DOSSIER DE PREMSA 2009

Articles sobre el MAE i a l’IT Bordes, Jordi. “La Ciutat (fantasma) del Teatre”. El Punt, 14/04/2009 Tracta del projecte Ciutat del Teatre i de la possibilitat d’una seu d’exposició permanent pel MAE. “L’Institut del Teatre restaurarà una part de tres decorats de Mestres Cabanes”. Regió 7, 06/05/2009 En ocasió de la cessió dels decorats, Regió 7 dedicà a l’Institut del Teatre un article sobre la cessió i la preservació que en farà el MAE. Bordes, Jordi. “L’Institut del Teatre restaurarà decorats històrics del Liceu”. El Punt, 06/05/2009 El Punt dedicà un article al MAE en ocasió de la cessió dels decorats, amb informació dels nostres fons . Mata i Riu, Toni. “Passejant per les golfes del teatre català”. Regió 7, 08/08/2009 Regió 7 va dedicar al MAE dues pàgines senceres amb fotografies a color. Fa especial referència als fons que es conserven del Mestre Cananes i del Tenor Francesc Viñas perquè eren de la seva comarca. Articles que fan referència al MAE Mata i Riu, Toni. “El Liceu recupera escenografies de Mestres Cabanes salvades de l’incendi”. Regió 7, 13/06/2009 Dues pàgines senceres amb fotografies amb especial referència al paper del MAE com a entitat que preservarà els decorats. Dávila, Ana María. “De las cenizas del Liceu”. El Mundo (Suplement de cultura, núm 215), 25/06/2009 Dues pàgines amb fotografies a color, on dedica una part important a la preservació que en farà el MAE. Mata i Riu, Toni. “El Liceu inventaria els decorats de tres òperes de Mestres Cabanes”. Regió 7, 18/07/2009 Dues pàgines senceres del diari sobre els decorats de Mestres Cabanes amb especial referència el MAE Levrero, Norma. “Els germans Castells inventarien decorats de la postguerra del Liceu”. El 9 nou, 31/07/2009 Es fa referència al MAE que serà la institució que els preservarà Cortés, Josep Maria. “El legado de los Sedó”. La Vanguardia, 11/10/2009 La Vanguardia va dedicar un article de dues pàgines a la família Sedó i es fa referència a la col.lecció bibliogràfica que es conserva a l’Institut. Filella, Carina. “Arola editarà una revista especialitzada en arts escèniques, ‘Hamlet’”. El Punt, 18/11/2009 L’article dedicat a la presentació de la revista, fa referència a la secció fixa que es dedicarà al MAE. Revistes Pérez, Manuel. “Figurinisme : Vestir Teatre”. TeatreBCN (Núm. 103), gener 2009. Pàgines 46-49 La revista dedicà el mes de gener un article a 4 figurinistes: Maria Araujo, Mairel Soria, Montse Amenós i Mercè Paloma i fa referència als nostres fons. Les fotografies es van fer a l’Institut i els vestits que surten pertanyen els fons del MAE.

Ginart, Belén. “Joies del Museu. El fascinant llegat de Tórtola Valencia”. Hamlet (Núm. 0), desembre 2009. Hamlet, la revista de les Arts escèniques dedicarà una secció a les joies del Museu de les Arts Escèniques. Aquest primer article presenta el llegat que conservem de la ballarina Tórtola Valencia. “L’Institut del Teatre es connecta a l’Anella Científica”. Teraflop : Revista del Centre de Supercomputació de Catalunya (Núm. 105), desembre 2009. Pàgina 13 La revista dedica una pàgina sencera a l’Institut del Teatre en motiu de la seva connexió a l’anella científica.

20 CULTURA - ESPECTACLES EL PUNT | Dimarts, 14 d’abril del 2009

El 26 de febrer el ple de laDiputació de Barcelona varatificar la dissolució delConsorci de la Ciutat delTeatre, apuntada pels ac-tuals del govern en una re-unió el 13 de novembre.L’Ajuntament de Barcelo-na va ratificar aquesta dis-solució en el ple el dia se-güent, el 27 de febrer. Ra-tificada aquesta desapari-ció per les dues institu-cions que participaven alconsorci, el projecte quedaenterrat per sempre més.De fet, ja feia un parelld’anys que planava en elsllimbs, des que el directorde la Ciutat del Teatre,Joan Maria Gual, decidíscanviar aquesta plaça perla de direcció del Festivalde Peralada. Gual, un his-tòric a l’entorn de l’Institutde Cultura de Barcelona,que havia dirigit en diver-ses ocasions el Mercat deles Flors, reconeixia fa unsdies a aquest diari que sesentia «decebut» del resul-tat de la reformulació delprojecte i les inversionsper alliberar la plaça. Ara,serveix per a uns nois quepractiquen amb el mono-patí, es lamentava, sensevoler menystenir aquestgrup.

El projecte de la Ciutatdel Teatre va començar al1995, quan el llavors alcal-de Pasqual Maragall vaentendre l’oportunitatd’ajuntar l’Institut delTeatre, el nou Teatre Lliu-re, el Mercat de les Flors,així com el Palau d’Es-ports (avui BTM) i l’Am-fitreatre Grec. Es va encar-regar l’estudi a Lluís Pas-qual, que va costar 240 mi-lions de pessetes. L’estudiplantejava 40 produccionsanuals de teatre i dansa,amb contínua presència decompanyies internacio-nals. Al’agost, es faria va-cances. La música incor-porava des de produccionsd’òpera fins a la sarsuela;des de repertori cambrísticcontemporani fins a la pro-gramació d’autoria clàssi-ca (amb la desaparegudaOrquestra de Cambra delTeatre Lliure) i moderna.Deu dels 20 milions dedespesa anual s’haurien decobrir amb taquillatge, ex-plotació comercial i patro-cini. L’altra meitat s’acon-seguiria de finançament

públic.Joan Maria Gual va re-

bre l’encàrrec del regidorFerran Mascarell que lle-gís l’ambiciós projecte dePasqual, a la baixa. Va pre-sentar la seva nova propos-ta pels volts del 2003. Maili van dir ni gall ni gallinasobre l’edifici comú quetanqués la plaça (i que feia

imprescindible tirar a terrauns antics pisos, construïtsel 1955 per allotjar les fa-mílies dels mecànics delparc mòbil municipal).

Coordinació naturalLa setmana passada, ÀlexRigola, director artístic delLliure, treia importància ala dissolució del Consorci,

pensat perquè es coordi-nessin els diferents equi-paments. Ara es fa de ma-nera orgànica, «sense queningú ho imposi, això ésun símptoma de bona sa-lut». Exemples? El Lliureva modificar la seva líniade programació quan elMercat es va especialitzaren dansa; el Lliure cedeix

vestuari per a assaigs del’Institut del Teatre. No éstan excepcional. EntreTNC i Lliure se cedeixenfocus puntualment peramortitzar uns recursospúblics. Per Rigola, la pla-ça ha guanyat en llumino-sitat, «és molt més oberta»i té un ampli ús dels veïns.També es pot plantejar el

pàrquing subterrani, grà-cies a la desaparició d’unpisos tronats, després quees reallotgessin els veïnsde les tres escales. Ara, a laplaça hi cap el circ, remataRigola. Ha fet temporadael Tortell Poltrona «i hi tor-narà». El 2004, però, ambels pisos encara sencers hiva cabre la vela de Monti iCia. Pel director del Lliure,és bona la política d’apro-fitar velles fàbriques es-campades per tota la ciutatper ubicar-hi tallers d’as-saig, una de les altres fun-cions pensades per a l’edi-fici comú, l’Àgora.

Coherència políticaRigola considera que,abans d’avançar en un pro-jecte ambiciós, les institu-cions han d’invertir en elsteatres públics, sobretotara que algunes han reduïtla seva aportació, arran dela crisi. El Lliure, que japrepara programació perGràcia pel 2010, apostaper la coherència i per en-fortir la marca dels equipa-ments culturals actuals.

La Ciutat (fantasma) del TeatreEl projecte, encarregat el 1995 a Lluís Pasqual, s’ha desfet com un terròs de sucre en el més absolut oblit

● Tot i que ja fa anys que s’ha be-neït la construcció del pàrquing asota de la plaça Margarida Xirgu(les cales es remunten al setembredel 2005), ara tothom creu que és laprova definitiva. El mes de junypassat, l’oposició política i la ve-ïnal van fer aturar novament el pro-jecte. Finalment, segons fonts ve-ïnals, s’hi va donar el vistiplau des-prés d’aprovar petits retocs. Nocanvia el nombre de places de rota-ció: 277. Ara s’estima que les obrescomençaran en pocs mesos, previ-siblement després de la temporadaGrec, ja que la plaça MargaridaXirgu és una plaça indispensableper absorbir el gruix d’espectadors

● Havia de ser una referència europea: unespai on es congregués la formació i l’ex-hibició de totes les arts escèniques. Elpunt de trobada de les entitats d’artistes

Inici de la demolició dels vells edificis de pisos, al gener del 2005./ LLUÍS CRUSET

JORDI BORDES/ Barcelona

que vénen en vehicle privat alspeus de Montjuïc. De fet, la situa-ció de l’aparcament a aquesta zonaes considera insuficient, sobretotarran dels èxits dels musicals(Mamma mia! i ara La Bella y laBestia, de la multinacional del mu-sical Stage Entertainment al Barce-lona Teatre Musical). El projectede la Ciutat del Teatre que va pre-veure Lluís Pasqual també preveiacom a emblema d’aquest nou polde creació i difusió europea un nouedifici d’uns 10.000 metres qua-drats. Probablement, segons lesfonts consultades, aquest edifici(que s’assentava pràcticament almateix espai dels antics pisos) és el

professionals, la residència dels actors pera les funcions del Grec o del Lliure o béels professors i alumnes estrangers queassistissin a les classes de l’Institut delTeatre. Al 1995 era un projecte il·lusiona-

dor. Al 1999, amb l’informe de Lluís Pas-qual presentat, va passar a ser una ideaambiciosa i costosa (20 milions d’eurosper curs). Al 2004, amb el canvi de color ala Generalitat i l’entrada de màquines a

que té una major incertesa. Podriaser que finalment es limiti a un edi-fici que sigui seu d’una exposiciópermanent del Museu d’Arts Escè-niques de l’Institut del Teatre. Si estroba finançament. Al 2005, quansemblava que es reactivava la Ciu-tat del Teatre, el llavors gerent deldistricte de Sants, Josep Garcia Pu-ga, reconeixia que seria convenientdefinir bé la funcionalitat de l’edi-fici comú, l’Àgora, per poder esta-blir les connexions al soterrani aixícom calcular ja el pes que hauriend’aguantar les columnes del futurpàrquing. El seu disseny pot condi-cionar la construcció i la magnitudde l’Àgora.

uns vells pisos, semblava una idea possi-ble, un cop matisat. La Ciutat del Teatre esva fondre el novembre. Al febrer ho vanratificar Ajuntament i Diputació. Ha estatun somni de grans titulars fantasma.

El pàrquing, sí; l’Àgora, la darrera incògnita

CulturesTEATRE | MÚSICA |LLETRES |DANSA |TENDÈNCIES | TRADICIONS | CINE | TELEVISIÓ

EL LLEGAT D’UN MESTRE L’incendi que va assolar el Gran Teatre del Liceu de Barcelona fa quinze anys vadestruir una bona part de les escenografies per a òperes que havia creat Josep Mestres Cabanes mig segle abans.Un acord amb l’Institut del Teatre permetrà restaurar les peces de tres dels decorats que va signar l’artista manresà

�

Regió7 Dimecres, de maig del 33

El Museu de les Arts Escèni-ques de l’Institut del Teatre, de Bar-celona, restaurarà i conservaràdecorats històrics cedits pel GranTeatre del Liceu, que van ser mal-mesos en l’incendi del , entreels quals n’hi ha tres de l’escenò-graf i pintor manresà Josep MestresCabanes. La signatura de l’acordque fa possible la rehabilitació deles peces va tenir lloc ahir al mig-dia a la seu de la Diputació, a la ca-pital catalana, amb la presència delpresident d’aquesta institució, An-toni Fogué, i el director general delLiceu, Joan Francesc Marco.

La trajectòria artística de Mes-tres Cabanes, que va néixer el a Manresa i va morir el a Barcelona, centra una bona partdel seu reconeixement en les es-cenografies que va realitzar per aòperes que s’havien de represen-tar al Liceu. Entre les que s’han re-cuperat per restaurar-les n’hi hatres de creació seva: els telons defons de Die Meistersinger vonNürngberg (Els mestres cantaires deNuremberg), que es va representardel al , Parsifal (-)i Siegfried (). Uns decoratsque fins ara eren en les dues nausque el Liceu té a la localitat ano-ienca del Bruc.

Marco va explicar que «no estracta d’escenografies completes,però tenen importància des delpunt de vista patrimonial». Lesaltres cinc peces que es recupera-ran són el decorat de Marina(), de Salvador Alarma, elsde Tannhäuser (), La Bohème

() i Don Gil de Alcalá (),de Ramon Batlle, i de Las golon-drinas (), de Josep M. Espada.«Tenen un gran valor històric iartístic», van afirmar Fogué i Mar-co en la signatura del conveni,

obert a futures donacions.Els fons del Museu de les Arts

Escèniques estan situats a l’Insti-tut del Teatre i es poden visitar siprèviament se sol·licita una visita.El president de la Diputació, An-

toni Fogué, es va mostrar disposata donar més visibilitat al centre,sempre que tingui la col·laboraciód’altres institucions, com la Ge-neralitat i l’Ajuntament de Barce-lona.

Fogué va afegir que «la conflu-ència de les tres institucions ha defacilitar que Catalunya disposi delfons del museu digitalitzat i al ser-vei de tothom i, alhora, d’un espaicom a punt de trobada del patri-moni d’arts escèniques».

AGÈNCIES | BARCELONA

L’Institut del Teatre restaurarà una partde tres decorats de Mestres Cabanes

Les peces es van malmetre en l’incendi que va destruir el Liceu barceloní fa quinze anys�

INSTITUT DEL TEATRE

Una part d’un decorat de l’òpera Els mestres cantaires de Nuremberg

Una de les peces recuperades va formar part de l’òpera Marina

La fàbrica Can Miralda-els Pa-nyos de Manresa va ser declaradaahir bé cultural d’interès nacionalpel govern de la Generalitat de Ca-talunya. A proposta del consellerde Cultura i Mitjans de Comuni-cació, Joan Manuel Tresserras, elsPanyos s’ha inclòs en la categoriade monument històric. L’acordpres en la jornada d’ahir també de-limita l’entorn de protecció delmonument.

L’antiga fàbrica està ubicada al

costat del riu Cardener, al sectorsud-oest de la ciutat de Manresa.Tipològicament és un edifici in-dustrial tèxtil, originàriament ifuncionalment dels anomenatsfàbrica de riu. Els materials em-prats van ser la pedra, la peça ce-ràmica i la fusta. L’edifici, tal comexplica el raonament per consi-derar-lo bé d’interès, és un exem-ple constructiu de l’inici de la in-troducció a Catalunya de la tipo-logia manchesteriana, on elementscom la reduïda dimensió de les fi-

nestres, les columnes de pedra, lesencavallades, l’estructura horit-zontal de fusta i l’amplada de lescrugies indiquen clarament la sevaantiguitat. Els Panyos, propietat del’Ajuntament de la ciutat, és un tes-timoni únic de l’etapa inicial de laindustrialització a gran escala a Ca-talunya i és la fàbrica de riu mésantiga del país (-) que esconserva de la primera industria-lització.

La consideració de monumentafecta l’edificació formada per la

nau principal, de planta semiso-terrani, baixa i dos pisos, l’edificiauxiliar amb el dipòsit d’aigua, lazona de turbines annexa a l’edifi-ci auxiliar, el canal d’aigua, les se-ves derivacions i els dipòsits so-terrats en els costats est, sud i oestde la nau principal, i la xemeneia,situada en l’espai buit entre la fà-brica i el carrer de Francesc Mo-ragas, actualment dit plaça dels Pa-nyos. També s’inclou com a partdel monument el subsòl corres-ponent a aquests elements.

REDACCIÓ | MANRESA

Els Panyos, declarat bé cultural d’interès nacional

Jordi Bordas

UNA ALTRAADAPTACIÓPRESCINDIBLE

X-MEN ORÍGENES:LOBEZNO

Director: Gavin Hood. Intèrprets:Hugh Jackman, Liev Schreiber, DannyHuston i Dominic Monaghan. BagesCentre (Manresa), Catalunya (Berga),Kursal (Igualada) i Multicines Abrera���

ollywood està decidida aesprémer una de les sevesgallines d’ous d’or: les

adaptacions dels còmics més po-pulars. Després de X –una se-qüela decebedora–, ens arriba unaltre film inspirat en els superhe-rois de Marvel. X-Men Orígenes:Lobezno es concentra astutamenten un dels éssers mutants méscarismàtics, Lobezno, que encim-bella Hugh Jackman. El llargme-tratge explora les arrels d’una cria-tura dividida violentament entre lanatura humana i l’animal.

Gavin Hood, un director sud-africà fitxat pel cinema nord-ame-ricà, ha abraçat l’estètica més bui-da, pirotècnica i inoperant. Aquestdiscret creador va emergir ambdues propostes socials, tan feblescom epidèrmiques: Tsotsi, queguanyà l’Oscar a la millor pel·lículade parla no anglesa, i ExpedienteAnwar. X-Men Orígenes: Lobeznono es diferencia de molts altresproductes de Hollywood que s’hanapropat darrerament a l’universdel còmic amb una òptica híbridai un resultat final insuls i incon-sistent. Hood no s’atreveix,d’unabanda, a aprofundir en el turmentinterior del protagonista, com síque feien les dues últimes i nota-bles versions de Batman, i, de l’al-tra, tampoc no està carregat delmagnetisme formal per captivar-nos amb una posada en escenarutilant.

La visualització dels antece-dents de Lobezno està condem-nada inevitablement a quedaroblidada enmig de l’allau de pro-duccions basades en novel·les grà-fiques, en què cada vegada és mésnecessari destriar el gra de la pa-lla. Hugh Jackman, un actor mag-nífic, ha d’aspirar a reptes artísticsmés grans i no acontentar-se a re-petir per enèsima vegada un per-sonatge amb un potencial dra-màtic inqüestionable però degra-dat progressivament per lecturescinematogràfiques que resultenespeculatives i escarransides.

H

�

CINEMA CRÍTICA

L’incendi que va destruir elLiceu el 31 de gener del

1994 també va malmetre unabona part de les escenografies deJosep Mestres Cabanes, que hi vatreballar del 1941 al 1956 i en vaser el darrer escenògraf fix. La ca-tedral lírica, però, conserva les pin-tures al·legòriques a la música i elcant que decoren el Saló dels Mi-ralls, realitzades pel pintor manre-sà l’any 1946, i la sala que hi ha so-bre la platea del teatre, on treballa-va, porta el seu nom. Del llegat deMestres Cabanes també es guar-den nombrosos teatrets de les se-ves escenografies. Entre les òpe-res per a les quals va elaborar de-corats hi ha l’Aida de Verdi projec-tada el 1937 i que es va portar aescena el 1945. El seu nom és re-cordat com una de les grans figu-res que, entre bastidors, ha tingutel Liceu al llarg de la seva història.

�

Els efectes del granincendi del 1994

28 CULTURA - ESPECTACLES EL PUNT | Dimecres, 6 de maig del 2009

● El Museu de les ArtsEscèniques (MAE) del’Institut del Teatre serà elnou espai on es guardaranalguns dels decorats que esvan salvar miraculosa-ment de l’incendi del GranTeatre del Liceu del 1994 idel seu posterior oblit a unracó de les naus de magat-zem que el Gran Teatre delLiceu té al Bruc. El conve-ni, obert a aquells ele-ments que es consideri queja no tenen sortida per a larepresentació i que tinguin

un valor patrimonial, con-creta decorats d’algunsquadres de Marina (1938),Tanhäuser (1950), La Bo-hème (1951), Don Gil deAlcalá (1954), Die Meis-tersinger von Nürngberg(1944-50), Parsifal (1941-42), Siegfried (1951) i Lasgolondrinas (1951). Sónescenografies de SalvadorAlarma, Ramón Batlle,Josep Mestres Cabanes iJosep M. Espada.

El nou director generaldel Liceu, Joan-FrancescMarco, va descobrir les te-

les rebregades al Bruc, enuna de les seves visites depresentació i va demanarla col·laboració del MAEper poder-les restaurar ique les pogués custodiar.Marco aclaria ahir en lasignatura del conveni queel Liceu «no té espai perconservar aquest patrimo-ni» que, d’altra manera, esdeterioraria.

El Liceu mantindrà elsdecorats d’Aïda, que ha re-cuperat recentment a esce-na. El dia de l’incendi, totaquell material era fora del

teatre de la Rambla i no vatenir cap desperfecte, se-gons fonts del Liceu. Novan tenir tanta sort els de-corats que sí que van servíctimes del foc i de laposterior aigua dels bom-bers. Bona part d’aquestesrestes són les que ara s’a-niran restaurant i custo-diant al MAE.

Un museu poc visibleEl MAE és un dels museusmés importants en l’àmbiteuropeu d’aquesta àrea,amb incunables del segle

d’or espanyol i de la dra-matúrgia catalana de prin-cipi del segle XIX. És elcentre de referència al qualla majoria de col·leccionsacaben incorporant-se. Elpresident de la Diputacióde Barcelona, Antoni Fo-gué, entén que el més im-portant d’aquest centre ésque es conservi el materiali que sigui accessible,principalment, per a inves-tigadors. Des de fa unsanys s’ha iniciat la digita-lització de tots els fons, unfet que facilita la seva con-

sulta i en garanteix la con-servació. També es potconsultar físicament, de-manant cita prèvia. Foguéreconeix que, un cop acon-seguit aquests objectius,«falta» fer-la més visible através d’una exposició dela col·lecció permanent.Inicialment hi havia pre-vist construir-la dins de ladesapareguda ciutat delteatre. Ahir Fogué anima-va, com a mínim, l’Ajun-tament de Barcelona i laGeneralitat a tirar enda-vant aquest projecte.

L’Institut del Teatre restaurarà decorats històrics del LiceuJ.B. / Barcelona

Mai fins ara el que es co-neix com art funerari haviaestat tan a l’abast de tot-hom. Abans i ara, encarre-gar una escultura a un ar-tista de prestigi per digni-ficar la tomba d’un ésserestimat tenia un preu noapte per a totes les butxa-ques. Això ha canviat. Elconveni de col·laboracióque van signar ahir Ce-mentiris de Barcelona il’empresa Art Cristià per-met adquirir una obra d’artde firma reputada per entre700 i 4.000 euros, en fun-ció de si és un relleu –idealper lluir a una làpida– ouna escultura –per als mo-numents funeraris de mésalta volada–. El preu és ir-risori si es té en compteque una escultura originalcosta molt més del doble.

No hi ha cap truc, però síl’ajuda inestimable delsnous materials escultòricsmés econòmics. Art Cris-tià disposa dels motllesoriginals d’aquestes pecesi, a través de l’acord ambCementiris de Barcelona,en farà reproduccions ambresines recobertes amb unbany de bronze o fibra devidre. De moment, i en es-pera de quina rebuda tin-drà aquesta iniciativa, queés pionera a Catalunya i aEspanya, els interessats te-nen un catàleg de cinc es-cultures modernistes d’au-tors cotitzats: Josep Bergai Boada, Celestí Devesa,Miquel Blay i Josep Lli-mona. «Si hi ha demanda,hi haurà més oferta d’es-cultures», va dir ahir el di-rector general de Cementi-ris de Barcelona, Jordi

Valmaña. I si l’èxit és prousòlid, la iniciativa té nú-meros per expandir-se amés recintes funeraris deCatalunya. A Art Cristià seli ha obert un horitzó demercat, ja que mai haviatreballat per a cementiris, iles seves escultures esta-ven fabricades per a espaisinteriors. Els paisatgistesde l’escola d’Olot Joa-quim Vayreda i Josep Ber-ga i Boix van fundar ArtCristià el 1880 per donaruna sortida professionalals alumnes més avantat-jats de l’Escola de Dibuixd’Olot. A partir de llavors,múltiples artistes de pres-tigi van passar pels tallersd’aquesta empresa deganade la imatgeria religiosa.

Per a Cementiris de Bar-celona, aquest projecte ésun pas més en la seva es-tratègia de rehabilitar i re-valorar els recintes funera-ris de la capital catalana, ien especial els dos cemen-tiris monumentals, el deMontjuïc i el del Poble-nou. En el cas del cementi-ri del Poblenou, que és elmés antic de Barcelona i éson ahir es va fer la presen-tació del conveni de col·la-boració amb Art Cristià,Valmaña va explicar ques’ha fet un esforç inversorde rehabilitació de fins a1,5 milions d’euros els úl-tims tres anys. L’aspectede molts panteons no ésencara el desitjable, peròl’entitat funerària ha inten-sificat els contactes ambels hereus d’aquests mo-numents per tal de convèn-cer-los i donar-los facili-tats perquè els rehabilitin.

Cementiris de Barcelona i l’empresa d’Olot Art Cristià ofereixen peces funeràries de grans mestres a preus assequibles

L’escultura modernista reneix al cementiri

amb la mateixa aspiració d’opulència, lacasa de l’etern repòs al cementiri. La mo-da dels panteons i dels sepulcres monu-mentals va decaure al llarg del XX fins es-devenir mínima. Una iniciativa que ha en-

● Les grans famílies burgeses de mitjan ifinal del segle XIX es disputaven els ar-quitectes i els artistes més famosos perquèels dissenyessin la casa de l’Eixample i,

MARIA PALAU / Barcelona degat Cementiris de Barcelona preténatorgar i retornar al segle XXI l’esplendori el prestigi social dels mausoleus i delssobris nínxols. L’entitat funerària ha sig-nat un conveni amb l’empresa centenària

d’imatgeria religiosa Art Cristià d’Olot,gràcies al qual es posa a l’abast de tothom,a preus assequibles, reproduccions d’es-cultures de mestres modernistes per deco-rar sepultures i làpides.

Joaquim Vayreda, president del consell d’administració de l’empresa Art Cristià, ahir al cementiri de Poblenou amb una deles cinc escultures que es poden comprar per decorar un panteó: un àngel (de 110 centímetres) de Josep Berga i Boada(1872-1923), un dels principals introductors del modernisme a Olot. / QUIM PUIG

ART FUNERARI

� Un relleu més, creatper Josep Llimona iBruguera (1864-1934),l’escultor modernistacatalà per excel·lència.Va esculpir multitudde peces funeràries.

� Un relleu, també ésobra de Devesa, enaquest cas de resinaamb pàtina de bronze.Devesa va treballar altaller d’Art Cristià afinal del segle XIX.

� Un altre relleu, firmatper Miquel Blay iFàbregas (1866-1936),autor d’una de lesescultures méscèlebres de l’art català:Els primers freds.

� Peça de marbrereconstituït de CelestíDevesa i Pinadella(1868-1935), l’escultorque –amb diferència–té més obres alcementiri d’Olot.

EL BAGUL DELS RECORDS El destí final de les escenografies de Mestres Cabanes salvades de l’incendi del Liceu, i que Regió7 ja ha anatexplicant que s’han inventariat i documentat en un taller de restauració de primera fila, és el Museu de les Arts Escèniques, a la seu de l’Institutdel Teatre, a Barcelona. Un espai que atresora un extens fons de material sobre la història de l’escena catalana amb peces sorprenents

�

No hi ha escala de fusta rosega-da per pujar-hi, ni trapa al sostre,ni un dit de pols amb teranyines iratolins pels racons. Però la fasci-nació que exerceix una visita al ma-gatzem del Museu de les Arts Es-cèniques és similar a pujar a lesgolfes de la iaia i buidar un baguloblidat. Una arqueta modernistadel despatx d’Àngel Guimerà, unmanuscrit de Calderón de la Bar-ca valorat en centenars de milersd’euros, les cartes d’Adrià Gual, unretrat d’Enric Borràs signat perRamon Casas, fotografies del ca-sament de Margarida Xirgu, un

vestit de mides amples de la MarySantpere... I esbossos de MestresCabanes en làmines de gran valorhistòric i sentimental, teatrets del’artista manresà, vestits que el te-nor Francesc Viñas va lluir en unaAïda de fa un segle, llibres deldramaturg Ramon Vinyes, a quiGarcía Márquez va batejar com elsavi català... No hi ha calaix ni pres-tatge sense anècdota, sense unbri d’història.

Amb seu a l’edifici de l’Institutdel Teatre, a Montjuïc (Barcelona),el Museu de les Arts Escèniques ésmoltes coses, però encara no unmuseu. Acumula material, l’or-dena i el documenta, un fons vas-tíssim que a mesura que es va in-ventariant es pot consultar a la pà-

gina web http://escenadigital.ins-titutdelteatre.cat. El següent pas ésel museu virtual, que hauria d’es-tar enllestit la propera primavera,i el darrer graó un museu de veri-tat en un local encara per deter-

minar. La directora del centre,Anna Valls, s’il·lusiona amb unadata, l’any , quan es compli-rà el primer centenari de l’institut,per veure complert el somni.

Mentre s’apropa aquest dia, elMAE continua recopilant papers iobjectes de la més diversa proce-dència. Entre les donacions mésrecents hi ha les escenografiesque Josep Mestres Cabanes va re-alitzar per a les òperes Parsifal(), Els mestres cantaires ()i Sigfrid () i que es van estre-nar al Liceu fa més de mig segle. Talcom ha explicat Regióen senglesreportatges publicats els dies dejuny i de juliol, els decorats esvan salvar de l’incendi que va de-vastar el gran teatre barceloní el

de gener del . La urgènciadel moment, però, no va procurara les escenografies del creadormanresà, i a les d’altres destacatsartistes com Salvador Alarma, Ra-mon Batlle i Francesc Pou, mésprotecció que deixar-les aparcadesen un altell al magatzem que la ins-titució té al Bruc (l’Anoia). Desprésde gairebé una dècada i mitja d’o-blit, la direcció del Liceu va deci-dir salvar les que es conservessinen millor estat i cedir-les al MAEperquè les custodïi després que eltaller de Jordi Castells les hagi es-tat netejant –no pas restaurant,perquè, en principi, no han deser usades– i documentant, una

Passejant per les golfes del teatre catalàObres de Mestres Cabanes i vestits del tenor Viñas, entre les nombroses peces del Museu de les Arts Escèniques�

CulturesDissabte, d’agost del Regió7

38

TEATRE | MÚSICA | LLETRES | DANSA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | CINE | TELEVISIÓ

PASSA A LA PÀGINA 39 �

La directora del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, Anna Valls, ensenya uns vestits que va fer servir el tenor moianès Francesc Viñas en una Aïda l’any 1913

MIREIA ARSO

Toni Mata i RiuBARCELONA

Un centre amb una històriagairebé centenària

El Museu de les Arts Escèni-ques es va fundar el 1921. Ac-

tualment fa servei com a centre dedocumentació i suport a la docència ia la recerca. Les principals col·lec-cions són de figurinisme, escenogra-fia, titelles, cartells i indumentària.

�

EL MUSEU

tasca que s’ha dut a terme durantl’últim mes i mig.

«La nostra feina és recopilar lahistòria de les arts escèniques a Ca-talunya, teatre, dansa, circ, òpera,titelles, màgia, sarsuela, les varie-tats... en l’àmbit professional», co-menta Valls, i afegeix que «el tea-tre amateur és un altre món, no hiarribem, amb algunes excepcionscom els Pastorets més rellevants iles Passions». La directora del cen-tre explica divertida que «algun cophem hagut d’agafar un taxi depressa i corrents per anar a buscarmaterial que volien llençar».

La incorporació de les esceno-grafies se sumarà a altres peces deMestres Cabanes que el museuconserva des de fa anys. En unesquantes caixes es guarden ma-quetes que van servir al destacatartista manresà com a treball pre-paratori per a la confecció dels de-corats. En uns altres calaixos dor-men el son dels justos unes làmi-nes signades per Mestres i quetambé formen part per mèrits pro-pis de la historia de l’òpera a Ca-talunya, com uns dibuixos de lesrepresentacions de Guillem Tell iEgmont, entre d’altres.

Els vestits de Francesc ViñasUn equip de disset persones tre-balla dia a dia per ordenar unaquantitat ingent de material.«L’any , el museu va com-prar un gran lot de llibres al bibliòfilArtur Sedó», una aportació degran vàlua, no tan sols en l’àmbitcultural sinó també en el crema-tístic si els volums es posessin a lavenda. Però ni tan sols es podenconsultar lliurement. Accedir aaquest fons està reservat a estu-diosos, i sotmès a mesures decontrol. «Ara ja hem arribat a unpunt en què si ens arriben llibresi ja en tenim més de tres còpies, elscedim a altres biblioteques. Lapolítica del centre és acceptar to-tes les donacions que ens facin,tant de llibres com d’altres mate-rials, però sempre mirant si sónd’interès».

Una de les col·leccions del MAEés la de vestuari, amb unes pe-ces d’artistes com Enric Borràs,Margarida Xirgu, Tórtola Valenciai el tenor moianès Francesc Viñas.En la imatge de la pàgina anterior,Anna Valls ensenya un parell devestits egipcis de color salmó queva lluir el famós cantant en unaAïda que es va representar l’any. «Fins fa un any, tot aquest lle-gat el teníem en caixes, però es po-

dia fer malbé i ara els guardempenjats. Tot i això, és un vestuarique requereix un tracte molt es-pecial. Vestits amb gaire pedrerias’estripen si els tens drets. A més,s’han de dur a una tintoreria es-pecífica perquè no es poden ne-tejar massa, es corre el risc que va-gin perdent qualitat». Segons la di-rectora del museu, «aquesta col·lec-ció ja no creixerà gaire perquè ara

els actors i els cantants ja no són elspropietaris del vestuari, sinó elsteatres. Ara bé, confiem que tard od’hora podrem tenir peces de gentcom la Caballé i el Carreras».

L’adquisició de records que con-figuren la història de les arts escè-niques al país creix dia a dia. En-tre les feines pendents que ara téel MAE entre mans hi ha «les cai-xes que la Rosa Regàs ens va donar

amb manuscrits del seu pare, Xa-vier Regàs», que va ser autor, tra-ductor, director i productor teatral.Hi ha feina per comprar i vendre,i la principal preocupació de Vallsés «anar tancant temes», expressióque significa «enllestir la docu-mentació de cadascuna de lesseccions i informatitzar-la».

Mirar a dreta i esquerra és toparamb una sorpresa a cada instant:

castanyoles, bustos, titelles, mo-bles, barrets, paraigües, cartells...El MAE és avui dia un gran con-tenidor que guarda a pany i forre-llat la memòria escènica del país.L’íntima il·lusió dels seus respon-sables és que el públic tingui l’o-portunitat de veure’n una partquan el museu real sigui, valgui laredundància, una realitat. Tempsal temps.

39Regió7 | DISSABTE, 8 D’AGOST DEL 2009

CULTURES

� VE DE LA PÀGINA 38

MIREIA ARSO/MARTA PICH

Una de les escenografies de Mestres Cabanes que es van salvar de l’incendi del Liceu i que ara s’han revisat idocumentat per guardar-les al Museu de les Arts Escèniques correspon a l’òpera Parsifal (1941). Les dues fotografiesmostren el decorat, quan s’estava inventariant fa unes poques setmanes al taller de Jordi Castells, i el seu teatretcorresponent, que es conserva al Museu de les Arts Escèniques, en una imatge presa fa uns dies.

�

El «Parsifal» de Mestres Cabanes, en maqueta i en decorat

MIREIA ARSO

La col·lecció de material escenogràfic contémés de 8.000 documents. Hi ha producció delstallers barcelonins de final del s. XIX i principidel XX, entre altres elements, i de creadorscom Mestres Cabanes, Puigserver i Alarma.

�

ESCENOGRAFIESNoms il·lustres de l’escena del país

MIREIA ARSO

El fons bibliogràfic aplega manuscrits delsegle XVII d’autors com Calderón de la Barca iLope de Vega, d’un valor enorme, i originals dedramaturgs catalans com Santiago Rusiñol.El fons és de 120.000 peces.

�

LLIBRES DE TEATRE120.000 obres i algunes joies

MIREIA ARSO

Un retrat del gran actor Enric Borràs que vapintar Ramon Casas és una de les peces méslluïdes del fons del centre. Els quadres del MAEserveixen, principalment, per formar part dediverses exposicions.

�

QUADRESLa vocació pictòrica de les arts escèniques

MIREIA ARSO

El titella català té un tret que l’ha fetmundialment famós: dins del ninot hi ha tresforats en comptes d’un. Una característica quepermet maniobrar el titella amb més facilitat.El museu conserva 300 peces de l’art titellaire.

�

TITELLESLa particularitat del titella català

El gruix de la producció escè-nica del país té per marc la

ciutat de Barcelona. El MAE, però,«vol abraçar» tot el territori, se-gons explica la seva directora,Anna Valls. És per aquest motiuque esdeveniments com la inaugu-ració del Kursaal també hauriend’estar registrats d’alguna maneraen les col·leccions del centre. «Ésevident que a Barcelona s’hi estre-nen molts espectacles, però tambéen altres llocs. En el cas del Kur-saal, l’interès no estaria en la pro-gramació quan aquesta el que faés portar a Manresa muntatgesque es produeixen a altres llocs,sinó en el fet mateix de la seva re-obertura, ja que és un fet rellevantper a la ciutat i, per tant, per a Ca-talunya». En la complicada tascade decidir què és important i quèno dins de la història del teatrecatalà, el Kursaal hi té un lloc.

El metacarp de la mà dretade Calderón de la Barca, in-

signe autor de les lletres espanyo-les, és en una vitrina de petites di-mensions que forma part d’unapeça de fusta que, probablement,és l’objecte més singular que esguarda al MAE. L’objecte va arribaral centre l’any 1923, amb una cer-tificació notarial de l’autenticitatde la resta, exhumada el 1840.Després d’uns anys d’una certa dei-xadesa, el 1999 es va procedir a laseva restauració. El museu, a més,i gràcies a la donació d’Artur Sedó,també atresora tres manuscritshològrafs de Calderón, El aguamansa, La más hidalga hermosurai Loa sacramental que se hizo en elAuto del Maestrazgo del Tussón,així com primeres impressions cal-deronianes del segle XVII.

�

El dit de Calderón,en una petita vitrina

�

Interès pel Kursaalrehabilitat

UN LLEGAT ARTÍSTIC GUARDAT AL BRUC El Liceu disposa d’un magatzem a la població anoienca del Bruc on es guarda el material deles òperes. Una nau de trànsit constant d’attrezzo i vestuari on, des de l’incendi del 1994, s’amuntegaven les escenografies de paper d’artistescom el manresà Josep Mestres Cabanes. Un acord amb l’Institut del Teatre permet recuperar les que estan menys malmeses

�

Amb les puntes cremades i en-farinats per la pols dels anys dor-men quilos i quilos de paper en unsprestatges oblidats des que el degener del va cremar el Liceu.Heroisme, sentit del deure, sensi-bilitat artística o desesperació,però el cas és que molts decoratsoperístics es van salvar de la des-trucció i, plegats i poc més, vanviatjar una quarantena de quilò-metres per ocupar un lloc qualse-vol a l’entresolat d’un magatzemdel Bruc que el teatre va adquirirper ubicar-hi les restes del naufragi.La llarga hibernació de les gegan-tines obres d’art, fràgils i admira-des, murals enormes de Maria-nela, Walkiria, Terra baixa, Tan-häuser i tants altres títols de la lí-rica universal, està vivint la sevaparticular primavera i el paper re-cobra vida. Un acord entre el GranTeatre del Liceu i l’Institut del Tea-tre de Barcelona permetrà que elsdecorats en més bon estat canvi-ïn de domicili i es conservin al Mu-seu de les Arts Escèniques.

Josep Mestres Cabanes va ser unhome amb sort en vida i un copmort. Les escenografies de l’artis-ta manresà van meravellar gene-racions d’amants de l’òpera, i l’ex-cepcional proposta que va crearper a l’Aïda de Verdi va atresorarla fortuna de gaudir dels favors delpúblic. El , la popularitat del’obra va portar el Liceu a encar-regar la restauració dels decoratsal taller de Jordi Castells, a Carde-deu, el mateix que passarà revistales properes setmanes a les restesdels decorats de la vintena de pro-duccions que entren en el conve-ni. Guardada en cinc caixes her-mèticament tancades, entremig

de muntanyes d’attrezzo, l’esce-nografia d’Aïda encara surt degira. Ni la tecnologia digital no haabatut l’encant i l’autenticitat delllegat del mestre manresà. Sevesvan ser també les escenografies deParsifal (), Els mestres canta-ires de Nuremberg () i Sigfrid() que, després de quinzeanys arraconades, es beneficienara de l’entusiasme de Joan Fran-cesc Marco, director general del Li-ceu, per rescatar-les.

L’ordre caòticEl magatzem del Bruc és la rere-botiga del Liceu. Un rectangle de. m al qual el cap de logísti-ca del teatre, Víctor Antich, acudeixcada setmana. Dimecres al matí,durant la visita que Regió va re-alitzar al recinte, s’estava carregantl’attrezzo del Turandot que el mesvinent tancarà el curs operístic a lacatedral de la Rambla. Tones dematerial emmagatzemades en un«ordre caòtic», tal com explicaAntich. «No és un joc de paraules,és l’expressió per definir com s’had’ordenar la logística d’un teatre.Aquí no entren cinc milions dellaunes de tomàquet triturat, totesde les mateixes mides. Tot el quearriba aquí té unes dimensions di-ferents». Una ullada a l’espai lidóna la raó: un cap gegantí amb elnas pelat que deixa al descobert lesboletes blanques del porexpan,un grapat d’ovelles dins d’un car-ro, una calavera tragicòmica, mu-des figures humanes, columnesimponents... «El futur són els con-tenidors, tenir el material a dinscontrolat per webcam i transpor-tar-los amunt i avall», comentaAntich. «El Real de Madrid, Salz-burg, Berlín... ho fan així».

Però el present del magatzemdel Bruc evoca una època en quèla memòria i l’experiència de lespersones pesava més que els en-ginys tècnics en l’ordenació delselements. No és en va que Antichconfessa que «està tot inventariati ben controlat, però no és menyscert que sovint la manera més rà-pida de trobar alguna cosa és re-córrer als operaris i la seva bonamemòria». Blai Munuera, la màdreta d’Antich, s’estima el Liceu ireconeix que «vaig tornar a néixer»quan rememora, amb els ulls es-purnejants pel record, el matí deldevastador incendi. En un entre-solat s’amunteguen relíquies comel panell negre que anunciava l’ò-pera prevista aquell vespre, unafunció de Mathias der Maler queles flames van condemnar a l’oblit.

Víctor Antich ha estat vetllanttots aquests anys perquè els de-corats no acabessin al camió de lesescombraries, presoners de la in-diferència. «Cada vegada que el Li-ceu canviava de director, jo li en-senyava els prestatges, i tots pas-saven de llarg. Fins que va arribarMarco i de seguida es va adonarque aquest material s’ha de salvar».El diagnòstic és a les mans de Jor-di Castells i família, pràcticamentels únics artesans capaços de res-taurar les delicades escenogra-fies. L’acord entre el Liceu i l’Insti-tut del Teatre consta de dues fases:la primera és la cessió de decoratsde vint produccions, l’autoria de lameitat dels quals encara no s’hapogut esbrinar. «Posteriorment»,explica Anna Valls, directora delMuseu de les Arts Escèniques,«portarem a revisar el material de muntatges més, tot i que pocacosa es podrà salvar».

La Marina de Salvador Alar-ma, el Don Gil de Alcalá de RamonBatlle i el Terra baixa de FrancescPou, juntament amb les esceno-grafies de Mestres Cabanes, són al-gunes de les escenificacions res-catades de les flames que Cas-tells revisarà, fotografiarà i docu-

mentarà. «Llavors, les conserva-rem en bones condicions al mu-seu», afirma Valls. «Restaurar-les?En principi, no. No tenim espai perexhibir-les, n’hi ha que fan xmetres. Però l’inventari fotogràfices pot consultar a http://escena-digital.institutdelteatre.cat».

TONI MATA I RIU | EL BRUC (ANOIA)

El Liceu recupera escenografies deMestres Cabanes salvades de l’incendi

Un acord amb el Museu de les Arts Escèniques permetrà conservardiversos decorats que han estat quinze anys al magatzem del Bruc�

CulturesDissabte, de juny del Regió7

44

TEATRE | MÚSICA | LLETRES | DANSA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | CINE | TELEVISIÓ

MANRESAC/ Era Esquerra, 2

93 875 15 52www.christabel.es

e-mail:christabel@christabel.es

Curs d'estèticaRequisit: 16 anys2 anys de durada. De setembre a juliol.Horari: dimarts, dimecres i dijous de 4 a 8 h

Curs d'estèticapersonal decorativaRequisit: ESO acabada1 curs acadèmic.CENTRE AUTORITZAT PER LA GENERALITATDE CATALUNYA DE GRAU MITJÀ (GFGM)

MATRICULA'T ARA I TRIA LA TEVA PROFESSIÓ. T'OFERIM AQUESTS 2 CURSOS

30% de descompte

MATRICULA’T ARA

MANRESAC/ Era Esquerra, 2

93 875 15 52www.christabel.es

e-mail:christabel@christabel.es

Curs d'estèticaRequisit: 16 anys2 anys de durada. De setembre a juliol.Horari: dimarts, dimecres i dijous de 4 a 8 h

Curs d'estèticapersonal decorativaRequisit: ESO acabada1 curs acadèmic.CENTRE AUTORITZAT PER LA GENERALITATDE CATALUNYA DE GRAU MITJÀ (GFGM)

MATRICULA'T ARA I TRIA LA TEVA PROFESSIÓ. T'OFERIM AQUESTS 2 CURSOS

30% de descompte

MATRICULA’T ARA

Escola de Ballet Olga Roig

GALA DE BALLETKURSAAL

Diumenge, 14 de juny, a les 6 de la tarda

MARTA PICH

VISTA PANORÀMICA DEL MAGATZEM La nau del Bruc és l’únic espai que té el Liceu fora de l’edifici de la Rambla

de Barcelona. A l’interior s’emmagatzema el material de mobiliari, attrezzo ivestuari que es fa servir a les òperes, i des d’aquest punt també es carreguenels camions quan els muntatges del Liceu, sovint coproduccions amb altresteatres d’arreu del món, van de gira per Europa. Quan el Liceu es va cremar, eldilluns 31 de gener del 1994, la nau va ser el lloc on van treballar, durantquatre anys, els tècnics del teatre.

�

MARTA PICH

EL VESTUARI, EN ARMARIS La roba que utilitzen els cantants

de les òperes es guarda en un espaiben ordenat de la nau del Bruc, dinsuns armaris ben localitzables i fàcilsde transportar amunt i avall amb elscamions.

�

MARTA PICH

LLOTGES ANTIGUESUnes de les relíquies que es

poden contemplar al magatzem sónles butaques que hi havia al Liceuabans de l’incendi. Uns seients quesón testimoni del pas del temps.

�

MARTA PICH

L’ÒPERA PENDENTL’incendi va fer impossible que es

dugués a terme, com indica aquestpanell, la funció del Mathias derMaler, de Paul Hindemith, a les 9 delvespre del 31 de gener del 1994.

�

MARTA PICH

MARTA PICH

4 53

2

1

UNA CAIXA DE SORPRESES DE 8.500 M2 al terme municipal del Bruc(Anoia). Un espai ple de material i moltes curiositats. Un operari salta perdamunt de l’escenografia del segon quadre del primer acte de l’Aïda de Verdicreada per l’artista manresà Josep Mestres Cabanes. El cap de logística delLiceu, Xavier Antich, mostra les diables, els jocs de llum que es fan servir en lesrepresentacions d’Aïda. En uns prestatges, en un entresolat del magatzem,es guarden nombroses escenografies malmeses. L’acord entre el Liceu i elMuseu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre permetrà recuperar-nealgunes, però moltes s’hauran de llençar. Un logotip del Liceu reposa en unracó de la gran nau industrial del Bruc. El magatzem és ple de pecesd’attrezzo de les produccions operístiques del gran teatre barceloní, comaquesta calavera que mostra la fotografia

5

4

3

2

1

�

45Regió7 | DISSABTE, 13 DE JUNY DEL 2009

CULTURES

C/ Sallent, 10 – Tel. 93 839 15 04 – Fax 93 839 06 95 – 08670 NAVÀS viatgestadavi@globalcat.net – wwwtadavi.group-team.com

(Sortides des de tots els pobles de les valls del Llobregat i el Cardener)

MADRID AMB AVE4-5 JULIOL (2 DIES-1 NIT)

VISITES: PALAU REIAL–PALAU DEL PARDO-MUSEU DEL PRADO - PARC DEL RETIRO-

EL PREU INCLOU: AUTOCAR ANADA I TORNADA A LLEIDA PER AGAFAR L’AVE. BITLLET ANADA I TORNADA AMB AVE

LLEIDA-MADRID-LLEIDA.-VISITA PANORÀMICA DE MADRID EN AUTOCAR I A PEU. HOTEL 4 * CÈNTRIC EN P.C. GUIA ACOMPANYANT DE TADAVI I GUIA LOCAL ½ DIA

A MADRID I LES VISITES ABANS ESMENTADES

PREU EN HAB. DOBLE:

299 € SUPLEMENT INDIV.:

32 €

LLACS ALPINS19 AL 25 AGOST (7 DIES-6 NITS)

VISITES: TURÍ-LLAC MAGGIORE-BELGIRATE-LOCARNO LLAC DE COMO-BELLAGIO-IILLES BORROMEU-LUGANO-

VERONA-PENINSULA DE SIRMIONE-LLAC DI GARDA .ETC...EL PREU INCLOU: VIATGE EN AUTOCAR-HOTELS

DE 3 ESTRELLES SUPERIOR EN RÈGIM DE P.C. GUIA ACOMPANYANT DE TADAVI DURANT TOT EL VIATGE.

PREU EN HAB. DOBLE:

960 € SUPLEMENT INDIV.:

230 €

Escola de Ballet Olga Roig

GALA DE BALLETKURSAAL

Diumenge, 14 de juny, a les 6 de la tardaC/ Sallent, 10 – Tel. 93 839 15 04 – Fax 93 839 06 95 – 08670 NAVÀS

viatgestadavi@globalcat.net – wwwtadavi.group-team.com

(Sortides des de tots els pobles de les valls del Llobregat i el Cardener)

MADRID AMB AVE4-5 JULIOL (2 DIES-1 NIT)

VISITES: PALAU REIAL–PALAU DEL PARDO-MUSEU DEL PRADO - PARC DEL RETIRO-

EL PREU INCLOU: AUTOCAR ANADA I TORNADA A LLEIDA PER AGAFAR L’AVE. BITLLET ANADA I TORNADA AMB AVE

LLEIDA-MADRID-LLEIDA.-VISITA PANORÀMICA DE MADRID EN AUTOCAR I A PEU. HOTEL 4 * CÈNTRIC EN P.C. GUIA ACOMPANYANT DE TADAVI I GUIA LOCAL ½ DIA

A MADRID I LES VISITES ABANS ESMENTADES

PREU EN HAB. DOBLE:

299 € SUPLEMENT INDIV.:

32 €

LLACS ALPINS19 AL 25 AGOST (7 DIES-6 NITS)

VISITES: TURÍ-LLAC MAGGIORE-BELGIRATE-LOCARNO LLAC DE COMO-BELLAGIO-IILLES BORROMEU-LUGANO-

VERONA-PENINSULA DE SIRMIONE-LLAC DI GARDA .ETC...EL PREU INCLOU: VIATGE EN AUTOCAR-HOTELS

DE 3 ESTRELLES SUPERIOR EN RÈGIM DE P.C. GUIA ACOMPANYANT DE TADAVI DURANT TOT EL VIATGE.

PREU EN HAB. DOBLE:

960 € SUPLEMENT INDIV.:

230 €

N Ú M . 2 1 5 / D I J O U S 2 5 D E J U N Y D E 2 0 0 9E L M U N D O / S U P L E M E N T D E C U LT U R A

� ANA MARÍA DÁVILAPudo haber sido una mañana cualquiera. Una mañana de inviernosoleada, luminosa y razonablemente cálida, como todas las maña-nas mediterráneas. Pero aquella densa columna de humo que en-sombreció el centro de Barcelona fue como un telón que cayó aplomo sobre la ciudad. El voraz incendio que destruyó el Gran Tea-tre del Liceu el 31 de enero de 1994 marcó un antes y un despuéspara la vida cultural catalana. Muchas cosas –y no sólo materiales–se destruyeron aquel día. Otras, milagrosamente, se salvaron.

En la memoria de muchos barceloneses habrá quedado fijadapara siempre la imagen de los bomberos y personal del teatro po-

niendo a salvo los valiosos cuadros de Ramon Casas que embelle-cen las paredes del Cercle del Liceu. En cambio, mucho menos co-nocida es la odisea vivida por otro valioso patrimonio liceístico:los hermosísimos telones pintados, obra de reconocidos escenó-grafos catalanes como Josep Mestres Cabanes y Salvador Alarma.

Rescatados del fuego en condiciones «infrahumanas», segúnrecuerdan los que vivieron esos momentos, los valiosos decora-dos fueron trasladados a un almacén del teatro en el municipio deEl Bruc. Ahora, el Liceu los ha cedido al Institut del Teatre, paraque pasen a formar parte del Museu de les Arts Escèniques. Éstaes su historia. Sigue en página 6

Operarios trabajanen el almacén deEl Bruc para tras-ladar los telonescedidos al Institutdel Teatre.

MARTA PICH

De las cenizas del Liceu

COMPETENT. La competència és la qualitat delcompetent, i del mateix grup són competir, en-frontar-se, rivalitzar, pugnar. Si incompetent –dimensió jurídica al mar-ge– és sinònim de maldestre, inútil i insolvent, sembla clar el missatgeantropològic de les afinitats lingüístiques: en un món que funciona, lacompetitivitat és imprescindible si es vol que cadascú doni el millor de

si mateix. Això ho van experimentar trista-ment els règims del socialisme real, que se’n

van anar en orris per això –i perquè els ciutadans volien tele en color acasa, vídeo i un Mercedes enlloc del Trabant–, però semblen haver-hooblidat els nostres pedagogs, entestats a educar les criatures en la uto-pia bonista cada cop més allunyada de la ferotge realitat. / Miquel de Palol

PARAULESTENDCNCIESè

AMB LA CULTURALIBROS | Butxaca 1984, letras ‘indies’ catalanas en bolsillo. PÁG. 3 INDUSTRIA CULTURAL | PopArb: el menoses más llega a los festivales de música. PÁG. 5 CINE | Psicomagia para salir del armario en el Fire’09. PÁG. 8

EL MUNDO / DIJOUS 25 DE JUNY DE 2009TENDèNCIES6

donación de los 20 decorados menosdeteriorados; entre ellos las escenogra-fías firmadas por Mestres i Cabanes pa-ra Los maestros cantores de Nüremberg(1944-50), Parsifal (1941-41) y Sigfried(1951); Salvador Alarma (Marina,1938); Ramon Batlle (Tannhäuser,1950; La Bohème, 1951 y Don Gil de Al-calá, 1951); Josep Maria Espada (Lasgolondrinas, 1951) y Francesc Pou (Te-rra baixa, 1956). El resto es material sinautor identificado, correspondiente aunas diez óperas, entre ellas El barberode Sevilla, Walkiria y Marianela.

«Dos o tres de estas escenografías es-tán prácticamente completas y de lasotras se conservan, al menos, algún actocompleto o que se puede completar digi-talmente. En cualquier caso, lo impor-tante es poder conservar este material,porque cada una de estas piezas es unaobra de arte en sí, un auténtico cuadro»,opina Antich.

Los responsables del MAE tambiénlo tienen claro. Su directora, AnnaValls, tiene ahora ante sí el reto de pre-servar este patrimonio. «Nuestro obje-tivo ahora no es restaurar sino preser-var», explica. «El objetivo de la dona-ción es limpiar, inventariar, fotografiary guardar adecuadamente todo estematerial, de manera que si, más adelan-te, se quisiera utilizar, pudiera llevarsea cabo una restauración propiamentedicha», añade la directora.

Anna Valls es consciente tambiénque, por sus dimensiones, difícilmenteel Museu podrá exhibir este material.«Se trata de telones de diez metros de al-tura. Esto es imposible colgarlo en nin-guna pared», explica, mientras contem-pla cómo los operarios despliegan la es-cenografía que Mestres i Cabanes pintópara los Maestros Cantores, una de lasaparentemente mejor conservadas. «Poreso la idea a es fotografiarlo y colgar es-tas imágenes en la página web para quetodo el mundo que esté interesado pue-da contemplarlas».

El pasado día 10, después de tres lus-tros de semi olvido, los primeros telonesiniciaban su traslado a unos talleres es-pecializados donde manos expertas seencargarán de acondicionarlos con todo

mimo y cuidado. Unaoperación que estáprevisto que finaliceel próximo 30 de julioy que tiene un costede unos 30.000 euros.

Pero eso es sólo laprimera fase del pro-yecto. En la nave de ElBruc aún quedan mu-chos pliegos dobladosy polvorientos, que to-davía huelen a humo.«El material que estámás deteriorado se haguardado para unasegunda fase. El pro-blema es que no sesabe qué es exacta-mente lo que hay allíy es muy posible queel 70 u 80% sea com-pletamente irrecupe-rable. Lo más proba-ble es que sólo al in-tentar abrirlo, el pa-pel se nos quede enlas manos», opinaAntich. Si aquelloocurriera, queda laposibilidad que elteatro quiera conver-tir los insalvablesfragmentos en emble-máticos recuerdos.Debidamente enmar-cados y certificados,seguramente se con-vertirían en un pre-ciado objeto de deseopara los aficionados.

Viene de primera páginaPretendían reproducir pictóricamente larealidad, pero mejorándola idealizada.Crear, a través de la magia del papel pin-tado, la ilusión de formas, volúmenes yluces. Una tradición escenográfica quetuvo su punto culminante en la figura deJosep Mestres i Cabanes, responsabledel Taller de Escenografía del Gran Tea-tre del Liceu desde 1941 a 1956. De sumano y también de la de otros reconoci-dos escenógrafos como Salvador Alar-ma, surgiría un fantástico mundo de telo-nes pintados, que en la primera mitad delsiglo XX ambientaron las óperas del es-cenario de la Rambla.

Un valioso patrimonio cultural y artís-tico que también sufrió los devastadoresefectos del voraz incendio que destruyóel coliseo lírico barcelonés en 1994.Quienes vivieron aquella dantesca ma-ñana de enero, recuerdan muy bien loque ocurrió. «El fuego llegó a tocar la pa-red de las dependencias donde se guar-daba todo este material. El fuego no loafectó, pero igualmente tuvo que sopor-tar unas temperaturas altísimas. Resca-tarlo fue una labor infrahumana. Tuvi-mos que sacarlos telón por telón», rela-tan algunos miembros del personal delteatro que vivieron la tragedia.

Rescatados así del fuego, los telones–decenas de metros cúbicos de papel do-blado, sucio y chamuscado– fueron tras-ladados a una nave industrial de El Bruc,donde el Liceu instaló su cuartel generaltécnico durante los penosos años de lareconstrucción. Y tal como llegaron, seapilaron en unas enormes estanterías si-tuadas al fondo de la nave. Reabierto elteatro, el local se reconvirtió en almacénde las nuevas escenografías. Y los telo-nes, siguieron allí.

«De tanto en tanto, alguien me decíaque para qué guardábamos todo esto,que se trataba de un material irrecupera-ble. Pero yo me resistía a tirarlo. Desde

que en el MET deNueva York hay col-gado un telón de Alar-ma, yo entendí queesto era un materialhistórico que habíaque conservar», cuen-ta, ahora, Víctor An-

tich, Jefe de Logística del Liceu.Todo cambió el día que Joan Fran-

cesc Marco, el nuevo director generaldel teatro, visitó las dependencias. Ya alprimer golpe de vista, Marco tuvo claroque había que buscar una fórmula pararecuperar y conservar aquel material. Ybuscó un interlocutor. De esta forma, elpasado 5 de mayo, el Liceu firmó unconvenio con el Institut del Teatre parala cesión de estas obras, con el objetivode que pasen a formar parte del Centrede Documentació i Museu de les ArtsEscèniques (MAE).

La iniciativa se ha concretado en la

La magia de papel pintadoque sobrevivió a las llamasDespués de 15 años almacenados (y olvidados), los históricos decoradosoperísticos pintados por Mestres i Cabanes y otros escenógrafos cobran nuevavida. El Liceu los cede al Institut del Teatre, que los incorpora al Museu de lesArts Escèniques. Ahora salen a la luz para ser catalogados y fotografiados

ESCENA

«Desde que en el MET de Nueva Yorkhay un telón de Alarma, entendí queeste material se debía conservar»

FOTOS: MARTA PICH

Arriba, despliegede un telón pinta-do para su catalo-gación y traslado.Abajo, patrimonioliceístico almace-nado en El Bruc.

TEMA DEL DIA32

EL VEREDICTE DELS ESPECIALISTES El Taller d’Escenografia Jordi Castells harevisat els decorats que el Liceu ha cedit al Museu de les Arts Escèniques per tal queels conservin. Entre les escenografies inventariades n’hi ha tres de l’artista manresà

�

No és que tot sigui mentida almón de l’escena, però sovint res noés el que sembla. Una campana degrans dimensions penjada al sos-tre intimida, però mirada de propse li veuen les costures de porex-pan i ja no espanta tant. Arran deterra s’alça una ponedora d’ousque no acabarà en una granja nihabitada per gallines, sinó al Mu-seu de la Vida Rural de l’Espluga deFrancolí. Les mans destres de Jor-di Castells, el seu germà bessó Jo-sep i la resta de l’equip s’ocupen diarere dia que els decorats que tea-tres, museus i cadenes de televisióels encarreguen facin de l’apa-rença virtut. Una habilitat treba-llada durant dècades que aquestsdies ha servit per inventariar els de-corats salvats de les flames que el van devastar el Gran Teatredel Liceu. Els mateixos expertsque van reconstruir l’escenografiad’Aida han testificat el bon estat desalut de les que el reconegut artistamanresà Josep Mestres Cabanes vacrear per a les òperes Parsifal(), Els mestres cantaires deNurenberg () i Sigfrid ().

El Taller d’Escenografia JordiCastells, a Santa Agnès deMalanyanes, al terme municipalde la Roca del Vallès, oficia de fà-brica de fantasia. Des del Bruc(Anoia) hi van viatjar fa unes set-manes un conjunt d’una vintenad’escenografies de paper que cria-ven pols en un prestatge de l’e-norme nau industrial que fa demagatzem del material que gene-ra el Liceu. Una acció per evitar eldeteriorament total dels històricsdecorats que ha de permetre queuna part del llegat artístic del tea-tre perduri.

Per calibrar l’estat de les esce-nografies, entre les quals hi ha lestres esmentades de Mestres Ca-banes, a més d’altres d’autors, comRamon Batlle, Josep Maria Espa-da, Salvador Alarma i FrancescPou, el primer pas de l’operació vaser carregar els paquets i adreçar-los a l’únic taller que avui en diaencara té la capacitat de treballaraquest tipus de decorats de formaartesanal. Una feina que ha tingutlloc els darrers dies i que ha con-sistit a desplegar els telons perconstatar-ne els estrips, la humi-tat i altres desperfectes. Un cop ca-talogada cada peça, documenta-da i fotografiada, s’han plegat cu-rosament per encabir-les en unescaixes amb destinació al Museu deles Arts Escèniques, ubicat a la Ciu-tat del Teatre, a Barcelona.

Les tres escenografies de Mes-tres Cabanes i la resta, però, nopenjaran de cap sostre. Els deco-rats mesuren fins a metres d’alti d’ample, i només es poden exhi-bir en la seva magnificència en es-pais com els dels germans Castells.Un cop culminat l’inventari, elmaterial fotogràfic i documental espenjarà a la web del museu(www.institutdelteatre.cat) per aconsulta pública. En cap cas, però,no hi ha la intenció de restaurar-

los per tenir-los desplegats i per-manentment exposats.

«Són uns decorats molt casti-gats, fets en plena postguerra ambun paper pobret i que ara ja ésvell», va explicar Jordi Castells a Re-gió, que va afegir que «la humi-tat també els va fer mal». Malgrattot, tornar a obrir les escenografiesque va compondre Josep MestresCabanes fa mig segle és un mo-ment que rescata un bocí de la mà-gia de la seva estrena. El tractamentinformàtic maquillarà els desper-fectes que s’hi hagin apreciat peraconseguir que els decorats reco-brin el seu aspecte de cara al pú-blic. «Els que tenen més plecs ensindiquen que van ser els més usatsen el seu temps», va explicar el pro-pietari del taller.

La identificació de l’autoria decada escenografia no provoca capdificultat en el cas de Mestres Ca-banes. L’artista nascut a Manresal’any , i que va morir el aBarcelona, «signava totes les pe-ces». Una firma inconfusible, elstres pals de la inicial del seu cog-nom com tres barres estirades,elegants. Castells va recordar que«Mestres va treballar molts anys alLiceu i es va acabar fent seu el llocque ocupava». Unes caixes de fus-ta amb rodetes com les que des del guarden els decorats de l’Ai-da, que periòdicament surten deviatge per bastir un muntatge ope-rístic, acolliran ara les creacionsdels escenògrafs catalans més re-llevants del segle passat. Un repòsdigne per a uns treballs que van ferde Mestres Cabanes un artista tanrespectat a la catedral lírica que elrenovat teatre, sorgit de les cendresdel dantesc incendi, llueix el seunom en una de les sales.

TONI MATA I RIU | SANTA AGNÈS DE M.

El Liceu inventaria elsdecorats de tres òperesde Mestres Cabanes

El taller de Jordi Castells ha revisat les tres escenografies salvadesde l’incendi, que s’exhibiran a la web del Museu de les Arts Escèniques�

Els mestres cantaires,Parsifal i Sigfrid, entre lavintena d’escenografiescatalanes rescatades

L’equip de Jordi Castells harevisat i documentat lespeces oblidades des de feiaquinze anys

El Berenador de l’Agulla Tel. 93 874 10 14 www.elberenador.cat

Per dinar a

l'ombra

i per sopar

a la fresca

Paelles

Mojitos”

de

“Xiringuito Berenar

tothora

a

DISSABTE, 18 DE JULIOL DEL 2009 | Regió7

Maquetes de l’òpera Aida

MARTA PICHMARTA PICH

EL TALLER D’ESCENOGRAFIAon s’ha documentat una part del’obra de Josep MestresCabanes. Jordi Castells, al migde l’escenografia de l’acte 2,quadre 2, del Parsifal. La imatgeva ser captada a la nau del tallerubicat a Santa Agnès deMalanyanes. El cap de logísticadel Liceu, Víctor Antich; ladirectora del Museu de les ArtsEscèniques, Anna Valls, i JordiCastells, envoltats de materialsper a decorats. Josep MestresCabanes sempre signava els seustreballs. En aquest decorat delParsifal també és ben visible lafirma inconfunsible de l’artistamanresà. Castells assenyala unestrip visible en un altre delsdecorats de l’acte 2, quadre 2, del’esmentada òpera de RichardWagner. Teló de fons d’uncastell corresponent a l’acte 2,quadre 1 del Parsifal

4

3

1

5

2

�

1 2

4

3

5

Una dècada enrere, Jordi Castellsva haver de passar uns dies a Man-resa per enclaustrar-se al MuseuComarcal. La decisió del Liceu derestaurar les escenografies de l’ò-pera Aida, una de les creacions im-mortals de Mestres Cabanes, vaobligar els membres del taller adesplaçar-se a la capital del Bagesper copiar els teatrets que va ferl’artista i, posteriorment, poder-los reproduir a casa seva. «Gaire-bé vam fer una vida monàstica perdibuixar les maquetes, que no espodien treure de les vitrines», re-corda Castells.

«L’Aida té més de vint peces, vaser l’obra culminant de Mestres. Hiva estar treballant durant vint anys,sense presses. S’hi va mirar molt,i el resultat va ser una preciositat»,afirma Castells, que està conven-çut que «si no fossin tan fràgils, elsdecorats viatjarien per tot el món».La restauració va tenir el primerpas en l’estada a Manresa, «quatreo cinc de nosaltres, en una sala delmuseu, vam estar copiant els tea-trets en guaix i aquarel·la. Ens ca-lia tenir referències de cada qua-dre per si alguna part del decorats’havia perdut». Segons el restau-rador, «teníem el suport dels plà-nols de planta que indiquen on vacada peça. Calia tenir en comptetots aquests detalls per no perdreel punt de fuga de les diferents pe-ces, la perspectiva de cada ele-ment, perquè n’hi ha que van enun pla més endarrerit que altres».Per al treball actual no els ha cal-gut tornar a la Catalunya central,perquè les escenografies no esrestauren, sinó que tan sols s’in-ventarien per documentar-les iexhibir-les per Internet.

TONI MATA I RIU | SANTA AGNÈS DE M.

Una visita aManresa percopiar elsteatrets del’òpera «Aida»

Divendres, 31 de juliol de 2009

NOU9 CULTURA EL 27

RA

MO

N F

ERR

AN

DIS

L’escenògraf responsable del projecte, Jordi Castells, amb la seva filla, Marta Castells, que ha coordinat l’equip encarregat de la catalogació

Els escenògrafs de Cardedeu han catalogat 12 obres que es van salvar de l’incendi de 1994

Els germans Castells inventarien decorats de la postguerra del Liceu

Cardedeu

Norma Levrero

Les mans dels escenògrafs de Cardedeu, els germans Cas-tells, han resseguit aquests últims mesos els traços dels grans referents de l’esceno-grafia catalana dels últims 100 anys. En el seu taller a Santa Agnès de Malanyanes, l’equip de Jordi Castells ha revisat i documentat una dotzena de decorats dels anys de la postguerra que pertanyien al Gran Teatre del Liceu. Els històrics deco-rats són obres d’artistes com Josep Mestres Cabanes, Ramon Batlle, Josep Maria Espada, Salvador Alarma i Francesc Pou i feia més de quinze anys que estaven oblidats. Es van salvar de les flames que el 1994 van devastar el Liceu ja que no hi va arribar ni el foc ni l’aigua i encara s’hi poden veure, tot i això, restes del fum i de la humitat que els van desgastar durant molts anys. “Els decorats que van tenir més èxit són els que estan més plegats però en general estan en bon estat, tot i que com que és paper, estan en part estripats, gastats, tren-cats”, explica l’escenògraf responsable del projecte, Jordi Castells. Els decorats es van pintar entre els anys

Nous projectes per a teatre i televisió

Cardedeu

Norma Levrero

El taller dels germans Cas-tells ja comença a preparar els decorats per a les noves temporades de teatre i tele-visió. Jordi Castells està treballant en l’escenografia d’un nou muntatge del balla-rí Cesc Gelabert anomenat Sense fi i Conquissàbit. Tam-bé està construint el teló de fons d’una nova adaptació de Cal·lígula, que s’estrenarà a Madrid. A part de treballar també en l’escenografia dels nous muntatges de Julio Manrique, Jordi Castells també està treballant en el nou muntatge de la ballari-na Sol Picó dirigit per Sergi Belbel, que obrirà la tempo-rada del Teatre Nacional de Catalunya.

A part d’això, en el seu taller de Santa Agnès de Malanyanes, Castells està dibuixant, juntament amb l’artista de Cardedeu Cinta Vidal, els originals d’una òpera que es representarà a Berlín. El seu germà, Josep Castells, ha acabat una repro-ducció a escala real d’un galliner i una cuina de pagès que s’exposen al museu comarcal de l’Espluga de Francolí. També està treba-llant en unes reproduccions per a un museu de Toledo i en decorats per a les sèries de TV3 Infidels i Ventdelplà.

20, 30 i sobretot 40 i 50. “El paper a la postguerra era de poca qualitat i hem de pen-sar que a Europa en aquella època ja s’estava utilitzant la tela per fer els telons dels decorats”, afegeix. En concret s’han recuperat, entre altres, els decorats de les òperes Parsifal, Mestres Cantaires de Nuremberg i Sígfrid, de Josep Mestres Cabanes; Tamnhaïser, de Ramon Batlle; Marianela, de Maurici Vilanova i Marina, de Salvador Alarma. La feina de l’equip de Jordi Castells, encapçalat per la seva filla,

Marta Castells, ha consistit a desplegar els telons per comprovar l’estat en què es trobaven i inventariar-los. Alguns d’aquests no estaven signats i per tant una altra tasca ha estat la de catalogar-los i fotografiar-los. “Hem fet més de 2.500 fotografi-es”, explica Marta Castells. “El més important ha estat poder descobrir i haver vist i tocat el traç dels pintors més importants de l’escenografia catalana”, afirma Castells. Tot i que molts dels decorats estan en prou bon estat com per tornar-se a utilitzar, de

moment no es restauraran. “Aquestes escenografies són de molt valor i pensem que es podrien tornar a fer servir i tindrien el mateix impacte”, opina Castells, que el 2001 ja va reconstruir en el seu taller l’escenografia de l’òpe-ra Aida de Josep Mestres Cabanes, que se segueix uti-litzant en teatres d’arreu del món. Ara, les obres cedides pel Liceu, passaran a formar part del fons del Museu de les Arts Escèniques de Barcelona. No es tindran exposades, sinó que restaran dins d’unes caixes especials.

RA

MO

N F

ERR

AN

DIS

En la majoria de decorats, fets de paper, s’hi poden veure les restes d’humitat i fum, però es troben en força bon estat

12 DINERO DOMINGO, 11 OCTUBRE 2009 LA VANGUARDIA

El legadode los Sedó

El núcleo familiar Sedó Conde yPeris-Mencheta, génesis de grandesempresas industriales, publicaciones

y colecciones bibliográficas

MIQUEL MATEU. Industrial, políti-co, presidente patronal y coleccionista,envidió la colección de Quijotes de JuanSedó Peris-Mencheta, hijo de ArturoSedó Guitard. Este último marcó el es-plendor de la empresa familiar textil.

EUSEBI GÜELL DE SENTMENAT.El heredero del linaje noble de los Güelly línea directa del gran mecenas EusebiGüell vivió la intimidad musical y escéni-ca de su familia en el palacete de Noude la Rambla.

En el Palau Güell

CRÓNICASBURGUESAS

AJavier Sedó Con-de, el periodismo, latolerancia y la indus-tria le corren por lasvenas. Gestionó Ma-

nufacturas Sedó, en la últimaetapa de la gran empresa textilinstalada en la colonia de Espa-rreguera, y fue el primer objeti-vo criminal del incipiente terro-rismo independentista de laépoca (el que fulminó a JosepMaria Bultó y a Quinito Vio-la). Se libró por los pelos yafrontó su cambio de sector co-mo consejero del Grupo 16, pro-piedad del romántico Juan To-más de Salas y de su hermano,Alfonso; también fue consejeroy fundador de El Mundo en Ca-talunya. Su bisabuelo, Francis-co Peris Mencheta, escritor,editor, diputado del PartidoConservador y senador vitalicionombrado por AlfonsoXIII, ac-tuó de corresponsal en el frentede Marruecos y en la terceraguerra carlista; también cubriólas primeras obras del canal dePanamá, en un viaje sufragadopor el marqués de Campo. Suabuelo materno,Dionisio Con-de, fue el propietario de los al-macenes El Siglo situados en laRambla, antes de su incendio.Una vez consumada la decaden-cia del establecimiento y su tras-lado a la calle Pelayo, El Siglofue adquirido por el millona-rio Julio MuñozRamonet, pró-fugode la jus-ticia, mora-dordelPa-lau Ro-

bert (cuberterías de plata y te-chos cincelados con baños deoro) y dueño de casi toda la Cata-lunya textil que, en la segundami-tad del pasado siglo, fue cayendoempujada por el implacable efec-to dominó de la deslocalización yel dumping social de los emergen-tes asiáticos.Vinculado al consejo deEl Eco-

nomista,SedóConde emblemati-za hoy al representante regionalde las empresas editoriales espa-ñolas, un espécimen del publicaffaire en línea con la figura deJoan Salvat, actual consejero dePrisa. El consejero catalán –con-juga el corte diplomático y la ges-tión eficaz– está enraizado en sec-tores como la banca, con ejem-plos comoManuel Garí de Ara-na (en el antiguo Banco Central)o Pedro Fontana, ex presidentedel consejo regional del BBVA; ytambién en el mundo de la ener-gía, donde hoy destaca AntónCostas (en la presidencia del con-sejo consultivo de Fecsa-Endesa)y en su momento brilló EduardPunset, en la presidencia de laantigua Enher.Sedó Conde se fogueó en el

mundo textil en La Malagueña,

una fábrica participada por su fa-milia levantada en los solares delmarqués de Larios, y muy pron-to consumó encargos de su pro-pia empresa (concretamente, deuna de sus fábricas situada en elbarrio de Gracia), a la que su pa-dre, Antonio Sedó Peris-Men-cheta, encargaba camisas y pija-mas a medida, con urdimbre deseda natural y trama de algodóncon peinado jumel. Sedó Peris-Mencheta nació en la coloniatextil de Esparreguera, vivió enla casa familiar de la calle Aragón(frente al tren descubierto) muycerca de su tienda de complemen-tos (Gales del paseo deGracia, susuministro particular de ligas decalcetín), de su sastre (Longás) yde su camisero (Bel). Llevabasiempre un Pattek Phillipe en lamuñeca izquierda, gemelos deplatino y se encargaba los zapa-tos amedida aunque no los estre-naba; se los hacía poner al conser-je de su despacho para que losdesfogara antes de ponérselos él.Una vez al año, cazaba perdicesen la finca de Albacete de su ami-goMateo Sánchez. Frecuentó latertulia del generalCoco en el Pa-rellada de Diagonal y alternó sus

RICARD SALVAT. Eldramaturgo y agitadorteatral recientementedesaparecido conoció afondo la obra de Brechtgracias a su estancia enla Universidad alemanade Heidelberg. Fundó yrefundó movimientosteatrales, pero su estre-lla fue languideciendoen los últimos tiempos.

La colección de Arturo Sedó detextos de obras de teatro y esce-nografía fue a parar al PalauGüell cuando este era ya propie-dad de la Diputación, en la etapade Müller i Abadal. La colecciónpasó de la biblioteca privada delos Sedó al edificio de Gaudí.

Josep MariaCortés

ESTILOSDEVIDADESCÚBRALOELSÁBADOCON

Libertad de opinión

www.lavanguardia.es

LA VANGUARDIA DOMINGO, 11 OCTUBRE 2009 DINERO 13

ADRIÀ GUAL. Dramaturgo, poeta ypintor, es uno de los autores más innova-dores del teatro catalán de finales delsiglo XIX y principios del XX. Vivió delleno la influencia del simbolismo y,especialmente, de Maurice Maeterlinck.

MIQUEL PORTER MOIX. Unhombre de teatro, de cine y de vanguar-dia, que vivió un momento dulce de lainnovación escénica catalana como unaventana abierta a la Alemania del expre-sionismo y la Italia del Piccolo.

veraneos entreCamprodon yCas-tellterçol, donde conoció a San-tiagoBarceló, un agente de cam-bio y bolsa enfundado siempreen americanas blancas, tocadocon un canotier y conocido en elCírculo Ecuestre por su aversiónpatológica a comer cosas redon-das (huevos, aceitunas, naran-jas...). Tuvo amigos incondiciona-les, como los Assens (Carmen yVicente), Manolo y Anita Ta-boada; o el matrimonio Juan deDios y Pilar Trias de Bes, cono-cidos por los Sedó con el sobre-nombre de los postres, porquesiempre aparecían en Castellter-çol a la hora del café. En su segun-da casa, situada en Sarrià, JavierSedóConde y su hermanoAnto-nio conocieron de niños los con-ciertos de salón biblioteca. Estassesiones tenían lugar los juevespor la noche, después de la cena,cuando llegaban con sus violinesPepín Vidal-Cuadras y su her-mana Chelo. Su padre tocaba elviolín y su abuelo paterno Artu-ro Sedó Guixard era pianista,además de presidente del poten-te grupo textil familiar , conseje-ro de Sniace y propietario de lacolección de obras dramáticas

más extensa de toda Europa, con100.000 ejemplares algunos deellos encuadernados por Bruga-lla. Años más tarde, Joan SedóPeris-Mencheta (hijo de Artu-ro) amasó una colección deQuijo-tes envidiada por Miquel Ma-teu. Otro hijo de Arturo, LuisSedó, fue senador, gobernadordel Banco de España y presiden-te de las cámaras unificadas deIndustria y Navegación.La casa Sedó, con dos grandes

pisos, sótano y golfes, estaba situa-da en una esquina del Eixamplede aquellas que fueron frontaliza-das por el cartel inmobiliario deBarcelona; tenía frontón y una te-rraza con alberca mozárabe en elcentro. Los domingos, misa en lacapilla privada, seguida de choco-late con nata y melindros; en elalmuerzo, paella de 21 comensa-les. Amedia mañana,Arturo Se-dó jugaba a cesta punta con suchófer, Santiago; después de lospostres, dormía la siesta con Mi-ni, su gato de Angora, sentado so-bre su enorme barriga, mientrassus nietos recibían una paga decinco pesetas, jugaban al chapó yacudían a un espectáculo, cons-treñidos en el pequeño mundo

deAlejandroUlloa, los Vieneseso la zarzuela de turno.En 1968, la Diputación de Bar-

celona adquirió la colecciónparti-cular de Arturo Sedó y trasladólos volúmenes al Palau Güell, enel barrio del Raval, donde se unie-ron a otras colecciones privadas(Mercè, Morera, Borràs, Gui-merà,Asensi, Bastardes o el te-norEmili Vendrell). Ahora, estaenorme documentación pertene-ce al MAE, Centre de Documen-tació i Museu de les Arts Escèni-ques, aunque su pieza central, lacolección Sedó, es una de lasfuentes en las que han bebido lasfiguras del teatro catalán, comoRicard Salvat (recientementedesaparecido).Salvat fundó y di-rigió la Agrupación deTeatro Ex-perimental junto a Miquel Por-ter y, tras su paso por laUniversi-dad de Heidelberg, profundizóen la obra de Bertold Brecht yfundó la Escuela de Arte Dramá-tico Adrià Gual (Eadeag), unambicioso proyecto que recogíala idea de Alexandre Cirici demontar una suerte de Bauhaus, alestilo de Weimar. El legado tea-tral de los Sedó pasó bastantesaños en el palacio de la calle Noude la Rambla que habían ideadoEusebi Güell y el arquitectoAn-toni Gaudí, con una sala centralabovedada en la que el granmecenas organizaba conciertos.En la actualidad, los bisnietos deGüell, Carles y Eusebi Güell deSentmenat, recuerdan que la tra-diciónmusical semantuvoduran-te mucho tiempo. Con el interva-lo de la Guerra Civil en Comillas,losGüell fueron fieles al benefac-tor llenando de cultura la plantanoble del edificio, reservada a lasala de confianza.Construido con piedra calcá-

rea, el edificio se levantó en 1888,el año de la Exposición Univer-sal, el mismo que vio nacer ElNoticiero Universal, el periódicofundado por Francisco PerisMencheta, el citado bisabuelode los Sedó Conde. Barcelona esel jardín de los caminos que sebifurcan, pero, a los ojos de laendogamia, la ciudad resulta unaminiatura sólo digna de un Bal-zac menor.

De la caída textil a la regeneración

JAVIER SEDÓ CON-DE. Fue el último ges-tor familiar de la granempresa textil familiar,Manufacturas Sedó, yha dedicado gran partede su vida al mundo dela edición. Recogió eltestigo de su bisabueloPeris Mencheta, quevendió a los PorciolesEl Noticiero Universal

Los Sedó, industriales textiles detercera generación, vivieron ladecadencia del sector y la recon-versión de la imponente coloniade Esparreguera finalmente enmuseo de la historia de los tela-res y de la arqueología industrial.Los ladrillos rojizos de un tiempo

de esplendor se llenaron de mo-ho en pocos años cuando el sec-tor cayó herido de muerte a cau-sa de las importaciones asiáticas,un tsunami lento y poderoso queha barrido las riberas del Ter,Cardener y Llobregat, donde seasentaron los grandes.

32 CULTURA - ESPECTACLES EL PUNT | Dimecres, 18 de novembre del 2009

● Alexandre Bodak, elpianista que tant va entu-siasmar el públic la tempo-rada passada en el cicleNits de clàssics, que orga-nitzen els Amics de la Mú-sica de Valls, tornar avuidimecres, a tres quarts denou del vespre, al TeatrePrincipal.

Sembla que el pianistad’origen rus, però residenta París des de fa anys, nohaurà d’usar les botes queva prometre portar percombatre les baixes tem-peratures del teatre de lacapital de l’Alt Camp.Aquest mateix cap de set-mana el Principal acabad’estrenar el nou sistemade calefacció que s’hi hainstal·lat i que substituiràels pocs radiadors de tipuselèctric que hi havia a l’ex-terior de la sala. Així, ambl’ambient ben temperat, elconcertista protagonitzaràel concert de Santa Cecíliaamb un programa estruc-turat en dues parts ques’obrirà amb tres dansesd’Alberto Ginastera(1916-1983). Bodak tan-carà la primera meitat amb

obres d’Heitor Villa-Lo-bos: Lenda do Caboclo,Valsa de Dor, Alma brasi-leira i Impressoes seres-teiras. Per a la segona partdel recital, Alexandre Bo-dak ha reservat dos prelu-dis i un moment musicalde Serguei Rakhmaninov,un compositor que vacompartir amistat ambl’àvia d’Alexandre Bodak.Alexandre Bodak té la in-tenció de tancar l’especta-cle amb els nocturns Opus55, número 2 i Opus 48,número 1 de Chopin.D’aquest autor polonès, elpúblic també podrà escol-tar Tres impromptus i Ba-llada Opus 23. Bodak, queva començar els estudis depiano a Alger, on el seu pa-re era cònsol de Polònia,va recórrer tot el món de-gut a la feina del seu pro-genitor. El concertista estàrelacionat amb els gransmestres de la música i elgener del 1995 va partici-par en la presentació mun-dial de la Simfonia concer-tant per a sis pianos i or-questra, de Marius Cons-tant, dirigida per GeorgePrêtre.

El pianista Alexandre

Bodak actua avui en el cicle

«Nits de clàssics» de VallsA. ESTALLO / Valls

Una instantània del recital de l’any passat a Valls. A. ESTALLO

● Tarragona. El saló de te Sàhara ha rebut el premi a lanormalització lingüística de la Confederació de Co-merç de Catalunya, que es va entregar en el marc dela VI Convenció de Gremis i Associacions de Co-merciants de Catalunya, a Lleida. El jurat va destacard’aquest centre l’oferta de serveis en català; la col·la-boració en la campanya Oberts al català, que engua-ny se centrava en els establiments regentats per nou-vinguts, i l’atenció al públic en català, gràcies a l’as-sistència a cursos de català. D’altra banda, el Super-mercat Xinès del carrer Mallorca de Tarragona haguanyat el premi extraordinari 2009 per a l’aplicaciódel pla d’assessorament Oberts al català per la sevacol·laboració i implicació en la campanya. La presi-denta del Consorci de Normalització Lingüística,Rosa Rossell, vol felicitar els dos premiats: «És unmodel per a la resta d’establiments, tant els que estanregentats per nouvinguts com els que estan regentatsper gent d’aquí, que a vegades tenen mancances enl’atenció al públic en català.» / EL PUNT

TARRAGONA

El saló de te Sàhara rep un premi a lanormalització lingüística

● L’editorial tarragoninaArola suma ara a la publi-cació de llibres l’ediciód’una revista mensuals es-pecialitzada en arts escèni-ques. El número zero de lanova capçalera, que durà elnom Hamlet. Revistad’arts escèniques, es pre-sentarà el 9 de desembre alTeatre Romea de Barcelo-na i el primer número seràal carrer el 15 de febrer o eldia 1 de març, dates que,segons va explicar ahir Al-fred Arola, responsable del’editorial tarragonina, en-cara no estan concretades.Serà, segons Arola, «unarevista que abastarà totesles arts escèniques: teatre,circ, òpera, musicals...».

El director de contingutsde la nova publicació és eldramaturg, director i actorteatral barceloní DamiàBarbany, i el cap de redac-ció, el crític de teatre San-

tiago Fondevila. La revistaneix en llengua catalana,tot i que l’editorial no des-carta fer-ne pròximamentuna versió en castellà.

La revista es publicaràen color, en un format de33 x 24 centímetres. Ham-let, que en el número zeroté 88 planes, inclourà di-verses seccions fixes:

L’Intercanvi Amb, que encada número oferirà duesentrevistes (en el número 0els entrevistats són l’actriuSílvia Munt i el directoritalià Pippo Delbono); lasecció L’Espectacle delsUlls –catorze planes ambmolt contingut visual queen el número 0 es dedica almuntatge Rock’n’Roll, deTom Stoppard– i Calidos-copi Teatral, «una seccióque donarà una visió delteatre que es fa als PaïsosCatalans i també a la restadel món», segons AlfredArola. També s’hi inclou-ran crítiques i un apartatdedicat al Museu de lesArts Escèniques de l’Insti-tut del Teatre, entre d’al-tres.

Entre els col·laboradorsen aquest número zero s’hitroben l’escriptor EduardoMendoza, els crítics tea-trals Joan Anton Benach iBegoña Barrena i l’artista

Carles Santos, autor de lacontraportada. De fet, se-gons Arola, la intenció ésque la contraportada de larevista reprodueixi en cadanúmero l’expressió plàsti-ca d’algun creador. «Vo-lem fer una revista de con-tingut, d’anàlisi de fons,que cada mes mostri quès’està fent arreu en arts es-cèniques», segons AlfredArola

L’editorial tarragoninaha fet una tirada de 7.000exemplars del número ze-ro, que es distribuirà demanera gratuïta. Posterior-ment, la revista es vendràal preu de 6 euros i AlfredArola confia que es puguinconsolidar els 10.000 ex-emplars mensuals.

Arola Editors comptaràamb corresponsals a NovaYork, Buenos Aires, Ber-lín, Londres, Madrid i elPaís Basc, entre altrespunts.

CARINA FILELLA / Tarragona

Arola editarà una revista especialitzadaen arts escèniques, «Hamlet»

Portada de la revista.

Cada any, el departamentde filologia catalana de laUniversitat Rovira i Virgi-li (URV) i l’Ajuntament deTarragona organitzen perla Tardor Literària unesjornades monogràfiquessobre algun aspecte rela-cionat amb el món de leslletres. El modernisme li-terari a Tarragona, la post-guerra literària o, l’anypassat, la història del tea-tre han estat alguns dels te-mes escollits. I enguanyhan volgut que el protago-nisme fos per a les donesescriptores, «sovint obli-dades i poc estudiades»,segons els organitzadors.La regidora de Cultura,Carme Crespo, va dir ahiren la inauguració de lesjornades, a la delegació deCultura, que a més de «do-nar a conèixer a la ciutada-nia les escriptores tarrago-nines», el cicle també hade servir per «retre’ls unhomenatge». Per CarmeOriol, amb les jornades esvol «donar un espai sociala les autores».

Per obrir i tancar les jor-

nades s’han triat dues deles autores més veteranes.La conferència inaugural,ahir a la tarda, va ser a càr-rec d’Olga Xirinacs, i laclausura (dijous, a les setde la tarda) l’oferirà Mont-serrat Abelló. Entremig,durant les jornades es par-larà també d’algunes deles «pioneres», com Jose-

pa Massanés (1811 -1887), Antònia Opisso(1853 - 1965) i ReginaOpisso (1879 - 1965).

Ahir, després de la con-ferència inaugural, l’es-criptor Joan Cavallé vapronunciar la conferènciaL’excepció de la regla:Tarragona vista amb ullsde dona. Tot seguit es va

presentar el llibre Tarra-gona: espai festiu, espaiteatral (Cossetània) querecull les actes de les jor-nades de l’any passat.

Les ponències tenenlloc a la delegació de Cul-tura de Tarragona. A ban-da del públic general, s’hihan inscrit 53 alumnes dela URV.

La Tardor Literària treu de l’oblit lesautores tarragonines de tots els temps

Comencen a la delegació de Cultura les jornades «Escriptores tarragonines»

Inauguració de les jornades, ahir a la tarda, a la delegació de Cultura de Tarragona. / J.F.

● Donar a conèixer i, de retruc, ho-menatjar les escriptores tarragoninsque en els darrers dos segles han ha-gut de fer mans i mànigues per fer-se

CARINA FILELLA / Tarragona un nom «en un territori que era patri-moni dels homes i en el qual no ho te-nien fàcil perquè estava vetat per ales dones», és l’objectiu de les jorna-des que ahir van començar a la dele-

gació de Cultura de Tarragona, se-gons Carme Oriol, directora del de-partament de filologia Catalana de laURV. La veterana Olga Xirinacs vaoferir la conferència inaugural.

81

joies del museu

En els soterranis de l’edifici de l’Institut del Teatre de Barcelona, just on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se cap al cel, hi roman, gairebé amagat, un verita-

ble tresor. La discreció pròpia dels arxius i magatzems de peces valuoses i obres d’art, amb una arquitectura laberíntica feta d’es-tanteries muntades sobre raïls i accionades per volants manuals, no permet endevinar-ho a simple vista. I les (poques) exposici-ons temporals organitzades al llarg de la seva història no han permès al gran públic copsar la grandesa dels fons que custodia el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE). Però el cert és que, amb paciència i una bona guia com les que poden oferir Anna Valls, directora de l’entitat, o Ana Vázquez, responsable de la Unitat d’Investigació Documental i For-mació Especialitzada, els mateixos armaris mòbils esdevenen una cova de les merave-lles, molt preuada pels especialistes. El seu fons bibliogràfic i documental és un dels més importants d’Europa, especialment en l’àmbit català i el Segle d’Or espanyol.

Entre els centenars de milers de pe-ces que custodia (100.000 programes de mà, 125.000 llibres, 5.000 manuscrits, 600 vestits…), hi ha una gran part del fasci-nant llegat de Carmen Tórtola Valencia (Sevilla, 18 de juny de 1882-Barcelona, 15 de març de 1955), una ballarina envoltada de misteri i carregada de curiositat i talent, que ha passat a la història per la seva reno-vadora forma d’entendre la dansa, farci-da d’influències orientals, apreses tant en l’observació directa com en una exhausti-va recerca en biblioteques. I que, gràcies a una equilibrada barreja entre la bellesa física, una personalitat potentíssima i la categoria del seu art va triomfar en esce-naris d’Europa i Amèrica, va enlluernar intel·lectuals i polítics i va passar per la vida sense generar mai indiferència. Des de l’admiració més sincera (Rubén Darío, Valle Inclán i Pío Baroja van ser només al-guns dels autors de l’època que van deixar constància escrita del seu interès pel per-

sonatge) al més ferm rebuig (avançada al seu temps, no era una figura gens aprecia-da entre la jerarquia eclesiàstica, que no va dubtar en qualifi-car-la d’immoral).

Suntuosos ves-tits, els baguls en què els transportava pel món –plens d’engan-xines que dibuixen el veritable mapa de la seva afició viatge-ra–, targes de visita, cartells, àlbums de fotografies i de retalls de premsa, postals i quadres, com aquest meravellós retrat ves-tida de maja en què Rafael de Penagos va captar tota l’essència del seu ball, confor-men el gruix de l’he-rència personal de Tórtola Valencia. En morir la va deixar en mans d’Ángeles Ma-gret Vilà, oficialment la seva filla adopti-va i, segons totes les veus oficioses, companya sentimental du-rant bona part de la seva vida. Més enllà de l’autenticitat de la rumorologia, el que és objectivament cert és que l’hereva no-més la va sobreviure sis anys. Després del seu traspàs, el fons de l’artista va passar al museu.

Ana Vázquez sap que, en qualsevol cas, el llegat no està complet. Hi ha materi-al repartit en d’altres institucions (com ara el Museu Egipci de Barcelona, que li dedi-carà un homenatge per la seva relació amb la terra dels faraons), i d’altre que, n’està segura, encara no ha sortit a la llum. “No tenim la seva correspondència, ni hem tro-bat les seves memòries. Sabent com n’era

de narcisista, de la qual cosa en són prova tant els reculls de premsa que es feia ella mateixa com la gran quantitat d’autorre-trats que va pintar, també dipositats aquí, segur que hi ha una biografia seva guar-dada en algun lloc”, diu Vázquez. “Però com que va tenir una vida tan agitada i es va relacionar amb tanta gent, possible-ment està amagada sota clau a casa d’al-gun notari, a l’espera que hagi passat més temps des de la seva mort perquè ningú no se senti afectat pel que hi explica.” Són especulacions. Però confirmen que, més de mig segle després de la seva desapari-ció, Tórtola Valencia continua alimentant el seu propi mite.

el fascinant llegat de Tórtola Valencia

Cartell de R. Penagos.

Belén Ginart

13

�Amb la seva connexió el passat 1d’octubre, l’Institut del Teatre dis-

posa d’una amplada de banda de 100 Mbpsamb fibra òptica. Això permetrà a l’Insti-tut, d’una banda, avançar substancial-ment en les seves tasques de recerca, im-pulsant projectes punters com la Memò-ria Audiovisual de les Arts Escèniques deCatalunya o la participació en el projecteeuropeu ECLAP, que té per objectiu des -envolupar una biblioteca digital europeade materials digitals relacionats amb lesarts escèniques.

D’altra banda, adaptar les eines deformació a la nova realitat derivada de

l’aplicació de l’EEES. En aquest sentit, pro-porcionarà recursos com ara el servei demultimèdia que dóna suport a projectesde videoconferència, l’optimització delsaccessos via web, o el servei d’accés re-mot per facilitar el teletreball a professorsi investigadors. De moment, ja s’ha ins-tal·lat el servidor amb la base de dadesd’imatges Escena Digital, que en contémés de 20.000, descarregades amb as-siduïtat per estudiants, investigadors iafeccionats a les arts escèniques. Pel quefa al cabal, se’n preveu una ampliació uncop desenvolupada la Memòria Audiovi-sual de les Arts Escèniques de Catalunya,

que actuarà com a videoteca en línia.La directora del Centre de Documen-

tació i Museu de les Arts Escèniques (MAE),Anna Valls, explica que la connexió a l’Ane-lla es va produir “per la demanda de co-municació electrònica amb altres institu-cions a conseqüència de l’augment de larecerca i als nous projectes del MAE”.D’aquesta manera, “la connexió garanteixun desenvolupament de noves aplicacionsde gestió i difusió a l’Institut del Teatre”.

Les expectatives d’ara endavant són,segons Valls, “col·laborar en la transferènciade coneixements amb universitats i cen-tres de recerca europeus i assumir projec-tes digitals compartits”. A més, l’Institutdel Teatre també es podrà servir de tots elsserveis de valor afegit que ofereix l’AnellaCientífica, la qual, reflexiona Valls, “obrela possibilitat de pensar aplicacions quefins ara no ens podíem plantejar amb elsrecursos de què disposàvem”.

L’Institut del Teatre, que depèn ac-tualment de la Diputació de Barcelona, vaser fundat el 1913 sota l’impuls d’insti-tucionalització cultural de la Mancomu-nitat de Catalunya amb el nom d’EscolaCatalana d’Art Dramàtic. L’Ajuntament deBarcelona també el va gestionar parcial-ment durant els anys vint, mentre l’Insti-tut anava canviant de nom i passant delcatalà al castellà en funció del règim po-lític de torn. La Generalitat republicana enva agafar el control fins a la seva desa-parició, en què va tornar a la Diputació is’hi va instal·lar fins a l’actualitat.

La renovació més important de l’Ins-titut és la que va dur a terme HermannBonnín, director del centre durant la dè-cada dels 70, amb l’ampliació del nom-bre de professors, l’ampliació de l’espaifísic, la creació de les delegacions de Ter -rassa i Vic i, finalment, la creació del de-partament d’investigació, el qual ara en-tra en una nova dimensió gràcies a la con-nexió amb l’Anella Científica. L’Institut delTeatre també ha col·laborat estretamenten els darrers anys amb la Universitat Autò-noma de Barcelona i amb la UniversitatPolitècnica de Catalunya. �

L’entrada d’aquesta institució quasi centenària a l’Anella té per objectiu reforçar

el seu caràcter investigador i posar-se a l’alçada dels principals centres de for-

mació i recerca del nostre país. Connectat a una velocitat de 100 Mbps amb fi-

bra òptica, l’Institut del Teatre (IdT) podrà servir-se també de recursos multimèdia

per a la formació dels seus més de 600 estudiants i afrontar els nous reptes que

es deriven de la homologació de les seves titulacions a l’espai europeu.

Instal·lacions de l'Institut del Teatre, a la Plaça Margarida Xirgu de Barcelona.

L’Institut del Teatre es connecta a l’Anella Científica

IdT

Desembre 2009

La connexió desenvoluparàla recerca i la col·laboracióen projectes europeus