Documentació administrativa Criteris formals per a l'elaboració de documents administratius

Introducció

Els textos més habituals amb què la Generalitat de Catalunya es manifesta i es comunica amb els ciutadans i altres administracions o institucions són els documents administratius.

La presentació acurada dels textos és un dels elements principals de la imatge externa d’una institució. Per això, és important que les persones que redacten els documents tinguin en compte els criteris formals establerts, ja que això a més d’afavorir la identifcació visual del document també facilita la lectura de l’escrit i la comprensió ràpida del contingut.

Aquest apartat recull els criteris formals establerts per a l’elaboració dels documents administratius de la Generalitat, els quals s’han de mantenir sistemàticament per aconseguir una imatge institucional unifcada i diferenciada, de manera que el receptor d’un document pugui distingir l’emissor abans de llegir-lo.

Criteris generals

Plantilles Per a l’elaboració de documents administratius, els departaments han de disposar de les diferents plantilles corresponents a cada una de les unitats directives. A cada departament, l’elaboració d’aquestes plantilles ha d’estar centralitzada en una única unitat i han d’estar disponibles a la intranet departamental.

Són necessaris dos tipus de plantilles: 1. Per a documents d’un sol full, per exemple cartes, i 2. Per a documents de més d’un full, per exemple informes,

manuals, actes de reunió, etc.

A diferència de les plantilles per a documents d’un sol full, les plantilles per als de més d’un full, a partir de la segona pàgina, presenten el logotip més petit i sense el senyal de la Generalitat, d’acord amb el que estableix el Programa d’identifcació visual per al full secundari. En aquestes plantilles, l'adreça que fgura al peu de pàgina només s'ha de mantenir en els casos en què les persones destinatàries puguin necessitar aquesta informació, sinó no cal mantenir-la.

Tipografa Entre tots els elements que contribueixen a dotar d’identitat els textos escrits emesos per la institució, la tipografa és el principal perquè és el que el receptor pot percebre més ràpidament. L’ús indiscriminat de diverses famílies tipogràfques impedeix d’identifcar d’immediat l’emissor. Per tant, no és sufcient que la identitat de la institució es manifesti únicament a través dels logotips, sinó que també ha d’abastar la presentació global dels textos escrits.

El Programa d’identifcació visual estableix que la tipografa Helvetica, en totes les seves variants, és la tipografa corporativa de la Generalitat, de manera que la identifcació de la Generalitat, el conjunt del senyal i el logotip, només es pot compondre en Helvetica.

Però, la tipografa Helvetica té una propietat intel·lectual subjecta a les lleis de dret d’autor, per tant, no és una tipografa gratuïta.

Per això, i atès que no tots el departaments, organismes autònoms i empreses públiques disposen de l’Helvetica, per a la composició dels textos dels documents administratius s'ha d'utilitzar la família tipogràfca Arial.

Model de llengua A l’hora d’elaborar un document cal tenir en compte els criteris generals de redacció (llenguatge correcte, precís, entenedor i adequat) que, juntament amb una estructuració correcta del text, contribueixen que l’escrit sigui més fàcil d’entendre i, per tant, acompleixi l’objectiu comunicatiu.

Així, doncs, s'han de seguir els criteris lingüístics propis del llenguatge administratiu català i els criteris establerts per la Direcció General de Política Lingüística.

Dades d’identifcació del document A l'hora d'elaborar un document administratiu cal tenir en compte la normativa de l'Arxiu. Per això, s’hi ha de fer constar el codi de referència precedit de les lletres R/N:, que inclou el codi de procedència de la unitat i el codi de classifcació de l’expedient al qual pertany el document. I cal fer-hi constar també la identifcació de la versió del document.

Tant el codi de referència com la identifcació de la versió del document s’han de col·locar al marge superior dret, alineat a la dreta i en cos 8.

A més, tots els documents han de portar data. Es recomana posar-la al fnal del document o a la portada, si n'hi ha.

Composició del text Cos tipogràÿc i interlineat

Cos tipogràfc El cos tipogràfc es determina en funció de l’ús que se li vol donar.

Amb caràcter general, el cos de lletra que s’ha de fer servir als documents administratius és el cos 11 i, de manera específca, s’ha d’ampliar o reduir segons el text de què es tracti. Així, s’han d’escriure en:

Cos 7 o 8 - Les dades d’identifcació del document (les dades de l’Arxiu i la versió del document)

- Les notes a peu de pàgina

Cos 9 - Les citacions textuals de normes jurídiques - Els peus de fotografes, d’il·lustracions i gràfcs

Cos 10 - La numeració de les pàgines (xifres aràbigues) - Les taules i els gràfcs (excepte els títols, en cos 11)

Cos 12 - Els discursos institucionals redactats per a la lectura pública - Els títols dels apartats

Cossos del 14 al 18 - Els títols dels documents

Cos 28 o superior - Els títols de les portades

Interlineat L'interlineat és l'espai blanc que separa les línies en una composició tipogràfca. En aquest cas, l'efecte que té en la llegibilitat no és determinant, tret dels casos en què el blanc és manifestament insufcient o excessiu. Es considera adequat un interlineat un o dos punts superior al del cos de la lletra i inadequat un de superior.

Per tant, es recomana el cos 11, amb interlineat ‘simple’ o ‘múltiple’ 1,15, ja que un interlineat 1,5 resulta excessiu. En el cas de textos molt extensos, es pot reduir el cos a 10 i mantenir l'interlineat 1,15.

Composició del text Usos tipogràÿcs especials

Tot i que el tipus de lletra que cal fer servir de manera general és la rodona, de vegades es fa necessari utilitzar-ne d’altres (negreta o cursiva) per destacar paraules o parts del text i, d’aquesta manera, facilitar-ne la interpretació.

És molt important, però, evitar duplicar els recursos tipogràfcs com, per exemple, escriure en negreta i majúscula alhora, o en cursiva i subratllat alhora, o en cursiva i entre cometes alhora.

Pel que fa als usos tipogràfcs, cal seguir els criteris següents:

Negreta La funció més comuna de la negreta és permetre la localització immediata de les paraules dins del document. Però, les funcions de remarca que moltes vegades s’atribueixen a la negreta no li són pròpies.

El recurs de la negreta no té sentit si se n’abusa; cal utilitzar-lo amb molta mesura, per tal de no carregar visualment els textos, ja que una saturació de negretes en un text pot diluir-ne l’efecte que es pretén aconseguir. Per això, cal restringir-ne l’ús i limitar-lo als criteris que s’especifquen a continuació.

En els documents administratius, s’escriuen en negreta: - Els títols dels documents. - Els títols dels apartats i subapartats. - Els epígrafs. Per exemple: . En una acta de reunió, s’escriuen en negreta els epígrafs ‘Identifcació de la sessió’ i ‘Ordre del dia’.

. En un informe, s’escriuen en negreta els epígrafs ‘Fets’, ‘Fonaments de dret’, i ‘Conclusions’.

Però en altres textos, sobretot en els de caràcter periodístic (notes de premsa, butlletins de notícies, etc.), atès que la negreta s’ha convertit en un mitjà distintiu habitual en la premsa escrita, els gabinets de premsa dels departaments poden fer-ne l’ús periodístic convenient , és a dir, un ús menys restrictiu, sempre amb el criteri general de moderació.

Cursiva Com a criteri general, s'ha d'evitar l'ús de la cursiva, del subratllat i de les versaletes. Però, en determinats casos, la cursiva té unes funcions distintives importants.

Així, doncs, s’han d’escriure en cursiva:

- Les paraules o els fragments que es vulguin remarcar especialment, ja sigui per defnir-los o per emfatitzar-los.

- Les paraules o frases que s’utilitzen com a denominació d’elles mateixes.

- Els títols de llibres, catàlegs, tríptics, publicacions periòdiques, obres de teatre, pel·lícules, programes de ràdio i televisió, obres pictòriques i escultòriques, etc.

- Els estrangerismes no adaptats al català. - Els llatinismes. - Els noms científcs llatins que s’usen universalment per designar els animals i les plantes.

- Les notes o remissions que s’insereixen, entre parèntesis, en un text.

- Les paraules o els fragments expressament mal escrits i els de registre col·loquial o d’argot vulgar (que normalment s’eviten en els documents administratius).

No s’han d’escriure en cursiva: - Les citacions textuals, que van entre cometes, fns i tot en el cas que s’escriguin en altres llengües.

- Les sigles de les obres que s’escriuen en cursiva, per exemple DOGC.

- Els mots provinents d’altres idiomes que han estat adaptats al català.

Majúscules i minúscules En termes generals, les majúscules s’utilitzen per marcar paraules que apareixen en posició inicial o després de determinats signes de puntuació (funció demarcativa), en oposició a les minúscules, que són el tipus de lletra ordinari. Pel que fa a l’ús de majúscules i minúscules, cal seguir els criteris establerts per la Direcció General de Política Lingüística.

No s’han de fer servir les majúscules com a recurs per a destacar, sinó que en els casos ja esmentats s’ha de recórrer a la negreta o a la cursiva.

Pel que fa a l’ús de les majúscules, cal tenir en compte el següent: No s'han d'escriure paraules o títols en majúscules. En els títols i els subtítols només s'ha d'escriure en majúscula la inicial de la primera paraula que els forma. De la mateixa manera, en els quadres, taules o gràfcs, esquemes, mapes conceptuals, etc. només s'ha d'escriure en majúscula la inicial de la primera paraula del text que apareix a cada casella.

Composició del text La pàgina

Un cop fxat el tipus de lletra, s’han de defnir altres components que serveixen per dotar d’unitat gràfca la documentació institucional. La pàgina en paper és el suport habitual on es materialitza l’activitat administrativa i, per tant, ha de refectir també el seguiment d’un model unitari, prèviament seleccionat i aplicable a tots els textos.

Format El format de pàgina més freqüent a l’administració és el full estandarditzat DIN A4, de 210 x 297 mm, que és el que es fa servir en tots els documents administratius.

Capçalera La capçalera de les plantilles que s’utilitzen per elaborar els documents administratius han d’incloure obligatòriament dos elements: 1. La identifcació de la unitat emissora del document Cal tenir en compte que en els documents administratius no s’han d’utilitzar les identifcacions a color. Per tant, les aplicacions informàtiques que generen documents administratius també han de seguir aquest criteri. 2. Les dades d’identifcació del document d’acord amb l’Arxiu.

(Per a més informació cal consultar l’apartat corresponent a cadascun d’aquests elements).

Marges Quan s’elaboren els dos tipus de plantilles de Word cal establir els marges, que cal respectar en l’elaboració dels documents administratius. Aquests marges són els següents:

Documents d’un sol full Superior: 6 cm Inferior: 3,5 cm Esquerre: 3 cm Dret: 2 cm

Documents de més d’un full Superior: 4 cm Inferior: 3,5 cm Esquerre: 3 cm Dret: 2 cm

Paràgrafs El paràgraf és un unitat fonamental de la semàntica del text. Però, al marge del signifcat, el paràgraf és un element visual molt important en la presentació dels textos. Els documents extensos (convenis, contractes, actes de reunió, normes articulades, etc.) contenen elements diferenciadors que estructuren gràfcament el text. Però bona part dels documents que emet l’administració consten únicament d’un sol full o de dos, de manera que el paràgraf es converteix en l’únic element de disposició visual de la informació.

És per això que al marge del contingut temàtic d’aquest element, el paràgraf és també essencial per a l’estètica de la pàgina. L’equilibri ha de ser el criteri general de la distribució dels paràgrafs. Això signifca que, en els documents en què el paràgraf és l’únic element d’estructuració de la pàgina, s’han de rebutjar: -Els paràgrafs excessivament llargs, perquè no inciten a llegir el text. Per tant, és convenient fragmentar-los, fns i tot en el cas que tractin del mateix tema, i utilitzar connectors d’enllaç.

-Els paràgrafs excessivament curts, perquè semblen una enumeració d’idees inconnexes.

-Els paràgrafs desequilibrats, és a dir, la barreja de paràgrafs excessivament llargs amb altres de massa curts.

Separació entre paràgrafs Tot i que hi ha diverses maneres de separar els paràgrafs, en els documents administratius s’ha de prescindir de qualsevol tipus de sagnat o entrada a l’inici dels paràgrafs i, per tant, s’ha de deixar una línia en blanc per separar un paràgraf de l’altre.

Justifcació o no del text El text ha d'anar alineat a l'esquerra, sense justifcar i no s'han de partir paraules a fnal de línia.

El text justifcat és a dir, alineat per l’esquerra i per la dreta, sembla més regular i uniforme, però té l’inconvenient que produeix sovint un espai irregular entre paraules, de manera que una separació entre paraules superior a 5 mm sí que pot fer incòmoda la lectura. Per això, els textos dels documents administratius de la Generalitat s’han d’escriure alineats per l'esquerra (text bandera), per facilitar-ne la lectura, seguint l’eix vertical on recolza el text del logotip de la Generalitat de Catalunya (la G de Generalitat).

Composició del text Les divisions del text: títols, subtítols i apartats

Títol Per tal de facilitar la llegibilitat i la claredat del text, es El títol d'un document va en negreta i en minúscula i el cos recomana no passar de tres nivells de jerarquia dins d'un pot variar entre 14 i 18 en funció de la llargada. Sense mateix document: puntuació al fnal. Nivell 1 (títol del document): negreta 14/16/18

Nivell 2 (títol d'apartat): negreta 12 Abans dels títols dels diferents apartats, cal utilitzar l’espaiat Nivell 3 (subtítol d'apartat): negreta 11 ‘anterior’ per deixar l’espai equivalent a dues línies en blanc (24 pt), amb interlineat simple. Després dels títols, cal utilitzar Per a les subdivisions, dins d'un mateix apartat, es pot l’espaiat ‘posterior’ per deixar l’equivalent a una línia (12 pt), utilitzar la jerarquia numèrica (1.1, 1.2, 1.3) i també alguns amb interlineat simple. símbols (–, ●, □, ○).

Jerarquia En els documents curts, cal evitar les subdivisions. En els documents administratius llargs cal vetllar perquè la presentació dels títols dels diferents apartats (títol del document, títols d’apartats o capítols, de seccions, subseccions, paràgrafs, etc.) en refecteixi, si és el cas, la jerarquització. Per aconseguir-ho cal utilitzar de manera lògica i coherent els diversos recursos tipogràfcs disponibles (cos de lletra, negreta, etc.)

Composició del text Notes i número de pàgina

Notes Les notes han d'anar al fnal de la pàgina. El cos recomanat és 7 o 8. A sobre, hi ha d'anar un flet de 0,5 pt i de 5 cm de llargada. El text ha d'anar amb paràgraf francès (totes les línies entrades menys la primera). Com a crida es pot fer servir un asterisc, si només hi ha una nota, o un número, si n’hi ha més d’una.

Número de pàgina Tots els documents de més d’una pàgina s'han de numerar. Per a la paginació, cal incloure el número de pàgina i el nombre total de pàgines, separats per una barra inclinada i en Arial cos 10, en xifres aràbigues. La numeració s’ha de situar a la dreta del peu de pàgina.

Composició del text Taules i gràÿcs

Les taules i els gràfcs han de seguir, sempre que sigui possible, la normativa establerta a http://identitatcorporativa.gencat.cat/ca/aplicacions/ grafcs-i-taules/

Així per a les taules i els gràfcs dels documents administratius s'estableixen els criteris que s'especifquen a continuació.

Per a les taules, es recomana el cos 10. Excepte el títol, en cos 11.

Pel que fa als flets, 0,5 pt per als de les separacions de fles i les separacions de columna, si s’escau, i 1,5 pt per als dels títols i el tancament de taula.

Exemple de taula sense separacions de columnes.

Programa ERASMUS. Any acadèmic 2013-2014 Comunitat autònoma Nombre d'estudiants Percentatge

Madrid 4.215 20,25%

Catalunya 3.371 16,19%

València 3.029 14.55%

Exemple de taula amb separacions de columnes.

Programa ERASMUS. Any acadèmic 2013-2014 Comunitat autònoma Nombre d'estudiants Percentatge

Madrid 4.215 20,25%

Catalunya 3.371 16,19%

València 3.029 14.55%

Composició del text Taules i gràÿcs

D'altra banda, pel que fa als gràfcs, com a les taules, es recomana el cos 11 per als títols. Per a les llegendes, es recomana el cos 10. Per als valors dels gràfcs, es recomana el cos 9, i el cos 8 per als valors interns.

Pel que fa als flets, 0,5 pt per als dels gràfcs i 1,5 pt per al del títol del gràfc.

Cal utilitzar el color negre i els percentatges de negre i, si és necessari, utilitzar altres colors d’una gamma alternativa.

Pressupost instituts de recerca universitaris a Catalunya

45%

50%

35%

64%

11%

23%

16% 15%

20%

10%

20%

5% 10%

12%

20%

40%

12%

50%

5% 10%

15%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Màsters Beques predoctorals Beques postdoctorals

Portada i pàgina de crèdits

Alguns documents que es generen, per raó temàtica o de l’extensió, necessiten incorporar una pàgina de portada per donar-los més relleu i per aconseguir una presentació acurada. Per tant, tot i que la portada no és un element integrant dels documents administratius, és recomanable aplicar-hi també un disseny homogeni.

Les dades que han de fgurar a la portada són: títol, subtítol, autor o autors, lloc i any d’edició i la identifcació bàsica o departamental.

- Logotip de la unitat emissora - Títol del document en negreta, cos 28 o superior (en funció de la llargada), a 8 cm de l’inici del full, alineat a l’esquerra

- El subtítol (optatiu) en rodona, cos 24, alineat a l’esquerra - A la penúltima línia del document, l’autoria en rodona (no negreta), cos 16, alineat a l’esquerra

- A la darrera línia del document, la data en rodona (no negreta), cos 16, alineat a l’esquerra

Els cossos de lletra del títol i del subtítol es poden augmentar o reduir en funció de la llargada del text.

La portada no s'ha de numerar. Es recomana deixar un full de cortesia en blanc.

R/N: en rodona, cos 8Versió, en rodona, cos 8

Títol del document en negreta,cos 28 o superior (en funció de lallargada), a 8 cm de l’inici del full,alineat a l’esquerra Subtítol (optatiu) en rodona, cos 24 (enfunció de la llargada), alineat a l’esquerra

Autor o autors en rodona, cos 16, alineat a l’esquerraLloc i/o any d’edició en rodona, cos 16, alineat a l’esquerra

Portada i pàgina de crèdits

Els documents que, generats per raó temàtica o de l’extensió, porten una pàgina de portada també poden portar pàgina de crèdits.

A la pàgina de crèdits, han de constar-hi tots els departaments que hagin col·laborat, tractats com un text, a més de la data i de l’autor o dels autors.

Títol original, si es tracta d’una traduccióEnllaç o URL, si es pot consultar per Internet Llicència d’ús obert, si n’hi ha

Lloc i any d’edició

Nom i cognoms de l’autor o autors

© Generalitat de CatalunyaDepartament o departamentscol·laboradors

Identifcació de l’òrgan emissor

La identifcació bàsica o departamental ha d’aparèixer a la Per a més informació cal consultar la normativa a: portada, si n’hi ha, o a la capçalera. http://identitatcorporativa.gencat.cat/ca/identitat-visual/

collaboracions-i-coexistencia/ Cal tenir en compte que en els documents administratius no s’han d’utilitzar les identifcacions a color. Per tant, les aplicacions informàtiques que generen documents administratius també han de seguir aquest criteri.

Col·laboracions conjuntes

Quan dos o més departaments col·laborin conjuntament s’ha adoptar exclusivament com a forma única d’expressió la identifcació bàsica per tal de no transmetre una imatge fraccionada i repetida.

Seguint el mateix criteri, quan dues o més unitats d’un departament col·laborin en una mateixa acció s’ha d’adoptar exclusivament com a forma única d’expressió la identifcació departamental o la identifcació bàsica.

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Secretaria de Territori i Mobilitat

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Índex

L'índex ha de tenir el mateix cos que el text interior del document (11 punts).

L’alineació ha de ser a l’esquerra. Els números de pàgina cal justifcar-los per la dreta. Es pot utilitzar un flet de 0,5 pt per marcar la separació entre apartats.

Exemple 1

Índex 1. Introducció

2. Apartat 1

3. Apartat 2

4. Apartat 3

Exemple 2

Índex 1. Introducció 2

2. Títol d'apartat de primer nivell 5

2.1. Subtítol d'apartat de segon nivell 5 2.2. Subtítol d'apartat de segon nivell 6

3. Títol d'apartat de primer nivell 8

3.1. Títol d'apartat de segon nivell 10 3.2. Títol d'apartat de segon nivell 12

3. Títol d'apartat de primer nivell 18

3

6

10

14

Exemple Aplicació dels criteris formals establerts

Títol en Arial, negreta, cos 16 (14,18), alineat a l'esquerra

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Proin lacus velit, pharetra id lobortis sit amet, consequat sit amet lorem. Aenean nunc arcu, laoreet quis interdum gravida, congue at sem. Quisque mi mauris, scelerisque a facilisis id, fermentum ut justo. Praesent luctus, risus non hendrerit consequat, nisl urna gravida turpis, at dignissim diam diam non lectus. Suspendisse volutpat ornare nulla, in ornare tellus commodo at. Vestibulum tellus lorem, porta vitae sodales vitae, egestas sed ante. Nulla lacus massa, egestas et adipiscing sit amet, fermentum id sapien. In in tellus eros, a auctor mauris. Suspendisse at tortor dui.

1. Apartat de primer nivell, negreta, cos 12, alineat a l'esquerra

Morbi dictum accumsan consectetur. Cras non lacus et nunc viverra volutpat eu ut est. Etiam a nunc ipsum. Donec nec neque at leo hendrerit molestie sed aliquet justo. Nulla eget mi est. Nunc ante orci, vulputate vitae dapibus a, sollicitudin quis diam. In tristique urna non enim gravida eu consequat ante sagittis. Etiam at quam tortor, ut hendrerit arcu. Mauris placerat viverra justo tincidunt vestibulum.

1.1 Apartat de segon nivell, negreta, cos 11, alineat a l'esquerra

Aliquam malesuada lacus in ligula egestas pretium. In id urna nisl. Proin pretium eleifend scelerisque. Duis metus dui, commodo at tempus euismod, scelerisque vel lacus. Quisque turpis ipsum, eleifend sed mollis blandit, cursus ut quam. Donec sit amet nunc justo.

1.2 Apartat de segon nivell, negreta, cos 11, alineat a l'esquerra

Morbi dictum accumsan consectetur. Cras non lacus et nunc viverra volutpat eu ut est. Etiam a nunc ipsum. Donec nec neque at leo hendrerit molestie sed aliquet justo. Nulla eget mi est. Nunc ante orci, vulputate vitae dapibus a, sollicitudin quis diam. In tristique urna non enim gravida eu consequat ante sagittis. Etiam at quam tortor, ut hendrerit arcu. Mauris placerat viverra justo tincidunt vestibulum.

Fons del Departament

Unitat administrativa Préstecs Consultes

P0015 SRI Relacions Internacionals 6 –

D0122 Servei d’Ajuts i Contractació 19 5

D0090 SRI Casals Catalans 2 8

Total 27 13

Morbi dictum accumsan consectetur. Cras non lacus et nunc viverra volutpat eu ut est. Etiam a nunc ipsum. Donec nec neque at leo hendrerit molestie sed aliquet justo. Nulla eget mi est.

2. Apartat de primer nivell, negreta, cos 12, alineat a l'esquerra segona línia entrada

2.1 Apartat de segon nivell, negreta, cos 11, alineat a l'esquerra

Quisque sit amet lectus magna. Integer condimentum leo convallis enim condimentum sed placerat leo laoreet. Donec id massa massa, quis vehicula ipsum. Mauris ullamcorper massa vitae eros molestie id laoreet lorem pretium. Sed sodales faucibus sapien, sit amet vulputate. – Tortor sodales quis. Vestibulum fringilla faucibus consectetur. – Praesent hendrerit diam non ipsum facilisis varius. Maecenas ac enim dui. Nulla facilisi. In

vehicula purus ut metus accumsan varius. Cras fermentum magna vel elit fermentum. ▪ Morbi dictum accumsan consectetur. Cras non lacus et nunc viverra volutpat eu ut est. ▪ Etiam a nunc ipsum. Donec nec neque at leo hendrerit molestie sed aliquet justo. Nulla

eget mi est. – Pellentesque. Donec est magna, ullamcorper in blandit non, blandit et nisl. Sed quis enim

at dolor sodales venenatis. Proin non purus sed metus ultrices tempor. Etiam eget neque.

Enim, ut egestas justo. Duis mi ipsum, laoreet vel ultricies sit amet, iaculis ut ligula. Mauris eget velit ante, et varius erat. Suspendisse consequat justo eu urna facilisis pulvinar euismod augue dictum. Proin augue tortor, sagittis a egestas quis, dapibus mattis nisl. Vestibulum pellentesque pretium urna a ullamcorper.

3. Apartat de primer nivell, negreta, cos 12, alineat a l'esquerra

– Morbi dictum accumsan 1 consectetur. Cras non lacus et nunc viverra volutpat eu ut est. Etiam a nunc ipsum. Donec nec neque at leo hendrerit molestie sed aliquet justo. Nulla eget mi est. Nunc ante orci, vulputate vitae dapibus a, sollicitudin quis diam. In tristique urna non enim gravida eu consequat ante sagittis. Etiam at quam tortor, ut hendrerit arcu. Mauris placerat viverra justo tincidunt vestibulum.

– Morbi dictum accumsan consectetur. Cras non lacus et nunc viverra volutpat eu ut est. Etiam a nunc ipsum. Donec nec neque at leo hendrerit molestie sed aliquet justo. Nulla eget mi est. Nunc ante orci, vulputate vitae dapibus a, sollicitudin quis diam. In tristique urna non enim gravida eu consequat ante sagittis. Etiam at quam tortor, ut hendrerit arcu. Mauris placerat viverra justo tincidunt vestibulum.2

Lloc i data

1. Enim, ut egestas justo. Duis mi ipsum, laoreet vel ultricies sit amet, iaculis ut ligula. Mauris eget velit ante, et varius erat. Suspendisse consequat justo eu urna facilisis pulvinar.

2. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Proin lacus velit, pharetra id lobortis sit amet, consequat sit amet lorem. Aenean nunc arcu, laoreet quis interdum gravida,

2/2