ED-134 Estudi de detall d’ordenació de volums del ... · En data 28 de juliol de 2008 es va...

ED-134

Estudi de detall d’ordenació de volums del Cementiri municipal de Sabadell

Estudi de detall (ED-134)

2

Equip tècnic redactor Tomás de Castro Borregán arquitecte Sílvia Garcia Sierra advocada Valentí Figueras Pons delineant Direcció tècnica Isabel Blasco Borja arquitecte cap de la Secció de Planejament


3

EXP: ED-134 ÍNDEX DE DOCUMENTS 1. MEMÒRIA INFORMATIVA 1.1. Àmbit 1.2. Estructura de la propietat 1.3. Promoció 1.4. Planejament vigent 1.5. Planejament en tràmit 1.6. Altra Normativa d’aplicació 1.7. El territori 1.8 El cementiri. 1.9. Infrastructures i serveis 2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 2.1. Marc legal. Procedència de la redacció d’un estudi de detall 2.2. Objectius generals 2.3. Descripció de l’ordenació 2.4. Adequació al planejament vigent aplicable NORMATIVA PLÀNOLS Informació i-1 Situació i-2 Emplaçament i-3 Planejament vigent i-4 Estat actual i-5 Fotoplà Ordenació o-1 Condicions d’edificació. Planta


4

1 MEMÒRIA INFORMATIVA L'Ajuntament de Sabadell formula, a través dels seus serveis tècnics d'urbanisme, un estudi de detall amb la finalitat de concretar l’ordenació del Cementiri municipal. 1.1 ÀMBIT El cementiri es troba a la part est del terme municipal, i situat entre els barri de Poble Nou per l’est, Torre-romeu pel sud, el riu Ripoll per l’oest i la carretera de Caldes pel Nord. L’àmbit concret de l’estudi de detall correspon a una superfície de 283.708 m² de sòl qualificat d’equipament per a serveis urbans de caràcter general (clau C-6) pel planejament vigent.

Àmbit

1.2 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT La gran majoria dels sòls qualificats d’equipament per a serveis urbans (clau C-6) inclosos en l’àmbit de l’estudi de detall són de titularitat municipal. 1.3 PROMOCIÓ El promotor de l’estudi de detall és l’Ajuntament de Sabadell. 1.4 PLANEJAMENT VIGENT És el Pla general municipal d’ordenació de Sabadell (PGMOS), que es va aprovar definitivament mitjançant resolució de 22 de desembre de 1993 del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

En data 31 de juliol de 2000 es va aprovar el Text refós del Pla general municipal d'ordenació de Sabadell. L'acord d'aprovació es publicà al DOGC el 2 d'octubre de 2000.


5

El Pla general planifica el sistema d'equipaments i dotacions col·lectives a partir d'un punt de referència important que fou el Pla d'equipaments elaborat en el període 1981-1983, el qual valorà les diferents necessitats i programes en els temes de l'ensenyament, l'esport, la sanitat, l'assistència social o la cultura, per a cada unitat veïnal o barri enfront la distribució dels altres serveis dotacionals en l'àmbit municipal i supra-municipal.

La distribució d'equipaments es basa, doncs, en dos criteris: l'equilibri territorial dels nivells de dotació i l'adequada qualificació del sòl destinat a equipament públic i privat segons les necessitats del moment i les previsions de la dimensió de la ciutat.

També són vigents les determinacions de les figures de planejament següents: El Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PE-47), aprovat definitivament en data 24 de gener de 2008 El Text refós del Pla Especial d’Intervenció en el Paisatge Urbà (PE-51TR) aprovat definitivament el 22 de febrer de 2.007 (publicat al DOGC en data 3 de maig de 2007) en relació a les determinacions dels àmbits NAU, que comprenen la totalitat del sòl urbà del terme municipal. Les propostes que intervinguin en els àmbits NAU han d’incorporar valors de paisatge urbà. 1.4.1. Condicions d'ordenació del planejament vigent El Pla general classifica els terrenys continguts dins aquest estudi de detall com a sòl urbà. La qualificació urbanística és d'equipament per a serveis urbans de caràcter general (clau C-6). Té una superfície de 283.708 m² de sòl. Les condicions d'ordenació i d'edificació per aquest àmbit vénen determinades per l’article 229 de les Normes Urbanístiques del Pla general, que són les següents: Sistema d'ordenació Volumetria específica Paràmetres d'edificació Ocupació màxima de la parcel·la:

-Equipaments per a serveis urbans: Cementiri (C-6) - edificació 20% 1.4.2. El Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PEPPS PE-47) El contingut normatiu del PEPPS s’estructura d’acord amb la classificació dels béns a protegir segons el seu valor arqueològic, arquitectònic i mediambiental. A l’àmbit de l’estudi de detall es recullen els següents elements: Patrimoni arquitectònic Element A18 – Cementiri de Sant Nicolau Element 47 – Capella del cementiri Es reprodueixen com a annex a aquest estudi de detall les fitxes de protecció d’aquests dos elements. Patrimoni natural El PEPPS recull dins del seu catàleg els següents element del patrimoni natural local:

En atenció a la seva dimensió i a criteris patrimonials, com la seva relació amb altres béns protegits i el seu valor paisatgístic i antropològic.

Arbre 46 – Xiprers del cementiri


6

Patrimoni arqueològic El PEPPS distingeix a l’àmbit de l’estudi de detall els següents espais d’expectativa arqueològica (EEA):

37. Sant Nicolau – Ca N’Ermengol 47. Can Roqueta – Can Piteu – Torre-romeu

En atenció a la probabilitat de localització de restes arqueològiques, els EEA es classifiquen en dues categories:

- Espai d’àmplia expectativa arqueològica. - Espai de mínima expectativa arqueològica

A les fitxes de protecció i intervenció reproduïdes com a annex a aquest estudi de detall, s’indica, per a cada bé catalogat inclòs en un espai de protecció arqueològica, així com per a cada EEA, la seva denominació, descripció i categoria. 1.4.3. El PEIPU El cementiri està inclòs dins l’àmbit NAU del Pla especial d’intervenció en el paisatge urbà (PEIPU – PE-51TR). Les intervencions que es duguin a terme en els àmbits NAU consideraran valors de paisatge urbà com ara la qualitat arquitectònica, la relació amb l’entorn, la composició volumètrica en l’actuació i en el conjunt dels front, el ritme i els elements formals i constructius de composició de façana, els materials, les textures, els colors, etc. 1.5 PLANEJAMENT EN TRÀMIT 1.5.1. Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit dels barris de Can Puiggener i Torre-romeu amb delimitació de les Àrees residencials estratègiques (ARE) (MPG-62), aprovada inicialment en data 28 de juliol de 2008. Cal esmentar que l’estudi de detall abarca una superfície menor que l’actual equipament per a serveis urbans (clau C-6) definit pel Text refós del Pla general. En data 28 de juliol de 2008 es va aprovar la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit dels barris de Can Puiggener i Torre-romeu amb delimitació de les Àrees residencials estratègiques (MPG-62), que modifica la qualificació d’un terrenys que limiten amb l’àmbit de l’estudi de detall pel sud. D’aquesta manera, un cop aprovada aquesta modificació la qualificació total quedarà reduïda i coincidirà amb l’àmbit de l’estudi de detall. 1.5.2. Modificació puntual del Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell per a la incorporació de béns emergents, aprovada inicialment en data 28 de març de 2008. En la modificació en tràmit del PEPPS es modifica el nivell de protecció de l’element A18 - Cementiri de Sant Nicolau, per tal de garantir la preservació de tots els valors que el fan singular. 1.5.3. Divisió en subsectors de l’Àrea de millora urbana (A44-MU) al barri d’Amàlia (PMU-88S) i Pla de millora urbana del subsector 1 de l’Àrea A-44MU (PMU-88), aprovats inicialment en data19 d’octubre de 2007. Pròxim al recinte del Cementiri, en direcció est i el riu Ripoll, està situada una agrupació d’habitatges d’autoconstrucció, aïllada del casc urbà, definida pel Pla general com un sector de Pla de millora urbana que permeti millorar les condicions del habitatges i es mantinguin els sòls lliures destinats a vialitat i a zona verda. Els objectius que es volen assolir amb el al Pla de millora urbana del Raval d’Amàlia, van encaminants a:


7

• Adaptar el planejament vigent a la realitat física del barri mantenint les tipologies i el caràcter formal i funcional. urbanístics que permetin la substitució, reforma i/o ampliació de les edificacions actuals.

• Definir i regular les condicions i paràmetres millorar les condicions d’ús i accessibilitat de

l’espai públic. • Dotar el barri de les infraestructures de serveis imprescindibles per a la seva consolidació

com assentament urbà. • Facilitar l’execució del planejament d’acord amb les previsions de finançament i els plaços

previstos pel programa de la Llei de barris. 1.5.4. Pla especial del Parc de la Salut (PE-5) El Pla especial del Parc de la Salut està situat al nord-est del municipi de Sabadell, proper als termes municipals de Polinyà i de Sentmenat amb una extensió de 76,80 Ha. Està delimitat pel riu Tort a l’oest, els boscos de Togores i la unitat agrícola de Can Domènec i Can Manent al nord, la riera de Canyameres a l’est i la carretera de Sabadell a Granollers al sud. El punt central del parc periurbà es troba a la serra de Sant Iscle on s’ubica el Santuari de la Salut i una mica més al sud, fora de l’àmbit del parc, el Cementiri municipal. Es tracta d’un Pla especial aprovat inicialment, el qual té com a objectius generals el definir una ordenació que garanteixi l’equilibri entre l’ús de lleure per part del ciutadans i la protecció dels espais naturals amb les seves mesures de neteja, de regeneració, prevenció d’incendis, de comunicació, entre d’altres. El desenvolupament del parc periurbà de la Salut que preveu el Pla general, comportarà adequar les mesures d’ordenació i de gestió eficaces per a dur a terme els objectius que es proposen. 1.6 ALTRA NORMATIVA D’APLICACIÓ És d’aplicació El Decret 297/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de policia mortuòria de la Generalitat de Catalunya.


8

1.7 EL TERRITORI El cementiri es troba a la part est del terme municipal, separat del nucli urbà per la llera del riu Ripoll. Està situat a l’espai que queda entre els barri de Poble Nou per l’est i Torre-romeu pel sud, i la carretera de Caldes pel Nord. ACCESSOS S’accedeix al Cementiri des del centre de Sabadell travessant el Pont de la Salut. També s’hi pot accedir a través del barri de Torre-romeu, situat al sud del Cementiri. L’antiga carretera de Caldes que porta al barri de Poblenou separa el recinte del cementiri en dos parts ben diferenciades. Al recinte del Cementiri s’hi accedeix per punts diferents, depenent de la zona, però es pot considerar la porta principal la del recinte històric, situada al vial que limita amb la façana oest de l’equipament. Per aquesta façana també es pot accedir a diferents parts de les ampliacions del Cementiri situades al sud. En l’actualitat l’aparcament és la zona que fa front a la façana oest, sense pavimentar.

vist aèria del cementiri

TOPOGRAFIA Els terrenys que ocupa el cementiri en l’actualitat són relativament plans, amb una lleugera pendent descendent en sentit nord-sud. La seva entrada està situada a una cota aproximada de 200m sobre el nivell del mar (uns 60 metres per sobre de la llera del riu Ripoll, i a una alçada semblant a la del centre de la ciutat), cosa que fa que es tingui una perspectiva de tota la façana al riu del nucli urbà de Sabadell.


9

1.8 EL CEMENTIRI. ANTECEDENTS HISTÒRICS El Cementiri vell s’inaugura al 1864 per motius de salubritat, per decisió municipal adoptada al 1860, vistes les males condicions estructurals del cementiri del Taulí. S’ubica fora del casc urbà, a les Planes de sant Nicolau, aprofitant la recent construcció del pont de la Salut a la fi del regnat d’Isabel II, en una finca de 18.192 m², dels quals se’n destinen 432 a la inhumació dels no catòlics, obligats a enterrar-se a part i als que se’ls impedeix l’edificació del sòl adjudicat. Inicialment estava prohibida la construcció de nínxols, però al produir-se un increment de la població a la ciutat entre 1787 i 1860, fa impossible el compliment de l’Ordre que així ho establia, per manca d’espai i per insostenible. Amb el temps, la pressió demogràfica obliga a la creació d’un segon cementiri a l’altra banda de la carretera, en una parcel·la que va anar creixent en funció de les necessitats que es presentaven.

Fases de creixement del cementiri

(extret del document del Pla director en elaboració per part del Programa d’obres d’equipaments de l’Ajuntament de Sabadell).

ESTRUCTURA ORIGINAL I AMPLIACIONS La planta del Cementiri serà obra d’un projecte d’Antoni Obrador Poch, seguint una estructura octogonal on s’hi inscriu una creu grega formada per dos grans eixos que s’entrecreuen a una


10

plaça central. Posteriorment (1891) a la inauguració del cementiri, es situarà en aquest espai central una capella de planta central projectada per Miquel Pasqual i Tintorer. Entre els anys 20 i 50 del s. XX es va urbanitzar l’espai de l’entrada principal del Cementiri, primer amb una intervenció de Josep Renom, i posteriorment de Gabriel Bracons. EL cementiri de Sant Nicolau conserva la seva estructura original els eixos de circulació, l’espai de la fossa comuna, “cementiri dels dissidents”... que en altres cementiris històrics ha desaparegut. Les diverses ampliacions es realitzaren annexes a l’espai històric preservant els espais configuradors del Cementiri original. Conjuntament amb la seva estructura arquitectònica, el Cementiri de Sant Nicolau destaca per la presència d’un conjunt important de tombes monumentals amb una cronologia compresa entre el tercer quart del segle XIX i els anys 70 del segle XX. LES AMPLIACIONS En un inici, es produeixen dues ampliacions puntuals adossades al recinte històric, una al nord i l’altre a sobre del que havia sigut anomenat Cementiri dels Dissidents. Les següents ampliacions s’han construït al sud del recinte històric, passat l’actual traçat de la carretera a Poblenou, principalment una ampliació construïda entre els anys 1970 i 1980, i una altra entre el 1980 i l’època actual. Als anys 70 es va fer una intervenció de peces hexagonals de cinc fileres de nínxols generant un sistema de carrers pavimentats i places tancades amb espais enjardinats i centrada en un eix transversal a l’antic recinte. Als anys 80 s’inicia una altra ampliació feta amb diferents fases que es centren en l’organització de fileres de nínxols creant passatges de xiprers, i construïts amb fàbrica de maó vist. Aquesta ampliació es construeix rodejant l’anterior ca a l’est, a l’oest i el sud. 1.9 INFRASTRUCTURES I SERVEIS L’àmbit de l’estudi de detall disposa de tots els serveis urbanístics necessaris per a les obres previstes al Cementiri municipal que s’ordenen en aquest estudi de detall.


11

2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 2.1. MARC LEGAL. PROCEDÈNCIA DE LA REDACCIÓ D’UN ESTUDI DE DETALL D'acord amb els articles 14, 22 i 229 de les Normes urbanístiques del Pla general, el desenvolupament dels sistemes d'equipaments comunitaris es podrà regular mitjançant un estudi de detall. Al mateix temps, la disposició transitòria novena del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme determina: Els estudis de detall exigits expressament pel planejament vigent en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, i també els que resultin necessaris, es poden tramitar d'acord amb la normativa anterior a la Llei 2/2002, fins que el planejament no incorpori les noves determinacions sobre ordenació volumètrica. Com sigui que aquest és el cas que ens ocupa procedeix la tramitació de l’estudi de detall. 2.2. OBJECTIUS GENERALS Aquest planejament té com a objectiu definir les diferents unitats d’ordenació de l’equipament per a serveis urbans de caràcter general (clau C-6) d’acord amb les previsions d’ordenació de l’edificació i de reorganització dels accessos viaris al cementiri que fa el Pla director del Cementiri municipal que està redactant el Programa d’Obres d’Equipaments de l’Ajuntament. Així, pel que fa a l’ordenació del recinte, l’esmentat Pla director pretén:

- Reordenar la vialitat que dona accés a l’equipament. - Incorporar noves zones d’aparcaments, espais arbrats. - Incorporar noves àrees per a serveis funeraris: el crematori, el tanatori i les sales

polifuncionals. - Reformar el cementiri antic i donar més ús a un element significatiu com és la capella.

2.3. DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ D’acord amb el planejament vigent, l’ocupació màxima als equipaments per a serveis urbans de caràcter general (clau C-6) amb edificació és del 20%, que en l’àmbit d’aquest estudi de detall correspon a una superfície de 56.742 m². Aquesta ocupació s’ha considerat també el sostre màxim admès, donat que el Pla general no dona cap més paràmetre per a definir l’edificabilitat d’aquest tipus d’equipaments . S’han delimitat 7 unitats d’ordenació corresponents a diferents parts del recinte del cementiri i els seus serveis, a on es podran distribuir lliurement els 56.742 m² edificables admesos pel planejament en funció de les seves necessitats. L’espai restant serà no edificable. No es defineix cap altre límit per a distribuir l’edificabilitat entre els diferents perímetres de les unitats d’ordenació definides a la documentació gràfica que els que puguin marcar les normatives sectorials vigents. Així, tenint en compte que segons l’estat actual representat a la documentació gràfica hi ha ja 21.839 m² edificats, encara queden 34.903 m² per a possibles ampliacions. Els recintes del cementiri existent Les unitats d’ordenació 1, 2 i 4 definides per l’estudi de detall es corresponen amb els recintes del cementiri existents en l’actualitat, a on es preveuen diferents actuacions de millora.


12

Definició del viari El cementiri de Sabadell està dividit en dues parts en l’actualitat, el Cementiri Vell i el Cementiri Nou, separats per la l’antiga carretera de Caldes, que uneix Sabadell Centre, el barri de Torre-romeu i el Poblenou. És important desviar el trànsit que passa per aquest vial per tal d’aconseguir eliminar la divisió entre els dos recintes. En un futur es preveu la construcció de la Ronda de Llevant que passarà pel límit oest de l’equipament. Previ a aquesta construcció, s’ha previst una primera fase de creació d’un nou viari provisional que permeti eliminar la carretera interior i aprofitar l’espai per a usos funeraris i integrar el cementiri vell i el nou en un sol recinte. Fruit d’aquestes previsions, l’estudi de detall ha situat, en l’espai ocupat per la carretera a la separació dels dos recintes actuals, la unitat d’ordenació 3. Noves actuacions Ampliacions Dins de les noves actuacions previstes a l’espai destinat a cementiri, la més important és la previsió de la seva ampliació cap al sud, delimitada per la unitat d’ordenació 5, a on es preveu un creixement poc dens. Zona d’accés. Aparcament És important per a un equipament d’aquestes característiques, la consideració que ha de tenir la zona d’accés i de distribució als diferents recorreguts que es plantegen al cementiri, crematori, tanatori, capella, ermita de la Salut i ermita de Sant Nicolau. És per això que s’ha delimitat la unitat d’ordenació 7, a on es preveu ubicar les places d’aparcament necessàries per a l’equipament davant de la façana-tanca del cementiri. Cal remarcar que aquesta zona està situada a sobre de l’ espai d’expectativa arqueològica 37 – Sant Nicolau – Ca n’Ermengol delimitat pel PEPPS, i que s’hi ha d’actuar d’acord amb les seves prescripcions. Edifici Crematori-Tanatori En l’actualitat la incineració es fa a altres cementiris (Terrassa o Collserola). Per això es creu necessària la construcció d’un nou edifici on s’emplaçarà el forn crematori que, segons les previsions del Pla director, podria anar acompanyat de la construcció d’un tanatori. D’aquesta manera l’equipament podrà esdevenir un complex funerari en què s’integrin els serveis funeraris de Sabadell. L’estudi de detall ha definit per a la ubicació del tanatori-crematori la unitat d’ordenació 6, situada a tocar del límit nord-est del recinte del cementiri.


13

2.4 ADEQUACIÓ AL PLANEJAMENT VIGENT APLICABLE Les superfícies de les diferents unitats d’ordenació, així com la superfície edificada admesa pel planejament i la superfície edificada en l’actualitat queden definides en el quadre següent:

clau

U.O 1- Sector nord C-6 9.661 m² 3,41% 3.885 m²U.O 2 - Àmbit PEPPS - element A18 C-6 38.276 m² 13,49% 4.632 m²U.O 3 - Antiga carretera a Poblenou C-6 8.044 m² 2,84% 0 m²U.O. 4 - Cementiri Nou C-6 41.665 m² 14,69% 13.321 m²U.O. 5 - Àrea per a possible ampliació C-6 40.688 m² 14,34% 0 m²U.O. 6 - Tanatori-crematori C-6 6.375 m² 2,25% 0 m²U.O 7 - Nous accessos i aparcament C-6 24.277 m² 8,56% 0 m²Superfícíe de cementiri lliure d'edif icacióC-6 114.722 m² 40,44% 0 m²Total 283.708 m² 100,00% 56.741,57 m² 20,00 % 21.839 m² 34.903 m²

possibles ampliacions

superfície edificada

actualsuperfície%

ocupació

superfície edificada admesa pel planejament

m² ocupació màxima

Quadre comparatiu dels paràmetres urbanístics del planejament vigent i els de l’estudi de detall Equipament general per a serveis urbans(clau C-6) PGMOS ED-134 DIFERÈNCIASuperfície (m² sòl) 283.708 283.708 0ocupació màxima (%) 20% 20%màxima ocupació màxima amb edificació (m² de sòl) 56.742 56.742 Sabadell, setembre de 2008 Isabel Blasco Borja Cap de la secció de Planejament Tomás de Castro Borregán, arquitecte Secció de planejament urbanístic


14

NORMATIVA DISPOSICIONS GENERALS Article 1 Àmbit d’aplicació El sector objecte del present estudi de detall comprèn sòls qualificats d’equipament per a serveis urbans de caràcter general (clau C-6) pel planejament vigent, delimitats gràficament als plànols que formen part d’aquest document i que tenen una superfície de 283.708 m² de sòl. Article 2 Contingut Els documents que constitueixen l’estudi de detall són els següents: - MEMÒRIA

- Informativa - Justificativa

- NORMATIVA - PLÀNOLS

- Informació - Ordenació - Annexos

Article 3 Acompliment del Pla general Aquestes normes s’han d’entendre com a complement de les contingudes en el Pla general, que seran d’aplicació universal, sense que sigui excusable el seu incompliment per motius de manca de reproducció de l’articulat de referència en aquest estudi de detall. Article 4 Vigència i aplicació directa de l’estudi de detall L’estudi de detall serà executiu un cop publicada la seva aprovació definitiva, les determinacions del qual seran, llavors, d'aplicació directa i immediata. DISPOSICIONS PARTICULARS Article 5 Qualificació del sòl. L’estudi de detall ordena volumètricament l’edificació de l’equipament per a serveis urbans de caràcter general (clau C-6). Article 6 Paràmetres bàsics d’ordenació i d’ús de l'equipament Els paràmetres urbanístics de l'equipament per a serveis urbans de caràcter general (clau C-6) venen regulats per l’article 229 de les normes urbanístiques del Pla general vigent: 6.1 Tipus d'ordenació El sistema d'ordenació serà el de volumetria específica 6.2 Ocupació màxima L'ocupació màxima amb edificació és del 20% Article 7 Perímetre regulador Les alineacions màximes de l’edificació són les representades gràficament al plànol o-1 Condicions d’edificació. Planta, i es corresponen amb els límits de les diferents unitats d’ordenació. Article 8. Edificabilitat L’edificabilitat màxima de sostre per a l’equipament serà del 0,2 m2 de sostre/m2 de sòl d’equipament (el 20% de la superfície), que corresponen a 56.742 m2 de sostre a l’àmbit de l’estudi de detall, dels quals ja hi ha construïts en l’actualitat 21.839 m2 segons els aixecaments de l’estat actual que acompanyen aquest estudi de detall.


15

No es defineix cap altre límit per a distribuir l’edificabilitat en cadascun dels perímetres de les unitats d’ordenació definides a la documentació gràfica, que els que puguin marcar les diferents normatives sectorials vigents. Article 10 Nombre màxim de plantes i alçada màxima de les edificacions El nombre màxim de plantes i l’alçada màxima de les edificacions vindrà determinat per les necessitat funcionals de les mateixes i per la integració en l’entorn en què s’insereixen, especialment a la unitat d’ordenació 6, corresponent al tanatori-crematori previst. Sabadell, setembre de 2008 Isabel Blasco Borja Cap de la secció de Planejament Tomás de Castro Borregán, arquitecte Secció de planejament urbanístic


16

ANNEX – REPRODUCCIÓ DE LES FITXES DEL PEPPS


17

PEPPS- patrimoni arquitectònic


18

PEPPS- patrimoni arquitectònic: Element A18 – Cementiri de Sant Nicolau


19

PEPPS - patrimoni arquitectònic: Element 47 – Capella del cementiri


20

PEPPS- patrimoni arqueològic


21

PEPPS- patrimoni arqueològic – espai d’expectativa arqueològica 37 – Sant Nicolau – Ca n’Ermengol


22

PEPPS- patrimoni arqueològic – espai d’expectativa arqueològica 37 – Sant Nicolau – Ca n’Ermengol

ED-134 Estudi de detall d’ordenació de volums del ... · En data 28 de juliol de 2008 es va...

Documents

Transcript of ED-134 Estudi de detall d’ordenació de volums del ... · En data 28 de juliol de 2008 es va...