Diari de Campanya Pics d'Europa 2008

7/30/2019 Diari de Campanya Pics d'Europa 2008

1/19

Pics dEuropa 2008: diari de campanya -1

Pics dEuropa 2008Diari de campanya, per Alba Turmo

Em dic Alba i mha estat encomanada la honrosa i gens

menyspreable tasca de redactar el Diari de Campanya de

lexpedici 2008 a Picos de Europa.

Campanya patrocinada per la butxaca dels espelelegs de la SIS

i les ajudes de la Secci i la Federaci que, com sempre, fan

el que bonament poden.

Tot aix amb el vistiplau del Centre Excursionista de

Terrassa, i les benediccions de Mossn Mil.

Estem encaminant lexpedici des de fa mesos i hi ha

collaborat molta gent. Alguns dells, ens havien dacompanyar

i no els ha estat possible, daltres senzillament hi han

participat perqu sn amics nostres o estan vinculats al grup.

A tots ells: MOLTES GRCIES PER FER POSSIBLE QUE AQUESTA

CAMPANYA ESTIGUI A PUNT DE MARXA .

Grcies tamb a tu, Ricard, per lajuda i la pacincia en la

redacci daquest diari.


2/19


divendres 25 de juliol del 2008: el dia que vrem marxar.

Per fi dins els cotxes cam dAstries (patria querida).

No ho tenia gens clar si aix seria possible, quan aquest migdia ha

trucat la Conxi per informar-me que no disposvem de la furgoneta que ens

deixaven, el mecnic no lhavia enllestit. Desprs de moltes trucades hem

optat per marxar amb la furgoneta dels Conxitus i el cotxe de casa el

Joan Esquius. (Mil grcies al Xavi que es queda sense furgoneta per

treballar, i al Pare del Joan).

Els altres han quedat a quarts de cinc per carregar els vehicles amb el

material de la SIS; tot estava a punt quan el Ricard i jo hem arribat. A

la plaa de davant del Centre Excursionista ens acomiadem del Jaume que

aquest any sha estimat ms anar a fer lindiu a un altre lloc, i del

Xavier a qui esperem veure el proper dimecres a Pics.

Aix doncs: en Jose, la Conxi, el Joan Francesc, el Joan Esquius, en

Ricard i jo enfilem cam. Falten el Pirlo i la Gemma Sendra que ja fa

dies que sn a Oviedo. Tamb est previst que pugin en Jordi i lAnna

(espeleos de Matar) i el Xavi. La segona setmana arribaran el MarcAngls, la Gemma Pirla i el Christian.

El trajecte s el de sempre, parada al bar Espaol a Bujaraloz per

sopar (sempre sha fet aix i no shi pot fer ms) i continuar conduint

tota la nit. De tant en tant ens aturem per estirar les cames o posar

benzina, i el Joan Francesc aprofita per fer amics amb els dependents que

li estafen cntims deuro.

A quarts de set del mat hem arribat a Arenas de Cabrales, han tancat el

front de sempre, i no ens ha quedat ms remei que fer una dormideta dins

el cotxe, desprs de tantes hores de viatge mha semblat la cosa ms

normal del mn, quan tanco els ulls veig la carretera.


3/19


dissabte 26 de juliol del 2008: la llarga espera.

Ens hem llevat a les 8 del mati i hem esmorzat en un bar, les cares de

son sn immillorables, quins karetus! Potser el que est millor s enJose, que ha dormit sota el pont (literalment). A mig caf han aparegut

el Pirlo i la Gemma Sendra. Ja tenim tota la colla del primer grup

reunida.

Amb lexcusa de les ltimes compres hem aprofitat per xafardejar el

poble, i desprs ens hem dirigit a Pandvano, lloc on es far

lheliporteig. A dalt el coll el temps es capgira: fa boira i lambient

s fred. Ens trobem en Zape, del grup dels Asturians, que no ens augurabon temps; caldr esperar.

Al migdia, instigats per la necessitat dacci, muntem les 4 saques.

Quina feinada! Tot ben distribut, el pes gran al mig, les coses

lleugeres als extrems... Un cop tot enllestit dinem al costat i continuem

esperant com bonament podem.

A la tarda la boira no ha escampat, ms tard ens informen que no hi haheliporteig. Qu millor que celebrar-ho amb una Sidra?? En Pirlo nha

portat! Quan sha acabat el mam, emboliquem les saques amb la lona de la

tenda tnel i marxem cap a Arenas de Cabrales. All sopem i esperem que

es faci fosc per tornar a Pandvano on improvitzem un campament.

No s com sho fa en Pirlo per t ms ampolles de Sidra. Em fa mandra i

decideixo anar a dormir sense fer el glop. Un cop a la tenda sento que

ens venen a informar del planing de dem. Dins, la Conxi i el Riky jadormen, jo engego lMP3 fins que tamb madormo.


4/19


diumenge 27 de juliol del 2008: el dia que vaig volar.

El despertador sona de bon mat (615h), el cel encara s fosc i ple

destels. Memociona veure que no hi ha nvols. Mica en mica la foscor es

va trencant i es van definint les siluetes i els colors, fa molts dies

que no veia sortir el sol, s un espectacle que sempre em meravella.

Ens dividim en dos grups. Uns es queden amb les saques i els altres van

cap al campament per acollir lhelicpter. Lespera es fa molt llarga,

perqu hem perdut el torn en lheliporteig; pobre Pirlo, lhem fet crrer

de mala manera per res. El sol escalfa molt, quina diferncia del dia

dahir.

Hi ha grapats de vaques que pasturen pel coll, de tant en tant es posen a

crrer, una delles patina i intenta esclafar la Conxi. Tot s molt

surrealista, tant, que quan em disposo a pagar el porteig de

lhelicpter, el senyor insisteix en que cal pujar-hi i se memporten cel

enll. No mho puc creure estic volant!!


5/19


Altre cop amb els peus a terra, dinem a Sotres i fem el cam de pujada al

campament. En arribar ens hem trobat un gran escampall que han fet els

altres, -s un campament gitano- mexpliquen. Entre tots recollim,

installem la tnel i hi pengem la gran i bonica pancarta que portem

aquest any cortesia del Jenar. En Jose sorprenentment porta unes brides a

la butxaca que van perfectes per penjar-la. La resta de coses ja estaven

muntades (garrinots per pencaires!) Fem el primer sopar a la tnel,

unes llenties molt bones, la sobretaula s amb Patxaran a la llum de les

espelmes, sembla que aix promet.

Magrada el paisatge, per s tot diferent de com ho havia imaginat,

mesforo a reordenar la nova informaci mentre la boira puja i sescampa

per tot el campament.


6/19


dilluns 28 de juliol del 2008: aquesta boira pixa.

Ens hem llevat a quarts de nou del mat, amb tanta boira que gaireb no

es veuen les tendes del costat.

Desprs desmorzar, com que la boira no ha escampat, decidim sortir a

revisar cavitats properes al campament. En Jose, la Gemma i el Ricard van

a mirar el tap de neu de la Torca del Llagu i la resta de gent al M-0 a

fer una escalada pendent a la sala final. No puc entendre com volen

marxar, no es veu res. Jo he decidit quedar-me a la tenda per cosir el

mono que mha deixat en Guille i aix no passar fred. Men ric dells per

les calamitats que passaran, per el mat al campament sha fet ms durdel que esperava. Aquesta boira ho mulla tot: les tendes, la roba, el

material,... tot s moll, sobretot els meus peus i fa molt fred.

Hi ha una ovella que ahir va aparixer al campament i avui encara ens fa

companyia, em segueix per tot arreu. Aquesta ha tingut ms sort que

lovella morta que varem veure ahir en una visita als voltants. Estava

dins la Turbina, un dels grans objectius de la campanya. Com ho farem per

treure-la dall? Entre cabries, sento arribar el Joan Francesc, tambt els peus molls, ha vingut a canviar-se. Passem la resta de mat a la

cuina fen uns macarrons a la cassola i tirant fotos. Hem posat nom a

lovella, es dir Dolly.

A primera hora de la tarda va tornant la gent, sembla que el Pirlo, del

grup del M-0, ha trobat una continuaci al meandre per un altre costat.

El tap de neu de la Torca del Llagu era molt ms petit, per tot acabava

en un cul de sac.

Amb les hores, aquesta boira s va posant dins el cos, a lhora de sopar

tothom parla despeleo, i el Joan Esquius ens ha obsequiat amb un

esplndid vi dol, per jo noms puc tremolar. Ben dhora em poso dins el

sac, que s lnic lloc on no fa fred. Dem ja pot llampegar que jo

sortir a explorar!


7/19


dimarts 29 de juliol del 2008: espleo.

En Joan Francesc molt amablement ens ha convidat a llevar-nos, qui diu

que despertar a pics s dur? La tenda s tota molla per sembla que fora

fa sol.

Aprofitant el bon temps hem decidit visitar en tres grups la banda sud-

est de la zona (Horcadas de la Leche). En Pirlo, la Gemma i el Jose

installaran la Sima de San Juan de la Cuadra (HL-30, el Cueto). El Joan

Francesc i la Conxi revisaran la base del tap de neu del HL-7. I el Joan

Esquius, en Ricard i jo baixarem el HL-54 per fer unes escalades.

La zona est molt ms amunt del campament. Avui mhe adonat de la fora

del paisatge de Pics dEuropa, tot escarpat i ple de rascler de roca

gris, et fa sentir ben petita per s duna gran bellesa, mai arribes

prou amunt i la muntanya et cansa molt, el sol no perdona. Hem vist una

famlia disards.

Ens ha costat trobar la boca del forat, sort del GPS i del Joan que el

sabia fer funcionar. All dalt tot s igual, es tracta dun forat amagatentre pics, ms amunt de la boira i els ocells. Per fi penjada de la

corda entro lltima al pou; no em sobra res del que porto posat, dins fa

molt fred, la roca s molt maca. Un moment ben especial que fa

mereixedora lexperincia de venir a Pics. La nota democi ha estat el

viatge de tornada, sha fet de nit, per ens guia el Riky, que lnic

lloc on hi veu clar s en la foscor.

Quan arribo al campament estic tant cansada que no puc fer res ms quejeure a terra. Estirada panxa enlaire me nadono del cel, s una gran

coberta negre on hi ha els estels ms brillants del mn, quin espectacle!

No men s avenir!.

Per sopar celebrem laniversari del Pirlo amb un pasts de flam que han

fet el Joan i la Conxi. Per molts anys Marc, ets tot un cadellet! Desprs

sobretaula espeleolgica amb Patxaran i Birra. De cam a la tenda torno a

contemplar el cel.


8/19


dimecres 30 de juliol del 2008: desobstruccions i meandres.

Sona un cassola -Vinga bandarres!! Que aix no sn unes colnies!!!- Avui

ens desperta la Gemma i s evident que aquesta noia ha passat massa horesamb el Jaume. No tenim opci, el soroll de la cassola s terrible.

Portem pocs dies aqu per ja em sn molt familiars les rutines del

campament. Mentre mocupo de la cafetera, en Ricard es lleva i baixa al

Llag a buscar aigua i fer la toilette, la Gemma tamb. En Pirlo

aprofita fins lltim moment per sortir de la tenda i prepara el menjar,

el Jose fa un cigarret i ajuda amb tot, lEsquius i la Conxi, sempre de

bon humor, fan i desfan, en Joan Francesc reparteix bons dies a tort ia dret. Uns busquen aigua, altres renten els plats del sopar o fan

lesmorzar, alguns visiten la zona trunyera del rascler (mtica i

mstica experincia que busquen tots els espeleos a Pics). Lovella Dolly

tamb passeja per aqu com si ens conegus de tota la vida.

Avui sha decidit fer Diada de desobstrucci. Hem anat tots a treure

rocs a la boca del Turbina3. Dalguna manera ha esta com passar un dia a

ledat de pedra. En Pirlo i la petita Gemma sn capaos de carregar rocsgegants, daltres hem de bellugar les pedres lligades amb una corda i

tibant al ritme que mana el Joan, talment com fien els esclaus. Per quan

res daix no funciona la Ryobi s la soluci.


9/19


Al migdia hem gaudit de la visita dun ramat de cabres, i desprs tothom

ha entrat a lM-0. Entre meandres estrets uns hem topografiat i els

altres han explorat (quina canya el punter laser dels Conxitus!). Podem

parlar de dues grans troballes: uns queixals i un bot (!!!!!).

Al vespre, el Marc sanomena pernileru oficial del campament i comena la

seva dura tasca en aquesta campanya. Mentre, uns spaguetti al cabrales

fan xup-xup a lolla. A lhora de sopar la Conxi ens explica que el Xavi

no podr venir, tots lespervem amb moltes ganes, la noticia ens

entristeix. La sobretaula ens anima entre lacudit del Sapo Chupon i

les barbaritats que alguns proposen per treure la ovella morta del forat

i com podem aprofitar les seves restes per fer caldo.


10/19


dijous 31 de juliol del 2008: arriben els Capgrossos.

El vent ens ha despertat quan clarejava,

el menut igl semblava apunt de sortir

volant amb alguna bufada. Desprs

desmorzar sha tornat tant intens que ha

esberlat part de la lona de la tenda Tnel

i lhem hagut de desmuntar tota, igual qu

la cuina.

Malgrat el vent, shan format dos grups: el primer continuar amb la

reinstallaci del Cueto, i els altres aniran a cercar la Sima Agda per

revisar-la i saprofitar per explorar el sector Pea Castil.

La Sima Agda sha fet pregar i no lhem trobat per shan localitzat

algunes boques noves que hem marcat i explorat. El sector davui sembla

la Lluna, cap arbre, cap referncia, noms crters i crters de pedra

gris. s emocionant explorar un forat de nou, et preguntes si ser alguna

troballa interessant? Realment s el primer cop que alguna persona passa

per all. Tot i qu sabem que no hi ha massa possibilitats tots somiem entrobar un -1000, per no hem estat de sort. Avui la Conxi ha clavat el

seu primer spit, el Joan Francesc ha fotografiat Platillus Vulantes,

el Joan Esquius ha pintat la roca i jo he vist el mar entre les

muntanyes. Sort del Pirlo que s lassenyat del grup.

Cam de tornada sha posat a ploure i arribem ben xops al campament on

veiem que han arribat el Jordi i lAnna de Matar. Fa ja dies que els

espervem, no sabem la data exacta de la seva arribada, s una gratasorpresa. Esperem els del Cueto dins la tnel mentre ens mengem un

Xoricito i conversem una estona. La xarrera ens dura fins la sobretaula

del sopar, amb aquest parell ens han passat les hores volant i ens posem

al llit molt tard. Dem tenim molta feina a fer, cal treure lovella

morta del forat i la gent del Cueto sha proposat superar el Pas de

lEnanitu dels Francesos.

Avui no he vist la Dolly!


11/19


divendres 1 dagost del 2008: lovella morta i lltim sopar.

Els Joans i el Jose dormen junts en una tenda (sn com els Rouper per

en trio). Sovint a lhora desmorzar apareix algun comentari com ara: -ahir vaig sentir roncar a alg!-, automticament comena un concurs

dacusacions als companys de tenda que s divertidssim. No ens queda

clar si ronquen o no ronquen, les opinions sn diverses. Sembla mentida

com la condici humana masculina se sent afectada pel tema dels roncs,

com si daix depengus la seva virilitat. El millor del cas s que,

gaireb mai se sent roncar ning.

Els del Cueto enfilen cam primer i la resta ens quedem per ladesobstrucci de lovella de la Turbina i la revisi de la Sima de

lEscalera. Ho tenim tot apunt, maquines de fotografiar, mbils per

gravar, trpodes, flashos, cordes, benzina.... hi ha molta expectaci.

Per un cop a la boca noms la Gemma Sendra sha atrevit a posar-se

larns i baixar-hi. Amb els braos embolicats amb bosses de la brossa

sha acostat a lovella, nha apartat la pedra del cap i lha lligat amb

una corda (hem vist petits cucs blancs bellugar-se sota la pedra i

endinsar-se a la terra). Feia molta pudor i la Gemma ha bramat com unadesesperada, per el moment ms gore ha estat quan en tibar de la corda

lanimal sha esmicolat a trossos i nhan saltat alguns ossos. Finalment

ho hem tret tot i hem ruixat el forat amb benzina i lhem encs. Requiem

per lovella de la Turbina!

Un cop recuperats ens hem dirigit a la Sima de la Escalera, de cam he

descobert la Cova dels Tritons (nhi ha molts, tots amb la panxa

vermella). Dalt de la tartera en una paret hi ha la boca del forat perno s fcil de trobar i en Jose ha estat de tanta sort que sha equivocat

de paret i hi ha trobat un nou forat. Potser s el nou -1000! O potser s

la cova on viu el Sapo Chupn. Caldr esperar a dem per esbrinar-ho.

La resta del dia lhem passat feinejant, a lEscalera, al Cueto o al la

Turbina on hem comprovat que ens hi havem deixat les ungletes de

lovella dins el forat.

Per sopar el Joan Francesc ha fet gelatina per com tenim restriccionsdaigua no lha pogut refredar. Els del Cueto han sortit molt tard.


12/19


Lltim sopar ha estat molt animat. La Gemma ha descobert un altre spit

dels francesos a nivell de terra a la Sima de lEscalera. Aix ens

serveix per confirmar la nostra teoria de que els Francesos (antics

propietaris de la nostra zona dexploraci) tenien un enanitu que

explorava amb ells i clavava spits, devia ser fantstic per passar pels

passos estrets.

(JF: -Dem a quina hora marxarem????)


13/19


dissabte 2 dagost del 2008: marxa el primer torn.

La Gemma i el Jose han anat a explorar el nou forat. A lhora desmorzar

ja eren amb nosaltres, es tractava dun petit pou, per la caradillusi que fa el Jose pel descobriment no t preu. Per esmorzar, a

part de les delicatessen habituals, el servei de Catering ens ha ofert

una novetat: gelatina amb Nocilla. Interessant combinaci.

Entre ara marxo amb tu, ara em quedo aqu i fem unes proves amb la

Bosch sha fet molt tard i tots comencem a baixar cap a las Vegas

carregats com uns rucs a lhora forta del migdia. El trajecte es fa

pesat, per la part final lhe fet amb el Jordi, lAnna i el Jose quemexplica aventures dell i la Parienta, quin fart de riure, sho deuen

passar la mar de b aquest parell.

Un cop a Sotres, lnic lloc on ens ofereixen menjar s al Hostal la

Perdiz, lloc on temps enrere es va fer la solemne promesa de no tornar

perqu no van servir un Patxaran al que aleshores era el nostre

president, lexcellentissim Jaumot. Fidels a les nostres principis i

conviccions, la gana i el mam, hi demanem taula. El dinar no mata, perencara esperem el Patxaran que ens ha proms la cambrera. Aix doncs, fem

la solemne promesa de que mai ms cap membre de la SIS torn a posar els

peus en aquest lloc.

A Arenas ens acomiadem de la Gemma, el Joan Esquius, el Jose, el Joan

Francesc i la Conxi. Noms ha estat una setmana per semblen ms dies,

ens acomiadem amb la tristesa de la separaci per amb lalegria de tot

el que hem compartit plegats.

Ara al campament tot s buit i silencis, la Dolly tamb ha marxat, per

a tots ens venen de gust uns instants de tranquillitat, sabem que dem

arriben els gelegs. Fins i tot lAnna est ms callada.


14/19


diumenge 3 dagost del 2008: arriben els gelegs.

Aqu dalt sembla que no existeixi el temps, se nesvaeix tota noci i els

dies sallarguen o sescurcen sense sentit. Per altre part es viu moltallunyat de tot, sense sorolls, notcies ni cobertura telefnica estem

totalment allats. Malauradament aquest Macondo particular desapareix en

diumenge, i no pas perqu sigui el dia del Senyor, sin perqu acostumen

a pujar excursionistes i ens fan adonar de la trista realitat. La rua ha

comenat mentre esmorzvem i ha durat tot el mat. A mida que passa el

dia el nivell dels excursionistes va evolucionant, duns fibrats

esportistes matutins a un grup ms domingueru dunes vint persones al

mig dia.

La resta de lexpedici ha pujat al Cueto, per sha cregut oport deixar

alg al campament atesa la romeria de gent que es veia pujar. Amb el

llagu per mi sola tenia els meus plans, per aquest s ple de gent que

crida, tira pedres i menja entrepans de xorissu amb els peus en remull.

Mirrita que no saludin quan em veuen, em molesta el soroll que fan, no

tinc ms remei que fugir dins la tenda, quan en surto veig la nostra

Presidenta remenar per la cuina, els gelegs han arribat!

Sn el Christian, el Marc Angls, i la Gemma Pirla; volen fer un estudi

de la zona per mirar el potencial daquesta i orientar-nos en

exploracions futures. Tamb han pujat els germans del Marc per no es

quedaran. Dinem junts mentre ens posem al dia de les xafarderies i veiem

marxar els ltims turistes del llagu. Ms tard arriba el Jordi del Cueto

i anem a desobstruir una estoneta a la Turbina. El Jordi sempre xiula

canons, jo mhi afegeixo, ja torno a estar de bon humor.

Quan tornem al campament la Gemma ho ha endreat tot i vol fer sopa per

sopar, el Marc Angls est fent estiraments (sembla de plstic, s molt

flexible) i el Christian menja fruita. Els del Cueto arriben molt tard,

estan molt cansats per contents perqu sembla que el meandre promet.


15/19


16/19


dimarts 5 dagost del 2008: exploraci Hl-60.

Aquest mat, quan encara tenia lleganyes als ulls, el Christian mha dit

bon dia. Aquest xicot s molt matinador i ja estava tot nt iempolainat. Quan he passat per davant la tenda que comparteix amb el

Marc, mhe quedat astorada: Quin ordre i pulcritud! els sacs ben posats,

piles quadriculades de roba ben plegada, les motxilles al seu lloc... Em

sento una mica culpable, la nostra tenda sembla una lleonera.

Avui els gelegs marxen del campament carregats amb mapes i disposats a

estudiar la zona. Els tres magnfics van a passar calamitats al Cueto, i

el Jordi i jo a explorar i topografiar el forat que va trobar ahir elRicard (HL-60). Els gelegs passegen per les muntanyes i de tant en tant

ens escoltem o veiem. (EOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!)

Unes ovelles noves ronden el campament, sn dues de grans i una de ms

menudeta, com la de lanunci del Norit. Hem pogut comprovar que no

tenen massa vergonya i s mengen tot el que tenen a prop, haurem de

deixar la cuina molt ben tancada i protegida. Per ara no cal perquaquesta s plena de gent. La Gemma i el Christian fan sopa altra vegada,

en Jordi sanima a fer unes migas amb el pa dur i el xorio que ha

sobrat. El Marc Angls ha fet una nova distribuci de les deixalles i la

manera com cal seleccionar-les. El cert s que aquest dies la cuina ha

estat el lloc ms concorregut i animat del campament, sempre fa oloreta i

hem menjat molt b.

Els del Cueto han tornat molt tard i per passar lestona els gelegs enshan distret amb una sessi destiraments a la llum de la lluna. Tamb

tenim dos excursionistes que faran nit amb una tenda a baix el llagu.


17/19


dimecres 6 de juliol del 2008: tanquem la paradeta.

La zona dels trunyos ja comena a estar saturada, ajuda molt deixar una

mica de paper fora de la pedra que amaga el regalet en senyal davis,aix seviten sorpreses, i s que fa molts dies que estem aqu.

Avui comenarem a desinstallar i recollir el campament amb la intenci

de fer un primer porteig, dem, als cotxes. Realment tenim molt material.

Mentre els Gelegs fan de les seves, la resta pugem tots al Cueto per

ajudar a desinstallar i carregar tot el material. Tornem de nit, baixant

la tartera molt carregats i acaronats altre cop per la boira que es volia

acomiadar de nosaltres.

LAnna i el Pirlo han dissenyat una nova beguda: Isostar amb Thiamaria.

Com que falten pocs dies per marxar tenim una nova preocupaci: ingerir

tot el menjar i beure que queda, no pot sobrar res!. Hem sopat com uns

reis i entre got i got de vi hem imaginat com ser la propera campanya al

Mogu. El Ricard ens ha explicat les seves idees sobre la Pura Raa

Catalana. Avui els gelegs han caminat molt i estan molt cansats, per

diuen que la zona t potencial. s possible el 1000!!!


18/19


Diari a bord; data estellar 38596969-666.

La nostra nau estellar Enterprise sha vist envoltada per una estranyaboira pixanera que ha aconseguit envair-ho tot. La temperatura ha baixat

molt i lnic lloc on s possible estar amb certa comoditat s dins la

tenda tnel.

Quan creia que la tripulaci estava resguardada mhe adonat que s massa

tard, i que la boira pixanera ha aconseguit posar-se dins el cap dels

tripulants, tal i com havia advertit que podia passar el Capit Ricard.

La situaci s molt preocupant noms les ovelles i jo semblem estar al

marge daquesta estranya follia, les reaccions de la tripulaci sn

diferents:

- El capit Ricard explica sense parar batalletes dels seus vint anys

despeleleg. Parla del Cueto, el Mogu i ha ordenat a les ovelles

que vagin a explorar.

- La Presidenta Pirla no pot evitar llenar i netejar coses. Ha manatals gelegs que es depilin a lestil brasilenyu.

- El tinent capgrs xiula la canoneta de lOliana Molls a tothora.

- Loficial Anna menja pistatxos compulsivament i crida fuig follet

foll! Ull de Poll!!

- El Grumet Pirlo ha usurpat el seient del capit Ricard i no sen

mou (mi tesoro!).

- El Geleg Christian menja xuscos de pa i el Geleg Marc fa

estiraments.

La situaci s desesperada noms el tinent Spock ens pot salvar!


19/19


divendres 8 dagost del 2008: lhora dels adus.

Encara amb boira i fred ens llevem, esmorzem i mica a mica ho recollim

tot. Sort que la tarda anterior ja vam baixar molta cosa, el porteig delsbidons a la cova s ms pesat del que imaginava. La boira no ha escampat

i la foguera que hem fet amb el cartr sobrant no ha servit per escalfar-

nos.

Regalem les ltimes restes de menjar i vi a les ovelles i a la tarda

baixem cap a Las Vegas. El viatge ha estat ple de parades geolgiques

(amb exclamacions incloses), i la Gemma no ha callat ni un moment, sempre

en t alguna per explicar. La plaa Vella estava plena de vaques.

Decidim fer un sopar de comiat a Sotres, per aquest ha estat molt rpid,

rpid, cortesia del restaurant la Perdiz (S, s, altre cop!) La cambrera

ens ha servit el primer i segon plat junts, i sha dedicat a incordiar a

la gent que no menjava rpid. Finalment sha posat darrera el Ricard i

ha comenat a gemegar: -Mmmmmmmmmmm!, siiiiiii! que riiiico! Mmmmmmm!.

Personalment, per, crec que ha quedat molt enamorada del Jordi, tamb liha xiuxiuejat coses maques a lorella. Molt enfadats per la situaci,

decidim fer el Patxaran i les Sidras en un altre bar (NUNCA MAIS!!).

Ens acomiadem al parquing: els germans Pirla marxen cap a Terrassa,

LAnna i el Jordi volen fer un GR per Osca, el Marc Angls es quedar uns

dies amb els seus germans i el Christian, el Ricard i jo farem nit a

Arenas ja que el Christian vol acabar amb el Marc lestudi geolgic i els

hi falta un dia.

Aix doncs; petons..., abraades..., ja quedarem per fer un sopar..., ja

quedarem per mirar les fotos..., i s que com diria el Jaume:

Sha acabat la Verbena!!

Diari de Campanya Pics d'Europa 2008

Documents

Transcript of Diari de Campanya Pics d'Europa 2008