Dossier de l’espectacle Afectos - temporada-alta.net · Realización de vestuario: Mai Canto...

Foto: Tamara Pinco

www.temporada-alta.net

AfectosRocío Molina - Rosario La Tremendita

Dossier de l’espectacle

!! CONTINGUTEXTRA!Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festivalper trobar més continguts de l’espectacle)


02

“Desafiar les veritats i creure en les mentides és el què ambdues artistes defineixen a Afectos.Creuen en quelcom que no és real, però fan que acabi existint.”


03

Fitxa

Dades

Idea original: Rocío Molina i Rosario La TremenditaMúsica original: Rosario La Tremendita i Pablo MartínCoreografia: Rocío MolinaIntèrpets: Rocío Molina (ball), Rosario La Tremendita (cant i guitarra) i Pablo Martín (contra-baix i loops)Responsable de dramaturgia, escenografia i disseny d’il·luminació: Carlos MarquerieRealización de vestuario: Mai CantoDisseny de so: Javier Álvarez i Pablo MartínDisseny i realització de l’atrezzo: Iñaki Elso TorralbaFotografia: Tamara PincoDirecció: Loïc BastosAdministració: Magdalena Escoriza

Amb la col·laboració de:

Dia i hora: Dilluns 12 d’octubre, 18 hLloc: El Canal (Salt)Preu: 28 €Durada: 1 h 15 min

www.rociomolina.net


04

A Afectos, la jove i personal bailaora flamenca Rocío Molina (Premio Nacional de Danza 2010) hi posa el cor, amb una barreja d’ingenuïtat, passió i força ani-mal que troben un excel·lent alter ego en l’expresssivaRosario La Tremendita. Totes dues són emoció a pèl, expressió del millor flamenc contemporani, amb la sang en forta ebullició als peus, els braços i la gola. Ball i cant presenten replecs sensitius plens de textura i color. Juntes, busquen la senzillesa, la naturalitat i la confiança com la millor manera de donar veu al seu jo més profund. Juntes, exploren la fragilitat i la im-perfecció, però també el plaer de la creació més lliure.

La bailaora Rocío Molina y la cantaora Rosario La Tremendita buscan su yo más auténtico en los límites de la vulnerabilidad, el placer, la fra-gilidad e incluso la imperfección.


La ‘bailaora’ Rocío Molina et la ‘cantaora’ Rosario La Tremendita cherchent leur moi authentique dans les limites de la vulnérabilité, du plaisir, de la fragilité et mème de l’imperfection.

Flamenc contempo-rani, un espectacle de dansa i “cante” -

Flamenco bailaora Rocío Molina and ‘cantaora’ Rosario La Tremendita find their most authentic selves at the extremes of vulnerability, pleasure, fragility and even im-perfection.

Foto: Muriel Mairet


05

SinopsiL’obra de Rocío Molina i Rosario La Tremendita és una reflexió basada en la lluita del ser i en la capacitat de trobar la simplicitat, la naturalitat i la confiança mitjançant l’existència. Es tracta d’un treball interessant, dinàmic i emotiu alhora, on el silenci, la vibració, les textures sonores, l’estètica, el so, la veu, la dansa o l’escena recorren un camí de recerca profunda cap a allò més fons de cadascú. És un espectacle que està construït sobre una estructura de varies peces i vinyetes, totes amb imatges i registres molt diferents.

L’obra exposa la pròpia investigació per arribar a conceptes com la imperfecció, que d’alguna manera pot arribar a ser perfecta. Aprofundir en la duresa de l’emoció, de la fragilitat, el dolor i el

“es tracta d’un treball interessant, dinàmic i emotiu alhora”

plaer trobat. També, es tracta la incomunicació, des del seu propi llenguatge, per mostrar el camí cap a la comunicació, doncs és l’accent principal de l’encontre.

Desafiar les veritats i creure en les mentides és ell què ambdues artistes defineixen a Afectos. Elles creuen en quelcom que no és real, però fan que acabi existint.

Programa1. INTIMO Recuerdos de Sevilla moro

Cante del centil

Estudio trio

2. EN TI MI PULSO

Chiribi, chiribi Buleria Enriqueta La Pescadera

3. SAL Y PONTE DAMA HERMOSA

Solea

Petenera de la Dama Hermosa

4. CAFÉ CON RON Guajira los encantes

Rumba Café con Ron

Tangos

5. AFECTOS

Bolero


06

Diàlegs i estratègiaEls coreògrafs reflexionen sobre les possibilitats ex-pressives del cos i la seva transmissió

La dansa juga amb disciplines i estils diversos. I el fes-tival Temporada Alta en serà testimoni. Se situa en els marges de la seva expressivitat, per obrir-se tant a al-tres maneres de ballar com a la resta de fets artístics. I també s’està gestant una aproximació entre ge-neracions. Amb un incombustible argument central (la complexitat de les relacions humanes), traduït en aquesta capacitat única del cos en moviment per parlar-ne.

Un primer diàleg té a veure amb la pròpia tècni-ca: Lali Ayguadé ha convidat ballarins de hip-hop, dansa d’arrels, clown, acrobàcia, dansa contem-porània, etc., per parlar de l’amor. Kokoro serà estrena i coproducció del festival. Un posiciona-ment amb el qual aquesta artista ha tornat des-prés de treballar amb Akram Khan o Hofesh Shechter, convençuda que la intimitat s’expres-sa diversament. També amb aquesta sen sibilitat, però al voltant de l’amistat, la companyia Estam-pades presenta Enfila SA. I en viatge d’anada i tornada entre dansa contemporània i flamenc es veuran dues propostes que estenen els seus re-gistres expressius: Afectos, de la bailaora Rocío Molina, i UnDosTresUnDos, d’Albert Quesada i Zol-tan Vakulya, dins el cicle de Connexió Flandes.

El cinquè hivern, darrer duet de la companyia Mal Pelo amb María Muñoz i Pep Ramis, desborda la in-tenció de diàleg amb la tècnica per convertir-se en una àmplia conversa entre disciplines, farcit com és de delicades col·laboracions: Erri de Lucca en els textos, Israel Galván i El Niño de Elche en la música.

Dansa connectada a les arts escèniques, en plural. I n’hi ha dos exemples més en aquesta edició de Temporada Alta: Només són dones de Carme Porta-celi, amb Sol Picó; i And old Monk de Josse De Pauw i Kris Defoort (aquests, també de la Connexió Flan-des), una peça en què un monjo budista descobreix el llenguatge de la dansa com a via d’expressió.

Aquest trànsit entre estils, tècniques i disciplines es converteix en un territori extraordinàriament fèrtil, molt difícil de classificar en el cas de la So-cietat Doctor Alonso, que presenta Andrei Rublev (una panicografia) amb Nazario Díaz sobre l’artista Andrei Rublev, i també en la nova proposta de Los-corderos.sc, La banda de la fi del món, amb la pri-mera incorporació d’una dona en les seves produc-cions: Miss Q.

Però Temporada Alta encara es fa ressò d’una al-tra estratègia, la del traspàs de testimoni i llegat de memòria. S’intueix a Foot-ball, de Cesc Ge-labert, amb la interpretació a càrrec d’un grup de joves ballarins. És un primer exemple de la suma de saviesa acumulada que cal posar en contacte amb l’impuls jove, les ganes i els ba-gatges de les noves generacions. L’aposta és pel diàleg com a estratègia.

Jordi Sora

Text extret del suplement especial Temporada Alta 2015 piblicat a La Vanguardia el 19 setembre 2015.


07

“Tiene Rocío un estilo personal, mezcla de rara ingenuidad y ponderío terrenal. Y “La Tremendita” deja fluir su voz, más allà del grito, al puro llanto, a la pura risa, el dolor y el placer.”

Juan VergillosVaivenes flamencos

“La Srta. Molina és una de les millors bailaoras de flamenc que mai hagi vist, però dir només això no és suficient. [...] La seva soleá va semblar que transportava al públic cap al cor del flamenc més pur i ampliar-lo cap a quelcom nou.”

The New York Times

“La Tremendita és un actiu immillorable. A la vegada que fa servir aquell estrany, gairebé ronc, so del flamenc, sap emocionar a l’augmentar o disminuir una nota solitaria al més pur estil del bell cant, creant expressivitat i, després, llançar una cascada de floritures com un ritme captivador.”

The New York TImes

“Qué hermosura: una pieza de esencias y filosofía sobre el baile mismo, sobre si cambiante natu-raleza y su perpetua emisión de sensaciones. [...] Piel de gallina desde el primer baile de Molina...”

El Mundo

La crítica n’ha dit...


08

Coreògrafa iconoclasta, Rocío Molina ha encunyat un llenguatge propi sustentat en la tradició d’un flamenc que respecta les seves essències i s’abraça a les avantguardes. Radicalment lliure uneix, en les seves peces, el virtuosisme tècnic, la investigació contemporània i el registre conceptual. Sense por de teixir aliances amb altres disciplines i artistes, les seves coreografies són esdeveniments escènics singulars que es nodreixen d’idees i formes cultu-rals que abasten des del cinema fins a la literatura, passant per la filosofia i la pintura.

Ballarina inquieta, Rocío Molina va néixer a Málaga el 1984. Va començar a ballar als tres anys i amb set anys ja va esbossar les seves primeres coreografi-es.Als disset anys es va graduar al Real Conserva-torio de Danza de Madrid amb Matrícula d’Honor i va entrar a formar part de l’elenc de companyies professionals amb gira internacional. Als vint-i-dos anys va estrenar Entre paredes, una primera peça a la qual varen seguir altres creacions pròpies que tenien en comú una mirada curiosa i transgressora sobre un art flamenc que fuig dels camins ja tran-sitats: El eterno retorno (2006), Turquesa como el limón (2006), Almario (2007), Por el decir de la

gente (2007), Oro viejo (2008), Cuando las piedras vuelen (2009), Vinática (2010), Danzaora y vinática (2011), Afectos (2012) i Bosque Ardora (2014). Als vint-i-sis anys el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premio Nacional de Danza per la “seva aportació a la renovació de l’art flamenc i la seva versatilitat i força com a intèrpret, capaç de gestionar amb lli-bertat i valentia registres diversos”. Als vint-i-buit anys va meravellar a Mikhail Baryshnikov amb la re-presentació d’Oro viejo al New York City Center. Des del 2015 és artista associada al Teatre Nacional de Chaillot de París.

Danzaora versàtil, Rocío Molina és una de les artis-tes espanyoles amb més projecció internacional. Les seves obres s’han vist a teatres i festivals com el Sadler D5 Wells de Londres, el Lincoln Center de Nova York, a l’Esplanade de Singapur, al Festival de Otoño, a Madrid en Danza, al Festival Nimes, al Fes-tival Dance Umbrella, al Festival Flamenco de Dus-seldorf, al Mercat de les Flors, al Chaillot de París o al Bunkamura de Tokio; també a temples del fla-menc com la Bienal de Sevilla i el Festival de Jerez, entre d’altres.

Rocío MolinaCoreògrafa i bailaora

Foto: Tamara Pinco


09

Durant la seva carrera ha col•laborat amb grans personalitats nacionals del flamenc, com María Pa-gés, Miguel Poveda, Chano Lobato, Pastora Galván, Manuel Liñán, Belén López, Manuela Carrasco, An-tonio Canales i Israel Galván; i amb membres de la creació escènica contemporània com Carlos Mar-querie, Mateo Feijóo i Sebastién Ramírez.

La seva recerca artística ha estat reconeguda amb premis dins i fora d’Espanya (Premio Nacional de Danza, Premio Mejor Bailaora de la Bienal de Se-villa, Giraldillo a la Mejor Coreografía, Premio de la Crítica Flamenco Hoy, Premio de la Crítica atorgat

per la Cátedra de Flamencología de Jerez, Medalla de Oro de Málaga, Premio Max i una nominació als Premios Olivier 2015) i amb l’aplaudiment unànime del públic i la crítica: Una bailarina superdotada e in-teligente (EL MUNDO); Es com la potència nuclear de l’interior de l’àtom (STANDARD); Un talento nato del baile más racial (EL PAÍS); Es la pasión encarna-da, urgente, casi al rojo vivo, que se apodera del cuer-po y lo mueve, lo traslada, espasmo a espasmo, y lo llena de rabia y de belleza (LA VANGUARDIA); Una de les bailaores de flamenc que hagi vist mai (THE NEW YORK TIMES).

Rosario La TremenditaCompositora i intèrpret

Foto: Tamara Pinco

Rosario Guerrero (Triana, 1984) és La Tremendita. Flamenca per tradició, autora per vocació i artista per amor. El jondo és congènit i la inquietud adquiri-da. Besneta d’Enriqueta la Pescaera, neboda neta de La Gandinga de Triana i filla de José El Tremendo. Rosario va caçar el cant al vol i el va anar deixant anar, des de què era una nena, a festes i penyes. Aleshores la seva meta va fou ser cantaora i, so-bretot, cantaora “de alante”. Per això allò que Ro-sario coneixia no era suficient i va creure necessari explorar en profunditat aquella matèria expressiva i ampliar-la. Així, va investigar el cant al mateix temps que realitzava estudis de solfeig i piano.

Conforme els seus coneixements creixien va anar gravant el seu nom als concursos més importants (Nacional de Córdoba, Antonio Mairena, La Unión) i va posar el seu sentit cantaor al servei de les fi-gures més representatives de la dança (Belén Maya, Rocío Molina, Rafaela Carrasco, Andrés Marín).

El 2008, després de sis anys de col•laboracions amb les companyies de ball, Rosario va decidir capita-litzar-se definitivament com a artista: invertir en ella mateixa com a solista. Així va aflorar la seva faceta més creativa: la de compositora.


010

A dia d’avui La Tremendita proposa i dirigeix espec-tacles i suma el seu talent a la creativitat d’artistes com Rocío Molina o Javier Ruibal. Així, el seu especta-cle Afectos, on col•labora amb Rocío Molina, ha estat finalista als XVII Premios Max de las Artes Escénicas; A tiempo (2010) va ser el seu primer gran repte dis-cogràfic; FATUM (2013), la seva segona obra, no és un disc qualsevol, és un tour de force, un compromís amb el progrés intel•lectual que ha de tenir qualsevol artista. FATUM ha estat nominat als Latin Grammy com a Mejor Álbum de Música Flamenca, també ha estat distingit com a Mejor Álbum de Cante 2013 per la revista aireflamenco.com i, a més a més, ha estat finalista als Premios Nacionales de la Crítica Flamen-co Hoy com a Mejor Disco de Cante del 2013. FATUM (Picap, 2013) va ser el segon treball discogràfic que va comptar amb les col•laboracions de Diego Ama-dor, Rocío Molina, Salvador Gutiérrez, Juan Requena o Ramón Porrina, entre d’altres. El seu disc A Tiempo (Wold Village – Harmonia Mundi) va obtenir el Pre-mio Flamenco Hoy com a millor disc de cantant re-velació 2010.

Ha estat la directora musical dels últims especta-cles de Rocío Molina (Premio Nacional de Danza), ha coproduït Afectos amb Roció Molina, espectacle finalista als XVII Premios Max de las Artes Escéni-cas en la categoria de Mejor Espectáculo Revel-ación; ha codirigit un espectacle amb el cantautor Javier Ruibal i ha dirigit l’espectacle Qasida, amb el músic persa Mohammad Motamedi.

Com a cantaora va rebre el Premio Nacional al VVII Concurso Nacional de Arte Flamenco de Córdoba en les modalitats de bulerías i soleá por bulerías, el Premio Joven del Festival Antonio Mairena l’any 2002 i va ser finalista al Concurso Internacional de Cante de las Minas de la Unión els anys 2002 i 2003. També va col•laborar a la pel•lícula Flamen-co Flamenco de Carlos Saura i amb el trompetista Raynald Colom a Evocaciones (Mejor Disco de Jazz 2009 – Cuadernos de Jazz).

Pablo MartínCompositor i músic

Amb una formació clàssica alta, Pablo Martín Caminero, va acabar els seus estudis de contrabaix clàssic a l’Escola Superior de Música de Viena l’any 1999. Amb l’objectiu d’ampliar la seva formació es va traslladar a Madrid, on va iniciar la seva carrera pro-fessional com a intèrpret, compositor i productor.

Després de molts anys treballant amb músics i pro-fessionals de l’àmbit del flamenc com Jorge Pardo, Gerardo Núñez, Rocío Molina, Chano Domínguez, Niño Josele, Ultra High Flamenco, Carmen Linares o Josemi Carmona; i artistes de jazz com Perico Sam-beat, Abe Rábade, Marc Miralta o Christian Howes, Pablo Martín va crear un repertori basat en dos gè-neres que han influenciat de manera clau la seva per-cepció musical: el flamenc i el jazz.

Paral•lelament el fet de ser polivalent l’ha portat a desenvolupar feines molt importants en l’àrea de

les composicions musicals de diversos projec-tes audiovisuals, essent col•laborador clau del di-rector cinematogràfic Antonio Hernández. Alhora composa i produeix nombrosos curtmetratges i campanyes publicitàries per a diferents empreses i directors.

Amb la seva pròpia formació ha publicat Domésti-ca (BOST 2005), El Caminero (BOST 2011) i O.F.N.I. (Objeto Flamenco No Identificado) (BOST 2014).

Actualment es troba en la gira del seu tercer tre-ball discogràfic, O.F.N.I., i gaudint de les funcionsd’Afectos amb Rocío Molina i Rosario La Tremendi-ta. Com a intèrpret participa als projectes de Ge-rardo Núñez i la Euskal Barrokensemble, alhora que és membre del quartet Ultra High Flamenco i del trio del pianista Abe Rábade.


011


012

Un festival de:

Patrocinadors oficials:

Mitjans oficials:

Mitjans patrocinadors:

Dossier de l’espectacle Afectos - temporada-alta.net · Realización de vestuario: Mai Canto...

Documents

Transcript of Dossier de l’espectacle Afectos - temporada-alta.net · Realización de vestuario: Mai Canto...