Identificació i caracterització automatitzada de lesions ...
DL: ME- C INFORMACIÓ TÈCNICA C CARACTERITZACIÓ …€¦ · poguessin obtenir els ous per a la...
4
CCEA CARACTERITZACIÓ PRODUCTIVA DE LA GALLINA MENORCA Núm. 55 MARÇ 06 INFORMACIÓ TÈCNICA Centre de Capacitació i Experiències Agràries de Maó (Menorca) DL: ME- INTRODUCCIÓ .- La gallina Menorca és una raça autòctona de les Illes Balears, originària concretament de l'illa de Menorca. L’estàndard racial descrit (Francesch, 2006) la defineix com una au lleugera de tipus mediterrani amb una bona aptitud per a la producció d’ous. Per dur a terme aquest treball es va partir de 13 orígens, facilitats per l’Associació de Criadors de Gallines de Menorca (ASOGAME). En cada un dels orígens es va fer una tria per constituir un grup a partir del qual es poguessin obtenir els ous per a la caracterització de la població de gallines Menorca existents a l’illa. A partir dels grups formats es van recollir els ous, els quals es van identificar segons la seva procedència. La incubació i cria dels animals es va realitzar a les instal·lacions del Centre de Capacitació i Experiències Agràries del Consell Insular de Menorca. Al naixement es disposava de 300 pollets, entre els nascuts dels ous dels lots A i B i els originaris d’una incubació de Natura Parc (Mallorca) que es van incloure en l’estudi. La representació de cada grup en la població final es va situar entre el 4 i el 30% dels animals. Mascles (108 en total) i femelles (192 en total) es van criar conjuntament fins a les 4 setmanes de vida en sales de cria (20-30 animals/m 2 ), entre les 4 i 8 setmanes es van criar per separat en parcs interiors (4-8 animals/m 2 ) i a partir de llavors en parcs exteriors amb una zona coberta (2-3 animals/m 2 ). A partir de les 16 setmanes mascles i femelles es van barrejar per obtenir ous fèrtils en el moment de la posta. Per a la caracterització de la corba de creixement es van identificar els pollets al naixement i es va controlar el pes viu de forma setmanal fins a les 13 setmanes de vida, quinzenal entre les 13 i les 21 setmanes, i a les 24, 28, 32, 52 i 72 setmanes. En total es disposava de 5.387 observacions de pes viu (3.521 del lot A i 1.866 del lot B). Els pesos dels animals es van ajustar a una funció de Richards (Villalba et al.,2005). La posta es va dur a terme amb un programa de llum de 16 h de durada. Durant la posta els lots de cria es van mantenir separats i per tant es va controlar per separat la posta dels dos lots, A i B. Diàriament es recollien tots els ous i es controlava el nombre i el pes total. Un dia a la setmana es pesaven individualment tots els ous posts aquell dia. ibab Institut de Biologia Animal de Balears S.A. Universitat de Lleida Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries IRTA OBJETIU .- Conèixer millor els principals paràmetres del creixement i la posta d’una població de la gallina Menorca a l’illa, per poder així fomentar la raça i millorar-la en un futur.
Transcript of DL: ME- C INFORMACIÓ TÈCNICA C CARACTERITZACIÓ …€¦ · poguessin obtenir els ous per a la...
CC
EA
CARACTERITZACIÓ PRODUCTIVADE LA GALLINA MENORCA
Núm. 55MARÇ 06
INFORMACIÓ TÈCNICA Centre de Capacitació i Experiències Agràries de Maó (Menorca)
DL: ME-
INTRODUCCIÓ.- La gallina Menorca és una raça autòctona de les Illes Balears, originària concretament
de l'illa de Menorca. L’estàndard racial descrit (Francesch, 2006) la defineix com una au lleugera de tipus
mediterrani amb una bona aptitud per a la producció d’ous.
Per dur a terme aquest treball es va partir de 13 orígens, facilitats per l’Associació de Criadors de Gallines
de Menorca (ASOGAME). En cada un dels orígens es va fer una tria per constituir un grup a partir del qual es
poguessin obtenir els ous per a la caracterització de la població de gallines Menorca existents a l’illa.
A partir dels grups formats es van recollir els ous, els quals es van identificar segons la seva procedència.
La incubació i cria dels animals es va realitzar a les instal·lacions del Centre de Capacitació i Experiències
Agràries del Consell Insular de Menorca. Al naixement es disposava de 300 pollets, entre els nascuts dels
ous dels lots A i B i els originaris d’una incubació de Natura Parc (Mallorca) que es van incloure en l’estudi.
La representació de cada grup en la població final es va situar entre el 4 i el 30% dels animals.
Mascles (108 en total) i femelles (192 en total) es van criar
conjuntament fins a les 4 setmanes de vida en sales de cria
(20-30 animals/m2), entre les 4 i 8 setmanes es van criar per
separat en parcs interiors (4-8 animals/m2) i a partir de
llavors en parcs exteriors amb una zona coberta (2-3
animals/m2). A partir de les 16 setmanes mascles i femelles
es van barrejar per obtenir ous fèrtils en el moment de la
posta.
Per a la caracterització de la corba de creixement es van
identificar els pollets al naixement i es va controlar el pes viu
de forma setmanal fins a les 13 setmanes de vida, quinzenal entre les 13 i les 21 setmanes, i a les 24, 28, 32,
52 i 72 setmanes. En total es disposava de 5.387 observacions de pes viu (3.521 del lot A i 1.866 del lot B).
Els pesos dels animals es van ajustar a una funció de Richards (Villalba et al.,2005). La posta es va dur a
terme amb un programa de llum de 16 h de durada. Durant la posta els lots de cria es van mantenir separats i
per tant es va controlar per separat la posta dels dos lots, A i B.
Diàriament es recollien tots els ous i es controlava el nombre i el pes total. Un dia a la setmana es pesaven
individualment tots els ous posts aquell dia.�������
ibab
Institut de Biologia Animalde Balears S.A.
Universitat de Lleida
Inst
itut d
e R
ecer
cai T
ecno
logi
aA
groa
limen
tàri
esIR
TA
OBJETIU.- Conèixer millor els principals paràmetres del creixement i la posta d’una població de la
gallina Menorca a l’illa, per poder així fomentar la raça i millorar-la en un futur.
����
CORBA DE CREIXEMENT
En la Taula 1 es presenten els paràmetres derivats de la funció de Richards estimats per a mascles i
femelles i els pesos estimats a diferents setmanes de vida.
Taula 1Ajust de la funció de Richards als pesos de galls i gallines d’una població de raça Menorca.
Femelles MasclesPes adult (g) 2.210 2.834Pes al punt d'inflexió (g) 663 884Edat al punt d’inflexió (d) 67 64Taxa de creixement màxima (g/d) 13 19
La corba de creixement obtinguda (Figura 1) pels mascles és similar a l'obtinguda per altres races
autòctones amb valors de pes adult superiors a la penedesenca negra i empordanesa roja, i iguals als de la
prat lleonada (Escoda, 2004) i també iguals als de castellana negra (Miguel, 2003). Quant al pes al
naixement, el valor obtingut se situa per sobre dels observats en les esmentades races, cosa que podria ser
explicada per un major pes de l’ou.
Figura 1Corba de creixement estimada d’una població de gallines Menorca
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500 550
Dies de vida
Pes
(g)
FemellesMascles
Els mascles van arribar a un pes de 2 kg a les 20 setmanes de vida, amb un índex de conversió de 5,3. El
consum de pinso per gallina des del naixement va ser 2,6 kg, 9,6 kg, 14,5 kg i 52 kg fins a les 8 setmanes,
20 setmanes, 24 setmanes i 72 setmanes, respectivament. Aquests valors són similars als obtinguts per la
majoria de races autòctones esmentades anteriorment (Andreu, 2004; Escoda, 2004; Miguel, 2003).�������
ibab
Institut de Biologia Animalde Balears S.A.
Universitat de Lleida
Inst
itut d
e R
ecer
cai T
ecno
log
iaA
gro
alim
entà
ries
IRTA
����
PARÀMETRES DE POSTA
Els lots de gallines de raça Menorca estudiats inicien la posta a les 27 i 26 setmanes de vida per al lot A i B
respectivament. El nombre d’ous mitjà en el moment de l’aturada de la primera posta (72 setmanes de vida)
es presenta en la Taula 2.
Taula 2Resum dels resultats de la posta de dos lots d’una població de gallines Menorca
La corba de posta obtinguda es presenta en la Figura 2. La posta va començar més tard del que és
habitual en altres races autòctones que inicien la posta entre les 22 i les 24 setmanes de vida (Francesch et
al., 1997). Però també acaba a les 72 setmanes de vida, com en les altres races. A partir d’aquest moment
comença clarament una recuperació de la posta que encara s’ha d’avaluar. Les dades obtingudes ens
mostren que la població de gallines Menorca estudiada sembla presentar una baixa precocitat sexual.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
26 28 30 32 34 36 38 40 42 44 46 48 50 52 54 56 58 60 62 64 66 68 70 72 74 76 78 80
Setmana vida
% d
e po
sta
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
130
140
150
Nom
bre
d'ou
s
% PostaOusPosta acumulada% Posta setmanal
Figura 2Corba de posta de la població de gallines Menorca
�������
Universitat de Lleida
ibab
Institut de Biologia Animalde Balears S.A.
Edat a l'inici (setmanes) 26
Ous acumulats (fins a 72 setmanes de vida) 120
Consum 0-72 setmanes de vida (kg/gallina) 51
Índex conversió (kg/dotzena ous) 5,1
Edat fi posta (setmanes) 72
Inst
itut d
e R
ecer
cai T
ecno
log
iaA
gro
alim
entà
ries
IRTA
����
Pel que fa al pes de l’ou, al llarg del
període de posta s’ha produït un increment
constant. El pes passa d’uns 52,5 i 49 g per
lot A i B a l’inici de la posta a uns 66 i 64 g
per lot A i B al final de la posta. Els pesos
observats a les 25, 32 i 48 setmanes són un
20, 22 i 17% superiors als descrits per
Andreu (2004) en les línies mare de tres
races autòctones catalanes. Si classificam
els ous produïts durant tota la posta, més del
52% dels ous estan entre 61 i 71 g, i si ho
expressam en classes comercials, el 43%
seria classificat en extra i el 48% en especial.
PERSPECTIVES DE FUTUR
Referències bibliogràfiques
• Andreu, J. (2004). Projecte fi de carrera. ETSEA, Lleida.
• Escoda, L. (2004). Tesi doctoral. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona.
• Francesch, A., Casanovas, P. i Fontgibell, A. (1997). ITEA vol. 18, p. 424-426.
• Francesch, A. (2006). Gallinas de raza. Segunda edición. Ediciones Arte Avícola. Valls (Tarragona).
• Marqués, A. (2005). Treball pràctic tutorat. ETSEA, Lleida.
• Miguel, J. A. (2003). Tesi doctoral. Universidad de Valladolid.
• Villalba, D., Francesch, A., Pons, A., Bustamante, J., Espadas, M., Santonja, V., Cubiló, D. (2005) XI
Jornadas sobre producción animal. Sesión Sistemas Monogástricos. Maig 2005. Saragossa.
DIRECCIÓ
Centre de Capacitació i Experiències AgràriesCtra. de Fornells, km 2; Apt. correus 35, 07700 MAÓ
Tel.: 971 35 63 17 Fax: 971 35 09 28Adreça electrònica: [email protected]
www.cime.es/ca/ccea.htm
És molt important el manteniment d’una
població base, que s’ha d’anar millorant,
d’on es puguin obtenir animals amb
garanties.
La millora de l’edat d’entrada en posta i
l’eliminació d’animals amb pitjors postes
seria el pas més important per millorar la
producció d’aquesta gallina i assegurar
més així la seva conservació.
�������
�������������������
����������������������
Autors:Villalba, D., Cubiló, D. (UdL),Francesch, A. (IRTA),Pons, A., Santonja, V. (IBABSA),Bustamante, J., Allés, A., Espadas, M. (CCEA)
ibab
Institut de Biologia Animalde Balears S.A.
Universitat de Lleida
Treball dut a terme gràcies al finançament aprovat pel Consell Rector del Grup Local Leader Illa de Menorca.
Inst
itut d
e R
ecer
cai T
ecno
log
iaA
gro
alim
entà
ries
IRTA
