El ClotEl Clot Revista de Monistrol de Calders N. 115 Gener 2010

2

Benvolguts lectors

Aquest 2009 que ja s’ha acabat ha estat l’any de les consultes populars sobre la

independència a més de 160 ciutats i pobles de Catalunya, ha estat l’any de les interminables obres a la Plaça de la Pedrera, ha estat l’any de les memorables sis copes del Barça, ha estat l’any que s’ha enxampat fent malifetes a Fèlix Millet i Bartomeu Muñoz, ha estat l’any que el Ventura s’ha retirat del futbol, ha estat l’any que l’Obama s’ha proclamat president del món, ha estat l’any que Madrid no ha aconseguit organitzar els Jocs Olímpics del 2016, ha estat l’any que el rei del pop ens ha deixat, ha estat l’any que el mestre Cruyff ha dit que “sí”, ha estat l’any de la mort i devastació als Ports de Beseit. Ha estat l’any de totes aquestes notícies i moltes més, però ja s’ha acabat.

Ara cal pensar en l’any que acabem d’estrenar. Benvingut 2010!

La Redacció

EditorialEditorialEditorial

EL CLOT és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants. Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar-los a la Redacció.

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS C/ Església, 1 08275 Monistrol de Calders Redacció: Germà Cabrera, Jordi Gual, Alba Jornet, Òscar Marquina, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Teresa Puig, Josep Urpina. Col·laboradors: Jordi Comas, Francesc Berenguer, Pere Vall, (fotografia), Isabel Orellana (cuina) Pere Jo, Josep M. Torné (Jan), Eduardo Comasòlivas, Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Jordi Cànovas, Gemma Colet Preu: Subscriptors locals: 12 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 15 € anuals Exemplar sol: 2,5 €

e-mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: ATENCIÓ! NOVA ADREÇA: http://sites.google.com/site/revistaelclot/

Impressió: Gràfiques Ister - Moià Dipòsit legal: B-47.171/1999

3

Què ha passat?Què ha passat?Què ha passat?

ACTUACIÓ TEATRAL A MURA

El diumenge dia 8 de novembre es va dur a terme la darrera actuació teatral de l’any del

Grup de Teatre del Centre Parroquial fora de Monistrol. Com ja és tradicional en els darrers anys es va anar a actuar a la Festa Major de Mura (Sant Martí). Enguany l’obra que es va presentar va ser “Allò que tal vegada s’esdevingué”, la qual s’havia estrenat per la passada festa major.

El local de Mura es va omplir de gom a gom com de costum. Els actors i actrius del grup van fer una bona actuació i van provocar els aplaudiments del públic en diversos moments. Malgrat el soroll d’ambient provocat pels nens i nenes que hi havia al local, els actors varen mantenir la concentració i varen aconseguir posar en escena l’obra de forma molt correcta.

CELEBREN QUE EL 2009 FAN 50 ANYS

El dissabte 28 de novembre una colla de monistrolencs de naixement o d’adopció, nascuts l’any 1959, es van aplegar per celebrar tots junts que en aquest any 2009 que hem deixat enrere havien complert 50 anys. Un total de 13 persones amb les seves parelles es van reunir per fer un sopar a Cal Rubell, tot recordant anècdotes del passat i reviure moments viscuts plegats. Hi va haver molt bon humor, pastís d’aniversari, obsequis de record i ganes de tornar-ho a repetir en el futur. La vetllada va acabar al Barral on es va convidar a tothom a una copa de cava i es va ballar amb molta animació al ritme de la música i cançons d’aquests darrers 50 anys.

TALLERS PER LA FESTA DE SANT ANTONI

Durant aquests dos mesos s'han organitzat des de la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Monistrol, dos tallers relacionats amb la Festa de Sant Antoni, que després de molts anys es torna a recuperar el proper dia 24 de gener.

Un dels tallers va ser sobre ornamentació amb flors i plantes, durant 4 dissabtes, i va ser càrrec de la professora Carme Bosch, especialista en decoració floral. L'altre es va fer durant uns quants dissabtes més, i va ser un taller de mestre baster, impartit per Pau Nieto, on es va treballar el cuir i els assistents van poder fer un capçal de cavall.

Aquests tallers van ser oberts a tothom i gratuïts, doncs eren subvencionats pel Centre de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya dintre el programa: Tallers per la Festa.

Van participar una quinzena de persones al taller floral i unes vuit persones en el de mestre baster .

4

ACTIVITATS PER A LA MARATÓ DE TV3

Per segon any, el Casal d’Avis l’Espiga, l’A.E. Monistrolenca i l’AMPA de l’Escola l’Esqueix varen organitzar tota una sèrie d’activitats amb l’objectiu de recollir diners per donar-los a la Marató de TV3 que enguany anaven destinats a les malalties minoritàries.

Les activitats varen començar al matí amb la parada que van muntar els més grans del casal davant de l’Ajuntament on es venien tot tipus d’articles, fets a mà pels mateixos avis, els beneficis de la qual anaven destinats a la Marató.

La tarda va començar amb el partit de futbol Monistrolenca-Artés de la lliga regular, en el qual es cobrava una entrada simbòlica d’1 euro per la Marató i els beneficis de la venda de tires pel sorteig del pernil també es destinaren al mateix fi.

Un cop acabat el partit començaren les activitats al Centre Recreatiu. Com l’any passat, l’AMPA va muntar la parada del berenar popular on hi havia pastes, coques, pastissos, truites, pizzes, etc., fetes desinteressadament per alguns pares i mares de nens de l’escola i altres veïns del poble que es van oferir a col·laborar-hi, que es venien a tothom qui els volgués tastar. Els avis també van muntar la seva parada per acabar de vendre el que els quedava del matí.

Durant el berenar, es va donar la possibilitat a tots aquells que van voler-ho, grans i petits, de demostrar les seves habilitats amb tot tipus de balls: sardanes, country, hip-hop, rap, etc., que anaven sonant a petició dels mateixos balladors.

En total es varen recollir 1.875 euros que foren destinats íntegrament a la Marató: 218 euros del partit de futbol, 502 de la parada del berenar popular i 1.155 euros de la parada dels avis del casal l’Espiga.

XERRADA: COM AJUDAR ELS FILLS A ESTUDIAR

El passat dia 14 de desembre es va dur a terme la xerrada sobre “com ajudar els fills a estudiar”. Aquesta xerrada formava part d’un cicle que es van celebrar a diversos municipis del Moianès i forma part de les activitats que es duen a terme en l’espai edu.moianès que promou el Consorci. L’acte es va dur a terme al bar del Centre Recreatiu i hi van assistir una vintena de persones. La xerrada va anar a càrrec del professor i escriptor Juanjo Fernández. L’objectiu de la mateixa era donar consells als pares sobre coses que s’havien de tenir en compte a l’hora d’ajudar els fills en l’estudi. La xerrada va ser força interessant i els assistents van sortir força contents.

ESPECTACLE I SOPAR DE CARAMELLES

El passat diumenge dia 20 de desembre es va celebrar un sopar amb espectacle per a tots aquells que varen participar en la organització i cantada de caramelles que es va fer per Setmana Santa. Primerament, a la pista del Centre Recreatiu, els caramellaires van poder gaudir de l’espectacle d’humor “Circ Confeti”. Un cop acabat l’espectacle d’humor es va fer el sopar per a tots els participants al bar del centre.

5

PLANTADA DEL PESSEBRE I CAGA TIÓ

El dia 24 de desembre el Teixit d’Inquietuds va organitzar una activitat nova al municipi. Aquesta va consistir en la plantada d’un pessebre en un lloc de la població. Enguany les figures les va fer el Valentí Prat amb marbre i el pessebre es va instal·lar a la font de l’Avinguda Pere Tarrés. Després de treure la senyera de damunt el pessebre i mostrar-lo al públic assistent la colla del Teixit va cantar una cançó (inspirada en una música que ha sonat durant les festes de Nadal per TV3) però amb unes corrandes afegides que feien referència a la població. Amb aquesta cançó es convidava els monistrolencs a portar el seu caganer al costat de les figures del pessebre. Seguidament el públic va cantar una nadala. La idea segons els organitzadors de l’acte és que cada any algú del poble construeixi un pessebre amb material diferent i es posi en algun racó del poble.

A continuació els nens i nenes van poder fer cagar el Tió al Centre Recreatiu, un acte organitzat per l’Ajuntament i l’AMPA de l’escola L’Esqueix. Una bona colla de nens i nenes van donar uns bons cops de bastó al Tió i en van obtenir la seva recompensa amb algun regalet. I per acabar la festa coca i xocolata desfeta per a tots els assistents.

EL POEMA DE NADAL

L’actuació teatral d’aquest Nadal a Monistrol de Calders ha estat l’escenificació del Poema de Nadal de Josep Maria de Segarra. És la primera vegada que es recita aquest poema al nostre poble. La representació es va fer en dues sessions el dia 25 de desembre i hi van assistir unes cent cinquanta persones en el total de les actuacions. El públic va poder veure un bon muntatge de llums, cançons i recital del poema. Els encarregats de recitar el poema varen ser 8 actors i actrius del grup de teatre i els nens i nenes del grup infantil de teatre i algunes de les seves mares varen ser les figures del

pessebre: Sant Josep, Verge Maria, Àngels, rabadà, pastors... Mentre s’anava recitant el poema es van posar en escena diversos passatges dels pastorets com són l’anunciació, el bosc nevat i l’adoració de l’infant. Entremig dels versos del poema es van cantar tot un seguit de cançons i nadales que van fer que el públic s’ho passés d’allò més bé durant l’hora que va durar l’actuació.

TALLERS DE NADAL PER A NENS I NENES

Com sol ser habitual per aquestes dates,

l’AMPA de l’Escola l’Esqueix va organitzar activitats per aquests dies de vacances dels nois i noies. Enguany es van preparar quatre tallers: el dia 23 de desembre de decoracions de l’arbre de Nadal, el 28 de desembre sobre el dia de la innocentada, el dia 29 de desembre de decoracions florals, tot fent corones de Nadal i garlandes i, el dia 4 de gener, el ja tradicional taller de fanalets per anar a rebre els Reis Mags l’endemà, dia de la cavalcada.

L’èxit de participació fou més que notable ja que en aquests tallers s’hi van inscriure uns 40 nens i nenes.

6

BENVINGUDA DE L’ANY 2010 Com ja és tradicional el dia 31 de desembre es

van aplegar una bona colla de monistrolencs a la plaça de l’Església per donar la benvinguda al nou any. Un any més des de l’ajuntament van preparar les bosses de raïm i el cava per a tothom. Quan faltaven pocs minuts per les dotze la plaça es va anar omplint de gent que venien dels seus respectius llocs de celebració. I amb el so de les dotze campanades tothom va menjar el raïm i després van poder fer un brindis amb cava per celebrar la nova entrada d’any. La temperatura era força agradable, malgrat el ventet que passava, i això va fer que la gent es quedés una estona a la plaça fent tertúlia.

Seguidament la festa va poder continuar al Centre Recreatiu on la música disco va sonar fins passades les 6 de la matinada.

SESSIONS DE QUINTO

En aquestes festes tan assenyalades un dels actes més concorregut és el joc del quinto. La tradició segueix vigent i molta gent ha assistit a les 4 sessions que ha organitzat el Centre Parroquial al Bar del Centre Recreatiu. Aquesta tradició ja fa més de 22 anys que se celebra al nostre poble de forma ininterrompuda. En la majoria de les sessions el local ha estat ple, però cal destacar el diumenge dia 27, en què van jugar més de 100 persones juntes en vàries partides. L’anècdota curiosa de l’edició d’enguany ha

estat que per posar sobre dels números no hi havia les tradicionals guixes sinó unes pedretes petites d’un tamany similar. Sembla que això no va agradar a alguns dels jugadors i van buscar alternatives a casa seva com monedes de cèntims, fitxes de parxís o botons. A veure si l’any vinent podem tenir de nou a les taules aquest llegum sec.

CINE-FÒRUM DE MUNTANYA

El dissabte 2 de gener, el Gemc i Teixit d’Inquietuds van organitzar un cine-fòrum de muntanya. Es va projectar la pel·lícula “Vilanova 8000: al cim del Cho Oyu”. El film ens explica com afrontar una empresa d’aquestes característiques, amb totes les dificultats que comporta. El Cho Oyu, situada a l’Himàlaia, és la sisena muntanya més alta del planeta i el destí dels vilanovins.

Tot seguit, els mateixos membres de l’expedició van iniciar un debat on tots els assistents van poder preguntar els dubtes que els havien sorgit al veure la pel·lícula: la organització de la expedició, el mal d’alçada, les congelacions i els residus a la muntanya van ser alguns dels temes que es van tractar.

Des de l’organització es valora l’acte com un èxit, i és que més de 50 persones van assistir-hi i van demostrar el seu interès amb les nombroses preguntes que van fer als protagonistes. Gemc i Teixit d’Inquietuds

7

ARRIBADA DEL REIS MAGS DE L’ORIENT

Els patges reials, encarregats de recollir les cartes amb les peticions i desitjos que cada nen i nena fa als reis, van fer la seva arribada a Monistrol el diumenge 27 de desembre. Van arribar muntats a cavall per l’Avinguda Pere Tarrés i es van dirigir en comitiva a la Plaça Nova per rebre les cartes on els nens i nenes havien escrit el que demanaven a Ses Majestats els Reis Mags d’Orient. Van saludar personalment a tota la canalla i els van repartir caramels. I per fi va arribar l’esperat dia de reis, que es va presentar gris i plujós. Al matí una bona colla de mainada es va aplegar per anar a portar menjar als

cavalls del reis. Encara que el temps no acompanyés gaire, pocs van deixar de complir aquesta ja llarga tradició.

A la tarda, a l’hora de l’arribada de Ses Majestats, la fina pluja que durant el dia havia fet acte de presència va semblar que volia donar una petita treva i durant una estona gairebé no plovia. Va ser aleshores quan la molt ben guarnida carrossa que portava els Reis Mags va arribar a la Plaça Nova i es va dirigir, acompanyada per una gran quantitat de gent, a la font de l’Avinguda Pere Tarrés on es representà una estampa del pessebre i a l’entrada del bar Sport on hi havia el naixement. En aquests moment la pluja ja era més intensa i obligava tothom a obrir els paraigües. Finalment i ja a cobert, al pavelló, els reis van repartir caramels i pega dolça a tota la quitxalla que va pujar a l’escenari per saludar-los personalment.

A partir d’aquí ses majestats van anar passant per cada casa a portar els regals a tothom que s’havia portat bé.

1r TORNEIG PRO EVOLUTION SOCCER

El dia de Reis es va celebrar el 1r torneig Pro Evolution Soccer a Monistrol de Calders amb plena participació i amb una gran organització de l’Alfons Vilatersana, el Marc Vall, el Harby, l’Arnau Planas i el Roger Baiges, juntament amb la col·laboració de la Penya Blaugrana de Monistrol, que va fer que tot anés com una seda. El torneig va durar set hores (de 15:00 hores a 22:00 hores) i es dividí en dues categories: individual i per parelles. L’Alfons Vilatersana va ser el guanyador en individuals després de jugar una final molt disputada contra el Harby (4-

3). Per parelles, la final no va tenir gaire història amb una derrota contundent del Roger Baiges i l’Arnau Planas contra els germans Daví (el Pere i el Roger) per 1 a 7.

Esperem que a la propera edició es mantingui el gran nivell que ha hagut enguany. També cal destacar que aquesta vegada sí que hi ha hagut entrega de premis, no pas com va passar a la Festa Major de Calders on el guanyador no es va emportar res tot i estar establert així per l’organització calderina.

Per acabar agraïm a tots els participants del torneig la seva participació i els engresquem a repetir a la segona edició.

(Text: Marc Vall / Foto: Alfons Vilatersana)

8

2n CAMPIONAT D’SCALÈXTRIC Enguany, el 2n Campionat d’Scalèxtric del segle XXI va canviar d’emplaçament i es va

desenvolupar al local de la petanca entre el dia 1 i el dia 3 de gener de 2010. La participació va ser un èxit ja que hi va haver un total de 47 participants repartits en les 3 categories de les que constava el campionat (20 participants al “Grup N”, 20 participants a la “Categoria especial” i 7 participants a la “Categoria júnior”).

La primera jornada, celebrada el dia 1 de gener, va servir per fer la selecció natural dins de cada grup i per deixar apunt les eliminatòries amb els millors participants per la segona jornada. Així doncs, el plat fort del campionat es va dur a terme el dia 3 de gener i es van disputar els quarts de final, les semifinals i les finals de les categories “Grup N” i “Categoria especial” així com la totalitat de la “Categoria Júnior”.

Després de voltes i voltes al circuit, molt ben dissenyat per la organització, els pilots que van disputar les finals van ser els següents:

Grup N: Gerard Camps – David Moya. Categoria Especial: Jordi Serra – Jaume Jo. Categoria Júnior: Eloi Rovira – Edgar Rovira.

Després d’unes finals molt emocionants i disputades els guanyadors absoluts van ser els següents:

Grup N: David Moya. Categoria Especial: Jaume Jo. Categoria Júnior: Edgar Rovira.

Això seria el resum d’hores i hores de competició que es va dur a terme en aquesta entrada d’any. Per acabar només animar a tothom a participar a l’edició de l’any vinent i agrair a tothom la seva participació i col·laboració!

(Jovent de Monistrol)

ACTUACIÓ DE ROGER MAS A MONISTROL DE CALDERS

El dissabte dia 9 de gener va actuar al local del Centre Parroquial de Monistrol de Calders el cantautor català Roger Mas. Les 150 butaques de la sala es van omplir i a la porta es va penjar el cartell de complet. L’acte va ser organitzat pel Teixit d’Inquietuds. Durant una mica més d’una hora en Roger Mas va oferir al públic diverses peces del seu repertori i va haver de sortir en dues ocasions un cop acabat el concert a oferir bisos. El públic va aplaudir de valent totes les seves cançons. Entremig del concert va tenir paraules de lloança pel poeta Mossèn Cinto

Verdaguer, amb el qual s’ha inspirat en algunes de les seves peces, i també va llegir “La profecia sobre els catalans” de Francesc Pujols. El públic assistent va poder sentir diverses peces d’un nou disc que sortirà a l’abril i també altres cançons del seu llarg repertori.

La Redacció

9

Què ha passat?

Un grup de persones que durant l’any 1999 feien 50 anys es van aplegar per celebrar-ho amb un sopar i un ball a Cal Rubell.

Com de costum es van representar els Pastorets el dia de Nadal amb estrena de decorat i velles cares conegudes en els papers de Lluquet i Rovelló, interpretats després de molt temps per l’Arcadi Ponsa i l’Albert Prat.

Les activitats organitzades per celebrar el Nadal van ser el cagatió popular del dia 25, l’arribada dels patges per recollir les cartes, el taller de fanalets, el tradicional joc del quinto, el concert d’Any Nou del dia 2 de gener amb l’estrena de la nova Coral de Monistrol dirigida per la Montse Bosch i que ja va cantar a la Missa del Gall i l’arribada dels Reis Mags.

També per primer cop es va organitzar la celebració del Cap d’Any des de l’Ajuntament amb col·laboració de les entitats Grallers, Casal i Monistrolenca; una cercavila dels grallers a quarts de dotze va portar la gent fins la plaça de l’Església a menjar el raïm i després fins al pavelló on hi havia ball i discomòbil.

S’informa Des del Centre Parroquial es feia un resum de les activitats dutes a terme per les festes

nadalenques i una previsió de les activitats per l’any 2000, semblants a les d’anys anteriors. S’informava de la col·locació de l’escut de l’entitat fet en pedra a la façana del Centre, de l’actuació prevista pel febrer a Castellgalí amb l’obra de la festa major i de l’organització de la Xa. Trobada de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya per part de la Coordinadora del Bages-Berguedà-Solsonès de la qual forma part el Centre Parroquial.

Des de l’Ajuntament, entre altres notícies, es comentava l’obtenció del premi Rosend Muntaner per part de l’ADF d’Artés, Calders i Monistrol pels treballs fets en l'estassada i zones verdes de l’Urbanització Masia del Solà i de la clausura dels abocadors de runes i trastos existents fins al moment; a partir d’ara les runes caldrà portar-les a l’abocador comarcal i els trastos es recolliran casa per cas, prèvia trucada a l’ajuntament, els primers dissabtes de mes.

Des de l’escola L’Esqueix s’informava de la sortida dels petits al Canadell per fer la verema, de la posada en funcionament del servei de menjador escolar i de la festa del cagatió amb concert de nadales feta a l’escola l’últim dia del trimestre.

Des de la secció d’esports es comentava que la Monistrolenca acabava l’any molt ben classificada a la lliga i amb opcions de quedar entre els dos primers

Des del racó dels Pixapins s’informava de la participació en dues proves del campionat Anbaso; en la de Rajadell la Gemma Colet es va classificar en tercer lloc.

L’interrogant

• On s’amaguen els més de 300 milions que diuen que han tocat a Monistrol? (butlleta d’una primitiva)

• Abans d’arribar les rebaixes de gener, ha fet fallida el Corte Inglès de Monistrol? (foto del rètol que informa d’abocador clausurat al costat de la caseta a l’entrada de l’Urbanització Masia del Solà)

• Va patir el rellotge del nostre campanar el tan temut efecte 2000? • Es mantindrà l’èxit dels primers dies en el recentment estrenat menjador escolar?

La redacció

Fa 10 anys dèiem...Fa 10 anys dèiem...Fa 10 anys dèiem...

10

URBANISME Millora paisatgística de l'entorn de la riera de Sant Joan Amb aquest nom s'està duent a terme el projecte per a la millora de la seguretat dels passos elevats del Carrer Call , el pont de la riera de Sant Joan i la Plaça de la Pedrera amb la col·locació de baranes noves. La barana de la plaça de la Pedrera està pensada més com a element definidor de paisatge simulant el canyís de la riera, a l'hora que compleix amb el requisits de seguretat necessaris. El tipus de barana col·locada al pont i al Carrer Call s’ha realitzat en barrots de forja de més de 1.10 cm d'alçada, substituint així l'antiga barana de malla que no s'ajustava a la normativa de seguretat . Totes aquestes actuacions s'han dut a terme mitjançant el finançament del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Obtenció de 30.000 € per al carrer Mallola -- Torrent Des del inici de les obres del carrer Mallola-Torrent l'alcaldessa de Monistrol de Calders es va comprometre a realitzar les gestions oportunes per a l'obtenció d'un ajut econòmic extra per al sufragi del cost de les obres. Definitivament aquest mes de desembre ha estat aprovat i atorgat un ajut de 30.000 € més per al finançament de l'obra, quantitat que tal i com es va comprometre l'alcaldessa es destinarà íntegrament a la part del cost corresponent als veïns. Llei d'urbanitzacions La finalitat principal d'aquesta llei és afavorir les obres d'urbanització i l'establiment de serveis a les urbanitzacions, amb l'objectiu d'assolir-ne la integració en el municipi i de millorar-ne la qualitat de vida dels residents. Conjuntament amb la llei, s'han posat a l'abast dels municipis amb urbanitzacions afectades per aquesta llei, com és el cas de Monistrol de Calders, un seguit d'ajuts econòmics. L'Ajuntament de Monistrol de Calders va presentar el projecte per a la urbanització de la Masia del Solà i s'ha obtingut un ajut econòmic de 300.000 € per al desenvolupament del projecte, un cop finalitzat el procés de parcel·lació de la mateixa. SERVEIS SOCIALS I JOVENTUT Casal petita infància , infantil i casal juvenil Des de les regidories d’ Educació, Joventut i Serveis Socials s’ha preparat un projecte per a oferir un servei de casal d’infància i joventut. Es tracta d’un servei d’educació en el lleure, destinat als infants del municipi de 3 a 6 anys ( casal de petita infància) de 7 a 12 anys (casal infantil) i de 13 a 16 anys (casal juvenil) i a les seves famílies a través d’un programa d’activitats dirigides pel monitor/a del casal. La programació de les activitat es realitzarà en funció del nombre de participants inscrits. Aquesta activitat és gratuïta i està dirigida a tos els nens i nenes empadronats a Monistrol de Calders .

S’informaS’informaS’informa

Des de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’Ajuntament

11

MEDI AMBIENT Neteja i rehabilitació de l’entorn de la riera de Sant Joan Dins aquest trimestre s’iniciaran les obres per a l’arranjament del mur de la Plaça de la Pedrera des de la font de l’església fins al pont, així com la neteja del fons de la llera de la presa situada sota el pont del Rubell. Arranjament d’un tram del camí de Monistrol de Calders a Calders passant per Vilaterçana Dins del mes de gener s’iniciarà l’obra d’arranjament del tram del camí de La Coma des de el seu inici al Collet fins al cementiri. La finalitat d’aquesta actuació és la de facilitat i millorar l’accés al cementiri per a tots els veïns i visitants.

Gemma Colet CULTURA Recuperació de la festa de Sant Antoni ( 24 gener ) Com s’ha vingut anunciant, el dia 24 de gener celebrarem la Festa de Sant Antoni. Des de l’Ajuntament s’ha volgut recuperar aquesta festa que ja s’havia celebrat fins a mitjans del segle passat amb la voluntat de comptar dins el calendari d’una festa pròpia fora de les ja tradicionals de la Festa Major o altres que ja estan dins el calendari habitual. Creiem que aquesta festa, com es celebrava antigament al poble, té uns trets característics que la diferencien de altres que amb el mateix motiu es fan en pobles propers, i és per això que creiem que pot tenir el seu atractiu. Durant els mesos anteriors, s’ha treballat en la recerca dels orígens i en els actes que es feien en aquesta festa. Ens hem entrevistats amb gent gran del poble per saber dels seus records sobre la festa. S’han fet reunions informatives amb persones coneixedores del tema i amb diferents col·lectius locals, com els amics dels cavalls del poble, per involucrar-los dins el tema, s’han fet dos tallers per la festa, un de decoració d’espais per la festa i un altre de treball amb cuir amb un baster. Per aquests dos tallers, que han sigut oberts a tothom i gratuïts pels assistents s’ha comptat amb el finançament del Centre per a la Cultura popular i tradicional de Catalunya dins el programa Taller per la Festa. Dins els actes de la festa, s’inclou una fira de productes locals i artesans, amb això es pretén fer de la festa un aparador cap els visitants dels productes locals i els serveis turístics que el poble ofereix, productes alimentaris, restaurants, allotjaments, artesania, antiguitats ... Els propers dies es distribuirà el programa complet d’actes d’aquesta festa, amb la que es compta amb l’ajuda del Consorci del Moianès en l’organització d’aquest actes, i la col·laboració de les entitats i comerços locals, a més d’altres persones a títol personal. Equipament del Centre Recreatiu Municipal Aquest mes de desembre s’ha adquirit com a equipament per el Centre Recreatiu una nova remesa de 15 taules plegables com les que ja hi havia . Amb aquesta acció es pretén anar substituint les antigues taules negres, bastant malmeses pel pas del temps, per aquestes altres de més còmodes, lleugeres i més fàcils de netejar. Per aquesta acció s’ha aconseguit un ajut de Comerç de la Generalitat de Catalunya. Joan Ponsa

12

Hem acabat una any 2009 amb molta activitat del grup de teatre, tant pel que fa a estrenes

d’obres a Monistrol com per a actuacions fora del municipi. També s’ha consolidat el grup infantil, amb una trentena de joves actors i actrius que han participat en una obra i han assistit a la mostra infantil. Per Nadal es va escenificar el poema de Nadal amb més de quaranta persones dalt l’escenari. Des de l’entitat, a part del teatre, també s’ha organitzat un any més el joc del quinto, amb quatre sessions durant el Nadal, i també s’ha col·laborat (portant el bar) en la festa de cap d’any.

Però bé deixem enrere les activitats dels 2009 i parlem de tot allò que es prepara per al

2010. A partir del mes de gener es reprendran els assajos de l’obra Revolta de Bruixes i també s’iniciaran els assajos de l’obra El Sopar dels Idiotes, que es vol estrenar per la propera festa major. A part de tot això nou, segurament que sortiran algunes actuacions de les obres que tenim en cartellera. De moment hi ha previstes tres actuacions amb l’obra Pigmalió durant els mesos de febrer i març. També es començarà a treballar de nou amb alguna obra de cara als infants, segurament amb dos grups ja que amb un grup de 30 nens i nenes es feia difícil fer un bon treball.

I a nivell de Coordinadora de Teatre, a la qual hi ha el nostre grup, enguany organitzem la

XX Trobada de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya per als dies 2 i 3 d’octubre. Tot i que sembla que tot queda molt lluny ja fa mesos que s’hi està treballant, però la feina de veritat comença a partir d’ara.

Alba Jornet/Jaume Musarra

Des del Grup de TeatreDes del Grup de TeatreDes del Grup de Teatre

Queviures Cansaladeria Estanc Espardenyeria

La Vinya, 26 – Tel. 93 839 90 28 MONISTROL DE CALDERS

C/ Sant Llogari, 45 Tel. 669 52 54 50 / 93 866 61 32

Fax 93 839 91 68 08275 MONISTROL DE CALDERS

www.paviplanas.com paviplanas@paviplanas.com

Joan Arnabat

Administrador

C/. La Vinya, 22 08275 Monistrol de Calders Tel. 93 839 88 58 . Mòbil: 616 754 387

13

Durant el mes de novembre i fins el dia 16 de desembre es va dur a terme el curset de

memòria del qual us vam parlar en el darrer número i que encara no estava del tot concretat. Va tenir molt èxit i hi van participar 11 persones.

També va ser un èxit la venda de manualitats fetes per voluntaris del Casal, desinteressadament i sense ànim de lucre. En total es van recollir 1.151 euros que s’han entregat a la Marató de TV3. Moltes gràcies a totes les persones que van fer els treballs i també ha totes les persones que els van comprar.

En quan a projectes de futur està previst que el proper dimarts 12 de gener hi hagi una reunió al Casal a la qual assistirà la Sra. Maria José Salamera que ens parlarà sobre consells de seguretat. Aquesta trobada està oberta a tothom qui hi estigui interessat.

També està previst fer properament un curset de català. Totes les persones que hi estiguin interessades poden passar pel Casal per apuntar-se.

Per últim vull donar les gràcies a totes les persones de la Junta del Casal per la seva col·laboració i ajuda a l’hora de fer les coses conjuntament.

El Casal desitja BON ANY 2010 A TOTHOM! Alícia Castellà

XIII Premis de Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona Enguany s’ha celebrat la 13a edició dels premis de prevenció d’incendis que cada any

organitza la Diputació de Barcelona. En aquesta ocasió la nostra ADF s’ha presentat com a candidata al premi Palestra, sobre organització de la prevenció, amb un treball sobre un sistema d’avisos mitjançant SMS que s’ha començat a implantar aquest estiu passat entre els voluntaris d’Artés, per donar les alertes en cas d’incendi. La nostra ADF finalment no va ser guardonada ja que s’emportà el premi l’ADF Pla de Bages que agrupa els municipis de Manresa, Sant Fruitós de Bages i Sant Joan de Vilatorrada a la qual des d’aquí volem felicitar.

Jordi Gual

Des del Casal L’EspigaDes del Casal L’EspigaDes del Casal L’Espiga

Des de l’ADFDes de l’ADFDes de l’ADF

FARMÀCIA LLDA. - C. FERRÓN

VILCHES

C/ Molí, 4 - Tel. 93 839 91 37

MONISTROL DE CALDERS

C O N S T R U C C I O N S PONSA PUIG, S.L.

CIF B62133459

Carrer l’Om i la Roca, 1 Tel. 93 839 90 57 - 93 839 90 32 08275 MONISTROL DE CALDERS

14

COLÒNIES DE CICLE SUPERIOR

Aquest curs els alumnes de 5è. i 6è. van fer la seva estada de colònies al Camp d’Aprenentatge d’Empúries des del dia 3 fins al 6 de novembre. Durant aquests quatre dies van fer una colla d’activitats com visites al poble de L’Escala, les ruïnes d’Empúries, Sant Martí d’Empúries.... i també diferents tallers com un taller de flotació i un taller d’arqueologia. El temps no ens va acompanyar gaire ja que va ploure gairebé cada dia, però malgrat tot no vam pas deixar de fer cap activitat. També vam poder compartir amb els companys de les altres escoles de la ZER diferents estones de convivència, jocs de nit, representacions...

COLÒNIES DE CICLE INICIAL Els alumnes de 1r. i 2n. vam fer les colònies al

Camp d’Aprenentatge de Juneda els dies 9, 10 i 11 de novembre. Ens ho vam passar molt bé ja en aquesta granja érem els encarregats d’ajudar a cuidar els animals, munyir les vaques, pasturar les ovelles, fer el pa i la coca per esmorzar, fer hamburgueses, mandonguilles, mantega i crema catalana pels diferents àpats, cuidar l’hort i moltes altres feines de pagès. També ens hem fixat en el paisatge de la zona i els diferents camps i cultius. Tot i estar tan ocupats en totes aquestes feines també hem tingut temps de jugar molt i ens ho hem passat molt bé.

TALLER AMB GUST DE MOIANÈS El dimecres 9 de desembre va venir a l’escola el cuiner Pep Nogué a fer una xerrada als alumnes de Cicle Mitjà. Ens va parlar de la importància dels esmorzars saludables i vam fer un tast de diversos aliments. Aquesta activitat formava part de la campanya impulsada pel Consorci del Moianès anomenada “Tallers amb gust de Moianès” que té per objectiu conscienciar a tothom cap a un consum responsable, sa i variat de l’alimentació, destacant la gran varietat i qualitat de productes ecològics que tenim a la nostra comarca.

Des de l’escola L’EsqueixDes de l’escola L’EsqueixDes de l’escola L’Esqueix

15

SORTIDA D’INFANTIL A TEATRE El dia 1 de desembre, els nens i nenes

d’educació infantil de la ZER, vam anar al teatre de Castellterçol a veure un espectacle musical que es deia “Ralet, ralet!”.

Vam arribar molt puntuals i de seguida la Mirna i el Santi (els músics) ens van començar a cantar cançons populars. Del bagul màgic, anaven sortint personatges diferents i cadascun d’ells tenia una cançó popular.

Algunes ja les coneixíem “ Ploreu, ploreu ninetes…”i algunes eren noves per nosaltres i les vam aprendre. Vam participar cantant i picant de mans o fent tots els gestos que ens demanaven.

Quan es va acabar, vam anar a la plaça dels estudis de Castellterçol i després de menjar unes quantes galetes ja vam pujar als autocars per tornar cap a les escoles.

Va ser un matí ben entretingut i ja tenim ganes de fer una altre sortida!! CELEBRACIÓ DEL NADAL El dimarts 22 de desembre, últim dia de classe abans de les vacances, vam celebrar el

Nadal amb el tradicional Cagatió i el concert de Nadales. El tió va ser molt generós, cagant obsequis per a cadascun dels alumnes i jocs i material

per cada classe i tota l’escola. A les 12 del migdia a la sala petita del Centre Recreatiu vam fer el concert de nadales i

poemes. Tots els grups classe van recitar poemes en català i castellà i van cantar cançons tradicionals. Vam acomiadar-nos tots plegats desitjant-nos unes bones festes tot esperant la tornada a les classes passades les festes

Escola L’Esqueix

16

Abans de res volem explicar-vos que en el número anterior del clot no hi va haver

secció del teixit perquè, degut a un malentès, vàrem enviar l’escrit quan ja s’havia tancat l’edició. De totes maneres, el bon feeling que l’editor té amb els seus col·laboradors ens permet presentar l’escrit que corresponia al mes de novembre, seguit del qual hi ha el que tocaria per el mes de gener. A continuació teniu doncs l’escrit del número anterior:

Tot i que s’acabi la calor no podem deixar que se’ns glacin els dits i és per això que el

teixit no s’atura. Així, la colla de grallers i geganters va anar a Molins de Rei el 27 de setembre per participar en la que va ser la trobada més multitudinària en la que han participat el Llúpol i la Rabassola fins a dia d’avui (25 colles!). Tornant, el Llúpol va convèncer la Rabassola per anar a Sant Martí Sesgueioles, on el Pere Fradera va celebrar els seus 40 anys de capellà. Pere i Llúpol es van tornar a donar la mà (la que tenien lliure) i van fer-se un tip de retratar-se plegats. La festa va acabar amb un berenar/sopar per llepar’s-hi els dits. D’altra banda, la colla va participar a la fira del Moianès, enguany celebrada a Sant Quirze Safaja el dia 11 d’octubre. Finalment, el dissabte 30 d’octubre, la colla de grallers i timbalers va amenitzar desinteressadament el cercatasques organitzat per la Monistrolenca i les “tietes” pels carrers de Monistrol. Si us pica la curiositat, podeu veure algunes fotografies de les sortides de la colla en el següent lloc web: http://picasaweb.google.es/teixitinquietuds.

Com que pensem que una bona manera de pair les castanyes pot ser fer una mica de ballaruga, el proper dissabte 7 de novembre el teixit organitza un concert amb un excel·lent grup que segur que us sorprendrà: e-bastards. En acabar, la festa continuarà amb un DJ de renom internacional: DJ Jorge. Tot plegat a partir de les 23:30 hores al bar del pavelló i de franc!

Per acabar dues cosetes molt breus. La primera és que seguim estant en perill de morir congelats... dit d’una altre manera, que seguim buscant una estufa de llenya, carbó o clofolles per el local. Si algú en té alguna de vella que no utilitzi, li estaríem molt agraïts. La segona és que acabem de fer una tirada de samarretes de la colla de grallers i geganters, amb un disseny que fa caure d’esquena. Totes les talles, home, dona i nen, per només 10 €!

Foto de la colla de grallers i geganters feta durant la XXIV trobada de gegants de Molins de Rei

Des de Teixit d’InquietudsDes de Teixit d’InquietudsDes de Teixit d’Inquietuds

Només 10 Eurus, eh???!!!

17

I allà va l’escrit del gener... Flis-flas i ja s’han acabat les festes... Unes festes carregades de neules, torrons i actes de

tota mena organitzats per el Teixit. Hi ha coses d’abans, durant i de després de les dates nadalenques.

Coses d’abans: Referent al concert del mes de novembre mencionat anteriorment, cal dir que va ser un èxit

i que la sala petita del pavelló va estar plena de jovent que va gaudir del concert i de la música dels e-bastards i de DJ Jorge fins a ben entrada la matinada. Això ens anima a plantejar-nos, si la nostra economia ho aguanta, a repetir aquest format de cara al futur!

Coses durant: La vigília de Nadal a la tarda es va posar en pràctica una

iniciativa que esperem esdevingui una tradició de cada any: la plantada del pessebre. La idea és que cada any algú del poble que en tingui ganes faci un pessebre per exhibir durant les festes en algun lloc del poble. Enguany va ser el Valentí Prat, fill de Valentí Prat, qui va elaborar un magnífic pessebre de pedra que es va col·locar a la font de davant del centre parroquial. L’acte de descoberta va ser amenitzat per la cantada d’una versió de la cançó de Nadal de TV3, que en aquest cas es va titular: “A Monistrol hi ha d’haver-hi un caganer”. A ritme de guitarres tots els assistents van ajudar a fer el bis de la cantada. A més, molts nens de l’escola van assistir i participar en l’acte cantant una nadala. Des d’aquí volem agrair-los la seva participació, tot i que vàrem trobar a faltar-hi l’empenta i coordinació d’algun mestre o pare. Aprofitem aquestes línies per dir que aquells que vulguin fer el pessebre de l’any vinent es podem posar en contacte amb nosaltres si així ho creuen convenient: txinq@hotmail.com.

Durant la tarda de dissabte 2 de gener es va fer el cinefòrum de muntanya al bar del pavelló. Els detalls de l’acte els podeu trobar a la crònica corresponent de la secció “Què ha passat”.

Coses de després:

Dissabte 9 de gener es va celebrar un concertàs al teatre del centre parroquial. Roger Mas en directe! No afegirem res més en aquest escrit, ja que en el moment d’escriure’l encara no s’ha celebrat, i des dels responsables del Clot ens han dit que s’escriuria una crònica que entraria a darrera hora. Esperem que sigui un èxit!

Diumenge 17 de gener, a les 5 de la tarda es celebrarà un acte sobre els nacionalismes, i concretament sobre el nacionalisme català. Tindrem la sort i el plaer de contar amb la presència de la Dra. Montserrat Clua, del departament d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ens farà una petita xerrada sobre el tema i amb la qual podrem obrir un debat que esperem sigui del vostre interès. A més, s’està treballant amb la possibilitat de passar una petita pel·lícula/documental sobre el tema. Tot plegat es tracte de començar a fer a bullir l’olla de cara a la consulta sobre la independència de Catalunya que ens agradaria poder realitzar el proper 25 d’abril (data on es farà a diversos municipis, inclosa la capital de la nostra comarca).

Diumenge 7 de febrer. La colla de grallers i geganters iniciarà la nova temporada participant a la XXVIII trobada de gegants i capgrossos de Navarcles, que es farà durant el matí/migdia. Aquells que vulguin acompanyar-nos hi seran benvinguts!

Ah! Per acabar, comentar-vos que ja tenim estufa! Moltes gràcies a tots! I que, per qui en vulgui, encara queden samarretes, eh?!!!

Teixit d’Inquietuds

18

EsportsEsportsEsports

El Sergi Valldeoriola, Valldu pels amics, acaba de complir els 15 anys aquest passat desembre i El Clot ha volgut fer-li una visita a casa seva per parlar amb ell sobre l’actualitat del món del futbol.

Amb l’Avinyó, líders de Segona Va néixer a una casa molt futbolera

l’any 1994 (el seu pare, el Paulino, va ser porter i entrenador de la Monistrolenca) i des de petit el Sergi ja jugava de porter a la pista. La família va decidir portar al Sergi al Gimnàstic de Manresa a l’edat de 10 anys (es van decidir per aquest equip ja que de Monistrol hi anaven molts nens a jugar allà). Volia fer de porter però allà van dir que la plaça de porter ja estava coberta i finalment va fer de defensa. Va començar a jugar amb l’Aleví de Primera Divisió i va tenir la sort de fer la promoció d’ascens a Preferent però el Gimnàstic va perdre i no van poder pujar. Ell jugava de lateral.

La temporada següent li van recomanar canviar d’equip perquè no asseguraven que jugués gaires minuts i va anar a provar amb el Fruitosenc. Va estar-hi quatre temporades en les categories d’Aleví, Infantil i Cadet alternant la Primera i la Segona Divisió. A l’última, la temporada 2008-2009, va fer 2 gols (ara jugant ja sempre de central).

I en l’actualitat està jugant al Avinyó en el seu segon any de Cadet a Segona Divisió. És el central titular indiscutible i són líders invictes amb 13 victòries.

Quin és el vostre secret per anar líders a deu punts del segon, el Sant Salvador de Cercs?

L’entrenador, el Casas, sempre ens diu que toquem des de darrera i que el gol ja arribarà. Juguem amb un 4-4-2, fem servir l’estil del Barça de Guardiola i ens beneficia que el nostre camp sigui gran i ràpid.

Amb només 11 gols en contra. L’entrenador havia estat porter i cuida

molt la porteria i la defensa. El Jaume, també de Monistrol, és el porter i constantment el Casas li està marcant la posició. A part som els més golejadors amb 53 gols a favor.

Com compagines els estudis i els entrenaments?

Entrenem els dimecres i els divendres i anem plegats amb el Jaume. La resta dels dies per estudiar.

Els estudis bé, no? (Somriu) Ara faig quart i al final ho

aprovo tot però no m’agrada gaire estudiar. Aquest any que ve haig de decidir si faig el batxillerat o un mòdul però segurament faré el primer.

I quins són els teus objectius futbolístics?

No hi penso en el meu futur, jugo a futbol perquè m’agrada i hi tinc molts amics.

Quan et veurem jugant a la Monistrolenca (pregunta formulada pel Carles Moya)?

No sé. L’any que ve o d’aquí dos anys.

Què n’opines de la Monistrolenca d’aquesta temporada?

No puc opinar perquè no els puc seguir gaire perquè entreno els divendres i jugo els dissabtes a la tarda com ells, però sempre que puc els vaig a veure.

Quins records en tens de petit de la Monistrolenca?

Recordo perfectament a dos grans jugadors com van ser el Baltar i el Cesc. No vaig faltar a les dues promocions per animar l’equip.

19

El Sergi, el del mig, animant la Monistrolenca a la promoció

Sabem que ets molt del Barça. Què n’opines del nou Pilota d’Or?

El Messi i el Xavi són els millors jugadors del món però juguen a posicions diferents i guanya el qui més gols marca.

T’has deixat el Cristiano. El Cristiano Ronaldo és un pamplines i

molt egoista (ja que només celebra els seus gols) i, a més a més, del Madrid.

I sobre el Barça; aquest any, què? A part de la Lliga seria increïble guanyar

la Champions al Bernabeu.

La selecció catalana de futbol arribaria lluny al Mundial?

Segur que passaria la fase de grups i després dependria de contra qui li toqués jugar, però podria arribar lluny.

Però a Espanya no volen... No volen perquè saben que els

guanyaríem.

Algun dia serà independent, Catalunya?

Clar que sí però no sé quan. Però res de guerres, cal parlar per aconseguir-ho.

I ara parlem de Monistrol... És un poble petit, amb molts restaurants

i bars i s’hi està molt bé però a l’hivern arribes del institut i no veus a ningú pels carrers.

L’Ajuntament, què tal? Només arregla carrers. No pensa en

l’esport ja que hauria de fer un camp nou. I tampoc en els joves; no hi ha coses per nosaltres.

I per acabar aquesta extensa xerrada amb el Sergi volia fer un petit homenatge al seu pare, el Paulino, que segur que estaria

molt orgullós d’aquest noi tan trempat i amable que es desdiu pel futbol, igual que ell, i que sempre estarà en el record de la Monistrolenca.

En què t’agradaria semblar-te amb el teu pare?

El meu pare era molt responsable a la feina, li agradava molt treballar. M’agradaria semblar-me en això.

Què t’explicava de petit el Paulino de la Monistrolenca?

Sempre m’explicava que va marcar un gol de camp a camp a Castellgalí. Li agradava molt el futbol.

A la seva habitació amb la seva Pilota d’Or

particular

Una frase del món del futbol: Tocant, tocant, el gol arriba sol (del meu míster)

L’últim llibre que has llegit? El secret del bandoler.

I que no sigui del cole? El del Crackòvia.

Els joves d’avui en dia sou...: La polla.

Què t’agrada fer amb els amics? El que sigui per no estar avorrits, xerrar, fer tocs amb la pilota, la play...

Pro Evolution o Fifa? El Fifa és més realista però a mi m’agrada més el Pro, tot i que no hi estic gaire viciat.

I de música...: Sobretot el rap (Violadores del verso). Però de tot una mica.

20

LA MONISTROLENCA ACABA L’ANY ENCADENANT DUES DIFÍCILS VICTÒRIES

En les dues últimes jornades de lliga de l’any 2009 la Monistrolenca ha aconseguit dues importants victòries davant dos difícils filials, l’Artés B i el Berga B, que han servit per escalar unes quantes posicions a la classificació i quedar situat amb 15 punts empatats amb el

Calders (el primer rival del 2010) a la novena posició. A més a més, les dues victòries han arribat després de dues meritòries remuntades ja que l’equip verd-i-blanc perdia el partit en ambdós casos. La temporada passada no s’havien aconseguit dues victòries seguides i això ha servit per passar els Nadals tranquils tot esperant el derbi contra els calderins. Tot i esser festes l’equip s’ha entrenat amb normalitat per afrontar la segona part del campionat amb garanties. El preparador físic ha espremut de valent a la plantilla per cremar els torrons i el cava que, qui més qui menys, ha pres aquests dies de celebració.

Markin’s

L’A.E. MONISTROLENCA TORNA A ORGANITZAR ACTIVITATS PELS MÉS PETITS DURANT EL NADAL

Un matí de campus i uns partits amistosos contra el Llorençà van ser els actes escollits aquesta vegada per continuar amb el projecte de crear una pedrera del club esportiu.

Durant aquestes festes de Nadal, en relació a les activitats del Casal de Nadal organitzat per l’AMPA de l’Escola L’Esqueix, i continuant amb el campus futbolístic iniciat aquest estiu 2009 per l’A.E. Monistrolenca, es va pensar en organitzar uns partits amistosos per tal de que els pares, familiars i gent del poble, pogués gaudir veient als infants del poble defensant la samarreta verda i blanca. Per aquesta raó es va organitzar un matí de campus, on els nens van entrenar-se i practicar tècniques i tàctiques futbolístiques que després van aplicar en els partits que es van disputar contra el Llorençà.

Durant el matí del dimecres 30 de desembre va tenir lloc l’edició del Campus Nadalenc, que va comptar amb una participació d’una quarantena de nens i nenes d’entre 3 i 13 anys (molts d’ells repetidors del campus d’estiu però també amb noves cares). Durant les 4 hores que va durar l’activitat, val a dir que el temps ens va acompanyar força, i els nens van poder practicar un entrenament en tota regla, coneixent exercicis d’escalfament, exercicis de força, resistència, habilitat, tècnica i tàctica i finalment exercicis d’estiraments. Després d’esmorzar també hi va haver la part de pissarra, on els entrenadors van explicar als alumnes les posicions al terreny de joc i les tasques a realitzar per cada un d’ells. Per acabar amb el campus nadalenc els diferents equips, separats per edats van poder disputar un partidet per entrenar-se pels partits amistosos.

Aquests partits amistosos van ser el dissabte 2 de gener contra els infants del Llorençà entrenats pel Pesca, ex-jugador de la Monistrolenca, i que molt amablement van accedir a participar d’aquest dia.

21

Es van dividir els nens en dos grups segons edats, així van quedar els petits, amb edats compreses entre els 3 i els 10 anys, i els grans que tenien entre 8 i 13 anys. El primer partit va ser els dels petits, que van jugar amb un camp reduït i porteries petites. El resultat del partit va ser de 0-10 desfavorable pels locals però tot i això cal dir que els nens i nenes, que per la majoria d’ells era el primer partit jugat, van disfrutar molt i van mostrar una gran esportivitat amb els rivals. El segon partit, el dels grans, es va disputar amb

el camp sencer, va ser molt emocionant i igualat, que finalment es va decantar a favor de la Monistrolenca amb un marcador de 5 a 3. En aquest partit es van veure gran promeses que esperem que en un futur puguin lluir la samarreta verda i blanca en el camp del Met. En aquest partit també es va poder observar la gran presència femenina a les files infantils de la Monistrolenca ja que hi havia el mateix nombre de nens que de nenes.

Per acabar la jornada i per agrair la col·laboració del Llorençà i de totes les persones que han fet possible aquestes activitats (organitzadors, monitors, àrbitre, col·laboradors, ...) es va poder degustar un petit piscolabis que en un tres i no res va desaparèixer, segurament degut a la gana que se’ls va obrir als petits futbolistes.

Durant el transcurs dels partidets es va sortejar una “paletilla” que va anar a parar a una casa del poble i que segur que van disfrutar-la molt durant aquestes festes nadalenques.

Aprofitarem aquestes línies per tornar a agrair la col·laboració i el treball a totes les persones que han fet possible portar a terme aquestes activitats: als monitors – entrenadors Arnau, Júlia, David Ruiz, David Moya, Alfons i Roger; gràcies als organitzadors, a les persones col·laboradores, a l’Ajuntament, ... cal tenir clar que sense totes aquestes persones que desinteressadament decideixen participar i ajudar, tot això no seria possible.

RESTAURANT

Tel. 93 839 90 25 MONISTROL DE CALDERS

C/Mossèn Pere Bertran, 12 08180 – Moià

Tel: 93 830 07 70 - 667 32 14 65 email: instalcoma@comcom.es

22

Com és que les companyies de servei elèctric i telefonia mòbil no tenen cap consideració pels clients de Monistrol i cada dos per tres patim apagades o ens quedem sense cobertura?

Tindrem a Monistrol la possibilitat de manifestar la nostra opinió sobre la independència de Catalunya?

Són per promocionar el joc del croquet aquests entrebancs de la Plaça de la Pedrera? S’han fossilitzat les guixes del joc del

quinto després de tants anys d’ús?

23

En aquest primer número de l’any 2010, aprofitant una visita a Catalunya i a Monistrol, ens ha semblat oportú parlar amb un col·laborador de El Clot que viu a uns quants quilòmetres de distància, a un país centreamericà. Ens referim a en Carles Fernández, que col·labora a la secció Calaix de Sastre, en l’apartat Cartes de “El Salvador”, de la nostra revista des de fa una bona colla d’anys. - Com va sorgir la idea d'anar a El Salvador? Quant temps fa ja d'això? - Era l'any 2003. Jo m’acabava de llicenciar en geologia i no tenia feina. Després de sis mesos buscant, vaig veure una vacant per anar de voluntari a El Salvador amb l’ONG Geòlegs del Món. Jo ja era soci de l’organització. Em vaig presentar i em van escollir per anar-hi (tampoc no se n’hi van presentar gaires), en principi per tres mesos. Ja porto sis anys.

- I la família què va dir? - Suposo que no ho veurien gaire clar. Jo haig de dir que tampoc no ho veia clar. Només

s’escolten coses dolentes d’aquest país. Però un cop allà veus que, tot i que té les seves coses dolentes, no és tan lleig com t’ho pinten. Però tornant a la família, sempre han respectat les meves decisions i els hi agraeixo tot el suport que em donen.

- A què et dediques ara allà?

- Jo sóc geòleg i El Salvador és un país on no existeix aquesta carrera. Cada any succeeixen desastres vinculats amb els fenòmens naturals: huracans, terratrèmols, esllavissades, erupcions... El que jo faig és estudiar principalment aquestes amenaces (sobretot les inundacions i les esllavissades), fer mapes de risc i intentar que les municipalitats els tinguin en compte per fer l’ordenament del territori. Penseu que El Salvador té una densitat de població molt elevada i es construeix en llocs on no s’hauria de construir. Llavors passa el que passa...

- Segur que han patit greus problemes climàtics durant tots aquests anys. Quin recordes en especial?

- Recordo especialment l’any 2005. Al juny va haver-hi una alarma groga per l’aproximació de l’huracà Adrian pel Pacífic, cosa que mai no havia succeït. Finalment es va quedar en no res però ens va posar a tots en alerta. Això va ser el principi, perquè al setembre va entrar en erupció el volcà de Santa Ana, creant una espectacular columna de cendres. I als quinze dies, l’huracà Stan va impactar fortament al país. Va ser un any mogut. I aquest novembre de 2009 també ha estat terrible a la capital degut a l’huracà Ida. He vist gent quedar-se sense casa.

- Et va costar molt aclimatar-te a aquella societat? Què trobes a faltar de Catalunya? - De fet al principi ho veus com una aventura. Tot et sembla curiós i diferent. I si tens

esperit viatger t’adaptes ràpid al ser un país llatí com el nostre. El que es porta pitjor és l’alta taxa de violència que hi ha. I també la manera horrible de conduir que té la gent. De Catalunya sempre s’hi troben a faltar coses. El menjar òbviament, tot i que aprofito per endur-me coses sempre que vinc. També poder sortir a passejar, a donar un volt pel carrer i prendre un cafè tranquil. I la família i els amics, tot i que ara les noves tecnologies com l’internet permeten un contacte més proper.

- Fa poc et vas casar amb una noia salvadorenca. Explica’ns com són els casaments

a El Salvador.

Parlem amb...Parlem amb...Parlem amb...

24

- Doncs al ser un país catòlic, els casaments no es diferencien en molt dels nostres en els costums. Ara bé les condicions econòmiques de les famílies no són ni de bon tros les mateixes. Després de l’acte religiós, es pot quedar al pati de la casa d’un dels nuvis i menjar una mica d’arròs amb pollastre.

- A Catalunya no arriba gaire informació d'aquest país centreamericà. Creus que ajuda la teva secció al Clot per conèixer-lo millor?

- El que arriba aquí són les coses dolentes. El Salvador és un país molt petit (com Catalunya), i té repercussió mundial només quan hi ha assassinats o coses semblants. El que jo intento és que a través de les meves vivències, es plasmi la cultura i la manera de fer salvadorenca. Que pot ser alhora fascinant i irritable.

- Aquest Nadal has tornat a casa amb la teva esposa a veure la família. Què li expliques a la Marlene sobre Catalunya i Monistrol? Li ha agradat?

- La meva esposa sap de sobres què és Catalunya, la seva cultura i l’idioma. Però una cosa és explicar-ho i l’altra diferent viure-ho. El país li agrada, Monistrol diu que s’assembla a un poble de El Salvador que es diu Jucuarán; però el que porta pitjor és el fred. Acostumada als 30 graus de calor gairebé tot l’any, això li sembla una nevera.

- I per acabar. Què els hi podríem dir als monistrolencs i monistrolenques per animar-los a visitar alguna vegada El Salvador?

- A pesar que el país encara no està totalment exposat a l’aparador turístic, hi ha llocs extremadament meravellosos que els grans operadors ja tenen en el punt de mira. Les platges del pacífic són molt belles, així com ho són les excursions als volcans, a les runes maies i a les fonts d’aigües termals. Això sí, mireu d’anar amb gent local o algú que us faci de guia, perquè molts dels llocs no es troben indicats.. Realment El Salvador és per als qui els agradi l’aventura i conèixer un país encara “verge” turísticament parlant.

Bé, això és el que ens ha explicat el Carles sobre les seves vivències a El Salvador. Li desitgem des de El Clot molta sort en el seu retorn al que ara és el seu nou país.

Alba Jornet/Jaume Musarra

Gemma Morell Puigmartí

veterinària

C/Lepant, 422 – 08025 Barcelona Tel. 93 450 17 58 – Tel. Urgències 696 47 47 55

25

• Com si es tractés d’un equip professional de la màxima categoria, l’Agrupació Esportiva Monistrolenca es reforça en el mercat d’hivern per intentar sortir de la zona baixa de la classificació de la tercera regional escalant posicions cap a la zona tranquil·la - alta. Una plantilla que era bastant curta (només disset jugadors al inici de la temporada) passa ara a tenir dinou jugadors a disposició de l’entrenador per intentar donar la volta i finalment acabar, no només per davant de l’etern rival sinó per aconseguir quedar el més amunt possible. Segurament molts de vosaltres tindreu problemes per aprendre el nom del nou fitxatge però de ben segur que mica en mica us hi anireu acostumant pel bé de poder continuar gaudint de l’esport rei al nostre poble. Per altra banda, una gran expectació es va desfermar al camp del Met el dia 2 de gener quan la quitxalla es va posar la samarreta verda per defensar els colors del club davant el Llorençà. Dels dos partits mixtes que es van disputar cal destacar el bon ambient, la gran expectació i, malgrat el fred que hi feia, el caliu amb el que es va rebre aquests dos partits, malgrat que l’àrbitre no va satisfer ni a uns ni als altres. Hauríem de mirar de pensar entre tots en fer un esforç i intentar que els nostres joves pugin defensar la samarra verda i d’aquesta manera donar un nou impuls esportiu a Monistrol.

• Les festes nadalenques ens transporten a sensacions familiars, ambient de poble, a

la unió entre veïns, a les tradicions... Recordo quan era xic que queien quatre gotes o nevava una mica i Monistrol es paralitzava. Doncs bé, abans i durant les festes de Nadal hem pogut tancar els ulls i “viatjar” fins al llunyà segle passat i tornar a la tradicional “apagada dels ploms”. Aquesta vegada va ser molt curta i intermitent però ens varem quedar pràcticament incomunicats ja que la senyal de telefonia mòbil va quedar fora de servei molts dies seguits. Malgrat que molts usuaris es van queixar directament a la companyia, aquesta no solucionava el problema ja que no venia cap tècnic a reparar-lo. No va ser fins cap d’any que es va poder arreglar després de passar el Nadal sense cobertura. També varem quedar incomunicats, com en el segle passat, per la nevada del dia 21, quan els nens no van poder assistir a les escoles i els grans que s’havien de desplaçar per carretera fora del poble cap a la feina, no van poder sortir. Un petit caos que es va aprofitar per fer la ja tradicional baixada per la plaça nova com a pista improvisada d’esquí i de snowboard. Quina joia blanca!

SafareigSafareigSafareig

26

• Durant aquest últim bimestre ha hagut un casament i un naixement a Monistrol. Anem per ordre. El Francesc i la Salomé es varen casar i va néixer el Jan, fill de la Carolina i el Guillermo i germà de l’Aida. Moltes felicitats a totes dues famílies i molta alegria d’ara en endavant.

• I ara tres anècdotes breus d’aquestes festes nadalenques:

−Durant molts dies la meitat del rètol lluminós de Bones Festes que col·loca l’Ajuntament a la Plaça de la Pedrera estava apagat i la gent que ho veia ja es preguntava a quina meitat de la població desitjava la Casa Gran unes bones festes i a quina no. Ells mateixos ja sabien a quina banda s’havien de col·locar.

−Com cada Fi d’Any els monistrolencs i monistrolenques envien sms als seus amics i familiars per desitjar un bon any nou. Aquest any, com era lògic, el més enviat estava relacionat amb el Barça de les 6 copes. Era el següent: Messi Christmas and Xavi new year! i al loro amb la sobreDOS-SIS de Zlatas de caviar i turró-yayà...no anem a Pique...i a fer Guardiola pel 2010!!! Viva la vida!!!

−Enguany, a l’Agrupació Pessebrista de Sabadell ha estat exposat fins el dia 10 de gener una petita reproducció d'un carrer del poble prou conegut per tots. L'obra titulada "Nadal al Poble" intenta recrear l'esperit nadalenc que ens envolta a tots durant aquests dies. L'autor, d'origen local, fins i tot s'ha atrevit a fer una petita rèplica d'en Llúpol i la Rabassola. Monistrol, un poble de pessebre! Text: Germà i Òscar Fotos: Bet i Quintí

Tel.: 93 820 80 96 Carretera de Vic, 74 Fax.: 93 839 91 58 08180 Moià Mòbils: 606 19 23 80 - 629 18 92 92

Urbanització Saladich – C/ Granera, 6 Tel. 93 839 80 84 Mòbil 628 94 30 63 08275 MONISTROL DE CALDERS

27

NOTÍCIES DE MANRESA

• L’Escola d’Adults de Manresa està col·lapsada i ja no admet alumnes ni en llista d’espera. La crescuda de l’atur ha fet tornar a les aules persones d’un perfil diferent al que hi havia abans de la crisi, que era sobretot jovent. Ara hi ha molts alumnes de mitjana edat.

• A l’entrada a Manresa per Sant Pau hi ha molts problemes de trànsit, deguts a les

obres de construcció d’una rotonda, la de Sant Marc. Les obres tenen una durada de set mesos.

• La urbanització del barri de les Escodines té nyaps pendents de solucionar des de fa

més de dos anys, com ara llambordes soltes, trossos inacabats, ondulacions en trams de carrers... L’Associació de Veïns de la zona estan farts de queixar-se dels problemes que pateixen.

• La ciutat té carril bici des de fa un parell de mesos. S’han instal·lat a la carretera de

Santpedor, als carrers de Pere Vilella, Bernat de Cabrera, Súria, Primer de Maig i Jaume I; al Passeig de Pere III, a la Muralla de Sant Francesc i a la carretera de Sant Joan. En total s’han perdut més de 60 places d’aparcament gratuït.

• Els impagaments en el rebut de l’IBI s’han multiplicat per cinc a la ciutat des de l’any

2004. En total l’Ajuntament ha deixat d’ingressar quasi 800.000 euros. • Pirelli tanca la fàbrica abans del previst i despatxa els darrers empleats que hi

quedaven sense avisar, en total 195 treballadors. La fabricació de pneumàtics desapareix a Manresa després de 82 anys.

NOTÍCIES DELS POBLES DE LA COMARCA

Sant Fruitós de Bages congela tots els impostos per aquest 2010 Les ordenances municipals per aquest any 2010 seran les mateixes que el darrer any,

després que el ple de l’Ajuntament n’aprovés la proposta de congelació. A més, però, es preveu l’aplicació de bonificacions com ara una del 15% de l’impost de vehicles per als elèctrics o híbrids.

Josep Guardiola i Manel Estiarte visiten Ampans El passat mes de desembre els seguidor barcelonistes d’Ampans van rebre amb eufòria

l’entrenador del Barça, Pep Guardiola i el cap de relacions externes, Manel Estiarte. En total foren unes 300 persones les que van aclamar els dos blaugranes, els quals van venir per adherir-se a la campanya Fes-te Amic d’Ampans. Guardiola va fer un discurs en el qual va confessar sentir-se molt emocionat.

La comarcaLa comarcaLa comarca

28

Sant Joan de Vilatorrada tornarà a instal·lar la zona blava després d’un intent fallit El centre de la població de Sant Joan tindrà l’estacionament regulat com a zona blava a

partir d’aquest any. Primerament seran els carrers Major i Manresa els que en resultaran afectats. No funcionaran amb màquina sinó amb el rellotget que indiqui l’hora d’estacionament.

El projecte per prevenir esllavissades a Montserrat costarà el doble del que

s’esperava La Generalitat ha aprovat una inversió de 8 milions d’euros repartits en tres anys per

assegurar la part més sensible de la muntanya de Montserrat. Aquestes mesures costaran el doble del que s’havia previst inicialment.

La Generalitat aprova un sector urbanístic a Moià La Generalitat ha aprovat recentment un polèmic sector urbanístic a Moià, conegut com la

Pineda, amb una superfície de més de 5 hectàrees, on s’hi poden encabir prop de 400 habitatges. Aquest sector és a tocar de la carretera, davant dels Bombers.

La crisi entra a les parròquies La crisi econòmica també es fa notar en el sector parroquial, ja que cinc esglésies de la

comarca revelen que noten un descens dels diners que es recol·lecten en les misses i això s’atribueix sobretot a la crisi econòmica.

M. Teresa Puig

CORREDURIA D’ASSEGURANCES

PUJOL

Angel Guimera, 56-58. bxos Tel. 93 877 20 64 Fax. 93 877 36 91

Pujol@assegurancespujol.com

Manresa

Gran, 62 Tel/fax. 93 833 20 64

Sant Vicenç de Castellet

29

NOVEMBRE: Sol: 19dies DESEMBRE: Sol: 14 dies Núvol: 6 dies Núvol: 13 dies

Pluja: 3 dies Pluja: 3 dies Vent: 1 dia Neu: 1 dia Boira: 1 dia

Resum precipitacions any 2009

Gener: 67 l/m2 Abril: 68 l/m2 Juliol: 81 l/m2 Octubre: 71 l/m2 Febrer: 0 l/m2 Maig: 30,5 l/m2 Agost: 53,5 l/m2 Novembre: 2 l/m2 Març: 65,5 l/m2 Juny: 17,5 l/m2 Setembre: 78,5 l/m2 Desembre: 60 l/m2

TOTAL ANY 2009: 594,5 l/m2

Comentari: Déu ni do l’aigua que hem tingut aquests darrers mesos i sembla que encara en pot arribar més. De moment tot el que ha caigut a Monistrol ha anat molt bé i no ha fet mal, hi ha llocs que no han pogut dir el mateix amb problemes de ventades, de pedregades i de pluges torrencials. Hem passat uns quants dies de vent impetuós que ha portat una mica de malestar als hortolans. De tota manera jo penso que la feina del cap és la més saludable de totes. Bé, espero que hagueu passat unes bones festes i que tingueu salut per poder treballar, que és el més bonic. Us desitjo un bon any 2010.

Eduard Comasòlivas

PASTÍS DE FORMATGE

Ingredients: 3 ous sencers, 8 cullerades soperes de sucre, 3 iogurts de llimona o bé 2 de naturals i 1 de

llimona (al gust), 1 terrina de formatge Philadelfia (200 g) 3 cullerades soperes de maizena, conyac o cointreau, 50 g. de panses i un mica de mantega.

Preparació: En un recipient hi posem els ous, el sucre, els iogurts, la terrina de formatge i la maizena.

Ho passem tot pel turmix. Mentrestant posem les panses en remull amb el licor (poca quantitat, només per amarar les panses). Posem la barreja en un motlle amb mantega perquè no s’enganxi el pastís, escorrem les panses i les repartim pel pastís. El licor que ens ha sobrat l’escampem per sobre. El posem al forn i el coem durant 30 minuts (25 amb el foc de sota i 5 minuts amb el de sobre per daurar-lo)

Bon profit! Isa Orellana

El tempsEl tempsEl temps

La cuinaLa cuinaLa cuina

30

El cellerEl cellerEl celler

BOTIGUES DE VINS DEL BAGES (III)

BERNAT DE RUBIÓ Sant Josep, 28 Moià Telèfon: 93 820 84 34 http://www.bernatderubio.com/

Parlem amb en Joaquim Pujadas (Quim), propietari de la botiga i descendent dels fundadors de la Masia Rubió de Monistrol. La botiga la van inaugurar el dia de Sant Josep de 1995 i des del principi es van dedicar també a la venda de vins de qualitat, tot i que l’ampliació del celler la van realitzar el 1998.

Aquest establiment està dedicat als productes de qualitat, alguns dels quals, com els

embotits tradicionals catalans de porc ecològic, els plats cuinats i les pizzes, són d’elaboració pròpia, mentre que d’altres com: els pernils ibèrics, els formatges, els fetges d’oca, o els salmons, són elaborats per proveïdors de confiança. El fet de disposar del forn per a la cocció de pizzes, permet fer-lo servir per a moltes altres elaboracions culinàries, com per exemple coure-hi pernils sencers.

Com a innovacions, actualment, estan intentant millorar les pizzes a base de fer servir

exclusivament farina de blat d’espelta, que és una varietat més antiga que la varietat corrent i que és molt més digestiva. També comencen a elaborar la pizza anticolesterol a base de formatge desnatat.

Disposen del canal de vendes per internet, el qual no ha tingut èxit, ja que en productes

d’alimentació el client prefereix sempre la compra tradicional presencial. El que sí que funciona per internet és la informació, ja que han fet moltes vendes a persones que no coneixien la botiga i que se n’han assabentat per mitjà d’aquest canal on line.

Els tipus de vins que treballen més són els catalans i, dintre d’aquests, si pot ser els de la

comarca del Bages millor. El tipus de vi més venut és el que va de la gamma de 3 fins a 8 €, tot i que també es venen, encara que en menor quantitat, els vins de gamma alta. En aquest sentit, el context de crisi econòmica actual ha modificat la tipologia dels vins més venuts: “el que abans comprava vins de 30 € ara els compra de 15 € i el que els comprava de 10 € ara els compra de 3 €”. El context de crisi, evidentment, perjudica més els establiments de productes de qualitat, ja que el client tendeix a substituir aquests productes per altres de semblants però més barats.

En Quim si que és optimista en el tema de l’evolució en la venda de vi, opina que el jovent

està descobrint aquest món i que, per tant, en el futur creixerà la venda de vins de qualitat i encara més quan se superi el sotrac econòmic actual.

En referència a les futures innovacions, la seva opinió és que els taps de rosca que es

comencen a fer servir en certs vins tindrà èxit només en el cas de vins barats, en canvi els taps de silicona sí que tindran èxit per als vins joves.

31

Per als vins de criança se seguirà amb els taps de suro, malgrat que com que es tracta d’una qüestió de costos, tot dependrà del que facin en el futur els cellers i de la seva acceptació per part del públic.

Finalment demanem a en Quim una recomanació d’un vi dins de cada una de les

categories següents: Vi del Pla de Bages fins a 10 €: Solergibert. Cabernet Sauvignon. Vi del Pla de Bages de 10 fins a 30 €: Collbaix. Celler Molí Vi del Pla de Bages de més de 30 €: Arnau Oller. Vi català (excepte Pla de Bages) fins a 10 €: Can Feixes Vi català (excepte Pla de Bages) de 10 fins a 30 €: Petrea. Mas Comtal Vi català (excepte Pla de Bages) de més de 30 € Jean Leon 40 Aniversari. Vi no català fins a 10 €: Protos Roble 08 Vi no català de 10 fins a 30 €: Baigorri Reserva 04 Vi no català de més de 30 € La Nieta 05. Sierra Cantabria

Que tingueu bon celler !!

Pedru/Jan

CATATEX, S.L.

INJECCIÓ DE PLÀSTICS

Pol. Ind. La Llandriga, Nau 5 Tel. 93 839 90 96 08275 MONISTROL DE CALDERS Fax. 93 839 88 88 (Barcelona) Mòbil 620 93 44 33

32

CiènciesCiènciesCiències

CURIOSITATS DEL FUTBOL (VII). “LA MAQUINA DE RIVER PLATE”

Com recordaran els afeccionats al futbol d’una certa edat i amb alguns cabells blancs, abans les alineacions es donaven segons un patró de tres defenses, dos mitjos i cinc davanters. Doncs bé, una de les davanteres més famoses del futbol de la dècada dels anys quaranta del segle passat, coneguda com “La Màquina” per la seva gran precisió de joc, va ser la de River Plate formada per: Juan Carlos Muñoz, José Manuel Moreno, Adolfo Pedernera, Ángel Labruna, i Félix Loustau, Fins i tot els afeccionats més joves d’aquest equip reciten encara de cor aquesta alineació mítica de fa quasi 70 anys.

Entre els anys 1941 i 1946, el River Plate de Buenos Aires era considerat el millor equip del

món, així com potser el millor River Plate de la seva llarga història. Va guanyar els campionats nacionals de 1941, 1942 i 1945 i va quedar subcampió els anys 1943 i 1944 darrera del seu etern rival Boca Juniors. Cal recordar que en aquelles dates, una gran part del món es trobava en guerra i que, en realitat, el futbol només podia ésser practicat d’una forma normal a Amèrica, ja que aquest fou el continent menys afectat per la confrontació bèlica.

El que és més curiós de “La Màquina”, és el fet que, malgrat el gran renom amb el qual ha

passat a la història, per causes diverses, els seus components només van arribar a jugar tots junts 18 partits oficials, i mai van arribar a jugar ni un partit contra Boca Juniors. Pel seu estil de joc, “La Màquina” és considerada una antecessora de la selecció holandesa anomenada “La taronja mecànica” que disputà la final del Mundial de 1974 contra Alemanya.

L’any 1947, River es proclama novament campió amb la incorporació de dues noves

importants figures: El porter Amadeo Carrizo i el davanter Alfredo di Stefano. Després d’una vaga de futbolistes que té lloc l’any 1948, moltes de les figures del futbol argentí se’n van a jugar a Colòmbia. River aconsegueix dos subcampionats el 1948 i el 1949, una mala temporada el 1950, i el tercer lloc el 1951.

Posteriorment, River fa una revifalla bo i guanyant el títol de 1953 amb el porter Carrizo i

amb una nova davantera anomenada “la Maquinita”, els integrants de la qual foren Santiago Vernazza, Eliseo Prado, l’uruguià Walter Gómez i els supervivents Labruna i Loustau.

Amb el retorn de “Pipo” Rossi del Millonarios de Colòmbia, la incorporació de Federico

Vairo de Rosario Central i el creixement futbolístic d’Enrique Omar Sivori, River guanya els campionats de 1955, 1956, i 1957. Després del Campionat Sudamericà disputat a Lima el 1957, la Juventus de Torí va pagar 10 milions de Pesos per Sivori. Amb part d’aquests diners, River va poder acabar la construcció del seu Estadi Monumental. El 12 d’octubre de 1959 Labruna es va retirar del futbol professional als 41 anys amb un palmarès de 293 gols en 514 partits.

El que ve després son 18 anys consecutius de sequera esportiva en els quals River no és

capaç de guanyar cap títol. Per cert, el darrer integrant viu de “La Màquina”, Juan Carlos Muñoz va morir el passat 22 de Novembre de 2009 a l’edat de 90 anys.

Jan

33

SENTÈNCIES LLATINES (II)

Anathema sit. “Que sigui excomunicat”. Expressió utilitzada per l’església a l’hora de condemnar una doctrina o persona contrària als seus dogmes. Ja apareix en la primera carta de Sant Pau als Corintis, però fou a partir del concili de Trento (segle XVI) que s’estengué el seu ús. Posteriorment, i encara avui, s’utilitza en sentit condemnatori en qualsevol àmbit.

Aquas in mare fundere. “Abocar aigua al mar”. Frase ben il·lustrativa d’Ovidi, que vol fer

evident la inutilitat d’una acció. Ars longa, vita brevis. “L’aprenentatge és llarg, la vida curta”. Si bé trobem citada aquesta

dita sovint en aquest ordre, Sèneca la recull en ordre invers. Assem habeas, assem valeas. “Si tens un as, vals un as”. Petroni recull aquest refrany

referent a un tòpic universal: la valoració de la persona segons els diners que té. Audendo magnus tegitur timor. “Amb la gosadia hom dissimula una por gran”. Lucà posa

en vers les paraules que Curió adreça als seus soldats. Audentes fortuna iuvat. “La fortuna ajuda els agosarats”. Virgili posa en boca de Turn

aquesta sentència que, segons Ciceró, era molt antiga. Avarus animus nullo satiatur lucro. “L’esperit de l’avar no es conforma amb cap

benefici”. Sèneca expressa així un dels tòpics més repetits sobre l’ambició. Ave Caesar, morituri te salutan. “Salut Cèsar, els que van a morir et saluden”. Salutació

que els participants en els combats organitzats per a diversió del públic adreçaven a l’emperador que els presidia.

Beatus ille..... “Ditxós aquell....”. Inici de la primera composició del llibre segon dels Èpodes

d’Horaci, la qual canta les excel·lències de la vida tranquil·la al camp, enfront del bullici de la ciutat, tema força imitat en literatures posteriors.

Beneficium accipere, libertatem est vendere. “Acceptar un benefici és perdre la llibertat”.

Sentència de Publili Siros que proclama l’estret lligam entre l’autonomia econòmica i la llibertat real.

Bis ad eundem (lapidem offendere). “Ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra”.

Proverbi molt conegut ja en l’època de Ciceró. Bis dat qui cito dat. “Dóna dues vegades aquell que dóna de seguida”. Proverbi que

possiblement prové del següent. Bis dat qui dat celeriter. Amb el mateix significat que l’anterior, és una abreviació d’una

sentència de Publili Siros, amb la qual lloa l’espontaneïtat de la generositat. Bonus animus in mala re dimidium est mali. “La bona intenció en una mala acció és la

meitat del mal”. Idea aplicada en l’àmbit jurídic. La frase, però, és de la comèdia plautina Pseudolus.

Jan

Que diu que...Que diu que...Que diu que...

34

El cros escolar

Diumenge 20 de desembre vaig assistir al cros escolar de Calders per veure els nens i nenes monistrolencs que practiquen aquest esport. Vaig reviure el que fa 25 anys per a mi era una il·lusió: esperar el diumenge per sortir a córrer i tot el que això comporta: nervis, entrenament previ, compartir una estona amb els amics, mestres i família, conèixer altres nois i noies…

Pel que sembla, darrerament hi ha una bona collita de mainada que s’han aficionat a aquest esport. Aleshores em pregunto: Per què Monistrol no torna a tenir una jornada de cros escolar? Per què no tenim un diumenge a l’any en què fem protagonistes els petits atletes monistrolencs al seu propi poble com tots els pobles de l’entorn? Tan difícil és organitzar una jornada d’aquest tipus?

Com a aficionada a l’esport en general i més concretament a córrer, puc dir que cada vegada proliferen més les curses populars tant per a petits com per a grans i cada vegada hi ha més gent que s’hi dedica, gent que fa esport per gaudir-ne, per passar-s’ho bé o simplement per superar-se a si mateixos. Sense anar gaire lluny, a la comarca tenim un munt de pobles que tenen la seva cursa: Navàs, Súria, Manresa, el Pont de Vilomara, Artés, Santpedor, Sant Fruitós, Moià… I fins i tot Navarcles ha organitzat fa poc la seva primera cursa popular. És clar que podem passejar-nos per tota la geografia catalana i, si volem, tenim activitats d’aquest tipus cada cap de setmana.

Bé, des d’aquí vull aprofitar per donar suport i felicitar tots aquests petits atletes que s’han iniciat en aquest esport, tant els que guanyen com els que no guanyen i, evidentment, també els pares que ho fan possible perquè els acompanyen a tot arreu i els animen per fer-ho el millor que saben i poden... A la vegada animo els petits a no deixar-ho si realment els agrada, ja que quan arriba l’adolescència la majoria d’ells es decanten per altres interessos i abandonen l’esport; que pensin que el més important no és guanyar sinó gaudir d’allò que fan. I que d’alguna manera sí que hi guanyen, ja que l’esport és salut!

M. Teresa Puig NOTES D’AGRAÏMENT Vull donar les gràcies a l’Associació de Mares i Pares de l’escola per comprar i col·locar una

prestatgeria al menjador de l’escola que ens feia falta per guardar totes les joguines i material amb que juguen els nens i nenes que es queden a dinar.

Alícia Moltes gràcies a totes les persones que van fer possible que es portessin a terme les activitats dels

reis d’enguany. Com ja fa uns anys, l’A.E. Monistrolenca s’encarrega d’organitzar les activitats que tenen relació

amb els reis. Actualment aquesta entitat compta amb una petita junta de 6 persones però per sort hi ha moltíssima gent disposada a ajudar i a col·laborar en totes les coses que s’organitzen.

Primer de tot volem agrair a totes les persones que van fer possible tenir una carrossa reial tant ben guarnida (llàstima de la pluja!), gràcies als escrivents reials, gràcies al Mas Saladich per cedir-nos la casa per allotjar i preparar a ses majestats, gràcies a les persones que van deixar ben guapos als patges i als reis, gràcies als actors que van realitzar el pessebre vivent i el naixement, gràcies als que van acompanyar a ses majestats casa per casa i els van guiar pel poble. I finalment gràcies al Josep Baiges per tot el que va fer pels reis de Monistrol.

Esperem no deixar-nos a ningú però és que hi ha hagut tanta gent que ha participat i ho ha fet possible! A tots ells gràcies!

A.E. Monistrolenca Des del Casal d’Avis l’Espiga, l’A.E. Monistrolenca i L’AMPA L’Esqueix volem aprofitar aquesta

edició d’”El Clot” per agrair a totes aquelles persones que el passat dissabte 12 de desembre van col·laborar i participar en els actes organitzats en benefici de la Marató de TV3, fent possible recollir la quantitat de 1.875 euros que foren donats íntegrament a aquest projecte solidari que enguany estava dedicat a les malalties minoritàries.

Moltes gràcies a tots!

CartesCartesCartes

35

MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES

• És valent aquell que no agafa res de la seva mort. • Més val ser covard un minut que mort la resta de la vida. • La majoria dels homes fan servir la primera meitat de la vida en fer miserable l’altra

meitat. • No pots prevenir els esdeveniments fins que han arribat. • L’objecte de l’educació és formar éssers aptes per governar-se ells mateixos. • La soledat és molt formosa... quan es té algú a qui dir-li. • La llibertat és el dret de fer tot el que permeten les lleis. • La teva vida és el que tu has donat. • La llibertat és un bé que fa gaudir dels altres béns. • El que ennobleix l’home no són els seus actes, sinó els seus desitjos.

Eduard Comasòlivas

Calaix de sastreCalaix de sastreCalaix de sastre

ELS ANYS... Jo sé exactament el dany que cadascú de vosaltres ha fet en les meves coses: conscient o inconscient, per obra o per pensament, virtual o ben real, empesos per fets estranys. Jo sé, per tant, que el desig amagat o demostrat altera les veritats: la de la teva veu quan promets fidelitats; la de la teva mirada quan lluu sense claredat; la del teu gest... Amic, amiga, a vegades, que dur que és pronunciar semblants mots!

DESOLACIÓ Sol entre tanta nit, quina tristesa! Amb els estels innombrables en el cel, com punxes, i el meu cor que és infidel i es dóna a qualsevol sense fermesa. De tanta solitud sento feresa. On trobaré una ànima fidel? Cau en la nit el gotelleig de fel i m’omple el cor amb massa prestesa. Tu ets mon company, oh cel estrellat! d’aquesta nit en què el dolor he trobat. Tens forma torturada de sarment: així avui ets el símbol del turment, que ma sang en mon cos ha recremat i de mes venes fa un arbre assecat.

Recull Eduard Comasòlivas

BELLESA

Avg. Pere Tarrés, 6 Tel. 93 839 92 59

MONISTROL DE CALDERS

36

La nit de Nadal...

Miro el calendari, la tardor se’n va, el fred ens espera i ens dóna la mà.

La boira es passeja allà al cim més alt: avui ens arriba la Nit de Nadal. A baix a la Cova un infant és nat, el fill de Maria

que avui ha infantat.

Els àngels li canten, bonica cançó:

al Cel glòria a Déu, i a la terra la Pau,

als homes que estima, a tots el Senyor.

Anem doncs tots a la Cova, a adorar el Déu fet infant.

I que tothom pugui fer Festa tal com cal per Nadal. Fins i tot els més petits, volen fer el seu Pessebre

amb aquella il·lusió, tot esperant els regals que caga el nostre tió.

Que l’infant de l’establia

trobi en nostres cors la Pau i visqui sempre amb nosaltres.

I la seva companyia serà sempre nostra guia.

Antònia Bosch A la Residència de Sant Fruitós de Bages, el 25 de desembre de 2009

EL TRESOR DEL NADAL

Si les festes són l’esbarjo el Nadal guarda el secret, per gaudir de la mainada del pessebre i de l’avet.

Obre els ulls a la infantesa

esclatant llum i color, del misteri que ens emplena nostre cor de germanor.

Descobreix amb valentia escoltant l’ànima endins, es retroba amb delectança la riquesa que hi ha dins.

Comparteix-la amb alegria amb els éssers estimats, que són dies de gran joia

com tresors ben resguardats.

Aquest any, estem en crisi,

no fa falta el dineral, per trobar un bon Missatge i el tresor del BON NADAL.

Rosa Rovira Sancho

c/ Monsterrat, 6

Tel. 93 839 91 16

08275 MONISTROL DE CALDERS

ALIMENTACIÓ ESPECIALITZADA MAGATZEM D’EMBOTITS, PERNILS I FORMATGES

C/ Sant Josep, 28 – Tel. 93 820 84 34 - MOIÀ

37

UN PETIT APUNT D’HISTÒRIA

En el passat número 112 del Clot ja vam parlar del projecte de la carretera de Sabadell a

Prats de Lluçanès que travessa el nostre poble. Alguns dels punts crítics d’aquestes infraestructures eren les travesseres dels pobles i les grans obres de fàbrica.

Les travesseres podien resultar especialment complicades segons la configuració dels carrers i cases de cada poble en el lloc per on la carretera havia de passar i, a Monistrol de Calders, aquest aspecte de l’obra fou especialment delicat. En el projecte de construcció hi podem trobar el següent escrit on es deixa constància de les opcions tingudes en compte en el moment de plantejar la travessera de Monistrol:

[...]

Esta población está asentada sobre ambas márgenes de dicha última riera (la riera de Sant Joan) que, después de rodear la parte más considerable del pueblo, desagua en el rio Calders. La menor accidentación que ofrecen los terrenos situados en la márgen derecha de este río, según ya hemos dicho en la primera parte de este escrito, aconseja pasarlo lo mas pronto posible para cuyo fin parece á primera vista la solución mas racional contornear el pueblo, siguiendo siempre la orilla izquierda de la riera de San Juan y salvar ambos cáuces, después de su confluencia por medio de una sola obra de fábrica. Pero el recodo que forma la riera antes de echarse en el rio presenta su márgen izquierda cortada a pico con una altura y en una longitud considerables que el desmonte en roca dura necesario para alojar allí la explanación resultaría de un coste muy superior al que requiere la construcción de un puente sobre la riera de San Juan, sin producir en cambio el ventajoso resultado de facilitar la comunicaciones entre las dos barriadas de Monistrol situadas á uno y otro lado de la riera. Es verdad que en esta se encuentra un antiguo puente, cuya defectuosa construcción y mal estado de conservación no permiten pensar en utilizarlo para la carretera, pero como quiera que dicho puente esta emplazado aguas arriba de la riera del Hom (segurament deu voler fer referència al Pont del Rector sobre la Riera de Sant Joan), sobre la que no existe ni se proyecta obra alguna, el puente que ahora se construya remediará la incomunicación en que están actualmente las calles y casas situadas en la márgen derecha de la riera de San Juan y las que ocupan su márgen izquierda, aguas abajo de la riera del Hom.

El trazado que en su consecuencia ha debido adoptarse cruza primero la riera de San Juan y atravesando el pueblo de Monistrol, se dirige a salvar el rio Calders por el único punto en que permiten efectuarlo las circumstancias topográficas que concurren en la localidad, ó sea entre la riera de San Juan y la colina en que está edificada una parte del pueblo de Monistrol.

Para evitar los inconvenientes de este punto de paso y vista la imposibilidad de llevar el trazado por la orilla izquierda de la riera de San Juan, se tanteó sobre el terreno otra traza que, salvando primero la riera del Hom y después la de San Juan, no lejos del puente antiguo á que antes hemos hecho referencia aprovechase para dirigirse al rio Calders la garganta que presenta la colina hacia la mitad del pueblo (deu tractar-se del Collet, entre l’actual Parc del Serrat i la pujada de Cal Corder); pero aun aceptando la desventaja de aumentar una obra de fábrica y la de una pendiente y contrapendiente bastante fuertes antes de llegar al rio, se reconoció que, para evitar que la inclinación de estas excediera de los límites racionalmente aceptables, era indispensable un costoso desmonte en roca dura dentro de la población, cuyas calles hubieran quedado interceptadas por la zanja; esta solución exigiría además varias expropiaciones de edificios que aumentarían extraordinariamente su coste.

38

[...]

La travesía de Monistrol de Calders no podía evitarse porque segun lo que en otro lugar hemos dicho ocupa esta población el único paso practicable para ganar la márgen [derecha] del rio Calders. No obstante la sujeción que en esta parte imponen al trazado las circunstancias topográficas locales, la travesía se efectúa en bastante buenas condiciones, supuesto que solo habrá necesidad de derribar dos casas de escaso valor y una de ellas en estado ruinoso. Es de esperar que en cuanto se construya la carretera se convertirá esta travesía en una calle en la que se desarrollará rápidamente la edificación; y en esta inteligencia se proponen las alineaciones á que deberán sujetarse los nuevos edificios dejando para la via pública una amplitud totál de doce metros, pero con el buen entendido de que solo sea de cuenta y cargo del Estado la expropiación de la zona necessaria para dar a la carretera su ancho ordinario..

[…]

PROYECTO DE LA CARRETERA DE TERCER ORDEN DE SABADELL A PRATS DE LLUSANÉS

POR SAN LORENZO SAVALL Y CALDERS. Trozos 4º, 5º y 6º

Año 1890 Ingeniero autor: Luis Ferrater

Arxiu Nacional de Catalunya – Sant Cugat del Vallès

No deixa de ser sorprenent l’última de les opcions contemplades que hauria suposat que la carretera hagués entrat per l’actual Avinguda Pere Tarrés i, a continuació, hagués seguit, més o menys, el traçat de l’actual carrer del Call i de la baixada del Collet, rebaixant notablement el terreny per evitar els forts pendents i enderrocant les cases que fos necessari per donar amplada a la carretera. Això hauria donat lloc a una rasa per encabir-hi la carretera que hauria trencat la continuïtat que hi ha actualment entre els carrers Mallola i Serrat.

Amb l’opció adoptada finalment fou necessari enderrocar tres cases (i no dues com s’indica en el projecte): Cal Serni, Cal Calbet i Cal Queixac (aquesta última sembla ser que es trobava ja en força mal estat). De les tres cases enderrocades foren reconstruïdes les dues primeres, els permisos d’obres de les quals es conserven a l’Arxiu Municipal de Calders: el de Cal Serni data del 1896 i el de Cal Calbet, del 1897.

Jordi Gual

CANSALADERIA POLLERIA CARNISSERIA QUEVIURES

Especialitat en POLLASTRES A L’AST

Servei a domiciliServei a domiciliServei a domiciliServei a domicili

La Vinya, 20 – Tel. 93 839 91 03 MONISTROL DE CALDERS

39

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

Aquest és el text de l’editorial conjunt que 12 diaris catalans van publicar en la seva edició el dia 26 de novembre amb el títol de 'La dignitat de Catalunya', en què s’instava el Tribunal Constitucional a respectar l'Estatut per ser una llei orgànica aprovada amb el vistiplau del Parlament català i les Corts Generals, a més d'haver estat abonada en referèndum pels ciutadans i de tenir la sanció del rei.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques

que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta. L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal

Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

40

Els pactes obliguen L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir,

sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Carrer de la Vinya, 6 Tel. 93 839 90 03 – 93 839 90 86 – 93 839 90 54

08275 MONISTROL DE CALDERS

41

Els encantsEls encantsEls encants

VENC Moble per TV i equip de música. De

disseny i giratori, amb vidre i alumini, molt

modern.

Telèfon.93 839 91 39

Anuncis gratuïts. Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com

ES REGALA una taula de dibuix

Telèfon: 699 64 21 30 Òscar

TERRENY de 1.260 m2 per VENDRE o LLOGAR a

la zona industrial de Monistrol de Calders.

Tel.: 606 345 457

VENC una baca -model Bermude 310, d´uns 200 l. de capacitat- per a Seat Córdoba o

similars, incloent-hi les dues barres per al sostre

per a muntar-les i tots els anclatges

corresponents. Estat correcte. Hi caben cotxets

de nen, guitarres...

Preu: 120 Euros, negociables.

Raó:David Mòbil 690 09 15 47

ES LLOGA garatge i local

Tel. 93 839 90 05

ES VENEN dos pneumàtics de contacte

amb molt pocs quilòmetres. Referència:

175/70 R-13

Preu: 25 € cada un

Telèfon 646 85 77 17

ES VENEN nous del país.

Tel. 93 839 90 70

VENC Ocells Diamants joves a 6 euros cada un

Telèfon 93 839 90 78

RECOLLIM mantes, coixins de sofà o

similars, on puguin dormir els gossos. Si

teniu alguna cosa, truqueu-me i us ho

passaré a recollir.

ALBA: 93 839 80 38 665 63 88 00

CARTUTX DE TINTA de color per impressora

de la marca Epson Stylus Photo, vàlida pel

models 790/870/875DC/890/895/895EX/915.

Original. Molt bé de preu.

Telèfon: 650 36 26 97

42

SUDOKU

Ompliu les caselles buides de la següent quadrícula de 9x9 quadrats, amb xifres de l’1 al 9. No s’ha de repetir cap número en una mateixa fila –horitzontal o vertical– ni en cap subquadrícula de 3x3.

Solució:

PassatempsPassatempsPassatemps

43

Solució: El temps passa del número anterior

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Pius Ponsa, Josep Baiges, Feliu Argelaguer, Jaume Musarra, Albert Catot, Valentí Hom, Fèlix Ponsa, Àngel Castillo, Manel Rodoreda

Miquel Moya, Àngel Pascual, Gabriel Argelaguer, Fèlix Jo, Jaume Jo, Joan Ponsa, Albert Estrada

DONEM:

Gossos en adopció, esterilitzats, vacunats, amb microxip, desparasitats i amb la

prova de la leishmaniosi. PREU: 100 €.

Nucli zoològic: B-2500710 Tel. 93 820 92 01 665 63 88 00

44

El temps passaEl temps passa

En aquest número del Clot us proposem una fotografia dels anys 30, on hi veiem una colla de nenes del poble vestides per fer el “Ball de la Filosa” que assajaren a les classes de cant rítmic que feien amb un dels mossens de la parròquia.