ATLESDE CATALUNYA

DE LANDUST AL T AC

Directors: or iose e

r es ri

1750-2010

icensVivesV

DipticAtlesIndustria_Maquetación 1 27/04/12 14:41 Página 1

INTRODUCCIÓI. ELS ORÍGENS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ, 1750-1832II. LA FORMACIÓ D’UNA SOCIETAT INDUSTRIAL, 1833-1935III. RECULADA I CLÍMAX DE LA INDUSTRIALITZACIÓ, 1936-1975IV. ENTRE DUES CRISIS: DESINDUSTRIALITZACIÓ I GLOBALITZACIÓ, 1976-2010V. LA INDÚSTRIA CATALANA EN PERSPECTIVA EUROPEA, 1976-2006ÍNDEX

Índex de gràfics i mapesÍndex de matèriesÍndex de topònimsÍndex d’empreses i establiments industrials

ATLESDE CATALUNYA

DE LANDUST AL T AC

SUMARI

El present Atles de la Industrialització de Catalunya, 1750-2010té com a finalitat principal oferir una visió gràfica i quantitativa delprocés de transformació econòmica que ha marcat decisivament lanostra història contemporània, dotant-la del seu tret més característicdins el món mediterrani: una industrialització de llarg recorregut ide notòria intensitat.

Tres preocupacions han guiat aquest projecte. En primer lloc, queel contingut s’ajustés a la idea bàsica de l’obra, expressada en el títol. Enaquest sentit s’ha procurat que, a més de l’evolució del sector industrial,el lector hi vegi reflectit el conjunt de factors que han acompanyat elprocés d’industrialització (dels canvis demogràfics fins a l’evolució deles xarxes de transport, el desenvolupament del sistema financer o laformació del capital humà). En segon lloc, s’ha volgut presentar l’evo-lució de la indústria en els diferents períodes amb el màxim detall i pre-cisió possibles, tant pel que fa a la localització dels centres productiuscom a la identitat de les empreses involucrades. Això comporta en moltscasos la incorporació d’informació inèdita de valor notable, que el lectorinteressat podrà consultar còmodament gràcies als índexs de topònimsi d’empreses inclosos a les darreres pàgines del volum. Finalment, s’o-fereix una interpretació global del procés d’industrialització de Cata-lunya que incorpora textos, gràfics i mapes organitzats en els gransapartats corresponents a les fases successives de la història econòmicacontemporània de Catalunya i d’Espanya.

El volum es complementa amb un CD que conté les dades reflec-tides en els gràfics i mapes i les fonts corresponents.

IV | 1976-2010 | Entre dues crisis: desindustrialització i globalització

420

Els quatre primers sectors,amb participacions moltequivalents, sumaven el61% dels 542.000 ocupats:maquinària, equips mecànics,elèctrics i electrònics, màqui-nes d'oficina i instrumental;indústries químiques, farma-cèutiques, cautxú i plàstics;metal·lúrgia i fabricació deproductes metàl·lics, i alimen-tació, begudes i tabac. Eltèxtil, confecció, cuir i calçatrepresentava encara l’11,2%.Per sota del 10% hi havia lesindústries diverses, la fabri-cació de material de transport,el paper, edició, artsgràfiques, impremta ireprografia, i els productes deminerals no metàl·lics.

Quaranta-un es repartien enquatre grans sectors:maquinària i equips (14),químiques (9), material detransport (8), energia i aigua(6) i metal·lúrgia (4), i sumenel 90% dels 54.600 empleatsdels cinquanta establiments.Disset (34%), repartits entrediverses indústries (7 a mate-rial de transport, 6 a maqui-nària, 3 a metal·lúrgia i 1 aquímiques), s’integraven en lamanufactura d’automòbils iles seves parts i sumaven el52% dels treballadors.Trenta-quatre (68%) perta-nyien a filials de multina-cionals estrangeres i aple-gaven el 76% dels treba-lladors dels establimentsrepresentats.

Quatrepolitanterços de l’opredominOccidentadellonèsparticipacions15el 8destaquedelper damude comarqresme,d’aque

Amb unatreballadors,es trobeLlobregaOccidentanyenEls quimeitatcinquanaixí:indústriaquatreelefabriquei distrilentsgransl’areaha els qual’AlEbre

DipticAtlesIndustria_Maquetación 1 27/04/12 14:41 Página 2

III | 2 | Condicionaments externs i dinàmica endògena

205

III | 1936-1975 | Reculada i clímax de la industrialització

La difusió del corrent altern il’alt voltatge, que abaratirenel transport de l’electricitat allarga distància, i les enormeseconomies d’aglomeraciógenerades per indústries coml’automobilística, la mecànicao la quimicofarmacèutica,reforçaren la concentració dela població catalana aBarcelona i comarques veïnes.Les comarques de la Regió Ipassaren de concentrar el55% de la població el 1936al 69% el 1975. Dels 14 puntsguanyats, 2 els va aportar elBarcelonès i 12 el conjunt delBaix Llobregat, els dos Vallès iel Maresme.

Durant la Guerra Civil i laprimera meitat dels anysquaranta, l’aportaciómigratòria fou l’únicaprotagonista del creixement.El model prebèl·lic, amb unaforta dinàmica migratòriadurant els anys vint, es vareconstituir amb més força apartir del 1951. L’expansióeconòmica va atreure moltamés immigració i va propiciarun fort creixement naturalfruit de l’augment de lanatalitat –a causa d’unanupcialitat més precoç– i dela minva de la mortalitat.El zenit s’assolí a la fi delperíode.

Les successives onadesmigratòries, causades pelvertiginós creixement del’oferta laboral a Catalunya,tingueren com a resultat que,cap al final del franquisme,només el 62% de la poblacióhagués nascut al país. El 1970,les tres regions que haviensubministrat més poblacióimmigrada eren, en aquestordre, Andalusia, Aragó iExtremadura. Les tresprovíncies amb majorscontingents, prop de 150.000persones cadascuna, van serGranada, Jaén i Córdoba.

III | 2 | Condicionaments externs i dinàmica endògena

203202

La inversió estrangera reforçàl’expansió de la formació decapital domèstic, a partir delsanys seixanta. La indústria queva atraure més inversió foranafou la química, seguida de lesbranques metal·lomecàniques.Entre els inversors estrangersmés importants destacaven lescompanyies alemanyes isuïsses.

La Guerra Civil va interrompre la creixent concentració de poblacióal Barcelonès i comarques veïnes (Regió I) i el despoblament de lescomarques de muntanya. Durant els anys quaranta, l’Alta Ribagorçai la Vall d’Aran registraren les majors taxes de creixement per lapoblació que atreien les construccions hidroelèctriques. En el període1950-1975 es tornà al màxim dinamisme de la Regió I i s’acceleràl’expansió de la major part del litoral, amb taxes explosives en algunscasos. Paral·lelament, el decreixement de les zones regressives foumés fort que mai.

IV | 5 | La indústria el 2006. Sectors, establiments i sistemes productius locals

421

Quatre comarques metro-politanes concentren dosterços de l’ocupació, amb unpredomini marcat del VallèsOccidental, amb el 28,7%del total, seguit del Barce-lonès i el Baix Llobregat, ambparticipacions a l’entorn del15%, i el Vallès Oriental ambel 8%. Fora d’aquest àmbit,destaquen Osona, amb propdel 5%,i el Bages i el Gironès,per damunt del 2%. La restade comarques, tret del Ma-resme, es troben per sotad’aquest nivell.

Amb una mitjana de 477treballadors, més de la meitates troben al Barcelonès, BaixLlobregat i, sobretot, VallèsOccidental. Trenta-tres perta-nyen a empreses estrangeres.Els quinze més grans, amb lameitat dels treballadors delscinquanta, es distribueixenaixí: set produeixen per a laindústria de l’automòbil,quatre integren el camp delselectrodomèstics, i quatrefabriquen aparells de controli distribució, equip mèdic,lents i maquinària. D’aquestsgrans establiments, fora del’area barcelonina només hiha els quatre repartits entrel’Alt Penedès, Alt Camp, BaixEbre i Garraf.

DipticAtlesIndustria_Maquetación 1 27/04/12 14:43 Página 3

ATLESDE CATALUNYA

DE LANDUST AL T AC

DIRECTORSJordi Nadal Oller

Josep M. Benaul BerenguerCarles Sudrià Triay

AUTORSAlex Sánchez Suárez (UB)

Jordi Nadal Oller (UB)Josep M. Benaul Berenguer (UB)

Carles Sudrià Triay (UB)Jordi Catalan Vidal (UB)Joaquim Solà i Solà (UB)Xavier Sáez Bárcena (UB)

Montserrat Termes Rifé (UB)Jordi Maluquer de Motes i Bernet (UAB)

Av. de Sarrià, 130 • Tel. 93 252 37 00 • Fax 93 252 37 11 • e@vicensvives.es • www.vicensvives.com • 08017 Barcelona

C10

0192

DipticAtlesIndustria_Maquetación 1 27/04/12 14:43 Página 4