DOSSIER DE PREMSA 2013 - Arrels Fundació · 2018-09-17 · El Punt Avui (20/12/2013) 75 v Arrels...

DOSSIER DE PREMSA 2013

-2-

L’Angel participa al projecte Passejant Junts sensibilitzant els joves sobre les persones sense sostre.

Passejant Junts


Més informació:

Departament de Comunicació

Responsable: Olga Garcia Guixé

[email protected]

Tel. 93 441 29 90

www.arrelsfundacio.org

www.facebook.com/arrelsfundacio

www.twitter.com/arrelsfundacio

Foto: Juan Lemus

Recull de les aparicions d’Arrels Fundació en els mitjans de comunicació durant el 2013.

Recopilación de las apariciones de Arrels Fundació en los medios de comunicación durante 2013.

Els articles contenen un enllaç a la font de la notícia. En alguns casos, modificacions en el lloc web de la font poden deixar aquests hipervincles sense funcionalitat.

Los artículos contienen un enlace a la fuente de la noticia. En algunos casos, modificaciones en el sitio web de la fuente pueden dejar estos hipervínculos sin funcionalidad.

-3-

-4-


Índex cronològic d’aparicions en premsa de paper

..... ............................................... 18

v Acompanyar les persones al carrerCatalunya Cristiana (27/01/2013) 20

v Peregrinaje sin fin: «desengaños con pocos frutos»20 Minutos (11/02/2013) 22

v El desconsol: «no preguntes por quién llora»20 Minutos (02/04/2013) 23

v Vivint al carrerLa Vanguardia (10/04/2013) 26....................................................

....................................................

..... ...............................................

..... ...............................................

v 20minutos celebra Sant Jordi con debates y una exposición en El Triangle20 Minutos (15/04/2013)

v Històries de mala vidaEl Periódico (18/04/2013) 28....................................................

.................................................... 27

v Les entitats socials es bolquen en les activitats solidàries de Sant JordiAra (22/04/2013) 30....................................................

v El alcalde destaca el mensaje social de Arrels y 20minutos20 Minutos (24/04/2013) 31....................................................

v No perder la casa, un ahorro socialArrels Fundació (09/04/2013) 24....................................................

v “Si una persona accepta ajuda, traiem els recursos de sota les pedres”Ara (26/01/2013)

La Vanguardia (26/01/2013)v “El nostre equipament és una UVI social”

v Crèdit ciutadàEl Periódico (27/04/2013) 33....................................................

17....................................................

.................................................... 35El Periódico (01/05/2013)v Els sense sostre recorren a la síndica per millorar l’atenció municipal


-5-

..... ...............................................

..... ...............................................

..... ...............................................

..... ...............................................

46....................................................

v El número de sintecho aumenta un 23% según la Fundación ArrelsLa Vanguardia (19/06/2013) 49....................................................

v La Fundació Arrels ha atès 1.287 persones sense llarEl Punt Avui (19/06/2013)

v Persones sense sostre20 Minutos (19/06/2013) 51....................................................

.................................................... 50

v Arribar i sortir del carrerViu L’Hospitalet (01/07/2013) 52....................................................

v Reptes de futur de la Fundació Arrels20 Minutos (04/07/2013) 54

v El diseño más socialLa Vanguardia (25/08/2013) 55....................................................

....................................................

v Deixar un cafè pagatEl Punt Avui (23/05/2013) 47....................................................

Ara (21/05/2013)

v La UB i la Fundació Arrels signen un conveni de col.laboració per atendre per-sones sense llar

44Masala (15/05/2013)v Els registres invisibles de les morts sense sostre

42El Periódico (14/05/2013)v No perdre la casa, un estalvi social

40El Periódico (11/05/2013)v El voluntariat, un preat actiu en temps de crisi

37La Vanguardia (05/05/2013)v Adéu al carrer

..... ...............................................

..... ...............................................

58El Periódico (04/09/2013)v Nuevos guías para Barcelona

57Ara (02/09/2013)v Veure Barcelona a través dels ulls de qui ha viscut al carrer


-6-

....................................................

....................................................

..... ...............................................

..... ...............................................

..... ...............................................

....................................................

....................................................

.................................................. ..

....................................................

....................................................

75El Punt Avui (20/12/2013)v Arrels atén 1.317 sense llar, un 19% més que fa 3 anys

74El Periódico (10/12/2013)v Los Mossos colaboran con Arrels en una campaña de recogida de ropa

73Ara (27/10/2013)v “Sense calés o amb un milió d’euros, continues sent la mateixa persona”

7120 Minutos (25/10/2013)v Els recursos d’emergència estan saturats per l’allau de persones amb necessitats urgents

69El País (20/10/2013)v La ciudad de los ‘sin techo’

67El País (17/10/2013)v “Vivir en la calle solo se soporta con el alcohol”

64.. ...............................................Ajuntament de Barcelona (10/10/2013)v Entrevista a Ramon Noró

62El País (29/09/2013)v Las herencias a entidades y ONG crecen un 75% durante la crisis

61El País (15/09/2013)v Un entierro de beneficencia para un ‘lobo solitario’

60La Razón (15/09/2013)v La Barcelona turística favorece la reinserción de personas sin hogar

59Diario Vasco (08/09/2013)v Barcelona ofrecerá tours turísticos guiados por personas sin hogar

..... ...............................................

..... ...............................................

77El País (27/12/2013)v El número de ‘sin techo’ ha crecido un 43% en Barcelona en cinco años

76Ara (25/12/2013)v El repte de les ONG: ajudar aquí i a fora


Índex cronològic d’aparicions en premsa digital

..... ...............................................

..... ...............................................

-7-

....................................................

....................................................

..... ...............................................

..... ...............................................

..... ...............................................

....................................................

....................................................

.................................................. ..

....................................................

....................................................

94Ecas (16/04/2013)v Con cartones por la calle

93Xarxanet (15/04/2013)v 7 llibres socials per aquest Sant Jordi 2013

92Xarxanet (03/04/2013)v Quan els cartrons son la llar

90Granexplorador.com (20/03/2013)v Col·labora amb la Fundació Arrels

89Europapress (12/03/2013)v Banc Sabadell patrocina per sisè any el Trofeu Comte de Godó de Barcelona

88Xarxanet (07/03/2013)v Les nits als carrers de Barcelona poden ser violentes per als sense sostre

87Rne (27/02/2013)v En primera persona

85Grafous.com (18/12/2013)v Nadie durmiendo en la calle

84BTV (17/02/2013)v El Banc Farmacèutic recull uns 20.000 medicaments en una setmana

83Xarxanet (01/02/2013)v Barcelona posa sostre als sense llar

81Agbblog (25/01/2013)v Curro Claret & Arrels Fundació: botiga camper

80El Periódico (17/01/2013)v BCN ja compta amb menjadors socials als 10 districtes

82....................................................La Vanguardia (26/01/2013)v Una llar per als sense sostre


...................................................

..... ..............................................

..... ...............................................

..... ...............................................

..... ..............................................

-8-

...................................................

...................................................

....................................................

...................................................

113Xarxanet (07/06/2013)v Arrels Fundació i UB uneixen esforços, coneixements i recursos

112Elcorreo.com (06/06/2013)v El canto del vagabundo

..........................................

111 ..............................................Fundaciojosepfinestres.cat (29/05/2013)

v Convenio de colaboración entre la Universidad de Barcelona, la Fundació Josep Finestres y la Fundació Arrels

110Miciudadreal.es (25/05/2013)v Enrique Richard presenta el lunes su libro “Con cartones, por la calle” en Ciudad Real

109Lacomarcadepuertollano.com (24/05/2013)v Enrique Richard presenta el lunes su libro “Con cartones, por la calle” en Ciudad Real

107Mariapilarclau.com (24/05/2013)v Miquel Fuster: “La calle es una cárcel infinita”

106Ub.edu (21/05/2013)v La UB i Arrels uneixen esforços per afavorir la situació de les persones sense sostre

103 .................................................Agendazaragoza.com (15/05/2013)v Conociendo a Miquel Fuster

101Ecas (14/05/2013)v ‘No perdre la casa, un estalvi social’, article de Marta Olaria a El Periódico de Catalunya

100Europapress (13/05/2013)v El dibujante de cómic Miguel Fuster ofrece una conferencia en Ibercaja Patio de la Infanta

99 .................................Responsabilidadsocialcorp.blogspot.com.es (13/05/2013)v Miguel Fuster en Zaragoza de la mano de Ibercaja

98La Vanguardia (19/04/2013)v Diez lecturas barcelonesas para este Sant Jordi

96Europapress (17/04/2013)v Un veterà voluntari d’Arrels alerta del risc de “la pobresa amagada” a Barcelona

.................................................... 95Ravalnet.org (17/04/2013)v Arrels Fundació - Presentació del llibre: “Con cartones por la calle”


-9-

...................................................

................................................... 128Xarxanet (02/07/2013)v Apunta’t aquest estiu a fer un voluntariat a Arrels

126Xarxanet (01/07/2013)v 4 iniciatives que donen veu a persones sense llar

................................................... 125El Periódico (26/06/2013)v Arrels lanza una llamada al voluntariado

................................................... 123Xarxanet (19/06/2013)v Arrels va atendre l’any passat 1.287 persones sense llar a Barcelona

................................................... 12220gencat.cat (19/06/2013)v Con cartones por la calle: 10 años de voluntariado en el equipo de calle de Arrels Fundació

................................................... 121Vilaweb (18/06/2013)v La Fundació Arrels atén a 1.287 ‘sense sostre’ el 2012, un 23% més que fa cinc anys

................................................... 120Btv (18/06/2013)v Arrels Fundació atén 1.287 persones sense sostre

................................................... 119El Periódico (18/06/2013)v Arrels va atendre el 2012 prop de 1.300 sense sostre

..... ..............................................

..... ..............................................

..... ..............................................

118 .............................................Ecosdosur.blogspot.com.es (18/06/2013)v “Todos somos cómplices de la exclusión”

117 ........................................Elrecreosolidario.blogspot.com.es (16/06/2013)v ¿Qué hay en esos cartones de nuestras calles?

116Pastoralsantiago.org (14/06/2013)v Presentación del libro: “Con cartones por la calle”

115L’Hdigital (14/06/2013)v La realitat dels sense sostre en un llibre

114Esglesiabetel.org (07/06/2013)v Presentació del llibre “Con cartones por la calle”

..... .............................................. 129El Periódico (17/07/2013)v Se buscan voluntarios


-10-

...................................................

...................................................

..... ..............................................

..... ..............................................

..... ..............................................

..... ..............................................

..... ..............................................

v Una dona sense casa denuncia la desigualtat d’Espanya en una jornada a EstrasburgEl Periódico (17/10/2013) 142...................................................

v Arrels Fundació i Sant Joan de Déu Serveis Socials, al Consell d’EuropaEcas. (18/10/2013) 143...................................................

v Fusiones de oenegésBlog del Instituto de Innovación Social (22/10/2013) 144

v El testimoni de persones sense llar arriba a la Universitat de BarcelonaXarxanet (28/10/2013) 145...................................................

...................................

139...................................................Consumer Eroski (12/10/2013)

v “Las personas sin hogar nos resultan invisibles porque pueden remover nuestras conciencias”

137Xarxanet (11/10/2013)v Ramon Noró: La situació de les persones sense sostre s’ha d’afrontar

136Xarxanet (16/09/2013)v Rutes per Barcelona guiades per persones que han dormit al carrer

135324 (09/09/2013)v Persones sense sostre faran de guies turístics a Barcelona

134La Vanguardia (08/09/2013)v Barcelona ofrecerá tours turísticos guiados por personas sin hogar

133Diario Vasco (08/09/2013)v Barcelona ofrecerá tours turísticos guiados por personas sin hogar

132El Público (08/09/2013)v Barcelona ofrecerá tours turísticos guiados por personas sin hogar

131Ara (02/09/2013)v Arrels Fundació: veure Barcelona a través dels ulls de qui ha viscut al carrer

...................................................

149 ...............................................Butlletí d’Acord Ciutadà (11/11/2013)v La fundació Arrels presenta la campanya rutes per Barcelona

146Miaportación (28/10/2013)v “Yo no quiero ser importante, quiero ser útil”


-11-

..... ..............................................

v Cara a cara en 2 minuts: La pobresa propera i la llunyanaAra.cat (05/12/2013) 153

v Arrels busca a 300 voluntarios para recorrer calles con corazonesEl Periódico (10/12/2013) 154

v Mi casa es la calleEl extraradio.com (14/12/2013) 156...................................................

...................................................

..... ..............................................

v Ningú dormint al carrer!Xarxanet (16/12/2013)

v Arrels atiende a un 19% más de ‘sin techo’ respecto al 2010Gente Digital (16/12/2013) 158...................................................

................................................... 157

v Arrels atiende a un 19% más de ‘sin techo’ respecto al 2010Europapress (16/12/2013) 159...................................................

v La Fundació Arrels surt pels carrers de Barcelona per garantir l’allotjament de 250 persones sense sostre

Flama (17/12/2013) 160...................................................

v #ningudormintalcarrer, rutes solidàries per BarcelonaEl País (11/12/2013) 155...................................................

151...................................................Consumer Eroski (24/11/2013)

v “Las personas sin hogar nos resultan invisibles porque pueden remover nues-tras conciencias”

150Social.cat (06/11/2013)v Noves generacions d’acció social


-12-

...................................................

...................................................

..... ..............................................

...................................................

...................................................

..... ..............................................

...................................................

..... ..............................................

...................................................

...................................................

...................................................

...................................................

...................................................

Índex cronològic d’aparicions en ràdio

163Ràdio 4 (03/10/2013)v Entre hores

163CatRàdio (02/10/2013)v Entrevista a Carlos González

163CatRàdio (12/01/2013)v Paraules de vida

163Ràdio 5 (25/06/2013)v El magazine semanal

162La Xarxa (18/05/2013)v Maneres de viure

162Ràdio 4 (02/05/2013)v Entrevista a Enrique Richard

162La Xarxa (22/04/2013)v El Mirador de Barcelona

162CatRàdio (13/04/2013)v Solidaris

162La Xarxa (09/03/2013)v La Tarda

162Rne (02/03/2013)v En primera persona

162CatRàdio (14/01/2013)v Informatius

162CatRàdio (12/01/2013)v Solidaris

162Cope (05/01/2013)v El magazine semanal


-13-

...................................................

..... ..............................................

..... ..............................................

..... ..............................................

..... ..............................................

..... ..............................................

..... .............................................. 164CatRàdio (23/12/2013)v Catalunya-migdia

164CatRàdio (20/12/2013)v Programa Mónica Terribes

163Rac1 (19/12/2013)v Programa de Jordi Basté

163Ràdio Canet (12/12/2013)v Entrevista telefónica a Ferran Busquets

163Ràdio Estel (04/12/2013)v El primer café

163CatRàdio (02/12/2013)v La Tribu

163Cadena Ser (02/11/2013)v Entrevista a Jose Maria Anguera


Índex cronològic d’aparicions en televisió

-14-

...................................................

...................................................

.................................................. .

...................................................

...................................................

...................................................

...................................................

...................................................

168Btv (19/06/2013)v Informatius nit

168TVE (13/06/2013)v Telenotícies vespre

167TVE (27/05/2013)v Tenemos que hablar

167TV3 (27/05/2013)v Telenotícies migdia

1678tv (26/05/2013)v Societat

166Btv (17/02/2013)v Societat


1668tv (19/01/2013)v Equips de reporters

..... ..............................................

..... ..............................................

..... ..............................................

..... ..............................................

..... .............................................. 170TVGirona (14/11/2013)v Té de tot

169TV2 (03/11/2013)v Efecto ciudadano

169Rtve (01/11/2013)v Telediario

169La Sexta (14/09/2013)v Notícies - Societat

168Canal FGC (10/01/2012)v Mes que responsables


-15-

...................................................

...................................................

..... ..............................................

1718tv (14/11/2013)v Arucity

170Btv (18/12/2013)v Informatius


DOSSIER DE PREMSA 2013Premsa de paper

-16-

-17-


Què provoca que una persona acabi vivint al ca-rrer?Les persones som com una teranyina que ens aguan-tem per molts !ls: la família, la feina, les persones del nostre entorn, etc. Si un fil es trenca, pots aguantar-te amb la resta, però si se’n tallen molts i de cop, tot es precipita i et pots veure abocat al carrer. No obstant, també hem de tenir en compte factors personals –com l’estat de salut, l’edat...–; estructurals –l’evolució de l’economia, el mercat immobiliari...–, i institucio-nals, com la insu!ciència de serveis socials. La com-binació de tot plegat pot fer que una persona arribi a viure al carrer.

Quin és el perfil de les persones que acullen a la Llar Pere Barnés?Són persones que han passat llargues temporades al carrer, que potser ja no con!en en res i en ningú, i que en aquests moments no són capaces de viure en un pis de forma autònoma. Si fem un símil amb un hos-pital, la Llar és com la UVI social; hi portem aquelles persones en situació extrema d’exclusió social.

Pel que fa a les xifres, el 85% són homes; el 75% tenen més de cinquanta anys; el 76% han nascut a l’Estat espanyol, i la gran majoria són persones que estan soles.

La família és la protecció més sòlida que tenim?Als països mediterranis la família és qui ens protegeix i qui està ajudant a les persones que més pateixen la crisi.

Amb la crisi tenen més demanda de places?Al nostre centre tenim llista d’espera, però cal dir que les persones que acollim viuen una crisi constant i requereixen fer llargues estades per poder reincorpo-rarse a la societat. El 2012 vàrem atendre 71 perso-nes, i en els cinc anys que portem funcionant han passat per la llar 196 persones.

És fàcil que recaiguin i tornin al carrer?Gairebé ningú hi torna perquè els acompanyem en tot el procés, els ajudem a integrar-se de nou a la so-cietat i els donem una continuïtat, ja sigui en habitat-ges de l’entitat, en residències per a persones grans, en centres d’atenció en salut mental... Dependrà de cada cas.

De les 34 places que ofereixen, 25 van a càrrec de l’Ajuntament. Per a una entitat comArrels Fun-dació, és possible tirar endavant sense el suport de les administracions?No, no és possible, i cal sumar esforços i potenciar la col·laboració de les entitats i les administracions per fomentar la relació público-privada. Aquest és un model que a casa nostra funciona.

La Vanguardia (26/01/2013)Gemma Martí

Entrevista a Ramón Noró, portaveu d’Arrels Fundació

“El nostre equipament és una UVI social”

Ramon Noró és un dels impulsors de l’entitat Arrels Fundació. Foto: Juan lemus

-18-


La Fundació Arrels va néixer l’any 1987 per atendre persones en situació d’exclusió social. Compta amb un centre obert al barri del Raval, 19 pisos tutelats i 33 places estables d’allotjament a la Llar Pere Barnés, 25de les quals estan concertades amb l’Ajuntament de Barcelona.

Quantes persones sense llar hi ha a Barcelona?Segons la diagnosi de l’any 2011, a Barcelona hi ha gairebé 2.800 persones sense llar. D’aquestes, més de 800 dormen al carrer, gairebé 700 viuen en assenta-ments i mésde 1.250 s’allotgen en equipaments de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar.

Quin perfil tenen les persones sense llar? ¿Ha canviat en els últims anys?Va canviant, però no tan de pressa com se sospita. Malgrat que han augmentat les dones, continuen sent minoria. Això es deu al fet que les dones tenen més capacitat per tirar endavant en situacions precàries. L’home, en les mateixes condicions econòmiques, té més dificultats per mantenir les relacions socials. A més, no sap cuinar ni sap treballar en feines domèsti-ques. D’altra banda, la mitjana d’edat de les persones sense llar ha baixat.

Quina és la mitjana?Uns 50 anys. La gent que viu al carrerenunasituació difícil i consolidada acostuma a ser d’edat avançada perquè té problemes per sortir-ne.Però la immigració irregular dels últims anys ha rejo-venit la mitjana d’edat de les persones sense llar per-què es troben en una mena de llimbs. Són aquí, però la llei no permet que tinguin una situació normalitza-da i això els porta a viure al carrer.

¿Preferiu parlar de persones sense llar que de persones sense sostre?Si diem persona sense sostre volem dir que, estricta-ment, li falta un sostre on viure, però pot ser una per-sona que estigui emocionalment i afectivament forta. La falta dellar implicaunafalta d’entorn social, de fa-mília o de lloc on desenvolupar les relacions socials i guardar les pertinences. De totes maneres, sempre que podem intentem no utilitzar cap d’aquests dos termes i parlar de “persones en una situació difícil”.

Quines són les prioritats a l’hora d’atendre les persones sense llar en centres comla Llar Pere Barnés?Intentem atendre tothom que ho “Si una persona ac-cepta ajuda, traiem els recursos de sota les pedres” necessiti, però a la Fundació Arrels i, en concret, a la Pere Barnés, atenem persones amb situacions molt precàries, d’edat avançada o amb malalties cròniques. Si localitzem una persona en una situació de pobresa i sense llar consolidada i ens accepta ajuda, traiem els recursos de sota les pedres per trobar-li un espai. Quan una persona accepta ajuda no es pot deixar es-capar l’oportunitat.

Ara (26/01/2013)Marta Obiols

Ramon Noró, portaveu de la Fundació Arrels

“Si una persona accepta ajuda, traiem els recur-sos de sota les pedres”

-19--19-


Per què són reticents a acceptar-la?Per desconfiança amb el sistema. Les persones d’edat avançada tenen por d’estar massa controlats i perdre el seu racó de llibertat. I les persones més joves es veuen amb capacitat de resistir i sortirse’nsoles.

¿Quant triga una persona a sortir- se’n i quant de temps passa als centres d’acollida?Sortir-se’n és un concepte que qüestionem. De vega-des una persona no sen’acaba de sortir del tot,però sempre millora. Per la Llar Pere Barnésl’any passat van passar-hi 71 persones i la mitjana de les estades va ser de mig any. Tot i així, hi ha persones que s’hi van estar pocs mesos i d’altres que hi porten més d’un any perquè tenen una situació molt complicada.

El Parlament Europeu es va comprometre que l’any 2015 cap persona visqués sense llar. ¿És possible complir aquest objectiu?Malauradament s’està lluny de poderlo complir. A escala global, es necessita que totes les administra-cions es bolquin en aquest tema, i no només una ciu-tat. A Barcelona i a Catalunya els sectors públics i privats han fet molt bona feina i tenim un model de col·laboració únic a la Península. L’últim estudi de l’INE indica que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més persones sense llar, però no es té en compte que les dades d’aquest estudi es basen en les persones que van acudir a centres assistencials durant el 2012, i Catalunya és la comunitat amb més centres.

-20-


Les grans ciutats com Barcelona mostren amb espe-cial cruesa els contrastos d’una societat en què les desigualtats entre rics i pobres es fan més marcades. Causa impacte passejar a la nit pel carrer, sobretot quan fa fred, i veure tantes persones dormint al ras. Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, ha dit en alguna ocasió que la millor obra social de les caixes són els caixers en què dormen els rodamons quan fa fred. La teresiana Victòria Molins ens ha ensenyat a través de la seva columna setmanal Finestra a la vida a passar al costat d’algú que viu al carrer i, com a mí-nim, no escatimar-li la nostra mirada.

Arrels Fundació fa 25 anys que ajuda les persones que viuen al carrer a recuperar la dignitat perduda, a sensibilitzar la societat sobre aquesta problemàtica i a enderrocar prejudicis una mica tronats. Tal com ens diu l’actual director d’Arrels Fundació, Ferran Bus-quets, «de vegades no és que les persones no vulguin deixar el carrer sinó que les solucions que els oferei-xen no són bones».

Ferran Busquets, que va començar l’any 1998 com a voluntari i que actualment és el director d’Arrels Fundació, ens mostra un dels equipaments amb més història: el centre obert del Raval de Barcelona. Allí les persones que ho necessiten poden trobar-hi servei de dutxa, consigna, famarciola, bugaderia, rober… A banda del centre obert, Arrels Fundació ofereix 19 pisos tutelats i 33 places estables d’allotja-ment a la Llar Pere Barnés, 20 de les quals concertades amb l’Ajuntament de Barcelona.

«El nostre objectiu és acompanyar les persones que es troben al carrer i millorar la seva qualitat de vida»,explica Ferran Busquets. Per això compten amb un

equip de carrer format per vint persones, dirigides per un educador, que pentinen literalment els carrers de Barcelona. «Intentem apropar-nos a ells, però res-pectant en tot moment el seu procés. De vegadespoden arribar a passar dos anys entre que contactem amb ells i finalment acudeixen al centre obert.»

Un cop la persona arriba al centre obert s’inicia prò-piament amb ella el treball que engloba les necessi-tats mèdiques, d’habitatge, de documentació legal, d’alimentació i d’inserció laboral.

«El primer pas és recuperar la confiança», afirma Fe-rran Busquets, «nosaltres atenem les persones que estan en una fase més cronificada, que porten més anys al carrer. No podem abastar-ho tot i ens hem d’especialitzar i ho fem precisament amb aquells que ningú no vol atendre».

La celebració dels 25 anys d’Arrels Fundació ha arri-bat en un moment especialment difícil a causa de la crisi econòmica. «La xarxa familiar, especialment els avis, evita que moltes més persones acabin al carrer», afirma Ferran Busquets, que al·lega la manca de vo-luntat real dels governs per eradicar la pobresa ex-trema.

Catalunya Cristiana (27/01/2013)Carme Munté

Arrels Fundació vol incrementar la sensibilització social

Acompanyar les persones al carrer

Ferran Busquets, a la dreta, nou director d’Arrels Fundació.

-21--21-


Com a objectius imminents, Arrels Fundació apos-tarà més fermament per la sensibilització social do-nant resposta a les preguntes que solem formular-nos quan ens trobem una persona dormint al carrer: li he de donar menjar?, és oportú donar-li diners…?

«Si volem ajudar la persona, primerament hem de ser conscients que, al cap i a la fi, és víctima d’una injus-tícia», afirma Ferran Busquets. I afegeix que «és difícil per no dir impossible que alguna persona que està al carrer no la coneguin els nostres equips de carrer o els serveis socials».

L’actual equip de l’entitat està format per 54 profes-sionals, 221 voluntaris i 3.752 socis i donants que fan possible dur a terme diferents programes d’actuació. Un 38% del finançament depèn de les administra-cions públiques i, en aquest sentit, també pateixen els endarreriments i els conseqüents problemes de tresoreria. «Sort d’entitats com Triodos Bank, que ens ajuda», explica Busquets, «treballem amb banca ètica perquè ens hi sentim molt afins i hi ha confiança mútua en els projectes».

-22-


Enllaç: http://cdn.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/13/02/BARC_11_02_13.pdf?1360555227

Peregrinaje sin fin: «desengaños con pocos frutos»Historias de Barcelona

20 Minutos (11/02/2013)Miquel Fuster

-23-


Enllaç: http://canal.esplai.org/repositori/file/00-2013/Recull-de-Premsa/04-Abril/20130402/20130402-Telefono-espe-20-Min.pdf

20 Minutos (02/04/2013)Miquel Fuster

Historias de Barcelona

El desconsol: «no preguntes por quién llora»

-24-


Un estudio holandés del año 2011 indica que por cada euro invertido en prevenir el sinhogarismo se ahorran 2,20 euros en otro tipo de gastos, como es-tancias en urgencias hospitalarias, servicios psiquiá-tricos o la propia recuperación de la vivienda.

El pasado 1 de marzo, la actual presidencia irlan-desa de la Unión Europea convocó a los ministros europeos competentes en temas que afectan a las personas sin hogar a un encuentro sin precedentes. El principal documento de trabajo muestra diferen-tes ejemplos que corroboran el famoso dicho ‘más vale prevenir que curar’ y al estudio holandés se le suma un cálculo realizado en Escocia en 2010: mien-tras que proveer de alojamiento temporal y reubicar posteriormente a una familia tenía un coste mensual aproximado de 6.200 euros, la mediación con la pro-piedad de la vivienda podía suponer alrededor de 700 euros.

La experiencia nos enseña que cuanto más tiempo pasa una persona en la calle, más difícil y costosa es su recuperación. Por este motivo se hace necesario trabajar desde la prevención, evitando que las perso-nas pierdan su hogar. Diversos ejemplos europeos lo confirman: en Suecia, las agencias inmobiliarias de-ben informar a los servicios sociales locales en cuan-to se produce el primer impago, ya que así consiguen que se pueda llevar a cabo una mediación con tiempo suficiente y evitar el desahucio. En Austria se faci-lita apoyo de baja intensidad desde el principio del proceso, con una visión global de la situación de la persona que incluye vivienda, trabajo y temas legales y financieros, entre otros.

Los datos del INE de 2012 muestran que un 60% de los hogares catalanes tienen dificultades para llegar

a fin de mes. Asimismo, según el Observatorio de la Sostenibilidad en España, un 10% de los hogares vi-ven en situación de “pobreza energética” (dificultad o incapacidad de mantener el hogar en unas condi-ciones adecuadas de temperatura, 18º en invierno y 25º en verano, a un precio justo). Un tercer dato del Idescat: en 2011, un 5% de las familias catalanas (casi cuatro puntos más que en 2008, que eran un 1,1%) se encontraban en situación de privación material se-vera.

Perder la casa no significa solamente perder las cua-tro paredes que nos dan cobijo. Significa mucho más. La casa es uno de los elementos fundamentales que configuran el hogar, entendido éste como un con-cepto mucho más amplio donde tienen cabida las personas que ocupan el espacio, las relaciones que se establecen entre ellas, etc. El hogar nos da sentido en cuanto que disponemos de un lugar donde ir, un espacio donde se nos reconoce. Personas sin hogar no son sólo aquéllas que vemos transitar por nuestras ciudades, sin un techo. La clasificación ETHOS de la Federación de entidades que trabajan con personas sin hogar en Europa incluye en el concepto “perso-na sin hogar” a aquellas que viven en equipamientos para personas sin hogar, mujeres víctimas de violen-cia doméstica y personas que habitan viviendas inse-guras, amenazadas de desahucio o inadecuadas a sus necesidades, entre otras.

Las personas sin hogar no son aquellas que solamen-te han perdido su casa. Han perdido algo más: la sa-lud, el trabajo, la familia, los amigos, etc. Se trata de un fenómeno de causas complejas e interdependien-tes. Los factores de vulnerabilidad que pueden llevar al sinhogarismo son diversos. Según un dictado del Comité Económico y Social Europeo sobre

Arrels Fundació (09/04/2013)Marta Olaria

Arrels Fundació, miembro de Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)

No perder la casa, un ahorro social

-25--25-


El problema de las personas sin hogar, estos factores se dividen en cuatro bloques: estructurales (proce-so económico –desempleo, pobreza, inmigración—, cambio de estatus, imposibilidad de acceso a vivien-da protegida por motivos de mercado inmobiliario y/o desahucio); institucionales (escasez de servicios sociales básicos); relacionales (situación familiar, vio-lencia doméstica, divorcio) y personales (discapaci-dad, enfermedades de larga duración, dependencia, problemas de salud mental, bajo nivel educacional). En el trabajo con personas sin hogar intentamos que la persona recupere su vida anterior al paso por la ca-lle. En nuestro día a día nos preguntamos constante-mente qué es lo que no se hizo en su momento para evitar esta dramática y vergonzosa situación.

Existen evidencias de que los procesos de pérdida de la vivienda se pueden gestionar de manera diferente a como se ha estado haciendo hasta ahora. Por un lado, trabajando desde la prevención. Para ello es necesa-rio que todos los agentes implicados (propietarios, fi-nanciadores, servicios sociales, administraciones con competencias en vivienda, personas afectadas, etc.) trabajen juntos con una visión de la situación integral y a largo plazo. Por otro, una vez que la persona ha perdido su vivienda, intentando reducir al mínimo el tiempo que pasa en la calle o en recursos sociales.

Aparte del sufrimiento que supone el sinhogarismo para las personas afectadas, la evidencia en términos de costes económicos y sociales debería ser suficien-te para incrementar los esfuerzos destinados a que nadie pierda su casa.

-26-


Un antic convent situat a l’Hort de la Vila, a Sarrià, serà pròximament a Barcelona un lloc d’acollida temporal important per a gent sense llar o amb di-ficultats per tenir-ne. Promogut pels serveis socials de l’Ajuntament i gestionat per Sant Joan de Déu, el centenar d’habitacions d’aquest equipament donarà un respir a un cert nombre de persones en dificultats.

El nou equipament resol una part mínima del proble-ma en una ciutat amb molt poc habitatge social, però val la pena alegrar-se que alguna cosa millori. Aques-ta és una glopada d’aire fresc en aquesta atmosfera en què estem immersos, en la qual els desnonaments i les protestes que se’n deriven ocupen un primer pla.

Aquests dies, un abril plujós amb unes temperatu-res anormalment baixes per a la primavera, es desvia la mirada cap a persones que dormen al carrer, que a la ciutat de Barcelona són més de 700, tot i que amb justícia cal dir que moltes podrien accedir a un lloc d’acollida nocturna i el rebutgen per esperit de rebel·lia, per demència o per negar-se a complir nor-mes tan elementals i necessàries com la de dutxar-se.

La imatge de persones abandonades en qualsevol racó, dormint en caixers automàtics o en edificis en ruïna va molt més enllà de ferir la sensibilitat. Aques-ta imatge mostra que hi ha massa coses a les quals no sabem donar resposta en la nostra societat. Casos especialment vistosos provoquen crides de ciutadans que demanen una solució, però consultades les auto-ritats responen que almenys una part dels indigents podria disposar d’una empara nocturna adequada, però si l’afectat s’hi nega, no es pot obligar a ningú a anar en una residència, perquè ser al carrer no és de-licte. Els voluntaris socials d’entitats com la Fundació Arrels, la policia, la Guàrdia Urbana, no ho poden

resoldre si no aconsegueixen persuadir aquestes per-sones, encara que hi hagi llit a recer.

Deixant per impossibles alguns casos, la persistència de la crisi econòmica no fa dubtar que el fenomen de les persones sense sostre anirà en alça en els pròxims temps. Hi ha imperatius econòmics que acosten a aquestes situacions i alguns teòrics d’aquella ciènciapotser ho justificaran, però no deixen de ser una mostra més, una mostra especialment cruel, que les estructures i plantejaments economicosocials nos’han posat al servei de les persones, de les famílies, sinó dels etèriament denominats mercats, i porten l’angoixa als més desheretats.

Retrocedim molts anys. Part de la classe mitjana està sent anorreada i en els nivells més baixos es voreja lamisèria. Com va escriure Oscar Wilde, “només hi ha una classe social que pensa més en els diners que els rics: els pobres; els pobres no pensen en res més”.

La Vanguardia (10/04/2013)Daniel Arasa

La imatge de persones dormint al carrer mostra que hi ha situacions a les quals no sabem donar resposta

Vivint al carrer

-27-


Enllaç: http://www.20minutos.es/edicion_impresa_ver/barcelona/2013/04/15/IE.AssocFile.HTM/Shell/Open/Command

La Diada de Sant Jordi será especial este año para los lectores de 20minutos. El próximo día 23 de abril el diario montará un stand, en colaboración con El Triangle, en el vestíbulo principal de este centro co-mercial de la plaça de Catalunya. Estará abierto al pú-blico entre las 10.00 y las 14.00 horas. En este privile-giado punto de Barcelona, por donde se calcula que pasarán más de 180.000 barceloneses, organizaremos varias actividades gratuitas, incluida la impresión de portadas personalizadas para los lectores, dentro de la 27.ª Trobada Ciutadana.

Varios representantes de la cultura y del comercio debatirán sobre cómo la crisis está afectando a estos dos sectores, básicos en la celebración de Sant Jordi. Los debates serán cara a cara y durarán exactamente 21 minutos, en referencia al 21% de IVA que tanto está afectando a estos dos ámbitos de la economía.

Entre los participantes ya confirmados destacan el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el regidor de Cultura del Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciura-na; el director de L’Auditori, Joaquim Garrigosa; el director del MACBA, Bartomeu Marí; el presidente del CoNCA, Carles Duarte; el presidente de la As-sociació d’Escriptors en Llengua Catalana, Guillem-Jordi Graells; el presidente de la Fundació Barcelona Comerç, Vicenç Gasca; el presidente de la Fundació Taller de Músics, Lluís Cabrera, y el codirector de Ar-tes Escénicas de la Sala Fènix, Felipe Cabezas, entre otros portavoces que se irán confirmando durante esta semana.

Otra gran actividad será una exposición que reunirápor primera vez todas las Crónicas Gráficas que Mi-guel Fuster –premio del público en el Saló del Còmic de Barcelona– ha publicado hasta el momento en 20minutos. La muestra está organizada en colabora-ción con la Fundació Arrels, dentro del proyecto del Diari Amic, Notícies Amigues de 20minutos. Fuster estará presente en el stand firmando sus dibujos.

Portadas del diario personalizadasPara celebrar Sant Jordi con nuestros lectores, el día 23 imprimiremos portadas personalizadas de 20mi-nutos desde nuestro stand en El Triangle, entre las 10.00 y las 13.50 h. Para tener una solo tiene que ir acompañado por su pareja y hacerse una foto con él/ella –que hará nuestro fotógrafo– dándose un beso y mostrando el libro y la rosa que se han regalado mutuamente. Además, el 23 de abril 20 minutos pu-blicará un especial de Sant Jordi con entrevistas, re-comendaciones y con un dibujo conmemorativo de la Diada, firmado por Miguel Fuster. Si algún lector quiere que se lo dedique, encontrará al autor en nues-tro stand.

Portavoces de la cultura y el comercio dialogarán sobre la crisis y el 21% de IVA. Todas las ‘Crónicas Gráficas’, juntas en una muestra.

20minutos celebra Sant Jordi con debates y unaexposición en El Triangle

20 Minutos (15/04/2013)R. B. [email protected] / twitter: @20m

Crónica Gráfica sobre la Rambla. De Miguel Fuster

-28-


El Periódico (18/04/2013)Rosa Mari Sanz

Un voluntari d’Arrels Fundació relata en un llibre la seva experiència i la seva relació durant 10 anys amb persones sense sostre - ‘Con cartones por la calle’ convida a mirar de cara la pobresa

Històries de mala vida

Cada dimarts des de fa una dècada, Enrique Richard es troba amb Puri González per recórrer carrers de Barcelona i observar aquells a qui pocs miren, per-sones que han fet d’un banc, una plaça, un caixer o qualsevol racó un lloc on passar la nit i també part del dia. Homes i dones amb una pobresa cronificada que no desitgen gaire cosa més que una mica d’atenció i respecte. O simplement que els deixin tranquils.

Així ho ha comprovat durant aquests anys aquesta parella, voluntaris d’Arrels Fundació, i així ho ha volgut reflectir Richard al llibre Con cartones por la calle, una obra que convida a la reflexió i denuncia situacions d’injustícia alhora que reflecteix la manera de treballar d’un equip de 18 persones que acompan-yen desenes de sense sostre. A vegades, fins i tot, fins a la mort.

La publicació fa una al·lusió especial a Juan José, una persona molt especial per a aquesta parella de vo-luntaris que recorren Ciutat Vella i l’Eixample, junta-ment amb més persones que dormen al ras (xifrades en una mica més de 800 a tota la ciutat, al marge de les 700 persones instal·lades en assentaments i les 1.300 allotjades en centres i albergs). «Després de set anys de relació amb nosaltres, un dia Juan José va ac-cedir a dormir en una pensió. La primera nit ho va fer a terra, al damunt de les rajoles fredes de l’habitació», relata l’autor d’aquesta publicació que es pot adquirir a Arrels Fundació (Riereta, 24), a la llibreria Claret (Roger de Llúria, 5) i a la rambla del Raval per Sant Jordi.

Però encara que l’èxit de la sevafeina pugui semblar que una persona aconsegueixi una vida normalitza-da, Richard no ho veu necessàriament així. «És molt relatiu. Hi ha qui està bé al carrer i no fa mal a ningú.

Encara que sigui difícil d’entendre », explica. I recor-da sense amagar la sensació de fracàs Enrique, a qui no hi havia manera de convèncer perquè dormís sota un sostre. «Demà hi aniré, demà hi aniré », deia sem-pre. Al cap de setmanes, mesos, insistint-hi, va accep-tar una habitació. Al cap de tres dies, o potser quatre, va morir. «Era home de carrer. Només volia veure les estrelles quan es llevava…»

Durant aquesta dècada, aquest voluntari confessa que el carrer li ha ensenyat, entre moltes altres coses, que a fora hi ha poques amistats, que els que viuen en la pobresa extrema són desconfiats i menteixen per sobreviure, que la majoria pateix addiccions que vénen d’abans, que una mica de responsabilitat tenen de la seva situació, i que una vegada s’hi troben, el més urgent no és el més important. «Recordo un cop que preocupats per la salut d’un home li vam anar a preguntar pel seu dit. Tenia necrosi. ‘¡Tothom em pregunta pel dit. Ningú pregunta per mi!», ens va dir enfadat. «La urgència per a ell no era el més impor-tant. Per això el que intentem és entrar en la persona. Cadascú té un somni», assegura. I no té per què ser un sostre.

Enrique Richard, dimarts a la tarda, a prop del local d’Arrels al Raval.

-29--29-


Però hi ha casos que no poden esperar gaire i preocu-pen de manera especial Arrels: el d’aquells en edat laboral amb dures situacions que encara no són crò-niques. Aquesta oenagé ha vist com des de l’inici de la crisi, el 2007, s’ha quadruplicat el nombre de per-sones sense casa ateses de la franja d’entre 20 i 35 anys, i s’ha doblat entre els de 35 i 50. Per això, plane-gen reforçar el seu equip de voluntaris de carrer, pas-sant dels 18 actuals a un centenar, i aplicar l’estratègia Housing first (vivenda primer), que funciona en al-tres països i que aposta per allotjar en pisos sense sostre sense condicionar l’accés a la participació de processos socioeducatius.

Enllaç: http://canal.esplai.org/repositori/file/00-2013/Recull-de-Premsa/04-Abril/20130418/20130418-Arrels-El-Perio.pdf?utm_source=Recull Premsa Taula&utm_medium=butlleti&utm_campaign=Recull Premsa Taula n 933 18 04 2013

-30-


Enllaç: http://www.ara.cat/especials/santjordi2013/entitats-socials-activitats-solidaries-Sant-Jordi_0_905909593.html

La solidaritat serà una de les protagonistes del dia de Sant Jordi, amb les habituals parades de venda de llibres o roses organitzades per entitats socials, i amb altres propostes de tota mena. La Fundació Arrels, per exemple, tindrà un estand a la Rambla del Raval de Barcelona en què els protagonistes seran dos lli-bres sobre l’entitat.

‘Con cartones por la calle’, del voluntari de la fundació Enrique Richard, narra l’experiència d’acompanyar persones sense sostre. ‘Miguel, 15 años en la calle’ és una novel·la gràfica del dibuixant Miguel Fuster sobre els anys en què ell mateix va viure al carrer, i en què va rebre el suport de la Fundació Arrels.

Campanyes de recollida de llibresLa Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) i la Fundació BBVA organitzen una recollida de llibres, a través de les més de 900 oficines a Catalunya del BBVA i Unnim, que estarà oberta fins aquest diven-dres 26 d’abril. Els llibres es destinaran a nens i joves en risc d’exclusió a través de les entitats d’infància de la FCVS.

També han organitzat campanyes de recollida de lli-bres la Fundació Servei Solidari, amb el lema ‘Recicla Cultura’, i Femarec, amb el lema ‘Dona’ls una segona vida’. En tots dos casos, els llibres es vendran en di-verses parades repartides per Barcelona, i els fons re-captats serviran per finançar projectes de les entitats.

Roses de feltre i activitats al carrerCom ha fet des de fa 15 anys, Amics de la Gent Gran ha organitzat la campanya ‘Roses contra l’oblit’, en què diverses botigues col·laboradores venen peti-tes roses de feltre per captar recursos per a l’entitat. L’objectiu és que aquestes roses es regalin a una per-sona gran que està sola i aprofitar per passar una es-tona amb ella.

Altres entitats sortiran al carrer amb activitats diver-ses. Down Lleida farà un taller de pintura per a nens a la Plaça de Sant Pere de Lleida, l’ONCE farà una pas-sejada pel centre de Barcelona, i l’associació Solidari-tat amb la gent gran organitzarà un mercat solidari a la plaça Forn de la Fonda de Barcelona.

Ara (22/04/2013)Auri García Morera

Des de la recollida de llibres fins a la venda de roses per a persones grans soles

Les entitats socials es bolquen en les activitats solidàries de Sant Jordi

Les entitats aprofiten l’ambient del dia de Sant Jordi per cridar a la solidaritat. / Xavier Bertral

-31-


El alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en su visita al stand de 20minutos en el centro comercial de El Triangle, puso en valor ayer el trabajo de entidades sociales como la Fundació Arrels a favor de los más necesitados. «Hay que cuidarlos», afirmó, haciendo referencia a la importancia del Tercer Sector para pa-liar los estragos de la crisis económica entre la po-blación.

Trias pudo conocer de cerca cómo ha evolucionado en el último año el proyecto del Diari Amic (Notí-cies Amigues) que 20minutos puso en marcha en no-viembre de 2011 para difundir la tarea social de las ONG que actúan en el área de Barcelona. De hecho, fue el propio alcalde quien dio el pistoletazo de salida a esta iniciativa participando en su presentación en el Banc dels Aliments justo antes del Gran Recapte.

El alcalde alabó la colaboración entre los medios de comunicación y las entidades sociales. De hecho, el último ejemplo ha sido la Diada de Sant Jordi de ayer, en la que los miles de visitantes que pasaron por El Triangle –se calcula que más de 180.000– pudieron contemplar la exposición de dibujos de la Crònica Gràfica, que Miguel Fuster –premio del público en el Saló del Còmic– publica en 20minutos mensualmen-te. La Fundació Arrels, quien ha tutelado a Fuster, participó activamente en el montaje de esta muestra y pudo hacer llegar su mensaje de «nadie durmiendo en la calle» a todos los ciudadanos que se acercaron hasta el stand.

Trias estuvo charlando un buen rato con Fuster, quien le explicó que una de las cosas más duras de salir de la calle es dejar la adicción al alcohol.El alcalde, médico de professión, tal y como le recor-

dó, le reveló la anécdota de cómo el consiguió dejar de fumar a los 40 años. «Me lo propuse y lo hice», remarcó.

Otra mirada de la ciudadFerran Busquets, director de Arrels, coincidió con Trias en destacar el papel principal que tienen las per-sonas sintecho que logran reinsertarse en la sociedad, ya que, salir adelante depende en su mayoría de ellos mismos y de su fuerza de voluntad.

En la exposición de Crónicas Gráficas se pudo ver todo tipo de personajes reales vinculados a la vida cotidiana de Barcelona, desde el taxista hasta el cama-nero, pasando por las estatuas humanas de la Rambla o los parados de larga duración. Pero siempre con esa visión algo romántica de Fuster que deja una puerta abierta a la esperanza.

Y es que el tesón de los barceloneses quedó reflejado en una frase del alcalde, quien, entre bromas, habló de Messi como el Sant Jordi y del Bayern de Mú-nich –rival del Barça ayer en la Champions– como el dragón.

20 Minutos (24/04/2013)T. M. [email protected] / twitter: @20m

Xavier Trias ve fundamental la ayuda a los más necesitados de Barcelona en plenacrisis y remarca la implicación del diario en difundir el trabajo de las entidades

El alcalde destaca el mensaje social de Arrels y 20minutos

Toni Ayala, redactor jefe de 20minutos; el alcalde, Xavier Trias, y Miguel Fuster.

-32--32-


Impulso al comercioLos debates sobre cultura y comercio, así como la exposición de la Crónica Gráfica y del trabajo de Arrels, tuvieron como escenario el centro comercial El Triangle, que colaboró con 20 minutos en esta ini-ciativa. Los debates también tuvieron el apoyo de

Buenas Migas y Havanna. El alcalde, Xavier Trias, destacó ante la gerente de El Triangle la ubicación privilegiada de este centro comercial, entre plaça de Catalunya y Pelai, y apostó por reforzar aún más el comercio de la ciudad.

Enllaç: http://cdn.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/13/04/BARC_24_04_13.pdf

Dibujos, debates y concienciación. El dibujante Miguel Fuster firmó ayer sus Crónicas Gráficas, que publica en 20minutos, en el stand del diario en El Triangle. Arrels colaboró en la exposición de sus dibujos. El alcalde (en la foto, saludando a Francesca Monteleone, gerente del centro comercial) hizo una visita y se interesó por el periódico y el trabajo de Arrels. Fotos: M. Tavernaq

-33-


Ciutadans que donen crèdits a una entitat social que amb la seva tasca s’ha guanyat el crèdit ciutadà. Això passa a Lleida, on unes 30 persones ja han tret estal-vis del banc per fer préstecs sense interessos a Arrels Sant Ignasi de Loiola. L’entitat, ofegada pels impa-gaments de la Generalitat, ha posat en marxa aques-ta fórmula de finançament per poder seguir atenent unes 800 persones necessitades, entre elles 450 sense sostre.

Amb 19 anys de feina a Lleida, Arrels atén persones en risc d’exclusió social, moltes sense sostre i en oca-sions amb problemes de drogoaddicció. Els ofereix un pis d’acollida, un lloc de repartiment d’aliments i un centre obert per relacionar-se, berenar, fer un cafè, consultar internet i utilitzar alguns serveis bà-sics.

La crida d’auxili ha donat resultats. En tres setmanes ha ingressat 60.000 euros. Aspira a arribar a 125.000. Els prestamistes podran recuperar els diners en cinc anys, un 20% a cada exercici. La directora d’Arrels, Natàlia Méndez, preveu començar a pagar el maig del 2014.

«Hem enviat 700 cartes a tothom que en algun mo-ment ha sigut amic d’Arrels -diu Méndez-. Els seus crèdits ens serviran per continuar en un moment que el Govern de CiU ens deu 225.000 euros».

El Francesc i la Isabel, un matrimoni jubilat de Lleida, ja hi han donat un cop de mà. «Hem apor-tat el que hem pogut. Som voluntaris de la funda-ció i veiem les seves necessitats», explica el Francesc. «L’Administració hauria de ser coherent: tant ajudar els bancs i gens la gent. ¡Això et sulfura!», es queixa.La Luz, una administrativa viuda amb dos fills, de 13

i 10 anys, ha prestat 3.000 euros. Sap a qui deixa els diners. Fa uns anys va treballar amb Arrels. «Conec el projecte i les persones que el tiren endavant i sé que val la pena -comenta-. Són uns diners que no m’haurien fet falta. Penso que si algú no té diners és perquè algú en té molts».

Al centre obert d’Arrels, les persones que hi van a berenar estan contentes per la resposta dels lleida-tans. «Si els tingués davant no em posaria de genolls, però estic superagraït», explica un home de 36 anys que amb la crisi diu que ha perdut la feina, el cotxe, el sostre i la nòvia. De tot el que tenia fa sis mesos només en conserva la tauleta.

«Se’m posa la pell de gallina al pensar en aquestes persones altruistes», confessa. Prefereix mantenir-se en l’anonimat. Viu al pis de l’entitat. «La higiene, el menjar i el dormir els tinc solucionats gràcies a Arrels i a la generositat de moltes persones».

Fa només un any no s’hauria pogut imaginar que pogués arribar a la situació en què es troba. La seva empresa el va traslladar de Barcelona a Lleida fa tres anys, després va perdre la feina. Ho explica d’aquesta manera: «Després de tirar uns quants mesos amb contractes porqueria com a comercial, em vaig que-dar sense feina i al carrer. No és tan estrany. Ara es pot dir que a qualsevol li pot passar el mateix que a mi».

El Periódico (27/04/2013)Rosa Matas

L’entitat social lleidatana Arrels demana préstecs a particulars per seguir la seva tasca tot i els impagaments del Govern. Ja ha recollit 60.000 euros

Crèdit ciutadà

Dues voluntàries juguen al parxís amb dues persones ajudades per Arrels al centre de l’entitat, a Lleida, divendres. Foto: Ramon Gabriel

-34--34-


Iniciativa semblantPer participar en aquest préstec col·lectiu, Arrels de-mana un mínim de mil euros. La directora recorda als que no puguin arribar a aquesta quantitat que hi ha la possibilitat de fer donatius.

Casualitat: Arrels Fundació, malgrat el nom, és una entitat barcelonina sense cap vincle amb l’Arrels lleidatana, i també demanarà préstecs sense interes-sos a particulars a partir del maig, amb la intenció de tornar-los al desembre i al gener. Fa un temps va fer una prova pilot amb un grup reduït de ciutadans. D’aquella experiència en va formar part Pilar Monta-né. El 2011 va prestar 5.000 euros i el seu marit, 5.000 més. «No he recuperat els diners -explica-. Quan va vèncer el termini, vaig tornar a aportar-ne, perquè les entitats del tercer sector tenen problemes molt serio-sos de tresoreria i són més necessàries que mai».

Enllaç: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/credit-ciutada-2377253

-35-


Unes 2.800 persones que no tenen sostre dormen cada dia en recursos públics o privats com albergs o pensions o ho fan directament al carrer o en assen-taments de Barcelona. I moltes d’elles, a causa de la precarietat de la seva situació, agreujada per addic-cions o problemes de salut mental, poc poden fer per reivindicar les seves carències, i per això acostumen a ser les oenagés que els atenen les que reclamen a favor seu. Però un grup de persones sense casa ha alçat la veu i ha demanat directament a la síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, que intercedeixi per ells i pressioni per millorar els serveis municipals que els atenen.

Entre el decàleg de propostes que han elaborat, i que la defensora dels barcelonins va presentar al consis-tori el dia 24 d’abril, hi ha que el transport públic no sigui un impediment per accedir a recursos com menjadors o albergs (als quals molts sense sostre arri-ben després d’haver de fer largues caminades o des-prés de colar- se en un metro que no poden pagar), que hi hagi més places per dormir, lavabos públics als carrers i, el més important i també el més utòpic, la cessió de pisos buits a canvi d’un lloguer assequible o de treballs comunitaris.

Assemblees PeriòdiquesLes peticions van sorgir en el marc de l’Assemblea de Persones Ateses, un espai que brinda el Centre d’Acollida Assís en què una trentena de persones sense casa debaten periòdicament sobre els seus prin-cipals problemes. En una d’aquestes reunions es van escollir cinc representants (Andrés, Antoni, Salvador, Luis Miguel i Alan), que van entregar a la síndica les principals queixes recollides. «El més important és que les reclamacions, estiguem d’acord amb totes o no, surtin directament d’ells. El repte de les entitats

és fomentar la participació», coincideixen a afirmarJesús Ruiz i Ramon Noró, director i portaveu, respec-tivament, de dues oenagés de referència en l’atenció a persones sense sostre, Assís i Arrels Fundació.

Les peticions, entre les quals també s’inclouen més serveis de canvi de roba, facilitar i ampliar l’accés di-recte als menjadors, millorar l’organització als albergs i simplificar i agilitzar els tràmits per als serveis bàsics, han estat tramitades al consistori amb la finalitat que una vegada la síndica obtingui resposta, cosa que es-tima en unes dues setmanes, elabori un informe amb recomanacions o advertències per millorar uns recur-sos que Vilà, ja d’entrada, considera «insuficients». I no només per atendre l’actual col·lectiu, sinó per evi-tar que augmenti la xifra de persones sense sostre, segons va explicar ahir a aquest diari.


Vilà considera «insuficients» les actuacions per evitar que creixi la xifra de persones sense llar.

Els sense sostre recorren a la síndica per millorar l’atenció municipal

Un home sense sostre i les seves pertinences, en un banc del parc de la Barceloneta, ahir.

-36--36-


En aquest sentit, la síndica va expressar la seva preocupació pel creixent nombre de queixes referi-des a temes socials i en concret sobre vivendes que està rebent la seva oficina. Des del mes de gener fins ahir a la defensora dels ciutadans li havien arribat 56 reclamacions relacionades amb pisos, quan en el ma-teix període de l’any passat en van ser 15. «Ens sen-tim molt impotents. L’ajuntament va anunciar un pla de xoc pel que fa al tema de la vivenda, però les per-sones que no tenen sostre no poden pagar ni un llo-guer. Són urgents pisos d’inclusió social», va reclamarVilà.

Les xifres el perfil i els recursos2.800 persones dormen als carrers o allotjades en centres d’acollida públics o privats cada nit, segons dades de l’últim recompte que entitats i el consistori van fer el 2011. Aquesta xifra, que les oenagés consi-deren ara més elevada, ja va ser llavors un 32% supe-rior a la de l’anterior estudi, del 2008.

52% de les persones Allotjades en centres d’acollida són autòctones.

47% dels sense sostreLa majoria dels quals són homes de 26 a 65 anys, busquen refugi a l’Eixample i Ciutat Vella. El tercer districte amb més persones sense llar és Sant Martí.

827 Són les places d’acollida nocturna de què disposa Barcelona, públiques i concertades amb entitats i as-sociacions. D’aquestes, 120 són en hotels i en pen-sions i 193 en pisos d’inclusió social (43 vivendes).

10.423 Són els usuaris que van acudir l’any passat als men-jadors socials de la ciutat, un servei que va oferir 380.000 menús. El consistori disposa de 17 menja-dors en què serveix 1.540 àpats diaris. N’hi ha a tots els districtes.

275 Són les places en centres de dia destinades a perso-nes sense casa.

Enllaç: http://canal.esplai.org/repositori/file/00-2013/Recull-de-Premsa/05-Maig/20130502/20130501-Sensesostre-El-Perio.pdf

-37-


En Manu coneix tots els sorolls de la nit i sap dis-tingir les escombraries que contenen alguna cosa de valor de les que no. El que no sap en Manu, que ha passat al carrer els últims cinc anys de la seva vida (és a dir, 1.825 dies, o 43.800 hores,o2.628.000 mi-nuts) és dormir en un llit. Prefereix descansar al sofà del menjador, a prop dels seus tres gossos. Després de cinc anys (és a dir, 1.825 dies, o 43.800 hores, o 2.628.000 minuts) malvivint de la ferralla i dormint a terra, encara no s’acostuma al matalàs.

Els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona li han aconseguit un apartament de trànsit. S’hi estarà fins a l’agost. Després, ja es veurà. En Manu –Manuel Rodríguez, de 51 anys, exlegionari i excambrer, que va cotitzar mitja vida a la Seguretat Social i un dia es va trobar sense res– confia que aquest serà el seu adéu definitiu al carrer. El seu palau és un piset amb un dormitori a l’àrea metropolitana de Barcelona, en un pulcre edifici de sis habitatges.

L’immoble pertany a dos empresaris, que el cedeixen a l’Administració per un preu simbòlic. La majoria dels apartaments, d’uns 55 m2, però molt dignes i totalment equipats, estan ocupats per dones maltrac-tades que també proven d’allunyar-se de l’abisme. El nostre home i els seus gossos –la Sheila, la mare, i la Sheilita i en Rambo, els fills– s’han donat uns dies per aclimatar-se. Després, buscarà una feina, si pot ser de nit, per ocupar-se dels gossos durant el dia. Sap que és molt difícil, gairebé un miracle, però més difícil era sortir del carrer i ell, de moment, n’ha sortit. La fran-cesa Alexandra David- Néel (1868-1969), una gran escriptora i una rodamón irrepetible, la primera occi-dental que va visitar Lhasa quan era una ciutat prohi-bida als estrangers, deia que l’aventura més apassio-nant comença amb un pas. En Manu ja l’ha fet.

Si no li queda cap altre remei, tornarà a la ferralla, encara que ara mateix se sent tan fort a casa seva com Alexandra David-Néel amb es seves maletes. També és d’ella aquesta frase: “Tinc per principi no acceptar mai una derrota, de qualsevol classe i sigui qui sigui qui me la infligeix”.

La cuina, els electrodomèstics, els armaris, el lavabo... L’inquilí del 2n 2a està més nerviós que un nen en la vigília de Reis mentre ensenya casa seva. La Vanguar-dia va publicar la seva història, la història d’un home invisible, el 26 de gener passat. A un lector beninten-cionat li va agradar l’article, però va assegurar al web d’aquest diari que era un més “d’aquest gènere”. Va dir “gènere”. Pot semblar un despropòsit: la crònica parlamentària, d’esports, les pàgines d’economia i les dels desheretats. Tanmateix, algunes dades no fan tan desassenyada la idea.

Segons Càritas, unes 2.800 persones dormen cada dia en albergs de la ciutat de Barcelona o directament al carrer. La Guàrdia Urbana assegura que, amb el bon temps, aquesta xifra es dispararà. Experts del Servei d’Integració Social confirmen que cada estiu centenars d’indigents procedents de països europeus s’afegeixen als sensesostre autòctons. Europa, la rica. La fundació Arrels calcula que en el conjunt de la Unió Europea hi ha 2,5 milions de persones sense llar.

Des de la publicació del reportatge de gènere sobre en Manu han passat moltes coses. Unes periodistes sueques el van entrevistar al passeig Picasso, al Born, el seu univers fins fa poc. Un altre dia, un taxi va envair la vorera i va destrossar un dels bancs on guar-dava les seves coses i acostumava a descansar, tot i que per fortuna aquell cop ell no hi era. Més tard, va

La Vanguardia (05/05/2013)Domingo Marchena

La nova vida d’en Manu, que per fi té un sostre després de cinc anys malvivint de la ferralla

Adéu al carrer

-38--38-


descobrir que el que havia perdut no era interès per la lectura, sinó vista: li han regalat unes ulleres gradua-des i ara s’ho passa d’allò més bé amb una novel·la de Juan Francisco Ferrándiz. El títol sembla una picada d’ullet al passat, Las horas oscuras.

Però durant aquests mesos han passat moltes més coses. L’exèrcit que remena diàriament als conteni-dors s’ha desbordat. El tràfec de desesperats, d’aquí i vinguts de fora, és constant, en especial en districtes com Sant Martí. Busquen a tota hora el que sigui: paper, cartró, metall. L’increment de la competència no va ser la pitjor notícia. Primer la Sheilita i després en Rambo es van posar malalts, però tots dos van re-bre cures veterinàries. Més tard, el Chino, un dels dos companys d’en Manu, del qual semblava inseparable, es va enfadar per una criaturada i se’n va anar amb uns romanesos al costat de l’hivernacle del parc de la Ciutadella. El Rubén, el seu altre amic inseparable, va recaure en la pitjor de les seves addiccions i també se’n va anar.

Sense ningú que s’ocupés dels seus gossos mentre ell buscava una ferralla cada vegada més disputada, en Manu es va quedar quiet, molt quiet. Incapaç de separar-se dels seus animals per por que l’hi pren-guessin, semblava enfonsat. Encallat a terra, com un vaixell condemnat a no tornar a navegar. Què més li podia passar? Just llavors va arribar la proposta de l’Anna, l’assistenta social. Encara que sigui provisio-nal, encara que sigui al cinturó metropolità, lluny del teu món, vols anar a viure a un apartament?, li va preguntar. I enManu es va sentir com el nàufrag que creu endevinar veles a l’horitzó.

Sí, durant aquests mesos han passat moltes coses. I la principal és que en Manu ha recuperat la visibilitat. El mèrit és, a més de cors d’or anònims i de voluntaris del Banc dels Aliments i d’altres oenagés, d’un grup de funcionaris municipals. Treballadores socials, edu-cadores i psicòlogues que lluiten amb recursos cada vegada més minvants i que no surten als diaris, però que fan de Barcelona un lloc millor.

Aquesta matinada passada, sota els porxos del pas-seig Picasso, l’antic dormitori d’en Manu, hi havia

sis persones. Tanmateix, el número 34, on es troba la firma familiar Jaume J. Renobell, un comerç especia-litzat en llegums i fruits secs, apareixia estranyament desert. Allà, quan abaixaven la persiana, hi anava a dormir en Manu. Ho tenia tot molt net i mai no va causar problemes, al contrari, afirmen a la botiga.

Sis persones als porxos i moltes més al parc. Que-da molta feina per fer, però la Torà, el llibre sagrat dels jueus, diu que qui salva un home, salva el món. L’Annitta i laMaite, dues amigues que no volen pro-tagonismes, han salvat el món. No podien passar al-costat d’en Manu sense sentir-se culpables per tenir el que qualsevol hauria de tenir: un sostre. Gràcies a la seva ajuda, ell va poder fer la mudança i avui disposade cafetera, vasos, ulleres, lectura, assistència veterinària per als gossosi mil coses més, materials i immaterials.

Aquests dies grisos reconforta trobar almenys una ànima que ha recuperat el somriure i la confiança en si mateixa i en el futur. En Manu recorda el te-rror que va sentir quan va descobrir que la seva vida “podia desaparèixer sense deixar rastre, com el fum”. D’altres, amb problemes menys greus, s’haurien en-fonsat. Ell, no. Mai no es va rendir. Aquesta és la lliçó de la seva història. Avui busca feina, té un racó on refugiar-se i és feliç amb molt poc. S’hi va traslladar el 23 d’abril passat, Sant Jordi. L’endemà va ploure, però això, per primera vegada en molt de temps, no li va importar.

Les dues primeres nitsSi el cas d’en Manu causa tant de vertigen és perquè la seva història podria ser la de qualsevol. Tenia un fill, una relació sentimental estable, una casa i una fei-na. Una vida sense luxes, però amb les necessitats bàsiques cobertes. El fill va tenir una mort tràgica, i de la parella es va separar d’una forma traumàti-ca. La resta és fàcil d’imaginar. L’atur, el carrer. En Manu no oblida aquella primera nit en què es va dir: “Bé, què hi farem”. I el que podia fer era dormir en un banc al parc de la Ciutadella. Va dormir com va poder, confiat que aviat se’n sortiria. Però el seu nau-fragi ha durat cinc anys. Ara viu en un piset. A la cuina s’hi couenunes llenties i a la finestra hi ha un

-39--39-


test amb un gerani blanc. Hi pot haver més luxe que aquest? En Manu prova de recordar la primera nit al banc del parc i comparar- la amb la primera de la seva nova vida. Però no pot. Quan es va despertar en una casa, creia que somiava, que no podia ser veritat. Venia d’un món que s’enfonsava i de sobte se sen-tia eufòric, com un globus inflat amb aire calent que s’elevés i s’elevés cada cop més amunt, fins a deixar enrere un malson.

Ahir..... Ara.....

El Carro

El Menjar

Les Mans Les Mans

El Menjar

El Carro

-40-


Malgrat que el voluntariat a Catalunya ha recorregut un llarguíssim camí, la crisi que castiga la societat els últims anys ha posat en primer pla la generosa tasca dels milers de ciutadans que cedeixen el seu temps i brinden la seva experiència professional en favor dels altres a través d’algunes de les prop de 1.700 entitats socials censades. L’augment del nombre de ciutadans altruistes, cada vega· da amb perfils més variats (jo-ves sense feina i prejubilats amb alta formació són les incorporacions més nombroses), ha portat les oena· gés i el Govern a treballar en l’elaboració d’una llei que els protegeixi i en reguli la funció, principalment, per evitar la temptació, fàcil en l’actual marc econò-

mic, que acabin suplint professions en algunes funci·ons, com ja han denunciat algunes associacions que passa en petits municipis.

El premi Mercè Conesa reconeix aquest any la fei-na i el valor dels més de 670.000 voluntaris catalans que participen en projectes i pro· grames de manera desinteressada i donen resposta a necessitats que no cobreix l’Administració, i sense la col·laboració dels quals la societat seria, sens dubte, una mica més in-justa amb aquells que necessiten que algú els doni un cop de mà.


Iniciativa Solidària premi Mercè Conesa

El voluntariat, un preat actiu en temps de crisi

Àngel Làzaro - Càritas«Ara valoro més el que tinc, no només les coses» Àngel Làzaro feia tres anys que estava prejubilat d’un banc, on la meitat dels 35 anys que hi va estar em-pleat va tre· ballar com a tècnic hipoteca· ri, quan va conèixer el Servei de Mediació de la Vivenda que va impulsar Càritas el 2011 per ajudar famílies a no per·dre el seu pis. «Se’m va regi· rar alguna cosa a l’estómac i vaig decidir que havia d’aju· dar i aportar la meva experi· ència. És un acte de compro· mís, de solidaritat. Jo sóc un privilegiat», explica aquest home per a qui Càritas, ara, «és prioritari».

Carme Zapata - Afanoc«Quan els nens et veuen i somriuen... no està pagat» Va conèixer l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya per una amiga, mes-tra, que va visitar regularment un alumne magribí mentre va estar ingressat a la Vall d’Hebron. Carme Zapata, que dóna classes de labors, es va vincular lla-vors, fa 12 anys, a aquesta oenagé, i dedica dues ho-res a la setmana a acompanyar menors ambcàncer en aquest hospital. «Ajudes els pares a tenir un moment de respir i ens ho agraeixen. M’aporta moltescoses», assegura.

-41--41-


Enllaç: http://canal.esplai.org/repositori/file/00-2013/Recull-de-Premsa/05-Maig/20130513/20130511-voluntariat-premiat-ElPerio.pdf?utm_source=Recull%20Premsa%20Taula&utm_medium=butlleti&utm_campaign=Recull%20Premsa%20Taula%20n%20%20949%2013%2005%202013

Joaquim Llinares - Banc dels Aliments«Cada dia tinc il·lusió per venir a ajudar»El seu cas és el de tants jubilats que davant el vertigen de veure’s sense obliga· cions i amb molt de temps lliure es vinculen a oenagés. «Vaig sentir la necessitat de treballar el cap, és molt important. Reconec que en el meu voluntariat hi ha altruisme però també part d’egoisme, perquè n’obtinc una gran satisfacció per-sonal», diu Joaquim Llinares, tècnic industrial. Com sigui, fa un parell d’anys que presta la seva ajuda en la gestió d’una oenagé que no s’havia vist mai tan desbordada com ara.

Miquel Cervera - Arrels«Sento una enorme satisfacció personal»Al principi el va impactar, no per a tothom és senzill el contacte amb persones sense sostre si no s’hi té experiència prèvia o formació, o fins i tot així. Miquel Cervera va passar el seu primer dia com a voluntari a Arrels ajudant a les dutxes, i des de llavors, fa set anys, no ha deixat de col·laborar amb l’oenagé que ajuda els sense sostre. I amb més afany des que es va prejubilar fa dos anys. Ara forma part de l’equip directiu d’aquesta entitat, on presta el seu temps dos dies a la setmana.

Imma Puig - Creu Roja«Et trenca l’ànima veure la lluita de les famílies»Fa set anys Imma Puig, jubilada, es va sumar a la Creu Roja, on ha fet de tot: ha estat al costat de malalts terminals, ha acompanyat al col.legi fills de preses i ara forma part d’un programa a través del qual es concedeixen crèdits de 300 euros a persones sense recursos. «Aporta una gran satisfacció i trivialitzes les coses», assegura, i reconeix que malgrat que està molt foguejada per la duresa d’algun voluntariat passat, ara pateix molt al veure tants casos difícils de famíli· es de classe mitjana.

Eulàlia Rius - Punt de Referència«Tots podem fer un món més amable»Un dia, la situació d’Eulàlia Rius, editora multimè-dia, li va permetre disposar d’un temps lliure i va voler invertir-lo fent voluntariat. La va convèncer l’oenagé Punt de Referència, que treballa per afavorir l’emancipació i inclusió de joves extutelats, «perquè cobreix un buit institucional i no se superposa a cap rol professional», assenyala. És el referent d’un noi de 21 anys de Gàmbia, a qui brinda el seu suport en qualsevol situació en què pugui necessitar orientació.

-42-


Un estudi holandès del 2011 indica que per cada euro invertit a prevenir el fenomen dels sense sos t r e s’estalvien 2,20 euros en altres despeses, com esta-des en urgències hospitalàries, serveis psiquiàtrics o la mateixa recuperació de la vivenda.

L’1 de març, l’actual presidència irlandesa de la UE va convocar els ministres europeus competents en te-mes que afecten les persones sense casa a una troba-da sense precedents. El principal document de treball mostra diferents exemples que corroboren la famosa dita val més prevenir que curar i a l’estudi holandès se li suma un càlcul realitzat a Escòcia el 2010: mentre que proveir d’allotjament temporal i reubicar poste-riorment una família tenia un cost anual aproximat de 6.200 euros, la mediació amb la propietat de la vivenda podia suposar al voltant de 700 euros.

Com més temps passa una persona al carrer, més difícil i costosa és la seva recuperació. Per això cal treballar des de la prevenció, evitant que les perso-nes perdin casa seva. Diversos exemples europeus ho confirmen: a Suècia, les agències immobiliàries han d’informar els serveis socials quan es produeix el pri-mer impagament, ja que així aconsegueixen que es pugui portar a terme una mediació amb prou temps i evitar el desnonament. A Àustria es facilita suport de baixa intensitat des del principi del procés, amb una visió global que inclou vivenda, feina i temes legals i financers, entre d’altres.

Les dades de l’INE del 2012 mostren que el 60% de les famílies catalanes tenen dificultats per arribar a final de mes. Així mateix, segons l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya, el 10% de les famílies viuenen situació de «pobresa energètica » (dificultat o in-capacitat de mantenir el domicili en unes condicions

adequades de temperatura). Una tercera dada de l’Idescat: el 2011, el 5% de les famílies catalanes (gai-rebé quatre punts més que el 2008) es trobaven en situació de privació material severa.

Perdre la casa significa molt més que perdre les qua-tre parets que ens donen recer. La casa és un dels elements fonamentals que configuren la llar, entesa aquesta com un concepte molt més ampli on tenen cabuda les persones que ocupen l’espai, les relacions que s’estableixen entre elles, etcètera. La casa ens dóna sentit pel fet que disposem d’un lloc on anar, un espai on se’ns reconeix. Persones sense llar no són només els sense sostre. La classificació ETHOS de la federació d’entitats que treballen amb persones sen-se domicili a Europa inclou en el concepte «persona sense llar» les que viuen en equipaments per a perso-nes sense llar, dones víctimes de violència domèstica i persones que habiten vivendes insegures, amenaça-des de desnonament o inadequades a les seves neces-sitats, entre altres.

Les persones sense domicili no són aquelles que no-més han perdut casa seva. Han perdut alguna cosa-més: la salut, el lloc de treball, la família, els amics. Es tracta d’un fenomen de causes complexes i inter-dependents. Els factors de vulnerabilitat són diver-sos. Segons assenyala el Comitè Econòmic i Social Europeu, aquests factors es divideixen en quatre blocs: estructurals (procés econòmic —desocupació, pobresa, immigració—, canvi d’estatus, impossibili-tat d’accés a vivenda protegida per motius de mercat immobiliari i/o desnonament); institucionals (escas-setat de serveis socials bàsics); relacionals (situació familiar, violència domèstica, divorci) i personals (discapacitat, malalties de llarga durada, dependència, salut mental, baix nivell educacional).

El Periódico (14/5/2013)Marta Olaria - Arrels Fundació, membre d’ECAS

Una actuació integral de caràcter preventiu i a llarg termini pot reduir al mínim el cost que suposa viure sense llar

No perdre la casa, un estalvi social

-43--43-


En el treball amb persones sense llar intentem que recuperin la seva vida anterior al pas pel carrer. En el nostre dia a dia ens preguntem constantment què és el que no es va fer en el seu moment per evitar aquesta situació dramàtica i vergonyosa.

Hi ha evidències que els processos de pèrdua de la vivenda es poden gestionar de manera diferent de com s’ha fet fins ara. Per un costat, treballant des de la prevenció. Per aconseguir-ho és necessari que tots

els agents implicats (propietaris, finançadors, serveis socials, administracions, persones afectades...) treba-llin junts amb una visió de la situació integral i a llarg termini. Per un altre, una vegada que la persona ha perdut la seva vivenda, intentant reduir al mínim el temps que passa al carrer o en recursos socials. A part del patiment que suposa estar sense domicili per a les persones afectades, l’evidència en costos econò-mics i socials hauria de ser suficient per incrementar els esforços destinats a fer que ningú perdi casa seva.

Enllaç: http://canal.esplai.org/repositori/file/00-2013/Recull-de-Premsa/05-Maig/20130514/20130514-No-perdre-la-casa-El-perio.pdf?utm_source=Recull Premsa Taula&utm_medium=butlleti&utm_campaign=Recull Premsa Taula n 950 14 05 2013

Com més temps passa una persona al carrer més difícil i costosa és la seva recuperació. Per això és necessari treballar des de la prevenció

-44-


De la vida de les persones sense sostre se’n sap ben poc, només la gent que treballa en aquest sector o el voluntariat coneixen alguna cosa de primera mà. La premsa i els mitjans oficials de tant en tant treuen el tema per motius i interessos polítics, com per exem-ple l’alarma social que pot crear aquesta realitat. Però de la mort d’aquestes persones encara se’n sap bas-tant menys.

Procés postmortem En la majoria dels casos els únics presents en la mort d’una persona sense sostre són el personal mèdic de l’hospital; o el personal del centre d’acollida, privat o públic, on s’allotjava; o bé els treballadors de la pen-sió on residia. Una altra cosa és quan moren al carrer.

Quan el metge redacta el certificat de defunció i el jut-jat dóna ordre de moure el cos, un cop feta l’autòpsia, els Serveis Socials, o l’entitat social referent de la persona, o l’hospital avisen els Serveis Funeraris de l’Ajuntament de Barcelona - Grupo Mémora (1), que s’encarreguen de fer l’enterrament, assumint els cos-tos si la persona no té cap ingrés, com acostuma a ser el cas de les persones sense sostre. El nínxol, identi-ficat només amb un número, és mantingut dos anys per Serveis Funeraris; si al cap d’aquest temps no l’ha reclamat cap familiar, el cos va a la fossa comunadel cementiri.

Per part dels Serveis Socials no hi ha cap protocol habilitat d’acompanyament i enterrament per a per-sones sense sostre, a part de comunicar als familiars i al personal qualificat la mort de la persona, per tal de fer les gestions administratives pertinents. La res-ta d’accions depenen de la implicació personal del o la professional que coneixia la persona, generalment vinculada a un servei d’atenció social concret.

Tot i així hi ha entitats que van una micamés enllà i s’organitzen per poder cobrird’una manera íntegra i pautada, en lamesura del possible, l’acomiadament de lapersona que mor.

La Barca de CarontA finals de 2009 Arrels Fundació, entitat ubicada al barri del Raval i dedicada a l’atenció a persones sense sostre des de fa vint-i-cinc anys, va crear una comis-sió per donar un acompanyament digne a la mort i enterrament de les persones conegudes o vinculades a l’entitat. Ja des del 2005 es feia una mena de recor-datori amb la foto de la persona difunta i alguna frase adient sobre com era la persona. Així, de la mateixa manera que les persones són ateses per aquest centre quan estan vives, també se’ls dóna un acompanya-ment en el moment que moren. La mort en certa ma-nera necessita d’acompanyaments per fer-la, si més no, digna, també per als vius.

Masala (15/05/2013)Masala

Les múltiples dificultats per contabilitzar les dades d’una realitat encara poc visible

Els registres invisibles de les morts sense sostre

Il·lustració / María Romero

-45--45-


Un dels membres de la comissió La Barca de Caront d’Arrels Fundació ens explica el seu funcionament: «Al principi, els enterraments eren molt freds, sobre-tot quan no hi havia cap familiar del difunt. Tot era molt ràpid i insòlit; un cop avisats per Serveis Fu-neraris, dues persones de l’entitat que el coneixien, amb amics del carrer si es donava el cas, pujàvem amb taxi al cementeri de Montjuïc. Allí es trobava el forat del nínxol, i ningú més, a part dels operaris que s’encarregaven de l’enterrament. Amb el temps, l’acompanyament a la mort ha anat agafant un caire més participatiu i autèntic al voltant de la persona difunta, una mena de via per elaborar el dol de les persones que el coneixien, i que segueixen vivint sen-se recursos ni casa».

Dades mortes, dades invisiblesSegons les dades aproximades de la Comissió La Barca de Caront d’Arrels Fundació, des del gener de 2003 fins al desembre de 2012, s’han registrat 226 defuncions de persones sense sostre conegudes per l’entitat, majoritàriament als districtes de Ciutat Vella, de l’Eixample i de Sants. Més de 22 morts a l’any. Tot i que no és una dada absoluta i general, sí que ofereix una porció de realitat d’aquest territori urbà.

-46-


El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, i el director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, han signat avui un conveni de col•laboració per dur a terme accions conjuntes a favor de les per-sones sense llar que atén la fundació.

Entre els acords establerts hi figura organitzar con-juntament campanyes de sensibilització dirigides a la comunitat universitària per donar a conèixer la tasca de la Fundació Arrels i col•laborar en la programació d’activitats de formació, jornades, cursos, tallers i al-tres iniciatives.

També s’organitzaran activitats d’aprenentatge a la Fundació Arrels dirigides als alumnes de la UB i es faran campanyes per recollir roba usada, productes de neteja, aliments i altres entre la comunitat univer-sitària per ajudar els usuaris de la Fundació.

La UB, a través de la Fundació Josep Finestres, s’ha compromès, a més, a procurar atenció bàsica odon-tològica i podològica a les persones ateses per Arrels.

La Fundació Arrels es dedica des de fa 25 anys a aten-dre persones sense llar a Barcelona i els ofereix allo-tjament, alimentació i atenció social i sanitària, amb un equip format per 250 voluntaris i 52 treballadors.

El 2012 es va fer càrrec de gairebé 1.200 persones, 455 directament del carrer.

Enllaç: http://www.ara.cat/societat/UB-Fundacio-Arrels-collaboracio-persones_0_923307848.html

Ara (21/05/2013) Efe Barcelona

La Fundació Josep Finestres organitzarà campanyes de sensibilització i activitats de formació, cursos i tallers

La UB i la Fundació Arrels signen un conveni de col·laboració per atendre persones sense llar

El Portaveu de la Fundació Arrels, Ramon Noró

-47-


“Cobra’m dos cafès: el meu i en deixo un de pendent.” Amb aquest gest es teixeix una xarxa de solidaritat a diversos llocs del món que també està començant a Catalunya. El funcionament és senzill: consisteix a pagar anticipadament un cafè a una persona que no té recursos perquè se’l pugui prendre. Una pissarra o un cartell amb llegendes de l’estil “Pregunta pelsnostres cafès pendents” identifiquen els establiments que participen en la campanya. És el cas de Wikià-pats, un restaurant de les Corts que s’ha afegit a la ini-ciativa fa unes setmanes, i que hi ha donat el seu toc particular, perquè no només permeten fer l’aportació solidària amb cafès, sinó també amb plats per em-portar-se.

“Deixar un cafè pagat és una idea molt bonica, però qui té gana necessita alguna cosa més”, argumenta Roser Miret, propietària de Wikiàpats amb Carmen González. La seva pissarra és compartida entre els cafèsi els plats. A una banda compten els cafès que ja han repartit i els que encara es poden anar a buscar i, a l’altra, el mateix amb els plats.

Miret va llegir, ja no recorda ben bé on, que era una iniciativa sorgida a Nàpols i que un noi de Barcelona havia creat Cafespendientes.es per animar els establi-ments catalans a fer-ho. Va pensar que no li costava res provar-ho. La història la va agafar en un moment de certa debilitat tant per vivències personals com pel que observa dia a dia al seu entorn, des de darrere de la barra al carrer Comtes de Bell-lloc. “T’arriba a l’ànima quan entra una dona gran i et pregunta si tenim algun plat a punt de caducar”, assegura. Tot i que les Corts no és un dels barris on hi ha molta gent desafavorida, ja s’hi detecten els anomenats nous po-bres. “Veïns de presència perfecta, però empobrits”, els descriu ella. En definitiva, famílies que tenien una

vida absolutament normal i que han quedat sense fei-na i sense ingressos.

Més K Pa, una cafeteria de la plaça de la Vila de Santa Perpètua de Mogoda, és un dels altres establiments col·laboradors. Només fa una setmana que han pen-jat la pissarra i en Juanjo Vidal, el propietari, dedica esforços a fer pedagogia i animar els clients. “És im-portant que la gent agafi consciència que hi ha per-sones al seu costat que ho passen molt malament”, assenyala. De fet, fa més d’un any que a Més K Pa hi ha un client que deixa pagat un tallat per a una altra persona. En aquest cas, però, és a una persona con-creta. Qui el paga és un client habitual que treballa a prop i hi va cada dia a esmorzar. Qui se’n beneficia és una persona gran que viu a la zona i que sobreviu amb una pensió de misèria. És una història que ha quedat entre ells tres. Vidal confia que en vagin sor-gint més.

El Punt Avui (23/05/2013)Sònia Pau

SOLIDARITAT · La iniciativa del cafè pendent convida els clients d’un establiment a deixar pagat un cafè perquè se’l prengui una persona sense recursos

Deixar un cafè pagat

Roser i Carmen, propietàries del restaurant Wikiàpats de les Corts, amb el cartell que indica els cafès i els plats que tenen pendents i els que ja s’han consumit

-48--48-


La confiança és la clau. I en això es basa el web Cafes-pendientes.es que ha creat un expert en màrqueting per donar un impuls a la iniciativa i perquè fent un clic tothom sàpiga si té algun establiment col·laborador a prop. “Senzill, fàcil, humà i proper” són els adjectius que utilitza per definir el projecte. Tant la propietària de Wikiàpats com el de Més K Pa coincideixen a dir que la dificultat és que les persones que passen per una situació de precarietat entrin a demanar un cafè o un plat pendents. “Totes les iniciatives requereixen paciència. Quan es popularitzi funcionarà segur”, as-segura Ramon Noró, portaveu de la Fundació Arrels, entitat que treballa amb persones sense sostre des del Raval. Valora molt positivament la campanya perquè “és una manera d’ajudar a no estigmatitzar qui ho necessita” i també perquè pot ser una excusa perquè la persona vulnerable tingui un espai de relació.

Enllaç: http://canal.esplai.org/repositori/file/00-2013/Recull-de-Premsa/05-Maig/20130523/20130523-Cafe-pagat-El-Punt-Avui.pdf?utm_source=Recull Premsa Taula&utm_medium=butlleti&utm_campaign=Recull Premsa Taula n 956 23 05 2013

-49-


La Fundación Arrels que desarrolla su labor en el ba-rrio del Rabal de Barcelona, donde atiende a personas sin techo, ha visto como desde el inicio de la crisis el número de personas que ha atendido ha aumentado un 23%. En el 2012 han pasado por su centro 1.287 ciudadanos, de los que 454 acudieron por primera vez para recibir ayuda. Arrels es una organización muy específica que se hace cargo de personas que viven en la calle.

Una situación que, por norma general, es el resultado de un largo proceso en el que intervienen numerosos factores, no sólo la perdida del trabajo. Dos de cada diez de las personas que han acudido a la fundación Arrels en busca de ayuda han nacido en Cataluña, otro 20% en otros lugares de España, y el resto son originarios de otros países. La memoria de esta fun-dación expresa su preocupación por el hecho de que las personas que atienden por primera vez son cada vez más jóvenes.

Arrels se financia con aportaciones públicas y priva-das. El año pasado recibió una ayuda de la Marató solidària de TV3.

La Vanguardia (19/06/2013)Redacción

El número de sintecho aumenta un 23% según la fundación Arrels

-50-


La Fundació Arrels ha atès un total de 1.287 perso-nes sense llar a Barcelona durant el 2012, un 23% més que fa cinc anys. D’aquestes, 454 (un 35%) van dirigir-se a l’entitat per primera vegada, segons ha in-format la fundació durant la presentació de la seva memòria anual. Dues de cada deu de les persones sense llar que han passat per la Fundació Arrels han nascut a Catalunya; un 20% a l’Estat espanyol, i la resta són immigrants, la majoria en situació irregular.

El Punt Avui (19/06/2013)Redacció

La Fundació Arrels ha atès 1.287 persones sensellar

Enllaç: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/655989-la-fundacio-arrels-ha-ates-1287-persones-sense-llar.html?dema=1

-51-


El 2012, Arrels va atendre 1.287 sense sostre, un 23% més que fa 5 anys i el 35% de les quals van anar a l’entitat per primer cop. Hi ha 3.000 indigents, 800 al carrer i 700 en assentaments.

Ciutat Vella

Persones sense sostre

20 Minutos (19/06/2013)Redacción

-52-


Com se surt del carrer?És un procés molt lent. El carrer és molt dur, en-ganxa.

Acabes acceptant la situació?L’acabes acceptant i has de sobreviure... No acabes d’entendre per què hi ha persones que volen conti-nuar vivint al carrer, però té una explicació. Potser han tingut molts fracassos a la seva vida i no volen tornar a passar per aquest tràngol.

A Enrique Richard (Ciudad Real, 1949) el carrer li ha canviat la mirada i, tot i que no ho diu, la manera d’escriure. Fa més de 40 anys que viu a l’Hospitalet, on han crescut els seus tres fills i ha participat al teixit associatiu i social. L’any 2001 el van prejubilar de Te-lefónica i, a finals de 2002, aquest enginyer tècnic jaformava part de l’Equip de Carrer d’Arrels Fundació.

10 Anys a l’equip de carrerMesos després va començar a escriure sobre les seves vivències al carrer i el maig de 2007 va voler com-partir-les creant un blog, Con cartones por la calle [www.enriquerichard.es], amb el mateix títol del llibre que acaba de publicar. Editada per Arrels Fundació, l’obra descriu els seus 10 anys a l’Equip de Carrer, format per 18 voluntaris coordinats per Miquel Julià que es reparteixen en parelles de voluntaris –Puri és la d’Enrique des de 2006– que es distribueixen perzones de Barcelona. El primer contacte amb la per-sona és delicat i, moltes vegades, decisiu. És el mo-ment més important. Entres a casa seva i no tens dret a transgredir el seu espai. Ens poden prendre per un venedor de llibres porta a porta, però nosaltres no volem vendre’ls res, sinó que el nostre objectiu és compartir. Compartir temps, companyia, relació...

I com comences la relació, Enrique?Hi ha tècniques com preguntar-li per una altra persona o saludar-lo perquè et vegi i es quedi amb la teva cara, i la següent vegada o l’altra ja li parles.

Descobrir i sentir-se estimatNi se sent salvador ni creu que ajudi a integrar els al-tres, Enrique Richard “simplement” es relaciona amb les persones, perquè “si tractes d’integrar i ajudar, es-tàs dient que tens més que l’altre”. La relació ha de ser d’igual a igual perquè el sense sostre “descobreixi que és algú i se senti estimat”. Aquest “potser” serà el seu primer pas cap a l’autonomia: “el meu objectiu no és treure’ls del carrer, sinó acompanyar-los perquè ho puguin aconseguir si volen”.

Arribar i sortir del carrer

Viu L’Hospitalet (01/07/2013)Toni Delgado

Con cartones por la calle.

-53--53-


L’èxit de l’Equip de Carrer no té res a veure amb números ni estadístiques, sinó de seguretat, perquè si la persona no està convençuda de la seva decisió o la pren amb pressió, “és molt probable que hi torni”. Però també és cert que hi ha qui considera el carrer casa seva. És el cas de Juan José, que hi porta 40 anys i a qui, en el seu moment, se li va buscar pensió: “el primer dia va dormir a terra”. No era el seu moment. “Ho serà algun dia? No ho sé? Ell paga el cafè, no vol que el convidem. Segurament morirà al carrer,però serà la seva voluntat”, explica l’autor del llibre.

No jutjarM’explica l’últim cas, del dia anterior: un home que demanava diners a la Rambla de Barcelona amb un got de plàstic. Van xerrar amb ell una estona i va aca-bar apartant el got: “ens volia ensenyar la marca d’una operació”. I els va explicar part de la seva història... “O no. Són relats reals o no, perquè moltes vegades utilitzen els artefactes que tenen per a sobreviure”, explica: “no jutjo. Ni són diferents a mi, l’únic que canvia és la seva situació, injusta i precària”.

Con cartones por la calle està dividit en quatre parts. A la primera, l’autor explica com el carrer li ha fet “veure les persones d’una altra manera”. A la sego-na, dóna “veu” al carrer i critica “la política, l’actitud del ciutadà i el periodisme”. Històries de persones que ha conegut i han mort al carrer protagonitzen la tercera, mentre que a la quarta desenvolupa la seva expressió fer el carrer, amb què aconsegueix el seu propòsit, generar confusió, perquè la primera imatge que ens ve al cap és de la prostitució. Es refereix a recórrer els racons més amagats i descobrir el món “obscur de qui està invisible, d’aquella part que la so-cietat no vol veure, i establir una relació de respecte que pot durar setmanes, mesos, anys...”

Relats esquinçadorsÉs quan Enrique Richard parla de Miquel Fuster, l’il·lustrador del llibre, que va viure 15 anys al carrer. Abans vivia dels còmics i de la pintura, com tracta de fer ara, que ha editat tres llibres de còmics sobre la seva dura experiència: “són relats esquinçadors, tant

pel llenguatge com pels dibuixos. Ell defensa que no pots sortir del carrer si no deixes la beguda. No hi estic d’acord”. Per a Elena López, Con cartones por la calle és el primer llibre que ha dissenyat i maquetat: “es va oferir voluntàriament i la veritat és que li ha quedat molt bé”.

“Si anéssim pel Raval i traguéssim les teulades d’alguns pisos, veuríem situacions semblants a les del carrer, però estan tapades”, tanca l’autor de Con car-tones por la calle.

Enllaç: http://issuu.com/elginjol/docs/viu_lhospitalet_juliol_2013

Enrique Richard, amb el seu llibre a la Rambla Just Oliveras.

-54-


Enllaç: http://canal.esplai.org/repositori/file/00-2013/Recull-de-Premsa/07-Juliol/20130704/20130704-arrels-i-creu-roja 20-min.pdf?utm_source=Recull%20Premsa%20Taula&utm_medium=butlleti&utm_campaign=Recull%20Premsa%2 Taula%20n%20%20987%2004%2007%202013

El director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, va explicar ahir que solicitaran incloure al Programa de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar a cinc persones més.

Ciutat Vella

Reptes de futur de la Fundació Arrels

20 Minutos (04/07/2013)Redacció

-55-


Que un colectivomarginal como los sintecho cons-truya sus propios muebles puede sonar a paradoja. Pero es una realidad que ha puesto su grano de arena para que personas que están o han estado viviendo en la calle inicien un proceso de reinserción social. El diseñador Curro Claret creó La Pieza, un elemento metálico con tres dobleces y distintos orificios. Y un grupo de personas que atiende la Fundación Arrels (entidad privada dedicada a ayudar a gente sin hogar) realizó a partir de ella una primera colección de ta-buretes.

“Supuestamente, el diseño -señala Claret- ha de tener como prioridad a las personas. Pero en la práctica es habitual que muchos otros intereses se mezclen y pasen por encima. El factor humano debería desta-car siempre sobre las otras cuestiones”. Para Claret, lo más importante en un diseño no es el objeto final acabado, sino sobre todo lo que es capaz de promo-ver, general’, catalizar. Claret, además, llevó la colec-ción de taburetes hasta la galería de arte Estrany de la Mota de Barcelona. Y la exposición (se vendieron todas las piezas) fue un nuevo aliciente para los auto-res de los muebles, que vieron como su trabajo lucía en una galería y otra gente lo valoraba. Tras dar otra vuelta de tuerca a La Pieza, rediseñarla para acome-ter usos suplementarios y hacerla más económica, un nuevo grupo de Arrels supervisado por Claret está construyendo distintos muebles para el centro de día que la fundación tiene en el barrio del Raval de la capital catalana. Lo hacen reutilizando tableros de encofrar, cambiando su destino y estableciendo un cierto paralelismo con sus propias vidas: las de personas que han estado en la calle, en un entorno de abandono ydesprecio, y ahora tienen una segunda oportunidad.

“A veces el diseño se emplea como herramienta para seducir, pero no cala en cuestiones más profundas -co menta Claret-. Está sucediendo algo similar a lo que ha pasado con el ecodiseño. Se inventa un tér-mino para un aspecto que no estaba previsto en el objeto, pero que en realidad debería ser intrínseco, como lo es la ergonomía. Con el tema social estamos descubriendo que se estaba olvidando esa dimensión humana”. Ante la situación actual y los graves pro-blemas que está comportando, Claret es de la opi-nión de que el diseñador ha de intenta:’ ponerlos de relieve y tenerlos en cuenta en los proyectos.

El diseño más social a veces transita por vericuetos poco evidentes a primera vista. Traza líneas y enla-ces que dibujan un renovado escenario donde actuar. Funciona como propulsor de nuevas situaciones. En el caso de Curro Claret, el quid de la cuestión ha sido proyectar una pieza para que otros puedan construir sus propios muebles. En del diseñador Gerard Moli-né, imaginar objetos innovadores que forman parte de la cadena de acciones que están contribuyendo a reavivar una economía local y revalorizar un sector

La Vanguardia (25/08/2013)Marta Rodríguez Bosch

El diseño más social

-56--56-


como es el ovino. Para la diseñadora de origen escan-dinavo Rie Norregaard, el reto era romper el tópico de la vejez en gris y marrón y hacer más alegre el día a día de la gente mayor. Al frente de la firma Omhu, es autora de una colección de coloristas bastones para abuelos.

El uso del adjetivo social va en alza, aunque con di-versos significados, objetivos y ramificaciones. En el 2011, la Comisión Europea lanzó la Iniciativa en Fa-vor del Emprendimiento Social, que situaba “la eco-nomía social y la innovación social en el centro de sus iniciativas, tanto en lo que concierne a la cohesión territorial como a la búsqueda de soluciones origi-nales para los problemas sociales”. Y definió lo que entiende por “empresa social”. Aquella para la cual “el objetivo social de interés común es la razón de ser de la acción comercial, que se traduce a menudo en un alto nivel de innovación social, que reinvierte sus beneficios principalmente en la realización de este objetivo. Y cuyo modo de organización o régimen de propiedad, basados en principios democráticos o participativos u orientados a la justicia social, son re-flejo de su misión”.

Este tipo de diseño responsable se vincula también a formas de trabajo y conceptos en boga, como la cocreación, los procesos participativos o el diseño de código abierto, que puede descargarse de la red y ser producido por pequeños fabricantes locales. Es un diseño que también pretende desvelar el rol del ciu-dadano e incorporarlo. Que cree que este debe tener más participación en todos los aspectos y los senti-dos, por cuestiones de eficacia.

Para Alastair Fuad-Luke, profesor de Prácticas de Di-seño Emergente en la Universidad Aalto de Helsinki, invitado en Barcelona al congreso internacional so-bre diseño abierto y creatividad compartida organi-zado por el FAD, “las sociedades están en transición e intentan equilibrar las fuerzas de la globalización mediante la creación de una vida local coherente. En estas circunstancias, existe una compresión colectiva, intuitiva, de que necesitamos diseñar de forma dife-rente para manejar los complejos y perversos asun-tos del momento actual”. Según Alastair, es el propio

instinto lo que lleva a tender la mano hacia los demás y a expandir el discurso social a través de los últimos medios tecnológicos.

“El diseño -señala Curro Claret- es una disciplina que ha de entrar en diálogo y lograr la armonía con el me-dio y las personas. Si no existen esas dos patas, no es diseño, es estilismo. Viendo el cambio de sistema que nos toca vivir, ante los retos y los problemas de hoy, no se puede concebir nuestra actividad sin ese factor ambiental y humano”.

Según Claret, si la suya es la generación de lo medioambiental, la que sale ahora de las escuelas será la de lo social.

La Pieza es un diseño de Curro Claret, a partir de la que un grupo de personas que atiende la fundación Arrels a construi-do sus propios muebles, como la colección de lámparas.

-57-


La ciutat dels sensesostre“Qui millor que una persona que ha dormit al ca-rrer per explicar comés?” Arrels Fundació prepara una original campanya de sensibilització a partir de la tardor. Rutes per Barcelona guiades per perso-nes que han dormit al carrer. Petits grups de joves “s’endinsaran per una Barcelona desconeguda a tra-vés dels ulls d’algú que ha viscut al carrer i coneixeran els llocs on la gent sense sostre passa la nit o men-ja”, detalla Olga Garcia, responsable de comunicació de la fundació. “Hi ha altres ciutats europees com Amsterdam, Berlíni Copenhaguen que ja ho fan, i té bastant ressò popular”, afegeix. L’objectiu és fo-mentar l’empatia amb aquestes persones, i quepuguin explicar la seva història. Garcia explica que fa anys que tenen campanyes desensibilització destinades als joves i que han detectat que el testimoni de les per-sones ateses és el més autèntic i el que causa més im-pacte. “Una de les preguntesquesempre fan els nois i noies és: «Com heu acabat al carrer? » Amb aquesta campanya ho podran conèixer in situ”, resumeix la portaveu de la fundació.

Cada copmés joves dormint al carrerArrels Fundació calcula que més de 800 persones-viuen sense sostre a Barcelona. I la tendència va a l’alça. Des del 2008 el nombre de gent que dorm al ras ha augmentat un 32%. Olga Garcia explica que el perfil majoritari de la persona atesa per primera vegada és el d’un home de menys de 50 anys i sense papers. La portaveu de l’entitat destaca l’increment del nombre de menors de 34 anys entre les persones-que van rebre atenció l’any 2012, un 11% del total. Garcia alerta que no només augmenta el nombre de persones sense sostre, sinó que la situació de la gent que atenen “cada cop ésmés complicada”.

Ara (02/09/2013)Iu Andrés

Veure Barcelona a través dels ulls de qui ha viscut al carrer

Antonio Pereira va deixar enrere el carrergràcies al suport d’Arrels Fundació. Xavier Bertral

-58-


Enllaç: http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/nuevos-guias-para-bcn-2624687

Mientras las visitas guiadas por Barcelona se multi-plican, engordadas por el auge del turismo y la con-siguiente la moda de los ‘free tours’ o rutas gratis impulsadas por empresas especializadas, al sector le acaba de salir otro vértice. Ahora son los ‘tours’ sociales guiados los que están a punto de entrar en escena, como ya ha sucedido en otras grandes urbes europeas. En Barcelona se presentarán el próximo 5 de octubre en el marco de la séptima Conferencia de Turismo Responsable en Destinos que acogerá la ciudad y de la mano de la nueva empresa Hidden City Tours. La apuesta se basa en rescatar a sintecho de las calles y reinsertarlos laboralmente como singula-res guías turísticos, tras impartirles una formación.

Una noticia que llega justo cuando los informadores oficiales (con estudios de Turismo y examen oficial aprobado) están en pie de guerra por el supuesto in-trusismo de los guías espontáneos que ofrecen visio-nes panorámicas de la ciudad a cambio de propinas, como explicó ayer este diario. El primer colectivo se reunirá con representantes de la Dirección General de Turisme los próximos días para exigir medidas de control de acceso a los monumentos (bienes cultura-les de interés nacional) por parte de los no oficiales.

El Periódico (04/09/2013)Patricia Castán

Una empresa social impulsará este otoño las primeras rutas guiadas por personas sin techo

Nuevos guías para Barcelona

Juan Carlos, un sintecho que hace guía turístico en Barcelona.

-59-


Barcelona, 8 sep (EFE).- Una empresaria británica afincada desde hace diez años en Barcelona ha crea-do una empresa social, Hidden City Tours, paraorga-nizar recorridos turísticos por la capital catalana que serán guiados por personas sin hogar.

Lisa Grace, licenciada en Empresariales e Idiomas, y que hace un año se quedó en el paro tras traba-jar como investigadora de mercados, ha explicado a Efe que ya ha contratado a los dos primeros guías: Juan Carlos, de 45 años, y Francisco, de 63, ambos con muchos años de vida en la calle y que se encuen-tran en proceso de reinserción social ayudados por la Fundación Arrels.

El proyecto, que se presentará públicamente el 5 de octubre e iniciará su primer tour el 10 de octubre, quiere convertir a Barcelona en la primera ciudad en España en ofrecer tours dirigidos por personas sin techo, copiando un modelo que ya funciona en al-gunas ciudades británicas, como el Unseen Tours de Londres, que fue la primera, o Secret City Tours de Bath.

“Queremos proponer una manera alternativa de co-nocer la capital mediterránea a ver la ciudad a través de los ojos de alguien que ha vivido en sus calles”, haexplicado Grace, que acompañará también a los tours para hacer la traducción al inglés de las explicaciones de los guías “sin techo”.

La selección de los guías ha contado con la ayuda de la Fundación Arrels y de la Fundación Mambre, que ya tienen preparados nuevos candidatos para cuando las demandas requieran más guías.

“Es gente preparada, pero que en un momento de-terminado de su vida se han visto obligados a vivir en la calle por diversas circunstancias”, ha dicho Grace, que los ha elegido más por sus capacidades y ganas de reincorporarse a la sociedad que por sus habilida-des idiomáticas.

Los dos primeros guías contratados son Juan Carlos, de 45 años, que había trabajado en una empresa quí-mica, pero que hace 15 años se quedó sin empleo y acabó malviviendo en las calles de Barcelona, y Fran-cisco, un artista plástico de 63 años, que pasó algunos años en Brasil y que hace cuatro que vive en las calles de la capital catalana.

La empresaria cree que su proyecto tiene grandes po-sibilidades en Barcelona porque es la cuarta ciudad más visitada de Europa y donde viven casi 3.000 per-sonas sin techo (en el último recuento de 2011, 870 personas dormían en la calle, y 2.000 se distribuían entre centros públicos y asentamientos irregulares).

El proyecto cuenta con la colaboración de una histo-riadora que ha formado a los guías, quienes, además de la historia de la ciudad también explicarán la reali-dad social de cada zona que visiten. EFE

Diario Vasco (08/09/2013)Agencia Efe

Barcelona ofrecerá tours turísticos guiados por personas sin hogar

Enllaç: http://www.diariovasco.com/agencias/20130908/mas-actualidad/sociedad/barcelona-ofrecera-tours-turisticos-guia-dos_201309081345.html

-60-


Lisa Grace, una empresaria británica afincada en Barcelona, ha puesto en marcha la primera empresa social creada en Barcelona, Hidden City Tours, que organiza recorridos turísticos por la Ciudad Condal guiados por personas sin hogar. «Mi voluntad es la de dar una oportunidad a las personas que vienen de una situación de exclusión social y que además pue-den ofrecer una visión social de Barcelona a través de sus visitas guiadas», señala la promotora del proyecto.

Un viaje a Gran Bretaña dio un giro radical a la vida de Lisa. En la prensa de su país leyó un artículo acer-ca de la inauguración de una empresa turística cuyos guías eran personas que habían vivido en la calle pero que se encontraban en proceso de reinserción laboral y optó por exportar el proyecto a Barcelona.

Lisa acudió entonces a la Fundación Arrels, donde le propusieron tres candidatos a ocupar el puesto de guía turístico en su empresa y dos de ellos, Juan Car-los, de 45 años y Francisco, de 63, superaron la prue-ba. «Han de ser personas con ganas de trabajar, con una actitud positiva, voluntad de formar parte de un equipo y, sobre todo, no consumir ni alcohol ni dro-gas», explica Lisa, quien recalca que «los conocimien-tos turísticos se pueden aprender, pero la actitud no». A día de hoy, con ellos trabaja una historiadora de Barcelona que, junto a Lisa, está configurando una guía básica que servirá como punto de partida y refe-rente para los guías.

A partir del mes de julio, Lisa comenzó a dar forma a su proyecto. Inicialmente, se centró en tratar y co-nocer a sus futuros guías y en un primer estadio el trabajo con ellos fue principalmente de carácter so-cial. «Los primeros dos meses ellos quieren hablar de

su vida y es difícil entrar de lleno en el trabajo. Es un proceso lento, que requiere mucha paciencia, respeto y capacidad de escuchar», explica Lisa, que además recuerda que, en su mayoría, es gente que lleva mu-cho tiempo sin trabajar, por lo que ha creído opor-tuno simplificar los datos históricos y conocimientos que deben memorizar los guías turísticos para facili-tar el trabajo a sus empleados.

«Normalmente es gente a la que le cuesta memorizar y aprender, por eso hemos simplificado los conteni-dos, así por ejemplo en vez de decir que algo sucedió en 1456, basta con que digan en el siglo XV», explica Lisa, y que «hay que estar encima de ellos. No puedes darle una guía para que se la aprendan y decirles que ya nos veremos en una semana».

Por su parte, Juan Carlos corrobora esta versión. «Me gusta mucho este trabajo. Estoy encantado con esta nueva oportunidad pero me está costando bastante aprenderme la información, sobre todo las fechas», admite el primer guía de Hidden City Tours. Antes de conocer a Lisa llevaba ya bastante tiempo buscando trabajo sin éxito. «Me ofrecían trabajos temporales de uno o dos meses, pero de haberlos aceptados perdía la ayuda por prestación social del Estado», explica.

La Razón (15/09/2013)Ángela Lara

Una empresa contrata a sin techo para que sean guías turísticos tras formarles.

La Barcelona turística favorece la reinserción de personas sin hogar

Enllaç: http://www.larazon.es/detalle_normal/noticias/3638987/local+cataluna/la-barcelona-turistica-favorece-la-reinsercion#.UjwT-X_ENHB

Lisa Grace, en el centro de la imagen, con Juan Carlos, uno de los «sin techo» contratados como guía turístico.

-61-


El País (15/09/2103)Jessica MouzoEl único sonido que interrumpe el rotundo silencio del cementerio de Montjuïc en Barcelona es el vaivén de los cipreses que ventean en lo alto de la ciudad y la paleta de uno de los enterradores, que se afana por tapiar el nicho alto y esquinado donde han cobijado a Rafa, el Lobo Solitario, como solían llamarlo en la cárcel, donde pasó casi la mitad de sus 55 años de vida. A sus pies, para despedirlo, cuatro trabajadores y una voluntaria de la Fundación Arrels —que asis-ten a personas sin techo en Barcelona—. A falta de amigos y familia, el cortejo de Arrels lo acompaña hasta el final, como hacen con los demás “lobos so-litarios” que pasan por sus manos y fallecen con los bolsillos vacíos y sin más compañía que su soledad.

El de Rafa es un entierro de beneficencia, que corre a cargo de la funeraria municipal, Cementeris de Bar-celona. La empresa ha visto cómo se ha duplicado, en los últimos cuatro años, el número de fallecidos sin recursos que no pueden costearse el funeral. En 2012, la funeraria asumió la sepultura de 282 perso-nas, un 20% más que en 2011 y el doble que en 2009. Los sepelios supusieron un desembolso de 486.000 euros para las arcas municipales y, según el director general de Cementeris de Barcelona, Jordi Valmaña, se augura un incremento de estos entierros “en torno al 35%” para el 2013.

La capital catalana no es la única ciudad que acusa el aumento de los sepelios de beneficencia. Entre enero y agosto de 2013, el Ayuntamiento de Madrid asumió 72 entierros de gente sin recursos, un 6% más que en el mismo período de 2012. La Generalitat valen-ciana, por su parte, ya ha sufragado el coste de 25 sepulturas en lo que va de año frente a las 32 de las que se hizo cargo en todo el 2012. En Vigo, la ciudad más poblada de Galicia, el Ayuntamiento también ha notado un incremento de los entierros de beneficen-cia en los últimos cuatro años: si hasta entonces se

celebraban unos 15, desde 2009 esa cifra anual oscila entre los 23 y los 28.

Antes de dar sepultura a Rafa, Enric, el único hombre del cortejo, posa un ramillete de flores rojas y blancas sobre el humilde ataúd de madera. La trabajadora so-cial que trató al fallecido en los últimos años, Marta Maynou, sigue con el acto recitando unas palabras para recordar una vida marcada por la soledad y una compleja situación familiar que lo abocó, desde muy joven, a la delincuencia, las drogas y, finalmente, a la cárcel. Como desconocen si es creyente, Juani López, la voluntaria, reza un Padrenuestro, “por si acaso”. “Si se trata de un creyente rezamos y si no, le dedica-mos unas palabras, y luego publicamos un recorda-torio en nuestras instalaciones. Así hacemos visible a esa persona y su fallecimiento”, explica Enric, res-ponsable del dispositivo de despedida.

Rafa será algo más que una cifra en el apartado de beneficencia del Ayuntamiento de Barcelona. Con un poblado bigote blanco y profundos surcos bajo los ojos, la imagen del fallecido ya sonríe colgada en la pared de la fundación, para que nadie lo olvide.

Un entierro de beneficencia para un ‘lobo solitario’Crece el número de personas cuyo sepelio debe costear el Ayuntamiento

Enllaç: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/20/catalunya/1379703900_509863.html

Despedida de Rafa, el ‘Lobo solitario’, en Barcelona.

-62-


Enric falleció en marzo. Tenía 70 años. Desde hacía 10 vivía en un piso de la Fundació Arrels. Fue su úl-tima parada tras años malviviendo en la calle, el lugar donde convivió y perdió a su mujer. Una vida que le llevó a envejecer de forma acelerada. “A veces era cascarrabias, pero era muy interesante charlar con él: había estudiado en el Seminario y era un hombre cul-to y muy querido aquí”, explica uno de los asistentes de la fundación, Josep Maria. Enric siempre recor-daba que Arrels le había salvado la vida y mientras estuvo allí no gastó un duro. Un día cogió a Josep Maria y se lo llevó al notario. Hizo testamento y dejó los 5.000 euros ahorrados a la fundación.

La vida de Marisa tiene poco que ver con la de Enric, pero sus bienes tendrán un fin similar, una entidad social: “Lo que tengo será para Unicef ”. Habla de sus dos pisos de Barcelona y Cambrils (Tarragona). Con 75 años, viuda, sin familia, ha apostado por un legado solidario para cuando pase a mejor vida. “A alguien se lo tengo que dejar y no quiero que se lo quede el Estado”. Su única vinculación con Unicef son los 30 años de aportaciones dinerarias a la causa que empezó a hacer con su marido. No ha variado desde entonces su apoyo a la ONG, que ahora ha incluido también en sus últimas voluntades.

Los de Enric y Marisa son dos casos más de una cifra que ha crecido en los últimos años y que ha dado un respiro a entidades sociales que han visto como cre-cía la demanda de sus servicios mientras se reducían las aportaciones de fondos públicos. El año pasado, cerca de un 3,5% de los testamentos firmados en Cataluña incluían algún tipo de legado solidario. La cifra ha crecido un 75% en los años de la crisis, hasta alcanzar en 2012 los 44 millones de euros.

“Acostumbran a tener muy claro qué quieren que pase con su dinero y muchas de esas personas ya han tenido previamente alguna relación con la entidad”, señala José Alberto Marín, vicedecano del Colegio de Notarios de Cataluña. Hasta el momento, no obstan-te, los legados solidarios benefician sobre todo a las grandes entidades. “Las asociaciones pequeñas reci-ben aportaciones cuando el testamentario ha tenido una situación especial o próxima con la entidad”, se-ñala Marín.

Las grandes entidades y ONG llevan años intentan-do dar publicidad a este tipo de donaciones solidarias y, de hecho, una veintena de ellas se han unido en la campaña Legado Solidario para darle mayor co-nocimiento. El comité catalán de Unicef recibió el año pasado 285.000 euros por esa vía, el 5% de sus ingresos anuales. En Càritas Diocesana de Barcelona ese porcentaje puede variar entre un 5% y un 15% de su presupuesto en función del año. Para Intermón-Oxfam representa entre un 2% y un 4% de los ingre-sos privados que reciben anualmente.

Entidades de menores dimensiones consultadas por este diario niegan haber recibido nunca un legado de

El País (29/09/2013)Dani Cordero

Unicef recibió 285.000 euros por esta vía en 2012, el 5% de sus ingresos anuales.

Las herencias a entidades y ONG crecen un 75% durante la crisis

Antònia Andaní en su casa de Palma de Mallorca.

-63--63-


ese tipo. Algunas admiten haber recibido en alguna ocasión, como es el caso de Arrels, que ha recibido media docena en los últimos años, con aportaciones que oscilan entre los 3.000 y los 100.000 euros. La mayor parte de las pequeñas organizaciones se tienen que conformar con los testamentos intestados que gestiona la Generalitat: patrimonio sin más beneficia-rio que la Administración que se reparte entre entida-des sin ánimo de lucro, previa subasta de los bienes inmobiliarios. El año pasado se repartieron 620.000 euros y desde 2006 casi 12 millones de euros. “Sin los 300.000 euros que nos dieron no hubiéramos podi-do comprar un local en Sant Boi que destinaremos a partir de diciembre a actividades para colectivos juve-niles”, explica Javi López, responsable de administra-ción de la Fundación Marianao, que realiza proyectos socioeducativos en el Baix Llobregat.

“Lo que intentamos decir es que cada cual deje el di-nero a quien quiera, para que lo decida la Generalitat sea usted quien elija la entidad que mejor represen-te sus intereses”, afirma López sobre las virtudes de los legados. “Desde Unicef llevamos años haciendo difusión y explicando a nuestros colaboradores más cercanos que las herencias y los legados solidarios son la forma más fácil de mantener la proximidad con el proyecto”, explica Mark Frantz, el responsable de legados de esta ONG en Cataluña. Frantz asegura que todavía queda recorrido para romper con algu-nas barreras. “Tenemos que explicar que hacer testa-mentos no es caro, que son revocables y que siempre se respetará la voluntad del donante”. Como con Ma-risa, en algunos casos las organizaciones saben de an-temano que hay colaboradores que les cederán parte o la totalidad de su patrimonio. Y en otros casos se llevan sorpresas: legados revocados. El aviso previo no es ninguna garantía.

“A veces sí que notas un ambiente enrarecido cuan-do estás ante el notario para aceptar la herencia en presencia de familiares”, explica Montse Padilla, de Cáritas, quien explica que en muchos casos la familia del colaborador comprende a la perfección el legado. “Habrá familiares que lo entenderán y otros que no,

pero a mí me da paz interior”, explica Antònia Anda-ní, mallorquina de 69 años que ya ha hecho testamen-to y ha declarado beneficiarias a tres organizaciones no gubernamentales: Intermón-Oxfam, Amnistía In-ternacional y Médicos sin Fronteras. Aunque avisa: “La vida puede dar muchas vueltas”. Y señala con modestia: “Es de risa lo que yo puedo dejar”.

Andaní colabora periódicamente con Intermón-Oxfam desde 1987, desde que conoció a un sacer-dote jesuita que le dio seguridad acerca de la ONG (entonces era Intermón a secas y no estaba vinculada al gigante Oxfam). “Lo que más te motiva es ver que hay gente que no tiene ni para vivir y la cuestión es ir a la raíz del problema”, señala, segura que la ONG a la que aporta dinero cumple esas características de ayuda.

Los tipos de bienes que heredan las ONG son varia-dos. “Mayoritariamente es dinero en efectivo o in-muebles, pero también hemos recibido alguna obra de arte o algún mueble de anticuario”, afirma Gisela Genebat, de Intermón. El proceso acotumbra a ser el mismo: vender los activos para conseguir dinero en efectivo para inyectar en los lugares donde realizan actividades.


-64-


Quines són les principals prioritats en matèria de pobresa i exclusió social?Invertir tot el que es pugui en la prevenció. No sola-ment en allò referent a evitar que noves persones hi arribin. També hem d’invertir el màxim d’esforços en implicar i empoderar a la persona empobrida o exclo-sa. Si no impliquem a la persona en el procés, i sem-pre que sigui possible col·lectivament, no hi haurà ni autonomia personal ni retorn.

En el document de treball de la Comissió Europea “Confronting Homelessness”, un recent document de recomanacions en relació al sensellarisme, es tro-ben exemples on es mostra que invertir en prevenció actuant a temps genera un estalvi econòmic.

Alhora, un estudi holandès mostra que per 1€ inver-tit en accions de prevenció s’estalvien 2,2€ en despe-ses futures de sanitat, reallotjament, seguretat, etc. A Escòcia, l’any 2010, la mediació per evitar la pèrdua de l’habitatge costava 600 lliures, mentre que el cost del reallotjament era de 5.300 lliures/any. A Suècia és possible que les agencies immobiliàries posin en coneixement dels serveis socials l’impagament del primer rebut.

Malgrat tot, el primer que va caure amb la crisi econò-mica va ser la inversió en la prevenció social.

Més enllà de les competències municipals o de les polítiques que es puguin impulsar des d’una ciutat, cal ser més ambiciosos i plantejar-nos noves políti-ques. Per exemple, és primordial garantir una renda mínima bàsica i l’accés a l’habitatge. A Catalunya no tenim un problema d’habitatge, ja que n’hi ha molt de buit, sinó un problema d’accés a l’habitatge, que s’hauria de facilitar.

També caldria realitzar una forta inversió per po-der crear llocs de treball. Qui tingui diners hauria d’invertir en crear llocs de treball; i no en l’economia especulativa que enriqueix poques persones a partir de transaccions financeres. Petites accions individuals poden ajudar molt en matèria de pobresa.

Ha canviat el perfil de persones pobres o exclo-ses a la ciutat?En l’actualitat tothom pregunta si des de l’esclat de la crisi ha augmentat el número de persones ateses i si ha canviat el perfil. Bé, en realitat el que ha canviat a la nostra entitat és que realitzem una atenció més intensa a la demanda creixent que tenim. En el recen-tment presentat Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya se’ns explica com les persones destina-tàries de serveis de les organitzacions ha passat de 1.700.000 l’any 2007 a 2.130.000 l’any 2011. Els ser-veis de gestió pública ens constaten que també es tro-ben desbordats. Ara aquelles persones més excloses realment ho tenen més difícil per superar la situació.

Respecte el perfil, nosaltres no podem dir que hagi canviat el perfil de les persones pobres o excloses de la ciutat, atès que atenem a persones sense llar que es troben en una situació d’exclusió severa. Sí que hem constatat un augment del nombre de persones immi-grades que necessiten atenció. La resposta que do-nem sempre ha de ser igual hi hagin nous perfils o no

Ajuntament de Barcelona (10/10/2013)Redacció Acord Ciutadà

Entrevista a Ramon NoróPortaveu d’Arrels Fundació

Ramon Noró Portaveu d’Arrels FundacióFoto: Juan lemus

-65--65-


Com valores la resposta que s’està donant a la crisi des de Barcelona?.Si ens comparem altres ciutats de l’Estat, com Ma-drid, no hi ha color pel que ens expliquen entitats amigues que hi treballen. S’està donant una bona res-posta però no ens podem relaxar ni estalviar esfor-ços, especialment amb els nous problemes i reptes que tenim davant.

Pel que fa a les altres ciutats metropolitanes, s’hauria de treballar de manera transversal en matèria d’inclusió social. Oi que tenim el transport metro-polità? Doncs, s’hauria de treballar integralment en matèria d’inclusió social amb tots els municipis me-tropolitans.

En relació a les persones sense llar, hi ha impor-tants diferències entre la ciutat de Barcelona i, tret de comptades excepcions, la resta de Catalunya. És cert que hi ha un nou model dissenyat que no hem pogut començar a implementar. Tenint-l’ho aturat estem hi-potecant el futur d’aquelles persones més excloses de la nostra societat, i en el futur representarà una major despesa pública.

I la resposta ciutadana? Creus que la ciutadania està sensibilitzada en la lluita contra la pobresa?Des de l’inici de la crisi s’ha notat un canvi en la res-posta ciutadana. Tothom coneix algú que ha perdut la feina o, fins i tot, ha hagut de deixar el que era casa seva. Es percep més pròxim el risc d’exclusió social o de trobar-se en la pobresa. Per tant, la gent està més sensibilitzada i ha augmentat molt el nombre de persones que s’ofereixen per col•laborar voluntària-ment amb les entitats socials, fins al punt que nosal-tres gairebé no podem donar a l’abast. Està creixent el nombre de persones que volen ajudar.

La ciutadania hem de treballar col·lectivament per donar una millor resposta. Aquelles respos-tes i solucions que es donen des de les comunitats són claus. Sobretot aquelles fórmules que eviten l’estigmatització de la persona o família que necessita ajuda o suport. Trobem bons exemples en accions de solidaritat veïnal que, discretament, contribueixen decisivament en la inclusió social de les persones.

Els vincles socials són molt importants per evitar l’exclusió social i poder donar resposta a aquelles pe-tites primeres demandes.

Com valores el paper del Tercer Sector Social per fer front a les noves demandes socials?Des de l’inici de la crisi s’ha produït un augment de persones que necessitaven ser ateses i s’ha pogut do-nar una bona resposta des del Tercer Sector Social. Segur que hi ha coses millorables, però de moment, afortunadament, estem podent ajudar a les persones que necessiten suport. La capacitat de resposta del sector ha estat a l’alçada de les circumstàncies.

Com dèiem abans, les organitzacions tenim un vo-lum més gran de persones ateses, estem fent més que abans i moltes entitats i serveis ho fan amb menys, però potser arribarà un moment en què no podrem donar resposta tothom si no augmenten els recursos que es destinen a les polítiques socials.

Com valores la commemoració del Dia Interna-cional contra la pobresa?Està bé que es commemori el Dia Internacional contra la pobresa, el 17 d’octubre. Actes ciutadans i institucionals, posar al calendari aquest dia, ajuda a la visualització i a la sensibilització vers un determi-nat problema. Tanmateix, hi ha tants dies mundials i internacionals que a vegades ens pot fer perdre la importància que mereixen algunes causes.

L’acte institucional de commemoració del Dia Inter-nacional contra la pobresa s’ha consolidat, com tam-bé els diversos actes de sensibilització que els darrers anys hem celebrat a Barcelona per commemorar el Dia de les Persones sense llar (en guany el 24 de no-vembre).

Ara que des de l’Acord Ciutadà estem elaborant l’Estratègia compartida per una ciutat més in-clusiva ens interessa conèixer algun projecte in-novador que esteu desenvolupant des de la vos-tra entitat. Ens en pots explicar algun?Estem posant en marxa el projecte Rutes per Bar-celona, una campanya de sensibilització dirigida, ini-cialment, a joves, que consisteix en rutes per la ciu-

-66--66-


tat guiades per persones que han dormit al carrer. Aquesta activitat aporta l’experiència d’haver superat una situació difícil a persones que veuen les persones excloses com a éssers estranys. Les persones poden descobrir una dimensió desconeguda de Barcelo-na a través dels ulls d’algú que ha viscut al carrer i aprendre que la ciutat dóna resposta a, també, a qui ho passa malament. És un projecte que ja s’ha dut a terme a altres ciutats europees com Amsterdam, Londres, Berlin o Copenhage. L’objectiu és fomentar l’empatia amb aquestes persones a través dels conei-xement personal.

Per acabar, quin missatge voldries compartir amb les entitats membres de l’Acord?Els experts en sensellarisme són les persones sense llar. Els hem d’obrir els canals i les vies per escoltar-les i donar-los més visibilitat. Ells i elles tenen la clau de la solució!

Enllaç: http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/butlleti/butlleti_num72.htm

-67-


Este dibujante ha publicado tres cómics sobre sus años de indigencia

¿Quién no se ha preguntado alguna vez al ver a un indigente qué pasado esconde entre sus cartones? Miquel Fuster era una de esas personas invisibles que hacen de las calles su hogar. Con gran locuaci-dad y lucidez, Fuster narra su dura biografía, digna de un guion cinematográfico. Ilustrador exitoso, aca-bó viviendo en la calle durante 15 años hasta que la fundación Arrels lo rescató hace una década. Desde entonces, ha escrito tres novelas gráficas explicando su historia.

“La calle es una selva. Estás en una lucha permanente y pendiente de no ser agredido. Tienes que ser vivo, astuto, hipócrita... porque convives con gente que está desesperada”, relata con una voz frágil pero in-cansable, ansiosa de explicar mil y una cosas. Muchas de ellas caen como una losa por su dureza. “Vivir en la calle solo se soporta con el alcohol. Con la tristeza y la angustia que arrastras, el frío…”. Hace 10 años que no prueba ni gota, aclara rápidamente al saber que la cita va a ser en un bar. “Pero que tenga terraza, del tabaco no me he podido quitar”.

Este dibujante de 69 años se crio en una casa seño-rial en Sant Cugat del Vallès, limítrofe con Barcelona, donde sus padres hacían de masoveros. Con 10 años, la familia se trasladó a la capital. “Mi padre era un currante, pero quería que yo estudiara”. En las calles del barrio de Sants, donde residían, encontró su afi-ción al dibujo. “De camino al colegio me encontraba el puesto de cómics del señor Antonio y siempre me paraba a hojearlos”. Empezó a estudiar Bellas Ar-tes y con 16 años entró de aprendiz en la editorial Bruguera. Un año más tarde aterrizó en otra agencia donde hacía ilustraciones para una revista que se ven-día en Londres. “Los ilustradores entonces vivíamos como reyes, con unos sueldos desorbitados”, recuer-

da Fuster mientras bebe a pequeños sorbos su zumo de piña.

En 1988 varios factores se conjuraron para dar un vuelco a su vida. Una ruptura sentimental lo hundió en el alcohol, a la vez que se le quemó el piso. Vivió un año entre las paredes ennegrecidas hasta que lo vendió. “Allí había demasiados recuerdos”. Buscó un alquiler, pero no podía asumir las 45.000 pesetas que le pedían (hasta entonces pagaba 2.000, porque el piso era de renta antigua). “La has cagado estre-pitosamente, me dije”, admite. Sin apenas trabajo, la caída fue imparable.

Peregrinó por diferentes barrios y rincones, siempre apartados. Nunca le gustó relacionarse con el resto de indigentes, para evitarse conflictos. También re-huía los cajeros. “Parece que estés en un escaparate”. Sobrevivía a base de vino, coca-cola y azúcar. Pintaba acuarelas de toreros y edificios turísticos para ganar cuatro duros. Nunca le gustó pedir limosna. “Era un

El País (17/10/2013)Ivanna Vallespín

“Vivir en la calle solo se soporta con el alcohol”

Fuster sobrevivió 15 años vendiendo pinturas a turistas.

-68--68-


fantasma en Barcelona, vivía exiliado en mí mismo porque aquella persona no era yo”. Trató varias ve-ces, sin éxito, de salir del pozo, hasta que los volunta-rios de Arrels lo encontraron. Intentó irse con ellos, pero no pudo dar los 160 pasos que le separaban de la boca del metro. Medía 1,80 de altura y solo pesaba 42 kilos.

De esa etapa, que ahora difunde en charlas y cómics, le ha quedado una salud delicada y una gorra, de la que no se separa. A pesar de todo, confiesa que des-confía cuando se topa con un sin techo en un cajero. “Un indigente es un bulto sospechoso y tememos lo desconocido”, admite antes de marcharse dando un paseo. “Cada vez me cuesta más estar encerrado”.

Enllaç: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/10/16/actualidad/1381950207_945430.html

-69-


El País (20/10/2013)Jessica Mouzo Quintáns

Cobijado bajo un paraguas, Fernando realiza el úl-timo repaso a sus apuntes antes de iniciar la visita guiada por el casco antiguo de Barcelona. A los pies de la catedral gótica, solo la llovizna que arrecia desde primera hora de la mañana se interpone entre él y la atenta mirada de los dos interlocutores: su compañe-ro, Juan Carlos, y su jefa, Lisa Grace. A sus 62 años, Fernando es becario. Aún está en fase de prácticas como guía turístico y tiene que perfilar los últimos detalles antes de enfrentarse al público real. Ni él ni Juan Carlos son guías al uso, sino que forman par-te de una iniciativa solidaria de la empresa de Lisa, Hidden City Tours, para mostrar Barcelona a través de los ojos de personas sin techo. Ambos conocen las calles porque, hasta hace poco, vivían en ellas.

Lisa ha visto el filón de la propuesta integradora en otras empresas de turismo del Reino Unido, donde la iniciativa funciona de maravilla. Tras quedarse sin trabajo hace más de un año, Lisa, de origen británico, se lanzó a la aventura: “Pensé que en Barcelona, con tanto turismo, sería interesante hacer un recorrido donde se mezcle la historia de la ciudad con trazos de corte social para que el turista entienda la realidad de Barcelona”. Así, se puso en contacto con laFundación Arrels, que asiste a personas sin hogar, y encontró a sus dos primeros empleados, Juan Carlos y Fernando.

Durante una hora y media los guías pasean a los visi-tantes por los lugares más emblemáticos del Gótico. Pinceladas de la historia de Barcelona casan entre sus calles con las anécdotas vitales de los guías que diri-gen la comitiva. Como ninguno de ellos dispone de la titulación oficial que exige la normativa turística de Barcelona, los recorridos no incluyen la visita al interior de edificios históricos. “Ni podemos ni que-

remos entrar en el territorio de los guías oficiales”, apunta Lisa.

Fernando repasa el recorrido en castellano mientras la jefa puntualiza en inglés. Cuando afiance el discur-so, será el encargado de hacer las visitas guiadas para extranjeros. El hombre, que habla con fluidez inglés y francés, pasó los últimos años malviviendo en unas barracas por Vall d’Hebron, sin electricidad ni agua. “Me sentía indigno, esa sensación de sentir que no eres persona”, recuerda. La fundación Mambré, a la que pertenece Arrels, lo sacó de la calle y le ofre-ció participar en el proyecto. “No tengo adicciones ni nada. Pero no tenía dinero y tampoco familia a la que pedir ayuda. Así que cuando me llamaron dije que sí enseguida”, relata. Juan Carlos, de 45 años, es el veterano del tour. Lleva todo el verano estudiando el recorrido. Silencioso, acompaña a Fernando en su práctica y apostilla los detalles que su colega ha olvi-dado comentar. “Lo más difícil son las fechas. Saber los años y los siglos es lo que nos lía”, confiesa. Hace 15 años, una depresión como consecuencia de la pér-dida de su trabajo lo abocó a la calle. Sus noches a la intemperie, sin hogar, agudizaron el cuadro psiquiá-trico que padecía y lo abandonaron a su suerte con

Una empresa social contrata a gente sin hogar para hacer visitas guiadas por el casco antiguo de Barcelona.

La ciudad de los ‘sin techo’

Lisa, Fernando y Juan Carlos, en el Gótico.

-70--70-


el alcohol, una adicción que, apunta, ha conseguido superar. “Lo más duro de la calle es la soledad y el miedo a que te peguen o te insulten”, tercia.

Ambos guías llegan al final del recorrido, la fuente de Canaletes, discutiendo los pormenoresdel discurso. Reconocen estar entusiasmados con la oportunidad de Lisa. “Dicen que si bebesde la fuente volverás a Barcelona y te enamorarás aquí”, completa Fernando. Y cierra lacarpeta con las anotaciones que ya se sabe.


-71-


El servei de dutxes no dóna l’abast i es vol ampliar i alerten que “la qualitat de l’habitatge està empitjo-rant”. Càritas adverteix que el problema rau en la manca de feina.

L’atur cronificat, la pèrdua de l’habitatge i les conse-qüents estretors econòmiques han fet que els recur-sos de que disposen les entitats que treballen amb els més desafavorits estiguin al límit. Veuen amb an-goixa com la demanda d’ajut incrementa any rere any i serveis com ara les dutxes en centres oberts estan ja saturats. L’habitatge d’emergència s’endú la pitjor part i ja hi ha llista d’espera de persones sense sos-tre que demanen una llar. L’ONG Arrels Fundació, referent en l’ajut a persones que viuen al carrer, s’ha vist ja desbordada. La setmana passada allotjava, en una sola nit, 180 persones a la residència que gestiona l’entitat, a una trentena de pisos, en habitacions de relloguer i en una pensió social. El director d’Arrels, Ferran Busquets, apuntava que actualment tenen una llista d’espera d’una trentena de persones sense sos-tre i «aquesta llista continua creixent, perquè la ne-cessitat d’habitatge augmenta a un ritme superior a la capacitat que tenim per fer-hi front», lamentava. Durant els sis primers mesos de l’any, l’ONG ha faci-litat allotjament a 226 persones, una xifra que supera la de l’any anterior.

Un sostre digne«Els recursos d’allotjament són el gran problema», concloia Busquets, i alertava que «la qualitat de l’habitatge està baixant molt» i que en alguns casos s’ha hagut de recórrer a habitacions de relloguer sen-se dret a cuina, compartint pis amb desconeguts o fins i tot amb escarabats o mal ventilades. «Tenen un sostre però no una llar», resumia Ferran Busquets.

S’hi afegeix el fet que moltes de les persones en una situació d’exclusió severa han deixat de percebre la renda mínima d’inserció (coneguda com a PIRMI), alertava el director d’Arrels, que veu com ara mateix moltes de les persones ateses no poden fer ni la més mínima aportació per pagar l’habitatge, un dels as-pectes que es potencien des de l’entitat per tal que la persona no perdi la seva autonomia i dignitat.

El servei de dutxes, proporcionat des d’un Centre Obert que obre de 16.00h a 19.00h, no dóna l’abast. Arrels vol que obri també els matins i incrementar les rentadores per poder fer la bugada amb les tovallo-les i la roba dels qui acudeixen al servei. Ara mateix poden garantir només una dutxa a la setmana per a cada persona i es vol incrementar i millorar aquesta atenció.

El problema és la feina Des de Càritas Diocesana de Barcelona, el seu di-rector, Jordi Roglá, alertava que «estem assistint a un drama social» i recordava que el 30% de les famílies ateses no tenen cap ingrés. «Som conscients que a moltes les haurem d’acompanyar de per vida», afegia i apostava per «un acompanyament personalitzat».

20 Minutos (25/10/2013)Núria Bonet

Arrels Fundació té llista d’espera d’una trentena de persones sense sostre per accedir a un allotjament i deixar de dormir al carrer.

Els recursos d’emergència estan saturats per l’allau de persones amb necessitats urgents

Una persona sense sostre dorm en un caixer. (ACN)

-72--72-


«La dutxa, el menjar i la casa són l’inici d’aquest procés; la sortida és la feina», Afirmava. És per això que l’entitat engega ara un nou projecte de Feina amb cor (que es presenta avui) i potencia els cursos de formació per cercar feina, d’informàtica i llengua. «La gent que ve a Càritas vol tres coses: feina, feina i feina».

900 persones dormen al carrer «El nombre de persones sense sostre ha pujat» els darrers mesos, confirmava el director d’Arrels, Ferran Busquets. De fet, no ha deixat de créixer des de l’inici de la crisi i l’entitat calcula que actualment ja s’ha arribat a les 900 persones. El darrer recompte, fet al novembre de 2012, apuntava que a Barcelona hi havia 838 persones que dormien a la via pública. El perfil no ha canviat: són persones que són al carrer de forma cronificada.

Enllaç: http://www.20minutos.es/noticia/1958666/0/recursos-emergencia/social-saturats/allau-persones-necessitades/

-73-


Ara (27/10/2013)Lara Bonilla

L’Alex va trobar fa 12 anys a Barcelona el lloc que buscava per establir-se. La crisi li va truncar els plans i va acabar dormint al carrer. Però no es queixa. És més, diu que cal ser positiu i mirar la vida amb un somriure. Se’n va sortir gràcies a la fundació Arrels, i ara només té una meta: retornar a la societat el que li ha donat.

“Sense calés o amb un milió d’euros, continues sent la mateixa persona”

Tothom el coneix com a Alex. És d’una petita ciutat a 100 quilòmetres de Kíev (Ucraïna) i des del 2001 viu a Barcelona, on va arribar durant un dels seus viatges per Europa buscant un lloc per establir-s’hi.

De seguida ho va tenir clar. “Aquesta ciutat i la seva gent tenen alguna cosa especial”, diu. Per guanyar-se la vida va començar a treballar en negre en jornades de 12 o 14 hores diàries a la construcció i per un sou miserable. Però quan va arribar la crisi, el volum de feina es va reduir: “Sense papers no em contractaven, i vaig acabar vivint a la platja. No podia pagar una habitació i no vaig veure cap altra sortida”, reconeix.

Enllaç: http://www.ara.cat/especials/araensensortim/cales-deuros-continues-mateixa-persona_0_1016898559.html

L’Alex col·labora de voluntari amb la fundació Arrels

-74-


Los Mossos colaboran en una campaña solidaria con Arrels Fundació para recoger prendas de ropa nue-va o en buen estado destinada a los usuarios de esta oenegé, personas sin techo. Esta iniciativa permitió durante sus dos anteriores ediciones recoger más de 4.000 prendas de invierno en las comisarías de la ca-pital catalana.

El proyecto se ha puesto en marcha esta semana tras una campaña de disfusión interna entre los policías, a los que se apelaba a destinar a la causa la ropa que ya no necesitaran. Desde el día 9 y hasta este miércoles 11 Arrels, con la ayuda de agentes voluntarios, coloca contenedores de cartón en cada una de las comisarías que se encuentran en Barcelona para recoger aquella ropa que ya no se utiliza, y que tiene que estar en buenas condiciones.

El próximo 15 de enero se iniciará la recogida de los contenedores con toda la ropa que se haya deposita-do, se clasificará y se repartirá entre aquella gente que más lo necesite.

La oenegé colocará contenedores en comisarías de BCN donde se podrán depositar prendas de invierno

Los Mossos colaboran con Arrels en una campa-ña de recogida de ropa

El Periódico (10/12/2013)Redacció

Un indigente en el Hivernacle del parque de la Ciutadella, en enero.

-75-


Una trentena de persones preocupades pels sense llar van iniciar el projecte d’Arrels el 1986 i l’any se- güent ja van obrir un centre al Raval de Barcelona amb una dutxa amb dipò- sit i un petit rober. Aquest any, entre la llar Pere Barnés, els pisos d’inserció i el centre obert, han atès 1.317 persones, un 19% més que l’any 2010. Vist l’augment de necessitats i les di-ficultats per aconseguir recursos, des de fa uns dies voluntaris i treballadors d’Arrels, persones sense llar i ciutadans invo- lucrats en la causa surten cada matí al carrer amb el lema Ningú dormint al carrer , per reivindicar que viure al carrer no és un fet normal.

“Estem segurs que, si les coses continuen com fins ara, a mitjà termini moltes persones que ni s’ho ima-ginen es veuran empeses a viure al carrer”, adverteix el director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets. En el cas de Barcelona, es calcula que hi ha unes 3.000 per-sones sense llar, 900 de les quals dormen directament al ras, unes 1.400 en pisos d’inserció i albergs i unes 600 en assentaments irregulars.

La campanya de Nadal Ningú dormint al carrer con-sisteix a convidar la gent a participar en les rutes que passen per zones on habitualment hi ha persones sense llar i fer activitats de sensibilització.

Aquest matí es fa un recorregut per la Diagonal i de- mà, pel Poble Nou i Gràcia. Diumenge, a dos quarts de set de la tarda, el grup Gospelians de Girona un dels participants a Oh happy Day, de TV3 farà un concert solidari per a l’entitat a la plaça dels Àngels de Barcelona.

“Si tinguéssim cent pisos els ompliríem”, assegura Busquets. En els últims tres anys, Arrels ha incre-mentat un 28% el nombre de persones allotjades en pisos i a la residència. Aquest 2013 ha donat sostre a 250 persones. Una de les conseqüències de la crisi és que les persones ateses tenen menys ingressos i aixòcomporta que l’entitat hagi d’assumir costos cada ve-gada més elevats. Per participar a les rutes o bé fer un donatiu: www.arrelsfundacio.org.

L’entitat, que atén persones en situació d’exclusió des del 1987, surt al carrer per fer visibles els sense - “Moltes persones que ni s’ho imaginen es veuran empeses a viure al carrer”, avisa l’ong

Arrels atén 1.317 sense llar, un 19% més que fa 3 anys

El Punt Avui (20/12/2013)Sònia Pau

Enllaç: http://canal.esplai.org/repositori/file/00-2013/Recull-de-Premsa/12-Desembre/20131220/20131220-arrels-residencies-el-punt-avui.pdf?utm_source=Recull%20Premsa%20Taula&utm_medium=butlleti&utm_campaign=Recull%20Premsa%20Taula%20n%20%201086%2020%2012%202013

Una de les sortides organitzades per Arrels al centre de Barcelona - Foto: Juan Lemus

-76-


Enllaç: http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/repte-ONG-ajudar-aqui-fora_0_1054094605.html

Amb menys recursos disponibles i més mancances a casa nostra, ¿s’ha de deixar en suspens l’ajuda als paï-sos més pobres? És un debat obert al qual es va re-ferir el president de la Generalitat, Artur Mas, durant el seu viatge oficial a l’Índia de finals de novembre: “Quan t’has de concentrar molt en els teus propis ba-rris, a vegades costa més poder destinar el mateix que estaves destinant als projectes de cooperació que van una mica més lluny”. Dues setmanes després de ce-lebrar el Dia Internacional dels Drets Humans, enti-tats socials que treballen aquí i ONGs de cooperació internacional reclamen que no s’enfrontin pobreses i que es trobi un punt d’equilibri per atendre la po-bresa pròxima sense oblidar la llunyana.

Ara (25/12/2013)Auri Garcia Morera

Entitats que treballen al país i el sector de la cooperació reclamen que no es contra-posin necessitats

El repte de les ONG: ajudar aquí i a fora

-77-


El número de personas que sobrevive en las calles de Barcelona ha crecido un 43% en los últimos cin-co años, coincidiendo con la peor crisis económica en décadas, hasta alcanzar los 2.933 sin techo. Las previsiones de los técnicos que trabajan con este co-lectivo, además, no son optimistas y no esperan que la cifra baje en el corto plazo, por lo que el obje-tivo es intentar que las personas que se encuentran en esta situación “vivan lo más dignamente posible”. Casi la mitad de ellos —1.468 pesonas— duermen en albergues, hostales o residencias que ofrecen las distintas Administraciones, y otras personas 870 lo hacen al raso en la calle, según las cifras recogidas por la Agencia de Salud Pública de Barcelona.

Muchas de estas personas no son de Barcelona, pero la capital catalana es “como un imán para los sin techo”, explican las fuentes consultadas. La ciudad ofrece más recursos que el resto de municipios. En algunas ocasiones han llegado a Barcelona personas a las que los servicios sociales de otras ciudades les habían pagado el billete de autobús, aseguran perso-nas que trabajan con este colectivo. La mayoría pro-vienen del área metropolitana pero también de otros municipios como Tarragona o incluso del extranjero. El Ayuntamiento ha tratado de seguir aumentando los recursos pero admite que es incapaz de invertir la tendencia. Además, el dinero que destina el Estado y la Generalitat va en función de la población de la ciudad, no de la demanda real de recursos, de manera que es insuficiente.

Ante esta situación, los servicios sociales de Barcelo-na han mirado al extranjero. En muchos países euro-peos, en Canadá y en varios estados de los Estados Unidos se aplica un sistema llamado Housing First —Vivienda primero— con buenos resultados. Con-

siste en prestar pisos a los sin techo para que vivan solos. A cambio, los beneficiados tienen que cumplir normas básicas, como destinar una parte de sus in-gresos —mayoritariamente ayudas sociales— a pagar la vivienda; mantener buena relación con los vecinos; y tener contactos regulares con los equipos de apo-yo. Según la larga experiencia vivida en estos países, el sistema permite que la persona recupere antes su confianza.

La directora ejecutiva del Área de Calidad de Vida del Ayuntamiento de Barcelona, Gloria Figuerola, avanza que ya están trabajando con las entidades del sector para “adaptar” el modelo europeo y que a fi-nales del 2014 ya se podrá aplicar. “Hace falta fijar qué responsabilidades exigiremos a los usuarios”, explicó Figuerola. La responsable municipal destaca que “estar solo en un piso facilita que el usuario sea más responsable de su propia vida y que aumente la confianza en sí mismo”.

Barcelona copiará el sistema de pisos para ‘sin techo’ de otros países de la UE

Actualmente, cuando una persona sin hogar pide ayuda a los servicios sociales de Barcelona empieza por los centros de acogida, donde los trabajadores

El País (27/12/2013)Jordi Mumbrú

Más de 2.900 personas sobreviven en las calles de la ciudad

El número de ‘sin techo’ ha crecido un 43% en Barcelona en cinco años

Domènec, una de las personas sin hogar a la que ayuda la Fundació Arrels. / Massimiliano Minocri

-78--78-


sociales estudian cada caso, analizan el perfil e inten-tan ofrecerle atenciones básicas. Existen centros de acogida en Zona Franca, Meridiana y Sant Gervasi. Con el cambio de sistema, ya no se abrirán más equi-pamientos de este tipo, según Figuerola. El resto de servicios que se ofrecen, siempre y cuando el usuario cumpla con las exigencias de los servicios sociales, son albergues, pensiones y viviendas de inclusión compartidas. En muy pocos casos los usuarios llegan a habitar un piso ellos solos.

La Fundació Arrels, una de las entidades que traba-ja con personas sin techo, ha dedicado parte de este año a viajar a distintas capitales europeas para tomar nota. Educadores, trabajadores sociales e incluso un usuario se han organizado en grupos para viajar a Lisboa, Londres, Berlín y Amsterdam y han visitado sus centros de acogida para compararlos con los de Barcelona. “En todos los sitios aplican el Housing First o lo están empezando a desarrollar”, afirmó Busquets. Una de sus conclusiones es que “la vivien-da es fundamental para la recuperación” y la expe-riencia demuestra que los usuarios dejan la calle y lo más importante, “la abandonan para siempre”.

El grupo de Londres contaba con la presencia de Domènec Puig, un barcelonés que ha pasado más de 15 años viviendo en la calle. Después de cuatro días visitando los servicios que ofrece la capital inglesa y ver los pisos que se destinan a los sin techo, Puig dice con ironía: “Si no fuera por el café que toman los ingleses, que no mancha ni el vaso, me hubiera quedado a vivir allí”.

Su experiencia en Barcelona pasa por albergues, pen-siones y viviendas compartidas y nunca se ha sentido a gusto. Ahora espera un piso, gracias a la Fundació Arrels, y está ilusionado con un futuro que vislumbra mejor.


DOSSIER DE PREMSA 2013Premsa Digital

-79-

-80-

DOSSIER DE PREMSA 2013Premsa digital

-80-

L’ajuntament ha inaugurat aquest matí un menjador social al número 116 del carrer Consell de Cent de l’Eixample, amb capacitat per oferir menús diaris a 100 persones --ampliables fins a 120 si hi ha neces-sitat-- en tres torns entre les 12.00 i les 14.00 hores. Maite Fandos, tinenta d’alcalde de Qualitat de vida, ha destacat que amb aquest la ciutat ja compta amb 17 menjadors socials que cobreixen els deu districtes i ofereixen 1.540 àpats diaris. Aquesta prestació, ha recordat Fandos, és la que va veure augmentada “més significativament la partida pressupostària” el 2012, amb un augment del 69%.

A més dels àpats, el menjador social de l’Eixample, gestionat per l’empresa d’inserció laboral Fundació Futur, obre a les 10 hores per oferir tallers d’inserció social i alimentació i informar sobre les activitats de la ciutat, amb la qual cosa també es vol evitar que es generin cues al carrer al migdia. Aquest dimecres hi van menjar els 15 primers usuaris, mentre que ja s’hi han donat d’alta 75 persones --els interessats han d’anar als serveis socials per accedir al menjador--. En els dos últims mesos s’han obert un menjador social a les Corts i un altre a Sarrià-Sant Gervasi, que amb el de l’Eixample han suposat 300 noves places, mentre que també s’ha ampliat la capacitat d’altres de ja existents, segons el consistori.

Fandos ha assegurat que la inversió en menjadors socials no perilla encara que no s’arribi a un acord pressupostari per a aquest any --que reduiria les in-versions socials en 200 milions--, ja que es tracta d’un servei ja comptabilitzat i amb contractes plurianuals que “sempre serà prioritari” davant de qualsevol altra despesa, encara que ha admès que hi ha altres parti-des socials en perill.

L’ajuntament obre un nou centre a l’Eixample que ofereix 100 menús diaris.

BCN ja compta amb menjadors socials als 10 districtes

El Periódico (17/01/2013)Redacció

Enllaç: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/bcn-compta-amb-menjadors-socials-els-districtes-2296172

Menjador social de la Fundació Arrels a Barcelona.

-81-


-81-

Últimament, Camper ha apostat per ‘grans noms’ per reformar les seves botigues com Shigeru Ban a New York o EMBT a Barcelona. Ara bé, l’estratègia bus-cada per reformar la botiga del carrer Pelai de Barce-lona fa reflexionar sobre la manera d’enfocar un pro-jecte, en aquest cas, una reforma interior. Aquesta ha estat dirigida pel dissenyador industrial Curro Claret i Arrels Fundació. Aquesta organització treballa per ajudar a persones que estan vivint al carrer i conduir-les a una situació el més autònoma possible.

En aquest vídeo podreu veure el procés dut a terme i la feina feta. Val la pena!

Enllaç: http://vimeo.com/50443965

Camper no es un zapato. Es el resultado de un sueño. El sueño de una familia de Mallorca que fabrica Cal-zado desde 1877. Un sueño mediterráneo que com-bina las raices artesanas originales con una vocación industrial y representa un modo de hacer y una ma-nera diferente de caminar por la vida, donde los con-ceptos de identidad y diversidad van siempre unidos.Camper Together es nuestra apuesta por hacer cada tienda distinta. con su propia personalidad. Esta es la historia de una muy especial. Está en Barcelona. la ha diseñado Curro Claret con materiales recuperados y la hemos realizado con Arrels Fundació, una orga-nización que trabaja para ayudar a personas que han estado viviendo en la calle con riesgo de exclusión social.

Botiga Camper

Curro Claret & Arrels Fundació: botiga camper

Agbblog (25/01/2013)Redacció

Enllaç: http://alfonsguellbaro.blogspot.com.es/search/label/design

Botiga Camper a Barcelona.

-82-


-82-

La Vanguardia (26/01/2013)Gemma Martí

Barcelona signa unacord amb Arrels Fundació per ajudar a més persones que viuen al carrer

Una llar per als sense sostre

Viure al carrer mata. Arribar-hi costa molt poc. Sor-tir-ne és un malson. Un seguit de circumstàncies –perdre la feina, una ruptura familiar, una malaltia…– que s’encadenen en un mateix període de temps poden provocar un desequilibri personal que acabi en una situació d’exclusió social i veure’s abocat al carrer sense gairebé saber com. Avui, a Barcelona, prop de 3.000 persones depenen de centres públics i privats per passar la nit; 800 dormen a la via pública.

A Arrels Fundació ho saben molt bé. Des del 1987, aquesta entitat privada es dedica a l’atenció de per-sones sense llar a la ciutat de Barcelona i treballa per dignificar la seva vida i fomentar-ne l’autonomia.

En el decurs d’aquests 25 anys la fundació ha atès a més de 7.500 persones de Barcelona que es trobaven en una situació crítica.

L’actual equip de l’entitat està format per 53 profes-sionals, 250 voluntaris i més de 3.800 socis i donants que fan possible dur a terme diferents programes d’actuació. Durant el 2012 van atendre 1.200 perso-nes, fent especial atenció a l’acompanyament, i han facilitat allotjament estable a més de 200 persones.

Més places Arrels compta amb un centre obert al barri del Raval de Barcelona, 19 pisos tutelats i 34 places estables d’allotjament a la Llar Pere Barnés, 25 de les quals han estat contractades per l’Ajuntament de Barcelo-na en el marc del programa impulsat per la Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar.

Des del consistori es considera cabdal cobrir les ne-cessitats d’allotjament d’aquelles persones que reque-reixen una atenció de llarga estada o, en ocasions, de per vida ja que no disposen ni disposaran d’un grau d’autonomia su!cient per poder viure soles, ja sigui perquè estan malaltes o perquè no disposen dels re-cursos personals i econòmics necessaris.

Rehabilitació personal i socialLa Llar Pere Barnés és un equipament que depèn d’Arrels Fundació i s’adreça principalment a perso-nes d’edat avançada, amb malalties cròniques i que necessiten un acompanyament per garantir el seu procés de millora. A la llar se’ls ajuda a incrementar la seva autoestima, alhora que es cobreixen aspectes bà-sics i s’incideix en hàbits com l’alimentació, la salut, la higiene, la relació i l’economia, tots ells necessaris per a una rehabilitació personal i social. Les persones que ocuparan les places contractades per l’Ajuntament poden venir derivades, de manera prioritària, pel pro-grama municipal d’atenció a persones sense sostre i per l’entitat responsable del servei, o bé de qualsevol recurs o servei de la xarxa d’atenció a persones sense sostre de la ciutat.

L’hora de dinar a la llar pere barnés, d’Arrels fundació, situada al poble sec. Foto: Juan lemus

-83-


-83-

El 2010 es va celebrar l’Any Europeu de la lluita contra la pobresa i exclusió social, amb el compro-mís que la UE treballi fort perquè abans del 2015 deixi d’haver-hi persones sense llar. I a Barcelona s’hi està treballant. Arrels Fundació i l’Ajuntament de Barcelona han signat un acord per oferir més pla-ces d’allotjament a les persones que viuen al carrer. Amb aquest acord, l’ajuntament contracte 25 de les places de la nova Llar Pere Barnés, dins del programa impulsat per la Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar.

La Llar Pere Barnés, que té un total de 34 places, s’adreça principalment a persones d’edat avançada i les que porten més temps al carrer, cosa que sovint comporta malalties orgàniques, o noeurològiques, com trastorns mentals. A la llar se les ajuda a mi-llorar l’autoestima, tot i treballant en la incorporació d’hàbits saludables d’higiene, d’alimentació, de con-vivència i de relacions per tal d’assolir una rehabilita-ció personal i social el més plena possible. Des que l’any 1987 va néixer l’entitat Arrels Fundació ha atès més de 7.500 persones de Barcelona que es trobaven al carrer en situacions extremes.

Actualment un equip de 53 professionals, 250 vo-luntaris i més de 3.800 socis treballen en diferents programes per evitar l’exclusió social de les persones sense llar.

Ramon Noró, portaveu de la Fundació Arrels, prefe-reix parlar de persones sense llar, que de sense sos-tre, perquè una persona sense sostre potser algú amb afectes, i emocionalment i anímica forta; en canvi un sense llar significa una manca d’entorn social, de

família, i encara preferim parla de ‘persones en una situació difícil’

Al web d’Arrels, es pot entrar a la Llar Pere Barnés i accedir a diversos blogs d’alguns usuaris de la llar. Gracies a Arrels alguns d’ells han pogut sortir-se’n. Com diu Miquel: ‘No puedes huir de la calle aunque no estén clavados y fijos ni tus manos ni tus pies. No se puede salir’ És fàcil arribar al carrer, perdre la feina, la família i caure en un espiral que finalment et porta a una situació marginal, d’exclusió, al carrer, sense sostre. Per remuntar, per sortir-se’n, molts cops un de sol no pot.

Xarxanet (01/02/2013)FCVS

Arrels Fundació i l’Ajuntament de Barcelona signen un acord per oferir més places a les persones que viuen al carrer. Perquè és fàcil arribar-hi i molt difícil sortir-se’n.

Barcelona posa sostre als sense llar

Enllaç: http://www.xarxanet.org/social/noticies/barcelona-posa-sostre-als-sense-llar

Arrels: actualment treballen 53 professionals i 250 voluntaris

Barcelona posa sostre als sense llar.

-84-


-84-

L’ONG el Banc Farmacèutic fa un bon balanç de la recollida de medicaments que ha acabat aquesta setmana. N’han recollit 20.000 a tot l’Estat, el doble que l’any anterior. La destinació final dels productes són entitats que els necessiten com, per exemple, la Fundació Arrels. L’ONG no descarta fer una segona recollida de cara a la tardor.

A Barcelona hi han participat 143 farmàcies i 49 en-titats; a tall d’anècdota, l’establiment on la campanya ha tingut més èxit és una farmàcia de la plaça de la Concòrdia, que ha recollit medicaments per valor de 1.000 euros.

Treballadors d’Arrels Fundació, entitat que atén per-sones sense llar, han anat a buscar els medicaments recollits durant la setmana en la campanya solidària del Banc Farmacèutic. Han aconseguit uns setanta productes que havien demanat prèviament.

Oriol Nebot, farmacèutic“Antisèptics, analgèsics, antiinflamatoris, per la dia-rrea. Tot una mica centrat amb això. I en aquest cas el que feia més falta feia, per gent que potser només fa un àpat al dia, són multivitamínics.”

Arrels en destinarà una part a la residència Pere Bar-nès, un espai amb menjadors socials i on poden pas-sar la nit unes 33 persones.

Charo Sillero, directora de la Llar Pere Barnès d’Arrels Fundació“Aquesta medicació anirà dirigida a persones que no la poden pagar, algunes no tenen cap tipus de pres-tació i per tant tindran la cobertura sanitària a tra-

vés dels fàrmacs. I podrem donar aquest servei per aquestes persones que estan en aquesta situació de vulnerabilitat social.”

Pel Banc Farmacèutic, el balanç és positiu. Constaten que la solidaritat ha augmentat i hi ha nous establi-ments que es volen sumar a la iniciativa.

Carlos Guerrero, director del Banc Farmacèutic“A Barcelona s’han inscrit a aquesta campanya unes 140 farmàcies, durant aquesta setmana aproximada-ment unes 20 farmàcies s’han posat en contacte per participar-hi, esperem las següent jornada fer-la cap a la tardor, quan comença el fred, que és quan es fan més necessaris els medicaments.”

A tot l’Estat s’han recollit uns 20.000 medicaments, el doble que l’any anterior; una xifra, però, que encara queda lluny dels 40.000 que necessiten les entitats.

BTV (17/02/2013)L.Balasch / S.Soriano

Enllaç: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/02/17/banc-farmaceutic-sisena-jornada/

El Banc Farmacèutic recull uns 20.000 medica-ments en una setmana

-85-


-85-

Grafous.com (18/02/2013)Redacción

La crisis económica actual española, agravada por el endeudamiento de las familias y las cada vez más des-tructivas políticas de recortes del gobierno de turno, hace que miles de personas tengan que buscar alojo en las calles. Personas que como tú y como yo tenían una casa, un trabajo, un coche aparcado en el garage y un perro llamado Tommy…En Barcelona hay más de 3000 personas sin hogar, 800 de ellas duermen en la calle, en rincones al repa-ro del viento y el frío, en cajeros automáticos o casas abandonadas. Una situación para muchos de ellos su-rrealista e impensable hace apenas unos años…Arrels es una entidad que desde hace 25 años se de-dica a la atención de personas sin hogar en la ciudad de Barcelona, de la que ya hemos hablado alguna vez en Grafous. Con un más que claro objetivo: ¡Nadie durmiendo en la calle!. En la actualidad se encuentra activa una campaña multicanal con la finalidad de re-caudar fondos y difundir una problemática que para algunos no convienen difundir…

Nadie durmiendo en la calle

-86-


Enllaç: http://www.grafous.com/nadie-durmiendo-en-la-calle/

-87-


-87-

Enllaç: http://blog.rtve.es/enprimerapersona/2013/02/salir-de-la-calle-tras-a%C3%B1os-de-asfalto.html

Esta semana entramos en la Fundació Arrels de Bar-celona que lleva décadas trabajando con las personas sin hogar en estado crónico. Hombres y mujeres que llevan media vida, algunos más de 20 años, durmien-do sobre el aslfato o saltando de recurso en recur-so. Son personas que parecen mucho mayores de lo que son porque la calle es dura y con el tiempo se pierden los hábitos de higiene también. Pero ahora la fundación se encuentra con muchas personas que les llegan nuevas porque hace poco que lo han perdido todo y se han visto obligadas a pernoctar en la calle.

Conoceremos casos distintos, alguno incluso que ha rehecho en parte su vida pero sigue vinculado a esta fundación y a estas personas que están en la cuerda floja. Recuperaremos la historia de un hombre que pasó 15 años en la calle y que ya entrevisté en otro programa anterior (Voces Silenciadas) cuando lleva-ba muy poco tiempo fuera de la calle. Ahora 6 ó 7 años después está viviendo una nueva etapa. Lleva una vida normal, ha recuperado su profesión de di-bujante y duerme en su casa cada noche. Si os ape-tece ver sus dibujos e historietas las tiene en su blog: http://miquelfuster.com/

A todos los que han pasado por esa amarga experien-cia, les marca y les cambia porque es una experiencia dolorosa que no deja a nadie indiferente.

El programa se emite los sábados de 6h a 7h de la mañana pero se puede volver a escuchar en el blog, el facebook o el podcast

Rne (27/02/2013)Sandra Camps

Salir de la calle tras años de asfalto.

En primera persona

Fotos de Juan Lemus

-88-


-88-

Enllaç: http://xarxanet.org/social/noticies/les-nits-als-carrers-de-barcelona-poden-ser-violentes-als-sense-sostre

Segons publica EL Periódico del passat 5 de març, diversos sense sostre van explicar les seves vivències, molts cops amb situacions de violència i risc. Tal és el cas de David que va dir que, des que va rebre una pallissa en un caixer automàtica, ara dorm cada nit acompanyat, mentre espera trobar una plaça tempo-ral en un centre d’acollida. Va tenir sort i va poder sortir-se’n de la pallisa, i es va passar tota la nit do-nant voltes amb al bus nocturn i el metro, gràcies a una T10 que s’havia trobat. “Somos personas como todo el mundo y queremos salir de esta situación, en la que nadie desea estar’. Aquesta és la demanda de David, corroborada per molts delsassistents.

També hi va haver un record per alguns companys de carrer, com l’Antonio, de 45 anys que no vo soportar més la duresa de la vida al carrer i va decidir treure-se-la, o el Miquel Ángel, malalt de sida, que la duresa del carrer li va arravatar la vida.

Encara hi ha molts prejudicis, segons va dir Jesus Ruiz, director d’Assís, que fan veure les persones sen-se llar com uns ganduls i borratxos, i aquesta visió és una mena de violència, no física però si moral.

El centre d’Acollida Assís ofereix cada quinze dies un espai de reflexió sobre els temes que més interessen als sense sostre. En aquesta última trobada es va trac-tar de la violència al carrer, que tan bé coneixen. Hi van assistir, a més dels sense sostre, voluntaris i pro-fessionals d’altres centres d’atenció a persones sense llar, com Arrels Fundació, la Companyia de les Filles de la Caritat i Santa Lluïsa de Marillac.


El centre d’Acollida Assís, al barri de Sarriá de Barcelona, va organitzar una xerrada per donar a conèixer i ajudar a divulgar la problemàtica de violència i por que passen al carrer.

Les nits als carrers de Barcelona poden ser violen-tes per als sense sostre

“Somos personas como todo el mundo y queremos salir de esta situación”

-89-


-89-

Banc Sabadell patrocinarà per sisè any consecutiu el Trofeu Comte de Godó de Barcelona, que tindrà lloc del 20 al 28 d’abril al Reial Club de Tenis Barcelo-na-1899 en la seva 61 edició, sota el nom Barcelona Open Banc Sabadell.

El president del banc, Josep Oliu, ha assenyalat a la presentació oficial del torneig al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona que l’entitat catalana ha apostat fa sis anys “per Barcelona, per l’esport i pel tenis”.

“Estem satisfets de contribuir a la celebració i conti-nuïtat del torneig --com a mínim fins al 2015--, que conté els valors d’esforç i de lluita dels jugadors per ser els més competitius”, ha afirmat.

Ha augurat un nou èxit social, esportiu i organitzatiu, en uns dies en els quals els espectadors podran gaudir d’un “magnífic espectacle”; entre els jugadors pre-vistos aquest any figuren Rafa Nadal, David Ferrer i Tomas Berdych.

Ha apuntat que malgrat que aquests anys han estat complexos i difícils per la crisi, el Barcelona Open Banc Sabadell “s’ha anat consolidant i calant en la vida ciutadana de Barcelona”.

En aquest temps, Banc Sabadell ha doblat la seva mida i ha convertit l’esdeveniment en un dels actes més importants en la seva estratègia de màrqueting relacional, ha exposat.

Com en anteriors edicions, el banc aprofitarà el cam-pionat per reconèixer l’activitat social d’entitats sense ànim de lucre, i aquest 2013 ha elegit quatre --EQ-Mon, Ared, Arrels Fundació i la Fundació Síndrome de Down de Madrid--, a les quals donarà el muntant resultant de sumar 50 euros per cada punt directe (ace) dels partits.

Europapress (12/03/2013)Redacció

Banc Sabadell patrocina per sisè any el Trofeu Comte de Godó de Barcelona

Enllaç: http://www.europapress.cat/economia/noticia-banc-sabadell-patrocina-per-sise-any-trofeu-comte-godo-barcelo-na-20130312133537.html

Foto: Europapress

-90-


-90-

Arrels és una fundació privada dedicada a l’atenció de persones sense llar de la ciutat de Barcelona. L’entitat va néixer el 1987 i té com a principal objec-tiu col·laborar en la recuperació integral de les perso-nes en situació d’exclusió social, sobretot en la de les persones sense sostre que es troben en una situació més crítica. Durant aquests anys, Arrels ja n’ha atès més de 7.500.

L’actual equip de l’entitat està format per 54 profes-sionals, 221 voluntaris i 3.752 socis i donants que fan possible dur a terme diferents programes d’actuació.

La missió de la Fundació Arrels és:- Acompanyar les persones sense llar que es troben en fases més consolidades d’exclusió cap a una situa-ció el més autònoma possible- Sensibilitzar els ciutadans respecte els problemes de la pobresa al nostre entorn- Denunciar situacions injustes i aportar propostes de solució a les administracions i a la societat civil.

Si t’has plantejat fer-te voluntari i donar un cop de mà, aquests són els 11 programes en els que està in-volucrada la Fundació i en els quals pots col·laborar:

1.- Voluntaris de carrerOrganitzats en parelles, recorren els carrers de Bar-celona a la recerca de persones que dormen al carrer. Després d’un primer contacte, la seva tasca consisteix en acompanyar el seu propi procés personal i establir una relació de confiança suficient per tal que comptin amb ells quan ho necessitin.

2.- Voluntaris del Centre ObertCada tarda, de dilluns a dissabte, s’obre el Centre Obert. Juntament amb 2 educadores socials i una

persona que porta la coordinació dels voluntaris, s’organitza la tarda: es conversa amb els que acudei-xen al centre, es fan llargues partides de dòmino i de cartes, s’atèn la farmàcia i la consigna i es té cura de les dutxes i el guardarrobes.

3.- Voluntaris d’hospitalsLa funció aquí és atendre a les persones que estan hospitalitzades o convalescents en centres mèdics. Això vol dir visitar-les periòdicament i estar pendents de tot el que puguin necessitar. També forma part de la tasca mantenir contacte amb l’equip mèdic i prepa-rar l’alta si s’escau.

4.- Voluntaris de residènciesAlgunes de les persones que s’atenen viuen en resi-dències per a persones grans. La majoria se senten soles i l’únic vincle personal que tenen és amb Arrels. Per aquest motiu, les visites dels voluntaris són molt importants. Hi xerren, passegen, s’interessen pel seu estat i ells comenten què necessiten.

5.- Voluntaris de “La Troballa”Juntament amb els dos responsables, els voluntaris organitzen cada matí les activitats d’aquest taller tera-pèutic. Es tracta d’un espai en el que fer manualitats permet desenvolupar la creativitat de les persones. El treball en equip i la cordialitat constitueixen la base per al seu bon funcionament. També s’acostuma a fer diverses sortides culturals i excursions.

6.- Voluntaris de pisosArrels disposa de 16 pisos tutelats on viuen de mane-ra estable 36 persones. Els voluntaris s’encarreguen d’ajudar-los a assumir les tasques que suposa tornar a tenir una llar: la neteja, la compra setmanal, la relació amb els companys de pis, etc. Les funcions són varia-

Granexplorador.com (20/03/2013)Redacció

Vols donar un cop de mà?

Col·labora amb la Fundació Arrels

-91-


des: des de prendre un cafè tranquil·lament a organit-zar una mudança o pintar una habitació.

7.- Voluntaris de la Llar Pere BarnésLa Llar és un equipament residencial de 30 places per a persones sense llar. Està obert tots els dies de l’any. Això necessita la coordinació de moltes persones per a atendre’l les 24 hores. Els voluntaris comparteixen els àpats amb els residents, difruten junts de les es-tones de lleure i organitzen alguna sortida el cap de setmana.

8.- Voluntaris de gestióAlguns voluntaris col·laboren activament (i amb res-ponsabilitats) a l’àrea administrativa de l’entitat. La majoria són persones amb experiència professional en l’àmbit de l’administració i les finances que han volgut posar a disposició d’Arrels part del seu temps i els seus coneixements.

9.- Voluntaris de comunicacióAtendre les visites de les escoles, revisar i arxivar la premsa, ordenar la biblioteca, fer traduccions, escriu-re històries de vida... Aquestes són només algunes de les tasques dels voluntaris que col·laboren amb el departament de comunicació. Tot i que la seva acti-vitat és majoritàriment presencial, també es pot fer via Internet.

10.- Voluntaris de mantenimentArrels disposa actualment d’un centre obert, la Llar Pere Barnés i 16 pisos tutelats. Això suposa un gran volum de feina de manteniment: electricitat, compra i reparació de mobiliari, pintar, lampisteria, etc. Els voluntaris hi poden donar resposta d’una manera rà-pida i eficaç.

11.- Voluntaris d’informàticaAjuden al manteniment dels equips, desenvolupen part de l’aplicació informàtica de l’entitat i la proven. També revisen i milloren la documentació interna i es dediquen a testar la base de dades. Ténen la possi-bilitat de col·laborar connectats des de casa.

Els interessats o interessades en fer de voluntaris en algun d’aquests programes es poden posar en con-tacte amb la Fundació Arrels omplint el breu formu-lari que apareix al fer clic a l’enllaç “Contactar” que hi ha més avall.

Enllaç: http://www.granexplorador.com/oci/187/collabora-fundacio-arrels

-92-


-92-


La Fundació Arrels de Barcelona col·labora en l’edició del llibre Con cartones por la calle. Es tracte d’un recull de les experiències de 10 anys de l’Enrique Richard com a voluntari de l’equip de carrer d’Arrels. La presentació es farà el dimecres 17 d’abril a les 19h al centre obert c/Riereta 24 de Barcelona. Per la dia-da de Sant Jordi es podrà comprar a la parada de que tindrà Arrels a la Rambla del Raval i a lallibreria Cla-ret al carrer. Roger de Llúria 5, de Barcelona. El preu del llibre és de 8€ i, com diu el propi autor, pràctica-ment ni arriba a cobrir les despeses, però el que es pretén és contribuir a divulgar el tema.

L’autor del llibre, Enrique Richard, és voluntari d’Arrels des del 2002 i al 2007 va començar un blog, amb el mateix títol del llibre, on s’hi recullen les seves experiències, denúncies i reflexions sobre les perso-nes sense sostre, quan els cartons són la seva única llar. Aquests deu anys d’experiència els ha semblat un bon moment per a plasmar en un llibre aquest, i que va més enllà d’una mera recopilació, sinó que s’ha creat un fil conductor i s’hi han incorporat nous textos.

Richard també és conscient de que no és un tema que atregui a molta gent i que “no serà un best-seller” “Es posible que se necesite una cierta sensibilidad social para interesarse por este tema pero deseo que su lectura ayude a cambiar la mirada hacia las perso-nas que viven en la calle. Una mirada que acepte, una mirada que acerque y que no juzgue...Y se convierta en una mirada crítica hacia una sociedad que expulsa, hacia unas políticas que olvidan y unos medios de información que en algunas ocasiones los utiliza”

Passat Sant Jordi el llibre es podrà trobar a qualse-vol de les dependències d’Arrels (Centre Obert (C/Riereta, 24); Taller Ocupacional la Troballa; Llar Pere Barnés (C/Puig i Xoriguer, 14), i també a la llibreria Claret. Enrique Richard confia en ampliar l’edició i que altres llibreries s’interessin per la venda de Con cartones por la calle.

Segons paraules de l’ autor “encontraran una realidad que es dura, que duele y no deja indiferente. pero que pasa inadvertido para una sociedad que no quiere ver, que no le interesa ver, porque es un mundo de sufri-miento y de injusticia. Y hay que taparlo.”

Deu anys d’experiència com voluntari de carrer reflectits en el llibre de Enrique Ri-chard Con cartones por la calle editat amb la col·laboració d’Arrels.

Quan els cartrons son la llar

Enllaç: http://xarxanet.org/social/noticies/quan-els-cartrons-son-la-llar

L’autor del llibre, Enrique Richard, és voluntari d’Arrels des del 2002

-93-


-93-

El llibre compromès: “Con cartones por la calle” - Enrique RichardEnrique Richard és voluntari de l’equip de carrer d’Arrels Fundació des de fa deu anys. Passeja pels carrers de Barcelona, escoltant i acompanyant les persones sense sostre que hi viuen.

Ara recull la seva experiència al llibre “Con cartones por la calle” on plasma vàries de les històries viscudes però on, sobretot, ens apropa amb una sensibilitat especial a la realitat de les persones sense llar.

Xarxanet (15/04/2013)F Pere Tarrés

Arriba Sant Jordi i per aquest motiu us proposem un seguit de títols per tal que rega-leu un llibre amb consciència social.

7 llibres socials per aquest Sant Jordi 2013

Enllaç: http://www.xarxanet.org/cultural/noticies/7-llibres-socials-aquest-sant-jordi-2013

Con cartones por la calle Enrique Richard

-94-


-94-

Enllaç: http://acciosocial.org/les-entitats-informen/arrels-fundacio-llibre-experiencies-voluntari/

Aquest dimecres 17 d’abril tindrà lloc la p resentaciódel llibre Con cartrones por la calle en què Enrique Richard, un dels voluntaris més veterans d’Arrels Fundació, recopila les vivències de 10 anys atenent i acompanyant persones sense sostre a la ciutat de Bar-celona. El llibre sorgeix a partir d’un bloc que l’autor va començar fa 6 anys, en el qual recull les seves re-flexions, els seus punts de vista i dades d’interès. Ara el bloc es converteix en llibre i com el propi autor manifesta “pretén fer-nos descobrir que sota dels cartrons hi viuen persones”. La presentació tindrà lloc a les 19h al local del carrer Riereta, 24 baixos de Barcelona.

Ecas (16/04/2013)Redacció

Arrels Fundació presenta un llibre sobre les experiències d’un voluntari amb perso-nes sense sostre

Con cartones por la calle

Enrique Richard autor del libro.

-95-


-95-

L’Enrique Richard, voluntari de l’equip de carrer d’Arrels, presenta el seu llibre ‘Con cartones por la calle’.

Ens parlarà de la seva experiència i de les diferents realitats de les persones les persones que viuen als carrers de Barcelona, amb els testimonis que es recu-llen a la seva obra.

Arrels Fundació - Presentació del llibre: “Con cartones por la calle”

Ravalnet.org (17/04/2013)Redacció

Enllaç: http://www.ravalnet.org/node/13203

-96-


-96-


Barcelona corre el risc que l’augment d’una pobresa “amagada i sostinguda per la xarxa familiar” acabi vi-vint al carrer en el nivell més baix de l’exclusió social, segons Enrique Richard, un dels voluntaris més ve-terans de la Fundació Arrels i que des del 2002 atén persones ‘sense sostre’ a la ciutat.

En una entrevista a Europa Press, ho ha valorat així: “Està augmentant la gent que no ha abandonat, que només necessita una feina, però que, si no hi ha solucions, la tiraran en dos o tres anys i passaran a sentir-se ningú. El carrer és la punta de l’iceberg de l’amagat”.

Richard ha recopilat les seves experiències, que ha anat escrivint des del 2003, en el llibre que acaba de publicar ‘Con cartones por la calle’, amb el mateix títol del bloc que va començar a redactar el 2007 per ajudar a difondre la tasca d’Arrels.

Recorre cada dimarts Ciutat Vella al costat de Puri, la seva companya ‘el fer el carrer’ --com li agrada dir--, i vuit parelles més ho fan per altres zones, amb l’objectiu d’acompanyar aquelles persones sense llar en pitjor situació: “Busquem establir una relació, que descobreixin que són importants per a algú”.

Ha apreciat que el fenomen dels ‘sense sostre’ afecta cada vegada persones més joves, entre els 30 i els 45 anys, sobretot immigrants que no tenen xarxes fa-miliars ni socials: “Un magribí ens va dir fa poc que venia el seu carro de recollida de ferralla i es donava a la beguda. Es rendia, i té només 36 anys”.

Sobre aquesta immigració, defensa exigir a l’administració i al sistema un tracte igualitari: “Les han de considerar persones. Els han utilitzat com a

mà d’obra barata, ells han creat riquesa i, quan ja no han calgut, se’ls ha donat el cop de peu”.

Pel que fa a la situació en els barris, assenyala la misè-ria dels de Ciutat Vella per sobre de la dels altres: “Només cal entrar en els pisos del Raval. A molts d’aquestes llars només fa falta que els treguin la teu-lada”.

Assenyala com a prioritat prevenir que l’exclusió so-cial s’hereti, mitjançant l’acompanyament i oferint re-cursos als menors en risc, molts d’ells sense família, i que aquest suport no cessi quan són adults: “No se’ls pot deixar amb 18 anys a buscar-se la vida”.

Veu també molta gent afectada per un ERO o una prejubilació que s’ha quedat sense ingressos, o que la seva única vida era la feina: “Cal pensar en com hem llençat la gent al carrer, en com hem reestructurat les empreses, i quines ajudes hem donat a aquestes persones”.

Millores, greuges i esperança.Sobre les polítiques de l’Ajuntament en aquests deu anys, Richard destaca una millora en la gestió dels equipaments d’acollida --tot i que creu que falten pla-ces-- i que hi ha molt bona interlocució amb el Servei de suport i atenció a les persones sense sostre (SIS): “Ens coordinem i mantenim reunions periòdiques amb els seus responsables”.

Un veterà voluntari d’Arrels alerta del risc de “lapobresa amagada” a Barcelona

Enrique Richard autor del libro. (foto europa press.)

-97-


A més, critica que l’ordenança del civisme s’hagi dissenyat contra aquestes persones, i decisions com col·locar reposabraços en els bancs -- o treure’ls dels carrers-- per evitar que es puguin tombar: “Sempre ha prevalgut una política d’imatge que en ocasions culpabilitza persones que el sistema ha expulsat i han passat a ser un destorb”.

Considera “una vergonya” la revisió el 2011 dels ex-pedients de més de 30.000 beneficiaris de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) per part del Govern de CiU, perquè va deixar sense 400 euros gent necessi-tada, i també que els mitjans utilitzin la misèria en el sentit més menyspreat de la caritat i oblidant que és una lluita de drets i justícia.

Tot i això, té esperança i veu possibilitat de canvi en moviments com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que reivindica: “No és més violèn-cia no tenir el dret a un habitatge, que m’empara la Constitució, que no que jo xiscli una persona que em posa com a escut un nen? En lluites com aquesta la persona ressorgirà, el poble tindrà la seva veu”.

Enllaç: http://www.europapress.cat/successos/noticia-vetera-voluntari-darrels-alerta-risc-pobresa-amagada-barcelo-na-20130417153823.html

-98-


-98-

Enllaç: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20130419/54371354879/lecturas-barcelonesas-sant-jordi.html

Uno de los escenarios más arraigados de la Diada de Sant Jordi en Catalunya es, con permiso de Mont-blanc, las Ramblas de Barcelona. Cada año la popular avenida se llena hasta los topes de paseantes, autores, paradas de libros y quioscos de flores. Pero Barce-lona no será solo protagonista como escenario, sino también como inspiradora de algunos de los títulos más cotizados y cuidados de 2013. La literatura so-bre la ciudad condal, sobre su historia, vicisitudes y personajes ilustres, no deja de crecer en títulos pu-blicados y en lectores. Barcelona está de moda, no solo para los turistas. Algunas de las publicaciones más recientes permitirán incluso a los barceloneses-de-toda-la-vida descubrir rincones que desconocen e imaginar las vidas que hubieran podido vivir en ellos.

Con cartones por la calleEnrique Richard (Autoedición)Las vivencias de un veterano voluntario de la Funda-ción Arrels se hacen libro por primera vez. Richard ha elegido el mismo título del blog que empezó en 2007 para divulgar los momentos y personas que ha-lla en sus rondas por las calles de Ciutat Vella, cada martes, en busca de personas sin hogar a las que ofre-cer la ayuda de la entidad. Un testimonio en primera persona que, por ahora, solo se vende en la librería Claret (Roger de Llúria 5) y en la sede de Arrels (Rie-reta 24).

La Vanguardia (19/04/2013)Meritxell Martínez i Pauné

La historia y las relaciones humanas en la ciudad protagonizan algunos de los títulos más cotizados de esta Diada

Diez lecturas barcelonesas para este Sant Jordi

Numerosos ciudadanos han abarrotado desde tempranas horas La Rambla de Barcelona en la tradicional jornada de Sant Jordi acn/ Miquel Codolar

-99-


-99-

responsabilidadsocialcorp.blogspot.com.es (13/05/2013)Juan Royo

“Conversaciones con Miguel Fuster: Del éxito al abismo... y al renacimiento”, entrevistado por servi-dor. Comenzará a las 19 horas y es de entrada libre. La charla forma parte de una jornada en la que se realizará la presentación del Programa de la Obra So-cial de Ibercaja “Emplea- T y Emprende 2013” y la entrega de diplomas de los participantes en la pro-moción de 2012. Comenzará a las 19 horas y es de entrada libre.

En esta ocasión, Miguel Fuster referente del mundo del cómic en los años 70 repasará su vida de la mano de un servidor.

Tras alcanzar el éxito y ser reconocido como uno de los mejores dibujantes de cómic de España, Fuster cayó durante 15 años en la indigencia y el alcoholis-mo.

Después de una gran lucha y el apoyo de muchas personas, ha vuelto a encontrarse consigo mismo y a dibujar.

Durante la conferencia compartirá su ejemplo de su-peración al mundo de la empresa y los emprendedo-res, a la crisis y a la realidad actual.

Miguel FusterMiguel Fuster nació en Barcelona, en 1944. Comen-zó su trayectoria profesional con 16 años, al entrar como aprendiz en Editorial Bruguera.

Poco después ingresó en la plantilla de la agencia Se-lecciones Ilustradas, donde se especializó en cómic

romántico. Durante los años 70 y 80 siguió trabajan-do para Norma Editorial, pero el incendio fortuito de su casa y el alcoholismo le empujaron a vivir en la calle durante 15 años.

En 2003 encontró apoyo en la Fundación Arrels, la cual le ayuda a dejar el alcohol y le ofrece una habita-ción donde empezar a pintar.

El 4 de diciembre de 2007 comenzó a publicar los bocetos de sus vivencias en un blog y aceptó la oferta de editorial Glénat España de recogerlas en un ál-bum.

En 2009 recibe la mención de honor del XXVII Pre-mio Serra i Moret al Civismo y en 2011 el del Salón del Cómic de Barcelona. La trilogía en cómic “Mi-quel, 15 años en la calle”, el último con un extenso prólogo de servidor, repasa su vida en las calles.

Enllaç: http://juanroyo.blogspot.com.es/2013/05/miguel-fuster-en-zaragoza-de-la-mano-de.html?spref=bl

“Conversaciones con Miguel Fuster: Del éxito al abismo... y al renacimiento”

Miguel Fuster en Zaragoza de la mano de Ibercaja

-100-


-100-

El dibujante de cómic Miguel Fuster ofrece una con-ferencia en Ibercaja Patio de la Infanta este martes, 14 de mayo, en la que también será entrevistado por el economista, Juan Royo.

La charla, denominada ‘Conversaciones con Miguel Fuster: Del éxito al abismo... y al renacimiento’ y que comenzará a las 19.00 horas, forma parte de una jor-nada en la que se realizará la presentación del Pro-grama de la Obra Social de Ibercaja ‘Emplea- T y Emprende 2013’ y la entrega de diplomas de losparticipantes en la promoción de 2012.

En esta ocasión, Miguel Fuster, referente del mundo del cómic en los años 80, repasará su vida de la mano del economista aragonés Juan Royo. Tras alcanzar el éxito, cayó durante 15 años en la indigencia y el al-coholismo.

Después de una gran lucha y el apoyo de muchas per-sonas, ha vuelto a encontrarse consigo mismo y a di-bujar. Durante la conferencia, compartirá su ejemplo de superación al mundo de la empresa y los empren-dedores, a la crisis y a la realidad actual.

Miquel FusterMiguel Fuster nació en Barcelona, en 1944. Comen-zó su trayectoria profesional con 16 años, al entrar como aprendiz en Editorial Bruguera. Poco después, ingresó en la plantilla de la agencia Selecciones Ilus-tradas, donde se especializó en cómic romántico.

Durante los años 70 y 80 siguió trabajando para Nor-ma Editorial, pero el incendio fortuito de su casa y el alcoholismo le empujaron a vivir en la calle

durante 15 años. En 2003 encontró apoyo en la Fun-dación Arrels, la cual le ayuda a dejar el alcohol y le ofrece una habitación donde empezar a pintar.

El 4 de diciembre de 2007 comenzó a publicar los bocetos de sus vivencias en un blog y aceptó la oferta de editorial Glénat de recogerlas en un álbum. En 2009 recibe la mención de honor del XXVII Premio Serra i Moret al Civismo y en 2011 el del Salón del Cómic de Barcelona. La trilogía en cómic ‘Miquel, 15 años en la calle’, el último con un extenso prólogo de Juan Royo, repasa parte de su vida.

Europapress (13/05/2013)Redacción

El dibujante de cómic Miguel Fuster ofrece una conferencia en Ibercaja Patio de la Infanta

Enllaç: http://www.europapress.es/epsocial/obra-social/noticia-dibujante-comic-miguel-fuster-ofrece-conferencia-ibercaja-patio-infanta

-101-


-101-

Un estudi holandès del 2011 indica que per cada euro invertit a prevenir el fenomen dels sense sostre s’estalvien 2,20 euros en altres despeses, com estades en urgències hospitalàries, serveis psiquiàtrics o la mateixa recuperació de la vivenda.

L’1 de març, l’actual presidència irlandesa de la UE va convocar els ministres europeus competents en te-mes que afecten les persones sense casa a una troba-da sense precedents. El principal document de treball mostra diferents exemples que corroboren la famosa dita val més prevenir que curar i a l’estudi holandès se li suma un càlcul realitzat a Escòcia el 2010: mentre que proveir d’allotjament temporal i reubicar poste-riorment una família tenia un cost anual aproximat de 6.200 euros, la mediació amb la propietat de la vivenda podia suposar al voltant de 700 euros.

Com més temps passa una persona al carrer, més difícil i costosa és la seva recuperació. Per això cal treballar des de la prevenció, evitant que les perso-nes perdin casa seva. Diversos exemples europeus ho confirmen: a Suècia, les agències immobiliàries han d’informar els serveis socials quan es produeix el pri-mer impagament, ja que així aconsegueixen que es pugui portar a terme una mediació amb prou temps i evitar el desnonament. A Àustria es facilita suport de baixa intensitat des del principi del procés, amb una visió global que inclou vivenda, feina i temes legals i financers, entre d’altres.

Les dades de l’INE del 2012 mostren que el 60% de les famílies catalanes tenen dificultats per arribar a final de mes. Així mateix, segons l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya, el 10% de les famílies viuen en situació de «pobresa energètica » (dificultat o incapacitat de mantenir el domicili en unes condi-

cions adequades de temperatura). Una tercera dada de l’Idescat: el 2011, el 5% de les famílies catalanes (gairebé quatre punts més que el 2008) es trobaven en situació de privació material severa.

Perdre la casa significa molt més que perdre les qua-tre parets que ens donen recer. La casa és un dels elements fonamentals que configuren la llar, entesa aquesta com un concepte molt més ampli on tenen cabuda les persones que ocupen l’espai, les relacions que s’estableixen entre elles, etcètera. La casa ens dóna sentit pel fet que disposem d’un lloc on anar, un espai on se’ns reconeix. Persones sense llar no són només els sense sostre. La classificació ETHOS de la federació d’entitats que treballen amb persones sen-se domicili a Europa inclou en el concepte «persona sense llar» les que viuen en equipaments per a perso-nes sense llar, dones víctimes de violència domèstica i persones que habiten vivendes insegures, amenaça-des de desnonament o inadequades a les seves neces-sitats, entre altres.

Les persones sense domicili no són aquelles que no-més han perdut casa seva. Han perdut alguna cosa més: la salut, el lloc de treball, la família, els amics.

Ecas (14/05/2013)Marta Olaria

Una actuació integral de caràcter preventiu i a llarg termini pot reduir al mínim el cost que suposa viure sense llar

‘No perdre la casa, un estalvi social’, article de Marta Olaria a El Periódico de Catalunya

-102-


Es tracta d’un fenomen de causes complexes i inter-dependents. Els factors de vulnerabilitat són diver-sos. Segons assenyala el Comitè Econòmic i Social Europeu, aquests factors es divideixen en quatre blocs: estructurals (procés econòmic —desocupació, pobresa, immigració—, canvi d’estatus, impossibili-tat d’accés a vivenda protegida per motius de mercat immobiliari i/o desnonament); institucionals (escas-setat de serveis socials bàsics); relacionals (situació familiar, violència domèstica, divorci) i personals (discapacitat, malalties de llarga durada, dependència, salut mental, baix nivell educacional).En el treball amb persones sense llar intentem que recuperin la seva vida anterior al pas pel carrer. En el nostre dia a dia ens preguntem constantment què és el que no es va fer en el seu moment per evitar aquesta situació dramàtica i vergonyosa.

Hi ha evidències que els processos de pèrdua de la vivenda es poden gestionar de manera diferent de com s’ha fet fins ara. Per un costat, treballant des de la prevenció. Per aconseguir-ho és necessari que tots els agents implicats (propietaris, finançadors, serveis socials, administracions, persones afectades…) tre-ballin junts amb una visió de la situació integral i a llarg termini. Per un altre, una vegada que la persona ha perdut la seva vivenda, intentant reduir al mínim el temps que passa al carrer o en recursos socials. A part del patiment que suposa estar sense domicili per a les persones afectades, l’evidència en costos econò-mics i socials hauria de ser suficient per incrementar els esforços destinats a fer que ningú perdi casa seva.

Enllaç: http://acciosocial.org/opinem-des-de-lambit-social/no-perdre-la-casa-un-estalvi-social-opiniode-marta-olaria-a-el-perio-dico-de-catalunya/

-103-


-103-

Cuando llegamos a la sala de conferencias de patio de la infanta, tomamos asiento en la tercera fila mi compañera, encargada de las fotografías, y yo, para poder ver y escuchar bien a los ponentes. Juan Royo era el encargado de entrevistar a Miquel Fuster en esta ocasión. La charla trataba sobre emprendedores, y la idea era que Juan le preguntara como economis-ta y emprendedor a Miquel cómo había sido su cre-cimiento profesional, su declive y su renacimiento. Supongo que nadie se esperaba que la charla pasara de un plano «económico- social» a uno « ético –psi-cológico» tan fluidamente.

Tras la introducción dada por la representante de «obra social ibercaja» y la presentación de la conver-sación a mano de Juan, Miquel comenzó a contarnos su historia.

Nos cuenta que comenzó como aprendiz en un estu-dio de dibujo llamado Ediciones Bruguera. Después entró a formar parte de la plantilla de Selecciones Ilustradas, una empresa que fue formada por jóve-nes promesas del cómic de la época. Estaban bajo el mando de Josep Toutain, un emprendedor de carác-ter familiar, muy familiar. Nos cuenta sobre Toutain que como persona era genial, pero a nivel de empre-sario se coló. A la hora de gestionar su dinero, cada euro que ganaba, lo reinvertía en sus empleados, de manera que nunca les faltara trabajo. ¿A qué se arries-gaba con esto? A que si no entraban trabajos o co-bros de los mismos, no obtenía dinero ni beneficios ni nada, se quedaba a cero.

Siguiendo con la historia de Miquel, tras este trabajo entró en Norma Editorial, donde destacó como di-bujante de Romance (años 80) nos cuenta que con 20 años, mientras que sus amigos disfrutaban de una vida de soltería y gasto a lo loco, él tuvo que casarse

por dejar embarazada a la que ahora es su ex mujer, por lo que no vivía esa vida.

No nos lo dice directamente, pero se puede sentir en sus palabras que vivió esos años con un resenti-miento interior hacia su esposa e hijo, que aunque lo quisiera con toda el alma, le impedían llevar ese estilo de vida envidiado.

¿Qué pasó? Poco a poco fue reventando. Hacía viajes para cobrar «falsos impagos» para vivir esa sombra de vida libre que tanto deseaba, y en uno de esos viajes, con 32 años, su mujer lo siguió, y eso desenca-denó su divorcio.

Con 32 años, libre al fin, sin ataduras, podía darse a la vida bohemia con la que había soñado. Pero ¿qué pasa cuando se consigue algo que no has podido te-ner por estar retenido? Que puede que lo coja sin control, y eso le pasó a él.

Se trasladó a su piso en el barrio de Sants, Barcelona, donde se dedicó a una vida que se resumía en dibujar como prioridad, beber, fumar, y estar de fiesta. Su piso era un lugar de reunión y celebración constante, un espacio e puertas abiertas para reunirse y estar.

Dado a “la vida bohemia”, Miquel vive el día a día sin más, y se enamora de una mujer. Una mujer de la que no puede separarse. Reconoce que discuten mucho, su carácter es endiablado, constantemente hay tensión pero… la atracción les impide separarse, es una adicción el estar juntos. Un día, sin avisar, sin preverlo, ella desaparece, y esto deja a Miquel heri-do de muerte interiormente, como quien recibe un disparo por la espalda. Se da a la bebida para tratar de olvidar, amortiguar el dolor, superar la traición, continuar aguantando el día a día, a ver si encuentra

Agendazaragoza.com (15/05/2013)Redacción

Conociendo a Miquel Fuster

-104-


una explicación al por qué de este abandono. Pero no, esta respuesta no está en el fondo de ninguna botella. Así transcurren sus días hasta que ocurre la tragedia: su piso arde en llamas. Este acontecimiento deja a Miquel con una mano por delante y otra por detrás ¿qué hacer? El banco le plantea venderle el piso por un millón de pesetas “pagas 2000 mensuales de gastos, nosotros te damos 1000 000, pero atiende, siendo como eres, te quedarás pronto sin nada, Mi-quel, y no tendrás dónde ir”. Por otro lado, no tenía un duro ahorrado para reformar el piso, por lo que la opción era quedarse entre los recuerdos calcina-dos, que en ese momento de debilidad, eran para él fantasmas y una prueba de que todo había sido un fracaso, su matrimonio, el abandono, ahora estaba sin un hogar… todo.

Hasta que el banco le pagó, vivió en el piso subsis-tiendo como podía en el piso, pero nunca dejando de dibujar.

Cuando le pagaron, él pagó una deuda pendiente y tras hacer cuentas y ver cómo estaba el mercado, se dio cuenta de que nunca podría volver a tener piso propio.

¿Qué hizo con el resto del millón? ¿Acaso piensan ustedes que por ser alcohólico lo gastó en si mismo solo en alcohol y ya está, por vicio?¿Creen que es al-cohólico por vicio? Voy a contarles lo que nos trans-mitió, pero a través de mis conocimientos personales también, para que entre sus palabras y las mías, pue-dan llegar a ver lo complejo y realmente increíble que ha logrado este hombre.

Una persona no llega a pobre de un día para otro.- Nos contó él mismo.- no te levantas un día y pasas de estar en tu colchón a estar en un cartón en un cajero…no. Es un proceso de aislamiento físico y mental.

Cuando él se vio en la calle con el dinero, sus amigos de verdad le tendieron la mano, lo acogieron.¿ Qué pasa? Él seguía bebiendo para olvidar, ya no sólo su desamor, sino también su tragedia en general, y esto hacía que sus amigos se sintieran mal, ya que no lo

veían bien. El alcohol para quien lo utiliza para olvi-dar no es algo que cause placer, os lo aseguro, posi-blemente ni siquiera llegue a degustar su sabor, pues-to que lo bebe con ansiedad, lo bebe con el único fin de anestesiar lo que lleva dentro, acallar las voces de su interior, dejar de sentir el nudo de su estómago, llenar el agujero de su alma que no le deja respirar…No es un vicio, es un relleno.

¿Qué pasa? La imagen del alcohólico suele ser nega-tiva porque llega un momento que la persona odia tanto el dolor que tiene dentro, el dolor que tiene que acallar, cómo lo tiene que hacer, en qué se ha con-vertido…que odia a todo su alrededor porque cree que es culpa de todos que eso le ocurra…sin embar-go, Miquel fue diferente. Él mantuvo su conciencia y supo que sus amigos no tenían culpa de lo que le pasaba, y veía cómo su situación, su estado, los da-ñaba porque lo apreciaban, y decidió gastar su dinero en disfrutar con ellos, compartir con ellos lo poco bueno que tuviese, y una vez acabado esto, alejarse, puesto que no quiso causarles más dolor, porque eso solo lo hacía sentirse aún peor.

Así fue como acabó finalmente en la calle, como in-digente. Intentó juntarse con otros, pero su carácter, su forma de ver la vida, le diferenciaba y apartaba de “la manada”. Vagó por su barrio, por otros, durmió en las calles, recibió ayudas… pero nunca dejó de di-bujar. Sacaba su dinero por sus ilustraciones, sí, pero este dinero iba a parar al alcohol.

El alcohol…ese placebo que aprisionaba a sus espíri-tus en lo más profundo de su corazón, impidiéndoles surgir y ser combatidos… al menos, conscientemen-te.

¿Por qué digo conscientemente? Os lo explicaré un poco más adelante.

Pasó 15 años en la calle, como bien podréis leer en su blog (http://miquelfuster.com/) hasta que fue ayudado por Fundació Arrels, quien poniéndole la condición de que dejara de beber, le ayudó a resurgir como ilustrador y sobre todo, como persona.

-105-


Juan Royo no interviene mucho porque aparte de que Miquel está inspirado y nos cuenta su historia a todos ininterrumpidamente, Juan está bastante afónico. Sin embargo, el saber que el resurgimiento de este artista fue a partir de su talento y su incansable espíritu es algo que nos tiene a todos expectantes.

Sobre mi comentario de «combatir sus emociones y pensamientos conscientemente«, os contaré mi análi-sis. Miquel es una persona muy emocional, nos lo ha dejado ver en la charla, y también es posible verlo en sus dibujos, y ahí es dónde está la clave.

Su barrera para acallar sus problemas, sus miedos, su dolor, su pena… fue el alcohol… no quería apoyarse en nadie para no hacerlos sufrir, pero su forma de mantenerse en contacto con la realidad, su forma de seguir conectado con su parte racional, emocional y que sabía que no era culpa del mundo que lo rodea-ba, eran sus dibujos. Con ellos, de alguna forma segu-ro que contaba todo lo que tenía en su interior, literal o figuradamente, y combatía esa oscuridad interior y mantenía la luz de su alma. Eso fue lo que mantu-vo vivo al auténtico Miquel dentro de la enfermedad durante sus 15 años en la calle, su capacidad de ex-presarse con su arte, y cuando hubo alguien capaz de tenderle una mano y él sacara el valor de decidir abandonar su escudo y quitarse su insonorización, lo hizo, y el enfrentarse a todos sus miedos, recuerdos y demás con la mente clara es algo duro, increíble-mente duro, y mucho más el no volver a recaer, pero si se recae, no hay que culparse, pues en la culpa está la disculpa, y el permiso de volver a hacerlo. Hay que afrontarlo y decidir que no está permitido que vuelva a pasar, e identificar qué es aquello que nos da la paz de espíritu que necesitamos.

Miquel es un claro ejemplo a seguir, diga lo que diga, ya que puede que no esté recuperado del todo (es sa-bido que alguien enfermo de algo así no se «recupera» del todo nunca) pero sí es alguien que ya no es quien fue en esos años, ya ha hecho el cambio, ha dado el paso de querer superarlo y dejar ese comportamiento atrás. Sigue queriendo vivir el día a día, sigue dibujan-do, busca ayudar a su hijo, conocer y seguir crecien-do… pero también se le nota que quiere afrontar los acontecimientos de su pasado, superarlos y que se queden en anécdotas sin más, y eso es lo más difícil y a la vez lo más admirable que se puede hacer.

Enllaç: http://www.agendazaragoza.com/?p=238IE.AssocFile.HTM\Shell\Open\Command

-106-


-106-

Ub.edu (21/05/2013)Redacció

Enllaç: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/05/056.html

Mitjançant un conveni de col·laboració signat avui pel rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Dídac Ramírez, i el director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, aquestes dues institucions han acordat dur a terme accions conjuntes amb l’objectiu d’afavorir les persones que es troben en una situació d’exclusió extrema ateses per la Fundació Arrels. Alguns dels acords que estableix el conveni són que les dues institucions organitzaran conjuntament campanyes de sensibilització dirigides a la comunitat universitària per donar a conèixer la tasca de la Fun-dació Arrels, i que col·laboraran en la programació d’activitats de formació, jornades, cursos, tallers i al-tres iniciatives, dirigides tant a la comunitat universi-tària com als usuaris o professionals de la Fundació Arrels. Així mateix, està previst engegar activitats d’aprenentatge servei a la Fundació Arrels adreçades a l’alumnat de la UB i fer campanyes per recaptar béns com ara roba, productes de neteja, aliments o d’altres, en benefici dels usuaris de la Fundació. Per últim, la UB, a través de la Fundació Josep Finestres, es compromet a procurar l’atenció bàsica odontolò-gica i podològica a les persones ateses per Arrels. Impulsada des del Comissionat per a Desenvolupa-ment Social i Envelliment a través de Voluntariat UB, aquesta col·laboració respon a la voluntat de la Uni-versitat de fomentar la responsabilitat social corpora-tiva i retornar a la societat civil totes les aportacions que contribueixen a millorar la mateixa societat.

La Fundació Arrels és una organització que atén persones sense sostre de la ciutat de Barcelona i els ofereix allotjament, alimentació i atenció social i sa-nitària. El 2012, es va fer càrrec de prop de 1.300 persones, 455 directament del carrer. Formada per un equip de 250 voluntaris i 52 treballadors, des de fa 25 anys combat el fenomen dels sense sostre sota el lema «Ningú dormint al carrer».

La UB i la Fundació Arrels uneixen esforços per afavorir la situació de les persones sense sostre

El rector de la Universitat de Barcelona i el director de la Fun-dació Arrels, durant la signatura del conveni.

-107-


-107-

“He visto cosas que vosotros no creeríais: atacar na-ves en llamas más allá de Orión. He visto rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäu-ser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia”. Con la célebre frase de la película Blade Runner, el economista y dibujante Juan Royo ha presentado en Zaragoza a Miquel Fus-ter.

Fuster fue dibujante en Barcelona en los años 80 cuando, como él ha dicho, “se hablaba de dibujar igual que si se tratase de la fiebre del oro”. El edi-tor y guionista Joseph Toutain puso en sus manos un guión del Oeste y Miquel comenzó así una carre-ra que le llevó a ganar mucho dinero. Tenía todo el trabajo que quería y, además, hacía lo que le gustaba.

Se casó a los 20 años, cuando todos sus amigos se-guían solteros. El dinero que ganaba le permitía vivir dos vidas: una con su mujer y otra con sus amigos. A los 32 años se divorció y volvió al piso donde había vivido con sus padres. Su casa se convirtió en una sala de fiestas, y todo lo que ganaba lo gastaba en invitar a sus amigos y en beber.

Se enamoró de una mujer que tenía un genio endia-blado hasta el punto de que en alguna ocasión inten-tó dejarla, pero ella se oponía. De pronto, un 6 de octubre, sin previo aviso, la mujer lo abandonó y él sintió que le disparaban un tiro por la espalda (así lo ha dicho).

Solo unos meses más tarde, cuando su dolor aún se-guía vivo, la vivienda de Miquel se quemó y, como no consiguió dinero para reconstruirla, decidió ven-derla por la cantidad que le ofrecía la inmobiliaria: un millón de pesetas. Algunas personas le advirtieron

que si lo vendía, se quedaría en la calle; pero él siguió adelante con su propósito porque pensó que en aquel piso le martirizarían los recuerdos del amor perdido. “No sabía entonces que, vayas a donde vayas, los re-cuerdos los llevas contigo”, ha dicho Miquel.

Buscó otro piso, pero el dinero que había obtenido de la venta del primero no le alcanzaba para com-prarlo, de modo que optó por gastárselo bebiendo, y se cumplió lo que tanto le habían advertido: tuvo que vivir en la calle. “Y fui a morir a las tablas, como los toros”: en la calle, sí, pero en su barrio de siempre, en Sants, hasta que no pudo aguantar más la compasión con la que lo miraban sus antiguos vecinos y las per-sonas que lo querían, porque a su dolor se sumaba el dolor de los otros, y se marchó al centro de la ciudad.

En la calle pasó mucho miedo: quemaban a indigen-tes. En una ocasión, unos jóvenes bien educados y bien vestidos se acercaron a darle conversación. Al marcharse, uno de ellos sacó un adoquín de debajo de la cazadora y se lo tiró a la cara. Le rompió la na-riz, pero habría podido matarlo. Tuvo que ser ingre-sado en un hospital.

Mariapilarclau.com (24/05/2013)Maria Pilar Clau

“He visto cosas que vosotros no creeríais: atacar naves en llamas más allá de Orión. He vis-to rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia” (frase de la película Blade Runner)

Miquel Fuster: “La calle es una cárcel infinita”

-108-


“La indigencia es vivir en un estado en el que beber es necesario para poder levantarte”, ha dicho Miquel, y ha añadido algo todavía más sobrecogedor: “sobre-vivir a la calle y perder el miedo exige abandonar la parte más íntima de tus sentimientos”.

También entre los que viven en la calle hay conflic-tos, y Fuster tuvo que aprender a ser ecuánime, pero también a enseñar los dientes.

“La calle es una cárcel infinita. Es el cuento de nunca acabar”, ha dicho. Llevaba quince años como indi-gente cuando la fundación Arrels fue a recogerlo. Le ofrecían un techo, una cama, comida, a cambio de que dejara de beber; “pero, si dejaba de beber, ven-dría mi pasado”, contaba Miquel, y él no se sentía con las fuerzas necesarias para dejar entrar en su vida a ese tiempo que tanto amargura le ocasionó. Hasta que un día se dio cuenta de que no podía más y, casi a rastras, consiguió llegar hasta la fundación.

Hace diez años que ha salido de la calle. “Ahora ten-go una cama; antes, cuando encontraba un cajero confortable, creía que estaba en un gran hotel”, ha dicho Miquel.

La calle le ha dejado algunas secuelas físicas; por ejemplo, solo tiene un riñón, y no sabe cuándo ni dónde le quitaron el otro porque ha sido ingresado varias veces en hospitales.

Y de lo que no tiene nada es de resentimiento, “por-que el resentimiento hacia los demás y hacia uno mis-mo es el peor veneno que se puede llevar dentro”, ha dicho, y ha añadido: “al cabo de muchos años en la calle, me di cuenta de que era más sencillo no enga-ñarme, que yo había sido el culpable, y decidí perdo-narme”.

Este artista que es capaz de adivinar por el color de la tez y por el grado de encorvadura cuánto tiempo lleva una persona en la calle reconoce que su recu-peración “ha sido un milagro”. Y dice que en la calle ha aprendido a escuchar, a ver pasar el tiempo. Ha aprendido cautela y discreción, y ha aprendido que hay más bondad que maldad.

Fuster tiene cuadros en museos y, en ningún momen-to, ni cuando estuvo en la calle, ni después, durante su recuperación, ha dejado de dibujar y de pintar.

Este artista que, como él ha afirmado, acaba de llegar al mundo y no tiene otras expectativas sino vivir en paz y seguir dibujando ha visto puestas de sol que nada tienen que ver con lo que vio el replicante de Blade Runner y ha visto más terror.

Enllaç: http://mariapilarclau.com/?p=148IE.AssocFile.HTM\Shell\Open\Command

-109-


-109-

Enllaç: http://www.lacomarcadepuertollano.com/diario/noticia/2013_05_24/64

Lacomarcadepuertollano.com (24/05/2013)Redacción

Enrique Richard presentará su libro “Con cartones por la calle” el lunes 27 en la Biblioteca pública de Ciudad Real, a las 7 de la tarde, que resigue sensibili-zar a los lectores sobre la importancia de estar cerca de las personas sin hogar, desde su experiencia de más de 10 años trabajando como voluntario con los “sin techo” a través de la Fundación Arrels.

Enrique Richard vive en Barcelona, pero estará en Ciudad Real desde el 25 de mayo. Igual sería bueno una entrevista en radio o TV el 27 por la mañana para animar a más gente a que asista a la presentación.

Arrels es una fundación dedicada a la atención de personas sin hogar de Barcelona ciudad. Atiende a personas que se encuentran en las situaciones más consolidadas de desarraigo social y que, debido a su situación o por la presión del entorno social, ya no cuentan con capacidades suficientes para afrontar un proceso efectivo de mejora.

Fundada en 1987 por un grupo de voluntarios de una parroquia del barrio del Raval de Barcelona.

Enrique Richard presenta el lunes su libro “Con cartones, por la calle” en Ciudad Real

Portada del libro. Con cartones por la calle.

-110-


-110-

Enrique Richard presentará su libro “Con cartones por la calle” el lunes 27 en la Biblioteca pública de Ciudad Real, a las 7 de la tarde, que resigue sensibili-zar a los lectores sobre la importancia de estar cerca de las personas sin hogar, desde su experiencia de más de 10 años trabajando como voluntario con los “sin techo” a través de la Fundación Arrels.

Arrels es una fundación dedicada a la atención de personas sin hogar de Barcelona ciudad. Atiende a personas que se encuentran en las situaciones más consolidadas de desarraigo social y que, debido a su situación o por la presión del entorno social, ya no cuentan con capacidades suficientes para afrontar un proceso efectivo de mejora.

Fundada en 1987 por un grupo de voluntarios de una parroquia del barrio del Raval de Barcelona.

Miciudadreal.es (25/05/2013)Redacción

Enrique Richard presenta el lunes su libro “Con cartones, por la calle” en Ciudad Real

Enllaç: http://www.miciudadreal.es/2013/05/25/enrique-richard-presenta-el-lunes-su-libro-con-cartones-por-la-calle-en-ciudad-real/

-111-


-111-

El 21 de mayo de 2013 se firmó el convenio de cola-boración entre la Universidad de Barcelona Fundació Josep Finestres y la Fundació Arrels. El Dr. Dídac Ramirez y Sarrió, rector magnífico de la Universi-dad de Barcelona y presidente de la Fundació Josep Finestres, firmó el citado convenio que se enmarca y responde a la voluntad de la Universidad de Bar-celona y la Fundació Josep Finestres de fomentar la responsabilidad social corporativa con la Fundació Arrels, que tiene como finalidad atender y acompa-ñar a las personas sin hogar, sensibilizar a la ciudada-nía y transformar las situaciones que provocan exclu-sión social.

Esta colaboración entre las entidades, tiene la firme voluntad de sensibilizar y apoyar a los diferentes sec-tores de la comunidad universitaria para promocio-nar un modelo social nuevo y devolver a la sociedad civil, todas las aportaciones que contribuyen a mejo-rar la sociedad.

El objetivo del convenio es la prestación de servicios de odontología y podología a la población derivada a los hospitales de la Fundació Josep Finestres desde los servicios sociales de la Fundació Arrels.

Fundaciojosepfinestres.cat (29/05/2013)Redacció

Convenio de colaboración entre la Universidad de Barcelona, la Fundació Josep Finestres y la Fundació Arrels

Enllaç: http://www.fundaciojosepfinestres.cat/ca/node/675

-112-


-112-

El dibujante reencontradoMiquel Fuster era dibujante de cómics de temática romántica para publicaciones británicas en los años 60, al estilo de Purita Campos con su famoso per-sonaje ‘Esther’. Pero el género perdió vigencia y el trabajo empezó a escasear, un periodo de mala suerte que coincidió con la ruptura abrupta con su pareja de entonces, un incendio en su piso y un desahucio. His-toria por desgracia bastante común que acabó con él en la calle. “He pasado 15 años extraviado con el alcohol como único aunque nefasto ángel custodio”, confesaba Miquel en 2010 en una entrevista que ver-saba sobre el cómic que publicó entonces (ya tiene segunda parte) con Glenat. ‘Miguel: 15 años en la calle’.

“Es algo trágico y terrible transitar entre la gente y comprobar que lo único que encuentras es despre-cio, miedo o compasión. Es entonces cuando te das cuenta de que eres un cadáver sin sepultar. El mundo va anunciándolo con sus miradas”. También sabe él de desalmados como los que combate Rutger Hauer en su filme gore: “He visto el mal en la mirada de un muchacho que, porque sí, ni tan siquiera para robar-me, me arrojó un adoquín que me partió el tabique nasal y no me causó la muerte porque no era ese mi momento”. Pero, curiosamente, lo más ‘heavy’ para él eran los niños que lo miraban a su paso: “Una de las más dolorosas alambradas de espinos que pue-den cruzarse en el camino de un indigente”. Eso y las confesiones que le hacían las mujeres que vivían como él en una acera. Miquel tiene un blog en el que se expresa así sobre cómo la gente reacciona ante los pobres que se topa por la calle: “Somos más inexis-tentes que el estiércol, porque al menos, al percibir el

hedor, les haría, aunque fuese por un instante, alterar sus inhumanas facciones. Nos niegan lo único que nos queda, el reconocimiento de nuestra propia exis-tencia”. Aquí cuenta él mismo su historia y muestra sus dibujos.

“He hecho este cómic para que la gente tome con-ciencia de que dentro de los bultos de la calle hay al-guien sufriendo. Y que nadie se crea que no le puede tocar a él, he visto a directores de banco en la calle”, dice Miquel, que a sus 69 años lleva ya diez viviendo bajo un techo. Por cierto, ¿han podido dejar de tara-rear ya ‘Jesus’ Blood Never...?

Elcorreo.com (06/06/2013)Isabel Ibáñez

Tres historias alucinantes de personas sin hogar: el anciano cuya voz obsesionó a Tom Waits, el actor que siempre hace de ‘homeless’ y el español que creó un cómic sobre sus 15 años en la calle

El canto del vagabundo

Enllaç: http://www.elcorreo.com/vizcaya/20130606/mas-actualidad/sociedad/canto-vagabundo-201306051912.html

-113-


-113-

Enllaç: http://xarxanet.org/comunitari/noticies/arrels-fundacio-i-ub-uneixen-esforcos-coneixements-i-recursos

Sumar per oferir més i millor. Sota aquesta premis-sa, el 21 de maig la Universitat de Barcelona (UB) i Arrels Fundació – organització que atén des de fa 25 anys a persones sense sostre de Barcelona– van sig-nar un conveni de col·laboració per dur a terme ac-cions conjuntes adreçades al usuaris d’aquesta entitat.

Les sinergies s’establiran en diferents sentits. En pri-mer lloc, organitzaran conjuntament campanyes de sensibilització enfocades cap a la comunitat universi-tària i amb l’objectiu de donar visibilitat al problema de manca de sostre que pateixen milers de persones. El 2012, Arrels va tenir gairebé 1.300 usuaris.

D’altra banda, col·laboraran en el disseny, progra-mació i realització d’activitats formatives dirigides a estudiants, membres de la comunitat universitària, usuaris d’Arrels i professionals que treballen en aquesta fundació.

Arrels i UB impartiran cursos dirigits a la comu-nitat universitària i als usuaris i professionals de la fundació

Una tercera branca de l’acord estableix el compromís de la UB a engegar activitats d’aprenentatge servei (APS) a la Fundació Arrels. L’aprenentatge servei ja forma part dels plans docents d’algunes universitats catalanes, les quals a més compten amb fundacions o departaments dedicats a la promoció del voluntariat. Si bé amb l’APS es busca fer un pas endavant en el reconeixement i posada en valor dels treballs i tas-ques amb alt valor social dins la universitat, ja fa dos anys que es reconeix com un crèdit acadèmic més (ECTS) el voluntariat promogut des de les diverses

fundacions i departaments universitaris.

El mateix conveni de col·laboració recull també el compromís de la institució universitària de fer cam-panyes per recaptar roba, productes de neteja i ali-ments, entre d’altres, i fer-los arribar als usuaris de la Fundació.

La UB atendrà les necessitats odontològiques dels usuaris d’Arrels a través de la Fundació Jo-sep Finestres

Finalment, la UB s’ha compromès a atendre les ne-cessitats odontològiques i podològiques dels usuaris a través de la Fundació Josep Finestres.

Segons asseguren des del Comissionat per a Desen-volupament Social i Envelliment de la UB, una de les parts impulsores de l’acord, “aquesta col·laboració respon a la voluntat de la universitat de fomentar la responsabilitat social corporativa i retornar a la socie-tat totes les aportacions que contribueixen a millorar la mateixa societat”.

El conveni de col·laboració estableix una sèrie d’accions conjuntes que revertiran positivament tant sobre els usuaris d’Arrels com sobre la comunitat universitària.

Arrels Fundació i UB uneixen esforços, coneixe-ments i recursos

Xarxanet (07/06/2013)Fundació Autònoma Solidaria

El rector de la UB i el director d’Arrels, durant al signatura. Font: UB

-114-


-114-

El proper dimecres 12 de juny a les 19 hores, presen-tem el llibre de l’Enrique Richard a la biblioteca Tecla Sala.: “Con cartones por la calle”.La idea seria mostrar com els exclosos els marginats, drogadictes, presos, malalts terminals o rodamons són persones amb les que que val la pena estar-hi, dedicar-hi temps i estimació.Segurament, que en el fons, es tracta de veure que l’estimació va més enllà del que veiem.Ens agradaria que ho cometessis amb gent propera que dediquen temps als que estan a la presó, o els que atenen immigrants , malalts o qualsevol persona de bona voluntat.

Esglesiabetel.org (07/06/2013)Redacció

Presentació del llibre “Con cartones por la calle”

Enllaç: http://www.esglesiabetel.org/blog/?s=con+cartones+por+la+calle

-115-


-115-

Enllaç: http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/7569115

La Fundació Arrels, de la mà de voluntaris com l’Enrique Richard lluita per fer visibles les persones que viuen al carrer. Després de 10 anys, l’Enrique ha decidit explicar la seva experiència al llibre “Con car-tones por la calle”, que ha presentat a la biblioteca Tecla Sala.

Quan caminem pel carrer, poques vegades advertim la seva presència, però hi són. Malauradament, als ca-rrers, sota els cartrons, hi ha persones a qui la vida no ha tractat bé. Amb circumstàncies diverses, però amb una realitat que sovint, per no voler acceptar-la, con-vertim en invisible. És per això que, explica l’Enrique Richard, “després de 10 anys i d’haver recollit les meves experiències en un blog, he pensat que era el moment de donar-li forma a tot plegat i convertir-ho en un llibre”.

La presentació s’ha fet a la biblioteca Tecla Sala, plena de gom a gom per escoltar l’experiència de l’Enrique. L’autor ha parlat del llibre, de les persones que ell ha conegut i de com aquesta relació li ha canviat la manera de veure el món. L’Enrique posa noms i ros-tres a les persones que s’amaguen sota els cartrons, i explica les seves històries des de l’afecte, però també, de vegades, des de la impotència que provoca veure situacions que es tornen cròniques.

“Són realitats molt dures. La societat converteix aquestes persones en invisibles perquè sovint no sap com tractar-les, ens fan por i fins i tot ens arriben a molestar perquè estan bruts, moltes vegades tenen problemes amb l’alcohol”, diu l’Enrique.

Amb “Con cartones por la calle” l’autor pretén donar a conèixer la realitat que s’amaga als carrers de les ciutats, i conscienciar a tothom d’una cosa que sem-bla una obvietat, però que potser no ho és tant: als nostres carrers, entre els cartrons, hi viuen persones.

L’Hdigital (14/06/2013)Redacció

“Con cartones por la calle” explica l’experiència d’un voluntari de la Fundació Arrels

La realitat dels sense sostre en un llibre

-116-


-116-

El autor es colaborador de la Fundación Arrels (Bar-celona), dedicada a la recogida y asistencia de mendi-gos que duermen en la calle.

Enrique Richard es voluntario del equipo de calle de Arrels desde hace diez años. Pasea por las calles de Barcelona, escuchando y acompañando a las perso-nas sin techo que viven en ella. Ahora recoge su ex-periencia en el libro Con cartones por la calle donde plasma varias de las historias vividas pero donde, so-bre todo, nos acerca con una sensibilidad especial a la realidad de las personas sin hogar.

Arrels es una fundación dedicada a la atención de personas sin hogar de Barcelona ciudad. Atiende a personas que se encuentran en las situaciones más consolidadas de desarraigo social y que, debido a su situación o por la presión del entorno social, ya no cuentan con capacidades suficientes para afrontar un proceso efectivo de mejora. Fue fundada en 1987 por un grupo de voluntarios de una parroquia del barrio del Raval de Barcelona.

Pastoralsantiago.org (14/06/2013)Inma Tamayo

El próximo lunes, 17 de junio, a las 20:00 h., en el Centro Fonseca, de los Padres Jesui-tas, se presentará el libro de Enrique Richard: “Con cartones por la calle”

Presentación del libro: “Con cartones por la calle”

Enllaç: http://www.pastoralsantiago.org/2013/06/presentacion-del-libro-con-cartones-por.html

-117-


-117-

Mañana lunes 17 de junio, a las 20,00h, presentación del libro “Con cartones por la calle” en el Centro Fonseca.

Se trata de una obra de Enrique Richard, colabora-dor de la Fundación Arrels, creada por unos Jesuitas en una parroquia de Barcelona. El Equipo de esta Fundación ha marcado un estilo propio de hacer, de relacionarse, de mirar, de escuchar, de estar… con las personas que viven en nuestras calles.

Como dice el autor en su web, se trata de la solidari-dad con los invisibles que no queremos ver, los sin techo que por todo hogar tienen unos cartones bajo los que poder descansar.

Os recomendamos asistir a esta interesantísima pre-sentación y si no podéis visitad su página web.http://enriquerichard.es

Elrecreosolidario.blogspot.com.es (16/06/2013)Trasno Solidario

¿Qué hay en esos cartones de nuestras calles?

Enllaç: http://elrecreosolidario.blogspot.com.es/2013/06/que-hay-en-esos-cartones-de-nuestras.html

-118-


-118-

Ecosdosur.blogspot.com.es (18/(06/2013)Redacción

El Centro Fonseca de La Coruña acogió ayer la pre-sentación del libro “Con cartones por la calle”, de Enrique Richard, que resume diez años de trabajo de voluntariado en el equipo de calle de Arrels Funda-ció. En el acto también estuvieron presentes Alfonso García, presidente de Cruz Roja, y Alfredo Asensio, miembro de la junta directiva y profesor de español de la ONGD Ecos do Sur, quien presentó a los po-nentes.

Tratar de que los ‘sin techo’ abandonen la calle, con empatía y situando el derecho sobre la mera ayu-da, es el objetivo a perseguir, según destacó Alfon-so García, quien señaló también la importancia de exigir dignidad a la Administración. Parafraseando a Martin Luther King, señaló que “con que llevemos esperanza a una persona, habremos triunfado”. Asi-mismo, destacó que para ayudar a los sin techo hace falta cuerpo a cuerpo, oído, ojos a los que miran, pa-labra y manos para dar. Todo esto estará presente, con más detalle, en su próximo libro, “Creemos en la esperanza”.

Por su parte, el autor de “Con cartones por la calle”, Enrique Richard, quien se definió como educador en la calle, afirmó que ya son 250 los voluntarios de la Arrels Fundació. Su labor comenzó con los mo-vimientos obreros en la parroquia barcelonesa del Raval, para posteriormente trabajar en el logro de la autonmía de las personas que viven en la calle.

La presentación estuvo salpicada de ejemplos e his-torias de vida, como la del sin techo que logró que el Ayuntamiento de Barcelona le otorgase una casa donde poder vivir con sus tres perros, o la de An-

tonio, a quien lograron llevar a una pensión y poste-riormente a una residencia de Arrels. El autor pro-fesa verdadera comprensión a los sin techo, quienes “no están dispuestos a volver a fracasar”. Enrique Richard denunció a un sistema que expulsa y culpa-biliza, aunque afirmó creer en el Derecho.

“Todos somos cómplices de la exclusión”, afirmó el autor, quien destacó también que su labor no es be-neficencia ni solidaridad. “Es Justicia”, matizó, y se despidió con un recordatorio a su labor de diez años, que comenzó en 2003, escribiendo sobre sus expe-riencias en la calle, para en 2007 redactar un blog y en 2010 recopilar el presente libro su labor de volun-tariado en las barcelonesas Sagrada Familia y casco antiguo.

“Todos somos cómplices de la exclusión”

-119-


-119-

Enllaç: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/arrels-atendre-2012-prop-1300-sense-sostre-2423311

Arrels Fundació va atendre l’any passat 1.287 perso-nes sense sostre, un 23% més que quan va començar la crisi, el 2007, de les quals prop de 500 van arribar per primera vegada a l’entitat, segons les dades reco-llides en la memòria anual d’aquesta oenagé amb seu al barri del Raval.

El perfil de les persones que dormen habitualment al carrer, segons constata l’entitat, es manté semblant al d’altres anys: la majoria són homes, el 40% són espanyols; el 15% provenen de països europeus i el 14% són extracomunitaris en situació irregular sen-se poder accedir a ajudes públiques pels buits legals existents, a més de les traves.

Altres de les xifres que recull l’informe és que Arrels va oferir allotjament estable a 254 persones, va rebre en el servei d’acollida 900 usuaris i va oferir dinar i sopar cada dia a 224.

Des de l’entitat alerten que des de l’inici de la crisi han quadruplicat el nombre de persones sense casa ateses de la franja d’entre 20 i 35 anys, i han doblat entre els de 35 i 50. Per això, planegen reforçar el seu equip de voluntaris de carrer, passant dels 18 actuals a un centenar, i aplicar l’estratègia ‘housing first’ (habitat-ge primer), que funciona en altres països i que aposta per allotjar en pisos sense sostre sense condicionar l’accés a la participació de processos socioeducatius.

De la mateixa manera, tenen com a objectiu per a l’any que ve ampliar els horaris de serveis de dutxa, perruqueria i roba i oferir servei psicològic a aquelles persones que presenten més problemes.

El Periódico (18/06/2013) Rosa Mari Sanz

L’entitat es marca com a objectiu ampliar els equips de carrer i destinar més pisos

Arrels va atendre el 2012 prop de 1.300 sense sostre

-120-


-120-

L’any 2012 Arrels Fundació va atendre un total de 1.287 persones sense sostre a Barcelona, un 23% més que fa cinc anys i el 35% de les quals van dirigir-se a l’entitat per primera vegada. La fundació alerta que a Barcelona hi ha unes 3.000 persones sense llar, 800 de les quals viuen al carrer i 700, en assentaments. L’objectiu d’Arrels respecte a la situació actual és re-forçar els serveis de carrer, obrir nous pisos i donar assessorament psicològic.

1.287 persones sense sostre van ser ateses per Arrels Fundació el 2012, 300 més que el 2007. Segons l’informe anual de la fundació, aquest increment ha coincidit amb un augment dels indigents. Actual-ment, hi ha 3.000 persones sense llar a Barcelona. Des d’Arrels, veuen amb preocupació que cada ve-gada s’hi adrecen més joves. El 29% de les persones ateses l’any passat tenien entre 35 i 50 anys. També els amoïna el creixement de persones sense sostre immigrants en situació irregular. El 20% dels atesos són de Catalunya i un altre 20% són de la resta de l’estat, enfront del 29% d’estrangers. De les persones ajudades el 2012, 454 van recórrer a Arrels Fundació per primer cop.

La majoria dels nous casos s’han detectat en els re-correguts que fan els voluntaris pels carrers de Bar-celona. El 2012 s’han visitat 455 persones que viuen al carrer, 165 de les quals per primer cop. Els distric-tes on s’ha incidit més són Ciutat Vella, l’Eixample i Sants. L’any passat es van allotjar 254 persones i es van servir 61.849 dinars i sopars.

Més de la meitat (63%) del pressupost d’Arrels Fun-dació per a 2012 provenia de capital privat. La prin-cipal font d’ingressos són les quotes dels socis. Les administracions aporten el 37% dels comptes. Con-cretament, els fons transferits per l’Ajuntament van represenar el 20% del pressupost.

Btv (18/06/2013)Redacció

Enllaç: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/06/18/la-fundacio-arrels-aten-1-287-persones-sense-sostre/

La fundació alerta que a Barcelona hi ha unes 3.000 persones sense llar, 800 de les quals viuen al carrer i 700, en assentaments.

Arrels Fundació atén 1.287 persones sense sostre

-121-


-121-

Vilaweb (18/06/2013)Redacció

La Fundació Arrels ha atès a un total de 1.287 per-sones ‘sense sostre’ a Barcelona durant el 2012, un 23% més que fa cinc anys, dels quals 454 (35%) van dirigir-se a l’entitat per primera vegada, segons ha re-velat l’organització en un comunicat després d’haver fet pública aquest dilluns la seva Memòria Anual.

Dues de cada deu de les persones sense llar que han passat per la Fundació Arrels han nascut a Catalunya; un 20% en altres parts de l’Estat i la resta són immi-grants, la majoria d’ells en situació irregular.

Del conjunt de ‘sense sostre’ atesos per l’entitat, 455 viuen directament al carrer, mentre que 904 estan acollits en centres oberts i 254 han estat allotjats en habitatges de protecció social.

Enllaç: http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/4126394/20130618/fundacio-arrels-aten-1287-sense-sostre-2012-23-cinc-anys.html

La Fundació Arrels atén a 1.287 ‘sense sostre’ el 2012, un 23% més que fa cinc anys

-122-


-122-

20gencat.cat (19/06/2013)Redacció

Con cartones por la calle: 10 años de voluntariado en el equipo de calle de Arrels Fundació.

Con cartones por la calle: 10 años de voluntariado en el equipo de calle de Arrels Fundació

Arrels fundació és una entitat solidària que té com a principal objectiu col·laborar en el desenvolupament integral de les persones en situació d’exclusió social de la ciutat de Barcelona. Aquest llibre és un recull de textos d’un voluntari de l’associació publicats al seu blog personal. L’obra, a mode de dietari, mostra les vivències de persones sense llar i reflexiona sobre la misèria, la solidaritat i la injustícia en ciutats del Pri-mer Món com Barcelona.

Enllaç: http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/menuitem.e055158e340020f94ed22010b0c0e1a0/?vgnextoid=c5e7927212bc3310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c5e7927212bc3310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=871f13a4e665f310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

-123-


-123-

Les xifres preocupen perquè aquesta gent fa temps que va arribar al carrer i necessita molt suport, és cada vegada més jove i molta es troba en situació irregular. Calen polítiques enfocades a aquesta reali-tat. En cas contrari, més persones arribaran al carrer en pocs anys i cada vegada serà més fàcil arribar-hi que no pas sortir.

Arrels va atendre al 2012 un total de 1.287 persones, un 23% més que a l’any 2007. La majoria són homes, el 20% ha nascut a Catalunya i un altre 20% proce-deix de la resta de l’Estat però fa anys que van arribar. El 15% de les persones venen de països europeus i el 14% són extracomunitàries que en la majoria dels casos es troben en situació irregular i que no poden accedir als ajuts públics pels entrebancs i els buits le-gals existents. Les dades es recullen en la Memòria Anual d’Arrels que es pot consultar en aquest web i en versió pdf.

• L’increment del 23% de persones ateses respecte el 2007 es deu a diversos factors:

• La posada en marxa de noves places d’allotjament per part de l’entitat,

• L’arribada de més persones al carrer de manera crònica a través del centre de dia i de l’equip de carrer d’Arrels,

• I l’arribada de persones afectades per la crisi econò-mica actual.

Les 1.287 persones sense llar ateses per Arrels com-parteixen dues característiques: totes elles viuen una situació de màxima vulnerabilitat i la majoria no arri-baran mai a ser completament autònomes. Els mo-tius són diversos:

• d’una banda, els problemes de salut mental i física condicionen fortament la recuperació de les per-sones i totes han perdut habilitats que costa anys començar a recuperar;

• d’altra banda, les persones d’origen extracomunita-ri i de països europeus sense convenis amb l’Estat espanyol no poden accedir al mercat laboral ni a ajuts públics;

• a més, moltes de les persones ateses a Arrels no te-nen cap tipus d’ingrés i les que cobren prestacions socials reben de mitjana 460 euros, una xifra infe-rior a l’establerta per la Generalitat de Catalunya com a renda de suficiència i que impossibilita la in-dependència econòmica.

454 persones ateses novesDestaca també que del total de les 1.287 persones ateses l’any passat, 454 van arribar a Arrels per pri-mera vegada. El 41% d’aquestes persones té menys de 50 anys i procedeix en un 40% de països extra-comunitaris i europeus. En aquest context, Arrels ha notat un augment de les persones que truquen a l’entitat demanant informació o assessorament so-bre què fer perquè estan a punt de perdre casa seva, coneixen algun familiar amb aquesta problemàtica o han detectat una persona vivint al carrer al seu barri.

L’augment de persones sense sostre ateses per Arrels coincideix amb la tendència a altres països europeus. Segons la plataforma europea Feantsa, a la Unió Eu-ropea 410.000 persones viuen al carrer i en els da-rrers cinc anys ha augmentat el nombre de persones al carrer a 17 països, entre ells Alemanya, Anglate-rra, França, Portugal i l’Estat espanyol. A Barcelona, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar també ho confirmava a principis del 2012: a la capital catalana hi ha gairebé 3.000 persones sense llar, un 32% més que cinc anys abans.

Arrels va atendre l’any 2012 un total de 1.287 persones, un 23% més que al 2007. De totes les persones ateses, 454 van arribar a l’entitat per primera vegada.

Arrels va atendre l’any passat 1.287 persones sense llar a Barcelona

Xarxanet (19/06/2013)Arrels Fundació

-124-


Més treball de carrer i allotjamentDe mitjana, l’any passat Arrels va visitar cada dia pels carrers de Barcelona 15 persones sense llar. En total va contactar amb 455 persones al carrer, un 36% per primer cop. Algunes d’aquestes persones les veiem unes poques vegades i després desapareixen perquè es mouen per la ciutat, entren a altres recursos o mar-xen; totes comparteixen tenir molts pocs recursos per sortir-se i una salut fràgil.

“Des d’Arrels atenem les persones més deteriorades, amb una salut més fràgil i una situació de cronificació greu que normalment tenen una edat més avançada; malgrat això, percebem que les persones que viuen al carrer són cada vegada més joves”, afirma Miquel Julià, responsable de l’equip de carrer d’Arrels Fun-dació. En l’actualitat, i segons la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, unes 800 persones dormen a la via pública a Barcelona.

Per millorar l’atenció a les persones que viuen al ca-rrer, Arrels està ampliant el seu equip de carrer. La idea és millorar la cobertura de totes les zones de Barcelona i ampliar l’horari de rutes de carrer fent-les també a la nit. També es vol fer coincidir les zones de ruta de carrer amb les delimitacions dels districtes municipals, per facilitar el treball en xarxa amb els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona.

En aquest context, durant el 2012 s’ha ofert allotja-ment estable a 254 persones i el 45% del pressupost d’Arrels s’ha invertit en aquesta necessitat bàsica. Destaquen també dues qüestions:

• El suport de la Marató de la Pobresa celebrada per TV3 al 2012, que ha significat recolzar 28 perso-nes per accedir a allotjament; i que l’Ajuntament de Barcelona subvenciona 5 places més a la llar resi-dencial d’Arrels

• I l’esforç de l’entitat per fixar-se en altres experièn-cies europees on l’accés a l’habitatge és una de les eines principals per lluitar contra l’exclusió social i on, cada vegada més, els governs elaboren plans nacionals per fer front al sensellarisme.

Préstecs solidaris: una nova eina de finançamentPer atendre diàriament les 1.287 persones sense llar Arrels va necessitar al 2012 un pressupost de tres mi-lions d’euros. El 63% d’aquests diners van arribar a través de finançament privat i el 37% restant de les administracions públiques. El 74% del pressupost es va invertir directament en atendre les persones i un 15% i un 11% es van destinar a sensibilització i in-cidència política i a l’estructura de l’entitat, respecti-vament.

En aquest sentit, Arrels demana per primera vegada col•laboració a la ciutadania i el món empresarial a través de la fórmula de préstecs solidaris. Es tracta de préstecs a partir de 5.000 euros, sense interessos i amb el compromís de retorn en un màxim de sis mesos. La proposta dels préstecs solidaris neix arran de l’increment anual de les despeses bancàries que afronta l’entitat i els endarreriments en els cobra-ments de les subvencions públiques.

Enllaç: http://www.xarxanet.org/social/noticies/arrels-va-atendre-lany-passat-1287-persones-sense-llar-barcelona

Arrels Fundació va atendre 1.287 persones sense llar al 2012

-125-


-125-

Enllaç: http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/arrels-lanza-una-llamada-voluntariado-2438869

La oenegé Arrels busca a personas que este verano quieran hacer un voluntariado y poner un granito de arena a favor de las personas que duermen en las ca-lles de Barcelona, una petición que han hecho saber a través de su web.

En concreto, necesitan manos para su centro abier-to, un lugar de relación y servicios que abre por las tardes y donde personas sin hogar tienen acceso a duchas, a cambio de ropa y a dejar sus bolsas en la consigna. El centro, ubicado en el barrio del Raval, y al que acuden a diario unas 90 personas, necesita voluntarios mayores de 22 años y con el compromiso mínimo de colaborar uno de los dos meses de verano

Todas las personas interesadas en el voluntariado pueden apuntarse antes del 15 de julio a través del correo electrónico [email protected]. La entidad explica que aquellos que decidan partici-par, como es habitual, recibirán un dia de formación previa.


La oenegé que trabaja en favor de los sintecho necesita manos para julio y agosto

Arrels lanza una llamada al voluntariado

Una persona sin techo duerme en un banco junto a la Ciutade-lla. Archivo / Joan Cortadellas.

-126-


-126-

Cada cop són més les persones que es veuen avocades a viure al carrer. Entitats com la Fundació Arrels treballen tant per atendre-les com per sensibilitzar la societat. Així, s’han desenvolupat diverses iniciatives per donar eines a aquestes persones a través de les quals explicar les seves experiències en primera persona, tot millorant l’autoestima i afavorint la inclusió social.

El 27 de juny s’ha estrenat al Cinema Maldà de Bar-celona el documental “Piso compartido” que explica les vivències de persones que han viscut al carrer i ara conviuen en una casa d’acollida. Durant els darrers anys, les entitats que treballen per la inclusió social de persones sense llar han utilitzat diferents expressions artístiques i eines 2.0 per donar-los veu i apoderar-los.

L’audiovisual n’és una, però també s’han fet projectes amb la xarxa social Twitter o els blogs, per exemple. El mitjà pot ser diferent, però totes aquestes iniciati-ves persegueixen el mateix objectiu: Ajudar aquestes persones a recuperar l’autoestima i afavorir la seva inclusió social i laboral.

Un any de convivència a una casa d’acollidaLa productora De tot arreu va filmar durant més d’un any la vida a la Llar Ronda, una casa d’acollida per a persones en risc d’exclusió social de la Funda-ció Mambré. El resultat ha estat el documental “Piso compartido” que s’acaba d’estrenar. L’obra explica les vides d’un grup de persones que, després d’haver fet diversos passos per sortir de la vida al carrer, han accedit a un pis on conviuen amb altres persones que es troben en la seva mateixa situació.

Els creadors expliquen que hi han trobat “històries tan dures com diferents, però amb una realitat comú: tots lluiten per tirar endavant”. També asseguren que l’obra ajudarà a entendre millor la situació d’aquestes persones que “podria ser la de qualsevol de nosal-tres”.

15 anys al carrer en 70 pàginesMiquel Fuster, dibuixant de còmics i pintor, ha pas-sat 15 anys de la seva vida al carrer. Amb el suport d’Arrels Fundació i amb la seva tenacitat, no només ha aconseguit deixar el carrer, sinó que ha explicat la seva experiència al còmic “Miguel Fuster, 15 años en la calle”, publicat l’any 2010.

Abans del còmic, ja explicava les seves vivències al blog Miquel, quince años en la calle, on encara con-tinua escrivint. També imparteix xerrades a instituts, universitats, caus... per explicar als joves com va viure al carrer, tot parlant de les addiccions i els seus perills, la injustícia i l’exclusió social.

Xarxanet (01/07/2013Ravalnet

4 iniciatives que donen veu a persones sense llar

-127-


Autoretrats per a la inclusió socialA partir d’un taller de vídeoart i autoretrat, onze per-sones que viuen en centres d’acollida de Barcelona van presentar el passat mes de gener de 2013 curtme-tratges sobre les seves vivències.

L’objectiu era doble: D’una banda, aquest autore-trat els ha permès escoltar-se a si mateixos, recupe-rar l’autoestima i confiança que els ha de permetre afrontar amb més seguretat el present i el futur, i as-solir una reintegració a la societat. D’altra banda, els curtmetratges seran projectats a instituts i universi-tats, per tal de conscienciar els i les joves sobre l’abús de l’alcohol i les drogues, així com de les duresa de la vida al carrer.

Tuitejant el dia a dia“En verano, cuando vives en la calle, tienes más mo-vilidad y te atreves a cambiarte de sitio unos días, in-cluso ir a otra ciudad.”. És un missatge publicat per Plácido Moreno (@Placido_Mo) a Twitter el 27 de juny. En realitat Plácido no és una única persona, sinó que són Juan Carlos, Jaume, Martín, Gema, Jo-sep, Jesús i José. Persones que van viure al carrer i a través d’aquest compte de Twitter expliquen com era el seu dia a dia. Ho fan des de fa més de 2 anys.

Els textos que es publiquen a @Placido_Mo són frases reals aportades per aquestes set persones que reben l’acompanyament de la Fundació Arrels, que va posar en marxa el projecte per donar veu a les per-sones sense llar, divulgar les seves vivències i donar a conèixer els seus pensaments i sensacions.

Enllaç: http://www.xarxanet.org/social/noticies/4-iniciatives-que-donen-veu-persones-sense-llar

-128-


-128-

Enllaç: http://www.xarxanet.org/social/noticies/apunta-t-aquest-estiu-fer-un-voluntariat-arrels

El centre obert d’Arrels és un espai de relació i ser-veis que obre a les tardes i on persones que es troben al carrer o sense llar, i amb un desarrelament impor-tant, arriben per compartir la tarda sota un sostre, fer ús de les dutxes i els serveis higiènics, deixar la seva bossa a la consigna, etc. Unes 90 persones pas-sen cada dia per aquest centre, situat al barri del Raval de Barcelona; en total, l’any passat van passar més de 900 persones.

Perquè el centre obert funcioni a ple rendiment du-rant els mesos d’estiu, Arrels busca persones volun-tàries que vulguin col·laborar en el projecte al juliol i l’agost. En concret es necessita:

• Persones que vulguin fer un voluntariat amb per-sones sense llar, que viuen o han viscut al carrer i que de manera habitual passen les tardes al centre obert d’Arrels.

• Persones que puguin venir tres tardes a la setmana (de dilluns a dissabte), en horari de 15:50h a 20h, i amb el compromís de col·laborar mínim un dels dos mesos d’estiu.

• Persones a partir dels 22 anys d’edat.

Totes les persones interessades en el voluntariat poden apuntar-se abans del 15 de juliol a través de l’adreça electrònica [email protected] o del següent formulari de voluntaris. Està previst fer un dia de formació prèvia per a les persones que s’incorporin al voluntariat.

Xarxanet (02/07/2013)Arrels Fundació

Arrels busca persones que aquest estiu vulguin fer un voluntariat i posar un granet de sorra a favor de les persones sense llar a Barcelona. Es necessiten persones que es comprometin a col·laborar al centre obert de l’entitat, tres dies a la setmana durant els mesos de juliol i agost. Apunta’t!

Apunta’t aquest estiu a fer un voluntariat a Arrels

Voluntariat Arrels Fundació

-129-


-129-

Catalunya siempre ha tenido una gran tradición en voluntariado, pero el número de personas que brin-dan parte de su tiempo a colaborar con los demás a través de oenegés ha ido aumentando de manera notable desde que la crisis cambiara la realidad so-cioeconómica de este país. El verano y, cómo no, las vacaciones, hacen variar hábitos y desciende lógica-mente ese volcarse en el prójimo para dedicarse a uno mismo o a la propia familia. Lo están viviendo, como cada estío, muchas entidades sociales, pero lo están padeciendo sobremanera aquellas que precisamente debido a la coyuntura han tenido que aumentar su atención social incluso con bastantes menos recur-sos económicos. Por eso, algunas de ellas han hecho un llamamiento urgente al voluntariado (un colectivo que recibió el pasado mayo el Premio Mercè Conesa de el Periódico, en el marco de los premios Català de l’Any) para sacar adelante sus iniciativas, principal-mente, en el mes de agosto.

Es el caso, sobre todo, de entidades que trabajan con niños y jóvenes, grandes víctimas de esta insistente crisis, y con personas mayores que viven solas, que ven aumentar su aislamiento en verano. Sin olvidar el eslabón más dramático de la pobreza, el de las perso-nas que viven en la calle y son atendidas por oenegés que ya hace días que están viendo cómo sus volun-tarios se toman un merecido respiro y no pueden cubrir todos los servicios que ponen a disposición de sus usuarios, para quienes las vacaciones son tan utópicas como el tener un hogar.

‘Casals’ infantiles / El Casal dels Infants (www.casaldelsinfants.org)Que ofrece este verano un total de 1.125 plazas para niños y adolescentes de entre 3 y 16 años, el doble que el año pasado, precisa con urgencia cerca de un

centenar de voluntarios para garantizar el trabajo edu-cativo en las actividades estivales que ha organizado: clases intensivas de catalán, programas con familias, ludotecas, colonias, campamentos y refuerzo escolar sobre todo de cara a los exámenes de septiembre. Y es que por primera vez esta oenegé que nació hace tres décadas impulsa casals en todos los territorios en los que tiene presencia: en los barrios del Raval y Besòs de Barcelona, en la Mina de Sant Adrià, en los de Fondo y Raval-Santa Rosa de Santa Coloma de Gramenet, en Llefià y Sant Roc de Badalona y en el municipio gerundense de Salt. Asimismo, la enti-dad organiza actividades comunitarias en plazas del Raval, de Sant Roc y de Salt, donde en esta época se reúnen más jóvenes ociosos.

También en el terreno de las actividades para esco-lares, la Fundació Pere Tarrés no ha dejado de au-mentar su labor en favor de los menores en riesgo de exclusión. Esta época es uno de los puntos álgidos de sus actividades, que precisan de numerosos moni-tores voluntarios, una figura, cuenta Maria València, responsable de los casals y las colonias, que «es una pieza clave en el proceso de inclusión de los niños vulnerables, ya que se convierten en su referente adulto». El llamamiento que hace esta entidad, que


Agosto es el mes crítico para las entidades que han aumentado en Barcelona su ac-tuación por la crisis. Oenegés que ayudan a colectivos desfavorecidos precisan manos altruistas para seguir sus proyectos

Se buscan voluntarios

Las voluntarias Celeste (primer plano) y Elisabeth (a la izquier-da) imparten un taller de risoterapia en el centro Assís, el pasa-do miércoles. Ferran Nadeu.

-130-


pide experiencia en el mundo del ocio, es principal-mente para agosto tanto para casals como para ir una semana de colonias.

No son vacaciones lo que más necesitan las perso-nas mayores que viven solas, sino acompañamiento emocional. Lo viven a diario dos de las entidades de referencia que apoyan a abuelos en la capital catala-na, Amics de la Gent Gran (www.amicsdelagentgran.org) y Avismón (www.avismon.org), que brindan atención, principalmente, a través de su red de vo-luntarios.

Sustituciones En estos casos, habitualmente cada persona mayor tiene a un voluntario de referencia, y siempre es el mismo, pero si se van de vacaciones las entidades buscan sustitutos puntuales si el anciano acepta. «Esta época es delicada para los mayores. Además de que han de tener más vigilancia por el calor, tienen menos personas de referencia, ya que en las escaleras hay menos vecinos, la familia se va fuera, los comer-cios cierran...», explica Raül Vilar, responsable de las delegaciones de Badalona y Santa Coloma de Amics de la Gent Gran, dos municipios en los que la oenegé ha detectado un aumento de personas mayores que están solas y donde, cuenta, necesitan más volunta-rios con un compromiso de continuidad.

Otras de las oenegés que no dejan de trabajar a tope en esta época son asociaciones que actúan en favor de las personas sin techo, como Arrels (www.arrels-fundacio.org) y Assís (www.assiscentreacollida.org). La primera hace días que ha hecho la petición de voluntarios desde su web, y busca, principalmente, a personas mayores de 18 años que puedan compro-meterse un mínimo de dos veces a la semana durante todo el mes de agosto para servicios como duchas, ropero, consigna y la zona de descanso que brinda esta oenegé en su centro abierto del Raval. En la misma línea van las necesidades de Assís: «Una parte importante de nuestro voluntariado son mujeres ma-yores que en esta época vienen menos porque cuidan de los nietos o se van fuera», explica Jesús Ruiz, el director de este entidad de Sarrià-Sant Gervasi que ofrece desayunos, talleres como risoterapia o yoga a cargo de voluntarios.

No es ajena a esta crisis estival Creu Roja (www.creu-roja.org), una entidad que aúna todos los colectivos anteriores, y a la que también le irían bien esas manos altruistas tan activas desde hace décadas en Catalunya que tienen un nexo de unión en la Federació Catalana del Voluntariat Social (www.voluntaris.cat).

Enllaç: http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/buscan-voluntarios-2511419

-131-


-131-

“Qui millor que una persona que ha dormit al ca-rrer per explicar com és?” Arrels Fundació prepara una original campanya de sensibilització a partir de la tardor. Rutes per Barcelona guiades per perso-nes que han dormit al carrer. Petits grups de joves “s’endinsaran per una Barcelona desconeguda a tra-vés dels ulls d’algú que ha viscut al carrer i coneixeran els llocs on la gent sense sostre passa la nit o men-ja”, detalla Olga Garcia, responsable de comunicació de la fundació. “Hi ha altres ciutats europees com Amsterdam, Berlín i Copenhaguen que ja ho fan, i té bastant ressò popular”, afegeix. L’objectiu és fomen-tar l’empatia amb aquestes persones, i que puguin explicar la seva història. Garcia explica que fa anys que tenen campanyes de sensibilització destinades als joves i que han detectat que el testimoni de les per-sones ateses és el més autèntic i el que causa més im-pacte. “Una de les preguntes que sempre fan els nois i noies és: «Com heu acabat al carrer?» Amb aquesta campanya ho podran conèixer in situ “, resumeix la portaveu de la fundació.

Cada cop més joves dormint al carrerArrels Fundació calcula que més de 800 persones viuen sense sostre a Barcelona. I la tendència va a l’alça. Des del 2008 el nombre de gent que dorm al ras ha augmentat un 32%. Olga Garcia explica que el perfil majoritari de la persona atesa per primera vegada és el d’un home de menys de 50 anys i sense papers. La portaveu de l’entitat destaca l’increment del nombre de menors de 34 anys entre les persones que van rebre atenció l’any 2012, un 11% del total. Garcia alerta que no només augmenta el nombre de persones sense sostre, sinó que la situació de la gent que atenen “cada cop és més complicada”.

Ara (02/09/2013)Iu Andrés

Us presentem Arrels Fundació en la primera entrega de la campanya #ARAfempinya

Arrels Fundació: veure Barcelona a través dels ulls de qui ha viscut al carrer

Enllaç: http://www.ara.cat/especials/arafempinya/Veure-Barcelona-traves-viscut-carrer_0_985701435.html

-132-


-132-

Una empresaria británica afincada desde hace diez años en Barcelona ha creado una empresa social, Hidden City Tours, para organizar recorridos turís-ticos por la capital catalana que serán guiados por personas sin hogar. Lisa Grace, licenciada en Empre-sariales e Idiomas, y que hace un año se quedó en el paro tras trabajar como investigadora de mercados, ha explicado que ya ha contratado a los dos primeros guías: Juan Carlos, de 45 años, y Francisco, de 63, ambos con muchos años de vida en la calle y que se encuentran en proceso de reinserción social ayuda-dos por la Fundació Arrels.

El proyecto, que se presentará públicamente el 5 de octubre e iniciará su primer tour el 10 de octubre, quiere convertir a Barcelona en la primera ciudad en España en ofrecer tours dirigidos por personas sin techo, copiando un modelo que ya funciona en al-gunas ciudades británicas, como el Unseen Tours de Londres, que fue la primera, o Secret City Tours de Bath. “Queremos proponer una manera alternativa de conocer la capital mediterránea a ver la ciudad a través de los ojos de alguien que ha vivido en sus ca-lles”, ha explicado Grace, que acompañará también a los tours para hacer la traducción al inglés de las explicaciones de los guías “sin techo”.

La selección de los guías ha contado con la ayuda de la Fundación Arrels y de la Fundació Mambre, que ya tienen preparados nuevos candidatos para cuando las demandas requieran más guías. “Es gente preparada, pero que en un momento determinado de su vida se han visto obligados a vivir en la calle por diversas circunstancias”, ha dicho Grace, que los ha elegido más por sus capacidades y ganas de reincorporarse a la sociedad que por sus habilidades idiomáticas.

Los dos primeros guías contratados son Juan Carlos, de 45 años, que había trabajado en una empresa quí-mica, pero que hace 15 años se quedó sin empleo y acabó malviviendo en las calles de Barcelona, y Fran-cisco, un artista plástico de 63 años, que pasó algunos años en Brasil y que hace cuatro que vive las calles de la capital catalana.

La empresaria cree que su proyecto tiene grandes po-sibilidades en Barcelona porque es la cuarta ciudad más visitada de Europa y donde viven casi 3.000 per-sonas sin techo (en el último recuento de 2011, 870 personas dormían en la calle, y 2.000 se distribuían entre centros públicos y asentamientos irregulares). El proyecto cuenta con la colaboración de una histo-riadora que ha formado a los guías, quienes, además de la historia de la ciudad también explicarán la reali-dad social de cada zona que visiten.

El Público (08/09/2013)Efe.

“Queremos proponer una manera alternativa de conocer la ciudad a través de los ojos de alguien que ha vivido en sus calles”, explica la empresaria responsable de la iniciativa


Enllaç: http://www.publico.es/actualidad/466929/barcelona-ofrecera-tours-turisticos-guiados-por-personas-sin-hogar

La Rambla de Barcelona.

-133-


-133-

Enllaç: http://www.diariovasco.com/agencias/20130908/mas-actualidad/sociedad/barcelona-ofrecera-tours-turisticos-guia-dos_201309081345.html

Barcelona, 8 sep (EFE).- Una empresaria británica afincada desde hace diez años en Barcelona ha crea-do una empresa social, Hidden City Tours, para orga-nizar recorridos turísticos por la capital catalana que serán guiados por personas sin hogar.

Lisa Grace, licenciada en Empresariales e Idiomas, y que hace un año se quedó en el paro tras traba-jar como investigadora de mercados, ha explicado a Efe que ya ha contratado a los dos primeros guías: Juan Carlos, de 45 años, y Francisco, de 63, ambos con muchos años de vida en la calle y que se encuen-tran en proceso de reinserción social ayudados por la Fundación Arrels.

El proyecto, que se presentará públicamente el 5 de octubre e iniciará su primer tour el 10 de octubre, quiere convertir a Barcelona en la primera ciudad en España en ofrecer tours dirigidos por personas sin techo, copiando un modelo que ya funciona en al-gunas ciudades británicas, como el Unseen Tours de Londres, que fue la primera, o Secret City Tours de Bath.

“Queremos proponer una manera alternativa de co-nocer la capital mediterránea a ver la ciudad a través de los ojos de alguien que ha vivido en sus calles”, ha explicado Grace, que acompañará también a los tours para hacer la traducción al inglés de las explica-ciones de los guías “sin techo”.

La selección de los guías ha contado con la ayuda de la Fundación Arrels y de la Fundación Mambre, que ya tienen preparados nuevos candidatos para cuando las demandas requieran más guías.

“Es gente preparada, pero que en un momento de-terminado de su vida se han visto obligados a vivir en la calle por diversas circunstancias”, ha dicho Grace, que los ha elegido más por sus capacidades y ganas de reincorporarse a la sociedad que por sus habilida-des idiomáticas.

Los dos primeros guías contratados son Juan Carlos, de 45 años, que había trabajado en una empresa quí-mica, pero que hace 15 años se quedó sin empleo y acabó malviviendo en las calles de Barcelona, y Fran-cisco, un artista plástico de 63 años, que pasó algunos años en Brasil y que hace cuatro que vive las calles de la capital catalana.

La empresaria cree que su proyecto tiene grandes po-sibilidades en Barcelona porque es la cuarta ciudad más visitada de Europa y donde viven casi 3.000 per-sonas sin techo (en el último recuento de 2011, 870 personas dormían en la calle, y 2.000 se distribuían entre centros públicos y asentamientos irregulares).

El proyecto cuenta con la colaboración de una histo-riadora que ha formado a los guías, quienes, además de la historia de la ciudad también explicarán la reali-dad social de cada zona que visiten.


Diario Vasco (08/09/2013)Agencia efe

-134-


-134-

Barcelona, 8 sep (EFE).- Una empresaria británica afincada desde hace diez años en Barcelona ha crea-do una empresa social, Hidden City Tours, para orga-nizar recorridos turísticos por la capital catalana que serán guiados por personas sin hogar. Lisa Grace, li-cenciada en Empresariales e Idiomas, y que hace un año se quedó en el paro tras trabajar como investi-gadora de mercados, ha explicado a Efe que ya ha contratado a los dos primeros guías: Juan Carlos, de 45 años, y Francisco, de 63, ambos con muchos años de vida en la calle y que se encuentran en proceso de reinserción social ayudados por la Fundación Arrels.

El proyecto, que se presentará públicamente el 5 de octubre e iniciará su primer tour el 10 de octubre, quiere convertir a Barcelona en la primera ciudad en España en ofrecer tours dirigidos por personas sin techo, copiando un modelo que ya funciona en al-gunas ciudades británicas, como el Unseen Tours de Londres, que fue la primera, o Secret City Tours de Bath. “Queremos proponer una manera alternativa de conocer la capital mediterránea a ver la ciudad a través de los ojos de alguien que ha vivido en sus ca-lles”, ha explicado Grace, que acompañará también a los tours para hacer la traducción al inglés de las explicaciones de los guías “sin techo”.

La selección de los guías ha contado con la ayuda de la Fundación Arrels y de la Fundación Mambre, que ya tienen preparados nuevos candidatos para cuando las demandas requieran más guías. “Es gente prepara-da, pero que en un momento determinado de su vida se han visto obligados a vivir en la calle por diversas circunstancias”, ha dicho Grace, que los ha elegido más por sus capacidades y ganas de reincorporarse a la sociedad que por sus habilidades idiomáticas.

Los dos primeros guías contratados son Juan Car-los, de 45 años, que había trabajado en una empresa química, pero que hace 15 años se quedó sin empleo y acabó malviviendo en las calles de Barcelona, y Francisco, un artista plástico de 63 años, que pasó algunos años en Brasil y que hace cuatro que vive las calles de la capital catalana. La empresaria cree que su proyecto tiene grandes posibilidades en Barcelona porque es la cuarta ciudad más visitada de Europa y donde viven casi 3.000 personas sin techo (en el último recuento de 2011, 870 personas dormían en la calle, y 2.000 se distribuían entre centros públicos y asentamientos irregulares). El proyecto cuenta con la colaboración de una historiadora que ha formado a los guías, quienes, además de la historia de la ciudad también explicarán la realidad social de cada zona que visiten.

La Vanguardia (08/09/2013)Redacción

“Queremos proponer una manera alternativa de conocer la capital mediterránea”, dicen los impulsores de la iniciativa


Enllaç: http://www.lavanguardia.com/vida/20130908/54381173576/barcelona-tours-turisticos-personas-sin-hogar.html

-135-


-135-

Barcelona oferirà tours dirigits per persones sense sostre. L’empresària britànica Lisa Grace, que des de fa deu anys està establerta a la ciutat, ha creat l’empresa social Hidden City Tours per organitzar recorreguts turístics per la capital catalana guiats per persones sense llar.

La impulsora del projecte ha explicat que es tracta d’oferir una manera diferent de conèixer la capital catalana i de veure la ciutat a través dels ulls de qui ha viscut al carrer. Grace, que és llicenciada en Em-presarials i que fa un any que es va quedar en atur, ja ha contractat els dos primers guies. Es tracta de Juan Carlos, de 45 anys, i Francisco, de 63, tots dos amb molts anys de vida al carrer i que estan duent a terme un procés de reinserció social ajudats per la Fundació Arrels.

Aquest projecte, que es presentarà públicament el dia 5 d’octubre, començarà la primera ruta el 10 d’octubre. La iniciativa segueix un model que ja fun-ciona en algunes ciutats britàniques, però Barcelona es convertirà en la primera ciutat de l’estat a implan-tar-lo.

324 (09/09/2013)Redacció

Persones sense sostre faran de guies turístics a Barcelona

Enllaç: http://www.324.cat/noticia/2169744/catalunya/Persones-sense-sostre-faran-de-guies-turistics-a-Barcelona

Un dels nous guies, el Juan Carlos, fent de touroperador a Bar-celona. (Foto: Hidden City Tours)

-136-


-136-

Enllaç: http://www.xarxanet.org/social/noticies/rutes-barcelona-guiades-persones-que-han-dormit-al-carrer

La iniciativa pretén que les persones que han dormit al carrer mostrin amb els seus ulls la ciutat i ensenyin els llocs on la gent sense sostre passa la nit o men-ja. La campanya, que ja s’ha portat a terme a altres ciutats com Amsterdam, Berlín i Copenhaguen, vol fomentar l’empatia amb les persones sense sostre i que aquestes puguin explicar la seva història.

El projecte està adreçat als més joves. En aquest sen-tit, Arrels Fundació ja ha treballat amb projectes de sensibilització destinats a la joventut i ha detectat que el testimoni de les persones ateses és el que més im-pacta. “Una de les preguntes que sempre fan els nois i noies és ‘Com heu acabat al carrer?’. Amb aques-ta campanya, ho podran conèixer in situ”, indica la responsable de comunicació d’Arrels Fundació, Olga Garcia.

Les rutes per Barcelona són el resultat de la col·laboració de la Fundació Arrels amb el projec-te aprovat i finançat per la Unió Europea ‘Passejant Junts’. Aquest té per objectiu que els joves reflexionin sobre la problemàtica de la gent sense llar al mateix temps que descobreixen una nova manera d’entendre la seva ciutat i la gent que hi viu.

Arrels Fundació és una entitat nascuda l’any 1987 dedicada a l’atenció de les persones sense sostre de Barcelona. La Fundació ha alertat que des del 2008 el nombre de gent que dorm al ras ha incrementat un 32%, arribant actualment a les 800 persones a Barce-lona. A més, Olga Garcia, destaca que ha incrementat un 11% del total el nombre de menors de 34 anys que van rebre atenció l’any 2012.

Arrels Fundació engega aquesta tardor una campanya de sensibilització per tal que les persones que han viscut al carrer realitzin visites guiades per la Ciutat Comtal.

Rutes per Barcelona guiades per persones que han dormit al carrer

Xarxanet (16/09/2013)Fcvs - Montse Rosell

Un sense sostre fa de guia per Barcelona (Imatge: El Periodico)

-137-


-137-

Xarxanet (11/10/2013)Montse AgudoAl llarg dels 26 anys que fa que us dediqueu al col·lectiu de persones sense sostre, quines són les diferències que heu pogut observar respecte al perfil de persones que viuen al carrer?Durant tots aquests anys, el perfil de la gent sense sostre ha canviat però, en general, no canvia amb tan-ta rapidesa com es podria pensar.

Des de la perspectiva dels 26 anys, tenint present que els serveis socials no estaven desenvolupats com en l’actualitat, les persones amb les que contactàvem ve-nien de llargs períodes d’inestabilitat en l’allotjament i en el treball, i molta immigració de la resta de l’estat. Físicament trobàvem situacions molt visibles, com ara temes d’higiene. Ara la gent prové d’una situació més normalitzada, on fa uns anys aquesta persona tenia feina, pis, família i vehicle i, amb la crisi, aquesta situació s’ha perdut.

Evidentment el desenvolupament dels serveis socials públics i privats han contribuït a evitar que l’efecte de la crisi hagi estat molt pitjor. No podem oblidar el gran paper per evitar la pobresa que va representar la instauració i desenvolupament de la Renda Mínima d’Inserció.

El creixent fenomen de la immigració ha contribuït, en aquelles persones que ja no poden treballar a engruixir el sensellarisme més extrem. Fa poc hem tingut l’exemple de Lampedusa. La immigració cap a Europa s’ha incrementat molt i molta d’aquesta gent està acabant al carrer i sense possibilitat de trobar feina i d’integrar-se a la societat. La situació d’irregularitat administrativa és un factor important que impedeix la integració d’aquest col·lectiu.

Per últim, cal dir que el concepte d’exclusió residen-cial no fa referència només a les persones que veiem vivint al carrer sinó també a totes aquelles perso-nes que viuen en un habitatge insegur o inadequat. Aquesta situació d’exclusió residencial s’està incre-mentant sense fer-se tan evident i visible. Us recoma-no fer una ullada a les Categories ETHOS d’exclusió residencial que va proposar FEANTSA i s’estan im-plantant a nivell europeu.

L’actual context de crisi econòmica ha suposat un increment respecte als usuaris de l’entitat?Sí. La realitat és que hi ha més gent al carrer. La màquina d’enviar gent al carrer és mes ràpida que la possibilitat de reacció que tenim les entitats i les administracions. Des de la fundació d’Arrels sempre hem treballant al 100% dels recursos disponibles i hem augmentant la capacitat de resposta de l’entitat. Estem incrementant les places d’allotjament i estem atenent anualment més de 1.200 persones.

Arrels Fundació és una entitat que es dedica a l’atenció de persones sense llar i el seu principal objectiu és col·laborar en la recuperació integral de les persones sense sostre.

Ramon Noró: La situació de les persones sense sostre s’ha d’afrontar

Ramon Noró. Portaveu d’Arrels Fundació

-138-


En el Dictamen sobre persones sense llar del Comité Econòmic i Social Europeu es parla de cinc factors claus. D’aquests factors hi ha tres que són estructu-rals. Aquests factors són el macroeconòmic (si hi ha feina o no o el preu de l’habitatge), el del marc legal (per exemple amb el tema de la immigració: hi ha normes que afavoreixen o no que les persones immi-grades es pugui integrar) i per últim, el de la resposta que els serveis de protecció social donen ( no es el mateix obrir serveis massificats i despersonalitzats estrictament per passar la nit que disposat d’habitatge assequible i de serveis socials proactius o no oferir cap servei) .

Els altres dos factors són el de les capacitats de la persona (formació, salut, capacitat laboral, etc.) i el de les relacions afectives (parella, pertinença a un grup, etc.). Des de les entitats socials només es poden treballar aquests dos factors que no són estructurals.

A l’hora de fer la vostra tasca, quins són els re-cursos que més trobeu a faltar?Hi ha definit un model català de persones sense llar però a dia d’avui no ha estat implementat. Es tracta d’un model que es va construir conjuntament entre les entitats i l’administració fa uns tres anys i el que cal fer és implantar-lo.

Aquest model inclou una cartera de serveis a la que per exemple, caldria incorporar d’altres elements com ara el de suport a l’habitatge indefinit. Ja s’està fent amb d’altres col·lectius i és necessari incorporar-ho també als casos de la gent sense sostre.

Tot el que no fem ara, ho pagarem igualment més tard i més car, amb més patiment de les persones i amb més despesa pública.

Quines polítiques creieu que ajudarien a pal·liar la situació de les persones sense sostre?La situació de les persones sense sostre no s’ha de pal·liar, s’ha d’afrontar. Les persones que estan al carrer tenen unes capacitats però sols no poden fer front a les circumstàncies del seu entorn i necessiten un suport. És com quan nosaltres tenim un proble-ma de salut i necessitem l’ajuda del metge per poder curar-nos.Si posem els elements adequats, la persona és capaç de superar-se i de superar les dificultats. Una acció indispensable en aquests moments és poder disposar d’una renda bàsica suficient.

Una persona que es troba al carrer, se l’ha d’ajudar i aquesta ajuda també ha d’incloure l’apoderament a fi que esdevingui protagonista del seu procés. No hi ha autonomia sense implicació de la pròpia persona.

Enllaç: http://www.xarxanet.org/juridic/noticies/ramon-noro-la-situacio-de-les-persones-sense-sostre-sha-dafrontar

-139-


-139-

Visión selectiva. Así podría definirse cierta peculia-ridad que hace que las personas sin hogar resulten invisibles a los ojos de algunos ciudadanos. Enrique Richard lo sabe muy bien. Desde hace diez años es voluntario de Arrels Fundació y “hace la calle”, como le gusta decir, en busca de personas que necesitan compañía. “Luego vendrá, si quieren, lo urgente: la ducha, la comida, el alojamiento...”. Richard habla de restituir derechos “desde el respeto, la aceptación y el cariño”, nunca como una acción de beneficencia. Así lo reclama a través de su blog “Con cartones por la calle” y de un libro con el mismo título, publicado el pasado mes de abril. Es crítico con quienes van tan deprisa en su día a día, “que solo prestan atención a aquello que les interesa”. Lamenta que a menudo no nos preguntemos los motivos por los que una perso-na carece de un hogar y que caigamos en tópicos que aluden al “deseo” de estas personas por vivir así. “De niños, nadie sueña con ser indigente”, recuerda.

Me gusta esta frase que he leído en su blog: “Son invisibles si no quieres verlos”. Se refiere a las personas sin hogar. ¿Por qué no queremos ver-los?No nos gusta ver lo feo. No nos gusta mirar aquello que puede remover nuestras conciencias. Solo pres-tamos atención a lo que nos interesa y desconoce-mos la realidad de quienes viven en esta situación. Yo mismo, cuando empecé como voluntario en Arrels Fundació, no acababa de entender por qué algunas personas vivían en la calle. Para mí todos eran men-digos que sobrevivían con lo que la gente les daba o trotamundos que vivían de pueblo en pueblo. Nunca había pensado en los porqués, en sus soledades, en sus razones para estar así.

Desde 2002 es voluntario del equipo de calle de Arrels Fundació, más de una década que ha re-copilado en el libro ‘Con cartones por la calle’. ¿Qué ha querido transmitir en él?En primer lugar, he querido transmitir mi experien-cia de 10 años “haciendo la calle” desde el Equipo de Calle de Arrels Fundació. He querido manifestar cómo realizamos los encuentros con las personas sin hogar, presentar nuestra forma de relacionarnos, de acompañar, de estar, de respetar su proceso sea cual sea... Y cómo todo este trabajo me ha hecho cambiar la mirada hacia estas personas.

En segundo lugar, he querido denunciar las causas. Las cosas no son porque son, tienen motivaciones que están por encima de las decisiones de las propias personas. Hay razones estructurales que empujan a la precariedad y a la calle. Nuestro sistema es per-verso, sus leyes expulsan a quienes les estorban y la sociedad los culpabiliza o se lava las manos. “Ellos se lo habrán buscado” o “Yo ya pago mis impuestos para que quiten de mi vista lo que yo no quiero ver”, aluden.

¿Cuál es la tarea de un voluntario como usted?Siempre lo digo: mi tarea es acompañar a las per-sonas sin hogar, estar, relacionarme con la persona mientras ella quiera, sin exigir nada, pero aspirando a todo. Su verdadero problema en ese momento no es el que yo me imagino, el que sería el mío si viviese en esas circunstancias; su problema es la soledad. Luego vendrá, si la persona quiere, lo urgente: la ducha, la comida, el alojamiento... Ella marcará los pasos que quiera dar y yo estaré a su lado para facilitarle las co-sas. Pero lo importante es que se sienta alguien y que sepa que también es alguien para mí. Pueden pasar años, pero no importa.

“Las personas sin hogar nos resultan invisibles porque pueden remover nuestras conciencias”

Consumer Eroski (12/10/2013)Azucena García

-140-


¿Se ha planteado alguna vez dejar el voluntaria-do?Hoy por hoy, no. Siempre he trabajado para inten-tar transformar la realidad, colaborar para hacer un mundo mejor, también en mi vida cotidiana. Es algo en lo que nos involucramos desde el mismo momen-to de nacer. El mundo será en la medida que noso-tros, quienes lo habitamos, queramos que sea. Por eso no entiendo que mi trabajo no remunerado en Arrels pueda ser considerado como un voluntariado que “ahora lo cojo y luego lo dejo”. Elegimos y nos comprometemos en lo que nos interesa o nos llama la atención en cada momento. Nuestra acción forma parte de nuestro proyecto de vida. Por ahora, sigo en Arrels: “Siempre me quedará la calle”.

En esa calle, ¿se agradece más una limosna o una conversación?Responderé con una anécdota. Un día Mohamed me contaba que una señora le daba dinero y comi-da todos los días. Yo le dije que nosotros no le pro-porcionábamos nada de eso. Él me contestó: “Pero vosotros me dais más: sois mi única familia”. Y no es el único que se ha expresado en términos similares. “Me importa más un rato de conversación y que me consideren persona, que diez euros”, nos dijeron en otra ocasión. No se trata solo de una conversación, sino de que se convierta en una relación de respeto, de escucha y de dignidad, que no exige, que no cul-pabiliza ni agrede, sino que acompaña.

¿Nuestro comportamiento, nuestra indiferencia, puede arrebatar la dignidad de las personas sin hogar?¡Y tanto que sí! O al menos hacer que se sientan sin dignidad. Por eso para los voluntarios y el personal de Arrels es muy importante hacerles ver que son alguien para nosotros.

Por cierto, ¿por qué cuando damos una limosna no miramos a los ojos?

¿Será porque nos avergüenza que una persona esté así y, en el fondo, no sabemos qué hacer, ni qué decir? Nos incomoda la situación. A lo mejor deberíamos pensar eso, que solo es una situación, que esa per-

sona no siempre ha estado así, que es una persona como nosotros, con quien lo único que nos diferen-cia es la situación: la suya es más precaria que la mía, pero esa circunstancia puede cambiar en el futuro.

¿Reflexionamos poco sobre las causas y conse-cuencias de vivir en la calle?Cuando empecé como voluntario, en 2002, nunca antes me había planteado el problema del sinhoga-rismo, aunque desde entonces tiene una mayor pe-netración en el tercer sector. En este sentido, Arrels trabaja mucho y bien por sensibilizar a la sociedad y denunciar situaciones de injusticia.

¿Cuántas veces al día tiene que defender que na-die duerme entre cartones por gusto?Hay que explicarlo con frecuencia. Algunas personas aseguran que quienes viven entre cartones no quie-ren salir de esa situación y no aceptan los ofrecimien-tos que les hacen los servicios sociales. Yo siempre les digo que, de niños, nadie sueña con ser indigente. Alguna razón, o muchas, que en su mayoría descono-cemos y que deben ser muy duras y difíciles de curar, les lleva a dar ese paso.

¿Por qué me saludáis si yo no soy nadie?Las personas sin hogar se sienten invisibles. Les ha-cen sentir así. Enrique Richard recuerda una anécdo-ta. “Un día nos avisaron de que un hombre dormía desde hacía tiempo en el parque de la Guineueta -re-memora-. Nos acercamos y decidimos saludarle sin pararnos, con la naturalidad de quien va por la calle repartiendo saludos. ‘Adiós, buenos días...’ Y segui-mos nuestro paseo”. “¿Por qué me saludáis si yo no

Enrique Richard es voluntario del equipo de calle de Arrels Fundació.

-141-


soy nadie?”, respondió el hombre.Enrique y Puri, la voluntaria que le acompaña, es-cucharon esta pregunta, formulada “con manifiesta antipatía”. Entonces se giraron, intentaron acercar-se, pero el hombre les mandó frenar. “¡Marchaos, marchaos! Seguro que yo soy mejor persona que vo-sotros”, les increpó. Los voluntarios le desearon de nuevo un buen día y se alejaron.

“En su respuesta había rechazo y recriminación”, aclara Enrique, para quien, quizá, la reacción que aca-baban de presenciar era el resultado de experiencias anteriores en las que “había primado más lo que tiene que ofrecer quien se acerca, que enterarse primero de lo que necesita quien recibe”. “Damos soluciones desde nuestras fortalezas, desde lo que serían nues-tras propias angustias”, agrega. “Vamos con prepo-tencia. Como si nosotros tuviéramos nuestra vida solucionada y pretendiéramos solucionar la del otro. Les tratamos así, como si ellos fueran nadie y noso-tros fuéramos todo”.

Enllaç: http://www.consumer.es/web/es/solidaridad/proyectos_y_campanas/2013/10/12/218205.php

-142-


-142-

Enllaç: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/sociedad/dia-internacional-erradicacion-pobreza-sin-hogar-pide-ayuda-2758729

“Ajuda, ajuda, ajuda. Prou de gent cada vegada més rica i gent cada vegada més pobra”. Aquest ha estat el crit de rebel·lia que ha pronunciat Anna Maria Llobet en qualitat d’ambaixadora de persones sense casa ate-ses a la fundació Arrels, en la jornada ‘Per una Euro-pa dels Drets de l’Home’, celebrada a Estrasburg. La manresana de 55 anys, una incansable lluitadora que ha passat deu anys vivint al carrer, tenia un discurs preparat per a la jornada, però una vegada allà s’ha decidit per denunciar amb les seves paraules plenes de dignitat la situació que es viu a Espanya. En el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, Llobet ha recordat que les persones sense casa “també tenen drets”, i que “s’han de reivindicar”.

La pobresa extrema, duplicadaSegons Càritas, a Espanya, la pobresa extrema s’ha duplicat des que va començar la crisi. El 2012 hi ha-via tres milions de pobres molt necessitats a Espanya, amb ingressos inferiors a 307 euros mensuals, que suposen el 6,4% de la població, quan abans de la crisi el percentatge era del 3,5%. En la mateixa línia, Es-panya és el membre de l’Organització per a la Coope-ració i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en què entre el 2007 i el 2010 més van augmentar les desigualtats pel que fa a ingressos disponibles.

Els països més afectats La jornada, que ha estat organitzada per la presidenta de la Comissió dels Drets Humans de la Conferència d’ONG en el Consell d’Europa, Annelise Oeschge, ha servit per tractar la pobresa dels països on la crisi ha estat més punyent. Així, hi havia invitades diverses delegacions de Portugal, Itàlia , França i Espanya i

una gran presència de representants de diverses co-missions i òrgans de Govern del Consell d’Europa.

El Periódico (17/10/2013)Núria Martinez

“Prou de gent cada vegada més rica i gent cada vegada més pobra”, reivindica Anna Maria Llobet, en una jornada per l’Europa dels drets de l’home

Una dona sense casa denuncia la desigualtat d’Espanya en una jornada a Estrasburg

“Ajuda, ajuda, ajuda”. Així s’ha rebel·lat Anna Maria Llobet en la jornada ‘Per una Europa dels Drets de l’Home’. Arrels

-143-


-143-

Ecas. (18/10/2013)Redacció

Arrels Fundació i Sant Joan de Déu Serveis Socials van representar ahir ECAS al Consell d’Europa en una compareixença amb motiu del Dia internacio-nal per a l’eradicació de la pobresa. Podeu veure en aquest enllaç un petit fragment de la compareixença d’Anna María, d’Arrels Fundació, i veure aquí el co-municat que Sant Joan de Déu Serveis Socials va lle-gir al Consell. Veure notícia al web de Sant Joan de Déu Serveis Socials.

Enllaç: http://acciosocial.org/les-entitats-informen/arrels-fundacio-i-sant-joan-de-deu-serveis-socials-al-consell-deuropa/

Arrels Fundació i Sant Joan de Déu Serveis Socials, al Consell d’Europa

-144-


-144-

Enllaç: http://innovacionsocial.esadeblogs.com/2013/10/22/fusiones-de-oeneges/

Recientemente hemos conocido la fusión de Educa-ción Sin Fronteras e Intervida en una nueva organi-zación, Educo, dedicada a la infancia y a la defensa de sus derechos. Hace pocos meses, se creó Alian-za por la Solidaridad a partir de otras tres oenegés: Habitáfrica, Ipade y Solidaridad Internacional. Las graves dificultades económicas que atraviesan mu-chas oenegés están despertando el interés por este tipo de agrupaciones. En abril el 35% de los directi-vos participantes en el Foro de Liderazgo Social de Esade y PwC dijeron haber analizado alguna forma de integración institucional que les permitiese sumar esfuerzos, ganar en eficiencia, alcanzar mayores cotas de impacto social, y asegurar su supervivencia finan-ciera.

Pero la experiencia de países como Gran Bretaña, que marca una pauta respecto a la evolución del tercer sector, apunta a que el número de casos de fusión va a ser reducido. La mayoría de las entidades interesa-das la acaban descartando, ya que no están dispuestas a asumir las exigencias o dificultades que comporta. Algunas resistencias más comunes están originadas por el miedo a perder identidad y autonomía, la po-sible merma de estatus o puestos de trabajo y el cho-que cultural. En cambio, otros tipos de integraciones institucionales serán más comunes. Por ejemplo, la creación entre varias oenegés de una nueva entidad para desarrollar colectivamente un programa de ac-tuación que antes realizaban por separado. Es el caso de la Fundación Mambré, que da respuesta conjunta a las necesidades de personas sin techo en Barcelona, especialmente en el ámbito residencial y laboral. Las cuatro entidades que la han impulsado -Arrels Fun-dació, Assís Centro de Acogida, Compañía Hijas de

la Caridad y Orden Hospitalaria de San Juan de Dios-han logrado un importante ahorro de costes y, sobre todo, han multiplicado los recursos residenciales y la calidad del servicio.

Las oenegés han de dar nuevos pasos en su voluntad de colaborar efectivamente, entre ellas y con otros actores, para poder responder a los desafíos que les plantea el contexto actual y futuro. Es el momento de apostar por formas más avanzadas de colaboración, como las integraciones institucionales y las alianzas estratégicas, que les permitan potenciar su misión y dotarse de los medios necesarios para llevarlas a cabo.

Blog del Instituto de Innovación Social (22/10/2013)Ignasi Carreras

Fusiones de oenegés

-145-


-145-

El nombre de persones que avui no poden gaudir d’una llar a Barcelona arriba quasi a les 3.000, segons els informes del Servei d’Inserció Social (SIS) i els recomptes de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sen-se Llar (XAPSLL). D’aquestes, vora 900 dormen al carrer; quasi 600, en assentaments temporals i més de 1.400 ho fan en centres públics i privats de la ciutat. Els casos de persones sense sostre a Barcelona han crescut, des del 2008, un 54,8%.

La Universitat de Barcelona (UB), a través de Volun-tariat UB i la Fundació Arrels -que durant els darrers 25 anys ha atès més de 7.500 persones sense llar-, van signar el passat setembre un acord de col·laboració per unir esforços i sensibilitzar la comunitat universi-tària en favor de les persones sense sostre de Barce-lona, iniciativa que donarà embranzida a la campanya d’Arrels “Ningú dormint al carrer”.

La iniciativa s’ha engegat aquest mes d’octubre de la mà de l’il·lustrador Miquel Fuster, que va oferir la primera xerrada sobre la seva experiència vivint al ca-rrer durant més de 15 anys. A les conferències, però, s’hi afegeixen altres activitats de conscienciació com passejades per Barcelona per acostar-se en primera persona a una altra realitat. Les properes caminades seran el dia 19 de novembre a les 10h i el dia 20 a les 16h.

Paral·lelament a la tasca de sensibilització, el projecte impulsat per la UB i Arrels dóna recursos pràctics per a les persones sense llar: d’una banda, s’han col·locat àrees de recollida de roba i sabates a diferents facul-tats de la UB. Segons Enrique Garcia, responsable de

Voluntariat UB, “la iniciativa està tenint molt bona rebuda a nivell universitari, tant per assistència als es-deveniments com per la roba i sabates recollides, que ja han desbordat els primers contenidors facilitats a les facultats”.

D’altra banda, Arrels ha posat a disposició dels qui ho necessitin i a través de la Fundació Josep Fines-tres, serveis d’atenció bàsica d’odontologia i podolo-gia. Maria Pomés, de la Fundació Arrels, explica que malgrat que el programa tot just s’ha encetat i, per tant, cal esperar per veure’n el veritable impacte, “ja han començat a rebre les primeres visites als centres, la qual cosa indica que, poc a poc, va quallant”.Enrique Garcia explica que la tasca de la Fundació Solidaritat UB creix gràcies a l’activitat conjunta i la col·laboració amb entitats properes com la Fundació Arrels, unió d’esforços que permet acostar-se i inter-venir en els àmbits d’extrema pobresa de Barcelona.

Xarxanet (28/10/2013)Fundació Autònoma Solidaria

Arrels Fundació i Voluntariat UB han engegat aquest octubre un seguit d’activitats per apropar l’experiència de persones sense llar a la comunitat universitària i oferir-los recursos pràctics.

El testimoni de persones sense llar arriba a la Universitat de Barcelona

Enllaç: http://www.xarxanet.org/comunitari/noticies/el-testimoni-de-persones-sense-llar-arriba-la-ub

Arrossada d’Arrels Fundació el juliol a Poble Sec (Arrels Fun-dació, flickr.com))

-146-


-146-

Hoy hablamos con Enric Gotanegra de Arrels Fundació.

Quien soy…Tengo 62 años.Estoy en el mundo laboral desde los 14 años.Trabajo en Arrels desde el año 2008, en el departa-mento de Gestión Interna, colaborando con el pro-grama de Empresas, Financiación y en la atención a Socios y Donantes de la entidad.Arrels Fundació es una ONG que trabaja para mejo-rar la situación de personas que han vivido en la calle y de las que siguen viviendo en ella. Personas dignas que viven una situación indigna.

Algo que me defineLuchar con ilusión por lo que creo: Mi trabajo actual. Después de estar durante más de 40 años en la em-presa privada, desde el 2008 se me abrió un nuevo horizonte con esta posibilidad.

Mi día a díaMe levanto a las 7,15 h. y doy gracias a Dios por poderlo hacer y procuro salir de casa con la idea que hoy será un día mejor que ayer. Qué opino (brevemente) sobre…La llamada “nueva pobreza”La situación económica que se nos hizo creer era real e infinita, llevó a muchas personas y, lo más grave, a muchas familias a caer en este engaño, aquello de: “Ahora que le concedemos un crédito pida un poco más y también podrá cambiar el coche…..”, luego la caída brutal de la ocupación, etc., lo que ya todos sabemos.

El papel de las nuevas tecnologías en el sector social Hay que mentalizar a las personas que si somos mu-chos, con muy poco esfuerzo se pueden hacer gran-des cosas. Las redes sociales y nuevas tecnologías, en general, son esenciales para llegar a más gente y es-pecialmente a las nuevas generaciones, que es donde está el presente y sobretodo el futuro, con el añadido de que su utilización tiene un coste prácticamente cero. Sobre la campaña “Buscamos Reyes Majos” de Miaportacion.org…¿Qué significa la campaña para una entidad como Arrels?La posibilidad de crear vínculos afectivos entre per-sonas de los dos lados de la sociedad, y dar a co-nocer de una forma participativa nuestra labor y la existencia de este modelo de sociedad, por lo general ignorado e invisible a los ojos de la mayoría. Desde el primer momento nos pareció una idea genial, que rápidamente hicimos nuestra y que, al presentarla a nuestras personas atendidas, en el primer momento creó incredulidad y posteriormente gran alegría y que ahora ya esperan.

Miaportacion.com (28/10/2013)Redacción

“Yo no quiero ser importante, quiero ser útil”

Enric Gotanegra de Arrels Fundació

-147-


¿Qué crees que es lo que la hace diferente?El hecho de facilitar a personas con sensibilidad, el poder atender un caso concreto, de una persona con-creta que no conoce y que tiene una ilusión que gra-cias a los Reyes Majos puede hacer que se vea cum-plida, con el único esfuerzo de “atender” una carta que le han mandado. Sabemos que hay familias en las que sus miembros se juntan para ir a comprar el regalo, creándose un clima, quizá no vivido hasta en-tonces, de generosidad e interés colectivo.

El objetivo de la campaña es, entre otros, transmitir ilusión y un poco de cariño en fechas tan señaladas como es la Navidad. ¿Crees que logra cumplir con este objetivo u otros? Sin ninguna duda que lo cum-ple, generalmente son personas que han sufrido mu-cho a lo largo de su vida y creen que ya no importan a nadie y que nadie tiene interés en que existan, y la campaña Reyes Majos les demuestra que no es así.¿Alguna anécdota o historia que muestre el sentido de los “Reyes Majos” para las personas con las que tratáis?: Seguro que hay muchas, recuerdo una per-sona que hacía 50 años que no iba al teatro y era su ilusión. Quería ver un musical y fue y vio el musical, concretamente “Grease”, era su sueño y se cumplió. Otros muchos casos de personas de las que emocio-na ver sus caras en el momento de abrir el regalo y gritar “me lo han traído, no creía que pudiera ser verdad, si no me conocen de nada”.Ya son 3, con éste, los años que habéis participado en la campaña. ¿Hay intención de seguir haciéndolo?: Por nuestra parte, encantados. Cada año va creciendo el número de cartas redactadas, éste hemos llegado a las 300, y nuestra preocupación es que en algún mo-mento no se puedan cubrir todas. Si tuviera que escoger…Un valor imprescindibleTener ilusión por la vida y por las pequeñas cosas que podemos hacer cada día para hacer más felices a los que te rodean.

Una actitud esencial Vivir el presente a tope y creer en el futuro, ¿como?, por ejemplo mirando la cara de un niño que ríe, él tiene todo el futuro por delante y siempre ríe, los ma-

yores tenemos que luchar, para que esa sonrisa no se pierda, colaborando en mejorar este presente.Una cita: “Jo no vull ser important, vull ser útil” “Yo no quiero ser importante, quiero ser útil”. (Fue la campaña de Arrels Fundació del año pasado).Un documental: “Món Petit” la historia de Albert Casals, que hizo la vuelta al mundo en silla de ruedas y sin dinero, impresionante espíritu de superación, una auténtica lección de vida. (Sense ficció de TV3)Una crítica constructiva: Que seamos conscientes que siempre podemos hacer más y mejor lo que es-tamos haciendo y que, ante la flagrante injusticia, no podemos cambiar de acera. Que la comodidad no nos lleve a la insensatez.Una agradecimiento: A la gente anónima que da su tiempo y conocimiento sin hacer ruido para que todo funcione mejor, a la familia por estar siempre ahí, a los amigos que nunca fallan, a la vida…Algo o alguien de quien he aprendido una lección: Por citar uno, de un voluntario de Arrels, Josep Maria Gaja, ya fallecido. Josep Maria tenía como lema cum-plir la frase que él mismo decía cada día al levantarse: “un dia més per estimar” (un día más para amar), y os puedo asegurar que la cumplía.Una situación complicada en la que me he encon-trado como profesional del sector: En estos 5 años no he vivido nada especialmente “complicado” pues con diálogo se arregla casi todo.Y una emocionante: Conseguir sacar a una persona de la calle, concretamente el día de Navidad, para que lo viva en Arrels Fundació. Si pudiera…¡Yo diría!Comparte, respeta, escucha, sé feliz y haz feliz a tu entorno.

Pedir un deseo… Que la democracia salga de las personas, no de los políticos, pues ésta ya no nos sirve y que si los parti-dos políticos no pagan sus campañas en los medios de comunicación, tampoco tengan que hacerlo, para conseguir recursos, las entidades tipo Arrels Funda-ció, recursos que por otra parte deberían llegar desde los estamentos oficiales, ya que estamos llevando a cabo una labor que debería ser realizada por ellos.

-148-


Y por último…¿Optimista?SÍ, porque los que hemos nacido a “este lado del mundo”, sencillamente hemos de considerarnos unos privilegiados, a pesar de todo, y que entre todos se puede mejorar esta sociedad porque hay recursos para hacerlo.

Enllaç: http://elblogdemiaportacion.wordpress.com/2013/10/28/yo-no-quiero-ser-importante-quiero-ser-util/

-149-


-149-

Arrels Fundació engega una campanya durant la tar-dor de sensibilització per tal que les persones que han viscut al carrer realitzin visites guiades per Barcelona. Aquest projecte, que ja s’ha dut a terme amb èxit en altres ciutats europees com Amsterdam, Berlin o Co-penhaguen, pretén que les persones que han dormit al carrer mostrin la ciutat amb els seus ulls i mostrin els llocs on la gent sense llar passa la nit o menja.

El projecte està adreçat als més joves i les rutes són el resultat de la col·laboració de la Fundació Arrels amb el projecte aprovat i finançat per la Unió Euro-pea “Passejant Junts”. Aquest projecte té per objectiu que els i les joves reflexionin sobre la problemàtica de les persones sense llar al mateix temps que desco-breixen una nova manera d’entendre la seva ciutat i la gent que hi viu.

Butlletí d’Acord Ciutadà (01/11/2013)Redacció

Enllaç: http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/butlleti/butlleti_num73.htm

La fundació Arrels presenta la campanya rutes per Barcelona

-150-


-150-

Deixeu-me que avui personalitzi una mica. Tinc la fortuna de fer una feina que em permet, per una banda, conèixer de prop molts projectes educatius i socials d’entitats del tercer sector i, per l’altra, veure com tota una generació de joves es posicionen al seu tram final dels estudis amb il·lusió i responsabilitat vers les seves pràctiques.

Aquests dies he pogut sentir la força i l’entusiasme amb professionals d’entitats com ara Fundació Aspa-sim, amb un projecte d’escola amb un punt de vista que va molt més enllà d’allò exclusivament escolar i que transmet una visió de la diversitat funcional amb un clar esperit de millorar la qualitat de vida de les persones que atenen. Allà, els pares son capassos d’inventar una cursa solidària d’una milla on tothom hi guanya. També he pogut visitar el centre diari “El Submarí” de la federació de centres de la pròpia Fun-dació

Pere Tarrés on treballen per garantir al màxim la igualtat d’oportunitats dels nens i nenes de la Zona Franca. Un racò al barri amb molta llum i força.

De la mateixa manera he pogut parlar amb els res-ponsables d’Esclat, un dels projectes de referèn-cia per persones amb paràl·lisi cerebral. He estat a l’escola Carrilet al barri d’Horta amb un projecte de molta qualitat per a nens i nenes amb autisme i que tant contents estan de les nostres estudiants.

Els darrers dies, a més, vaig poder ser-hi al taller ocu-pacional d’Arrels Fundació, una d’aquelles entitats que conformen en silenci moltíssima feina als carrers de la nostra ciutat de botigues, llums i olimpiades.

Allà, son capaços de fer tecnologia en forma de peça metàl·lica dissenyada exclusivament per ser l’ànima de tamborets, tauletes i llums creats per les persones que hi participen del taller. Si visiteu la sabateria de Camper al carrer Pelai us sorprendrà.

I finalment, tambè he descobert un projecte entran-yable a la ciutat de l’Hospitalet, el que fa uns anys que desenvolupen a la Fundació Esportiva l’Hospitalet Atlètic, un projecte educatiu i social, un lloc on els nens i nenes s’entrenen a treballar en equip, a ser solidaris, a compartir amistats, a guanyar i a perdre mentre aprenen a jugar a futbol.

El Tercer Sector està ple de joies que mai no paren d’apareixer des de les associacions, les fundacions i sobre tot desde les persones que les conformen que també hi creuen en la formació i que acompanyen els futurs professionals a les seves pràctiques. I és en aquestes petites i grans joies que veig clar una genera-ció de joves, futurs professionals en l’acció social que sabran portar a terme projectes de gran abast. Mentre visito els centres de pràctiques em sento afortunat de conèixer els projectes, però sobre tot de poder veure gent amb il·lusió per aprendre i per canviar moltes coses.

Qui dubti de la gent jove, si us plau, que vingui a veure els “meus” estudiants. Us convido a una classe.

Enllaç: http://www.social.cat/opinio/noves-generacions-daccio-social

Noves generacions d’acció social

Social.cat (06/11/2013)Oscar Martínez

-151-


-151-

Visión selectiva. Así podría definirse cierta peculia-ridad que hace que las personas sin hogar resulten invisibles a los ojos de algunos ciudadanos. Enrique Richard lo sabe muy bien. Desde hace diez años es voluntario de Arrels Fundació y “hace la calle”, como le gusta decir, en busca de personas que necesitan compañía. “Luego vendrá, si quieren, lo urgente: la ducha, la comida, el alojamiento...”. Richard habla de restituir derechos “desde el respeto, la aceptación y el cariño”, nunca como una acción de beneficencia. Así lo reclama a través de su blog “Con cartones por la calle” y de un libro con el mismo título, publicado el pasado mes de abril. Es crítico con quienes van tan deprisa en su día a día, “que solo prestan atención a aquello que les interesa”. Lamenta que a menudo no nos preguntemos los motivos por los que una perso-na carece de un hogar y que caigamos en tópicos que aluden al “deseo” de estas personas por vivir así. “De niños, nadie sueña con ser indigente”, recuerda.

Me gusta esta frase que he leído en su blog: “Son invisibles si no quieres verlos”. Se refiere a las personas sin hogar. ¿Por qué no queremos ver-los?No nos gusta ver lo feo. No nos gusta mirar aquello que puede remover nuestras conciencias. Solo pres-tamos atención a lo que nos interesa y desconoce-mos la realidad de quienes viven en esta situación. Yo mismo, cuando empecé como voluntario en Arrels Fundació, no acababa de entender por qué algunas personas vivían en la calle. Para mí todos eran men-digos que sobrevivían con lo que la gente les daba o trotamundos que vivían de pueblo en pueblo. Nunca había pensado en los porqués, en sus soledades, en sus razones para estar así.

Desde 2002 es voluntario del equipo de calle de Arrels Fundació, más de una década que ha re-copilado en el libro ‘Con cartones por la calle’. ¿Qué ha querido transmitir en él?En primer lugar, he querido transmitir mi experien-cia de 10 años “haciendo la calle” desde el Equipo de Calle de Arrels Fundació. He querido manifestar cómo realizamos los encuentros con las personas sin hogar, presentar nuestra forma de relacionarnos, de acompañar, de estar, de respetar su proceso sea cual sea... Y cómo todo este trabajo me ha hecho cambiar la mirada hacia estas personas.

En segundo lugar, he querido denunciar las causas. Las cosas no son porque son, tienen motivaciones que están por encima de las decisiones de las propias personas. Hay razones estructurales que empujan a la precariedad y a la calle. Nuestro sistema es per-verso, sus leyes expulsan a quienes les estorban y la sociedad los culpabiliza o se lava las manos. “Ellos se lo habrán buscado” o “Yo ya pago mis impuestos para que quiten de mi vista lo que yo no quiero ver”, aluden.

“Las personas sin hogar nos resultan invisibles porque pueden remover nuestras conciencias”

Consumer Eroski (24/11/2013)Azucena García

Enrique Richard es voluntario del equipo de calle de Arrels Fundació.

-152-


¿Cuál es la tarea de un voluntario como usted?Siempre lo digo: mi tarea es acompañar a las per-sonas sin hogar, estar, relacionarme con la persona mientras ella quiera, sin exigir nada, pero aspirando a todo. Su verdadero problema en ese momento no es el que yo me imagino, el que sería el mío si viviese en esas circunstancias; su problema es la soledad. Luego vendrá, si la persona quiere, lo urgente: la ducha, la comida, el alojamiento... Ella marcará los pasos que quiera dar y yo estaré a su lado para facilitarle las co-sas. Pero lo importante es que se sienta alguien y que sepa que también es alguien para mí. Pueden pasar años, pero no importa.

¿Se ha planteado alguna vez dejar el voluntaria-do?Hoy por hoy, no. Siempre he trabajado para inten-tar transformar la realidad, colaborar para hacer un mundo mejor, también en mi vida cotidiana. Es algo en lo que nos involucramos desde el mismo momen-to de nacer. El mundo será en la medida que noso-tros, quienes lo habitamos, queramos que sea. Por eso no entiendo que mi trabajo no remunerado en Arrels pueda ser considerado como un voluntariado que “ahora lo cojo y luego lo dejo”. Elegimos y nos comprometemos en lo que nos interesa o nos llama la atención en cada momento. Nuestra acción forma parte de nuestro proyecto de vida. Por ahora, sigo en Arrels: “Siempre me quedará la calle”.

En esa calle, ¿se agradece más una limosna o una conversación?Responderé con una anécdota. Un día Mohamed me contaba que una señora le daba dinero y comi-da todos los días. Yo le dije que nosotros no le pro-porcionábamos nada de eso. Él me contestó: “Pero vosotros me dais más: sois mi única familia”. Y no es el único que se ha expresado en términos similares. “Me importa más un rato de conversación y que me consideren persona, que diez euros”, nos dijeron en otra ocasión. No se trata solo de una conversación, sino de que se convierta en una relación de respeto, de escucha y de dignidad, que no exige, que no cul-pabiliza ni agrede, sino que acompaña.

¿Nuestro comportamiento, nuestra indiferencia, puede arrebatar la dignidad de las personas sin hogar?¡Y tanto que sí! O al menos hacer que se sientan sin dignidad. Por eso para los voluntarios y el personal de Arrels es muy importante hacerles ver que son alguien para nosotros.

Por cierto, ¿por qué cuando damos una limosna no miramos a los ojos?

¿Será porque nos avergüenza que una persona esté así y, en el fondo, no sabemos qué hacer, ni qué decir? Nos incomoda la situación. A lo mejor deberíamos pensar eso, que solo es una situación, que esa per-sona no siempre ha estado así, que es una persona como nosotros, con quien lo único que nos diferen-cia es la situación: la suya es más precaria que la mía, pero esa circunstancia puede cambiar en el futuro.

¿Reflexionamos poco sobre las causas y conse-cuencias de vivir en la calle?Cuando empecé como voluntario, en 2002, nunca antes me había planteado el problema del sinhoga-rismo, aunque desde entonces tiene una mayor pe-netración en el tercer sector. En este sentido, Arrels trabaja mucho y bien por sensibilizar a la sociedad y denunciar situaciones de injusticia.

¿Cuántas veces al día tiene que defender que na-die duerme entre cartones por gusto?Hay que explicarlo con frecuencia. Algunas personas aseguran que quienes viven entre cartones no quie-ren salir de esa situación y no aceptan los ofrecimien-tos que les hacen los servicios sociales. Yo siempre les digo que, de niños, nadie sueña con ser indigente. Alguna razón, o muchas, que en su mayoría descono-cemos y que deben ser muy duras y difíciles de curar, les lleva a dar ese paso.

Enllaç: http://www.consumer.es/web/es/solidaridad/proyectos_y_campanas/2013/10/12/218205.php

-153-


-153-

El director de la Fundació Arrels Ferran Busquets i Director d’Intermón Oxfam a Catalunya Francesc Mateu ens donen el seu punt de vista sobre la po-bresa propera i la llunyana. En només 2 minuts, Bus-quets i Mateu ens donen diferents arguments.

Ara.cat (05/12/2013)Auri García

Cara a cara en 2 minuts: La pobresa propera i la llunyana

Enllaç: http://www.ara.cat/ara_tv/programes/Cara_a_cara-Solidaritat_3_1042125792.html

El director de la Fundació Arrels Ferran Busquets i el Director d’Intermón Oxfam Francesc Mateu

-154-


-154-

Enllaç: http://www.elperiodico.com//es/noticias/barcelona/arrels-busca-300-voluntarios-para-recorrer-calles-con-corazones-2915250

Arrels Fundació, oenegé que se dedica a ayudar a las personas que no tienen hogar y duermen en la calle, busca a 300 voluntarios dispuestos a recorrer los barrios de Barcelona llevando grandes corazones de cartón con la inscripción ‘Nadie durmiendo en la calle’.

Arrels ha puesto en marcha su campaña #ningudor-mintalcarrer para sensibilizar a lo largo de las próxi-mas semanas sobre la problemática de las personas sin hogar y captar fondos para la causa.

Para ello, busca a 300 voluntarios que participen en alguna de las siete rutas organizadas por las calles de Barcelona (‘paseo de Gràcia, Born, Sants, Sagra-da Família, Diagonal, Poblenou y Gràcia) entre los próximos 14 y 21 de diciembre con grandes corazo-nes de cartón en los que se pueda leer: #ningudor-mintalcarrer.

Según ha informado el director de la oenegé, Ferran Busquets, el objetivo “no es promover una gran ma-nifestación sino crear grupos de entre 30 y 50 perso-nas, incluidas personas sin hogar, trabajadores y vo-luntarios de Arrels, que alcen la voz para denunciar que no es normal que 900 personas duerman cada día en las calles de Barcelona”.

Los voluntarios que deseen participar en esta campa-ña pueden apuntarse en la web www.arrelsfundacio.org/ningudormintalcarrer

La oenegé quiere sensibilizar y captar fondos para ayudar a personas sin techo

Arrels busca a 300 voluntarios para recorrer calles con corazones

El Periódico (10/12/2013)Redacción

Una persona sin techo duerme en un banco junto a la Ciutadella.

-155-


-155-

Arrels Fundació ha posat en marxa la campanya #ningudormintalcarrer per sensibilitzar al llarg de les properes setmanes sobre la problemàtica de les per-sones sense llar i captar fons per a la causa. L’entitat busca 300 persones disposades a participar en una de les set rutes organitzades pels carrers de Barcelo-na (Passeig de Gràcia, Born, Sants, Sagrada Família, Diagonal, Poblenou i Gràcia) entre el 14 i el 21 de desembre amb amb grans cors de cartró on es pugui llegir #ningudormintalcarrer.

L’objectiu no és promoure una gran manifestació, sinó crear grups d’entre 30 i 50 persones –que in-clouran persones sense llar, treballadors i voluntaris d’Arrels– que alcin la veu per denunciar que “no és normal que 900 persones dormin cada dia als carrers de Barcelona”, tal com diu Ferran Busquets, director de l’entitat.

Per apuntar-s’hi cal complir un formulari que tro-bareu a www.arrelsfundacio.org/ningudormintalca-rrer/. La durada aproximada de les rutes és de dues hores i el punt de trobada serà a la seu d’Arrels (Rie-reta 24) 30 minuts abans de l’inici.

Programació de les rutes:Passeig de Gràcia: Dissabte 14 de desembre, 12hBorn: Diumenge 15 de desembre, 12hSants: Dimecres 18 de desembre, 12hSagrada Família: Dijous 19 de desembre, 12hDiagonal: Divendres 20 de desembre, 12hPoble Nou: Dissabte 21 de desembre 12hGràcia: Dissabte 21 de desembre, 17h

Per posar punt i final a les rutes, el 22 de desembre a les 18:30 hores se celebrarà un concert solidari a la plaça dels Àngels de Barcelona amb l’actuació del grup de gospel Gospelians. L’actuació serà gratuïta i es pot col·laborar econòmicament amb un donatiu a través dels comptes 2100 0975 28 0200065046 (La Caixa) i 1491 0001 21 2013366022 (Triodos Bank), o bé comprant una samarreta amb el lema #ningudor-mintalcarrer.

Enllaç: http://www.social.cat/noticia/ningudormintalcarrer-rutes-solidaries-per-barcelona

La Fundació Arrels ha organitzat diverses rutes per Barcelona del 14 al 21 de desem-bre i un concert solidari el 22.

#ningudormintalcarrer, rutes solidàries per Barcelona

Social.cat (11/12/2013)Redacció

-156-


-156-

Mi casa es la calle¿Qué pasado se esconde detrás de los cartones de un indigente?

¿Qué pasado se esconde detrás de los cartones de un indigente? En la Unión Europea hay 18 millones de personas en situación de exclusión residencial (2,5 millones de las cuales duermen en la calle o en alber-gues de emergencia) pero antes del año 2015 debe-rían tener un hogar digno donde vivir porque la UE debería haber cumplido su compromiso de poner fin al sinhogarismo.

Desde 1987, los miembros de la Fundació Arrels dedican todos sus esfuerzos para que nadie duerma en la calle. Desde entonces han acompañado a más de 8.000 personas sin hogar en su camino hacia la autonomía, ofreciendo alojamiento, alimentación y atención social y sanitaria. Actualmente, cuentan con el apoyo de 50 personas contratadas, 250 personas voluntarias y casi 4.000 donantes que hacen posible llevar a cabo los programas de actuación.

El termómetro ha empezado a bajar y dormir en la calle se vuelve, si cabe, más crudo, sobre todo, cuan-do a los problemas de paro, abandono familiar o alcoholismo se suman problemas de salud que no tienen una respuesta sanitaria adecuada. El proyecto Gloria acaba de inaugurar una tienda de muebles, una iniciativa diseñada para favorecer el proceso de inser-ción social y laboral de personas con problemas de drogadicción y enfermos de VIH/SIDA en riesgo de exclusión social. Hablamos con su Presidenta, Gloria Iglesias.

Por último, conversamos con Miquel Fuster, profe-sional del cómic y pintor que ha pasado 15 años de su vida en la calle. Acaba de protagonizar este corto.

Enllaç: http://www.elextrarradio.com/mi-casa-es-la-calle-2/

El extrarradio.com (14/12/2013)Carmen Ruiz

-157-


-157-

La Fundació Arrels, que enguany celebra el seu 25è aniversari, ha posat en marxa la campanya “Ningú dormint al carrer!” que vol recaptar fons per tirar endavant la seva tasca, però també per sensibilitzar la ciutadania sobre la problemàtica de les persones sense llar.

Es pot participar en la campanya des de diferentes vessants:

• Aportant un donatiu a través del web de l’entitat. Tenint en compte que 10€ representen 3 àpats; 20€ 1 nit i 50€ són 2 nits i 4 àpats.

• Sortint a passejar un cor sota el crit “ningú dormint al carrer” pels carrers de Barcelona. També en el web es poden trobar els itineraris i els dies progra-mats.

• El diumenge 22 de desembre passejant per tot Bar-celona i finalment assistint al concert solidari (Plaça dels Àngels de Barcelona) a les 18:30h.

• Lluint a tots els actes la samarreta solidària (5€ talla adults i 3€nens) que es pot adquirir a Arrels (Riere-ta 24 baixos, Barcelona, de Dl a Dv de10h - 14h i de 16h - 19h, i Ds de 16h - 19h) i a la FCVS (carrer Grassot 3, 2n, Barcelona, el Dl de9h a 14h i de 16h -a19h,. Dt i Dj de 9h a 14h i de 15:30h a 16:30h i Dv de 9h a 14h).

• També es pot mostrar la solidaritat a través de face-book, Instagram i Twitter.

Així de directa és la campanya que la Fundació Arrels ha endegat per aquestes festes nadalenques.

Ningú dormint al carrer!

Xarxanet.org (16/12/2013)FCV

Enllaç: http://www.xarxanet.org/social/noticies/ningu-dormint-al-carrer

“Ningú dormint al carrer” vol recaptar fons per tirar endavant.

-158-


-158-

La fundación Arrels ha atendido este año a 1.317 ‘sin techo’ en la ciudad de Barcelona, un 2% más que en 2012, aunque el aumento es del 19% si se contabiliza desde 2010, ha informado este lunes en un comuni-cado.

Según la fundación, en la capital catalana hay unas 3.000 personas sin hogar, 900 de las cuales duermen directamente en la calle, 1.400 en centros públicos y privados, y 600 en asentamientos irregulares.

El director de Arrels, Ferran Busquets, no es opti-mista: “Estamos seguros de que, si las cosas siguen como ahora, a medio plazo muchas personas que ni se lo imaginan se verán abocadas a vivir en la calle”.

Los últimos datos del Instituto Nacional de Estadís-tica (INE) cifran en un 21,6% el porcentaje de la po-blación que en España vive en pobreza, y advierten de que el 37,7% de hogares catalanes no tienen capa-cidad para afrontar gastos imprevistos.

Arrels ha destacado que la necesidad de vivienda ha aumentado a un ritmo superior a su capacidad de afrontarlo: en los últimos tres años ha incrementado un 28% el número de alojados y en 2013 ha alojado a 250.

Destinó el año pasado el 45% de su presupuesto a alojamiento y prevé un esfuerzo aún mayor en 2014, ya que los atendidos cuentan con menos ingresos y la entidad debe asumir costes cada vez mayores.

Llenarían cien pisosPara Busquets, el reto ahora es mantener el aloja-miento, porque tener un hogar es el punto de partida para que una persona sin hogar mejore, y concluye: “Si tuviéramos cien pisos los llenaríamos”.

La fundación ha invitado a la ciudadanía a participar en rutas programadas hasta el 21 de diciembre para reivindicar que vivir en la calle no es normal, dentro de la campaña ‘Nadie durmiendo en la calle’.

Ha agregado que necesita apoyo económico para ga-rantizar el alojamiento que ofrece y absorber el incre-mento de la demanda de techo y atención a corto y medio plazo.

Sus alojados aumentan un 28% y les destina el 45% del presupuesto

Arrels atiende a un 19% más de ‘sin techo’ respec-to al 2010

Gente Digital (16/12/2013)Europa Press

Enllaç: http://www.gentedigital.es/barcelona/noticia/1283353/arrels-atiende-a-un-19-mas-de-sin-techo-respecto-al-2010/

-159-


-159-

Sus alojados aumentan un 28% y les destina el 45% del presupuesto

Arrels atiende a un 19% más de ‘sin techo’ respec-to al 2010

La fundación Arrels ha atendido este año a 1.317 ‘sin techo’ en la ciudad de Barcelona, un 2% más que en 2012, aunque el aumento es del 19% si se contabiliza desde 2010, ha informado este lunes en un comuni-cado.

Según la fundación, en la capital catalana hay unas 3.000 personas sin hogar, 900 de las cuales duermen directamente en la calle, 1.400 en centros públicos y privados, y 600 en asentamientos irregulares.

El director de Arrels, Ferran Busquets, no es opti-mista: “Estamos seguros de que, si las cosas siguen como ahora, a medio plazo muchas personas que ni se lo imaginan se verán abocadas a vivir en la calle”.

Los últimos datos del Instituto Nacional de Estadís-tica (INE) cifran en un 21,6% el porcentaje de la po-blación que en España vive en pobreza, y advierten de que el 37,7% de hogares catalanes no tienen capa-cidad para afrontar gastos imprevistos.

Arrels ha destacado que la necesidad de vivienda ha aumentado a un ritmo superior a su capacidad de afrontarlo: en los últimos tres años ha incrementado un 28% el número de alojados y en 2013 ha alojado a 250.

Destinó el año pasado el 45% de su presupuesto a alojamiento y prevé un esfuerzo aún mayor en 2014, ya que los atendidos cuentan con menos ingresos y la entidad debe asumir costes cada vez mayores.

Llenarían cien pisosPara Busquets, el reto ahora es mantener el aloja-miento, porque tener un hogar es el punto de partida para que una persona sin hogar mejore, y concluye: “Si tuviéramos cien pisos los llenaríamos”.

La fundación ha invitado a la ciudadanía a participar en rutas programadas hasta el 21 de diciembre para reivindicar que vivir en la calle no es normal, dentro de la campaña ‘Nadie durmiendo en la calle’.

Ha agregado que necesita apoyo económico para ga-rantizar el alojamiento que ofrece y absorber el incre-mento de la demanda de techo y atención a corto y medio plazo.

Enllaç: http://www.europapress.es/catalunya/noticia-arrels-atiende-19-mas-techo-respecto-2010-20131216185942.html


-160-


-160-

Persones sense llar, voluntaris i treballadors d’Arrels han sortit aquest cap de setmana passat pels carrers de Barcelona amb grans cors de cartró amb el crit ‘Ningú dormint al carrer’, en una acció que vol posar de relleu que no és normal viure al carrer i que pre-tén assegurar l’allotjament de 250 persones ateses per l’entitat. A la capital catalana hi ha unes 3.000 sense llar, 900 de les quals dormint directament al carrer, 1.400 a centres públics i privats i 600 a assentaments irregulars. La campanya d’Arrels convida la ciutada-nia a participar en vàries rutes programades fins al 21 de desembre. Les rutes passaran per indrets on és habitual veure persones sense llar; carrers cèntrics, comercials i de pas per a turistes; i barris on d’alguna manera els veïns i veïnes tenen cura de persones que viuen en una situació fràgil.

Arrels ha atès aquest 2013 1.317 persones, un 19% més que al 2010. L’augment coincideix amb l’increment del nombre de persones sense llar a Barcelona. L’entitat també ha incrementat el nom-bre de persones allotjades en un 28% des de l’any 2010 i aquest any ha facilitat allotjament a 250 per-sones. Arrels necessita suport econòmic per garan-tir l’allotjament que actualment ofereix i absorbir l’increment de la demanda de sostre i atenció a curt i mig termini. Segons el seu director, Ferran Busquets, “estem segurs que, si les coses segueixen com ara, a mig termini moltes persones que ni s’ho imaginen es veuran abocades a viure al carrer”. Les últimes da-des de l’INE xifren en un 21,6% el percentatge de la població que a Espanya viu en pobresa i adver-teixen que el 37,7% de les llars catalanes no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes. El repte ara és mantenir l’allotjament “perquè tenir una llar és

el punt de partida perquè una persona sense llar mi-llori”, afirma el director Ferran Busquets, que apunta: “Si tinguéssim cent pisos els ompliríem”.

Concert solidari el 22 de desembreEl punt i final a les accions al carrer que Arrels orga-nitza aquests dies serà un concert solidari a favor de les persones sense llar. El concert tindrà lloc el diu-menge 22 de desembre a càrrec del grup Gospelians de Girona, a la plaça dels Àngels de Barcelona a les 18.30h. L’acte és gratuït però convida la ciutadania a col·laborar econòmicament a través de diferents guardioles que es col·locaran durant el concert.

També es poden fer donatius a través del web www.ningudormintalcarrer.org.

La Fundació Arrels surt pels carrers de Barcelona per garantir l’allotjament de 250 persones sense sostreFlama (17/12/2013)Redacció

Enllaç: http://www.flama.info/modules.php?name=news&idnew=13273&back=1

DOSSIER DE PREMSA 2013Ràdio

-161-

-162-


Rne (02/03/2013)‘En primera persona’Entrevista a treballadors, usuaris, voluntaris....Enllaç: http://www.rtve.es/alacarta/audios/en-primera-persona/

CatRàdio (14/01/2013)InformatiusEntrevista a Ramon Noró sobre les sancions a persones sense llar.

CatRàdio (13/04/2013)SolidarisEntrevista a Ramon Noró, parla de la crisi i de com vulnera els drets fonamentals de les persones.Enllaç: http://www.catradio.cat/audio/605436/La-nit-dels-ignorants-20-1a-hora

Cope (05/01/2013)El magazine semanalEntrevista a Miguel Àngel Bellido, usuari.

La Xarxa (22/04/2013)El mirador de BarcelonaEntrevista a Enrique Richard, sobre ‘Con cartones por la calle.’Enllaç: http://blocs.laxarxa.com/elmiradorbcn/2013/04/22/placa-publica-indigents/

Radio4 (02/05/2013)Entrevista a Enrique Richard, voluntari.Enllaç: http://www.rtve.es/alacarta/audios/entre-hores/entre-hores-lluis-rabell-meteorologia-cartones-calle/1798590/

CatRàdio (12/01/2013)SolidarisEntrevista a Ramon Noró, tall programa Solidaris a Informatius..

La Xarxa (09/03/2013)La TardaEntrevista a Ignasi Condomines, voluntari.Enllaç: http://blocs.laxarxa.com/latardabcn/2013/03/11/voluntaris-ignasi-i-el-treball-en-equip/

La Xarxa (18/05/2013)Maneres de viureEntrevista a Enrique Richard, voluntari, la manera de viure d’un enginyer de la Fundació Arrels.Enllaç: http://blocs.laxarxa.com/maneresdeviure/2013/05/18/la-manera-de-viure-dun-enginyer-i-volun-tari-de-la-fundacio-arrels-lenrique/

-163-


Ràdio 4 (03/10/2013)Entre horesEntrevista a Laura Bohigas, voluntària, passejant junts.Enllaç: http://www.rtve.es/alacarta/audios/entre-hores/entre-hores-lluis-rabell-visites-fundacio-arrels-joan-isaac-bandera-negra-cor-casal-dels-infants/2044318/

CatRàdio (02/10/2013)Entrevista a Juan Carlos González, usuari, sobre la seva nova experiència de guía.

CatRàdio (02/12/2013)La TribuEntrevista a Ferran Busquets.Enllaç: http://www.catradio.cat/audio/774989/Viure-sense-sostre%20%E2%80%A6

Ràdio 5 (25/06/2013)El magazine semanalEntrevista a Ferran Busquets, sobre la memòria.

Ràdio Estel (04/12/2013)El primer caféEnllaç: http://www.radioestel.com/audio/20131204ELPRIMERCAFE1.MP3

Ràdio Canet (12/12/2013)Entrevista telefónica a Ferran Busquets.Enllaç: http://www.radiocanet.cat/canet/home/carta/2013-12-12-09-00/2013-12-12-10-00/2

CatRàdio (12/01/2013)Paraules de vidaEntrevista a Olga García, sobre la memòria.Enllaç: http://www.catradio.cat/audio/741000/Paraules-de-vida

Cadena Ser (02/11/2013)Entrevista a J.M.Anguera, treballador, sobre els enterraments de beneficiència.

RAC1 (19/12/2013)Programa de Jordi BastéAl·lusió a Arrels, (minuto 5:13)Enllaç: http://www.racalacarta.com/download.php?file=download.php-file=1219%2008h%20(Dijous%2019-12-13)%20%20%20EL%20MON%20A%20RAC1.mp3

-164-


CatRàdio (20/12/2013)Programa Mónica Terribes.Anomena Arrels

CatRàdio (23/12/2013)Catalunya-migdiaEntrevista a Ferran Busquets, sobre persones sense llar.Enllaç: http://www.catradio.cat/programa/474/Catalunya-migdia.

DOSSIER DE PREMSA 2013Televisió

-165-

-166-


Enllaç: http://www.8tv.cat/8aldia/equip-reporters/conviure-amb-els-sense-sostre/

8tv (19/01/2013)Equip de reportersConviure amb els ‘sense sostre’Només a la ciutat de Barcelona, cada dia dormen al carrer unes 800 persones. La pitjor cara de la crisi es deixa veure als carrers de les ciutats catalanes en for-ma de persones que demanen caritat de dia i que de nit busquen portals, caixers automàtics i altres espais on dormir protegits per evitar fer-ho al ras. Ara sorti-rem al carrer. Escoltarem testimonis de sense sostre. Però també de persones que, gràcies a la feina, per exemple, de la Fundació Arrels o de l’ajuda de ciu-tadans, han aconseguit deixar el carrer i refer la seva vida.

Btv (13/02/2013)SocietatLa Comunitat de Sant’ Egidio publica una nova edició de la guia per als sense sostreLa Comunitat de Sant’ Egidio, ubicada al Raval, ha publicat la nova edició de la guia ‘On menjar, dormir i rentar-se’ per a persones sense sostre. Aquesta n’és la novena edició i, com cada any, vol servir de brúixo-la per a les persones que viuen al carrer. En els últims anys la demanda ha crescut per la crisi però la guia demostra que també augmenta l’oferta de llocs on poden anar, sovint perquè creix també la solidaritat. Enllaç: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/02/13/la-comunitat-de-sant-egidio-publica-una-nova-edicio-de-la-guia-per-sense-sostre/

Enllaç: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/02/17/banc-farmaceutic-sisena-jornada/#None

Btv (17/02/2013)SocietatEl Banc Farmacèutic recull uns 20.000 medica-ments en una setmanaL’ONG el Banc Farmacèutic fa un bon balanç de la recollida de medicaments que ha acabat aquesta setmana. N’han recollit 20.000 a tot l’Estat, el doble que l’any anterior. La destinació final dels productes són entitats que els necessiten com, per exemple, la Fundació Arrels. L’ONG no descarta fer una segona recollida de cara a la tardor.

-167-


Enllaç: http://www.8tv.cat/8aldia/videos/menja-futur/

8tv (26/05/2013)SocietatLa Fundació Futur obre una botiga de menjar a preus assequiblesUna altra iniciativa solidària és la que ha posat en marxa la Fundació Futur al centre de Barcelona. Des de fa una setmana ha obert una botiga de menjar per emportar a preus molt assequibles, 4 euros el menú. I, amb el que guanyen, financen el menjar de per-sones en risc d’exclusió social. El balanç d’aquesta primera setmana ha estat molt positiu.

TV3 (27/05/2013)Telenotícies migdia

Un any de la Marató per la PobresaJustament avui fa un any de la Marató per la Pobresa, que va organitzar TV3. S’hi van recollir 4 milions i mig d’euros, que s’han invertit en una quarantena de projectes com el la Fundació Arrels, una organitza-ció que treballa per treure del carrer persones que hi viuen des de fa molt de temps.

Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4590232/Un-any-de-la-Mara-to-per-la-Pobresa

Enllaç: http://www.rtve.es/alacarta/videos/tenemos-que-hablar/te-nemos-hablar-miquel-fuster-pasado-15-anos-viviendo-calle/1842130/

TVE (27/05/2013)Tenemos que hablarMiquel Fuster ha pasado 15 años viviendo en la calleMiquel llegó a sufrir agresiones de vándalos. Tras ter-minar una relación sentimental, acabó en la calle y cayó en la bebida, le costó mucho salir.

-168-


Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4610815/Estafes-als-indigents

TV3 (13/06/2013)Telenotícies vespreEstafes als indigentsArrels fundació denúncia estafes a indigents.

Btv (19/06/2013)Informatius nit

Marató per la PobresaJustament avui fa un any de la Marató per la Pobresa, que va organitzar TV3. S’hi van recollir 4 milions i mig d’euros, que s’han invertit en una quarantena de projectes com el la Fundació Arrels, una organitza-ció que treballa per treure del carrer persones que hi viuen des de fa molt de temps.

Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4590232/Un-any-de-la-Mara-to-per-la-Pobresa

Enllaç: http://www.mesqtv.cat/ca/blog/arrels-fundacio-al-canal-fgc

Canal FGC (19/08/2013)Mes que responsables‘Arrels Fundació’ al Canal FGCMésque Televisió estem molt orgullosos de poder col·laborar també en la comunicació d’Arrels Funda-ció cedint-los durant aquesta setmana espai d’emissió al Canal FGC.

-169-


Enllaç: http://www.lasexta.com/noticias/sociedad/guias-turisticos-techo-segunda-oportunidad-reinsercion-laboral_2013091400067.html

La Sexta (14/09/2013)Noticias - SociedadGuías turísticos ‘sin techo’, una segunda opor-tunidad de reinserción laboralEl auge turístico en la capital catalana ha hecho que proliferen los guías turísticos, y ahora una empresa social crea las primeras rutas guiadas por personas sin techo. Una manera de disfrutar y gastar el dinero de forma sostenible. Los guías oficiales, por su parte, lo tildan de intrusismo.

Rtve (01/11/2013)Telediario

EstafasRamón Noró de fundación Arrels habla sobre las es-tafas a indigentes.

Enllaç: http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/telediario-15-horas-01-11-13/2115735/

Enllaç: http://www.rtve.es/alacarta/videos/efecto-ciudadano/efecto-ciudadano-03-11-13/2118349/

TV2 (03/11/2013)Efecto CiudadanoVoluntariosEn Efecto ciudadano, asistimos a unas clases de re-paso para niños de familias sin recursos, ayudamos a una señora viuda de Barcelona a combatir su so-ledad, vemos a dos voluntarias compartir su tiempo con mayores, y echamos una mano con los muebles de su casa a un matrimonio de Orihuela.

-170-


Enllaç: http://tvgirona.xiptv.cat/te-de-tot/capitol/te-de-tot-del-14-11-2013-_-part-1

TVGirona (14/11/2013)Té de TotSobre la pobresa a Catalunya.Entrevista a Ferrán Busquets director de Arrels fun-dació.

Btv (11/12/2013)Societat

Arrels Fundació busca 300 voluntaris per visua-litzar les persones sense llarArrels Fundació sortirà al carrer entre el 14 i el 21 de desembre. L’entitat ha programat set rutes pels dis-trictes de la ciutat per fer visible la campanya “#nin-gudormintalcarrer”. Per fer-ho possible, demanen la col·laboració de 300 voluntaris. Així volen denunciar que hi ha 900 persones que dormen als carrers de Barcelona

Enllaç: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/12/11/la-fundacio-arrels-busca-300-voluntaris-per-visualitzar-les-persones-sense-llar/

Enllaç: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/12/18/900-persones-carrer-fundacio-arrels/

Btv (18/12/2013)Informatius900 persones dormen al carrer a Barcelona, se-gons Arrels FundacióEn els últims tres anys, Arrels Fundació, la principal entitat que treballa amb les persones sense sostre a Barcelona, ha atès un 20% més de casos. De fet, es calcula que hi ha 3.000 persones sense llar a la ciutat, tot i que finalment són 900 les que acaben dormint al ras.

-171-


Enllaç: http://www.arucitys.com/#!dijous-19-12-13/c11f5

Enllaç: http://www.arucitys.com/#!dijous-19-12-13/c11f5

8tv (19/12/2013)Arucitys

Btv (30/12/2013)Terrícoles

Ningú dormint al carrerPrograma de Alfons Arús, parla sobre la campanya de nadal “ningudormintalcarrer”.

Ningú dormint al carrerEntrevistes a habitants de la terra de tots colors que tenen molt a dir. Avui, Lluís Reales conversa amb l’artista gràfic Miquel Fuster, indigent durant 15 anys i integrant del projecte de la Fundació Arrels.

DOSSIER DE PREMSA 2013 - Arrels Fundació · 2018-09-17 · El Punt Avui (20/12/2013) 75 v Arrels...

Documents

Transcript of DOSSIER DE PREMSA 2013 - Arrels Fundació · 2018-09-17 · El Punt Avui (20/12/2013) 75 v Arrels...