DIAGNOSI INICIAL PLA MENORCA JOVE - Menorca Es...

Diagnosi Inicial del Pla Menorca Jove ELABORACIÓ: OBSERVATORI SOCIOAMBIENTAL DE MENORCA INSTITUT MENORQUÍ D’ESTUDIS

PROJECTE FINANÇAT PER:

3

DIAGNOSI INICIAL DEL PLA MENORCA JOVE

OCTUBRE 2016 Autora: Maria Cristina Fernández Coll Revisió i suport estadístic: Anna Gallofré de Lapuente Agnès Canals Bassedas David Serra Hidalgo Borja Pellejero Garriga Coordinador del projecte: David Carreras Martí, director de l’OBSAM. Agrair les aportacions de: Consell Insular de Menorca Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) Agraïments també a totes les institucions, entitats, empreses i particulars que, voluntàriament i de forma gratuïta ens han cedit les seves dades i les informacions que han fet possible l’elaboració d’aquest informe. Encàrrec de la Direcció Insular de Joventut, Ocupació i Innovació del Consell Insular de Menorca per a la realització de la Diagnosi inicial del Pla Menorca Jove a l’Institut Menorquí d’Estudis, a través de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM). Per citació bibliogràfica: Fernández, C., Gallofré, A., Canals, A., Serra, D., Pellejero, B., (2016). Diagnosi Inicial del Pla Menorca Jove. Observatori Socioambiental de Menorca, Institut Menorquí d’Estudis.

5

ÍNDEX 0. Introducció 91. Dades demogràfiques bàsiques 11 1.1. Població a les Illes Balears 11 1.2. Població a Menorca 12 1.3. Població Jove 182. Educació 25 2.1. Educació Obligatòria 25 2.2. Educació no Obligatòria 29 2.2.1. Els estudis de Batxillerat 33 2.2.2. Els estudis de Formació Professional 37 2.2.3. Els estudis de PQPI 42 2.3. Alumnat estranger 43 2.4. Educació Universitària 453. Ocupació 51 3.1. Mercat Laboral 51 3.1.1. Taxa d’ocupació 51 3.1.2. Taxa d’atur 53 3.1.3. Taxa d’activitat 56 3.1.4. Contractació jove 58 3.1.5. Nivell educatiu de les persones joves contractades 63 3.1.6. Ocupació jove i sectors econòmics 65 3.1.7. Taxa d’inactivitat 66 3.1.8. Joves que ni estudien ni treballen 68 3.2. Qualitat de l’ocupació 69 3.3. Autoocupació 73 3.4. Salut laboral 76 3.4.1. Malalties professionals 76 3.4.2. Inserció de persones joves amb discapacitat al mercat laboral 78 3.4.3. Taxa d’accidents laborals en les persones joves 79 3.4.4. Accions per a la prevenció de riscos laborals 80 3.5. Accions formatives sobre ML oferides pel programa Salut Jove i Cultura 814. Medi ambient i medi rural, pesca i sectors tradicionals 83 4.1. Accions de formació i iniciatives d’educació i conscienciació ambiental 83 4.2. Incorporació del jovent a explotacions agràries, ramaderes, pesqueres i

d’aqüicultura

85 4.3. Integració del jovent a cooperatives agràries o altres formes

associatives similars

87 4.4. Taxa d’inserció laboral o autoocupació en artesania, arquitectura

tradicional i valors etnogràfics

88

6

5. Mobilitat i internacionalització 89 5.1. Mobilitat entre illes 89 5.2. Mobilitat entre altres comunitats i ciutats autònomes 91 5.3. Mobilitat cap a la resta d’Europa 926. Habitatge i Emancipació 977. Qualitat de vida, benestar social i família 101 7.1. Qualitat de vida i benestar social 101 7.2. Maternitat/Paternitat 108 7.3. Convivència 1128. Salut 117 8.1. Esperança de vida i salut 117 8.1.1. Víctimes d’accidents de tràfic 117 8.1.2. Accions de prevenció d’accidents de trànsit 122 8.1.3. Taxa de problemes físics o psicològics 123 8.1.3.1. Problemes físics 123 8.1.3.2. Problemes psicològics 129 8.1.4. Taxa de jovent sedentari 130 8.2. Sexualitat 133 8.3. Esport i activitat física 139 8.4. Nutrició 140 8.5. Consum d’alcohol, tabac i altres drogues 158 8.5.1. Enquestes nacionals 158 8.5.1.1. Consum d’alcohol 161 8.5.1.2. Consum de tabac 162 8.5.1.3. Consum d’hipnosedants 163 8.5.1.4. Consum de cànnabis 164 8.5.1.5. Consum de cocaïna 166 8.5.1.6. Consum d’heroïna 167 8.5.2. L’Enquesta domiciliària a les Illes Balears 167 8.5.3. Dades del Servei Coordinador de Drogodependències Menorca 168 8.5.4. Principals accions de prevenció de drogodependències 1699. Oci, Temps Lliure, Cultura i Esport 171 9.1. Oci i Temps Lliure 171 9.2. Cultura 177 9.2.1. Llengua 177 9.2.2. Lectura i altres activitats culturals 179 9.3. Esport 182

7

10. Noves tecnologies 183 10.1. Usos de les noves tecnologies 183 10.2. Usos de serveis de missatgeria instantània i xarxes socials 18811. Participació i Polítiques de Joventut 195 11.1. Associacionisme 195 11.2. Voluntariat 196 11.3. Política i Polítiques de Joventut 19612. Síntesi i Conclusions 201 12.1. Població 201 12.2. Educació 201 12.3. Mercat Laboral 204 12.4. Medi Ambient i Medi Rural, Pesca i Sectors Tradicionals 209 12.5. Mobilitat i Internacionalització 210 12.6. Habitatge i Emancipació 211 12.7. Qualitat de vida, Benestar social i Família 211 12.8. Salut 214 12.9. Oci, Temps Lliure, Cultura i Esports 220 12.10. Noves Tecnologies 225 12.11. Participació i Polítiques de Joventut 228 RECOMANACIONS 231 ANNEX 1. Títols de Formació Professional 235ANNEX 2. Índex de Taules 243ANNEX 3. Índex de Gràfics 249

9

0. INTRODUCCIÓ

La Llei 10/2006, de 26 de juliol integral de joventut estableix al primer punt del seu segon article, que les responsables de dur a terme les polítiques en matèria de joventut, són les administracions públiques que tinguin atribuïdes les competències. La Llei 21/2006, de 15 de desembre d’atribució de competències als consells de Menorca, i d’Eivissa i Formentera en matèria de joventut i lleure, i l’acord del Ple del Consell Insular de Menorca de 29 de gener de 2007, enumera, entre les competències del Consell Insular, l’Aprovació i si n’és el cas, modificació del Pla Insular de Joventut que recull la Llei 10/2006, de 26 de juliol integral de joventut.

El punt 3 de l’article 2 de l’esmentada Llei estableix que les polítiques de joventut han de perseguir, bàsicament:

a) Afavorir la participació activa dels joves i de les joves en la societat. b) Fomentar l’associacionisme juvenil. c) Promoure valors de solidaritat, tolerància i cultura de la pau, garantir als joves

els canals i els accessos a la informació i a les tecnologies de la informació i comunicació, i també protegir-los davant informacions materials perjudicials per al seu benestar, el seu desenvolupament i la seva integritat i educació.

d) Garantir una educació pública, gratuïta i de qualitat a qualsevol edat i a qualsevol espai, sigui formal o no formal, creant les condicions necessàries per possibilitar aquest accés a tota la ciutadania.

e) Establir les mesures necessàries de formació i informació en aspectes mediambientals, dirigides a aconseguir un desenvolupament sostenible des de tots els aspectes de la societat.

f) Promoure, fomentar i garantir les mesures necessàries per la defensa i el foment de la llengua i la cultura catalanes, pròpies de les Illes Balears, a tots els àmbits de la societat com a tret característic propi i com a eina d’integració de la població nouvinguda.

g) Fomentar la mobilitat del jovent entre les illes amb altres comunitats i ciutats autònomes i amb Europa, fonamentalment.

h) Possibilitar l’emancipació del jovent i l’autonomia personal dels joves i de les joves mitjançant l’accés a una ocupació i un habitatge dignes, a una formació i a una educació adients, a les noves tecnologies i també a fomentar hàbits de vida i d’oci i d’ocupació del temps lliure saludables.

i) Impulsar polítiques de promoció de la salut i hàbits saludables entre els joves que permetin, així mateix, un major coneixement sobre les conductes de risc en aquells aspectes que els afecten especialment com són la sexualitat, les drogodependències i la nutrició.

j) Afavorir la integració social d’aquells col·lectius de joves amb una doble dificultat per aconseguir-la, prestant una especial atenció als joves immigrants i a les dones joves.

k) Promoure, fomentar i garantir les mesures necessàries per a la defensa i el foment de la llengua i la cultura catalanes entre la joventut;

10

En aquest marc, i atesos els objectius que s’han d’assolir, el Departament d’Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca, a través de la Direcció Insular de Joventut, Ocupació i Innovació, demana a l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), projecte del Institut Menorquí d’Estudis (IME), la diagnosi de la situació del jovent a la Illa de Menorca, per conèixer quin és el punt de partida i les passes necessàries a seguir per al disseny d’un Pla Insular de Joventut que doni cobertura a tots els aspectes rellevants de la vida del joves i les joves de Menorca.

Es presenta doncs, aquest informe, que s’estructura de manera que permeti en primer lloc quantificar el jovent de Menorca. S’inicia amb el capítol 1 amb les dades demogràfiques bàsiques, per anar fent el recorregut cronològic per les etapes evolutives o vitals dels joves i les joves. Així el capítol 2 recull la situació de l’escolarització del jovent, tant en les seves etapes obligatòries, com post obligatòries. la formació professional i la formació universitària. El capítol 3 exposa la situació dels joves en relació al mercat de treball i les característiques d’aquest mercat a l’illa. Es valoren els sectors amb major taxa d’ocupació entre les persones joves i els de major taxa d’atur. Així mateix es dedica menció especial, capítol 4, a un dels sectors tradicionals de la nostra illa com és el medi ambient, les principals accions formatives i iniciatives ocupacionals dintre del sector. El capítol 5 parla de la mobilitat de les persones joves relacionada o bé amb la formació, o bé amb l’ocupació, i tracta d’esbrinar quin són els fluxos de mobilitat i cap a on, del jovent menorquí. Es tanca aquest bloc relacionat amb el cicle vital de la joventut, amb el capítol 6, que és el d’emancipació i habitatge. Els temes que es presenten posteriorment són temes transversals a tota la població general, però cobren especial importància entre les persones joves, ja que marquen, d’alguna manera, la seva forma de viure i la seva capacitat d’inserir-se plenament i de manera saludable a la vida social, i que, determinaran, en gran part la seva vida adulta. Es planteja doncs, al capítol 7, allò que té a veure amb els comportaments de salut i responsables en àrees ja identificades de vulnerabilitat per al jovent, com ara, els accidents de trànsit, la sexualitat i el consum de drogues. Al següent capítol, el 8, es tracta d’exposar alguns del indicadors principals de qualitat de vida, de benestar i de convivència i suport social. Els darrers capítols ja estan més centrats amb l’ús que les persones joves fan del seu temps oci, tractant d’esbrinar si la plena instauració de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, ha suposat un canvi significatiu en els hàbits socials i relacionals del jovent. Finalitza l’exposició de dades, el capítol relacionat amb les polítiques de joventut. Tanca l’informe l’apartat de conclusions i recomanacions com a punt de partida per a encarar la redacció del Pla Insular de Joventut de Menorca.

Al llarg de la lectura del present informe s’ha d’interpretar com a població jove, jovent, grup de joves, etc., segons marca la Llei 10/2006 integral de joventut de les Illes Balears, com el grup de persones que tenen des dels 14 fins als 30 anys. La mateixa Llei, en el punt 2 de l’article 24 estableix que, en els programes i plans d’habitatge adreçats a facilitar-ne l’accés al jovent de les Illes Balears, tenen aquesta consideració les persones que no superin els 35 anys.

11

1. DADES DEMOGRÀFIQUES BÀSIQUES

1.1. POBLACIÓ A LES ILLES BALEARS L’any 2015 a les Illes Balears hi vivien 1.104.479 persones, el 49,8% d’homes i el 50,2% de dones. La major part de la població viu a Mallorca. Menorca, malgrat ser la segona illa en extensió és la tercera en població, darrera d’Eivissa, i a Formentera és on viu menor nombre de persones. Gràfic 1. Distribució de la població de les Illes Balears per Illes

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Institut d’Estadística de les Illes Balears, IBESTAT

Més d’un terç de la població balear resideix a Palma. A Mallorca, després de Palma, els municipis amb major població són Calvià, Manacor, Marratxí, Llucmajor i Inca. A Menorca, la població es concentra a Ciutadella i Maó. A Eivissa la major part de la població es concentra a la Ciutat d’Eivissa però la resta de municipis, a excepció de Sant Joan de Labritja, superen els 20.000 habitants. Les Illes Balears han experimentat, els darrers 10 anys, un increment en el nombre de persones que en elles hi viuen. Aquest increment, no obstant, no ha estat igual a totes les illes essent Formentera l’illa on percentualment ha augmentat més la població i Menorca a l’illa on manco ho ha fet. És a Formentera i a Eivissa on el creixement poblacional ha augmentat de manera progressiva durant tots aquests anys, ja que tant Mallorca, a partir de l’any 2013, com Menorca, a partir de l’any 2014, han experimentat un canvi de tendència i una minva de la seva població.

77,80%

8,36%

12,76%

1,08%

MALLORCA MENORCA EIVISSA FORMENTERA

12

Gràfic 2. Increment percentual de la població, per illa, els darrers 10 anys

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT

1.2. POBLACIÓ A MENORCA La tendència creixent de la població de dret a l’illa de Menorca es trenca l’any 2014 amb una pèrdua de prop de 3.000 habitants els darrers dos anys. Tots els municipis, Ferreries a l’any 2015, experimenten aquesta baixada de població. No obstant això, els darrers 10 anys la població de l’illa s’ha incrementat en quasi 4.000 habitants. Taula 1. Evolució de la població a Menorca i els seus municipis els darrers 10 anys.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

88.434 90.235 92.434 93.915 94.383 94.875 95.178 95.183 93.313 92.348

Alaior 8.933 8.972 9.133 9.257 9.399 9.600 9.610 9.769 9.162 8.997

Es Castell 7.475 7.629 7.724 7.892 7.926 7.990 7.962 7.956 7.661 7.635

Ciutadella 27.468 28.017 28.696 29.160 29.247 29.315 29.580 29.629 29.282 29.098

Ferreries 4.476 4.563 4.617 4.669 4.620 4.717 4.670 4.610 4.630 4.571

Maó 27.893 28.284 28.904 29.125 29.050 28.942 28.972 28.765 28.460 28.006

Es Mercadal 4.504 4.838 5.134 5.292 5.398 5.408 5.396 5.425 5.176 5.091

Es Migjorn Gran 1.503 1.518 1.522 1.523 1.539 1.526 1.539 1.520 1.470 1.429

Sant Lluís 6.182 6.414 6.704 6.997 7.204 7.377 7.449 7.509 7.472 7.521 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT

A Menorca els homes representen el 49,8% de la població i les dones el 50,2%. El grup d’edat amb major representació percentual és el de les persones que tenen entre 30 i 44 anys, seguit del grup de persones que tenen entre 45 i 59 anys. Ambdós grups engloben el 47% de la població total de l’illa. Una de cada sis persones té menys de 14 anys i també una de cada sis té 65 o més anys. El 7,2% de les persones que viuen a Menorca té 85 o més anys. Com bé es pot apreciar al gràfic comparatiu de la piràmide poblacional de l’any 2005 i de l’any 2015, la darrera dècada, la població menorquina ha envellit, amb un lleuger decrement de la representació de les persones joves.

7,97%4,24%

19,19%

33,01%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

MALLORCA MENORCA EIVISSA FORMENTERA

13

Gràfic 3. Piràmide poblacional de l’illa de Menorca 2005 i 2015


L’envelliment de la població és evident quan s’observa la variació que ha patit l’edat mitjana de la població tant per al conjunt de l’illa (+2.5 anys), com per a cada un dels seus municipis. Ferreries és el municipi amb la població amb menor edat mitjana i Es Migjorn Gran el que té la població més gran. Es Castell ha experimentat una variació en l’edat mitjana de la seva població de quasi quatre anys la darrera dècada.

Taula 2. Variació de l’edat mitjana de la població als municipis de Menorca en els darrers 10 anys

VARIACIÓ 2006-2015

EDAT MITJANA 2015

VARIACIÓ 2006-2015

EDAT MITJANA 2015

ALAIOR +2,02 41,39 MERCADAL +2,67 42,68

CIUTADELLA +2,43 40,61 SANT LLUÍS +3,31 42,53

FERRERÍES +2,78 39,90 ES CASTELL +3,71 41,74

MAÓ +2,04 41,18 ES MIGJORN G +3,33 43,69 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT

6.000 4.000 2.000 0 2.000 4.000 6.000

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99

100 i més

Homes 2005 Dones 2005

Homes 2015 Dones 2015

14

Es presenten a continuació les piràmides poblacionals per cada municipi de l’illa. Gràfic 4. Piràmide poblacional d’Alaior 2005 i 2015

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT Gràfic 5. Piràmide poblacional de Ciutadella 2005 i 2015


600 400 200 0 200 400 600

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

85 i més

Homes 2005 Dones 2005Homes 2015 Dones 2015

1.500 1.000 500 0 500 1.000 1.500

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

85 i més


15

Gràfic 6. Piràmide poblacional de Ferreries 2005 i 2015


Gràfic 7. Piràmide poblacional de Maó 2005 i 2015


300 200 100 0 100 200 300

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

85 i més


1.500 1.000 500 0 500 1.000 1.500

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

85 i més


16

Gràfic 8. Piràmide poblacional d’Es Mercadal 2005 i 2015


Gràfic 9. Piràmide poblacional de Sant Lluís 2005 i 2015


300 200 100 0 100 200 300

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

85 i més


400 300 200 100 0 100 200 300 400

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

85 i més


17

Gràfic 10. Piràmide poblacional d’Es Migjorn Gran 2005 i 2015


Gràfic 11. Piràmide poblacional d’Es Castell 2005 i 2015


100 80 60 40 20 0 20 40 60 80 100

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

85 i més


400 300 200 100 0 100 200 300 400

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

85 i més


18

1.3. POBLACIÓ JOVE Menorca és la illa amb manco representació de població jove, que hores d’ara suposa el 16% del total de la població, representació que ha baixat en 4,78 punts en els darrers 10 anys. La tendència a la baixada del percentatge de joves es produeix a totes les Illes Balears. Eivissa i Formentera són les illes amb major població jove. Gràfic 12. Evolució de la taxa de joves a les Illes Balears (IB) i a cada una de les illes

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT El percentatge de joves residents a cada una de les illes i a les seves capitals es recull a la taula següent. S’observa que a les capitals de Mallorca i Eivissa la taxa de població jove és superior que la taxa al conjunt de cada illa. No obstant, Menorca, a partir de l’any 2010, presenta la tendència contraria, de manera que la taxa de jovent a Maó és inferior que al conjunt de la illa. Taula 3. Percentatge de joves residents a CA Illes Balears, Illes i les seves capitals

2006 2007 2008 2009 1010 2011 2012 2013 2014 2015

TOTAL IB 21 20,6 20,3 19,7 19 18,2 17,5 17,1 16,8 16,6

MALLORCA 20,8 20,4 20,1 19,5 18,8 18 17,4 17 16,7 16,5

PALMA 22,1 21,6 21,4 20,7 19,9 19 18,3 17,7 17,4 17,1

MENORCA 20,8 20,2 19,9 19,2 18,3 17,5 17 16,6 16,2 16

MAÓ 21 20,4 20 19,2 18,2 17,4 16,9 16,3 15,8 15,5

EIVISSA 22,6 22,1 22 21,4 17,4 19,7 19 18,4 17,8 17,2

EIVISSA (VILA) 24,2 23,5 23,3 22,8 16,9 19 20,3 19,5 18,8 18,1

FORMENTERA 20,8 20,7 21,1 20 16,3 18,4 18,6 17,9 17,3 16,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT L’edat mitjana de les persones joves a Menorca ha baixat lleugerament des del 2006, situant-se, al 2015, als 22,4 anys. Ferreries és el municipi amb les mitjanes d’edat més baixes, durant gairebé tota la dècada, i Es Mercadal amb les mitjanes d’edat més altes.

15

16

17

18

19

20

21

22

23

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

IB MALLORCA EIVISSA FORMENTERA

19

Taula 4. Edat mitjana de la població jove a Menorca i els seus municipis

2006 2007 2008 2009 1010 2011 2012 2013 2014 2015

MENORCA 23,0 23,0 22,9 22,9 22,8 22,7 22,6 22,5 22,5 22,4

ALAIOR 22,7 22,7 22,7 22,7 22,7 22,8 22,7 22,6 22,6 22,4

CASTELL (ES) 22,8 22,9 22,9 22,9 22,9 22,8 22,6 22,5 22,4 22,4

CIUTADELLA 22,9 22,9 22,9 23,0 22,8 22,7 22,6 22,5 22,5 22,3

FERRERIES 22,7 22,5 22,4 22,5 22,4 22,5 22,4 22,4 22,4 22,2

MAÓ 23,1 23,1 23,1 23,0 22,8 22,8 22,7 22,5 22,5 22,4

MERCADAL (ES) 23,2 23,3 23,4 23,3 23,4 23,2 23,0 22,9 22,8 22,7

MIGJORN GRAN (ES) 22,8 22,9 22,8 22,8 22,5 22,6 22,7 22,8 22,6 22,8

SANT LLUÍS 22,8 22,8 22,8 22,7 22,6 22,6 22,4 22,5 22,3 22,3 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT La distribució de joves (de 15 a 29 anys) estrangers pel conjunt i per cada una de les Illes Balears es mostra al gràfic següent: Gràfic 13. Taxa de persones joves estrangeres a la CA Illes Balears i a cada una de les illes

Font: Elaboració pròpia a parir de les dades de l’IBESTAT L’illa de Menorca és la que presenta la menor proporció de persones joves estrangeres, proporció que va anar creixent lleugerament i de manera progressiva des de l’any 2006 fins al 2010, any a partir del qual ha anat decreixent fins al 2015, on els joves estrangers representen el 19,6% del total. La procedència de les persones estrangeres, i la seva evolució els darrers 10 anys, als diferents municipis de l’illa de Menorca es pot veure als següents gràfics:

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015Illes Balears %Estrangers Mallorca %EstrangersMenorca %Estrangers Eivissa %EstrangersFormentera %Estrangers

20

Gràfic 14. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Menorca

Font: Elaboració pròpia a parir de les dades de l’IBESTAT La major part de persones estrangeres al conjunt de l’illa de Menorca procedeix de països de la Unió Europea, seguit de persones de Sud i Centre Amèrica i del continent africà. La representativitat de persones nord-americanes, europees no comunitàries, asiàtiques i d’Oceania és molt baixa. A gairebé tots els municipis de l’illa el grup de persones europees comunitàries és el més significatiu de la població estrangera. No obstant, les persones centre i sud-americanes, han sigut el col·lectiu més nombrós de persones estrangeres a Ferreries i Maó, els darrers 10 anys. Gràfic 15. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Alaior

Font: Elaboració pròpia a parir de les dades de l’IBESTAT

0

1500

3000

4500

6000

7500

9000

10500

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Comunitat Europea

Resta Europa

Àfrica

Amèrica del Nord

Sud i Centre Amèrica

Àsia

Oceania

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Comunitat Europea

Resta Europa

Àfrica

Amèrica del Nord


Àsia

Oceania

21

Gràfic 16. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Ciutadella

Font: Elaboració pròpia a parir de les dades de l’IBESTAT Gràfic 17. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Ferreries

Font: Elaboració pròpia a parir de les dades de l’IBESTAT Gràfic 18. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Maó


0

500

1000

1500

2000

2500

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Comunitat Europea

Resta Europa

Àfrica

Amèrica del Nord


Àsia

Oceania

0

50

100

150

200

250

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Comunitat Europea

Resta Europa

Àfrica

Amèrica del Nord


Àsia

Oceania

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Comunitat Europea

Resta Europa

Àfrica

Amèrica del Nord


Àsia

Oceania

22

Gràfic 19. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Es Mercadal

Font: Elaboració pròpia a parir de les dades de l’IBESTAT Gràfic 20. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Sant Lluís

Font: Elaboració pròpia a parir de les dades de l’IBESTAT Gràfic 21. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Es Castell


0

200

400

600

800

1000

1200

1400

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Comunitat Europea

Resta Europa

Àfrica

Amèrica del Nord


Àsia

Oceania

0

300

600

900

1200

1500

1800

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Comunitat Europea

Resta Europa

Àfrica

Amèrica del Nord


Àsia

Oceania

0

200

400

600

800

1000

1200

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Comunitat Europea

Resta Europa

Àfrica

Amèrica del Nord


Àsia

Oceania

23

Gràfic 22. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Es Migjorn Gran

Font: Elaboració pròpia a parir de les dades de l’IBESTAT L’any 2007 va ser quan Menorca va tenir major immigració jove, i presentà, des de llavors, una clara tendència decreixent (excepte l’any 2011) fins l’any 2014. A partir de l’any 2010 es percep més immigració femenina que masculina. El major grup de persones joves immigrants el constitueix el de persones entre 26 a 30 anys. Gràfic 23. Distribució de persones immigrants joves segons sexe

Font: Elaboració pròpia a parir de les dades de l’IBESTAT Gràfic 24. Distribució de persones immigrants joves segons grup d’edat

Font: Elaboració pròpia a parir de les dades de l’IBESTAT L’emigració jove no ha seguit una tendència tant clara els darrers anys, encara que sí podem observar que l’emigració va ser més alta entre l’any 2007 i 2010 i sempre en major proporció en les dones, excepte l’any 2007 on es va produir major emigració per

0

40

80

120

160

200

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Comunitat Europea

Resta Europa

Àfrica

Amèrica del Nord


Àsia

Oceania

1084 1152 1043783 734 750 551 546 460

1088 11521043

806 753 820695 655 621

0

500

1000

1500

2000

2500

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

IMMIGRANTS HOMES IMMIGRANTS DONES

243 263 244 202 197 174 182 186 190

887 938 836634 579 611 443 447 366

1042 11031006

753 711 785621 568 525

0

500

1000

1500

2000

2500

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

TOTAL DE 14 A 19 ANYS TOTAL DE 20 A 25 ANYS TOTAL DE 26 A 30 ANYS

24

part dels homes. L’emigració ha estat més significativa al grup de persones entre 26 i 30 anys. Gràfic 25. Distribució de persones emigrants joves segons sexe


Gràfic 26. Distribució de persones emigrants joves segons grup d’edat

Font: Elaboració pròpia a parir de les dades de l’IBESTAT El 31 de desembre de 2015 el nombre de persones joves a Menorca era 14.777 (50% homes; 50% dones), de les quals, 2.892 eren estrangeres. Atesa la taxa de decreixement els darrers 10 anys (variació 2006-2015=-19,6%), de seguir amb aquesta tendència, el nombre estimat de persones joves per l’any 2025 és 11.881, de les quals, en base a la tendència creixent de la taxa de persones estrangeres (variació 2006-2015=+2,3%), 2.602 serien estrangeres.

516 650 641 657 667 548 585 469 537

600588 683 665 676

607 611605 577

0

400

800

1200

1600

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

EMIGRANTS HOMES EMIGRANTS DONES

121 129 131 146 176 131 174 189 211

386 408 483 458 438 386 387 341 340

609 701 710 718 729638 635 544 563

0

400

800

1200

1600

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

TOTAL DE 14 A 19 ANYS TOTAL DE 20 A 25 ANYS TOTAL DE 26 A 30 ANYS

25

2. EDUCACIÓ 2.1. EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA A Espanya, les edats corresponents a l’educació obligatòria estan compreses entre els 6 i els 15 anys. El sistema educatiu espanyol proporciona actualment l’accés universal1 als ensenyaments obligatoris (EP i Educació Secundària Obligatòria). A Menorca hi ha 35 centres educatius2 que imparteixen ensenyaments obligatoris. Quatre de cada cinc centres (al conjunt de les Illes Balears són dos de cada cinc) són de titularitat pública (P) i la resta concertada (C). L’Educació Primària (EP) es pot cursar a tots els municipis de l’illa, mentre que l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) només es pot realitzar a 4 dels 8 municipis, la qual cosa implica el desplaçament del jovent de Es Migjorn Gran, Es Mercadal, Es Castell i Sant Lluís a altres municipis. Taula 5. Llistat de centres d’Educació Obligatòria a Menorca. Curs 2015-2016

CENTRE MUNICIPI EP ESO P C CEIP ÀNGEL RUÍZ I PABLO ES CASTELL • • CEIP ANTONI JUAN ALEMANY MAÓ • • CEIP CASTELL DE SANTA ÀGEDA FERRERIES • • CEIP FORNELLS ES MERCADAL • • CEIP FRANCESC D’ALBRANCA ES MIGJORN GRAN • • CEIP JOAN BENEJAM CIUTADELLA • • CEIP INSP. DR, COMAS CAMPS ALAIOR • • CEIP MARE DE DÈU DE GRÀCIA MAÓ • • CEIP MARE DE DÉU DEL CARME MAÓ • • CEIP MARE DE DÉU DEL TORO CIUTADELLA • • CEIP MARE DE DÉU DEL TORO ES MERCADAL • • CEIP MARGALIDA FLORIT CIUTADELLA • • CEIP MARIA LLUÏSA SERRA MAÓ • • CEIP MATEU FONTIRROIG MAÓ • • CEIP MESTRE DURAN ALAIOR • • CEIP PERE CASANOVES CIUTADELLA • • CEIP PINTOR TORRENT MAÓ • • CEIP SA GRADUADA MAÓ • • CEIP SA GARRIGA SANT LLUÍS • • CEIP SANT LLUÍS SANT LLUÍS • • CEIP TRAMUNTANA MAÓ • • COL·LEGI COR DE MARIA MAÓ • • • COL·LEGI LA SALLE ALAIOR • • • COL·LEGI LA SALLE MAÓ • • • COL·LEGI NTRA SRA DE LA CONSOLACIÓ CIUTADELLA • • • COL·LEGI SANT FRANCESC D’ASSÍS FERRERIES • • • COL·LEGI SANT FRANCESC DE SALES CIUTADELLA • • • COL·LEGI SANT JOSEP MAÓ • • • IES CAP DE LLEVANT MAÓ • • IES BIEL MARTÍ FERRERIES • • IES JOAN RAMIS I RAMIS MAÓ • • IES JOSEP MARIA QUADRADO CIUTADELLA • • IES JOSEP MIQUEL GUÀRDIA ALAIOR • • IES MARIA ÀNGELS CARDONA CIUTADELLA • • IES PASQUAL CALBÓ MAÓ • •

Font: Conselleria d’Educació. Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres

1 Pràcticament el 100% de la població està escolaritzada 2 A més a més als centres d’educació per a persones adultes de Maó i Ciutadella és pot cursar l’ESO.

26

Per valorar la situació dels ensenyaments obligatoris s’ha d’analitzar l’esperança de vida escolar als 6 anys, la taxa d’idoneïtat a diferents punts d’edat i la taxa de finalització d’estudis. L’esperança de vida escolar als 6 anys, és el nombre mitjà d’anys de permanència, en nivells anteriors a la universitat, d’una persona que comença els seus estudis als 6 anys. Aquestes dades d’esperança de vida escolar als 6 anys es recullen a la taula següent3: Taula 6. Esperança de vida escolar als 6 anys

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 ESTAT 14,4 14,4 14,5 14,7 15 13,6 14,4 14,4 ILLES BALEARS 12,3 12,1 12,2 12,3 12,6 13,1 13,5 13,6 MENORCA ND ND ND ND ND ND ND ND Font: MECD. Estadístiques dels ensenyaments no universitaris. ND: Dada no disponible S’observa que l’esperança de vida escolar als 6 anys és inferior a les Illes Balears que al conjunt de l’estat. Cal dir que, encara que s’ha produït un increment de poc més d’un any en els darrers 8 anys analitzats, les Illes Balears és la Comunitat Autònoma amb el valor més baix de tot l’estat. La taxa d’idoneïtat és el percentatge d’alumnat de l’edat considerada, que està matriculat en el curs que, teòricament, correspon a dita edat. Les taxes d’idoneïtat a les Illes Balears es recullen a partir del curs 2009-2010, data a partir de la qual s’analitzarà aquest índex. Taula 7. Taxa d’idoneïtat als 8, 10, 12, 14 i 15 anys

2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 8 ANYS H D H D H D H D H D Estat 92,5 94,4 92,6 94,5 92,9 94,7 92,7 94,5 92,9 94,5 Illes Balears 89,5 92 89,9 91,1 90,3 93,5 90,4 92,1 91,2 93,1 Menorca ND ND ND ND ND ND ND ND ND ND 10 ANYS H D H D H D H D H D Estat 86,8 89,9 87,1 90,1 87,6 90,7 87,9 90,9 88,2 90,9 Illes Balears 81,4 84,5 80,9 86,7 83 87,4 83,8 86,9 83,9 88,2 Menorca ND ND ND ND ND ND ND ND ND ND 12 ANYS H D H D H D H D H D Estat 80,7 85,5 81,5 86 81,5 86,3 82,1 86,9 82,7 87,3 Illes Balears 71,1 77,2 73,2 79,3 74 80,6 74,2 82,5 76,2 82,7 Menorca ND ND ND ND ND ND ND ND ND ND 14 ANYS H D H D H D H D H D Estat 63,5 72,3 64,5 73,6 65,5 73,9 66,5 74,9 67 75,3 Illes Balears 56,2 67,6 56,2 67,9 59,1 67,8 60,1 69,8 61 71,1 Menorca ND ND ND ND ND ND ND ND ND ND 15 ANYS H D H D H D H D H D Estat 54,6 64,9 56,6 66,8 56,9 66,8 57,9 67,3 59 68,5 Illes Balears 48,3 59,6 49,8 61,3 49,2 61,3 51,3 61,6 51,2 63,2 Menorca ND ND ND ND ND ND ND ND ND ND

Font: MECD. Estadístiques dels ensenyaments no universitaris. Sèries temporals per CA ND: Dada no disponible

3 No es mostren les dades disgregades per sexe ja que no hi ha diferències significatives entre l’esperança de vida escolar de homes i dones.

27

La taxa d’idoneïtat és, a tots els cursos escolars i a totes les edats, sempre superior en les dones que en els homes, tant a nivell estatal com a autonòmic. A les Illes Balears la taxa d’idoneïtat sempre és inferior que al conjunt de l’estat. Encara que es produeix un lleuger increment des del curs 2009-2010, cal ressaltar que al curs 2013-2014, només poc més de la meitat dels al·lots de 15 anys es trobaven al curs que teòricament els hi correspon. Un altre indicador que ens aporta informació rellevant respecte a la situació dels ensenyaments obligatoris és la taxa de finalització de l’Educació Secundària Obligatòria, que indica el percentatge d’estudiants que supera amb èxit aquesta etapa educativa, i que es recull a la taula següent: Taula 8. Taxa de finalització d’estudis obligatoris per sexe

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AMBDÒS SEXES Estat 69 69,4 73 74,3 74,7 75,1 75,4 Illes Balears 61,3 61,1 64,2 67,9 67 67,4 65,5 Menorca ND ND ND ND ND ND ND HOMES Estat 62,4 63,5 67,1 69 69,5 69,9 70,5 Illes Balears 52,4 56 56,9 62,8 61,7 61,5 59,3 Menorca ND ND ND ND ND ND ND DONES Estat 76,1 75,7 79,4 80,6 80,2 80,6 80,6 Illes Balears 70,9 66,3 71,7 73,3 72,6 73,6 72,2 Menorca ND ND ND ND ND ND ND Font: MECD. Estadístiques dels ensenyaments no universitaris. Sèries temporals per CA ND: Dada no disponible A l'ensenyament secundari obligatori, la diferència entre les taxes estatals i autonòmiques es manté des dels darrers anys al voltant de vuit punts. El curs 2012-2013, la taxa estatal va arribar al 75,4%, mentre que a les Illes Balears al 65,5%. Tant al conjunt de l'Estat com a les Illes Balears, entre els cursos 2006-2007 i 2012-2013, s’observa un augment progressiu a nivell estatal, i un augment progressiu a nivell de les Illes Balears amb un descens puntual al darrer curs enregistrat. Les taxes brutes estatals i de la comunitat autònoma són superiors, a tots els cursos acadèmics, pel grup de dones. La taxa d’abandonament escolar prematur també presenta diferències entre homes i dones, sent aquesta més elevada en el cas dels primers. Les dades que es presenten són coherents amb l’augment de la taxa de promoció als darrers anys, ja que s’observa una disminució significativa la taxa d’abandonament escolar en els darrers 10 anys:

28

Taula 9. Taxa d’abandonament escolar prematur entre joves de 18 i 24 anys

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

AMDÓS SEXES

Estat 30,3 30,8 31,7 30,9 28,2 26,3 24,7 23,6 21,9 20

Illes Balears 36 42,1 42,5 40,3 36,5 29,7 28,9 29,8 32,1 26,7

Menorca ND ND ND ND ND ND ND ND ND ND

HOMES

Estat 36,7 36,6 38 37,4 33,6 31 28,9 27,2 25,6 24

Illes Balears 43,9 48,8 48,1 45,9 42,5 33,2 29,7 33,6 37,6 31,5


DONES

Estat 23, 24,7 25,2 24,1 22,6 21,5 20,5 19,8 18,1 15,8

Illes Balears 27,4 35 36,7 34,3 30,3 26 28,1 25,8 26,2 21,6


Font: Enquesta de la Població Activa. INE ND: Dada no disponible Gràfic 27. Evolució de la taxa d’abandonament escolar prematur entre persones de 18 a 24 anys

Font: Enquesta de la Població Activa. INE A manera de conclusió, es pot dir que, les Illes Balears presenten valors més baixos que el conjunt de l’Estat a tots els índexs analitzats (esperança de vida escolar, taxa d’idoneïtat, participació en educació secundària no obligatòria i nivell de promoció, tant a l’ESO com al batxillerat i taxa d’abandonament escolar prematur). Als darrers anys s’observa una lleugera millora tant a nivell estatal com autonòmic de la situació educativa. No obstant això, les dades encara situen a la nostra comunitat autònoma entre les de major fracàs escolar del país.

15

20

25

30

35

40

45

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears Estat espanyol

29

2.2. EDUCACIÓ NO OBLIGATÒRIA Respecte a l’educació no obligatòria, es comença per valorar l’etapa d’Educació Infantil, que es divideix en dos cicles. L’accés al segon cicle, que avarca dels 3 als 5 anys i que és gratuïta, és pràcticament universal a tot l’estat (90% als 3 anys i 97% als 5 anys). D’altra banda l’escolarització entre els 0 i els 2 anys (no és gratuïta) ha augmentat de manera considerable els darrers anys, tant a l’estat espanyol com a les Illes Balears. Taula 10. Taxa d’escolarització de 0 a 2 anys (primera etapa educació infantil)

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

ESTAT 18,2 20 24,6 26,5 28,6 30,7 31,8 32,8

ILLES BALEARS 10,4 11,2 11,8 17,1 19,4 21,5 21,6 22,6

MENORCA 55,9 ND ND ND ND 59 ND ND

Font: Estadística dels ensenyaments no universitaris, MECD i Anuari de l’Educació de les IB 2007 i 20144 ND: Dada no disponible Malauradament, a l’hora d’acabar l’informe no s’han rebut les dades de Menorca sobre la taxa d’escolarització d’infants de 0 a 2 anys. Només es disposen dels cursos acadèmics 2006-2007 i 2011-2012. Estaria molt bé poder disposar d’un bon registre d’aquestes dades, perquè a partir de les poques dades que es disposen i de la lectura de les fonts citades, s’arriba a la conclusió que Menorca té una taxa d’escolarització a la primera etapa d’educació infantil, molt per damunt del conjunt de les Illes Balears i del conjunt de l’Estat. Es podria dir que encapçala aquesta taxa d’escolarització i que es podria constituir com un model d’escolarització primerenca per la seva comunitat autònoma de referència i per a Espanya. Atesa la manca de les dades de l’illa de Menorca, que pujaria de manera considerable la taxa mitjana de les Illes Balears, la taxa d’escolarització fins als 2 anys a les illes és inferior que al conjunt de l’estat. Gràfic 28. Evolució de la taxa escolarització entre els 0 i 2 anys

Font: Estadística dels ensenyaments no universitaris, MECD 4 Arnaiz, V. i Martí, J.M. (2007) Escoletes de Menorca. Què ho ha fet possible? Anuari de l’Educació IB, 2007 Arnaiz, V. (2014) Les escoletes de Menorca. I ara què? Educació infantil i polítiques d’infància. Anuari de l’Educació IB, 2014

0

5

10

15

20

25

30

35

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014

Illes Balears Estat

30

L’escolarització a la segona etapa de l’Educació Secundària, que no és obligatòria, també s’està incrementant, tant a l’Estat com a les Illes Balears, essent les taxes d’escolarització a les illes, sempre inferiors que a la resta de l’estat. Les taules següents mostren la taxa d’escolarització a l’Educació Secundària no obligatòria, entre els 16 i els 18 anys a les Illes Balears: Taula 11. Taxa d’escolarització als 16 anys a les Illes Balears en funció del sexe. Estudis no obligatoris

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 ED SECUNDÀRIA 2ª ETAPA

H 44,9 45,2 48,5 47,4 51,7 49,6 49,2 49,4 D 51,5 50,4 52,2 56,3 56 56,3 56,1 54,5

EDUCACIÓ D’ADULTS

H 3 2 1,9 0,7 0,7 0,6 0,4 1 D 1,7 0,9 0,9 0,5 0,3 0,3 0,4 0,6

Font: Estadística dels ensenyaments no universitaris, MECD

Taula 12. Taxa d’escolarització als 17 anys a les Illes Balears en funció del sexe. Estudis no obligatoris


H 44,9 44,9 48,2 55,2 61,7 60,9 59,2 58,6 D 58,1 58,3 59,6 64 69,4 65,7 66,3 66,2


H 6,6 6 5,7 2 3,9 4,3 3,7 4,8 D 4,2 3,1 2,9 1,6 2,7 3 3,2 3,2

ED SUPERIOR NO UNIVERSITÀRIA

H 0,1 0,4 0,1 0 0 0 0 0 D 0,1 0,6 0,1 0,1 0 0 0 0

Font: Estadística dels ensenyaments no universitaris, MECD Taula 13. Taxa d’escolarització als 18 anys a les Illes Balears en funció del sexe. Estudis no obligatoris


H 30,2 29 30,2 21,2 35,3 37,4 35,1 34,5 D 29,8 28,2 29,8 30,2 34,9 33,2 32,5 31,2


H 5,8 6 5,5 8,3 8,9 8,2 8,6 10,2 D 5,7 4,8 4,8 5,8 6,8 6,2 6,4 7,3

ED SUPERIOR NO UNIVERSITÀRIA

H 0,8 1 2 1,6 1,4 1,1 1 1 D 1,2 1,7 2 1,7 1,6 1,2 1,2 1,2

Font: Estadística dels ensenyaments no universitaris, MECD Les taules mostren taxes superiors d’escolarització, en Educació Secundària no Obligatòria, en les dones als 16 i els 17 anys i en els homes als 18 anys. Aquesta darrera data és coherent amb el fet de que el percentatge de dones de 18 anys és superior al percentatge d’homes als ensenyaments universitaris. Les taxes totals d’escolarització5 a edats post-obligatòries (16-18 anys) són, de manera significativa més baixes a les Illes Balears que al conjunt de l’estat:

5 Les taxes inclouen les persones matriculades a ESO, són taxes d’escolarització per edats no obligatòries no per ensenyaments no obligatoris.No inclouen ensenyaments d’educació especial, ni ensenyaments universitaris.

31

Gràfic 29. Taxa d’escolarització total als 16 anys

Font: Estadística dels ensenyaments no universitaris, MECD Gràfic 30. Taxa d’escolarització total als 17 anys

Font: Estadística dels ensenyaments no universitaris, MECD Gràfic 31. Taxa d’escolarització total als 18 anys

Font: Estadística dels ensenyaments no universitaris, MECD S’observa una disminució de la taxa d’escolarització als disset anys, respecte als setze, degut al percentatge de joves de 16 anys que encara cursen l’ESO. Igualment la baixada significativa que es produeix en les dades d’escolarització als 18 anys, està relacionada amb el fet de que part de la població d’aquesta edat ja està cursant estudis universitaris.

La distribució de l’alumnat segons el tipus d’estudis post-obligatoris és la següent:

Taula 14. Percentatge d’alumnat segons estudis post-obligatoris 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

BATXILLERAT E 58,69% 57,89% 56,89% 54,84% 52,51% 50,78% 49,22% 49,14% IB 64,15% 63,22% 72,46% 57,95% 55,41% 55,02% 54,31% 51,67% M 53,23% 54,42% 50,86% 48,04% 47,38% 47,54% 47,71% 43,88%

CICLES FORMATIUS

E 41,31% 42,11% 43,11% 45,16% 47,49% 49,22% 50,78% 50,86% IB 35,85% 36,78% 27,54% 42,05% 44,59% 44,98% 45,69% 48,33% M 46,77% 45,58% 49,14% 51,96% 52,62% 52,46% 52,29% 56,12%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INEbase/Sociedad/Educación) Conselleria d’Educació. Delegació Territorial d’Educació a Menorca (E: Estat, IB: CA Illes Balears, M: Menorca)

70

80

90

100

2006‐2007 2007‐2008 2008‐2009 2009‐2010 2010‐2011 2011‐2012 2012‐2013 2013‐2014

ILLES BALEARS ESTATAL

65

75

85

95

2006‐2007 2007‐2008 2008‐2009 2009‐2010 2010‐2011 2011‐2012 2012‐2013 2013‐2014


30

40

50

60

2006‐2007 2007‐2008 2008‐2009 2009‐2010 2010‐2011 2011‐2012 2012‐2013 2013‐2014


32

El percentatge d’alumnat als cicles formatius ha anat en augment, de manera que, a nivell estatal, des del curs 2012-2013 supera al percentatge d’alumnat matriculat a batxillerat. Aquesta tendència és similar a Menorca, que, al llarg dels anys, és on la proporció d’alumnat matriculat a cicles formatius, respecte al matriculat a batxillerat, és major. A les Illes Balears, és a partir del curs 2009-2010 on més s’incrementa el percentatge de matriculats a cicles formatius, encara que es manté sempre per davall del percentatge d’alumnat matriculat a batxillerat.

La taxa de finalització d’estudis post-obligatòris per al conjunt de l’estat i les Illes Balears als cursos acadèmics analitzats és: Taula 15. Taxa de finalització d’estudis post-obligatòris per nivell i sexe

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 BATXILLERAT AMBDÒS SEXES Estat 44,3 44,5 45,4 47,2 49,7 52,2 53,4 Illes Balears 32,4 32,1 33 36,5 39,1 41,6 39,7 Menorca ND ND ND ND ND ND ND HOMES Estat 36,8 37,2 38,1 40,3 42,9 45,6 46,9 Illes Balears 25,9 27,6 27,1 31,1 32 35,8 33,2 Menorca ND ND ND ND ND ND ND DONES Estat 52,3 52,2 53,1 54,6 57 59,1 60,3 Illes Balears 39,2 36,9 39,3 42,3 46,6 47,9 46,4 Menorca ND ND ND ND ND ND ND TÈCNIC/TÈCNIC AUXILIAR AMBDÒS SEXES Estat 16,4 16,7 17,3 18,3 19,9 22,4 21,7 Illes Balears 11,7 13 14,4 13,5 17,7 17,5 18,6 Menorca ND ND ND ND ND ND ND HOMES Estat 15,1 15,3 16 17,4 18,7 21,5 21,2 Illes Balears 10,3 12,3 12,8 12,7 16 16,2 17,8 Menorca ND ND ND ND ND ND ND DONES Estat 17,9 18,2 18,6 19,3 21,1 23,4 22,2 Illes Balears 13 13,8 16,2 14,5 19,4 18,9 19,4 Menorca ND ND ND ND ND ND ND TÈCNIC SUPERIOR/TÈCNIC ESPECIALISTA AMBDÒS SEXES Estat 16,3 16,1 17,4 18,8 21,2 22,6 24 Illes Balears 6,8 7,7 9,1 10 11,8 11,4 12,6 Menorca ND ND ND ND ND ND ND HOMES Estat 14,6 14,2 15,3 16,7 18,9 20,6 21,9 Illes Balears 6 6,2 8,3 9,4 10,7 9,9 11,2 Menorca ND ND ND ND ND ND ND DONES Estat 18,1 18,2 19,6 21 23,6 24,6 26,3 Illes Balears 7,7 9,3 9,8 10,7 13 13 14 Menorca ND ND ND ND ND ND ND

Font: MECD. Estadístiques dels ensenyaments no universitaris. Sèries temporals per CA ND: Dada no disponible Segons aquestes dades de promoció elaborades pel MEC , es pot fer una anàlisi de l'evolució de les taxes brutes de la població que ha finalitzat els estudis de batxillerat i estudis tècnics: • Al batxillerat les taxes sempre són més baixes que a l'ensenyament secundari,

però encara més a les Illes Balears que al conjunt de l'Estat (veure taula 9). El curs

33

2006-2007 només un 32,4% de la població de les Balears corresponent a aquest nivell va finalitzar els estudis; un 44,3%, a l'Estat espanyol. Entre els cursos 2006-2007 i 2012-2013, s’ha produït un augment de les taxes de 9,9% a tot l'Estat i un 7,3% a les Illes Balears.

• Les taxes corresponents als nivells de tècnic i/o tècnic auxiliar i de tècnic superior també són més baixes a les Illes Balears que a tot l'Estat. Tant a les Balears, com al conjunt de l’Estat s’observa un procés de recuperació de la promoció en aquests nivells.

• En tots els cursos, tant a Espanya com a les Illes Balears, les al·lotes tingueren taxes de promoció més elevades que les dels al·lots. Les diferències més destacables foren entre homes i dones al batxillerat, tant a Espanya com a les Illes Balears.

2.2.1. ELS ESTUDIS DE BATXILLERAT Les dades referents a les persones matriculades a batxillerat i a les seves principals opcions es recullen, a les principals bases de dades, de forma diferent segons els plans d’estudis vigents d’acord a les lleis. Els cursos 2006-2007 i 2007-2008 les opcions de batxillerat van ser: Arts, Ciències Naturals i de la Salut, Humanitats i Ciències Socials i Tecnologia. Per als cursos acadèmics posteriors les opcions foren: Arts Plàstiques, Humanitats i Ciències Socials, Ciències i Tecnologia i Arts Escèniques. La taula següent recull el nombre de persones matriculades en modalitat presencial a primer i segon curs de batxillerat:

Taula 16. Evolució de l’alumnat matriculat a batxillerat en modalitat presencial

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 PRIMER CURS Estat 303407 298704 306501 319457 323939 325735 328043 330392 Illes Balears 5847 5980 6219 6184 6638 6440 6325 5846 Menorca ND ND ND 435 529 526 545 529 SEGÒN CURS Estat 292164 283166 282972 289615 299550 303018 306561 310586 Illes Balears 5105 5036 5218 5412 5486 5548 5629 5509 Menorca ND ND ND 392 375 402 442 460

Font: MECD. Estadístiques dels ensenyaments no universitaris ND: Dada no disponible. Es tenen les dades no disgregades per curs.

A nivell estatal s’observa una tendència creixent d’alumnat matriculat, tant a primer curs com a segon curs, a partir del curs escolar 2008-2009. Hi ha més alumnat matriculat a primer de batxillerat que a segon.

34

Gràfic 32. Evolució de l’alumnat matriculat a primer i segon de batxillerat en modalitat presencial a Espanya

Font: MECD. Estadístiques dels ensenyaments no universitaris

A les Illes Balears també hi ha més alumnat matriculat a primer de batxillerat que a segon. S’observa que la matriculació a primer de batxillerat comença a minvar a partir del curs acadèmic 2011-2012, arribant el curs 2013-2014 a tenir un nombre molt similar de matrícules a primer i a segon de batxillerat.

Gràfic 33. Evolució de l’alumnat matriculat a primer i segon de batxillerat en modalitat presencial a les Illes Balears


A Menorca, la matriculació a primer curs de Batxillerat es manté estable des del curs acadèmic 2010-2011, amb un increment lleuger el curs 2012-2013. La matriculació a segon de Batxillerat mostra un creixement progressiu des del curs 2010-2011.

Gràfic 34. Evolució de l’alumnat matriculat a primer i segon de batxillerat en modalitat presencial a Menorca

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d’Educació. Delegació Territorial d’Educació a Menorca

240000

260000

280000

300000

320000

340000

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

PRIMER SEGON

3000

4000

5000

6000

7000

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

PRIMER SEGON

200

275

350

425

500

575

2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

PRIMER SEGON

35

Les dades de Menorca de la distribució de l’alumnat segons l’opció de batxillerat cursada pels anys acadèmics 2006-2007 i 2007-2008 no s’han trobat de manera disgregada, així que la comparativa només es pot establir a nivell nacional i autonòmic: Taula 17. Distribució de l’alumnat matriculat segons modalitat batxillerat cursada. 2006-2008

2006-07 2007-08

ESPANYA

ARTS 3,8% 3,8%

CIÈNCIES NATURALS I SALUT 37,9% 38,1%

HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS 50,4% 50,4%

TECNOLOGIA 7,9% 7,7%

ILLES BALEARS

ARTS 6% 6,4%

CIÈNCIES NATURALS I SALUT 33,6% 33,5%

HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS 53,7% 53,3%

TECNOLOGIA 6,8% 6,9% Font: MECD. Estadístiques dels ensenyaments no universitaris Gràfic 35. Distribució de l’alumnat matriculat segons modalitat batxillerat cursada. 2006-2008

Font: MECD. Estadístiques dels ensenyaments no universitaris Les modalitats de batxillerat més triades per l’alumnat són la de Humanitats i Ciències Socials i la de Ciències Naturals i de la Salut, tant a nivell estatal, com a nivell autonòmic. La modalitat d’Arts i la de Humanitats i Ciències Socials són més triades a les Illes Balears que a l’Estat. La distribució de l’alumnat segons l’opció de batxillerat cursada pels anys acadèmics 2008-2009 al 2013-2014 va ser:

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

AR

TS

CN

I S

ALU

T

HU

MA

NIT

ATS

I C

S

TEC

NO

LOG

IA

AR

TS

CN

I S

ALU

T

HU

MA

NIT

ATS

I C

S

TEC

NO

LOG

IA

2006-2007 2007-2008

ESPANYA

ILLES BALEARS

36

Taula 18. Distribució de l’alumnat matriculat segons modalitat batxillerat cursada 2008-2014 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

ESPANYA

ARTS PLÀSTIQUES 3,80% 4,10% 4,20% 4,30% 4,30% 4,40%

ARTS ESCÈNIQUES 3,80% 0,20% 0,50% 0,60% 0,60% 0,80%

HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS 44,60% 50,70% 51% 51,30% 50,80% 49,80%

CIÈNCIES I TECNOLOGIA 47,30% 44,40% 43,70% 43,20% 43,50% 44,30%

NO DETERMINAT 0,60% 0,60% 0,70% 0,60% 0,60% 0,70%

ILLES BALEARS

ARTS PLÀSTIQUES 8,90% 5,50% 5,60% 4,80% 5,70% 5,50%

ARTS ESCÈNIQUES 4,20% 1% 1,70% 2,10% 2,20% 2,30%

HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS 43,70% 55,50% 54,30% 53,30% 52,80% 51,60%

CIÈNCIES I TECNOLOGIA 43,30% 38% 38,40% 39,80% 39,30% 40,60%

NO DETERMINAT - - - - - -

MENORCA

ARTS PLÀSTIQUES - 10,15% 11,06% 12,5% 14% 12,13%

ARTS ESCÈNIQUES - - - - - -

HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS - 51,75% 50% 47% 48.5% 44,87%

CIÈNCIES I TECNOLOGIA - 38,10% 38,94% 40,5% 37,5% 43%

NO DETERMINAT - - - - - -

Font: MECD. Estadístiques dels ensenyaments no universitaris Les modalitats més triades per l’alumnat són, en la mateixa línia que pels anys acadèmics anteriorment analitzats, la de Humanitats i Ciències Socials i la de Ciències i Tecnologia. També amb aquesta nova distribució entre modalitats, a les Illes Balears i a Menorca, es trien més els estudis d’Arts i d’Humanitats i Ciències Social que a nivell estatal. Gràfic 36. Distribució de l’alumnat matriculat segons modalitat batxillerat cursada. 2008-2014


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

AR

TS P

LÀS

TIQ

UE

S

AR

TS E

SC

ÈN

IQU

ES

HU

MA

NIT

ATS

I C

S

CIÈ

NC

IES

I TE

CN

OL

NO

DIS

TRIB

UÏT

AR

TS P

LÀS

TIQ

UE

S

AR

TS E

SC

ÈN

IQU

ES

HU

MA

NIT

ATS

I C

S

CIÈ

NC

IES

I TE

CN

OL

NO

DIS

TRIB

UÏT

AR

TS P

LÀS

TIQ

UE

S

AR

TS E

SC

ÈN

IQU

ES

HU

MA

NIT

ATS

I C

S

CIÈ

NC

IES

I TE

CN

OL

NO

DIS

TRIB

UÏT

AR

TS P

LÀS

TIQ

UE

S

AR

TS E

SC

ÈN

IQU

ES

HU

MA

NIT

ATS

I C

S

CIÈ

NC

IES

I TE

CN

OL

NO

DIS

TRIB

UÏT

AR

TS P

LÀS

TIQ

UE

S

AR

TS E

SC

ÈN

IQU

ES

HU

MA

NIT

ATS

I C

S

CIÈ

NC

IES

I TE

CN

OL

NO

DIS

TRIB

UÏT

AR

TS P

LÀS

TIQ

UE

S

AR

TS E

SC

ÈN

IQU

ES

HU

MA

NIT

ATS

I C

S

CIÈ

NC

IES

I TE

CN

OL

NO

DIS

TRIB

UÏT

2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014

ESPANYA ILLES BALEARS MENORCA

37

2.2.2. ELS ESTUDIS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL La Formació Professional (FP) és una de les opcions formatives del Sistema Educatiu espanyol. És un tipus de formació adreçada a que les persones joves puguin optar a una inserció laboral d’èxit. Els estudis de FP són els estudis professionals més propers a la realitat del mercat laboral. Actualment, oferta més de 150 cicles formatius dintre de 26 famílies professionals amb continguts teòrics i pràctics adequats als diversos camps professionals. Actualment, en el marc de la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a millora de la qualitat educativa (LOMCE) s’està revisant i renovant el Catàleg de Titulacions de Formació Professional establer d’acord a la Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig d’Educació (LOE). El llistat complert de titulacions vigents es recull a l’annex 1. Dintre de cada família professional es poden cursar els Cicles de Formació Professional Bàsica6 que condueixen al Títol de Professional Bàsic i són ensenyaments d’oferta obligatòria i gratuïta; els Cicles Formatius de Grau Mitjà7 que condueixen al títol de Tècnic i formen part de l’Educació Secundària Post-Obligatòria i els Cicles Formatius de Grau Superior8 que condueixen al títol de Tècnic Superior i que formen part de l’Educació Superior. Els títols que s’obtenen quan es cursa un Cicle Formatiu tenen caràcter oficial i la mateixa validesa acadèmica i professional a tot el territori nacional amb independència de la Comunitat Autònoma on siguin obtinguts. Segons el Registre Estatal de Centres Docents no Universitaris (MECD) a tot el país hi ha 4072 centres de FP, el 63% públics. A la nostra Comunitat Autònoma hi ha 85 centres de FP, el 66% públics. La FP es pot cursar a Menorca als 7 Instituts d’Ensenyaments Secundaris, públics tots ells, i al Centre de Formació Professional Menorca, ubicat a Maó i de naturalesa privada. L’oferta de la FP a Menorca pel curs 2013-2014 va ser:

• 15 cicles formatius de Grau Mitjà corresponents a 11 famílies professionals • 8 cicles formatius de Grau Superior corresponents a 7 famílies professionals

L’oferta de la FP pel curs 2016-2017 a Menorca és de:

• 9 cicles de FP Bàsica corresponents a 9 famílies • 16 cicles formatius de Grau Mitjà corresponents a 13 famílies • 9 cicles formatius de Grau Superior corresponents a 8 famílies

De llavors a ençà s’ha produït un augment important de cicles formatius que es poden cursar a Menorca, bàsicament per la incorporació dels 9 cicles de FP Bàsica, que la LOGSE no contemplava.

6 Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig d’Educació (LOE) 7 Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig d’Educació (LOE) i Llei Orgànica General del Sistema Educatiu de 3 d’octubre de 1990 (LOGSE) 8 Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig d’Educació (LOE) i Llei Orgànica General del Sistema Educatiu de 3 d’octubre de 1990 (LOGSE)

38

La relació de famílies professionals i certificats de professionalitat pel proper curs acadèmic es recull a la taula següent: Taula 19. Relació de Certificats de Professionalitat que es poden realitzar a Menorca. Curs 2016-2017

ACTIVITATS AGRÀRIES Títol Professional Bàsic en Agrojardineria i Composicions Florals FPB Tècnic en Jardineria (LOE: Tècnic en Jardineria i Floristeria) CFGM Tècnic en Producció Agropecuària CFGM ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES Tècnic en Conducció d'Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural CFGM Tècnic Superior en Animació d'Activitats Físiques i Esportives CFGS ADMINISTRACIÓ/ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ Títol Professional Bàsic en Serveis Administratius FPB Tècnic en Gestió Administrativa CFGM Tècnic Superior en Administració i Finances CFGS COMERÇ I MÀRQUETING Títol Professional Bàsic en Serveis Comercials FPB Tècnic en Activitats Comercials CFGM ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA Títol Professional Bàsic en Electricitat i Electrònica FPB Tècnic en Instal·lacions Electrotècniques i Automàtiques CFGM Tècnic Superior en Sistemes Electrotècnics i Automatitzats CFGS FABRICACIÓ MECÀNICA Títol Professional Bàsic en Fabricació i Muntatge FPB Tècnic en Mecanització CFGM HOTELERIA I TURISME Títol Professional Bàsic en Cuina i Restauració FPB Tècnic en Cuina i Gastronomia CFGM Tècnic en Serveis en Restauració CFGM Tècnic Superior en Direcció de Cuina CFGS IMATGE PERSONAL Títol Professional Bàsic a Perruqueria i Estètica FPB Tècnic en Perruqueria i Cosmètica Capil·lar CFGM INFORMÀTICA/INFORMÀTICA I COMUNICACIONS Títol Professional Bàsic en Informàtica i Comunicacions FPB Tècnic en Sistemes Microinformàtics i Xarxes CFGM Tècnic Superior en Desenvolupament d’Aplicacions Web CFGS MANTENIMENT I SERVEIS A LA PRODUCCIÓ/INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT Tècnic en Manteniment Electromecànic CFGM Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Professionals CFGS Tècnic Superior en Manteniment d'Instal·lacions Tèrmiques i de Fluids CFGS MANTENIMENT VEHICLES AUTOPROPULSATS/TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLES Títol Professional Bàsic en Manteniment de Vehicles FPB Tècnic en Electromecànica de Vehicles Automòbils CFGM SANITAT Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria CFGM Tècnic en Farmàcia i Parafarmàcia CFGM Tècnic Superior en Laboratori Clínic i Biomèdic CFGS SERVEIS SOCIOCULTURALS A LA COMUNITAT Tècnic en Atenció a Persones en Situació de Dependència CFGM Tècnic Superior en Educació Infantil CFGS

Font: Ministeri d’Educació, Cultura i Esports; http://www.todofp.es/

39

Al conjunt de les Illes Balears no s’ofereix cap cicle formatiu de les famílies professionals Indústries Extractives; Química; Textil, Confecció i Pell; Vidre i Ceràmica; Arts i Artesanies. Així, del total de 26 famílies formatives, a les Illes Balears se’n poden cursar 20 (77%). Les famílies professionals que s’oferten només a Mallorca són: Activitats Marítim Pesqueres; Arts Gràfiques; Imatge i So; Edificació i Obra Civil; Indústries Alimentàries; Fusta, Moble i Suro; Energia i Aigua; Seguretat i Medi Ambient. A Eivissa, el proper curs, tampoc hi ha cap cicle formatiu de la família professional de Fabricació Mecànica. A Formentera, el jovent només pot accedir a un cicle de Formació Professional Bàsica i a dos cicles formatius de Grau Mitjà de la família professional Hoteleria i Turisme.

Analitzant l’oferta de Menorca de manera més profunda s’observa:

• A quatre famílies professionals s’oferten cicles formatius bàsics, de grau mitjà i de grau superior. Aquestes famílies són Administració i gestió, Electricitat i electrònica, Hoteleria i turisme i Informàtica i comunicacions.

• La família Activitats físiques i esportives, que ofereix dos cicles formatius, un de grau mitjà i un altre de grau superior, es pot cursar completa a Menorca.

• Es poden cursar cicles formatius bàsics i de grau mitjà, però no de grau superior a les famílies: Activitats Agràries, Comerç i Màrqueting, Fabricació Mecànica, Imatge personal i Transport i manteniment de vehicles.

• No es pot cursar cap títol professional bàsic de les famílies professionals d’Instal·lació i manteniment i de Serveis socioculturals a la comunitat, però si cicles de grau mitjà i superior.

• De la família professional Sanitat, que no contempla oferta de títols bàsics, es poden cursar a Menorca cicles formatius de grau mitjà i superior.

La matriculació d’alumnat als estudis de Formació Professional ha augmentat malgrat l’històrica lentitud de l’ampliació de l’oferta de cicles formatius. S’espera que la incorporació a l’oferta del Cicles Formatius Bàsics repercuteixi de manera directa en l’augment de l’alumnat. L’evolució del nombre d’alumnes matriculats a Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior ens mostra una baixa matriculació als Cicles Formatius de Grau Superior, que són als quals l’oferta formativa és menor. Taula 20. Evolució de la matrícula a Formació Professional de Grau Mitjà i Grau Superior

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13

CFGM 515 523 552 607 686 718 733

CFGS 165 162 222 295 318 318 304 Font: Anuari de l’Educació de les IB, 2013. Pere Alzina, Dades i reflexions en perspectiva: Menorca 2005-2013. L’anàlisi de l’oferta de places de primer curs de FP a Menorca els darrers cursos escolars, posa de manifest que a Menorca s’ha produït el major increment de l’oferta de places presencials de les Illes Balears. Tanmateix, la modalitat dual9 no ha prosperat a Menorca com si ho ha fet a Mallorca.

9 Dual: combina la formació d'alumnes en el centre educatiu amb l'activitat laboral retribuïda i la formació a l'empresa.

40

Taula 21. Evolució de l’oferta de places de FP a Illes Balears, i illes per modalitat

Modalitat 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 Variació 13/14-16/17

Illes Balears Presencial 9074 ND 9025 9346 3%

Dual 128 155 nd 225 75,8%

Mallorca Presencial 6931 ND 7004 7076 2,1%

Dual 113 140 ND 225 99,1%

Menorca Presencial 933 ND 1005 1019 9,2%

Dual 15 15 15 0 -100%

Eivissa Presencial 1164 ND 1172 1209 3,9%

Dual 0 0 0 0 -

Formentera Presencial 46 ND 24 42 -8,7%

Dual 0 0 0 0 -

Font: Conselleria d’Educació i Universitat. Govern Balear ND: Dada no disponible

L’oferta formativa de FP pel proper curs 2016-2017 a Menorca està prou diversificada. Les famílies professionals amb més pes relatiu són les d’Administració i Gestió (amb un 17% del total i ubicada a Maó i Ciutadella), la d’Informàtica i Comunicacions (amb un 10% del total, impartit a Maó i Ferreries), la d’Hoteleria i Turisme (amb un 9% de l’oferta i impartit íntegrament a Ciutadella) i finalment, la d’Electricitat i Electrònica (amb un 9% i impartit de manera íntegra a Maó). Alaior concentra tota l’oferta relacionada amb el comerç i màrqueting.

Taula 22. Places ofertades a primer curs de FP el curs 2016-2017 per municipis d’impartició % Places Municipi

ACTIVITATS AGRÀRIES 7,3% 74 Títol Professional Bàsic en Agrojardineria i Composicions Florals FPB 20 Maó Tècnic en Jardineria (LOE: Tècnic en Jardineria i Floristeria) CFGM 27 Maó Tècnic en Producció Agropecuària CFGM 27 Maó ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES 5,7% 58 Tècnic en Conducció d'Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural CFGM 28 Maó Tècnic Superior en Animació d'Activitats Físiques i Esportives CFGS 30 Maó ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ 17,2% 175

Títol Professional Bàsic en Serveis Administratius FPB 20 20

CiutadellaMaó

Tècnic en Gestió Administrativa CFGM 30 50

CiutadellaMaó

Tècnic Superior en Administració i Finances CFGS 30 25

CiutadellaMaó

COMERÇ I MÀRQUETING 4,9% 50 Títol Professional Bàsic en Serveis Comercials FPB 20 Alaior Tècnic en Activitats Comercials CFGM 30 Alaior ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA 8,9% 91 Títol Professional Bàsic en Electricitat i Electrònica FPB 20 Maó Tècnic en Instal·lacions Electrotècniques i Automàtiques CFGM 46 Maó Tècnic Superior en Sistemes Electrotècnics i Automatitzats CFGS 25 Maó FABRICACIÓ MECÀNICA 5,7% 58

Títol Professional Bàsic en Fabricació i Muntatge FPB 20 20

CiutadellaMaó

Tècnic en Mecanització CFGM 18 Maó

41

HOTELERIA I TURISME 9,1% 93 Títol Professional Bàsic en Cuina i Restauració FPB 20 CiutadellaTècnic en Cuina i Gastronomia CFGM 24 CiutadellaTècnic en Serveis en Restauració CFGM 24 CiutadellaTècnic Superior en Direcció de Cuina CFGS 25 CiutadellaIMATGE PERSONAL 4,7% 48 Títol Professional Bàsic a Perruqueria i Estètica FPB 20 Maó Tècnic en Perruqueria i Cosmètica Capil·lar CFGM 28 Maó INFORMÀTICA I COMUNICACIONS 10,3% 105 Títol Professional Bàsic en Informàtica i Comunicacions FPB 20 Ferreries

Tècnic en Sistemes Microinformàtics i Xarxes CFGM 25 30

Ferreries Maó

Tècnic Superior en Desenvolupament d’Aplicacions Web CFGS 30 Maó INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT 8,4% 86 Tècnic en Manteniment Electromecànic CFGM 28 CiutadellaTècnic Superior en Prevenció de Riscos Professionals CFGS 30 Maó Tècnic Superior en Manteniment d'Instal·lacions Tèrmiques i de Fluids CFGS 28 CiutadellaTRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLES 4,2% 43 Títol Professional Bàsic en Manteniment de Vehicles FPB 20 CiutadellaTècnic en Electromecànica de Vehicles Automòbils CFGM 23 CiutadellaSANITAT 7,7% 78 Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria CFGM 28 Maó Tècnic en Farmàcia i Parafarmàcia CFGM 30 Alaior Tècnic Superior en Laboratori Clínic i Biomèdic CFGS 20 Maó SERVEIS SOCIOCULTURALS A LA COMUNITAT 5,9% 60 Tècnic en Atenció a Persones en Situació de Dependència CFGM 30 Maó Tècnic Superior en Educació Infantil CFGS 30 Maó

Font: Conselleria d’Educació i Universitat. Govern Balear

La meitat de places de FP ofertes a Menorca pel curs 2016-2017 són de tècnics de grau mitjà, més d’una quarta part són de tècnics superiors i una cinquena part de formació professional bàsica.

Gràfic 37. Distribució de places de FP ofertes a Menorca en funció del cicle


21,6%

51,6%

26,8% FPB: Formació professional bàsica

GM: Tècnic grau mitjà

GS: Tècnic grau superior

42

L’evolució de l’oferta els darrers tres cursos acadèmics mostra un increment en l’oferta de places per les famílies professionals Fabricació Mecànica i Sanitat i una davallada en el nombre de places ofertes per les famílies professionals Instal·lació i Manteniment de Vehicles i Hoteleria i Turisme.

Taula 23. Evolució de l’oferta de places de FP per famílies professionals 2013-14 2014-15 2015-16 variació

ACTIVITATS AGRÀRIES 72 72 74 2,8% ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES 58 58 58 0% ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ 171 175 175 2,3% COMERÇ I MÀRQUETING - 32 50 - ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA 89 91 91 2,2% FABRICACIÓ MECÀNICA 36 58 58 61,1% HOTELERIA I TURISME 106 108 93 -12,3% IMATGE PERSONAL 46 48 48 4,3% INFORMÀTICA I COMUNICACIONS 103 125 105 1,9% INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT 104 86 86 -17,3% TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLES 41 43 43 4,9% SANITAT 60 60 78 30% SERVEIS SOCIOCULTURALS A LA COMUNITAT 62 62 60 -3,2%


2.2.3. ELS PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (PQPI)

Aquest programes, inicialment anomenats programes de garantia social, ja extingits per la incorporació dels cicles de Formació Professional Bàsica, han suposat al llarg dels anys, una oportunitat d’obtenir una titulació mínima amb qualque reconeixement professional, per persones joves amb alt risc d’exclusió del sistema educatiu. Així doncs, la tendència decreixent dels alumnes matriculats a PQPI del curs 2013-2014 correspon amb el seu pla d’extinció definitiu per el curs 2015-2016 on ja no s’ha realitzat cap tipus de formació en aquests programes a Menorca. La Formació Professional Bàsica exerceix actualment la funció dels PQPI.

Gràfic 38. Evolució de l’alumnat matriculat als PQPI

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d’Educació, Delegació de Menorca, Govern Balear.

121 115 127

203 215

185

241

152

0

50

100

150

200

250

300

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-2014

43

2.3. ALUMNAT ESTRANGER

A les Illes Balears, la taxa mitjana dels darrers 8 cursos escolars d’alumnat estranger segons cicle formatiu es recull al gràfic següent.

Gràfic 39. Taxa mitjana de representativitat d’alumnat estranger els darrers 8 anys als diferents estudis. Illes Balears

Font: IBESTAT (a partir de les dades del MECD) Per el conjunt dels ensenyaments un de cada sis alumnes és de procedència estrangera. La taxa més alta d’alumnat estranger es troba als Programes de Qüalificació Professional Inicial, on la mitjana és d’una persona estrangera de cada cinc.

Al llarg dels anys acadèmics, la taxa d’alumnat estranger s’ha comportat de manera molt diferent en funció dels estudis analitzats. Es presenten les dades dels estudis d’ESO, Batxiller, FP i PQPI que són els que compten amb alumnat jove.

En els estudis de l’ESO, la representació d’alumnat estranger augmenta progressivament, tant a les Illes Balears com a Menorca fins al curs 2009-2010, any a partir del qual començar a decréixer dita representació. Encara i així, al conjunt de les illes la taxa del curs 2012-2013 està 3 punts per damunt de la taxa inicial. Com a la resta de cicles educatius, a Menorca hi ha manco percentatge d’alumnat estranger a l’ESO que al conjunt de les Illes Balears. Gràfic 40. Taxa mitjana de representativitat d’alumnat estranger als estudis d’ESO

Font: IBESTAT (a partir de les dades del MECD)

15,13

12,02

15,6517,1 17,68

10,4611,82

21,17

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

TOTAL EI EP EE ESO BATXILLER FP PQPI

14,616,3

18,619,7 19,5

18,7 17,8

12,414,0

15,2 15,8 15,3 14,412,0

0

5

10

15

20

25

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13

ILLES BALEARS MENORCA

44

Els estudis de batxiller són els que presenten la taxa mitjana més baixa d’alumnat estranger. No obstant, és el cicle educatiu on la tendència es manté creixent i en el cas de les Illes Balears es situa quatre punts percentuals per damunt del valor del curs acadèmic 2006-2007. A Menorca la diferència percentual és de 2,6 punts. Gràfic 41. Taxa mitjana de representativitat d’alumnat als estudis de Batxiller

Font: IBESTAT (a partir de les dades del MECD)

A la resta de cicles educatius només es compta amb les dades de les Illes Balears. En els estudis de FP entre el curs 2006-2007 i 2010-2011 es va produir un augment considerable d’alumnat estranger, amb un increment de més d’un 10%. L’any escolar 2011-2012 es produeix una baixada percentual brusca i des de llavors la proporció d’alumnat estranger es manté estable.

Gràfic 42. Taxa mitjana de representativitat d’alumnat estranger els darrers 8 anys als estudis de FP. Illes Balears

Font: IBESTAT (a partir de les dades del MECD) Com ja s’ha dit anteriorment, els estudis que compten amb major representativitat de persones estrangeres són els de PQPI. No es disposa de la dada pel curs acadèmic 2009-2010. En aquests estudis al manco un de cada cinc persones matriculades ha estat estrangera al llarg dels cursos acadèmics analitzats.

8,0 8,19,2

11,6 11,7 12,1 12,0

6,5 6,97,3

8,49,5 9,7

9,1

0

4

8

12

16

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13


7,759,45

10,46

16,12

18,05

10,81 10,87 11,06

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

45

Gràfic 43. Taxa mitjana de representativitat d’alumnat estranger els darrers 8 anys als estudis de PQPI. Illes Balears

Font: IBESTAT (a partir de les dades del MECD) ND: Dada no disponible

2.4. L’EDUCACIÓ UNIVERSITÀRIA La universitat de referència a les Illes Balears és la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb seu principal a l’illa de Mallorca i seus a les illes d’Eivissa i Menorca (ubicada al municipi d’Alaior). La implantació del Pla Bolonya, iniciat el curs 2009-2010, ha implicat la unificació dels estudis de llicenciatura i de diplomatura en els estudis de grau. Pràcticament totes les titulacions existents en plans d’estudis anteriors es mantenen en l’actualitat. També es contempla la possibilitat d’obtenir dobles títols de grau. La principal novetat pel proper curs 2016-2017 és la instauració dels estudis de grau en medicina. L’accés a la universitat es realitza per darrera vegada aquest curs acadèmic mitjançant les proves d’accés a la universitat, popularment conegudes com a les proves de selectivitat. El percentatge d’alumnes que històricament han superat les proves a la UIB, ha estat variable i els darrers anys s’ha situat a prop de la mitjana estatal, superant-la inclús l’any 2014. A Menorca, no obstant, es troba una taxa molt superior i prou significativa respecte al conjunt estatal i a la comunitat autònoma de les Illes Balears, situant-se aquestes taxes al nivell de les universitats nacionals amb els percentatges més alts. Taula 24. Percentatge d’alumnat aprovat en les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Estatal 80,57 82,31 85,54 84,77 86,12 84,86 86,87 86,59 Illes Balears 81,97 78,65 81,98 82,23 79,10 84,66 86,61 88,69 Menorca 91,04 93,64 87,90 94,44 93,84 98,32 94,72 95.35

Font: MECD. Estadístiques dels ensenyaments universitaris

20,0823,43 21,08

(ND)

27,37 27,88 26,71

22,83

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

46

Gràfic 44. Evolució d’alumnat aprovat en les Proves d’Accés a la Universitat (PAU)


El nombre de persones matriculades a la Universitat de les Illes Balears, en estudis de primer i segon cicle, baixa, per primera vegada el curs 2013-2014 de les 13.000. Els cursos 2009-2010 i el 2012-2013 van ser els que van comptar amb major nombre de persones matriculades.

Gràfic 45. Evolució d’alumnat total matriculat a la UIB


El nombre de dones universitàries a la Universitat de les Illes Balears supera al nombre d’homes a tots els anys acadèmics.

0

20

40

60

80

100

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Estatal Illes Balears Menorca

13231

13227

13250

13609

13491

13229

13605

12950

12800

13000

13200

13400

13600

13800

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014

47

Gràfic 46. Distribució de l’alumnat matriculat a la UIB segons sexe


Per tipus d’estudis, el percentatge de dones matriculades, només és inferior en el cas del estudis tècnics (Arquitectura Tècniques, Enginyeries Tècniques i Informàtica).

L’anàlisi de la matrícula a estudis universitaris en les persones de 19 a 24 anys només es pot fer a nivell de dades estatals, doncs no es recull per a les Illes Balears ni per Menorca. Les dades indiquen que a tots els grups d’edat i tots els cursos acadèmics hi ha més dones matriculades que homes de la seva mateixa edat. Igualment, la representació de les persones de cada edat es va incrementant a través dels cursos acadèmics, aquest increment és més discret per les persones de 24 anys. No es pot inferir si l’increment del percentatge de persones matriculades a la Universitat a nivell estatal pot ser efecte de la crisi econòmica en tenir, les persones joves menys opcions de trobar feina, ja que, com es veurà més endavant, els sectors més afectats per la crisi econòmica, són, en generals, els que requereixen menor grau de qualificació professional.

Taula 25. Taxa estatal d’alumnat universitari per edat i sexe

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

H D H D H D H D H D H D H D H D

19 ANYS 22,1 34,5 22,3 35,1 23,1 34,7 24,3 36 25,7 37,3 26,7 28,4 28,4 40,2 29,7 41,3

20 ANYS 23 35,9 23 35,7 23,1 36,5 24,8 37,3 25,9 38,7 26,9 39,6 28,4 40,2 30,2 43

21 ANYS 22,4 33 22,3 32,8 22,4 32,4 23,8 34,6 25,6 35,7 26,7 37 28 40,2 29,8 43,5

22 ANYS 21,8 30,2 21,4 29,4 21,3 29,3 22,6 30,6 23,9 32,4 25,1 33 26,1 34,5 26,9 35

23 ANYS 18,5 23,3 18,6 23,3 18,8 23,7 20,1 25,3 20,9 25,8 21,7 26,6 22,7 27,6 22,3 28,4

24 ANYS 16 18,3 15,8 18,6 15,3 23,7 16,3 19 16,7 19,3 17,3 19,.3 17,7 19,4 18,3 20,6


La xifra d’alumnat menorquí matriculat a la UIB s’han mantingut més estable que la xifra del total d’alumnat a la UIB. La seva evolució també ha estat més regular i s’observa una clara tendència decreixent des de l’any acadèmic 2011-2012 fins a l’actualitat.

5184 5139 5155 5282 5409 5115 5581 5360

8047 8088 8095 8327 8082 8114 8024 7590

0

3000

6000

9000

12000

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014

HOMES DONES

48

Gràfic 47. Evolució d’alumnat menorquí matriculat a la UIB

Font: Servei d’Estadística i Qualitat Universitària de la UIB

Les dades publicades sobre alumnes procedents de Menorca a altres universitats de l’Estat més recents, són les referents al curs 2010-2011, on només restaren a la UIB el 25,6% de persones amb les proves d’accés a la universitat aprovades. Llavors, un 38,2% de persones van marxar a universitats de fora de les Illes a cursar estudis que no es podien fer a la UIB, i un 36,2% va marxar malgrat que els estudis que anaven a fer es poguessin cursar a la UIB. Així, l’alumnat menorquí és el que en major proporció (74,4%) marxa a universitats fora de les illes, molt per damunt de l’alumnat d’Eivissa i Formentera (59,2%) i de l’alumnat de Mallorca (28,2%).

Taula 26. Alumnes amb la selectivitat superada a la UIB que estudien a fora (curs 2010-2011)

Total aprovats UIB

Aprovats que estudien fora

N %

Mallorca

Estudis que no es poden fer a les illes

2152

429 19,9%

Estudis que s’imparteixen a les illes 178 8,3%

Total 607 28,2%

Menorca


262

100 38,2%

Estudis que s’imparteixen a les illes 95 36.3%

Total 195 74,4%

Eivissa i Formentera


319

99 31,0%

Estudis que s’imparteixen a les illes 90 28,2%

Total 189 59,2%

Font: Institut Balear de la Joventut

Respecte a les persones matriculades a la seu universitària d’Alaior, a Menorca, s’ha mantingut al llarg dels anys al voltant d’una mitjana de 280 alumnes anuals. Els cursos acadèmics 2010-2011 i 2011-2012 van ser els que van comptar amb més persones matriculades, ja que van coincidir els darrers anys d’estudis de pla antic amb la instauració dels graus del Pla Bolonya.

409 411

392

389 411373 369 355 334

0

100

200

300

400

500

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15

49

Gràfic 48. Evolució de l’alumnat matriculat a la seu universitària d’Alaior, a Menorca

Font: Servei d’Estadística i Qualitat Universitària de la UIB Taula 27. Alumnat matriculat a la seu universitària d’Alaior, a Menorca, per curs acadèmic i estudis

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

DIPLOMATURES

Mestre Educació Infantil 25 51 52 33 9 1

Mestre Educació Especial 62 47 26 8

Ciències Empresarials 87 91 84 57 43 18 8 4

Infermeria 57 43 36 28 12

LLICENCIATURES

Dret 15 21 25 25 18 11 6 1

Psicopedagogia (2n cicle) 3 1 Administració i Direcció d’Empreses 4 4 5 5 7 8 4

GRAUS Grau d’Administració i Direcció d’Empreses 25 49 52 48 49

Grau de Dret 11 36 45 48 50

Grau d’Infermeria 17 34 41 46 52

Grau d’Educació Infantil 31 64 77 102 70

Grau d’Educació Primària 32

Grau de Turisme 38 26 10 7

MÀSTERS Màster de Formació del Professorat 25 19 12

TÍTOLS PROPIS Graduat en Seguretat i Ciències Policials 25 21 18 15 8 5


Els resultats acadèmics de l’alumnat menorquí matriculat a la UIB, a qualsevol de les seves seus universitàries des del curs 2006-2007 fins al curs 2014-2015 són, un total de 602 alumnes que han obtingut una diplomatura, llicenciatura o grau, 5 persones que han obtingut el títol de doctorat i 104 persones que han obtingut el títol de Màster. Per estudis, el major nombre de titulacions de primer i segon cicle i de grau, s’han obtingut a aquells estudis que es poden cursar a la seu d’Alaior o en modalitat virtual.

253 253

245

274

342315 292

277

0

100

200

300

400

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 1012-13 2013-14

50

Taula 28. Nombre de titulacions obtingudes a la UIB per alumnat menorquí des del curs acadèmic 2006-2007 i fins al 2014-2015

N

Diplomatura en Ciències Empresarials/Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses/ Grau en Administració d’Empreses 111

Diplomatura en Mestre, especialitat Educació Infantil/Grau en Educació Infantil 104

Diplomatura o Grau en Turisme 64

Diplomatura Mestre, especialitat Educació Especial 60

Diplomatura o Grau en Infermeria 47

Llicenciatura o Grau en Dret 32

Grau en Enginyeria d’Edificació/Graduat en Edificació 30

Diplomatura Mestre, especialitat Educació Primària/Grau en Educació Primària 29

Diplomatura o Grau en Educació Social 23

Diplomatura Mestre, especialitat Educació Física 16

Llicenciatura o Grau en Pedagogia 10

Llicenciatura o Grau en Biologia 7

Diplomatura o Grau en Fisioteràpia 6

Diplomatura Mestre, especialitat Llengua Estrangera 6

Llicenciatura en Psicopedagogia 5

Llicenciatura o Grau en Psicologia 5

Llicenciatura en Psicopedagogia 5

Diplomatura Mestre, especialitat Educació Musical 5

Llicenciatura en Història de l’Art/Grau en Història de l’Art 4

Llicenciatura en Filologia Anglesa/Grau en Estudis Anglesos 3

Llicenciatura o Grau en Història 3

Arquitectura Tècnica 3

Enginyeria Informàtica/Grau en Enginyeria Informàtica 3

Llicenciatura en Química 3

Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electrònica Industrial 3

Diplomatura o Grau en Treball Social 2

Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes 2

Llicenciat en Matemàtiques 2

Grau en Periodisme 2

Diplomatura en Relacions Laborals 2

Grau en Física 2

Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat Telemàtica 1

Llicenciatura en Filologia Hispànica 1

Llicenciatura en Comunicació Audiovisual 1

Llicenciatura en Filosofia 1


El 68,8% de títols de Màster Universitari correspon a Màster en Formació de Professorat, que s’imparteix a la seu d’Alaior, el 9% correspon al Màster en Educació Inclusiva, el 4,5% al Màster en Advocacia, el 3,7% al Màster en Nutrició Humana i Qualitat dels Aliments i el 2,7% al Màster en Ecologia Marina.

51

3. OCUPACIÓ

3.1. MERCAT LABORAL 3.1.1. TAXA D’OCUPACIÓ

La taxa d’ocupació es refereix al quocient entre les persones que estan ocupades i les persones que estan en edat de treballar.

La taxa d’ocupació a les Illes Balears es caracteritza per una forta estacionalitat, que implica una baixada important de la taxa en els mesos d’hivern i un increment a la temporada estiuenca. La taula mostra la taxa d’ocupació mitjana anual a les Illes Balears i a l’illa de Menorca. Des de l’any 2006 les illes en general, i Menorca en particular, han patit un descens significatiu en l’ocupació dels seus habitants, assolit el mínim l’any 2010, any a partir del qual comença una lleugera recuperació que no arriba als valors inicials de la sèrie. En qualsevol cas, a Menorca, des de l’any 2008 no hi treballa ni la meitat de persones susceptibles de ser ocupades.

Taula 29. Taxa mitjana anual d’ocupació a les Illes Balears i a l’illa de Menorca

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

ILLES BALEARS 62,85% 62,86% 59,82% 54,87% 45,37% 52,28% 51,05% 51,91% 54,22%

MENORCA 52,94% 52,67% 50,30% 45,90% 38,05% 43,09% 41,06% 43,14% 44,59%


Gràfic 49. Evolució de la taxa mitjana anual d’ocupació a les Illes Balears i a l’illa de Menorca


Analitzant la taxa d’ocupació als diferents municipis de l’illa s’observa la mateixa tendència decreixent fins l’any 2010. Es Castell és el municipi amb menor taxa d’ocupació, on dues de cada tres persones en edat de treballar no ho han fet en els darrers anys. Aquest municipi juntament amb Es Migjorn Gran i Sant Lluís són els que presenten les taxes més baixes d’ocupació. Maó, Alaior i Ferreries són els municipis amb major taxa d’ocupació. Només Maó ha tingut al llarg dels anys una taxa d’ocupació superior a la mitjana general de l’illa de Menorca.

62,85%

45,37%54,22%

52,94%38,05% 44,59%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014


52

Gràfic 50. Evolució de la taxa mitjana anual d’ocupació als municipis de Menorca

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT La taxa d’ocupació per als joves menors de 24 anys és la més baixa del conjunt de la població en edat laboral. Es veu fortament afectada per l’estacionalitat com es comprova a les dades del primer i quart trimestre (T1 i T4) de cada any. La diferència percentual de l’ocupació de les persones de 25 a 30 anys entre la temporada alta i la temporada baixa és inferior a la de les persones més joves (menors de 24 anys), encara que l’estacionalitat també és clara. Taula 30. Taxa d’ocupació de la població jove per grups d’edat. Sèrie trimestral 2011-2015

2011

T1

2011

T2

2011

T3

2011

T4

2012

T1

2012

T2

2012

T3

2012

T4

2013

T1

2013

T2

2013

T3

2013

T4

2014

T1

2014

T2

2014

T3

2014

T4

2015

T1

2015

T2

2015

T3

2015

T4

ILLES BALEARS

16-24 18,0 30,0 23,2 15,6 16,3 28,9 24,9 13,8 14,7 28,7 23,4 13,5 15,0 31,1 25,4 14,5 16,9 34,6 27,5 16,2

25-34 50,2 62,4 57,5 44,9 48,5 62,1 59,0 42,9 48,2 64,0 59,4 43,5 49,2 67,5 63,4 45,9 53,3 71,1 66,7 48,5

MENORCA

16-24 15,8 29,5 20,0 14,2 13,7 26,5 20,3 12,7 12,7 26,2 17,9 11,2 11,7 28,8 19,2 11,5 12,1 31,1 19,9 12,0

25-34 42,9 57,5 50,2 38,1 39,6 55,4 49,9 36,1 39,5 56,9 49,4 36,6 40,4 59,2 51,9 37,5 43,0 61,1 54,1 40,1

Font: Elaboració pròpia d’acord a partir d’IBESTAT.

El gràfic següent visualitza clarament aquestes fluctuacions estacionals, que es produeixen tant al conjunt de les Illes Balears com a Menorca i als dos grups d’edat analitzats.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

ALAIOR CIUTADELLA FERRERIES MAÓ

ES MERCADAL SANT LLUÍS ES CASTELL ES MIGJORN

53

Gràfic 51. Taxa d’ocupació de la població jove per grups d’edat. Sèrie trimestral 2011-2015

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’IBESTAT.

3.1.2. TAXA D’ATUR

La taxa d’atur representa el percentatge de població activa que està desocupada i que està en procés de recerca de feina de manera activa.

Com cal esperar, la tendència de la taxa d’atur serà inversa a la taxa d’ocupació.

Taula 30. Taxa mitjana anual d’atur a les Illes Balears i a l’illa de Menorca

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

ILLES BALEARS 7,72% 7,69% 9,94% 15,10% 16,92% 17,26% 18,36% 17,42% 15,82%

MENORCA 8,18% 8,27% 10,85% 15,90% 17,69% 18,37% 20,34% 18,72% 17,38%


S’observa un creixement fort a partir de l’any 2008, amb una forta variació entre aquest i l’any posterior, creixement que continua fins a l’any 2012 quan comença una lleugera baixada. A hores d’ara la taxa d’atur segueix molts punts per damunt de l’existent abans de la crisi econòmica. La crisis ha afectat més a Menorca que al conjunt de les Illes Balears, situant-se la proporció mitjana de població en atur, sempre per damunt del de la comunitat autònoma.

Gràfic 52. Evolució de la taxa mitjana anual d’atur a les Illes Balears i a l’illa de Menorca


0

20

40

60

80

16-24 IB 25-34 IB 16-24 MENORCA 25-34 MENORCA

7,72%

18,36% 15,82%

8,18%

20,34%17,38%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014


54

Per municipi, Ferreries és el que menys s’ha vist afectat per la crisi econòmica i Es Castell i Sant Lluís són els que més. La tendència de l’evolució de la taxa d’atur a tots els municipis segueix el mateix patró que al conjunt de les Illes Balears i al conjunt de Menorca.

Gràfic 53. Evolució de la taxa mitjana anual d’atur als municipis de Menorca


Per municipi, Ferreries és el que presenta la taxa mitjana d’atur dels darrers 10 anys més baixa, i Es Castell la més alta, amb una diferència respecte a la resta de municipis, suficientment significativa com per a plantejar la necessitat d’un estudi més detallat de la situació del municipi en propers estudis.

Gràfic 54. Taxa mitjana d’atur dels darrers 10 anys a Menorca, segons municipi


La taxa d’atur total a Menorca representa entre el 7,5%-8% del total de les Illes Balears.

L’atur entre les persones joves (menors de 30 anys) presenta unes taxes molt altes tant pel jovent en general de les Illes Balears, com pel jovent de Menorca, però molt més preocupant en el cas de Menorca. La taula següent recull l’evolució de la taxa mitjana anual d’atur de les persones joves a les Illes Balears i a Menorca. Certament, al conjunt de les Illes les persones joves han representat entre el 20% i el 30% del total de persones aturades, però al cas de Menorca, aquesta representació de persones joves ha superat sempre el 50% amb un màxim del 74% l’any 2013 (3 de cada 4 persones aturades eren menors de 30 anys).

0%

10%

20%

30%

40%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

ALAIOR CIUTADELLA FERRERIES MAÓ

ES MERCADAL SANT LLUÍS ES CASTELL ES MIGJORN

11,39% 11,92%8,02%

11,63% 10,96%12,57%

22,25%

11,27%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

55

Gràfic 55. Taxa mitjana anual d’atur jove a les Illes Balears i a Menorca


En termes absoluts, el nombre de persones aturades és superior en el grup d’edat de 25 a 29 anys que en els grups de persones més joves. És probable que hi hagi més persones joves que no estan fent feina perquè estem parlant de persones aturades, el que implica estar en un procés actiu de recerca de feina, i és probable que entre les persones més joves hi hagi un percentatge significatiu d’estudiants que no treballen ni estan cercant feina.

Gràfic 56. Evolució del nombre de joves aturats a Menorca per grup d’edat


Segons l’observatori de treball de les Illes Balears les activitats econòmiques que van presentar major atur a l’any 2015 entre la població jove, van ser, per ordre de major a menor taxa d’atur:

Taula 32. Activitats econòmiques amb major taxa d’atur per persones < 30 anys el 2015. Menorca

1 Venedors de botigues i magatzems 6 Reposadors

2 Cambrers assalariats 7 Ajudants de cuina

3 Personal de neteja d'oficines, hotels i similars 8 Treballadors qualificats en hortes, hivernacles...

4 Empleats administratius sense tasques d'atenció al públic 9 Monitors d'activitats recreatives i d'entreteniment

5 Peons del transport de mercaderies 10 Peons de la construcció d'edificis

Font: Observatori de Treball de les Illes Balears

0%

20%

40%

60%

80%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015


0

200

400

600

800

1000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

16-19 ANYS 20-24 ANYS 25-29 ANYS

56

L’anàlisi de l’atur per sexe de les persones de 16 a 24 anys a Menorca, ens mostra un escenari del període abans de la crisi econòmica al qual l’atur era major entre les dones, però després es va equiparant la taxa d’atur entre homes i dones.

Gràfic 57. Evolució de la distribució de l’atur entre homes i dones menors de 25 anys a Menorca

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del SOIB

La mateixa tendència segueix el grup de persones de 25 a 29 anys fins l’any 2013. El 2014 torna a augmentar la taxa d’atur de les dones i es situa al mateix nivell que el 2005.

Gràfic 58. Evolució de la distribució de l’atur entre homes i dones de 25 a 29 anys a Menorca

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del SOIB

3.1.3. TAXA D’ACTIVITAT

S’entén per població activa aquella part de la població total que roman activa en el mercat de treball, tant si treballa, com si està aturada i cerca feina activament. Com es pot inferir de les dades d’ocupació i d’atur a les Illes Balears i a Menorca, l’estacionalitat també afecta a la taxa de població activa. A Menorca, els municipis de Maó i Ciutadella són els que major part de la població activa acullen (38,3% i 30% respectivament) en xifres mitjanes anuals. En canvi, en temporada alta, Maó, Alaior i Es Mercadal són els tres municipis amb major activitat i, en temporada baixa són Maó i Ferreries.

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

2005

M1

2005

M5

2005

M9

2006

M1

2006

M5

2006

M9

2007

M1

2007

M5

2007

M9

2008

M1

2008

M5

2008

M9

2009

M1

2009

M5

2009

M9

2010

M1

2010

M5

2010

M9

2011

M1

2011

M5

2011

M9

2012

M1

2012

M5

2012

M9

2013

M1

2013

M5

2013

M9

2014

M1

2014

M5

2014

M9

2015

M1

2015

M5

2015

M9

2016

M1

HOMES DONES

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

2005

M1

2005

M5

2005

M9

2006

M1

2006

M5

2006

M9

2007

M1

2007

M5

2007

M9

2008

M1

2008

M5

2008

M9

2009

M1

2009

M5

2009

M9

2010

M1

2010

M5

2010

M9

2011

M1

2011

M5

2011

M9

2012

M1

2012

M5

2012

M9

2013

M1

2013

M5

2013

M9

2014

M1

2014

M5

2014

M9

2015

M1

2015

M5

2015

M9

2016

M1

HOMES DONES

57

La taxa d’activitat de la població jove, el primer trimestre del 2016, és la que manco representació té a l’illa de Menorca. La població activa menor de 24 anys només suposa el 5% de la població activa total.

Gràfic 59. Població activa a Menorca per grups d’edat. Primer semestre de 2016


No obstant això, si analitzem, en termes percentuals, la mitjana anual de població activa d’un grup d’edat en relació a la població de dret del grup d’edat de referència, s’observa que el grup de persones menors de 24 anys supera al grup de persones majors de 55, tant en el cas de les Illes Balears com en el cas de Menorca.

Taula 33. Població activa anual per grups d’edat respecte a la població de dret del seu grup d’edat10

2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears

De 16 a 24 anys 31% 30% 28% 29% 30%

De 25 a 34 anys 66% 65% 65% 66% 69%

55 o més anys 25% 25% 25% 26% 27%

Menorca

De 16 a 24 anys 28% 27% 24% 25% 25%

De 25 a 34 anys 59% 58% 56% 57% 58%

55 o més anys 22% 22% 23% 24% 25%


El sectors amb major activitat a Menorca són, per ordre, el sector Serveis, el sector de la Construcció, el sector d’Indústria, Energia i Subministrament d’Aigua i, en últim lloc el d’Agricultura i Pesca. El sector Serveis és, òbviament, el més afectat per l’estacionalitat (al punt 3.1.6. s’aprofundeix en el tema dels sectors).

10 S’ometen els grups d’edat de 35-44 anys i 45-54 anys ja que no estan relacionats amb les dades comentades

5%

19%

30%

28%

18%

16-24 ANYS 25-34 ANYS 35-44 ANYS 45-54 ANYS 55 Ó MÉS ANYS

58

3.1.4. CONTRACTACIÓ JOVE

El comportament de la variable que recull el nombre mitjà de contractacions mensuals a les Illes Balears i a Menorca ha estat molt semblant al llarg dels anys. Des de l’any 2007 disminueix de manera significativa el nombre de contractacions i la tendència a la baixada s’estabilitza el 2009. Entre 2009 i 2012 no s’observen canvis significatius en la tendència i és a partir de l’any 2013 quan comença un lleuger creixement en el nombre de contractacions. Gràfic 60. Evolució del nombre mitjà de contractacions mensuals a les Illes Balears

Font; Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT Gràfic 61. Evolució del nombre mitjà de contractacions mensuals a Menorca

Font; Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT

El pes de la contractació de persones joves (fins 29 anys) respecte al total de la contractació també ha estat molt similar al conjunt de les Illes Balears i a Menorca. En ambdós casos es produeix una reducció en la proporció de contractació de persones joves que, en el cas de Menorca resulta una mica més significativa.

3642036681

31789

25580 2557725948

2710128785

32479

37324

0

10000

20000

30000

40000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

28152786

2396

2022

2033

2012

1953 20882227

2476

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

59

Gràfic 62. Evolució del pes de la contractació de persones joves sobre el total de contractes. Illes Balears

Font; Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT Gràfic 63. Evolució del pes de la contractació de persones joves sobre el total de contractes. Menorca


Les diferències més significatives s’observen quan s’analitza la contractació jove per grups d’edat. El pes de les contractacions del grup de 25 a 29 anys sobre el total de la contractació jove és pràcticament idèntic a les Illes Balears i a Menorca, i es manté estable als darrers 10 anys. El pes de les contractacions del grup de 16 a 19 anys sobre el total de la contractació jove és més alt a Menorca que a les Illes Balears, en detriment del pes de la contractació de persones de 20 a 24 anys. El pes de la contractació del grup de les persones més joves (16 a 19 anys) també es manté més estable a Menorca que al conjunt de les Illes Balears. Al conjunt de les illes, a partir de l’any 2009 s’observa un clar descens del percentatge de contractació de persones menors de 20 anys.

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

IB JOVES IB NO JOVES

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

MENORCA JOVES MENORCA NO JOVES

60

Gràfic 64. Evolució del pes de la contractació de persones joves per grups d’edat. Illes Balears

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT Gràfic 65. Evolució del pes de la contractació de persones joves per grups d’edat. Menorca


A Menorca, la diferència entre homes i dones en la contractació jove s’ha mantingut estable al llarg dels darrers 10 anys, i ha estat pràcticament equivalent.

Gràfic 66. Evolució de la distribució de la contractació jove a Menorca en funció del sexe

Font; Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

16-19 ANYS 20-24 ANYS 24-29 ANYS

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

16-19 ANYS 20-24 ANYS 24-29 ANYS

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

HOMES DONES

61

Les ocupacions amb major nombre de contractacions de persones joves els darrers anys, a Menorca, han estat:

Taula 34. Ocupacions amb major nombre de contractacions < 30 anys. Menorca 5020 Cambrers, bàrmans i similars 9121 Personal de neteja d'oficines, hotels (cambrers/es de planta) i establiments similars 5330 Dependents i demostradors de botigues, magatzems, quioscos i mercats ambulants 9602 Peons de la construcció d'edificis 5010 Cuiners i altres preparadors de menjars 3532 Animadors comunitaris 7110 Paletes i paredadors 9800 Peons del transport i descarregadors 4210 Taquígrafs i mecanògrafes 4522 Recepcionistes d'establiments que no siguin oficines 4400 Auxiliars administratius en tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats 5111 Auxiliars d'infermeria hospitalària 2932 Compositors, músics i cantants 5291 Vigilants de piscines i platges, socorristes

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de les Illes Balears

Per el conjunt de les Illes Balears les variacions referents a les ocupacions són mínimes, exceptuant la presència d’infermers i de peons d’indústries manufactureres.

Taula 35. Ocupacions amb major nombre de contractacions < 30 anys. Illes Balears 5020 Cambrers, bàrmans i similars 5330 Dependents i demostradors de botigues, magatzems, quioscos i mercats ambulants 9121 Personal de neteja d'oficines, hotels (cambrers/es de planta) i establiments similars 5010 Cuiners i altres preparadors de menjars 9602 Peons de la construcció d'edificis 3532 Animadors comunitaris 7110 Paletes i paredadors 4400 Auxiliars administratius en tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats 9800 Peons del transport i descarregadors 2720 Infermers 4210 Taquígrafs i mecanògrafes 5111 Auxiliars d'infermeria hospitalària 9700 Peons d’indústries manufactures 4522 Recepcionistes d'establiments que no siguin oficines


En qualsevol cas, s’observa que entre les persones joves tant del conjunt de les Illes Balears, com de Menorca, les contractacions que es duen a terme corresponen a ocupacions fonamentalment del sector serveis i de la construcció, i moltes d’elles amb baix nivell de qualificació.

Les ocupacions que han experimentat més creixement relatiu, en quant a contractació de persones joves són les de compositors, músics i cantants, auxiliars d’infermeria hospitalària, i cuines i preparadors de menjars, encara que l’increment d’aquesta darrera afecta més al perfil d’ajudant de cuina, que al de cuiner. Entre les ocupacions que presenten major decreixement relatiu, es troben les de peons de la construcció, i personal de neteja. Les ocupacions de taquígrafs i mecanògrafes i de paletes i paredadors i desapareixen com a professió amb codi propi a partir de l’any 2011 i 2013 respectivament, per això el seu decrement relatiu del 100%.

62

Taula 36. Variació 2009-2015 de la contractació anual de joves per ocupació. Menorca Variació 2009-2015

Cambrers, bàrmans i similars 47,44% Personal de neteja d'oficines, hotels (cambrers/es de planta) i establiments similars -47,45% Dependents i demostradors de botigues, magatzems, quioscos i mercats ambulants 25,82% Peons de la construcció d'edificis -59,54% Cuiners i altres preparadors de menjars 112,93% Animadors comunitaris 31,47% Paletes i paredadors -100% Peons del transport i descarregadors -18,99% Taquígrafs i mecanògrafes -100% Recepcionistes d'establiments que no siguin oficines -19,25% Auxiliars administratius en tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats 87,50% Auxiliars d'infermeria hospitalària 126,97% Compositors, músics i cantants 172% Vigilants de piscines i platges, socorristes 88,16%


Si s’analitzen les contractacions de les persones menors de 30 anys per activitat econòmica s’observa que la major contractació es realitza a les activitats de serveis de menjar i begudes, serveis d’allotjament i comerç al detall.

Taula 37. Evolució de la contractació anual de joves per activitat econòmica. Menorca ACTIVITAT ECONÒMICA 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 %VAR

Serveis de menjars i begudes 2.001 1.852 2.027 1.980 2.505 2.763 2.912 45,5% Serveis d’allotjament 1.631 1.670 1.638 1.592 1.583 1.677 1.916 17,5% Comerç al detall11 1,021 1.036 998 1.052 1.134 1.173 1.266 24% Construcció d’edificis 749 532 394 247 178 223 265 -64,6% Administració pública i defensa 576 483 336 213 228 324 294 -49% Activitats de construcció especialitzada 402 381 252 215 141 168 179 -55,5% Activitats esportives, recreatives i d’entreteniment 393 384 455 455 521 576 638 62,3% Serveis en edificis i activitats de jardineria 353 337 328 252 259 288 251 -28,9% Educació 250 255 207 177 239 225 227 5,2% Activitats sanitàries 217 228 273 195 131 152 183 -15,7% Altres serveis personals 165 162 188 158 165 141 172 4,2% Comerç a engròs i intermediaris del comerç12 204 208 198 164 150 179 217 6,4% Activitats de recreació, artístiques i espectacles 70 53 14 16 111 198 165 135,7%Activitats associatives 110 147 129 86 80 111 202 83,6%


Alguna de les activitats, com ara la Construcció d’edificis, les Activitats de construcció especialitzada i l’Administració pública i defensa han patit una davallada significativa quan al nombre de contractacions de persones joves els darrers anys. Les activitats econòmiques amb major increment en el nombre de contractacions de persones joves són, per ordre de variació, les Activitats de recreació, artístiques i espectacles, les Activitats Associatives i les Activitats esportives, recreatives i d’entreteniment.

El nombre de contractes joves a les principals activitats econòmiques (taula 34) va patir un decrement significatiu entre els anys 2009 i 2012. Llavors s’observa un augment considerable en el nombre de contractes a persones menors de 30 anys, que l’any 2015 es va situar al seu punt més alt. Aquestes activitats aglutinen el 88,2% dels contractes joves.

11 Excepte de vehicles a motor i motocicletes 12 Excepte de vehicles a motor i motocicletes

63

Gràfic 67. Evolució nombre de contractes de persones joves a Menorca, a les 14 activitats econòmiques amb major nombre de contractes

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de les Illes Balears 3.1.5. NIVELL EDUCATIU DE LES PERSONES JOVES CONTRACTADES

Al punt anterior s’ha posat en evidencia que un gran nombre de contractes que es realitzen a persones joves corresponen a ocupacions que no requereixen un alt nivell formatiu. Les dades del nivell educatiu de les persones joves contractades ens poden indicar que, malgrat la seva preparació, moltes d’aquestes persones estan ocupant llocs de feina de baix perfil. Del total de persones ocupades durant l’any 2015 a les Illes Balears, gairebé una de cada 3 persones tenen estudis superiors. Quan s’exposen les dades per grups d’edat, sí que la majoria de persones joves menors de 24 anys només tenen finalitzada l’educació secundària, dada lògica doncs moltes d’aquestes persones estan encara en edat de cursar els estudis superiors. Així ho mostra la tendència del gràfic per a persones d’edat compresa entre els 25 i els 34 anys. Dues de cada tres persones tenen superada com a mínim la segona etapa d’educació secundària i una de cada tres té estudis superiors.

Gràfic 68. Percentatge de persones ocupades al 2015 per nivell educatiu i grup d’edat. Illes Balears

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del INE recollides per I’IBESTAT

8.142

7.7287.437

6.8027.425

8.198 8.897

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

6,67% 2,69% 2,94%

33,08%

46,54%

31,81%28,53%

32,31%29,30%

31,71%

18,46%

35,96%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Total De 16 a 24 anys De 25 a 34 anys

PRIMÀRIA SECUNDÀRIA 1RA ETAPA SECUNDÀRIA 2NA ETAPA SUPERIOR

64

Si es presenten aquestes dades per homes i dones es troben diferències destacables.

Gràfic 69. Percentatge d’homes ocupats al 2015 per nivell educatiu i grup d’edat. Illes Balears


Gràfic 70. Percentatge de dones ocupades al 2015 per nivell educatiu i grup d’edat. Illes Balears


Les dones amb estudis superiors són les que proporcionalment estan més ocupades, mentre que estan en major proporció ocupats els homes amb la primera etapa d’educació secundària finalitzada. Tenint en compte les ocupacions amb major percentatge de contractació el 2015 per sexes (no es disposa de les dades creuades per sexe i grup d’edat), es confirma, de bell nou, que les persones, sobretot les dones, opten a llocs de feina amb exigència formativa molt per davall del nivell d’estudis assolit.

7,27%4,69% 2,37%

38,30%

55,47%

41,46%

27,40% 29,69% 30,96%27,03%

10,16%

25,21%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%



6,02%0,76%

3,53%

27,09%

37,40%

21,69%

29,82%35,11%

27,69%

37,07%

26,72%

47,09%

0%

10%

20%

30%

40%

50%



65

Taula 38. Percentatge de persones ocupades a cada ocupació per sexe. Illes Balears. 2015

HOMES DONES Cambrers/es assalariats/ades 23,56% 22,68% Paletes 11,52% - Peons de la construcció d’edificis 7,76% - Ajudants de cuina 6,77% 4,23% Cuiners/es assalariats/des 6,11% 2,67% Venedors i venedores de botigues i magatzems 4,62% 13,93% Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars 4,41% 20,94% Compositors/res, músics i cantants 3,93% 1,42% Auxiliars de vigilant de seguretat i similars no habilitats per a portar armes 2,92% - Peons de les indústries manufactureres 2,82% - Empleats/des d’agències de viatges 2,56% 4,68% Empleat/des administratius/ves amb tasques d'atenció al públic no classificats en altres 1,5% 4,30% Monitors/es d’activitats recreatives i d’entreteniment 2,56% 3,44% Empleats/des domèstics/ques - 2,88% Coreògrafs/fes i ballarins/es - 2,45%


3.1.6. OCUPACIÓ JOVE I SECTORS ECONÒMICS

La major part de les persones joves ocupades a les Illes Balears treballen en el sector Serveis.

Gràfic 71. Ocupació en els diferents sectors per edat. Illes Balears. 2015.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT.

L’evolució del percentatge de contractes joves (de 16 a 24 anys) al sector serveis mostra un increment de més de 15 punts percentuals, en detriment de la variació a la baixa que s’ha produït en la contractació als altres sectors econòmics. Al sector de la construcció, l’any 2008, hi treballava el 16,5% del total de persones joves ocupades, mentre que a l’any 2015 ho ha fet un 5%. El sector d’agricultura i pesca va tenir el seu punt màxim ocupació juvenil l’any 2013, encara que es van ocupar al voltant del 4% de les persones joves.

0,00%4,63% 5,02%

90,35%

1,04%7,42% 8,83%

82,71%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

AGRICULTURA I PESCA INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ SERVEIS

JOVES TOTAL

66

Gràfic 72. Evolució del percentatge de contractes joves al sector serveis. Illes Balears


Gràfic 73. Evolució del percentatge de contractes joves als sectors d’agricultura i pesca, indústria i construcció. Illes Balears


3.1.7. TAXA D’INACTIVITAT

A les Illes Balears, el nombre de joves inactius l’any 2014 era de 65.600 persones, el 35% de la població jove de les illes. Del jovent inactiu el 46% són homes i el 54% restant dones. La taxa d’inactivitat per les persones joves d’ambdós sexes va disminuint a mesura que augmenta el grup d’edat, coincidint, evidentment amb la seva incorporació al mercat laboral. Òbviament, el gruix de persones inactives està en les persones majors de 30 anys, ja que inclou a les persones jubilades, prejubilades, persones que han estat incapacitades, etc..., més nombroses entre les persones de més edat i amb un pes relatiu també més alt a conseqüència de l’envelliment de la població.

74,67%

90,35%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

0,00% 0,00%

8,81%

4,63%

16,52%

5,02%

0,00%

4,00%

8,00%

12,00%

16,00%

20,00%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

AGRICULTURA I PESCA INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ

67

Gràfic 74. Taxa d’homes inactius a les Illes Balears. 2014

Font: Observatori del Treball de les Illes Balears

Gràfic 75. Taxa de dones inactives a les Illes Balears. 2014


Les dades interanuals indiquen un augment del grau d’inactivitat tant a homes com a dones, a tots els grups d’edat. La variació acumulada de persones joves inactives respecte de l’any 2007 mostra un augment de la població inactiva tant masculina con femenina entre la població de 16 a 24 anys, tal vegada perquè es mantenen al sistema educatiu, mentre que a partir dels 25 anys el percentatge d’inactivitat entre les dones disminueix a conseqüència de la seva incorporació al mercat de treball.

12%

8%2%

78%

16-19 ANYS 20-24 ANYS 25-29 ANYS INACTIUS >30 ANYS

9%

7%3%

81%


68

Gràfic 76. Variació interanual de la taxa d’inactivitat per sexes. 2007-2014


3.1.8. JOVES QUE NI ESTUDIEN NI TREBALLEN

El pes de persones joves de 18 a 24 anys que ni estudien ni treballen (ninis) és una variable a tenir també en compta ja que segons les dades de la UE-28 de l’any 2014, aquest grup presentava un valor molt elevat tant a Espanya (22,1%) com a les Illes Balears (27,5%). La mitjana europea està al voltant del 16,3%. La xifra de la nostra Comunitat Autònoma implica que una de cada quatre persones joves està desvinculada tant del sistema educatiu com del mercat laboral. El col·lectiu a més ha experimentat un creixement molt significatiu a les Illes Balears els darrers anys, ja que des de l’any 2006 a l’any 2014 ha augmentat en 14,4 punts percentuals. Les persones joves que s’incorporaven al mercat laboral sense haver finalitzat els estudis van patir molt els efectes de la crisis econòmica i en perdre les oportunitat de treball tampoc es van reincorporar al sistema educatiu. La Recomanació de 22 d’abril de 2013 sobre l’establiment de la garantia juvenil aprovada per la Unió Europea, està directament adreçada a afavorir que aquestes persones joves poden optar a ofertes de treball, d’educació continuada, formació d’aprenentatge o pràctiques dintre dels quatre mesos següents a quedar desocupats o d’haver acabat amb la seva educació formal. La repercussió de la garantia juvenil sobre les persones joves pot començar a ser avaluable, al manco en relació al procés d’implantació i primers resultats de la posada en marxa de les accions de l’Estratègia.

32%39,1%

-31,70%

19,2%

12,9%7,7%

1,3%

-0,7%


HOMES DONES

69

3.2. QUALITAT DE L’OCUPACIÓ

Respecte al tipus de contracte (indefinit, temporal o convertit) les dades de les quals es disposa no estan disgregades per edat, la qual cosa no ens permet fer una anàlisi específic de la població jove. No obstant això, cal conèixer la realitat de les contractacions a Menorca, per tal de poder establir aproximacions del que pot afectar al jovent.

El percentatge de contractes del total de les Illes Balears que es realitzen anualment a Menorca no ha superat, els darrers 10 anys, el 8%. Aquestes xifres són coherents amb el percentatge de la població de les Illes Balears que viu a Menorca.

Taula 39. Evolució del percentatge de contractes a Menorca del total de les Illes Balears

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

7,73% 7,59% 7,54% 7,90% 7,95% 7,75% 7,21% 7,25% 6,86% 6,63%


La major part de la contractació a les Illes Balears els darrers anys, ha estat de caràcter temporal. L’any 2006 el 86,4% del contractes van ser temporals, amb una diferència molt poc significativa a Menorca on els contractes temporals representaven el 85,5%. Lluny de millorar la situació, i malgrat l’increment del nombre de contractacions els darrers anys, el 88,3% dels contractes que s’han fet a les Illes Balears durant el passat any 2015 han estat temporals, sense diferències entre les illes, situant-se a Menorca en el 88,25%.

La contractació temporal afecta igualment a homes i dones. No s’aprecien diferències en el tipus de contractació en funció del gènere.

Les darreres dades sobre salaris mitjans, disponibles a l’Enquesta d’estructura salarial de l’Institut d’Estadística, corresponen a l’any 2013. Segons els resultats de l’esmentada enquesta, Illes Balears ocupa la setena posició en quant als salaris mitjans de les diferents comunitats autònomes.

Gràfic 77. Salaris mitjans (medianes) per Comunitats Autònomes i pel conjunt del país. 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE

0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00 25.000,00

Illes CanàriesExtremadura

GaliciaMurcia

Castella-La ManxaCastella-Lleó

CantàbriaAndalusia

La RiojaComunitat Valenciana

Illes BalearsTotal Estatal

Principat d'AstúriesAragó

CatalunyaComunitat de Madrid

NavarraPaís Basc

70

Les dades del 2013 de les Illes Balears per a les persones menors de 25 anys no apareixen a l’Enquesta degut a la grandària mostral, que no arriba a les 100 persones. Les dades amb el signe * procedeixen de mostres de grandària entre 100 i 500 persones i, per tant, presenten una gran variabilitat.

Taula 40. Salaris mitjans de les persones joves a l’Estat espanyol i les Illes Balears 2008 i 2003

2008 2013

DONES HOMES DONES HOMES

TOTES LES EDATS ESTATAL 18.910,62 24.203,33 19.514,58 25.675,17

ILLES BALEARS 18.159,78 22.253,73 18.998,37 22.584,78

MENORS DE 25 ANYS ESTATAL 11.370,81 14.279,19 9.272,53 11.657,67

ILLES BALEARS 13.283,81* 13.828,27*

DE 25 A 34 ANYS ESTATAL 17.359,07 20.889,15 16.263,92 19.766,54

ILLES BALEARS 17.419,60 19.059,49 16.202,24 18.118,82


Les dades indiquen que entre els anys 2008 i 2013 l’augment dels salaris mitjans, tant a nivell estatal com autonòmic és mínim, tant per a les dones com per els homes. Els salaris mitjans a les Illes Balears són inferiors que a l’Estat espanyol. Només les dones joves illenques tenien, l’any 2008, salaris anuals superiors a les dones joves espanyoles. De la mateixa manera s’evidencia la diferència salarial entre homes i dones sent els primers els que tenen un guany mitjà anual superior. Les persones joves tenen salaris mitjans anuals molt inferiors a la població general, sobretot les persones joves menors de 25 anys. La diferència entre el salari mitjà anual de les persones menors de 25 anys i el salari mitjà del total de les persones ocupades, ha seguit un patró similar al llarg dels anys.

Gràfic 78. Salari mitjà anual a les Illes Balears per edat


Una de les raons que explicarien els baixos salaris mitjans entre les persones menors de 25 anys està relacionada amb la temporalitat de la contractació. La taxa de temporalitat fa referència a relació entre els contractes registrats amb durada temporal i els contractes registrats amb durada indefinida.

20.388

21.070

21.614

21.351

20.961

20.776

13.570

13.501

13.638

12.150

10.665

11.286

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

2008

2009

2010

2011

2012

2013

MENORS DE 25 ANYS TOTES LES EDATS

71

L’any 2012, l’Observatori del Treball de les Illes Balears, va publicar, a la seva Col·lecció d’Estudis Laborals, un monogràfic sobre la Temporalitat i l’Estacionalitat del Mercat de Treball de les Illes Balears. Llavors, les dades que es presentaven mostraven una taxa de temporalitat molt més elevada entre la població jove que en la resta de població. La comparació de les dades de les Illes Balears amb el conjunt del país, no permet relacionar de manera directa la temporalitat amb l’estacionalitat pròpia de la nostra autonomia, ja que les xifres són més altes per a Espanya que per a les Illes Balears.

Taula 41. Taxa de temporalitat per grup d’edat a les Illes Balears i Espanya

IB ESPANYA

15-24 ANYS 55,7% 62,4%

25-54 ANYS 22,8% 23,2%

55-64 ANYS 14,1% 9,7%


Els darrers anys s’ha produït tant a les Illes Balears com a Menorca un important increment del percentatge de contractes de durada inferior a un més, en detriment dels contractes indefinits i dels contractes de durada superior als 6 mesos. La major part dels contractes corresponen als de durada d’entre 1 i 6 mesos.

Taula 42. Evolució de la durada mitjana dels contractes a les Illes Balears i a Menorca

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears

Indefinits 13,20% 13,44% 13,59% 12,35% 11,27% 10,80% 13,34% 10,87% 11,91% 11,75%

<1mes 13,89% 13,52% 14,20% 17,65% 18,58% 19,21% 19,69% 22,45% 23,19% 23,01%

1-6 mesos 36,67% 36,14% 36,07% 34,47% 35,47% 36,67% 34,82% 35,40% 33,62% 33,03%

>6 mesos 11,90% 11,59% 11,38% 10,11% 9,94% 9,96% 8,60% 8,03% 7,81% 7,65%

Indeterminats 24,34% 25,31% 24,76% 25,41% 24,74% 23,36% 23,55% 23,26% 23,48% 24,56%

Menorca

Indefinits 13,38% 13,92% 14,45% 13,68% 11,66% 10,35% 13,54% 12,07% 12,24% 11,80%

<1mes 10,00% 8,78% 9,58% 11,96% 14,34% 15,19% 15,40% 18,80% 21,08% 18,76%

1-6 mesos 42,04% 41,63% 39,34% 38,44% 38,32% 39,94% 41,22% 40,92% 39,18% 39,09%

>6 mesos 16,15% 15,57% 14,86% 10,34% 10,27% 10,11% 8,43% 7,15% 7,25% 6,73%

Indeterminats 18,42% 20,10% 21,77% 25,58% 25,41% 24,41% 21,42% 21,07% 20,26% 23,62% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d’Ocupació de les Illes Balears L’anàlisi de l’evolució del percentatge de contractes indefinits sobre el total de contractes, per municipis, posa d’evidència que només els municipis de Es Mercadal i Es Migjorn han experimentat un lleuger increment en aquest tipus de contractació.

72

Taula 43. Evolució de la contractació indefinida als municipis de Menorca

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Illes Balears 13,3% 13,5% 13,7% 12,5% 11,4% 10,9% 13,4% 11,0% 12,0% 11,9%Menorca 13,5% 14,1% 14,6% 13,8% 11,7% 10,4% 13,6% 12,1% 12,4% 11,9%Alaior 15,1% 14,8% 15,5% 13,5% 10,9% 13,1% 15,2% 13,8% 14,4% 13,0%Ciutadella 13,1% 14,0% 15,0% 15,6% 11,6% 10,5% 10,8% 10,2% 11,9% 11,8%Ferreries 17,5% 18,4% 22,4% 22,3% 19,4% 13,7% 17,9% 13,6% 14,7% 13,9%Maó 13,4% 14,6% 13,2% 13,0% 11,2% 10,4% 17,3% 15,2% 13,3% 11,8%Mercadal (Es) 12,7% 11,5% 18,1% 14,0% 13,0% 9,8% 10,0% 8,6% 12,4% 13,7%Sant Lluís 13,7% 12,9% 13,2% 8,8% 9,9% 5,9% 10,9% 11,1% 9,4% 10,0%Castell (Es) 14,7% 12,8% 12,3% 9,0% 13,5% 10,5% 14,9% 10,3% 10,9% 9,9% Migjorn Gran (Es) 6,8% 8,5% 11,2% 6,9% 9,5% 7,6% 9,3% 6,5% 8,9% 9,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d’Ocupació de les Illes Balears

Respecte al tipus de contractació segons els estudis assolits de les persones joves, les dades de l’Observatori del Treball de les Illes Balears ens permeten comparar als anys 2009 i 2015. Es pot afirmar que la major part de contractes a persones joves que es realitzen a les Illes Balears són temporals, independentment del seu nivell d’estudis. Només s’observen canvis rellevants entre el 2009 i el 2015 en la disminució de la contracció, tant indefinida com temporal, a les persones joves amb Grau Superior de FP i una lleugera disminució en els contractes temporals de les persones joves sense estudis i amb estudis universitaris, que repercuteix, en tots els casos en contractes formatius que són els que han experimentat augment. En les persones amb estudis de segona etapa d’educació secundària augmenten els contractes temporals en detriment dels contractes indefinits.

Taula 44. Percentatge de contractes a persones de 16 a 29 anys segons nivell d’estudis. Illes Balears. 2009 i 2015

Indefinits Temporals Formatius Altres

2009 2015 2009 2015 2009 2015 2009 20015

Analfabets 8% 8% 92% 89% 0% 3% 0% 0%

Educació primària 11% 10% 87% 88% 1% 2% 1% 0%

1a etapa educació secundària 11% 10% 88% 88% 1% 2% 0% 0%

2a etapa educació secundària 11% 7% 89% 92% 0% 1% 0% 0%

FP Superior 16% 12% 82% 80% 2% 8% 0% 0%

Ensenyament universitari 11% 11% 86% 84% 2% 4% 1% 1%

Font: Observatori del Treball de les Illes Balears a partir de dades del SOIB

La situació a Menorca és encara més dramàtica que en el conjunt de les Illes Balears, en el sentit que la disminució del percentatge de contractes indefinits és més dràstica per al conjunt de joves, excepte per les persones joves sense estudis on s’ha incrementat un 1,5%. La diferència fonamental és que aquesta baixada ha repercutit més en l’augment dels contractes temporals que en els contractes formatius o altres modalitats de contractes.

73

Taula 45. Percentatge de contractes a persones de 16 a 29 anys segons nivell d’estudis. Menorca. 2009 i 2015

Indefinits Temporals Formatius Altres

2009 2015 2009 2015 2009 2015 2009 20015

Analfabets 8,0% 9,5% 91,4% 89,0% 0,4% 3,0% 0,2% 0,0%

Educació primària 19,2% 10,7% 80,0% 88,8% 0,8% 0,5% 0,0% 0,0%

1a etapa educació secundària 10,8% 9,9% 88,0% 88,7% 1,1% 1,3% 0,1% 0,1%

2a etapa educació secundària 11,1% 8,6% 88,5% 90,4% 0,4% 1,0% 0,0% 0,0%

FP Superior 15,0% 6,7% 84,0% 88,6% 1,0% 4,7% 0,0% 0,0%

Ensenyament universitari 15,0% 8,9% 82,2% 89,6% 2,8% 1,5% 0,0% 0,0%

Font: Observatori del Treball de les Illes Balears a partir de dades del SOIB

3.3. AUTOOCUPACIÓ

A Espanya, l’evolució del nombre de persones que treballen per compte pròpia registra una evolució a l’augment. El 77% pren la decisió de donar-se d’alta al règim d’autònoms per haver detectat una oportunitat al mercat, el 20% ho fa per què ho desitja i només el 3% ho fa per necessitat. Així ho reforça el fet de que al 2015 només un 1% de nous emprenedors es trobava a l’atur al moment d’emprendre. Les persones emprenedores són cada vegada més joves. El 44% de registres al règim d’autònoms al 2015 pertany al grup d’edat de 25 a 34 anys, un 12% més que el 2014. Són majoritàriament homes (83%) i el 90% són persones amb titulació universitària (grau i postgraus). Del total de persones que es van enregistrar l’any 2015 el 57% havia treballat alguna vegada per compte aliena i també el 51% s’havia donat d’alta al règim d’autònoms en algun altre moment de la seva vida. El nombre de persones emprenedores a Menorca va patir un decreixement important fins a l’any 2012, remuntant a partir de llavors i fins al 2015, on experimenta un creixement del 0,06% respecte a l’any 2009 i un 7% respecte a l’any 2012 en el qual el nombre de persones emprenedores va ser el més baix. Gràfic 79. Persones afiliades al Règim d'Autònoms i any a Menorca. Mitjana anual, 2009 – 2015.

Font: IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS.

7.274

7.048 6.916 6.8017.000

7.1667.279

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

74

El nombre de les persones afiliades al Règim d’Autònoms per sectors a Menorca permet visualitzar que el comerç, la construcció i l’hoteleria són els sectors on clarament és major l’afiliació al règim d’autònoms, seguits de la indústria manufacturera, les activitats professionals, científiques i tècniques i les activitats administratives. Taula 46. Nombre d'afiliats/des per al Règim d'Autònoms i any a Menorca. Mitjana anual, 2009 – 2015

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL 7.274 7.048 6.916 6.801 7.000 7.166 7.279 (A) Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 371 376 371 360 371 372 391 (B) Indústries extractives 5 5 4 3 3 4 4 (C) Indústria manufacturera 666 647 631 608 620 626 634 (D) Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 1 0 1 3 3 3 3 (E) Subministrament d’aigua, activitats sanejament, gestió residus i descontaminació 9 9 10 9 9 7 6 (F) Construcció. 1.371 1.248 1.187 1.088 1.086 1.118 1.157 (G) Comerç a l’engròs i al detall, reparació de vehicles de motor i motocicletes 1.803 1.778 1.763 1.758 1.782 1.797 1.775 (H) Transport i emmagatzematge 243 238 227 223 224 232 227 (I) Hoteleria 971 951 911 912 952 946 952 (J) Informació i comunicacions 82 84 85 85 97 106 117 (K) Activitats financeres i d’assegurances 81 77 83 84 88 95 94 (L) Activitats immobiliàries 80 75 69 70 70 73 78 (M) Activitats professionals, científiques i tècniques 410 408 396 406 435 459 483 (N) Activitats administratives i serveis auxiliars 350 338 349 364 403 426 440 (O) Administració pública i defensa i seguretat social obligatòria 0 1 1 1 1 1 2 (P) Educació 80 86 90 101 114 128 129 (Q) Activitats sanitàries i de serveis socials 122 128 135 143 152 168 176 (R) Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment 119 109 113 105 114 128 130 (S) Altres serveis 511 491 490 479 476 477 481 (T) Activitats de les llars com empleats de personal domèstic [...] 0 0 0 0 0 0 0 (U) Organismes extraterritorials. 0 0 0 0 0 1 0

Font: IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS. L’any 2015 el sector de comerç comptà amb el 24% del total d’afiliacions de l’any, el sector de la construcció amb el 16% i el de l’hoteleria amb el 13%. A Menorca, el valor de les afiliacions és prou constant al llarg del període analitzat encara que es poden observar canvis en la distribució per sectors econòmics. Així, ha augmentat l’afiliació al règim d’autònoms en el sectors de l’agricultura, la informació i comunicacions, les activitats financeres, les activitats professionals, científiques i tècniques i altres com poden ser l’educació, les activitats sanitàries i serveis socials i les activitats artístiques. S’ha reduït el nombre de persones afiliades als sectors de la indústria manufacturera, la construcció, el comerç, el transport i emmagatzematge i l’hoteleria. El pes de les persones afiliades al règim d’autònoms en la distribució del total de persones afiliades per règims ha passat del 18,9% al 25,2% en deu anys.

75

Taula 47. Evolució del pes de les persones afiliades al Règim d'autònoms a Menorca

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

18,9% 21,2% 21,7% 22,9% 23,5% 23,7% 24,0% 24,6% 25,1% 25,4% 25,2% Font: IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS Les dades del nombre de persones afiliades al règim d’autònoms a l’illa de Menorca, disgregades per edat, no estan disponibles. Les darreres dades per persones menors de 30 anys afiliades al règim d’autònoms a les Illes Balears són de l’any 2014 i provenen de l’informe Els joves en el mercat de treball de les Illes Balears. Any 2014, elaborat per l’Observatori del Treball de les Illes Balears. Llavors el nombre de persones joves afiliades al règim d’autònoms a les illes va ser de 6.265, el 9,8% sobre el total de persones joves afiliades. D’aquestes el 63% són homes i el 37% dones. Taula 48. Nombre mitjà d'afiliats/de menors de 30 anys al Règim d'Autònoms a les Illes Balears. 2104

Total %Homes %DonesTOTAL 6.265 63,0% 37,0% (A) Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 177 87,6% 13,0% (B) Indústries extractives 1 100% 0% (C) Indústria manufacturera 330 77,6% 22,4% (D) Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 3 66,7% 33,3% (E) Subministrament d’aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació 6 66,7% 33,3% (F) Construcció. 874 94,1% 5,9% (G) Comerç a l’engròs i al detall, reparació de vehicles de motor i motocicletes 1.438 58,6% 41,4% (H) Transport i emmagatzematge 263 86,3% 13,7% (I) Hoteleria 1.024 59,1% 41,4% (J) Informació i comunicacions 174 73,6% 26,4% (K) Activitats financeres i d’assegurances 68 48,5% 51,5% (L) Activitats immobiliàries 57 56,1% 45,6% (M) Activitats professionals, científiques i tècniques 487 53,0% 47,0% (N) Activitats administratives i serveis auxiliars 273 68,1% 31,5% (O) Administració pública i defensa i seguretat social obligatòria 1 ND ND (P) Educació 177 37,3% 62,7% (Q) Activitats sanitàries i de serveis socials 262 29,8% 70,2% (R) Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment 182 58,8% 41,2% (S) Altres serveis 466 30,9% 69,1% (T) Activitats de les llars com empleats de personal domèstic [...] 1 0% 100% (U) Organismes extraterritorials. 1 100% 0% Font: Observatori del Treball de les Illes Balears a partir de les dades de la TGSS Els sectors econòmics que concentren major representació d’afiliacions de persones joves són els dels serveis i de la construcció. Les dades per sexe revelen més presència de dones que d’homes a les activitats sanitàries i de serveis socials (70,2%), a altres serveis (69,1%) i a educació (62,7%). Els homes, en canvi tenen major presència que les dones a les activitats industrials (77,6%), la construcció (94,1%) i l’agricultura (87,6%).

76

3.4. SALUT LABORAL

La salut laboral (ocuppational health), d’acord amb l’OMS està constituïda per totes les accions adreçades a promoure i protegir la salut dels treballadors i les treballadores mitjançant la prevenció i el control de malalties i accidents i l’eliminació dels factors i condicions que posen en perill la salut i la seguretat al lloc de treball.

El marc on s’emmarquen les principals accions i activitats per a garantir la salut i la seguretat a les Illes Balears és L’Estratègia de Seguretat i Salut Laboral 2016-2020 de la Direcció General de Treball, Economia Social i Salut Laboral de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears.

Els principals objectius de l’Estratègia son: reduir la sinistralitat laboral, desenvolupar una cultura de seguretat i salut laboral, promoure el compliment de la normativa, potenciar la coordinació en prevenció i salut laboral, promoure l’estudi i investigació de malalties professionals, prevenir els riscos psicosocials, enfortir el paper d’interlocutors i la implicació d’empresaris i treballadors i promoure la investigació i la formació.

3.4.1. MALALTIES PROFESSIONALS

El Reial Decret 1299/2006, de 10 de novembre, recull la classificació de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i estableix els criteris per a la seva notificació i registre. El text consolidat amb la darrera modificació té data de 19 de desembre de 2015. Les dades sobre malalties professionals es troben a l’Observatori de malalties professionals (CEPROSS) i de malalties causades o agreujades per el Treball (PANOTRATTS), de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social, Direcció General de l’Ordenació de la Seguretat Social. El 2015 es van enregistrat a Espanya un total de 7.557 malalties professionals, el 47,3% a homes i el 52,7% a dones. A les Illes Balears es van enregistrar 114 malalties professionals, el 41,2% a homes i el 58,8% a dones. El percentatge de malalties professionals a les dones de les illes és superior al percentatge mitjà del conjunt de dones espanyoles. La durada mitjana del processos de malaltia professional per dies a les Illes Balears es de 62,06 en el cas dels homes i 76,21 en el cas de les dones. La Comunitat Autònoma Illes Balears ocupa la sisena posició quant a la durada mitjana de les malalties professionals en el cas dels homes i la catorzena posició en el cas de les dones. Taula 49. Nombre i durada mitjana (en dies) de malalties professionals registrades a Espanya per sexe i Comunitat Autònoma, 2015.

Nombre Duració mitjana

Homes Dones Total Homes Dones

Andalusia 204 173 377 98,56 100,74

Aragó 201 187 388 80,77 109,56

Astúries 82 79 161 104,61 142,37

Illes Balears 47 67 114 62,06 76,21

77

Illes Canàries 75 101 176 91,89 103,9

Cantàbria 40 72 112 80,9 71,14

Castella Lleó 147 166 313 82,16 85,71

Castella la Manxa 110 105 215 97,74 83,5

Catalunya 704 795 1499 86,16 87,87

Com. Valenciana 282 470 752 93,68 90,56

Extremadura 35 40 75 101,74 143

Galícia 270 295 565 90,85 114,94

Madrid 303 608 911 63,55 53,87

Múrcia 115 185 300 84,66 88,05

Navarra 385 247 632 86,78 111,34

País Basc 528 326 854 67,66 79,79

La Rioja 49 60 109 85,49 75,27

Ceuta i Melilla 1 3 4 191 32,67

Total 3.578 3.979 7.557 - - Font: Observatori de malalties professionals (CEPROSS) i de malalties causades o agreujades per el Treball (PANOTRATTS). Secretaria d’Estat de la Seguretat Social. Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social. Informe 2015.

Les dades disgregades per sexes i edats del nombre de comunicats de malaltia professional, indiquen que el 7,4% són de persones menors de 30 anys. El percentatge, no obstant, s’ha de llegir com una data objectiva i no comparable amb la resta del grups d’edat ja que s’obté a partir del nombres absoluts i, evidentment hi ha manco població ocupada menor de 30 anys que major. Del total de comunicats de malalties professionals enregistrades a persones menors de 30 anys, que són 1.408, el 58% correspon a dones i el 42% a homes. Taula 50. Nombre de comunicats de malalties professionals segons gravetat, edat i sexe. 2015

Amb baixa Sense baixa Total

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total

<20 2 5 7 1 7 8 3 12 15 20-24 68 96 164 93 102 195 161 198 359 25-29 191 337 528 205 301 506 396 638 1.034 30-34 442 488 930 448 453 901 890 941 1.831 35-39 730 681 1.411 762 684 1.446 1.492 1.365 2.857 40-44 845 762 1.607 1.002 786 1.788 1.847 1.548 3.395 45-49 808 791 1.599 970 836 1.806 1.778 1.627 3.405 50-54 647 841 1.488 845 854 1.699 1.492 1.695 3.187 55-59 467 516 983 684 483 1.167 1.151 999 2.150 60-64 157 188 345 384 143 527 541 331 872 65+ 2 8 10 13 7 20 15 15 30 No disponible 1 1 2 2 3 0 3 Totals 4.360 4.713 9.073 5.409 4.656 10.065 9.769 9.369 19.138

Font: Observatori de malalties professionals (CEPROSS) i de malalties causades o agreujades per el Treball (PANOTRATTS). Secretaria d’Estat de la Seguretat Social. Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social. Informe 2015.

78

La Comunitat Autònoma Illes Balears ocupa l’onzena posició respecte a l’índex d’incidència (per cada 100.000 treballadors/es). Les comunitats autònomes amb major incidència de malalties professionals són Navarra i País Basc i les de menor incidència Melilla i Andalusia. Taula 51. Relació de l’índex d’incidència (malalties professionals per cada 100.000 treballadors/es) de cada Comunitat Autònoma amb l’índex nacional normalitzat

Índex (1) Índex normalitzat (2) Relació (1)/(2)

Navarra 661,14 164,19 4,03 País Basc 344,25 142,76 2,41 La Rioja 300,8 156,3 1,92 Aragó 211,43 139,63 1,51 Múrcia 169,95 124,07 1,37 Com. Valenciana 157,2 134,07 1,17 Cantàbria 155,59 133,65 1,16 Galícia 138,42 130,09 1,06 Astúries 128,83 131,97 0,98 Catalunya 121,42 128,85 0,94 Illes Balears 87,32 104,69 0,83 Castella Lleó 99,36 135,09 0,74 Castella La Manxa 86,87 132,59 0,66 Illes Canàries 62,93 101,85 0,62 Madrid 58,82 95,3 0,62 Ceuta 51,16 89,58 0,57 Extremadura 60,84 107,2 0,57 Andalusia 34,23 109,25 0,31 Melilla 22,93 89,14 0,26 1) Índex de malaltia professional de la CA. 2) Índex nacional normalitzat en funció de l'estructura productiva de la CA. 3) Relació de l'índex de la Comunitat Autònoma amb l'índex normalitzat.

Font: Observatori de malalties professionals (CEPROSS) i de malalties causades o agreujades per el Treball (PANOTRATTS). Secretaria d’Estat de la Seguretat Social. Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social. Informe 2015.

3.4.2. INSERCIÓ DE PERSONES JOVES AMB DISCAPACITAT AL MERCAT LABORAL

L’indicador que més ens pot aproximar a la inserció al mercat laboral de persones amb discapacitat és el nombre d’afiliacions a la seguretat social amb contractes bonificats per discapacitat13. Aquest indicador no està disgregat per grup d’edat. La població afiliada amb contracte amb bonificació de discapacitat a Menorca va suposar, l’any 2015, el 0,05% del total de població afiliada a l’illa. Segons les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social, l’evolució de contractacions bonificades a Menorca, ha seguit el mateix patró estacional que la població general augmentant durant el segon trimestre de cada any. El segon trimestre de l’any 2015 va ser el que més contractes bonificats es van realitzar.

13 En aquest sentit, la contractació de persones que tenen disminuïdes les seves capacitats físiques, psíquiques o sensorials, o pateixen alguna malaltia crònica de grau igual o superior al 33%, pot donar lloc a bonificacions o subvencions, motiu per al qual la persona responsable de la contractació pot reflectir aquesta circumstància a l’hora de realitzar el contracte.

79

Gràfic 80. Població afiliada amb contracte amb bonificació de discapacitat per trimestre a Menorca, 2011 – 2016.

Font: IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS

3.4.3. TAXA D’ACCIDENTS LABORALS EN LES PERSONES JOVES

La disminució de la taxa d’ocupació del jovent els darrers anys a les Illes Balears, ha tingut com conseqüència natural la minva del nombre d’accidents de treball entre la població jove. L’any 2014 s’observa un increment de la xifra del nombre d’accidents, any al qual van partir-los un total de 2.582 persones menors de 30 anys. L’índex d’incidència per a les dones joves es situa en el 30,6% i en els homes joves en el 59,7%. Comparant la taxa d’accidents entre la població general i la jove disgregada per sexes, s’aprecia que la taxa entre els homes joves ha superat sempre la taxa del total d’homes. En el grup de dones, els darrers anys la taxa d’accidents de les dones en general ha superat el de les dones joves.

Gràfic 81. Evolució del nombre d’accidents laborals a les Illes Balears per grup d’edat


135150 146 140 134

145 143 134126

141 143 132 134152

144 134 140

164154

137146

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

26571

27935 28700

24533

1786816377 15244 12604

13404

14703

9556 9892 97077549

4778 4121 3370 2548 2430 2582

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

POBLACIÓ GENERAL TOTAL JOVES

80

Gràfic 82. Evolució del percentatge d’accidents del total de dones i dones joves. Illes Balears


Gràfic 83. Evolució del percentatge d’accidents del total d’homes i homes joves. Illes Balears


3.4.4. ACCIONS PER A LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Les dades de la Fundació Tripartida per a la Formació Ocupacional, sobre la formació en prevenció de riscos laborals a les empreses de les Illes Balears, posen de manifest que des de l’any 2008 al 2014, les hores de formació en la matèria han patit un descens considerable. No obstant això, el nombre de persones que ha participat a les diferents accions formatives ha anat augmentant paulatinament des de l’any 2009 fins al 2014.

36 35,2 34

29,332,7

35,436,438

34,2

26,8 27,830,6

0

5

10

15

20

25

30

35

40

2009 2010 2011 2012 2013 2014

TOTAL DONES DONES JOVES

72,467,5 63,6

54 56,1 59

94,886,6

78,6

61,9 59,8 59,7

0102030405060708090

100

2009 2010 2011 2012 2013 2014

TOTAL HOMES HOMES JOVES

81

Gràfic 84. Evolució de la formació en prevenció de riscos laborals per any a les Illes Balears

Font: Fundació Tripartida

3.5. ACCIONS FORMATIVES SOBRE MERCAT LABORAL OFERIDES PEL PROGRAMA SALUT JOVE I CULTURA

A l’inici de la crisi econòmica, l’any 2007, s’observa un increment de la demanda al programa Salut Jove i Cultura, per part dels centres educatius, de tallers relacionats amb el món laboral. A partit de llavors i fins al curs 2013-2014 es van impartir un grapat de tallers relacionats amb aquesta temàtica. La relació de tallers és: Què saps de sa feina a Menorca (1) adreçat a alumnat de quart d’ESO i de Batxiller, Saps com cercar feina (2) adreçat a l’alumnat de Formació Professional, Què vols ser de gran (3) adreçat a l’alumnat de Garantia Social, Coneixement del mercat laboral i autoocupació (4) per a alumnes de PQPI i Formació Professional, Iniciació al món laboral (5) adreçat a alumnat de quart d’ESO, Tens una idea?, Munta una empresa (6) i (eines finaceres per anar per la vida (7) per a alumnes dels Cicles Formatius de Grau Superior i de segon de Batxiller i el taller Emprendre amb intel·ligència (8) adreçat a l’alumnat de Cicles Formatius de Grau Mitjà.

Taula 52. Evolució de la demanda (nombre d’aules) de tallers de Salut Jove i Cultura relacionats amb el món laboral

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

(1) - 32 - - - - - - - -

(2) - 5 - - - - - - - -

(3) - 20 - - - - - - - -

(4) - - 20 32 23 21 18 - - -

(5) - - 31 31 - - - - - -

(6) - - - - - - 15 11 - -

(7) - - - - - - 14 10 - -

(8) - - - - - - - 11 - -

TOTAL 0 57 51 63 23 21 47 32 0 0 Font: Memòries del Servei de Promoció de la Salut del Departament de Benestar Social i Família del Consell Insular de Menorca.

376.941

154.926

7.498

9.177

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 20140

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

Hores de formació Participants (eix sec.)

83

4. MEDI AMBIENT I MEDI RURAL, PESCA I SECTORS TRADICIONALS

La declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera, per l’UNESCO l’any 1993, va estar fonamentada en la necessitat de conservar la gran diversitat dels sistemes naturals que coexisteixen a l’illa, les seves espècies endèmiques, la qualitat del paisatge rural i el seu important patrimoni històric i cultural.

El fet de ser reserva de la biosfera dona protagonisme a les persones en el sentit del seu compromís en una gestió sostenible del territori i de conciliació del desenvolupament social i econòmic amb la conservació del medi ambient i el patrimoni.

En aquest sentit els indicadors que es presenten en aquest informe estan relacionats amb la formació, educació i conscienciació ambiental, la incorporació del jovent a explotacions agràries, ramaderes, pesqueres, etc.;. la seva integració a cooperatives o associacions medi ambientals i la inserció del jovent a sectors tradicionals artesans.

4.1. ACCIONS DE FORMACIÓ I INICIATIVES D’EDUCACIÓ I CONSCIENCIACIÓ AMBIENTAL

El compromís de l’Administració Insular i de les Administracions Local envers la conscienciació medi ambiental queda reflectit en les nombroses accions educatives i formatives i campanyes que desenvolupen.

El medi ambient, juntament amb la cultura, són les temàtiques que representen el major percentatge de tallers que ofereix el Programa Salut Jove i Cultura del CIME. La taula que es presenta ens mostra que els darrers 10 anys s’han impartit 21 tallers d’educació i conscienciació ambiental, i que, alguns d’ells s’han mantingut al llarg de totes les edicions del programa en els cursos analitzats. El taller Educació Ambiental al Barranc d’Algendar (1) està adreçat a l’alumnat de primer, segon i quart d’ESO i a l’alumnat de FP; El cap de Cavalleria (2) s’oferia a alumnes de 5è de Primària i es va deixar d’impartir el curs 2007-2008; Els envasos i el seu reciclatge (3) adreçat a l’alumnat de 3r i 4rt de Primària, es va realitzar fins al curs 2008-2009; a partir del curs 2009-2010 es va començar a impartir el taller Compres, llences i nosaltres reciclam. Coneixes el TIV? (4) adreçat a alumnes de 1r a 4rt de Primària; L’Ecoparc de Ciutadella (5) per alumnat de 3r i 4rt de Primària, impartit fins el curs 2008-2009; Prevenir i actuar en cas de foc (6) que s’ofereix a alumnes de 3r i 4rt de Primària; Reutilitza amb Mestral (7) adreçat a alumes de 2n i 3r de Primària; Vent i residus a Milà (8), per alumnat de 3r i 4rt d’ESO, FP i Batxiller; El conte del compost (9) que treballava per a la conscienciació medi ambiental a Educació Primària; Els exploradors de la natura (10) que només es va oferir el curs 2007-2008 a alumnat de 1r i 2n de Primària; Els nostres amics els cans (11) adreçat a alumnes de 1r i 2n d’Educació Primària i que els cursos 2006-2007 i 2010-2011 s’oferia amb el nom Què passa al centre insular d’acollida d’animals; La mar (12) taller que s’oferí el curs 2007-2008 i anava adreçat a alumnat de 4rt de Primària; Saps quanta vida hi ha en una bassa temporal? (13) adreçat a alumnes de 1r i 4rt d’ESO, de PQPI, FP i Batxiller; Per què el futur necessita el bosc (14) per alumnat de 3r i 4rt d’ESO, FP, Batxiller i de l’Escola d’Adults; Reutilitza (15) per alumnes de 3r i 4rt d’Educació Primària; Col·leció de ciències de Binissuès (16) a grups de qualsevol curs que treballin en un tema relacionat; Descobreix la diversitat florística de Menorca (17) adreçat a alumnes de 1r i 4rt d’ESO, FP i Batxiller; Planeta

84

mòbil (18) per alumnes de 5è i 6è de Primària, ESO i Batxiller; A la cuina, recicla l’oli (19) per alumnes de 3r i 4rt de Primària; Descobreix la teva deixalleria (20) que s’ofereix a alumnes de 1r i 4rt d’ESO i el taller Agromenorca, producció de fruites i hortalisses (21), que s’ha ofert per primera vegada el curs 2015-2016 i està adreçat a alumnes de 1r i 2n de Primària.

Taula 53. Evolució de la demanda (nombre d’aules) de tallers de Salut Jove i Cultura relacionats amb el medi ambient

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

(1) 29 38 47 33 45 25 6 7 25 20

(2) 25 - - - - - - - - -

(3) 28 16 18 - - - - - - -

(4) - - - 12 14 12 12 29 - -

(5) 3 5 8 - - - - - - -

(6) 15 20 19 25 11 22 21 14 15 17

(7) 8 10 11 11 16 17 12 10 16 7

(8) 73 15 8 - 20 15 - - 17 14

(9) - 62 28 - 27 31 - - - -

(10) - 12 - - - - - - - -

(11) 6 11 12 7 2 1 10 4 5 4

(12) - 19 - - - - - - - -

(13) - - 21 16 14 13 7 2 14 5

(14) - - - - 7 10 21 18 11 16

(15) - - - - 17 9 - - - -

(16) - - - - - 5 8 11 16 19

(17) - - - - - 13 11 7 9 9

(18) - - - - - - 36 16 25 -

(19) - - - - - - 6 8 6 5

(20) - - - - - - 0 11 14 13

(21) - - - - - - - - - 23

TOTAL 187 208 172 104 173 174 150 137 173 152 Font: Memòries del Servei de Promoció de la Salut del Departament de Benestar Social i Família del Consell Insular de Menorca.

Altres entitats de l’illa com ara el GOB, informa que durant el curs escolar 2015-2016 van fer activitats d’educació ambiental amb la participació de 1.300 alumnes amb edat compresa entre els 16 i 30 anys. Un nombre aproximat de 10 persones han participat en cursos ambientals realitzats per l’entitat i de les 270 persones que van participar a les excursions A PEU organitzades per el GOB s’estima que un 5% corresponen a persones de 16 a 30 anys.

La participació disgregada per grups d’edat a altres activitats organitzades per l’entitat i adreçades a la població general com tallers, xerrades, etc., no està disponible ja que són accions obertes al públic i no es fa registre sobre el perfil de les persones que hi assisteixen distingides per edats .

A Menorca, el Parc Natural de S’Albufera des Grau és un espai protegit (Reial Decret 50/1995, de 4 de maig) que inclou una gran diversitat d’ambients: zones humides, terrenys agrícoles i ramaders, boscos, litoral amb penya-segats i platges i zona

85

marina. Rep visites lliures (sense organitzar) al llarg de tot l’any i també els seus responsables organitzen visites de grups però no tenen les dades de visitants disgregades per edat. A les visites adreçades a grups escolars la participació és principalment de grups d’educació primària i per tant, no pertanyen al grup d’edat objecte d’aquest informe.

Les administracions locals, hores d’ara, també estan realitzant campanyes de conscienciació medi ambiental i reciclatge, adreçades a la població general i per tant, resulta impossible conèixer el seu impacte entre la població jove si no és a partir d’estudis específics dissenyats amb aquest objectiu.

4.2. INCORPORACIÓ DEL JOVENT A EXPLOTACIONS AGRÀRIES, RAMADERES, PESQUERES I D’AQÜICULTURA

Les dades d’afiliació a la seguretat social (des de l’any 2011 fins al segon trimestre de l’any 2016) a Menorca, indiquen una molt baixa representació de persones joves respecte al total de persones afiliades a l’activitat de pesca i aqüicultura, mentre que a la resta d’activitats la taxa mitjana està al voltant del 20%, que implica que una de cada cinc afiliacions corresponen a persones menors de 30 anys. L’activitat amb major proporció de persones joves afiliades respecte a l’afiliació total és silvicultura i explotació forestal.

Taula 54. Nombre d’afiliacions a la branca d’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca a Menorca, per població total i població jove. % d’afiliació jove respecte a la total. 2011-2016

A A1 A2 A3

AGRICULTURA, RAMADERIA SILVICULTURA I PESCA

AGRICULTURA, RAMADERIA, CAÇA I SERVEIS RELACIONATS

SILVICULTURA I EXPLOTACIÓ FORESTAL PESCA I AQÜICULTURA

TOTAL JOVES % JOVES TOTAL JOVES % JOVES TOTAL JOVES % JOVES TOTAL JOVES %JOVES

2011T1 754 149 19,8 634 134 21,1 8 4 50,0 112 11 9,8

2011T2 797 163 20,5 654 146 22,3 9 2 22,2 134 15 11,2

2011T3 788 170 21,6 658 155 23,6 6 2 33,3 124 13 10,5

2011T4 741 155 20,9 637 145 22,8 8 3 37,5 96 7 7,3

2012T1 743 153 20,6 619 141 22,8 7 1 14,3 117 11 9,4

2012T2 778 166 21,3 633 146 23,1 5 1 20,0 140 19 13,6

2012T3 748 159 21,3 625 145 23,2 6 1 16,7 117 13 11,1

2012T4 701 142 20,3 604 131 21,7 8 2 25,0 89 9 10,1

2013T1 726 152 20,9 611 139 22,7 10 3 30,0 105 10 9,5

2013T2 769 161 20,9 623 141 22,6 10 3 30,0 136 17 12,5

2013T3 741 150 20,2 623 135 21,7 10 2 20,0 108 13 12,0

2013T4 688 134 19,5 594 124 20,9 7 1 14,3 87 9 10,3

2014T1 728 144 19,8 614 133 21,7 8 2 25,0 106 9 8,5

2014T2 771 161 20,9 634 142 22,4 5 1 20,0 132 18 13,6

2014T3 748 156 20,9 629 139 22,1 6 1 16,7 113 16 14,2

2014T4 694 129 18,6 602 119 19,8 8 3 37,5 84 7 8,3

2015T1 737 143 19,4 628 131 20,9 9 3 33,3 100 9 9,0

2015T2 791 168 21,2 659 149 22,6 7 2 28,6 125 17 13,6

2015T3 760 162 21,3 648 145 22,4 8 2 25,0 104 15 14,4

2015T4 707 140 19,8 623 129 20,7 11 3 27,3 73 8 11,0

2016T1 756 157 20,8 644 145 22,5 11 3 33,3 101 9 8,9


86

El gràfic de l’evolució del percentatge de persones joves afiliades respecte al nombre total d’afiliacions permet observar que les activitats Silvicultura i explotació forestal i Pesca i aqüicultura estan més afectades per l’estacionalitat que l’activitat Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s’hi relacionen. L’estacionalitat en aquesta darrera activitat és poc significativa i també en el conjunt del sector atès que la major part de les afiliacions corresponen precisament a l’activitat agrària i ramadera.

Gràfic 85. Evolució del percentatge d’afiliacions de persones joves respecte al total d’afiliacions al sector Agricultura, Ramaderia, Silvicultura i Pesca. Menorca 2011-2016


La Direcció Insular de Medi Rural i Marí del Consell Insular de Menorca ha proporcionat les dades del nombre d’explotacions agrícoles que van demanar increment per jove agricultor a l’ajuda del Contracte Agrari Reserva de la Biosfera (CARB), des de l’any 2005 i fins 2011, any on va deixar d’existir aquesta ajuda. S’ha de tenir en compte que es considera com a persona jove agricultora a les persones menors de 40 anys, i no de 30. A partir d’aquestes dades s’infereix el percentatge d’exploracions agrícoles beneficiàries amb persones joves (menors de 40 anys) agricultores.

Taula 55. Percentatge d’explotacions agrícoles amb persones joves agricultores a Menorca. 2005-2011

ANY NOMBRE SOL·LICITUDS NOMBRE TOTAL EXPLOTACIONS CARB

% EXPLOTACIONS AMB PERSONES JOVES

2005 26 53 49% 2006 28 68 41% 2007 33 71 46% 2008 39 115 34% 2009 70 146 48% 2010 99 180 55% 2011 92 196 47%

Font: Direcció Insular del Medi Rural i Marí del CIMe

El nombre de persones joves agricultores que han demanat l’ajuda del PDR (Pla de Desenvolupament Rural) per a incorporació a l’activitat agrària ha fluctuat els darrers anys, amb una variació del 8% el 2015 respecte al 2011. En aquest cas les persones que poden demanar ajuda com a persona jove han de ser menors de 41 anys.

0

10

20

30

40

50

60

2011

T120

11T2

2011

T320

11T4

2012

T120

12T2

2012

T320

12T4

2013

T120

13T2

2013

T320

13T4

2014

T120

14T2

2014

T320

14T4

2015

T120

15T2

2015

T320

15T4

2016

T120

16T2

AGRICULTURA, RAMADERIA, SILVICULTURA I PESCA

Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen

Silvicultura i explotació forestal

Pesca i aqüicultura

87

Aquesta ajuda només es pot demanar una vegada, el primer any d’incorporació a l’explotació. Es veu, per tant, que des de l’any 2012, s’incorporen més joves a les explotacions.

Gràfic 86. Evolució del nombre de persones joves que han demanat ajuda al PDR a Menorca. 2011-2015

Font: Direcció Insular del Medi Rural i Marí del CIMe

4.3. INTEGRACIÓ DEL JOVENT A COOPERATIVES AGRÀRIES O ALTRES FORMES ASSOCIATIVES SIMILARS

De les diferents cooperatives del sector agrícola, ramader i pesquer, la major taxa de persones joves es troba a la Confraria de pescador de Fornells i a la Cooperativa Agrària Sant Bartomeu de Ferreries. A la resta de cooperatives la representació del jovent no arriba al 5%. Es pren com a referència el nombre total de socis i sòcies en el moment de la demanda de la informació (2016).

Taula 56. Percentatge de joves a les cooperatives agràries i altres formes associatives similars. 2016

N socis/es Socis/es <30 % joves

Confraria de pescadors de Fornells 23 4 17%

Confraria de pescadors de Maó 46 2 4,3%

Confraria de pescadors de Ciutadella 47 2 4,2%

Cooperativa del Camp de Menorca 539 19 3,5%

Cooperativa Agrària Sant Martí 121 6 5%

Cooperativa Agrària Sant Bartomeu 58 5 8,6%

Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Menorca 40 1 2,5%

Associació d’Empresaris d’Explotacions Agràries de Menorca14 100 ND ND

Associació d’Empresaris Forestals de Menorca 11 ND ND

Unió de Pagesos de Menorca 127 6 4,7%

Associació d’Apicultors de Menorca 135 0 0%

Font: OBSAM. Contacte directe amb cada entitat ND: dada no disponible

14 No són nombre de persones sinó de SRM

12

5

9

11

17

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

2011 2012 2013 2014 2015

88

4.4. TAXA D’INSERCIÓ LABORAL O AUTOOCUPACIÓ EN ARTESANIA, ARQUITECTURA TRADICIONAL I VALORS ETNOGRÀFICS

Entre les activitats econòmiques i ocupacions més comuns de les persones joves de Menorca, exposades al capítol 4 del present informe queda gairebé esborrat un sector que ha estat un dels més tradicionals a l’illa durant dècades i que avarca un bon grapat d’ocupacions dintre de les diferents activitats econòmiques. És el sector d’Artesania.

A través del Registre d’Artesans del Consell Insular de Menorca s’obtenen les dades de la concessió de cartes d’artesania a Menorca des de l’any 2008 a l’any 2016 per any de concessió, qualificació, sexe, família, ofici i municipi. Les dades no estan disgregades per grup d’edat. Des de llavors s’han concedit un total de 329 cartes o distincions d’artesà15 a Menorca, el 67,2% a homes i el 32,8% a dones. Les cartes d’artesania es classifiquen en quatre categories: Artesà (120), Document de Qualificació Artesana o DQA (47), Mestre artesà (158) i Mestre artesà honorífic (4).

Actualment el nombre de cartes d’artesania vigents a Menorca és 270, entre les quals, segons la informació del Centre D’Artesanal de Menorca, no hi ha cap corresponent a persones menors de 30 anys.

Les dades d’afiliació al sector artesà des de 2011, prenent el primer trimestre de cada any com a referència, posen de manifest per una part, el baix nombre de contractes que es generen anualment en aquest sector, i per altra banda, la molt baixa representació de persones joves.

Taula 57. Afiliació al sector artesà per grup d’edat a Menorca, 1T 2011 – 2016

TOTAL 16-24 25-34 35-44 +45 anys

2011T1 1.725 3,8% 14,7% 29,5% 52,0%

2012T1 1.504 4,6% 14,3% 28,6% 52,5%

2013T1 1.537 4,5% 12,8% 27,9% 54,8%

2014T1 1.543 4,4% 12,2% 27,2% 56,2%

2015T1 1.575 3,9% 12,6% 24,9% 58,6%

2016T1 1.472 3,5% 12,3% 23,6% 60,6%

MITJANA T1 1.559 4,1% 13,1% 27% 55,8%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social recollides per l’IBESTAT

15 Es refereix a l’any de concessió de la distinció sense tenir en compte si a dia d’avui roman activa o no. No es contempla si es cessa o no l’activitat ni la data en que aquest fet es produeix.

89

5. MOBILITAT I INTERNACIONALITZACIÓ

Com ve succeint al llarg de diversos indicadors, les dades de mobilitat disponibles són referents a les Illes Balears i no es troben disgregades per illes. També pel fet de tractar-se d’una comunitat autònoma uniprovincial, no es pot establir la direcció dels moviments de les persones entre illes. Així doncs, sabem el nombre de moviments16 de persones joves entre illes, sense conèixer ni l’illa d’origen ni l’illa de destí.

5.1. MOBILITAT ENTRE ILLES

El nombre de desplaçaments entre illes de persones joves (15 a 29 anys) va patir un descens considerable l’any 2010, amb una pèrdua relativa del 70%. A partir d’aquell any comença a créixer fins a assolir, l’any 2013, un nombre absolut de desplaçaments quasi idèntic a l’any 2008. A partir del 2013 començar a davallar de bell nou fins al 2015 (dades provisionals).

Gràfic 87. Evolució del nombre de desplaçaments entre illes de les persones joves. 2008-2015

Font: Institut Nacional d’Estadística (INE)

L’any 2013, les diferències entre la mobilitat d’homes i dones joves, s’estabilitza. Fins llavors hi havia més mobilitat per part dels homes joves.

Gràfic 88. Evolució del percentatge de joves amb mobilitat entre illes per sexe. 2008-2015


16 És una dada referent al nombre de desplaçaments no a persones desplaçades. Una persona pot haver fet més d’un desplaçament per any.

2.765

1.558

848

1.667

2.423

2.742

2.2502.336

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

HOMES DONES

90

Analitzant la mobilitat entre illes per grups d’edat i per cada sexe, s’observa que el grup de persones de 15 a 19 anys, és el que menys es mobilitza en ambdós sexes. A partir de l’any 2011, quan es comença a recuperar la mobilització entre illes, augmenta el nombre de desplaçaments d’homes de 25 a 29 anys, i les dones del mateix grup d’edat ho fan a partir de l’any 2012, quan el nombre de desplaçament de dones de 20 a 24 anys s’estabilitza al voltant dels 500. És, per tant, el nombre de desplaçaments del grup d’edat de 25 a 29 anys el que provoca l’increment després de la caiguda forta de desplaçaments entre illes de l’any 2010.

Gràfic 89. Evolució del nombre de desplaçaments entre illes d’homes joves per grup d’edat. 2008-2015


Gràfic 90. Evolució del nombre de desplaçaments entre illes de dones joves per grup d’edat. 2008-2015


0100200300400500600700800900

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

15-19 ANYS 20-24 ANYS 25-29 ANYS

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

15-19 ANYS 20-24 ANYS 25-29 ANYS

91

5.2. MOBILITAT ENTRE ALTRES COMUNITATS I CIUTATS AUTÒNOMES

El nombre total de desplaçaments realitzats per la població total de les Illes Balears a altres comunitats autònomes i ciutats autònomes, entre els any 2008 i 2015 ha estat de 117.785, dels quals el 55,5% els han fet homes i el 44,5% els han fet dones. Las Comunitats Autònomes de destí més habitual de les persones de les Illes Balears són Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana i Madrid. Entre les quatre sumen quasi el 70% de desplaçaments, mentre que el 30% de la població té com a destí algunes de les altres Comunitats i Ciutats Autònomes.

Gràfic 91. Percentatge de desplaçaments amb origen Illes Balears segons CA de destí. Acumulat 2008-2015


Les dades de desplaçaments de les persones joves no es troben disgregades segon Comunitat o Ciutat Autònoma de destí, així que es presenten les dades de mobilitat, de les persones joves, des de les Illes Balears cap a la resta del país.

El nombre de desplaçaments des les persones joves de les Illes Balears cap a la resta de l’Estat segueix un patró similar al del nombre de desplaçament entre illes. A partir del 2011 augmenten els desplaçaments de les persones de 25 a 29 anys i superen els de les persones de 20 a 24 anys, fins llavors els més nombrosos. Les persones més joves (15-19 anys) són les que realitzen menys desplaçaments cap a altres Comunitats i/o Ciutats Autònomes del país (6,4% del total l’any 2015).

Gràfic 92. Evolució del nombre de desplaçaments de joves de les Illes Balears cap a la resta de CA o Ciutats Autònomes del país. 2008-2015


23,1%19,8%

13,6%13,1%

0% 5% 10% 15% 20% 25%

CatalunyaAndalusia

Comunitat ValencianaMadrid

Illes CanàriesGalicia

Castella- LleóCastella-La Manxa

MúrciaEstremadura

País BascAstúries

AragóCantàbria

NavarraMelilla

La RiojaCeuta

145133

1.108

856768

1.067

0

400

800

1.200

1.600

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

15-19 ANYS 20-24 ANYS 25-29 ANYS

92

El saldo migratori, és a dir, el nombre que resulta de restar el nombre de persones emigrades (que surten) del nombre de les immigrades (que entren), de persones joves a les Illes Balears va ser negatiu l’any 2010. Això vol dir que llavors, havien sortit més persones joves de les illes cap la resta del país, de les que van entrar provinents d’altres Comunitats i/o Ciutats Autònomes. Aquesta situació s’inverteix a partir de l’any 2011 arribant el 2013 a haver 4.545 persones més immigrades que emigrades. Amb les dades provisionals de 2015 el saldo es manté positiu i és de 2.586 persones joves, de les quals el 57% són homes i el 43% dones.

Gràfic 93. Evolució del saldo migratori Illes Balears-Espanya de la població jove. 2008-2015


5.3. MOBILITAT CAP A LA RESTA D’EUROPA

La mobilitat del jovent de les Illes Balears cap a altres països europeus ha tingut una tendència similar als tres grups d’edat analitzats. L’any 2013 va ser el que va tenir un nombre de desplaçaments des de les illes cap a Europa més elevat. La variació interanual 2015-2008 és baixa, en termes absoluts hi ha hagut un major nombre de desplaçaments entre la població jove de 25 a 29 anys, i el menor nombre a la població jove de 15 a 19 anys.

Gràfic 94. Evolució del nombre de persones joves emigrades a Europa per grup d’edat. 2008-2015


4545

2586

1473

1112

-1000

0

1000

2000

3000

4000

5000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

AMBDÓS SEXES HOMES DONES

154

238

130

289

407

322486

685

492

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

15-19 ANYS 20-24 ANYS 25-29 ANYS

93

El jovent emigrat de 15 a 19 anys de les Illes Balears ha sortit en major proporció cap a altres continents que cap a Europa. L’any 2008 va ser el que, en termes relatius va tenir més emigració europea per part de les persones d’aquest grup d’edat.

Gràfic 95. Distribució població emigrant jove (15 a 19 anys) segons continent de destí. 2008-2015


De la mateixa manera hi ha un major percentatge de població emigrant jove de 20 a 24 anys, que té com a destinació final altres continents que Europa. Només l’any 2015, amb dades encara provisionals, l’emigració cap a Europa supera l’emigració cap a altres continents.



I seguint en la mateixa línea la població emigrant jove de 25 a 29 anys ha sortit majoritàriament cap a altres continents que cap a Europa, i com també succeïa al grup de 20 a 24 anys, només el 2015 la proporció de joves de les Illes Balears que ha emigrat cap a Europa és major que la proporció de joves que han marxat cap a altres continents.

46% 42% 39% 36% 36% 40% 41% 40%

54% 58% 61% 64% 64% 61% 59% 60%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

EUROPA ALTRES CONTINENTS

41% 44% 40% 41% 38% 45% 46% 53%

59% 56% 60% 60% 62% 55% 54% 47%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015


94



El saldo migratori de persones joves de les Illes Balears respecte a Europa, és positiu, això vol dir que, en termes absoluts, han vingut més persones joves procedents d’Europa a les nostres illes, que persones joves illenques han marxat cap a Europa.

Gràfic 98. Evolució del saldo migratori Illes Balears-Europa de la població jove. 2008-2015


Un indicador que permet aproximar-nos a la realitat, en quant a mobilitat, del jovent de Menorca, és el nombre de persones joves menorquines que viuen a l’estranger. L’indicador no especifica el lloc de residència, però podria fer-se una estimació en base a les dades de destí habitual de joves de les Illes Balears que surten cap a Europa i cap a la resta de continents, ja que la tendència creixent és similar a les Illes Balears i a Menorca (veure gràfics 100 i 101).

Les xifres de persones espanyoles residents a l’estranger tenen el seu origen en el Padró d’Espanyols Residents en l’Estranger (PERE). Les dades del PERE procedeixen de les inscripcions que es realitzen en el registre de matrícula de cada oficina consular de carrera o secció consular de les missions diplomàtiques.

41,4% 37,1% 36,0% 37,7% 35,7% 42,5% 46,0% 54,5%

58,6% 62,9% 64,0% 62,3% 64,3% 57,5% 54,0% 45,5%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015


339 134

985

571

945

372

576

0

200

400

600

800

1000

1200

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

15-19 ANYS 20-24 ANYS 25-29 ANYS

95

Gràfic 100. Nombre de persones joves (15-29 anys) de les Illes Balears residents a l’estranger

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT procedents del PERE

Gràfic 101. Nombre de persones joves (15-29 anys) de Menorca residents a l’estranger

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT procedents del PERE

S’observa una tendència creixent de les persones joves que van a viure a l’estranger. L’1 de gener de 2016 hi constaven 534, xifra que ha augmentat en un 164% respecte a l’any 2009. Seguint la tònica dels darrers 7 anys, s’espera que cada any surtin cap a l’estranger una mitjana de 100 joves de Menorca, el que suposa un 0,67% del total de joves.

2.3702.609

2.903

3.1953.637

4.179

4.765 5.595

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

202

223

264

309 349

383447

534

0

100

200

300

400

500

600

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

97

6. HABITATGE I EMANCIPACIÓ

L’Observatori Jove de la Vivenda a Espanya (OBJOVI) ha publicat, periòdicament i fins al primer trimestre de l’any 2012, informes disgregats per comunitats autònomes de la situació del mercat de la vivenda. Des del 2013 és l’Observatori d’Emancipació l’encarregat de la publicació periòdica dels informes, amb una metodologia similar però amb algunes variacions en la presentació de les dades, la qual cosa implica que es presentin sèries de dades fins al 2012 o fins al 2015, en funció de si les variables s’han recollit de manera idèntica o no. Atès que ambdós observatoris presenten informes trimestrals, s’ha pres com a referència el primer trimestre de cada any, per a simplificar la presentació de taules i gràfics i per a que variables que poden patir l’efecte de l’estacionalitat no quedin reflectides a les dades.

La taxa d’emancipació indica el percentatge de persones que viuen fora de la seva llar d’origen, respecte al total de persones que tenen la seva mateixa edat. La taxa d’emancipació de la població jove (18 a 34 anys) de les Illes Balears ha estat, els darrers 10 anys, sempre per sobre de la taxa d’emancipació de la població jove del conjunt de l’Estat. No obstant això, la tendència a la baixa està més marcada en el cas de la nostra comunitat autònoma, amb una variació de 8,8 punts percentuals, front als 0,8 punts de variació a Espanya.

Gràfic 102. Evolució de la taxa d’emancipació de les persones joves a Espanya i les Illes Balears

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OBJOVI i de l’Institut d’Emancipació

El grup d’edat més afectat a les Illes Balears ha estat el de les persones més joves, amb una caiguda de 12,7 punts percentuals els darrers deu anys, de manera que l’any 2006 una de cada cinc persones entre 18 i 24 anys vivia emancipada, i l’any 2015 ho feia una de cada deu persones. No és d’estranyar aquesta dada, tenint en compte que també és el grup d’edat on més s’ha incrementat la taxa d’atur.

55,50%

55,10%

53,70%

56,80%53,20%

50,60% 54,20%50,70% 49,30%

46,70%

42,50%

44,40% 45,60% 46,50% 46,20% 45,70%44,10%

41,30% 42,20%41,70%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

IB ESTAT ESPANYOL

98

Gràfic 103. Evolució de la taxa d’emancipació de les persones joves a les IB, per grup d’edat


La taxa d’emancipació de les persones joves de les Illes Balears ha estat, els darrers 10 anys, més alta per les dones, que pels homes. Només els anys 2006 i 2009, el percentatge de homes de 18 a 34 anys emancipats va superar, per poc, el 50%. La resta dels anys, la major part dels homes joves encara vivien a la seva llar d’origen.

Gràfic 104. Taxa d’emancipació del 2006 a 2012 de les persones joves a les IB, per sexe


Les accions adreçades a incentivar l’adquisició d’una vivenda per part de les persones joves no s’han vist reflectides a la taxa d’emancipació. Tampoc ho ha fet la baixada significativa del percentatge dels seus ingressos que una persona jove hauria d’aportar per comprar un habitatge. L’any 2008, per exemple, aquest percentatge superava el 100%. Això vol dir que una persona jove que volgués adquirir una vivenda l’any 2008 havia de pagar per ella més de la totalitat del seu salari. La situació ha estat més greu per grup de persones amb edat compresa entre els 18 i els 24 anys, que l’esmentat any havien d’aportar el 128% dels seus ingressos comprar una vivenda.

21,20% 24,30%

8,50%

59,10% 55,80%

82,30%75,90%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

18-24 ANYS 25-29 ANYS 30-34 ANYS

50,90% 49% 47,50%52,20%

47,60% 45,30% 45,80%

60,50% 61,60% 60,40%67,70%

59,10% 56,20%62,90%

0%

20%

40%

60%

80%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

HOMES DONES

99

Gràfic 105. Evolució del cost d’accés a la propietat d’una vivenda per a persones de 18 a 34 anys. Illes Balears.


Gràfic 106. Evolució del cost d’accés a la propietat d’una vivenda per grup d’edat. Illes Balears


La baixada del cost màxim tolerable de la vivenda, va ser molt significativa els anys 2008 i 2012. Des d’aquest darrer any ha anat augmentant discretament.

Gràfic 107. Evolució del cost del preu màxim tolerable de la vivenda per a persones joves. Illes Balears


72,70%

101,50%

39,20%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

140%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

18-24 AÑOS 25-29 AÑOS 30-34 AÑOS

70.000,00 €

90.000,00 €

110.000,00 €

130.000,00 €

150.000,00 €

170.000,00 €

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

TOTAL 18-24 ANYS 25-29 ANYS 30-34 ANYS

100

Hores d’ara l’exclusió residencial de les persones joves, a les Illes Balears, és una realitat. El nombre d’habitatges joves ha anat decreixent de manera significativa els darrers anys, sense que sembli que els dos darrers anys les coses hagin millorat. Les dades de 2014 i 2015 no es presenten ja que no incorporen el nombre d’habitatges de persones entre 18 i 24 anys i això esbiaixa els resultats. No obstant això es pot inferir que el nombre d’habitatges del dos darrers anys és encara inferior degut a que pels grups d’edat majors de 25 anys disminueix també significativament.

Gràfic 108. Evolució del nombre d’habitatges joves a les Illes Balears


La major part dels habitatges joves estan ocupats per persones entre 30 i 34 anys. L’any 2013 el percentatge d’habitatges joves ocupats per persones menors de 25 anys no arribava al 8%.

Gràfic 109. Percentatge d’habitatges joves segons el grup d’edat


78103

80409

78560

81833

7464873485

76220

72242

66000

68000

70000

72000

74000

76000

78000

80000

82000

84000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

18-24 ANYS 25-29 ANYS 30-34 ANYS

101

7. QUALITAT DE VIDA, BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA 7.1. QUALITAT DE VIDA I BENESTAR SOCIAL El concepte de qualitat de vida avarca múltiples factors, i en el present informe es centra bàsicament en la situació econòmica de les llars de les persones. Entre els anys 2005 i 2011, a les Illes Balears, s’ha produït un increment mitjà dels ingressos del 25,46% per a la població d’ambdós sexes. Aquest increment ha estat més significatiu per al grup de persones majors de 55 anys, i per a les dones. Cal destacar, no obstant, que les persones menors de 25 anys han patit una reducció mitjana del 6,5% en els seus ingressos, sent aquest, l’únic grup d’edat on s’ha produït una reducció. S’observa que les persones menors de 35 anys, i de 45 a 54 anys, són, en general, les que menys creixement han experimentat des de l’any 2005. El creixement per als homes d’aquest darrer grup d’edat ha estat molt baix, en comparació al grup de dones. Són les dones majors de 55 juntament amb les joves les que menor creixement han tingut. Taula 58. Variació 2005-2011 del guany mitjà anual per persona treballadora, sexe i grup d’edat. Illes Balears

AMBDÓS SEXES

TOTAL 25,46%

Menys de 25 anys -6,54%

De 25 a 34 anys 14,19%

De 35 a 44 anys 23,02%

De 45 a 54 anys 11,17%

55 i més anys 32,43%

HOMES

TOTAL 24,03%


De 25 a 34 anys 14,30%

De 35 a 44 anys 17,87%

De 45 a 54 anys 5,97%

55 i més anys 46,19%

DONES

TOTAL 30,76%


De 25 a 34 anys 16,51%

De 35 a 44 anys 32,87%

De 45 a 54 anys 28,50%

55 i més anys 16,06% Font: IBESTAT

102

El gràfic següent permet veure l’evolució del guany mitjà els darrers 5 anys: Gràfic 110. Evolució del guany mitjà (€) anual per treballador per grups d’edat. Illes Balears.

Font: Enquesta Anual d’Estructura Salarial (INE).

Es pot apreciar una clara tendència a la baixa des de l’inici de la crisi econòmica, i molt més accentuada en el cas de les persones joves.

Hores d’ara no es compta amb les dades del guany mitjà anual de les persones treballadores a Menorca. En la comparació entre les Illes Balears i el conjunt de l’Estat s’observa que, excepte en el cas de les persones menors de 25 anys, el guany és superior a nivell estatal que a nivell autonòmic.

Es mostren les dades del guany mitjà anual per a les persones menors de 35 anys els darrers 6 anys:

Taula 59. Evolució del guany mitjà anual de les persones joves. Dades estatals i autonòmiques

2008 2009 2010 2011 2012 2013 ESTAT Menys de 25 anys 12.953,62 12.565,99 13.154,92 11.954,86 11.077,39 10.506,14

De 25 a 34 anys 19.206,37 19.476,35 19.772,21 19.269,23 18.689,58 17.973,39

ILLES BALEARS Menys de 25 anys 13.570,12 13.501,00 13.638,25 12.149,88 10.665,32 11.286,00 De 25 a 34 anys 18.292,94 18.482,83 18.791,47 18.729,90 17.559,72 17.165,36

Font: Enquesta anual d’estructura salarial. INE

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

24.000

26.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Menys de 25 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys

De 45 a 54 anys 55 i més anys

103

Gràfic 111. Evolució del guany mitjà anual de les persones joves. Dades estatals i autonòmiques

Font: Enquesta anual d’estructura salarial. INE

Les darreres dades sobre els ingressos anuals per llar en funció de l’edat de la persona sustentadora hi figuren a l’Enquesta Modular d’Hàbits Socials, al Mòdul de Condicions de vida, realitzada l’any 2010. Llavors, al 18,5% per cent de les llars de les Illes Balears, la persona que assumia el sustenti de la llar era menor de 35 anys. A Menorca el percentatge fou el 26,3%. Això vol dir que una de cada quatre llars a Menorca era sustentada per una persona jove. Només el 2% d’aquestes persones joves tenia ingressos inferiors a 1.000 € mensuals i el 42,3% superava els 2.000 € mensuals. Es podria dir que l’any 2010, la situació de les llars amb persones sustentadores menors de 35 anys era més favorable en el cas de Menorca que al conjunt de les Illes Balears. Gràfic 112. Guanys mitjans mensuals de sustentador/a principal de la llar a Illes Balears i Menorca. Sustentador/a menor de 35 anys

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta modular d’hàbits socials: Mòdul de condicions de vida, 2010. IBESTAT

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

<25 ANYS 25-34 ANYS

<25 ANYS 25-34 ANYS

<25 ANYS 25-34 ANYS

<25 ANYS 25-34 ANYS

<25 ANYS 25-34 ANYS

<25 ANYS 25-34 ANYS

2008 2009 2010 2011 2012 2013

ESTAT ILLES BALEARS

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

FINS A 1000€ DE 1001€ A 1500€ DE 1501€ A 2000€ MÉS DE 2000€ NO CONSTA

IB MENORCA

104

A Menorca, la distribució dels ingressos mensuals en funció del grup d’edat de la persona principal sustentadora de la llar, l’any 2010, ens mostra que més de la meitat de persones entre 16 i 35 anys guanyava de 1000€ a 2000€ mensuals, i el 42,3% més de 2000€ mensuals. Les llars que estaven sustentades per persones majors de 65 anys presentaven els ingressos més baixos per part de la persona sustentadora principal, de manera que, a una de cada quatre llars, aquesta persona ingressava 1000€ o manco mensualment, i només a l’11,4% de les llars més de 2000€. El percentatge de llars les quals la principal persona sustentadora tenia més de 65 anys fou el 16,8%. Gràfic 113. Guanys mitjans mensuals en funció de l’edat del/la sustentador/a principal de la llar a Menorca


Segons la mateixa enquesta la mitjana d’ingressos necessaris de les llars per arribar a final de mes (valoració subjectiva) era més alta a Menorca que al conjunt de les Illes Balears (1.993,97€ i 1.888,84€ respectivament).

Això explicaria, que malgrat que la mitjana d’ingressos mensuals a Menorca fou superior a la del conjunt de les Illes Balears, i que les llars les quals tenien persones sustentadores joves amb una mitjana d’ingressos per damunt del 1000€, les persones joves de Menorca manifestaren major dificultat per arribar a final de mes, que les persones joves de les Illes Balears.

Gràfic 114. Percentatge de persones de 16 a 34 segons grau de dificultat per arribar a final de mes. 2010


2,0

39,1

12,0

42,3

4,6

17,3

11,3

42,0

20,8

8,5

17,321,3

37,9

16,0

7,7

26,0

19,6

28,3

11,414,8

0

10

20

30

40

50

Fins 1000 euros De 1001 a 1500 euros

De 1501 a 2000 euros

Més de 2000 euros No consta

De 16 a 35 anys De 36 a 50 anys De 51 a 65 anys Més de 65 anys

35,7 34,23

12,7717,3

24,54

59,62

14,15

1,690

15

30

45

60

75

AMB DIFICULTAT AMB CERTA DIFICULTAT

AMB CERTA FACILITAT AMB FACILITAT


105

Les darreres dades sobre el grau de dificultat que manifesten les persones per arribar a final de mes, està recollida el 2014 a l’IBESTAT, i no es recullen dades de l’illa de Menorca. Segons el que figura al gràfic següent es pot dir que el grup de persones menors de 30 anys arriben a final de mes amb manco dificultat a les Illes Balears que al conjunt de l’Estat. Gràfic 115. Percentatge de persones joves segons grau de dificultat per arribar a final de mes. 2014


Les dades són coherents amb la taxa de risc de pobresa. Els anys 2010 i 2011 era superior a les Illes Balears, però a partir del 2012 es situa per davall de la taxa a nivell nacional. Gràfic 116. Evolució de la taxa de risc de pobresa a l’Estat i les Illes Balears


No obstant la davallada, és destacable que, el 2014, una de cada cinc persones de les Illes Balears es trobés en situació de risc de pobresa i, molt més destacable encara, que la situació s’hagi agreujat el 2015, amb una taxa global del 25,9%, és a dir, una de cada quatre persones es trobava en situació de risc de pobresa a les Illes Balears el passat any. Malauradament, les dades de persones en situació de risc de pobresa per a Menorca no estan enregistrades a data d’avui. Així que s’analitzarà aquesta taxa per al conjunt de les Illes Balears, per valorar la situació del jovent en relació amb ella.

0

10

20

30

40

50

60

<16 ANYS 16-29 ANYS <16 ANYS 16-29 ANYS <16 ANYS 16-29 ANYS <16 ANYS 16-29 ANYS

AMB DIFICULTAT AMB CERTA DIFICULTAT AMB CERTA FACILITAT AMB FACILITAT

ESPANYA ILLES BALEARS

0

5

10

15

20

25

30

2009 2010 2011 2012 2013 2014

ESPANYA ILLES BALEARS

106

Gràfic 117. Evolució de la taxa de pobresa a les Illes Balears per grup d’edat


Cal dir que el comportament de la taxa de pobresa en funció de l’edat ha estat molt diferent segons el grup. El grup de menors de 16 anys ha estat el grup amb major taxa de pobresa fins el 2014. És alarmant la dada del 2010 quan quatre de cada deu menors es trobava en situació de pobresa. Hores d’ara, ho fan tres de cada deu menors, amb una taxa similar a la del 2009. Respecte al grup de persones de 16 a 29 anys es pot dir que els dos darrers anys ha estat el grup amb major taxa de pobresa i aquesta taxa s’ha incrementat en 15 punts des de l’any 2009 en aquest grup d’edat. A la resta de grups d’edat també s’observa un increment significatiu el 2015 respecte al 2014, i a tots els grups augmenta la taxa de pobresa respecte a l’inici de la sèrie analitzada, en el cas de les persones entre 30 i 44 anys ha augmentat en 10 punts, en el grup de persones de 45 a 64 anys ho ha fet en 8 punts, i només el grup de persones majors de 65 anys està a menys d’un punt de diferència respecte a l’any 2009. No obstant això, aquest darrer grup presentava un decreixement important des de l’any 2011, i el 2014 la taxa de pobresa va ser del 8,1%. Seria molt interessant poder esbrinar la causa de l’increment tant accentuat entre els dos darrers anys especialment en aquest grup d’edat de persones majors de 65 anys.

Els darrers anys els homes han presentat una taxa de pobresa lleugerament superior a les dones, però els seus valors han estat molt similars. El 2015 hi ha una variació de quasi tres punts en la taxa de pobresa en el grup d’homes, però en el grup de dones la variació és de 10 punts. L’increment de la taxa de pobresa a les dones es produeix a tots els grups d’edat, però són les dones joves (menors de 30 anys) i les més grans les que han vist més augmentada la taxa de pobresa.

29,6

41,2

31,4

21,9

36,3

15,6

26,3 25,8

12,8

20,716,925,7

17,5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

<16 anys 16-29 anys 30-44 anys 45-64 anys >65 anys

107

Gràfic 118. Taxa de pobresa a les Illes Balears en funció del sexe


Gràfic 119. Variació interanual 2014-2015 de la taxa de pobresa a les Illes Balears en funció del sexe


La taxa de risc de pobresa és major entre les persones amb més baix nivell d’estudis: Gràfic 120. Taxa de risc de pobresa a les Illes Balears segons nivell d’estudis. 2015


0

5

10

15

20

25

30

35

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

HOMES DONES

0,7

-1,8

4,26,1

3

10,1

14,3

7,8 7

14,5

-4-202468

10121416

<16 anys 16-29 anys

30-44 anys

45-64 anys

>65 anys <16 anys 16-29 anys

30-44 anys

45-64 anys

>65 anys

HOMES DONES

28 27,3 26,9

19,5

0

5

10

15

20

25

30

Educació Primària o inferior

Educació Secundària 1ª etapa

Educació secundària 2ª etapa

Educació superior

108

I entre les persones desocupades: Gràfic 121. Taxa de risc de pobresa a les Illes Balears segons activitat. 2015


7.2. MATERNITAT/PATERNITAT La taxa de fecunditat de les dones joves és inferior a l’illa de Menorca que al conjunt de les Illes Balears, des de l’any 2009. Els anys anteriors aquesta taxa ha variat en funció del grup d’edat, de manera que l’any 2006 hi va haver més mares menors de 19 anys a Menorca que al conjunt de les illes, i els anys 2007 i 2008 va ser més elevada la taxa a Menorca per a dones majors de 20 anys. Gràfic 122. Taxa de fecunditat de les dones joves a les Illes Balears i a Menorca per grups d’edat


21,5

51,6

11,9

30

0

10

20

30

40

50

60

Ocupats/des Aturats/des Jubilats/des Altres inactius/ves

0

10

20

30

40

50

60

70

80

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014


109

La taxa de fecunditat mitjana dels darrers nou anys a les diferents illes és inferior a Menorca per als grups de dones de 15 a 19 anys, i de 20 a 24 anys. La taxa de fecunditat mitjana de dones de 25 a 29 anys és major a Menorca que a Eivissa i Formentera. Segons es mostra al gràfic es podria establir a que les Pitiüses les dones són mares a edats més joves que a Mallorca i a Menorca. Gràfic 123. Taxa de fecunditat mitjana, del 2006 al 2014, per grup d’edat a les diferents illes


El nombre de naixements de fills i filles de mares joves a Menorca, ha patit un important decreixement els darrers anys, amb un punt d’inflexió clar l’any 2008. La variació entre l’any 2006 i l’any 2014, per el conjunt de naixements, ha estat del 41,34%. El grup d’edat on proporcionalment més decreixement s’ha produït ha estat en el de les mares menors de 19 anys, i on manco s’ha produït al grup de mares d’edat compresa entre 25 i 29 anys. Gràfic 124. Evolució del nombre de naixements a Menorca per grups d’edat


11,4

38,6

65,43

8,4

34,2

61,3

10,7

35,536,4

14,2

55 51,4

0

10

20

30

40

50

60

70

15-19 20-24 25-29

MALLORCA MENORCA EIVISSA FOMENTERA

3110

99

57

257

160

387

227

050

100150200250300350400450

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

16-19 ANYS 20-24 ANYS 25-29 ANYS TOTAL

110

S’observa una tendència a augmentar l’edat mitjana de la maternitat, tant en el grup de les dones joves com al grup de dones en general. Des de l’any 2006, a Menorca, en el grup de dones joves, l’edat de la maternitat ha augmentat mig any, i al grup de dones en general l’augment ha estat d’un any.

Gràfic 125. Evolució de l’edat mitjana de la maternitat per al total de mares i per mares joves


Poc més d’un any també ha augmentat l’edat de la dona al naixement del primer fill o primera filla.

Gràfic 126. Evolució de l’edat mitjana de la dona en tenir el primer fill o la primera filla


26,18 26,65

30,33

31,4

25

26

27

28

29

30

31

32

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

MARES JOVES TOTAL MARES

28,55

29,92

25

26

27

28

29

30

31

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

MATERNITAT PRIMER/A FILL/A

111

Els municipis de Menorca que han enregistrat major nombre de naixements els darrers nou anys són Maó i Ciutadella.

Gràfic 127. Nombre total de naixements des de 2006 a 2014 als municipis17 de Menorca


A Maó s’han produït més naixements al llarg dels anys per a tots els grups d’edat de les dones joves. Només els dos darrers anys el nombre de naixements de mares de 25 a 29 anys ha estat més alt a Ciutadella, i el nombre de naixements de mares de 20 a 24 anys també ha estat més alt a Ciutadella que a Maó, l’any 2014. De fet, el 2014 va ser l’any amb major nombre de naixements totals a Ciutadella que a Maó (78 front a 75).

Gràfic 128. Comparativa del nombre de naixements a Maó i Ciutadella per grup d’edat de la mare


El nombre de parts múltiples a les Illes Balears ha experimentat un creixement progressiu els darrers tres anys després d’haver arribat al seu mínim l’any 2011. Gairebé el total balear està determinat per els parts múltiples que s’han produït a l’illa de Mallorca, ja que la corba d’evolució és pràcticament idèntica en ambdós casos. Menorca i Formentera són les illes amb menor nombre de parts múltiples, encara que, proporcionalment, l’illa de Menorca supera a la d’Eivissa. No obstant, a l’hora d’interpretar les dades sobre els parts múltiples, cal tenir present, que els hospitals de

17 Es registra el municipi de procedència de la mare

299

821

159

1089

133 123248

290

200

400

600

800

1000

1200

0

20

40

60

80

100

120

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

CIUTADELLA MAÓ

112

referència són a Mallorca, i que algunes dones de Menorca amb futur part múltiple són derivades davant possibles complicacions al part. Si les dones triguen més d’un mes en tornar a Menorca els naixements queden enregistrats a Mallorca.

Gràfic 129. Evolució del nombre de parts múltiples al conjunt de les Illes Balears i a cada una de les illes


7.3. CONVIVÈNCIA El darrer estudi sobre el tipus de convivència i unions que estableixen les persones a les Illes Balears, segons l’edat de les persones, data de l’any 2001. No existeixen dades per a Menorca.

Des de llavors, a l’enquesta contínua de les llars, es poden trobar les dades de 2013 a 2015 segons el tipus d’unions de parella però sense disgregar les dades per grup d’edat. El nombre de parelles heterosexuals és tan elevat respecte al de parelles homosexuals que es presenten les dades de manera separada.

Taula 60. Distribució segons tipus d’unions de parelles (home i dona)

2013 2014 2015

ESTAT PARELLES CASADES 86,5% 86,1% 86% PARELLES DE FET 13,5% 13,9% 14%

ILLES BALEARS PARELLES CASADES 80,3% 77% 77% PARELLES DE FET 19,7% 23% 23%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta continua de les llars. INE.

Les unions entre homes i dones en parella són preferentment a través del matrimoni tant a nivell nacional com autonòmic.

En la mateixa línia, també les parelles homosexuals s’uneixen més a través del matrimoni, encara que el percentatge de parelles de fet supera al de les parelles heterosexuals. A les Illes Balears la mitjana d’unions matrimonials i les de parelles de fet són pràcticament equivalents entre les parelles homosexuals.

0

50

100

150

200

250

300

2009 2010 2011 2012 2013 2014

ILLES BALEARS Mallorca Menorca Eivissa Formentera

113

Taula 61. Distribució segons tipus d’unions de parelles (home i home)

2013 2014 2015

ESTAT PARELLES CASADES 54,7% 57,1% 53,9% PARELLES DE FET 45,3% 42,9% 46,1%

ILLES BALEARS PARELLES CASADES - 50% 50% PARELLES DE FET 100% 50% 50%


Taula 62. Distribució segons tipus d’unions de parelles (dona i dona)

2013 2014 2015

ESTAT PARELLES CASADES 61% 64,4% 78,9% PARELLES DE FET 39% 35,6% 21,1%

ILLES BALEARS PARELLES CASADES 27,3% 83% 50% PARELLES DE FET 72,7% 17% 50%


El Butlletí informatiu de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de juliol de 2014, va publicar, amb motiu de l’any internacional de la família, un monogràfic amb dades de les llars, del qual s’extreu que a Espanya, en general (99,3%), les parelles són heterosexuals. Només el 0,7% de parelles està conformat per membres del mateix sexe. D’aquestes, tres de cada cinc són parelles d’homes. També, es conclou que les Illes Balears és la comunitat autònoma amb major percentatge de parelles de fet de tot el país.

Respecte a les unions a través del matrimoni, sí que es compta amb dades més concretes, i disgregades per grups d’edat.

La taxa de nupcialitat entre persones menors d’edat a les Illes Balears és pràcticament nul·la. La taxa de nupcialitat de les persones de fins a 30 anys ha estat major al conjunt de les Illes Balears que a Menorca, excepte l’any 2006 i l’any 2014 que es van contraure proporcionalment més matrimonis a Menorca.

Gràfic 130. Evolució de la taxa de nupcialitat de la població jove a les Illes Balears i a Menorca


En el grup de persones joves, a les Illes Balears, s’ha produït un decrement molt significatiu en els darrers anys del nombre d’unions matrimonials, de manera que, en el grup de 25 a 30 anys ha passat d’una taxa mitjana de nupcialitat del 30,2% fins al 21,2% l’any 2014. El descens també s’ha produït al grup de persones de 18 a 24 anys la taxa del qual fou de gairebé el 10% el 2006 i el 2014 no va arribar al 5%.

20,0

21,6

12,9

0

5

10

15

20

25

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

IB MENORCA

114

Gràfic 131. Evolució de la taxa de nupcialitat per grups d’edat a les Illes Balears


La tendència decreixent s’observa tant als homes com a les dones joves, essent la taxa de nupcialitat major en aquestes que en els homes.

Gràfic 132. Taxa de nupcialitat per sexe a les Illes Balears


La tendència a Menorca ha estat similar, encara que a partir de l’any 2010 sembla que la taxa de nupcialitat de les persones d’entre 25 i 30 anys experimenta un lleuger creixement.

Gràfic 133. Evolució de la taxa de nupcialitat per grups d’edat a Menorca


9,80

4,31

30,15

21,21

0

5

10

15

20

25

30

35

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

18-24 ANYS 25-30 ANYS

0

5

10

15

20

25

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

HOMES DONES

13,25

3,64

30,04

22,07

0

5

10

15

20

25

30

35

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

18-24 ANYS 25-30 ANYS

115

L’augment de la taxa des de l’any 2010 es produeix tant en el cas dels homes com en el de les dones, encara que no s’han assolit els valors previs als que havia abans de la crisi econòmica. També a Menorca la taxa de nupcialitat entre les persones joves és major en el grup de dones que en el d’homes.

Gràfic 134. Taxa de nupcialitat per sexe a Menorca


La quasi totalitat de enllaços matrimonials són entre persones de diferents sexes.

Taula 63. Taxa de nupcialitat segons tipus de matrimoni a les Illes Balears per illa

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

ILLES BALEARS

HETERO 96,6 97,1 97,9 97,2 97,4 97,2 97,6 97,1 97,2

HOMES 2,2 2,0 1,3 2,0 1,6 1,9 1,3 1,7 1,4

DONES 1,2 1,0 0,8 0,9 1,0 1,0 1,1 1,2 1,4

MALLORCA

HETERO 97,4 97,5 98,5 97,8 97,9 97,8 98,1 97,8 97,8

HOMES 1,7 1,7 1,0 1,6 1,3 1,4 1,0 1,2 1,1

DONES 0,8 0,8 0,6 0,6 0,8 0,8 0,9 0,9 1,1

MENORCA

HETERO 97,1 99,0 97,6 98,5 98,1 98,9 98,3 96,8 98,4

HOMES 0,8 0,4 1,1 0,2 1,1 1,1 0,4 0,8 0,6

DONES 2,0 0,6 1,3 1,2 0,7 0,0 1,3 2,4 1,0

EIVISSA I FORMENTERA

HETERO 97,7 98,6 98,1 97,3 98,6 97,9 98,4 98,1 98,0

HOMES 0,7 0,6 0,4 0,6 0,5 0,8 0,5 0,8 0,5

DONES 1,6 0,8 1,5 2,1 0,9 1,3 1,2 1,1 1,5

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBESTAT

A Mallorca la taxa de matrimonis homosexuals és superior que a la resta de les illes. La taxa és superior per els matrimonis entre homes que entre dones, a diferència de Menorca i les Pitiüses on, proporcionalment, la taxa de matrimoni entre dones és superior.

0

5

10

15

20

25

30

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

HOMES DONES

116

Gràfic 135. Taxa de nupcialitat entre persones del mateix sexe a Mallorca

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBESTAT Gràfic 136. Taxa de nupcialitat entre persones del mateix sexe a Menorca

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBESTAT Gràfic 137. Taxa de nupcialitat entre persones del mateix sexe a Eivissa i Formentera

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBESTAT

0,0

0,4

0,8

1,2

1,6

2,0

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

HOMES DONES

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

HOMES DONES

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

HOMES DONES

117

8. SALUT

El concepte de salut ha anat evolucionant al llarg del temps des d’una concepció primera de la salut com a absència de malaltia, a la definició vigent des del moment on es va crear l’OMS l’any 1946, organisme que defineix la salut com un estat complert de benestar, físic, mental i social i no només com l’absència de malaltia. Aquesta accepció va més enllà dels paràmetres físics per a determinar la salut, inclou indicadors subjectius i implica una visió de la salut com un procés continu, no com un estat puntual. És per això que a la major part de les enquestes de salut no només trobem dades de diagnòstic de malaltia, sinó també dels anomenats determinants de salut que tenen a veure amb estils de vida, hàbits de cura i suport social.

La darrera enquesta sobre l’Estat de Salut de les Illes Balears es va realitzar l’any 2007. A nivell estatal l’INE té publicades les dades de l’Enquesta Nacional de Salut realitzada en els anys 2011 i 2012 i l’Enquesta Europea de Salut a Espanya 2014. La percepció de l’estat general de la seva salut per part de les persones, a les enquestes nacionals, és molt bo o bo, per un alt percentatge de la població (més del 70%) amb una valoració més positiva per part de la població de les Illes Balears que del conjunt estatal, i també més positiva entre els homes que entre les dones.

Algunes de les variables més rellevants quan es parla de la salut del jovent són les que estan relacionades amb aquells comportaments de risc o protecció que són més habituals entre els joves que entre les persones més grans. El consum d’alcohol i drogues, l’exposició a relacions sexuals d’alt risc o els accidents de tràfic són alguns dels indicadors que es desenvoluparan en aquest capítol.

8.1. ESPERANÇA DE VIDA I SALUT

8.1.1. VÍCTEMES D’ACCIDENTS DE TRÀFIC

Quan analitzen el nombre total d’accidents de tràfic, s’observa un comportament diferent de la variable segons l’àrea geogràfica analitzada.

Així a nivell estatal hi ha hagut una tendència descendent en el nombre d’accidents a partir de l’any 2008 que es trenca l’any 2013 amb un canvi de tendència a una tendència creixent, tot i que l’any 2014 no superava el nombre d’accidents comptabilitats l’any 2008. A les Illes Balears la tendència ha estat més irregular amb una punta de creixement important el 2013, any en el que s’han registrat més accidents dels darrers 8 anys. A Menorca, l’evolució és molt més irregular que a les Illes Balears, amb el màxim d’accidents l’any 2008 i amb un augment significatiu els dos darrers anys.

Taula 64. Evolució del nombre d’accidents a Espanya, Illes Balears i Menorca 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 ESPANYA 99797 100508 93161 88251 85803 83027 83115 89519 91570 ILLES BALEARS 2082 2236 2116 1821 2240 2003 2164 3431 3229 MENORCA - 86 145 82 105 119 92 125 130

Font: Govern d’Espanya. Ministeri d’Interior. Direcció General de Tràfic Atès que les dades estan presentades en valors absoluts, es presenten els gràfics de l’evolució per separat per a que es permeti la visualització gràfica més clara per a cada territori.

118

Gràfic 138. Evolució del nombre d’accidents a Espanya

Font: Govern d’Espanya. Ministeri d’Interior. Direcció General de Tràfic Gràfic 139. Evolució del nombre d’accidents a les Illes Balears

Font: Govern d’Espanya. Ministeri d’Interior. Direcció General de Tràfic Gràfic 140. Evolució del nombre d’accidents a Menorca

Font: Govern d’Espanya. Ministeri d’Interior. Direcció General de Tràfic

Si es parla del nombre de víctimes, a Espanya s’aprecia un decreixement progressiu fins a l’any 2012 amb un repunt els anys 2013 i 2014 però sense superar les xifres inicials. A les Illes Balears, a partir de l’any 2010 es comença a produir una tendència

0

20000

40000

60000

80000

100000

120000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

0

1000

2000

3000

4000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

0

40

80

120

160

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

119

ascendent en el nombre de víctimes, només amb l’excepció de 2011 que presenta una baixada puntual, i el creixement arriba l’any 2014 a un total de 1.418 víctimes més que a l’any 2006. A Menorca el comportament de la sèrie és més irregular, amb el màxim de víctimes l’any 2008 i el mínim el 2009. També els anys 2013 i 2014 s’observa un repunt important respecte als anys anteriors.

Taula 65. Evolució del nombre de víctimes d’accidents a Espanya, Illes Balears i Menorca 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

ESPANYA 147554 14344 134047 127680 122823 117687 117793 126400 128320

ILLES BALEARS 3034 3149 3005 2636 3176 2819 3062 4767 4452

MENORCA 181 160 188 110 145 131 126 170 179 Font: Govern d’Espanya. Ministeri d’Interior. Direcció General de Tràfic

Gràfic 141. Evolució del nombre de víctimes d’accidents a Espanya

Font: Govern d’Espanya. Ministeri d’Interior. Direcció General de Tràfic Gràfic 142. Evolució del nombre de víctimes d’accidents a les Illes Balears


80000

90000

100000

110000

120000

130000

140000

150000

160000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

120

Gràfic 143. Evolució del nombre de víctimes d’accidents a Menorca


Afortunadament, quan parlem de víctimes mortals dels accidents, l’evolució tant a nivell estatal, com autonòmic, com insular, és clarament decreixent els darrers anys. A Menorca, no hi va haver cap víctima ni l’any 2013, ni l’any 2014. Els anys 2006 i 2008 van ser el qual es va registrar el major nombre de víctimes mortals a Menorca. Entre l’any 2006 i l’any 2014 van perdre la vida en accidents de tràfic un total de 23.550 persones al conjunt de l’Estat i, 643 a les Illes Balears, 40 de les quals van morir a les carreteres menorquines. Taula 66. Evolució del nombre de víctimes mortals d’accidents a Espanya, Illes Balears i Menorca 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 ESPANYA 4104 3823 3100 2714 2478 2060 1903 1680 1688 ILLES BALEARS 117 120 82 56 63 50 60 45 50 MENORCA 10 5 10 4 4 2 5 0 0 Font: Govern d’Espanya. Ministeri d’Interior. Direcció General de Tràfic

Gràfic 144. Evolució del nombre de víctimes mortals d’accidents a Espanya


0

40

80

120

160

200

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

0

1000

2000

3000

4000

5000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

121

Gràfic 145. Evolució del nombre de víctimes mortals d’accidents a les Illes Balears

Font: Govern d’Espanya. Ministeri d’Interior. Direcció General de Tràfic Gràfic 146. Evolució del nombre de víctimes mortals d’accidents a Menorca


Els municipis de Menorca on més víctimes mortals es van enregistrar entre els anys 2006 i 2012 van ser Ciutadella, Maó i Alaior. Sant Lluís va ser l’únic municipi que no va enregistrar cap víctima mortal aquest període temporal.

Gràfic 147. Nombre de víctimes mortals d’accidents entre 2006 i 2014 a municipis de Menorca


0

30

60

90

120

150

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

0

4

8

12

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

9

1

13

3

9

4

10

0

4

8

12

16

ALAIOR ES CASTELL CIUTADELLA FERRERIES MAÓ ES MERCADAL

ES MIGJORN GRAN

SANT LLUÍS

122

El 52,5% de víctimes mortals a Menorca era menor de 34 anys, i només el 10% major de 65 anys.

Gràfic 148. Nombre de víctimes mortals d’accidents entre 2006 i 2014 a Menorca per grup d’edat


8.1.2. ACCIONS DE PREVENCIÓ D’ACCIDENTS DE TRÀNSIT

Les principals accions per la prevenció dels accidents de trànsit, generalment, són promogudes i realitzades a nivell estatal, amb campanyes de la Direcció General de Tràfic. Aquestes campanyes s’organitzen amb una planificació estratègica que promou campanyes generals com ¡50 Aniversario! 50 años lo cambian todo, menor la seguridad que queremos para ti o Campanya especial de vigilància i retenció infantil: campanyes a moments on es preveu gran mobilitat de desplaçaments com Asegúrate de que vuelves o En Navidad deberíamos tener a nuestro lado a todos los que nos importan; campanyes informatives i de prevenció relacionades amb canvis legislatius i/o normatius com Cinturón, cinturón siempre o Un punto más; campanyes adreçades a col·lectius específics: El futuro viaja en bici, Actúa sobre seguro, o Por eso, también en ciudad, ponte el casco; i campanyes adreçades a prevenir les principals distraccions i comportaments que posen en perill la seguretat en la conducció com Si bebes no conduzcas, Ahora es sólo un número, después será una tragedia, Al volante el sueño se vuelve pesadilla o Fumar y conducir.

Algunes Comunitats Autònomes han desenvolupat els seus Plans Estratègics, però no consta un Pla Específic a les Illes Balears, encara que la Seguritat Vial sí que es tracta transversalment a altres plans.

A Menorca, forces de seguretat de l’Estat, dependents de la Direcció Insular de l’Administració General de l’Estat a Menorca, són les encarregades de vetllar per el compliment de les Lleis i normatives de la Direcció General de Tràfic, en el marc de les campanyes que impliquen canvis legislatius i/o normatius.

El programa de Policies Tutors a Menorca, que està implantat a tots els municipis, el curs 2013-2014 va impartir als centres educatius de l’illa un total de 65 sessions d’educació viària a les quals hi van participar un total de 1.514 alumnes. El curs 2014-2015 es van dur a terme 38 sessions a les quals hi van participar 833 alumnes.

També a través del programa Salut Jove del Consell Insular, el jovent escolaritzat de Menorca ha tingut la possibilitat de participar en tallers adreçats a la prevenció dels accidents de trànsit i a la intervenció en situació d’emergències. El taller Podem evitar i

45

12

56

4

0

2 2

0

4

8

12

16

0-14 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 85 Ó MÉS

123

reduir els danys dels accidents de trànsit (1), i Moure’s amb seguretat (2) són tallers específics d’aquesta temàtica. El primer està adreçat a l’alumnat de primer d’ESO i es va impartir fins al curs 2011-2012 i el segon adreçat a cinquè i sisè de primària i es va impartir fins el curs escolar 2010-2011.

Altres tallers més genèrics i no enfocats cap a la prevenció si no cap a la intervenció són el taller Com actuar en cas d’hemorràgies, cremades i traumatismes (3) i el taller Els primers auxilis en emergències mèdiques (4), ambdós adreçats a l’alumnat de tercer d’ESO. Aquest darrer taller ha estat el taller més demandat en moltes de les edicions del programa salut jove.

Taula 67. Evolució de la demanda (nombre d’aules) de tallers de Salut Jove i Cultura relacionats amb educació, prevenció i intervenció en accidents de trànsits i altres emergències mèdiques

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

(1) 39 9 12 7 10 13 - - - -

(2) - 11 21 20 15 - - - - -

(3) - 18 - - - - - - - -

(4) 38 41 37 64 37 50 52 48 56 62

TOTAL 77 79 70 91 63 63 52 48 56 62 Fons: Memòries del Servei de Promoció de la Salut del Departament de Benestar Social i Família del Consell Insular de Menorca.

8.1.3. TAXA DE PROBLEMES FÍSICS O PSICOLÒGICS

8.1.3.1. Problemes físics

Les bases de dades que ens permeten accedir a dades de salut són L’Enquesta de Salut de les Illes Balears 2007, L’Enquesta de Morbiditat Hospitalària a les Illes Balears, L’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012 i l’Enquesta Europea de Salut a Espanya 2014.

Les dades de la taxa de problemes físics o psicològics a Menorca s’han demanat des del OBSAM a la Gerència de l’Hospital Mateu Orfila que ha manifestat la seva disposició a aportar-les i lliurar-les a l’OBSAM una vegada estiguin disponibles. No obstant, extreure aquestes dades suposa una sobrecàrrega de treball als professionals de l’àmbit sanitari que dediquen la seva jornada a l’atenció directa a les persones i per tant, és possible que no comptem amb elles a la data d’entrega del present treball.

L’Enquesta de Salut de les Illes Balears 2007 recull 14 indicadors, dels qual només de 6 podem obtenir disgregades per grup d’edat:

• la percepció d’estrès laboral • l’evolució percentual de l’hàbit de fumar • la mitjana del nivell de satisfacció laboral • el grau de percepció d’un estat de salut regular o dolent • el percentatge de població que realitza activitat física en el seu temps lliure, i • el percentatge de població amb cobertura mèdica privada.

Atès que alguns d’aquests indicadors es tracten a altres apartats o capítols del present informe, només es faran servir en aquest punt aquells indicadors que puguin resultar rellevants o es puguin comparar amb dades de les altres dues enquestes, tenint en

124

compte, no obstant, que no proporcionen informació actual i són merament informatives de la situació en aquell moment. D’aquesta enquesta l’únic indicador que ens pot aproximar a l’existència de problemes físics entre els joves, és el que fa referència a la percepció sobre el seu estat de salut. Cal recordar que la percepció és una variable subjectiva i, per tant, no ens proporciona la situació de salut de les persones avaluades. Gràfic 149. Percentatge de població amb percepció de que la seva salut és regular o dolenta per sexe i grup d’edat. Illes Balears. 2007

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ibestat proporcionades per la Conselleria de Salut i Consum

De les dades es desprèn que les dones a tots els grups d’edat perceben pitjor el seu estat de salut que els homes i que la percepció d’un mal estat de salut va augmentant a mesura que augmenta l’edat.

L’Enquesta Europea de Salut a Espanya de 2014 recull la percepció de l’estat de salut en una escala de 5 punts, des de molt bona a molt dolenta. Per valorar aquesta percepció per grup d’edat i poder relacionar-les amb el grup d’edat de referència de l’Enquesta de Salut de les Illes Balears de 2007, s’han agrupat les respostes de les persones que perceben un estat de salut propi com a regular, dolent o molt dolent.

Gràfic 150. Percentatge de població amb percepció de que la seva salut és regular o dolenta per sexe i grup d’edat. Espanya. 2014

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta Europea de Salut a Espanya, 2014. INE

11,8%7,8%

16,1%

28,7%

49,1%

11,9% 14,4%

21,2%

32,0%

50,7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

0-15 anys 16-24 anys 25-44 anys 45-64 anys 65 anys i més

HOMES DONES

7,4% 5,5%13,8%

28,1%

63,8%

7,2% 8,9%

19,8%

36,5%

55,2%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

0-15 anys 16-24 anys 25-44 anys 45-64 anys 65 anys i més

HOMES DONES

125

Les dades d’aquesta enquesta, que són nacionals, tenen una tendència similar a les que s’han presentat per a les Illes Balears d’any 2007, de manera que la percepció d’un estat de salut regular o dolent augmenta en els grups de major edat. També mostren una percepció pitjor les dones que els homes, en aquest cas amb l’excepció del grup de persones majors de 65 anys, on un major percentatge d’homes que de dones percep el seu estat de salut general de manera més negativa.

L’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012 proporciona també les dades de la percepció de l’estat de salut en una escala de 5 punts. En aquest cas, les dades no es presenten disgregades per sexe ni per grup d’edat. Els resultats indiquen que la població de les Illes Balears valora el seu estat de salut general millor que la població del conjunt de l’Estat.

Gràfic 151. Percepció del estat general de salut a Espanya i a les Illes Balears. 2011-2012

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012. INE

Respecte a la incidència dels problemes físics, es pren com a referència el grup de malalties cròniques diagnosticades per un metge o metgessa l’any anterior al moment de l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012. Atès l’extens llistat de malalties que recull l’enquesta, només es presenten aquelles dades de les malalties que tenen al manco, un 1% d’incidència entre les dones o els homes joves.

Taula 68. Incidència de problemes físics de població general i jove a Espanya. 2011-2012

TOTAL POBLACIÓ DE 15 A 24 ANYS DE 25 A 34 ANYS

HOMES DONES HOMES DONES HOMES DONES

TENSIÓ ARTERIAL ALTA 17,4% 19,45% 0,6% 0,5% 2,8% 2,8%

VARIUS A LES CAMES 4% 16,5% 0% 1,4% 0,4% 5,9%

ARTROSI, ARTRITI O REUMATISME 11,1% 25,1% 0,4% 0,7% 2,1% 0,6%

MAL D’ESQUENA CERVICAL 9,6% 21,8% 3% 5% 4,6% 13%

MAL D’ESQUENA LUMBAR 14,3% 22,8% 3,7% 6,1% 6,8% 10,7%

AL·LÈRGIA CRÒNICA (EXCEPTE ASMA) 9,7% 11,8% 13,5% 12,9% 12% 12,4%

ASMA 3,4% 4,8% 4,7% 4,8% 3,6% 5,4%

DIABETIS 7,1% 6,8% 0,1% 0,4% 0,4% 1%

ÚLCERA D’ESTÓMAC O DUODÉ 2,4% 2,3% 0,1% 0,3% 1,1% 1,3%

COLESTEROL ALT 15,9% 16,8% 0,8% 1,8% 4,4% 3,6%

PROBLEMES A LA PELL 3,8% 4,9% 2,3% 3,8% 2,2% 3,9%

ESTRENYIMENT 1,6% 5,9% 0,4% 1,4% 0,5% 2,6%

75,27%

18,01%

6,72%

79,29%

15,60%5,10%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

MOLT BO O BO REGULAR DOLENT O MOLT DOLENT

ESTAT ESPANYOL ILLES BALEARS

126

MIGRANYA O MAL DE CAP FREQÜENT 4,2% 12,3% 4,3% 6,7% 4,6% 11,4%

HEMORROIDES 3% 5,3% 0,3% 0,4% 0,8% 2,2%

PROBLEMES DE TIROIDE 1% 7,8% 0,1% 2% 3,7% 0,6%

CONSEQÜÈNCIES D’ACCIDENTS 4,1% 3% 2,1% 2,3% 3,3% 2,6%


A la població general, les dones presenten major incidència de malalties cròniques diagnosticades que els homes. La tendència és idèntica entre la població jove. Les malalties cròniques amb major incidència entre les persones joves de 15 a 34 anys són les al·lèrgies, el mal d’esquena i la migranya o mal de cap freqüent.

Comparant les dades de la població general (no estan disgregades per grup d’edat) de les Illes Balears i l’Estat espanyol es troba que, en general, la incidència de la major part de les malalties és major al conjunt de l’estat. A les Illes Balears és major la incidència de les al·lèrgies, asma i úlceres d’estómac, en ambdós sexes. Entre les dones illenques hi ha major incidència que entre les dones espanyoles de tumors malignes (2,44% front a l’1,27%), problemes de tiroide (9,32% front al 7,8%) i problemes derivats del període de la menopausa (5,6% front al 4%).

L’Enquesta de Morbiditat Hospitalària de les Illes Balears, presenta l’edat mitjana de diagnòstic de malalties (de la Classificació Internacional de Malalties CIE9-MC) disgregades per illes i sexes. Les categories de la Classificació Internacional de Malalties no es poden comparar amb les de l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012, però ens aproximen a la realitat de les Illes Balears en general i a la de Menorca en particular. Cal dir que el fet de tenir com indicador l’edat mitjana de diagnòstic té el problema de que no permet conèixer la prevalença de les malalties per grups edats. A més, l’envelliment de la població fa més probable que augmentin diagnòstics a persones majors, la qual cosa incideix directament en el valor de l’edat mitjana18 fent-lo més alt.

Valgui com exemple la taula de l’edat mitjana de les persones que van ser diagnosticada d’alguna de les malalties de les categories del CIE9-MC, l’any 2014 a Menorca.

Taula 69. Edat mitjana de les persones diagnosticades l’any 2014 a Menorca

EDAT MITJANA

CERTES MALALTIES INFECCIOSES I PARASITARIES 36,3

NEOPLÀSIES 63,9

MALALTIES DE LA SANG19 53,9

MALALTIES ENDOCRINES, NUTRICIONALS I METABÒLIQUES 52,8

TRASTORNS MENTALS 45,9

MALALTIES INFLAMATÒRIES DEL SISTEMA NERVIÓS 52,4

MALALTIES DE L’ULL I ELS SEUS ANNEXES 61,3

MALALTIES DE L’OÏDA I DE L’APÒFISI MASTOIDE 35,2

MALATIES DEL SISTEMA CIRCULATORI 68,3

18 El valor de la mitjana aritmètica, en l’estadística, és un valor que pot estar molt esbiaixat quan les distribucions de les dades no són simètriques. A més, la variabilitat de les dades, que referint-se a l’edat de la població general es mou des de persones nadons fins a persones de més de 85 anys, també augmenta l’esbiaixo d’aquest índex. I per últim, el nombre de diagnòstics que poden realitzar-se a cada malaltia també contribueix a augmentar aquest esbiaxo. 19 Malalties de la sang, dels òrgans hematopojètics i certs trastorns que afecten el mecanisme de la immunitat

127

MALATIES DEL SISTEMA RESPIRATORI 41,5

MALALTIES DE L’APARELL DIGESTIU 47,4

MALALTIES DE LA PELL I DEL TEIXIT SUBCUTANI 49,2

MALALTIES DEL SISTEMA OSTEOMUSCULAR I DELTEIXIT CONJUNTIU 56,9

MALALTIES DEL SISTEMA GENITOURINARI 51

COMPLICACIONS DE L’EMBARÀS, PART I PUERPERI 31,5

CERTES MALALTIES AMB ORIGEN EN EL PERÍODE PERINATAL ...

ANOMALIES CONGÈNITES 20,9

SÍMPTOMES, SIGNES I TROBALLES ANORMALS NO CLASSIFICATS 42,2

LESIONS I ENVERINAMENTS 52

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN L’ESTAT DE SALUT 36,9

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta de Morbiditat Hospitalària 2014. IBESTAT

Les dades de la taula no ens mostren l’incidència de les malalties entre la població jove. L’única conclusió que podem extreure és que el 2014, l’edat mitjana de les persones que van ser diagnosticades d’alguna malaltia congènita fou de 20,9 anys. A manca d’altres dates, es presenten aquí només aquelles malalties que han estat diagnosticades a Menorca des de l’any 2006 a edat mitjana de diagnòstic inferior als 30 anys, en algun dels anys o alguns dels sexes, i les mateixes dades per la resta de les illes.

Taula 70. Edat mitjana de les persones diagnosticades des de l’any 2006 al 2014 per illa

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

H D H D H D H D H D H D H D H D H D

ILLES BALEARS

0100 32,4 33,8 35,2 35,7 33,5 32,6 37,3 37,7 40,9 41,7 42 43,3 41,2 42,9 44 42,6 44,5 43,6

0800 31,9 36,2 34,7 40,8 36,9 41,8 40,3 41,6 36,6 43,8 38,5 42,8 40 43,4 38,6 44,4 38,4 43,9

1500 ... 30,4 ... 30,5 ... 30,4 ... 30,7 ... 31 ... 31,2 ... 31,5 ... 31,5 ... 31,9

1700 17,7 25 14,7 25,5 16,3 27,6 14,7 25,7 17,2 28,8 20,4 32,8 21,7 31,4 23,9 32 20,1 28,5

MALLORCA

0100 31,4 34,4 34,6 33,8 33,4 33,4 38,1 38,7 41,6 43 42,4 43,8 41,9 43,4 44,7 43,1 45,1 44,5

0800 33,6 38,3 37,3 42,3 39,7 43,6 42,2 42,1 37,5 44,7 38,8 43,7 41 44,1 38,9 45,5 40,1 44

1500 ... 30,4 ... 30,5 ... 30,5 ... 30,7 ... 31 ... 31,3 ... 31,5 ... 31,5 ... 31,9

1700 17,4 25,4 14,9 25,3 15,6 27,4 14,3 25,6 16,4 29 19,7 32,9 21,2 31,9 23,1 31,9 19,9 28,8

MENORCA

0100 23,9 21,1 30,7 32,7 26,7 19,4 30 24,1 32,9 20,8 36,3 34,3 37,6 40,8 42,6 42,4 35,6 36,9

0800 19,7 22,7 16 30,2 22,7 26,9 30 34,3 29 35,6 33,3 39 20,3 23,1 29,9 34,8 26,2 42,5

1500 ... 29,9 ... 30,2 ... 30,2 ... 30,6 ... 31,4 ... 31 ... 31,4 ... 31,6 ... 31,5

1700 23,4 13,9 15,2 32,9 17,4 28,9 23,7 25,8 39,8 15,5 47 31,8 21 6,8 50,8 27,4 24,4 16,7

EIVISSA-FORM

0100 45,5 40,9 42,6 55,5 39,1 40,5 36,2 35,6 39,4 38,7 40,2 42,4 36,8 37,4 38,2 37,1 44,3 41,1

0800 24,6 13,3 19,7 8,8 16,5 20,4 13,3 40,8 21,1 31,4 40,8 26,4 29,2 42,9 47,4 30,7 24,7 44

1500 ... 30 ... 30,5 ... 30,2 ... 30,5 ... 30,6 ... 31,1 ... 31,7 ... 31,4 ... 31,8

1700 22,2 27,7 8,9 22,9 42,4 35,4 19,6 33,8 34,4 10 31 24,1 53,3 27,3 46,8 41,3 27,6 31,3

0100: Certes malalties infeccioses i parasitàries 0800: Malalties de l’oïda i de l’apòfisi mastoide 1500: Complicacions de l’embaràs, part i puerperi 1700: Anomalies congènites Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta de Morbiditat Hospitalària 2014. IBESTAT

128

Els comentaris que es podrien derivar d’aquestes dades serien, sense dubte, molt poc concloents i erronis, en el sentit ja comentat dels esbiaixos que envolten a l’estadístic de la mitja aritmètica. Si es pren com a mostra la dada de l’edat mitjana de diagnòstic d’anomalies congènites a dones de Menorca l’any 2008, es veu que és 6,8, mentre que al conjunt de les Illes Balears i a les altres illes l’edat mitjana està al voltant dels 30 anys. Per a poder valorar si les diferències entre les edats mitjanes són estadísticament significatives es deurien conèixer dades com la grandària de la mostra i la variabilitat dels valors que la conformen. Per tant, resten aquí les dades a títol merament informatiu.

Un altre dels possibles indicadors de salut, és el que proporciona el nombre d’altes hospitalàries que hi ha hagut a l’illa des del 2010 i fins al 2014, que sí que permet conèixer el percentatge per grups d’edat i aproximar-se d’una manera estimada, al que seria la prevalença de les categories de malaltia per grup d’edat. Cal dir, però, que el nombre d’altes hospitalàries només corresponen a una part de la població que pateix una malaltia que ha precisat d’atenció hospitalària, i no a la prevalença real dels problemes de salut que es recullen.

L’evolució d’altes hospitalàries també és difícilment interpretable dintre de l’objecte d’aquest informe, en el sentit que caldria aprofundir en altres variables com el nombre de persones que han estat ingressades, el nombre d’ingressos per persona, si els ingressos han estat per la mateixa malaltia o no, la permanència de la persona a l’hospital, etc.

Gràfic 152. Evolució del nombre d’altes hospitalàries a Menorca 2006-2014

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta de Morbiditat Hospitalària 2014. IBESTAT

7410

7768

6247

82738478

0

3000

6000

9000

2010 2011 2012 2013 2014

129

8.1.3.2. Problemes psicològics

Si es parla d’indicadors de problemes psicològics, l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012, recull les dades del percentatge població que diagnosticada de depressió crònica, ansietat crònica i altres problemes mentals els darrers 12 mesos abans de l’enquesta.

Taula 71. Incidència de problemes mentals de població general i jove a Espanya. 2011-2012 TOTAL POBLACIÓ DE 15 A 24 ANYS DE 25 A 34 ANYS

HOMES DONES HOMES DONES HOMES DONES

DEPRESSIÓ CRÒNICA 3,0% 8,7% 0,1% 1,4% 1,2% 3,1%

ANSIETAT CRÒNICA 3,5% 9,7% 0,7% 2,8% 2,1% 4,6%

ALTRES PROBLEMES MENTALS 1,7% 1,6% 0,5% 0,6% 0,9% 0,4%


Les dades posen en evidència que, entre la població general, la depressió i l’ansietat cròniques, es diagnostiquen a major proporció de dones que d’homes. D’igual manera succeeix entre la població de persones joves. És diagnostica amb més freqüència ansietat que depressió tant als homes com a les dones.

Comparant les dades de la població diagnosticada també s’observa que la taxa de diagnòstic dels problemes de salut mental esmentats és pràcticament igual al conjunt de l’Estat que a les Illes Balears.

Taula 72. Incidència de problemes mentals a Espanya i les Illes Balears per sexe. 2011-2012 TOTAL ESTAT ILLES BALEARS

HOMES DONES HOMES DONES

DEPRESSIÓ CRÒNICA 3,0% 8,7% 2,6% 7,5%

ANSIETAT CRÒNICA 3,5% 9,7% 3,0% 9,5%

ALTRES PROBLEMES MENTALS 1,7% 1,6% 0,9% 1,9%


L’Enquesta Europea de Salut a Espanya 2014 recull com a únics indicadors de salut mental la prevalença de quadres depressius i la severitat de simptomatologia depressiva entre la població. Ambdós indicadors s’obtenen a partir del Patient Health Questionnarie (PHQ-8) i fan referència a la presència de simptomatologia les dues darreres setmanes anteriors a l’enquesta.

Segons les dades el 7,56% de la població general presenta qualque quadre depressiu, proporcionalment més les dones (9,62%) que els homes (4,99%). Entre les persones joves de 15 a 24 anys la prevalença és del 2,18%, entre les persones joves de 24 a 34 anys la prevalença és del 5,07%. Ambdós valors estan per sota del conjunt de la població. La prevalença en dones entre 15 i 34 anys és del 4,3%, mentre que en homes del mateix grup d’edat és del 3%.

La distribució segons el tipus de quadre depressiu en funció del sexe i l’edat de les persones que sí presenten quadres depressius ens mostren que entre els homes hi ha més presència de quadres depressius majors que entre les dones. En general hi ha més presència d’altres tipologies de quadres depressius excepte entre els homes de 25 a 34 anys, on la meitat d’homes que presenten quadres depressius ho fan com a quadres depressius majors.

130

Taula 73. Incidència de problemes depressius a Espanya i les Illes Balears per sexe. 2011-2012 DE 15 A 24 ANYS DE 25 A 34 ANYS


QUADRE DEPRESSIU MAJOR 36,8% 23,2% 51,2% 43,9%

ALTRES QUADRES DEPRESSIUS 63,2% 76,8% 48,8% 56,1%


La prevalença de simptomatologia depressiva entre la població espanyola és del 15,61%, encara que només un 1,06% presenta simptomatologia depressiva greu. D’igual manera que succeeix amb els quadres depressius, les dones presenten, en major proporció simptomatologia depressiva que els homes (21,37% i 10,63% respectivament). La prevalença entre la població de 15 a 24 anys és el 8,14%, inferior a la prevalença entre la població de 25 a 35 anys que és el 12,26%. La prevalença entre les dones de 15 a 34 anys és el 13% i el 7,44% entre els homes del mateix grup d’edat. Les persones joves tenen així menor prevalença de simptomatologia que el conjunt de la població, tant les dones com els homes.

Si es creuen les dades per sexe, grup d’edat i severitat de la simptomatologia de les persones que sí que tenen símptomes, es troba que, malgrat que la prevalença sigui major en les dones, la simptomatologia més greu la presenten proporcionalment els homes.

Taula 74. Grau de simptomalogia depressiva en persones joves diagnosticades a Espanya . 2011-2012

DE 15 A 24 ANYS DE 25 A 34 ANYS


SIMPTOMATOLOGIA LLEU 82,5% 80,1% 61% 72%

SIMPTOMATOLOGIA MODERADA 11,8% 14,9% 21,2% 14,5%

SIMPTOMATOLOGIA MODERADAMENT GREU 5,1% 4,8% 12,8% 9%

SIMPTOMATOLOGIA GREU 0,6% 0,2% 5% 4,5%


8.1.4. TAXA DE JOVENT SEDENTARI

L’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012 recull l’indicador de taxa de sedentarisme i ens permet comparar la taxa de les Illes Balears i Espanya per sexes, i les dades del conjunt de l’Estat per grups d’edat.

Les dades indiquen que la taxa de sedentarisme és superior a les Illes Balears tant al conjunt de la població com per homes i dones. També que la proporció de dones sedentàries és superior a la proporció d’homes.

131

Gràfic 153. Taxa de sedentarisme a les Illes Balears i Espanya per sexe. 2011-2012


Si s’analitza la taxa de sedentarisme de la població espanyola per grups d’edat i sexe, també s’observa major sedentarisme entre les dones que entre els homes. La taxa de sedentarisme de les persones de 15 a 24 anys és inferior a la taxa del conjunt de la població. No obstant, les dones d’aquest grup d’edat presenten una taxa superior a la del total de població de dones i a la taxa del grup de dones de 25 a 34 anys. Per tant, és la taxa d’homes de 15 a 24 anys, la responsable de que el sedentarisme en aquest grup d’edat sigui inferior a la taxa del total de la població.

Gràfic 154. Taxa de sedentarisme a Espanya per sexe i grup d’edat. 2011-2012


La taxa de sedentarisme augmenta a mesura que ho fa l’edat de les persones, i, en general, és alta al nostre país. S’ha de tenir en compte que la dada pel total de la població inclou el grup de persones d’edat compresa entre els 5 i 14 anys, on la taxa de sedentarisme és el 12,1% (8,2% pels al·lots i 16,3% per ses al·lotes). Aquest grup d’edat està conformat per persones en edat d’escolarització obligatòria, i part de l’activitat física que realitzen forma part de la que es fa a les escoles o a les activitats extraescolar. Si es calculés la mitjana de la taxa de sedentarisme per totes les edats, excloent aquest grup d’edat, la taxa mitjana per ambdós sexes passaria del 41,3% al 48,4%, i quasi la meitat de la població espanyola seria sedentària.

41,3%35,9%

46,6%44,9%39,7%

50,1%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%


ESTAT ESPANYOL ILLES BALEARS

41,3%35,2%

41,4%35,9%

21,4%

35,0%

46,6%49,5% 48,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

TOTES LES EDATS DE 15 A 24 ANYS DE 25 A 34 ANYS


132

Les dades de l’Enquesta Europea de Salut a Espanya 2014, situen la taxa de sedentarisme a valors inferiors.

Gràfic 155. Taxa de sedentarisme a Espanya per sexe i grup d’edat. 2014


La dada que més ens pot aproximar a la taxa de joves sedentaris a les Illes Balears s’ha d’inferir de la taxa de realització d’activitat física dels joves de l’Enquesta de Salut de l’any 2007. Segons les dades de l’enquesta, el percentatge de joves balears de 16 a 24 anys que no realitzava cap activitat física és el 34,2%, existint una diferència significativa entre els homes i les dones, de manera que gairebé hi havia el doble de dones que d’homes que no realitzaven cap tipus d’activitat. Hi havia un major percentatge de sedentarisme en el grup de persones d’edat compresa entre els 25 i els 44 anys, però en aquest grup les diferències entre sexes van ser pràcticament inapreciables.

Gràfic 156. Percentatge de persones que manifesten no realitzar cap tipus d’activitat física per sexe i grup d’edat. Illes Balears. 2007.

Font: Enquesta de Salut de les Illes Balears. 2007. IBESTAT

Les dades inferides pel jovent de les Illes Balears al 2007 i les dades de l’enquesta nacional del 2011-2012, no difereixen molt pel grup d’edat de 16 a 24 anys (ho fan pel grup de 25 a 34 i de 25 a 44 perquè són intervals d’edat diferents). Això podria indicar que, al manco fins a l’any 2012, no s’havia produït un canvi significatiu en l’estil de vida sedentari entre la població espanyola, encara que, com ja s’ha assenyalat a paràgrafs

36,7%

26,8%

32,6%31,0%

18,0%

25,1%

42,0%35,9%

40,1%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

TOTES LES EDATS DE 15 A 24 ANYS DE 25 A 34 ANYS


34,2%

44,0%

23,1%

42,9%45,7% 45,1%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

16-24 ANYS 25-44 ANYS

TOTAL HOMES DONES

133

anteriors, potser les dades del 2014 ens podrien indicar un canvi de tendència, al manco a nivell estatal.

8.2. SEXUALITAT

Les darreres dades publicades a nivell estatal respecte a salut i hàbits sexuals corresponen a l’enquesta realitzada l’any 2003.

Llavors, el percentatge de persones que havien mantingut relacions sexuals alguna vegada en la vida fou del 87,8%. El percentatge era més elevat per homes (89,4%) que per dones (86,21%). Gairebé la meitat de persones ja havien mantingut relacions entre els 14 i 18 anys, percentatge major (55%) pels homes que per les dones (43%). Havien tingut, com a mitjana, al voltant de 3 parelles sexuals, una mitjana de 4,5 parelles en el cas dels homes i de 2,5 en el cas de les dones.

Les dades estatals no estan disgregades per comunitats autònomes, i de les Illes Balears la darreres dades són del 2005. Les dades de l’informe Anàlisi de la Realitat Social dels Joves a Balears d’aquell any van posar de manifest que el 88,3% de persones de 15 a 29 anys havien tingut relacions sexuals complertes, i només el 7,2% no havia tingut relacions sexuals. Per sexes, un major percentatge d’homes que de dones havia tingut relacions sexuals complertes i un major percentatge de dones encara no havia tingut relacions. Segons l’edat, gairebé la totalitat de persones entre 25 i 29 anys ja haurien tingut relacions sexuals complertes i una de cada quatre persones entre 15 i 19 anys encara no n’hauria tingut. L’edat mitjana d’inici de relacions sexuals era de 16,3 anys per els homes i 17,4 anys per les dones.

Taula 75. Percentatge de persones joves segons relacions sexuals per sexe i edat. Illes Balears 2005

SEXE EDAT TOTAL HOMES DONES 15-19 20-24 25-29 Relacions sexuals complertes 88,3% 90,1% 86,2% 62,8% 91,8% 96,7% Relacions sexuals incomplertes 3,3% 2,5% 4,3% 9,6% 2,9% 0,9% No ha tingut relacions sexuals 7,2% 6,6% 8% 26,4% 4,5% 1% No contesta 1,2% 0,8% 1,5% 1,2% 0,8% 1,4%

Font: Observatori de la Joventut de les Illes Balears

Del mateix informe s’extreu que un 11,7% de dones menors de 29 anys havien tingut alguna vegada un embaràs no desitjat. El 15,4% d’aquestes dones eren adolescents.

Entre el 2013 i el 2014, el Consell Insular de Menorca va realitzar un estudi sobre la sexualitat juvenil del jovent escolaritzat a la illa. Aquest estudi presenta dades de dues enquestes, una realitzada l’any 2003 i l’altra el 2011 i estableix una sèrie de comparatives entre els resultats dels dos anys. És, hores d’ara, l’estudi que més ens aproxima a la realitat menorquina en matèria de sexualitat juvenil. A aquest document es presenten algunes de les dades rellevants.

Les dades de l’any 2011 de l’esmentat estudi posen de manifest que als 14 i 15 anys el 23,7% de les persones enquestades ja han tingut relacions sexuals amb penetració. El percentatge és superior entre les al·lotes (30,1%) que entre els al·lots (17,3%). Aquest percentatge augmenta fins al 58,3% als 16 i 17 anys, edat a la qual el 65,3% d’al·lotes i el 51,3% d’al·lots ja ha tingut relacions sexuals amb penetració. A partir dels

134

18 anys han tingut relacions sexuals amb penetració el 81,4% de persones enquestades, 85,1% al·lotes i 77,7% al·lots.

Taula 76. Percentatge de joves que han tingut relacions sexuals amb penetració per sexe i grup d’edat. Menorca 2011

TOTAL AL·LOTS AL·LOTES 14-15 ANYS 23,7% 17,3% 30,1% 16-17 ANYS 58,3% 51,3% 65,3% 18 ó MÉS 81,4% 85,1% 77,7%

Font: La sexualitat juvenil a Menorca entre els 14 i els 18 anys. Enquestes 2011-2013.20

El grau de satisfacció amb les primeres relacions sexuals és més alt per als al·lots que per les al·lotes. Del grup de persones que han mantingut relacions amb penetració gairebé totes ho havien fet els darrers 12 mesos. De cada cinc persones, dues reconeixen haver-ho fet sota els efectes de l’alcohol. Les persones que han tingut relacions sexuals sota els efectes de l’alcohol han tingut com a mitjana 2,1 parelles en el període dels 12 mesos, mitjana superior a la de les persones que han tingut relacions sexuals sense haver pres alcohol (mitjana:1,7). L’estudi també conclou que per evitar l’embaràs en la primera vegada que van mantenir relacions sexuals el mètode anticonceptiu més emprat va ser el preservatiu masculí (87,4%) i que el 5,8% no va prendre cap tipus de precaució. Les dades de l’alumnat que havia mantingut relacions sexuals amb penetració els darrers 12 mesos, informaren de que, en aquest període de temps, van fer servir el preservatiu sempre que havien tingut relacions sexuals el 52,5%, ho va emprat alguna vegada el 36,2% i mai l’11,3%. No es poden obviar, les diferències els al·lots i les al·lotes d’aquest grup. L’ús del preservatiu va ser més freqüent entre els al·lots que entre les al·lotes. Taula 77. Freqüència de l’ús del preservatiu els darrers 12 mesos per sexe. Menorca 2011

TOTAL AL·LOTS AL·LOTES

Sempre l’ha fet servir 52,5% 64% 44,8%

Alguna vegada no ho ha utilitzat 36,2% 30,3% 40,3%

Mai l’ha fet servir 11,3% 5,7% 14,9% Font: La sexualitat juvenil a Menorca entre els 14 i els 18 anys. Enquestes 2011-2013.

També el fet d’haver mantingut relacions sexuals sota els efectes de l’alcohol o no, està relacionat amb la freqüència de l’ús del preservatiu. Les persones que havien barrejat sexe i alcohol van emprar en menor proporció el preservatiu que les persones que no ho havien fet.

20 Marquet, N. i Fernández, C. (2014): La sexualitat juvenil a Menorca entre els 14 i els 18 anys. Enquestes 2011-2003.

Consell Insular de Menorca.

135

Taula 78. Influència de l’alcohol en l’ús del preservatiu els. Menorca 2011

TOTAL AMB BARREJA SENSE BARREJA

Sempre l’ha fet servir 52,5% 41,1% 60,7%

Alguna vegada no ho ha utilitzat 36,2% 44,4% 30,3%

Mai l’ha fet servir 11,3% 14,5% 9% Font: La sexualitat juvenil a Menorca entre els 14 i els 18 anys. Enquestes 2011-2013.

Les principals causes per no haver emprat el preservatiu per el jovent en general van ser la manca de previsió i no tenir-ho a mà, haver fet servir altre mètode, la creença de que sense preservatiu es sent més o el fet d’haver sentit un desig incontrolable. La proporció de persones joves que manifesten no haver fet servir el preservatiu per sentir un desig incontrolable va ser el doble entre els joves que havien barrejat sexe i alcohol. El 27,7% del jovent havia fet servir alguna vegada la píndola del dia desprès com a mètode contraceptiu d’urgència. De l’alumnat enquestat l’any 2011 el 2,1% va viure un embaràs propi o de la seva parella sense haver-ho desitjat. Respecte a les malalties de transmissió sexual, una dada a tenir present és que un 60% d’alumnat no va respondre a la pregunta del que significa ser seropositiu. Del 40% que sí ho va fer, només una de cada deu persones coneixia el seu significat. En l’enquesta que es va realitzar l’any 2003, va contestar el 95,4% de l’alumnat, encara que també hi havia molt desconeixement sobre el seu significat. Fonamentalment, el jovent pensa que ser seropositiu significa estar malalt de la SIDA i gairebé una persona de cada 4 confon ser seropositiu amb pertànyer al grup de persones amb grup sanguini O+. Els darrers anys la transmissió del VIH ha estat fonamentalment a través de relacions sexuals i en major proporció en les relacions heterosexuals. El percentatge de contagis entre persones usuàries de drogues per via parenteral ha disminuït de manera significativa des dels inicis de la malaltia. El percentatge de contagis de mares a fills és pràcticament nul. Taula 79. Percentatge de contagis del VIH segons vies de transmissió. Illes Balears. 2003-2014

HTSX HSH UDVP DESC HMR ALTRES

41,7% 38,9% 12,9% 6,2% 0,2% 0,1% HTSX: Heterosexual; HSH: Homosexual-Bisexual; UDVP: Usuaris de drogues per via parental; DESC: Desconegut; HMR: Mares a fills Font: Servei d’Epidemiologia del Govern de les Illes Balears. Conselleria de Salut. Direcció General de Salut Pública i Consum

136

Des de l’any 2003 i fins a l’any 2014, a les Illes Balears, s’han produït 1.935 nous contagis, el 84,8% a la illa de Mallorca, el 11,4% a les Pitiüses i només el 3,8% a Menorca. El nombre de nous contagis ha anat decreixent a les Pitiüses i a Menorca. A Mallorca, l’any 2014 també s’observa una baixada molt significativa en el nombre de contagis passant de 143 l’any 2013 a 114 l’any 2014.

El nombre acumulat, des del 2010 al 2014, de persones menors de 30 anys amb diagnòstic de VIH a les Illes Balears, és de 20 persones.

Gràfic 157. Evolució del nombre de nous casos de VIH a Mallorca, Menorca i les Pitiüses

Font: Servei d’Epidemiologia del Govern de les Illes Balears. Conselleria de Salut. Direcció General de Salut Pública i Consum

Fins a l’any 2011, la Conselleria de Sanitat i Consum del Govern Balear, mitjançant conveni de col·laboració amb el Consell Insular de Menorca, subvencionava les accions de prevenció de la SIDA, que es gestionaven des de la corporació local. Des de l’any 2011, ha estat el propi Consell Insular qui ha assumit les despeses derivades de la prevenció de la SIDA, a manca de la implicació de dita Conselleria.

Aquestes accions de prevenció s’han englobat dins la campanya SEMPRE AMB PROTECCIÓ, de promoció de l’ús correcte del preservatiu, i han estat accions divulgatives i formatives, per una banda, i per l’altra, de distribució de preservatius a través de les diferents administracions públiques i educatives. Entre els principals lemes que s’han fet servir a les capses dels preservatius es troben: En el sexe, igual que en alguns esports, sempre amb protecció, Que la sida no t’agafi sense condó i No te la juguis, utilitza preservatiu.

Respecte al nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) a les Illes Balears, cal dir que els darrers 10 anys s’han produït un total 29.756 entre dones residents a les illes, i 137 de dones no residents.

0

40

80

120

160

200

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

MALLORCA MENORCA PITIÜSES

137

Taula 80. Evolució del nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs per illa.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 MALLORCA 2487 2732 2679 2530 2672 2939 2430 2440 2347 2362 MENORCA 101 106 84 83 73 106 129 122 111 107 PITIÜSES 173 220 185 168 268 411 399 462 380 450 NO RESIDENTS 7 1 3 7 17 10 20 26 28 18

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d’Epidemiologia de la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears. Direcció General de Salut Pública i Consum

A Menorca es va produir una tendència decreixent fins l’any 2010, l’any amb el menor nombre d’IVE, i en dos anys s’augmenta fins a les 129 de l’any 2012, any amb el major nombre i al qual es comença una altra tendència decreixent. A Mallorca l’any 2012 comença la tendència decreixent i a les Pitiüses, des de l’any 2010 el nombre d’IVE ha aumentat i de manera significativa i segueix en valors alts en relació al principi de la sèrie de dades.

Gràfic 158. Evolució del nombre d’IVE per illa


Les dades des les IVE segons l’edat de les dones, no estan disgregades per illa. La major part d’aquestes es realitzen a dones menors de 30 anys.

Taula 81. Evolució de la taxa d’IVE segons grup d’edat a les Illes Balears

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

<30 ANYS 72,94% 66,17% 68,25% 72,60% 66,67% 58,25% 68,00% 66,52% 70,76% 68,88%

>30 ANYS 27,06% 33,83% 31,75% 27,40% 33,33% 41,75% 32,00% 33,48% 29,24% 31,12%


Entre les dones joves, les que tenen entre 25 i 29 anys són les que major taxa d’IVE presenten. El percentatge de dones menors de 14 anys és gairebé inapreciable, no arribant mai al 1%. La taxa màxima d’IVE per a les dones de 15 a 19 anys va ser el 17´78% l’any 2011.

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

MALLORCA MENORCA PITIÜSES

138

Gràfic 159. Evolució de la taxa d’IVE a les dones joves segons grup d’edat a les Illes Balears


Amb l’objectiu d’educar al jovent en l’àmbit afectiu i sexual, i de preparar-los per a mantenir relacions sexuals responsables, a través del programa Salut Jove s’han impartit diferents tallers, El taller cos, sexualitat i plaer (1), adreçat a l’alumnat de tercer d’ESO, el taller Un ball d’hormones em fa ballar el cap (2), adreçat a l’alumnat de sisè de primària, i el taller Com ens enamoram i formam parella (3), adreçat a alumnes de quart d’ESO (impartit fins al curs escolar 2007-2008) i Sexe segur i responsable (4), adreçat a l’alumnat de 3r i 4rt d’ESO, a l’alumnat PQPI, a l’alumnat dels cicles formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior i a 1r i 2n de Batxillerat (a partir del curs 2011-2012). L’evolució del nombre d’aules que han demanat el taller al llarg dels anys s’ha de valorar tenint en compte, en primer lloc que alguns d’ells estan adreçats a un major nombre de grups, la qual cosa està directament relacionada amb major probabilitat de demanda, i en segon lloc, que el programa Salut Jove oferia el curs 2006-2007 un total de 35 tallers i el curs 2015-2016 va oferir 68 tallers.

Taula 82. Evolució de la demanda de tallers de Salut Jove i Cultura relacionats amb educació afectiva i sexual

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

(1) 20 23 30 15 27 36 15 13 14 16

(2) 22 17 18 20 24 27 26 27 26 26

(3) 30 37 30 - - - - - - -

(4) - - - - - - 30 26 38 42

TOTAL 72 77 78 35 51 63 71 66 78 84 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de les memòries del Servei de Promoció de la Salut del Consell Insular de Menorca.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

FINS 14 ANYS DE 15 A 19 ANYS DE 20 A 24 ANYS DE 25 A 29 ANYS

139

8.3. ESPORT I ACTIVITAT FÍSICA

Un dels altres indicadors de salut entre el jovent, és el temps que hi dediquen a realitzar algun tipus d’activitat física.

Les darreres dades obtingudes corresponen a l’Enquesta de Salut de les Illes Balears, que es va realitzar l’any 2007.

Aquesta Enquesta, només recull un ítem relacionat amb l’activitat física i aporta el percentatge de persones que llavors, realitzava alguna activitat física en el seu temps lliure, per grup d’edat i sexe. No es tenen les dades disgregades per illes, tampoc per tipus d’activitat física ni temps que hi dediquen.

Les conclusions que es poden extreure són en primer lloc, que les persones que llavors tenien entre 16 i 24 anys practicaven en major proporció alguna activitat física, en segon, que les persones majors de 65 anys eren les que ho feien en manco proporció i que en general, els homes practicaven alguna activitat física en major proporció que les dones, excepte pel grup d’edat de 45 a 64 anys, on les dones ho feien en major proporció.

Gràfic 160. Pràctica d’activitat física en el seu temps lliure per grup d’edat. Illes Balears. 2007


Dades més recents de l’Enquesta Europea de Salut a Espanya 2014 poden apuntar, com ja s’ha comentat en l’anàlisi de la taxa de sedentarisme, cap a un canvi de tendència i un augment general de la realització d’activitat física.

També l’Enquesta d’Hàbits Esportius 2015 conté dades a nivell estatal, disgregades per comunitats autònomes i grups d’edat sense possibilitat de creuar aquestes variables. La categoria total correspon a persones que van fer esport durant el darrer any. Les categories referents a un cop setmana, mes o trimestre, es refereixen a persones que ho practiquen com a mínim un cop durant el període de temps.

65,8%56,0% 58,5%

51,2%

76,9%

57,1% 55,2% 54,6%54,3% 54,9%61,9%

48,6%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

16-24 ANYS 25-44 ANYS 45-64 ANYS 65 ANYS I MÉS

TOTAL HOMES DONES

140

Taula 83. Població segons freqüència de pràctica esportiva. 2015

% TOTAL CADA DÍA 1 COP/SETM 1 COP/MES 1 COP/TRIMESTRE

ESPANYA 53,5% 19,5% 46,2% 51% 52,3%

ILLES BALEARS 61% 29,3% 54,2% 58% 59,5%

15-19 ANYS 87% 38,1% 81,5% 85,9% 86,7%

20-24 ANYS 78,2% 34,6% 71% 76% 77,1%

25-34 ANYS 72,6% 26,7% 62,5% 69,9% 71,5% Font: Enquesta d’Hàbits Esportius 2015. MECD

Les dades confirmen que el jovent realitza en major proporció activitat física que la població general i que són també el grup que en major percentatge ho fa diàriament. La taxa de pràctica diària d’esport per part de persones joves de 15 a 19 anys duplica la taxa de pràctica d’esport diària de la població general.

També s’observa que hi ha un major percentatge de població balear que nacional que practica esport. Els percentatges de població que ho practiquen diàriament, al manco un cop a la setmana, un cop al mes com a mínim i al manco un cop cada tres mesos, també són més alts per a la població de les Illes Balears que per al conjunt de l’Estat. Els resultats de l’enquesta indiquen que la proporció de persones que van practicar esport el darrer any de les Illes Balears és la més alta de totes les comunitats autònomes. També és la comunitat autònoma amb la major proporció de persones per totes les categories de freqüència que es recullen a la taula.

El curs 2010-2011 el programa Salut Jove i Cultura va oferir el taller Esport escolar i Salut (1) adreçat als pares i les mares de l’alumnat de primer i segon d’ESO. A partir del curs 2014-2015 ofereix el taller Promoció de l’activitat física i l’exercici per a la salut (2), adreçat a l’alumnat de tercer i quart curs de primària.

Taula 84. Evolució de la demanda de tallers de Salut Jove i Cultura relacionats amb l’Activitat Física

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

(1) - - - - 3 - - - - -

(2) - - - - - - - - 23 13 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de les memòries del Servei de Promoció de la Salut del Consell Insular de Menorca.

8.4. NUTRICIÓ

Els hàbits d’alimentació juntament amb altres factors d’origen emocional estan relacionats amb la possibilitat de desenvolupar en un futur qualque tipus de problema de salut física i/o mental.

Un dels indicadors habitual de problemes de nutrició és el que situa a les persones al seu pes normal (18,5≥IMC≤24,9) o a les desviacions d’aquets.

L’Enquesta de Salut de les Illes Balears 2007 ens indica que llavors, el 44,8% dels homes i el 54,6% de les dones de les Illes Balears estaven al seu pes normal.

141

Taula 85. Percentatge de persones segons el seu pes per sexe. Illes Balears 2007

HOMES DONES Baix pes (IMC<18,5) 0,4% 4,9% Pes adequat (18,5≥IMC≤24,9) 44,8% 54,6% Sobrepès (25≥IMC≤29,9) 42,5% 28,6% Obesitat (IMC≥30 12,3% 12%


Més de la meitat de la població d’homes a les Illes Balears tenia llavors un pes per damunt del seu pes adequat. Crida l’atenció que el percentatge de dones amb sobrepès és significativament inferior al percentatge d’homes, però el percentatge de persones obeses és el mateix per homes i per dones. També cal ressaltar que un 5% de les dones presenten un baix pes. Aquesta dada, encara que no concloent, s’aproxima a la prevalença del trastorns de l’alimentació en dones a Espanya, que està al voltant de l’1% en el cas de l’anorèxia nerviosa i un 4% en el cas de la bulímia nerviosa. Les dades de persones joves diagnosticades a les Illes Balears i a Menorca no estan encara disponibles en el moment de l’elaboració del present informe.

El percentatge, gens depreciable de persones amb sobrepès i obesitat, encara que amb necessitat de ser actualitzades, obliga a analitzar els hàbits d’alimentació de la població. Caldria conèixer el perfil de les persones que des dels serveis sanitaris d’atenció primària a Menorca estan identificades amb sobrepès i obesitat, per conèixer la situació dels joves en aquests aspectes..

Les dades de l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012 i les dades de l’Enquesta Europea de Salut a Espanya a 2014 ens aproximen a un mapa general dels tipus d’aliments i la freqüència de consum. La primera de les enquestes ens permet comparar les dades per sexes entre el conjunt de l’Estat i les Illes Balears, a nivell nacional. La segona enquesta permet valorar la freqüència del consum dels aliments a Espanya per grups d’edat. Les diferències que es puguin trobar a les dades de població general tenen relació amb la diferència de la data de realització de l’enquesta.

Al present informe es manté l’odre del llistat d’aliments que proporciones ambdues enquestes.

A les Illes Balears es consumeix amb major percentatge fruita fresca diàriament que al conjunt d’Espanya tant en el cas del homes com en el de les dones. Les dones consumeixen fruita fresca a diari en major proporció que els homes.

142

Gràfic 161. Freqüència de consum de fruita fresca a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012 disponibles a l’INE

La freqüència de consum diari de fruita fresca és inferior entre la població jove que a la població general, sobretot entre les persones joves de 14 a 24 anys. Les dones consumeixen en major proporció fruita fresca a diari que els homes. Entre la població de 25 a 34 anys, la proporció de dones que consumeixen fruita fresca diàriament supera en un 10% la proporció d’homes del mateix grup d’edat, encara que el percentatge està allunyat del consum diari de la població general de dones a Espanya.

Gràfic 162. Freqüència de consum de fruita fresca entre el jovent. Espanya, 2014

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta Europea de Salut a Espanya, 2014 disponibles a l’INE

També a les illes és consumeix carn amb més freqüència que a la resta del país. Els homes consumeixen carn amb més freqüència que les dones.

57,9% 60,6% 64,8% 70,6%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

ESPANYA ILLES BALEARS ESPANYA ILLES BALEARS

HOMES DONES

A DIARI TRES O MÉS VEGADES A LA SETMANA

UNA O DUES VEGADES A LA SETMANA MENYS D'UNA VEGADA A LA SETMANA

MAI O QUASI MAI

58,2%40,1% 44,4%

67,1%39,9%

54,8%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

PB GRAL 14-24 ANYS 25-34 ANYS PB GRAL 14-24 ANYS 25-34 ANYS

HOMES DONES

A DIARI TRES O MÉS VEGADES A LA SETMANAUNA O DUES VEGADES A LA SETMANA MENYS D'UNA VEGADA A LA SETMANAMAI O QUASI MAI

143

Gràfic 163. Freqüència de consum de carn a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


Entre les persones joves també consumeixen amb més freqüència carn els homes que les dones. Més del 80% del jovent de 14 a 24 anys pren carn, com a mínim, tres vegades per setmana. També és així en el grup d’homes d’edat entre 25 i 34, mentre que en el grup de dones de la mateixa edat, no arriba, per poc, al 80%.

Gràfic 164. Freqüència de consum carn entre el jovent. Espanya, 2014


El consum diari d’ous és molt poc habitual, encara que a Espanya un de cada cinc homes i una de quatre dones consumeix ous tres o més cops a la setmana. A les Illes Balears el consum d’ous és menys freqüent que al conjunt del país.

12,1% 12,8% 9,1% 10,3%

59,4% 61,0% 55,8% 56,9%

25,9% 21,1% 30,2% 26,5%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

10,5% 13,9% 14,9% 8,7% 9,9% 11,9%

66,5% 73,8% 70,8%61,5% 70,9% 65,0%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

144

Gràfic 165. Freqüència de consum d’ous a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


El homes joves consumeixen ous proporcionalment, més vegades a la setmana que els homes de la població general, en el cas de les dones les diferències entre joves i el conjunt de la població no són significatives.

Gràfic 166. Freqüència de consum d’ous entre el jovent. Espanya, 2014


Respecte al consum de peix, és cert que a les Illes hi ha un percentatge major de persones que consumeixen diàriament peix, però també el percentatge dels que ho fan menys d’una vegada a la setmana o mai o quasi mai és més alt a les Illes Balears que a Espanya. Tant els homes com les dones, a Espanya, consumeixen proporcionalment més peix que els homes i les dones de les Illes Balears.

24,6% 14,6% 22,5% 12,5%

62,0%61,2%

64,0%60,1%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

33,9% 40,6% 40,7%30,1% 30,7% 32,8%

55,6% 52,5% 50,9%58,6% 60,2% 57,6%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

145

Gràfic 167. Freqüència de consum de peix a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


Les persones joves consumeixen peix en menor freqüència que la població general. Les diferències per sexe que s’observen per a la població general no es produeixen entre la població jove. Entre els homes i dones d’edat entre 14 i 24 anys (5,9% d’homes i 5,5% de dones) es troba la major proporció de persones que no mengen peix mai o quasi mai.

Gràfic 168. Freqüència de consum de peix entre el jovent. Espanya, 2014


A les Illes Balears el consum diari de pasta, arròs i patates és més freqüent que a Espanya, duplicant el percentatge en el cas de les dones. A la resta de l’Estat és més habitual el seu consum una vegada o més per setmana.

1,9% 5,1% 2,2% 5,3%35,9% 19,4% 38,9% 22,4%

50,4%51,9%

48,1%47,4%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

39,7% 33,2% 33,5% 43,8% 32,3% 32,2%

47,8% 48,6% 49,5%44,9%

49,8% 50,9%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

146

Gràfic 169. Freqüència de consum de pasta, arròs i patates a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


El consum diari de pasta, arròs i patates és més freqüent entre les persones joves. Només el consum de les dones de 25 a 34 anys s’equipara amb el consum de les dones de la població general.

Gràfic 170. Freqüència de consum de pasta, arròs i patates entre el jovent. Espanya, 2014


Sens dubte, el pa constitueix un dels aliments de major consum diari tant a la població espanyola com a la illenca. Una mica més de consum diari presenten els homes que les dones, i les persones de Illes Balears que les persones de la resta del país.

16,9% 30,4%14,5%

30,3%

52,6%42,5%

50,9%38,6%

27,6% 20,9% 30,8% 24,8%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

12,0% 14,1% 14,5% 11,4% 12,0% 13,9%

63,7% 71,1% 64,9% 60,9% 68,3% 57,5%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

147

Gràfic 171. Freqüència de consum de pa a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


La freqüència de consum diari de pa entre les persones joves també és molt alta, encara que es situa una mica per davall del consum entre la població general. Les dones de 14 a 24 anys són les que proporcionalment consumeixen menys pa a diari.

Gràfic 172. Freqüència de consum de pa entre el jovent. Espanya, 2014


Tant a nivell estatal com autonòmic, les dones consumeixen amb més freqüència que els homes verdures amanides i hortalisses. A les Illes Balears el consum diari és més alt que a Espanya tant en el cas dels homes com en el cas de les dones.

85,7% 86,1% 81,8% 84,5%

0%20%40%60%80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

82,5% 80,3% 77,2% 80,0% 72,9% 78,0%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

148

Gràfic 173. Freqüència de consum de verdures, amanides i hortalisses a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


El jovent consumeix, proporcionalment menys verdures, amanides i hortalisses a diari que el conjunt de la població. El grup de persones de 14 a 24 anys en relació al consum de les persones del mateix sexe és el que amb menor freqüència ho fa. No obstant això, més del 80% de la població consumeix al manco tres vegades a la setmana verdures, amanides i hortalisses. Destaca que un de cada deu homes de 14 a 24 anys les consumeix menys d’una vegada a la setmana, quasi mai o mai. Sembla que aquest consum va incrementant a mesura que ho fa l’edat.

Gràfic 174. Freqüència de consum de verdures, amanides i hortalisses entre el jovent. Espanya, 2014


A Espanya un de cada quatre homes i una de cada 5 dones consumeix llegums tres vegades o més per setmana i el gruix de la població ho fa una o dues vegades a la setmana. A les Illes Balears la freqüència de consum de llegums és més baixa, el percentatge de persones que ho fa tres o més vegada per setmana és més baix que a Espanya i el percentatge que consumeix llegums menys d’una vegada a la setmana, quasi mai o mai és més alt.

41,2% 47,6% 50,2% 60,6%

35,2% 26,2% 32,9% 25,8%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

39,1% 26,6% 32,1%49,7% 35,7% 44,9%

43,6%45,9% 43,6%

39,2%42,8%

41,9%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES


149

Gràfic 175. Freqüència de consum de llegums a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


La distribució del consum de llegums per grups d’edat mostra un patró molt similar entre la població i el grup de gent jove en ambdós sexes.

Gràfic 176. Freqüència de consum de llegums entre el jovent. Espanya, 2014


En relació amb el consum d’embotits, a les Illes Balears hi ha un major percentatge d’homes i de dones que consumeixen cada dia que al conjunt del país. No obstant això també es major el percentatge d’homes i dones que no en consumeixen mai o quasi mai. Cal destacar que tant a Espanya com a les Illes Balears és més freqüent el consum d’embotits entre els homes que entre les dones.

24,0% 16,1% 22,5% 11,5%

60,4%56,2%

59,9%62,5%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

29,6% 28,0% 25,7% 28,2% 26,5% 28,2%

56,3% 54,4% 56,4% 56,9% 53,0% 57,3%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

150

Gràfic 177. Freqüència de consum d’embotits a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


També hi ha major freqüència de consum d’embotits entre els homes joves que entre les dones joves. El jovent consumeix més freqüentment que la població general.

Gràfic 178. Freqüència de consum d’embotits entre el jovent. Espanya, 2014


Els productes làctics constitueixen el grup d’aliments que presenten major taxa de consum a la població, inclús per damunt de pa. El consum diari és més freqüent entre les dones i també més freqüent entre la població illenca que l’espanyola. A les Illes Balears nou de cada deu dones consumeixen làctics diàriament.

19,8% 26,4% 12,5% 18,1%

25,6% 17,7%20,4% 13,8%

27,4% 25,1%28,4% 21,9%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

15,7% 24,2% 20,2% 9,9% 19,6% 14,3%

32,7%37,8% 39,4%

25,4%29,8% 31,3%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

151

Gràfic 179. Freqüència de consum de productes làctics a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


Les dades més recents indiquen una disminució de la freqüència de consum entre la població general d’homes i de dones. El consum diari dels homes de 14 a 24 anys és major que el de la població general d’homes i de les dones del mateix grup d’edat. Aquestes diferències i les diferències en el consum diari entre la població general i el jovent no són significatives.

Gràfic 180. Freqüència de consum de productes làctics entre el jovent. Espanya, 2014


La freqüència de consum de dolços és menor a les Illes Balears que al conjunt d’Espanya en el cas dels homes. En les dones aquestes diferències no són tant evidents.

84,5% 86,1% 87,0% 91,0%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

78,4% 81,1% 77,6% 82,4% 80,7% 80,8%

12,5% 13,7% 14,4% 8,8% 11,1% 8,1%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES


152

Gràfic 181. Freqüència de consum de productes dolços a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


Entre les persones joves el consum de dolços, és més freqüent que entre la població general, en el grup de 14 a 24 anys, al qual una de cada tres persones en consumeix diàriament. En el grup d’homes el consum dels de 25 a 34 anys és menys freqüent que en el grup de 14 a 24, sobretot el consum diari, mentre que les diferències en el consum entre els dos grup d’edat de dones joves no són gaire significatives.

Gràfic 182. Freqüència de consum de dolços entre el jovent. Espanya, 2014


El consum diari de begudes amb sucre és més freqüent en els homes que en les dones. A les Illes Balears hi ha un major percentatge d’homes que les consumeixen diàriament que a Espanya, mentre que no hi ha diferències entre el consum diari de dones a nivell nacional i autonòmic. També el percentatge d’homes que no les consumeixen mai o quasi mai és més alt en el cas de les Illes Balears.

31,7% 23,3% 31,2% 31,9%

16,3%14,7%

15,8% 11,9%

20,1% 24,9% 19,2% 20,7%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

26,0% 32,6% 26,1% 27,0% 32,0% 31,4%

20,4%29,7%

27,9% 20,4%28,7% 25,0%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

153

Gràfic 183. Freqüència de consum refrescs amb sucre a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


La població jove consumeix més freqüentment refrescs amb sucre que la població general. És lleugerament inferior el consum entre les dones que entre els homes. Si bé en el grup d’homes no canvia massa el patró de consum entre els dos grups d’edat de les persones joves, sí que en el grup de dones, disminueix la freqüència de consum diari i augmenta la freqüència de menys consum en les dones d’edat entre 25 i 34 anys.

Gràfic 184. Freqüència de consum de refrescs amb sucre entre el jovent. Espanya, 2014


Gairebé la meitat de la població espanyola no acostuma a consumir menjar ràpid, i a les Illes Balears és menys habitual que a Espanya. El seu consum és menys freqüent entre les dones, encara que les diferències entre sexes a les Illes Balears són menors que a nivell estatal.

15,5% 20,1% 9,6% 9,7%

43,4% 47,7% 52,1% 53,1%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

13,7% 23,8% 23,0%8,8% 19,2% 14,3%

20,1%

16,2% 15,1%

21,3%

19,9% 20,6%

37,0%13,9% 18,9%

46,3%22,3% 25,9%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES


154

Gràfic 185. Freqüència de consum de menjar ràpid a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


No obstant això, sí que les persones joves consumeixen amb més freqüència menjar ràpid, més els homes que les dones i entre els homes més els que tenen entre 14 i 24 anys. La freqüència més habitual entre les persones joves és d’una o dues vegades a la setmana.

Gràfic 186. Freqüència de consum menjar ràpid entre el jovent. Espanya, 2014


El consum d’aperitius o aliments salats previ al dinar principal, no és gaire freqüent ni al conjunt de l’Estat ni a les Illes Balears. De fet, la major part de la població manifesta consumir menys d’una vegada a la setmana, quasi mai o mai. La pràctica diària de l’aperitiu és mínima. Les dones ho fan amb menys freqüència que els homes i a les Illes Balears amb menys freqüència que a Espanya.

22,4% 16,8% 19,0% 12,5%

24,2% 21,4% 24,3% 25,5%

45,1% 53,3% 51,7% 56,6%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

26,3%

45,4% 41,1%

22,1%

43,5%37,4%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

155

Gràfic 187. Freqüència de consum d’aperitius salats a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


Les dades més recents indiquen una lleugera tendència al creixement de la pràctica de l’aperitiu entre la població general i també una major freqüència entre les persones joves. Aproximadament la meitat de la població jove consum aperitiu al manco una vegada a la setmana. Entre les persones joves, les dones de 25 a 34 anys són les que amb menor freqüència realitza aquest consum.

Gràfic 188. Freqüència de consum d’aperitius salats entre el jovent. Espanya, 2014


El consum diari de sucs naturals de fruites i/o verdures és lleugerament superior a les Illes Balears que al conjunt del país, i més en el cas de les dones. De la mateixa manera, el percentatge de persones que manifesten no consumir mai o quasi mai és més alt a Espanya que a les Illes Balears.

23,2% 19,2% 20,6% 14,4%

25,2% 30,6% 25,2% 31,3%

42,3% 41,5% 47,8% 50,9%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

25,0%36,7% 33,0%

22,1%32,1% 34,2%

30,2%

27,3% 29,2%

31,1%

30,3% 30,9%

33,4%17,1% 19,0%

36,8%15,8% 21,0%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

156

Gràfic 189. Freqüència de consum de sucs naturals a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012


Les dades de l’enquesta més recent posen de manifest un augment de la freqüència de consum entre la població general, en el sentit que disminueix el percentatge tant d’homes com de dones que diuen no consumir quasi mai o mai. El consum entre el jovent és més freqüent que entre la població general, on aproximadament una de cada tres persones pren sucs naturals una o dues vegades a la setmana. Una de cada cinc dones de 14 a 24 anys consumeix sucs naturals al manco tres o més vegades a la setmana, i un percentatge similar d’homes de 14 a 34 anys, encara que 2 punts percentuals per davall, també ho fan. Entre la població jove són les dones de 25 a 34 anys les que presenten menor freqüència de consum de sucs naturals.

Gràfic 190. Freqüència de consum de sucs naturals entre el jovent. Espanya, 2014


Amb l’objectiu d’educar en matèria de nutrició i alimentació i prevenir el desenvolupament de trastorns psicològics, inclosos els trastorns de l’alimentació), el programa Salut Jove i Cultura Jove, del Consell, ha vingut oferint diferents tallers: Alimentar-nos per créixer sans (1) adreçat a alumnat de quart de primària, Educació per a la salut mental (2) (a partir del curs 2011-2012 canvia el nom a Aprendre a gestionar les teves emocions) adreçat a alumnes de Batxillerat i Hàbits alimentaris (3).

13,4% 14,8% 14,3% 17,2%

13,6% 19,4% 13,6% 18,1%

43,1% 38,2% 40,8% 32,5%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

25,0%36,7% 33,0%

22,1%32,1% 34,2%

33,4%17,1% 19,0%

36,8%15,8% 21,0%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


HOMES DONES



MAI O QUASI MAI

157

L’evolució de les aules que han demanat la impartició d’algun dels tallers esmentats es recull a la taula següent:

Taula 86. Evolució de la demanda de tallers de Salut Jove relacionats amb la nutrició

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

(1) 14 24 19 18 13 17 23 13 16 11

(2) 19 19 10 12 12 - 26 - - -

(3) - 41 23 - - - - - - -

TOTAL 33 84 52 30 25 17 49 13 16 11 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de les memòries del Servei de Promoció de la Salut del Consell Insular de Menorca.

158

8.5. CONSUM D’ALCOHOL, TABAC I ALTRES DROGUES

8.5.1. ENQUESTES NACIONALS

El Pla nacional sobre drogues, amb col·laboració de les comunitats autònomes, ve realitzant, des de 1994, dues enquestes nacionals que permeten conèixer la situació del consum de drogues a nivell estatal.

L’Enquesta Domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya, EDADES, proporciona les dades de consum de drogues entre la població general de 15 a 64 anys. L’Enquesta sobre ús de drogues a ensenyaments secundaris a Espanya, ESTUDES, proporciona les dades de consum de drogues entre la població estudiant de 14 a 18 anys.

Les darreres dades publicades de l’EDADES l’any 2015 fan referència a les dades de consum de l’any 2013, mentre que les dades de l’ESTUDES corresponen al curs escolar 2014-2015. Les principals dades i conclusions que es desprenen d’ambdues enquestes són:

Entre la població de 15 a 64 anys, les drogues amb major prevalença de consum en els darrers 12 mesos són l’alcohol (78,3%), el tabac (40,7%) i els hipnosedants (12,2%) seguits del cànnabis (9,2%) i la cocaïna (2,2%). Respecte a l’enquesta anterior, amb dades de l’any 2011, augmenta lleugerament el consum de substàncies legals (alcohol, tabac i hipnosedants) i disminueix lleugerament el consum de substàncies il·legals (cànnabis i cocaïna).

Gràfic 191. Evolució del consum d’alcohol, tabac i altres drogues. Població de 15 a 64 anys.

Font: Enquesta sobre alcohol i drogues a Espanya. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Secretaria de l’Estat de Serveis Socials i Igualtat. Delegació del Govern per el Pla Nacional sobre Drogues. 2013 i 2015 Entre les persones joves de 14 a 18 anys, les drogues amb major prevalença de consum en els darrers 12 mesos són l’alcohol (76,8%), el tabac (31,4%) i el cànnabis (25,4%). La tendència respecte a l’enquesta anterior és decreixent, excepte en el cas de la cocaïna que augmenta lleugerament.

76,6

40,2

11,4 9,6 2,3

78,3

40,7

12,29,2 2,2

0

20

40

60

80

100

ALCOHOL TABAC HIPNOSEDANTS CÀNNABIS COCAÏNA

2011 2013

Gràfic

Font: ESecret En 2segu Gràfic

Font: Ede Ser No opoblamajohipno En reconfihipnopropuna d La teconsprese

0

20

40

60

80

100

C

INHA

c 192. Evoluc

Enquesta sobretaria de l’Estat d

2013, l’edat uit de l’alcoh

c 193. Edat m

Enquesta sobrerveis Socials i Ig

obstant aixòació escola

oritàriament osedants qu

elació a les irma un maosedants). orció d’homdiferència d

endència éssum de droenten majo

81,976

ALCOHO

HIPNOSEDAHP

HEROCOCAÏNA EN P

ÈXTAL·LUCINÒGE

AMFETAMINALANTS VOLÀT

CÀNNAALCOH

TAB

ció del consu

l’ús de droguesde Serveis Socia

d’inici en ehol. El més

mitjana d’inici

alcohol i drogugualtat. Delegac

ò, quan es aritzada de

als 13 aue es come

diferènciesajor consum

Aquestes mes sextuplde quasi 8 p

s diferent eogues legalr consum d

35

6,8

OL T

0

NTSP SROÏNAOLSTASIENSNESTILSABISHOLBAC

m d’alcohol,

s a ensenyameals i Igualtat. De

el consum etardà segue

de consum d

ues a Espanya. ció del Govern p

parla d’edae 14 a 18 nys per al

encen a con

s segons sem (consum d

diferèncieslica la de lpunts perce

n el cas des és majore les drogu

5,3 31,4

TABAC

5 10

tabac i altres

nts secundaris. elegació del Go

es manté eseix essent e

de substànci

Ministeri de Sanper el Pla Nacio

at d’inici deanys, s’o

l conjunt dnsumir cap a

exe, per a ladarrers 12 ms s’accentules dones, ntuals.

e persones r per el gru

ues il·legals.

8,7 8

HIPNOSEDAN

2012 2014

1

16

15

s drogues. Po

Ministeri de Saovern per el Pla

stable. L’iniel dels hipno

es. Població

nitat, Serveis Soonal sobre Drog

e consum dbserva que

de droguesals 16 anys

a població dmesos) enen en el i en el cas

de 14 a 18up de done.

26,6

NTS CÀN

4

21,5

21,3

21,1

20,9

20,8

19,4

18,6

6,7

6,4

20 2

oblació de 14

anitat, Serveis SNacional sobre

ci més precosedants.

de 15 a 64 an

ocials i Igualtat.ues. 2015

d’alcohol i de l’inici ens excepte s.

de 15 a 64 antre homes cas de la del cànna

8 anys, on ses, mentre

6 25,4

NNABIS

25 30

4 a 18 anys.

Socials i Igualta Drogues. 2012

coç és pel t

nys

Secretaria de l

drogues enn el consum

en el cas

anys en 201(excepte pecocaïna, o

bis, que reg

s’observa qque els h

2,5 2,8

COCAÏNA

35,2

31,3

35

159

t.

2 i 2014

tabac

’Estat

tre la m és

dels

13, es er als on la gistra

que el omes

40

160

Gràfic 194. Percentatge de consum de drogues els darrers 12 mesos segons sexe. Població de 15 a 64 anys

Font: Enquesta sobre alcohol i drogues a Espanya. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Secretaria de l’Estat de Serveis Socials i Igualtat. Delegació del Govern per el Pla Nacional sobre Drogues. 2015 Gràfic 195. Percentatge de consum de drogues els darrers 12 mesos segons sexe. Població de 14 a 18 anys

Font: Enquesta sobre l’ús de drogues a ensenyaments secundaris. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Secretaria de l’Estat de Serveis Socials i Igualtat. Delegació del Govern per el Pla Nacional sobre Drogues. 2014 Comparant les xifres de consum entre la població jove i la població de 15 a 64 anys s’observa que al grup de 14 a 18 anys el consum de totes les drogues és superior, excepte en el cas del tabac, substància el consum de la qual és major entre la població de 15 a 64 anys que entre la població jove.

83,2

44,2

4,812,9

3,3

72,4

37,2

8,7 5,40,5

0

20

40

60

80

100


HOMES DONES

75,3

29

6,8

28

3,3

78,2

33,2

10,2

23

2,20

20

40

60

80

100


HOMES DONES

161

8.5.1.1. Consum d’alcohol L’alcohol segueix essent la droga de major consum, el 93,2% de la població espanyola ho ha consumit alguna vegada en la vida, un 78,3% els darrers 12 mesos, el 64,4% els darrers 30 dies i el 9,8% diàriament els darrers 30 dies. La prevalença de consum d’alcohol es manté estable i en alts nivells els darrers 10 anys. Gràfic 196. Evolució de les tendències de consum de begudes alcohòliques. Població de 15 a 64 anys

Font: Enquesta sobre alcohol i drogues a Espanya. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Secretaria de l’Estat de Serveis Socials i Igualtat. Delegació del Govern per el Pla Nacional sobre Drogues. 2015

L’edat d’inici de consum d’alcohol també es manté estable en els 16,7 anys.

Les dades estimades és que el 5% de la població entre 15 i 64 anys presenta un consum d’alt risc. Aquest patró es concentra entre els homes menors de 25 anys, on és el 12% que presenta aquest tipus de consum. En el cas de les persones escolaritzades de 14 a 18 anys la tendència de consum és similar, amb altes taxes de consum, a la de les persones de 15 a 64 anys. El consum diari d’alcohol en aquest grup es situa en l’1,5%, molt per davall del 9% de la població de 15 a 64 anys. Es tracta d’un percentatge baix però ja pot apuntar cap a un consum problemàtic amb l’augment de l’edat. Gràfic 197. Evolució de les tendències de consum de begudes alcohòliques. Població de 14 a 18 anys

Font: Enquesta sobre l’ús de drogues a ensenyaments secundaris. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Secretaria de l’Estat de Serveis Socials i Igualtat. Delegació del Govern per el Pla Nacional sobre Drogues. 2014

0

20

40

60

80

100

2003 2005 2007 2009 2011 2013

ALGUNA VEGADA A LA VIDA DARRERS 12 MESOS

DARRERS 30 DÍES DIÀRIAMENT ALS DARRERS 30 DÍES

0

20

40

60

80

100

2004 2006 2008 2010 2012 2014

ALGUNA VEGADA EN LA VIDA DARRERS 12 MESOS DARRERS 30 DÍES

162

Respecte als consums intensius, el 2013 s’hauria engatat el 19% de la població de 15 a 64 anys, que encara que representa un percentatge prou alt, aquesta tendència es manté estable en els darrers anys. Les gateres es concentren entre els 15 i els 34 anys, franja a la qual el 40% d’homes i els 25% de dones s’han engatat qualque vegada el darrer any. Respecte al fet d’haver-se engatat els darrers 30 dies, el 7% de la població de 15 a 64 anys afirma haver-ho fet, mentre que en el cas de la població de 14 a 18 anys ho ha fet el 22,2%. Malgrat de que un de cada cinc joves d’aquesta franja d’edat s’hagi engatat el darrer mes, aquest percentatge és el més baix des de 2004. L’any 2013 ha sigut el primer any que s’ha avaluat aquest criteri respecte a la població general, així que no compten amb dades d’evolució d’aquesta diferència entre dita població i la població escolaritzada de 14 a 18 anys. El fenomen binge drinking (ingesta de 5 ó més begudes alcohòliques pels homes i 4 ó més begudes alcohòliques per les dones, en un espai d’un parell d’hores) ha guanyat popularitat al llarg dels anys, i encara que la prevalença es manté estable el 2013, respecte al 2011, a la darrera dècada s’ha triplicat. Aquest patró de consum es concentra en el jovent de 20 a 29 anys. Preguntats a l’enquesta si havia practicat binge drinking el darrer mes, el 15,5% de joves de 20 a 29 anys va contestar que sí. Aquest percentatge es duplica quan es tracta dels joves de 14 a 18 anys, ja que manifesta haver-ho practicat el 32,2%. Per aquest grup d’edat s’observa una disminució important respecte a l’any 2012, ja que llavors ho havia practicat el 41,8%. 8.5.1.2. Consum de tabac

El 73% de la població de 15 a 64 anys manifesta haver consumit tabac alguna vegada en la seva vida, el darrer any el 41%, el 38% el darrer mes i diàriament el darrer mes el 31%. Aquest percentatge de persones que fumen a diari es manté estable els darrers 10 anys, després d’haver-se implantat la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries en front el tabaquisme, i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac. La incidència d’inici de consum de tabac és de 4,4 per 1.000 habitants en la població de 15 a 64 anys, però és el grup de persones menors d’edat el que presenta una major incidència d’inici de consum de tabac, essent la taxa de 62,3 per 1.000 habitants.

163

Gràfic 198. Evolució de les tendències de consum de tabac. Població de 15 a 64 anys

Font: Enquesta sobre alcohol i drogues a Espanya. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Secretaria de l’Estat de Serveis Socials i Igualtat. Delegació del Govern per el Pla Nacional sobre Drogues. 2015 El grup de persones de 14 a 18 anys presenta mínims històrics de consum de tabac. Ho ha consumit alguna vegada en la seva vida 38,4%, el 31,4% ho ha fet el darrer any, el 25,9% el darrer mes i el 8,9% diàriament el darrer mes. La mitjana de cigarrets per dia és de 5,6 entre els fumadors diaris.

Gràfic 199. Evolució de les tendències de consum tabac. Població de 14 a 18 anys


8.5.1.3. Consum d’hipnosedants

De la població de 15 a 64 anys el 22% ha consumit alguna vegada hipnosedants, el 12% el darrer any,el 9 % alguna vegada el darrer mes i el 7% diàriament el darrer mes. El consum d’aquesta substància presenta una tendència creixent els darrers 10 anys, duplicant, el percentatge de dones que la consumeixen al percentatge d’homes. La seva edat d’inici està al voltant dels 35 anys.

0

20

40

60

80

2003 2005 2007 2009 2011 2013

ALGUNA VEGADA EN LA VIDA DARRERS 12 MESOS

DARRERS 30 DIES DIÀRIAMENT DARRERS 30 DIES

0

20

40

60

80

2004 2006 2008 2010 2012 2014



164

Gràfic 200. Evolució de les tendències de consum d’hipnosedants. Població de 15 a 64 anys


La mateixa tendència creixent en el consum s’ha observat en l’enquesta ESTUDES fins al 2012, ja que les darreres dades de 2014 ens mostren, percentatges inferiors als de l’any 2008. No obstant això el 16,1% de les persones entre 14 i 18 anys ha pres hipnosedants (amb recepta i sense recepta) alguna vegada en la vida, ha pres el darrer anys el 10,8% i el darrer mes el 6,2%. El percentatge de dones que ha pres hipnosedants el darrer any duplica el percentatge d’homes. Les diferències en el consum augmenten amb l’edat.

Gràfic 201. Evolució de les tendències de consum d’hipnosedants. Població de 14 a 18 anys


8.5.1.4. Consum de cànnabis

Un 30% de la població de 15 a 64 anys ha consumit alguna vegada en la seva vida cànnabis, el 9% ho ha fet el darrer any, el 7% alguna vegada el darrer mes i a diari el darrer mes el 2%. L’edat d’inici de consum és als 19 anys. La prevalença del consum de cànnabis el darrer any entre les persones joves de 15 a 24 anys s’eleva fins al 27,2% en el cas dels al·lots i el 14,5% en el cas de les al·lotes. En aquest grup d’edat el 4,4% presenta consum problemàtic d’aquesta droga i entre els 25 i 34 anys ho presenta el 3,5% de la població. La taxa d’’inici de consum el 2013 per al jovent de 15 a 24 anys va ser de 30,5 per 1.000 habitants, mentre que per la població general va

0

5

10

15

20

25

2005 2007 2009 2011 2013



0

5

10

15

20

2004 2006 2008 2010 2012 2014

ALGUNA VEGADA EN LA VIDA DARRERS 12 MESOS DARRERS 30 DIES

165

ser de 5,3 per 1.000 habitants, la qual cosa indica que van començar a consumir cànnabis més persones de les que van començar a consumir tabac.

Gràfic 202. Evolució de les tendències de consum de cànnabis. Població de 15 a 64 anys


La taxa de consum de cànnabis entre la població de 14 a 18 anys també ha experimentat un decreixement important els darrers 10 anys. No obstant això aquesta població presenta percentatges de consum superiors a la població de 15 a 64 anys. Ha consumit cànnabis alguna vegada en la vida el 29,1% del jovent escolaritzat de 14 a 18 anys, ho ha fet el darrer any el 25,4% i el darrer mes el 18,6%. Gràfic 203. Evolució de les tendències de consum de cànnabis. Població de 14 a 18 anys


El cànnabis és la droga il·legal més consumida per les persones joves. Malgrat la tendència decreixent que presenta el seu consum, un percentatge de joves gens depreciable presenta un consum problemàtic d’aquesta substància, el 7,9% de persones de 14 anys i el 18,2% de persones de 18 anys. El consum problemàtic augmenta amb l’edat, amb una mitjana de consum de 5,3 porros diaris.

0

10

20

30

40

2005 2007 2009 2011 2013

ALGUNA VEGADA EN LA VIDA DARRERS 12 MESOSDARRERS 30 DIES DIÀRIAMENT DARRERS 30 DIES

0

10

20

30

40

2006 2008 2010 2012 2014


166

8.5.1.5. Consum de cocaïna

El 10,2% de la població de 15 a 64 anys ha consumit cocaïna alguna vegada a la seva vida, el 2,1% ho ha fet el darrer any i l’1% el darrer mes. La tendència descendent que va començar l’any 2007 segueix el 2013. L’edat mitjana d’inici de consum és als 21 anys. La taxa de consum problemàtic entre els joves de 15 a 24 anys és de 6,5 per 1000 habitants i és més freqüent en homes que en dones.

Gràfic 204. Evolució de les tendències de consum de cocaïna. Població de 15 a 64 anys

Font: Enquesta sobre alcohol i drogues a Espanya. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Secretaria de l’Estat de Serveis Socials i Igualtat. Delegació del Govern per el Pla Nacional sobre Drogues. 2015 Entre el jovent escolaritzat de 14 a 18 anys també s’observa la tendència decreixent els darrer anys, encara que el darrer any ens mostra un increment de 0,3 punts en el consum durant el darrer any i el darrer més. Al igual que passava amb la resta de substàncies il·legals, el consum de cocaïna és superior entre els al·lots que entre les al·lotes. Gràfic 205. Evolució de les tendències de consum de cocaïna. Població de 14 a 18 anys


0

2

4

6

8

10

12

2005 2007 2009 2011 2013


0

2

4

6

8

10

12

2006 2008 2010 2012 2014


167

8.5.1.6 Consum d’heroïna

El consum d’heroïna s’ha estabilitzat des de mitjans dels anys 90 i presenta un consum problemàtic el 0,2% de la població de 15 a 64 anys. El 0,7% de la població general l’ha consumida alguna vegada a la seva vida i el 0,1% el darrer any. L’edat mitjana d’inici de consum és als 21 anys. El consum d’heroïna entre els joves escolaritzats de 14 a 18 anys és residual.

8.5.2. L’ENQUESTA DOMICILIÀRIA A LES ILLES BALEARS

L’alcohol també és la substància més consumida entre la població de les Illes Balears, havent-lo consumit alguna vegada en la vida el 93,1% de la població de 15 a 64 anys, el 80,6% ho havia fet els darrers 12 mesos i el 65,5% el darrer mes. Les dades situen a les Illes Balears per damunt a la mitjana estatal respecte al consum el darrer any i el darrer mes.

La prevalença de les borratxeres durant el darrer any és del 18%, per davall de la mitjana estatal (19%). A les nostres illes s’observen diferències en funció del sexe de les persones que s’han engatat el darrer any. Ho ha fet el 22% homes i el 14% dones. En el cas estatal, per sexes, s’ha engatat el 25,4% dels homes i el 12,6% de les dones, de manera, que a les nostres illes, la prevalença de les borratxeres en homes està per baix de la mitjana nacional, mentre que en el cas de les dones, la prevalença està per damunt. El mateix passa si comparem els percentatges de borratxeres el darrer més, que és idèntic a l’estatal per el conjunt de la població de 15 a 64 anys (7%), inferior a l’estatal per als homes (8,2% a les Illes Balears i 9,5% a l’estat) i superior en el cas de les dones (5,8% a les Illes Balears enfront al 5,8% al conjunt estatal).

El binge drinking presenta una taxa menor a les Illes Balears que a la resta de l’estat, tant si ens referim al conjunt de la població de 15 a 64 anys, als homes i/o a les dones.

El tabac és la segona droga més consumida a les Illes Balears, amb taxes de consum molt similars a les del conjunt de l’estat, situant-se, la taxa de consum diari de tabac el 0,3% per davall de la mitjana nacional.

La droga il·legal més consumida a les Illes Balears és el cànnabis i la taxa de consum es situa per damunt de la mitjana de l’estat espanyol 2 punts per a la població general de 14 a 64 anys, 3,7 punts en el cas dels homes i 4,1 punts en el cas de les dones. Segons les darreres dades del PADIB21 referents a l’enquesta domiciliària, de l’any 2009-2010, l’illa de Mallorca era la que presentava major taxa de consum de cànnabis.

La mateixa enquesta esmentada, i darrera publicada pel PADIB per a les Illes Balears, mostrava que el consum d’hipnosedants era major a les Illes Balears que al conjunt de l’estat i que era Menorca l’illa que enregistrava major taxa de consum, sempre en major proporció les dones que els homes.

Respecte a la resta de les substàncies, analitzades a nivell de Illes Balears, a Menorca s’observava major experimentació en el consum que a la resta de les illes. En tots els casos el percentatge de persones que havien consumit alguna vegada les diferents

21 Pla d’Addiccions i Drogodependències de les Illes Balears

168

drogues era més alt a Menorca, però quan es tractava de consum l’últim any o l’últim mes, Menorca estava per davall de la resta de les illes.

La informació, no obstant, més propera a la nostra illa, i respecte a consums problemàtic de drogues, ens la proporciona les dades del Servei Coordinador de Drogodependències, centre de tractament de referència a la illa, gestionat pel Consell Insular de Menorca.

8.5.3. DADES DEL SERVEI COORDINADOR DE DROGODEPENDÈNCIES MENORCA

Una de les aproximacions a la situació del consum d’alcohol, drogues i altres addiccions a Menorca, l’aporta les dades de la memòria del Servei Coordinador de Drogodependències que rep gran part de la demanda de tractament de la població de l’illa de Menorca.

De les memòries anuals es desprèn que malgrat que els inicis de tractament han disminuït els darrers anys, el nombre de persones ateses al servei va augmentant. Aquesta situació sol respondre a la cronificació dels usuaris i a la necessitat de seguiment continuat del seu procés.

Taula 87. Nombre de persones ateses i inicis de tractament al Servei Coordinador de Drogodependències de Menorca. 2011-2015

2011 2012 2013 2014 2015

NOMBRE DE PERSONES ATESES EN EL SERVEI 588 589 684 760 598

NOMBRE D’INICIS DE TRACTAMENT 155 185 169 146 138 Font: Memòries del SCD Menorca. Departament de Benestar Social i Família. CIME

Les demandes en funció de la substància i grup d’edat de les persones que han iniciat tractament els darrers anys són:

Taula 88. Substància principal de consum de les persones, disgregades per grup d’edat, que inicien tractament al Servei Coordinador de Drogodependències de Menorca. 2011-2015

2011 2012 2013 2014 2015

ALCOHOL

14-30 ANYS 9,4% 17,8% 11,1% 18,2% 16,3%

31-50 57,8% 50,6% 61,1% 40,9% 49% > 50 ANYS 32,8% 31,6% 27,8% 40,9% 34,7% CÀNNABIS

14-30 ANYS 83,4% 76,3% 70% 70,5% 87,5% 31-50 16,6% 23,7% 30% 29,5% 10% > 50 ANYS - - - - 2,5% ESTIMULANTS

14-30 ANYS 41,4% 54,8% 45,8% 40% 32% 31-50 59,6% 41,9% 54,2% 60% 60% > 50 ANYS - 3,3% - - 8% OPIACIS

14-30 ANYS 18,5% 13,8% 19,3% 6,5% 8,3% 31-50 70,4% 86,2% 74,2% 84,8% 87,5% > 50 ANYS 11,1% - 6,5% 8,7% 4,2% ALTRES SUBSTÀNCIES

14-30 ANYS 100% - 66,6% 100% - 31-50 - 100% 33,4% - -

169

> 50 ANYS - - - - - SENSE SUBSTÀNCIA

14-30 ANYS 33,3% - 50% 57,2% 25% 31-50 41,4% - 40% 28,6% 25% > 50 ANYS 25,3% 100% 10% 14,2% 50%

Font: Memòries del SCD Menorca. Departament de Benestar Social i Família. CIME

Les dades indiquen que la població menor de 30 anys és la que proporcionalment té major demanda de tractament per consum de cànnabis. S’observa, dintre d’aquest grup d’edat un augment, respecte de l’any 2011, de la demanda de tractament per consum d’alcohol. De la població que demanda tractament per consum d’estimulants (cocaïna especialment) ha disminuït el percentatge de població menor de 30 anys que ho fa, així com del consum d’opiacis (heroïna especialment). Respecte a les demandes de tractament per addiccions sense substàncies, cal assenyalar que són les menys freqüents al SCD (l’any 2015 van ser 8) i que habitualment són per addiccions a mòbils i/o videojocs entre la població més jove i addicions als jocs (ludopatia) en la població major de 50. L’any 2015, una persona menor de 30 anys va demanar ajuda per aquesta tipologia d’addició.

8.5.4. PRINCIPALS ACCIONS DE PREVENCIÓ DE DROGODEPENDÈNCIES

Gran part de les accions de prevenció de drogodependències a Menorca, entre la població escolaritzada, s’oferten a través del programa Salut Jove i Cultura que gestiona el Consell Insular de Menorca. El Servei Coordinador de Drogodependències del Consell Insular i Projecte Home Menorca, s’encarreguen d’impartir aquestes accions preventives.

La participació als principals programes i tallers de prevenció impartits pel Servei Coordinador de Drogodependències i per Projecte Home a través del programa Salut Jove i Cultura, els darrers anys es recull a la taula següent:

Taula 89. Evolució de la demanda de tallers de Salut Jove i Cultura relacionats prevenció del consum de drogues i altres addiccions

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Bon dia Salut - - - - 14 18 10 15 6 17 Decideix - - - - 3 3 0 2 5 - Respir@ire22 41 18 32 37 21 14 - 0 10 10 L’Alcohol, una droga? 54 21 42 45 19 47 28 23 49 45 Cànnabis i els seus derivats 38 31 30 22 35 29 27 15 43 37 Drogues de síntesi i cocaïna 11 16 9 25 23 23 19 12 30 11 Addiccions psicològiques - - - - 36 36 37 22 48 40 HH intel·lectuals per vida sana - - - - - - 22 10 14 15 HHSS i afectives per vida sana - - - - - - 24 12 - - TOTAL 144 86 113 129 151 170 167 111 205 175 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de les memòries del Servei de Promoció de la Salut del Consell Insular de Menorca.

Projecte Home Menorca ha dut a terme també altres programes i accions preventives fora del programa Salut Jove i Cultura com ara, el programa ENTRE TOTS, que és un programa de Prevenció Escolar i Familiar avalat per la Delegació del Govern per el Pla Nacional sobre Drogues i la Subdirecció General de Formació de Professorat. A partir 22 En edicions anteriors s’impartia el taller Fumar tabac, prendre una droga? I després el programa Entreu sense fums

170

del curs 2010-2011 deixa de realitzar-se el programa ENTRE TOTS i s’aplica el programa PUNT DE PARTIDA, també de Prevenció Escolar i Familiar i amb els mateixos avals que l’anterior.

Altres programes de prevenció que ha aplicat Projecte Home Menorca, de naturalesa selectiva, que vol dir que estan adreçats a col·lectius susceptibles de trobar-se en situació de risc de consum són el programa A TEMPS, adreçat a famílies, i el programa TRENCACLOSQUES, adreçat al jovent.

Els i les professionals de Projecte Home Menorca col·laboren, a més a més, amb el Programa de Policies Tutors, en la impartició de xerrades de prevenció de consum de drogues al centres educatius de l’illa.

Dintre del marc de la prevenció, el Consell Insular de Menorca, a través de l’Institut de la Joventut de Menorca (INJOVE) desenvolupa, des de l’any 2009 el programa Alternanits, el 70% del qual està subvencionat pel Pla Nacional de Drogodependències i el 30% restant pel propi Consell Insular. Els seus objectius el foment de la realització, de les persones joves, d’activitats saludables alternatives al consum de substàncies tòxiques, en el seu temps d’oci; aconseguir la igualtat del jovent en relació amb la prevenció del consum de drogues, i fomentar l’ús dels casal de joventut i d’altres instal·lacions municipals com a centres d’oci alternatiu i saludable.

Ofereix al jovent de tots els municipis de Menorca, una sèrie d’activitats que es realitzen principalment en cap de setmana, als Casals de Joves dels Ajuntaments. Les activitats es proposen a demanda del jovent de cada municipi. A més de les activitats a cada municipi, també s’organitzen activitats a nivell insular que consisteixen en tres caps de setmana temàtics, un concert de pop-rock i una sortida nocturna. També, es realitza un concurs de curtmetratges amb temàtica de prevenció de drogodependències i promoció d’hàbits de vida saludables i incompatibles amb el consum de drogues i altres addiccions.

L’Alternanits, és el programa de referència de les persones joves de Menorca entre els mesos de novembre a maig. Ha aconseguit consolidar-se augmentant la participació del jovent a totes les activitats. Es treballa amb molta cura tant a la fase de planificació com a la d’execució del programa, i l’avaluació tant de procés com de resultat, de manera que cada any l’oferta d’activitats s’ajusta a les motivacions i interessos de les persones potencialment beneficiàries de les seves activitats.

La participació del jovent a les activitats del programa Alternanits des dels seus inicis s’ha incrementat un 150% passant dels 1.400 joves a la seva primera edició, als 3.500 a la seva darrera edició. Sembla que la participació s’ha estabilitzat en aquesta darrera xifra atès que es manté constant des de l’Alternanits 2012-2013. El programa arriba així al 25,5% de joves de l’illa.

171

9. OCI, TEMPS LLIURE, CULTURA I ESPORT

9.1. OCI I TEMPS LLIURE

El decret 2018/2011, d’11 de març, defineix com a activitat de temps lliure infantil o juvenil aquella en què participin menors d’edat en un nombre superior a nou, que tengui la finalitat d’afavorir la participació social, la diversió, la formació, el descans i les relacions dels participants, i que tengui una durada mínima de tres dies consecutius, independentment de qui l’organitzi o que qui la dugui a terme sigui una persona física o jurídica, pública o privada, i amb o sense ànim de lucre.

A Menorca es realitzen al llarg de l’any nombroses activitats de temps lliure juvenil, organitzades, bé per entitats pròpies de l’illa, bé per entitats de fora. Totes les activitats han d’estar autoritzades i inspeccionades per el personal tècnic adscrit a l’àrea de Joventut del Consell Insular de Menorca. Per el desenvolupament d’una activitat de temps lliure infantil o juvenil és imprescindible disposar de personal titulat o qualificat en matèria de temps lliure en la proporció que s’estableix reglamentàriament en funció del nombre de participants i les característiques d’aquest.

Així, doncs, dins del marc d’aquest decret i la normativa existent en matèria de lleure infantil i juvenil a les Illes Balears s’insereix la Formació en el Temps Lliure. A Menorca existeixen 4 escoles de formació de monitors i monitores, i de directors i directores de Temps Lliure: Escoltes de Menorca, Ara Anem Menorca, Fundació per l’esport Balear, i Escola Balear d’Esport. Entre el curs 2007-2008 i el curs 2013-2014 el Consell Insular de Menorca ha expedit 339 diplomes. El 8% correspon a títols de director o directora de Temps Lliure, el 52% a títols de monitor o monitora i al 40% no s’ha enregistrat el tipus de titulació.

Les activitats de temps lliure infantil o juvenil es poden dur a terme a l’aire lliure, o a instal·lacions juvenils degudament autoritzades.

S’entén com a instal·lació juvenil aquelles instal·lacions de titularitat de persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que es troben al servei dels infants i joves, i que faciliten la convivència, l’allotjament, la formació, la participació en activitats socials i culturals o la utilització adequada del temps lliure. Han de comptar necessàriament amb un projecte educatiu per desenvolupar, sempre destinat a una millor formació integral dels infants i joves. Les instal·lacions juvenils es classifiquen en instal·lacions juvenils d’allotjament i instal·lacions juvenils sense allotjament. Les primeres les formen els albergs juvenils, els campaments juvenils, les cases de colònies i les residències juvenils. En les instal·lacions juvenils sense allotjament s’inclouen les granges escola o aules de natura, els casals o centres infantils o juvenils de temps lliure, els esplais per a joves i altres que es puguin determinar de manera reglamentària.

Cada municipi de Menorca compta amb un casal de joves gestionat pels ajuntaments. Els casals funcionen tot l’any, especialment els caps de setmana en horari de tarda i vespre. Cada casal compta amb personal propi, titulat com a monitor o monitora d’activitats de temps lliure o com a director o directora d’activitats de temps lliure. En general, també compten amb la titulació d’informador o informadora juvenil, ja que assumeixen aquestes tasques d’informació al propi casal a la majoria de municipis.

172

Taula 90. Llistat d’instal·lacions juvenils sense allotjament municipals. Menorca

CASALS ADREÇA LOCALITAT TELÈFON Casal de Joves i Punt d’Informació Jove Carrer Mallorca, 67 07760 Ciutadella 971484231

Casal de Joves i Punt d’Informació Jove Carretera General, 15 07750 Ferreries 971374049

Casal de Joves i Punt d’Informació Jove Carrer de S’Era, 32 07749 Es Migjorn 971373933

Casal de Joves i Punt d’Informació Jove Carrer Llevant, 3 07740 Es Mercadal 971379617

Punt d’Informació Jove Carrer Nou, 4 07730 Alaior 971371143

Casal de Joves Es Nou Bot Es Carreró, 6 07730 Alaior 971378902

Casal de Joves i PIJ Molí de Baix Carrer Comte de Lannion, 36 07710 Sant Lluís 971151061

Punt d’Informació Jove Plaça Esplanada, 5 07720 Es Castell 971356515

Casal de Joves Plaça Esplanada, 14 07720 Es Castell 971360716

Punt d’Informació Jove Carrer Sant Josep, 45 07702 Maó 971356515

Casal de Joves Carrer Sant Josep, 7 07702 Maó 971350963

També altres entitats, el gruix de les activitats de les quals, són activitats de temps lliure infantil o juvenil, compten amb les seves instal·lacions pròpies, amb l’autorització prèvia corresponent.

Taula 91. Llistat d’instal·lacions juvenils d’altres entitats sense allotjament. Menorca

ENTITAT ADREÇA LOCALITAT Agrupació d’Escoltes Sant Antoni Mª Claret Carrer Pere Cortés, 51 07760 Ciutadella

Centre Juvenil Gent Jove (Salesians) Avinguda Constitució, 57 07760 Ciutadella

Agrupació d’Escoltes Federico Pareja Carrer Josep Rossinyol, s/n 07760 Ciutadella

Agrupació d’Escoltes Sant Bartomeu Carrer Degà Febrer, s/n 07750 Ferreries

Agrupació d’Escoltes Cristòfol Barber Carrer Sant Llorenç, 6 07749 Es Migjorn

Agrupació d’Escoltes Santa Eulàlia Carrer Santa Eulàlia, 4 07730 Alaior

Agrupació d’Escoltes Ruiz i Pablo Carrer Stuart, 18 07720 Es Castell

Escoltes de Menorca Plaça Reial, 10, 1er 07701 Maó

Agrupació Escoltes Tramuntana Plaça Reial, 10, baixos 07701 Maó

Agrupació d’Escoltes Sant Climent Carrer Sant Gabriel, 26 07712 Sant Climent

Respecte a les instal·lacions d’allotjament, a Menorca estan enregistrades 17 instal·lacions juvenils, algunes gestionades directament per l’Institut de la Joventut de Menorca (INJOVE) i d’altres per altres entitats. Les instal·lacions a Menorca són:

Taula 92. Llistat d’instal·lacions juvenils amb allotjament. Menorca

INSTAL·LACIÓ TIPUS ENTITAT GESTORA LLOC PLACES Sa Vinyeta Alberg INJOVE Ciutadella 80

Sa Vinyeta Casa de Colònies INJOVE Ciutadella 24

Son Ganxo Casa de Colònies INJOVE Sant Lluís 15

Biniparratx Campament INJOVE Sant Lluís 180

Biniparratx Casa de Colònies INJOVE Sant Lluís 30

Es Torretó Casa de Colònies INJOVE Ciutadella 30

Santa Eularieta Casa de Colònies INJOVE Mercadal 30

Sant Joan de Verges Casa de Colònies Bisbat de Menorca Maó 30

Es Pinaret Casa de Colònies Ajuntament de Ciutadella Ciutadella 30

173

Binixems Casa de Colònies Bisbat de Menorca Alaior 42

Son Punxet Casa de Colònies Bisbat de Menorca Alaior 78

Es Canaló Casa de Colònies Bisbat de Menorca Ferreries ND

Santuari de Toro Casa de Colònies Bisbat de Menorca Mercadal No operatiu

Sant Joan de Missa Casa de Colònies Bisbat de Menorca Ciutadella ND

Binitalaiot Casa de Colònies Salesians Ciutadella 47

S’Atalaia Camping Privada Ferreries ND

Son Bou Camping Privada Alaior ND

També a Menorca hi ha 2 zones i/o terrenys d’acampada a Menorca, Sa Tanca des Pi des Llamp, gestionada per l’Ajuntament de Ciutadella i Es Pinaret de S’Algar gestionat per l’Ajuntament de Sant Lluís.

En relació amb les activitats d’oci i temps lliure a Menorca, a part de les que es realitzen durant tot l’any als casals de joves, durant l’estiu, tant entitats juvenils de l’illa com entitats de fora de l’illa, demanen autorització al Consell Insular de Menorca, per a la realització de diferents activitats. Des de l’any 2011 el nombre mitjà d’instàncies que rep el CIME està al voltant de les 80, de les quals el 43% corresponen a Escoles d’Estiu. L’Escoles d’Estiu que es programen a l’illa són organitzades per entitats locals i habitualment no contemplen la pernocta de les persones que hi participin. La resta d’activitats corresponen a campaments o campus temàtics (40%), marxa per etapes (15%), rutes en bicicleta (1,5%) i un camp de treball (0,5%). D’aquestes darreres activitats un 63,8% les organitzen associacions de Catalunya, el 29,8% associacions de Menorca i un 6,4% associacions de Mallorca. Cal dir, que la tendència dels darrers 5 anys en quant a les activitats que es realitzen durant l’estiu es manté estable i és comú que les mateixes associacions programin les mateixes activitats estiu a estiu.

Respecte a les principals activitats d’oci dels joves i de les joves, l’Institut Nacional d’Estadística, té publicada l’Enquesta del Temps amb dades de 2009-2010, on es recull el percentatge de persones i temps mitjà que dediquen a una sèrie d’activitats prèviament establertes. Per al conjunt de la població les dades que es presenten al gràfic següent ens indiquen que totes les persones dediquen part del seu temps a la seva cura personal (CP) i que gran part de la població hi dedica temps als mitjans de comunicació (MC), a trajectes i activitats inespecífiques (TRA i NE) i a la llar i la família (LLAR i FAM). És a aquesta darrera activitat on apareixen les primeres diferències segons el sexe de les persones, hi ha un major percentatge de dones que hi dediquen temps a la llar i a la família que d’homes. Una menor proporció de persones (57%) dediquen temps a les activitats socials i diversió (SOCIAL i DIV). Hi ha més homes que dones que dediquen part del seu temps a aficions i informàtica (AFIC i INF), als esports i activitats a l’aire lliure (ESPORTS i ALL) i al treball remunerat. Proporcionalment hi ha més dones que homes que dediquen als estudis i a activitats de voluntariat (VOLUNTARIAT).

174

Gràfic 206. Percentatge de població espanyola que hi dedica temps a les diferents activitats. 2009-2010

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta de l’Ús del Temps 2009-2010. INE

L’anàlisi del temps mitjà diari que es dedica a cada activitat, per sexes, posa de manifest que les dones dediquen una mitjana de temps a la llar i família superior que els homes i que aquest dediquen més temps que les dones al treball remunerat. A la resta d’activitats les diferències en el temps que els hi dediquen no són prou rellevants.

Taula 93. Temps mitjà diari (hores) que es dedica a cada activitat per sexes. 2009-2010

ACTIVITAT HOMES DONES CURA PERSONAL 11:35 11:29 MITJANS DE COMUNICACIÓ 3:08 2:51 TRAJECTES I ÚS DEL TEMPS NO ESP 1:25 1:21 LLAR I FAMÍLIA 2:28 4:25 ACTIVITATS SOCIALS I DE DIVERSIÓ 1:49 1:38 AFICIONS I INFORMÀTICA 2:02 1:37 ESPORTS I ACTIVITATS A L’AIRE LLIURE 1:57 1:33 TREBALL REMUNERAT 7:54 6:35 ESTUDIS 5:27 5:09 ACTIVITATS DE VOLUNTARIAT 2:01 1:43


La valoració del temps de dedicació a cada activitat per grup d’edat, es realitza sobre el percentatge de població que la realitza. A la taula es presenta, a la part superior de la casella, la dada de l’esmentat percentatge, i a la part inferior de la casella, el temps mitjà diari que hi dediquen les persones que realitzen l’activitat.

El jovent és qui en major proporció dedica temps als estudis, amb una mitjana diària de 6 hores i quart. També és qui en major proporció més temps dedica a les aficions i informàtica, amb un temps diari mitjà de dedicació de poc més de dues hores. És el grup que en menor proporció dedica temps en voluntariat, encara que les persones que ho fan, ho fan una mitjana de temps més alta que la resta de grups.

0

20

40

60

80

100

TOTA

L

HO

ME

S

DO

NE

S

TOTA

L

HO

ME

S

DO

NE

S

TOTA

L

HO

ME

S

DO

NE

S

TOTA

L

HO

ME

S

DO

NE

S

TOTA

L

HO

ME

S

DO

NE

S

TOTA

L

HO

ME

S

DO

NE

S

TOTA

L

HO

ME

S

DO

NE

S

TOTA

L

HO

ME

S

DO

NE

S

TOTA

L

HO

ME

S

DO

NE

S

TOTA

L

HO

ME

S

DO

NE

S

CP MC TRAJ I NE LLAR I FAM

SOCIAL I DIV

AFIC I INF ESPORTS I ALL

TREBALL ESTUDIS VOLUNT

175

Taula 94. Percentatge de persones que hi dediquen temps a cada activitat i temps mitjà diari per grup d’edat. 2009-2010

ACTIVITAT <25 ANYS 25-44 ANYS 45-64 ANYS >65 ANYS

CURA PERSONAL 100% 11:52

100% 11:03

100% 11:14

100% 12:40

MITJANS DE COMUNICACIÓ 81% 2:17

85,2% 2:19

91,8% 3:06

96,2% 4:33

TRAJECTES I ÚS DEL TEMPS NO ESP 89,2% 1:21

91,5% 1:33

86% 1:22

64,9% 0:59

LLAR I FAMÍLIA 65,8% 1:31

88% 3:48

86,7% 3:54

85,5% 4:01

ACTIVITATS SOCIALS I DE DIVERSIÓ 57,4% 2:04

56,8% 1:34

55,7% 1:35

59,1% 1:55

AFICIONS I INFORMÀTICA 59,4% 2:11

27,1% 1:36

22,8% 1:37

18,2% 2:12

ESPORTS I ACTIVITATS A L’AIRE LLIURE 40,5% 1:54

29,9% 1:36

40,8% 1:43

50,5% 1:54

TREBALL REMUNERAT 13% 6:39

54,4% 7:18

39,7% 7:32

1% 7:06

ESTUDIS 61,7% 6:12

8,6% 3:25

3,7% 2:49

1,4% 2:13

ACTIVITATS DE VOLUNTARIAT 5,5% 2:31

7,9% 1:44

14,8% 2:04

20,6% 1:28


Les darreres dades amb les quals comptem a les Illes Balears sobre l’ocupació del temps lliure de les persones joves, són de l’any 2005 i recullen el percentatge de joves que realitza alguna de les activitats enumerades durant el seu temps lliure. Les dades no estan disgregades per illes. Les activitats que llavors realitzava el jovent es mostra al següent gràfic:

Gràfic 207. Percentatge de jovent que manifesta realitzar alguna de les activitats en el seu temps lliure


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Esc

olta

r mús

ica,

CD

, cin

tes

Sor

tir o

reun

ir-se

am

b am

ics

Veu

re la

tele

visi

ó

Esc

olta

r la

ràdi

o

Ana

r al c

inem

a

Lleg

ir di

aris

, rev

iste

s

Des

cans

ar, n

o fe

r res

Usa

r l'o

rdin

ador

Via

tjar

Ana

r d'e

xcur

sió

Ana

r de

disc

oteq

ues,

bal

lar

Lleg

ir lli

bres

Ana

r a c

once

rts

Fer e

spor

t

Beu

re, a

nar d

e co

pes

Juga

r am

b vi

deoj

ocs,

con

sole

s, e

tc.

Ass

istir

a c

ompe

ticio

ns e

spor

tives

Ana

r a m

useu

s, e

xpos

icio

ns

Act

ivita

ts a

rtíst

ique

s, p

intu

ra, …

Ana

r al t

eatre

Ass

istir

a c

onfe

rènc

ies,

col

·loqu

is

Act

ivita

ts d

e vo

lunt

aria

t

176

Altres indicadors més recents ens podrien orientar cap a on ha anat canviant les tendències de l’ús de temps lliure entre el jovent de les illes. Les dades de l’Observatori la Joventut de les Illes Balears, elaborades a partir del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de Catalunya, sobre els hàbits i audiències en els mitjans de comunicació, podrien donar alguna pista, en el sentit, per exemple, que l’ús d’Internet diàriament és el que hauria crescut de manera més significativa entre els anys 2008 i el 2010, passant d’un 59% al 75,8%.

Gràfic 208. Percentatge de jovent de les Illes Balears segons hàbits i audiències amb els media


Una de les activitats habituals entre el jovent, és trobar-se amb els seus amics o les seves amigues. Segons les dades del mòdul de condicions i hàbits de vida de l’Enquesta Modular d’Hàbits Socials de les Illes Balears, 2010, el jovent es reuneix amb major freqüència amb persones amigues, que la població general, tant al conjunt de les Illes Balears com a cada illa.

El percentatge de persones joves que manifesten reunir-se amb amics i amigues cada dia és superior a Menorca que a la resta de les illes i gairebé duplica el percentatge de Mallorca. També Menorca és l’illa on menor percentatge de població jove manifesta reunir-se mai o quasi mai amb persones amigues.

Taula 95. Freqüència de reunió amb els amics per illes i per població general i població jove. 2010

MAI/QUASI MAI 1 A 3 COPS/MES 1 COP/SETM 2 A 6 COPS/SETM CADA DIA

ILLES BALEARS

TOTAL EDATS 13,6% 18,5% 28,1% 26,2% 13,6%

16 A 35 ANYS 11,4% 10,7% 25,5% 33,3% 19,1%

MALLORCA

TOTAL EDATS 14,2% 20,1% 27,6% 26,1% 12%

16 A 35 ANYS 12,8% 11,7% 25,9% 32,7% 16,9%

MENORCA

TOTAL EDATS 12,3% 22,1% 30,6% 14,9% 20,1%

16 A 35 ANYS 5% 11,4% 32% 20,5% 31,1%

EIVISSA I FORMENTERA

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2008

2009

2010

177

TOTAL EDATS 14,1% 5,5% 29,8% 33,4% 17,2%

16 A 35 ANYS 7,1% 4,1% 19,2% 44,4% 25,2% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT

Les dades que es recullen a la taula, hores d’ara, segur que han patit variacions importats amb l’increment de l’ús de les noves tecnologies, que han esdevingut una eina imprescindible entre el jovent i han modificat les seves formes de relació.

Com es veurà més endavant, al capítol referent a les noves tecnologies, el 80% de les llars disposa de connexió a Internet i pràcticament la totalitat de les persones joves tenen accés a la xarxa a casa o al telèfon mòbil. No es disposa de la dada actual del percentatge de llars que disposen de béns d’equipament segons l’edat de la persona que les sustenta. Les dades que creuen els equipaments amb el grup d’edat de l’OBJIB són de l’any 2010, on llavors, només el 55,8% de les llars disposaven de connexió a Internet.

9.2. CULTURA

9.2.1. LLENGUA

Un dels fets culturals diferenciats a les Illes Balears respecte a la resta de l’Estat (excepte Catalunya, País Valencia, País Basc i Galicia) és el de la llengua. Les dades de L’Enquesta Modular d’Hàbits Socials 2010, en el Mòdul de Coneixements i Usos Lingüístics, indiquen que el 65,7% de la població de les Illes Balears reconeix el català com a la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma.

La població menorquina és la que en major percentatge reconeix el català com la llengua pròpia de les Illes Balears, mentre que la població d’Eivissa i Formentera ho fa en una proporció significativament més baixa. A les Pitiüses, un alt percentatge de persones consideren el català i el castellà com a llengües pròpies de les Illes Balears i una de cada deu considera que haurien de ser totes les llengües que es parlin.

A totes les illes excepte a Menorca la població jove reconeix el català com a llengua pròpia de les Illes Balear, en menor proporció que el conjunt de la població de la seva illa. A Menorca la proporció de joves és major.

Gràfic 209. Percentatge de població total i població jove segons consideració de llengua pròpia de les Illes Balears. 2010


65,7% 59,7% 67,2% 61,5%85,0% 90,6%

43,2%29,2%

33,2% 38,7%

12,8% 14,8%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

PB TOTAL 16-35 ANYS PB TOTAL 16-35 ANYS PB TOTAL 16-35 ANYS PB TOTAL 16-35 ANYS

ILLES BALEARS MALLORCA MENORCA EIVISSA-FORM

CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ I CASTELLÀ TOTES LES LLENGÜES QUE ES PARLIN

178

Respecte a la consideració del català com a llengua pròpia personal, a Menorca i Formentera un major percentatge de persones considera el català com a llengua pròpia, i a Mallorca i Eivissa considera el castellà com a llengua pròpia una major proporció de gent. El fet de que aquestes siguin les illes amb major nombre d’habitants de les Illes Balears, justifica que també per al conjunt d’illes hi hagi un major percentatge de persones que consideren el castellà i no el català com a llengua pròpia. S’ha de pensar, que tant Mallorca com Eivissa van rebre molta immigració nacional amb el boom turístic dels anys 60 i posteriorment, molta immigració procedent de països de parla hispana i que, sigui per això que encara que la població reconeix el català com a llengua pròpia de les Illes Balears, no la reconegui en la mateixa mesura com a llengua pròpia.

Taula 96. Distribució de la població segons llengua pròpia per illes. 2010

CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ I CASTELLÀ ALTRA LLENGUA

ILLES BALEARS 36,1% 45,9% 6,2% 11,9%

MALLORCA 35,4% 47,2% 6,5% 10,9%

MENORCA 51,5% 28,3% 6,2% 13,9%

EIVISSA 28,7% 49,7% 4,3% 17,2%

FORMENTERA 50,8% 34,4% 4,1% 10,7% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT

Independentment del fet de considerar el català com a llengua pròpia, la majoria de la població l’entén. Sap parlar català un percentatge inferior de les persones que l’entenen, i Formentera i Menorca són les illes on major proporció de població ho sap parlar. El fet de que, en totes les illes (excepte Formentera) hi hagi major percentatge de població que el sap llegir que de població que el sap parlar, és, probablement degut a que hi ha un grup de persones que ho entenen i ho saben llegir però que no es senten amb domini de la llengua suficient com per expressar-se amb ella. Quan es tracta d’escriure en català, menys de la meitat de la població de les Illes Balears ho sap fer, superant la meitat, per pocs punts percentuals, només a l’illa de Menorca.

Gràfic 210. Nivell de coneixements del català per illes. 2010


85% 85,5%89,0%

78,5%

90,9%

63,4% 63,4%68,5%

59,5%

73,0%70,8% 71,5% 72,7%65,0%

68,8%

47,9% 47,8%53,2%

45,2% 46,7%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

ILLES BALEARS MALLORCA MENORCA EIVISSA FORMENTERA

L'ENTÉN SAP PARLAR SAP LLEGIR SAP ESCRIURE

179

9.2.2. LECTURA I ALTRES ACTIVITATS CULTURALS

Les activitats culturals formen part del conjunt d’activitats que el jovent manifesta dur a terme en el seu temps lliure (gràfic 208). L’Enquesta d’Hàbits i Pràctiques culturals 2014-2015 recull un conjunt d’indicadors per al total de la població per Comunitats Autònomes i per grup d’edat, però sense opció de creuar ambdues variables. Atès que l’IBESTAT té publicades les dades de la mateixa enquesta de 2010-2011 per a la població de les Illes Balears es prendrà com a referència el conjunt d’indicadors que publica l’IBESTAT. Es presenten les dades de la població total del conjunt de l’Estat i per les Illes Balears, i les dades disgregades per edat de la població total de l’Estat.

Es recull en primer lloc, el percentatge de població que té llibres (en format de paper o en format electrònic) a la seva llar i el nombre mitjà de llibres que en tenen. Les dades indiquen que el grup d’edat de 15 a 19 anys és el que proporcionalment manifesta tenir llibres. Atès que es tracta d’un grup d’edat on les persones encara solen estar escolaritzades la data és coherent. També coherent és que el nombre mitja de llibres sigui menor entre les persones joves que per el conjunt de la població, ja que al llarg dels anys es van acumulant i és habitual que augmenti la quantitat de llibres a les llars a mesura que les persones es fan grans.

Taula 97. Població amb llibres a la llar i nombre mitjà de llibres. 2014-2015

% POBLACIÓ MITJANA

ESPANYA 93,2% 244

ILLES BALEARS 91,9% 187

15-19 ANYS 97,9% 186,8

20-24 ANYS 96,8% 167

25-34 ANYS 93,0% 236 Font: Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015. MECD

Les dades sobre la freqüència de la lectura de llibres venen a reforçar que les persones que manifesten major freqüència són les més joves, especialment joves que estan a etapes d’educació obligatòria, post-obligatòria i estudis universitaris. A partir dels 25 anys el percentatge de persones que han llegit durant els darrers tres mesos disminueix, així com augmenta el percentatge de persones que manifesten no haver llegir mai.

Taula 98. Població segons freqüència de lectura de llibres. 2014-2015

DARRER ANY DARRERS 3 MESOS FA MÉS D’1 ANY MAI O QUASI MAI

ESPANYA 62,2% 52,9% 16,8% 21%

ILLES BALEARS 62,1% 50,1% 16,8% 22,1%

15-19 ANYS 90,1% 79,7% 5,6% 4,3%

20-24 ANYS 79,8% 72,5% 11,8% 8,4%

25-34 ANYS 78,6% 57,9% 17,6% 13,8% Font: Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015. MECD

L’hàbit de lectura de premsa diària és lleugerament superior a les Illes que al país, també els hàbits de llegir només el cap de setmana o de llegir al manco un dia a la setmana. La població més jove és la que proporcionalment llegeix manco premsa, hàbit que va augmentant entre la població a mesura que augmenta l’edat.

180

Taula 99. Població segons freqüència de lectura de premsa d’edició diària. 2014-2015

CADA DIA NOMÉS CAP DE SETMANA AL MANCO 1 DIA/SETMANA MAI O QUASI MAI

ESPANYA 38,8% 9,6% 64,7% 25,1%

ILLES BALEARS 39,2% 10,2% 67,1% 24,1%

15-19 ANYS 12,2% 8,2% 35,5% 47,3%

20-24 ANYS 31,8% 9,4% 58,6% 28,5%

25-34 ANYS 38,7% 8,9% 65,9% 22,9% Font: Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015. MECD

El grau d’interès per visitar museus exposicions, galeries d’art, monuments històrics, jaciments arqueològics i arxius, es mesura en una escala de 0 a 10, on 0 significa cap interès i 10 interès màxim. En general, es mostra un interès mig en les activitats culturals esmentades i baix concretament en la visita a arxius, activitat que bona part de la població realitza per qüestions de professió o estudis.

Taula 100. Puntuació mitjana del interès per espais culturals. 2014-2015

MUSEUS EXPOS GALERIES MONUMENTS JACIMENTS ARXIUS

ESPANYA 4,7 4,3 3,8 5,2 4,3 2,6 ILLES BALEARS 5,1 5,1 4,7 5,3 4,5 2,3 15-19 ANYS 4,5 4,6 5 4,6 4,6 3,1 20-24 ANYS 4,4 4,4 3,7 5 4,4 3,5 25-34 ANYS 4,3 4,3 3,6 5 4,8 3

Font: Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015. MECD

Malgrat la valoració mitjana del interès per les visites, quatre de cada deu persones i una de cada tres han visitat monuments i museus respectivament. A les Illes Balears hi ha un major percentatge de persones que han visitat galeries d’art que al conjunt del país. Per grups d’edat les persones més joves són les que percentualment han visitat més els museus, exposicions i galeries d’art, monuments històrics i jaciments arqueològics. De bell nou, caldria estimar que les diferencies percentuals per aquest grup de persones joves estarien relacionades amb visites programades dins del context educatiu, ja que els percentatges que es presenten per al grup d’edat de 25 a 34 anys són significativament inferiors i més propers, encara que una mica per damunt, a la mitjana de la població general.

Taula 101. Població segons visites a diferents espais culturals. 2014-2015

MUSEUS EXPOS GALERIES MONUMENTS JACIMENTS ARXIUS

ESPANYA 33,2% 23,8% 12,7% 41,4% 16,6% 5,6%

ILLES BALEARS 29,9% 28,4% 21,5% 30,9% 13,3% 5,2%

15-19 ANYS 47,5% 33% 19,7% 51,1% 23,3% 10,8%

20-24 ANYS 39,2% 31,1% 16,9% 49,2% 17,6% 11,2%

25-34 ANYS 33,8% 26% 13,9% 45,3% 19,4% 6,3% Font: Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015. MECD

En la mateixa línea del interès que desperten les activitats culturals anteriors, es mouen les dades del grau d’interès per les arts escèniques, inclús amb valors mitjans inferiors als obtinguts a les activitats culturals prèviament analitzades. Només el teatre presenta una puntuació mitjana per damunt del cinc, que és la mitjana de l’escala de 0 a 10 punts que es fa servir per valorar l’interès. En el cas dels espectacles de ballet i

181

circ, la puntuació mitjana de les Illes Balears està per damunt de l’estatal, encara que amb diferències de puntuació no significatives. Tampoc són significatives les diferències segons el grup d’edat, encara que en general, el jovent manifesta sentir manco interès per l’òpera i la sarsuela que el conjunt de la població.

Taula 102. Puntuació mitjana del interès per les arts escèniques. 2014-2015

TEATRE ÒPERA SARSUELA BALLET/DANSA CIRC

ESPANYA 5,3 3 2,9 3,3 3,9

ILLES BALEARS 5,2 3,3 2,9 4 4,1

15-19 ANYS 5,7 2,8 2,3 3,6 4,7

20-24 ANYS 5,2 2,7 2,2 3,3 3,9

25-34 ANYS 5,3 2,9 2,3 3,3 4,3 Font: Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015. MECD

El teatre és l’espectacle més freqüentat per la població, seguit dels espectacles de ballet i dansa i el circ. Les persones més joves són les que més freqüenten aquests tipus d’espectacles, encara que assisteixen en major proporció al circ les persones que tenen de 25 a 34 anys. L’assistència al circ, segons les dades de l’Enquesta i en funció d’altres variables és major entre la població que té fills o filles menors de 18 anys. Aquesta dada explicaria, potser, la major assistència de les persones del grup d’edat esmentat, ja que és una edat a la qual ja poden tenir fills o filles petits.

Taula 103. Població segons assistència a espectacles. 2014-2015

TEATRE ÒPERA SARSUELA BALLET/DANSA CIRC

ESPANYA 23,2% 2,6% 1,8% 7% 7,7%

ILLES BALEARS 22,6% 4% 1,2% 10,7% 7,8%

15-19 ANYS 33,2% 1,8% 0,9% 10,7% 7,4%

20-24 ANYS 26,4% 1,9% 0,7% 8,4% 8%

25-34 ANYS 23,7% 1,9% 1% 7,1% 11,2% Font: Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015. MECD

No obstant, les activitats que major interès desperten tant entre la població general com entre la població jove, són la música i el cinema, com així s’evidencia observant les taules de les puntuacions mitjanes d’interès, obtingudes a partir de l’escala de valoració amb rang de 0 a 10.

Taula 104. Puntuació mitjana del interès per la música i el cinema. 2014-2015

MÚSICA EN GENERAL CINEMA

ESPANYA 7,3 6,7

ILLES BALEARS 7,3 7

15-19 ANYS 8,5 8

20-24 ANYS 8,3 7,7

25-34 ANYS 8 7,5 Font: Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015. MECD

L’interès per la música (en major grau) i el cinema és superior entre la població jove que per la població general.

Gran part de la població escolta música a diari i un baix percentatge no ho fa mai o quasi mai, sobre tot entre la població més jove.

182

La freqüència d’anar al cinema, segons el percentatge de persones que manifesten haver-ho fet els darrers 3 mesos i de persones que manifesten no anar mai o quasi mai, és superior a les Illes Balears que per el conjunt de l’Estat.

Les persones que tenen entre 15 i 24 anys són les que informen en major proporció d’haver anat al cinema alguna vegada el darrer any o els darrers tres mesos, i les que en menor proporció diuen no fer-ho mai o quasi mai.

Taula 105. Població segons freqüència d’anar al cinema. 2014-2015

DARRER ANY DARRERS 3 MESOS MAI O QUASI MAI

ESPANYA 54% 38,3% 19,5% ILLES BALEARS 49,9% 49,8% 15,7% 15-19 ANYS 86,3% 67,9% 3% 20-24 ANYS 83,1% 67,6% 4,2% 25-34 ANYS 69,6% 51% 8,6%

Font: Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015. MECD

9.3. ESPORT

Les dades sobre la pràctica d’esport ja han estat comentades al punt 9.3. del present informe. Les dades sobre la pràctica esportiva entre les persones joves a Menorca s’haurien d’obtenir a partir d’una enquesta ad hoc, ja que no s’han trobat dades específiques. Al registre d’associacions esportives del Govern Balear hi consten 40 a l’illa de Menorca, però no exclusives del jovent. Es podria conèixer el nombre de joves que formen part de aquestes associacions però no les característiques ni la freqüència de la seva pràctica esportiva. En l’Estudi de l’activitat física a Menorca l’any 2010, realitzat i publicat per el Departament d’Esport del Consell Insular de Menorca, es recull tota la informació relativa a instal·lacions, activitats, personal tècnic, inversions, etc., i també aporta algunes dades de participació, però no fan referència al perfil de participats, no hi ha dades disgregades per edat, i per tant, no reporta continguts susceptibles de desenvolupar al present informe.

Respecte a l’esport escolar, competència que té el Consell Insular de Menorca, les dades que ens poden aportar són les de joves federats de 14 a 16 anys, ja que més enllà de l’edat de finalització dels estudis obligatoris, no formen part de les seves competències. Aquestes dades estan demanades i s’aportaran una vegada les rebi l’OBSAM.

183

10. NOVES TECNOLOGIES

La irrupció de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), ha suposat, els darrers anys, un canvi d’hàbits en les persones quan a l’ocupació del seu temps lliure i d’oci, com s’ha posat de manifest al capítol anterior, així quan a la manera de resoldre problemes i establir relacions.

10.1. USOS DE LES NOVES TECNOLOGIES

L’Enquesta Nacional d’Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015, recull el percentatge de persones que han fet servir alguna de les noves tecnologies al menys una vegada a la setmana23. Les dades disgregades per sexe indiquen que un major percentatge d’homes que de dones utilitza les TIC.

Taula 106. Percentatge de persones, disgregat per sexe, que han fet servir les TIC al menys una vegada a la setmana. Espanya, 2014-2015

HOMES DONES

VIDEOJOCS 15,4% 6%

ORDINADOR 64,3% 56,9%

ORDINADOR PER OCI O TEMPS LLIURE 60,4% 53,2%

TABLET 23,2% 21,6%

TABLET PER OCI O TEMPS LLIURE 22,2% 20,9%

INTERNET 70% 64,4%

INTERNET PER OCI O TEMPS LLIURE 67,9% 62,5% Font: Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2014-2015. MECD

Taula 107. Percentatge de persones, disgregat per grup d’edat, que han fet servir les TIC al menys una vegada a la setmana. Espanya, 2014-2015

15-19 20-24 25-34 35-44 45-54 55-64 +65

VIDEOJOCS 39,7% 29,4% 18,8% 10,7% 4,9% 2,9% 1,3% ORDINADOR 89,5% 87,7% 78,3% 79,8% 67,2% 48,1% 16,2% ORDINADOR PER OCI O TEMPS LLIURE 82,2% 85,7% 74,2% 74% 63% 44% 15,6% TABLET 29,3% 29,5% 29,8% 33,7% 25,1% 14,3% 5,2% TABLET PER OCI O TEMPS LLIURE 28,2% 28% 28,9% 32,5% 24,3% 13,5% 5,1% INTERNET 96,7% 95,8% 90,7% 86,9% 73,9% 54,3% 17,8% INTERNET PER OCI O TEMPS LLIURE 94,8% 95,3% 89,3% 84,2% 70,9% 51,2% 17,3%

Font: Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2014-2015. MECD

La mateixa enquesta indica que més de les tres quartes parts de la població general té accés a Internet, augmentant la proporció quan es parla de persones d’edat compresa entre els 15 i els 35 anys, cas en el qual més del 90% de la població té accés tant a les seves llars com als telèfons mòbils. Es pot dir, per tant, que quasi la totalitat del jovent pot accedir a la xarxa en qualsevol moment de la seva vida.

La població de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, segons l’Enquesta Nacional sobre Equipament i Ús de les Tecnologies d’Informació i Comunicació a les Llars, de l’any 2015, és quarta, en quant a l’ús d’Internet (darrers tres mesos abans de l’Enquesta). 23 Les diferències percentuals que es poden trobar a les diferents taules i gràfics sobre els usos de les TIC estan relacionades amb els períodes de referència que es pren a l’hora de realitzar les enquestes.

184

Gràfic 211. Percentatge de població usuària d’Internet per Comunitat Autònoma, 2015

Font: Enquesta Nacional sobre Equipament i Ús de les Tecnologies d’Informació i Comunicació a les Llars, 2015. INE

Juntament amb Catalunya, les Illes Balears ocupen la cinquena posició respecte a l’ús diari (al manco 5 dies per setmana) d’Internet. Ho fa el 84% del total de la població que ha fet servir Internet els darrers 3 mesos anteriors a l’Enquesta.

L’evolució del percentatge de la població que fa servir Internet (darrers tres mesos abans de l’Enquesta) a les Illes Balears mostra un creixement d’un 27,1% els darrers 10 anys.

Gràfic 212. Evolució de la població que fa servir Internet a les Illes Balears

Font: Enquesta Nacional sobre Equipament i Ús de les Tecnologies d’Informació i Comunicació a les Llars, 2015. INE

A les Illes Balears, l’any 2015, pràcticament la totalitat de persones joves han fet servir el telèfon mòbil, l’ordinador i Internet els darrers 3 mesos (100% de les persones de 16 a 24 anys i més de 97% de les persones de 25 a 34 anys). S’observa així, un important increment respecte a les dades del 2010. El 2015, un 53,1% de la població balear manifesta haver realitzat alguna compra per Internet, ho ha fet el 63,8% de persones de 16 a 24 anys i el 79,2% de persones de 25 a 34 anys.

85,90%82,60%

78,70%

71,90%

60%

80%

55,5% 55,2%59,9%

64,1%71,2% 69,6% 73,7%

76,2%81,1%

82,6%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

185

Les dades dels principals usos d’Internet que han fet les persones de les Illes Balears, l’any 201524, disgregades per grups d’edat es presenten a la taula següent:

Taula 108. Percentatge de persones que realitzen els diferents usos d’Internet per grups d’edat. Illes Balears 2015

Total 16-34 anys 35-54 anys 55 i més anys

Correu electrònic 80,5% 88% 80,9% 63, 6%

Telefonar per Internet 34,3% 42,5% 32,1% 22,6%

Participar a xarxes socials 69,5% 93,3% 60,8% 42,2%

Participar a xarxes socials al manco 5 dies/setmana 43,9% 64,9% 35,9% 20,6%

Penjar continguts propis a una pàgina web 50.5% 74,2% 44,3% 27%

Crear pàgines web o blogs 8,3% 17,3% 4,3% -

Llegir notícies, diaris o revistes en línia 78,6% 84% 75,9% 74,3%

Cercar informació sobre temesde salut 65,2% 74% 64,3% 48,8%

Cercar informació sobre educació, formació, cursos 63,4% 75,4% 60,4% 45,6%

Cercar informació sobre bens i serveis 68,6% 73,2% 72,4% 48,4%

Descarregar software (excepte jocs) 38% 54,5% 31,6% 20,1%

Escoltar ràdio emesa per Internet 33,1% 42,6% 33,5% 11,5%

Veure vídeos o pel·lícules per Internet 55,7% 72,5% 52,6% 28,5%

Emetre opinions de contingut social i/o polític 20,5% 29,5% 16,4% -

Participar a consultes cíviques i/o polítiques en línia 13,7% 17,4% 11% 12,9%

Cercar feina 25% 32,3% 25,6% -

Participar a xarxes de caire professional 13,3% 16,3% 15,7% -

Viatges i allotjament 60,5% 72,3% 58,6% 40,5%

Venda de bens i serveis 16,5% 21,1% 15,6% -

Banca electrònica 54,4% 55,5% 56,9% 45,2%

Jugar o descarregar jocs, imatges, pel·lícules o música 63,3% 81% 59,6% 35,2%

Realitzar algun curs en línia 12,6% 17,3% 12,4% -

Fer servir material d’aprenentatge en línia 22,4% 36,9% 17,5% -

Comunicar-se fent servir web educatius 14,7% 27,5% 9,3% -

Altres activitats 9,1% 17% 5,5% -

Font: Enquesta sobre Equipament i Ús d’Internet a les Llars, 2015. IBESTAT

Les dades indiquen que la població jove és la que més fa servir Internet per gairebé tots els usos anomenats i amb diferències prou significatives a la major part dels usos.

Només són equiparables el percentatge d’ús de les persones de 16 a 34 anys i de 35 a 54 anys en quant a la participació a xarxes de caire professional i la banca electrònica. Els cinc usos, ordenats de manera descendent, que fan servir un major percentatge de la població general són: correu electrònic; llegir notícies, diaris o revistes en línia; participar a xarxes socials; cercar informació sobre bens i serveis i cercar informació sobre temes de salut. Per a la població de 16 a 34 anys els cinc usos principals, també ordenats de manera descendent són: participar a xarxes socials; correu electrònic; llegir notícies, diaris o revistes en línia; jugar o descarregar jocs, imatges, pel·lícules o música i cercar informació sobre educació, formació i cursos.

Els usos menys comuns entre la població general, en ordre ascendent, són: crear pàgines webs o blogs; altres activitats no anomenades al llistat, realitzar cursos en línia; participar a xarxes de caire professional i participar a consultes cíviques i/o 24 El període de referència són els darrers 3 mesos anteriors a l’Enquesta

186

polítiques en línia. Entre els joves els usos menys comuns són: participar a xarxes de caire professional; altres activitats; realitzar cursos en línia; crear pàgines web o blogs i participar a consultes cíviques i/o polítiques en línia.

Es troben diferències de les activitats principals a Internet entre la població general i els joves en quant que a la primera apareixen les activitats de cercar informació sobre bens i serveis i cercar informació sobre temes de salut, que no estan entre les activitats principals dels joves; i en quant que a la població jove, on apareixen les activitats de jugar o descarregar jocs, imatges, pel·lícules o música i cerca informació sobre educació, formació i cursos, activitats que no estan entre les cinc principals de la població general.

Les mateixes dades, disgregades per sexes, posen de manifest que els usos d’Internet són diferents entre dones i homes. Un major percentatge (≈4-5% més) de dones que d’homes, participen a les xarxes socials (encara que a la freqüència de participació no hi ha diferències significatives), cerquen informació sobre temes de salut i educació i cerquen feina. Les diferències percentuals dels usos que fan servir més proporció d’homes són bastant més significatives. Així, els homes telefonen més per Internet, llegeixen més notícies diaris o revistes en línia, cerquen informació sobre bens i serveis, descarreguen software, escolten la ràdio, veuen vídeos o pel·lícules per Internet, venen bens i serveis, fan servir la banca electrònica, juguen o descarreguen jocs, imatges,pel·lícules o música, fan servir material d’aprenentatge en línia i es comuniquen fent servir webs educatius.

Gairebé no hi ha diferències entre homes i dones a l’ús del correu electrònic, la freqüència de participació a les xarxes socials, el penjar continguts propis a pàgines web, l’emissió d’opinions de contingut social i/o polític, la participació a xarxes de caire professional, i els viatges i allotjaments.

Taula 109. Percentatge de persones que realitzen els diferents usos d’Internet per sexes. Illes Balears, 2015

HOMES DONES

Correu electrònic 79,2% 81,9%

Telefonar per Internet 42,4% 25,9%

Participar a xarxes socials 66,7% 72,4%

Participar a xarxes socials al manco 5 dies/setmana 45% 45,9%

Penjar continguts propis a una pàgina web 49,8% 51,2%

Crear pàgines web o blogs 11,2% 5,4%

Llegir notícies, diaris o revistes en línia 81,9% 75,2%

Cercar informació sobre temes de salut 63,2% 67,2%

Cercar informació sobre educació, formació, cursos 61,1% 65,7%

Cercar informació sobre bens i serveis 74% 63%

Descarregar software (excepte jocs) 49,2% 26,5%

Escoltar ràdio emesa per Internet 38,4% 27,6%

Veure vídeos o pel·lícules per Internet 61% 50,3%

Emetre opinions de contingut social i/o polític 20,9% 20,1%

Participar a consultes cíviques i/o polítiques en línia 16,5% 10,7%

Cercar feina 23,1% 27%

Participar a xarxes de caire professional 13,1% 13,6%

Viatges i allotjament 59,5% 61,5%

187

Venda de bens i serveis 23,2% 9,6%

Banca electrònica 59,2% 49,4%

Jugar o descarregar jocs, imatges, pel·lícules o música 68,8% 57,5%

Realitzar algun curs en línia 14,3% 11%

Fer servir material d’aprenentatge en línia 25,8% 18,9%

Comunicar-se fent servir web educatius 17,5% 11,9%

Altres activitats 10,9% 7,2%

Font: Enquesta sobre Equipament i Ús d’Internet a les Llars, 2015. IBESTAT

Les dades de l’Enquesta no poden ser creuades per grups d’edat i sexe, la qual cosa ens permetria fer la radiografia complerta de la realitat del jovent a les Illes Balears. Tampoc està disgregades per illes, la qual cosa no ens permet establir la situació del jovent menorquí.

Les darreres dades específiques d’ús d’Internet per illes i grups d’edat recollides a les Illes Balears són del 2010 i procedeixen de l’Enquesta Modular d’Hàbits Socials de l’any 2010, mòdul de disponibilitat i usos de els TIC a les llars, publicades per l’IBESTAT. Per les dades exposades anteriorment es dedueix una variació (creixement) significativa dels percentatges. Valguin al present informe per poder establir la comparativa entre illes de llavors, i per comptar amb alguna dada de Menorca. Caldria poder comptar amb les dades de l’Enquesta actualitzades atesa la rapidesa dels canvis en l’àmbit de les TIC i la importància que dit àmbit té quan es parla de persones joves. De les dades de l’Enquesta sobre equipament i ús d’Internet a les Llars, que sí estan actualitzades, no es pot inferir la informació referent a l’illa de Menorca i la seva comparació amb el conjunt de les Illes Balears.

Dit això, les dades de del 2010, posaven de manifest que manco de la meitat del jovent menorquí feia servir Internet de manera diària. No obstant, el percentatge ús diari d’Internet era superior a Menorca que al conjunt de les Illes Balears, entre les persones de 36 a 50 anys. Taula 110. Freqüència d’ús d’Internet segons grup d’edat a Illes Balears i Menorca. 2010

DARRERS 3 MESOS DIÀRIAMENT SEMANALMENT MENSUALMENT

ILLES BALEARS

DE 16 A 35 ANYS 83,62% 71,41% 20,54% 8,05%

DE 36 A 50 ANYS 66,15% 73,24% 13,78% 12,98%

MÉS DE 50 ANYS 25,29% 79,1% 12,1% 8,81%

MENORCA

DE 16 A 35 ANYS 94,62% 48,23% 39,41% 12,36%

DE 36 A 50 ANYS 77,28% 89,14% 10,23% 0,62%

MÉS DE 50 ANYS 19,41% 73,38% 16,19% 10,43%

Font: Elaboració propia a partir de les dades de l’Enquesta Modular d’Hàbits Socials, 2010. IBESTAT

A la mateixa enquesta s’indicaven els principals usos que feia d’Internet el jovent (15 a 34 anys). El jovent menorquí feia ús d’Internet en major proporció que el conjunt del jovent de les Illes Balears en la cerca d’informació turística i de cultura i oci, per llegir o descarregar-se diaris o revistes, per veure televisió i/o vídeos i per descarregar-se també jocs i música.

188

Taula 111. Percentatge de joves que fa servir Internet per usos. Illes Balears i Menorca. 2010


Llegir o enviar correus electrònics 90,45 90,35

Cercar informació sobre ocupació 28,69 20,61

Cercar informació sobre turisme 51,7 64,82

Cercar informació sobre cultura i oci 58,6 88,02

Cercar informació sobre educació 38,02 23,14

Cercar informació sobre restauració 25,19 15,41

Cercar informació sobre sanitat 19,01 12,91

Cercar informació sobre consum 21,98 8,99

Cercar informació sobre Administració Pública 29,76 27,58

Cercar informació sobre altres temes 70,12 74,54

Llegir o descarregar diaris o revistes 56,48 72,24

Obtenir serveis bancaris 38,18 32,45

Escoltar música o ràdio 76,8 61,87

Jugar a vídeo jocs 41,77 39,06

Veure televisió, vídeos, etc. 62,62 69,27

Xatejar 64 53,26

Formació 25,71 30,31

Descarregar jocs, música, etc. 57,07 66,27

Altres activitats 48,45 56,88

Font: Elaboració propia a partir de les dades de l’Enquesta Modular d’Hàbits Socials, 2010. IBESTAT

També a l’enquesta, i per la població sense disgregar en grups d’edat, la principal raó per la qual les persones de Menorca que no s’han connectat els darrers tres mesos, no ho han fet, és per no haver-ho necessitat o no voler-ho pel seu contingut. Aquesta raó l’expressa el 80,44% de persones enquestades, raó que manifesta el 57,38% de persones del conjunt de les Illes Balears.

10.2. USOS DE SERVEIS DE MISSATGERIA INSTANTÀNIA I XARXES SOCIALS

En les dades exposades anteriorment ha quedat palès que 9 de cada 10 persones joves fan ús de les xarxes socials a Internet. Les dades que més s’aproximen a la realitat dels joves en relació a l’ús de les xarxes i dels serveis de missatgeria instantània des de dispositius mòbils, són les que provenen dels sondejos del CIS. Les dades procedents dels sondejos no són dades definitives i permeten fer-se una idea general d’una situació concreta, i mai haurien de substituir a estudis amb major rigor metodològic. Les darreres dades publicades són les que es recullen a l’avançament de resultats del baròmetre de setembre de l’any 2014 i s’han obtingut a nivell nacional per a persones majors d’edat.

Segons aquest baròmetre la totalitat de persones de 18 a 24 anys i el 99,8% de les persones de 25 a 34 anys utilitzen la telefonia mòbil. El percentatge de persones de totes les edats que la fan servir és el 90,5%. Entre les persones que utilitzen el telèfon mòbil, a nivell de població general fa servir el WhatsApp o altres aplicacions de missatgeria instantània el 64,8% de la població. Molt per damunt es situen els percentatges de persones de 18 a 24 anys i de 24 a 34 anys que ho fan servir que és el 98,1% i el 94,2% respectivament. Després del WhatsApp la segona aplicació de missatgeria instantània més emplenada és el xat de Facebook.

189

Quan a les persones joves se’ls hi demana per la freqüència de l’ús de WhatsApp o altres aplicacions i es compara amb la freqüència d’ús de la població total s’observa que, pràcticament la totalitat de la població més jove ho fa de manera continua o varies vegades al dia, amb major percentatge de resposta a la primera categoria. El grup d’edat de 25 a 34 anys manifesta també un ús molt freqüent però disminueix la tendència d’ús continu. En qualsevol cas, i malgrat que entre la població jove hi ha un major ús de WhatsApp, la població general que fa servir l’aplicació ho fa amb molta freqüència.

Taula 112. Freqüència d’ús de WhatsApp entre la població que ho utilitza per població total i població jove. 2014

Total 18-24 25-34

Contínuament 46,7% 70,8% 57,3%

Varies vegades al dia 41,9% 27,3% 37,3%

Altres freqüències i no respostes 11,4% 1,9% 5,4% Font: CIS. Avançament de resultats del baròmetre de setembre de 2014

També a les persones que fan servir les aplicacions de missatgeria instantània se’ls ho demana pel nombre de contactes que té a les diverses aplicacions.

Taula 113. Nombre de contactes de WhatsApp entre la població que ho utilitza per població total i població jove. 2014

Total 18-24 25-34

D’un a 10 contactes 5,4% 2,4% 2,1%

D’11 a 50 contactes 34,4% 27,8% 26,7%

De 51 a 100 contactes 24,4% 27,8% 25,2%

De 101 a 500 contactes 22,9% 34% 32,9%

No contesta o no ho sap 12,9% 8% 13,1% Font: CIS. Avançament de resultats del baròmetre de setembre de 2014

De les dades de l’informe es desprèn que el nombre mitjà diari de converses per WhatsApp que mantenen les persones de 18 a 24 anys és 13,3; la mitja diària de converses de les persones de 25 a 34 anys és 10,2, la mateixa mitja que la de la població general.

Els usos principals de WhatsApp el jovent són parlar (sense més objectiu que el de parlar) i planificar activitats amb persones amigues. El total de la població també ho fa servir per parlar amb amistats i família. Les persones de 25 a 34 anys ho fan servir per parlar i planificar activitats amb la família en una proporció major que la població general. També les persones d’aquest grup d’edat ho utilitzen per coordinar i organitzar activitats laborals en major mesura que la població general i que el grup de més joves. Aquests darrers ho fan més per fer consultes o tenir encontres amb el professorat en major mesura que el grup de joves més grans i la població general.

190

Taula 114. Principals usos de WhatsApp entre la població que ho utilitza per població total i població jove. 2014

Total 18-24 25-34

Coordinar u organitzar activitats laborals 25,5% 12% 29,8%

Consultes i cites amb professorat 6,8% 24,4% 7,2%

Recerca de feina 5,6% 6,7% 9%

Parlar amb la família 70,4% 56,9% 73,3%

Planificar activitats familiars 40,9% 31,6% 44,6%

Parlar amb persones amigues 70,4% 80,9% 79,2%

Planificar activitats amb amistats 52,6% 67,5% 61,7%

Donar consells ajudar a família, amistats i altres persones 15,4% 19,1% 17,2%

Demanar consells o ajuda a família amistat i altres persones 13,3% 19,1% 16,5%

Sol·licitar informació, fer gestions personals i compres 9,5% 9,1% 10,6% Font: CIS. Avançament de resultats del baròmetre de setembre de 2014

Respecte a l’ús de les xarxes socials, el percentatge de persones a la població general que manifesta fer-ne ús és el 46,6%, mentre que en les persones de 18 a 24 anys el percentatge d’usuàries és el 89,2% i el 79,4% en les persones de 25 a 34 anys. Entre les persones que utilitzen xarxes socials, les xarxes que es fan servir manera més habitual són Facebook, Twitter i Instagram. Facebook és la xarxa social més utilitzada entre la població general i la població jove. El grup d’edat que en fa més ús és el de persones de 25 a 34 anys. L’ús de Twitter i Instagram ha augmentat de manera significativa en relació al mateix sondeig del 2011, on la xarxa Tuenti, avui extingida, era la d’ús habitual del jovent inclús per damunt de Facebook. Dues de cada tres persones de 18 a 24 anys fa servir Twitter, i una de cada tres Instagram.

Taula 115. Percentatge d’ús de les diferents xarxes socials entre les persones que les fan servir per a la població general i població jove. 2014

Total 18-24 25-34

Facebook 96,3% 92,1% 97,9%

Twitter 33,2% 65,4% 40%

Instagram 12% 31,6% 12,2% Font: CIS. Avançament de resultats del baròmetre de setembre de 2014

El 89,5% de la població de 18 a 24 anys fa ús de les xarxes socials al manco una vegada al dia, front al 82,1% de la població de 25 a 34 anys i el 74,8% de la població total. El patró d’us més freqüent el presenta el grup d’edat més jove.

Taula 116. Freqüència d’ús de xarxes socials entre la població que les utilitza per població total i població jove. 2014

Total 18-24 25-34

Contínuament 17,9% 25,3% 24,1%

Varies vegades al dia 31% 43,7% 35,4%

Una vegada al dia 25,9% 20,5% 22,6%

De tres a cinc vegades a la setmana 8,4% 5,8% 7,3% De una a dues vegades per setmana 9,2% 3,2% 6,4% Cada varies setmanes 3,1% 1,1% 1,8% Quasi mai 3,9% - 1,8% No contesta 0,6% 0,5% 0,3%

Font: CIS. Avançament de resultats del baròmetre de setembre de 2014

191

La meitat de la població més jove té entre 101 i 500 contactes a les xarxes socials, que és el nombre de contactes amb major freqüència per tots els grups d’edat. A l’hora d’interpretar les dades s’ha de tenir en compte l’amplitud del rang.

Taula 117. Nombre de contactes de a les xarxes socials entre la població que les utilitza per població total i població jove. 2014

Total 18-24 25-34

D’un a 10 contactes 5% 0,5% 1,5%

D’11 a 50 contactes 21% 10% 14,6%

De 51 a 100 contactes 17,1% 13,7% 16,8%

De 101 a 500 contactes 32% 50,5% 40,5%

Més de 500 contactes 4% 6,8% 5,2%

No ho pot calcular o no ho sap 20,9% 18,5% 21,4% Font: CIS. Avançament de resultats del baròmetre de setembre de 2014

Més de la meitat de la població general i de la població jove manifesta fer servir les xarxes socials per mantenir contacte amb persones que no poden veure amb la freqüència que voldria. També més de la meitat de la població de 18 a 24 anys fa servir les xarxes socials per accedir o compartir fotos, vídeos, etc.; per estar al corrent del que fan les persones que fan ús de les xarxes socials; per estar actualitzada de les informacions o plans que es transmeten a la xarxa i per divertir-se i passar el temps. Divertir-se i passar el temps també és un dels principals usos que fa tant el total de població com les persones joves de 25 a 34 anys. Un major percentatge d’aquest darrer grup d’edat que la població més jove i la població total fa servir les xarxes per cercar informació relacionada amb la seva professió o treball.

Taula 118. Principals usos de les xarxes socials entre la població que les utilitza per població total i població jove. 2014

Total 18-24 25-34

Mantenir contacte amb persones que no poden veure 54% 52,6% 55,2%

Per accedir o compartir fotos, vídeos, etc. 42% 53,7% 47,3%

Per estar al corrent del que fa/diu qui utilitza la seva xarxa social a Internet 45,4% 54,7% 49,7%

Per estar actualitzat/da de les informacions o plans que es transmeten a la xarxa 38,4% 54,2% 44,2%

Per simplement connectar-se i no sembla rar o aïllar-se del seu cercle de relacions 13,1% 16,8% 15,9%

Per fer noves amistats 9,4% 17,4% 11,3%

Per cercar informació relacionada amb la seva professió o treball 18,1% 14,7% 20,1%

Per lligar (cercar parella) 2,7% 4,2% 2,4%

Per comunicar les seves darreres activitats, plans, pensaments, reflexions 18,7% 26,3% 23,2%

Per cercar/rebre informació sobre àrees d’interès (política, cultura, medi ambient, etc) 21,3% 21,6% 20,7%

Per divertir-se, entretenir-se, passar l’estona 38,3% 52,6% 43% Per cercar feina 7,5% 6,8% 10,4% Per organitzar esdeveniments 10% 13,7% 13,1% Altres usos 0,4% - 0,6% No sap o no contesta 6% 4,3% 5,8%


Davant la pregunta sobre els nombre de publicacions per compartir qualque fet de la seva vida o comentar publicacions d’altres persones, en un dia normal, el 39% de la població total, el 26,8% de la població de 18 a 24 anys i el 35,1% de la població de 25 a 34 anys no en fa cap.

192

Hi ha al manco una de cada deu persones a la població total i la població jove que ha manifestat no poder calcular el nombre de publicacions que fan. Comptant amb les persones que no ho poden calcular, i donant per suposat que sí que fan alguna publicació a les xarxes, es pot estimar que el 58,4% de població total, el 71,7% de la població de 18 a 24 anys i el 61,6% de la població de 25 a 34 anys fan, al manco, una publicació diària a les xarxes socials.

Taula 119. Nombre de publicacions a les xarxes socials entre la població que les utilitza per població total i població jove. 2014

Total 18-24 25-34

1 publicació 16,2% 17,9% 15,2% 2 publicacions 9,3% 9,5% 10,7% 3 publicacions 4,7% 5,3% 5,8% 4 publicacions 2,5% 4,2% 1,8% De 5 a 10 publicacions 10,8% 16,3% 12,2% Més de 10 publicacions 3,9% 5,3% 4% Cap publicació 39% 26,8% 35,1% No ho pot calcular 11% 13,2% 11,9% No contesta 2,6% 1,5% 3,3%


Al sondeig del CIS no apareixen dades del sector de la població jove de 14 a 17 anys que també fa ús de les xarxes socials i que seria necessari conèixer, ja que en tractar-se de persones menors d’edat poden ser més vulnerables en quant a la seguretat a Internet.

Les dades de l’Enquesta Nacional sobre Equipament i Ús de les Tecnologies i Comunicació a les Llars del 2015 sobre seguretat a Internet, indiquen que la meitat de persones que han fet ús d’Internet els darrers 12 mesos han limitat o han deixat de fer alguna activitat a Internet per raons de seguretat. Entre el grup de persones de 16 a 24 anys el percentatge és el 56% i és el més alt dels percentatges per grup d’edat. El 33,6% de persones d’aquest grup d’edat i el 30,4% de les persones de 25 a 34 anys han deixat de proporcionar informació personal a comunitats virtuals per xarxes socials i professionals. Les altres activitats limitades estan relacionades a seguretat en quant a dades bancàries, possibilitat de virus, compres de bens i serveis i tràmits amb les administracions públiques, Aquestes dades, per tant, estan indicant que hi ha un alt percentatge de persones joves que sí proporcionen informació de caire personal a les xarxes socials.

Durant el període d’elaboració del present informe no s’ha tingut accés a cap dada sobre delictes als quals hagin estat involucrades persones joves com actores o víctimes. No obstant això, sí que els mitjans de comunicació es fan ressò de delictes, sobretot d’aquells relacionats amb diferents tipus d’assetjaments a persones menors d’edat.

A la pàgina web oficial del Cos Nacional de Policia (http://www.policia.es) es troba la informació sobre les diferents mesures a prendre relacionades amb la seguretat a Internet: mesures que han de prendre els pares i mares respecte als seus fills i filles; mesures que han d’adoptar els fills i filles; precaucions a transaccions econòmiques, precaucions sobre el correu electrònic, mesures de seguretat per a persones usuàries particulars i mesures a adoptar per les empreses.

193

El programa de Policies Tutors de les Illes Balears depenent de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques també té elaborat material sobre seguretat a Internet que es pot trobar també a la seva pàgina web (http://www.caib.es). A Menorca, el Programa de Policies Tutors realitza periòdicament xerrades, a l’àmbit escolar, relacionades amb l’ús responsable de les noves tecnologies. També ha vingut realitzant actuacions dintre de l’àmbit escolar relacionades amb les TIC, concretament 14 actuacions durant el curs 2012-2013, i 19 actuacions durant el curs 2013-2014.

195

11. PARTICIPACIO I POLÍTIQUES DE JOVENTUT

11.1. ASSOCIACIONISME

Les darreres dades d’associacionisme a les Illes Balears són de l’any 2010 i provenen del Mòdul de condicions i hàbits de vida de l’Enquesta modular d’hàbits socials. Segons l’Enquesta, Menorca compta amb una major taxa d’associacionisme tant quan es parla de la població general com quan es parla de població jove (a l’Enquesta el rang d’edat de la població jove és de 16 a 35 anys). Les dades de població jove corresponen a les Pitiüses sense diferenciar entre les dues illes.

Taula 120. Percentatge de població total i joves que pertany a alguna associació per illes. 2010

Total 16-35 anys

ILLES BALEARS 43,1% 37,0% MALLORCA 42,4% 35% MENORCA 60,8% 62,1% EIVISSA 36,7%

34,3% FORMENTERA 35,4%

Si entre la població general ja es troba un diferència significativa respecte a la pertinença a alguna associació entre Menorca i la resta de les illes (un 17,6% més que a Mallorca que és la segona en quan a pertinença), quan es parla de població jove la diferència augmenta fins el 27,1% més respecte a Mallorca. També es pot dir que per el conjunt de les Illes Balears com a la resta d’illes, el percentatge de persones que participen a alguna associació és menor en la població jove que en la població general. En el cas de Menorca, en la població jove és una mica més alta que en la població general.

Quan s’analitza el tipus d’associació a la qual pertany la població balear i es compara amb la població de Menorca (ambdues sense disgregar per grups d’edat), es pot veure que és més habitual entre les persones menorquines pertànyer a associacions de caire esportiu, associacions de pares i mares i associacions culturals.

Taula 121. Percentatge de població jove segons tipus d’associació. Menorca i Illes Balears 2010

% MENORCA % ILLES BALEARS

ESPORTIVA 45,1% 33,5% CULTURAL 20,6% 15,7% CLUB SOCIAL 15,1% 25,1% VEÏNS 10,4% 16,3%

PROFESSIONAL 9,3% 13,2%

POLÍTICA 1,8% 3,8%

SINDICAL 3,1% 11,9%

APIMA 24% 15%

RELIGIOSA 6,6% 7,3%

CONSUM 0,3% 1,2%

ONG 12,6% 17,5%

196

11.2. VOLUNTARIAT

Les dades que s’han exposat al capítol d’oci i temps lliure entre les persones joves, han reflectit que són les persones majors de 65 les més representades en tasques de voluntariat, potser per la seva major disponibilitat i flexibilitat en el seu temps lliure. No obstant això, algunes persones joves també decideixen dedicar part del seu temps a participar en programes de voluntariat de caire social i mediambiental a Menorca.

De les diferents entitats que compten amb persones voluntàries joves, només el GOB i Càritas Menorca han proporcionat dades de participació de jovent en els seus programes de voluntariat. El GOB informa de que al voltant de 20 persones entre 18 i 30 anys han participat, el darrer any, com a voluntàries a les àrees del Centre de Recuperació, Es Viver i Custòdia Agrària.

A Càritas Menorca 3 persones menors de 35 anys han fet voluntariat als Centres Oberts. Aquestes persones representen el 23% del total de persones voluntàries (13) al programa. En major nombre (28) però menor representació (10,5%) han participat joves en l’àrea d’animació comunitària. El total de persones voluntàries a l’esmentada àrea és de 268.

11.3. POLÍTICA I POLÍTIQUES DE JOVENTUT

Per desenvolupar alguns dels indicadors d’aquest capítol només es compta amb les dades del darrer Baròmetre del CIS, de juny de 2016, que proporciona resultats per la població jove del conjunt de l’Estat, sense disgregar per comunitats autònomes. Així que la lectura ha de fer-se amb aquesta visió general i tenint en compte que els sondejos estan subjectes a major esbiaixo que altres tipus de metodologies d’investigació i/o avaluació. Conèixer els indicadors per a les Illes Balears en general i Menorca en particular implica desenvolupar instruments específics per a l’obtenció de la informació i aplicar-los amb rigor metodològic.

Les dades de participació en la vida política per part de la joventut són difícils d’estimar atesa la privacitat dels processos electorals. La participació de la població de les Illes Balears a les darreres eleccions generals, va ser del 62,6%. La participació a Menorca va ser una mica més elevada, el 64,2%. Més baixa va ser la participació a les eleccions de caire local, l’any 2015. Només el 58,4% va participar a les eleccions al Consell Insular i el 57,8% ho va fer a les municipals. Ciutadella és el municipi que presenta major abstenció a les eleccions i Ferreries i Es Migjorn Gran el que tenen major participació.

Taula 122. Participació electoral a l’illa de Menorca i es seus municipis. Eleccions a les Corts Generals 2016, Consell Insular de Menorca i Municipals, 2015

GENERALS

2016 CONSELL INSULAR

2015 MUNICIPALS

2015

64,2% 58,4% 57,8%

Alaior 67,7% 66,1% 64,8%

Es Castell 65,4% 60,7% 59,7%

Ciutadella 59,8% 52,1% 51,5%

Ferreries 69,3% 69,7% 69,9%

197

Maó 64% 59,7% 59,4%

Es Mercadal 60,5% 56,1% 55,9%

Es Migjorn Gran 64,4% 74,4% 74,1%

Sant Lluís 62,3% 57% 55,8% Font: Ministeri d’Interior. IBESTAT

Un dels aspectes que potser s’hauria de tenir present a l’hora de valorar la participació electoral a les diferents convocatòries es la percepció que té la població sobre fins a quin punt afecta al seu benestar, i el benestar de les seves famílies la presa de decisions des dels diferents estaments de govern.

De les dades del Baròmetre del CIS es desprèn que la percepció general és que les decisions que més afecten al benestar de les persones i les seves famílies són les que es prenen a nivell de govern central, i les que menys, les que es prenen a nivell local.

Taula 123. Percepció de fins a quin punt afecten al seu benestar i al benestar de la seva família les decisions que es prenen segons estaments de govern, per població general i població jove. 2016

PB GRAL 18-24 ANYS 25-34 ANYS

GOVERN CENTRAL Molt o bastant 87,8% 84,2% 91,1%

Poc o gens 9,8% 14% 8%

No sap o no contesta 2,4% 1,8% 0,9%

GOVERN AUTONÒMIC Molt o bastant 86,4% 81,4% 89,5%

Poc o gens 10,9% 15,4% 10,4%


GOVERN LOCAL Molt o bastant 81,7% 73,5% 82%

Poc o gens 15,3% 21,4% 16,6%

No sap o no contesta 3% 5,1% 1,4% Font: Baròmetre CIS (juny 2016)

De les respostes sobre participació electoral a les passades eleccions de juny de 2016, un major percentatge de persones joves manifesta que es va estimar més no anar a votar i un menor percentatge manifesta haver anat a votar i fer-ho.

Taula 124. Participació electoral de la població jove i de la població general


Va anar votar i votà 82,4% 76,3% 78,1%

No va anar a votar perquè no va poder 3,7% 5,1% 4,3%

Es va estimar més no anar a votar 12,6% 17,2% 16%

No sap o no contesta 1,3% 1,4% 1,6% Font: Baròmetre CIS (juny 2016)

En quant a l’autoubicació en l’eix esquerra-dreta mesurada en una escala d’1 a 10, s’han agrupat les dades de dos en dos punts.

198

Taula 125. Autoubicació a escala d’1 a 10 (1: esquerra; 10: dreta) de la població jove i de la població general


1-2 9,5% 11,2% 12,4%

3-4 28,8% 35,4% 30,9%

5-6 27,6% 25,6% 25%

7-8 11,5% 6% 8,4%

9-10 3,9% 1,4% 2,4%


Si es considera la puntuació 5-6 com puntuació central, de l’1 al 4 com autoubicació d’esquerres i del 7 al 10 com autoubicació de dretes, es troba que el 38,3% de la població general es situa cap a l’esquerra, ho fa el 46,6% de la població de 18 a 24 anys i el 43,3% de la població de 25 a 34 anys. Cap a la dreta es situa el 15,4% de la població general, el 7,4% de joves de 18 a 24 anys i el 10,8% de la població de 25 a 34 anys.

Taula 213. Autoubicació en l’eix esquerra-dreta de la població jove i de la població general

Font: Baròmetre CIS (juny 2016)

Respecte a la identitat nacional es pot dir que les persones joves presenten una major tendència que el conjunt de la població a sentir-se tant espanyoles com de la seva comunitat autònoma de referència, més de la seva comunitat autònoma que espanyoles i únicament de la seva comunitat de referència.

Taula 126. Identitat nacional de la població jove i de la població general


Es sent únicament espanyol/a 16,7% 10,2% 11,4%

Es sent més espanyol/a que de la seva CA 6,3% 5,6% 4,9%

Tant espanyol/a com de la seva CA 53,2% 56,7% 56,2%

Més de la seva CA que espanyol/a 11,7% 14% 13%

Únicament de la seva CA 6,5% 7,4% 5,9%


Finalment, en quant a la valoració que es fa dels serveis públics, s’han seleccionat aquells serveis que més coneixen o fan servir les persones joves com són els relacionats amb l’ensenyament, els serveis socials i els serveis d’assistència sanitària.

38,30% 46,60% 43,30%

27,60%25,60% 25%

15,40% 7,40% 10,80%

18,70% 20,40% 20,90%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%


ESQUERRA CENTRE DRETA NS/NC

199

La valoració es fa en funció del grau de satisfacció de les persones amb els serveis esmentats.

Taula 127. Grau de satisfacció amb serveis públics per part de la població general i la població jove


ENSENYAMENT Molt o bastant satisfet/a 33,1% 28,9% 35,5%

Poc o gens satisfet/a 55,4% 69,7% 61,2%


SERVEIS SOCIALS Molt o bastant satisfet/a 30,4% 33,4% 25%



ASSISTÈNCIA SANITÀRIA Molt o bastant satisfet/a 47% 47% 37,6%



La major taxa de resposta és la referent als serveis d’assistència sanitària, que resulta també ser la que satisfà en major grau a la població, encara que no arriba a la meitat de població que es manifesta estar molt o bastant satisfeta amb els serveis sanitaris. Les respostes indiquen un baix grau de satisfacció de les persones amb els serveis públics analitzats. La tendència més comú és a sentir-se poc o gens satisfet/a amb els serveis. Les persones joves de 18 a 24 anys manifesten major insatisfacció amb les institucions d’ensenyament, atès que són les persones que en major proporció les solen fer servir.

També és cert, que el fet de que entre les opcions de resposta no es troba el punt central (ni satisfet/a, ni insatisfet/a), estratègia que es fa servir als sondejos precisament per evitar l’esbiaixo de tendència central de resposta. En el cas que ens ocupa hauria estat interessant conèixer el percentatge de persones en el punt central, a més de les raons o causes d’insatisfacció, ja que amb les dades precedents tampoc es poden esbrinar les accions de millora dels serveis per a satisfer les necessitats reials de la població.

201

Existeixen buits informatius a Menorca en indicadors rellevants com ara la taxa d’idoneïtat (percentatge d’alumnes que es troben matriculats al curs que teòricament li correspon per edat).

Emigració juvenil i envelliment general de la població menorquina

A Menorca destaca l’alta taxa d’escolarització infantil (0-2 anys)

12. SÍNTESI I CONCLUSIONS

12.1. POBLACIÓ

L’illa de Menorca ha experimentat, els darrers 10 anys, un increment de 4,2% de la seva població general, l’increment més baix de les illes. Al igual que al conjunt de les Illes Balears i que al conjunt de l’Estat, la població de Menorca ha envellit els darrers 10 anys, de manera que quasi la meitat de la població, i per tant, el gruix de la mateixa, té entre 30 i 59 anys, i un 7,2% té 85 anys o més. Aquest envelliment de la població implica que el creixement en el nombre d’habitants no es reflecteixi en el creixement de la població jove, que els darrers 10 anys ha baixat la seva representació en quasi 5 punts percentuals i que suposa el 16% del total de la població, 14.777 joves. Els moviments migratoris als llarg dels anys han tingut una incidència variable (taxa de variació=+2,3%) en quant a la representació de la població jove, encara que els darrers anys analitzats s’estabilitza el fluix immigració/emigració, de manera que el 2014, només va haver una diferència de 33 persones joves emigrants més que persones joves immigrants. L’any 2015, el 19% de les persones joves residents a Menorca era estrangera. De seguir amb aquesta tendència, el nombre estimat de persones joves per l’any 2025 és 11.881, de les quals, en base a la tendència creixent de la taxa de persones estrangeres, 2.602 serien estrangeres.

12.2. EDUCACIÓ

Educació obligatòria, no obligatòria i ensenyaments no universitaris

La primera de les àrees explorades ha estat l’educació. Cal dir que ni a les bases de dades del Ministeri d’Educació, Ciències i Esports, ni a les de la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears, no s’han trobat les dades per a Menorca d’indicadors tant rellevants con l’esperança de vida escolar als 6 anys, la taxa d’idoneïtat, la taxa de finalització d’estudis obligatoris, ni la taxa d’abandonament prematur entre els joves de 18 i 24 anys. Tampoc s’han obtingut dades de la taxa d’escolarització de persones fins al 18 anys, ni la taxa de finalització dels estudis post obligatoris. Les dades proporcionades per la Conselleria d’Educació corresponen al nombre d’alumnat matriculat a cada curs i cicle educatiu, però aquestes dades no es permeten establir cap dels indicadors esmentats.

En relació amb l’educació obligatòria les conclusions, de caire autonòmic són que les Illes Balears presenten de les majors taxes de fracàs escolar del país, malgrat que s’ha produït una lleugera millora en els darrers anys en quan a les taxes analitzades.

Respecte a l’educació no obligatòria ressaltar que Menorca té una taxa d’escolarització a la primera etapa d’educació infantil, no obligatòria, molt per damunt del conjunt de les Illes Balears i del conjunt de l’Estat. Es podria dir que encapçala aquesta taxa d’escolarització i que es podria constituir com un model d’escolarització primerenca per la seva comunitat autònoma de referència i per a Espanya.

202

A Menorca hi ha més alumnes matriculats a Formació Professional que a Batxillerat

En quant a les taxes d’escolarització a edats no obligatòries i en ensenyaments no universitaris, a les Illes Balears, la taxa d’escolarització als 16 i 17 anys és superior a les dones que als homes, i als 18 anys és major als homes que a les dones. En els estudis post-obligatoris la taxa de matriculació a Formació Professional ha anat augmentat al llarg del anys de manera que és pràcticament equivalent tant a nivell estatal com autonòmic a la taxa de matriculació a Batxillerat. A Menorca no obstant, la taxa de matriculació a Formació Professional supera a la de Batxillerat en sis punts percentuals. Les taxes relacionades a la finalització d’aquests estudis són molt més baixes a les Illes Balears que al conjunt de l’Estat. Des del 2007 s’ha produït un augment de 9,9% a nivell estatal i de 7,3% a nivell autonòmic de la taxa de finalització d’estudis post-obligatoris. En tots els casos les al·lotes tenen taxes de promoció, sobre tot a Batxillerat, més altes que els al·lots. Aquest fet explicaria que la taxa d’escolarització de dones als 18 anys en estudis no universitaris sigui inferior als d’homes.

La matriculació als estudis de primer de Batxillerat a Menorca es manté estable des del curs acadèmic 2010-2011 i a partir del mateix curs s’observa un creixement progressiu de matriculació a segon de Batxillerat. La modalitat de Batxillerat més escollida per l’alumnat menorquí és la d’Humanitats i Ciències Social, la segueix la modalitat de Ciències i Tecnologia i en darrer lloc la modalitat d’Arts Plàstiques. La taxa de matriculació en aquesta darrera modalitat és major a Menorca que al conjunt de les Illes Balears i al conjunt de l’Estat.

L’oferta de places de Formació Professional a Menorca ha experimentat un important increment, degut, bàsicament, a la incorporació de 9 cicles de FP Bàsica, que no contemplava la LOGSE. El present curs 2016-2017 l’alumnat podrà matricular-se a 9 cicles de FP Bàsica, 16 cicles formatius de Grau Mitjà i 9 cicles formatius de Grau Superior, de 13 famílies professionals diferents.

A Menorca, el curs 2016-2017, es poden cursar cicles de FP Bàsica, de Grau Mitjà i de Grau Superior de les famílies professionals d’Administració i Gestió, Electricitat i Electrònica, Hoteleria i Turisme i Informàtica i Comunicacions. La família professional d’Activitats Físiques i Esportives, que compren un cicle formatiu de Grau Mitjà i un de Grau Superior, es pot cursar sencera. També es poden cursar cicles formatius de Grau Mitjà i Grau Superior de les famílies professionals de Sanitat (que no contempla cicles de FP Bàsica), d’Instal·lació i Manteniment i de Serveis Socioculturals a la Comunitat (famílies que sí contemplen cicles de FP Bàsica). Finalment, es poden cursar cicles formatius de FP Bàsica i de Grau Mitjà, però no de Grau Superior, de les famílies professionals d’Activitats Agràries, Comerç i Màrqueting, Fabricació Mecànica, Imatge Personal i Transport i Manteniment de Vehicles.

Les famílies professionals amb major pes relatiu són les d’Administració i Gestió (17% del total), Informàtica i Comunicacions (10%), Hoteleria i Turisme (9%) i la d’Electricitat i Electrònica (9%). La família d’Hoteleria i Turisme es pot cursar només a Ciutadella, la d’Electricitat i Electrònica només a Maó i la de Comerç i Màrqueting només a Alaior.

L’evolució de l’oferta a Menorca mostra un alt increment de l’oferta de places per les famílies professionals de Fabricació Mecànica i Sanitat, i una davallada en el nombre de places ofertes per les famílies professionals d’Instal·lació i Manteniment de Vehicles i d’Hoteleria i Turisme.

203

Tres de cada quatre estudiants que aproven les proves d’accés a la universitat deixen Menorca per continuar la seva formació

És destacable l’alt percentatge d’estudiants que aproven la Selectivitat a Menorca

La Formació Professional Bàsica exerceix actualment la funció dels PQPI, inicialment anomenats programes de Garantia Social, que han suposat una oportunitat d’obtenir una titulació mínima amb qualque reconeixement professional, per persones joves amb alt risc d’exclusió del sistema educatiu. Així doncs, la tendència decreixent dels alumnes matriculats a PQPI del curs 2013-2014 correspon amb el seu pla d’extinció definitiu per el curs 2015-2016 on ja no s’ha realitzat cap tipus de formació en aquests programes a Menorca.

Una de les realitats a analitzar en els ensenyaments no universitàries és la de la presència d’alumnat estranger a les diferents etapes, nivells i cicles educatius. Tradicionalment, i per el conjunt de les Illes Balears, la taxa mitjana d’alumnat estranger més alta, dels darrers 8 anys, s’ha trobat als estudis de PQPI, on una de cada cinc persones matriculada era estrangera.

Les dades que es tenen per a Menorca són les relatives als estudis d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxiller. A tots els estudis la taxa d’alumnat estranger ha estat més baixa que al conjunt de les Illes Balears. La tendència de la distribució de l’alumnat estranger al estudis d’ESO ha estat irregular. A Menorca, el curs 2012-2013 la taxa d’alumnat estranger a ESO va ser el 12%. La taxa, el mateix curs acadèmic als estudis de Batxiller estava en el 9,1%, iniciant un canvi de tendència decreixent respecte al curs anterior. No obstant, la representació d’alumnat estranger als estudis de Batxiller s’ha incrementat un 2,6% des del curs 2006-2007.

Ensenyaments universitaris

La universitat de referència a les illes és la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb seu a Menorca. L’accés a la universitat s’ha vingut realitzant a través de les Proves de Selectivitat. L’alumnat de Menorca les supera en un percentatge molt per damunt del conjunt de les Illes Balears i del percentatge a nivell estatal.

Gran part de les persones que aproven la Selectivitat a Menorca trien universitats diferents a la UIB per a continuar els seus estudis. Marxa fora el 74,4% de l’alumnat, el 38,2% perquè els estudis que tria no es poden fer a la UIB i el 36,2% malgrat que els estudis sí es puguin cursar a la UIB. L’alumnat menorquí és el que més surt a universitats fora de les illes, ja que ho fa el 59,2% de l’alumnat d’Eivissa i Formentera, i el 28,2% de l’alumnat de Mallorca.

El nombre de matriculacions a la UIB va baixar de les 13.000 per primera vegada els darrers 10 anys, el curs 2013-2014. També el nombre d’alumnes de Menorca a la UIB està decreixent des del curs 2010-2011, tant per matrícula a l’UIB com per matrícula a la seu Universitària d’Alaior. No obstant, aquesta darrera xifra s’ha d’interpretar tenint en compte que els cursos acadèmics 2009-2010 i 2010-2011 es solapaven plans de diplomatures i llicenciatures a extingir, i els estudis de grau d’implantació recent.

Des del curs 2006-2007 fins al curs 2014-2015, a la UIB, 602 persones de Menorca han obtingut una diplomatura, llicenciatura o grau, 5 persones el títol de doctorat i 104 persones el títol de màster.

204

L’ocupació juvenil està especialment afectada d’una elevada estacionalitat

Més de la meitat dels aturats a Menorca són joves menors de 30 anys, una proporció significativament superior que en la resta d’illes

12.3. MERCAT LABORAL

Taxa d’ocupació

La taxa d’ocupació a les Illes Balears es caracteritza per una forta estacionalitat, que implica una baixada important de la taxa en els mesos d’hivern i un increment a la temporada estiuenca. Des de l’any 2006 les illes en general, i Menorca en particular, han patit un descens significatiu en l’ocupació dels seus habitants, assolit el mínim l’any 2010, any a partir del qual comença una lleugera recuperació que no arriba als valors inicials de la sèrie. En qualsevol cas, a Menorca, des de l’any 2008 no hi treballa ni la meitat de persones susceptibles de ser ocupades (44,6% l’any 2014).

La taxa d’ocupació per als joves menorquins menors de 24 anys és la més baixa del conjunt de la població en edat laboral. Es veu fortament afectada per l’estacionalitat. La diferència percentual de l’ocupació de les persones de 25 a 30 anys entre la temporada alta i la temporada baixa és inferior a la de les persones més joves (menors de 24 anys), encara que l’estacionalitat també és clara.

Taxa d’atur

La taxa d’atur total a Menorca representa entre el 7,5%-8% del total de les Illes Balears.

L’atur entre les persones joves (menors de 30 anys) presenta unes taxes molt altes tant pel jovent en general de les Illes Balears, com pel jovent de Menorca, però molt més preocupant en el cas de Menorca. Al conjunt de les Illes les persones joves han representat entre el 20% i el 30% del total de persones aturades, però al cas de Menorca, aquesta representació de persones joves ha superat sempre el 50% amb un màxim del 74% l’any 2013 (3 de cada 4 persones aturades eren menors de 30 anys).

La taxa d’atur a Menorca, abans de la crisi econòmica i per persones de 16 a 24 anys, era major entre els homes, però els darrers anys, s’ha equiparat la taxa entre homes i dones. Al grup de 25 a 29 anys es va seguir una tendència similar cap a l’equiparació de la taxa d’atur en homes i en dones, però des del 2014 la taxa d’atur torna a ser més alta en les dones.

Taxa d’activitat

La taxa de població activa també es veu afectada per l’estacionalitat, així com la taxa d’ocupació i la taxa d’atur. A Menorca, els municipis de Maó i Ciutadella són els que major part de la població activa acullen (38,3% i 30% respectivament) en xifres mitjanes anuals. En canvi en temporada alta, Maó, Alaior i Es Mercadal són els tres municipis amb major activitat i, en temporada baixa són Maó i Ferreries.

La taxa d’activitat de la població jove, el primer trimestre del 2016, és la que manco representació té a l’illa de Menorca. La població activa menor de 24 anys només suposa el 5% de la població activa total.

El sectors amb major activitat a Menorca són, per ordre, el sector Serveis, el sector de la Construcció, el sector d’Indústria, Energia i Subministrament d’Aigua i, en últim lloc

205

Entre el jovent menorquí predominen els contractes temporals per cobrir llocs de feina de baix perfil, en comparació al nivell d’estudis assolit

Sense dades disponibles per Menorca, es podrien obtenir via enquesta

el d’Agricultura i Pesca. El sector Serveis és, òbviament, el més afectat per l’estacionalitat.

Contractació jove

El pes de la contractació de persones joves (fins 29 anys) respecte al total de la contractació també ha estat molt similar al conjunt de les Illes Balears i a Menorca. En ambdós casos es produeix una reducció en la proporció de contractació de persones joves que, en el cas de Menorca resulta una mica més significativa on passa de representar la meitat de la contractació a representar el 40%.

La contractació jove a Menorca es fa majorment a persones de 24 a 29 anys i en menor mesura entre les persones de 16 a 19 anys. Es contracta en proporció quasi idèntica a homes i a dones joves.

Bàsicament la contractació jove es produeix a activitats econòmiques relacionades amb el sector serveis i en ocupacions que no requereixen un alt nivell formatiu.

Això implica que una part significativa de la població ocupa llocs de feina de baix perfil en comparació amb el seu nivell d’estudis. Es veu principalment en la contractació de persones de 25 a 34 anys, on una de cada tres té estudis superiors, augmentat el percentatge en el grup de dones, grup al qual quasi la meitat de dones contractades tenen estudis superiors i són contractades bàsicament com a cambreres assalariades i personal de neteja d’oficines, hotels i altres establiments similars.

Joves que ni estudien ni treballen (ninis)

El pes de persones joves de 18 a 24 anys que ni estudien ni treballen (ninis) és una variable a tenir també en compte ja que segons les dades de la UE-28 de l’any 2014, aquest grup presentava un valor molt elevat tant a Espanya (22,1%) com a les Illes Balears (27,5%). La mitjana europea està al voltant del 16,3%. La xifra de la nostra Comunitat Autònoma implica que una de cada quatre persones joves està desvinculada tant del sistema educatiu com del mercat laboral. El col·lectiu, a més, ha experimentat un creixement molt significatiu a les Illes Balears els darrers anys, ja que des de l’any 2006 a l’any 2014 ha augmentat en 14,4 punts percentuals. Les persones joves que s’incorporaven al mercat laboral sense haver finalitzat els estudis van patir molt els efectes de la crisis econòmica i en perdre les oportunitat de treball tampoc es van reincorporar al sistema educatiu. La Recomanació de 22 d’abril de 2013 sobre l’establiment de la garantia juvenil aprovada per la Unió Europea, està directament adreçada a afavorir que aquestes persones joves poden optar a ofertes de treball, d’educació continuada, formació d’aprenentatge o pràctiques dintre dels quatre mesos següents a quedar desocupats o d’haver acabat amb la seva educació formal. La repercussió de la garantia juvenil sobre les persones joves pot començar a ser avaluable, al manco en relació al procés d’implantació i primers resultats de la posada en marxa de les accions de l’Estratègia.

Les dades de joves que ni estudien ni treballen a Menorca no s’han trobat per a l’elaboració del present informe.

206

Els darrers 3 anys ha estat augmentant l’autoocupació entre la població en general a Menorca. Una de cada quatre persones és autònoma

Qualitat de l’ocupació

El pes del nombre de contractes a Menorca en relació a les Illes Balears ha anat minvant els darrers 10 anys i el 2015 ha estat del 6,6%.

La contractació temporal és la més representada. El 88,3% dels contractes a les Illes Balears són temporals, sense que es trobin diferències importants entre illes, ni entre gèneres ja que afecta igualment a homes que a dones.

Encara que l’Enquesta d’Estructura Salarial (2013) situa a la comunitat autònoma Illes Balears en la setena posició en quant a salaris mitjans, entre els anys 2008 i 2013 l’augment dels salaris mitjans, tant a nivell estatal com autonòmic ha estat mínim, tant per les dones com per els homes. Els salaris mitjans a les Illes Balears són inferiors que la mitjana de l’Estat. Només les dones joves illenques tenien, l’any 2008, salaris anuals superiors a les dones joves espanyoles. De la mateixa manera s’evidencia la diferència salarial entre homes i dones sent els primers els que tenen un guany mitjà anual superior. Les persones joves tenen salaris mitjans anuals molt inferiors a la població general, sobre tot les persones joves menors de 25 anys. Les diferències entre el salari mitjà anual de les persones menors de 25 anys i el salari mitjà del total de les persones ocupades, han seguit un patró similar al llarg dels anys.

Respecte al tipus de contractació segons els estudis assolits de les persones joves, les dades de l’Observatori del Treball de les Illes Balears ens permeten comparar els anys 2009 i 2015. Es pot dir que la major part de contractes a persones joves que es realitzen a les Illes Balears són temporals, independentment del seu nivell d’estudis. Només s’observen canvis rellevants en la disminució de la contracció indefinida i temporal a les persones amb Grau Superior de FP i una lleugera disminució en els contractes temporals de les persones sense estudis i amb estudis universitaris, que repercuteix, en tots els casos en contractes formatius que són els que han experimentat augment. En les persones amb estudis de segona etapa d’educació secundària augmenten els contractes temporals en detriment dels contractes indefinits.

La situació a Menorca és encara més dramàtica que en el conjunt de les Illes Balears, en el sentit que la disminució del percentatge de contractes indefinits és pot ser més dràstica per al conjunt de persones, excepte per les persones sense estudis on s’ha incrementat l’1,5%. La diferència fonamental és que aquesta baixada ha repercutit més en l’augment dels contractes temporals que en els contractes formatius o altres modalitats de contractes.

Autoocupació

El nombre de persones que decideixen treballar per compte pròpia a Menorca va patir un decreixement important fins a l’any 2012, remuntant a partir de llavors i fins al 2015, on experimenta un creixement del 0,06% respecte a l’any 2009 i un 7% respecte a l’any 2012 al qual el nombre de persones emprenedores va ser el més baix.

El comerç, la construcció i l’hoteleria són els sectors econòmics amb major afiliació al règim d’autònoms, seguits de la indústria manufacturera, les activitats professionals, científiques i tècniques i les activitats administratives.

207

No disposem de dades per a joves de Menorca, es poden sol·licitar a l’OTIB

Sense dades disponibles per Menorca. Provenen dels registres de la Seguretat Social i actualment no ofereixen dades per illes

Sense dades disponibles per joves. Provenen dels registres de la Seguretat Social

El pes de les persones afiliades al règim d’autònoms en la distribució del total de persones afiliades per règims ha passat del 18,9% al 25,2% en deu anys.

Les darreres dades per persones menors de 30 anys afiliades al règim d’autònoms a les Illes Balears són de l’any 2014 i provenen de l’informe Els joves en el mercat de treball de les Illes Balears. Any 2014, elaborat per l’Observatori del Treball de les Illes Balears. Llavors el nombre de persones joves afiliades al règim d’autònoms a les illes va ser de 6.265, el 9,8% sobre el total de persones joves afiliades. D’aquestes el 63% són homes i el 37% dones.

Els sectors econòmics que concentren major representació d’afiliacions de persones joves són els dels serveis i de la construcció. Les dades per sexe revelen més presència de dones que d’homes a les activitats sanitàries i de serveis socials (70,2%), a altres serveis (69,1%) i a educació (62,7%). Els homes, en canvi tenen major presència que les dones a les activitats industrials (77,6%), la construcció (94,1%) i l’agricultura (87,6%).

Salut Laboral

Les dades relatives als indicadors de salut laboral no estan disgregades per illes, així que només es poden aportar les de les Illes Balears en comparació al conjunt de l’Estat i les de les persones joves de la població estatal en comparació amb els altres grups d’edat.

El 2015 es van enregistrat a Espanya un total de 7.557 malalties professionals, el 47,3% a homes i el 52,7% a dones. A les Illes Balears es van enregistrar 114 malalties professionals, el 41,2% a homes i el 58,8% a dones. El percentatge de malalties professionals a les dones de les illes és superior al percentatge mitjà del conjunt de dones espanyoles. La durada mitjana del processos de malaltia professional per dies a les Illes Balears es de 62,06 en el cas dels homes i 76,21 en el cas de les dones. La Comunitat Autònoma Illes Balears ocupa la sisena posició en quan a la durada mitjana de les malalties professionals en el cas dels homes i la catorzena posició en el cas de les dones.

Les dades disgregades per sexes i edats del nombre de comunicants de malaltia professional, indiquen que el 7,4% són de persones menors de 30 anys. El percentatge, no obstant, s’ha de llegir com una data objectiva i no comparable amb la resta del grups d’edat ja que s’obté a partir del nombres absoluts i, evidentment hi ha manco població ocupada menor de 30 anys. Del total, 1.408, de comunicats de malalties professionals registrades a persones menors de 30 anys, el 58% correspon a dones i el 42% a homes.

Inserció de persones joves amb discapacitat al Mercat Laboral

L’indicador que més ens pot aproximar a la inserció al mercat laboral de persones amb discapacitat és el nombre d’afiliacions a la seguretat social amb contractes bonificats per discapacitat. La població afiliada amb contracte amb bonificació de discapacitat a Menorca va suposar, l’any 2015, el 0,05% del total de població afiliada a l’illa. Segons

208

Sense dades disponibles per Menorca. Provenen dels registres del SOIB i actualment no ofereixen dades per illes

Els darrers 10 anys s’han impartit un total de 8 tallers sobre orientació laboral per a joves, amb una demanda de 294 aules

les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social, l’evolució de contractacions bonificades a Menorca, ha seguit el mateix patró estacional que la població general augmentant durant el segon trimestre de cada any. El segon trimestre de l’any 2015 va ser el que més contractes bonificats es van realitzar. Aquesta dada no està disgregada per grups d’edat, així que no sabem el nombre de persones menors de 30 anys han estat contractades en aquesta modalitat de contractació.

Taxa d’accidents laborals en les persones joves

La disminució de la taxa d’ocupació del jovent els darrers anys a les Illes Balears, ha tingut com conseqüència natural la minva del nombre d’accidents de treball entre la població jove. L’any 2014 s’observa un increment de la xifra del nombre d’accidents, any al qual van partir-los un total de 2.582 persones menors de 30 anys. L’índex d’incidència per a les dones joves es situa en el 30,6% i en els homes joves en el 59,7%. Comparant la taxa d’accidents entre la població general i la jove disgregada per sexes, s’aprecia que la taxa entre els homes joves ha superat sempre la taxa del total d’homes. En el grup de dones, els darrers anys la taxa d’accidents de les dones en general ha superat el de les dones joves.

Les dades d’aquest indicador per a l’illa de Menorca no s’ha trobat a cap de les bases de dades consultades.

Respecte a la formació per a la prevenció de riscos laborals també es compta amb la dada de la Comunitat Autònoma que proporciona la Fundació Tripartida per a la Formació Ocupacional. Des de l’any 2008 al 2014, les hores de formació en la matèria han patit un descens considerable però el nombre de persones que ha participat a les diferents accions formatives ha anat augmentant paulatinament des de l’any 2009 fins al 2014.

Caldria no obstant, poder conèixer totes les accions formatives que han impartit les administracions públiques i les empreses privades de Menorca en matèria de prevenció de riscos laborals. Es requereix una demanda d’informació per tipus d’acció formativa, i perfil de les persones participants per tal de poder conèixer millor les actuacions a les quals hi participa el jovent.

Accions formatives sobre el mercat laboral adreçades al Jovent

S’ha volgut incloure en aquest capítol referit al Mercat Laboral, la informació referent al programa Salut Jove i Cultura gestionat pel Consell Insular de Menorca, perquè reflecteix els esforços que des de l’administració local s’estan fent per a la formació i l’orientació de les persones més joves en diferents àrees de la seva vida, inclosa l’àrea d’ocupació. Encara que molts dels tallers s’imparteixen a grups d’edat que no arriben als 14 anys, i per tant, de persones que encara no es considerarien joves, sí que en l’àrea d’ocupació la major part de les accions han estat adreçades a alumnat que ja forma part del col·lectiu jove. Els darrers 10 anys acadèmics s’han impartit 8 tallers relacionats amb el món laboral al qual han demanat participar-hi un total de 294 aules.

209

Els darrers 10 anys s’han impartit un total de 21 tallers sobre medi ambient per a joves, amb una demanda de 1.629 aules, la meitat d’aules amb edats escolars de persones de 14 i més anys

Escassa presència de joves en els sectors tradicionals

12.4. MEDI AMBIENT I MEDI RURAL, PESCA I SECTORS TRADICIONALS

El fet de que Menorca sigui una Reserva de Biosfera dona protagonisme a les persones en el sentit del seu compromís en una gestió sostenible del territori i de conciliació del desenvolupament social i econòmic amb la conservació del medi ambient i el patrimoni.

Un dels principals indicadors d’aquest compromís és el que té a veure amb la realització d’activitats adreçades a la formació i conscienciació medi ambiental. En aquest sentit, el Consell Insular de Menorca, a través del programa Salut Jove i Cultura, ha desenvolupat, al llarg de les 10 darreres edicions 21 tallers amb aquest objectiu, 7 d’ells adreçats als joves majors de 14 anys i la resta a alumnat més jove. Els darrers 10 cursos escolars, un total de 1.629 aules han demanat algun dels 21 tallers, el 51,2% de les quals pertanyen a edats escolars de persones de 14 i més anys.

També entitats de caire ambiental i amb gran tradició de treball a Menorca han realitzat accions formatives i de conscienciació medi ambiental. El GOB, el curs escolar 2015-2016, ha comptat amb la participació de 1.300 persones de 16 a 30 anys a les diferents accions. All Parc Natural de S’Albufera des Grau han participat persones joves, encara que la dada concreta no està disponible doncs no es comptabilitzen disgregades per grups d’edat.

Tampoc es pot conèixer l’impacta, sobre la població jove, de les diferents campanyes adreçades a població general que duen a terme les administracions locals. Conèixer-lo implicaria de la realització d’estudis específic per al grup d’edat objecte del present estudi.

Altres indicadors, com ara, les dades d’afiliació de població jove a la branca d’Agricultura, Ramaderia, Silvicultura i Pesca, a Menorca, ens indiquen una molt baixa representació de persones joves respecte al total de persones afiliades, a l’activitat de pesca i aqüicultura. La taxa mitjana a la resta d’activitats és del 20%, amb major incidència de l’estacionalitat a l’activitat de silvicultura i explotació forestal que a les altres activitats.

El Pla de Desenvolupament Rural de Menorca ofereix un ajut puntual a aquelles persones menors de 41 anys que es volen incorporar a una explotació agrícola, només el primer any de la seva incorporació. Des del 2011 s’han incorporat 54 persones menors de 41 anys a explotacions agrícoles amb una tendència creixent d’incorporació des de l’any 2013.

La taxa mitjana de joves associades a les diferents cooperatives del sector agrícola, ramader i pesquer, és molt baixa, excepte en el cas Confraria de pescador de Fornells (17%). La Cooperativa Agrària Sant Bartomeu de Ferreries compta amb un 8,6% de persones joves associades. A la resta de cooperatives la representació del jovent no arriba al 5%. En termes absoluts, només 55 persones joves estan associades a les cooperatives. Al sector artesà ha treballat, a Menorca, una mitjana anual de 1.556 persones, de les quals el 17,2% és una persona menor de 30 anys (4,1% de 16 a 24 anys; 13,1% de 25

210

Els saldos migratoris negatius dels darrers anys a Menorca s’inverteixen pel grup de joves menors de 30 anys, excepte per la zona de migració Illes Balears

a 29 anys). A més, des del 2008 s’han concedit 329 cartes d’artesans a l’illa. No es disposa de la dada de cartes d’artesans disgregada per edat. 12.5. MOBILITAT I INTERNACIONALITZACIÓ

Les dades de migracions procedents de l’Estadística de Migracions del INE són una aproximació dels fluxos migratoris. A partir del 2009 els saldos migratoris a Menorca davallen significativament, fins assolir valors negatius els darrers tres anys.

Els saldos migratoris dels joves fins a 29 anys són negatius per a la zona de migració de les Illes Balears, és a dir que hi ha més joves de Menorca que emigren a la mateixa comunitat que no pas joves immigrants procedents d’una altre illa. En canvi, en el cas migracions amb destinació/procedència d’altres comunitats autònomes o de l’estranger, el saldo migratori és positiu pel grup d’edat de joves menors de 29 anys, mentre que per la resta de població aquests saldos són negatius.

Mobilitat entre illes

El fet de que les Illes Balears sigui una comunitat autònoma uniprovincial (coincideix la CA i la província) no es permet conèixer els punts d’origen i arribada de les persones que es mobilitzen entre illes. L’indicador de desplaçaments entre illes informa de que l’any 2015, va haver 3.336 desplaçaments de persones joves (15 a 29 anys). No es pot saber quantes persones joves van sortir de Menorca cap a les altres illes, en primer lloc per la raó anteriorment descrita i en segon lloc, perquè la dada de desplaçament correspon a moviments però no a persones. Una mateixa persona pot tenir varis desplaçaments entre illes al llarg d’un any. Hi ha major nombre de desplaçaments entre les illes de persones de 25 a 29 anys i menor nombre de persones de 15 a 19 anys.

Mobilitat entre altres comunitats i ciutats autònomes

La població de les Illes Balears es desplaça principalment cap a Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana i Madrid. Entre les quatre comunitats autònomes aglutinen el 70% dels desplaçaments realitzats entre el 2008 i el 2015 amb origen a les Illes Balears. Només es pot conèixer la comunitat o ciutat autònoma de destí per al conjunt de la població sense disgregar per grup d’edat.

Així que el que saben dels desplaçaments de les persones joves fa referència a desplaçaments des de les Illes Balears cap a la resta del país. Aquests desplaçaments segueixen un patró similar al que es produeixen entre illes, de manera que el grup d’edat de 15 a 19 anys és el que menys desplaçaments realitza, i el grup de persones de 25 a 29 anys el que més es desplaça. Es coneix també el saldo migratori, que posa en relació el nombre de persones que han entrat a l’illa provinents d’altres llocs del país i el nombre de persones que han sortit de l’illa cap a altres llocs del país. L’any 2015, havien vingut més persones joves de les que van marxar, de manera que el saldo migratori va ser de 2.586 persones joves, el 57% homes i el 43% dones.

211

Els darrers anys un promig anual de 100 joves parteixen de Menorca per residir a l’estranger

Davallen les taxes d’emancipació a les Illes Balears


Mobilitat cap a Europa

Des de l’any 2008 la major part de la gent jove que sortia de les Illes Balears ho feia principalment cap a continents diferents a Europa. Només l’any 2015 ha canviat aquesta situació per al grup de persones de 20 a 29 anys, on Europa ha estat el continent que major proporció de joves han triat com a destí.

El saldo migratori de persones joves de les Illes Balears respecte a Europa, és positiu, això vol dir que, en termes absoluts, han vingut més persones joves procedents d’Europa a les nostres illes, que persones joves illenques han marxat cap a Europa.

Una aproximació que es pot fer de moviments de persones joves de Menorca prové del registre de persones joves que surten a residir a l’estranger, però en aquest cas no s’especifica el continent de destí. Segons la tendència dels darrers set anys es valora que anualment, una mitjana de 100 persones joves surt de Menorca a viure a l’estranger, el que suposa el 0,67% de joves de l’illa.

12.6. HABITATGE I EMANCIPACIÓ

Les dades sobre habitatge i emancipació sí que estan disgregades per edats, però no per Illes, la qual cosa implica treballar amb les dades de les Illes Balears.

La taxa d’emancipació indica el percentatge de persones que viuen fora de la seva llar d’origen, respecte al total de persones que tenen la seva mateixa edat. La taxa d’emancipació de la població jove (18 a 34 anys) de les Illes Balears ha estat, els darrers 10 anys, sempre per sobre de la taxa d’emancipació de la població jove del conjunt de l’Estat. No obstant això, la tendència a la baixa està més marcada en el cas de la nostra comunitat autònoma, amb una variació de 8,8 punts percentuals, front als 0,8 punts de variació a Espanya.

El grup d’edat més afectat a les Illes Balears ha estat el de les persones més joves, amb una caiguda de 12,7 punts percentuals els darrers deu anys, de manera que l’any 2006 una de cada cinc persones entre 18 i 24 anys vivia emancipada, i l’any 2015 ho feia una de cada deu persones. No és d’estranyar aquesta dada, tenint en compte que també és el grup d’edat on més s’ha incrementat la taxa d’atur.

La taxa d’emancipació de les persones joves de les Illes Balears ha estat, els darrers 10 anys, més alta per les dones, que pels homes.

12.7. QUALITAT DE VIDA, BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA

Qualitat de vida i benestar social

Entre els anys 2005 i 2011, a les Illes Balears, s’ha produït un increment mitjà dels ingressos del 25,46% per a la població d’ambdós sexes. Aquest increment ha estat més significatiu per al grup de persones majors de 55 anys, i per a les dones.

Les persones menors de 25 anys han patit una reducció mitjana del 6,5% en els seus ingressos, sent aquest, l’únic grup d’edat on s’ha produït una reducció. Les persones menors de 35 anys, i de 45 a 54 anys, són, en general, les que menys creixement han experimentat des de l’any 2005. El creixement per als homes d’aquest darrer grup

212

Sense dades actualitzades per Menorca, es podrien obtenir via enquesta

d’edat ha estat molt baix, en comparació al grup de dones. Són les dones majors de 55 juntament amb les joves les que menor creixement han tingut. Les persones de 35 a 44 anys són les que han experimentat un major creixement.

Hores d’ara no es compta amb les dades del guany mitjà anual de les persones treballadores a Menorca. En la comparació entre les Illes Balears i el conjunt de l’Estat s’observa que, excepte en el cas de les persones menors de 25 anys, el guany és superior a nivell estatal que a nivell autonòmic.

Les darreres dades sobre els ingressos anuals per llar en funció de l’edat de la persona sustentadora són del 2010. Llavors, al 18,5% per cent de les llars de les Illes Balears, la persona que assumia el sustenti de la llar era menor de 35 anys. A Menorca el percentatge fou el 26,3%. Això vol dir que una de cada quatre llars a Menorca era sustentada per una persona jove. Només el 2% d’aquestes persones joves tenia ingressos inferiors a 1.000 € mensuals i el 42,3% superava els 2.000 € mensuals.

Es podria dir que l’any 2010, la situació de les llars amb persones sustentadores menors de 35 anys era més favorable en el cas de Menorca que al conjunt de les Illes Balears. No obstant això la mitjana d’ingressos necessaris de les llars per arribar a final de mes (valoració subjectiva) a Menorca era de 1.993,97€ més alta que a les Illes Balears 1.888,84€..

Les darreres dades sobre el grau de dificultat que manifesten les persones per arribar a final de mes, està recollida el 2014 a l’IBESTAT, i no es recullen dades de l’illa de Menorca. Les persones menors de 30 anys de les Illes Balears arriben a final de mes amb manco dificultat que les persones joves del conjunt del país.

Les dades són coherents amb la taxa de risc de pobresa. Els anys 2010 i 2011 era superior a les Illes Balears, però a partir del 2012 es situa per davall de la taxa a nivell nacional.

No obstant això a les Illes Balears, l’any 2014, una de cada cinc persones es trobava en situació de risc de pobresa i, la situació s’ha agreujat l’any 2015, doncs ja és una de cada quatre persones la que es troba en situació de risc de pobresa. A data d’avui no es coneix quina és la realitat per a Menorca respecte a aquesta situació.

A les Illes Balears, el grup de persones joves (16 a 29 anys) és el que presenta, l’any 2015, major taxa de pobresa (36,3%), amb un increment de 15 punts percentuals des de l’any 2009. La variació (2014-2015) en la taxa de pobresa en persones joves ha afectat principalment a les dones (+14,3%).

En general, la taxa de risc de pobresa és major entre les persones amb més baix nivell d’estudis i les persones desocupades.

Maternitat i Paternitat

La taxa de fecunditat de les dones joves és inferior a l’illa de Menorca que al conjunt de les Illes Balears, des de l’any 2009 (35% i 40% respectivament). Els anys anteriors aquesta taxa va anar variant en funció del grup d’edat de les dones, de manera que l’any 2006 havia més mares menors de 19 anys a Menorca que al conjunt de les illes, i els anys 2007 i 2008 va ser més elevada la taxa a Menorca per a dones majors de 20 anys.

213

Menorca és l’illa de les balears amb menor taxa de fecunditat entre les joves, i davalla el nombre de naixements de mares joves a Menorca

Sense dades sobre parelles de fet disponibles per Menorca ni per grups d’edats

Si es parla de la taxa de fecunditat mitjana dels darrers nou anys a les diferents illes, és inferior a Menorca per als grups de dones de 15 a 19 anys, i de 20 a 24 anys. La taxa de fecunditat mitjana de dones de 25 a 29 anys és major a Menorca que a Eivissa i Formentera. A les Pitiüses les dones són mares a edats més joves que a Mallorca i a Menorca.

El nombre de naixements de fills i filles de mares joves a Menorca, ha patit un important decreixement els darrers anys, amb un punt d’inflexió clar l’any 2008. La variació entre l’any 2006 i l’any 2014, per el conjunt de naixements, ha estat de -41,4%. El grup d’edat on proporcionalment més decreixement s’ha produït ha estat en el de les mares menors de 19 anys (-70%), i on manco s’ha produït al grup de mares d’edat compresa entre 25 i 29 anys (-37,8%).

També s’observa una tendència a augmentar l’edat mitjana de la maternitat. Les dones joves són mares mig any més tard que el 2006, i les dones, en general, ho són un any més tard. També s’incrementa un any l’edat mitjana de la mare quan té el seu primer fill o primera filla, i el 2014 es situa al voltant dels 30 anys.

Entre el 2006 i el 2014 han nascut 2.768 infants a Menorca, 33,3% de mares de Maó, 29,7% de mares de Ciutadella i 37% de mares de la resta de municipis. També a Maó és on s’han produït més naixements d’infants de mares joves, al llarg dels anys.

Diferent ha estat l’evolució del nombre de parts múltiples a les Illes Balears, que ha experimentat un creixement progressiu els darrers tres anys després d’haver arribat al seu mínim l’any 2011. Gairebé el total balear està determinat pels parts múltiples que s’han produït a l’illa de Mallorca. Menorca i Formentera són les illes amb menor nombre absolut de parts múltiples, encara que, proporcionalment, l’illa de Menorca supera a la d’Eivissa. No obstant, a l’hora d’interpretar les dades sobre els parts múltiples, s’han de tenir present les derivacions als hospitals de referència a Mallorca, quan es preveuen complicacions en aquests tipus de part múltiple. Si les dones triguen més d’un mes en tornar a Menorca els naixements queden enregistrats a Mallorca.

Convivència

El darrer estudi sobre el tipus de convivència i unions que estableixen les persones a les Illes Balears, segons l’edat de les persones, data de l’any 2001. No existeixen dades per a Menorca.

Des de llavors, a l’enquesta contínua de les llars, es poden trobar les dades de 2013 a 2015 segons el tipus d’unions de parella però sense disgregar les dades per grup d’edat.

A Espanya, el 99,3% de parelles són heterosexuals, només el 0,7% són parelles homosexuals, i d’aquestes, tres de cada cinc són parelles d’homes.

Les unions entre homes i dones en parella són preferentment a través del matrimoni tant a nivell nacional com autonòmic. També les parelles homosexuals s’uneixen més a través del matrimoni, a nivell nacional, encara que el percentatge de parelles de fet supera al de les parelles heterosexuals. A les Illes Balears la mitjana d’unions matrimonials i les de parelles de fet són pràcticament equivalents entre les parelles

214

La taxa de nupcialitat de persones de 25-30 anys és superior a Menorca que a les Illes Balears

Més de la meitat de les víctimes mortals d’accidents de tràfic eren joves menors de 34 anys

homosexuals. Illes Balears és la comunitat autònoma amb major percentatge de parelles de fet de tot el país.

Sí que es compta amb dades concretes i disgregades per grup d’edat quan es parla només de les unions a través del matrimoni.

La taxa de nupcialitat entre persones menors d’edat a les Illes Balears és pràcticament nul·la. La taxa de nupcialitat de les persones de fins a 30 anys ha estat major al conjunt de les Illes Balears que a Menorca, excepte l’any 2006 i l’any 2014 que es van contraure proporcionalment més matrimonis a Menorca.

En el grup de persones joves, a les Illes Balears, s’ha produït un decrement molt significatiu en els darrers anys del nombre d’unions matrimonials, de manera que, en el grup de 25 a 30 anys ha passat d’una taxa mitjana de nupcialitat del 30,2% fins al 21,2% l’any 2014. El descens també s’ha produït al grup de persones de 18 a 24 anys la taxa del qual fou de gairebé el 10% el 2006 i el 2014 no va arribar al 5%. La tendència decreixent s’observa tant als homes com a les dones joves, essent la taxa de nupcialitat major en aquestes que en els homes.

A Menorca també s’observa una tendència decreixent de la taxa de nupcialitat fins a l’any 2010, quan la taxa de nupcialitat de les persones de 25 a 30 anys experimenta un lleuger creixement, sense arribar a la taxa dels anys previs a la crisi econòmica.

La quasi totalitat de enllaços matrimonials són entre persones de diferents sexes.

A Mallorca la taxa de matrimonis homosexuals és superior que a la resta de les illes. La taxa és superior per els matrimonis entre homes que entre dones, a diferència de Menorca i les Pitiüses on, proporcionalment, la taxa de matrimoni entre dones és superior.

12.8. SALUT

Algunes de les variables més rellevants quan es parla de la salut del jovent són les que estan relacionades amb aquells comportaments de risc o protecció que són més habituals entre els joves que entre les persones més grans. Es destaquen indicadors com el nombre d’accidents de tràfic, la taxa de consum d’alcohol i altres drogues, i l’exposició a relacions sexuals d’alt risc.

Víctimes d’accidents de tràfic

L’any 2008 va ser l’any que Menorca va enregistrar un major nombre d’accidents de tràfic, un total de 145, amb 188 víctimes, 10 de les quals van ser víctimes mortals. Des de llavors fins 2014 la tendència del nombre d’accidents i de víctimes ha estat molt irregular, excepte en el cas de víctimes mortals, amb tendència descendent i que va quedar a 0 els anys 2013 i 2014.

Els municipis de Menorca on més víctimes mortals s’han enregistrat entre els anys 2006 i 2012 són Ciutadella, Maó i Alaior. Sant Lluís és l’únic municipi que no ha enregistrat cap víctima mortal durant aquest període. El 52,5% de víctimes mortals

215

Sense dades disponibles per Menorca

comptabilitzades des del 2006 a Menorca, és menor de 34 anys. Només el 10% major de 65 anys.

Problemes físics i psicològics

Les dades de la taxa de problemes físics o psicològics a Menorca s’han demanat des del OBSAM a la Gerència de l’Hospital Mateu Orfila que ha manifestat la seva disposició a aportar-les i lliurar-les a l’OBSAM una vegada estiguin disponibles. No obstant, extreure aquestes dades suposa una sobrecàrrega de treball als professionals de l’àmbit sanitari que dediquen la seva jornada a l’atenció directa a les persones i no comptem amb elles en el moment de l’elaboració de les conclusions del present informe.

De l’Enquesta de Salut de les Illes Balears 2007, amb dades sense disgregar per illes, es desprèn que la percepció sobre el propi estat de salut entre la població jove és més positiu que entre la població major. A tots els grups d’edat les dones perceben de manera més negativa que els homes el seu estat de salut general.

Les dades de l’Enquesta Europea de Salut a Espanya de 2014, aporten conclusions similars a les de l’Enquesta de Salut de les Illes Balears, excepte que entre les persones majors de 65, són els homes els qui tenen una percepció de la seva salut més negativa que les dones.

Segons l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012 la població de les Illes Balears valora el seu estat de salut general millor que la població del conjunt de l’Estat.

A la població general espanyola, les dones presenten major incidència de malalties cròniques diagnosticades que els homes. La tendència és idèntica entre la població jove. Les malalties cròniques amb major incidència entre les persones joves de 15 a 34 anys són les al·lèrgies, el mal d’esquena i la migranya o mal de cap freqüent.

Comparant les dades de la població general (no estan disgregades per grup d’edat) de les Illes Balears i l’Estat espanyol es troba que, en general, la incidència de la major part de malalties cròniques, diagnosticades per un metge o metgessa, és major al conjunt de l’Estat que a les Illes. A les Illes Balears és major la incidència de les al·lèrgies, asma i úlceres d’estómac, en ambdós sexes. Entre les dones illenques hi ha major incidència que entre les dones espanyoles de tumors malignes (2,44% front a l’1,27%), problemes de tiroide (9,32% front al 7,8%) i problemes derivats del període de la menopausa (5,6% front al 4%).

Respecte als problemes psicològics (amb les dades de l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012), es pot dir que la població jove espanyola presenta una menor incidència de depressió, ansietat i altres problemes de salut mental, que la població general. Hi ha una major incidència de problemes d’ansietat que de depressió, tant en la població general com en la població jove, i també major incidència d’ansietat i depressió en les dones que en els homes, tant en la població general com en la població jove.

Comparant les dades de la població diagnosticada s’observa que la taxa de diagnòstic dels problemes de salut mental és pràcticament igual al conjunt de l’Estat que a les Illes Balears.

L’Enquesta Europea de Salut a Espanya 2014 recull com a únics indicadors de salut mental la prevalença de quadres depressius i la severitat de simptomatologia depressiva entre la població..

216

Entre els 16 i 17 anys més de la meitat dels joves ja han mantingut relacions sexuals plenes

Sense dades actualitzades per Menorca, es podrien obtenir via enquesta


El 7,56% de la població general a Espanya presenta qualque quadre depressiu, proporcionalment més les dones que els homes. La prevalença és menor entre les persones joves. Encara que la prevalença sigui major entre les dones que entre els homes, els homes joves presenten major severitat i simptomatologia més greu que les dones joves.

Sedentarisme

Les dades de l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012, indiquen que la taxa de sedentarisme és superior a les Illes Balears tant per homes com per dones. Les dones són proporcionalment més sedentàries que els homes. La taxa de sedentarisme de les persones de 15 a 24 anys és inferior a la taxa del conjunt de la població. No obstant, les dones d’aquest grup d’edat presenten una taxa superior a la del total de població de dones i a la taxa del grup de dones de 25 a 34 anys. Per tant, és la taxa d’homes de 15 a 24 anys, la responsable de que el sedentarisme en aquest grup d’edat sigui inferior a la taxa del total de la població.

La darrera enquesta a nivell de les Illes Balears del 2007, presenta unes dades que no difereixen molt dels nacionals pel grup d’edat de 16 a 24 anys. Les dades per persones més grans sí en difereixen, encara que no són comparables perquè els intervals d’edat són molt diferents.

Les dades més recent de l’Enquesta Europea de Salut a Espanya 2014, situen la taxa de sedentarisme a valors inferiors, i per tant, podrien apuntar cap a un canvi de tendència en l’estil de vida sedentari de les persones.

Sexualitat

Entre el 2013 i el 2014, el Consell Insular de Menorca va realitzar un estudi sobre la sexualitat juvenil del jovent escolaritzat a la illa. Aquest estudi presenta dades de dues enquestes, una realitzada l’any 2003 i l’altra el 2011 i estableix una sèrie de comparatives entre els resultats dels dos anys. És, hores d’ara, l’estudi que més ens aproxima a la realitat menorquina en matèria de sexualitat juvenil.

Les dades de l’any 2011 de l’esmentat estudi posen de manifest que als 14 i 15 anys el 23,7% de les persones enquestades ja han tingut relacions sexuals amb penetració. El percentatge és superior entre les al·lotes (30,1%) que entre els al·lots (17,3%). Aquest percentatge augmenta fins al 58,3% als 16 i 17 anys, edat a la qual el 65,3% d’al·lotes i el 51,3% d’al·lots ja ha tingut relacions sexuals amb penetració. A partir dels 18 anys han tingut relacions sexuals amb penetració el 81,4% de persones enquestades, 85,1% al·lotes i 77,7% al·lots.

El grau de satisfacció amb les primeres relacions sexuals és més alt per als al·lots que per les al·lotes.

Del grup de persones que han mantingut relacions amb penetració gairebé totes ho havien fet els darrers 12 mesos. De cada cinc persones, dues reconeixen haver-ho fet sota els efectes de l’alcohol. Les persones que han tingut relacions sexuals sota els efectes de l’alcohol han tingut com a mitjana 2,1 parelles en el període dels 12 mesos,

217

El 2011 el 2% del jovent menorquí es va enfrontar a un embaràs no desitjat, i més de la quarta part va recórrer a la píndola del dia després

mitjana superior a la de les persones que han tingut relacions sexuals sense haver pres alcohol (mitjana:1,7).

L’estudi també conclou que per evitar l’embaràs en la primera vegada que van mantenir relacions sexuals el mètode anticonceptiu més emprat va ser el preservatiu masculí (87,4%) i que el 5,8% no va prendre cap tipus de precaució. Les dades de l’alumnat que havia mantingut relacions sexuals amb penetració els darrers 12 mesos, informaren de que, en aquest període de temps, van fer servir el preservatiu sempre que havien tingut relacions sexuals el 52,5%, ho va emprat alguna vegada el 36,2% i mai l’11,3%. No es poden obviar, les diferències els al·lots i les al·lotes d’aquest grup. L’ús del preservatiu va ser més freqüent entre els al·lots que entre les al·lotes. Les persones que havien barrejat sexe i alcohol van emprar en menor proporció el preservatiu que les persones que no ho havien fet.

Les principals causes per no haver emprat el preservatiu per el jovent en general van ser la manca de previsió i no tenir-ho a mà, haver fet servir altre mètode, la creença de que sense preservatiu es sent més o el fet d’haver sentit un desig incontrolable. La proporció de persones joves que manifesten no haver fet servir el preservatiu per sentir un desig incontrolable va ser el doble entre els joves que havien barrejat sexe i alcohol.

El 27,7% del jovent havia fet servir alguna vegada la píndola del dia desprès com a mètode contraceptiu d’urgència.

De l’alumnat enquestat l’any 2011 el 2,1% va viure un embaràs propi o de la seva parella sense haver-ho desitjat.

Respecte a les malalties de transmissió sexual, una dada a tenir present és que un 60% d’alumnat no va respondre a la pregunta del que significa ser seropositiu i de les persones que van respondre només ho va fer correctament una de cada deu.

Els darrers anys la transmissió del VIH ha estat fonamentalment a través de relacions sexuals i en major proporció en les relacions heterosexuals. El percentatge de contagis entre persones usuàries de drogues per via parenteral ha disminuït de manera significativa des dels inicis de la malaltia. El percentatge de contagis de mares a fills és pràcticament nul.

Des de l’any 2003 i fins a l’any 2014, a les Illes Balears, s’han produït 1.935 nous contagis, el 84,8% a la illa de Mallorca, el 11,4% a les Pitiüses i només el 3,8% a Menorca. El nombre de nous contagis ha anat decreixent a les Pitiüses i a Menorca. A Mallorca, l’any 2014 també s’observa una baixada molt significativa en el nombre de contagis passant de 143 l’any 2013 a 114 l’any 2014.

El nombre acumulat, des del 2010 al 2014, de persones menors de 30 anys amb diagnòstic de VIH a les Illes Balears, és de 20 persones.

Respecte al nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) a les Illes Balears, cal dir que els darrers 10 anys s’han produït un total 29.756 entre dones residents a les illes, i 137 de dones no residents.

218


A Menorca es va produir una tendència decreixent fins l’any 2010, l’any amb el menor nombre d’IVE (75), i en dos anys s’augmentà fins a les 129 de l’any 2012. El 2015 va ser 120.

Les dades des les IVE segons l’edat de les dones, no estan disgregades per illa. La major part d’aquestes es realitzen a dones menors de 30 anys. Entre les dones joves, les que tenen entre 25 i 29 anys són les que major taxa d’IVE presenten. El percentatge de dones menors de 14 anys és gairebé inapreciable, no arribant mai al 1%. La taxa màxima d’IVE per a les dones de 15 a 19 anys va ser el 17´8% l’any 2011.

Els darrers 10 anys el programa Salut Jove i Cultura del CIMe ha impartit 4 tallers relacionats amb l’educació afectiva i sexual i han participat 675 aules, 233 amb alumnat de 14 anys en endavant.

Esport i activitat física

Les darreres dades obtingudes corresponen a l’Enquesta de Salut de les Illes Balears, que es va realitzar l’any 2007.

Les conclusions que es poden extreure són en primer lloc, que les persones que llavors tenien entre 16 i 24 anys practicaven en major proporció alguna activitat física, en segon, que les persones majors de 65 anys eren les que ho feien en manco proporció i que en general, els homes practicaven alguna activitat física en major proporció que les dones, excepte pel grup d’edat de 45 a 64 anys, on les dones ho feien en major proporció.

Dades més recents de l’Enquesta Europea de Salut a Espanya 2014 poden apuntar, com ja s’ha comentat en l’anàlisi de la taxa de sedentarisme, cap a un canvi de tendència i un augment general de la realització d’activitat física.

També l’Enquesta d’Hàbits Esportius 2015 conté dades a nivell estatal, disgregades per comunitats autònomes i grups d’edat sense possibilitat de creuar aquestes variables. La categoria total correspon a persones que van fer esport durant el darrer any. Les categories referents a un cop setmana, mes o trimestre, es refereixen a persones que ho practiquen com a mínim un cop durant el període de temps.

Les dades confirmen que el jovent realitza en major proporció activitat física que la població general i que són també el grup que en major percentatge ho fa diàriament. La taxa de pràctica diària d’esport per part de persones joves de 15 a 19 anys duplica la taxa de pràctica d’esport diària de la població general.

També s’observa que hi ha un major percentatge de població balear que nacional que practica esport. Els percentatges de població que ho practiquen diàriament, al manco un cop a la setmana, un cop al mes com a mínim i al manco un cop cada tres mesos, també són més alts per a la població de les Illes Balears que per al conjunt de l’Estat. Els resultats de l’enquesta indiquen que la proporció de persones que van practicar esport el darrer any de les Illes Balears és la més alta de totes les comunitats autònomes. També és la comunitat autònoma amb la major proporció de persones per totes les categories de freqüència que es recullen a la taula.

Des del curs 2014-2015 el programa Salut Jove i Cultura ofereix un taller per promocionar l’activitat física i l’exercici adreçat a alumnat menor de 14 anys. En dos anys l’han sol·licitat 36 aules.

219


Nutrició

Els hàbits d’alimentació juntament amb altres factors d’origen emocional estan relacionats amb la possibilitat de desenvolupar en un futur qualque tipus de problema de salut física i/o mental.

Un dels indicadors habitual de problemes de nutrició és el que situa a les persones al seu pes normal (18,5≥IMC≤24,9) o a les desviacions d’aquets.

L’Enquesta de Salut de les Illes Balears 2007 ens indica que llavors, el 44,8% dels homes i el 54,6% de les dones de les Illes Balears estaven al seu pes normal.

Més de la meitat de la població d’homes a les Illes Balears tenia llavors un pes per damunt del seu pes adequat. Crida l’atenció que el percentatge de dones amb sobrepès és significativament inferior al percentatge d’homes, però el percentatge de persones obeses és el mateix per homes i per dones. També cal ressaltar que un 5% de les dones presenten un baix pes. Aquesta dada, encara que no concloent, s’aproxima a la prevalença del trastorns de l’alimentació en dones a Espanya, que està al voltant de l’1% en el cas de l’anorèxia nerviosa i un 4% en el cas de la bulímia nerviosa. Les dades de persones joves diagnosticades a les Illes Balears i a Menorca no estan encara disponibles en el moment de l’elaboració del present informe.

El percentatge, gens menyspreable de persones amb sobrepès i obesitat, encara que amb necessitat de ser actualitzades, obliga a analitzar els hàbits d’alimentació de la població. Caldria conèixer el perfil de les persones que des dels serveis sanitaris d’atenció primària a Menorca estan identificades amb sobrepès i obesitat, per conèixer la situació dels joves en aquests aspectes.

Les dades de l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012 i les dades de l’Enquesta Europea de Salut a Espanya a 2014 ens aproximen a un mapa general dels tipus d’aliments i la freqüència de consum. La primera de les enquestes ens permet comparar les dades per sexes entre el conjunt de l’Estat i les Illes Balears, a nivell nacional. La segona enquesta permet valorar la freqüència del consum dels aliments a Espanya per grups d’edat. Les diferències que es puguin trobar a les dades de població general tenen relació amb la diferència de la data de realització de l’enquesta.

Les principals conclusions d’ambdues enquestes són que a les Illes Balears hi ha un major consum diari que al conjunt del país de fruita fresca, carn, pasta arròs i patates, pa, embotits, verdures, amanides i hortalisses, productes làctics i sucs naturals de fruites i verdures. A Espanya es consumeix amb major freqüència que a les Illes Balears els ous, peix, llegums, dolços, refrescs amb sucre, menjar ràpid i aperitius salats.

La població jove consumeix respecte a la població general, menys fruita, peix (entre els homes i dones d’edat entre 14 i 24 anys es troba la major proporció de persones que no mengen peix mai o quasi mai), verdures, amanides i hortalisses. Consumeix més carn, ous, embotits, dolços, refresc amb sucre, menjar ràpid i sucs naturals de fruites i verdures.

220

Es constata una major presència de cànnabis entre els joves menorquins i una creixent demanda de tractament per consum d’alcohol entre els joves

Consum d’alcohol, tabac i altres drogues

L’alcohol és la substància més consumida entre la població estatal i la població de les Illes Balears. L’ha consumit alguna vegada en la vida el 93,1% de la població balear de 15 a 64 anys, el 80,6% ho ha fet els darrers 12 mesos (previs a l’Enquesta Domiciliària a les Illes Balears) i el 65,5% el darrer mes. Les dades situen a les Illes Balears per damunt a la mitjana estatal respecte al consum el darrer any i el darrer mes.

La prevalença de les borratxeres durant el darrer any és del 18%, per davall de la mitjana estatal (19%). A les nostres illes s’observen diferències en funció del sexe de les persones que s’han engatat el darrer any. Ho ha fet el 22% homes i el 14% dones. En el cas estatal, per sexes, s’ha engatat el 25,4% dels homes i el 12,6% de les dones, de manera, que a les nostres illes, la prevalença de les borratxeres en homes està per baix de la mitjana nacional, mentre que en el cas de les dones, la prevalença està per damunt. El mateix passa si comparem els percentatges de borratxeres el darrer més, que és idèntic a l’estatal per el conjunt de la població de 15 a 64 anys (7%), inferior a l’estatal per als homes (8,2% a les Illes Balears i 9,5% a l’estat) i superior en el cas de les dones (5,8% a les Illes Balears enfront al 5,8% al conjunt estatal).

El binge drinking presenta una taxa menor a les Illes Balears que a la resta de l’estat, tant si ens referim al conjunt de la població de 15 a 64 anys, als homes i/o a les dones.

El tabac és la segona droga més consumida a les Illes Balears, amb taxes de consum molt similars a les del conjunt de l’estat, situant-se, la taxa de consum diari de tabac el 0,3% per davall de la mitjana nacional.

La droga il·legal més consumida a les Illes Balears és el cànnabis i la taxa de consum es situa per damunt de la mitjana de l’estat espanyol 2 punts per a la població general de 14 a 64 anys, 3,7 punts en el cas dels homes i 4,1 punts en el cas de les dones. Segons les darreres dades del PADIB referents a l’enquesta domiciliària, de l’any 2009-2010, l’illa de Mallorca era la que presentava major taxa de consum de cànnabis.

La mateixa enquesta esmentada, i darrera publicada pel PADIB per a les Illes Balears, mostrava que el consum d’hipnosedants era major a les Illes Balears que al conjunt de l’estat i que era Menorca l’illa que enregistrava major taxa de consum, sempre en major proporció les dones que els homes.

Respecte a la resta de les substàncies, analitzades a nivell de Illes Balears, a Menorca s’observava major experimentació en el consum que a la resta de les illes. En tots els casos el percentatge de persones que havien consumit alguna vegada les diferents drogues era més alt a Menorca, però quan es tractava de consum l’últim any o l’últim mes, Menorca estava per davall de la resta de les illes.

Les dades d’inicis de tractament al Servei Coordinador de Drogodependències (SCD) de Menorca, indiquen que la població menor de 30 anys és la que proporcionalment té major demanda de tractament per consum de cànnabis. S’observa, dintre d’aquest grup d’edat un augment, respecte de l’any 2011, de la demanda de tractament per consum d’alcohol. De la població que demanda tractament per consum d’estimulants (cocaïna especialment) ha disminuït el percentatge de població menor de 30 anys que ho fa,

221

així com del consum d’opiacis (heroïna especialment). Respecte a les demandes de tractament per addiccions sense substàncies, cal assenyalar que són les menys freqüents al SCD (l’any 2015 van ser 8) i que habitualment són per addiccions a mòbils i/o videojocs entre la població més jove i addicions als jocs (ludopatia) en la població major de 50. L’any 2015, una persona menor de 30 anys va demanar ajuda per aquesta tipologia d’addició.

12.9. OCI, TEMPS LLIURE, CULTURA I ESPORTS

Oci i temps lliure

El decret 2018/2011, d’11 de març, defineix com a activitat de temps lliure infantil o juvenil aquella en què participin menors d’edat en un nombre superior a nou, que tengui la finalitat d’afavorir la participació social, la diversió, la formació, el descans i les relacions dels participants, i que tengui una durada mínima de tres dies consecutius, independentment de qui l’organitzi o que qui la dugui a terme sigui una persona física o jurídica, pública o privada, i amb o sense ànim de lucre.

A Menorca es realitzen al llarg de l’any nombroses activitats de temps lliure juvenil, organitzades, bé per entitats pròpies de l’illa, bé per entitats de fora. Totes les activitats han d’estar autoritzades i inspeccionades per el personal tècnic adscrit a l’àrea de Joventut del Consell Insular de Menorca. Per el desenvolupament d’una activitat de temps lliure infantil o juvenil és imprescindible disposar de personal titulat o qualificat en matèria de temps lliure en la proporció que s’estableix reglamentàriament en funció del nombre de participants i les característiques d’aquest.

Així, doncs, dins del marc d’aquest decret i la normativa existent en matèria de lleure infantil i juvenil a les Illes Balears s’insereix la Formació en el Temps Lliure. A Menorca existeixen 4 escoles de formació de monitors i monitores, i de directors i directores de Temps Lliure: Escoltes de Menorca, Ara Anem Menorca, Fundació per l’esport Balear, i Escola Balear d’Esport. Entre el curs 2007-2008 i el curs 2013-2014 el Consell Insular de Menorca ha expedit 339 diplomes. El 8% correspon a títols de director o directora de Temps Lliure, el 52% a títols de monitor o monitora i al 40% no s’ha enregistrat el tipus de titulació.

Les activitats de temps lliure infantil o juvenil es poden dur a terme a l’aire lliure, o a instal·lacions juvenils degudament autoritzades.

S’entén com a instal·lació juvenil aquelles instal·lacions de titularitat de persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que es troben al servei dels infants i joves, i que faciliten la convivència, l’allotjament, la formació, la participació en activitats socials i culturals o la utilització adequada del temps lliure. Han de comptar necessàriament amb un projecte educatiu per desenvolupar, sempre destinat a una millor formació integral dels infants i joves. Les instal·lacions juvenils es classifiquen en instal·lacions juvenils d’allotjament i instal·lacions juvenils sense allotjament. Les primeres les formen els albergs juvenils, els campaments juvenils, les cases de colònies i les residències juvenils. En les instal·lacions juvenils sense allotjament s’inclouen les granges escola o aules de natura, els casals o centres infantils o juvenils de temps lliure, els esplais per a joves i altres que es puguin determinar de manera reglamentària.

222


Cada municipi de Menorca compta amb un casal de joves gestionat pels ajuntaments. Els casals funcionen tot l’any, especialment els caps de setmana en horari de tarda i vespre. Cada casal compta amb personal propi, titulat com a monitor o monitora d’activitats de temps lliure o com a director o directora d’activitats de temps lliure. En general, també compten amb la titulació d’informador o informadora juvenil, ja que assumeixen aquestes tasques d’informació al propi casal a la majoria de municipis (excepte a Alaior i Es Castell).

Hi ha 8 casals de joves més gestionats per altres entitats prèvia autorització del CIME.

A Menorca estan enregistrades 17 instal·lacions juvenils amb allotjament, 7 de les quals estan gestionades per l’INJOVE, 6 per el Bisbat de Menorca (una d’elles no està operativa), i 5 per altres entitats privades.

En relació amb les activitats d’oci i temps lliure a Menorca, a part de les que es realitzen durant tot l’any als casals de joves, durant l’estiu, tant entitats juvenils de l’illa com entitats de fora de l’illa, demanen autorització al Consell Insular de Menorca, per a la realització de diferents activitats. Des de l’any 2011 el nombre mitjà d’instàncies que rep el CIME està al voltant de les 80, de les quals el 43% corresponen a Escoles d’Estiu. L’Escoles d’Estiu que es programen a l’illa són organitzades per entitats locals i habitualment no contemplen la pernocta de les persones que hi participin. La resta d’activitats corresponen a campaments o campus temàtics (40%), marxa per etapes (15%), rutes en bicicleta (1,5%) i un camp de treball (0,5%). D’aquestes darreres activitats un 63,8% les organitzen associacions de Catalunya, el 29,8% associacions de Menorca i un 6,4% associacions de Mallorca. Cal dir, que la tendència dels darrers 5 anys en quant a les activitats que es realitzen durant l’estiu es manté estable i és comú que les mateixes associacions programin les mateixes activitats estiu a estiu.

Les darreres dades amb les quals comptem a les Illes Balears sobre l’ocupació del temps lliure de les persones joves, són de l’any 2005 i no estan disgregades per illes. Atesa la rapidesa dels canvis dels hàbits del jovent respecte a les activitats que realitza al seu temps lliure, accelerada per les noves tecnologies, les dades de l’enquesta no poden reflectir la situació actual.

Una mica més recent és l’Enquesta de l´Ús del Temps 2009-2010 de l’INE, segons la qual el jovent és qui en major proporció dedica temps als estudis, amb una mitjana diària de 6 hores i quart. També és qui en major proporció més temps dedica a les aficions i informàtica, amb un temps diari mitjà de dedicació de poc més de dues hores diàries. És el grup que en menor proporció dedica temps en voluntariat, encara que les persones que ho fan, ho fan una mitjana de temps més alta que la resta de grups.

Una de les activitats habituals entre el jovent, és trobar-se amb els seus amics o les seves amigues. Segons les dades del mòdul de condicions i hàbits de vida de l’Enquesta Modular d’Hàbits Socials de les Illes Balears, 2010, el jovent es reuneix amb major freqüència amb persones amigues, que la població general, tant al conjunt de les Illes Balears com a cada illa.

El percentatge de persones joves que manifesten reunir-se amb amics i amigues cada dia és superior a Menorca que a la resta de les illes i gairebé duplica el percentatge de Mallorca. També Menorca és l’illa on menor percentatge de població jove manifesta reunir-se mai o quasi mai amb persones amigues.

223

Entre els joves de Menorca hi ha un major reconeixement del català com a llengua pròpia de les Illes Balears, així com també com a llengua pròpia personal

Cultura

Un dels fets culturals diferenciats a les Illes Balears respecte a la resta de l’Estat (excepte Catalunya, País Valencia, País Basc i Galicia) és el de la llengua. Les dades de L’Enquesta Modular d’Hàbits Socials 2010, en el Mòdul de Coneixements i Usos Lingüístics, indiquen que el 65,7% de la població de les Illes Balears reconeix el català com a la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma.

La població menorquina és la que en major percentatge reconeix el català com la llengua pròpia de les Illes Balears, mentre que la població d’Eivissa i Formentera ho fa en una proporció significativament més baixa. A les Pitiüses, un alt percentatge de persones consideren el català i el castellà com a llengües pròpies de les Illes Balears i una de cada deu considera que haurien de ser totes les llengües que es parlin.

A totes les illes excepte a Menorca la població jove reconeix el català com a llengua pròpia de les Illes Balear, en menor proporció que el conjunt de la població de la seva illa. A Menorca la proporció de joves que ho fan és major que a la resta de les illes.

Respecte a la consideració del català com a llengua pròpia personal, a Menorca i Formentera un major percentatge de persones considera el català com a llengua pròpia, i a Mallorca i Eivissa considera el castellà com a llengua pròpia una major proporció de gent. El fet de que aquestes siguin les illes amb major nombre d’habitants de les Illes Balears, justifica que també per al conjunt d’illes hi hagi un major percentatge de persones que consideren el castellà i no el català com a llengua pròpia. S’ha de pensar, que tant Mallorca com Eivissa van rebre molta immigració nacional amb el boom turístic dels anys 60 i posteriorment, molta immigració procedent de països de parla hispana i que, sigui per això que encara que la població reconeix el català com a llengua pròpia de les Illes Balears, no la reconegui en la mateixa mesura com a llengua pròpia.

Independentment del fet de considerar el català com a llengua pròpia, la majoria de la població de les illes l’entén. Sap parlar català un percentatge inferior de les persones que l’entenen, i Formentera i Menorca són les illes on major proporció de població el sap parlar. El fet de que, en totes les illes (excepte Formentera) hi hagi major percentatge de població que el sap llegir que de població que el sap parlar, és, probablement degut a que hi ha un grup de persones que ho entenen i ho saben llegir però que no es senten amb domini de la llengua suficient com per expressar-se amb ella. Quan es tracta d’escriure en català, menys de la meitat de la població de les Illes Balears ho sap fer, superant la meitat, per pocs punts percentuals, només a l’illa de Menorca.

Respecte als hàbits de lectura es recull en primer lloc, el percentatge de població que té llibres (en format de paper o en format electrònic) a la seva llar i el nombre mitjà de llibres que en tenen. Les dades indiquen que el grup d’edat de 15 a 19 anys és el que proporcionalment manifesta tenir llibres. Atès que es tracta d’un grup d’edat on les persones encara solen estar escolaritzades la data és coherent. També coherent és que el nombre mitja de llibres sigui menor entre les persones joves que per el conjunt de la població, ja que al llarg dels anys es van acumulant i és habitual que augmenti la quantitat de llibres a les llars a mesura que les persones es fan grans.

224

Les dades sobre la freqüència de la lectura de llibres vénen a reforçar que les persones que manifesten major freqüència són les més joves, especialment joves que estan a etapes d’educació obligatòria, post-obligatòria i estudis universitaris. A partir dels 25 anys el percentatge de persones que han llegit durant els darrers tres mesos disminueix, així com augmenta el percentatge de persones que manifesten no haver llegir mai.

L’hàbit de lectura de premsa diària és lleugerament superior a les Illes que al país, també els hàbits de llegir només el cap de setmana o de llegir al manco un dia a la setmana. La població més jove és la que proporcionalment llegeix manco premsa, hàbit que va augmentant entre la població a mesura que augmenta l’edat.

El grau d’interès per visitar museus exposicions, galeries d’art, monuments històrics, jaciments arqueològics i arxius, és un interès mig en les activitats culturals esmentades i baix concretament en la visita a arxius, activitat que bona part de la població realitza per qüestions de professió o estudis.

Malgrat la valoració mitjana del interès per les visites, quatre de cada deu persones i una de cada tres han visitat monuments i museus respectivament. A les Illes Balears hi ha un major percentatge de persones que han visitat galeries d’art que al conjunt del país. Per grups d’edat les persones més joves són les que percentualment han visitat més els museus, exposicions i galeries d’art, monuments històrics i jaciments arqueològics. De bell nou, caldria estimar que les diferencies percentuals per aquest grup de persones joves estarien relacionades amb visites programades dins del context educatiu, ja que els percentatges que es presenten per al grup d’edat de 25 a 34 anys són significativament inferiors i més propers a la mitjana de la població general.

En la mateixa línea del interès que desperten les activitats culturals anteriors, es mouen les dades del grau d’interès per les arts escèniques. El teatre desperta el major grau d’interès. En el cas dels espectacles de ballet i circ, la puntuació mitjana de les Illes Balears està per damunt de l’estatal, encara que amb diferències de puntuació no significatives. Tampoc són significatives les diferències segons el grup d’edat, encara que en general, el jovent manifesta sentir manco interès per l’òpera i la sarsuela que el conjunt de la població.

El teatre és l’espectacle més freqüentat per la població, seguit dels espectacles de ballet i dansa i el circ. Les persones més joves (15-19 anys) són les que més freqüenten aquests tipus d’espectacles, encara que assisteixen en major proporció al circ les persones que tenen de 25 a 34 anys. L’assistència al circ, segons les dades de l’Enquesta i en funció d’altres variables és major entre la població que té fills o filles menors de 18 anys. Aquesta dada explicaria, potser, la major assistència de les persones del grup d’edat esmentat, ja que és una edat a la qual ja poden tenir fills o filles petits.

No obstant, les activitats que major interès desperten tant entre la població general com entre la població jove, són la música i el cinema. L’interès per la música (en major grau) i el cinema és superior entre la població jove que entre la població general.

Gran part de la població escolta música a diari i un baix percentatge no ho fa mai o quasi mai, sobre tot entre la població més jove.

225


La freqüència d’anar al cinema, segons el percentatge de persones que manifesten haver-ho fet els darrers 3 mesos i de persones que manifesten no anar mai o quasi mai, és superior a les Illes Balears que per el conjunt de l’Estat.

Les persones que tenen entre 15 i 24 anys són les que informen en major proporció d’haver anat al cinema alguna vegada el darrer any o els darrers tres mesos, i les que en menor proporció diuen no fer-ho mai o quasi mai.

Les dades sobre la pràctica d’esport ja han estat comentades. Les dades sobre la pràctica esportiva entre les persones joves a Menorca s’haurien d’obtenir a partir d’una enquesta ad hoc, ja que no s’han trobat dades específiques.

Respecte a l’esport escolar, competència que té el Consell Insular de Menorca, les dades que ens poden aportar són les de joves federats de 14 a 16 anys, ja que més enllà de l’edat de finalització dels estudis obligatoris, no formen part de les seves competències. Aquestes dades estan demanades i s’aportaran una vegada les rebi l’OBSAM.

12.10. NOVES TECNOLOGIES

Usos de les noves tecnologies

L’Enquesta Nacional d’Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015, recull el percentatge de persones que han fet servir alguna de les noves tecnologies al menys una vegada a la setmana. Les dades disgregades per sexe indiquen que un major percentatge d’homes que de dones utilitza les TIC.

La mateixa enquesta indica que més de les tres quartes parts de la població general té accés a Internet, augmentant la proporció quan es parla de persones d’edat compresa entre els 15 i els 35 anys, cas en el qual més del 90% de la població té accés tant a les seves llars com als telèfons mòbils. Es pot dir, per tant, que quasi la totalitat del jovent pot accedir a la xarxa en qualsevol moment de la seva vida.

La població de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, segons l’Enquesta Nacional sobre Equipament i Ús de les Tecnologies d’Informació i Comunicació a les Llars, de l’any 2015, és quarta, en quant a l’ús d’Internet (darrers tres mesos abans de l’Enquesta).

Juntament amb Catalunya, les Illes Balears ocupen la cinquena posició respecte a l’ús diari (al manco 5 dies per setmana) d’Internet. Ho fa el 84% del total de la població que ha fet servir Internet els darrers 3 mesos anteriors a l’Enquesta.

L’evolució del percentatge de la població que fa servir Internet (darrers tres mesos abans de l’Enquesta) a les Illes Balears mostra un creixement d’un 27,1% els darrers 10 anys.

Les dades indiquen que la població jove és la que més fa servir Internet per gairebé tots els usos anomenats i amb diferències prou significatives a la major part dels usos.

Només són equiparables el percentatge d’ús de les persones de 16 a 34 anys i de 35 a 54 anys en quant a la participació a xarxes de caire professional i la banca electrònica.

Els cinc usos, ordenats de manera descendent, que fan servir un major percentatge de la població general són: correu electrònic; llegir notícies, diaris o revistes en línia;

226

participar a xarxes socials; cercar informació sobre bens i serveis i cercar informació sobre temes de salut. Per a la població de 16 a 34 anys els cinc usos principals, també ordenats de manera descendent són: participar a xarxes socials; correu electrònic; llegir notícies, diaris o revistes en línia; jugar o descarregar jocs, imatges, pel·lícules o música i cercar informació sobre educació, formació i cursos.

Es troben diferències de les activitats principals a Internet entre la població general i els joves en quant que a la primera apareixen les activitats de cercar informació sobre bens i serveis i cercar informació sobre temes de salut, que no estan entre les activitats principals dels joves; i en quant que a la població jove, on apareixen les activitats de jugar o descarregar jocs, imatges, pel·lícules o música i cerca informació sobre educació, formació i cursos, activitats que no estan entre les cinc principals de la població general.

Les mateixes dades, disgregades per sexes, posen de manifest que els usos d’Internet són diferents entre dones i homes. Un major percentatge (≈4-5% més) de dones que d’homes, participen a les xarxes socials (encara que a la freqüència de participació no hi ha diferències significatives), cerquen informació sobre temes de salut i educació i cerquen feina. Les diferències percentuals dels usos que fan servir més proporció d’homes són bastant més significatives. Així, els homes telefonen més per Internet, llegeixen més notícies diaris o revistes en línia, cerquen informació sobre bens i serveis, descarreguen software, escolten la ràdio, veuen vídeos o pel·lícules per Internet, venen bens i serveis, fan servir la banca electrònica, juguen o descarreguen jocs, imatges,pel·lícules o música, fan servir material d’aprenentatge en línia i es comuniquen fent servir webs educatius.

Gairebé no hi ha diferències entre homes i dones a l’ús del correu electrònic, la freqüència de participació a les xarxes socials, el penjar continguts propis a pàgines web, l’emissió d’opinions de contingut social i/o polític, la participació a xarxes de caire professional, i els viatges i allotjaments.

Les dades de l’Enquesta no poden ser creuades per grups d’edat i sexe, la qual cosa ens permetria fer la radiografia complerta de la realitat del jovent a les Illes Balears. Tampoc està disgregades per illes, la qual cosa no ens permet establir la situació del jovent menorquí.

Les darreres dades específiques d’ús d’Internet per illes i grups d’edat recollides a les Illes Balears són del 2010 i procedeixen de l’Enquesta Modular d’Hàbits Socials de l’any 2010, mòdul de disponibilitat i usos de els TIC a les llars, publicades per l’IBESTAT. Per les dades exposades anteriorment es dedueix una variació (creixement) significativa dels percentatges.

Nou de cada deu persones joves fan ús de les xarxes socials a Internet. Les dades que més s’aproximen a la realitat dels joves en relació a l’ús de les xarxes i dels serveis de missatgeria instantània des de dispositius mòbils, són les que provenen dels sondejos del CIS. Les dades procedents dels sondejos no són dades definitives i permeten fer-se una idea general d’una situació concreta, i mai haurien de substituir a estudis amb major rigor metodològic. Les darreres dades publicades són les que es recullen a l’avançament de resultats del baròmetre de setembre de l’any 2014 i s’han obtingut a nivell nacional per a persones majors d’edat.

227

Segons aquest baròmetre la totalitat de persones de 18 a 24 anys i el 99,8% de les persones de 25 a 34 anys utilitzen la telefonia mòbil. El percentatge de persones de totes les edats que la fan servir és el 90,5%. Entre les persones que utilitzen el telèfon mòbil, a nivell de població general fa servir el WhatsApp o altres aplicacions de missatgeria instantània el 64,8% de la població. Molt per damunt es situen els percentatges de persones de 18 a 24 anys i de 24 a 34 anys que ho fan servir que és el 98,1% i el 94,2% respectivament. Després del WhatsApp la segona aplicació de missatgeria instantània més emplenada és el xat de Facebook.

Quan a les persones joves se’ls hi demana per la freqüència de l’ús de WhatsApp o altres aplicacions i es compara amb la freqüència d’ús de la població total s’observa que, pràcticament la totalitat de la població més jove (18-24 anys) ho fa de manera continua o varies vegades. El grup d’edat de 25 a 34 anys manifesta també un ús molt freqüent però disminueix la tendència d’ús continu. En qualsevol cas, i malgrat que entre la població jove hi ha un major ús de WhatsApp, la població general que fa servir l’aplicació ho fa amb molta freqüència.

De les dades de l’informe es desprèn que el nombre mitjà diari de converses per WhatsApp que mantenen les persones de 18 a 24 anys és 13,3; la mitja diària de converses de les persones de 25 a 34 anys és 10,2, la mateixa mitja que la de la població general.

Els usos principals de WhatsApp el jovent són parlar (sense més objectiu que el de parlar) i planificar activitats amb persones amigues. El total de la població també ho fa servir per parlar amb amistats i família. Les persones de 25 a 34 anys ho fan servir per parlar i planificar activitats amb la família en una proporció major que la població general. També les persones d’aquest grup d’edat ho utilitzen per coordinar i organitzar activitats laborals en major mesura que la població general i que el grup de més joves (18-24 anys). Aquests darrers ho fan més per fer consultes o tenir encontres amb el professorat en major mesura que el grup de joves més grans (25 a 34 anys) i la població general.

Respecte a l’ús de les xarxes socials, el percentatge de persones a la població general que manifesta fer-ne ús és el 46,6%, mentre que en les persones de 18 a 24 anys el percentatge d’usuàries és el 89,2% i el 79,4% en les persones de 25 a 34 anys. Entre les persones que utilitzen xarxes socials, les xarxes que es fan servir manera més habitual són Facebook, Twitter i Instagram. Facebook és la xarxa social més utilitzada entre la població general i la població jove. El grup d’edat que en fa més ús és el de persones de 25 a 34 anys. L’ús de Twitter i Instagram ha augmentat de manera significativa en relació al mateix sondeig del 2011, on la xarxa Tuenti, avui extingida, era la d’ús habitual del jovent inclús per damunt de Facebook. Dues de cada tres persones de 18 a 24 anys fa servir Twitter, i una de cada tres Instagram.

El 89,5% de la població de 18 a 24 anys fa ús de les xarxes socials al manco una vegada al dia, front al 82,1% de la població de 25 a 34 anys i el 74,8% de la població total. El patró d’us més freqüent el presenta el grup d’edat més jove.

Al sondeig del CIS no apareixen dades del sector de la població jove de 14 a 17 anys que també fa ús de les xarxes socials i que seria necessari conèixer, ja que en tractar-se de persones menors d’edat poden ser més vulnerables en quant a la seguretat a Internet.

228

Menorca ostenta el major grau d’associacionisme , especialment entre els joves

Les dades de l’Enquesta Nacional sobre Equipament i Ús de les Tecnologies i Comunicació a les Llars del 2015 sobre seguretat a Internet, indiquen que la meitat de persones que han fet ús d’Internet els darrers 12 mesos han limitat o han deixat de fer alguna activitat a Internet per raons de seguretat. Entre el grup de persones de 16 a 24 anys el percentatge és el 56% i és el més alt dels percentatges per grup d’edat. El 33,6% de persones d’aquest grup d’edat i el 30,4% de les persones de 25 a 34 anys han deixat de proporcionar informació personal a comunitats virtuals per xarxes socials i professionals. Les altres activitats limitades estan relacionades a seguretat en quant a dades bancàries, possibilitat de virus, compres de bens i serveis i tràmits amb les administracions públiques. Aquestes dades, per tant, estan indicant que hi ha un alt percentatge de persones joves que sí proporcionen informació de caire personal a les xarxes socials.

Durant el període d’elaboració del present informe no s’ha tingut accés a cap dada sobre delictes als quals hagin estat involucrades persones joves com actores o víctimes. No obstant això, sí que els mitjans de comunicació es fan ressò de delictes, sobretot d’aquells relacionats amb diferents tipus d’assetjaments a persones menors d’edat.

A la pàgina web oficial del Cos Nacional de Policia (http://www.policia.es) es troba la informació sobre les diferents mesures a prendre relacionades amb la seguretat a Internet: mesures que han de prendre els pares i mares respecte als seus fills i filles; mesures que han d’adoptar els fills i filles; precaucions a transaccions econòmiques, precaucions sobre el correu electrònic, mesures de seguretat per a persones usuàries particulars i mesures a adoptar per les empreses.

El programa de Policies Tutors de les Illes Balears depenent de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques també té elaborat material sobre seguretat a Internet que es pot trobar també a la seva pàgina web (http://www.caib.es). A Menorca, el Programa de Policies Tutors realitza periòdicament xerrades, a l’àmbit escolar, relacionades amb l’ús responsable de les noves tecnologies.

També ha vingut realitzant actuacions dintre de l’àmbit escolar relacionades amb les TIC, concretament 14 actuacions durant el curs 2012-2013, i 19 actuacions durant el curs 2013-2014.

12.11. PARTICIPACIÓ I POLÍTIQUES DE JOVENTUT

Associacionisme

Les darreres dades d’associacionisme a les Illes Balears són de l’any 2010 i provenen del Mòdul de condicions i hàbits de vida de l’Enquesta modular d’hàbits socials. Segons l’Enquesta, Menorca compta amb una major taxa d’associacionisme tant quan es parla de la població general com quan es parla de població jove (a l’Enquesta el rang d’edat de la població jove és de 16 a 35 anys). Les dades de població jove corresponen a les Pitiüses sense diferenciar entre les dues illes.

Si entre la població general ja es troba una diferència significativa respecte a la pertinença a alguna associació entre Menorca i la resta de les illes (un 17,6% més que a Mallorca que és la segona en quan a pertinença), quan es parla de població jove la

229


diferència augmenta fins el 27,1% més respecte a Mallorca. També es pot dir que per el conjunt de les Illes Balears com a la resta d’illes, el percentatge de persones que participen a alguna associació és menor en la població jove que en la població general. En el cas de Menorca, en la població jove és una mica més alta que en la població general.

Quan s’analitza el tipus d’associació a la qual pertany la població balear i es compara amb la població de Menorca (ambdues sense disgregar per grups d’edat), es pot veure que és més habitual entre les persones menorquines pertànyer a associacions de caire esportiu, associacions de pares i mares i associacions culturals.

Voluntariat

Les persones majors de 65 les més representades en tasques de voluntariat, potser per la seva major disponibilitat i flexibilitat en el seu temps lliure. No obstant això, algunes persones joves també decideixen dedicar part del seu temps a participar en programes de voluntariat de caire social i mediambiental a Menorca.

De les diferents entitats que compten amb persones voluntàries joves, només el GOB i Càritas Menorca han proporcionat dades de participació de jovent en els seus programes de voluntariat. El GOB informa de que al voltant de 20 persones entre 18 i 30 anys han participat, el darrer any, com a voluntàries a les àrees del Centre de Recuperació, Es Viver i Custòdia Agrària.

A Càritas Menorca 3 persones menors de 35 anys han fet voluntariat als Centres Oberts. Aquestes persones representen el 23% del total de persones voluntàries (13) al programa. En major nombre (28) però menor representació (10,5%) han participat joves en l’àrea d’animació comunitària. El total de persones voluntàries a l’esmentada àrea és de 268.

Política i polítiques de joventut

Per desenvolupar alguns dels indicadors d’aquest capítol només es compta amb les dades del darrer Baròmetre del CIS, de juny de 2016, que proporciona resultats per la població jove del conjunt de l’Estat, sense disgregar per comunitats autònomes. Així que la lectura ha de fer-se amb aquesta visió general i tenint en compte que els sondejos estan subjectes a major esbiaixo que altres tipus de metodologies d’investigació i/o avaluació. Conèixer els indicadors per a les Illes Balears en general i Menorca en particular implica desenvolupar instruments específics per a l’obtenció de la informació i aplicar-los amb rigor metodològic.

Les dades de participació en la vida política per part de la joventut són difícils d’estimar atesa la privacitat dels processos electorals. La participació de la població de les Illes Balears a les darreres eleccions generals, va ser del 62,6%. La participació a Menorca va ser una mica més elevada, el 64,2%. Més baixa va ser la participació de les persones menorquines a les eleccions de caire local, l’any 2015. Només el 58,4% va participar a les eleccions al Consell Insular i el 57,8% ho va fer a les municipals. Ciutadella és el municipi que presenta major abstenció a les eleccions i Ferreries i Es Migjorn Gran el que tenen major participació.

Un dels aspectes que potser s’hauria de tenir present a l’hora de valorar la participació electoral a les diferents convocatòries és la percepció que té la població sobre fins a

230

quin punt afecta al seu benestar, i el benestar de les seves famílies la presa de decisions des dels diferents estaments de govern.

De les dades del Baròmetre del CIS es desprèn que la percepció general és que les decisions que més afecten al benestar de les persones i les seves famílies són les que es prenen a nivell de govern central, i les que menys, les que es prenen a nivell local.

De les respostes sobre participació electoral a les passades eleccions de juny de 2016, un major percentatge de persones joves que de la població general, manifesta que es va estimar més no anar a votar i un menor percentatge manifesta haver anat a votar i fer-ho.

Respecte a l’autoubicació a l’eix esquerra-dreta, es troba que el 38,3% de la població general es situa cap a l’esquerra, ho fa el 46,6% de la població de 18 a 24 anys i el 43,3% de la població de 25 a 34 anys. Cap a la dreta es situa el 15,4% de la població general, el 7,4% de joves de 18 a 24 anys i el 10,8% de la població de 25 a 34 anys.

En relació amb la identitat nacional es pot dir que les persones joves presenten una major tendència que el conjunt de la població a sentir-se tant espanyoles com de la seva comunitat autònoma de referència, més de la seva comunitat autònoma que espanyoles i únicament de la seva comunitat de referència.

En quant a la valoració que fan dels serveis (ensenyament, sanitaris i serveis socials), la major taxa de resposta és la referent als serveis d’assistència sanitària, que resulta també ser la que satisfà en major grau a la població, encara que no arriba a la meitat de població que es manifesta estar molt o bastant satisfeta amb els serveis sanitaris. La tendència més comú és a sentir-se poc o gens satisfet/a amb els serveis. Les persones joves de 18 a 24 anys manifesten major insatisfacció amb les institucions d’ensenyament, atès que són les persones que en major proporció les solen fer servir.

També és cert, que el fet de que entre les opcions de resposta no es troba el punt central (ni satisfet/a, ni insatisfet/a), estratègia que es fa servir als sondejos precisament per evitar l’esbiaixo de tendència central de resposta. En el cas que ens ocupa hauria estat interessant conèixer el percentatge de persones en el punt central, a més de les raons o causes d’insatisfacció, ja que amb les dades precedents tampoc es poden esbrinar les accions de millora dels serveis per a satisfer les necessitats reals de la població.

231

RECOMANACIONS

L’informe que es presenta és una primera aproximació de la realitat del jovent de Menorca. Engloba el màxim d’àrees de la vida de les persones centrades en una etapa del cicle vital que és la joventut. Aquesta etapa, segons la legislació vigent a les Illes Balears ocupa el període de vida des dels 14 als 30 anys, una franja de 15 anys que es caracteritzen per ser els anys on més canvis es produeixen a la vida de les persones.

Les principals dificultats a l’hora de trobar les dades dels diferents indicadors proposats han estat precisament les relacionades amb l’edat, i les relacionades amb l’àmbit geogràfic de Menorca.

Les relacionades amb l’edat perquè la forma de recollir les dades és variable a les diferents bases de dades consultades. Gairebé no es troben dades per edat sense agrupar, i les agrupacions no coincideixen quasi mai amb el rang que ens ocupa. Les enquestes realitzades a població jove escolaritzada arriben als 18 anys, els baròmetres dels CIS ofereixen informació de la població a partir dels 18 anys, i també és habitual trobar a les enquestes una agrupació de persones d’edat compresa entre els 25 i els 34 anys, que inclou a les persones de 30 a 34 anys que, a excepció del cas d’indicadors d’habitatge i emancipació, ja no formen part del que es defineix com joventut.

Les dificultats relacionades amb el territori es deriven bàsicament de que a les bases de dades de caire nacional, la disgregació territorial es fa habitualment en funció de les Comunitats Autònomes i/o Províncies. En el cas de les Illes Balears, Comunitat Autònoma i Província són equivalents, així que no es troben les dades disgregades per illa.

Les recomanacions per tant que es deriven de la feina realitzada des de l’OBSAM són:

1. Elevar als estaments responsables, la necessitat de comptar amb les dades disgregades per illes i no per províncies en el cas de les Illes Balears, i la necessitat d’establir grups d’edat que contemplin el període que correspon a la joventut (14-29 anys).

2. Caldria crear un sistema d’indicadors de joventut, on s’especifiqui els grups d’edats susceptibles de ser analitzats a cada un d’ells (p.ex. pel que al treball a partir dels 16 anys; en edats d’educació obligatòria, de 14 a 16 anys, en habitatge i emancipació fins als 34 anys, etc.) i la font d’informació de cada indicador.

3. Establir la periodicitat de mesura per a cada indicador, en funció de la seva naturalesa i de la seva tendència de canvi.

4. Proposar l’actualització de les dades, amb major freqüència, als responsables de les principals bases de dades de les Illes Balears, atesa la rapidesa dels canvis socials especialment en aquells que afecten a un sector de la població de naturalesa dinàmica i susceptible de canvis, com és el cas de la joventut que ens ocupa25.

25 L’Observatori del Treball de les Illes Balears (OBTIB) és l’únic que té les dades actualitzades, disgregades per illes i per grups d’edat quinquennals que permeten accedir a la informació de manera ràpida. Les bases de dades de l’Observatori de la Joventut de les Illes Balears (OBJIB) no estan actualitzades i alguns dels indicadors s’han recollit per darrera vegada l’any 2005, la qual cosa els fa totalment inutilitzables més de 10 anys després. Tampoc l’Institut Balear d’Estadística (IBESTAT) ha actualitzat dades d’enquestes tant rellevants com l’Enquesta de Salut de les Illes Balears (darreres dades de 2007), Enquesta Modular d’Hàbits Socials (darreres dades de 2010), etc.

232

5. Establir amb les administracions competents en cada matèria convenis de col·laboració quant al report de dades al CIME amb una periodicitat establerta.

6. Instar als diferents departaments del Consell Insular a proporcionar dades al Departament de Joventut, sobre aquelles àrees de la seva competència, que tinguin com a objecte de treball persones en alguna de les edats que conformen la Joventut.

7. Realitzar estudis ad hoc, per conèixer la realitat del jovent de Menorca respecte a comportaments i hàbits específics a les primeres edats de la joventut, sobretot aquells que poden actuar com a factors de risc i/o protecció de desenvolupament de problemes a edats més avançades (sexualitat, consum de drogues, ús de les TIC, hàbits d’alimentació, etc).

8. Treballar juntament amb l’OBSAM per a que sigui el referent en els estudis de caire social a l’illa de Menorca, i per a que hi participi en els diferents processos d’estudi i anàlisi de la realitat de la societat menorquina.

En definitiva, des de l’OBSAM veiem aquest treball com un primer marc descriptiu de la situació general de la joventut de Menorca i esperem que es constitueixi com una primera eina d’impuls i de continuïtat de treball en l’àmbit de la joventut de Menorca. OBSAM, octubre 2016.

235

ANNEX 1. TÍTOLS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Llei Orgànica General del Sistema Educatiu de 3 d’octubre de 1990 (LOGSE) Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig d’Educació (LOE) LOGSE LOE

ACTIVITATS AGRÀRIES

Títol Professional Bàsic a Activitats Agropecuarias NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Agrojardineria i Composicions Florals NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Aprofitaments Forestals NO SÍ

Tècnic en Explotacions Agràries Extensives SÍ NO

Tècnic en Explotacions Agrícoles Intensives SÍ NO

Tècnic en Explotacions Ramaderes SÍ NO

Tècnic en Jardineria (LOE: Tècnic en Jardineria i Floristeria) SÍ SÍ

Tècnic en Treballs Forestals i de Conservació del Medi Natural SÍ NO

Tècnic en Aprofitament i Conservació del Medi Natural NO SÍ

Tècnic en Producció Agroecològica NO SÍ

Tècnic en Producció Agropecuària NO SÍ

Tècnic Superior en Gestió i Organització d'Empreses Agropecuàries SÍ NO

Tècnic Superior en Gestió i Organització dels Recursos Naturals i Paisatgístics SÍ NO

Tècnic Superior en Ramaderia i Assistència en Sanitat Animal NO SÍ

Tècnic Superior en Gestió Forestal i del Medi Natural NO SÍ

Tècnic Superior en Paisatgisme i Medi Rural NO SÍ

ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES

Tècnic en Conducció d'Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural SÍ NO

Tècnic Superior en Animació d'Activitats Físiques i Esportives SÍ NO

ACTIVITATS MARÍTIM-PESQUERA

Títol Professional Bàsic en Activitats Maritimopesqueres NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Manteniment d'Embarcacions Esportives i d'Esbarjo NO SÍ

Tècnic en Busseig de Mitja Profunditat SÍ NO

Tècnic en Operacions de Cultiu Aqüícola SÍ NO

Tècnic en Operació, Control i Manteniment de Màquines i Instal·lacions del Vaixell SÍ NO

Tècnic en Pesca i Transport Marítim SÍ NO

Tècnic en Cultius Aqüícoles NO SÍ

Tècnic en Manteniment i Control de la Maquinària de Vaixells i Embarcacions NO SÍ

Tècnic en Navegació i Pesca de Litoral NO SÍ

Tècnic en Operacions Subaquàtiques i hiperbàriques NO SÍ

Tècnic Superior en Navegació, Pesca i Transport Marítim SÍ NO

Tècnic Superior en Producció Aqüícola (LOE: Tècnic Superior en Aqüicultura) SÍ NO

Tècnic Superior en Supervisió i Control de Màquines i Instal·lacions del Vaixell SÍ NO

Tècnic Superior en Aqüicultura NO SÍ

Tècnic Superior en Organització del Manteniment de Maquinària de Vaixells i Embarcacions NO SÍ

Tècnic Superior en Transport Marítim i Pesca d’Altura NO SÍ

236

ADMINISTRACIÓ/ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ

Títol Professional Bàsic en Informàtica d’Oficina NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Serveis Administratius NO SÏ

Tècnic en Gestió Administrativa SÍ SÍ

Tècnic Superior en Administració i Finances SÍ SÍ

Tècnic Superior en Secretariat SÍ NO

Tècnic Superior en Assistència a la Direcció NO SÍ

ARTS GRÀFIQUES

Títol Professional Bàsic en Arts Gràfiques NO SÍ

Tècnic en Enquadernació i Manipulats de Paper i Cartró SÍ NO

Tècnic en Impressió en Arts Gràfiques SÍ NO

Tècnic en Preimpressió en Arts Gràfiques SÍ NO

Tècnic en Impressió Gràfica NO SÍ

Tècnic en Postimpressió i Acabats Gràfics NO SÍ

Tècnic en Preimpressió Digital NO SÍ

Tècnic Superior en Disseny i Producció Editorial SÍ NO

Tècnic Superior en Producció en Indústries d'Arts Gràfiques SÍ NO

Tècnic Superior en Disseny i Gestió de la Producció Gràfica NO SÍ

Tècnic Superior en Disseny i Edició de Publicacions Impreses i Multimèdia NO SÍ

COMERÇ I MÀRQUETING

Títol Professional Bàsic en Serveis Comercials NO SÍ

Tècnic en Comerç SÍ NO

Tècnic en Activitats Comercials NO SÍ

Tècnic Superior en Comerç Internacional SÍ SÍ

Tècnic Superior en Gestió Comercial i Màrqueting SÍ NO

Tècnic Superior en Gestió del Transport SÍ NO

Tècnic Superior en Serveis al Consumidor SÍ NO

Tècnic Superior en Gestió de Vendes i Espais Comercials NO SÍ

Tècnic Superior en Màrqueting i Publicitat NO SÍ

Tècnic Superior en Transport i Logística NO SÍ

COMUNICACIÓ IMATGE I SO/IMATGE I SO

Tècnic en Laboratori d’Imatge SÍ NO

Tècnic en Vídeo Disc-Jockey i So NO SÍ

Tècnic Superior en Imatge SÍ NO

Tècnic Superior en Producció d'Audiovisuals, Ràdio i Espectacles SÍ SÍ

Tècnic Superior en Realització (LOE:de projectes) d’Audiovisuals i Espectacles SÍ SÍ

Tècnic Superior en So (LOE: per Audivisuals i Espectacles) SÍ Sí

Tècnic Superior en Animacions 3D, Jocs i Entorns Interactius NO SÍ

Tècnic Superior en Il·luminació, Captació i Tractament d'Imatge NO SÍ

INDÚSTRIES EXTRACTIVES

Tècnic en Excavacions i Sondejos NO SÍ

Tècnic en Pedra Natural NO SÍ

237

EDIFICACIÓ I OBRA CIVIL

Títol Professional Bàsic a Reforma i Manteniment d'Edificis NO SÍ

Tècnic en Acabats de Construcció SÍ NO

Tècnic en Obres de Construcció SÍ NO

Tècnic en Obres de Formigó SÍ NO

Tècnic en Operació i Manteniment de Maquinària de Construcció SÍ NO

Tècnic en Construcció NO SÍ

Tècnic en Obres d'Interior, Decoració i Rehabilitació NO SÍ

Tècnic Superior en Desenvolupament i Aplicació de Projectes de Construcció SÍ NO

Tècnic Superior en Desenvolupament de Projectes Urbanístics i Operacions Topogràfiques SÍ NO

Tècnic Superior en Realització i Plans d’Obra SÍ NO

Tècnic Superior en Organització i Control d'Obres de Construcció NO SÍ

Tècnic Superior en Projectes d'Edificació NO SÍ

Tècnic Superior en Projectes d'Obra Civil NO SÍ

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA

Títol Professional Bàsic en Electricitat i Electrònica NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Fabricació d'Elements Metàl·lics NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Instal·lacions Electrotècniques i Mecànica NO SÍ

Tècnic en Equips Electrònics de Consum SÍ NO

Tècnic en Equips i Instal·lacions Electrotècniques SÍ NO

Tècnic en Instal·lacions de Telecomunicacions NO SÍ

Tècnic en Instal·lacions Electrotècniques i Automàtiques NO SÍ

Tècnic Superior en Desenvolupament de Productes Electrònics SÍ NO

Tècnic Superior en Sistemes de Regulació i Control Automàtics SÍ NO

Tècnic Superior en Sistemes de Telecomunicació i Informàtics SÍ SÍ

Tècnic Superior en Automatització i Robòtica Industrial NO SÍ

Tècnic Superior en Electromedicina Clínica NO SÍ

Tècnic Superior en Manteniment Electrònic NO SÍ

Tècnic Superior en Sistemes Electrotècnics i Automatitzats NO SÍ

238

FABRICACIÓ MECÀNICA

Títol Professional Bàsic en Fabricació i Muntatge NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Fabricació d'Elements Metàl·lics NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Instal·lacions Electrotècniques i Mecànica NO SÍ

Tècnic en Fosa SÍ NO

Tècnic en Joieria SÍ NO

Tècnic en Mecanització SÍ SÍ

Tècnic en Soldadura i Caldereria SÍ SÍ

Tècnic en Tractaments Superficials i Tèrmics SÍ NO

Tècnic en Conformat per Modelo de Metalls i Polímers NO SÍ

Tècnic Superior en Construccions Metàl·liques SÍ SÍ

Tècnic Superior en Desenvolupament de Projectes Mecànics SÍ NO

Tècnic Superior en Òptica d’Ullera SÍ NO

Tècnic Superior en Producció per Fosa i Pulverimetal·lúrgia SÍ NO

Tècnic Superior en Producció per Mecanitzat SÍ NO

Tècnic Superior en Disseny en Fabricació Mecànica NO SÍ

Tècnic Superior en Programació de la Producció en Fabricació Mecànica NO SÍ

Tècnic Superior en Programació de la Producció en Emmotllament de Metalls i Polímers NO SÍ

HOTELERIA I TURISME

Títol Professional Bàsic a Activitats de Forn i Pastisseria NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Allotjament i Bugaderia NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Cuina i Restauració NO SÍ

Tècnic en Cuina SÍ NO

Tècnic en Pastisseria i Forn SÍ NO

Tècnic en Serveis de Restauració i Bar SÍ NO

Tècnic en Cuina i Gastronomia NO SÍ

Tècnic en Serveis en Restauració NO SÍ

Tècnic Superior en Agències de Viatge SÍ NO

Tècnic Superior en Allotjament SÍ NO

Tècnic Superior en Animació Turística SÍ NO

Tècnic Superior en Informació i Comercialització Turístiques SÍ NO

Tècnic Superior en Restauració SÍ NO

Tècnic Superior en Agències de Viatge i Gestió d’Esdeveniments NO SÍ

Tècnic Superior en Direcció de Cuina NO SÍ

Tècnic Superior en Direcció de Serveis de Restauració NO SÍ

Tècnic Superior en Gestió d’Allotjaments Turístics NO SÍ

Tècnic Superior en Guia, Informació i Assistències Turístiques NO SÍ

239

IMATGE PERSONAL

Títol Professional Bàsic a Perruqueria i Estètica NO SÍ

Tècnic en Caracterització SÍ NO

Tècnic en Estètica Personal Decorativa SÍ NO

Tècnic en Perruqueria SÍ NO

Tècnic en Estètica i Bellesa NO SÍ

Tècnic en Perruqueria i Cosmètica Capil·lar NO SÍ

Tècnic Superior en Assessoria d’Imatge Personal SÍ NO

Tècnic Superior en Estètica SÍ NO

Tècnic Superior en Assessoria d'Imatge Personal i Corporativa NO SÍ

Tècnic Superior en Caracterització i Maquillatge Professional NO SÍ

Tècnic Superior en Estètica Integral i Benestar NO SÍ

Tècnic Superior en Estilisme i Direcció de Perruqueria NO SÍ

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES

Títol Professional Bàsic a Activitats de Forneria i Pastisseria NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Indústries Alimentàries NO SÍ

Tècnic en Conserveria Vegetal, Càrnia i de Peix SÍ NO

Tècnic en Elaboració d’Olis i Sucs SÍ NO

Tècnic en Elaboració de Productes Lactis SÍ NO

Tècnic en Elaboració de Vins i Altres Begudes SÍ NO

Tècnic en Escorxador i Carnisseria i Embotits SÍ NO

Tècnic en Molineria i Indústries Cerealistes SÍ NO

Tècnic en Panificació i Rebosteria SÍ NO

Tècnic en Olis d'Oliva i Vins NO SÍ

Tècnic en Elaboració de Productes Alimentaris NO SÍ

Tècnic en Forneria, Rebosteria i Confiteria NO SÍ

Tècnic Superior en Indústria Alimentària SÍ NO

Tècnic Superior en Processos i Qualitat en la Indústria Alimentària NO SÍ

Tècnic Superior en Vitivinicultura NO SÍ

INFORMÀTICA/INFORMÀTICA I COMUNICACIONS

Títol Professional Bàsic en Informàtica i Comunicacions NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Informàtica d’Oficina NO SÍ

Tècnic en Explotació de Sistemes Informàtics SÍ NO

Tècnic en Sistemes Microinformàtics i Xarxes NO SÍ

Tècnic Superior en Administració de Sistemes Informàtics (LOE: en xarxa) SÍ SÍ

Tècnic Superior en Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques SÍ NO

Tècnic Superior en Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma NO SÍ

Tècnic Superior en Desenvolupament d’Aplicacions Web NO SÍ

240

FUSTA I MOBLE/FUSTA, MOBLE I SURO

Títol Professional Bàsic en Fusteria i Moble NO SÍ

Tècnic en Fabricació a Mida I Instal·lació de Fusteria i Moble SÍ NO

Tècnic en Fabricació Industrial de Fusteria i Moble SÍ NO

Tècnic en Transformació de Fusta i Suro SÍ NO

Tècnic en Fusteria i Moble NO SÍ

Tècnic en Instal·lació I Moblament NO SÍ

Tècnic Superior en Desenvolupament de Productes de Fusteria i Moble SÍ NO

Tècnic Superior en Producció de Fusta i Moble SÍ NO

Tècnic Superior en Disseny i Moblament NO SÍ

MANTENIMENT I SERVEIS A LA PRODUCCIÓ/INSTALACIÓ I MANTENIMENT

Titol Professional Bàsic de Fabricació I Muntatge NO SÍ

Titol Professional Bàsic en Manteniment d’Habitatges NO SÍ

Tècnic en Instal·lació i Manteniment Electromecànic de Maquinària i Conducció de Línies SÍ NO

Tècnic en Manteniment Ferroviari SÍ NO

Tècnic en Muntatge i Manteniment d'Instal·lacions de Fred, Climatització i Producció de Calor SÍ NO

Tècnic en Instal·lacions de Producció de Calor NO SÍ

Tècnic en Instal·lacions Frigorífiques i de Climatització NO SÍ

Tècnic en Manteniment Electromecànic NO SÍ Tècnic Superior en Desenvolupament de Projectes d'Instal·lacions de Fluids, Tèrmiques i de Manutenció SÍ NO

Tècnic Superior en Manteniment d'Equip Industrial SÍ NO

Tècnic Superior en Manteniment i Muntatge d'Instal·lacions d'Edifici i Procés SÍ NO

Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Professionals SÍ NO

Tècnic Superior en Desenvolupament de Projectes d'Instal·lacions Tèrmiques i de Fluids NO SÍ

Tècnic Superior en Manteniment d'Instal·lacions Tèrmiques i de Fluids NO SÍ

Tècnic Superior en Mecatrònica Industrial NO SÍ

MANTENIMENT VEHICLES AUTOPROPULSATS/TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLES

Títol Professional Bàsic en Manteniment d'Embarcacions Esportives i d'Esbarjo NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Manteniment de Vehicles NO SÍ

Tècnic en Carrosseria SÍ SÍ

Tècnic en Electromecànica de Vehicles (LOE: Vehicles Automòbils) SÍ SÍ

Tècnic en Conducció de Vehicles per Carretera NO SÍ

Tècnic en Electromecànica de Maquinària NO SÍ

Tècnic en Manteniment de Material Rutllant Ferroviari NO SÍ

Tècnic Superior en Automoció SÍ SÍ

Tècnic Superior en Manteniment Aeromecànic SÍ NO

Tècnic Superior en Manteniment d’Aviònica SÍ NO

241

QUÍMICA

Tècnic en Laboratori (LOE: Tècnic en Operacions de Laboratori) SÍ SÍ

Tècnic en Operacions de Fabricació de Productes Farmacèutics SÍ NO

Tècnic en Operacions de Procés de Pasta i Paper SÍ NO

Tècnic en Operacions de Procés de Planta Química (LOE: Tècnic en Planta Química) SÍ SÍ

Tècnic en Operacions de Transformació de Plàstics i Cautxú SÍ NO

Tècnic Superior en Anàlisi i Control (LOE: Tècnic Superior en Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat) SÍ SÍ

Tècnic Superior en Fabricació de Productes Farmacèutics i Afins (LOE: Farmacèutics, Biotecnològics i Afins) SÍ SÍ

Tècnic Superior en Indústries de Procés de Pasta i Paper SÍ NO

Tècnic Superior en Indústries de Procés Químic SÍ NO

Tècnic Superior en Plàstics i Cautxú SÍ NO

Tècnic Superior en Química Ambiental SÍ NO

Tècnic Superior en Química Industrial NO SÍ

SANITAT

Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria SÍ NO

Tècnic en Farmàcia (LOE: i Parafarmàcia) SÍ SÍ

Tècnic en Emergències Sanitàries NO SÍ

Tècnic Superior en Anatomia Patològica i Citologia (LOE: i Citodiagnòstic) SÍ SÍ

Tècnic Superior en Audiopròtesis (LOE: Audilogia Protèsica) SÍ SÍ

Tècnic Superior en Dietètica SÍ NO

Tècnic Superior en Documentació Sanitària (LOE: en Documentació i Administració Sanitàries) SÍ SÍ

Tècnic Superior en Higiene Bucodental SÍ SÍ

Tècnic Superior en Imatge per al Diagnòstic (LOE: i Medicina Nuclear) SÍ SÍ

Tècnic Superior en Laboratori de Diagnòstic Clínic SÍ NO

Tècnic Superior en Ortoprotésica (LOE: en Ortoprètesi i Productes de Suport) SÍ SÍ

Tècnic Superior en Pròtesis Dentals SÍ SÍ

Tècnic Superior en Radioteràpia (LOE: i Dosimetria) SÍ SÍ

Tècnic Superior en Salut Ambiental SÍ NO

Tècnic Superior en Laboratori Clínic i Biomèdic NO SÍ

SERVEIS SOCIOCULTURALS A LA COMUNITAT

Títol Professional Bàsic en Activitats Domèstiques i Neteja d’Edificis NO SÍ

Tècnic en Atenció Sociosanitària SÍ NO

Tècnic en Atenció a Persones en Situació de Dependència NO SÍ

Tècnic Superior en Animació Sociocultural (LOE: i Turística) SÍ SÍ

Tècnic Superior en Educació Infantil SÍ SÍ

Tècnic Superior en Integració Social SÍ SÍ

Tècnic Superior en Interpretació de la Llengua de Signes SÍ NO

Tècnic Superior en Mediació Comunicativa NO SÍ

Tècnic Superior en Promoció d’Igualtat de Gènere NO SÍ

242

TEXTIL, CONFECCIÓ I PELL

Títol Professional Bàsic en Arranjament i Reparació d’Articles Tèxtils i de Pell NO SÍ

Títol Professional Bàsic en Tapisseria i Cortinatge NO SÍ

Tècnic en Calçat i Marroquineria (LOE: en Calçat i Complements de Moda) SÍ SÍ

Tècnic en Confecció (LOE: i Moda) SÍ SÍ

Tècnic en Operacions d'Ennobliment Tèxtil SÍ NO

Tècnic en Producció de Filatura i Teixidura d’Entredós SÍ NO

Tècnic en Producció de Teixits de Punt SÍ NO

Tècnic en Fabricació i Ennobliment de Productes Tèxtils NO SÍ

Tècnic Superior en Cuiros Embotits SÍ NO

Tècnic Superior en Patronatge (LOE: i Moda) SÍ SÍ

Tècnic Superior en Processos de Confecció Industrial SÍ NO

Tècnic Superior en Processos d'Ennobliment Tèxtil SÍ NO

Tècnic Superior en Processos Tèxtils de Filatura i Teixidura d’Entredós SÍ NO

Tècnic Superior en Processos Tèxtils de Teixidura de Punt SÍ NO

Tècnic Superior en Disseny Tècnic en Textil i Pell NO SÍ

Tècnic Superior en Disseny i Producció de Calçat i Complements NO SÍ

Tècnic Superior en Vestuari a Mida i d’Espectacles NO SÍ

VIDRE I CERÀMICA

Títol Professional Bàsic a Vidrieria i Terrissa NO SÍ

Tècnic en Operacions de Fabricació de Productes Ceràmics (LOE: Tècnic en Fabricació de Productes Ceràmics) SÍ SÍ

Tècnic en Operacions de Fabricació de Vidre i Transformats SÍ NO

Tècnic Superior en Desenvolupament i Fabricació de Productes Ceràmics SÍ SÍ

Tècnic Superior en Fabricació i Transformació de Productes de Vidre SÍ NO

ARTS I ARTESANIES

Tècnic Superior Artista Faller i Construcció d'Escenografies NO SÍ

ENERGIA I AIGUA

Tècnic Superior en Centrals Elèctriques NO SÍ

Tècnic Superior en Eficiència Energètica i Energia Solar Tèrmica NO SÍ

Tècnic Superior en Energies Renovables NO SÍ

SEGURETAT I MEDI AMBIENT

Tècnic en Emergències i Protecció Civil NO SÍ

Tècnic Superior en Coordinació d’Emergències i Protecció Civil NO SÍ

Tècnic Superior en Educació i Control Ambiental NO SÍ

243

ANNEX 2. ÍNDEX DE TAULES Taula 1. Evolució de la població a Menorca i els seus municipis els darrers 10 anys 12

Taula 2. Variació de l’edat mitjana de la població als municipis de Menorca en els darrers 10 anys 13

Taula 3. Percentatge de joves residents a CA Illes Balears, Illes i les seves capitals 18

Taula 4. Edat mitjana de la població jove a Menorca i els seus municipis 19

Taula 5. Llistat de centres d’Educació Obligatòria a Menorca. Curs 2015-2016 25

Taula 6. Esperança de vida escolar als 6 anys 26

Taula 7. Taxa d’idoneïtat als 8, 10, 12, 14 i 15 anys 26

Taula 8. Taxa de finalització d’estudis obligatoris per sexe 27

Taula 9. Taxa d’abandonament escolar prematur entre joves de 18 i 24 anys 28

Taula 10. Taxa d’escolarització de 0 a 2 anys (primera etapa educació infantil) 29

Taula 11. Taxa d’escolarització als 16 anys a les Illes Balears en funció del sexe. Estudis no obligatoris 30



Taula 14. Percentatge d’alumnat segons estudis post-obligatoris 31

Taula 15. Taxa de finalització d’estudis post-obligatòris per nivell i sexe 32

Taula 16. Evolució de l’alumnat matriculat a batxillerat en modalitat presencial 33

Taula 17. Distribució de l’alumnat matriculat segons modalitat batxillerat cursada 2006-2008 35

Taula 18. Distribució de l’alumnat matriculat segons modalitat batxillerat cursada 2008-2014 36

Taula 19. Relació de Certificats de Professionalitat que es poden realitzar a Menorca. 2016-2017 38

Taula 20. Evolució de la matrícula a Formació Professional de Grau Mitjà i Grau Superior 39

Taula 21. Evolució de l’oferta de places de FP a Illes Balears, i illes per modalitat 40

Taula 22. Places ofertades a primer curs de FP el curs 2016-2017 per municipis d’impartició 40

Taula 23. Evolució de l’oferta de places de FP per famílies professionals 42

Taula 24. Percentatge d’alumnat aprovat en les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) 45

Taula 25. Taxa estatal d’alumnat universitari per edat i sexe 47

Taula 26. Alumnes amb la selectivitat superada a la UIB que estudien a fora (curs 2010-2011) 48

Taula 27. Alumnat matriculat a la seu universitària d’Alaior, a Menorca, per curs acadèmic i estudis 49

Taula 28. Nombre de titulacions obtingudes a la UIB per alumnat menorquí des del curs acadèmic 2006-2007 i fins al 2014-2015 50

Taula 29. Taxa mitjana anual d’ocupació a les Illes Balears i a l’illa de Menorca 51

244

Taula 30. Taxa d’ocupació de la població jove per grups d’edat. Sèrie trimestral 2011-2015 52

Taula 31. Taxa mitjana anual d’atur a les Illes Balears i a l’illa de Menorca 53

Taula 32. Activitats econòmiques amb major taxa d’atur per persones < 30 anys el 2015. Menorca 55

Taula 33. Població activa anual per grups d’edat respecte a la població de dret del seu grup d’edat 57

Taula 34. Ocupacions amb major nombre de contractacions < 30 anys. Menorca 61

Taula 35. Ocupacions amb major nombre de contractacions < 30 anys. Illes Balears 61

Taula 36. Variació 2009-2015 de la contractació anual de joves per ocupació. Menorca 62

Taula 37. Evolució de la contractació anual de joves per activitat econòmica. Menorca 62

Taula 38. Percentatge de persones ocupades a cada ocupació per sexe. Illes Balears. 2015 65

Taula 39. Evolució del percentatge de contractes a Menorca del total de les Illes Balears 69

Taula 40. Salaris mitjans de les persones joves a l’Estat espanyol i les Illes Balears 2008 i 2003 70

Taula 41. Taxa de temporalitat per grup d’edat a les Illes Balears i Espanya 71

Taula 42. Evolució de la durada mitjana dels contractes a les Illes Balears i a Menorca 71

Taula 43. Evolució de la contractació indefinida als municipis de Menorca 72

Taula 44. Percentatge de contractes a persones de 16 a 29 anys segons nivell d’estudis. Illes Balears. 2009 i 2015 72

Taula 45. Percentatge de contractes a persones de 16 a 29 anys segons nivell d’estudis. Menorca. 2009 i 2015 73

Taula 46. Nombre d'afiliats/des per al Règim d'Autònoms i any a Menorca. Mitjana anual, 2009 – 2015 74

Taula 47. Evolució del pes de les persones afiliades al Règim d'autònoms a Menorca 75

Taula 48. Nombre mitjà d'afiliats/des menors de 30 anys al Règim d'Autònoms a les Illes Balears. 2104 75

Taula 49. Nombre i durada mitjana (en dies) de malalties professionals registrades a Espanya per sexe i Comunitat Autònoma, 2015. 76

Taula 50. Nombre de comunicats de malalties professionals segons gravetat, edat i sexe. 2015 77

Taula 51. Relació de l’índex d’incidència (malalties professionals per cada 100.000 treballadors) de cada Comunitat Autònoma amb l’índex nacional normalitzat 78

Taula 52. Evolució de demanda de tallers de Salut Jove i Cultura relacionats amb el món laboral 81

Taula 53. Evolució de la demanda de tallers de Salut Jove i Cultura relacionats amb el medi ambient 84

Taula 54. Nombre d’afiliacions a la branca d’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca a Menorca, per població total i població jove. % d’afiliació jove respecte a la total. 2011-2016 85

Taula 55. Percentatge d’explotacions agrícoles amb persones joves agricultores a Menorca. 2005-2011 86

Taula 56. Percentatge de joves a les cooperatives agràries i altres formes associatives similars. 2016 87

Taula 57. Afiliació al sector artesà per grup d’edat a Menorca, 1T 2011-2016 88

245

Taula 58. Variació 2005-2011 del guany mitjà anual per persona treballadora, sexe i grup d’edat. Illes Balears 101

Taula 59. Evolució del guany mitjà anual de les persones joves. Dades estatals i autonòmiques 102

Taula 60. Distribució segons tipus d’unions de parelles (home i dona) 112

Taula 61. Distribució segons tipus d’unions de parelles (home i home) 113

Taula 62. Distribució segons tipus d’unions de parelles (dona i dona) 113

Taula 63. Taxa de nupcialitat segons tipus de matrimoni a les Illes Balears per illa 115

Taula 64. Evolució del nombre d’accidents a Espanya, Illes Balears i Menorca 117

Taula 65. Evolució del nombre de víctimes d’accidents a Espanya, Illes Balears i Menorca 119

Taula 66. Evolució del nombre de víctimes mortals d’accidents a Espanya, Illes Balears i Menorca 120

Taula 67. Evolució de la demanda (nombre d’aules) de tallers de Salut Jove i Cultura relacionats amb educació, prevenció i intervenció en accidents de trànsits i altres emergències mèdiques 123

Taula 68. Incidència de problemes físics de població general i jove a Espanya. 2011-2012 125

Taula 69. Edat mitjana de les persones diagnosticades l’any 2014 a Menorca 126

Taula 70. Edat mitjana de les persones diagnosticades des de l’any 2006 al 2014 per illa 127

Taula 71. Incidència de problemes mentals de població general i jove a Espanya. 2011-2012 129

Taula 72. Incidència de problemes mentals a Espanya i les Illes Balears per sexe. 2011-2012 129

Taula 73. Incidència de problemes depressius a Espanya i les Illes Balears per edat i sexe. 2011-2012 130

Taula 74. Grau de simptomalogia depressiva en persones joves diagnosticades a Espanya . 2011-2012 130

Taula 75. Percentatge de persones joves segons relacions sexuals per sexe i edat. Illes Balears 2005 133

Taula 76. Percentatge de joves que han tingut relacions sexuals amb penetració per sexe i grup d’edat. Menorca 2011 134

Taula 77. Freqüència de l’ús del preservatiu els darrers 12 mesos per sexe. Menorca 2011 134

Taula 78. Influència de l’alcohol en l’ús del preservatiu els. Menorca 2011 135

Taula 79. Percentatge de contagis del VIH segons vies de transmissió. Illes Balears. 2003-2014 135

Taula 80. Evolució del nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs per illa. 137

Taula 81. Evolució de la taxa d’IVE segons grup d’edat a les Illes Balears 137

Taula 82. Evolució de la demanda de tallers de Salut Jove i Cultura relacionats amb educació afectiva i sexual 138

Taula 83. Població segons freqüència de pràctica esportiva. 2015 140

Taula 84. Evolució de la demanda de tallers de Salut Jove i Cultura relacionats amb l’Activitat Física 140

Taula 85. Percentatge de persones segons el seu pes per sexe. Illes Balears 2007 141

Taula 86. Evolució de la demanda de tallers de Salut Jove relacionats amb la nutrició 157

246

Taula 87. Nombre de persones ateses i inicis de tractament al Servei Coordinador de Drogodependències de Menorca. 2011-2015 168

Taula 88. Substància principal de consum de les persones, disgregades per grup d’edat, que inicien tractament al Servei Coordinador de Drogodependències de Menorca. 2011-2015 168

Taula 89. Evolució de la demanda de tallers de Salut Jove i Cultura relacionats prevenció del consum de drogues i altres addiccions 169

Taula 90. Llistat d’instal·lacions juvenils sense allotjament municipals. Menorca 172

Taula 91. Llistat d’instal·lacions juvenils d’altres entitats sense allotjament. Menorca 172

Taula 92. Llistat d’instal·lacions juvenils amb allotjament. Menorca 172

Taula 93. Temps mitjà diari (hores) que es dedica a cada activitat per sexes. 2009-2010 174

Taula 94. Percentatge de persones que hi dediquen temps a cada activitat i temps mitjà diari per grup d’edat. 2009-2010 175

Taula 95. Freqüència de reunió amb els amics per illes i per població general i població jove. 2010 176

Taula 96. Distribució de la població segons llengua pròpia per illes. 2010 178

Taula 97. Població amb llibres a la llar i nombre mitjà de llibres. 2014-2015 179

Taula 98. Població segons freqüència de lectura de llibres. 2014-2015 179

Taula 99. Població segons freqüència de lectura de premsa d’edició diària. 2014-2015 180

Taula 100. Puntuació mitjana del interès per activitats culturals. 2014-2015 180

Taula 101. Població segons visites a diferents espais culturals. 2014-2015 180

Taula 102. Puntuació mitjana del interès per les arts escèniques. 2014-2015 181

Taula 103. Població segons assistència a espectacles. 2014-2015 181

Taula 104. Puntuació mitjana del interès per la música i el cinema. 2014-2015 181

Taula 105. Població segons freqüència d’anar al cinema. 2014-2015 182

Taula 106. Percentatge de persones, disgregat per sexe, que han fet servir les TIC al menys una vegada a la setmana. Espanya, 2014-2015 183

Taula 107. Percentatge de persones, disgregat per grup d’edat, que han fet servir les TIC al menys una vegada a la setmana. Espanya, 2014-2015 183

Taula 108. Percentatge de persones que realitzen els diferents usos d’Internet per grups d’edat. Illes Balears 2015 185

Taula 109. Percentatge de persones que realitzen els diferents usos d’Internet per sexes. Illes Balears, 2015 186

Taula 110. Freqüència d’ús d’Internet segons grup d’edat a Illes Balears i Menorca. 2010 187

Taula 111. Percentatge de joves que fa servir Internet per usos. Illes Balears i Menorca. 2010 188

Taula 112. Freqüència d’ús de WhatsApp entre la població que ho utilitza per població total i població jove. 2014 189

Taula 113. Nombre de contactes de WhatsApp entre la població que ho utilitza per població total i població jove. 2014 189

Taula 114. Principals usos de WhatsApp entre la població que ho utilitza per població total i població jove. 2014 190

247

Taula 115. Percentatge d’ús de les diferents xarxes socials entre les persones que les fan servir per a la població general i població jove. 2014 190

Taula 116. Freqüència d’ús de xarxes socials entre la població que les utilitza per població total i població jove. 2014 190

Taula 117. Nombre de contactes de a les xarxes socials entre la població que les utilitza per població total i població jove. 2014 191

Taula 118. Principals usos de les xarxes socials entre la població que les utilitza per població total i població jove. 2014 191

Taula 119. Nombre de publicacions a les xarxes socials entre la població que les utilitza per població total i població jove. 2014 192

Taula 120. Percentatge de població total i joves que pertany a alguna associació per illes. 2010 195

Taula 121. Percentatge de població jove segons tipus d’associació. Menorca i Illes Balears 2010 195

Taula 122. Participació electoral a l’illa de Menorca i es seus municipis. Eleccions a les Corts Generals 2016, Consell Insular de Menorca i Municipals, 2015 196

Taula 123. Percepció de fins a quin punt afecten al seu benestar i al benestar de la seva família les decisions que es prenen segons estaments de govern, per població general i població jove. 2016 197

Taula 124. Participació electoral de la població jove i de la població general 197

Taula 125. Autoubicació a escala d’1 a 10 (1: esquerra; 10: dreta) de la població jove i de la població general 198

Taula 126. Identitat nacional de la població jove i de la població general 198

Taula 127. Grau de satisfacció amb serveis públics per part de la població general i la població jove 199

249

ANNEX 3. ÍNDEX DE GRÀFICS Gràfic 1. Distribució de la població de les Illes Balears per Illes 11

Gràfic 2. Increment percentual de la població, per illa, els darrers 10 anys 12

Gràfic 3. Piràmide poblacional de l’illa de Menorca 2005 i 2015 13

Gràfic 4. Piràmide poblacional d’Alaior 2005 i 2015 14

Gràfic 5. Piràmide poblacional de Ciutadella 2005 i 2015 14

Gràfic 6. Piràmide poblacional de Ferreries 2005 i 2015 15

Gràfic 7. Piràmide poblacional de Maó 2005 i 2015 15

Gràfic 8. Piràmide poblacional d’Es Mercadal 2005 i 2015 16

Gràfic 9. Piràmide poblacional de Sant Lluís 2005 i 2015 16

Gràfic 10. Piràmide poblacional d’Es Migjorn Gran 2005 i 2015 17

Gràfic 11. Piràmide poblacional d’Es Castell 2005 i 2015 17

Gràfic 12. Evolució de la taxa de joves a les Illes Balears (IB) i a cada una de les illes 18

Gràfic 13. Taxa de persones estrangeres a la CA Illes Balears i a cada una de les illes 19

Gràfic 14.Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Menorca 20

Gràfic 15. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Alaior 20

Gràfic 16. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Ciutadella 21

Gràfic 17. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Ferreries 21

Gràfic 18. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Maó 21

Gràfic 19. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Es Mercadal 22

Gràfic 20. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Sant Lluís 22

Gràfic 21. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Es Castell 22

Gràfic 22. Nombre d’habitants per àrea de procedència de la població estrangera a Es Migjorn Gran 23

Gràfic 23. Distribució de persones immigrants joves segons sexe 23

Gràfic 24. Distribució de persones immigrants joves segons grup d’edat 23

Gràfic 25. Distribució de persones emigrants joves segons sexe 24

Gràfic 26. Distribució de persones emigrants joves segons grup d’edat 24

Gràfic 27. Evolució de la taxa d’abandonament escolar prematur entre persones de 18 a 24 anys 28

Gràfic 28. Evolució de la taxa escolarització entre els 0 i 2 anys 29

Gràfic 29. Taxa d’escolarització total als 16 anys 31

250



Gràfic 32. Evolució de l’alumnat matriculat a 1r i 2n de batxillerat en modalitat presencial a Espanya

34

Gràfic 33. Evolució de l’alumnat matriculat a 1r i 2n de batxillerat en modalitat presencial a les Illes Balears

34

Gràfic 34. Evolució de l’alumnat matriculat a 1r i 2n de batxillerat en modalitat presencial a Menorca

34

Gràfic 35. Distribució de l’alumnat matriculat segons modalitat batxillerat cursada 2006-2008 35

Gràfic 36. Distribució de l’alumnat matriculat segons modalitat batxillerat cursada.2008-2014 36

Gràfic 37. Distribució de places de FP ofertes a Menorca en funció del cicle 41

Gràfic 38. Evolució de l’alumnat matriculat als PQPI 42

Gràfic 39. Taxa mitjana d’alumnat estranger els darrers 8 anys als diferents estudis. Illes Balears 43

Gràfic 40. Taxa mitjana d’alumnat estranger als estudis d’ESO 43

Gràfic 41. Taxa mitjana d’alumnat als estudis de Batxiller 44

Gràfic 42. Taxa mitjana d’alumnat estranger els darrers 8 anys als estudis de FP. Illes Balears 44

Gràfic 43. Taxa mitjana d’alumnat estranger els darrers 8 anys als estudis de PQPI. Illes Balears 45

Gràfic 44. Evolució d’alumnat aprovat en les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) 46

Gràfic 45. Evolució d’alumnat total matriculat a la UIB 46

Gràfic 46. Distribució de l’alumnat matriculat a la UIB segons sexe 47

Gràfic 47. Evolució d’alumnat menorquí matriculat a la UIB 48

Gràfic 48. Evolució de l’alumnat matriculat a la seu universitària d’Alaior, a Menorca 49

Gràfic 49. Evolució de la taxa mitjana anual d’ocupació a les Illes Balears i a l’illa de Menorca 51

Gràfic 50. Evolució de la taxa mitjana anual d’ocupació als municipis de Menorca 52

Gràfic 51. Taxa d’ocupació de la població jove per grups d’edat. Sèrie trimestral 2011-2015 53

Gràfic 52. Evolució de la taxa mitjana anual d’atur a les Illes Balears i a l’illa de Menorca 53

Gràfic 53. Evolució de la taxa mitjana anual d’atur als municipis de Menorca 54

Gràfic 54. Taxa mitjana d’atur dels darrers 10 anys a Menorca, segons municipi 54

Gràfic 55. Taxa mitjana anual d’atur jove a les Illes Balears i a Menorca 55

Gràfic 56. Evolució del nombre de joves aturats a Menorca per grup d’edat 55

Gràfic 57. Evolució de la distribució de l’atur entre homes i dones menors de 25 anys a Menorca 56

Gràfic 58. Evolució de la distribució de l’atur entre homes i dones de 25 a 29 anys a Menorca 56

Gràfic 59. Població activa a Menorca per grups d’edat. Primer semestre de 2016 57

251

Gràfic 60. Evolució del nombre mitjà de contractacions mensuals a les Illes Balears 58

Gràfic 61. Evolució del nombre mitjà de contractacions mensuals a Menorca 58

Gràfic 62. Evolució del pes de la contractació de persones joves sobre el total de contractes. Illes Balears

59

Gràfic 63. Evolució del pes de la contractació de persones joves sobre el total de contractes. Menorca

59

Gràfic 64. Evolució del pes de la contractació de persones joves per grups d’edat. Illes Balears 60

Gràfic 65. Evolució del pes de la contractació de persones joves per grups d’edat. Menorca 60

Gràfic 66. Evolució de la distribució de la contractació jove a Menorca en funció del sexe 60

Gràfic 67. Evolució nombre de contractes de persones joves a Menorca, a les 14 activitats econòmiques amb major nombre de contractes

63

Gràfic 68. Percentatge de persones ocupades al 2015 per nivell educatiu i grup d’edat. Illes Balears

63

Gràfic 69. Percentatge d’homes ocupats al 2015 per nivell educatiu i grup d’edat. Illes Balears 64

Gràfic 70. Percentatge de dones ocupades al 2015 per nivell educatiu i grup d’edat. Illes Balears 64

Gràfic 71. Ocupació en els diferents sectors per edat. Illes Balears. 2015. 65

Gràfic 72. Evolució del percentatge de contractes joves al sector serveis. Illes Balears 66

Gràfic 73. Evolució del percentatge de contractes joves als sectors d’agricultura i pesca, indústria i construcció. Illes Balears

66

Gràfic 74. Taxa d’homes inactius a les Illes Balears. 2014 67

Gràfic 75. Taxa de dones inactives a les Illes Balears. 2014 67

Gràfic 76. Variació interanual de la taxa d’inactivitat per sexes. 2007-2014 68

Gràfic 77. Salaris mitjans (medianes) per Comunitats Autònomes i pel conjunt del país. 2013 69

Gràfic 78. Salari mitjà anual a les Illes Balears per edat 70

Gràfic 79. Persones afiliades al Règim d'Autònoms i any a Menorca. Mitjana anual, 2009 – 2015. 73

Gràfic 80. Població afiliada amb contracte amb bonificació de discapacitat per trimestre a Menorca, 2011 – 2016.

79

Gràfic 81. Evolució del nombre d’accidents laborals a les Illes Balears per grup d’edat 79

Gràfic 82. Evolució del percentatge d’accidents del total de dones i dones joves. Illes Balears 80

Gràfic 83. Evolució del percentatge d’accidents del total d’homes i d’homes joves. Illes Balears 80

Gràfic 84. Evolució de la formació en prevenció de riscos laborals per any a les Illes Balears 81

Gràfic 85. Evolució del percentatge d’afiliacions de persones joves respecte al total d’afiliacions al sector d’Agricultura, Ramaderia, Silvicultura i Pesca. Menorca 2011-2016

86

Gràfic 86. Evolució del nombre de persones joves que han demanat ajuda al PDR a Menorca. 2011-2015

87

Gràfic 87. Evolució del nombre de desplaçaments entre illes de les persones joves. 2008-2015 89

252

Gràfic 88. Evolució del percentatge de joves amb mobilitat entre illes per sexe. 2008-2015 89

Gràfic 89. Evolució del nombre de desplaçaments entre illes d’homes joves per grup d’edat. 2008-2015

90

Gràfic 90. Evolució del nombre de desplaçaments entre illes de dones joves per grup d’edat. 2008-2015

90

Gràfic 91. Percentatge de desplaçaments amb origen Illes Balears segons CA de destí. Acumultat 2008-2015

91

Gràfic 92. Evolució del nombre de desplaçaments de joves de les Illes Balears cap a la resta de CA o Ciutats Autònomes del país. 2008-2015

91

Gràfic 93. Evolució del saldo migratori Illes Balears-Espanya de la població jove. 2008-2015 92

Gràfic 94. Evolució del nombre de persones joves emigrades a Europa oer grup d’edat. 2008-2015

92

Gràfic 95. Distribució de població emigrant jove (15 a 19 anys) segons continent de destí. 2008-2015

93


93


94

Gràfic 99. Evolució del saldo migratori Illes Balears-Europa de la població jove. 2008-2015 94

Gràfic 100. Nombre de persones joves (15-29 anys) de les Illes Balears residents a l’estranger 95

Gràfic 101. Nombre de persones joves (15-29 anys) de Menorca residents a l’estranger 95

Gràfic 102. Evolució de la taxa d’emancipació de les persones joves a Espanya i les Illes Balears 97

Gràfic 103. Evolució de la taxa d’emancipació de les persones joves a les IB, per grup d’edat 98

Gràfic 104. Taxa d’emancipació del 2006 a 2012 de les persones joves a les IB, per sexe 98

Gràfic 105. Evolució del cost d’accés a la propietat d’una vivenda per a persones de 18 a 34 anys. Illes Balears. 99

Gràfic 106. Evolució del cost d’accés a la propietat d’una vivenda per grup d’edat. Illes Balears 99

Gràfic 107. Evolució del cost del preu màxim tolerable de la vivenda per a persones joves. Illes Balears 99

Gràfic 108. Evolució del nombre d’habitatges joves a les Illes Balears 100

Gràfic 109. Percentatge d’habitatges joves segons el grup d’edat 100

Gràfic 110. Evolució del guany mitjà (€) anual per treballador per grups d’edat. Illes Balears. 102

Gràfic 111. Evolució del guany mitjà anual de les persones joves. Dades estatals i autonòmiques 103

Gràfic 112. Guanys mitjans mensuals de sustentador/a principal de la llar a Illes Balears i Menorca. Sustentador /a menor de 35 anys

103

Gràfic 113.. Guanys mitjans mensuals en funció de l’edat del/la sustentador/a principal de la llar a Menorca

104

Gràfic 114. Percentatge de persones de 16 a 34 segons grau de dificultat per arribar a final de mes. 2010

104

Gràfic 115. Percentatge de persones joves segons grau de dificultat per arribar a final de mes. 2014

105

253

Gràfic 116. Evolució de la taxa de risc de pobresa a l’Estat i les Illes Balears. 105

Gràfic 117. Evolució de la taxa de pobresa a les Illes Balears per grup d’edat 106

Gràfic 118. Taxa de pobresa a les Illes Balears en funció del sexe 107

Gràfic 119. Variació interanual 2014-2015 de la taxa de pobresa a les Illes Balears en funció del sexe

107

Gràfic 120. Taxa de risc de pobresa a les Illes Balears segons nivell d’estudis. 2015 107

Gràfic 121. Taxa de risc de pobresa a les Illes Balears segons activitat. 2015 108

Gràfic 122. Taxa de fecunditat de les dones joves a les Illes Balears i a Menorca per grups d’edat 108

Gràfic 123. Taxa de fecunditat mitjana, del 2006 al 2014, per grup d’edat a les diferents illes 109

Gràfic 124. Evolució del nombre de naixements a Menorca per grups d’edat 109

Gràfic 125. Evolució de l’edat mitjana de la maternitat per al total de mares i per mares joves 110

Gràfic 126. Evolució de l’edat mitjana de la dona en tenir el primer fill o la primera filla 110

Gràfic 127. Nombre total de naixements des de 2006 a 2014 als municipis de Menorca 111

Gràfic 128. Comparativa del nombre de naixements a Maó i Ciutadella per grup d’edat de la mare 111

Gràfic 129. Evolució del nombre de parts múltiples al conjunt de les Illes Balears i a cada una de les illes

112

Gràfic 130. Evolució de la taxa de nupcialitat de la població jove a les Illes Balears i a Menorca 113

Gràfic 131. Evolució de la taxa de nupcialitat per grups d’edat a les Illes Balears 114

Gràfic 132. Taxa de nupcialitat per sexe a les Illes Balears 114

Gràfic 133. Evolució de la taxa de nupcialitat per grups d’edat a Menorca 114

Gràfic 134. Taxa de nupcialitat per sexe a Menorca 115

Gràfic 135. Taxa de nupcialitat entre persones del mateix sexe a Mallorca 116

Gràfic 136. Taxa de nupcialitat entre persones del mateix sexe a Menorca 116

Gràfic 137. Taxa de nupcialitat entre persones del mateix sexe a Eivissa i Formentera 116

Gràfic 138. Evolució del nombre d’accidents a Espanya 118

Gràfic 130. Evolució del nombre d’accidents a les Illes Balears 118

Gràfic 140. Evolució del nombre d’accidents a Menorca 118

Gràfic 141. Evolució del nombre de víctimes d’accidents a Espanya 119

Gràfic 142. Evolució del nombre de víctimes d’accidents a les Illes Balears 119

Gràfic 143. Evolució del nombre de víctimes d’accidents a Menorca 120

Gràfic 144. Evolució del nombre de víctimes mortals d’accidents a Espanya 120

Gràfic 145. Evolució del nombre de víctimes mortals d’accidents a les Illes Balears 121

254

Gràfic 146. Evolució del nombre de víctimes mortals d’accidents a Menorca 121

Gràfic 147. Nombre de víctimes mortals d’accidents entre 2006 i 2014 a municipis de Menorca 121

Gràfic 148. Nombre de víctimes mortals d’accidents entre 2006 i 2012 a Menorca per grup d’edat 122

Gràfic 149. Percentatge de població amb percepció de que la seva salut és regular o dolenta per sexe i grup d’edat. Illes Balears. 2007 124

Gràfic 150. Percentatge de població amb percepció de que la seva salut és regular o dolenta per sexe i grup d’edat. Espanya. 2014 124

Gràfic 151. Percepció del estat general de salut a Espanya i a les Illes Balears. 2011-2012 125

Gràfic 152. Evolució del nombre d’altes hospitalàries a Menorca 2006-2014 128

Gràfic 153. Taxa de sedentarisme a les Illes Balears i Espanya per sexe. 2011-2012 131

Gràfic 154. Taxa de sedentarisme a Espanya per sexe i grup d’edat. 2011-2012 131

Gràfic 155. Taxa de sedentarisme a Espanya per sexe i grup d’edat. 2014 132

Gràfic 156. Percentatge de persones que manifesten no realitzar cap tipus d’activitat física per sexe i grup d’edat. Illes Balears. 2007. 132

Gràfic 157. Evolució del nombre de nous casos de VIH a Mallorca, Menorca i les Pitiüses 136

Gràfic 158. Evolució de l nombre d’IVE per illa 137

Gràfic 159. Evolució de la taxa d’IVE a les dones joves segons grup d’edat a les Illes Balears 138

Gràfic 160. Pràctica d’activitat física en el seu temps lliure per grup d’edat. Illes Balears, 2007 139

Gràfic 161. Freqüència de consum de fruita fresca a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 142

Gràfic 162. Freqüència de consum de fruita fresca entre el jovent. Espanya, 2014 142

Gràfic 163. Freqüència de consum de carn a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 143

Gràfic 164. Freqüència de consum carn entre el jovent. Espanya, 2014 143

Gràfic 165. Freqüència de consum d’ous a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 144

Gràfic 166. Freqüència de consum d’ous entre el jovent. Espanya, 2014 144

Gràfic 167. Freqüència de consum de peix a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 145

Gràfic 168. Freqüència de consum de peix entre el jovent. Espanya, 2014 145

Gràfic 169. Freqüència de consum de pasta, arròs i patates a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 146

Gràfic 170. Freqüència de consum de pasta, arròs i patates entre el jovent. Espanya, 2014 146

Gràfic 171. Freqüència de consum de pa a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 147

Gràfic 172. Freqüència de consum de pa entre el jovent. Espanya, 2014 147

Gràfic 173. Freqüència de consum de verdures, amanides i hortalisses a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 148

Gràfic 174. Freqüència de consum de verdures, amanides i hortalisses entre el jovent. Espanya, 2014 148

255

Gràfic 175. Freqüència de consum de llegums a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 149

Gràfic 176. Freqüència de consum de llegums entre el jovent. Espanya, 2014 149

Gràfic 177. Freqüència de consum d’embotits a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 150

Gràfic 178 Freqüència de consum d’embotits entre el jovent. Espanya, 2014 150

Gràfic 179. Freqüència de consum de productes làctics a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 151

Gràfic 180. Freqüència de consum de productes làctics entre el jovent. Espanya, 2014 151

Gràfic 181. Freqüència de consum de productes dolços a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 152

Gràfic 182. Freqüència de consum de dolços entre el jovent. Espanya, 2014 152

Gràfic 183. Freqüència de consum refrescs amb sucre a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 153

Gràfic 184. Freqüència de consum de refrescs amb sucre entre el jovent. Espanya, 2014 153

Gràfic 185. Freqüència de consum de menjar ràpid a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 154

Gràfic 186. Freqüència de consum menjar ràpid entre el jovent. Espanya, 2014 154

Gràfic 187. Freqüència de consum d’aperitius salats a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 155

Gràfic 188. Freqüència de consum d’aperitius salats entre el jovent. Espanya, 2014 155

Gràfic 189. Freqüència de consum de sucs naturals a Espanya i Illes Balears per sexes. 2011-2012 156

Gràfic 190. Freqüència de consum de sucs naturals entre el jovent. Espanya, 2014 156

Gràfic 191. Evolució del consum d’alcohol, tabac i altres drogues. Població de 15 a 64 anys. 158

Gràfic 192. Evolució del consum d’alcohol, tabac i altres drogues. Població de 14 a 18 anys. 159

Gràfic 193. Edat mitjana d’inici de consum de substàncies. Població de 15 a 64 anys 159

Gràfic 194. Percentatge de consum de drogues els darrers 12 mesos segons sexe. Població de 15 a 64 anys 160

Gràfic 195. Percentatge de consum de drogues els darrers 12 mesos segons sexe. Població de 14 a 18 anys 160

Gràfic 196. Evolució de les tendències de consum de begudes alcohòliques. Població de 15 a 64 anys 161

Gràfic 197. Evolució de les tendències de consum de begudes alcohòliques. Població de 14 a 18 anys 161

Gràfic 198. Evolució de les tendències de consum de tabac. Població de 15 a 64 anys 163

Gràfic 199. Evolució de les tendències de consum tabac. Població de 14 a 18 anys 163

Gràfic 200. Evolució de les tendències de consum d’hipnosedants. Població de 15 a 64 anys 164

Gràfic 201. Evolució de les tendències de consum d’hipnosedants. Població de 14 a 18 anys 164

Gràfic 202. Evolució de les tendències de consum de cànnabis. Població de 15 a 64 anys 165

256

Gràfic 203. Evolució de les tendències de consum de cànnabis. Població de 14 a 18 anys 165

Gràfic 204. Evolució de les tendències de consum de cocaïna. Població de 15 a 64 anys 166

Gràfic 205. Evolució de les tendències de consum de cocaïna. Població de 14 a 18 anys 166

Gràfic 206. Percentatge de població espanyola que hi dedica temps a les diferents activitats. 2009-2010 174

Gràfic 2007. Percentatge de jovent que manifesta realitzar alguna de les activitats en el seu temps lliure 175

Gràfic 208. Percentatge de jovent de les Illes Balears segons hàbits i audiències amb els media 176

Gràfic 209. Percentatge de població total i població jove segons consideració de llengua pròpia de les Illes Balears. 2010 177

Gràfic 210. Nivell de coneixements del català per illes. 2010 178

Gràfic 211. Percentatge de població usuària d’Internet per Comunitat Autònoma, 2015 184

Gràfic 212. Evolució de la població que fa servir Internet a les Illes Balears 184

Gràfic 213. Autoubicació en l’eix esquerra-dreta de la població jove i de la població general 198

DIAGNOSI INICIAL PLA MENORCA JOVE - Menorca Es...

Documents

Transcript of DIAGNOSI INICIAL PLA MENORCA JOVE - Menorca Es...