Dia 12 - parroquialledovalls.cat · moure’ls amb el dit». És cert. Sovint som exigents i severs...

2
Valls 5 novembre 2017 N. 927 Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat Dia 12 de novembre farem la col·lecta de Germanor. NO FAN EL QUE DIUEN Jesús parla amb indignació pro- fètica. El seu discurs, adreçat a la gent i als seus deixebles, és una dura crítica als dirigents religiosos d’Israel. Mateu ho recull cap als anys vuitanta per- què els dirigents de l’Església cristiana no caiguin en conduc- tes semblants. ¿Podrem recordar avui les recriminacions de Jesús amb pau, en actitud de conver- sió, sense cap ànim de polèmi- ques estèrils? Les seves paraules són una invitació perquè bisbes, preveres i tots els qui tenim al- guna responsabilitat eclesial fem una revisió de la nostra actua- ció. «Diuen i no fan». El nostre pecat més gran és la incoherèn- cia. No vivim allò que predi- quem. Tenim poder, però ens falta autoritat. La nostra conduc- ta ens desacredita. Un exemple de vida més evangèlica dels di- rigents canviaria el clima a mol- tes comunitats cristianes. «Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit». És cert. Sovint som exigents i severs amb els altres, comprensius i indulgents amb nosaltres. Afei- xuguem els senzills amb les nostres exigències, però no els facilitem l’acolliment de l’Evan- geli. No som com Jesús, que es preocupa de fer lleugera la seva càrrega, pel fet que és humil i de cor senzill. «En tot obren per fer -se veure de la gent». No podem negar que és molt fàcil de viure pendents de la nostra imatge, buscant gairebé sempre «quedar bé» davant els altres. No vivim davant aquest Déu que veu en el secret. Estem més atents al nos- tre prestigi personal. «Els agra- da d’ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de rabí, o sigui mestre». Ens fa vergonya de confessar-ho, però ens agrada. Busquem ser tractats de manera especial, no com un germà més. Hi ha res més ridí- cul que un testimoni de Jesús buscant ser distingit i reverenci- at per la comunitat cristiana? «No us heu de fer dir mestres […] ni guies […] perquè de guia només en teniu un, que és el Crist». El mandat evangèlic no pot ser més clar: renuncieu als títols per no fer ombra a Crist; orienteu l’atenció dels creients només cap a ell. Per què l’Església no fa res per suprimir tants títols, prerrogatives, ho- nors i dignitats per a mostrar més bé el rostre humil i proper de Jesús? «No doneu a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel». Per a Je- sús, el títol de Pare és tan únic, profund i entranyable que no ha de ser utilitzat per ningú a la comunitat cristiana. Per què ho permetem? José Antonio Pagola AMB LLÀGRIMES Diumenge passat, amb la visita anunciada de la Verge peregri- na de Fàtima, el nostre santuari va reviure una fe mariana que de tant en tant Maria la Mare de Déu ens ho fa sentir. En els mo- ments que es van deixar per poder besar les medalles de la imatge, s’hi van fer llargues cues de persones que a més en- cenien un llantió a honor seu. Jo vaig vetllar la imatge tota la tarda del Diumenge, i poc a poc anaven arribat devots, sentien al banc i pregaven en silenci. Això sol ja em va commoure, però especialment quan veia perso- nes emocionades que s’hi apro- paven d’una manera més espe- cial; com aquella àvia que grà- cies a la recuperació de la salut de la filla i havent fet una pro- mesa de portar-la davant la imatge de la Verge de Fàtima, va tenir aquest diumenge la se- va oportunitat. El seu rostre ex- pressava emoció i llàgrimes, i agafant-me de les mans m’ho explicava emocionada. P. Joan he pogut portar la meva neta a la Verge, miri-la com està de feliç! Em deia emocionada. El missatge de Maria no és altra que el de pregar, i pregant obte- nim el favor de Déu, Ella inter- cedeix per tot els seus fills i filles, per això el sant Rosari que vam pregar tots junts a la tarda del diumenge van ser un moment important de la trobada amb Maria. Per què serà que Ella ho recomana? No és per- què en el Rosari meditem la vida del seu Fill Jesús? I Ella és això el que vol que ens apro- pem a Ell, que a més del sant rosari, (que el resem al Lledó cada dia) escoltem la Paraula del seu Fill, que celebrem al Missa i combreguem. Ella sap molt bé que participar en to això és Sagrament de salvació. Va ser una jornada plena, i bo- nic al matí en la seva arribada entrant al Santuari envoltada de gent i especialment dels nens i nenes amb els llantions a les mans. De ben segur que tots ells en guardarà un record espe- cial i faran memòria com fèiem els grans recordant com fa uns 50 anys també va passar pels nostres pobles i encara recor- dem aquell fet com si fos abans d’ahir. Que la Verge de Fàtima ens acompanyi sempre i no ens deixi de la seva mà maternal. P. Joan La Missa Familiar de diumenge i la colla d’escolans. Hi érem una bona colla i era bonic tota la celebració. A més acompanyàvem el Josep i l’Adeli- na, el Dídac i l’Assumpció, que cele- braven els 50 i 25 anys de casament respectivament. Tot va ajudar a la festa, amb el cor ple de cantaires que van har- monitzar amb cants la Missa. Havíem parlat de l’amor, tal com deia l’Evange- li d’aquell dia i després ens canten “paraules d’amor”, bé tot va ser rodó. Poder participar a la Missa amb els fills, és anar-los acompanyant a fer l’experiència cristiana de fe i comunió amb tota la comunitat. C A T E Q U I S T E S Recordem que del 17 al 19 a Lleida hi ha la trobada formativa de catequistes de Catalunya i les Illes. Hi ha els fulletons per a fer la inscripció. Sempre és necessari anar-nos preparant per a fer millor el nostre servei a la comunitat des de la Catequesi. JORNADA DE GERMANOR Són moltes les mans obertes, que constantment veiem ben a prop nostre. Aquesta campanya de germanor entra a formar part de les moltes campanyes que oferim a la feligresia de les parròquies tot demanant col·laboració, pel projecte de l’Església. Arribar a aconseguir que sen- tint-nos tots Església la sostenim, o millor dit, fem pos- sible que continuï la seva presència entre nosaltres. Una presència que no sigui teòrica, sinó ben pràctica, que l’anunci que fa l’Església no sigui un anuncia d’utopies, d’idees abstractes, sinó d’unes Benaurances portades a la pràctica a través de la caritat o la solidaritat. Si col·laborem amb aquesta campanya, col·laborem en tot allò que des de les diverses comunitat cristianes dels nostres pobles portem a terme. VA VENIR LA VERGE DE FÀTIMA La imatge peregrina de la Verge de Fàtima ens va visi- tar com estava programat. La vam tenir diumenge pas- sat tot el dia, i molts de nosaltres hi érem presents emo- cionats sentint una fe viva que ens venia a través de Ma- ria. Ella és refugi de pecadors i Mare misericordiosa, intercedeix per tot nosaltres. GERMÀ SAPERAS I ALIÓ El dia 19 de novembre a la població d’Alió d’on és fill el nostre Germà, Ferran Saperas, celebrarà una Missa d’acció de gràcies per la seva beatificació i que serà presidida pel nostre Sr. Arquebisbe Jaume. Tots sabem prou bé la causa del martiri del nostre nou Beat, fill d’Alió. Els qui podeu fem-nos-hi presents per honorar aquest jove màrtir de la Castedat, Missioner Claretià. Dia 12

Transcript of Dia 12 - parroquialledovalls.cat · moure’ls amb el dit». És cert. Sovint som exigents i severs...

Page 1: Dia 12 - parroquialledovalls.cat · moure’ls amb el dit». És cert. Sovint som exigents i severs amb els altres, comprensius i ... Ens fa vergonya de confessar-ho, però ... El

Valls 5 novembre 2017 N. 927

Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat

Dia 12 de novembre faremla col·lecta de Germanor.

NO FAN EL QUEDIUEN

Jesús parla amb indignació pro-fètica. El seu discurs, adreçat ala gent i als seus deixebles, ésuna dura crítica als dirigentsreligiosos d’Israel. Mateu horecull cap als anys vuitanta per-què els dirigents de l’Esglésiacristiana no caiguin en conduc-tes semblants. ¿Podrem recordaravui les recriminacions de Jesúsamb pau, en actitud de conver-sió, sense cap ànim de polèmi-ques estèrils? Les seves paraulessón una invitació perquè bisbes,preveres i tots els qui tenim al-guna responsabilitat eclesial femuna revisió de la nostra actua-ció. «Diuen i no fan». El nostrepecat més gran és la incoherèn-cia. No vivim allò que predi-quem. Tenim poder, però ensfalta autoritat. La nostra conduc-ta ens desacredita. Un exemplede vida més evangèlica dels di-rigents canviaria el clima a mol-tes comunitats cristianes.«Preparen farcells pesadíssims iels carreguen a les espatllesdels altres, però ells no volen nimoure’ls amb el dit». És cert.Sovint som exigents i seversamb els altres, comprensius iindulgents amb nosaltres. Afei-xuguem els senzills amb lesnostres exigències, però no elsfacilitem l’acolliment de l’Evan-geli. No som com Jesús, que espreocupa de fer lleugera la sevacàrrega, pel fet que és humil i decor senzill. «En tot obren per fer-se veure de la gent». No podemnegar que és molt fàcil de viurependents de la nostra imatge,buscant gairebé sempre «quedarbé» davant els altres. No vivimdavant aquest Déu que veu en elsecret. Estem més atents al nos-tre prestigi personal. «Els agra-

da d’ocuparels primersllocs a taula iels primersseients a lessinagogues ique la gent elssaludi a lesplaces i elsdoni el nom de

rabí, o sigui mestre». Ens favergonya de confessar-ho, peròens agrada. Busquem ser tractatsde manera especial, no com ungermà més. Hi ha res més ridí-cul que un testimoni de Jesúsbuscant ser distingit i reverenci-at per la comunitat cristiana?«No us heu de fer dir mestres[…] ni guies […] perquè deguia només en teniu un, que ésel Crist». El mandat evangèlicno pot ser més clar: renuncieuals títols per no fer ombra aCrist; orienteu l’atenció delscreients només cap a ell. Per quèl’Església no fa res per suprimirtants títols, prerrogatives, ho-nors i dignitats per a mostrarmés bé el rostre humil i properde Jesús? «No doneu a ningú elnom de pare aquí a la terra,perquè de pare només en teniuun, que és el del cel». Per a Je-sús, el títol de Pare és tan únic,profund i entranyable que no hade ser utilitzat per ningú a lacomunitat cristiana. Per què hopermetem?

José Antonio Pagola

AMB LLÀGRIMESDiumenge passat, amb la visitaanunciada de la Verge peregri-na de Fàtima, el nostre santuariva reviure una fe mariana quede tant en tant Maria la Mare deDéu ens ho fa sentir. En els mo-ments que es van deixar perpoder besar les medalles de laimatge, s’hi van fer llarguescues de persones que a més en-cenien un llantió a honor seu.Jo vaig vetllar la imatge tota latarda del Diumenge, i poc a pocanaven arribat devots, sentien albanc i pregaven en silenci. Aixòsol ja em va commoure, peròespecialment quan veia perso-nes emocionades que s’hi apro-paven d’una manera més espe-cial; com aquella àvia que grà-cies a la recuperació de la salutde la filla i havent fet una pro-mesa de portar-la davant laimatge de la Verge de Fàtima,va tenir aquest diumenge la se-va oportunitat. El seu rostre ex-pressava emoció i llàgrimes, iagafant-me de les mans m’hoexplicava emocionada. P. Joanhe pogut portar la meva neta ala Verge, miri-la com està defeliç! Em deia emocionada. Elmissatge de Maria no és altraque el de pregar, i pregant obte-nim el favor de Déu, Ella inter-cedeix per tot els seus fills ifilles, per això el sant Rosarique vam pregar tots junts a latarda del diumenge van ser unmoment important de la trobadaamb Maria. Per què serà queElla ho recomana? No és per-què en el Rosari meditem lavida del seu Fill Jesús? I Ella ésaixò el que vol que ens apro-pem a Ell, que a més del santrosari, (que el resem al Lledócada dia) escoltem la Parauladel seu Fill, que celebrem alMissa i combreguem. Ella sapmolt bé que participar en toaixò és Sagrament de salvació.Va ser una jornada plena, i bo-nic al matí en la seva arribadaentrant al Santuari envoltada degent i especialment dels nens inenes amb els llantions a lesmans. De ben segur que totsells en guardarà un record espe-cial i faran memòria com fèiemels grans recordant com fa uns50 anys també va passar pelsnostres pobles i encara recor-dem aquell fet com si fos abansd’ahir. Que la Verge de Fàtimaens acompanyi sempre i no ensdeixi de la seva mà maternal. P.Joan

La Missa Familiar de diumenge ila colla d’escolans. Hi érem una bonacolla i era bonic tota la celebració. Amés acompanyàvem el Josep i l’Adeli-na, el Dídac i l’Assumpció, que cele-braven els 50 i 25 anys de casamentrespectivament. Tot va ajudar a la festa,amb el cor ple de cantaires que van har-monitzar amb cants la Missa. Havíemparlat de l’amor, tal com deia l’Evange-li d’aquell dia i després ens canten“paraules d’amor”, bé tot va ser rodó.Poder participar a la Missa amb elsfills, és anar-los acompanyant a ferl’experiència cristiana de fe i comunióamb tota la comunitat.

C A T E Q U I S T E SRecordem que del 17 al 19 a Lleida hi ha la trobada formativade catequistes de Catalunya i les Illes. Hi ha els fulletons per afer la inscripció. Sempre és necessari anar-nos preparant per afer millor el nostre servei a la comunitat des de la Catequesi.

JORNADA DE GERMANORSón moltes les mans obertes, que constantment veiemben a prop nostre. Aquesta campanya de germanor entraa formar part de les moltes campanyes que oferim a lafeligresia de les parròquies tot demanant col·laboració,pel projecte de l’Església. Arribar a aconseguir que sen-tint-nos tots Església la sostenim, o millor dit, fem pos-sible que continuï la seva presència entre nosaltres. Unapresència que no sigui teòrica, sinó ben pràctica, quel’anunci que fa l’Església no sigui un anuncia d’utopies,d’idees abstractes, sinó d’unes Benaurances portades ala pràctica a través de la caritat o la solidaritat.Si col·laborem amb aquesta campanya, col·laborem entot allò que des de les diverses comunitat cristianes delsnostres pobles portem a terme.

VA VENIR LA VERGE DE FÀTIMALa imatge peregrina de la Verge de Fàtima ens va visi-tar com estava programat. La vam tenir diumenge pas-sat tot el dia, i molts de nosaltres hi érem presents emo-cionats sentint una fe viva que ens venia a través de Ma-ria. Ella és refugi de pecadors i Mare misericordiosa,intercedeix per tot nosaltres.

GERMÀ SAPERAS I ALIÓEl dia 19 de novembre a la població d’Alió d’on és fillel nostre Germà, Ferran Saperas, celebrarà una Missad’acció de gràcies per la seva beatificació i que seràpresidida pel nostre Sr. Arquebisbe Jaume. Tots sabemprou bé la causa del martiri del nostre nou Beat, filld’Alió. Els qui podeu fem-nos-hi presents per honoraraquest jove màrtir de la Castedat, Missioner Claretià.

Dia 12

Page 2: Dia 12 - parroquialledovalls.cat · moure’ls amb el dit». És cert. Sovint som exigents i severs amb els altres, comprensius i ... Ens fa vergonya de confessar-ho, però ... El

Diumenge XXXI durant l’anyORACIÓ INICIALDéu de misericòrdia, vós feu als vostres fidels lagràcia de servir-vos d’una manera digna i meritòria.Concediu-nos de córrer sense destorbs cap als bénsque ens prometeu. Vós que viviu i regneu per sem-pre. Amén.

SALM 130Guardeu-me Déu meu, en vós trobo refugi.El meu cor no és ambiciós, Senyor,no són ambiciosos els meus ulls;visc sense pretensions de grandeses,o de coses massa altes per a mi.

Em mantinc en una pau tranquil·la,com un nen a la falda de la mare,tot esperant els vostres dons.

Israel espera en el Senyorara i per tots els segles.

PREGÀRIESSenyor, avui ens convideu a ser fidels a allò quecreiem i pensem:Ajuda’ns a ser-hi coherents per ser uns bons testi-monis de la nostra fe.

Senyor ens convides a reconèixer que de Pare no-més ho és el teu:Fes que el respectem i l’adorem com a Déu verita-ble de les nostres vides.

També et preguem per tots aquells que tenen càrreccom a pastors del teu ramat:Que siguin pastors des del servei i no des d’allòque representen.

Et preguem pel nostre país i nació pels seus gover-nants:Que recuperem les nostres autoritats que van serescollides pel poble.

Il·lumina, Senyor, els nostres legítims represen-tants:Que recuperin la llibertat i retornar al lloc que elspertany.

Beneeix, Senyor, les nostres famílies i els qui estanmalalts:Que amb la teva gràcia visquin amb harmonia isalut.

ORACIÓ FINALDeixeu-nos sentir cada dia més, Senyor, els efectesde la vostra gràcia i prepareu-nos a rebre les prome-ses de les quals ja són penyora els misteris que ensalimenten. Vós que viviu i regneu per sempre.Amén.

A G E N D ANOVEMBRE (mes de les ànimes o de difunts)Dia 4: Bateig del Jordi

Preparació batejos 19h.Dia 6: Junta de Germandats i Confraries de S.S.Dia 7 i 9: Trobada de pares Cat. Fam.Dia 8: Missa difunts 2017 a les 19:30hDies 12 i 26: Misses FamiliarsDia 12: Col·lecta GermanorDia 17: Teatre Principal Concert Benèfic Taulada 20:30hDia 17,18,19: Formació Catequistes a LleidaDia 19: Alió 12:30h Missa acció de gràcies BeatificacióDia 21: Cadena de pregària per les vocacions 19’30hDia 24: Consell Arxiprestal de Laics 21:30h

LA TAULADANo se si dir-ho d’aquesta manera, però sembla que tingui una “ombramaleïda” perquè costa molt acabar de fer funcionar les coses. Quan noet deixen penjat els instal· ladors, et deixen penjat altres que fa que resvagi endavant. Confies amb persones que hi treballen i de cop desapa-reixen... alguna cosa “maleïda” córrer per allí. Potser direu que semblaque estigui enfadat i de veritat que ho estic! Ara hem buscat altres con-ductes a veure si tenim sort, gent de la casa i coneguda, que no ens hanfallat, a veure si acabem d’una vegada!Enmig de tot això les persones que atenem i que cada dia els donemmenjar, o són ateses al despatx amb mil situacions diverses. No podemestirar més el braç que la màniga, diem, però el cert és que sí que esti-rem el braç per arribar on podem i més. P. Joan

Alguns números del nou menjador:Hem pagatCàmera de congelació: 14.149,93Ignifugacions: 5.933,84Arquitecte: 1.842,22Consultoria tècnica: 663,48Aïllants Sta. Coloma: 2.119,19Serraller: 3.797,45Mà d’obra: 13.876,28Formigons i bomba 1.055,00Material construcció: 2.640,22Tècnic enginyer: 580,80Total pagats 46.658,41€

CÀRITASHem ajudat a reparar unes ulleres (130€), gas a tres famílies, farmàcia adues més, viatges i més viatges a Tarragona, documents per personesimmigrants... una llista que no s’acaba mai. Hem repartit mobles a duesfamílies més, matalàs, taules, cadires, somiers... Tot això ho fem ambgoig perquè es fruit de la caritat de tots.

ENLLAÇ SOLIDARIAgraïm a les persones que fan seu el nostre calendari solidarid’Enllaç. Sempre és una ajuda a les nostres missions del Brasil il’Índia. El podeu agafar del racó de Missions ho hi ha diversesinformacions dels llocs missioners i els seus projectes.

CURS ALPHALes parròquies de Valls ens unim per a participar d’aquestcurs Alpha que ja volíem haver-ho fet pel mes passat, peròs’esqueia el dia de les beatificacions a Barcelona. Tenimconvidades algunes persones i confiem que algunes més enshi ajudaran. El projecte és engrescador de cara a un futurcristià viscut amb ganes, il·lusió, empenta, que fa de les nos-tres vides una invitació contínua a ser coherents a la nostrafe, viscuda des d’una comunitat que celebra. D’acord ambMn. Joan Àguila ho faríem totes les parròquies de Vallsjunts per donar un sentit de comunió i participació. De segui-da que tinguem el dia assenyalat avisarem.

AL CEMENTIRIDimecres passat dia de Tots Sants seguint la tradició va par-ticipar al Cementiri de la pregària pels difunts. LeonardoBoff, fa aquesta reflexió que en traiem aquest paràgraf queho titula així:Morir per viure més i millorEl sentit de la vida depèn del sentit que li donem a la mort.Si la mort és vista com a simple negació de la vida i com atragèdia biològica, llavors val el que ja deia sant Pau: «men-gem i beguem, que demà morirem». Però hi ha cultures queli han donat un sentit més alt: la mort és l'oportunitat deconstruir la pròpia destinació i de plasmar el món al nostrevoltant d'acord amb un projecte civilitzador.El cristianisme, al seu torn, proposa la seva representació dela mort. No com a contrària a la vida, sinó com una invencióintel· ligent de la vida per poder donar una capbussada radi-cal en la Font de tota vida.La mort no seria una fi-terme sinó una fi-meta aconseguida,un peregrinar rumb al Gran Úter paternal i maternal que alfinal ens acollirà definitivament. Dins del cristianisme, ambreferència a la mort s'ha desenvolupat una tradició de gransignificació i amb sentit de festa. Es tracta de la tradiciófranciscana. Francesc d’Assis va aconseguir una reconcilia-ció completa amb totes les coses, amb les profunditats mésfosques de la nostra vida i amb les seves dimensions méslluminoses. Cantava a la mort com a una germana. No comuna bruixa que ve a arrabassar-nos la vida sinó com a germa-na que ens introdueix en el regne de la plena llibertat. Vamorir cantant salms i càntics d'amor de Provença.

GRUP BÍBLICEl passat dia 28 ens vam reunir novament. El text ens pre-senta imatges de pastors simbolitzant els dirigents civils ireligiosos, i el ramat que significa el poble. Zacaries fou es-collit per a estar representat com a Bon Pastor, però com queIsrael no va obeir a la seva part, Déu va desfer el pacte tren-cant una vara de pastor, a les hores, els negociants d’ovellesvan valorar la feina feta pel pastor en 30 monedes de plata,preu d’un esclau, i així s’entreveia l’acompliment de la pro-fecia messiànica. El Senyor presentant-nos un personatgecansat de l’actitud del seu ramat, el converteix en un pastorinepte per així castigar el poble. Més endavant trobarem elfinal de l’al·legoria amb la promesa del Messies.Properament ens trobarem l’11 de novembre.

RECORDANT DIMECRES PASSAT

QUI SÓN ELS SANTS?Són, ni més ni menys, aquells que en la Muntanya de lesBenaurances van trobar i van renovar, una vegada i una altra,la seva passió per Jesús i el seu carnet d’identitat.Els qui, obrint la finestra del seu cor, van permetre que entrés lallum divina i, així van agradar totalment a Déu sense oblidar al’home.Són, aquells germans nostres, que sense fer coses extraordinà-ries van ser grans per la seva immensa senzillesa; en la foscor,mai es van cansar de cercar al Senyor i en la llum del món, maiho van deixar perdre.

Qui són tots els Sants?Són aquells i aquelles que van ser fidels al Senyor sense doble-gar-se o agenollar-se als peus d’altres déus.Els qui, en el sofriment, mai es van acovardir i, en l’èxit, no vanvoler donar l’esquena a l’Evangeli.Els qui, davant la injustícia, eren altaveu dels qui no tenien veu,o els qui, davant la pobresa, sabien sembrar a Déu com a rique-sa

Qui són tots els Sants?Tal vegada els qui, sense fer molt soroll, van realitzar un bé im-mens en tants homes i tantes dones del món.Aquells que, en la solitud, van acompanyar amb hores senseterme. Els qui, obligats a renunciar a la seva fe, van preferir elmartiri. Els qui, emmudits per molts interessos, mai van callar.Els qui, pressionats per l’hostilitat, només van predicar la pau.

Qui són tots els Sants?Són els qui, lluny de deixar-se seduir per la xerrameca barata,es van deixar portar per la Paraula de Jesús.Són els qui, temptats pels mil sabors de la terra no van voler maiapartar-se de l’aliment del cel: l’Eucaristia.Són els qui, perseguits per proclamar la veritat, van ser forts finsa l’últim instant de les seves vides.Són els qui, a més d’estimar amb passió la creació, mai vanoblidar que, Algú, era el seu Creador.

Qui són tots els Sants?Són els qui van lluitar per un món diferent, guiats per l’estel de lafe i il·luminats per l’Esperit Sant.Els qui van esperar i van somniar amb Déu com recompensafinal. Els qui, sense ser entesos ni compresos, han estat rebutsamb una abraçada gratificant en el cel.Els qui, amb la seva vida i en la seva vida, per la seva vida i desde la seva vida van voler i van gaudir portant a Déu fins al mésprofund de la seva existència.

CONCERTBENÈFIC

PER LA TAULADAAL PRINCIPALDIA 17 A LES

20:30h.El jovenet Alexan-

dre ens delitaràamb el seu violí,conegut com a

Sasha.

Tenim encara perpagar un valor de:44.397,52€

Però encara hi hau-rem d’afegir algunacosa més del gas iinstal·lació final d’ai-gua i llum.