Economia | Miquel Macià / Pep Martí | Actualitzat el 16/02 ...

Economia | Miquel Macià / Pep Martí | Actualitzat el 16/02/2020 a les 09:13

Casa Tarradellas, les pizzes d'unempresari que se sent només unpagèsL'empresa d'Osona constitueix l'aventura d'una família que va començar l'any1976 elaborant fuets

Josep Terradellas i Arcarons i Josep Terradellas i Falgueras, pare i fill. | ND

"Jo no em conformava de ser pagès i prou". La vida de Josep Terradellas i Arcarons (Gurb,1950) es pot resumir amb algunes de les seves escasses frases públiques. "Encara no sé comhe fet aquesta empresa". Ho confessa des del cim d'un imperi industrial que va començar fentfuets en una carretera d'Osona el 1976, després de munyir vaques i fer carbonet al bosc. No sapcom ha estat que la seva aventura sigui avui una pel·lícula de les llums i les ombres deldesenvolupament capitalista portat a l'extrem.

Junt amb la seva esposa, ha fet construir fàbriques i granges de porcs, ha comprat finques, haideat màquines, ha contractat talent i ha creat un complex empresarial a partir de l'èxit d'unproducte, aleshores revolucionari, que va llançar el 1997: la pizza refrigerada de Casa Tarradellas.Que aixequi el dit qui no n'hagi menjat mai.

Muntanyes de fuets Espetec, pizzes, patés, daus de pernil i cansalada han sortit de lesapoteòsiques naus de Gurb, al costat de Vic, i han inundat cases i supermercats, portin el seunom o el d'Hacendado, la marca blanca de Mercadona.

Pagina 1 de 16

https://www.naciodigital.cat/noticia/196377/casa-tarradellas-pizzes-empresari-se-sent-nomes-pages

Avui, Casa Tarradellas gaudeix d'una salut financera i comercial envejable. Controla tota la sevacadena de producció, des del cereal fins a la carn. Està fent el salt cap a la internacionalització, noestà endeutada i compta amb uns equips humans sòlids. La marca té una imatge ben preservada, ila recent compra de l'empresa Herta al grup Nestlé demostren que Josep Terradellas alberganous projectes.

També hi ha núvols negres. Les ombres del capitalisme

Casa Tarradellas està ubicada en aquesta fase històrica just al mig de la cruïlla, en el punt de friccióde nombroses problemàtiques que inquieten la nostra societat. Enumerem-ne algunes: lacontaminació de la terra pels purins dels porcs; l'ocupació del sòl agrícola per macrogranges; elbenestar i la sanitat animals; el transport i el sacrifici massiu d'animals; la qualitat alimentària; elnous hàbits de consum; els residus industrials; l'estalvi energètic; la crisi del sindicalisme clàssic; lapressió dels mitjans de comunicació i les xarxes socials; el tracte als treballadors vinguts del TercerMón; el conflicte entre Catalunya i Espanya... De la manera com Tarradellas afronti el seu paper al'ull d'aquest huracà, en dependrà el seu futur.

La fàbrica Tarradellas, als seus inicis. Foto: Casa Tarradellas

Els Terradellas, abans que empresaris, una família

L'accionariat de Casa Tarradellas ha estat sempre monopolitzat pel petit grup familiar, amb

Pagina 2 de 16


Josep Terradellas i la seva esposa Anna Falgueras i Masramon al front. La següent generació,formada per Anna, Josep i Núria, forma part del consell d'administració, junt amb els seus pares iel secretari de l'òrgan, l'exalpinista Conrad Blanch.

Aquest darrer és un nom clau en la trajectòria de l'empresa, de la que n'havia estat directorgeneral fa trenta anys. Amic personal del propietari, el va animar a cursar estudis a ESADE, jaque Terradellas no havia anat més enllà del Batxillerat als Germans Maristes de Vic. La direcció delgrup, doncs, ha estat un clos familiar blindat.

La família Terradellas era masovera del mas de Prixana de Baix fins que el va comprar l'any1949, un any abans que nasqués Josep. El pare va morir essent molt jove i ell es va integrar ales feines de pagès: als tretze anys, la mare el va posar a munyir les deu vaques. També sortiaal bosc a fer carbonet per completar el jornal. Ell mateix ha explicat que "jo no em conformava deser pagès i prou".

I junt amb la seva esposa van crear l'Hostal d'Osona l'any 1976, amb un petit obrador de carn, alpeu de l'antiga N-152 de Barcelona a Puigcerdà, al costat de casa. L'èxit dels fuets i embotits fetsamb la recepta familiar de sempre els va moure a deixar el restaurant i a concentrar-se enelaborar. Casa Tarradellas SA es constituïa com a tal el 1985.

Anna Falgueras, com el seu marit, ha lluitat a peu de negoci durant aquests quasi cinquanta anysde treball, bé que sense cap protagonisme públic. "Érem joves, sense diners, però volíem fer méscoses que ser pagesos", ha explicat ell. Empresaris que el coneixen bé creuen sincerament queJosep Terradellas és una persona molt llesta, amb un gran instint i amb la capacitat d'envoltar-sede persones que donen forma a les seves idees comercials i tecnològiques.

Josep Terradellas, en un sopar de CiU a les municipals a Vic (23/05/2007). Foto: Miquel Macià/ND.

Pagina 3 de 16


La política. Les amistats perilloses

Les relacions polítiques de Josep Terradellas han estat intermitents i poc intenses. Més queestimar, s'ha deixat estimar. El president Jordi Pujol li va inaugurar la nova fabrica de Gurb, ambla imponent façana que li va valer el sobrenom de l'"altra catedral de Vic". Però el mateix Pujol esva indignar quan va saber de l'apropament de l'empresari al socialista Pasqual Maragall quan elveterà president convergent ja estava en fase final. El Maragall que aspirava a president el 1999va posar moltes vegades d'exemple el nom de Josep Terradellas com empresari model:l'esmentava com si fos de la família, en "Josep de can Tarradellas". Li va cobrar un tiquet de 600euros per un sopar electoral, l'any 2003, al qual "en Josep" no s'hi va presentar. Un altre dia esva deixar veure a la campanya.

Sí que havia dinat amb Maragall, i amb Joan Font de Bon Preu, en una discreta trobada el 1998 ala Rectoria d'Orís (Osona). L'alcalde olímpic creia que calia guanyar-se els grans empresaris,perquè darrere hi anirien els mitjans i els petits, i al final els treballadors autònoms. L'octubre de2005, l'aleshores ministre espanyol d'Indústria, José Montilla, va visitar la fàbrica de Gurb. "EnJosep" el va correspondre assistint al seu sopar de campanya de les autonòmiques de 2006, encompanyia del president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Els republicansJosep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós també van entrar a la fàbrica.

Des de Convergència i Unió es va assenyalar Terradellas com el primer dels grans empresarisdesertors del pujolisme. Les perilloses amistats polítiques no van progressar, almenys en públic.El maig de 2007, Terradellas "tornava a casa" i feia costat als alcaldables de Convergència i Uniód'Osona sopant-hi a la Vila dels Masramon. Des de llavors, discreció absoluta. Ni aparicionspúbliques, ni suport a organitzacions. Molta por davant del procés d'independència.

Per saber si Terradellas vol o no la independència de Catalunya caldria estar dins del seu cap. Ésinnegable que el procés d'independència li ha tret la son pel risc que se li ensorrés el mercatespanyol, a la menuda o a l'engròs (Mercadona). Ha insistit que ell ho ha fet tot a Catalunya, queno ha volgut marxar-ne, i que això és una mostra d'alguna cosa, potser d'una determinadamanera d'entendre el patriotisme.

Al punt de mira dels boicots espanyolistes

Essent una de les firmes més marcades per la Plataforma per la Llengua pel dèficit de català en elseu etiquetatge, és paradoxal que Tarradellas hagi estat al punt de mira de les campanyes deboicot espanyoles contra els productes catalans. Que no comencen amb el procés, sinó que jaexistien el 2005, quan es va difondre una poesia. Per la seva popularitat, era un objectiuestratègic: "Ni en Caprabo te avituallarás / ni con cava Freixenet brindarás / ni CasaTarradellas probarás / del fuet te olvidarás...".

La dependència de Mercadona no ha ajudat gens la causa del català a Casa Tarradellas. Algunesde les campanyes de boicot per considerar l'empresari un independentista han estat tanestrambòtiques com una que va comparar els vots independentistes del municipi de Gurb del 21de desembre del 2017 amb els de les eleccions de 2015 i 2016. La conclusió era que lescampanyes de boicot al producte no havien influït en el vot, que va ser més independentista queabans.

Alguns van arribar a assenyalar, en base als resultats electorals, que si el 90% dels votants deGurb són independentistes, en Josep Terradellas -que és gurbetà de tota la vida- també ha de serindependentista per motius estadístics. Certs mitjans de Madrid van especialitzar-se en publicartemes sobre Casa Tarradellas, els boicots i el procés a base de rumors, invents i mitges veritats.L'amalgama entre una marca molt introduïda a les cases, d'una banda, i el fantasma separatista,de l'altra, era un èxit d'audiència assegurat.

L'octubre de 2017, en fase de màxima tensió, es va obrir una campanya de signatures a la

Pagina 4 de 16


plataforma Change.org per demanar a Mercadona -el primer client de Tarradellas- que prescindísdels seus productes. L'endemà de la proclamació d'independència suspesa, la del 10 d'octubre,Campofrío va llançar una insòlita campanya en què presentava el fuet com el nexe d'unió dels quivolien ser "independents de la violència de qualsevol tipus, física i verbal, explícita o no tant". Així,l'empresa de Burgos, competidora directa de la de Gurb, demanava als bons espanyols quecanviessin de marca i prescindissin de l'Espetec.

Escena d'un spot televisiu de Casa Tarradellas.

.Tarradellas a la televisió, històries amb ànima

Aquesta és una empresa que ha concentrat tota la seva publicitat a la televisió. Havia utilitzattambé els autobusos de Barcelona, però la imatge d'unes gegantesques pizzes deambulant per lavia pública era una mica estrafolària al ulls de certs experts.

L'anunci de 2014 durava tres minuts i mobilitzava 17 càmeres per seguir 17 famílies que relatavenels seus caps de setmana, amb banda sonora de la cançó At home (A casa), de Crystal Fighters.La campanya més vista el mes d'agost de 2019 en televisió va ser la de Tarradellas. Segonsdades oficials de Youtube difoses el 2015, un espot del fuet Espetec era el novè més vist en lacategoria de vídeos no musicals dels primers deu anys de la xarxa social a l'estat espanyol, perdarrere de vuit vídeos d'entreteniment o difusió no comercials.

Tot a la televisió. Amb uns vídeos dels més llargs que es recorden. Creats per agències selectes,com era Villarrosàs (ara & Rosàs). Sempre a l'entorn d'un relat en què es defensen uns valorspermanents: la masia, la família, els avis i les àvies, el menjar casolà, l'aire lliure, la tradició,l'harmonia, la recuperació de l'autenticitat enfront la tecnologia rampant. "Com a casa, enlloc", undels lemes. Sempre amb una pizza a taula.

Pagina 5 de 16


Una acumulació de sentiments per convèncer que Tarradellas és artesania com "la d'abans", ique entre l'obrador casolà i les mastodòntiques naus de Gurb no hi ha diferències. Com no deixar-se seduir per aquest món paral·lel? Algú pot arribar a sospitar que l'argument dels vídeos rústicsno és publicitat pura i dura i prou. Perquè... qui sap si a dins hi batega la nostàlgia de la pròpiafamília Terradellas: "Jo només soc un pagès".

Cos central de la principal fàbrica de Gurb. Foto: Josep M. Montaner.

"El que m'agrada és ser a la fàbrica"

Terradellas és un cas especial. La força del seu producte no és pas la seva persona i, per tant,pot allunyar-se del focus públic. No ha concedit cap entrevista. En un acte empresarial aBarcelona, va deixar els assistents sorpresos quan va afirmar que "hem guanyat els dinersvenent xuminades, coses que costen pocs diners". Era el novembre de 2008, al congrés anualde l'AECOC, l'associació patronal de fabricants i distribuïdors. I no va acabar aquí: "El quem'agrada és ser a la fàbrica. Pagaria diners per no haver de ser aquí ara mateix".

La intervenció va resultar tan insòlita que el diari Expansión hi va dedicar una llarga crònica firmadaper Sergi Saborit. El periodista remarcava l'al·lèrgia de Terradellas a les entrevistes i a lesfotografies: "No hi havia bones fotografies del rei de les pizzes fresques, més enllà de la típica fotode carnet, fins aquest mateix any, quan al Saló Alimentària no va tenir cap més remei que deixar-se fotografiar quan els prínceps d'Astúries van visitar el seu pavelló".

La fàbrica, sempre la fàbrica. Es diu que quan hi havia 700 treballadors, l'amo els coneixia tots pelseu nom, un per un, caminant de cap a cap de les naus. Per treballar a la Tarradellas delsprimers anys, ser veí de Gurb i venir de pagès era entrada segura. Preguntada per NacióDigitalaquesta setmana sobre si practica alguna política de selecció basada en criteris de procedència ode llengua, l'empresa ha respost que "contractem tenint en compte el talent de les persones".

Pagina 6 de 16


Josep Terradellas, pronunciant el pregó de la festa major de Gurb (16/11/2007). Foto: Adrià Costa.

Poca o nul·la presència en actes oficials, molt restringida en els darrers anys. La seva granreivindicació pública va ser pronunciar el pregó de la festa major del seu Gurb natal, el 16 denovembre de 2007. Davant de la seva gent, en Josep es va reivindicar com un home de la terra,amb l'orgull d'un simple pagès que ha edificat un imponent complex industrial just damunt elscamps que ja menaven el seu pare i el seu avi. "Encara no entenc com hem fet aquestaempresa", va confessar. En una incursió política es va queixar que a Catalunya "aportem molt mésdel que rebem".

El seu discurs va ser també un reflex del seu estil de viure i de dirigir: tan simple com eficaç. Elsseus entreteniments són escassos. Un li ha costat diners i l'altre n'hi ha donat: el golf i la borsa.Algun visitant del seu despatx ha vist com "en Josep" parlava i, al mateix temps, comprava ivenia valors en borses de l'altra banda del món des del teclat del seu ordinador. Es va aficionar algolf primer com a entreteniment però més tard, davant la crisi del Club de Golf Osona-Montanyà,del que era soci, va passar a ser-ne l'accionista majoritari.

Pagina 7 de 16


L'Hospital de Vic va incorporar un equipament mèdic sufragat en bona part per la fundació dels Terradellas.Anna Falgueras, la tercera per la dreta (04/02/2012). Foto: Catpress.

En l'àmbit social, la Fundació Privada Casa Tarradellas ha fet aportacions a institucions sanitàries ibenèfiques de la comarca d'Osona, però sense donar-ne gaire publicitat. El 2012 va finançar lamajor part del cost d'uns equipaments per a la detecció precoç de càncer digestiu per a l'HospitalUniversitari de Vic, en una acció impulsada per l'entitat Osona contra el Càncer. En l'àmbitprofessional, ha participat en els premis Innovacat per a nous emprenedors i en la promoció delsconcursos de robòtica de la UVic-UCC.

Pagina 8 de 16


Nom: Josep Terradellas i Arcarons (1950). Fundador i president de l'empresa, junt amb la sevaesposa Anna Falgueras i Masramon, vicepresidenta.

Família: tres fills: Anna, Josep i Núria. Integrats a la companyia.

Negoci: el grup d'empreses a l'entorn de Casa Tarradellas SA. Patrimoni familiar valorat en uns350 milions. Plantilla de 2.200 treballadors. Prop de 1.000 meur de facturació anual.

Un lloc: la masia familiar de Gurb, i el Club de Golf Osona-Montanyà, a Seva.

Actitud davant el procés: es considera que radicalment contrària per motius comercials, tot i queno ha fet mai declaracions públiques en cap direcció.

El príncep exiliat de l'aristocàrnia

L'aristocàrnia és un concepte que va inventar un dels signants d'aquest reportatge l'any 1998 ique ha fet fortuna. Pretenia descriure una generació de nous rics catalans -concentrats a Osona-que, partint del no res, s'havien fet milionaris amb el negoci del porc. El grau d'ètica empresarialentre els primers aristocarnis era divers, enmig d'uns negocis i unes vides una micaaccidentades. Sense res a veure amb la vella burgesia industrial del metall i el tèxtil del Ter, niamb els curtidors de Vic.

El producte comú de l'aristocàrnia era la carn fresca o congelada, però sense marca pròpia. Encanal o desfeta. D'entre tots ells, que avançaven escortats per una milícia d'advocats, economistesi inquietants consiglieres, en va sobresortir un. El que es va atrevir a fabricar producte ambmarca comercial i arribar amb ella al consumidor final: Tarradellas. Es va enlairar per damuntdels altres i molts no el van perdonar. Exclòs d'algunes convocatòries de la Cambra de Comerç alsindustrials de la carn, Terradellas va seguir el seu camí ascendent mentre d'altres naufragaven,venien l'empresa o sortien a la pàgina de successos.

Pagina 9 de 16


Josep Terradellas, en un curset a l'escola d'empresaris EDEM, el 2015. Foto: EDEM

És cert que l'entrada de Terradellas en el negoci de la carn és va fer través del seu restaurant-obrador i no des de les xarxes criminals dels carronyers que recollien bestiar mort i l'entraven denit a les carnisseries. Josep Terradellas comença bé. Aquesta base sòlida, unida a un talentreconegut per tots els qui l'envolten, encarrila el que seria la futura empresa de 2.200treballadors liderada pel príncep exiliat de l'aristocàrnia. El que ha sobreviscut a la majoria delscol·legues del sector.

Quines són les claus? Ell les atribueix a l'esperit d'innovació, a singularitzar-se davant delscompetidors, a concentrar esforços en uns pocs productes i a garantir la qualitat i estabilitat de lesmatèries primeres.

Pagina 10 de 16


El nou centre d'investigació i producció de farines de Casa Tarradellas. Foto: Casa Tarradellas

Trajectòria ascendent, sempre

Casa Tarradellas deu ser una de les empreses més verticalitzades del país, ja que controla lamajor part dels graons del seu sistema de producció: finques rústiques, granges de porcs,escorxador i sales de desfer, farinera, elaboració de producte, marca pròpia, empresa de transport,unitat de reciclatge de residus, generació energètica solar, departament d'I+D....

El 2018 factura 928 milions d'euros (+3%), amb un benefici de 24,3 meur. L'Ebitda és de 53,89meur. Arriba als 20.000 m2 de panells generadors d'energia solar, en la perspectiva del'autosuficiència energètica. Assoleix els 449 meur en actius propis, amb una poderosa tresoreriaefectiva de 110 meur. Els membres dels consell d'administració es van adjudicar 1,2 meur (+20%en relació a l'any anterior). La tendència dels darrers anys és la d'obtenir entre 20 i 23 meur debenefici anual, que sempre es dedica a engrandir les reserves.

En facturació, es la 171a empresa de l'estat espanyol i la 20a de Catalunya. És líder en productesalimentaris elaborats. Amb l'adquisició d'Herta aquest 2020 farà un salt espectacular en elsrànquings de facturacions d'empreses. El complex està format per dotze centres de producció i 2.200treballadors. I un nombre indeterminat de finques rústiques que controla en propietat o a travésd'intermediaris "per completar el seu model de fertilitzacions a partir de la gestió de dejeccionsramaderes", segons fonts de l'empresa.

Pagina 11 de 16


El complex industrial de la companyia a Gurb. Foto: Casa Tarradellas.

La facturació i el creixement de l'empresa han seguit sempre una línia ascendent en tots elsaspectes. Només ha retrocedit en la fabricació de determinats productes, que ha liquidat quan hacomprovat que no tenien prou acollida al mercat. El 2007 facturava 510 meur amb una plantillade 1.200 persones. El 2008 facturava 549 meur (+7,8%), mentre la mitjana del sector alimentariera del 2,5% de creixement. Fabricava 71.700 tones de pizzes i semblants, més 73.300 tonesd'embotits i patés.

A finals de 2008 posa en marxa la cinquena fàbrica del complex de Mas Galí, de Gurb, amb unainversió de 30 meur i 100 nous llocs de treball dedicats a productes a base de pa. També anunciala futura fàbrica d'Olost, amb uns 100 nous llocs de treball, per produir elaborat carni i platsrefrigerats, sobre una superfície de 12.000 m2. També el 2008, compra a Baucells la fàbrica depinso de Tona (Osona) i d'altres plantes i granges de porcs a l'Aragó, conjuntament amb el grupBatallé.

La farinera per les pizzes

El 2010 construeix la farinera amb un cost de 15 milions per controlar més el procés d'elaboraciódels seus productes i desvincular-se de productors externs. Era la setena planta industrial,aquesta amb un laboratori d'investigació incorporat, El 2013 factura 760 meur (+4%) amb unaplantilla de 1.550 persones, i posa en marxa una planta de reciclatge dels retalls de plàstic PETque generen les fàbriques.

El 2016 factura 876 milions i n'inverteix 10 per duplicar la capacitat de producció de farina i escalarfins a les 400 tones diàries, amb onze fàbriques i 1.750 treballadors. Segons Kantar World Pannel,és una de les 20 marques amb més penetració domèstica. El 2017 inverteix 25 milions en unanova planta per fabricar pizzes fresques, coincidint amb el vintè aniversari de la creació delproducte. La tendència dels darrers exercicis és d'incrementar el pes dels aliments refrigerats -

Pagina 12 de 16


que ja representen el 55% de la producció- per davant dels productes carnis.

El rànquing de les grans fortunes de l'Estat espanyol, elaborat pel diari El Mundo aquest gener de2020, situa Josep Terradellas en el lloc 141, amb un patrimoni net calculat en 350 meur i unincrement de 20 (+6,06%) vist l'any anterior. Entre els catalans, quedaria en el lloc 41. Sempretenint en compte les reserves amb què han de ser considerats aquests rànquings.

El 2020, el gran salt a la internacionalització

L'impacte més recent de les estratègies de la firma és la compra per 414 meur del 60% de lesaccions d'Herta, l'empresa càrnia de Nestlé, amb una facturació de 667 meur i factories i venda aAlemanya, França, Bèlgica, Gran Bretanya, Irlanda i Luxemburg.

És un cop d'efecte comercial i, al mateix temps, l'obertura per la porta gran cap a la plenainternacionalització. A més a més, significa una reducció de l'extrema dependència queTarradellas està tenint amb la cadena Mercadona i, per extensió, del mercat espanyol. Amb lacompra d'Herta, el complex Tarradellas pot obtenir més del 50% de la seva facturació fora del'Estat espanyol.

La mateixa Nestlé que, segons sembla, havia intentat sense èxit comprar l'empresa osonenca fauns anys, ara proclama a través del seu vicepresident executiu, Marco Settembri, que "estemfeliços de tenir Casa Tarradellas com al nostre soci (...) Totes dues companyies tenim unaveritable passió per la qualitat i la innovació i s'enorgulleixen de ser en una empresa conjunta perbrindar als nostres consumidors una excel·lent oferta". La nova societat que es crea tindrà la seu aCatalunya i suposarà que el complex Tarradellas pràcticament multipliqui per dos la seva facturació.

L'empresa, vista per ella mateixa

Quan NacióDigital s'ha interessat per quins són els punts més forts de les estratègies de l'empresa,aquesta ha insistit en aspectes com que "el rigor i la qualitat de Casa Tarradellas han estatreconeguts amb certificacions internacionals com la ISO 9001, la ISO 22000, la ISO140001 i elsstandards de qualitat més rigorosos com IFS (International Food Standards) i BRC ( GlobalStandard For Food Safety). El nostre origen agroramader ens dóna una visió molt orientada al'ingredient; des de aprovisionar-nos del cultiu de blat de proximitat per aconseguir la millor farinaper les nostres pizzes. I la visió de cercar el millor ingredient també s'escala a la selecció de lesmillors carns".

Les explotacions porcines són, amb seguretat, l'àrea d'activitat més controvertida del grup, atèsl'impacte ecològic que generen els purins. Aquesta és la mirada que en fa l'empresa: "En conjuntel model d'aprovisionament de carn de porc, entre granges pròpies i col·laboradors, es nodreix de28.000 mares i 360.000 porcs d'engreix. Des de 2017 les nostres granges tenen l'aval delcertificat de benestar animal Welfare Quality Network, un pas pioner al mercat que demostra elnostre compromís amb l'ofici. Estem convençuts que tenir cura dels animals de maneraresponsable amb el medi ambient i el nostre entorn, ens beneficia a tots".

El projecte de futur de Tarradellas passa per "fer arribar al consumidor productes de millorqualitat, adaptant-nos als temps, als mercats i a les demandes dels clients. És amb resposta alclient que la marca ha anat incorporant nous productes com les masses de pizza, el bikini, la depasta de full, la de cinc cereals i llavors o l'olivada vegana".

Pagina 13 de 16


Presència de la marca en fires. Foto: Casa Tarradellas.

Una empresa i una marca, en uns canvis de model globals

Com s'ha assenyalat al principi d'aquest reportatge, el model de desenvolupament en què s'haencarrilat Casa Tarradellas -el creixement constant-, així com l'evolució dels models i lesinquietuds socials d'aquest segle, l'han situat al centre de moltes línies de conflicte global, deplaneta. L'evolució i les incidències d'aquest model a Tarradellas poden esdevenir, doncs, un petitmirall de cap on evoluciona la nostra societat. Hi ha molts exemples.

Un estudi de l'entitat Plataforma Rural, integrada per sindicats pagesos, Càritas i d'altres ONG, vaincloure Tarradellas entre els principals beneficiats dels ajuts de la Política Agrària Comunitària el2010. Ho concretava en el fet que "el diner del contribuent serveix bàsicament per finançar lesgrans empreses del sector alimentari i l'agronegoci", i es planyien que mentre aquestsincrementen beneficis, la renda agrària estigui en constant retrocés per uns preus "injustos iinsostenibles que asfixien les explotacions familiars".

L'etiquetatge i l'ús del català en general per part de l'empresa ha estat una altra polèmicarecurrent. La Plataforma per la Llengua ha assenyalat diverses vegades Tarradellas com unamarca amb molt a millorar. Un estudi de juny de 2012 de la Plataforma i de Consum català vamostrar que estava situada en el segon lloc entre les empreses amb més queixes cursades permanca d'etiquetatge en català, per darrere d'Unilever i per davant de Panrico, Nutrexpa, Nestlé iCobega.

El desembre de 2006 va haver de deixar d'emetre un anunci en què un nen devorava sencerauna pizza de quasi 1.000 calories. La federació de consumidors va denunciar-ho com una promociód'hàbits alimentaris poc saludables i va recordar que Tarradellas havia subscrit un any abans uncodi de regulació amb el ministeri de Sanitat i Consum.

Pagina 14 de 16


El 2014 va afrontar l'oposició popular a la granja de 30.000 caps d'engreix a Oliola (La Noguera).El Grup de Defensa del Ter (GDT), l'entitat històrica i pionera en la denúncia de la contaminacióper purins es va oposar el 2015 a la construcció de la granja de Serrarols, a Sant Martí d'Albars, alLluçanès, amb 2.000 porcs en una zona declarada ja vulnerable per contaminació de nitrats i ambproblemes d'abastiment d'aigua. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va quedar sorprès al veureaquest projecte i va demanar una moratòria de noves granges en el seu informe sobre el cas.

El temut GDT -que havia dut a la presó l'industrial tèxtil Josep Puigneró, un osonenc d'arrelspageses com Terradellas- manté una activitat constant: l'octubre de 2016 organitza un "PorcAventura", que consisteix en un recorregut amb autobús per tots els punts negres de la industriacàrnia a Osona, i que inclou una parada a la granja de Serrarols i al complex Tarradellas de Gurbper analitzar l'impacte del model carni en la salut del consumidor.

Protesta obrera davant Tarradellas durant la vaga d'Esfosa (6/12/2014). Foto: José M. Gutiérrez/ND.

L'abril de 2016 Tarradellas es va vendre la seva participació al faraònic escorxador Esfosa, de Vic,que patia un duríssim conflicte degut a les males condicions de treball de la seva plantilla,formada per una majoria de nouvinguts extracomunitaris. Sous de 800 euros i jornades de deuhores. Tot camuflat sota les falses cooperatives. Tarradellas va veure el seu cognom escrit perparets i pancartes. La reacció immediata va ser desfer-se del 20% d'accions que ostentavad'Esfosa per tal de no perjudicar la marca Tarradellas.

Consultant els resultats electorals a Gurb i a Osona i respirant l'ambient dels treballadors deCasa Tarradellas, és fàcil imaginar quines opinions tenen sobre la independència de Catalunya ien quin dels bàndols en conflicte estan alineats. L'agitació política derivada dels fets de 2017 i laposterior repressió -que a Gurb ha tingut efectes especialment durs- és un altre dels esculls quel'empresa ha hagut de gestionar.

Pagina 15 de 16


"La teoria és el passat. El futur no el sap ningú". Podria ser una frase d'un filòsof alemany delsegle XIX o la reflexió d'un pagès de la plana de Vic que mira com s'amaga el sol un capvespred'estiu cap a la Creu de Gurb. La va dir en Josep de Can Tarradellas.

[noticiadiari]2/195748[/noticiadiari][noticiadiari]2/195490[/noticiadiari][noticiadiari]2/195032[/noticiadiari][noticiadiari]2/194577[/noticiadiari][noticiadiari]2/194143[/noticiadiari][noticiadiari]2/193445[/noticiadiari][noticiadiari]2/193168[/noticiadiari][noticiadiari]2/192748[/noticiadiari][noticiadiari]2/192246[/noticiadiari][noticiadiari]2/191920[/noticiadiari][noticiadiari]2/191564[/noticiadiari][noticiadiari]2/191026[/noticiadiari][noticiadiari]2/190185[/noticiadiari][noticiadiari]2/189821[/noticiadiari][noticiadiari]2/189486[/noticiadiari][noticiadiari]2/188854[/noticiadiari][noticiadiari]2/188327[/noticiadiari][noticiadiari]2/187998[/noticiadiari][noticiadiari]2/187600[/noticiadiari]

Pagina 16 de 16


Economia | Miquel Macià / Pep Martí | Actualitzat el 16/02 ...

Documents

Transcript of Economia | Miquel Macià / Pep Martí | Actualitzat el 16/02 ...