Exposició

Jacques Léonard, pèlerinage gitan 5 d’octubre de 2011 – 14 de gener de 2012

Peregrinació a les Saintes Maries de la Mer, 1962-1970. AFB. J.Léonard

Dossier de premsa

Presentació

L’Institut Francès de Barcelona amb la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta l’exposició Jacques Léonard, pèlerinage gitan, que tindrà lloc a la Galerie de l’Institut Francès el dimecres 5 d’octubre a les 19.30 h, amb la presència de Santi i Àlex Leonard (fills) i Yago Leonard (net). La inauguració comptarà amb l’actuació de la cantaora Susana Arribas i Justo Fernández, "El Tuto", a la guitarra.

L’any 2009 Santi i Àlex Leonard van ingressar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona el fons del seu pare, integrat en total per uns 18.000 negatius, 3.000 dels quals de temàtica gitana. Amb aquesta exposició l’Institut Francès de Barcelona, en col·laboració amb l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, contribueix a donar a conèixer un fotògraf que va fer de la seva pràctica fotogràfica d’àmbit domèstic -no professional- una eina de documentació sobre la cultura i el poble gitanos

L’exposició mostra una selecció de més de 30 fotografies, que aquest autor va fer entre 1962 i 1970 a Les Saintes Maries de la Mer (la Camarga), on cada any, entre els dies 23 i 25 de maig, milers de gitanos es troben per venerar les relíquies de Sara la Negra, de Maria Jacobé i María Salomé. Els dies 5 i 6 d’octubre a les 20.30 h, es projectarà el documental Jacques Léonard, el payo Chac, dirigit per Yago Leonard i produït per Curt Ficcions Curt Produccions. L’exposició es pot visitar a la Galerie de l’Institut Francès, carrer Moià , 8, des del dia 5 d’octubre de 2011 fins al 14 de gener de 2012 , de dilluns a divendres de 10 a 21 h i dissabtes de 10 a 13 h. Festius tancat . Entrada gratuïta.

Saintes Maries de la Mer,1962-1970. AFB. J.Léonard

Jacques Léonard, pèlerinage gitan

Segons la tradició medieval Sara la Negra, o Sara e Kali en llengua romaní, era la serventa egípcia i de raça negra de Maria Salomé i Maria Jacobé. Totes tres van arribar a la Provença fugint de Palestina, després de la mort de Crist. Però, segons la tradició gitana, Sara, que pertanyia a una tribu de gitanos de la ribera del Roine, en veure des de la costa que la barca en què viatjaven Maria Magdalena i els seus companys estava a punt de naufragar, els va ajudar a desembarcar sans i estalvis. Vist des del món de l’antropologia, la història de Sara la Negra seria la cristianització d’un culte secular que els gitanos haurien portat des de l’Índia.

Peregrinació a les Saintes Maries de la Mer,1962-1970. AFB. J.Léonard

Cada any, el 23 de maig arriben gitanos vinguts de tota Europa a Les Saintes Maries de la Mer i acampen en tendes o caravanes agrupant-se per famílies. Van a l’església a veure els reliquiaris de les santes i baixen a la cripta a fer ofrenes a la imatge de Sara. Les dones acabades de casar ofereixen els seus vels i corones de núvia; els qui estan malalts preguen per la seva salut, i els qui s’han curat porten ofrenes. Tots els carrers del poble són una festa i un anar i venir de peregrins i turistes. Es veuen gitanes que surten de la boulangerie carregades de baguettes per al dinar. A la terrassa del cafè ”Les Vagues” diferents grups competeixen ballant i cantant.

Peregrinació a les Saintes Maries de la Mer,1962-1970. AFB. J.Léonard

El dia 24 continua la festa i l’anar i venir de gent pels carrers. A primera hora de la tarda, baixen les arques que contenen les relíquies de Maria Jacobé i Maria Salomé, que durant la resta de l’any es guarden penjades amb cadenats sota la volta de l’església. Tot seguit comença la processó amb la imatge de Sara, que des de la cripta és portada fins al mar, on els genets de la Camarga, muntant els seus cavalls blancs, protegeixen la imatge i la gent de les ones. Darrere de Sara segueixen les arlesianes. Després de retornar la imatge de Sara a la cripta, segueix la festa al carrer fins ben entrada la nit.

Arques amb les reliquies de les santes, 1962-1970. AFB. J. Léonard

Processó,Saintes Maries de la Mer,1962-1970.AFB. J.Léonard

Processó,Saintes Maries de la Mer,1962-1970.AFB. J.Léonard

El dia 25 al matí es repeteix la processó, però ara amb la imatge d’una barca amb Maria Salomé i Maria Jacobé a dins, ambdues canonitzades per l’Església. Quan es torna a l’església les arques són alçades amb les cadenes fins a sota la volta del temple on restaran suspeses fins l’any següent. Al carrer continua la festa, però algunes famílies ja s’acomiaden i preparen el retorn als seus llocs d’origen.

Jacques Léonard

Jacques Léonard (París, 1909 – l’Escala, 1995) va fixar la seva residència a Barcelona cap al 1950, quan es va enamorar de Rosario Amaya, una gitana de les barraques de Montjuïc que feia de model de pintors. Gràcies a aquest fet Léonard va poder fotografiar el “territori gitano” des de dins.

L’any 2009 Santi i Àlex Léonard van ingressar el fons del seu pare, integrat en total per uns 18.000 negatius, 3.000 dels quals de temàtica gitana, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Amb aquesta exposició l’ Institut Francès de Barcelona, en col·laboració amb l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, contribueix a donar a conèixer un fotògraf que va fer de la seva pràctica fotogràfica d’àmbit domèstic -no professional- una eina de documentació sobre la cultura i el poble gitanos. Passats els anys, aquest fons fotogràfic se’ns revela com una falca, a partir d’ara ineludible, en la narració fotogràfica sobre Barcelona, fins ara exclusivament construïda amb treballs de fotògrafs documentalistes tan reconeguts com Francesc Català-Roca o Xavier Miserachs.

La fotografia de Léonard, que s’inscriu dins els paràmetres del documental humanista, es diferencia de la dels fotògrafs coetanis seus per la seva mirada absolutament contemporània sobre l’ètnia gitana. Al contrari de les fotografies que feien els seus col·legues barcelonins en les seves incursions ocasionals al món gitano, les de Léonard no transmeten cap sentiment compassiu, ni pretenen convertir-se en una eina de denúncia contra el barraquisme i ni molt menys vehiculen la imatge d’un folklore escenificat. En els seu negatius el registre familiar i el registre etnològic coincideixen i és per això mateix que els seus negatius de tema gitano constitueixen una font documental de primer ordre on les gitanes i els gitanos són representats d’una manera absolutament digna.

El principal objectiu de Léonard era documentar els gitanos i la seva cultura i això ho va fer partint d’allò que li era tan proper, la família de la seva dona, quan els diumenges ell, la Rosario, el Santi i l’Àlex anaven a les barraques de Montjuïc a passar el dia. A Jacques Léonard se li obrien les portes de totes les barraques. Les seves fotografies són el fruit d’una pràctica fotogràfica d’àmbit domèstic i no d’un encàrrec professional. Aquest aspecte, aparentment sense importància, explica que les seves fotografies de gitanos hagin restat, fins ara, inèdites, però alhora evidencia la manca d’interès d’uns circuits editorials que preferien un altre tipus de representació fotogràfica de l’altre, en aquest cas el gitano. Ara, a

principis del segle XXI, en recuperar-les descobrim la narració sobre un territori sense història de Barcelona, i la seva inclusió en la narració fotogràfica de la ciutat ens obliga a desplaçar les narracions dels fotògrafs més reconeguts que van deixar fora de camp uns territoris socials i culturals que no interessaven a les classes mitjanes, que eren les que precisament consumien fotografia.

Jacques Léonard. Autoretrat. c1960

.

Peregrinació a les Santes Maries de la Mar, 1962. J. Léonard.AFB

Activitats entorn de l’exposició

Estan previstes unes activitats entorn de l’exposició: visites guiades per a grups, conferències i la projecció del documental biogràfic: Jacques Léonard, el payo Chac , realitzat per Curt Ficcions Curt Produccions i dirigit pel seu nét Yago Leonard.

Servei de premsa Mariona Teruel Tel. 93 256 34 20 arxiufotograficdifusio@bcn.cat

Crèdits exposició

Exposició Jacques Léonard. Barcelona gitana Del 2 de juny de 2011 fins al 14 de gener de 2012 Organització Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona Cap del projecte Jordi Serchs, cap de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona Comissari Jordi Calafell / AFB Coordinació i comunicació Mariona Teruel / AFB Selecció fotografies Jordi Calafell / AFB Montserrat Ruiz / AFB Documentació fotografies Montserrat Ruiz / AFB Supervisió conservació preventiva Rafel Torrella / AFB

Conservació preventiva i digitalització Cristina Canes

Àfrica Campmany Tiratge fotogràfic Jordi Calafell / AFB Assistència i suport J. Oriol Granados / AFB Maria Mena / AFB Administració Albert Gil / AFB Josep Maria Sánchez / AFB

Disseny, producció i muntatge exposició Maud. Gran Format Disseny gràfic Quim Pintó. PFP, disseny gràfic Direcció de l’audiovisual Yago Leonard

Producció i muntatge de l’audiovisual Curt Ficcions

Emmarcament Acutangle S.L. Correcció lingüística T&S. Traducciones y tratamiento de la documentación, S.L. Consorci per a la Normalització Lingüística Agraïments

L’ Arxiu Fotogràfic de Barcelona agraeix a la família Léonard l’ingrés del fons de Jacques Léonard i a Carme Isasa i Sara de Lecea de Curt Ficcions per la seva col·laboració. També agraeix la col·laboració de l’ Institut Francès de Barcelona en l’organització de l’exposició : “Jacques Léonard. Pélerinage gitan” que presentaran a partir del 5 d’octubre a la seva seu.