Difusió controlada per OJD-PGD publicació mensual ...

Difusió controlada per OJD-PGD - publicació mensual | redacció: 657 165 047 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 - [email protected]

esplugues · sant joan despí · sant just desvernlíniatres8 anys

SANT JOAN pàg 18

Bayer vol fer un ERO que pot afectar la planta de l’empresa a la ciutat

SANT JUST pàg 20

Francisco Casares, el veísupervivent de Mauthausen

COMERÇ pàg 28

L’estrena del Mercat de CanVidalet segueix sense data

El forat de l’auditori fantasmad’Esplugues encén el veïnat

Els veïns volen una solució definitiva per tancar una cicatriu urbana que fa 10 anys que pateixen pàg 3

AUDIÈNCIA pàg 9

Línia supera els 100.000lectors metropolitansdurant el mes d’octubre

ESPORTS pàg 29

Júlia Carrasco, jugadora del CV Esplugues: “El vòlei sempre ha estat una prioritat per a mi”

Foto

: Joa

nna

Chi

chel

nitz

ky

pàgs 10 i 11

“Catalunya ha depoder decidir si vol

formar part o nod'Espanya”

Entrevista a Joan Basagañas, alcalde de Sant Just (PSC)

Novembre 2021 · Núm. 97 · liniatres.cat

| 2

líniatres.cat Novembre 2021 Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

3 |

Novembre 2021 líniatres.catEn Portada

Havia de ser un auditori digne pera una ciutat de prop de 50.000habitants. I el que hi ha des de famés d’una dècada és un sot de ci-ment envoltat per una tanca d’o-bra que intenta amagar una de lescicatrius urbanes més espectacu-lars de l’àrea metropolitana.

Són uns 5.000 metres qua-drats de superfície que passendesapercebuts per als vianantsgràcies a la tanca i a l’espessa ve-getació del parc dels Torrents.No passa el mateix amb els ve-ïns dels edificis Symbol, les ca-racterístiques tres torres d’Es-plugues, que veuen cada diades dels seus balcons un forat aterra on hi ha ciment i ferro pervalor de tres milions d’euros.Són els fonaments de l’auditori,la construcció del qual fa una dè-cada que està paralitzada. “De-manem que comencin a parlarde solucions, que no amaguin elproblema”, diu a Línia Tres Jo-sep Simón, veí de les torres.

Un passeig per la plaça Cata-lunya –la grisa i sense encantavantsala del que alguns ja handefinit com “el sot de la vergo-nya”– i pel carrer Rafael Sebas-tià Irla fa evident el desgavell. Unatanca, metàl·lica i ferma en algunstrams, més feble i coberta ambtela en uns altres, separa la via pú-blica de l’esvoranc d’uns quantsmetres que s’obre als peus del via-nant que s’hi apropa a interessar-se per un paisatge decadent.

Simón fa temps que avisaque hi ha perill que la canalla pu-gui escapolir-se a l’interior. De fet,aquest veí confirma que sovinthan de trucar a l’Ajuntament peralertar que hi ha gent a l’interiorfent grafitis. No tant per les mo-lèsties, remarca Simón, com per

evitar que algú prengui mal. Per-què al cap i a la fi els grafitis són,de moment, l’única expressió ar-tística que acull aquest espai.

HISTÒRIA D’UN FORAT A TERRALa història d’aquest auditori in-terruptusés la de tants altres pro-jectes i equipaments que vananar-se’n en orris a causa de lacrisi econòmica del 2008. Preci-sament en aquell nefast any vancomençar les obres, i com si estractés d’una malastrugança maies van acabar.

El 2011, en el pitjor momentde la crisi, les obres es van aturarper falta d’ingressos. En una en-trevista del març del 2018 a ElPont, l’alcaldessa Pilar Díaz va re-conèixer que en un primer mo-ment es va fer “un projecte am-biciós”, confiant que rebrien sub-vencions de la Generalitat. Els di-ners del Govern, tanmateix, no

arribarien mai a Esplugues. Elprojecte final tenia un cost apro-ximat de 12 milions d’euros.

L’indret escollit per ubicar-hiel complex era aquest, als peusdels edificis Symbol, on antiga-ment hi havia una pista polies-portiva molt emprada pel ve-

ïnat. “No ens va fer massa gràciaque ens traguessin aquell es-pai”, recorda Simón, tot i que fi-nalment van canviar d’opinió enveure la idea d’auditori que elshavien venut. “Aportava un es-tatus a la zona”, reconeix el veí.

Les obres, com hem dit, es

van paralitzar el 2011, i no va serfins al 2017 aproximadamentquan el consistori, que ha de-clinat fer declaracions a LíniaTres, es va plantejar què feramb aquella mola de formigó.Julián Carrasco, antic membrede la junta de l’Associació de Ve-ïns de la Plana i exregidor deCanviem, explica que l’Ajunta-ment es va plantejar un projec-te menys ambiciós d’auditori iestalviar per reprendre les obresal més aviat possible.

De fet, aquesta idea encaixaamb el que Díaz va dir a l’entre-vista del 2018 a El Pont. “No enspodem permetre un auditori persobre de les nostres possibilitats”,va declarar l’alcaldessa, que es-perava que les obres es reini-ciessin poc després. La sorpresa,o no –l’obra pública és un món apart- va venir quan l’empresacontractista va refusar el projec-

te i va demanar a l’Ajuntament larescissió del contracte, cosa quefinalment va passar el juliol del2019, fa poc més de dos anys.

Carrasco, que va viure de pri-mera mà el procés, assegura quees va intentar fer un projecte d’i-dees, que no va arribar a bon port,i lamenta els sobrecostos que vaesgrimir l’empresa constructoraquan el consistori li va proposarel nou i menys ambiciós projecte.

FARTS DE NO SER ESCOLTATSMentrestant, els anys passen i l’o-bra segueix aturada. “L’Ajunta-ment no en parla”, assegura Si-món. Línia Tres ho ha pogutconstatar. “És una vergonya te-nir aquell forat allà”, denunciaaquest veí, que explica que els ve-ïns s’estan organitzant per co-mençar a mobilitzar-se. Carras-co creu, malgrat tot, que tard od’hora “l’obra haurà d’acabar”.

Una cicatriu de tres milions » La paralització de les obres de l’auditori d’Esplugues des de fa una dècada encén un grup de veïns

» Denuncien l’impacte visual de l’esvoranc i reclamen solucions a un consistori que evita pronunciar-se

Les obres inacabades suposen una cicatriu urbana al centre d’Esplugues. Fotos: Twitter (@Novolemunsot) i Línia Tres

“Demanem que escomenci a parlar de solucions”, afirmenels veïns afectats

Francisco J. RodríguezESPLUGUES

| 4

Opiniólíniatres.cat Novembre 2021

Difusió controladawww.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de BarcelonaDipòsit Legal: B 12320-2013

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno

Estratègia digital: Anna Corbatera

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Albert Alexandre (diari metropolità),

Anton Rosa (Barcelonès Nord i Baix Maresme),

Olga García (Vallès), Francisco Javier Rodríguez

(l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Alba Losada

(Districtes de Barcelona), Anna Utiel (Montse-

rratí) i Toni Delgado (Esports)

Dept. de Producció gràfica: Susana Dicenta

Dept. Comercial: Lola Gutiérrez

Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri

La lupa

Caldria esperar que la cimera de Glasgow nofos l’enèsima ocasió en què els líders mundialss’omplen de bones paraules de lluita contrael canvi climàtic però després les concrecions

no arriben. Però hi ha pocs motius per a l’optimisme.Un dels problemes dels acords multilaterals con-

tra el canvi climàtic és que estan subjectes al que s’a-nomena la tragèdia dels comuns: tot i que tots esta-ríem millor si reduíssim globalment les emissions,cada país individualment té incentius per no fer-hoi esperar que els altres ho facin. D’aquesta manera,es pot beneficiar de la reducció global sense pagar elcost de la reducció d’emissions. El resultat d’aques-ta lògica és que ningú no pren les decisions que cal-dria prendre per acostar-se als objectius de reducciód’emissions que els científics consideren necessarisper limitar l’escalfament global. El problema defons és que l’atmosfera és un bé comú, del que tot-hom se’n beneficia, però els costos de la reducció d’e-missions són ben concrets.

Aquesta lògica endimoniada de les negociacionsentre estats es reprodueix a petita escala: si he de dei-xar el cotxe a casa i fer un trajecte de 30 o 40 minutsmés per anar a la feina, tindré incentius per mirarde fer la viu-viu i que siguin els altres els que perdintemps mentre jo segueixo anant en cotxe. O si unaciutat com Barcelona ha de limitar el trànsit de cre-

uers, altres ciutats de la Mediterrània poden apro-fitar-se’n: es beneficiaran de la reducció d’emissionssense pagar el cost de retallar un sector econòmic.Cada municipi, o comarca, tendirà a mirar d’esca-polir-se d’instal·lar molins de vent o parcs solars alseu territori esperant que altres assumeixin els cos-tos de la transició energètica.

Perquè la reducció d’emissions no és gratuïta. Elsestats poden mirar de compensar i incentivar la tran-sició ecològica amb polítiques expansives, que vin-dria a ser el que s’ha anomenat Green New Deal. Peròel fet és que mitigar el canvi climàtic és una decisiópolítica molt costosa. No podrem desplaçar-nostant en cotxe, ni en avió. Els viatges hauran de ser méscars i tardarem més temps a arribar a la feina. Algunssectors econòmics hauran de redimensionar-se a labaixa i introduir canvis que els faran menys compe-titius (en preu). Això, si no canvien moltes altres co-ses, farà créixer l’atur. Si més no en el curt termini.

I com a consumidors, haurem d’assumir costos méselevats en molts productes. Si hem de produir prouenergia renovable per substituir les fonts d’energiabrutes i per electrificar bona part del que ara es mouamb combustibles fòssils, els paisatges que tant ensestimem s’hauran de transformar. No podrem plan-tejar-nos models de desenvolupament basats en elcreixement infinit.

No és un discurs fàcil de fer, però és imprescindi-ble per passar de les paraules als fets. Tothom ha deser conscient de què vol dir combatre el canvi climà-tic. Per això crida l’atenció que encara tinguem debatssobre mesures com la reducció de carrils per a cotxes,els peatges d’entrada a les ciutats, el veto a l’amplia-ció de l’aeroport, la implantació de renovables o la re-ducció del consum: són mesures mínimes, de sentitcomú, que apunten en l’única direcció possible si ésque ens prenem seriosament la mitigació del canvi cli-màtic. Cal superar el doble llenguatge i la dissociacióentre discursos que són pretesament ecologistesquan parlen en general però profundament desarro-llistes quan parlen de coses concretes. Els polítics te-nen por de perdre eleccions, els empresaris de perdrediners i els ciutadans d’empitjorar el seu ritme de vida.Però només prenent riscos i assumint els costos en pri-mera persona podem evitar el desastre cap al qual ensencaminem. Val més dir-ho i no seguir enganyant-nos.

Uns tenen por de perdre eleccions,altres de perdre diners i totsd'empitjorar el ritme de vida

per Jordi Muñoz

Combatre el canvi climàtic té costos

Foto

: AC

N

No cal que matis nin-gú, ni que tallis coses.

N’hi ha prou amb educarels teus fills, ser més valent amb els teusamics, a la feina, amb frenar comenta-ris, comportaments o actituds sobre elsquals fas la vista grossa. Aviam si eltema serà que només et preocupen les*teves* dones.

El Twitter en paperAquí espiula

Xavi no és Guardiolaperò és el més a prop

que hi estarem mai. Ve-nim d’uns anys que els resultats tapa-ven el desastre. Ara és moment dedeixar de banda els resultats i apostarpel joc. Caldrà temps per confeccionarun bon equip, però ara sí que comen-ça l’era post Bartomeu.

@andreuginola

Entro a una botiga deBarcelona. El depen-

dent m’atén en castellà,però es gira per parlar amb els com-panys i ho fa en català. Em dona el pro-ducte. Li dic “gràcies” i em respon “quetengas un buen día”. No anem bé,amics. Ni nosaltres mateixos defen-sem el català.

És pervers acusar lesdones trans de ser ho-

mes que volen envair es-pais de dones per violar-les: 1) Lesdones trans són dones (duh). 2) Els ho-mes sempre han violat impunementsense necessitat de dissimular ni unamica que són homes. No sigueu mer-da trànsfoba, penseu cinc minuts.

@BelOlid@Pauventeo@laiamauribaraza

5 |

Envia’ns les teves cartes a: [email protected] Novembre 2021 líniatres.cat

L’emoció i el talent de Blas Cantó aterren a Sant Joan Despí1

2 Esplugues reclama al Govern la Línia 3 del metro

Esplugues es converteix en l’epicentre de la moda catalana

Antoni Poveda: l’adeu a l’alcalde de la bici

Bayer anuncia un ERO que podria afectar la plantilla de Sant Joan Despí

El + llegit líniatres.cat

3

4

5 Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Tres no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

A les xarxes

@SalaiCullell: És a dir, que la gran con-seqüència de la publicació dels papersde Pandora ha sigut la caiguda de l’al-calde de Badalona.

@Catinformacio: Els pressupostos de laGeneralitat per a l’any que ve eleven la des-pesa a un valor rècord de 38.139 M€. 3 decada 4 euros es destinen a inversió social.

#PressupostosALaVista

@324cat: A Catalunya, cada dia, de mit-jana, hi ha 3 agressions sexuals. Aquestes,però, són només les que es denuncien: n'hiha moltes més que mai es fan públiques.

#StopAgressionsSexuals #BadalonaPostAlbiol

Safata d’entrada

En John Stuart Mill va as-senyalar la tirania que lesmajories podien exercir

sobre les minories, també en es-tats nominalment democràtics.

Catalunya, com a nació ambla seva història, territori, culturai llengua, és una minoria nacio-nal dins de l’estat espanyol. I toti que una majoria dels catalansvol tenir un estat propi, Espanyano ho permet, perquè no accep-ta democràticament la voluntatd’un poble (a Escòcia i al Quebeces pogueren celebrar referèn-dums d’autodeterminació perquèels estats als quals pertanyensón democràcies avançades).

Com ho fan per no deixar queels catalans decideixin el seu fu-tur? Doncs amb violència. I qui-nes violències i com les apli-quen? Bàsicament amb la vio-lència de la policia i del poder ju-dicial, a més del control econòmicamb un espoli ben planificat iefectiu. Tot, amb la col·laboraciónecessària de la gran majoriadels mitjans de comunicació,

Tirania de la majoria sobre una minoriaper Ramon Estany

controlats per les grans em-preses. I d’on ve aquesta cúpulajudicial? Doncs la majoria sóndescendents dels jutges, mili-tars, policies i grans funciona-ris del règim franquista. Mésdel 70% dels seus cognomscoincideixen.

L’any 1978, data d’aprova-ció de l’actual Constitució queva servir per fer la transició dela dictadura de Franco a la de-mocràcia, dels vint magistratsfranquistes del Tribunal espe-cial d’Ordre Públic, encarregatd’impedir qualsevol dissidèn-cia durant la dictadura, cinc va-ren passar a treballar al Tribu-nal Suprem i els altres quinze,a l’Audiència Nacional, tambéun tribunal especial que no técap tribunal semblant en capdemocràcia occidental.

Varen continuar els matei-xos jutges, passant en un dia defranquistes a demòcrates. Peraixò són bàsicament d’extremadreta i les seves duríssimessentències, contra els que ano-menen dissidents o indepen-dentistes, porten sempreaquest biaix ideològic.

La situació en què ens tro-bem els catalans és que Espa-nya és l’únic país europeu queno va derrotar el règim feixis-ta (franquista i feixista són si-nònims), on, a més, en passara la democràcia, van aprovaruna amnistia general per dei-xar els franquistes sense capresponsabilitat.

Però Catalunya té la sevamanera de ser i de fer i volpoder desenvolupar el seupropi camí.

Foto

: Poo

l EFE

/ C

edid

a a

l’AC

N

Els semàfors

Fa una dècada que les obres delque havia de ser el nou auditorid’Esplugues estan aturades. Elsveïns de la Plana estan farts de

veure un sot davant de casaseva i reclamen solucions a unajuntament que, de moment,

no vol fer declaracions.pàgina 3Aj. d’Esplugues

L’Expedient de Regulació del’Ocupació (ERO) que ha

anunciat Bayer podria afectar laplanta de Sant Joan Despí. És el

tercer ERO que comunica enpoc temps una companyia que

ha registrat beneficis en el tercertrimestre d’enguany.

pàgina 18Bayer

Gràcies a la iniciativa del Centred’Estudis Santjustencs, amb la

col·laboració de l’Arxiu i elconsistori, s’ha recuperat la

història desconeguda d’un veíde Sant Just, Francisco Casares,que va sobreviure al camp deconcentració de Mauthausen.

pàgina 20C. E. Santjustencs

| 6


Mirada pròpia

Al cor de la Vall del Tenes, a Santa Eulàlia deRonçana, fa uns dies teixíem poble en unentranyable acte comunitari de solidaritatamb l’Ernest, una de les més de 4.500 per-

sones represaliades per la causa general contra l’in-dependentisme que s’ha enfrontat a la justícia tot justara. Un acte intergeneracional, amb gastronomia po-pular, música en viu, parlaments i, sobretot, moltacomplicitat. S’hi respirava el contrapoder que cons-trueix el poble quan s’autogestiona. S’hi feia sentir laforça de la convicció i el compromís col·lectiu.

A cada acte, a cada acció, sigui per les detingudesdel 23-S, 9 de Lledoners, Encer-clem el Parlament, Urquinaona,la Junquera, Jusapol, Meridiana,conselleria d’Economia… Per enMarcel, en Brayan, l’Arnau, laXènia, la Queralt… Sigui quin si-gui el seu nom i la seva circum-stància, una són totes. Som. Imantenir les xarxes de suport,solidaritat i visibilització és vitalperquè puguem trencar la sevarepressió, que busca trencar-nos a nosaltres. Fer conèixer iviure al màxim de població, dinsi fora dels entorns, l’abast delmarc repressiu és imprescindi-ble. I més ara que els indults hantret les preses i presos polítics deles presons. Cal evitar que s’ins-tal·li la creença que la causa ge-neral contra l’independentismeha afluixat. La repressió s’ha detransformar en contrapoder an-tirepressiu.

S’acaba l’octubre, un mescarregat d’aniversaris polítics per als Països Catalans,que incrementa les dates memorables des del 2017.A l’anterior article parlava de l’1 d’octubre, ara del 27.Tot just l’acabem de passar, i aquest 4t aniversari dela proclamació de la República Catalana no imple-mentada ha quedat marcat per dos fets aparentmentcontraposats però que venen a parlar del mateix. Unpassava el mateix dia 27, l’altre l’endemà. Un en clauestatal, l’altre en clau europea. Tots dos relacionatsamb la repressió i els tribunals. Tots dos vinculats ales constitucions i a la monarquia.

D’una banda, dimecres la magistrada del TSJCMaria Eugenia Alegret feia detenir l’exvicepresidentdel Parlament Josep Costa en un clar avís que l’Es-tat espanyol no té cap intenció d’aturar la persecu-ció i la repressió ideològica. Costa estava citat davantdel tribunal com a investigat per permetre debatre alple sobre monarquia i autodeterminació. L’exvice-president va decidir no presentar-s’hi perquè no re-coneix el tribunal, i la magistrada va fer-lo detenir perobligar-lo a fer-ho. Ell mateix ha avisat que no pararàfins que el seu cas arribi a Europa.

L’endemà, des d’Europa, precisament, ens arri-

ba un fet molt remarcable. Des de Bèlgica. El TribunalConstitucional belga, en resposta al Tribunal d’A-pel·lació de Gant, que examina l’euroordre contra elraper Valtonyc, ha tombat la seva pròpia llei d’injúriesa la Corona vigent des del 1847. Amb aquest dicta-men, que deixa clar que castigar aquells que insul-tin el rei és inconstitucional perquè no respecta la lli-bertat d’expressió (no s’ajusta a la Constitució bel-ga ni al Conveni Europeu de Drets Humans), l’alt tri-bunal belga allunya l’extradició del cantant. Mentrea l’Estat espanyol la figura del monarca està sacra-

litzada i insultar-lo o permetre que el Parlament ladebati pot costar anys de presó, multes i inhabilita-cions, a Bèlgica han decidit que el que seria delicteés castigar qui l’insulta. El contrapoder antirepres-siu aquí es multiplica.

Aquest dictamen belga és un nou avís de com desola es va quedant la (in)justícia espanyola en el marceuropeu, i se suma al rotund fracàs de Llarena, fa unmes a l’Alguer, quan la presidenta de la Cort d’a-pel·lació de Sàsser, Plinia Azzena, va considerar queno hi havia motius per imposar mesures cautelarscontra el MHP Puigdemont perquè la seva immunitat

està intacta. Tot plegat va con-solidant la gran potència que téla feina feta des de l’exili. Qua-tre anys després, i malgrat queEuropa no va estar a l’altura delque s’esperava ni per protegir eldret d’autodeterminació del po-ble català ni per condemnar labrutalitat policial exercida con-tra persones en clara actitud deresistència pacífica, la via de lainternacionalització s’erigeix enuna via imprescindible (no pasúnica) per avançar cap a l’auto-determinació i la independència.

I encara un tercer fet: elConstitucional espanyol ha re-butjat el recurs d’empara quel’expresidenta del ParlamentCarme Forcadell va presentaren contra de la sentència delProcés (onze anys i mig de pre-só per sedició), i aquesta reso-lució contrària li permet portarel seu cas a Europa. I això tam-

bé és contrapoder. Malgrat que Europa és un camímolt lent. En el cas d’Arnaldo Otegui, quan el Tri-bunal Europeu de Drets Humans va condemnar Es-panya per vulnerar el dret a un judici just als cincdirigents abertzales en el cas Bateragune, ja haviencomplert la condemna. Però, així i tot, és una vic-tòria internacional justa, que mina la credibilitat delsistema judicial espanyol.

La repressió no es pot viure com una derrota.Donar-li la volta i convertir-la en contrapoder és unaforma de desactivar-la.

per Dolors Sabater

El contrapoder antirepressiu

Foto

: AC

N

NLes millorsperles

L’exbisbe de Solsona, Xavier Novell, sap que tothom estàpendent dels seus passos, però no pensa renunciar a fer la

seva vida. Ara, per exemple, ha iniciat una nova i il·lusionantetapa laboral: ha trobat feina a l’empresa Semen Cardona.

Dues dones s’intercanvien els nadons de quatre mesosen adonar-se que l’una havia parit el fill de l’altra per

un error comès a la clínica de fertilitat. Ha passat aCalifòrnia, on les pacients ja han denunciat el centre.

Prohibit fer-se fotos amb l’uniforme per lligar a Tinder oInstagram. És la nova norma que han d’assumir els guàrdies

civils. El govern espanyol ha pres aquesta decisió per qüestionsde seguretat i per preservar la imatge del cos policial.

Per il·lustrar una entrevista al físic teòric David Wallace,La Vanguardia ha fet servir una foto de l’escriptor

David Foster Wallace, mort fa tretze anys. L’error l’hanassenyalat alguns tuitaires, com el filòleg Pep Antoni Roig.

LA FOTOTwitter (@FCBarcelona_cat)

7 |

líniatres.catNovembre 2021Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

| 8


Tribuna

Actualment, tenim els recursos i la predisposicióa viatjar per tot el món –fins i tot alguns privi-legiats ho fan a l’espai–, però cada cop més ensmovem menys de casa. I no és per la pandèmia.

Abans del confinament, ja estàvem vivint aquesta ten-dència a convertir l’entorn domèstic en l’oficina, el res-taurant, la sala de cinema, el gimnàs, el saló de jocs i, finsi tot, el lloc per lligar a través de les plataformes de cites.

Ens ho porten tot a casa, des d’una hamburguesa finsa la tinta de la impressora. Els carrers s’estan omplint defurgonetes de missatgeria aparcades en doble fila que so-vint només transporten petits paquets de productes pro-cedents de l’Àsia que no fa gaire anàvem a comprar a laferreteria de la cantonada.

Tenint en compte aquests nous hàbits de consum, en-cara rai que seguim anant al teatre o a veure concerts. Ésla màgia del directe, suposo. Per molta mega-altíssimadefinició que tingui el nostre aparell de TV i l’excel·lentqualitat en què s’emetin els concerts o espectacles enstreaming, òbviament no es gaudeixen amb la mateixaintensitat que en viu, on la pantalla deixa lloc a l’escal-for del públic, la vibració del so i els refredats pels can-vis bruscos de temperatura.

Llavors, posats a moure el cul, per què som capaçosde desplaçar-nos d’una punta a l’altra de Barcelona pertreballar o fer gestions, però, en canvi, rarament tras-passem les fronteres de la ciutat per veure una obra de tea-tre a l’Hospitalet, Badalona o Cornellà? La distància o eltemps no és motiu suficient, perquè, segons on vius, et cos-ta menys anar a un teatre d’aquestes ciutats metropoli-tanes que fer-ho a un barri allunyat de casa.

El problema és que ni tan sols ens plantegem que forade Barcelona pugui haver-hi una oferta tan diversa i dequalitat com la de la capital catalana. I és lògic, perquè aBarcelona és on hi ha més públic, més teatres i on es re-presenten els grans espectacles fent temporada. Però quèpassa realment a fora de la ciutat? No ho sabem per què,possiblement, no ens ho hem preguntat i també per quèningú ens ho ha fet evident. Ni a les cartelleres dels prin-cipals diaris del país ni als portals especialitzats en les artsescèniques hi trobem el concepte d’agenda teatral me-tropolitana. De fet, la majoria parlen específicament deBarcelona i, amb sort, alguns hi inclouen també l’ofertad’altres ciutats grans catalanes.

Es troba a faltar una cartellera més ampla de mires quefomenti el trànsit de públic no només cap a Barcelona, sinótambé de Barcelona cap a les ciutats properes. Quan haacabat temporada un espectacle que no et volies perdre,podries optar a la “repesca” i anar a veure l’obra a una al-tra ciutat veïna. De fet, molts ja ho fan, però són els mésmotivats, perquè seguir la pista de les funcions d’un es-pectacle als teatres de l’àrea metropolitana no és gens fà-cil, a no ser que siguis el president del club de fans de lacompanyia o treballis per a la SGAE.

I el que encara menys gent sap és que les sales de forade Barcelona no només programen espectacles que ja hanpassat pels grans teatres de la ciutat, sinó que, en algu-nes ocasions, són aquests espais “Off-BCN” els que pre-nen la iniciativa i presenten en primícia obres que des-prés es podran veure a Barcelona. Aquest és el cas d’Elgran comediantde Joel Joan, que després d’estrenar-seal festival Temporada Alta i abans de fer temporada al Tea-tre Goya, es representarà a Badalona i a l’Hospitalet deLlobregat. També Una noche sin luna, de Juan Diego Bot-to –sense data encara per a Barcelona–, es podrà veureal desembre al Teatre Zorrilla de Badalona i a l’Artesà del

Prat de Llobregat, i al gener a l’Atrium de Viladecans. OThe Opera Locos de la companyia Illana, que ja ha pas-sat per Badalona gairebé un any abans que entri a la car-tellera del Teatre Poliorama.

Sigui perquè els programadors de fora de Barcelona s’es-pavilen per ser els primers, perquè les companyies volentestar el públic dels voltants abans d’entrar a la gran ciu-tat o bé perquè l’estrena o preestrena forma part de l’acordde residències artístiques en teatres municipals, el fet és que,si estàs a l’aguait, pots convertir-te en el rei de l’spoiler tea-tral veient abans que cap barceloní obres d’artistes com JoséSacristán o Concha Velasco, per posar dos exemples recents.

En l’àmbit de la dansa, una de les arts escèniques méscomplicades de programar per l’habitual baixa respostadel públic, algunes sales com el Teatre-Auditori de SantCugat han aconseguit incloure estrenes dins de les sevesprogramacions que han atret espectadors de tot el paísamb el reclam de prestigioses companyies nacionals i in-ternacionals com el Béjart Ballet Lausanne, el MalandainBallet Biarritz, la Compañía Nacional de Danza, la Com-pañía María Pagés o el Ballet Nacional de España.

Precisament, en aquesta mateixa disciplina tenim unaflor que esperem que faci estiu: Dansa Quinzena Metro-politana, una iniciativa impulsada per l’ICUB i que té coma objectiu descobrir nous espais, espectacles i altres ac-tivitats que ajudin a relligar el teixit creatiu dins de l’àm-bit metropolità, amb propostes a Badalona, Barcelona,Cornellà, el Prat, Esplugues, l’Hospitalet, Sant Cugat, San-ta Coloma, Terrassa i Viladecans.

I és que la unió fa la força i disminueix el risc en el sem-pre aventurat món de l’espectacle. Una prova va ser “ElsTeatres Amics”, una associació que agrupava el Teatre-Auditori de Sant Cugat, el Teatre Auditori de Granollers,el Teatre Kursaal de Manresa, l’Atrium de Viladecans i l’At-làntida de Vic amb l’objectiu de posar en valor les pro-gramacions dels teatres municipals i la importància de lacultura al territori. Des del 2013 fins al 2018, van impul-sar diverses iniciatives, com la producció de l’obra Vila-franca, un dinar de Festa Major, de Jordi Casanovas (pre-mi Butaca 2016), que es va presentar als teatres associatsi, posteriorment, en altres sales del país i de les Illes Ba-lears, i també al Teatre Lliure.

Més recentment, l’Atrium de Viladecans i el Teatre Zor-rilla de Badalona, juntament amb el Teatre Jardí de Fi-gueres i el Teatre Monumental de Mataró, han sumat es-forços per reduir despeses programant de manera coor-dinada l’aclamada Jauríade Jordi Casanovas (premis Max2020 al Millor Espectacle Teatral i a la Millor AdaptacióTeatral), una obra que, inexplicablement, no s’ha repre-sentat a Barcelona ni probablement ho acabarà fent.

Cal deixar de mirar-nos el melic per sumar sinergiesi trencar amb estigmes com el de les companyies que cre-uen que, si no estrenen a Barcelona, no existeixen, o elspromotors que asseguren que sense ajuts públics no espot fer gira a fora de la ciutat. Tenim grans creadors, bo-níssimes propostes teatrals i espais magnífics, i hi ha pú-blic per a tot, però l’hem d’incentivar a anar al teatre, si-gui al seu propi municipi o bé al del costat, i en això calque remem tots plegats: promotors, sales, administració,mitjans de comunicació, artistes i espectadors.

De moment, podríem començar ensinistrant la Siri, l’A-lexa, la Cortana i el Google Now perquè, a més d’encen-dre’ns la cafetera i localitzar-nos el millor sushi de la zona,ens mostrin també en temps real l’agenda d’espectaclesdels teatres de l’àrea metropolitana. I ens recomanin onanar a sopar després de la funció, per descomptat.

Ni a les cartelleres dels principals diaris

del país ni als portals especialitzats hi trobem el concepte

d’agenda teatralmetropolitana

“

“per Víctor Porres

Més enllà del melic teatral de Barcelona

Foto

: Pex

els

@massanagranaire: Hi ha d’haver unpunt intermedi entre que la salut mentalsigui un tabú i que tenir ansietat et doniuna mena d’estatus.

@helenapoblet: Dedicar cinc dies a feruna cosa que no m'agrada a canvi de di-ners per poder fer coses que m'agradenels altres dos em sembla molt mal negoci.

@avidalribera: He anat a recollir el nen aentreno, havia begut Coca-Cola i s’ha migtrastocat. No para de cantar “ella mueve elculo pa’ que se lo gocen”. I així estem.

Flaixos

COMUNICACIÓ4Línia, el diarimetropolità ha irromput en elsmesuraments d’OJDinteractivaamb 100.812 usuaris únics i166.566 pàgines vistes a l’octu-bre. El Grup Comunicació 21 vaposar en marxa el digital el pas-sat 17 de maig com un mitjàpensat des de i per a l’àrea me-tropolitana de Barcelona. Elnou diari complementa i po-tencia les 19 edicions en paperi digitals de les capçaleres ter-ritorials Línia dels districtes dela capital catalana i de l’àrea me-tropolitana, on el grup és líderen proximitat.

“No som un diari generalis-ta més. Som un diari de proxi-mitat, diferent, que aspira aser un altaveu de la gran me-tròpoli”, afirma el seu director,Arnau Nadeu. “Línia és un dia-ri d’enfocaments propis, de re-portatges, d’entrevistes i d’opi-nió metropolitana. Que fa unperiodisme més reposat querabiós. Un diari de km 0, cen-trat en les històries dels barrisi de la seva gent”, detalla el pe-riodista, també responsable deles 19 edicions territorials en pa-per i digitals Línia.

PROXIMITAT, UN VALOR A L’ALÇAEl Grup Comunicació 21, nas-cut el 1999, ha redoblat la sevaaposta per la proximitat amb laposada en marxa del diari di-gital metropolità. “Si fins ara lesnostres publicacions Línia sónnecessàries en el primer cerclede proximitat dels ciutadans –el barri, la ciutat–, ara tambévolem que ho siguin a travésdel nou diari en el cercle sociali geogràfic immediatament su-perior, que en el cas que ensocupa traspassa les muralles deBarcelona”, assenyala DavidCentol, editor del Grup Comu-nicació 21.

“Línia és la peça que falta-va en el puzle de la informacióde proximitat de l’àrea me-tropolitana de Barcelona i éstambé la peça que faltava alnostre grup”, remarca Centol.“Amb el diari metropolità escompleta el nostre objectiu derespondre a les necessitats in-formatives de l’entorn mésproper, al mateix temps ques’arrodoneix el mapa comuni-catiu català amb una eina queli mancava”, afegeix l’editor delGrup Comunicació 21.

Pàgines especials

“No som un diarigeneralista més; somun diari de proximitat”,remarca Nadeu

“S’arrodoneix el mapacomunicatiu català amb una eina que limancava”, afirma Centol

pàgines vistes ha assolit a l’octubre elnou diari metropolità

166.566

Línia supera els 100.000 lectorsmetropolitans a l’octubre

9 |

líniatres.catNovembre 2021

| 10

líniatres.cat Novembre 2021 Entrevista

Joan BasagañasAlcalde de Sant Just Desvern (PSC)

“Josep Perpinyà tenia un lideratgemolt marcat que et protegia”

Fa un any que és a l’alcaldia.Li ha canviat gaire la vidades que té la vara d’alcalde?

Home sí, ha canviat. Primer de totperquè surts d’una zona de confortcom a regidor, perquè estaves a l’e-quip d’una persona amb un lide-ratge molt marcat com era enJosep Perpinyà, que et protegiamolt. Quan agafes la responsabili-tat de ser alcalde, quedes més ex-posat a l’hora de prendre decisionsi perds una mica d’intimitat.

Com porta la conciliació?L’agenda va més plena i tinc mésdificultats per compaginar vida la-boral amb vida familiar, però in-tento fer-ho el millor possible.

Sent pressió pel llistó que li hadeixat Josep Perpinyà? Per un costat he tingut un mirall, unreferent que m’ha ensenyat moltís-simes coses que m’estan sent degran ajuda. Per altra banda, nonomés és la pressió del predeces-sor, perquè aquest és un projectecol·lectiu, el del PSC, que des del1983 està al capdavant de Sant Just

Desvern, i suposa una responsabi-litat aconseguir que a les pròximeseleccions pugui tenir continuïtat.

Serà vostè el candidat del PSC?Ara com ara et diria que sí, però lapolítica dona tantes voltes i tan rà-pides que mai no es pot dir resamb certesa.

Una de les particularitats de Per-pinyà com a alcalde socialista erael seu tarannà proper al sobira-nisme. Quin és el tarannà deJoan Basagañas en aquest tema?És molt continuista respecte deld’en Josep Perpinyà.

És partidari d’un referèndum?Sempre he defensat que sigui viareferèndum o via eleccions al Par-lament, el poble de Catalunya és

qui ha de poder decidir si vol for-mar part o no d’aquest projecteque és Espanya. No ho ha de deci-dir algú de Càceres o de Guadala-jara, amb tots els respectes.

Estem ara en condicions depoder celebrar-ne un?Jo era molt partidari de fer un refe-rèndum, però arran del Brexit vaigpensar que potser no era la millorfórmula per prendre decisions d’a-quest tipus. Al final és una decisiómolt important que has de pren-dre en un dia molt concret. Nopoden ser majories ni conjunturalsni febles, perquè al cap de dos anysno hi hagi un percentatge moltsemblant de gent que demana tor-nar a formar part d’Espanya.

Per tant, majories al Parlament.Si l’independentisme, amb progra-mes clarament independentistes,assoleix de manera constant majo-ries àmplies al Parlament, nonomés en diputats sinó també envots, penso que, com et deia abans,la sobirania recau a Catalunya i, pertant, el poble català ha de poder es-collir si seguir o no formant part d’a-quest projecte que és Espanya.

El ‘procés’ va tensar molts ajun-taments, com aquest, però a

banda d’aquells anys, el de SantJust no es caracteritza per ser unconsistori crispat. Ajuda el fetque sigui un dels municipis ambla renda per càpita més alta?A Sant Just la població, en general,és bastant raonable. No li agradenles estridències. És menys permea-ble, potser, al discursos populistes,

és reflexiva... També, històricamenta Sant Just no hi ha hagut majoriesabsolutes. Sempre hi ha hagutacords de govern transversals. Se-gurament això ha creat una culturaque ha impregnat la societat.

Això es tradueix als plens?Sí. Sempre hi ha plens més inten-sos que altres, però si ens compa-rem amb altres municipis, el to ésmés constructiu.

Tot i això, de polèmiques n’hi ha.El setembre vam tractar a LíniaTres el tema de la deixalleriaprojectada al davant de l’ITV,una ubicació que alguns expertsconsideren inadequada pel pe-rill d’inundacions. S’han fet càlculs de retorn de 500anys de crescudes, que són moltsuperiors als que es feien històrica-ment, que eren de 100. El marged’error és molt més petit.

Però els experts avisen que elcanvi climàtic provocarà fenò-mens extrems que poden tren-car aquestes previsions.No em veig capaç de descartar ro-tundament que fruit del canvi cli-màtic pugui arribar una crescudade la riera molt gran, que s’em-portaria no només la deixalleria,sinó també molts altres edificis.Ara bé, l’Agència Catalana de l’Ai-gua (ACA) és un organisme cone-gut perquè és bastant estricte, i siens han aprovat el projecte... Tot-hom es pot equivocar, però en-tenc que fan servir criteris tècnicsi científics. I a mi en dona total se-guretat, dins d’aquest marge d’im-previsibilitat que pot haver-hi.

Ara que parlem de canvi climà-tic, quines propostes planteja 4

Francisco J. RodríguezFotografia: J. Chichelnitzky

“Els criteris del’ACA em donentotal seguretatpel tema de ladeixalleria”

“Mai no es potdir res ambcertesa, peròseré el candidatdel PSC”

11 |

líniatres.catNovembre 2021Entrevista

–Hi ha previst algun altreprojecte d’equipament al Mas Lluí?

– Hi tenim un terreny restantper a equipaments.

– Què hi tenen previst fer?

– Hem engegat una reflexió, i com que el debat no estàtancat, no li diré què hi farem.

– Hi ha alguna idea preferible?

– N’hi ha moltes, peròprefereixo no dir res fins que no ho tinguem lligat.

3l’equip de govern per fer fronta les seves conseqüències?L’essencial és l’aposta pel canvi decontenidors. Un dels principalscausants del canvi climàtic és el sis-tema de residus que tenim. La ges-tió de residus, que és d’àmbit local,és on els ajuntaments tenim molta dir. Hem apostat pels contenidorsintel·ligents, que pròximament ar-ribaran a Sant Just. Això ens per-metrà fer un salt d’entre el 15 i el20% de millora en el reciclatge.

Les escombraries i la seva reco-llida és precisament una de lesmoltes reivindicacions dels veïnsdel barri del Mas Lluí, així coml’aparcament i la mobilitat. Respecte de l’aparcament, el barridel Mas Lluí té una ràtio d’1,4-1,5places per habitatge. És amb dife-

rència el més alt de Sant Just. Si hiha problemes d’aparcament al MasLluí, no vull pensar en altres zones...

I pel que fa al transport públic?El barri del Mas Lluí té un servei detransport públic que és el més ex-itós que tenim, el bus E30. Comu-nica el barri amb Maria Cristina, a laDiagonal, en una mitjana de 20-25minuts, i l’any que ve es reduirà lafreqüència de 20 a 15 minuts. Lalínia, a més, s’estendrà fins a l’esta-ció de Renfe de Sant Feliu.

Sigui com sigui, el Mas Lluí és unbarri fet a batzegades...S’havia de desenvolupar el 2008,però la crisi va obligar a paralitzar-ho tot. En aquell moment, l’equipde govern va trobar-se la disjuntivade si tirava endavant el barri, ha-vent de suportar la càrrega finan-cera de fer la urbanització, o béanul·lar-ho tot. Es va optar per laprimera via, i això s’ha de reconèi-xer, perquè era la més arriscada.

El primer trimestre de l’any vi-nent es posarà en marxa el Cen-tre Cívic del Mas Lluí. Hi haprevist cap altre projecte d’equi-pament al barri?Hi tenim una pastilla restant de ter-reny per a equipaments. El depar-tament d’Ensenyament hi harenunciat, perquè prefereix ampliarels centres educatius ja existents.Convertir l’Institut o l’escola Mont-

serrat en Institut-Escola, i adscriureels veïns del Mas Lluí a l’escola Martíi Pol, a Sant Feliu.

Llavors, què està previst cons-truir en aquest terreny?Hem engegat una reflexió, i comque el debat encara no està tancat,no li diré què hi farem.

Hi ha alguna idea preferible?N’hi ha moltes, però prefereixo nodir res fins que no ho tinguem lligat.

Sant Just comparteix el Mas Lluíamb Sant Feliu. Com és la relacióamb el municipi veí?[Pensa] Bona. La tipologia de gent iles realitats són una mica diferents.El barri del Mas Lluí de Sant Feliu esva desplegar ja fa més anys, i lagent que hi viu potser té un perfildiferent del de Sant Just. Però la re-lació amb l’Ajuntament de SantFeliu és fluïda en tots els aspectes.

Al Ple de setembre es va parlarde consensuar amb Sant Feliu lacol·locació d’àrees infantils alparc Europa del Mas Lluí, que fafrontera entre els dos municipis.Hem de coordinar-nos. No pot serque anem posant jocs infantils enun costat i en un altre, fruit de peti-cions veïnals. Tindria més sentitplantejar-ho en el seu conjunt.

Ara que ho diu, creu que hi hauna bona coordinació entre elsmunicipis metropolitans a l’horade tractar qüestions que afectenel global de la metròpoli?Soc un ferm defensor que l’ÀreaMetropolitana (AMB) vagi assumintmés competències. Ho ha de feraplicant criteris metropolitans queen alguns casos passaran per sobrede criteris locals. Des dels Ajunta-ments no ens agradaran, però hi hadecisions que s’han de prendre eninstitucions supramunicipals.

Com per exemple?Residus, mobilitat i habitatge. Alfinal, si un autobús té un recorregutintermunicipal, han de pesar mésels criteris d’interès metropolitàque no pas els municipals, que avegades són un obstacle perquè hihagi bons recorreguts.

Al final, cadascú tira cap a casa...Els alcaldes som reticents a perdreautonomia local, però hem d’assu-mir que hi ha decisions que no esprendran en aquesta taula i es de-cidiran des d’una perspectiva mésglobal. Aquesta era la vella idea dePasqual Maragall, que malaurada-ment se’n va anar en orris per inte-ressos que res tenien a veure ambla gestió de la metròpolis.

Tornem a Sant Just. Darreramenthi ha hagut microtalls d’electrici-

tat i veïns de diverses zones esqueixen que hi ha poca cober-tura mòbil. Què s’està fent?Estem fent un seguiment de les in-cidències elèctriques. I pel que fa ala cobertura, la instal·lació d’ante-nes és insuficient. I el problema ésque els veïns són reticents a accep-tar-ne la instal·lació a les cobertesdels seus edificis. L’Ajuntament hafet de mediador, però no és fàcil so-lucionar aquest problema: tothomvol millor cobertura, però és reti-cent a tenir antenes.

Per últim, li vull preguntar per lapolèmica als concerts nocturnsde les Festes de Tardor. La CUP ialtres grups van denunciar elque consideren un dispositiu po-licial excessiu. Era necessari?A ningú li agrada fer aquests des-plegaments. Però veníem de lesFestes de Sant Miquel de Molins iles Festes de Tardor de Sant Feliu,on hi van haver vexacions, unaagressió sexual i ferits per armablanca. La policia es va veure des-bordada. En una reunió amb la Po-licia Local i els Mossos em vandemanar suspendre els concertsnocturns, pel risc que hi havia d’a-nar a pitjor. No vaig contemplar

l’opció, però vaig acceptar que hihagués un dispositiu que entencque pogués sobtar. Havent rebutaquestes alertes, no m’hauria per-donat mai que no s’hagués fet res ique hagués passat alguna cosa.

Hi va haver moltes identifica-cions, entre elles al regidor de laCUP, Aleix Abadia.Sí, però també es va identificar finsi tot a tres regidores de l’equip degovern! Però vull que es valori el re-sultat final: no hi va haver ni roba-toris, ni agressions i actes vandàlics.

Un Abadia que acaba de prendrepossessió com a regidor, desprésd’un mes d’espera pels tràmitsde la Junta Electoral Central(JEC). Ho veu normal?És un tema en el qual l’Ajuntamentno intervé. Dies abans del Ple de se-tembre em vaig reunir amb ell. Do-nava per fet que podria participaren aquella sessió, però la documen-tació de la JEC va arribar l’endemà, ijo no podia suspendre el Ple. <

“A Sant Just la gent és menyspermeable als discursospopulistes”

“Tothom vol una millor cobertura,però és reticent a tenir antenes”

“Soc un fermdefensor quel’AMB vagiassumint méscompetències”

| 12

líniatres.cat Novembre 2021 El reportatge del mes

Ales pel·lícules, tots elsparts acostumen a seriguals. La dona trencaaigües a l'indret més

inesperat. Ràpidament, ha d'anara l'hospital, sovint en cotxe, i si noha parit al vehicle, el personal delcentre mèdic la recull a la portamentre ella crida de dolor. La po-sen en una llitera o en una cadi-ra de rodes, com si fos una ma-lalta, i la condueixen a la sala ontindrà la criatura. Un cop al box,segueix cridant mentre la sevaparella grava l'escena amb una vi-deocàmera i intenta no desmaiar-se. Quan sembla que tot podriaacabar en tragèdia, apareix unhome seriós, el doctor, i amb tresmaniobres màgiques que dei-xen en evidència les infermeresaconsegueix que el part arribi abon port. Ha nascut una criatu-ra preciosa. Fi de l'escena i demoltes pel·lícules.

Així descriuen la infermeraIsabel Barrios i l’expert en cinemaDavid Ferragut un part a l’articleEls mecanismes del gènere cine-matogràfic per tapar el part me-dicalitzat. L’escena explica algunsaspectes de la violència obstètrica.Per una banda, mostra com la nos-tra societat veu el part: gairebécom una malaltia. Per l’altra, in-dica quin rol juguen les dones al’hora de parir: un paper subalternper sota de metges i d’hospitals.

VIOLÈNCIA GENERALITZADAQuan ens referim a la violènciaobstètrica, és a dir, a aquella quees viu durant l’embaràs, el part i elpostpart, estem davant d’una vio-lència que té molts rostres i que espateix amb més freqüència del quepodríem pensar, segons apuntaMarta Busquets, advocada i pre-sidenta del col·lectiu de denúnciaDona Llum. “N’hi ha de dos tipus:una que té a veure amb pràctiquesi maneres de tractar les dones i unaque té relació amb no atendre elsseus drets”, diu. En el primer cas,es refereix al tracte infantilitzanto denigrant cap a les dones en elprocés del part. En el segon, apràctiques com les cesàries, les in-duccions de parts o les mutila-cions vaginals.

Són situacions de les qualsse’n parla poc, en part perquè elsprofessionals de la medicina acasa nostra no estan disposats a re-conèixer que existeix el problema.Tot i que l’OMS o la Unió Europeadiuen el contrari, el juliol passat elConsell General de Col·legis deMetges deia que la violència sis-temàtica contra les dones en elsprocessos del part no existeix i queel concepte és una forma d'estig-matitzar el personal mèdic.

Per a la infermera i artistaAlejandra Oliden, però, la vio-lència obstètrica és una “epidèmiaglobal”. Les xifres de l’Observato-ri de la Violència Obstètrica així hoindiquen. El 34% de les dones haestat escridassada o insultada pelpersonal mèdic durant el part, el51% ha viscut algun procedimentsense que li expliquessin què es-taven fent-li i el 25% ha vist comel seu pla de part era menyspreat.

EN PRIMERA PERSONALes xifres emmascaren realitatsd'allò més dures, com la de la Car-la. El que diferencia el seu cas dela resta és que la seva filla, sis me-sos després de néixer, arrossega lesseqüeles d'una mala praxi mèdi-ca i que ella ha volgut explicar laseva història. “Hi ha moltes donesque et diuen que quan arriba l'a-niversari de les seves criaturesploren perquè tenen flaixos, de-pressió postpart”, es lamenta Bus-quets en referència a altres mares

a les quals els costa afrontar el quehan viscut. De fet, des de DonaLlum afirmen que, a Catalunya,“dues de cada 10 dones pateixenalgun problema de salut mentaldurant l'embaràs i el primer anydesprés de donar a llum”, i aques-tes situacions, afegeixen, tenen aveure amb com s’afronta el part.

Tornant a la Carla, cal dir queel seu nom és fictici, tal com ho ésel de la seva parella, el Ferran, i elde la seva nena, la Laura. Ho sónperquè actualment estan en un

procés de denúncia contra Ma-ternitat de l'Hospital Clínic.

“Tot el que no volia que empassés durant el part em va pas-sar”, explica. El dia que va néixerla seva filla, quan va arribar al'hospital li van intentar accelerarel part amb gases, però no va fun-cionar. “Em van donar oxitocinasintètica per induir-lo i vaig co-mençar a tenir contraccions ambdolors... Va ser un error”, consi-dera ara que s'ha informat.

Segons un estudi de Dona

Llum, les induccions d’abans o du-rant els parts per accelerar l'ex-pulsió de les criatures són unapràctica freqüent a Catalunya.Una pràctica que no té base cien-tífica. “Els parts en caps de set-mana han disminuït en les últimesdècades i pràcticament no hi hanaixements en festius”, explica elcol·lectiu. A més, els percentatgesde part per cesària (29% a la de-marcació de Barcelona) augmen-ten si el centre és privat. Això res-pon a un sistema que planteja el

Un informe de Dona Llum assenyala que la majoria de parts són en dies laborables. Foto cedida a l’ACN per l’Hospital Vall d'Hebron

Tot i que els col·legis de metges de l'Estat espanyol no ho accepten, la violència obstètrica, és a dir, aquella que el sistema de salut exerceix contra les dones en el moment de l'embaràs, el part i el postpart, a més d'estesa està

reconeguda per organismes internacionals com l’OMS, Unicef o la Unió Europea

Quan l’embaràs es torna un infern

13 |

líniatres.catNovembre 2021El reportatge del mes

n La violència contra les dones nonomés se circumscriu al procés del’embaràs, el part i el postpart. Devegades, comença molt abans.

La Sònia no tenia ni 30 anysquan va anar a la ginecòloga perfer-se una revisió rutinària. Res feiaindicar que aquell dia tornaria acasa plorant. “Em va dir que m’hau-ria d’anar plantejant congelar elsmeus òvuls, perquè, és clar, ja teniauna edat i cada cop em seria més di-fícil quedar-me embarassada”, ex-plica. La frase no venia al cas, li vadir la doctora sense que ella hagués

demanat consell. Un exemple clarque demostra que sovint el sistemamèdic passa per sobre de les de-mandes de les pacients.

La pressió sobre les dones pertal que es quedin embarassades ésconstant quan arriben a certa edat.Aquest fet fa que moltes se sentinvulnerables i és aleshores quanmolts professionals aprofiten perexercir el que podríem definir com apoder obstètric. En un altre cas, denou de la Carla, es veu aquesta si-tuació de forma nítida.

“Feia dos anys que la meva pa-rella i jo buscàvem tenir un fill ivam anar a la clínica Dexeus”, expli-ca. Quan el doctor que els atenia

va veure l’edat d’ella, li va dir direc-tament que el més aconsellable erala fecundació assistida. No hi haviacap indicació que fes pensar quetenien algun problema de fertili-tat. “Ho va dir sense cap amabilitati va afegir que anéssim pensant acomençar el cicle d’hormonació, unprocés molt dur per al cos de ladona i que val 10.000 euros”, de-nuncia la Carla.

Van sortir de la consulta molttocats i van demanar a la clínicaque un altre metge els atengués.La nova doctora els va tractar de

manera diferent. Després de veureque els exàmens de fertilitat erennormals, els va dir que esperessinuns mesos per plantejar-se la fe-cundació assistida. Però el fet ésque, setmanes després, la Carla esva quedar embarassada.

El seu cas, a més, posa en relleula complicada posició del sistemaprivat respecte dels processos defecundació assistits. Atenen sem-pre a raons mèdiques o de vegadesa criteris econòmics? I encara més:aquestes pràctiques més esteses ala sanitat privada poden acabarcontagiant la pública, tenint encompte que molts professionalstreballen a les dues alhora?

Abans del part

part de forma industrial, segonsles lògiques laborals.

La Carla segueix recordant:“Després em van trencar la bos-sa amniòtica i va ser quan la nenava començar a tenir patiment fe-tal”. Aleshores van arribar dosdoctors i la van lligar perquè no esmogués. “Em van dir que em po-sarien el fòrceps per girar la nena”,afegeix. De sobte, sense avisar-la,dues persones es van llençar lite-ralment a sobre de la seva panxaper empènyer amb els colzes laLaura cap a l'exterior. És la ma-niobra Kristeller, una pràcticamèdica que no està prohibida,però que no s'ensenya a la uni-versitat i l'eficàcia de la qual noestà provada. A l'informe mèdic nova quedar reflectit que li fessin allò.Allà només hi diu que li van feruna “pressió suprapúbica ambles mans”. Encara que ella estavaen un moment dèbil, el Ferran hova veure tot. Els colzes i els saltsdamunt la panxa.

L’infern no va acabar aquí.“Quan anaven a treure la criatu-ra, van estirar-la i li van donar uncop molt fort... La maniobra la vafer una persona que estava enpràctiques”, afirma. Això va afec-tar un nervi de la Laura i el braçli va quedar immòbil. A més, laCarla va patir un esquinçament

vaginal. “Vaig haver d’orinar du-rant setmanes amb una sonda queem posava el Ferran”, diu.

En molts parts, per tal de fersortir la criatura, es fa un tall a lavulva. És el que s'anomena epi-siotomia, i pot produir inconti-nència fecal i urinària. Unicefconsidera la pràctica una mutila-ció socialment acceptada a Occi-dent. “Hi ha el mite que les vulvesno es poden expandir el que fa fal-ta per parir”, diu Busquets.

Ara, la Laura va a rehabilita-ció i ja mou el braç. Ha tingut sort.Hi ha infants de dos anys que nohan recuperat la mobilitat.

El seu cas és diferent del de laNancy. El 2011, aquesta jove de 24anys va arribar amb una amiga al'Hospital Clínic per donar a llumuna nena. La doctora del torn vaaprofitar el seu cas perquè tresmetges residents provessin elfòrceps, tot i que, segons el relatde l'acompanyant, el cap del nadója es veia sortir i la pràctica no eranecessària. A conseqüència d’ai-xò, la criatura va morir amb el capdestrossat. Durant el part, lamare no va contradir els metges.“Ets molt vulnerable i et posen lapor al cos: et diuen que estàs ju-gant amb la vida del teu fill i fasel que et manen... És el poder dela bata”, sentencia la Carla.

“Dues persones em van saltar a sobrede la panxa amb els colzes per expulsarla nena, però a l’informe mèdicaquella maniobra no va quedar reflectida”

PATRIARCAT I CAPITALISMEA ulls de Busquets, tots aquests ca-sos parlen del mateix: a la nostrasocietat el cos no pertany a les do-nes. “Ens diuen que no sabem do-nar a llum i que necessitem ajuda,i les dones que no entren enaquest discurs són dones difí-cils”, critica l'advocada. Aquestaidea té la seva expressió més ra-dical en el cas d’una dona que el2016 va anar a l’Hospital SantJoan de Déu de Sant Boi per unarevisió rutinària quan estava em-barassada de 40 setmanes. Elmàxim de setmanes per parir són42. La ginecòloga li va dir que elpart havia de ser induït, però ellano ho volia. Quan era a casa, perordre judicial, la policia va entraral domicili i se la van endur a l’hos-pital per obligar-la a tenir el nen.

En part, l’origen de totesaquestes situacions es troba en elmoment en què la medicina entraen el camp de l’embaràs al segleXIX. Va ser amb l’auge de les so-cietats industrials i el patriarcatque els parts, fins aleshores un re-ducte vedat a bruixes i sanadores,va quedar en mans de la medici-na. “Això va començar amb les do-nes de classe alta, perquè es po-dien pagar un metge, i va seraleshores quan es va estendrel’ús del fòrceps... Els metges deien

que ells no podien estar hores es-perant que s’obrís un forat. Co-braven i adeu”, relata Busquets.

Aquella forma capitalista deveure el part ha impregnat la so-cietat fins avui dia. “Hi ha inte-ressos econòmics, sobretot en unterritori com Catalunya, ambuna alta presència de la sanitatprivada”, diu. Un part ràpid donamés rèdit econòmic. Per aquestmotiu, les clíniques privades te-nen uns índexs de cesàries moltmés elevats que les públiques.

EL PART DESITJATHi ha formes de tenir una criatu-ra al marge d’aquesta violència sis-tematitzada? El cert és que sí. Ésel que s’anomena part fisiològic.“Cal eliminar la visió medicalit-zada, perquè el 70% de dones sa-nes són capaces de donar a llumen condicions saludables”, con-sidera Busquets per afegir que,amb tot, les administracions ca-talanes asseguren que amb elsmitjans actuals el sistema de sa-lut només pot atendre un 4,7%dels parts d’aquesta manera.

Un reportatged’Albert Alexandre

A Catalunya, el 34% de les dones ha estatescridassada oinsultada pel personalmèdic durant el part, i el 25% ha vist com el seu pla de part era menyspreat

A partir de certa edat moltes dones viuen una fortapressió per quedar-se embarassades que sovint

comença als mateixos centres de ginecologia

líniatres.cat Novembre 2021

Esplugues

| 14

Denuncien una empresa queabocava residus a Finestrelles

SALUBRITAT4Una empresa del’Hospitalet ha estat abocant re-sidus en un descampat d’Es-plugues. Els responsables del’empresa estan acusats de llen-çar material d’oficina i fotogrà-fic, així com tòners d’impresso-res en un espai d’uns 50 metresquadrats a Finestrelles.

Agents de la Unitat Regionalde Medi Ambient (URMA) vanser alertats el passat dia 3 d’oc-tubre d’un abocament al barri deFinestrelles. Amb la informaciófacilitada pels testimonis i lainspecció del material, on cons-

taven adreces d’empreses, lapolicia catalana va identificarels presumptes autors, que jahan estat denunciats.

De fet, l’empresa denuncia-da s’estava encarregant de bui-dar un local de Lloret de Mar.Però quan van llençar els residusa Esplugues, els tòners es vantrencar i van escampar un pol-sim de tinta per tot l’espai.

Els Mossos han derivat elcas a l’Agència de Residus deCatalunya, que és l’òrgan com-petent per sancionar aquest ti-pus d’infraccions.

La Biennal de Ceràmica lliuraels premis de la 20a edició

GUARDONS4El prestigiós cer-tamen artístic de la Biennal deCeràmica Angelina Alós va lliu-rar els premis de la 20a edicióel passat 27 d’octubre, en unacte a Can Tinturé.

El primer premi, el Ciutatd’Esplugues, va recaure en l’ar-tista colombiana Natalia Casta-ñeda per l’obra Dolmen, de laqual el jurat va destacar el seu“joc entre monument i andrò-mina”. El segon premi, l’Angeli-na Alós, el va rebre la ucraïnesaOlga Simonova, que va presen-tar dues peces de porcellana

pintades a mà i batejades comThe time is out of joint. Per últim,el tercer premi Pujol i Bausuisse’l va emportar Replis 2, unacreació de l’artista francesa AnneLaure Cano, “per la subtil com-binació entre refinament i runa”.

Aquesta edició s’havia de ce-lebrar l’any passat, però la covidho va impedir. En aquest sentit,el primer tinent d’alcalde, Edu-ard Sanz, va voler destacar el pa-per de l’art en un context depandèmia com l’actual. Les 24obres finalistes es poden visitara Can Tinturé fins al 6 de febrer.

Homenatge a l’avi de PilarDíaz, afusellat el 1936

MEMÒRIA4La ciutat gaditanade San Fernando va homenatjarel 29 d’octubre 17 regidors afu-sellats els primers dies de la gu-erra civil, durant l’agost del 1936.Un d’ells era Eduardo DíazDel-gado, avi de l’alcaldessa PilarDíaz i també president de l’a-grupació socialista de la localitat.

Díaz, que no es va voler per-dre l’acte, va rebre una medallaen record del seu avi, una de lesvíctimes més primerenques de la

contesa bèl·lica. “La meva famí-lia no oblidarà el dia d’emo-cions que van viure”, va expres-sar Díaz a les xarxes l’endemàd’assistir a l’homenatge.

Eduardo Díaz va ser detinguta l’Ajuntament de San Fernandodurant els primers compassosdel cop d’estat que va desembo-car en la guerra i la dictadurafranquista, i va ser afusellat l’11d’agost del 1936. Les seves res-tes encara no han aparegut.

Part del material d’oficina abocat a Finestrelles. Foto: Mossos

Foto: Twitter (@socpilardiaz)

Record | Una plaça per a les víctimes de la covidEls 140 espluguins i espluguines que han perdut la vida per la covid seran recordats alnomenclàtor local amb una plaça. El passat 6 de novembre, consistori, professionals

mèdics i familiars van inaugurar la plaça del Record, ubicada al barri del Gall.

URBANISME4Les obres per unirles dues bandes del parc delsTorrents van començar a prin-cipis de mes. L’objectiu de l’A-juntament és unir dues àreesverdes que, malgrat ser el mateixparc, no estan directament con-nectades. Un desgavell urbà tí-picament metropolità que espretén pal·liar amb una passerade 300 metres de longitud i tresd’amplada que connecti l’àreaverda a banda i banda del Pontd’Esplugues.

D’aquesta manera, es crearàun parc de 16 hectàrees al cen-tre del municipi. La passera pre-vista anirà des de l’Espai la Ba-ronda fins a l’anomenat ‘bucle’,per on no es podrà circular niaparcar durant els sis mesosque durin les obres.

UNA ZONA COMPLEXAUnes obres, per altra banda,que tenen un pressupost de500.000 euros i que passen de

llarg d’una de les cicatrius ur-banes més sagnants de l’àreametropolitana, les obres inaca-bades de l’Auditori d’Esplugues[veure pàgina 3]. De fet, el camíprevist, que estarà flanquejatper arbres i bancs, passa entrel’Auditori nonat i l’Espai Ba-ronda, cap a on s’obriran nousaccessos. La voluntat municipal,en aquest sentit, és fer accessi-bles les piscines i el centre cul-

tural i evitar accedir-hi pel fortpendent actual. En aquest sen-tit, està previst que les obres ha-bilitin un nou accés que connectiamb l’avinguda de Cornellà a tra-vés d’unes escales.

Un inici d’obres que coinci-deix amb el de la reforma de l’a-vinguda Països Catalans, plaçaElisabeth Eidenbenz i avingudaJacint Esteva per millorar lamobilitat a la zona.

Aquí començarà la passera que arribarà fins al ‘bucle’. Foto: Línia Tres

Arrenquen les obres per unir el parc dels Torrents

» Una passera de 300 metres connectarà la Baronda amb el ‘bucle’» Els treballs duraran 6 mesos i tenen un cost de 500.000 euros

15 |


El passat divendres 5 de novembre es van donar a conèixerles propostes guanyadores a la final de l’edició IoT de laHackatH2On, l’esdeveniment impulsat per Aigües deBarcelona per explorar les possibilitats de l’ús de la tec-nologia de la telelectura.

Més de deu equips amb talent, ganes de cocrear i in-novar han estat treballant durant dues setmanes inten-ses per posar la seva creativitat al servei de l’aigua, i des-envolupar solucions tecnològiques i creatives amb lamissió de donar resposta a tres reptes relacionats amb latecnologia de la telelectura. Amb el focus en les perso-nes, la ciutat i el medi ambient, l’objectiu ha estat explorarles possibilitats de l’ús de la telelectura que puguincrear valor per a una futura metròpoli de Barcelonasostenible a través de l’aigua, per millorar la qualitat devida de les persones i per contribuir a generar un eco-sistema urbà sostenible, resilient i pròsper.

En l’acte, Catalina Balseiro, directora d’Innovació i Co-neixement d’Aigües de Barcelona, va indicar que “aques-

ta HackatH2On IoT ens ha permès trobar solucions crea-tives i disruptives, posant en valor la tecnologia del nos-tre servei de telelectura, obrint la innovació a l’exterior”.

El jurat, format per grans especialistes del sector, vavalorar la viabilitat i originalitat de la idea, la innovació,l’impacte social i l’escalabilitat de la proposta, entre altrescriteris.

LES PROPOSTES VENCEDORES HAN ESTAT LES SEGüENTS:

• REPTE CIUTAT: H2OMG!, solució per disminuirla contaminació al medi ambient i reduir els costos ope-ratius i de manteniment de la xarxa de clavegueram.

• REPTE PERSONES: Mariachis, proposta per fo-mentar l’ús sostenible i socialment responsable de l’ai-gua, tenint en compte criteris de pobresa energètica.

• REPTE MEDI: Kunhack, solució per mesurar laqualitat de l’aire mitjançant una xarxa de sensors.

A la cloenda, Raquel Lalueza, directora de Transfor-mació i Control de Gestió d’Aigües de Barcelona, va des-tacar l’èxit d’aquesta edició IoT de la HackatH2On “per ha-ver aconseguit generar un entorn de ments creatives”i va valorar molt positivament “la qualitat de les solucionspresentades”.

La HackatH2On IoT ha comptat amb el suport de Bar-celona Activa, AllWize, StartUB, Innobaix, UPC, LichenInnovación Social, Cetaqua i el FabLab Barcelona.

Consulta tots els detalls de la HackatH2On al seu web.

www.aiguesdebarcelona.cat/hackath2on

La HackatH2On 2021 impulsa solucions innovadores per aplicar a la telelectura

| 16


4El Govern de la Generalitat haaprovat recentment el full de rutaper al desplegament d’infraes-tructures digitals a Catalunya finsal 2030, l’anomenat Pla Estratègicd’Infraestructures Digitals (PEID),que defineix la xarxa necessària perpotenciar els serveis digitals actu-als i futurs al conjunt del territorides de dues perspectives: la cor-porativa i la de país.

El PEID s’emmarca en la prio-rització del Govern, elevada al mà-xim nivell amb la Vicepresidència dePolítiques Digitals i Territori que li-dera Jordi Puigneró, de les infraes-tructures físiques i digitals com aclau per fer de Catalunya una naciódigital amb una ciutadania apo-derada, un territori connectat, unaadministració cibersegura, unaeconomia digitalitzada i una mo-bilitat col·lectiva i descarbonitzada.

Partint del convenciment quela connectivitat és un dret social

i econòmic del segle XXI i l’ele-ment fonamental sobre el qual esconstrueix la societat digital ambigualtat d’oportunitats, el PEIDsitua les infraestructures digitalscom a eines bàsiques i estratègi-ques per assolir la cohesió sociali territorial del país i garantir el des-envolupament i la competitivi-tat de la indústria i l’economia enun mercat i un món cada copmés global i digitalitzat.

En aquest sentit, les infraes-tructures digitals considerades pelPEID són: xarxes fixes i mòbils (ser-veis de connectivitat); CPD i puntsd’intercanvi de tràfic de dades(serveis de computació); IoT (ser-veis smart); xarxa RESCAT (serveisd’emergències) i xarxes TDT/FM(serveis de difusió).

OBJECTIUS ESTRATÈGICSEl PEID s’alinea amb els objectiusmarcats pel Govern i les adminis-tracions i entitats locals en el Pac-te Nacional per a la Societat Digital(PNSD), però els amplia, els redefi-neix i els actualitza d’acord amb lesnecessitats actuals i els reptes futursdel país. Tot plegat per establir

l’estratègia i les accions a executarper assolir-los.

En aquest sentit, el PEID esmarca quatre objectius estratè-gics. En primer lloc, dotar tot el paísde cobertura de xarxes de nova ge-neració amb una bona qualitatde servei. En segon lloc, promou-re la competència efectiva en xar-xes fixes i mòbils. En tercer lloc, ha-bilitar infraestructures que per-metin la implantació dels nousserveis digitals. I, per últim, ampliarla cobertura i les prestacions delsserveis corporatius via ràdio.

Entre les actuacions proposadesper assolir aquests objectius des-taca com a prioritària i clau la decompletar la xarxa troncal de fibraòptica de titularitat pública, una in-fraestructura que el PEID situa coma eix vertebral sobre el qual des-

País digital, societat coh» La Vicepresidència presenta el full de ruta per desplegar els serveis » S’invertiran 450 milions d’euros per millorar la connectivitat i afavor

La connectivitat és undret social i econòmic

del segle XXI

Foto: A

CN Un futur millor pals discapacita

4La transformació digisi es fa de manera incluscom pretén el vicepresidJordi Puigneró, també oferir a les persones adiscapacitat un accés llor al mercat laboral i uoportunitats més grans dcompliment. Així ho indun estudi conjunt de la Fdació Randstad i la UOC

Pàgines especials

17 |


4Vuit dones procedents dels àmbits empresarial,professional i acadèmic, una iniciativa empresariali una iniciativa social han estat recentment guar-donades d’entre un total de 80 candidatures que op-taven als Premis DonaTIC 2021. Aquests guardons,impulsats pel departament de la Vicepresidència,Polítiques Digitals i Territori, s’inscriuen dins el PlaDonaTIC, que té com a objectiu prioritari incrementarla presència femenina al sector tecnològic.

Més concretament, el Pla DonaTIC consta de 4eixos d’actuació. En primer lloc, fer les TIC atracti-ves per al talent femení del futur. En segon lloc, vi-sibilitzar la dona tecnològica i els continguts creatsper dones. En tercer lloc, formar i capacitar digi-talment tothom. I, per últim, promoure una parti-cipació plena i efectiva de les dones TIC en la pre-sa de decisions i l’emprenedoria.

El vicepresident i conseller de Polítiques Di-gitals, Jordi Puigneró, va presidir l’acte de lliura-ment dels premis celebrat a mitjans d’octubre co-incidint amb el Dia d’Ada Lovelace, en què s’ho-menatja la primera programadora de la història.Puigneró va destacar “la voluntat del Govern devisibilitzar i fer créixer el talent tecnològic feme-ní que hi ha a Catalunya des del Pla DonaTIC“. Ladirectora general de Societat Digital, Joana Bar-bany, per la seva banda, va fer la cloenda de la gala.

Des de l’any 2015, els Premis DonaTIC han re-but un total de 541 candidatures. En compara-ció amb anys anteriors, en l’edició d’enguany hadestacat l’augment de candidatures en la cate-goria revelació, fet que demostra que les noiescada vegada estan més preparades per compe-tir al sector digital.

LES PREMIADES, CASOS PRÀCTICSEn la categoria d’emprenedora, la guardonada pelsPremis DonaTIC 2021 ha estat Cristina CorcheroGarcía, doctora en Estadística i Investigació Ope-rativa, fundadora de l’empresa Bamboo Energy ilíder d’un grup de recerca en l’aplicació de la in-tel·ligència artificial i els mètodes d’optimitzacióa l’àmbit de l’energia.

Pel que fa a la categoria d’empresària, la pre-miada ha estat María Jesús Salido Rojo, enginyeraen Sistemes de la Informació i fundadora i CEO deSocialDiabetes, una start-up de l’àmbit de DigitalHealthnascuda a Barcelona i que comercialitza una

plataforma digital de reconeixement internacionalper la gestió de la diabetis.

A nivell professional s’ha guardonat AnnaBenavent Navarro, enginyera superior de Tele-comunicacions i CIO a l’Hospital Parc Taulí de Sa-badell, des d’on ha desenvolupat un projecte pertransformar i millorar el sistema de salut utilit-zant les TIC.

Com a acadèmica, la premiada ha estat AliciaFornés Bisquerra, doctora en Informàtica i que haliderat nombrosos projectes nacionals i interna-cionals de recerca, amb l’objectiu de millorar el re-coneixement automàtic de manuscrits textuals igràfics, contribuint a la preservació i difusió del pa-trimoni històric i cultural.

Per altra banda, la divulgadora premiada en-guany ha estat Maria José Lodeiros Zubiria, lli-cenciada en Matemàtiques i amb una trajectòriade més de 20 anys treballant en el món de les TIC.

Menys experiència però un futur igualment pro-metedor té la premiada en la categoria revelació:Isabel García Baños, graduada en Enginyeria Elec-trònica Industrial i Automàtica i màster europeuen Enginyeria de Sistemes Informàtics Incrustats,CEO i cofundadora d’Eways, una start-up dedica-da a reduir les deixalles electròniques produïdesals països del nord, i actualment CEO i cofundadorade Bleta, una altra start-up que pretén eliminar labretxa digital a la tercera edat i apropar les novestecnologies a la gent gran.

Els Premis DonaTIC 2021 també han guardo-nat dues estudiants (Marta Bertran Ferrer, uni-versitària, i Sara Puig Cabruja, d’FP) i dues ini-ciatives referents: CoE Women on Fairness, d’EverisSpain, per reduir els biaixos de gènere que per-petuen els algoritmes, i la tasca d’Enginy-era, unaentitat social que té com a objectiu fer arribar lesTIC a la infància i al jovent vulnerable.<

Més dones al sector tecnològic,més innovació social

hesionada s digitals futurs de Catalunya

rir la cohesió social i territorial

plegar noves tecnologies i serveisdigitals per a la gestió intel·ligent delterritori. En aquest sentit, el pla ra-tifica el compromís adquirit en elmarc del PNSD de disposar d’unpunt de presència a tots els muni-

cipis de Catalunya i a les zones d’ac-tivitat econòmica.

També preveu desplegar unaxarxa d’accés a partir de la in-fraestructura troncal existent perdotar de connectivitat els punts de

servei de la Generalitat i possibili-tar així el desplegament de novestecnologies com la 5G, la Internetde les Coses (IoT) o la computació,i dels serveis intel·ligents queaquestes possibiliten, com ara lasensorització i el cotxe autònom iconnectat, entre altres.

El PEID estima en més de 450milions d’euros la inversió neces-sària per executar les accions queproposa per fer de Catalunya unpaís cohesionat amb infraestruc-tures digitals competitives. El fi-nançament d’aquestes actuacionsprevistes s’articularà mitjançant elpressupost ordinari de la Genera-litat de Catalunya i els de les qua-tre Diputacions, els fons europeusNextGenerationEU i ReactEU, lacontractació corporativa i la col·la-boració publicoprivada.<

Els fons europeusNextGenerationEU

ajudaran a finançar-ho

Puigneró: “Volem visibilitzari fer créixer el talent tecnològicfemení que hi ha a Catalunya”

Foto: G

eneralitat

Foto: Pexels

per ats

ital, siva

dent pot amb

mines

d’a- dica

Fun- C.

Pàgines especials


Sant Joan Despí

| 18

LABORAL4La farmacèutica ale-manya Bayer iniciarà un Expe-dient de Regulació de l’Ocupació(ERO) per extingir el contractede 85 treballadors a Espanya.Una decisió que pot afectar laplantilla de la seu de la compa-nyia a Sant Joan Despí, on tre-ballen prop de 600 persones.

L’empresa argumenta la ne-cessitat de l’ERO d’acord ambl’adaptació a la transformació di-gital, als canvis de preferènciesdels professionals i a la irrupcióde noves formes de treball i or-ganització més flexibles.

Els sindicats, per la seva ban-da, critiquen un procés d’aco-miadament col·lectiu que se cen-trarà en la divisió farmacèuticai de salut del pacient. Per a Xa-vier Angelergues, membred’UGT i secretari del comitèd’empresa a Bayer, l’ERO és“totalment injustificat”, en de-claracions a Línia Tres. Aquestsindicat considera que la ràtio de

facturació dels medicaments encartera dona prou rendimentperquè tothom sigui necessari enel seu lloc de feina.”Bayer té be-neficis, i això és perquè els faguanyar la gent que ara volen ferfora”, lamenta Angelergues, querecorda, a més, que l’empresa hafet tres ERO en els últims anys,amb la consegüent sobrecàrregade feina per a la plantilla que haconservat la feina.

Per la seva banda, Bayer ex-pressa que vol actuar de mane-ra “socialment responsable” i as-segura que portarà el procésamb la “màxima transparèn-cia” possible.

El període de consultes del’ERO va arrencar el 10 de no-vembre amb una reunió entre lacompanyia i els sindicats que, altancament d’aquesta edició, en-cara no havia acabat.

La seu de l’empresa és a Sant Joan Despí. Foto: Arxiu

L’ERO a Bayer podria afectar la planta de Sant Joan Despí» La farmacèutica proposa acomiadar 85 persones a tot l’Estat

» Els sindicats critiquen que l’expedient és “totalment injustificat”

Reclamen el retorn del servei de ginecologia als CAP

SALUT4En una reunió ambresponsables del Servei Català dela Salut, responsables municipalshan reclamat el retorn del serveide ginecologia als CAP de laciutat. “És un servei que s’ha deprestar adaptant-se a les neces-sitats existents i al perfil de lesusuàries”, ha expressat l’alcal-dessa, Belén García.

Per la seva banda, els repre-sentants de Salut s’ha ratificat enel compromís del retorn d’a-questa especialitat, tot i que nohan concretat cap data en con-cret. El govern municipal també

exigeix que es resolguin uns al-tres “dèficits” en l’atenció pri-mària, com ara el mantenimentdels recursos de pediatria o mi-llorar la planificació i adequar-la al creixement del municipi.

NOVA UNITAT D’ICTUSTambé relacionat amb l’àmbitde la salut, l’Hospital MoisèsBroggi ha posat en marxa unaunitat d’ictus, destinada a l’in-grés i vigilància dels pacientsamb un infart cerebral en fasevital precoç, fet que permetràmillorar el seu pronòstic.

MOBILITAT4El FC Barcelonaafrontarà tard o d’hora unes ob-res de reforma del Camp Nouque obligaran el primer equip ajugar fora del seu temple durantuna o dues temporades.

El mes de juliol, Mundo De-portivo va avançar que la juntadirectiva presidida per Joan La-porta s’estava plantejant la pos-sibilitat de traslladar els partitsdel primer equip a l’estadi JohanCruyff, ubicat a Sant Joan Des-pí i casa del Barça femení i de les

categories inferiors del club. Enaquell moment, Laporta va as-segurar que contemplaven am-pliar l’aforament de l’estadi sant-joanenc, de 6.000 espectadors,fins a poder allotjar-hi entre40.000 i 50.000 espectadors.

El president blaugrana veial’obra factible, però a finals delmes d’octubre l’alcaldessa, Be-lén García, va sortir al pas perdir que no veia clar la idea delclub de traslladar els partits alJohan Cruyff. “D’entre totes les

propostes que s’estan estudiant,la de jugar a Sant Joan Despí ésla més complexa i inviable”, vadeclarar García al programa ‘Túdiràs’ de RAC1.

García va fer referència a laqüestió de la mobilitat i l’espainecessari per acollir els milersd’aficionats que arrossega elBarça, i va recordar que la pro-posta de Laporta coincidiriaamb les obres de soterrament deles vies a Sant Feliu, el que difi-cultaria encara més l’operació.

Imatge de la reunió amb el Servei Català de la Salut. Foto: Ajuntament

García diu ‘no’ al Barça

L’estadi Johan Cruyff es va estrenar l’agost del 2019. Foto: F.J.R

Seguretat | Controls per garantir un transport escolar segur La policia local està portant a terme controls de seguretat al transport escolar que es posaa disposició de les escoles del municipi. Els agents garanteixen, d’aquesta manera, l’estat

òptim del vehicle i de les condicions del conductor per minimitzar-ne els riscos.

19 |



Sant Just Desvern

| 20

“El 4 d’agost del 2009 ens dei-xava, als 91 anys, el santjustencFrancisco Antonio Casares Ro-dríguez, un veí del carrer Ro-quetes seriós, discret i treballa-dor que amb la seva bonhomias’havia guanyat l’afecte i el res-pecte de tots els seus conveïns”.El que no sabien era que aquellhome havia sobreviscut a l’inferndel camp de concentració nazi deMauthausen. Així arrenca el lli-bre de Juli Ochoa i Maria Tere-sa Cots Francisco Casares: elsantjustenc que va sobreviurel’infern de Mauthausen, unaobra que es pot consultar gratu-ïtament a la xarxa.

Parlem amb Ochoa perquèens expliqui els secrets de la in-vestigació de la vida d’una vícti-ma santjustenca del nazisme dela qual no es tenia coneixementfins fa ben poc. De fet, l’arxivermunicipal, Jordi Amigó, reco-neix a aquesta publicació que notenien notícia de Casares i quevan descobrir la seva peripèciavital quan el Consell Comarcalels va derivar un llistat del Me-morial Democràtic amb noms dedeportats a camps de concen-tració nazis del Baix Llobregat.La sorpresa va arribar quan, en-tre la relació de noms, van de-tectar una persona que havia vis-cut a Sant Just Desvern. Aquestva ser l’inici d’una investigaciódetectivesca en plena pandèmiaper desenterrar aquesta història.

Aprofitant que el darrer Pleva aprovar un conveni de col·la-

boració entre l’Ajuntament i l’A-mical de Mauthausen per pro-moure la memòria històrica i de-mocràtica, l’alcalde Joan Basa-gañas ha explicat a Línia Tresque està prevista la col·locaciód’una stolpersteine o llambordade la memòria al davant de lacasa del carrer Roquetes on vaviure Casares.

Basagañas calcula que la ins-tal·lació de la llamborda, quemostrarà el nom i les dades de lavíctima i que segurament seràcol·locada per l’artista alemanyGunter Demnig, trigarà entreun i dos anys. D’aquesta mane-ra, Sant Just Desvern s’afegirà ala vintena de municipis cata-lans que en tenen. Llocs tran-quils, com aquest del carrer Ro-quetes, on Casares va decidir ins-tal·lar-se per passar pàgina de laseva atzarosa vida anterior.

UNA VIDA DURA“Va ser un jove que va viure co-ses molt bèsties”, reconeix Ochoa,que destaca la “claredat d’idees”de Casares. Nascut a Motril (Gra-nada), Casares va combatre alcostat de la República a la Guer-

ra Civil, participant en batallescom la de Terol o a fets tràgicscom la desbandá de Màlaga.

La derrota davant dels rebelsel va enviar a l’exili francès, on vaacabar enrolant-se en una bri-gada per enfortir les defenses dela Línia Maginot, que havia deservir per aturar la invasió nazial nord de França. Però va ser undesastre total, i després de la des-feta de l’exèrcit gal Casares va serdetingut pels nazis i enviat aMauthausen. “Va ser un super-vivent”, remarca Ochoa, queaporta detalls de la seva investi-gació amb un èmfasi propi delshistoriadors més compromesos.

DE MOTRIL A SANT JUSTUn cop alliberat del camp deconcentració nazi, Casares vapassar cinc anys a París i vatornar al seu Motril natal el1950. Allà, però, la situació era demisèria, fet pel qual va decidiremigrar a Catalunya. Els anys 60ja s’havia instal·lat a Sant JustDesvern, on va formar una fa-mília a la qual no va voler donargaires detalls d’allò que havia vis-cut a Mauthausen.

El pis del tranquil carrer Roquetes on va viure Casares. Foto: Google Maps

Francisco J. RodríguezSANT JUST DESVERN

Francisco Casares, el veí que va sobreviure a l’horror nazi

» Col·locaran una ‘stolpersteine’ davant de la casa on va viure» L’acció forma part d’un conveni amb l’Amical de Mauthausen

Els 107 karts inscrits a la Cursade Coixinets escalfen motors

TRADICIÓ4La xifra de kartsinscrits en la tradicional Cursa deCoixinets, que enguany arriba ala seva 44a edició, és de 107. Lacursa se celebra el cap de set-mana del 13 i 14 de novembre.

Els inscrits enguany són 13menys que el 2019. En categoriad’alevins, hi ha apuntats 18 karts,en cadet cinc i en júnior 12. Pelque fa a sèniors i màsters, 33 se-ran els karts que surtin, tresmés que a la darrera edició. A lacategoria de fèmines hi hauràvuit karts, mentre que a veteransel nombre puja als 18. Per últim,

a la categoria mixta hi ha inscritsun total de 13 karts.

Per altra banda, des de l’or-ganització de la cursa van con-firmar a mitjans del mes passatque, finalment, es permetria lapresència de públic a la carrera.I és que la situació de pandèmiaobliga a prendre les mesuressanitàries corresponents.

Igualment, que enguany secelebri aquesta tradicional i ca-racterística cursa és un triomf,atès que l’any passat, a causa dela situació sanitària, es va haverde suspendre.

Endesa diu que treballa persolucionar els talls de llum

ENERGIA4L’alcalde Joan Ba-sagañas es va reunir a principisde mes amb Javier Reche, el res-ponsable de xarxes de mitja i altatensió al Baix Llobregat de l’em-presa e-distribución, del grupEndesa, per fer un seguiment deles avaries recurrents que pro-voquen microtalls de llum a lacarretera Reial, el barri del MasLluí i al Walden 7.

En aquest sentit, l’empresava assegurar que està treba-llant per localitzar l’origen con-cret de l’avaria i solucionar-la almés aviat possible. I és que els

microtalls de llum se solen pro-duir els dies de pluja i amb hu-mitat elevada.

INFORME A LA GENERALITATEn paral·lel, l’Ajuntament haenviat un informe tant a la com-panyia com a la Direcció Gene-ral d’Energia de la Generalitat,relatant els fets.

Des del consistori indiquenque estan fent “seguiment” ique vetllen per la resolució d’u-na incidència que, remarquen,és responsabilitat de l’empresadistribuïdora d’electricitat.

La Cursa de Coixinets és tot un clàssic del municipi. Foto: Ajuntament

Successos | 23 anys de presó per abusar de menorsEl Tribunal Suprem ha confirmat la pena de 23 anys i vuit mesos de presó al gerent d’un cinemadel Masnou (Maresme) per abusar sexualment de menors que contractava per repartir publicitat.

El 2005, el condemnat va abusar d’un noi de 14 anys en un pis que tenia a Sant Just Desvern.

21 |


| 22

líniatres.cat Novembre 2021 Pàgines especials

4La pandèmia del coronavirus hacapgirat per complet el nostredia a dia durant més d’un any imig. Amb la progressiva milloradels indicadors, la majoria de sec-tors han anat tornant escalona-dament a una relativa normalitat.Però el sistema sanitari ha conti-nuat fins ara immers en l’operati-va que es va establir en plenapandèmia per aturar el col·lapse alshospitals i als Centres d’Atenció Pri-mària (CAP). Ara, a ell també li ar-riba l’hora dels canvis.

En concret, les novetats mésimmediates afecten com dema-nem cita al nostre CAP. Fins ara, do-nades les circumstàncies, no po-díem demanar hora al metge di-rectament al centre: calia fer unapetició prèvia i era el centre quicontactava amb el o la pacient i va-lorava si calia donar-li una cita o fer-

li una visita per telèfon. Aquest fun-cionament deixa pas a una novamodalitat per demanar cita al met-ge més directa i endreçada.

COM DEMANAR HORAEl Departament de Salut ha im-plementat una nova eina digitalque permet als usuaris progra-mar-se les visites no urgents als CAPi especificar-ne el motiu. Abansde la pandèmia ja es podien de-manar cites de forma telemàtica,però aquesta eina és més completai esdevé una via més per accedir al'atenció primària, complemen-tant els altres canals, com el telèfono taulell del CAP o el 061, quecontinuen funcionant com sempre.A la nova eina s'hi pot accedir desde citasalut.gencat.cat o des deLa Meva Salut.

Amb aquest canvi es pretén re-cuperar el percentatge d’atenciómèdica que s’ha deixat de bandaa causa de la Covid-19. L’objectiu,segons explicava recentment aTV3 la responsable d’atenció a laciutadania de l’Institut Català de laSalut (ICS), Marga Garcia, “és posarordre perquè els professionals tin-guin més temps per atendre i ho fa-cin d’una manera més efectiva”.

MÉS PRESENCIALITATI és que, en aquesta línia, Salut ja hademanat als centres sanitaris queincrementin l’activitat per poder re-cuperar les proves, consultes i ope-racions que no s’han pogut fer enel darrer any i mig a causa de la Co-vid-19, i està aplicant una políticad’incentius econòmics al respecte.“Són incentius que es traslladen ala primària i als hospitals, i algunsels obliguen a parlar entre ellsperquè són objectius compartits.En funció del grau d’assoliment, te-nen més diners”, assenyalava fapoc la directora del CatSalut, Gem-ma Craywinckel, en una entrevis-ta a l’ACN. Craywinckel explicavaque també han traslladat als CAPla necessitat de recuperar presen-cialitat i accessibilitat i reconeixiaque cal tornar a intensificar el se-

Salut aposta per la pr» La Generalitat incentiva l'increment d'activitat no Covid als CAP i als hospi »Una nova eina digital permet als usuaris programar-se visites no urgents

Es volen escurçar elstemps d’espera de lesvisites a l’especialista

Foto: A

CN

23 |


4Dues grans fórmules, recuperació i transforma-ció, i dos actors principals, ciutadania i professio-nals. En això es basen els 12 grans eixos de treballdel Departament de Salut per a aquesta legislatura,que resulten dels aprenentatges fets durant la pan-dèmia de la Covid-19 i que busquen, fonamental-ment, la recuperació del sistema sanitari en el seusentit més ampli i la seva transformació per res-pondre millor al que la ciutadania necessita.

1. SALUT COMUNITÀRIAEl benestar emocional i la salut comunitària pas-sen a ser un dels elements clau. L’objectiu ésaconseguir una atenció més accessible, proactiva,propera, resolutiva i longitudinal, apoderant i po-tenciant l’autonomia de les persones. Per fer-ho,el sistema incorporarà aquest any, entre altres, 150psicòlegs als CAP.

2. SALUT MENTALEn aquest sentit, la salut mental és “una prioritatineludible d’aquesta legislatura”, ja ha remarcat elconseller de Salut, Josep Maria Argimon. Es po-tenciarà el Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi.

3. GENT GRANUna altra prioritat serà el replantejament de l’aten-ció i la cura de les persones grans o amb dependència,que passa per integrar els recursos d’atenció sanitàriai atenció social, una situació encara no resolta.

4. ATENCIÓ PRIMÀRIAL’enfortiment de l’atenció primària i comunitària,que ha estat cabdal en la resolució, contenció i mo-nitoratge de la pandèmia, és una altra de les pe-ces clau. Per dotar-la del lideratge necessari es pro-mouran nous perfils professionals a l’atenció pri-mària, com ara psicòlegs, fisioterapeutes o nutri-cionistes, i s’ampliarà el Pla d’Enfortiment de l’A-tenció Primària amb l’objectiu d’arribar al 25% delpressupost de Salut.

5. MODEL ASSISTENCIALEl model assistencial ha de constituir-se en xarxa,i això significa introduir reformes a l’atenció es-pecialitzada i als centres hospitalaris.

6. REFORÇAR L’AGÈNCIAL’adequació de la salut pública a les necessitats delsegle XXI és un altre dels eixos de treball. Per acon-seguir-ho, Argimon ja ha anunciat que “es dobla-rà el pressupost” de l’Agència d’Atenció IntegradaSocial i Sanitària.

7. LA MEVA SALUTEs dotarà La Meva Salut de més funcionalitats, sentuna aplicació que va passar dels 700.000 usuarisactius a les 3,3 milions d’altes durant la pandèmia.

8. PROFESSIONALSReconèixer els esforços que han fet els professio-nals durant la pandèmia, millorant les seves con-dicions de treball, també és clau, així com dotar elsistema de perfils adaptats a les noves necessitats.

9. PERSPECTIVA DE GÈNEREEs crearà la Comissió clínica de salut i gènere perincorporar aquesta visió dins l’atenció assistencial.

10. INNOVACIÓLa innovació ha de ser també clau en el sistemade salut del futur, i s’intentarà accelerar amb elsfons europeus.

11. MEDI AMBIENTL’impuls d’un sistema sanitari verd i responsableamb el medi ambient també és un altre gran eixde treball.

12. COHESIÓ SOCIALFinalment, l’increment de recursos per a la cohe-sió social i la reducció de les desigualtats és el dot-zè, però no menys important, eix d’actuació del De-partament de Salut per a aquesta legislatura.<

12 grans eixos de treball per un millor sistema sanitari

Pàgines especials

roximitat itals i vol recuperar presencialitat als CAP i especificar-ne el motiu

guiment dels pacients crònics, elqual, per força, ha perdut qualitatdurant la pandèmia.

Recuperar activitat no Covid-19 és, doncs, un dels grans reptesdel sistema sanitari després d’un

any i mig de pandèmia, i l’infra-diagnòstic d’altres malalties ésuna de les principals preocupa-cions en aquests moments. La di-rectora del CatSalut calcula ques’han diagnosticat un 30% menys

de malalties durant la pandèmiai reconeix que, pel volum d’acti-vitat, haurien de tenir llistes d’es-pera més llargues en alguns àm-bits, segons va indicar a l’ACN.

És precisament per això que Sa-lut ha demanat als centres que in-crementin l'activitat no Covid iaixí també escurçar els temps d'es-pera de les visites a l'especialista ode resolució de proves diagnòsti-ques i cirurgies. Per altra banda, lademanda als CAP perquè aug-mentin presencialitat i accessibili-tat també busca recuperar el dia-gnòstic precoç. “La primària hade tornar a obrir portes, no nomésen el sentit de la presencialitat, sinótambé d'accés fàcil, per detectarcom més aviat millor patologiesdes de la proximitat que la carac-teritza”, conclou Craywinckel.<

“La primària ha detornar a obrir portes,cal la seva proximitat”

La salut mental és “unaprioritat ineludible d’aquestalegislatura”, remarca Argimon

Foto: ACN

Foto: Pexels

A la nova eina per demanar hora al CAP s'hi pot accedir des de

citasalut.gencat.cato des de

La Meva Salut

i

| 24


El passat juny es va celebrar la jornada depresentació de l’informe ‘Lideratge en fe-mení’, que forma part de la col·lecció d’estu-dis i informes TROP de l’Institut Cerdà.L’informe identifica les diferències que hi haen la forma d’exercir el lideratge entre homesi dones i apunta que el lideratge femení po-dria suposar un avantatge competitiu per en-carar els nous desafiaments globals.

I és que, tot i la baixa representació fe-menina en empreses, política, organitzacionsi associacions, diversos estudis assenyalen al-guns trets característics i diferents beneficisdel lideratge femení en el seu entorn, com

ara més flexibilitat, un esperit més col·labo-ratiu i horitzontalitat.

La jornada, que va ser virtual, va comptaramb la participació d’una cinquantena de per-sones de l’àmbit local, l’empresa privada i re-presentants polítics –entre els quals hi haviaMontserrat Ballarín, vicepresidenta de Des-envolupament Social i Econòmic de l’AMB–,i va servir per parlar, entre altres, del paper deles dones com a referent en el lideratge eco-nòmic de les organitzacions o de la força fe-menina de resiliència en temps de crisi. Tambées van presentar una sèrie de perfils de doneslíders en diversos àmbits de la societat.5

Lideratge femení per encararels desafiaments globals

L’economia circular, clau perpotenciar el teixit industrial

Noves economiesUna de les línies estratègies de l’Agència deDesenvolupament Econòmic de l’AMBestà relacionada amb l’economia circular, unmodel de producció que permet crear valorafegit a partir del reciclatge i la reutilitzaciódels materials i els productes. És per aixòque disposa d’una plataforma web per pro-moure estratègies d’economia circular entreel teixit industrial.

Aquesta plataforma recull informaciósobre professionals i bones pràctiquesorientades a la promoció d’aquestes estra-tègies en el teixit industrial metropolità. Lainiciativa forma part del programa d’impulsa l’economia verda i és una font per tal quepuguin fer consultes els tècnics i els res-ponsables de projectes d’economia circular

que estan en marxa als municipis o tambéper a les empreses interessades a posar enmarxa estratègies d’aquest tipus. És unabona oportunitat perquè els experts esdonin a conèixer i per mostrar al públic lesiniciatives que puguin estar impulsant, elsrecursos disponibles i el potencial de l’eco-nomia circular al territori metropolità.

TRES CAMPS D’INFORMACIÓLa plataforma inclou informació sobre tresgrans camps: una base de dades d’experts endiversos temes, la recopilació de bones pràc-tiques i documentació de referència.

Pel que fa a les bones pràctiques, es reco-pilen projectes locals i exemples empresarialsque implementin l’economia circular perdonar a conèixer el que s’està fent i perquèserveixin com a font d’inspiració per a noves

iniciatives. En funció de la naturalesa delprojecte, s’organitzen en projectes territorials(projectes en què participen diverses empre-ses d’un municipi, polígon industrial, etc.) iexemples empresarials (casos concrets d’a-plicació d’economia circular o simbiosi in-dustrial en la col·laboració entre empreses).

En paral·lel a aquesta plataforma,també cal remarcar que l’AMB impulsa elprojecte DREAM, una publicació, resul-tat de la col·laboració entre les àrees dePlanificació Estratègica i de Desenvolupa-ment Social i Econòmic, que presenta l’e-conomia circular com una estratègia detransformació dels patrons de producció iconsum que té com a objectius la indis-pensable reducció de la petjada ambientali la millora de la competitivitat del teixiteconòmic metropolità.5

Foto: A

MB

Foto: A

rxiu

Contingut patrocinat per l’AMB

FLAIXOS

L’Agència de Desenvolupa-ment Econòmic de l’AMB técom un dels seus objectiusaconseguir millores en el mer-cat de treball. És per això queimpulsa un programa metropo-lità de dinamització del mercatde treball que dona suport tèc-nic i econòmic als municipismetropolitans perquè tirin en-davant iniciatives que ajudin afacilitar la inserció laboral i amillorar les competències pro-fessionals de les persones, so-bretot d’aquelles que tenen mésdificultats per inserir-se en elmercat de treball.

Amb l’aposta per facilitarl’accés a una feina digna a aque-lles persones que ho necessitin, idonant prioritat a les personesmés vulnerables amb dificultatspersonals i econòmiques, l’AMBbusca un increment de l’ocupa-ció efectiva i de qualitat.5

Un mercat de treballmés dinàmic

Els darrers episodis de plugesviscuts en les últimes setmaneshan fet que els parcs metropo-litans reverdeixin i tingui un as-pecte millor. Això, juntamentamb unes temperatures suaus iunes humitats elevades, tambéha propiciat la floració d’algu-nes espècies.

Els prats florits són espaisque tenen un gran valor orna-mental i paisatgístic i mostrenels canvis estacionals del nostreclima mediterrani, de tal ma-nera que presenten una floracióexuberant a la primavera i s'as-sequen en els mesos estiuencs.El manteniment es basa en lagestió de les segues i el controli gestió d’algunes espècies. L’ob-jectiu és trobar un equilibri entreel seu desenvolupament òptim iels diferents usos que s’hi portena terme i, entre d’altres, millorarla biodiversitat i crear reservorisper a la fauna útil.5

Els parcs s’omplen de verd

impuls empreses i comerçinternacionalització555

Mercat laboral

AMB

25 |


EmprenedoriaAmb l’objectiu d’impulsar l’emprenedo-ria social i tecnològica, i al mateix tempsenfortir el teixit econòmic per potenciarla capacitat d’innovació, l’Agència deDesenvolupament Econòmic de l’AMBté un programa de beques per ajudar aposar en marxa projectes de personesemprenedores de l’àrea metropolitanade Barcelona.

Així doncs, les beques estan destina-des a emprenedors que vulguin tirar en-davant iniciatives amb una basetecnològica o social i d’aplicació digital.Els projectes poden estar relacionatsamb les tres següents branques: pràcti-ques d'innovació social; innovació, refor-çament i apoderament dels serveispúblics, comunitaris i de solucions smartper a ciutats i comunitats i, finalment,tendències tecnològiques en economiacircular i de continguts emergents i in-novadors. Tenen una dotació mínima de5.000 euros i van adreçades a personesfísiques o jurídiques empadronades oamb domicili fiscal en qualsevol muni-cipi metropolità.

D’aquesta manera, des de l’Agènciade Desenvolupament Econòmic del’AMB es promou un programa d’aju-des per desenvolupar idees basades enla innovació tecnològica i el retorn so-cial. Un dels grans objectius és connec-

tar el talent emprenedor que hi ha a l’à-rea metropolitana amb la realitat i lesnecessitats que hi pugui haver entre laciutadania o en els mateixos serveis pú-blics per tal de facilitar la cohesió i la in-clusió social a través de la creació dellocs de treball en un sector com el de lainnovació tecnològica i social, que és unmotor per al creixement econòmic.

En l’ampli ventall d’exemples que espoden trobar entre aquests projectes, hiha la dinamització i la participació ciu-tadana, la creació de monedes comple-

mentàries, solucions smart relacionadesamb la salut, el medi ambient, la gover-nança o l’economia, l’internet de lescoses, la creació d’aplicacions per a l’e-coinnovació o la gestió energètica efi-cient i circular.

Dos exemples de projectes que hantirat endavant amb l’acompanyament del’Agència de Desenvolupament Econò-mic de l’AMB són l’Ecolocal MarketApp, al municipi de Castelldefels, i el

Campus social virtual, una idea nascudaa Cornellà. En el primer cas, es tractad’una aplicació que permet donar d’altagratuïtament els productors i obradorsde productes ecològics i connectar-los alsconsumidors, amb l’objectiu de pagar unpreu més just i fomentar la compra deproductes ecològics. Pel que fa al segonprojecte, es tracta d’una iniciativa per mi-llorar i facilitar l’experiència de la forma-ció en línia replicant un campus derealitat virtual que permet interactuarentre alumnes i professors, tant pertemes de formació, com conferències ialtres interrelacions entre ells mateixos.

TERRITORI CAPDAVANTERUn dels objectius que s’ha marcatl’AMB és que l’àrea metropolitana deBarcelona sigui un territori capdavanteren projectes d'innovació econòmica, tec-nològica i social, una estratègia quetambé serveix per afavorir la cohesió so-cial de la zona.

És per això que la creació d’unes be-ques com aquestes és una aposta estra-tègica, que s’impulsa en el marc de lacreació d’una xarxa de centres d'inno-vació especialitzats i de referència quesiguin espais de creativitat a partir deles iniciatives dels serveis locals, i ambla participació d’universitats, empreses,centres d'excel·lència, municipis iagents econòmics i socials. La base hade ser l’intercanvi de bones pràctiques

d’innovació en el camp de la promocióeconòmica i la formació d’agents d’in-novació que actuïn com a dinamitza-dors dels projectes.

Per tal d’estructurar tota aquestaxarxa, hi ha el Hub Talent MetròpolisBarcelona, que posa en comú els pro-jectes que es fan arreu de territori me-tropolità i que, al mateix temps, buscamecanismes de cooperació i col·labo-ració amb la vista posada en la reactiva-ció de l’economia, especialment en unmoment com l’actual on la els efectesde la pandèmia encara es noten. Un delsseus pilars és la xarxa de centres d’in-novació, que té com a línia de treball lacreació d’espais d’innovació o fablabsper compartir bones pràctiques i buscarla cooperació.

En aquesta línia, i a banda de les be-ques, l’Agència de DesenvolupamentEconòmic de l’AMB també té, percontribuir a fer realitat nous projectes,un fons d’inversió anomenat ‘1a opor-tunitat’, a través del qual es creen pro-totips i es poden fer proves pilot encamps com l’edificació sostenible, eldesenvolupament d’eines tecnològiqueso el transport. Un dels objectius ésatreure talent jove i posar-lo en con-tacte amb el món empresarial per talque l’emprenedoria social i tecnològicapugui donar resposta als reptes socialsde les empreses i dels diferents agentsdel territori metropolità.5

Apostant per l’emprenedoriade base social i tecnològica

Foto: A

rxiu


L’AMB té un programa de beques destinades a

impulsar projectes amb unperfil social i tecnològic

impulsAMB555innovacióeconomies emergents

| 26


Empresa i emprenedoriaAquest mes de novembre ha tingut llocal Recinte Montjuïc de la Fira Barce-lona la Fira Biz Barcelona, la fira del’emprenedoria, el creixement empresa-rial i les startups, que aquest any haposat l’accent en la innovació amb l’ob-jectiu que el teixit productiu tingui mésgaranties a l’hora de superar els efectesgenerats per la covid i aconseguir la re-activació econòmica. L’esdevenimentha reunit més de 300 ponents i 120conferències amb consells, tendències iconeixements per a les persones em-prenedores, els autònoms, les pimes iles startups. Es tracta d’una cita quequalsevol persona que vulgui empren-dre el seu negoci o consolidar la sevaempresa ha de tenir molt en compteper tot el que s’hi pot trobar.

Per quart any consecutiu, l’Agènciade Desenvolupament Econòmic del’AMB hi ha participat, ja que tambén’és promotora, amb un estand propi,presentant una mostra dels seus progra-mes més rellevants, desenvolupats jun-tament amb els diferents ajuntamentsmetropolitans.

Tal com es va fer l’any passat i demanera paral·lela, la fira ha dedicat unespai al Saló de l’Ocupació, així com di-versos tallers, xerrades i activitats inclo-ses al programa BCN Talent. Les duesxerrades més destacades han estat ‘El5G a la gestió dels PAE per afavorir ladigitalització de la indústria’ i ‘HUBTALENT, una nova eina metropolitanaper a la innovació empresarial’.

En paral·lel, també s’han presentat15 programes a l’estand de l’Agència, enmatèria de promoció econòmica i ocu-pació. Tots els programes tenen en la in-novació la principal eina per afavorir el

creixement econòmic sostenible i el des-envolupament local. Aquests programeshan permès parlar, entre altres, d’econo-mia circular, de l’experiència municipalen atraure inversions internacionals, deles beques relacionades amb la innova-ció, de les polítiques d’igualtat, del sis-tema alimentari o de la innovació en els

centres corporatius i en la gestió de lescomunitats energètiques.

INNOVACIÓ I TECNOLOGIALa presència de l’Agència de Desenvo-lupament Econòmic de l’AMB a la FiraBiz Barcelona demostra l’aposta clara del’entitat que té a veure amb la innovaciói la tecnologia per tal d’atreure inversionsi fomentar l’autoocupació. L’objectiu ésque l’àrea metropolitana de Barcelonasigui un territori capdavanter en projec-tes d'innovació econòmica, tecnològica isocial, i d’aquesta manera afavorir la co-hesió social, un altre dels pilars bàsic del’acció diària de l’ens metropolità.

Per tal d’assolir tots aquests objectius,es vol establir una xarxa de centres d'in-novació especialitzats i de referència quesiguin espais de creativitat a partir de lesiniciatives dels serveis locals, i amb la par-ticipació d'universitats, empreses, centresd'excel·lència, municipis i agents econò-mics i socials. La base ha de ser l’inter-canvi de bones pràctiques d’innovació enel camp de la promoció econòmica i laformació d'agents d’innovació que actuïn

com a dinamitzadors dels projectes, entreels quals l’economia verda ha de tenir unpes important.

En aquest escenari també es posa elfocus en el talent jove i per aquest motiues fa un acompanyament tutelat per a laposada en marxa de projectes de nousemprenedors. Això, juntament amb el

fet de tenir la Formació Professional(FP) com un eix estratègic, consolidenl’aposta pels joves d’una forma clara iespecífica.

EMPRESAD’altra banda, una altra de les principalsapostes de l’AMB és el suport a l’em-

presa. La reindustrialització del territorimetropolità és una prioritat per a lacreació d’ocupació de qualitat. Es volenenfortir els sectors que disposen de granpotencial industrial i de valor afegit, elsestratègics que són capdavanters, els quegeneren ocupació i emprenedoria i elsque creen sinergies al territori.

L’Agència desenvolupa diferents ac-cions en suport a l’empresa i l’emprene-doria metropolitana. Hi destaca laPlataforma de Serveis a l’empresa, unagregador web on consultar tots els re-cursos públics a l’abast del teixit produc-tiu i comercial per donar suport als seusprocessos de creació, creixement, millorai innovació. També s’ha promogut laXarxa de Oficines d’Atenció a l’EmpresaMetropolitana (XOAEM), un nou re-curs per estandarditzar els processos, ser-veis i recursos ofertats pels Ajuntamentsmetropolitans a les seves empreses i pro-moure accions per afavorir i dinamitzarl'associacionisme empresarial, l'anàlisi deles normatives urbanístiques i la conse-cució de certificacions de qualitat delspolígons industrials.5

L’AMB, al Biz Barcelona, la fira de la innovació

Foto: A

MB

Les polítiques relacionadesamb la innovació

empresarial i l’ocupacióhan estat els dos pilars

L’AMB ha organitzatdues xerrades i ha

presentat 15 programesdes del seu estand


impuls empreses i comerçinternacionalització555AMB

27 |


L’economia digital té com a una de lesseves principals característiques la inno-vació. Per tal de crear un espai referent ondiferents projectes d’aquest sector puguinconvergir, l’AMB disposa de la plata-forma HUB Talent. Es tracta d’un espaidigital per a la metròpolis barceloninaque fa de punt de trobada de les iniciati-ves emprenedores que tenen en comú lainnovació, el talent i el coneixement en lanova economia del Segle XXI.

Així doncs, el HUB Talent Hub Ta-lent és una plataforma per llançar reptesque tenen les empreses, entitats i admi-

nistracions, i que altres empreses, empre-nedors, startups, centres tecnològics... hiproposin solucions.

En aquesta línia, un dels principalsreptes és avançar en la implementacióde l’Agenda 2030 i dels Objectius deDesenvolupament Sostenible de Na-cions Unides a escala metropolitana iposicionar l’àrea metropolitana de Bar-celona com un node rellevant en les xar-xes de fluxos globals d’informació,coneixement, persones, estudiants imercaderies que caracteritza l’actual so-cietat del coneixement.5

Un punt de trobada de les iniciativesemprenedores més innovadores

Ubicaempresa: les millors oportunitats immobiliàries

Mercat immobiliariUna de les qüestions fonamentals per a qualsevol empresa és tot allòque té a veure amb la part immobiliària. És a dir, poder tenir accés i co-neixement de les naus, solars industrials, oficines i locals que el mercatofereix i que es puguin adaptar millor a les necessitats de cada negoci.

Per tal de facilitar el procés que les empreses, però també l’admi-nistració pública, han de fer per implantar o relocalitzar les seves acti-vitats econòmiques al territori, l’AMB, a través de l’Agència deDesenvolupament Econòmic, posa al servei de tothom qui ho neces-siti un servidor immobiliari batejat amb el nom d’Ubicaempresa.Aquesta eina es va posar en marxa el 2015 i amb els anys ha anat mi-llorant les seves característiques i també ampliant el territori que abasta.De fet, aquest 2021 ha inclòs la comarca de l’Alt Penedès, que s’afegeixal Garraf, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

A Ubicaempresa, doncs, s’hi poden trobar ofertes de milers denaus, solars industrials, oficines i locals dels principals portals im-mobiliaris i d’altres entitats, com l’Incasòl o el Consorci de la ZonaFranca. Un dels aspectes destacats del cercador és que millora lesubicacions de les ofertes, verifica les dades, elimina les ofertes errò-nies i posa a disposició dels usuaris un panell d’indicadors per ana-litzar l’evolució del mercat immobiliari i, per exemple, treureestadístiques. Al marge, entre les seves novetats més recents, hi hala valoració de la qualitat de les localitzacions, una millora en l’ac-tualització de dades urbanístiques, la inclusió de fotografies ambfitxa, l’enllaç directe als serveis per a empreses, la pàgina d’aterratgei un disseny renovat. En paral·lel, també permet fer cerques per ca-tegories, amb visió per mapa i llistat i afegir filtres de cerca.

REGIÓ METROPOLITANALa consolidació i el creixement de l’Ubicaempresa ha fet que actual-ment doni servei a gairebé tota la regió metropolitana, cosa que de-mostra la col·laboració entre les administracions. En aquesta línia, lavicepresidenta de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic del'AMB, Montserrat Ballarín, destaca que se “sumen recursos públicsper projectar-nos sobre el teixit econòmic i productiu i en benefici del’interès general”. Ballarín afegeix que “amb l’intercanvi d’informaciósobre els nostres polígons, enfortim l’oferta de les nostres comarques,evitem duplicitats, aprofitem les eines que ja tenim, compartim expe-riències i desenvolupem junts les eines que ens falten”.5

Foto: A

MB

FLAIXOS

Fa poques setmanes va tenir llocla presentació del Menú de Tar-dor en el marc dels actes de lacapitalitat mundial de l’alimen-tació sostenible que aquest 2021exerceix Barcelona, on tambéparticipa l’AMB.

El menú es va presentar enun showcooking amb el xef Víc-tor Quintillà i amb la presènciade les alcaldesses de Barcelona il’Hospitalet, Ada Colau i NúriaParlón. Més de 160 restaurantsde la metròpolis de Barcelona jas’han adherit a la iniciativa, quepromou el consum d’alimentsde temporada i de proximitat.

Els productes bàsics delmenú són la coliflor, la mongetadel ganxet, el moniato, el bulb defonoll, el sorell, la magrana, elpollastre, la castanya i el rovelló.Tots els aliments són de tempo-rada i de proximitat provinentsdel territori metropolità. 5

Una tardor ambaliments variats

La Trobada de Polítiques delTemps d’ens locals, metropoli-tans i regionals de la Time UseWeek, que es va fer a finals d’oc-tubre, va servir per formalitzar elrellançament de la Xarxa deGoverns Locals i Regionals perles Polítiques del Temps, ambmés de 70 municipis presents.

La xarxa és l’eina per com-partir coneixements entre elsseus membres intercanviant ex-periències, lliçons apreses i bonespràctiques sobre polítiques deltemps locals i regionals i estudiarla possibilitat de dur a terme pro-jectes conjunts. El rellançamentde la xarxa és una oportunitat peraprofundir en les polítiques detemps de segona generació asso-ciades a les cures, la sostenibilitati els efectes de la digitalització,així com per ampliar l'abast de laxarxa original incloent les me-tròpolis i les regions i ciutats d'ar-reu del món.5

Les polítiques del temps, a escena

iMÉS INFO A:agenciaeconomica.amb.cat

Telèfon: 93 223 51 51Xarxes: @AgenciaEconAMB

Economia digital


impulsAMB555innovacióeconomies emergents

Fotos: Arxiu i AM

B


Comerç

| 28

Sant Joan recorda el Firadespíamb la Setmana del Comerç

SANT JOAN4El tradicional Fi-radespí tampoc es va poder ce-lebrar enguany a causa de la si-tuació sanitària generada per lapandèmia de la Covid-19. Ensubstitució, l’Ajuntament deSant Joan Despí va posar enmarxa la Setmana del Comerç,una iniciativa que es va celebrarentre el 13 i el 16 d’octubre ambdiferents activitats.

L’alcaldessa, Belén García, vadestacar el dia de la presentacióque la Setmana del Comerç“manté l’esperit fonamental depromoció del comerç urbà deproximitat i serveis de la ciutat”.

García, a més, va valorar lesaccions que el seu consistori haposat en marxa per ajudar unsector tan castigat pels efectes dela pandèmia com el comerç deproximitat.

Entre les activitats de la pro-gramació de la Setmana del Co-merç van destacar els tallers, lesdegustacions i les xerrades in-formatives, a més de la sessió deconta contes del dia 13 a la bi-blioteca Martí i Pol. La progra-mació de la setmana va cloureamb un dia de botigues al carreri una ruta de tapes el dissabte 16d’octubre.

L’obertura del Mercat de Can Vidalet segueix sense data

La Setmana del Comerç va portar descomptes. Foto: Aj.de Sant Joan

Sant Just | Nou format del mercat ambulant del Mas LluíDes del mes passat el barri del Mas Lluí gaudeix d’un nou format de mercat ambulant.

En aquest sentit, cada primer dissabte de mes el mercat compta amb quatreestabliments de restauració del municipi que canvien de manera rotativa.

L’obertura total del nou Mercatde Can Vidalet, prevista per alpassat setembre, no té encarauna data. Així ho han reconeguta Línia Tres fonts municipalsconsultades per saber quan po-dran traslladar-se els botiguersdes de la carpa provisional, onsón des de fa 13 anys, al nou edi-fici. Allà els esperen les noves pa-rades i Lidl, el supermercat delqual hi és obert des del juny.

Els paradistes ja van mostrarla seva incertesa el mes de se-tembre, quan estava previst quees mudessin al nou edifici delmercat, remodelat amb els vuitmilions d’euros que ha pagatLidl. Dos mesos després, res noha canviat, i la sensació és que lacosa anirà per llarg. “En comp-tes d’anar endavant, sembla queanem enrere”, lamenta a aques-ta publicació Miguel Miralles,membre de la comissió de se-

guiment del nou mercat, quecreu que no es menjaran elstorrons de Nadal al nou edifici.

En aquest sentit, assenyala“problemes” en les obres d’ade-quació de les parades i asseguraque ningú de l’Ajuntament els hadit res des del setembre, quan esvan reunir amb ells. Amb tot, elneguit i la preocupació creix en-

tre el col·lectiu paradista. Detota manera, Miralles es mostraesperançat i considera que, enqualsevol moment, els esdeve-niments es poden accelerar icomençar la mudança.

Sigui com sigui, els botigu-ers urgeixen a l’Ajuntament i aLidl perquè compleixin els seuscompromisos.

Francisco J. RodríguezESPLUGUES

El Mercat de Can Vidalet segueix sense obrir als paradistes. Foto: Línia Tres

29 |

"A vegades em sento aclaparadaperquè a la pista reps i processesmolta informació. He acabat al-guns partits més cansada men-talment que física, tan saturadaque després no podia concentrar-me a estudiar", reconeix JúliaCarrasco (Barcelona, 1999), ju-gadora del Club Voleibol Esplu-gues, durant l'únic moment de laconversa en què no desprèn unaenergia increïble.

Carrasco és col·locadora, quidecideix les jugades. El joc sem-pre passa per ella. I això, és clar,l'esgota i li encanta. El seu pare,en Pep, exjugador i gran experten voleibol, ja li deia de ben pe-tita, quan les jugadores no tenenposicions definides. "Júlia, degran seràs col·locadora", li repe-tia. I ella, sempre tan alegre,somreia. Ho fa ara recordant-ho:

"La va encertar. Sempre he tin-gut un bon molt toc de dits i moltnet. En definitiva, toc, control iprecisió amb la pilota perquè, perexemple, no rodi i puguis dirigir-la molt millor".

La visió en una col·locadoraés innegociable: en dècimes desegon ha de saber on estan ubi-cades les seves companyes i lesrivals. "Quan fa temps que ju-gues amb algú, ho notes mol-tíssim. Fins i tot podries col·lo-car-li la pilota amb els ulls tan-cats. En el voleibol, on són de-cisius detalls mil·limètrics, laquímica és vital", enraona. Afora de la pista té una miradaigual d'àmplia o més. Molta em-patia. Per això es va graduar enpsicologia. Ha de decidir enquina especialitat farà carrera.

TEMPS D’ADAPTACIÓÉs la cinquena temporada deCarrasco al CV Esplugues, unaentitat que "sempre ha apostat almàxim pel voleibol de base i ha

donat prioritat a les jugadores decasa". Setenes al grup B de la Su-perlliga femenina 2, necessitenun temps d'adaptació. "Som unequip amb molts canvis i, a poca poc, ens anem coneixent millordins i fora de la pista", reconeix

la barcelonina abans de la visitadel diumenge 14 de novembre alCV Sant Cugat.

Serà un viatge curt, però moltintens per a Carrasco. Cada copque trepitja el Pavelló Municipalde Valldoreix torna al passat, per

un moment reviu els seus anys alclub santcugatenc. "M'hi sentocom a casa. Hi tinc amigues allài jugar contra elles sempre em fail·lusió. És un equip molt jove queacaba de pujar i està fent les co-ses molt bé. Déu n'hi do quin ni-vell tenen les noves generacions,eh...", declara, admirada.

La col·locadora va comen-çar, però, a l'Escola Orlandai, atercer de Primària. Abans ja ha-via estat la millor fan de la sevagermana Sandra, a qui anava aveure a tots els seus partits de vò-lei. "L'animava moltíssim. Emsentia com si estigués en unapel·lícula. Però sempre hi haviaun moment en què em cansavai me n'anava a fer tocs amb elmeu pare", confessa, divertida.

Des que Carrasco juga ja no esdesconcentra. Sent una devocióabsoluta per aquest esport. "Maim'he perdut un entrenament perun examen. Adoro tant el vòleique sempre ha estat una prioritatper a mi", conclou, satisfeta.

Júlia Carrasco, col·locadora del CV Esplugues. Foto: Xavi Vegas

El tacte i el tracte de Júlia Carrasco» La col·locadora del CV Esplugues viu la seva cinquena temporada en un equip molt renovat

» "El club sempre ha apostat pel voleibol de base i ha donat prioritat a les jugadores de casa", celebra

Esports Futbol | El Llevant Les Planes rep el CD Pradejón Líder amb vuit victòries en vuit partits i amb 25 gols a favor i només 6 en contra,

el Llevant Les Planes rebrà diumenge 14 de novembre el CD Pradejón, que haguanyat tres dels seus últims cinc partits i és 12è al grup nord de Segona Divisió.

Toni DelgadoESPLUGUES

| 30

Viu en línia

Carme Portaceli dirigeix aquesta adap-tació de l’exitosa novel·la d’Isabel Allen-de, que narra les aventures i desventu-res de quatre generacions de la famíliaTrueba, protagonistes d’una trama quesegueix de manera paral·lela els movi-ments socials i polítics que van acom-panyar la història del Xile postcolonial.

Al teatre Romea de Barcelona.

Teatre

La Casa de los espíritusAnna Maria Ricart

Adrià Salas, el cantant de La Pegatina, hapublicat aquesta tardor un disc en soli-tari: Eclipse en Miura (Calaverita Records).L’àlbum aplega nou cançons, i totessón col·laboracions. Entre els artistesamb què ha comptat Salas, hi ha ClaraFiol, Mr. Kilombo o Colectivo Panamera.El cantant també està preparant undisc de col·laboracions amb La Pegatina.

Música

Juny de 1816. La fragata l’Alliance, de laMarina francesa, embarranca en unbanc de sorra davant de les costes del Se-negal. Han d’abandonar la nau. Com queels bots disponibles no són suficients, esconstrueix un petit rai, una embarcacióprecària on obliguen a pujar 147 homes.El corrent l’arrossega i desapareix a l’ho-ritzó. Un horror que va durar dies i dies.

Pelis i sèries

El ventre del marAgustí Villaronga

Eclipse en MiuraAdrià Salas

Cinema alternatiuL’Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Bar-

celona, celebra enguany la seva 28a edició del 15 de no-vembre al 5 de desembre en un format híbrid: presen-

cial i en línia. En el format presencial, els espectadorspodran veure fins a 15 llargmetratges i 24 curtmetrat-

ges, principalment al Centre de Cultura Contemporàniade Barcelona (CCCB), seu del festival, però també a la Fil-

moteca de Catalunya, al Zumzeig i al Cinema Maldà. Pel que fa al format online, hi haurà una selecció depel·lícules i curts disponibles a la plataforma Filmin.

P A U L A B O N E TQUI ÉS?ÉS FAMOSA PER...

A LES XARXES...

Ser una pintora i escriptoraPrimer es va dedicar durant anys a la il·lustració

Famosos

Reobrir el seu taller a l’EixampleDesprés d’un any patint l’assetjament d’un home, ara empresonat

Alegria compartidaTothom celebra que l’artista pugui recuperar la tranquil·litat

QUÈ HA FET?

La fitxa

No t’ho perdis

La de TV3 és una història d’èxit. Contratot pronòstic, i malgrat els boicots in-dissimulats de l’Estat, es va fer un lloc alstelevisors. Amb el temps, però, ha patittota mena de tensions que l’han conduïta la vora de l’abisme. A partir de desenesd’entrevistes, una intensa investigació idocumentació inèdita, Àlex Gutiérrez na-rra la història mai explicada de TV3.

Llibres

Objectiu TV3Àlex Gutíerrez

| Forza Horizon 5Ja és aquí Forza Horizon 5, la nova entrega de la saga de conducció, aquesta

vegada ambientada a Mèxic. Per a PC, Xbox One i Xbox Series X/S.

Foto

: L’A

ltern

ativ

a

Paula Bonet (Vila-real, 1980) per fi pot respirartranquil·la. Aquesta pintora i escriptora d’èxit hapatit l’assetjament d’un home durant un any, tal

com ella mateixa ha denunciat públicament (i pe-nal) en diverses ocasions. El passat 13 d’octubre,

finalment, l’assetjador va entrar a la presó desprésd’haver-se saltat l’ordre d’allunyament. Ara, Bonet

ha començat una nova etapa. El 5 de novembreva reobrir el seu taller, La Madriguera, a l’Eixample

de Barcelona. Allà l’esperaven, fent cua pacient-ment, desenes de fans que la van acompanyar i

van compartir amb ella l’alegria del moment. “Noés la meva felicitat, sinó la de saber que la vida de

cadascuna de nosaltres importa, i que, entre to-tes, podem aconseguir que les de les que venen

al darrere siguin menys insignificants i puguin serviscudes amb la llibertat que tot ésser humà me-reix”, va piular l’artista l’endemà de la reobertura.

31 |

Viu en línia

CONSELLS PER VIURE MILLOR

QUI?

Per “protegir les persones més vulnerables i disminuir al màxim la possible incidència del virus en els grups de risc”, segons Salut

QUAN I ON?

PER QUÈ?

COM?

E S T I L S D E V I D A

i SALUT

El Departament de Salut es troba immers en la campanyade vacunació de la grip, que va començar el passat 25 d’oc-tubre i que enguany coincideix amb la inoculació de la ter-

cera dosi de la vacuna del coronavirus als majors de 70 anys quefaci més de sis mesos que en van rebre la segona.

Salut recorda que l’objectiu és “protegir les persones mésvulnerables i disminuir al màxim la possible incidència del virusen els grups de risc”. A més, subratlla que la vacuna “és segura ité uns efectes adversos mínims”. Però qui s’ha de vacunar? Lespersones considerades de risc són els majors de 60 anys, donesembarassades, infants d’entre 6 mesos i 2 anys nascuts prema-turament, persones amb malalties cròniques, usuaris de gerià-trics o altres institucions tancades, persones amb obesitat mòr-bida, cuidadors de persones de risc i professionals de la salut,sociosanitaris i docents. Totes aquestes persones poden dema-nar cita contactant directament amb el seu CAP o a través delweb de programació de visites, així com a l’apartat ‘Cita’ de LaMeva Salut. S’han establert punts de vacunació segurs en espaisannexos i equipaments per descongestionar els CAP.

Hora de vacunar-se contra la grip

Persones de risc: majors de 60, embarassades, infants de 6 mesos a 2 anys, malalts crònics o usuaris de residències, entre altres

Les claus

Des del passat 25 d’octubre als punts de vacunació segurs que s’han establert en espais annexos i equipaments

Tres opcions: contactant directament amb el CAP, a través del web de programació de visites o a l’apartat ‘Cita’ de La Meva Salut

Foto

: Pex

els

Foto

: Pex

els

| 32

Pròxima edició: 9 de desembrelíniatres.cat Novembre 2021

Difusió controlada per OJD-PGD publicació mensual ...

Documents

Transcript of Difusió controlada per OJD-PGD publicació mensual ...