�

DOCUMENTACIÓ DE L’OBRA

«Els museus d’art, a totes les grans ciutats del món, són, en sentit literal i figurat, punts d’intersecció. El solar d’aquest projecte –en un meandre de la ria– atorga l’oportunitat de crear una d’aquestes interseccions a Bil-bao.»

Frank Owen Gehry

Nom: Museu Guggenheim de Bilbao.

Arquitecte: Frank Owen Gehry (1929).

Cronologia: 1993-1997.

Estil: desconstructivisme.

Materials emprats: formigó armat, acer, vidre, pedra calcària d’Andalusia, maons i làmines de titani.

Sistema constructiu: amb tècniques i materials nous.

Localització: Abandoibarra Etorbidea, 2, a la riba del Nerbion, Bilbao.

MUSEU GUGGENHEIM DE BILBAO19

MUSEU GUGGENHEIM DE BILBAO

�

CONTEXT HISTÒRIC

Al llarg del segle xx, la humanitat va viure moments decisius des del punt de vista històric. L’últim gran esdeveniment del segle va ser, probablement, la caiguda del mur de Berlín, el �989, propiciada per la perestroica de Gorbatxov, que va portar la democràcia a tots els països de l’òrbita soviètica, després d’un procés en què l’Església Catòlica no va res-tar al marge.

Amb la desaparició de l’URSS, també va desaparèixer el teló d’acer, encara que la realitat econòmica va aixecar un altre teló: el que separa els territoris rics dels que intenten sortir de la pobresa.

Dels líders comunistes que hi governaven abans de la caiguda del mur, l’últim a desapa-rèixer fou Slobodan Milosevic, que va veure com Iugoslàvia es dividia en voler imposar el domini dels serbis sobre la resta de pobles del territori.

Mentrestant, la Xina iniciava la travessia del comunisme cap a un model polític que conju-minava una economia capitalista amb un sistema unipartidista.

També durant els últims anys de la dècada dels vuitanta, Algèria emprengué un procés de liberalització econòmica i política que va provocar el sorgiment dels islamistes.

El � d’agost de �990, Sadam Hussein va ordenar la invasió de Kuwait, i els Estats Units van respondre enviant-hi un exèrcit amb una gran capacitat de destrucció.

A Espanya, el �99�, els Jocs Olímpics i l’Expo van situar les ciutats de Barcelona i Sevilla, respectivament, a primera línia de l’escena internacional. En aquesta mateixa dècada, els assassinats comesos pels GAL (Grups Antiterroristes d’Alliberament) contra ETA van comportar un canvi en el Govern i la pèrdua de poder del partit socialista.

El �3 de setembre de �993, Yitzhak Rabin i Yasir Arafat van firmar un acord de pau per posar fi al conflicte del Pròxim Orient entre israelians i palestins: hi reconeixien que la destrucció mútua no podia seguir i acordaven el repartiment de terres.

A finals de segle també culminà el desmantellament del règim de l’apartheid a Sud-àfrica. Al mateix temps, la regió africana dels Grans Llacs esdevingué l’escenari d’un dels genocidis més grans de la història: la matança de gairebé un milió de rwandesos.

ANÀLISI FORMAL

Elements de sustentació i elements sustentats

Al Museu Guggenheim de Bilbao destaca, com a element de sustentació, una espectacu-lar estructura d’acer i formigó armat, en forma d’ossada, amb grans pilars visibles a l’eix central de la construcció.

L’edifici es compon d’uns espais interconnectats, que es combinen amb murs cortina de vidre. Aquests murs separen els espais principals, els doten d’una extraordinària transparèn-cia i unes fantàstiques perspectives i aporten una sensació d’unitat a tot el conjunt.

MUSEU GUGGENHEIM DE BILBAO

3

Els murs de vidre estan reforçats per una estructura d’acer, a fi de millorar-ne la re-sistència, i han rebut un tractament espe-cífic perquè filtrin la llum natural de tal manera que no pugui perjudicar les obres d’art.

Els espais que formen l‘edifici tenen dues formes diferents: ortogonal, amb recobri-ment de pedra calcària, i corba, amb reco-briment de làmines de titani de 0,3 mm de gruix. Es tracta d’un material molt resistent i dúctil i de fàcil manteniment, amb unes qualitats reflectores que fan que canviï de color en funció de la incidència dels raigs solars i permeten jugar amb el reflex sobre l’aigua de la ria.

Aquesta estructura espectacular, gairebé escultòrica, apareix com a teló de fons de la ciutat.

Espai exterior i espai interior

El museu té una superfície edificada de 24.290 m2, �0.560 dels quals es destinen a sales d’exposició. S’hi accedeix a través d’unes escales descendents que solucio-nen el problema de la diferència de nivell entre la ria i l’Eixample urbà i, al mateix temps, eviten que superi l’alçària dels edi-ficis propers. A partir d’aquí, la construc-ció s’articula al voltant d’un eix central, l’atri, de 50 m d‘alt i il·luminat per una cla-raboia amb forma de flor. La claraboia està situada a la cúpula metàl·lica que tanca, per la part superior, el museu i els murs de vidre que el formen. De l’atri, que esdevé el focus principal, tant pel que fa a la distribució interior com a l’aspecte ex-terior de l’edifici, parteix un conjunt de passarel·les curvilínies, ascensors envidrats i torres d’escales que connecten les dinou sales d’exposició. Deu sales presenten una forma rectangular, de tall clàssic, i es poden identificar des de l’exterior pel re-cobriment calcari. Les altres nou són de forma irregular i estan recobertes de tita-ni. La més excepcional és la destinada a les obres de gran format. Es tracta d’una

Museu Guggenheim de Bilbao, amb el pont de la Salve al fons.

Detalls de l’atri, on s’aprecien els grans pilars i els murs cortina de vidre amb estructura d’acer.

Detalls de les sales d’exposició.

MUSEU GUGGENHEIM DE BILBAO

�

sala en forma de nau, de 30 m d’ample per �30 m de llarg, que prescindeix d’elements de suport interiors, malgrat el pes de les peces que exhibeix i el gran nombre de persones que la visiten cada dia. Exteriorment té aspecte de proa, cosa que dóna a tot l’edifici una forma que recorda un vaixell, com un homenatge a la ciutat portuària on s’ha construït.

Per efectes de la incidència lumínica en el revestiment exterior, hi ha qui associa l’edifici amb representacions zoomòrfiques i parla d’una balena embarrancada.

En aquesta obra, com en altres de l’autor, la forma exterior no respon a les necessitats internes, és a dir, els jocs formals de l‘edifici només acompleixen la funció de cridar l’atenció del públic.

La senzilla distribució dels diferents espais facilita la circulació per les sales del museu. Un cop dins descobrim que, malgrat la complexitat de les formes còncaves i convexes –que a l’exterior es corben en sentit contrari–, l’interior amaga un món ordenat i clar.

Des de l’atri també s’arriba a una terrassa, amb vistes a la ria i al jardí d’aigua, coberta per una marquesina recolzada en un únic pilar de pedra.

De la façana posterior parteix una escala rampa que puja fins a la torre i que fou concebu-da per integrar espacialment el pont de la Salve, pròxim a l’edifici i que constitueix una de les artèries amb més trànsit de Bilbao.

El projecte inclou, a més de sales d’exposicions, un auditori, un restaurant, un cafè, una lli-breria i, al voltant de l’edifici, àmplies àrees d’ús públic.

Estil

El �988 es va organitzar, al Museum of Modern Art de Nova York, una exposició titulada «Deconstructivist Architecture» en la qual es van presentar treballs dels set arquitectes considerats els principals exponents de la nova tendència. Entre ells hi havia el seu mem-bre més destacat: Frank Owen Gehry.

El terme desconstrucció fa referència a un corrent arquitectònic que molta gent associa amb el postmodernisme i que es va desenvolupar a Europa i als Estats Units durant els anys vuitanta i noranta. Abans d’influir en l’arquitectura va afectar la filosofia, a finals de la dècada dels seixanta, amb Jacques Derrain com a principal representant, el qual se ser-via d’aquesta tendència per indicar la multiplicitat d’interpretacions que es poden donar a un text.

Els desconstructivistes defugien els cànons i les proporcions de l’arquitectura clàssica. Les característiques fonamentals de la seva arquitectura eren: l’obliqüitat, la precarietat, la manca d’harmonia en la combinació de formes i materials i la irregularitat.

En aquest estil, els trets de l’arquitectura convencional desapareixen i es busquen formes incoherents que, sovint, desafien la llei de la gravetat. La desconstrucció implica la des-composició de les funcions i de les formes en les seves diferents parts, a fi de propiciar la seva inclusió en estructures superiors (socials o urbanístiques).

MUSEU GUGGENHEIM DE BILBAO

5

Els desconstructivistes, en aquesta concepció que qualifiquen de «perfecció alterada», volen reflectir la manca d’orientació de les societats i la impotència davant l’intent de cap-tar en una imatge global els diversos components que configuren la realitat del veïnatge universal.

Frank O. Gehry, nascut al Canadà i naturalitzat als Estats Units, va rebre el premi Pritzker d’arquitectura el �989 i és considerat, actualment, un dels arquitectes més influents. Tot i que, els anys setanta, va ser un dels pioners del minimalisme, durant els vuitanta es va de-cantar pel desconstructivisme. Es caracteritza per l’ús de materials inusuals, pel seu espe-rit anticlàssic, per la utilització d’unes estructures gairebé orgàniques, pel gust per l’asimetria (i les trames i angles que comporta) i per l’intent de recrear en l’edifici les ca-racterístiques físiques i culturals del medi on el construeix.

En el cas del Museu Guggenheim de Bilbao, l‘arquitecte va utilitzar tecnologia informàtica d’última generació, creada per la societat aeroespacial francesa Fassault, que interpretava els esbossos i els convertia en volums tridimensionals, cosa que permetia prescindir de l’ortogonalitat de la geometria euclidiana.

INTERPRETACIÓ

Contingut i significat

L’obra que comentem no s’entendria sense fer referència al procés de revisió i modernitza-ció que va patir el museu en el segle xx. Aquest edifici s’ha convertit en el nou monument de la ciutat, fet que ha contribuït a la seva requalificació, i ha deixat de ser un lloc desti-nat a l’elit per passar a donar cabuda a tothom, des dels entesos en art fins als turistes i des dels estudiants fins als curiosos. És un espai per poder-hi estudiar, comprar, menjar, distreure’s o reunir-se. D’aquesta manera, la seva arquitectura adquireix una dimensió no-table, ja que ha d‘acomplir variades funcions: atreure el públic, encabir-hi serveis, espais i ambients, exercir un paper important dins l’estètica urbana, etc.

Solomon R. Guggenheim va ser un dels mecenes més importants del segle xx. El �9�7 va iniciar la seva col·lecció d’art modern i contemporani «per a la promoció de l’art i la millora mental o moral d’homes i dones, tot promovent la seva educació, il·lustració i gust estè-tic». Entre d’altres, la col·lecció inclou obres de Kandinsky, Picasso, Mondrian, Chagall, Brancusi, Calder, Giacometti, Pollock i De Kooning. Els seus museus, situats en edificis que atorguen un especial protagonisme a l’arquitectura, estan ubicats a Nova York, Venècia i Bilbao i, sovint, acullen exposicions temporals d‘altres artistes.

Frank O. Gehry va guanyar el concurs restringit per a la construcció del Museu de Bilbao. L‘arquitecte va donar la mateixa importància al continent i al contingut de l‘edifici i, pel que fa als materials, va voler evidenciar-hi la força, la independència i la tradició indus-trial del País Basc.

MUSEU GUGGENHEIM DE BILBAO

6

Funció

El Museu Guggenheim de Bilbao és el resultat de la confluència d’interessos del Govern del País Basc i la Fundació Solomon R. Guggenheim.

La finalitat del projecte era la remodelació urbana i l’impuls del sector terciari en una àrea castigada per la crisi dels anys vuitanta, que va provocar l’ensorrament de la indús-tria del transport marítim, principal recurs econòmic de la zona. D’aquesta manera, al ma-teix temps que es creava una oferta cultural de notable importància, naixia un focus d’atracció turística que havia de proporcionar importants ingressos procedents de l’ex-terior.

En darrera instància, també es pretenia potenciar l’àrea metropolitana de Bilbao, tot convertint-la en nucli de referència de l’eix atlàntic.

ALTRES OBRES DE L’AUTOR

– Loyola Law School, Los Angeles (�98�-�98�).– California Aerospace Museum, Los Angeles (�98�-�98�).– Nationale-Nederlanden o Ginger i Fred, Praga (�99�-�997).