordera. (1976-2000) (CIHS, 2002).

La major variabilitat dels nivells ho presenta l’Iryda-b, seguit per A-4-b, B-2-b i A-6-b. Tres dels

piezòmetres tenen nivells per sota del nivell del mar.

A l’aqüífer profund, tres dels piezòmetres presenten nivells per sota del nivell del mar, això indica

l’existència de zones a l’aqüífer profund on s’afavoreix l’entrada d’aigua de mar terra endins.

Des d’un punt de vista general, els nivells mitjans de l’aqüífer superficial són encara més alts que els

nivells de l’aqüífer profund, i per tant, el flux general a través de l’aqüitard és descendent.

Tanmateix, en certs punts de l’aqüífer superficial, on les extraccions són molt fortes aquesta relació

de nivell es pot invertir, afectant el sentit d’aquest flux vertical.

DESCRIPCIÓ I CARACTERITZACIÓ DE LA CONCA...

Documents

Transcript of DESCRIPCIÓ I CARACTERITZACIÓ DE LA CONCA...