“LA VEU DEL CLOT”MONOGRAFIA COMUNITÀRIA

2

Crèdits

Elaboració:

Equip d’Intervenció Comunitària Intercultural - Clot de Surt. Fundació de dones: Saray Bazaga, Laura Cli-ment, Eduard Tabueña i Ariadna Tarròs.

Assessorament:

Carlos Giménez. Director Científic Projecte Intervenció Comunitària InterculturalMarco Marchioni. Assessor del Project Intervenció Comunitària InterculturalCarlos Vecina. Assessor en Investigació Participativa del Projecte d’Intervenció Comunitària InterculturalLiliane Leiva Schwartz. Referent tècnic de la Direcció Científica Projecte Intervenció Comunitària Intercultural

Col·laboracions:

Direcció de Serveis al Territori del Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona:Eva Luengo, Tècnica de barri del Clot i el Camp de l’Arpa.

Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona:Vanessa Garcia, Tècnica Referent Dona i Gent Gran. Ferran Turmo, Tècnic de Joventut.

Centre Serveis Socials del Clot – Camp de l’Arpa.

Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona:Montserrat Rovira, Directora del Centre de Serveis Socials del Clot-Camp de l’Arpa.

3

Centre Cultural la Farinera del Clot:Estel Barbé Serra, Dinamitzadora del Centre Cultural la Farinera Clot.Elvira Cardos, Directora del Centre Cultural la Farinera Clot.

Espai Antoni Miró Peris:Gisela Moya, Dinamitzadora de l’Espai Antoni Miró Peris (EAMP).

Centre d’Atenció Primària Encants. Institut Català de la Salut:Toni Calero, Treballador Social del CAP- Encants.

Surt. Fundació de Dones: Fina Rubio, Presidenta.Sira Vilardell, Responsable d’Acció Comunitària i Interculturalitat.Genís Giner, Dinamitzador Comunitari.

Fotografia “Vista panoràmica del Clot”.

La responsabilitat de les opinions emeses en els documents correspon exclusivament als seus autors. La Fun-dació “la Caixa” no s’identifica necessàriament amb les seves opinions.

4

Pròleg

Monografia Comunitària

En una societat en la qual, la presència i l’arrelament de milions de persones d’origen estranger han incrementat la rica diversitat del nostre país, és necessari promoure processos de desenvolupament, relació i integració que impliquin a tots els protagonistes – administració, recursos tècnics i ciutadania – en la construcció d’una societat cohesionada.

Com a culminació d’una llarga trajectòria de treball en la relació amb el fenomen migratori i la diversitat cultural, l’Obra Social “la Caixa” desenvolupa -en col·laboració amb les Administracions locals i amb les entitats socials de referència en el territori- el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural amb l’objectiu de generar un model d’intervenció social promovent la gestió participativa de la diversitat cultural i implicant als principals agents socials en l’articulació d’estratègies de participació social i convivència intercultural.

El treball que es presenta a continuació és el resultat d’una investigació participativa i de treball social basat fona-mentalment en l’escolta activa portada a terme per persones del barri de El Clot.

Una comunitat necessita conèixer-se a sí mateixa per poder avançar en un procés de canvi i de millora. Per aquests motius, en el procés comunitari, l’estudi i el coneixement de la realitat actual, dels seus problemes i les seves potencialitats, és una necessitat. El present treball pretén donar resposta a aquesta necessitat de coneixement, compartint-la amb la ciutadania, amb les persones que viuen, treballen o governen el territori. Vol ser el primer pas cap a l’elaboració de diagnòstics –generals i sectorials- que ajudin a donar resposta a les necessitats prioritàries.

Desitgem que la present investigació ajudi a aconseguir generar entre tots els agents socials implicats, un model d’intervenció social en contextos multiculturals de referència, en la gestió de la diversitat i en el foment de la convivència ciutadana intercultural.

5

Presentació

La presència del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural al barri ha suposat noves coneixences, relacions i vincles. El simple fet de participar-hi ens ha donat la possibilitat de veure créixer i donar suport a noves propostes d’accions al territori.

Aquest és un barri viu, amb un teixit associatiu que el dinamitza i treballa per tal de millorar-lo. L’arribada del pro-jecte ha suposat l’oportunitat de fer una mirada i replantejar-se inèrcies existents, de poder seure amb qui no estem acostumats a fer-ho per donar una mirada conjunta.

S’ha de dir que la seva arribada ha coincidit en un moment en què la pròpia dinàmica havia propiciat canvis en el treball en xarxa i en el coneixement i reconeixement mutu. Experiències com el projecte Radars o el Mercat Solidari aporten una nova manera de fer i de relacionar-se entre els diferents agents. Hem creats espais reals de proximitat que han permès un canvi qualitatiu en els nostres projectes.

És dintre d’aquesta línia de treball on podem situar la monografia que ara es presenta. Per als que treballem diària-ment al barri és un privilegi poder tenir “una fotografia del territori” on trobar elements d’anàlisi per poder dirigir els nostres esforços, sempre en la línia de treball que ja hem encetat.

Aquesta monografia no és en aquest sentit un punt final, sinó una parada que pot guiar el trajecte posterior. I com en qualsevol parada d’un transport els que hi som podem continuar i la resta tenen les portes obertes a sumar-s’hi en qualsevol moment.

Eva LuengoTècnica de barri del Clot i el Camp de l’ArpaDirecció de Serveis de TerritoriDistricte de Sant MartíAjuntament de Barcelona

6

Presentació

Des del l’any 1993, la Fundació SURT ha estat acompanyant i donant suport, amb un fort compromís social, a processos d’inclusió social dels col·lectius més vulnerables, especialment a les dones, i promovent a la vegada, processos de desenvolupament i enfortiment comunitari. Per això, l’entitat parteix d’un projecte transformador de la societat, que es fonamenta en metodologies d’intervenció innovadores i fortes apostes per la reflexió i investi-gació que des dels orígens de la Fundació han aportat coherència i eficàcia a la seva intervenció. Així, l’entitat cerca en les seves accions un impacte transformador i de canvi social per a una societat que segueix patint desigualtats en l’exercici dels drets socials, culturals i econòmics, i per fer-ho porta a terme diferents accions que afavoreixen el respecte envers la diversitat cultural i la defensa dels drets de ciutadania de les persones, i en especial, de les dones. El model de treball comunitari que desenvolupa l’entitat es fonamenta en principis i valors que orienten igualment al conjunt de l’entitat, i que es concreten en: l’empoderament de les persones que formen part de la comunitat per afavorir la seva autonomia i promoure una cultura de corresponsabilització, una perspectiva intercultural que ens porta a considerar la diversitat com un element enriquidor imprescindible per a la construcció de la convivència democràtica, una metodologia centrada en el desenvolupament de capacitats i competències, i la transversalitat del treball en xarxa i implicació dels diferents agents comunitaris. Són aquests valors i aquest model de treball amb els que creiem i amb els que pensem que es poden generar respostes als grans reptes de la convivència, en un moment on la diversitat cultural forma part de les societats ac-tuals, i aquesta mateixa pluralitat i diversitat requereix de noves formes de relació que donin pas a una ciutadania compromesa, activa i intercultural.

Fina RubioPresidentaSURT. Fundació de Dones.

7

Introducció

El coneixement de la realitat d’un barri és un fet imprescindible quan es realitza una intervenció per a la millora del mateix. Seguint aquesta premissa l’equip d’Intervenció Comunitària Intercultural va impulsar una investigació participativa, en la que professionals, ciutadania i administració, els tres protagonistes del procés comunitari, van tenir l’oportunitat d’expressar el seu coneixement sobre les necessitats, les problemàtiques i les fortaleses del seu barri.

Un dels resultats d’aquest procés d’investigació ha estat la monografia comunitària que presentem amb el títol “La Veu del Clot” i que recull un coneixement global i per sectors del barri del Clot. Un document que conté informació objectiva/quantitativa extreta principalment d’informes, documents, estudis sobre el barri, i també informació sub-jectiva/qualitativa que és la veu de les persones. Per a l’obtenció d’aquesta part subjectiva s’ha seguit el mètode de l’“audició”, que es basa en l’escolta de les persones, ja que els coneixements, les experiències i les vivències d’aquestes són fonamentals pel canvi i la transformació social. Això s’ha realitzat a través del desenvolupament de 52 col·loquis i va comptar amb la participació de 130 persones. En definitiva dos tipus de coneixements que es complementen i que s’integren en aquest document .

Aquesta monografia està estructurada en tres grans parts:- Part I. Anàlisis i contextualització general, que fa referència a les característiques estructurals, sectorials i per grups d’edat del barri. - Part II. La Convivència, que se centra en el moviment associatiu, la participació i la pertinència al barri. També en la diversitat i les relacions ciutadanes que es produeixen en el barri.- Part III. El Procés d’audició, que visibilitza en imatges el procés d’audició i el significat de la monografia per a les persones que han participat.

Finalitzem aquest apartat agraint la participació i compromís de totes les persones que han fet possible “La Veu del Clot”.

Equip Intervenció Comunitària – El Clot.SURT. Fundació de Dones.

8

PART 1

Anàlisi i Contextualizació General

9

1 Característiques de la comunitat.

1.1DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI

Situat en el districte de Sant Martí, el Clot és un dels barris amb més història de Barcelona. El Clot, articulat al voltant de l’antic nucli i municipi de Sant Martí de Provençals, respon al seu nom a la denominació amb la qual se’l coneixia en la baixa edat mitjana, Clotum Melis. El seu significat, fa referència a la forma depressiva que presenta la zona, així com a la seva especialització en la producció de Mel d’aquella època.

A la zona on avui es situa el barri del Clot, hi ha proves que demostren esdevenir una zona poblada des de l’època romana, tal i com indiquen els jaciments romans trobats a la zona propera a La Sagrera, encara que el barri no va començar a obtenir forma com a nucli de població important, dins l’època medieval.

El Clot, degut al pas d’una sèquia anomenada Rec Comtal que abastia d’aigua a la ciutat de Barcelona, era un territori propens pel cultiu, pel que representava un paisatge més aviat agrícola fins el sXIX, on els camps i horts, deixaran pas a les indústries i petits tallers, els quals aprofitarien també, el pas de la sèquia per moure molins de les fàbriques farineres o les màquines de les fàbriques tèxtils, que amb el temps es van anar instal·lant a la zona..

L’arribada del ferrocarril en el barri a partir del 1854, va ajudar a donar un impuls al barri, que a part de convertir-se en un enclavament industrial important batejat com el “Manchester Català”, es convertiria també en un nucli obrer important amb un augment important de la població provinent de la resta de Catalunya i Aragó.

Amb el temps, ha perdut la seva imatge industrial amb la desaparició de les antigues fàbriques i el cobriment de les vies del tren, encara que el llegat d’aquella època ha perdurat amb una nova forma de nous espais recuperats per els i les veïnes tal com l’antiga Farinera Sant Jaume, avui convertida en Centre Cultural, o els antics Tallers de Ferrocarril, on avui dia trobem el Parc del Clot, el principal pulmó verd del barri. Tot i que ha perdut part del seu caràcter suburbà (pròxim a la ciutat), el Clot ha quedat custodiat per grans avingudes i vies de comunicació, que suposen unes de les principals entrades a la ciutat.

10

El Clot, s’adapta també als nous temps, oferint serveis i esdevenint un lloc de pas per a milers de persones que entren a la ciutat o es desplacen per treballar en barris veïns, on el projecte 22@ ha convertit la zona en un nou pol de creixement econòmic a la ciutat.

La fisonomia industrial del barri, es recordada amb molta intensitat, especialment, per les persones que van trebal-lar durant anys en les fàbriques i indústries de la zona:

“Yo estoy aquí, por estos Barrios desde los años 1944. Recuerdo que eran todo campos y habían muchas fábricas del textil, en una de ellas trabajaba yo. Era una fábrica de tintes, aprestos y estampados. A todas las fábricas del textil, les llamaban ramo de agua, porque en todas elles, se trabajaba con mucha agua”

“Tengo entendido que, bastantes años atràs, de estas fechas que estoy hablando, 1944, a toda esta zona, de Pueblo Nuevo y Sant Martí, en sus tiempos le llamaban El Manchester Español, porque había mucha agua y sigue habiéndola. Por eso a todas las fábricas de por aquí le decían el Ram de l’aigua. Habían mucas fábricas de Tejidos, tintes, mercerizdos, blanqueo... y todo eso era tratado con agua, mucha agua”.

“Quan vaig venir a viure aquí eren tot fàbriques, estava tot molt malament. S’ha arreglat molt el barri. Els veïns van haver de lluitar molt a nivell de vagues, sentades... Hi ha coses a millorar, sempre, però qui ha vist aquest barri anys enrere i ara, des de luego no hi ha punt de comparació”.

Xemeneia d’una antiga fàbrica ubi-cada als Jardins del Clot de la Mel.

Centre Cultural La Farinera.

11

Durant el segle XX, el Clot ha perdut poc a poc el seu caràcter industrial, al desplaçar-se o al desaparèixer tallers i antigues fàbriques com la Hispano Olivetti o els Tallers dels Ferrocarrils. Aquests fets jan provocat la recuperació d’alguns grans espais per a l’ús de la ciutadania com el Centre Cultural la Farinera, la zona de Glòries , el Parc del Clot i els Jardins del Clot de la Mel entre d’altres. Aquests espais aglutinen la vida social i cultural dels i les veïnes del Clot i Camp de l’Arpa.

L’obertura d’aquests nous espais ha permès també la construcció de zones residencials. Durant els anys setanta va patir un fort creixement de noves construccions especialment al sector més septentrional, anomenat Camp de l’Arpa de la Muntanya1 i al llarg dels anys noranta la construcció d’edificis en les proximitats dels Jardins del Clot de la Mel, espai en el que també s’ubica una fàbrica avui en dia desapareguda, i de la qual es conserva simbòlica-ment el que va ser la xemeneia.

Fins l’any 2006 el Clot i Camp de l’Arpa formaven un sol barri, però a partir de la divisió efectuada per l’Ajuntament en el Plenari del Consell Municipal el 21 de desembre de 2006 en el qual la ciutat de Barcelona es constitueix amb 73 barris, el Clot i Camp passen a considerar-se com dos barris amb una entitat pròpia cadascun d’ells.

1 Font: Estudi poblacional i cadastral dels barris del Clot i del Camp de l’Arpa del Clot. 2000–2010. Oficina de l’Habitatge de Sant Martí. Barcelona, maig de 2011

12

Aquesta divisió buscava afavorir la proximitat amb la ciutadania però va provocar diferents posicionaments. Un d’ ells fou l’oposició d’una part dels i les veïnes d’ambdós barris així com entitats i associacions, que defen-saven el “barri de tota la vida”.

Aquesta reivindicació defensava que les línees divisòries establertes no es corresponien amb el sentiment de ser “un únic barri”.

“Este barrio ha estado tradicionalmente dividido tanto a nivel urbanístico, con el paso del ferrocarril y las grandes avenidas, como a nivel administrativo en la actualidad. Aún así, el barrio ha podido mantener una cierta identidad conjunta, así pues, vemos como muchas de las asociaciones que trabajan en el barrio realizan actividades en ambos territorios, y lo mismo ocurre con las que están ubicadas en el vecino barrio del Camp de l’Arpa, que realizan actividades en El Clot”.

“No vam veure bé la divisió administrativa que el govern socialista va fer del barri. Sempre s’havia treballat conjuntament entre Clot i Camp de l’Arpa, festes importants com la rua de Carnestoltes o la cavalcada de Reis passaven pels dos barris i totes les activitats es feien pensant en que participés tothom. Era molt estrany quan de sobte hi havia dos consells de barri diferenciats.

D’altra banda, els del Clot i de Camp de l’Arpa del Clot continuen compartint molts recursos administratius, educa-tius i sanitaris, també projectes socials, culturals i lúdics.

Gran part dels serveis i equipaments del Clot i Camp de l’Arpa es concentren en el barri del Clot: l’Oficina Mu-nicipal d’Atenció Ciutadana, la Seu del Districte de Sant Martí, els Serveis Socials, els Complexes Esportius, la majoria de les Escoles Bressol, el Centre Cultural la Farinera i el Mercat Municipal, entre d’altres. Esdeveniments com la Festa Major o la Cavalcada de Reis també són compartits per ambdós barris.

El barri del Clot es configura com a centre polític, ja que en ell es troba la Seu del Consell Municipal del Districte. En aquest espai s’esdevé una interconnexió amb les institucions polítiques de la ciutat de Barcelona, ja que aquest és el referent de l’Ajuntament a la zona. A part de ser el punt de trobada de partits polítics també ho és dels càrrecs electes com el Regidor del Districte. Aquest fet, implica que tots els tràmits amb l’Administració en el Districte de Sant Martí, passen per la seu del barri del Clot.

13

L’eix peatonal del centre del Clot estructura el seu espai històric i els seus carrers més antics representen la seva identitat. Aquest centre contrasta amb altres espais més moderns com la zona de les Glòries o la zona del projecte 22@, que tot i pertànyer al barri veí del Parc i la Llacuna del Poblenou, ha canviat en certa mesura la imatge del Clot no tant sols pels nous edi-ficis d’estètica futurista sinó per la gent (treballadors d’empreses instal·lades al 22@ i turistes) que atrauen i que passen ineludiblement pel barri. Així doncs, la Meridiana estableix el límit del Clot i, alhora, Aragó i Gran Via el divideixen espacialment.

Aquesta zona és un punt important d’intercanvi entre transports Metro, Bus i Tren. En ella es localitza l’estació intermodal del Clot-Aragó que dóna servei a la xarxa de metro (L1 i L2) i Rodalies (R2 Nord, R2 Sud i R1). Alhora, en el límit sud-est del barri hi ha la Gran Via que creua aquesta part de la ciutat en forma d’autopista, on es localitzen diverses estacions de la xarxa de tram-via Trambesòs (línies T4, T5 i T6) les estacions de les quals més properes al barri són La Farinera, Can Jau-mandreu i Espronceda. Les línies d’autobús 92, 192, 33, 34, 43, 44, 68, B24 i H12 connecten el barri amb la resta de la ciutat. Ja per últim, apuntar que també es troben diverses estacions de Bicing a la Plaça de Les Glòries, a la Plaça Valentí Almirall, a la Plaça Canonge Rodó, entre d’altres. D’aquesta manera, s’ha d’entendre que el barri del Clot, és un punt de pas i d’ entrada a la ciutat, per a milers de persones que ar-riben a la ciutat a treballar cada matí i que cada tarda realitzen el recorregut a la inversa, ja sigui en trans-port públic o privat, o circulant per les dos grans vies d’entrada a Barcelona que creuen el barri com la Gran Via o la Av. Meridiana.

Plaça Valentí Almirall. Seu del districte de Sant Martí

Seu del districte de Sant Martí.

14

El trànsit dels Mitjans de transport i les seves rutes, han marcat la història d’aquest barri així com la seva imatge, activitat i inclús la quotidianitat de la seva gent. Tot això evoca nombrosos records de transports ja no existents, com la “Catalana”, o de trajectes realitzats cap a llocs de treball.

“Pel carrer del Clot, al costat de les cases baixes hi passava el tramvia que passava per l’antiga car-retera de Ribes i anava en direcció Sant Andreu, el tramvia parava aquí i a la plaça del Mercat ja que allà feia un canvi de via i es creuava amb el tramvia que venia de dalt del barri, a la plaça del Mercat hi havia el semàfor que donava pas als tramvies”.

“Pel barri, també hi passava “la Catalana”, un autobús que baixava cap a Poblenou i que sempre anava ple de gom a gom, portava als obrers que vivien al Clot i que anaven a treballar a les fàbriques del Poblenou.”

“També passava el Trolebús que venia des de Sant Andreu i que sempre anava ple i mai podíem

agafar-lo”.

“Pel carrer del Clot, passaven molts carros de cavall, molts d’ells eren dels gitanos. Els carros anaven a carregar mercaderies a l’estació de les Glòries.”

“Encara hi ha allà una farmàcia que se la coneix

com “La Parada”.

“Al barri estava ple de passos a nivell, sobretot pel que passava el tren, n’hi havia un al final del car-rer Hernan Cortés, jo el creuava cada dia per anar a la Olivetti a treballar. A les Glòries hi havia un altre pas a nivel”.

Rambleta del Clot (1920), actualment Avinduda Merdiana

Autobús: La Catalana

15

Aquests mitjans de transports i les vies generen encara diverses opinions, ja que en l’actualitat es continuen pro-jectant importants obres publiques en aquesta zona. Opinions que oscil·len entre les que valoren positivament la millora en la mobilitat de las persones i les que acusen el caràcter fracturat que en conseqüència té el barri:

“Sempre he viscut al barri, sempre, no m’he mogut, només per estudiar. És un barri molt ben comunicat, pocs barris tenen tants recursos com aquí (bus, metro, Renfe).”

“Fa uns anys, al sortir del barri dèiem “anem a Barcelona”, era com marxar a un lloc llunyà. Ara hi ha molts mitjans per moure’t, tot està més pròxim”.

“En qüestió de mobilitat ha millorat molt, tot i que els carrers peatonals han anat molt bé per la gent que viu al barri, per als negocis no ha anat tant bé. Abans tenies clients de fora del barri que venien a comprar-te i paraven un moment amb el cotxe davant la porta de la botiga, ara això ja no ho poden fer i ho hem notat”.

“El Clot, no és molt acollidor en infraestructures, la meridiana talla el barri pel mig, tot i així, es manté una certa unitat”.

“La vida social del barri queda molt dividida per la Meridiana. Abans, a l’època de la meva avia, hi havia un pont que feia molt complicada la mobilitat”

“És un barri que està bé, amb les comunicacions que hi ha, ho tens bastant resolt. És molt important per a un barri que hi hagi comunicacions”.

Entre els aspectes urbanístics a destacar, el Clot és una zona Clot és una zona amb importants actuacions ur-banístiques previstes que influiran en la vida del barri. En el Pla d’Actuació del Districte de Sant Martí 2012 – 2015, s’hi inclouen una sèrie d’ intervencions en el Clot entre les que destaquen les del voltant de la Plaça de las Glòries. La transformació d’aquesta plaça i el seu entorn ha estat una reivindicació constant de les associacions de veïns de la zona. A l’any 2003 l’Ajuntament va iniciar un procés participatiu per mirar de consensuar un projecte de re-modelació d’aquest espai. En el 2006 es va firmar el Compromís per Glòries2 entre entitats veïnals i l’Ajuntament, i durant el procés es va generar una comissió de seguiment i diversos grups de treball específics que en l’actualitat

2 Compromís per Glòries. Resum dels resultats del Grup de Treball sobre la modificació urbanística en l’àmbit de la Plaça de les Glòries i entorns i sobre la seva transformació global. Barcelona, 20/03/2007. http://w110.bcn.cat/Urbanisme/Continguts/Documents/Bar-celona%20Participa/Gl%C3%B2ries/Fitxers/Compromis%20per%20Glories.pdf

16

continuen treballant. De la remodelació del nus s’ha avançat en la construcció del Museu Disseny Hub Bar-celona (DHUB) i amb el nou mercat de la Fira de Bell-caire o Encants Vells. Ara bé, l’actual crisi econòmica fa témer l’endarreriment i són les Associacions de Veïns de diferents barris les que reclamen la no paralització3.

Sobre urbanisme, els canvis i les projeccions més re-cents també es manifesten en diverses veus que ana-litzen aquesta transformació, entre les que destaquen les que fan referència a:

“El barri s’ha transformat d’una manera especta-cular aquest darrer segle”.

“Pel que fa a les infraestructures del barri, les obres del AVE han sigut molt castigadores. Aquestes van influir amb la seguretat, el pas, el soroll, brutícia, menys clients. Les obres van tenir una durada aprox-imada de dos anys i mig que valoro com a durs i molt difícils. Era molt complicada la convivència, ens vam veure molt castigats, era molt complicat accedir a la farmàcia”.

“Mai ningú ha estat d’acord amb la transformació de la Plaça de les Glories. El conjunt de vies ràpides que hi conflueixen han marcat al barri des de la seva construcció”.

“No hi ha hagut cap barri que hagi millorat tant com el Clot: aceres il·luminades, asfaltades, tot i que algunes son estretes”.

3 Font: www.glories.cat

El Clot disposa d’espais qualificats com a zones verdes, entre els que destaca el Parc del Clot, que és un lloc històric de trobada i resulta un espai central en la vida del barri. Altres espais verds de trobada són els Jardins Clot de la Mel.

El Parc del Clot té una gran plaça envoltada de grades, amb espais per a usos esportius, i zones verdes en-jardinades. És un lloc molt utilitzat pels i les veïnes del Clot i Camp de l’Arpa. Es configura com un espai multicultural, ja que en ell, persones i grups de moltes diverses procedències i cultures gaudeixen d’activitats com el frontó, el bàsquet, el futbol, el ping-pong i les zones de jocs infantils. Un espai polivalent pensat per a tota la comunitat i l’ús del qual es relaciona també amb les edats, així els i les nenes gaudeixen de les zones de jocs infantils, els i les joves de les pistes esportives, i la gent gran de les pistes de petanca. Aquest parc és un espai on es mostra la rica diversitat dels i les veïnes del barri.

Parc del Clot

17

1.2DEMOGRAFIA DE LA COMUNITAT

Segons les últimes dades de població, corresponents a l’ 1 de Gener del 2011, el Clot té 27.379 habitants. D’aquest total, 14.191 (51,8%) són dones i 13.188 homes (48,16%). Presenta en aquest punt percentatges similars amb el districte de Sant Martí (48,34% homes i 51,66% de dones) i Barcelona (47,53% homes i 52,47% dones).

A nivell de districte, després del seu veí Camp de l’Arpa (51,171 hab/Km2), el Clot té una alta densitat de po-blació, que supera àmpliament les taxes de Sant Martí i Barcelona.

Taula 1: Població i densitatEl Clot Sant Martí Barcelona

Població 27.379 231.584 1.615.985Superfície (km2) 0,7 10,5 102,2

Densitat (hab/km2) 38.958 22.005 15.818Font: Departament d’estadística, Ajuntament de Barcelona, a data de 1 de gener de 2011, elaboració pròpia.

La composició poblacional per grans grups d’edat presenta percentatges similars als del districte i la ciutat. La taxa de natalitat del barri és de 8,1 naixements per mil habitants, i la taxa de mortalitat per cada mil habitants és de 7,7. En conseqüència el creixement natural del Clot és positiu. L’esperança de vida, dada disponible a nivell municipal, és de 85,2 anys per les dones i 79 pels homes.

18

Taula 2: Indicadors demogràfics% Població per grups d’edat El Clot Sant Martí Barcelona

0-14 13,3 13,1 12,315-24 9,3 8,7 8,925-64 60,3 58,6 58

65 i més 17,1 19,6 20,8

Taxa de natalitat/1000 hab. 8,1 9,4 8,6Població de més de 65 anys que viu sola % 25,3 24,5 25,7Població de més de 75 anys que viu sola (%) 26,7 28,58 28,68Índex de sobre-envelliment 53,5 54,2 55,3Població per nacionalitat estrangera 18,1 19,5 21,5

Font: Institut d’estadística de Catalunya. Institut Nacional d’ Estadística

Entrada del Casal de Gent Gran Joan Casanelles

19

La piràmide poblacional del Clot és de població regressiva, amb baixa natalitat i baixa mortalitat. La seva estructura reflexa un envelliment relatiu de la població. Trobem diferències significatives si revisem les xifres per sexe i origen. Així doncs, l’edat mitjana de les dones espanyoles és de 44,9 anys i 41,3 anys la dels homes aproximadament. L’edat mitjana de la població d’origen estranger és de 31,7 anys (32 anys les dones i 31, anys els homes). És a dir, la migració ha aportat al barri un rejoveniment demogràfic.

Pel que fa a les característiques de la població i els habitatges del barri del Clot, s’ observa que l’ evolució de la població és bastant constant, amb una taxa de creixement del 12,22 % entre els anys 2000 i 2011, una mica millor que la del districte, amb una taxa del 16,94%. Cal tenir en compte que les dades del districte són elevades a causa del pes important del creixement experimentat en els barris de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou que suposa un percentatge de creixement en aquests anys proper al 129%. Durant aquesta dècada el saldo de naixements versus defuncions casi sempre ha esdevingut positiu (excepte l’any 2004).

Entre els anys 2006 i 2011 la proporció de població que arriba al barri és més gran que la que el deixa, de manera que s’ha produït un augment de la població4. En el 2011 van arribar al Clot 1.246 5persones estrangeres (651 homes i 595 dones), fet que es correspon amb una taxa d’immigració del 45,5 per cada mil habitants, les quals es van concentrar principalment en les seccions censals 37, 38, 39, 40 y 29, seccions que ja presentaven una major concertació de població estrangera.

4 Informació facilitada per l’Oficina de l’Habitatge de Sant Martí.5 Font: Moviments demogràfics 2011. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. A data de gener del 2012.

20

Durant el 2011 van emigrar de Clot 934 persones (480 homes i 454 dones) que residien principalment en les seccions 37 y 39, xifres que mostren un moviment po-blacional intens.

Les persones de nacionalitat estrangera sumen un total 3.871 habitants6. Representen el 18,75% de la població del barri, xifra 1 punt percentual per sota del districte de Sant Martí (19,5%) i 3 punts per sota de la província de Barcelona (21,5%).Tot i així, quan es revisa el percentatge per lloc de naixement7, s’eleva el número de persones estrangeres al Clot a 18,7%. És a dir,un 0,6% de la po-blació nascuda a l’ estranger ha obtingut la nacionalitat espanyola.

Del total de la població estrangera assentada al bar-ri8, el 28,85% (1.117) són de diferents nacionalitats

6 Font: Institut d’estadística de Catalunya. Institut Nacional d’ estadística INE.7 Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30.06.2011. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.8 Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants a

europees9 , mentre que el 71,14% (2.754) correspon a persones procedents d’altres continents. Per conti-nents, aquestes 2.754 són persones amb nacionalitats d’ Amèrica (1.819), Àsia (567), Àfrica (389), i Oceania (6).

Gráfica 1. Total població estrangera per continents. Valors absoluts.

Destaquen ,pel seu número, els col·lectius de set països que conformen més del 50% del total de la població estrangera: Xina 332 (17%); Itàlia, 307 (16%); Marroc amb 310 (16%); Perú amb 285 persones (15%); Equa-dor amb 251 persones (13%); Bolívia amb 252 (13%) i Colòmbia amb 206 persones (10%).

30.06.2011. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona9 Sense tenir en compte els ciutadans de nacionalitat espa-nyola.

Nacionalidad Asiática 16%

Nacionalidad Africana 9% Nacionalidades

Europeas 23%

Nacionalidad Americana 52%

Nacionalidad Oceanía 0%

Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30.06.2011. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.

21

Gràfica 2. Principals Nacionalitats. Valors absoluts.

El 53,4% de les persones estrangeres són homes10, davant un 46,6% de dones. Es troben diferències de-penent de l’origen. Per exemple, hi ha un major per-centatge d’homes d’Amèrica Llatina (74,3%). Respecte al continent Europeu, el cas dels homes amb un 54,7% es lleugerament major al de dones. I pel que fa als continents africans i asiàtics, els homes presenten un 65,8% i 59,2% respectivament. Des d’aquesta mirada de gènere, crida l’atenció els alts percentatges dels homes migrants en el cas de Pakistan (83,2%). Per altra banda, les dones de Bolívia són majoria amb un 76,2% dins del seu col·lectiu així com les dones del Marroc (52,15%).

10 Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30.06.2011. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona

En les últimes dècades, l’establiment de persones de diverses procedències socioculturals ha aportat una major diversitat al barri, fet que és viscut com un canvi social important:

“Jo porto 20 anys vivint al barri i penso q“Ara hi ha molta immigració, esta ple de sud-

americans i gent nova. Sobretot la part de baix de barri, es on hi ha hagut més canvi”.

“És un barri obert, amb bastanta immigració, però no ho veig malament. És important respectar les costums que cadascú té”.

Perú 15%

Ecuador 13%

Bolívia 13%

Colombia 10%

Xina 17%

Italia 16%

Marruecos 16%

Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30.06.2011. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.

22

1.3PERSPECTIVA DEMOGRÁFICA: PASSAT, PRESENT I FUTUR

Històricament el Clot ha estat un barri d’acollida per a la població migrant degut , principalment, a la seva condició d’assentament industrial i, per tant, de lloc amb oportunitats de treball. La seva consolidació urbanística, amb la instal·lació de fàbriques i de vivendes, suposà, a inicis del segle XX, un augment molt important de la població que havia nascut fora de Barcelona, principalment de la resta de Catalunya i Aragó. Posteriorment, a conseqüència de les carències de la postguerra, en els anys cinquanta van arribar al barri dones i homes de la resta d’Espanya, principalment del sud de la península.

En l’actualitat els i les ciutadanes del Clot 11que han nascut a la ciutat representen el 54,60% (14.853 persones) i els que han nascut a la resta de Catalunya (1.900 persones) constitueixen el 6,98% del total de la població del barri. Els i les veïnes del Clot, nascuts a la resta d’Espanya (5.346 persones) representen el 19,65%. Finalment, els veïns i veïnes nascuts a la resta del món, suposen el 18,75%.

Gràfica 3. Població del Clot segons lloc de naixement. 2012. Percentatge

11 Font: Lectura dels Padrons municipals d’habitants dels anys 1996-2012

Resto deEspaña 20%

Catalunya 7%

Resto delMundo 19%

Barcelona 54%

Font: Lectura dels Padrons municipals d’ habitants de l’any 2012

23

En conclusió, la composició social i cultural de la migració (nacional i internacional) en el barri ha canviat ràpida i significativament. I, això es fa visible pels seus veïns i veïnes:

“Estem patint un canvi social a través de la barreja de veïns, ja no som tots els que érem, ara estan presents totes les nacionalitats. La transformació social que s’està donant és a través de les noves cultures, puntualitzant que a vegades son cultures més antigues que les nostres”.

“El tipus de barri condiciona el tipus d’immigració que hi arriba. El Clot és un barri mitjà i la immigració que hi ha al barri té aquest mateix nivell”.

“Hi ha molt immigrants que han vingut sols i després han vingut les seves famílies. Això ha fet que augmentés la població i que cada cop ens coneixem menys. El Clot ha deixat enrere l’ambient de poble que caracteritzava als barris de la Barcelona d’abans dels 90”.

“Hi ha una segona generació de xinesos que no volen saber res de la cultura xinesa, son nascuts aquí, se senten d’aquí. Un conegut em va dir: sóc un català dins d’una caixa xina. Estan molt integrats”.

Pel que fa a les projeccions demogràfiques futures, podem assenyalar que, d’acord amb la piràmide pobla-cional (Taula 3 de la pàgina 17 Piràmide de Població), el Clot seguirà necessitant l’arribada de noves i nous veïns amb el fi de mantenir positiu el seu fràgil índex de creixement vegetatiu. Contem amb les xifres evolutives de rea-grupament familiar a nivell de districte, que mostren un descens significatiu amb relació als anys 2007 i 2008 (una diferència de 484 sol·licituds) anys en els quals es va arribar a un dels punts més alts. El percentatge a nivell de districte en relació a la ciutat representa al voltant d’un 14% del total de sol·licituds de reagrupament familiar, xifra que s’ ha mantingut al llarg dels diferents anys.

Taula 3: Reagrupament familiar. Evolució de les sol·licituds per Districtes: 2007-2011Anys 2007 % 2008 % 2009 % 2010 % 2011 %

Sant Martí 980 14,1 892 14,3 664 14,4 573 13,8 496 14,4Barcelona 6.943 100 6.234 100 4.603 100 4.156 100 3.446 100

Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona

24

La població immigrada destaca les dificultats viscudes en el procés d’arribada i les actuals a l’hora de poder real-itzar un procés migratori. També analitzen les diferències respecte els anys anteriors vinculats als canvis polítics i de conjuntura econòmica:

“Nos preocupan los rumores sobre que el PP va eliminar el arraigo social como vía para obtener el permiso de residencia. Yo esperé tres años para conseguir el arraigo y cuando por fin llegó murió la señora a la que cuidaba. Tuve que remover cielo y tierra para que algún familiar suyo me ayudara a tramitar el permiso de resi-dencia. Finalmente el Gobierno Civil hizo una excepción, era el año 2009, hoy día esto no pasaría”.

“Con la coyuntura económica actual está muy difícil conseguir llegar aquí y regularizar tu situación. Si somos ciudadanos del mundo tenemos derecho a que nos acojan en cualquier país, poner impedimentos es una in-justicia. La gente que llega ahora lo va a tener muy difícil, ahora mismo hay más gente que sale de España de la que entra. Los únicos que vienen son estudiantes becados por el gobierno de Perú o con préstamos a bajo interés para estudiantes”.

“El Gobierno de Zapatero en 2005 dio la oportunidad de regularizar a mucha gente. Hay países como Bolivia y Ecuador que hasta 2009 tenían carta libre para venir a vivir aquí y algunos se trajeron hasta la mascota. En el caso de Perú, hace 21 años éramos la comunidad mayoritaria en España, cuando en 1992 Fujimori estableció la visa para extranjeros en Perú se hizo más difícil regularizar la situación en España siendo de nacionalidad peruana”.

És important dir que durant l’any 201112, el número de persones que ha arribat al barri del Clot (1246 persones), és superior al número de persones que han marxat (934 persones) per tant podem afirmar que encara arriba més gente de la que se’n va. A més , si observem la taxa d’immigració13 en el barri del Clot i la taxa d’emigració 14en els últims anys, observem que la taxa s’ha mantingut regular des del 2009 amb 45 persones arribades per cada mil habitants. De la mateixa manera, no s’observen canvis en el ritme de sortida d’ habitants del Clot, ja que des del 2009 la taxa d’emigració es manté estàtica amb 34 persones per cada mil habitants.

12 Font: Immigrants segons sexe any 2011. Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona13 Font: Taxes d’immigració 2009-2011. Departament estadística Ajuntament de Barcelona14 Font: Taxes d’emigració 2009-2011. Departament estadística Ajuntament de Barcelona

25

Senyalar que s’està produint el retorn de persones i famílies que davant les dificultats econòmiques causades per la crisi, decideixen tornar als seus països de procedència. Aquesta situació també és coneguda:

“Des de la parròquia hem observat que algunes famílies immigrants han tornat al seu país. Alguns amb l’ajuda per al retorn voluntari que implica que no poden tornar de nou al Estat Espanyol en un temps”.

“El col·lectiu immigrant és un dels que atenem a serveis socials. Hi ha un percentatge d’aquetes persones que s’han quedat a l’atur, fruit d’això algunes s’han replantejat el retorn. Són persones que fa temps que no s’ho plantejaven i ara et diuen mi prima se ha ido, nadie quiere alquilar la habitación porque todos se han ido”

“En Bolivia se dan instrumentos para la gente que quiere volver, se ofrecen tierras a la gente que depende de sus habilidades para que puedan trabajarlas; es de los países que más ha implementado el programa de retorno voluntario. En Perú no hay nada de esto y si quieres comprar alguna tierra te piden infinidad de garantías para pedir un préstamo”.

26

1.4L’ ECONOMIA DE LA COMUNITAT

El Clot ha estat històricament també un barri de comerciants de productes agrícoles i artesanals. En aquest barri es troba una important zona comercial que integra l’ Eix Clot així com l’històric Mercat de Bellcaire o Encants Vells i el Centre Comercial les Glòries, tots dos situats en zones limítrofes al barri.

Aquesta zona és un espai de dinamització social, i un punt de trobada. A més a més, es realitzen activitats com la Fira d’Artesans del Clot. És important destacar la importància que tenen els carrers peatonals als volts del Mercat del Clot, així com el carrer Rogent que neix i s’estén pel barri de Camp de l’Arpa i que proporciona a ambdós barris una artèria comercial molt important on es concentra una gran part del comerç. Alhora , en aquest eix comercial es produeixen un gran nombre d’interaccions entre els i les veïnes degut a la proximitat que ofereix el comerç del barri.

Val a dir, que en el teixit comercial del barri, conviuen comerços històrics com la Pastisseria La Palma o la botiga de joguines La Paloma, amb comerços de recent obertura, amb aquells que esdevenen regentats per persones de diferents procedències culturals, així com amb comerços vinculats a grans marques o franquícies. En el cas del Camp de l’Arpa, també s’ha donat aquest procés, amb el resultat de la convivència de comerços històrics com el Forn Elies juntament amb comerços portats per immigrants.

Mercat del Clot, ubicat a la Plaça Font i Sagué

27

Les relacions de proximitat i de veïnat que es generen des d’aquesta activitat comercial són altament comentades i freqüentment comparades amb èpoques anteriors:

“El comerç té un paper important al barri ja que fa cohesió”

“El Clot ha sigut un barri molt comercial. Les botigues s’intentaven superar les unes a les altres (que fos bonica, elegant, tenir la millor qualitat de producte del barri), ara la botiga que s’obre no son de cadenes bones, l’eix comercial son botigues de xinesos, pakistanesos, s’ha perdut la qualitat del petit comerç”.

“La gent del barri agraeix molt el tracte proper i educat que se li ofereix en botigues com la nostre, tot i que no els hi hagis venut res, se sorprenen de com els has atès. Tinc la sensació que la gent jove va molt a centres comercials ja que aquests els hi afavoreixen una comoditat en els horaris i la gent té pressa. La clientela que ve als petits negocis del barri ho fan per el tracte que se’ls ofereix. El producte no és la clau, no té valor, el que la gent busca és el bon tracte. “

“La clientela és de fa molts anys, vol ser atesa més personalment, que se’ls expliqui que estan comprant, els motius de les diferències de preu, que estiguis per ells, els assessoris i els hi venguis el producte. La relació amb el client és de continuïtat; el que t’ha comprat alguna cosa torna a la botiga a preguntar-te si li cal, si te algun problema et ve a veure, etc.”

“Vivo y trabajo en el barrio de toda la vida y el barrio ha cambiado mucho y poco al mismo tiempo. Por lo que hace referencia al comercio, ahora es peor, la calidad de las tiendas es peor, hay más tiendas cutres, tiendas mal montadas y de baja calidad. Además hay mucha tienda de lo mismo: bares, zapaterías y fruterías. En cambio no hay ninguna tienda por ejemplo de deportes, tienes que salir del barrio a comparar este tipo de productos”.

“El año que viene hace 60 años que se abrió el negocio y tenemos clientela de toda la vida. Hay diferencias en los tipos de clientes. Hay dos tipos de clientes, por la mañana vienen los de toda la vida que vienen un poco a comprar y mucho a hablar, por la tarde viene una clientela más joven que van a lo que van. Si lo haces bien son muy fieles pero también es muy fácil perderlos: dejan de venir y punto”.

“Hace veinte años se vendía mucho más por la mañana que no por la tarde, esto era porque las mujeres no trabajaban. En el momento en el que las mujeres se han incorporado al mercado de trabajo, se vende más por la tarde. También se ven más hombres que vienen a comprar, sobretodo autóctonos, muy pocos inmigrantes”.

28

“El forn és un referent, informador del barri”.

“Si puc compro al barri, em moc per aquí. Ara, al cap de setmana normalment no consumeixo”.

“A nivell de botigues intento fer barri però no sempre trobo tot el que voldria, per això també hem moc fora del barri”.

“En qüestió de mobilitat ha millorat molt, tot i que els carrers peatonals han anat molt bé per la gent que viu al barri, per als negocis no ha anat tant bé. Abans tenies clients de fora del barri que venien a comprar-te i paraven un moment amb el cotxe davant la porta de la botiga, ara això ja no ho poden fer i ho hem notat”.

D’altra banda, existeix l’Eix Clot15, sorgit en els barris del Clot i de Camp de l’Arpa el 2009 amb la voluntat de potenciar la bona oferta existent de comerços de qualitat i crear una xarxa de serveis professionals associats pels i les clientes del barri i de la resta de Barcelona. Aquesta es vertebra al voltant de la plaça Font i Sagué (i la que està el Mercat del Clot) i els carrers Clot, Rogent, València, Mallorca, Sibèlius, Sèquia Comtal i Rossend Nobas, entre d’altres .L’ Eix del Clot té casi cent associats i associades, entre els quals hi ha una minoria de comerciants estrangers i estrangeres.

“Els comerciants antics estem associats i volem tirar endavant, però som quatre gats. Els comerciants im-migrants no estan associats tot i que un dinamitzador s’hi acosta i els hi ofereix. A mi em sap greu que no s’impliquin, serien uns més. En canvi vivim la competència amb els horaris i els productes que venen a preus mínims”.

Aquest eix unit al Mercat del Clot conformen una de les zones de màxima concertació comercial de la zona.

Un altre punt comercial important és el tradicional Mercat de Bellcaire o els Encants Vells, situat entre els límits del barri, es tracta d’un dels mercats més antics de la ciutat, amb més de 15.000 m2, 500 comerciants i 100.000 consumidores setmanals16.

El Mercat de Bellcaire, es caracteritza per ser un centre comercial totalment atípic a la ciutat, on es pot trobar tot tipus de productes. Aquest mercat atrau tot tipus de comerciants i venedors , molts d’ells sense cabuda dins del recinte del mercat. Així doncs, és freqüent veure “mercats improvisats” pels carrers dels volts del recinte.

15 Eix Clot. http://www.eixclot.com/16 Associació de venedors del mercat de Bellcaire. http://www.encantsbcn.com/

29

Destaca també el Centre Comercial “Les Glòries”, que es situa al barri veí del Parc i la Llacuna, que va ser obert l’any 1995 i és un dels primers centres comercials de Barcelona dins del qual podem trobar-hi botigues amb les maques de modes més importants, així com nombrosos restaurants i cinemes multisales.

Tal com dèiem en apartats anteriors, la població estrangera té una important presència comercial en el barri, sobretot al llarg de l’Avinguda Meridiana i el carrer Clot. La població xinesa per exemple, disposa de comerços tals com basars, perruqueries, bars i botigues de roba i calçat. La majora de botigues de comestibles pertanyen a la població asiàtica (Pakistán, Turquía, etc.) així com restaurants de menjar ràpid i locutoris. D’altra banda, la comu-nitat llatina disposa de restaurants especialitzats en menjar crioll, botigues de consums i locutoris. També trobem una carnisseria halal i un queviures amazig.

Aquesta nova realitat comercial introdueix canvis en les relacions comercials i culturals. La substitució i la presèn-cia del comerciant “autòcton” pel del estranger genera diverses opinions i posicionaments, algunes d’aquestes són:

“Els bars de la zona són regentats per persones de procedència xinesa. Ara ja no posen restaurants xinesos sinó que també s’ha quedat els bars que antigament portaven persones de tota la vida del barri”.

“Ara ja no hi ha bars de gent d’aquí. En principi es va viure malament, però si hi ha comunicació, la percepció millora. Vaja, que la gent no deixa d’anar a fer café. Ara bé, encara queden botigues de tota la vida”.

“La relación comercial con otros negocios del barrio llevados por persona inmigradas no es muy elevada. Es esporádica. Sólo se acercan al negocio cuando hay alguna oferta, por ejemplo los bares. Pero no es una clientela fija. Sobretodo és clientela autóctona que acostumbra a ir a los comercios buscando lo económico.”

“Comercios como el nuestro (colmado de toda la vida) es el único que sobrevive es el nuestro. Creo que es culpa nuestra. La gente de aquí no ha querido continuar con los negocios. Muchas veces se dice: los chinos se meten en todo. Però la gente no tiene en cuenta que ellos se menten donde hay hueco.”

“S’han creat nous tipus de comerços, tot a 100, bazars”.

“Els bars regentats per xinesos els porten ben portats i molt nets. És el col·lectiu que millor treballa, fan moltes hores”.

30

“La meva clientela és tota catalano-parlant, no compra cap estranger. Que no ho facin potser ho relaciono amb el nivell econòmic dels productes, tot el que venc és de marca”.

“Amb el negoci teníem clients sudamericans que compraven coses per enviar i coses per a formar la seva pròpia llar. Els Àrabs i Xinesos no son clients. Com a curiositat, a vegades algun xinés ha comprat productes demanant específicament que els productes no fossin xinesos”.

L’ actual crisi econòmica també afecta al teixit comercial d’aquest territori. Són nombrosos els comerços que es veuen obligats a canviar d’estratègies per diferenciar-se i mantenir-se (canvi de productes, preus, horaris, etc.) o bé han de tancar. Els cartells “es ven” , “es lloga” o “es traspassa” són cada vegada més nombrosos en les persi-anes dels locals.

“Hasta antes del verano en esta calle había cuatro locales vacíos. En esta calle esto era impensable, es una calle comercial. El motivo por el cual dejaron el negocio era porque no vendían”.

“Fa 30 anys, havia tingut a botiga productes de 30.000 pessetes, peces de qualitat i molt cares, peces d’importació d’un nivell alt, i es venien. Ara ha baixat molt la venda, no sé si hem perdut per el tipus de productes que venem (decoració), el jovent va a lo més pràctic. Ara seria impensable tenir ni una ni dues peces d’aquestes característiques.”

“Jo no he baixat el nivell de preus. Em vull mantenir aquí. Si tingués roba barata ja hauria tancat, no podria competir amb ells. Aquí la gent se sent ben atesa. Ofereixo un altre tipus de servei”.

“No ens surten els números. Els fills ja no són botiguers i el relleu de les botigues està en les botigues de les persones immigrades. Els nostres fills no volen seguir els negocis perquè han vist que és molt esclau, els hem cremat nosaltres: no podien anar al circ, a berenar una tarda de dissabte, feien els deures a la botiga... Ells han estudiat i han optat per una feina de menys hores i millor remunerada. Els nostres fills han viscut una desatenció de la família. “

“La situació de crisi està afectant a tothom. Ho noto a la botiga. La campanya de Nadal serà fluixa, tinc clien-tela que per exemple no cobrarà la paga de Nadal. De tota manera no crec que afecti més que a un altre barri. El Clot és un barri mitjà. Els immigrants que hi ha al barri, treballen la seva majoria”.

“Hi ha clients que han deixat de venir. La gent que continua venint, retalla una mica més”.

31

A més, hi ha altres elements com la normativa que regeix l’activitat comercial (impostos, horaris, rotulació, etc) que és percebuda per alguns comerciants com un factor que dificulta les opcions de supervivència d’aquesta activitat en moments de crisi com l’actual:

“A los comercios del barrio les haría falta contar con una mayor flexibilidad para el negocio. Ya que las norma-tivas, según mi punto de vista son muy estrictas en cuestiones como la rotulación, el reciclaje... Estas cosas no te ayudan, hay veces que dirías: toma alcalde aquí tienes las llaves. No se esta fomentando que los comercios de barrio se mantengan”.

“Las leyes de horarios comerciales no benefician a los pequeños comerciantes, benefician a los comercios de persones inmigrantes. Pero esto lo deciden nuestros políticos, no las personas inmigradas que regentan estos comercios”.

“No conozco espacios de relación entre comerciantes y la administración, tampoco somos del Eix Clot, no somos partidarios, no me aporta nada, lo único que funciona es tu mismo preocuparte por tu negocio, escuchar a la clientela y intentar darle respuesta es muy importante”.

Aquesta crisi socioeconòmica no tant sols afecta al sector comercial sinó que també ho fa al conjunt de la co-munitat.

Segons dades de l’Ajuntament, des del 2008, ha augmentat la pobresa en els barris pobres i del contrari ha augmentat la riquesa dels barris amb una renda familiar més elevada. Per exemple, l’any 2008 al barri de Can Peguera, la renta familiar era de 52 punts, mentre que a Pedralbes era de 194. Des de 2008, els extrems s’han polaritzat en direccions diferents. A data d’avui val a dir que 55 dels 73 barris barcelonesos es troben per sota de la mitja de la ciutat i per tant, podem afirmar que el poder adquisitiu de les famílies barceloneses ha disminuït de forma generalitzada.

En el cas del Clot, si bé és cert que entre el 2011 i el 2012, la renta familiar s’ ha mantingut en els 81 punts, si que s’observa l’evolució dels últims cinc anys17, es comprova que la taxa s’ha reduït considerablement ja que en el 2008 es situava als 89 punts. Per tant, les famílies del Clot són vuit punts més pobres que fa cinc anys. Final-ment, destacar d’una manera general que la taxa de distribució de renta familiar dels barris de Barcelona es situa als 100 punts.

17 Font. “Distribució territorial de la Renda Familiar a Barcelona” Barcelona Economia. Ajuntament de Barcelona.

32

Mapa 3. Distribució Renda Familiar Barcelona. 2012

El conjunt d’aquesta situació de crisi socioeconòmica es percebuda àmpliament, encara que des de diferents pris-mes per les persones del Clot. Un d’ells, format per persones que consideren en el barri l’impacte de la crisi com a “lleu” ja que aquest estaria lligat a la pèrdua de poder adquisitiu d’algunes persones, o bé aquelles persones que reconeixen el patiment i els processos d’exclusió i pobresa que afecten a parts importants de la ciutadania.

“La crisi econòmica no ha passat per alt al barri, hi ha hagut casos de desnonaments, hi ha hagut gent de l’assemblea del barri que ha estat fent tasques d’assessorament”.

“Al barri hi ha gent que està patint aquesta crisi, sobretot han vist modificat el seu poder econòmic, però no retallen les despeses, sinó que regularitzen el que gasten”.

Font: EL PAÍS, a partir de dades de l’Ajuntament de Barcelona.“Creix la Barcelona pobre”. Publicat el 3 de Gener del 2013.

33

“És un barri on hi ha gent gran. Em va sorprendre molt veure una veïna mirant al contenidor. No ho hagués dit mai. No saps les persones com estan a casa seva”.

“Fa un any que treballo als serveis socials del barri. He atès a moltíssima gent. Des de l’inici de la crisi i ha hagut un augment de la demanda, hem notat un augment d’expedients i la gent ens deia mai he vingut a serveis socials. Un percentatge molt elevat de problemàtiques van vinculades a la crisi: sense feina, sense pis....”.

“A serveis socials intervenim molt amb famílies. Ha vingut molta població a serveis socials perque hi ha molta problemàtica econòmica”.

“Des de l’imaginari quan penses en gent necessitada, ho associes amb la marginalitat, amb situacions d’extrema pobresa, però ara són famílies estructurades, que podríem ser nosaltres. Segurament hi ha situacions de necessitat que no es visualitzen perquè de cara enfora son persones qualificades, amb trajectòria”.

“Les persones tenen la percepció que al barri s’està notant molt la crisi. Hi ha moltes persones benestants que es queixen molt de la situació actual, però si fas l’anàlisi en comparació a altres barris, la queixa al Clot no és objectiva. El que si que s’està notant és el canvi d’estatus amb la crisis, però aquest no passa per una precarietat punyent sinó que el que costa a les persones és haver d’ajustar-se a un ritme de vida diferent”.

“No creo que la crisis haya tenido un impacto fuerte en el barrio. El que tiene trabajo sigue haciendo lo mismo, lleva el ritmo que tenia hasta el momento”.

“Ara al barri hi ha famílies benestants que treballen en el sector serveis. No tinc la percepció de pobresa”.“Crec que és un barri bastant benestant, no com Sarrià, però la gent té diners, tot i que no es fa notar”

“És un barri en el que hi ha gent que té diners, benestant. Això ho podem veure en que per exemple a l’esplai molts pocs nens havien de demanar beca”.

34

Situacions , totes elles preocupants, que posen a persones en situació d’alta vulnerabilitat o exclusió social. I a les que es dóna resposta tant des d’una iniciativa ciutadana com des dels recursos tècnics del territori:

“El grup de projecció de la Comunitat Cristiana Pere Claver és l’activitat que més obertura té, tot i que no és molt coneguda la tasca que es fa. La seva actuació dona ajuda a 34 famílies i a finals de curs es preveu que sigui a 40 famílies sempre que hi hagi recursos per fer-ho. L’atenció es fa sempre a famílies del barri a través de la derivació des de serveis socials. Actualment es compta amb la col·laboració d’onze voluntaris aproximada-ment. Si no atenem a més famílies és per manca de recursos ja que hi ha llista d’espera”.

“Al barri hi havia una persona sense sostre a la boca del metro i la gent del barri li portava menjar, es preo-cupava. Durant un temps hi havia una certa inquietud de cura vers una persona que havia estat desnonada, es va avisar a serveis socials, a l’associació arrels, etc.”

“La gent està en una situació límit i ningú no està fent res per solucionar-ho. La societat civil és la única que posa esforços, l’associacionisme”.

“La crisis profunda o el canvi de model en el que ens trobem està afectant de manera agreujada a la societat i està fent canviar la nostra part cultural, provocant un canvi de pensament cap a un model de cooperació”.

35

1.5HISTÒRIA DEL MOVIMIENT ASSOCIATIU

Diversos esdeveniments històrics han ajudat a definir tant el caràcter del barri com el seu moviment associatiu i de participació. Aquest vincle entre història i model de participació ciutadana es perfila a través de diversos es-deveniments, que van des de finals del segle XIX fins l’actualitat:

- 1897, quan es produeix l’annexió de Sant Martí a la ciutat de Barcelona, el concepte de barri començarà a agafar força en la mentalitat dels seus habitants. El fet que Sant Martí perdi la seva rellevància en el moment de perdre la seva autonomia, provoca que els seus barris passin a ser subjecte important en les relacions que s’estableixen en la comunitat, així com amb la nova realitat que ha d’afrontar el barri integrat a la ciutat. Aquest procés es produeix en un moment de crisi econòmica, que combinat amb la despersonalització de Sant Martí definirà llavors el caràcter suburbial del barri.

- La “Setmana Tràgica” ja que el Clot va ser un dels enclavaments on la revolta va tenir més força.

- A finals del segle XIX i principis del segle XX s’instal·len les fàbriques (farineres, indústries, tèxtils, bòbiles, curtidores i de productes químics) i el barri es configura com a assentament industrial i en conseqüència pre-dominantment obrer.

L’auge del cooperativisme al barri del Clot i al Camp de l’Arpa, sorgeix durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX, fruit de la concentració d’indústries en el barri i com a conseqüència de ser un nucli obrer important. Les primeres organitzacions sorgeixen de la necessitat dels obrers d’ajuntar esforços ja sigui per la necessitat de reivindicar millores en les fàbriques o per satisfer les necessitats més bàsiques. Així doncs, naix-eran les primeres agrupacions d’obrers , embrió dels sindicats, agrupats per sectors com l’exemple el 1890 de la Unió de Treballadors de Fàbriques de Farines (Plaça del Mercat, 14) o el Sindicat d’ Obrers i Empleats dels Ferrocarrils de Catalunya “La Ferroviària” el 1894. D’altra banda, també sorgiren cooperatives de consum o centres culturals, com per exemple la cooperativa “L’Economia Obrera” el 1903 o “L’Escola Coral Martinenca” (C/ Clot, 77) el 1910, que donava resposta a la necessitat d’abastir als obrers d’aliments bàsics a un preu as-sequible, així com espais d’entreteniment.

Així doncs, entre el 1866 i 1931, en el barri del Clot i el del Camp de l’Arpa, es van crear més d’un centenar d’organitzacions i associacions, tant de caràcter sindical com cooperatiu, cultural, polític i inclús educatiu, que donaran un caràcter participatiu al barri que posteriorment el definirà. Val a dir que algunes d’aquelles associa-

36

cions han sobreviscut al pas dels anys, si bé és cert que han canviat la seva activitat originària, com el Foment Martinenc, la Cooperativa la Formiga Martinenca o l’Orfeó Martinenc.

Segons anota l’ Associació de Veïns Clot - Camp de l’Arpa a la seva pàgina web18, era un barri obrer amb un fort component anarquista, anticlerical i catalanista.

- La Guerra Civil i la difícil postguerra, en un barri obrer i majoritàriament d’esquerres, es va seguir teixint durant aquells tal i com es demostra amb l’organització antifranquista .

Per tant, aquesta condició social obrera de la població ha facilitat al llarg de la seva història, el sorgiment i la con-solidació d’associacions que articulaven les demandes i reivindicacions del barri entorn a elements i necessitats tant socials com educatives, assistencials o culturals. Així doncs, la població s’ha anat organitzant en diferents tipus d’associacions : obreres, cooperatives, clubs esportius, ateneus, entitats culturals, de dones, partits polítics, etc. Una forta herència caracteritzada per la força, la riquesa i el dinamisme dels moviments socioculturals de cada moment històric.

“El Foment Martinenc és una entitat arrelada al territori amb una trajectòria històrica de més de 100 anys (fundada l’any 1877). En tant que entitat social ha anat evolucionant al ritme de la gent que li donava vida. Hi havia un teatre impressionant que li deien el Liceu del Clot. Allà es feien els balls de Festa Major”.

“La Cooperativa de Consum La Formiga Martinenca es funda al mes de febrer de l’any 1903 per iniciativa d’un grup de veïns dels carrers Ripollès i Trinxant. La nova entitat s’emmarca en el context d’un rerefons social en un barri de caire obrer i popular”.

“La Formiga Martinenca forma part de la història social del nostre barri. Introdueix el moviment cooperativista del segle XIX i XX al barri del Clot”.

“A nivell de barri, cal destacar el suport que rebem per part de les altres entitats històriques (Foment i Orfeó). Cal dir que ens apreciem molt i sempre col·laborem amb allò que podem per donar un cop de mà. Tenim aquesta tendència que ens fa més propers i més influents”.

18 Font: http://avvclotcampdelarpa.cat/qui-som a data del novembre del 2012

37

“Als 70’s, a través del grup de dones de la comissió de la Festa Major i amb dones que venien de les par-ròquies, vam muntar els primers centres de planificació familiar on ateníem a dones i donàvem informació sobre educació sexual i sobre l’avortament.. Hi havia molta proximitat amb la dona i se l’escoltava molt en la primera visita. Primer eren centres privats i a posteriori hi va entrar l’Ajuntament i va professionalitzar els equips formats per consultores de planificació familiar, psicòlogues i ginecòlogues”.

“L’objectiu de fer la Colla de Castells, va ser transmetre una mica la idea que estava molt arrelada als llocs d’on veníem la majoria de gent que la vam crear, gent que venia del Penedès i del Camp de Tarragona i que vivíem aquí. La gent de fora que vivia aquí, ho portàvem de casa”.

“La trajectòria històrica de l’entitat no ha sigut camí de roses. La lluita per la seva subsistència ha estat l’eix central de les seves activitats des de la seva fundació fins a l’actualitat”.

És important destacar la funció realitzada per totes les entitats, tant les històriques com les que s’han creat recent-ment. D’entre totes elles destaca l’ Associació de Veïns del Clot Camp de l’Arpa i la Federació d’Entitats del Clot Camp de l’Arpa per la seva funció aglutinadora del conjunt de veïns i veïnes així com d’entitats del territori.

Així doncs, l’ Associació de Veïns Clot – Camp de l’Arpa19 es va fundar l’any 1975 i busca fer ressò de les reivindicacions de millora del barri, presentant-les a partir de quatre veus: Drets Socials, Ecologia i Medi Ambient, Urbanisme i Equipaments i Sanitat que es presenten alhora com a divisions per la difusió i capacitació en aquestes temàtiques.

Actualment aquesta associació demana i reivindica nous equipaments (una biblioteca, la preservació de la Torre del Fang, una residència assistida per a la gent gran, entre d’altres). Participa activament en la redefinició o canvi en els projectes urbanístics en marxa o per iniciar-se, relacionats amb la plaça de les Glòries o l’Avinguda Gran Via, així com en el seguiment d’aquests. Val a dir que l’Associació de Veïns s’ha implicat decididament en la lluita contra les retallades derivades de la crisi econòmica, així com amb la defensa de l’educació i la sanitat públiques. Prova d’això son els nombrosos actes i accions, així com col·loquis i xerrades sobre els temes d’actualitat, amb la intenció d’apropar i donar informació als veïns del barri. Les seves principals reivindicacions tal i com s’exposen a la web són:

19 Associació de Veïns Clot – Camp de l’Arpa. http://avvclotcampdelarpa.cat/

38

“Durant la dictadura no hi havia associacions ja que estava prohibit, després de la mort de Franco, es va fundar l’associació de veïns del Clot-Camp de l’Arpa, en la qual hi havia inclús un capellà. Va començar amb molta força i il·lusió, al principi es van aconseguir molts èxits com la ecuperació del Parc del Clot, a mode d’equipaments. Encara ara, l’AAVV lluita per més equipaments”

Posteriorment, l’any 1977 va néixer la Federació d’Entitats del Clot – Camp de l’Arpa20 com a coordinadora d’entitats, i es constitueix com a tal l’any 1998. Per tant, esdevé una entitat de segon nivell que agrupa a un seix-antena d’entitats. La Federació d’Entitats del Clot – Camp de l’Arpa, busca “promoure i organitzar activitats de caràcter general i amb interès col·lectiu per els i les veïnes del barri, especialment a aquelles que per tradició i acceptació popular són patrimoni tradicional del Clot”. El caràcter d’aquesta, la fa protagonista a la celebració de la festa Major (Comissió de Festa Major), així com en altres moments simbòlics de caràcter festiu i popular o tradi-cional. Dins d’aquestes activitats es troben, per exemple, la Cavalcada de Reis, la celebració de Carnestoltes, les Festes Primavera o les revetlles de Sant Joan i Sant Pere. Destacar el recolzament que ofereixen a moltes altres activitats que es desenvolupen al barri.

A la Federació d’Entitats del Clot – Camp de l’Arpa, trobem una part important de les entitats del barri, fet que la converteix en un espai molt heterogeni amb entitats de tot tipus, des d’associacions culturals i esportives, a agru-pacions socioeducatives, grups de teatre, “colles de cultura popular”, associacions de dones, associacions de gent gran, associacions de comunicació entre d’altres de diversos àmbits. Aquesta doncs, constitueix un punt de trobada i coordinació molt important en la xarxa associativa del barri, així com una eina de representació per les entitats de cara a la resta de la ciutat.

Així doncs, gestiona des de 2004 mitjançant un model de Gestió Cívica, el Centro Cultural La Farinera del Clot21, un equipament de titularitat municipal que és un espai pels barris Clot i Camp de l’Arpa, com alhora ho és del districte de Sant Martí i de la ciutat de Barcelona. Les principals línies de treball són la programació musical i la de teatre. També gestiona , des de l’any 2008, l’espai Espai Antoni Miró Peris22, que es troba situat al barri de Camp de l’Arpa. En aquest es desenvolupen tres línies de treball centrades principalment en joves, dones i associacion-isme. Es preveu que aquest espai es constitueixi com a Casal de Barri.

20 Federació d’Entitats del Clot–Camp de l’Arpa. http://federacioentitatsclotcampdelarpa.blogspot.com.es/21 Centre Cultural La Farinera del Clot. http://farinera.org/22 Espai Antoni Miró Peris. http://farinera.org/

39

Fora del marc de la Federació d’Entitats, existeixen altres entitats que realitzen una important activitat al territori, moltes vegades en coordinació. D’entre elles es destaca la Pinya “Coordinadora de Joves del Clot-Camp de l’Arpa”23, que pretén aglutinar joves del barri que tenen inquietuds diverses.

La Pinya i altres entitats juvenils , posen en valor l’esforç que han realitzat en els últims anys en el marc de la Festa Major per traslladar a les festes un caràcter més jove i vital, posant l’enfoc a mantenir el caire participatiu i cohesionador que s’ha concretat amb l’entrada de diverses entitats juvenils i la participació de franges d’edat més joves a les festes.En definitiva, un associacionisme divers i arrelat que actualment el conformen tant entitats històriques com de noves. Totes elles afronten nous reptes i demandes que contribueixen a donar continuïtat a la sostenibilitat de la participació, a la representativitat, a la promoció de la cultura tradicional, a la millora de les condicions de vida de les persones, a la gestió de la diversitat sociocultural, a fer barri, al treball en xarxa, entre molts altres temes.

“Les grans entitats i associacions han de fer una reflexió profunda entorn al barri i les seves necessitats reals. Això ha de generar-se des de les persones que hi participen.”

“El treball en xarxa requereix temps, mitjans, recursos que actualment, amb la vida que vivim, no tenim. Tot i la cultura associativa que tenim al barri, és també un repte crear vincles que ens permetin construir un teixit social interrelacionat”.

“El barri del Clot-Camp de l’arpa son barris molt actius, hi ha moltes associacions que fan moltes coses, no hi ha cap forat de mercat descobert. Tothom pot trobar allò que li agrada. Això és molt positiu perquè l’administració sap que té una societat molt organitzada”.

“Als anys 70 existia una Coordinadora d’Entitats molt reivindicativa moguda per l’època de canvi polític que sobretot es dedicava a organitzar les festes. En arribar l’edifici del Centre Cultural de la Farinera del Clot es va crear la Federació d’Entitats i tot i que en un inici van existir rivalitats s’ha aconseguit un model que promociona la col·laboració per sobre de la competència. És un repte veure com ens podem mantenir tots dins un projecte conjunt. A més van sorgint iniciatives noves que no tenim capacitat per captar-les”.

“Cal una reflexió profunda de quin ha de ser el paper que es desenvolupi dins del barri perquè la Federació funcioni amb coherència”.

23 La Pinya. http://coordinadorajovesclot.wordpress.com/

40

“A nivell d’entitats, tothom va una mica a la seva, no només les colles de cultura popular.”

“La participació a les entitats, activitats costa uns diners. Potser ara la gent deixa de pertànyer a la seva en-titat per qüestió de diners. Tot i que potser la quota siguin 5 euros, ara els diners els ha de destinar a una altra cosa. Indirectament la situació econòmica està afectant a que la gent es disgregui.”

“Hi ha centres que son molt de barri: orfeó, la Farinera, etc, s’hauria d’incentivar que hi hagués més activitats gratuïtes o a baix cost, i que així no t’hagis de desplaçar a Barcelona”.

“En molts casos el que estan fent les associacions és assumir la despesa que suposen les quotes de la gent que no pot pagar perquè la gent pugui seguir participant. És un risc per la persona que s’allunyi de la seva par-ticipació a les entitats a més a més de perdre la feina, veure perillar la seva vivenda....”.

“Hi ha moltes entitats sense afany de lucre que fan moltes coses al barri”.

Pel que fa a l’associacionisme immigrant està poc present en el territori, encara que destaca el Centre Cul-tural Islàmic de Catalunya24, que des de fa uns anys obre les seves portes al barri oferint diverses activitats i recursos que van des dels tallers de cuina al aprenentatge de llengües com l’àrab, passant pel català, l’anglès o l’assessorament legal.

També destaca al territori l’associacionisme de dones amb entitats com Dones i Comunitat, la Xarxa de Dones 50 i Més, l’Associació Món i Comunicació, l’associacionisme sociocultural conformat per associacions històr-iques com la Farinera Ateneu del Clot, la Formiga Martinenca, l’Orfeó Martinenc, l’associacionisme solidari a través d’entitats com Mestres per Bòsnia i Sant Martí amb el Sàhara. I, moltes d’altres associacions i entitats que donen vida al barri.

“La cultura asiàtica està molt absent. Només és veu immigració xinesa treballant. No se’ls veu fent vida de barri, ni participar, no s’els veu participant a entitats ni creant les seves pròpies associacions. Això a la població li crea certa desconfiança: què fan? On van?Als paquistanesos tampoc no se’ls veu massa a nivell de barri”

24 Centre Cultural Islàmic Català. http://es-es.facebook.com/pages/Centre-Cultural-Isl%C3%A0mic-Catal%C3%A0/122948707789426?sk=wall&filter=12

41

“A l’Ateneu tenim un grup mexicà que fan danses tradicionals, fan activitats obertes. Alguns grups llatinoame-ricans formen les seves pròpies associacions”.

“El Centre Cultural Islàmic ha anat a manifestacions antifeixistes que s’han fet”

“Les dones musulmanes i les joves son les més actives i son les que fan més accions voluntàries”.

Finalment, destacar les relacions de cooperació entre ciutadania, recursos tècnics i administració a l’hora de donar resposta a diferents problemàtiques identificades per el barri com per exemple les relacions amb la “qualitat de vida de la gent gran i d’aquelles persones que pateixen alguna tipologia de malaltia mental”. Des del 2011 es treballa conjuntament , sumant esforços i recursos, desenvolupant en el Clot i Camp de l’Arpa dos projectes. Un d’ells és Radars, el qual busca facilitar que les persones grans puguin continuar vivint a casa seva, contant amb el recolzament del seu entorn més immediat, principalment la complicitat i el recolzament del veïnat i dels com-erciants de proximitat. És per això que es teixeix una xarxa solidària de prevenció i detecció a través de “radars veïnals” i comercials, professionals de diferents serveis, associacions, i entitats, juntament amb persones vol-untàries. Totes elles treballen per poder donar una millor qualitat de vida a les persones grans i així aconseguir un barri més humà i solidari. Altres accions comunitàries són el “ “Projecte d’Escales” o “Camins Escolars – Espais Amics”. La primera té com objectiu abordar des d’una perspectiva tècnica i comunitària la convivència en les escales de veïns en que es donen situacions vinculades a persones amb alguna malaltia vinculada a salut mental. “Camins Escolars” promou la participació de la comunitat educativa i comerços en el traçat de camins escolars segurs cap a les escoles, recuperant carrers com a espais de relació i convivència.

Grup de Treball Comunitari del projecte Radars

42

“S’estan reprenent uns valors, formes d’actuar, deixant enrere l’ individualisme i anant cap a pràctiques comunitàries: amb qui podem fer alguna cosa? Una queixa? Una activitat?”

“Participar en un projecte que s’està duent a terme al barri com és Radars, m’ha donat la perspectiva de barri que té moltes entitats i entitats molt implicades que hi participen. Participen entitats molt arraigades, de fa molt de temps i entitats noves que representen diferents realitats culturals. Que hi hagi un espai intercultural és important i necessari”.

“No sé si abans hi havia tanta relació entre les entitats. Des d’aquest any i mig serveis Socials comença a par-ticipar i promoure projectes comunitaris. Abans no hi havia tant aquest treball. Hi havia coordinació amb serveis relacionats amb problemàtica social, però no amb l’associació de veïns, Federació d’entitats, etc.”

“Col·laborem amb moltes entitats de forma puntual. Participem del programa comerç i escoles, donem suport als geganters, al Casal d’avis...”

“S’està veient com els diferents estaments del barri (administració, entitats, associacions, activitat comercial local) hi ha hagut postures d’acostament, son conscients que és una situació que supera a tothom i estan deix-ant de competir per cooperar. S’estan establint sinergies”

43

1.6HISTÒRIA ADMINISTRATIVA I POLÍTICA

El Clot és un barri amb intensa activitat política, participació ciutadana a les associacions tradicionals i presència a la vida dels partits polítics. Una prova d’això són les nombroses organitzacions polítiques que hi ha al barri, així com la participació en temes relacionats amb política i de caràcter reivindicatiu de moltes entitats del Clot .

“El Clot es un barrio muy guerrillero, se protesta, hay tres o cuatro casales de jóvenes, la gente joven y los mayores se movilizan, aunque no creo que se hayan conseguido demasiadas cosas”.

“El barri del Clot i el districte de Sant Martí potser han estat els més reivindicatius de Barcelona. També Nou barris”.

“He sigut molt batalladora amb les coses, mobilitzacions, manifestacions...”

“Hem passat moltes històries i moltes lluites. Els meus pares estan decepcionats en tant que moltes de les lluites que van fer: tancament dels diumenges, reivindicacions del sector, etc. ara s’han tornat a perdre”

“Hemos tenido varias luchas para que el barrio fuera major. Hay cosas que se consiguieron”.

“Nosaltres som dones que vam participar en la creació del primer Consell de Dones de Sant Martí”.

“Les dones vam ser les primeres que vam sortir al carrer per reivindicar l’escola d’adults. Les aules eren al carrer per a poder reivindicar l’escola d’adults i el centre cívic. Ara hi ha places per on jo visc que els hi ha donat nom de dona”.

“La gent veu que per canviar les coses el que s’ha d’aglutinar per aconseguir coses, ho han de fer de manera conjunta, no ho poden fer sols”

A part dels partits polítics , al Clot existeixen altres grups de caràcter polític amb presencia al barri. Des de la Forja, un centre “ocupat”, que porta l’organització juvenil ARRAN, la qual realitza diferents activitats tant de caràcter polític com reivindicatiu, així com altre tipus d’activitats obertes al barri i de teixit associatiu. També participen en l’organització de la Festa major així com en d’altres esdeveniments o reivindicacions conjunturals.

44

El moviment anarquista també té arrelament en el barri i és present en diverses reivindicacions locals i a nivell de ciutat. El moviment anarquista , juntament amb altres col·lectius, gestiona el centre social “ocupat” anomenat Revoltosa, situat al veí Camp de l’Arpa però que aglutina tant veïns com col·lectius d’ambdós barris, també doncs, del Clot. A la Revoltosa hi tenen cabuda diferents col·lectius que realitzen activitats en el centre tals com xerrades i tallers, així com alhora disposen d’una biblioteca i una botiga d’intercanvi.A nivell de ciutat, existeixen plataformes o entitats que també duen a terme accions al territori. Un exemple d’això és la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques des de la qual, s’han realitzat accions reivindicatives al barri del Clot. Un altre exemple és la plataforma “Unitat Contra el Feixisme i el Racisme” que també ha realitzat accions al Clot.

En el mateix sentit, el moviment 15M, el qual ha tingut una gran importància a tot l’Estat, també ha format part de la vida política del barri del Clot amb el naixement d’una Assemblea que es reuneix regularment a la plaça Font i Sagué, davant del mercat. Des d’aquesta assemblea s’han dut a terme mobilitzacions de tot tipus i realitzant activitats com passis de vídeo i xerrades. Una de les actuacions més importants realitzades per l’Assemblea de barri ha estat la lluita contra els desnonaments, tot i que també ha tingut una important implicació contra les retal-lades en sanitat i educació, realitzant diversos actes entorn aquets temes, així com donar recolzament als trebal-ladors i usuaris de l’Hospital Dos de Maig davant el intent del tancament del centre. Aquest està situat al barri de la Sagrada Família però dóna cobertura a veïns i veïnes del Clot.

Les associacions del Clot participen a nivell de ciutat en diferents òrgans de participació promoguts per diverses institucions , tals com l’Ajuntament de Barcelona i el propi Districte. Aquesta participació es vehicula majoritària-ment per via de les entitats més representatives del barri com l’Associació de veïns la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa, les quals, a través de representants o a través d’altres organitzacions com la FAVB, participen del Consell de Ciutat, en el Consell d’Associacions de Barcelona o en els processos participatius de redacció del PAM a nivell de ciutat. D’altra banda, les associacions juvenils i d’educació en el temps del lleure, també participen a través de les seves estructures internes en espais com el Consell de Joventut de Barcelona.

Destaquen el Consell de la Ciutat i alguns Consells Sectorials. Aquests consells estan compostos pels grups municipals, consells sectorials , associacions i institucions de la ciutat, persones d’especial rellevància ciutadana i persones escollides aleatòriament d’entre totes les inscrites en el registre ciutadà. Són un òrgan consultiu i de participació ciutadana.

45

“Ens arriba la informació de que s’està fent al barri a través de l’Associació de veïns. Aquesta és molt activa. Ens trobem amb ells mínim 2 cops al any i és a través d’ells que vinculen les demandes dels veïns: per exemple van comunicar-nos que hi havia la demanda que no hi havia prous llocs per seure. Posteriorment es van dur a terme passos per donar-hi resposta”.

“Hi ha una part de la societat que s’organitza, que lluita, que fa propostes, però els polítics no fan cas d’aquests moviments”.

Alhora, a nivell de Districte existeixen altres òrgans consultius com el Consell Ciutadà de Districte que és el màx-im òrgan consultiu i de participació del Districte. La convocatòria de participació és oberta i algunes entitats, de la mateixa manera que participen de la redacció del PAM (Pla d’Actuació Municipal) mitjançant els mecanismes que l’Ajuntament posa a disposició de la ciutadania , també participen en la redacció del PAD (Pla d’Acció del Districte).

En referència al barri, existeix també el Consell de Barri, en el qual el Regidor del Districte, informa i recull les aportacions de les i els veïns de forma directa a través de la participació dels mateixos.

“Els barris hem de reivindicar coses, però no anar sempre en contra de tot, les entitats han de ser apolítiques.”

“L’Ajuntament, ha de ser sempre l’Ajuntament, governi qui governi, i s’ha d’estar bé amb ells.”

“Els mecanismes de participació existien i en certa mesura s’han mantingut. Abans els mecanismes acabaven sent massa carregosos, i acabaven sent ineficients. Potser la més participativa és l’Audiència pública ja que és la més directa, el Regidor ha de seure i escoltar i respondre als veïns. Amb el nou govern, semblava que en aquest aspecte aniria millor però potser per manca d’iniciativa o de voluntat, després d’un temps no es veu cap progressió. No veiem una voluntat de que la gent participi, veiem ganes de quedar bé.”

“La qualitat democràtica a les institucions deixa molt que desitjar, ara ens ignoren, no s’acaba de veure que les institucions afrontin els problemes, no veiem un pla d’atur ni un per frenar els desnonaments.”

A les eleccions locals de la última dècada (1991-2011), el partit polític més votat al Clot ha estat el PSC, acon-seguint la màxima puntuació l’any 1991 amb un 44,8% i la seva menor votació el 2011 amb tant sols un 22,69%. En aquest mateix període, el següent partit polític més votat ha estat CIU (Convergència i Unió), que en les pas-des eleccions va superar per primera vegada a la resta de partits am un 26,08% dels vots25.

25 Per analitzar la participació política s’han utilitzat les dades producte de la construcció de taules a partir de la ZEG (Zona Es-

46

Taula 4: Eleccions Locals 1991-2011. ZEG CLOT. Percentatge sobre votantsAnys Blancs Nuls PsC-PM CiU PP ERC ICV-EV Altres2011 5,31 1,94 22,69 26,08 13,94 6,93 10,94 12,132007 4,60 0,60 30,70 24,30 12,20 11,50 9,90 6,202003 1,70 0,40 34,90 19,20 12,60 16,10 13,00 2,101999 1,80 0,50 48,30 20,60 10,80 7,80 6,80 3,401995 0,90 0,20 39,20 30,90 12,00 6,80 8,30 0,701991 0,80 0,30 44,80 33,40 7,00 3,40 7,30 3,00

Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.

A les eleccions al Parlament de Catalunya els partits polítics més votats han estat CIU i PSC. En els anys 1992, 1995 i 2006 CIU ha recollit la major votació i el PSC en els anys 1999 i 2003. El 1992 CIU va obtenir un 48,4% dels vots, mentre que en el 2003 tant sols arriba a un 26,8%. En el cas del PSC el seu millor resultat el va acon-seguir el 1999 amb un 37,6% i la seva menor votació ha estat el 1995 amb un 20,4%.

Taula 5: Eleccions Autonòmiques 1992-2010. ZEG CLOT. Percentatge sobre votants Anys Blancs Nuls PsC-PM CiU PP ERC ICV-EV Altres2010 3,77 0,60 18,11 34,65 11,22 8,310 10,20 6,192006 2,10 0,20 24,90 27,40 10,30 15,20 13,60 2,302003 1,00 0,20 30,20 26,80 11,80 19,70 9,10 1,201999 1,00 0,20 37,60 35,20 9,70 10,20 3,40 2,60995 1,00 0,20 20,40 41,50 13,50 11,60 10,90 0,9092 1,30 0,30 22,50 48,40 6,20 9,30 7,70 4,40

Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.

En les Eleccions Generals, a partir de 1996 la votació majoritària ha estat pel PSC que ha obtingut un 44,9% el 2008, la seva màxima votació. CIU tant sols s’ha imposat al PSC el 1993 amb un 34,8%, i la seva menor votació ha estat el 2004 amb un 18,9%.

tadística Gran) que inclou Clot i Camp de l’Arpa.

47

Taula 6: Eleccions Generals 1993-2011. ZEG CLOT. Percentatge sobre votantsAnys Blancs Nuls PsC-PM CiU PP ERC ICV-EV Altres2011 1,70 1,40 26,68 26,36 17,38 8,63 11,05 6,582008 1,80 0,50 44,90 19,40 14,60 8,60 6,90 3,102004 1,10 0,20 38,80 18,90 13,90 18,50 7,30 1,302000 1,80 0,30 32,60 28,40 21,20 7,10 4,60 4,001996 0,80 0,30 34,90 31,70 18,30 5,30 8,10 0,601993 0,90 0,40 28,30 34,80 17,50 6,00 9,00 3,10

Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.

Així doncs, observant les diferents dades podem dir que existeix un criteri diferent de votació depenent de l’àmbit electoral de la votació, encara que hi hagi una major concordança entre eleccions locals i eleccions generals.

Majoritàriament, la ciutadania es defineix políticament d’esquerres, concretament propera a partits polítics com el PSC, ICV i ERC.

“La gent del barri és de tendència socialista. Ara sembla que això s’amaga”.

“El color del barri és molt d’esquerres (això es veu en que la societat civil és molt activa, amb moltes ganes de participar) és d’ERC, d’Iniciativa per Catalunya, i en segona, tercera i quarta força CIU, PSC, PP”

Electoralment, un dels canvis més significatius a nivell de districte ha estat el pas del govern socialista pel conver-gent. Aquest canvi ha despertat diferents reaccions tant en el Districte com a nivell de ciutat.

“Els canvis polítics del barri (abans PSC i ara CIU) no generen cap tipus de canvi ni tenen un efecte en la realitat dels comerços del barri”.

“El PSC va governar molts anys a Barcelona i al districte. Això va generar una sèrie de dinàmiques que afa-vorien només a uns quants. El canvi de govern ha fet agafar oxigen, reprendre coses que s’havien deixat, fer avaluació...”

“Ha sigut idoni el canvi per agafar oxigen trencar la generació de certes rutines i tendències que s’havien creat”.

48

“El canvi que hi ha hagut a l’ajuntament no m’ha agradat. Amb l’ anterior govern s’havien aconseguit moltes coses”.

De la relació entre la classe política i la ciutadania s’extreuen diferents reflexions i/o valoracions referents al treball i la utilitat dels i les governants.

“Les coses importants: vivenda, feina, família, les prioritats de la persona la política no hi està donant re-sposta. La gent està bastant cremada amb els partits polítics. Gent que era militant aquí al barri ha deixat de ser-ho. La gent ha perdut la confiança”

“Els polítics actuals, els que estan al govern no estan preparats, no tenen les eines apropiades, no crec que estiguin lluitant suficient. No estan fent de mediadors en conflictes. Han de lluitar per un procés de canvi”.

“Molts problemes estan per sobre de les respostes que pot donar el districte”

49

2 Anàlisi Sectorial2.1TREBALL I OCUPACIÓ

La situació del mercat laboral al barri del Clot, determina en gran mesura la qualitat de vida i el benestar dels veïns i veïnes del barri, així com la pròpia situació de la comunitat en general i l’estat de la convivència que es desen-volupa en ella.

El barri del Clot, com a realitat no aliena als canvis que es desenvolupen en el seu entorn, s’ha vist afectat pels efectes de la crisi econòmica i financera actual, fet que ha deixat petjada tant al Clot com a Sant Martí. Així doncs, segons dades analitzades, podem assenyalar diferents canvis significatius que s’han donat en els últims anys a la ciutat de Barcelona i en el barri del Clot, així com analitzar la situació actual que viu el barri en matèria laboral. A Barcelona hi ha un total de 112.47926 de persones aturades, que representa un 10,5% de la població activa (1.067.749 persones). A data d’ Octubre del 2012, un 50,76% són homes i un 49,24% dones. Si s’ analitza l’evolució de l’atur registrat en els últims cinc anys i agafant com a referència el mes d’Octubre, s’observa que a l’Octubre del 2007, a la ciutat de Barcelona es va registra un atur de 51.391 persones, 44,77% d’homes i 55,23% de dones. Per tant, s’identifica un increment exponencial de l’atur registrat a nivell de ciutat en els últims cinc anys, concretament aquest augmenta un 108,62%.

El Districte de Sant Martí concentra el 15,70% de l’atur de la ciutat de Barcelona (17.624 persones el desembre del 2012). Presentant un augment progressiu a mesura que augmenta la franja d’edat de la població. D’aquesta manera els aturats menors de 20 anys representen el 0,92% del total d’aturats de Sant Martí, el tram d’ edat de 20-24 anys és del 4,44%, les persones d’ entre 25 i 29 anys el 8,79%, la franja d’edat de 30-44 anys el 39,35% i les persones de 45 anys o més el 46,49%.

26 Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Octubre 2012.

50

Taula 7: Aturats per grup d’edat. Any 2012. Mes de desembreSexe / Districte Total Aturats <20 anys 20-24 anys 25-29 anys 30-44 anys 45 y més anys

Barcelona 112.192 1.006 4.668 10.437 45.477 50.604 Sant Martí 17.624 163 782 1.550 6.935 8.194 HOMES

Barcelona 57.062 562 2.517 5.355 23.678 24.950 Sant Martí 8.933 95 414 818 3.619 3.987

DONESBarcelona 55.130 444 2.151 5.082 21.799 25.654Sant Martí 8.691 68 368 732 3.316 4.207

Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya.Elaboració del Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Al focalitzar la mirada en el barri del Clot, les dades aporten en el mes de desembre del 2012 un total d’aturats 1.934 persones, un 1,72% respecte al total d’aturats de la ciutat de Barcelona. El percentatge d’homes en situació d’atur és lleugerament inferior al barri del Clot al de les dones, mentre que a Barcelona s’inverteix la diferència sent les dones les que presenten una xifra d’atur lleugerament inferior a la dels homes..

Taula 8: Atur per sexe, Barcelona, barri del Clot. Desembre de 2012Total aturats Homes Dones

Barcelona 112.192 57.062 55.130

El Clot 1.934 951 983

Font : Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya.Elaboració del Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona

L’incrementa de l’atur i la mancança d’ofertes de feia, es reflexa en la vida quotidiana dels veïns i les veïnes del barri i representa una preocupació important en les seves vides. D’aquesta manera es reflexa en moltes de les opinions recollides on en elles es descriu aquesta manca de llocs de feina.

51

“Hi ha moltes dificultats per aconseguir ocupació en el barri. Especialment en el cas d’homes que no tenen la sortida del servei domèstic”.

“L’atur juvenil i la precarietat laboral afecta al barri”.

“El modelo de sociedad actual pone en el centro el trabajo haciendo que el reconocimiento y la participación social se vinculen con la ocupación. La falta de trabajo sitúa a la población en un estado ausencia de sentido”.

“La vivencia de la situación del mercado de trabajo en el barrio es que no hay ocupación y que Sant Martí es el distrito con más paro de todo Barcelona. Se detecta disconformidad ante la ausencia de acciones concretas por parte de la administración para dar respuesta a esta situación”.

“En la societat actual quan perds la feina no ets ningú”.

“No creo que la crisis haya tenido un impacto fuerte en el barrio. El que tiene trabajo sigue haciendo lo mismo, lleva el ritmo que tenía hasta el momento”.

Podem observar també l’evolució de l’atur registrat segons la nacionalitat de la població activa, una dada necessària per poder definir millor quina és la situació de les persones estrangeres en matèria laboral, i com ja hem coment-ant, també en la seva qualitat de vida en general. Observem que les persones estrangeres aturades a la ciutat de Barcelona representen el 20.35% del total a data de desembre del 2012, observant un increment de més de vuit punts respecte les dades d’Octubre del 2007 (12,78%)27. També podem observar l’evolució a l’alça de l’atur registrat entre la població estrangera en els últims cinc anys, ja que en Octubre del 2007 es situava en 6.573 persones de nacionalitat estrangera en atur, esdevenint doncs, més del doble si mirem la xifra de cinc anys després, la qual representa 22.622 persones. Per tant, hi ha hagut un increment del 312,83%28. Altres opinions, expressen la dificultat de trobar feina per les persones immigrades, ja que el fet de no estar en una situació regular en molts casos ja suposa una dificultat afegida, i si sumem la falta de llocs de feina, la situació empitjora.

27 Font: Departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona.28 Font: Departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

52

“Las vivencias y experiencias respecto al mercado de trabajo y la ocupación por parte de las personas in-migradas del barrio se centra en la inexistencia de ofertas de trabajo aun teniendo el permiso de residencia y trabajo, el aumento de personas cualificadas en el sector sanitario que acceden a ocupaciones donde antes no se requería una formación como vía de acceso »

“Cuando no tenía permiso de trabajo me llegaban muchas ofertas de trabajo que no podía aprovechar porqué no me podían contratar. Ahora que tengo permiso de trabajo no me llega ni una oferta… en mi empresa pido más horas para llegar a fin de mes y me dicen que me conforme con lo que tengo porqué otros no tienen nada”.

“Yo soy auxiliar de enfermería y cuando llegué en 2006 conseguí trabajo rápidamente en atención a an-cianos. Ahora te piden la titulación de auxiliar en enfermería y todo el personal sanitario despedido de los cen-tros hospitalarios se han puesto a trabajar en atención a la tercera edad”.

Respecte a l’ocupació de les persones immigrants i el mercat laboral en el seu conjunt, algunes opinions recollides apunten a un canvi substancial en les relacions que s’estableixen en el marc laboral entre la població autòctona i la població immigrant. Les opinions apunten a un canvi en la predisposició de la població autòctona vers certs treballs, que en una altra època no tindrien pas demanda de la pròpia població espanyola i data d’avui, degut a la situació actual, tornen a patir altes demandes. Tot i així, segueix existint una reticència per part de la població autòctona per assumir certes feines.

“Se identifica un cambio en la predisposición de las personas autóctonas a ocupar puestos de trabajo que antes rechazaban y que eran desarrollados por personas inmigradas. Aún así las expectativas en relación al salario, el horario y demás condiciones laborales hacen que sean las persona inmigradas las que mayoritari-amente lleven a cabo los trabajos de cuidado de personas en domicilios “

“Antes había trabajos duros que los de aquí no los querían como construcción o limpieza. Ahora sí los quieren”.

“hi ha ofertes laborals com atendre a gent gran en domicilis particulars que no volen les persones d’aquí. Les sudamericanes estan més obertes a acceptar tot tipus d’ofertes i feines”

53

A Sant Martí hi ha 17.60029 persones a l’atur, suposa un 15,64% del total de la població en atur de Barcelona; esdevenint un dels districtes amb un major nombre de persones aturades a Barcelona. La població estrangera en atur a Sant Martí és de 3.413 30persones, fet que representa el 14,3% sobre el total d’aturats del districte.

Respecte al barri del Clot, la taxa de desocupació es troba lleugerament per sota de la mitjana de la ciutat de Bar-celona, concretament en un 10.12%. A diferència del barri del Clot, el districte presenta unes dades preocupants pel que fa a l’atur , ja que la taxa d’atur es situa en un 11,4%, per sobre de la mitjana de la ciutat. Sant Martí és el quart districte amb més aturats, per sota de Nou Barris, Ciutat Vella i Sant Andreu.

El barri del Clot, rep assistència en matèria laboral des de l’Oficina de Treball de la Generalitat ubicada al barri veí de la Verneda. Mitjançant aquest recurs, els ciutadans poden obtenir accés a cursos ocupacionals, a la borsa de treball i a una orientació laboral. Des de l’oficina de treball també es poden realitzar tots els tràmits referents a la contractació de personal, així com al pagament de taxes i altres tipus de serveis.

En el barri del Clot es troba també la Fundació Claperós, fundada el 2006, que treballa promovent el compliment per part de les empreses catalanes, la responsabilitat social empresarial i l’orientació, formació i inserció laboral de les persones.

El Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de Sant Martí, ubicat al Centre Cívic Besòs, és un equipament juvenil que ofereix serveis d’orientació, atenció i assessorament a la població jove sobre vivenda, formació, treball, salut, oci , entre d’altres. L’atenció al barri del Clot es realitza una vegada per setmana a través del programa Antena Jove del Clot que disposa del seu espai a l’EAMP.

Els ciutadans i ciutadanes del Clot poden ser atesos i fer ús d’altres recursos que, encara que no es trobin ubicats al propi barri, són propers. Un exemple és: Barcelona Activa 31(Agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona, integrada en l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació) que ofereix acompanyament a la ciutadania en processos d’auto-ocupació, capacitació i formació professional, dóna suport a les empreses de la ciutat, realitza accions de promoció de la ciutat de Barcelona, entre moltes d’altres.

29 Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Octubre 2012.30 Nota: les dades més recents són del 201131 Font: http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/cat/

54

2.2EDUCATIU (educació formal, no formal i informal)

Per tal de poder oferir una visió global del panorama educatiu del barri del Clot, és necessari tenir en compte no sols els equipaments destinats a la formació acadèmica en un sentit estricte de la paraula, com podrien ser els centres d’educació primària o els instituts d’educació secundària (educació formal), sinó que també els centres on s’ofereix una educació no formal entenent que són aquells que tenen lloc fora de l’àmbit escolar i en els que es realitza una educació intencional i metòdica. Es dóna una àmplia varietat d’espais on el seu caràcter esdevé lúdic, socioassistencial i sociocultural. Com exemples d’institucions no formals podem destacar: serveis i recursos on es realitzen activitats extraescolars, casals infantils, ludoteques, esplais, entre d’altres. Cal tenir en compte també els espais on, pel tipus de relacions que s’estableixen, es converteixen en espais informals d’aprenentatge. Aquests espais poden ser tant naturals com el carrer, el parc o el transport públic. Espais que compleixin condicions singu-lars d’interrelacions entre ciutadans.

En relació amb els recursos educatius formals, el barri del Clot té dues guarderies públiques i quatre de privades. També té tres escoles públiques d’educació infantil i primària, un institut públic d’educació secundària i un centre concertat d’educació infantil, primària i secundària. Així com també disposa d’una aula de formació per adults/es.

Taula 10: Centres educatius del Clot (2012)Guarderies LLI pública La Farinera.

LLI pública el Clot de la MelLLI privada GiravoltLLI privada Ter VintLLI privada Tabatha

LLI privada Serralada

Escola d’ Educació Infantil i Primària CEIP La Rambleta del ClotCEIP Escola Casas

CEIP La Farigola del Clot

Institut d’Educació Secundària IES Salvador Espriu

55

Centre Concertat (infantil, primària, secundària i adults Escola tècnica professional del Clot

Aula de formació d’ adults AFA Rambleta del Clot

Pel que fa a l’educació secundària, l’IES Salvador Espriu és el centre de referència del barri del Clot. La proximitat i àrea d’influència del barri veí Camp de l’Arpa, fa que als IES Zafra i IES Broggi hi cursin els seus estudis joves del barri del Clot.

Per tal de descriure el nivell acadèmic de la població , presentem percentatges de la població segons el nivell d’estudis. El percentatge de població més gran de 16 anys sense estudis al barri del Clot es troba per sota de la del districte (11,4%) tot i que a la Taula 7 podem veure les diferències entre els dos sexes. El percentatge de població amb estudis primaris o EGB també és lleugerament menor a la taxa del districte (23,6%).

Gràfic 1: Nivell acadèmic del barri del Clot 2011

Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30.06.2011. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Població més gran de 16 años

56

D’acord amb el gràfic anterior, hi ha un major percentatge de dones sense estudis que d’homes. Tot i que també hi ha un major percentatge de dones amb estudis primaris i estudis universitaris. En canvi, trobem un major percen-tatge d’homes amb un nivell acadèmic de batxillerat i formació professional.

El percentatge de població amb batxillerat inferior, graduat escolar arriba a un 22,8% en el Clot, per sobre del per-centatge del districte (22,2%). El mateix succeeix en el batxillerat superior BUP, COU, CFGM, FPII, amb un 25,3 % de la població al Clot, mentre que a Sant Martí és del 22,7%. Pel que fa a les titulacions universitàries, el Clot presenta un 20,7% , un percentatge més elevat que el del Districte que és d’un 20,1%32.

El nivell acadèmic requerit en educació formal es percep de manera diferenciada en els col·lectius de procedèn-cies diverses al realitzar comparacions amb els països dels quals provenen:

“El nivell que hi ha aquí a Catalunya no té res a veure amb el nivell de Xina, sobretot respecte les matemà-tiques. A Xina hi ha més nivell. S’estudia molt més”.

El districte de Sant Martí, és el primer districte de la ciutat, respecte al percentatge d’alumnat en centres públics (un 61,24% en educació bàsica, 3 a 16 anys), supera àmpliament el percentatge de la ciutat (del 40,11%)33. Sant Martí és també el districte amb una major demanda atesa en educació infantil pública (65,4%), per sobre de la mitjana de la ciutat (53%).

La taxa de concentració d’alumnes estrangers per centre, en el barri es situa en el 13,4% 34de mitjana. A Sant Martí, d’un total de 42 centres públics, hi ha 12 amb una concentració d’alumnat estranger per sobre del 30%35 .

Com exemple d’això, es pot identificar vivències passades de l’ Institut Moisés Broggi ubicat al barri veí de Camp del Arpa, centre que va portar grans esforços significatius per donar resposta a aquesta situació i generar canvis en aquestes dinàmiques. Actualment els veïns i veïnes reconeixen els seus avenços encara que segueixen pre-sents les dificultats que s’han presentat anteriorment:

32 Font: Lectura del Padró Municipal d’ Habitants a 30.06.2011. Departament Estadística Ajuntament de Barcelona. Nota: Població classificada amb 16 anys o més.33 L’escolarització a la ciutat de Barcelona, Curs 2011-2012. Recull estadístic. Maig 2012. Consorci d’Educació de Barcelona Gen-eralitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona.34 L’escolarització a la ciutat de Barcelona, Curs 2011-2012. Recull estadístic. Maig 2012. Consorci d’Educació de Barcelona Gen-eralitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona35 L’escolarització a la ciutat de Barcelona, Curs 2011-2012. Recull estadístic. Maig 2012. Consorci d’Educació de Barcelona Gen-eralitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona.

57

“Del 2004 al 2011 en el Broggi teníamos un 98% de inmigración de origen mayoritariamente sudamericano y las aulas de acogida estaban a reventar. Daba la sensación que hacía falta un centro que concentrase toda la inmigración para liberar al resto de centros de la zona. A partir de la intervención de la inspectora de educación y de las decisiones de la nueva junta directiva del centro se decidió cerrar 2º y 3º de ESO. Hace dos años la situación ha cambiado mucho, los padres del barrio han vuelto a matricular a sus hijos y han dado un voto de confianza a la escuela”.

L’accés d’alumnes als centres educatius privats, en moltes ocasions es veu condicionat pel requeriment del paga-ment de les quotes, element que dificulta especialment l’accés al alumnat de procedència estrangera. Així doncs, aquest col·lectiu té dificultats per accedir a aquests centres i es genera doncs, un factor d’exclusió.

“L’escola ETP té dues condicions molt significatives: les quotes i la tradició catòlica. La primera més que la segona pot dificultar l’accés de persones de diverses procedències”.

“Em va sorprendre quan em van informar que al barri del Clot hi havia un 17% d’immigració. De seguida vaig pensar que aquesta proporció no era representativa a l’escola”.

El moment en el que es produeix l’arribada al país i al barri, així com les diferències culturals existents en funció de la cultura, condicionen la vivència al procés d’adaptació del nou alumnat als centres educatius. Les percepcions de la implicació familiar en el procés educatiu tenen pels i les veïnes un component cultural.

“Los alumnos extranjeros que llegan a la escuela con 12 años están muy descolocados y es donde más re-lieve e importancia tiene el Punto de Información GIP dentro de la escuela. Si este recurso no estuviera dentro de la escuela estos alumnos difícilmente se desplazarían a otro sitio donde les ofrecieran esta información”.

“Els xinesos estan més integrats a nivell escolar però no es així a nivell de les famílies, les quals no participen en cap de les activitats proposades per l’escola”.

“Valorem que els nens i nenes de procedència xinesa fan més esforços per integrar-se, però amb les famílies es difícil el contacte i la relació.”

“Amb altres famílies de diverses procedències detectem que la manca d’integració i de participació te a veure amb problemàtiques familiars i econòmiques”.

58

“Aquí los profesores son muy buenos. Cuando llegué estudié un postgrado y veía como los compañeros se pasaban cosas y a mi me excluían. Al principio la gente es muy cerrada, luego se va abriendo”.

La situació actual dels centres educatius dista dels models educatius anteriors. La comparativa entre ambdós és un exercici recurrent, molt present en les converses dels veïns i veïnes del Clot:

“La qualitat de l’ensenyament s’ha de millorar, s’ha arribat al límit en molts temes”.“En aquests moments observem que els professors s’han afartat d’un model de col·leguisme i que a les aules

se’n comença a veure els efectes, ja no senten ‘Oye a mi no me ralles’, ‘Anda acuéstate’ o ‘A mi no me pones la mano encima hija de puta’. Ara l’ambient a les aules està molt millor, hi ha més autoritat per part dels mestres i ja no sentim ‘Te voy a denunciar’”.

“A les escoles el barri, en la meva època hi havia por. Si la professora et castigava t’enduies una cleca a casa. Els pares et deien alguna cosa hauràs fet. No era un bon sistema d’educació el que vaig rebrem però tampoc ho és el que hi ha ara, els nens tenen poc respecte començant ja a casa amb els pares. Veus nens que els hi diuen als pares tu calla’t. Hi ha una dificultat per posar-se en el lloc de pares. Amb algunes coses son molt estrictes i amb d’altres no. S’ha d’educar a casa no només a l’escola, donar exemple...”

“ Jo vaig anar a l’escola Cases i allà vaig disfrutar molt, vaig aprendre... era una escola molt seriosa, estaven molt pendent de la higiene, hi havia molta comunicació amb els pares... el dinar era boníssim! Ens quedavem a mitja pensió. L’escola per mi va ser molt important. Vaig ser molt feliç per estar a l’escola. Ara ha canviat. No perque s’hagi fet mixta, sinó perque ja no hi ha tanta relació. Cada vegada que ho parlo amb algú em diuen... uiiiii ha canviat molt”.

“Anys enrere, als anys 50 quan es crea l’escola, al barri del Clot, Poblenou i Sant Andreu hi havia molta in-dústria, l’escola va néixer amb la finalitat de crear professionals per a la indústria”.

“No som una entitat que ens manifestem políticament d’una forma concreta, ja que tenim diversitat de famíl-ies que formen l’escola, i segur que no totes tenen la mateixa ideologia. Defensem la tradició i cultura catalana com la nostra llengua. Som respectuosos i acollidors sense perdre el sentit de la pertinença. També a nivell espiritual i religiós”.

59

“Cal fer un replantejament de l’educació tant a les escoles com als instituts. Cal reflexionar entorn les noves formes de relació entre les persones. Introduir d’una manera clara l’educació social als espais educatius, no només als espais d’educació formal, sinó també els espai d’educació no formal”.

Es percep un bon nivell de qualitat educativa dels centres formals del barri, identificant-se alhora diferències en funció del centre i del reconeixement que aquest té per la població:

“L’escola ETP te molt de reconeixement al barri. Des de sempre hi ha hagut molta vinculació amb algunes de les entitats del barri, i en general bona relació. Atribueixo el gran reconeixement principalment a la qualitat de l’ensenyament que oferim, que no s’interessa només pels resultats acadèmics sinó que també ho fa pels processos d’aprenentatge”.

“les meves filles han estudiat al barri. Elles van estar contentes i jo també”.

“Si esta bé o no l’educació, això depèn de cada institut. El Sant Joan de Rivera ha hagut de canvia de cara, inclús ha hagut de canviar el nom, ara es diu Rambleta del Clot i ha hagut de renovar-se. En canvi la Farigola del Clot sempre ha anat bé”.

“La gent de la idea de la fama que tenen algunes escoles o instituts, i aquesta sensació es molt difícil de canviar, com per exemple el Sant Josep de Calassanç”.

La situació de crisi actual i els ajustos pressupostaris en l’àmbit educatiu són aspectes que preocupen i ge-neren desacord general. Tant la ciutadania com els recursos tècnics , destaquen els efectes negatius de la situació actual, així com els impactes futurs en les noves generacions:

“La situació als centres educatius és molt dolenta i els professors estan molt preocupats. S’ha reduït el pro-fessorat, no hi ha diners per material i fins que no passen quinze dies no es cobreixen les baixes”.

“En años tan duros como estos o haces piña entre los trabajadores o no hay nada que hacer… Los profesores están muy quemados pero se implican mucho con los alumnos, se quedan en la escuela cuando no les toca. Como claustro votamos que los sustitutos no hagan guardias que no se les pagan. También hay compañeros especialistas en ciclos sanitarios de grado medio que no cobran desde principios de curso”.

60

“En las aulas de educación especial hay actualmente muchos menos profesores para más alumnos. Además se han perdido profesionales como la enfermera que ofrecía consulta abierta, la figura de la tutora de acogida, la trabajadora social del EAP o la actividad gratuita de deportes que ofrecía AxC. Hay programas que están funcionando ahora y que no sabemos si tendrán continuidad durante el curso que viene”.

“Les retallades afecten directament als mestres i a la seva voluntat de educar als nostres fills que seran els ciutadans de demà”.

“S’han de posar més recursos, tenim escoles ben preparades, que tenen molta trajectòria aquí al barri i al Districte, el que necessiten son recursos”.

“Al barri del clot es veu afectat per la situació actual, hi ha famílies que no poden pagar llars d’infants, que estan treient els fills de les llars d’infants obligant que un dels dos membres de la parella no es pugui dedicar a la recerca activa de feina. Això els situa en una situació de molt de risc perquè a la que la persona de la parella treballa, la perd, ja no tenen res”.

“La infància s’esta veient molt castigada. La retirada de les beques menjador està afectant molt a les famílies perquè els nens no mengen més que una vegada al dia. Les beques menjador asseguren que almenys un àpat al dia els nens el facin correctament”.

“Els futurs ciutadans estan en una situació de molt de risc. Els mestres comencen a estar desmotivats per la situació i això està fent disminuir la qualitat de l’educació. S’hauria d’invertir en educació per ser en un futur competitius”.

“Al barri hi ha moltes escoles. Hi ha una natalitat elevada. Es va treballar per a tenir més llars d’infants públiques però a posteriori el model no estava consolidat. Caldria intentar mantenir el model on les famílies puguin deixar les criatures i aquestes rebin una educació de qualitat”.

Al barri del Clot, hi ha presència de l’ educació no formal al trobar-hi moltes iniciatives en el terreny soci-oeducatiu que ofereixen una educació enfocada a l’oci i al temps lliure. Moltes d’aquestes iniciatives provenen de les mateixes entitats que dónen vida al barri, com per exemple les agrupacions d’esplais i escoltes, amb una forta tradició al barri i a la ciutat. Trobem al barri quatre entitats dedicades a l’educació en el lleure, orientades als més petits i són: l’Esplai SCV, el Centre d’Esplai Joan Suñol, l’Agrupament escolta K-2, l’Esplai Xino-Xano.

61

La tasca educativa i pedagògica que desenvolupen és reconeguda, i el seu paper actiu i vinculació en el barri prové de la seva essència d’identitat:

“L’esplai, com a iniciativa social que ofereix un espai educatiu no formal, participa activament de les activitats de barri que es proposen des de la Federació d’Entitats”.

“El Centre d’Esplai esta molt arrelat al territori del barri del Clot. Es per això que desenvolupem la nostra tasca pedagògica des d’una perspectiva de pertinença al barri. Es un valor essencial del nostre ideari que els nens i nenes trobin en el seu barri un espai de creixement i convivència”.

“L’equip de monitors/es de l’esplai desenvolupa un seguit d’activitats com per exemple visites a altres as-sociacions del nostre barri (Casal de Gent Gran), gimcanes fotogràfiques o la tradicional Cadena de Favors (activitat on els nens i nenes interactuen amb els comerços del nostre barri)”.

La representativitat de tota la diversitat cultural existent en el barri no sempre està present en aquests espais edu-catius encara que es realitzen actuacions per treballar la interculturalitat:

“Els nens i nenes de l’esplai son d’entre el 70-80% de l’escola ETP Clot (amb la que compartim espai) i això es determinant. La resta són del barri o de fora del barri. Els diferents col·lectius de diverses procedències que conviuen al barri estan representats menys els xinesos i el col·lectiu del Pakistan”.

“No ho comparteixo totalment que hi hagin espais diferenciats entre grups de diferents cultures. Tot i que reconec que al “cau” (Agrupació escolta) no hi ha massa diversitat. Penso que falten més espais interculturals”

“Amb la nostra intervenció educativa treballem la interculturalitat des dels valors que configura el ideari del centre d’esplai. És important mantenir la identitat pròpia, construint una cultura oberta a la resta. L’equip de monitors/es treballen amb gran esforç per transmetre l’actitud de comprensió vers altres cultures i religions”.

Las persones que participen d’aquestes entitats valoren com necessària la creació d’una plataforma socioeduca-tiva del temps del lleure, que permeti el contacte i generi espais de trobada entre associacions i entitats del sector:

“Caldria crear una plataforma socioeducativa de lleure, que fos un espai de trobada de les associacions i col·lectius que tinguessin a veure amb l’acció educativa en temps de lleure. Aquest espai podria ser per compar-tir experiències i però també per fer front comú a les reivindicacions més concretes”.

62

“Es necessari el contacte directe entre associa-cions/entitats dedicades a l’educació en el lleure per a compartir un espai de coneixement i reivindicacions concretes que ens afecten. Remarca que aquest es un procés complicat, i que l’hauria de liderar per-sones disposades a treballar alguns anys (més de dos) per poder-ho engegar i consolidar”.

En aquest àmbit, des del mes de novembre del 2012, s’està duent a terme una experiència d’aprenentatge i servei amb joves del Clot interessats en crear un pro-grama de ràdio. Juntament amb l’equip de l’Ateneu es realitzen les accions formatives necessàries per tal que els joves participants puguin crear i conduir el seu propi programa de ràdio de proximitat.

A principis del curs acadèmic es va realitzar una convo-catòria oberta pels joves del barri d’entre 16 i 19 anys interessats pel mitjà radiofònic. Després de repassar la història de la ràdio, els diferents gèneres radiofònics i les tècniques de locució i guió tècnic pròpies del mitjà, l’equip ha iniciat el procés de creació. Durant el mes de febrer del 2013 el programa començarà les emissions per Internet. Per tal de dur a terme aquesta iniciativa 36conten amb el suport i la participació de Ràdio Ateneu del Clot i l’Ajuntament de Barcelona (Districte de Sant Martí).

36 Programa de Ràdio Jove “Dos Quarts de Clot”. Impulsa-da pel Projecte ICI, Ateneu del Clot, IES Salvador Espriu i Recur-sos Tècnics del Districte.

Alhora, en el barri també existeixen les Associacions de pares i mares (AMPA’S) que formen part de la Co-ordinadora d’AMPAS Clot- Camp de l’Arpa. Les AM-PA’S, vinculades als centres educatius del barri, real-itzen activitats socioeducatives amb els més petits com assenyalen a les conclusions del projecte de Temps de Barri, temps educatiu compartit (2008)37. Un pro-grama conjunt entre la Regidora d’Usos del Temps, 37 Diagnosi Educativa de Barri, el Clot i el Camp de l’Arpa del Clot, Districte de Sant Martí, Novembre 2008. Realitzat per Direcció d’usos del Temps, Institut d’Educació, Districte de Sant Martí i Fundació Jaume Bofill.

Joves preparant el Programa de Ràdio

Joves realitzant el Programa de Ràdio en directe

63

d’Institut d’Educació i els Districtes de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill, que tenen com objectiu dissenyar i aplicar accions per construir usos del temps i espais educatius per a la infància que contribueixin a la harmonització laboral i familiar de les famílies, amb actuacions que tinguin la implicació dels diferents agents que intervenen en l’àmbit educatiu i social38. Aquest projecte s’inicia amb l’elaboració d’un diagnòs-tic participatiu, en el que s’identifiquen les caracterís-tiques i demandes dels agents educatius i socials del territori.

Aquest diagnòstic, va revelar algunes dades significa-tives sobre les AMPA’s del barri, les quals entre d’altres agents, són les que promouen les activitats en el temps del lleure a part dels centres educatius. La naturale-sa activa i dinàmica de les persones que formen part d’aquesta, dóna pas a una àmplia i variada progra-mació que posa en el centre les activitats infantils però que alhora ofereix espai per activitats destinades a les famílies.

“Els pares i mares que participen a l’Ampa son molt actius, tenen ganes de fer coses”

38 Diagnosis educativa de barri. el Clot i Camp de l’arpa. http://w110.bcn.cat/UsosDelTemps/Continguts/Multimedies/Temps%20de%20Barri/educatiu%20compartit/Diagnosi%20dels%20barris/diagnosi_El%20Clot%20i%20el%20Camp%20de%20l’Arpa%20del%20Clot.pdf

“A l’Ampa es dinamitzen les activitats a través de diverses comissions que estan supervisades per la Junta de l’associació. Nosaltres entenem que han de ser activitats dedicades als nens i nenes de l’escola”.

“També organitzem i dinamitzem activitats per a les famílies, però no son gratuïtes. Ja que destinen la majoria del nostre pressupost a realitzar activitats per als nens i nenes”.

El Diagnòstic de Temps de Barri va concretar que les AMPA’s , els CEIP i les escoles concertades són sòlides i ben organitzades. La seva oferta d’activitats és àmplia, esdevenint la majoria d’activitats de caire esportiu. La majoria dels i les usuàries són alumnes del seu CEIP. Es produeixen diferències segons els cen-tres pel que fa a la programació, activitats i implicació de les famílies.

Els nivells d’implicació en la participació de l’AMPA són variables. Alguns dels seus membres valoren com imprescindible la necessitat d’equilibrar els temps de dedicació per assegurar la sostenibilitat de participació dels pares i les mares.

“La implicació varia, sempre hi han persones que assumeixen més feina que d’altres. La meva funció també es mirar d’equilibrar aquest fet, ja que l’excés de feina pot comportar que es cansin de ser a l’Ampa”.

64

La majoria de les AMPA’s tenen una bona relació amb la direcció del centre, encara que algunes assenyalen com una dificultat el relleu dels pares i les mares, fet que en dificulta el seu funcionament.

També a Temps de Barri (2008) es va assenyalar que la realitat de les AMPA en els IES és diferent, si bé organitzen activitats diverses i participatives, conten amb menys força que els centres d’educació primària. L’alumnat és menys receptiu a l’oferta extraescolar.

Com equipament educatiu no formal destacar també la ludoteca “El Xalet del Clot”, amb un gran espai i molta afluència d’usuaris/es, és molt coneguda per les famílies. La presència de la diversitat cultural és quasi inexistent, aspecte que relacionen amb l’ ubicació en la qual es troba.

“A la ludoteca tenim poca immigració, només un 1%. Estem ubicats al Clot de la Mel i aquí hi ha poca immigració, és un zona del barri que es va edificar nova fa 12 anys. La majoria dels nostres usuaris venen de l’escola concertada dels jesuïtes de la Rambla Guipúscoa. Allà també tenen pocs alumnes de procedència estrangera, només la ràtio mínima que els deriven des de serveis socials”

En aquest apartat cal fer referència a la Sala de Lectu-ra del Clot, a la qual s’ofereix un lloc polivalent amb biblioteca, zona d’estudi, accés a Internet, així com la realització de moltes activitats, sobretot enfocades al públic infantil, com conta contes o una zona de jocs.

Recentment ha obert les seves portes la biblioteca Caterina Albert ubicada al barri del Camp de l’Arpa a l’antiga fàbrica Alchemika. Tot i no trobar-se al barri del Clot, per la seva proximitat, esdevé un recurs que els veïns i veïnes tenen al seu abast i en poden fer ús.

Al barri està prevista l’obertura d’una Biblioteca (reivin-dicació històrica de les entitats del Clot) a la Plaça de les Glòries, en el mateix edifici que acolliria la seu del museu Disseny Hub Barcelona, que donarà cobertura als veïns del Clot com del barris fronterers tals com Poblenou, el Fort Pienc o la Sagrada Família. La Bibli-oteca , a l’espera de la pròxima inauguració és un eq-uipament pensat per donar cabuda a un nombre im-portant d’usuaris/àries els quals podran consultar tot tipus de materials tant en format paper com en format digital, així com materials audiovisuals. Aquesta bibli-oteca passarà a formar part de la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat.

Els espais o contextos familiars d’aprenentatge es donen de forma natural en situacions on es dónen una sèrie d’interrelacions entre veïns, ja siguin “autòctons” o “estrangers”, i entre ells. Aquests espais poden don-ar-se de forma natural al carrer, a les places, en equi-paments públics, en el transport públic…

En el cas del Clot, observem com aquests espais es centren en el Parc del Clot degut a les relacions que s’estableixen entre els seus usuaris , així com en els carrers comercials del barri i el Mercat.

65

2.3SANITARI

Pel que fa a l’Atenció Primària, el barri del Clot pertany administrativament al “SAP Litoral de Barcelona” (Servei d’Atenció Primària)i el “SAP Dreta Eixample” i té com a hospitals referents l’Hospital del Mar (en el barri de la Bar-celoneta) i l’Hospital de Sant Pau.

El barri és atès des d’unes àrees bàsiques de salut, diferents a la divisió territorial del barri. Així doncs, el Clot és part de dues àrees bàsiques de salut: Barcelona 10-G i Barcelona 10-E. Aquesta última àrea és atesa des del CAP Encants (ubicat al nord del barri de Camp d l’Arpa) el qual té els serveis d’ Atenció a la Salut Sexual i Repro-ductiva (PSAD-ASSIR) i el Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA). D’altra banda, Barcelona 10-G és atesa des del CAP Clot que es troba al mateix barri del Clot, el qual també disposa dels serveis d’ Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PSAD-ASSIR) gestionats pel ICS (Institut Català de la Salut), el Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) gestionat pel Parc de Salut Mar. Els i les veïnes que resideixen a la zona 10-E, són atesos al CAP Encants, ubicat al barri de Camp de l’Arpa, el qual també atén als i les veïnes dels barris de Camp de l’Arpa, Horta Guinardó i Congrés.

El desplaçament que han de realitzar els ciutadans del Clot que tenen assignada l’atenció sanitària al CAP Mara-gall mostren el seu desgrat per la llunyania i les dificultats de transport que es troben.

“El CAP està fora de l’àrea bàsica; les persones que atenem del Clot i que viuen a baix ho tenen força lluny. No hi ha facilitat de transport: hi ha un bus de barri però no passa per totes les zones del barri. No és una causa que faci que no vinguin al CAP, però fa que molta gent gran acabi venint en taxi”.

“Potser hi ha un CAP al Clot, però hi ha gent que han d’anar al CAP Maragall... i això està llunyíssim”.

“El CAP està situat fora de la zona, els pacients s’han de desplaçar i això no ajuda”.

Aquesta divisió de zones bàsiques sanitàries (ABS) tenen un total de 44.189 persones assegurades, la 10-E amb 18.626 i la 10-G amb 25.56339.

39 Registre central de persones assegurades (RCA).

66

El districte de Sant Martí disposa d’un Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) ubicat a la zona Fòrum que ofereix tractament ambulatori especialitzat per les persones amb drogodependències a tot el Districte.

El Clot és un barri equipat i ben distribuït en serveis: farmàcies i herbolaris enter d’altres, En general, la valoració respecte al volum de serveis sanitaris percebuda per la población del Clot és positiva:

“A nivell de serveis sanitaris el barri està cobert: tenim un ambulatori, un CAP i l’Ambulatori Central del Poble Nou”.

Les farmàcies són recursos sanitaris de proximitat que tenen una relació directa amb els veïns i les veïnes, a través d’elles s’adquireix una visió global i integral dels seus nivells de salut, necessitats, patologies… En algunes ocasions alguns recursos no pensen ser reconeguts per l’administració com interlocutors claus amb els que cal comptar en espais de debat i decisió.

“Des del punt de vista sanitari, en una farmàcia, estàs més proper a les persones, coneixes les seves neces-sitats i mancances”.

Divisió zones bàsiques d’atenció sanitàries Situació de Farmàcies i Herbolaris (Clot)

67

“El farmacèutic és el que té la relació més propera amb l’individu i a vegades l’administració no ho te prou en compte, no considera tot el que es pot fer i tot el que es pot ajudant en el paper de prevenció des de les farmà-cies. Crec que juguem un paper molt important de prevenció i que no es té prou en compte. Per exemple quan hi ha reunions al barri en les que es puguin tractar temes que afecten a la salut se’ns hauria de convidar i tenir-nos en compte. Aquest oblit és un problema generalitzat però que també es dona al barri del Clot. El farmacèutic té molt a dir i no se’l té prou en compte”.

S’identifica una certa relació de dependència vers el tècnic/a farmacèutic gràcies a la seva proximitat amb el client. El perfil de persona que més assisteix a la farmàcia són la gent gran, que donen alhora, un ús sanitari i social a les farmàcies:

“Pel que fa a la relació amb els clients, destacaria que la gent és fidel i agraïda, això té a veure amb el tracte de proximitat. La clientela té una dependència important amb el farmacèutic/a, ja que confien amb el teu criteri i estàs més pròxim que els centres de salut”.

“En las farmacias también te dan una atención de calidad, una vez pedí un medicamento para mi madre y removieron cielo y tierra para traerlo. Desde entonces siempre voy a esa farmacia y después le envío las me-dicinas a mi madre que le van muy bien”.

“La gent gran és el grup d’edat que presenta una major polimedicació. A més a més a la farmàcia hi ve molt gent gran que viu sola i que venen a parlar perque no tenen amb qui fer-ho”.

“A la farmacia, les persones venen a resoldre necessitats personals”

La instauració de mesures com l’euro per recepta i el copagament sanitari, han generat malestar a les farmàcies al aportar una nova funció que no s’havia donat fins al moment, també entre la ciutadania:

“Amb els canvis que han tingut lloc en els darrers mesos amb el tema de les receptes tenim una càrrega bu-rocràtica i hem de dur a terme una feina que no ens pertoca: ser cobradors i no farmacèutics. Des del meu punt de vista la gent del barri però ho ha viscut bé, accepten perfectament el nou funcionament”.

“Llegué aquí totalmente sana y hace una año me detectaron artritis reumatoide. La atención sanitaria que me han dado siempre ha sido buena, nunca me he sentido marginada. Lo único malo es la subida del porcentaje que hay que pagar por los medicamentos y el euro por receta”

68

La situación de salut, el nivel d’auto cures de les persones ha millorat en els últims anys. La participación a activi-tats de promoció de la salut i hàbits saludables són pràctiques cada vegada més esteses:

“La situació de salut de la gent ha millorat molt: la gent té molta cura d’ella mateixa. La salut ara ja no només esta delegada als centres de salut, ells per exemple es prenen la pressió a casa”.

“La gent té un bon nivell d’autocura en general, en els casos en els que menys és per una manca de suport familiar i econòmic”.

“Participem en una activitat que es realitza al Casal Joan Casanelles de Menjars Saludables Interculturals on dinamitzem i elaborem receptes amb les dones que hi participen. La gent està molt interessada en la cultura”.

Els problemes de salut que més afecten a la població del barri són l’ obesitat, l’augment de les malalties mentals, la hipertensió arterial i les patologies cròniques:

“A nivell de malalties i patologies la situació del barri no difereix de la d’altres barris. Hi ha casos d’obesitat perque la gent menja malament per exemple, però ni més ni menys que en altres zones de Barcelona”.

“Si analitzéssim fent explotació de dades segurament sortiria que la hipertensió arterial és la patologia més atesa, però he de dir que veiem molta patologia crònica: diabetis, hipertensió, insuficiència cardíaca, MPOC i gent gran”.

“Amb la situació de crisi ha augmentat el volum de malalties mentals (estats depressius associats a la crisi). En aquest increment ha influenciat l’alt volum de gent que s’ha quedat sense feina, el fet que els fills tornen a casa dels pares. També es veritat que temps enrere aquest tipus de patologies no estaven identificades, que-daven una mica amagades i per aquest motiu no eren tan visibles com ara”.

“Ara hi ha gent que consulta més temes d’ansietat lligats a la situació d’atur es senten molt lluny de trobar una feina. També hem notat com ara la gent s’hi mira més a l’hora d’agafar una baixa, tot i necessitar-la per por a perdre la feina, per no quedar malament amb el cap”.

Els estats d’ansietat vinculats a la situació de crisi econòmica s’hi sumen (en les èpoques de grans fluxos migra-toris) malestar, angoixa i depressió davant l’elaboració del procés migratori en les dones:

69

“En el CAP, en els moments d’arribada forta d’immigrants llatins (sobretot Equatorians) s’havia detectat casos de síndrome d’Ulises en persones immigrades, sobretot dones. Aquest fet es donava ja que elles eren les primeres que arribaven deixant fills i família al país d’origen. Des del CAP no és realitzava cap actuació en concret al respecte. Aquest sentiment, malestar s’anava solucionant en el moment en que les persones anaven fent nexe amb altres persones de la seva mateixa comunitat i s’anaven adaptant”.

La percepció dels professionals sanitaris del barri és que el col·lectiu de gent jove no és assidu dels centres de salut, únicament hi van quan presenten simptomatologia puntual i aguda. Respecte la gent gran, la soledat, el deteriorament de la mobilitat, les demències i les malalties terminals valoren que són els principals problemes de salut que presenten:

“La gent jove freqüenta poc el CAP, no tenen patologies cròniques, sinó que quan venen és per patologies agudes: refredat, grip, etc”.

“De l’atenció amb la gent gran destaco sobretot la soledat. Més en casos de dones que d’homes. Tenen recolzament de fills però tot i així aquests treballen, fan la seva... son els pacients que tenen més patologia crònica per el tema de l’edat. Moltes vegades venen en parella al metge”. També posat a categoria de mayores

“De les visites a domicili ressaltaria que el motiu de visita és el deteriorament de la mobilitat sobretot en gent gran però també en joves, demències i malalts terminals (sobretot majors de 75 anys). També hi ha pisos antics amb moltes barreres arquitectòniques (banyera, sense ascensor, escales estretes, fosques, baixos amb humi-tat), probablement aquesta situació té efectes en la salut de les persones”.

“Al barri hi ha bastanta gent gran que viu sola, gent gran que viu a casa dels fills o familiars i també hi ha casos de dependència. No és representatiu el volum de gent gran en situació de dependencia que viuen sols. Son pocs casos, però molt complexes”.

No es detecta en el barri l’existència significativa dels hàbits de risc com el consum de tòxics.

“La meva visió des del CAP es que al barri no hi ha gaires casos de toxicomania”.

Els avenços tecnològics i la creació de programes informàtics específics per l’ús en els centres de salut (ambula-tori) ha significat un avenç i ha agilitzat i facilitat la tasca assistencial. Gràcies a les noves tecnologies disposem

70

de l’historial clínic informatitzat que ha facilitat una millora en la gestió documental i amb les possibilitats d’atenció als usuaris.

“El sistema informàtic a ajudat molt a tenir control dels aspectes de salut: ara el personal sanitari pot aportar més informació a les persones, per exemple els hi apareix quan s’han de vacunar i poder fer el recordatori al pacient”. En l’aspecte qualitatiu també s’ha produït un salt ja que s’ha guanyat en seguretat per a les persones. El sistema informàtic fa creuament de dades i per exemple detecta medicaments incompatibles”

“Un altre avenç que s’esta duent a terme és el manteniment del contacte telefònic amb els usuaris. Això per-met evitar visites presencials. És fa sobretot amb gent jove i en casos en els que per exemple s’ha de comunicar el resultat d’una prova que ha sortit bé i sense aspectes a destacar. Es valora molt positivament per part dels usuaris ja que no han de fer cues i s’estalvien tot el procés de sol·licitar hora, etc. “

“Es compta amb el programa “e-consulta” a través del qual pots enviar un correu electrònic amb la consulta a fer i així en molts casos no cal reservar visita sinó que es pot resoldre via e-mail”.

El CAP-Clot aporta la reflexió i l’anàlisi vinculat al procés de canvi que ha sofert el sistema sanitari que s’ha cara-cteritzat per l’evolució d’un model de tendència més assistencial a un model que situa al pacient com agent actiu. L’accés directe a la informació mèdica mitjançant les noves tecnologies també provoca que els usuaris del centre de salut es dirigeixin a ell havent fet una busca prèvia i identificant la seva simptomatologia amb la patologia cor-responent. Aquest aspecte en algunes ocasions pot considerar-se positiu i en d’altres pot generar una preocupació no contextualitzada i sense base mèdica a la que donar credibilitat a tota la informació que apareix a la xarxa:

“Creiem que s’ha produït un canvi de model, s’ha passat d’un sistema més asistencialista a un nou model en el que al client se’l informa i aquest té un paper més actiu, ell es el responsable i realitza la presa de decisions, el professional tan sols l’informa. Des de la nostra experiència els pacients viuen bé aquest canvi. En aquests moments també es dóna més informació als pacients de la seva malaltia, del que té, del que podria tenir, de què ha de fer”.

“La gent també té un millor accés a la informació i molta gent sap més que tu de la pròpia malaltia. A través d’internet pots obtenir un munt d’informació, ara ja no és el metge el que ho sap tot. Ens trobem gent a la con-sulta que et planteja: tinc això oi? I encerten”.

71

De manera recurrent als centres d’atenció primària es realitzen demandes de caire no sanitària sinó social. Aquestes es deriven i gestionen pel treball social del Centre d’Atenció Primària (CAP):

“Ens trobem de manera habitual amb demandes que van més enllà d’aspectes sanitaris (sobretot temes so-cials, de cura, de prestacions). Volen que els hi solucionis els problemes. Per això, en el nostre cas, la figura del treballador social del CAP és imprescindible. És clau. Fa 12 anys que hi és i no sabríem que fer si no comptés-sim amb ell. Amb la gent gran sobretot la problemàtica és social i ho vinculem amb el treballador social”.

Els centres d’Atenció Primària duen a terme diferents actuacions al barri en col·laboració amb entitats i recursos del territori:

“Des del CAP es participa realitzant diferents xerrades de caire comunitari al Casal del Gent Gran Joan Casanelles. En aquests espais preguntem quins són els temes que interessen i a partir d’aquí es planifiquen els continguts de les xerrades”.

Alhora, és important apuntar el desenvolupament en el barri d’un projecte comunitària dirigit a millorar la gestió de situacions de conflictes que es poden donar a les comunitats de veïns on hi habiten persones amb diverses malalties mentals que no acostumen a estar connectades amb la xarxa de salut mental. Aquest projecte neix com a iniciativa comunitària fruit del procés de reflexió i consulta dut a terme per representants polítics, recursos tècnics i ciutadania realitzat durant l’elaboració del Pla de Futur (2010). A partir d’aquests procés de diagnòstic i de la demanda dels veïns i dels serveis socials, es centra en el treball en xarxa dels diferents professionals de recursos sanitaris com el Treballador Social del CAP, CSMA, tècnics de Serveis Socials, Associacions de Veïns i el Projectes d’Intervenció Comunitària Intercultural.

És important destacar també la proposta “Fent un Clot Saludable” que s’ emmarca dins la definició “5 vies per a la salut” que inclou un conjunt de propostes per tal de millorar el benestar a través de diverses accions que les persones puguin desenvolupar a través de la seva vida quotidiana. En aquest sentit s’ha desenvolupat un treball per tal de fonamentar els hàbits saludables i concretament, els hàbits alimentaris saludables generant “l’Espai de Menjars Saludables Interculturals” al Casal de Gent Gran Joan Casanelles a través de la implicació de diferents entitats i recursos del barri. Amb la participació de persones voluntàries s’ha dur a terme durant els anys 2012 i 2013 aquestes trobades de interacció i participació.

La realització d’ accions d’informació i campanyes de conscienciació sobre la importància de desenvolupar hàbits saludables i els efectes adversos de l’automedicació han generat un impacte positiu a la ciutadania:

72

“Actualment la gent està més conscienciada en temes de salut, també hi ha més autocontrol i això ha vingut donat perque s’ha pogut dur a terme accions d’informació i campanyes de conscienciació”.

“Respecte a l’automedicació pensem que la gent ha anat molt a la farmàcia i ara aquest tema està més controlat, s’ha fet molta feina de conscienciació en la que els mitjans de comunicació han contribuint. El fet del pagament de l’euro per recepta també ha fet que no es sol·licitin medicaments tan alegrement. També hem no-tat una davallada del volum de consultes. Ja no venen amb tanta freqüència perque saben que si els receptes alguna cosa hauran de pagar”.

“Una de les tasques que realitzem és fer un seguiment dels tractaments farmacològics, en els casos de pa-tologies cròniques: fem un cop a l’any un seguiment de si saben que prenen, perquè, assegurar que no prenguin res que no els hi toqui, etc.”

Al CAP-Encants, on s’atén a la ciutadania de l’àrea bàsica de salut de Barcelona 10-E, es realitzen accions d’educació grupal vinculades a la promoció de la salut de persones sanes i persones amb una mateixa patologia. Es valora molt positivament l’espai i els seus impactes en els i les participants.

“Jo per exemple he fet grups d’ansietat on tot son dones de mitjana edat que presenten ansietat vinculada al fet de dur el pes de tot (família, casa, feina...). el grup és un espai on no es jutja, nosaltres com a profession-als no intervenim, estem presents però és un espai per expressar-se. Hem vist com a conseqüència que s’ha generat xarxa entre elles; per exemple es troben i venen juntes a la sessió, fins i tot sents converses entre elles que comenten em quedat, hem anat a fer un café juntes”.

La participació d’aquests espais es dóna majoritàriament per part de dones autòctones de mitjana edat. Els motius que els professionals tècnics de salut identifiquen com a possibles causes són:

“La proposta de participació ve per part del metge o la infermera i passa un filtre. Hem de veure que les per-sones estiguin en un moment i amb un nivell d’ansietat que els permeti poder participar d’aquest espai, potser per aquest es el motiu per el qual els grups acaben sent formats majoritàriament per dones... exterioritzen més els sentiments, van al metge i expliquen que no es troben bé. Altres possibles explicacions son que els grups potser els fem en un horari en el que la gent jove treballa, per tant els hi dificulta molt venir a aquests tipus d’espais, també hem tingut candidats a participar d’aquests espais que estan cuidant, tenen persones en sit-uació de dependència que els hi condiciona la disponibilitat horària”.

73

Els tècnics sanitaris als que s’ha col·loquiat perceben que els centres sanitaris son espais on coincideixen per-sones de totes les cultures i on s’hi ha donat situacions on operen els prejudicis i actituds xenòfobes:

“S’han viscut certes situacions en les que es feia palès actituds xenòfobes. Em vist com a les sales d’espera de les consultes i davant d’usuaris immigrants fer el comentari de aquesta gent ha vingut a robar-nos els diners. També ho hem vist en el cas de les llistes d’espera, on les persones autòctones s’han queixat del llarg temps que els ha trigat la programació d’una prova o intervenció i han verbalitzat que això es degut a les persones immigrades”.

“També hi ha hagut cert abús en sanitat, en certs moments els sortia més a compte viatjar i dur a aquí a la família a fer chequeos això feia que les llistes d’espera fossin més llargues i que es dilatés el temps de res-posta”.

“Els usuaris que s’atenen al CAP tenen la percepció i diuen s’atén primer als estrangers i després a nosal-tres”.

Els centres d’atenció primària identifiquen diferències amb la utilització i regularitat de les visites, demandes es-pecífiques als centres sanitaris per part de persones autòctones i immigrants, així com en funció del país d’origen d’aquestes:

“Al CAP no arriba la població Xinesa. Pensem que és perque tenen la seva pròpia medicina. Quan viatgen al seu país es fan allà les revisions, etc. A més a més, no es veu població xinesa gran. En el moment que tenen alguna malaltia o estan a punt de morir se’n van al seu país”.

“Amb la població xinesa és molt difícil el tema de la comunicació, tenim però un programa informàtic que es diu universal doctor que és un suport informàtic amb traducció a diversos idiomes que et permet fer una entre-vista guiada amb audio per fer un diagnòstic general o bé per fer preguntes concretes relacionades amb aparells concrets. És un recurs que fem servir sobretot amb els xinesos. També a través de sanitat respon si trucaves et retornava la trucada un intèrpret que t’ajudava en la comunicació amb el pacient”.

“Amb la població musulmana ens hem trobat de manera regular amb la petició que les dones volen que les visitin dones. Aquí hi ha ginecòleg home i tothom demanava canvi a una ginecòloga dona. Ara des del ICS s’ha decidit que aquest no pot ser un motiu de canvi. Seria discriminatori per l’home”.

74

“Les persones musulmanes, pakistaneses i xineses amb un nivell baix de castellà, venen acompanyats per una persona que els fa de traductor”.

Una de las dificultats expressades en l’atenció de persones immigrades és fruït de les diferències amb la nomen-clatura dels medicaments així com amb el vocabulari:

“Una de les dificultats amb la que ens trobem és quan la persona porta una medicació del seu país i necessita que li donis una cosa similar que li vagi bé: per a poder donar-hi resposta has de fer la feina de buscar què és, per a què serveix i donar-li una cosa equivalent”.

“Amb la població llatina ens trobem que fan us de paraules concretes que no es fan servir en el castellà d’aquí. A mesura que les sentim les anem incloent i sinó el que es fa en aquests casos es confirmar que és el que t’estan volent dir”.

No es detecten diferències en les patologies que presenten les persones immigrades i autòctones. El percentatge de la gran majoria de persones immigrades correspon a una edat mitjana i jove. Aquest element fa present un bon nivell de salut i, en conseqüència, la utilització normalitzada dels recursos sanitaris:

“No detectem que hi hagi diferències en les patologies que presenten les persones migrades i les autòc-tones”.

“Ara mateix hi ha molta gent immigrada que ha decidit marxar al seu país i que ho han fet, no arriben massa nouvinguts i la gent que va arribar fa uns anys ja està més establerta. Això fa que tinguin una salut també estable i no venen als EAP de manera més habitual que la resta d’usuaris”.

“El procediment que es realitza quan una persona nouvinguda arriba per primera vegada al CAP és: hi ha un protocol de quines proves has de sol·licitar (en funció del país d’origen) i es fan les vacunacions que corre-sponguin. La gent que arriba és població sana, jove i amb bon estat de salut. Que no fa ús abusiu del sistema de salut públic. Qui més l’utilitza son els familiars que arriben. La proporció és petita. A més a més, al barri no hi ha factors de risc associats a la immigració”.

“Tot i les diferencies culturals que hi ha les persones immigrades s’adapten integren molt bé als sistemes i funcionament dels recursos de salut”.

75

A continuació s’analitzen les dades sobre salut: salut percebuda i mortalitat. A nivell de districte disposem de l’Enquesta de Salut 2006 de la Agència de Salud Pública, que detalla dades a nivell de districte sobre la salut percebuda.

A partir d’aquestes dades, veiem que el 24,4% dels enquestat del districte de Sant Martí, perceben la seva salut com a regular o dolenta , un 34,9% com excel·lent o molt bona i com a bona un 42% 40. Les persones que pro-venen de països en vies de desenvolupament avaluen pitjor el seu estat de salut que aquells que provenen de països desenvolupats o autòctons.El 51,2% l’avaluen com regular o dolent, la tendència dels homes és valorar el seu estat de salut com regular”, mentre que les dones el perceben com a “dolent”41. El 16,6% de les i els enquestats estan en risc de mala salut mental. Són doncs, els autòctons els que tenen un índex de risc més elevat (16,5%), mentre que les persones de països en desenvolupament presenten un risc menor del 13,5%42 .

Si agafem com a referència l’ Enquesta de Salut de Barcelona 201243, podem observar com al Districte de Sant Martí l’estat de Salut de la població ha experimentat una millora en els últims anys, tant en el cas dels homes com en el de les dones.

40 Enquesta de Salut 2006 de la Agencia de Salut Pública.41 Enquesta de Salut 2006 de la Agencia de Salut Pública.42 Enquesta de Salut 2006 de la Agencia de Salut Pública.43 Font: Enquesta de Salut de Barcelona. La salut als districtes 2012: Sant Martí Agència de Salut Pública de Barcelona, 2012

76

Gràfic. Salut Percebuda. Districte de Sant Martí. Anys 2001, 2006 i 2011

Pel que fa a les dades de mortalitat44, el barri del Clot, presenta una taxa de mortalitat del 6,1 per mil habitants, inferior a la mitjana de la ciutat que és del 8,9 mil/hab.

Tot i així, la presència de dos de les vies més importants d’accés a Barcelona (Gran Via i Av. Meridiana), fan que esdevingui rellevant destacar el nombre de persones lesionades per accident de tràfic i el nombre de vianants atropellats al Clot al llarg dels últims anys que presenta una tendència clara de disminució.

Taula 11: Numero de persones lesionades per accident de tràfic en funció del barri on s’ha produït. Barcelona 2002-2010.

Any 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Dif 2010/ 2006 Dif 2010/ 2008 El Clot 198 164 178 166 141 159 162 140 111 -21,30% -31,50%

Font: informe “ACCIDENTS I LESIONS DE TRÀNSIT A BARCELONA 2006-2010”. Agència de salut Pública. Elaboració pròpia.

44 Font: Moviments demogràfics 2011. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. INE.

77

Taula 12: Número de vianants atropellats en funció del barri on s’ha produït. Barcelona 2002-2010

Any 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Dif 2010/ 2006 Dif 2010/ 2008El Clot 25 37 21 29 21 16 20 25 11 -47,50% -45%

Font: informe “ACCIDENTS I LESIONS DE TRÀNSIT A BARCELONA 2006-2010”. Agència de salut Pública. Elaboració pròpia.

Arrel de les xifres exposades a les taules anteriors, les AMPA’S sol·liciten l’execució d’un programa que promogui vies d’accés segures a les escoles, tenint en compte que alguns centres educatius es troben a prop de grans vies urbanes. Algunes d’aquestes mesures ja s’han dut a terme, tals com els “camins escolars” (definits per l’ajuntament com itineraris que permeten als nens i nenes desplaçar-se a peu entre casa seva i el centre educatiu de manera autònoma, segura, saludable i sostenible) o la millor senyalització d’alguns punts.

La crisi i les retallades han afectat de manera significativa al sistema de salut: han augmentat les llistes d’espera, han tancat quiròfans, han reduït recursos humans, han disminuït l’elaboració d’estudis i estadístiques a l’àmbit de salut entre d’altres conseqüències:

“Sobre les retallades, els pacients sents que en parlen, que ho comenten, però no ho viuen d’una manera directe a nivell sanitari, no els afecta en la qualitat de l’atenció que els oferim, ho cuidem molt, ho noten més en el tema de l’euro per recepta, que ha fet que potser si que hi hagi una certa davallada en les demandes de receptes”.

“Hem desenvolupat molta tasca comunitària però ara amb un 25% menys de la plantilla s’ha reduït molt. Ac-tualment no s’estan cobrint les baixes i el que s’està realitzant és una reagrupació de tasques. Tot i la reducció de recursos personals, en la vacunació no s’ha reduït. S’ha ampliat la vacunació de la varicel·la (era una dosi i ara son dues), ara es posa la vacuna del papil·loma”.

“l’impacte de la crisi s’ha traduït en l’augment de les llistes d’espera, llistes d’espera d’intervencions quirúr-giques sobretot”.

“s’havia fet, disposàvem d’unes hores per a fer estudis als instituts. Ara ja no es fa. Les prioritats ara son sanitàries, no comunitàries”

78

“Aquí al CAP-Clot s’havien fet i es fan classes de preparació al part. Abans se’n feien dues per setma-na, ara només una”.

“A l’any 2000 la llei de sanitat de la Generalitat va fer que es tanquessin els centres de planificació familiar i aquests s’integressin dins de la Sanitat Pública”

“Fèiem la tarda jove a sant Martí, era una tarda només per als joves que podien venir sense hora. Ara es manté però amb moltes restriccions, a més a més està a l’extrem del districte 10, cosa que va ser una decisió inadequada perquè aquí la gent ja tenia la tradició de venir a la tarda jove”.

“Abans es feia més estudis, estadístiques. Aques-ta feina requeia més en els professional (havia de fer jo les memòries) ara no ho fem directament no-saltres i s’ha reduït molt el volum d’anàlisi de dades, això no és positiu”

Des del personal sanitari es percep al barri del Clot una àmplia cultura de mútua, al expressar que molta gent feia ús d’aquests recursos sanitaris privats. La crisi econòmica ha influït a les rentes dels i les veïnes del Clot i en conseqüència han disminuït les seves pos-sibilitats econòmiques, aspecte que els professionals de la salut relacionen amb un augment de la demanda d’atenció.

“És un barri que tenia molta cultura de mútua. Hi ha molta gent gran que tenen assignat aquest CAP però que les proves a fer les realitzen a través de la mútua. Això ara amb la crisi però ha canviat ja no hi ha tanta gent que pugui mantenir la mútua, tot i així no hem notat per aquest tema un augment signifi-catiu de volum de demanda degut a la crisi, ja que es visiten al CAP i a la mútua realitzen les proves complementàries”.

“La gent ha deixat de tenir mútues, l’any passat ho vam notar molt. La gent venia a fer-se la revisió aquí perque havien deixat ja les mútues”

Camins Escolars

79

2.4TEMPS LLIURE, CULTURA I ESPORT

El Centre Cultural La Farinera, que està gestionat per la Federació d’Entitats, esdevé un centre referent dels agents culturals del barri. El centre ofereix programació cultural molt variada durant tot l’any, enfocada al públic en general i a la població jove especialment. Les activitats són obertes al barri i al districte i presenten espais intergeneracionals. Tot i tenir una programació que es desenvolupa durant tot l’any, el centre també participa de la vida cultural i festiva del barri. Per exemple, des del centre es dóna suport i es recolza la realització d’activitats relacionades amb el calendari festiu del barri com la Festa Major, Carnestoltes o la “Revetlla de Sant Pere” just després de Sant Joan.

Com ja hem comentat, el centre està gestionat per la Federació d’Entitats, la qual cosa fa que la programació i l’ús del centre estigui molt lligada a la vida associativa del barri, ja que són moltes les entitats que utilitzen l’espai i que participen de les seves activitats. Alhora el centre també acull diverses entitats del barri que formen part de la Federació i que utilitzen l’edifici com a seu: “Dones i Comunitat”, “A.T. El Partiquí”, “Associació Musical Gèrmi-nans”, “Sant Martí amb el Sàhara”, “Mestres per Bòsnia”, “Taller d’història”, “Ball de Bastons” i la “Coordinadora de Teatre”.

D’altra banda, és important remarcar que el Centre Cultural la Farinera també s’ha convertit en un equipament cultural de referència, no tant sols al barri sinó que també a la resta de la ciutat de Barcelona. Una prova d’això és que el centre acull cicles a nivell de ciutat com el “Say it loud” (Festival de música negra), “L’expressió directa” o el concurs de grups novells “Emmaketa’m”.

Destaca també el paper significatiu de les entitats de promoció de la cultura popular al territori. Els castellers de Barcelona, fundada l’any 1969 al Clot, la Colla dels Diables nascuda el 1970, els Falcons de Barcelona i la Colla de Bastoners són clars exemples de l’àmplia activitat vinculada a la cultura popular que es desenvolupa al barri.

Ball de bastons del Clot

80

Al barri també trobem diferents grups de teatre amateur, alguns d’ells són seccions d’entitats més grans que aglutinen d’altres més petites. És el cas de Cloteatre ubicat a l’ Orfeó Martinenc, o les seccions de teatre del Fo-ment Martinenc o la Formiga Martinenca. També trobem l’Associació Teatral “El Partiquí”, ubicada al Centre Cul-tural la Farinera. Al barri també hi trobem l’associació “Xanqui qui pugui”, dedicada als jocs populars i al circ, entre d’altres activitats, així com també trobem l’ Associació d’Artistes del Clot-Camp de l’Arpa.

De la mateixa manera que hi ha entitats al barri que aglutinen seccions culturals, en l’àmbit esportiu i del temps lliure, també trobem la secció Excursionista del Foment Martinenc (entitat centenària) o el grup de tennis taula. D’altra banda i com ja hem anunciat en apartats anteriors, el barri del Clot compta amb esplais i agrupacions “es-coltes” que també ofereixen moltes activitats esportives relacionades amb l’excursionisme.

És important assenyalar que en aquestes associacions esportives i de temps lliure, les noves comunitats no par-ticipen en la seva gran majoria. Aquest fet no vol dir que aquestes no dediquin part del seu temps lliure a l’esport i activitats de temps lliure. La gran activitat del parc del Clot és una prova d’això.

A nivell esportiu, el barri disposa de tres equipaments: el Centre Municipal Vintró, el Poliesportiu Municipal Nau del Clot i el Complex Esportiu del Clot de la Mel . També hi trobem ubicat el Club de bàsquet Grup Barna, el qual utilitza les instal·lacions municipals de la Nau (al parc del Clot) així com les instal·lacions de la parròquia i de dos centres educatius del barri. D’altra banda, tot i que les instal·lacions estan allunyades del barri, és important destacar el Futbol Club Martinenc, el qual és una entitat centenària integrada a la Federació d’Entitats. Aquest club aglutina seccions de judo, hoquei, bàsquet i futbol. Una data assenyalada anualment és la “cursa popular” del Clot, Camp de l’Arpa i la Verneda que en el marc de les festes majors ha celebrat aquest any la seva edició número 33 amb una participació de més de 1.400 corredors.

Diables del Clot Grallers dels castellers de BCN Tabalers dels diables del Clot

81

D’altra banda, és important destacar l’espai del Parc del Clot on molts veïns participen d’esports de manera ha-bitual. Es practiquen esports com el futbol i el bàsquet, així com partits de frontennis, esport que es practica des de fa anys al barri i que s’ha vist revitalitzat per l’augment de veïns que el practiquen, majoritàriament de la comunitat llatinoamericana. Arrel de l’arribada de nous habitants al barri podem observar amb certa freqüència partits de criquet (comunitat paquistanesa).

També és important destacar els circuit esportius en espais verds que són catalogats com “Espai lúdic i de Salut” que proposen la realització d’exercicis sota el lema “Fes activitat física, millora la teva salut”. Alguns d’aquests espais són al Parc del Clot, als Jardins del Clot de la Mel o a la Rambla Guipúscoa.

La Festa Major del Clot, és un dels espais on es combinen tots els aspectes culturals, esportius, associatius i par-ticipatius d’una forma oberta i visible. Durant la festa, que es celebra a principis de Novembre, el barri s’omple de multitud de propostes i activitats, on els veïns i veïnes són els protagonistes principals, ja sigui des de la vivència dels organitzadors com des de la resta de veïns i veïnes que participen dels actes.

Cartell Festa Major 2011 Cartell Festa Major 2012

Sortida de la cursa popular.Esperant la sortida de la cursa popular

82

Una Festa Major molt heterogènia i variada, al igual que ho és el teixit associatiu del barri el qual és la columna vertebral de la festa. La Festa Major és un espai altament interessant des del punt de vista de les relacions comu-nitàries ja que degut al seu important component popular, aconsegueix que tot el barri participi d’una forma o d’una altra de la festa. El caràcter mediterrani es nota a l’esperit de la Festa Major i encara que el mes de novembre no sigui molt calorós, una gran part dels actes es realitzen al carrer, donant un caràcter obert acollidor, que convida a la participació no tant sols de les entitats del barri sinó també als veïns i veïnes independentment del seu origen o del temps que faci que viuen al barri.

Entrevistes realizades pels joves de la ràdio durant la Festa Major.

83

Al mes de novembre es celebra al Parc del Clot el Fes-tival de Jocs Populars i Tradicionals “Què t’hi jugues?” organitzat per l’Associació Cultural Xankikipugui en el marc de la Festa Major del Clot. Durant tot el dia s’organitzen una mostra de jocs populars que es real-itzen a l’espai públic oberts a la participació de tots els veïns i veïnes i convidant a les comunitats del barri a mostrar alguns dels seus jocs tradicionals. Aquest any s’ha comptat amb jocs tradicionals xinesos (a càrrec d’un grup d’estudiants xinesos), jocs andins ( a càrrec de l’Associació Centre Rimasun), Varakatal (a càrrec del Centre Cultrural Islàmic i l’Associació de Joves Mu-sulmans i la pinyata mexicana (a càrrec de l’Associació Acathi).

En aquesta edició del 2012, es va realitzar el 1r Torneig Intercultural de Frontennis del Clot amb la participació de 40 usuaris del frontó del parc del Clot. Les parelles inscrites al torneig es van configurar mitjançant un sorteig que va generar l’oportunitat de mantenir noves relacions interculturals. interculturales. Participants del “I Torneig Intercultural de Frontenis del Clot”.

L’Espai de “Jocs Interculturals”

“Estrambòtic prix” cursa protagonitzada per nens i nenes.

84

El barri disposa d’una àmplia i diversa proposta d’activitats relacionades amb el temps lliure, la cultura i l’esport. Des de les diferents entitats, associacions i grups que organitzen aquestes activitats es percep una certa tendència al creixement d’aquestes.

“A nivell d’activitat, al Casal Joan Casanelles ha augmentat hem passat de 39 tallers al 2010 a casi 60 tallers, sortides, conferències al 2012. També ha augmentat el nombre d’usuaris”.

Les activitats de ball (sardanes, sevillanes, coun-try) i gimnàs son molt sol·licitades. Hi ha necessi-tat, demanda d’informàtica, idiomes… hi ha interès, sempre hi ha llista d’espera”

“Hi ha més participació a les activitats per part de les dones. A informàtica i idiomes està més anivellat, a la resta d’activitats son majoritàriament dones. Els homes juguen al domino i a les cartes. Els professors i voluntaris per contra, son majoritàriament homes”.

“Majoritàriament a les activitats que es duen a terme hi participa gent autòctona. Potser coincideix que no hi ha gent gran d’altres cultures…”

“La parròquia Sant Josep de Calassanç fa moltes activitats : teatre, esplai, catequesi, escoltes cata-lans, coral, taller d’art. Aquestes activitats s’ofereixen als col·lectius immigrants però no ho accepten en general (hi ha molts pocs que hi vagin)“.

Participants del “I Torneig Intercultural de Frontenis del Clot.

85

Respecte als espais d’oci i cultura que ofereixen les entitats del barri del Clot alguns són percebuts com centres tancats que no tenen obertura completa al barri, també es veuen com elements claus a l’hora de generar dinàm-iques de treball conjunt:

“Tot i que hi ha centres que fan activitats, que estan intentant fer coses perquè la gent hi vagi, no sé si són espais realment oberts. Són centres per ells sobretot”.

“Els recursos del barri els utilitzen els usuaris del recurs però no son oberts: al Foment hi participa la gent del Foment. S’hauria comptar amb espais de trobada espontanis, intergeneracionals perquè son motors on poden sorgir coses: projectes comuns, compartir necessitats, fer arribar que no tens feina, etc.”

“Les colles de cultura popular van molt a la seva, hi hauria d’haver un lligam entre elles, el cercavila ha d’aglutinar les colles”.

“Ara per exemple, s’està intentant crear un protocol per a les festes del barri, no només les Festes Majors, sinó pels Reis, Festes de Primavera, Carnestoltes, etc Com tenen a tot arreu, amb l’objectiu de clarificar una mica les coses.”

A la memòria dels veïns i veïnes es troben diversos espais culturals que ja no són presents al barri:

“Al barri no hi ha cinemes. Abans hi havia el cinema martinenc Meridiana. Tots els cinemes del barri han de-saparegut, han fet cases, també han tret el del Centre Comercial de les Glòries”.

“Fa anys jo venia al cine meridiana/muntanya, de xaval”.

“Davant del Foment Martinenc es feia la festa del barri, on anàvem a ballar”

El recurs més reclamat pels veïns i veïnes del barri del Clot ha estat la necessitat de tenir una biblioteca. La rec-lamació d’aquest espai ha estat una de les reivindicacions que ha unit a diverses generacions que ho han viscut des del principi com una necessitat de disposar un espai utilitzat com a recurs cultural però també com un espai alteratiu a l’oci i al temps lliure.

“Al barri li falta la biblioteca. Hi ha la necessitat de tenir-ne una aquí baix, ja que ara no n’hi ha cap i ens hem de desplaçar”.

86

“el Clot no té una biblioteca pública. Hi ha l’Achemica que han inaugurat ara al Camp de l’Arpa, però que em queda molt lluny”.

“he odio en muchas ocasiones que la gente del barrio lleva mucho tiempo pidiendo una biblioteca”.

Davant l’anàlisi de la recurrència en sol·licitar més recursos, diferents veus aporten la reflexió sobre si els ja exist-ents són suficients , donen resposta i són utilitzats:

“No crec que sigui una manca de recursos el que li passa al barri. Els recursos que ja existeixen estan plens i en calen més? O els que hi ha fins i tot no s’utilitzen?.Crec que tenim el tarannà de demanar més, quan no coneixem els recursos que tenim i no els utilitzem. Sóc de l’opinió que fer per fer no té sentit, caldria veure si estan buits perquè no és el tipus d’espais que cal, perquè no estan prou dinamitzats”.

Una quantitat significativa de persones que conviuen al Clot no disfruten del seu temps lliure al barri. Alguns veïns i veïnes del barri comenten que disfruten del seu temps d’oci fora del territori per diversos motius: expectatives i motivacions diferents, falta d’informació de les activitats que es realitzen, etc. També compta l’opinió de les per-sones que treballen però no resideixen al barri , argumentant que realitzen activitats d’oci i temps lliure als volts del seu barri o ciutat de residència:

“Mi tiempo de ocio no lo realizo en el barrio. No hago vida social en el barrio hago todo lo que puedo fuera. Siempre he ido a colegios de fuera del barrio y mis amistades son de fuera del barrio. Además no me gusta participar en actividades, espacios del barrio porque prefiero separar el negocio con la vida personal, garantizar mi intimidad”.

“Des de que les meves filles són grans no visc massa les coses del barri, se que és fan però no hi vaig. Els caps de setmana marxo fora. No estic molt el cap de setmana pel barri. Les activitats que m’agraden son passejar (potser son activitats més passives). No m’agraden les activitats amb tant cúmul de gent, però veig que s’han de fer”.

“Les meves filles fan l’oci fora del barri, prefereixen sortir. No sé si es perquè no hi ha oci o perquè no hi ha prou informació del oci que hi ha”.

“No participo d’activitats a nivell personal. Quan et planteges fer una activitat fora de la feina t’ho busques prop de casa”.

87

“Tot i que m’agradaria participar més activament no disposo de molt de temps per implicar-me en més coses de les que faig. A més a més de participar al Clot també mantinc un nivell de participació al barri on visc.”

Els mitjans, canals i freqüència de la gestió de la informació que es fa arribar als veïns i veïnes del barri de les activitats i iniciatives que es duen a terme al barri no acaben de donar resposta a les seves necessitats:

“El que sé de recursos del barri, ho sé perquè m’arriba en relació al meu àmbit laboral”. “No m’arriba informació del que es fa al barri. Si em preocupés més potser la tindria, però quan acabo de

treballar me’n vaig cap a casa”.

“Estava informada de coses del barri per part de la revista Clic, que era com un diari que explicava què es feia al barri, ara fa temps que no m’arriba, potser hauria d’apropar-me a la Farinera a preguntar”.

“Al barri he col·laborat fent xerrades, participant en activitats sanitàries, en totes aquelles que s’han proposat al barri. No m’implico més perquè no m’arriba massa informació del que s’està fent al Clot, com a molt respecte a algun tema sanitari vinculat al CAP o al Col·legi de Farmacèutics.”

Els i les veïnes del Clot identifiquen diferències culturals amb la participació d’activitats i associacions del barri i la gestió de l’oci i el temps lliure de les persones immigrades:

“La gestió del temps, l’oci i la cultura és diferent segons la cultura de procedència”

“Les persones immigrades realitzen activitats com taichi, ioga, consumeixen activitats a la Farinera per ex-emple amb l’objectiu de salut, no amb la finalitat d’intercanvi, de coneixer gent”.

“La proporció de persones usuàries als recursos, activitats no es correspon amb el percentatge de persones immigrades del barri”.

88

2.5 TREBALL SOCIAL I ATENCIÓ SOCIOASSISTENCIAL

El barri és atès pels Serveis Socials Bàsics, “CSS El Clot i Camp d l’Arpa”, ubicats físicament al número 5 del carrer Corunya, també ofereixen serveis al barri de Camp de l’Arpa, territori d’intervenció que és percebut amb àmplies dimensions:

“Des de Serveis socials atenem Clot i Camp de l’Arpa, el territori d’atenció és molt gran”.

El 4 d’ octubre del 2007 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Serveis Socials, que estableix les bases generals pel desenvolupament d’un nou model de Serveis Socials Bàsics. La llei contempla l’accés als serveis socials com un dret universal i subjectiu, fet que suposa un increment sostingut de la població amb perfils diversos( entre ells la població estrangera) que s’incorporarà els pròxims anys amb noves persones usuàries de la xarxa d’atenció social.

Es percep com avantatge que l’accés als Serveis Socials sigui universal, tant que ha permès detectar noves situa-cions de vulnerabilitat, així com la possibilitat d’accés a persones immigrades a la xarxa d’atenció social:

“No s’han inventat nous recursos. L’avantatge és la universalització. Abans per accedir-hi l’ICAS demanava la situació econòmica i si superaves un barem ja havies d’assumir tu el càrrec. Aquest canvi ha fet que molta més gent s’hagi apropat a serveis socials i ha permès detectar situacions de risc que potser no s’haguessin detectat”.

“Les persones llatines fan demanda expressa a serveis socials. Coneixen el recurs, saben que existeix. Fins ara anaven treballant a servei domèstic, a la construcció i arrel de quedar-se sense feina és quan venen a serveis socials. És una població que havia vingut a serveis socials per situacions puntuals en el moment d’arribada (per temes de papers, aliments). Han passat els anys i ara tornen a arribar”

Els Servis Socials del barri disposen d’un equip interdisciplinari format per: dos recepcionistes i una administrativa, dos treballadores socials de primera acollida, cinc treballadores socials de tractament, dos treballadores socials per la Llei de Dependència, tres educadores, una psicòloga, una APC (Educadora de carrer) i la Directora. També compten amb el suport setmanal d’un advocat.

89

Des d’aquesta òptica de proximitat a les persones del territori, els Serveis Socials ofereixen: informació, orientació, assessorament, atenció i suport a persones i famílies en situació de vulnerabilitat, el PIA(Programa Individual d’Atenció), suport a persones amb dependència, tramitació de recursos i prestacions socials i derivacions als Serveis Socials especialitzats i altres serveis de benestar. Alhora, l’equip es coordina amb altres entitats orienta-des a la inclusió social de determinats col·lectius.

D’altra banda, és important mencionar que les relacions entre veïns i veïnes del barri afavoreix l’accés a la infor-mació dels Serveis Socials tot i que també percep que segueixen havent-hi col·lectius als que en alguns casos no es pot donar total cobertura des d’aquests serveis al no comptar amb una oferta d’espais i recursos d’oci i de trobada:

“Hi ha gent que ve a Serveis Socials perquè sap que el veí té una ajuda/recurs i s’apropa a demanar el mateix recurs que el del veí. Ho fa perquè ho necessita i ha conegut a través del veí la possibilitat de sol·licitar-ho. La informació arriba més directament”.

“La franja d’adolescents de 16 a 25 anys no està massa coberta, no hi ha massa recursos. Els casos de joves que atenem tenen una problemàtica més social i els recursos que hi ha al barri son de caire més lúdic”. Comentari també posat a joves.

“La població xinesa no arriba a serveis socials, molt poc. No fan demanda d’ajuda. La població que té prob-lemàtica arriba per una altra banda (per l’escola per exemple) no demanda directe”.

La situació de dependència que viuen moltes persones s’ha convertit en una necessitat latent i per tant, en un dels principals reptes de l’àmbit socio-assistencial. Les dades a nivell de districte apunten que Sant Martí i l’ Eixample són els districtes amb més població depenent45 , encara que percentualment Ciutat Vella i Sants-Montjuic presenten els índex més alts de persones de 65 anys. Segons aquest informe, les persones que presenten una dependència, responen majoritàriament a un perfil de persones de les classes més desafavorides, amb un baix nivell d’estudis i amb edats d’entre 75 i 84 anys. Una dada rellevant és que el 72,1% de les persones dependents són dones.

La situació de dependència pot ser causada per motius tals com l’envelliment o la invalidesa entre d’altres. Agafem com a indicador d’aquesta situació de dependència les pensions d’invalidesa que ens donen una referència, en-

45 Font: Informe sobre la dependència a Barcelona. Agencia de salut publica de Barcelona, 2006.

90

cara que seria necessari tenir en compte en aquestes dades la taxa de persones majors de 65 anys46, ja que és el col·lectiu amb una important taxa de dependència.

Taula 13: Pensions d’Invalidesa al Clot 2007-2010. 2007 2008 2009 2010

El Clot 82 76 81 82 Districte 977 977 1.049 1.014Barcelona 7.771 7.684 7.739 7.693

Font: Dades bàsiques i indicadors sociodemogràfics. Observatori Social de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia.

Un dels col·lectius amb més necessitats socioassistencials són la gent gran. Aspectes com la soledat, la tele-assistència i la petició de tramitació de prestacions, són alguns dels aspectes més característics:

“Al barri hi ha força gent gran que viu sola, gent gran que viu a casa dels fills o familiars i també hi ha casos de dependència. No és representatiu el volum de gent gran en situació de dependència que viuen sols. Son pocs casos, però molt complexes”.

“Les derivacions que es fan al Treballador/a social del CAP son vinculades a la gent gran per temes d’envelliment, demanda de recursos econòmics, familiars. Els casos en els que no hi ha una situació de depend-ència la problemàtica que presenten les persones derivades son vinculades a l’atur (precarietat en l’habitatge conflictivitat a la llar, demanda de suport per a cobrir necessitats bàsiques)”.

“Arrel del 2007 amb la llei de la dependència, hi ha hagut millores per a la situació de la gent gran. La teleas-sistència és un molt bon recurs per a les persones que estan soles. Aquests recursos han suposat una millora endavant per millorar la qualitat de vida de la gent gran”.

Arrel de la iniciativa de l’administració local, va elaborar-se l’any 2010 el Pla de Futur, procés participatiu i comu-nitari, a través del qual es va detectar la necessitat de dur a terme un projecte que tingués com objectiu detectar i prevenir els casos de dependència i aïllament entre les persones d’edats més avançades que viuen al Clot. De-sprés d’un any de disseny, espais de reflexió i comissions de treball, es va decidir que el projecte esdevingués el “Projecte Radars” que en el Clot i el Camp de l’Arpa s’està promovent tant per les entitats locals com pels serveis

46 Font: Departament d’estadística. Ajuntament de Barcelona. A data de gener del 2012. (Taula 3)

91

socials i sanitaris del barri, recolzats per l’Ajuntament.

Aquest projecte intenta convertir en observadors des de la proximitat a comerciants i veïns, els quals tenen l’encàrrec d’ajudar a detectar situacions de risc i notificar-les als recursos tècnics. En aquest projecte s’interrelacionen tant tècnics i professionals com les entitats, associacions de veïns o altres entitats d’una altra índole tals com el Foment Martinenc o el Centre Cultural Islàmic Català entre d’altres.

L’estimació d’aquest projecte és molt positiva per part de totes les persones, entitats i recursos que l’estan duent a terme:

“L’aparició del projecte Radars permet la detecció de gent gran (que no ha vingut mai a Serveis Socials) que es troba en situació d’aïllament i risc social, la persona que ha vingut menys a serveis socials té més risc, ja que no es coneix el seu cas”.

“La gent s’ha fet molt gran, no hi ha ascensors. Ens van venir a veure per explicar projecte Radars. Ens va semblar una bona solució perquè nosaltres puguem fer alguna cosa i puguem participar de la societat. Som gent gran però som gent vàlida. Nosaltres ens trobem bé i podem estar més a prop per generació d’aquestes persones”.

Els recursos socioassistencials amb els que compta el barri i el districte són ben valorats pel conjunt de la ciutada-nia, encara que es detecten algunes necessitats de millora :

“Cal millorar en moltes temes, serveis socials, gent gran, formació professional”.

“és un barri que hi viu molta gent gran, crec que el servei assistencial està bastant bé, però en tot el barri per exemple no hi ha cap bugaderia... n’hi havia una però va tancar. També aniria bé comptar amb residències, ja que la gent gran s’hauria de poder quedar al barri. Hi ha gent gran que voldria anar a una residència però que no té diners, i gent que si que en té però que no vol sortir del barri (vol tenir contacte amb l’entorn, mantenir amistats, sortir a passejar per un entorn conegut). N’hi ha una al final de la Rambla del Poblenou, una al Fòrum, i alguna en pisos però no son grans ni maques. Ara n’obriran una a Camp de l’Arpa: a la fàbrica Alchemica, que potser dona resposta a aquesta necessitat”.

Encara existeixen alguns recursos en relació a les persones grans i l’habitatge, és rellevant la demanda que es percep des de Serveis Socials en relació a l’habitatge:

92

“Ens arriben a serveis socials forces demandes d’habitatge i pregunten per la residència que crearan”.

A conseqüència de la crisi econòmica i les conseqüents retallades experimentades han causat dificultats a l’hora d’accedir a diversos recursos i/ o prestacions o la disminució considerable dels mateixos:

“Ara la llei de dependència s’ha reduït i que demana la prestació per cuidador triga un parell d’anys en cobrar. Hi ha la percepció que el que es vol potenciar és l’ús del recurs i no pas la prestació econòmica”.

“Estem en un moment en el que hi ha població que ho esta passant malament i els recursos no estan dis-ponibles, per exemple la RMI, pot trigar 1 any en resoldre’s. Ens trobem amb la tessitura d’explicar aquesta informació a la persona que tenim davant quan les seves necessitats son immediates”. Aquets comentari també posat a economia, situació econòmica de les persones.

“els recursos dels que disposa Serveis socials son puntuals i per resoldre situacions concretes, per exemple et pago el rebut de la llum. Ja no disposem de prestacions com la RMI que permeten a la persona administrar-se, planificar-se, etc”.

“Yo reforzaría los Servicios Sociales del Barrio que son muy importantes. Deberían tener más recursos económicos y de personal y más en la situación actual”.

El barri del Clot disposa d’altres recursos i serveis, tant públics com privats, destinats a l’atenció de situacions de vulnerabilitat i exclusió social. Aquests recursos desenvolupen una funció bàsicament assistencial, a diferència dels Serveis Socials. Alguns d’aquests recursos no estan ubicats al territori del Clot, però donen cobertura als seus veïns i veïnes.

- El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CIAP) que dóna serveis pel barri i es troba a 1,6 km del barri (Passeig de Sant Joan, 100, 3r). També dóna serveis als barris de Camp de l’ Arpa, el Clot, El Parc i la Llacuna, Poblenou i la Vila Olímpica.

- “Equipament Integral Meridiana”, equipament per la inclusió de les persones en situació de vulnerabilitat; ofereix 2 grans blocs de serveis: el Centre de Dia i el Centre Residencial, que dóna assistència no sols als veïns de la zona, sinó que també s’emmarca dins de la resta de la ciutat. Disposa d’un equip multidiscipli-nari. Aquest centre s’emmarca amb les accions del “Programa Municipal d’Atenció Social a Persones Sense Sostre” i “Programa d’Acció Social contra la Pobresa”47.

47 Equipament Integral Meridiana, Ajuntament de Barcelona, 2010.

93

- Equipaments assistencials a gent gran com la “Residència Assistida per a Gent Gran Parc del Clot” i la Llar Residència Tzara 1 (Lope de Vega, 265). Alhora el barri disposa de 78 habitatges amb serveis. Els habitat-ges, promoguts pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB), es troben al carrer Concilio de Trento. Aquests ofereixen serveis de recolzament d’atenció directa (personal) i indirecta (tele-assistència).

Respecte als recursos privats, val a dir que les diferents entitats de voluntariat coordinades amb la Coordinadora d’ Acció Social Clot-Camp de l’Arpa assumeixen accions d’atenció social en ambdós barris. Des d’aquesta plata-forma es coordinen les diverses iniciatives solidàries de les entitats, ja siguin entitats dedicades a aquest tipus d’activitats com activitats que no ho són. Aquesta coordinadora és coneguda pel barri i planteja la necessitat de tenir un local propi i un augment de persones implicades:

“Hi ha una coordinadora d’acció social que fa molta feina en matèria assistencial, fa falta un local per fer aquesta feina, això seria important. Falten mans tot i que hi ha gent sensibilitzada amb el tema”.

Pel que fa als recursos privats, és important mencionar l’existència de la Parròquia de Sant Martí i la Parròquia de Sant Josep de Calassanç. Ambdues donen cobertura a les necessitats bàsiques dels veïns i veïnes del barri del Clot i de Camp de l’Arpa. Desenvolupen una tasca assistencial amb accions com la recollida d’aliments, de roba i lloguer d’habitatges socials amb les que es pretén donar cobertura a les persones més necessitades d’ambdós barris:

“A la Parròquia fem repartiment d’aliments, recollim ofertes de treball. No hi ha conflictes en el repartiment d’aliments”.

“Sorgeixen moltes necessitats a cobrir per les famílies: materials escolars, menjadors escolars, aliments, feina, pagament de subministraments... Hi donem resposta amb el que s’obté dels pagaments dels lloguers dels pisos socials”.

“A la parròquia hi ha uns pisos socials (4 pisos i una botiga) que tenen uns preus de lloguer de 350, 375, 400 euros. Les primeres persones que es van derivar van ser de serveis socials. El contracte és de 5 anys i no es renova per a poder donar oportunitat a noves persones. Ara els hem omplert amb persones/famílies sud-americanes que els ajudem fins que tenen els papers legalitzats i quan tenen feina”.

94

“En els anys 1989 aproximadament els dos col·lectius d’intervenció que teníem a la parròquia Sant Josep de Calassanç eren: l’atenció a la gent gran i el focus de persones d’ètnia gitana. Posteriorment va haver-hi la intro-ducció del col·lectiu magrebí i els gitanos es van anar retirant del barri. No hi havia una problemàtica important d’atur”.

“El col·lectiu més nombrós que arriba a la parròquia Sant Josep de Calassanç és de sud-americans, també magrebins”.

“Hem observat que han augmentat molt les demandes de famílies autòctones”.

95

2.6 HABITATGE

El barri del Clot ha experimentat una evolució en el model d’habitatges i la seva composició. Hi ha dos moments importants de construccions d’habitatges al barri. El primer moment va des del 1901 al 1940, període en el qual es van construir 1859 habitatges. D’altra banda veiem com en una altra franja de 20 anys creix espectacularment la construcció d’habitatges al barri, concretament entre el 1961 i el 1980, quan es construeixen al barri 5739 habitatges. Així doncs, veiem dos períodes importants de creixement d’habitatants al barri, el primer es comprèn entre els anys 1901 i 1940. El segon període i el més important en termes quantitatius el situem entre el 1961 i el 1980.

És important destacar que al barri del Camp de l’Arpa del Clot predominen també els edificis construïts entre el 1901-1950. Comparat amb la mitjana del Districte on hi ha 18.822 edificis construïts entre 1901 i 1950. El 29% estan concentrats al barri de Camp de l’Arpa del Clot i, el 15% al barri del Clot, deixant sols el 56% repartits entre els altres 8 barris del Districte, fet que ens permet afirmar que els barris del Clot i de Camp de l’Arpa, són antics al nivell urbanístic.

Taula 14: Anys de construcció dels habitatgesBarcelona Sant Martí % BCN El Clot % St.Martí % BCN

Construïts abans de 1901 84.349 5.258 6,23% 815 15,50% 0,97%Entre 1901-1940 124.426 12.415 9,98% 1.859 14,97% 1,49%1941-1950 25.006 1.149 4,59% 241 20,97% 0,96%1951-1960 79.750 11.496 14,42% 548 4,77% 0,69%1961-1970 208.994 29.663 14,19% 2.107 7,10% 1,01%1971-1980 171.827 21.680 12,62% 3.632 16,75% 2,11%1981-1990 39.130 5.540 14,16% 1.189 21,46% 3,04%1991-2000 42.914 10.451 24,35% 1.340 12,82% 3,12%2000-2004 19.863 6.201 31,22% 396 6,39% 1,99%A partir del 2004 15.724 4.624 29,41% 153 3,31% 0,97%NC any 61 0 0,00% 0 0,00% 0,00%TOTAL 812.044 108.477 13,36% 12.280 11,32% 1,51%

Font: ESTUDI POBLACIONAL I CADASTRAL DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L’ARPA DEL CLOT. 2000 – 2010.

96

Oficina de l’Habitatge de Sant Martí. Barcelona, maig de 2011.Un altre indicador significatiu, pot ser la superfície dels habitatges del barri, la qual cosa ens permet distingir la tipologia d’habitatge majoritària del Clot, en aquest cas s’ observa que la gran majoria d’habitants del barri(6951), estan compreses entre els 61 i 90 m2, fet que fa que la gran majoria d’habitatges del barri siguin pisos. Aquesta afirmació es justifica per altres factors com la densitat de població i la poca superfície de barri, com es comenta en apartats anteriors (apartat 1.2) així com també es desprèn d’algunes opinions recollides durant l’estudi.

“Aquest és un barri amb molta densitat de po-blació, jo visc a la zona del Clot de la Mel que és una zona nova on es van construir pisos que fa uns anys valien molts diners i on la tipologia de gent és de classe mitja, la majoria d’usuaris de la ludoteca. A la zona del Clot i Camp de l’Arpa hi ha més con-centració d’immigració. Aquest és un barri molt ben comunicat i que ha canviat molt en poc temps”.

En definitiva, al barri hi ha un total de 584 edificis48 i 12.37949 habitatges a data del 2012. Un 50,86% d’aquestes van ser construïdes abans del 1930, al-gunes de les quals presenten signes de deteriorament. Entre 1931 i 1970 es constitueixen el 24,7% dels edi-

48 Informació facilitada per l’Oficina de l’Habitatge de Sant Martí49 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Font: Dirección General del Catastro. Ministerio de Economia y Ha-cienda. Dades obtingudes de les Bases de Dades de l’Impost so-bre béns immobles a Gener 2012, facilitades per l’Institut Municipal d’Hisenda. Ajuntament de Barcelona.

ficis del barri del Clot. Per últim, el 24,5% dels edificis han estat construïts a partir del 1971, dels quals alguns presenten defectes de construcció com aluminosi.

La majoria d’habitatges del barri són blocs de pisos, amb excepció de la zona més antiga del Clot, confor-mada per cases baixes. Destaquen també les “cases baixes del Clot” amb més d’un segle i mig. Són 18 ca-setes al carrer del Clot (2 al 34), que formen dos car-rerons, protegides com a béns culturals d’interès local des del 2008.

En referència a l’estat dels habitatges, algunes aport-acions recollides fan observacions sobre el mal estat dels habitatges fruït de l’antiguitat dels edificis, així com de la falta de recursos com ascensors o d’ajudesper a la rehabilitació dels edificis.

Cases baixes del Clot. Carrer Clot.

97

“Hi ha pisos amb escales estretes, sense possibilitat de rampa ni ascensors”.

“Els meus pares mai no s’han volgut moure del barri, tot i que molts pisos no tenien quarto de bany i els amos del edificio no deixaven fer obres. Al estar de lloguer no podies fer-hi res…Això passa encara ara”.

“Hi ha gent gran que viu sola i hi ha molts pisos antics sense ascensors. Per exemple al carrer escoles, casi tots els edificis no tenen ascensors. Hi ha una amiga de la meva mare que té 80 anys que viu a aquest carrer i no pot sortir de casa. D’aquesta necessitat va sortir Radars”.

“Les finques antigues molt poques tenen ascensors i el preu d’aquests habitatges és més baix”.

“Hi ha molta casa antiga en la que no s’ha fet grans reformes, segurament perquè és molt costós. A més a més si vols fer remodelació de façanes per exemple, hi ha una burocràcia que dificulta. Si es facilités potser hi hauria més gent que rehabilités. Ara has de costejar molta part tu”.

Referent a l’ocupació dels habitatges, les dades analitzades50, ens mostren que encara ara la taxa d’ocupació ha disminuït en els últims anys al Districte de Sant Martí, passant d’una ocupació mitjana de 2,54 persones per habitatge al 2004 a una ocupació mitjana de 2,51 el 2010. Aquestes dades demostren que la taxa d’ocupació al Districte és lleugerament superior a la de la ciutat, esdevenint aquesta el 2004 de 2,51 persones per habitatge a Barcelona i de 2,48 el 2010.

Amb aquestes dades51, ens podem fixar en el perfil de les persones que viuen soles al barri del Clot, que com s’intueix en les dades anteriors, el nombre de persones que viuen soles al districte també ha augmentat lleugera-ment.

Concretament s’observa com en el 2003 hi havia 960 persones de més de 65 anys vivint soles al barri del Clot. Aquesta xifra ha augmentat i el 2012 ja es situa a 1152 persones amb aquest perfil vivint soles. Pel que fa a les persones més grans de 24 anys que viuen soles al barri, es pot veure com al contrari del que succeeix amb la gent

50 Font: Estudi poblacional i cadastral dels barris del Clot i del Camp de l’Arpa del clot. 2000 – 2010. Oficina de l’Habitatge de Sant Martí. Barcelona, maig de 201151 Font: estudi poblacional i cadastral dels barris del Clot i del Camp de l’Arpa . 2000 – 2010. Oficina de l’Habitatge de Sant Martí. Barcelona, maig de 2011.

98

gran, ha disminuït el nombre durant aquest període, amb 68 persones més grans de 24 anys que vivien soles el 2003 a 60 el 2010.

Resumidament, podem concloure que hi ha una tendència lleugerament a la baixa pel que respecta a l’ocupació mitjana dels habitatges al districte i a la ciutat.

D’altra banda, hi ha més persones que viuen soles al barri del Clot, concentrant-se l’augment en persones més grans de 65 anys.

Finalment és important apuntar algunes dades sobre el mercat immobiliari al barri, ja que són dades significatives en relació a l’accés a l’habitatge per part del veïns del Clot.

Com ja és sabut, durant la primera dècada del 2000, el mercat immobiliari a Espanya ha protagonitzat un impor-tant creixement , convertint-se en un dels principals motors de l’economia espanyola. Una de les conseqüències d’aquest creixement ha estat l’increment general dels preus dels habitatges als últims anys, fins arribar al seu màxim als anys 2007 i 2008.

Segons les dades analitzades52, s’observa un increment generalitzat en el preu dels habitatges d’obra nova a la ciutat de Barcelona, així com al districte de Sant Martí, on els preus dels habitatges sempre s’han situat per sota del preu mitjà de la ciutat. Una tendència a l’alça que es manté fins l’any 2008, quan les turbulències del mercat immobiliari provoquen una baixada de preus i un canvi de tendència.

52 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. De l’any 2008 en endavant, Instituto Apolda: Fins a l’any 2007, Tecni-grama. Informe de Coyuntura Inmobiliaria en Barcelona. Elaboració pròpia.

99

Analitzant les mateixes dades , referents a l’habitatge de segona mà53, també s’observa una tendència similar amb l’evolució dels preus, concretament es veu al barri del Clot, els preus dels habitatges de segona mà han baixat una mitjana d’uns 88000 euros, si s’observa la diferència entre el preu mitjà del 2007 (348.398) i el del 2011 (260.315).

Així doncs, es pot veure que tant pel que fa a l’obra nova com als habitatges de segona mà, al Clot i al Districte els preus dels habitatges estan per sota la mitjana de la ciutat de Barcelona. També s’identifica una baixada general dels preus, responent a circumstàncies del mercat immobiliària.

Al Clot s’han identificat situacions de persones que viuen sense sostre al Parc del Clot i en altres punts, fet que s’ha treballat específicament des de serveis socials per abordar les situacions d’exclusió social.

53 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. De l’any 2008 en endavant, Instituto Apolda: Fins a l’any 2007, Tecni-grama. Informe de Conjuntura Inmobiliaria en Barcelona. Elaboració pròpia.

100

2.7 MEDI AMBIENT

El medi ambient es veu afectat directament per la contaminació. El Clot és una zona amb grans vies de trànsit de vehicles (Gran Via, Meridiana, Aragó, València, Mallorca i la circumval·lació de Glòries) fet que provoca una exposició a nivells alts de contaminació. Aquest aspecte preocupa als veïns i veïnes del barri i es per això que algunes associacions tant del Clot com de Camp de l’Arpa són molt actives en relació a les reivindicacions ambien-tals. Una d’aquestes associacions és la AAVV Clot-Camp de l’Arpa que reivindica la reducció del trànsit de vehicles i la instal·lació d’instruments de mesura de la contaminació ambiental (per tal de mesurar sorolls i contaminació) com alhora, la instal·lació de panells informatius del nivell acústic i de gasos.

“La contaminació al barri és elevada, el barri esta molt seccionat per grans vies, això és una dificultat. Potser va anar bé que es lluités contra això aquest problema ja que d’aquesta manera es va cohesionar el barri a nivell de les entitats”.

És important mencionar que pel que respecta als informes 54de la qualitat del aire així com de l’aigua a nivell de ciutat realitzats per l’Agència de Salut Pública, en els dos coincideixen en assegurar que no es superen els límits establerts tant de partícules contaminants a l’aire com a l’aigua.

Un altre element a tenir en compte és l’estat dels carrers i places del barri que també condiciona el medi ambient. La neteja del barri és un aspecte que preocupa tant a les persones que hi viuen com a les que hi treballen, i que han expressat en contínues ocasions les seves queixes i valoracions respecte al nivell de neteja dels carrers i places públiques:

“On hi ha la RENFE, a l’avinguda hi ha un niu de brutícia, papers… uns diuen que pertany a jardins i altres a neteja. No hi ha coordinació entre ells i el terra està ple de papers i llaunes”.

“El carrer està molt brut per els gossos. Els amos no tenen cura del carrer. No es perquè els serveis de neteja no facin la seva feina, sinó perquè la gent no és neta i cuidadosa”.

54 Font: “La qualitat sanitària de l’aigua de consum humà a Barcelona”. Agència de Salut Pública de Barcelona. Julio 2012 i ” Informe d’avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona”. Agència de Salut Pública de Barcelona. 2011

101

“És un bon barri per viure, però caldria millorar la higiene, les clavegueres fan molta pudor, sobretot quan ha de ploure “.

“Crec que els carrers estan prou nets, tot i així el meu tros el netejo jo, m’agrada que l’entrada de la botiga es vegi neta.

“El barri podria estar més net. On tinc la botiga és un carrer peatonal i no hi passen els serveis d’aigua”.

Un altre aspecte a tenir en compte és la recollida dels residus. Al barri del Clot hi ha distribuïts per tot el territori contenidors de recollida selectiva de residus. Per residus voluminosos trobem el punt específic del el Punt Verd (C/ Escultor Claperós cantonada C/ Coronel Sant Feliu).

102

2.8 ESPIRITUALITAT I ESPAIS DE CULTE

De les diverses confessions religioses, aquelles que tenen un espai de trobada i/o culte al barri del Clot són : la catòlica, l’evangèlica, la budista i la musulmana. Aquests espais són: la Parròquia Sant Martí, l’Església Cristiana Maranata, la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver, el espai Budista Rigpa i la Mesquita Hamsa. Aquests centres són punts de trobada, de culte, que ofereixen serveis i orientació.

La Parròquia Sant Martí, programa classes d’ idiomes per a immigrants, realitza activitats relacionades amb el calendari festiu religiós i disposa d’una treballadora social (CARITAS-Barcelona). Forma part, des de CARITAS, de la Coordinadora d’Acció Social del Clot- Camp de l’Arpa juntament amb altres confessions religioses del barri com l’evangèlica o la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver, així com entitats com l’ Orfeó. Des de la Coordinadora d’Acció Social s’atén als i les veïnes que ho necessiten, els quals cada vegada són més, degut a la situació sòcio-econòmica actual. Des de la Parròquia es destaca la dificultat en el relleu i la participació de la població més jove així com l’impacte present i futur que la crisi suposarà a aquest grup d’edat. També es constata un increment de la solidaritat per part dels veïns i veïnes que segueixen aportant roba, calçat i aliments entre d’altres:

“Atenem a tres vegades més de famílies, unes 800 persones, que fa tres anys i mig. També s’ha multiplicat per tres els donants a Càritas”.

“Ens hem trobat que molta gent que abans venia a donar, ara ve a demanar.”

“A la Parròquia, s’intenta que tothom porti alguna cosa de casa seva, gràcies a això i a l’ajuda del Banc dels Aliments, podem atendre a qui ho necessita.”

“El Novembre i el Desembre, han estat dos mesos molt bons de solidaritat, sobretot per les festes na-dalenques, tot i així, al Gener s’ha mantingut.”

“L’estatus econòmic no és tant alt com em pensava, els joves no han pogut emancipar-se i per això hi ha mol-tes cases per vendre. La gent jove que ara podria renovar el barri, per culpa de la crisi no ho fa, es nota perquè han baixat els casaments i bateigs.”

103

La Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot, es defineix com un conjunt de persones de totes les edats i condicions, arrelades al barri que viuen la seva fe de manera plural, inspirades en el mateix Esperit. La catequesi infantil, els esplais, el grup de Gospel, , la Pregaria de Taizé, Projecció, Joves-com i CVX, són alguns dels grups que formen part d’aquesta i que compten amb un alt nivell de participació i implicació:

“A la comunitat cristiana hi ha gent molt implicada i amb molta activitat”.

L’apropament de la ciutadania a la Comunitat neix en el fet de trobar-se en el mateix edifici que el Centre Educatiu ETP Clot. Les seves motivacions es centren en l’obertura del centre al barri:

“Molta de la gent del barri si ha vingut a la Comunitat Cristiana ha estat sobretot per un motiu educatiu, a l’escola, i per el fet d’estar ubicats en el mateix edifici. Després s’han vist vinculades per més actuacions que no únicament l’escola”.

“No volem ser un centre tancat, el que es vol, la intenció és obrir el centre a persones que no coneixen el centre. Que sigui un lloc que els ofereixi serveis que no troben”.

“A vegades des de fora se’ns veu com un rovell d’ou molt endogàmic tot i que no ho és, s’afavoreix tot el que es pot la diversitat d’idees”.

“Hi ha la idea de creients, d’una església molt conservadora i el que nosaltres seguim és més obert, segura-ment és un tema de desconeixement”

“ Hi ha molt poca gent que surt de la comunitat cristiana perquè no se senti acollida, tot i que hi ha alguns casos en els que hi ha hagut discrepàncies, que hi ha hagut divergències en les relacions. Tot i així la voluntat sempre ha estat integradora”.

104

La pròpia Comunitat Cristiana dóna valor a la capacitat d’atracció amb la que compta identificant-se alhora com a centre de referència per les persones que en formen part. També destaquen els esforços realitzats per donar resposta a les necessitats, tendències i inquietuds en el moment actual:

“El centre porta 127 anys actiu i té una capacitat d’atracció enorme, tota l’activitat de la persona orbita al volt-ant del centre, perquè les seves persones de referència estan aquí, perquè els seus amics son exalumnes de l’escola...”.

“Quan era petit no era del barri però igualment al estudiar a l’escola, el meu lloc de referència era el centre, els caps de setmana venia aquí a jugar, a veure cinema...”

“La comunitat cristiana és un lloc que ha sabut atreure a la gent per vincular-la a les activitats que s’anaven fent. S’ha donat molta resposta”.

“Aquí ho trobes tot, les necessitats que puguis tenir les trobes aquí a través de l’Ampa i de la Comunitat”.

“El centre, la comunitat s’ha anat adaptant a les necessitats i situació del barri”.

“La comunitat Cristiana Pere claver estem assimilats a una parròquia, és un dels pocs centres. També som centre distribuïdor del banc d’aliments”.

La Comunitat Cristiana expressa les sensacions que percep per part de la ciutadania del barri respecte la seva activitat així com la vivència de la fe a la població més jove:

“Tot el que surt d’aquí es mira amb certa recança. És quelcom que ja forma part de la gent del barri de tota la vida”.

“El barri ha estat anticlerical de tota la vida. L’escola ha estat cremada en dues ocasions (setmana tràgica, i el 19/7/1936).

“Els valors que es defensen des de la fe, son ignorats per la majoria de la gent”.

“La gent jove té una manera diferent de viure la fe, no hi ha la implicació, el compromís. Això correspon a la situació actual i a una nova forma de viure la vida”.

105

Al barri també hi trobem el Centre Cultural Islàmic Català que si bé no és estrictament un centre de culte, acull a multitud de persones vinculades amb la fe musulmana. Aquest centre organitza moltes activitats no tant sols enfocades a la seva comunitat sinó també a la resta de veïns, com cursos de cuina àrabs, cursos d’àrab , català i xerrades de tot tipus.

S’ identifiquen visions diferenciades pel que fa a la vivència de la ciutadania i el propi Centre Cultural Islàmic des de la seva arribada al barri i els diversos posicionaments que aquest va generar:

“El Centre Cultural Islàmic està obert des de fa un any i mig. Es va decidir instal·lar al Clot perquè hi havia molta població musulmana, el local donava les característiques. Aquí al barri ens sentim molt bé. L’acollida en general del barri ha estat bona. Sovint ens trobem que la gent gran no saben separar la procedència amb la religió. Amb la gent jove no tenim aquesta dificultat”.

“Va haver molt conflicte amb el Centre Cultural Islàmic Català en el seu moment. Es va percebre cert rebuig. Poc a poc la gent també s’està adonant que s’han posat a treballar colze a colze amb les entitats de tota la vida del barri a projectes com Radars, participant a la festa major. Tenen ganes de formar part del teixit empresarial del barri. La gent s’ha adonat que son oberts. D’entrada la primera reacció era qüestionar : què faran, com ho faran, d’on treuen els diners,,,, després s’ha vist tot el contrari, han vist que han vingut a fer vida de barri”.

Podem destacar que al barri veí de Camp de l’Arpa existeixen diversos centres de culte, entre ells una església adventista i una altra evangèlica. Al barri del Clot conviuen diferents religions encara que existeixen veïns que professin altes religions sense que tinguin cap centre de culte i alhora trobem aquells que són agnòstics.

106

3 La Comunitat des de la perspectiva de les quatre fases de la vida3.1INFÀNCIA

La infància és la primera etapa de la vida, on els nens i nenes desenvolupen la majoria de les seves capacitats i condicions essencials. Aquesta etapa comprèn les edats que van del 0 als 14 anys i es caracteritza principal-ment per una gran imaginació i fantasia combinades amb la pausada comprensió de la realitat. Aquest procés d’aprenentatge es desenvolupa mitjançant el joc i on és important mencionar que és una època de creixement accelerat on és fonamental el paper de la família, l’escola i la comunitat. Així, la família té un paper significatiu a la socialització primària del nen o nena, ja que ofereix seguretat i confiança, la qual cosa permetrà desenvolupar la resta d’habilitats personals i socials de forma natural. D’altra banda, l’escola i els altres espais (esplais i agrupa-ments escoltes) coma espais educatius gaudeixen d’una funció socialitzadora important. En aquests, els nens i nenes aprenen a relacionar-se entre ells/es i comencen a entendre els valors de la seva comunitat i el barri en el que viuen.

“Faig activitats, vaig a l’esplai i m’agrada perquè estem amb els amics. M’ho passo molt bé, es molt divertit. A l’esplai, aprenem a compartir i a respectar a tots els companys del grup. Fem moltes activitats al nostre barri”.

“Aprenem a estar junts, sobretot quan anem d’excursió, que passem un cap de semana tots junts”.

El barri del Clot compta amb 3,68055 menors d’entre 0 i 14 anys, fet que constitueix un 13,44%. D’aquest total 1.925 (52,3%) són nens i 1,755 (47,7) són nenes. D’origen estranger hi ha un 6,52% dels menors d’entre 0 i 14 anys.

55 Font: Xifres oficials de població a 1 de gener de 2011, Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

107

Els espais utilitzats per aquest grup són molt concrets. L’escola i els parcs infantils són espais compartits on es relacionen amb altres infants. Com ja hem dit anteriorment, aquests espais esdevenen llocs on es donen relacions interculturals, espontànies i naturals. Des de la seva perspectiva, els nens i nenes expressen la seva veu crítica que descriu la seva visió sincera del barri:

“Jo prefereixo jugar a futbol al parc del Clot però crec que no hi ha prous llocs per jugar”.

“Jo jugo al parc del Clot y a la plaça del mercat”

“Tinc amics de Rússia, d’Equador, de Xina i de Colòmbia i a l’hora de pati juguem junts”.

“La meitat de la classe son de fora, esta bé perquè hi ha diferents tradicions i tipus de persones”.

“El que m’agrada més del Clot és que es un barri molt gran”.

Infants del SCV Clot fent un col·loqui.

108

3.2JOVENTUT

Aquest grup és eteri i va dels 15 als 29 anys. Representa el 16,11% (438356) del total de la població del barri. D’aquest número, el 50,83% són homes i el 49,17% són dones.

La població estrangera és del 25,5%, fet que evidencia que el Clot agrupa població migrada. jove i en edat laboral. És a dir, casi 3 de cada 10 joves han nascut fora del territori espanyol. Esdevé equilibrat el percentatge d’homes i dones.

Aquesta fase de la vida es caracteritza per la búsqueda de la independència i la formació integral.

La Joventut és una etapa on entren en joc l’aplicació de moltes habilitats i capacitats, ja que les persones deixen d’esdevenir elements passius dins la comunitat, com ho eren a l’etapa anterior, i passen a ser part activa de la societat. Una forma també d’emancipació és la participació a la vida comunitària a través d’entitats o associacions del barri,

“Els joves del barri els veig cada vegada millor. El seu èxit depèn del suport que puguin rebre de les associa-cions, de la Federació d’entitats. Es tendeix a criminalitzar d’entrada. El recolzament que tenen és: la meitat de coses te les faig i l’altre 50% et dic com les has de fer”.

56 Font: Xifres oficials de població a 1 de gener de 2011, Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

Joves participants “Futbol al clot 6x6”

109

“A poc a poc la imatge dels joves ha canviat. Ja no se sents tan és que els joves no s’impliquen, les entitats estan portades per els grans... ara la gent jove s’implica moltíssim.”

“La imatge de veure com s’intenta desprestigiar als joves s’ha trencat arrel del 15M. Al barri, l’assemblea de barri que es va crear encara funciona, continuen treballant. La gent jove està allà intentant canviar les coses”

Com s’ha plasmat anteriorment, la Joventut és una fase de la vida caracteritzada per buscar més independència i llibertat, davant el paraigües protector que suposa la família. La voluntat emancipadora es plasma en els diversos àmbits de la vida, així com l’actitud que presenten els joves davant la vida.

“A la ludoteca ens adonem que els nens només ens aguanten fins als 12 anys i llavors desapareixen. Quan passen a l’ESO consideren que ja són massa grans per venir però la nostra franja d’atenció és fins als 16 anys. Potser si estiguéssim al centre , a prop del Parc del Clot se’ns acostarien més joves”.

“Veo a los alumnos incómodos a la hora de trabajar en equipo o en pareja, detecto que tienen mucha vergüenza. No sé si es por qué no están acostumbrados a trabajar con este método o es que no tienen ganas de trabajar con el vecino. En las clases se agrupan los chicos con los chicos y las chicas con las chicas, se sienten más a gusto con personas de su mismo género. He optado por distribuir las mesas en forma de ‘U ‘ para que se vean todos las caras pero se quedan sorprendidos. Están muy acostumbrados a un método y cuando se lo cambias se quedan descolocados. Un día les puse una canción en alemán con subtítulos y me miraron como si fuera un extraterrestre. Tengo curiosidad por saber cómo hacen las clases de inglés, más sabiendo que en estas clases son 35 alumnos en el aula”.

“Los jóvenes de aquí son muy fríos, cuando entran en la adolescencia se distancian de la familia. La mayoría que conozco dejaron los estudios porqué no les interesaba, lo único importante es tener un trabajo. En nuestra cultura es básico que se termine la secundaria. Las madres venden leña y comida para que sus hijos puedan estudiar, la educación se valora muchísimo y siempre dicen: ‘Hagan lo que yo no pude hacer’”.

110

“La mayoría del grupo de 18 alumnos y alumnas que vienen a las clases de alemán que promueve el AMPA del IES Salvador Espriu son de origen español o catalán con la salvedad de un alumno que tiene padres franceses y un alumno que tiene la madre alemana. El grupo de 12 a 14 años son puntuales y cumplidores mientras que el grupo de 15 a 17 años son más impuntuales y despistados. La mitad de este último grupo están muy motivados mientras que la otra mitad me da la sensación que vienen obligados por los padres ya que son conscientes de la coyuntura económica actual y ven el aprendizaje del idioma como una oportunidad laboral. Este es el tercer año que se realiza el curso y es la primera vez que cuaja un grupo numeroso”.

La joventut també pot ser una època de poca estabilitat i precarietat, fruït de la incertesa i la desorientació que provoca el fet d’enfrontar-se al món laboral per exemple. Així doncs, i com veurem a les següents aportacions dels veïns/es, des del col·lectiu jove, sorgeixen una sèrie d’inquietuds i preguntes, ja siguin de tipus lúdic, educatiu o laboral, que busquen resposta en els recursos que estan a les seves mans.

“En los puntos JIP dentro de los institutos se informa sobre actividades gratuitas para jóvenes de entre 12 y 18 años programadas con una partida del ayuntamiento de Barcelona como son hip-hop, teatro, guitarra y canto. Lo que más se solicita por parte de los jóvenes es información sobre orientación académica: sistema educativo, ciclos formativos, selectividad… Los alumnos también demandan mucha orientación laboral y como hacer su currículum vitae”.

“Nos encontramos que los alumnos de 4º de ESO no realizan actividades extraescolares porqué las familias no tienen dinero. ApC (A partir del carrer) nos ayudó mucho el curso pasado realizando actividades gratuitas de futbol y voleibol que han tenido mucho éxito y ofreciendo alternativas para el ocio, además de hacer un seguimiento de los chavales para que no dejen los estudios. En estos momentos el AMPA realiza una actividad de baloncesto que cuesta 15 euros al mes y tiene en proyecto recuperar el futbol y el voleibol a un coste de 5€ para facilitar que llegue a más niños y niñas. Entre los alumnos pakistaníes se está poniendo muy de moda la práctica del cricket en espacios como el Parque del Clot”.

111

3.3PERSONES ADULTES

La població de persones adultes d’entre els 30 i els 64 anys, representa més de la meitat de la població del barri (58,06%) amb un total de 14.542 57homes i dones amb edat de treballar. D’aquest total el 48,95% són homes i el 51,05% són dones.

D’altra banda, les persones d’origen estranger d’aquest grup, representen el 16,22% de la població.

L’edat adulta és l’etapa més extensa de la vida de les persones, ja que comença als 30 anys i finalitza als 65. Comprèn un llarg període de temps en el que incidiran diferents variables culturals, socials i psicològiques que condicionaran el desenvolupament de la persona.

En el transcurs d’aquest període de temps, les per-sones duen a terme una gran quantitat d’activitats so-cials, passen per diferents experiències, assumeixen responsabilitats i això fa que es converteixi en una de les etapes més complexes dels éssers humans a la ve-gada que també representa un període de creixement, desenvolupament i oportunitats. És considerada una etapa productiva de transició en la que es barregen joventut i experiència.

L’edat adulta també és un moment vital en el que es desenvolupen de manera més profunda les capacitats

57 Font: Xifres oficials de població a 1 de gener de 2011, Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

per establir i mantener les relacions socials i els vincles familiars.

Els elements més significatius que tenen relació amb la población adulta (etapa laboral, estat de salut, sit-uación socioeconòmica, etc) s’han presentat de man-era transversal en apartats anteriors i continuaran recollint-se en els posteriors.

Pel que fa a aquest col·lectiu, es recull la mirada d’alguns professionals respecte les relacions entre pares i mares amb el seus fills i filles, que apunta a una certa divergència amb les tendències anteriors.

“El que s’hauria de fer és una escola de pares ja que la realitat actual és que els pares són pares en edat de ser avis. No són pares, son col·legues. Ens hem trobat nens fumant porros a l’escola i en el mo-ment de dir-li als pares, aquests dir ‘I què passa? També ho fem junts, prefereixo que se’ls fumi amb mi a la nit que en una cantonada’. Un altre exemple és que els pares viuen amb normalitat l’absentisme escolar, ens hem trobat en situacions d’anar a vacu-nar i que l’alumne no estigui a classe. En trucar als pares aquests van dir:‘A pues debe de estar jugan-do a la pelota porque no le gusta el colegio”. Potser hem tocat fons i ara hi ha un canvi de tendència i ja no ens trobem tan immersos en una crisi d’autoritat. L’adolescència no és una malaltia, ser adolescent no ho justifica tot, no dona pas a que aquests puguin fer-ho tot”.

112

3.4GENT GRAN

Al Clot, 4.610 58són persones més grans de 65 anys, representant un 16,83% de la població total. Les dones, com a la resta del territori de districte, provincial i nacional, representen el 59,2% i els homes el 40,8%, confirmant-se la tendència mitjana espanyola. En aquest cas, tant sols el 1,49% és de nacionalitat estrangera. El 25,61% de la gent gran viuen soles. Són 904 dones i 277 homes.

Arrel de diverses opinions, es pot dibuixar una idea de la situació i característiques de la gent gran del barri del Clot, una situació que alhora esdevé molt precària i sensible, com demostren les aportacions entorn a aquest tema.

“La gent gran és el grup d’edat que presenta una major polimedicació. A més a més a la farmàcia hi ve molt gent gran que viu sola i que venen a parlar perquè no tenen amb qui fer-ho”.

“De l’atenció amb la gent gran destaco sobretot la soledat. Més en casos de dones que d’homes. Tenen recolzament de fills però tot i així aquests treballen, fan la seva... son els pacients que tenen més patologia crònica per el tema de l’edat. Moltes vegades venen en parella al metge”.

58 Font: Xifres oficials de població a 1 de gener de 2011, Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

Dones participants al taller de “Menjars Interculturals”

113

“Al barri hi ha bastanta gent gran que viu sola, gent gran que viu a casa dels fills o familiars i també hi ha casos de dependència. No és representatiu el volum de gent gran en situació de dependència que viuen sols. Son pocs casos, però molt complexes”.

“Les derivacions que es fan al Treballador/a social del CAP son vinculades a la gent gran per temes d’envelliment, manca de recursos econòmics, familiars. Els casos en els que no hi ha una situació de depend-ència la problemàtica que presenten les persones derivades son vinculades a l’atur (precarietat en l’habitatge conflictivitat a la llar, demanda de suport per a cobrir necessitats bàsiques)”.

“La població va envellint i no hi ha renovació en relació a la participació”.

“La gent gran és participativa i està implicada”.

L’existència de veïns i veïnes que provenen d’altres cultures i nacionalitats, permet compartir les diverses formes d’afrontar aquesta etapa de la vida de les persones, des de la pròpia experiència intercultural s’identifiquen opin-ions que comparen la vellesa d’aquí amb la d’altres parts del món.

“En América Latina la gente envejece en casa, nos identificamos con la familia y para nosotros es muy im-portante. No hay cultura de residencias para ancianos y cuando nos casamos la familia de nuestro marido pasa a ser nuestra familia. Aquí creo que la gente empieza a valorar la familia solo cuando forman la suya propia”.

114

PART 2

La Convivència

115

4 La comunitat des dels seus protagonistes

4.1 EL MARC DEMOCRÀTIC DE LA CONVIVÈNCIA I L’ ESFERA POLÍTICA LOCAL

La paraula “convivència” ens evoca a una situació definida majoritàriament pels seus protagonistes des de la positivitat i l’exigència. Des d’una perspectiva positiva, la convivència és conceptualitzada com un projecte comú entre persones o grups singularment diferents, que assumeixen el repte de compartir i construir conjuntament un projecte de futur. Alhora, aquesta requereix dels seus protagonistes un alt nivell d’exigència, ja que demana actituds com la flexibilitat, la tolerància, el respecte mutu, la capacitat de negociació, la gestió de conflictes, etc.

La percepció expressada pels veïns i veïnes és que hi ha bona convivència i inexistència de conflictivitat, encara que també s’identifica que aquesta convivència està basada en les aparences:

“Aparentment sembla que hi ha un bon nivell de convivència, no hi ha cap tensió entre autòctons i immi-grants”.

“Hi ha una convivència pacifica, aparentment”. “Al Clot no veig que hi hagi un problema de convivència”.

“Aquí la gent conviu i comparteix, hi ha consensos entre la gent, s’està fent feina”

“Conflictes en el barri no se’n veuen massa, ens queixem, ens critiquem perquè som diferents però no passa d’aquí. Aquest sistema de relacions també s’està vivint a les escoles: al patí cada nen busca els nens de la seva ètnia, ho veig amb els meus nets. També els veïns ens separem, només anem al bar de sempre, portat per veïns de sempre“.

“Ens sabem suportar, no arriba a haver-hi problemes”

“En la escuela hay buena convivencia, no hay casos de conflicto. Como compañeros de clase no hay ningún problema, los problemas se dan fuera. Solo se detectan dificultades con el colectivo chino dado que la interre-lación con alumnos de otras procedencias es mínima. La falta de voluntad de interacción es recíproca tanto por el mismo colectivo chino como por el resto del alumnado”

116

“No he tingut mai cap conflicte ni problema amb cap nouvingut ni a nivell personal ni d’entitat”.“No hem tingut cap conflicte amb la resta de grups que estan al parc”

Al traslladar aquesta “convivència” a l’esfera pública o política sorgeix la seva reglamentació, i és quan trobem una sèrie de lleis, normatives, ordenances, plans, etc, que busquen facilitar la convivència ciutadana. Algunes d’aquestes són:

- Ordenança de Mesures per Fomentar i Garantir la Convivència Ciutadana a l’Espai Públic. - Pla de Ciutadania i Immigració 2012-2015.

En aquest sentit, la ciutat de Barcelona disposa des del 2005 de l’ Ordenança de Mesures per Fomentar i Ga-rantir la Convivència Ciutadana a l’Espai Públic59, la qual té com a objectiu principal “ preservar l’espai públic com un lloc de convivència i civisme, en el que totes les persones puguin desenvolupar en llibertat les seves ac-tivitats de lliure circulació, d’oci, de trobada i d’esbarjo, amb el ple respecte a la dignitat i els drets dels altres i a la pluralitat d’expressions i formes de vida diverses existents a Barcelona”. Una Ordenança que defineix la ciutat, en el seu Article 1.1, com “un espai col·lectiu en el qual totes les persones tenen dret a trobar les condicions per a la seva realització personal, política, social, amb les condicions ambientals òptimes, fet que implica assumir també els deures de la solidaritat, el respecte mutu i la tolerància” .

Aquesta normativa és un instrument que pretén no qualificar les conductes com a cíviques o incíviques, ni fer judicis morals; sinó recollir les conductes manifestades en espais públics que puguin generar problemes de con-vivència ciutadana. Actuen davant el tractament contra la dignitat de la persona, l’assetjament a menors o les actituds xenòfobes a l’espai públic. Tenen sancions econòmiques. Addicionalment, existeixen normatives i plans específics, relacionats també amb la “convivència”, d’entre ells, els que regulen els horaris comercials, les comu-nitats de veïns, etc. Aquest tipus de normatives i plans s’apliquen a nivell de ciutat.

També destacar el Pla de Ciutadania i Immigració 2012-201560, que té com “objectiu principal fer de Barcelona una ciutat que aposta per la cohesió social, la igualtat d’oportunitats dels seus ciutadans i ciutadanes, i per una comprensió positiva de la immigració i les aportacions humanes, socials i econòmiques que representa” .

59 Font: http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/legisla/pdf/legislaAUT176.pdf60 Font: http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/05Immigracio/03Politiquesplansactuacio/03placiutadania09_012/01Presentacio/pla_ciutadania_immigracio_vcat_2010_06_03.pdf

117

D’altra banda, tenen un paper destacat les iniciatives i actuacions que impulsa l’administració per abordar la con-vivència. Destaquem el Pla Barcelona Intercultural61, un exemple de política pública que proposa en matèria de convivència l’abordatge des d’un punt de vista intercultural de la diversitat. D’aquest sorgeix el 2010 la Xarxa BCN Antirumors62, que a l’actualitat disposa de la participació de l’Ajuntament de Barcelona i 300 entitats, associacions i persones a títol individual. Es tracta “d’una estratègia de ciutat contra els rumors negatius i sense fonament que dificulten la convivència amb la diversitat, a partir del treball en xarxa amb diferents actors i entitats socials”.

També prenen rellevància els Plans de Comunitaris com accions promogudes també per l’Ajuntament, i recursos com el Servei de Traducció i Mediació Intercultural amb titularitat pública de l’Ajuntament de Barcelona que es dirigeix als serveis municipals i a la seva població per tal de facilitar la comunicació intercultural, prevenir i resol-dre els conflictes que succeeixin en les relacions interpersonals, veïnals i comunitàries. La seva finalitat és ser un instrument que permeti fer de pont entre les persones i col·lectius de diferents orígens socioculturals, afavorint el diàleg, les relacions constructives i la convivència ciutadana, col·laborant en la millora de l’actuació dels serveis municipals. El Servei de Mediació Intercultural pretén , en últim terme, garantir l’atenció a les persones immigrades i a la població gitana, en reconeixement dels seus drets i en condicions d’igualtat. Alhora, pretén afavorir la con-vivència intercultural mitjançant el foment de la seva participació social .

Destacar que a nivell de barri i per iniciativa de l’administració local, el Clot va elaborar el seu Pla de Futur (2010) en el qual hi van participar representants polítics, recursos tècnics i ciutadania. Aquest va ser el “resultat d’un procés participatiu de reflexió i consulta entre els diferents agents, que recollia a partir d’un anàlisi de necessitats, propostes de millora al barri.”. Un diagnòstic que va analitzar 6 eixos de treball, concretament, el de serveis i equipaments, espai urbà, mobilitat, transport i habitatge. Comerç, convivència, prevenció i seguretat, infància i associacionisme i participació. Per tant, una oportunitat per trobar sinèrgies enter els diferents agents participants, que va esdevenir el punt d’impuls per a posteriors iniciatives comunitàries com són els Projectes Radars i el Grup de Treball de Salut Mental i Escales, que a l’actualitat es desenvolupen al Clot i Camp de l’Arpa.

Pel que es refereix a les polítiques públiques ver la immigració, el Clot no s’escapa de les limitacions que a nivell nacional i europeu presenta la Llei d’ Estrangeria als àmbits com el de la participació política, la integració, la convivència, etc. Així doncs, aquesta política regula dos nivells : “accés” i “coexistència o integració”. Com és con-egut, “l’accés” es produeix amb la línia laboral i predomina sobre la “coexistència o integració”. En conseqüència, la persona migrada és abans que un ciutadà o ciutadana un treballador/a.

61 Font: http://www.integralocal.es/upload/File/PlaBCNInterculturalitatCast130510_es.pdf62 Font: http://www.bcnantirumors.cat/

118

Pel que fa als drets formals amb matèria política (escollir i ser escollit) són pràcticament inexistents. A l’actualitat, l’Esta Espanyol tant sols reconeix el dret a sufragi actiu i passiu a les eleccions municipals a aquelles persones estrangeres sempre i quan existeixi reciprocitat amb el seu país d’origen. A nivell local, això repercuteix directa-ment amb l’existència de ciutadanies diferenciades. Per tant, nacionals amb dret a vot i decisió i ciutadans que no són representats a nivell polític. Així doncs, la política per a les persones migrades queda restringit a la capacitat d’incidir a través de canals no electorals, però si a la participació en l’elaboració de polítiques locals que els afecten a través d’espais com són les associacions, entitats, etc , per ser espais de presa de decisions. D’aquí la importàn-cia del teixit associatiu local o de barri, ja que aquest amplia la seva capacitat d’actuació i incidència. Així doncs, un teixit associatiu flexible, receptiu i integrador facilita l’exercici dels drets del conjunt de la ciutadania.

La convivència des de la normativitat i vinculada al exercici polític també suscita l’anàlisi i reflexió ciutadana. Són nombrosos els comentaris sobre el nivell d’interacció entre persones autòctones i migrades en el marc de les as-sociacions i entitats del barri. La majoria reconeix que encara que no hi hagin tensions o conflictes, poques són les ocasions en les que es realitzen activitats conjuntes, exceptuant moments com la Festa Major. Possibles causes d’aquesta situació són l’ idioma, el desconeixement mutu, la religió, la falta d’espais de trobada, el temps o el cost d’algunes activitats.

“No ens hem apropat a les entitats d’immigrants”.

“Majoritàriament a les activitats que es duen a terme hi participa gent autòctona. Potser coincideix que no hi ha gent gran d’altres cultures…”

“A les activitats que fem s’acosta gent no musulmana: 50% que si i 50% que no. Dones i homes”

“Totes les activitats que es fan al Centre Cultural Islàmic, es fan amb traducció al castellà”.

“El procés que es planteja des de les polítiques del govern municipal te aspectes molt positius com l’acolliment, facilitar informació o fer l’acompanyament. Però aquest procés es deteriora, perd la seva essència, quan entren en joc altres interessos politics i religiosos. Te la sensació que la incorporació d’aquesta relació política - religió complicat el procés d’ acollida i en definitiva d’integració”.

119

4.2IDENTITAT, SENTIT DE PERTINENÇA I PARTICIPACIÓ

Els valors de la vida social del Clot s’han reconegut històricament en la construcció comú de la identitat del barri, que de manera essencial expressa el sentit de pertinença dels veïns i veïnes que viuen al territori. La construcció col·lectiva d’una identitat de barri amb elements característics rellevants reforça ineludiblement el sentit de per-tinença dels seus veïns i veïnes.

Podem destacar els senyals d’ identitat del barri del Clot que són : els seus punts neuràlgics, el seu moviment associatiu, les seves històriques reivindicacions i les actuals lluites veïnals que ressalten els valors socials del barri.

La plaça de Font i Sagué, coneguda popularment com la Plaça del Mercat és un racó emblemàtic del barri reco-negut com el nucli antic del Clot on conviuen i es relacionen els seus veïns i veïnes.

Tant l’actiu i ampli moviment associatiu com la reivindicació de drets socials que es va produir als inicis de la conformació del barri i que va passar per la busca i recuperació de les expressions artístiques que van quedar aparcades durant el període de la dictadura franquista, s’han convertit en elements principals en la construcció col·lectiva de la identitat del barri del Clot.

“Hemos tenido varias luchas para que el barrio fuera mejor. Hay cosas que se consiguieron”.

“La vida comunitària et fa sentir bé. Sents que formes part d’un grup i d’un lloc”.

“Un punt fort del barri és el seu teixit associatiu que es molt fort i te una tradició històrica significativa”.

“Una dels aspecte que ressaltaria del barri del clot és la diversitat que gaudeix el teixit associatiu, i només divers sinó també important, amb molta tradició i força”

120

El moviment migratori de les últimes dècades ha representat un canvi important dels valors locals compartits, ja que amb l’arribada de persones de diverses procedències s’han introduït altres formes de viure i d’entendre el món. Aquest procés ha significat un repte per les comunitats que estan immerses en un procés de construcció d’una nova identitat col·lectiva. Actualment, al barri del Clot, existeixen diferents identitats, que en la dimensió quo-tidiana encara no han aconseguit una identificació comú amb la identitat de barri, encara que hi ha alguns veïns i veïnes que tenen una perspectiva positiva en relació a aquest procés.

“La gent migrada s’ha de sentir integrada, aquest és el primer pas per fer les coses conjuntes. Arribar a això però, implica temps. Sentir-se orgullós de ser del barri no es fa en dos dies. És important fer el pas a sentir-se el barri com a seu, que sigui el lloc on ha volgut viure, no on ha trobat feina o on ha trobat un pis pe viure (barri dormitori). S’ha de generar el sentiment de pertinença. Com arribar a fer-ho? En primer lloc les accions i passos que puguin fer directament la població, després l’Ajuntament que pot facilitar el procés oferint espais i recursos”.

“Hi ha comunitats que no se senten a casa seva i que fa la sensació que vulguin marxar al seu país, això dificulta que s’interessin pel barri. Potser tenen unes altres prioritats, molts estan tornant al seu país”.

Al barri del Clot existeixen tres identitats diferents: les persones de “tota la vida”, les que van venir del Estat Espa-nyol durant els anys 70 i les que han arribar d’altres parts del món en aquests últims anys.

La comunitat autòctona del Clot presenta una identitat catalana, de barri obrer amb perspectiva històrica i de classe mitjana des d’una perspectiva més actual. Una identitat definida i majoritària que es reforça amb la par-ticipació a les activitats culturals de tradició catalana (música, balls, gastronomia, expressions artístiques...) i que s’expressa de forma signiticativa a través del moviment associatiu.

“Yo tenía la idea que éste era un barrio desfavorecido y con muchos extranjeros pero la verdad es que ha cambiado mi percepción. También es verdad que hay zonas más populares con calles estrechas que conozco menos”.

“Tots formem part d’un lloc, però s’ha de conservar el que tenim, la cultura catalana”.

“Com més implicació al barri, més gent coneixes i això fa que et relacionis més, que et sentis més teu el barri”

121

Les persones que van venir de l’Estat Espanyol, major-itàriament del Sud d’Espanya, s’identifiquen com a classe treballadora. Els i les protagonistes es caracteritzen per ser més grans de 60 anys. Aquest col·lectiu té presència als casals de gent gran i casals regionals, però té menor par-ticipació a la vida associativa del barri.

Les noves comunitats, arribades els últims anys, no pre-senten un sentit de pertinença al barri clarament identificat, a diferència de l’anterior. La seva participació a la vida so-cial del barri és molt escassa. Tot i que sí que hi ha diferèn-cies per edats: trobem que les persones joves expressen el seu sentit de pertinença al barri a partir de les seves vivèn-cies a l’espai públic compartit.

“És un barri que a nivell sociològic és molt divers, creiem que la gent que va venir en les primeres onades migratòries de la resta d’Espanya, van assimilar prou bé el barri, creiem que els nou vinguts també ho estan fent, tot i que potser tenen més dificultats”

“Les noves comunitats són molt diferents, amb les primeres onades migratòries compartíem una llengua i uns certs valors culturals base”.

“Es nota un alt nivell d’integració. Hi ha nens que ja diuen ‘jo sóc d’aquí’.

“La gent nouvinguda s’hi troba bé al barri. S’han vinculat bastant”

“Treballo i visc al barri però no participo gaire a la vida del barri, no formo part de cap entitat”.

El sentit de pertinença suposa que les persones desenvolupin una actitud conscient respecte les altres persones amb les que s’identifiquen per compartir uns valors i costums.Aquest sentit s’expressa mitjançant una conducta activa de les persones, que estan disposades a defensar el grup i manifestar públicament la seva adhesió, recolzament i/o inclusió a la comunitat.

Plaça Font i Sagué, el centre neuralgic del Clot

122

Els veïns i veïnes del Clot expressen el sentit de pertinença a través de la defensa dels valors socials del barri. El recolzament d’aquests ha reforçat les reivindicacions que s’han dut a terme per les diferents associacions com per exemple, la reivindicació de : “Clot-Camp de l’Arpa és un sol barri” i la manifestació “Antifeixista” organitzada per UCFR.

Fins l’any 2006 el Clot i Camp de l’Arpa formaven un sol barri, però a partir de la divisió realitzada per l’Ajuntament es defineixen com a dos barris diferenciats. És conegut que la decisió va ser presa en benefici d’ambdós territo-ris, ja que d’aquesta manera s’aconseguia més proximitat, però també és cert que aquesta divisió va provocar diversos posicionaments. La majoria de les associacions del barri defensaven el seu sentit de pertinença al barri de tota la vida. Darrera del lema “Clot-Camp de l’Arpa, un sol barri” reivindicaven que les línies divisòries no es corresponien amb el sentiment dels i les veïnes. També hi ha veus que expressen estar d’acord amb la decisió presa per l’Ajuntament. Alguns dels veïns i veïnes estan d’acord amb aquesta divisió ja que això ha representat que el barri Camp de l’Arpa sigui més escoltat, actiu i protagonista.

“No vam veure bé la divisió administrativa que el govern socialista va fer del barri. Sempre s’havia treballat conjuntament entre Clot i Camp de l’Arpa, festes importants com la rua de Carnestoltes o la cavalcada de Reis passaven pels dos barris i totes les activitats es feien pensant en que participés tothom. Era molt estrany quan de sobte hi havia dos consells de barri diferenciats. Ara s’està fent un sol Consell de barri per Clot i Camp de l’Arpa però ens dona la sensació de que no s’està treballant perquè funcioni. S’aborden temes molt particulars com l’estat d’una determinada vorera o coses així. No es fa un treball global, s’hauria de valorar com fer perquè participi tothom. S’ha de ser més proper a la ciutadania”.

“Este barrio ha estado tradicionalmente dividido tanto a nivel urbanístico, con el paso del ferrocarril y las grandes avenidas, como a nivel administrativo en la actualidad. Aún así, el barrio ha podido mantener una cierta identidad conjunta, así pues, vemos como muchas de las asociaciones que trabajan en el barrio realizan actividades en ambos territorios, y lo mismo ocurre con las que están ubicadas en el vecino barrio del Camp de l’Arpa, que realizan actividades en El Clot”.

“Com a conseqüència de la separació administrativa del Clot i Camp de l’Arpa s’han donat dos corrents de pensament, els que volen seguir amb la unitat històrica del barri i els que creuen que d’aquesta manera el Camp de l’Arpa es sent més escoltat i ja no sembla que tot es faci al Clot. Els dos territoris tenen una història política de reivindicació de coses pel barri”.

123

Una altra acció significativa que va mobilitzar als veïns i veïnes d’ambdós territoris va ser la manifestació “Antifeix-ista” que es va celebrar per expressar el rebuig al Casal Tramuntana. La reacció del moviment veïnal va ser ràpida i contundent. Amb el recolzament d’UCFR es van organitzar accions concretes per reivindicar i defensar els valors socials que són l’eix transversal de la identitat del barri i el seu sentit de pertinença.

“Han ubicat el Casal Tramuntana al lloc on es concentra la gent jove. Això ha produït un moviment veïnal que ha sortit al carrer”.

“Va haver relació entre les persones que comparteixen espai amb el tema del Casal Tramuntana. Hi ha la sensació que quan sorgeix algun conflicte (Casal Tramuntana, policia,..) hi ha suport entre els diferents grups que comparteixen l’espai”.

D’altra banda, és important destacar que el sentit de pertinença al barri dels i les veïnes es vertebra a través de la participació social de la vida del barri, i aquest és un element que influeix de forma directa en els processos d’inclusió.

Si un element facilitador de la integració és la participació associativa, els col·lectius de persones migrades estan , si bé no exclosos, en una situació de difícil integració degut a la seva escassa participació.

“Al principi faltava gent a la colla, va començar a participar molta gent, i molta que provenia de les primeres onades migratòries, molta d’aquesta gent que vivia a Santa Coloma. A ells els va servir molt per a integrar-se”.

“Crec que a la gent que venia i la gent que ve de fora en aquest moments, els serveix molt el fet d’estar a la colla, a nivell personal en la seva vida quotidiana i a la gent de la colla també ens ha anat molt bé treballar amb aquesta gent”.

Cada vegada són més el conjunt d’associacions del barri que transmeten la seva inquietud davant la baixa par-ticipació de la població migrada i centren la seva atenció en promoure activitats que integrin a tota la població, independentment de la seva procedència.

124

Un exemple és la Festa Major, on moltes de les activi-tats que s’hi realitzen són a l’espai públic, al qual poden accedir totes les persones. Aquest fet posa de manifest que hi ha una actitud oberta per part de l’organització a la participació activa de tota la població.

“Considerem que és molt important que hi hagi pluralitat d’entitats a la Federació i per això es real-itza una obertura al barri mitjançant comissions es-pecífiques obertes també a veïnat i entitats no feder-ades. Per limitacions de temps i de personal ens és complicat arribar a tothom. S’ha de tenir en compte que la dedicació es realitza en les hores de lleure“.

“Ens agradaria fer una feina de proximitat més enllà dels òrgans de participació ja establerts i dels representants de cada entitat per arribar a la massa social de les entitats i la ciutadania. Aquest és un tema que tenim pendent i és un punt feble a nivell de participació. Vols i no pots però el cas és que hi ha molts fronts oberts i el temps és limitat”.

Tot i així, aquestes accions no han aconseguit pro-moure una major participació d’aquesta població ni en les activitats ni a la vida comunitària. Per donar una explicació a aquesta falta de participació s’apunten diversos arguments: la falta d’informació, les barreres culturals, l’idioma, la manca d’estabilitat laboral o la di-ficultat de compaginar la jornada laboral o la falta de poder adquisitiu per participar a les activitats, entre d’altres.

“El Centre Cultural Islàmic Català no participa en cap activitat de la Festa Major. Costa d’englobar la visió d’altres cultures, no sé com s’hauria de fer per superar les dificultats i aconseguir que participin. El Centre Cultural Islàmic Català és una entitat molt po-tent que fa moltes coses. No només hi han dificul-tats com a resultat de les diferències culturals sinó que també existeix una barrera religiosa que fa que es generi un problema i no encaixin en el calendari folklòric de la Festa Major. A l’hora de plantejar la participació d’altres comunitats s’hi veu dificultat i és un tema que es va aparcant”.

“Encara no participo en les activitats del barri. M’arriba informació del que es fa al barri a través dels clients que m’ho expliquen, però no de tot”.

“Les persones emigrades no s’han incorporat a les associacions. Hi ha el problema de la llengua”.

Concert Jove. Barraques 2012 . Festa Major Clot-Camp de l’Arpa.

125

“Hi ha hagut aproximació de persones llatines a activitats com ioga o anglès. Han vingut 2/3 dies i van deixar de venir. Les persones s’apropen, l’ impediment es que has de ser soci i fer el pagament del taller, al no tenir diners no poden participar”.

“Cuando no estoy trabajando en la frutería estoy en casa descansando, trabajo todos los días. Me gustaría mejorar mi español y poder aprender catalán pero por el momento no tengo tiempo”.

“Nosaltres no ens apropem a ells/elles, fan activitats al Centre Cultural Islàmic i nosaltres no hi anem”

Documents informatius de diferents associacions del Clot

126

4.3ESPAIS, RELACIONS I ACTITUDS ENVERS LA DIVERSITAT

Els espais compartits generen diverses tipologies de relacions, per exemple en l’àmbit educatiu s’identifiquen rela-cions d’alta interacció, mentre que en els espais públics i informals disminueix el nivell d’interrelació. Les percep-cions de les persones que viuen i/o treballen al Clot identifiquen amb claredat la falta de coneixement, de relació i interacció entre persones de cultures diverses:

“No hi ha gaire interacció entre les diferents comunitats, al parc es veuen els grupets que es formen en funció del país d’on venen”.

“Nosaltres no fem l’exercici de veure com és l’altre cultura, no ens coneixem. Si coneixes la família et seria igual d’on siguin, el cas és que no és coneixen. Tinc gent sud-americana a l’escala i són molt amables”.

“La relació no existeix, hi ha tolerància, però cadascú a casa seva”.

“La cohesió és la convivència diària i ells fan la seva vida, som completament diferents”.

“És una cultura diferent, desconeguda per molts de nosaltres.”

“No sabem quin és l’oci de les persones immigrades.”

“Crec que no és un barri amb molta interacció entre autòctons i immigrants. A la gent li costa molt (a totes dues bandes), tens prejudicis...( també a totes dues bandes) a l’escola segurament hi ha més relació... o això espero!”.

Al barri existeixen diversos espais compartits, on les persones estableixen relacions. L’espai formal més signifi-catiu és l’espai educatiu, com per exemple l’escola i el seu entorn més proper.

Dins l’espai educatiu es donen un tipus de trobades interculturals que no es reprodueixen en altres àmbits. Com a possibles espais on poden escenificar-se relacions interculturals al barri es visibilitzen les experiències vinculades a les AMPA’s. Una d’aquestes experìencies és la de l’AMPA Farigola del Clot, que té una Comissió d’Interculturalitat, i una altra la de l’ AMPA de l’Escola Rambleta del Clot.

127

L’àmbit educatiu, serveix d’exemple a l’hora de definir la qualitat de les relacions interculturals, ja que l’escola obliga a mantenir certes relacions d’igualtat. Per aquest motiu, observant dades recollides en l’”Enquesta 2010 sobre convivència intercultural a l’àmbit local”63 trobem indicadors que defineixen la tipologia de les relacions que s’estableixen entre pares i mares, així com entre alumnes de diferents comunitats. Com s’observa a la taula següent (Taula 29), existeix una abundant relació intercultural entre els i les alumnes dels centres fora d’aquests, ja que un 79,1% dels enquestats afirmen mantenir una relació amb els seus companys a fora del centre.

Les vivències aportades per part dels i de les joves als quals hem col·loquiat han estat:

“No detecto conflictivitat a la meva escola per motius d’interculturalitat. Al passar de l’ESO a Batxillerat dis-minueix molt la proporció d’alumnat d’origen estranger i un cop sortim de l’escola els alumnes d’altres orígens s’ajunten més entre ells”.

“Quan ens troben amb companys d’institut en espais d’oci no tenim cap dificultat en saludar-nos i conversar però no acostumen a quedar per realitzar activitats d’oci en horari extraescolar. A l’ institut ja hi ha parelles mix-tes quant a la procedència.. Aquesta és una via de futur quant a la interacció entre comunitats”.

D’altra bada també s’observa que hi ha força relació entre pares i mares, i fills i filles escolaritzats al barri, ja que el 58,2% de les persones enquestades afirmen relacionar-se habitualment amb altres pares i mares.

63 Conviència social i ntercultural en territoris d’alta diversitat. Enquesta 2010 sobre convivència intercultural en l’ àmbit local. El Clot. Barcelona. Obra Social “la Caixa”. Enquesta realitzada a finals de 2010 a 366 persones del Clot.

128

Taula 15: Relació dels fills escolaritzats amb els companys de l’escolaEl Clot Total NE NFBase: fills escolaritzats 67 49 18

Fills entrevistats i companys d’escola

Existència o no de relació fora del centre.

Habitualment 79,1 81,6 73,1Habitualment 79,1 81,6 73,1Mai o casi mai 6 6,1 7,7

Nacionalitat de la relació

Mateixa nacionalitat 14,5 20 13,2La majoria però n’hi ha d’altres 56,5 71,1 50,5Diferents nacionalitats 29 8,9 35,3

Pares i mares entrevistats

Cap 6 6,1 5,6Tant sols es saluden 22,4 16,3 38,9Es relacionen amb algú 58,2 61,2 50 Es relacionen habitualment I estretament amb alguns 13,4 16,3 5,6

Nota: NE= Nascuts a Espanya NF= Nascuts fora d’EspanyaFont: Enquesta 2010 sobre convivència intercultural en l’ àmbit local. El Clot. Barcelona. Projecte intervenció comunitària intercultural

Algunes de les valoracions dels veïns i veïnes expressen que l’entorn escolar i les escoles juguen un paper de gran importància amb la promoció de la convivència i la interculturalitat, tot i esdevenir espais en els que en al-gunes ocasions es produeixen situacions de discriminació:

“Les escoles han fet una gran feina per integrar tota aquesta gent”

“En el marc de l’escola no hi ha manca de convivència. Un nen nouvingut és ajudat ràpidament per part d’altres nens, els adults són els que els fan sentir diferents. Parlen més català els nens estrangers que no pas els d’aquí”.

“Les escoles com la Farigola, Miralletes on visualitzes que hi ha més nens immigrants, són espais on tens relació amb altres mares d’altres cultures”.

“Llevo viviendo en España desde 2006 cuando llegué con una oferta de trabajo de la construcción de una empresa china. No fue hasta 2009 que no empecé a hacer clases de español y allí es donde pude conocer a gente de otros países como Italia o Marruecos”.

129

“Cuando me decian “Xilè de merda, parla català” no me sentaba mal. Me apunté a clases de catalán y cuando salíamos de clase hablabámos francés, inglés, de todo menos catalan”.

“Hice un curso de FP donde aprendíamos inglés. Todos los alumnos eran catalanes y españoles menos yo, la profesora era peruana y hablaba cinco idiomas. Cuando los alumnos se enteraron de que no era anglosajona la empezaron a criticar con el pretexto de que siempre traía el mismo abrigo”.

Al barri també existeixen espais compartits de caràcter informal, els més destacats són: el parc del Clot, els com-erços i les comunitats de veïns/ïnes. La veu dels veïns i veïnes expressen que són llocs on es pot donar interacció intercultural, de la mateixa manera que es pot produir la construcció de vincles interpersonals.

“El barri del Clot té dos centres neuràlgics, la Plaça del Mercat i el Parc del Clot. Sense aquests dos espais, el barri del Clot, no seria el barri del Clot. Són espais de convivència”.

“Si passes per el mercat entre les 9 i les 10h hi ha tota la gent gran allà, és un lloc d’intercanvi”.

“L’espai de relació i convivència entre famílies és el parc”

“Dins del barri, una farmàcia atén a tothom, no és un comerç del que es prescindeixi. Tothom en fa ús però no esdevé un espai en el que es creïn relacions entre persones de diferents procedències”.

“En el Clot hi ha relació perquè tothom va a comprar, es coneixen, però no hi ha espais creats, viscuts des de lo comú, sinó des de la diferència: vine i explica’m d’on vens, quines són les teves costums....”

“En els últims dos anys hi ha activitats que s’han fet per fomentar que hi hagi representativitat de tothom en els espais de debat i de decisió des del projecte ICI, però no es compta amb un lloc de trobada espontani, que sigui intergeneracional, on facis relació amb pares, amics, mestres, nens.... un lloc que sigui integrador”.

El Parc del Clot és un espai de relació identificat pels i les veïnes del barri, on podem veure a persones de difer-ents orígens compartint un espai comú, però en grups que solen ser de persones del mateix origen, sense interac-cionar entre els mateixos:

130

“No hay conflictos importantes porque no hay relación. Si bajas al parque están las madres magrebís juntas, las de aquí juntes. También lo puedes ver en el mercado, hay parades donde por ejemplo solo compran per-sones inmigradas”.

“Al Parc del Clot, les persones comparteixen l’espai, però no es relacionen. Hi ha diverses activitats però no esta relacionades ni emmarcades. Només hi va haver relació entre les persones que comparteixen espai amb el tema del Casal Tramuntana. Hi ha la sensació que quan sorgeix algun conflicte (Casal Tramuntana, policia,..) hi ha suport entre els diferents grups que comparteixen l’espai. Durant el dia a dia, impera el respecte...”

“El Parc del Clot és un altre món”.

“El Parc del Clot és un espai de convivència multicultural”

“Al parc del Clot hi ha molts altres grups, però que no s’hi volen relacionar. Prefereixen relacionar-se amb els seus amics i les seves amigues que també son de procedència xinesa”.

“Reconec que no volem jugar amb altres grups perquè ens fa vergonya, a ells/es, a mi no! Jo de vegades hi jugo i m’ho passo bé”.

“Els immigrants s’ajunten entre ells/es i no acostumen a trobar-se grups amb diversitat. Els joves d’aquí també tenim la mateixa actitud”.

Els comerços són espais d’alta proximitat ciutadana on es desenvolupa una relació comercial i alhora una relació quotidiana, propera i en moltes ocasions personal i de confiança. Els veïns i veïnes del Clot els identifiquen com espais de relació que han anat perdent força arrel de les noves dinàmiques de consum però que encara estan molt arrelades al barri. La dinamització del projecte Radars és el reflexe d’aquest paper clau que poden arribar a tenir els comerços alhora de generar mecanismes de detecció, ajuda i relació amb la població:

“Les botigues són espais socials importants”

“Les botigues haurien de tornar a tenir unes cadires perquè la gent gran pugui compartir, pugui tenir un espai de relació amb altres veïns i veïnes, botiguers…”

“Radars és un projecte que treballa molt amb els comerços perquè aquests poden identificar: aquella veïna fa molt que no ve”.

131

Les comunitats de veïns i veïnes són un espai signi-ficatiu de convivència. En elles la tipologia de relacions oscil·len entre pura coexistència, petits conflictes, rela-cions de tolerància sense interacció i/o relacions de convivència i interrelació.

Encara que no s’identifiquen a les comunitats de veïns i veïnes del barri situacions de conflicte rellevants, l’expressió de la ciutadania se centra en diferenciar clarament els “veïns de tota la vida” amb una conno-tació positiva vinculada al coneixement i l’ajuda mútua, i els “veïns immigrants” als que en moltes ocasions no se’ls reconeix com a veïns, o se’ls pressuposa un desinterès vers el coneixement i les relacions amb els veïns. El desconeixement mutu és l’element que gen-era aquestes creences. A mesura que es produeix un apropament entre persones sigui quina sigui la seva procedència, les percepcions canvien:

“Som veïns de tota la vida i ens estimem. Sempre ens hem ajudat els uns als altres. Això ho tenim amb els antics, amb els de sempre, no amb els d’ara”.

“Aquí està més definida la concepció de som els d’aquí i els de fora. És habitual sentir només puc comptar amb els veïns de tota la vida perquè ara són tot xinos i moros”.

“Jo vivia en un bloc de pisos on tots eren im-migrants menys quatre. Eren pisos molt petits i econòmics. La relació era bona, encara hi mantinc contacte. Els veïns estaven pendents de si la gent més gran del bloc necessitava alguna cosa. Fos qui-na fos la seva procedència”.

“A l’escala d’aquí al costat tothom és immigrant i no he tingut cap problema mai”.

“Amb els veïns i veïnes de l’escala, a base de somriure, vam anar construint una relació. Ja no vi-uen a l’escala, però quan em veuen, s’alegren molt”.

“La concepció de família i vivenda és diferent se-gons la cultura”

La ciutadania dóna una importància molt rellevant a l’evolució en les relacions. Aquestes són viscudes de forma diversa per joves, adults i gent gran, aspecte que transforma les dinàmiques de relació a les comunitats de veïns i veïnes:

Comerç Bangladesh

132

“En la convivencia en las escaleras de vecinos no hay conflictividad. Ahora los vecinos no se conocen, enton-ces no hay problemas, incluso menos que antes. No oyes a la gente hablar de conflictos y cada vez va a menos porque la gente joven va a su bola”.

“La gent gran potser té la veïna de tota la vida, però els joves això no ho tenim tant”.

“ La gent gran veu més els canvis en les relacions que s’han produït, ells han viscut l’època de tenir el suport, d’estar alerta dels veïns”.

“ És molt important no només parlar de qüestions econòmiques, sinó donar-li valor al suport veïnal i dels comerços”.

Així doncs, les relacions entre persones autòctones i immigrades al barri són minoritàries, en ocasions inexistents. En conseqüència, no es pot parlar de convivència sinó de coexistència.

La següent taula mostra dades interessants sobre les relacions entre veïns i veïnes de diverses procedències, i s’observa que en general les dades apunten que hi ha bona relació o bé hi ha una relació de coexistència sense que això generi conflictes.

Taula 16: Relacions entre veïns de la localitat de diverses cultures, nacionalitats o religions.

El Clot Total NE NFBona relació i si sorgeixen problemes es resolen 42,3 39,7 54,5Casi no hi ha relació però la gent deixa viure 50,3 52 42,4Hi ha tensió, inclús hostilitat 4,1 4,7 1,5No sap 2,7 3 1,5No contesta 0,5 0,7 -

Nota: NE= Nascuts a Espanya NF= Nascuts fora d’EspanyaFont: Enquesta 2010 sobre convivència intercultural en l’ àmbit local. El Clot. Barcelona. Projecte d’intervenció comunitària intercultural.

133

Part de la ciutadania identifica aquest fet com aspecte que pot generar dificultats i/o conflictes en un futur. Es recullen altres veus que valoren interessant i necessària la relació al veure-li potencialitats i altres que no veuen la necessitat de promoure aquesta relació:

“Hi ha molta gent gran que tenen cuidadores musulmanes, però això és un tipus de relació diferent, no hi ha més relació que en l’espai laboral”.

“No hi ha conflicte entre cuidadors estrangers amb autòctons. Hi ha molt bona relació perquè hi ha una relació laboral. No es parteix del m’ajunto amb tu perquè em ve de gust. No es produeix per tant una integració real. Una de les causes que si que ho fa possible en altres barris és la proximitat de les vivendes (la gent està molt a prop) i l’existència de necessitats comunes (em puges el pa, et baixo les escombraries, etc). Aquests fac-tors no es donen al barri del Clot”.

“No tinc una relació molt directe amb persones immigrades”

“S’estan relacionant sobretot llatinoamericans”

“La manca de relació entre comunitats pot ser la font d’un futur conflicte i en això l’Administració hauria de posar-hi mitjans”.

“La diversidad tiene que dejar de ser un tema, quizás a través de la reproducción de la especie habrá un momento que ya no se tendrá que hablar de todo esto porqué seremos todos mestizos”.

“Cada vez somo más los atípicos que valoramos positivamente la diversidad. Para los que tienen ciertos recelos les diría: ‘Mírese usted así mismo y piense si es normal’”.

“Quan parlem de convivència hauríem de diferenciar tres situacions: vivim junts però no en parlem, vivim junts i ens parlem o vivim junts i tenim un projecte conjunt”

“Al barri, més que relacions entre comunitats, hi ha relacions entre individus. Barcelona té l’avantatge que no pot créixer més i per tant no hi ha la possibilitat de formar ghettos”.

134

“Potser no cal definir problemes, ja que ja hi ha espais on es dóna la convivència de manera natural com és el món educatiu i potser no cal generar-ne de nous. Hi ha bars regentats per xinesos que mantenen la clientela i l’amplien, no cal generar espais artificials de convivència. Provocar que ens relacionem no és necessari”.

És important destacar que existeixen diferències en el sentiment i les vivències de la ciutadania, respecte les rela-cions en funció del país d’origen d’aquestes:

“En el caso de los europeos es más fácil comunicarse porque existe una lengua en común como es el inglés. Aunque si ya son difíciles las relaciones entre catalanes y españoles… imagínate entre personas de culturas tan diferentes”.

“Preferim estar només nosaltres perquè no confiem en la gent d’aquí, els espanyols. Hi ha espanyols que són mala gent. Hem viscut alguna situació de discriminació”.

“En los 21 años que llevo en Barcelona no he forjado mucha amistad con catalanes, sólo tengo 3 o 4 amigos de aquí. Como yo trabajo en transporte he forjado más amistad con los conserjes de las fincas que son gener-almente del resto de España y de otras nacionalidades”.

“Amb la gent estrangera hi ha de tot, famílies per exemple àrabs que et saludes i d’altres que no, gent afri-cana molt maca... “

“Amb els xinesos tens contacte al cap del temps. No d’entrada. En alguns casos l’ idioma ho dificulta.”

Després de saber si existeixen o no relacions interculturals al barri i quins són els llocs que comparteixen veïns i veïnes, és important analitzar diferents actituds enfront la diversitat, i conèixer com es percep la diversitat cultural al Clot.

La diversitat cultural fa referència a l’existència de diverses cultures o societats humanes que tenen un espai concret, és a dir, en un mateix territori es poden reconèixer diferències culturals pròpies de diversos grups humans. Aquestes diferències es poden reconèixer en diferents manifestacions com la llengua (la més significativa), les expressions artístiques, les creences religioses, l’estructura social i les costums, entre d’altres.

135

“En Alemania tenía una compañera de trabajo japonesa que hablaba perfectamente alemán pero había veces que no entendía qué quería decirme. Cuando no conoces el código cultural del otro es muy difícil comu-nicarse. Me doy cuenta que algunas comunidades tienen tendencia a aislarse como mecanismo para preservar su cultura. Para la integración es más importante el conocimiento de la lengua que la integración cultural”.

“Els espanyols que van venir fa dècades, tampoc no estan integrats, no parlen català”

El fenomen de la diversitat cultural no és nou, sinó que ha estat present des de sempre a la història de la humanitat. Durant la seva trajectòria històrica, aquest fenomen ha generat diferents opinions, valoracions i actituds socials, per part de totes i cadascuna de les comunitats que existeixen. És conegut que la diversitat, i en definitiva, la difer-ència, té en moltes ocasions, dues mirades ben diferenciades: des de la desconfiança del que ens és desconegut o des d’una posició que reconeix l’oportunitat de poder compartir coneixement i aprendre. Al Clot també es donen aquests dos posicionaments i d’aquesta manera ho expressen els seus veïns i veïnes:

“La gent es pot sentir amenaçada quan hi ha una gran concentració d’immigració en una zona, creiem que al barri això no es dóna, tot i que potser al parc del Clot pot fer aquesta sensació”.

“Hay gente que piensa que la gente de fuera son inferiores a los autóctonos, tienen complejo de superioridad. En Francia sucede con magrebíes y rumanos y en Alemania con los polacos. Hay gente que para valorarse como pueblo tiene que ponerse por encima de otros”.

“Cada vegada que et relaciones amb persones de fora del teu entorn cultural, obres una mica més la teva particular visió sobre el món”.

“Sempre es interessant compartir coneixement amb altres cultures”

Les valoracions dels veïns i veïnes del barri del Clot respecte la diversitat cultural segons l’ “Enquesta del 2010 so-bre la convivència intercultural a l’àmbit local” indica que a la pregunta sobre què li sembla conviure amb diversitat, la major part de les persones entrevistades (83,1%) responen que els sembla Bé o Molt Bé.

136

Taula 17: “Què li sembla a vostè que una part de la població de la localitat provingui d’altres països?” “Què li sembla a

El Clot Total NE NFBase: valors absoluts 366 300 66Bé o molt bé 83,1 80,7 93,9Ni bé ni malament 11,5 13,7 1,5Malament o molt malament 5,2 5,3 4,5

Nota: NE= Nascuts a Espanya NF= Nascuts fora d’EspanyaFont: Enquesta 2010 sobre convivència intercultural en l’ àmbit local. El Clot. Barcelona.Projecte d’intervenció comunitària intercultural.

Les valoracions de la convivència intercultural es tradueixen en actituds cap a aquesta realitat. Així trobem al Clot tres actituds diferenciades que corresponen a les valoracions de la taula anterior (Taula 31): Una actitud d’indiferència de caràcter neutre, una actitud negativa amb un baix nivell de tolerància i una actitud positiva.

Per una banda existeix una actitud generalitzada de respecte amb elements que indiquen l’existència d’un posi-cionament de caràcter neutre amb alguns aspectes positius rellevants.

“Hi ha de tot; gent gran bona i que no, joves.... de tot, no es pot generalitzar. Ni puc, ni vull generalitzar”

“Des del meu punt de vista, al Clot, no hi ha un índex d’immigració important, no operen masses estereotips, ni rumors vinculats a les persones nouvingudes”.

“Nosaltres no ens preocupem de la gent que ve de fora. No les anem a buscar, ni amb les persones immi-grades ni amb les autòctones per participar”.

D’altra banda, trobem actituds que en la seva majoria responen a un baix nivell de tolerància respecte aquesta nova realitat cultural. Aquest baix nivell de tolerància es tradueix en una interpretació concreta de la realitat. Una interpretació que ha representat l’aparició d’estereotips. És veritat que els estereotips, al ser un conjunt d’imatges mentals, han servit per simplificar la realitat i facilitar la seva comprensió, però també és cert que la seva funció pot ser negativa i el seu excés pot conduir a una interpretació de la realitat simplificada i distorsionada.

137

De la conseqüència d’aquestes construccions mentals apareixen percepcions i sentiments que influeixen en les actituds de la comunitat vers aquesta realitat cultural. Les sensacions negatives entorn aquesta nova realitat es poden traduir en actituds de discriminació, algunes vegades de forma inconscient.

“S’han viscut certes situacions en les que es feia palès actituds xenòfobes. Em vist com a les sales d’espera de les consultes i davant d’usuaris immigrants fer el comentari d’aquesta gent ha vingut a robar-nos els diners. També ho hem vist en el cas de les llistes d’espera, on les persones autòctones s’han queixat del llarg temps que els ha trigat la programació d’una prova o intervenció i han verbalitzat que això es degut a les persones immigrades”

“Les diferències culturals afecten al nostre dia a dia ja que la cultura i el coneixement de les coses són difer-ents. Les plantes medicinals tenen noms diferents... Amb la comunitat xinesa és amb qui ens trobem major dificultat comunicativa: no fan res per intentar comunicar-se amb tu”.

“Els usuaris que s’atenen al CAP tenen la percepció i diuen que s’atén primer als estrangers i després a nosaltres”.

“La població nouvinguda segons la meva percepció: els de llatinoamèrica que cuiden sobretot la gent gran del barri, llavors els xinesos que gestionen bars i fan la seva vida. Finalment, els moros i els negres que són els que atraquen”.

“También trabajo con empresas de paquetería y tengo trato con uno de los responsables de sus almacenes. Hace dos años había gente trabajando de todo el mundo y oí como prometía que iba a ‘limpiarlo’. Ahora todo el personal del almacén es de aquí”.

“Nunca te sientes excluido si estás en tu gueto, cuando sales es cuando te marcan el límite: “Donde vas que yo soy de aquí””.

“En el trabajo antes veía a la gente más amigable, más dispuestos a compartir. Ahora hay más recelos y preferencia por la gente de aquí por mucho que nos hartemos de hacer horas extras. La gente de aquí antes no quería determinados trabajos pero ahora sí los quieren. Antes había sitios en los que sólo aceptaban personal latino porque decían que les gustaba nuestra manera de trabajar. Ahora ya no pasa”.

138

“Trabajando cuidando a personas mayores me pongo en el lugar de cómo va a ser mi mañana. Yo les doy vida y ellos me dan vida porqué yo no tengo aquí a mi familia. En el caso de los hijos la mayoría se limitan a darte el dinero. Trabajé cuidando a una pareja de ancianos: él tenía cáncer de vejiga y ella alzheimer agresivo. La hija ni siquiera me hablaba, se limitaba a dejar el sobre con el dinero en la mesa para que me lo diera su padre”.

“Llegado el momento pedí las vacaciones que me pertenecían y, para no tener que pagármelas, me dijo que no volviera más que tenía a otra persona. Cuando aquella persona dejó el trabajo me volvieron a llamar pero les dije que no. También hay algunas familias que valoran mucho mi trabajo y que dicen cosas como: ‘Tranquila que cuando se muera mamá no te va a faltar el trabajo”.

“Aquí estamos acostumbrados a echar más la culpa a los de fuera. Habrán algunos que no sean buena gente, pero sólo algunos...”.

“El racismo ha existido toda la vida, no es nuevo de ahora. Si le echas la culpa al otro te la quitas de encima”.

“El racismo aparece cuando creemos que vienen y nos quitan el trabajo porqué cobran menos. Antes había trabajos duros que los de aquí no los querían como construcción o limpieza. Ahora sí los quieren”.

En relació a l’àmbit comercial, es detecta que part dels veïns i veïnes mostren actituds negatives vers els comerços portats per persones d’altres procedències. Es detecten actituds que mostren recels vers els comerciants d’origen xinès.

“Pel que fa a la normativa d’horaris dels comerços no ens beneficia ja que nosaltres físicament no poden fer més hores, no podem obrir més ja que no tenim continuïtat ningú que agafi el relleu) ni tenim possibilitat de contractar a més gent.

“ Els comerciants d’aquí no tenim ajuda i no ens creiem que els immigrants no tinguin beneficis fiscals. És impossible! Si ens ho creiem és perquè sabem que feta la llei feta la trampa. No hi ha prou control, hi ha coses que no paguen i els horaris no estan controlats en absolut”.

“No se está fomentando que los comercios de barrio se mantengan”.

139

“Pel que fa a la normativa d’horaris dels comerços no ens beneficia ja que nosaltres físicament no poden fer més hores, no podem obrir més ja que no tenim continuïtat ningú que agafi el relleu) ni tenim possibilitat de contractar a més gent.

“ Els comerciants d’aquí no tenim ajuda i no ens creiem que els immigrants no tinguin beneficis fiscals. És impossible! Si ens ho creiem és perquè sabem que feta la llei feta la trampa. No hi ha prou control, hi ha coses que no paguen i els horaris no estan controlats en absolut”.

“No se está fomentando que los comercios de barrio se mantengan”.

“Las leyes de horarios comerciales no benefician a los pequeños comerciantes, benefician a los comercios de persones inmigrantes. Pero esto lo deciden nuestros políticos, no las personas inmigradas que regentan estos comercios”.

S’atribueix a aquest col·lectiu la falta de participació a les activitats del barri, el deficient coneixement de la llengua i la rumorologia sobre l’ incompliment de les normatives comercials. En aquest sentit els propis comerciants xinesos han fet algunes aportacions interessants:

“Me gusta la vida aquí pero según marca la tradición china hay que volver a tu pueblo para morir y que te en-tierren allí. Yo no tengo intención de volver pero todavía no sé que voy a hacer, ni siquiera sé lo que va a pasar mañana. Me gustaría poder cambiar de trabajo y tener más tiempo para hacer otras cosas”.

“Conozco de vista a los comerciantes chinos de las tiendas de alrededor pero no son mis amigos. Cada uno se preocupa por lo suyo y no tenemos mucha relación más allá de saludarnos”.

“Cuando no estoy trabajando en la frutería estoy en casa descansando, trabajo todos los días. Me gustaría mejorar mi español y poder aprender catalán pero por el momento no tengo tiempo”.

Finalment, és important mencionar que existeixen al barri actituds positives vers la diversitat que expressen la necessitat de crear espais de relació que permetin trencar amb la barrera d’allò que és desconegut i avançar cap a la construcció de relacions interculturals sòlides.

140

“Si preguntéssim a la gent gran segurament hi hauria racisme. És la generació més jove que té interès, mo-tivació per conèixer, compartir, etc. Tot i que ells també han sigut immigrants

(de Murcia, Andalusia…)”.

“Ens cal, en general, consciència d’obertura. Tenir la motivació per treballar aspectes per poder-nos integrar. Reconeixem que la diferencia cultural és gran, però això no ha de ser un obstacle per a poder descobrir espais de convivència per a treballar la cohesió social”.

“Hi ha tres formes de posicionar-se amb la immigració: de forma positiva, de forma negativa o amb indiferèn-cia. Jo, per exemple, veig com a positiu la diversitat cultural”.

“Tinc la sensació que hi ha força immigració i crec que de mica en mica s’aniran integrant al barri. És un fet que considero necessari.

M’agradaria tenir un espai compartit amb dones de diferents cultures. Un espai d’intercanvi, que ens apropi”.

“Cada vegada que et relaciones amb persones de fora del teu entorn cultural, obres una mica més la teva particular visió sobre el món”

“Este país no es tan diferente de la idea que tenía antes de venir, de lo que me habían contado. Al llegar sí que tuve muchos obstáculos pero con el tiempo te das cuenta de que aquí hay mucha más libertad. Todavía me extraña vera gente muy joven que fuma. A mí me gusta a poner la música hasta tarde y aquí cuesta entenderlo pero te adaptas”.

“Yo estoy viviendo con unos árabes que son magníficos, ningún problema.... saben como soy y me respetan. Vivo de maravilla, son muy buena gente. Siempre me preguntan si he cenado y si no me ofrecen un plato de lo que hayan cocinado”

141

4.4PERCEPCIONS SOBRE DE LA SEGURETAT CIUTADANA

La seguretat ciutadana té un component molt subjectiu i es regula segons la percepció de possibles amenaces que poses en perill el benestar del conjunt de veïns i veïnes del barri. A l’actualitat, al Clot i en molts altres terri-toris, els índex de delinqüència es mantenen com a conseqüència del deteriorament econòmic generalitzat. Fruit dels col·loquis s’ha pogut observar que en la majoria de casos no s’associa l’augment de la delinqüència amb el fenomen de la immigració, binomi artificialment creat que anteriorment havia tingut un major abast social .

“En el barrio hay un buen nivel de seguridad, hay algunos robos pero esto lo hacen igual que siempre, como en toda la vida. No tiene que ver con la llegada de persones inmigradas”.

“Hi ha una gran coordinació entre la guàrdia urbana i els mossos d’esquadra que fan un treball comunitari amb els veïns, a les escoles, a les places... arriben molt millor a la ciutadania. No hi ha hagut un augment sig-nificatiu dels robatoris”.

“El barrio ha cambiado pero no mucho. La delincuencia que había en los años 80’ y 90’ con personas de etnia gitana, ahora se da con personas del Este”.

“Mai m’ha passat res, però sempre tinc la porta tancada, tinc alarma amb videocamara. A vegades no obro la porta segons la sensació que em doni la persona. La sensació d’inseguretat no va vinculada a inmigració”.

“Hi va haver una època bastant regular 2-3 mesos que hi va haver al barri bastant de bandalisme. Ens trobàvem els cotxes abonyagats, les rodes puntxades al carrer de la Rambleta del Clot. Aquest carrer s’hauria de vigilar més”.

“El Clot no és un barri conflictiu ni problemàtic. Sabem de CAPS que han necessitat incorporar una persona de seguretat a l’entrada del centre i en el cas del CAP Clot això no ha estat necessari en cap moment”.

“A las señoras a las que cuido ya no les ponemos pendientes ni collares de oro porqué se los estiran para robárselos. Yo misma me cuido de no llevar nada de valor a la vista”.

142

El barri del Clot va adquirir la imatge de ser un barri insegur com a conseqüència dels conflictes que varen atorgar-se a l’acció de bandes llatines. Encara que en l’actualitat la percepció de seguretat dels veïns i veïnes del barri ha canviat significativament, encara persisteix a la memòria de la ciutadania els episodis violents que es van agudit-zar a mitjans de la dècada passada.

Taula 18: Percepció de seguretat en el darrer any per districtes. 2012Nivell de seguretat al barri % Nivell de seguretat a la aciutat %

Ha millorat

Segueix igual

Ha empitjorat

No ho sap

Ha millorat

Segueix igual

Ha empitjorat

No ho sap

BARCELONA 16,3 62,9 17,9 2,9 16,4 49,5 28,6 5,5Ciutat Vella 24,8 49,5 23 2,7 19,3 51,2 25,2 4,5

Eixampe 14,2 66,9 14,7 4,2 15,9 50,2 26,6 7,2Sants-Montjuic 17,6 58,3 22,2 2 17,3 50,7 28,3 3,7

Les Corts 12,4 70,8 12,6 4,2 17,6 50,2 27 5,2Sarrià-Sant Gervasi 13,3 66,5 16,5 3,7 17,5 45,6 30,5 6,4

Gràcia 15,8 71,4 10,6 2,2 17,8 47,2 30,1 4,9Horta-Guinardó 13,6 68,2 15,4 2,7 15,4 46,9 31,8 8

Nou Barris 16,3 57,7 22,5 3,5 13,6 54,2 25,2 6,9Sant Andreu 16,6 61,6 19,1 2,7 15,6 48,3 30,9 5,2Sant Martí 18,4 58 22,1 1,5 13,8 50,1 31 5,2

Font: Enquesta de Serveis Municipals. Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Ajuntament de Barcelona.

“Antiguamente había habido muchos problemas con las bandas latinas. Gracias a los educadores y educa-doras ApC (A partir del Carrer) la situación ha cambiado mucho. Han realizado intervenciones en los Jardines Miralletes y en el Parque del Clot y han realizado charlas sobre bandas que han sido de mucha utilidad. Hace un par de años teníamos muchos problemas a la salida de la escuela porque integrantes de las bandas venían a buscar a alumnos: tanto Latin Kings que intentaban captar alumnos como Ñetas que venían a buscar pelea con miembros de bandas rivales. En muchos casos se tenía que llamar a los Mossos d’Esquadra. En la actualidad la situación ha mejorado mucho, ya no se detecta que vengan bandas a captar a jóvenes. El momento más duro fue en 2003 cuando un alumno fue asesinado en la puerta”.

“Fa anys em feia respecte el barri del Clot, ara ja no”.

143

“El Parc del Clot ara és un espai poc conflictiu però fa dos o tres anys hi havia problemes de violència i petits furts relacionats amb un grup d’ètnia gitana que ja no hi és present. Fa 30 anys hi havies de passar amb compte perquè s’hi registraven robatoris amb intimidació. Mai he tingut cap problema en aquest espai però la resta de la ciutadania de Barcelona associa el Clot amb problemes de violència relacionats amb les bandes llatines”.

“Abans era pitjor, es relacionava el barri del Clot amb bandes llatines. Abans era més problemàtica la con-vivència, ara sembla que no tant”.

“Yo tenía la idea que este era un barrio desfavorecido y con muchos extranjeros pero la verdad es que ha cambiado mi percepción. También es verdad que hay zonas más populares con calles estrechas que conozco menos”.

Els usos d’espais com el Parc del Clot, un dels centres neuràlgics de la vida del barri, ha concentrat moltes de les aportacions ciutadanes. En el record de part de la ciutadania es manté la percepció del Parc del Clot com a espai problemàtic i insegur. Tot i que el Parc compta amb il·luminació general i sobretot en les zones de pas, en funció de les hores del dia, la distribució i forma de l’espai propicia l’existència de racons menys lluminosos i amb menor visibilitat. Per altra banda, molts dels usuaris habituals del parc no detecten cap conflictivitat més enllà de friccions puntuals.

“Al barri esta tot bé, però el parc del Clot, és una mica insegur, algun cop han intentat emportar-se coses de la botiga sense pagar, la clientela també explica que de vegades han patit robatoris al parc. Caldria més control”.

Carrer Escultors Claperós, per sobre del Parc del Clot.

144

“El parc és una mica conflictiu. No hi pots anar massa a la nit. Pots tenir problemes. Si ets jove perquè ets jove i el que és gran perquè és gran”.

“Antes había peligro en el parque del Clot por grupos de chicos que se drogaban, ahora ya está más tranquilo desde hace tiempo”.

“No veo ningún problema con la convivencia, aquí cada uno juega su partido y se marcha. Antes había más problema, en el 2000 cuando no teníamos papeles, cuando nos acercábamos al frontón nos decían cosas como: ‘¿Inmigrante, qué quieres? Vete a tu país.’ Antes había mucho racismo, ahora con papeles reclamamos nuestros derechos. Yo soy de la opinión que aquí hemos llegado a una casa ajena y tienes que respetar sus reglas. Cada país tiene su cultura y hay que tenerse respeto mútuo y saber convivir, si no te metes con nadie, nadie se mete contigo”.

“Ahora se vé más control de la policía en el parque y está bien. Para nosotros es bienvenido para evitar que vengan los chavales porreando. No percibo inseguridad, supongo que aquí es igual que en todas partes. Antes sí que había un poco de temor a pasar por el parque depende a qué horas. En general hay sensación de segu-ridad en el barrio”.

“En general la convivencia en el frontón es buena, solo a veces hay algunos ‘piques’. Toda actividad que sea al aire libre da lugar a interpretaciones varias pero es un buen vehículo para que la gente se vaya conociendo. Cuando hay mucha gente utilizando un mismo espacio es más fácil que aparezca el conflicto. La utilización del Frontón se organiza de manera espontánea y va cambiando, no se queda estanco. Cada uno tiene sus días para utilizarlo pero se mezcla la gente de diferentes turnos, en cualquier momento se puede jugar mezclados”.

La disposició dels comerços del barri es caracteritza per la seva proximitat, element que suscita confiança en-tre els comerciants. La relació establerta entre els comerços presents al barri des de fa anys fa que es percebin mútuament com agents que s’ofereixen suport bidireccional en situacions de dificultat i en aquelles que denoten inseguretat. Són els propis comerciants els que donen valor a aquesta tipologia de relació i senten que gràcies a ella han pogut evitar situacions de conflictivitat vinculades a robaments i furts.

“La disposició dels comerços molt junts dona confiança. No hi ha problemes de seguretat, tenim un veí de tota la vida al davant i això ens aporta confiança”.

145

“Les últimes setmanes hi ha hagut molts atracaments a persones grans davant de les escales de casa. Hi ha hagut èpoques que els comerços també hem viscut furts. La sensació d’inseguretat que puc tenir va vinculada als furts”.

“No m’han entrat mai a robar a la botiga. Em van trencar una vegada els vidres del aparador de la botiga. No em genera però sensació d’inseguretat”.

“La mayoría de gente que entra en la frutería es buena persona y los conozco y hablo con ellos. Si no hay mu-cho trabajo, claro, a la gente no les gusta tener que esperar. Solo unos pocos son malos y intentan robarte fruta”.

Pel que fa a la conflictivitat als blocs d’habitatges, en les entrevistes es mencionen alguns problemes de sorolls i brutícia però la màxima preocupació es troba amb els robatoris a habitatges.

“Vaig néixer a Zaragoza i vaig venir al barri amb 3 anys, a l’edifici on vam anar a viure hi vivia molta gent, teníem molts problemes de convivència, hi havia una família basca que feien molt de soroll i a banda hi vivien uns gitanos que ho tenien tot descuidat. L’edifici es coneixia amb el nom de El Cuartel, ja que hi vivia molta gent i era un edifici molt alt, el més alt de la zona”.

“En la convivencia en las escaleras de vecinos no hay conflictividad. Ahora los vecinos no se conocen, enton-ces no hay problemas, incluso menos que antes. No oyes a la gente hablar de conflictos y cada vez va a menos porque la gente joven va a su bola”.

“La puerta de mi edificio la fuerzan continuamente. Ya han robado un piso y los cuatro que vivimos en casa nos turnamos para dejar el piso vacío el mínimo tiempo posible”.

En aquests moments també es detecta que genera malestar la presència en el barri d’un casal: el “Tramuntana”, ja que aquest és considerat per una part de la població com a una organització amb ideologia propera al feixisme:

“La instal·lació del Casal Tramuntana va causar molt de malestar al barri. Se’ls ha frenat a nivell de barri però segueixen penjant cartells fora del barri. No tenen llicència per realitzar activitats i es reuneixen a una casa particular. Entitats, partits polítics, col·lectius i veïnat s’han reunit per frenar manifestacions de caire feixista. Es va convocar una manifestació on hi van participar 1000 persones, que pel barri és moltíssim, i es va signar un manifest en contra del totalitarisme amb el títol ‘Unitat contra el Feixisme’. És un orgull el que vam aconseguir”.

146

PART 3

El Procés d’Audició

147

5 El Procés d’Audició: Metodologia

És un mètode d’intervenció social per modificar una situació partint del coneixement que els mateixos interes-sats tenen i comptant amb la seva participació en l’acció posterior. És un mètode d’investigació participativa basat en l’escolta activa de la ciutadania, els recursos tècnics i l’Administració, que permet conèixer i tenir en compte les opinions i valoracions de les persones que viuen i treballen al barri, i confrontar-les amb opinions, dades i coneixe-ments objectius.

La realització d’un procés d’audició cobra sentit si posteriorment a aquesta segueix una intervenció social, ja que per tal de poder actuar (individualment, en grup o comunitàriament) s’ha de conèixer aquella realitat.

El procés d’audició compta amb una organització i programació que té en compte diferents activitats i/o fases:

• Constitució del grup que realitzarà l’audició.

• Planificació i organització de l’audició.

• Realització dels col·loquis i transcripció.

• Organització de tots els materials.

• Escriptura final de la Monografia Comunitària amb els resultats de les dues parts, l’objectiva i la sub-jectiva. Una aplicació informàtica ha permès organitzar tota la informació recollida en els col·loquis, a partir de la qual s’han seleccionat les frases que, sense perjudicar el contingut, reflexaven les diferents percepcions que existeixen a la comunitat, ja que l’audició és una metodologia qualitativa que té com objectiu visualitzar les diferents opinions, percepcions, necessitats, problemes, situacions i propostes per tal de superar, millorar o transformar la realitat existent.

• Publicació en diferent format.

• Devolució individual, en grup i comunitària, i socialització de tots els coneixements.

L’escolta comunitària es realitza gràcies als Testimonis privilegiats, persones que tenen o poden tenir coneixe-ments, idees, opinions i propostes no exclusivament personals i subjectives sobre els temes que s’han identificat com claus a la Monografia Comunitària del Clot.

148

L’audició es realitza a través de col·loquis oberts, tant individuals com en grup. La metodologia utilitzada ha estat:

Col·loquis individuals:

• Presentació del col·loquiador/a a la persona i explicació del “per què” i del “com” de l’Audició i de la Monogra-fia. Escolta dels temes que la persona ha considerat important aportar.

• Verificació sobre el tema o temes que han sortit a la fase anterior.

• Fer emergir les propostes eventuals de la persona escoltada respecte als temes anteriors, per poder compro-var si té idees i propostes sobre què fer, i si estaria disposada a participar en alguna de les mesures.

• Abans de finalitzar el col·loquiador, verificar amb la persona que les notes preses responen a les seves aporta-cions.

Col·loquis en grup:

• Presentació dels col·loquiadors i persones del grup. Explicació de la finalitat de l’audició, Coneixement Com-partit, Monografia.

• “Brainstorming” d’idees que els membres del grup considerin importants a parlar.

• Organització d’idees per blocs/temes i establiment de l’ordre de prioritats. Elecció de tres temes.

• Establiments dels temps per cada tema.

• Sinterització de les opinions de cada punt verbalment i la persona que pren nota realitza la transcripció.

• Lectura per part del/la transcriptor/a de les notes preses i realització de les modificacions proposades i apro-vació.

• Tancament del col·loqui explicant com continua el procés i fent invitació a la devolució de la Monografia Co-munitària.

149

Centre Cultural Islàmic Català. Comissió de seguiment del Consell de Barri

Joves Programa de Ràdio “Dos quarts de Clot” Espai Tècnic de relació (ETR) Ampliat

6 Els col·loquis

6.1L’AUDICIÓ EN IMATGES

150

Directora de TV Clot Jugadors del Frontón

Espai Tècnic de Relació (ETR) Ampliat

Grup de veïns.

151

6.2 “LA VEU DEL CLOT”

Les persones que han participat al projecte és perquè s’estimen el barri i per tant la seva participació

és sempre important perquè són els que volen que el barri millori i en-tenc que una de les funcions de la

monografia és deixar-nos eines per a fer-ho possible.

Personalment m’ha servit per a fer una revisió del barri, del lloc on visc, de

com ha canviat el seu paisatge i la seva gent. Des del col·loqui, que estic més atenta, més observadora, més crítica i alhora més oberta amb el barri i amb le

opinions dels veïns i veÏnes del Clot.

Crec que (encara que jo sigui una moti-vada de la vida) el procés d’intervenció

al barri ha permès que la gent s’engresqui a participar… A la gent li

agrada dir la seva, però si la metodolo-gia hagués sigut molt “incisiva” la gent hagués reculat. Potser per això la gent

s’ha animat a participar.

152

És la primera vegada que es dediquen esforços cap al barri des d’una entitat/ fundació/ empresa

L’ús de la monografia… abans de començar a fer qualsevol cosa amb

ella hem de creure-nos-la, és a dir, tenir present que no és un simple recull de dades estadístiques sinó que el que hi diu (dirà) és real. Permetrà saber

quines mancances tenim i com podem millorar certs aspectes del barri.

Quan el Clot compti amb la monografia de la Fundació Surt, permetrà posar al barri a prova, veure si realment en sabem treure profit. Emancipant-nos

de la tasca d’acompanyament que està fent la Fundació sabrem si el arri i els seus veïns som prou autònoms i ca-

paços d’engegar iniciatives.

Creiem que la participació des del Casal de Gent Gran Joan Casanelles ha estat una experièn-cia positiva pels participants, doncs poder transmetre a les noves generacions i a la resta de la comunitat el nostre coneixe-ment del barri i els canvis viscuts durant molts anys és enriqui-dor pels propis participants, així com pel coneixements aportats al monogràfic.

153

Pot ser d’utilitat aquesta monografia comunitària perque estem donant infor-mació del Barri per al Barri. La infor-mació és la millor eina per accedir a uns coneixements i poder utilitzar-los.

El barri el fan els seus veïns i veïnes, de manera que copsen la seva opinió és bàsic per trebal-lar en la seva millora i/o trans-formació. Per tant, la iniciativa és molt bona. A més, permet ac-onseguir dos objectius: un de tècnic (radiografiar l’estat actual del barri d’una manera plural i di-versa) i un de vivencial (posar en contacte diferents persones que, a través de les trobades, podien veure el barri des d’una perspec-tiva diferent a la seva).

Penso que és important la par-ticipació en aquest estudi/espai ja que d’aquesta manera es dóna una oportunitat a la gent del barri, ja sigui relacionada o no amb les entitats, per participar d’un espai de reflexió i debat que pot apor-tar gran coneixement al barri la creació de vincles entre la gen tque conviu o fa vida al barri.

154

Pot ser d’utilitat sobretot per el futur del barri, ja que la mono-grafia comunitària pot servir de referent, com a la oportunitat de millorar els diferents aspectes del barri que man-quen o per crear nous espais d’intercanvi de coneixement i experiències entre les persones que hi conviuen.

Cal reforçar aquista dualista que comentaba: d’una banda, crear i enfurtir una dinámica que, més enllà d’aquesta monografía, per-mite seguir les candis que de manera natural es van produÏnt al barrí. De l’altra, reforçar el contacte interpersonal, intergen-eracional i intercultural. Generar en definitiva espais de trobada i reflexió que engresquin tothom en la tasca de gesió i millora col·lectiva del barri.

Crec que és imprescindible que es realitzin “estudis” o consultes de l’opinió dels ciutadans o ciutadanes constantment, i a més dels pro-pis habitants del barri que transcorren dia a dia. Crec però, que hau-ria de ser una eina imprescindible i potenciada per l’adrministració que és qui regula i regeix les normatives de convivència i hauria d’estar en constant comunicació amb els ciutadans i ciutadanes, fo-mentant una democràcia participativa ique no poguessin haver-hi ambigüitats ni interessos.

155

En el cas d’aquest projecte, tot i que pugui tenir bones intencions inclusives en l’àmbit sociocultural, està condicionada i polititzada per uns interessos privats totalment qüestionables, tot i així estan oferint una mancança de l’administració.

“La ciudadanía empezará a tomarse en serio la participación cuando la Administración, al mismo tiempo, se tome en serio a la ciudadanía y sus propuestas; es decir, sólo cuando la participación sea vinculante y útil, las personas invitada a ha-cerlo se implicarán en estos procesos” (Collet, González y Mas, 2005, p.61).

“La participación es un valor democràtic que en la meva opinió anem delegan en les organizaciones que ens envolten: partiste poítics, sindicats, consells escolars, consells de participación, comunitats de veïns i altres entintas.

Es participa poc i es crítica molt a aquells en que “deleguem” la nostra responsabilitat participativa… Es per aquest motiu que vaoloro molt pisitivament aquests espais que pretenem reforçar la participació ciutadana, i la responsabilitat comunitària… Grà-cies pel vostre esforç encara que es i serà una tasca complexa i poc agraïda !!!Siempre nos quedará la Monografía i un mètode per construir xarxes ciutadanes”

156

6.3 TESTIMONIS PRIVILEGIATS

• Tècnics membres del ETR ampliat:

Direcció Serveis Territorials: Tècnica de barri: Eva Luengo, Tècnica de Comerç: Montse Palou

Direcció Serveis a les Persones: Tècnic de joves: Ferran Turmo, Tècnic referent de Salut: Dionisio Ortiz,

Tècnica d’educació: Mireia Mestre, Tècnica referent de dona i gent gran: Vanessa Garcia.

Tècnica de prevenció: Núria Ventura

Serveis Socials: Directora: Montserrat Rovira. Treballadora social: Itziar Naunzo.

Treballadora social: Paola Rodriguez

Punt d’Informació Juvenil (PIJ): Domenech Grané

Casal de Gent Gran Joan Casanelles: Patricia Sarrias

Centre Cultural la Farinera del Clot: Estel Barbé Serra, Elvira Cardos, Elena Julià, Gisela Moya

IES Salvador Espriu: Coordinadora pedagògica: Rosana Berenguer

Biciclot: Pere Serrasolses

• Directora de Serveis al Territori: Maria Dolors Rubio

• Comissió de seguiment del consell de barri: Conseller del Districte de Sant Martí per UpB: Francisco Gar-cia, Consellera del Districte de Sant Martí per PP: Maria Rosario Adanero, Consellera per CIU: Mercé Oller,

Membre Junta de l’Associació de Veïns Clot Camp de l’Arpa, Tècnica de Barri: Eva Luengo.

• Grup de Tertulies del Casal de Gent Gran Joan Casanelles: Lucila Salgado Figueroa, Teresa Orts Perez, Dolors Castaño, Filomena Estella Ferran, Maria Gavaldá Piqué, Juan Lopez Lopez, Maria del Carmen Man-zanares Alvarez, Consuelo Marin. (* dues persones participen sense cessió de dades).

• Queviures Los Maños: Carlos Frasno Hervella

• Merceria Teresa: Elena Pinent Pons.

157

• Comerç Gomes: Francesca Gomez Borrás.

• Comerç Naïf: Rosa Balboa Marce.

• Comerç Congel: Arif Bahar.

• Forn Elies: Anna Elias Campos

• Veïns i veïnes de procedència xinesa: Zhiynan, Longwei Pan, Wenjin Ye, Yiwen, Ojaowei Lin.

• Parròquia Sant Josep de Calassanç: Montserrat Anfrons Gobert.

• Comunitat Cristiana Sant Pere Claver: Direcció: Cesar Hernandez Romero. Membre: Núria Alós Anguera

• Casal de Gent Gran Joan Casanelles: Patricia Sarrias Javier, Montse Torrente Sort.

• Federació d’Entitats Clot-Camp de l’Arpa: Teresa Comabella, Dani Celma.

• Ateneu del Clot: Jofre Palau Sanchez.

• Foment Martinenc: Francisco Palou Castello, Jesus Ortiz Romero, Antoni Jerez Soriano.

• La Formiga Martinenca: Gloria Bañón Fabregas, Jaume Vallespin Homedes

• Centre Cultural Islàmic Català: Manuel Moriche Sarrias.

• Centre Cultural la Farinera del Clot: Helena Julià Mullerat

• Associació Centre Rimasun: Sonia Quispe Arbieto, Freddy Chulco, Yolanda Huañec Patilla.

• Infermeres Comunitàries: Mari Carme Velasco, Marta Riba Urrea

• ETP Clot: Director: Francesc Moreno, Cap d’estudis d’ESO i batxillerat: Fina Ferrando.

158

• AMPA ETP CLOT: Miguel Díaz

• Grup Radars: Grup de voluntariat: Maria Gutiérrez Atienza, Mozdalifa Elkheir Abuagilah, Ana Garcia Pérez.

• IES Moisès Broggi: Integradora Social: Raquel Povedo Pérez. (* una persona participa sense cessió de dades personals).

• Ludoteca el Xalet del Clot: Coordinadora: Angels Brosa Vicente.

• Serveis Socials: Treballadora Social Imma Ferré Ordoñez.

• CAP- Clot: Directora i Infermera: Consuelo Cantalapiedra. Adjunta a direcció i metgessa: Esther Casajuana Brunet. Ginecòleg del PASSIR: Dr.Manuel Honrado.

• CAP- Encants: Treballador Social: Joan Antoni Calero Garnica, Infermera: Marisa Moral Martín.

• Farmàcia: Ana Maria Andrés

• Centre d’Esplai Joan Suñol: Martí Verdú i Piqué.

• Grup de dones de Secció de Dones del Foment Martinenc, Dones i Comunitat i Banc del Temps: Carme Márquez Garcia, Carme García García, Maria Teresa Lanna, Lourdes Casas Alborch, Mariona Salleras Sala.

• AVV Clot- Camp de l’Arpa: Rosa Carrillo López, Miquel Catasús i la Cruz.

• Castellers de Barcelona: Pere Rovira Marcé.

• Joves Musulmans de Catalunya: Taouqeer Tahir.

• Xarxa Dones de 50 i més: Marta Mas Perulles.

• Ràdio Televisió del Clot: Pepi Rafel i Durany

159

• Taller d’història: Manuel Gaya Sole, Martin Ferrer Martínez.

• Grup de joves participants del Programa de Ràdio Jove “Dos quarts de Clot”: Aleix Bonet Ragel, Mireia Echegoyen, Inés de la Cruz, Clàudia Pinazo, Xavier Salcedo.

• Grup de noies joves del barri: Aina Suñén, Carla Menéndez, Anna Climent, Júlia Ruiz, Helena Vallès.

• Grup d’usuaris de Frontón del Parc del Clot: Juan Carlos Flores Vidal, Mauricio Gallegos, Victor Tomala Ordoñez, Gaston Capriles Aguilar, Domingo Lopez Gonzalez.

• Veí i membre de la Pinya: Aimar Galdés Corbinos.

• Associació Centre d’Esplai SCV: Daniel Salmerón Sanguino.

• Veí I veïna del Clot: Rafael Besolí Minguela, Mireia Echegoyen.

• Veí del Clot: José Iglesias

• Grup de veïns: Miguel Bastante Izquierdo, José Azaga, Manuel Vilches, César Merino, Rafael Ponce, Alejan-dro Losals, Hernán Cortés

• Parròquia Sant Martí: Mossèn Manel Seliva

• Grup de nens i nenes “XATRAC”. Esplai SCV Clot: Pol Ribes, Joan Rossell, Joan Badia, Aura Badia, Lucas Llopis, Gemma Lorca, amb la col·laboració de la resta de nens i nenes del grup.

160

6.4 COL·LOQUIS REALITZATS: PARTICIPACIÓ I ÀMBITS

Nº PROTAGONISTES ÀMBITS Nº Pnes.

1 INFERMERES COMUNITÀRIES Salut 22 COMERÇ “LOS MAÑOS” Rel. Ciut. 13 COMERÇ MERCERIA “TERESA” Rel. Ciut. 14 FARMÀCIA C/ VALÈNCIA Salut 15 CAP MARAGALL – TREBALLADOR SOCIAL Salut 16 CAP CLOT – DIRECCIÓ Salut 27 CAP MARAGALL – INFERMERA Salut 18 COMERÇ “GOMES” Rel. Ciut. 19 TÈCNICA DE SERVEIS SOCIALS CLOT – CAMP DE L’ARPA Socioassist 1

10 ASSOCIACIÓ JOVES MUSULMANS Rel. Ciut. 111 CENTRE CULTURAL ISLÀMIC CATALÀ Rel. Ciut. 112 VEÍ / VEÏNA DEL CLOT Rel. Ciut. 213 COMERÇ “NAÏF” Rel. Ciut. 114 COMERÇ “BANGLADESH” Rel. Ciut. 115 FORN ELIES Rel. Ciut. 116 CASAL DE GENT GRAN JOAN CASANELLES – COORDINADORA

I VOLUNTÀRIA

Socioassist 2

17 ASSOCIACIÓ DE VEINS I VEÏNES DEL CLOT-CAMP DE L’ARPA Rel. Ciut. 218 DONES DEL BANC DEL TEMPS, DONES I COMUNITAT, SECCIÓ

DE DONES DE FOMENT MARTINENC

Rel. Ciut. 5

19 GRUP DE JOVES DE LA RADIO Rel. Ciut. SocioEd. 520 GRUP DE JOVES DEL BARRIO (NOIES) Rel. Ciut. 521 CENTRE CULTURAL LA FARINERA – INFORMADORA Rel. Ciut. 122 COMUNITAT CRISTIANA SANT PERE CLAVER. Rel. Ciut. 223 LA PINYA- COORDINADORA JOVE Rel.Ciut 124 ETR AMPLIAT – COL·LOQUI TÈCNIC Educatiu Salut Rel. Ciut. 18

161

25 DONES DE 50 I MÉS Rel. Ciut. 126 CASTELLERS DE BARCELONA Rel. Ciut. 127 SCV Educatiu 1

28 CENTRE JOAN SUNYOL Educatiu 1

29 TREBALLADORA SOCIAL DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ Socioassist 1

30 VEÏNS I VEÏNES DE PROCEDÈNCIA XINESA Rel. Ciut. 5

31 PROFESSOR DE LLENGUA ALEMANA (AMPA FARIGOLA) Socioedu. 132 TALLER D’HISTÒRIA Rel. Ciut. 233 ASSOCIACIÓ CENTRO RIMASUN

(PERSONES DE PROCEDÈNCIA PERUANA)

Rel. Ciut. 3

34 LUDOTECA XALET DEL CLOT - COORDINADORA Socioedu 135 FEDERACIÓ D’ENTITATS CLOT-CAMP DE L’ARPA – PRESIDENTA

I SECRETARI

Rel. Ciut. 2

36 CASAL GENT GRAN JOAN CASANELLES - GRUP GENT GRAN Rel. Ciut. 1037 GRUP RADARS: GRUP DE VOLUNTARIAT Rel. Ciut. 338 ETP CLOT - DIRECCIÓN Educatiu 239 IES BROGGI Educatiu 240 ATENEU DEL CLOT Rel. Ciut. 141 FORMIGA MARTINENCA Rel. Ciut. 242 FOMENT MARTINENC Rel. Ciut. 343 GRUPS QUE JUGUEN AL FRONTÓN Rel. Ciut. 544 AMPA ETP CLOT Rel. Ciut. 145 CAP CLOT – GINECOLOGIA Salut 146 COMISSIÓ SEGUIMENT DEL CONSELL DE BARRI Rel. Ciut. 547 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE TERRITORI Rel. Ciut. 148 TV CLOT-SANT MARTÍ Rel. Ciut. 149 GRUP DE DE VEÏNS Rel. Ciut. 750 Veí Rel. Ciut. 151 PARRÒQUIA SANT MARTÍ Rel. Ciut. 152 GRUP DE NENS I NENES “XATRAC”. ESPLAI SCV CLOT Educatiu 6*

130* amb la col·laboració de la resta de nens i nenes del grup.

162

Passem de la veu a l’acció!

Crèdits

ELABORACIÓ: Equip d’Intervenció Comunitària Intercultural Surt, El Clot: Saray Bazaga, Laura Climent, Eduard Tabueña i Ariadna Tarròs.

ASSESSORAMENT: Carlos Giménez. Director Científic Projecte Intervenció Comunitària Intercultural Marco Marchioni. Assessor del Project Intervenció Comunitària Intercultural Carlos Vecina. Assessor en Investigació Participativa del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural Liliane Leiva Schwartz. Referent tècnic de la Direcció Científica Projecte Intervenció Comunitària Intercultural

COL·LABORACIONS: Direcció de Serveis al Territori del Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona:

Eva Luengo, Tècnica de barri del Clot i el Camp de l’Arpa. Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona:

Vanessa Garcia, Tècnica Referent Dona i Gent Gran. Ferran Turmo, Tècnic de Joventut.

Centre Serveis Socials del Clot – Camp de l’Arpa. Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona:

Montserrat Rovira, Directora del Centre de Serveis Socials del Clot-Camp de l’Arpa. Centre Cultural la Farinera del Clot:

Estel Barbé Serra, Dinamitzadora del Centre Cultural la Farinera Clot. Elvira Cardos, Directora del Centre Cultural la Farinera Clot.

Espai Antoni Miró Peris: Gisela Moya, Dinamitzadora de l’Espai Antoni Miró Peris (EAMP).

Centre d’Atenció Primària Encants. Institut Català de la Salut: Toni Calero, Treballador Social del CAP- Encants.

Fundació SURT. Fundació de Dones: Fina Rubio, Presidenta. Sira Vilardell, Responsable d'Acció Comunitària i Interculturalitat.

Genís Giner, Dinamitzador Comunitari.

FOTOGRAFIA “Vista panoràmica del Clot”.

La responsabilitat de les opinions emeses en els documents correspon exclusivament als seus autors. La Fundació “la Caixa” no s’identifica necessàriament amb les seves opinions.

Pròleg MONOGRAFIA COMUNITÀRIA

En una societat en la que la presència i arrelament de milions de persones d’origen estranger ha incrementat la ja rica diversitat del nostre país, s’ha de promoure processos de desenvolupament, relació i integració que impliquin a tots els protagonistes – administració, recursos tècnics i ciutadania – en la construcció d’una societat cohesionada. Com a culminació d’una llarga trajectòria de treball en relació amb el fenomen migratori i la diversitat cultural, l’Obra Social “la Caixa” desenvolupa – en col·laboració amb les Administracions locals i amb les entitats socials de referència en el territori – el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural amb l’objectiu de generar un model d’intervenció social promovent la gestió participativa de la diversitat cultural i implicant als principals agents socials en l’articulació d’estratègies de participació social i convivència intercultural. El treball que es presenta a continuació és el resultat d’una investigació participativa i de treball social basat fonamentalment en l’escolta activa, portat a terme per persones del barri

del Clot. Una comunitat necessita conèixer-se a sí mateixa per poder avançar en un procés de canvi i de millora. Per això, en el procés comunitari, l’estudi i el coneixement de la realitat actual, dels seus problemes i de les seves potencialitats, és una necessitat. El present treball pretén donar resposta a aquesta necessitat de coneixement, compartint-lo amb la ciutadania, amb les persones que viuen, treballen o governen al territori. Vol ser el primer pas cap a la elaboració de diagnòstics –generals i sectorials- que ajudin a donar resposta a les necessitats prioritàries. Desitgem que la present investigació ajudi a aconseguir generar entre tots els agents socials implicats, un model d’intervenció social en contexts multiculturals de referència, en la gestió de la diversitat i en el foment de la convivència ciutadana intercultural.

Presentació

La presència del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural al barri ha suposat noves coneixences, relacions i vincles. El simple fet de participar-hi ens ha donat la possibilitat de veure créixer i donar suport a noves propostes d’accions al territori. Aquest és un barri viu, amb un teixit associatiu que el dinamitza i treballa per tal de millorar-lo. L’arribada del projecte ha suposat l’oportunitat de fer una mirada i replantejar-se inèrcies existents, de poder seure amb qui no estem acostumats a fer-ho per donar una mirada conjunta. S’ha de dir que la seva arribada ha coincidit en un moment en què la pròpia dinàmica havia propiciat canvis en el treball en xarxa i en el coneixement i reconeixement mutu. Experiències com el projecte Radars o el Mercat Solidari aporten una nova manera de fer i de relacionar-se entre els diferents agents. Hem creat espais reals de proximitat que han permès un canvi qualitatiu en els nostres projectes. És dintre d’aquesta línia de treball on podem situar la monografia que ara es presenta. Per als que treballem diàriament al barri és un privilegi poder tenir “una fotografia del territori” on trobar elements d’anàlisi per poder dirigir els nostres esforços, sempre en la línia de treball que ja hem encetat. Aquesta monografia no és en aquest sentit un punt final, sinó una parada que pot guiar el trajecte posterior. I com en qualsevol parada d’un transport els que hi som podem continuar i la resta tenen les portes obertes a sumar-s’hi en qualsevol moment. Eva Luengo Tècnica de barri del Clot i el Camp de l’Arpa Direcció de Serveis de Territori Districte de Sant Martí Ajuntament de Barcelona

Presentació

Des del l’any 1993, la Fundació SURT ha estat acompanyant i donant suport, amb un fort compromís social, a processos d’inclusió social dels col·lectius més vulnerables, especialment a les dones, i promovent a la vegada, processos de desenvolupament i enfortiment comunitari. Per això, l’entitat parteix d’un projecte transformador de la societat, que es fonamenta en metodologies d’intervenció innovadores i fortes apostes per la reflexió i investigació que des dels orígens de la Fundació han aportat coherència i eficàcia a la seva intervenció. Així, l’entitat cerca en les seves accions un impacte transformador i de canvi social per a una societat que segueix patint desigualtats en l’exercici dels drets socials, culturals i econòmics, i per fer-ho porta a terme diferents accions que afavoreixen el respecte envers la diversitat cultural i la defensa dels drets de ciutadania de les persones, i en especial, de les dones. El model de treball comunitari que desenvolupa l’entitat es fonamenta en principis i valors que orienten igualment al conjunt de l’entitat, i que es concreten en: l’empoderament de les persones que formen part de la comunitat per afavorir la seva autonomia i promoure una cultura de corresponsabilització, una perspectiva intercultural que ens porta a considerar la diversitat com un element enriquidor imprescindible per a la construcció de la convivència democràtica, una metodologia centrada en el desenvolupament de capacitats i competències, i la transversalitat i implicació dels diferents agents comunitaris. Són aquests valors i aquest model de treball amb els que creiem i amb els que pensem que es poden generar respostes als grans reptes de la convivència, en un moment on la diversitat cultural forma part de les societats actuals, i aquesta mateixa pluralitat i diversitat requereix de noves formes de relació que donin pas a una ciutadania compromesa, activa i intercultural. Fina Rubio. Presidenta. SURT. Fundació de Dones.

I ntroducció

El coneixement de la realitat d’un barri és un fet imprescindible quan es realitza una intervenció per a la millora del mateix. Seguint aquesta premissa l’equip d’Intervenció Comunitària Intercultural va impulsar una investigació participativa, en la que professionals, ciutadania i administració, els tres protagonistes del procés comunitari, van tenir l’oportunitat d’expressar el seu coneixement sobre les necessitats, les problemàtiques i les fortaleses del seu barri. Un dels resultats d’aquest procés d’investigació ha estat la monografia comunitària que presentem amb el títol “La Veu del Clot” i que recull un coneixement global i per sectors del barri del Clot. Un document que conté informació objectiva/quantitativa extreta principalment d’informes, documents, estudis sobre el barri, i també informació subjectiva/qualitativa que és la veu de les persones. Per a l’obtenció d’aquesta part subjectiva s’ha seguit el mètode de l’“audició”, que es basa en l’escolta de les persones, ja que els coneixements, les experiències i les vivències d’aquestes són fonamentals pel canvi i la transformació social. Això s’ha realitzat a través del desenvolupament de 52 col·loquis1 i va comptar amb la participació de 130 persones. En definitiva dos tipus de coneixements que es complementen i que s’integren en aquest document . Aquesta monografia està estructurada en tres grans parts:

- Part I. Anàlisis i contextualització general, que fa referència a les característiques

estructurals, sectorials i per grups d’edat del barri.

- Part II. La Convivència, que se centra en el moviment associatiu, la participació i la

pertinència al barri. També en la diversitat i les relacions ciutadanes que es produeixen

en el barri.

- Part III. El Procés d’audició, que visibilitza en imatges el procés d’audició i el significat

de la monografia per a les persones que han participat.

Finalitzem aquest apartat agraint la participació i compromís de totes les persones que han fet possible “La Veu del Clot”. Equip Intervenció Comunitària – El Clot. SURT. Fundació de Dones.

1 Els comentaris realitzats en els col·loquis s’han reflectit literalment i apareixen en el text “entre cometes”

Índex

PART I ANÀLISI I CONTEXTUALITZACIÓ GENERAL

1 Característiques de la Comunitat 10

1.1 Descripció del territori 10 1.2 Demografia de la Comunitat 13 1.3 Perspectiva demogràfica: passat, present i futur 15 1.4 L’economia de la Comunitat 16 1.5 Història del moviment associatiu 20 1.6 Història administrativa i política 23

2 Anàlisi sectorial 26

2.1 Treball i ocupació 26 2.2 Educatiu (formal, no formal i informal) 28 2.3 Sanitari 32 2.4 Temps lliure, cultura i esport 38 2.5 Treball social i atenció socioassistencial 42 2.6 Habitatge 45 2.7 Medi Ambient 47 2.8 Espiritualitat i espais de Culte 48

3 La Comunitat des de la perspectiva de les quatre fases de la vida 50

3.1 Infància 50 3.2 Joventut 51 3.3 Persones adultes 52 3.4 Gent gran 53

PART II LA CONVIVÈNCIA 4 La Comunitat des dels seus Protagonistes 56

4.1 El marc democràtic de la convivència

i l’esfera política local 56

4.2 Identitat, sentit de pertinença i participació 58 4.3 Espais, relacions i actituds envers la diversitat 62 4.4 Percepcions sobre seguretat ciutadana 66

PART III EL PROCÉS D’AUDICIÓ 5 El procés d’Audició: Metodologia 69

6 Els Col·loquis 71

6.1 L’audició en imatges 71 6.2 “La veu del Clot” 73 6.3 Col·loquis realitzats: participació i testimonis privilegiats 76

BIBLIOGRAFIA 80

Part I

Anàlisi i Contextualització General

Característiques de la Comunitat

1.1 DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI

Situat al districte de Sant Martí, el Clot és un dels barris amb més història de Barcelona. El Clot,

articulat al voltant de l’antic nucli i municipi de Sant Martí de Provençals, deu el seu nom a la

denominació amb la qual es coneixia durant la baixa edat mitjana, Clotum Melis. El seu

significat fa referència a la forma fondalada que presenta la zona, així com a la seva

especialització en la producció de Mel en aquella època.

A la zona on avui es situa el barri del Clot, hi ha proves que demostren ser una zona poblada

des de l’època romana, tal i com indiquen els jaciments romans trobats a la zona propera de La

Sagrera, tot i que el barri no començà a obtenir forma com a nucli de població important fins

l’època medieval.

El Clot, degut al pas d’una sèquia anomenada Rec Comtal que abastava d’aigua la ciutat de

Barcelona, era un territori propici per al cultiu, per la qual cosa representava un paisatge més

aviat agrari fins el segle XIX, quan els camps i horts deixarien pas a les indústries i petits tallers,

els quals aprofitarien també el pas de la sèquia per moure els molins de les fàbriques farineres

o les màquines de les fàbriques tèxtils, que amb el temps s’anaven instal·lant a la zona.

L’arribada del ferrocarril al barri a partir del 1854, va ajudar a donar un impuls a la zona que, a

més de convertir-se en un enclavament industrial important, es convertia també en un nucli

obrer important amb un augment significatiu de la població provinent de la resta de Catalunya

i Aragó.

Amb el temps, ha perdut la seva imatge industrial degut a la desaparició de les antigues

fàbriques i el recobriment de les vies del tren. La fisonomia industrial del barri és recordada

amb molta intensitat, especialment per les persones que van treballar durant anys a les

fàbriques i indústries de la zona:

“Tengo entendido que, bastantes años atrás, de estas fechas que estoy hablando, 1944, a toda esta zona, de Pueblo Nuevo y Sant Martí, en sus tiempos le llamaban El Manchester Español, porque había mucha agua y sigue habiéndola. Por eso a todas las fábricas de por aquí le decían el Ram de l’aigua. Habían muchas fábricas de Tejidos, tintes, mercerizados, blanqueo... y todo eso era tratado con agua, mucha agua”.

Durant el segle XX, el Clot ha perdut poc a poc el seu caràcter industrial, al desplaçar-se o

desaparèixer tallers i antigues fàbriques com la Hispano Olivetti o els Tallers dels Ferrocarrils.

Això ha fet possible la recuperació d’alguns grans espais per a l’ús de la ciutadania, com el

Centre Cultural la Farinera, la zona de les Glòries, el Parc del Clot i els Jardins del Clot de la Mel,

entre d’altres. Aquests espais aglutinen la vida social i cultural dels i les veïnes del Clot i de

Camp de l’Arpa.

1

La obertura d’aquests nous espais ha permès també la

construcció de zones residencials i, en definitiva, la

recuperació per a la ciutadania d’espais industrials en

desús. Durant els anys setanta va patir un fort

increment de noves construccions, especialment en el

sector més septentrional, anomenat el Camp de l’Arpa

de la Muntanya2. I al llarg dels anys noranta la

construcció d’edificis en les proximitats dels Jardins del

Clot de la Mel, espai on també s’hi ubicava una fàbrica avui desapareguda, i de la que es

conserva simbòlicament el que fou la xemeneia.

El Clot s’adapta també als nous temps, oferint serveis i sent lloc de pas per a milers de

persones que entren a la ciutat o que es desplacen a treballar als barris veïns, on el projecte

22@ ha convertit la zona en un nou pol de creixement econòmic de la ciutat.

Fins l’any 2006 el Clot i Camp de l’Arpa formaven un sol barri, però a partir de la divisió

efectuada per l’Ajuntament en el Plenari del Consell Municipal del 21 de desembre del 2006,

en el qual la ciutat de Barcelona es constitueix amb 73 barris, el Clot i el Camp de l’Arpa passen

a ser considerats com dos barris amb entitat pròpia cadascun d’ells, tot i que continuen

compartint molts recursos administratius, educatius i sanitaris, així com projectes socials,

culturals i lúdics. Gran part dels serveis i equipaments del Clot i del Camp de l’Arpa es

concentren en el barri del Clot: l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana, la Seu del Districte de

Sant Martí, els Serveis Socials, els Complexes Esportius, la majoria de les Escoles Bressol, el

Centre Cultural la Farinera i el Mercat Municipal, entre d’altres. Esdeveniments com la Festa

Major o la Cavalcada de Reis també són compartits per ambdós barris.

El Barri del Clot es configura com a centre polític, ja que en ell es

localitza la Seu del Consell Municipal del Districte. En aquest espai

es dóna una interconnexió amb les institucions polítiques de la

ciutat de Barcelona, ja que aquest és el referent de l’Ajuntament a

la zona. A més, és el punt de trobada de partits polítics, així com

dels càrrecs electes com el Regidor del Districte. Aquest fet

implica que tots els tràmits amb l’Administració en el Districte de

Sant Martí passin per la seu del barri del Clot.

L’eix de vianants del centre del Clot estructura el seu espai històric, i els seus carrers més

antics representen la seva identitat. Aquest centre contrasta amb d’altres espais més moderns,

com la zona de les Glòries o la zona també fronterera del projecte 22@ que, tot i pertànyer al

barri veí del Parc i la Llacuna del Poblenou, ha canviat en certa mesura la imatge del Clot, no

tan sols pels nous edificis d’estètica futurista, sinó per la gent (treballadors de les empreses

instal·lades al 22@ i turistes) que atrauen i que passen ineludiblement pel barri.

2 Font: Estudi poblacional i cadastral dels barris del Clot i del Camp de l’Arpa del Clot. 2000–2010. Oficina de

l’Habitatge de Sant Martí. Barcelona, maig de 2011

Centre Cultural LA FARINERA

Plaça Valentí Almirall. Seu del districte de Sant Martí.

Aquesta zona és un punt important d’intercanvi entre transports Metro, Bus i Tren. En ella es

troba l’estació intermodal d’El Clot-Aragó, que dóna servei a la xarxa de metro (L1 i L2) i a

Rodalies (R2 Nord, R2 Sud i R1). També, en el límit sud-est del barri, està la Gran Via, que creua

aquesta part de la ciutat en forma d’autopista, i on es localitzen vàries estacions de la xarxa de

tramvia Trambesòs (línies T4, T5 i T6), del qual les estacions més properes al barri són La

Farinera, Can Jaumandreu i Espronceda. Les línies d’autobús com la 92, 192, 33, 34, 43, 44, 68,

B24, H12 connecten el barri amb la resta de la ciutat. Per últim, apuntar que també es troben

vàries estacions de Bicing a la Plaça de Les Glòries, a la Plaça Valentí Almirall i a la Plaça

Canonge Rodó, entre altres.

El trànsit dels mitjans de transport i les seves rutes han

marcat la història d’aquest barri, així com la seva imatge,

activitat i inclús la quotidianitat de la seva gent. Tot això

evoca nombrosos records de transports ja no existents,

com la “Catalana”, o de trajectes realitzats cap als llocs

de treball.

“Pel carrer del Clot, al costat de les cases baixes hi passava el tramvia que passava per l’antiga carretera de Ribes i anava en direcció Sant Andreu, el tramvia parava aquí i a la plaça del Mercat ja que allà feia un canvi de via i es creuava amb el tramvia que venia de dalt del barri, a la plaça del Mercat hi havia el semàfor que donava pas als tramvies”. “Pel barri, també hi passava “la Catalana”, un autobús que baixava cap a Poblenou i que sempre anava ple de gom a gom, portava als obrers que vivien al Clot i que anaven a treballar a les fàbriques del Poblenou.”

Aquests mitjans de transport i les seves vies generen encara avui diferents opinions, ja que en

l’actualitat es segueixen projectant importants obres públiques en aquesta zona. Opinions que

oscil·len entre les que valoren positivament la millora en la mobilitat de les persones i les que

acusen el caràcter fracturat que en conseqüència té el barri:

“Sempre he viscut al barri, sempre, no m’he mogut, només per estudiar. És un barri molt ben comunicat, pocs barris tenen tants recursos com aquí (bus, metro, Renfe).” “El Clot, no és molt acollidor en infraestructures, la meridiana talla el barri pel mig, tot i així, es manté una certa unitat”.

El Clot és una zona amb importants actuacions urbanístiques previstes que influiran en la vida

del barri. Una de les més significatives és la transformació de la Plaça de les Glòries. L’any 2003

l’Ajuntament va iniciar un procés participatiu per tal d’intentar consensuar un projecte de

remodelació d’aquest espai. El 2006 va finalitzar el procés amb la firma del Compromís per

Glòries3 entre entitats veïnals i l’Ajuntament. Durant el procés es va generar una comissió de

3 Compromís per Glòries. Resum dels resultats del Grup de Treball sobre la modificació urbanística en l’àmbit de la

Plaça de les Glòries i entorns i sobre la seva transformació global. Barcelona, 20/03/2007.

Autobús: La Catalana

seguiment i alguns grups de treball específics que en l’actualitat segueixen treballant. De la

remodelació de la plaça s’ha avançat en la construcció del Museu Disseny Hub Barcelona

(DHUB) i està en construcció el nou mercat de la Fira de Bellcaire o Encants Vells.

Sobre l’ urbanisme, els canvis i les projeccions més recents també es manifesten diferents veus

que analitzen aquesta transformació:

“El barri s’ha transformat d’una manera espectacular aquest darrer segle”. “No hi ha hagut cap barri que hagi millorat tant com el Clot: aceres il·luminades, asfaltades, tot i que algunes son estretes”.

El Clot disposa d’abundants espais qualificats com a zones verdes, entre els quals destaca el

Parc del Clot, que és un lloc històric de trobada i resulta un espai central en la vida del barri.

Altres espais verds de trobada són els Jardins Clot de la Mel.

El Parc del Clot té una gran plaça rodejada de grades, amb

espais per a usos esportius i zones verdes enjardinades. És

un lloc molt utilitzat pels i les veïnes del Clot i Camp de

l’Arpa. Es configura com un espai multicultural, ja que en ell

persones i grups de molt diverses procedències i cultures

gaudeixen d’activitats com el frontó, el bàsquet, el futbol, el

ping-pong i les zones de jocs infantils. Un espai polivalent

pensat per a tota la comunitat: els i les nenes gaudeixen de

les zones de jocs infantils, els i les joves de les pistes

esportives, i la gent gran de les pistes de petanca.

1.2 DEMOGRAFIA DE LA COMUNITAT

Segons les últimes dades de població4, corresponents a l’1 de gener del 2011, el Clot compta

amb 27.379 habitants. D’aquest total, 14.191 (51,8%) són dones, i 13.188 homes (48,16%).

Presenta en aquest punt percentatges similars amb el districte de Sant Martí (48,16% homes i

51,66% de dones) i Barcelona (47,53% homes i 52,47% dones).

A nivell de districte, després del seu veí Camp de l’Arpa (51,171 hab./km2), el Clot té una alta

densitat de població (38,958 hab./km2), que supera àmpliament les taxes de Sant Martí

(22,005 hab./km2) i de Barcelona (15,818 hab./km2).

La composició poblacional per grans grups d’edat presenta similars percentatges als del

districte i la ciutat. La taxa de natalitat del barri és de 8,1 naixements per mil habitants, i la

taxa de mortalitat per cada mil habitants és de 7,7. En conseqüència el creixement natural del

4

Font: Institut d’estadística de Catalunya. Instituto Nacional de Estadística.

Parc del Clot

Clot és positiu. L’esperança de vida, dada disponible a nivell municipal, és de 85,2 anys per les

dones i 79 per als homes.

La piràmide poblacional5 del Clot és de població regressiva, amb baixa natalitat i baixa

mortalitat. La seva estructura reflexa un relatiu envelliment de la població. Trobem diferències

significatives si es revisen les xifres per sexe i origen. Així, l’edat promig de les dones

espanyoles és de 44,9 anys, i la dels homes de 41,3 anys aproximadament. L’edat promig de la

població d’origen estranger és de 31,7 anys (32 anys les dones i 31,5 anys els homes). És a dir,

la migració ha aportat al barri un rejoveniment demogràfic.

L’evolució de la població del barri del Clot és constant, amb una taxa de creixement del 12,22%

(2000-2011), menor que la del districte, amb una taxa del 16,94%. S’ha de tenir en compte que

la taxa del districte està marcada pel creixement que han experimentat els barris de Diagonal

Mar i el Front Marítim del Poblenou, que suposa un percentatge de prop del 129%.

Entre els anys 2006 i 2011 la proporció de població que arriba al barri és major que la que el

deixa, de manera que s’ha produït un augment de la població6. El 2011 van arribar al Clot

1.2467 persones estrangeres (651 homes i 595 dones). Això es correspon amb una taxa

d’immigració de 45,5 per cada mil habitants. Durant el 2011 van emigrar del Clot 934 persones

(480 homes i 454 dones).

Les persones de nacionalitat estrangera sumen un total de 3.871 habitants8. Representen el

18,75% de la població del barri, xifra 1 punt percentual per sota del districte de Sant Martí

(19,5%) i 3 punts per sota de la província de Barcelona (21,5%). Tot i això, quan es revisa el

percentatge per lloc de naixement9, s’eleva el nombre de persones estrangeres al Clot a 18,7%.

És a dir, un 0,6% de la població nascuda a l’estranger ha obtingut la nacionalitat espanyola. Del

total de la població estrangera assentada al barri10, el 28,85% (1.117) són de diferents

nacionalitats europees11, mentre el 71,14% (2.754) correspon a persones procedents d’altres

continents. Per continents, aquestes 2.754 són persones amb nacionalitats d’Amèrica (1.819),

Àsia (389), i Oceania (6). Destaquen, pel seu nombre, els col·lectius de set països que

conformen més del 50% del total de la població estrangera: Xina amb 332 (17%); Itàlia amb

307 (16%); Marroc amb 310 (16%); Perú amb 285 (15%); Equador amb 251 (13%); Bolívia amb

252 (13%) i Colòmbia amb 206 persones (10%).

El 53% de les persones estrangeres són homes12, front un 46,6% de dones. Es troben

diferències depenent de l’origen; per exemple, hi ha un major percentatge d’homes d’Amèrica

Llatina (74,3%), del continent europeu (54,7%), del continent Africà (65,8%) i del continent

asiàtic (59,2%). Des d’aquesta perspectiva de gènere, crida l’atenció els alts percentatges dels

5 Piràmide poblacional del barri del Clot. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Gener 2012

6 Informació facilitada per la Oficina de l’Habitatge de Sant Martí.

7 Font: Moviments demogràfics 2011. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.

8 Font: Institut d’estadística de Catalunya. Institut Nacional de estadística INE.

8 Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30.06.2011. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.

10 Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30.06.2011. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona

11 Sense tenir en compte els ciutadans de nacionalitat espanyola

12 Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30.06.2011. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona

homes migrats en el cas de Pakistan (83,2%). Les dones de Bolívia són majoria amb un 76,2%

dins del seu col·lectiu, així com les dones del Marroc (52,15%).

Durant les últimes dècades, l’establiment de persones de diferents procedències socioculturals

ha aportat una major diversitat al barri, la qual cosa és viscuda com un canvi social important:

“Jo porto 20 anys vivint al barri i penso que ha augmentat considerablement la població immigrant, sobretot sud-americans i xinesos”. “És un barri obert, amb bastant immigració, però no ho veig malament. És important respectar les costums que cadascú té”.

1.3

PERSPECTIVA DEMOGRÀFICA: PASSAT, PRESENT I FUTUR

Històricament el Clot ha estat un barri d’acollida per la població migrant degut, principalment,

a la seva condició d’assentament industrial i, per tant, de lloc d’oportunitats de treball. La seva

consolidació urbanística, amb la instal·lació de fàbriques i de vivendes va suposar, a principis

del segle XX, un augment molt important de la població que havia nascut fora de Barcelona,

principalment de la resta de Catalunya i Aragó. Posteriorment, a conseqüència de les carències

de la postguerra, als anys cinquanta van arribar al barri dones i homes de la resta d’Espanya,

principalment del sud de la península.

A l’actualitat, els i les ciutadanes del Clot13 que han nascut a la ciutat representen el 54,6%

(14.853 persones) i els que han nascut a la resta de Catalunya (1.900 persones) constitueixen

el 6,98% del total de la població del barri. Els i les veïnes del Clot nascuts a la resta d’Espanya

(5.346 persones) representen el 19,65%. Finalment, els veïns nascuts a la resta del món

suposen el 18,75%.

En conclusió, la composició social i cultural de la migració (nacional i internacional) al barri ha

canviat ràpida i significativament. I això es fa visible per als seus veïns i veïnes:

“Estem patint un canvi social a través de la barreja de veïns, ja no som tots els que érem, ara estan presents totes les nacionalitats. La transformació social que s’està donant és a través de les noves cultures, puntualitzant que a vegades son cultures més antigues que les nostres”. “El tipus de barri condiciona el tipus d’immigració que hi arriba. El Clot és un barri mitjà i la immigració que hi ha al barri té aquest mateix nivell”.

D’altra banda, es compta amb les xifres evolutives de reagrupament familiar a nivell de

districte14, que mostren un descens significatiu en relació als anys 2007 i 2008 (una diferència

de 484 sol·licituds), anys en els quals es van assolir els punts més elevats. El percentatge a

13

Font: Lectura dels Padrons municipals d’habitants dels anys 1996-2012 14

Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Reagrupament familiar evolució de las sol·licituds per

districtes. 2007-2011.

nivell de districte en relació a la ciutat representa al voltant d’un 14% del total de sol·licituds

de reagrupament familiar, xifra que s’ha mantingut al llarg dels anys.

La població immigrada destaca les dificultats viscudes en el procés d’arribada i les actuals a

l’hora de poder realitzar un procés migratori. També analitzen les diferències respecte a anys

anteriors, vinculades als canvis polítics i de conjuntura econòmica:

“Con la coyuntura económica actual está muy difícil conseguir llegar aquí y regularizar tu situación. Si somos ciudadanos del mundo tenemos derecho a que nos acojan en cualquier país, poner impedimentos es una injusticia. La gente que llega ahora lo va a tener muy difícil, ahora mismo hay más gente que sale de España de la que entra. Los únicos que vienen son estudiantes becados por el gobierno de Perú o con préstamos a bajo interés para estudiantes”.

Val a dir, que durant l’any 201115 el nombre de persones que han arribat al barri del Clot (1246

persones), és superior al nombre de persones que se n’han anat (934 persones), pel que

podem afirmar que encara hi arriba més gent de la que se’n va. D’altra banda, la taxa

d’immigració (45 persones recent arribades per cada mil habitants) s’ha mantingut regular des

del 2009, de la mateixa manera que la emigració, que es manté en 34 persones per cada mil

habitants.

Tot i que també s’està produint el retorn de persones i famílies que, davant les dificultats

econòmiques causades per la crisi, decideixen tornar als seus països d’origen. Aquestes

situacions també són conegudes:

“El col·lectiu immigrant és un dels que atenem a serveis socials. Hi ha un percentatge d’aquetes persones que s’han quedat a l’atur, fruit d’això algunes s’han replantejat el retorn. Són persones que fa temps que no s’ho plantejaven i ara et diuen ‘mi prima se ha ido, nadie quiere alquilar la habitación porque todos se han ido’”. “Des de la Parròquia hem observat que algunes famílies immigrants han tornat al seu país. Alguns amb l’ajuda per al retorn voluntari que implica que no poden tornar de nou al Estat Espanyol en un temps”. “En Bolivia se dan instrumentos para la gente que quiere volver, se ofrecen tierras a la gente que depende de sus habilidades para que puedan trabajarlas; es de los países que más ha implementado el programa de retorno voluntario. En Perú no hay nada de esto y si quieres comprar alguna tierra te piden infinidad de garantías para pedir un préstamo”.

1.4 L’ECONOMIA DE LA COMUNITAT

El Clot ha estat històricament també un barri de comerciants de productes agrícoles i

artesanals. En aquest barri es troba una important zona comercial que integra l’ Eix Clot així

com l’històric Mercat de Bellcaire o Encants Vells i el Centre Comercial les Glòries, tots dos

situats en zones limítrofes al barri.

15

Font: Immigrants segons sexe any 2011. Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

Aquesta zona és un espai de dinamització social i un

punt de trobada. A més, s’hi realitzen activitats com

la Fira d’Artesans del Clot. És important destacar la

rellevància que tenen els carrers per vianants dels

voltants del Mercat del Clot, així com el carrer

Rogent, que neix i s’estén pel barri del Camp de

l’Arpa i que proporciona a ambdós barris una

artèria comercial molt important, on es concentra

una gran part del comerç. A més, en aquest eix

comercial s’hi produeixen un gran nombre d’interaccions entre els i les veïnes degut a la

proximitat que ofereix el comerç de barri.

Val a dir que en el teixit comercial del barri conviuen comerços històrics, com la Pastisseria La

Palma o la botiga de joguines La Paloma, amb comerços de recent obertura, amb aquells que

són regentats per persones de diferents procedències culturals, així com amb comerços

vinculats a grans marques o franquícies. En el cas del Camp de l’Arpa, també s’hi ha donat

aquest procés, amb el resultat de la convivència de comerços històrics com el Forn Elies

juntament amb comerços regentats per immigrants.

Les relacions de proximitat i de veïnatge que es generen des d’aquesta activitat comercial són

altament comentades:

“El comerç té un paper important al barri ja que fa cohesió” “La gent del barri agraeix molt el tracte proper i educat que se li ofereix en botigues com la nostre, tot i que no els hi hagis venut res, se sorprenen de com els has atès. Tinc la sensació que la gent jove va molt a centres comercials ja que aquests els hi afavoreixen una comoditat en els horaris i la gent té pressa. La clientela que ve als petits negocis del barri ho fan per el tracte que se’ls ofereix. El producte no és la clau, no té valor, el que la gent busca és el bon tracte. “

D’altra banda, existeix l’Eix Clot16, sorgit en els barris del Clot i del Camp de l’Arpa el 2009 amb

la voluntat de potenciar la bona oferta existent de comerços de qualitat i crear una xarxa de

serveis professionals associats per als i les clientes del barri i de la resta de Barcelona.

Aquest es vertebra al voltant de la plaça Font i Sagué i els carrers Clot, Rogent, València,

Mallorca, Sibèlius, Sèquia Comtal i Rossend Nobas, entre d’altres. L’Eix Clot té quasi cent

associats i associades, entre els quals hi ha una minoria de comerciants estrangers i

estrangeres, aspecte que alguns veïns comenten i valoren:

“Els comerciants antics estem associats i volem tirar endavant, però som quatre gats. Els comerciants immigrants no estan associats tot i que un dinamitzador s’hi acosta i els hi ofereix. A mi em sap greu que no s’impliquin, serien uns més. En canvi vivim la competència amb els horaris i els productes que venen a preus mínims”.

16

Eix Clot. http://www.eixclot.com/

Mercat del Clot. Plaça Font i Sagué

Un altre punt comercial important és el tradicional Mercat de Bellcaire o els Encants Vells,

situat entre els límits del barri, es tracta d’un dels mercats més antics de la ciutat, amb més de

15.000 m2, 500 comerciants i 100.000 consumidores setmanals17. El Mercat de Bellcaire, es

caracteritza per ser un centre comercial totalment atípic a la ciutat, on es pot trobar tot tipus

de productes. Aquest mercat atrau tot tipus de comerciants i venedors , molts d’ells sense

cabuda dins del recinte del mercat. Així doncs, és freqüent veure “mercats improvisats” pels

carrers dels volts del recinte.

Destaca també el Centre Comercial “Les Glòries”, que es situa al barri veí de El Parc i la

Llacuna, que va ser obert el 1995 i és un dels primers centres comercials de Barcelona, dins del

qual podem trobar botigues amb les marques de moda més importants i un hipermercat, així

com nombrosos restaurants i un cinema multisales.

Com es recollia en apartats anteriors, la població estrangera té una important presència

comercial al barri, sobretot al llarg de l’Avinguda Meridiana i al carrer Clot. La població xinesa,

per exemple, regenta comerços com basars, perruqueries, bars i botigues de roba i calçat. La

majoria de botigues de comestibles són regentades per la població asiàtica (Pakistan, Turquia,

etc.), així com els restaurants de menjar ràpid (Doner) i locutoris. D’altra banda, la comunitat

llatina regenta restaurants especialitzats en menjar crioll, botigues de consums i locutoris.

També existeix una carnisseria halal i una botiga de queviures amazic.

Aquesta nova realitat comercial introdueix canvis a les relacions i cultura comercials. La

presència i substitució del comercial “autòcton” per l’estranger genera diferents opinions i

posicionaments. Alguns d’ells són:

“Els bars de la zona són regentats per persones de procedència xinesa. Ara ja no posen restaurants xinesos sinó que també s’ha quedat els bars que antigament portaven persones de tota la vida del barri”. “Ara ja no hi ha bars de gent d’aquí. En principi es va viure malament, però si hi ha comunicació, la percepció millora. Vaja, que la gent no deixa d’anar a fer cafè. Ara bé, encara queden botigues de tota la vida”.

L’actual crisi econòmica també afecta el teixit comercial d’aquest territori; són nombrosos els

comerços que es veuen obligats a canviar d’estratègies per a diferenciar-se i mantenir-se

(canvi de productes, preus, horaris, etc.) o bé que han de tancar. A més, altres elements com la

normativa que regeix l’activitat comercial (impostos, horaris, retolació, etc.) és percebuda per

alguns comerciants com un factor que dificulta les opcions de supervivència d’aquesta activitat

en moments de crisi com l’actual:

“Hasta antes del verano en esta calle había cuatro locales vacíos. En esta calle esto era impensable, es una calle comercial. El motivo por el cual dejaron el negocio era porque no vendían”. “Fa 30 anys, havia tingut a botiga productes de 30.000 pessetes, peces de qualitat i molt cares, peces d’importació d’un nivell alt, i es venien. Ara ha baixat molt la venda, no sé si hem perdut per el tipus de productes que venem (decoració), el jovent va a lo més pràctic. Ara seria impensable tenir ni una ni dues peces d’aquestes característiques.”

17

Associació de venedors del mercat de Bellcaire. http://www.encantsbcn.com/

“A los comercios del barrio les haría falta contar con una mayor flexibilidad para el negocio. Ya que las normativas, según mi punto de vista son muy estrictas en cuestiones como la rotulación, el reciclaje... Estas cosas no te ayudan, hay veces que dirías: toma alcalde aquí tienes las llaves. No se está fomentando que los comercios de barrio se mantengan”.

Aquesta crisi socioeconòmica no tan sols afecta el sector comercial, sinó al conjunt de la

comunitat. Segons dades de l’Ajuntament, des del 2008 ha augmentat la pobresa als barris

pobres i, pel contrari, ha augmentat la riquesa als barris amb una renta familiar més elevada. A

data d’avui, 55 dels 73 barris de barcelonins es troben per sota de la mitjana de la ciutat i, per

tant, podem afirmar que el poder adquisitiu de les famílies barcelonines ha disminuït de

manera generalitzada.

Al Clot, la renda familiar18 s’ha mantingut als 81 punts durant 2011 i 2012. Tot i que no es pot

dir el mateix de l’evolució dels últims anys, ja que el 2008 la taxa es situava als 89 punts. Per

tant, les famílies del Clot són vuit punts més pobres que fa cinc anys.

En conjunt, aquesta situació de crisi socioeconòmica és percebuda àmpliament, tot i que des

de diferents prismes; un d’ells format per persones que consideren que al barri l’impacte de la

crisi ha estat “lleu”, ja que estaria lligat a la pèrdua de poder adquisitiu d’algunes persones, o

bé aquelles persones que reconeixen el patiment i els processos d’exclusió i pobresa que

afecta a parts importants de la ciutadania.

“La crisi econòmica no ha passat per alt al barri, hi ha hagut casos de desnonaments, hi ha hagut gent de l’assemblea del barri que ha estat fent tasques d’assessorament”. “Fa un any que treballo als serveis socials del barri. He atès a moltíssima gent. Des de l’inici de la crisi hi ha hagut un augment de la demanda, hem notat un augment d’expedients i la gent ens deia “mai he vingut a serveis socials”. Un percentatge molt elevat de problemàtiques van vinculades a la crisi: sense feina, sense pis....”.

“No creo que la crisis haya tenido un impacto fuerte en el barrio. El que tiene trabajo sigue haciendo lo mismo, lleva el ritmo que tenía hasta el momento”.

Situacions totes elles preocupants, que posen a persones en situació d’alta vulnerabilitat o

d’exclusió social. I a les quals es dona resposta tant des de la iniciativa ciutadana com des dels

recursos tècnics del territori:

“La gent està en una situació límit i ningú no està fent res per solucionar-ho. La societat civil és la única que posa esforços, l’associacionisme”. “La crisis profunda o el canvi de model en el que ens trobem està afectant de manera agreujada a la societat i està fent canviar la nostra part cultural, provocant un canvi de pensament cap a un model de cooperació”.

18

Font: EL PAÍS, a partir de dades de Ajuntament de Barcelona.“Crece la Barcelona pobre”. Publicat, 3 de gener de

2013.

1.5

HISTÒRIA DEL MOVIMENT ASSOCIATIU

Diferents esdeveniments històrics han ajudat a definir tant el caràcter del barri com el seu

moviment associatiu i de participació. Aquest vincle entre història i model de participació

ciutadana es perfila a través de diferents esdeveniments, que van des de finals del segle XIX

fins l’actualitat:

L’annexió de Sant Martí a la ciutat de Barcelona (1897), amb la qual el concepte de barri

començarà a prendre força a la mentalitat dels seus habitants.

La “Setmana Tràgica”, ja que el Clot fou un dels enclavaments on la revolta tingué més força.

La instal·lació de fàbriques (farineres, indústries tèxtils, de maons, curtidora i de productes

químics) a finals del segle XIX i inicis del XX. Fruit de la concentració d’indústries al barri, i com

a conseqüència de ser un nucli obrer, sorgeixen les primeres organitzacions de caràcter

cooperativista. Aquestes sorgeixen de la necessitat dels treballadors de sumar forces, tant per

reivindicar millores a les fàbriques com per satisfer necessitats bàsiques. Així doncs, entre el

1866 i 1931, al barri del Clot i Camp de l’Arpa es van crear més d’un centenar d’organitzacions i

associacions, tant de caràcter sindical, cooperatiu, cultural, polític i fins i tot educatiu, que

donarien un caràcter participatiu al barri que el definiria. Val a dir que algunes d’aquelles

associacions han sobreviscut al pas dels anys, si bé han canviat la seva activitat originària, com

el Foment Martinenc, la Cooperativa la Formiga Martinenca o l’Orfeó Martinenc.

La Guerra Civil i la difícil postguerra, en un barri obrer i majoritàriament d’esquerres com

demostra la organització antifranquista que es va teixir durant aquells anys.

Per tant, aquesta condició social obrera de la població ha facilitat al llarg de la seva història el

sorgiment i la consolidació d’associacions que articulaven les demandes i reivindicacions del

barri al voltant d’elements i necessitats socials, educatives, assistencials o culturals. Així, la

població s’ha organitzat en diferents tipus d’associacions: obreres, cooperatives, clubs

esportius, ateneus, entitats culturals, de dones, partits polítics, etc. Una forta herència

caracteritzada per la força, riquesa i dinamisme dels moviments socioculturals de cada

moment històric.

Cal destacar la funció realitzada per totes les entitats, tant les històriques com les de recent

creació. D’entre totes es menciona l’Associació de Veïns del Clot – Camp de l’Arpa i la

Federació d’Entitats del Clot – Camp de l’Arpa per la seva funció aglutinadora del conjunt de

veïns i veïnes, així com d’entitats del territori.

A nivell de barri, cal destacar el suport que rebem per part de les altres entitats històriques (Foment,

Formiga i Orfeó). Cal dir que ens apreciem molt i sempre col·laborem amb allò que podem per donar un

cop de mà. “Tenim aquesta tendència que ens fa més propers i més influents”.

L’Associació de Veïns Clot – Camp de l'Arpa19 es va fundar l’any 1975, buscant fer eco de les

reivindicacions de millora del barri, presentant les reivindicacions a partir de quatre vocalies:

Drets Socials, Ecologia i Medi Ambient, Urbanisme i Equipaments, i Sanitat, que a més es

presenten com divisions per la difusió i capacitació en aquestes temàtiques. L’associació ha

tingut, històricament, un paper molt important en el barri, ja que ha lluitat per la recuperació

dels drets dels i les veïnes del territori. Actualment continua la seva lluita reivindicant

equipaments, participant activament de la redefinició dels projectes urbanístics que afecten el

barri, així com implicant-se en la defensa de la educació i la sanitat pública, i altres accions

derivades de la crisi actual.

“Durant la dictadura no hi havia associacions ja que estava prohibit, després de la mort de Franco, es va

fundar l’associació de veïns del Clot-Camp de l’Arpa, en la qual hi havia inclús un capellà. Va començar

amb molta força i il·lusió, al principi es van aconseguir molts èxits com la recuperació del Parc del Clot, a

mode d’equipaments. Encara ara, l’AAVV lluita per més equipaments”

Posteriorment, el 1977 neix la Federació d’Entitats del Clot – Camp de l'Arpa20 com a

coordinadora d’entitats, i es constitueix com a tal el 1998. Per tant, és una entitat de segon

nivell que agrupa unes seixanta entitats i que busca “promoure i organitzar activitats de

caràcter general i d’interès col·lectiu per als i les veïnes del barri, en especial d’aquelles que per

tradició i acceptació popular són patrimoni del tradicional Clot”. El caràcter d’aquesta la fa

protagonista en la celebració de la Festa Major (Comissió de Festa Major), així com en altres

moments simbòlics de caràcter festiu i popular o tradicional. Entre aquestes activitats es

troben, per exemple, la Cavalcada de Reis, la celebració del Carnaval, les Festes de Primavera o

les berbenes de Sant Joan i Sant Pere. Destacar el recolzament que ofereixen a moltes altres

activitats que es desenvolupen al barri.

La Federació d’Entitats del Clot – Camp de l’Arpa aglutina una part important de les entitats

del barri, cosa que la converteix en un espai molt heterogeni, amb entitats de tot tipus, des

d’associacions culturals i esportives, agrupacions socioeducatives, grups de teatre, “colles de

cultura popular”, associacions de dones, associacions de gent gran i associacions de

comunicació, entre d’altres. Aquesta constitueix un punt de trobada i coordinació molt

important per la xarxa associativa del barri, així com una eina de representació per a les

entitats de cara a la resta de la ciutat.

D’altra banda, gestiona des de 2004, a través d’un model de Gestió Cívica, el Centre Cultural la

Farinera del Clot21, un equipament de titularitat municipal que és un espai tant per als barris

del Clot i del Camp de l’Arpa, com del districte de Sant Martí i de la ciutat de Barcelona. També

gestiona, des de l’any 2008, l’Espai Antoni Miró Peris22, que es troba situat al barri del Camp

de l’Arpa. Es preveu que aquest espai es constitueixi com a Casal de Barri.

19

Associació de Veïns Clot – Camp de l’Arpa. http://avvclotcampdelarpa.cat/ 20

Federació d’Entitats del Clot–Camp de l'Arpa. http://federacioentitatsclotcampdelarpa.blogspot.com.es/ 21

Centre Cultural La Farinera del Clot. http://farinera.org/ 22

Espai Antoni Miró Peris. http://farinera.org/

Fora del marc de la Federació d’Entitats, existeixen altres entitats que realitzen una important

activitat al territori, molts sovint en coordinació. Entre elles s’ha de destacar la Pinya

“Coordinadora de Joves del Clot-Camp de l’Arpa” 23, que ha contribuït en gran mesura a la

recuperació de les festes del barri, i que vol aglutinar joves amb inquietuds diverses.

La Pinya i altres entitats juvenils , posen en valor l’esforç que han realitzat en els últims anys en

el marc de la Festa Major per traslladar a les festes un caràcter més jove i vital, posant èmfasi

en mantenir el caire participatiu i cohesionador que s’ha concretat amb l’entrada de diverses

entitats juvenils i la participació de franges d’edat més joves a les festes.

Pel que fa a l’associacionisme immigrant és poc present al territori, tot i que destaca el Centre

Cultural Islàmic de Catalunya24, que des de fa uns anys obre les seves portes al barri oferint

diferents activitats i recursos, que van des dels tallers de cuina, a l’aprenentatge de llengües

com l’àrab, el català o l’anglès, fins a l’assessorament legal.

També destaca en el territori l’associacionisme de dones amb entitats com Dones i Comunitat,

la Xarxa de Dones 50 i Més, l’Associació Món i Comunicació. L’associacionisme sociocultural,

conformat per associacions històriques com la Farinera Ateneu del Clot, la Formiga

Martinenca, l’Orfeó Martinenc i El Foment Martinenc. L’associacionisme solidari es veu

representat a través d’entitats com Mestres per Bòsnia i Sant Martí amb el Sàhara. I moltes

altres associacions i entitats que donen vida al barri.

“Les dones varem ser les primeres que varem sortir al carrer per reivindicar l’escola d’adults. Les aules eren al carrer per a poder reivindicar l’escola d’adults i el centre cívic. Ara hi ha places per on jo visc que els hi han donat nom de dona”. “A l’Ateneu tenim un grup mexicà que fan danses tradicionals, fan activitats obertes. Alguns grups llatinoamericans formen les seves pròpies associacions”. “El Centre Cultural Islàmic ha anat a manifestacions antifeixistes que s’han fet” “Les dones musulmanes i les joves són les més actives i són les que fan més accions voluntàries”.

En definitiva, un associacionisme divers i arrelat, que actualment el conformen tant entitats

històriques com de recent creació. Totes elles afronten nous reptes i demandes, que

contribueixin a donar continuïtat a la sostenibilitat de la participació, la representativitat, la

promoció de la cultura tradicional, la millora de les condicions de vida de les persones, o la

gestió de la diversitat sociocultural, entre molts altres temes.

“Les grans entitats i associacions han de fer una reflexió profunda entorn al barri i les seves necessitats reals. Això s’ha de generar des de les persones que hi participen.” “El barri del Clot-Camp de l’Arpa són barris molt actius, hi ha moltes associacions que fan moltes coses, no hi ha cap forat de mercat descobert. Tothom pot trobar allò que li agrada. Això és molt positiu perquè l’administració sap que té una societat molt organitzada”.

23

La Pinya. http://coordinadorajovesclot.wordpress.com/ 24

Centre Cultural Islàmic Català. http://es-es.facebook.com/pages/Centre-Cultural-Isl%C3%A0mic-Catal%C3%A0/122948707789426?sk=wall&filter=12

Finalment, cal destacar les relacions de cooperació entre

ciutadania, recursos tècnics i administració a l’hora de

donar resposta a diferents problemàtiques identificades

al barri. Des de 2011 es treballa conjuntament, sumant

esforços i recursos, desenvolupant al Clot i al Camp de

l’Arpa dos projectes; un d’ells és Radars, que busca

facilitar que la gent gran pugui continuar vivint a casa

seva, comptant amb el recolzament del seu entorn més

immediat, principalment la complicitat i recolzament del

veïnat i de comerciants de proximitat. Per aquest fi es

teixeix una xarxa solidària de prevenció i detecció a través de “radars veïnals i comercials”,

professionals de diferents serveis, associacions i entitats, i persones voluntàries.

Altres accions comunitàries són el “Projecte d’Escales” o “Camins Escolars – Espais Amics”. La

primera té com a objectiu abordar des d’una perspectiva tècnica i comunitària la convivència a

les escales de veïns en les quals es donen situacions de conflicte vinculades a persones amb

alguna malaltia de salut mental. “Camins Escolars” promou la participació de la comunitat

educativa i comerços en el traçat de camins escolars segurs cap a les escoles, recuperant els

carrers com espais de relació i convivència.

“S’estan reprenent uns valors, formes d’actuar, deixant enrere l’ individualisme i anant cap a pràctiques comunitàries: amb qui podem fer alguna cosa? Una queixa? Una activitat?” “No sé si abans hi havia tanta relació entre les entitats. Des d’aquest any i mig Serveis Socials comença a participar i promoure projectes comunitaris. Abans no hi havia tant aquest treball. Hi havia coordinació amb serveis relacionats amb problemàtica social, però no amb l’associació de veïns, Federació d’entitats, etc.” “Col·laborem amb moltes entitats de forma puntual. Participem del programa comerç i escoles, donem suport als geganters, al Casal d’avis...”

1.6

HISTÒRIA ADMINISTRATIVA I POLÍTICA

El Clot és un barri amb una intensa activitat política, participació ciutadana a les associacions

tradicionals i presència en la vida dels partits polítics. Prova d’això són les nombroses

organitzacions polítiques que hi ha al barri, així com la participació en temes relacionats amb la

política i el caràcter reivindicatiu de moltes de les entitats que resideixen al Clot.

“El barri del Clot i el districte de Sant Martí potser han estat els més reivindicatius de Barcelona. També Nou Barris. La gent veu que per canviar les coses el que s’ha d’aglutinar per aconseguir coses, ho han de fer de manera conjunta, no ho poden fer sols”.

Grup de treball comunitari del Projecte Radars

A part dels partits polítics, al Clot existeixen altres grups de caràcter polític amb presència al

barri. Des de la Forja, un centre “okupat”, opera la organització juvenil ARRAN, la qual realitza

diferents tipus d’activitats, tant de caràcter polític i reivindicatiu com altres tipus d’activitats

obertes al barri i al teixit associatiu. També participen en l’organització de la Festa Major, així

com en altres esdeveniments o reivindicacions conjunturals.

El moviment anarquista també té el seu arrelament al barri i és present en diverses

reivindicacions locals i a nivell de ciutat. El moviment anarquista, juntament amb d’altres

col·lectius, gestiona el centre social “okupat” anomenat la Revoltosa, situat al barri veí del

Camp de l’Arpa, però que aglutina veïns i col·lectis d’ambdós barris. Al Centre Social Okupat i

Autogestionat (CSOA) La Revoltosa, tenen cabuda diferents col·lectius que realitzen activitats

al centre com tallers o xerrades, així com una biblioteca i una botiga d’intercanvi.

A nivell de ciutat, existeixen plataformes o entitats que també porten a terme accions al

territori; un exemple és la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, des de la qual s’han fet

accions reivindicatives al Clot, i la plataforma “Unitat Contra el Feixisme i el Racisme”, que

també ha realitzat accions al Clot.

En el mateix sentit, el moviment del 15M, que ha tingut un auge important en tot l’Estat,

també ha format part de la vida política del barri del Clot, amb el naixement d’una Assemblea

que es reuneix regularment a la Plaça Font i Sagué, davant del mercat. Des d’aquesta

assemblea s’ha dut a terme mobilitzacions de tot tipus i realitzat activitats com projeccions de

vídeo i xerrades. Una de les actuacions més importants realitzada per l’Assemblea al barri ha

estat la lluita contra els desnonaments. També ha estat important la seva implicació contra les

retallades en sanitat i educació, realitzant diversos actes en aquest sentit, com donar

recolzament als treballadors i usuaris de l’Hospital Dos de Maig davant l’intent de tancament

del centre, el qual està situat al barri de la Sagrada Família, però que dóna cobertura als veïns

del Clot.

Les associacions del Clot participen a nivell de ciutat en diferents òrgans de participació

promoguts per diferents institucions, com l’Ajuntament de Barcelona i el propi Districte.

Aquesta participació es vehicula majoritàriament a través de les entitats més representatives

del barri com l’Associació de Veïns i Veïnes (A.V.V.) o la Federació d’Entitats del Clot-Camp de

l’Arpa, les quals, a través de representants o d’altres organitzacions com la Federació

d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), participen al Consell de Ciutat, al Consell

d’Associacions de Barcelona, o en els processos participatius de redacció del PAM. D’altra

banda, les associacions juvenils i d’educació en el lleure també participen a través de les seves

estructures internes en espais com el Consell de Joventut de Barcelona.

“Ens arriba la informació de què s’està fent al barri a través de l’Associació de Veïns. Aquesta és molt activa. Ens trobem amb ells mínim 2 cops a l’any i és a través d’ells que vinculen les demandes dels veïns: per exemple van comunicar-nos que hi havia la demanda que no hi havia prous llocs per seure. Posteriorment es van dur a terme passos per donar-hi resposta”. “Hi ha una part de la societat que s’organitza, que lluita, que fa propostes, però els polítics no fan cas d’aquests moviments”.

Alhora, a nivell de Districte existeixen altres òrgans consultius com el Consell Ciutadà de

Districte que és el màxim òrgan consultiu i de participació del Districte. La convocatòria de

participació és oberta i algunes entitats, de la mateixa manera que participen de la redacció

del PAM (Pla d’Actuació Municipal) mitjançant els mecanismes que l’Ajuntament posa a

disposició de la ciutadania , també participen en la redacció del PAD (Pla d’Acció del Districte).

Fent referència al barri, també existeix el Consell de Barri, en el qual el Regidor del Districte

informa i recull les aportacions dels i les veïnes de manera directa a través de la participació

dels mateixos.

Pel que es refereix a les dades electorals, en les eleccions locals de l’última dècada (1991-

2011), el partit polític més votat al Clot ha estat el PSC, seguit de CIU, que en les passades

eleccions va superar per primera vegada a la resta de partits, amb el 26,08% dels vots25. En les

eleccions al Parlament de Catalunya els partits polítics més votats han estat CIU i PSC. Als anys

1992, 1995 i 2006 CIU ha recollit la major votació, i el PSC ho ha fet els anys 1999 i 2003. En les

Eleccions Generals, a partir de 1996 la votació majoritària ha estat per al PSC. CIU tan sols s’ha

imposat al PSC el 1993 amb un 34,8%.

La ciutadania es defineix políticament com d’esquerres, concretament propera a partits com el

PSC, ICV i ERC. Així mateix, el canvi de govern socialista al convergent ha suscitat diverses

reaccions:

“La gent del barri és de tendència socialista. Ara sembla que això s’amaga”. “El color del barri és molt d’esquerres (això es veu en que la societat civil és molt activa, amb moltes ganes de participar) és d’ERC, d’Iniciativa per Catalunya, i en segona, tercera i quarta força CIU, PSC, PP”

“Ha estat idoni el canvi per agafar oxigen i trencar la generació de certes rutines i tendències que s’havien creat”. “El canvi que hi ha hagut a l’ajuntament no m’ha agradat. Amb l’ anterior govern s’havien aconsegu it moltes coses”.

De la relació entre la classe política i la ciutadania se n’extreuen diferents reflexions i/o

valoracions referents al treball i la utilitat dels i les governants.

“Les coses importants: vivenda, feina, família, les prioritats de la persona la política no hi està donant resposta. La gent està bastant cremada amb els partits polítics. Gent que era militant aquí al barri ha deixat de ser-ho. La gent ha perdut la confiança” “Els polítics actuals, els que estan al govern no estan preparats, no tenen les eines apropiades, no crec que estiguin lluitant suficient. No estan fent de mediadors en conflictes. Han de lluitar per un procés de canvi”.

25

Per analitzar la participació política electoral s’ha utilitzat les dades producte de la construcció de taules a partir

de la ZEG (Zona Estadística Gran) que inclou Clot i Camp de l’Arpa.

Anàlisi Sectorial

2.1 TREBALL I OCUPACIÓ

La situació del mercat laboral al barri del Clot determina, en gran mesura, la qualitat de vida i

el benestar dels veïns i veïnes del barri, així com la pròpia situació de la comunitat en general i

l’estat de la convivència que es desenvolupa en ella.

El barri del Clot, com a realitat no aliena als canvis que es desenvolupen al seu entorn, s’ha vist

afectat pels efectes de la crisi econòmica i financera actual, els quals han deixat petja tant al

Clot com a Sant Martí.

A Barcelona hi ha un total de 112.479 persones aturades, que representa un 10,5% de la

població activa (1.067.749 persones). A data d’octubre del 2012, un 50,76% són homes i un

49,24% són dones. Si s’analitza l’evolució de l’atur registrat els últims cinc anys, agafant com a

referència el mes d’octubre, es descriu que a l’octubre de 2007, a la ciutat de Barcelona es

registrava un atur de 51.391 persones, 44,77% d’homes i 55,23/ de dones. Per tant, s’identifica

un increment exponencial de l’atur registrat a nivell de la ciutat en els últims cinc anys;

concretament, l’atur ha augmentat un 108,62%.

El districte presenta unes dades preocupants pel que respecta a l’atur; la taxa d’atur es situa

en el 11,4%, per sobre de la mitjana de la ciutat. Sant Martí és el quart districte amb més

aturats, després de Nou Barris, Ciutat Vella i Sant Andreu. A Sant Martí hi ha 17.60026 persones

a l’atur, suposant el 15,64% de la població aturada de Barcelona. La població estrangera en

atur de Sant Martí és de 3.41327 persones, cosa que representa el 14,3% sobre el total

d’aturats del districte.

En focalitzar la mirada al barri del Clot, la taxa d’atur es troba lleugerament per sota de la

mitjana de la ciutat de Barcelona, concretament en el 10,12%.

El percentatge d’homes en situació d’atur és lleugerament inferior al de les dones al barri del

Clot, mentre que a Barcelona s’inverteix la diferències, sent les dones les qui presenten una

xifra d’atur lleugerament inferior a la dels homes. L’increment de l’atur i la falta d’ofertes de

feina es reflecteixen en la vida quotidiana dels veïns i veïnes del barri, i representen una

preocupació important a les seves vides. D’aquesta manera es reflexa en moltes de les

opinions recollides, on es descriu la situació de falta de feina.

“hi ha moltes dificultats per aconseguir ocupació en el barri. Especialment en el cas d’homes que no tenen la sortida del servei domèstic”. “L’atur juvenil i la precarietat laboral afecta al barri”.

26

Font: Departament d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Octubre 2012. 27

Nota: les dades més recents són de 2011.

2

L’evolució de l’atur registrat segons la nacionalitat de la població activa descriu que les

persones estrangeres aturades a la ciutat de Barcelona representen el 20,35% del total a data

de desembre de 2012, expressant un increment de més de vuit punts respecte les dades

d’octubre de 2007 (12,78%)28. Mentre a l’octubre del 2007 la xifra es situava en 6.573

persones, cinc anys més tard, el 2012, la xifra ja es situa en 22.622 persones. Això representa

un increment de l’atur del 312,83%29.

Altres opinions expressen la dificultat de trobar feina per les persones immigrades que, si el fet

de no estar en situació regular en molts casos suposa una dificultat afegida, amb la falta de

feina la situació es complica.

“Las vivencias y experiencias respecto al mercado de trabajo y la ocupación por parte de las personas inmigradas del barrio se centra en la inexistencia de ofertas de trabajo aun teniendo el permiso de residencia y trabajo, el aumento de personas cualificadas en el sector sanitario que acceden a ocupaciones donde antes no se requería una formación como vía de acceso » “Cuando no tenía permiso de trabajo me llegaban muchas ofertas de trabajo que no podía aprovechar porque no me podían contratar. Ahora que tengo permiso de trabajo no me llega ni una oferta… en mi empresa pido más horas para llegar a fin de mes y me dicen que me conforme con lo que tengo porqué otros no tienen nada”.

Respecte la ocupació de les persones immigrants i el mercat laboral en el seu conjunt, algunes

opinions recollides apunten a un canvi substancial en les relacions que s’estableixen en el marc

laboral entre la població autòctona i la població immigrant. Les opinions apunten a un canvi en

la predisposició autòctona envers certes feines, que en altres èpoques no tenien demanda

entre la població espanyola i ara, degut a la situació actual, tornen a tenir-ne. Tot i així, segueix

existint una reticència per part de la població autòctona per assumir certes feines.

“Se identifica un cambio en la predisposición de las personas autóctonas a ocupar puestos de trabajo que antes rechazaban y que eran desarrollados por personas inmigradas. Aún así las expectativas en relación al salario, el horario y demás condiciones laborales hacen que sean las persona inmigradas las que mayoritariamente lleven a cabo los trabajos de cuidado de personas en domicilios”. “Hi ha ofertes laborals com atendre a gent gran en domicilis particulars que no volen les persones d’aquí. Les sud-americanes estan més obertes a acceptar tot tipus d’ofertes i feines”

El barri del Clot rep assistència en matèria laboral des de l’Oficina de Treball de la Generalitat

ubicada al barri veí de la Verneda. Mitjançant aquest recurs, els ciutadans poden obtenir accés

a cursos ocupacionals, a la borsa de treball i a orientació laboral. Des de l’Oficina de Treball

també es poden realitzar tots els tràmits referents a la contractació de personal, així com el

pagament de taxes i altres tipus de serveis.

Al barri del Clot s’hi troba també la Fundació Claperós, fundada el 2006, que treballa

promovent el compliment per part de les empreses catalanes de la responsabilitat social

corporativa, i la orientació, formació i inserció laboral de les persones.

28

Font: Departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona. 29

Font: Departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

El Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de Sant Martí, ubicat al Centre Cívic Besòs, és un equipament

juvenil que ofereix serveis d’orientació, atenció i assessorament a la població jove sobre

habitatge, formació, treball, salut i oci, entre altres. L’atenció al barri del Clot es realitza un cop

a la setmana a través del programa Antena Jove del Clot, que té el seu espai a l’EAMP.

Els i les ciutadanes del Clot poden ser ateses i fer ús d’altres recursos que, tot i no trobar-se

ubicats al barri, són pròxims, com per exemple: Barcelona Activa30 (Agència de

desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona, integrada a l’Àrea d’Economia, Empresa

i Ocupació) que ofereix acompanyament a la ciutadania en processos d’autocupació,

capacitació i formació professional, dóna suport a les empreses de la ciutat, o realitza accions

de promoció de la ciutat de Barcelona, entre altre actuacions.

2.2 EDUCATIU (Formal, no formal i informal)

Per poder oferir una visió global del panorama educatiu del barri del Clot, hem de tenir en

compte no tan sols els equipaments destinats a la formació acadèmica en un sentit estricte de

la paraula, com podrien ser els centres d’educació primària o els instituts d’educació

secundària (educació formal), sinó que també els espais on s’ofereix una educació no formal,

entenent que són aquells que tenen lloc fora de l’àmbit escolar i en els quals s’hi realitza una

educació intencional i metòdica. Es dóna en una àmplia varietat d’espais i els seus caràcters

són lúdics, socioassistencials i socioculturals. Com exemples d’institucions d’educació no

formal es poden destacar: serveis i recursos on es realitzen activitats extraescolars, casals

infantils, esplais i ludoteques, entre altres. S’ha de tenir en compte també els espais que, pel

tipus de relacions que s’hi estableixen, es converteixen en espais informals d’aprenentatge.

Aquests poden ser tan naturals com el carrer, el parc o el transport públic, espais que

compleixen unes condicions singulars d’interrelacions entre ciutadans.

En relació amb els recursos educatius formals, el barri del Clot compta amb dues guarderies

públiques (LLI La Farinera, LLI El Clot de la Mel), quatre privades (LLI Giravolt, LLI Ter Vint, LLI

Tabatha, LLI Serralada), tres centres públics d’educació infantil i primària (CEIP La Rambleta del

Clot, CEIP Escola Cases, CEIP La Farigola del Clot), un institut públic d’educació secundària (IES

Salvador Espriu), i un centre concertat d’educació infantil, primària i secundària (Escola Tècnica

Professional del Clot). Així com una aula de formació d’adults/es (AFA El Clot).

El districte de Sant Martí és el primer districte de la ciutat respecte el percentatge d’alumnat

en centres públics (un 61,24% en ensenyament bàsic, de 3 a 16 anys). Supera àmpliament el

percentatge de la ciutat (del 40,11%)31. Sant Martí és també el districte amb una major

demanda atesa en educació infantil pública (65,4%), per sobre de la mitjana de la ciutat (53%).

30

Font: http://www.barcelonactiva.cat 31

L’escolarització a la ciutat de Barcelona, Curs 2011-2012. Recull estadístic. Maig 2012. Consorci d’Educació de Barcelona Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona.

La taxa de concentració d’alumnes estrangers per centre al barri es situa al 13,4%32 de mitjana.

A Sant Martí, d’un total de 42 centres públics hi ha 12 amb una concentració d’alumnat

estranger per sobre del 30%33. El moment en què es produeix l’arribada al país i al barri, així

com les diferències culturals existents en funció de la cultura condicionen la vivència del

procés d’adaptació dels nous alumnes als centres educatius. Les percepcions de la implicació

familiar en el procés educatiu té per als i les veïnes un component cultural.

“Els xinesos estan més integrats a nivell escolar però no és així a nivell de les famílies, les quals no participen en cap de les activitats proposades per l’escola”. “Amb altres famílies de diverses procedències detectem que la manca d’integració i de participació té a veure amb problemàtiques familiars i econòmiques”.

La situació actual dels centres educatius dista dels models educatius anteriors. La comparativa

entre ambdós és un exercici recorrent, molt present en les converses dels veïns i veïnes del

Clot. Es percep un bon nivell de qualitat educativa dels centres formals del barri, identificant-se

alhora diferències en funció del centre i del reconeixement que aquest té entre la població:

“La qualitat de l’ensenyament s’ha de millorar, s’ha arribat al límit en molts temes”. “Cal fer un replantejament de l’educació tant a les escoles com als instituts. Cal reflexionar entorn les noves formes de relació entre les persones. Introduir d’una manera clara l’educació social als espais educatius, no només als espais d’educació formal, sinó també els espai d’educació no formal”.

“La gent de la idea de la fama que tenen algunes escoles o instituts, i aquesta sensació es molt difícil de canviar, com per exemple el Sant Josep de Calassanç”.

La situació de crisi actual i els ajustos pressupostaris en l’àmbit educatiu són aspectes que

preocupen i generen malestar general. Tant la ciutadania com els recursos tècnics destaquen

els efectes negatius de la situació actual, així com els impactes futurs sobre les noves

generacions:

“La situació als centres educatius és molt dolenta i els professors estan molt preocupats. S’ha reduït el professorat, no hi ha diners per material i fins que no passen quinze dies no es cobreixen les baixes”. “Els futurs ciutadans estan en una situació de molt de risc. Els mestres comencen a estar desmotivats per la situació i això està fent disminuir la qualitat de l’educació. S’hauria d’invertir en educació per ser en un futur competitius”.

Al barri del Clot hi és present l’educació no formal en trobar moltes iniciatives en el terreny

socioeducatiu que ofereixen una educació enfocada a l’oci i al temps lliure. Trobem al barri

quatre entitats dedicades a l’educació en el temps lliure, orientades als més petits: l’Esplai SCV,

el Centre d’Esplai Joan Suñol, l’Agrupament escolta K-2, i l’Esplai Xino-Xano. La feina educativa

i pedagògica que desenvolupen és reconeguda, i el seu paper actiu i de vinculació amb el barri

és part principal del seu senyal d’identitat:

32

L’escolarització a la ciutat de Barcelona, Curs 2011-2012. Recull estadístic. Maig 2012. Consorci d’Educació de Barcelona Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona 33

L’escolarització a la ciutat de Barcelona, Curs 2011-2012. Recull estadístic. Maig 2012. Consorci d’Educació de Barcelona Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona.

“L’esplai, com a iniciativa social que ofereix un espai educatiu no formal, participa activament de les activitats de barri que es proposen des de la Federació d’Entitats”. “L’equip de monitors/es de l’esplai desenvolupa un seguit d’activitats com per exemple visites a altres associacions del nostre barri (Casal de Gent Gran), gimcanes fotogràfiques o la tradicional Cadena de Favors (activitat on els nens i nenes interactuen amb els comerços del nostre barri)”.

La representativitat de tota la diversitat cultural existent al barri no sempre és present en

aquests espais educatius, tot i que s’hi realitzen actuacions per treballar la interculturalitat:

“Els nens i nenes de l’esplai son d’entre el 70-80% de l’escola ETP Clot (amb la que compartim espai) i això es determinant. La resta són del barri o de fora del barri. Els diferents col·lectius de diverses procedències que conviuen al barri estan representats menys els xinesos i el col·lectiu del Pakistan”. “Amb la nostra intervenció educativa treballem la interculturalitat des dels valors que configura el ideari del centre d’esplai. És important mantenir la identitat pròpia, construint una cultura oberta a la resta. L’equip de monitors/es treballen amb gran esforç per transmetre l’actitud de comprensió vers altres cultures i religions”.

Les persones que participen d’aquestes entitats valoren com a necessària la creació d’una

plataforma socioeducativa del temps lliure que permeti el contacte i generi espais de trobada

entre associacions i entitats del sector:

“Caldria crear una plataforma socioeducativa de lleure, que fos un espai de trobada de les associacions i col·lectius que tinguessin a veure amb l’acció educativa en temps de lleure. Aquest espai podria ser per compartir experiències i però també per fer front comú a les reivindicacions més concretes”. “Es necessari el contacte directe entre associacions/entitats dedicades a l’educació en el lleure per a compartir un espai de coneixement i reivindicacions concretes que ens afecten. Remarca que aquest es un procés complicat, i que l’hauria de liderar persones disposades a treballar alguns anys (més de dos) per poder-ho engegar i consolidar”.

Des del mes de novembre de 2012 s’està duent a terme

una experiència d’aprenentatge i servei amb joves del

Clot (de 16 a 19 anys) interessats en crear un programa

de ràdio. Juntament amb l’equip de l’Ateneu del Clot, es

realitzen les accions formatives necessàries per tal que

els joves participants puguin crear i conduir el seu propi

programa de ràdio.

Aquesta iniciativa34 compta amb el suport i participació de Radio Ateneu del Clot i de

l’Ajuntament de Barcelona (Districte de Sant Martí).

A més, al barri existeixen també les Associacions de Pares i Mares (AMPAs), que formen part

de la Coordinadora d’AMPAs Clot - Camp de l’Arpa. Les AMPAs, vinculades als centres

educatius del barri, realitzen activitats socioeducatives amb els més petits, tal com senyalen

34

Programa de Ràdio Jove “Dos Quarts de Clot”. Impulsada per Projecte ICI, Ateneu del Clot, IES Salvador Espriu i Recursos Tècnics de Districte.

Els joves realitzant el Programa de Ràdio

les conclusions del projecte de Temps de Barri, temps educatiu compartit (2008)35. La

naturalesa activa i dinàmica de les persones que formen part de les AMPA’s dóna lloc a una

programació àmplia i variada, que posa al centre les activitats infantils, però oferint a la vegada

espai per activitats destinades a les famílies. També cal dir que els nivells d’implicació a la

participació de l’AMPA són variables:

“També organitzem i dinamitzem activitats per a les famílies, però no son gratuïtes. Ja que destinen la majoria del nostre pressupost a realitzar activitats per als nens i nenes”. “Els pares i mares que participen a l’Ampa son molt actius, tenen ganes de fer coses. La implicació varia, sempre hi han persones que assumeixen més feina que d’altres. La meva funció també es mirar d’equilibrar aquest fet, ja que l’excés de feina pot comportar que es cansin de ser a l’Ampa”.

Com equipament educatiu no formal destaca també la ludoteca “El Xalet del Clot” que, amb un

gran espai i molta afluència d’usuaris/es, és molt coneguda per les famílies. La presència de

diversitat cultural és casi inexistent, aspecte que el propi equipament relaciona amb la seva

ubicació:

“A la ludoteca tenim poca immigració, només un 1%. Estem ubicats al Clot de la Mel i aquí hi ha poca immigració, és un zona del barri que es va edificar nova fa 12 anys. La majoria dels nostres usuaris venen de l’escola concertada dels jesuïtes de la Rambla Guipúscoa. Allà també tenen poc alumnes de procedència estrangera, només la ràtio mínima que els deriven des de serveis socials”.

En aquest apartat també s’ha de fer referència a la Sala de Lectura del Clot, on s’ofereix un lloc

polivalent amb biblioteca, zona d’estudi i accés a Internet, així com la realització de múltiples

activitats, sobretot enfocades al públic infantil, com els conta contes o una zona de jocs

relacionats amb la lectura.

Recentment ha obert les seves portes la biblioteca Caterina Albert ubicada al barri del Camp

de l’Arpa a l'antiga fàbrica Alchemika. Tot i no trobar-se al barri del Clot, per la seva proximitat,

esdevé un recurs que els veïns i veïnes tenen al seu abast i en poden fer ús. Al barri està

prevista l’obertura d’una Biblioteca (reivindicació històrica de les entitats del Clot) a la Plaça de

les Glòries, en el mateix edifici que acolliria la seu del museu Disseny Hub Barcelona, que

donarà cobertura als veïns del Clot com del barris fronterers tals com Poblenou, el Fort Pienc o

la Sagrada Família.

Els espais o contextos informals d’aprenentatge es donen de manera natural en situacions on

es donen una sèrie d’interrelacions entre veïns, ja siguin “autòctons” o “estrangers”, i entre

ambdós. Aquests espais poden donar-se de manera natural al carrer, a les places, als

equipaments públics, al transport públic... En el cas del Clot, observem com aquests espais es

centren al Parc del Clot, degut a les relacions que s’estableixen entre els seus usuaris, així com

als carrers comercials del barri i del Mercat.

35

Diagnosi Educativa de Barri, el Clot i el Camp de l’Arpa del Clot, Districte de Sant Martí, Novembre 2008. Realitzat per Direcció d’usos del Temps, Institut d’Educació, Districte de Sant Martí i Fundació Jaume Bofill.

2.3

SANITARI

Pel que fa referència a l’Atenció Primària, el barri del Clot pertany administrativament al “SAP Litoral de Barcelona” (Servei d’Atenció Primària) i al “SAP Dreta Eixample”, i té com a hospitals de referència l’Hospital de Mar (al barri de la Barceloneta) i l’Hospital de Sant Pau. El barri és atès des d’unes àrees bàsiques de salut, diferents a la divisió territorial del barri. Així, el Clot és part de dues àrees bàsiques de salut; Barcelona 10-G i Barcelona 10-E. Aquesta última àrea és atesa des del CAP Encants (ubicat al nord del barri del Camp de l’Arpa), el qual també atén els i les veïnes del Camp de l’Arpa, Horta Guinardó i Congrés. D’altra banda, Barcelona 10-G és atès des del CAP Clot, que es troba al mateix barri del Clot. Ambdós compten amb els serveis d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PSAD-ASSIR) i el Centre de Salut Mental Adults (CSMA).

El requeriment de desplaçament que han de realitzar els ciutadans del Clot que tenen

assignada l’atenció sanitària al CAP Maragall mostra el seu malestar per la llunyania i les

dificultats de transport.

“El CAP està fora de l’àrea bàsica; les persones que atenem del Clot i que viuen a baix ho tenen força lluny. No hi ha facilitat de transport: hi ha un bus de barri però no passa per totes les zones del barri. No és una causa que faci que no vinguin al CAP, però fa que molta gent gran acabi venint en taxi”. “Potser hi ha un CAP al Clot, però hi ha gent que han d’anar al CAP Encants... i això està llunyíssim”.

Aquesta divisió de zones bàsiques sanitàries (ABS) té un total de 44.189 persones assegurades, la 10-E amb 18.626 i la 10-G amb 25.563.36 El districte de Sant Martí compta amb un Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) ubicat a la zona Fòrum, que ofereix tractament ambulatori especialitzat a les persones amb drogodependències de tot el Districte. El Clot és un barri equipat i ben distribuït en serveis: farmàcies i herbolaris entre altres. En general, la valoració respecte el volum de serveis sanitaris percebuda per la població del Clot és positiva. Les farmàcies són recursos sanitaris de proximitat que tenen una relació directa amb els veïns i veïnes; a través d’elles s’obté una visió global i integral dels seus nivells de salut, necessitats, patologies. En algunes ocasions aquests recursos no es senten reconeguts per l’administració com a interlocutors clau amb qui s’ha de comptar en espais de debat i decisió:

“Des del punt de vista sanitari, en una farmàcia, estàs més proper a les persones, coneixes les seves necessitats i mancances”. “Crec que juguem un paper molt important de prevenció i que no es té prou en compte. Per exemple quan hi ha reunions al barri en les que es puguin tractar temes que afecten a la salut se’ns hauria de

36

Registre central de persones assegurades (RCA).

Distribució zones atenció sanitària

convidar i tenir-nos en compte. Aquest oblit és un problema generalitzat però que també es dona al barri del Clot. El farmacèutic té molt a dir i no se’l té prou en compte”.

S’identifica una certa relació de dependència envers el tècnic/a farmacèutic a causa de la seva

proximitat amb el client. El perfil de persona que més acut a la farmàcia són persones grans

que donen, a més d’un ús sanitari, un ús social a les farmàcies:

“Pel que fa a la relació amb els clients, destacaria que la gent és fidel i agraïda, això té a veure amb el tracte de proximitat. La clientela té una dependència important amb el farmacèutic/a, ja que confien amb el teu criteri i estàs més pròxim que els centres de salut”. “la gent gran és el grup d’edat que presenta una major polimedicació. A més a més a la farmàcia hi ve molt gent gran que viu sola i que venen a parlar perquè no tenen amb qui fer-ho”.

La instauració de mesures com l’euro per recepta i el co-pagament sanitari, han generat

malestar entre les farmàcies en aportar una nova funció que no s’havia donat fins el moment,

també entre la ciutadania:

“Amb els canvis que a han tingut lloc en els darrers mesos amb el tema de les receptes tenim una càrrega burocràtica i hem de dur a terme una feina que no ens pertoca: ser cobradors i no farmacèutics. Des del meu punt de vista la gent del barri però ho ha viscut bé, accepten perfectament el nou funcionament”. “Llegué aquí totalmente sana y hace una año me detectaron artritis reumatoide. La atención sanitaria que me han dado siempre ha sido buena, nunca me he sentido marginada. Lo único malo es la subida del porcentaje que hay que pagar por los medicamentos y el euro por receta”.

La situació de salut i el nivell d’autocura de les persones ha millorat els últims anys. La

participació en activitats de promoció de la salut i hàbits saludables són pràctiques cada cop

més esteses:

“La situació de salut de la gent ha millorat molt: la gent té molta cura d’ella mateixa. La salut ara ja no només esta delegada als centres de salut, ells per exemple es prenen la pressió a casa”. “La gent té un bon nivell d’autocura en general, en els casos en els que menys és per una manca de suport familiar i econòmic”.

Els problemes de salut que més afecten a la població del barri són la obesitat, l’augment de les

malalties mentals vinculades a l’ansietat provocada per la crisi, la hipertensió arterial i les

patologies cròniques:

“A nivell de malalties i patologies la situació del barri no difereix de la d’altres barris. Hi ha casos d’obesitat perquè la gent menja malament per exemple, però ni més ni menys que en altres zones de Barcelona”. “Si analitzéssim fent explotació de dades segurament sortiria que la hipertensió arterial és la patologia més atesa, però he de dir que veiem molta patologia crònica: diabetis, hipertensió, insuficiència cardíaca, MPOC i gent gran”. “Amb la situació de crisi ha augmentat el volum de malalties mentals (estats depressius associats a la crisi). En aquest increment ha influenciat l’alt volum de gent que s’ha quedat sense feina, el fet que els fills tornen a casa dels pares. També es veritat que temps enrere aquest tipus de patologies no estaven identificades, quedaven una mica amagades i per aquest motiu no eren tan visibles com ara”.

Als estats d’ansietat vinculats a la situació de crisi econòmica se li ha sumat (durant les

èpoques de grans fluxos migratoris) malestar, angoixa, depressió envers l’elaboració del dol

migratori, sobretot en dones:

“En el CAP, en els moments d’arribada forta d’immigrants llatins (sobretot Equatorians) s’havia detectat casos de síndrome d’Ulisses en persones immigrades, sobretot dones. Aquest fet es donava ja que elles eren les primeres que arribaven deixant fills i família al país d’origen”.

La percepció dels professionals sanitaris del barri és que el col·lectiu de gent jove no és assidu

dels centres de salut, únicament hi van quan presenten simptomatologia puntual i aguda.

Respecte la gent gran, la soledat, el deteriorament de la mobilitat, les demències i malalties

terminals són els principals problemes de salut que presenten:

“la gent jove freqüenta poc el CAP, no tenen patologies cròniques, sinó que quan venen és per patologies agudes: refredat, grip, etc”. “De l’atenció amb la gent gran destaco sobretot la soledat. Més en casos de dones que d’homes. Tenen recolzament de fills però tot i així aquests treballen, fan la seva... son els pacients que tenen més patologia crònica per el tema de l’edat. Moltes vegades venen en parella al metge”. “De les visites a domicili ressaltaria que el motiu de visita és el deteriorament de la mobilitat sobretot en gent gran però també en joves, demències i malalts terminals (sobretot majors de 75 anys”.

Els avenços tecnològics i la creació de programes informàtics específics per a l’ús als centre de

salut (ambulatori) ha suposat un avenç i ha agilitzat i facilitat la feina assistencial. Gràcies a les

noves tecnologies es compta amb l’historial clínic informatitzat i s’ha produït una millora en la

gestió documental i en les possibilitats d’atenció als usuaris.

“el sistema informàtic a ajudat molt a tenir control dels aspectes de salut: ara el personal sanitari pot aportar més informació a les persones, per exemple els hi apareix quan s’han de vacunar i poder fer el recordatori al pacient”. En l’aspecte qualitatiu també s’ha produït un salt ja que s’ha guanyat en seguretat per a les persones. El sistema informàtic fa creuament de dades i per exemple detecta medicaments incompatibles”.

El CAP-Clot aporta la reflexió i l’anàlisi vinculat al procés de canvi que ha sofert el sistema

sanitari, el qual s’ha caracteritzat per l’evolució d’un model de tendència més assistencial a un

model que situa al pacient com agent actiu. L’accés directe a la informació mèdica mitjançant

les noves tecnologies també provoca que els usuaris del centre de salut es dirigeixin a ell

havent fet una recerca prèvia i identificat la seva simptomatologia amb la patologia

corresponent, aspecte que en algunes ocasions es pot considerar positiu i en d’altres pot

generar una preocupació no contextualitzada i sense una base mèdica en donar credibilitat a

tota la informació que apareix a la xarxa:

“Creiem que s’ha produït un canvi de model, s’ha passat d’un sistema més assistencialista a un nou model en el que al client se’l informa i aquest té un paper més actiu, ell es el responsable i realitza la presa de decisions, el professional tan sols l’informa. Des de la nostra experiència els pacients viuen bé aquest canvi. En aquests moments també és dona més informació als pacients de la seva malaltia, del que té, del que podria tenir, de què ha de fer”.

“la gent també té un millor accés a la informació i molta gent sap més que tu de la pròpia malaltia. A través d’Internet pots obtenir un munt d’informació, ara ja no és el metge el que ho sap tot. Ens trobem gent a la consulta que et planteja: tinc això oi? I encerten”.

De forma recorrent, als centres d’atenció primària s’hi realitzen demandes de caràcter no

sanitari sinó social. Aquestes es deriven i gestionen pel treballador social del Centre d’Atenció

Primària (CAP):

“Ens trobem de manera habitual amb demandes que van més enllà d’aspectes sanitaris (sobretot temes socials, de cura, de prestacions). Volen que els hi solucionis els problemes. Per això, en el nostre cas, la figura del treballador social del CAP és imprescindible. És clau. Fa 12 anys que hi és i no sabríem que fer si no comptéssim amb ell. Amb la gent gran sobretot la problemàtica és social i ho vinculem amb el treballador social”.

Els centres d’atenció primària duen a terme diferents actuacions al barri en col·laboració amb

entitats i recursos del territori:

“Des del CAP es participa realitzant diferents xerrades de caire comunitari al Casal del Gent Gran Joan Casanelles. En aquests espais preguntem quins son els temes que interessen i a partir d’aquí es planifiquen els continguts de les xerrades”.

Alhora, és important apuntar el desenvolupament en el barri d’un projecte comunitària dirigit

a millorar la gestió de situacions de conflictes que es poden donar a les comunitats de veïns on

hi habiten persones amb diverses malalties mentals que no acostumen a estar connectades

amb la xarxa de salut mental. Aquest projecte neix com a iniciativa comunitària fruit del procés

de reflexió i consulta dut a terme per representants polítics, recursos tècnics i ciutadania

realitzat durant l’elaboració del Pla de Futur (2010). A partir d’aquests procés de diagnòstic i

de la demanda dels veïns i dels serveis socials, es centra en el treball en xarxa dels diferents

professionals de recursos sanitaris com el Treballador Social del CAP, CSMA, tècnics de Serveis

Socials, Associacions de Veïns i el Projectes d’Intervenció Comunitària Intercultural.

És important destacar també la proposta “Fent un Clot

Saludable” que s’ emmarca dins la definició “5 vies per a la

salut” que inclou un conjunt de propostes per tal de millorar el

benestar a través de diverses accions que les persones puguin

desenvolupar a través de la seva vida quotidiana. En aquest

sentit s’ha desenvolupat un treball per tal de fonamentar els

hàbits saludables i concretament, els hàbits alimentaris

saludables generant “l’Espai de Menjars Saludables

Interculturals” al Casal de Gent Gran Joan Casanelles a través de la implicació de diferents

entitats i recursos del barri. Amb la participació de persones voluntàries s’ha dur a terme

durant els anys 2012 i 2013 aquestes trobades de interacció i participació.

La realització d’accions d’informació i campanyes de sensibilització sobre la importància de

desenvolupar hàbits saludables i els efectes adversos de l’automedicació ha generat un

impacte positiu sobre la ciutadania:

Taller de “Menjars Interculturals”

“Actualment la gent està més conscienciada en temes de salut, també hi ha més autocontrol i això ha vingut donat perquè s’ha pogut dur a terme accions d’informació i campanyes de conscienciació”. “Una de les tasques que realitzem és fer un seguiment dels tractaments farmacològics, en els casos de patologies cròniques: fem un cop a l’any un seguiment de si saben que prenen, perquè, assegurar que no prenguin res que no els hi toqui, etc.”

Al CAP-Encants, on s’hi atén la ciutadania de l’àrea bàsica de salut Barcelona 10-E, s’hi

realitzen accions d’educació en grup vinculades a la promoció de la salut de persones sanes i

persones amb una mateixa patologia. Es valora molt positivament aquest espai i els seus

impactes sobre les persones que hi assisteixen. La participació a aquests espais es dóna

majoritàriament per part de dones autòctones de mitjana edat.

Els tècnics sanitaris que han participat en col·loquis perceben que els centres sanitaris són

espais on coincideixen persones de totes les cultures i on s’han donat situacions en les quals

operen el prejudicis i les actituds xenòfobes:

“S’han viscut certes situacions en les que es feia palès actituds xenòfobes. Hem vist com a les sales d’espera de les consultes i davant d’usuaris immigrants fer el comentari de aquesta gent ha vingut a robar-nos els diners. També ho hem vist en el cas de les llistes d’espera, on les persones autòctones s’han queixat del llarg temps que els ha trigat la programació d’una prova o intervenció i han verbalitzat que això és degut a les persones immigrades”. “Els usuaris que s’atenen al CAP tenen la percepció i diuen s’atén primer als estrangers i després a nosaltres”.

Els centres d’atenció primària identifiquen diferències en la utilització i regularitat en les

visites, demandes específiques als centres sanitaris per part de persones autòctones i

immigrants, així com en funció del país d’origen d’aquestes:

“Al CAP no arriba la població Xinesa. Pensem que és perquè tenen la seva pròpia medicina. Quan viatgen al seu país es fan allà les revisions, etc. A més a més no es veu població xinesa gran. En el moment que tenen alguna malaltia o estan a punt de morir se’n van al seu país”. “Amb la població musulmana ens hem trobat de manera regular amb la petició que les dones volen que les visitin dones. Aquí hi ha un ginecòleg que és un home i tothom demanava canvi a una ginecòloga dona. Ara des del ICS s’ha decidit que aquest no pot ser un motiu de canvi. Seria discriminatori per l’home”. “Les persones musulmanes, pakistaneses i xineses amb un nivell baix de castellà, venen acompanyats per una persona que els fa de traductor”.

Una de les dificultats expressades en l’atenció de persones immigrades és fruit de les

diferències en la nomenclatura dels medicaments, així com del vocabulari:

“Una de les dificultats amb la que ens trobem és quan la persona porta una medicació del seu país i necessita que li donis una cosa similar que li vagi bé: per a poder donar-hi resposta has de fer la feina de buscar què és, per a què serveix i donar-li una cosa equivalent”. “Amb la població llatina ens trobem que fan us de paraules concretes que no es fan servir en el castellà d’aquí. A mesura que les sentim les anem incloent i sinó el que es fa en aquests casos es confirmar què és el que t’estan volent dir”.

No es detecten diferències en les patologies que presenten les persones immigrades i les

autòctones. Majoritàriament, el percentatge de persones immigrades són de mitjana edat i

joves, fet que fa que presentin un bon nivell de salut i, en conseqüència, la utilització

normalitzada dels recursos sanitaris:

“No detectem que hi hagi diferències en les patologies que presenten les persones migrades i les autòctones”. “La gent que arriba és població sana, jove i amb bon estat de salut. Que no fa ús abusiu del sistema de salut públic. Qui més l’utilitza son els familiars que arriben. La proporció és petita. A més a més, al barri no hi ha factors de risc associats a la immigració”.

A continuació s’analitzen diferents dades sobre salut: salut percebuda i mortalitat. A nivell de

districte comptem amb l’Enquesta de Salut 2006 de l’Agència de Salut Pública, que detalla

dades a nivell de districte sobre la salut percebuda.

A partir d’aquestes dades, observem que el 24,4% dels enquestats del districte de Sant Martí

percep la seva salut com regular o dolenta, un 34,9% com excel·lent o molt bona, i com a bona

un 42%37. Les persones que provenen de països en vies de desenvolupament avaluen pitjor el

seu estat de salut que els que provenen de països desenvolupats o els autòctons. El 51,2%

l’avaluen com regular o dolent, i la tendència dels homes és valorar el seu estat de salut com

“regular”, mentre les dones el perceben com “dolent” 38. El 16,6% de les i els enquestats estan

en risc de mala salut mental, sent els autòctons qui tenen un major índex de risc (16,5%),

mentre que les persones de països en desenvolupament presenten un índex de risc menor

(13,5%)39.

Pel que fa a les dades de mortalitat40, el barri del Clot presenta una taxa de mortalitat del 6,1

per mil habitants, inferior a la mitjana de la ciutat, que és de 8,9 per mil habitants. Tot i això, la

presència de dues de les vies més importants d’accés a Barcelona (Gran Via i Av. Meridiana), fa

que sigui rellevant destacar el nombre de persones lesionades per accident de trànsit (198

l’any 2002, 111 el 2010) i el nombre de vianants atropellats al Clot (25 el 2002, 11 el 2010), que

els últims anys presenta una tendència clara de disminució.

A partir de les xifres exposades, les AMPAs sol·liciten la execució d’un

programa que promogui vies d’accés segur a les escoles, tenint en

compte que alguns centres educatius es troben a prop de grans vies

urbanes. Algunes d’aquestes mesures ja s’han dut a terme, com els

“camins escolars” (definits per l’Ajuntament com itineraris que

permeten als nens i nenes desplaçar-se a peu entre casa seva i el centre

educatiu de manera autònoma, segura, saludable i sostenible) o la

millora en la senyalització d’alguns punts.

37

Enquesta de Salut 2006 de la Agencia de Salut Pública. 38

Enquesta de Salut 2006 de la Agencia de Salut Pública. 39

Enquesta de Salut 2006 de la Agencia de Salut Pública. 40

Font: Moviments demogràfics 2011. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. INE.

“Camins Escolars”

La crisi i les retallades han afectat de manera significativa el sistema de salut; han augmentat

les llistes d’espera, s’han tancat quiròfans, s’han reduït els recursos humans, i ha disminuït

l’elaboració d’estudis i estadístiques de l’àmbit de la salut, entre altres conseqüències:

“Sobre les retallades, els pacients sents que en parlen, que ho comenten, però no ho viuen d’una manera directe a nivell sanitari, no els afecta en la qualitat de l’atenció que els oferim, ho cuidem molt, ho noten més en el tema de l’euro per recepta, que ha fet que potser si que hi hagi una certa davallada en les demandes de receptes”. “Hem desenvolupat molta tasca comunitària però ara amb un 25% menys de la plantilla s’ha reduït molt. Actualment no s’estan cobrint les baixes i el que s’està realitzant és una reagrupació de tasques. Tot i la reducció de recursos personals, en la vacunació no s’ha reduït. S’ha ampliat la vacunació de la varicel·la (era una dosi i ara son dues), ara es posa la vacuna del papil·loma”. “L’impacte de la crisi s’ha traduït en l’augment de les llistes d’espera, llistes d’espera d’intervencions quirúrgiques sobretot”.

“Abans es feia més estudis, estadístiques. Aquesta feina requeia més en els professional (havia de fer jo les memòries) ara no ho fem directament nosaltres i s’ha reduït molt el volum d’anàlisi de dades, això no és positiu”

Des del personal sanitari es percep al barri del Clot una àmplia cultura de mútua, en expressar

que molta gent feia ús de recursos sanitaris privats. La crisi econòmica ha influït sobre les

rendes dels i les veïnes del Clot i, en conseqüència, han disminuït les seves possibilitats

econòmiques, aspecte que els professionals de la salut relacionen amb un augment de la

demanda d’atenció.

“És un barri que tenia molta cultura de mútua. Hi ha molta gent gran que tenen assignat aquest CAP però que les proves a fer les realitzen a través de la mútua. Això ara amb la crisi però ha canviat ja no hi ha tanta gent que pugui mantenir la mútua, tot i així no hem notat per aquest tema un augment significatiu de volum de demanda degut a la crisi, ja que es visiten al CAP i a la mútua realitzen les proves complementàries”. “La gent ha deixat de tenir mútues, l’any passat ho varem notar molt. La gent venia a fer-se la revisió aquí perquè havien deixat ja les mútues”

2.4 TEMPS LLIURE, CULTURA I ESPORT

El Centre Cultural La Farinera, que està gestionat per la Federació d’Entitats, és un centre que

vertebra els agents culturals del barri. Aquest centre cultural ofereix una programació cultural

molt variada durant tot l’any, i participa de la vida cultural i festiva del barri, recolzant, per

exemple, activitats relacionades amb el calendari festiu del barri, com la Festa Major, el

Carnaval o la Revetlla de Sant Pere, just després de Sant Joan.

Com ja s’ha comentat, el centre està gestionat per la Federació d’Entitats, cosa que fa que la

programació i l’ús del centre estigui molt lligat a la vida associativa del barri. A més, el centre

també acull diferents entitats del barri que formen part de la Federació i que utilitzen l’edifici

com a seu, com “Dones i Comunitat, “A.T. El Partiquí”, “Associació Musical Gèrminans”, “Sant

Martí amb el Sàhara”, “Mestres per Bòsnia”, “Taller d’Història”, “Ball de Bastons” i la

“Coordinadora de Teatre”.

D’altra banda, esmentar que el Centre Cultural La Farinera també s’ha convertit en un

equipament cultural de referència, no tan sols al barri sinó també a la ciutat de Barcelona.

Prova d’això és que el centre acull cicles a nivell de ciutat, com el “Say it loud” (festival de

música negra), “l’expressió directa” o el concurs de grups novells “Emmaketa’m”.

Es destaca també el paper significatiu de les entitats

en la promoció de la cultura popular al territori. Els

Castellers de Barcelona, fundada l’any 1969 al Clot, la

Colla dels Diables, nascuda el 1970, els Falcons de

Barcelona o la Colla de Bastoners són clars exemples

de l’àmplia activitat vinculada a la cultura popular

que es desenvolupa al barri.

Al barri també hi trobem diversos grups de teatre amateur; alguns d’ells són seccions

d’entitats més grans que aglutinen d’altres més petites, com el cas de Cloteatre, ubicat a

l’Orfeó Martinenc, o les seccions de teatre del Foment Martinenc o la Formiga Martinenca.

També hi trobem l’Associació Teatral “El Partiquí”, ubicada al Centre Cultural la Farinera. Al

barri també s’hi ubica l’associació “Xankikipugui”, dedicada als jocs populars i al circ, entre

altres activitats, així com l’Associació d’Artistes del Clot-Camp de l’Arpa.

De la mateixa manera que hi ha entitats al barri que aglutinen seccions culturals, en el terreny

esportiu i de temps lliure també trobem la secció Excursionista del Foment Martinenc (entitat

centenària) o el grup de tenis de taula. El barri també compta amb vàries entitats dedicades al

temps lliure que ofereixen activitats relacionades amb l’excursionisme.

A nivell esportiu, el barri disposa de tres equipaments: el Centre Municipal Vintró, el

Poliesportiu Municipal Nau del Clot i el Complex Esportiu del Clot de la Mel . Al barri s’hi ubica

el Club de Bàsquet Grup Barna, el qual utilitza les instal·lacions municipals de la Nau (situada al

Parc del Clot), així com les instal·lacions de la parròquia i de dos centres educatius del barri.

D’altra banda, tot i que les instal·lacions estan allunyades del barri, s’ha de destacar el Futbol

Club Martinenc, el qual és una entitat centenària integrada a la Federació d’Entitats. Aquest

club aglutina seccions de judo, hoquei, bàsquet i futbol.

“Castellers de Barcelona”

“Diables del Clot”

“Ball de Bastons del Clot”

Cercavila dels “Gegants del Clot” Entrevistes realitzades pels joves de la radio durant la Festa Major.

“Strambotic Prix” Cursa protagonitzada por nens i nenes.

Una data assenyalada anualment és la “cursa popular” del

Clot, Camp de l’Arpa i la Verneda que, en el marc de les

Festes Majors, ha celebrat aquest any la seva edició número

33, amb una participació de més de 1.400 corredors.

D’altra banda, s’ha de destacar l’espai del Parc del Clot, on molts veïns practiquen esports de

manera habitual. Es practiquen esports com el futbol i el bàsquet, així com partits de frontenis,

esport que es practica des de fa anys al barri i que s’ha vist revitalitzat per l’augment de veïns

que el practiquen, majoritàriament de la comunitat llatinoamericana. Arrel de l’arribada de

nous habitants al barri es poden observar amb certa freqüència partits de cricket (comunitat

pakistanesa).

La Festa Major del Clot és un dels espais on es combinen els àmbits culturals, esportius

associatius i participatius d’una manera més oberta i visible. Durant la festa, que es celebra a

principis de novembre, el barri s’omple d’una multitud de propostes i activitats, en les quals els

veïns i veïnes són les principals protagonistes, ja sigui des de la vivència d’organitzadors com

des de la resta de veïns i veïnes que participen dels actes.

Una Festa Major molt heterogènia i variada, de la mateixa manera que ho és el teixit associatiu

del barri, el qual és la columna vertebral de la festa. La Festa Major és un espai altament

interessant des del punt de vista de les relacions comunitàries, ja que, degut al seu important

component popular, aconsegueix que tot el barri participi d’una forma o altra de la festa. El

caràcter Mediterrani es nota en l’esperit de la Festa Major i, tot i que el mes de novembre no

sigui calorós, una gran part dels actes es realitzen al carrer, donant un caràcter obert i

acollidor, que invita a la participació no només de les entitats del barri, sinó també dels veïns i

veïnes, independentment del seu origen o del temps que fa que viuen al barri.

El mes de novembre es celebra al Parc del Clot el Festival de Jocs Populars i Tradicionals “Què

t’hi jugues?”, organitzat per l’Associació Cultural Xankikipugui en el marc de la Festa Major del

Clot. Durant tot el dia s’organitzen una mostra de jocs populars que es realitzen en l’espai

públic, oberts a la participació de tots els veïns i invitant a les comunitats del barri a mostrar

alguns dels seus jocs tradicionals.

Esperant la sortida a la “Cursa Popular”

A l’edició del 2012 es va realitzar el 1r

Torneig Intercultural de Frontenis del Clot,

on hi van participar més de 40 usuaris del

frontó del Parc del Clot. Les parelles

inscrites al torneig van ser configurades

mitjançant un sorteig, aspecte que va

generar la oportunitat de mantenir noves

relacions interculturals.

El barri disposa d’una àmplia i diversa proposta d’activitats relacionades amb el temps lliure, la

cultura i l’esport. Des de les diferents entitats, associacions i grups que organitzen aquestes

activitats es percep una certa tendència al creixement d’aquestes.

“Les activitats de ball (sardanes, sevillanes, country) i gimnàs son molt sol·licitades. Hi ha necessitat, demanda d’informàtica, idiomes… hi ha interès, sempre hi ha llista d’espera” “Hi ha més participació a les activitats per part de les dones. A informàtica i idiomes està més anivellat, a la resta d’activitats son majoritàriament dones. Els homes juguen al domino i a les cartes. Els professors i voluntaris per contra, son majoritàriament homes”. “Majoritàriament a les activitats que es duen a terme hi participa gent autòctona. Potser coincideix que no hi ha gent gran d’altres cultures…”

Una quantitat significativa de persones que conviuen al Clot no gaudeix del seu temps lliure al

barri. Alguns veïns i veïnes del barri comenten que gaudeixen del seu temps d’oci fora del

territori per diversos motius: expectatives i motivacions diferents, falta d’informació de les

activitats que s’hi realitzen, etc. També comptem amb la opinió de les persones que treballen

però no resideixen al Clot, que argumenten realitzar les activitats d’oci i temps lliure a les

immediacions del seu barri o ciutat de residència:

“Les meves filles fan l’oci fora del barri, prefereixen sortir. No sé si es perquè no hi ha oci o perquè no hi ha prou informació del oci que hi ha”. “Tot i que m’agradaria participar més activament no disposo de molt de temps per implicar-me en més coses de les que faig. A més a més de participar al Clot també mantinc un nivell de participació al barri on visc.”

Els mitjans, canals i freqüència de la gestió de la informació que es fa arribar als veïns i veïnes

del barri sobre les activitats i iniciatives que s’hi realitzen no acaben de donar resposta a les

seves necessitats:

“No m’arriba informació del que es fa al barri. Si em preocupés més potser la tindria, però quan acabo de treballar me’n vaig cap a casa”.

Participants del “I Torneig Intercultural de Frontenis del Clot”. (A dalt) L’espai de “Jocs Interculturals” (a baix, en tres moments)

“Estava informada de coses del barri per part de la revista Clic, que era com un diari que explicava què es feia al barri, ara fa temps que no m’arriba, potser hauria d’apropar-me a la farinera a preguntar”. “Al barri he col·laborat fent xerrades, participant en activitats sanitàries, en totes aquelles que s’han proposat al barri. No m’implico més perquè no m’arriba massa informació del que s’està fent al Clot, com a molt respecte a algun tema sanitari vinculat al CAP o al Col·legi de Farmacèutics.”

Els i les veïnes del Clot identifiquen diferències culturals en la participació en activitats i

associacions del barri, i la gestió de l’oci i el temps lliure de les persones immigrades:

“La gestió del temps, l’oci i la cultura és diferent segons la cultura de procedència” “Les persones immigrades realitzen activitats com taichi, ioga, consumeixen activitats a la Farinera per exemple amb l’objectiu de salut, no amb la finalitat d’intercanvi, de coneixer gent”. “La proporció de persones usuàries als recursos, activitats no es correspon amb el percentatge de persones immigrades del barri”.

2.5 TREBALL SOCIAL I ATENCIÓ SOCIOASSISTENCIAL

El barri és atès pels Serveis Socials Bàsics, “CSS El Clot i Camp de l’Arpa”, ubicat al barri del

Clot, tot i que també ofereix serveis al barri del Camp de l’Arpa.

El 4 d’octubre del 2007 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Serveis Socials, la qual

estableix les bases generals per al desenvolupament d’un nou model de Serveis Socials Bàsics.

La llei contempla l’accés als serveis socials com un dret universal i subjectiu, cosa que suposa

un increment sostingut de població amb perfils diversos (entre ells la població estrangera), que

s’incorporaran els pròxims anys com a noves persones usuàries de la xarxa d’atenció social. Es

percep com un avantatge que l’accés als Serveis Socials sigui universal, ja que ha permès

detectar noves situacions de vulnerabilitat, així com també ha possibilitat l’accés de persones

immigrades a la xarxa d’atenció social:

“No s’han inventat nous recursos. L’avantatge és la universalització. Abans per accedir-hi l’ICAS

demanava la situació econòmica i si superaves un barem ja havies d’assumir tu el càrrec. Aquest canvi ha

fet que molta més gent s’hagi apropat a serveis socials i ha permès detectar situacions de risc que potser

no s’haguessin detectat”.

“Les persones llatines fan demanda expressa a serveis socials. Coneixen el recurs, saben que existeix. Fins

ara anaven treballant a servei domèstic, a la construcció i arrel de quedar-se sense feina és quan venen a

serveis socials. És una població que havia vingut a serveis socials per situacions puntuals en el moment

d’arribada (per temes de papers, aliments). Han passat els anys i ara tornen a arribar”

Els Serveis Socials compten amb un equip interdisciplinari format per: administratives,

treballadores socials, educadores, psicòlogues, APC (Educadora de carrer) i la Directora. Des

dels serveis socials del barri s’ofereix tant informació i assessorament com atenció i suport a

persones en situació de vulnerabilitat. També cal destacar que aquest servei es coordina amb

d’altres entitats per tal de desenvolupar tasques orientades a la inclusió social de determinats

col·lectius.

D’altra banda, s’ha de mencionar que les relacions entre els veïns i veïnes del barri afavoreixen

l’accés a la informació dels Serveis Socials, tot i que també es percep que segueixen havent

col·lectius als quals, en alguns casos, no se’ls pot donar total cobertura des dels esmentats

serveis, en no comptar amb una oferta d’espais i recursos d’oci i de trobada:

“Hi ha gent que ve a Serveis Socials perquè sap que el veí té una ajuda/recurs i s’apropa a demanar el mateix recurs que el del veí. Ho fa perquè ho necessita i ha conegut a través del veí la possibilitat de sol·licitar-ho. La informació arriba més directament”. “La franja d’adolescents de 16 a 25 anys no està massa coberta, no hi ha massa recursos. Els casos de joves que atenem tenen una problemàtica més social i els recursos que hi ha al barri son de caire més lúdic”. Comentari també posat a joves. “La població xinesa no arriba a serveis socials, molt poc. No fan demanda d’ajuda. La població que té problemàtica arriba per una altra banda (per l’escola per exemple) no demanda directe”.

La situació de dependència que viuen moltes persones s’ha convertit en una necessitat latent i,

per tant, en un dels principals reptes de l’àmbit socioassistencial.

Les dades a nivell de districte apunten que Sant Martí i l’Eixample són els districtes amb més

població depenent41. Segons aquest informe, les persones que presenten una dependència

responen, majoritàriament, a un perfil de persones de les classes més desfavorides, amb un

baix nivell d’estudis i amb edats compreses entre els 75 i els 84 anys. Una dada rellevant és

que el 72,1% de les persones dependents són dones.

Un dels col·lectius amb majors necessitats socioassistencials és el de la gent gran. Aspectes

com la soledat, la tele-assistència i la demanda de tramitació de prestacions són alguns dels

més característics:

“Al barri hi ha força gent gran que viu sola, gent gran que viu a casa dels fills o familiars i també hi ha casos de dependència. No és representatiu el volum de gent gran en situació de dependència que viuen sols. Son pocs casos, però molt complexes”. “Les derivacions que es fan al Treballador/a social del CAP son vinculades a la gent gran per temes d’envelliment, demanda de recursos econòmics, familiars. Els casos en els que no hi ha una situació de dependència la problemàtica que presenten les persones derivades son vinculades a l’atur (precarietat en l’habitatge conflictivitat a la llar, demanda de suport per a cobrir necessitats bàsiques)”.

Arrel de la iniciativa de l’administració local, es va elaborar l’any 2010 el Pla de Futur, procés

participatiu i comunitari, a través del qual es va detectar la necessitat de dur a terme un

projecte que tingués com objectiu detectar i prevenir els casos de dependència i aïllament

entre les persones d’edats més avançades que viuen al Clot. Després d’un any de disseny, 41

Font: Informe sobre la dependència a Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona, 2006.

espais de reflexió i comissions de treball, es va decidir que el projecte esdevingués el “Projecte

Radars” que en el Clot i el Camp de l’Arpa s’està promovent tant per les entitats locals com

pels serveis socials i sanitaris del barri, recolzats per l’Ajuntament. Aquest projecte intenta

convertir en observadors des de la proximitat a comerciants i veïns, els quals tenen l’encàrrec

d’ajudar a detectar situacions de risc i notificar-les als recursos tècnics. En aquest projecte

s’interrelacionen tant tècnics i professionals com les entitats, associacions de veïns o altres

entitats d’una altra índole tals com el Foment Martinenc o el Centre Cultural Islàmic Català

entre d’altres.

L’estimació d’aquest projecte és molt positiva per part de totes les persones, entitats i

recursos que l’estan duent a terme:

“L’aparició del projecte Radars permet la detecció de gent gran (que no ha vingut mai a Serveis Socials) que es troba en situació d’aïllament i risc social, la persona que ha vingut menys a serveis socials té més risc, ja que no es coneix el seu cas”. “La gent s’ha fet molt gran, no hi ha ascensors. Ens van venir a veure per explicar projecte Radars. Ens va semblar una bona solució perquè nosaltres puguem fer alguna cosa i puguem participar de la societat. Som gent gran però som gent vàlida. Nosaltres ens trobem bé i podem estar més a prop per generació d’aquestes persones”.

A conseqüència de la crisi econòmica i les conseqüents retallades experimentades, han sorgit

dificultats a l’hora d’accedir a diversos recursos i/o prestacions, a més de la disminució

considerable dels mateixos:

“Ara la llei de dependència s’ha reduït i que demana la prestació per cuidador triga un parell d’anys en cobrar. Hi ha la percepció que el que es vol potenciar és l’ús del recurs i no pas la prestació econòmica”. “Estem en un moment en el que hi ha població que ho esta passant malament i els recursos no estan disponibles, per exemple la RMI, pot trigar 1 any en resoldre’s. Ens trobem amb la tessitura d’explicar aquesta informació a la persona que tenim davant quan les seves necessitats son immediates”.

El barri del Clot compta amb altres recursos i serveis, tan públics com privats, destinats a

atendre situacions de vulnerabilitat i exclusió social. Aquests recursos desenvolupen una

funció bàsicament assistencial, a diferència dels Serveis Socials. Alguns d’aquests recursos no

estan ubicats al territori del Clot, però donen cobertura als seus veïns i veïnes:

- El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca (CDIAP), que presta serveis per al

barri, es troba a 1,6 km del barri.

-“Equipament Integral Meridiana”, equipament per a la inclusió de les persones en situació de

vulnerabilitat. Aquest centre s’emmarca en les accions del “Programa Municipal d’Atenció

Social a Persones Sense Sostre” i “Programa d’Acció Social contra la Pobresa”42.

- Equipaments assistencials a gent gran, com la “Residència Assistida per a Gent Gran Parc del

Clot” i Llar Residència Tzara 1. A més, el barri compta amb 78 habitatges amb serveis. Els

habitatges, promoguts pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB), es troben

42 Equipament Integral Meridiana, Ajuntament de Barcelona, 2010.

al carrer Concili de Trento. Aquests habitatges ofereixen serveis de recolzament, d’atenció

directa (personal) i indirecte (tele-assistència).

Pel que fa als recursos privats orientats a l’atenció socioassistencial, val a dir que les diverses

entitats de voluntariat, coordinades mitjançant Coordinadora d’Acció Social Clot-Camp de

l’Arpa, assumeixen accions d’atenció social en ambdós barris veïns. Des d’aquesta plataforma

es coordinen les diferents iniciatives solidàries de les entitats dedicades a aquest tipus

d’activitats. Cal mencionar l’existència de la Parròquia de Sant Martí i la Parròquia de Sant

Josep de Calassanç, que donen cobertura a les necessitats bàsiques de les veïnes i veïns dels

barris del Clot i del Camp de l’Arpa.

“A la parròquia hi ha uns pisos socials (4 pisos i una botiga) que tenen uns preus de lloguer de 350, 375, 400 euros. Les primeres persones que es van derivar van ser de serveis socials. El contracte és de 5 anys i no es renova per a poder donar oportunitat a noves persones. Ara els hem omplert amb persones/famílies sud-americanes que els ajudem fins que tenen els papers legalitzats i quan tenen feina”. “En els anys 1989 aproximadament els dos col·lectius d’intervenció que teníem a la parròquia Sant Josep de Calassanç eren: l’atenció a la gent gran i el focus de persones d’ètnia gitana. Posteriorment va haver-hi la introducció del col·lectiu magrebí i els gitanos es van anar retirant del barri. No hi havia una problemàtica important d’atur”. “El col·lectiu més nombrós que arriba a la parròquia Sant Josep de Calassanç és de sud-americans, també magrebins”.

2.6

HABITATGE

El Clot ha experimentat una evolució en el model d’habitatges i la seva composició. Al barri hi

ha un total de 584 edificis 43 i 12.37944 habitatges a data de 2012. Un 50,86% d’aquestes van

ser construïdes abans del 1930, algunes de les quals presenten senyals de deteriorament.

Entre el 1931 i el 1970 es van construir el 24,7% dels edificis del barri del Clot. Per últim, el

24,5% dels edificis han estat construïts a partir de 1971, i alguns d’ells presenten defectes de

construcció com l’aluminosi.

La majoria d’habitatges del barri són blocs de pisos, amb l’excepció de la zona més antiga del

Clot, conformada per cases baixes. En referència a l’estat dels habitatges, algunes de les

aportacions recollides han fet observacions sobre el mal estat dels habitatges, fruit de

l’antiguitat dels edificis, així com de la falta de recursos com ascensors o la manca d’ajudes per

a la rehabilitació dels edificis.

43

Informació facilitada per la Oficina de l’Habitatge de Sant Martí 44

Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona Font: Direcció General del Cadastre. Ministeri d’Economia i Hisenda. Dades obtingudes de les Bases de Dades de l'Impost sobre béns immobles a Gener 2012, facilitades per l'Institut Municipal d'Hisenda. Ajuntament de Barcelona.

“Hi ha pisos amb escales estretes, sense possibilitat de rampa ni ascensors”. “Hi ha gent gran que viu sola i hi ha molts pisos antics sense ascensors. Per exemple al carrer Escoles, casi tots els edificis no tenen ascensors. Hi ha una amiga de la meva mare que té 80 anys que viu a aquest carrer i no pot sortir de casa. D’aquesta necessitat va sortir Radars”. “Les finques antigues molt poques tenen ascensors i el preu d’aquests habitatges és més baix”. “Hi ha molta casa antiga en la que no s’ha fet grans reformes, segurament perquè és molt costós. A més a més si vols fer remodelació de façanes per exemple, hi ha una burocràcia que dificulta. Si es facilités potser hi hauria més gent que rehabilités. Ara has de costejar molta part tu”.

Fent referència a l’ocupació dels habitatges, les dades analitzades45 mostren que la taxa

d’ocupació ha disminuït els últims anys al districte de Sant Martí, passant d’una ocupació

mitjana de 2,54 persones per habitatge el 2004 a una ocupació mitjana de 2,51 el 2010.

Aquestes dades ens demostren que la taxa d’ocupació al Districte és lleugerament superior a la

de la ciutat, essent aquesta el 2004 de 2,51 persones per habitatge a Barcelona, i de 2,48 el

2010.

Amb aquestes dades46, si ens fixem en el percentatge de les persones que viuen soles al barri

del Clot, veiem com el 2003 hi havia 960 persones de més de 65 anys vivint soles al barri del

Clot, xifra que ha augmentat i, el 2010, es situa en 1152 persones. Pel que respecta a les

persones menors de 24 anys que viuen soles al barri veiem com, al contrari que la gent gran,

ha disminuït el seu nombre durant aquest període, sent 68 les persones menors de 24 anys

que vivien soles el 2003, passant a 60 el 2010. En resum, podem concloure que hi ha una

tendència lleugerament a la baixa pel que fa a l’ocupació mitjana dels habitatges al districte i a

la ciutat. D’altra banda, hi ha més persones que viuen soles al barri del Clot, concentrant-se

l’augment en les persones majors de 65 anys.

Finalment, s’ha de mencionar algunes dades sobre el mercat immobiliari al barri, ja que són

dades significatives en relació a l’accés a ‘habitatge per part dels veïns del Clot.

Com és sabut, durant la primera dècada del 2000 el mercat immobiliari a Espanya ha

protagonitzat un important creixement, convertint-se en un dels principals motors de

l’economia espanyola. Una de les conseqüències d’aquest creixement ha estat l’augment

general dels preus dels habitatges els últims anys, fins arribar al seu màxim exponent els anys

2007 i 2008.

Pel que fa als habitatges de segona mà, també hi ha una tendència similar en l’evolució dels

preus; concretament, veiem que al barri del Clot els preus dels habitatges de segona mà han

baixat de mitjana uns 88.000 euros, si observem la diferència entre el preu mitjà del 2007

(348.398) i el del 2011 (260.315).

45

Font: Estudi poblacional i cadastral dels barris del Clot i del Camp de l’Arpa del Clot. 2000 – 2010. Oficina de l’habitatge de Sant Martí. Barcelona, maig de 2011 46

Font: Estudi poblacional i cadastral dels barris del Clot i del Camp de l’Arpa del Clot. 2000 – 2010. Oficina de l’habitatge de Sant Martí. Barcelona, maig de 2011.

2.7

MEDI AMBIENT

El medi ambient es veu afectat directament per la contaminació. El Clot és una zona amb grans

vies de trànsit de vehicles (Gran Via, Meridiana, Aragó, València, Mallorca i la circumval·lació

de Glòries) fet que provoca una exposició a nivells alts de contaminació. Aquest aspecte

preocupa als veïns i veïnes del barri i es per això que algunes associacions tant del Clot com de

Camp de l’Arpa són molt actives en relació a les reivindicacions ambientals. Una d’aquestes

associacions és la AAVV Clot-Camp de l’Arpa que reivindica la reducció del trànsit de vehicles i

la instal·lació d’instruments de mesura de la contaminació ambiental (per tal de mesurar

sorolls i contaminació) com alhora, la instal·lació de panells informatius del nivell acústic i de

gasos.

“La contaminació al barri és elevada, el barri esta molt seccionat per grans vies, això és una dificultat. Potser va anar bé que es lluités contra això aquest problema ja que d’aquesta manera es va cohesionar el barri a nivell de les entitats”.

És important mencionar que pel que respecta als informes47 de la qualitat del aire així com de

l’aigua a nivell de ciutat realitzats per l’Agència de Salut Pública, en els dos coincideixen en

assegurar que no es superen els límits establerts tant de partícules contaminants a l’aire com a

l’aigua.

Un altre element a tenir en compte és l’estat dels carrers i places del barri, el qual també

condiciona el medi ambient. La neteja del barri és un aspecte que preocupa tant a les persones

que hi viuen com les que treballen al Clot, que han expressat en contínues ocasions les seves

queixes i valoracions respecte el nivell de neteja de les vies i places públiques:

“El carrer està molt brut pels gossos. Els amos no tenen cura del carrer. No es perquè els serveis de neteja no facin la seva feina, sinó perquè la gent no és neta i curosa”. “Crec que els carrers estan prou nets, tot i així el meu tros el netejo jo, m’agrada que l’entrada de la botiga es vegi neta.

Un altre aspecte a tenir en compte és la recollida dels residus. Al barri del Clot hi ha distribuïts

per tot el territori contenidors de recollida selectiva de residus. Per residus voluminosos

trobem el punt específic del el Punt Verd (C/ Escultor Claperós cantonada C/ Coronel Sant

Feliu).

47

Font: “La qualitat sanitària de l’aigua de consum humà a Barcelona”. Agència de Salut Pública de Barcelona. Julio 2012 i ” Informe d’avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona”. Agència de Salut Pública de Barcelona. 2011

2.8

ESPIRITUALITAT I ESPAIS DE CULTE

De les diferents confessions religioses, aquelles que tenen un espai de trobada i/o de culte al

barri del Clot són: la catòlica, la evangèlica, la budista i la musulmana. Aquests espais són la

Parròquia Sant Martí, la Església Cristiana Maranata, la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver,

l’Espai Budista Rigpa i la Mesquita Hamsa. Aquests centres són punts de trobada i de culte que

ofereixen serveis i orientació.

La Parròquia Sant Martí programa classes d’idiomes per a persones migrades, realitza activitats

relacionades amb el calendari festiu religiós i disposa d’una treballadora social (CARITAS –

Barcelona). Forma part, des de CARITAS, de la Coordinadora d’Acció Social del Clot – Camp de

l’Arpa, juntament amb altres confessions religioses del barri com l’evangèlica o la Comunitat

Cristiana Sant Pere Claver, així com entitats com l’Orfeó. Des de la Coordinadora d’Acció Social

s’atén a les i els veïns que ho necessiten, els quals cada cop són més degut a la situació

socioeconòmica actual. Des de la Parròquia es destaca la dificultat en el relleu i la participació

de la població més jove, així com l’impacte present i futur que la crisi suposarà a aquest grup

d’edat. També es constata un increment de la solidaritat per part de veïns i veïnes que

segueixen aportant roba, calçat o aliments, entre d’altres:

“Atenem a tres vegades més de famílies, unes 800 persones, que fa tres anys i mig. També s’ha multiplicat per tres els donants a Càritas”. “Ens hem trobat que molta gent que abans venia a donar, ara ve a demanar.” “A la Parròquia, s’intenta que tothom porti alguna cosa de casa seva, gràcies a això i a l’ajuda del Banc dels Aliments, podem atendre a qui ho necessita.” “El Novembre i el Desembre, han estat dos mesos molt bons de solidaritat, sobretot per les festes nadalenques, tot i així, al gener s’ha mantingut.” “L’estatus econòmic no és tant alt com em pensava, els joves no han pogut emancipar-se i per això hi ha moltes cases per vendre. La gent jove que ara podria renovar el barri, per culpa de la crisi no ho fa, es nota perquè han baixat els casaments i bateigs.”

La Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot es defineix com un conjunt de persones de

totes les edats i condicions, arrelades al barri, que viuen la seva fe de manera plural, inspirats

pel mateix esperit. La catequesi infantil, els esplais, el grup de Gospel, la Pregaria de Taizè,

Projecció, Joves-com, CVX, són alguns dels grups que formen part d’aquesta i que compten

amb un alt nivell de participació i implicació. L’apropament de la ciutadania a la Comunitat neix

en el fet de trobar-se en el mateix edifici que el Centre Educatiu ETP Clot. Les seves

motivacions es centre en l’obertura del centre al barri:

“No volem ser un centre tancat, el que es vol, la intenció és obrir el centre a persones que no coneixen el centre. Que sigui un lloc que els ofereixi serveis que no troben”. “A vegades des de fora se’ns veu com un rovell d’ou molt endogàmic tot i que no ho som, s’afavoreix tot el que es pot la diversitat d’idees”. “Hi ha la idea de creients, d’una església molt conservadora i el que nosaltres seguim és més obert, segurament és un tema de desconeixement”

La pròpia Comunitat Cristiana posa en valor la capacitat d’atracció amb la que compta,

identificant-se com un centre de referència per les persones que en formen part. També

destaquen els esforços realitzats per donar resposta a les necessitats, tendències i inquietuds

del moment actual:

“La comunitat cristiana és un lloc que ha sabut atreure a la gent per vincular-la a les activitats que s’anaven fent. S’ha donat molta resposta”. “La comunitat Cristiana Pere Claver estem assimilats a una parròquia, és un dels pocs centres. També som centre distribuïdor del Banc d’aliments”.

La Comunitat Cristiana expressa les sensacions que percep per part de la ciutadania del barri

respecte la seva activitat, així com la vivència de la fe de la població més jove:

“Tot el que surt d’aquí es mira amb certa recança. Es quelcom que ja forma part de la gent del barri de tota la vida”. “Els valors que es defensen des de la fe, son ignorats per la majoria de la gent”. “La gent jove té una manera diferent de viure la fe, no hi ha la implicació, el compromís. Això correspon a la situació actual i a una nova forma de viure la vida”.

Al barri també s’hi troba el Centre Cultural Islàmic Català que, si bé no és estrictament un

centre de culte, acull a moltes persones vinculades amb la fe musulmana. Aquest centre

organitza diferents activitats, no només enfocades a la seva comunitat, sinó també a la resta

de veïns, com cursos de cuina àrab, cursos d’àrab i català i xerrades de tot tipus.

S’hi identifiquen visions diferenciades quant a la vivència de la ciutadania i del propi Centre

Cultural Islàmic, de la seva arribada al barri i dels posicionaments que aquesta va generar:

“El Centre Cultural Islàmic està obert des de fa un any i mig. Es va decidir instal·lar al Clot perquè hi havia molta població musulmana, el local donava les característiques. Aquí al barri ens sentim molt bé. L’acollida en general del barri ha estat bona. Sovint ens trobem que la gent gran no saben separar la procedència de la religió. Amb la gent jove no tenim aquesta dificultat”. “Va haver molt conflicte amb el Centre Cultural Islàmic Català en el seu moment. Es va percebre cert rebuig. Poc a poc la gent també s’està adonant que s’han posat a treballar colze a colze amb les entitats de tota la vida del barri a projectes com Radars, participant a la festa major. Tenen ganes de formar part del teixit empresarial del barri. La gent s’ha adonat que son oberts. D’entrada la primera reacció era qüestionar: què faran, com ho faran, d’on treuen els diners,,,, després s’ha vist tot el contrari, han vist que han vingut a fer vida de barri”.

Podem destacar que al barri veí del Camp de l’Arpa existeixen varis centres de culte, entre els

quals una església adventista i una altra evangèlica. Al barri del Clot conviuen diverses

religions, tot i que hi ha veïns que professen d’altres religions sense que n’existeixin centres de

culte.

La Comunitat des de la perspectiva de les quatre

fases de la vida

3.1

INFÀNCIA

La infància és la primera etapa de la vida, en la qual els nens i nenes desenvolupen la majoria

de les seves capacitats i condicions essencials. Aquesta etapa comprèn les edats de 0 a 14 anys

i es caracteritza principalment per una gran imaginació i fantasia combinada amb la gradual

comprensió de la realitat. Aquest procés d’aprenentatge es desenvolupa mitjançant el joc, i cal

mencionar que és una època de creixement accelerat durant la qual és fonamental el paper de

la família, l’escola i la comunitat. Així, la família té un paper significatiu en la socialització

primària del nen o la nena, ja que li ofereix seguretat i confiança, cosa que li permetrà

desenvolupar la resta d’habilitats personals i socials de manera natural. D’altra banda, l’escola

i altres espais (esplais o agrupacions escoltes), en tant que espais educatius, tenen una funció

socialitzadora important. En aquests espais els nens i nenes aprenen a relacionar-se entre

ells/es i comencen a entendre els valors de la seva comunitat i del barri on viuen.

“Faig activitats, vaig a l’esplai i m’agrada perquè estem amb els amics. M’ho passo molt bé, es molt divertit. A l’esplai, aprenem a compartir i a respectar a tots els companys del grup. Fem moltes activitats al nostre barri”. “Aprenem a estar junts, sobretot quan anem d’excursió, que passem un cap de setmana tots junts”.

El barri del Clot compta amb uns 3,68048 menors d’entre 0 i 14 anys, cosa que constitueix un

13,44%. D’aquest total 1.925 (52,3%) són nens i 1.755 (47,7%) són nenes, sent d’origen

estranger un 6,52% dels menors d’entre 0 i 14 anys.

Els espais utilitzats per aquest grup són molt concrets. L’escola i els parcs infantils són espais

compartits on es relacionen amb altres. Com ja s’ha esmentat anteriorment, aquests espais

són llocs on es donen relacions interculturals, espontànies i naturals. Des de la seva

perspectiva, els nens i nenes expressen la seva veu crítica, que descriu la seva visió sincera

sobre el barri:

“Jo prefereixo jugar a futbol al parc del Clot però crec que no hi ha prou llocs per jugar”. “Jo jugo al parc del Clot y a la plaça del mercat”

“Tinc amics de Rússia, d’Equador, de Xina i de Colòmbia i a l’hora de pati juguem junts”. “La meitat de la classe són de fora, esta bé perquè hi ha diferents tradicions i tipus de persones”.

“El que m’agrada més del Clot és que és un barri molt gran”.

48

Font: Xifres oficials de població a 1 de gener de 2011, Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

3

Joves participants “Futbol al Clot 6x6”

3.2

JOVENTUT

Aquest grup, d’entre 15 i 29 anys, representa el 16,11% (4.383) 49 del total de la població del

barri. D’aquest número, el 50,83% són homes i el 49,17% són dones.

La població estrangera representa el 25,5%, cosa que evidencia que el Clot agrupa població

migrant jove i en edat laboral. És a dir, casi 3 de cada 10 joves han nascut fora del territori

espanyol, sent equilibrat el percentatge de dones i homes.

Aquesta fase de la vida està caracteritzada per la recerca de la independència i la formació

integral. És una etapa en la qual entren en joc l’aplicació de moltes habilitats i capacitats, ja

que les persones deixen de ser elements passius a la comunitat, com ho eren durant l’etapa

anterior, i passen a ser una part activa de la societat. Una forma també d’emancipació és la

participació a la vida comunitària a través d’entitats o

associacions del barri; en aquest sentit es recullen

valoracions sobre el paper de la joventut a la vida

comunitària del barri.

“Els joves del barri els veig cada vegada millor. El seu èxit depèn del suport que puguin rebre de les associacions, de la Federació d’Entitats. Es tendeix a criminalitzar d’entrada. El recolzament que tenen és: la meitat de coses te les faig i l’altre 50% et dic com les has de fer”. “A poc a poc la imatge dels joves ha canviat. Ja no se sent tan ‘és que els joves no s’impliquen, les entitats estan portades per els grans...’ Ara la gent jove s’implica moltíssim.” “La imatge de veure com s’intenta desprestigiar als joves s’ha trencat arrel del 15M. Al barri, l’Assemblea de barri que es va crear encara funciona, continuen treballant. La gent jove està allà intentant canviar les coses”

Com diem, la joventut és una fase de la vida caracteritzada per la recerca de més

independència i llibertat front el paraigües protector que suposa la família. La voluntat

emancipadora es plasma en els diferents àmbits de la vida, així com en l’actitud que presenten

els joves vers la vida.

“A la ludoteca ens adonem que els nens només ens aguanten fins als 12 anys i llavors desapareixen. Quan passen a l’ESO consideren que ja són massa grans per venir però la nostra franja d’atenció és fins als 16 anys. Potser si estiguéssim al centre, a prop del Parc del Clot se’ns acostarien més joves”. “Veo a los alumnos incómodos a la hora de trabajar en equipo o en pareja, detecto que tienen mucha vergüenza. No sé si es por qué no están acostumbrados a trabajar con este método o es que no tienen ganas de trabajar con el vecino. En las clases se agrupan los chicos con los chicos y las chicas con las chicas, se sienten más a gusto con personas de su mismo género.”

49

Font: Xifres oficials de població a 1 de gener de 2011, Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

“Los jóvenes de aquí son muy fríos, cuando entran en la adolescencia se distancian de la familia. La mayoría que conozco dejaron los estudios por qué no les interesaba, lo único importante es tener un trabajo. En nuestra cultura es básico que se termine la secundaria. Las madres venden leña y comida para que sus hijos puedan estudiar, la educación se valora muchísimo y siempre dicen: ‘Hagan lo que yo no pude hacer’”. “La mayoría del grupo de 18 alumnos y alumnas que vienen a las clases de alemán que promueve el AMPA del IES Salvador Espriu son de origen español o catalán con la salvedad de un alumno que tiene padres franceses y un alumno que tiene la madre alemana. El grupo de 12 a 14 años son puntuales y cumplidores mientras que el grupo de 15 a 17 años son más impuntuales y despistados. La mitad de este último grupo están muy motivados mientras que la otra mitad me da la sensación que vienen obligados por los padres ya que son conscientes de la coyuntura económica actual y ven el aprendizaje del idioma como una oportunidad laboral”.

La joventut també pot ser una època de poca estabilitat o precarietat, fruit de la incertesa i

desorientació que provoca el fet d’enfrontar-se al món laboral, per exemple. Així doncs, i com

veurem en les següents aportacions dels veïns, des del col·lectiu jove sorgeixen una sèrie

d’inquietuds i preguntes, ja sigui de tipus lúdic o educatiu, que busquen resposta en els

recursos al seu abast:

“En los puntos JIP dentro de los institutos se informa sobre actividades gratuitas para jóvenes de entre 12 y 18 años como son hip-hop, teatro, guitarra y canto. Lo que más se solicita por parte de los jóvenes es información sobre orientación académica: sistema educativo, ciclos formativos, selectividad… Los alumnos también demandan mucha orientación laboral y como hacer su currículum vitae”. “Nos encontramos que los alumnos de 4º de ESO no realizan actividades extraescolares porqué las familias no tienen dinero. APC nos ayudó mucho el curso pasado realizando actividades gratuitas de futbol y voleibol que han tenido mucho éxito y ofreciendo alternativas para el ocio, además de hacer un seguimiento de los chavales para que no dejen los estudios”.

3.3 PERSONES ADULTES

La població de persones adultes, entre els 30 i 64 anys, representa més de la meitat de la

població del barri (58,06%) amb un total de 14.54250 homes i dones en edat de treballar.

D’aquest total, el 48,95% són homes i el 51,05% són dones.

D’altra banda, les persones d’origen estranger en aquest grup representen el 16,22% de la

població.

En el transcurs d’aquest període de temps, les persones duen a terme una gran quantitat

d’activitats socials, passen per diferents experiències, assumeixen responsabilitats i això fa que

es converteixi en una de les etapes més complexes dels éssers humans a la vegada que també

50

Font: Xifres oficials de població a 1 de gener de 2011, Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

Dones participants dels tallers de “Menjars Interculturals”

representa un període de creixement, desenvolupament i oportunitats. És considerada una

etapa productiva de transició en la que es barregen joventut i experiència.

L’edat adulta també és un moment vital en el que es desenvolupen de manera més profunda

les capacitats per establir i mantenen les relacions socials i els vincles familiars.

Els elements més significatius que tenen relació amb la població adulta (etapa laboral, estat de

salut, situació socioeconòmica, etc.) s’han presentat de manera transversal en apartats

anteriors i continuaran recollint-se en els posteriors.

Pel que fa al col·lectiu adult, s’observa des de l’àmbit professional alguna consideració sobre la

forma de relacionar-se amb els seus fills, que apunta a una certa divergència amb les

tendències anteriors:

“El que s’hauria de fer és una escola de pares ja que la realitat actual és que els pares són pares en edat de ser avis. No són pares, son col·legues. Ens hem trobat nens fumant porros a l’escola i en el moment de dir-li als pares, aquests dir ‘I què passa? També ho fem junts, prefereixo que se’ls fumi amb mi a la nit que en una cantonada’. Un altre exemple és que els pares viuen amb normalitat l’absentisme escolar, ens hem trobat en situacions d’anar a vacunar i que l’alumne no estigui a classe. En trucar als pares aquests van dir:‘A pues debe de estar jugando a la pelota porque no le gusta el colegio”. Potser hem tocat fons i ara hi ha un canvi de tendència i ja no ens trobem tan immersos en una crisi d’autoritat. L’adolescència no és una malaltia, ser adolescent no ho justifica tot, no dona pas a que aquests puguin fer-ho tot”.

3.4 GENT GRAN

Al Clot, 4.61051 persones són majors de 65 anys, representant un 16,83% de la població total.

Les dones, com a la resta del territori del districte, provincial i nacional, representen el 59,2% i

els homes el 40,8%, confirmant-se la tendència mitjana espanyola. En aquest cas, tan sols un

1,49% és de nacionalitat estrangera. El 25,61% 52 de la gent gran viu sola. Són dones 904 i 277

homes.

A partir de diverses opinions

recollides es pot dibuixar una idea de

la situació i característiques de la gent

gran del barri del Clot, una situació, a

la vegada, molt precària i sensible, tal

com demostren les aportacions sobre

aquest tema.

51

Font: Xifres oficials de població a 1 de gener de 2011, Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

“La gent gran és el grup d’edat que presenta una major polimedicació. A més a més a la farmàcia hi ve molt gent gran que viu sola i que venen a parlar perquè no tenen amb qui fer-ho”. “De l’atenció amb la gent gran destaco sobretot la soledat. Més en casos de dones que d’homes. Tenen recolzament de fills però tot i així aquests treballen, fan la seva... son els pacients que tenen més patologia crònica per el tema de l’edat. Moltes vegades venen en parella al metge”. “La població va envellint i no hi ha renovació en relació a la participació”. “La gent gran és participativa i està implicada”.

L’existència de veïns i veïnes que provenen d’altres cultures i nacionalitats permet compartir

de diferents formes d’afrontar aquesta etapa de la vida de les persones. Des de la pròpia

experiència intercultural, hi ha opinions que comparen la vellesa d’aquí amb la d’altres parts

del món:

“En América Latina la gente envejece en casa, nos identificamos con la familia y para nosotros es muy importante. No hay cultura de residencias para ancianos y cuando nos casamos la familia de nuestro marido pasa a ser nuestra familia. Aquí creo que la gente empieza a valorar la familia solo cuando forman la suya propia”.

Part II

La Convivència

La comunitat des dels seus protagonistes

4.1 EL MARC DEMOCRÀTIC DE LA CONVIVÈNCIA I L’ESFERA POLÍTICA LOCAL La paraula “convivència” ens evoca una situació definida majoritàriament pels seus

protagonistes des de la positivitat i l’exigència. Des d’una perspectiva positiva, la convivència

es conceptualitza com un projecte comú entre persones o grups singularment diferents, que

assumeixen el repte de compartir i construir conjuntament un projecte de futur. A la vegada,

aquesta requereix dels seus protagonistes un alt nivell d’exigència, ja que implica actituds com

la flexibilitat, la tolerància, el respecte mutu i la capacitat de negociació, gestió de conflictes,

etc.

La percepció expressada els i les veïnes és de bona convivència i inexistència de conflictivitat,

tot i que també s’identifica que aquesta convivència es basa en les aparences:

“Aparentment sembla que hi ha un bon nivell de convivència, no hi ha cap tensió entre autòctons i immigrants”. “Conflictes en el barri no se’n veuen massa, ens queixem, ens critiquem perquè som diferents però no passa d’aquí. Aquest sistema de relacions també s’està vivint a les escoles: al patí cada nen busca els nens de la seva ètnia, ho veig amb els meus nets. També els veïns ens separem, només anem al bar de sempre, portat per veïns de sempre“.

En traslladar aquesta “convivència” a l’esfera pública o política sorgeix la seva reglamentació, i

és quan trobem una sèrie de lleis, normatives, ordenances, plans, etc. que busquen facilitar

aquesta convivència ciutadana. Algunes d’aquestes són:

- Ordenança de Mesures per Fomentar y Garantir la Convivència Ciutadana a l’Espai

Públic.

- Pla de Ciutadania i Immigració 2012-2015.

En aquest sentit, la ciutat de Barcelona disposa, des del 2005, de l’Ordenança de Mesures per

Fomentar i Garantir la Convivència Ciutadana a l’Espai Públic53, l’objectiu principal de la qual

és “preservar l’espai públic com un lloc de convivència i civisme, on totes les persones puguin

desenvolupar en llibertat les seves activitats de lliure circulació, d’oci, de trobada i de lleure,

amb ple respecte a la dignitat i als drets dels altres i a la pluralitat d’expressions i de formes de

vida diverses existents a Barcelona”. Una Ordenança que defineix la ciutat, al seu Article 1.1,

com “un espai col·lectiu en el que totes les persones tenen dret a trobar les condicions per a la

seva realització personal, política, social, amb les condicions ambientals òptimes, cosa que

implica assumir també els deures de la solidaritat, el respecte mutu i la tolerància”.

Aquesta normativa és un instrument que pretén no qualificar les conductes com a cíviques o

incíviques, ni fer judicis morals, sinó recollir les conductes manifestades a espais públics que

53

http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/legisla/pdf/legislaAUT176.pdf

4

puguin generar problemes de convivència ciutadana. Actua vers el tractament contra la

dignitat de la persona, l’assetjament de menors o les actituds xenòfobes a l’espai públic

mitjançant la imposició de sancions econòmiques. Addicionalment, existeixen normatives i

plans específics, relacionats també amb la “convivència”, entre ells, els que regulen els horaris

comercials, les comunitats de veïns, etc. Aquest tipus de normatives i plans s’apliquen a nivell

de ciutat.

També destacar el Pla de Ciutadania i Immigració 2012-201554, que té com “objectiu principal

fer de Barcelona una ciutat que aposta per la cohesió social, la igualtat d’oportunitats dels seus

ciutadans i ciutadanes, i per una comprensió positiva de la immigració i les aportacions

humanes, socials i econòmiques que representa”.

D’altra banda, tenen un paper destacat les iniciatives i actuacions que impulsa l’administració

per tal d’abordar la convivència. Destaquem el Pla Barcelona Intercultural55, un exemple de

política pública que proposa en matèria de convivència l’abordatge des d’un punt de vista

intercultural de la diversitat. D’aquest Pla sorgeix, el 2010, la Xarxa BCN Antirumors56, que en

l’actualitat compta amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona i de 300 entitats,

associacions i persones a títol individual. Es tracta d’”una estratègia de ciutat contra els rumors

negatius i sense fonament que dificulten la convivència en la diversitat, a partir del treball en

xarxa amb diferents actors i entitats socials”.

També sobresurten els Plans de Barri com accions comunitàries promogudes també per

l’Ajuntament, i recursos com el Servei de Traducció i Mediació Intercultural de titularitat

pública de l’Ajuntament de Barcelona, que es dirigeix als serveis municipals i a la seva població

per tal de facilitar la comunicació intercultural, preveure i resoldre els conflictes que es donen

en les relacions interpersonals, veïnals i comunitàries. La seva finalitat és ser un pont entre

persones i col·lectius de diferents orígens socioculturals, afavorint el diàleg, les relacions

constructives i la convivència ciutadana, col·laborant en la millora de l’actuació dels serveis

municipals. El Servei de Mediació Intercultural pretén, en últim terme, garantir l’atenció a les

persones immigrades i a la població gitana en reconeixement de drets i en condicions

d’equitat. Al mateix temps, pretén afavorir la convivència intercultural, mitjançant el foment

de la seva participació social.

Destacar que a nivell de barri i per iniciativa de l’administració local, el Clot va elaborar el seu

Pla de Futur (2010) en el qual van participar representants polítics, recursos tècnics i

ciutadania. Aquest va ser el “resultat d’un procés participatiu de reflexió i consulta entre els

diferents agents, que recollia a partir d’una anàlisi de necessitats, propostes de millora per al

barri”. Un diagnòstic que va analitzar 6 eixos de treball, concretament el de serveis i

equipaments, espai urbà, mobilitat, transport i habitatge, comerç, convivència, prevenció i

seguretat, infància, i associacionisme i participació. Per tant, una oportunitat per unificar

sinèrgies entre els diferents agents participants, que va ser el punt d’impuls per posteriors

54

http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/05Immigracio/03Politiquesplansactuacio/03placiutadania09_012/01Presentacio/pla_ciutadania_immigracio_vcat_2010_06_03.pdf 55

http://www.integralocal.es/upload/File/PlaBCNInterculturalitatCast130510_es.pdf 56

http://www.bcnantirumors.cat/

iniciatives comunitàries, com són el Projecte Radars i el Grup de Treball de Salut Mental i

Escales, que a l’actualitat es desenvolupen al Clot i al Camp de l’Arpa.

Pel que es refereix a les polítiques públiques cap a la immigració, el Clot no escapa de les

limitacions que a nivell nacional i europeu presenta la Llei d’Estrangeria en àmbits com el de la

participació política, la integració, la convivència, etc. Així, aquesta política regula dos nivells:

“accés” i “ coexistència o integració”. Com és conegut, “l’accés” es produeix per la línia laboral

i predomina sobre el de “coexistència o integració”. En conseqüència, la persona migrant és,

abans que ciutadà/na, un/a treballador/a.

Pel que fa als drets formals en matèria política (escollir i ser escollit) són pràcticament

inexistents. En l’actualitat, l’Estat Espanyol tan sols reconeix el dret a sufragi actiu i passiu a les

eleccions municipals a aquelles persones estrangeres sempre que existeixi reciprocitat amb el

seu país d’origen. A nivell local això repercuteix directament en l’existència de ciutadanies

diferenciades. Per tant, nacionals amb dret a vot i decisió, i ciutadans que no són representats

a nivell polític. Així, allò polític per a les persones migrades queda restringit a la capacitat

d’incidir a través de canals no electorals, però sí a la participació en l’elaboració de polítiques

locals que els afecten a través d’espais com són les associacions, entitats, etc. per ser espais de

presa de decisió. D’aquí la importància de la seva incorporació al teixit associatiu local o de

barri, ja que aquest amplia la seva capacitat d’actuació i incidència. Així doncs, un teixit

associatiu flexible, receptiu i integrador facilita l’exercici de drets del conjunt de la ciutadania.

4.2 IDENTITAT, SENTIT DE PERTINENÇA I PARTICIPACIÓ

Els valors de la vida social del Clot s’han reconegut històricament en la construcció comú de la

identitat de barri, que de manera essencial expressa el sentit de pertinença dels veïns i les

veïnes que viuen al territori. La construcció col·lectiva d’una identitat de barri amb elements

característics rellevants reforça indubtablement el

sentit de pertinença dels seus veïns i veïnes.

Podem destacar com a elements d’identitat del barri

del Clot els seus punts neuràlgics, el seu actiu

moviment associatiu, les seves reivindicacions

històriques i les actuals lluites veïnals que ressalten els

valors socials del barri.

La Plaça de Font i Sagué, coneguda popularment com la Plaça del Mercat, és un racó

emblemàtic del barri reconegut com el nucli antic del Clot on conviuen i es relacionen els seus

veïns i veïnes.

Plaça Font i Sagué. “El centre neuràlgic del Clot”.

Tant l’actiu i ampli moviment associatiu com la reivindicació de drets socials que es va produir

als inicis de la conformació del barri, i que va passar per la cerca i recuperació de les

expressions artístiques que van quedar aparcades durant el període de la dictadura franquista,

s’han convertit en elements principals en la construcció col·lectiva de la identitat del barri del

Clot.

“Hemos tenido varias luchas para que el barrio fuera mejor. Hay cosas que se consiguieron”. “Un dels aspectes que ressaltaria del barri del Clot és la diversitat que gaudeix el teixit associatiu, i no només divers sinó també important, amb molta tradició i força”

El moviment migratori de les últimes dècades ha representat un canvi important dels valors

locals compartits, ja que amb l’arribada de noves persones de diverses procedències s’han

introduït altres maneres de viure i d’entendre el món. Aquest procés ha comportat un repte

per les comunitats, que estan immerses en un procés de construcció d’una nova identitat

col·lectiva. Actualment, al barri del Clot, existeixen diferents identitats, que en la dimensió

quotidiana encara no aconsegueixen una identificació comú amb la identitat del barri, tot i que

hi ha alguns veïns i veïnes que tenen una perspectiva positiva en relació a aquest procés.

“La gent migrada s’ha de sentir integrada, aquest és el primer pas per fer les coses conjuntes. Arribar a això però, implica temps. Sentir-se orgullós de ser del barri no es fa en dos dies. És important fer el pas a sentir-se el barri com a seu, que sigui el lloc on ha volgut viure, no on ha trobat feina o on ha trobat un pis pe viure (barri dormitori). S’ha de generar el sentiment de pertinença. Com arribar a fer-ho? En primer lloc les accions i passos que puguin fer directament la població, després l’Ajuntament que pot facilitar el procés oferint espais i recursos”. “Hi ha comunitats que no se senten a casa seva i que fa la sensació que vulguin marxar al seu país, això dificulta que s’interessin pel barri. Potser tenen unes altres prioritats, molts estan tornant al seu país”.

Al barri del Clot existeixen tres identitats diferents: les persones de “tota la vida”, les que van

arribar de l’Estat Espanyol als anys 70 i les que han arribat d’altres parts del mon els últims

anys:

La comunitat autòctona del Clot presenta una identitat catalana, de barri obrer amb

perspectiva històrica i de classe mitjana amb una perspectiva més actual. Una identitat

definida i majoritària que es reforça amb la participació en les activitats culturals de tradició

catalana (música, balls, gastronomia, expressions artístiques,...) i que té la seva màxima

expressió en el moviment associatiu.

“Com més implicació al barri, més gent coneixes i això fa que et relacionis més, que et sentis més teu el barri”

Les persones que van venir de l’Estat Espanyol, majoritàriament del Sud d’Espanya,

s’identifiquen com a classe treballadora. Els i les protagonistes es caracteritzen per ser majors

de 60 anys. Aquest col·lectiu té presència als casals de gent gran i casals regionals, però té

menor participació a la vida associativa del barri.

Les noves comunitats, arribades els últims anys, no presenten un sentit de pertinença al barri

clarament identificat, a diferència dels anteriors. La seva participació a la vida social del barri

és molt escassa. Tot i això, si diferenciem per edats, trobem que les persones joves expressen

el seu sentit de pertinença al barri a partir de les seves vivències a l’espai públic compartit.

Algunes de les valoracions expressades en referència a les

persones que van arribar al barri amb els primers fluxos

migratoris i els recents, fan comparativa entre ambdós

processos i la seva conseqüent integració al barri.

“És un barri que a nivell sociològic és molt divers, creiem que la gent que va venir en les primeres onades migratòries de la resta d’Espanya, van assimilar prou bé el barri, creiem que els nouvinguts també ho estan fent, tot i que potser tenen més dificultats”.

El sentit de pertinença suposa que les persones desenvolupen una actitud conscient respecte

d’altres persones, amb qui s’identifiquen per compartir uns valors i costums. Aquest sentit

s’expressa mitjançant una conducta activa de les persones, que estan disposades a defensar el

grup i manifestar públicament la seva adhesió, recolzament i/o inclusió a la comunitat.

Els veïns i veïnes del Clot expressen el sentit de pertinença a través de la defensa dels valors

del barri. El recolzament d’aquests ha reforçat les reivindicacions que s’han dut a terme per les

diferents associacions com, per exemple, la reivindicació de “Clot – Camp de l’Arpa és un sol

barri” i la manifestació Antifeixista organitzada per UCFR.

Fins l’any 2006 el Clot i el Camp de l’Arpa formaven un sol barri, però a partir de la divisió

realitzada per l’Ajuntament es defineixen com a dos barris separats. És conegut que la decisió

va ser presa en benefici d’ambdós territoris, ja que d’aquesta manera s’aconseguia més

proximitat, però aquesta decisió va provocar també diferents posicionaments. La majoria de

les associacions del barri defensaven el seu sentit de pertinença al barri de tota la vida. Darrere

del lema “Clot – Camp de l’Arpa, un sol barri” reivindicaven que les línies divisòries no

corresponien al sentiment dels veïns i veïnes. Alguns veïns i veïnes, d’altra banda, estan

d’acord amb aquesta divisió, ja que això representarà que el barri del Camp de l’Arpa serà més

escoltat, actiu i protagonista.

“No vam veure bé la divisió administrativa que el govern socialista va fer del barri. Sempre s’havia treballat conjuntament entre Clot i Camp de l’Arpa, festes importants com la rua de Carnestoltes o la cavalcada de Reis passaven pels dos barris i totes les activitats es feien pensant en que participés tothom. Era molt estrany quan de sobte hi havia dos consells de barri diferenciats.

“Com a conseqüència de la separació administrativa del Clot i Camp de l’Arpa s’han donat dos corrents

de pensament, els que volen seguir amb la unitat històrica del barri i els que creuen que d’aquesta

manera el Camp de l’Arpa es sent més escoltat i ja no sembla que tot es faci al Clot. Els dos territoris

tenen una història política de reivindicació de coses pel barri”.

La plaça Font i Sagué.

“Cuando no estoy trabajando en la frutería estoy en casa descansando, trabajo todos los días. Me gustaría mejorar mi español y poder aprender catalán pero por el momento no tengo tiempo”.

“Les persones emigrades no s’han incorporat a les associacions. Hi ha el problema de la llengua”.

Una altra acció significativa que va mobilitzar als i les veïnes d’ambdós territoris fou la

manifestació Antifeixista que es va celebrar per expressar el rebuig al Casal Tramuntana. La

reacció del moviment veïnal va ser ràpida i contundent. Amb el recolzament d’UCFR es van

organitzar accions concretes per tal de reivindicar i defensar els valors socials que són l’eix

transversal de la identitat del barri i el seu sentit de pertinença.

D’altra banda, s’ha de destacar que el sentit de pertinença al barri de les veïnes i els veïns es vertebra a través de la participació social a la vida del barri, i aquest és un element que influencia de manera directa sobre els processos d’inclusió.

Si un element facilitador de la integració és la participació associativa, els col·lectius de

persones migrades estan, si bé no exclosos, en una situació de difícil integració degut a la seva

escassa participació.

“Crec que a la gent que venia i la gent que ve de fora en aquest moments, els serveix molt el fet d’estar a la colla, a nivell personal en la seva vida quotidiana i a la gent de la colla també ens ha anat molt bé treballar amb aquesta gent”.

Cada cop més, el conjunt d’associacions del barri transmeten la seva inquietud front la baixa

participació de la població migrada, i expressen la seva intenció de promoure activitats que

integrin a tota la població, independentment de la seva procedència.

Un exemple és la Festa Major, on moltes de les

activitats es realitzen a l’espai públic, al qual hi

poden tenir accés totes les persones. Aquest fet

posa de manifest que hi ha una actitud oberta

per part de l’organització a la participació activa

de tota la població.

“Considerem que és molt important que hi hagi pluralitat d’entitats a la Federació i per això es realitza una obertura al barri mitjançant comissions específiques obertes també a veïnat i entitats no federades. Per limitacions de temps i de personal ens és complicat arribar a tothom. S’ha de tenir en compte que la dedicació es realitza en les hores de lleure“.

Tot i això, aquestes accions no han aconseguit promoure una major participació d’aquesta

població, ni a les activitats ni a la vida comunitària. Per donar una explicació a aquesta falta de

participació s’apunten diferents arguments: la falta d’informació, les barreres culturals, l’

idioma, la manca d’estabilitat laboral o dificultat per compaginar la jornada laboral o la manca

de poder adquisitiu per participar en activitats, entre altres.

Concert Jove. Barrakes 2012 . Festa Major Clot-Camp de l’Arpa.

4.3 ESPAIS, RELACIONS I ACTITUDS VERS LA DIVERSITAT Els espais compartits generen diverses tipologies de relacions; per exemple, en l’àmbit

educatiu, s’identifiquen relacions d’alta interacció, mentre que als espais públics i informals

disminueix el nivell d’interrelació. Les persones que viuen i/o treballen al Clot identifiquen amb

claredat la manca de coneixement, de relació i d’interacció entre persones de cultures

diverses:

“Nosaltres no fem l’exercici de veure com es l’altre cultura, no ens coneixem. Si coneixes la família et seria igual d’on siguin, el cas és que no ens coneixem. Tinc gent sud-americana a l’escala i són molt amables”. “Crec que no és un barri amb molta interacció entre autòctons i immigrants. A la gent li costa molt ( a totes dues bandes), tens prejudicis...(també a totes dues bandes) A l’escola segurament hi ha més relació... o això espero!”.

Al barri existeixen diversos espais compartits on les persones estableixen relacions. L’espai

formal més significatiu és l’espai educatiu, com per exemple l’escola i el seu entorn més

pròxim.

Dins de l’espai educatiu es donen un tipus de trobades interculturals que no es reprodueixen

en altres àmbits. Com a possibles espais on es poden escenificar relacions interculturals al barri

existeix una experiència, com la de l’AMPA de la Farigola del Clot que, si bé no hi ha constància

en la participació de pares i mares d’origen estranger, sí que existeix un vincle de confiança

amb pares i mares de diferents orígens, els quals acudeixen a aquesta associació per tal de

rebre informació diversa que no tan sols es cenyeix a allò purament escolar. Entre altres coses,

aquestes associacions ofereixen cursos de català per les persones que no tinguin coneixement

d’aquesta llengua; això permet l’apropament dels pares i mares a l’AMPA, així com a l’escola.

L’àmbit educatiu ens serveix d’exemple a l’hora de definir la qualitat de les relacions

interculturals al Clot, ja que el col·legi obliga a mantenir certes relacions en peu d’igualtat. Per

aquest motiu, observem les dades pertanyents a “l’Enquesta sobre convivència intercultural a

l’àmbit local” 57, realitzada el 2010 a 366 veïns del Clot. En aquesta enquesta observem dades

sobre les relacions que s’estableixen entre pares i mares, així com alumnes, de totes les

comunitats.

A les dades que ofereix l’enquesta58, es reflexa una abundant relació intercultural entre els

alumnes fora dels centres educatius, ja que un 79,1% dels enquestats afirmen mantenir relació

amb els seus companys fora del centre. Aquestes dades difereixen de les vivències aportades

per part dels joves participants als col·loquis.

57

Enquesta 2010 sobre convivència intercultural en l’àmbit local. El Clot. Barcelona. Projecte intervenció comunitària intercultural. 58

Font: Enquesta 2010 sobre convivència intercultural a l’àmbit local. El Clot. Barcelona. Projecte intervenció comunitària intercultural

“Quan es troben amb companys d’institut en espais d’oci no tenim cap dificultat en saludar-nos i conversar però no acostumen a quedar per realitzar activitats d’oci en horari extraescolar. A l’ institut ja hi ha parelles mixtes quant a la procedència... Aquesta és una via de futur quant a la interacció entre comunitats”.

D’altra banda, també s’observa que hi ha força relacions entre els pares amb fills escolaritzats

al barri, ja que el 58,2% dels entrevistats afirma relacionar-se habitualment amb altres pares.

Algunes de les valoracions recollides dels veïns i veïnes expressen que l’entorn escolar i les

escoles juguen un paper de gran importància en la promoció de la convivència i la

interculturalitat, tot i que són espais on, en ocasions, també s’hi produeixen situacions de

discriminació:

“Les escoles com la Farigola, Miralletes on visualitzes que hi ha més nens immigrants, son espais on tens relació amb altres mares d’altres cultures”. “Llevo viviendo en España desde 2006 cuando llegué con una oferta de trabajo de la construcción de una empresa china. No fue hasta 2009 que empecé a hacer clases de español y allí es donde pude conocer a gente de otros países como Italia o Marruecos”.

“Cuando me decían ‘Xilè de merda, parla català” no me sentaba mal. Me apunté a clases de catalán y cuando salíamos de clase hablábamos francés, inglés, de todo menos catalán”.

Al barri també existeixen espais compartits de caràcter informal, els més destacats són: el Parc

del Clot, els comerços i les comunitats de veïns/es. La veu dels veïns i veïnes expressa que són

llocs on es pot donar interacció intercultural:

“El barri del Clot té dos centres neuràlgics, la Plaça del Mercat i el Parc del Clot. Sense aquests dos espais, el barri del Clot, no seria el barri del Clot. Són espais de convivència”.

Tot i així, hi ha visions que identifiquen la manca d’espais creats d’elements comuns, espais

que promoguin la relació i que permetin la participació de tota la ciutadania.

El Parc del Clot és un espai de relació identificat així pels i les veïnes del barri, on podem

veure-hi persones de diferents orígens compartint un espai comú, però en grups que solen ser

de persones d’un mateix origen, sense interacció entre els mateixos:

Si bajas al parque están las madres magrebís juntas, las de aquí juntas. También lo puedes ver en el mercado, hay paradas donde por ejemplo solo compran persones inmigradas”. “Al Parc del Clot, les persones comparteixen l’espai, però no es relacionen. Hi ha diverses activitats però no esta relacionades ni emmarcades.

Els comerços són espais d’alta proximitat a la ciutadania, on

es desenvolupa una relació comercial i, al mateix temps, una

relació quotidiana, de proximitat i, en moltes ocasions,

personal i de confiança. Els veïns i veïnes del Clot els

identifiquen com espais de relació que han anat perdent

Comerç Bangladesh

força arrel de les noves dinàmiques de consum, però que encara estan mol arrelats al barri.

La dinamització del projecte RADARS és un reflex del paper clau que poden tenir els comerços

sobre la generació de processos de detecció, ajuda i relació amb la població.

Les comunitats de veïns són un espai significatiu de convivència. En aquestes, la tipologia de relacions oscil·la entre petits conflictes, pura coexistència, relacions de tolerància sense interacció i relacions de convivència i interrelació.

Tot i que no s’identifica a les comunitats de veïns del barri situacions de conflicte rellevants,

l’expressió de la ciutadania es centra en diferenciar clarament “els veïns de tota la vida”, amb

una connotació positiva vinculada al coneixement i ajuda mútua, i “els immigrants”, als qui en

moltes ocasions no se’ls reconeix com a veí, o se’ls pressuposa un desinterès envers el

coneixement i relacions amb els veïns. El desconeixement mutu és l’element que genera

aquestes creences. A mesura que es produeix un apropament entre persones, sigui quina sigui

la seva procedència, les percepcions canvien:

“som veïns de tota la vida i ens estimem. Sempre ens hem ajudat els uns als altres. Això ho tenim amb els antics, amb els de sempre, no amb els d’ara”. “Aquí està més definida la concepció de qui som els d’aquí i qui els de fora. És habitual sentir que només puc comptar amb els veïns de tota la vida perquè ara son tots xinesos i moros”.

Les relacions entre persones autòctones i immigrades al barri són minoritàries59, en ocasions

inexistents o, si hi són, aquestes són de naturalesa laboral. En conseqüència no es pot parlar

de convivència sinó de coexistència. Part de la ciutadania identifica aquest fet com aspecte que

pot generar dificultats i/o conflictes en un futur.

És important conèixer com es percep la diversitat cultural al Clot. La diversitat cultural fa

referència a l’existència de diverses cultures o societats humanes que hi ha en un espai

concret. És a dir, en un mateix territori es poden reconèixer diferències culturals pròpies de

diferents grups humans. Aquestes diferències es poden reconèixer en diverses manifestacions

com la llengua (la més significativa), les expressions artístiques, les creences religioses,

l’estructura social o les costums, entre d’altres.

“Cuando no conoces el código cultural del otro es muy difícil comunicarse. Me doy cuenta que algunas comunidades tienen tendencia a aislarse como mecanismo para preservar su cultura. Para la integración es más importante el conocimiento de la lengua que la integración cultural”.

Les valoracions dels veïns i veïnes del barri del Clot respecte la diversitat cultural, segons

“l’Enquesta 2010 sobre convivència intercultural en l’àmbit local” 60 indica que a la pregunta

sobre què li sembla conviure en diversitat, la major part de les persones entrevistades (83,1%)

responen que els sembla bé o molt bé. Aquestes valoracions es tradueixen en actituds envers

59

Font: Enquesta 2010 sobre convivència intercultural en l’àmbit local. El Clot. Barcelona. Projecte Intervenció Comunitària Intercultural 60

Font: Enquesta 2010 sobre convivència intercultural en l’àmbit local. El Clot. Barcelona. Projecte intervenció comunitària intercultural.

aquesta realitat. Així, al Clot trobem tres actituds diferenciades: una actitud positiva, una

actitud d’indiferència de caràcter neutre i una actitud negativa amb un baix nivell de

tolerància, que es tradueix en una interpretació concreta de la realitat que ha representat

l’aparició d’estereotips.

És veritat que els estereotips, en tant que conjunt d’imatges mentals, han servit per simplificar

la realitat i facilitar la seva comprensió, però també és cert que la seva funció pot ser negativa,

i el seu excés pot conduir a una interpretació de la realitat simplificada i distorsionada. A

conseqüència d’aquestes construccions mentals, apareixen percepcions i sentiments que

indubtablement influencien les actituds de la comunitat envers aquesta realitat cultural. Les

sensacions negatives al voltat d’aquesta nova realitat es poden traduir en actituds de

discriminació, a vegades de manera inconscient.

“La població nouvinguda segons la meva percepció: els de Llatinoamèrica que cuiden sobretot la gent gran del barri, llavors els xinesos que gestionen bars i fan la seva vida. Finalment els moros i els negres que són els que atraquen”.

“En el trabajo antes veía a la gente más amigable, más dispuestos a compartir. Ahora hay más recelos y

preferencia por la gente de aquí por mucho que nos hartemos de hacer horas extras. La gente de aquí

antes no quería determinados trabajos pero ahora sí los quieren. Antes había sitios en los que solo

aceptaban personal latino porqué decían que les gustaba nuestra manera de trabajar. Ahora ya no

pasa”.

“También trabajo con empresas de paquetería y tengo trato con uno de los responsables de sus

almacenes. Hace dos años había gente trabajando de todo el mundo y oí como prometía que iba a

‘limpiarlo’. Ahora todo el personal del almacén es de aquí”.

“Nunca te sientes excluido si estás en tu gueto, cuando sales es cuando te marcan el límite: ‘Donde vas

que yo soy de aquí’”.

En relació a l’àmbit comercial, es detecta que part dels veïns i veïnes mostren actituds

negatives cap als comerços regentats per persones d’altres procedències. Es detecten actituds

que mostren recels cap als comerciants d’origen xinès per la suposada manca de participació

en les activitats del barri, el deficient coneixement de la llengua, i la rumorologia sobre

l’incompliment de les mesures al respecte.

Finalment, cal mencionar que existeix al barri actituds positives cap a la diversitat, que

expressen la necessitat de crear espais de relació que permetin trencar amb la barrera d’allò

desconegut i avançar cap a la construcció de relacions interculturals sòlides.

“Ens cal, en general, consciencia d’obertura. Tenir la motivació per a treballar aspectes per a poder-nos

integrar. Reconeixem que la diferencia cultural és gran, però això no ha de ser un obstacle per a poder

descobrir espais de convivència per a treballar la cohesió social”.

M’agradaria tenir un espai compartit amb dones de diferents cultures. Un espai d’intercanvi, que ens

apropi”.

4.4

PERCEPCIONS SOBRE LA SEGURETAT CIUTADANA

La seguretat ciutadana té un component molt subjectiu i es regula segons la percepció de

possibles amenaces que posen en risc el benestar del conjunt de veïns i veïnes del barri. A

l’actualitat, al Clot i a molts altres territoris, els índexs de delinqüència es mantenen com a

conseqüència del deteriorament econòmic generalitzat. Fruit dels col·loquis s’ha pogut

observar que en la majoria de casos no s’associa l’augment de la delinqüència amb el fenomen

de la immigració, binomi artificialment creat que anteriorment havia tingut un major abast

social.

“En el barrio hay un buen nivel de seguridad, hay algunos robos pero esto lo hacen igual que siempre, como en toda la vida. No tiene que ver con la llegada de persones inmigradas”.

El barri del Clot va adquirir la imatge de ser un barri insegur com a conseqüència dels conflictes que es varen atorgar a l’acció de bandes llatines. Encara que en l’actualitat la percepció de seguretat dels veïns i veïnes del barri ha canviat significativament, encara persisteix a la memòria de la ciutadania els episodis violents que es van aguditzar a mitjans de la dècada passada.

“Antiguamente había habido muchos problemas con las bandas latinas. Gracias a los educadores y educadoras APC la situación ha cambiado mucho. Han realizado intervenciones en los Jardines Miralletes y en el Parque del Clot y han realizado charlas sobre bandas que han sido de mucha utilidad. Hace un par de años teníamos muchos problemas a la salida de la escuela porque integrantes de las bandas venían a buscar a alumnos: tanto Latin Kings que intentaban captar alumnos como Ñetas que venían a buscar pelea con miembros de bandas rivales”.

Els usos d’espais com el Parc del Clot, un dels centres neuràlgics de la vida del barri, ha

concentrat moltes de les aportacions ciutadanes. En el record de part de la ciutadania es

manté la percepció del Parc del Clot com a espai problemàtic i insegur. Tot i que el Parc

compta amb il·luminació general i sobretot en les zones de pas, en funció de les hores del dia,

la distribució i forma de l’espai propicia l’existència de racons menys lluminosos i amb menor

visibilitat. Per altra banda, molts dels usuaris habituals del parc no detecten cap conflictivitat

més enllà de friccions puntuals.

La disposició dels comerços del barri es caracteritza per la seva proximitat, element que suscita

confiança als comerciants. La relació establerta entre els comerços presents al barri des de fa

Taller al Centre Cultural Islàmic Català amb motiu del “Barri en Plural”.

anys fa que es percebin mútuament com agents que s’ofereixen suport bidireccional en

situacions de dificultat i en aquelles que denoten inseguretat.

Pel que es refereix a la conflictivitat als blocs de pisos, a les entrevistes es mencionen alguns

problemes de sorolls i brutícia, però la màxima preocupació es troba en els robatoris a

habitatges.

“La puerta de mi edificio la fuerzan continuamente. Ya han robado un piso y los cuatro que vivimos en casa nos turnamos para dejar el piso vacío el mínimo de tiempo posible”.

En aquests moments també es detecta que genera malestar la presència en el barri d’un casal: el “Tramuntana”, ja que aquest és considerat per una part de la població com a una organització amb ideologia propera al feixisme: “La instal·lació del Casal Tramuntana va causar molt de malestar al barri. Se’ls ha frenat a nivell de barri però segueixen penjant cartells fora del barri. No tenen llicència per realitzar activitats i es reuneixen a una casa particular. Entitats, partits polítics, col·lectius i veïnat s’han reunit per frenar manifestacions de caire feixista. Es va convocar una manifestació on hi van participar 1000 persones, que pel barri és moltíssim, i es va signar un manifest en contra del totalitarisme amb el títol ‘Unitat contra el Feixisme’. És un orgull el que vam aconseguir”.

Part III

El Procés

d’Audició

El Procés d’Audició: Metodologia

És un mètode d’intervenció social per modificar una situació partint del coneixement que els mateixos interessats tenen i comptant amb la seva participació en l’acció posterior. És un mètode d’investigació participativa basat en l’escolta activa de la ciutadania, els recursos tècnics i l’Administració, que permet conèixer i tenir en compte les opinions i valoracions de les persones que viuen i treballen al barri, i confrontar-les amb opinions, dades i coneixements objectius. La realització d’un procés d’audició cobra sentit si posteriorment a aquesta segueix una intervenció social, ja que per tal de poder actuar (individualment, en grup o comunitàriament) s’ha de conèixer aquella realitat. El procés d’audició compta amb una organització i programació que té en compte diferents activitats i/o fases:

Constitució del grup que realitzarà l’audició.

Planificació i organització de l’audició.

Realització dels col·loquis i transcripció.

Organització de tots els materials.

Escriptura final de la Monografia Comunitària amb els resultats de les dues parts, l’objectiva i la subjectiva. Una aplicació informàtica ha permès organitzar tota la informació recollida en els col·loquis, a partir de la qual s’han seleccionat les frases que, sense perjudicar el contingut, reflectien les diferents percepcions que existeixen a la comunitat, ja que l’audició és una metodologia qualitativa que té com objectiu visualitzar les diferents opinions, percepcions, necessitats, problemes, situacions i propostes per tal de superar, millorar o transformar la realitat existent.

Publicació en diferent format.

Devolució individual, en grup i comunitària, i socialització de tots els coneixements.

L’escolta comunitària es realitza gràcies als Testimonis privilegiats, persones que tenen o poden tenir coneixements, idees, opinions i propostes no exclusivament personals i subjectives sobre els temes que s’han identificat com claus a la Monografia Comunitària del Clot.

L’audició es realitza a través de col·loquis oberts, tant individuals com en grup. La metodologia utilitzada ha estat: Col·loquis individuals: Presentació del col·loquiador/a a la persona i explicació del “per què” i del “com” de

5

l’Audició i de la Monografia. Escolta dels temes que la persona ha considerat important aportar.

Verificació sobre el tema o temes que han sortit a la fase anterior.

Fer emergir les propostes eventuals de la persona escoltada respecte als temes anteriors, per poder comprovar si té idees i propostes sobre què fer, i si estaria disposada a participar en alguna de les mesures.

Abans de finalitzar, el col·loquiador, verificar amb la persona que les notes preses responen a les seves aportacions.

Col·loquis en grup: Presentació dels col·loquiadors i persones del grup. Explicació de la finalitat de l’audició,

Coneixement Compartit, Monografia.

Pluja d’idees que els membres del grup considerin importants a parlar.

Organització d’idees per blocs/temes i establiment de l’ordre de prioritats. Elecció de tres temes.

Establiments dels temps per cada tema.

Síntesi de les opinions de cada punt verbalment i la persona que pren nota realitza la transcripció.

Lectura per part del/la transcriptor/a de les notes preses i realització de les modificacions proposades i aprovació.

Tancament del col·loqui explicant com continua el procés i fent invitació a la devolució de la Monografia Comunitària.

Els col·loquis

6.1 L’AUDICIÓ EN IMATGES

6

Centre Cultural Islàmic Català Comissió seguiment del Consell de Barri

Dones i comunitat, Secció de la Dona de Foment Espai Tècnic de relació (ETR) Ampliat

AA.VV. Clot-Camp de l’Arpa

Espai Tècnic de Relació (ETR) Ampliat

Directora de TV Clot Jugadors del Frontón

Grup de veïns Joves Programa de Ràdio “Dos quarts de Clot”

Dones i comunitat, Secció de la Dona de Foment

6.2 “LA VEU DEL CLOT”

Les persones que han participat al projecte és perquè s'estimen el barri i per tant la seva participació és sempre important perquè son els que volen que el barri millori i entenc que una de les funcions de la monografia és deixar-nos eines per a fer-ho possible.

Personalment m'ha servit per a fer una revisió del barri, del lloc on visc, de com ha canviat el seu paisatge i la seva gent.

A la gent li agrada dir la seva, però si la metodologia hagués sigut molt "incisiva" la gent hagués reculat

És la primera vegada que es dediquen esforços cap al barri des d'una entitat/fundació/empresa forània al barri i això és d'agrair

L'ús de la monografia ... abans de començar a fer qualsevol cosa amb ella hem de creure-nos-la, és a dir, tenir present que no és un simple recull de dades estadístiques sinó que el que hi diu (dirà) és real.

Que el Clot compti amb la monografia de la Fundació Surt, permetrà posar al barri a prova, veure si realment en sabem treure profit.

Creiem que la participació des del Casal de Gent Gran Joan Casanelles ha estat una experiència positiva pels participants

El barri el fan els seus veïns i veïnes, de manera que copsar la seva opinió és bàsic per treballar en la seva millora i/o transformació. Per tant, la iniciativa és molt bona

Pot ser d'utilitat aquesta monografía comunitària perque estem donant informació del Barri per al Barri.

Crec que és imprescindible que es realitzin "estudis" o consultes de l’opinió dels ciutadans o ciutadanes constantment, i a més dels propis habitants del barri que transcorren dia dia.

Pot ser d’utilitat sobretot per el futur del barri, ja que la monografia comunitària pot servir de referent, com a oportunitat de millorar els diferents aspectes del barri

Es participa poc i es critica molt a aquells en que "deleguem" la nostra responsabilitat participativa...Es per aquest motiu que valoro molt positivament aquests espais

Generar en definitiva espais de trobada i reflexió que engresquin tothom en la tasca de gestió i millora col·lectiva del barri.

Per mi ha estat molt important participar, perquè es una manera d'estar integrat al barri, conèixer les mancances i realitats.

M’ha ajudat a ser conscient que malgrat viure al barri, no el conec prou. Pot servir per tenir una visió de conjunt del que passa pels carrers i per les vides de la gent del nostre barri.

Es certament important disposar d’una avaluació de la situació en la que es troba el barri i la opinió i propostes que tenen els mateixos veïns/es del barri.

L'espai tècnic de relació m'ha servit per compartir amb d'altres tècnics del territori preocupacions i impressions al voltant de temàtiques que compartim, però que mai havíem posat en comú.

L’elaboració de la Monografia comunitària ha estat un procés molt positiu pel barri, ja que ha estat un procés participatiu en el que han

col·laborat molts veïns i veïnes del Clot.

En el cas d’aquest projecte, tot i que pugui tenir bones intencions inclusives en l’àmbit sociocultural, està condicionada i polititzada per uns interessos privats totalment qüestionables, tot i així estan omplint una mancança de l’administració.

Crec que la meva aportació ha facilitat un punt de vista del món associatiu, on neix i creix la base de la societat civil del barri que acaba sent el cor que mou el col·lectiu.

6.3 COL·LOQUIS REALITZATS: PARTICIPACIÓ I TESTIMONIS PRIVILEGIATS

Nº

PROTAGONISTES TESTIMONIS PRIVILEGIATS Nº Pnes.

1 INFERMERES COMUNITÀRIES

Mari Carme Velasco Marta Riba Urrea

2

2 COMERÇ “LOS MAÑOS” Carlos Frasno Hervella 1

3 COMERÇ MERCERIA “TERESA” Elena Pinent 1

4 FARMÀCIA C/MALLORCA Ana Maria Andrés 1

5 CAP ENCANTS – TREBALLADOR SOCIAL Joan Antonio Calero Garnica 1

6 CAP CLOT – DIRECCIÓ

Consuelo Cantalapiedra Esther Casajuana Brunet

2

7 CAP ENCANTS – INFERMERA Marisa Moral Martín 1

8 COMERÇ “GOMES” Francesca Gomez Borrás 1

9 TREBALLADORA SOCIAL DE SERVEIS SOCIALS CLOT – CAMP DE L’ARPA

Imma Ferré Ordoñez 1

10 ASSOCIACIÓ JOVES MUSULMANS Taouqeer Tahir 1

11 CENTRE CULTURAL ISLÀMIC CATALÀ Manuel Moriche Sarrias 1

12 VEÍ / VEÏNA DEL CLOT Rafael Basolí Minguela Mireia Echegoyen

2

13 COMERÇ “NAÏF” Rosa Balboa Marce 1

14 COMERÇ “BANGLADESH” Arif Bahar 1

15 FORN ELIES Anna Elias Campos 1

16 CASAL DE GENT GRAN JOAN CASANELLES – COORDINADORA I VOLUNTÀRIA

Patricia Sarrias Javier Montse Torrente Sort

2

17 ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DEL CLOT-CAMP DE L’ARPA

Rosa Carrillo López Miquel Catases i la Cruz

2

18 DONES DEL BANC DEL TEMPS, DONES I COMUNITAT, SECCIÓ DE DONES DE FOMENT

MARTINENC

Carme Márquez Garcia Carme García García Maria Teresa Lanna

Lourdes Casas Alborch Mariona Salleras Sala.

5

19 GRUP DE JOVES DE LA RÀDIO Aleix Bonet Rabel Mireia Echegoyen

Inés de la Cruz Clàudia Pinazo Xavier Salcedo.

5

20 GRUP DE JOVES DEL BARRI (NOIES) Aina Suñén Carla Menéndez

Anna Climent Júlia Ruiz

Helena Vallès.

5

21 CENTRE CULTURAL LA FARINERA – INFORMADORA Helena Julià Mullerat 1

Nº

PROTAGONISTES TESTIMONIS PRIVILEGIATS Nº Pnes.

22 COMUNITAT CRISTIANA SANT PERE CLAVER.

Cesar Hernandez Romero Núria Alós Anguera

2

23 VEÍ I MEMBRE DE LA PINYA- COORDINADORA JOVE

Aimar Galdés Corbinos 1

24 ETR AMPLIAT – COL·LOQUI TÈCNIC Direcció Serveis Territorials: Tècnica de barri: Eva Luengo

Direcció Serveis a les Persones: Tècnic de joves: Ferran Turmo,

Tècnic referent de Salut: Dionisio Ortiz, Tècnica d’educació: Mireia Mestre, Tècnica referent de dona

i gent gran: Vanessa Garcia. Tècnica de prevenció: Núria

Ventura

Serveis Socials: Directora: Montserrat Rovira. Treballadora

social: Itziar Naunzo: Paola. Rodriguez

Punt d’Informació Juvenil (PIJ):

Domenech Grané

Casal de Gent Gran Joan Casanelles: Patricia Sarrias

Centre Cultural la Farinera del Clot: Estel Barbé Serra, Elvira

Cardos, Elena Julià, Gisela Moya

IES Salvador Espriu: Coordinadora pedagògica: Rosana Berenguer

Biciclot: Pere Serrasolses

18

25 DONES DE 50 I MÉS Marta Mas Perulles 1

26 CASTELLERS DE BARCELONA Pere Rovira Marcé 1

27 ESPLAI SCV – EL CLOT Daniel Salmerón Sanguino 1

28 CENTRE JOAN SUNYOL Martí Verdú i Piqué 1

29 TREBALLADORA SOCIAL DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ

Montserrat Anfrons Gobert 1

30 VEÏNS I VEÏNES DE PROCEDÈNCIA CHINA

Zhiyuan Longwei Pan

Wenjin Ye Yiwen

Qiaowei Lin

5

31 VEÍ DEL BARRI Michel Mourot 1

32 TALLER D’HISTÒRIA Manuel Gaya Sole Martin Ferrer Martínez

2

33 ASSOCIACIÓ CENTRO RIMASUN

(PERSONES DE PROCEDÈNCIA PERUANA)

Sonia Quispe Arbieto Freddy Chulco

Yolanda Huañec Patilla

3

Nº

PROTAGONISTES TESTIMONIS PRIVILEGIATS Nº Pnes.

34 LUDOTECA XALET DEL CLOT - COORDINADORA Angels Brosa Vicente 1

35 FEDERACIÓ D’ENTITATS CLOT-CAMP DE L’ARPA – PRESIDENTA I SECRETARI

Teresa Comabella Dani Celma

2

36 CASAL GENT GRAN JOAN CASANELLES - GRUP GENT GRAN

Lucila Salgado Figueroa Teresa Orts Perez

Dolors Castaño Filomena Estella Ferran

Maria Gavaldá Piqué Juan Lopez Lopez

Maria del Carmen Manzanares Alvarez

Consuelo Marin *Dues persones participen sense

cessió de dades personals

10

37 GRUP RADARS: GRUP DE VOLUNTARIAT Maria Gutiérrez Atienza Mozdalifa Elkheir Abuagilah

Ana Garcia Pérez

3

38 ETP CLOT - DIRECCIÓ I CAP D’ESTUDIS D’ESO I BATXILLERAT

Francesc Moreno Fina Ferrando

2

39 IES BROGGI – INTEGRADORA SOCIAL Raquel Povedo Pérez *Una persona participa sense

cessió de dades personals

2

40 ATENEU DEL CLOT Jofre Palau Sanchez 1

41 FORMIGA MARTINENCA

Gloria Bañón Fabregas Jaume Vallespin Homedes

2

42 FOMENT MARTINENC

Francisco Palou Castello Jesus Ortiz Romero

Antoni Jerez Soriano.

3

43 GRUPS QUE JUGUEN AL FRONTÓN

Juan Carlos Flores Vidal Mauricio Gallegos

Victor Tomala Ordoñez Gaston _arriles Aguilar

Domingo Lopez Gonzalez

5

44 AMPA ETP CLOT Miguel Díaz 1

45 CAP CLOT – GINECOLOGIA- PASSIR Dr. Manuel Honrado 1

46 COMISSIÓ SEGUIMENT DEL CONSELL DE BARRI Tècnica de Barri: Eva Luengo

Conseller del Districte de Sant Martí per UpB: Francisco Garcia

Consellera del Districte de Sant

Martí per PP: Maria Rosario Adanero

Consellera de Barri Clot- Camp de

l’Arpa : MercÈ Oller

AVV Clot- Camp de l’Arpa : Rosa Carrillo López

5

47 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE TERRITORI Maria Dolors Rubio 1

Nº

PROTAGONISTES TESTIMONIS PRIVILEGIATS Nº Pnes.

48 TV CLOT-SANT MARTÍ Pepi Rabel i Durany

1

49 GRUP DE VEÏNS

Miguel Bastante Izquierdo José Azaga

Manuel Vilches César Merino Rafael Ponce

Alejandro Losals Hernán Cortés

7

50 VEÍ José Iglesias

1

51 PARRÒQUIA SANT MARTÍ Mossèn Manel Seliva

1

52 GRUP DE NENS I NENES “XATRAC”. ESPLAI SCV CLOT

Pol Ribes Joan Rossell Joan Badia Aura Badia Lucas Llopis

Gemma Lorca * amb la col·laboració de la resta

de nens i nenes del grup

6

130

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA

Ajenjo, Marc et al (2008). Les condicions de vida de la població immigrada a Catalunya. Fundació Jaume Bofill.

Ajuntament de Barcelona (2008). Memòria de Gestió Territorial. Ajuntament de Barcelona.

Anduiza, Eva (coordinació) (2009). Xarxes organitzatives immigrants a l’àmbit municipal: Estudi comparatiu de les capitals i àrees metropolitanes de Barcelona, Madrid, Girona i Múrcia. Institut de Govern i Polítiques Públiques.

Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat (2008). Guia de suport per a l’organització de les COMUNITATS DE VEÏNS I VEÏNES. Ajuntament de Barcelona.

Ayllón, Sara y Caprile, Sara et al. Condicions de vida i desigualtats a Catalunya, 2001-2005 (2008). Volum I ,II,III. Ingressos, treball laboral, domèstic, familiar i usos del temps.. Fundació Jaume Bofill. (http://www.fbofill.cat/d.php?docID=478&t=3)

Barcelona 2008: ciutat de diàleg intercultural http://www.bcn.cat/cultura/dialeg/cat/index.html

Benestar Social. Informe. Estratègia de millora dels serveis socials d’atenció primària. Ajuntament de Barcelona.

Carta d’EUROCITIES sobre la Integració de les Ciutats: El nostre compromís per integrar immigrants i comunitats immigrants a les ciutats europees. http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/CharterforWebFINAL_ca.pdf

CatSalut (2010). Regió Sanitària Barcelona. Memòria 2009. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya.

“Comunidad latinoamericana en El Clot y Camp de l’Arpa en el barrio del Clot de Barcelona. Los Nuevos sujetos y el uso de la ciudad”, en Actes del I Congrés Catalunya-Amèrica Fonts i documents de recerca, Instituto Catalán De Cooperación Iberoamericana.

Conselleria de Benestar Social. Barcelona Inclusiva 2005/2010: Pla Municipal per la Inclusió Social. Ajuntament de Barcelona. Consell de Benestar Social.

Dades de població de referència 2010. Registre central de persones assegurades (RCA). Departament de Salut. http://www10.gencat.cat/catsalut/archivos/poblacio_rca.pdf

Diagnosi Educativa de Barri, el Clot i el Camp de l’Arpa del Clot, Distrito de Sant Martí, Novembre 2008. Realitzat per Direcció d’usos del Temps, Institut d’Educació, Districte de Sant Martí i Fundació Jaume Bofill. http://w3.bcn.es/fitxers/tempsdebarri/diagnosielclotielcampdelarpadelclot.553.pdf

Districte de Sant Martí (2008). Memòria de Districte de Sant Martí 2007. Ajuntament de Barcelona.

Districte De Sant Martí Mapa De Recursos 30.09.03.(Documento interno).

Documents d’anàlisi Immigració i reagrupament familiar: característiques demogràfiques i socials dels sol·licitants de reagrupament a la ciutat de Barcelona (2008). http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/estudis/Analisi_reagrupamentD-Cas_ca.pdf

Encuesta 2010 sobre convivencia intercultural en el ámbito local. El Clot. Barcelona. Proyecto intervención comunitaria intercultural

ESSOMBA, M. A. (2006). “Fundamentos de la escuela inclusiva: modelos de gestión de la diversidad”. En: Liderar escuelas interculturales e inclusivas. Equipos directivos y profesorado ante la diversidad cultural y la inmigración. Segunda parte, capítulo 5. Barcelona: Editorial Graó. 81-100.

GIMÉNEZ, C. (2009). “El impulso de la convivencia ciudadana e intercultural en los barrios europeos: marco conceptual y metodológico”. Guide to Good Practices in Citizenship and Coexistence in European Neighbourhoods INTI-CIEN

Giménez, C.(2008). Educación, Ciudadanía e Inmigración. Documentos para el debate nº 2 de Fundación Esplai (Presentación).

Giménez, Carlos (2005). Convivencia: Conceptualización y sugerencias para la praxis. Puntos de vista, cuadernos del Observatorio de las Migraciones y la Convivencia Intercultural de la Ciudad de Madrid, 1, 7-31.

GRABIVETTER, Mark S. “La fuerza de los vínculos débiles”. American Journal of Sociology, vol. 78, nº 6 (1973), 1360-1380.

http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/476.pdf

IMMIGRACIÓ I MERCAT DE TREBALL A LA CIUTAT DE BARCELONA. Consell Econòmic i Social de Barcelona / Fundació Jaume Bofill. http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/estudis/ImmitreballCESB_ca.pdf

Informe sobre l'estat de la salut a la ciutat 2009. ASPB http://www.aspb.es/quefem/docs/Salut_bcn_2009.pdf

Informe sobre l'estat de la salut de la ciutat 2009: annexes http://www.aspb.es/quefem/docs/salut_Bcn_2009_districtes.pdf

Informe sobre l'estat de salut de la ciutat 2007.ASPB http://www.aspb.es/quefem/docs/LaSalutBCN2007.pdf

Institut Barcelona Esports http://w3.bcn.es/V25/Home/V25HomeLinkPl/0,2976,5004038_5184167_1,00.html

Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (2010). Pla Estratègic D’educació Del Districte De Sant Martí: Sant Martí Districte Educador. Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona

L’escolarització a la ciutat de Barcelona Curs 2009-2010 (2010). Consorci d’Educació de Barcelona. http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/01_documents_de_referencia/InformeEscolaritzacio0910.pdf

La població vulnerable amb dificultats sanitàries i socials a Barcelona (2006). ASPB http://www.aspb.es/quefem/docs/InfoVulnerable_web.pdf

La salut a Barcelona 2008 (2009). Indicadors per districtes. Agència de Salut Pública de Barcelona.

La salut a Barcelona 2009 (2010). Agència de Salut Pública de Barcelona.

La salut de la població immigrant de Barcelona (2008). ASPB.http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/estudis/salut_immigrants_ASPB_BCN_ca.pdf

La Tuberculosi a Barcelona Informe 2009.ASPB http://www.aspb.es/quefem/docs/Tuberculosi_2009.pdf

LES XARXES SOCIALS DE SIKHS, XINESOS I FILIPINS A BARCELONA. Fundació ACSAR. EgoLab UAB. Novembre 2009 http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/estudis/estudi_xarxes_socials_ca.pdf

Llei 21/2010, de 7 de Juliol, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de Salut

Manual de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2006. ASPB.

MARCHIONI, M. Estrategias de intervención y fundamentos de la intervención comunitaria. Bloque 4, módulo 1, tema 2. Posgrado de relaciones interculturales y gestión de la diversidad cultural, de la Fundación ”la Caixa” (2009).

Martori, Joan Carles i Hoberg, Karen (2008). Immigrants a les ciutats: Segregació i agrupació territorial de la població estrangera a Catalunya. Fundació Jaume Bofill. (http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/480.pdf)

MENORS ESTRANGERS: FORMACIÓ I TREBALL 3ed.(2010) http://www.bcn.es/imeb/pec/Guia_Menors-Menores_PECB_3a_ed_2010.pdf

Mesura de Govern amb els compromisos per al Pla d'Habitatge 2008 –2016 http://www.bcn.es/habitatge/ass_mes_gov.shtml

Moisés Carmona i Oscar Rebollo (2009). Guia operativa d’acció comunitària. Acció Social i Ciutadania. Ajuntament de Barcelona.

Mota M., Pau (2007): Migracions i Salut: Interrelacions a la immigració estrangera a Catalunya. Resum executiu elaborat per Pau Mota Moya. Migracat.cat.

Navarro-Varas, Lara et al (2009). Pobresa i exclusió social a la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona Àrea d’Acció Social i Ciutadania.

Nebot, Manel (coordinació) (2009) FRESC 2008: Factors de risc en escolars de secundària. Agència de Salut Pública de Barcelona.

OBERTURA I REGULARITZACIÓ DE CENTRES DE CULTE A LA CIUTAT DE BARCELONA (2007). Centre Interreligiós de Barcelona. http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/drets/regularitzacio_llocs_de_culte_ca.pdf

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD. Carta de Ottawa. Primera Conferencia Internacional sobre la Promoción de la Salud, Ottawa, 21 de noviembre de 1986.

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD. Declaración de Yakarta sobre la promoción de la salud en el siglo XXI. Adoptado en la Cuarta Conferencia Internacional sobre la Promoción de la Salud. Yakarta, República de Indonesia, 1997.

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD. Promoción de la salud: Glosario, 1998.

Peláez Paz, Carlos, Moscoso, María Fernanda, Bueno, Cristina, et al (2010). Informe de investigación: La percepción de los niños y niñas residentes en España sobre los niños y niñas de origen extranjero. Save the Children Spain, Madrid.

Pérez Rincón Fernández, María del Socorro (2008): “Vías y fuentes para estudiar la

Perfil social/Radiografia Integració i interculturalitat: anàlisi de les trajectòries imigratòries i de la integració subjectiva de la població estrangera extracomunitària a la ciutat de Barcelona Sarai Samper, Raquel Moreno. D-CAS, Col·lectiu d’Analistes Socials. Barcelona Societat 16 Integració i interculturalitat: anàlisi de les trajectòries migratòries i de la integració subjectiva de la població estrangera extracomunitària a la ciutat de Barcelona. http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/estudis/estudi_d_cast_b_societat_ca.pdf

Pla Barcelona InterculturalItat http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/dialeg/programes/Pla_BCN_Interculturalitat_ca.pdf

PLA D’ACTUACIÓ DEL DISTRICTE DE SANT MARTÍ 2007-2011 http://w3.bcn.es/fitxers/santmarti/documentinicial.533.pdf

Pla Director de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva 2008-2011 http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/assesoria/plans/Descripcio_%20situacio_acord_abril08_ca.pdf

Pla Director d'Immigració en l'àmbit de la Salut 2006. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/salut/plans/PladirectorImmiiSalut2006_ca.pdf

Pla Operatiu D’integració De Les Addiccions A La Xarxa Sanitaria De La Ciutat De Barcelona. Document aprovat per la Junta General del Consorci Sanitari de Barcelona el 15 de juliol de 2010.

Pla d’immigració de Barcelona (2002) http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/plans/PMI_espanyol_ca.pdf

Pla de Treball per a l’ immigració 2008-2011 http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/es/assesoria/plans/pla-cast.pdf

Plans educatius d’entorn http://xtec.cat/lic/entorn/index.htm

Portal de la immigració a Barcelona. Fundació ACSAR. http://oslo.geodata.es/acsar/estudi-immigracio.php

Prevenció, Seguritat i Movilitat(2010). Enquesta de victimització de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. (Presentació de resultats).

Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 http://w3.bcn.es/fitxers/participacio/pam/pamdef.223.pdf

Programa de detecció precoç de càncer de mama (2009). Coneixements, actituds i percepcions sobre el càncer de mama i la detecció precoç en dones de diferent origen cultural: Barreres percebudes i elements facilitadors. Núm. 4 Març 2009. ASPB.

Projecte educatiu de ciutat de Barcelona http://w3.bcn.es/V45/Home/V45HomeLinkPl/0,3698,60797962_60807355_1,00.html

Pujol, Carme (Coordinació) (2007). Guies Estadístiques Sant Martí En Xifres Novembre 2006. Ajuntament de Barcelona.

Rebollo, Òscar (Coordinació)(2010). Accions d’atenció col·lectiva de serveis socials, Informe 2009. Ajuntament de Barcelona. Acció Social i Ciutadania.

Roca Saumell, Carme (2009). Enfermedades importadas en inmigrantes: mito y realidad. An. Sist. Sanit. Navar. 2006; 29 (Supl. 1): 139-144.

RUIZ-GIMÉNEZ AGUILAR, J. L. “Documento de discusión sobre un modelo de participación comunitaria en el Sistema Nacional de Salud del Estado español”. Comunidad, 8 (2005), 62-72.

Samper, Sarai i Moreno, Raquel (2009). Trajectòries sociolaborals de la població immigrada.: Factors explicatius. Fundació Jaume Bofill1

Sant Martí Districte Educador (2010). Institut de Educació. Ajuntament de Barcelona http://www.bcn.cat/imeb/pec/S_MARTI_DTE_EDUCADOR_QUADERN_PECB.pdf

Segura, Andreu (2010). Participació Ciutadana En L’estratègia De Desenvolupament De La Salut Pública, a Catalunya. La reforma de la Salut Pública a Catalunya Informe del comitè científic per donar suport tècnic i científic al projecte de reordenació del sistema de salut pública a Catalunya.

Servei de Sistemes d’Informació Sanitària (2008).ACCIDENTS I LESIONATS DE TRÀNSIT A BARCELONA 2002-2007:Anàlisi segons gravetat. Agència de Salut Pública de Barcelona.

Serveis Municipals de Mediació Intercultural (2009).Informe dels Serveis Municipals de Mediació Intercultural 2008. Ajuntament de Barcelona. (Informe a la Comissió d’Acció Social i Ciutadania 17 de març de 2009).

SIDA a Barcelona 86: Vigilància epidemiològica. Agència de Salut Pública. Servei d’Epidemiologia (2010) http://www.aspb.es/quefem/docs/sida86.pdf

Sow, Papa (2003).Senegaléses y gambianos en Cataluña (España). Análisis geo-sociólogica de sus redes espaciales y sociales. Tesis doctoral. Universitat Autónoma de Barcelona y Université Paris VII-Denis Diderot.

Temps de Barri http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,294047535_294107886_1,00.html

Trabajo y salud en Barcelona (2009).ASPB http://www.aspb.es/quefem/docs/Treball%20i%20salut_CAST.pdf Enllaços:

Agència de Salut Pública de Barcelona http://www.aspb.es/

Àrea de Medi Ambient http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient

Associació de Veïns Clot- Camp de l’Arpa http://www.avclot.org/

Bicing http://www.bicing.cat/ Centre Cultural La Farinera del Clot. http://farinera.org/ Centre Cultural Islàmic Català. http://es-es.facebook.com/pages/Centre-Cultural-Isl%C3%A0mic-Catal%C3%A0/122948707789426?sk=wall&filter=12

Compromís per Glories http://w110.bcn.cat/Urbanisme/Continguts/Documents/Barcelona%20Participa/Gl%C3%B2ries/Fitxers/Compromis%20per%20Glories.pdf

Consorci d'Educació de Barcelona http://www.edubcn.cat/

Consorci Sanitari de Barcelona http://www.csbcn.org/

Departament d’Estadística del Ajuntament de Barcelona http://www.bcn.es/estadistica/castella/index.htm

Eix Comercial El Clot http://www.eixclot.com/

Espai Antoni Miró Peris. http://farinera.org/ Federació d’Entitats del Clot–Camp de l'Arpa. http://federacioentitatsclotcampdelarpa.blogspot.com.es/

Fundació Jaume Bofill http://www.fbofill.cat/

InfoABS http://infoabs.aspb.cat/

Institut d'Estadística de Catalunya http://www.idescat.cat/

La Barcelona dels Barris http://www.bcn.es/bcnbarris/ca/barris.html La Pinya. http://coordinadorajovesclot.wordpress.com/

Mercat Fira de Bellcaire http://www.encantsbcn.com/Inici/tabid/2290/language/es-ES/Default.aspx

Moure’s amb bicicleta http://w3.bcn.cat/bicicleta/0,4022,621827370_656584026_1,00.html

Regió Sanitària Barcelona http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/

Transports Metropolitans de Barcelona http://www.tmb.cat/ca/home

WEB del districte de Sant Martí http://w110.bcn.cat/portal/site/SantMarti

WEB Novaciudadania http://www.barcelona.cat/novaciutadania/ Xarxa AUPA http://www.gencat.cat/salut/ies-aupa/

Créditos

ELABORACIÓN: Equipo de Intervención Comunitaria Intercultural El Clot: Saray Bazaga, Laura Climent, Eduard Tabueña y Ariadna Tarròs.

ASESORAMIENTO: Carlos Giménez. Director Científico Proyecto Intervención Comunitaria Intercultural Marco Marchioni. Asesor del Proyecto Intervención Comunitaria Intercultural Carlos Vecina. Asesor en Investigación Participativa del Proyecto de Intervención Comunitaria Liliane Leiva Schwartz. Referente técnico de la Dirección Científica Proyecto Intervención Comunitaria Intercultural

COLABORACIONES: Direcció de Serveis al Territori del Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona:

Eva Luengo, Técnica de barrio del Clot y el Camp de l’Arpa. Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona:

Vanessa Garcia, Técnica Referente Mujer y Gente Mayor. Ferran Turmo, Técnico de Juventud.

Centre Serveis Socials del Clot – Camp de l’Arpa. Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona:

Montserrat Rovira, Directora del Centre de Serveis Socials del Clot-Camp de l’Arpa. Centre Cultural la Farinera del Clot:

Estel Barbé Serra, Dinamizadora del Centre Cultural la Farinera Clot. Elvira Cardos, Directora del Centre Cultural la Farinera Clot.

Espai Antoni Miró Peris: Gisela Moya, Dinamizadora de l’Espai Antoni Miró Peris (EAMP).

Centre d’Atenció Primària Encants. Institut Català de la Salut: Toni Calero, Trabajador Social del CAP- Encants.

Fundació SURT. Fundació de Dones. Fundació Privada: Fina Rubio, Presidenta. Sira Vilardell, Responsable d'Acció Comunitària i Interculturalitat.

Genís Giner, Dinamizador Comunitario.

FOTOGRAFIA “Vista panorámica del Clot”.

La responsabilidad de las opiniones emitidas en los documentos corresponde exclusivamente a sus autores. La Fundación "la Caixa" no se identifica necesariamente con sus opiniones.

Prólogo MONOGRAFIA COMUNITARIA

En una sociedad en la que la presencia y el arraigo de millones de personas de origen extranjero ha incrementado la ya rica diversidad de nuestro país, hay que promover procesos de desarrollo, relación e integración que impliquen a todos los protagonistas - administración, recursos técnicos y ciudadanía - en la construcción de una sociedad cohesionada. Como culminación de una larga trayectoria de trabajo en relación con el fenómeno migratorio y la diversidad cultural, la Obra Social ”la Caixa” desarrolla -en colaboración con las Administraciones locales y con las entidades sociales de referencia en el territorio- el Proyecto de Intervención Comunitaria Intercultural con el objetivo de generar un modelo de intervención social promoviendo la gestión participativa de la diversidad cultural e implicando a los principales agentes sociales en la articulación de estrategias de participación social y convivencia intercultural. El trabajo que se presenta a continuación es el resultado de una investigación participativa y de trabajo social basado fundamentalmente en la escucha activa llevado a cabo por personas

del barrio de El Clot. Una comunidad necesita conocerse a sí misma para poder avanzar en un proceso de cambio y de mejora. Por ello, en el proceso comunitario, el estudio y el conocimiento de la realidad actual, de sus problemas y de sus potencialidades, es una necesidad. El presente trabajo pretende dar respuesta a esa necesidad de conocimiento, compartiéndolo con la ciudadanía, con las personas que viven, trabajan o gobiernan en el territorio. Quiere ser el primer paso hacia la elaboración de diagnósticos -generales y sectoriales- que ayuden a dar respuesta a las necesidades prioritarias. Deseamos que la presente investigación ayude a conseguir generar entre todos los agentes sociales implicados, un modelo de intervención social en contextos multiculturales de referencia, en la gestión de la diversidad y en el fomento de la convivencia ciudadana intercultural.

Presentación

La presencia del Proyecto de Intervención Comunitaria en el barrio ha generado nuevos conocimientos, relaciones y vínculos. El simple hecho de participar en él ha dado la oportunidad de ver crecer i dar apoyo a nuevas propuestas de acciones en el territorio. Éste es un barrio vivo con un tejido asociativo que lo dinamiza y trabaja con el objetivo de mejorarlo. La llegada del Proyecto supone la oportunidad de hacer una mirada y replantearnos inercias existentes, de poder sentarnos con quien no estamos acostumbrados y hacer una mirada conjunta. Hay que decir que su llegada ha coincidido con un momento en que la propia dinámica había dejado entrever cambios en el trabajo en red y en el conocimiento y reconocimiento mutuo. Experiencias como el proyecto Radas o el Mercado Solidario aportan una nueva manera de relacionarse entre los diferentes agentes. Hemos creado espacios reales de proximidad que han permitido un cambio cualitativo en nuestros proyectos. Dentro de ésta línea de trabajo podemos situar la Monografía que se presenta. Para los y las que trabajan diariamente en el barrio es un privilegio poder tener “una fotografía del territorio” donde encontrar elementos de análisis para poder dirigir nuestros esfuerzos, siempre en la línea de trabajo que hemos empezado. Ésta Monografía no es en este sentido un punto y final, más bien es una parada que puede guiar nuestra trayecto posterior. Y como en cualquier parada de transporte los que estamos podemos continuar y el resto tienen las puertas abiertas para sumarse en cualquier momento. Eva Luengo Técnica de barrio del Clot i el Camp de l’Arpa Dirección de Servicios de Territorio Distrito de Sant Martí Ayuntamiento de Barcelona

Presentación

Desde el año 1993, la Fundación SURT ha acompañado y apoyado, con un fuerte compromiso social, procesos de inclusión social de los colectivos más vulnerables, especialmente a mujeres, y promoviendo a su vez, procesos de desarrollo comunitario. Por este motivo, la entidad parte de un proyecto transformador de la sociedad, que se basa en metodologías de intervención innovadoras y fuertes apuestas para la reflexión y la investigación, que desde sus orígenes han aportado coherencia y eficacia a su intervención.

Así, la entidad busca en sus acciones un impacto transformador y de cambio social para una sociedad que sigue sufriendo desigualdades en el ejercicio de sus derechos sociales, culturales y económicos, llevando a cabo diferentes acciones que favorezcan el respeto a la diversidad cultural y la defensa de los derechos de ciudadanía de las personas, y en especial, de las mujeres. El modelo de trabajo comunitario que desarrolla la entidad se fundamenta en principios y valores que orientan de la misma forma al conjunto de la entidad, y que se concretan en: empoderamiento de las personas que forman parte de la comunidad para favorecer su autonomía y promover una cultura de corresponsabilidad, una perspectiva intercultural que nos conduce a considerar la diversidad como elemento enriquecedor e imprescindible para la construcción de la convivencia democrática, una metodología centrada en el desarrollo de capacidades y competencias, y la transversalidad e implicación de los diferentes agentes comunitarios.

Son estos valores y este modelo de trabajo con los que creemos y con los que pensamos que podemos dar respuesta a los grandes retos de la convivencia, en un momento donde la diversidad cultural forma parte de las sociedades actuales, y esta misma pluralidad y diversidad requiere de nuevas formas de relación que den paso a una ciudadanía comprometida, activa e intercultural.

Fina Rubio Presidenta SURT. Fundació de Dones.

I ntroducción

El conocimiento de la realidad de un barrio es un hecho imprescindible cuando se realiza una intervención para su mejora. Siguiendo esta premisa el equipo de Intervención Comunitaria Intercultural, impulsó una investigación participativa en la que profesionales, ciudadanía y administración, los tres protagonistas del proceso comunitario, tuvieron la oportunidad de expresar su conocimiento sobre las necesidades, las problemáticas y las fortalezas de su barrio.

Uno de los resultados de este proceso de investigación es la Monografía Comunitaria que presentamos con el título: “La voz del Clot” y que recoge un conocimiento global y por sectores del barrio del Clot. Un documento que contiene información objetiva/cuantitativa extraída principalmente de informes, documentos, estudios sobre el barrio, y también información subjetiva/cualitativa que es la voz de las personas. Para la obtención de esta parte subjetiva se ha utilizado el método de la audición, que se basa en escuchar a las personas, ya que sus conocimientos, sus experiencias y sus vivencias son fundamentales para el cambio y la transformación social. Este proceso se ha realizado a través del desarrollo de 52 coloquios1 y ha contado con la participación de 130 personas. En definitiva, dos tipos de conocimientos que se complementan y que se integran en este documento.

Esta monografía está estructurada en tres grandes partes: - Parte I. Análisis y contextualización general: que hace referencia a las características

estructurales, sectoriales y por grupos de edad.

- Parte II. La Convivencia: que se centra en el movimiento asociativo, la participación y la

pertinencia al barrio. También en la diversidad y las relaciones ciudadanas que se

producen en el barrio.

- Parte III. El proceso de audición: que visibiliza en imágenes el proceso de audición y el

significado de la monografía para las personas que han participado.

Finalizamos este apartado agradeciendo la participación y el compromiso de todas las personas que han hecho posible “La Voz del Clot”.

Equipo Intervención Comunitaria Intercultural – El Clot SURT. Fundació de Dones.

1 Los comentarios realizados en los coloquios se han reflejado literalment y aparecen en el texto “entre Comillas”

Índice

PARTE I ANÁLISIS I CONTEXTUALIZACIÓN GENERAL

1 Características de la Comunidad 10

1.1 Descripción del territorio 10 1.2 Demografía de la Comunidad 13 1.3 Perspectiva demográfica: pasado, presente y futuro 15 1.4 La economía de la Comunidad 17 1.5 Historia del movimiento asociativo 20 1.6 Historia administrativa y política 24

2 Análisis sectorial 27

2.1 Trabajo y ocupación 27 2.2 Educativo (formal, no formal e informal) 29 2.3 Sanitario 33 2.4 Tiempo libre, cultura, deporte 39 2.5 Trabajo social y atención socioasistencial 43 2.6 Vivienda 46 2.7 Medio Ambiente 48 2.8 Espiritualidad y espacios de Culto 49

3 La Comunidad desde la perspectiva de las cuatro fases de la vida 52

3.1 Infancia 52 3.2 Juventud 53 3.3 Personas adultas 54 3.4 Mayores 55

PARTE II LA CONVIVENCIA 4 La Comunidad des de sus Protagonistas 58

4.1 El marco democrático de la convivencia y la esfera política local 58 4.2 Identidad, sentido de pertenencia y participación 60 4.3 Espacios, relaciones y actitudes hacia la diversidad 64 4.4 Percepciones sobre seguridad ciudadana 68

PARTE III El proceso de Audición 5 El proceso de Audición: Metodología 71 6 Los Coloquios 73

6.1 La audición en imágenes 73 6.2 “La voz del Clot” 75 6.3 Coloquios realizados: participación y testimonios privilegiados 78

BIBLIOGRAFIA 83

Parte I

Análisis y Contextualización General

Características de la Comunidad.

1.1 DESCRIPCIÓN DEL TERRITORIO

Situado en el distrito de Sant Martí, el Clot es uno de los barrios con más historia de Barcelona.

El Clot, articulado alrededor del antiguo núcleo y municipio de Sant Martí de Provençals, debe

su nombre a la denominación con la que se lo conocía en la baja edad media, Clotum Melis. Su

significado, hace referencia a la forma hondonada que presenta la zona, así como a su

especialización en la producción de Miel en aquella época.

En la zona donde hoy se sitúa el barrio del Clot, hay pruebas que demuestran ser una zona

poblada des de la época romana, tal y como indican los yacimientos romanos encontrados en

la zona cercana de La Sagrera, aunque el barrio no comenzará a obtener forma como un

núcleo de población importante, hasta la época medieval.

El Clot, debido al paso de una acequia llamada Rec Comtal que abastecía de agua la ciudad de

Barcelona, era un territorio propicio para el cultivo, por lo que representaba un paisaje más

bien agrícola hasta el sXIX, en que los campos y huertas, dejarían paso a las industrias y

pequeños talleres, los cuales aprovecharían también, el paso de la acequia para mover los

molinos de las fábricas harineras o las máquinas de las fábricas textiles, que con el tiempo se

iban instalando en la zona.

La llegada del ferrocarril en el barrio a partir del 1854, ayudó a dar un impulso a la zona, que

además de convertirse en un enclave industrial importante, se convertía también en un núcleo

obrero importante con un aumento significativo de la población proveniente del resto de

Cataluña y Aragón.

Con el tiempo, ha perdido su imagen industrial con la desaparición de las antiguas fábricas y el

cubrimiento de las vías del tren. La fisonomía industrial del barrio, es recordada con mucha

intensidad, especialmente, por las personas que trabajaron durante años en las fábricas e

industrias de la zona:

“Tengo entendido que, bastantes años atrás, de estas fechas que estoy hablando, 1944, a toda esta zona, de Pueblo Nuevo y Sant Martí, en sus tiempos le llamaban El Manchester Español, porque había mucha agua y sigue habiéndola. Por eso a todas las fábricas de por aquí le decían el Ram de l’aigua. Habían muchas fábricas de Tejidos, tintes, mercerizados, blanqueo... y todo eso era tratado con agua, mucha agua”.

Durante el siglo XX, el Clot ha perdido poco a poco su carácter industrial, al desplazarse o

desaparecer talleres y antiguas fábricas como la Hispano Olivetti o los Talleres de los

Ferrocarriles. Esto ha hecho posible la recuperación de algunos grandes espacios para uso de

la ciudadanía como el Centro Cultural la Farinera, la zona de les Glòries, el Parque del Clot y los

Jardines del Clot de la Mel entre otros. Estos espacios aglutinan la vida social y cultural de los y

las vecinas del Clot y de Camp de l’Arpa.

1

La apertura de estos nuevos espacios ha permitido

también la construcción de zonas residenciales y, en

definitiva, la recuperación para la ciudadanía de

espacios industriales en desuso. Durante los años

setenta sufrió un fuerte incremento de nuevas

construcciones especialmente en el sector más

septentrional, llamado el Camp de l'Arpa de la

Muntanya2. Y a lo largo de los años noventa la

construcción de edificios en las proximidades de los Jardins del Clot de la Mel, espacio en el

que también se ubicaba una fábrica hoy desaparecida, y de la que se conserva simbólicamente

lo que fue la chimenea.

El Clot, se adapta también a los nuevos tiempos, ofreciendo servicios y siendo lugar de paso

para miles de personas que entran a la ciudad o que se desplazan a trabajar a los barrios

contiguos, donde el proyecto 22@ ha convertido la zona en un nuevo polo de crecimiento

económico en la ciudad.

Hasta el año 2006 el Clot y Camp de l’Arpa formaban un sólo barrio, pero a partir de la división

efectuada por el Ayuntamiento en el Plenario del Consejo Municipal de 21 de diciembre de

2006 en el que la ciudad de Barcelona se constituye con 73 barrios, el Clot y el Camp pasan a

ser considerados como dos barrios con entidad propia cada uno de ellos, aunque continúan

compartiendo muchos recursos administrativos, educativos y sanitarios, también proyectos

sociales, culturales y lúdicos. Gran parte de los servicios y equipamientos del Clot y Camp de

l’Arpa se concentran en el barrio del Clot: la Oficina Municipal de Atención Ciudadana, la Sede

del Distrito de Sant Martí, los Servicios Sociales, los Complejos Deportivos, la mayoría de las

Escuelas Bressol, el Centro Cultural la Farinera y el Mercado Municipal, entre otros.

Acontecimientos como la Fiesta Mayor o la Cabalgada de Reyes también son compartidos por

ambos barrios.

El barrio del Clot se configura como centro político, ya que en él

se localiza la Sede del Consell Municipal del Districte. En este

espacio se da una interconexión con las instituciones políticas de

la ciudad de Barcelona, ya que éste es el referente del

Ayuntamiento en la zona. Además de ser el punto de encuentro

de partidos políticos así como de los cargos electos como el

Regidor del Distrito. Este hecho, implica que todos los trámites

con la Administración en el Distrito de Sant Martí, pasen por la sede del barrio del Clot.

El eje peatonal del centro del Clot estructura su espacio histórico y sus calles más antiguas

representan su identidad. Este centro contrasta con otros espacios más modernos como la

zona de les Glòries o la zona también fronteriza del proyecto 22@, que aún pertenecer al

barrio aledaño del Parc y la Llacuna del Poblenou, ha cambiado en cierta medida la imagen del

2 Fuente: Estudi poblacional i cadastral dels barris del Clot i del Camp de l’Arpa del Clot. 2000–2010. Oficina de

l’Habitatge de Sant Martí. Barcelona, maig de 2011

Centre Cultural LA FARINERA

Plaza Valentí Almirall. Sede del distrito de Sant Martí.

Clot no sólo por los nuevos edificios de estética futurista sino por la gente (trabajadores de las

empresas instaladas en el 22@ y turistas) que atraen y que pasan ineludiblemente por el

barrio.

Esta zona es un punto importante de intercambio entre transportes Metro, Bus y Tren. En ella

se localiza la estación intermodal de El Clot-Aragó que da servicio a la red de metro (L1 y L2) y

a Cercanías (R2 Norte, R2 Sur i R1). También, en el límite sureste del barrio está la Gran Vía que

cruza esta parte de la ciudad en forma de autopista, donde se localizan varias estaciones de la

red de tranvía Trambesòs (líneas T4, T5 y T6) cuyas estaciones más próximas al barrio son La

Farinera, Can Jaumandreu y Espronceda. Las lineas de autobús como la 92, 192, 33, 34, 43, 44,

68, B24 y H12 conectan al barrio con el resto de la ciudad. Por último, apuntar que también se

localizan varias estaciones de Bicing en la Plaça de Les Glòries, a la Plaça Valentí Almirall, a la

Plaça Canonge Rodó, entre otras.

El tránsito de los medios de transporte y sus rutas, han

marcado la historia de este barrio así como su imagen,

actividad e incluso la cotidianidad de sus gentes. Todo

ello evoca numerosos recuerdos de transportes ya no

existentes, como la “Catalana”, o de trayectos realizados

hacia los lugares de trabajo.

“Pel carrer del Clot, al costat de les cases baixes hi passava el tramvia que passava per l’antiga carretera de Ribes i anava en direcció Sant Andreu, el tramvia parava aquí i a la plaça del Mercat ja que allà feia un canvi de via i es creuava amb el tramvia que venia de dalt del barri, a la plaça del Mercat hi havia el semàfor que donava pas als tramvies”. “Pel barri, també hi passava “la Catalana”, un autobús que baixava cap a Poblenou i que sempre anava ple de gom a gom, portava als obrers que vivien al Clot i que anaven a treballar a les fàbriques del Poblenou.”

Estos medios de transportes y sus vías generan aún diferentes opiniones, ya que en la

actualidad se continúan proyectando importantes obras públicas en esta zona. Opiniones que

oscilan entre las que valoran positivamente la mejoría en la movilidad de las personas y las que

acusan el carácter fracturado que en consecuencia tiene el barrio:

“Sempre he viscut al barri, sempre, no m’he mogut, només per estudiar. És un barri molt ben comunicat, pocs barris tenen tants recursos com aquí (bus, metro, Renfe).” “El Clot, no és molt acollidor en infraestructures, la meridiana talla el barri pel mig, tot i així, es manté una certa unitat”.

El Clot es una zona con importantes actuaciones urbanísticas previstas que influirán en la vida

del barrio. Una de las más significativas es la transformación de la Plaza de Las Glorias. El año

2003 el Ayuntamiento inició un proceso participativo para tratar de consensuar un proyecto de

remodelación de este espacio. En 2006 finalizó el proceso con la firma del Compromís per

Autobús: La Catalana

Glories3 entre entidades vecinales y el Ayuntamiento. Durante el proceso se generó una

comisión de seguimiento y algunos grupos de trabajo específicos que en la actualidad siguen

trabajando. De la remodelación de la plaza se ha avanzado en la construcción del Museo

Disseny Hub Barcelona (DHUB) y está en construcción el nuevo mercado de la Fira de Bellcaire

o Encants Vells.

Sobre el urbanismo, los cambios y las proyecciones más recientes también se manifiestan

diferentes voces que analizan esta trasformación:

“El barri s’ha transformat d’una manera espectacular aquest darrer segle”. “No hi ha hagut cap barri que hagi millorat tant com el Clot: aceres il·luminades, asfaltades, tot i que algunes son estretes”.

El Clot dispone de abundantes espacios calificados como zonas verdes, entre los que destaca

el Parque del Clot, que es un lugar histórico de encuentro y resulta un espacio central en la

vida del barrio. Otros espacios verdes son los Jardines del

Clot de la Mel.

El Parque del Clot tiene una gran plaza rodeada de gradas,

con espacios para usos deportivos, y zonas verdes

ajardinadas. Es un lugar muy utilizado por los y las vecinas

del Clot y Camp de l’Arpa. Se configura como un espacio

multicultural, ya que en él, personas y grupos de muy

diversas procedencias y culturas disfrutan de actividades

como el frontón, el básquet, el futbol, el ping pong y las zonas de juegos infantiles. Un espacio

polivalente pensado para toda la comunidad: los y las niñas disfrutan de las zonas de juegos

infantiles, los y las jóvenes de las pistas deportivas, y las personas mayores de las pistas de

petanca.

1.2 DEMOGRAFIA DE LA COMUNIDAD

Según los últimos datos de población4, correspondientes al 1 de Enero del 2011, el Clot cuenta

con 27.379 habitantes. De este total, 14.191 (51,8%) son mujeres y 13.188 hombres (48,16%).

Presenta en este punto similares porcentajes con el distrito de Sant Martí (48,34% hombres y

51,66% de mujeres) y Barcelona (47,53% hombres y 52,47% mujeres).

3 Compromís per Glòries. Resum dels resultats del Grup de Treball sobre la modificació urbanística en l’àmbit de la

Plaça de les Glòries i entorns i sobre la seva transformació globlal. Barcelona, 20/03/2007. 4

Fuente: Institut d’estadística de Catalunya. Institiuto Nacional de Estadística

Parque del Clot

A nivel distrital, después de su vecino Camp de l’Arpa (51,171 hab/Km2), el Clot tiene una alta

densidad de población (38,958 hab/km2), que supera ampliamente las tasas de Sant Martí

(22,005 hab/km2)y Barcelona (15,818 hab/km2).

La composición poblacional por grandes grupos de edad presenta similares porcentajes a los

del distrito y la ciudad. La tasa de natalidad del barrio es de 8,1 nacimientos por mil

habitantes, y la tasa de mortalidad por cada mil habitantes es de 7,7. En consecuencia el

crecimiento natural del Clot es positivo. La esperanza de vida, dato disponible a nivel

municipal, es de 85,2 años para las mujeres y 79 para los hombres.

La pirámide poblacional5 del Clot es de población regresiva, con baja natalidad y baja

mortalidad. Su estructura refleja un relativo envejecimiento de la población. Encontramos

significativas diferencias si se revisan las cifras por sexo y origen. Así la edad promedio de las

mujeres españolas es de 44,9 años y 41,3 años de los hombres aproximadamente. La edad

promedio de la población de origen extranjero es de 31,7 años (32 años las mujeres y 31,5

años los hombres). Es decir, la migración ha aportado al barrio un rejuvenecimiento

demográfico.

La evolución de la población del barrio del Clot es constante, con una tasa de crecimiento del

12,22% (2000-2011), algo menor que la de distrito, con una tasa 16,94%. Hay que tener en

cuenta que la tasa del distrito está marcada por el crecimiento que han experimentado los

barrios de Diagonal Mar y el Front Marítim del Poblenou que supone un porcentaje de cerca

de 129%.

Entre los años 2006 y 2011 la proporción de población que llega al barrio es mayor que la que

lo deja, de manera que se ha producido un aumento de la población6. En el 2011 llegaron al

Clot 1.2467 personas extranjeras (651 hombres y 595 mujeres), esto se corresponde con una

tasa de inmigración del 45,5 por cada mil habitantes. Durante el 2011 emigraron del Clot 934

personas (480 hombre i 454 mujeres).

Las personas de nacionalidad extranjera suman un total 3.871 habitantes8. Representan el

18,75% de la población del barrio, cifra 1 punto porcentual por debajo del distrito de Sant

Martí (19,5%) y 3 puntos por debajo de la provincia de Barcelona (21,5%). Sin embargo,

cuando se revisa el porcentaje por lugar de nacimiento9, se eleva el número de personas

extranjeras en el Clot a 18,7%. Es decir, un 0,6% de la población nacida en el extranjero ha

obtenido la nacionalidad española. Del total de la población extranjera asentada en el barrio10,

el 28,85% (1.117) son de diferentes nacionalidades europeas11, mientras que el 71,14% (2.754)

5 Pirámide poblacional del barrio del Clot. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Enero 2012

6 Información facilitada por la Oficina de l’Habitatge de Sant Martí.

7 Funte: Moviments demogràfics 2011. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.

8 Fuente: Institut d’estadística de Catalunya. Insituto Nacional de estadística INE.

8 Fuente: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30.06.2011. Departament d'Estadística. Ajuntament de

Barcelona.

10

Fuente: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30.06.2011. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona 11

Sin tener en cuenta los ciudadanos de nacionalidad española

corresponde a personas procedentes de otros continentes. Por continentes, estas 2.754 son

personas con nacionalidades de América (1.819), Asia (567), África (389), y Oceanía (6).

Destacan, por su número, los colectivos de siete países que conforman más del 50% del total

de la población extranjera: China 332 (17%); Italia, 307 (16%); Marruecos con 310 (16%); Perú

con 285 personas (15%); Ecuador con 251 personas (13%); Bolivia con 252 (13%) y Colombia

con 206 personas (10%).

El 53,4% de las personas extranjeras son hombres12, frente a un 46,6% de mujeres. Se

encuentran diferencias dependiendo del origen. Por ejemplo, hay un mayor porcentaje de

hombres de América Latina (74,3%), del continente Europeo (54,7%), del continente africano

(65,8%) y del continente asiático (59,2%). Desde esta perspectiva de género, llama la atención

los altos porcentajes de los hombres migrantes en el caso de Pakistán (83,2%). Las mujeres de

Bolivia son mayoría con un 76,2% dentro de su colectivo, así como las mujeres de Marruecos

(52,15%).

En las últimas décadas, el establecimiento de personas de diferentes procedencias

socioculturales ha aportado una mayor diversidad al barrio, lo cual es vivido como un cambio

social importante:

“Jo porto 20 anys vivint al barri i penso que ha augmentat considerablement la població immigrant, sobretot sud-americans i xinesos”. “És un barri obert, amb força immigració, però no ho veig malament. És important respectar les costums que cadascú té”.

1.3

PERSPECTIVA DEMOGRÁFICA: PASADO, PRESENTE Y FUTURO

Históricamente el Clot ha sido un barrio de acogida para la población migrante debido,

principalmente, a su condición de asentamiento industrial y, por tanto, de lugar de

oportunidades de trabajo. Su consolidación urbanística, con la instalación de fábricas y de

viviendas, supuso, a inicios del siglo XX, un aumento muy importante de la población que había

nacido fuera de Barcelona, principalmente del resto de Cataluña y Aragón. Posteriormente, a

consecuencia de las carencias de la postguerra, en los años cincuenta llegaron al barrio

mujeres y hombres del resto de España, principalmente del sur de la península.

En la actualidad, los y las ciudadanas del Clot13 que han nacido en la ciudad representan el

54,60% (14.853 personas) y los que han nacido en el resto de Catalunya (1.900 personas)

constituyen el 6,98% del total de la población del barrio. Los y las vecinas del Clot, nacidos en

el resto de España (5.346 personas) representan el 19,65%. Finalmente, los vecinos nacidos en

el resto del mundo, suponen el 18,75%.

12

Fuente: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30.06.2011. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona 13

Fuente: Lectura de los Padrones municipales de habitantes de los años 1996-2012

En conclusión, la composición social y cultural de la migración (nacional e internacional) en el

barrio ha cambiado rápida y significativamente. Y, esto se hace visible para sus vecinos y

vecinas:

“Estem patint un canvi social a través de la barreja de veïns, ja no som tots els que érem, ara estan presents totes les nacionalitats. La transformació social que s’està donant és a través de les noves cultures, puntualitzant que a vegades son cultures més antigues que les nostres”. “El tipus de barri condiciona el tipus d’immigració que hi arriba. El Clot és un barri mitjà i la immigració que hi ha al barri té aquest mateix nivell”.

Por otro lado, se cuenta con las cifras evolutivas de reagrupamiento familiar a nivel de

distrito14, que muestran un descenso significativo con relación a los años 2007 y 2008 (una

diferencia de 484 solicitudes) años en los que alcanzaron sus puntos más altos. El porcentaje a

nivel de distrito en relación a la ciudad representa alrededor de un 14% del total de solicitudes

de reagrupamiento familiar, cifra que se ha mantenido a lo largo de los diferentes años.

La Población inmigrada destaca las dificultades vividas en el proceso de llegada y las actuales a

la hora de poder realizar un proceso migratorio. También analizan las diferencias respecto a

años anteriores vinculadas a los cambios políticos y de coyuntura económica:

“Con la coyuntura económica actual está muy difícil conseguir llegar aquí y regularizar tu situación. Si somos ciudadanos del mundo tenemos derecho a que nos acojan en cualquier país, poner impedimentos es una injusticia. La gente que llega ahora lo va a tener muy difícil, ahora mismo hay más gente que sale de España de la que entra. Los únicos que vienen son estudiantes becados por el gobierno de Perú o con préstamos a bajo interés para estudiantes”.

Cabe decir, que durante el año 201115, el número de personas que han llegado al barrio del

Clot (1246 personas), es superior al número de personas que han se han ido (934 personas)

por lo que podemos afirmar que aún llega más gente de la que se va. Por otro lado, la tasa de

inmigración (45 personas recién llegada por cada mil hab.) se ha mantenido regular des del

2009 de la misma manera que la tasa de emigración, que se mantienen en 34 persona por

cada mil hab.

Aunque también se está produciendo el retorno de personas y familias que ante las

dificultades económicas causadas por la crisis, deciden volver a sus países de procedencia.

Estas situaciones también son conocidas:

“El col·lectiu immigrant és un dels que atenem a serveis socials. Hi ha un percentatge d’aquetes persones que s’han quedat a l’atur, fruit d’això algunes s’han replantejat el retorn. Són persones que fa temps que no s’ho plantejaven i ara et diuen mi prima se ha ido, nadie quiere alquilar la habitación porque todos se han ido” “Des de la parròquia hem observat que algunes famílies immigrants han tornat al seu país. Alguns amb l’ajuda per al retorn voluntari que implica que no poden tornar de nou al Estat Espanyol en un temps”.

14

Fuente: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Reagrupamiento familiar evolución de las

solicitudes por distritos. 2007-2011. 15

Fuente: Immigrants segons sexe any 2011. Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

“En Bolivia se dan instrumentos para la gente que quiere volver, se ofrecen tierras a la gente que depende de sus habilidades para que puedan trabajarlas; es de los países que más ha implementado el programa de retorno voluntario. En Perú no hay nada de esto y si quieres comprar alguna tierra te piden infinidad de garantías para pedir un préstamo”.

1.4 LA ECONOMÍA DE LA COMUNIDAD

El Clot ha sido históricamente también un barrio de comerciantes de productos agrícolas y

artesanales. En éste barrio se encuentra una importante zona comercial que integra el “Eix

Clot” así como el histórico Mercado de Bellcaire o “Encants Vells” y el Centro Comercial de Las

Glorias, ambos situados en zonas fronterizas al barrio.

Esta zona es un espacio de dinamización social, y un

punto de encuentro. Además, se realizan

actividades como la Fira d’Artesans del Clot. Es

importante destacar la relevancia que tienen las

calles peatonales aledañas al Mercat del Clot, así

como la calle Rogent que nace y se extiende por el

barrio del Camp de l’Arpa y que proporciona a

ambos barrios una arteria comercial muy

importante donde se concentra una gran parte del comercio. Además, en dicho eje comercial

se producen un gran número de interacciones entre los y las vecinas debido a la proximidad

que ofrece el comercio de barrio.

Cabe decir, que en el tejido comercial del barrio, conviven comercios históricos como la

Pastelería La Palma o la Juguetería La Paloma, con comercios de reciente apertura, con

aquellos que son regentados por personas de diferentes procedencias culturales, así como con

comercios vinculados a grandes marcas o franquicias. En el caso del Camp de l’Arpa, también

se ha dado este proceso, con el resultado de la convivencia de comercios históricos como el

Forn Elies, junto con comercios regentados por inmigrantes.

Las relaciones de proximidad y de vecindad que se generan desde esta actividad comercial son

altamente comentadas.

“El comerç té un paper important al barri ja que fa cohesió” “La gent del barri agraeix molt el tracte proper i educat que se li ofereix en botigues com la nostre, tot i que no els hi hagis venut res, se sorprenen de com els has atès. Tinc la sensació que la gent jove va molt a centres comercials ja que aquests els hi afavoreixen una comoditat en els horaris i la gent té pressa. La clientela que ve als petits negocis del barri ho fan per el tracte que se’ls ofereix. El producte no és la clau, no té valor, el que la gent busca és el bon tracte. “

Mercado del Clot. Plaza Font i Sagué

Por otra parte, existe l’Eix Clot16, surgido en los barrios del Clot y del Camp de l’Arpa en 2009

con la voluntad de potenciar la buena oferta existente de comercios de calidad y crear una red

de servicios profesionales asociados para los/las clientes del barrio y del resto de Barcelona.

Éste se vertebra alrededor de la plaça plaça Font y Sagué y las calles Clot, Rogent, València,

Mallorca, Sibèlius, Sèquia Comtal y Rossend Nobas, entre otras. El Eix del Clot tiene casi cien

asociados y asociadas, entre los cuales hay una minoría de comerciantes extranjeros y

extranjeras, aspecto que algunos vecinos comentan y valoran:

“Els comerciants antics estem associats i volem tirar endavant, però som quatre gats. Els comerc iants immigrants no estan associats tot i que un dinamitzador s’hi acosta i els hi ofereix. A mi em sap greu que no s’impliquin, serien uns més. En canvi vivim la competència amb els horaris i els productes que venen a preus mínims”.

Otro punto comercial importante es el tradicional Mercat de Bellcaire o els Encants Vells,

situado en los límites del barrio, se trata de uno de los mercados más antiguos de la ciudad,

con más de 15.000 m2, 500 comerciantes y 100.000 consumidores semanales17. El Mercat de

Bellcaire, se caracteriza por ser un centro comercial totalmente atípico en la ciudad donde se

pueden encontrar todo tipo de productos. Este mercado atrae todo tipo de comerciantes y

vendedores, muchos de ellos sin cabida dentro del recinto del mercado. Así pues, es frecuente

ver “mercados improvisados” en las calles aledañas al recinto.

Destaca también el Centro Comercial "Les Glòries", que se sitúa en el barrio vecino de El Parc i

la Llacuna, que fue abierto en 1995 y es uno de los primeros centros comerciales de Barcelona

dentro del cual podemos encontrar tiendas con las marcas de moda más importantes, un

hipermercado, así como numerosos restaurantes y un cine multisalas.

Como se recogía en apartados anteriores, la población extranjera tiene una importante

presencia comercial en el barrio, sobre todo a lo largo de la Avenida Meridiana y en la calle

Clot. La población china por ejemplo, regenta comercios como bazares, peluquerías, bares y

tiendas de ropa y calzado. La mayoría de tiendas de comestibles son regentadas por la

población asiática (Pakistán, Turquía, etc.) así como los restaurantes de comida rápida

(Dooner) y locutorios. Por otra parte, la comunidad latina regenta restaurantes especializados

en comida criolla, tiendas de consumos y locutorios. También se encuentra un carnicería halal

y un colmado amazig.

Esta nueva realidad comercial introduce cambios en las relaciones y cultura comerciales. La

substitución y presencia del comercial “autóctono” por el extranjero genera diferentes

opiniones y posicionamientos, algunas de ellas son:

“Els bars de la zona són regentats per persones de procedència xinesa. Ara ja no posen restaurants xinesos sinó que també s’ha quedat els bars que antigament portaven persones de tota la vida del barri”.

16

Eix Clot. http://www.eixclot.com/ 17

Associació de venedors del mercat de Bellcaire. http://www.encantsbcn.com/

“Ara ja no hi ha bars de gent d’aquí. En principi es va viure malament, però si hi ha comunicació, la percepció millora. Vaja, que la gent no deixa d’anar a fer café. Ara bé, encara queden botigues de tota la vida”.

La actual crisis económica también afecta al tejido comercial de este territorio, son numerosos

los comercios que se ven obligados a cambiar de estrategias para diferenciarse y mantenerse

(cambio de productos, precios, horarios, etc.) o bien tienen que cerrar. Además, otros

elementos como la normativa que rige la actividad comercial (impuestos, horarios, rotulación,

etc.) es percibida por algunos comerciantes como un factor que dificulta las opciones de

supervivencia de esta actividad en momentos de crisis como el actual:

“Hasta antes del verano en esta calle había cuatro locales vacíos. En esta calle esto era impensable, es una calle comercial. El motivo por el cual dejaron el negocio era porque no vendían”. “Fa 30 anys, havia tingut a botiga productes de 30.000 pessetes, peces de qualitat i molt cares, peces d’importació d’un nivell alt, i es venien. Ara ha baixat molt la venda, no sé si hem perdut per el tipus de productes que venem (decoració), el jovent va a lo més pràctic. Ara seria impensable tenir ni una ni dues peces d’aquestes característiques.” “A los comercios del barrio les haría falta contar con una mayor flexibilidad para el negocio. Ya que las normativas, según mi punto de vista son muy estrictas en cuestiones como la rotulación, el reciclaje... Estas cosas no te ayudan, hay veces que dirías: toma alcalde aquí tienes las llaves. No se esta fomentando que los comercios de barrio se mantengan”.

Esta crisis socioeconómica no sólo afecta al sector comercial sino al conjunto de la comunidad.

Según datos del Ayuntamiento, des del 2008, ha aumentado la pobreza en los barrios pobres y

por el contrario ha aumentado la riqueza en los barrios con una renta familiar más elevada. A

fecha de hoy, hay que decir, que 55 de los 73 barrios barceloneses, se encuentran por debajo

de la media de la ciudad y por lo tanto, podemos afirmar, que el poder adquisitivo de las

familias barcelonesas ha disminuido de forma generalizada.

En el Clot, la renta familiar18 se ha mantenido en los 81 puntos durante 2011 y 2012. Aunque

no se puede decir lo mismo de la evolución de los últimos años, ya que en 2008, la tasa se

situaba en los 89 puntos. Por lo tanto, las familias del Clot, son ocho puntos más pobres que

hace cinco años.

El conjunto de esta situación de crisis socioeconómica es percibida ampliamente, aunque

desde diferentes prismas, uno de ellos formado por personas que consideran que en el barrio

el impacto de la crisis ha sido “leve”, ya que estaría ligado a la pérdida de poder adquisitivo de

algunas personas, o bien aquellas personas que reconocen el sufrimiento y los procesos de

exclusión y pobreza que afecta a partes importantes de la ciudadanía.

“La crisi econòmica no ha passat per alt al barri, hi ha hagut casos de desnonaments, hi ha hagut gent de l’assemblea del barri que ha estat fent tasques d’assessorament”.

18

Fuente: EL PAÍS, a partir de datos de Ayuntamiento de Barcelona.“Crece la Barcelona pobre”. Publicado, 3 de

Enero de 2013.

“Fa un any que treballo als serveis socials del barri. He atès a moltíssima gent. Des de l’inici de la crisi i ha hagut un augment de la demanda, hem notat un augment d’expedients i la gent ens deia mai he vingut a serveis socials. Un percentatge molt elevat de problemàtiques van vinculades a la crisi: sense feina, sense pis....”.

“No creo que la crisis haya tenido un impacto fuerte en el barrio. El que tiene trabajo sigue haciendo lo mismo, lleva el ritmo que tenía hasta el momento”.

Situaciones todas ellas preocupantes, que ponen a personas en situación de alta

vulnerabilidad o exclusión social. Y a las que se da respuesta tanto desde la iniciativa

ciudadana como desde los recursos técnicos del territorio:

“La gent està en una situació límit i ningú no està fent res per solucionar-ho. La societat civil és la única que posa esforços, l’associacionisme”. “La crisis profunda o el canvi de model en el que ens trobem està afectant de manera agreujada a la societat i està fent canviar la nostra part cultural, provocant un canvi de pensament cap a un model de cooperació”.

1.5

HISTORIA DEL MOVIMIENTO ASOCIATIVO

Diferentes acontecimientos históricos han ayudado a definir tanto el carácter del barrio como

su movimiento asociativo y de partición. Este vínculo entre historia y modelo de participación

ciudadana se perfila a través de diferentes acontecimientos, que van de finales del siglo XIX

hasta la actualidad:

La anexión de Sant Martí a la ciudad de Barcelona (1897) con lo que el concepto de barrio

empezará a coger fuerza en la mentalidad de sus habitantes.

La “Setmana Tràgica” ya que el Clot, fue uno de los enclavamientos donde la revuelta tuvo más

fuerza.

La instalación de fábricas (harineras, industrias textiles, ladrilleras, curtiembres y de productos

químicos) a finales del siglo XIX y inicios del XX. Fruto de la concentración de industrias en el

barrio y como consecuencia de ser un núcleo obrero surge las primeras organizaciones de

carácter cooperativista. Éstas surgen de la necesidad de los trabajadores de sumar fuerzas

tanto para reivindicar mejoras en las fábricas como para satisfacer necesidades básicas. Así

pues, entre el 1866 i 1931, en el barrio del Clot y el del Camp de l’Arpa, se crearon más de un

centenar de organizaciones y asociaciones, tanto de carácter sindical, cooperativo, cultural,

político e incluso educativo, que darían un carácter participativo al barrio que lo definiría. Cabe

decir, que algunas de aquellas asociaciones, han sobrevivido al paso de los años, si bien han

A nivell de barri, cal destacar el suport que rebem per part de les altres entitats històriques (Foment,

Formiga i Orfeó). Cal dir que ens apreciem molt i sempre col·laborem amb allò que podem per donar un cop

de mà. “Tenim aquesta tendència que ens fa més propers i més influents”.

cambiado su actividad originaria, como el Foment Martinenc, la Cooperativa la Formiga

Martinenca o l’Orfeó Martinenc.

La Guerra Civil y la difícil posguerra, en un barrio obrero y, mayoritariamente, de izquierdas

como demuestra la organización antifranquista que se tejió durante esos años.

Por lo tanto, esta condición social obrera de la población ha facilitado a lo largo de su historia

el surgimiento y la consolidación de asociaciones, que articulaban las demandas y

reivindicaciones del barrio en torno a elementos y necesidades sociales, educativas,

asistenciales o culturales. Así la población se ha organizado en diferentes tipos de

asociaciones: obreras, cooperativas, clubes deportivos, ateneos, entidades culturales, de

mujeres, partidos políticos, etc. Una fuerte herencia caracterizada por la fuerza, riqueza y

dinamismo de los movimientos socioculturales de cada momento histórico.

Cabe destacar la función realizada por todas las entidades, tanto las históricas como las de

reciente creación. De entre todas se menciona la Associació de Veïns del Clot Camp de l’Arpa y

la Federació d’Entitats del Clot Camp de l’Arpa por su función aglutinadora del conjunto de

vecinos y vecinas así como de entidades del territorio.

La Associació de Veïns Clot – Camp de l'Arpa19 se fundó en el año 1975, buscando hacer eco

de las reivindicaciones de mejora del barrio, presentando las reivindicaciones a partir de

cuatro vocalías: Derechos Sociales, Ecología y Medio Ambiente, Urbanismo y Equipamientos,

Sanidad, que se presentan además como divisiones para la difusión y capacitación en esas

temáticas. La asociación ha tenido, históricamente, un papel muy importante en el barrio ya

que ha luchado para la recuperación de los derechos de los y las vecinas del territorio.

Actualmente continua su lucha reivindicando equipamientos, participando activamente de la

redefinición de los proyectos urbanísticos que afecten al barrio, así como implicándose en la

defensa de la educación y sanidad pública y otras acciones derivadas de la crisis actual.

“Durant la dictadura no hi havia associacions ja que estava prohibit, després de la mort de Franco, es va

fundar l’associació de veïns del Clot-Camp de l’Arpa, en la qual hi havia inclús un capellà. Va començar

amb molta força i il·lusió, al principi es van aconseguir molts èxits com la recuperació del Parc del Clot, a

mode d’equipaments. Encara ara, l’AAVV lluita per més equipaments”

Posteriormente, en 1977 nace la Federació d’Entitats del Clot – Camp de l'Arpa20 como

coordinadora de entidades y se constituye como tal en 1998. Por lo tanto, una entidad de

segundo nivel que agrupa unas sesenta entidades y que busca “promover y organizar

actividades de carácter general y de interés colectivo para los y las vecinas del barrio, en

especial de aquellas que por tradición y aceptación popular son patrimonio del tradicional

19

Associació de Veïns Clot – Camp de l’Arpa. http://avvclotcampdelarpa.cat/ 20

Federació d’Entitats del Clot–Camp de l'Arpa. http://federacioentitatsclotcampdelarpa.blogspot.com.es/

Clot”. El carácter de ésta la hace protagónica en la celebración de la Fiesta Mayor (Comisión de

Festa Major), así como en otros momentos simbólicos de carácter festivo y popular o

tradicional. Dentro de estas actividades se encuentran, por ejemplo, la Cabalgata de Reyes, la

celebración de Carnaval, las Fiestas de la Primavera o las verbenas de Sant Joan y Sant Pere.

Destacar el apoyo que ofrecen a muchas otras actividades que se desarrollan en el barrio.

La Federació d’Entitats del Clot – Camp de l’Arpa, aglutina una parte importante de las

entidades del barrio, por lo que la convierte en un espacio muy heterogéneo con entidades de

todo tipo, desde asociaciones culturales y deportivas, agrupaciones socioeducativas, grupos

de teatro, “colles de cultura popular”, asociaciones de mujeres, asociaciones de personas

mayores, asociaciones de comunicación entre otras. Ésta constituye un punto de encuentro y

coordinación muy importante en la red asociativa del barrio, así como una herramienta de

representación para las entidades de cara al resto de la ciudad.

Por otra parte, gestiona desde 2.004 a través de un modelo de Gestión Cívica el Centro

Cultural La Farinera del Clot21, un equipamiento de titularidad municipal que es un espacio

para los barrios Clot y Camp de l'Arpa, como del distrito de Sant Martí y de la ciudad de

Barcelona. También gestiona, desde el año 2008, el Espai Antoni Miró Peris22, que se

encuentra situado en el barrio de Camp de l’Arpa. Se prevé que este espacio se constituya

como Casal de Barri.

Fuera del marco de la Federació d’Entitats, existen otras entidades que realizan una

importante actividad en el territorio, muchas veces en coordinación. Entre ellas hay que

destacar la Pinya “Coordinadora de Joves del Clot-Camp de l’Arpa”23, que ha contribuido en

gran medida a la recuperación de las fiestas del barrio, y que trata de aglutinar jóvenes con

inquietudes diversas.

La Pinya y otras entidades juveniles, valoran el esfuerzo que han realizado en los últimos años

en el marco de la Fiesta Mayor para trasladar a las fiestas un carácter más joven y vital,

resaltando el carácter participativo y cohesionador que se ha concretado con la entrada de

diversas entidades juveniles y con la participación de franjas de edad más joven a las fiestas.

En cuanto al asociacionismo inmigrante está poco presente en el territorio, aunque destaca el

Centro Cultural Islámico de Catalunya24, que desde hace unos años abre sus puertas al barrio

ofreciendo diferentes actividades y recursos que van desde los talleres de cocina, al

aprendizaje de lenguas como el árabe, el catalán, el inglés o asesoramiento legal.

También, destaca en el territorio el asociacionismo de mujeres con entidades como Dones i

Comunitat, la Xarxa de Dones 50 i Més, la Associació Món i Comunicació. El asociacionismo

21

Centre Cultural La Farinera del Clot. http://farinera.org/ 22

Espai Antoni Miró Peris. http://farinera.org/ 23

La Pinya. http://coordinadorajovesclot.wordpress.com/ 24

Centre Cultural Islàmic Català. http://es-es.facebook.com/pages/Centre-Cultural-Isl%C3%A0mic-Catal%C3%A0/122948707789426?sk=wall&filter=12

sociocultural conformado por asociaciones históricas como la Farinera Ateneu del Clot, la

Formiga Martinenca, l’Orfeó Martinenc i El Foment Martinenc. El asociacionismo solidario a

través de entidades como Mestres per Bòsnia y Sant Martí amb el Sàhara. Y, muchas otras,

asociaciones y entidades que dan vida al barrio.

“Les dones vam ser les primeres que vam sortir al carrer per reivindicar l’escola d’adults. Les aules eren al carrer per a poder reivindicar l’escola d’adults i el centre cívic. Ara hi ha places per on jo visc que els hi ha donat nom de dona”. “A l’Ateneu tenim un grup mexicà que fan danses tradicionals, fan activitats obertes. Alguns grups llatinoamericans formen les seves pròpies associacions”. “El Centre Cultural Islàmic ha anat a manifestacions antifeixistes que s’han fet” “Les dones musulmanes i les joves son les més actives i son les que fan més accions voluntàries”.

En definitiva, un asociacionismo diverso y arraigado, que actualmente lo conforman tanto

entidades históricas como de reciente creación. Todas ellas afrontan nuevos retos y

demandas, que contribuyan a dar continuidad, la sostenibilidad de la participación, la

representatividad, la promoción de la cultura tradicional, la mejora de las condiciones de vida

de las personas, la gestión de la diversidad sociocultural entre otros muchos temas.

“Les grans entitats i associacions han de fer una reflexió profunda entorn al barri i les seves necessitats reals. Això s’ha de generar- des de les persones que hi participen.” “El barri del Clot-Camp de l’arpa son barris molt actius, hi ha moltes associacions que fan moltes coses, no hi ha cap forat de mercat descobert. Tothom pot trobar allò que li agrada. Això és molt positiu perquè l’administració sap que té una societat molt organitzada”.

Finalmente, destacar las relaciones de cooperación entre

ciudadanía, recursos técnicos y administración a la hora

de dar respuesta a diferentes problemáticas identificadas

por el barrio. Desde 2011, se trabaja conjuntamente,

sumando esfuerzos y recursos, desarrollando en el en el

Clot y el Camp de l’Arpa dos proyectos, uno de ellos es

Radars, que busca facilitar que las personas mayores

puedan continuar viviendo en sus casas, contando con el

apoyo de su entorno más inmediato, principalmente, la complicidad y apoyo de la vecindad y

de comerciantes de proximidad. Para ello se teje una red solidaria de prevención y detección a

través de “radares vecinales y comerciales”, profesionales de diferentes servicios, asociaciones

y entidades, y personas voluntarias.

Otras acciones comunitarias son el “Projecte d’Escales” o “Camins Escolars – Espacios

Amigos”. La primera tiene como objetivo abordar desde una perspectiva técnica y comunitaria

la convivencia en escaleras de vecinos en las que se dan situaciones vinculadas a personas con

alguna enfermedad de salud mental. “Camins Escolars” que promueve la participación de la

comunidad educativa y comercios en el trazado de caminos escolares seguros hacia las

escuelas, recuperando las calles como espacios de relación y convivencia.

Grupo de trabajo comunitario del Projecte Radars

“S’estan reprenent uns valors, formes d’actuar, deixant enrere l’ individualisme i anant cap a pràctiques comunitàries: amb qui podem fer alguna cosa? Una queixa? Una activitat?” “No sé si abans hi havia tanta relació entre les entitats. Des d’aquest any i mig serveis Socials comença a participar i promoure projectes comunitaris. Abans no hi havia tant aquest treball. Hi havia coordinació amb serveis relacionats amb problemàtica social, però no amb l’associació de veïns, Federació d’entitats, etc.” “Col·laborem amb moltes entitats de forma puntual. Participem del programa comerç i escoles, donem suport als geganters, al Casal d’avis...”

1.6

HISTORIA ADMINISTRATIVA Y POLITICA

El Clot es un barrio con intensa actividad política, participación ciudadana en las asociaciones

tradicionales y presencia en la vida de los partidos políticos. Prueba de ello son las numerosas

organizaciones políticas que hay en el barrio, así como la participación en temas relacionados

con la política y el carácter reivindicativo de muchas de las entidades que residen en el Clot.

“El barri del Clot i el districte de Sant Martí potser han estat els més reivindicatius de Barcelona. També Nou barris. La gent veu que per canviar les coses el que s’ha d’aglutinar per aconseguir coses, ho han de fer de manera conjunta, no ho poden fer sols”.

A parte de los partidos políticos, en el Clot existen otros grupos de carácter político con

presencia en el barrio. Des de la Forja, un centro “okupado”, que opera la organización juvenil

ARRAN, la cual realiza distintos tipos de actividades tanto de carácter político y reivindicativo,

así como otro tipo de actividades abiertas al barrio y al tejido asociativo. También participan

en la organización de la Fiesta Mayor, así como en otros eventos o reivindicaciones

coyunturales.

El movimiento anarquista, también tiene su arraigo en el barrio y es presente en distintas

reivindicaciones locales y a nivel de ciudad. El movimiento anarquista, junto con otros

colectivos, gestiona el centro social “okupado” llamado la Revoltosa, situado en el vecino

Camp de l’Arpa, pero que aglutina vecinos y colectivos de ambos barrios. En el Centro Social

Okupado Autogestionado (CSOA) La Revoltosa, tienen cabida distintos colectivos que realizan

actividades en el centro como talleres o charlas, así como una biblioteca y una tienda de

intercambio.

A nivel de ciudad, existen plataformas o entidades que también llevan a cabo acciones en el

territorio, un ejemplo de ello es la Plataforma de Afectados por la Hipotecas des de la cual, se

han hecho acciones reivindicativas en el Clot y la plataforma “Unitat Contra el Feixisme i el

Racisme” que también ha realizado acciones en el Clot.

En el mismo sentido, el movimiento del 15M el cual ha tenido un auge importante en todo el

Estado, también ha formado parte de la vida política del barrio del Clot con el nacimiento de

una Asamblea que se reúne regularmente en la plaza Font i Sagué, delante del mercado. Des

de ésta asamblea, se han llevado a cabo movilizaciones de todo tipo y realizado actividades

como pases de video y charlas. Una de las actuaciones más importantes realizada por la

Asamblea en el barrio ha sido la lucha contra los desahucios, a su vez también ha sido

importante su implicación contra los recortes en sanidad y educación, realizando distintos

actos en este sentido, como dar apoyo a los trabajadores y usuarios del Hospital Dos de Maig

frente al intento de cierre del centro, el cual está situado en el barrio de la Sagrada Familia,

pero da cobertura a los vecinos del Clot.

Las asociaciones del Clot participan a nivel de ciudad en diferentes órganos de participación

promovidos por diferentes instituciones, como el Ayuntamiento de Barcelona y el propio

Distrito. Esta participación se vehicula mayoritariamente vía las entidades más representativas

del barrio como la Asociación de Vecinos y Vecinas de Clot-Camp del Arpa o la Federació

d’Entitas del Clot-Camp del Arpa (AVV), las cuales a través de representantes o a través de

otras organizaciones como la Federación de Asociaciones de vecinos y Vecinas de Barcelona

(FAVB), participan en el Consell de Ciutat, en el Consell d’Associacions de Barcelona o en los

procesos participativos de redacción del PAM. Por otra parte, las asociaciones juveniles y de

educación en el tiempo libre, también participan a través de sus estructuras internas en

espacios como el Consell de Joventut de Barcelona.

“Ens arriba la informació de que s’està fent al barri a través de l’Associació de veïns. Aquesta és molt activa. Ens trobem amb ells mínim 2 cops al any i és a través d’ells que vinculen les demandes dels veïns: per exemple van comunicar-nos que hi havia la demanda que no hi havia prous llocs per seure. Posteriorment es van dur a terme passos per donar-hi resposta”. “Hi ha una part de la societat que s’organitza, que lluita, que fa propostes, però els polítics no fan cas d’aquests moviments”.

A nivel de Distrito existen otros órganos consultivos como el Consejo Ciudadano de Distrito

que es el máximo órgano consultivo y de participación del Distrito. La convocatoria de

participación es abierta y algunas entidades, de la misma manera que participan en la

redacción del PAM (Plan de Actuación Municipal) mediante los mecanismos que el

Ayuntamiento pone a disposición de la ciudadanía, también participan en la redacción del PAD

(Plan de Acción del Distrito).

En referencia al barrio, existe también el Consell de Barri, en el cual el Regidor del Distrito,

informa y recoge las aportaciones de los y las vecinas de forma directa a través de la

participación de los mismos.

Por lo que hace referencia a los datos electorales, en las elecciones locales de la última década

(1991-2011), el partido político más votado en el Clot ha sido el PSC y el siguiente partido

político más votado ha sido CIU, que en las pasadas elecciones superó por primera vez al resto

de partidos con el 26,08% de los votos25. En las elecciones al Parlamento de Cataluña los

partidos políticos más votados han sido CIU y PSC. En los años 1992, 1995 y 2006 CIU ha

recogido la mayor votación y el PSC en los años 1999 y 2003. En las Elecciones Generales, a

partir de 1996 la votación mayoritaria ha sido para PSC. CIU solo se ha impuesto al PSC en

1993 con un 34,8%.

La ciudadanía se define políticamente como de izquierdas, concretamente, cercana a partidos

como el PSC, ICV y ERC. Asimismo, el cambio de gobierno socialista al convergente ha

suscitado diferentes reacciones:

“La gent del barri és de tendència socialista. Ara sembla que això s’amaga”. “El color del barri és molt d’esquerres (això es veu en que la societat civil és molt activa, amb moltes ganes de participar) és d’ERC, d’Iniciativa per Catalunya, i en segona, tercera i quarta força CIU, PSC, PP”

“Ha sigut idoni el canvi per agafar oxigen i trencar la generació de certes rutines i tendències que s’havien creat”. “El canvi que hi ha hagut a l’ajuntament no m’ha agradat. Amb l’ anterior govern s’havien aconseguit moltes coses”.

De la relación entre la clase política y la ciudadanía se extraen diferentes reflexiones y/o

valoraciones referentes al trabajo, la utilidad de los/las gobernantes.

“Les coses importants: vivenda, feina, família, les prioritats de la persona la política no hi està donant resposta. La gent està bastant cremada amb els partits polítics. Gent que era militant aquí al barri ha deixat de ser-ho. La gent ha perdut la confiança” “Els polítics actuals, els que estan al govern no estan preparats, no tenen les eines apropiades, no crec que estiguin lluiten suficient. No estan fent de mediadors en conflictes. Han de lluitar per un procés de canvi”.

25

Para analizar la participación política electoral se ha utilizado los datos producto de la construcción de tablas a

partir de la ZEG (Zona Estadística Grande) que incluye Clot y Camp de l’Arpa.

Análisis Sectorial

2.1 TRABAJO Y OCUPACIÓN

La situación del mercado laboral en el barrio del Clot, determina en gran medida la calidad de

vida y el bienestar de los vecinos y vecinas del barrio, así como la propia situación de la

comunidad en general y el estado de la convivencia que se desarrolla en ella.

El barrio del Clot, como realidad no ajena a los cambios que se desarrollan en su entorno, se ha

visto afectado por los efectos de la crisis económica y financiera actual, éstos han dejado

huella tanto en el Clot como en Sant Martí.

En Barcelona hay un total de 112.479 de personas paradas, que representa un 10’5% de la

población activa (1.067.749 personas). A fecha de Octubre de 2012, un 50,76% son hombres y

un 49,24% son mujeres. Si se analiza la evolución del paro registrado en los últimos cinco años,

cogiendo como referencia el mes de Octubre, se describe que en Octubre de 2007, en la

ciudad de Barcelona se registraba un paro de 51.391 personas, 44,77% de hombres y 55,23%

de mujeres. Por lo tanto, se identifica un incremento exponencial del paro registrado a nivel de

la ciudad en los últimos cinco años, concretamente el paro aumenta un 108,62%.

El distrito presenta unos datos preocupantes por lo que respecta al desempleo, la tasa de

desempleo se sitúa en el 11,4%, por encima de la media de la ciudad. Sant Martí, es el cuarto

distrito con más desempleados, por detrás de Nou Barris, Ciutat Vella y Sant Andreu. En Sant

Martí hay 17.60026 personas en paro, supone el 15,64% del total de la población en paro de

Barcelona. La población extranjera en paro de Sant Martí es de 3.41327 personas, esto

representa el 14,3% sobre el total de parados del distrito.

Al focalizar la mirada en el barrio del Clot, la tasa de desempleo se encuentra ligeramente por

debajo de la media de la ciudad de Barcelona, concretamente en el 10.12%.

El porcentaje de hombres en situación de paro es ligeramente inferior en el barrio del Clot al

de las mujeres, mientras que en Barcelona se invierte la diferencia siendo las mujeres quienes

presentan una cifra de paro levemente inferior a la de los hombres. El incremento del paro, y

la falta de ofertas de trabajo, se reflejan en la vida cuotidiana de los vecinos y vecinas del

barrio, y representan una preocupación importante en sus vidas, de ésta manera se refleja en

muchas de las opiniones recogidas, donde describen la situación de falta de empleo.

“hi ha moltes dificultats per aconseguir ocupació en el barri. Especialment en el cas d’homes que no tenen la sortida del servei domèstic”. “L’atur juvenil i la precarietat laboral afecta al barri”.

26

Fuente: Departament d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Octubre 2012. 27

Nota: los datos mas recientes son de 2011

2

La evolución del paro registrado según la nacionalidad de la población activa describe que las

personas extranjeras paradas en la ciudad de Barcelona representan el 20.35% del total a

fecha de diciembre de 2012, expresando un incremento de más de ocho puntos respecto los

datos de Octubre de 2007 (12,78%).28 Mientras que en octubre de 2007 la cifra se situaba en

6.573 personas, cinco años más tarde, en 2012 la cifra ya se sitúa en 22.622 personas. Esto

representa un incremento del paro de 312,83%.29

Otras opiniones, expresan la dificultad de encontrar trabajo para las personas inmigradas, que

si el hecho de no estar en situación regular en muchos casos supone una dificultad añadida,

con la falta de empleo, la situación empeora.

“Las vivencias y experiencias respecto al mercado de trabajo y la ocupación por parte de las personas inmigradas del barrio se centra en la inexistencia de ofertas de trabajo aun teniendo el permiso de residencia y trabajo, el aumento de personas cualificadas en el sector sanitario que acceden a ocupaciones donde antes no se requería una formación como vía de acceso » “Cuando no tenía permiso de trabajo me llegaban muchas ofertas de trabajo que no podía aprovechar por qué no me podían contratar. Ahora que tengo permiso de trabajo no me llega ni una oferta… en mi empresa pido más horas para llegar a fin de mes y me dicen que me conforme con lo que tengo porqué otros no tienen nada”.

Respecto a la ocupación de las personas inmigrantes y el mercado laboral en su conjunto,

algunas opiniones recogidas, apuntan a un cambio sustancial en las relaciones que se

establecen en el marco laboral entre la población autóctona y la población inmigrante. Las

opiniones apuntan a un cambio en la predisposición de la población autóctona hacia ciertos

trabajos, que en otra época no tenían demanda entre la población española, y ahora debido a

la situación actual, vuelven a tener demanda. Aun así, sigue existiendo una reticencia por parte

de la población autóctona para asumir ciertos trabajos.

“Se identifica un cambio en la predisposición de las personas autóctonas a ocupar puestos de trabajo que antes rechazaban y que eran desarrollados por personas inmigradas. Aún así las expectativas en relación al salario, el horario y demás condiciones laborales hacen que sean las persona inmigradas las que mayoritariamente lleven a cabo los trabajos de cuidado de personas en domicilios”. “Hi ha ofertes laborals com atendre a gent gran en domicilis particulars que no volen les persones d’aquí. Les sud-americanes estan més obertes a acceptar tot tipus d’ofertes i feines”

El barrio del Clot, recibe asistencia en materia laboral, desde la Oficina de Treball de la

Generalitat ubicada en el barrio vecino de la Verneda. Mediante éste recurso, los ciudadanos

pueden obtener acceso a cursos ocupacionales, a la bolsa de trabajo y a un orientador laboral.

Des de la oficina de trabajo, también se pueden realizar todos los trámites referentes a la

contratación de personal, así como el pago de tasas y otro tipo de servicios.

En el barrio del Clot se encuentra también la Fundació Claperós, fundada en el 2006, que

trabaja promoviendo el cumplimiento por parte de las empresas catalanas de la

responsabilidad social empresarial, y la orientación, formación e inserción laboral de las

personas.

28

Font: Departament d’estadistica de l’Ajuntament de Barcelona. 29

Font: Departament d’estadistica de l’Ajuntament de Barcelona.

El Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de Sant Martí, ubicado en el Centro Cívico Besós es un

equipamiento juvenil que ofrece servicios de orientación, atención y asesoramiento a la

población joven sobre vivienda, formación, trabajo, salud, ocio, entre otros. La atención en el

barrio del Clot se realiza una vez a la semana a través del programa Antena Jove del Clot que

tiene su espacio en el EAMP.

Los y las ciudadanas del Clot pueden ser atendidas y hacer uso de otros recursos que, aun no

encontrarse ubicados en el barrio, son próximos como por ejemplo: Barcelona Activa 30(Agencia de desarrollo local del Ayuntamiento de Barcelona, integrada en la su Área de

Economía, Empresa i Ocupación) que ofrece acompañamiento a la ciudadanía en procesos de

autocupación, capacitación y formación profesional, da soporte a las empresas de la ciudad,

realiza acciones de promoción de la ciudad de Barcelona, entre otras actuaciones.

2.2 EDUCATIVO (Formal, no formal e informal)

Para poder ofrecer una visión global del panorama educativo del barrio del Clot, debemos

tener en cuenta no sólo los equipamientos destinados a la formación académica en un sentido

estricto de la palabra, como podrían ser los centros de educación primaria o los institutos de

educación secundaria (educación formal), sino que también los espacios donde se ofrece una

educación no formal entendiendo que son aquellos tienen lugar fuera del ámbito escolar y en

los que se realiza una educación intencional y metódica. Se da en una amplia variedad de

espacios y sus caracteres son lúdicos, socioasistenciales y socioculturales. Como ejemplos de

instituciones de educación no formal se pueden destacar: servicios y recursos donde se

realizan actividades extraescolares, casales infantiles, esplais, ludotecas, entre otros. Hay que

tener en cuenta también los espacios, donde por el tipo de relaciones que se establecen, se

convierten en espacios informales de aprendizaje. Éstos espacios pueden ser tan naturales

cómo la calle, el parque o el transporte público, espacios que cumplen unas condiciones

singulares de interrelaciones entre ciudadanos.

En relación con los recursos educativos formales, el barrio del Clot cuenta con dos guarderías públicas (LLI La Farinera, LLI El Clot de la Mel), cuatro privadas (LLI Giravolt, LLI Ter Vint, LLI Tabatha, LLI Serralada), tres colegios públicos de educación infantil y primaria (CEIP La Rambleta del Clot, CEIP Escola Cases, CEIP La Farigola del Clot), un instituto público de educación secundaria (IES Salvador Espriu), y un centro concertado de educación infantil, primaria y secundaria (Escola tècnica professional del Clot). Así como un aula de formación de adultos/as (AFA Rambleta del Clot).

El distrito de Sant Martí es el primer distrito de la ciudad con respecto al porcentaje de

alumnado en centros públicos (un 61,24% en enseñanza básica, 3 a 16 años). Supera

ampliamente el porcentaje de la ciudad (del 40,11%)31. Sant Martí es también el distrito con

30

Fuente: http://www.barcelonactiva.cat 31

L’escolarització a la ciutat de Barcelona, Curs 2011-2012. Recull estadístic. Maig 2012. Consorci d’Educació de Barcelona Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona.

una mayor demanda atendida en educación infantil pública (65,4%), por encima de la media

de la ciudad (53%).

La tasa de concentración de alumnos extranjeros por centro, en el barrio se sitúa en el 13,432%

de media. En Sant Martí, de un total de 42 centros públicos hay 12 con una concentración de

alumnado extranjero por encima del 30%33. El momento en el que se produce la llegada al país

y al barrio, así como las diferencias culturales existentes en función de la cultura condicionan

la vivencia del proceso de adaptación de los nuevos alumnos a los centros educativos. Las

percepciones de la implicación familiar en el proceso educativo tienen para los y las vecinas un

componente cultural.

“Els xinesos estan més integrats a nivell escolar però no es així a nivell de les famílies, les quals no participen en cap de les activitats proposades per l’escola”. “Amb altres famílies de diverses procedències detectem que la manca d’integració i de participació te a veure amb problemàtiques familiars i econòmiques”.

La situación actual de los centros educativos dista de los modelos educativos anteriores. La

comparativa entre ambos es un ejercicio recurrente, muy presente en las conversaciones de

los vecinos y vecinas del Clot aunque se percibe un buen nivel de calidad educativa de los

centros formales del barrio identificándose a su vez diferencias en función del centro y del

reconocimiento que este tiene en la población:

“La qualitat de l’ensenyament s’ha de millorar, s’ha arribat al límit en molts temes”. “Cal fer un replantejament de l’educació tant a les escoles com als instituts. Cal reflexionar entorn les noves formes de relació entre les persones. Introduir d’una manera clara l’educació social als espais educatius, no només als espais d’educació formal, sinó també els espai d’educació no formal”.

“La gent de la idea de la fama que tenen algunes escoles o instituts, i aquesta sensació es molt difícil de canviar, com per exemple el Sant Josep de Calassanç”.

La situación de crisis actual y los reajustes presupuestarios en el ámbito educativo son

aspectos que preocupan y generan desagrado general. Tanto la ciudadanía como los recursos

técnicos destacan los efectos negativos de la situación actual así como los impactos futuros en

las nuevas generaciones:

“La situació als centres educatius és molt dolenta i els professors estan molt preocupats. S’ha reduït el professorat, no hi ha diners per material i fins que no passen quinze dies no es cobreixen les baixes”. “Els futurs ciutadans estan en una situació de molt de risc. Els mestres comencen a estar desmotivats per la situació i això està fent disminuir la qualitat de l’educació. S’hauria d’invertir en educació per ser en un futur competitius”.

En el barrio del Clot, tiene presencia la educación no formal al encontrar muchas iniciativas en

el terreno socioeducativo que ofrecen una educación enfocada al ocio y al tiempo libre.

32

L’escolarització a la ciutat de Barcelona, Curs 2011-2012. Recull estadístic. Maig 2012. Consorci d’Educació de Barcelona Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona 33

L’escolarització a la ciutat de Barcelona, Curs 2011-2012. Recull estadístic. Maig 2012. Consorci d’Educació de Barcelona Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona.

Encontramos en el barrio cuatro entidades dedicadas a la educación en el tiempo libre,

orientadas a los más pequeños: l’Esplai SCV, el Centre d’Esplai Joan Suñol, l’Agrupament

escolta K-2, l’Esplai Xino-Xano. La tarea educativa y pedagógica que desarrollan es reconocida

y su papel activo y de vinculación con el barrio parte de su seña de identidad:

“L’esplai, com a iniciativa social que ofereix un espai educatiu no formal, participa activament de les activitats de barri que es proposen des de la Federació d’Entitats”. “L’equip de monitors/es de l’esplai desenvolupa un seguit d’activitats com per exemple visites a altres associacions del nostre barri (Casal de Gent Gran), gimcanes fotogràfiques o la tradicional Cadena de Favors (activitat on els nens i nenes interactuen amb els comerços del nostre barri)”.

La representatividad de toda la diversidad cultural existente en el barrio no siempre está

presente en estos espacios educativos aunque se realizan actuaciones para trabajar la

interculturalidad:

“Els nens i nenes de l’esplai son d’entre el 70-80% de l’escola ETP Clot (amb la que compartim espai) i això es determinant. La resta són del barri o de fora del barri. Els diferents col·lectius de diverses procedències que conviuen al barri estan representats menys els xinesos i el col·lectiu del Pakistan”. “Amb la nostra intervenció educativa treballem la interculturalitat des dels valors que configura el ideari del centre d’esplai. És important mantenir la identitat pròpia, construint una cultura oberta a la resta. L’equip de monitors/es treballen amb gran esforç per transmetre l’actitud de comprensió vers altres cultures i religions”.

Las personas que participan de dichas entidades valoran como necesaria la creación de una

plataforma socioeducativa del tiempo libre que permita el contacto y genere espacios de

encuentro entre asociaciones y entidades del sector:

“Caldria crear una plataforma socioeducativa de lleure, que fos un espai de trobada de les associacions i col·lectius que tinguessin a veure amb l’acció educativa en temps de lleure. Aquest espai podria ser per compartir experiències i però també per fer front comú a les reivindicacions més concretes”. “Es necessari el contacte directe entre associacions/entitats dedicades a l’educació en el lleure per a compartir un espai de coneixement i reivindicacions concretes que ens afecten. Remarca que aquest es un procés complicat, i que l’hauria de liderar persones disposades a treballar alguns anys (més de dos) per poder-ho engegar i consolidar”.

Desde el mes de noviembre de 2012 se está llevando a

cabo una experiencia de aprendizaje y servicio con

jóvenes del Clot (de 16 a 19 años) interesados en crear

un programa de radio. Junto al equipo del Ateneu del

Clot se realizan las acciones formativas necesarias para

que los jóvenes participantes puedan crear y conducir

su propio programa de radio de proximidad.

Esta iniciativa34 se cuenta con el soporte y participación de Radio Ateneu del Clot y el

Ayuntamiento de Barcelona (Distrito de Sant Martí).

34

Programa de Radio Joven “Dos Quarts de Clot”. Impulsada por Proyecto ICI, Ateneu del Clot, IES Salvador Espriu y Recursos Técnicos de Distrito.

Los jóvenes realizando el Programa de Radio

Además, en el barrio existen también las Asociaciones de padres y madres (AMPAS) que

forman parte de la Coordinadora de AMPAS Clot- Camp de l’Arpa. Las AMPAS, vinculadas a los

centros educativos del barrio, realizan actividades socioeducativas con los más pequeños como

señalan las conclusiones del proyecto de Temps de Barri, temps educatiu compartit (2008)35.

La naturaleza activa y dinámica de las personas que forman parte de las AMPAS da paso a una

programación amplia y variada que pone en el centro las actividades infantiles pero a su vez

ofreciendo espacio para actividades destinadas a las familias. También hay que decir que los

niveles de implicación en la participación del AMPA son variables:

“També organitzem i dinamitzem activitats per a les famílies, però no son gratuïtes. Ja que destinen la majoria del nostre pressupost a realitzar activitats per als nens i nenes”. “Els pares i mares que participen a l’Ampa son molt actius, tenen ganes de fer coses. La implicació varia, sempre hi han persones que assumeixen més feina que d’altres. La meva funció també es mirar d’equilibrar aquest fet, ja que l’excés de feina pot comportar que es cansin de ser a l’Ampa”.

Como equipamiento educativo no formal destaca también la ludoteca “El Xalet del Clot”, con

un gran espacio y mucha afluencia de usuarios/as, es muy conocida por las familias. La

presencia de diversidad cultural es casi inexistente, aspecto que relacionan con la ubicación:

“A la ludoteca tenim poca immigració, només un 1%. Estem ubicats al Clot de la Mel i aquí hi ha poca immigració, és un zona del barri que es va edificar nova fa 12 anys. La majoria dels nostres usuaris venen de l’escola concertada dels jesuïtes de la Rambla Guipúscoa. Allà també tenen poc alumnes de procedència estrangera, només la ràtio mínima que els deriven des de serveis socials”.

En este apartado también se debe debemos hacer referencia a la Sala de Lectura del Clot, en

la cual se ofrece un lugar polivalente con biblioteca, zona de estudio, acceso a internet así

como la realización de múltiples actividades sobretodo enfocadas al público infantil, como

cuentacuentos o una zona de juegos relacionados con la lectura.

Recientemente se ha inaugurado la biblioteca Caterina Albert ubicada en el barrio vecino de

Camp del Arpa a la antigua fábrica Alchemika. Aunque no se encuentre en el Clot, por su

proximidad, puede ser un recurso utilizado por los y las vecinas. En el barrio está prevista la

apertura de una Biblioteca (reivindicación histórica de las entidades del Clot) a la plaza de Les

Glories, en el mismo edificio que acogerá la sede del Museo Disseny Hub Barcelona, que dará

cobertura a los y las vecina del Clot como también los barrios fronterizos como el Poblenou, el

Fort Pienc o la Sagrada Familia.

Los espacios o contextos informales de aprendizaje se dan de forma natural en situaciones

donde se dan una serie de interrelaciones entre vecinos, ya sean “autóctonos” o “extranjeros”,

y entre ambos. Estos espacios pueden darse de forma natural en la calle, en las plazas, en

equipamientos públicos, en el transporte público… En el caso del Clot, observamos cómo estos

espacios se centran en el Parc del Clot debido a las relaciones que se establecen entre sus

usuarios, así como en las calles comerciales del barrio y el Mercado.

35

Diagnosi Educativa de Barri, el Clot i el Camp de l’Arpa del Clot, Distrito de Sant Martí, Novembre 2008. Realitzat per Direcció d’usos del Temps, Institut d’Educació, Districte de Sant Martí i Fundació Jaume Bofill.

2.3 SANITARIO

Por lo que se refiere a la Atención Primaria, el barrio de Clot pertenece administrativamente al “SAP Litoral de Barcelona” (Servicio de Atención Primaria) y al “SAP Dreta Eixample” y tiene como hospitales de referencia el Hospital del Mar (en el Barrio de la Barceloneta) y Hospital de Sant Pau. El barrio es atendido desde unas áreas básicas de salud, diferentes a la división territorial de barrio. Así el Clot es parte de dos áreas básicas de salud: Barcelona 10-G y Barcelona 10-E. Esta última área es atendida desde el CAP Encants (ubicado al norte del barrio de Camp d l’Arpa) el cual también atiende a los y las vecinas del Camp de l’Arpa, Horta Guinardó y Congrés. Por otro lado, Barcelona 10-G es atendido desde el CAP Clot que se encuentra en el mismo barrio del Clot. Ambos cuentan con los servicios de Atención a la Salud Sexual y Reproductiva (PSAD-ASSIR) y el Centro de Salud Mental Adultos (CSMA).

El requerimiento de desplazamiento que deben realizar los ciudadanos del Clot que tienen

asignada la atención sanitaria en el CAP Maragall muestra su desagrado por la lejanía y las

dificultades de transporte.

“El CAP està fora de l’àrea bàsica; les persones que atenem del Clot i que viuen a baix ho tenen força lluny. No hi ha facilitat de transport: hi ha un bus de barri però no passa per totes les zones del barri. No és una causa que faci que no vinguin al CAP, però fa que molta gent gran acabi venint en taxi”. “Potser hi ha un CAP al Clot, però hi ha gent que han d’anar al CAP Maragall... i això està llunyíssim”.

Esta división de zonas básicas sanitarias (ABS) tiene un total de 44.189 personas aseguradas, la 10-E con 18.626 y la 10-G con 25.563.36 El distrito de Sant Martí cuenta con un Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) ubicado en la zona Fórum que ofrece tratamiento ambulatorio especializado a las personas con drogodependencias a personas de todo el Distrito. El Clot es un barrio equipado y bien distribuido en servicios: farmacias, herbolarios entre otros. En general, la valoración respecto al volumen de servicios sanitarios percibida por la población del Clot es positiva. Las farmacias son recursos sanitarios de proximidad que tienen una relación directa con los vecinos y vecinas, a través de ellas se adquiere una visión global e integral de sus niveles de salud, necesidades, patologías. En algunas ocasiones estos recursos no se sienten reconocidos por la administración como interlocutores clave con los que hay que contar en espacios de debate y decisión:

“Des del punt de vista sanitari, en una farmàcia, estàs més proper a les persones, coneixes les seves necessitats i mancances”.

36

Registre central de persones assegurades (RCA).

Distribución zonas atención sanitaria

“Crec que juguem un paper molt important de prevenció i que no es té prou en compte. Per exemple quan hi ha reunions al barri en les que es puguin tractar temes que afecten a la salut se’ns hauria de convidar i tenir-nos en compte. Aquest oblit és un problema generalitzat però que també es dona al barri del Clot. El farmacèutic té molt a dir i no se’l té prou en compte”.

Se identifica una cierta relación de dependencia hacia el técnico/a farmacéutico a causa de su

proximidad con el cliente. El perfil de persona que más acude a la farmacia son personas

mayores que dan, además de un uso sanitario, un uso social a las farmacias:

“Pel que fa a la relació amb els clients, destacaria que la gent és fidel i agraïda, això té a veure amb el tracte de proximitat. La clientela té una dependència important amb el farmacèutic/a, ja que confien amb el teu criteri i estàs més pròxim que els centres de salut”. “la gent gran és el grup d’edat que presenta una major polimedicació. A més a més a la farmàcia hi ve molt gent gran que viu sola i que venen a parlar perquè no tenen amb qui fer-ho”.

La instauración de medidas como el euro por receta y el co-pago sanitario, han generado

malestar en las farmacias al aportar una nueva función que no se había dado hasta el

momento también entre la ciudadanía:

“Amb els canvis que a han tingut lloc en els darrers mesos amb el tema de les receptes tenim una càrrega burocràtica i hem de dur a terme una feina que no ens pertoca: ser cobradors i no farmacèutics. Des del meu punt de vista la gent del barri però ho ha viscut bé, accepten perfectament el nou funcionament”. “Llegué aquí totalmente sana y hace una año me detectaron artritis reumatoide. La atención sanitaria que me han dado siempre ha sido buena, nunca me he sentido marginada. Lo único malo es la subida del porcentaje que hay que pagar por los medicamentos y el euro por receta”.

La situación de salud, el nivel de autocuidado de las personas ha mejorado en los últimos años.

La participación en actividades de promoción de la salud y habitos saludables son prácticas

cada vez más extendidas:

“La situació de salut de la gent ha millorat molt: la gent té molta cura d’ella mateixa. La salut ara ja no només esta delegada als centres de salut, ells per exemple es prenen la pressió a casa”. “La gent té un bon nivell d’autocura en general, en els casos en els que menys és per una manca de suport familiar i econòmic”.

Los problemas de salud que más afectan a la población del barrio son la obesidad, el aumento

de las enfermedades mentales vinculadas la ansiedad provocada por la crisis, la hipertensión

arterial y las patologías crónicas:

“A nivell de malalties i patologies la situació del barri no difereix de la d’altres barris. Hi ha casos d’obesitat perquè la gent menja malament per exemple, però ni més ni menys que en altres zones de Barcelona”. “Si analitzéssim fent explotació de dades segurament sortiria que la hipertensió arterial és la patologia més atesa, però he de dir que veiem molta patologia crònica: diabetis, hipertensió, insuficiència cardíaca, MPOC i gent gran”.

“Amb la situació de crisi ha augmentat el volum de malalties mentals (estats depressius associats a la crisi). En aquest increment ha influenciat l’alt volum de gent que s’ha quedat sense feina, el fet que els fills tornen a casa dels pares. També es veritat que temps enrere aquest tipus de patologies no estaven identificades, quedaven una mica amagades i per aquest motiu no eren tan visibles com ara”.

A los estados de ansiedad vinculados a la situación de crisis económica se le han sumado (en

las épocas de grandes flujos migratorios) malestar, angustia, depresión ante la elaboración del

duelo migratorio sobretodo en mujeres:

“En el CAP, en els moments d’arribada forta d’immigrants llatins (sobretot Equatorians) s’havia detectat casos de síndrome d’Ulises en persones immigrades, sobretot dones. Aquest fet es donava ja que elles eren les primeres que arribaven deixant fills i família al país d’origen”.

La percepción de los profesionales sanitarios del barrio es que el colectivo de gente joven no

es asiduo de los centros de salud, únicamente acuden a ellos cuando presentan sintomatología

puntual y aguda. Respecto a la gente mayor la soledad, el deterioro de la movilidad, las

demencias y enfermedades terminales son los principales problemas de salud que presentan:

“la gent jove freqüenta poc el CAP, no tenen patologies cròniques, sinó que quan venen és per patologies agudes: refredat, grip, etc”. “De l’atenció amb la gent gran destaco sobretot la soledat. Més en casos de dones que d’homes. Tenen recolzament de fills però tot i així aquests treballen, fan la seva... son els pacients que tenen més patologia crònica per el tema de l’edat. Moltes vegades venen en parella al metge”. “De les visites a domicili ressaltaria que el motiu de visita és el deteriorament de la mobilitat sobretot en gent gran però també en joves, demències i malalts terminals (sobretot majors de 75 anys”.

Los avances tecnológicos y la creación de programas informáticos específicos para el uso en los

centros de salud (ambulatorio) ha significado un avance y ha agilizado y facilitado la tarea

asistencial. Gracias a las nuevas tecnologías se cuenta con el historial clínico informatizado, se

ha producido una mejora en la gestión documental y en las posibilidades de atención a los

usuarios.

“el sistema informàtic a ajudat molt a tenir control dels aspectes de salut: ara el personal sanitari pot aportar més informació a les persones, per exemple els hi apareix quan s’han de vacunar i poder fer el recordatori al pacient”. En l’aspecte qualitatiu també s’ha produït un salt ja que s’ha guanyat en seguretat per a les persones. El sistema informàtic fa creuament de dades i per exemple detecta medicaments incompatibles”.

El CAP-Clot aporta la reflexión y el análisis vinculado al proceso de cambio que ha sufrido el

sistema sanitario que se ha caracterizado por la evolución de un modelo de tendencia más

asistencialista a un modelo que sitúa al paciente como agente activo. El acceso directo a la

información médica mediante las nuevas tecnologías también provocan que los usuarios del

centro de salud se dirijan a él habiendo hecho una búsqueda previa e identificando su

sintomatología con la patología correspondiente aspecto que en algunas ocasiones puede

considerarse positivo y en otras pueda generar una preocupación no contextualizada y sin una

base médica al dar credibilidad a toda la información que aparece en la red:

“Creiem que s’ha produït un canvi de model, s’ha passat d’un sistema més assistencialista a un nou model en el que al client se’l informa i aquest té un paper més actiu, ell es el responsable i realitza la presa de decisions, el professional tan sols l’informa. Des de la nostra experiència els pacients viuen bé aquest canvi. En aquests moments també és dona més informació als pacients de la seva malaltia, del que té, del que podria tenir, de què ha de fer”. “la gent també té un millor accés a la informació i molta gent sap més que tu de la pròpia malaltia. A través d’internet pots obtenir un munt d’informació, ara ja no és el metge el que ho sap tot. Ens trobem gent a la consulta que et planteja: tinc això oi? I encerten”.

De manera recurrente en los centros de atención primaria se realizan demandas de índole no

sanitaria sino social. Estas se derivan y gestionan por el trabajador social del Centro de

atención primaria (CAP):

“Ens trobem de manera habitual amb demandes que van més enllà d’aspectes sanitaris (sobretot temes socials, de cura, de prestacions). Volen que els hi solucionis els problemes. Per això, en el nostre cas, la figura del treballador social del CAP és imprescindible. És clau. Fa 12 anys que hi és i no sabríem que fer si no comptéssim amb ell. Amb la gent gran sobretot la problemàtica és social i ho vinculem amb el treballador social”.

Los centros de atención primaria llevan a cabo diferentes actuaciones en el barrio en

colaboración con entidades y recursos del territorio:

“Des del CAP es participa realitzant diferents xerrades de caire comunitari al Casal del Gent Gran Joan Casanelles. En aquests espais preguntem quins son els temes que interessen i a partir d’aquí es planifiquen els continguts de les xerrades”.

Al mismo tiempo, es importante apuntar el desarrollo de un proyecto comunitario orientado a

mejorar la gestión de situaciones conflictivas que se pueden dar en las comunidades de

vecinos donde habitan personas con diversas enfermedades mentales que no acostumbran a

estar conectadas con la red de salud mental. Éste proyecto nace como una iniciativa

comunitaria fruto del proceso de reflexión y consulta llevado a cabo por representantes

políticos, recursos técnicos y ciudadanía, realizado durante la elaboración del Plan de Futuro

(2010). A partir de este proceso de diagnostico y de la demanda de los vecinos y servicios

sociales, se centra en el trabajo en red de diferentes profesionales de recursos sanitarios como

el Trabajador Social del CAP, CSMA, técnicos de Servicios Sociales, AVV y el Proyecto de

Intervención Comunitaria Intercultural.

Cabe destacar también la propuesta “Fent un Clot Saludable”

que se enmarca en la definición de las “5 vies per a la salut”

que incluye un conjunto de propuestas para mejorar el

bienestar a través de diferentes acciones que las personas

puedan desarrollar en su vida cuotidiana. En este sentido se ha

desarrollado un trabajo para fomentar los hábitos saludables, y

en concreto los hábitos alimentarios saludables generando

“l’Espai de Menjars Saludables Interculturals” al Casal de Gent Gran Joan Casanelles a través

de la implicación de diferentes entidades y recursos del barrio.

Taller de “Comidas Interculturales”

La realización de acciones de información y campañas de concienciación sobre la importancia

de desarrollar hábitos saludables y los efectos adversos de la automedicación han generado un

impacto positivo en la ciudadanía:

“Actualment la gent està més conscienciada en temes de salut, també hi ha més autocontrol i això ha vingut donat perquè s’ha pogut dur a terme accions d’informació i campanyes de conscienciació”. “Una de les tasques que realitzem és fer un seguiment dels tractaments farmacològics, en els casos de patologies cròniques: fem un cop a l’any un seguiment de si saben que prenen, perquè, assegurar que no prenguin res que no els hi toqui, etc.”

En el CAP-Encants donde se atiende a la ciudadanía del área básica de salud Barcelona 10-E, se

realizan acciones de educación grupal vinculadas a la promoción de la salud de personas sanas

y personas con una misma patología. Se valora muy positivamente el espacio y sus impactos en

los y las personas que asisten. La participación en estos espacios se da mayoritariamente por

parte de mujeres autóctonas de mediana edad.

Los técnicos sanitarios a los que se ha coloquiado perciben que los centros sanitarios son

espacios donde coinciden personas de todas las culturas y donde se han dado situaciones

donde operan los prejuicios y las actitudes xenófobas:

“S’han viscut certes situacions en les que es feia palès actituds xenòfobes. Em vist com a les sales d’espera de les consultes i davant d’usuaris immigrants fer el comentari de aquesta gent ha vingut a robar-nos els diners. També ho hem vist en el cas de les llistes d’espera, on les persones autòctones s’han queixat del llarg temps que els ha trigat la programació d’una prova o intervenció i han verbalitzat que això es degut a les persones immigrades”. “Els usuaris que s’atenen al CAP tenen la percepció i diuen s’atén primer als estrangers i després a nosaltres”.

Los centros de atención primaria identifican diferencias en la utilización y regularidad en las

visitas, demandas específicas a los centros sanitarios por parte de personas autóctonas e

inmigrantes así como en función del país de origen de estas:

“Al CAP no arriba la població Xinesa. Pensem que és perquè tenen la seva pròpia medicina. Quan viatgen al seu país es fan allà les revisions, etc. A més a més no es veu població xinesa gran. En el moment que tenen alguna malaltia o estan a punt de morir se’n van al seu país”. “Amb la població musulmana ens hem trobat de manera regular amb la petició que les dones volen que les visitin dones. Aquí hi ha ginecòleg home i tothom demanava canvi a una ginecòloga dona. Ara des del ICS s’ha decidit que aquest no pot ser un motiu de canvi. Seria discriminatori per l’home”. “Les persones musulmanes, pakistaneses i xineses amb un nivell baix de castellà, venen acompanyats per una persona que els fa de traductor”.

Una de las dificultades expresadas en la atención de personas inmigradas es fruto de las

diferencias en la nomenclatura de los medicamentos así como del vocabulario:

“Una de les dificultats amb la que ens trobem és quan la persona porta una medicació del seu país i necessita que li donis una cosa similar que li vagi bé: per a poder donar-hi resposta has de fer la feina de buscar què és, per a què serveix i donar-li una cosa equivalent”.

“Amb la població llatina ens trobem que fan us de paraules concretes que no es fan servir en el castellà d’aquí. A mesura que les sentim les anem incloent i sinó el que es fa en aquests casos es confirmar que és el que t’estan volent dir”.

No se detectan diferencias en las patologías que presentan las personas inmigradas y las

autóctonas. En su gran mayoría el porcentaje de personas inmigradas son de mediana edad y

jóvenes, este elemento hace presenten un buen nivel de salud y en consecuencia la utilización

normalizada de los recursos sanitarios:

“No detectem que hi hagi diferències en les patologies que presenten les persones migrades i les autòctones”. “La gent que arriba és població sana, jove i amb bon estat de salut. Que no fa ús abusiu del sistema de salut públic. Qui més l’utilitza son els familiars que arriben. La proporció és petita. A més a més, al barri no hi ha factors de risc associats a la immigració”.

A continuación se analizan diferentes datos sobre salud: salud percibida y mortalidad. A nivel

de distrito contamos con la Enquesta de Salut 2006 de la Agencia de Salud Pública, que detalla

datos a nivel de distrito sobre la salud percibida.

A partir de estos datos, vemos que el 24,4% de los encuestados del distrito de Sant Martí,

percibe su salud como regular o mala y un 34,9% como excelente o muy buena, como buena

un 42%37 . Las personas que provienen de países en vías de desarrollo evalúan peor su estado

de su salud, que los que provienen de países desarrollados o autóctonos. El 51,2% lo evalúan

como regular o malo, la tendencia de los hombres es a valorar su estado de salud como

“regular”, mientras que las mujeres lo perciben como “malo”.38 El 16,6% de las y los

encuestados están en riesgo de mala salud mental. Siendo los autóctonos quienes tienen un

índice de mayor índice de riesgo (16,5%), mientras que las personas de países en desarrollo

presentan un índice de riesgo menor 13,5%39.

Por lo que respecta a los datos de mortalidad40, el barrio del Clot, presenta una tasa de

mortalidad del 6,1 por mil habitantes, inferior a la media de la ciudad que es del 8,9 mil/hab.

Aun así, la presencia de dos de las vías más importantes de acceso a Barcelona (Gran Via y Av.

Meridiana), hacen que sea relevante destacar el número de personas lesionadas por accidente

de tráfico (198 en el año 2002, 111 en el 2010) y el número de peatones atropellados en el Clot

(25 en el 2002, 11 en el 2010) que en los últimos años presenta una tendencia clara de

disminución.

A partir de las cifras expuestas, las AMPAS solicitan la ejecución de un

programa que promueva vías de acceso seguro a las escuelas, teniendo

en cuenta que algunos centros educativos se encuentran cerca de

grandes vías urbanas. Algunas de estas medidas ya se han llevado a cobo

como los “caminos escolares” (definidos por el Ayuntamiento como

itinerarios que permiten a los niños y niñas desplazarse a pie entre su

37

Enquesta de Salut 2006 de la Agencia de Salut Pública. 38

Enquesta de Salut 2006 de la Agencia de Salut Pública. 39

Enquesta de Salut 2006 de la Agencia de Salut Pública. 40

Fuente: Moviments demogràfics 2011. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. INE.

“Caminos Escolares”

casa y el centro educativo de forma autónoma, segura, saludable y sostenible) o la mejor

señalización de algunos puntos.

La crisis y los recortes han afectado de manera significativa al sistema de salud, ha aumentado

las listas de espera, cerrado quirófanos, reducción de los recursos humanos, disminución de la

elaboración de estudios y estadísticas del ámbito de salud, entre otras consecuencias:

“Sobre les retallades, els pacients sents que en parlen, que ho comenten, però no ho viuen d’una manera directe a nivell sanitari, no els afecta en la qualitat de l’atenció que els oferim, ho cuidem molt, ho noten més en el tema de l’euro per recepta, que ha fet que potser si que hi hagi una certa davallada en les demandes de receptes”. “Hem desenvolupat molta tasca comunitària però ara amb un 25% menys de la plantilla s’ha reduït molt. Actualment no s’estan cobrint les baixes i el que s’està realitzant és una reagrupació de tasques. Tot i la reducció de recursos personals, en la vacunació no s’ha reduït. S’ha ampliat la vacunació de la varicel·la (era una dosi i ara son dues), ara es posa la vacuna del papil·loma”. “L’impacte de la crisi s’ha traduït en l’augment de les llistes d’espera, llistes d’espera d’intervencions quirúrgiques sobretot”.

“Abans es feia més estudis, estadístiques. Aquesta feina requeia més en els professional (havia de fer jo les memòries) ara no ho fem directament nosaltres i s’ha reduït molt el volum d’anàlisi de dades, això no és positiu”

Des del personal sanitario se percibe en el barrio del Clot una amplia cultura de mutua, al

expresar que mucha gente hacia uso de recursos sanitarios privados. La crisis económica ha

influido en las rentas de los y las vecinas del Clot y en consecuencia han disminuido sus

posibilidades económicas, aspecto que los profesionales de la salud relacionan con un

aumento de la demanda de atención.

“és un barri que tenia molta cultura de mútua. Hi ha molta gent gran que tenen assignat aquest CAP però que les proves a fer les realitzen a través de la mútua. Això ara amb la crisi però ha canviat ja no hi ha tanta gent que pugui mantenir la mútua, tot i així no hem notat per aquest tema un augment significatiu de volum de demanda degut a la crisi, ja que es visiten al CAP i a la mútua realitzen les proves complementàries”. “la gent ha deixat de tenir mútues, l’any passat ho vam notar molt. La gent venia a fer-se la revisió aquí perquè havien deixat ja les mútues”

2.4 TIEMPO LIBRE, CULTURA, DEPORTE

El Centro Cultural La Farinera, que está gestionado por la Federació d’Entitats, es un centro

que vértebra los agentes culturales del barrio. Este centro cultural, ofrece una programación

cultural muy variada durante todo el año y participa en la vida cultural y festiva del barrio

dando apoyo por ejemplo en actividades relacionadas con el calendario festivo del barrio

como la Fiesta Mayor, Carnaval o la “Revetlla de Sant Pere” justo después de Sant Joan.

Como ya se ha comentado, el centro está gestionado por la Federació d’Entitats, la cual cosa

hace que la programación y el uso del centro, este muy ligado a la vida asociativa del barrio. A

parte el centro, también acoge diferentes entidades del barrio que forman parte de la

Federación y que utilizan el edificio como sede, como “Dones i Comunitat”, “A.T. El Partiquí”,

“Associació Musical Gèrminans”, “Sant Martí amb el Sàhara”, “Mestres per Bòsnia”, “Taller

d’història”, “Ball de Bastons” y la “Coordinadora de Teatre”.

Por otra parte, cabe decir que el Centre Cultural la Farinera, también se ha convertido en un

equipamiento cultural de referencia, no sólo en el barrio sino también en la ciudad de

Barcelona, prueba de ello es que el centro acoge ciclos a nivel de ciudad, como el “Say it loud”

(festival de música negra), “L’expressió directa” o el concurso de grupos noveles

“Emmaketa’m”.

Se destaca también el papel significativo de las

entidades en la promoción de la cultura popular en el

territorio. Els castellers de Barcelona, fundada el año

1969 en el Clot, la Colla dels Diables nacida en el

1970, els Falcons de Barcelona, la Colla de Bastoners

son claros ejemplos de la amplia actividad vinculada a

la cultura popular que se desarrolla en el barrio.

En el barrio también encontramos diversos grupos de teatro amateur, algunos de ellos son

secciones de entidades más grandes que aglutinan otras más pequeñas, es el caso de Cloteatre

ubicado en el Orfeó Martinenc, o las secciones de teatro del Foment Martinenc o la Formiga

Martinenca. También encontramos la Asociación Teatral “El Partiquí”, ubicada en el Centro

Cultural la Farinera. En el barrio también se ubica la asociación “Xanqui qui pugui”, dedicada a

los juegos populares y al circo entre otras actividades, así como la Associació d’Artistes del

Clot-Camp de l’Arpa.

Del mismo modo que hay entidades en el barrio que aglutinan secciones culturales, en el

terreno deportivo y de tiempo libre, también encontramos la sección Excursionista del Foment

Martinenc (entidad centenaria) o el grupo de tenis de mesa. El barrio también cuenta con

varias entidades dedicadas al tiempo libre que ofrecen

actividades relacionadas con el excursionismo.

A nivel deportivo, el barrio dispone de dos

equipamientos, el Centro Deportivo Municipal Vintró y el

“Castellers de Barcelona”

“Diables del Clot”

“Ball de Bastons del Clot”

Esperando la salida en la “Cursa Popular”

Complejo Deportivo la Nau y el Complejo Deportivo del Clot de la Mel. En el barrio, está

ubicado el Club de Básquet Grup Barna, el cual utiliza las instalaciones municipales de la Nau

(en el parque del Clot) así como las instalaciones de la parroquia y de dos centros educativos

del barrio. Por otra parte, aun que las instalaciones están alejadas del barrio, hay que destacar

el Futbol Club Martinenc, el cual es una entidad centenaria integrada en la Federació

d’Entitats. Este club aglutina secciones de judo, hoquei, baloncesto y futbol.

Una fecha señalada anualmente es la “cursa popular” del Clot, Camp de l’Arpa y la Verneda

que en el marco de las fiestas mayores ha celebrado este año su edición número 33 con una

participación de más de 1.400 corredores.

Por otra parte, hay que destacar el espacio del parque del Clot, en el que muchos vecinos

practican deportes de forma habitual. Se practican deportes como el fútbol y el básquet así

como partidos de frontenis, deporte que se lleva practicando des de hace años en el barrio y

que se ha visto revitalizado por el aumento de vecinos que lo practican mayoritariamente de la

comunidad latinoamericana. A raíz de la llegada de nuevos habitantes al barrio se pueden

observar con cierta frecuencia, partidos de cricket (comunidad paquistaní).

La Fiesta Mayor del Clot, es uno de los espacios donde se combina lo cultural, lo deportivo, lo

asociativo y lo participativo, de una forma más abierta y visible. Durante la fiesta que se

celebra a principios de Noviembre, el barrio se llena de una multitud de propuestas y

actividades, donde los vecinos y vecinas son los protagonistas principales, ya sea des de la

vivencia de los organizadores como desde el resto de vecinos y vecinas que participan de los

actos.

Una Fiesta Mayor muy heterogénea y variada, al igual que lo es el tejido asociativo del barrio

el cual es la columna vertebral de la fiesta. La Fiesta Mayor, es un espacio altamente

interesante des del punto de vista de las relaciones comunitarias ya que debido a su

importante componente popular, consigue que todo el barrio participe de una forma u otra de

la fiesta. El carácter Mediterráneo se nota en el espíritu de la Fiesta Mayor, y aunque el mes

de noviembre no sea muy caluroso, una gran parte de los actos se realizan en la calle dando un

carácter abierto y acogedor, que invita a la participación no solo de las entidades del barrio,

sino también de los vecinos y vecinas independientemente de su origen o del tiempo que hace

que viven en el barrio.

Cercavila dels “Gegants del Clot” Entrevistas realizada por los jóvenes de la radio durante la Fiesta Mayor.

“Strambotix Prix” Carrera protagonizada por niños y niñas.

En el mes noviembre se celebra en el

Parque del Clot el Festival de Juegos

Populares y Tradicionales “¿Qué te juegas?”

organizado por la Asociación Cultural

Xankikipugui en el marco de la Fiesta Mayor

del Clot. Durante todo el día se organizan

una muestra de juegos populares que se

realizan en el espacio público abiertos a la

participación de todos los vecinos e

invitando a las comunidades del barrio a

mostrar algunos de sus juegos tradicionales

En la edición del 2012 se realizó el 1er Torneo Intercultural de Frontenis del Clot en el que

participaron más de 40 usuarios del frontón del Parque del Clot. Las parejas inscritas en el

torneo se configuraron mediante sorteo aspecto que generó la oportunidad de mantener

nuevas relaciones interculturales.

El barrio cuenta con una amplia y diversa propuesta de actividades relacionadas con el tiempo

libre, la cultura y el deporte. Des de las diferentes entidades, asociaciones y grupos que

organizan estas actividades se percibe una cierta tendencia de crecimiento en la participación

de las mismas.

“Les activitats de ball (sardanes, sevillanes, country) i gimnàs son molt sol·licitades. Hi ha necessitat, demanda d’informàtica, idiomes… hi ha interès, sempre hi ha llista d’espera” “Hi ha més participació a les activitats per part de les dones. A informàtica i idiomes està més anivellat, a la resta d’activitats son majoritàriament dones. Els homes juguen al domino i a les cartes. Els professors i voluntaris per contra, son majoritàriament homes”. “Majoritàriament a les activitats que es duen a terme hi participa gent autòctona. Potser coincideix que no hi ha gent gran d’altres cultures…”

Una cantidad significativa de personas que conviven en el Clot no disfrutan de su tiempo libre en el barrio. Algunos vecinos y vecinas del barrio comentan que disfrutan de su tiempo de ocio fuera del territorio por diversos motivos: expectativas y motivaciones diferentes, falta de información de las actividades que se realizan, etc. También contamos con la opinión de las personas que trabajan pero no residen en el Clot que argumentan realizar las actividades de ocio y tiempo libre en las inmediaciones de su barrio o ciudad de residencia:

“Les meves filles fan l’oci fora del barri, prefereixen sortir. No sé si es perquè no hi ha oci o perquè no h i ha prou informació del oci que hi ha”. “Tot i que m’agradaria participar més activament no disposo de molt de temps per implicar-me en més coses de les que faig. A més a més de participar al Clot també mantinc un nivell de participació al barri on visc.”

Participantes del “I Torneo Intercultural de Frontenis del Clot”. (Arriba) El espacio de “Jocs Interculturals” (abajo, en tres momentos)

Los medios, canales y frecuencia de la gestión de la información que se hace llegar a los

vecinos y vecinas del barrio de las actividades e iniciativas que se llevan a cabo en el barrio no

acaban de dar respuesta a sus necesidades:

“No m’arriba informació del que es fa al barri. Si em preocupés més potser la tindria, però quan acabo de treballar me’n vaig cap a casa”. “Estava informada de coses del barri per part de la revista Clic, que era com un diari que explicava què es feia al barri, ara fa temps que no m’arriba, potser hauria d’apropar-me a la farinera a preguntar”. “Al barri he col·laborat fent xerrades, participant en activitats sanitàries, en totes aquelles que s’han proposat al barri. No m’implico més perquè no m’arriba massa informació del que s’està fent al Clot, com a molt respecte a algun tema sanitari vinculat al CAP o al Col·legi de Farmacèutics.”

Los y las vecinas del Clot identifican diferencias culturales en la participación en actividades y

asociaciones del barrio y la gestión del ocio y el tiempo libre de las personas inmigradas:

“La gestió del temps, l’oci i la cultura és diferent segons la cultura de procedència” “Les persones immigrades realitzen activitats com taichi, ioga, consumeixen activitats a la Farinera per exemple amb l’objectiu de salut, no amb la finalitat d’intercanvi, de conèixer gent”. “La proporció de persones usuàries als recursos, activitats no es correspon amb el percentatge de persones immigrades del barri”.

2.5 TRABAJO SOCIAL Y ATENCIÓN SOCIASISTENCIAL

El barrio es atendido por los Servicios Sociales Básicos, “CSS El Clot i Camp d l’Arpa”, ubicados

en el barrio del Clot aunque también ofrece servicios al barrio del Camp de l’Arpa.

El 4 de octubre de 2007 el Parlamento de Cataluña aprobó la Ley de Servicios Sociales, que

establece las bases generales para el desarrollo de un nuevo modelo de Servicios Sociales

Básicos. La ley contempla el acceso a los servicios sociales como un derecho universal y

subjetivo, lo que supone un incremento sostenido de población con perfiles diversos (entre

ellos la población extranjera) que se incorporarán los próximos años como nuevas personas

usuarias de la red de atención social. Se percibe como ventaja que el acceso a los Servicios

Sociales sea universal, en tanto que ha permitido detectar nuevas situaciones de

vulnerabilidad, así como también ha posibilitado el acceso de personas inmigradas a la red de

atención social:

“No s’han inventat nous recursos. L’avantatge és la universalització. Abans per accedir-hi l’ICAS

demanava la situació econòmica i si superaves un barem ja havies d’assumir tu el càrrec. Aquest canvi ha

fet que molta més gent s’hagi apropat a serveis socials i ha permès detectar situacions de risc que potser

no s’haguessin detectat”.

“Les persones llatines fan demanda expressa a serveis socials. Coneixen el recurs, saben que existeix. Fins

ara anaven treballant a servei domèstic, a la construcció i arrel de quedar-se sense feina és quan venen a

serveis socials. És una població que havia vingut a serveis socials per situacions puntuals en el moment

d’arribada (per temes de papers, aliments). Han passat els anys i ara tornen a arribar”

Los Servicios Sociales cuentan con un equipo interdisciplinar formado por: administrativas,

trabajadoras sociales, educadoras, psicólogas, APC (Educadora de calle) y la Directora. Des de

los servicios sociales del barrio se ofrece tanto información y asesoramiento como atención y

soporte a personas con situación de vulnerabilidad. También cabe destacar que este servicio

se coordina con otras entidades para desarrollar tareas orientadas a la inclusión social de

determinados colectivos.

Por otra parte, cabe mencionar que las relaciones entre los vecinos y las vecinas del barrio

favorece el acceso a la información de los Servicios Sociales aunque también se percibe que

siguen habiendo colectivos a los que en algunos casos no se puede dar total cobertura des de

dichos servicios al no contar con una oferta de espacios y recursos de ocio y de encuentro:

“Hi ha gent que ve a Serveis Socials perquè sap que el veí té una ajuda/recurs i s’apropa a demanar el mateix recurs que el del veí. Ho fa perquè ho necessita i ha conegut a través del veí la possibilitat de sol·licitar-ho. La informació arriba més directament”. “La franja d’adolescents de 16 a 25 anys no està massa coberta, no hi ha massa recursos. Els casos de joves que atenem tenen una problemàtica més social i els recursos que hi ha al barri son de caire més lúdic”. Comentari també posat a joves. “La població xinesa no arriba a serveis socials, molt poc. No fan demanda d’ajuda. La població que té problemàtica arriba per una altra banda (per l’escola per exemple) no demanda directe”.

La situación de dependencia que viven muchas personas se ha convertido en una necesidad

latente y por lo tanto, en uno de los principales retos del ámbito socio-asistencial.

Los datos a nivel de distrito apuntan que Sant Martí y el Eixample son los distritos con más

población dependiente41. Según este informe, las personas que presentan una dependencia,

responden mayoritariamente a un perfil de personas de las clases más desfavorecidas, con un

bajo nivel de estudios y con edades comprendidas entre los 75 y 84 años. Un dato relevante,

es que el 72,1% de las personas dependientes, son mujeres.

Uno de los colectivos con mayores necesidades socio-asistenciales son las personas mayores.

Aspectos como la soledad, la tele-asistencia y la petición de tramitación de prestaciones son

algunos de los aspectos más característicos:

“Al barri hi ha força gent gran que viu sola, gent gran que viu a casa dels fills o familiars i també hi ha casos de dependència. No és representatiu el volum de gent gran en situació de dependència que viuen sols. Son pocs casos, però molt complexes”.

41

Fuente: Informe sobre la dependència a Barcelona. Agencia de salut publica de Barcelona, 2006.

“Les derivacions que es fan al Treballador/a social del CAP son vinculades a la gent gran per temes d’envelliment, demanda de recursos econòmics, familiars. Els casos en els que no hi ha una situació de dependència la problemàtica que presenten les persones derivades son vinculades a l’atur (precarietat en l’habitatge conflictivitat a la llar, demanda de suport per a cobrir necessitats bàsiques)”.

A partir de la iniciativa de la administración local, se elaboró en 2010 el Pan de Futuro, proceso

participativo y comunitario, a través del que se detectó la necesidad de llevar a cabo un

proyecto que tuviese como objetivo detectar y prevenir los caos de dependencia y aislamiento

entre las personas de edades avanzadas. Después de un año de diseño, espacios de reflexión y

comisiones de trabajo, se decidió que el proyecto fuese el Proyecto Radares que el Clot y en

Camp del Arpa se está promoviendo tanto por entidades como por los Servicios Sociales i

Sanitarios del barrio, apoyados por el Ayuntamiento. Éste proyecto intenta convertir en

observadores des de la proximidad a comerciantes y vecinos, los cuales tienen el encargo de

ayudar a detectar situaciones de vulnerabilidad y notificarlas a los recursos técnicos. En el

proyecto se relacionan recursos técnicos con entidades: asociaciones de vecinos o otras

entidades como Foment Martinenc o el Centre Cultural Islamic Català, entre otras.

La estimación de dicho proyecto es muy positiva por parte de todas las personas, entidades y

recursos que lo están llevando a cabo:

“L’aparició del projecte Radars permet la detecció de gent gran (que no ha vingut mai a Serveis Socials) que es troba en situació d’aïllament i risc social, la persona que ha vingut menys a serveis socials té més risc, ja que no es coneix el seu cas”. “La gent s’ha fet molt gran, no hi ha ascensors. Ens van venir a veure per explicar projecte Radars. Ens va semblar una bona solució perquè nosaltres puguem fer alguna cosa i puguem participar de la societat. Som gent gran però som gent vàlida. Nosaltres ens trobem bé i podem estar més a prop per generació d’aquestes persones”.

A consecuencia de la crisis económica y los consiguientes recortes experimentados han

causado dificultades a la hora de acceder a diversos recursos y/o prestaciones o la disminución

considerable de los mismos:

“Ara la llei de dependència s’ha reduït i que demana la prestació per cuidador triga un parell d’anys en cobrar. Hi ha la percepció que el que es vol potenciar és l’ús del recurs i no pas la prestació econòmica”. “Estem en un moment en el que hi ha població que ho esta passant malament i els recursos no estan disponibles, per exemple la RMI, pot trigar 1 any en resoldre’s. Ens trobem amb la tessitura d’explicar aquesta informació a la persona que tenim davant quan les seves necessitats son immediates”. Aquets comentari també posat a economia, situació econòmica de les persones.

El barrio del Clot cuenta con otros recursos y servicios, tanto públicos como privados,

destinados a atender situaciones de vulnerabilidad y exclusión social. Estos recursos

desarrollan una función básicamente asistencial, a diferencia de los Servicios Sociales. Algunos

de estos recursos no están ubicados en el territorio del Clot, pero dan cobertura a sus vecinos

y vecinas:

- El Centro de Desarrollo Infantil y Atención Temprana (CIAP) que presta servicios para el barrio

se encuentra a 1,6 km del barrio.

-“Equipament Integral Meridiana”, equipamiento para la inclusión de las personas en situación

de vulnerabilidad. Este centro se enmarca en las acciones del “Programa Municipal d’Atenció

Social a Persones Sense Sostre” y “Programa d’Acció Social contra la Pobresa”42.

- Equipamientos asistenciales a mayores, como la “Residència Asistida per a Gent Gran Parc del

Clot” y Llar Residència Tzara 1. Además, el barrio cuenta con 78 viviendas con servicios. Las

viviendas, promovidas por el Patronato Municipal de la Vivienda de Barcelona (PMHB), se

encuentran en la calle Concilio de Trento. Estas viviendas ofrecen servicios de apoyo de

atención directa (personal) e indirecta (tele-asistencia).

Respeto a los recursos privados orientado a la atención sociassistencial, hay que decir que las

varias entidades de voluntariado coordinadas en la Coordinadora de Acción Social Clot-Camp

de l’Arpa asumen acciones de atención social en ambos barrios vecinos. Des de ésta

plataforma se coordinan las distintas iniciativas solidarias de las entidades dedicadas a este

tipo de actividades. Cabe mencionar la existencia de la Parroquia de Sant Martí i la Parroquia

de Sant Josep de Calassanç, ambas dan cobertura a las necesidades básicas de las vecinas y

vecinos de los barrios del Clot y de Camp de l’Arpa.

“A la parròquia hi ha uns pisos socials (4 pisos i una botiga) que tenen uns preus de lloguer de 350, 375, 400 euros. Les primeres persones que es van derivar van ser de serveis socials. El contracte és de 5 anys i no es renova per a poder donar oportunitat a noves persones. Ara els hem omplert amb persones/famílies sud-americanes que els ajudem fins que tenen els papers legalitzats i quan tenen feina”. “En els anys 1989 aproximadament els dos col·lectius d’intervenció que teníem a la parròquia Sant Josep de Calassanç eren: l’atenció a la gent gran i el focus de persones d’ètnia gitana. Posteriorment va haver-hi la introducció del col·lectiu magrebí i els gitanos es van anar retirant del barri. No hi havia una problemàtica important d’atur”. “El col·lectiu més nombrós que arriba a la parròquia Sant Josep de Calassanç és de sud-americans, també magrebins”.

2.6

VIVIENDA

El Clot ha experimentado una evolución en el modelo de viviendas y su composición. En el

barrio hay un total de 584 edificios43 y 12.37944 viviendas a fecha de 2012. Un 50,86% de estas

fueron construidas antes 1930, algunas de las cuales presentan signos de deterioro. Entre 1931

y 1970 se construyen el 24,7% de los edificios del barrio del Clot. Por último, el 24,5% de los

edificios han sido construidos a partir de 1971, de los cuales algunos presentan defectos de

construcción como la aluminosis. 42 Equipament Integral Meridiana, Ajuntament de Barcelona, 2010. 43

Información facilitada por la Oficina de l’Habitatge de Sant Martí 44

Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona Font: Dirección General del Catastro. Ministerio de Economia y Hacienda. Dades obtingudes de les Bases de Dades de l'Impost sobre béns immobles a Gener 2012, facilitades per l'Institut Municipal d'Hisenda. Ajuntament de Barcelona.

La mayoría de las viviendas del barrio son bloques de pisos, con excepción de la zona más

antigua del Clot, conformada por casas bajas. En referencia al estado de las viviendas, algunas

de las aportaciones recogidas, hacen observaciones sobre el mal estado de las viviendas fruto

de la antigüedad de los edificios, así como la falta de recursos como ascensores o la falta de

ayudas para la rehabilitación de los edificios.

“hi ha pisos amb escales estretes, sense possibilitat de rampa ni ascensors”. “hi ha gent gran que viu sola i hi ha molts pisos antics sense ascensors. Per exemple al carrer escoles, casi tots els edificis no tenen ascensors. Hi ha una amiga de la meva mare que té 80 anys que viu a aquest carrer i no pot sortir de casa. D’aquesta necessitat va sortir Radars”. “les finques antigues molt poques tenen ascensors i el preu d’aquests habitatges és més baix”. “hi ha molta casa antiga en la que no s’ha fet grans reformes, segurament perquè és molt costós. A més a més si vols fer remodelació de façanes per exemple, hi ha una burocràcia que dificulta. Si es facilités potser hi hauria més gent que rehabilités. Ara has de costejar molta part tu”.

Referente a la ocupación de las viviendas, los datos analizados45, muestran que aún que la tasa

de ocupación ha disminuido en los últimos años en el distrito de Sant Martí, pasando de una

ocupación media de 2,54 personas por vivienda en 2004 a una ocupación media de 2,51 en

2010. Estos datos, nos demuestran que la tasa de ocupación en el Distrito es ligeramente

superior a la de la ciudad, siendo ésta en 2004 de 2,51 personas por vivienda en Barcelona y de

2,48 en 2010.

Con estos datos46, si nos fijamos en el porcentaje de las personas que viven solas en el barrio

del Clot, vemos como en 2003, habían 960 personas de más de 65 años viviendo solas en el

barrio del Clot, cifra que ha aumentado y en 2010 se sitúa en 1152 personas. Por lo que

respecta a las personas menores de 24 años que viven solas en el barrio, vemos como al

contrario que las personas mayores, ha disminuido su número durante éste periodo, siendo 68

las personas menores de 24 años que vivían solas en 2003, pasando a 60 en 2010.

En resumen, podemos concluir que hay una tendencia ligeramente a la baja por lo que

respecta a la ocupación media de las viviendas en el distrito y en la ciudad. Por otra parte, hay

más personas que viven solas en el barrio del Clot, concentrándose el aumento en las personas

mayores de 65 años.

Finalmente hay que apuntar algunos datos sobre el mercado inmobiliario en el barrio ya que

son datos significativos en relación al acceso a la vivienda por parte de los vecinos del Clot.

Como es sabido, durante la primera década del 2000, el mercado inmobiliario en España, ha

protagonizado un importante crecimiento, convirtiéndose en uno de los principales motores

de la economía española. Una de las consecuencias de éste crecimiento ha sido el incremento

45

Fuente: Estudi poblacional i cadastral dels barris del clot i del camp de l’arpa del clot. 2000 – 2010. oficina de l’habitatge de sant martí. barcelona, maig de 2011 46

fuente: Estudi poblacional i cadastral dels barris del clot i del camp de l’arpa del clot. 2000 – 2010. oficina de l’habitatge de sant martí. barcelona, maig de 2011.

general de los precios de las viviendas en los últimos años, hasta alcanzar su máximo apogeo

en los años 2007 y 2008.

En referencia a las viviendas de segunda mano, también hay una tendencia similar en la

evolución de los precios, concretamente vemos que en el barrio del Clot, los precios de las

viviendas de segunda mano, han bajado de media unos 88000 euros, si observamos la

diferencia entre el precio medio en el 2007 (348.398) y el de 2011 (260.315).

2.7 MEDIO AMBIENTE

El medio ambiente se ve afectado directamente por la contaminación. El Clot es una zona con

grandes vías de tránsito de vehículos (Gran Vía, Meridiana, Aragó, València, Mallorca y la

circunvalación de Glorias) lo que trae consigo una exposición a niveles altos de contaminación.

Este aspecto preocupa a los vecinos y vecinas del barrio y es por eso que algunas asociaciones

tanto del Clot como de Camp de l’Arpa soy muy activas en relación a las reivindicaciones

ambientales. Una de estas asociaciones es la AAVV Clot-Camp de l’Arpa que reivindica la

reducción del tránsito de vehículos, y la instalación de instrumentos de medida de

contaminación ambiental (para medir los ruidos y la contaminación), como la instalación de

paneles informativos del nivel de ruidos y gases.

“La contaminació al barri és elevada, el barri esta molt seccionat per grans vies, això és una dificultat. Potser va anar bé que es lluités contra això aquest problema ja que d’aquesta manera es va cohesionar el barri a nivell de les entitats”.

Cabe mencionar que por lo que respeta a los informes47 de calidad del aire así como del agua a

nivel de ciudad realizados por la Agencia de Salud Pública, los dos coinciden en asegurar que

no se superan los límites establecidos tanto de partículas contaminantes en el aire como en el

agua.

Otro elemento a tener en cuenta es el estado de las calles y plazas del barrio también

condiciona el medio ambiente. La limpieza del barrio es un aspecto que preocupa tanto a las

personas que viven como las que trabajan en el Clot, que han expresado en continuas

ocasiones sus quejas y valoraciones respecto al nivel de limpieza de las vías y plazas públicas:

“El carrer està molt brut per els gossos. Els amos no tenen cura del carrer. No es perquè els serveis de neteja no facin la seva feina, sinó perquè la gent no és neta i cuidadosa”. “Crec que els carrers estan prou nets, tot i així el meu tros el netejo jo, m’agrada que l’entrada de la botiga es vegi neta.

47

Fuente: “La qualitat sanitària de l’aigua de consum humà a Barcelona”. Agència de Salut Pública de Barcelona. Julio 2012 y” Informe d’avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona”. Agència de Salut Pública de Barcelona. 2011

Otro aspecto a tener en cuenta es la recogida de residuos. El barrio del Clot tiene distribuidos

por todo el territorio los contenedores de recogida selectiva de residuos. Para residuos

voluminosos cuenta con un punto de recogida específico el Punt Verd (C/ Escultor Claperós

esquina C/ Coronel Sant Feliu).

2.8

ESPIRITUALIDAD Y ESPACIOS DE CULTO

De las diferentes confesiones religiosas, aquellas que tienen un espacio de encuentro y/o de

culto en el barrio del Clot son: la católica, la evangélica, la budista y la musulmana. Estos

espacios son la Parroquia Sant Martí, la Iglesia Cristiana Maranata, la Comunitat Cristiana Sant

Pere Claver, el espacio Budista Rigpa y la Mezquita Hamsa. Estos centros son puntos de

encuentro, de culto que ofrecen servicios y orientación.

La Parroquia Sant Martí, programa clases de idiomas para migrantes, realiza actividades

relacionadas con el calendario festivo religioso y dispone de una trabajadora social (CARITAS-

Barcelona). Forma parte, des de CARITAS, de la Coordinadora d’Acció Social del Clot- Camp de

l’Arpa juntamente con otras confesiones religiosas del barrio como la evangélica o la

Comunitat Cristiana Sant Pere Claver, así como entidades como el Orfeó. Des de la

Coordinadora d’Acció Social se atiende a las y los vecinos que lo necesitan, los cuales cada vez

son más debido a la situación socio-económica actual. Des de la Parroquia se destaca la

dificultad en el relevo y participación de la población más joven así como el impacto presente y

futuro que la crisis va suponer en este grupo de edad. También se constata un incremento de

la solidaridad por parte de vecinos y vecinas que siguen aportando ropa, calzado, alimentos,

entre otros:

“Atenem a tres vegades més de famílies, unes 800 persones, que fa tres anys i mig. També s’ha multiplicat per tres els donants a Càritas”. “Ens hem trobat que molta gent que abans venia a donar, ara ve a demanar.” “A la Parròquia, s’intenta que tothom porti alguna cosa de casa seva, gràcies a això i a l’ajuda del Banc dels Aliments, podem atendre a qui ho necessita.” “El Novembre i el Desembre, han estat dos mesos molt bons de solidaritat, sobretot per les festes nadalenques, tot i així, al Gener s’ha mantingut.” “L’estatus econòmic no és tant alt com em pensava, els joves no han pogut emancipar-se i per això hi ha moltes cases per vendre. La gent jove que ara podria renovar el barri, per culpa de la crisi no ho fa, es nota perquè han baixat els casaments i bateigs.”

La Comunidad Cristiana Sant Pere Claver del Clot, se define como un conjunto de personas de

todas las edades y condiciones, arraigadas en el barrio que vive su fe de manera plural,

inspirados por el mismo Espíritu. La catequesis infantil, los esplais, el grupo de Gospel, la

Pregaria de Taizé, Proyección, Joves-com, CVX, son algunos de los grupos que forman parte de

ella y que cuentan con un alto nivel de participación e implicación. El acercamiento de la

ciudadanía a la Comunidad nace en el hecho de encontrarse en el mismo edificio que el Centro

Educativo ETP Clot. Sus motivaciones se centran en la apertura del centro al barrio:

“No volem ser un centre tancat, el que es vol, la intenció és obrir el centre a persones que no coneixen el centre. Que sigui un lloc que els ofereixi serveis que no troben”. “A vegades des de fora se’ns veu com un rovell d’ou molt endogàmic tot i que no ho és, s’afavoreix tot el que es pot la diversitat d’idees”. “Hi ha la idea de creients, d’una església molt conservadora i el que nosaltres seguim és més obert, segurament és un tema de desconeixement”

La propia Comunidad Cristiana pone en valor la capacidad de atracción con la que cuenta

identificándose a su vez como un centro de referencia para las persones que forman parte de

ella. También destaca los esfuerzos realizados para dar respuesta a las necesidades,

tendencias, inquietudes del momento actual:

“La comunitat cristiana és un lloc que ha sabut atreure a la gent per vincular-la a les activitats que s’anaven fent. S’ha donat molta resposta”. “La comunitat Cristiana Pere claver estem assimilats a una parròquia, és un dels pocs centres. També som centre distribuïdor del banc d’aliments”.

La Comunidad Cristiana expresa las sensaciones que percibe por parte de la ciudadanía del

barrio respecto a su actividad así como a la vivencia de la fe de la población más joven:

“Tot el que surt d’aquí es mira amb certa recança. Es quelcom que ja forma part de la gent del barri de tota la vida”. “Els valors que es defensen des de la fe, son ignorats per la majoria de la gent”. “La gent jove té una manera diferent de viure la fe, no hi ha la implicació, el compromís. Això correspon a la situació actual i a una nova forma de viure la vida”.

En el barrio también se encuentra el Centre Cultural Islámico Catalá que si bien no es

estrictamente un centro de culto, acoge a multitud de personas vinculadas con la fe

musulmana. Este centro organiza distintas actividades no solo enfocadas a su comunidad sino

también al resto de vecinos, como cursos de cocina árabe, cursos de árabe y catalán y charlas

de todo tipo.

Se identifica visiones diferenciadas en cuanto a la vivencia de la ciudadanía y del propio Centre

Cultural Islàmic de su llegada al barrio y los posicionamientos que esta generó:

“El Centre Cultural Islàmic està obert des de fa un any i mig. Es va decidir instal·lar a l Clot perquè hi havia molta població musulmana, el local donava les característiques. Aquí al barri ens sentim molt bé. L’acollida en general del barri ha estat bona. Sovint ens trobem que la gent gran no saben separar la procedència amb la religió. Amb la gent jove no tenim aquesta dificultat”. “Va haver molt conflicte amb el Centre Cultural Islàmic Català en el seu moment. Es va percebre cert rebuig. Poc a poc la gent també s’està adonant que s’han posat a treballar colze a colze amb les entitats de tota la vida del barri a projectes com Radars, participant a la festa major. Tenen ganes de formar part

del teixit empresarial del barri. La gent s’ha adonat que son oberts. D’entrada la primera reacció era qüestionar : què faran, com ho faran, d’on treuen els diners,,,, després s’ha vist tot el contrari, han vist que han vingut a fer vida de barri”.

Podemos destacar, que en el barrio vecino del Camp de l’Arpa, existen varios centros de culto,

entre ellos una iglesia adventista y otra evangélica. En el barrio del Clot, conviven diversas

religiones distintas, aunque existen vecinos que profesan otras religiones sin que existan

centros de culto.

La Comunidad desde la perspectiva de las cuatro

fases de la vida

3.1

INFANCIA

La infancia es la primera etapa de la vida, donde los niños y niñas desarrollan la mayoría de sus

capacidades y condiciones esenciales. Ésta etapa comprende las edades de 0 a 14 años y se

caracteriza principalmente por una gran imaginación y fantasía combinadas con la paulatina

comprensión de la realidad. Este proceso de aprendizaje se desarrolla mediante el juego y

cabe mencionar que es una época de crecimiento acelerado donde es fundamental el papel de

la familia, la escuela y la comunidad. Así, la familia tiene un papel significativo en la

socialización primaria del niño o niña, ya que le ofrece seguridad y confianza, lo cual le

permitirá desarrollar el resto de habilidades personales y sociales de forma natural. Por otra

parte, la escuela y otros espacios (esplais o agrupaciones escoltas) en tanto que espacios

educativos tienen una función socializadora importante. En ellos, los niños y niñas aprenden a

relacionar-se entre ellos/as y empiezan a entender los valores de su comunidad y del barrio en

el que viven.

“Faig activitats, vaig a l’esplai i m’agrada perquè estem amb els amics. M’ho passo molt bé, es molt divertit. A l’esplai, aprenem a compartir i a respectar a tots els companys del grup. Fem moltes activitats al nostre barri”. “Aprenem a estar junts, sobretot quan anem d’excursió, que passem un cap de setmana tots junts”.

El barrio del Clot cuenta con un 3,68048 menores de entre 0 y 14 años, lo que constituye un

13,44%. De este total 1.925 (52,3%) son niños y 1,755 (47,7) son niñas. Siendo de origen

extranjero un 6,52% de los menores de entre 0 y 14 años.

Los espacios utilizados por este grupo son muy concretos. La escuela y los parques infantiles

son espacios compartidos donde se relacionan con otros/as. Como ya hemos anteriormente,

estos espacios son lugares donde se dan relaciones interculturales, espontaneas y naturales.

Des de su perspectiva, los niños y niñas expresan su voz crítica que describe su visión sincera

sobre el barrio:

“Jo prefereixo jugar a futbol al parc del Clot però crec que no hi ha prous llocs per jugar”. “Jo jugo al parc del Clot y a la plaça del mercat”

“Tinc amics de Rússia, d’Equador, de Xina i de Colòmbia i a l’hora de pati juguem junts”. “La meitat de la classe son de fora, esta bé perquè hi ha diferents tradicions i tipus de persones”.

“El que m’agrada més del Clot és que es un barri molt gran”.

48

Fuente: Xifres oficials de població a 1 de gener de 2011, Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

3

Jóvenes participantes “Futbol al Clot 6x6”

3.2

JUVENTUD

Este grupo de entre los 15 y 29 años, representa el 16,11% (438349) del total de la población

del barrio. De ese número, el 50,83% son hombres y el 49,17% son mujeres.

La población extranjera es el 25,5%, lo que evidencia que el Clot agrupa población migrante

joven y en edad laboral. Es decir casi 3 de cada 10 jóvenes, han nacido fuera del territorio

español. Siendo equilibrado el porcentaje de mujeres y hombres.

Esta fase de la vida, está caracterizada por la búsqueda de independencia y la formación

integral. Es una etapa dónde entran en juego la aplicación de muchas habilidades y

capacidades, ya que las personas dejan de ser elementos pasivos en la comunidad, como lo

eran en la etapa anterior, y pasan a ser una parte activa de la sociedad. Una forma también de

emancipación es la participación en la vida

comunitaria a través de entidades o asociaciones del

barrio, en este aspecto se recogen valoraciones sobre

el papel de la juventud en la vida comunitaria del

barrio.

“Els joves del barri els veig cada vegada millor. El seu èxit depèn del suport que puguin rebre de les associacions, de la Federació d’entitats. Es tendeix a criminalitzar d’entrada. El recolzament que tenen és: la meitat de coses te les faig i l’altre 50% et dic com les has de fer”. “A poc a poc la imatge dels joves ha canviat. Ja no se sents tan és que els joves no s’impliquen, les entitats estan portades per els grans... ara la gent jove s’implica moltíssim.” “La imatge de veure com s’intenta desprestigiar als joves s’ha trencat arrel del 15M. Al barri, l’assemblea de barri que es va crear encara funciona, continuen treballant. La gent jove està allà intentant canviar les coses”

Como decimos, la Juventud, es una fase de la vida caracterizada por la búsqueda de más

independencia y libertad, frente al paraguas protector que supone la familia. La voluntad

emancipadora se plasma en los distintos ámbitos de la vida, así como en la actitud que

presentan los jóvenes frente a la vida.

“A la ludoteca ens adonem que els nens només ens aguanten fins als 12 anys i llavors desapareixen. Quan passen a l’ESO consideren que ja són massa grans per venir però la nostra franja d’atenció és fins als 16 anys. Potser si estiguéssim al centre, a prop del Parc del Clot se’ns acostarien més joves”. “Veo a los alumnos incómodos a la hora de trabajar en equipo o en pareja, detecto que tienen mucha vergüenza. No sé si es por qué no están acostumbrados a trabajar con este método o es que no tienen ganas de trabajar con el vecino. En las clases se agrupan los chicos con los chicos y las chicas con las chicas, se sienten más a gusto con personas de su mismo género.”

49

Fuente: Xifres oficials de població a 1 de gener de 2011, Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

“Los jóvenes de aquí son muy fríos, cuando entran en la adolescencia se distancian de la familia. La mayoría que conozco dejaron los estudios por qué no les interesaba, lo único importante es tener un trabajo. En nuestra cultura es básico que se termine la secundaria. Las madres venden leña y comida para que sus hijos puedan estudiar, la educación se valora muchísimo y siempre dicen: ‘Hagan lo que yo no pude hacer’”. “La mayoría del grupo de 18 alumnos y alumnas que vienen a las clases de alemán que promueve el AMPA del IES Salvador Espriu son de origen español o catalán con la salvedad de un alumno que tiene padres franceses y un alumno que tiene la madre alemana. El grupo de 12 a 14 años son puntuales y cumplidores mientras que el grupo de 15 a 17 años son más impuntuales y despistados. La mitad de este último grupo están muy motivados mientras que la otra mitad me da la sensación que vienen obligados por los padres ya que son conscientes de la coyuntura económica actual y ven el aprendizaje del idioma como una oportunidad laboral”.

La juventud, también puede ser una época de poca estabilidad o precariedad, fruto de la

incertidumbre y la desorientación que provoca el hecho de enfrentarse al mundo laboral por

ejemplo. Así pues, y como veremos en las siguientes aportaciones de los vecinos, des del

colectivo joven, surgen una serie de inquietudes y preguntas, ya sea de tipo lúdico o educativo,

que buscan respuesta en los recursos a su alcance.

“En los puntos JIP dentro de los institutos se informa sobre actividades gratuitas para jóvenes de entre 12 y 18 años como son hip-hop, teatro, guitarra y canto. Lo que más se solicita por parte de los jóvenes es información sobre orientación académica: sistema educativo, ciclos formativos, selectividad… Los alumnos también demandan mucha orientación laboral y como hacer su currículum vitae”. “Nos encontramos que los alumnos de 4º de ESO no realizan actividades extraescolares porqué las familias no tienen dinero. APC nos ayudó mucho el curso pasado realizando actividades gratuitas de futbol y voleibol que han tenido mucho éxito y ofreciendo alternativas para el ocio, además de hacer un seguimiento de los chavales para que no dejen los estudios”.

3.3 PERSONAS ADULTAS

La población de personas adultas, entre los 30 y 64 años, representa más de la mitad de la

población del barrio (58,06%) con un total de 14.54250 hombres y mujeres en edad de trabajar.

De ese total el 48,95% son hombres y el 51,05% son mujeres.

De otro lado, las personas de origen extranjero en este grupo, representan el 16,22% de la

población.

En éste periodo de tiempo, las personas llevan a cabo una gran cantidad de actividades

sociales, pasan por diferentes experiencias, asumen responsabilidades y esto hace que se

convierta en una de las etapas más complejas de los seres humanos. A su vez, también

representa un periodo de crecimiento, desarrollo y oportunidades. Es considerada como la

etapa productiva de transición en la que se mezclan juventud y experiencia. También es un

50

Fuente: Xifres oficials de població a 1 de gener de 2011, Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

momento vital en el que se desarrollan de manera más profunda las capacidades para

establecer y mantener las relaciones sociales y vínculos familiares.

Los elementos más significativos de esta edad se han presentado de forma transversal en

apartados anteriores y continuaran recogiéndose en los posteriores.

Por lo que respecta al colectivo adulto, se observa des del ámbito profesional, alguna

consideración sobre la forma de relacionarse con sus hijos, que apunta una cierta divergencia

con las tendencias anteriores.

“El que s’hauria de fer és una escola de pares ja que la realitat actual és que els pares són pares en edat de ser avis. No són pares, son col·legues. Ens hem trobat nens fumant porros a l’escola i en el moment de dir-li als pares, aquests dir ‘I què passa? També ho fem junts, prefereixo que se’ls fumi amb mi a la nit que en una cantonada’. Un altre exemple és que els pares viuen amb normalitat l’absentisme escolar, ens hem trobat en situacions d’anar a vacunar i que l’alumne no estigui a classe. En trucar als pares aquests van dir:‘A pues debe de estar jugando a la pelota porque no le gusta el colegio”. Potser hem tocat fons i ara hi ha un canvi de tendència i ja no ens trobem tan immersos en una crisi d’autoritat. L’adolescència no és una malaltia, ser adolescent no ho justifica tot, no dona pas a que aquests puguin fer-ho tot”.

3.4 MAYORES

En el Clot, 4.61051 personas son mayores de 65 años, representando un 16,83% de la población

total. Las mujeres, como en el resto del territorio distrital, provincial y nacional representan el

59,2% y los hombres el 40,8%, confirmándose la tendencia media española. En este caso, solo

el 1,49% es de nacionalidad extranjera. El 25,61%52 de las personas mayores viven solas. Son

mujeres 904 y 277 hombres.

A partir de distintas opiniones, recogidas se puede dibujar una idea de la situación y

características de las

personas mayores del barrio

del Clot, una situación a su

vez, muy precaria y sensible,

como demuestran las

aportaciones sobre éste

tema.

51

Fuente: Xifres oficials de població a 1 de gener de 2011, Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona

Mujeres participantes de los talleres de “Comidas Interculturales”

“La gent gran és el grup d’edat que presenta una major polimedicació. A més a més a la farmàcia hi ve molt gent gran que viu sola i que venen a parlar perquè no tenen amb qui fer-ho”. “De l’atenció amb la gent gran destaco sobretot la soledat. Més en casos de dones que d’homes. Tenen recolzament de fills però tot i així aquests treballen, fan la seva... son els pacients que tenen més patologia crònica per el tema de l’edat. Moltes vegades venen en parella al metge”. “La població va envellint i no hi ha renovació en relació a la participació”. “La gent gran és participativa i està implicada”.

La existencia de vecinos y vecinas que provienen de otras culturas y nacionalidades, permite

compartir las distintas formas de enfrentar esta etapa de la vida de las personas, desde la

propia experiencia intercultural hay opiniones que comparan la vejez de aquí con la de otras

partes del mundo.

“En América Latina la gente envejece en casa, nos identificamos con la familia y para nosotros es muy importante. No hay cultura de residencias para ancianos y cuando nos casamos la familia de nuestro marido pasa a ser nuestra familia. Aquí creo que la gente empieza a valorar la familia solo cuando forman la suya propia”.

Parte II

La Convivencia

La comunidad desde sus protagonistas

4.1 EL MARCO DEMOCRÁTICO DE LA CONVIVENCIA Y LA ESFERA POLITICA LOCAL La palabra “convivencia” nos evoca una situación definida mayoritariamente por sus

protagonistas desde la positividad y la exigencia. Desde una perspectiva positiva la convivencia

se conceptualiza como un proyecto común entre personas o grupos singularmente diferentes,

que asumen el reto de compartir y construir conjuntamente un proyecto de futuro. A su vez,

ésta requiere de sus protagonistas un alto nivel de exigencia ya que implica actitudes como la

flexibilidad, la tolerancia, el respeto mutuo y la capacidad de negociación, gestión de

conflictos, etc.

La percepción expresada por los y las vecinas es de buena convivencia e inexistencia de

conflictividad, aunque también se identifica que esta convivencia se basa en las apariencias:

“Aparentment sembla que hi ha un bon nivell de convivència, no hi ha cap tensió entre autòctons i immigrants”. “Conflictes en el barri no se’n veuen massa, ens queixem, ens critiquem perquè som diferents però no passa d’aquí. Aquest sistema de relacions també s’està vivint a les escoles: al patí cada nen busca els nens de la seva ètnia, ho veig amb els meus nets. També els veïns ens separem, només anem al bar de sempre, portat per veïns de sempre“.

Al trasladar esta “convivencia” a la esfera pública o política surge su reglamentación, y es

cuando hayamos una seria de leyes, normativas, ordenanzas, planes, etc. que buscan facilitar

esta convivencia ciudadana. Algunas de estas son:

- Ordenanza de Medidas para Fomentar y Garantizar la Convivencia Ciudadana en el

Espacio Público.

- Pla de Ciutadania i Immigració 2012-2015.

En este sentido, la ciudad de Barcelona dispone desde el 2005 de la Ordenanza de Medidas

para Fomentar y Garantizar la Convivencia Ciudadana en el Espacio Público53 cuyo objetivo

principal es “preservar el espacio público como un lugar de convivencia y civismo, en el que

todas las personas puedan desarrollar en libertad sus actividades de libre circulación, de ocio,

de encuentro y de recreo, con pleno respeto a la dignidad y a los derechos de los demás y a la

pluralidad de expresiones y de formas de vida diversas existentes en Barcelona”. Una

Ordenanza que define la ciudad, en su Artículo 1.1, como “un espacio colectivo en el que todas

las personas tienen derecho a encontrar las condiciones para su realización personal, política,

social, con las condiciones ambientales óptimas, lo cual implica asumir también los deberes de

la solidaridad, el respeto mutuo y la tolerancia”.

53

http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/legisla/pdf/legislaAUT176.pdf

4

Esta normativa es un instrumento que pretende no calificar las conductas como cívicas o

incívicas, ni hacer juicios morales; sino recoger las conductas manifestadas en espacios

públicos que pueden generar problemas de convivencia ciudadana. Actúa frente al

tratamiento contra la dignidad de la persona, el acoso de menores o las actitudes xenófobas

en el espacio público. Tienen sanciones económicas. Adicionalmente, existen normativas y

planes específicos, relacionados también con la “convivencia”, entre ellos, los que regulan los

horarios comerciales, las comunidades de vecinos, etc. Este tipo de normativas y planes se

aplican a nivel de ciudad.

También destacar el Pla de Ciutadania i Immigració 2012-201554, que tiene como “objetivo

principal hacer de Barcelona una ciudad que apuesta por la cohesión social, la igualdad de

oportunidades de sus ciudadanos y ciudadanas, y para una comprensión positiva de la

inmigración y las aportaciones humanas, sociales y económicas que representa“.

Por otro lado, tienen un papel destacado las iniciativas y actuaciones que impulsa la

administración para abordar la convivencia, destacamos el Plan Barcelona Intercultural55, un

ejemplo de política pública que propone en materia de convivencia el abordaje desde un

punto de vista intercultural de la diversidad. De éste surge en 2010 la Xarxa BCN Antirumors56,

que en la actualidad cuenta con la participación del Ayuntamiento de Barcelona y de 300

entidades, asociaciones y personas a título individual. Se trata de “una estrategia de ciudad

contra los rumores negativos y sin fundamento que dificultan la convivencia en la diversidad, a

partir del trabajo en red con diferentes actores y entidades sociales”.

También sobresalen los Planes Comunitarios como acciones promovidas también por el

Ayuntamiento, y recursos como el Servicio de Traducción y Mediación Intercultural de

titularidad pública del Ayuntamiento de Barcelona que se dirige a los servicios municipales y a

su población para facilitar la comunicación intercultural, prevenir y resolver los conflictos que

ocurren en las relaciones interpersonales, vecinales y comunitarias. Su finalidad es ser un

instrumento de puente entre personas y colectivos de diferentes orígenes socioculturales,

favoreciendo el diálogo, las relaciones constructivas y la convivencia ciudadana, colaborando

en la mejora de la actuación de los servicios municipales. El Servicio de Mediación Intercultural

pretende en último término garantizar la atención a las personas inmigradas y la población

gitana en reconocimiento de derechos y en condiciones de equidad. Y a la vez, favorecer la

convivencia intercultural, mediante el fomento de su participación social.

Destacar que a nivel de barrio y por iniciativa de la administración local, El Clot elaboró su

Plan de Futuro (2010) en el que participaron representantes políticos, recursos técnicos y

ciudadanía. Éste fue el “resultado de un proceso participativo de reflexión y consulta entre los

diferentes agentes, que recogía a partir de un análisis de necesidades, propuestas de mejora

para el barrio”. Un diagnóstico que analizó 6 ejes de trabajo, concretamente, el de servicios y

equipamientos, espacio urbano, movilidad, transporte y vivienda, comercio, convivencia,

54

http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/05Immigracio/03Politiquesplansactuacio/03placiutadania09_012/01Presentacio/pla_ciutadania_immigracio_vcat_2010_06_03.pdf 55

http://www.integralocal.es/upload/File/PlaBCNInterculturalitatCast130510_es.pdf 56

http://www.bcnantirumors.cat/

prevención y seguridad, infancia, y asociacionismo y participación. Por lo tanto, una

oportunidad para aunar sinergias entre los diferentes agentes participantes, que fue el punto

de impulso para posteriores iniciativas comunitarias como son el Proyecto Radars y el Grupo

de Trabajo de Salud Mental y Escaleras que en la actualidad se desarrollan en el Clot y Camp

de l’Arpa .

En lo referente a las políticas públicas hacia la inmigración, el Clot no escapa de las

limitaciones que a nivel nacional y europeo presenta la Ley de Extranjería en ámbitos como el

de la participación política, la integración, la convivencia, etc. Así, esta política regula dos

niveles: “acceso” y “coexistencia o integración”. Como es conocido el “acceso” se produce por

la línea laboral y predomina sobre el de “coexistencia o integración”. En consecuencia, la

persona migrante es antes que un ciudadano/a un/a trabajador/a.

En cuanto a los derechos formales en materia política (elegir y ser elegido) son prácticamente

inexistentes. En la actualidad, el Estado Español sólo reconoce el derecho a sufragio activo y

pasivo en las elecciones municipales a aquellas personas extranjeras siempre y cuando exista

reciprocidad con su país de origen. A nivel local, esto repercute directamente en la existencia

de ciudadanías diferenciadas. Por lo tanto, nacionales con derecho a voto y decisión, y

ciudadanos que no son representados a nivel político. Así lo político para las personas

migrantes queda restringido a la capacidad de incidir a través de canales no electorales, pero sí

a la participación en la elaboración de políticas locales que los afectan a través de espacios

como son las asociaciones, entidades, etc. por ser espacios de toma de decisión. De aquí la

importancia de su incorporación en el tejido asociativo local o barrial, ya que éste amplia su

capacidad de actuación e incidencia. Así pues un tejido asociativo flexible, receptivo e

integrador facilita el ejercicio de derechos del conjunto de la ciudadanía.

La convivencia desde la normatividad y vinculada al ejercicio político también suscita el análisis

y reflexión ciudadana. Son numerosos los comentarios acerca del nivel de interacción entre

personas autóctonas y migradas en el marco de las asociaciones y entidades del barrio, la

mayoría reconoce que aunque no hay tensiones o conflictos son pocas las ocasiones en las que

se realizan actividades conjuntas, exceptuando momentos como la Festa Major. Posibles

causas de esta situación son el idioma, el desconocimiento mutuo, la religión, la falta de

espacios de encuentro, el tiempo o el coste de algunas de las actividades.

4.2 IDENTIDAD, SENTIDO DE PERTENENCIA Y PARTICIPACIÓN

Los valores de la vida social del Clot se han reconocido históricamente en la construcción

común de la identidad de barrio, que de forma esencial expresa el sentido de pertinencia de

los vecinos y las vecinas que viven en el territorio. La construcción colectiva de una identidad

de barrio con elementos característicos relevantes refuerza indudablemente el sentido de

pertinencia de sus vecinos y vecinas.

Podemos destacar como señas de identidad del barrio del Clot sus puntos neurálgicos, su

activo movimiento asociativo, sus históricas reivindicaciones y las actuales luchas vecinales

que resaltan los valores sociales del barrio.

La Plaça de Font i Sagué, conocida popularmente

como la Plaça del Mercat es un rincón emblemático

del barrio reconocido como el núcleo antiguo del Clot

donde conviven y se relacionan sus vecinas y vecinos.

Tanto el activo y amplio movimiento asociativo como la reivindicación de derechos sociales

que se produjo en los inicios de la conformación del barrio y que pasó por la búsqueda y

recuperación de las expresiones artísticas que quedaron aparcadas durante el período de

dictadura franquista se han convertido en elementos principales en la construcción colectiva

de la identidad del barrio del Clot.

“Hemos tenido varias luchas para que el barrio fuera mejor. Hay cosas que se consiguieron”. “Una dels aspecte que ressaltaria del barri del clot és la diversitat que gaudeix el teixit associatiu, i només divers sinó també important, amb molta tradició i força”

El movimiento migratorio de las últimas décadas ha representado un cambio importante de los

valores locales compartidos ya que con la llegada de nuevas personas de diversas procedencias

se han introducido otras formas de vivir y de entender el mundo. Éste proceso ha significado

un reto para las comunidades, que están inmersas en un proceso de construcción de una

nueva identidad colectiva. Actualmente, en el barrio del Clot, existen diferentes identidades,

que en la dimensión cotidiana aún no logran una identificación común con la identidad del

barrio, aunque hay algunos vecinos y vecinas que tienen una perspectiva positiva en relación a

éste proceso.

“La gent migrada s’ha de sentir integrada, aquest és el primer pas per fer les coses conjuntes. Arribar a això però, implica temps. Sentir-se orgullós de ser del barri no es fa en dos dies. És important fer el pas a sentir-se el barri com a seu, que sigui el lloc on ha volgut viure, no on ha trobat feina o on ha trobat un pis pe viure (barri dormitori). S’ha de generar el sentiment de pertinença. Com arribar a fer-ho? En primer lloc les accions i passos que puguin fer directament la població, després l’Ajuntament que pot facilitar el procés oferint espais i recursos”. “Hi ha comunitats que no se senten a casa seva i que fa la sensació que vulguin marxar al seu país, això dificulta que s’interessin pel barri. Potser tenen unes altres prioritats, molts estan tornant al seu país”.

En el barrio del Clot existen tres identidades distintas: las personas de “toda la vida”, las que

vinieron del Estado Español en los años 70 y las que llegaron de otras partes del mundo en los

últimos años:

La comunidad autóctona del Clot presenta una identidad catalana, de barrio obrero con

perspectiva histórica y de clase media con una perspectiva más actual. Una identidad definida

y mayoritaria que se refuerza con la participación en las actividades culturales de tradición

Plaza Font i Sagué. “El centro neurálgico del Clot”.

catalana (música, bailes, gastronomía, expresiones artísticas,…) y que tiene su mayor expresión

en el movimiento asociativo.

“Com més implicació al barri, més gent coneixes i això fa que et relacionis més, que et sentis més teu el barri”

Las personas que vinieron del estado Español, mayoritariamente del Sur de España, se

identifican como clase trabajadora. Los y las protagonistas se caracterizan por ser mayores de

60 años. Este colectivo tiene presencia en los casales de gente mayor y casales regionales, pero

tiene menor participación en la vida asociativa del barrio.

Las nuevas comunidades, llegadas en los últimos años, no

presentan un sentido de pertenencia al barrio claramente

identificado, a diferencia del anterior. Su participación en la

vida social del barrio es muy escasa. Aunque, si diferenciamos

por edades, encontramos que las personas jóvenes expresan

su sentido de pertenencia al barrio a partir de sus vivencias

en el espacio público compartido.

Algunas de las valoraciones expresadas en referencia a las personas que llegaron al barrio en

los primeros flujos migratorios y los recientes, hacen comparativa entre ambos procesos y su

consecuente integración al barrio.

“És un barri que a nivell sociològic és molt divers, creiem que la gent que va venir en les primeres onades migratòries de la resta d’Espanya, van assimilar prou bé el barri, creiem que els nou vinguts també ho estan fent, tot i que potser tenen més dificultats”.

El sentido de pertinencia supone que las personas desarrollan una actitud consciente respecto

a otras personas, con las que se identifican por compartir unos valores y costumbres. Éste

sentido se expresa mediante una conducta activa de las personas, que están dispuestas a

defender el grupo y manifestar públicamente su adhesión, apoyo y/o inclusión a la comunidad.

Los vecinos y vecinas del Clot expresan el sentido de pertinencia a través de la defensa de los

valores del barrio. El apoyo de éstas ha reforzado las reivindicaciones que se han llevado a

cabo por las diferentes asociaciones como por ejemplo la reivindicación de “Clot-Camp de

l’Arpa es un sol barri” y la manifestación “Anti-feixista” organizada por UCFR.

Hasta el año 2006 el Clot y Camp de l’Arpa formaba un solo barrio, pero a partir de la división

realizada por el Ayuntamiento se definen como dos barrios distintos. Es conocido que la

decisión fue tomada en beneficio de ambos territorios ya que de esta manera se conseguía

más proximidad, pero esta decisión provocó también diferentes posicionamientos. La mayoría

de las asociaciones del barrio defendían su sentido de pertenencia al barrio de toda la vida.

Detrás del lema “Clot-Camp de l’Arpa, un sol barri” reivindicaban que las líneas divisorias no

correspondían con el sentimiento de los vecinos y vecinas. Algunos vecinos y vecinas, por otro

lado, están de acuerdo con esta división ya que esto representará que el barrio de Camp de

l’Arpa será más escuchado, activo y protagonista.

La plaza Font i Sagué.

“No vam veure bé la divisió administrativa que el govern socialista va fer del barri. Sempre s’havia treballat conjuntament entre Clot i Camp de l’Arpa, festes importants com la rua de Carnestoltes o la cavalcada de Reis passaven pels dos barris i totes les activitats es feien pensant en que participés tothom. Era molt estrany quan de sobte hi havia dos consells de barri diferenciats.

“Com a conseqüència de la separació administrativa del Clot i Camp de l’Arpa s’han donat dos corrents

de pensament, els que volen seguir amb la unitat històrica del barri i els que creuen que d’aquesta

manera el Camp de l’Arpa es sent més escoltat i ja no sembla que tot es faci al Clot. Els dos territoris

tenen una història política de reivindicació de coses pel barri”.

Otra acción significativa que movilizó a los vecinos y vecinas de ambos territorios fue la

manifestación que se celebró para expresar el rechazo al Casal Tramuntana. La reacción del

movimiento vecinal fue rápida y contundente. Con el apoyo de UCFR se organizaron acciones

concretas para reivindicar y defender los valores sociales que son el eje transversal de la

identidad del barrio y su sentido de pertenencia.

Por otro lado, hay que destacar que el sentido de pertenencia al barrio de las vecinas y los

vecinos se vertebra a través de la participación social en la vida de barrio y éste es un

elemento que influye de forma directa en los procesos de inclusión.

Si un elemento facilitador de la integración es la participación asociativa, los colectivos de

personas migradas están, si bien no excluidos, en una situación de difícil integración debido a

su escasa participación.

“Crec que a la gent que venia i la gent que ve de fora en aquest moments, els serveix molt el fet d’estar a la colla, a nivell personal en la seva vida quotidiana i a la gent de la colla també ens ha anat molt bé treballar amb aquesta gent”.

Cada vez más el conjunto de asociaciones del barrio transmiten su inquietud frente a la baja

participación de la población migrada y expresan su intención de promover actividades que

integren a toda la población independientemente de su procedencia.

Un ejemplo es la Fiesta Mayor, donde muchas de

las actividades se realizan en el espacio público

al cual pueden acceder todas las personas. Este

hecho pone de manifiesto que hay una actitud

abierta por parte de la organización a la

participación activa de toda la población.

“Considerem que és molt important que hi hagi pluralitat d’entitats a la Federació i per això es realitza una obertura al barri mitjançant comissions específiques obertes també a veïnat i entitats no federades. Per limitacions de temps i de personal ens és complicat arribar a tothom. S’ha de tenir en compte que la dedicació es realitza en les hores de lleure“.

Sin embargo estas acciones no han conseguido promover una mayor participación de esta

población ni en las actividades ni en la vida comunitaria. Para dar una explicación a esa falta de

participación se apuntan diferentes argumentos: la falta de información, las barreras

Concierto Joven. Barrakas 2012 . Fiesta Mayor Clot-Camp de l’Arpa.

“Cuando no estoy trabajando en la frutería estoy en casa descansando, trabajo todos los días. Me gustaría mejorar mi español y poder aprender catalán pero por el momento no tengo tiempo”.

“Les persones emigrades no s’han incorporat a les associacions. Hi ha el problema de la llengua”.

culturales, el idioma, la falta de estabilidad laboral o dificultad para compaginar la jornada

laboral, la falta de poder adquisitivo para participar en la actividades, entre otras.

4.3 ESPACIOS, RELACIONES Y ACTITUDES HACIA LA DIVERSIDAD Los espacios compartidos generan diversas tipologías de relaciones, por ejemplo en el ámbito

educativo se identifican relaciones de alta interacción, mientras que en los espacios públicos e

informales disminuye el nivel de interrelación. Las percepciones de las personas que viven y/o

trabajan en el Clot identifican con claridad la falta de conocimiento, de relación e interacción

entre personas de culturas diversas:

“Nosaltres no fem l’exercici de veure com es l’altre cultura, no ens coneixem. Si coneixes la família et seria igual d’on siguin, el cas és que no és coneixen. Tinc gent sud-americana a l’escala i son molt amables”. “crec que no és un barri amb molta interacció entre autòctons i immigrants. A la gent li costa molt ( a totes dues bandes), tens prejudicis...( també a totes dues bandes) a l’escola segurament hi ha més relació... o això espero!”.

En el barrio existen diversos espacios compartidos donde las personas establecen relaciones.

El espacio formal más significativo es el espacio educativo, como por ejemplo la escuela y su

entorno más próximo.

Dentro del espacio educativo se dan un tipo de encuentros interculturales que no se

reproducen en otros ámbitos. Como posibles espacios donde pueden escenificarse relaciones

interculturales en el barrio existe una experiencia como la de la AMPA de la Farigola del Clot,

que si bien no hay constancia de la participación de padres y madres de origen extranjero, si

que existe un vínculo de confianza con padres y madres de diferentes orígenes, los cuales

acuden a esta asociación para recibir información diversa que no sólo se ciñe a lo puramente

escolar. Entre otras cosas estas asociaciones ofrecen cursos de catalán para las personas que

no tengan conocimiento de esta lengua, esto permite el acercamiento de los padres y madres

al AMPA como también a la escuela.

El ámbito educativo, nos sirve de ejemplo a la hora de definir la calidad de las relaciones

interculturales en el Clot, ya que el colegio obliga a mantener ciertas relaciones en pie de

igualdad. Por éste motivo, observaremos los datos pertenecientes a la “Encuesta sobre

convivencia intercultural en el ámbito local”57, realizada en 2010 a 366 vecinos del Clot. En

dicha encuesta, observamos datos sobre las relaciones que se establecen entre padres y

madres, así como alumnos, de todas las comunidades.

En los datos que ofrece la encuesta58, existe una abundante relación intercultural entre los

alumnos de los centros fuera de éste, ya que un 79,1% de los encuestados afirman mantener

relación con sus compañeros fuera del centro. Dichos datos difieren de las vivencias aportadas

por parte de los jóvenes a los que se ha coloquiado:

“Quan es troben amb companys d’institut en espais d’oci no tenim cap dificultat en saludar-nos i conversar però no acostumen a quedar per realitzar activitats d’oci en horari extraescolar. A l’ institut ja hi ha parelles mixtes quant a la procedència.. Aquesta és una via de futur quant a la interacció entre comunitats”.

Por otra parte, también se observa que hay bastante relación entre los padres con hijos

escolarizados en el barrio, ya que el 58,2% de los entrevistados, afirma relacionarse

habitualmente con otros padres

Algunas de las valoraciones recogidas de la voz de los vecinos y vecinas expresan que el

entorno escolar y las escuelas juegan un papel de gran importancia en la promoción la

convivencia y la interculturalidad, aun así son espacios en los que en ocasiones también se

producen situaciones de discriminación:

“Les escoles com la Farigola, Miralletes on visualitzes que hi ha més nens immigrants, son espais on tens relació amb altres mares d’altres cultures”. “Llevo viviendo en España desde 2006 cuando llegué con una oferta de trabajo de la construcción de una empresa china. No fue hasta 2009 que no empecé a hacer clases de español y allí es donde pude conocer a gente de otros países como Italia o Marruecos”.

“Cuando me decían “Xilè de merda, parla català” no me sentaba mal. Me apunte a clases de catalán y cuando salíamos de clase hablábamos francés, ingles, de todo menos catalán”.

En el barrio también existen espacios compartidos de carácter informal, los más destacados

son: el parque del Clot, los comercios y las comunidades de vecinos/as. La voz de los vecinos y

vecinas expresa que son lugares donde se puede dar interacción intercultural:

“El barri del Clot te dos centres neuràlgics, la Plaça del Mercat i el Parc del Clot. Sense aquests dos espais, el barri del Clot, no seria el barri del Clot. Són espais de convivència”.

Aun así, hay visiones que identifican la falta de espacios creados des de elementos común,

espacios que promuevan la relación y que permitan la participación de toda la ciudadanía.

57

Encuesta 2010 sobre convivencia intercultural en el ámbito local. El Clot. Barcelona. Proyecto intervención comunitária intercultural 58

Fuente: Encuesta 2010 sobre convivencia intercultural en el ámbito local. El Clot. Barcelona. Proyecto intervención comunitaria intercultural

El Parque del Clot es un espacio de relación identificado así por los y las vecinas del barrio,

donde podemos ver a personas de diferentes orígenes compartiendo un espacio común, pero

en grupos que suelen ser de personas de un mismo origen, sin interacción entre los mismos:

Si bajas al parque están las madres magrebís juntas, las de aquí juntes. También lo puedes ver en el mercado, hay paradas donde por ejemplo solo compran persones inmigradas”. “Al Parc del Clot, les persones comparteixen l’espai, però no es relacionen. Hi ha diverses activitats però no esta relacionades ni emmarcades.

Los comercios son espacios de alta proximidad a la

ciudadanía donde se desarrolla una relación comercial y a su

vez una relación cotidiana, de cercanía y en muchas

ocasiones personal y de confianza. Los vecinos y vecinas del

Clot los identifican como espacios de relación que han ido

perdiendo fuerza a raíz de las nuevas dinámicas de consumo

pero que aún están muy arraigadas en el barrio.

La dinamización del proyecto RADARS es reflejo del papel

clave que pueden tener los comercios en la generación de

procesos de detección, ayuda y relación con la población.

Las comunidades de vecinos son un espacio significativo de convivencia. En ellas, la tipología

de relaciones oscila entre pequeños conflictos, pura coexistencia, relaciones de tolerancia sin

interacción, y relaciones de convivencia e interrelación.

Aunque no se identifica en las comunidades de vecinos del barrio situaciones de conflicto

relevantes, la expresión de la ciudadanía se centra en diferenciar claramente “los vecinos de

toda la vida” con una connotación positiva vinculada al conocimiento y la ayuda mutua y los

“los inmigrantes” a los que en muchas ocasiones no se les reconoce como vecino, o se les

presupone un desinterés hacia el conocimiento y las relaciones con los vecinos. El

desconocimiento mutuo es el elemento que genera estas creencias. A medida que se produce

un acercamiento entre personas sea cual sea su procedencia las percepciones cambian.

“som veïns de tota la vida i ens estimem. Sempre ens hem ajudat els uns als altres. Això ho tenim amb els antics, amb els de sempre, no amb els d’ara”. “Aquí està més definida la concepció de som els d’aquí i els de fora. Es habitual sentir només puc comptar amb els veïns de tota la vida perquè ara son tot xinessos i moros”.

Las relaciones entre persones autóctonas e inmigradas en el barrio son minoritarias59, en

ocasiones inexistentes, o si las hay estas son de naturaleza laboral. En consecuencia no se

puede hablar de convivencia sino de coexistencia. Parte de la ciudadanía identifica este hecho

como aspecto que puede generar dificultades y/o conflicto en un futuro.

59

Fuente: Encuesta 2010 sobre convivencia intercultural en el ámbito local. El Clot. Barcelona. Proyecto intervención comunitaria intercultural

Comercio Bangladesh

Es importante conocer cómo se percibe la diversidad cultural en el Clot. La diversidad cultural

hace referencia a la existencia de diversas culturas o sociedades humanas que hay en un

espacio concreto. Es decir, en un mismo territorio se pueden reconocer diferencias culturales

propias de distintos grupos humanos. Estas diferencias pueden reconocerse en diversas

manifestaciones como la lengua (la más significativa), las expresiones artísticas, las creencias

religiosas, la estructura social, las costumbres, entre otras.

“Cuando no conoces el código cultural del otro es muy difícil comunicarse. Me doy cuenta que algunas comunidades tienen tendencia a aislarse como mecanismo para preservar su cultura. Para la integración es más importante el conocimiento de la lengua que la integración cultural”.

Las valoraciones de los vecinos y vecinas del barrio del Clot respeto a la diversidad cultural

según la “Encuesta 2010 sobre la convivencia intercultural en el ámbito local”60 indica que en

la pregunta sobre qué le parece convivir en diversidad, la mayor parte de las personas

entrevistadas (83,1%) responden que les parece bien o muy bien. Éstas valoraciones se

traducen en actitudes hacia esta realidad. Así, encontramos en el Clot, tres actitudes

diferenciadas: una actitud positiva, una actitud de indiferencia de carácter neutro y una actitud

negativa con un bajo nivel de tolerancia que se traduce en una interpretación concreta de la

realidad que ha representado la aparición de estereotipos.

Es verdad que los estereotipos, en tanto que conjunto de imágenes mentales, han servido para

simplificar la realidad y facilitar su comprensión, pero también es cierto que su función puede

ser negativa, y su exceso puede conducir a una interpretación de la realidad simplificada y algo

distorsionada. A consecuencia de estas construcciones mentales aparecen percepciones y

sentimientos que indudablemente influencian las actitudes de la comunidad hacia esta

realidad cultural. Las sensaciones negativas en torno a esta nueva realidad pueden traducirse

en actitudes de discriminación, algunas veces de forma inconsciente.

“La població nouvinguda segons la meva percepció: els de llatinoamèrica que cuiden sobretot la gent gran del barri, llavors els xinesos que gestionen bars i fan la seva vida. Finalment els moros i els negres que són els que atraquen”.

“En el trabajo antes veía a la gente más amigable, más dispuestos a compartir. Ahora hay más recelos y

preferencia por la gente de aquí por mucho que nos hartemos de hacer horas extras. La gente de aquí

antes no quería determinados trabajos pero ahora sí los quieren. Antes había sitios en los que solo

aceptaban personal latino porqué decían que les gustaba nuestra manera de trabajar. Ahora ya no

pasa”.

“También trabajo con empresas de paquetería y tengo trato con uno de los responsables de sus

almacenes. Hace dos años había gente trabajando de todo el mundo y oí como prometía que iba a

‘limpiarlo’. Ahora todo el personal del almacén es de aquí”.

“Nunca te sientes excluido si estás en tu gueto, cuando sales es cuando te marcan el límite: “Donde vas

que yo soy de aquí””.

60

Fuente: Encuesta 2010 sobre convivencia intercultural en el ámbito local. El Clot. Barcelona. Proyecto intervención comunitaria intercultural

En relación al ámbito comercial, se detecta que parte de los vecinos y vecinas muestran

actitudes negativas hacia los comercios regentados por personas de otras procedencias. Se

detectan actitudes que muestran recelos hacia los comerciantes de origen chino por la

supuesta falta de participación en las actividades del barrio, el deficiente conocimiento de la

lengua y la rumorología sobre el incumplimiento de las normativas al respecto.

Finalmente, cabe mencionar que existe en el barrio actitudes positivas hacia la diversidad que

expresan la necesidad que crear espacios de relación que permitan romper con la barrera de lo

desconocido y avanzar hacia la construcción de relaciones interculturales sólidas.

“Ens cal, en general, consciencia d’obertura. Tenir la motivació per a treballar aspectes per a poder-nos

integrar. Reconeixem que la diferencia cultural és gran, però

això no ha de ser un obstacle per a poder descobrir espais de

convivència per a treballar la cohesió social”.

M’agradaria tenir un espai compartit amb dones de diferents cultures. Un espai d’intercanvi, que ens apropi”.

4.4 PERCEPCIONES SOBRE DE LA SEGURIDAD CIUDADANA

La seguridad ciudadana tiene un componente muy subjetivo y se regula según la percepción de

posibles amenazas que ponen en peligro el bienestar del conjunto de vecinos y vecinas del

barrio. En la actualidad, en el Clot y en muchos otros territorios los índices de delincuencia se

mantienen como consecuencia del deterioro económico generalizado. Fruto de los coloquios

se ha podido observar que en la mayoría de casos no se asocia el aumento de la delincuencia

con el fenómeno de la inmigración, binomio artificialmente creado que anteriormente había

tenido un mayor calado social.

“En el barrio hay un buen nivel de seguridad, hay algunos robos pero esto lo hacen igual que siempre, como en toda la vida. No tiene que ver con la llegada de persones inmigradas”.

El barrio del Clot adquirió la imagen de ser un barrio inseguro como consecuencia de los

conflictos que se otorgaron a la acción de las bandas latinas. Aunque en la actualidad la

percepción de seguridad de los vecinos y vecinas del barrio ha cambiado significativamente,

todavía persiste en la memoria de la ciudadanía los episodios violentos que se agudizaron a

mediados de la década pasada.

“Antiguamente había habido muchos problemas con las bandas latinas. Gracias a los educadores y educadoras APC la situación ha cambiado mucho. Han realizado intervenciones en los Jardines Miralletes y en el Parque del Clot y han realizado charlas sobre bandas que han sido de mucha utilidad. Hace un par de años teníamos muchos problemas a la salida de la escuela porque integrantes de las bandas venían a

Taller al Centre Cultural Islàmic Català con motivo del “Barri en Plural”.

buscar a alumnos: tanto Latin Kings que intentaban captar alumnos como Ñetas que venían a buscar pelea con miembros de bandas rivales”.

Los usos de espacios como el parque del Clot, uno de los centros neurálgicos de la vida del

barrio, ha concentrado muchas de las aportaciones ciudadanas. En el recuerdo de parte de la

ciudadanía persiste la percepción del Parque del Clot como espacio problemático e inseguro.

Aunque el Parque cuenta con iluminación general y en las zonas de paso, en función de la

horas del día. La distribución y la forma del espacio descubren la existencia de lugares menos

iluminados y con menor visibilidad. Por otro lado, muchos usuarios habituales del parque no

detectan ninguna conflictividad que no sea de carácter puntual.

La disposición de los comercios del barrio se caracteriza por su proximidad, elemento que

suscita confianza en los comerciantes. La relación establecida entre los comercios presentes en

el barrio des de hace años hace que se perciban mutuamente como agentes que se ofrecen

soporte bidireccional en situaciones de dificultad y en aquellas que denotan inseguridad.

Por lo que se refiere a la conflictividad en los bloques de vivienda, en las entrevistas se mencionan algunos problemas de ruidos y suciedad pero la máxima preocupación se encuentra en los robos a viviendas.

“La puerta de mi edificio la fuerzan continuamente. Ya han robado un piso y los cuatro que vivimos en casa nos turnamos para dejar el piso vacío el mínimo tiempo posible”.

En estos momentos también se detecta que genera malestar la presencia en el barrio de un

casal: el “Tramuntana”, ya que este es considerado, por una parte de la población, como una

organización con una ideología cercana al fascismo:

“La instal·lació del Casal Tramuntana va causar molt de malestar al barri. Se’ls ha frenat a nivell de barri però segueixen penjant cartells fora del barri. No tenen llicència per realitzar activitats i es reuneixen a una casa particular. Entitats, partits polítics, col·lectius i veïnat s’han reunit per frenar manifestacions de caire feixista. Es va convocar una manifestació on hi van participar 1000 persones, que pel barri és moltíssim, i es va signar un manifest en contra del totalitarisme amb el títol ‘Unitat contra el Feixisme’. És un orgull el que vam aconseguir”.

Parte III

El Proceso de

Audición

El Proceso de Audición: Metodología

Es un método de intervención social para modificar una situación partiendo del conocimiento que los mismos interesados tienen y contando con su participación en la acción posterior. Es un método de investigación participativa basado en la escucha activa de la ciudadanía, los recursos técnicos y la Administración, permite conocer y tener en cuenta las opiniones, valoraciones de las personas que viven y trabajan en el barrio, confrontarlas con opiniones, datos y conocimientos objetivos. La realización de un proceso de audición cobra sentido si posteriormente a ella le sigue una intervención social, ya que para poder actuar (individualmente, en grupo o comunitariamente) hay que conocer aquella realidad.

El proceso de audición cuenta con una organización y programación que tiene en cuenta diferentes actividades y/o fases: Constitución del grupo que realizará la audición

Planificación y organización de la audición.

Realización de los coloquios y trascripción.

Organización de todos los materiales

Escritura final de la Monografía Comunitaria con los resultados de las dos partes, la objetiva y la sujetiva. Una aplicación informática ha permitido organizar toda la información recogida en los coloquios a partir de la cual se han seleccionado las frases que sin perjudicar el contenido, reflejaban las diferentes percepciones que existen en la comunidad, ya que la audición es una metodología cualitativa que tiene como objetivo visualizar las diferentes opiniones, percepciones, necesidades, problemas, situaciones y propuestas para superar, mejorar o transformar la realidad existente.

Publicación en diferente formato)

Devolución individual, en grupo y comunitaria) y socialización de todos los conocimientos.

La escucha comunitaria se realiza gracias a los Testimonios privilegiados, personas que tienen o pueden tener conocimientos, ideas, opiniones y propuestas no exclusivamente personales y subjetivas sobre los temas que se han identificado como claves en la Monografía Comunitaria del Clot.

La audición se realiza a través de coloquios abiertos, tanto individuales como grupales. La metodología utilizada ha sido: Coloquios individuales: Presentación del coloquiador/a a la persona y explicación del “por qué” y del “como” de la

Audición y de la Monografía. Escucha de los temes que la persona ha considerado

5

importante aportar.

Verificación sobre el tema o temas que han salido en la fase anterior.

Hacer emerger las propuestas eventuales de la persona escuchada respecto a los temas anteriores, para poder comprobar si tiene ideas y propuestas sobre qué hacer y si estaría dispuesta a participar en alguna de las medidas.

Antes de finalizar el coloquiador verificar con la persona que las notas tomadas responden a sus aportaciones.

Coloquios grupales: Presentación de los coloquiadores y personas del grupo. Explicación de la finalidad de la

audición, Conocimiento Compartido, Monografía.

Brainstorming de ideas que los miembros del grupo consideren importantes a hablar.

Organización de ideas por bloques/temas y establecimiento del orden de prioridades. Elección de tres temas.

Establecimiento de los tiempos para a cada tema.

Sinterización de las opiniones cada punto verbalmente y la persona que toma nota realiza la trascripción.

Lectura por parte del/la transcriptor/a de las notas tomadas y realización de las modificaciones propuestas i aprobación.

Cierre del coloquio explicando como continua el proceso y haciendo invitación a la devolución de la Monografía Comunitaria.

Los Coloquios

6.1 LA AUDICIÓN EN IMÁGENES

6

Centre Cultural Islàmic Català Comisión seguimiento del Consell de Barri

Dones i comunitat, Secció de la Dona de Foment Espai Tècnic de relació (ETR) Ampliat

AA.VV. Clot-Camp de l’Arpa

Espai Tècnic de Relació (ETR) Ampliat

Directora de TV Clot Jugadors del Frontón

Grupo de vecinos Jóvenes Programa de Radio “Dos quarts de Clot”

6.2 “LA VOZ DEL CLOT”

Les persones que han participat al projecte és perquè s'estimen el barri i per tant la seva participació és sempre important perquè son els que volen que el barri millori i entenc que una de les funcions de la monografia és deixar-nos eines per a fer-ho possible.

Personalment m'ha servit per a fer una revisió del barri, del lloc on visc, de com ha canviat el seu paisatge i la seva gent.

A la gent li agrada dir la seva, però si la metodologia hagués sigut molt "incisiva" la gent hagués reculat

Es la primera vegada que es dediquen esforços cap al barri des d'una entitat/fundació/empresa forana al barri i això es d'agrair

L'ús de la monografia ... abans de començar a fer qualsevol cosa amb ella hem de creure-nos-la, es a dir, tenir present que no es un simple recull de dades estadístiques sinó que el que hi diu (dirà) és real.

Que el Clot compti amb la monografia de la Fundació Surt, permetrà posar al barri a prova, veure si realment en sabem treure profit.

Creiem que la participació des del Casal de Gent Gran Joan Casanelles ha estat una experiència positiva pels participants

El barri el fan els seus veïns i veïnes, de manera que copsar la seva opinió és bàsic per treballar en la seva millora i/o transformació. Per tant, la iniciativa és molt bona

Pot ser d'utilitat aquesta monografía comunitaria per que estem donant informació del Barri per al Barri.

Crec que és imprescindible que es realitzin "estudis" o consultes de l’opinió dels ciutadans o ciutadanes constantment, i a més dels propis habitants del barri que transcorren dia dia.

Pot ser d’utilitat sobretot per el futur del barri, ja que la monografia comunitària pot servir de referent, com a la oportunitat de millorar els diferents aspectes del barri

Es participa poc i es critica molt a aquells en que "deleguem" la nostra responsabilitat participativa...Es per aquest motiu que valoro molt positivament aquests espais

Generar en definitiva espais de trobada i reflexió que engresquin tothom en la tasca de gestió i millora col·lectiva del barri.

Per mi ha estat molt important participar, perquè es una manera d'estar integrat al barri, conèixer les mancances i realitats.

M’ha ajudat a ser conscient que malgrat viure al barri, no el conec prou pot servir per tenir una visió de conjunt del que passa pels carrers i per les vides de la gent del nostre barri.

Es certament important disposar d’una avaluació de la situació en la que es troba el barri i la opinió i propostes que tenen els mateixos veïns/es del barri.

L'espai tècnic de relació m'ha servit per compartir amb d'altres tècnics del territori preocupacions i impressions al voltant de temàtiques que compartim, però que mai havíem posat en comú.

L’elaboració de la Monografia comunitària ha estat un procés molt positiu pel barri, ja que ha estat un procés participatiu en el que han

col·laborat molts veïns i veïnes del Clot.

En el cas d’aquest projecte, tot i que pugui tenir bones intencions inclusives en l’àmbit sociocultural, està condicionada i polititzada per uns interessos privats totalment qüestionables, tot i així estan oferint una mancança de l’administració.

Crec que la meva aportació ha facilitat un punt de vista del món associatiu, on neix i creix la base de la societat civil del barri que acaba sent el cor que mou el col·lectiu.

6.3 COLOQUIOS REALIZADOS: PARTICIPACIÓN Y TESTIMONIOS PRIVILEGIADOS

Nº

PROTAGONISTAS TESTIMONIOS PRIVILEGIADOS Nº Personas

1 ENFERMERAS COMUNITARIAS

Mari Carme Velasco Marta Riba Urrea

2

2 COMERCIO “LOS MAÑOS” Carlos Frasno Hervella 1

3 COMERCIO MERCERIA “TERESA” Elena Pinent 1

4 FARMACIA C/MALLORCA Ana Maria Andrés 1

5 CAP MARAGALL – TRABAJADOR SOCIAL Joan Antonio Calero Garnica 1

6 CAP CLOT – DIRECCIÓN

Consuelo Cantalapiedra Esther Casajuana Brunet

2

7 CAP MARAGALL – ENFERMERA Marisa Moral Martín 1

8 COMERCIO “GOMES” Francesca Gomez Borrás 1

9 TRABAJADORA SOCIAL DE SERVEIS SOCIALS CLOT – CAMP DE L’ARPA

Imma Ferré Ordoñez 1

10 ASSOCIACIÓ JOVES MUSULMANS Taouqeer Tahir 1

11 CENTRE CULTURAL ISLÀMIC CATALÀ Manuel Moriche Sarrias 1

12 VECINO / VECINA DEL CLOT Rafael Basolí Minguela Mireia Echegoyen

2

13 COMERCIO “NAÏF” Rosa Balboa Marce 1

14 COMERCIO “CONGEL” Arif Bahar 1

15 FORN ELIES Anna Elias Campos 1

16 CASAL DE GENT GRAN JOAN CASANELLES – COORDINADORA Y VOLUNTARIA

Patricia Sarrias Javier Montse Torrente Sort

2

17 ASSOCIACIÓ DE VEINS I VEÏNES DEL CLOT-CAMP DE L’ARPA

Rosa Carrillo López Miquel Catases i la Cruz

2

18 MUJERES DEL BANC DEL TEMPS, DONES I COMUNITAT, SECCIÓ DE DONES DE FOMENT

MARTINENC

Carme Márquez Garcia Carme García García Maria Teresa Lanna

Lourdes Casas Alborch Mariona Salleras Sala.

5

19 GRUPO DE JOVENES DE LA RADIO Aleix Bonet Rabel Mireia Echegoyen

Inés de la Cruz Clàudia Pinazo Xavier Salcedo.

5

20 GRUPO DE JOVENES DEL BARRIO (CHICAS) Aina Suñén Carla Menéndez

Anna Climent Júlia Ruiz

Helena Vallès.

5

21 CENTRO CULTURAL LA FARINERA – INFORMADORA

Helena Julià Mullerat 1

22 COMUNITAT CRISTIANA SANT PERE CLAVER

Cesar Hernandez Romero Núria Alós Anguera

2

23 VECINO Y MIEMBRO DE LA PINYA- COORDINADORA JOVE

Aimar Galdés Corbinos 1

Nº

PROTAGONISTAS TESTIMONIOS PRIVILEGIADOS Nº Personas

24 ETR AMPLIADO – COL·LOQUIO TECNICO Dirección Serveis Territorials: Tecnica de barrio: Eva Luengo

Dirección Serveis a les Persones: Técnico de joves: Ferran Turmo,

Técnico referente de Salud: Dionisio Ortiz, Técnica de educación: Mireia Mestre,

Técnica referente de dona i gent gran: Vanessa Garcia. Técnica de

prevención: Núria Ventura

Servicios Sociales: Directora: Montserrat Rovira. Trabajadora

social: Itziar Naunzo. Trabajadora Social: Paola Rodriguez

Punt d’Informació Juvenil (PIJ):

Domenech Grané

Casal de Gent Gran Joan Casanelles: Patricia Sarrias

Centre Cultural la Farinera del Clot: Estel Barbé Serra, Elvira

Cardos, Elena Julià, Gisela Moya

IES Salvador Espriu: Coordinadora pedagógica: Rosana Berenguer

Biciclot: Pere Serrasolses

18

25 DONES DE 50 I MÉS Marta Mas Perulles 1

26 CASTELLERS DE BARCELONA Pere Rovira Marcé 1

27 ASSOCIACIÓ CENTRE D’ESPLAI: SCV Daniel Salmerón Sanguino 1

28 CENTRE JOAN SUNYOL Martí Verdú i Piqué 1

29 TREBALLADORA SOCIAL DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ

Montserrat Anfrons Gobert 1

30 VECINOS Y VECINAS DE PROCEDENCIA CHINA

Zhiynan Longwei Pan

Wenjin Ye Yiwen

Qiaowei Lin

5

31 PROFESOR DE LENGUA ALEMANA (AMPA IES SALVADOR ESPRIU)

Michel Mourot 1

32 TALLER D’HISTÒRIA Manuel Gaya Sole Martin Ferrer Martínez

2

33 ASOCIACIÓN CENTRO RIMASUN

(PERSONAS DE PROCEDENCIA PERUANA)

Sonia Quispe Arbieto Freddy Chulco

Yolanda Huañec Patilla

3

34 LUDOTECA XALET DEL CLOT - COORDINADORA Angels Brosa Vicente 1

Nº

PROTAGONISTAS TESTIMONIOS PRIVILEGIADOS Nº Personas

35 FEDERACIÓ D’ENTITATS CLOT-CAMP DE L’ARPA – PRESIDENTA Y SECRETARIO

Teresa Comabella Dani Celma

2

36 CASAL GENT GRAN JOAN CASANELLES - GRUPO DE GENTE MAYOR

Lucila Salgado Figueroa Teresa Orts Perez

Dolors Castaño Filomena Estella Ferran

Maria Gavaldá Piqué Juan Lopez Lopez

Maria del Carmen Manzanares Alvarez

Consuelo Marin

10

37 GRUP RADARS: GRUPO DE VOLUNTARIADO Maria Gutierrez Atienza Mozdalifa Elkheir Abuagilah

Ana Garcia Perez

3

38 ETP CLOT - DIRECCIÓN Y CAP D’ESTUDIS DE ESO Y BACHILLERATO

Francesc Moreno Fina Ferrando

2

39 IES BROGGI – INTEGRADORA SOCIAL, JIP Raquel Povedo Pérez Francisco Ortiz

2

40 ATENEU DEL CLOT Jofre Palau Sanchez

1

41 FORMIGA MARTINENCA

Gloria Bañón Fabregas Jaume Vallespin Homedes

2

42 FOMENT MARTINENC

Francisco Palou Castello Jesus Ortiz Romero

Antoni Jerez Soriano.

3

43 GRUPS QUE JUGUEN AL FRONTÓN

Juan Carlos Flores Vidal Mauricio Gallegos

Victor Tomala Ordoñez Gaston _arriles Aguilar

Domingo Lopez Gonzalez

5

44 AMPA ETP CLOT Miguel Diaz 1

45 CAP CLOT – GINECOLOGIA- PASSIR Dr. Manuel Honrado 1

46 COMISSIÓ SEGUIMENT DEL CONSELL DE BARRI Tècnica de Barri: Eva Luengo

Conceller del Districte de Sant Martí per UpB: Francisco Garcia

Concellera del Districte de Sant

Martí per PP: Maria Rosario Adanero

Concellera de Barri Clot- Camp de

l’Arpa : Mercé Oller

AVV Clot- Camp de l’Arpa : Rosa Carrillo López

5

47 DIRECCIÓN DE SERVEIS DE TERRITORI Maria Dolors Rubio 1

48 TV CLOT-SANT MARTÍ Pepi Rabel i Durany

1

Nº

PROTAGONISTAS TESTIMONIOS PRIVILEGIADOS Nº Personas

49 GRUPO DE VECINOS

Miguel Bastante Izquierdo José Azaga

Manuel Vilches César Merino Rafael Ponce

Alejandro Losals Hernán Cortés

7

50 VECINO José Iglesias

1

51 PARROQUIA SANT MARTÍ Mossen Manel Seliva

1

52 GRUPO DE NIÑOS Y NIÑAS “XATRAC”. ESPLAI SCV CLOT

Pol Ribes Joan Rossell Joan Badia Aura Badia Lucas Llopis Gemm Lorca

* con la colaboración del resto de niños y niñas del grupo

6

131

Bibliografía

BIBLIOGRAFÍA

Ajenjo, Marc et al (2008). Les condicions de vida de la població immigrada a Catalunya. Fundació Jaume Bofill.

Ajuntament de Barcelona (2008). Memòria de Gestió Territorial. Ajuntament de Barcelona.

Anduiza, Eva (coordinación) (2009). Xarxes organitzatives immigrants a l’àmbit municipal: Estudi comparatiu de les capitals i àrees metropolitanes de Barcelona, Madrid, Girona i Múrcia. Institut de Govern i Polítiques Públiques.

Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat (2008). Guia de suport per a l’organització de les COMUNITATS DE VEÏNS I VEÏNES. Ajuntament de Barcelona.

Ayllón, Sara y Caprile, Sara et al. Condicions de vida i desigualtats a Catalunya, 2001-2005 (2008). Volum I ,II,III. Ingressos, treball laboral, domèstic, familiar i usos del temps.. Fundació Jaume Bofill. (http://www.fbofill.cat/d.php?docID=478&t=3)

Barcelona 2008: ciutat de diàleg intercultural http://www.bcn.cat/cultura/dialeg/cat/index.html

Benestar Social. Informe. Estratègia de millota dels serveis socials d’atenció primària. Ajuntament de Barcelona.

Carta d’EUROCITIES sobre la Integració de les Ciutats: El nostre compromís per integrar immigrants i comunitats immigrants a les ciutats europees. http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/CharterforWebFINAL_ca.pdf

CatSalut (2010). Regió Sanitària Barcelona. Memòria 2009. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya.

Comunidad latinoamericana en El Clot y Camp de l’Arpa” en el barrio del Clot de Barcelona. Los Nuevos sujetos y el uso de la ciudad”, en Actes del I Congrés Catalunya-Amèrica Fonts i documents de recerca, Instituto Catalán De Cooperación Iberoamericana.

Concejalía de Bienestar Social.Barcelona Inclusiva 2005/2010: Plan Municipal para la Inclusión Social. Ayuntamiento de Barcelona. Concejalía de Bienestar Social.

Dades de població de referència 2010. Registre central de persones assegurades (RCA). Departament de Salut. http://www10.gencat.cat/catsalut/archivos/poblacio_rca.pdf

Diagnosi Educativa de Barri, el Clot i el Camp de l’Arpa del Clot, Distrito de Sant Martí, Novembre 2008. Realitzat per Direcció d’usos del Temps, Institut d’Educació, Districte de Sant Martí i Fundació Jaume Bofill. http://w3.bcn.es/fitxers/tempsdebarri/diagnosielclotielcampdelarpadelclot.553.pdf

Districte de Sant Martí (2008). Memòria de Districte de Sant Martí 2007. Ajuntament de Barcelona.

Districte De Sant Martí Mapa De Recursos 30.09.03.(Documento interno).

Documents d’anàlisi Immigració i reagrupament familiar: característiques demogràfiques i socials dels sol·licitants de reagrupament a la ciutat de Barcelona (2008). http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/estudis/Analisi_reagrupamentD-Cas_ca.pdf

Encuesta 2010 sobre convivencia intercultural en el ámbito local. El Clot. Barcelona. Proyecto intervención comunitaria intercultural

ESSOMBA, M. A. (2006). “Fundamentos de la escuela inclusiva: modelos de gestión de la diversidad”. En: Liderar escuelas interculturales e inclusivas. Equipos directivos y profesorado ante la diversidad cultural y la inmigración. Segunda parte, capítulo 5. Barcelona: Editorial Graó. 81-100.

GIMÉNEZ, C. (2009). “El impulso de la convivencia ciudadana e intercultural en los barrios europeos: marco conceptual y metodológico”. Guide to Good Practices in Citizenship and Coexistence in European Neighbourhoods INTI-CIEN

Giménez, C.(2008). Educación, Ciudadanía e Inmigración. Documentos para el debate nº 2 de Fundación Esplai (Presentación).

Giménez, Carlos (2005). Convivencia: Conceptualización y sugerencias para la praxis. Puntos de vista, cuadernos del Observatorio de las Migraciones y la Convivencia Intercultural de la Ciudad de Madrid, 1, 7-31.

GRABIVETTER, Mark S. “La fuerza de los vínculos débiles”. American Journal of Sociology, vol. 78, nº 6 (1973), 1360-1380.

http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/476.pdf

IMMIGRACIÓ I MERCAT DE TREBALL A LA CIUTAT DE BARCELONA. Consell Econòmic i Social de Barcelona / Fundació Jaume Bofill. http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/estudis/ImmitreballCESB_ca.pdf

Informe sobre l'estat de la salut a la ciutat 2009. ASPB http://www.aspb.es/quefem/docs/Salut_bcn_2009.pdf

Informe sobre l'estat de la salut de la ciutat 2009: anexes http://www.aspb.es/quefem/docs/salut_Bcn_2009_districtes.pdf

Informe sobre l'estat de salut de la ciutat 2007.ASPB http://www.aspb.es/quefem/docs/LaSalutBCN2007.pdf

Institut Barcelona Esports http://w3.bcn.es/V25/Home/V25HomeLinkPl/0,2976,5004038_5184167_1,00.html

Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (2010). Pla Estratègic D’educació Del Districte De Sant Martí: Sant Martí Districte Educador. Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona

L’escolarització a la ciutat de Barcelona Curs 2009-2010 (2010). Consorci d’Educació de Barcelona.

http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/01_documents_de_referencia/InformeEscolaritzacio0910.pdf

La població vulnerable amb dificultats sanitàries i socials a Barcelona (2006). ASPB http://www.aspb.es/quefem/docs/InfoVulnerable_web.pdf

La salut a Barcelona 2008 (2009). Indicadors per districtes. Agència de Salut Pública de Barcelona.

La salut a Barcelona 2009 (2010). Agència de Salut Pública de Barcelona.

La salut de la població immigrant de Barcelona (2008). ASPB.http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/estudis/salut_immigrants_ASPB_BCN_ca.pdf

La Tuberculosi a Barcelona Informe 2009.ASPB http://www.aspb.es/quefem/docs/Tuberculosi_2009.pdf

LES XARXES SOCIALS DE SIKHS, XINESOS I FILIPINS A BARCELONA. Fundació ACSAR. EgoLab UAB. Novembre 2009 http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/estudis/estudi_xarxes_socials_ca.pdf

Ley 21/2010, de 7 de julio, de acceso a la asistencia sanitaria de cobertura pública a cargo del Servicio Catalán de la Salud.

Manual de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2006. ASPB.

MARCHIONI, M. Estrategias de intervención y fundamentos de la intervención comunitaria. Bloque 4, módulo 1, tema 2. Posgrado de relaciones interculturales y gestión de la diversidad cultural, de la Fundación ”la Caixa” (2009).

Martori, Joan Carles i Hoberg, Karen (2008). Immigrants a les ciutats: Segregació i agrupació territorial de la població estrangera a Catalunya. Fundació Jaume Bofill. (http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/480.pdf)

MENORS ESTRANGERS: FORMACIÓ I TREBALL 3ed.(2010) http://www.bcn.es/imeb/pec/Guia_Menors-Menores_PECB_3a_ed_2010.pdf

Mesura de Govern amb els compromisos per al Pla d'Habitatge 2008 –2016 http://www.bcn.es/habitatge/ass_mes_gov.shtml

Moisés Carmona i Oscar Rebollo (2009). Guia operativa d’acció comunitària. Acció Social i Ciutadania. Ajuntament de Barcelona.

Mota M., Pau (2007): Migracions i Salut: Interrelacions a la immigració estrangera a Catalunya. Resum executiu elaborat per Pau Mota Moya. Migracat.cat.

Navarro-Varas, Lara et al (2009). Pobresa i exclusió social a la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona Àrea d’Acció Social i Ciutadania.

Nebot, Manel (coordinación) (2009) FRESC 2008: Factors de risc en escolars de secundària. Agència de Salut Pública de Barcelona.

OBERTURA I REGULARITZACIÓ DE CENTRES DE CULTE A LA CIUTAT DE BARCELONA (2007). Centre Interreligiós de Barcelona. http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/drets/regularitzacio_llocs_de_culte_ca.pdf

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD. Carta de Ottawa. Primera Conferencia Internacional sobre la Promoción de la Salud, Ottawa, 21 de noviembre de 1986.

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD. Declaración de Yakarta sobre la promoción de la salud en el siglo XXI. Adoptado en la Cuarta Conferencia Internacional sobre la Promoción de la Salud. Yakarta, República de Indonesia, 1997.

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD. Promoción de la salud: Glosario, 1998.

Peláez Paz, Carlos, Moscoso, María Fernanda, Bueno, Cristina, et al (2010). Informe de investigación: La percepción de los niños y niñas residentes en España sobre los niños y niñas de origen extranjero. Save the Children Spain, Madrid.

Pérez Rincón Fernández, María del Socorro (2008): “Vías y fuentes para estudiar la

Perfil social/Radiografia Integració i interculturalitat: anàlisi de les trajectòries imigratòries i de la integració subjectiva de la població estrangera extracomunitària a la ciutat de Barcelona Sarai Samper, Raquel Moreno. D-CAS, Col·lectiu d’Analistes Socials. Barcelona Societat 16 Integració i interculturalitat: anàlisi de les trajectòries migratòries i de la integració subjectiva de la població estrangera extracomunitària a la ciutat de Barcelona. http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/estudis/estudi_d_cast_b_societat_ca.pdf

Pla Barcelona InterculturalItat http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/dialeg/programes/Pla_BCN_Interculturalitat_ca.pdf

PLA D’ACTUACIÓ DEL DISTRICTE DE SANT MARTÍ 2007-2011 http://w3.bcn.es/fitxers/santmarti/documentinicial.533.pdf

Pla Director de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva 2008-2011 http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/assesoria/plans/Descripcio_%20situacio_acord_abril08_ca.pdf

Pla Director d'Immigració en l'àmbit de la Salut 2006. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/salut/plans/PladirectorImmiiSalut2006_ca.pdf

Pla Operatiu D’integració De Les Addiccions A La Xarxa Sanitaria De La Ciutat De Barcelona. Document aprovat per la Junta General del Consorci Sanitari de Barcelona el 15 de juliol de 2010.

Plan de Inmigración de Barcelona (2002) http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/ca/plans/PMI_espanyol_ca.pdf

Plan de Trabajo por la Inmigración 2008-2011 http://www.barcelona.cat/novaciutadania/pdf/es/assesoria/plans/pla-cast.pdf

Plans educatius d’entorn http://xtec.cat/lic/entorn/index.htm

Portal de la immigració a Barcelona. Fundació ACSAR. http://oslo.geodata.es/acsar/estudi-immigracio.php

Prevenció, Seguritat i Movilitat(2010). Enquesta de victimització de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. (Presentació de resultats).

Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 http://w3.bcn.es/fitxers/participacio/pam/pamdef.223.pdf

Programa de detecció precoç de càncer de mama (2009). Coneixements, actituds i percepcions sobre el càncer de mama i la detecció precoç en dones de diferent origen cultural: Barreres percebudes i elements facilitadors. Núm. 4 Març 2009. ASPB.

Projecte educatiu de ciutat de Barcelona http://w3.bcn.es/V45/Home/V45HomeLinkPl/0,3698,60797962_60807355_1,00.html

Pujol, Carme (Coordinació) (2007). Guies Estadístiques Sant Martí En Xifres Novembre 2006. Ajuntament de Barcelona.

Rebollo, Òscar (Coordinació)(2010). Accions d’atenció col·lectiva de serveis socials, Informe 2009. Ajuntament de Barcelona. Acció Social i Ciutadania.

Roca Saumell, Carme (2009). Enfermedades importadas en inmigrantes: mito y realidad. An. Sist. Sanit. Navar. 2006; 29 (Supl. 1): 139-144.

RUIZ-GIMÉNEZ AGUILAR, J. L. “Documento de discusión sobre un modelo de participación comunitaria en el Sistema Nacional de Salud del Estado español”. Comunidad, 8 (2005), 62-72.

Samper, Sarai i Moreno, Raquel (2009). Trajectòries sociolaborals de la població immigrada.: Factors explicatius. Fundació Jaume Bofill1

Sant Martí Districte Educador (2010). Institut de Educació. Ajuntament de Barcelona http://www.bcn.cat/imeb/pec/S_MARTI_DTE_EDUCADOR_QUADERN_PECB.pdf

Segura, Andreu (2010). Participació Ciutadana En L’estratègia De Desenvolupament De La Salut Pública, a Catalunya. La reforma de la Salut Pública a Catalunya Informe del comitè científic per donar suport tècnic i científic al projecte de reordenació del sistema de salut pública a Catalunya.

Servei de Sistemes d’Informació Sanitària (2008).ACCIDENTS I LESIONATS DE TRÀNSIT A BARCELONA 2002-2007:Anàlisi segons gravetat. Agència de Salut Pública de Barcelona.

Serveis Municipals de Mediació Intercultural (2009).Informe dels Serveis Municipals de Mediació Intercultural 2008. Ajuntament de Barcelona. (Informe a la Comissió d’Acció Social i Ciutadania 17 de març de 2009).

SIDA a Barcelona 86: Vigilància epidemiològica. Agència de Salut Pública. Servei d’Epidemiologia (2010) http://www.aspb.es/quefem/docs/sida86.pdf

Sow, Papa (2003).Senegaléses y gambianos en Cataluña (España). Análisis geo-sociólogica de sus redes espaciales y sociales. Tesis doctoral. Universitat Autónoma de Barcelona y Université Paris VII-Denis Diderot.

Temps de Barri http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,294047535_294107886_1,00.html

Trabajo y salud en Barcelona (2009).ASPB http://www.aspb.es/quefem/docs/Treball%20i%20salut_CAST.pdf Enlaces:

Agència de Salut Pública de Barcelona http://www.aspb.es/

Àrea de Medi Ambient http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient

Associació de Veïns Clot- Camp de l’Arpa http://www.avclot.org/

Bicing http://www.bicing.cat/ Centre Cultural La Farinera del Clot. http://farinera.org/ Centre Cultural Islàmic Català. http://es-es.facebook.com/pages/Centre-Cultural-Isl%C3%A0mic-Catal%C3%A0/122948707789426?sk=wall&filter=12

Compromís per Glories http://w110.bcn.cat/Urbanisme/Continguts/Documents/Barcelona%20Participa/Gl%C3%B2ries/Fitxers/Compromis%20per%20Glories.pdf

Consorci d'Educació de Barcelona http://www.edubcn.cat/

Consorci Sanitari de Barcelona http://www.csbcn.org/

Departamento de Estadística del Ayuntamiento de Barcelona http://www.bcn.es/estadistica/castella/index.htm

Eix Comercial El Clot http://www.eixclot.com/

Espai Antoni Miró Peris. http://farinera.org/ Federació d’Entitats del Clot–Camp de l'Arpa. http://federacioentitatsclotcampdelarpa.blogspot.com.es/

Fundació Jaume Bofill http://www.fbofill.cat/

InfoABS http://infoabs.aspb.cat/

Institut d'Estadística de Catalunya http://www.idescat.cat/

La Barcelona dels Barris http://www.bcn.es/bcnbarris/ca/barris.html La Pinya. http://coordinadorajovesclot.wordpress.com/

Mercat Fira de Bellcaire http://www.encantsbcn.com/Inici/tabid/2290/language/es-ES/Default.aspx

Moure’s amb bicicleta http://w3.bcn.cat/bicicleta/0,4022,621827370_656584026_1,00.html

Regió Sanitària Barcelona http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/

Transports Metropolitans de Barcelona http://www.tmb.cat/ca/home

WEB del distrito de Sant Martí http://w110.bcn.cat/portal/site/SantMarti

WEB Novaciudadania http://www.barcelona.cat/novaciutadania/

Xarxa AUPA http://www.gencat.cat/salut/ies-aupa/