C. Jaume I, 2-4

08002 Barcelona

Tel. 93 302 06 24

Fax 93 301 85 47

NOTA DE CRITERIS SOBRE REHABILITACIÓ DE TERMINIS PER

FINALITZACIÓ DE LA VIGÈNCIA DE LES DD.AA. TERCERA I

QUARTA DEL RD 463/2020

1.- ASPECTES GENERALS

1.1.- Àmbit d’aplicació

Trobant-se encara vigent la declaració d’estat d’alarma, el Reial decret 537/2020, de 22 de

maig, pel qual es prorroga l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març

(BOE de 23 de maig) estableix les disposicions següents, amb la finalitat de facilitar el

desenvolupament normal dels procediments administratius i judicials:

- L’aixecament de la suspensió dels terminis processals (article 8) amb efectes des del 4

de juny de 2020.

- La represa o reinici, segons el cas, dels terminis administratius (article 9) amb efectes

des de l’1 de juny de 2020.

- L’aixecament de la suspensió dels terminis de prescripció i caducitat (article 10) amb

efectes des del 4 de juny de 2020.

En coherència amb aquestes disposicions, la disposició derogatòria única del RD 537/2020

estableix la derogació de les DA 2a i 4a del RDL 463/2020 (amb efectes des del 4 de juny de

2020) i de la DA 3a (amb efectes des de l’1 de juny de 2020).

En concret, pel que fa als terminis administratius, l’article 9 disposa l’aixecament de la

suspensió d’aquests o, en paraules del precepte, la represa o reinici dels terminis. En efecte,

aquest precepte determina:

Artículo 9. Plazos administrativos suspendidos en virtud del Real Decreto 463/2020, de 14 de

marzo.

2

Con efectos desde el 1 de junio de 2020, el cómputo de los plazos administrativos que hubieran

sido suspendidos se reanudará, o se reiniciará, si así se hubiera previsto en una norma con

rango de ley aprobada durante la vigencia del estado de alarma y sus prórrogas.

D’entrada, cal observar que s’ha optat per regular en un únic article l’aixecament de la suspensió

dels terminis administratius, tant els que es reprenen com els que es reinicien, en ambdós casos,

“amb efectes des de l’1 de juny de 2020”. En canvi, pel que fa als terminis de prescripció i

caducitat de drets i accions que estaven suspesos (article 10) i els terminis processals (article 8)

s’opta per aixecar la suspensió des del dia 4 de juny.

El fet que l’article 9 del RD 537/2020 es refereixi a la represa o reinici del termini enllaça amb

la distinció entre els conceptes jurídics suspensió i interrupció de terminis. Així, la suspensió

implica que, amb efectes des de l’1 de juny, es reprèn el còmput del termini pel temps que

restava en el moment de declarar-se. Aquest és el cas dels terminis administratius que romanien

suspesos per aplicació de la DA 3a, apartat 1r, del RD 463/2020. En canvi, en el cas dels

terminis que no estaven suspesos (sinó que, en realitat, es van interrompre, malgrat la norma no

empri aquest concepte), el termini es reinicia a partir de l’1 de juny de 2020.

D’altra banda, el RD 537/2020 indica que els terminis es reprenen o es reinicien “si així s'hagués

previst en una norma amb rang de llei aprovada durant la vigència de l'estat d'alarma i les seves

pròrrogues”. Amb aquesta expressió, cal entendre que el precepte al·ludeix tant al RDL

11/2020, norma amb rang de llei que, en la DA 8a, apartat 1r, va disposar el reinici dels terminis

per interposar recursos en procediments dels quals es poguessin derivar efectes desfavorables

o de gravamen envers els interessats, com també al mateix RD 463/2020, que va disposar, amb

caràcter general, la suspensió de termes i terminis administratius, atès que, tal com ha declarat

el Tribunal Constitucional (STC 83/2016, de 28 d’abril) tots els actes del Govern i del Parlament

relatius a la declaració, autorització i pròrroga dels tres estats d’emergència que preveu l’article

116 CE (alarma, excepció i setge) tenen la condició d’actes i disposicions amb força o rang de

llei (FJ 11).

Deixant de banda els terminis de recursos administratius i procediments substitutius d’aquests

a què es refereix la DA 8a, apartat 1r, del RDL 11/2020, en què es produeix el reinici del termini,

la regla general és la represa del còmput pel temps que restava en el moment en què es va

3

declarar l’estat d’alarma, llevat dels casos en què s’hagi aprovat una norma amb rang de llei

que hagi previst expressament el reinici del còmput d’un termini concret.

Finalment, cal assenyalar que la represa o reinici del termini en els termes exposats no s’aplica

a aquells casos en què la normativa sectorial va ampliar els terminis fins a una determinada data

o va assenyalar una data concreta com a dies a quo del còmput, com és el cas de determinats

terminis tributaris (així, l’article 34 del RDL 8/2020, de 17 de març, i l’apartat 2n de la DA 8a

i la DA 9a del RDL 11/2020). Tampoc s’aplica als terminis per interposar recurs especial en

matèria de contractació a què es refereix l’apartat 3r de la DA 8a del RDL 11/2020, introduït

per la DA 8a del RDL 15/2020, de 21 d’abril, atès que aquests terminis no es consideren

suspesos i es computen en els termes que estableix la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de

contractes del sector públic.

1.2.- Moment de represa o reinici dels terminis.

L’article 9 del RD 537/2020 disposa que els terminis administratius que estaven suspesos es

reprèn o es reinicia “amb efectes des de l’1 de juny de 2020”.

En aquest punt, s’adverteix una clara discordança entre l’article 9 del RD 537/2020, per una

banda, i la DA 3a del RD 463/2020 i la DA 8a, apartat 1r, del RDL 11/2020, per una altra. En

efecte, la DA 3a, apartat 1r, del RD 463/2020 va disposar que el còmput dels terminis (suspesos)

es reprendria en el moment en què perdi vigència aquest reial decret o, en el seu cas, les

pròrrogues del mateix; i la DA 8a, apartat 1r, del RDL 11/2020 establia que el còmput del

termini per interposar recursos en via administrativa o instar altres procediments d’impugnació

que els substituïssin s’iniciaria el dia hàbil següent a la data de finalització de la declaració

d’estat d’alarma. En canvi, el RD 537/2020 ja no vincula la represa o reinici dels terminis

administratius a la finalització de l’estat d’alarma, sinó que l’avança a un estadi anterior i el

situa en un moment temporal cert i concret, l’1 de juny de 2020, de manera que, a partir

d’aquesta data, els terminis administratius es reprenen o es reinicien tot i continuar vigent l’estat

d’alarma.

4

La resolució de l’antinòmia amb el RD 463/2020 no planteja dificultats, atès que el RD

537/2020 deroga expressament la DA 3a del 463/2020, amb efectes des de l’1 de juny de 2020.

En canvi, en el cas de l’antinòmia amb la DA 8a del RDL 11/2020, tot i que la solució a priori

no és tan evident, s’hauria de resoldre en aplicació del criteri lex posterior derogat anterior,

partint de la premissa que ambdues disposicions tenen el mateix rang normatiu, en concret, rang

de llei (STC 83/2016, de 28 d’abril) i tampoc sembla que el conflicte es pugui resoldre en

aplicació del criteri de lex specialis derogat generali, atès que ambdues disposicions tenen un

àmbit material coincident, en tant que regulen els efectes de la paralització dels terminis

administratius. Això no obstant, si es dóna un cas d’error de l’interessat en la consideració del

moment d’aixecament de la suspensió per efecte d’aquesta modificació normativa, es recomana

valorar, en funció de les circumstàncies del supòsit concret, si resulta procedent una

interpretació garantista dels drets de la persona interessada.

D’altra banda, també podrien sorgir certs dubtes entorn de la data concreta en què s’aixeca la

suspensió dels terminis per interposar recursos administratius. Així, la seva consideració com

a terminis de caducitat podria portar a plantejar si la paralització de terminis s’aixecaria el 4 de

juny i no l’1 de juny, com s’esdevé amb la resta de terminis administratius. Tanmateix, sembla

que d’una interpretació literal i sistemàtica del RD 537/2020 es desprèn que la data a considerar

és l’1 de juny, sobretot si atenem al fet que l’article 9 del RD 537/2020 es refereix, en general,

als terminis administratius (no als terminis per a la tramitació dels procediments administratius),

i en disposa la represa o reinici amb efectes des de l’1 de juny. Per tant, tot sembla indicar que

aquesta seria la data a considerar tant pel que fa als terminis del procediment administratiu com

als terminis per interposar recursos administratius.

Ara bé, encara que, per les raons exposades, entenem que la data en què es va aixecar la

paralització dels terminis per interposar recursos administratius és el dia 1 de juny de 2020, si

algun ciutadà prengués com a bona la data del 4 de juny prevista per a l'aixecament de la

suspensió de la caducitat de les accions, es recomana una interpretació favorable a l’admissió

del recurs, en aplicació del principi pro actione.

1.3.- Còmput del termini: Delimitació del dies a quo i el dies ad quem.

5

En el cas dels terminis fixats per hores, que es compten d’hora en hora i de minut en

minut (art. 30.1 de la Llei 39/2015), les hores i minuts que restin per exhaurir el termini

s’han de computar a partir de les 00 h de l’1 de juny, cas que aquest dia fos hàbil, atès

que, d’acord amb l’article 30.1, són hàbils totes les hores que formen part d’un dia hàbil.

En el cas dels terminis fixats per dies que estaven suspesos, l’interessat disposa, a

partir de l’1 de juny, dels dies que li restaven per exhaurir el termini en el moment en

què es va declarar l’estat d’alarma. Cal descomptar del còmput els dies inhàbils

(dissabtes, diumenges i festius), llevat que es tracti d’un termini fixat per dies naturals

(art. 30.2 de la Llei 39/2015). Respecte al còmput del termini, si bé l’article 30.3 de la

Llei 39/2015 disposa que els terminis fixats per dies es compten a partir del dia següent

a la notificació o publicació de l’acte, en aquest cas ens trobem davant d’una regla

especial de còmput on ja no és determinant la data de notificació o publicació de l’acte

(que va tenir lloc abans de la declaració de l’estat d’alarma), sinó el moment en què

s’aixeca la suspensió del termini. Per tant, atès que l’article 9 del RD 537/2020 disposa

que el termini es reprèn o es reinicia “amb efectes des de l’1 de juny”, cal entendre que,

en principi, aquest seria el primer dia del còmput del temps restant, tret que en alguns

municipis aquest dia fos inhàbil, com és el cas de Barcelona.

Pel que fa als terminis fixats per mesos, cal distingir entre els terminis compresos en

l’àmbit d’aplicació de la DA 8a, apartat 1r, del RDL 11/2020 (determinats terminis per

interposar recursos i procediments substitutius d’aquests, que es reinicien des de zero) i

els que no ho estan, que es reprenen pel temps que restava en el moment de declarar-se

l’estat d’alarma.

o En el cas dels terminis que estaven suspesos per la declaració de l’estat d’alarma

- aquest seria el cas dels terminis per interposar recursos i procediments

substitutius d’aquests als quals no s’apliqui la DA 8a, apartat 1r, del RDL

11/2020- el termini es reprèn (no es reinicia), i, per tant, al temps que s’hagués

consumit en el moment de declarar-se l’estat d’alarma, cal addicionar els dies

6

que restaven per exhaurir el termini. En aquest punt sorgeix la qüestió de si el

còmput dels dies restants s’ha d’efectuar per dies hàbils o dies naturals. Tot i

que aquesta segona interpretació ha estat acollida pel Tribunal Suprem (per

totes, STS de 21/01/2016, Recurs núm. 2917/2013), una interpretació prudent i

conforme amb el principi pro actione aconsella, quan es tracti d’un tràmit que

hagi de complir l’administrat i no hi hagi interessos contraposats d’altres

interessats en el procediment, decantar-se per efectuar el còmput del temps

restant per dies hàbils, en pro de les garanties de l’administrat i de la seguretat

jurídica. Aquest criteri també es podria aplicar als terminis fixats per anys,

valorant, tanmateix, les circumstàncies del supòsit concret, especialment el

temps que restava del termini quan es va produir la suspensió.

o Els terminis fixats per mesos inclosos en l’àmbit d’aplicació de la DA 8a, apartat

1r, del RDL 11/2020 (a la pràctica, la majoria de terminis per interposar recursos

administratius i procediments substitutius d’aquests), es reinicien amb efectes

des de l’1 de juny. Tot i que, en aquest cas, cal procedir a comptar des de zero

el termini sencer, pot plantejar dubtes la determinació del dies ad quem, tenint

en compte les dificultats d’aplicar la regla de còmput “de data a data” de l’article

30.4 de la Llei 39/2015, en tant que aquest precepte vincula tant el dia inicial

(dies a quo) com el dia final (dies ad quem) al moment en què tingui lloc la

“notificació o publicació” de l’acte1. Així, si s’extrapolés al cas plantejat la regla

de còmput de l’article 30.4 esmentat, es podria entendre que, si el primer dia de

reinici del còmput és l’1 de juny, el còmput “de data a data” s’hauria d’efectuar

des del dia anterior (31 de maig), atès que els terminis per mesos es comencen a

comptar des del dia següent a la “notificació o publicació” (en aquest cas, seria

1 En concret, aquest precepte estableix que Si el termini es fixa en mesos o anys, aquests es computen a partir de

l’endemà d’aquell en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del següent a aquell

en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu. El termini conclou el mateix dia en

què es va produir la notificació, la publicació o el silenci administratiu el mes o l’any de venciment. Si el mes de

venciment no hi ha un dia equivalent a aquell en què comença el còmput, s’entén que el termini expira l’últim dia

del mes.

7

el darrer dia de vigència de la paralització dels terminis administratius) i

finalitzaria el dia (ordinal) correlatiu en el mes en què es produís el venciment

(que, en aquest cas, seria el 30 de juny, últim dia del mes). Tanmateix, val a dir

que, en el cas dels terminis per interposar recursos i reclamacions en matèria

tributària, l’AEAT s’ha decantat per una interpretació més garantista pel ciutadà,

efectuant el còmput “de data a data” a partir del mateix dia (ordinal) d’inici

d’aquest2. Si apliquéssim la mateixa regla de còmput a l’àmbit general, el termini

en principi finalitzaria l’1 de juliol.

En conseqüència, atesos els dubtes raonables que poden sorgir respecte del

còmput d’aquests terminis, si l’administrat ha efectuat el còmput “de data a data”

des de l’1 de juny, es recomana una interpretació pro actione, favorable a

l’admissió del recurs.

Tanmateix, cal assenyalar que l’Advocacia General de l’Estat, en el seu informe de 28

de maig de 2020, no fa cap distinció entre els diferents terminis per interposar recursos

(o procediments substitutius d’aquests) i entén que tots aquests terminis s’han de

reiniciar a partir de l’1 de juny de 2020. És a dir, interpreta que tots els terminis per

interposar recursos estan compresos en l’àmbit d’aplicació de la DA 8a, apartat 1r, del

RDL 11/2020 i que, per tant, s’han de comptar novament des de zero amb independència

del temps que hagués transcorregut des de la notificació de l’acte o resolució

impugnada. Així, assenyala que el termini d’un mes per interposar els recursos d’alçada

i reposició es comença a computar íntegrament (es reinicia) des de l’1 de juny de 2020.

Finalment, a tall de conclusió, i en vista dels dubtes interpretatius que susciten les

disposicions que s’han anat dictant en aquesta matèria, en els casos que plantegin dubtes

raonables s’haurien d’evitar interpretacions excessivament rígides i advocar per una

2 Així, en el document de preguntes freqüents publicat en el lloc web de l’AEAT

(https://www.agenciatributaria.es/), s’indica que els terminis per interposar recursos o reclamacions en matèria

tributària (que, d’acord amb l’apartat 2n de la DA 8a del RDL 11/2020 es comencen a comptar des del 30 de maig)

finalitza el 30 de juny (inclòs).

8

interpretació pro actione i antiformalista, en especial quan en pugui dependre el

compliment d’un tràmit per l’interessat o l’admissió d’un recurs, a l’efecte d’evitar que

les dificultats interpretatives derivades de la tècnica legislativa emprada redundin en

perjudici dels drets dels interessats.

1.4.- Terminis de prescripció i caducitat.

L’article 10 del RD 537/2020 aixeca, a partir del dia 4 de juny de 2020, la suspensió dels

terminis de prescripció i caducitat de drets i accions que estaven suspesos en virtut de la DA 4a

del RD 463/2020.

Aquest precepte estableix:

Artículo 10. Plazos de prescripción y caducidad de derechos y acciones suspendidos en virtud

del Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo.

Con efectos desde el 4 de junio de 2020, se alzará la suspensión de los plazos de prescripción

y caducidad de derechos y acciones.

2.- PROPOSTA D’ESQUEMA DE TREBALL.

2.1.- Criteris generals.

- Procediments que s’han de rehabilitar: els que estaven suspesos per aplicació de la

DA 3a, apartat 1r, del RD 463/2020. És a dir:

o Procediments vinculats a l’estat d’alarma no rehabilitats expressament (DA

Tercera, ap. 4t, RD 463/2020).

o Procediments vinculats a l’interès general no rehabilitats expressament (DA

Tercera, ap. 4t, RD 463/2020).

9

o Altres procediments no rehabilitats amb la conformitat de l’interessat (DA

Tercera, ap. 3r, RD 463/2020).

- Supòsits de suspensió i interrupció. En principi, la majoria de terminis administratius

que no s’havien exhaurit en el moment de la declaració de l’estat d’alarma es van

suspendre en virtut de la DA 3a del RD 463/2020 i per tant, a partir de l’1 de juny de

2020 no es reinicien, sinó que es reprenen. S’exceptuen els casos en què una norma amb

rang de llei dictada durant l’estat d’alarma hagi disposat el reinici del termini. Aquest

és, principalment, el cas dels terminis per interposar recursos i procediments substitutius

d’aquests compresos en l’àmbit d’aplicació de la DA 8a, apartat 1r, del RDL 11/2020,

que es reinicien des de zero.

- Còmput. Cal diferenciar en funció del tipus de termini de què es tracti:

o Per dies: En principi, el primer dia del còmput és l’1 de juny de 2020. Si el

termini s’ha fixat per dies hàbils i l’1 de juny és inhàbil en algun municipi, el

còmput es reprendria el dia 2. Si el termini s’ha fixat per dies naturals, no

s’exclouen dissabtes, diumenges ni festius i, per tant, el dia 1 de juny s’inclou

en el còmput.

o Per mesos:

Si el termini estava suspès per aplicació de la DA 3a del RD 463/2020,

el còmput en principi es reprèn l’1 de juny i el tràmit s’haurà de complir

en els dies que restin per exhaurir el termini, descomptant els dies que

s’havien consumit quan es va declarar l’estat d’alarma. Tot i que, en

aquests casos, la jurisprudència ha efectuat el còmput dels dies restants

com a dies naturals, ateses les dificultats interpretatives que poden sorgir,

es recomana comptar només els dies hàbils quan es tracti d’un tràmit que

hagi de complir l’administrat i no hi hagi interessos contraposats d’altres

interessats en el procediment (interpretació pro actione).

10

Si el termini es reinicia (terminis de recursos en procediments que

produeixin efectes desfavorables o de gravamen envers l’interessat- DA

8a, ap. 1r del RDL 11/2020-), cal efectuar el còmput “de data a data”.

Aplicant la regla de l’art. 30.4 de la Llei 39/2015, el termini en principi

finalitzaria el 30 de juny de 2020 (inclòs). Tanmateix, en cas que

l’interessat hagi efectuat el còmput “de data a data” des de l’1 de juny i

hagi interpretat que el termini finalitza l’1 de juliol (inclòs), es recomana

una interpretació pro actione.

- Per anys: En principi, els terminis fixats per anys no exhaurits en el moment de la

declaració de l’estat d’alarma van quedar suspesos i, en conseqüència, es reprenen,

no es reinicien (no s’aplicaria la DA 8a del RDL 11/2020, ja que els terminis per

interposar recursos normalment es fixen per mesos). S’exceptuen els casos en què

una norma amb rang de llei dictada durant l’estat d’alarma hagi disposat el reinici

d’un termini fixat per anys. En efectuar el còmput dels dies que resten per exhaurir

el termini es recomana comptar només els dies hàbils quan es tracti d’un tràmit que

hagi de complir l’administrat i no hi hagi interessos contraposats d’altres interessats

en el procediment (interpretació pro actione), valorant, tanmateix, les

circumstàncies del supòsit concret, especialment el temps que restava del termini

quan es va produir la suspensió.

- Referència als terminis relacionats amb les notificacions electròniques:

o Termini per acceptar o rebutjar la notificació posada a disposició de l’interessat

a la Seu electrònica (10 dies naturals): Respecte de les notificacions dipositades

entre el 4 i 13 de març a les que no s'hagi accedit, es procedirà a reiniciar el

termini de 10 dies naturals amb efectes des de l’1 de juny, atesa la dificultat

tècnica de determinar, cas a cas, els dies que havien passat des de la posada a

disposició de la notificació electrònica. Això suposa que el termini de posada a

disposició s'estendrà des del dia 1 de juny fins al dia 10 de juny (fins a les 23:59).

11

Es recomana també enviar un avís recordatori (SMS o correu electrònic)

reiterant que hi ha una notificació a disposició de l’interessat i que es dóna un

nou termini per a l'accés (es reitera, doncs l'avís).

o Respecte de les notificacions electròniques a les quals l'interessat ha accedit

durant l'estat d'alarma (i abans de l’1 de juny), el termini generat amb la

notificació va quedar automàticament suspès i per tant, l'inici del còmput serà el

dia 1 de juny. No obstant això, en aplicació de l'article 30.6 de la Llei 39/2015,

si el dia 1 de juny fos inhàbil, bé en el domicili de l'interessat, bé en la seu de

l'òrgan administratiu competent, es considerarà el dia 1 inhàbil a tots els efectes.

En aquest cas, s’iniciarà el còmput del termini el dia 2 de juny.

- Terminis de prescripció i caducitat. S’aixeca la suspensió d’aquests terminis amb

efectes des del dia 4 de juny de 2020 (article 10 del RD 537/2020).

- Termini per interposar recursos: vid. apartat anterior (còmput per mesos), en funció

de si el termini es reinicia (principalment, procediments a què es refereix l’apartat 1r de

la DA 8a RDL 11/2020), o es reprèn (resta de casos).

- Principi pro actione. A l’efecte d’evitar que les dificultats interpretatives derivades de

la tècnica legislativa emprada redundin en perjudici dels drets dels interessats, en els

casos que puguin suscitar dubtes raonables, s’haurien d’evitar interpretacions

excessivament rígides i formalistes i advocar per una interpretació pro actione, en

especial quan de la interpretació que es faci en pugui dependre el compliment d’un

tràmit per l’interessat o l’admissió d’un recurs.

2.2.- Proposta sobre la forma de procedir en relació amb l’aixecament de la suspensió dels

terminis.

12

- Recomanació de dictar resolució expressa aixecant la suspensió del procediment

i fixant data màxima per dictar i notificar la resolució. Tot i que estrictament no seria

exigible, atès que l’aixecament de la suspensió es produeix “ex lege”, donaria més

seguretat jurídica als ciutadans.

- Comprovar els procediments en què ja s’ha aixecat suspensió,

- bé per resolució general (que afecti a un bloc o grup de procediments de la

mateixa naturalesa),

- bé en un procediment concret, amb la conformitat de l’interessat.

En aquests casos, no seria necessari dictar cap resolució, atès que ja es va fer en el

seu moment.

- Comprovar si, durant l’estat d’alarma, s’han dictat mesures d’instrucció o

ordenació. Si només es van adoptar mesures d’instrucció o ordenació per evitar

perjudicis a l’interessat (apartat 3r de la DA 3a RD 463/2020) però no es va

rehabilitar la tramitació del procediment, caldria fer-ho en els termes exposats abans.

També caldria comprovar si s’han de mantenir o modificar les mesures adoptades.

- Valorar la conveniència de recordar el còmput del termini per interposar

recursos, per seguretat jurídica. Cas d’efectuar aquest recordatori, s’evitaria la

necessitat d’efectuar interpretacions garantistes en aplicació el principi pro actione.