Edició de GironaDILLUNS · 4 de maig del 2020. Any XLV. Núm. 15349 - AVUI / Any XLII. Núm. 14219 - EL PUNT

1,20€

Més envasosi andròminesdurant lapandèmiaa GironaEl confinamentprovoca un canvi enels tipus de residusque es generenPlanes 24 i 25

EL CONTE. XAVIER SERRAHIMA. Ja no em parla P5

NACIONAL P6-22

Marxa enrerePAS · Salut dona per fetque podrà desescalar apartir de la regió sanitària

D’on no n’hi han’haurà de rajar

Residències amb por al desconfinamentEl personal de la residència La Ginesta, envoltant la Cinta Carrera, una de les residents del centre amb les quals es va confinar ■ EPA

Exigeixen mesures per rebre les famílies i un pla per evitar el rebrot

CLAM · Torra exigeixque la Generalitat puguiliderar el desconfinament

“El pla dedesescalada noés sensible alsmunicipis”

Entrevista Marc CastellsAlcalde d’Igualada

Planes 16 i 17

Només el25% delscomerciantsveuen factibleobrir avuiFins ahir a la tardano sabien les mesuresde seguretat i higieneper poder-ho ferPlana 10

La recercacientíficadesprés dela pandèmia

L’opinió

JosepSamitier

Plana 17

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.084

Dilluns4 DE MAIG DE 20201,30 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Els contagis als geriàtricscreixen un 30% en set dies

Entre el 24 d’abril i l’1 de maig també es van incrementar un 51% els casos sospitosos deCOVID-19 a les residències gironines, mentre continua disminuint la xifra de malalts als hospitals

ELS GIRONINS OMPLEN LES VIES VERDES. Després de 49 dies sense sortir de casa, molts gironins han tornat a fer esport i a caminar a l’aire lliu-re per primera vegada aquest cap de setmana, i els camins, carrers, senders i passeigs s’han omplert de gent amb ganes d’exercici i d’aire fresc. Sobre aques-tes línies, una imatge de Bescanó, un municipi que per quaranta habitants no ha de seguir les franges horàries per a la desescalada. MARC MARTÍ

NOVES MESURES

Mascaretesal transportpúblic i citaprèvia alpetit comerç

LA DISPONIBILITAT DELLITS D’UCI SERÀ EL FACTOR

DETERMINANT PER A

L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS

4

PÀGINES 2 a 11

■Avui entren en vigor novesmesures que tenen a veureamb el transport, el comerç ila restauració, entre d’altres.

EL DESCONFINAMENT

El Governs’obre adesescalarper regionssanitàries

PSICOLOGIA

El confinamentavança l’edatdels infantsaddictes a lespantalles i ala tecnologia■ Una experta alerta quecreixen les consultes de parespreocupats per l’ús que fanels seus fills d’eines digitals.

jamargant - 04/05/2020 09:36 - 46.136.229.122

Edició de GironaDIUMENGE · 3 de maig del 2020. Any XLV. Núm. 15348 - AVUI / Any XLII. Núm. 14218 - EL PUNT

2,50€

EL CONTE. ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA. Un conte del Pirineu P5

PLANES 24 I 25

Les escoles fanvia per al finalde curs virtual

Tret de sortida per a esportistes i gent granLa via verda de Girona es va omplir d’esportistes i caminants en el primer dia de reobertura parcial després del confinament ■ QUIM PUIG

NACIONAL P6-21

“S’han pensatque poden fer idecidir sobre tot”

Entrevista Alba Vergés. Consellera de Salut

“La factura continua creixent,i en l’àmbit sanitari tindremunes necessitats brutals”

“Moltes, moltes; s’han suspèsmoltes operacions i proves.Tindrem una feinada ingent”

“Algunes crítiques de JxCatm’han sabut greu, sí. Peròtreballo per la gent”

Setze mil milions a les comunitats autònomesEl govern reclama decidir sobre els fons de reconstrucció anunciats per Sánchez

“Hem d’activarnoves maneresde pensar i viure”

Entrevista Judit Carrera Directora del CCCB

Planes 34 i 35

Mascaretesobligatòriesal transportpúblicPlana 8

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.083

Diumenge3 DE MAIG DE 20202,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

SORTIDA EN MASSA PER CAMINAR I FER ESPORT. Després de 48 dies de confinament, era comprensible que ahir tothom esperéspoder sortir a caminar o fer esport. Llevat d’excepcions, la majoria ho va fer mantenint la distància de seguretat. A Girona, indrets com la vall de Sant Daniel, laDevesa, Fontajau o Montilivi-Palau, juntament amb les Deveses a Salt, es van omplir de veïns. També es van veure molts ciclistes i molta gent passejant per lesplatges. La foto ens mostra un grup de persones caminant i corrent per les Hortes de Santa Eugènia. ANIOL RESCLOSA

MESURES DEL GOVERN

La mascareta,obligatòria enel transportpúblic a partirde demà

ENSENYAMENT

Només un terçde l’alumnatgironí queacaba etapa harebut ordinador

PEDRO SÁNCHEZ ANUNCIA

L’APROVACIÓ D’UN FONS

ESPECIAL DE 16.000 MILIONS

D’EUROS PER A LA RECUPERACIÓ

DE LES AUTONOMIES

4

PÀGINES 2 a 14

■Només una tercera part delsprop de . estudiants queal juny es juguen un títol i notenen ordinador a casa han re-but un dels aparells que ara nos’utilitzen a les escoles.

Més de 4.000 avis gironinshan donat positiu o sónsospitosos de la COVID-19

Divendres va ser el primer dia enun mes i mig sense cap mort a Girona El nombre d’hospitalitzats es

redueix a 440, 11 menys que ahir

«Amb aquestpla dedesconfinamentno és viable obrirl’11 de maig»

MIQUEL GOTANEGRA

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DECÀMPINGS DE GIRONA

ENTREVISTA

jamargant - 03/05/2020 12:00 - 46.136.229.122

Edició de GironaDISSABTE · 2 de maig del 2020. Any XLV. Núm. 15347 - AVUI / Any XLII. Núm. 14217 - EL PUNT

1,50€

EL CONTE. JORDI BADIA PEREA. El vell de la Plana de l’Om P5

1225

35-1

2233

30Q

Planes 24 i 25

Els hospitalsgironins inicienel retorn cap ala normalitatRecuperen serveis afectatsper la reorganitzaciódavant la crisi sanitària

NACIONAL i COMARQUES GIRONINES P2-21, 24-30

El BOE no resol els dubtes sobre les sortides

Més de la meitat delspaïsos europeus hancomençat processos perdeixar el confinament

ReobrintEuropa

Aquest dilluns és unadata clau a molts llocs enel retorn a la normalitat

Arreu el desconfinamentes fa gradualment i noacabarà fins al juny

Davant la falta de concreció de la normativa, l’Estat demana “sensatesa”

Plana 18

El govern del’Estat preveuque el PIBcaigui un 9,2%L’impacte econòmic dela Covid-19 pot fer enfilarl’atur fins a un 20%

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.082

Dissabte2 DE MAIG DE 20201,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Preparats per passejar ofer esport al cap de 48 dies

Després d’autoritzarla sortida dels menors de

14 anys, avui comença la fase0 de desescalada

Experts en preparació física ifisioteràpia, consultats per Diaride Girona, recomanen tornar al’activitat física amb prudència

Els pobles limítrofs consideren que és un «greuge»

el desconfinament perprovíncies aprovat pel Govern

CONTROLS DE TRÀNSIT ALS ACCESSOS A LA COSTA BRAVA.Coincidint amb el pont del Primer de Maig, s’han tornat a intensi-ficar els controls de trànsit a les carreteres d’accés als municipis de la Costa Brava per controlar que la gent no es traslladi a les seves segones residències. A lafotografia, un control realitzat pels Mossos d’Esquadra a l’entrada de Platja d’Aro.GERARD VILÀ/ACN.

MESURES DE SEGURETAT

El mercat de laDevesa tindràtanques pergarantir eldistanciament

OPINIÓ DELS EXPERTS

Salvador Macip:«Pot passar totel 2021» finstornar a la«vida normal»■L'investigador català SalvadorMacip explica que fins que no hihagi vacuna per a la COVID-hi haurà «risc de rebrot». Creuque la genètica podria «frenar lamortalitat» del virus.

PÀGINES 2 a 16

JORNADA REIVINDICATIVA

El Primer deMaig inundales xarxesen comptesdels carrers

Javier Pacheco (CCOO) i Camil Ros (UGT), ahir a Barcelona, en unacte a l’hospital del Mar de Barcelona. QUIQUE GARCÍA/EFE

L’AJUNTAMENT DE SALTREFORÇA ELS CONTROLS

POLICIALS, SOBRETOT ALS

ACCESSOS A LES DEVESES

4

ELS SINDICATS EXIGEIXEN

SOLUCIONS PER ALS COL·LECTIUS

MÉS PERJUDICATS PER LA CRISI

4

jamargant - 03/05/2020 12:01 - 46.136.229.122

Edició de GironaDIVENDRES · 1 de maig del 2020. Any XLV. Núm. 15346 - AVUI / Any XLII. Núm. 14216 - EL PUNT

1,20€

EL CONTE. MARIA BARBAL. El bo que és tot P5

1161

19-1

2035

61LEl consistori

de Girona ha‘perdut’ 7,2milions arrande la Covid-19L’Ajuntament demanaa l’Estat espanyolpoder tenir dèficit iendeutar-sePlana 26

Pregó virtualper les Firesde Figueresa càrrec delssanitarisEls professionals deSalut Empordàagraeixen el suportdels ciutadansPlana 30

Illa rectificai imposa lasortida perfrangeshoràriesPasseig en parella iesport individual desis a deu del matí i devuit a onze de la nitPlana 6

NACIONAL, EUROPA - MÓN I COMARQUES GIRONINES P8-19 i 24-25

Salut i treballOpinió Camil Ros

ERTO disparats, sense cobrar i amb acomiadaments a l’horitzó

El PIB català podria caure un 8,8% aquest any i l’atur disparar-se fins al 18%

Clam virtual per un canvi de model en un Primer de Maig confinat

Opinió

Hauran de comptar amb nosaltresJavier Pacheco

Crisi! Quina crisi?Opinió Carles Sastre

Il·lustració extreta de la convocatòria conjunta que la UGT i CCOO han fet per l’1 de Maig d’enguany

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.081

Divendres1 DE MAIG DE 20201,30 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Franges horàries per sortira caminar o a fer esport

Els adults tenen assignat de 6 a10 del matí i de 8 del vespre a 11 dela nit durant una hora i en un radi

d’un quilòmetre de l’habitatge

Els majors de 70 anys idependents, de 10 a 12 i de 19

a 20. L’horari per als menors de14 anys serà de les 12 a les 19

Entrarà en vigor demà i en els municipis de menys

de 5.000 habitants no hi hauràcap restricció horària

UN PREGÓ SIMBÒLIC I VIRTUAL DE LES FIRES DE FIGUERES.Figueres va viure ahir un pregó de les Fires de laSanta Creu atípic i que va dedicar a homenatjar el personal sanitari de la Fundació Salut Empordà. «Són els veritables herois i heroïnes», va dirl’alcaldessa de la ciutat, Agnès Lladó, abans de donar pas als protagonistes del pregó.

JxCat expulsael PSCde l’equipde govern deLloret de Mar

JAUME DULSAT PACTA UN

TRIPARTIT AMB ERC I ELS

EXREGIDORS DEL PSC 17

4

HAURÀ DE RETORNAR 6,6 MILIONS D’EUROS PEL CAS PALAU.

EL TRIBUNAL RATIFICA LA PRESÓ PER A MILLET I MONTULL

4

Queda provat el pagament de comissions de fins al per partde Ferrovial a CDC a canvi d'adjudicacions d'obra pública aCatalunya promogudes per entitats autonòmiques o locals. Elsgoverns regien membres d'aquesta formació. 22

El Suprem confirmaque CDC va cobrarcomissions il·legals

Mor als 55 anysl’exporter defutbol JosepSoldevila 25

EsportsDdG

Josep Soldevila.

PÀGINES 2 a 15

«Necessitaremun mes ben boper poder fernet si no hi hamés rebrots»

JOSEP MARIA SIRVENT

CAP DEL SERVEI DE MEDICINA INTERNADEL TRUETA I DEL SANTA CATERINA

ENTREVISTA

LES DADES

Baixa a Gironala xifra depacients greusi d’hospitalitzats

LABORAL

Un Primer de Maigperquè els ERTOsno es converteixinen EROs

CATALUNYA REGISTRA, AMB 2.652

CASOS NOUS, EL SEGON PIC DIARI

MÉS ALT DE CONTAGIATS DES DE L’INICI DE

LA PANDÈMIA I JA FREGA LES 55.000

PERSONES QUE HAN DONAT POSITIU

4

■CCOO i UGT demanen que els empresarisdel sector turístic incloguin en un ERTO elstreballadors fixes discontinus. Més d’un terçdels treballadors catalans s’han trobat sensefeina o estan inclosos en un ERTO.

jamargant - 03/05/2020 12:02 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE MAIG DEL 202026 | Comarques Gironines |

Els efectes del coronavirus

“Em pregunto si la Gene-ralitat, la Diputació,l’Ajuntament, els consellscomarcals, no ho sé, algú,podria fer de central decompres. Seria ideal quealgú que tingués experte-sa pogués fer de mitjancerperquè nosaltres no hi en-tenem i, per exemple, enaquest cas, ens va costardies trobar un proveïdorper comprar el material.”Així s’expressava fa unsdies Albert Carbonell, pre-sident de Mifas, una enti-tat de més de 5.300 socisamb discapacitat física,que disposa d’una residèn-cia a Girona i centres as-sistencials a Riudellots dela Selva i Vilafant i que s’hahagut d’espavilar per po-der adquirir equips de pro-tecció (EPI). A banda derebre suport d’empresesvoluntàries, a Mifas es van“veure abocats a comprardirectament a la Xina perpoder tenir material deprotecció”, explicava Car-bonell. Però no només ha

estat la qüestió d’entrar enel desconegut procés decomprar a l’estranger, si-nó també haver de pagar75 euros per una garrafade 5 litres de gel hidroalco-hòlic que, en condicions

normals valia 5 euros, o 80euros per termòmetres di-gitals que normalment envalen 40. Concretament,fa dues setmanes, Mifas vatramitar la compra de2.000 mascaretes FPP2per 8.000 euros, i ha hagutd’avançar la meitatd’aquests diners abans derebre el carregament, que“esperem que arribi i aveure com”, hi afegeix.Tot, per protegir el perso-nal i també les personesateses. “Vèiem que érempersones d’alt risc i quequedàvem exclosos”, asse-nyala Carbonell, que expli-ca que van decidir blindartotalment la residènciaamb 29 persones que l’en-titat té al barri de SantNarcís de Girona per pro-tegir-se des dels momentsinicials. Per por i perquè,explica, sabien que elscentres sanitaris “no es-tan del tot preparats peratendre els discapacitatsfísics”, fent referència, perexemple, a les grues perajudar-los a moure’s o la-vabos accessibles, entrealtres qüestions.

L’esforç, però, ha valgutla pena perquè fins ara capdels residents ha contretla malaltia i tampoc s’ha-via confirmat cap cas en-tre el personal. De fet, finsfa més d’una setmana noes van començar a fertests al personal.

VulnerabilitatEl president de l’entitattambé posa en relleu les di-ficultats que hi haurà uncop acabi el confinamenten un context de crisi enquè hi haurà moltes perso-nes en una situació econò-

mica i social molt crítica,amb un gran risc de vul-nerabilitat, que necessita-ran els serveis de les enti-tats. Carbonell recordaque durant la crisi del2007 hi va haver un grannombre de persones dis-capacitades que buscavenfeina i que són aquestes lesque són expulsades delmercat laboral quan hi hauna baixada de contrac-tes. “Una de les maneresd’empoderar-te en la so-cietat és tenir feina i hi hamolta gent amb discapaci-tat que no té cap pensió”,

explica Carbonell, “per ai-xò demanem que la Gene-ralitat no retalli en políti-ques per a persones disca-pacitades”.

De fet, l’entitat ja estàfent un esforç molt impor-tant per poder pagar lesnòmines dels seus més de350 treballadors ja quedes que es va decretar l’es-tat d’alarma han caigut un90% els ingressos. Tot i ai-xí, per evitar la pèrdua decapacitat econòmica delstreballadors, es va pactarla no aplicació d’un ER-TO. ■

a Mifas ha hagut d’adquirir directament a la Xina materialde protecció per als professionals que atenen elsdiscapacitats físics, i alerta de la situació de vulnerabilitat

Ure ComasGIRONA

Demanen al’administracióque centralitzi lacompra d’EPI

Una altra de les tasques im-prescindibles que es fan desde Mifas és l’atenció cons-tant a les 88 persones queassistien diàriament als cen-tres assistencials, a Riude-llots de la Selva i Vilafant, ique actualment són a casaseva. En aquest cas, Mifass’ha hagut de reinventar permantenir el contacte i l’assis-tència, atenent les necessi-tats que les famílies no podenresoldre, com per exempleacompanyaments mèdics,anar a comprar o donar-lossuport psicològic. Així, entrealtres, es fan visites a domici-li, activitats en línia o video-conferències grupals.

Residents i treballadors de la residència de Mifas a Girona, al barri de Sant Narcís, on estanconfinats des de mitjans de març, en unes imatges de fa una setmana ■ MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Adaptar-se a lanova situació deconfinament

La jornada d’ahir va estarmarcada per cinc defun-cions confirmades com aconseqüència de l’epidè-mia de la Covid-19 a les co-marques gironines –tresde les quals en centreshospitalaris i dues en resi-dències–. A banda, segons

la informació del Departa-ment de Salut, hi va havertres morts més amb posi-tiu per contagi però senseconfirmació que fossin di-rectament per causa delvirus. A la regió sanitàriatambé es van diagnosticarahir 18 casos nous ambproves PCR, amb un totalde 5.410.

El nombre de persones

ingressades en estat greuera ahir de 47, dues menysque el dia abans; el total depersones hospitalitzadesera de 440, també a la bai-xa, amb 11 persones me-nys en cures intensivesrespecte a 24 hores abans;i els professionals sanita-ris confirmats per corona-virus eren 232, 18 menysque en les dades oficials fa-

cilitades pel departamentla nit del dia 1 de maig.

Bona notícia a Els CirerersEnmig de les notícies so-bre impactes mortals del’epidèmia en geriàtrics,els responsables de la resi-dència Els Cirerers, a Me-dinyà, confirmaven ahirque els 53 interns, desprésque voluntaris d’OpenArms els sotmetessin di-jous a proves PCR, haviendonat negatiu. La direccióde la residència avançavaque demà els alcaldes, po-licies locals, Mossos, Bom-bers i l’ADF faran aplaudi-ments amb els usuaris. ■

Cinc morts més pel virusa la demarcacióE.A.GIRONA

Els Mossos d’Esquadra vandetenir ahir el conductord’un vehicle, de 36 anys, iuna acompanyant de 41que anaven en un cotxe ac-cidentat que va caure perun pont a les Planes d’Hos-toles. La policia, després de

rebre l’avís que un vehicles’havia estimbat a la C-63,sobre el riu Brugent, va tro-bar que no hi havia ocu-pants i va activar un dispo-sitiu de cerca per esbrinarqui l’ocupava, en ple confi-nament. Quan van trobarels ocupants, el conductorpresentava símptomesd’anar begut. ■

RedaccióLES PLANES D’HOSTOLES

Dos detinguts perhaver fugit d’un cotxeestimbat a la C-63

28 | Comarques Gironines | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE MAIG DEL 2020

1180

22-1

2227

76Q

Els efectes del coronavirus

Josep Antoni Ramon Alcalde de Serinyà

RESPOSTA · Considera que els ajuntaments hand’estar preparats perquè seran els que hauran dedonar les primeres ajudes quan esclati la crisi

om els està afectant en eldia a dia la crisi sanitària?Com tothom, el primer quevam fer va ser tancar es-

pais i equipaments. També vamfer un llistat de la gent major de 65anys i identificar aquells que notinguessin una xarxa familiar aprop, a banda dels que ja estavencontrolats pels serveis socials. Laregidora de Benestar els està fentun seguiment, per saber si estanbé o si necessiten alguna cosa.D’altra banda, estem portant ma-terial telemàtic a les cases delsalumnes que no en tenen, perquan reprenguin les classes a l’es-cola.

Exagerem si diem que aquest és elrepte més important que ha tin-gut mai l’Ajuntament de Serinyà?El repte vindrà d’ara endavant.Ara hem fet la part fàcil: confinar

C

“El reptevindrà d’araendavant”

Ramon EstébanSERINYÀ

la població, recordar a la gent quehan de seguir les recomanacionsde seguretat, desinfectar els car-rers més cèntrics, confinar el per-sonal de l’ajuntament a casa seva(excepte una persona que treballaa l’ajuntament)... El repte vindràdesprés del confinament, perquèserà terrible per a l’economia, seràun daltabaix que no ens podem niimaginar. I al final els ajuntamentssom la primera porta on la genttruca per demanar ajuda. La gentno se’n va al parlament a queixar-se que no pot menjar, se’n va al’ajuntament. Ep, i està molt béque sigui així. Precisament aques-ta setmana estem enviant a totsels veïns una carta dient-los que sitenen alguna necessitat ens ho fa-cin saber. Després del confinamentes produiran situacions greus.

L’Ajuntament de Serinyà està encondicions d’oferir ajuda per a laprimera onada de crisi posterior alconfinament?

Si no és una gran onada, és clarque podrem respondre. Per sort,podrem fer una modificació pres-supostària. Però és clar, aquestsrecursos seran finits, perquè elsajuntaments petits tenim els re-cursos que tenim. I no obstant, es-tic segur que aquestes ajudes d’ur-gència en primera instància lesacabarem entomant els ajunta-ments. Lògicament, és un temaque ens preocupa. Hem d’estarpreparats per fer alguna ajudad’urgència. És evident que hi ha elcanal dels serveis socials, però ésque no només hi haurà qui no tin-drà menjar: hi haurà qui no podràposar gasoil al cotxe i necessitadesplaçar-se... El que pot arribardesprés del confinament no ens hopodem arribar ni a imaginar.

Caldrà renunciar a inversions i al-tres despeses previstes, no?Per prudència, aquest any hauremde començar a renunciar a deter-minades despeses, però comptemque les aportacions de les adminis-tracions superiors es mantindran.La Diputació, per exemple, ens haavançat pagaments, i això és moltd’agrair. Segurament el més terri-ble vindrà l’any que ve.

Quines inversions podrien deixaraparcades?Comptàvem executar aquest anyel pla especial del Serinyadell, enuna primera fase. Ens ho hauremde rumiar, haurem de deixar pas-sar els mesos d’estiu, veure comevoluciona la cosa i a la tardor aca-bar de decidir. Ara mateix hi hamoltes incògnites. Per exemple,què passarà amb els equipamentspúblics. Haurem d’instal·lar-hi sis-temes de desinfecció? Hem de pre-veure sobrecostos imprevistos, hihaurà moltes coses que canviarani caldrà ser prudents en els plante-jaments. ■

Professor adistància.Josep Antoni Ra-mon, un eivissencque està al capda-vant de l’Ajunta-ment de Serinyàdes del 2007, ésprofessor del de-partament d’elec-trònica, electrici-tat i automàticade la Politècnicade la UdG. Com entants altres àm-bits, els mitjanstelemàtics li per-meten seguir fentla seva feina, al-menys en la partteòrica. ■

Josep Antoni Ramon a l’exterior de can Xerric, en una imatge d’arxiu ■ R.E.

Cultura i Societat

Diari de Girona DIVENDRES, 1 DE MAIG DE 2020 27

CLASSIFICATS

DdGPer posar el seu anunciHORARI DE RECEPCIÓ DILLUNS A DIVENDRES

9,00 a 15 hores

PER FAX

972 21 25 87PER TELÈFON

972 20 20 66PER EMAIL

economics@ddg.catPersonalment a

Diari de GironaGeneral Mendoza 2, baixos. Girona. DETALLEU EL TEXT I SECCIÓ EN LA QUAL S'HA DE PUBLICAR. NÚMERO DE VISA AMB LA DATA DE CADUCITAT.

NOM, DNI/NIF, TELÈFON I ADREÇA DEL CLIENT EN UN DOCUMENT AMB LA SIGNATURA DEL TITULAR.

GIRONA – Zona Montilivi, Grup

Girona per Girona: Pis amb mo-

bles, de superfície construïda 69

m2, per llogar a estudiants. Dis-

posa de 3 dormitoris, cuina, men-

jador-sala d’estar, bany, terrassa

de 4 m2, calefacció de gas natural.

Preu: 600 €/mes. Referència:

26887. Finques Catalunya - Tel.

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

GIRONA - Zona Estació - Centre:

Pis de lloguer amb mobles, de

superfície construïda 50 m2, amb

1 habitació gran, bany complet,

cuina-menjador-sala d’estar, te-

rrassa, assolellat, fusteria exterior

d’alumini amb vidres dobles, ca-

lefacció i aire condicionat. CEE:

E. Preu: 590 €/mes. Referència:

16153. Finques Catalunya - Tel.

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

FORNELLS DE LA SELVA: Pis de

lloguer sense mobles, de super-

fície construïda 98 m2. Disposa

de 3 dormitoris, cuina-office,

menjador-sala d’estar, 2 banys,

balcó, finestres d’alumini amb

vidre doble, calefacció de gas

natural i una plaça de pàrquing.

CEE: E. Preu: 750 €/mes. Refe-

rència: 26885. Finques Catalunya

- Tel. 972 219 758 - www.finques-

catalunya.cat

GIRONA - Casernes: Magnífic pis

de lloguer sense mobles, de su-

perfície construïda 118 m2, en

un dels millors barris de Girona.

L’habitatge consta de 4 habita-

cions (3 de dobles), 2 banys com-

plets, gran cuina-office, terrassa

de 11 m2 a la sala menjador. Gau-

deix de vistes agradables i una

excel·lent orientació amb sol matí

i tarda, calefacció de gas natural.

S’entregarà recent pintat. Inclou

dues places d’aparcament. CEE:

D. Preu: 1.100 €/mes. Referència:

26973. Finques Catalunya - Tel.

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

GIRONA - Ctra. Barcelona:

Excel·lent pis de lloguer amb mo-

bles i pàrquing, de superfície

construïda 90 m2. Disposa de 3

dormitoris, cuina, menjador-sala

d’estar amb sortida a balcó, 2

banys complets, calefacció indi-

vidual de gas natural i aire acon-

dicionat, finestres d’alumini i

vidre doble. Preu: 850 €/mes.

Referència: 26975. Finques Ca-

talunya - Tel. 972 219 758 -

www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Centre, a tocar Pl. Mar-

quès de Camps: Fantàstic àtic de

lloguer amb mobles, de superfície

construïda 90 m2. Disposa de 3

dormitoris amplis, cuina-menja-

dor-sala d’estar, bany complet,

paviment de marbre, molt llu-

minós i assolellat, finestres d’alu-

mini amb vidre doble, aire con-

dicionat fred i calent i 2 terrasses

de 30 m2 c/u. CEE: D. Preu: 1.200

€/mes. Referència: 25839. Més

informació a Finques Catalunya

- Tel. 972 219 758 - www.finques-

catalunya.cat

GIRONA - Centre: Excel·lent pis

de lloguer amb mobles, de su-

perfície construïda 107 m2. Dis-

posa de 4 habitacions dobles,

cuina-office, 2 banys (un amb

banyera i l’altre amb dutxa), men-

jador-sala d’estar de 40 m2, te-

rrassa de 15 m2, aire condicionat

i calefació de gas natural. Preu:

1.200 €/mes. Referència: 26796.

Finques Catalunya - Tel. 972 219

758 - www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Centre: Pis de lloguer

sense mobles, amb electrodo-

mèstics, de superfície construïda

67 m2. Disposa de 2 dormitoris,

cuina, menjador-sala d’estar, bany,

balcó de 5 m2, aire condicionat.

CEE: G. Preu: 650 €/mes. Refe-

rència: 26430. Finques Catalunya

- Tel. 972 219 758 - www.finques-

catalunya.cat

GIRONA - Santa Eugènia: Pis de

lloguer amb mobles, de superfície

construïda 112 m2. Disposa de 3

dormitoris, cuina, menjador-sala

d’estar, 2 banys, finestres amb

vidre doble, calefacció individual

de gas natural i aire acondicionat.

Pàrquing inclòs. CEE: E. Preu:

800 €/mes. Referència: 26959.

Finques Catalunya - Tel. 972 219

758 - www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Centre: Pis de lloguer

sense mobles, de superfície cons-

truïda 186 m2. Disposa de 4 dor-

mitoris, cuina-office, menjador-

sala d’estar de 35 m2, 2 banys,

terrassa de 180 m2, finestres

d’alumini amb vidres dobles, ca-

lefacció individual de gas natural.

Preu: 1300 €/mes. Referència:

26932. Finques Catalunya - Tel.

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

GIRONA - Centre: Pis de lloguer

sense mobles, de superfície cons-

truïda 153 m2. Disposa de 3 ha-

bitacions, 2 banys i 1 lavabo, cui-

na-office, ampli menjador-sala

d’estar, ascensor, balcó i terrassa

gran, calefacció de gas natural i

aire acondicionat. CEE: Preu: 900

€/mes. Referència: 26544. Fin-

ques Catalunya - Tel. 972 219 758

- www.finquescatalunya.cat

BONMATÍ - Ocasió. Casa ados-

sada cantonera, de 97 m2, en

planta baixa. Menjador-sala d’es-

tar de 25 m2, cuina, 3 habitacions

més traster, 2 banys, jardí de 137

m2, terrassa de 35 m2, garatge i

traster exteriors. CEE: F. Preu:

150.000 €. Referència: 26901.

Finques Cata lu nya - Tel. 972 219

758 - www.finquescatalunya.cat

VILABLAREIX - Magnífica casa

arrenglada de 191 m2 construïts,

parcel·la de 193 m2 construïts

en 2 plantes, molt bon estat i

cuidada. Disposa de 4 habitacions

(3 de dobles), menjador de 25

m2 amb llar de foc, cuina-office

12 m2, 2 banys, 1 lavabo, tanca-

ments d’alumini, calefacció i aire

condicionat, jardí de 36 m2. Ga-

ratge de 27 m2. CEE. E. Preu:

345.000 €. Referència: 26859.

Finques Catalunya - Tel. 972 219

758 - www.finquescatalunya.cat

CALDES DE MALAVELLA - Les

Mallorquines: Ocasió. Masia rús-

tica de 374 m2, 2 plantes, total-

ment rehabilitada amb 1,7 hec-

tàrees de terreny de conreu. Teu-

lat i estructura en perfecte estat.

Disposa de 5 habitacions, 1 bany

complet, cuina, 2 quadres, pou

d’aigua, jardí. CEE: E. Preu:

290.000 €. Referència: 24998.

Més informació a Finques Cata-

lunya - Tel. 972 219 758 - www.fin-

quescatalunya.cat

CASSÀ DE LA SELVA: Casa ados-

sada en venda, totalment per

rehabilitar, 192 m2 construïts.

Superfície de la parcel·la 351 m2.

Preu: 90.000 €. Referència:

24001. Finques Catalunya - Tel.

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

MINI ONE 1.6. 90cv. Any 2007.

5.990€. Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

CITROEN NEW BERLINGO 1.6

HDI. Any 2016. 8.470€ (194,15

€/mes). Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

CITROEN NEW BERLINGO 1.6

HDI live Edition. Any 2016.

11.600€ (265,90 €/mes). Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

CITROEN NEW BERLINGO 1.6

HDI furgo. Any 2017. 8.833€

(202,47 €/mes). Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

CITROEN NEW BERLINGO 1.6

HDI furgo. Any 2016. 7.986€

(183,06 €/mes). Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

FIAT DOBLO 1.9 JTD furgo. Any

2007. 2.300€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

FIAT DOBLO 1.3 Multijet 90cv

furgo. Any 2016. 7.260€ (166,41

€/mes). Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

FORD FIESTA 1.5 TDCI trend 5p.

Any 2014. 7.500€ (171,92 €/mes).

Autos Toni. 972.42.32.65 -

608.43.00.84. Brunyola.

MITSUBISHI MONTERO 3.2 DID

200cv 5p. Any 2017. 23.900€

(547,84 €/mes). Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

NISSAN TERRANO II 2.7 TDI.

Any 1995. 3.400€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

NISSAN TERRANO II 2.7 TDI.

Any 1999. 6.300€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

NISSAN TERRANO II 2.7 TDI

125cv. Any 1998. 5.800€. Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

OPEL CORSA1.3 CDTI Expression.

Any 2016. 7.800€ (178,79 €/mes).

Autos Toni. 972.42.32.65 -

608.43.00.84. Brunyola.

OPEL CORSA1.3 CDTI Expression.

Any 2015. 6.300€ (144,41

€/mes). Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

OPEL COMBO 1.3 CDTI Furgo.

Any 2016. 7.260€ (166,41 €/mes).

Autos Toni. 972.42.32.65 -

608.43.00.84. Brunyola.

PEUGEOT 308 SW Sport. Any

2009. 5.500€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

PEUGEOT 208 1.4 HDI Business.

Any 2016. 8.300€ (190,25

€/mes). Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

RENAULT MEGANE1.5 DCI dyna-

mic. 105cv. Any 2007. 3.800€.

Autos Toni. 972.42.32.65 -

608.43.00.84. Brunyola.

RENAULT NEW CLIO 1.5 DCI

Energy E6. Any 2016. 8.600€

(197,13 €/mes). Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

RENAULT NEW KANGOO 1.5 DCI

Kombi. Any 2016. 10.400€

(238,39 €/mes). Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

RENAULT NEW CLIO 1.5 DCI Bu-

siness ECO2. Any 2016. 8.550€

(195,98 €/mes). Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

AUXILIAR D’INFERMERIA, titu-

lada en gerontologia cuidaria

persones grans, al matí.

686.88.23.54.

PROFESSORA dóna classes par-

ticulars de primària i ESO.

686.88.23.54.

ABSNETEJA XEMENEIES GIRONA.

Servei professional diari en la

neteja de llars de foc, calderes

de gasoil i tot tipus de conductes

de fum. 972.17.17.33. Xemeneia

neta, fora perill d’incendi.

MOTOR

›TURISMES

LLOGUERS

›PISOS OCASIÓ

VENDES

›CASES

TREBALL

›OFERTES

ENSENYAMENT

›CLASSES

DIVERSOS

›ALTRES

DdG GIRONA

■ El pianista blanenc Carles Ma-rigó obrirà avui la nova tempora-da de concerts virtuals que la Casade Cultura de Girona ha deciditimpulsar per donar continuïtat alrecital que, habitualment, ofereixcada divendres a l’auditori JosepViader. Amb el lema «El diven-dres, concert! Els concerts de laCasa de Cultura ara des de casa iamb espardenyes», la Casa deCultura vol continuar, en la mesu-ra del possible, la programaciómusical amb breus concerts ví-deogravats.

Segons ha informat la Diputa-ció de Girona, en un comunicat,«la selecció d’artistes posa l’accenten els joves talents locals i a la di-versitat de gèneres musicals comla música clàssica, el jazz, el folk,la cançó d’autor o la música vocal,com ja ho fa en la temporada deconcert convencional». A bandade seguir oferint programació de

qualitat al públic, el cicle tambéha nascut amb la voluntat de con-tinuar donant suport als artistes-de les comarques gironines.

A més de Marigó, també hi par-ticiparan el músic cassanenc LluísCasanovas (clarinet), l’arguele-guenca Marta Rius, que presenta-rà temes del seu nou treball Àni-ma salvatge, el gironí David Mau-ricio i Magali Sare i Sebastià Gris,que interpretaran temes del seunou treball A boy and a girl. El joveorganista Joan Seguí interpretaràalguns temes i explicarà com hofa per poder estudiar durant elconfinament, tenint en compteles dimensions d’un orgue, quehabitualment està instal·lat en es-pais públics i /o religiosos.

Els vídeos, que tindran una du-rada d’uns vint minuts, estarandisponibles al canal de YouTubede la Casa de Cultura de la Dipu-tació de Girona cada divendres apartir de les del vespre.

Carles Marigó obre elnou cicle d’actuacionsde la Casa de CulturaEls concerts virtuals tindran una durada de vintminuts i es podran seguir a través de YouTube

ACN/DdG BARCELONA

■Barcelona viurà el dissabte demaig un concert col·lectiu inèditdes de terrats i balcons de la ciutata càrrec d’una vintena llarga d’ar-tistes, entre els quals Joan ManuelSerrat, Maria del Mar Bonet, Txa-rango, Lildami, Manolo Garcia,Amaya, Clara Peya i Roba Estesa.

Amb producció d’El Terrat, lainiciativa sorgeix «col·lectiva-ment» i l’impulsa l’Ajuntament deBarcelona per oferir un «regalcol·lectiu» a la resistència de laciutadania durant la pandèmia icom a reconeixement al sectorcultural, molt perjudicat per la cri-si, ha indicat l’alcaldessa, Ada Co-lau. El concert durarà unes dueshores, amb actuacions enregistra-des prèviament des dels terrats iacabarà a les del vespre.

El llistat d’artistes que partici-paran al concert de forma desin-teressada arriba als noms is’hauria allargat més si els respon-

sables del concert no hi haguessinposat un límit, va explicar ahir An-dreu Buenafuente, organitzadorde l’espectacle i que «presentarà»juntament amb Clara Segura (ca-dascú des del seu respectiu terrat).

Així, hi haurà actuacions deJoan Manuel Serrat, Stay Homas,Sílvia Pérez Cruz, Manolo García,Marina Rossell, Maria del Mar Bo-net, Antonio Orozco, Amaya, ElsCatarres, Txarango, Suu, Roba Es-tesa, Sopa de Cabra, Sidonie, ElNiño de la Hipoteca, Dorian, JoanDausà, Clara Peya, Lildami iKoers, amb dues més de CoqueMalla i Leiva, enregistrades des deterrats de Madrid.

L’emissió arrencarà al voltantde les de la tarda i anirà encade-nant les actuacions prèviamentenregistrades dels músics a travésdel vol de càmeres amb drons, queaniran connectant un terrat ambl’altre, segons va detallar el mateixAndreu Buenafuente.

Barcelona organitzaun concert col·lectiudes dels terrats El Terrat produeix la cita, que tindrà lloc el 9de maig i comptarà amb una vintenta d’artistes

DdG MADRID

■El dramaturg i guionista de cine-ma i televisió Antonio Onetti ha es-tat nomenat president de la Socie-tat General d’Autors i Editors(SGAE), tal com va acordar la JuntaDirectiva de l’entitat reunida ahirdijous per vots a favor, en contrai abstencions. Onetti substitueixen el càrrec a Fermín Cabal, queocupava la presidència de manerainterina des del d’abril, quan esva aprovar la moció de censuracontra Pilar Jurado.

El mateix Antonio Onetti vaavançar que el seu principal objec-tiu en la presidència és «restablir laconfiança en el correcte funciona-ment dels òrgans de govern», fentuna gestió «professional, transpa-rent i eficaç». A més, s’ha compro-mès a convocar al més aviat possi-ble eleccions a la Junta Directiva.

Llicenciat en Art Dramàtic per laReal Escuela Superior de Arte Dra-mático de Madrid, Onetti va treba-llar en els seus inicis com a actor. Ésdramaturg, guionista de cinema itelevisió, director d’escena i profes-sor de dramatúrgia i escriptura.

El dramaturgsevillà AntonioOnetti és escollitnou president de l’SGAE

jamargant - 03/05/2020 12:02 - 46.136.229.122

30 | Comarques Gironines | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE MAIG DEL 2020

a calma, la tristesa, la gelosia,la satisfacció, el fàstic... i tan-tes altres emocions primàriesque tothom experimenta, es

poden tractar des de moltes pers-pectives. Per exemple, a través del’humor, un recurs amb el qualmolts creuen que es pot arribar méslluny. Com l’Helena Escobar, és adir la pallassa La Bleda, que, amb lacol·laboració de Dipsalut de la Dipu-tació de Girona, han unit esforçosper tirar endavant un projecte queja feien des de fa anys, però que ara,ateses les circumstàncies de confi-nament, s’ha adaptat al format au-diovisual.

Es tracta d’Esquitxa emocions,un conjunt de càpsules que conju-guen salut, humor i pedagogia a tra-vés de divertits vídeos introductorisen què la clown presenta una situa-ció quotidiana en què mostra unaemoció i com es pot afrontar o resol-dre si és el cas. A continuació, escomplementa amb un grapat de re-cursos pedagògics disponibles perpoder treballar els sentiments i lesemocions. En total són deu, les càp-sules que es poden trobar al web deDipsalut, però, com explica La Ble-da, són tantes altres de relacionadesamb les més evidents “perquè elsnens i nenes sempre en descobrei-xen d’altres que ni ens havíem plan-tejat”. Estan pensades per a escolarsde primària (cicle inicial) i les activi-tats es poden adaptar i dur a termetambé amb infants de quatre a dot-

L

ze anys. Aquesta tasca no deixa deser allò que fa anys i panys fa l’Hele-na Escobar a les escoles amb l’espec-tacle El sac de les emocions. Reco-neix que troba a faltar el contactehumà amb tots aquests infants quetant de retorn li donen, perquè estàmolt bé oferir aquest nou format, pe-rò no s’obtén tant a canvi com quanes fa un espectacle de proximitat.“M’encanta veure’ls les cares, les re-

accions, és així com construïm juntsi jo creixo amb ells”, declara. Ara,juntament amb el seu company, Pe-re Hosta, i l’equip del Sigues tu deDipsalut han suplert amb enginyaquesta situació que ens toca viure ique genera tantes emocions. A més,també ens ha servit per descobrir lamascota de La Bleda, el seu entra-nyable agapornis africà. Que gran,en Little!

Un sac d’emocionsper treballar

Jordi Camps i LinnellGIRONA

PEDAGOGIA · La ‘clown’ La Bleda i Dipsalut ofereixen 10 càpsules amb vídeos irecursos pedagògics destinats a les escoles i, ara més que mai, a les famílies

El cartell de presentació d’‘Esquitxa emocions’ ■ LA BLEDA

l senyor Mirambell era un gironí de tota la vida. Ambdiscreció, prudència i bonhomia va formar part delpaisatge ciutadà, com les cases del riu o el carrer de

la Força, però sense pretensions. Sempre va ser una perso-na gran, als nostres ulls de postguerra. Vam tenir poca re-lació, sempre correcta i amigable. Permeteu que recordi al-guns moments de coincidència.

El primer record que en tinc és d’una conferència que vafer a la biblioteca. Hi assistírem uns quants jovenets amb laintenció de crear-li problemes. Eren els anys cinquanta i lesconferències eren en castellà. Vam fer el que fèiem sem-pre: preguntar en català. El senyor Mirambell responia encastellà, com era de llei, però algun cop queia a la trampa ipassava al català. Així denunciàvem l’absurda política anti-catalana del règim. El senyor Mirambell se’n va sortir proubé.

El 1961 jo era a Ifni, fent el servei militar. Vaig rebre unacarta del director de la biblioteca. Un conegut seu haviaeditat un llibre de bibliòfil, jo l’havia entrevistat i n’hi haviademanat un exemplar per reproduir-lo. No s’havia publicatl’entrevista ni havia recuperat el llibre. Li vaig respondrefent-li saber que feia més d’un any que era l’Àfrica i que noconeixia el seu amic ni havia vist mai el llibre. Un absurd,tot plegat.

Saltem deu anys. Preparoun text sobre les fires delsprimers trenta anys de post-guerra. Passo hores a la bi-blioteca, a la sala d’investi-gació. M’hi porten els vo-lums del diari que he deconsultar. Sovint cal espe-rar. Entretinc el temps lle-gint la col·lecció d’un setma-nari figuerenc – crec queera La Veu de l’Empordà –que algú ha consultatabans. Hi trobo uns articlesde Puig Pujades escrits desde la presó. No us en faré larondalla, però diré que, enhonor seu, vaig adoptar elnom de ploma de Pius Pujades. A més, el setmanari empermet de seguir pas a pas la Guerra Civil. Uns anys méstard, quan estic acabant la carrera, m‘encarreguen un es-tudi del tractament periodístic de la guerra en algun periò-dic local. Em decideixo pel setmanari figuerenc. Vaig a labiblioteca i demano la col·lecció de La Veu de l’Empordàdel 1936 al 1939. No la tenen. Remoc cel i terra. Arribo alsenyor Mirambell, director. Jo, tossut que el tenien. Ell, ofèsperquè no el poden pas haver perdut. La veritat és que en-carrilo el meu treball fent memòria del que havia llegit feiaanys. De tota manera, he de reconèixer que Mirambell l’en-certava: no tenien ni podien tenir La Veu de l’Empordà, queera un periòdic de dretes: va ser tancat tot just començarla guerra. M’havia confós amb l’Empordà Federal.

Arribem a 1979. El 20 de febrer ha de sortir El Punt Diari.Falten pocs dies. Truca en Just. El ministeri ens ha dene-gant el permís. Anem a la delegació de Ministeri de Cultu-ra, que comanda el senyor Mirambell amb les noies de laSección Femenina, reciclades. Ens rep amablement, comsempre. Però el diari no pot sortir. Permís denegat.

Perdoni, senyor Mirambell –li dic–, ho sento, però vostèté un problema. Ja no es pot aturar la sortida. Els localssón llogats, la plantilla ja treballa, tot està a punt. De mane-ra que el diari sortirà el dia 20. Ell ens fa saber que, si surt,el tancaran. Jo penso llavors que som a les envistes d’uneseleccions importants. Reflexiono en veu alta: no sé si al se-nyor Suárez li convé tancar el primer diari en democràcia.S’haurà d’espavilar. No ens va pas donar cap esperança,però es va espavilar. Ens va aconseguir un permís provisio-nal. Vam sortir el 24.

E

Sobre EnricMirambell

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Enric Mirambell, en unaimatge d’arxiu ■ J.SABATER

PiusPujades

Els efectes del coronavirus

La Cambra de Comerç deGirona ha presentat al·le-gacions al nou marc queregirà el comerç en esta-bliments físics amb el des-confinament. Segons laCambra, les mesures quehan de complir els petits

comerciants són massacares i no responen a la ti-pologia del negoci, ja queno tenen en compte les bo-tigues petites i mitjanes,assenyala la Cambra en uncomunicat.

En el seu escrit valora-tiu sobre el reglament queha de complir el comerç apartir de demà, la Cambra

considera que la inversió afer per protegir el local ésexcessiva. A més, a l’horade fer tests i proves als em-pleats, la institució recla-

ma més disponibilitat i unmarge de temps “per dis-posar d’aquests mecanis-mes de control, compli-cats de trobar”, diuen. ■

La Cambra reclamamés atenció al petitcomerç a curt termini

J.F.GIRONA

Una foto d’un aparador d’una botiga de Girona, tancada, el27 de març ■ M. L.

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE MAIG DEL 202030 | Comarques Gironines |

envolguts lectors, aquesta temporada turísticadel 2020 serà, presumiblement, molt diferent deles que hem conegut en aquests darrers anys.

El turisme és un sector molt sensible a factors externsdiversos, que enguany es veurà afectat pel nou para-digma que ens ha portat la Covid-19. En aquest sentit,al meu entendre, en l’època estival caldrà concentrar-se en el turisme de proximitat, tot i que també serànecessari definir clarament què significa el terme pro-ximitat.

D’aquesta manera, per a la Costa Brava, què impli-caria, el turisme de proximitat? Bé, des del meu puntde vista, a grans trets, la proximitat turística és/serà laregió de Girona, complementada per les comarquesdel Maresme, els dos vallesos, Osona i el Bages.

Si mirem cap al nord, mal-grat el problema de la fron-tera imaginària seria granpart de la regió gal·la d’Occi-tània (amb perdó dels amicsde la Catalunya del Nord).Marcat el terreny, ara hau-ríem/haurem de tenir encompte moltes variablescientífiques, sanitàries, polí-tiques i socials que es pu-guin anar produint. De fet,tot això, encara és pura es-peculació imaginària quepot canviar en molt poctemps.De tota manera la situacióde la Costa Brava és moltestratègica. És una destina-

ció turística molt diferenciada entre el nord, el centre iel sud; encara que un servidor considera que la claude volta, per salvar els mobles d’aquesta temporada idel sector turístic serà la frontera francoespanyola,viària i ferroviària.

És molt necessari, ja, una forta pressió civicopolíti-ca (sobretot la Diputació de Girona, la Generalitat i elsajuntaments dels municipis afectats), però sobretot,econòmica i social de la societat civil, amb sindicats,patronals (Pimec i FOEG) i les cambres de comerç delterritori gironí, per tal de fer possible, incidir en els go-verns de Madrid i París que cal, de totes totes, flexibi-litzar el pas per la frontera, tenint molt en compte quetant l’Estat espanyol com el francès formen part, totsdos, de la Unió Europea i que en conseqüència, tenenl’obligació de col·laborar i negociar per restaurar, fercomplir el Tractat de Schengen i l’esperit democràtic ieuropeista. I tot sabent que ens juguem les garrofesdels molts milers de ciutadans de carn i ossos.

B

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

Turisme de proximitat

Josep M.Loste

L’èpocaestival caldràconcentrar-seen el turismede proximitat,tot i que serànecessaridefinir quèsignificael terme‘proximitat’

a temps que ho penso. Tambépenso que en el sistema judicialespanyol alguna cosa falla. O és

que falla el sistema judicial a tot ar-reu? No ho sé, però els fets, almenysa l’Estat espanyol, ens diuen d’unamanera clara i contundent que algu-na cosa no funciona en el món judi-cial, o tal volta, són moltes les queno funcionen? Em refereixo, és clar,a les cúpules judicials: Consell Gene-ral del Poder Judicial, Tribunal Su-prem, Tribunal Constitucional. Enles democràcies consolidades, elstribunals suprems i els tribunalsconstitucionals tenen el vistiplau dela ciutadania. Rarament es discutei-xen les seves sentències, encara quepoden ser no compartides. Peròpràcticament ningú no parla de par-cialitat. Es poden equivocar, peròningú creu que, en les seves deci-sions, hi hagi motivacions polítiques ipersonals.

A l’Estat espanyol no passa resde tot això. Tant al Suprem com al

F Constitucional, les seves sentències idecisions cada dia són més contes-tades per la ciutadania, especial-ment les sentències en el camp eco-nòmic i en el tema independentista,tant en tot allò referent a Catalunya,com al País Basc. Només cal recor-dar el cas Atutxa: el president delParlament Basc va ser inhabilitat pelTribunal Suprem espanyol però elTribunal Europeu de Drets Humansva anul·lar la sentència. El mateix vapassar amb Arnaldo Otegi, condem-nat a sis anys de presó, que va haverde complir. Més endavant, però, elTribunal Europeu de Drets Humansva sentenciar que el Tribunal Espa-nyol no havia actuat de manera im-parcial. I no va passar res. Tot va con-tinuar igual. Més recentment, tenimel cas de Sandro Rosell, que va pas-sar quasi dos anys en presó preven-tiva i va ser absolt pel mateix tribu-nal que el tenia a la presó. Com s’ex-plica, això? Tan evidents eren els de-lictes per tenir-lo a la presó si des-

prés l’absolen? I aquí tampoc passares. Tot continua igual. Els nostrespresos polítics varen ser acusats perl’Audiencia Nacional de rebel·lió i se-dició. La jutgessa acusadora era Car-men Lamela. El Tribunal Suprem ac-cepta l’acusació de rebel·lió, i per ai-xò són suspesos els seus drets polí-tics i enviats a presó preventiva. Elmateix tribunal que els tenia a la pre-só per rebel·lió ara resulta que elsabsol de rebel·lió. Com s’ explica ai-xò? Com és que no passa res? Nicap dimissió ni cap sanció, ni res deres. Per cert, la magistrada Lamela,que tot va començar amb ella, és as-cendida a l’Audiencia Nacional pelTribunal Suprem.

No hi ha arguments per pensarque l’alta justícia no funciona i quetot està més o menys dat i beneït?Definitivament, la justícia espanyolaés un misteri. Més ben dit, la justíciaespanyola no té ningú que la jutgi i,per tant, fa el que li convé. I tampocpassa res. Fins quan?

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Qui jutja els jutges?L’exconsellera Dolors Bassa sortint de la presó de Puig de les Basses per treballar a la Fundació Hospital de Torroella ■ ACN

QuimDomingo

1090

04-1

2273

44Q

1176

48-1

2192

39Q

1870

64-1

2277

20Q

GestoriaAGUILERAPÉREZASSOCIATS

wwwwww..ggeessttoorriiaagguuiilleerraappeerreezz..ccoommhttps://es-es.facebook.com/apassociats/

WhatsApp 692219481 - Telèfon 972 202 918

NOU SERVEI DE RENDA ONLINE!

A l c o s t a t d e l e s e m p r e s e s i p a r t i c u l a r s d e s d e 1 9 8 5

.

COVID-19 COMENÇA LA DESESCALADA

Després de pocmés d’un mes imig tancats acasa, sortint no-més per anar acomprar el ne-

cessari, els gironins i gironineshan pogut sortir a passejar aquestcap de setmana. Després delsnens, la setmana passada, dissab-te va ser el torn de tota la població,que repartida en franges horàriesva poder gaudir d’una bona pas-sejada a l’aire lliure.

El sol tampoc es va voler perdreaquesta cita i va brillar amb forçadurant tot el dia d’ahir, amb unatemperatura que convidava a sor-tir i passejar a l’aire lliure.

Un dels punts més concorre-guts van ser les vies verdes. A Bes-canó, el tram de la via del carriletque travessa el municipi va gaudirde força activitat durant el matí. Elfet que el municipi gironí no arribials . habitants i quedi exemptde les franges horàries va fer ques’hi trobessin esportistes de totesles edats.

En Daniel, veí del municipi,passejava amb el seu gos, com hafet cada dia des de l’inici del con-finament. Explicava que aquestsdos dies ha trobat molta més gentpassejant pel carril bici, a diferèn-cia dels primers dies de l’estatd’alarma.

Tot i l’afluència de gent, gairebéningú es parava, tret d’alguna ex-cepció, ja sigui per beure aigua odescansar una mica, que sónmolts de dies sense fer exercici. Undels que bevia aigua era en Xavier,que descansava al costat de la sevabicicleta sota l’ombra d’un arbre.Després de setmanes de no poderpujar a la bicicleta, aquest habitualde l’esport de les dues rodes podiarecuperar la seva afició. Era el se-gon dia que sortia i afirmava queho necessitava, tot i que el confi-nament no li havia resultat espe-cialment dur, «tot el contrari, ha

anat força bé», afegia rient. Tot i no tenir franja horària, la

Maria Isabel va sortir a passejar aprimera hora, tot intentant respec-tar l’horari establert. Es mostravamolt feliç de tornar a sortir i deiaque «ho necessitava». Aquestaafirmació la compartia en Tomàs,que en bicicleta i amb els seus fillssortia a fer una volta, respectant eltemps màxim permès amb nensd’una hora.

Aquest bon ambient es va viureen molts altres indrets de la de-marcació, com a Banyoles, sobre-tot al camí que voreja l’Estany. Desde bon matí, els banyolins anavensortint in crescendo tant a peu comen bicicleta, tot i que el volum degent va ser menor que dissabte. Elsque passejaven, ho feien respec-tant les distàncies socials, amb pe-tites escenes de salutacions entre

Inici de la desescalada. Després de 49 dies sense sortir de casa, molts gironins hansortit a fer esport i caminar per primera vegada aquest cap de setmana, i els camins,carrers, senders i passeigs s’han omplert de gent amb ganes d’exercici i aire fresc.

Els gironins omplenles vies verdes en lesprimeres sortides

CRÒNICA

Laia Bodro/Pere DuranBESCANÓ/BANYOLES

■Un estudi serològic constata que en l’, del personal sanitari del’Hospital Clínic de Barcelona hi ha evidència d’infecció activa o pas-sada de SARS-CoV- al llarg de la pandèmia, segons un comunicat. Lainvestigadora d’ISGlobal –centre impulsat per la Fundació La Caixa– iautora sènior de l’estudi, Carlota Dobaño, ha recordat que els sanitarissón un col·lectiu d’alt risc, per la qual cosa «és probable que la seropre-valença en la població estigui fins i tot per sota de l’», encara ques’ignora si els anticossos protegeixen enfront de reinfeccions. Un delscoordinadors del treball, Alberto García-Basteiro, ha explicat que és elprimer estudi que mesura la prevalença d’anticossos contra la SARS-CoV- en una mostra representativa de personal sanitari en un Estatamb alta càrrega d’aquesta malaltia. EUROPA PRESS BARCELONA

Breus

■El Govern andorrà posa avui enmarxa un operatiu de cribratgepoblacional davant la crisi del co-ronavirus que busca convertir-seen un referent internacional en elqual participaran més de .persones en un país en què viuen. habitants. EFE ANDORRA LA VELLA

TESTS

Andorra inicia uncribratge massiu

■Les empreses de Girona havienpresentat fins ahir . expe-dients de regulació temporald’ocupació (ERTO), que afecten. treballadors, segons ha in-format la conselleria de Treball dela Generalitat. A tot Catalunya, laxifra ascendeix a . ERTOs,que afecten a . treballadors.El sector més afectat és el de ser-veis, amb . expedients pre-sentats que afecten a . per-sones a tot Catalunya. EFE BARCELONA

■ Després de col·laborar amb lacompra de gorres i davantals, l’As-sociació de Veïns de la Plantera deBlanes va confeccionar bates mul-ti-ús transparents per l’HospitalComarcal de Blanes, els ambula-toris i les residències d’avis. Sónresistents i anti-esquitxos pel ti-pus de material de què estan fetes,ja que hi rellisquen els líquids.L’Associació ha invertit . enla compra del material, molt espe-cífic i especial. DdG BLANES

ESTUDI

L’11,2% de sanitaris del Clínic s’ha in-fectat, xifra «menor de l’esperada»

OCUPACIÓ

Presentats 10.782ERTOs a Girona

INICIATIVA SOLIDÀRIA

Confeccionen batesmultiús a Blanes

3

TEMA DEL DIADILLUNS, 4 DE MAIG DE 20202

jamargant - 04/05/2020 09:36 - 46.136.229.122

AJUNTAMENT DE BLANES

■ El portaveu de Ciutadans (Cs) a l’Ajuntament de Figueres, HéctorAmelló, ha presentat una moció per ser debatuda en el proper ple enla qual proposa la creació d’un fòrum per a la reactivació i la recons-trucció econòmica i social de la ciutat per fer front als estralls provocatsper la COVID-. La proposta de la formació taronja tindrà com a ob-jectiu elaborar «propostes, accions i iniciatives que permetin minimit-zar els efectes econòmics, socials i sanitaris de la ciutat»; assegurar-seque s’executen les propostes; i elaborar un informe trimestral sobrel’estat de les mateixes. La idea de Cs és incorporar en aquest fòrum «càrrecs electes amb representació en el consistori, els principalsagents econòmics i socials de Figueres, així com membres del teixit as-sociatiu i la ciutadania». DdG FIGUERES

POLÍTICA MUNICIPAL

Cs Figueres proposa la creació d’unfòrum per reactivar l’economia

■Quatre regidors de l’equip de go-vern de Girona han gravat un vídeoon apareixen ballant la cançó Mar-ta, Sebas, Guille y los demásd’Ama-ral i mostren missatges amb lemescom «Regidors ens en sortirem» o«Aquest equip som la canya!». Estracta de Carles Ribas, Lluís Martí,Marta Sureda i Núria Pi. El vídeo ésel segon que comparteix l’equip degovern, que fa uns dies va cantar lacançó Escriurem, amb certa polè-mica. DdG GIRONA

DdGXARXES SOCIALS

Nou vídeo de l’equipde govern de Girona

L’ambient a Bescanóés força tranquil a dosquarts d’onze delmatí d’un diumenge.Algunes tímides cues

al forn de pa, alguns ja tornant acasa amb la bossa plena per es-morzar i algun gat despistat tran-sitant per la vorera. A aquestahora era el torn de la gent gran,però Bescanó, per tan sols ha-bitants, ha quedat fora dels mu-nicipis amb franges horàries pera la desescalada i, per tant, es potsortir a qualsevol hora.

Segons dades de l’Idescat, Bes-canó té . habitants i, per tant,no s’han aplicat els horaris esta-blerts per a les sortides de la fase. La peculiaritat de les dades: ASarrià de Ter, on hi ha tan sols habitants més, sí que s’han de se-guir les franges horàries per sortirde casa. Tot i la poca activitat, pelscarrers de Bescanó es podienveure persones grans, nens ambels pares i adults, tots passejanttranquil·lament pels carrers delmunicipi. La gran majoria de lagent passejava amb mascareta,tant posada com baixada de for-ma que, en cas de necessitat, enun segon està ben col·locada.

Amb els carrers tranquils, tot fapensar que les aglomeracions estrobaran a les places, llocs amplisi de fàcil trobada entre veïns. Peròla plaça de les Nacions mostra elmateix aspecte que la resta delpoble, alguna persona caminant,però res de grups ni persones as-segudes als bancs fent-la petar.

Pel carrer Major ja hi havia unamica més d’ambient, sense aglo-meracions. Persones caminantsoles o en parelles per les voreresja havien de sortejar altres besca-nonins que transitaven en direc-

ció contrària. Alguns, fins i tot, sesaludaven entre ells i es paravena creuar paraules. Res de petonsni abraçades, i sempre respectantla distància de seguretat, els veïnsparlaven una estona, seguramentla primera vegada que es veien enun mes i mig. El coronavirus ensha tret la proximitat física, però noens traurà les bones maneres i lesganes de socialitzar amb els nos-tres amics i veïns. Després d’unesquantes paraules, els grups es dis-solien i cadascú reprenia el seucamí.

L’alcalde del municipi, XavierVinyoles, no veu cap inconve-nient en el fet de no fer horaris, tot

i estar molt a prop dels . ha-bitants, ja que «no hi ha espais onhi pugui haver aglomeracions degent». Vinyoles afirma que la gentde Bescanó està, majoritària-ment, respectant les normes,però creu que «caldrà tornar a ex-plicar bé com s’han de fer aques-tes sortides». Aquesta tasca la de-senvolupa Protecció Civil, quepatrulla el municipi avisant a quino compleix les normes, tot i queno tenen previst fer cap camp -anya especial per aquest motiu.Per l’alcalde, el més important ésque es respecti «la unitat de con-finament», és a dir, les personesque viuen en un mateix domicili.

Respecte a les normes. Cap aglomeració i moltacalma al municipi gironí, que viu amb tranquil·litat elsprimers dies que es permeten sortides a fer esport

El curiós cas deBescanó: sensefranges horàriesper 40 habitants

CRÒNICA

Laia BodroBESCANÓ

Una persona caminant per uncarrer de Bescanó, ahir al matí.

MARC MARTÍ

coneguts, en general guardant ladistància reglamentària i sensecap contacte físic.

A la costa, es repetien aquestesimatges. Després de dies senseveure el mar, molts habitants esvan desplaçar –respectant el qui-lòmetre de distància des de casa–als passeigs marítims i platges, ones van veure les escenes amb mésvolum de gent. Per evitar proble-mes i facilitar les passejades, mu-nicipis com Lloret de Mar o SantFeliu de Guíxols van tancar l’accésamb cotxe pel passeig, deixantmés espai als qui passejaven.

SEGONA JORNADA de sortidesLa via verda al seu pas per Besca-

nó. F MARC MARTÍ L’Estany va acollirmolts esportistes de Banyoles. F PERE

DURAN/NORD MEDIA Un noi corrent ala Jonquera. F FALGUÉS FOTOGRAFIA

1

2

3

1

3

2

MESURES Sant Feliu tancal’accés al moll L’alcalde de Sant Feliu deGuíxols va anunciar ahir a tra-vés de les xarxes socials ques’havia tallat l’accés a la pun-ta del moll del municipi. Acausa de les aglomeracionsde gent concentrada el dis-sabte, especialment al ves-pre, la Policia Local i els Mos-sos d’Esquadra van haver dedesallotjar l’espai en diversesocasions, i per aquest motiues va prendre aquesta deci-sió. DdG SANT FELIU DE GUÍXOLS

diaridegirona@ddg.cat

Diari de Girona

jamargant - 04/05/2020 09:36 - 46.136.229.122

a no cal dur una bossa de ràfia de supermercat sota elbraç, ni carretons d’anar a comprar, ni gossos passats dequilòmetres. Ahir van començar a cotitzar a l’alça malles,

samarretes fluorescents de teixit acrílic i bicicletes per podersortir als carrers, en molts casos, després de setmanes mi-rant-los a distància. I, tot i la barrera, de les franges horàries–qui els explica això, per sort o per dissort, havia optat perallargar les hores entre llençols per amortir la barrera entreparets–, vam ser molts els que vam matinar per fer un mos-sec de primavera i explorar on s’acaben els límits del respec-tiu terme municipal, tot mirant de ser prou cautelosos perescopir el virus abans no baixés gola avall. Cap municipi enva ser una excepció, tot i que potser als menys poblatsl’afluència va ser més pausada. A Girona, es confonia quipassejava el gos –o al final de la franja sortia a comprar–,amb qui passejava en parella, entre multituds de runners imolts ciclistes que competien per fugir de l’asfalt i enfilar,per exemple, la via verda de l’antic Carrilet de Sant Feliu, endirecció a la Creueta i Quart. Malgrat tot, el civisme imperavai les distàncies socials sembla que la majoria les comença aassumir, dins de la nova normalitat.

A l’altre extrem del sender, al quilòmetre zero del port deSant Feliu, confluïen els ganxons de muntanya que havienresseguit el traçat de l’antic tren amb els de mar, que feiadies que no gosaven a endinsar-se pel vial formigonat queressegueix el dic de recer. En primera línia del litoral, l’am-bient era de processó ordenada i guardant distàncies. Unaparella que per primer cop sortia a passejar, agraïa tornar aveure el mar de prop: “Feia setmanes que només el vèiemde lluny, quan anàvem a llençar les escombraries.” Explica-ven que no tenen fills ni nets a trobar a faltar, però mentreagraïen que, tot i el brogit incessant de vianants i ciclistes,tothom es comportava amb molta prudència, admetien queno sabien com ni quan podrien conèixer el nounat de la sevaneboda, que està sortint de comptes.

Pels carrers de Sant Feliu, també un reguitzell d’esportis-tes i passejants, majoritàriament a peu, i alguna parella im-probable –improvisada segurament per WhatsApp entre lesamistats–. Dos veïns de la comunitat, avistats en punts dis-tants després de setmanes de compartir edifici sense coin-cidir, proven que majoritàriament la gent ha fet bondat fins ala data de la primera sortida, però que som molts els que nol’hem volgut aprofitar, per lleure i respirar, o per feina i respi-rar alhora. Tot enfilant la via verda cap a Castell d’Aro, i de-passant el límit de terme, algun caminant o ciclista trans-fronterer, però pocs. Els controls policials es van centrar enla zona litoral, més concorreguda. Però els respectius ter-mes municipals garanteixen prou metres lineals per caminaro pedalar, malgrat que l’amplada del tram inicial de la viaverda, després de setmanes d’escassa activitat humana,també s’ha escanyat amb la proliferació d’herbes i costa, enalguns indrets, fer els avançaments amb distància social.

En altres punts de la costa, la situació va ser similar. ABlanes, un dels indrets on es va concentrar una major quan-titat de públic també va ser tot al llarg del passeig de Marque voreja la platja. La major part passejava, però també hihavia corredors i ciclistes, a més d’esportistes a les zones depràctica individual que hi ha al tram final del passeig des’Abanell. El municipi havia restringit accessos a la zona de ladesembocadura de la Tordera, per evitar el col·lapse en ple-na recuperació dels ecosistemes després del Glòria. A Pala-frugell també hi va haver queixes per la proliferació de ciclis-tes a Sant Sebastià. Les agulletes, en més d’un cas, marca-ran noves fases i franges del desconfinament. ■

J

La invasió delsdesconfinats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Corrua de caminants i ciclistes, mantenint distàncies, ahir, a la Creueta, a Girona ■ QUIM PUIG

Emili Agulló

| Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE MAIG DEL 2020

171169-1227662Q

Els efectes del coronavirus

La crisi sanitària ha provocat,de moment, un impacte negatiude , milions als comptes de l’A-juntament de Girona. D’aquests, milions, milions són ingres-sos que s’han deixat de percebre iels altres , milions són despesesi ajuts no previstos.

La suma dels sis milions que hadeixat de rebre el consistori ve do-nada per diversos conceptes queno han ingressat, com per exem-ple les quotes de les escoles bres-sol, que suposen l’ingrés de. ; la suspensió del paga-ment de la zona verda i blava, quesuma un valor de . ; l’úsde les instal·lacions esportives i lesseves quotes, . ; les taxesde terrasses i ocupacions de viapública, . , entre d’altres.«Són mesures que havíem d’apli-car, eren imprescindibles», va ex-plicar, ahir, durant una roda depremsa la regidora d’Hisenda,Maria Àngels Planas.

D’altra banda, les despeses ex-traordinàries a les qual han hagutde fer front, de moment, sumen, milions i han anat destinadesmajoritàriament a totes aquellesfamílies i persones necessitades.«. han anat a l’àrea de ser-veis socials», concretament a tar-getes moneder o mesures de su-port a col·lectius vulnerables, en-tre altres accions.

Planas també va subratllar quegràcies a la situació econòmica del’Ajuntament, tot i haver fet sus-pensió de contractes a alguns pro-veïdors, han seguit pagant elssous dels treballadors, aconsegu-int així que «cap de les empreseshagi aplicat un ERTO». Tenir menys ingressos i més despesesde les previstes genera un des-ajust, i per aquest motiu el consis-tori ha treballat en diferents esce-naris, per fer front a aquest de -

sequilibri, però asseguren que po-der-les dur a terme no depèn denosaltres, «sinó que l’Estat ens lesdeixi fer», explicava Planas.

EscenarisEn primer lloc, demanen la mo-dificació de la regla de la despesa,ja que aquesta penalitza si es gastamés del que estableix l’Estat. As-seguren que és «evident» que esgastarà més del preestablert, per-què «tenim despeses addicio-nals», i per aquest motiu dema-nen que es permeti incomplir elpercentatge marcat en aquesta re-gla. Un altre dels escenaris està

enfocat a augmentar el deute. L’Ajuntament té un deute d’un, per aquest motiu tant Planascom l’alcaldessa Marta Madrenas,van demanar al govern espanyolque en lloc de destinar diners a re-duir més el deute, com marca lallei d’estabilitat pressupostaria, elspermetin endeutar-se, ja que elconsistori «té capacitat» per fer-ho, i d’aquesta manera poder so-lucionar aquest desequilibri.Amb aquestes línies de finança-

ment volen destinar tots els dinersdel superàvit, que representa milions, per pal·liar els efectes delCovid, i «fer polítiques potentsd’ajut a la ciutadania».

Madrenas, va voler incidir en lacomplexitat de la situació, i va re-marcar que volen ser «el motor»de la recuperació. D’altra banda,va reclamar que els bancs no es«beneficiïn» de la situació i pertant concedeixin préstecs senseinteressos.

NINA SALÓ ALCÁNTARA GIRONA

La pandèmia costa 7,2 milions a l’Ajuntament de Girona

El consistori incideix en la modificació de la regla de despesa i poderdestinar els quatre milions de superàvit a pal·liar els efectes del COVID-19

Madrenas demana que els bancs donin préstecs sense interessos

Un carrer de Girona amb elscomerços tancats. ANIOL RESCLOSA

L’expansió del COVID-19 EFECTES DE LA PANDÈMIA

La corporació destina 870.000 euros a l’àrea de serveissocials per ajudarels col·lectius més vulnerables

DESESCALADAGirona demanagestionar lesfranges horàriesDurant la roda de premsa,l’alcaldessa de Girona, MartaMadrenas, va fer referència aldesconfinament de la pobla-ció. Madrenas va voler su-bratllar a la ciutadania que elpla que ha marcat l’Estat s’hade concretar al BOE i que, pertant, poden haver-hi «varia-cions».

No obstant això, va asse-gurar que aproven les frangeshoràries que sembla que elGovern vol aplicar, però a lavegada reclama que l’Estatpermeti gestionar aquestesfranges a qui té màxim conei-xement de cada territori. «Ésun error voler centralitzar perno poder aplicar mesures debisturí, que és el que podríemfer des de la proximitat, i encanvi voler passar el rodet»,va dir Madrenas.

Referent a la desescalada,l’alcaldessa va explicar queun cop es concreti al BOE pro-cediran a obrir les vies verdesde la ciutat, perquè la ciuta-dania pugui gaudir d’aques-tes zones per passejar o feresport. Tanmateix, va indicarque estan treballant amb unpla per «organitzar el futur» ique inclourà mesures «ambi-cioses». N.SALÓ GIRONA

DdG BARCELONA

■Els serveis d’atenció a dones ensituació de violència masclistade Treball, Afers Socials i Famí-lies han fet atencions tele-màtiques a dones i a infantsi adolescents a tot Catalunya, desque va començar el confina-ment. Setmanalment s’han fetuna mitjana de atencions adones i, pel que fa a les atencions

a infants i adolescents, les profes-sionals han fet atencions, ésa dir, una mitjana de més de atencions per setmana.

Les treballadores dels Serveisd’Intervenció Especialitzada(SIE), un servei gratuït d’atencióintegral i recursos en el procés derecuperació i reparació, fan unseguiment telefònic a totes lesdones i infants i adolescents que

són atesos habitualment enaquests serveis. Amb especialcura per mantenir el contacteamb totes les dones usuàries delsseus serveis que conviuen ambl’agressor, que són un total de dones, de les quals tenen fillsi filles.

Entre el de març i el d’abril han rebut noves sol·li-cituds d’atenció per a dones en

situació de violència masclista i per a infants i adolescents.Durant aquest període els SIEhan hagut de fer atencionsd’urgència.

Finalment, en aquest períodes’han fet derivacions i .coordinacions amb altres ser-veis. Aquestes xifres són similarsa les que es registraven abans delconfinament.

3.500 atencions a dones en situació de violència masclista

Entre el 16 de març i el 27d’abril s’han rebut 156 novessol·licituds d’atenció per adones i 15 per a infants. Enaquest període han fet 284atencions d’urgència.

13

Tema del dia

DIVENDRES, 1 DE MAIG DE 202012

jamargant - 03/05/2020 12:02 - 46.136.229.122

Diari de Girona DILLUNS, 4 DE MAIG DE 2020 17

esports@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

TATIANA PÉREZ GIRONA

■La feina d’un any sencer se n’haanat en orris. I tot per culpa del co-ronavirus, que va obligar a suspen-dre la a edició del Medi -terranean International Cup(MIC) –se n’han fet a la demar-cació– quan només quedava unmes per a la Setmana Santa. L’es-forç i dedicació de l’organitzacióper preparar el torneig de referèn-cia mundial van fer-se a miques ivan posar en risc el futur. És peraixò que molts dels voluntaris icol·laboradors del MIC han volgutdonar suport al director Juanjo Ro-vira i la resta de l’equip amb un ví-deo titulat «Tornarem MICFoot-ball».

«Va ser una càrrega emocionalmolt important de força i il·lusióen veure que tenim tanta gent alcostat. No ho esperàvem. Tambéhem rebut el suport i ajuda de totesles instiucions, ajuntaments iclubs de les comarques gironi-nes», assegura Rovira. Desprésd’un cop tan dur, va ser difícil ai-xecar-se i, més encara, des de casaconfinats. L’encarregat de prepa-rar el vídeo, David Poy, explicaque, en veure’l, el director va fer-se un tip de plorar: «Va estar un pa-rell de dies en xoc tornant a mirarel vídeo i va donar les gràcies a ca-dascú dels que hi apareixen per-sonalment». Poy fa molts anys queés voluntari del MIC i va tenir lainiciativa perquè se «sentia endeute amb tot l’organigrama i voliatornar d’alguna forma tot el quehan fet per nosaltres». «Sempreens han cuidat molt i quan hemnecessitat qualsevol favor de se-guida han estat allà», afegeix.

Tenir els ànims de tanta gent re-conforta per mantenir la il·lusió iseguir forjant un projecte de gaire-bé dues dècades. Quan va arribarla covid-, Rovira comenta que«ho teníem tot preparat per realit-zar el MIC en les dates que tocaveni quan va venir l’ordre de la Secre-taria General de l’Esport de la Ge-neralitat vam valorar la possibilitatde fer-ho uns mesos després, peròera inviable i vam decidir ajornar-lo fins a la Setmana Santa del». Considerant que hi partici-pen nanos dels cinc continents,que enguany hi havia més de equips i que tots depenen de lesautoritats sanitàries de cada país,era la millor decisió que es podiaprendre. Ara bé, no ha estat fàcilperquè «hi ha tota una sèrie dedespeses molt i molt importants».

Pensant en la pitjor situació,l’organització del MIC va arribar aplantejar «un concurs de credi-tors». «La gestió, l’estructura d’em-presa i també el material produïtper al MIC són diners no re-cuperables», diu. L’empresa del

torneig s’ha vist obligada a fer unERTO alhora que ha de teletreba-llar sota mínims: «Estem arribanta acords amb els equips perquènosaltres voldríem retornar totl’import, però és impossible per-què si no haurem de tancar». Ésper això que s’intenta «parlar ambinstitucions i espònsors per veuresi ens poden ajudar, tot i que nos’hagi fet l’esdeveniment, amb laintenció de retornar als clubs elmàxim que puguem, ja que tambéhem hagut de fer una línia de fi-nançament molt important».

Rovira matisa que «no volemque totes les despeses les suportinels clubs i entenem que n’hem desuportar una part, però suporta-

rem tot el que puguem perquèl’empresa i el projecte continuïnsent viables de cara al futur». Enaquest sentit el MIC dona dues op-cions: «La devolució descomptantun tant per cent de despeses degestió i d’altres no recuperables oguardar els diners per a la pròximaedició».

Sigui com sigui, tothom posa elseu granet de sorra perquè el MICsegueixi donant l’oportunitat a lesjoves promeses de les futures ge-neracions i celebri anys el i per molts més. «Cada any comen-cem des de zero, dedicant esforçosi sacrifici per tirar endavant un es-deveniment que aporta uns mi-lions d’euros d’impacte».

L’estadi de Vilatenim va ser la seu inaugural del MIC 2019. MARC MARTÍ

Gairebé vint generacionsmarcades pel MIC animena seguir amb el projecte Voluntaris i amics del torneig internacional graven un vídeo per donar suport a l’organitzacióarran dels problemes econòmics que els ha deixat la pandèmia del coronavirus L’esdevenimenthavia de celebrar 20 anys aquesta Setmana Santa, però es va haver d’ajornar fins a l’any vinent

JUANJO ROVIRADIRECTOR DEL MIC

«No esperàvem rebre el suport i l’ajuda de tantagent per seguirendavant amb el MIC, que hacostat molts anys d’esforços i sacrificis»

DAVID POYVOLUNTARI DEL MIC

«Ens sentíem endeute amb el MICperquè sempreens ha cuidat molt i quan hemnecessitat unfavor de seguidaha mostrat la seva disposició»

VENDA I REPARACIÓ DE TOT TIPUSDE MAQUINÀRIA NOVA I USADA

Ctra. de Figueres-Llançà · Paratge Picagall, s/n · 17493 PEDRET I MARZÀ (Girona)Tel. 972 53 04 09 · Fax 972 55 25 19 · Mòbils 620 976 552 - 646 283 688

www.tallersfuentes.cat - info@tallersfuentes.cat

jamargant - 04/05/2020 09:36 - 46.136.229.122

CONTAGIS DE RESIDENTS ALS GERIÀTRICSDE LA REGIÓ SANITÀRIA DE GIRONAEVOLUCIÓ ENTRE EL 24 D’ABRIL I L’1 DE MAIG

Positius confirmats

Casos sospitosos

Confirmats + sospitosos

Evolució setmanal %

30,17 %51,01 %43,03 %

Nous casossetmanals

324882

1.206

MARINA VINARDELL I TROTA GIRONA

■El nombre de contagis de coro-navirus a les residències geriàtri-ques gironines va augmentar deforma important durant la darrerasetmana. Entre el divendres d’abril i el divendres de maig esvan detectar nous casos posi-tius confirmats, el que euposa unaugment del , i situa la xifratotal en .. A més, s’havien de-tectat nous casos sospitososen aquest centres, un , més.L’última setmana, doncs, entrepositius confirmats i casos sospi-tosos n’havien sumat ., quesuposaven un augment del ,.

La xifra d’afectats a les residèn-cies no deixen d’augmentar, però,i les facilitades pel Departamentde Salut ahir a la nit apuntavenque ja es comptabilitzaven .diagnòstics positius en residèn-cies d’avis, amb fins a . casossospitosos, més que el dia an-terior.

De les morts que hi ha ha-gut a les comarques gironines desde l’inici de la pandèmia, tenint encompte tant els casos positius comels sospitosos, s’han produiten residències d’avis. De fet, dis-sabte van registrar-se només duesnoves defuncions, i ambdues vantenir lloc en aquests centres. Ahires van registrar noves morts, capa residències.

La situació als hospitals, en can-vi, tendeix a relaxar-se. Ahir va

caure, per cinquè dia consecutiu,el nombre de pacients infectats deCOVID-. En total, hi ha per-sones hospitalitzades, quinzemenys que dissabte. Es tracta delnombre d’ingressats més baix alshospitals gironins des del demarç, quan que Salut va començara informar d’aquestes dades.D’aquests, pacients segueixenen estat greu.

A més, el nombre de treballa-dors de l’àmbit de la salut infectatsde COVID- també segueix bai-xant. Ahir quedaven encara sanitaris afectats, menys que eldia anterior. El pic va ser el d’abril, amb afectats.

Per hospitals, els centres gestio-nats per la Fundació Salut Empor-dà, a l’Alt Empordà, van registrarun nou cas positiu per coronavi-rus, de manera que ja han arribatals casos des de l’inici de lapandèmia. A més, van tenir unanova alta hospitalària, que sumaun total de acumuldes, i novan lamentar cap nova defunció,de manera que el nombre es man-té estable en . Pel que fa a pro-fessionals sanitaris, s’han produïtun total de casos positius, delsquals ja han superat la malaltiai s’han pogut reincorporar.

Al Baix Empordà, l’hospital dePalamós continua tenint pa-cients ingressats per coronavirusmentre que estan pendents delsresultats. Fins a dia d’avui, hi hahagut defuncions i altes. Pelque fa al personal mèdic, actual-ment hi ha treballadors afectatspel coronavirus, vuit menys que eldia anterior. Dos d’ells es trobeningressats. A més, sanitaris estanaïllats a l’espera de resultats. Alcentre Palafrugell Gent Gran s’hadonat una nova alta mèdica i hi ha persones afectades.

Finalment, a l’hospital de Bla-nes es van produir ahir dues novesaltes mèdiques, de manera quequeden pacients ingressats percoronavirus. El nombre de sanita-ris positius dels centres de la Cor-poració de Salut del Maresme i laSelva es manté en .

Els contagis en residènciesd’avis gironines creixenel 30% en una setmanaLes dues morts pel virus de dissabte van ser en geriàtrics; ahir n’hi vahaver vuit, cap en aquests centres El nombre d’ingressats segueix baixant

Atenció a un pacient a l’hospital Josep Trueta. ACN

DADESD’INGRESSATSSANITARISI INFECTATSA GIRONATOTAL INGRESSATS

425TOTAL SANITARIS

226

Diari de Girona

.

Citroën New Berlingo 1.6 HDI Any 2016 8.470 € 194.15 €/mes

Citroën New Berlingo 1.6 HDI Live Edition Any 2016 11.600 € 265,90 €/mes

Citroën New Berlingo 1.6 HDI Furgó Any 2017 8.833 € 202,47 €/mes

Citroën New Berlingo 1.6 HDI Furgó Any 2016 7.986 € 183,06 €/mes

Fiat Doblo 1.9 JTD Furgó Any 2007 2.300 €

Fiat Doblo 1.3 Multijet 90 CV Furgó Any 2016 7.260 € 166,41 €/mes

Ford Fiesta 1.5 TDCI Trend 5p Any 2014 7.500 € 171,92 €/mes

Mini One 1.6 90 CV Any 2007 5.990 €

Mitsubishi Montero 3.2 DID 200 CV 5p Any 2017 23.900 € 547,84 €/mes

Nissan Terrano II 2.7 TDI Any 1999 6.300 €

Nissan Terrano II 2.7 TDi Any 1995 3.400 €

Nissan Terrano II 2.7 TDi 125 CV Any 1998 5.800 €

Opel Corsa 1.3 CDTI Expression Any 2016 7.800 € 178,79 €/mes

Opel Combo 1.3 CDTI 90 CC Furgó Any 2016 7.260 € 166,41 €/mes

Opel Corsa 1.3 CDTI Expression Any 2015 6.300 € 144,41 €/mes

Peugeot 308 SW Sport Any 2009 5.500 €

Renault New Kangoo 1.5 DCI Kombi Any 2016 10.400 € 238,39 €/mes

Renault New Clio 1.5 DCI Bussines Eco2 Any 2016 8.550 € 195,98 €/mes

Renault New Clio 1.5 Energy E6 Any 2016 8.600 € 197,13 €/mes

Renault Megane 1.5 DCI Dynamique 105 CV Any 2007 3.800 €

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS

Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km. 33 (Ctra. Anglès - Santa Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLATel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail: toni@autostoni.com

www.autostoni.comCOMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET

jamargant - 04/05/2020 09:36 - 46.136.229.122

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 5 0 8 4

www.diaridegirona.catDdG

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

RECICLEU-ME

4 de maig de 2020

LA GUERRA AL VIRUS

061

MANTINGUEU-VOSINFORMATS AMB

TELÈFONS D’EMERGÈNCIACOVID-19

EL DIARI ALS QUIOSCOS I LLIBRERIESAdquiriu el vostre diari alspunts de venda habituals. Elsquioscos, les botigues de que-viures i les gasolineres són con-siderats establiments de prime-ra necessitat i estan oberts.

EL DIARI A CASADiari de Girona ofereix reparti-ment a domicili als nuclis ur-bans de les comarques gironi-nes. Les persones interessades arebre el diari a casa poden tru-car al 972 20 20 66 o bé sol·lici-tar-ho al web diaridegirona.cat.

SEGUIU LA VERSIÓ DIGITAL

-Totes les notícies a l’instant-Dades actualitzades del nom-bre de contagis -Tota la informació de les nos-tres comarques sobre el corona-virus.

www.diaridegirona.cat

Atén dubtes i consultes de salut.Operatiu les 24 hores durant els365 dies de l’any.

Exclusiu per aemergències sanitàries112

Diari de Girona

3 de maig 57.506 NOMBRE TOTALDE CASOS 143 NOUS CASOS 10.508 MORTS

■Mapa del virus per comunitats ■ Evolució dels casos per païsosDades facilitades pel Ministeri de Sanitat a les 19.15 h d’ahir Mitjana mòbil de 5 dies

França no ho ha passat gens bé amb el co-ronavirus. La pandèmia no va ser fàcil decontrolar per a les autoritats gal·les. A

l’hora d’analitzar les seves dades, la COVID-dibuixa en el cas francès un pic molt abrupte.«La corba de la torre Eiffel» la bateja Juan LuisFernández, investigador asturià que, al costatde la seva col·lega Zulima Fernández-Muñiz,aplica un model matemàtic amb elevat índexd’encert en el comportament de l’epidèmia. Lagràfica de nous infectats a França té moltes irre-gularitats, dents de serra, que es corresponen aun recompte irregular dels casos per part delgovern gal. El pic més elevat va tenir lloc a prin-cipis d’abril, amb . infectats. Aquell dia, elcoronavirus va rebentar a França qualsevol pro-nòstic. Actualment, suma . infectats i elmodel matemàtic estima que el nombre decontagiats s’acabarà situant entorn de .-

.. Cada francès contagiat està infectantde mitjana altres sis compatriotes. Igualment, elpaís veí està tenint un bon grau de recuperació,en comptar amb . malalts ja curats. JuanLuis Fernández estima que França «està al finalde la seva corba» i podrà estabilitzar la situacióepidèmica «d’aquí a una setmana o deu dies».La mitjana diària d’infectats se situa allà entreels i . Una altra estadística que cridal’atenció del cas francès és la relativa als mortspel coronavirus. Ahir s’acostaven als .morts. Així i tot, el país gal se situa en nivells bai-xos respecte el model predictiu matemàtic enaquest apartat. Aquest model preveu que Fran-ça pugui arribar a . morts per coronavirusi, com a màxim encara que improbable, ..Però estan molt per sota de les previsions, quel-com que suggereix una bona gestió sanitària oun recompte deficient de defuncions.

Nombre diari d'infectatsa França18.000

16.000

14.000

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0

Cada corba representa un percentil; així, per exemple,el percentil 75 significa que el 75% dels probablesresultats estan sota aquesta corba

728 15 23 31 8 16 24 2

P90P75

Tendència

P50

P25P10

3 de maig

Març Maig.Febr. Abril

Espanya

3 de maig 217.466 NOMBRE TOTALDE CASOS 118.902 ALTES 25.264 MORTS

Dades de les 19.15 h d’ahir

Autors de l’estudi. Juan LuisFernández, catedràtic deMatemàtica Aplicada de laUniversitat d’Oviedo, i ZulimaFernández-Muñiz, professora.

FRANÇA, DESESCALANT DESPRÉS D’UN PIC COM LA TORRE EIFFEL

2.305280

2.205195

12.9381.329

16.0172.565

2.844460

8.967563 3.952

335 5.164761

4.902462

57.3636.034

1.908197

2.221140

62.2058.332

12.1751.256

10.4361.264

1.492134

17.2831.800

117 2Melilla101 4Ceuta

Estats Units

Espanya

Itàlia

Regne Unit

França

Alemanya

Rússia

Turquia

Iran

Brasil

Xina

Canadà

1.160.996

217.466

209.328

182.260

168.396

164.983

134.687

124.375

97.424

97.100

82.877

57.927

Casos

67.448

25.264

28.710

28.131

24.760

6.834

1.280

3.336

6.203

6.761

4.633

3.566

Morts

49.906

42.236

40.236

40.019

29.905

27.464

25.459

25.190

22.088

22.082

21.176

19.854

Casos

Bèlgica

Perú

Països Baixos

Índia

Suïssa

Equador

Aràbia Saudita

Portugal

Mèxic

Suècia

Irlanda

Pakistan

7.844

1.200

4.987

1.325

1.764

1.371

176

1.023

2.061

2.669

1.286

449

MortsConfirmatsper PCRMorts

LA PROJECCIÓ DELS EXPERTS.

El Ministeri de Sanitat harealitzat prop de dos milions de

proves diagnòstiques decoronavirus, entre PCR i tests

ràpids d’anticossos. En concrets’han practicat 1.351.130 PCR i

581.325 test ràpids, el que dónaun resultat total de 1.932.455

proves diagnòstiques realitzadesa 30 d’abril de 2020. La

Comunitat de Madrid està alcapdavant pel que fa a PCRs(278.718) seguida de prop de

Catalunya (234.622), ComunitatValenciana (115.377), Galícia

(102.926), Euskadi (102.269) iAndalusia (100.665).

Espanya ha fetdos milions

de provesdiagnòstiques

DADES DE LES 22.58 H D’AHIR

Evolució diària dels casos de coronavirus diagnosticats

Catalunya

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 32 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 1Març Abril MAIG

1.6

56

1.21

8

1.13

176

31.

323

1.34

8

1.81

3

2.6

16

1.27

41.

298

792

1.4

99

1.32

41.

396

68

41.

257

2.0

731.

939

1.22

150

1

1.6

55

1.0

43

471

1.30

82.

870

361

1.0

851.

09

81.

082

754

1.0

04

1.0

741.

510

2.6

5281

31.

956

270

143

69

9

618

1.25

21.

00

4

64

0 815

jamargant - 04/05/2020 09:36 - 46.136.229.122

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE MAIG DEL 2020

Cita prèviaamb el BOE

L’APUNT que el govern està fent un gran esforç comunicatiu. Esdeuen estar esforçant molt, però els resultats són ne-fastos. No per sortir més vegades es guanya credibili-tat, i menys fent-ho tard, i malament. Això d’esperar elBOE del diumenge a la tarda comença a ser una tradi-ció de mal pair per tothom. A veure si també habilitenun sistema de cita prèvia per saber-ne el contingut.Jordi Alemany

Els petits comerciants i els restauradors es queixaven,i amb tota la raó i intensitat ahir al matí, que avui po-den obrir els establiments, però que no tenien l’ordreministerial al BOE que els indiqués com fer-ho. El mi-nistre Illa va eludir respondre si no seria millor anun-ciar les mesures una única vegada i no en múltiplescompareixences inconcretes, però es va limitar a dir

El nombre d’ERTO no para de créixer.Catalunya ja té registrats 95.851 expedients deregulació temporal d’ocupació (ERTO), amb untotal de 704.561 treballadors que hauran d’anara l’atur temporalment, segons les últimes dadesactualitzades pel Departament de Treball, AfersSocials i Famílies. En les últimes hores s’han re-gistrat 273 treballadors més i 43 empreses hanpresentat un expedient temporal. El 93,9% delsprocediments s’han registrat al·legant una cau-sa de força major, que inclouen el 85,6% delstreballadors afectats. Els treballadors inclososen un expedient temporal ja representen mésdel 20,42% de la població ocupada a Catalunya.

Sense colònies per a infants amb càncer.L’AECC Lleida ha cancel·lat les colònies d’estiuper a nens amb càncer a la Val d’Aran per pri-mera vegada en vint anys. L’entitat afirma ques’ha vist obligada a prendre aquesta decisió ar-ran de la pandèmia del coronavirus, ja quel’equip mèdic afirma que els infants partici-pants, d’entre 7 i 15 anys, “són especialmentsensibles” al virus en estar immunodeprimits.Altres dels motius que han portat a la suspensióde l’activitat són el risc de noves onades de con-tagi mentre no hi hagi vacunes o tractaments,així com la incertesa sobre l’autorització i la lo-gística per celebrar aquest tipus d’activitat.

Europa supera les 135.000 morts.Europa supera els 135.000 morts per coronavi-rus i suma més d’1.154.000 contagis de corona-virus, segons les dades d’aquest cap de setmanadel Centre Europeu de Prevenció i Control deMalalties (ECDC). Concretament, hi ha 135.226víctimes mortals –1.885 defuncions més quedissabte– i 1.154.757 infectats –12.170 mésque fa 24 hores–. L’Estat espanyol continuasent l’estat europeu amb més casos confirmats,seguit d’Itàlia, el Regne Unit, Alemanya, Françai Bèlgica.

NOVES MESURESComença la fase 0 del pla dedesconfinament aprovat per

l’executiu de Pedro Sánchez ● L’úsde mascaretes és imprescindible

des d’avui en la utilització deltransport públic ● Les botigues no

essencials poden obrir a partird’aquest matí, però només poden

atendre amb cita prèvia i al local nohi pot haver més clients queempleats ●Els establiments

comercials han de reservar la franjahorària que tenen les persones

vulnerables per atendre lespersones d’aquest col·lectiu

MI

LE

RS

MI

LE

RS

22/1 31/1 9/2 27/218/2 16/37/3 25/3 3/4 12/4 21/40

500

1.000

2.000

1.500

2.500

3.000

3.500

0

100

200

300

400

500NOUS GREUSMORTS AHIR

3.555.137 infectats 247.624 morts

El coronavirus al món

FONT: DEPARTAMENT DE SALUT I HTTPS://WWW.WORLDOMETERS.INFO/CORONAVIRUS / GRÀFIC: EL PUNT AVUI

*EL NOU SISTEMA DE RECOMPTE DE LA GENERALITAT INCLOU HOSPITALS, GERIÀTRICS I DOMICILIS. L’ANTERIOR NOMÉS COMPTABILITZAVA ELS HOSPITALS.

MARÇ ABRIL

Les xifres totals al món són d’ahir a les 23.30 h

3213029282726252423222120191817161514131211109876543213130292827262524232221201918171615141312111098765

10.508defuncions

totals

3.905malalts que estan o han estat greus

1.150.497 altes

22/1 9/2 27/2 16/3 21/430/40

50

100

200

150

250

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

Evolució de la pandèmia

57.363infectats

totals

Catalunya

FEBRER MARÇ ABRIL MAIG321302928272625242322212019181716151413121110987654321313029282726252423222120191817161514131211109876543212928272625

31.464altestotals

INFECTATSALTES

MAIG

10

253 noves altes

56

143 nous infectats

Augment sobtat a causa del nou

sistema de recompte*. En

aquesta data es va passar de 3.756 morts a 7.097

ALBERT SOLER GIRONA

Ja han sortit les mesures delGovern de desescalada: com lesvalora?

Des de la Federació Catalana deCàmpings i des de l’Associació deCàmpings de Girona demanemprudència i cautela perquè, ara perara, no és viable poder obrir l’ demaig amb les condicions que mar-ca el pla de desconfinament delGovern espanyol. En aquest pla hiha massa dubtes i incerteses. Hemde generar confiança als nostresclients i treballadors i amb les con-dicions que avui hi ha sobre la tau-la això no es produeix.

Què hi troba a faltar, en aques-tes mesures?

L’únic que s’ha fet és un plad’etapes però nosaltres encara notenim uns protocols per poderfuncionar. Fins que no els tinguem,

i no sapiguem si aquests protocolssón assumibles o no, no podemdecidir quan obrirem. A més, si nohi ha demanda, no es poden posaren marxa els establiments. Primers’ha de generar seguretat i confian-ça i s’han d’obrir les fronteres; apartir d’aquest moment els establi-ments es podran posar en marxa.Girona té una dependència de mésdel del turisme internacional.Mentre les fronteres estiguin tan-cades només podran funcionar elscàmpings d’interior que tenen unpercentatge alt de turisme nacio-nal, els grans i de costa ho tenen di-fícil.

Quan haurien d’obrir els càm-pings perquè fos rendible?

Un cop hi hagi protocols i, comhe dit, aquests siguin assumibles,el següent pas és que hi hagi mo-bilitat; primer, entre províncies, i

després, internacional. Nosaltresestem en una zona de fronteres i ésmolt important que hi hagi mobi-litat internacional. Un altre temaque ens preocupa és saber quan ien quines condicions es podranobrir les platges. Demanem que hihagi protocols unificats a tot el li-toral per l’obertura de platges.

Hi ha càmpings que han deci-dit no obrir aquest estiu?

Ningú ha decidit tancar. Tothomestà pendent de les mesures delGovern espanyol. La gent s’estàplantejant fer una temporada méscurta o més llarga però tothom téganes de fer la temporada. Tenimels equips, tenim els clients que es-tan esperant, i tenim la gran sort detenir un client molt fidelitzat. A diad’avui no hi ha cap càmping ques’hagi plantejat no fer la tempora-da.

Confia que arribi turisme es-tranger?

Nosaltres el necessitem. I con-fiem que la pandèmia evolucionicom ho ha de fer i que en un perío-de relativament curt es pugui tor-nar a la normalitat. Que serà unatemporada diferent? Som cons-cients d’això.

La gran esperança és el turis-me nacional?

És important guanyar-nos laconfiança del turisme nacional,però realment per al volum de pla-ces de càmpings de Girona tambéés necessari el turisme internacio-nal. Quan parlem de desestacio-nalització, qui ho està produint ésel turisme internacional. El clientque està omplint els nostres càm-pings a la primavera i tardor sónsèniors, sobretot francesos o an-glosaxons que hi passen llarguestemporades. Des de final d’agostfins a octubre hi ha molt de turismesènior que passa la tardor aquí. Peraixò és important la mobilitat enl’àmbit de fronteres i de províncies.

El Govern hauria de fer unacampanya per afavorir el turis-me espanyol?

El primer que ha de fer és treba-llar, fer que els protocols siguin as-sumibles i ajudar les empreses; idesprés analitzar on s’han de ferles campanyes perquè si la pandè-mia evoluciona correctament i Eu-ropa marca un pla d’obertura defronteres, per exemple, per al juliol,hem de tenir clar que hem de fercampanyes internacionals sobre-tot a escala europea. I aquí a Es-panya també s’han de fer. Però calanalitzar molt bé i valorar molt bécom es fan. Ara s’ha d’intentar fu-gir dels localismes i fer campanyesmolt més genèriques. Més que maicaldrà analitzar on van els recursosi com es gasten.

Aquests anys de procés i decla-racions contra Espanya, ens per-judicaran?

El gran avantatge que té Gironaés que és una de les províncies tu-rísticament més potents d’Espan-ya. Tenim un producte turístic deprimer nivell i Girona és un delsdestins turístics més potents de lamediterrània. A l’hora de triar undestí la gent ho valora molt. Hemde posar en valor el nostre elementdiferenciador i el que ens diferen-ciarà en aquests moments és laqualitat del nostre producte. Tam-bé haig de dir que, dins el nostresector, Girona és una de les zonesde càmping amb més prestigi quehi ha a Europa.

Platges amb creus grogues,declaracions tipus «Espanya es-tat feixista», etc: ens en penedi-rem d’accions així?

Insisteixo: en aquest moment lagent valorarà molt el producte, laconfiança i la seguretat que li ge-neri i la professionalitat de la gent.El sector del càmping gironí famolts anys que està fent molt bé lescoses i s’està posant el dia. Tenimunes grans instal·lacions i quan lagent hagi de decidir triarà un bonproducte i Girona el té.

Alguns empresaris conside-ren que el confinament ha sigutexcessivament dur.

Ara el més important és solucio-nar l’emergència sanitària, si aixòera la manera, endavant. Nosaltresel que volem és que l’emergènciasanitària passi aviat i si els científicspensen que aquesta és la manerajo no hi tinc res a dir. Soc empresariturístic, no soc científic.

Quant temps costarà recupe-rar un turisme estranger quehaurà marcat Catalunya i Espan-ya com focus de pandèmia?

Dependrà de com fem les cosesa partir d’ara, si som capaços de ferles coses bé. Aquest virus ha estata tot Europa i no només a Espanyai dependrà de nosaltres, de si somcapaços de tornar a generar con-fiança. Els empresaris del sectorturístic són gent que any rere any

estan millorant i posant-se al dia icrec que ara també serem capaçosen molt poc temps de tornar a re-cuperar la confiança del client.

Quins ajuts necessita, el sec-tor?

Pel que fa als temes financers,demanem poder disposar de lesajudes necessàries per fer viable lanostra activitat. També demaneml’aixecament progressiu de la forçamajor dels ERTOs per poder con-tinuar l’activitat i mantenir els llocsde treball, perquè el fet que lesfronteres estiguin tancades i no hihagi demanda per a nosaltres ésuna força major. Demanem que elsERTOs s’aixequin d’una maneraprogressiva en proporció a l’evolu-ció econòmica de les nostres em-preses per poder anar incorporantels treballadors a mesura que l’ac-tivitat ho necessiti.

P

R

P P

P

R R

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

«Amb aquest pla dedesconfinament no ésviable obrir l’11 de maig»

«La temporadadels càmpingsserà més curta omés llarga, peròningú es plantejano obrir, estempendents de lesmesures»

«Demanem que els ERTOss’aixequin de formaprogressiva, en proporció a l’evolucióeconòmica»

President de les patronals catalana i gironina de càmpings, mostra enaquesta entrevista la seguretat que el sector està preparat per obrir portes,però assenyala que això depèn de les accions del Govern espanyol.

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE CÀMPINGS DE GIRONA I DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE CÀMPINGS

COVID-19 L’ENTREVISTA

Tema del dia

Diari de GironaDIUMENGE 3 DE MAIG DE 20208

Miquel Gotanegra DdG

Miquel Gotanegra

jamargant - 03/05/2020 12:00 - 46.136.229.122

| Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE MAIG DEL 2020

1182

80-1

2266

33Q

1857

84-1

2279

02Q

1177

11-1

1645

26®

Els efectes del coronavirus

La Federació Catalana deCàmpings ha valorat posi-tivament el pla de descon-finament aprovat pel go-vern espanyol, però vol

més concreció en algunesde les mesures. El sectorcreu que és essencial tenirprotocols sanitaris abansque els establiments pu-guin obrir a partir de l’11de maig i que és primordialque s’obrin les fronteres

per garantir la mobilitatinternacional. “El turismeintern és important, peròno suficient”, han afirmatdes de la federació. Per ferun seguiment de l’evolucióde la mobilitat, els càm-pings catalans han creat

un equip conjunt amb es-tabliments del Vèneto(Itàlia), Croàcia i també del’Estat francès. En aquestequip es farà un segui-ment del desconfinamenta diversos punts d’Europa-També tenen contacte

amb els representants al’Estat espanyol dels clubsd’automòbils europeusper tenir una informaciódel sector actualitzada.

D’altra banda, l’Asso-ciació Turística d’Aparta-ments (ATA) de Gironacreu que el pla de desconfi-nament presentat pel go-vern espanyol és “negatiu iperjudicial” per al sector,ja que no sortirà a compteobrir els establiments no-més per al públic gironí.

El president de l’enti-

tat, Lluís Parera ha afir-mat que els genera “moltapreocupació” que fins a fi-nals de juny, com a mínim,no es permeti la mobilitatdels habitants de Barcelo-na fins a la Costa Brava.Parera ha recordat que, “siles fronteres es mantenentancades, el sector no se’nsortirà”.

D’altra banda, des del’ATA han proposat al go-vern espanyol un conjuntd’ajudes a fons perdut perreactivar el sector. ■

Preocupació dels càmpings i elsapartaments pel desconfinamentImma BoschGIRONA

El sector turístic va criti-car dijous el pla de des-confinament proposatpel govern espanyol i vamostrar el seu enuig perla falta de protocols de se-guretat en la reoberturadels seus negocis, infor-ma ACN. Malgrat que ce-lebren que els establi-ments d’hostaleria pu-guin obrir a partir de laprimera fase, lamentenque el govern espanyol li-miti a un terç el nombrede clients a les terrassesen comptes de marcaruna distància entre tau-les. “Si jo separo més lestaules, per què he de re-duir-ne el nombre?”, vademanar-se el presidentd’Hosteleria d’Espanya,José Luís Yzuel, en unwebinar organitzat per laTaula Gironina de Turis-me. D’altra banda, el pre-sident de la Mesa de Tu-risme, Joan Molas, vaproposar que el sector elgovern per aconseguir eli-minar la restricció de mo-bilitat entre demarca-cions i recuperar les con-nexions aèries com abansmillor. De fet, Molas va dirque en una reunió de la Co-missió Europea es consi-derava no recuperar lesconnexions aèries ambpaïsos com Espanya i Ità-lia fins a mitjan octubre.“Ens estem estirant elspunys de les camises”, vaexclamar. Per la seva ban-da, la gerent d’AltimirGrup Sanitari, Carme Cer-nicharo, alerta dels riscosque pot comportar fer uncertificat d’establimentslliures de Ccovid-19 per-què encara “convivim ambel virus”. ■

Enutjats per lamanca deprotocols en lareobertura

RedaccióGIRONA

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE MAIG DEL 202028 | Comarques Gironines |

C/ Sant Llàtzer, 9, baixos · FIGUERESTel. 972 50 57 01 - 972 51 00 54

trilla@finquestrilla.com Cap Norfeu, 16, baixos · ROSES

Tel. 972 25 54 15info@finquestrilla.com

www.finquestrilla.com

• Lloguers d’habitatges amb moblesi sense mobles

• Lloguers de locals comercialsi magatzems

• Lloguers de despatxos

• Lloguer de naus industrials

• Lloguer de places de pàrquing, etc.

1000

08-1

2271

12Q

AICAT 2104

Maite Selva Alcaldessa de Begur

PATACADA · Selva no compta amb demanda de turisme estranger per a aquestany, i no té clar si podran mantenir la Fira d’Indians, al setembre COSTES · Demanena l’Estat, per ara sense èxit, rebaixes en el cànon que pesa sobre serveis al litoral

alcaldessa de Begur, MaiteSelva, alerta de la situacióque la pandèmia genera enuna administració petita i

un teixit de negocis eminentmentturístic.

Com els ha alterat la crisi de la pan-dèmia en la planificació municipal?Sortíem del Glòria, encara no enshavíem refet de les destrosses al li-toral. I ens hem trobat amb un tras-bals encara pitjor, i amb la compli-cació afegida del nou temporal de lasetmana passada. Cada àrea s’haadaptat a les noves directrius i di-marts en vam donar compte en elprimer ple telemàtic. Com a mesuradestacada, hem ampliat la partidade serveis socials amb crèdit d’acti-vitats o obres suspeses, però nomésservirà per anar fent. Necessitemque l’Estat ens obri l’aixeta i pu-guem aplicar superàvits, perquè latardor serà molt dura.

Què li diuen els empresaris?Tots els sectors econòmics necessi-ten respostes, però el nostre marged’acció és limitat. Per exemple, po-dem ajornar pagaments, cobrarl’IBI a terminis, o prorratejar les ta-xes de terrasses sense els mesos detancament. Però no pas condonartributs. I sí, detectem desesperació.Un 30% de negocis es planteja ple-gar o no obrir aquesta temporada.

S’ha adreçat a Costes de l’Estatperquè flexibilitzi el cànon de ter-rasses i guinguetes. Ja li han res-post?La directora general de Sostenibilitatde la Costa i el Mar, Ana María Oño-ro, ens va respondre el 16 d’abril, pe-rò descartant-ho d’entrada. Volemfer pressió conjunta amb altres ajun-taments del litoral i els nostres dipu-tats i senadors, perquè són molts di-ners, només 100.000 en el nostreterme, i tampoc tenim potestat perrebaixar-los.

Els segons residents poden salvar,com a mínim, l’estiu?Evidentment, ningú no compta gensamb el turisme estranger. Com amolt, segons residents de fora, i els

L’

“Un 30% de negocis es planteja no obrir”

Emili AgullóBEGUR

d’aquí. El turisme que arribi vindràde Catalunya i la resta de l’Estat, iquan es pugui viatjar fora de cada de-marcació.

Quan puguin venir els segons resi-dents, vostè ho diu. Han tingutmolts de maldecaps amb habitantsde segones residències i controls?Dir que no n’han vingut seria fals.Però han estat una minoria i hi hahagut molt de rebombori exageraten xarxes. Potser es referien a gentque fa anys que viu aquí, o que hipassa temporades i ja hi era abansdel confinament, però mantindremels controls, és clar, fins que s’aixe-quin les restriccions de mobilitat.

Quins plans tenen per a la reober-tura de platges?Les hem d’acabar de posar a punt.Amb els temporals, com comenta-va, el litoral ha quedat afectat, iabans de l’inici del confinament jahi havíem començat a treballar, pe-rò amb feines suspeses i que en al-guns casos han patit novament unretrocés amb el darrer temporal.Les hem mirat de reactivar, però es-

tem pendents de les condicions perreobrir-les, quan s’hi torni a perme-tre el bany. Si calen mesures i con-trol, l’hi haurem de posar.

Els vigilants dels aparcaments s’en-carregaran també de les platges?És una opció sobre la taula, però de-pendrà de les mesures que s’esta-bleixin.

Poden reforçar la Policia Local al’estiu amb més efectius?Tenim el capítol I del pressupost, depersonal, al límit. Les contracta-cions haurien de ser externes, comara seguretat privada, al capítol II.

El gran esdeveniment anual a Be-gur, la Fira d’Indians, és al setem-bre. Podran fer-la?Per ara, queda fora dels calendaris iesperem que es pugui fer, però pre-veiem tres escenaris: fer-la, canviar-ne el format i estudiar espais ambmés aforaments, o anul·lar. Peròper a això encara tenim temps finsa mitjan juny i hi estem treballant,esperant noves notícies sobre ladesescalada. ■

Conjunció.Als municipis del li-toral, encara no ha-vien acabat de re-soldre els proble-mes del temporalGlòria que es vantrobar amb la gestiódel confinament il’estat d’alarma, en-cara més compli-cats en el cas de po-blacions com Begur,que s’han agreujatamb més destros-ses pel recent tem-poral de la setmanapassada. La incerte-sa complica la viabi-litat dels negocispetits, o les guin-guetes de les plat-ges, per a les qualsBegur demana quees rebaixi els cà-nons estatals du-rant aquest 2020fatal. ■ E.A.

L’alcaldessa de Begur, Maite Selva, al seu despatx ■ E.A.

Els efectes del coronavirus

La companyia aèria irlan-desa Ryanair ha aplicat unexpedient de regulaciótemporal d’ocupació (ER-TO) als 224 treballadorsde les bases de Girona (Vi-lobí d’Onyar), Tenerife,Lanzarote i Gran Ganaria.Aquests empleats havienestat acomiadats, però el24 d’abril l’Audiencia Na-

cional va obligar la compa-nyia a reincorporar-los enconsiderar que l’acomia-dament col·lectiu havia es-tat nul.

El sindicat Unió Sindi-cal Obrera de Catalunya(USOC) ha informat queels empleats quedaven re-admesos, però que poste-riorment els incloïa enl’expedient com a conse-qüència de la reducciódràstica de vols, informal’ACN. L’anunci de l’ERTOcoincideix amb l’anuncique Ryanair podria aco-miadar un total de 3.000treballadors i rebaixar elsou un 20% a la resta. ■

Ryanair fa unERTO al personalde Girona

J.F.GIRONA

a La companyiainclou a l’expedient elsempleats que haviavolgut acomiadar

Un avió de Ryanair, el març del 2017 a l’aeroport ■ M. LLADÓ

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE MAIG DEL 202016 | Nacional |

Els efectes del coronavirus

arc Castells és alcal-de d’Igualada des del’any 2011 per Juntsper Catalunya. Ha

estat la cara visible dels munici-pis de la conca d’Òdena, unsdels que viuen la crisi de la Co-vid-19 amb més cruesa.

S’esperava haver de lluitar con-tra una crisi així quan va ser es-collit alcalde?L’any 2011 vivíem una situacióde crisi econòmica, d’endeuta-ment, de manca de liquiditat al’Ajuntament, d’una alta taxad’atur... Vam haver de prendremesures molt impopulars.Aquesta és una crisi molt dife-rent, amb una emergència sani-tària molt greu, amb una altataxa de contagis i de letalitat,que va comportar el confina-ment total de la zona de la Con-ca d’Òdena. Va ser molt impac-tant veure els quatre municipisde la conca rodejats policial-ment i un hospital en situacióde crisi. No, no havíem pensatmai que passaria però no vamperdre mai l’esperança que ensen sortiríem i l’alta responsabi-litat de la gent va fer que tot ai-xò ara ens ho puguem miraramb altres ulls. Ha estat estres-sant, però penso que la ciutada-nia valora que s’ha actuat ambtransparència, que vam fer 25rodes de premsa en 25 dies con-secutius, que ho vam explicartot tal com era. I la gent ha res-post amb la mateixa responsa-bilitat, quedant-se a casa, i aixòha facilitat que en un temps rè-cord, en cinc setmanes, hàgimpogut controlar aquest brot tanletal.

Al principi, però, es va prendrela pandèmia a la lleugera?

M

Tinc la sensació que aquestacrisi ha agafat els poders pú-blics desprevinguts. Per tant,en aquesta vida o l’encertes oaprens. A mi mateix, dimartspassat m’entrevistaven en unatelevisió mexicana i encara emdemanaven si realment n’hi ha-via per a tant. I jo els deia, doncsmiri, jo pensava el mateix delsxinesos i els italians. Cap paísdel món estava preparat per auna cosa tan seriosa com la queens ha vingut. La gent ha de sa-ber que això era inimaginable.

Igualada ha viscut un brot moltmés dur que la resta del país. Hiha alguna explicació?El que ens diferencia, a nosal-tres i a Berga, és que el focus esva concentrar en un hospital iun hospital és un lloc on hi vamolta gent vulnerable. Aquestaseria la diferència respecte a laresta del país. De tota manera,això encara s’està investigant i,tot i que ara ens hem de concen-trar en la lluita contra aquestacrisi, quan tot això acabi espe-rem saber què ha passat, sobre-tot per poder actuar.

La pandèmia està controladaa la conca d’Òdena?Tenim dues dades que ens indi-quen que sí. La primera són lesentrades a l’hospital. Cada coptenim més llits lliures, més d’un

centenar ara, tenim més de lameitat dels llits d’UCI buits, i amés, les entrades a urgènciessón molt baixes. Amb les dadesde Salut fem aquesta anàlisi.Però en tenim més, de dades.Nosaltres, en un moment enquè la comunicació era millora-ble, vam optar per complemen-tar-les. Parlant amb alcaldesitalians, que anaven uns quinzedies avançats, ens van dir quefeien servir les dades dels ser-veis funeraris. I així, cada set-mana fèiem una anàlisi compa-rativa, setmana per setmana icomparant-la amb la mitjana dela mateixa setmana dels dar-rers cinc anys. Això ens donavauna idea clara de l’evolució. Facinc setmanes vam morir 90persones, un 400% més del queés normal, la següent 50, la se-güent 40, la següent 30 i aques-ta setmana hem pogut anunciarque han estat 20. Encara estemlluny de la mitjana dels darrerscinc anys, que és de 13, peròaquest indicador és molt objec-tiu i ens serveix per prendre de-cisions.

Vostè es va queixar que les da-des de Salut no eren acurades.Era difícilment defensable quedes d’Igualada es donessin da-des reals i des de la Generalitatno. Han acabat anant al sentitcomú, explicar la realitat a la

gent, no informar només de lagent que moria als hospitals, toti ser una dada rellevant, sinótambé la gent que moria a lesresidències o a casa. Crec quetots els països ho acabaran fentaixí perquè és molt senzill com-parar les dades als registres ci-vils, i és una dada objectiva.

Ara ja parlem del desconfina-ment. Què li sembla el pla delgovern de Pedro Sánchez?Aquí a la conca d’Òdena somquatre ajuntaments confinatsperò set d’afectats, i som setajuntaments de cinc forces polí-tiques diferents. Jo el que de-mano és que usin la mateixafórmula d’aquí, la de la transpa-rència i la unitat. La ciutadaniaestà desorientada, hi ha un ex-cés de missatges, a vegades con-tradictoris… Tinc la sensacióque aquest desconfinaments’està fent d’una manera pocsensible a la realitat, de manerapoc sensible amb els municipis.No és el mateix Barcelona, Igua-lada o Gisclareny. Jo apel·lo que,des del sentit comú, els munici-pis siguin tinguts en compte.L’administració municipal és lamés propera al ciutadà, la queté les antenes posades al quepassa al territori, som els quetenim les eines per saber abansque ningú que passarà… Se’nsha de tenir més en compte. Eldesconfinament per provínciesno és una bona proposta, és desentit comú que la rectifiquin.

Han pogut valorar ja la destros-sa que ha fet la malaltia a laconca d’Òdena?Estem treballant, des de la uni-tat de tots els municipis, de di-ferent color, per trobar la vacu-na contra aquesta crisi econò-mica i social que vindrà. Somconscients que a partir del se-tembre hi haurà grans afecta-

cions i hem començat a treba-llar per trobar-hi una vacunaeconòmica. Tenim la sensacióque la trobarem, amb unitatd’acció, amb concertació publi-coprivada, pensant en gran,presentant projectes audaçosque generin confiança que ensen sortirem. Ve una època enquè els ajuntaments tindranuna baixada d’ingressos moltimportant i en què hi haurà unaugment de la despesa. Pertant, demanem també cintura ales administracions públiques,a la Diputació, a la Generalitat,a l’Estat i a la mateixa Unió Eu-ropea. Hem de ser capaços detreure la major versió de nosal-tres mateixos, per deixar clarque la unitat d’acció conduirà ala sortida d’una crisi econòmicaque no serà catastròfica, però símolt important.

Concreti’m mesures.Vam decretar un ajornamentdel pagament d’impostos quevencien abans de l’estiu i hemactivat partides pressupostà-ries, en el primer ple telemàticde la història d’Igualada, desti-nades a dos àmbits. En primer

“El pla de desescaladade Sánchez no éssensible als municipis”

Joan RuedaIGUALADA

REALITAT · “La proposta de desconfinament per províncies no és bona, és de sentit comú que larectifiquin” CONTROL · “La pandèmia està sota control a la conca d’Òdena: tenim més de cent llits ila meitat de l’UCI lliure” ÚNIC · “El brot va ser en un hospital, un lloc ple de persones vulnerables”

Marc Castells Alcalde d’Igualada

❝ ❝La mancad’especialistesa l’hospital ésuna de les coses quehaurem de millorar

Treballem per trobarla vacuna econòmicaa la gran crisi socialque ens ve a sobre apartir del setembre

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE MAIG DEL 2020

lloc, a crear una xarxa que pu-gui suportar la crisi econòmicaque ve, és a dir, un pla de xocd’emergència social. I tambéun pla de reactivació econòmi-ca, que també té dos àmbits, lageneració de subvencions enl’àmbit local, perquè restaura-dors, autònoms o pimes pu-guin seguir i reactivar activitateconòmica i la concreció deprojectes que ajudin a reacti-var economia, com la promociód’habitatge púbic que vamanunciar dimecres amb el con-seller Damià Calvet. De totamanera, el projecte més impor-tant que tenim entre mans i enel qual estem compromesos,des de la diversitat política pe-rò la unitat d’acció, és el pla di-rector de l’activitat econòmicade la Conca d’Òdena.

De què es tracta?És un pla que ha de generar unmunt de sòl industrial i en elqual ja tenim empreses interes-sades. Pot ser un revulsiu eco-nòmic per a la nostra zona. Enèpoques de crisi és quan s’ha depensar en projectes grans, iaquest n’és un. Esperem que

en un any i mig puguem tenir elplanejament aprovat; de fet,ara començarem el procés departicipació ciutadana, quehaurà de ser via telemàtica, perdebatre aquest projecte. Laconca d’Òdena, amb uns70.000 habitants, té la volun-tat inequívoca de sortir-se’n,estem compromesos a trobarla vacuna contra la crisi. Noens volem resignar, ho hempassat molt malament, però joals meus regidors els dic que esve plorat de casa.

En l’inici de la crisi, va criticarles condicions de l’hospital.Tan malament estava?No, tenim un dels millors hos-pitals de Catalunya, construïtfa només deu anys. La gentn’està molt contenta. Vam te-nir la mala sort que l’episodi del

brot es va donar allà. El que esmereixen és tot el nostre reco-neixement. Ara, aquest episodiens ha fet veure que ja teníemproblemes, com la manca d’es-pecialistes. Un hospital que do-na servei a una població de gai-rebé 140.000 persones no potno tenir totes les especialitats.Ara el que hem d’aprendre ésque aquests hospitals funcio-nen molt bé, però els cal un re-forç de les especialitats mèdi-ques, una millora, sí o sí, delssous dels treballadors de la sa-nitat pública del nostre país, ien tercer lloc, aconseguir quesigui universitari, i creiem queestem a setmanes que aquestprojecte sigui dut per una igua-ladina, la consellera Chacon, alconsell de govern.

La relació amb la Generalitat il’Estat ha estat bona?Crec que, tot i les dificultats,tots han fet tot el que han po-gut… Segur que hi ha coses amillorar; em vaig queixar de lacomunicació, per exemple.Crec que hem de tenir mésconfiança en la nostra adminis-tració local, en els alcaldes i al-caldesses, que són els que haescollit el poble per vetllar pelsseus interessos. En alguns mo-ments es podien haver fet lescoses millor, però tindremtemps de debatre-ho. ■

L’alcalded’Igualada,Marc Castells,de Junts perCatalunya, enuna fotografia del’any passat.Aquestaentrevista es vafer amb unaaplicació devideotrucades■ ORIOL DURAN

❝Cauran els ingressosi la despesa pujarà;demanem cintura a totes lesadministracions

s evident que com a societat no teníemprevist com havíem d’afrontar una si-tuació de pandèmia com la que ha ge-

nerat la Covid-19. En els darrers anys, desde l’entorn científic estem alertant sobregreus qüestions que afecten la humanitaten el seu conjunt, com el canvi climàtic,l’esgotament dels recursos naturals basatsen els combustibles fòssils i de certs mi-nerals necessaris en els microprocessa-dors de darrera generació, l’augment de laresistència als antibiòtics de les infeccionsbacterianes... Aquests i altres punts essen-cials estan recollits dins dels objectius dedesenvolupament sostenible de l’Agenda2030 de les Nacions Unides, i la ciència hihaurà d’aportar nous coneixements i solu-cions factibles.

Per afrontar nous reptes, també hem defer servir noves aproximacions i impulsarnoves maneres d’organitzar i gestionar larecerca. Eines i estructures del passat se-gurament no són les més adequades. Enaquest sentit, em vull centrar en duesidees rellevants.

La primera, la denominada ciència ober-ta, terme que inclou diversos canvis subs-tancials. El més conegut és que els resul-tats de la recerca amb fons públics siguinaccessibles a tota la societat. En aquestsentit, les agències finançadores a escalaeuropea, estatal o catalana han estat enels darrers anys impulsant mesures perfer-ho efectiu. Ara bé, la ciència oberta in-clou també l’accés obert de les dades ob-tingudes de recerca per validar-les, preser-var-les i reutilitzar-les. L’objectiu és fomen-tar la innovació i accelerar els avençoscientífics mitjançant la reutilització del co-neixement dins i fora del món acadèmic, demanera que les dades i els resultats de larecerca esdevinguin un actiu públic. Moltrellevant també dins el concepte de ciènciaoberta és el foment de la participació de lasocietat en la recerca i la innovació des del’inici dels processos d’R+D+I, per harmo-nitzar-ne els resultats amb els valors de lasocietat. En aquest sentit, la participaciódels ciutadans en la planificació i l’avalua-ció de la recerca i la inclusió de diversesfonts d’expertesa en la recerca acadèmicahan de servir per incrementar la culturacientífica com a eina indispensable per for-mar una societat responsable i crítica.

La segona idea és la necessitat d’inter-relació i col·laboració entre entitats de re-cerca per estructurar equips amb visió in-terdisciplinària i multidisciplinària que pu-guin afrontar els reptes esmentats a l’inicides de diverses aproximacions. En aquestsentit, les universitats han de modificar les

É

seves estructures, fortament basades endisciplines i subdisciplines acadèmiques,per fomentar instituts multidisciplinaristant en el seu si com –encara molt més re-llevant– amb l’obertura a altres institucionsper generar els millors entorns per a la re-cerca i la ciència. Això comporta una visióoberta i de col·laboració tant en els recur-sos com en els resultats, oposada a unagestió que prioritza la visió que a la univer-sitat cal fer prevaler allò que es fa de por-tes endins i que pot estar controlat interna-ment. L’autonomia universitària no vol dirni pot significar l’aïllament institucional nila pèrdua dels valors de la cooperació i dela col·laboració per aglutinar els millors in-vestigadors i recursos per impulsar projec-tes amb un retorn social rellevant.

Les dues qüestions són elements cab-dals per a la ciència i la recerca del segleXXI. Són conceptes que han estat debatutsdins del Pacte Nacional pel Coneixement,que esperem que sigui aprovat propera-ment. Ara bé, dependrà de la voluntat po-lítica i de la visió dels gestors universitarisque veritablement aconseguim de maneraàgil i eficient servir la nostra societat i ge-nerar les complicitats i aliances que ensfan falta per afrontar el futur. Com a socie-tat, necessitem estimular la recerca i prio-ritzar la ciència en les polítiques públiquesde les administracions!

La recercacientífica desprésde la pandèmia

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Un científic analitzant mostres de Covid-19a Sant Joan de Déu ■ H.S.J.D.

Josep Samitier MartíCatedràtic de la Universitat de Barcelona

PILI TURON GIRONA

■ L’ansietat d’adolescents confi-nats i la seva addicció creixent alsdispositius digitals, un fenomenque també s’ha accentuat entreinfants, han augmentat les con-sultes de mares i pares a psicope-dagogues com Tati Cortés, de Lla-gostera, tot i que ara treballa a laUniversitat de Las Palmas de GranCanaria, des d’on continua oferinttractament virtual a joves giro-nins.

A mesura que han avançat lessetmanes, l’especialista ha notatun increment de la preocupacióde famílies per l’addicció dels fillsa les noves tecnologies i ha com-provat que «l’edat estàndard de latecnoadicció ha anat baixant»,d’una mitjana de anys pel quefa als nens i de a les nenes finsals o . La llagosterenca afirmaque hi ha una relació directa ambel confinament, des del tanca-ment activitats d’oci a l’aire lliurei de les extraescolars perquè, ara,aquesta franja horària s’ocupa so-bretot amb tecnologia. Cortés diuque una bona manera de veurel’addicció és l’increment de les en-rabiades «perquè abans no enfeien tantes».

La psicopedagoga atribueixaquest fet a una «mala gestió enl’educació a casa», ja que moltspares tenen pocs recursos educa-tius i d’esbarjo. Solen tenir-los«aparcats –afegeix– i la tecnologiaés un pegat en l’espai d’oci» queutilitzen per «calmar-los, encomptes de recórrer a un joc, per-què així el nen canvia de xip men-tal i no molesta». Segons Tati Cor-tés, «la mancança ja hi era i arahem evidenciat la dificultat»; peròaclareix que això no passa en totsels casos, ja que «hi ha pares queestan retrobant-se amb els fills».

A partir de les consultes querep, l’especialista destaca l’addic-ció a la televisió i a les noves tec-nologies, a través dels quals in-fants i adolescents s’enganxen, «esvicien –matisa–, a jocs que solenser agressius, amb conflicte, onpoden manipular un personat-ge»; un fet que «és un indicadoremocional important perquè voldir que estan creant una cosa queno són i així no els ensenyem agestionar la frustració».

Intolerància a la frustracióTati Cortés explica que «cent mi-nuts seguits totalment concen-trats en una pantalla és molt» i ad-verteix que «a partir dels deu anysja crea una addicció, amb les sevesconseqüències». I aquestes po-den concretar-se en «ansietat pre-matura, una intolerància a la frus-tració que genera agressivitat, ab-sència de límits, que a partir d’arano tolerin les normes, falta de res-pecte als pares i la pèrdua de totsels valors socials i relacionals quehi ha d’haver en una casa»; a més

a més, apunta que «perdre la no-ció del temps –com sol passar enaquestes situacions– pot tenirconseqüències físiques».

Per tal d’intentar evitar exces-sos i problemes posteriors, la psi-copedagoga remarca que «el mésimportant és establir horaris –diürns– i pactes». També plantejarecursos útils com ara «jugar almateix joc a què està enganxat enun altre idioma, perquè si tenendificultats sorgeix el rebuig»; aju-dar els menors a buscar altres ac-tivitats i jocs que no siguin tan ad-dictius; fixar blocs horaris al llargdel dia; racionalitzar els contin-guts i no tenir tecnologia a l’horadels àpats, o oferir «una teràpiaque ajudi el nen a saber per quès’ha viciat, ja que quan ho fan aaquesta edat sol respondre a unbuit emocional». La paradoxad’aquest últim punt és que el con-finament obliga que les teràpiessiguin telemàtiques, així que «eltractament és difícil –reconeix–perquè els estàs dient que no esconnectin».

COVID-19 NOVES TECNOLOGIES I MESURES ECONÒMIQUES

La psicopedagoga Tati Cortés al despatx on treballa a Canàries. DdG

El confinament avança l’edat dels infantsaddictes a la tecnologia i a les pantallesLa psicopedagoga Tati Cortés detecta un augment de les consultes de pares preocupats perquè els fills estan enganxats alsdispositius digitals L’especialista alerta de l’aparició d’ansietat i dels problemes emocionals que amaguen els jocs agressius

Set setmanes després de co-mençar el confinament a casa perla covid-19 i que l’ús de les novestecnologies s’hagi disparat, la Se-cretaria d’Infància, Adolescència iJoventut de la Generalitat ha po-sat en marxa una campanya perpromoure «hàbits sans i responsa-bles» en l’ús dels dispositius mò-bils i de les xarxes socials. L’admi-

nistració s’ha sumat a la prolifera-ció d’anglicismes en l’entorn vir-tual i ha identificat la iniciativaamb l’etiqueta #HeyBrain, totapel·lant a l’ús del cervell.

Crítiques per apuntar a les noiesL’acció compagina dos propòsits:d’una banda, destacar les virtutsde les tecnologies de la informació

i la comunicació i, de l’altra, cons-cienciar els joves de perills coml’addicció o la difusió sense con-sentiment de material amb contin-gut sexual (sexpreading). Ara bé,l’estrena de la campanya ha rebutcrítiques perquè el primer missat-ge s’adreça a les noies, donant perfet que elles han de tenir cura ambles imatges que comparteixen.

El projecte inclou l’emissió defalques de ràdio i en mitjans au-diovisuals, a més de missatges ales xarxes socials adreçades so-bretot a noies i nois de 12 a 16anys, amb el lema «Jo actuo peruna internet conscient. Crea, gau-deix i comparteix». #HeyBrain haarrencat advertint sobre el sex-preading, però en les pròximessetmanes alertarà d’altres riscosassociats com l’addicció al telèfonmòbil i els jocs en línia, «unes ten-dències compulsives i incontrola-des –afirma Infància– que afectenuna part important de la poblacióadolescent». P.T.V. GIRONA

DES DE L’ADMINISTRACIÓ

Campanya per accentuar les virtuts i alertardels perills d’internet i les xarxes socials

XERRADES VIRTUALS

La Universitat de Girona parla deresponsabilitat social en temps de crisi

La Càtedra de Responsabilitat Social de la Universitat de Girona haprogramat un cicle de xerrades virtuals i en directe a través de Facebook,YouTube i del web de la Càtedra que començarà el pròxim dimecres de maig a les de la tarda amb el cardiòleg Ramon Brugada; seguirà eldia amb la mestra i directora de Càritas, Dolors Puigdevall; el ambl’empresari Josep Lagares; el amb la també mestra i coordinadorade l’Institut Català de les Dones a Girona, Fina Surina; el de juny ambel sommelier Josep Roca; el dia del mes vinent amb la gerent de laFundació Ramon Noguera, Pepita Perich, i el amb l’enginyer tècnicindustrial i economista Anton Costas. Es tracta de dialogar sobre res-ponsabilitat civil al voltant de temes com la salut, la pobresa, l’empresa,les violències, la gastronomia, la discapacitat i l’economia. DdG GIRONA

Breus

■ Endesa ofereix recursos inte-ractius per a professors perquè, te-lemàticament, expliquin concep-tes bàsics sobre el sector energè-tic, jocs en línia per conèixer elsdiferents tipus de generadors o vi-sites virtuals a instal·lacions elèc-triques. DdG GIRONA

ENDESA

Recursos educatius telemàtics sobre energia

■ El RACC proposa a famílies idocents que treballin la seguretatviària amb infants i joves de a anys a través del joc virtual «Mou-te bé» Play&Learn (juga i aprèn) imentre duri el confinament. ElRACC afirma que el videojoc ofe-reix continguts pedagògics per-què les criatures aprenguin a des-plaçar-se de forma segura, soste-nible i autònoma, a més de ser unrecurs educatiu en línia a l’abastdels adults. DdG GIRONA

JOC DEL RACC

Aprendre seguretatviària des de casa

■ L’acció solidària «Cap llar sensealiments», impulsada per la Fun-dació ”la Caixa” i CaixaBank, varecaptar un milió d’euros en unmes. Es calcula que el número detrucades i peticions individualsd’ajuda alimentària a les entitatsbenèfiques i als Bancs d’Alimentss’ha multiplicat per quatre, unademanda creixent que ha portatla Fundació ”la Caixa” a duplicarl’aportació amb un milió d’eurosaddicional. DdG GIRONA

CAMPANYA SOLIDÀRIA

Un milió més per a capllar sense aliments

9

Tema del dia

DILLUNS, 4 DE MAIG DE 20208

jamargant - 04/05/2020 09:36 - 46.136.229.122

El grup municipal del PSC vareconèixer ahir que serà «compli-cadíssim» arribar a un acord ambla resta de formacions a l’oposicióper fer una moció de censura al’actual equip de govern, formatper ERC i Avancem, per la gestióque estan realitzant al capdavantde l’Ajuntament. Segons va avan-çar ahir Diari de Girona, els so-cialistes estan negociant aquestamesura amb Junts per Catalunya,l’exregidor de Republicans, Nor-bert Botella -que fins fa poquessetmanes estava a l'equip de go-vern-, la CUP i el PP. De moment,només formarien govern els tresprimers grups, ja que la CUP pre-feriria quedar-se a l’oposició i elPP estaria dubtant sobre quin rolprendre.

«Som conscients que arribar aun acord és complicadíssim peròhi estem treballant», va assegurarl’edil del PSC, Arturo Prades, quiva remarcar que espera poder«avançar» en les negociacionsaquest cap de setmana. Pradestambé va explicar que la seva for-mació es va oferir a fer de «ges-tors» a l’equip de govern -que elsva citar per parlar- però que enca-ra no han rebut resposta. «ERC iAvancem han deixat de gestionarel poble», va criticar el portaveusocialista, qui va matisar que, per

aquest motiu, dimecres van deci-dir denunciar públicament l’estatde «deixadesa» en el qual es trobala localitat.

Per la seva part, JxCat, ambl’exalcalde Jordi Soler al capda-vant, va declinar ahir fer declara-cions sobre aquest tema. Tot això,en un comunicat fet públic ahir,els neoconvergents van criticarque l’equip de govern encara noha convocat el ple extraordinarisol·licitat fa una setmana perl’oposició per pactar mesures des-tinades a pal·liar la «colpidora cri-si» del coronavirus. «Tampoc hanobert cap diàleg amb els regidorsque integren el consistori», va afe-gir la formació.

Respecte a l’equip de govern,l’alcalde, Miquel Bell-lloch, tam-

bé va declinar fer valoracions so-bre aquesta negociació.

Segon intent en dos mesosAquesta és la segona vegada enpoc més de dos mesos que l’ame-naça d’una moció de censura pla-na sobre ERC i Avancem a Calon-ge. A finals de febrer, l’oposició enbloc va reprovar la gestió econò-mica portada a terme per l’equipde govern en un ple extraordinariforçat pel PSC i JxCat després dela dimissió de la regidora d’ERCEster Bonaventura per «motiuspersonals».

En aquella sessió plenària, elsrepublicans ja van acusar els so-cialistes i els neoconvergents d’in-tentar tirar endavant una «mocióde censura encoberta», una acu-sació que tos dos grups munici-pals van negar. En acabar el ple,però, el PSC ja va avançar que sien un futur la gestió no «millora-va» impulsarien una moció de

censura.A tot plegat, s’hi va afegir la

marxa del govern de l’antic regidorde Republicans, Norbert Botella, aprincipis de març. Botella va ser ex-pulsat del partit el febrer passat. Enun comunicat, l’ex de Republicansva assegurar que hi havia «inesta-bilitat, ineficàcia i desconfiançaconstatada» cap a ell i va criticarque se l'havia arraconat a l'hora deprendre decisions. A més, va re-marcar que l’Ajuntament estavafent una «gestió econòmica i depersonal nefasta».

Actualment, l’alcaldia de Ca-longe està en mans de Miquel Bell-Lloch (ERC), que va guanyar leseleccions del maig passat amb cincregidors i va aconseguir apartar delcàrrec Jordi Soler (JxCat), que vaquedar segon amb quatre repre-sentants. ERC va firmar un pactede govern amb Avancem i Repu-blicans. L’equip de govern té setdels regidors municipals.

R.A. CALONGE I SANT ANTONI

El PSC de Calonge reconeix que acordaruna moció de censura serà «complicat»

A finals de febrer PSC i JxCat van forçar un ple per reprovar la gestió del govern. AJ. DE CALONGE

Els socialistes estannegociant la mesuraamb Junts, l’ex deRepublicans, CUP i PPper fer fora del governERC i Avancem

ACN/DdG LA BISBAL D’EMPORDÀ

■L’aigua de l'aixeta de Foixà, Ru-pià, Parlavà i Ultramort ja torna aser apta per al consum. Els veïnsd'aquests pobles del Baix Empor-dà van estar una setmana sensepoder-la fer servir ni per beure niper cuinar, després que el tempo-ral inundés el pou d'abastamentde la mancomunitat. A més, se-gons va informar la concessionà-ria Sorea, al temporal s'hi va su-mar que els treballs de reparacióde la mota del Ter encara no esti-guessin acabats, «fet que va pro-vocat aquesta nova inundació».

Com a solució provisional, So-rea va posar en funcionament unacaptació alternativa. Però l'aiguadel Pou Vell Foixà no era apta peral consum de boca, perquè teniauna concentració de nitrats supe-rior a la permesa. Per això, es vaalertar la població perquè no enbegués. Durant la incidència, vo-luntaris de la Creu Roja van repar-tir ampolles d'aigua als habitantsdels quatre municipis. Per la sevabanda, Sorea va poder accedir di-jous passat al pou que s'haviainundat i ja van aconseguir posar-lo en marxa.

Finalment, ahir, les analítiquesvan concloure que l’aigua es tro-bava dins els valors paramètricsde nitrats, terbolesa i microbiolo-gia. I després de rebre el vistiplaude l'autoritat sanitària, Sorea vaaixecar la restricció.

L’aigua de l’aixetade Foixà, Rupià,Parlavà iUltramort jatorna a ser aptaper al consum

El temporal va inundar elpou d’abastament de lamancomunitat fa una setmanai calia eliminar la terbolesa

La dona de anys que va des-aparèixer dimecres al migdia a lesPlanes d’Hostoles va ser localitza-da ahir a la tarda en bon estat desalut. Segons van informar elsBombers de la Generalitat, ladona va ser localitzada cap a dosquarts de sis de la tarda als Hosta-lets d’en Bas i va ser traslladada al'hospital d'Olot per fer-li un reco-

neixement mèdic. El dispositiu de recerca es va

activar ahir cap a tres quarts de sisde la tarda i els Bombers van acti-var l’helicòpter i set dotacions terrestre. El control operatiu es vasituar prop del mas Farnós i s’hivan afegir tres patrulles dels Mos-sos d’Esquadra i el grup caní. Eldispositiu va seguir ahir per lazona on viu, el bosc de la Canova,però també per indrets com el car-ril bici fins a Amer i fins a Sant Fe-liu de Pallerols. Hi van participarun helicòpter, onze dotacions deBombers, efectius de ProteccióCivil, Mossos i un grup de volun-taris, així com dos gossos.

Segons va informar Olot Tele-visió, finalment, la dona va ser lo-calitzada als Hostalets d’en Bas. Elmitjà explica que la senyora de anys havia caigut dins una fossa

de fang en un paratge proper a lalocalitat, molt a prop de la carre-tera de Coll de Condreu, i va sertrobada per un pagès que anava avigilar el seu ramat i que el va tro-bar agrupat a l’entorn de la fossa.

Cap a les sis de la tard van arri-bar efectius del SEM, que vanatendre la dona, que es trobavaconscient i responia a les pregun-tes formulades.

ACN/DdG LES PLANES D’HOSTOLES

Troben viva la dona de 70 anysdesapareguda a les Planes

El control operatiu es va situar a prop de Mas Farnós. BOMBERS

Comarques

Diari de GironaDIVENDRES, 1 DE MAIG DE 202018

La dona va sertrobada en bonestat de salut i vaser traslladada a l’hospital d’Olotper fer-li unreconeixement

Un pagès la va trobar a dinsuna fossa plena de fang, onhavia caigut, molt a prop dels Hostalets d’en Bas

jamargant - 03/05/2020 12:02 - 46.136.229.122

PILI TURON GIRONA

■ Lloret de Mar és un dels tresmunicipis catalans amb la rendaper habitant més baixa de Cata-lunya: . euros, . per sotade la mitjana catalana, que l’últi-ma actualització de l’Institut d’Es-tadística de Catalunya (Idescat)situa en .. Dels munici-pis de més de . habitants i ca-pitals de comarca, tenen ren-des per persona superiors aaquesta xifra, entre els quals no-més hi ha Girona.

Tot i que hi ha hagut un aug-ment generalitzat en gairebé totesles comarques catalanes –d’un, el respecte de l’any an-terior–, el creixement manté lesdiferències entre les del litoral gi-roní i les d’interior, amb avantatgeper a aquestes últimes. Així, larenda bruta disponible per a les

famílies de l’Empordà i de la Selvacontinua essent inferior a la de laresta de Girona, on el Ripollès, laGarrotxa i el Gironès registren elsvalors més alts.

De fet, el Gironès destaca en elconjunt de Catalunya com l’àreaon el sou representa el gruix delsingressos que entren en una casa,ja que és així en el , dels ca-sos, quan la mitjana catalana ésdel ,; el rànquing continuaamb el Tarragonès (,), el BaixLlobregat (,) i el Vallès Occi-dental (,). Celrà sobresurt alGironès i a Catalunya, perquè ésel segon poble on la remuneraciósalarial té més pes en la renda:equival al , –el primer ésGuissona, amb un ,. Segonsl’informe que l’Idescat acaba defer públics, els sous són l’elementprincipal en les rendes familiarsde totes les comarques.

Li segueixen les rendes empre-sarials i professionals, així com al-tres ingressos provinents de l’ex-cedent brut d’explotació, que su-posen el , dels ingressos aCatalunya, una mitjana que laCerdanya supera amb escreix iarriba al ,. Si es posa el focusen els municipis, Castelló d’Em-púries i l’Escala s’imposen ambels tants per cent d’excedent brutd’explotació més elevats de Cata-lunya: un , i un ,, respec-tivament; seguits de Castell-Platjad’Aro, amb un ,, i Santa Cris-tina d’Aro, amb un .

Les prestacions socials s’erigei-xen com la tercera font d’ingres-sos, amb una proporció del ,.Encara que l’índex més elevat delpaís es dona al Berguedà, amb un,, el Ripollès també supera lamitjana sobradament, situant-seen el , –a la capital, Ripoll,puja fins al ,–; després es tro-ben Sant Hilari Sacalm (,),Anglès (,), Salt (,) i Olot(,). En aquest paràmetre, i ambun ,, la Cerdanya té un delsdos percentatges comarcals mésbaixos de Catalunya.

Lloret és un delsmunicipis catalansamb la renda mésbaixa per habitantGirona és l’única població gran que supera lamitjana catalana, al costat de 60 més d’altrespunts del Principat, on hi ha hagut un augmentgeneral Les rendes familiars a les comarquesde costa continuen per sota de la resta i les mésaltes es donen al Ripollès, la Garrotxa i el Gironès

GIRONA

17,4Dada en milers d’euros

Índex: 100,9 (sobre 100)

El municipi granamb més rendaper habitant de la província

Lloret de Mar

11,5Dada en milers d’euros

Índex: 66,7 (sobre 100)

La població granamb menys rendaper habitant de la demarcació GIRONA

Per habitant 17,4Índex Catalunya 100,9Total municipi 1.688.361RIPOLL Per habitant 16,9Índex Catalunya 98,1Total municipi 178.471OLOTPer habitant 16,2Índex Catalunya 94,3Total municipi 546.737BANYOLESPer habitant 16,0Índex Catalunya 93,2Total municipi 311.111CASSÀ DE LA SELVAPer habitant 16,0Índex Catalunya 93,2Total municipi 161.178CALDES DE MALAVELLAPer habitant 16,1Índex Catalunya 93,4Total municipi 117.298CELRÀPer habitant 15,0Índex Catalunya 87,4Total municipi 78.961VILAFANTPer habitant 15,7Índex Catalunya 91,5Total municipi 83.756LLAGOSTERAPer habitant 14,8Índex Catalunya 86,0Total municipi 119.255SANT HILARI SACALMPer habitant 15,0Índex Catalunya 87,2Total municipi 82.602SILSPer habitant 15,1Índex Catalunya 87,7Total municipi 88.336VIDRERESPer habitant 14,9Índex Catalunya 86,6Total municipi 113.057

SANTA COLOMA DE FARNERSPer habitant 15,2Índex Catalunya 88,2Total municipi 192.607ANGLÈSPer habitant 14,7Índex Catalunya 85,6Total municipi 79.861SANTA CRISTINA D’AROPer habitant 15,1Índex Catalunya 87,9Total municipi 77.386LLANÇÀPer habitant 15,0Índex Catalunya 87,0Total municipi 70.567ARBÚCIESPer habitant 13,9Índex Catalunya 80,6Total municipi 88.468CALONGEPer habitant 14,0Índex Catalunya 81,5Total municipi 149.695SANT FELIU DE GUÍXOLSPer habitant 14,4Índex Catalunya 83,4Total municipi 307.516BLANESPer habitant 14,1Índex Catalunya 81,7Total municipi 537.378MAÇANET DE LA SELVAPer habitant 13,9Índex Catalunya 8071Total municipi 94.003TORROELLA DE MONTGRÍPer habitant 13,6Índex Catalunya 79,2Total municipi 154.480TOSSA DE MAR Per habitant 13,4Índex Catalunya 78,1Total municipi 73.716FIGUERESPer habitant 13,1Índex Catalunya 75,9Total municipi 588.678PUIGCERDÀPer habitant 13,1Índex Catalunya 76,0Total municipi 116.421

LA BISBAL D’EMPORDÀPer habitant 13,6Índex Catalunya 78,8Total municipi 144.324PALAFRUGELLPer habitant 12,8Índex Catalunya 74,3Total municipi 286.675PALAMÓSPer habitant 15,0Índex Catalunya 87,1Total municipi 262.740CASTELL-PLATJA D’AROPer habitant 13,0Índex Catalunya 75,7Total municipi 135.734L’ESCALAPer habitant 15,8Índex Catalunya 91,7Total municipi 160.357ROSESPer habitant 12,5Índex Catalunya 72,7Total municipi 235.257SALTPer habitant 11,8Índex Catalunya 68,5Total municipi 347.594CASTELLÓ D’EMPÚRIESPer habitant 11,9Índex Catalunya 69,3Total municipi 125.806LLORET DE MARPer habitant 11,5Índex Catalunya 66,7Total municipi 419.679

La rendafamiliardisponible brutaLA MITJANA PER HABITANTA CATALUNYA ÉS DE 17,2Dades en milers d’euros i posiciórespecte a l’índex català (=100)

Comparativaper capitals

BARCELONAPER HABITANT 21,0ÍNDEXCATALUNYA 122,1

GIRONAPER HABITANT 17,4ÍNDEXCATALUNYA 100,9

TARRAGONAPER HABITANT 15,9ÍNDEXCATALUNYA 92,4

LLEIDAPER HABITANT 16,0ÍNDEXCATALUNYA 92,9

Diari de GironaDIVENDRES, 1 DE MAIG DE 202016

COMARQUES comarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 03/05/2020 12:02 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE MAIG DEL 20208 | Nacional |

Amb milers d’ulls posatsen el calendari, les fases iles mesures personals, so-cials i econòmiques queacompanyen la desescala-da del govern espanyol, lapandèmia del coronavirusi el confinament han do-nat més força a les reivin-dicacions sindicals delsdarrers anys. La crisi a ni-vell mundial accelera lesdemandes per fer front alsefectes de la Covid-19 quepassen per prioritzar Sa-lut, treball i justícia social,que és el lema d’enguanyper commemorar el Pri-mer de Maig a Catalunya,el dia internacional delstreballadors, i que es com-pleta amb la frase La prio-ritat és la vida.

Els sindicats majorita-ris, CCOO i UGT, convo-quen concentracions uni-tàries que no seran lesmultitudinàries físiques,sinó que centralitzen a lesxarxes socials, com ho fanaltres sindicats com la In-tersindical-CSC. Reivindi-quen un canvi de paradig-ma de manera col·lectivaper “posar fi a un sistemainjust, inútil i cruel”, expli-cava telemàticament el se-cretari general de CCOO,Javier Pacheco, en l’as-semblea virtual de dele-gats d’aquest dimecres.

D’altres, com la Inter-sindical Alternativa de Ca-talunya (IAC) i Lluita In-ternacionalista, volien fera la plaça de Sant Jaumeuna concentració de 50persones censurant ques’utilitzi “l’estat d’alarmacom a excusa per a treurecapacitat d’acció als sindi-cats”, però el Ministeri del’Interior la va prohibir.

Amb una taxa d’aturque creix a nivells del2013 el primer trimestre ivorejant els 100.000 expe-dients de regulació tempo-ral d’ocupació (ERTO), lesclàssiques demandes perderogar la reforma laborals’hi afegeixen amb “urgèn-cia” la necessitat d’execu-tar un pla de “reindustria-lització” del teixit produc-

tiu per garantir béns bà-sics que no depenguin degrans plataformes exter-nes que han prioritzat lamà d’obra barata. Consi-deren que aquest modelpotenciat amb la globalit-zació “ha sigut un fracàs”deixant sense abastimentels serveis públics, coms’ha vist amb el materialsanitari.

En el pacte nacionalque proposen a patronals igovern, un dels punts fo-namentals serà la necessi-tat d’impulsar una refor-ma del model impositiuaplicat els darrers deuanys de crisi que ha benefi-ciat les empreses amb gua-nys amb rebaixes de mésd’un 15% de l’impost de so-cietats. Segons CCOO s’in-gressen 70.000 milionsmenys que la resta de pa-ïsos de la UE, el que signifi-ca reduir en dos punts lacapacitat de recaptació.Uns diners que veuen bà-

sics per a la recuperaciópública dels sectors educa-tiu, sanitari o sociosanita-ri, exemplificant-ho ambel de les residències perposar fi a “la mercantilit-zació de les cures a la gentgran”, diu Pacheco.

A les administracions,també a l’europea, els dei-xen clar que “aquesta ve-gada els treballadors nopagaran la crisi” i els exi-geixen que injectin liquidi-tat a les empreses i, en elcas de Generalitat i governespanyol, que “coordininles ajudes” a la gent senseingressos “en una única fi-nestreta”, explicava el se-cretari general de la UGT,Camil Ros. Hi afegia ques’hauria d’aprovar imme-diatament l’ingrés mínimvital de l’Estat i que la ren-da garantida de ciutada-nia fos “efectiva”. El go-vern català va aprovar di-marts el reglament de lallei del 2017 i assegura que

des de l’1 d’abril la presta-ció ha entrat en la quarta iúltima fase d’implantacióamb un increment de laquantia fins al 100% del’indicador de renda de su-ficiència (IRSC). Actual-ment 127.711 personesse’n beneficien.

En moltes de les reivin-dicacions hi coincideix LaIntersindical-CSC, mal-grat ser crítics amb el pa-per que han desenvolupatels sindicats tradicionals.El secretari general, Car-les Sastre, deia en una xer-rada que el capitalisme ex-cloent entri en crisi, peròque es poden trobar for-mes de producció més res-pectuoses amb el mediambient i els recursos na-turals. Com a essencialsen la negociació a Catalu-nya, creu que s’han d’“afi-nar instruments de regu-lació i control a les empre-ses” com la Inspecció deTreball, jutjats socials o sa-lut i prevenció de riscos. ■

Un Primer de Maig de clamvirtual per un canvi de model

Jordi AlemanyBARCELONA

a Els sindicats es mobilitzen avui virtualment i reclamen la reindustrialització del país i reformesfiscals per enfortir serveis públics a Exigeixen als governs coordinació i no deixar ningú sense ajudes

Les gairebé set setmanes quefa que dura l’estat d’alarmaper la pandèmia han suposatper als sindicats un volum defeina, com també ha passaten associacions empresa-rials, patronals o gremis, perposar alguns exemples, queha sobrepassat l’estricta-ment destinada als afiliats.En el manifest conjunt delsdos principals sindicats pelPrimer de Maig reivindiquenel seu paper i la responsabili-tat que tenen “com a agentssocials al servei de la ciutada-nia”. També fan una crida alssindicats d’arreu del món pertreballar conjuntament per-què els treballadors “no vo-lem pagar de nou la facturade la crisi econòmica”.

CCOO mostrava en l’as-semblea de dimecres que ha-via atès des del 13 de marçfins al 20 d’abril 700.000 per-

Aquesta imatge de la manifestació massiva de l’any passat a Barcelona no es repetirà pel confinament ■ JOSEP LOSADA

sones i assessorament indivi-dual i gratuït a través de15.616 consultes telefòniquesi 9.027 en línia, intervenint enqüestions de salut laboral a722 empreses.

Des de la Intersindical-CSC, amb menys estructura,també admetien que estanfent hores extraordinàriesper atendre totes les consul-tes que els arriben en un paíson l’afiliació sindical “arribanomés al 12%” de la poblaciói on calculen que falten entre60.000 i 70.000 delegats ales empreses, explica NúriaFerrandis, secretaria de coor-dinació interna. Això provocaque moltes empreses en si-tuacions com aquesta “tirinpel dret”. Ferrandis lamentaque les normatives d’acciósindical, que són del 1978,afavoreixin els pactes cap alssindicats majoritaris que, tot i

no tenir representació a lesempreses, ho “negocien juntamb les patronals i afavorei-xen els interessos de les em-preses.

Però si bé les consulteshan augmentat als sindicats,paradoxalment la direcció i elcomitè de la UGT van tancardimecres un acord sobre unERTO per causes objectivesque afectarà 119 personesd’una total de 244 treballa-dors,i que es prolongarà finsa final de juny. No afectarà,però, els treballadors que do-nen resposta a les consultessobre la Covid-19. La Confe-deració General de Treballa-dors (CGT) va denunciar aInspecció de Treball aquestERTO per “frau a la SeguretatSocial” en considerar que noes pot al·legar una baixadad’ingressos ni d’activitat pelcoronavirus.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’organització sindical, l’aposta contra la crisi

700.000persones ha atès CCOO del13 de març al 20 d’abril pertemes derivats de la Covid-19.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

70.000delegats són la representa-ció sindical que falta a les em-preses catalanes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

Els efectes del coronavirus

26 | Comarques Gironines | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE MAIG DEL 2020

Els efectes del coronavirus

Fins a 1.309 gironins par-ticiparan en un estudi quees du a terme a tot l’Estatper conèixer com ha afec-tat la Covid-19 la població,a quins perfils de personesha afectat més i a quins notant. Els participants hanestat escollits a l’atzar i te-nen edats i característi-ques diverses. Les mostresi la informació aniran acàrrec de professionalsd’atenció primària. L’estu-di es farà en tres onadesfins al 21 de juny. Ara jas’estan fent trucades i di-mecres es van començar avisitar les primeres perso-nes que participaran enl’estudi. Les persones se-leccionades reben la truca-da de Salut i no han de do-nar cap dada personal. Lla-vors, han d’anar al CAPque els pertoca; però, encas de no poder-s’hi des-plaçar, es concertarà unavisita a domicili. En capcas es visitarà sense previavís.

A tot Catalunya, es fa-ran anàlisis de sang i testsde salut a 9.928 personesde 3.409 unitats familiars.

A Sant Julià de RamisAixí, per exemple, el CAPde Sarrià de Ter va infor-mar l’Ajuntament de SantJulià de Ramis que a 22 fa-mílies del municipi, esco-

llides aleatòriament, se’lstrucarà per si volen parti-cipar, de manera voluntà-ria, en l’estudi de seropre-valença que el ministeridu a terme en l’àmbit esta-tal. Segons va explicar l’al-calde de Sant Julià, MarcPuigtió, l’estudi dura sissetmanes i consisteix enun test de la Covid-19,unes anàlisis i la relaciódels símptomes que s’hantingut en aquest període.En l’estudi també partici-paran, per exemple, famí-lies del barri del Pont Ma-jor de Girona. “Estic con-tent que s’hagi triat SantJulià de Ramis; ens serviràper conèixer millor l’estatde la nostra població arrande la pandèmia, però tam-bé per contribuir a supe-rar aquest malson”, vadestacar l’alcalde, MarcPuigtió.

Termòmetres d’infraroigsA partir de dilluns, als tre-balladors municipals se’lsmesurarà la temperaturacorporal amb un termò-metre d’infraroigs col·lo-cat a l’entrada del consis-tori com a mesura de pre-venció. Es tindrà així unregistre setmanal de latemperatura dels em-pleats. S’han compratquatre termòmetres ques’instal·laran en diferentsequipaments municipalsen funció de la seva ober-tura. ■

Fins a 1.309gironins en unestudi estatal

U.C. /G.B.R.SANT JULIÀ DE RAMIS

a Hi participen, entre d’altres, fins a22 famílies de Sant Julià de Ramis

El Departament de Salutde la Generalitat va infor-mar ahir que, d’ençà queva començar l’epidèmia, ala regió sanitària de Giro-na hi ha hagut 5.271 casosde coronavirus confir-mats mitjançant una pro-va diagnòstica (test ràpido PCR). El nombre de de-funcions que s’han hagut

de lamentar ha estat finsara de 613 (438 positius i175 sospitosos). Ahir, laxifra d’èxitus es va incre-mentar en 7 casos respec-te a dimecres, quan ascen-dien a 606. A banda d’això,a la regió sanitària de Giro-na hi havia ahir 482 perso-nes hospitalitzades, 52 deles quals en estat greu. Eldia abans, el total d’ingres-sats era de 493 i, d’aquests,59 de gravetat. ■

G.P.GIRONA

Set morts més perCovid a la demarcació

L’Ajuntament de Gironaha deixat d’ingressar unssis milions d’euros fins araa causa de la crisi de la Co-vid-19, a la qual, a més, hahagut de destinar 1,2 mi-lions que no tenia previs-tos. La regidora d’Hisenda,Maria Àngels Planas, vaconcretar ahir que enl’apartat d’impostos s’handeixat d’ingressar uns 1,5milions (787.000 de plus-vàlues, 600.000 dels ICIO i100.000 de noves altesd’IBI), mentre que en leszones blaves i verdesd’aparcament la pèrduad’ingressos previstos ésfins ara d’uns 600.000 eu-ros; en les quotes de les es-coles bressol, de 421.000, ien ocupació de la via públi-ca de les terrasses, de176.000. Pel que fa a lesdespeses, Planas va deta-llar que 870.000 euros ha-vien anat a serveis socials,sobretot en ajuts directes ales famílies (targetes mo-neder) i en mesures per acol·lectius vulnerables,com ara l’obertura delpavelló de Palau per alssensesostre.

Tant Planas com Madre-nas van exigir al govern es-tatal que flexibilitzi les nor-mes d’estabilitat financera,

“que no tenen cap sentitara”, i els permeti aquestany tenir dèficit i endeutar-se. Van subratllar que el deGirona és un ajuntamentsanejat –té un 36% de deu-te– i que si els ajuts no arri-ben d’altres administra-cions estan “disposats” aendeutar-se i assumir-hoells. Una de les mesures quedemanen és poder usar totel superàvit de l’any passat(4 milions) i que no s’hagide destinar a reduir deute.També reclamen que elsbancs els concedeixin crè-dits a interès zero. “No ésl’hora de fer beneficis ambaixò”, va dir Madrenas. ■

La pandèmia deixa per araun impacte de 7,2 milions al’Ajuntament de Gironaa El consistori, que calcula que ha deixat d’ingressar sis milions i n’ha hagut degastar 1,2 fins ara, demana a l’Estat que els permeti tenir dèficit i endeutar-se

Lurdes ArtigasGIRONA

L’alcaldessa de Girona, MartaMadrenas, va avançar que elconsistori està treballant en“mesures ambicioses” de ca-ra al desconfinament quecomportaran “la reducció dela mobilitat motoritzada” a laciutat ja que s’ampliaran leszones d’ús per a vianants–com ara els passos zebra–per tal d’esponjar els carrersmés transitats de la ciutat igarantir que s’hi puguin man-tenir les distàncies de segu-retat. També es prioritzaranles bicicletes. Madrenas va

Madrenas i Planas, durant la roda de premsa d’ahir ■ AJUNTAMENT DE GIRONA

subratllar que les mesuresencaixen amb l’aposta per lamobilitat sostenible del con-sistori, però que “ara, a més,és també qüestió de salut”.També va deixar clar que al-gunes mesures “es queda-ran” després de la pandèmia.

També respecte al des-confinament i al fet que LaMoncloa hagi acceptat posarfranges horàries, l’alcaldessava reclamar que siguin elsajuntaments qui les establei-xin en funció de la seva reali-tat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Més espai per als vianants

Els autònoms, les socie-tats i els professionals es-tablerts a Olot que no hanfacturat perquè han paratl’activitat arran de l’estatd’alarma podran accedir auna ajuda de l’Ajuntamentde fins a 500 euros, que espreveu fer efectiva al mes

de juny. Els diners provin-dran d’un fons econòmic isocial de 500.000 eurosaprovat ahir pel consistoriper unanimitat, en un pleextraordinari.

Al vessant econòmic licorresponen 205.000 eu-ros i la resta es destinarà ales necessitats que vagi de-tectant el Consorci d’Ac-ció Social. Aquests recur-

sos són els primers d’unasèrie de partides quel’Ajuntament olotí pensadestinar en els pròximsmesos a pal·liar els efectesdel confinament. D’altrabanda, l’ajuda econòmicamunicipal serà compati-ble amb les que facilitaranla Generalitat i l’Estat, varecalcar el regidor de Pro-moció Econòmica, Esta-

nis Vayreda.

Uns 400 afectatsPer tal de tramitar l’ajudamunicipal, ahir el consis-tori va aprovar la corres-ponent convocatòria desubvencions. Es calculaque inicialment s’hi podenacollir més de 400 afec-tats. Per crear aquest fonseconòmic i social de500.000 euros s’ha hagutde recórrer, d’una banda,al romanent de tresoreria(superàvit) dels comptesmunicipals de l’any passati, d’una altra, a unes modi-ficacions del pressupostvigent. ■

Olot destina 500.000euros contra la crisiR. EstébanOLOT

Diari de Girona

NINA SALÓ GIRONA

■ L’Ajuntament de Girona inten-sifica la desinfecció dels carrers detots els barris de la ciutat. Diversosequips formats per un vehicle ne-tejador i personal amb un atomit-zador, recorreran els carrers apli-cant-hi una solució desinfectantd’aigua i lleixiu amb dilució del,, que resulta innòcua per a lespersones.

Per poder dur a terme aquestestasques de desinfecció, l’empresaGirona +Neta ha reorganitzat elsgrups reduint els efectius destinatsa la neteja coordinada d’escom-brada manual i mecànica entresetmana, mentre que el cap de set-mana hi tornarà a treballar la tota-litat del personal previst per dur aterme aquesta tasca.

D’altra banda, durant el diad’ahir, el consistori va comptaramb el suport de l’empresa Cons-truccions Rubau, qui va oferir gra-tuïtament els seus canons aerone-bulitzadors per dur a terme tas-ques de desinfecció als espais pú-blics de diverses ciutats catalanes,i la primera a rebre aquesta ajudava ser Girona. Aquesta iniciativade la constructora gironina va aju-dar a agilitzar la desinfecció d’al-guns dels carrers més transitats dela ciutat, com la plaça de Catalu -nya o el carrer Barcelona. Enaquest cas, la neteja es va realitzarpolvoritzant una solució diluïdade lleixiu al , des d’un camió.

En els espais propers a edificisconcorreguts, la neteja es mantin-

drà com fins ara. El servei de netejaactuarà diàriament a l’entorn deles comissaries de la Policia Mu-nicipal i dels Mossos, dels centressanitaris i de les farmàcies, mentreque els voluntaris de Protecció Ci-vil desinfectaran l’entorn de les re-sidencies geriàtriques.

El sistema d’aeronebulitzacióEl sistema que ha posat a disposi-ció dels ajuntaments el Grup Ru-bau ofereix una desinfecció siste-

màtica i completa de tot tipus devies i espais, tant interiors com ex-teriors, inclús transports públics.

L’aeronebulització s'aconse-gueix mitjançant canons nebulit-zadors. Aquests canons generenuna boirina de mil milions de mi-crogotes d’una dissolució desin-fectant, que es comporta com ungas i arriba a totes les zones garan-tint la desinfecció de racons i zo-nes que serien inaccessibles mit-jançant el sistema tradicional de

neteja mecànic. Amb la nebulització s'aconse-

gueix desinfectar ràpidament iamb garanties superfícies quetoca molta gent, no només pel quefa a terra, sinó també en altura.Tanmateix, també destaca el granrendiment d’aquest sistema de de-sinfecció, ja que redueix el con-sum de la dissolució en vega-des, un fet que augmenta els ren-diments de l'actuació i la fa me-diambientalment responsable.

Girona intensifica la desinfecciódels carrers de tots els barrisConstruccions Rubau ofereix els seus canons aeronebulitzadors per dur a terme les tasquesGirona+Neta reorganitza els equips de neteja reduint els efectius destinats a l’escombrada

Breus

■ La Fira de la Rosa, que s’haviade celebrar el cap de setmana del i de maig, s’anul·la finalmentamb motiu de la pandèmia de lacovid-, tot i que algunes de lesseves activitats es reprogramaranmés endavant. Aquesta reprogra-mació inclourà també diferentscampanyes i activitats de dinamit-zació econòmica que es duran aterme durant el segon semestre del’any. DdG ROSES

ROSES

Suspesa la Firade la Rosa 2020,prevista per al maig

■ L’Ajuntament de Sarrià es vareunir ahir telemàticament ambamb les diferents entitats i empre-ses que ofereixen casals d'estiu almunicipi, per tal de treballar con-juntament i poder oferir casalsd'estiu amb les majors garantiesde seguretat. DdG SARRIÀ

SARRIÀ DE TER

Reunió informativaper als casals d’estiu

■L’àrea de promoció econòmicai desenvolupament local del’Ajuntament de Celrà ha fet un ví-deo per animar la ciutadania acomprar al comerç local. En el ví-deo han volgut destacar les quali-tats del comerç local, de proximi-tat. D’altra banda, ha convidat lesempreses a contestar una en-questa per conèixer les afecta-cions i analitzar les millors mesu-res a prendre. DdG CELRÀ

CELRÀ

Iniciativa per impul-sar el comerç local

Usuaris del Grup Rubau duent a terme les tasques de desinfecció a Girona, ahir. CONSTRUCCIONS RUBAU

jamargant - 29/04/2020 09:31 - 46.136.229.122

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMECRES, 29 D’ABRIL DEL 2020

Els efectes del coronavirus

1180

44-1

2277

81Q

L’acció solidària Cap llarsense aliments, impulsa-da per la Fundació La Cai-xa i CaixaBank, ja ha re-captat un milió d’eurosdes del seu inici, l’1 d’abril;mentrestant, el nombrede trucades i peticions in-dividuals d’ajuda alimen-tària a les entitats benèfi-ques i als bancs d’alimentss’ha multiplicat per qua-tre. Com a resposta a la de-manda creixent, i a la bo-na acollida de l’acció soli-dària, la Fundació La Cai-xa ha decidit duplicar l’a-portació amb un miliód’euros addicional. Aixòsumarà un total de dos mi-lions d’euros, que es distri-buiran entre els 54 bancsd’aliments associats a laFederació Espanyola deBancs d’Aliments.

L’objectiu de la campa-nya a favor dels bancs d’a-liments és respondre, demanera excepcional, a l’e-mergència social derivadade la crisi sanitària, a mésde cobrir la demanda habi-tualment atesa per mitjàde les seves campanyespresencials, que s’han vistafectades per la situacióactual. “Ara mateix, lanostra responsabilitatmés gran és intentar que

ningú no quedi enrere. I,en aquest punt de l’emer-gència social i sanitària,tots hem de vetllar perquèles famílies més vulnera-bles tinguin cobertes lesnecessitats bàsiques. Peraixò volem duplicar la res-posta exemplar i generosade la ciutadania i incenti-var la seva col·laboració, ihi aportarem un miliód’euros més”, ha dit el pre-sident de la Fundació Ban-cària La Caixa, Isidre Fai-né.

Fins ara, més de 16.000donants ja s’han unit a lacampanya fent una apor-tació econòmica a travésdels canals operatius deCaixaBank, per Bizum al

número 38014, enviantun SMS amb la paraulaAliments al 38014 o al webwww.capllarsenseali-ments.org, on la campa-nya encara és oberta.

Compromeses amb l’ac-ció, milers de personess’han sumat a la repercus-sió del moviment #Cap-LlarSenseAliments. Entreaquestes, hi ha celebritatscom ara l’actor AntonioBanderas i el xef FerranAdrià, que han contribuïta donar visibilitat a la ini-ciativa a les xarxes socialsdestacant el compromísdels bancs d’aliments.

El 2019 s’estima queaquestes entitats vanatendre 1,1 milions de pe-

ticions repartint 144,5milions de quilos de men-jar, en col·laboració ambmés de 7.300 institucionsbenèfiques.

Amb una aportació detan sols dos euros, elsbancs d’aliments podenproporcionar els alimentsbàsics per a una personadurant un dia sencer i,amb una contribució de20 euros, una família peti-ta es manté tota una set-mana. En aquests mo-ments, els bancs han d’a-provisionar els estocs ambels aliments més bàsics iamb productes infantils,com ara la llet, atès que en-tre els usuaris hi ha41.000 lactants. ■

RedaccióBARCELONA

Dos milions d’euros per alBanc dels Aliments gràciesa la campanya de La Caixaa ‘Cap llar sense aliments’, de la Fundació La Caixa i CaixaBank, n’ha recaptatun i la primera entitat en dona un altre a La demanda es multiplica per quatre

Productes de la campanya ‘Cap llar sense aliments’, de la Fundació La Caixa i CaixaBank ■ EPA

JxCat, ERC i els comunsproposaran la setmanaque ve en la reunió de lajunta de portaveus quel’odre del dia del ple, queahir van decidir que es faciel 21 de maig, incloguipunts relacionats nomésamb el coronavirus. Men-tre resta pendent la deci-sió, sí que van acordar ques’hi votarà la convalidacióde tres decrets de govern,que hi haurà sessió de con-trol a l’executiu català ique es podria llegir una de-claració institucional ensuport als treballadors sa-nitaris que estan acordantels grups.

En la reunió d’ahir es va

tractar la possibilitat queel president de la Generali-tat, Quim Torra, compare-gui per informar del no-menament de Bernat Solécom a conseller d’AccióExterior.

D’altra banda, en la reu-nió de la mesa i de la mesaampliada van acordar des-tinar per transferència elsdos milions d’euros del ro-manent del pressupost del2019 per a centres de re-cerca públics, atenció pri-mària, hospitals de l’Insti-tut Català de la Salut (ICS)i consorcis sanitaris total-ment públics, i també esva acordar convocar unanova comissió d’investiga-ció de l’accident a la petro-química de Tarragona delgener passat. ■

Volen el ple del 21de maig exclusiuper a la pandèmia

RedaccióBARCELONA

a JxCat, ERC i els comuns proposeneliminar altres temes de l’ordre del dia

L’últim ple del Parlament, en què es va aprovar elpressupost, el 25 d’abril passat ■ EFE