DIARI DE SESSIONS€¦ · índexs de contaminació atmosfèrica (tram. 357-00508/10) p. 4 Proposta...

Compareixença del secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat per a informar sobre les mesures que cal emprendre davant l’augment dels índexs de contaminació atmosfèrica (tram. 357-00508/10) p. 4

Proposta de resolucióde suport a la Declaració a favor del patrimoni natural de Ca-talunya (tram. 250-01171/10) p. 21

Proposta de resolució sobre la creació d’una comissió interdepartamental de foment de l’economia circular (tram. 250-01005/10) p. 23

Proposta de resolució sobre les rotondes de la carretera C-55 d’accés al pla de les Vives I, de Sant Vicenç de Castellet (tram. 250-01075/10) p. 25

Proposta de resoluciósobre la suspensió del projecte de la pedrera prevista a la zona de Roques Blanques, al Bruc (tram. 250-01224/10) p. 28

Proposta de resoluciósobre l’elaboració d’un informe relatiu a l’estat del riu Ripoll al seu pas per Ripollet (tram. 250-01226/10) p. 31

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYA

X legislatura Sèrie C - Número 509

Cinquè període 22 d’octubre de 2014

Comissió de Territori i Sostenibilitat

Presidència de l’H. Sr. Salvador Milà i Solsona

Sessió núm. 27

S U M A R I

Ag7

Dossier

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El DSPC reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Transcripció i correcció: Mallol Traductors Associats · Imprès al Parlament ISSN: 0213-7976 (general), 0213-7992 (sèrie C) · DL: B-3.468-1982 · www.parlament.cat

www.parlament.cat

Sèrie C - Núm. 509 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 22 d’octubre de 2014

COMISSIó DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT, SESSIó NÚM. 27 3

SESSIó NÚM. 27

La sessió s’obre a un quart d’onze del matí i tres minuts. Presideix Salvador Milà i Solsona, acompanyat de la vice-presidenta, M. Victòria Forns i Fernández, i del secretari, Joan Recasens i Guinot. Assisteix la Mesa el lletrat Xavier Muro i Bas.

Hi són presents els diputats Cristina Bosch i Arcau, Mi-reia Canals i Botines, Anna Figueras i Ibàñez, Lluís Guinó i Subirós, Joan Morell i Comas, Meritxell Roigé i Pedrola i Pere Vila i Fulcarà, pel G. P. de Convergència i Unió; Jo-sep Andreu Domingo, Marc Sanglas i Alcantarilla, Teresa Vallverdú Albornà i Alba Vergés i Bosch, pel G. P. d’Es-querra Republicana de Catalunya; Montserrat Capdevila Tatché, Cristòfol Gimeno Iglesias, Òscar Ordeig i Molist, Xavier Sabaté i Ibarz i Jordi Terrades i Santacreu, pel G. P. Socialista; Eva García i Rodríguez, M. Dolors Montserrat i Culleré i Santi Rodríguez i Serra, pel G. P. del Partit Po-pular de Catalunya, i Hortènsia Grau Juan i Marta Ribas Frías, pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa.

Assisteix a aquesta sessió el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot i Rabagliati, acompa-nyat de la directora general de Qualitat Ambiental, Maria Assumpta Farran i Poca.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA

1. Compareixença del secretari de Medi Ambient i Sos-tenibilitat davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat per a informar sobre les mesures que cal emprendre da-vant l’augment dels índexs de contaminació atmosfèrica (tram. 357-00508/10). Comissió de Territori i Sostenibili-tat. Compareixença.

2. Proposta de resolució sobre la creació d’una comis-sió interdepartamental de foment de l’economia circular (tram. 250-01005/10). Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 286, 49; esmenes: BOPC 315, 22).

3. Proposta de resolució sobre les rotondes de la carre-tera C-55 d’accés al pla de les Vives I, de Sant Vicenç de Castellet (tram. 250-01075/10). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació de la propos-ta de resolució i de les esmenes presentades (text pre-sentat: BOPC 312, 18; esmenes: BOPC 346, 61).

4. Proposta de resolució sobre l’autorització al Consell Comarcal del Priorat perquè faci una senyalització homo-gènia del patrimoni i les carreteres de la comarca (tram. 250-01159/10). Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalu-nya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 342, 59; esmenes: BOPC 391, 83).

5. Proposta de resolució de suport a la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya (tram. 250-01171/10). Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa. Debat i votació (text presentat: BOPC 351, 31).

6. Proposta de resolució sobre els parcs de conservació de carreteres (tram. 250-01211/10). Grup Parlamentari

d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alter-nativa. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 369, 33).

7. Proposta de resolució sobre el millorament dels col-lectors de Can Bruguer i Ca n’Espinós, a Gavà (tram. 250-01217/10). Grup Parlamentari Socialista. Debat i vo-tació de la proposta de resolució i de les esmenes pre-sentades (text presentat: BOPC 375, 64).

8. Proposta de resolució sobre el consens entre els ajun-taments d’Arbolí, Alforja, Vilaplana i la Febró (Baix Camp) per a elaborar el Pla d’ordenació forestal amb relació als terrenys del campament militar de Los Castillejos (tram. 250-01221/10). Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalu-nya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació (text presentat: BOPC 378, 69).

9. Proposta de resolució sobre la suspensió del projecte de la pedrera prevista a la zona de Roques Blanques, al Bruc (tram. 250-01224/10). Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 378, 72).

10. Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un informe relatiu a l’estat del riu Ripoll al seu pas per Ripollet (tram. 250-01226/10). Grup Parlamentari del Partit Popular de Ca-talunya. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 378, 74).

El president

Bon dia, senyores i senyors diputats. Donem inici a la Comissió de Territori i Sostenibilitat d’avui, 22 d’octubre del 2014. Lamento la incomoditat de la sala, però no se’ns ofereix altra alternativa que la sala 10, que per a aquesta presidència encara és més incòmoda.

Sense més preàmbul, en primer lloc, anunciar que els grups han demanat que es posposin per a una propera comissió el punt número 4, sobre el Priorat; el punt número 7, sobre el col·lector a Gavà; el punt número 8, del Pla d’ordenació forestal de Castillejos. I esperem que podrem... La senyora Hortènsia Grau ens ha demanat si podria presentar el punt número 5, que és el de suport a la declaració del patrimoni, tan bon punt acabem la compareixença, i estem a l’espera que el senyor Marc Vidal pugui presentar... (Hortènsia Grau Juan demana per parlar.) Sí, senyora Hortènsia Grau.

Hortènsia Grau Juan

No, que jo demano un moment la paraula, president, de cara també al respecte a la resta de membres d’aquesta comissió, que no era la meva voluntat..., en aquest cas, les dues propostes de resolució són del nostre grup, les del territori, i les hem posposat; és la segona vegada. I el que voldria explicar és que no és per voluntat pròpia ni per cap motiu estrany, sinó perquè, al mateix temps, dimecres al dematí, tant el passat dimecres com aquest, s’estan tramitant les compareixences de la Llei del circ sense animals, i, desgracia dament, doncs, jo sóc ponent en aquesta comissió i portaveu en aquella llei. Ja hem intentat que a partir d’ara no passi



i Agricultura ocupi la franja horària que té assignada, que és els dimecres a la tarda.

Gràcies.

El president

Gràcies, senyora Hortènsia Grau, per les seves excuses. Segur que no és una desgràcia, sinó que és una gran sort per a la comissió del circ sense animals que vostè en sigui un dels ponents.

Compareixença del secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat per a informar sobre les mesures que cal emprendre davant l’augment dels índexs de contaminació atmosfèrica (tram. 357-00508/10)

I, sense més, passem a tractar el primer punt de l’ordre del dia donant la benvinguda al senyor Josep Enric Llebot i a la senyora Maria Assumpta Farran, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat i directora de Qualitat Ambiental, per substanciar la compareixença que es va acordar per aquesta comissió per informar sobre les mesures que cal emprendre davant de l’augment dels índexs de contaminació atmosfèrica.

Doncs, molt benvinguts, gràcies per poder substanciar aquesta compareixença, que és del màxim interès. Tenen la paraula per aproximadament mitja hora, i vostès mateixos..., bé, quan el senyor Llebot vulgui passar la paraula a la senyora Farran, m’ho comunica, i continuarem. I a continuació farem les intervencions de cada grup, per un temps prudencial d’entre cinc i set minuts.

Gràcies i endavant, senyor Llebot.

El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat (Josep Enric Llebot i Rabagliati)

Molt bé, moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, persones del departament que ens acompanyen, com vostès saben, durant el decurs dels darrers anys la contaminació atmosfèrica ha estat objecte d’anàlisi i de preocupació per a les administracions públiques, però el que podríem dir que durant els darrers anys, d’una manera més forta, ha anat canviant..., ha passat del que era un problema de contaminació i de preocupació per la salut pública en llocs determinats del territori lligat a una activitat determinada al fet que actualment puguem estar parlant que, probablement, la contaminació atmosfèrica és el principal risc ambiental per a la salut, per a la salut pública, i, probablement, que la contaminació atmosfèrica sigui un dels riscos ambientals més importants, no aquí, a casa nostra, sinó arreu del món.

(L’exposició de l’orador és acompanyada d’una pro-jecció de xarts, els quals poden ésser consultats a l’expedient de la comissió.)

No cal que els abassegui amb estadístiques i amb informes d’organitzacions internacionals. Tots en són, de ben segur, coneixedors, dels darrers informes de

l’Organització Mundial de la Salut, segons la qual..., que va ser publicat, el darrer que se’n va fer pública difusió, al març d’aquest any, de l’any 2014, segons el qual a determinats contaminants atmosfèrics se’ls ha donat la característica, avalada pels informes científics i els informes tècnics de l’Organització Mundial de la Salut, de cancerígens, eh? Per tant, fa que totes les organitzacions –l’Organització Mundial de la Salut, també la Unió Europea i, després, totes les administracions responsables– hagin d’estar especialment atentes i especialment actives davant d’aquest problema, no? Un petit tast d’aquí és que el Govern de Catalunya ha aprovat, farà també pocs mesos, el Pinsap, que és el Pla de salut pública interdepartamental de Catalunya, en el qual, a banda d’altres aspectes, els aspectes lligats a la contaminació atmosfèrica es tenen en compte, no?

Per altra banda –això ho diríem des del punt de vista més tècnic–, des del punt de vista de la conscienciació social, també els he de fer esment que en l’informe òmnibus del CEO, aquí a Catalunya, el 37 per cent dels ciutadans opinava que la contaminació era un problema, un problema ambiental important, i, d’aquest 37 per cent que deia que era un problema important, de les problemàtiques ambientals que hi havia, la contaminació atmosfèrica feia referència al 60 per cent; és a dir, que, per tant, podríem dir que també... I, per altra banda, la ciutadania és conscient que el problema de la contaminació atmosfèrica és un problema important per a la seva salut, per al seu futur i el futur dels seus.

Amb el que començava, i deia que primer hi havien uns problemes que eren associats a esdeveniments ambientals particulars i ara ja són problemes associats a esdeveniments globals, també hi té a veure que, malgrat que parlarem en general de contaminació atmosfèrica a l’aire, no se’ns escapa que les concentracions urbanes són els punts on hi ha unes problemàtiques de salut global més importants. I, si no els havia convençut que calia prestar atenció a aquest problema, només cal veure –que també en són bons coneixedors– totes les projeccions de cara al futur, on ja més del 50 per cent de la població mundial viu en grans conurbacions, i en el futur aquest percentatge creixerà. Per tant, el percentatge i la problemàtica associada a la qualitat de l’atmosfera –qualitat de l’aire– en les ciutats són un problema de primer ordre mundial.

Tot i així, quan parlem en les iniciatives de tipus legislatiu que hi pugui haver respecte a contaminació a l’aire, no es parla només d’uns pocs contaminants, que a vegades són en els que ens centrem –i que després ens hi centrarem, quan comentem aquesta qüestió–, sinó que la quantitat de contaminants que influencien aquests aspectes de la salut són molt variats, malauradament, i afecten o incideixen en qüestions de salut per a l’atmosfera en entorns urbans i en entorns no urbans.

Dels més coneguts, i que malauradament en tenim coneixement molt, molt gran, de la dificultat de la seva gestió, hi ha el tema de les partícules sòlides, les que es diuen en l’argot les PM, les PM10, les partícules sòlides amb una grandària inferior..., de deu mi



cròmetres o inferiors; les PM2,5, que aquestes ja estan d’alguna manera..., no «estan d’alguna manera», estan dintre de la normativa; també podem parlar de l’ozó, que en principi és un contaminant associat, no estrictament, però sobretot als mesos d’estiu i a llocs ja no tan urbans, sinó periurbans o influenciats per la contaminació urbana; diòxid de sofre, òxids de nitrogen, amoníac o amoni, compostos orgànics volàtils, metà... I així podria estar dient tota una sèrie de contaminants que cadascun d’ells mereix la seva atenció i el coneixement de la seva dinàmica, i d’altres, que encara no apareixen en aquest argot, però que realment també hi ha una preocupació pública de les organitzacions internacionals, com el que es diu –perdonin per ser, la terminologia, anglesa– «black carbon», que, no ho sé, jo en diria «les volves», no?, el sutge, «les volves», que abans dèiem, no?, doncs, que, també, encara que no està de totes maneres determinat, també és un problema important.

La qualitat de l’aire, per això, hem de dir que és una preocupació que ve de lluny. I, en això, m’agafaria una mica a les paraules que va pronunciar el comissari –encara ara, però per pocs dies, em sembla– de Medi Ambient, el comissari Potocnik, quan va presentar, el 18 de desembre de 2013, les noves iniciatives europees sobre l’aire net, en les quals deia una cosa que jo també subscric, i, personalment també, per la meva edat, en puc donar fe gairebé intuïtiva, no? Deia: «L’aire, avui, que respirem» –a les ciutats, es referia– «és molt millor que el del passat». Com a mínim, potser la seva perspectiva era la mateixa que jo puc tenir, d’una àrea urbana com..., per exemple, la meva personal és de Barcelona, no? «Però encara no és prou net –encara no és prou net.» I jo hi afegiria: i el coneixement que hi havia aleshores, i quan dic «aleshores» estic parlant dels anys setanta, dels anys vuitanta, dels anys noranta, respecte a les conseqüències sobre la salut, de tenir un aire brut, doncs, també són ben diferents de les que coneixem ara.

Per tant, això fa que encara ara, en aquest moment, hi hagi dos nivells, diríem, de mesura o dos nivells de debat: un, el que ja he esmentat al començament, l’Organització Mundial de la Salut, amb les seves recomanacions de quins haurien de ser els nivells de qualitat d’aire pel que fa a alguns d’aquells contaminants que els he comentat, i, després, el que les administracions, també l’Administració europea, posa en els seus topalls a un termini proper, d’ara, o sigui, podríem dir de l’any 2020, però també en les seves projeccions, que fa cap al 2030 o fins i tot cap al 2050. És a dir, hi ha una diferència –i això és una crítica i és un debat important, en aquest sentit– entre les recomanacions que fa l’Organització Mundial de la Salut i, després, el que després les administracions responsables de fer directives –la Unió Europea– i després els estats membres a Europa podem aplicar.

També els diré que en aquest debat hi ha dues magnituds que a vegades també es confonen. La legislació i la normativa que tenim presents parlen de dos aspectes: els sostres límit anuals, que serien les emissions que els països poden emetre dels determinats contaminants que hi ha, que, en aquest sentit, hi ha un com

pliment relativament satisfactori, i, després, el que ja no és tan satisfactori, sinó que podríem dir que és insatisfactori, la superació de valors límit en determinades àrees que corresponen a valors límit, a vegades amb mitjanes anuals, en alguns casos, i –«i», i no «o»– la superació que es pugui fer, a vegades, de magnituds horàries, quan s’arriba a un determinat nivell. És una mica difícil, no pas per a vostès, sinó, en tot cas, per a la ciutadania, a vegades entendre aquests tres nivells que hi pugui haver, de comprensió de la qualitat, però, en qualsevol cas, la normativa ha d’atendre a tots ells.

Com saben, d’aquesta problemàtica general que els he definit aquí, a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha moltes –moltes–..., o unes quantes ciutats europees..., a finals de la primera dècada del segle XXI hi havia 240 conurbacions europees que tenien problemes amb la qualitat de l’aire; doncs, dic que l’àrea metropolitana de Barcelona era una d’elles. Els problemes que tenim estan especialment centrats en els òxids de nitrogen –els que es diuen «NOx»– i les partícules, que són contaminants associats a l’activitat, al desenvolupament econòmic i social, i que reflecteixen una manera de funcionar.

Pel que fa a les partícules, per exemple, a nivell global de Catalunya –a nivell global de Catalunya– la mobilitat és responsable del 49 per cent de les emissions de partícules; el port i l’aeroport, del 23 per cent, i el sector industrial, el 20 per cent. Això també, en segons quins entorns, pot fer trencar una mica l’esquema que a vegades el sector industrial era el primer focus sobre el qual, en un episodi de contaminació, un es fixava. Veiem que, en aquest cas, la mobilitat és important. I, en l’àmbit estrictament urbà, aquestes xifres, en el cas de les partícules, encara són molt més exagerades: la mobilitat pot donar, perfectament pot superar el 80 per cent, en el cas de les partícules. Per tant, ja veuen que, quan després parlem específicament del Pla de qualitat de l’aire, on el focus es fixarà respecte a aquest problema, en el tema de la mobilitat és important.

Una anècdota, també, he de dir: que en l’àrea metropolitana de Barcelona –això potser tampoc no és genèric a tot arreu, però això també configura una mica els passos que s’estan fent per analitzar– estem en un entorn de mar, que té molts avantatges, també, des del punt de vista meteorològic, un règim de vents canviant, però també té, diríem, desavantatges. Entre aquestes partícules, n’hi han produïdes per la mobilitat, però també n’hi han produïdes per l’evaporació de l’aigua, les partícules de sal –les petites partícules de sal–, o, quan tenim esdeveniments –que també aquests són més cridaners– d’una circulació que ens arriba de l’Àfrica, partícules sòlides que vénen del Sàhara. Tot això –tot això–..., l’aspecte, diríem, dolent, l’aspecte sobre la salut, també està afectat per això, tot i que sigui un factor menor.

Ja els he dit que els aspectes aquests són comuns a les conurbacions de les regions desenvolupades: Londres, Berlín, Estocolm, Madrid, l’àrea metropolitana de Barcelona. I, aleshores, cadascuna d’aquestes conurbacions intenta gestionar la qualitat de l’aire en funció de criteris genèrics, però també de criteris específics, eh? Els acabo d’esmentar el caràcter mediterrani de



l’àrea metropolitana de Barcelona. Estic mencionant tota l’estona l’àrea metropolitana de Barcelona, però és una mica imprecís; de fet, no és només l’àrea metropolitana, sinó que és la zona de protecció espe cial, que després els delimitaré amb una transparència, eh?, però em sembla que ja ens fem una mica la idea d’aquests quaranta municipis al voltant de Barcelona que tenen aquests problemes de qualitat.

Llavors, els deia que, a l’hora de gestionar aquesta situació, hi ha dos aspectes que apareixen en els plans de totes i també en el que després es desenvoluparà. Els aspectes d’episodis –que són episodis en els quals aquesta qualitat de l’aire, a causa de condicions meteorològiques, diríem, no favorables, augmenta molt, és molt, molt gran–, que afecten especialment la població de risc, la població especialment sensible. L’origen d’aquests episodis té un component meteorològic. I, aleshores, la gestió d’aquests episodis té l’objectiu de dues coses: d’advertir la població d’aquesta situació; de reduirne, en la mesura que sigui possible, la intensitat, i, després, un tercer aspecte –si volen, collateral– que aquí nosaltres valorem d’una manera important, de conscienciació de la ciutadania, que els ciutadans ens adverteixen que estem en una situació complicada des del punt de vista de qualitat de l’aire, i, per tant, de conscienciació de la problemàtica de qualitat de l’aire que tenim a la ciutat. Però no se’ns escapa que l’aspecte important –aquest potser és el més fàcil de veure o de copsar– és la qualitat de l’aire quotidià, la qualitat de l’aire que respirem dia a dia, encara que aquesta qualitat de l’aire no superi valors més enllà del que conté la normativa.

Per elaborar el pla que els comentarem a la resta d’aquesta compareixença, la visió que hem tingut, que, d’altra banda, tampoc era nova –no és una visió nova–, és participarhi des de dos punts de vista: en aquesta problemàtica comuna europea, doncs, Catalunya hi ha estat present amb la màxima proactivitat, i, per tant, formem part de la xarxa de regions europees des del començament, des de l’inici, en la qual actualment hi han tretze regions, que pertanyen a set estats membres, amb problemàtiques diverses. Aquests estats membres, sobretot..., a banda de l’Estat espanyol, hi ha Itàlia, hi ha els Països Baixos, hi ha Bèlgica, hi ha Alemanya, hi ha Anglaterra; no sé si me’n deixo algun. I, després, en nombrosos..., bé, en uns quants projectes europeus que s’estan desenvolupant; són projectes més de reflexió, però que són importants, i hi participen el conjunt de experts del nostre país, que afortunadament no és petit.

Hi ha un projecte..., per exemple, ara estic pensant en un projecte que és el projecte Breathe, que tracta d’analitzar a nivell europeu la incidència en la gent jove, especialment en escoles, on, a través del Creal, el Centre d’Epidemiologia Ambiental, i el CSIC, els grups del CSIC ambientals, estan mirant l’impacte sobre quaranta escoles, involucranthi tres mil escolars de casa nostra, per veure la incidència de les condicions ambientals en la salut d’aquesta població jove, no? Un altre, i només a tall d’exemple, respecte als aspectes aquells que els he comentat, de penetració de partícules, diríem, no estrictament lligades a la mobi

litat, sinó del nord d’Àfrica o del mar, que està fet per totes les regions mediterrànies, per mirar quin tipus d’estratègies de gestió –regar els carrers en determinats dies, quan això sigui especialment intens–..., estratègies, diríem, senzilles, de gestió estrictament de la qualitat de l’aire, però que puguin ser comunes, que es vegi que són útils amb l’experiència que hi ha als diferents països de l’àrea mediterrània.

Però ja es veu que, a l’hora de desenvolupar aquest pla, no en tenim prou i no n’hi ha prou, i ho veuran, amb polítiques reguladores, ja siguin estrictament normatives o mitjançant incentius o desincentius econòmics. No es tracta de recolzarse estrictament en accions individuals, que són importants, en voluntarismes, que són importants, o en canvis tecnològics, que són importants; són importants, però no són suficients. Per tant, es tracta de pilotar un complex sistema de transformacions amb unes paraules que ara s’utilitzen molt, però que hi creiem fermament, que són «multiactor», de molts actors, i «multisectorials», que hi intervenen molts sectors de tota la societat, i d’utilitzar tota mena d’aliances i mecanismes per garantir que aquest pla, al final, de tota la societat, tingui els resultats que volem. Cal posar –i això és el que estem intentant– la societat i l’economia al davant del procés, i transformar aquesta consciència social, la reivindicació del problema i les expectatives de millora econòmica en implicació per aconseguir aquest aire més net, no?

El pla que presentarem és necessàriament ambiciós: no pretén només reduir... Vull dir, és ambiciós pel que ara els diré: no perquè pretengui reduir en els entorns aquesta mobilitat, que podem imaginarnos que una manera de gestionar la mobilitat és reduir la circulació de vehicles privats. Dic, no és ambiciós per això; no és ambiciós, estrictament, perquè promou l’ús de combustibles alternatius; no és ambiciós perquè pretén dinamitzar, en la mesura de la nostra capacitat, el desenvolupament tecnològic de les nostres indústries i de les infraestructures necessàries, sinó que creiem que és ambiciós perquè pretén, a més a més, canviar la manera de moure’s de la ciutat, i, per tant, perquè pretén que, col·lectivament, els ciutadans canviem la nostra manera de concebre la ciutat com un entorn d’oportunitats, com un entorn econòmic, com un entorn de desenvolupament.

Veuran que les mesures plantejades evolucionen i milloraran amb el temps. El pla no és un pla tancat, sinó que moltes d’aquestes mesures s’han d’anar adaptant al canvi dels coneixements i al canvi de les condicions, també de les condicions econòmiques, per les condicions de la societat.

I ara, molt ràpidament, perquè ja veig que m’estic passant respecte a allò que volia, acabaré per informarlos de dues situacions, abans d’entrar en el pla, que també contextualitzen la gestió d’això, eh? En aquest moment, pel que fa a la qualitat de l’aire, tenim dos procediments..., bé, de fet, un procediment d’infracció obert per la Unió Europea. El primer procediment d’infracció, obert per la Unió Europea, és pel que fa a partícules. La normativa respecte de partícules, de la concentració de partícules que s’haurien de detectar a les diferents xarxes de mesura que hi han instal·lades,



era que s’havien de complir l’any 2005. Hi han hagut, amb el temps, diferents incompliments. S’ha de dir que la tendència és a la disminució; a vegades, els darrers anys, associada a la meteorologia, també, i probablement associada a la dinàmica..., a la malaurada, diríem, dinàmica econòmica, que ha fet disminuir molt l’activitat, també a aquestes coses. Però, en aquest moment, ens trobem en una fase en què es va rebre el dictamen motivat, la proposta de dictamen motivat de la Comissió. Si coneixen els procediments de la Comissió, primer hi ha un projecte que es diu «pilot», que és, diguemne, l’inici de les actuacions, que encara no hi ha un procediment d’infracció. Si aquest projecte pilot no acaba, diríem..., no, «no acaba», no; si les respostes respecte a les preguntes que fa la Comissió no són satisfactòries, llavors hi ha un primer pas, que és la carta d’emplaçament. Ja es va rebre la carta d’emplaçament, a la qual també es va respondre, aparentment d’una manera insatisfactòria, a judici de la Comissió. I ara estem en aquest dictamen motivat, en el qual tenim un termini de resposta fins a l’11 de desembre del 2014. Això, referent a les partícules, eh? –a les partícules.

Si això no prospera –les argumentacions que puguem fer o les visites que puguem fer a Brussel·les per explicar la situació–, els he de dir que, en aquest cas, en aquests procediments, el tema no està tant a analitzar el que ha passat, sinó que les accions aprovades –aprovades– pels governs donen garanties a la Comissió que aquest problema es resoldrà. Si això fos així, llavors aquests procediments quedarien com a mínim en suspens, no prosseguirien; però si la Comissió no se’n convenç, llavors, el següent pas, després del dictamen motivat, seria ja portar el cas..., que surti de la Comissió i vagi al Tribunal Europeu d’Estrasburg, en el qual encara en aquest moment no ha entrat.

El segon procediment que hi ha obert està en un estadi molt més anterior, que és el projecte pilot, pel que fa a les operacions dels òxids de nitrogen, del qual es va rebre la primera comunicació en el mes de juny de la Unió Europea i s’ha contestat l’agost del 2014, i de moment no tenim indicis respecte de com evolucionarà. Per tant, aquest aspecte, diríem, de les relacions amb les possibles accions europees, és un d’aquests.

I l’altra cosa que els volia comentar és que el projecte de pla de qualitat de l’aire ha seguit una tramitació –tenia una transparència, però no els esgotaré, perquè jo també m’esgotaria descrivintla– molt i molt llarga, probablement ja ha de ser així, però feixuga pel que fa als terminis. Però el que ha estat intenció nostra a l’hora de formular, finalment, el document que va aprovar el Govern és que aquest procés tingués la màxima possibilitat d’un procés de concertació, des d’una forma reglada i des d’una forma, podríem dirne, no reglada. Per tant, al començament es va fer un procés de participació ciutadana, que va començar el mes de maig del 2011. S’han fet múltiples reunions amb agents sectorials, agents sectorials importants d’indústries importants que estan actuant a les zones de protecció especial, les quals tenen afectació important en percentatge –en percentatge encara que sigui petit, però important per la seva magnitud– en les zones on hi ha contaminació. Es va constituir un consell d’experts

que ha anat rebent la informació i ha anat opinant respecte a les consideracions que ha estimat oportunes. S’ha tingut un procés de participació amb els ens locals. I es va fer un procés d’informació pública, de la qual es van rebre 295 al·legacions de vinticinc organismes diferents –aquí les tenen relacionades–, de les quals s’han acceptat el 96 per cent (veus de fons)..., 93 per cent –ja em passava de voltes, en les acceptacions– de les al·legacions, i que formen part del nucli del pla que ara la directora general els presentarà.

El president

Gràcies, senyor Llebot. Doncs, ara té la paraula la senyora Maria Assumpta Farran...

El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat

Ara canviem de lloc.

El president

...per completar la presentació.

(Pausa.)

La directora general de Qualitat Ambiental (Maria Assumpta Farran i Poca)

Bé, molt bon dia. Bé, començo amb una imatge, perquè a vegades val més una imatge que mil paraules, per saber una mica on ens situem, no? Jo el primer que us diria és que, a data d’avui, la majoria dels que vivim aquí dins no podem triar el que respirem. Hi vivim i hi respirem. Per tant, l’única manera d’arreglarho i respirar millor és eliminar, doncs, aquesta capa de brutícia que veiem, no?

(L’exposició de l’oradora és acompanyada d’una pro-jecció de xarts, els quals poden ésser consultats a l’expedient de la comissió.)

Això és una imatge que es vegi poc? (Pausa.) Fixeuvoshi, ahir, si us n’haguéssiu anat al Tibidabo, hauríeu vist això claríssimament. De fet, teníem un dels nivells més alts de partícules des de fa cinc anys. De fet, era motiu més que clar per declarar episodi, cosa que no vam fer perquè sabíem que avui netejaria claríssimament, no? Per tant, no cal, a vegades... Cal moderar quan actuem i quan no actuem, quan avisem i quan no avisem, no? Sí que es va avisar la població afectada, a través de Protecció Civil, a través de Salut, però això, malauradament, és massa habitual, no?

A veure, jo crec que en aquest pla el que hem pretès és deixar en evidència que això és un repte, però a la vegada és una oportunitat. Per tant, no ens ha de fer por parlar que tenim un problema i que l’hem de solucionar. I sobretot, hi insisteixo, eh?, perquè és una oportunitat econòmica per a tot el país.

Aquí hi entrarem, res, molt ràpid, perquè en Josep Enric Llebot ja s’hi ha referit, però només una de les frases que surt aquí. La setmana passada, en la seu del Congrés dels Diputats, el president de formadors d’autoescoles feia la següent afirmació: que a data d’avui



hi ha més morts per la contaminació dels vehicles que no pas pels accidents dels vehicles. Això ho deia el president de formadors d’autoescoles, eh? Per tant, no és pas una frase nostra.

I tota aquesta fumarada que hem vist aquí, damunt de la ciutat, tota aquesta fumarada, d’on surt? Vaja, està més que identificat, d’on surt, no? Deixant a part que hi puguin haver petits focus que siguin més o menys menyspreables, hi ha tres grans factors als quals cal actuar: transport terrestre, pràcticament el 50 per cent de la contribució, sigui urbà, sigui interurbà –per tant, punt clar on haurem d’intervenir–; transport marítim, port de Barcelona, amb altres noms, entre el 16 i el 20 per cent –per tant, és evident que també haurem d’actuar aquí, no?–, i la indústria, la combustió, la cogeneració i generació energètica de petita potència, un 25 per cent. Per tant, aquests seran els tres grans eixos en els quals caldrà treballar, no? Per tant, ja ho veiem: mobilitat urbana, interurbana, port, aeroport, generació elèctrica, indústria, calefacció.

És evident que no hi ha cap administració que per si mateixa pugui actuar sobre tot aquest munt d’agents. Per tant, ja es veu clar que el problema serà complex. I, a més a més, aquí el que ens passa, a l’hora de parlar del que respirem, és que no tenim una màquina ni una infraestructura que ens permeti netejar; és a dir, aquí no tenim una depuradora, no tenim un abocador, no tenim una incineradora, això no existeix. L’únic que podem fer és prevenció, és a dir, emetre menys. I la prevenció l’hem de fer des de molts llocs diferents. I no hi ha cap administració ni cap organisme de cap administració que per si sol tingui la solució. Per tant, haurem de treballar en cooperació: administracions locals, la mateixa Generalitat –amb diferents departaments–, el mateix Departament de Territori i Sostenibilitat, que, en aquesta matèria, per una banda, és qui hi intervé, i, per l’altra, és qui n’és responsable, és a dir, aquí tenim una mica doble paper i doble cara, no? Per tant, ja s’esdevé que és complex, però aquest és el repte, no?

I, a més a més, el que us deia, no?, d’aquesta complexitat, en formem part molts, som molts els que vivim en grans ciutats, i cada cop en serem més. Per tant, la insistència a fer de tot plegat una oportunitat, és a dir, aquell que trobi solucions per resoldre aquesta problemàtica..., és una solució guanyadora, que ens la compraran a molts altres països, no?, perquè tots estem aquí debatent a veure què hem de fer per solucionar aquest tema. Per tant, no és un tema menor, hi insisteixo. Comencem a poder triar el que mengem, ja ens han informat molt que hem de menjar bé –dieta mediterrània– per estar bé de salut; ens han informat que hem de fer exercici per estar bé de salut, però no ens oblidem que per estar bé de salut hem de respirar un aire que no ens faci mal, i aquí no podem triar. Per tant, la nostra feina és que aquest aire sigui net; la nostra, fixeuvoshi, la de tot Europa, i no en parlem si ens n’anem a Àsia i als Estats Units, que són els que van més avançats, amb diferència, i dels quals hem de copiar molt, per cert, en aquesta matèria.

Eixos de treball per afrontar aquest tema. Canvi de model de mobilitat; aquí ja no parlem de si un com

bustible o d’un altre combustible: canvi de model. Model industrial i de producció energètica. Innovació i diversificació energètica en el port i en les activitats logístiques. El ciutadà, no ho oblidem, agent i pacient: aquell 50 per cent que hem vist que té a veure amb el transport..., el ciutadà és el que respira aire brut, però també és el que l’emet, no ens n’oblidem mai. Per tant, torna a tenir un doble paper, no? Hem dit que el Departament de Territori i Sostenibilitat té un doble paper; el ciutadà també té un doble paper, no? Episodis de contaminació ambiental, que són l’anècdota, i a vegades s’expliquen com si fos el pla, no?; doncs, són l’anècdota del pla. I mecanismes perquè tot això es pugui finançar. No se’ns ha d’escapar que... Si algú es mira quin és el pressupost que té associat el pla, diu: «És que això..., no n’hi ha ni per sortir aquí a la cantonada», perquè és un pressupost molt petit, i bàsicament la seva totalitat es destina a velocitat variable, a tecnologia de velocitat variable. Per tant, tot això, com ho pagarem? Home, doncs, el mateix pla crea figures de sostenibilitat econòmica.

Ràpid, eix per eix. Canvi de model de mobilitat. Jo crec que aquesta foto de nou ens ho diu tot, eh? És a dir, per aquest tub d’escapament surt de tot i més, no? No només en surt CO2, que a vegades ens expliquen que en surt CO2; tant de bo només en sortís això. I soroll també en surt, eh?, d’aquí.

Mesures ràpides. Només les esmentaré; després, si tenen alguna pregunta sobre alguna de concreta, ja les explicaré, no? Mesures del segle XXI. I per què dic l’ús de les mesures del segle XXI? Si ho recorden, en un dels darrers episodis que hi va haver a París, la gran mesura va ser el tema de les matrícules parells i senars. Home, aquesta és una mesura de la segona meitat avançada del segle XX, de ciutats com Bogotà i Mèxic. Aquesta va ser la gran mesura del segle XXI de París, no?, matrícules senars i parells, gran mesura. Home, a l’era de les smart cities, ho sabem, haurem de ser capaços de ferho més bé.

Per què apostem? Distintius ambientals, distintiu de garantia de qualitat ambiental per a flotes de vehicles. Incentius per a l’adquisició de vehicles d’ús professional de baixes emissions, els que fan més quilòmetres, és a dir, aquells que, per euro invertit, hi ha més retorn de contaminació estalviada, no?, taxis i vehicles industrials. Incentius per a nous serveis de mobilitat, serveis de mobilitat que a data d’avui no existeixen, com ara la «bicifeina», la moto elèctrica, però com a servei, hi insisteixo, no com a vehicle que poses al carrer, no: serveis de mobilitat. Guia per a la compra verda de vehicles; és a dir, ajuntaments, Generalitat, administracions i també privats, a l’hora d’adquirir una flota de vehicles, com ho hem de fer, no?; no només hem de mirar preus, també hem de mirar què han de fer aquests vehicles i què poden arribar a contaminar, no?

Infraestructures de recàrrega, no només elèctrica, que en parlem molt; aquí hi ha molt de pastís a jugar, de molts combustibles diferents derivats del petroli. Parlem de recàrrega elèctrica, de gas natural comprimit, de gas natural liquat i de gas liquat del petroli. I incentius als ens locals per modificar parquímetres. Fi



xeuvos que, avui, qualsevol dels parquímetres de zona blava o zona verda gairebé fa de tot, però hi ha una cosa que no fan: no saben distingir entre un cotxe que contamina i un que no contamina, i això que gairebé fan de tot, eh? Això no ho saben fer, a data d’avui, encara. Home, potser haurem de començar a parlar que això caldrà ferho, no? Una de les coses que preveu el pla, justament, són incentius en aquest canvi de parquímetres, no?

L’altra, per avançar cap a aquest nou model de mobilitat: la fiscalitat positiva. És a dir, política de descomptes en peatges, on aquests vehicles nets, que actualment als carrers no se saben distingir, els peatges ja sí que els saben distingir, amb un 30 per cent de descompte. Accés al carril busVAO de la C58 i a altres carrils bus que es puguin arribar a fer, el de la B23 i d’altres que es puguin plantejar. Taxació municipal dels aparcaments en zones blava i verda amb discriminació positiva als vehicles de baixes emissions definits en el pla, i aquí insisteixo en el tema de baixes emissions, no només els elèctrics. És a dir, aquesta mesura fuig del fet que algun ajuntament faci bandera de promoure tres o quatre vehicles elèctrics. No; molt benvinguda, però no n’hi ha prou. Aquí cal obrir ventall –obrir ventall–, i ja hi ha molts vehicles en el mercat, plenament assequibles, de molt baixes emissions; aquests, també. L’exempció de l’increment del 25 per cent de la taxa d’aparcament en episodis de contaminació, i l’exempció de l’increment del 25 per cent del peatge en episodis de contaminació. Aquesta seria la part ràpida, així, per parlar de transport, eh?

Indústria. Avui veig molta gent de Tarragona per aquí dins, en aquesta sala, entre d’altres jo mateixa, no? El pla va més enllà, quan entrem dins del món de la indústria, que la mateixa regió metropolitana. Per què? Perquè d’incidències de contaminació atmosfèrica lligades a l’activitat industrial malauradament encara en tenim, repartides pel territori, conegudes, puntuals. S’està treballant en totes elles, però no és un tema menor; per tant, també cal, doncs, deixarne constància, no? Per tant, en aquest cas, les mesures del pla són extensives a tot el territori de Catalunya.

Com? Què preveu? D’entrada, preveu un nou marc regulador, que és l’avantprojecte de llei que vam presentar fa uns dies al Govern, de prevenció, control i qualitat ambiental. Aquesta és la llei que vindria a substituir l’anterior llei del 93, que era coneguda com «la iaia», Llei d’intervenció integral ambiental, o «la paca», a data d’avui vigent, de prevenció i control ambiental. Aquesta seria una nova proposta. Fixeuvos que apareix per primer cop allò de la «qualitat ambiental». Per què? Quina és la diferència? La diferència és que aquí ja són lleis d’intervenció de l’Administració, és a dir, pura i dura administració. I el concepte «medi ambient» darrere d’aquella llei, que és el gran concepte que hi hauria d’haver, ningú sap ni que existeix. Aquest és el... I quan ens diuen: «Vinga, tramiti ràpidament, tramiti ràpidament», «al tanto», que tramitar ràpidament vol dir saltarse coses molt importants. Per tant, introduïm aquí el concepte aquest, no?

I què inclou? Què inclou, aquest avantprojecte de llei? Coses que a data d’avui ja són vigents. Perquè ja sa

bem tots que fer una llei no és precisament una cosa ràpida, i cal actuar ràpid. Per tant, hi ha moltes de les coses previstes que ja s’estan actualment executant. Per exemple, un nou pla i programa d’inspecció i control a la indústria. Aquest el vam presentar a meitat d’hivern. Canvia tot el tema dels controls periòdics industrials i passa a inspecció, d’acord amb el que és la directiva d’emissions industrials, on un 20 per cent de les activitats del país, òbviament les més contaminants, passen a un règim de control més intensiu. I un percentatge, que ve a ser al voltant d’un 40 per cent de les activitats, de poca afectació, se’ls passa a un règim més baix, no? Però l’important és que les de més afectació passen a un control més alt.

Un nou permís; aquest justament ahir sortia publicat a la web del departament, no? És a dir, les activitats que no estan sotmeses a la Llei de prevenció i control ambiental, a data d’avui no tenen permís d’abocament atmosfèric, i per directiva europea és absolutament obligat. Directiva que ja va estar transposada l’any 2007 en aquest concepte, a l’ordenament estatal, normativa bàsica, i que és ara quan tirem endavant la necessitat que aquest permís escrit se’n disposi, no?, en les activitats que tenen –industrials– abocament de gasos importants, no?

Reforç a la XEAC, la xarxa de control en continu d’emissions industrials. És a dir, aquesta és la xarxa que en aquests moments cent focus industrials en formen part, que nosaltres, aproximadament cada deu segons, sabem què està sortint d’aquella xemeneia, no? I, a més a més, això és una xarxa duplicada, que la tenim tant a Tarragona com a Barcelona.

Acords voluntaris amb grans sectors industrials: l’AEQT –és a dir, el sector químic de Tarragona–, el sector del vidre, el sector del clor alcalí, el sector del ciment; és a dir, els grans –grans– grups, acords voluntaris per avançar al més ràpidament possible cap a la implantació de la directiva d’emissions industrials.

Les millors tècniques disponibles, és a dir, que cada cop anem avançant més cap a aquests valors límit d’emissió, que van associats al fet que la tecnologia aplicada sigui la més bona.

Fiscalitat ambiental, que també ajuda –també ajuda–, no? És a dir, bé, compleixes els límits d’emissió que pots complir, però això no vol dir que no contaminis, i qui contamina, paga. Vosaltres, en el Parlament, vau aprovar fa quinze dies la Llei d’impostos ambientals. Aquesta és una de les figures que hi surt, no?, la de la indústria i la generació energètica.

I l’altra, que també és tan o més important que la fiscalitat negativa, és la fiscalitat positiva; és a dir, desgravacions en l’impost de societats per les inversions ambientals que es facin a l’activitat industrial. Aquesta mesura, que la deixo l’última, a data d’ahir –ahir– va sortir en el Congrés dels Diputats en la Llei de pressupostos, en el debat de la Llei de pressupostos, perquè és una mesura que existeix des de l’any 97. Es va intentar eliminar en un moment, era una desgravació que era el 10 per cent de l’impost de societats en qualsevol inversió que es declarés que servia per reduir la contaminació. Aquest 10 per cent va baixar



a un 2 per cent, i, quan es va aprovar la Llei d’economia sostenible, va tornar a passar a un 8 per cent, que és el que tenim a data d’avui. Doncs, això ara es vol eliminar. És a dir, en un moment –en un moment– en què necessitem adaptarnos a la directiva d’emissions industrials, en què tenim cada cop més pressió dels nivells de contaminació que tenim, justament –justament– anem a eliminar allò que permet a les indústries actualitzarse i complir amb les normatives europees, i, sobretot, no quedar obso letes en determinats quins processos. Bé, una ajuda que existia, a data d’avui es vol eliminar, no?

Home, l’altre gran tema, no?, que ja l’hem vist, aquell 20 per cent: el port, el port de Barcelona, no? Què estem fent, en matèria del port de Barcelona? També a la primavera, em sembla que va ser, l’autoritat portuària del port, Gas Natural Fenosa, i promogut pel Departament de Territori i Sostenibilitat, van signar el conveni per a la introducció del gas natural liquat per a vaixells i del gas natural comprimit per al transport terrestre. Dins d’aquest bloc de la necessitat de gasificació del port, tant el port de Barcelona com la mateixa Direcció General de Qualitat Ambiental formem part de l’associació Gasnam; Gasnam és l’Associació del Gas Natural per a la Mobilitat, marítima i terrestre. Això és una associació estatal, que en aquests moments la presideix Gas Natural, on dintre hi ha des de transports Ham, Ros Roca, Indox, hi ha moltes empreses catalanes, Sedigas, i moltes empreses d’altres àmbits, eh?; és a dir, totes, empreses que tenen una necessitat de promoure el gas, ja sigui per necessitat pròpia o sigui per descontaminar, no? De fet, en aquests moments s’està fent el III Congrés de Mobilitat Marítima i Terrestre amb gas a Madrid, en el qual estem participant –altra gent de la direcció general hi està participant, no? Per tant, és un tema que s’està movent molt, a nivell de tot Europa i de tot el món. Saben que la setmana passada hi va haver el Congrés de Ports Verds; un dels punts clars de debat va ser la necessitat de gasificar els ports, de crear zones ECA, que són zones de baixes emissions. Doncs, hi estem.

Fa dos dies es va signar el conveni de Balearia amb Gas Natural Fenosa per a la gasificació d’un vaixell. Bé, això es un conveni que va sortir en els diaris, que a Gas Natural Fenosa li havia costat –que és qui fa la inversió–..., 3 milions d’euros, li costarà, la gasificació d’aquest vaixell. Que ho sàpiguen, que això no és un tema voluntari; això forma part de l’autorització ambiental dels cicles combinats del port de Barcelona, que tenen com a obligació reduir i compensar les emissions d’òxid de nitrogen i partícules que estan emetent allà, no? Per tant, en aquesta signatura, que nosaltres no signem, òbviament hi som presents, perquè som els que hem de controlar tones estalviades d’un contaminant o de l’altre. Per tant, aquestes coses serveixen, no?

Una altra cosa que estem fent, que també s’està debatent en aquests moments a la Llei de pressupostos de l’Estat: demanar una taxació amb discriminació positiva als vaixells amb gas i a les gavarres –és a dir, els vaixells que transporten gas per subministrar gas als vaixells més grans, no?–, una bonificació del 50 per

cent de les taxes portuàries a aquests vaixells. Això ho estem fent conjuntament amb Sedigas i amb Gasnam, tramitar aquesta modificació dintre de la Llei de pressupostos.

I l’altra, l’impuls al corredor blau. Això és una iniciativa que darrere hi ha l’Idiada i també hi ha Gas Natural Fenosa, que són, bàsicament, punts de recàrrega de gas natural liquat i comprimit cada quatrecents quilòmetres en els corredors transeuropeus per als grans camions.

Altres mesures que contempla el pla: la necessitat d’allò que dèiem, no?, les mesures del segle XXI, mesures de ciutat intel·ligent, mesures d’arribar al ciutadà. Doncs, per exemple, enguany també ja hem posat en servei, de forma òbviament absolutament gratuïta, una aplicació que ens permet a tots saber la qualitat de l’aire allà on sóc. Llavors, em determina..., m’identifica on paro, i em diu: «Escolta, dels punts de mesura que hi ha que compleixen normativa, homologats i amb seguiment, el que tens més a prop és aquest, i aquests són els nivells de qualitat d’aire que tens en aquest moment.» A més a més, et dóna consells; consells, per exemple, a la gent que fa esport. Nosaltres sabem qui mira això, i, bàsicament, per les hores en què ho fan, és l’hora en què es va a córrer per la Diagonal, per exemple. És un clàssic, eh?, mirar això en aquells moments. Bé, dóna unes certes recomanacions de per on hauries d’anar, no?

I l’altra: conscienciació a baix cost. Home, tots tenim clar que no ens podem permetre fer grans campanyes de comunicació per conscienciar la gent, però hi han altres maneres de ferho, i és allò que dèiem de la necessitat de cooperar i col·laborar tots plegats. Per exemple, aquests missatges que ens està fent el Servei Català de Trànsit, que, a més a més, quan els posen, ens els posen dos dies seguits, amb la qual cosa te’ls vas trobant contínuament per la carretera, no? Per exemple, aquest n’és un: «Conducció eficient = aire més net». N’hi ha més, eh?, d’aquests missatges, que ens podem anar trobant. Bé, mesures de conscienciació, no? O les mateixes unitats de mesura nostra, que fins ara estaven pintades d’una manera que tu et trobaves una caixa allà al mig, amb una sèrie d’equips, que no tenies gaire idea de què feia, aquella caixa, no? Bé, això és de l’Administració, ja es veu, vigilen alguna cosa. Home, els missatges ara són molt més clars, no?: «Nois, mesurem el que esteu respirant.» De nou, no?, això no ens costa res, fer aquests canvis de missatges. El mateix amb les unitats de control de vehicles, no?, també estem informant de què està fent, aquest aparell.

Més coses que fem en conscienciació a baix cost. Per exemple, el distintiu de garantia de qualitat ambiental de flotes que us he comentat, que a data d’avui hi ha més de cinc mil vehicles que el tenen. Per exemple, els taxis que l’han obtingut porten incorporat aquest distintiu a sobre, no? Doncs, aquest distintiu, si un se’l llegeix, hi posa una cosa així com «aire més net», és a dir, que també t’està..., referint, no? Per exemple, altres entitats que tenen el distintiu: l’empresa Danone. El distintiu va associat, també, al fet que ens difongui uns missatges. Els vehicles de Danone que han obtingut el distintiu diuen alguna cosa així com «em mou millorar l’aire». Bé, doncs. I això tampoc ens en costa ni cinc, eh?, fer aquestes coses.



I l’anècdota, els episodis de contaminació ambiental, que això potser el dia que es va aprovar el pla és el que més es va explicar. Però, hi insisteixo, nosaltres sempre hem dit que això no són mesures estructurals, i, per tant, no serveixen per solucionar el problema; serveixen per reduir, en tot cas, el problema en moments molt concrets, però, hi insisteixo, no van més enllà d’una anècdota i succeeixen molt poques vegades al llarg de l’any.

Què fem en els episodis ambientals? Doncs, des del 2011 –que és quan es creen– fins ara n’hi han hagut sis. Bàsicament, avís a la població a través del Cecat, és a dir, a traves de Protecció Civil, a través de Transmet, que són les xarxes de comunicació de transport públic de l’ATM. Mesures addicionals a les previstes en el sector industrial; en aquest cas, bàsicament afecta..., són protocols signats amb les tèrmiques, és a dir, amb tots els cicles combinats, que n’hi ha cinc, dins la regió metropolitana. No són pocs, cinc; els afecta tots cinc. Afecta les plantes cimenteres, que tampoc són poques: en tenim tres. És a dir, a vegades ens pensem que a la regió metropolitana la indústria ha marxat. Home, no, no ha marxat, eh? Tres cimenteres de cinc les tenim dins la regió metropolitana. I el port de Barcelona, òbviament –el port de Barcelona–; també estem treballant amb ells per fer un protocol d’actuacions, en moments d’episodi, que vagin més enllà de les mesures habituals.

La gestió de la velocitat, ja saben que es torna a incorporar la velocitat de noranta quilòmetres per hora quan es declara episodi. I la nova mesura, que és la modulació de preus de la mobilitat en funció de la contaminació; és a dir, en episodis de contaminació, en el moment en què la tecnologia ens ho permeti, i, òbviament, dins el termini de vigència del pla, descomptes en el transport públic d’un 40 per cent, increment de peatges en un 25 per cent, i, en la taxa d’aparcament municipal regulat, també increment d’un 25 per cent. Òbviament, els vehicles nets no estan sotmesos a tot això, eh?

I el tema, gens menor: i com ho paguem, tot això, no? Un tema gens menor. Doncs, la mateixa sostenibilitat del pla, i que jo crec que cada cop ho anirem veient més. Això d’aprovar estratègies i planificacions, que hi hagin grans pressupostos que no se sap massa bé d’on vénen, jo crec que cada cop ho anirem veient menys. Per tant, anirem associant aquestes estratègies a figures impositives. Aquest és el cas de la creació del Fons de protecció de l’ambient atmosfèric, que el van aprovar vostès fa quinze dies, que està dins de la Llei d’impostos ambientals. Aquest és un fons econòmic que es nodreix bàsicament dels impostos atmosfèrics, dels impostos que graven l’emissió contaminant a l’atmosfera –és a dir, aviació i indústria, en aquests moments, més aquells altres impostos atmosfèrics que es puguin crear–, i les sancions a l’incompliment de la normativa d’atmosfera. I quin n’és el destí? Òbviament, el destí són les polítiques de prevenció i millora de qualitat atmosfèrica en l’àmbit industrial, en l’àmbit del transport, en l’àmbit de la tecnologia, que és del que es nodreix, no?

Tot plegat –tot plegat–, així, de forma ràpida, ho podríem resumir gairebé amb aquesta única transparèn

cia. Escolti, el pla aposta clarament per la necessitat de parlar de ciutats intel·ligents amb contingut. A veure, cada cop..., ens surt molt gratuït, parlar de smart cities. Una smart city ha de tenir contingut, i aquest contingut sobretot ha de ser aquell que dóna solucions al ciutadà, solucions no als problemes que li generem, a problemes que ell té, i que li està donant solucions, no? Llavors, tot el pla en si, en el fons, és contingut de ciutat intel·ligent, no? És a dir, allò que dèiem, el nou model de mobilitat, no?, que vagi a gestió de la funció de la contaminació, és a dir, que quan pensem en serveis de mobilitat, quan pensem en infraestructures de mobilitat, pensem a gestionarles en funció de la contaminació.

Zones urbanes d’atmosfera protegida. No ho he comentat, però són una de les mesures dins del pla, les ZUAP. Necessitat que es creïn, és a dir, els ajuntaments han de crear aquestes zones, les han de delimitar. I, sobretot, què diem que hi ha d’haver, dins d’aquestes zones? Les escoles. És a dir, malament anirem que comencem a criar illes urbanes de baixa contaminació i derivem tot el trànsit cap a la porta d’una escola. Malament anirem, però això passa; sembla còmic, però està passant, no? És a dir, no tenim en compte qui hem de protegir. Doncs, el pla deixa molt clar que les illes urbanes, les zones urbanes d’atmosfera protegida, diguemne com vulguem, han de protegir sobretot els infants.

Nous serveis de mobilitat, és a dir, allò de les matrícules senars i parells sembla que ho tenim una mica superat: parlem de «bicifeina», parlem de la moto elèctrica; incorporar la discriminació positiva en peatges i aparcaments; noves eines de difusió de la qualitat de l’aire: webs, APP; incorporació del debat a les xarxes socials, i modulació de la mobilitat en funció de la contaminació.

Jo aquí ho deixaria, però us deixaré una transparència posada, que és de reflexió, eh? (Pausa.) Ja està.

El president

Molt bé. Doncs, mentre reflexionen, obrirem... Moltes gràcies, senyora directora. Iniciem el torn d’intervenció dels grups parlamentaris, entre cinc i set minuts. Ens hem estès cinquanta minuts, però crec que valia la pena, perquè hem estat esperant molt aquesta compareixença; per tant, ja que hi eren, no la podíem desaprofitar. I ara els grups tenen la paraula. En primer lloc, el senyor Marc Sanglas, pel Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Marc Sanglas i Alcantarilla

Sí; gràcies, president. En tot cas, primer de tot, agrair ambdues compareixences, les seves explicacions, la claredat, i, en tot cas, també mostrar alguna preocupació, per part d’aquest grup parlamentari, respecte a les explicacions que ens han fet.

Coincidim, bàsicament, en la diagnosi que se’ns ha fet, i em sembla que aquesta diagnosi és clara, de quins són els elements que en aquests moments ens han de preocupar i quins són aquells elements



que provoquen aquests episodis de contaminació o aquesta situació estabilitzada, desgraciadament, de contaminació. Per tant, des del nostre punt de vista, aquests elements, com vostès apuntaven, i clarament en el tema del transport terrestre, el transport marítim i en indústria..., són aquests elements en els quals hem d’incidir.

És evident, i ho apuntava la senyora Farran, que hi ha un element importantíssim de conscienciació ciutadana. Igual que en el tema del reciclatge dels residus han estat importantíssims la participació, l’encaix ciutadà i la consciència ciutadana, en aquests temes mediambientals també és evident que hi ha d’haver una clara preocupació i una clara vocació dels ciutadans d’agafar consciència que estem davant d’un problema. Tenir aquesta consciència ciutadana segurament és molt més fàcil, i, com també apuntava el senyor Llebot, per sort, la situació, la preocupació i la conscienciació han anat evolucionant els darrers anys, i, per tant, diguemne, no només els episodis de contaminació són un tema de salut i s’ha agafat consciència sobre la salut, i, per tant, diguemne, encara hem d’anar a millor. Ho apuntava clarament, que l’aire és millor que abans, però encara es pot fer més net, o encara no és prou net, i hem de tendir a aquest objectiu màxim; «màxim» perquè afecta la qualitat de vida dels ciutadans en un dret essencial, com és el de la salut.

Però, al mateix temps, entenem que es tracta d’un dret ambiental essencial, també, el de poder participar i el de poder obtenir aquesta qualitat. I aquí és on nosaltres som una mica crítics amb el que es planteja en el pla. El senyor Llebot ha exposat, diguemne, les diferents accions per part de la Unió Europea, algunes que estan en procés ja molt més avançat, en fase molt més avançada, que podrien acabar amb algun tipus de sanció, i en algun altre cas, diguemne, encara està caminant.

Però ens preocupa..., amb la presentació del pla, tenim la sensació que és molt voluntariós, que hi ha molta voluntat, que es fia tot molt a certes mesures voluntàries, i tampoc no desconeixerem, com s’apuntava, que el concepte d’arribar a l’objectiu no és només una qüestió, diguemne, del mateix Govern de la Generalitat; són totes les administracions implicades i la ciutadania. Per tant, és un pacte civil, social i polític que ens ha de portar a la solució d’aquesta problemàtica que tenim tan estesa. Però, en tot cas, és evident que l’Administració –i, en aquest cas, l’Administració de la Generalitat, el Govern del país– ha de tenir aquella capacitat d’indicar o dirigir, liderar algun seguit de mesures, que, més enllà d’aquest element de la voluntarie tat, també inclogui algunes mesures de caire, si m’ho permet, més coercitiu, o, en alguns casos, com s’apuntava també, hi ha algunes mesures que hem aplicat ja en aquest Parlament, mesures fiscals, per una banda, gravant, però, per l’altra banda, també buscant incentius fiscals.

I no oblidarem, i, per tant, també ho posarem sobre la taula i ho destacarem també..., és evident que la situació actual, delimitació per part del Govern de l’Estat de la capacitat legislativa del país, malgrat que tinguem competències en àmbits mediambientals..., és

evident que la manca de competències en molts altres àmbits, especialment en àmbits fiscals, també dificulta aquesta situació. I, per tant, diguemne, reclamarem, denunciarem i denunciem ja no només la manca de competències per part del Govern de la Generalitat i per part del país, sinó, a més a més, la postura i la política o les polítiques tan negatives per part del Govern de l’Estat respecte a temes que són essencials. Ens passa en aquest àmbit, però també ens passa en molts altres àmbits mediambientals, on el Govern de l’Estat utilitza, sota uns criteris, diguemne, d’unitat econòmica, una política totalment regressiva pel que fa al tema de mesures ambientals, o, com hem pogut veure aquests dies també, es planteja la possibilitat de treure la protecció als parcs nacionals. Per tant, des d’aquest punt de vista, no ens ajuda gens, i ho seguim denunciant. Però, en tot cas, el que sí..., i esperem, en aquells àmbits..., també en som conscients, que hi ha una part de voluntat, almenys se’ns ha manifestat així, d’incidir en alguns àmbits.

Ens sembla que l’afectació sobre el transport terrestre és evident que requereix mesures claríssimes, mesures de conscienciació i mesures també, diguemne, no només educatives, que entenem que aquesta és la gran part a seguir, però, en tot cas, també han d’anar seguides d’algunes mesures legislatives que permetin aquesta disminució del trànsit.

Necessitem també major inversió en algunes infraestructures. Hi insistim, coses que en algun cas no depenen de la Generalitat, però en alguns casos sí. I, per tant, calen majors mesures per afavorir el transport públic, no només en l’àmbit metropolità, que també, però, en tot cas, algunes mesures, com... La mobilitat del país ja va molt més enllà de l’àrea metropolitana, tot i que és evident que aquesta situació de contaminació bàsicament se centri, per la seva concentració, en l’àmbit de l’àrea metropolitana i en tot el transport que es mou en l’àrea metropolitana. Per tant, des d’aquest punt de vista, ens sembla que cal incidirhi.

L’altre? El tema del transport marítim. Sortien algunes informacions, la setmana passada: ens situen el port de Barcelona com el port de la Mediterrània amb més trànsit de creuers. Estem superant any rere any unes dades, diguemne, magnífiques, si ho volen dir des d’aquest punt de vista, des del punt de vista de l’interès comercial i l’interès turístic, però això ha d’anar acompanyat, al nostre entendre, de mesures ràpides, perquè és evident que els turistes no esperaran, diguemne, ni els vaixells ni el trànsit de vaixells aniran esperant. Però, en tot cas, ens calen mesures ràpides per apaivagar precisament aquests episodis de contaminació que es produeixen específicament al port de Barcelona amb l’arribada dels creueristes. Entenem que alguna de les fórmules seria un impost, com ja n’hem iniciat alguna via, sobre els creueristes, entenent que això no afectaria, en tot cas, l’arribada de creuers al port de Barcelona, però sí que permetria augmentar els ingressos per dur a terme aquelles mesures de gasificació o electrificació del port de Barcelona i dels altres ports del país que ens permetessin millorar la qualitat de l’aire en aquest àmbit.

Moltes gràcies.



El president

Gràcies, senyor Sanglas. Per a informació general, estem sobre els set minuts, set minuts, trenta, eh? Pel Grup Parlamentari Socialista, té la paraula l’il·lustre diputat, el senyor Jordi Terrades.

Jordi Terrades i Santacreu

Gràcies, president. Saludar el senyor Llebot i la senyora Farran, agrairlos la seva explicació.

Ens deia el senyor Llebot: «Els donaré arguments per si no n’estan convençuts.» Jo crec que, de convençuts, ja n’estàvem, eh? Perdoni que els faci la pregunta retòrica al revés: i el Govern, n’està convençut? Perquè, clar, miri, portem dues legislatures, és cert; dues legislatures que, en termes normals, seria una –portem encara no quatre anys de govern. I, clar, és que se’ns han explicat ja dos plans de millora de qualitat de l’aire, un que no va arribar a ser aprovat, però..., dos plans, el Govern ens ha explicat, respecte a aquesta qüestió.

Ens deia el senyor Llebot: «Home, si parlem en termes de límits anuals, el balanç és relativament satisfactori.» Si ho situem en polítiques de canvi climàtic, aquestes mateixes declaracions també els les vaig sentir, o els les vaig escoltar, com a conclusió de la cimera que es va fer ara fa unes setmanes a Nova York, no? Clar, fins a quin punt aquests resultats «satisfactoris» –entre cometes, perquè és cert que tenim un procés d’infracció obert– no són deguts també o motivats per la situació de crisi econòmica que afecta també el conjunt d’emissions? I, en aquests moments, que estem en una fase de tímida recuperació, però de recuperació, que esperem que s’acabi consolidant, què passarà? Perquè tots som conscients de quin és el problema que tenim aquí.

El pla del Govern, aquest que ens ha presentat avui, que segueix en la mateixa línia del que ja es va presentar en el passat, no es mou dels think tanks, que ho fien tot al voluntarisme. Jo no nego les actuacions col·laboratives i de col·laboració entre administracions. Ara, no és només un problema de voluntarietat, és també un problema regulador. I aquí jo crec que el Govern ha fet..., en aquest tema no li ve de gust entrarhi, senzillament. I és cert, tenim un problema de salut pública. Tots sabem les conseqüències que això comporta, eh? No els parlaré de les derivades de la salut pública, perquè no es pugui dir: «Vostè està parlant...» No, tenim un problema de salut pública. I també tenim un problema econòmic de primera magnitud: en termes econòmics, des del punt de vista que aquest país és un país altament dependent des d’un punt de vista energètic, però també dels problemes econòmics que comporten els problemes de salut pública.

Sabem que un 50 per cent, i, si ho concentrem més, a l’àrea metropolitana, pràcticament un 7680 per cent de les emissions contaminants i de les partícules sòlides són motivades pel transport, fonamentalment el privat. I aquí veiem com el Govern pren mesures contradictòries amb l’objectiu que proclama que vol assolir: en lloc de captar més usuaris a favor del transport públic, incrementa els preus dels títols, sobretot d’aquells més utilitzats, i, en canvi, veiem com abaixa

els preus dels peatges de les autopistes per captar més usuaris, no només dels vehicles ambientalment verds –els híbrids, elèctrics, etcètera, que aquí ja hi estarem d’acord–, del conjunt del sistema. Això és una excellent notícia per als accionistes de les concessionàries, però no per a la reducció de la contaminació i la millora de la qualitat de l’aire.

A moltíssimes ciutats europees es limita l’accés dels vehicles més contaminants. Nosaltres, com a país, no ens hem ni plantejat el debat, amb governs de tot tipus, eh?, però no ens hem plantejat ni el debat. I a centenars de ciutats europees, grans, mitjanes, governades per partits de tots els colors –conservadors, socialdemòcrates, verds–, aquest és un debat que s’ha plantejat. Per què el Govern no el planteja, aquí? Per què no plantegem la recuperació de la limitació de velocitat als accessos a Barcelona, que va comportar la reducció, quan es va aplicar, d’aproximadament al voltant d’un 11 per cent? No fidelitzem en altres polítiques transversals –bé, «transversals» no, que són part del seu departament– usuaris del transport públic? Si no els fidelitzem, serà impossible incrementarlos, no? Entre altres coses, perquè els títols de transport a Catalunya estan en una lògica diferent de l’increment del seu consum, a diferència d’altres països –per exemple, Alemanya, eh?

El Govern explica un relat que políticament és correcte, que nosaltres hi estem d’acord, però perd grans oportunitats per materialitzarho. En parlava la senyora Farran. Sí, és cert, fa tres setmanes aquest Parlament –tres o quatre setmanes– va aprovar la Llei d’impostos d’emissions contaminants. Ens feia una crítica a la tramitació dels pressupostos de l’Estat, que en aquests moments estan en discussió en el debat, perquè no incorpora mesures de fiscalitat positiva. Miri, jo hi estic d’acord, amb això, però és que aquesta llei que el seu Govern va portar en aquest Parlament, doncs, a les tres escadusseres mesures que va plantejar, tampoc planteja elements de fiscalitat positiva; té una clara finalitat recaptatòria. Llei, per cert, tímida, curta, que no arreglarà els comportaments ni els modificarà; ingressos que, a més a més, seran escadussers, petits, però no tindran aplicacions finalistes als objectius que vostès ens han plantejat, i, per tant, seran de difícil comprensió per al ciutadà; llei que no grava els sistemes de transport més contaminants.

És a dir, aquí fem una diagnosi, i, després, quan portem aquí una llei, d’aquest tema ens n’oblidem –d’aquest tema ens n’oblidem–; del transport terrestre privat, bàsicament, eh? No hi ha, en aquesta llei que s’ha aprovat fa tres setmanes, i que hauria de ser complementària del pla de qualitat de l’aire que ens han explicat, ni una sola proposta de fiscalitat. S’ha apostat –i vaig acabant, president–...

El president

Un minut.


...per gravar l’aviació comercial, quan significa un 4 per cent del problema. I el port de Barcelona, que tots els



experts que van passar per aquesta comissió ens van dir que és un dels elements de contaminació importants que tenim en aquest territori? Volem fer créixer el trànsit de mercaderies i els creuers, i no actuem sobre el port. Hi han ports d’Europa amb molt més trànsit de mercaderies que el port de Barcelona –Amsterdam i Rotterdam– que en aquests moments estan obligant els vaixells que aturen a alimentarse amb la xarxa elèctrica. Per què no hem aprofitat aquesta llei, justament, per entrar en aquest tema i per invertir en l’electrificació del port? Ho apostem tot al gas? És que hem de donar sortida a la planta de cicle combinat que tenim en el port exclusivament?

El president

Ha d’acabar, eh?


Acabo, president. Tampoc no incentivem la indústria per a una millora de l’eficiència energètica, d’aplicacions de millores tècniques possibles, perquè, ja li dic, ni una mesura de fiscalitat positiva, en aquesta llei. Podríem estar parlant molta estona al voltant d’aquest tema, però nosaltres, ja li diem, no ho fiem tot o creiem que no s’ha de fiar tot a la voluntarietat, sinó que també hi han d’haver elements reguladors.

Gràcies, president.

El president

Moltes gràcies, senyor Terrades. Pel Grup Parlamentari del Partit Popular, té la paraula l’il·lustre diputat, el senyor Santi Rodríguez.

Santi Rodríguez i Serra

Gràcies, senyor president. Gràcies, senyor Llebot, senyora Farran. Jo també, en representació del Grup Parlamentari Popular, començo expressant una certa perplexitat per la compareixença que hem tingut avui.

Sembla que vostès hagin assumit la responsabilitat abansd’ahir, i han fet una anàlisi de quina és la situació a grans trets, obviant algunes coses que ara comentaré, i mirant cap al futur. I ens sembla bé que es miri cap al futur, però vostès no van prendre possessió dels seus càrrecs abansd’ahir, vostès ja fa tres anys que estan en aquests càrrecs, en els mateixos càrrecs. Ni que hàgim canviat de legislatura, vostès han tingut continuïtat en les seves responsabilitats.

I fa tres anys vostès presentaven, també en el Parlament de Catalunya, un pla de millora de la qualitat de l’aire que havia de substituir l’anterior pla de millora de la qualitat de l’aire de l’any 2006, i aquell era el pla 20112015, que no va ser arribat a aprovar mai. I avui tenim al damunt de la taula un pla de la millora de la qualitat de l’aire, que és aquell mateix de l’any 2011, amb modificacions, òbviament, com no pot ser d’una altra manera, perquè el temps ha passat i les circumstàncies han canviat. Però no poden venir aquí a explicarnos que aquest pla –per cert, 20142015, recordo

que del 2014 queden dos mesos per acabar l’any–..., no ha passat res amb anterioritat. I a nosaltres ens hauria agradat veure, doncs, una diagnosi, segurament més detallada, de com estàvem en l’any 2011 i com estem en l’any 2014. Jo crec que han obviat per complet quina és la situació en què estàvem i quina ha estat l’evolució durant aquests anys, perquè, encara que no hi hagi hagut pla, estic convençut –i ho sé– que mesures n’han anat adoptant i s’han anat treballant diferents aspectes.

Però també ens agradaria conèixer quin ha estat el resultat de les diferents mesures aplicades. Ja fa algun any que estan implantades les bonificacions de peatges en els vehicles d’alta ocupació i en els vehicles amb baixes emissions. Quins resultats han donat? Quina quantitat de vehicles utilitzen aquestes bonificacions? És, certament, aquesta una mesura eficaç o no? Perquè, del resultat d’aquesta anàlisi, en podem determinar si les propostes, diguemne, innovadores que ens fan avui –que, per cert, ja els avanço que no ens agraden– poden ser eficaces o no. És a dir, aquesta proposta d’incrementar els peatges un 25 per cent en aquells vehicles més contaminants quan es donin episodis concrets de previsió de contaminació, serà eficaç o no? I la senyora Farran ho entendrà molt bé: ho dic per les comarques de Tarragona, i també des del Garraf. Si hi ha un episodi de contaminació en el Baix Llobregat, apujant el preu del peatge als vehicles que vénen de Tarragona i del Garraf resoldrem el problema de la circulació en el Baix Llobregat? Em temo que no.

Per tant, aquestes mesures, que poden tenir utilitat en uns determinats punts, poden no ser útils globalment per a l’objectiu que perseguim, que és una reducció, en aquest cas, una reducció de la circulació, i una millora de la qualitat de l’aire. Són tots aquests elements els que hem trobat a faltar a la seva exposició.

Però, mirin, fa uns anys enrere parlàvem també d’altres mesures que avui han quedat en l’oblit; però queden en l’oblit dels governants i no queden en l’oblit dels ciutadans. Tenim..., i aquesta no és tant una crítica o una observació als responsables actuals, però tenim una obra faraònica que es diu «carril busVAO», que ha sigut un pou sense fons de recursos i que a dia d’avui encara no té una utilitat pràctica demostrable. I ha costat el que no està escrit, i continua costant el que no està escrit, perquè intentem continuar buscantli noves utilitats per fer eficaç aquesta infraestructura, que, n’estem convençuts, es va planificar sense una projecció a futur massa encertada.

Ens parla també dels distintius ambientals per als vehicles i per a les flotes de vehicles. Aquest és un element que ja apareixia en el pla de 2011, però fins a l’any 2014 no es produeix la incorporació de flotes més important en aquest grup de vehicles, que és, precisament, el dels taxis metropolitans. I no és fins al gener de 2014 que no s’hi incorpora la flota de taxis metropolitans amb aquest distintiu. Sí que s’han fet esforços amb anterioritat, sí que s’hi han incorporat –citava Danone– empreses, però amb un abast de 1.500 vehicles. És, amb la incorporació dels taxis metropolitans, que segurament hauria hagut de ser la pri



mera de les prioritats, on es produeix una incorporació més important de vehicles.

Però trobem una altra absència destacada, en aquest pla. En el discurs s’hi incorpora a mitges, i és que la resolució del problema de la qualitat de l’aire no depèn únicament i exclusivament d’una administració, depèn de totes les administracions, totes: Generalitat, ajuntaments i Estat. L’Estat també pot adoptar i adopta mesures per tal de contribuir a la millora de la qualitat de l’aire. No podem obviar que hi han uns plans estatals per a la renovació de vehicles comercials més eficients, des del punt de vista de la contaminació, els plans PIMA Aire, que em sembla que anem per la tercera versió, 1, 2 i 3. Ens podem recordar...? Per cert, podem criticar els pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2015, perquè n’hi han; no podem criticar els de la Generalitat, perquè no hi són i no sabem si els podem esperar o no els podem esperar. I els de l’Estat es podran criticar. Però, igual que es critiquen coses de l’Estat, crec que també estaria bé que es tinguessin en consideració, no ja en el discurs, que ho puc entendre, però sí en el pla, que hi han altres mesures, que s’estan implantant des de l’Estat, que generen sinergies en la millora de la qualitat ambiental, també a la zona metropolitana de Barcelona.

I he d’acabar, però amb dues puntualitzacions. Un dels objectius que teníem en el 2011 i que persisteix en el 2014 és el del canvi modal, de fomentar el canvi de l’ús del transport privat cap al transport públic, i nosaltres ho compartim plenament. Ara, no és una mesura eficaç agafar el títol de transport públic més utilitzat pel conjunt de catalans, que és la T10, i ferhi un increment desmesurat. Això no és incentivar el canvi modal, això és penalitzar els usuaris del transport públic. I, per tant, no veiem que hi hagi una correlació entre la voluntat del que es vol fer i la realitat del que es fa.

I acabo...

El president

Bé, vagi acabant.

Santi Rodríguez i Serra

...recordant la trajectòria dels plans de qualitat ambiental. Vam passar de l’època de la prohibició, a la qual preferiríem no tornar –l’època del tripartit–, a l’època de l’incentiu, i ara passem a l’època de l’escanyament impositiu. Ara hi hem afegit els impostos, els impostos als avions que aterren al Prat. Ja n’hem sentit a parlar i ens preocupen l’impost als creuers, l’impost a les emissions industrials, l’impost a la generació d’energia. No, nosaltres continuem sent partidaris d’incentivar, de posar mesures: electrificació del port de Barcelona, si és que els creuers no es poden connectar a la xarxa elèctrica i han de mantenir els motors en marxa, perquè, si no, es quedarien sense serveis. Tenim un pla per abordar aquesta mena d’obres.

Per tant, en conjunt, creiem que l’evolució que ha pres aquest pla de millora de la qualitat ambiental no és, ni molt menys, de la nostra satisfacció, en primer lloc.

I, en segon lloc, no creiem que serveixi per assolir l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire, i, en canvi, sí que estem convençuts que pot tindre efectes negatius sobre el conjunt de l’economia catalana.

Gràcies, senyor president.

El president

Gràcies, senyor Rodríguez. Ara, pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, la diputada senyora Hortènsia Grau té la paraula, també per un temps de set minuts i mig.


Gràcies, president. Bé, intentarem anar ràpid, perquè hi han molts temes. En primer lloc, donar les gràcies al secretari Llebot i a la directora, l’Assumpta Farran, i a la gent del departament que ens acompanya.

I també agrairlos l’esforç o l’intent d’haver incorporat algunes de les qüestions que s’havien discutit aquí, en el Parlament, i s’havien aprovat a la moció. La pena és que la incorporació d’aquestes coses ens fa l’efecte que és més a nivell de discurs que d’accions concretes, i això passa en tot el pla. Aquest Govern és una mica doctor Jekyll i mister Hyde, perquè aquest Govern té una voluntat ambientalista; el que passa és que a l’hora de plasmar, de concretarho i de relacionarho amb altres polítiques mediambientals, això no es pot plasmar. I aniré explicant per què.

No podem tocarho tot, però sí quatre temes que em semblen importants: primer –i que estan relacionats–, mobilitat. A veure, en mobilitat, està clar què és el causant, i, per tant, s’havien de fer... Hi havien propostes aprovades que eren potents, i el que ens sembla una miqueta mesquí, inclús com de riure, és com una broma, és el tema que en els episodis de contaminació, que, directora, deuen ser anecdòtics, però s’han de comunicar i són..., legalment s’han de comunicar i no són tan anecdòtics, perquè recordem que és una de les causes de mort. Per tant, en els episodis de contaminació, que es redueixi el pagament a un 40 per cent... En els episodis de contaminació, a la resta d’Europa, u, el transport públic és gratuït perquè tothom agafi el transport públic, i hi han mesures, no de voluntat, sinó de prohibir els cotxes. Clar que està desfasat, el tema de les matrícules, perquè no ha funcionat; el que s’ha de fer és que no circulin cotxes. Posar els mecanismes, i això està estudiat en altres ciutats. Per tant, aquí es podia haver anat molt més endavant. Moltes de les mesures que vostès posen al pla les començaran a aplicar a partir del 2015. A veure, si la Comissió Europea es mira una miqueta a fons el pla i veu que és molt de maquillatge, no els el tornarà a aprovar, perquè les mesures no són concretes.

Una altra qüestió: tot el tema del transport públic. Escoltin, ara tindrem l’oportunitat de mirar una llei de finançament del transport. Doncs, aquí podem posar les mesures. Necessitem garantir, a través d’aquesta llei, un pla de transport, que hi ha intermodalitat, que hi han aparcament dissuasius... No m’hi estendré, perquè no dóna temps.



Els plans d’empresa. Vostès em contestaven –el Govern, en el control de compliment de la moció– que han començat. Jo voldria saber quants plans d’empresa han fet, que, a més, la moció ho deia clarament: en les empreses que són de la Generalitat, fem plans d’empresa perquè s’utilitzi transport públic en els polígons. Quants n’han fet?

Una altra qüestió: municipis. Ni n’ha parlat, de municipis. Una pena, perquè aquí hi han quaranta municipis, a l’àrea metropolitana, i moltes de les actuacions del pla recauen en els municipis. A mi m’agradaria saber, d’aquests municipis que tenen mesures obligatòries..., al març havien signat vintiquatre municipis el Compromís d’alcaldes per un aire més net. Quants en tenim, ara? A quants municipis s’han començat a fer zones ZUAP? A quants municipis s’han començat a fer les proteccions en els llocs de risc, com centres escolars? Quines ajudes donen vostès perquè aquests municipis puguin implementar totes aquestes accions?

També voldria saber..., en temes de salut, vostès reconeixen que és un problema. I, de fet, el director del Creal, que en vam demanar la compareixença, el doctor Antó Boqué, i el doctor Jordi Sunyer ens ho deien: «És una vergonya que en un país desenvolupat avui tinguem la contaminació de l’aire que tenim.» Deien: «És una desproporció, no té proporció.» I ells ens parlaven d’un nou concepte, del concepte d’«aire potable». Resulta que jo els pregunto si vostès estan realitzant les actualitzacions de dades i reducció de nivells del Creal, i em diuen que no, que estan fent altres estudis. Per tant, no tenim dades, actualització de dades, de com aquestes mesures estan portant a la reducció. No s’ha millorat la xarxa de vigilància epidemiològica. Quan jo demano dades d’ingressos hospitalaris que són per motius respiratoris, em diuen que no hi ha dades segregades. Aquestes qüestions jo crec que són les que hem d’arreglar.

El tema d’empreses: biomassa, energies renovables, indústria, incineradores, cimenteres. Com pot ser que vostès em diguin que estan canviant «la paca» i «la iaia» perquè eren lleis que el concepte mediambiental no hi estava present i perquè eren lleis que anaven molt ràpides, quan vostès, en la llei òmnibus, no és que van anar ràpids, és que d’un plumazo van eliminar requeriments ambientals? Doncs, home, si canvien aquesta llei, revisin també tots els requeriments ambientals que van tombar amb les lleis òmnibus.

Llavors, hi ha una altra qüestió, i els ho vaig dir l’altra vegada: segui a parlar amb Empresa i Ocupació, amb el conseller Puig i amb el conseller Pelegrí. Perquè si estem dient que el black carbon..., que hi han problemes pel tema de la biomassa, que hi han problemes per incineradores, haurem d’apostar per un altre model energètic, i, com vostè bé deia, directora, el tema ambiental no el pot fer vostè sol, hem d’apostar per un altre model energètic. I em sembla que ni el conseller Pelegrí ni el conseller Puig estan per la labor, quan el conseller Pelegrí fa un pla en què vol posar biomassa a tot arreu, a llocs on inclús hi ha un índex d’emissions molt alt.

Tema port i aeroport –i acabo, president. A veure, avui he sentit el president del port, el senyor Sixte Cam

bra, a la ràdio, i, bé, ens ha dit el mateix que ens ha dit vostè: el tema del gas liquat, l’experiència amb aquest vaixell, el tema del gas; que aquí, amb el gas, doncs, no ho sé, hi ha molts interessos, aquí, amb el gas. Escolti, hi ha un tema que fan tots els ports i que comentava el diputat del PSC; és el tema de connectarse a l’electricitat. Aquí està comprovat que l’arribada massiva de creuers al port de Barcelona està comportant uns índexs altíssims de contaminació, perquè, a més, aquests creuers no paren motors, no es connecten als serveis públics, ho tenen tot en marxa; clar, són ciutats ambulants. Potser també hem de parlar amb Empresa i Ocupació i amb Turisme, perquè..., a veure si morirem d’èxit, i potser la gent que viu a la zona propera al port ha de patir unes conseqüències i uns costos que, com sempre, les externalitats ambientals les acaba pagant la ciutadania. Llavors, potser també que ens pensem el que avui anunciava el president, el Sixte Cambra: que s’estan plantejant una vuitena terminal, construir una vuitena..., ampliar a una vuitena terminal de creuers. Doncs, això ho haurem de tenir en compte, perquè no estan controlades, les emissions.

I ja l’última pregunta. Vostès, quan jo els demanava que s’elaborés l’inventari d’emissions atmosfèriques de Catalunya actualitzat, d’acord amb les dades específiques, em van contestar que s’estava elaborant. Sempre és com una declaració de voluntats. A mi m’agradaria que em diguessin quan estarà elaborat, quan podrem tenir les dades de les partícules, i altres qüestions pressupostàries que em penso que no em dóna temps. En tot cas, ja ho presentaré per escrit.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Ha estat vostè la més exemplar de tots els diputats, perquè és la que ha esgotat menys temps. (Remor de veus.) Quan convé, també li dic el contrari. La senyora Cristina Bosch, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, té la paraula.

Cristina Bosch i Arcau

Sí, moltes gràcies, president. En primer lloc, agrair al secretari general de Medi Ambient i Sostenibilitat i a la directora general de Qualitat Ambiental la seva intervenció d’avui i les explicacions que ens han ofert d’aquest pla de qualitat, no?

Jo en volia destacar, abans de res, la claredat, la claredat en l’exposició i la claredat en el diagnòstic. Perquè sí que, de fet, aquí tots coincidim en la diagnosi, però jo crec que que el Govern ens hagi manifestat d’aquesta manera, tan clara, i que hagi fet palès que tenim un problema greu de contaminació i que l’hem d’afrontar, i no ens dediquem a amagarlo, sinó que inclús em sembla que el secretari general ha parlat d’un risc important ambiental per a la salut pública, és a dir..., vull dir que partim d’una base en què reconeixem un problema greu, que el reconeix també la societat, que amb aquesta comunicació i amb aquesta difusió que es fa del tema cada vegada la societat n’està més conscienciada.



I, per tant, sí que és important que s’hagi fet palès que podem compartir aquesta diagnosi, però, de fet, ens hem d’enfrontar a aquesta diagnosi, no? I a mi m’ha quedat molt clar, de la seva exposició, que ens hi hem d’enfrontar multisectorialment. Jo crec que el secretari general ha parlat inclús de transformar, d’accions multisectorials, de diferents actors participatius. I em sembla que a mi i a aquest grup parlamentari ens queda molt clar que parlem de totes les administracions, des de l’Administració de l’Estat fins a l’Administració local, i que parlem de sectors industrials, i que parlem de ciutadania. És a dir, que tots, en un conjunt –i jo crec que la directora general, en això, també hi ha fet molta incidència–, o ens hi posem tots, davant del problema, i en sabem definir bé les solucions, o bé no ens n’acabarem sortint, no? Per tant, en primer lloc, el primer punt, aquesta claredat i aquesta feina, no?

El segon punt: tenim el pla, tenim l’instrument, un instrument més. Vull reconèixer que s’ha fet molta feina en anys anteriors; és a dir, això no ha començat ara, i aquí hi ha diputats representants d’altres governs anteriors que suposo que ja treballaven en aquest sentit i en la millora de la qualitat de l’aire, doncs, perquè ja preocupava. No crec que hagi començat a preocupar ara, de cop, perquè 4,5 milions de persones que viuen a la conurbació de Barcelona, en aquesta zona de protecció especial, s’hagin adonat d’aquesta bromera que tenen a sobre, no? Jo crec que el problema, doncs, ja ve de lluny, i que ja s’havien pres mesures que ja estaven damunt de la taula, no? Mesures com, per exemple, la de la velocitat, dels vuitanta quilòmetres, potser una mesura controvertida en el seu moment, però jo penso que, aplicada d’una forma intel·ligent, flexible, amb una bona comunicació, amb una bona pedagogia sobre el tema, el ciutadà entén millor les necessitats i accepta millor les mesures, no?

Per tant, aquest pla que ens heu explicat, que s’ha fet amb un consens molt ampli..., jo valoro molt positivament que d’aquestes 295 al·legacions presentades al pla se n’hagin acceptat un 93 per cent. Per tant, tot el procés aquest de transparència i de participació que s’ha fet, doncs, ha set, suposo, un èxit; jo ho valoraria com un èxit important. I, després, jo crec que també dóna resposta a la moció del Parlament, a la Moció 27/X, que vam fer sobre la qualitat de l’aire, no?, que, precisament, instava el Govern a accions molt concretes sobre temes com la indústria, la mobilitat i la fiscalitat. Que a mi, de la seva intervenció, doncs, també m’han quedat molt clares, la veritat, aquestes mesures a aplicar en un futur, no?

Per tant, dirlos a tots que el nostre grup parlamentari creu en aquest model, creu en el model de l’incentiu, creu en el model de la pedagogia, de la fluïdesa en la comunicació i la informació, i, sobretot –sobretot–, en el repte que cal introduir de forma definitiva el criteri ambiental en el model de mobilitat, que ja ens ha quedat també molt clar que és el repte més important que tenim damunt de la taula, no?, que és un dels eixos i un dels focus principals on el pla fica la seva mirada, no? Un model que aposta per la innovació, eh?, que impulsa el sector industrial català, com el de l’automoció, i la mobilitat sostenible, i que creu

en aquest concepte de ciutat intel·ligent, amb l’smart city, no?, i que, a més, ho demostra amb mesures reals que vostès també avui ens han detallat, no?

Creiem que, partint d’aquestes premisses, aquest pla de qualitat de l’aire sí que és un pla ambiciós, que incorpora nous municipis dins del pla, i a nosaltres ens ha quedat també molt clar que incorpora mesures fiscals, no?, tant via impostos, via fiscalitat –tema impostos–, com algunes mesures de fiscalitat positiva que també ens han estat aquí explicades, que no repetiré perquè també em voldria ajustar al temps, no?

Crec que és un pla de fuig de paternalismes i d’obligacions que, al cap i a la fi, resulten incomprensibles per al ciutadà, perquè la societat és prou adulta i està ben informada, i complir obligacions no li fa cap por, sempre que se li expliquin d’una manera raonable i les pugui entendre i acceptar bé, no? Per tant, molt d’acord amb els eixos plantejats dins del pla, com el canvi de model de mobilitat. Hem d’adquirir una nova formulació de moure’ns dins de la ciutat, per tant, amb la reducció del trànsit del vehicle privat, on creiem que el pla sí que fica d’una manera important el focus.

El model industrial. Hem parlat d’aquesta diversificació energètica, tots ens hem referit al port de Barcelona. No ho podem oblidar, eh?, el port de Barcelona és el pol logístic més important de la Mediterrània, i, per tant, crec que cal remarcarho i cal ficarhi esforços per preveure que, a mitjà termini, doncs, es puguin substituir els fuels dels vaixells. Hem parlat del tema de la gasificació, un tema molt important, perquè el port de Barcelona és líder dins de la Mediterrània, i s’ha de tenir molt en compte i preveure d’una manera molt encertada tot el tema de la seva diversificació energètica, no?

El tema del pressupost. Tampoc no ho comentaré, perquè jo crec que les figures de sostenibilitat del mateix pla –sostenibilitat econòmica, em refereixo–..., crec que n’heu esmentat algunes. Entenc que no hi ha temps, perquè el pla és molt ampli, de poderho explicar tot, però crec que estan allà, tant les fiscalitats positives amb descomptes de peatges com els impostos que ens heu anat relatant, no?

Jo volia fer una pregunta potser molt concreta, perquè, ja que fiquem el focus en el tema de la mobilitat, i que potser cal..., sobretot la mobilitat obligada, no?, en aquells punts, els desplaçaments a la feina o els desplaçaments a l’escola, que, de fet, segur que hi ha altres mesures a nivell europeu que s’han pogut implantar..., ens heu fet algunes diferències, com que algunes mesures en alguns països no han donat bons resultats, i inclús que semblen ja superades, perquè són del segle passat i estem al segle XXI. Per tant, per exemple, en deixar de banda del transport privat, com ens heu indicat, quines mesures...?, no?, o, dintre del pla, si es preveu alguna mesura semblant. Per exemple, a França, no?, s’aposta per la bicicleta en els entorns laborals. No sé si teniu alguna mesura així, molt concreta, que us agradaria destacar, que ens pogués donar un punt de referència de com superem algunes mesures potser que no estan ben adaptades i que ens portin més al segle XXI.




El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Doncs, ara, per respondre o comentar les intervencions, tindrà la paraula, en primer lloc, el secretari, el senyor Josep Enric Llebot. Endavant.

El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat

Moltes gràcies, president. Moltes gràcies a tots els grups per les seves intervencions. Ara intentaré no passarme de temps, i, per tant, jo, essencialment, voldria comentar dues coses que, d’alguna manera, han aparegut en intervencions de diversos grups: quan es parlava dels dos plans, des del 2011, des de l’inici, diríem, de la primera legislatura, en el qual jo vaig ser present, i hi segueixo sent present, i, després, també un apunt respecte a l’electrificació del port. I, després, si hi han coses més concretes, la senyora Farran..., o les que cregui pertinents.

A veure, és veritat que jo vaig comparèixer en aquest Parlament per presentar un tema de qualitat d’aire. Era el document base que havia d’il·lustrar el pla. Aquell document base no va acabar prosperant en cap moment com el document del Govern. Per què? Per què no va acabar prosperant? Perquè quan... Hi han, diguemne, diferents efectes que el pla fa en la dimensió europea, també, i és això el que els presentaré. Quan es va presentar, jo crec que aleshores la situació de les converses amb la Comissió Europea, que encara es mantenen ara pel que fa a partícules, estava, jo crec..., no sé si estava en el pilot o... En aquell moment, ens varen demanar quins plans teníem, estratègics, per palliar el problema que hi havia aleshores, de partícules.

El vam presentar amb unes simulacions fetes, i les nostres simulacions ja donaven que no es podria complir. Eren unes simulacions jo diria honestes, pel contingut del pla, i donaven que, amb les mesures que s’hi incorporaven, el 2015 no podien complir els límits que posaven. Òbviament, jo vaig parlar amb alguns de vostès, és obvi, eh?; allò va ser rebutjat, i estem on estem. Allò ens va fer reflexionar i seguir amb el procés d’elaboració del pla que ens ha portat fins ara, a través de tot el que he intentat dir abans molt ràpidament, el procés de concertació, sobretot amb entitats importants, com s’ha comentat abans, les entitats industrials, l’Anfac, el RACC, els ajuntaments. I, després, la participació pública, com ja esmento, amb totes les allegacions, que ens ha portat fins ara.

El pla actual també té unes simulacions que han de respondre també als requeriments, també de la Unió Europea, però no tant per complir amb la Unió Europea, sinó per complir amb el que realment ha de fer, dels límits d’emissions, que ens porten al 2015 i al 2017. I, en principi, aquestes simulacions, també fetes amb els mateixos criteris que teníem abans, tenen un bon escenari, i ens pensem i estem convençuts, ara per ara, que convencerem la Comissió que realment és un pla factible, eh?

Per tant, quan es deia «dos plans», si volen dirne d’aquesta manera..., però jo diria que és l’evolució d’un únic pla que ens ha arribat fins ara. Si hem anat lents?

Bé, potser sí, ja els admetré que hem anat més lents del que hauríem hagut d’anar, però, en qualsevol cas, preferim anar lents i poder obtenir els resultats finals que no pas aprovar una cosa que després pensàvem que no assoliria els resultats que podria assolir.

Pel que fa al port de Barcelona, que és un tema important, i, sobretot, el tema de l’electrificació, també permetinme’n fer –molt breu, eh?, molt breu– una història. El 2003, la Unió Europea va treure unes recomanacions de l’electrificació dels ports –el 2003. Fa uns anys que no ho ha repetit –no ho ha repetit. Era un document no vinculant que, ja en aquell moment, alertava dels problemes que podien posar als ports situats en conurbacions urbanes les emissions lligades als òxids de nitrogen, i que això podia produir problemes de qualitat de l’aire, eh? Per què no ho ha reproduït? O per què no ha avançat més? Perquè, des d’un punt de vista pràctic, l’electrificació del port només va a unes parts molt específiques del trànsit portuari que no incideixen en els principals causants del problema de qualitat ambiental, del problema de contaminació atmosfèrica en el trànsit portuari.

Mirin, jo, personalment, potser estic equivocat, però no conec cap vaixell –cap vaixell– dels grans vaixells que produeixen contaminació, que són els vaixells de creuers, que porten persones que ens visiten, que sigui ni tecnològicament factible la seva electrificació. Per tant, amb això m’agafo... No dic que la solució elèctrica no fóra la ideal; evidentment, evidentment que seria la ideal, no?, però seria poc pràctica, perquè no hi hauria cap vaixell que aniria en aquesta..., que s’hi connectaria, perquè no podria, per qüestions tecnològiques, no? Aleshores, potser el millor és enemic del que és factible. I, en aquest cas, sí que estem convençuts, i no només perquè es faci en el port de Barcelona, sinó que es fa en molts altres ports europeus..., la tendència a anar cap a la gasificació –cap a la gasificació– i, també, i d’una manera prèvia, cap al control respecte dels fuels que utilitzen els vaixells, eh?, perquè les màquines són les mateixes, però el fuel que utilitzen no sempre a tots és el mateix. Per tant, amb controls respecte –que això és un primer estadi, anterior al de la gasificació– al control de les emissions que puguin fer aquests vaixells.

Per tant, jo també m’agafo... Abans he esmentat una altra vegada el comissari Potocnik, però fa unes reflexions jo crec molt interessants, i ell en feia una que jo crec que és perfectament aplicable a això. Deia: «Home, ja sabem que posar mesures fins i tot en una directiva, com ens recomana l’Organització Mundial de la Salut, aniria molt bé, perquè posaríem una referència, diguemne, molt clara i més ferma.» Diu: «Però la impossibilitat», en aquest cas, ara ho aplico al port, eh?, «la impossibilitat tecnològica de donar resposta a aquesta reglamentació –aquesta reglamentació–, doncs, faria que el resultat final fos pitjor que el que jo obtindria si posés una reglamentació una mica més suau». Una mica, en el cas del port jo crec que s’aplica aquesta situació.

Jo crec que, de les coses globals que s’han repetit en diferents intervinents..., és aquesta. Em disculpo si no he respost alguna cosa que potser vostès pensaven que



hauria de respondre, i ara la directora potser ho completarà.

El president

Molt bé. Doncs, moltes gràcies. La senyora Farran, per concloure aquestes respostes.

La directora general de Qualitat Ambiental

Sí. A veure, s’ha anat insistint que el pla és molt voluntarista, té poca regulació, té poca obligació. Efectivament, jo crec que podríem acceptar que és així, perquè l’objectiu del pla és convèncer. Per tant, estem en una altra etapa. Ens ho deia molt bé la Cristina Bosch, que el pla accepta que té un problema, accepta que hi hem de treballar, que l’hem d’explicar, que no ens n’hem d’amagar. Quan estem fent tot això, el que estem fent és convèncer la societat que cal actuar. Aleshores, malament aniríem començant a fer obligacions que ningú entén per què les hi estan posant, aquelles obligacions. Això és una mica l’exemple dels vuitanta quilòmetres per hora, que no toca discutir si era bo o era dolent. En tot cas, no s’entenia; per tant, no teníem la societat convençuda. Per tant, l’objectiu és convèncer, i un cop està convençuda la població, podem anar a estadis diferents, no?

Una altra que ha anat sortint contínuament és el tema de la fiscalitat, no? Ja hem comentat que en aquests moments tenim ja dues figures fiscals que graven la contaminació a l’atmosfera. De fet –de fet–, són els dos primers impostos ambientals que existeixen a Catalunya, perquè tenim uns cànons –sabeu que són el de residus i el de l’aigua–, però són uns cànons molt finalistes a infraestructures; per tant, són figures força diferents. Aquests són els primers que tenen la figura aquesta de fiscalitat, i, de tres, dos són atmosfèrics.

I el fet que s’ha comentat, que no són finalistes..., bé, no està tan clar que no ho siguin. He esmentat que, dins la mateixa Llei d’impostos ambientals, es va aprovar una cosa, dintre d’aquella llei, que era el Fons de protecció de l’ambient atmosfèric, que, si ens el llegim bé, diu que tots els impostos que gravin la contaminació atmosfèrica van a parar al Fons de protecció de l’ambient atmosfèric. I aquest fons defineix a què es dedica. Per tant, no sé si no és finalista. Jo crec que sí, que són finalistes, els dos impostos que en aquests moments estan aprovats, no?

I és ben cert –és ben cert– que, d’aquelles tres rodonetes que us he ensenyat, que eren els grans contaminadors –el transport, el port i la indústria–, ens en falten dos per gravar: el transport i el port. Això ho obvia, el pla? En absolut. No ho obvia, ho identifica; identifica que cal anar treballant en aquestes noves figures fiscals. Però que ningú s’equivoqui: és un treball que l’haurem de fer de nou amb concertació, perquè les figures fiscals les aprova el Parlament, no les aprova el Govern. I, com a tal, identifica la necessitat que s’estudiï una figura fiscal per al transport privat i una figura fiscal per als creuers; figures fiscals que, a més a més, el que sí que fan és que identifiquen a què haurien d’anar destinades. És a dir, si estem dient que això

és un problema de contaminació atmosfèrica i per això volem gravar aquesta contaminació, el lògic és que també reverteixi en mesures de compensació d’aquesta contaminació. Aquí s’ha apuntat, no?, que si es posava una mena de gravamen o impost als vaixells, aquest es dediqués, per exemple, a l’electrificació o a la gasificació. Per tant, veiem claríssimament aquesta mesura compensatòria. Això ho identifica, el pla.

I què identifica, en el cas del transport privat? Identifica que si es decidís tirar endavant una mesura fiscal que gravés el transport privat, bàsicament aquesta recaptació hauria d’anar al transport públic, com a mesura compensatòria, i fins i tot en defineix el percentatge, un 90 per cent, no? Per tant, el pla preveu la possibilitat d’analitzar aquests aspectes.

Aleshores, aquí s’ha esmentat el tema de la Llei de finançament del transport públic. Em sembla que abansd’ahir així es va entrar dins el Parlament. És una gran notícia, que comencem a treballar en aquest tema seriosament i ho portem al Parlament. Però jo, del poc que he llegit d’aquesta Llei de finançament del transport públic –que, bàsicament, és el que ha sortit al diari–, tampoc vaig identificar que es parlés de cap figura impositiva al transport privat per ajudar a finançar el transport públic. Com a mínim en el diari això no surt; no sé si a la proposta que s’ha introduït hi surt, però això no... Es parla de gravar els grans centres comercials –que, per cert, ja ho estan, per concepte ambiental–, i es parla de gravar, doncs, els camps de futbol i llocs d’aquests que hi va molta gent, no?, però tampoc incidim en aquest tema. Per tant, és un tema que, òbviament, necessitarà una concertació social molt important abans de tirarse endavant i tenir clar què volem fer. Per tant, no podem dir que no hi sigui, no?; el que passa és que s’apunta, s’apunta i es dirigeix cap a on ha d’anar.

Més temes que s’han comentat: el distintiu de flotes. Això ens ho ha comentat el diputat Santi Rodríguez, que el vam plantejar..., em sembla que el vam començar a explicar el 2012 i fins ara no hem tingut la flota del taxi, i en aquests moments estem en uns cinc mil vehicles aproximadament. Heu de pensar que, quan s’aproven aquestes figures, com un distintiu, no és que l’Administració es treu de la màniga: «Demà tindré un distintiu.» Això cal aprovarho de forma reglamentària en un DOGC, amb una comissió que crea aquests distintius, una comissió que està constituïda per les cambres de comerç, pels sindicats, per les administracions locals, per diferents organismes de la Generalitat... Per tant, prèviament hem d’aprovarla. I, quan s’aprova, s’aprova amb uns criteris on hi ha d’haver un acord. Doncs, bé, el distintiu s’aprova –s’aprova– el 2013. Per tant, en aquells moments es plantejava, el 2013 s’aprova i a data d’avui tenim aquests cinc mil vehicles.

Per què el taxi no va ser el primer? Com us podeu ima ginar, el taxi té al voltant d’una flota d’onze mil vehicles. La primera proposta que ens van fer des de l’Institut Metropolità del Taxi va ser: «Els onze mil vehicles.» Dic: «Sí, home. Sí, home, els onze mil vehicles. Aquells que compleixin.» I què han de complir? Doncs, miri, clarament, els requisits del distintiu, que



són la tipologia del vehicle, el manteniment que hi fem, les emissions que té, si els conductors tenen o no formació en conducció eficient... Per tant, si es compleix, es té el distintiu; si no es compleix, no es té. El resultat és que 2.500 vehicles, dels 11.000 que hi han, tenen el distintiu. Aquest és el resultat, no?

Després s’ha parlat també una mica d’aquesta dualitat de transport públic, vehicle privat, que el pla, doncs, parla poc d’aquest apartat del transport públic... No és que en parli poc; n’he parlat poc jo, perquè, òbviament, hi ha 166 mesures i tot no es podia explicar. No oblidem que aquest pla recull al final dos plans més, un d’ells aprovat, l’altre encara no: el Pla director de mobilitat de l’ATM i el Pla director d’infraestructures, que aquest sí que ja està aprovat. Per tant, jo no n’he fet esment, però, òbviament, els recull i se’ls fa seus, i entre ells..., s’han treballat conjuntament. I de vegades podem tenir aquesta dualitat de doctor Jekyll i mister Hyde? Ja ho he dit jo mateixa: a vegades un departament que conjuga diferents interessos pot tenir això, però potser aquesta és la gràcia, que estem sabent confluir els dos temes. Per tant, no sempre és negatiu, tenir aquesta dualitat.

Més coses que s’han esmentat. Les dades de qualitat de l’aire, no?, que insistiu que no les donem. De fet, no és ben bé cert. De fet, estem obligats a donar les dades de qualitat de l’aire anualment. I l’any 2013 es van presentar, s’han presentat el 2012, i, de fet, el 2013 hem aprofitat fins i tot per fer un llibre dels trenta anys de la vigilància de la qualitat de l’aire, que em sembla que es va fer arribar... Llavors, a dins d’aquest llibre hi ha totes les dades del 2013. Vam aprofitar que amb la mateixa presentació, doncs, es feia l’editorial. Per tant, són dades que es presenten, són públiques, i fins i tot... El que passa és que potser se’n fa poc ressò. A vegades allò que explica el Govern no és notícia, no?; en canvi, quan Ecologistes en Acció explica exactament les mateixes dades que les nostres, perquè són les nostres, que els les facilitem, aleshores és la gran notícia. Però si eren les mateixes! Les havíem presentat mig any abans. Bé, unes van ser notícia i les altres no, però són exactament les mateixes, no canvien ni en una coma. Per tant, les dades hi són, es presenten i són públiques, les tenim penjades a la web.

I el darrer, lligat una mica amb el tema del model aquest energètic, la transició energètica que va presentar el Govern francès fa uns dies, no?, que donava molta força a la bicicleta. Si més no, aquesta és la notícia que ens arriba; és a dir, de tot aquell triatge, en treuen la bicicleta. Home, jo, en el moment en què vaig llegirho, vaig tornar a pensar: «Tornem a estar en una mesura del segle XX», no?, és a dir, bonificarem el quilòmetre recorregut amb bicicleta. Jo recordo que hi ha una mesura, a més a més, del segle XX, no precisament del 1999, sinó de bastant abans..., aquí també teníem una mesura sobretot per al trasllat dels treballadors que anaven a treballar a polígons industrials. Hi havia una quantitat destinada a accés a la feina, és a dir, al fet que es desplaçava i hi havia aquesta quantitat. Després va anar apareixent tot el tema dels transports col·lectius. A partir d’un moment, aquells diners s’agafen i s’incorporen dintre de la nòmina, desapareix

la diferenciació aquesta –i això és segle XXI. Llavors, el que se’ns planteja des del Govern francès és: «Tornem a aquella mesura. Tornem a subvencionar, digui’n “transport col·lectiu”, digui’n “bicicleta”, digui’n com vulgui.» Home, si en una de les coses hem d’avançar és a anar plantejant nous models de mobilitat, nous serveis de mobilitat, és a dir, filosofies diferents.

A veure, al segle XXI, una filosofia diferent lligada a la bicicleta, més que que et subvencionin el quilòmetre –que feina rai, per saber quants quilòmetres deus fer–, és parlar de nous models de servei de bicicleta, el que es coneix com a «bicifeina». Què és la «bicifeina»? Doncs, mireu, la «bicifeina», al final, és posarho fàcil. És a dir, qualsevol empresa, si ha d’adquirir una bicicleta per deixarla a un treballador..., és tan complicat adquirir una bicicleta com adquirir un tràiler o adquirir un ordinador. És complicadíssim, és un actiu que tens allà, i és molt complicat. Escolti, hi han aquests models. En aquests moments, els negocis de bicicleta són més que existents, i tenim la societat preparada perquè treballi en això, per crear bicicleta fàcil.

Què és «una bicicleta fàcil»? Doncs, que el teu centre de treball et faciliti una bicicleta, que digui: «Escolta, és la teva, per anar cada dia a treballar.» I oblida’t –oblida’t– de l’assegurança, del registre de bicicleta per si te la prenen, del manteniment, de l’aparcament, perquè tot això t’ho facilita el teu centre de treball. Com? N’estem farts, de veureho: el rènting dels vehicles. Per què no parlem d’una cosa que s’hi assembla, en bicicleta, no?; en lloc d’un rènting de vehicles, un rènting de bicicletes. Que no és un rènting, eh?, perquè no és el mateix: és model de bicicleta que a tu se’t dóna a la totalitat, i tu l’únic que has de fer és portarla a la feina.

Ràpid exemple: això ho hem començat a fer com a prova pilot dins el Departament de Territori i Sostenibilitat. Vam començar amb deu bicicletes, que es van fer per sorteig. Gran sorpresa. Fentho de manera una mica emmascarada, perquè no en vam fer gaire difusió, perquè dius: «Home, deu són molt poques; és al que arribem», se’ns hi apunten quaranta persones, de tota la varietat. Doncs, d’aquestes quaranta persones, per sorteig, per exemple, hi ha gent tan variada..., des de la cap de l’Assessoria Jurídica fins a la responsable de la biblioteca, el subaltern... Tots ells –tots ells–, encantadíssims. I tu: «Per què no ho havies fet abans? Perquè tampoc costa tant, comprar una bicicleta....» És la facilitat, escolta, jo no acabava de fer el pas. N’estic encantada. Doncs, models cap als quals hem d’anar: dónes negoci, feina, i apostes claríssimament per la bicicleta, no?

El president

Moltes gràcies, senyora Farran i senyor Llebot, per les seves explicacions. Si fossin tan amables de fernos arribar informació disponible i assequible als diputats i diputades, doncs, aniríem avançant, encara que no tingui caràcter oficial. Tant presentació com documents de treball, ens en fan arribar un dossier, i ho distribuirem als grups parlamentaris.



Proposta de resolucióde suport a la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya (tram. 250-01171/10)

Sense solució de continuïtat, perquè, Déu n’hi do, han dedicat dues hores, eh?, al tema, que està molt bé, passem a tractar la proposta de resolució relativa a... Bé, hem quedat que la senyora Hortènsia Grau demanava poder parlar sobre la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya. (Veus de fons.) Tingui, tingui. (Pausa. Remor de veus.)

Bé, ara ja té la proposta de resolució. Intentem fer un debat ordenat. Donem les gràcies, també, als acompanyants del Departament de Territori i Sostenibilitat i de la Direcció de Medi Ambient. (Remor de veus.) Trenta segons per reordenar la sala.

(Pausa.)

La senyor Hortènsia Grau té la paraula.


Gràcies. Bé, president, aquesta proposta de resolució el que pretén és que el Parlament i, en concret, la comissió, donem el suport a la declaració que més de quaranta entitats, ecologistes, conservacionistes, i algunes de tant prestigi com l’Institut d’Història Natural, van fer arran d’unes jornades, bé, arran de... Hem d’explicar una miqueta la història.

Arran d’una sèrie d’informes del Consell de Protecció de la Natura, d’informes del CADS, a partir que les polítiques mediambientals, quan ja el 2010 se separen en els dos departaments i una part queda al Departament de Territori i Sostenibilitat i una altra part queda al Departament d’Agricultura, doncs, el que és Planificació i Gestió, i a partir del desmantellament de certes polítiques ambientals, acomiadaments, minva del pressupost de polítiques ambientals de la Direcció de Medi Natural –en el cas de Medi Natural, una minva del pressupost que supera el 40 per cent–, aquestes entitats comencen a reunirse, i, en unes jornades, expressen una sèrie de punts. És a dir, ells creuen que aquest desmantellament de les polítiques de medi natural ha traspassat totes les línies vermelles, creuen que hi ha incompliments de directives europees, de plans de conservació ja pendents... Bé, i, de fet, en aquesta comissió no tant, i també, però sobretot a la Comissió d’Agricultura, hem anat reclamant qüestions que estan pendents –i el conseller sempre diu que compareixerà–, com són plans de protecció de fauna, que estan pendents, com són els catàlegs, com és el pla de connectors, etcètera.

Llavors, el que fan..., no els en llegiré tots els punts, perquè entenc que tothom els ha pogut llegir. A més, aquesta declaració està a la xarxa, va sortir a la premsa, a La Vanguardia, que no és que, diguemne, sigui molt propera a Iniciativa, se’n va fer molt de ressò en diverses pàgines. I crec que és important, perquè fa molt poquet teníem un altre episodi de «susto», no?, que ens va posar a tots les alarmes –o d’ensurt, perdó, d’ensurt–, que va ser la proposta de tala d’un bosc madur a Pi de Cerdanya, no?

Per tant, en polítiques mediambientals, ja sabem que l’agenda verda està com una mica desapareguda, enmig d’aquesta convulsa agenda política que tenim, però creiem que és molt important i que és obligació, perquè al final estem parlant del bé comú. Serem independents o no serem independents o no sé què serem, però els boscos, els rius, l’aigua i el patrimoni els hem de deixar als nostres fills, i de la millor manera possible.

Per tant, crec que seria un acte de generositat i de bona voluntat, com a mínim en el discurs, donar suport a aquesta declaració i també fer que es despleguin tots els punts de la Moció 83/X, que vam ser capaços d’aprovar amb consens de tots, i aquí miro la diputada Cristina, el diputat Marc, tots, perquè va ser amb consens de tots. Doncs, home, ja que vam ser capaços d’aprovar aquella moció, que puguem també donar suport a aquesta declaració.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Per posicionarse els grups, en primer lloc, el d’Esquerra Republicana: el senyor Marc Sanglas té la paraula.


Gràcies, president. Bàsicament, per manifestar el suport, tot i que amb algun matís; en tot cas, m’aturaré després a comentarho.

És evident que la preocupació per la diversitat i el medi ambient és un tema que ens ocupa a tots. Hem tingut una vasta explicació sobre el tema de la qualitat de l’aire, que és un dels elements que afecta, evidentment, de manera més clara el viure i el medi ambient. Per tant, des d’aquest punt de vista, el suport d’Esquerra Republicana al fet que per part del Govern s’elabori –així ho hem manifestat en diverses ocasions– i hi hagi una concentració del seguit de polítiques de protecció del patrimoni natural en un únic departament per evitar –com a mínim per evitar– les actuals disfuncions que, a parer nostre, també es produeixen. Per tant, des d’aquest punt de vista, coincidim amb la proposta en aquest àmbit.

Entenem que l’element d’aprovació d’aquesta moció o d’aquesta proposta de resolució com a compromís d’aquest Parlament amb les polítiques de protecció del medi ambient i del patrimoni natural és necessari, però, en tot cas... I ara sí que entraria en l’àmbit en què discrepem –tot i així, ja avanço el suport d’Esquerra Republicana a la proposta de resolució–: el tema del desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural. A nosaltres, parlar de «desmantellament» ens sembla una mica gruixut, atès que, bàsicament, el que hem tingut –i és veritat, segurament–..., una disminució dels pressupostos, com també hi ha hagut en altres àmbits i com hi ha hagut també, per desgràcia, en altres matèries, les quals per nosaltres són essencials. I no podem parlar de «desmantellament», sinó que, en tot cas, la qüestió econòmica, el límit pressupostari que tenim..., les limitaci



ons que ens imposa el Govern espanyol és evident que eviten que puguem anar tenint aquestes polítiques.

Però, en tot cas, hi insisteixo, fet aquest matís, manifestar el nostre suport.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Pel Grup Parlamentari Socialista... (Veus de fons.) Ah, perdó, el senyor Xavier Sabaté. És que el buscava i no el trobava.

Xavier Sabaté i Ibarz

Sí, avui estem..., aliats amb Iniciativa, avui. (Rialles.)

El president

Endavant –endavant.


Fora bromes. Gràcies, president. Nosaltres donarem suport a aquesta iniciativa parlamentària.

Les compareixences d’abans han estat una mostra clara del que és l’absència absoluta de..., quatre anys d’absència de polítiques mediambientals. Tot són promeses de futur, explicació de què és el que cal fer, però no hi ha realitats concretes d’un govern que abans era «dels millors» i ara és el de la ineficàcia.

Així que donarem suport a aquesta proposta. Esperem que es compleixi la Moció 83/X, que, com tantes altres en l’àmbit del medi ambient, aquest Govern no compleix. I esperem que, amb aquesta nova iniciativa, si és que s’aprovés, doncs, el Govern tingui algun estímul més, si és que encara li’n faltés algun, per fer alguna cosa en polítiques mediambientals.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Parlamentari del Partit Popular, la il·lustre diputada senyora Dolors Montserrat té la paraula.

M. Dolors Montserrat i Culleré

Moltes gràcies, honorable president. Per manifestar el nostre suport a la iniciativa presentada per la senyora Hortènsia Grau.

En definitiva, és donar suport a la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya. És evident que, dintre del contingut, quan es parla de reclamar al Govern de Catalunya tot un seguit de punts, aquí nosaltres hi tenim, doncs, alguns dubtes, i, evidentment, no hi podríem donar suport. Però del que es tracta és de la proposta de resolució, i la proposta de resolució té dos punts: al primer, el Parlament de Catalunya donarà el seu suport al manifest de Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya, i en el segon fa explícitament esment de la Moció 83/X, que es va apro

var al febrer de l’any 2014, presentada per Iniciativa per Catalunya Verds, la qual, doncs, es va aprovar per unanimitat dels presents. En definitiva, aquest desenvolupament d’aquesta moció és potenciar el Cos dels Agents Rurals, és garantir la vigilància efectiva, és presentar el Pla general de política forestal 20132022.

I nosaltres creiem, en conseqüència i coherentment amb el que vàrem aprovar en aquesta moció..., doncs, el nostre grup parlamentari hi dóna suport.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Per posicionarse, pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió... (Veus de fons.) S’ha posicionat? (Pausa.) Li toca a la senyora Cristina Bosch, sí. Senyora Cristina Bosch, té la paraula.

Cristina Bosch i Arcau

Bé, gràcies, president. En primer lloc, dirli a la dipu tada Hortènsia Grau, que ha recordat el tema de quan vam negociar la moció de medi natural, i que, de fet, vam poder arribar a un consens molt ampli –la vam votar 126 diputats d’aquest Parlament–, que m’ha sobtat, no?, ens ha sobtat, al nostre grup, una mica la presentació de la proposta de resolució.

Perquè, clar, llegint l’exposició de motius que es fa en aquesta proposta de resolució, que es parla d’una situació tan alarmista, tan desesperada, de la situació del patrimoni natural, nosaltres creiem que està totalment allunyada de la realitat. Vull dir, tots els punts comencen amb «el desmantellament de les polítiques públiques», «les supressions», «travessar línies vermelles», «estrangulaments», «falta de reconeixement...» Clar, a nosaltres se’ns fa difícil, no? Ja que compartim, jo crec, amb tots els grups d’aquesta cambra, i, a més, molts de vostès, que són representants de grups polítics que han governat amb anterioritat..., i que compartim la feina que s’ha de fer amb el patrimoni natural –de fet, Catalunya té molts espais protegits, és dels països d’Europa que té més espais protegits–, de fet, ens sap greu que s’hagi plantejat d’aquesta manera tan alarmista i tan dura, aquesta proposta de resolució.

Perquè, de fet, el nostre model –i vostè ho sap, perquè ho hem parlat altres vegades– és un altre. El nostre model és el model de la gestió sostenible, i són trajectòries que estan marcades per l’Estratègia europea 2020. És a dir, d’acord que hem de conservar el nostre patrimoni natural, però sempre englobantlo dintre del tema del desenvolupament rural, que també n’hem parlat moltes vegades i en diferents mocions i interpel·lacions que hem tingut en el Parlament, no? Creiem que, en un entorn de tantes dificultats econòmiques com el que tenim, els pressupostos s’han d’assignar o s’han de procurar assignar de la millor manera i de la manera més efectiva possible. I, per tant, les exigències del medi natural i de la conservació són les que són, però sempre enfocades en el concepte una mica de la bioeconomia, d’allí on puguem afavorir, doncs, que la conservació d’aquest patrimoni natural ens doni pas a una gestió



sostenible adequada i a un desenvolupament adequat econòmicament al territori, no?

Llàstima. Ens sap greu, no?, perquè en aquella moció vam definir molts objectius importants i en els quals el Govern ja està treballant: configurar els equips de gestió d’alguns espais naturals, vam parlar del tema del finançament, vam parlar de promoure la Llei de biodiversitat. I, per tant, clar, nosaltres ens centrem i continuem amb el model o creient en el model de la gestió sostenible.


El president

Molt bé. Moltes gràcies. (Hortènsia Grau Juan dema-na per parlar.) Sí, senyora Hortènsia, per...? (Veus de fons.) Vol dir una contradicció? (Veus de fons.) Un moment, torni a dir que vol aclarir una contradicció.


Perquè hi ha una contradicció, crec, amb el que diu la diputada Cristina Bosch.

I és que el que li vull deixar clar és que tota l’exposició de motius d’aquesta proposta de resolució no la diu Hortènsia Grau, no la diu Iniciativa per Catalunya Verds. Jo l’únic que he fet ha sigut cortar y pegar la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya que fan quaranta entitats ecologistes, algunes de tant prestigi com l’Institut Català d’Història Natural. És la que està penjada a les xarxes i és la que els van venir a explicar aquí quan van comparèixer el dia 4 de juny. Jo no sé si a ells se’ls va dir, perquè jo aquell dia tenia una altra comissió. Per tant, no és que ho digui jo...

El president

Gràcies, gràcies. Trenta segons, han passat.

Doncs, vots a favor de la proposta de resolució?

Vots en contra?

Abstencions?

Queda aprovada per 10 vots a favor i 8 abstencions.

Cedeixo la presidència a la senyora Victòria Forns.

(Pausa.)

La vicepresidenta

Bé.

Proposta de resolució sobre la creació d’una comissió interdepartamental de foment de l’economia circular (tram. 250-01005/10)

Fem la Proposta de resolució número 2, sobre la creació d’una comissió interdepartamental de foment de l’economia circular, que ha portat a aquesta comissió Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Al

ternativa, i la defensa l’il·lustre diputat, el senyor Salvador Milà.

Salvador Milà i Solsona

Gràcies, presidenta. Com deuen saber, aquest és un tema que hem anat deixant, posposant en diferents sessions, i creiem oportú que ara puguem ja finalment arribar a un debat i votació.

En definitiva, del que es tracta és de remarcar la importància que, a l’enfocar el que seria el nou Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya, es contempli una nova dimensió d’aquesta problemàtica, que és que ja no estem parlant només de residus, sinó que també estem parlant de materials –de recursos, en definitiva. I aquí aflora un tema que també entitats ecologistes, com Recupera i altres que n’hem anat coneixent experiències, ens han vingut a explicar, què és el nou concepte de «l’economia circular».

Ara bé, aquest concepte, el desenvolupament i la implantació d’aquest concepte, del que hauria de ser un enfocament integral dels materials de forma que no parlem ja ni de reciclar ni d’abocar, sinó, en definitiva, de cicle continu de materials, requereix la implicació de tot el Govern, dels diferents departaments, o almenys de bona part dels departaments que tenen incidència, doncs, en l’economia, en la indústria, en el territori, en el medi ambient, etcètera.

Per això es planteja en aquesta proposta de resolució que el Govern, doncs, treballi de forma interdepartamental. Se’ns ha fet conèixer que ja existia un grup en aquest sentit, però també seria bo conèixer quins són els objectius que es marca, quines són les fites que es volen assolir i els compromisos que s’implementaran. I per això és important que el Parlament n’estigui informat, el Parlament hi pugui participar, i que tinguem coneixement de com estan aquests treballs, quan els podrem tenir i quan podrem aprovar aquest Pla de prevenció, gestió de residus i de recursos de Catalunya, que hauria de ser 2013 i 2020, i estem al 2014 i encara no té estatus oficial.

Amb relació a la proposta de resolució que tenen els senyors i senyores diputats damunt de la taula, amb el grup parlamentari que dóna suport al Govern hem arribat a una transacció. Perquè, en definitiva, la voluntat d’aquesta proposta..., és evident que havia de fer un ampli consens, en aquest Parlament.

I, si m’ho permet la presidenta, per guanyar temps i amb la promesa que no intervindré, excepte per allusions o contradiccions, en el torn de posicionament, a la transacció diria que el primer punt, en què s’insta el Govern, és estudiar, debatre i presentar les propostes sobre les oportunitats que genera per al país el nou model d’economia circular en el marc del grup de treball interdepartamental en economia verda i altres comissions temàtiques vinculades, que sembla que ja estan al Govern.

El segon punt és definir, de forma coordinada amb els grups parlamentaris de la Comissió de Territori i Sostenibilitat, les mesures que es puguin impulsar en



aquesta matèria quan es presentin les conclusions i les propostes de treball.

I el tercer, que crec que també és especialment interessant després de la compareixença d’avui, és que el Govern comparegui... –perdó–, a través de la directora general de Polítiques Ambientals, comparegui a la Comissió de Territori i Sostenibilitat abans del final del present període de sessions –per tant, abans de final d’any– perquè ens informi sobre com estan aquests treballs del grup de treball interdepartamental en economia verda i les previsions que tenen de presentarho i d’implementar aquesta proposta.

Gràcies, senyora presidenta.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. Atès que l’únic grup que presenta esmenes és Convergència i Unió, té la paraula l’il·lustre diputat, el senyor Joan Recasens.

Joan Recasens i Guinot

Gràcies, presidenta. Bé, el senyor Milà ja ha comentat i explicat la transacció a què hem arribat, i que, evidentment, ens estalviem la creació d’una comissió interdepartamental, atès que ja existeix un grup de treball que faria les funcions d’aquesta comissió. Per tant, aquí sí que racionalitzem i posem sentit comú en el que és l’acord, no?

Per altra banda, val a dir que també evidenciem la importància que tenen la relació i la connexió que hi hagi del Govern amb el Parlament i amb aquesta comissió per posar de manifest i per compartir totes les accions que es puguin fer en aquest sentit.

Però s’ha de destacar que l’acció del Govern ja va en aquesta línia, ja hi ha una voluntat d’impulsar un model d’economia verda o circular, i queda de manifest en el Pla de govern 20132017; que hi ha una integració de l’economia verda o circular en els instruments econòmics clau del Govern; que l’elaboració de l’estratègia d’impuls de l’economia verda de Catalunya en el marc de l’Ecat 2020 i amb col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat, el Departament d’Empresa i Ocupació i el Departament d’Economia i Coneixement també ho posa de manifest; que aquest grup de treball interdepartamental funciona i compta amb representació de les àrees més directament implicades en l’economia verda; que es reuneix amb freqüència per estudiar i debatre les oportunitats que ofereix l’economia circular, i que la constitució d’aquest grup de treball ha garantit una major integració de l’economia circular en el conjunt de polítiques del Govern; que s’han realitzat consultes i debats amb altres departaments de la Generalitat i amb agents econòmics i socials clau per valorar les opinions d’entitats empresarials i socials i explorar possibles col·laboracions publicoprivades per al foment de l’economia circular.

Per tant, que tot això es traslladi i es busqui la collaboració del Parlament, ens sembla bé. I, evidentment, ens sembla bé que no es creïn estructures sobreres.

Moltes gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies, diputat. Té la paraula ara, en nom d’Esquerra Republicana de Catalunya, l’il·lustre diputat senyor Marc Sanglas.


Gràcies, presidenta. En tot cas, senyor Milà, estem contents que aquesta moció, al final, després de circular tantes vegades de comissió en comissió, hagi vist la llum, i hi hagi un acord entre el Govern.

A nosaltres ens sembla interessant i ens sembla oportú que hi hagi aquesta voluntat i que hi hagi un acord ampli, màxim, i que el Govern, com apuntava el senyor Recasens, també ja s’ho hagi fet seu, a través d’alguna documentació. Ens sembla que la introducció d’aquest concepte, que abordi la nostra vida i que permeti la generació d’aquest tipus d’economia, en un intent de tancar el cercle de la vida de tot el que siguin els serveis, els residus, els materials, l’energia, l’aigua... Ens sembla interessant superar l’element, diguemne, del residu i passar ja a l’oportunitat, al recurs que pot significar el mateix residu en un intent d’aprofitarho, i, per tant, també com un punt de generació de nova economia i de generació de noves oportunitats econòmiques, especialment en un país que té una llarga tradició en investigació i en què, per tant, també és un nou camp d’oportunitats per treballar en aquest àmbit, i, per tant, afavorir també la creació de llocs de riquesa, de llocs de treball, i riquesa per al país.

Per tant, des d’aquest punt de vista ens sembla correcte, i des d’Esquerra Republicana hi donarem suport.

Gràcies.

La vicepresidenta

Té ara la paraula, en nom del Partit Socialista de Catalunya, l’il·lustre diputat senyor Sabaté.


Nosaltres també hi donarem suport, senyora presidenta.

I ens sembla bé la transacció, no perquè es pugui prescindir d’una comissió que sigui sobrera. No són mai sobreres, les comissions; les comissions parlamentàries o subcomissions o qualsevol grup d’estudi són sinònim de transparència i de participació. Però, en fi, la transacció em sembla que soluciona el problema quan obliga que el Govern doni compte de tot això que diu ja el Govern, que ja ho està treballant, i que, per tant, no era necessària, d’alguna forma, aquesta iniciativa parlamentària que nosaltres trobem adequada.

I, per tant, en un tema tan important com l’economia que s’ha donat a denominar darrerament «economia circular», doncs..., arribi a aquest Parlament i puguem conèixer de primera mà aquests treballs, que esperem que estiguin molt avançats i que siguin tan profitosos com semblen.

Gràcies.



La vicepresidenta

Moltes gràcies. En nom del Partit Popular de Catalunya, la il·lustre diputada senyora Dolors Montserrat.


Moltes gràcies, presidenta. Per anunciar que el nostre grup parlamentari vèiem positivament i veiem positivament la proposta de resolució presentada pel Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds.

Parlar o intentar..., que, doncs, amb l’esmena transaccional no s’ha arribat a la creació d’una comissió interdepartamental, nosaltres ho vèiem positiu, perquè parlar de l’economia circular, parlar de la gestió de residus, parlar de la possibilitat que hi hagués tanta participació en la mateixa comissió per tal de conèixer..., i tenint en compte que avui dia, doncs, dels residus, econòmicament..., hi ha una gran part d’empreses que es mouen a l’entorn d’aquests que donen molts llocs de treball, i hi tenim unes grans possibilitats de present i de futur.

Però, veient que vostè, evidentment, ha fet una esmena transaccional, en la qual no hi ha la creació de comissió –és cert, el senyor Recasens recordava que hi ha un grup de treball que ja hi treballava, i així, més o menys, ho plasmava en l’esmena que li havia presentat–, el nostre grup parlamentari és evident que, havent arribat a aquest acord, també hi donarem suport, com no podia ser d’altra manera.

Moltes gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies.

Bé, doncs, si els sembla..., podem passar a votació? (Pausa.) Sí? Perquè tothom coneix, doncs, aquesta transacció.

Vots a favor?

Doncs, s’aprova per unanimitat. Molt bé.

Proposta de resolució sobre les rotondes de la carretera C-55 d’accés al pla de les Vives I, de Sant Vicenç de Castellet (tram. 250-01075/10)

Hem fet un canvi d’ordre, no? I, per tant, passem ara a la número 9, Proposta de resolució sobre la suspensió del projecte de la pedrera prevista a la zona de Roques Blanques, al Bruc. (Veus de fons.) Ha demanat el...? (Pausa.) No? (Pausa. Remor de veus.) Ha de venir..., senyor president, ha de venir la diputada Vergés per defensarlo? (Veus de fons.) Doncs bé, tornem a l’ordre preestablert. (Veus de fons.) Sí, sí. Sí, bé, exacte. Doncs, quan la senyora Vergés es pugui incorporar, ja la substanciarem. Molt bé.

Anem al número 3, que és la Proposta de resolució sobre les rotondes de la carretera C55 d’accés al pla de les Vives, de Sant Vicenç de Castellet, que és una proposta de resolució del Partit Popular de Catalunya, i la porta la illustre diputada, la senyora Dolors Montserrat.


Moltes gràcies, presidenta. No és costum d’aquesta diputada repetir les iniciatives parlamentàries. Vull recordar que fa sis mesos aquesta diputada substanciava una interpel·lació al conseller Vila que jo mateixa la vaig valorar com a positiva per la resposta que vaig obtenir del mateix conseller i amb la voluntat d’arribar a acords en la moció presentada.

És evident que han passat sis mesos, i el projecte –que en aquells moments ja pràcticament estava acabat, perquè aquesta diputada en tenia coneixement, de com estava el projecte per tal de construir o d’acabar aquesta rotonda que donés un pas, evidentment, a les zones industrials del pla de les Vives, de Sant Vicenç de Castellet– és una realitat, però el que sí que continua sent és un punt negre. I vull recordar que els accidents que hi han hagut han sigut mortals, hi han hagut dos accidents mortals i d’altres amb ferits. S’ha mi llorat o s’ha aconseguit que la senyalització hagi mi llorat, en aquests sis mesos? Evidentment, no. Què és el que està fent l’ajuntament del municipi? Bé, està traslladant..., no pas per tots els grups municipals que hi som presents, ni els que cogovernen amb l’equip de Convergència i Unió, sinó que està espantant els petits i mitjans empresaris d’aquesta zona amb el fet que això no es farà, i, si es fa, ho hauran de pagar ells.

Per tant, en aquest sentit i amb aquest criteri, hem presentat aquesta present proposta de resolució. Fixinse que no hi ha data, perquè he agafat fil per randa la resposta, paraula per paraula, del conseller de Territori i Sostenibilitat en el seu posicionament a la meva interpel·lació, en el qual ell tenia la voluntat de «tan aviat com ens ho permetin les disponibilitats pressupostàries». I em parlava, concretament, i els ho llegeixo: «I estic ben segur, diputada, que, si ho podem fer aquest any, no ho farem l’any que ve. Ja sap que a finals d’any també es gestionen romanents i es veu a on s’ha actuat i a on no.» O sigui, la voluntat era, com manifesta el conseller, de poder portar a terme aquesta actuació.

I, en aquest sentit i amb aquest criteri, portem novament aquesta proposta de resolució per tal que s’acabi de construir la segona rotonda a la carretera C55 –ell parlava que s’havia de fer, doncs, un arranjament global en diferents punts, jo només parlo d’aquest en concert–, enllaçar aquesta rotonda amb la ja existent i condicionar aquestes infraestructures per tal que els vianants puguin creuar la C55 amb seguretat i sense cap risc d’accident. Aquests criteris els poso a la disposició de tots vostès, esperant i desitjant tenir el vot favorable.

Després, honorable president, hi han dues esmenes; si li sembla bé, m’hi posicionaré.

El president

Molt bé. Moltes gràcies, senyora diputada. Efectivament, hi han dues esmenes. Les primeres en presentació han estat les del Grup Parlamentari Socialista. Per exposarles, té la paraula l’il·lustre diputat, el senyor Cristòfol Gimeno.



Cristòfol Gimeno Iglesias

Gràcies, president. Bé, de fet, vàrem presentar aquestes esmenes bàsicament perquè, tot i coincidint amb la necessitat..., aquesta sinistralitat alta que té la C55, doncs, aquest accés viari al municipi de Sant Vicenç de Castellet i als seus polígons industrials ha sigut sempre, històricament, aquest punt negre per resoldre.

De fet, va ser fa uns anys enrere –vuit, nou anys enrere– que el Departament de Territori, a través de la Direcció General de Carreteres i l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, van desenvolupar i executar el projecte d’accés al municipi de Sant Vicenç de Castellet. El que passa, que és evident que el nucli urbà important de Sant Vicenç de Castellet està a una banda del riu Llobregat, i els polígons i aquests accessos estan a l’altra banda. I, per tant, calia que l’execució que es va fer en aquell moment, doncs, anés simultàniament, coincidís, amb el desenvolupament d’aquests àmbits d’actuació que són aquests polígons industrials. I per això, en aquesta línia, nosaltres vàrem presentar aquestes esmenes.

Entenem que, tot i que aquests polígons industrials estan propers a la C55, calia que qui els desenvolupés, qui els gestionés, qui els portés endavant i els executés, fos el govern municipal, i, en aquest sentit, en la línia que cregués convenient, és a dir, aplicant ja fossin les contribucions especials o fenthi l’aportació municipal que calia. I, per tant, és en aquesta línia que nosaltres hem presentat aquestes esmenes, en el sentit que el Govern de la Generalitat, coneixent que ja s’han realitzat aquests treballs tècnics de redacció d’aquest projecte constructiu, doncs, es posi a disposició i col·labori amb l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet. I, també, ja es decidirà si els recursos públics de la Generalitat han d’anar íntegrament a sufragar aquestes obres, que creiem que el cent per cent no haurien d’anar a càrrec d’aquests pressupostos de la Generalitat.

I, finalment, mentre això no sigui possible, doncs, hauríem, en la mesura del possible, també de reforçar tota aquesta senyalització, la senyalització existent, perquè no deixa de ser un punt encara per resoldre.

I, per tant, és en aquesta línia que nosaltres vam presentar aquestes esmenes.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor Gimeno. La segona esmena presentada en aquesta mateixa proposta és del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Per presentarla, té la paraula la il·lustre diputada senyora Meritxell Roigé.

Meritxell Roigé i Pedrola

Gràcies, president. Com ha dit la senyora Montserrat, ara fa uns sis mesos hi va haver una interpel·lació feta per ella mateixa al Ple del Parlament, al conseller Vila, on es va explicar, jo crec que amb tots els detalls, com estava aquesta situació.

I, per tant, a partir d’allí vam arribar a un acord, a una transacció, a partir d’una esmena amb el Grup de Convergència i Unió, que va aprovar tot el plenari, per la qual el Govern es comprometia a fer allò que era competència del Govern, que era finalitzar el projecte aquest any per tal de poder fer la construcció de les obres d’accés a la C55. Que, en tot cas, és el que correspon a aquesta Administració, al Govern de la Generalitat, poder fer aquest projecte.

Aquest projecte està finalitzat a dia d’avui, perquè aquesta és una proposta que també ha anat passant...; per tant, l’esmena tampoc ja té molt de sentit, en aquest cas. Nosaltres ens oferíem a la senyora Montserrat a cenyirnos a l’acord fet en el seu moment al Ple, perquè entenem que aquest és el compromís que hi ha per part del departament: finalitzar aquest projecte –aquest projecte ha estat finalitzat–, i, per tant, poder donar compliment a aquesta solució, i que posteriorment es pogués realitzar aquesta obra, però no amb els pressupostos de la Generalitat, amb totes les conseqüències, perquè això a hores d’ara no és possible, i, a més a més, no n’és competent tampoc, el Govern, com vostè sap.

Per tant, nosaltres, col·laboració amb l’ajuntament, absoluta, tota la col·laboració amb l’ajuntament, per part del departament, però no és possible poderho tirar endavant d’aquesta manera, com ho està demanant vostè.

Per tant, nosaltres entenem que no ens accepta l’esmena presentada, i nosaltres tampoc podem donar suport a aquesta proposta, perquè entenem que no respon a l’aprovat en el seu moment i al que, en el seu moment, també li va exposar el conseller.

El president

Moltes gràcies. Per posicionarse, pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana, el senyor Marc Sanglas.


Gràcies, president. En tot cas, la senyora Montserrat ja ha manifestat clarament que aquesta proposta que avui ens porta aquí ja l’havia portat al Ple, havia aprofitat una interpel·lació feta al conseller Vila per parlar del mateix tema.

Per tant, sembla reiteratiu parlar d’aquell tema o parlar d’aquest tema, sobretot quan en aquella sessió hi va haver un acord, com s’ha manifestat ja, de manera unànime per tirar endavant aquest tema. I vagi per endavant, diguemne, tot el suport als afectats pels accidents a la C55. Hi hem posat, també, totes les mesures que hem pogut, per part nostra, i hem pressionat el Govern tant com ha estat possible.

En tot cas, a nosaltres el marc de l’acord on ens havíem de moure ens sembla que és l’acord adoptat el 25 d’abril d’enguany. I, bàsicament, és impulsar el conjunt d’actuacions que necessita la carretera C55, adaptarla a les necessitats actuals i prioritzar les obres vinculades a la promoció dels polígons industrials i a la seguretat, i quedava clar que s’havia d’aplicar



una part del romanent del pressupost del 2014 a acabar aquest projecte. Se’ns explica, en aquests moments, que aquest projecte està a punt de finalitzar; per tant, entenem, des d’Esquerra Republicana, que el compromís era aquell que s’havia assolit, i que no pertoca res del que vostès demanen en aquest moment.

Per tant, des d’aquest grup votarem en contra de la proposta.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. La senyora Dolors Montserrat té la paraula per posicionarse sobre les dues esmenes.


Moltes gràcies, honorable president. Donar les gràcies als grups parlamentaris que han presentat, doncs, a la nostra proposta, les esmenes, tant pel que fa al Grup de Convergència com al Grup Socialista.

El nostre grup parlamentari acceptarem l’esmena presentada pel Grup Socialista, que ha defensat el senyor Gimeno, perquè, en definitiva, s’acosta molt al que nosaltres comentàvem: col·laborar amb l’Ajuntament –només faltaria– de Sant Vicenç de Castellet per poder construir l’accés a l’actual rotonda. És una realitat, aquest accés s’ha de construir, i qui més..., o un dels grups que més ho pot saber és un dels grups que cogoverna amb l’ajuntament, amb el Grup de Convergència i Unió, a l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.

És evident que també demana garanties, i, per tant, va en la línia del que demana el Grup Parlamentari Popular, i reforçar la senyalització, que, tal com els he dit, no hi ha absolutament cap nova senyalització que s’hi hagi afegit per tal que aquesta senyalització vertical o horitzontal millori la seguretat dels vianants o de les persones que travessin, com molt bé explicava el senyor Gimeno, ja que tenen el riu, que separa, doncs, el que és el nucli urbà del que són aquests polígons industrials, i, per tant, és un perill poderho travessar.

Acceptem aquesta esmena. I lamento moltíssim, senyora Meritxell, no poder acceptar..., quan vostè sap que sóc una persona que quan el Govern presenta, a través del seu grup parlamentari, una esmena, vol dir que tens unes grans possibilitats que això tiri endavant. Però és evident que la finalització del redactat d’aquesta esmena, en la qual vostès diuen: «amb l’objectiu que l’esmentat vial pugui ser construït a càrrec del sector d’urbanització corresponent d’acord amb l’ajuntament», nosaltres aquí vam entendre, i així, parlantho amb el mateix conseller, que hi havien possibilitats de ferho amb romanent sobrant a finals d’enguany o potser de l’any que ve, però principalment a finals d’enguany, per poder realitzar aquesta obra. I per aquest criteri no acceptem l’esmena de Convergència i Unió, però sí l’esmena del Grup Socialista.

I al senyor Marc Sanglas, si vostè m’ho permet, honorable president, només dirli que no és l’única proposta de resolució... Ja li he dit que aquesta diputada, en fi, no té costum, potser és la primera vegada que

vostè veurà repetida una iniciativa, però vostè mateix ha vist, al llarg del dia d’avui, que esmentàvem una moció, la Moció 83/X, i que sí que, evidentment, ha sigut aprovada. Per tant, no és un cas únic, sinó que em refereixo que és una qüestió necessària, que el projecte ja estava realitzat quan aquesta diputada va fer la interpel·lació, però que ha acabat d’arribar a mans també de l’ajuntament a posteriori i és una realitat. Ara s’ha de fer el constructiu, el projecte constructiu, tal com deia, fins i tot, el senyor Gimeno.

I amb aquest criteri, doncs, donarli les gràcies i donar per acceptada l’esmena del Grup del Partit Socialista de Catalunya.

Moltes gràcies.

El president

El senyor Marc Sanglas, per...


Sí, president. Vista l’acceptació de l’esmena, per part del Grup Parlamentari del Partit Popular, del Grup Socialista, demanaríem la votació separada dels tres punts de la moció.

Gràcies.

El president

D’acord, doncs. És a dir, treballarem sobre el que en diríem «el nou text» de la part resolutiva, que és l’esmena de modificació del Grup Socialista, i votaríem primer el punt número 1.

Vots a favor?

Vots en contra?

S’ha rebutjat per 11 vots en contra i 7 a favor.

El punt número 2.

Vots a favor?

Vots en contra?

També s’ha rebutjat per 7 vots a favor i 11 en contra.

I el punt número 3.

Vots a favor?

S’ha aprovat per unanimitat.

Tocaria ara el punt número 6, però el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa em diu que el senyor Marc Vidal, que és el que havia treballat aquesta proposta de resolució, no pot venir, perquè està a Empresa i Ocupació, i hi està intervenint. Per tant, em demanen de posposarla.

I ara tractaríem el punt número 10 (remor de veus)..., posposar (veus de fons)... Sí, sí, perquè és que, a més, hi ha una proposta de transacció, etcètera, i no hi ha cap diputat que ho pugui daixò. Doncs, si els sembla bé, tornem a cedir la presidència a la senyora Victòria Forns.

(Pausa.)



La vicepresidenta

Bé.

Proposta de resoluciósobre la suspensió del projecte de la pedrera prevista a la zona de Roques Blanques, al Bruc (tram. 250-01224/10)

Senyores i senyors diputats, doncs, tornem al punt número 9, que és Proposta de resolució sobre la suspensió del projecte de la pedrera prevista a la zona de Roques Blanques, al Bruc, que és propietat, aquesta proposta de resolució, d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, i la defensarà l’il·lustre diputat senyor Milà.


Gràcies, senyora presidenta. Una salutació al representant de la plataforma veïnal de «Salvem el Bruc», que ens ha acompanyat durant tota la sessió d’avui.

El títol es queda curt, i pot semblar, fins i tot, que és un tema molt particularista, però al nostre grup, quan ens va arribar la inquietud que ens va fer arribar la plataforma veïnal de «Salvem el Bruc» respecte al que hi havia previst, a partir d’una modificació del Pla general, i, després, d’un projecte d’activitat complexa a la zona, precisament, d’una pedrera que se situa a tocar del PEIN de Roques Blanques, d’una zona ZEPA, d’una Xarxa Natura 2000 i just a tocar del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, al Bruc, com és prou coneguda, la zona aquesta de Roques Blanques, al costat de Montserrat, ens va preocupar sobretot un element que per nosaltres és més essencial. Ja no és només el tema de les pedreres en zones d’especial interès paisatgístic i ambiental, perquè sabem que les pedreres, en aquest moment, potser temporalment, doncs, tenen una baixa activitat, però és que el que ens preocupa i en el que volem cridar l’atenció, i demanem que aquesta comissió voti a favor que es revisi en profunditat, és el tema que, al damunt, s’hi preveu implantar, en aquest mateix espai, una planta d’emmagatzematge d’asfalt, el que seria, doncs, una planta que també faria no només el tema dels àrids, sinó fabricar asfalt.

Nosaltres creiem que aquesta és una interpretació molt extensiva i inadmissible del que és admissible o no admissible en sòl no urbanitzable, eh?, especialment si té alguna figura de protecció o si està en una zona propera a un espai natural, a zones ZEPA, etcètera. Per què? Perquè, de terreny industrial per fer plantes d’asfaltatge, n’hi ha i de sobres, i al corredor al voltant, doncs, de la carretera, de l’antiga nacional II, abans d’arribar al Bruc, hi han polígons industrials buits. Llavors, el que detectem és una voluntat de rendibilitzar les pedreres per a altres activitats que no hi tenen res que veure, perquè una cosa és l’asfaltat i l’altra són els àrids.

D’aquí, en definitiva, que nosaltres hem volgut cridar l’atenció sobre aquest tema. I per això demanàvem que, en el primer punt, es revisi i es suspengui la implantació d’aquest projecte previst a Roques Blanques, en el terme municipal del Bruc, en tant que no hi hagi una

reavaluació dels impactes ambientals, de salut, de paisatge, per l’afectació que poden tenir en aquests entorns immediats; i que es paralitzi la tramitació de l’autorització per al projecte de la planta d’asfaltat i de formigó –és a dir, tot es va acumulant, en aquest àmbit– en aquests terrenys de l’explotació perquè són uns usos, doncs, que creiem incompatibles; i que també s’avinguin, el Govern..., instem el Govern que es reuneixi i escolti els arguments i els informes de la plataforma veïnal de «Salvem el Bruc» i de les altres persones, entitats, científics, etcètera, que hi puguin fer aportacions positives.

Gràcies, senyora presidenta.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. Té ara la paraula, en nom de Convergència i Unió, la il·lustre diputada senyora Meritxell Roigé, atès que és l’únic grup que ha presentat esmena.

Meritxell Roigé i Pedrola

Gràcies, presidenta. En aquest cas, ens tornem a trobar amb una proposta del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds on..., ens torna a portar a comissió una proposta, de la qual en part no som competents per tal de poder determinar..., legalment no en som competents, però, en tot cas, ara ho explicaré.

Primer, uns breus antecedents. Ens trobem amb una activitat extractiva que disposa d’autorització ambiental atorgada a aquesta empresa, Coll del Bruc, que es va atorgar en data 26 de febrer del 2012. No va ser recorreguda en el seu moment. Al tràmit de participació veïnal només es van presentar al·legacions per un ajuntament, que també van ser desestimades. Amb relació a la declaració d’impacte ambiental, que va ser en sentit favorable, el 27 de setembre del 2011, tampoc s’hi van presentar al·legacions, i aquesta activitat disposa d’autorització minera. Aquesta autorització ambiental també cal dir que només inclou l’extracció de materials i una planta mòbil de tractament que s’aniria desplaçant a mesura que avancés aquesta explotació. Per tant, la sol·licitud d’aquesta activitat extractiva s’ha tramitat d’acord amb la normativa vigent i ha passat els tràmits d’informació pública, de participació veïnal, i es va atorgar, ja, aquesta autorització.

Per tant, nosaltres, a dia d’avui, pel que fa a aquest punt, el primer dels punts, no podem ni revisar ni suspendre cap tipus d’implantació, perquè no en som competents, com ja ens ha passat en altres comissions, que es porten aquí temes que no en som competents per tal de poder ni revisar ni autoritzar, perquè ja han passat tots els tràmits pertinents, i, per tant, han complert la normativa.

Pel que fa al segon dels punts, hem arribat a una transacció, perquè sí que és cert que hi ha la petició d’aquesta planta d’asfalt, que s’ha de sotmetre a llicència ambiental i que a dia d’avui encara no està completat tot l’expedient. I, a més a més, el que coneixem és que aquest expedient, que tramitava l’OGAU, ha estat arxivat, ja que l’informe emès en el seu moment per l’ajuntament no complia tots els requisits, i, per tant, a dia d’avui això no es pot tramitar.



Per tant, d’acord amb aquesta transacció a què hem arribat, la qual diu que «el Parlament insta el Govern de la Generalitat a no aprovar aquesta implantació de la planta d’asfalt a l’explotació de Roques Blanques fins que s’hagin emès els informes preceptius que estableix la legislació vigent» –en especial, la justificació de la compatibilitat d’una planta d’asfalt en sòl no urbanitzable–, i que es sotmet, si s’escau, el projecte, «a avaluació d’impacte ambiental»... Perquè, en tot cas, el que estem dient és que compleix tota la normativa, que és el que pertoca.

I, en darrer lloc, també d’acord amb el fet de poder tindre reunions i rebre aquelles entitats que així ho demanen, tot i que a dia d’avui no hi ha consciència, per part del departament, que s’hagin sol·licitat aquestes reunions; però, en tot cas, cap problema de poder tindre aquestes reunions per tal de poder parlarne el que faci falta al respecte.

La vicepresidenta

Molt bé, moltes gràcies. Té, en nom, ara, d’Esquerra... (Veus de fons.) Ah, un moment. (La vicepresidenta dó-na la paraula a Salvador Milà i Solsona.)


No, no, per facilitar el debat...

La vicepresidenta

Okay. D’acord –d’acord.


...només per dir que retiro el punt 1, per no emmascararho i per no provocar aquí intervencions innecessàries respecte al punt 1, i ens centrem en la transacció i el punt 3. El punt 1 és inevitable, des del punt de vista administratiu, i, evidentment, té raó, la diputada: si està aprovat i no hi va haver al·legacions, nosaltres ara no podem fer que es revisi un acord administratiu ferm. I el que ens interessa és centrarnos en la planta d’asfaltatge i de formigó.

La vicepresidenta

Gràcies.


Del punt 1, eh?

La vicepresidenta

Sí, sí; gràcies per l’aclariment. Molt bé, doncs, en nom d’Esquerra Republicana de Catalunya, té la paraula la il·lustre diputada, la senyora Alba Vergés.

Alba Vergés i Bosch

Moltes gràcies, presidenta. Vinc en representació i com a diputada de la comarca de l’Anoia, i, per tant,

el municipi del Bruc i tot el que afecta aquest municipi també ens afecta la comarca.

I, en aquest sentit, en resposta al que deia la diputada de Convergència i Unió, tampoc veníem a discutir la legalitat dels tràmits administratius que s’han donat a terme, però sí a posar de manifest que la participació del veïnatge del municipi del Bruc i de la seva plataforma «Salvem el Bruc», doncs, havia quedat una mica sense possibilitats, atès que ja havia passat el termini d’exposició pública, que es va donar a finals del 2013. I, per tant, hi ha informes i projectes que ells reclamen de ser escoltats per part de l’ajuntament, i, crec, des d’aquest Parlament, per part del Govern de la Generalitat, també hauria de ser així.

Com que tenim un informe també sobre la proposta del Pla especial de delimitació definitiva del PEIN de Roques Blanques, on diu que s’hauria de considerar entrat dins d’aquest espai del PEIN, entre altres elements, justament, el sector on es troben les Roques Blanques, que donen nom a l’espai i que formen una divisòria topogràfica molt més clara que la proposada..., i diu que donen suport a aquest informe, el Consell de Protecció de la Natura, sempre que es tinguin en compte aquestes consideracions i recomanacions.

I el que demanem aquí és que es tinguin en compte totes aquestes consideracions i recomanacions. Així ho vam fer també en una moció presentada a l’Ajuntament del Bruc, que no va prosperar, però el que dèiem és que hi hagi una transparència quant a tot aquest projecte, perquè hi havia coses que ens havien sobtat, com, per exemple, aprovar un conveni de col·laboració amb l’empresa Coll del Bruc, SL, al febrer del 2012, que és mesos abans de l’aprovació, per part de la Generalitat, d’aquest projecte. I, per tant, considerem que hi ha certes coses que s’haurien de modificar, com considerar que l’única persona interessada són els propietaris dels terrenys; és un error, tant des del punt de vista positiu, quan es fa un projecte, com negatiu. Si s’instal·la una indústria en qualsevol lloc, no són només els propietaris d’aquells terrenys, i no és només aquell municipi, sinó la comarca, tota la població. Si en positiu sempre ens emparem en la creació de llocs de treball, doncs, també sembla lògic empararnos en què diuen els veïns, què diu la comarca, com afecta això el paisatge, i sobretot estant en un lloc tan emblemàtic com el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

I, en aquest sentit, donem recolzament a allò que hem fet al territori i donem recolzament a aquesta proposta de resolució.

Gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. En nom, ara, del Partit Socialista de Catalunya, té la paraula l’il·lustre diputat senyor Cristòfol Gimeno.


Gràcies, presidenta. De fet, bàsicament, per posicionarnos sobre aquesta transacció.



I celebrem, doncs, que s’hagi fet així per part del Grup d’Iniciativa, que era el proposant, i del Grup de Convergència i Unió, que dóna suport al Govern, perquè sí que és veritat que aquestes activitats extractives sempre, quan s’implanten en el territori, generen un cert neguit veïnal, una certa mobilització de la ciutadania, i, per tant, generen molts dubtes sobre la seva activitat. Si, a més a més, doncs, hi afegim aquesta voluntat que hi havia d’instal·larhi, aquí al costat, aquesta planta d’asfalt i de formigó, suposo que les sensacions veïnals i les situacions devien ser encara més agreujades.

Per tant, en aquest sentit, bàsicament, només nosaltres per posicionarnos en el sentit del vot a favor respecte a aquesta transacció a què s’ha arribat.

Gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies, il·lustre diputat. Té ara la paraula, en nom del Partit Popular de Catalunya, la il·lustre diputada senyora Eva García.

Eva García i Rodríguez

Moltes gràcies, senyora presidenta. També per pronunciarnos sobre l’esmena transaccional a què han arribat el Grup d’Iniciativa Catalunya Verds Esquerra Unida amb el Grup de Convergència i Unió, atès que nosaltres, senyor Milà, també celebrem, com no pot ser d’una altra manera, que vostès hagin retirat el punt 1, eh?

Ja són moltes les propostes de resolució en què el Grup d’Iniciativa Catalunya Verds Esquerra Unida demana coses que legalment, doncs, saben perfectament que no es poden demanar. A nosaltres no ens competeix suspendre un projecte municipal. A més, jo crec que tots, com a mínim, més enllà de fer discursos, doncs, hem de creure fermament en allò de l’autonomia local, i, per tant, no ens competeix a nosaltres prendre segons quines decisions. Vostè, molt bé, ho deia: «Revisar acords administratius no és de la nostra competència.» Però, en tot cas, agrairli que hagi retirat aquest punt 1.

Nosaltres, evidentment, donarem suport a aquesta transacció a què han arribat vostès. Considerem molt millorada la proposta de resolució inicial. Jo crec que el neguit i la preocupació veïnals en aquesta zona eren evidents, i, per tant, jo crec que el fet de condicionar l’aprovació de la implantació de la planta d’asfalt als informes preceptius que calen, sobretot els informes legalment vigents, és precisament allò que consideren i allò que necessiten els veïns d’aquesta zona per tal que les coses es facin de la millor manera possible, no?

Al punt 3, evidentment, també hi donarem suport. Crec que reunirse i escoltar els arguments de qualsevol –en aquest cas, d’aquesta plataforma, així com de les persones o entitats interessades– sempre ha de ser positiu, sempre ha de ser necessari. I, en aquest sentit, també donarem suport al punt 3.

Gràcies.

La vicepresidenta

Si els sembla, passem a votació. (Veus de fons.) Vol la paraula? (Pausa.) Doncs, té la paraula el propietari de la proposta de resolució, l’il·lustre diputat, el senyor Salvador Milà.


Bé, això de «propietari»..., és, en tot cas, una propietat col·lectiva.

No, simplement, per posicionarnos respecte a l’esmena, que és evident que hem arribat a aquesta transacció, però aprofitar aquest torn per deixar molt clar un tema. Nosaltres no renunciarem, i em sembla que cap altre grup parlamentari ho fa quan té un interès específic en un territori, a manifestar, des del Parlament, l’avinentesa, l’aspecte positiu, l’aspecte negatiu respecte de determinades actuacions que es fan al territori i que, evidentment, afecten, en aquest cas, l’espai natural. No estem parlant de quan s’afecta una actuació municipal, encara que ara recordo, amb tot «carinyo», moltes propostes de resolució de la senyora Dolors Montserrat en què, en algunes ocasions, doncs..., a Avinyonet, ens hem pronunciat perquè canviessin la ubicació d’un contenidor al costat d’una parada d’autobús. Quan la senyora Dolors Montserrat ha considerat que els veïns d’Avinyonet tenien una inquietud, doncs, ha demanat que la Generalitat fes de bo perquè s’arreglés això.

Tots els grups som una mica els portaveus de les inquietuds que hi han en el territori. Crec que no enganyem els ciutadans quan els diem: «Mira, l’únic que podrem fer és un pronunciament o un debat», perquè, almenys, la gent espera que el seu Parlament es preocupi dels seus temes. I, després, com diu aquell, no?: «Dios proveerá» –en aquest cas, el Govern proveirà. Número u. I, per tant, ho continuarem fent, sempre que sigui convenient, amb tota la prudència del món. I, en aquest cas, hem entès, i em sembla que els veïns també ho entenen, que, si ja hi ha aquesta autorització de la pedrera, més enllà que ens agradi o no, seria un brindis al sol, ara, perquè ens ho tombarien.

Segona qüestió, molt important: com tota transacció, és evident que està redactada de la forma que el Govern se’n pugui sortir per on vulgui. Jo vull deixar molt clar aquí que (remor de veus)... No, no, és legítim –és legítim–, eh? Doctores tiene..., l’Església, i la llei està redactada perquè es pugui interpretar. (Re-mor de veus.) Per això ho dic –per això ho dic–, evidentment. Però vull dir que, en aquest cas, que quedi molt clar que la preocupació es centra en aquest tema, i que és un tema d’interès general, més enllà de Roques Blanques: aprofitar terrenys de pedreres semiexplotades o aturades per anar implementant actuacions de tipus industrial que res hi tenen a veure i que tenen el seu terreny en un altre àmbit, sols que aquí el terreny els costarà a zero cinquanta el pam i a fora els costarà a dos i mig. I això ens preocupa, eh? Ens preocupa, perquè no és el lloc adient per fer plantes d’asfaltatge i fer plantes de formigó, perquè tenen polígons industrials.



Per tant, més enllà del que diguin els considerandos, i vistos tots els informes, nosaltres hi estarem a sobre, i, si fa falta, arribarem als tribunals.

Gràcies.

La vicepresidenta

Bé. Els sembla que podem passar a votació? (Pausa.)

Vots a favor?

Bé, doncs. Queda aprovada per unanimitat.

Proposta de resoluciósobre l’elaboració d’un informe relatiu a l’estat del riu Ripoll al seu pas per Ripollet (tram. 250-01226/10)

Bé, doncs, anem a la proposta número 10, que és Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un informe relatiu a l’estat del riu Ripoll al seu pas per Ripollet. Aquesta és una proposta de resolució del Partit Popular de Catalunya, i la porta la il·lustre diputada, la senyora Eva García.


Moltes gràcies, senyora presidenta. Bé, el motiu de la presentació d’aquesta proposta de resolució per part del Grup Parlamentari Popular és, precisament, doncs, la gran proliferació, en nombre i volum, de canyes a la llera del riu Ripoll al tram que travessa el municipi de Ripollet.

Nosaltres, el Grup Parlamentari Popular, denunciem, de la mateixa manera que ho hem fet a nivell municipal amb diferents actuacions –doncs, diguemne, amb rodes de premsa, amb mocions presentades a l’ajuntament–, i que també han estat aprovades per unanimitat..., nosaltres denunciem la manca d’actuació per part de l’Agència Catalana de l’Aigua per netejar la llera del riu en aquest tram, com comentava, al seu pas per Ripollet. Les canyes i els objectes grans dificulten el pas de l’aigua i són aliens a la vegetació i morfologia naturals del riu.

Per part de la Generalitat, doncs, aquesta inactivitat, com deia, ha facilitat la proliferació i el creixement d’aquestes canyes, que posa en relleu l’evident manca d’actuacions preventives per mantenir neta i segura aquesta via fluvial. Atès que és funció de la Generalitat vetllar, precisament, per la seguretat i reduir els efectes d’una riuada amb actuacions preventives –i, lamentablement, en aquesta comarca sabem perfectament de què estem parlant–, doncs, els ciutadans de Ripollet i de tota la comarca del Vallès Occidental viuen amb preocupació la manca d’actuacions de neteja preventiva de la llera per part, com deia, de l’Agència Catalana de l’Aigua.

És per aquests motius que el Grup Parlamentari del Partit Popular hem presentat aquesta proposta de resolució, per demanar, en primer lloc, doncs, elaborar i presentar, en el termini màxim de dos mesos, un informe sobre, precisament, els riscos i l’estat actual del riu Ripoll al seu pas per Ripollet. En el segon punt

demanem destinarhi, amb caràcter d’urgència, una partida pressupostària. En tercer lloc, realitzar un informe que mostri l’estat actual i l’efecte posterior a l’actuació de la neteja.

Però, per economia processal, doncs, anuncio que en els punts 1 i 3 hem acceptat les esmenes presentades pel Grup de Convergència i Unió. Entenem, diguemne, que són, com a mínim, més actuals, ja que aquesta proposta la vàrem presentar ja fa quatre mesos, i en aquest temps aquest informe a què feia referència ja existeix, per dirho d’alguna manera. I també anunciar que, amb relació al punt 2, tenim una transacció amb el Grup de Convergència i Unió que diu textualment..., i tots vostès en tenen una còpia, però sí que hi volia donar lectura. El punt segon diu: «Destinar amb caràcter d’urgència una partida pressupostària per tal de realitzar la retirada de la vegetació al·lòctona i els objectes grans que representin un risc en cas de riuada, tot tenint cura en la seva realització de respectar les zones de nidificació i els hàbitats de les especies animals i vegetals que hi viuen.»

Aquesta és la transacció a què hem arribat amb el Grup de Convergència i Unió, i esperem el vot favorable de tots els grups.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora Eva García. Ara, per presentar l’esmena del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, té la paraula l’il·lustre diputat, el senyor Joan Recasens.

Joan Recasens i Guinot

Gràcies, president. La senyora Eva García ja ha explicat, doncs, què havia acceptat i què havíem transaccionat; en qualsevol cas, fer algun aclariment.

Sense entrar en l’estat de la llera del riu Ripoll en el seu pas per Ripollet, hi han tres elements que s’han de tenir en compte sempre. Primer, a veure, perquè es doni una subvenció o es faci una acció, aquesta s’ha de demanar, i l’Ajuntament de Ripollet no ho havia demanat. Ja no entraré en l’estat en què pugui estar l’Agència Catalana de l’Aigua des d’un punt de vista economicofinancer, que amb això ens allargaríem un pèl massa i encetaríem discussions que poder no toquen. Però el primer que ha de fer l’Ajuntament de Ripollet és dir: «Escoltin, senyors de l’Agència Catalana de l’Aigua, això està així, vostès tenen un projecte»..., que tampoc discutiré si en el moment en què vostès van presentar la proposta de resolució ja estava fet o no, deixemho córrer, perquè tampoc ens portarà enlloc, eh? Però el que ha de fer l’Ajuntament de Ripollet és anar, consultar el projecte, que està fet, i demanar la subvenció. I això és el que havia de fer.

Després, es poden presentar mocions en els plens, perquè queda molt bé, i es poden presentar propostes de resolució aquí, però el que sí que hauríem de demanar és que faci la seva feina. I si hi ha una línia d’aju



des que té l’Agència Catalana de l’Aigua, que podem considerar que és més gran o més petita, que podem pensar que, inclús, en la situació econòmica actual, està poc dotada... Molt bé, podem pensar el que vulguem. Però, coi, que ho demanin –que ho demanin.

Ara ja està. Ens hem posat d’acord, ens sembla molt bé, escolti’m, i endavant. Però, a partir d’ara, quan un ajuntament o un regidor ens traslladi una petició, que primer es garanteixi que s’ha fet la feina que s’havia de fer per poder aconseguir finançament per a una acció determinada.


El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Per posicionarse pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana, el senyor Marc Sanglas.


Gràcies, president. I, de manera molt breu, bàsicament per donar suport a la proposta presentada pel Partit Popular i a la transacció a la qual ha arribat amb el grup de govern.

I, per tant, diguemne, des d’aquest punt de vista, totes aquelles accions encaminades a garantir la seguretat, i, a més, com apuntava la senyora García, en un territori tan sensible al tema de les riuades, ens sembla que..., i, a més a més, en el context actual, a la tardor, que previsiblement ha d’haverhi majors pluges, del que es tracta és que aquestes actuacions es duguin a terme al més aviat possible.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, la illustre diputada senyora Marta Ribas té la paraula.

Marta Ribas Frías

Gràcies, president. Aquesta...

El president

Perdó –perdó. Del Grup Parlamentari Socialista, el senyor Gimeno.


Gràcies, president. Bé, de fet, per traslladar el nostre vot favorable, doncs, a aquesta proposta de resolució i a la transacció a què s’ha arribat.

El que passa, que sí que em permetran que faci una reflexió, bàsicament, doncs, pel que fa referència al contingut una mica d’aquesta moció. Aquí s’ha posat de manifest la situació d’un municipi, però el que sí que és evident, i, per desgràcia, en som coneixedors i surt en els mitjans de comunicació quan hi han

aquestes riuades i quan hi han aquests episodis de grans pluges..., que d’aquesta inacció –que en l’exposició de motius també s’explica–, doncs, per part de l’Agència Catalana de l’Aigua per fer front a aquestes obligacions que té, n’hem de ser tots conscients. I en molts rius de Catalunya, en molts torrents, els ajuntaments es presenten, intenten presentarse a aquestes convocatòries, i, per desgràcia, per la situació de l’Agència Catalana de l’Aigua, però que, evidentment, és qui n’és competent, doncs, no es poden portar a terme.

Per tant, en aquest sentit, molts rius, moltes zones i indrets de Catalunya es troben en aquesta situació. I, per tant, crec que a tot el que vagi destinat a intentar minorar aquestes situacions, a Ripollet o a molts llocs de Catalunya, el nostre grup, el Partit dels Socialistes de Catalunya, hi donarà suport.

Gràcies.

El president

Gràcies, senyor diputat, i disculpi per l’omissió. I ara sí, pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, la senyora Marta Ribas.

Marta Ribas Frías

Gràcies, president. Anunciar el nostre vot favorable a aquesta proposta de resolució. És una resolució que va ser presentada per unanimitat com a moció al Ple de l’Ajuntament de Ripollet –per tant, també amb el nostre suport– i que, a més, queda actualitzada i millorada, entenem, amb l’acceptació d’esmenes de Convergència i Unió i la transacció, atès que hi ha hagut canvis des que el tema va passar pel Ple de l’Ajuntament de Ripollet fins que l’estem debatent en aquesta comissió.

Per tant, aprovar aquesta resolució amb aquest únic punt, que, a més, no només intenta millorar les circumstàncies i les condicions del riu Ripoll, sinó també tenir en compte que hi ha espècies que nidifiquen en aquesta zona i que també cal respectar aquest hàbitat natural que és un riu, una riera, en un entorn com és el Vallès Occidental, que pocs ens en queden, d’hàbitats de nidificació; no anem malmetentlos.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Es vol posicionar el senyor... –perdó–, la senyora Eva García?


Sí, en aquest cas en sóc jo, la propietària; és el Grup Parlamentari Popular, el propietari d’aquesta proposta de resolució.

El president

No ho dubto –no ho dubto.




Crec que en la meva primera intervenció ja m’he posicionat. Hem anunciat l’acceptació de les dues esmenes de Convergència i també, doncs, l’aconseguiment, la presentació d’aquesta transacció entre el Grup Parlamentari Popular i el Grup de Convergència i Unió.

El president

Sí, gràcies. I també perdoni, senyora diputada.

Per tant, anava a explicar que queden dos punts, no un únic punt, pel que deia la senyora Ribas. Un, al primer, al número 1, s’accepta l’esmena, no? (Pausa.) Al número 1 s’accepta l’esmena de Convergència i Unió. Amb el seu permís, si els sembla, no publicarem un parèntesiasteriscparèntesi, perquè creiem que no és llenguatge parlamentari. Aquí diu: «Donar accés a l’Ajuntament de Ripollet a la consulta (*)»...; suposo que això no cal que estigui en el llibre de sessions, oi? Per tant, perquè ho tinguin en compte en alguna altra ocasió –tots, eh?, ho tenim de tenir en compte, de no posar claus. I, després, el número 2 seria la transacció a què s’ha donat lectura, i al número 3, s’ha acceptat l’esmena de supressió. És així? (Pausa.) I ho votem tot conjuntament? (Pausa.)

Doncs, vots a favor?

Doncs, s’aprova per unanimitat.

Amb això esgotem l’ordre del dia, accidentat. Queden algunes qüestions posposades.

Com saben, el divendres hi ha la visita a les experiències de la Xarxa de Custòdia del Territori al delta de l’Ebre, amb el programa que ja han pogut rebre, i la propera comissió serà en la data prevista, el 5 de novembre. No hi han..., el Govern diu que no està en condicions de fer compareixences, no per altre motiu, sinó que tenen molta feina; no és per altre motiu, que no hi hagin compareixences, o potser sí.

I també ens han demanat –està pendent, si ho recorden– la trobada amb la senyora Mercè Girona, del grup..., per presentarnos l’informe sobre l’experiència de la recollida, del retorn d’envasos, que van dir que si, com sempre fem, amb caràcter de trobada voluntària amb els portaveus al final..., ens vindrien a presentar això.

No hi ha cap altra novetat. Enviarem una proposta de l’ordre del dia amb les propostes de resolució que hi hagin pendents.

Doncs, moltes gràcies.

S’aixeca la sessió.

La sessió s’aixeca a un quart d’una del migdia i tres mi-nuts.

Ordre del dia

CTSComissió de Territori i Sostenibilitat

Dossier per a la sessió núm. 27 | 22 d’octubre de 2014, a les 10.00 h

1. Compareixença del secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat per a informar sobre les mesures que cal emprendre davant l’augment dels índexs de contaminació atmosfèrica. Tram. 35700508/10. Comissió de Territori i Sostenibilitat. Compareixença.

2. Proposta de resolució sobre la creació d’una comissió interdepartamental de foment de l’economia circular. Tram. 25001005/10. Grup Parlamentari d’Iniciativa per Cata lunya Verds Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 286, 49; esmenes: BOPC 315, 22).

3. Proposta de resolució sobre les rotondes de la carretera C55 d’accés al pla de les Vives I, de Sant Vicenç de Castellet. Tram. 25001075/10. Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 312, 18; esmenes: BOPC 346, 61).

4. Proposta de resolució sobre l’autorització al Consell Comarcal del Priorat perquè faci una senyalització homogènia del patrimoni i les carreteres de la comarca. Tram. 25001159/10. Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 342, 59; esme nes: BOPC 391, 83).

5. Proposta de resolució de suport a la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya. Tram. 25001171/10. Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació (text presentat: BOPC 351, 31).

6. Proposta de resolució sobre els parcs de conservació de carreteres. Tram. 25001211/10. Grup Parlamentari d’I niciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 369, 33).

7. Proposta de resolució sobre el millorament dels collectors de Can Bruguer i Ca n’Espinós, a Gavà. Tram. 25001217/10. Grup Parlamentari Socialista. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 375, 64).

8. Proposta de resolució sobre el consens entre els ajuntaments d’Arbolí, Alforja, Vilaplana i la Febró (Baix Camp) per a elaborar el Pla d’ordenació forestal amb relació als terrenys del campament militar de Los Castillejos. Tram. 25001221/10. Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació (text presentat: BOPC 378, 69).

9. Proposta de resolució sobre la suspensió del projecte de la pedrera prevista a la zona de Roques Blanques, al Bruc. Tram. 25001224/10. Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 378, 72).

10. Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un informe relatiu a l’estat del riu Ripoll al seu pas per Ripollet. Tram. 25001226/10. Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 378, 74).

2 | CTS · Sessió núm. 27

PUNT 2 | DEBAT I VOTACIÓ DE LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ I DE LES ESMENES PRESENTADES

Proposta de resolució sobre la creació d’una comissió interdepartamental de foment de l’economia circularTram. 250-01005/10

PresentacióGrup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya

Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Reg. 58362 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 18.03.2014

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats i Luis, portaveu, Hortènsia Grau Juan, diputada, Salvador Milà i Solsona, diputat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per impulsar la creació d’una comissió Interdepartamental per al foment de l’Economia Circular per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.

Exposició de motius

L’Agència de Residus de Catalunya està elaborant el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (20132020), en endavant PRECAT20. Aquest programa es nodreix de l’àmplia experiència acumulada a Catalunya, en matèria de gestió de residus, ja sigui per la ciutadania, com per les empreses i per l’administració. Som en un moment clau on no hi hauria d’haver cap pas enrere.

L’objectiu general del programa és «determinar l’estratègia d’actuació de la Generalitat en matèria de prevenció i de gestió de residus fins a l’any 2020, sota la perspectiva de contribuir a l’obtenció i a l’ús eficient dels recursos afavorint el desenvolupament d’una economia circular i baixa en carboni», els objectius operatius i les accions queden definides en tot el document, encara que les propostes es circumscriuen en l’àmbit de la gestió dels residus, considerantlos com a recursos. El programa i les competències de l’Agència no abasten totes les polítiques que el Govern de Catalunya pot emprendre.

En aquest sentit, cal entendre que no és només des de les polítiques de residus des d’on hem d’impulsar una nova orientació de l’activitat econòmica, tan sigui en el món de la producció, com en el dels serveis. Per això es considera d’una gran importància estratègica avançar en la modernització de l’activitat econòmica a partir de la recerca, la innovació i el desenvolupa

ment de noves tècniques basades en els principis inspiradors de l’economia circular, a fi d’aprofitar matèries primeres, optimitzar la generació i el consum energètic, i alhora generar ocupació i coneixement.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament insta el Govern de la Generalitat a:

1. La creació d’una Comissió interdepartamental de foment de l’economia circular. Composada pels departaments de Territori i Sostenibilitat, Empresa i Ocupació, Economia i Coneixement i Agricultura, Alimentació, Ramaderia i Medi Natural. Presidida i coordinada pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

2. Establir com objectiu d’aquesta Comissió l’estudi i el dictamen sobre les oportunitats de l’activitat econòmica del país que es poden generar a partir d’experiències pioneres en l’implementar procediments de producció basats en l’economia circular.

3. Presentar les conclusions i propostes subsegüents als treballs, així com les mesures que es puguin impulsar per part d’aquesta Comissió, a la Comissió parlamentària de Territori i Sostenibilitat.

4. Cercar acords amb els agents econòmics i socials per l’impuls i el foment de l’economia circular.

Palau del Parlament, 10 de març de 2014

Dolors Camats i Luis, portaveu, Hortènsia Grau Juan, Salvador Milà i Solsona, diputats, del GP d’ICVEUiA

Esmenes presentadesReg. 65422 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CTS, 06.05.2014

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 65422)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

De tota la proposta

«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a aprofitar l’existència del GTI en Economia Verda, així com l’existència d’altres comissions de te-màtiques vinculades amb l’economia circular per de-batre, estudiar i presentar propostes sobre les oportu-nitats que aquest nou model econòmic pot tenir per al nostre país.»



Proposta de resolució sobre les rotondes de la carretera C-55 d’accés al pla de les Vives I, de Sant Vicenç de CastelletTram. 250-01075/10

PresentacióGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya




Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, M. Dolors Montserrat i Culleré, diputada del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.


Al municipi de Sant Vicenç del Castellet estava previst fer dues rotondes a banda i banda de la C55 unides per tal d’enllaçar els polígons Pla del Riu II i Pla de les Vives I. D’aquestes dues, només s’ha construït la que enllaça la sortida de la C55 des del sud amb el polígon Pla del Riu II i la carretera cap al nord paral·lela a la C55. La que ha de situarse a l’altra banda de la C55 encara ha de ser construïda.

Tant els camions amb destinació el polígon Pla de les Vives I que venen des del sud, com els vianants que van d’un polígon a l’altre han de fer un recorregut relativament llarg. Aquesta situació afecta tant a la seguretat viària com a la fluïdesa del transit.

Per un costat, els vianants han de fer un recorregut d’un kilòmetre per anar d’un costat a l’altre de la C55, o bé, creuar la C55 sense que hi hagi cap tipus de pas destinat a aquest efecte. Per aquest mateix motiu, a finals de l’any 2012, van morir dues persones. Aquest risc augmenta en horari de canvi de torn de les indústries que, sovint, coincideix amb moments de poca visibilitat.

Per un altre costat, els camions han de passar per la rotonda d’accés al poble obstaculitzant el trànsit i passar per camins mal asfaltats; o, passar la sortida més propera a la seva destinació, fer un canvi de sentit a la C55 i tornar a sortir carregant innecessàriament el trànsit.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya presenta la següent:


El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

– Acabar de construir la segona rotonda d’accés a la C55 a la zona industrial Pla de les Vives I de Sant Vicenç de Castellet.

– Enllaçar aquesta rotonda amb la ja existent a l’altra banda de la C55 per sota d’aquesta.

– Condicionar aquestes infraestructures per tal que els vianants puguin creuar la C55 amb seguretat.

Palau del Parlament, 9 d’abril de 2014

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu; M. Dolors Montserrat i Culleré, diputada, del GP del PPC

Esmenes presentadesReg. 69017; 71165 i 71283 / Admissió

a tràmit: Mesa de la CTS, 19.06.2014

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 69017)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP Socialista (1)

De tota la proposta de resolució

«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

1. Col·laborar amb l’Ajuntament de Sant Vicenç de Cas-tellet per tal de poder construir l’accés des de l’actual ro-tonda al Sector Pla del Riu II - Les Vives per sota la C-55.

2. Garantir amb aquest accés el pas de vehicles i via-nants en aquests polígons industrials, amb seguretat.

3. Reforçar la senyalització vertical i horitzontal a la C-55, millorant la seguretat, mentre no es puguin exe-cutar les obres d’accés.»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 71165 i 71283)



«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a finalitzar la redacció del projecte construc-tiu de les obres d’accés de la carretera C-55 a la zona industrial de les Vives I i les Vives II a Sant Vicenç de Castellet (Bages), per solucionar l’accés de vianants i de vehicles a aquestes importants zones industrials, i possibilitant d’aquesta manera una sortida més àgil i ràpida de tots els veïns de Sant Vicenç de Castellet en sentit Barcelona, amb l’objectiu que l’esmentat vial pugui ser construït a càrrec del sector d’urbanització corresponent d’acord amb l’ajuntament.»



Proposta de resolució sobre l’autorització al Consell Comarcal del Priorat perquè faci una senyalització homogènia del patrimoni i les carreteres de la comarcaTram. 250-01159/10






Dolors Camats i Luis, portaveu, Salvador Milà i Solsona, diputat, Hortènsia Grau Juan, diputada del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.


Des dels ajuntaments de la comarca del Priorat, el Consell Comarcal, la Diputació de Tarragona, els sectors econòmics i la societat civil prioratina s’està fent un esforç molt important per tal de posar en valor el patrimoni natural, agrícola, cultural, gastronòmic i lúdic de la comarca.

Ja fa anys que des de la comarca es va iniciar un treball, en diferents àmbits, per posar en valor un territori únic i singular que havia patit –com altres zones rurals de l’interior de Catalunya– un procés de despoblament i envelliment de la població.

Avui el Priorat és una comarca referent en enologia, un dels mosaics paisatgístics més representatiu de l’agricultura de muntanya mediterrània i millor conservat de Catalunya i amb una oferta de enoturisme i turisme rural de qualitat.

Als recursos naturals, paisatgístics, cal afegir aspectes de patrimoni cultural tant tangibles com la Cartoixa d’Escala Dei i patrimoni arquitectònic com intangibles és a dir el ric patrimoni etnològic.

La comarca a més està pendent de la candidatura de la UNESCO una qüestió què a més d’afegir valor als recursos existents, crearà noves sinèrgies i possibilitats.

En la visita feta el passat 30 de maig pels membres de la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya els i les representants comarcals

van informar als membres de la Comissió de les dificultats que tenen per senyalitzar els punts d’interès de les diverses poblacions (elements naturals singulars, elements patrimonials, cellers, hotels, allotjaments rurals, i altres) degut a la reglamentació i a l’especial orografia de la comarca.

La informació i les facilitats d’accés a aquesta informació són elements imprescindibles per augmentar i consolidar el turisme i al mateix temps posar en valor el territori per «no s’estima el que no es coneix» i sovint a la comarca els i les visitants es queixen d’aquesta manca d’informació quan circulen pel garbuix de petites carreteres comarcals que creuen el Priorat.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa pre senta la següent:


El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

1. Iniciar les modificacions i els canvis necessaris en la reglamentació relativa a la senyalització de les carreteres de la Generalitat per tal que es pugui autoritzar al Consell Comarcal del Priorat a realitzar un sistema de senyalització homogeni que permeti donar visibilitat el patrimoni Natural, Monumental, gastronòmic i lúdic i els serveis de la comarca.

2. Es coordini amb la Diputació de Tarragona titular d’algunes de les carreteres de la comarca, per unificar els criteris i utilitzar el mateix sistema de senyalització abordant el treball conjuntament.

Palau del Parlament, 12 de juny de 2014

Dolors Camats i Luis, portaveu, i Salvador Milà i Solsona i Hortènsia Grau Juan, diputats del GP d’ICVEUiA





Del punt 1

«1. Instar el Consell Comarcal del Priorat a què, si s’escau, redacti un Projecte integral de la senyalització de la comarca que permeti dotar de visibilitat el patri-moni comarcal, tot tenint en compte la normativa de senyalització vigent.»



Del punt 2

«2. Coordinar-se amb les diferents administracions, dins del marc dels grups de treballs i meses existents, per tal de millorar la senyalització de les carreteres del Priorat.»


PUNT 5 | DEBAT I VOTACIÓ

Proposta de resolució de suport a la Decla-ració a favor del patrimoni natural de Cata-lunyaTram. 250-01171/10






Dolors Camats i Luis, portaveu, Salvador Milà i Solsona, diputat, Hortènsia Grau Juan, diputada del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.


El passat 4 de juny varen comparèixer davant d’aquesta comissió representants de les entitats que preocupades per la degradació del medi natural varen presentar el següent manifest:

Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya

Les entitats i persones sotasignades, pregonament preocupades per:

– El desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya, que ja ha traspassat totes les línies vermelles.

– El greu incompliment d’obligacions i disposicions legals (com directives europees o plans de conservació d’espècies) que fan referència a la conservació del patrimoni natura.

– Les retallades de més del 60% del pressupost destinat a espais naturals protegits, que són competència de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, la qual forma part d’un Departament, el d’Agricultura, que ha reduït el seu pressupost en un percentatge molt inferior.

– L’estrangulament de la gestió dels espais naturals protegits adscrits a la Generalitat, o gestionats per consorcis dels quals la Generalitat formava part, que han patit la reducció dels equips gestors, la dràstica retallada o eliminació dels serveis d’informació i educació ambiental, i de les brigades de manteniment, i

tres anys consecutius sense cap inversió, que ha afectat també els centres de recuperació de fauna salvatge.

– L’absència de gestió conservacionista dels espais naturals marins i la seva biodiversitat, amb comptadíssimes excepcions.

– Les evidències d’empitjorament i de pèrdues, a voltes irreversibles, de patrimoni natural (geòtops, geozones, espècies, hàbitats, paisatges) ja identificades en l’avaluació de l’efectivitat del sistema d’espais naturals protegits de 2004, fins i tot a l’interior d’espais naturals de protecció especial. I tot plegat, en un moment de sobrefreqüentació del medi natural, que requeriria una gestió adequada a la capacitat de càrrega.

– Les tendències negatives en indicadors clau del medi natural de Catalunya, que han palesat els dos informes publicats per la Institució Catalana d’Història Natural el 2010 i 2013, avalats per la millor informació científica disponible.

– L’escàs ressò que han tingut els informes del Consell de Protecció de la Natura en les polítiques de gestió i conservació del patrimoni natural del govern de Catalunya i, en particular, els darrers informes sobre la gestió dels espais naturals protegits.

– La supressió de molts programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural, que dificulta o impedeix avaluar les tendències i l’impacte de les polítiques públiques que hi incideixen.

– La falta de reconeixement de les enormes oportunitats socials i econòmiques que el patrimoni natural comporta, i l’absència d’estratègies i accions efectives per a desplegarles.

Consideren que

Davant el risc de deteriorament continuat del patrimoni natural, que constitueix una amenaça a la biodiversitat i al benestar de la societat:

– S’han de d’aturar i revertir amb urgència les polítiques que menen al deteriorament del patrimoni natural del país, malgrat la difícil situació econòmica ac tual, perquè no suposi una debilitat per al país que volem i les generacions que vindran.

– S’ha de reconèixer el patrimoni natural com un component essencial de la identitat del nostre país, de la salut del territori i de la societat, i com una font de serveis i oportunitats, de llocs de treball i d’activitat econòmica.

– Es pot reconduir la situació si s’actua amb responsabilitat i visió de futur, i atenent als compromisos legals que no es poden defugir, tot recordant que, com apunten alguns estudis europeus, no actuar en conservar la natura és una opció més arriscada i cara que invertirhi adequadament.

Per tot plegat reclamen al Govern de Catalunya


1. Aturar immediatament el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural, revertint, a partir d’enguany, les tendències de reducció de pressupostos i d’equips humans que s’hi destinen. Mesurar anualment el que s’hi destina i retre’n comptes amb transparència a la societat.

2. Mantenir, o recuperar quan s’escaigui, els programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural que han de permetre avaluarne l’estat i mesurar regularment l’efectivitat de les polítiques públiques que hi incideixen, i ferne públics els resultats anualment.

3. Reagrupar les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural amb la resta de competències ambientals en un únic departament responsable de les polítiques ambientals, i de caràcter transversal. D’aquesta manera, l’acció política sobre el patrimoni natural es podria coordinar millor amb les diferents polítiques sectorials que hi incideixen i que, sovint, se’n beneficien.

4. Impulsar la consolidació d’una administració pública moderna i eficaç, que superi les greus disfuncions actuals i dotarla dels mitjans necessaris per garantirne l’efectivitat.

5. Tramitar, aprovar i aplicar, amb la màxima urgència, les dues eines legals bàsiques per poder conservar el patrimoni natural: la Llei de la Biodiversitat i del Patrimoni Natural i l’Estratègia Catalana de Conser

vació de la Biodiversitat, i que concretin els acords del Conveni de la Diversitat Biològica, les Directives Europees i les lleis estatals a Catalunya.

6. Millorar l’accés a la informació, la participació i la justícia en matèria de medi ambient, per a la ciutadania i les organitzacions socials, dotant a la fiscalia de medi ambient dels mitjans indispensables per poder fer front als delictes ambientals greus.



1. El Parlament de Catalunya dona el seu suport al manifest «Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya»

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a desenvolupar les recomanacions del manifest en el marc del desplegament de la Moció 83/X del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques de conservació i gestió del medi natural.

Palau del Parlament, 19 de juny de 2014

Dolors Camats i Luis, portaveu, i Salvador Milà i Solsona i Hortènsia Grau Juan, diputats, del GP ICVEUiA



Proposta de resolució sobre els parcs de conservació de carreteresTram. 250-01211/10






Dolors Camats i Luis, portaveu, Marc Vidal i Pou, diputat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.


La present proposta vol destacar la importància dels Parcs de Conservació de Carreteres com a servei essencial i defensar la continuïtat d’aquests centres COEX (Conservació i Explotació), dependents del Departament de Territori i Sostenibilitat, de la Generalitat de Catalunya tal i com es gestionen en l’actualitat.

El Departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant la Direcció General de Carreteres, té la competència de la conservació i explotació de més 6.000 km de carreteres entre xarxa bàsica, comarcal i local.

D’aquestes carreteres es realitza la conservació per mitjà de medis propis en 4.850 km amb 19 centres de conservació (15 parcs i 4 destacaments) amb una dotació en total de 229 operaris de personal propi.

Amb el pas del temps, la conservació d’aquesta xarxa viària ha anat evolucionant fins a la concentració dels efectius i la maquinària en els Parcs de Conservació de Carreteres, que han estat, en la seva majoria, gestionats directament per ens públics.

Degut a les dimensions de la xarxa viària, l’any 1994 s’implantà la conservació de carreteres per mitjà de dos models: un model semiintegral (on estan estructurats els Parcs de Conservació –Administració– i l’empresa privada) en les vies convencionals; i el model integral externalitzat (empresa privada) que es reserva per a les vies de gran capacitat i intensitat de trànsit.

A partir d’un estudi encarregat a la consultora Artur Andersen denominat «Projecte de definició de les bases del sistema de conservació i explotació de carre

teres» amb data de maig de 1998, es va iniciar una negociació on s’acordà crear una comissió tècnica paritària entre la direcció de l’antic Departament de Política Territorial i Obres Públiques (ara Departament de Territori i Sostenibilitat) i una representació del personal laboral. Es va elaborar el document conegut com a «Protocol de reordenació dels Parcs», signat el 15 d’octubre de 2001.

El passat divendres 25 d’abril de 2014 el Comitè Intercentres (CI) de personal laboral va ser convocat per la direcció política del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), i es va informar els treballadors que, aprofitant la finalització dels contractes amb les empreses privades que treballen actualment als parcs de conservació, el Departament s’havia plantejat eliminar el personal de les brigades d’alguns parcs en les noves licitacions, començant pels parcs de conservació de la província de Lleida.

Davant aquestes declaracions de l’Administració, el Comitè Intercentres i el personal adscrit als diversos parcs de conservació preveuen que la situació de gestió i funcionament dels parcs de conservació i explotació que actualment existeix patirà greus modifica cions i perjudicarà als treballadors d’aquests centres per diversos motius, entre els quals, l’acomiadament del personal contractat o la necessitat de reubicar en altres llocs de treball la resta de personal fix que forma part de les brigades, donat que la seva feina passaria a ser desenvolupada per les empreses privades contrac tades.

De fet, la direcció de TES va explicar que únicament quedarien treballant, en els parcs de carreteres, els encarregats i els vigilants d’explotació i conservació, interpretantse, doncs, la pretensió d’externalitzar els treballs de conservació ordinària i l’obertura d’un procés de privatització.

El personal del comitè intercentres ha presentat una proposta al Departament en la que considera la qualitat del servei que es presta actualment pel coneixement que es té del territori, per la voluntat de servei i per l’experiència en situacions extremes d’emergència. Al mateix temps, considera que hi ha activitats que permeten considerarlo un servei essencial, atenent a la necessària atenció continuada 24 hores/dia i 365 dies/any, l’activació de situacions meteorològiques d’emergències o els treballs de conservació orientats a la seguretat viària i la vialitat hivernal.

Totes aquestes raons permeten assegurar que difícilment es pot portar a terme aquesta tasca amb la mateixa qualitat i eficiència des d’un servei externalitzat i donar per bo l’actual model mixt de conservació que es va pactar en el protocol de reordenació dels parcs de 2001.





1. Considerar el personal dels parcs de carreteres com a col·lectiu de Servei Essencial segon l’Acord de Govern de 28/2/2012.

2. Aturar qualsevol possible privatització dels parcs de carreteres dependents del Departament de Territori i Sostenibilitat, de la Generalitat de Catalunya.

3. Continuar reforçant el model mixt de conservació i explotació de carreteres que actualment està funcionant i dotarlos de personal i maquinaria segons el acord firmat en el «Protocol de reordenació dels Parcs».

4. Negociar i acordar prèviament amb el Comitè Intercentres qualsevol mesura que pugui representar una variació en les condicions laborals o en la relació de llocs de treball.

Palau del Parlament, 11 de juliol de 2014

Dolors Camats i Luis Marc Vidal i PouPortaveu GP ICVEUiA Diputat GP ICVEUiA





Del punt 1

«1. Considerar el personal dels parcs de carreteres com a fonamental per al manteniment i la conservació de les carreteres de titularitat de la Generalitat.»


Del punt 2

«2. Mantenir els parcs de carreteres dependents del Departament de Territori i Sostenibilitat, de la Generalitat de Catalunya.»

3 Esmena núm. 3De supressióGP de Convergència i Unió (3)

Del punt 3

«3. Continuar reforçant el model mixt de conservació i explotació de carreteres que actualment està funcionant i dotarlos de personal i maquinaria segons l’acord firmat en el Protocol de reordenació dels Parcs.»


Del punt 4

«4. Negociar i acordar prèviament amb el Comitè d’Intercentres qualsevol mesura que pugui representar una variació en les condicions laborals o en la relació de llocs de treball.»



Proposta de resolució sobre el millorament dels col·lectors de Can Bruguer i Ca n’Espi-nós, a GavàTram. 250-01217/10

PresentacióGrup Parlamentari Socialista




Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Eva Granados Galiano, portaveu adjunta, Jordi Terrades i Santacreu, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.


A la Riera de Canyars, al municipi de Gavà, es produeixen episodis d’abocaments des de l’any 2009 d’aigües de la xarxa de clavegueram en alta a les rieres de Parets i Canyars. Aquests episodis es produeixen quan hi ha pluges de certa intensitat que collapsen la xarxa i fa que hi hagi un sobreeiximent de les aigües que des de les esmentades rieres arriba a les platges.

Aquests abocaments provoca un problema en determinades èpoques de l’any que podria afectar també la qualitat de les platges del municipi.

L’Ajuntament de Gavà ha demanat en reiterades ocasions i des de l’any 2009 a la Agència Catalana de l’Aigua que actuï per tal de solucionar la problemàtica detectada als col·lectors en alta de Can Bruguer i Ca n’Espinós i que connecten amb la depuradora de Viladecans, sense que a data d’avui s’hagi donat una solució per part de l’esmentada Agència.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:


El Parlament de Catalunya insta al Govern que, dins de la seva planificació d’actuacions i en el termini de

l’any 2015, es facin les millores en els col·lectors de Can Bruguer i Ca n’Espinós en el terme municipal de Gavà per tal d’evitar sobreeiximents en episodis de pluja i evitar provocar problemes ambientals a les rieres de Parets i Canyars.


Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Eva Granados Galiano, portaveu adjunta i Jordi Terrades i Santacreu, diputat del GP SOC

Esmenes presentadesReg. 82519; 82593 / Admissió a tràmit:


Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 82519)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (1)


«El Parlament de Catalunya insta al Govern que ac-tuï davant l’Àrea Metropolitana de Barcelona, actual responsable de la gestió integral del cicle de l’aigua a l’àmbit metropolità, per tal s’executin les millores en els col·lectors de Bruguers i Ca n’Espinós en el terme municipal de Gavà per tal d’evitar sobreeiximents en episodis de pluja i evitar provocar problemes ambien-tals a les rieres de Parets i Canyars.»




«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a instar l’ajuntament de Gavà i l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona a redissenyar la xarxa de sanejament en baixa corresponent al seu municipi, assegurant que aquesta sigui completada i que quedi connectada correctament al sistema de sanejament en alta, minimitzant, així, els sobreeiximents d’aigües re-siduals a les rieres de Canyars i de Parets.»


PUNT 8 | DEBAT I VOTACIÓ

Proposta de resolució sobre el consens en-tre els ajuntaments d’Arbolí, Alforja, Vilapla-na i La Febró (Baix Camp) per a elaborar el Pla d’ordenació forestal amb relació als ter-renys del campament militar de Los Casti-llejosTram. 250-01221/10






Dolors Camats i Luis, portaveu, Hortènsia Grau Juan, diputada del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.


El Campament Militar de Los Castillejos situat a la part oriental del terme municipal d’Arbolí (Baix Camp) és troba dins una finca de 645 ha d’extensió que pertany, a més a més d’Arbolí, als municipis d’Alforja, la Febró i Vilaplana. Al nord de la finca hi ha les muntanyes de Prades, espai que té catalogades –segons el Departament del Medi Ambient i l’Habitatge (DMAH)– 22.065,89 ha dins el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN)

El campament militar va funcionar des de 1950 fins el 2001, a partir d’aquell moment els ajuntaments de la zona van mostrar la preocupació per l’abandonament, ja que les instal·lacions van patir un procés accelerat de degradació causat per bretolades diverses i celebració de raves multitudinàries.

El setembre de 2003 el Ministeri de Defensa, propietari del conjunt format per les instal·lacions militars i la finca, va arribar a un acord amb la Generalitat de Catalunya la qual va comprar el conjunt per un import de 3.185.000 € amb la condició que només pagaria el 25% de l’import, ja que s’acordà que la resta del pagament s’efectuaria quan el Ministeri de Defensa netegés els projectils i l’altre armament que hi havia a les 44 ha de la finca on s’acumulava una gran quantitat de munició.

Finalment el Ministerio de Defensa adjudica el concurs per 976.000 €, l’agost de 2005 a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Servicios y Proyec

tos Avanzados S.A. (SPA) i Fabricaciones Extremeñas S.A. (FAEX), totes dues, societats del sector armamentista.

El procés de neteja, centrat en les 44 ha on es feien els exercicis militars, s’inicià el novembre de 2005 i la UTE preveia finalitzarlo el març de 2006. En el procés no es preveia cap detonació a fi d’evitar els incendis forestals. A final de 2005 el Ministeri de Defensa, en canvi, no preveia netejar de municions les 16 ha en què hi havia el camp de tir i preveia aixecarhi una tanca metàl·lica de 2 m d’alçada. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, es va mostrar favorable a integrar l’espai de Los Castillejos al futur Parc Natural (PN) de les Muntanyes de Prades, sempre i quan el Ministerio de Defensa deixes la finca «sense contaminació i sense mines».

Actualment, segons notícies aparegudes als mitjans de comunicació el Govern està preparant la redacció d’un Pla d’Ordenació Forestal a la zona del campament de Castillejos i segons les mateixes fons l’Institut Català del Sòl (Incasòl), propietari dels terrenys, està buscant operadors, en règim de lloguer, que hi puguin desenvolupar diferents activitats de lleure.

Quan l’Incasòl va comprar els terrenys hi havia un pla per recuperar la finca, que constava de tres fases. La primera l’enderrocament d’alguns dels edificis, que ja es va complir, i una segona i tercera que eren la neteja de les runes i la reforestació amb espècies de la zona, respectivament que no s’han complert. Tampoc tenim coneixement de que s’hagi efectuat la descontaminació complerta i neteja de projectils a les 16 ha que restaven del camp de tir.

Durant el passat mes de març el Conseller de Territori i Sostenibilitat va presentar en seu parlamentària La planificació estratègica dels espais naturals protegits de Catalunya en la qual hi ha previst per al primer període 20142017 el nou Parc natural de les Muntanyes de Prades al Sistema Mediterrani.

A més aquest espai està al límit amb la comarca del Priorat, que en aquests moment lluita per aconseguir que la UNESCO reconegui el seu paisatge agrari com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, el que afegeix més interès a la zona i a la seva rehabilitació, atenent també una vella reivindicació del territori.




1. A consensuar amb els municipis d’Arbolí, Alforja, Vilaplana i La Febró, i amb el Consell Comarcal del Baix Camp els criteris en l’elaboració del Pla d’Ordenació Forestal.


2. A reclamar el Ministerio de Defensa les tasques pendents de neteja de les runes, neteja i descontaminació del sol per les restes d’armament (en cas que quedi alguna zona pendent).

3. A iniciar els treballs tècnics necessaris per tal d’incloure els terrenys de més valor ecològic en el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades.

4. A constituir un ens gestor de l’antic campament format pels 4 ajuntaments, el Consell Comarcal del Baix Camp, la Diputació de Tarragona i la Generalitat.

5. Explorar diferents possibilitats per utilitzar les instal·lacions existents des de refugi i/o alberg de muntanya, escola de natura, centre de colònies, tant des de la iniciativa pública o privada que garanteixi un ús sostenible i pugui actuar com un element més de desenvolupament econòmic a la zona.


Dolors Camats i Luis Hortènsia Grau JuanPortaveu GP ICVEUiA Diputada GP ICVEUiA



Proposta de resolució sobre la suspensió del projecte de la pedrera prevista a la zona de Roques Blanques, al BrucTram. 250-01224/10






Dolors Camats i Luis, portaveu, Laura Massana Mas, diputada, Salvador Milà i Solsona, diputat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent sobre el projecte de pedrera i planta d’asfaltat al municipi del Bruc i la modificació del planejament urbanístic municipal que l’afecta, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.


Al municipi del Bruc la Generalitat de Catalunya ha autoritzat, en principi, o està en tràmit d’autoritzar definitivament la instal·lació d’una pedrera i d’una planta d’asfalt al municipi del Bruc, a la zona coneguda com Roques Blanques alhora que s’està tramitant la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal per emparar aquestes activitats i facilitarne l’ampliació a mig o llarg termini.

Resulta incomprensible com es pot haver autoritzar una Pedrera com la que es denuncia amb una superfície d’explotació de unes 31 Has, situada a tocar del PEIN Roques Blanques, zona ZEPA i Xarxa Natura 2000, i en els entorns del Parc Natural de les Muntanyes de Montserrat, que tindrà un fort impacte ambiental i paisatgístic sobre l’entorn protegit.

Pel que fa a la planta d’asfalt es vol situar dins de la zona d’extracció, amb la previsió de instal·lació de grans dipòsits d’emmagatzematge de l’asfalt, de gasoil, generadors, xemeneia etc., el que no farà més que agreujar el impacte mediambiental i paisatgístic que afectarà als nuclis de població més propers com La Guàrdia, Montserrat Park, Can Martí de Piera i les masies de la zona, pel que s’han de considerar incompatibles amb la salut pública del ciutadans i ciutadanes dels entorns, així com són una greu amenaça als valors naturals i paisatgístics dels entorns del macís de Montserrat i dels espais naturals protegits més propers.

A més, la instal·lació d’una planta industrial de producció d’asfalt en una zona rural i forestal d’especial protecció, contradiu els usos previstos en el Pla Territorial General de la Catalunya central.

La implantació i posterior explotació d’aquestes installacions comportarà també alteracions importants en els entorns i al conjunt dels ecosistemes afectats com a conseqüència no sols de les activitats extractives i industrials en sòl rústic i forestal, sinó també, per la construcció d’accessos viaris adaptats per a camions i vehicles de gran tonatge; alteració de al conca de la riera de Pierola i possible contaminació dels aqüífers.

Tot això ho ha vingut denunciant l’entitat plataforma veïnal Salvem el Bruc (SEB), que està portant una activa campanya informativa i de denúncia d’aquestes actuacions, haventse adreçat per escrit al Hble. Conseller de Territori i Sostenibilitat amb peticions semblants, sense que hagi rebut resposta de cap mena.



El Parlament de Catalunya insta al govern de la Generalitat a:

1. Revisar i suspendre la implantació i execució del projecte de la pedrera prevista a la zona de Roques Blanques, del terme municipal del Bruc, en tant es procedeix a reavaluar els impactes socials, de salut pública, ambientals i paisatgístics i en especial l’afectació directa o indirecta als espais naturals protegits del seu entorn immediat en especial el PEIN Roques Blanques, el Parc Natural de les muntanyes de Montserrat i la zona ZEPA i Xarxa Natural 2000.

2. Paralitzar la tramitació de l’autorització pel projecte d’instal·lació d’una planta d’asfaltat i de formigó en els terrenys annexes a l’explotació de la cantera, per ser usos prohibits en aquesta zona.

3. Reunirse i escoltar els arguments i informes de la plataforma veïnal Salvem el Bruc (SEB) i més persones i entitats interessades.


Dolors Camats i Luis, portaveu, Laura Massana Mas i Salvador Milà i Solsona, diputats, del GP d’ICVEUiA






Del punt 2

«2. El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a no aprovar la implantació de la plan-ta d’asfalt a l’explotació de Roques Blanques fins que s’hagin emès els informes preceptius que estableix la legislació vigent i, si és el cas, es sotmeti el projecte a avaluació d’impacte ambiental.»



Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un informe relatiu a l’estat del riu Ripoll al seu pas per RipolletTram. 250-01226/10

PresentacióGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya




Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, Eva García Rodríguez, diputada del Grup Parlamentari del Partit Popu lar de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.


Darrerament s’està donant una gran proliferació en número i volum de canyes a la llera del Riu Ripoll al tram que travessa el municipi de Ripollet.

Cal tenir en compte el risc històric d’inundacions a Ripollet si és brut el pas d’aigües fluvials i la nul·la actuació en els darrers temps per part de l’Agència Catalana de l’Aigua per tal de netejar la llera del riu en el tram de Ripollet.

Les canyes i objectes grans dificulten el pas de l’aigua i són aliens a la vegetació i morfologia naturals del riu.

Així aquesta inactivitat per part de la Generalitat ha facilitat la proliferació i creixement de aquestes canyes, posant de relleu l’evident manca d’actuacions preventives per mantenir neta i segura aquesta via fluvial.

Atès que es funció de la Generalitat vetllar per la seguretat i reduir, en aquest cas, els efectes d’una riuada amb actuacions preventives, els ciutadans de Ripollet i de tota la comarca del Vallès Occidental viuen amb preocupació la manca d’actuacions de neteja preventiva de la llera del Riu Ripoll al seu pas per Ripollet.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya presenta la següent:


El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:

1. Elaborar i presentar en el termini màxim de 2 mesos un informe sobre els riscos i l’estat actual del riu Ripoll al seu pas per Ripollet.

2. Destinar amb caràcter d’urgència una partida pressupostària per tal de realitzar la retirada de la vegetació que superi el metre d’alçada i els objectes de grans que representin un risc en cas de riuada.

3. Realitzar un informe que mostri l’estat actual i l’efecte posterior a l’actuació de neteja.


Josep Enric Millo i Rocher Eva García RodríguezPortaveu del GP del PPC Diputada del GP del PPC





Del punt 1

«1. Donar accés a l’ajuntament de Ripollet a la con-sulta (*) del Projecte de restauració ambiental de l’es-pai fluvial del riu Ripoll, al seu pas pel t.m. de Ripollet (Vallès Occidental), el qual defineix amb claredat la problemàtica existent i les actuacions a realitzar per donar-hi solució.»


Del punt 2

«2. Instar a l’Ajuntament de Ripollet a consultar al web de l’ACA, les bases de les properes convocatòries de subvenció per a l’execució d’actuacions de manteni-ment i conservació de lleres del PMCLLP per a l’any 2015, i formalitzar, dins del termini establert, una pe-tició de subvenció, especificant el tram del seu muni-cipi on necessita realitzar l’actuació de manteniment i conservació.»


Del punt 3

«3. Realitzar un informe que mostri l’estat actual i l’efecte posterior a l’actuació de neteja.»

DIARI DE SESSIONS€¦ · índexs de contaminació atmosfèrica (tram. 357-00508/10) p. 4 Proposta...

Documents

Transcript of DIARI DE SESSIONS€¦ · índexs de contaminació atmosfèrica (tram. 357-00508/10) p. 4 Proposta...