DISPOSICIONS - Prodretdel Ministeri de Foment; i en data 17 de juny de 2013 es presenta al registre...

DISPOSICIONS

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

EDICTE de 19 de juliol de 2013, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida referent almunicipi d’Almenar.

El 10 de gener de 2013 l’Ajuntament d’Almenar ha presentat al registre del Servei Territorial d’Urbanisme deLleida, el document en suport informàtic digital del Text refós degudament diligenciat, en format de tractamentde textos editable sense protecció i en PDF i el seu certificat d’autenticitat; el 3 de maig de 2013 es presenta alregistre del Servei Territorial d’Urbanisme de Lleida, l’informe preceptiu de la Direcció General d’Aviació Civildel Ministeri de Foment; i en data 17 de juny de 2013 es presenta al registre del Servei Territorial d’Urbanismede Lleida, el document tècnic del Pla d’ordenació urbanística municipal que incorpora les prescripcions de laDirecció General d’Aviació Civil del Ministeri de Foment; per tant, és procedent publicar l’acord de la ComissióTerritorial d’Urbanisme de Lleida, de 21 de desembre de 2012.

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida, en la sessió de 21 de desembre de 2012, va adoptar, entred’altres, l’acord següent:

Exp.: 2010 / 040552 / L

Pla d'ordenació urbanística municipal, al terme municipal de Almenar

-1 Aprovar definitivament el Pla d'ordenació urbanística municipal d’Almenar, promogut i tramès perl’ajuntament, incorporant d’ofici les consideracions següents:

En l’àmbit del SUD 3 subzona 13b: S’estableix un IEB de 0,7 m2s/m2s amb una densitat de 55 hab./Ha (article100).

S’inclou dins l’article 2 les referències següents a la normativa sectorial:

Llei 48/1960, de 21 de juliol, sobre navegació aèria.

Decret 584/1972, de 24 de febrer, de servituds aeronàutiques.

Real decret 1189/2011, de 19 d’agost, pel qual es regula el procediment d’emissió dels informes previstos alplanejament d’infraestructures aeronàutiques, establiment, modificació i obertura al tràfic d’aeròdromsautonòmics...

Real decret 1422/2012, de 5 d’octubre, pel qual s’estableixen les servituds aeronàutiques de l’Aeroport deLleida-Alguaire.

Llei 14/2009, de 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries.

S’inclou en l’Annex 6 de les normes el redactat següent:

No es podran dur a terme operacions de rehabilitació per afavorir la nidificació del xoriguer petit i el gaig blauen l’àmbit d’afecció de les servituds de l’Aeroport Lleida-Alguaire indicat als plànols corresponents.

S’inclouen els plànols de la cartografia descriptiva de l’afectació de les servituds de l’aeroport incloses enl’informe corresponent.

S’esmenen els errors materials detectats en la normativa.

El primer paràgraf de l’article 50, passa a numerar-se 1.

En l’article 75, els apartats es reenumeren de manera que la numeració que hi consta: 1, 2, 3, 6, 7, 8, escanvia per la següent: 1, 2, 3, 4, 5, 6.

DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc

Núm. 6427 - 29.7.20131/152 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

CVE-DOGC-A-13204009-2013

En l’article 77, els apartats es reenumeren de manera que la numeració que hi consta: 1, 2, 3, 5, es canvia perla següent: 1, 2, 3, 4.

L’article 117. Forests, arbredes, matolls i vegetació de ribera, es reenumera de manera que passa a anomenar-se article 118.

En l’annex 7. Regulació de sòl de protecció especial, els apartats es reenumeren de manera que la numeracióque hi consta: 1, 3, 4, 5, 6, 7, es canvia per la següent: 1, 2, 3, 4, 5, 6.

-2 Supeditar la publicació d’aquest acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i la consegüentexecutivitat, a la emissió de l’informe preceptiu de la Direcció General d’Aviació Civil del Ministeri de Foment,d’acord amb el Real decret 1422/2012, de 5 d’octubre, pel qual s’estableixen les servituds aeronàutiques del’Aeroport de Lleida-Alguaire; així mateix caldrà que l’ajuntament presenti el document en suport informàticdigital del Text refós degudament diligenciat, en format de tractament de textos editable sense protecció i enPDF i el seu certificat d’autenticitat.

-3 Facultar la secretària de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida perquè, un cop s’emeti l’informepreceptiu de la Direcció General d’Aviació Civil del Ministeri de Foment i l’ajuntament presenti la documentacióesmentada a l'apartat anterior, disposi la publicació d'aquest acord i, si escau, de les normes urbanístiquescorresponents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a l'efecte de la seva executivitat immediata, talcom indica l'article 106 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Lleid'urbanisme.

-4 Comunicar-ho a l'ajuntament.

Contra aquest acord, que es refereix a una disposició administrativa de caràcter general, es pot interposarrecurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribuna Superior de Justícia deCatalunya en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà de la seva notificació o publicació al DiariOficial de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que preveu l'article 107.3 de la Llei 30/1992, de26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i elsarticles 10, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa,sense perjudici que els particulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent, i de lapossibilitat que tenen els ajuntaments i altres administracions publiques, de formular el requeriment previ quepreveu l'article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

En el cas de formular requeriment, aquest s'entendrà rebutjat si, dins els mes següent a la recepció, no éscontestat. En aquest sentit, el termini de dos mesos per a la interposició del recurs contenciós administratiu escomptarà des de l'endemà d'aquell en què es rep la comunicació de l'acord exprés o d'aquell en què s'enténrebutjat presumptament.

Consulta i informació de l'expedient

L'expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l'article 107 del Text refós de la Lleid'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, a l'arxiu de planejament del Servei Territoriald'Urbanisme de Lleida, carrer Clot de les Monges, 6-8, de Lleida (CP 25007), de 9:30 h a 13:30 h, de dilluns adivendres feiners.

S'inclou a continuació l'enllaç al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya, que permet la consultatelemàtica i immediata del contingut dels documents que conformen l'instrument de planejament urbanísticaprovat amb plena garantia d'autenticitat i integritat, en virtut del que preveu la disposició addicional quarta dela Llei 2/2007, de 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i l'article 103.3 del Text refós de laLlei d'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer:

http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureFitxa&codiPublic=2010/40552/L&set-locale=ca

Lleida, 19 de juliol de 2013

Joan Felis i Roure

Cap del Servei Territorial d’Urbanisme de Lleida



CVE-DOGC-A-13204009-2013



Annex

Normes urbanístiques del Pla d'ordenació urbanística municipal, d’Almenar

(Vegeu la imatge al final del document)

16614_ALMENAR_normativacat.pdf

(13.204.009)



CVE-DOGC-A-13204009-2013

1

Normativa urbanística del Pla d'ordenació urbanística municipal, del municipi d’Almenar TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS CAPÍTOL I. DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Article 1. Àmbit territorial i objecte del Pla d'ordenació urbanística municipal El Pla d'ordenació urbanística municipal (en endavant POUM) constitueix l’instrument d’ordenació integral del territori del municipi d’Almenar, de conformitat amb allò que disposa l’actual legislació urbanística. El desenvolupament urbanístic sostenible preservant els recursos naturals i de paisatge és l’objectiu fonamental del pla. Article 2. Marc legal 1. Aquest POUM està redactat d’acord amb: - La Llei 8/2007, de 10 de maig, del sòl, que regula els aspectes bàsics del règim de propietat i de competència exclusiva de l’Administració central (LSV). - La Llei d’urbanisme; Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme. Considerant el contingut de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost (en endavant LUC). - El Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol (en endavant RLUC). - Els preceptes del Reglament de la Llei sobre protecció de la legalitat urbanística, i del Reglament de la Llei de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic a Catalunya, aprovats respectivament pels Decrets 308/1982 i 146/1984, que consten al Decret 166/2002, d’11 de juny, pel qual s’aprova la taula de vigència de les disposicions afectades per la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme. - El Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials (en endavant DLOEC). - La legislació sectorial comunitària, estatal, autonòmica, i local vigents. - L’acord de GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC). - Llei 48/1960, de 21 de juliol (BOE 176, de 23 de juliol), sobre navegació aèria, modificada per la Llei 55 (BOE 312, de 30 de desembre), sobre mesures fiscals, administratives i d’ordre social. - Llei 21/2003, de 7 de juliol (BOE 162, de 8 de juliol), de seguretat aèria. - Decret 584/1972, de 24 de febrer (BOE 69, de 21 de març), de servituds aeronàutiques, modificat pel Decret 2490/74, de 9 d’agost (BOE 218, d’11 de setembre), Decret 541/2003, de 5 de desembre (BOE 303, de 19 de desembre), Decret 1189. de 19 d’agost (BOE 204, de 25 d’agost). - Real decret 1189/2011, de 19 d’agost, pel que es regula el procediment d’emissió dels informes previs al planejament d’infraestructures aeronàutiques,



CVE-DOGC-A-13204009-2013

2

establiment, modificació i obertura al tràfic d’aeròdroms autonòmics... - Real decret 1422/2012, de 5 d’octubre, pel que s’estableixen les servituds aeronàutiques de l’Aeroport de Lleida-Alguaire. - Llei 14/2009, de 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries. 2. Qualsevol referència, en el POUM, a la legislació urbanística vigent, s’ha d’entendre referida als anteriors textos. 3. El POUM és públic, executiu i obligatori. Les seves determinacions tenen caràcter prevalent sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu semblant i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les instruccions que es derivin de la legislació urbanística vigent. Article 3. Contingut i interpretació 1. Aquest POUM està integrat pels documents següents: - Programa de participació ciutadana. - Memòria informativa, descriptiva i justificativa del POUM. - Normes urbanístiques. - Agenda i avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar. - Informe ambiental. - Plànols d’ordenació: 1 - “Estructura general i orgànica del territori”; 2 - “Règim jurídic del sòl”; 3.1 a 3.13 - “Ordenació del sòl no urbanitzable”; 4.1 a 4.13 - “Ordenació detallada del sòl urbà”; 5.1 - “Previsió d’infraestructura-sanejament”; 5.2 - “Previsió d’infraestructura-aigua potable”; 5.3 - “Previsió d’infraestructura-electricitat”; 5.4 - “Previsió viària i criteris de mobilitat”. S/N: Plànols redactats per la Subdirecció General d’Aeroports i Navegació Aèria titulats: “Servituds d’operació d’aeronaus” i “Servituds d’aeròdrom i instal·lacions radioelèctriques”. 2. Les presents normes urbanístiques juntament amb els plànols d’ordenació, constitueixen el cos normatiu específic en matèria urbanística del municipi d’Almenar i prevalen sobre els restants documents del POUM que tenen caràcter justificatiu i informatiu. El no previst pel POUM, es regularà per la legislació urbanística i d’ordenació del territori aplicable en cada cas. 3. Els documents d’aquest POUM s’interpretaran sempre atenent el seu contingut i d’acord amb els objectius i finalitats expressades en la memòria. En casos de contradicció entre documents o d’imprecisió prevaldrà sempre la interpretació més favorable a la menor edificabilitat, major dotació per a espais públics, menor incidència paisatgística i major protecció ambiental. En les situacions no previstes s’aplicarà la present normativa segons el principi d’analogia. 4. Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, prevalen aquells en què la definició sigui més acurada. En supòsits de conflicte irreductible entre diferents documents del pla preval el que estableixi la documentació escrita llevat que es tracti de quantificació de superfícies de sòl en que cal atenir-se a la superfície real.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

3

5. Quan en un mateix territori concorrin diverses proteccions, tant les derivades de la legislació sectorial o dels seus instruments específics de planejament com les de caràcter urbanístic, es ponderarà l’interès públic que hagi de prevaler tot cercant la utilització més racional possible del territori. 6. La delimitació de sectors, Polígons d’actuació, zones i sistemes assenyalats pel POUM, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot alçament topogràfic, podrà ser precisada o ajustada en els corresponents documents de planejament que se’n despleguin d’acord amb els criteris següents: (i) Una variació màxima de la superfície dels àmbits del cinc per cent (+/-5%). (ii) Només s’admeten alteracions de la forma per tal d’ajustar els corresponents àmbits a alineacions oficials, a característiques naturals del terreny, a límits físics i particions de propietat i, en general a elements naturals o artificials rellevants que així ho justifiquin. Article 4. Vigència Aquest POUM, que deixa sense efecte les Normes subsidiàries vigents actualment al municipi aprovades per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, en data 27 d’octubre de 1982, entrarà en vigor l’endemà de la publicació de l’edicte de la seva aprovació definitiva i de la corresponent normativa urbanística al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i tindrà vigència indefinida. Article 5. Modificació i revisió del POUM 1. L’alteració del contingut del POUM es farà a través de la seva revisió o amb la modificació d’algun dels elements que el constitueixen seguint el mateix procediment establert per a la seva formulació. 2. Si la modificació altera la zonificació o l’ús urbanístic dels espais reservats per als sistemes d’espais lliures, zones verdes o zones esportives i d’esbarjo, aquesta es tramitarà d’acord amb el procediment establert a la LUC. Aquesta tramitació no s’aplica als ajustos en la delimitació dels espais esmentats que no alterin la funcionalitat, ni la superfície, ni la localització en el territori. 3. Si la modificació comporta un increment de sostre edificable, caldrà incrementar proporcionalment els espais lliures i les reserves per a equipaments determinats a la LUC. 4. Qualsevol modificació ha de tenir com a mínim el grau de precisió del POUM i ha de contenir un estudi urbanístic que justifiqui la seva necessitat i la incidència de les noves determinacions en l’ordenació urbanística del municipi.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

4

5. Seran circumstàncies que justificaran la revisió d’aquest POUM les següents: - El transcurs de 12 anys des de la data d’aprovació definitiva o en el termini de 8 anys, si en aquest temps les previsions de creixement del POUM s’han consolidat amb un índex superior al 70% o inferior al 30%. - L’alteració de l’estructura general del territori o bé de la classificació del sòl derivades d’actuacions sectorials. - Les disfuncions entre les previsions del POUM i les necessitats reals de sòl per a crear habitatges o per establir activitats econòmiques. - Les disposicions urbanístiques de rang superior que així ho determinin. - L’exhauriment del cabal màxim disponible per a no creixement, d’11,36 litres/segon per les atribucions de cabals que puguin fer els Plans de millora urbana o els Plans parcials, en sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable, respectivament, mitjançant el sistema d’atribució detallat a la disposició transitòria sisena. CAPÍTOL II. DESPLEGAMENT DEL PLA Article 6. Iniciativa i competències 1. El desplegament del present POUM correspon en primer lloc a l’Ajuntament d’Almenar. Els particulars poden proposar i realitzar la redacció de plans i projectes urbanístics dintre de les competències que estableixen la legislació urbanística vigent i aquest planejament general. 2. Correspon als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, òrgans de l’Administració de l’Estat, diputació provincial, consell comarcal, i altres òrgans d’administració local supramunicipal que es puguin crear, el desenvolupament de les actuacions de la seva competència, per a la progressiva execució de les determinacions d’aquest planejament general. Article 7. Planejament derivat 1. Amb l’objecte de complementar les determinacions del POUM, s’elaboraran, d’acord amb allò que preveu la legislació urbanística vigent: Plans especials urbanístics, Plans de millora urbana i Plans parcials urbanístics. 2. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les previsions d’aquest POUM hauran de garantir l’accessibilitat i la utilització amb caràcter general dels espais d’ús públic, i no seran aprovats si no observen les determinacions i els criteris establerts a la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, i els corresponents reglaments de desenvolupament.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

5

Article 8. Desplegament del pla en el sòl urbà El desenvolupament de les determinacions del POUM d’Almenar en sòl urbà es realitzarà generalment per gestió directa o, quan sigui necessari, d’acord amb l’article 112 de la LUC, mitjançant Polígons d’actuació, la delimitació dels quals ve fixada en els plànols d’ordenació. Per a aquests àmbits el POUM determina la situació de la xarxa viària bàsica, i els espais lliures. Amb posterioritat a l’aprovació del POUM es poden delimitar nous Polígons d’actuació d’acord amb el que disposa la LUC. Es poden formular Plans especials per a millorar aspectes concrets del planejament d’un sector, per a fixar alineacions de les edificacions o alterar la volumetria inicialment prevista d’acord amb els articles 67 i 68 de la LUC. En qualsevol cas, poden adaptar-se justificadament, per raons d’integració i millora urbana, els volums mitjançant la reparcel·lació o la llicència urbanística d’edificació d’acord amb els articles 67 i 68 de la LUC. Tots els sectors s’hauran de sotmetre a la valoració de l’ACA en el desenvolupament del planejament derivat. El desenvolupament del sòl urbà i del sòl urbanitzable estan limitats per la disponibilitat d’aigua, en el sentit que no es poden aprovar planejaments derivats que impliquin creixements que superin una atribució conjunta i acumulativa d’11,36 litres/segon de nou consum amb el mètode establert a la disposició transitòria vuitena. Article 9. Desplegament del pla en sòl no urbanitzable Les determinacions del POUM que regulen el sòl no urbanitzable són d’aplicació directa i immediata. No obstant això, es podran formular Plans especials que tinguin per objecte la protecció del paisatge, de les vies de comunicació, la regeneració dels espais forestals, la regulació de l’activitat turística i educativa en relació amb el medi natural i la millora del medi rural, per a la regulació de les masies i cases rurals a que es refereix l’article 50 de la LUC.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

6

Article 10. Desplegament del pla en sòl urbanitzable El sòl urbanitzable delimitat es desenvoluparà mitjançant la figura del Pla parcial urbanístic. El seu àmbit territorial s’haurà de correspondre necessàriament amb algun dels sectors de planejament delimitats per aquest POUM en els plànols d’ordenació. El desenvolupament de part del sector en subsectors s’admet amb caràcter general, i es podrà dur a terme si es fa d’acord amb allò que estableix la LUC. Aquest pla defineix els paràmetres bàsics dels sectors urbanitzables delimitats als articles 100 i 101. Tots els sectors s’hauran de sotmetre a la valoració de l’ACA en el desenvolupament del planejament derivat. El desenvolupament del sòl urbà i del sòl urbanitzable estan limitats per la disponibilitat d’aigua, en el sentit que no es poden aprovar planejaments derivats que impliquin creixements que superin una atribució conjunta i acumulativa d’11,36 litres/segon de nou consum amb el mètode establert a la disposició transitòria sisena. Article 11. Desenvolupament del pla respecte dels sistemes generals Les previsions del POUM respecte dels sistemes generals es desenvoluparan mitjançant Plans especials d’infraestructures i serveis, o bé mitjançant la seva execució directa. Les reserves de sòl per a sistemes urbanístics es pot fer per expropiació o, en sòl urbà i urbanitzable, mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta quan s’incloguin en un sector o Polígon d’actuació, discontinu o no, subjecte a reparcel·lació. Es poden formular Plans especials urbanístics que regulin qualsevol dels aspectes que defineixen l’estructura general del territori d’Almenar en desenvolupament de les previsions contingudes en el planejament territorial i en el mateix POUM.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

7

CAPÍTOL III. GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT Article 12. Elecció dels sistemes d’actuació 1. En el desenvolupament del POUM d’Almenar, cal que el planejament derivat determini expressament el sistema d’actuació, per a la seva execució, d’entre els previstos en la legislació urbanística vigent. La determinació del sistema d’actuació s’haurà de justificar. En el cas que es desenvolupin els plans en diversos Polígons d’actuació s’haurà d’especificar el sistema d’actuació per a cada un d’aquests polígons. 2. Per a l’execució d’aquest POUM es considera preferent el sistema de reparcel·lació en la seva modalitat de compensació bàsica, sens perjudici del que preveu l’article 115 de la LUC. En qualsevol cas el sistema escollit ha de garantir l’execució de les obres d’urbanització, la cessió dels sòls destinats a vials, zones verdes d’ús públic i equipaments, i el compliment dels deures legals urbanístics. Article 13. Polígons d’actuació urbanística La delimitació poligonal per a l’execució del planejament en sòl urbà consolidat s’ajustarà a allò que estableix l’article 112 de la LUC. Així, es podran modificar els àmbits establerts per aquest pla i es podran delimitar nous Polígons d’actuació discontinus amb l’objecte de facilitar la seva gestió o efectuar un millor repartiment de càrregues i beneficis que es derivin del planejament, sempre d’acord amb l’article 35 de la LUC. Aquest pla conté la delimitació de diferents Polígons d’actuació urbanística tal i com es reflecteix en els plànols d’ordenació, i es regula a l’article 92. Els Projectes de reparcel·lació contindran les determinacions i documents establerts a l’article 120 i següents de la LUC, i concordants. CAPÍTOL IV. INTERVENCIÓ EN L’EDIFICACIÓ, ÚS DEL SÒL I DEL SUBSÒL Article 14. Tractament de l’espai privat L’espai privat ha de tractar-se amb criteris de màxim estalvi energètic, afavorint l’ús de les energies renovables i evitant elements de contaminació acústica i lumínica. L’espai de parcel·la exterior i no ocupat amb edificació ha de mantenir-se net i curós; tractat amb criteris cromàtics en equilibri amb el paisatge. L’espai públic, la seva urbanització i edificació, ha de tractar-se d’acord amb els criteris de màxima sostenibilitat, eficàcia i estalvi energètic; evitant la contaminació lumínica, fomentant la protecció dels cursos hídrics, el reciclatge i l’ús de les energies renovables.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

8

Article 15. Subsòl El subsòl de les diferents classes de sòl, d’acord amb l’article 39 de la LUC, resta sotmès a totes les servituds administratives necessàries per a la prestació de serveis públics o d’interès públic. L’aprofitament del subsòl es condiciona a la preservació de riscos, a la protecció d’aqüífers classificats i de restes arqueològiques d’interès declarat. Es reconeix als propietaris de sòl urbà el dret a utilitzar el subsòl en les condicions següents:

- En l’espai interior de les zones de sòl susceptible d’aprofitament privat en sòl urbà o en el desplegament del planejament derivat, atenent a les condicions específiques de cada zona.

- En sòl no urbanitzable en l’espai ocupat per les edificacions

autoritzades i, excepcionalment, fora del seu àmbit quan estigui degudament justificat per la funcionalitat de la construcció de què es tracti.

- En sòl no urbanitzable, s’admeten instal·lacions totalment

subterrànies com ara caves i semblants, com també aquells processos industrials que estiguin justificats, sense limitacions.

Als efectes del que s’estableix més amunt, i atenent les condicions urbanes del municipi d’Almenar, el subsòl té un valor urbanístic zero. Es considera aprofitament susceptible de privatització tant el subsòl del vial de nova creació de l’àmbit discontinu del sector SUR 7 del carrer del Calvari, com el subsòl del carrer Arc Iris a l’àmbit del PA-6, en els termes de l’ordenació que es detallen normativament sobre regulació i les fitxes gràfiques corresponents que consten a l’annex 4, i en els termes de gestió que estableixi el corresponent Pla parcial o el Projecte d’expropiació, respectivament, sens prejudici de l’ús públic del vial a cel obert.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

9

Article 16. Actes subjectes a llicència 1. Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes referits a l’article 179 de la LUC; també restaran subjectes a llicència, autorització o permís municipal, les activitats que així ho requereixin, en aplicació de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, o norma que la substitueixi. 2. La necessitat d’obtenir l’autorització d’altres Administracions públiques amb competències concurrents, no deixarà sense efecte l’exigència de la llicència municipal. 3. Els actes detallats a l’article 179.1 de la LUC, promoguts per òrgans de l’Estat, de la Generalitat o Entitats de dret públic que administrin béns de titularitat pública estaran igualment subjectes a llicència municipal. Això no obstant, en cas d’urgència o excepcional interès públic, la llicència estarà subjecta al procediment singular establert a l’article 182.2 de la LUC. 4. Les llicències tenen caràcter de document públic. 5. Les llicències no impliquen l’autorització municipal per als actes d’ocupació de via pública o terrenys confrontants, ni per a altres usos o activitats relacionats amb l’obra autoritzada pels quals s’haurà de demanar autorització expressa. Article 17. Procediment d’atorgament de llicències 1. Les sol·licituds de llicència es tramitaran i resoldran segons el procediment ordinari establert en la legislació urbanística i complementària de règim local. 2. Les llicències per a usos o obres justificades de caràcter provisional, que no haguessin de dificultar l’execució dels plans, s’adequaran al règim que preveu l’article 53 de la LUC. 3. Caldrà demanar informe de l’ACA en el procés d’urbanització dels àmbits de planejament derivat.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

10

Article 18. Contingut de les llicències 1. El document administratiu corresponent a la concessió de la llicència contindrà les dades més rellevants de les obres autoritzades, acord de concessió, condicions, garanties i altres extrems identificadors. Es diligenciarà per part de l’ajuntament un exemplar del projecte tècnic o croquis amb la descripció gràfica autèntica de les obres autoritzades. 2. En el cas de les llicències de parcel·lació urbanística en qualsevol classe de sòl, el Projecte de parcel·lació estarà integrat com a mínim pels documents que preveuen els articles 241 i següents del RLU. 3. Els actes d’atorgament de llicència són reglats i, per tant, subjectes al compliment de les normes urbanístiques d’aquest POUM, ordenances municipals i legislació urbanística vigent. 4. Totes les llicències hauran d’explicitar els terminis màxims d’inici i acabament de les obres, i advertir al titular de la caducitat de la llicència. Article 19. Condicions d’atorgament de llicències 1. Les llicències s’atorgaran amb la subjecció d’allò que es disposa en aquesta normativa respecte de la classe de sòl i el seu destí i a les condicions d’aprofitament, edificabilitat i ús. 2. L’atorgament de la llicència de parcel·lació ha d’incorporar una còpia certificada del plànol parcel·lari. 3. Per tal d’autoritzar la facultat d’edificar en terrenys de sòl urbà que no tinguin la condició de solar d’acord amb l’article 29 de la LUC, es pot simultaniejar la urbanització i l’edificació per facilitar i agilitar les promocions d’habitatge públic, tal com disposa l’article 41 de la LUC i els articles dels reglaments que la desenvolupin. 4. En sòl urbanitzable no es podran atorgar llicències de parcel·lació i d’edificació fins que s’hagi aprovat definitivament el corresponent Pla parcial urbanístic, siguin ferms en via administrativa els instruments de gestió necessaris i es compleixin els requisits establerts als articles 44 i 45 de la LUC 5. En terrenys qualificats com a sòl no urbanitzable, l’atorgament de llicències se subjectarà a la regulació i procediments fixats per a cada cas en aquestes normes urbanístiques. A més, amb caràcter general, s’observaran les determinacions i directrius previstes als articles 47 a 51 de la LUC.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

11

6. L’atorgament de llicència podrà ser condicionada, d’acord amb l’informe tècnic corresponent, a la prestació d’una fiança corresponent al cost de reposició dels elements d’urbanització i/o mobiliari urbà susceptibles de ser malmesos per l’edificació, com també altres efectes similars (ocupació de la via pública, manca de neteja de l’entorn, etc.) Article 20. Caducitat, termini i pròrroga de les llicències 1. D’acord amb l’article 181.1 de la LUC, el termini que han de preveure les llicències per començar i acabar les obres són, respectivament, un i tres anys a comptar de l’endemà de la data de notificació al promotor. 2. Les condicions de caducitat i pròrroga de les llicències es concreten als apartats 2, 3 i 4 de l’article 181 de la LUC. 3. La caducitat de les llicències ha de ser declarada expressament, prèvia audiència a l’interessat. Article 21. Seguiment de les obres 1. Abans de començar l’execució d’una obra de nova planta, l’ajuntament haurà d’assenyalar, prèvia sol·licitud de l’interessat, l’alineació i rasant, assenyalament del qual s’estendrà l’acta corresponent. 2. Successivament l’interessat comunicarà a l’ajuntament els moments en què l’obra sobrepassi la rasant del carrer i en què assoleixi l’alçària autoritzada amb l’objecte que els serveis tècnics municipals efectuïn les oportunes comprovacions, de les quals s’estendrà la corresponent acta. 3. Acabades les obres, l’interessat lliurarà a l’ajuntament, el certificat final d’obres del facultatiu director d’aquestes i altra documentació complementària amb objecte de realitzar la inspecció final. Els serveis tècnics municipals comprovaran si l’edificació s’ha ajustat en la seva realització al projecte i a la llicència sol·licitada i també si s’han refet tots els danys i perjudicis causats en la via pública, desguassos, subsòl, clavegueram, aigües potables, cables elèctrics i qualsevol altre servei anàleg com també de caràcter privat o a tercers. 4. Si la comprovació resulta positiva l’ajuntament atorgarà la llicència de primera ocupació o de primera utilització de l’edificació. Article 22. Infraccions urbanístiques Els actes d’edificació i ús del sòl, sense llicència o sense ajustar-se a les seves condicions, legalment tipificats com infracció urbanística pel Títol VII de la LUC, comportaran les actuacions de protecció de la legalitat urbanística, disciplinàries i sancionadores establertes als articles 197 i següents del mateix text legal i concordants del seu Reglament i altra normativa específica.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

12

Article 23. Ordres d’execució 1. Els deures legals d’ús, conservació i rehabilitació dels propietaris de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions són els que es concreten a l’article 189 de la LUC. Aquests deures inclouen:

- La conservació i rehabilitació de les condicions objectives d’habitabilitat dels habitatges.

- La garantia d’estabilitat, de seguretat pròpia i en front a tercers, i de funcionalitat bàsica de les edificacions.

- El manteniment de les condicions bàsiques d’adequació al paisatge.

2. L’incompliment de les ordres d’execució de les obres necessàries per a conservar les esmentades condicions permet la inclusió de la finca en el Registre municipal de solars sense edificar. Article 24. Infraccions urbanístiques La declaració de l’estat ruïnós i l’acord de demolició total o parcial de les construccions, com també les disposicions que es dictin sobre habitabilitat dels immobles i el desallotjament pels seus ocupants, s’ajustarà a allò que disposa l’article 190 de la LUC. TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS CAPÍTOL I. PARÀMETRES GENERALS QUE REGULEN L’EDIFICACIÓ I L’ORDENACIÓ URBANA Article 25. Regulació de l'edificació L'edificació es regula a través de les disposicions d'aplicació general, les disposicions que depenen del tipus d'ordenació de l'edificació i les especifiques de cada zona. La definició dels conceptes és establerta a l’annex 1: Definicions.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

13

Article 26. Tipus d’ordenació de l’edificació El tipus d’ordenació de l’edificació de les zones establertes en aquest pla són els següents: 1. Edificació alineada a vial: Correspon a una edificació entre mitgeres, la façana de la qual és coincident o paral·lela a l’alineació del vial. Es regula fonamentalment per la pròpia alineació del vial amb que confronten, l’alçada reguladora màxima que va referida a la rasant del carrer, i per la fondària edificable, si s’escau. 2. Edificació aïllada: Correspon a una edificació aïllada en relació amb la forma i superfície de la parcel·la. Es regula fonamentalment per l’índex d’edificabilitat, l’alçada màxima, l’ocupació màxima i les distàncies de separació mínimes a termenals. 3. Volumetria específica: Correspon a un sistema d’ordenació on els edificis s’ajusten perímetres (en planta) i perfils reguladors (en alçada). La definició de les edificacions pot ser unívoca o flexible, depenent de si dóna flexibilitat al disseny arquitectònic. Article 27. Planta baixa 1. És el pis baix de l’edifici dins els límits de desnivell en relació amb la rasant assenyalats per aquestes normes urbanístiques. 2. Per a l'edificació en alineació de vial o volumetria específica alineada al vial, planta baixa és aquella el paviment de la qual està situat entre 0,60 m per sobre i 0,60 m per sota de la rasant del carrer, en els punts de major i menor cota, respectivament. En els casos de parcel·les amb front a dos vials oposats, la planta baixa es referirà a cada front de manera independent, com si es tractés de parcel·les diferents la fondària de les quals sigui la meitat de l’illa. Quan es disposi habitatge en planta baixa les cotes anteriors es podran incrementar a 1,00 m, sense incrementar-se l’alçada total edificable de l’edifici. 3. Per a l’edificació aïllada o segons volumetria específica amb edificis reculats de la viabilitat, planta baixa és la que té el paviment situat a una cota compresa entre -1,50 i +1,00 m de la cota del terreny de referència pres al centre de gravetat del perímetre d’ocupació en planta de l’edifici. 4. Si com a conseqüència del pendent hi ha més d’una planta dintre dels límits anteriors, s’entén per planta baixa, la de posició inferior. 5. Quan la regulació de la zona no especifiqui altra cosa, les alçàries útils mínimes permeses de la planta baixa seran les següents: 3,50 m en el cas d’usos agrícoles, comercials, magatzems, etc. i 2,80 m en el cas d’habitatges i comerços menors de 80 m2, excepte en el tipus d’edificació que serà de 2,70 m.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

14

Article 28. Planta soterrani 1. Tindrà la consideració de planta soterrani tota la que estigui per sota de la planta baixa, real o possible. 2. En els soterranis no es permeten els usos residencial i sanitari ni els que representin permanència continuada de les persones. Els soterranis per sota del primer només podran ser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de l’edifici, cambres cuirassades i similars. 3. L’alçària lliure mínima de les plantes soterrani és de 2,20 metres i la màxima són 3,50 m. Article 29. Plantes pis Sempre que la regulació de la zona no determini el contrari, les plantes pis tindran una alçària lliure mínima de 2,70 metres, excepte les dedicades íntegrament a ús d’aparcament que podran ser de 2,25 metres. Article 30. Planta sota coberta Només estan permeses les plantes sota coberta habitables per sobre de l’alçada màxima quan així ho indiquin expressament les ordenances d’una zona. En cap cas podran constituir un habitatge independent del de la planta immediatament inferior. La superfície de les plantes sota coberta considerada útil en la legislació reguladora de l’habitabilitat computarà als efectes de determinar la quantitat de sostre de l’edificació quan la regulació urbanística s’estableixi mitjançant el paràmetre d’edificabilitat. Article 31. Forma de la coberta Tret que les ordenances específiques d’una zona admetin expressament la singularitat, les cobertes al municipi d’Almenar estan subjectes a les determinacions següents: - La coberta serà inclinada, almenys, a dues aigües i de concepció general simètrica respecte la planta de l’edifici. - El carener se situarà paral·lel a la façana de l’edifici en cas d’edificació alineada a vial, i en la direcció de menor pendent del terreny en l’edificació aïllada.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

15

Article 32. Planta coberta 1. Les condicions d’alçada de la coberta es detallen a l’annex de definicions. 2. Per sobre dels plans definits per a la teulada podran sobresortir elements de ventilació, antenes, claraboies de celoberts i plaques de captació d’energia solar. Les claraboies hauran de ser paral·leles als plans de teulada i no se separaran més de 50 cm d’aquesta en cap punt. Pel que fa a les plaques, tampoc podran sobresortir més de 50 cm dels esmentats plans. 3. Quan calgui disposar d’obertures d’il·luminació i ventilació de la planta sota coberta, aquestes es podran tancar amb finestres integrades al pla de la coberta inclinada. Article 33. Ventilació i il·luminació 1. Als edificis d’habitatges, les sales i els dormitoris que representin el 50% de la superfície d’aquest tipus de dependències no es podran autoritzar si no reben ventilació o il·luminació directament des d’un espai exterior obert o des del pati d’illa. Per a la resta de dormitoris caldrà que rebin ventilació i il·luminació, si més no, de celoberts. La ventilació i il·luminació de les altres dependències es podrà fer per qualsevol dels mitjans que admeti la normativa aplicable. 2. La ventilació i il·luminació dels locals de treball i sales destinats a usos comercials i d’oficines podrà realitzar-se mitjançant elements o mitjans tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d’higiene. L’ús d’aquests mitjans tècnics ha de ser regulat per ordenances municipals. 3. El que disposa aquest article sobre patis i l’establert als articles següents sobre celoberts i patis de ventilació és aplicable, també, a les obres d’ampliació, per addició de plantes noves.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

16

Article 34. Celoberts i patis 1. Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s’obren a espais lliures o a vials, i són mixtos els oberts a aquests espais. Les parets dels celoberts mixtos s’han de considerar com a façanes a tots els efectes. 2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts serà la que indiqui la reglamentació sobre habitabilitat o qualsevol altre vigent. 3. Els celoberts i patis podran ser mancomunats quan pertanyin al volum edificable de dues o més finques veïnes. Serà indispensable, als efectes de concessió de llicència d’obres, que l’esmentada mancomunitat de pati s’estableixi per escriptura pública, inscrita en el Registre de la Propietat. 4. Les llums mínimes entre murs del celobert no es podran reduir amb sortints o altres elements o serveis. 5. L’alçada del celobert a efectes de determinació de la seva superfície, s’ha d’amidar en nombre de plantes des de la més baixa que el necessiti servida pel celobert fins a la més elevada; si la coberta de l’edifici genera en algun punt del pati un espai de més de dos metres d’alçada es comptarà una planta més. 6. El paviment del celobert ha d’estar, com a màxim, mig metre (0,50 m) per sobre del nivell del sòl de la dependència a il·luminar o ventilar. 7. Els celoberts podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancaments de cap mena, entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima, del 140 % de la del celobert.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

17

Article 35. Disposició de la viabilitat i dels edificis 1. L’ample mínim dels vials de nova creació en els sectors residencials serà de 10,00 m en cas de ser accés únic d’habitatges unifamiliars i de 12,00 m en la resta dels casos. 2. Només s’admeten els vials sense sortida de nova creació per a donar accés a les parcel·les amb edificacions unifamiliars. 3. L’ample mínim dels vials de nova creació en els sectors industrials serà de 12,00 m en cas de donar accés únic a un màxim de 3.000 m2 de sòl d’aprofitament privat; només en aquest cas s’admetrà un carrer sense sortida. Per als demés casos, l’amplada mínima del vial serà de 16,00 m. 4. Aquestes normes urbanístiques admeten, per a les zones ordenades segons volumetria específica una alçada màxima flexible, que es regula pels criteris següents, a aplicar en la formació del planejament derivat i/o en la concessió de llicències. 4.1 Els edificis de planta baixa i tres pisos o més només s’admeten en front a

vials de 14,00 m d’amplada o més. 4.2 En tot cas, el pla de façana dels edificis se situarà a una distància de l’eix

del vial que serà de 9,00 m en cas de planta baixa i tres pisos i de 12,00 m en cas de planta baixa i quatre pisos.

4.3 Els diferents edificis o volums d’edificació situats de manera totalment o

parcialment independent a l’interior d’una illa de cases s’hauran de separar entre si una distància que serà en funció del més alt d’ells amb els criteris següents:

- Si les façanes confrontants d’almenys un dels edificis tenen les obertures de les peces principals (sales i dormitoris) les separacions mínimes seran de 9,00 m en cas que l’edifici més alt sigui de PB+2PP; de 12 m en cas que sigui de PB+3PP i de 16 m en cas que sigui PB+4PP.

- Quan les dues façanes confrontants només tenen obertures de ventilació de cuines, safarejos, escales, passos o cambres higièniques les separacions entre edificis podran ser de 6,00 en tots els casos.

5. Condicions especials dels Projectes d’urbanització: En relació amb la protecció d’incendis, i l’accessibilitat de bombers es respectaran les condicions de disseny del Reial decret 314/2006, de 17 de març (CTE), i es preveuran els punts d’hidrants i les altres mesures aplicables previstes a l’annex del Decret 241/1994, de 12 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis dels edificis.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

18

CAPÍTOL II. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ ALINEADA AL VIAL Article 36. Definició de l’edificació alineada al vial És la modalitat destinada a completar la continuïtat urbana de la forma històrica de produir-se l’ocupació mixta residencial-serveis. L'edificació alineada a vial es regula a través dels paràmetres bàsics que es relacionen a continuació: Fondària edificable, front (façana) mínim de parcel·la, nombre màxim de plantes, alçària reguladora màxima, espai lliure interior. La concreció numèrica d'aquests paràmetres s'estableix en la regulació específica de cada zona i la definició dels conceptes és establerta a l’annex 1: Definicions. Article 37. Tractament de les parets mitgeres Quan a conseqüència de diferents alçàries entre els edificis, reculades de les edificacions, diferents moments de les construccions o d’altres causes, puguin sortir mitgeres al descobert, encara que siguin temporalment, s’hauran d’acabar amb material de façana. Article 38. Profunditat edificable 1. La profunditat edificable definida com la distància normal a la línia de façana que limita l’edificació per la part posterior, es troba indicada gràficament en els plànols d’ordenació corresponents a la zonificació detallada en sòl urbà. 2. La fondària edificable en cada parcel·la només podrà ser sobrepassada amb cossos sortints oberts i amb elements sortints quan la separació entre alineacions interiors sigui com a mínim de 8 metres. 3. A més de les disposicions sobre els cossos sortints i els elements sortints, el seu vol a partir de la fondària edificada està limitat a 1/20 part del diàmetre del cercle que es pot inscriure en el pati d’illa.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

19

Article 39. Edificació en el pati d’illa L’edificació en el pati interior d’illa s’ajustarà a les condicions següents: 1. L'edificació en interior d'illa no pot superar l'alçada lliure de 4,50 metres amidats des de la cota de referència de l'alçada reguladora, s'haurà de cobrir mitjançant terrat i la seva alçada mínima serà la de planta baixa de la mateixa parcel·la, amb els paràmetres establerts en l'article 27 i la màxima en relació amb la planta primera, si és destinada a habitatge serà limitada amb els criteris de l’article que regula les profunditats edificables. 2. L’alçària de l'edificació a pati d'illa només podrà entendre’s referida a la rasant d'un carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre les dues alineacions interiors d'illa oposades. 3. En casos de desnivell entre façanes oposades d'illa, aquesta profunditat límit s'haurà de reduir, de manera que l'edificació a l'espai interior no ultrapassi un pla ideal traçat a quaranta-cinc graus mesurat des de l'alçada màxima corresponent a planta baixa en el límit edificable de la parcel·la oposada. En qualsevol cas, l’increment de l’alçària reguladora màxima de l’edificació del pati d’illa que es produeixi pel desnivell del terreny, no superarà els 2,80 metres. Article 40. Cossos sortints 1. Els cossos sortints estan prohibits a la planta baixa. 2. No es permeten els cossos sortints tancats en carrers menors de 8 metres. 3. L’alçària lliure mínima entre la vorera i els cossos sortints és de 3,50 metres. 4. Si la seva volada no es regula a la zona corresponent aquesta es limita per la menor de les dimensions següents: - El 10% de l’amplària del vial. - L’amplària de la vorera menys 50 cm (en cas d’existir). - Un vol màxim d’1,50 metres. 5. El límit lateral del vol dels cossos sortints ve definit per un pla normal a la façana a 1,00 metre de la paret mitgera.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

20

Article 41. Elements sortints El vol dels elements sortints, com sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d’altres similars, es regula a cada zona. Quan no s’indiqui altra cosa, els elements sortints no podran volar més de 15 cm, excepte a la planta baixa on, a més, no podran sobresortir més del 50% de l’amplària de la voravia, i a la planta coberta, on el ràfec podrà volar 40 cm. Article 42. Reculades de l’edificació No s’admeten en aquest tipus d’ordenació de l'edificació en alineació de vial. Les solucions arquitectòniques que plantegin un retrocés dels cossos tancats s’hauran de limitar als criteris bàsics d’adaptació següents:

- Que sigui només en les plantes pis.

- Que en el pla de façana definit per les alineacions dels plànols d’ordenació es disposin elements arquitectònics que donin continuïtat visual al mateix amb una alçada similar a la de la construcció reculada, mitjançant frontons, cornises o altres elements compositius.

CAPÍTOL III. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA Article 43. Definició de l’edificació aïllada És la modalitat destinada a la construcció residencial vinculada a un espai lliure privat. L’edificació aïllada es regula mitjançant els paràmetres índex d’edificabilitat, nombre màxim de plantes, alçada reguladora màxima, ocupació màxima de la parcel·la i separacions de l’edificació al carrer i a les partions de parcel·la. La concreció numèrica d'aquests paràmetres s'estableix en la regulació específica de cada zona i la definició dels conceptes és establerta a l’annex 1: Definicions. Article 44. Sòl lliure d’edificació Els terrenys lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la i separacions mínimes, no podran ser objecte, en superfície, de cap altre aprofitament més que el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

21

Article 45. Separacions mínimes i tanques 1. Les separacions mínimes de l’edificació a la façana de la via pública, a les seves partions i entre edificacions d’una parcel·la, són distàncies que hauran de respectar amidats en projecció horitzontal tots els elements definitius de l’edificació sobre rasant, exceptuant una tolerància de 0,50 m del ràfec que coroni l’edificació. 2. Les tanques de l’espai públic s’hauran de subjectar en tota la seva longitud a les alineacions i rasants. Les de separació de partions entre veïns s’amidaran des de la cota del terreny de referència. L’alçada màxima de les tanques serà d’1,80 m, es podran fer amb material massís fins una cota màxima d’1,00 metre per damunt de la vorera o del terreny i s’acabarà amb elements calats o vegetals. CAPÍTOL IV. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ SEGONS VOLUMETRIA ESPECÍFICA Article 46. Definició de l’edificació segons volumetria específica L’edificació segons volumetria específica estableix la possibilitat d’adoptar diverses alternatives tipològiques que permetin l’adequació de l’oferta urbana a les necessitats canviants d’Almenar. Es regula mitjançant els paràmetres bàsics de perímetre regulador, perfil regulador, coeficient o índex d’edificabilitat neta de parcel·la (IEN) i densitat neta d’habitatges (DNH). La concreció numèrica d'aquests paràmetres s'estableix en la regulació específica de cada zona i la definició dels conceptes és establerta a l’annex 1: Definicions. Article 47. Modalitats Existeixen dos supòsits de concreció d’aquest tipus d’ordenació: - En la regulació detallada de les diferents zones del sòl urbà. - En l’ordenació que estableixi el planejament derivat. Es considerarà ordenació unívoca quan l’exhauriment del sostre edificable exigeix l’ocupació total del perímetre regulador, a tota alçada; i ordenació flexible, en cas contrari. L’ordenació de l’edificació exigeix l’aplicació simultània de tots els paràmetres fixats, essent aplicable el més restrictiu pel que fa a sostre edificable. Quan el perímetre regulador fixat permet la situació de l’edificació alineada a vial seran d’aplicació les condicions de cossos sortints definits per aquell tipus d’edificació.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

22

CAPÍTOL V. REGULACIÓ DELS USOS Article 48. Definició 1. En la regulació detallada de cada zona s’estableixen els usos que s’hi admeten. Aquests usos s’hauran d’ajustar a la regulació establerta en aquest capítol. 2. Segons la seva funció urbanística s’estableixen els usos globals, dominants, compatibles i incompatibles d’acord amb la localització i el caràcter de la zona general, el sector de sòl urbanitzable, o el sistema. 3. Segons la seva funció específica el POUM defineix i determina els usos específics següents: Habitatge, hoteler, allotjament rural, restauració, recreatiu, càmping i caravàning, comerç, oficines i serveis, indústria, magatzem, serveis tècnics i ambientals, tallers de reparació de vehicles, garatge-aparcament, estació de serveis, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu, sociocultural, agrícola, ramader, forestal, activitats extractives. La definició de cada ús es pot consultar a l’annex 1.B: Definició de paràmetres reguladors d’usos i activitats.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

23

Article 49. Usos específics en relació amb les situacions relatives Sens perjudici del que s’estableix per a cada zona, cada ús específic es permetrà només en les situacions relatives incloses en el quadre següent:

SITUACIONS RELATIVES 1 2 3 4 5

USOS

RI a b c d a b c a b a b

< 50 habitacions III * Hoteler > 50 habitacions II.2 * Restauració III

< 100 persones aforament II.2 Recreatiu > 100 persones aforament II.2 *

Petit comerç Establiments comercials mitjans <= 400 m² Grans establiments 400-800 m² III * Grans establiments 800-2.500 m² III

Comerç (municipis amb màx. de 10.000 hab.) Grans establiments >2.500 m² II.2

< 120 m² II.1 * Oficines i serveis > 120 m² I * Indústria sotmesa al règim de comunicació III * Indústria sotmesa al règim de llicència ambiental II.2 Indústria sotmesa al règim de llicència ambiental i informe preceptiu II.1 Indústria sotmesa al règim d'autorització ambiental I

Productes perillosos <= 50 m³ III * Productes perillosos > 50 m³ II.2 Mercaderies > 2.000 m² II.2

Magatzems Minerals, combustibles fòssils i materials pulverulentes III

II.2 II.1

Serveis tècnics i ambientals I

III Tallers mecànics i de reparació de vehicles II.2

100 - 2.500 m² III Garatge-aparcament > 2.500 m² II.2 Estació de serveis II.2

< 120 m² (< = 100 places) III * Educatiu > 120 m² (> 100 places) II.2 *

Hospitals, clíniques i establiments sanitaris (H, C i ES) < = 100 llits II.2 H, C, i ES > 100 llits II.1 CAP i hospitals de dia < = 750 m² III CAP i hospitals de dia > 750 m² II.2 Centres geriàtrics <= 50 places III Centres geriàtrics > 50 places II.2

Sanitari assistencial Altres II.2 *

< 120 m² Esportiu > 120 m²



CVE-DOGC-A-13204009-2013

24

Cultural * Associatiu <120 m² * Associatiu >120 m² * Religiós <120 m² * Religiós >120 m² * Serveis funeraris sense incineració III Cementiris II.2

Sociocultural Serveis funeraris amb incineració II.1

* Només en planta inferior lligada a la mateixa activitat en planta baixa Ús no permès RI: Règim d’intervenció, amb indicació dels annexos corresponents al Decret 143/2003, que modifica el Decret 136/1999 * Ús permès

Nota: La definició de cada situació relativa i la seva grafia és establerta a l’annex 1.B2. Ubicacions no permeses per a establiments industrials i d’emmagatzematge: Seran aplicables les restriccions determinades a l’apartat 1 de l’annex II del Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials (RD 2267/2004, de 3 de desembre). Article 50. Disposició de les activitats segons el règim d’intervenció 1. Queden prohibides les activitats sotmeses al règim d’intervenció de llicència ambiental o superior, corresponents als annexos II o I, respectivament, segons la LIIAA (veure annex 1.B) a menys de 25 metres d’edificis d’ús recreatiu, sanitari-assistencial, cultural o religiós, i viceversa. 2. Els edificis independitzats i edificis aïllats amb activitats sotmeses al règim d’intervenció de llicència ambiental o superior complexitat hauran de complir les condicions següents: a. L’accés haurà de ser independent del corresponent al dels habitatges. b. L’accés de mercaderies serà independent del personal fins a la línia de façana. c. L’edifici haurà de disposar d’una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies dins el sòl privat. d. L’accés ha de permetre l’entrada o sortida dels vehicles sense maniobres a la via pública. e. S’hauran d’ubicar en carrers d’ample igual o superior a 10 m.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

25

Article 51. Nivell d’incidència dels usos sobre l’entorn i el medi ambient 1. Qualsevol ús o activitat compatible o admesa del planejament en una determinada zona podrà instal·lar-s’hi atenent dos requisits previs: a) Que el nivell d’incidències sobre d’altres usos i fonamentalment sobre l’ús residencial, estigui d’acord amb els paràmetres que estableix la legislació sectorial aplicable. b) Que els efectes a l’entorn i el medi ambient no sobrepassin els nivells que es fixin en la corresponent ordenança reguladora. 2. La mesura del nivell d’incidència de qualsevol activitat sobre l’entorn o sobre altres usos, s’estableix mitjançant els paràmetres de: Sorolls i vibracions, contaminació atmosfèrica, aigües residuals, residus, extraccions d’àrids, terres i minerals, construccions ramaderes, càrrega i descàrrega, olors, radiacions electromagnètiques, risc d’incendi, risc d’explosió. Article 52. Regulació supletòria Qualsevol ús o activitat que comporti un determinat nivell d’incidència sobre l’entorn i que no hagi estat previst específicament en els articles anteriors, serà regulat en aplicació del principi d’analogia. Quan en un mateix local es realitzin diverses activitats, es regularà tot el conjunt atenent l’ús més desfavorable quant al nivell d’incidències sobre l’entorn i el medi ambient.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

26

Article 53. Millors tècniques disponibles i mesures correctores 1. Per a la instal·lació de qualsevol ús o activitat s’adoptaran les millors tècniques disponibles (MTD), per tal d’evitar que el nivell d’incidències sobre l’entorn o el medi ambient sigui superior a aquell que s’indica a la corresponent ordenança reguladora o altra legislació aplicable. 2. Per aquells usos o activitats que pel nivell d’incidència en condicions normals sobre l’entorn i el medi ambient no estiguin permesos en una determinada zona, l’administració podrà determinar la seva admissió sempre que es proposi l’adopció de mesures tècniques correctores de reconeguda eficàcia que eliminin o redueixin el seu nivell d’incidència sobre l’entorn fins als límits admissibles a la zona corresponent. 3. Si les mesures tècniques correctores adoptades no aconsegueixen reduir el nivell d’incidència fins als límits màxims indicats en la corresponent ordenança reguladora o altra legislació aplicable, l’administració podrà acordar el cessament o clausura de l’activitat. Aquest compromís s’adoptarà fefaentment pel sol·licitant de la llicència, prèviament a l’aplicació del punt anterior d’aquest article amb la garantia legalment exigible de renunciar expressament a cap tipus d’indemnització per la seva aplicació. Article 54. Impacte ambiental 1. Se sotmetran a avaluació d’impacte ambiental: 1.1. Els projectes públics o privats consistents en la realització d’obres i instal·lacions productives relacionats a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i el Decret 136/1999, de 18 de maig, que la desenvolupa. 1.2. Determinats projectes i instal·lacions als que fa referència la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. 1.3. Per a la resta de projectes i instal·lacions, la seva aplicació es farà a través del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, fins a la promulgació de la nova Llei d’impacte ambiental que s’està redactant. 1.4. Les transformacions de sòl superiors a 100 Ha, segons la disposició addicional segona de la Llei estatal 4/1989, de 27 de març, de conservació d’espais naturals i flora i fauna silvestre, que impliquin eliminació de la coberta vegetal i representin un risc potencial per a infraestructures d’interès general. 1.5. Les noves carreteres, com també els condicionaments d’antigues vies que representin canvis de traçat, segons el que estableix la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

27

1.6. Els circuits permanents no tancats, segons el Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, que desplega la Llei 9/1995, de 27 de juliol. 1.7. Els supòsits establerts als annexos I i II del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, en el cas d’afectar els espais que allà es defineixen. 2. Hauran d’elaborar un estudi d’impacte ambiental: Els heliports, regulats pel Decret 284/2000, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 11/1998, de 5 de novembre, d’heliports. L’estudi se sotmetrà al tràmit d’avaluació si aquesta és preceptiva segons la normativa vigent; en cas contrari, el Departament de Medi Ambient haurà d’elaborar un informe sobre les mesures necessàries per a la protecció del medi. 3. L’avaluació d’activitats extractives està regulada específicament per la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives, i el Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives. 4. En aplicació de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, en els projectes d’obres i instal·lacions que s’hagin de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental i que afectin béns integrats del patrimoni arqueològic, s’ha de sol·licitar informe al Departament de Cultura.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

28

TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Article 55. Classificació i qualificació del sòl 1. El règim urbanístic del sòl, d’acord amb allò que s’ha previst a l’article 24 de la LUC, es defineix a través de la classificació segons el seu règim jurídic, la determinació i regulació de l’estructura del territori a través de la reserva de sistemes i les seves proteccions, la qualificació del sòl en zones i sistemes, i la inclusió de Polígons d’actuació urbanística en sòl urbà i de sectors de planejament en sòl urbanitzable delimitat. 2. La classificació del sòl diferencia el règim jurídic d’aquest en urbà consolidat, urbà no consolidat, no urbanitzable i urbanitzable delimitat, per tal d’establir i determinar les facultats de dret de propietat d’acord amb els criteris establerts per la legislació urbanística vigent. 3. El sòl urbanitzable delimitat passarà a ser sòl urbà per mitjà dels procediments establerts a l’ordenament urbanístic i sempre serà necessària l’aprovació definitiva del planejament parcial, la realització efectiva de les obres d’urbanització i el compliment de les corresponents obligacions per part dels propietaris. 4. La qualificació del sòl és la seva diferenciació en sistemes i zones. Article 56. Sistemes 1. Els sòls qualificats com a sistemes representen l’assenyalament de terrenys destinats a l’interès col·lectiu perquè estructuren el territori i asseguren el desenvolupament i funcionament equilibrat de les parts de la vila. 2. En els plànols d’ordenació 1 ”Classificació jurídica del sòl”, 2.1 i 2.2 “Estructura general i orgànica del territori” es delimiten els sistemes que conformen l’estructura general del territori d’Almenar com a: Sistema viari, sistema d’espais lliures, sistema d’equipaments i serveis tècnics.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

29

Article 57. Zones Les zones corresponen als àmbits destinats per a l’ordenació a ser susceptibles d’aprofitament privat. La naturalesa de cada zona és funció de la classe de sòl i es determina amb la definició dels paràmetres que regulen les condicions de parcel·lació, d’edificació i d’ús que s’exigeix de forma específica a cadascuna. Aquest pla determina les zones segons la tipologia predominant. CAPÍTOL II. REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES Article 58. Definició dels sistemes i tipus 1. El concepte de sistema es defineix en l’article 34 de la LUC. 2. La consideració de sistemes implicarà la declaració de la utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys destinats per a sistemes als efectes d’allò que disposa la LUC. Això no obstant, pel que fa al sistema d’equipaments, si el POUM no en determina l’ús i la titularitat, caldrà, mitjançant la tramitació prèvia d’un Pla especial, concretar l’ús i justificar la necessitat de la titularitat pública. També s’haurà de tramitar un Pla especial per tal de canviar l’ús o la titularitat assignats pel POUM a un equipament concret. 3. Els sòls destinats a sistemes per aquest POUM es classifiquen de la forma següent: Sistema viari (clau V) Sistema d’espais lliures:

- Sistema de zones verdes (clau P) - Sistema hidrogràfic (clau H) - Sistema de protecció de sistemes (clau PS)

Sistema d’equipaments i serveis tècnics:

- Sistema d’equipaments (clau E) - Sistema d’infraestructures de serveis tècnics i mediambientals (clau ST) - Sistema d’habitatge dotacional públic (HD)



CVE-DOGC-A-13204009-2013

30

Article 59. Desenvolupament dels sistemes 1. En el sòl urbà la cessió de terrenys per a carrers i vies és obligatòria, gratuïta i prèvia a l’edificació. Igualment, l’obertura i eixamplament de vials sobre solars o edificis existents és obligatòria i gratuïta quan es compensa pels aprofitaments claus diferencials previstos pel planejament. Els terrenys reservats per a jardins, places, equipaments i serveis tècnics són de cessió obligatòria i gratuïta quan estiguin inclosos en el marc d’un Polígon d’actuació assenyalat pel POUM. 2. En el sòl urbanitzable delimitat, els terrenys que a l’interior dels sectors de planejament parcial corresponguin tant a sistemes generals com locals, seran de cessió gratuïta i obligatòria. Els sòls que el POUM afecta com a sistemes queden vinculats a aquesta destinació. La titularitat pública per al servei públic opera una vegada adquirit el sòl per l’administració. Mentre que no es faci efectiva l’adquisició d’aquests sòls per part de l’administració, a través dels mecanismes establerts per la legislació urbanística, continuarà la propietat privada però vinculada a la destinació assenyalada. Article 60. Sistema viari, clau V 1. El sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària i exclusivament dedicats a la circulació de persones, vehicles i àrees d’aparcament de vehicles. 2. S’estableixen les categories de vies següents: -V1. Xarxa bàsica territorial constituïda per carreteres i autovies o vies segregades, subjectes a la seva legislació específica. - V2. Xarxa viària bàsica, formada pels carrers i camins estructurants assenyalats dins del sòl urbà i no urbanitzable i els indicats en el sòl urbanitzable, destinats a comunicar les diferents àrees urbanitzades del municipi, a dotar-lo d’espais d’aparcament i a comunicar-lo amb els municipis veïns. - V3. Xarxa complementària, comprèn la resta de carrers del sòl urbà no principals i els camins agrícoles del sòl no urbanitzable que tenen com a funció donar accés als solars i a les parcel·les. En el sòl urbanitzable es determinaran mitjançant la redacció del Pla parcial corresponent. 3. Els terrenys destinats a sistema viari i les seves franges de protecció no són edificables ni amb caràcter provisional. En els plànols d’ordenació es grafien les línies de no edificació d’acord amb la legislació sectorial de la matèria i les altres derivades del model d’estructura viària definit. 4. Les determinacions del pla, pel que fa a la xarxa viària es podran completar mitjançant la redacció dels Plans especials o parcials, segons correspongui, i podrà ajustar-se el seu traçat mitjançant Plans de millora urbana en el sòl urbà.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

31

5. A la xarxa viària urbana i camins veïnals hom podrà preveure reserva d’espai suficient per a la col·locació i la integració dins el paisatge de contenidors o altres equipaments equivalents mitjançant el tràmit dels Projectes d’urbanització complementaris. 6. La col·locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública estarà sotmesa a les determinacions de la legislació vigent i a la prèvia llicència municipal. En qualsevol cas queda prohibit situar publicitat dins la xarxa bàsica territorial i dins de tots els camins rurals del municipi d’Almenar. Només s’admet situar indicadors en les cruïlles dels camins per tal de facilitar la localització de masies, jaciments arqueològics o altres elements del patrimoni cultural i natural. Article 61. Gestió del sistema viari 1. Les vies segregades i carreteres fora del sòl urbà que formen la xarxa bàsica territorial hauran de respectar, d’acord amb la legislació sectorial vigent el règim de protecció consistent en: - La zona d’afecció, on només s’admetran els usos que siguin compatibles amb la seguretat vial i les obres d’enjardinament o viàries. - La línia d’edificació, a la distància prevista per la legislació vigent on no s’admetrà cap tipus d’obra nova per sobre la rasant. 2. Per a la xarxa bàsica territorial, s’estableix una servitud de protecció que determina la línia d’edificació, grafiada als plànols d’ordenació d’acord amb el que disposa la legislació de carreteres: Reial decret 1211/1990, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’ordenació dels transports terrestres i la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres. Aquests sòls poden ser de domini privat amb els usos que estableix el pla però ajustant-se sempre a les limitacions que estableix la legislació de carreteres abans esmentada. L’aprovació dels projectes executius d’aquestes obres comportarà la revisió de l’ordenació urbanística a l’efecte de compatibilitzar ambdues previsions. Els Projectes d’urbanització i obres consideraran les determinacions funcionals derivades del que es detalla al plànol 6.3 “Previsió viària i criteris de mobilitat”.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

32

Article 62. Camins rurals Els camins rurals formen part del sistema viari que integra les pistes, els camins ramaders i els recorreguts paisatgístics. S’haurà de conservar en la seva integritat l’actual xarxa. Es defineixen dues tipologies, denominades xarxa bàsica i camins secundaris. S’indiquen en els plànols 3.1 a 3.7 - “Ordenació del sòl no urbanitzable” els camins rurals que s’integren a la xarxa viària bàsica, i es consideraran secundaris tota la resta, ja siguin de titularitat pública o no. També es consideraran incorporats com a xarxa viària bàsica els determinats, per a la prevenció d’incendis o qualsevol altra contingència d'interès general, en el pla elaborat per l’administració competent en la matèria. Sense caràcter exhaustiu es detallen els camins que, en tot cas formen part de la xarxa bàsica:

Núm. Nom del camí Sentit Amplitud

(m) 1 Camí de Tamarit de Llitera SE-NO 5 2 Camí d’Altorricó E-O 4,5/5 3 Camí d'Almacelles NE-SO 4 4 Camí de la Bassa Nova E-O 4 5 Camí d'Algerri O-NE 3,5 6 Camí vell d'Almenar a Alfarràs S-N 3,5 7 Camí vell de Lleida N-S 4,5 8 Camí d'Almenar a la Portella NO-SE 7

1 Boga de Catalunya i Aragó S-N 4 2 Camí de Coma Estreta E-O 4,5 3 Camí d'Aubarrells E-O 3 4 Camí de Tamarit a Alguaire SE-NO 4 5 Camí del Puig Perdiguer E-O 4 6 Camí de Bolós E-SO 3,5/6 7 Camí de les Cadolles E-O 3 8 Camí de les Galtes-Gralles E-O 4/4,5 9 Camí d'Arnallà NO-SE 3,5 10 Camí de la Serra E-O 4 11 Camí dels Quadrissos N-S 3 12 Camí de la Unilla N-S 4 13 Camí de la Torre E-O 3,5 14 Camí del pont d'Espadós O-E 4 15 Camí del pont del Molí O-E 4 16 Camí Travesser S-N 4 17 Camí de la Plana N-S 4 18 Camí de la Vall NO-SE 4



CVE-DOGC-A-13204009-2013

33

A efectes de la seva regulació hom estableix la línia de protecció destinada a assegurar la funcionalitat, la visibilitat i la seguretat, en que queda prohibida tota mena d’obres, plantacions i instal·lacions. Es fixa a cada banda de la calçada, per una franja de 6,00 metres, en els camins de la xarxa viària bàsica, i de 4,50 metres en els secundaris, amidats respecte l’eix. Les edificacions se situaran a tres metres de distància de la línia de protecció. Article 63. Trams urbans i travesseres D’acord amb la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres, té la consideració de tram urbà la part de carretera que transcorre per sòl classificat com a urbà pel planejament urbanístic. Es considera travessera la part de tram urbà en la qual hi ha edificacions consolidades almenys en dues terceres parts de la seva longitud i que tingui un entramat de carrers almenys en un costat. En aquests trams, el règim d’autoritzacions seguirà les disposicions establertes per la Llei 7/1993. Article 64. Disposicions generals respecte dels sistemes d’espais lliures Es consideren sistemes d’espais lliures els següents: El sistema de zones verdes (clau P), l’hidrogràfic (SH) i el de protecció d’altres sistemes (PS). S’ordenen com a sistemes generals d’espais lliures que s’especifiquen com a tals en els plànols d’ordenació, com també els entorns dels cursos d’aigua i espais que pel seu valor ambiental, ecològic i paisatgístic han de garantir els corredors biològics i la relació de la població amb el medi i l’homogeneïtat del paisatge. Pel seu paper fonamental en el manteniment del paisatge, els espais lliures hauran de tenir un tractament específic i acurat de neteja i manteniment compatible amb la seva funció ambiental.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

34

Article 65. Sistema de zones verdes, clau P Formen el sistema de zones verdes tots els parcs jardins, places, i tot l’espai lliure de verd públic d’Almenar, situat en sòl urbà o urbanitzable existent o de nova creació. Són els espais lliures eminentment arbrats que, independentment del seu règim urbanístic, tenen com a funció principal el repòs, lleure i esbarjo de la població. S’identifiquen als plànols amb la clau P. La seva ubicació i els seus límits són inalterables d’acord amb l’article 95 de la LUC. S’admetran les instal·lacions descobertes per a la pràctica esportiva, els jocs infantils i serveis, sempre que ocupin menys del 5% de la superfície del parc. En cap cas s’admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d’aquests espais lliures. No obstant això, al subsòl d’aquests sistemes s’admet que s’hi situïn serveis públics (inclús gestionats privadament pel sistema de concessió o equivalent) sempre que es garanteixi l’enjardinament de la superfície i el manteniment de la qualitat dels aqüífers (o subsòl). Temporalment s’hi admet la instal·lació de fires i atraccions que no malmetin els espais enjardinats. Les edificacions que confrontin amb espais lliures podran obrir finestres i portes de vianants a l’espai públic prèvia llicència municipal, supeditats a l’informe tècnic que estableixi que aquestes actuacions no generen perjudicis a la funcionalitat de l’espai públic. En la gestió d’aquests espais verds cal aplicar criteris que impliquin un respecte i un bon ús dels recursos naturals, d’entre els que cal destacar: El consum racional de l’aigua per al reg, la selecció de les espècies vegetals més ben adaptades al sòl i al clima d’aquesta part del Segrià, el control integrat de plagues i la protecció del sòl per evitar-ne la pèrdua de la fertilitat i la impermeabilització. El Projecte d’urbanització del parc del castell preveurà, en aplicació de l’article 5 del Decret 241/1994, una separació de 25 m entre la massa forestal i les edificacions existents. En els Projectes d’urbanització de vessants dels diferents turons hom preveurà les mesures de contenció de terres i limitació de l’erosió adients al que es desprèn del grau de susceptibilitat mitjà al risc d’esllavissades.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

35

Article 66. Sistema hidrogràfic, clau SH 1. Constitueixen el sistema hidrogràfic d’Almenar el riu Noguera Ribagorçana, les infraestructures hidràuliques, canals, sèquies i les basses associades que estructuren el territori, el conjunt de fonts naturals i les diverses capes freàtiques del subsòl. 2. Tots els canals i les sèquies, en els trams classificats de sòl no urbanitzable mantindran una protecció lineal de 6 metres a partir del marge que delimita el llit d’aigua. En aquest àmbit de protecció no s’admet cap tipus de construcció, a no ser que sigui un servei de millora del mateix sistema hidrogràfic. En els trams classificats de sòl urbà i sòl urbanitzable la protecció és establerta per a cada cas als plànols d’ordenació. Criteri de compatibilitat: El veïnatge dels canals amb altres qualificacions urbanístiques no impedirà les actuacions de policia i manteniment de la infraestructura hidràulica; en cas de conflicte s’entendrà que preval la regulació com a sistema hidrogràfic tant dels propis cursos d’aigua com dels seus espais d’influència sobre altres previsions o limitacions establertes en el present POUM. 3. Les fonts localitzades en sòl no urbanitzable mantindran una protecció radial de 50 m. A l’interior del cercle definit no s’admet cap tipus de construcció excepció feta de les obres de millora de l’entorn de la font. 4. L’aigua procedent de les capes freàtiques serà emprada prioritàriament per a l’ús domèstic i per a l’agricultura, mitjançant la construcció de pous sotmesos a llicència municipal i a la inscripció i enregistrament a l’ACA. En el cas que el pou es trobi dins d’una zona hidrogràfica protegida caldrà, prèviament a la llicència municipal, recaptar informe de l’ACA. Per a la perforació de pous en zona de policia de lleres i per a l’aprofitament de pous (siguin o no en zona de policia de lleres), cal disposar, respectivament, de la corresponent autorització de perforació (ACA) i de l’autorització d’aprofitament o de la concessió d’aigües (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre). 5. Pel que fa a la línia d’afecció, sempre que no vingui grafiada als plànols d’ordenació, s’estarà al que disposa la legislació hidràulica. El domini privat de les lleres no autoritza per fer en elles labors ni construir obres que puguin fer variar el curs natural de les aigües o alterar la seva qualitat en perjudici de l’interès públic o de tercers, o la destrucció de la qual per la força de les avingudes pugui ocasionar danys a persones o coses. Els marges de les lleres públiques estan subjectes, d’acord amb el Reglament de domini públic hidràulic (RDPH), en tota la seva extensió longitudinal a una zona de servitud de cinc metres d’amplada per a ús públic, i una zona de policia de 100 m d’amplada, que té la finalitat de protegir el domini públic hidràulic i el règim de corrents.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

36

Les autoritzacions per a la plantació d’espècies arbòries en la zona de servitud del Noguera Ribagorçana requeriran autorització de l’ACA. A la zona de policia resten sotmesos al que disposa el RDPH, les activitats i usos del sòl següents: Alteracions substancials del relleu natural del terreny; les extraccions d’àrids; qualsevol altre ús o activitat que representi un obstacle per al corrent en règim d’avingudes o què pugui ser causa de degradació o deteriorament del domini públic hidràulic. Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres del riu, cal disposar de la corresponent autorització de l’ACA, i s’estarà al previst als articles 52 al 54, 78 i 79 del RDPH. Els Projectes d’urbanització hauran d’incloure la corresponent adequació de les conduccions de reg i desguàs existents, plantejant la modificació del traçat d’aquestes lleres situant-se pels vials a urbanitzar, prèvia autorització de la comunitat de regants competent. 6. En qualsevol cas es compliran les disposicions establertes pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’aigües, el Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de domini públic hidràulic (RDPH), la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua i la normativa concordant. 7. En el que afecti l’àmbit delimitat als plànols, serà d’aplicació la normativa corresponent de l’acord de GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC) que consta com a annex 5 de les presents normes.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

37

Article 67. Sistema de protecció d’altres sistemes, clau PS 1. Tenen la consideració de sistema de protecció d’altres sistemes aquells sòls afectats per una servitud derivada de la legislació sectorial de la infraestructura o equipament que protegeixen, com també l’espai necessari per a donar coherència a l’ordenació; es grafien als plànols d’ordenació. En les proximitats al cementiri serà d’aplicació la Llei de policia sanitària mortuòria. 2. La seva destinació és la d’espai lliure que ha de constituir la reserva de sòl per a la protecció de la infraestructura o servei. 3. No s’hi pot autoritzar cap edificació que no estigui directament relacionada amb el sistema que el defineix. 4. Als espais de protecció vinculats al sistema viari es podran autoritzar, mitjançant la redacció d’un Pla especial, benzineres i estacions de servei. El Pla especial haurà de fixar les condicions que garanteixin la compatibilitat de les instal·lacions autoritzades amb les servituds i limitacions de la protecció del sistema viari i de la legislació sectorial vigent. 5. Servituds aeronàutiques: Seran d’aplicació els criteris següents de regulació de l’espai afectat per l’Aeroport Lleida-Alguaire:

A. Atès que tot el terme municipal d’Almenar és inclòs en la superfície d’aproximació intermèdia VOR/DME 13 per altitud 655 m o en la superfície d’aproximació intermèdia VOR/DME 31 per altitud 411 m, serà necessària la resolució favorable de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), en aplicació del que disposen els articles 29 i 30 del Decret 584/72, per a les actuacions següents: - Edificacions de nova planta. - Elements auxiliars tals com antenes, parallamps, xemeneies, instal·lacions diverses, cartells, elements decoratius i altres de similar naturalesa. - Aerogeneradors. - Línies de transport d’energia elèctrica. - Antenes i altres elements d’infraestructura de les telecomunicacions. - Mitjans temporals com ara grues i semblants.

B. En l’àmbit específicament assenyalat al plànol de l’annex 8, serà necessària la resolució favorable de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), en aplicació del que disposa l’article 16 del Decret 584/72, per a les instal·lacions de qualsevol mena d’emissor radioelèctric o de tota mena de dispositiu que pugui emetre radiacions pertorbadores del normal funcionament de les instal·lacions aeronàutiques. A aquest efecte només serà indemnitzable qualsevol dret prèviament patrimonialitzat.

C. En cas de que l’estudi de compatibilitat entre les regulacions ZEPA “Pla de la Unilla” i “Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa” comporti l’adopció de mesures normatives, aquestes s’incorporaran a la regulació del POUM amb el tràmit urbanístic adient.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

38

D. En les zones del terme municipal que quedin fora de la zona de servituds aeronàutiques caldrà el pronunciament previ d’AESA per a l’execució de qualsevol construcció o estructura, incloses grues i similars que s’elevin a una alçada superior a 100 m sobre el nivell del mar dins aigües jurisdiccionals.

E. En cas de contradicció entre els anteriors punts i altres disposicions del present POUM prevaldran les primeres.

Article 68. Disposicions generals respecte dels sistemes d’equipaments i serveis Per la seva finalitat i titularitat pública, es regulen en aquest capítol els equipaments destinats a usos públics i comunitaris, clau E, com també els espais reservats per a les instal·lacions de les xarxes de subministrament d’aigua, d’energia, telecomunicacions, sanejament i altres serveis tècnics i ambientals, clau ST. El pla proposa una relació directa dels equipaments comunitaris i serveis tècnics amb els espais lliures amb l’objectiu de donar continuïtat a l’espai públic. Article 69. Sistema d’equipaments, clau E 1. Formen el sistema d’equipaments el sòl destinat a usos públics, col·lectius i comunitaris. 2. Els equipaments existents classificats com a tals pel POUM restaran afectats al destí actual. Per a canviar l’ús de l’equipament, dintre dels admesos en aquest sistema es requerirà l’elaboració d’un Pla especial de l’àmbit que es tracti. 3. El sòl classificat d’equipaments que resulti de nova creació en execució del POUM o del planejament derivat que el desplega, haurà de ser de titularitat pública. L’assignació de l’ús i condicions d’edificació es faran en el mateix tràmit d’aprovació dels projectes d’obres que els desenvolupin. L’edificabilitat neta per als nous equipaments es regularà per les possibilitats edificatòries de les zones confrontants en la mateixa illa (si és el cas d’una edificació que termeneja amb parcel·les de sòl susceptible d’aprofitament privat) o els índexs següents (en cas de parcel·les envoltades exclusivament per vials o altres formes d’espai lliure), que s’aplicaran a l’ús previst: Esportiu: 0,25 m2st/m2s; altres: 1,00 m2st/m2s. Tot i que els equipaments són de titularitat pública, podran ser gestionats per operadors privats amb les condicions legals escaients. 4. Usos admesos: Educatiu, sanitari-assistencial, esportiu, sociocultural, cementiri (en el cementiri existent i el seu entorn d’ampliació). La definició de cada ús es pot consultar a l’annex 1.B: Definició de paràmetres reguladors d’usos activitats.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

39

5. ORDENACIÓ DELS EQUIPAMENTS EN SÒL NO URBANITZABLE En els àmbits de sòl no urbanitzable qualificats d’equipament que consten a les fitxes de l’annex 3 és aplicable el règim d’usos i d‘ordenació del present article. Article 70. Sistema d’habitatge dotacional, clau HD 1. Definició i identificació: El sistema d’habitatge dotacional comprèn les actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. 2. Titularitat: Els sòls que el present POUM o planejament que el desenvolupi qualifica com a sistema d’habitatge dotacional, seran de titularitat pública; la titularitat pública dels equipaments no exclou la possibilitat de la concessió del domini públic quan aquesta forma de gestió sigui compatible la naturalesa i finalitat d’aquest sistema, i dels objectius d’aquest pla. 3. Règim general: En l’obtenció, el finançament, la construcció, l’ús, l’explotació i la conservació dels equipaments s’observarà allò que disposen aquestes normes, la legislació sectorial vigent i les corresponents disposicions urbanístiques que es puguin establir mitjançant planejament especial. 4. Condicions d’ús: 4.1. Usos dominants: Habitatge plurifamiliar que tingui interès públic social o comunitari. 4.2. Usos compatibles: Aquells directament vinculats amb l’ús dominant i amb la funció concreta de l’habitatge. 5. Condicions d’ordenació i edificació: 5.1. L’edificació en àrees qualificades de sistema d’habitatge dotacional s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents usuaris previstos. 5.2. Els habitatges dotacionals localitzats en sòl urbà hauran d’ajustar-se a les condicions d’edificació de la zona dels solars del seu entorn. No obstant i donat el paper i funció d’aquestes peces s’admet un ajust de la seva configuració, que ha de ser justificada en el mateix projecte d’habitatges dotacionals. Quan aquesta qualificació urbanística provingui del planejament derivat, aquest fixarà les condicions d’ordenació adients. 5.3 En el cas de l’ordenació detallada en el polígon PA-12, serà d’aplicació el que es detalla a la fitxa de l’annex 4 per al PA-12.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

40

Article 71. Sistema de serveis tècnics i ambientals, clau ST 1. El sistema de serveis tècnics i ambientals comprèn els terrenys destinats a la dotació d’infraestructures, d'abastament d'aigües potables, d'aigües residuals, pluvials i de rec, depuradores i potabilitzadores, centrals i xarxes d'energia elèctrica, de gas, de comunicacions i de telefonia, parcs mòbils de maquinària, i altres possibles serveis de caràcter ambiental, com les instal·lacions vinculades a l’estalvi energètic. També s’inclouen tots els elements necessaris pel correcte funcionament d’aquestes instal·lacions. 2. Són sòls preferentment de titularitat pública encara que poden ser gestionats per empreses privades. 3. Només s’admetran els usos directament vinculats amb la instal·lació o servei tècnic ambiental de què es tracti, amb les condicions de funcionament i seguretat específicament regulades en la legislació tècnica de la matèria. 4. L’edificació i les instal·lacions s’adaptaran a les necessitats del programa del servei tècnic-ambiental que contenen, respectant sempre les característiques de l’entorn immediat, tant pel que fa a materials com a colors, procurant minimitzar l’impacte visual. Els espais lliures d’edificació o instal·lació que constitueixen l’entorn d’aquests serveis es consideraran com a espais lliures i rebran un tractament amb vegetació autòctona i compatible amb les servituds derivades del servei. 5. Les servituds generades per les instal·lacions es grafien en els plànols d’ordenació. La servitud de les línies elèctriques aèries s’ha fixat preventivament a 12 m a banda i banda en les línies de mitja tensió (1kv<x<66kv) i a 25 m a banda i banda per a les línies d’alta tensió (>66kv); tanmateix en cas de requerir-se un major detall s’imposaran les servituds calculades segons l’article 162 del Real decret 1955/2000, d’1 de desembre. En l’entorn de les línies de baixa tensió caldrà respectar les distàncies de protecció fixades pel Reglament electrotècnic de baixa tensió. 6. Quan el desenvolupament urbanístic municipal exigeixi la instal·lació d'algun dels serveis abans assenyalats i no n'existeixi una reserva específica de sòl en aquest POUM, es podran situar en sòl no urbanitzable, d’acord amb el procediment de l’article 48 de la LUC, de la Llei d’urbanisme, previ el tràmit del la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats o norma que la substitueixi.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

41

CAPÍTOL III. REGULACIÓ DE LES ZONES EN SÒL URBÀ Article 72. Determinació i desenvolupament del sòl urbà 1. Els límits del sòl urbà (SU), consolidat i no consolidat, zones, sistemes com també els àmbits de planejament derivat per al posterior desenvolupament del POUM es delimiten en els plànols d’ordenació. Tot junt constitueix l’ordenació detallada d’aquest sòl. 2. Cada àmbit de sistema o zona és indicada mitjançant una clau alfanumèrica que l’identifica i permet relacionar la seva localització amb les corresponents condicions de parcel·lació, edificació i ús establertes per aquestes normes urbanístiques. 3. Segons la situació jurídica precisa el sòl urbà es defineix com a sòl urbà consolidat o sòl urbà no consolidat, segons es detalla als plànols d’ordenació i a l’article 92. Per al desenvolupament de la gestió del POUM, en sòl urbà, s’assenyalen i delimiten Polígons d’actuació urbanística, per als que s’estableix l’ordenació detallada mitjançant la qualificació urbanística dels terrenys, i es determinen les condicions de gestió i el règim de cessions. 4. Altrament, en els àmbits que per la seva situació objectiva és necessari completar la cessió de terrenys destinats a vials i/o a la urbanització, es delimiten els àmbits de sòl urbà no consolidat als únics efectes de l’aplicació del què disposa l’article 40.3 del RLUC. Article 73. Cessions gratuïtes en sòl urbà i urbanització de vials 1. Els terrenys destinats a vial en sòl urbà són de cessió de vials, són obligatòria i gratuïta, tant en les actuacions poligonals definides com en els àmbits que per aplicació de l’article 40.3 del RLUC, és factible materialitzar-les sense necessitat de reparcel·lació. En aquest cas es troben tant els àmbits identificats ens els plànols d’ordenació com qualsevol altre terreny que confina amb una parcel·la qualificada per aquest POUM en una zona de sòl susceptible d’aprofitament privat la superfície i façana mínima de la qual tenen les dimensions per ser edificada en aplicació de la normativa de la zona corresponent. 2. En sòl urbà la compleció de la urbanització és sempre obligatòria, i serà en tot cas condició resolutòria de la concessió de llicències de nova construcció o de canvi d’ús. 3. Els altres casos dels exposats anteriorment facultaran als propietaris i/o l’ajuntament a la delimitació de Polígons d’actuació en aplicació de l’article 124 del RLUC.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

42

Article 74. Zona de nucli antic, claus 1, 1-b i 1-hpo RG i 1-hpo PC 1. DEFINICIÓ Aquesta zona ordena l’edificació del nucli antic del municipi, que correspon a l’ordenació històrica en illes tancades amb edificació entre mitgeres alineada a vial. Les normes regulen tant les obres de nova edificació com les de conservació i millora de l’edificació. Tot amb l’objectiu de potenciar el nucli, sense canviar substancialment les seves característiques urbanes tradicionals. L’adaptació topogràfica i les necessitats de regeneració de la trama exigeixen la previsió de determinades actuacions, que es resolen amb l’ordenació d’aquesta zona. La subzona “1-b” correspons a la refosa del Pla de millora urbana de l’antic cinema que aquest POUM deroga. La subzona 1-hpo correspon a les parcel·les que aquest POUM, o el planejament derivat ulterior destini a habitatge de protecció oficial de règim general o de règim especial o de preu concertat segons referència. Excepte en el que respecta a l’adscripció als usos residencials de protecció, la resta de condicions urbanístiques són idèntiques a les de la zona 1. 2. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ - Front mínim: 6,00 m - Superfície mínima: 120,00 m2

Les parcel·les amb façana o superfície mínima inferior a l’establerta inscrites en el Registre de la Propietat amb anterioritat a la data d’aprovació inicial del POUM seran edificables, excepte quan estiguin afectades al desenvolupament d’un Polígon d’actuació. 3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ - Tipus d’ordenació: Edificació alineada a vial. - Ocupació de la parcel·la:

- En general: 100% en planta baixa; 100% en plantes pis amb la limitació de recular 3,00 m del fons de parcel·la. L’espai no edificable en plantes pis es destinarà a patis o celoberts que, si són mixtos, hauran de tenir un disseny integrador en la façana. Per a l’àmbit del PA-6 hom admet l’ocupació del subsòl del vial d’acord amb l’ordenació detallada de la fitxa de l’annex 4, condicionada a que tot el polígon sigui una parcel·la única.

- És obligatori que les construccions ocupin tota l’amplada del solar.

- Densitat màxima d’habitatges: 1 hab./80 m2st del sostre destinat a usos residencials.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

43

- Edificabilitat màxima: La que resulta d’aplicar les condicions de l’ordenació detallada. - Alçada reguladora i nombre de plantes: 11,00 m corresponents a planta baixa més dues plantes pis. - Coberta: Pendent màx. 30%. Les cobertes s’acabaran amb teula aràbiga de color vermellós; els ràfecs de façana seran continus en tota la seva extensió amb una sortida màxima de 0,40 m. Sobre la coberta no s’admetran altres elements que les xemeneies i fumeres. Sota d’aquesta s’hauran d’englobar les caixes d’escala, aire condicionat i d’altres elements i/o aparells similars. - Cossos sortints: S’admeten en la modalitat de balcó amb un vol no superior a 0,60 m en carrers d’amplada superior als 7,00 m. La longitud màxima de cada element serà de 2,40 m i se separaran del límit de façana (cantonada o mitgera) una distància igual al vol. La seva alçada mínima respecte de la vorera serà de 3,50 m. - Ocupació planta soterrani: La totalitat de la parcel·la. - Ordenacions singulars: Per a l’àmbit de la subzona 1-b i per al del polígon PA-6 queden establertes les rasants, ocupacions en soterrani o ordenacions de volums de les fitxes de l’annex 4; els drets d’ocupació del subsòl de la via pública deriven del que queda establert a l’article 15 d’aquestes normes urbanístiques. 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES I DE PROTECCIÓ PATRIMONIAL - Composició de façanes: No s’admeten els elements arquitectònics dissonants amb el mode tradicional de construir ni l’ús predominant de materials, textures o colors llampants. Les façanes es realitzaran amb materials que no desvirtuïn el caràcter del nucli que no pot perdre els seus valors tradicionals. Totes les façanes exteriors i interiors aniran estucades o arrebossades i pintades amb tonalitats terroses o amb paredat de pedra ressaltant els elements de pedra. Les baranes dels balcons només podran ser de ferro amb barrots verticals. - Proporcions de les obertures: Les portalades de la planta baixa no superaran els 2,75 m d’amplada i tindran proporcions verticals; tots els balcons i finestres tindran proporcions verticals, mantenint la composició tradicional, i una amplada no superior a 1,40 m, tot dominant en qualsevol cas els paraments plens sobre els buits. - Mitgeres: Les mitgeres que quedin vistes hauran de tractar-se amb els mateixos materials, textures i colors que les façanes principals. - Es prohibeix qualsevol tipus de marquesina i rètols comercials com també banderoles, tanques publicitàries o cartelleres de tipus privat que sobresurtin del pla de façana tant anterior com posterior dels edificis. La retolació comercial anirà incorporada dins les obertures pròpies de l’edifici. Mitjançant ordenança municipal es podrà admetre la modalitat de banderola no lluminosa.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

44

- En tots els projectes d’enderroc o de rehabilitació hom presentarà un reportatge fotogràfic de l’estat actual, suficient per a poder avaluar la possible permanència de restes de la muralla de la vila; se sotmetrà la sol·licitud de llicència a informe del Departament de Cultura, que podrà fixar criteris de conservació dels elements detectats. 5. CONDICIONS D’ÚS - Ús principal: Residencial unifamiliar o plurifamiliar. - Usos compatibles: Comercial (el creixement de l’oferta comercial al detall s’adequarà a allò que determina el DLOEC), sociocultural, restauració, docent, hoteler, esportiu, sanitari i taller només en planta baixa. - Dotació mínima d’aparcament: És obligat de dotar als edificis nous o objecte de rehabilitació integral amb una plaça d’aparcament per habitatge. S’exceptuaran d’aquest requeriment les edificacions destinades a habitatge amb protecció pública amb l’aprofitament total de la planta baixa com aparcament, quan aquest aprofitament no exhaureixi el requeriment total. 6. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ DE L’HABITATGE PROTEGIT D’acord amb l’article 68 del RLUC, el termini per a l’inici de les obres a la subzona 1-hpo RG i 1-hpo PC és de 2 anys a comptar que la parcel·la tingui les condicions de solar i el termini per a la seva finalització és de 3 anys a comptar de l’atorgament de la llicència d’obres. Article 75. Zona d’eixample, claus 2-a, 2-b 2-a/hpo RG i 2-b/hpo PC 1. DEFINICIÓ Aquesta zona ordena l’edificació de l'eixample del nucli antic, que correspon a ordenació tradicional entre mitgeres alineada a vial. Les normes regulen tant les obres de nova edificació com les de conservació i millora de l’edificació. Tot, sense canviar substancialment les seves característiques urbanes. Les subzones 2-a/h i 2-b/h corresponen a les parcel·les que aquest POUM, o el planejament derivat ulterior destinin a habitatge de protecció oficial de règim general o de règim especial. Excepte en el que respecta a l’adscripció als usos residencials de protecció, la resta de condicions urbanístiques són idèntiques a les de les subzones 2-a i 2-b respectivament.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

45

2. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ S’estableixen dos supòsits: Per a ús exclusiu unifamiliar sense altra activitat diferent de la residencial: - Front mínim: 6,00 m - Superfície mínima: 120,00 m2 Altres casos: - Front mínim: 9,00 m - Superfície mínima: 250,00 m2 Les parcel·les amb façana o superfície mínima inferior a l’establerta inscrites en el Registre de la Propietat amb anterioritat a la data d’aprovació inicial del POUM seran edificables en la modalitat d’habitatge unifamiliar, excepte quan es destinin a habitatge amb protecció pública. 3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ - Tipus d’ordenació: Edificació alineada a vial. - Ocupació de la parcel·la:

a) En plantes pis s’estableixen dues modalitats: Per a les illes on els plànols d’ordenació estableixin una profunditat edificable (clau 2-a), en aquest cas serà totalment ocupable la part definida com a tal; el 80% en plantes pis per a illes on no es defineix la profunditat edificable (clau 2-b), excepte si també es preveu habitatge en planta baixa, en aquest cas serà del 70%.

b) En planta baixa: 100% per a usos no residencials; la definida per la profunditat edificable en subzona 2-a per a habitatge en planta baixa; i el 70% en subzona 2-b, per a habitatge en planta baixa.

- És obligatori que les construccions ocupin tota l’amplada del solar. - Densitat màxima d’habitatges: 1 hab./90 m2st del sostre destinat a usos residencials. - Edificabilitat màxima: La que resulta d’aplicar les condicions de l’ordenació detallada. - Alçada reguladora i nombre de plantes: 11,25 m corresponents a planta baixa més dues plantes pis i sota coberta i 14,35 m corresponents a planta baixa més tres plantes pis i sota coberta segons es detalla per a cada front de façana als plànols d’ordenació.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

46

- Coberta: Pendent màx. 30%. Les cobertes s’acabaran amb teula aràbiga de color vermellós; els ràfecs de façana seran continus en tota la seva extensió amb una sortida màxima de 0,40 m, s’admet la coberta plana. - Cossos sortints: El seu vol es limitarà a la més restrictiva de les magnituds següents: 10% de l’ample del carrer, 1,20 m l’ample de la vorera existent. La seva alçada mínima respecte de la vorera serà de 3,50 m. - Ocupació planta soterrani: La totalitat de la parcel·la. 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES - Mitgeres: Les mitgeres que quedin vistes hauran de tractar-se amb els mateixos materials, textures i colors que les façanes principals. - Es prohibeix qualsevol tipus de marquesina i rètols comercials com també banderoles, tanques publicitàries o cartelleres de tipus privat que sobresurtin del pla de façana tant anterior com posterior dels edificis. La retolació comercial anirà incorporada dins les obertures pròpies de l’edifici. 5. CONDICIONS D’ÚS - Ús principal: Residencial unifamiliar o plurifamiliar. - Usos compatibles: Comercial (el creixement de l’oferta comercial al detall s’adequarà a allò que determina el DLOEC), sociocultural, restauració, docent, hoteler, esportiu, sanitari i taller només en planta baixa. - Dotació mínima d’aparcament: És obligat de dotar als edificis nous o objecte de rehabilitació integral amb una plaça d’aparcament per habitatge. S’exceptuaran d’aquest requeriment les edificacions destinades a habitatge amb protecció pública amb l’aprofitament total de la planta baixa com aparcament, quan aquest aprofitament no exhaureixi el requeriment total. 6. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ DE L’HABITATGE PROTEGIT D’acord a l’article 68 del RLUC, el termini per a l’inici de les obres a les subzones 2-a/hpo RG i 2-b/hpo PC és de 2 anys a comptar que la parcel·la tingui les condicions de solar i el termini per a la seva finalització és de 3 anys a comptar de l’atorgament de la llicència d’obres.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

47

Article 76. Zona d’eixample extensiu de Sant Sebastià, clau 2c 1. DEFINICIÓ Aquesta zona ordena l’edificació de l'eixample de zones de transició a la perifèria de nucli antic, amb especial importància per la posició topogràfica dominant i morfologia heterogènia que correspon a una ordenació mixta: Tradicional entre mitgeres alineada a vial i aïllada. 2. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ - Front mínim: 9,00 m - Superfície mínima: 250,00 m² 3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ El tipus d’ordenació serà d’ordenació d’edificació alineada a vial; serà considerada ordenació alternativa la que adopti el tipus edificació aïllada. - Ocupació de la parcel·la:

a) En parcel·les que no tinguin edificacions a les parcel·les veïnes, el 100%.

b) Si en alguna de les parcel·les veïnes existeix una edificació aïllada, l’edificació confrontant es recularà 2,00 m del termenal corresponent deixant un espai que tindrà la consideració de verd privat. En altres casos és obligatori que les construccions ocupin tota l’amplada del solar.

- Densitat màxima d’habitatges: 1 hab./150 m2st del sostre destinat a usos residencials. - Edificabilitat màxima: IEN= 1,50 m2st/m2 - Alçada reguladora i nombre de plantes: 11,25 m corresponents a planta baixa més dues plantes pis, o planta baixa més una planta pis i planta sota coberta. - Coberta: En cas de ser inclinada, pendent màx. 30%; s’admet la coberta plana. - Cossos sortints: El seu vol es limitarà a la més restrictiva de les magnituds següents: 10% de l’ample del carrer, 1,20 m l’ample de la vorera existent. La seva alçada mínima respecte de la vorera serà de 3,50 m. - Ocupació planta soterrani: La totalitat de la parcel·la.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

48

4. CONDICIONS ESTÈTIQUES - Mitgeres: Les mitgeres que quedin vistes hauran de tractar-se amb els mateixos materials, textures i colors que les façanes principals. - Es prohibeix qualsevol tipus de marquesina i rètols comercials com també banderoles, tanques publicitàries o cartelleres de tipus privat que sobresurtin del pla de façana tant anterior com posterior dels edificis. La retolació comercial anirà incorporada dins les obertures pròpies de l’edifici. 5. CONDICIONS D’ÚS - Ús principal: Residencial unifamiliar o plurifamiliar. - Usos compatibles: Comercial (el creixement de l’oferta comercial al detall s’adequarà a allò que determina el DLOEC), sociocultural, restauració, docent, hoteler, esportiu, sanitari i taller només en planta baixa. - Dotació mínima d’aparcament: És obligat de dotar als edificis nous amb una plaça d’aparcament per habitatge inferior a 85 m2 de superfície útil i dues places per a la resta d’habitatges. Article 77. Zona de cases aïllades, clau 3 1. DEFINICIÓ Aquesta zona ordena l’edificació unifamiliar en forma de ciutat jardí de mitjana densitat. 2. CONDICIONS DE LA PARCEL·LACIÓ - Superfície mínima: 400 m2

- Front mínim: 16 m 3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ -Tipus d’ordenació: Edificació aïllada. - Densitat màxima: 1 habitatge/parcel·la real o possible. - Edificabilitat màxima: IEN = 0,80 m2st/m2s - Coberta: Pendent màx. 30%. S’admet la coberta plana. - Separacions mínimes. 4,00 m a les alineacions de viabilitat i 2,50 m als altres termenals. En un únic projecte es poden agrupar un màxim de tres habitatges. - Ocupació de l’edificació: Sobre rasant OC = 40% per a l’edificació principal, i 10% per a l’edificació secundària; sota rasant OC = 100%.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

49

- Alçada reguladora i nombre de plantes: 7,70 m corresponents a planta baixa més una planta pis o planta baixa més planta sota coberta (alternativament), per a l’edificació principal i 4,00 m per a l’edificació secundària. 4. CONDICIONS D’ÚS - Ús principal: Habitatge unifamiliar. - Usos compatibles: Oficines, serveis, comercial (amb un màxim de 100 m2), religiós, cultural, esportiu, sanitari-assistencial, hoteler i restauració. Article 78. Zona de cases aïllades segons anterior Pla parcial, clau 4a i 4b 1. DEFINICIÓ Aquesta zona ordena l’edificació unifamiliar en forma de ciutat jardí amb edificacions en filera o aïllada de baixa densitat, segons ordenació del Pla parcial “SAU 6” aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, el 4 de novembre de 1998, i que el present POUM refon i deroga. El règim de sòl urbà consolidat deriva de la compleció i recepció de la urbanització. 2. APROFITAMENT URBANÍSTIC I DENSITAT S’estableix un aprofitament urbanístic i un nombre màxim d’habitatges per a cada illa tal com s’identifiquen als plànols d’ordenació:

Illa Zona m2 sostre residencial Núm. màx. habitatges 1 4a 764,97 1 1 4b 9.766,16 51 2 4b 5.059,66 25 3 4b 7.044,08 37

Total 22.634,87 114

3. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ En la subzona 4b: - Superfície mínima: 137,50 m2 per a habitatges en filera, i 360 m2 per a habitatge aïllat o aparellat. - Front mínim: 15,00 m per a habitatge aïllat i 17,00 per a dues unitats d’habitatge aparellat. Per a habitatges en filera el front mínim de cada unitat és de 5,50 m i les agrupacions mínimes seran de 3 unitats i les màximes, de 8. La parcel·la de la subzona 4a és indivisible.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

50

La parcel·lació definida al quadre següent té el caràcter d’obligatòria; per a la seva modificació serà obligatori redactar un nou Projecte de parcel·lació que afecti la totalitat d’una illa, sense superar els paràmetres establerts al quadre del punt 2. Illa Parc. Sup. (m2) Illa Parc. Sup. (m2) Illa Parc Sup. (m2)

1 1 267,39 1 39 141,65 2 77 422,68 1 2 159,30 1 40 284,05 3 78 367,71 1 3 159,30 1 41 890,09 3 79 169,70 1 4 159,30 1 42 522,08 3 80 169,62 1 5 159,30 1 43 940,26 3 81 169,62 1 6 240,30 1 44 3633,94 3 82 169,70 1 7 240,30 1 45 909,57 3 83 169,70 1 8 159,30 1 46 434,63 3 84 169,70 1 9 159,30 1 47 392,68 3 85 250,90 1 10 159,30 1 48 351,91 3 86 358,95 1 11 159,30 1 49 313,64 3 87 186,00 1 12 240,30 1 50 275,62 3 88 217,50 1 13 240,30 1 51 239,87 3 89 248,86 1 14 159,30 1 52 325,15 3 90 439,03 1 15 254,43 2 53 497,84 3 91 494,80 1 16 267,72 2 54 167,02 3 92 320,27 1 17 179,46 2 55 645,46 3 93 313,83 1 18 179,54 2 56 245,91 3 94 307,29 1 19 179,60 2 57 145,91 3 95 299,80 1 20 179,66 2 58 145,97 3 96 445,81 1 21 163,85 2 59 173,05 3 97 437,58 1 22 150,00 2 60 265,78 3 98 283,08 1 23 233,19 2 61 275,07 3 99 288,55 1 24 235,50 2 62 201,85 3 100 295,63 1 25 141,65 2 63 227,48 3 101 301,90 1 26 141,65 2 64 264,33 3 102 473,79 1 27 141,65 2 65 315,87 3 103 490,20 1 28 141,65 2 66 501,49 3 104 326,76 1 29 216,65 2 67 292,44 3 105 324,50 1 30 216,65 2 68 174,70 3 106 318,00 1 31 141,65 2 69 174,70 3 107 310,60 1 32 141,65 2 70 174,70 3 108 458,83 1 33 141,65 2 71 265,65 3 109 468,85 1 34 216,65 2 72 413,20 3 110 307,19 1 35 216,65 2 73 208,89 3 111 298,52 1 36 141,65 2 74 213,89 3 112 293,03 1 37 141,65 2 75 219,76 3 113 295,61 1 38 141,65 2 76 230,24 3 114 409,16



CVE-DOGC-A-13204009-2013

51

4. OCUPACIÓ DE L’EDIFICACIÓ En la tipologia en filera subzona 4b: Es fixa un fons màxim de 16,00 m; les separacions seran 6,00 m a les alineacions de viabilitat de la N-230 i camí del pont de l’Almúnia, 4,00 m a les restants alineacions de viabilitat; 3,00 m a separacions a llindars, excepte als fons de parcel·la que serà de 5,00 m. En la tipologia aïllada o aparellada subzona 4c: OC = 60%, amb les separacions del punt anterior, excepte el fons màxim. En subzona 4a: OC = 30%. Totes les separacions mínimes als llindars seran de 5,00 m. El soterrani podrà ocupar l’ocupació màxima de l’edificació. 5. ALÇADA MÀXIMA Serà de 7,50 m corresponents a planta baixa i una planta pis; l’alçada màxima del paviment acabat de la planta baixa és d’1,20 m de la rasant de la vorera confrontant. 6. ALTRES CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ Les tanques que afrontin a façana seran opaques i del mateix material de l’edifici amb una alçada obligatòria d’1,20 m. Les tanques divisòries entre parcel·les tindran una alçada màxima de 2,00 m si són opaques. No es permet cap tipus d’edificació o construcció secundària o auxiliar llevat dels focs tipus “barbacoa” que hauran de respectar la separació de 2,00 m a les tanques divisòries i de façana. El projecte d’obres serà únic per a cada agrupació d’habitatges. 7. CONDICIONS D’ÚS - Ús principal: Habitatge unifamiliar. - Usos compatibles: Comercial en la modalitat de petit comerç, oficines, restauració, hoteler, sociocultural, esportiu i sanitari amb una proporció màxima del 15% del sostre total de la zona.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

52

Article 79. Zones d’eixample en illa oberta, clau 5 1. DEFINICIÓ. Aquesta zona ordena mitjançant l’establiment de diverses subzones les construccions en bloc aïllat, reclamant de la composició arquitectònica la resolució de situacions urbanes singulars. 2. CONDICIONS DE LA PARCEL·LACIÓ Superfície mínima: 500 m2 - Front mínim: 16 m 3. CONDICIONS D’ÚS - Ús principal: Residencial plurifamiliar. - Usos compatibles: Comercial (el creixement de l’oferta comercial al detall s’adequarà a allò que determina el DLOEC), sociocultural, restauració, docent, hoteler, esportiu, sanitari i taller només en planta baixa. - Dotació mínima d’aparcament: És obligat de dotar als edificis nous amb una plaça d’aparcament per habitatge. - L’adscripció dels habitatges al règim de protecció oficial de règim general o de preu concertat serà obligatori en els casos que queda explícitament indicat als plànols d’ordenació amb la notació “hpo-RG” o “hpo-PC” respectivament.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

53

Article 80. Ordenació de la façana a la N-230, subzona 5-a 1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ - Tipus d’ordenació: Edificació en volumetria específica en configuració flexible. Es defineix com a perímetre regulador el de la unitat de subzona dels plànols d’ordenació, amb els condicionants de l’article 35. - Densitat màxima d’habitatges: 1 hab./90 m2st referit a l’edificabilitat residencial. - Edificabilitat màxima:

- Residencial a partir de planta 1 (considerada des de la N-230): 2,25 m2st/m2s.

- Altres usos en planta baixa i semisoterrani (considerades des de la N-230): 2,00 m2st/m2s. No s’admeten els usos residencials en aquesta franja edificable.

- Alçada reguladora màxima: 14,35 m corresponents a planta baixa més 3 plantes pis o planta baixa més dues plantes pis i planta sota coberta (considerades des de la N-230). Les edificacions hauran d’alinear-se obligatòriament a la façana septentrional dels perímetres indicats als plànols, i podran separar-se dels límits dels perímetres reguladors o crear volums independents, sempre donant a tots els paraments tractament de façana. - Coberta: En cas de ser inclinada, pendent màx. 30%; s’admet la coberta plana. - Cossos sortints: El seu vol es limitarà a la més restrictiva de les magnituds següents: 10% de l’ample del carrer, 1,20 m l’ample de la vorera existent. La seva alçada mínima respecte de la vorera serà de 3,50 m. - Ocupació planta soterrani: La totalitat de la parcel·la. 2. CONDICIONS DE GESTIÓ Es considera l’ordenació pròpia del present pla, d’aplicació directa; en qualsevol cas, es tramitarà l’actuació com a polígon amb el sistema de reparcel·lació per cooperació.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

54

Article 81. Ordenació de la façana a la nova plaça del carrer Metge Trueta, subzona 5-b 1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ - Tipus d’ordenació: Edificació en volumetria específica en configuració unívoca. Es defineix com a perímetre regulador el de la unitat de subzona dels plànols d’ordenació, amb els condicionants de l’article 35. - Densitat màxima d’habitatges: 1 hab./70 m2st referit a l’edificabilitat residencial. - Edificabilitat màxima:

- Residencial a partir de planta 1: 100% d’ocupació del perímetre regulador.

- Altres usos en planta baixa: 100% d’ocupació del perímetre regulador. No s’admeten els usos residencials en aquesta franja edificable.

- Alçada reguladora màxima: 14,35 m corresponents a planta baixa més 3 plantes pis i planta sota coberta i 4,50 m corresponent a planta baixa. Les edificacions hauran d’adaptar-se obligatòriament al perímetre regulador definit als plànols d’ordenació. El volum edificable en planta baixa tindrà obligatòriament coberta plana. - Coberta: En cas de ser inclinada, pendent màx. 30%; s’admet la coberta plana. - Cossos sortints: S’admeten de cara als carrers, i es prohibeixen de cara a la plaça; El seu vol es limitarà a la més restrictiva de les magnituds següents: 10% de l’ample del carrer, 1,20 m l’ample de la vorera existent. La seva alçada mínima respecte de la vorera serà de 3,50 m. - Ocupació planta soterrani: La totalitat de la parcel·la. 2. CONDICIONS DE GESTIÓ Es considera l’ordenació pròpia del present pla, d’aplicació directa; en qualsevol cas, es tramitarà l’actuació com a polígon amb el sistema de reparcel·lació per cooperació.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

55

Article 82. Ordenació del camí del Sas, subzones 5-c, 5c/hpo RG i 5c/hpo PC 1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ - Tipus d’ordenació: Edificació en volumetria específica en configuració unívoca. Es defineix com a perímetre regulador el de la unitat de subzona dels plànols d’ordenació, amb els condicionants de l’article 35. - Densitat màxima d’habitatges: 1 hab./90 m2st referit a l’edificabilitat residencial. - Edificabilitat màxima:

-Totes les plantes: 100% d’ocupació del perímetre regulador. - Alçada reguladora màxima: Segons indicacions dels plànols d’ordenació: 11,25 m corresponents a planta baixa més 2 plantes i sota coberta o 8,15 m corresponents a planta baixa més 1 planta i sota coberta. - Coberta: En cas de ser inclinada, pendent màx. 30%; s’admet la coberta plana. - Cossos sortints: El seu vol es limitarà a la més restrictiva de les magnituds següents: 10% de l’ample del carrer, 1,20 m l’ample de la vorera existent. La seva alçada mínima respecte de la vorera serà de 3,50 m. - Ocupació planta soterrani: La totalitat de la parcel·la. 2. CONDICIONS DE GESTIÓ Es considera l’ordenació pròpia del present pla, d’aplicació directa, havent-se de completar les condicions d’urbanització. 3. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ DE L’HABITATGE PROTEGIT D’acord amb l’article 68 del RLUC, el termini per a l’inici de les obres a les subzones 5d/hpo RG i 5d/hpo PC és de 2 anys a comptar que la parcel·la tingui les condicions de solar i el termini per a la seva finalització és de 3 anys a comptar de l’atorgament de la llicència d’obres.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

56

Article 83. Ordenació de l’entrada meridional a la N-230, subzones 5-d 1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ - Tipus d’ordenació: Edificació en volumetria específica en configuració unívoca. Es defineix com a perímetres reguladors els de la unitat de subzona dels plànols d’ordenació, amb els condicionants de l’article 35. - Densitat màxima d’habitatges: 1 hab./90 m2st referit a l’edificabilitat residencial. - Edificabilitat màxima:

- Totes les plantes: 100% d’ocupació del perímetre regulador. - Alçada reguladora màxima: 14,35 m corresponents a planta baixa més 3 plantes i sota coberta, i 7,00 m corresponents a planta baixa i una planta pis. - Coberta: En cas de ser inclinada, pendent màx. 30%; s’admet la coberta plana. - Cossos sortints: Només admesos als vials exteriors; el seu vol es limitarà a la més restrictiva de les magnituds següents: 10% de l’ample del carrer, 1,20 m l’ample de la vorera existent. La seva alçada mínima respecte de la vorera serà de 3,50 m. - Ocupació planta soterrani: La totalitat de la parcel·la. 2. CONDICIONS DE GESTIÓ Es considera l’ordenació pròpia del present pla, d’aplicació directa, havent-se de completar al menys la construcció de tota la viabilitat perimetral en el que respecta a la vorera de la pròpia façana i la totalitat de la calçada de trànsit rodat, i la construcció del mur de separació amb la zona verda fins 0,50 m per sobre de la màxima rasant d’aquesta.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

57

Article 84. Ordenació de la pujada del carrer Calvari, subzona 5-e 1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ - Tipus d’ordenació: Edificació en volumetria específica en configuració unívoca. Es defineix com a perímetres reguladors els de la unitat de subzona dels plànols d’ordenació i la fitxa de detall de l’annex 4. L’actuació prevista es completa amb la creació d’habitatge dotacional al mateix polígon. - Densitat màxima d’habitatges: 1 hab./70 m2st referit a l’edificabilitat residencial més l’edificabilitat corresponent al sistema d’habitatge dotacional públic (sense restricció). - Edificabilitat màxima:

-Totes les plantes: 100% d’ocupació del perímetre regulador. - Alçada reguladora màxima: 14,35 m corresponents a planta baixa més 3 plantes i sota coberta, i 11,00 m corresponents a planta baixa i dues plantes pis. - Coberta: En cas de ser inclinada, pendent màx. 30%; s’admet la coberta plana. - Cossos sortints: Només admesos als vials exteriors; el seu vol es limitarà a la més restrictiva de les magnituds següents: 10% de l’ample del carrer, 1,20 m de l’ample de la vorera existent. La seva alçada mínima respecte de la vorera serà de 3,50 m. - Ocupació planta soterrani: La totalitat de la parcel·la. 2. CONDICIONS DE GESTIÓ Es considera l’ordenació pròpia del present pla, d’aplicació directa, havent-se de completar almenys la construcció de tota la viabilitat perimetral.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

58

Article 85. Zona de regularització de l’edificació dispersa mitjançant Plans de millora urbana, clau 6-a i 6-b 1. DEFINICIÓ Aquesta zona preveu l’ordenació dels àmbits consolidats per l’edificació unifamiliar agrícola o mixta de la perifèria de la població, mitjançant el planejament derivat que estableixi morfologies en forma similar a la ciutat-jardí amb convivència d’usos. Els objectius del planejament per a aquestes zones són la racionalització de l’ocupació del sòl; la compatibilitat de les trames viàries amb les de les zones circumdants, la reserva de sòl per a usos públics, i l’execució de la completació de la urbanització. 2. APROFITAMENT URBANÍSTIC I DENSITAT S’estableix un aprofitament urbanístic definit en base a: - Edificabilitat bruta i densitat referida a cada àmbit d’ordenació: IEB = 0,40 per a la subzona 6-a i IEB = 1,00 per a la subzona 6-b. Densitat 25 hab./Ha a la subzona 6-a i 75 hab./Ha per a la subzona 6-b. - Reserves de sòl per sistemes: Viabilitat: La definida als plànols d’ordenació, i la viabilitat local necessària segons criteris de l’article 35. Espais lliures i zones verdes: 20 m2 cada 100 m2 de sostre admès. - Regulació d’usos: Ús principal: Residencial unifamiliar o plurifamiliar. Usos compatibles: Comercial (el creixement de l’oferta comercial al detall s’adequarà a allò que determina el DLOEC), sociocultural, restauració, docent, hoteler, esportiu, sanitari i taller només en planta baixa. Dotació mínima d’aparcament: És obligat de dotar als edificis nous amb una plaça d’aparcament per habitatge inferior a 85 m2 de superfície útil i dues places per a la resta d’habitatges. - Cessió d’aprofitament a l’Administració actuant: El sòl que admeti el 10% de l’aprofitament urbanístic o l’equivalent econòmic segons aplicació de la LUC.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

59

3. ORDENACIÓ I GESTIÓ L’ordenació detallada d’aquesta zona es definirà mitjançant la redacció d’un Pla de millora urbana amb els objectius i l’abast que defineix l’article 68 de la LUC, per a cada àmbit dels definits als plànols d’ordenació i detallats a la relació següent: Àmbit propi Àmbit disc. Àmbit total Sostre màxim de nova impl. PM-1 31.909 0 31.909 3.324PM-2 59.144 1.574 60.718 10.408PM-3 4.919 1.274 6.193 2.168PM-4 64.315 2.342 66.657 9.129PM-5 23.084 0 23.084 3.980PM-6 20.668 0 20.668 5.122

“Àmbit propi”: L’espai delimitat en l’entorn a ordenar. “Àmbit discontinu”: L’àmbit que segons els casos situa part de les cessions d’espais lliures i zones verdes als efectes de facilitar l’ordenació. “Àmbit total”: El que resulta de la suma dels dos anteriors, i que és la base de càlcul del sostre total edificable. “Sostre màxim de nova implantació” el màxim ordenable segons el punt “4” següent.

4. CONDICIONS ESPECÍFIQUES DE LA FORMACIÓ DELS PLANS DE MILLORA El Pla de millora definirà i quantificarà, mitjançant un aixecament detallat de l’estat actual, el sostre residencial existent. En cas que l’ordenació detallada de l’edificació establís una superfície neta de sostre residencial de nova implantació superior al màxim que s’estableix per a cada àmbit al quadre anterior, caldrà reservar per a habitatge de protecció oficial de règim general o especial el 20% de l’escreix, i per a habitatge de protecció oficial de preu concertat el 10% de l’escreix. Article 86. Ordenació de l’actuació industrial del polígon PA-14 Atesa l’aprovació definitiva de la reparcel·lació del sector, de data 23 de març de 2009, existint part de la urbanització efectuada, l’àmbit té caràcter de sòl urbà consolidat amb la delimitació del polígon als sols efectes de completar la urbanització de la viabilitat.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

60

Article 87. Zona industrial subzona 7-a del polígon PA-14 1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ - Front mínim: 30,00 m - Parcel·la mínima: 2.500 m2

2. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ El tipus d’ordenació serà d’edificació aïllada. - Ocupació de la parcel·la: 70%; qualsevol edificació haurà de separar-se 5,00 m del vial. - Edificabilitat màxima: 1,35 m2/m2sòl - Alçada reguladora: 16,00 m - Ocupació planta soterrani: La totalitat de la planta baixa. 3. CONDICIONS D’ÚS - Ús principal: Industrial. - Usos compatibles: Magatzems, comercial (el creixement de l’oferta comercial al detall s’adequarà a allò que determina el DLOEC), cultural, esportiu, estacions de servei, recreatiu i oficines. S’admet l’ús d’habitatge vinculat a la vigilància o cura de les instal·lacions en parcel·les de superfície superior als 2.500 m2, amb un màxim d’un habitatge i 100 m2 de superfície útil. - Dotació mínima d’aparcament: És obligat de dotar als edificis nous amb una plaça d’aparcament cada 200 m2 d’edificació.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

61

Article 88. Zona industrial subzona 7-b del polígon PA-14 1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ - Front mínim: 15,00 m - Fons mínim: 30,00 m - Parcel·la mínima: 500 m2

2. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ El tipus d’ordenació serà d’edificació entre mitgeres reculada del vial. - Ocupació de la parcel·la: 70%; qualsevol edificació haurà de separar-se 5,00 m del vial. - Edificabilitat màxima: 1,35 m2/m2sòl - Alçada reguladora: 9,00 m - Ocupació planta soterrani: La totalitat de la planta baixa. - Cada edificació constituirà un conjunt arquitectònic únic, amb independència de la seva execució per fases. Els projectes definiran la totalitat de la construcció i el tractament i ús de l’espai lliure de parcel·la. 3. CONDICIONS D’ÚS - Ús principal: Industrial. - Usos compatibles: Magatzems, comercial (el creixement de l’oferta comercial al detall s’adequarà a allò que determina el DLOEC), cultural, esportiu, estacions de servei, recreatiu i oficines. No s’admet l’ús d’habitatge. - Dotació mínima d’aparcament: És obligat de dotar als edificis nous amb una plaça d’aparcament cada 200 m2 d’edificació.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

62

Article 89. Reconsideració de l’ordenació de les zones 7-a i 7-b del polígon PA-14 Un cop rebuda la urbanització del polígon PA-14, en l’àmbit de les dues illes de sòl susceptible d’aprofitament privat situades al sud del camí del pont de Julià (de superfície conjunta 34.747 m2) es podrà redactat un Pla de millora urbana acollit a l’article 68.1.a de la LUC “Transformació d’usos” per permetre una transformació de la trama a usos residencials, amb els condicionants següents:

a) Edificabilitat neta: 1,20 m2sostre/m2sòl a aplicar sobre l’extensió total de les illes definides pel SUR-5, sense prejudici de la creació de nova viabilitat interna (34.747 m2 x 1,20 = 41.696 m2 de sostre total).

b) Densitat: 1 habitatge cada 90 m2 de sostre total residencial (màxim

463 habitatges).

c) Reserves: Es reservaran terrenys aplicant un estàndard de 20 m2 de sòl cada 100 m2 de sostre residencial per a espais lliures i zones verdes, i de 20 m2 de sòl cada 100 m2 de sostre residencial per a equipaments, deduint-ne un 10% i un 5% de l’àmbit, corresponent a les reserves efectuades al seu moment pel sector SUR-5.

d) Reserva per a habitatge assequible: En aplicació dels criteris de la

memòria social del POUM, el Pla de millora urbana reservarà, per a habitatges de protecció oficial de règim general i/o especial, el 24% del sostre i del nombre total d’habitatges; i per a habitatges de preu concertat el 12% del sostre i del nombre total d’habitatges, essent aquesta reserva com a mínim la que es detalla al quadre següent (corresponent a l’ordenació com a habitatge del 50% del màxim establerts als punt “a” i “b” anteriors):

Núm. m2 sostre HPO règim general i/o especial 56 5.040 Preu concertat 28 2.520



CVE-DOGC-A-13204009-2013

63

Article 90. Zona d’indústria, clau 7c 1. DEFINICIÓ Aquesta zona ordena l’edificació industrial en l’interior de la població. 2. CONDICIONS DE LA PARCEL·LACIÓ -Superfície mínima: 1.000 m2

- Front mínim: 10 m 3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ - Tipus d’ordenació: Edificació aïllada. - Edificabilitat màxima: 1 m2st/m2s - Ocupació màxima: El 80% del perímetre de la unitat de subzona. - Alçada reguladora: 11 m - Nombre màxim de plantes: Planta baixa més una planta pis. - Separacions mínimes a tots els termenals: 5 m - Espai lliure de parcel·la: Les parcel·les que termenegen amb sòl d’usos residencials o d’equipaments hauran d’enjardinar i arbrar una franja de 3 m confrontant amb els sòls amb aquest ús. 4. CONDICIONS D’ÚS - Ús principal: Magatzems, garatges, tallers, indústries. No s'admet l'ús d'habitatge. - Usos compatibles: S'admet l'ús comercial, i recreatiu. - Dotació mínima d’aparcament: Una plaça cada 200 m2st destinat a activitat diferent de l’emmagatzemament o les cambres frigorífiques. Article 91. Altres ordenacions singulars 1. ESPAI LLIURE PRIVAT, CLAU VP 1.1. DEFINICIÓ Aquesta regulació ordena espais de titularitat i usos privats, exclosos de l’edificació i vinculats a l’edificació confrontant, sense prejudici que gaudeixin de la qualificació urbanística de la zona amb què formen una unitat.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

64

1.2. CONDICIONS DE LA PARCEL·LACIÓ No poden constituir parcel·la independent i hauran d’estar vinculats mitjançant parcel·la única o mancomunada amb les parcel·les edificables confrontants. 1.3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ Són totalment inedificables per sobre la rasant; poden estar ocupats per piscines i altres elements complementaris de la jardineria; poden estar ocupats en planta soterrani fins a un 25% de la seva superfície amb un ús vinculat al de la parcel·la de la què formen part. 1.4. CONDICIONS D’ÚS. El seu ús serà sempre complementari de la parcel·la a què estan vinculats. 1.5. CONDICIONS ESPECIALS DE GESTIÓ Els espais qualificats explícitament com a verd privat per identificació amb la clau VP als plànols d’ordenació podran ser cedits a l’ajuntament mitjançant conveni si es considera que el seu tractament d’urbanització pot admetre l’ús públic i les seves característiques són adients a aquest ús. 2. ELEMENTS CATALOGATS PEL SEU INTERÈS Es regula a l’annex 2 de la present normativa i els catàlegs que hi consten. 3. ELEMENTS ESPECIALS DE L’ORDENACIÓ DEFINITS GRÀFICAMENT En els plànols d’ordenació es defineixen espais reservats amb l’epígraf “porxo en planta baixa” que seran edificables amb les mateixes condicions que la resta de parcel·la de l’entorn pel que respecta a usos, alçada i altres paràmetres de la zona, però que en planta baixa quedaran totalment diàfans fins una alçada mínima de 4,50 m per a permetre-hi el pas de vehicles. En aplicació de la condició referida, l’alçada reguladora es podrà incrementar en el necessari per a poder-hi construir el nombre màxim de plantes altes amb una alçada lliure de 2,70 m, amb els elements estructurals necessaris, degudament justificats tècnicament, i la coberta de l’edificació amb les condicions de la resta de l’edifici en el que el porxo s’integri. Altrament, s’identifiquen a les àrees de remodelació vials destinats a vianants, que són una limitació a l’accés de vehicles a les façanes. Les actuacions urbanístiques corresponents preveuran una parcel·lació que asseguri a tots els solars accés rodat per altres façanes no sotmeses a aquesta limitació.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

65

Article 92. Polígons d’actuació 1. Als plànols d’ordenació es delimiten els Polígons d’actuació per a l’execució del pla. 2. Els terrenys compresos en els Polígons d’actuació PA-7, PA-9, PA-10, PA-11, PA-12 tenen la consideració de sòl urbà no consolidat, i per tant, que estan delimitats per garantir la compleció de la viabilitat la seva gestió no comporta la cessió del 10% de l’aprofitament mig a l’Administració actuant; per a tots ells es preveu el sistema d’actuació de reparcel·lació per cooperació. La cessió de viabilitat és la que queda reflectida als plànols d’ordenació. 3. Els polígons de la relació següent tenen la consideració de sòl urbà no consolidat, i atès que la seva delimitació implica alguna de les finalitats definides a l’article 70.2.a de la LUC, la seva gestió sí que comporta la cessió del 10% de l’aprofitament mig a l’Administració actuant i seran desenvolupats pel sistema que es fixa a cadascun sens perjudici del procediment reglamentàriament establert per a la seva modificació.

Ref. Denominació Sup.

àmbit Viabilitat EquipamentZona verda

Zones SSAP Sistema

1 ENTRADA NORD DE LA CARRETERA N-230 31.112 9.097 3.030 18.985

R. coop.

2 PROLONGACIÓ TRAVESSIA DEL CARRER ESPADOS 3.588 805 2.783

R. coop.

3

REMODELACIÓ "ANTIC CINEMA" AL POBLE VELL SEGONS ANTIC PLA DE MILLORA 4.160 2.177 1.983

R. comp.

4 RENOVACIÓ ILLA DEL CARRER MAJOR 1.008 506 502 Expr.

5

OBERTURA DE LA "NOVA PLAÇA CENTRAL" DEL POBLE VELL 3.532 1.470 430 526 1.106 Expr.

6 ACABAMENT DEL CARRER ARC IRIS 2.038 499 208 1.331

R. comp.

8 NOVA PLAÇA AL CARRER DEL DOCTOR TRUETA 5.566 1.753 1.887 1.926

R. comp.

13 ENTRADA CAMÍ DEL SAS

10.864 3.794 1.070 6.000R.

coop.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

66

CAPÍTOL IV. REGULACIÓ DE LES ZONES EN SÒL URBANITZABLE Article 93. Determinació i ordenació del sòl urbanitzable 1. Aquest POUM defineix els diferents àmbits de sòl urbanitzable, el seu caràcter de delimitat amb l’extensió dels sectors i identifica els usos i intensitats amb què s’han de regir les formacions dels corresponents Plans parcials. Els drets i deures dels propietaris del sòl urbanitzable són els que defineixen els articles 44 i següents de la LUC. 2. El contingut general de la propietat per als diferents àmbits és el que es relaciona al quadre següent. Article 94. Condicions bàsiques del desenvolupament del sòl urbanitzable 1. Els àmbits seran ordenats en qualsevol cas mitjançant Plans parcials que comprenguin al menys la completa superfície d’un dels sectors relacionats, sense prejudici del seu desenvolupament posterior en diversos subsectors o polígons. 2. La formació, tramitació i execució dels Plans parcials és restringida als àmbits que el present POUM determina com a sòl urbanitzable delimitat. Els àmbits definits com a sòl urbanitzable delimitat són:

Ref. Denominació Superfície SUR 1 Continuïtat polígon industrial 45.400 m2

SUR 2 Pla aprovat antic SAU 2 70.310 m2

SUR 3 Continuïtat poble vell 40.704 m2

SUR 4 Creixement de llevant 169.500 m2

3. La delimitació dels sectors de sòl urbanitzable no delimitat és diferida en el temps i restringida en funció d’altres condicions específiques:

- Per al sector residencial SUR 5 serà condició per admetre la seva delimitació la consolidació per l’edificació de parcel·les que admetin almenys el 60% del sostre residencial previst en els sectors de sòl urbanitzable delimitat detallats al punt anterior.

- Per al sector industrial SUR 6 de continuïtat del polígon existent, serà

condició per admetre la seva delimitació la consolidació per l’edificació de parcel·les que admetin almenys el 60% del sostre industrial previst al PA-14.

- Per al sector industrial SUR 7 del pla, serà condició per admetre la

seva delimitació la valoració positiva de la Comissió d’Urbanisme i Territori de Catalunya atès el seu interès o la seva incidència plurimunicipal.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

67

- Per al sector industrial SUR 8 de la bòbila serà condició per admetre la seva delimitació la valoració positiva de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida en atenció a la represa de l’activitat anterior o la seva reorientació.

Article 95. Condicions tècniques del desenvolupament del sòl urbanitzable 1. Les determinacions sobre viabilitat o altres sistemes contingudes als plànols d’ordenació en matèria de sistemes generals es consideraran com a tals a tots els efectes. La seva cessió computarà als efectes del que disposen els articles següents. 2. El Pla parcial podrà precisar la seva situació per causes d’adaptació topogràfica o semblants, però tota alteració substancial de les previsions establertes requerirà de la Modificació puntual del POUM. 3. Les previsions sobre infraestructures contingudes als plànols 5.1 a 5.3 es consideren determinacions fonamentals del POUM quant a criteris generals, sens prejudici que els propis Plans parcials les desenvolupin o proposin solucions alternatives que no disminueixin la qualitat i objectius generals establerts, i seran incorporades pels Plans parcials sense prejudici dels Plans especials d’infraestructures que es poden redactar en aplicació de l’article 67 de la LUC. Article 96. Zones en sòl urbanitzable residencial Aquest POUM defineix tres zones per a l’ordenació del sòl urbanitzable residencial, d’acord amb el grau de definició de l’ordenament actual, del model urbà i la densitat proposada per a cada sector: - Zona de creixement residencial amb Pla parcial aprovat, claus 11-a, 11-b i 11-c. - Zona de creixement residencial de la població, de mitjana densitat, clau 13-a i 13-b, 13-c i 13-d. - Ordenació de l’àmbit discontinu, clau 14-a i 14-b.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

68

Article 97. Ordenació segons Pla parcial tramitat En aplicació del que es disposava al Pla parcial derogat, la regulació dels paràmetres urbanístics de les diferents illes és la següent: Illa (*) Zona SSAP Sostre R Sostre no R IEN Densitat Núm. màx. hab.i-1 11-b 2.461 4.770 2.461 2.94 1 h/102 m2 47i-2 11-b 2.414 4.701 2.414 2.94 1 h/102 m2 46i-3 11-a 4.362 4.935 1.13 1 h/102 m2 48i-4 11-c 6.094 7.647 1.26 1 h/parc 24i-5 11-a 9.355 13.551 1.44 1 h/102 m2 133i-7 11-a 1.391 1.758 1.26 1 h/102 m2 17i-8 11-a 1.564 1.932 1.23 1 h/102 m2 20i-9 11-a 1.070 2.013 1.88 1 h/102 m2 20i-10 11-a 1.546 2.373 1.53 1 h/102 m2 23i-11 11-a 1.431 2.406 1.68 1 h/102 m2 23

(*) Segons grafisme d’identificació ad hoc al plànol 4.8.

Article 98. Ordenació subzones 11-a i 11-b segons Pla parcial tramitat 1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ - Front mínim: 6,00 m - Parcel·la mínima: 200 m2

2. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ El tipus d’ordenació serà d’edificació entre mitgeres alineada a vial. - Ocupació de la parcel·la: Profunditat edificable segons els plànols d’ordenació; la resta de l’espai tindrà la consideració d’espai lliure privat. - Densitat màxima d’habitatges: Segons quadre article 97. - Edificabilitat màxima: Segons quadre article 97. - Alçada reguladora i nombre de plantes: 10,50 m corresponents a planta baixa més dues plantes pis i planta sota coberta a la subzona 11-a. - Alçada reguladora i nombre de plantes: 13,50 m corresponents a planta baixa més tres plantes pis i planta sota coberta a la subzona 11-b. - Coberta: En cas de ser inclinada, pendent màx. 30%; s’admet la coberta plana.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

69

- Cossos sortints: El seu vol es limitarà a la més restrictiva de les magnituds següents: 10% de l’ample del carrer, 1,20 m de l’ample de la vorera existent. La seva alçada mínima respecte de la vorera serà de 3,50 m. - Ocupació planta soterrani: La totalitat de la planta baixa més un 30% d’ocupació addicional, podent elevar la cota definitiva de la planta baixa fins 1,00 m sobre la rasant de la vorera. 3. CONDICIONS D’ÚS - Ús principal: Residencial unifamiliar o plurifamiliar. - Usos compatibles: Comercial (el creixement de l’oferta comercial al detall s’adequarà a allò que determina el DLOEC), sociocultural, restauració i hoteler. - Dotació mínima d’aparcament: És obligat de dotar als edificis nous amb una plaça d’aparcament per habitatge. Article 99. Ordenació subzona 11-c segons Pla parcial tramitat 1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ - Front mínim: 10,00 m 2. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ El tipus d’ordenació serà d’edificació aïllada alineada a vial; permetent-se la reculada en cas de sol·licitar-se llicència conjuntament per a tots els habitatges aparellats d’un conjunt. - Ocupació de la parcel·la: Qualsevol edificació haurà de separar-se 5,00 m del fons de la parcel·la i 3,00 m dels altres límits de propietat. - Densitat màxima d’habitatges: Segons quadre article 97. - Edificabilitat màxima: Segons quadre article 97. - Alçada reguladora i nombre de plantes: 10,00 m corresponents a planta baixa més dues plantes pis i planta sota coberta. - Coberta: En cas de ser inclinada, pendent màx. 30%; s’admet la coberta plana. - Ocupació planta soterrani: La totalitat de la planta baixa més un 30% d’ocupació addicional, podent elevar la cota definitiva de la planta baixa fins 1,30 m sobre la rasant de la vorera.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

70

3. CONDICIONS D’ÚS - Ús principal: Residencial unifamiliar o plurifamiliar. - Usos compatibles: Comercial (el creixement de l’oferta comercial al detall s’adequarà a allò que determina el DLOEC), sociocultural, restauració i hoteler. - Dotació mínima d’aparcament: És obligat de dotar als edificis nous amb dues places d’aparcament per habitatge. Article 100. Ordenació de les zones de sòl urbanitzable residencial, claus 13-a i 13-b, 13-c i 13-d 1. DEFINICIÓ Aquesta zona ordena els àmbits de creixement amb una forma urbana de continuïtat del poble actual. 2. CONDICIONS TÈCNIQUES - Edificabilitat bruta: SUR 1 subzona 13-a IEB = 0,60 m2st/m2s. SUR 3 subzona 13-b IEB = 0,7 m2st/m2s. SUR 4 subzones 13-c, 14-a i 14-b IEB = 0,634 m2st/m2s. SUR 5 subzona 13-d IEB = 0,50 m2st/m2s. La determinació de l’edificabilitat per al sector SUR 4 resulta de l’aplicació del conveni, de data 23 de febrer de 2005, també justificat pel caràcter propi de la gestió requerida a l’àmbit discontinu serà calculada de la forma que s’indica al quadre adjunt:

Àmbit Sup. Vi. Sostre Àmbit de règim ordinari 94.524,00 1,00 56.714,40Àmbit del conveni 23.2.2005 63.650,00 1,16 44.300,40Àmbit discontinu c. Calvari (zona 14) 11.386,00 2,50 6.422,00 Total 169.560,00 107.436,80 IEB = 0,634 Notes Vi: Coeficient corrector del valor inicial a considerar Sostre àmbit discontinu s/fitxa (ordenació definida)

- Densitat: SUR 1 subzona 13-a IEB = 45 hab./Ha SUR 3 subzona 13-b IEB = 55 hab./Ha SUR 4 subzones 13-c, 14-a i 14-b IEB 45 hab./Ha SUR 5 subzona 13-d IEB = 37 hab./Ha



CVE-DOGC-A-13204009-2013

71

- Usos del sòl: Reserves per a espais lliures i zones verdes, i equipaments: Segons la LUC. - Ordenació de l’edificació: L’alçada màxima dels edificis no sobrepassarà en qualsevol cas la de planta baixa i quatre plantes pis equivalents a 16,50 m; els elements urbans es regularan amb els criteris de l’article 35. - Destí de les edificacions:

- Els Plans parcials reservaran un màxim de 35% (excepte en el sector SUR 5 en que podrà arribar al 55%) del nombre d’habitatges a tipologies unifamiliars, essent la resta destinada obligatòriament a edificis plurifamiliars.

- Els Plans parcials justificaran les atribucions de sostre edificable en proporció de, almenys un 40% de les unitats d’habitatge a raó de 100 m2st/hab.

- Els Plans parcials reservaran un mínim del 24% del sostre per a habitatge de protecció oficial de règim general o especial, i un 12% a habitatge de protecció oficial de preu concertat.

- Els Plans parcials podran destinar, justificadament, una part del sostre a usos no residencials.

- En la distribució espacial dels usos es mantindrà un criteri de màxima heterogeneïtat, evitant l’especialització per àrees i una excessiva segregació dels diversos tipus d’habitatge.

3. USOS - Ús principal: Residencial unifamiliar o plurifamiliar. - Usos compatibles: Comercial (el creixement de l’oferta comercial al detall s’adequarà a allò que determina el DLOEC), sociocultural, restauració, docent, hoteler, esportiu, i sanitari. - Dotació mínima d’aparcament: És obligat de dotar als edificis amb una plaça d’aparcament per habitatge inferior a 85 m2 de superfície útil i dues places per a la resta d’habitatges. 3. CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’ACCÉS NORD-EST AL POBLE VELL En el Pla parcial del sector SUR-3, l’ordenació preveurà un vial continu de 12.00 m d’ample total mínim que uneixi el carrer d’Alfarràs i l’accés al polígon PA-3, de remodelació de l’antic cinema.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

72

Article 101. Ordenació de les zones de sòl urbanitzable residencial a l’àmbit discontinu, clau 14 1. DEFINICIÓ Aquesta zona ordena indicativament un àmbit de creixement discontinu per tal que la gestió urbanitzable permeti la resolució d’un difícil episodi del centre de la població per a l’obtenció d’una peça significativa de sòl públic que permeti la gestió de l’habitatge protegit amb la perspectiva del reallotjament en les altres actuacions al nucli antic de la vila. Està integrat a l’àmbit del sector urbanitzable delimitat “SUR 4”. L’ordenació establerta indicativament es podrà reconsiderar en fase de formació del Pla parcial, sense incrementar el sostre total, la densitat ni l’alçada màxima que s’estableixen al present article. Les condicions d’aprofitament es deriven del que es detalla al quadre de l’article 100.2. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ - Tipus d’ordenació: Edificació en volumetria específica en configuració unívoca. Es defineix com a perímetre regulador el de les unitats de subzona dels plànols d’ordenació; hom admet l’ocupació del subsòl del vial d’acord amb l’ordenació detallada de la fitxa de l’annex 4, condicionada a que tot l’àmbit sigui una parcel·la única. - Nombre màxim d’habitatges: 16 a cadascuna de les tres unitats de subzona 14-a orientals, 8 a la unitat 14-a occidental, i 6 a cadascuna de les unitats 14-b. - Edificabilitat màxima: La resultant de l’aplicació dels perímetres reguladors i l’alçada màxima. - Alçada reguladora màxima: 13,50 m corresponents a planta baixa més 3 plantes pis o planta baixa més dues plantes pis i planta sota coberta en subzona 14-a i 7,00 m corresponents a planta baixa més una planta pis o planta baixa planta sota coberta en subzona 14-b. Les edificacions tindran tractament de façana a tots els paraments. - Coberta: En cas de ser inclinada, pendent màx. 30%; s’admet la coberta plana. - Cossos sortints: El seu vol es limitarà al 10% de l’ample del carrer, i la seva alçada mínima respecte de la vorera serà de 3,50 m. - Ocupació planta soterrani, rasants: Queden establertes les rasants, ocupacions en soterrani o ordenacions de volums de la fitxa de l’annex 4; els drets d’ocupació del subsòl de la via pública deriven del que queda establert a l’article 15 d’aquestes normes urbanístiques.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

73

- S’agruparà l’àmbit en una parcel·la única. PARTICULARITATS DE LA GESTIÓ - Les llicències d’edificació es donaran per perímetres reguladors complets amb participació en divisió horitzontal sobre el total solar, que tindrà un tractament de concessió administrativa amb les corresponents servituds mútues respecte de l’espai edificat sota el vial. - Per a la tramitació de les figures jurídiques del punt anterior, es redactarà un avant-projecte edificatori del conjunt, i un projecte executiu dels espais públics que, un cop adoptats, seran d’observació obligatòria en les posteriors fases de l’edificació. Article 102. Ordenació del sòl urbanitzable industrial clau 15 1. DEFINICIÓ Aquest POUM defineix diferents àmbits d’ordenació del sòl urbanitzable industrial, d’acord amb el model urbà i les seves funcionalitats específiques, ordenades en una única zona. 2. CONDICIONS TÈCNIQUES - Àmbits: Es redactarà un únic Pla parcial per al sector SUR 6; el sector SUR 7 podrà ordenar-se mitjançant un avanç de Pla parcial i diversos plans adaptats a les fases del seu desenvolupament; el sector SUR 8 té caràcter discontinu amb àmbits de cessió de viabilitat i zones verdes corresponents definits als plànols d’ordenació. - Edificabilitat bruta 0,60 m2st/m2s - Usos del sòl: Reserves per a espais lliures i zones verdes, i equipaments: Segons la LUC. - Ordenació de l’edificació: L’alçada màxima dels edificis en qualsevol cas serà de planta baixa i dues plantes pis equivalents a 12,50 m; els elements urbans es regularan, en tot cas, amb els criteris de l’article 35. - Destí de les edificacions: Els Plans parcials reservaran un màxim de 50% del sòl susceptible d’aprofitament privat per a parcel·lació petita (mínim 600 m2 de sòl) i la resta es destinarà a parcel·les de superfície igual o superior a 3.000 m2 de sòl.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

74

- Els Plans parcials disposaran i ordenaran els àmbits edificables de manera que quedin minimitzades tant la seva visibilitat llunyana (en el cas del sector SUR 7 preveient la correcta transició des de la morera) com el seu impacte cromàtic. En possibles Projectes d’urbanització que afectin les vessants de les moreres com a espais lliures hom preveurà les mesures de contenció de terres i limitació de l’erosió adients al que es desprèn del grau de susceptibilitat mitjà al risc d’esllavissades. 3. USOS - Ús principal: Industrial, magatzem, serveis tècnics i ambientals, tallers de reparació de vehicles, garatge i aparcament, estacions de serveis, oficines i serveis. - Usos compatibles: Comercial només vinculat a la venda dels productes propis, hoteler, sociocultural, restauració, docent, hoteler, esportiu, recreatiu i residencial restringit a un màxim d’un habitatge per parcel·la superior als 10.000 m2 de sòl, amb caràcter de complementari d’una activitat industrial. No s’autoritzaran implantacions comercials subjectes a llicència comercial en els sectors industrials, excepte si estan directament relacionades amb el desenvolupament de l’activitat industrial pròpia del sector, o bé estan recollides a l’article 11.1.a) de la Llei 18/2005. 4. DELIMITACIÓ Els sòls ordenats en aquesta zona són sòl urbanitzable no delimitat. Les condicions de delimitació seran per al sector SUR 6 d’ampliació del polígon industrial existent, en el moment que s’acrediti una consolidació del 65% del sòl d’aprofitament privat del polígon industrial amb reparcel·lació aprovada (subzones 7-a i 7-b); per al sector SUR 7, per acord de la Comissió d’Urbanisme i Territori de Catalunya apreciant el seu interès supramunicipal, per aplicació dels criteris del Pla territorial parcial de Ponent; per al sector SUR 8 previ informe favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida apreciant la conveniència de canvi d’ús o ampliació dels existents.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

75

TÍTOL IV. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS I DESENVOLUPAMENT DEL SÒL NO URBANITZABLE Article 103. Definició, funció i objectius 1. Tenen la condició de sòl no urbanitzable: a. Aquells terrenys incompatibles amb la seva transformació per concórrer alguna de les situacions següents: - Que estiguin sotmesos a un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial. - Que estiguin inclosos com a tals per un Pla director. - Que estiguin subjectes a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic. b. Aquells terrenys que donat el seu valor agrícola, forestal, faunístic i/o paisatgístic, són inadequats al desenvolupament urbà i, conseqüentment cal protegir dels processos d'urbanització de caràcter urbà i dels usos que impliquin transformació de la seva destinació. c. Aquells terrenys reservats per a sistemes generals no inclosos al sòl urbà ni al sòl urbanitzable. 2. En concret, les finalitats del pla en la regulació del sòl no urbanitzable són: a. Preservar el medi natural d’Almenar amb la finalitat de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. b. Protegir aquests sòls dels processos d'urbanització de caràcter urbà. c. Preservar i millorar les explotacions agrícoles i forestals. d. Protegir els espais i elements ambientals més singulars i més representatius, per tal de mantenir els processos ecològics, potenciar la biodiversitat i constituir reserves de sòl que configurin corredors ecològics territorials preservadors de la connectivitat ecològica. e. Regular la implantació i el desenvolupament d’aquells usos i activitats que el pla admet en cada zona del sòl no urbanitzable de forma que no malmetin els valors que es pretén protegir, i impedir la implantació d'aquells usos o activitats que siguin incompatibles amb la destinació definida per aquest POUM en aquests sòls, sempre sota els imperatius derivats del principi d’utilització racional dels recursos naturals, i dins dels límits establerts per la LUC, la legislació sectorial i per aquest pla. f. Regular els sistemes i elements generals relacionats amb l'explotació agrícola, forestal o ramadera. g. Establir els criteris sobre les característiques i localitzacions més adients per a les edificacions destinades a habitatge rural, instal·lacions d'interès públic i social, i sobre aquelles destinades a l'execució i manteniment de les obres públiques, de manera que no trenquin l'equilibri ecològic de les diferents zones de sòl no urbanitzable, com també, determinar els instruments i procediments adients en cada cas per a la seva autorització, d’acord amb allò que disposa la LUC.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

76

3. La regulació normativa del sòl no urbanitzable estableix i condiciona els usos permesos per al desenvolupament sostenible del territori basat en la conjugació de les necessitats de creixement amb la preservació dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, la defensa de la fauna, la flora i la biodiversitat i amb l’objectiu de garantir el manteniment de totes les seves funcions, que són les següents: a. Funció productiva: Aquest sòl, és la base de les activitats agràries, que proveeixen aliment i recursos naturals i formen part de l’economia local. b. Funció ambiental: Aquest sòl, es produeix en els processos ecològics essencials en equilibri amb les actuacions humanes i és l’indret on habiten la majoria de les espècies de flora i fauna autòctones, que són la base de la biodiversitat local. c. Funció cultural: Aquest sòl, és expressió de la història, resultat de la intervenció de les persones en la transformació i utilització dels recursos naturals, que ha determinat la imatge final de la ciutat i el seu entorn rural. d. Funció lúdica: Aquest sòl, és també necessari per a la població com a espai d’esplai, lleure i repòs dels ciutadans. 4. El sòl classificat com a no urbanitzable, d’acord amb els valors i finalitats que aquest pla ha decidit de protegir, preservar o assolir, no podrà ser dedicat a utilitzacions que impliquin la transformació de la seva destinació o naturalesa o lesionin o impedeixin els dits valors o finalitats. 5. Aquest pla qualifica també, com a sòl no urbanitzable, els hàbitats d’interès comunitari que s’especifiquen a la Directiva 92/43/CEE, i el Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, que la transposa, com també les modificacions posteriors. Article 104. Delimitació i ordenació del sòl no urbanitzable 1. Aquest POUM classifica el sòl no urbanitzable i el delimita, d’acord amb el que determina l’article anterior, en els plànols 3.1 a 3.13 “Ordenació del sòl no urbanitzable”. 2. L’ordenació del sòl no urbanitzable es realitza en base a la qualificació urbanística del sòl, mitjançant llur inclusió en zones i sistemes i en base a les proteccions ambientals i la definició dels seus elements bàsics, que són referents en la regulació d'aquest sòl que s'estableix en el present POUM.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

77

Article 105. Desenvolupament d’aquest POUM en el sòl no urbanitzable 1. En aquest tipus de sòl, aquest POUM, sense perjudici de la seva immediata aplicació, es desenvoluparà o podrà desenvolupar-se mitjançant Plans especials, que tindran les finalitats assenyalades en aquest mateix títol. 2. Aquests Plans especials, segons la seva finalitat, podran ajustar les condicions de l'edificació, restringir els usos permesos i augmentar la superfície mínima de les finques en la regulació de cada àrea de sòl i respecte dels diferents usos. 3. No obstant això, es podran tramitar Plans especials per al desenvolupament del sòl no urbanitzable, amb les finalitats establertes a l’article 67 de la LUC. 4. Els Plans especials esmentats o d’altre tipus, no podran alterar les determinacions del POUM si no és per ordenar més restrictivament les condicions d'edificació i d'ús que impliquin transformació de sòl. 5. Tot plegat, sens perjudici d’obtenir les autoritzacions preceptives per part d'altres administracions competents per raó de la matèria.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

78

CAPÍTOL II. CONDICIONS GENERALS DE PROTECCIÓ EN EL SÒL NO URBANITZABLE Article 106. Protecció de les aigües 1. L’ús de les aigües superficials i subterrànies es regula pel Real decret legislatiu 1/2001, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’aigües, i legislació concordant. 2. És prohibit abocar residus de cap tipus en les lleres o làmines d’aigua naturals o artificials (estanys, canals, sèquies, clamors, basses...) i en particular, es prohibeix la neteja de cubes aplicadores de fertilitzants i fitosanitaris. 3. Les activitats i edificacions disseminades en el sòl no urbanitzable, independentment de llurs característiques, han de resoldre el tractament de les aigües residuals que s’aboquen mitjançant sistemes que garanteixin, almenys, el compliment dels paràmetres de qualitat establerts a l’autorització d’abocament corresponent. Altrament es recomana que els nivells màxims s'adaptin als establerts en la Directiva Marc 2000/60/CE, d’aigües: Reglament domini públic

hidràulic Directiva Marc 2000/60/CE,

d’aigües DBO5 40 ppm 25 ppm Sòlids en suspensió 80 ppm 35 ppm Nitrogen total 15 ppm 15 ppm

En aquest sentit, es considerarà adequada la instal·lació d’un pretractament amb decantadors i desgreixatge amb buidatge anual i un tractament amb biofiltre, drenatge i infiltració. Caldrà així mateix l’obtenció prèvia del permís d’abocament que atorga l’Agència Catalana de l’Aigua, sense el qual, l’ajuntament no pot autoritzar l’obertura, ampliació, modificació o trasllat de cap activitat o edificació. 4. En general, no s'admetran aquelles activitats que alterin significativament qualsevol component del cicle hidrològic dels sòls o pugin generar riscos.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

79

Article 107. Normes relatives als residus 1. En general, es prohibeix la deposició o descàrrega de residus en terrenys que no hagin estat prèviament autoritzats per l’ajuntament. 2. Residus ramaders En el marc de l’ordenança municipal reguladora d’activitats ramaderes, aprovada definitivament en data 30.8.1996 i legislació sectorial, es prohibeix l’aplicació agrícola de purins a menys de 50 m de canals, sèquies o qualsevol tipus de conducció d’aigua, queda prohibit l’escampat de purins a menys de 500 m dels nuclis de població. La seva aplicació a menys d’aquesta distància s’haurà d’efectuar obligatòriament amb mitjans mecànics que permetin la injecció del purí directe al sòl. 3. Productes agroquímics Es prohibeix l’abandonament d’envasos o embalatges de productes agroquímics i fitosanitaris. 4. Residus de la construcció La sol·licitud de llicència municipal per a l’enderroc, excavació i construcció d’obra nova en sòl no urbanitzable s’ha d’acompanyar d’un document que avaluï els volums i característiques dels residus a fi de fixar la corresponent taxa municipal d’abocament. 5. Emplaçament d'infraestructures de tractament de residus Els particulars o entitats que realitzin el tractament o l’eliminació de qualsevol tipologia de residu hauran d’obtenir autorització ambiental en base a la Llei d'intervenció integral de l'Administració ambiental (Llei 3/1998). L'emplaçament de les infraestructures de tractament de residus se sotmetrà al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

80

Article 108. Protecció de la biodiversitat 1. Protecció de la flora, la fauna i els hàbitats naturals Es protegeix la flora i la fauna autòctones segons la directiva 92/43 CEE, referent a la conservació dels hàbitats naturals i la flora i la fauna silvestres, considerant-se reservoris naturals tots aquells espais inventariats com a hàbitats d'interès comunitari. 2. Manteniment dels marges dels conreus Per la seva importància com a refugis de biodiversitat, es procurarà pel manteniment de la vegetació i els arbres que apareixen en els marges dels conreus. En cas de necessitat de controlar el creixement de la vegetació es podrà actuar sobre l'estat herbaci i arbustiu mitjançant sega o desbrossada mecànica o manual. 3. Permeabilitat biològica de les infraestructures La implantació de noves infraestructures lineals al territori (carreteres, ferrocarril, etc.), o la reforma de les ja existents, que representin l’aparició d’una barrera física caldrà que tingui en compte mesures correctores per assegurar la permeabilitat biològica. Es inclouran solucions específiques quan la obra travessi la xarxa hídrica, barrancs o separi àrees d'interès natural. Quan es realitzin terraplens, desmunts, o siguin ocupades superfícies pel parc de maquinària o abassegaments, caldrà assegurar la revegetació del terreny amb espècies de la zona i en la densitat adequada, determinada pels serveis municipals competents. Article 109. Protecció dels sòls i el relleu 1. Els moviments de terra estan sotmesos a l’obtenció de llicència municipal en tots els casos tal com recull l’article 179 de la LUC. 2. En general, no s’autoritzaran les activitats que comportin erosió o alteració irreversible de la textura natural del sòl. 3. En cas de rompuda de terrenys qualificats en el cadastre com a forestal, pastures, matoll, mata baixa, i en general, aquells de naturalesa no agrícola, prèviament, cal obtenir el corresponent permís de rompuda per part de l’administració competent. 4. Els moviments de terres que impliquin explanacions mitjançant desmantellament de marges, no podran superar un pendent final resultant del 15%. 5. Els moviments de terres per fer terrasses no podran originar ribes, desmunts o terraplens superiors a 6 (sis) metres d’alçada i pendents superiors a 1H:1V. Tret dels moviments de terra amb finalitat agrícola, caldrà plantar i hidrosembrar la superfície que separa les terrasses resultants, tret que s’estabilitzin amb pedra seca o escullera.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

81

Article 110. Condicions generals de protecció ambiental en el sòl no urbanitzable 1. Per a les actuacions que hagin d’executar-se en el sòl no urbanitzable que puguin comportar un impacte ambiental negatiu significatiu, implicar riscos o altres perjudicis, el projecte s’ha d’acompanyar d’un estudi d’impacte ambiental i sotmetre’s, si s’escau, al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb la Llei 6/2001, i legislació concordant. 2. En tot cas, les actuacions que s'hagin de realitzar en el sòl no urbanitzable hauran de complir les condicions de protecció establertes en els articles d'aquest títol. Article 111. Altres condicions relatives a la protecció del medi físic 1. A les àrees del sòl no urbanitzable els serà d'aplicació les determinacions establertes en la legislació sectorial relatives a la contaminació lumínica i acústica d'acord amb les categories que s'estableixen en el quadre adjunt. 2. Pel que fa a les àrees establertes en la Llei d'ordenació ambiental de l'enllumenat per la protecció del medi nocturn, 6/2001, de 31 de maig, i la Llei de protecció contra la contaminació acústica, 16/2002, de 28 de juny, en els sòls no urbanitzables del municipi d’Almenar s'estableixen les àrees següents: Afecció Zona Clau 21 Clau 22 Clau 23 Clau 24a Clau 24b Clau 24c

A De sensibilitat acústica alta x x

Acústica B

De sensibilitat acústica

moderada x x x x

E1

On només s’admet una

brillantor mínima

x x x x

Lumínica

E2

On només s’admet una

brillantor reduïda

x x



CVE-DOGC-A-13204009-2013

82

CAPÍTOL III. REGULACIÓ GENERAL DEL SÒL NO URBANITZABLE Article 112. Zones en el sòl no urbanitzable A partir de l’anàlisi i reconeixement de les àrees homogènies reconegudes en aquest POUM i caracteritzades bàsicament per un conjunt de trets funcionals, morfològics, biogeogràfics i paisatgístics comuns en cada àrea, s'estableixen les zones següents en el sòl no urbanitzable, reflectides en els plànols 3.1 a 3.7 “Ordenació del sòl no urbanitzable”. - Zona agrícola.

- Plana baixa Segrianenca, clau 21. - Plana occidental de la Bassa Nova, clau 22.

- Plans de Dalt, clau 23. - Zona de protecció especial.

- Potencialment inundable, clau 24 a. - Forests i espai lliure permanent, clau 24 b. - Jaciments arqueològics, clau 24 c.

Article 113. Elements bàsics del territori en el sòl no urbanitzable 1. Aquest POUM defineix els elements bàsics del sòl no urbanitzable d’Almenar, que configuren la seva fesomia i que esdevenen elements referencials de les actuacions permeses en el SNU, amb la finalitat de garantir la compatibilitat dels usos i la idoneïtat de les instal·lacions i construccions amb l'estructura i característiques físiques del territori on es localitzen, i d'aconseguir la seva integració en el medi i reduir-ne el seu impacte. 2. Aquests elements bàsics són els següents: a. Estructura de la propietat del sòl. b. Camps de conreu i geometria de marges i ribes. c. Elements naturals de la topografia: Turons i tossals. d. Xarxa viària rural. e. Xarxa hidrològica i hidràulica. f. Forests, arbredes, matollars i vegetació de ribera. g. Elements i edificacions d'interès històric, tradicional i paisatgístic. h. Masies i cases rurals: Previsió del catàleg en aplicació del què disposa l’article 50 de la LUC.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

83

Article 114. Estructura de la propietat del sòl 1. Aquest pla estableix com a fonamental la protecció de l'estructura de la divisió del sòl agrícola i forestal d’acord amb la seva adaptació a l'ús i conreu de les finques. Es prohibeixen en tot cas les parcel·lacions urbanístiques en el sòl no urbanitzable, d’acord amb allò previst a l’article 47 de la LUC. 2. La finca mínima segons la legislació sectorial admesa en el sòl no urbanitzable és aquella que s'ajusta a les unitats mínimes de conreu o a la unitat mínima de producció forestal, establertes a l'annex del Decret de presidència de la Generalitat de Catalunya, Decret 169/1983, de 12 d'abril, sobre unitats mínimes de conreu, i al Decret 35/1990, de 23 de gener, sobre unitats mínims forestals. Aquestes són les següents: - Unitat mínima de conreu en terreny de secà: 4 Ha. - Unitat mínima de conreu en terreny de regadiu: 1,5 Ha. 3. A les diferents zones del sòl no urbanitzable s'estableix com a finca mínima la de 4 Ha per als terrenys de secà i 1,5 Ha per als de regadiu. D'acord amb l'anterior serà d'aplicació tot el que s'assenyala en l'article 188 de la LUC, respecte la indivisibilitat de finques i parcel·les. 4. Podran autoritzar-se segregacions inferiors a la unitat mínima de conreu, quan aquestes s'agreguin a finques veïnes i la superfície resultant de l'agrupació i la superfície restant de la finca matriu, resultin iguals o superiors a la unitat mínima d'aplicació en la zona. 5. En tot cas, les finques resultants han de disposar d’accés directe a la xarxa bàsica, secundària o veïnal. 6. Caldrà acreditar la inscripció registral de la segregació o agrupació, i la superfície resultant de la finca matriu respecte de la qual s'ha realitzat la divisió. Les finques resultants esdevenen indivisibles. 7. Les segregacions en el sòl no urbanitzable, en tot cas, estan subjectes a l’obtenció de llicència municipal. Article115. Geometria dels camps de conreu i marges i ribes Els marges i ribes, són elements d’especial protecció en particular en les zones de major interès paisatgístic, de manera que en les categories de sòl no urbanitzable identificades amb les claus 24, no s’autoritzaran moviments de terres que comportin la supressió de ribes o altra actuació que afecti superfície ocupada per assentaments de vegetació espontània arbustiva.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

84

Article 116. Elements naturals de la topografia: Tossals i turons 1. Són elements naturals de la topografia, els tossals, costers i turons, i en general, totes aquelles parcel·les amb un pendent superior al 20% que també configuren el paisatge del terme municipal. 2. Els elements naturals de la topografia, es consideren inedificables a tots els efectes. Article 117. Xarxa hidrològica i hidràulica: Torrents i desguassos 1. La definició de la xarxa hidrològica, el seu règim i condicions d'ús i d'ordenació, vénen regulats en aquestes normes, relatiu al sistema hidrològic. Els diferents elements que conformen el sistema hidrològic es recullen en els plànols d'ordenació. 2. L'aprofitament de les aigües superficials i/o subterrànies es regula pel Real decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que s'aprova el Text refós de la Llei 29/1985, d'aigües, i legislació concordant. Això no obstant, qualsevol actuació que les afecti requerirà l’obtenció de llicència municipal i autorització de l'Organisme de Conca. 3. D'acord amb la legislació sectorial, no pot realitzar-se cap construcció, instal·lació o tanca a una distància inferior a 5 m de l’aresta exterior de la llera de torrents i rieres reconeguts als plànols d’ordenació i en tot cas, segons l’article 9.2 de la LUC, es prohibeix expressament urbanitzar i edificar en zones potencialment inundables. Així mateix, serà preceptiu el permís de l’Organisme de Conca per a qualsevol actuació en la zona de policia, és a dir, dins els 100 metres següents a banda i banda de la llera.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

85

Article 118. Forests, arbredes, matollars i vegetació de ribera 1. Les zones forestals, arbres de marges de finques, matollars i vegetació de ribera es consideren elements que cal protegir en el seu conjunt ja que constitueixen un patrimoni natural valuós i duen a terme funcions ecològiques clau. En el plànol d’ordenació del sòl no urbanitzable s’identifica específicament les àrees d’interès natural i paisatgístic com a espais lliures permanents (clau 24 b). 2. En particular, la tala d’arbres està subjecta a l’obtenció de llicència municipal, prèvia l’autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge. En cas d’obres o d'altres actuacions d'interès general justificat documentalment que afectin àrees forestals, arbres o arbredes protegides específicament cal trasplantar preferentment o bé, realitzar una plantació de restitució o compensatòria d’aquestes espècies en el lloc indicat pels serveis tècnics municipals. 3. Excepcionalment i motivada per motius de seguretat, els serveis tècnics municipals autoritzaran la tala d’arbres protegits propers a instal·lacions agrícoles o edificacions rurals dins d'ordenació o les esbrossades i neteges dels espais d’influència dels cursos d’aigua de tota mena. 4. S'admet l'explotació forestal, sempre que aquesta no comprometi la persistència de la massa forestal, i compleixi els requeriments de la legislació sectorial. Quan aquesta explotació fos de caràcter regular o periòdic, la llicència municipal està subjecta a la presentació d'un pla de tallades. 5. L’ús del sòl, quan per les seves característiques s’ajusti al que estableix l’article 2 de la Llei 6/1998, forestal de Catalunya, serà la referència utilitzada per a determinar la necessitat d’obtenir el permís de tala o rompuda per part de l’organisme competent.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

86

CAPÍTOL IV. REGULACIÓ DE LES CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I SERVEIS TÈCNICS EN EL SÒL NO URBANITZABLE Article 119. Disposicions generals 1. Les intervencions en el sòl no urbanitzable han d'assegurar el respecte de les condicions naturals i paisatgístiques de l'entorn, contemplar els imperatius derivats del principi d'ús racional dels recursos i complir les determinacions relatives a les condicions d'implantació i limitació en l'edificació i ús del sòl que comporten els elements bàsics del territori definits en aquest POUM, i les determinacions específiques per a cada zona. 2. D’acord amb l’article 47 de la LUC, en el sòl no urbanitzable únicament es poden autoritzar: - Les construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o d’explotació de recursos naturals. - Les construccions destinades a habitatge familiar que estiguin directament i justificadament associades a activitats d'explotació agrícola o ramadera. - La rehabilitació de masies i cases rurals incloses en el catàleg i en el Catàleg de béns protegits, d’acord amb l’article 47.3. - La reforma i millora d'edificacions existents incloses en l'inventari d'altres edificacions en el sòl no urbanitzable. - Construccions i instal·lacions vinculades a l'execució, manteniment i funcionament de les obres públiques. - Actuacions específiques per a activitats o equipaments d'interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural en els supòsits previstos a l’article 47.4 de la LUC. - Estacions de subministrament de carburants i prestació d’altres serveis a la xarxa viària. 3. Les edificacions de nova construcció hauran de disposar d'elements de tractament de les aigües residuals. La no realització d'un sistema de depuració en les condicions especificades pels serveis tècnics municipals serà motiu de denegació de la llicència. 4. L'autorització d’obres i usos d'interès públic, s'ajustarà als procediments previstos en els articles 48, 49 i 50 de la LUC. 5. Sense prejudici de l’anteriorment exposat, a les àrees identificades als plànols d’ordenació serà d’aplicació el que disposa l’acord de GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC) i que consta com a annex 5 a les presents normes.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

87

Article 120. Definició i regulació de les condicions generals de construcció, ampliació o reforma d'edificacions destinades a usos agrícoles o ramaders 1. Es defineixen les edificacions i/o instal·lacions admeses per al desenvolupament de l'explotació agrícola, ramadera o d’explotació dels recursos naturals següents: Cobert d’eines o cabana Petita instal·lació inferior als 16 m2 d’ocupació destinada a emmagatzemar eines, petita maquinària, productes i altres elements relacionats directament amb l'explotació agrícola. Magatzem agrícola Instal·lació destinada a emmagatzemar eines, maquinària de tot tipus, productes i altres elements relacionats directament amb l'explotació agrícola o ramadera, i instal·lacions destinades a l'elaboració familiar i artesanal de productes derivats finals o intermedis de la pròpia explotació. Pous o bombeig Instal·lació que conté en el seu interior equips per a la captació i bombeig d’aigua subterrània o procedent d’estacions precedents. Granges Allotjaments ramaders destinats a la cria i/o engreix de bestiar en règim d'estabulació. 2. Per a les diferents categories definides al punt anterior, es determinen les condicions d'edificació, independentment de la zona on se situïn: Tipologia Alçada màxima

al ràfec (m) Aigües de la coberta

Finestres Parcel·la mínima

Cobert d’eines 2,50 1 no 1.000 m2

Magatzem agrícola 10,00 1/2 sí a 2 m 5.000 m2

Pous o captacions 2,50 1 gelosia 7.500 m2

Granges 7,50 1/2 si 5.000 m2

En tot cas caldrà justificar la construcció en relació amb l’explotació agrària, considerant “explotació” el conjunt de finques i ramaderia sota una mateixa direcció agrària; si l’explotació està formada per diverses finques, caldrà justificar la ubicació de les construccions.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

88

Tipologia Tancament

exterior Integració a

l’entorn Connexió elèctrica

Documentació Alta Seguretat Social Agrària

Promotor Cobert d’eines No No No Plànols, declaració i

fotos No

Magatzem agrícola No Sí Sí Proj. visat i dir. d'obra

Sí

Pous o captacions No No Sí Plànols, declaració i fotos

Sí

Granges Sí Sí Sí Proj. visat i dir. d'obra

Sí

- Ocupació màxima (en m2): Ocupació màxima admesa en la que no s'hi inclou la superfície ocupada per elements del Catàleg de béns protegits. - Alçada reguladora màxima al ràfec (en m): Dimensió màxima en altura a la que es pot situar el ràfec. - Aigües de la coberta: Nombre màxim de plans de coberta inclinats que pot tenir l'edificació. - Finestres: Regulació corresponent a la possibilitat o prohibició d'obrir finestres en les esmentades edificacions, regula el tipus de finestra (en el cas dels pous) i en els magatzems estableix l'alçada mínima a la que s'ha de situar (s'entén l'ampit inferior de la finestra). - Tancament exterior: Casos es pot realitzar una tanca exterior i quan no. Aquesta regulació va en correspondència amb la que s'estableix més endavant. - Mesures d’integració de l’entorn: Casos és preceptiva la realització de mesures d'integració en l'entorn de les edificacions. - Connexió a xarxa elèctrica: Regula la possibilitat o no de connexió a la xarxa elèctrica de les diferents construccions. - Documentació: Documentació mínima que cal adjuntar amb la sol·licitud de permís de cada construcció, diferenciant bàsicament dos nivells: Nivell 1 = projecte tècnic visat i direcció d’obra; Nivell 2 = documentació (plànols, declaració, fotografia). Llindars: Els projectes de construccions pròpies d’activitats agrícoles, ramaderes, forestals o rústiques en general, que superin els 10 m d’alçada a carener, 500 m2 d’ocupació o 1.000 m2 de sostre se sotmetran al procediment regulat per l’article 48 de la LUC, d’acord amb l’article 49 de la mateixa.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

89

3. Condicions de localització: - Respecte l'eix del camí se separaran les dimensions mínimes assenyalades en l'article sobre xarxa viària rural d'aquestes normes i en funció tipus de camí rural que es tracti. - Respecte elements inventariats al Catàleg de béns se separaran 10 m en general. - Nous volums s’annexaran als preexistents o a distància inferior als 6 m. - Respecte torrents i desguassos principals: Se separaran 15 m i en tot cas, fora de la zona inundable d’acord amb l’article 9.2 de la LUC. - Separació mínima respecte d’altres llindars: 5 m a les partions de la finca. - La pavimentació exterior serà majoritàriament permeable i no ocuparà una superfície superior al 50% de la superfície ocupada per l’edificació. - Les construccions no ocuparan una posició dominant en el paisatge. 4. Condicions de localització de les granges: Les noves implantacions de granges seguiran un criteri de separació per garantir les cauteles sanitàries corresponents: a) Separacions a sòl urbà o urbanitzable de granges noves: 500 m excepte que la normativa sectorial exigeixi una separació major. b) Separacions a habitatges de propietat diferent, sempre que estiguin legalment implantats: 100 m. L’amidament de la distància es farà segons els criteris següents: S’amidarà horitzontalment en línia recta tenint per extrems de la distància tots els elements construïts de l’habitatge i tots els espais on es trobin habitualment els animals; no es consideren elements que influeixin ni els magatzems annexos a l’habitatge, ni les edificacions o instal·lacions annexos a les granges, ni les tanques a excepció que els animals circulin lliurement pel recinte. 5. Adequació paisatgística En general, els paraments exteriors seran d'arrebossat o bloc de formigó, d’acord amb l’article 51.1 de la LUC. En el cas de coberts d’eines i magatzems agrícoles, no s’utilitzaran colors estranys al paisatge i en el cas dels primers s’utilitzaran preferentment tonalitats no estridents i coherents amb el paisatge del lloc. En ambdós casos, caldrà incorporar algun tipus d’arbrat a l’edificació formant un conjunt d’ocupació racional del territori.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

90

Article 121. Regulació de les masies i cases rurals 1. En execució del present POUM l’Ajuntament d’Almenar redactarà i tramitarà mitjançant la figura de Pla especial d’iniciativa pública el Catàleg de masies i cases rurals a les que és d’aplicació l’article 47.3 de la LUC; mentrestant es poden autoritzar les obres i canvis d’ús admesos legalment en aplicació del què disposa la disposició transitòria quinzena punt 1 de la LUC. 2. Mentre no sigui vigent el Pla especial del Catàleg de masies rurals, la identificació de les edificacions assenyalades als plànols 3.1 a 3.11 mitjançant les claus “CR” o “H” només tenen caràcter informatiu. Article 122. Condicions de rehabilitació de masies i cases rurals Aquestes condicions seran establertes en el Pla especial definit a l’article anterior; mentre aquest Pla especial no sigui vigent seran d’aplicació els criteris que amb caràcter general observa la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida. Article 123. Condicions de les noves edificacions o ampliacions d'existents destinades a habitatge rural 1. Els habitatges en el sòl no urbanitzable hauran de complir les condicions següents: a) La consolidació, ampliació o construcció ha d'estar forçosament vinculada a una explotació agrícola o ramadera. b) La consolidació, ampliació o construcció està condicionada a la inscripció registral de la indivisibilitat de la finca. En cas que la construcció es vinculi a la titularitat única de terrenys discontinus que formen una unitat orgànica, caldrà inscriure en el Registre de la Propietat la inedificabilitat de les altres parcel·les del conjunt. c) En les finques que compleixin la condició de finca mínima i tinguin un habitatge rural, podrà autoritzar-se l'ampliació de l'habitatge existent com a ampliació del programa familiar, sense segregar la finca original, sempre que es justifiqui per estrictes necessitats de l'explotació agrícola o ramadera i que el nou habitatge es configuri constituint un conjunt arquitectònic composat amb l'edificació preexistent, bé reformant cossos d'edificació annexos, o bé conformant un nou volum junt a l'actual. 2. Condicions de l'edificació: - Superfície edificable: 200 m2 per habitatge (incloent preexistent). No es compten els magatzems i altres construccions auxiliars. - Alçada màxima: 7 m al ràfec o últim forjat. - Nombre de plantes: Baixa i una planta pis. - Límit d’habitatges per explotació i parcel·la: 2 habitatges.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

91

3. Condicions de localització: - Nous volums s’annexaran als preexistents o a distància inferior als 15 m. - Respecte l'eix del camí se separaran les dimensions mínimes assenyalades en l'article sobre xarxa viària rural d'aquestes normes i en funció tipus de camí rural que es tracti. - Respecte torrents i desguassos principals: Se separaran 15 m, i en tot cas, fora de la zona inundable, d’acord amb l’article 9.2 de la LUC. - Separació mínima respecte d’altres llindars: 5 m a les partions de la finca i altres. 4. Adequació paisatgística: - La tipologia constructiva, els materials han de ser coherents a la zona on s’ubicarà l’edificació, d’acord amb l’article 51.1 de la LUC i no s’utilitzaran colors estranys al paisatge. - Cal incorporar algun tipus d’arbrat a l’edificació formant un conjunt d’ocupació sobre el territori que posi de relleu els valors propis de l’entorn amb l’ús d’espècies adients. El projecte constructiu, d’ampliació o reforma adjunt a la sol·licitud de llicència ha d’especificar-ne les característiques. Article 124. Condicions de les edificacions i instal·lacions vinculades a obres públiques 1. Es podrà autoritzar les construccions i instal·lacions vinculades a l'execució, manteniment i servei de les obres públiques en el sòl no urbanitzable, d'acord amb el que preveu l’article 47.6 d) del Text refós de la LUC. 2. En la sol·licitud de llicència cal justificar-ne la necessitat, la inexistència de riscos i indicar la localització i les mesures correctores previstes per tal de preservar les condicions naturals, l'equilibri ecològic i els valors paisatgístics. 3. L’ajuntament pot no autoritzar aquestes instal·lacions si malgrat tot es considera que afecten greument algun d'aquests valors.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

92

Article 125. Condicions de les edificacions i instal·lacions d’interès públic 1. Només es podran autoritzar les edificacions i instal·lacions d’interès públic, referenciades en els apartats a, b, c i d de l’article 47.4 de la LUC, segons el procediment previst a l'article 48 de la LUC, i sempre que es compleixin les disposicions generals per al sòl no urbanitzable i les específiques de cada zona. 2. Les edificacions i instal·lacions d’interès públic es poden tramitar a través d’un Pla especial o amb la presentació de la documentació següent, exposada durant 1 mes a informació pública: a. Memòria justificativa sobre: - L'interès públic de l’actuació, coherència i adequació a les determinacions de la zona. - La inexistència de riscos derivats sobre l’entorn i els valors agrícoles i ecològics. - La necessitat de l’emplaçament en relació amb l'inexistència de sòl urbà en les proximitats, on seria admès l’ús sol·licitat. b. Condicions formals, tècniques i volumètriques de la edificació. c. Mesures correctores dels impactes derivats i integració ambiental de les instal·lacions. d. Condicions d’ordenació dels accessos, instal·lacions complementàries i serveis. e. Mesures d’adequació per al compliment de la normativa de prevenció d'incendis. f. Tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, si s’escau, d’acord amb la legislació sectorial. g. Altres requeriments establerts a l’article 48 de la LUC. 3. Condicions d’edificabilitat: - Superfície edificable: 400 m2 (incloent preexistent, si n'hi hagués). La major dimensió es justificarà pel programa funcional i la justificació de la integració en el paisatge del territori de l'entorn. - Alçada màxima: 7 m al ràfec o darrer forjat. - Nombre de plantes: Baixa i primera planta pis. - En tot cas, d’acord amb l’article 47.4 a) de la LUC, les obres i instal·lacions seran les imprescindibles per a l’ús referit. 4. Condicions de localització: - Parcel·la mínima: 2 Ha. - Separació respecte l'aresta exterior del camí: 10 m. - Separació respecte torrents i rieres: 25 m i en tot cas, fora de la zona inundable. - Separació respecte veïns: 10 m a les partions de la finca. - Ubicació no dominant en el paisatge. 5. En el supòsit que l’interès públic s'exhaurís, l’ajuntament en el marc de la Llei 3/1998, pot no renovar la llicència d'activitat i incoar la restitució a l’estat previ del sòl afectat per l'actuació.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

93

Article 126. Estacions de subministrament de carburants i prestació d’altres serveis a la xarxa viària 1. S’admet la instal·lació de noves estacions de subministrament de carburants i prestació d’altres serveis a la xarxa viària dins de l’àrea d’afecció de les carreteres N-230 i L-901 en els espais següents: - N-230: Distància lineal de 400 m al voltant de les zones urbanes i industrials. - L-902: Distància lineal de 150 m al voltant de les zones urbanes. 2. El projecte constructiu ha d’incloure específicament: - Mesures de prevenció de la contaminació lumínica en horari nocturn. - Adequació paisatgística a la façana posterior i lateral de l'activitat: Pantalla arbrada. Article 127. Condicions de les tanques 1. S’admet la instal·lació de tanques per a granges i habitatges rurals i infraestructures de velocitat alta. 2. Requisits de les tanques: - Distància màxima a l’element tancat: 12,00 m. - Distància a camins: Segons article 62. 3. Es prohibeixen expressament a tot el terme municipal les tanques extraplomades a l’exterior de la parcel·la i les que contenen elements punxants, perillosos o metàl·lics corrosius oxidables. Article 128. Regulació de les infraestructures i serveis tècnics, criteris generals 1. La implantació o reforma d’infraestructures lineals al territori (carreteres, línies de transport d’energia, etc.) i serveis tècnics que consolidin o representin l’aparició d’una barrera física o travessin la xarxa hidrològica, hauran de tenir en compte mesures correctores per assegurar la permeabilitat biològica. 2. Les línies de subministrament i xarxes de transport de matèria i energia, qualsevol que sigui el règim jurídic de la seva prestació, s’han d’establir preferentment en la zona d’afecció de les carreteres o altres xarxes ja existents que transcorrin pel terme municipal. 3. En tot cas, el promotor del projecte ha d’aportar a l'ajuntament còpia del projecte constructiu, plànols adjunts i si s’escau, estudi d'impacte ambiental. 4. Per a obra civil no especificada que inclogui moviments de terra, seran d’aplicació els criteris de restauració i adequació de l’article següent.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

94

Article 129. Condicions de les infraestructures viàries i lineals 1. A la fase prèvia del projecte (exposició pública) cal determinar les parcel·les que seran destinades a abocador de terres amb especial preeminència a indrets amb activitats extractives inactives o en desús, o altres intervencions que hagin de ser objecte de restauració. 2. Els abocadors, préstecs de terres i parcs de maquinària s’han de situar en els espais de menor valor ambiental i d’una qualitat i fragilitat visual més baixa. 3. Les obres de drenatge, si n'hi ha, s’han d’adaptar a la protecció de la fauna de forma que la inclinació de les parets no superi els 30º de pendent. Quan sigui necessària la construcció de pous de caiguda vertical, cal tancar l’entrada amb reixa horitzontal de llum inferior a 15 mm. 4. Condicions d’execució i restauració (terraplens, desmunts, abocador de terres i préstecs): - Delimitació estricta amb tanca plàstica o metàl·lica dels perímetres afectats per l’obra (traça, abocadors, préstecs, camins, parc de maquinària, etc.) - Tractament de la terra vegetal: . Retirada prèvia per a ús posterior en els treballs de restauració. . Abassegaments d’1,5 m d’alçada màxima, i 12 mesos de durada màxima. . Evitar el trànsit de maquinària pesada per sobre els abassegaments. . Una sembra i un adobat semestral. . Extensió mínima de 30 cm sobre les noves morfologies. 5. Adequació paisatgística: - No deixar arestes vives a la coronació dels talussos i desmunts. - Els abocadors no poden destacar per damunt la lineal de l’horitzó i els talussos han de ser amb baix pendent i sense vèrtexs i escalonats. 6. Integració vegetal: - Plantacions amb arbrat i arbust autòcton: . A la base dels terraplens: Arbres de > 1,5 m alçada. . En els terraplens: Arbres de < 1,5 m i arbusts a raó de 0,4 peus/Ha (60% coberta). . En pantalla: En forma irregular i en dotacions de 0,15 peus/m2 (separació de 4-4,5 m) en arbres i de 0,18 peus/m2 (separació de 2 m) per arbusts. . Moment de les plantacions: Gener- febrer. . Recs: 5 en total, 1 cada mes d’abril a agost (arbres > 1,5 m: 50 l/rec; arbres < 1,5 m + arbusts > 0,7 m: 25 l/rec; arbusts < 0,7 m: 10 l/rec). . Manteniment inicial: Revisió als 6, 11, 16 i 23 mesos i reposició de marres a partir de l’hivern posterior a plantació. - Hidrosembra: . 15% mínim d’espècies autòctones. . Moment: Posterior a plantacions. 2a quinzena octubre-novembre/febrer-1a quinzena març. . Recs: Si germinació és dubtosa 1-2 entre juny i octubre, en pluja fina, evitant xaragalls, a primera/última hora del dia i sense vent.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

95

. Manteniment: Als 3 mesos, mostreig d’1 m2/100 m2 i reposició per sota del 50% de cobertura. 7. Condicions de les tanques: - Alçada màxima: 1,25 m - Suport: RTI (roll tornejat de fusta) - Llum mínima de la reixa: 8 x 6 cm - Coloració: Verd fosc. - No pot contenir elements opacs, dotar-se d’elements punxants o extraplomar-se endins o enfora. 8. El projecte constructiu ha de detallar: - Pressupost detallat de les mesures de restauració, plànols i plec de prescripcions de les mesures correctores i programa de vigilància ambiental. - Localització dels abocadors. - La instal·lació de pantalles acústiques d’almenys 2,5 m d’alçada en tots els trams de la traça amb habitatges o altres edificacions d’ús permanent a distància inferior a 100 m. - La restitució a l’estat natural previ dels trams de via o carretera que eventualment quedessin fora d’ús per alteracions del traçat. 9. A la finalització de les obres, cal preveure: - Neteja general. - Restauració de les zones confrontants per a l'ús anterior. - Restauració dels camins utilitzats. Article 130. Condicions de les línies aèries o soterrades de transport de matèria o energia 1. Cal vetllar per l’ordenació de les noves línies elèctriques d'alta o mitja tensió, oleoductes, gasoductes, línies telefòniques, etc., conjuntament amb línies preexistents, preveient corredors al llarg de les infraestructures de comunicació o per aquells terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgística d'aquests sòls. Els traçats seran preferentment soterrats. 2. Per regular el seu traçat i les mesures adequades a aquestes finalitats es redactaran Plans especials. Caldrà incorporar en aquests instruments de planejament estudis de traçats alternatius que justifiquin la solució menys lesiva al medi. Alhora caldrà establir el tipus de tractament de la vegetació i l'arbrat existent en els àmbits de protecció definits per la legislació sectorial vigent amb la finalitat de reduir l'impacte paisatgístic. Està prohibida la utilització d'herbicides, ja que tots els sòls necessiten una protecció del mantell vegetal apropiada en cada cas. També resten prohibits els dissenys de torre que potencialment comportin riscos d’electrocució de les aus. 3. Per al traçat de noves línies, l'adequació o el trasllat que superin els 3 km de longitud, caldrà atenir-se al tràmit d’avaluació d'impacte ambiental tal com es recull a la Llei 6/2001.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

96

Article 131. Condicions de les instal·lacions de subministrament d'aigua, gas i tractament d'aigües 1. Les instal·lacions de dipòsit, retenció o elevació de líquids o gasos i les edificacions complementàries que les acompanyin han de preveure criteris d'integració ambiental i arquitectònica mitjançant soterrament, pantalla vegetal i tractament dels paraments. L'espai lliure necessari per a la funcionalitat de les instal·lacions ha de tenir en compte igualment criteris adequats d'integració paisatgística i restauració. 2. El Projecte d'urbanització de les instal·lacions o la legalització de les existents, ha d’incloure la idoneïtat, l’àmbit d'ocupació, l'estudi d'almenys tres alternatives de localització i l’elecció justificada d’acord amb el menor impacte, amb solució de les contradiccions que es puguin plantejar i la restauració del medi afectat. Article 132. Condicions de regulació d’obres hidràuliques per a regadiu 1. La construcció d’un embassament de rec requereix l’obtenció de llicència municipal, sens perjudici de l’informe favorable d'altres organismes competents en la matèria. 2. La sol·licitud s’ha d’acompanyar d’un projecte redactat per tècnic competent que justifiqui l’estabilitat de les terres i el sistema tècnic de la sortida d’aigües que prevegi un sistema de protecció dels amfibis (rampes de fusta o pedres amb pendent inferior al 10% i disseny del fons amb cubeta a cota inferior a la de sortida) i que asseguri la persistència d’aigua en el buidatge. 3. Condicions de localització: Els embassaments de rec podran ubicar-se en zones determinades per la clau 21, 22 i 23; quan per raons tècniques d’estalvi d’energia o altres, convingui afectar caients qualificats de zona 24, s’aplicarà l’ordenació alternativa del punt següent. 4 Ordenació alternativa: Mitjançant un projecte tècnic amb informe favorable del Departament d’Agricultura i Acció Rural i la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge es podrà ocupar parcialment un àmbit de morera qualificat de zona 24 per a la construcció d’un embassament amb les condicions següents: a) Reposar i replantar una superfície arbrada de superfície igual a l’ocupada. b) Adequar paisatgísticament tot l’entorn de l’embassament per a obtenir la màxima integració del conjunt i afavorir els objectius mediambientals definits al present POUM.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

97

Article 133. Condicions de les instal·lacions de telecomunicacions i estacions de telefonia mòbil 1. L’ordenació sobre la localització de les instal·lacions de telecomunicacions, radioemissors i estacions de telefonia mòbil s’atendrà als criteris establerts al Decret 148/2001, i al Reial decret 1066/2001, relatiu en la recomanació europea en matèria d’exposició del públic en general a camps electromagnètics. 2. Les antenes de telefonia mòbil i altres instal·lacions d’infraestructures de radiocomunicacions en sòl no urbanitzable s’ajustaran a allò que estableix el Pla d’ordenament ambiental d’infraestructures de radiocomunicació (POAIR) de la comarca del Segrià vigent en cada moment. CAPÍTOL V. REGULACIÓ GENERAL DELS USOS EN EL SÒL NO URBANITZABLE Article 134. Regulació general dels usos 1. Els propietaris de sòl classificat com a no urbanitzable tenen dret a fer servir la propietat i gaudir-ne de conformitat amb la naturalesa dels terrenys, tot destinant-los a finalitats agrícoles, ramaderes, cinegètiques o altres vinculades a l'ús racional dels recursos naturals, i dins els límits que estableixen les lleis i el planejament. 2. Independentment d'allò previst per a cada zona del sòl no urbanitzable, són incompatibles i hi queden prohibits aquells usos que impliquin una transformació en la destinació o la natura d'aquest sòl, o lesionin o impedeixin la consecució dels valors i finalitats esmentades i específiques per a cada zona. 3. L'establiment de qualsevol ús autoritzable comporta l'obligació d'adoptar les mesures necessàries per evitar la degradació del medi natural i aconseguir la integració en l'entorn amb previsió expressa de la captació d'aigua potable, el sistema de depuració d'aigües residuals, les mesures contra incendis, la idoneïtat dels accessos i la conservació i restauració de les comunitats naturals i vegetació autòctona.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

98

Article 135. Regulació general dels usos admesos en el sòl no urbanitzable 1. El règim general d'ús del sòl no urbanitzable que es regula de forma genèrica a l'article 47 de la LUC, es detalla amb major concreció en el present POUM establint en cada grup d'usos, el grau de compatibilitat i s’escau els condicionants: A. Usos lligats a l'activitat agrícola, ramadera o d'explotació de recursos naturals: Zona agrícola Zona de protecció especial Clau 21 22 23 24 a 24 b 24 c Granja/ nucli zoològic/ Granja cinegètica

Comp. Comp. (5b) (1) No comp.

No comp.

Hivernacle Comp. Comp. Comp. (1) No comp.

Comp.

Embassament de rec Comp. Comp. Comp. Comp. (6)

No comp.

No comp.

Caça Comp. Comp. Comp. Comp. Comp. Comp. Rompuda Comp. Comp. (5) Comp. No

comp. No

comp. Préstecs de terres Comp. Comp. Comp. Comp. No

comp. No

comp. Centre de jardineria i venda de planter

(5) (5) (5) (5) No comp.

No comp.

Elaboració productes naturals i artesania

(2) (2) (2) (2) (2) (2)

B. Activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo: Zona agrícola Zona de protecció especial Clau 21 22 23 24 a 24 b 24 c Piscina a l'aire lliure Comp. Comp. No

comp. No

comp. No

comp. No

comp. Camp de vol, aeromodelisme i anàlegs

(5) (5) No comp.

(1) No comp.

No comp.

Camp de golf, pitch& ¡put (5) (5) No comp.

(1) No comp.

Comp.

Club de tennis, esportius especialitzats

(5) (5) No comp.

(1) No comp.

No comp.

Hípiques, equitació i quads (5) (5) No comp.

(1) No comp.

No comp.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

99

C. Equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans: Zona agrícola Zona de protecció especial Clau 21 22 23 24 a 24 b 24 c Gosseres (guarda, cria, ensinistrament)

Comp. (5) (4) No comp.

No comp.

No comp.

Abocador de residus sòlids urbans (4) (4) (4) No comp.

No comp.

No comp.

Abocador de runes (4) (4) (4) Comp. No comp.

No comp.

Descontaminació/ desballestament (5) (4) (4) No comp.

No comp.

No comp.

Planta de compostatge (4) (4) (4) No comp.

No comp.

No comp.

Aparcament/ venda de caravanes (5) (4) (4) No comp.

No comp.

No comp.

D. Instal·lacions de serveis tècnics i infraestructures i energia: Zona agrícola Zona de protecció especial Clau 21 22 23 24 a 24 b 24 c EDAR, ETAP i infraestructures sanejament

Comp. Comp. (5) Comp. No comp.

No comp.

Embassament de retenció o regulació

Comp. Comp. Comp. Comp. No comp.

No comp.

Parcs de maquinària d’obres públiques

(1) (1) (1) (1) No comp.

No comp.

E. Activitats de turisme rural o de càmping: Zona agrícola Zona de protecció especial Clau 21 22 23 24 a 24 b 24 c Alberg de joventut, casa de colònies...

(2) (2) (2) No comp.

(2) No comp.

Desmuntables per a festa a l'aire lliure

(3) (3) (3) (1) No comp.

(1)

Residència casa pagès, allotjaments rurals

(2) (2) (2) No comp.

(2) No comp.

Restaurant/cafè/bar (2) (2) (2) No comp.

No comp.

No comp.

Hotel, hostal, apart-hotel, fonda rural

(2) (2) (2) No comp.

(2) No comp.

Càmping (5) (5) (4) No comp.

No comp.

No comp.

Parc temàtic (5) (5) (4) No comp.

No comp.

No comp.

Punt d'inf., venda producció local, records

(2) (2) (2) No comp.

(2) No comp.

Centre d’interpretació i similars (2) (2) (2) No comp.

(2) No comp.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

100

(1) Condicionat al manteniment de l’ús actual i els terminis establerts per la seva explotació, si és el cas. Un cop finalitzat i executat el projecte de restauració no s’admetran noves instal·lacions. (2) Condicionat a la rehabilitació de masies i cases rurals preexistents segons catàleg. (3) Condicionat per la pròpia temporalitat, en cap cas superior a 1 any. Incorporarà un compromís de restauració de la realitat física alterada en el moment del desmantellament. (4) Condicionat a la redacció d’un impacte ambiental i si s’escau, al tràmit d’avaluació. (5) Condicionat a la redacció d’un estudi d’impacte paisatgístic i a la gestió dels accessos. (5b) Condicionat a la redacció d’un estudi d’impacte paisatgístic a partir de 500 m2 i a la gestió dels accessos. (6) Condicionat a la redacció d’un estudi d’impacte paisatgístic i a la gestió dels accessos. Es considera ordenació alternativa al planejament segons aplicació de l’article 132. Caràcter especial de la regulació d’usos en la subzona 24c de protecció especial de jaciments arqueològics: Es consideren afectats a aquesta zona les àrees identificades gràficament més un àmbit de protecció de 50 m. Quan se sol·liciti una llicència que afecti el subsòl caldrà informar el Departament de Cultura i requerir el propietari perquè presenti un estudi de la incidència que les obres poden tenir en les restes arqueològiques, elaborat per un professional especialitzat en el tema. Els jaciments en llocs amb usos agrícoles i forestals es permet la seva continuïtat sempre que no afectin les restes arqueològiques. Un cop emès informe del Departament de Cultura aquest serà d’aplicació en els llocs on s’hagin detectat restes a mantenir, i es podrà aplicar la normativa de la zona confrontant en els espais que el mateix departament no consideri susceptibles de com a resultat de l’activitat d’investigació arqueològica efectuada. Caràcter especial de la regulació del sòl potencialment inundable: A la subzona 24a li serà d’aplicació el què disposa l’article 2.8 del Pla territorial parcial de Ponent. Ordenació específica de l’ús esportiu en la modalitat d’automoció: En l’àmbit identificat “21e” al plànol 3.7 s’admet, previ el tràmit de l’article 48 de la LUC, l’ús esportiu en la modalitat de motocròs i quads. La previsió inclou la possibilitat d’implantar una pista de curses i un circuit de proves, i les instal·lacions complementaries adients com ara serveis, bar, boxes, aparcaments. Els corresponents edificis es dimensionaran estrictament per les necessitats justificades, procurant que siguin de caràcter provisional els que no tinguin acreditat un ús continuat al llarg de tot l’any La superfície construïda permanent màxima serà de 150 m2. El projecte, d’acord amb l’estudi d’impacte i adequació paisatgística determinarà les mesures de minimització de l’impacte de la instal·lació.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

101

Article 136. Regulació de l’ús extractiu 1. Es considera ús extractiu les activitats d’aprofitament d’aigua (excepte el reg de la pròpia finca) i minerals superficials i profunds. 2. Les activitats d’explotació d'àrids i terres tindran sempre caràcter temporal. 3. L’ús extractiu de qualsevol tipus està subjecte a llicència municipal, la qual resta condicionada a la prèvia obtenció de l’autorització preceptiva per part de l’organisme competent i en el cas d'àrids i terres, al programa de restauració aprovat que ha de garantir el principi de restauració integrada i el dipòsit de la fiança. 4. Sens perjudici dels anteriors articles, l'ús extractiu se sotmet a l'article 50.1 de la LUC, de forma que el projecte d'activitat s'han de sotmetre a informació pública per l'ajuntament i a informe de la Comissió Territorial d'Urbanisme que ha d'emetre en dos mesos. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES PRIMERA: VOLUMS I USOS FORA D’ORDENACIÓ 1. Quan els edificis i instal·lacions i usos amb llicència anterior a l’aprovació inicial d’aquest POUM, estiguin subjectes, per raó del planejament, a expropiació, cessió gratuïta, enderrocament de l’edifici o cessament de l’activitat, quedaran en situació de fora d’ordenació. Així mateix, resten qualificats en situació de fora d’ordenació els edificis, instal·lacions i usos disconformes amb el planejament respecte dels quals no sigui possible aplicar les mesures de restauració previstes per la LUC. 2. En els edificis i instal·lacions fora d’ordenació no s’hi podran realitzar obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d’expropiació, però si les petites reparacions que exigeixin la higiene, ornament i conservació de l’immoble. Els canvis d’ús de les construccions i les instal·lacions que estan fora d’ordenació es poden autoritzar en els supòsits i les condicions regulats per l’article 53.5 de la LUC.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

102

SEGONA: VOLUMS I USOS DISCONFORMES Quan les edificacions existents no s’ajusten a les determinacions del planejament, però no han de donar lloc a l’expropiació, cessió o enderroc de les construccions, ni es troben incloses en els supòsits de l’apartat 2 de la disposició transitòria 1a, aquestes es consideren en situació de volum disconforme. En els edificis i instal·lacions amb volum disconforme s’autoritzaran totes les obres de consolidació, rehabilitació i canvi d’ús d’acord amb les condicions bàsiques que aquestes normes urbanístiques estableixen per a cada zona. Els usos preexistents i legalitzats abans de l’aprovació inicial del POUM poden mantenir-se mentre no esdevinguin incompatibles amb el nou planejament, havent-se d’adaptar als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de perill que estableixi la llei i les normes per a cada zona d’aquest pla. En relació amb la densitat de l’edificació, es considerarà compatible amb la situació de volum disconforme la divisió horitzontal de la propietat en el nombre d’entitats existents a l’entrada en vigor del present POUM sempre que la seva existència es pugui acreditar mitjançant qualsevol document com és ara el cadastre o el certificat final d’obra de l’immoble. TERCERA: PARCEL·LES FORA D’ORDENACIÓ Les parcel·les existents a les diferents zones edificables, de superfície i/o dimensions inferiors a les que estableixi el POUM per a la zona on s’emplacen es consideraran edificables en les condicions establertes, sempre que constin inscrites en el Registre de la Propietat abans de l’aprovació inicial del present POUM. QUARTA: CARREGUES DE LA URBANITZACIÓ EN SECTORS DE SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT I DE SÒL URBANITZABLE En el termini de sis mesos a comptar de l’aprovació definitiva del present POUM l’Ajuntament d’Almenar redactarà un Pla especial urbanístic amb els objectius definits a l’article 67.1.e de la LUC amb els criteris següents:

a) Assignació de l’agent executor de les diverses infraestructures de sanejament o altres, l’execució de les quals afecti més d’un sector.

b) La distribució dels costos i l’assignació de cessions a compte del pagament dels diferents conceptes.

c) La coordinació amb els programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge en relació amb el PSARU i altres programes similars.

d) L’establiment d’un calendari dels treballs. e) El Pla especial contindrà les normes reguladores que concretin les

previsions i fixin els procediments de gestió establerts. f) El Pla especial concretarà gràficament els sistemes definits. g) En qualsevol cas, els creixements industrials que desenvolupin el

present POUM disposaran la construcció de les EDAR pròpies.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

103

CINQUENA: ORDENANCES En desenvolupament del present POUM, en el termini d’un any, l’ajuntament tramitarà les ordenances reguladores de la contaminació lumínica, i de la incidència de les activitats sobre l’entorn incorporant el mapa de capacitat acústica del municipi. SISENA: DISPONIBILITAT D’AIGUA En la memòria dels Plans de millora urbana i dels Plans parcials que desenvolupin el present POUM, es farà constar al càlcul de demanda d’aigua en base als paràmetres següents, referits pel que fa a les zones 6 i 16 (de regularització) a les noves implantacions, i a la totalitat dels nous sectors en els demés casos: Usos residencials: Per a una ocupació en habitatge de superfície útil inferior a 80 m2: 2,7 habitants/habitatge; per a una ocupació en habitatge de superfície útil superior a 80 m2: 3,5 habitants/habitatge. Altres usos: Ús industrial en general: 150 habitants/Ha neta; ús logístic: 50 habitants/Ha neta; equipaments: 50 habitants/Ha neta; zona verda i altres: 100 habitants/Ha neta. Dotació per habitant: 220 litres/dia. En els informes i acords d’aprovació municipal del planejament derivat es farà constar el còmput acumulatiu de la disponibilitat que s’hagi imputat a les aprovacions anteriors en el sentit de garantir que no se sobrepassa el límit total d’11,36 litres/segon. La revisió del POUM per aplicació de l’article 5.5 de les presents normes urbanístiques es farà d’ofici quan els cabals atribuïts als diferents sectors superi els 8,50 litres/segon, i es podrà limitar a l’establiment d’un nou balanç d’aigua justificant les disponibilitats dels procediments de subministraments assolits. SETENA: GESTIÓ DEL POUM En el termini de sis mesos després de l’entrada en vigor l’ajuntament formarà el desplegament següent:

i) Redacció del Pla especial determinat a la disposició transitòria quarta.

ii) Redacció i tramitació dels projectes corresponents per desenvolupar els polígons, PA-10 (Sant Sebastià) i PA-11 (Trullets).



CVE-DOGC-A-13204009-2013

104

VUITENA: VIGÈNCIA Per ser refosos en la present documentació es consideren derogats en el seu contingut els documents següents:

- Pla parcial industrial antic SAU 5 - Pla parcial residencial antic SAU 2 - Pla parcial residencial antic SAU 6 - Pla de millora urbana àmbit “antic cinema”

Les determinacions dels quals queden subrogades pel contingut del present document. ANNEX 1. DEFINICIONS A. DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L’ORDENACIÓ Article 1. Definició de paràmetres referits als àmbits de planejament Aprofitament urbanístic del sector: És la resultant de ponderar d’acord amb l’article 37 de la LUC, l’edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que assigni al sòl el planejament urbanístic. També integra la densitat de l’ús residencial. S’expressa en unitats d’aprofitament (ua). Aprofitament mitjà del sector (AM): Coeficient entre el producte del valor relatiu de cadascuna de les zones per la seva extensió, i la suma de les superfícies de les zones. El valor resulta equivalent al coeficient entre l’aprofitament del sector i la superfície global dels terrenys inclosos en ell. S’expressa en unitats d’aprofitament per metres quadrats de sòl (ua/m2s). Coeficient o índex d’edificabilitat bruta (IEB): Factor que fixa la relació entre la superfície de sostre edificable d’un sector i la superfície dels terrenys del sector. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2s). Densitat màxima d’habitatges bruta (DMHB): Coeficient que fixa el nombre màxim d’habitatges d’un sector en relació amb tota la seva superfície. Les unitats s’expressen en nombre d’habitatges per hectàrea de sòl (hab./Ha). Coeficient o índex d’edificabilitat net de la zona o intensitat neta d’edificació de la zona (IEN): Factor que fixa la relació entre la superfície de sostre edificable d’una zona i la superfície d’aquesta, referida al sòl d’aprofitament privat, un cop descomptats els terrenys que són adscrits a sistemes. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2s). Densitat màxima neta d’habitatges de la zona (DMHN): Coeficient que fixa el nombre màxim d’habitatges d’una zona en relació amb la seva superfície, referida al sòl d’aprofitament privat, un cop descomptats els terrenys que són adscrits a sistemes. Les unitats s’expressen en nombre d’habitatges per hectàrea de sòl (hab./Ha).



CVE-DOGC-A-13204009-2013

105

Superfície de sòl d’aprofitament privat (SSAP): Dimensió que indica la quantitat de sòl destinada a l’aprofitament urbanístic, generalment en forma d’edificació, un cop s’han descomptat les superfícies destinades a sistemes. Les unitats s’expressen en metres quadrats (m2). Article 2. Definició de paràmetres referits a la parcel·la Parcel·la: És la porció de sòl urbà potencialment edificable, que constitueix una unitat de domini. Parcel·la mínima: És la unitat de sòl de dimensions mínimes que pot resultar apta per l’edificació. Les parcel·les mínimes, definides a cada zona, seran indivisibles, qualitat que caldrà fer constar en el Registre de la Propietat en el moment d’inscripció de la finca, d’acord amb el que preveu l’article 188.2 de la LUC. Solar: Parcel·la classificada com a sòl urbà, apte per a l’edificació, segons la seva qualificació urbanística en el present POUM que d’acord amb l’article 29 de la LUC, reuneix les condicions següents: - Urbanitzada d’acord amb les determinacions establertes per aquest pla o bé si aquest no les fixa, disposa dels serveis urbanístics bàsics i afronta amb via que compta amb enllumenat públic, íntegrament pavimentada (incloses voreres). No s’aplica al sòl urbanitzable i no urbanitzable que confronti amb carreteres, vials de connexió i vials que delimitin el sòl urbà. - Té assenyalades alineacions i rasants -és susceptible de llicència immediata perquè no ha estat inclosa en un PMU ni en un PA- per edificar no s’han de cedir altres terrenys per a carrers o vies. Alineació: És la línia de separació entre el viari, o altres espais públics, i les parcel·les i solars de titularitat pública o privada. Front de parcel·la: Límit de la parcel·la amb el carrer o altre espai de domini públic. Coeficient o índex d’edificabilitat neta de parcel·la (IEN): Factor que fixa la relació entre la superfície de sostre edificable i la superfície de sòl d’una parcel·la. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable dividit per metres quadrats de sòl (m2st/m2s). Densitat neta d’habitatges (DNH): Quocient que fixa la relació entre el nombre d’habitatges d’una parcel·la i la seva superfície. S’expressa com la relació entre 1 habitatge i la quantitat de sostre edificable mínim necessari (1 hab./m2st). Ocupació de parcel·la (OC): Percentatge de sòl ocupat per la projecció vertical de cadascuna de les plantes de l’edificació en relació amb la superfície de parcel·la. S’expressa com a percentatge (%).



CVE-DOGC-A-13204009-2013

106

Article 3. Definició de paràmetres referits al carrer Alineació de carrer o de vial: És la línia en planta que estableix, al llarg dels carrers, el límit entre el sistema viari i les parcel·les. Rasant del carrer o del vial: Definició geomètrica de l’altitud del paviment acabat de l’eix del carrer al llarg del seu recorregut. Amplària del vial: És la distància entre les dues alineacions de carrer confrontants mesurada perpendicularment a l’eix. Es pren com una constant o paràmetre, entre trams de vial, per tal de determinar l’alçària reguladora o altres paràmetres referits a l’edificació. Illa: Superfície contínua dels terrenys delimitats per les alineacions de vials o espais lliures perimetrals. Article 4. Definició de paràmetres referits a l’edifici Alineació de façana: És la línia que determina on s’han de situar la façana o façanes dels edificis al llarg del vial. És coincident amb l’alineació de vial o amb el límit de qualificació de jardí públic en el cas d’edificació “segons alineació de vial” o quan així ho determini l’ordenació “en volumetria específica”, i és reculada d’aquesta en els demés casos. Planta baixa (PB): És la planta situada sobre rasant al nivell baix de l’edifici, de manera que resulta la planta més propera al carrer. Plantes soterrani (PS): Són les situades a sota de la planta baixa. Plantes pis (PP): Són totes les plantes de l’edificació que estiguin per sobre de la planta baixa. Planta sota coberta (SC): És l’espai situat entre el forjat del sostre, real o possible, de la darrera planta admesa de l’edifici i la coberta inclinada. S’admet l’aprofitament de l’espai sota coberta com a habitatges o altre ús admès a la zona corresponent sempre que estigui vinculat (i comunicat interiorment) a una superfície útil mínima de 40 m2 situada a la darrera planta edificable. La seva alçada lliure interior no superarà els 3,50 m i en el cas que la regulació de la zona es faci mitjançant edificabilitat neta, computarà a tal efecte tota la superfície amb una alçada lliure superior a 1,50 m.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

107

Alçària reguladora màxima (ARM): Mida vertical, en el pla exterior de la façana, que fixa l’alçada màxima entre els límits següents: 1. Límit inferior per a edificis amb ordenació segons alineació de vial o volumetria específica alineada a vial: 1.1. Edificis amb façana a un sol vial: a. Si la rasant del carrer, considerat el front de parcel·la, presenta una diferència de nivells entre l’extrem de cota més alta i el de cota més baixa, menor d’1,20 metres, l’alçària reguladora s’amidarà al centre de la façana, a partir de la rasant de la voravia en aquest punt. b. Si la diferència de nivells entre l’extrem de cota més alta i el de cota més baixa, és més gran d’1,20 metres, l’alçària màxima de l’edifici s’amidarà a partir del nivell situat a 0,60 metres per sobre de la cota més baixa de la línia de façana. c. Quan l’aplicació d’aquesta regla doni lloc a que, en determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més d’1,50 metres per sobre del punt d’aplicació de l’alçària reguladora, la façana es podrà dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cadascun dels trams resultants, l’alçària reguladora s’haurà d’amidar d’acord amb les regles anteriors. Cada tram tindrà, almenys, la longitud indicada per a la parcel·la mínima. 1.2. Edificis amb façana a dues o més vies que conflueixen. a. Si l’alçària de l’edificació fos la mateixa a cada cara de vial, s’aplicaran les condicions del punt 1, anterior, operant en el conjunt de les façanes desenvolupades, com si fossin una sola façana. b. Si les alçàries reguladores fossin diferents, les més altes es podran portar cap als carrers adjacents més estrets, fins una longitud igual a la fondària edificable corresponent al carrer de més alçària. Aquesta longitud arribarà com a màxim fins la meitat del tram de carrer de menor amplària. L’aplicació d’aquest retorn només afectarà la primera parcel·la que fa cantonada. 1.3. Edificis amb façana a dues o més vies que conflueixen. Regularan la seva alçària com si es tractés d’edificis independents. El canvi d’alçària màxima es farà, almenys, a quatre metres de la façana de menor cota. 2. Límit inferior per construccions ordenades segons edificació aïllada o volumetria específica amb reculada de les edificacions: Serà la cota del terreny de referència presa a cada punt; si els vials confrontants tenen pendents superiors al 5,00% caldrà aplicar aquest criteri fragmentadament a volums d’una ocupació màxima de 250 m2 d’ocupació. 2.1. Límit superior: Segons els esquemes gràfics adjunts:



CVE-DOGC-A-13204009-2013

108

<3.50

<1.00

ARM TEULADA

<30%

<3.50<1.00

ARM TERRAT

<30%

<0.60 CAMBRA D'AIRE

<3.50

<1.00

ARM TEULADA

<30%<3.00

<3.50

TERRAT

<30%<3.00

CAMBRA D'AIRE

<1.00

ARM

<0.60

Cota del terreny de referència: És la superfície reglada que uneix amb directrius els eixos dels vials confrontants del terreny edificable (considerants generatrius), siguin els terrenys afectats una única parcel·la o no; en cas que la illa edificable no confini amb vial en, almenys, dues bandes oposades, la superfície reglada seguirà la rasant del carrer principal amb una directriu de pendent +/- 4,00% segons calgui adaptar-se a l’orografia originària del terreny. Nombre màxim de plantes (NMP): És la quantitat de plantes que es permet construir dins de l’alçària reguladora màxima, incloses la planta baixa i les plantes pis i no inclou la planta sota coberta si no s’específica explícitament. Cossos sortints: Són els que sobresurten de la línia de façana o de l’alineació del pati d’illa i tenen el caràcter d’habitables o ocupables. Poden ser tancats o oberts. Són cossos sortints tancats els que tenen els costats amb tancaments rígids, indesmuntables i ancorats. 3. La superfície en planta dels cossos sortints tancats i semitancats computarà com a superfície de sostre edificable. Elements sortints: Són parts integrants de l’edifici, o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten del pla de façana, de l’espai lliure d’interior d’illa. Els elements no permanents (anuncis, rètols, persianes, elements de senyalització, tendals, persianes...) no tenen la consideració d’elements sortints. Pati de llums o celobert: És l’espai no edificat, situat dins del volum de l’edificació, destinat a l’obtenció de ventilació i il·luminació. Pati de ventilació: És l’espai no edificat, situat dins del volum de l’edificació, destinat a ventilar i il·luminar dependències que no siguin destinades a dormitoris, cuines, sales d’estar, menjadors, biblioteca, despatx...



CVE-DOGC-A-13204009-2013

109

Elements tècnics de les instal·lacions: Són les parts integrants de l’edifici amb caràcter comú: Filtres d’aire, dipòsits de reserva d’aigua, conductes de ventilació i de fums, claraboies, antenes de telecomunicació, maquinària d’ascensor, baranes, separadors, elements de suport per estendre la roba, accessos als elements comuns de l’immoble, etc. Article 5. Definició de paràmetres específics de l’edificació alineada al vial Paret mitgera: És la paret lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les veïnes, que s’eleva des del fonament a la coberta, encara que la continuïtat s’interrompi per l’existència de celoberts o patis de ventilació de caràcter mancomunat. Sobre ella recauen les servituds de mitjaneria, ús mancomunat i impediment d’obertura si s’escau. Fondària edificable: És la distància perpendicular a la línia de façana que limita l’edificació per la part posterior. Defineix el pla de façana a l’interior del pati d’illa. Alineació interior de l’illa: És la línia paral·lela a la façana situada a la distància indicada per la fondària edificable màxima. Espai lliure interior d’illa o pati d’illa: És l’espai lliure d’edificació, o només edificable en planta baixa i soterrani, quan sigui el cas, que resulta d’aplicar les fondàries edificables. Article 6. Definició de paràmetres específics de l’edificació aïllada Separacions mínimes: Les separacions mínimes de l’edificació a la façana de la via pública, a les seves partions i entre edificacions d’una parcel·la, són les distàncies entre les edificacions, inclosos els seus cossos sortints excepte els ràfecs fins a 0,50 m, i els límits de la parcel·la o altres edificis. Article 7. Definició de paràmetres específics de l’edificació en volumetria específica Perímetre regulador: És la forma geomètrica tancada que defineix l’ocupació en planta de l’edificació sobre rasant. Aquest perímetre pot ser sobrepassat per la cornisa de remat de l’edifici fins a 0,50 m i pels vols de l’edificació en el cas que es permeti la construcció fins a l’alineació del vial. Perfil regulador: És tota definició unívoca, gràfica o escrita de l’alçada que pot assolir l’edifici dins del perímetre regulador.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

110

B. DEFINICIÓ DE PARÀMETRES REGULADORS D’USOS I ACTIVITATS Article 8. Classificació d’usos A efectes d’aquest POUM i del planejament derivat que el desplegui, s’estableixen els criteris següents de classificació d’usos: a. Segons la permissivitat. b. Segons el domini. c. Segons l’activitat. d. Segons el règim d'intervenció Article 9. Classificació d’usos segons la permissivitat 1. D’acord amb aquest criteri es diferencien els usos permesos dels usos prohibits. 2. Són usos permesos els expressament admesos a la corresponent regulació de zona. Als usos permesos se’ls pot fixar limitacions, i resulta d’aquesta limitació la classificació següent: a. Ús principal o global: El que defineix l’especialització d’un àmbit, sector o zona. b. Usos compatibles: Els que poden ser simultanis i coexistir amb l’ús global. c. Usos condicionats: Els que requereixen regulacions específiques de l’entorn o certes limitacions per a ser admesos. d. Usos provisionals: Els que no són compatibles amb l’ús global, però no necessiten obres o instal·lacions permanents, no dificulten l’execució dels plans, i poden ser autoritzats amb caràcter provisional en els termes previstos per l’article 53 de la LUC. 3. Els usos prohibits són els que no s’indiquen explícitament a cada categoria i tipus de sòl.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

111

Article 10. Classificació d’usos segons el domini 1. D’acord amb aquest criteri es diferencien usos públics i privats. 2. Són usos públics els referits als serveis prestats per l’administració o per gestió dels particulars sobre els béns de domini públic. També inclouen els realitzats per l’administració en béns de propietat particular mitjançant arrendament o qualsevol altre tipus d’ocupació. 3. Usos privats són aquells que es realitzen per particulars en propietat privada: a) Ús particular és el que realitza individualment el titulat d’una propietat. b) Usos col·lectius són els usos privats destinats al públic: Es caracteritzen per pertànyer a una associació, agrupació, societat, club o organització similar, per l’abonament d’una quota o d’un preu o alguna altra contraprestació. c) Usos comunitaris són els desenvolupats sobre béns de titularitat privada, de forma mancomunada, associada o comuna per part dels seus propietaris. Article 11. Classificació d’usos segons l’activitat D’acord amb aquest criteri es diferencien els usos d’habitatge, hoteler, allotjament rural, restauració, recreatiu, càmping i caravàning, comercial, d’oficines i serveis, industrial, magatzem, serveis tècnics i ambientals, tallers de reparació de vehicles, garatge i aparcament, estacions de serveis, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu, sociocultural, agrícola, ramader, forestal i activitats extractives. 1. Ús d’habitatge: És destinat a l’allotjament o residència familiar, segons els tipus següents: a. Habitatge unifamiliar: És l’edifici destinat a un sol habitatge i situat en una parcel·la independent o en divisió horitzontal amb una part del terreny d’ús privatiu, situat aïllat o agrupat horitzontalment. b. Edifici d’habitatges o plurifamiliar: És l’edifici que conté diversos habitatges, amb accés i elements comuns. 2. Ús hoteler: És el que correspon a aquells edificis que es destinin a allotjaments comunitaris i per temporada, inclosos en la legislació específica sobre classificació d’establiments d’allotjament turístic sotmesos al règim hoteler, que poden ser: Hotels, hotels-apartaments, motels i pensions. D’acord amb la Classificació catalana d’activitats econòmiques de 1993. Revisió 1 (CCAE-93 Rev. 1), correspon a les incloses en el Codi 551. Hotels i el Subcodi 55231. Apartaments turístics.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

112

2.1. Hotel és aquell establiment que ofereix servei d’allotjament en habitacions, en règim de lloguer, amb o sense serveis de caràcter complementari. En aquest cas, les habitacions formen una unitat residencial indiferenciable i indissoluble del conjunt, i no tenen els serveis per a la conservació i elaboració d’aliments. 2.2. Hotel-apartament és aquell establiment hoteler que ofereix l’allotjament en apartaments dotats d’elements per a la conservació, elaboració i consum d’aliments en cadascun d’ells i inclou tots els altres serveis propis dels hotels. 2.3. Motel és aquella especialitat d’hotel que se situa a no més de 500 m de l’eix d’una carretera i que compta amb l’accés independent per a cada habitació o grup residencial. 2.4. Pensió és aquell establiment que ofereix servei d’allotjament en habitacions en règim de lloguer, però no té serveis de menjar ni té instal·lacions individuals per a fer-ho. 3. Ús d’allotjament rural: És el que correspon a les activitats turístiques residencials de curta durada, situades en entorns rurals o naturals, com són els albergs juvenils, refugis de muntanya, centres de vacances, cases de colònies i residències-cases de pagès. D’acord amb la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses en el Codi 5521 i 5523, excepte el Subcodi 55231. 4. Ús de restauració: És el referent a restaurants, establiments de begudes, menjadors col·lectius i provisió de menjars preparats, sense espectacle. Dintre de la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses en els Codis 553, 554 i 555. 5. Ús recreatiu: És el consistent en les activitats del lleure i de l’esplai, no compreses en cap altra qualificació. Dintre de la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses en els Codis 921. Activitats cinematogràfiques i de vídeo, 922. Activitats de ràdio i televisió, 923. Altres activitats artístiques i d’espectacles i 927. Activitats recreatives diverses. 6. Ús de càmping i caravàning: És el consistent en l’acampada temporal de conjunts de tendes desmuntables de materials tèxtils o de vehicles rodats. D’acord amb la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses en el Codi 5522. 7. Ús comercial: És el consistent en la venda de productes manufacturats a l’engròs o al detall. Per a la seva categorització serà d’aplicació la LOEC o norma que la substitueixi.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

113

8. Ús d’oficines i serveis: Comprèn les activitats administratives de caràcter públic o privat que d’acord amb la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses en els Codis 633. Activitats de les agències de viatges, operadors turístics i altres activitats d’ajut al sector turístic, 65 a 74 (Mediació financera i activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials) i 93. Activitats diverses de serveis personals, excepte el Subcodi 9304 que incorpora les activitats de manteniment físic. 9. Ús d’indústria: Comprèn les activitats manufacturades i de transformació, excepte el reciclatge -codi 37-, que per la seva condició necessiten instal·lacions adequades. Inclou les determinades per la CCAE-93 Rev. 1, i correspon a les incloses en els Codis 15 a 36, inclòs. 10. Ús de magatzem: D’acord amb la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses al Subcodi 631 que componen la manipulació i dipòsit de mercaderies. Quan l’activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat industrial contigua, es considerarà tot el conjunt com una indústria. Quan l’activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat comercial contigua o es realitzi en el mateix local, es considerarà tot el conjunt com un ús comercial. 11. Ús de serveis tècnics i ambientals: Comprenen les instal·lacions i els espais reservats pels serveis tècnics d’electricitat, abastament d’aigua, gas, telefonia, sanejament i similars, incloses les oficines i magatzems als servei d’aquest ús. D’acord amb la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses al grup E. Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua; i el Codi 37. Reciclatge. 12. Ús de tallers de reparació de vehicles: Comprèn aquells usos destinats al manteniment de vehicles amb el ram mecànic i electricitat com activitat mixta d’indústria i servei, que són compatibles amb l’ús residencial. No inclouen els tallers del ram planxa o pintura que tindran la consideració d’indústria. Segons CCAE-93 Rev. 1, corresponen a les incloses al Codi 502. Manteniment i reparació de vehicles de motor. 13. Ús de garatge-aparcament: És el que comprèn els espais situats a l’interior de l’edifici o en el sòl o subsòl de terrenys del mateix solar, i les instal·lacions mecàniques especials destinades a la guarda de vehicles automòbils. Comprèn els aparcaments privats, col·lectius i públics. D’acord amb la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses al Subcodi 63.214. 14. Ús d’estació de serveis: És el que comprèn les instal·lacions destinades a la venda al públic de benzines, gasoil i lubricants que tingui, com a mínim, instal·lats de forma conjunta els elements següents: Tres aparells sortidors per al subministrament de benzina i gasoil d’automoció, aparells necessaris per al subministrament d’aigua i aire, equip d’extinció d’incendis. L’estació de serveis admet com a usos complementaris els d’oficines i serveis (relacionats amb la instal·lació), comerç, restauració i tallers de reparació d’automòbils, magatzem (relacionat amb la pròpia instal·lació). Segons CCAE-93 Rev. 1, corresponen al Codi 505. Venda al detall de carburants per a l’automoció.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

114

15. Ús educatiu: És el que comprèn els centres dedicats a l’ensenyament preescolar, educació general bàsica, batxillerat i formació professional, com també les seves instal·lacions complementàries. Dintre de la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses al Codi 80, sobre educació. 16. Ús sanitari-assistencial: És el que comprèn el tractament o allotjament de persones objecte d’atenció mèdica o de teràpia. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, residències geriàtriques, dispensaris, consultes i similars. L’ús sanitari també inclou els serveis socials, les activitats termals i els balnearis, les clíniques veterinàries i establiments similars. D’acord amb la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses en el Codi 85 i el Subcodi 9304. 17. Ús esportiu: És el que comprèn els locals, edificis i instal·lacions condicionades per a la pràctica i l’ensenyament dels exercicis de cultura física i esport. Dintre de la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses en el Codi 926. Activitats esportives. 18. Ús sociocultural: És el que comprèn les activitats culturals, recreatives i de relació social, les que tenen relació amb la creació personal i l’artística, les de caràcter religiós i les associatives. S’hi inclouen per tant, cases de cultura, centres socials, biblioteques, casinos, sales d’art i d’exposició, etc., com també les esglésies, temples, capelles, centres parroquials, convents i similars. Dintre de la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses en els Codis 91, 924 i 925. 19. Ús agrícola: En general comprèn les activitats relacionades amb les feines del camp, les que tenen lloc a l’entorn de les masies, instal·lacions, pallisses, estables, sitges i altres dependències afins. D’acord amb la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses en el Codi 011. Producció agrícola i 014. 20. Ús ramader: Inclou les activitats relacionades amb la cria i explotació d’animals, ja siguin granges, vivers i els d’aqüicultura. També s’inclouen en aquesta classificació les activitats relacionades amb la caça i la pesca. D’acord amb la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses en els Codis 012, 013, 015 i 05. 21. Ús forestal: Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, plantació i explotació de boscos en els termes que regulen la Llei forestal de Catalunya i disposicions que la desenvolupen. D’acord amb la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses en el Codi 02. 22. Ús d’activitats extractives: És el que comprèn l’extracció de terres i àrids, minerals i a l’explotació de pedreres. D’acord amb la CCAE-93 Rev. 1, correspon a les incloses en els Codis 10 a 14, inclosos. Els usos en sòl no urbanitzable s’hauran d’entendre en el marc de les anteriors definicions, però també en el context de la regulació detallada d’aquesta classe de sòl en els capítols corresponents.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

115

Article 12. Classificació d’activitats segons el règim d’intervenció Serà d’aplicació la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats o norma que la substitueixi. Article 13. Situació relativa de les activitats Edifici aïllat: S’entén per edifici aïllat el que deixa una franja lliure d’edificació, tant amb els edificis confrontants com amb el carrer. Edifici independitzat: S’entén per edifici independitzat, en zones on s’admeti la construcció d’habitatges, aquell amb parets de separació amb els predis confrontants a partir dels fonaments, deixant un espai lliure mitjà de 15 cm, sense que en cap punt no pugui ser inferior a 5 cm, excepte a les façanes on es disposarà d’aïllament per juntes de dilatació, i a la part superior, on es disposarà una tanca o protecció amb material elàstic, per tal d’evitar la introducció de deixalles o aigua de pluja en l’espai intermedi. La construcció i conservació de les juntes de dilatació de façanes i la protecció superior són a càrrec del propietari de l’edifici industrial. Situacions relatives de l’activitat: S’entén per situació relativa d’una activitat cadascuna de les diferents possibilitats d’emplaçament físic respecte d’altres usos. La situació relativa d’una activitat ve determinada per la ubicació que ocupa el local principal i l’accés a l’activitat, podent ocupar la mateixa activitat les plantes superiors i inferiors a la principal. D’acord amb aquesta ubicació s’estableixen les següents: Situació 1: Dins del sòl urbà residencial. En planta soterrani d’edifici d’habitatges amb accés independent. En planta baixa d’edifici d’habitatges amb accés independent. En planta baixa o planta pis d’edifici d’habitatges amb accés per mitjà d’espais comunitaris. En planta pis d’edifici d’habitatges amb ús d’habitatge a les plantes inferiors. Situació 2: Dins del sòl urbà residencial. En planta baixa o inferior d’edifici no destinat a l’ús d’habitatges amb accés exclusiu. En planta pis d’edifici no destinat a l’ús d’habitatge. Activitat contigua a l’habitatge i situada en edifici d’ús exclusiu. Situació 3: En zones industrials dins del nucli urbà. En edifici independitzat amb façana al carrer i no exclusiu a una activitat. En edifici independitzat amb façana al carrer i exclusiu a una activitat. Situació 4: En zones industrials separades del nucli urbà. En edificis aïllats fins a 7 metres de les parcel·les veïnes. En edificis aïllats més de 7 metres de les parcel·les i dedicats a una única activitat. Situació 5: En zones allunyades del nucli urbà. En edificis aïllats en zones especials exclusives per a aquest ús.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

116

Grafies que representen les situacions relatives de les activitats 1. Sòl urbà residencial

(a) Accés independent (b) Accés independent 2. Sòl urbà residencial

(a) Accés exclusiu(b) (c) 3. Zones industrials dins del nucli urbà

(a) Ús no exclusiu a una activitat (b) Ús exclusiu a una activitat 4. Zones industrials separades del nucli urbà (a) < 7 m (b) > 7 m ¡ 5. Zones allunyades del nucli urbà

A: Activitat. H: Habitatge. Situació de l'activitat



CVE-DOGC-A-13204009-2013

117

ANNEX 2. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI Article 1. Definició L’instrument general de protecció de patrimoni d’Almenar és el Catàleg d’edificis i béns a protegir, d’acord amb el que preveuen els articles 69 de la LUC i els reglaments que la desenvolupin. Article 2. Catàleg 1. És la relació de béns d’interès històric, artístic, arquitectònic, ambiental i paisatgístic sobre els que cal establir mesures urbanístiques de protecció i preservar de la seva degradació. Els elements del catàleg es defineixen, en base a la protecció específica de la Llei del patrimoni cultural català, 9/1993, en tres tipologies: a. Béns culturals d’interès nacional (BCIN): Elements que tenen aquesta consideració, en virtut de la legislació vigent sobre patrimoni cultural català. b. Béns culturals d’interès local (BCIL): Elements de rellevància ja reconeguda a nivell local a través d’una declaració motivada votada pel ple municipal. El catàleg conté: Nou fitxes d’elements catalogats en sòl urbà identificades com a “CAT-1” a ”CAT-9”, 10 fitxes d’elements en sòl no urbanitzable identificades com a ”BP-01” a “BP-10” i 34 fitxes corresponents al catàleg d’elements de l’inventari arqueològic.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

118

ANNEX 5. REGULACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS DE CAPTACIÓ SOLAR Article 1. Objecte Aquest annex té per objecte regular la implantació de sistemes de captació d’energia solar fotovoltaica en sòl no urbanitzable del terme municipal. Article 2. Definició S’entén per sistemes de captació d’energia solar fotovoltaica el conjunt d’elements que conformen una instal·lació de generació d’electricitat a partir de la radiació solar mitjançant l’efecte fotoelèctric. El sistema de captadors solars pot ser de dos tipus: Panells: Plaques instal·lades sobre suport fix, sigui el sòl natural o la coberta d’un edifici. També s’entén per panell, la placa solar amb un únic eix de gir que no supera els 1,80 m d’alçada amb una inclinació de 90º respecte el sòl. Seguidors: Dispositiu mecànic format per diversos panells solars suportats sobre un eix mòbil que s’orienta de forma que roman a la perpendicular dels raigs solars, seguint el sol des de l’est a la sortida fins a l’oest a la posta. Article 3. Àmbit d’aplicació Les prescripcions d’aquesta ordenança són d’aplicació a les instal·lacions de sistemes de captació d’energia solar fotovoltaica amb connexió a xarxa elèctrica instal·lades sobre el terreny amb finalitat de generar energia elèctrica i instal·lacions anàlogues al terme municipal d’Almenar. Article 4. Criteris de disseny de les instal·lacions Per tal d’afavorir la integració de les instal·lacions en l’entorn i minimitzar l’afecció paisatgística cal aplicar les mesures següents, les quals hauran de venir detallades tant en el projecte d’instal·lació com en l’estudi d’impacte i integració paisatgística, com també grafiades en els plànols i correctament pressupostades. Es tracta de les següents: Agrupació de les edificacions: Els elements necessaris per al funcionament de la instal·lació, tals com inversors, centres de control..., s’han d’agrupar, en una sola construcció tan a prop com sigui possible d’edificacions preexistents, si s’escau. Paraments de les construccions: Les construccions en obra civil de fàbrica hauran de completar-se amb un arrebossat simple mentre que les edificacions en materials lleugers mòbils hauran de presentar-se en colors de l’entorn (RAL 6001, 6003, 6004, 6005, 6007, 6011, 6012, 6013, 6014, 6016, 6020, 6021, 6025, 6028).



CVE-DOGC-A-13204009-2013

119

Soterrament de les línies de connexió exteriors: Les esteses elèctriques que connecten la instal·lació amb la línia elèctrica d’evacuació han d’anar soterrades i preferentment pels marges dels camins. Pantalles vegetals amb reg de suport. El perímetre N, E i O de les instal·lacions ha de dotar-se d’una pantalla vegetal arbrada equipada amb un reg de suport localitzat a cada peu. La pantalla ha de ser exterior al tancament i separar-se a la distància suficient per al correcte funcionament dels captadors. Les espècies arbrades que s’utilitzaran preferentment seran lledoner (Celtis australis), pi (Pinus halepensis), xiprer (Cupressus sempervirens) o roure (Juglans regia) i s’admetran tallades periòdiques amb reposició amb finalitat d’explotació forestal o altres, quan la seva alçada pugui perjudicar el funcionament de la instal·lació. Superfície del sòl sense pavimentar. La superfície de la instal·lació ha de restar en el sòl natural per tal de facilitar la restauració dels terrenys amb el desmantellament i millorar la integració en l’entorn. Les instal·lacions no han de dotar-se d’il·luminació exterior atesa la consideració de zona E2 de tot el sòl no urbanitzable, es considera d’acord amb el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació de l’enllumenat. Article 5. Tancaments de les instal·lacions Per tal de garantir la necessària permeabilitat de la fauna i afavorir la integració global de la instal·lació, els tancaments han d’adequar-se als condicionants següents:

- Alçada màxima: 1,50 metres. - Llum mínima de la reixa: 14 x 14 cm. - Suports de la tanca: En pal de fusta RTI de diàmetre màxim de 10

cm. No s’admetran tanques parcialment o íntegrament opaques, tanques de doble torsió o tanques amb extraplom interior o exterior. Article 6. Ordenança reguladora Mitjançant la redacció d’una ordenança reguladora l’ajuntament podrà establir les condicions relatives a l’emplaçament de les instal·lacions; dimensió de les instal·lacions; procediment urbanístic aplicable als projectes en sòl no urbanitzable i règim de fiança relativa al desmantellament i restitució dels terrenys



CVE-DOGC-A-13204009-2013

120

ANNEX 6. REGULACIÓ DETALLADA PER A LA ZONA D’ESPECIAL PROTECCIÓ DE LES AUS I DE L’AIGUABARREIG L’acord de GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC) aprova la designació com a part de la Xarxa Natura 2000, diverses zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) entre les que figura la que amb referència núm. ES5130035 es denomina “Plans de la Unilla”. També queda afectada amb el Codi ES5130014 l’àrea del terme municipal compresa en la delimitació de l’aiguabarreig Segre/Noguera Pallaresa. Dit acord aprova determinades directrius, que es transcriuen en la part que respecta l’afectació al terme municipal d’Almenar. DIRECTRIUS A. Directrius generals per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 El marc general d'aplicació per a la gestió i l'aprofitament dels recursos naturals als espais de la Xarxa Natura 2000 és el que determinen els articles 2 i 6 de la Directiva 92/43, d'hàbitats. Es defineixen quatre eixos bàsics de gestió: El manteniment en un estat de conservació favorable dels hàbitats i de les espècies d'interès comunitari, objectius de conservació als espais de la Xarxa Natura 2000. Les mesures que s'adoptin tindran en compte les exigències econòmiques, socials i culturals, com també les particularitats regionals i locals. L'avaluació de les repercussions ambientals de qualsevol pla o projecte que pugui afectar de forma apreciable els espais tenint en compte els hàbitats i espècies, objectius de conservació en aquests espais. L'impuls dels mecanismes de participació pública en tots els processos de planificació, avaluació i gestió que afectin els espais de la Xarxa Natura 2000. 1. El marc de la Directiva d'hàbitats defineix un primer nivell de protecció i de gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000. En una segona fase, aquesta gestió es concretarà mitjançant Plans especials o d'altres instruments de planificació específics per a cada espai o restringits a determinats hàbitats o espècies.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

121

2. Com a criteri general, es consideren compatibles els usos i les activitats que, emparades en la legislació vigent o en un instrument de planejament urbanístic vigent, ja es desenvolupen a l'interior dels espais de manera respectuosa amb la conservació dels seus valors naturals, inclosos els hàbitats i les espècies d'interès comunitari. En particular s'admetran aquelles activitats declarades d'utilitat pública. Es considera així mateix compatible la implantació de tècniques i processos que millorin els resultats de la pròpia finalitat d'aquests usos, i garanteixin l'evolució i l'adaptació de l'activitat econòmica, sempre que s'asseguri el compliment dels objectius de la Xarxa Natura 2000 en aquests espais. A més, també es tindrà en compte el possible efecte favorable que pugui tenir una activitat sobre els valors naturals de l'espai. 3. A tota la superfície dels espais de la Xarxa Natura 2000 és d'aplicació el règim del sòl no urbanitzable, tret d'aquells sòls destinats a domini públic obtinguts per cessió urbanística dins del règim del sòl urbanitzable. En aquest sentit, queda prohibida la urbanització, però no l'edificació ni tampoc el tractament dels seus entorns d'acord amb els usos admesos pel planejament urbanístic pel sòl no urbanitzable. 4. L'eina que regularà l'edificació i, si s'escau, les instal·lacions i serveis pròpies d'aquestes, serà el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge. Amb anterioritat a la seva redacció, l'autorització de les edificacions seguirà els procediments que la legislació urbanística defineix, en el marc del planejament urbanístic vigent, com també la Llei 3/1998, d'intervenció integral de l'Administració ambiental, en els casos que aquesta ho requereixi. 5. En els espais de la Xarxa Natura 2000 que es corresponguin amb espais del PEIN amb Plans especials de protecció del medi natural i del paisatge ja aprovats la reglamentació de referència serà aquesta. 6. Es fomentarà l'ús econòmic sostenible dels espais mitjançant estratègies de múltiple benefici (econòmic, social i ambiental), de forma que la seva inclusió a la Xarxa Natura 2000 sigui un actiu més que li doni valor afegit. 7. En el cas que els objectius de conservació dels hàbitats i les espècies d'interès comunitari requereixin la introducció o el manteniment de pràctiques agràries i forestals determinades (que superin els mínims exigibles en aplicació de la condicionalitat), aquestes pràctiques es fomentaran a través de mecanismes voluntaris amb incentiu econòmic amb els titulars de les explotacions. 8. En l'aplicació d'aquestes directrius generals i en la definició dels instruments de planificació que les desenvolupin es tindrà en compte la compatibilitat entre els objectius de conservació definits per a cada espai de la xarxa i el compliment dels objectius públics de primer ordre del Govern de la Generalitat de Catalunya en allò no directament relacionat amb la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

122

9. Se sotmetran a una adequada avaluació ambiental els plans, programes i projectes previstos a la legislació i el marc normatiu vigent, pel que fa a l'anàlisi de les seves repercussions sobre la Xarxa Natura 2000. Se seguiran els procediments administratius establerts en aquests casos en la normativa vigent, llevat dels casos específics detallats en aquestes directrius. Espais de plana agrícola; identificació dels objectius de conservació Hàbitats: 1250 - Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia): Prioritari; 1510 - Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant: Prioritari; 1430 - Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea): No prioritari; 1510 - Comunitats halòfiles. Estepes salines continentals: Prioritari. Espècies: Flora: Boleum asperum; Fauna: Ocells estèpics: Arpella (Circus aeruginosus), esparver cendrós (Circus pygargus), xoriguer petit (Falco naumanni), sisó (Tetrax tetrax), xurra (Pterocles orientalis), ganga (Pterocles alchata), gaig blau (Coracias garrulus), alosa becuda (Chersophilus duponti), calàndria (Melanocorypha calandra), terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), terrerola rogenca (Calandrella rufescens), trenca (Lanius minor). Espais d’aigües continentals; identificació dels objectius de conservació Hàbitats: 3110 - Aigües estagnants oligotròfiques, molt poc mineralitzades, de les planes arenoses (Littorelletalia uniflorae): No prioritari; 3120: Aigües estagnants oligotròfiques molt poc mineralitzades, amb Isoetes spp, en terrenys generalment arenosos del Mediterrani occidental: No prioritari; 3130: Aigües estagnants, poc o molt mesotròfiques, amb vegetació de les classes Littorelletea uniflorae i/o Isoeto-Nanojuncetea: No prioritari; 3140: Aigües estagnants oligo-mesotròfiques, dures, amb vegetació bentònica de carofícies - No prioritari; 3150: Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submergits de grans espigues d'aigua (Potamion) - No prioritari; 3160: Estanys i basses naturals d'aigua distròfica; 3240: Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya - No prioritari; 3250: Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi - No prioritari; 3260: Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submergida o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion) - No prioritari; 3270: Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (pp) i del Bidention (pp) - No prioritari; 3280: Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes - No prioritari; 3290: Rius mediterranis intermitents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion - No prioritari; 7210: Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus) - Prioritari; 91E0: Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) - Prioritari; 92A0: Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera - No prioritari 92D0: Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea) - No prioritari.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

123

Espècies: Flora: Marsilea strigosa. Fauna: Invertebrats: Cranc de riu (Austropotamobius pallipes). Peixos: Cavilat (Cottus gobio), saboga (Alosa fallax), llopet de riu (Cobitis paludica), madrilleta roja (Rutilus arcasii), barb de muntanya (Barbus meridionalis), madrilla (Chondrostoma toxostoma). Rèptils: Tortuga d'estany (Emys orbicularis), tortuga de rierol (Mauremys leprosa). Mamífers: Totes les espècies de ratpenats de l'annex II de la Directiva 92/43, d'hàbitats, i almesquera (Galemys pyrenaicus), llúdriga (Lutra lutra) i visó europeu (Mustela lutreola). B. Directrius generals per als espais de plana agrícola, aplicables a la zona ZEPA del pla 1. Directrius generals A més de les directrius generals definides pel conjunt dels espais de la Xarxa Natura 2000, en els espais definits a la plana agrícola s'hi aplicaran els criteris següents: Els criteris establerts en el present document s'incorporaran en el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge que es redactin dels espais de la xarxa. En el cas dels espais que ja tenen Pla especial aprovat caldrà tenir en consideració les regulacions que aquest específica per a l'espai. Els objectius de conservació en els espais de plana agrícola en el marc d'aquestes directrius de gestió seran els hàbitats inclosos a l'annex I i les espècies incloses a l'annex II de la Directiva 92/43, d'hàbitats, i la seva actualització de la Directiva 97/62 (anomenats d'interès comunitari) més significatius presents a l'espai. Així mateix, també ho seran totes les espècies d'aus de l'annex I de la Directiva 79/409, d'aus, o la seva actualització 91/244/CE. Seran els formularis oficials que es presentin a la Comissió Europea en el moment en què s'aprovi la proposta d'espais a incloure a la Xarxa Natura 2000 els que detallaran aquests objectius de conservació. Les directrius fan una referència explícita als elements prioritaris de conservació que són aquells que són objecte d'una protecció específica d’acord amb la seva significació, fragilitat i grau d'amenaça a nivell de Catalunya. Aquests es troben definits al punt II.1 i presenten unes directrius específiques al final d'aquest capítol. La gestió i les regulacions que es realitzin en els espais de plana agrícola caldrà que garanteixi un estat de conservació favorable dels hàbitats i espècies, objectius de conservació definits al punt tercer.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

124

Tots els projectes, plans o programes que puguin afectar de forma apreciable els espais de la Xarxa Natura 2000 s'han de sotmetre a una adequada avaluació de les seves repercussions en l'espai i tenint en compte els objectius de conservació definits al tercer punt. Només s'autoritzaran en el cas que s'asseguri que no causarà perjudici a la integritat de l'espai en qüestió o que demostrin la seva compatibilitat amb els valors naturals de l'espai. Malgrat causi perjudici a la integritat de l'espai, i a falta de solucions alternatives, es podran autoritzar per raons imperioses d'interès públic de primer ordre, incloses raons de naturalesa social o econòmica, prenent les mesures compensatòries que siguin necessàries per garantir la coherència global de la Xarxa Natura 2000. En el cas que en aquest espai hi hagi un hàbitat o una espècie prioritaris, es podran autoritzar per raons de salut humana, seguretat pública o beneficis ambientals de primordial importància. En el cas d'altres raons imperioses d'interès públic caldrà consultar prèviament a la Comissió Europea. Els Plans especials de protecció del medi natural i del paisatge determinaran els hàbitats i les espècies de conservació prioritària en cada espai, i, si és necessari, les seves àrees crítiques de conservació. Aquests plans han de ser aprovats pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Amb caràcter general, es considera incompatible qualsevol actuació que afecti de forma apreciable els hàbitats d'interès comunitari i/o afecti negativament els hàbitats d'espècies d’interès comunitari. De cara a les directrius de gestió es diferencien dos grans grups d'ambients estèpics: Els secans occidentals (secans de Balaguer, Alguaire, Mas de Melons-Alfés i Granja d'Escarp) i els secans orientals (secans de Bellmunt, Plans de Sió, Belianes i Anglesola). Aquesta classificació es basa en diferencies en les espècies d'interès comunitari presents i les característiques ecològiques dels espais. Es declararà espais de protecció especial, a l'empara de la Llei 12/1985, d'espais naturals, en els sectors més rellevants de la Xarxa Natura 2000. Es considera d'interès per part de l'administració l'adquisició i/o l'arrendament de finques d'alt valor ecològic per la conservació dels hàbitats i les espècies d'interès comunitari als espais de la Xarxa Natura 2000. Es promourà, en tot moment, el treball conjunt amb els col·lectius implicats en la gestió com també els ajuntaments dels espais de la Xarxa Natura 2000, per tal de definir conjuntament les accions a realitzar i aconseguir una major conscienciació respecte dels valors naturals d'aquests espais. En aquest sentit caldrà promoure, a proposta de la Generalitat, dels ajuntaments o altres ens locals, o de les organitzacions territorials, sectorials o socials, la creació de consorcis, taules de treball, i d'altres sistemes de discussió i participació per a la presa de decisions, pel global de la gestió d'un espai o per aspectes concrets d'aquesta.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

125

L'administració realitzarà un seguiment de l'estat de conservació dels hàbitats i les espècies d'interès comunitari. Es redactarà i aprovarà un Pla de conservació dels hàbitats d'interès comunitari; es redactarà i aprovarà un Pla de conservació de les espècies d'interès comunitari. 2. Directrius per a l'agricultura i la ramaderia La gestió agrària anirà encaminada al manteniment de les explotacions existents d'una manera compatible amb la conservació dels valors naturals de l'espai. Els criteris que hauran de regir seran els següents: Es promourà el manteniment de l'agricultura tradicional de secà utilitzant, quan s'escaigui, els contractes globals d'explotació i l'aplicació de mesures agroambientals com a instruments de gestió contractual entre l'administració i els titulars de les explotacions, com a eines principals pel manteniment de la renda agrària de forma compatible amb la conservació dels valors naturals lligats a l'activitat agrària. Els criteris i mesures ambientals inclosos en els contractes globals d'explotació i les mesures agroambientals que promogui l'administració agrària, es definiran amb la col·laboració de la Direcció General del Medi Natural del DMAH. Es promourà, quan sigui convenient, una marca de qualitat local agrícola, que posi èmfasi en l'agricultura tradicional realitzada en explotacions sostenibles en espais de la Xarxa Natura 2000. Es realitzarà un estudi científic específic encaminat a estudiar la possibilitat d'implementar un reg de suport (dotació màxima de 3.500 m3/Ha/any) en cultius cerealístics de secà. Si els resultats d'aquest estudi ho avalen, s'admetrà el regadiu de suport als cultius cerealístics de secà amb una dotació màxima de 3.500 m3/Ha/any, sempre que aquest regadiu sigui compatible amb la conservació dels valors naturals de l'espai, i molt especialment de les aus estèpiques. Mentrestant es podran autoritzar regs d'hivern per garantir les collites mitjanes de la zona fins al 30% de la superfície de la ZEPA. Excepcionalment, en aquells indrets d'especial valor agrari es podrà produir un increment en percentatge en el reg d'hivern tot garantint alhora els objectius previstos en aquestes directrius. Aquesta implementació anirà lligada a l'aplicació de mesures correctores contrastades que produeixin una millora de les poblacions d'aus estèpiques de l'espai. Es considera compatible la implantació de reg de suport, amb dotació màxima de 1.500 m3/Ha/any, en els cultius llenyosos existents en el moment de l'aprovació de l'espai. Es podran incrementar les superfícies d'aquests cultius sempre que siguin compatibles amb la conservació dels valors naturals de l'espai, i molt especialment de les aus estèpiques. En aquest sentit, el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de cada espai establirà la zonificació amb els límits màxims de superfície d'aquests conreus en cada sector.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

126

Amb caràcter general, i llevat dels casos considerats en els apartats anteriors, les diferents modalitats de reg de suport plantejades en espais de la Xarxa Natura 2000 no podran comportar canvis en les tipologies de conreus existents (herbaci de secà, llenyosos de secà, etc.) Els regs d'hivern històrics es podran continuar desenvolupant en les mateixes condicions. És incompatible el reg de transformació amb dotació total als espais de la Xarxa Natura 2000 excepte en els llocs ja regats en el moment d'aprovació de l'espai. En aquests casos, es promourà l'aplicació de mesures de gestió per tal d'incrementar la seva capacitat d'acollida de les espècies d'interès comunitari menys exigents. Les infraestructures associades a la posada en marxa del reg de suport hauran de minimitzar l'impacte als hàbitats d'interès comunitari i a les poblacions d’espècies d'interès comunitari. La concentració parcel·lària és compatible sempre que no comporti un moviment de terres significatiu. Es fomentarà la recuperació i millora dels marges entre conreus. Es fomentarà el manteniment dels rostolls de certes àrees de distribució de les aus estèpiques, tenint en compte la creació d'una franja perimetral de seguretat contra incendis en els espais més forestats. Es fomentarà l'increment de guarets, erms i vegetació natural a l'espai, com també l'aplicació de criteris de gestió encaminats a la millora de l'estructura i funcionalitat dels cultius. Es fomentarà la presència de guarets de diferents tipologies a un mínim del 20% de l'explotació, a les àrees de distribució de les aus estèpiques. Es fomentarà la ramaderia extensiva de secà de forma ordenada, incentivant l'aplicació de bones pràctiques ramaderes. Es fomentarà l'establiment d'acords amb els ramaders per tal que la pastura sigui una eina de gestió de la vegetació i del paisatge, amb l'objectiu de millorar els hàbitats de les espècies d'interès comunitari i els hàbitats d'interès comunitari. En el Pla especial de cada espai, i de forma conjunta amb l'administració agrària i la col·laboració del sector ramader, es podrà definir quan sigui convenient la càrrega ramadera i la zonificació més adient per compatibilitzar les explotacions ramaderes extensives i els objectius de conservació, assegurant sempre un correcte sanejament i identificació del ramat. També s'elaborarà un Llibre de Pastura amb tots els ramaders extensius dels espais que ordeni l'activitat en aquest sentit.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

127

Es promourà la restauració i creació d'abeuradors pels ramats, de manera que siguin compatibles amb l'ús per part de la fauna silvestre. Es permetrà la construcció de noves granges d'acord amb l'actual legislació sectorial que les regula i el procediment actual administratiu per a la seva autorització. No obstant, sempre hauran de ser compatibles amb la conservació dels valors naturals de l'espai, molt especialment de les aus estèpiques, la qual cosa serà objecte d'avaluació en el procediment d'autorització. Aquesta avaluació haurà de tenir en compte l'impacte acumulat pel total d'explotacions a la zona. La gestió de dejeccions ramaderes en espais de la Xarxa Natura 2000 estarà regulada per la legislació sectorial tot i que, puntualment i de forma molt justificada, en el marc del Pla especial de cada espai es podrà fer alguna regulació específica amb motiu d'una millor protecció dels valors naturals en sectors concrets. En aquest sentit, el possible increment de costos de l'explotació ramadera afectada per aquesta regulació caldrà que sigui previst i compensant pel programa d'actuacions de l'esmentat pla. Es promourà l'assessorament als agricultors per l'ús de productes fitosanitaris que no afectin la fauna silvestre (categoria toxicològica de baixa toxicitat per a la fauna). L'administració facilitarà la creació i implementació del pla de gestió de residus de les explotacions ramaderes. S'estudiarà la possibilitat de crear un banc de terres que pugui contribuir a la consecució dels objectius de conservació en els espais de la Xarxa Natura 2000. 3. Directrius per a la gestió forestal Els usos i les activitats forestals s'han de desenvolupar amb criteris de gestió sostenible dels terrenys forestals, i de forma que sigui compatible l'aprofitament dels recursos forestals amb la conservació dels valors naturals de l'espai. Es potenciarà la planificació forestal amb criteris de conservació del bosc i dels seus valors ecològics. En aquest sentit, en la redacció dels nous plans de gestió, o la revisió de les actuals, es tindran en compte aquestes consideracions i la seva ubicació dins un espai de la Xarxa Natura 2000. Els treballs forestals hauran de tenir en compte el període de màxima sensibilitat de les diferents aus estèpiques. En la redacció dels plans de prevenció d'incendis i les mesures associades (punts d'aigua, cremes, desbrossades, tallafocs, etc.) caldrà tenir en compte la presència d'hàbitats i/o espècies d'interès comunitari i caldrà assegurar la seva no afectació per a l'aprovació definitiva dels plans.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

128

Les autoritzacions de rompudes de terrenys forestals a la Xarxa Natura 2000 hauran d'avaluar les repercussions sobre els objectius de conservació de cada espai. Cal recordar que els erms, les timonedes i les formacions arbustives estan catalogats com a terrenys forestals. No s'autoritzaran rompudes de terrenys forestals que afectin hàbitats d'interès comunitari ni sectors de màxima importància per a les aus estèpiques. S'evitaran les reforestacions i aforestacions arbòries en espais de la Xarxa Natura 2000 que impliquin una disminució dels espais oberts, a excepció dels cursos d'aigua naturals. S'afavoriran les tallades en reforestacions de baix interès ecològic en les àrees que es consideri necessari per a la recuperació d'hàbitats d'interès comunitari i d'hàbitats aptes per a les espècies d'interès comunitari. L'obertura de nous vials es realitzarà en una època de l'any que no resulti perjudicial per a les espècies d'interès comunitari. 4. Directrius per a la caça i la pesca continental La gestió cinegètica es considera compatible en el conjunt de l'espai i s'entén com una activitat econòmica sostenible ambientalment. Es promourà la col·laboració activa amb el col·lectiu de caçadors i pescadors a l'hora de dur a terme les mesures proposades. Es promourà l'ordenació i planificació de l'aprofitament de les espècies cinegètiques, i es fomentaran les mesures de gestió de l'hàbitat (abeuradors, refugis per a conills, sembrat de parcel·les cinegètiques, etc.) i de seguiment i control sanitari. El Pla especial promourà una planificació cinegètica amb directrius de gestió comunes per a la totalitat de l'espai. Així mateix, en ell es regularà la caça menor durant la mitja veda d’acord amb la possible afectació a les aus estèpiques podent establir àrees on no sigui permesa aquesta activitat. Per a la realització de batudes excepcionals de senglar i altres espècies de caça major entre els mesos de febrer a juny en l'espai caldrà una autorització específica prèvia dels responsables de la gestió de l'espai natural o, en el seu defecte, de la Direcció General del Medi Natural del DMAH. Es promouran programes per a limitar la densitat del porc senglar i prevenir els conflictes que pugui ocasionar a les activitats econòmiques de la zona i conservar els hàbitats i les espècies d'interès comunitari que pugui afectar. No es permetran les àrees privades de caça amb reglamentació especial.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

129

S'admeten les repoblacions cinegètiques sempre que vagin dirigides al reforçament de les poblacions naturals i amb totes les garanties sanitàries i genètiques requerides per la normativa sectorial aplicable. No es permetrà la reintroducció i alliberament d'espècies de fauna al·lòctones, a excepció del faisà (Phasianus colchicus) i sempre que aquesta espècie sigui compatible amb la conservació i protecció de les espècies d'interès comunitari presents en aquests espais. Es fomentarà, conjuntament amb les societats de caçadors, la creació de zones de refugi de caça en àrees d'especial interès per a les aus estèpiques. Totes les directrius i aspectes que incideixen sobre la pesca i la conservació dels ambients aquàtics continentals determinats a les directrius dels espais d'aigües continentals seran d'aplicabilitat al present espai. 5. Directrius per a les activitats extractives Les activitats extractives són una activitat productiva necessària, amb un impacte significatiu sobre el medi natural que cal minimitzar mitjançant mesures preventives i correctores. Les regulacions que han de regir aquestes activitats en el marc dels espais de la Xarxa Natura 2000 cal inspirar-les en el principi de la Directiva 92/43, d'hàbitats, de prevenció i autorització quan no tenen un impacte significatiu sobre els hàbitats i les espècies d'interès comunitari de l'espai. Amb l'objectiu de fer compatible aquesta activitat econòmica amb la preservació del medi ambient es defineixen les directrius següents: Es permetran les activitats extractives ja autoritzades en els espais de Xarxa Natura 2000. Durant la fase d'explotació, s'intentarà afectar la mínima superfície possible, i s'aplicaran mesures compensatòries per afavorir els hàbitats i les espècies d'interès comunitari. Les noves activitats extractives, i les ampliacions de les existents, evitaran causar perjudici a la integritat dels espais de la Xarxa Natura 2000 tenint en compte els hàbitats i espècies que són objectius de conservació de cada espai. Malgrat causin perjudici a la integritat de l'espai, a falta de solucions alternatives, les noves activitats extractives i les ampliacions de les existents, necessàries per complir els objectius públics de primer ordre establerts pel Govern de la Generalitat, es podran autoritzar adoptant les adequades mesures preventives, correctores i compensatòries relatives als objectius de conservació de l'espai i a la coherència global de la Xarxa Natura 2000.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

130

És incompatible l'obertura de noves activitats extractives en aquells sectors en què la seva reduïda superfície no permet una pèrdua, encara que temporal, de l'àrea ecològicament viable per a la conservació de les espècies d'aus estèpiques (sup. mínima de 3.000 Ha) excepte en aquells casos en què les mesures compensatòries que s'apliquin permetin mantenir aquesta superfície mínima ecològicament viable. Les activitats d'extracció d'argiles i d'àrids es consideren compatibles a causa de la seva reduïda afectació temporal i superficial sens perjudici del que específica la legislació sectorial per a la seva autorització i sempre que s'apliquin les mesures compensatòries i correctores necessàries. Un cop finalitzada la fase d'explotació, la restauració de la superfície afectada haurà de fer-se de manera que sigui òptima pels hàbitats i les espècies d'interès comunitari presents a l'espai protegit. Es fomentarà la restauració i millora de les àrees afectades per activitats extractives en el passat. 6. Directrius per al turisme, el lleure i la circulació rodada La gestió de les activitats de turisme i lleure als espais de la Xarxa Natura 2000 Ha d'anar encaminada a la seva realització de forma compatible amb la conservació dels valors naturals d'aquests espais com també a la seva promoció com a recurs econòmic d'aquestes àrees. Les condicions que han de regir aquestes activitats seran les següents: Es realitzarà una promoció turística dels valors naturals i el patrimoni cultural i arquitectònic lligats a l'agricultura tradicional de secà. Es promouran activitats turístiques sostenibles (agroturisme) i la comercialització de productes artesanals, amb el recolzament de la imatge d'espècies animals especialment significatives com a símbol i marca de qualitat. Es fomentarà la iniciativa pública i privada per a les activitats de turisme i lleure relacionades amb els valors naturals i culturals de la zona. L'organització de pràctiques esportives, d'aventura o de lleure comercialitzades en espais de la Xarxa Natura 2000 requeriran de l'autorització corresponent del DMAH. L'accés motoritzat a l'espai es regularà per les normes definides per als espais del PEIN de la Llei 9/1995, i el Decret 166/1998. En el marc de la redacció del Pla especial es definirà els sectors crítics i les èpoques on es regularà l'accés motoritzat a vehicles no autoritzats i visitants foranis.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

131

Es regularà l'organització d'activitats turístiques, esportives i de lleure amb la finalitat d'evitar les interferències amb la conservació de les aus estèpiques, tenint en compte les seves àrees de distribució i els períodes de màxima sensibilitat. L'acampada organitzada amb caràcter temporal només es permetrà dins les àrees d'acampada i quan tingui lloc d’acord amb el que disposa la legislació vigent sobre colònies, campaments, camps de treball i rutes per a joves i requerirà informe previ dels Serveis Territorials del DMAH. Per a la creació i ampliació d'instal·lacions esportives (circuits de motocross, camps d'aeromodelisme, etc.) es tindrà en compte la no afectació de les àrees de major interès de les aus estèpiques Es promouran campanyes d'informació i sensibilització de persones i col·lectius relacionats amb aquest tipus d'activitats. 7. Directrius per a l'edificació Serà en el marc dels Plans especials on es regularà l'edificació admesa a cada espai. No obstant, i a grans trets, aquest regulació seguirà les premisses següents: A tota la superfície dels espais de Xarxa Natura 2000 se li aplicarà el règim de sòl no urbanitzable tal com defineix el Decret 328/1992, del PEIN. En aquest sentit, queda prohibida la urbanització però no l'edificació. En cas d'haver sòls urbans classificats com a tal en el moment de l'aprovació de la proposta d'ampliació dels espais de la Xarxa Natura 2000 per part del Govern aquests es consideraran automàticament exclosos de l'espai. En les àrees amb presència d'hàbitats i/o espècies d'interès comunitari, no s'admetran instal·lacions ni usos que siguin incompatibles amb la seva conservació. Abans de disposar del Pla especial, l'edificació estarà regulada pel planejament urbanístic municipal i la Llei 3/1998, d'IIAA. S'oferirà informació i criteris als municipis inclosos dins els espais de la Xarxa Natura 2000 per a l'exercici de les seves competències en matèria de planejament urbanístic i protecció d'espais naturals. La construcció i rehabilitació d'edificis es regularà pel que determina la legislació vigent en matèria urbanística i haurà de comptar amb informe previ de compatibilitat del DMAH per a la seva autorització. Es promocionarà la rehabilitació de construccions d'ús agrícola i ramader amb criteris de conservació que afavoreixin la nidificació d'aus estèpiques.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

132

8. Directrius per a l'ús de l'aigua i les infraestructures hidràuliques La gestió de l'ús de l'aigua ha d'anar encaminada al manteniment de les característiques actuals i a permetre la millora de la seva eficiència o la seva intensificació en el marc de la conservació dels valors naturals dels espais de la Xarxa Natura 2000. Les condicions que han de regir aquesta activitat seran les següents: Les infraestructures hidràuliques han d'evitar causar perjudici a la integritat dels espais de la Xarxa Natura 2000 tenint en compte els hàbitats i espècies que són objectius de conservació de cada espai. A falta de solucions alternatives, les infraestructures hidràuliques necessàries per complir els objectius públics de primer ordre definits en la planificació hidràulica del Govern de la Generalitat, es podran autoritzar adoptant les adequades mesures compensatòries per garantir la coherència global de la Xarxa Natura 2000. Les infraestructures hidràuliques associades al rec agrícola hauran de ser compatibles amb la conservació de les aus estèpiques. En la construcció de noves infraestructures hidràuliques s'aplicaran les mesures correctores adients amb l'objectiu d'assegurar la permeabilitat de les infraestructures per la fauna silvestre. 9. Directrius per a les infraestructures energètiques La construcció de noves infraestructures energètiques als espais de la Xarxa Natura 2000 Ha de fer-se de forma compatible amb la conservació dels valors naturals d'aquests espais. Fins al moment en què es redacti el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de cada espai, les condicions que les han de regir seran les següents: Les infraestructures energètiques han d'evitar causar perjudici a la integritat dels espais de la Xarxa Natura 2000 tenint en compte els hàbitats i espècies que són objectius de conservació de cada espai. A falta de solucions alternatives, les infraestructures energètiques necessàries per complir els objectius públics de primer ordre definits en la planificació energètica del Govern de la Generalitat, es podran autoritzar adoptant les adequades mesures compensatòries per garantir la coherència global de la Xarxa Natura 2000. En el cas concret dels parcs eòlics només es podran autoritzar, en espais de la Xarxa Natura 2000, en les àrees definides en la planificació de la implantació de l'energia eòlica del Govern de la Generalitat. Aquestes àrees hauran de ser imprescindibles per assolir l'objectiu de producció de 8.800 GWh d'electricitat d'origen eòlic amb 3.500 MW de potència instal·lada perquè no tenen solucions alternatives fora de la Xarxa Natura 2000.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

133

S'instarà al condicionament de les línies d'alta i mitja tensió ja existents a les àrees amb presència d'espècies d'aus d'interès comunitari, amb mesures correctores que disminueixin la mortalitat per electrocució i col·lisió d'espècies protegides. La creació de noves infraestructures de distribució de menys de 30 kV requerirà consulta prèvia al DMAH per tal de valorar si cal que siguin sotmeses al procediment d'impacte ambiental. El DMAH consultarà al departament competent en matèria d'energia sobre la necessitat de la línia abans del seu pronunciament. 10. Directrius per a les infraestructures viàries En el marc de l’avaluació de l'impacte ambiental de les infraestructures viàries, s'analitzarà, de forma preferent, la seva repercussió sobre hàbitats i espècies d'interès comunitari i es tindrà cura en la no afectació de les àrees amb la seva presència. La planificació, construcció o ampliació d'infraestructures viàries (carreteres, camins, pistes forestals): Consideraran com aspecte decisiu la incidència sobre els hàbitats i les espècies d'interès comunitari. Escolliran l'alternativa que no afecti els hàbitats o les espècies d'interès comunitari. Evitaran qualsevol possibilitat de fragmentació dels hàbitats de les espècies d'interès comunitari. Avalaran el correcte compliment del pla de seguiment per a tots aquells projectes que puguin tenir efectes adversos per a la conservació dels hàbitats i les espècies d'interès comunitari. Garantiran que les mesures correctores que s'estableixin en les actuacions o projectes sotmesos a AIA hauran d'incidir en la millora de la qualitat dels hàbitats d'interès comunitari i dels hàbitats de les espècies d'interès comunitari. La modificació i millora de les infraestructures viàries existents requerirà un informe favorable del DMAH en el qual es defineixi les mesures correctores adients (períodes d'obres, etc.) En la construcció de noves infraestructures viàries s'aplicaran les mesures correctores adients amb l'objectiu d'assegurar la permeabilitat de les infraestructures per la fauna silvestre.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

134

II.8.2. Directrius específiques per a elements prioritaris de conservació Els elements considerats com de conservació prioritària en aquests espais i que, per tant, han condicionat de forma més restrictiva algunes de les directrius especificades són els següents: Hàbitats: Matollars guixencs Espècies: Sisó (Tetrax tetrax); terrerola rogenca (Calandrella rufescens); terrerola comú (Calandrella brachydactyla); calandria (Melanocorypha calandra); gaig blau (Coracias garrulus); alosa becuda (Chersophilus duponti); xoriguer petit (Falco naumanni); trenca (Lanius minor); ganga (Pterocles alchata); xurra (Pterocles orientalis). A les àrees amb presència de matollars guixencs s'aplicaran les mesures següents: Regulació de l'activitat ramadera extensiva, amb l'objectiu de no sobre explotar aquest hàbitat, i no afavorir l'erosió del sòl. No es podrà recol·lectar font de llenya per a cremar ni altres aprofitaments. Prohibició de realitzar activitats esportives. Aus estèpiques: A les àrees amb presència d'aquestes espècies s'aplicaran les mesures següents: A les àrees amb presència de xoriguer petit (Falco naumanni) i gaig blau (Coracias garrulus) es promocionarà la rehabilitació de construccions d'ús agrícola i ramader amb criteris de conservació que afavoreixin la seva nidificació. Les noves basses de rec es dissenyaran tenint en compte les necessitats de canyissar de l'arpella vulgar (Circus aeroginosus) a l'època de nidificació, i el seu disseny i construcció requerirà l'informe previ dels Serveis Territorials del DMAH. Es promocionarà l'aplicació de mesures correctores a les basses de rec existents per tal d'afavorir el canyissar, i així afavorir la nidificació de l'arpella vulgar (Circus aeroginosus). A les àrees amb presència d'esparver cendrós (Circus pygargus) s'afavorirà la naturalització de les zones no cultivades amb l'objectiu de: Incrementar la superfície de garrigues i herbassars susceptibles de ser utilitzats per aquesta espècie per nidificar. Disminuir el nombre de nius de l'espècie en camps de cereal. Reduir les despeses ocasionades pel salvament de nius en camps de cereal (subvencions, treball dels tècnics, etc.).



CVE-DOGC-A-13204009-2013

135

Plantació de pollancres a sèquies situades en àrees amb presència de trenca (Lanius minor) per facilitar la nidificació d'aquesta espècie. La tala d'arbres a sèquies situades en àrees amb presència de trenca (Lanius minor) requerirà un informe previ dels Serveis Territorials del DMAH. A les àrees amb presència de ganga (Pterocles alchata) i xurra (Pterocles orientalis) es regularà l'ús públic dels punts d'aigua naturals, i es mantindran en bon estat els abeuradors de ramats. C. Directrius generals per als espais d'aigües continentals, aplicables a la zona de l’aiguabarreig (llera del riu i zones confrontants) 1. Directrius generals A més de les directrius generals definides pel conjunt dels espais de la Xarxa Natura 2000, en els espais d'aigües continentals s'hi aplicaran els criteris següents: Els criteris establerts en el present document s'incorporaran en el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge que es redactin dels espais de la xarxa. En el cas dels espais que ja tenen Pla especial aprovat caldrà tenir en consideració les regulacions que aquest específica per a l'espai. Els objectius de conservació en els espais d'aigües continentals en el marc d'aquestes directrius de gestió seran els hàbitats inclosos a l'annex I i les espècies incloses a l'annex II de la Directiva 92/43, d'hàbitats, i la seva actualització de la Directiva 97/62 (anomenats d'interès comunitari) més significatius presents a l'espai. Així mateix, també ho seran totes les espècies d'aus de l'annex I de la Directiva 79/409, d'aus, o la seva actualització 91/244/CE. Seran els formularis oficials que es presentin a la Comissió Europea en el moment en què s'aprovi la proposta d'espais a incloure a la Xarxa Natura 2000 els que detallaran aquests objectius de conservació. Les directrius fan una referència explícita als elements prioritaris de conservació que són aquells que són objecte d'una protecció específica d’acord amb la seva significació, fragilitat i grau d'amenaça a nivell de Catalunya. Aquests es troben definits al punt II.1 i presenten unes directrius específiques al final d'aquest capítol. La gestió i les regulacions que es realitzin en els espais d'aigües continentals caldrà que garanteixi un estat de conservació favorable dels hàbitats i espècies, objectius de conservació definits al punt tercer.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

136

Tots els projectes, plans o programes que puguin afectar de forma apreciable els espais de la Xarxa Natura 2000 s'han de sotmetre a una adequada avaluació de les seves repercussions en l'espai i tenint en compte els objectius de conservació definits al tercer punt. Només s'autoritzaran en el cas que s'asseguri que no causarà perjudici a la integritat de l'espai en qüestió o que demostrin la seva compatibilitat amb els valors naturals de l'espai. Malgrat causi perjudici a la integritat de l'espai, i a falta de solucions alternatives, es podran autoritzar per raons imperioses d'interès públic de primer ordre, incloses raons de naturalesa social o econòmica, prenent les mesures compensatòries que siguin necessàries per garantir la coherència global de la Xarxa Natura 2000. En el cas que en aquest espai hi hagi un hàbitat o una espècie prioritaris, es podran autoritzar per raons de salut humana, seguretat pública o beneficis ambientals de primordial importància. En el cas d'altres raons imperioses d'interès públic caldrà consultar prèviament a la Comissió Europea. Els Plans especials de protecció del medi natural i del paisatge determinaran els hàbitats i les espècies de conservació prioritària en cada espai, i, si és necessari, les seves àrees crítiques de conservació. Aquests plans han de ser aprovats pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Es promourà, en tot moment, el treball conjunt amb els col·lectius implicats en la gestió com també els ajuntaments dels espais de la Xarxa Natura 2000, per tal de definir conjuntament les accions a realitzar i aconseguir una major conscienciació respecte dels valors naturals d'aquests espais. En aquest sentit caldrà promoure, a proposta de la Generalitat, dels ajuntaments o altres ens locals, o de les organitzacions territorials, sectorials o socials, la creació de consorcis, taules de treball, i d'altres sistemes de discussió i participació per a la presa de decisions, pel global de la gestió d'un espai o per aspectes concrets d'aquesta. S'establiran els mecanismes de col·laboració i suport amb els organismes competents (Agència Catalana de l'Aigua i Confederación Hidrográfica del Ebro) pel correcte desplegament de la Directiva marc de l'aigua (2000/60/CE) en l'àmbit dels espais de Xarxa Natura 2000, amb l'objectiu de mantenir i millorar el medi aquàtic i assolir el bon estat ecològic, químic i quantitatiu de les aigües superficials i subterrànies. L'administració realitzarà un seguiment de l'estat de conservació dels hàbitats i les espècies d'interès comunitari. Es promourà l'establiment de programes de seguiment de l'estat de les aigües amb l'objectiu d'obtenir una visió general coherent i completa de l'estat de l'aigua. S'estimularà la redacció de programes de maneig o gestió d'embassaments que garanteixin una gestió sostenible de la ictiofauna dels embassaments.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

137

2. Directrius per a l'agricultura i la ramaderia La gestió agrària anirà encaminada al manteniment de les explotacions existents i a la seva compatibilització amb la conservació dels valors naturals lligats als ambients riparis. En general s'hi aplicarà els condicionants definits per a la tipologia d'espais terrestres propers (muntanya interior o de Pirineu) tot i que amb els criteris següents afegits: Es promourà la conservació i millora de les formacions vegetals naturals de ribera, com també la seva flora i fauna associades, en especial en el cas dels boscos de ribera. En aquest sentit, es prioritzarà la creació o manteniment d'una banda de vegetació de ribera mixta arbustiva/arbòria d'amplada suficient per complir el paper de filtre de nutrients d'aquestes activitats adjacents. Tot i això, es podran mantenir algunes franges més o menys obertes per garantir accés a l'aigua del bestiar. Es promouran els usos agraris que minimitzin l'ús de fertilitzants químics i productes fitosanitaris. No es permetrà, amb caràcter general, la construcció de drenatges i sèquies que afectin significativament els elements prioritaris de conservació i les zones de major qualitat d'hàbitat, i s'evitarà la proliferació innecessària d’aquests en el conjunt de l'espai. 3. Directrius per a la gestió forestal Els usos i les activitats forestals s'han de desenvolupar amb criteris de gestió sostenible dels terrenys forestals, i de forma que sigui compatible l'aprofitament dels recursos forestals amb la conservació dels valors naturals de l'espai, en especial del bosc de ribera. Planificació Els plans d'ordenació de finques públiques i privades (PTGMF, etc.) de finques situades en àrees amb presència d'hàbitats i/o espècies d'interès comunitari tindran en compte, de manera preferencial, la conservació i millora dels boscos de ribera com també el paper dels boscos de ribera com a eixos de connectivitat ecològica de primer ordre. S'incorporaran als instruments de planificació de finques forestals criteris de gestió que respectin la geomorfologia de les masses d'aigua i tinguin en compte els requeriments ecològics de les espècies d'interès comunitari, i promoguin pràctiques silvícoles compatibles o que afavoreixin el seus hàbitats.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

138

Es promourà la creació d’una marca de qualitat dels productes forestals elaborats en hàbitats d'interès comunitari dels espais de Natura 2000, potenciant la certificació forestal, d'acord amb la fixació de carboni, la producció de biomassa i l'explotació forestal sostenible. Es promourà la creació de reserves forestals (integrals o dirigides) en les àrees amb presència d'elements prioritaris de conservació. Es considerarà d'interès per a l'administració l'adquisició dels drets de tallada a llarg termini en boscos privats ubicats en llocs estratègics, amb la finalitat de garantir la conservació dels elements prioritaris de conservació, sense perjudicar els interessos dels propietaris de les finques. Es fomentarà la informació i les campanyes formatives en el sector forestal, amb la finalitat de reduir els conflictes entre elements prioritaris de conservació i activitats humanes. Aprofitaments forestals Les actuacions silvícoles en general, i especialment els treballs forestals associats com el desembosc de fusta o l'obertura de vials, no podran afectar en cap cas la geomorfologia i l'estabilitat dels marges. Els aprofitaments forestals que es desenvolupin en àrees amb bosc de ribera, marges arbrats de conreu o fileres arbrades de recs i sèquies han de garantir la persistència i conservació de les comunitats forestals i hàbitats d'interès comunitari. En les actuacions de millora i restauració de les comunitats vegetals de ribera s'afavoriran les espècies vegetals autòctones i es tendirà a retirar les espècies al·lòctones, i s'estimularà l'ús d'espècies i varietats que corresponguin a la conca o àrea geogràfica on es fa l'actuació. En àrees amb presència d'espècies d'interès comunitari es procurarà allargar el màxim les rotacions de tala, sense que se'n ressenti la productivitat silvícola, i s'adequarà la realització dels aprofitaments forestals a èpoques que no interfereixin amb el cicle biològic de les espècies d'interès comunitari. En cas de ser necessari d'efectuar una actuació en èpoques sensibles per a alguna espècie, requerirà un informe previ de l'òrgan gestor de l'espai o en el seu defecte dels Serveis Territorials del DMAH. Es fomentarà la conservació i l'augment de les formacions vegetals naturals de ribera (vernedes i altres boscos de ribera afins), reservant parcel·les de bosc madur per a les espècies d'interès comunitari que ho requereixin.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

139

S'estimularà la conservació i la restauració de la vegetació herbàcia associada a les riberes (canyissars, bogars, herbassars higròfils i alocars), distribuïda generalment en les àrees d'inundació més freqüent de la llera i dels marges fluvials (en molts casos parcialment submergida), a causa del seu elevat valor biològic. Les plantacions forestals extensives amb pollancres, plàtans o altres espècies al·lòctones no poden representar la desaparició d'hàbitats d'interès comunitari existents. Caldrà evitar la plantació d'espècies no típiques de ribera (pi radiata, avet de Douglas, blada pseudoplatanus...) o d'espècies invasores i rebrotadores (acàcia, ailant, etc.) Es promouran mètodes alternatius per a l'extracció de fusta que no representin o limitin la construcció de pistes forestals i l'ús de maquinaria, amb la finalitat d'evitar al màxim la pertorbació del sòl i de limitar la penetrabilitat de les àrees amb presència d'hàbitats o espècies d'interès comunitari. S'afavoriran els tractaments silvícoles que rebutgin l'ús de productes fitosanitaris pels seus efectes directes i indirectes sobre la fauna. Pistes forestals A nivell de finca, caldrà definir i planificar racionalment el traçat de les vies d'accés al forest, atenent a la densitat òptima pel mitjà de desembosc més adient, limitant el seu pendent i amplada, i integrant els sistemes més adients de drenatge i conservació. Es controlarà estrictament la construcció de pistes en les àrees amb presència d'elements prioritaris de conservació i en les zones de major qualitat d'hàbitat, i la proliferació innecessària d’aquestes en la resta de l'espai. Quan les tasques de gestió requereixin l'obertura de vials, s'haurà de garantir la posterior clausura d’aquests permetent la restauració natural del terreny. En cas de ser necessari, es promouran les tasques de renaturalització dels vials. L'obertura de nous vials es realitzarà en una època de l'any que no resulti perjudicial per a les espècies d'interès comunitari. Plans de prevenció d'incendis En la redacció dels plans de prevenció d'incendis i les mesures associades (punts d'aigua, cremes, desbrossades, tallafocs, etc.) caldrà tenir en compte les àrees amb presència d'elements prioritaris de conservació.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

140

4. Directrius per a la caça i la pesca continental La gestió cinegètica i piscícola es considera compatible en el conjunt de l'espai i s'entén com una activitat econòmica potencialment sostenible des del punt de vista ambiental. Els criteris que la regiran seran els següents: Es promourà la col·laboració activa amb el col·lectiu de caçadors i pescadors a l'hora de dur a terme les mesures proposades. Gestió cinegètica Es promourà l'ordenació i planificació de l'aprofitament de les espècies cinegètiques, i es fomentaran les mesures de gestió de l'hàbitat (abeuradors, refugis per a conills, sembrat de parcel·les cinegètiques, etc.) i de seguiment i control sanitari. El Pla especial promourà una planificació cinegètica amb directrius de gestió comunes per a la totalitat de l'espai. Així mateix, en ell es regularà la caça menor durant la mitja veda d’acord amb la possible afectació a les espècies d'interès comunitari podent establir àrees on no sigui permesa aquesta activitat. S'establirà un programa de coordinació eficaç entre els gestors dels terrenys cinegètics, els tècnics amb competències sobre fauna protegida i els responsables de la gestió de l'espai protegit que, per exemple, eviti molèsties innecessàries en les àrees amb presència d'espècies d'interès comunitari causades per les batudes. No s'autoritzaran els controls de mamífers depredadors a menys de 100 metres dels cursos i masses d'aigua inclosos en els espais Xarxa Natura 2000. Es promouran programes per a limitar la densitat de porc senglar i prevenir els conflictes que pugui ocasionar a les activitats econòmiques de la zona i conservar els hàbitats i les espècies d'interès comunitari que pugui afectar. S'extremarà la vigilància per a eradicar les pràctiques furtives, adequant progressivament i suficientment la plantilla d'agents forestals i de tècnics, i donant suport i coordinant esforços amb altres agents implicats en aquestes tasques, com gestors de terrenys cinegètics privats, mossos d'esquadra, etc. S'investigaran i denunciaran els casos de mortaldat no natural d'espècies d'interès comunitari que es puguin donar. S'enregistraran les accions de caça furtiva i s'avaluarà periòdicament la seva evolució en els espais Xarxa Natura 2000. Gestió piscícola En la redacció dels PTGP (Plans tècnics de gestió piscícola) es buscaran mecanismes per compatibilitzar la pràctica de la pesca continental amb la conservació de les espècies d'interès comunitari respectant els seus períodes de màxima sensibilitat, i potenciant les poblacions de peixos autòctons.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

141

En les aigües continentals dels espais Xarxa Natura 2000 s'incorporaran criteris de gestió piscícola que tinguin en compte els requeriments ecològics de les espècies d'interès comunitari. S'establirà un programa de comunicació i coordinació eficaç entre les entitats i actors relacionats amb la gestió piscícola i els tècnics amb competències sobre gestió piscícola, fauna protegida i espais de Xarxa Natura 2000. Es promocionarà la creació de refugis de pesca permanents en les àrees amb presència d'elements prioritaris de conservació. No s'autoritzarà la pesca d'espècies d'interès comunitari i es fomentarà la pesca esportiva d'espècies autòctones. No es permetrà l'ús d'arts de pesca que siguin incompatibles amb la conservació de les espècies d'interès comunitari. Se sancionaran amb el màxim rigor previst en la legislació les repoblacions amb exemplars d'espècies exòtiques (cranc americà, silur, sandra, luci, perca americana, peix sol, peix gat, gardí, alburn i altres espècies) o al·lòctones. S'establiran mecanismes de control per a la eradicació d'espècies exòtiques que inclourà la realització de controls selectius de les seves poblacions per part dels responsables de la gestió dels espais Natura 2000. Es fomentarà la informació i les campanyes formatives en el sector piscícola, amb la finalitat d'afavorir l'acceptació dels mamífers semiaquàtics i reduir els conflictes entre aquests i les activitats humanes. 5. Directrius per a les activitats extractives Les activitats extractives són una activitat productiva necessària amb un impacte significatiu sobre el medi natural que cal minimitzar mitjançant mesures preventives i correctores. Les regulacions que han de regir aquestes activitats en el marc dels espais de la Xarxa Natura 2000 cal inspirar-les en el principi de la Directiva 92/43, d'hàbitats, de prevenció i autorització quan no tenen un impacte significatiu sobre els hàbitats i les espècies d'interès comunitari de l'espai. Amb l'objectiu de fer compatible aquesta activitat econòmica amb la preservació del medi ambient es defineixen les directrius següents: Es permetran les activitats extractives ja autoritzades en els espais de Natura 2000. Durant la fase d'explotació, s'intentarà afectar la mínima superfície possible, i s'aplicaran mesures compensatòries per afavorir els hàbitats i les espècies d'interès comunitari.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

142

Les noves activitats extractives, i les ampliacions de les existents, evitaran causar perjudici a la integritat dels espais de la Xarxa Natura 2000 tenint en compte els hàbitats i espècies que són objectius de conservació de cada espai. Malgrat causin perjudici a la integritat de l'espai, a falta de solucions alternatives, les noves activitats extractives i les ampliacions de les existents, necessàries per complir els objectius públics de primer ordre establerts pel Govern de la Generalitat, es podran autoritzar adoptant les adequades mesures preventives, correctores i compensatòries relatives als objectius de conservació de l'espai i a la coherència global de la Xarxa Natura 2000. No s'autoritzarà noves activitats extractives, ni ampliació de les existents, en el domini públic hidràulic i les àrees amb presència de boscos i bosquines de ribera en els espais de la Xarxa Natura 2000. Un cop finalitzada la fase d'explotació, la restauració de la superfície afectada haurà de fer-se de manera que sigui òptima pels hàbitats i les espècies d'interès comunitari presents a l'espai protegit. Es fomentarà la restauració i millora de les àrees afectades per activitats extractives en el passat. 6. Directrius per al turisme, el lleure i la circulació rodada La gestió de les activitats de turisme i lleure als espais de la Xarxa Natura 2000 Ha d'anar encaminada a la seva realització de forma compatible amb la conservació dels valors naturals d'aquests espais com també a la seva promoció com a recurs econòmic d'aquestes àrees. Les condicions que han de regir aquestes activitats seran les següents: Planificació Es regularan les activitats turístiques, esportives i de lleure, sent especialment restrictiu amb les que comportin una afluència massiva de públic, tenint en compte les àrees amb presència d'elements prioritaris de conservació i el seu període de màxima sensibilitat. Les noves concessions en matèria d'esports d'aventura en l'àmbit dels espais Xarxa Natura 2000 requeriran un informe previ dels Serveis Territorials del DMAH. La seva autorització ha de tenir en compte, sobretot, les àrees amb presència de mamífers semiaquàtics i la seva possible afectació, definint calendaris, horaris i àrees més òptimes. S'aplicaran restriccions d'accés en les àrees amb presència d'hàbitats i/o espècies d'interès comunitari i en els seus períodes de màxima sensibilitat, quan les circumstàncies especials que afectin la seva conservació així ho aconsellin. Tota aquesta actuació es farà en el marc de la formació del Pla parcial del sector SUR 9 en l’àrea que l’afecta.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

143

Informació i sensibilització S'impulsarà, amb caràcter general, la informació abundant i les activitats d'educació ambiental per afavorir canvis d'actituds i facilitar el recolzament i la participació social necessaris per a assolir amb èxit la conservació de d'hàbitats i espècies d'interès comunitari. S'elaborarà un manual de bones conductes per a visitants d'espais Xarxa Natura 2000, amb l'objectiu de conscienciar al visitant de la importància del seu comportament per la conservació dels hàbitats i les espècies d'interès comunitari (tortuga de rierol, tortuga d'estany, llúdriga, etc.) Periòdicament, es promouran campanyes d'informació i sensibilització sobre les conseqüències negatives de l'alliberament d'espècies exòtiques (tortugues, peixos, etc.) en el medi natural. Ús públic Es prohibeix l'alliberament d'espècies exòtiques als rius (tortuga de florida, carpí, peix sol, etc.) Es promouran activitats turístiques sostenibles i la comercialització de productes artesanals, amb el recolzament de la imatge d'espècies emblemàtiques (llúdriga, etc.) com a símbol i marca de qualitat. Es portaran a terme o s'actualitzaran inventaris de pistes, camins i senders, classificant-los en categories relacionades amb el grau d'afectació als elements prioritaris de conservació i que incloguin la restricció del pas en base a criteris temporals i d'ús. S'eliminaran les pistes i camins que no tinguin utilitat evident, restaurant la topografia de la vegetació d'acord amb l'entorn. 7. Directrius per a l'edificació Prohibida en tot l’espai afectat del terme municipal d’Almenar.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

144

8. Directrius per a l'ús de l'aigua i les infraestructures hidràuliques La gestió de l'ús de l'aigua ha d'anar encaminada al manteniment de les característiques actuals i a permetre la millora de la seva eficiència o la seva intensificació en el marc de la conservació dels valors naturals dels espais de la Xarxa Natura 2000. Les condicions que han de regir aquesta activitat seran les següents: Aprofitaments hidràulics Les concessions de nous aprofitaments hidràulics en els cursos i masses d'aigua inclosos en els espais de la Xarxa Natura 2000 hauran d'avaluar adequadament les seves repercussions sobre els hàbitats i espècies objectiu de conservació de cada espai. Qualsevol nova concessió d'extracció d'aigua, tant subterrània com superficial, haurà de comptar amb informe preceptiu de l'òrgan gestor de l'espai protegit, que avaluï la seva possible afectació als hàbitats i les espècies d'interès comunitari. Conservació recurs hídric Les extraccions preexistents, en el marc de la legislació sectorial que les regula, han de garantir les condicions següents: Que no s'excedeixi la capacitat de càrrega de l'aqüífer de la zona. La permanència de cabals superficials aigües avall de l'extracció. La permanència del règim hídric natural de les zones humides existents en l'àmbit del pla. No es permetrà l'abocament de runes o qualsevol altre material, la instal·lació de mitjans auxiliars i el dipòsit de materials a la llera ni a la zona de servitud. Amb l'objectiu d'aconseguir una qualitat d'aigua òptima per a la conservació dels hàbitats i/o les espècies d'interès comunitari, s'instarà als òrgans competents (Agència Catalana de l'Aigua i Confederación Hidrográfica del Ebro) a la declaració dels espais de la Xarxa Natura 2000 com a zones prioritàries en els àmbits hidrogràfics on es trobin. Es donarà prioritat als aspectes següents: Control i reducció d'aportacions d'elements i compostos que per la seva perillositat, persistència o bioacumulació puguin afectar el medi aquàtic, com ara aquells que s'estableixen a les relacions I i II de substàncies contaminants de l'annex al Títol III del Reglament del domini públic hidràulic. Control i reducció d'aportacions de matèria orgànica, de manera que aquesta no ultrapassi uns nivells que puguin afectar les poblacions de peixos, crancs, amfibis i serps d'aigua.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

145

Per a prevenir o reduir l'impacte dels incidents de contaminació accidental de l'aigua, es fomentarà que les estacions de servei, magatzems, dipòsits i estacions de processament de combustibles, olis, pesticides i altres compostos químics i similars, disposin de les mesures de seguretat adequades en els espais Xarxa Natura 2000 o els seus afluents. Es promourà el desenvolupament i l'aplicació del pla per a la millora progressiva de les zones humides que estiguin afectades per la presència de plom. Infraestructures hidràuliques Les infraestructures hidràuliques han d'evitar causar perjudici a la integritat dels espais de la Xarxa Natura 2000 tenint en compte els hàbitats i espècies que són objectius de conservació de cada espai. A falta de solucions alternatives, les infraestructures hidràuliques necessàries per complir els objectius públics de primer ordre definits en la planificació hidràulica del Govern de la Generalitat, es podran autoritzar adoptant les adequades mesures compensatòries per garantir la coherència global de la Xarxa Natura 2000. En relació amb el punt anterior, en la construcció de noves infraestructures hidràuliques s'aplicaran les mesures correctores adients amb l'objectiu d'assegurar la permeabilitat de les infraestructures per la fauna silvestre. S'identificaran els trams dels cursos fluvials que presenten discontinuïtats en l'hàbitat fluvial (preses, rescloses, assuts, etc.) i es proposaran les mesures correctores oportunes que garanteixin la continuïtat (escales de peixos, etc.) i la millora de l'hàbitat fluvial, d'acord amb el Pla hidrològic de Catalunya i els plans sectorials i zonals de cabals de manteniment. Es considera incompatible la creació de nous grans embassaments (d'acord amb la definició del reglament tècnic de seguretat de preses i embassaments) dins els espais Xarxa Natura 2000, o l'ampliació dels existents fins a aquesta categoria.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

146

9. Directrius per a les infraestructures energètiques La construcció de noves infraestructures energètiques als espais de la Xarxa Natura 2000 Ha de fer-se de forma compatible amb la conservació dels valors naturals d'aquests espais. Fins al moment en què es redacti el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de cada espai, les condicions que les han de regir seran les següents: Les infraestructures energètiques han d'evitar causar perjudici a la integritat dels espais de la Xarxa Natura 2000 tenint en compte els hàbitats i espècies que són objectius de conservació de cada espai. A falta de solucions alternatives, les infraestructures energètiques necessàries per a complir els objectius públics de primer ordre definits en la planificació energètica del Govern de la Generalitat, es podran autoritzar adoptant les adequades mesures compensatòries per garantir la coherència global de la Xarxa Natura 2000. S'identificaran els traçats i els punts de les línies elèctriques especialment perillosos per a les espècies d'interès comunitari i es proposaran les mesures correctores oportunes per evitar la electrocució i/o la col·lisió d'espècies d'interès comunitari (senyalització de línies elèctriques que passen sobre cursos fluvials, etc.) 10. Directrius per a les infraestructures viàries La construcció de noves infraestructures viàries als espais de la Xarxa Natura 2000 Ha de fer-se de forma compatible amb la conservació dels valors naturals d'aquests espais. Fins al moment en què es redacti el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de cada espai, les condicions que les han de regir seran les següents: S'identificaran els trams de vies de comunicació especialment perillosos per a les espècies d'interès comunitari (llúdriga, visó europeu, etc.) i es proposaran les mesures correctores oportunes que facilitin el pas dels individus i redueixin el risc d'atropellament. En el marc de l’avaluació de l'impacte ambiental de les infraestructures energètiques, s'analitzarà, de forma preferent, la seva repercussió sobre hàbitats i espècies d'interès comunitari i es prioritzarà l'alternativa que no afecti les àrees amb la seva presència. També es garantirà que les mesures correctores que s'estableixi incideixin en la millora de la qualitat dels hàbitats d'interès comunitari i dels hàbitats de les espècies d'interès comunitari.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

147

11. Directrius específiques per a elements prioritaris de conservació Els elements considerats com de conservació prioritària en aquests espais i que, per tant, han condicionat de forma més restrictiva algunes de les directrius especificades són els següents: Hàbitats: Vernedes, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera; rambles mediterrànies (alocars, tamarigars i baladres). Espècies: Marsilea strigosa, cavilat (Cottus gobio), saboga (Alosa fallax), llopet de riu (Cobitis paludica), madrilleta roja (Rutilus arcasii), barb de muntanya (Barbus meridionalis), madrilla (Chondrosrtoma toxostoma), llúdriga (Lutra lutra), almesquera (Galemys pyrenaicus), visó europeu (Mustela lutreola). Quedarà prohibit el deteriorament de l'espècie de flora d'interès comunitari (Marsilea strigosa) com també de les que destaca el PEIN com estrictament protegides en aquests espais. *Peixos continentals A les àrees amb presència d'aquesta espècie s'aplicaran les mesures següents: S'estudiarà, conjuntament amb totes les administracions de territoris limítrofs (Aragó), un pla de mesures especials que contribueixin a restablir les deteriorades condicions poblacionals dels peixos continentals i que garanteixin la viabilitat de les poblacions existents. *Mamífers semiaquàtics A les àrees amb presència d'aquesta espècie s'aplicaran les mesures següents: En els espais Xarxa Natura 2000 amb presència de mamífers semiaquàtics, es reforçaran els programes de control de les poblacions de visó americà i es posaran tots els mitjans necessaris per evitar el contacte amb les de visó europeu. Es donarà suport a la recerca i la cria en captivitat d'espècies d'interès comunitari de mamífers semiaquàtics (llúdriga, visó europeu), com també a les tasques de recuperació d'individus ferits o malalts que es porten a terme en el Centre de Fauna del Pont de Suert. Quan sigui necessari, es reforçaran les poblacions de mamífers semiaquàtics amb la finalitat de garantir la seva viabilitat, emprant protocols de translocació d'exemplars que coordinin les actuacions necessàries i els investigadors, gestors i centres implicats, i garantint el flux d'informació i la participació pública en el procés de debat i l'elaboració de plans de mesures especials.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

148

No es podran dur a terme operacions de rehabilitació per afavorir la nidificació del Xoriguer petit i el Gaig blau en l’àmbit d’afecció de les servituds de l’Aeroport Lleida-Alguaire indicat als plànols corresponents. ANNEX 7. REGULACIÓ DEL SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL En els àmbits determinants als plànols d’ordenació del sòl urbanitzable identificats com a “Sòl de protecció especial”, sens prejudici del que s’estableix en aquesta normativa per a cada qualificació urbanística seran d’aplicació els criteris següents: 1. En relació amb les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels apartats 4 i 6 de l’article 47 de la LUC, s’entendrà que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’esmentat article, i que seran incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial. En el sòl de protecció especial, només es podran autoritzar les edificacions següents de nova planta o ampliació de les existents: − Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla territorial parcial de les Terres de Lleida, sempre que justificadament no es pugui optar per la reutilització d’una construcció preexistent a una distància raonable. − Les que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 de la LUC, i dels articles concordants del seu Reglament, quan es compleixin les condicions i exigències que s’assenyalen per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. Quan les ampliacions d’edificis destinats a usos que poden ser admesos en sòl no urbanitzable no poguessin complir aquestes condicions i fossin imprescindibles per a la continuïtat de l’activitat i aquesta fos d’interès per al municipi, es podrà autoritzar una ampliació de fins al 20% del sostre i del volum existent que no se subjecti totalment o parcialment a les condicions assenyalades. En el sòl de protecció especial que estigui destinat a activitats agràries, s’entendran com a edificacions motivades per a la millora de la seva gestió les necessàries per a l’agricultura a cel obert i la ramaderia extensiva, tal com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites, per al bestiar o la maquinària agrícola i similars i, en general, aquelles que preveuen el punt 6 a) i b) de l’article 47 de la LUC.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

149

2. Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o ramaderes, com també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables en determinades circumstàncies en el sòl no urbanitzable a l’empara de l’article 47 la LUC i dels articles concordants del seu Reglament, requeriran, per a ser autoritzades, la incorporació a l’estudi d’impacte i integració paisatgística, que és preceptiu d’acord amb el que disposa l’article 6.4 per tractar-se d’edificacions aïllades, d’un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. 3. L’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial haurà de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de l’àrea de sòl de protecció especial on s’ubicarien. L’estudi haurà de considerar les variables següents, amb especial atenció a les relacionades amb els valors per protegir: a) Vegetació i hàbitats de l’entorn; b) Fauna de l’entorn; c) Funcions de connectivitat biològica; d) Estabilitat del sòl; e) Funcions hidrològiques; f) Fragmentació del sòl; g) Gestió de residus i aigües residuals; h) Accessibilitat i necessitat de serveis; i) Increment de la freqüentació; j) Patrimoni cultural i històric; k) Patrimoni geològic; l) Zones humides; m) Paisatge; n) Qualitat atmosfèrica; o) Millora esperable de l’espai protegit. 4. Mitjançant instruments de planejament urbanístic –Plans directors urbanístics, Plans d’ordenació urbanística o Plans especials–, directrius de paisatge o altres instruments de planificació que s’incorporin al Pla territorial, es podran, en el marc de les regulacions d’ordre general que s’expressen en aquestes normes, desenvolupar de forma detallada les condicions per a l’autorització de les edificacions i activitats a què es refereix aquest annex, com també les condicions específiques per a la implantació de les infraestructures necessàries. Quan hi hagi aquestes regulacions, no serà necessari analitzar i valorar la inserció en l’entorn territorial a què es fa referència, amb caràcter general, en aquest article, sense perjudici de tot allò previst en els instruments de planificació i de protecció de l’entorn natural, en els plans de recuperació d’espècies de fauna i flora, del procediment d’avaluació d’impacte ambiental i de les condicions específiques establertes per als espais de la Xarxa Natura 2000, que –òbviament- han de complir les directrius de gestió d’aquesta. 5. En els marges i límits de parcel·la dels sòls de protecció especial destinats a la producció agrària, es mantindrà o, en el seu cas, es reposarà la vegetació natural espontània o la tradicional de la zona, en tant que factors de biodiversitat i del paisatge. Els departaments competents definiran projectes de restauració i programes de foment amb aquest objectiu. 6. En els sòls de protecció especial destinats a la producció agrícola en què es produeixin concentracions parcel·làries i/o implantacions de nous regadius, es prendran mesures per a implantar i mantenir una xarxa de marges, guarets i erms no regats que han d’actuar com a factors de biodiversitat.



CVE-DOGC-A-13204009-2013

DISPOSICIONS - Prodretdel Ministeri de Foment; i en data 17 de juny de 2013 es presenta al registre...

Documents

Transcript of DISPOSICIONS - Prodretdel Ministeri de Foment; i en data 17 de juny de 2013 es presenta al registre...