Edita CRISTIANISME I JUSTÍCIA · José Ignacio González Faus. Membre de l’Àrea Teològica de...

La totalitat daquest llibre, tant el contingut com el disseny estan sotmesos sota llicncia que podeu consultar a la xarxa a

Edita CRISTIANISME I JUSTCIA Roger de Llria, 13 - 08010 Barcelona93 317 23 38 - [email protected] www.cristianismeijusticia.net ISSN: 2014-6485

Edici: Santi Torres i RocaginTraducci del text: Montserrat Camps Disseny coberta: Jordi Pascual Morant Disseny i maquetaci interior: Pilar Rubio TugasMaig del 2018
http://cat.creativecommons.org/llicencia/http://www.cristianismeijusticia.net

ECONOMISTES PROFETES BREU ANTOLOGIA ECONMICA

Selecci i comentaris Jos Ignacio Gonzlez Faus

SUMARI

05 INTRODUCCI

07 POBRESA I DIFERNCIES ENTRE ELS SSERS HUMANS

10 CONSUMISME

13 EL MITE DEL MERCAT LLIURE I AUTOREGULAT

18 EL NOSTRE SISTEMA

25 FINANCIARITZACI DE LECONOMIA

28 LECONOMIA QUE SENSENYA

31 JUDICIS TICS

36 APNDIX. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

Jos Ignacio Gonzlez Faus

Membre de lrea Teolgica de Cristianisme i Justcia. Entre les seves obres, cal esmentar La humanidad nueva. Ensayo de cristologa (10a ed. 2016); Acceso a Jess (10a ed. 2018) o Pro-yecto de hermano, Visin creyente del hombre (3a ed. 2000). Els seus darrers llibres sn: El rostro humano de Dios (3a ed. 2015), Otro mundo es posible desde Jess (2009), Herejas del catolicis-mo actual (2013), Confo. Comentario al Credo cristiano (2014) i El capital contra el siglo XXI? Comentario teolgico al libro de Thomas Piketty (2a ed. 2015). Escriu habitualment al diari La Vanguardia. Autor de nombrosos quaderns de Cristianisme i Justcia.

Per saber-ne ms: enlla

Economistes profetes

5

INTRODUCCI

Aquesta antologia vol ser, en primer lloc, una vindicaci dels economistes: contra ells sha dit que noms serveixen per explicar per qu van fallar les pre-diccions optimistes que havien fet; recordem el diagnstic de salut excellent de Lehman Brothers, dos dies abans que fes fallida, fet que alguns situen a lorigen de la crisi del 2008. I quan llegim la Declaraci universal dels Drets Humans, fa la impressi que els economistes professen ms aviat una declaraci universal dels drets dels diners.

Per aquesta caricatura no s tota la veritat. s cert que tot sistema de po-der t els seus sacerdots i que el sacerdoci s una de les fonts ms grans de corrupci: per alguna cosa el cristianisme professa que noms hi ha un sol sacerdoci etern i universal, que s el de Jesucrist. Per la realitat s que tamb hi ha grans economistes enemics del sistema, en qu tamb es compleix una dita de Jess: que els profetes sn mal rebuts a la seva terra. Hi ha economistes que afirmen que la tasca de leconomia s estudiar les causes i el remei de les desigualtats entre els homes. Algun dels autors citats aqu s fins i tot defensor del nostre sistema econmic com el menys dolent; per t lhonradesa de reco-nixer la seva malaltia, nic cam de guarir-la, si s que es pot guarir. En segon lloc, aquesta antologia vol ser un primer crit, donat des de la meva fe cristiana. Com a cristi que intento ser, crec firmament que les vctimes i els descartats daquesta histria sn els preferits de Du i que una vida cristiana noms ho s si senfoca al servei daquesta preferncia. Du no necessita cap ms culte nos-tre. A Du se lha de servir com Ell vol ser servit, no com ens sembli a nosaltres. Per aix, des que vaig comenar a ensenyar cristologia, he arribat a la conclusi que all que Jess anomenava el regne de Du (i que s el regne de la llibertat de fills i la igualtat de germans) t molt a veure amb leconomia perqu t molt a veure amb la igualtat fraterna. Per aix, avui la teologia hauria de dialogar amb leconomia, tant com en altres poques ha dialogat amb la filosofia i amb la cultura en general.

La tesi que sembla sorgir daquesta petita antologia s que el nostre sistema econmic es fonamenta en una opci preferencial pels rics, amb algunes go-tes de tranquillitzador de conscincia de tant en tant. Aix xoca frontalment amb la dada que els rics (els supermilionaris, direm avui) sn malets, segons levangeli.

Per quan un prof parla deconomia la desautoritzaci s molt senzilla: tu no en saps, no ets economista, etc., cosa que s una daquelles mitges veri-


6

tats ms perilloses que les mentides totals. Fa anys, la Poltica dAristtil em va ensenyar una distinci fonamental entre economia i crematstica. La primera s lart dadministrar el que hi ha (i fer-ho crixer, si s possible); la segona s lart denriquir-se. Doncs b: no s gens irrellevant despertar la sospita que la majoria dels economistes ms oficials no sn economistes, sin crematstics.

Per aquestes raons he intentat no parlar jo, sin donar la paraula a una srie densenyaments que no hem doblidar, i que he qualificat segons un ndex de matries, una mica arbitrari, per crec que suficient. La meva aportaci es reduir a un breu comentari a cada captol de textos. Finalment crec necessari demanar al lector que no tingui pressa a lhora de llegir aquest quadern. Hi ha textos que conv rellegir i pensar. Per a molts lectors s recomanable no passar dun apartat per dia.


CJ


7

* Paritat de Poder Adqui-sitiu (amb una mateixa quantitat, quina part de la cistella de la compra es podria comprar en dife-rents pasos).

1. POBRESA I DIFERNCIES ENTRE ELS SSERSHUMANS

Les diferncies sn cada vegada ms grans

1. LInforme sobre el desenvolupament hum de lONU ms recent assenyalaque la riquesa global dels primers 358 multimilionaris globals equival a lasuma dingressos dels 2.300 milions de persones ms pobres... Si (com va dirun crtic nord-americ) els 358 decidissin quedar-se amb cinc milions de d-lars cadascun per poder mantenir-se i regalessin la resta, quasi es duplicarienels ingressos anuals de la meitat de poblaci de la terra (Bauman, 95.96).

2. La ratio entre la retribuci dun director executiu i la dun treballador mitja EUA se solia moure al voltant del 30-40/1, a la dcada del 1960-80. Des decomenaments de la dcada de 1980 ha augmentat a gran velocitat, i a principisde la dcada de 1990 era de 100/1 i a la dcada de 2000 era de 300-400/1... Lany2005, els directors executius de Sussa i Alemanya cobraven respectivamentel 64% i el 55% dels seus homlegs nord-americans. Als suecs i neerlandesosnoms sels pagava al voltant del 44-40% de la retribuci dels estatunidencs,i als japonesos, un miserable 25%... [Daltra banda], tant a Jap com a Eu-ropa, els salaris es troben essencialment al mateix nivell que a EUA (Chang,175.177.178).

Relaci entre riquesa i diferncies

3. La distribuci dels ingressos a EUA [el pas ms ric] s la ms desigual, ambdiferncia, de tots els pasos rics... Tot i tenir la taxa ms alta dingressos PPA*,EUA noms figura cap al lloc nmero 30 en estadstiques de salut, com ara les-perana de vida i la mortalitat infantil... La taxa de criminalitat, molt ms alta aEUA que a Europa (hi ha 8 vegades ms reclusos) i que al Jap (12 vegades ms),indica que als EUA hi ha molta ms marginalitat... La capacitat adquisitiva msgran dels ingressos mitjans d EUA saconsegueix a costa del fet que molts habi-tants guanyin menys i treballin en condicions pitjors (Chang, 133.134).

4. J. K. Galbraith ha parlat dopulncia privada i misria pblica. s molt sig-nificatiu que es refereixi a EUA com el pas ms ric del mn... Com hi pot ha-


8


CJver misria pblica al pas ms ric i, en realitat, molt ms encara que en altres pasos, dels quals el Producte Nacional Brut per habitant s molt ms petit. Si el creixement econmic aconseguit als EUA ha estat incapa deliminar la misria pblica (s possible que fins i tot hagi anat acompanyat dun augment daquesta), com es pot esperar amb una certa seguretat que el creixement futur la mitigus o lanulls completament? (Schumacher, 283).

5. La igualtat doportunitats s el punt de partida duna societat justa, per nonhi ha prou. s evident que cal recompensar els individus si obtenen millorsresultats, per la qesti s si competeixen de veritat en les mateixes condicionsque els seus competidors. Si un nen no rendeix prou b a lescola perqu tgana i no es pot concentrar en la classe, no es pot dir que no rendeixi perqut menys capacitats intrnseques. Una competncia justa noms saconsegueixquan es dna a aquest nen prou menjar, tant a casa amb prestacions familiarscom a lescola mitjanant un programa de beques de menjador. Si no hi ha uncert grau digualtat de resultats (que els ingressos de tots els pares superin unllindar determinat, per exemple, que permeti que els seus fills no passin gana),la igualtat doportunitats (com lescolaritzaci gratuta) no t sentit... Per be-neficiar-se de les oportunitats que se li brinden, la gent necessita poder-les ferservir... Per tal que els infants pobres tinguin com a mnim una oportunitat ala vida, ha dexistir una certa igualtat de resultats quant a ingressos paterns, sino s aix, ni tan sols la gratutat de lescolaritzaci, del menjador, de les vacu-nes, etc., no es podr traduir en una igualtat real doportunitats... Quan hi hapersones obligades a crrer els cent metres llisos amb sacs de sorra a les cames,el fet que no es permeti sortir amb avantatge no significa que sigui una cursajusta. La igualtat doportunitats s absolutament necessria per no suficientper construir una societat realment justa i efica (Chang, 237-38.243.45.47).

La pobresa s intrnseca al sistema

6. No es pot guarir la pobresa, perqu no s un smptoma de capitalismemalalt. Ben al contrari: s un senyal de vigor i bona salut, destmul per feresforos ms grans per lacumulaci... Fins els ms rics del mn es queixen deles coses de qu han de prescindir... Fins i tot els ms privilegiats estan obligatsa patir lnsia dadquirir (Jeremy Seabrook, The race for riches: the human costof Wealth, 15.19).

7. Aquesta m invisible del mercat no du normalment al b com, sin aldels qui tenen ms poder o ms diners. Aquesta suposici dAdam Smith no-ms es dna si tots els qui busquen el seu inters particular estan en igualtat de


CJ


9

condicions. [Per aix], a pesar de la gran riquesa que sha generat en les ltimes dcades, hi continua havent persones que passen gana, que no en tenen prou per menjar i que viuen en condicions exagerades de penria. Encara que hem globalitzat els drets de propietat intellectual, els drets dels propietaris de ca-pital financer, no hem globalitzat els drets socials dels treballadors, o els drets ambientals (Lluch Frechina, 78.79).

8. Els estrangers que visiten un pas no veuen gaireb mai les zones pobres, deles quals nhi ha ms a EUA que a Europa (Chang, 130).

COMENTARI

Les diferncies i el seu creixement sn intrnseques al sistema. No cal afegir-hi gaire res, per s que cal concretar aquesta formulaci abs-

tracta amb les dades que coneixem pels informes constants de la FAO, dOx-fam-Intermon, dAmnistia Internacional i daltres entitats similars.

Per exemple: ltimament sha repetit que 70 milions de persones (l1% de la poblaci mundial) t quasi tanta fortuna com el 99% restant; o que noms 8 senyors tenen la mateixa fortuna que la meitat de la poblaci ms pobra del mn. O que els nens daquesta Espanya que creix es troben en lantepenltim lloc de la UE (desprs de Romania i Grcia) pel que fa a pobresa i falta de futur.

S que interessa destacar, en canvi, que aquesta pobresa acostuma ser invi-sible. Tots ens resistim a mirar-la i preferim mirar cap a una altra banda. Cal un esfor exprs per acostar-shi i tractar-hi lentament. El problema de molts tcnics en economia s que tracten amb xifres i estadstiques, per no tracten amb persones.

Doncs b: aix s intolerable. Humanament i cristianament intolerable. Per, a ms, s explosiu. El dia que esclati, ser hipocresia de part nostra donar totes les culpes als qui van fer esclatar la bomba i no als qui la van fabricar.

Perqu les diferncies no afecten noms els rics, sin tamb els morts: que en un atemptat terrorista a Manchester morin ms de 30 persones s criminal i dolors, per encara resulta ms inic i ms trist que la mort de 50 subsaha- rians en una pastera a la mar dAlboran tingui la meitat de ressonncia pblica i ens causi la meitat de preocupaci que lanterior. Que potser aquests no eren homes?, caldria dir, tornant al fams serm dAntonio de Montesinos a La Hispaniola. Per el Mercat ens fa tornar aix dinhumans.


10

2. CONSUMISME

9. Leconomia moderna t el consum com a nic fi i propsit de tota activitateconmica (Schumacher, 58).

10. Per obrir-se pas... cap al candeler de lopini pblica, els bns, serveisi senyals han de despertar el desig, i per fer-ho han de seduir els eventualsconsumidors i superar la competncia. Per un cop aconseguit lobjectiu,han de cedir rpidament el lloc a daltres objectes de desig per no aturar larecerca global de guanys i ms guanys, anomenada avui creixement econ-mic... La formaci que la societat contempornia brinda als seu membresest dictada sobretot pel deure de complir la funci de consumidor (Bauman,p. 105.106).

11. Es pot distingir entre necessitats veritables i falses. Sn falses les que unsinteressos particulars imposen a lindividu per reprimir-lo, les necessitats queperpetuen lesfor, la misria, lagressivitat i la injustcia. Satisfer-les pot sermolt agradable per a lindividu, per aquesta felicitat no s una condici queshagi de mantenir i protegir si serveix per impedir el desenvolupament de lacapacitat (la prpia i la dels altres) de reconixer la malaltia del tot i daprofitarles possibilitats de guarir-la. El resultat s, en aquest cas, leufria dintre dela infelicitat. La majoria de les necessitats predominants de descansar, diver-tir-se, comportar-se i consumir dacord amb els anuncis, destimar i dodiar elque daltres odien i estimen, pertany a aquesta categoria de necessitats falses...El desenvolupament i la satisfacci daquestes necessitats s heternom... Elpredomini daquestes necessitats repressives s un fet acomplert, acceptat perignorncia i per derrotisme, per s un fet que ha de ser eliminat... Les niquesnecessitats que poden, inequvocament, reclamar satisfacci sn les necessitatsvitals: aliment, vestit i habitatge en el nivell cultural que estigui a labast. Lasatisfacci daquestes necessitats s el requisit per satisfer totes les necessitats,tant les sublimades com les no sublimades (H. Marcuse, 35).

12. El tret decisiu de la societat industrial avanada s la sufocaci efectivadaquelles necessitats que demanen ser satisfetes... mentre que sost i absol elpoder repressiu de la societat opulenta... Els controls socials exigeixen la neces-sitat aclaparadora de produir i combatre el malbaratament, la necessitat duntreball embrutidor quan ha deixat de ser una veritable necessitat, la necessitatde maneres de descansar que alleugen i protegeixen aquest embrutiment, lanecessitat de mantenir llibertats enganyoses com la lliure competncia a preus


CJ


11

poltics, una premsa lliure que sautocensura, una elecci lliure entre marques i gadgets (Marcuse, 37).

13. Lactual societat de consum s com un drogoaddicte que, per malamentque es pugui sentir, troba extremadament difcil sortir de lembolic (Schumac-her, 162).

COMENTARI

Aquest captol em sembla molt important perqu el consum esdev una verita-ble droga, que ens embruteix i que a ms obliga a produir no per a aquells que ho necessiten sin per a aquells que poden pagar fins i tot el que no necessiten.

Els cristians, com a mnim, haurien de declarar una vaga decidida de con-sum a totes les mercaderies produdes en condicions infames al tercer mn (com la fbrica de Bangladesh que es va incendiar fa pocs anys, amb ms de mil morts, i on el Corte Ingls, entre daltres, produa moltes mercaderies). Per potser no nhi ha prou amb aix i, posats a somiar a lestil de Luther King, potser seria possible esperar un dia en qu el Papa i les autoritats de totes les esglsies cristianes proposessin als 2000 milions de cristians abstenir-se decidi-dament de tot consum innecessari. El nostre sistema econmic es paralitzaria, per descomptat, per potser aquesta seria lnica manera de canviar-lo.

Per si fos poc, el tema es complica amb la publicitat que, a ms de ser fora xarona la majoria de vegades, apella als nostres instints ms baixos: els ulls de tothom es fixaran en tu, o un amor de mare es paga regalant-li una participaci en una rifa de 17 milions deuros. I sens explica que si et toca la primitiva has de fer el segent: comprar-te un iot, una avioneta particular, un cotxe esportiu dltim model i una mansi (o ms duna, una a Madrid, una altra a Pars, una altra...).

Fins i tot en rdios els informatius i les tertlies dels quals intenten trans-metre uns valors tics, aquests queden prcticament contradits quan es diu all de anem a publicitat, que s gaireb com dir: no facin cas del que hem dit ara, que els cridaran el contrari. Posats tamb a somiar, espero el dia en qu la SER en lloc de presumir de ser la primera cadena doients, presumeixi de ser la que t menys publicitat daquesta mena. Perqu, a ms, la publicitat s un dels prin-cipals actors daquesta globalitzaci cultural que patim i en qu noms shan globalitzat la coca-cola, els macdonalds, el rap, el dlar i daltres productes que no sn, de cap manera, els millors del seu gnere. Quan rem criatures ja vam aprendre un refrany que deia: on no hi ha publicitat resplendeix la veritat. Avui shi hauria dafegir: on no hi ha publicitat samaga la qualitat.


CJ


12

En qualsevol cas, si molts ens decidssim a consumir cristianament, aix tindria una fora subversiva enorme. Si totes les institucions eclesials ens hi esperonessin, duna manera fraternal per seriosa, alguna cosa podria canviar en el nostre mn.


13

3. EL MITE DEL MERCAT LLIURE IAUTOREGULAT

Descripci del mercat

14. Una economia de mercat s un sistema econmic rgid, regulat i orientatnicament pels mercats. La tasca dassegurar lordre en la producci i la distri-buci de bns s confiada a aquest mecanisme autoregulador. El que se nesperas que els ssers humans es comportin de manera que pretenguin guanyar tantsdiners com sigui possible: aquest s lorigen duna economia daquest tipus...

Lautoregulaci implica que tota la producci [= no solament els bns pro-duts] est destinada a la venda al mercat, i que tots els ingressos en provenen. Existeixen, per tant, mercats per a tots els elements de la indstria, no sola-ment per als bns (entre els quals figuren sempre els serveis), sin tamb per al treball, la terra i els diners. [Per] el treball no s ms que els mateixos ssers humans que formen la societat, i la terra no s ms que el medi natural en qu existeix cada societat. Incloure el treball i la terra entre els mecanismes del mer-cat suposa subordinar a les lleis del mercat la substncia mateixa de la societat (Polany, cap. 6, p. 106, 126).

15. Leconomia de mercat implica una societat en qu les institucions sesubordinen a les exigncies del mecanisme del mercat. En la mesura que un sistema depn completament de les funcions del mercat per salvaguardar les necessitats vitals, si es volen protegir els interessos comuns posats en perill per aquest sistema, sha de recrrer forosament a les forces exteriors al propi sistema de mercat.

La feblesa congnita de la societat del segle xix no rau en el fet que fos industrial, sin que era una societat de mercat. La civilitzaci industrial conti-nuar existint quan lexperincia utpica dun mercat autoregulador no sigui res ms que un record (Polany, cap. 21, p. 391).

Crtiques

16. La ideologia del mercat lliure [= si alguna cosa existeix s perqu s el msefica (Chang 181)] que ha impregnat les nostres societats en les darreres tresdcades s tan poderosa que la gent vota els poltics que els perjudiquen i en


CJ


14

molts casos elegeix dirigents encara ms dedicats a la ideologia del mercat lliu-re que els qui els manaven abans de la crisi, com s probable que passi a Espa-nya a les properes eleccions... Lordre de lliure mercat no tenia res de natural, la crisi de 2008 es podia haver evitat... (Chang, 18).

Si el mercat lliure actus per compte propi, acabaria substituint el 80 o 90% de treballadors autctons per immigrants ms barats i sovint ms productius (Chang, 29).

17. Separar el treball de les altres activitats de la vida i sotmetrel a les lleis demercat equivaldria a anihilar totes les formes orgniques de lexistncia i subs-tituir-les per una altra mena dorganitzaci diferent, atomitzada i individual(Polany, cap. 14, p. 267).

18. Leconomia de mercat parteix del supsit que tots els agents econmics snegoistes... El bonic del sistema de mercat s que canalitza el que sembla que sel pitjor aspecte de la naturalesa humana linters o, si es vol, la cobdcia i hoconverteix en una cosa productiva i socialment beneficiosa... La qesti s quemolts actuem honradament fins i tot quan no estem subjectes a mecanismesocults de cstig i recompensa. Per qu no baixem dun taxi sense pagar (al-menys els que tinguin bones cames)? Com que el taxista no pot deixar abando-nat el taxi gaire estona, tampoc no ens podr seguir gaire lluny. Si vius en unagran ciutat, s prcticament impossible que coincideixis amb el mateix taxista,o sigui que no sha de tmer ni tan sols la venjana futura (Chang, 68.73).

19. Descartar el mite segons el qual la nostra economia es compon exclusiva-ment degoistes racionals que interactuen seguint els mecanismes del mercat...En observar amb ms deteniment les empreses, governs i pasos de ms xit,veiem que sn els qui adopten aquest tipus de visi matisada del capitalisme,no la del mercat lliure tan simplista (Chang, 277).

20. El problema s que, per comenar, no som racionals; i si la premissa de laracionalitat no saguanta, ens hem de plantejar els papers del mercat i del go-vern de manera molt diferent de com ho fa el marc de la fallada del mercat, lapremissa del qual s tamb que som racionals... Si uns guanyadors del Nobeldeconomia, uns grans banquers, uns gestors de fons dinversi, unes presti-gioses universitats i famosos dels ms intelligents han demostrat no entendreel que fan, com acceptarem unes teories econmiques que noms funcionenperqu donen per fet que la gent s totalment racional? (Chang, 196.199).

21. La idea dun mercat que es regula a si mateix era totalment utpica. Unainstituci com aquesta no podia existir de manera duradora sense anihilar lasubstncia humana i la naturalesa de la societat, sense destruir lhome i sensetransformar lecosistema en un desert...; de lhome (amb el nom de treball) i de


15

la natura (amb el nom de terra) es feien mercaderies disponibles, coses a punt per negociar, que podien ser comprades i venudes a tot arreu a un preu anome-nat salari, en el cas de la fora del treball, i a un preu anomenat renda o arren-dament, en all que es refereix a la terra (Polany, cap. 1, p. 16; cap. 11, p. 216).

22. El lliure mercat..., contrriament al que afirmaven els seus defensors, alen-teix leconomia, augmenta la desigualtat i la inseguretat i porta a cracs econ-mics ms sovintejats i de vegades gegantescs (Chang, 279).

23. Per construir una societat justa, caldria oblidar el mite que diu que enspaguen a tots segons el nostre valor individual... Leconomia de mercat ens diuque si una cosa costa ms que un altre producte comparable, ha de ser millor;o, dit duna altra manera, que en els mercats lliures els productes (inclosa lam dobra) es paguen com es mereixen... Aquesta idea tan estesa que lnicamanera que totes les persones rebin un salari correcte i, per tant, just, passapel fet que els mercats segueixin el seu curs s un mite que convindria oblidar,entenent all que t de poltic el mercat... El lmit del mercat sestableix polti-cament, i els economistes favorables al mercat lliure sn tan poltics com elsqui volen regular els mercats (Chang, 49.55.52).

24. Leconomia tracta amb les mercaderies dacord amb el seu valor de mercati no dacord amb el que sn intrnsecament (Schumacher, 42).

Alguns exemples

25. (A lfrica), desprs de quasi 30 anys implantant poltiques millors (sa dir, lliure mercat), la renda per cpita es troba al mateix nivell que el 1980(Chang, 144).

26. Amb unes poques excepcions, tots els pasos que actualment sn rics, in-closos Gran Bretanya i EUA (suposades ptries del lliure comer i del lliuremercat), es van enriquir grcies a barreges de proteccionisme, subvencions ialtres poltiques que avui dia ells mateixos aconsellen que no adoptin els pasosen vies de desenvolupament. De moment, les poltiques de lliure mercat hanenriquit pocs pasos i nenriquiran pocs en el futur... Els EUA van ser el pasms proteccionista del mn durant quasi tota la fase ascendent (entre 1830 i1940). Gran Bretanya va ser un dels ms proteccionistes del mn durant bonapart de la seva ascensi econmica (Chang, 88.95).

27. Durant la reuni de setembre de 1997, a Hong Kong, els directius del FMIi del Banc Mundial van criticar durament els mtodes alemanys i francesos de


CJ


CJ


16

donar feina a ms persones. Aquests esforos eren contraris a la flexibilitat del mercat laboral. Aquesta exigeix la derogaci de lleis massa favorables a lestabilitat i el salari, la desaparici de totes les distorsions que obstaculitzen la competitivitat pura, i trencar la resistncia del moviment obrer a la prdua dels privilegis adquirits (Bauman, 146).

28. Sha obligat molts pasos pobres, sobretot dfrica i de Llatinoamrica, aadoptar poltiques de lliure mercat per poder rebre prstecs dorganitzacionsfinanceres internacionals afectes al lliure mercat (com el FMI i el Banc Mun-dial) i de governs de pasos rics que, en ltima instncia, sn tamb els quecontrolen el FMI i el Banc Mundial (Chang, 288).

COMENTARI

A partir de textos com aquests ha sorgit la distinci entre economia amb mercat i economia de mercat. El mercat s necessari, per noms s un mbit parcial de les relacions humanes. Quan ho envaeix tot, la societat esdev un mer mer-cat i les relacions humanes es mercantilitzen. Perqu no solament els productes de la producci, sin els mateixos mitjans de producci passen a ser objectes de mercat. Parlem tranquillament de mercat de treball, sense adonar-nos que aix vol dir mercat de treballadors, mercat dssers humans. Al seu torn, la ter-ra esdevinguda matria de mercat porta a la destrucci del planeta. I els diners convertits en matria de mercat esdevenen usura: perqu linters ja no s una justa compensaci, sin una clara extorsi.

Quan totes les relacions humanes shan mercantilitzat, es compleix el vers dAntonio Machado: noms els necis confonen valor i preu, per amb lagreujant que ara tots som necis, la nostra relaci amb els altres recolza en el preu (qu em poden costar o qu en puc treure jo).

En un marc com aquest, els grans valors humans com lamistat o la gra-tutat no tenen sentit. Lamor home-dona, en un marc aix, acaba degenerant en agressions sexuals o en violncia de gnere. I lltim exemple podria ser aquesta disbauxa escandalosa que presenciem cada estiu amb el mercat de fut-bolistes, on centenars de milions volen obscenament per donar-nos lestpida satisfacci de creure que la meva ciutat s millor, no perqu tingui ms valor sin perqu ha mogut ms diner amb menys tica.

Daltra banda, expressions justificadores com la tan citada dAdam Smith sobre la m invisible del mercat poden valer per a una economia amb mer-cat, per menteixen si sapliquen a una economia de mercat. Perqu Smith, amb aquesta suposada m invisible, es refereix al dileg entre dos coneguts


CJ


17

(el botiguer i el comprador), on linters de tots dos s que laltre quedi content. Aquesta relaci, en canvi, desapareix quan el mercat s una entitat gegantesca i annima on no hi ha interlocutors i on moltes decisions es prenen a milers de quilmetres de distncia. Lagudesa de El Roto va publicar una vegada un acudit intitulat la m invisible del mercat. El dibuix mostrava una dona amb la bossa a lespatlla mentre per darrere una m li obre la bossa...

Un indici que els poltics ja ho saben s que, quan sacosten eleccions, tots parlen dafavorir la petita i mitjana empresa, cosa que, per descomptat, no faran mai, desprs. Molts economistes han assumit com a ideal lexpressi del canceller alemany L. Erhard: una economia social de mercat. No hi ha res a dir, per em queda la pregunta de si s possible en una economia de mercat i no en una senzilla economia amb mercat. Perqu, quan tota la societat sha mercantilitzat no pot quedar espai per al que s social.

Les conseqncies daquesta falsificaci de les relacions humanes aparei-xeran al captol segent.


18

4. EL NOSTRE SISTEMA

La poltica sotmesa a leconomia

29. Les democrcies poltiques que no democratitzen el seu sistema econmicsn intrnsecament inestables (Piketty, 564; s una cita de Bertrand Russell).Sense autntica transparncia comptable i financera, sense informaci com-partida, no hi pot haver democrcia econmica (Piketty, 641).

30. El liberalisme econmic, parlant en propietat, s el principi rector dunasocietat en qu la industria est fonamentada sobre la instrucci dun mercatautoregulador (Polany, cap. 12, p. 243). Al segle xix, Ricardo i Hegel vandescobrir, des de posicions oposades, lexistncia duna societat que no estsotmesa a les lleis de lEstat sin que, ms aviat al contrari, sotmet lEstat a lesseves prpies lleis (cap. 10, p. 187).

31. La societat econmica est sotmesa a lleis que no sn lleis humanes... El con-trol del sistema econmic per part del mercat t efectes irresistibles en lorganit-zaci de la societat en conjunt: aix significa simplement que la societat s gestio-nada en quant auxiliar del mercat. En lloc de fer que leconomia es vegi marcadaper les relacions socials, sn les relacions socials les que es troben tancades enlinterior del sistema econmic (Polany, cap. 10, p. 208; cap. 5, p.104-105).

32. En la mesura en qu la societat estava conformada de manera que sadaptsal mecanisme del mercat, les imperfeccions en el funcionament daquest crea-ven i acumulaven tensions en el cos social... (Polany, cap. 17, p. 321).

33. Els capitalistes van convertir la indstria en una fortalesa des de la qual go-vernaven el pas... Finalment va arribar el moment en qu el sistema econmic iel poltic es van veure amenaats per una parlisi total. La poblaci tenia por i lafunci dirigent podia recaure en els qui oferien una sortida fcil, fos quin fos elpreu a pagar. Els temps estaven madurs per a la soluci feixista (Polany, cap.19,p. 369-370).

34. La teoria econmica dominant no sadona que els interessos de lempresa-riat poden xocar amb els del pas... Si ens deixem encegar per la ideologia delsmercats, per a la qual lnic sector que pot escollir amb xit els guanyadors sel privat, acabarem sense tenir en compte lenorme ventall de possibilitats peral desenvolupament econmic a travs de la iniciativa pblica, o desforosconjunts entre all que s pblic i el privat (Chang, 158.161).


CJ


19

35. Un dels errors ms funests de la nostra poca s creure que el problemade la producci sha resolt... Sense cap dubte, el sistema s dolent en moltsaspectes i sha de canviar. Una de les raons principals per la qual el sistema sdolent, i tanmateix sobreviu, s aquesta opini errnia que el problema de laproducci sha resolt...

Aquesta illusi es deu principalment a la nostra incapacitat de reconi-xer que el sistema industrial modern, amb tota la seva sofisticaci intellectual, consumeix les bases mateixes sobre les quals sha aixecat. Fent servir el llen-guatge dels economistes, el sistema viu de capital insubstituble que alegrement s considerat una renda... La nostra tasca ms important s sortir daquest pen-dent per on rellisquem. Qu podem fer ara si encara estem insistint en la posi-ci de quan hem estat millor que ara? (Schumacher, 11-12; 18-19).

Falsa globalitzaci

36. Malgrat la transnacionalitzaci creixent del capital, la majoria de les compa-nyies transnacionals continuen sent empreses nacionals, amb activitat interna-cional, no empreses realment aptrides... Malgrat la retrica de la globalitzaci,la nacionalitat duna empresa continua sent cabdal per decidir on subicaranles seves activitats dalt nivell, com la I+D i lestratgia (Chang, 99.112).

La teoria del degoteig com a justificaci

37. A partir dels anys 80 hem donat als rics una part ms gran del pasts,creient que generarien ms riquesa i farien que el pasts fos ms gran del queseria possible a llarg termini amb qualsevol altre sistema; i s que shan endutel tros ms gran, per reduint el ritme de creixement... Aquesta idea, que rep elnom deconomia de la filtraci descendent, ensopega en el primer obstaclede la cursa. Malgrat lhabitual dicotomia de poltica a favor dels rics que esti-mula el creixement i poltica a favor dels pobres que redueix el creixement,la primera no ha aconseguit accelerar el creixement durant les darreres tresdcades. Per tant, el primer gra de la teoria la idea que donar-los als rics untros ms gros del pasts fa que el pasts esdevingui ms gros no saguanta. Noho fa tampoc la segona part de largumentaci, s a dir, la idea que una riquesams gran creada a dalt de tot sacaba filtrant i beneficiant els pobres (Chang,170.162).


CJ


20

38. Aquesta opini, que mai no ha estat confirmada pels fets, expressa unaconfiana tosca i ingnua en la bondat dels qui tenen el poder econmic i en elsmecanismes sacralitzats del sistema econmic imperant (Francesc, EvangeliiGaudium, 54).

39. La hiptesi subjacent a aquesta conegudssima tesi del trickle down (segonsla qual els ms pobres de la societat es beneficien a poc a poc de la riquesa cadavegada ms gran dels rics)... aquesta hiptesi no s acceptable (Giraud, 136).

Resistncia als impostos directes

40. Desprs de la segona guerra mundial es va produir un increment amplidels impostos progressius i de lestat del benestar a la majoria dels pasos ca-pitalistes rics. Tot i aix (o en part a causa daix) el perode entre 1950 i 1973va comportar les taxes ms grans de creixement en aquests pasos, el que esconeix com a edat dor del capitalisme. Abans, la renda per cpita en elspasos capitalistes rics solia crixer a l1-15% anual. Durant ledat dor, encanvi, ho va fer al 2-3% als EUA i Gran Bretanya, al 4-5 a lEuropa Occidental ial 8% al Jap. Des de llavors, aquests pasos mai no han aconseguit crixer msde pressa... Entre 1989 i 2006, el 10% ms ric de la poblaci dEstats Units es vaapropiar del 91% del creixement dels ingressos, mentre que l1% ms ric es vaquedar amb el 59% (Chang, 167-171).

41. (Al segle xx) van ser les guerres les que van fer tabula rasa del passat i nolamable racionalitat democrtica o econmica... Entre els factors estructuralsque van poder limitar la concentraci de la riquesa a partir de la segona guer-ra mundial i que van contribuir a impedir fins ara la reconstrucci dunasocietat de rendistes, trobem clarament la instauraci dun sistema fiscal moltprogressiu, tant sobre els ingressos com sobre les riqueses i les successions(Piketty, 300-304).

Planificaci? Intervenci de lEstat?

42. Privatitzar tots els actius pblics, una soluci evocada de vegades amb totala serietat del mn, shauria de rebutjar de forma absoluta (Piketty, 607).43. Les economies capitalistes estan planificades en gran mesura. Els governsde les economies capitalistes tamb practiquen la planificaci, encara que no atan gran escala com la planificaci central comunista. Tots financen una part


CJ


21

significativa de les inversions dI+D i infraestructures. La majoria planifiquen una porci considerable de leconomia mitjanant la programaci de les activi-tats de lempresa pblica... Les economies capitalistes modernes es componen dempreses jerarquitzades en alt grau, que planifiquen amb molt de detall les activitats, i fins i tot travessen les fronteres nacionals (Chang, 226.227).

44. Durant la segona guerra mundial, sense anar ms lluny, totes les economiesdels principals pasos capitalistes belligerants (EUA, Gran Bretanya, Alema-nya) tenien planificaci central en tot menys en el nom... Unes certes formesde planificaci no sn incompatibles amb el capitalisme i fins i tot poden fo-mentar amb gran encert el desenvolupament capitalista... Creure que podemviure noms amb el mercat s com creure que podem viure menjant noms sal,perqu la sal s vital per a la nostra supervivncia (Chang, 231.232.236).

45. A pesar de la importncia del sector empresarial, donar el mxim graude llibertat a lempresa pot ser perjudicial, no solament per a leconomia dunpas, sin per a les empreses mateixes. En realitat, no totes les regulacions sndolentes per als negocis. De vegades, els interessos a llarg termini del mn em-presarial aconsellen restringir la llibertat dempreses concretes per tal que nodestrueixin les reserves comunes de recursos necessaris per a totes elles, comels recursos naturals o la m dobra. Les regulacions tamb poden ajudar lesempreses obligant-los a fer coses que a curt termini potser els resultaran cos-toses, per que, a llarg termini, naugmentaran la productivitat collectiva, coms donar formaci als treballadors. En ltima instncia, el que importa no s laquantitat de les regulacions, sin la qualitat (Chang, 216-217).

46. Encara una precarietat ms gran pot fer que es treballi ms, tamb implicaque no es treballi en els llocs indicats. Personalment crec que s igual de proble-mtica lexistncia dun gran nombre de pobres amb feina com als EUA, comles taxes datur que veiem a Europa, en general ms elevades (Chang, 254.257).

47. Protegir lhome, la natura i lorganitzaci de la producci era interveniren els mercats del treball i de la terra, aix com en el del mode dintercanvi, elsdiners, i per tant, comprometre ipso facto lautoregulaci del sistema. I, atsque lobjectiu de la intervenci era restaurar la vida dels homes i del seu en-torn, donar-los una certa seguretat en lestil de vida, aquesta intervenci tendianecessriament a reduir la flexibilitat dels salaris i la mobilitat del treball, aproporcionar estabilitat als ingressos, continutat a la producci, a afavorir laregulaci pblica dels recursos naturals i la gesti de les monedes per evitarcanvis inquietants en el nivell dels preus...

La separaci institucional de lesfera poltica i de leconmica era, tanmateix, un element constitutiu de la societat de mercat i, per tant, havia de mantenir-se, per molt fortes que fossin les tensions (Polany, cap. 18, p. 343-344 i 346).


CJ


22

48. El principi del guany i del benefici resulta pernicis per a la felicitat delindividu i per a la felicitat pblica. Grans mals es derivaran daquesta situaci,llevat que saconsegueixi fer fracassar les tendncies intrnseques de les institu-cions de mercat... La Revoluci industrial estava en vies de provocar una com-moci social de proporcions aterradores, i el problema de la pobresa nomsrepresentava laspecte econmic daquest esdeveniment. Owen tenia ra quanafirmava que, sense una intervenci ni una orientaci legislativa, es produirienmals cada vegada ms greus i permanents. En aquesta poca no podia preveureque aquesta autodefensa de la societat, per la qual clamava de tot cor, resulta-ria incompatible amb el funcionament mateix del sistema econmic (Polany,cap.10, p. 212-214).

49. La idea que lempresa privada sadequa exactament a la idea del Mercat,que en un captol anterior he denominat la instituci de lindividualisme i lairresponsabilitat... perqu a lempresa privada no li preocupa qu s el queprodueix, sin quant guanya amb la producci (Schumacher, 266). El que esten joc no s ni leconomia ni el nivell de vida, sin la cultura i la qualitat de vida(Schumacher, 271).

Una religi secular

50. Una societat regida principalment per la idolatria de lenriquiu-vos quecelebra els seus milionaris com a herois (Schumacher, 265).

51. No t, doncs, res dextraordinari que el liberalisme econmic shagi trans-format en una religi secular des del moment en qu els grans perills daquestaaventura es van fer evidents. El laissez-faire no tenia res de natural; els mercatslliures mai no shaurien format si no shagus perms que les coses funciones-sin al seu aire. De la mateixa manera com les manufactures de cot principalindstria del lliure-canvi foren creades amb lajuda de tarifes proteccionistes,primes a lexportaci i ajudes indirectes als salaris, el mateix laissez-faire fouimposat per lEstat...

Si no hagus estat per la perseverana obstinada i interessada dels portant-veus de leconomia liberal en els seus errors, els representants de la raa hu-mana, aix com les masses dhomes lliures, haurien estat ms ben provets per afrontar lordalia de lpoca, i fins i tot haurien pogut evitar aquesta espantosa guerra... Els seus defensors repeteixen, amb variacions infinites, que, sense la intervenci de les poltiques preconitzades pels que el criticaven, el liberalisme hauria mantingut les seves promeses, i que els responsables dels nostres mals no sn el sistema de competncia i el mercat autoregulador, sin les ingern-


CJ


23

cies en aquest sistema i les intervencions en el mercat (Polany, cap.12, p.228-229 i 234-235).

52. La religi de leconomia t el seu propi codi dtica, i el primer manaments comportar-se econmicament en qualsevol circumstncia, quan un estproduint, venent o comprant (Schumacher, 44).

Judicis globals

53. Els errors ms cridaners de la societat econmica en qu vivim sn el seufracs a lhora de prendre mesures necessries per a locupaci plena i el repar-timent arbitrari i injust de la riquesa i dels ingressos (Keynes, 305).

54. Si no renunciem des daquest mateix instant als principis que ens han fallati que continuen frenant-nos, ens esperen nous desastres semblants... s lhoradincomodar-se (Chang, 289).

COMENTARI

El judici final de Keynes (text 53) resulta definitiu, precisament perqu s un economista del sistema. Un sistema que produeix cada vegada ms diferncies injustes i cada vegada menys ocupaci, i pitjor, no pot ser acceptat per un cristi.

I al costat daquest judici final, la primera cita de B. Russell (text 28). A la llarga, la societat del mercat ha portat a fer que la poltica quedi sotmesa a leconomia i que la nostra aparent democrcia poltica sigui en realitat una dic-tadura econmica. Com va declarar una vegada lexpresident del Brasil, I. Lula, jo tinc el govern, per no tinc el poder.

En efecte, cada vegada passa ms que les eleccions no les guanya qui pre-senta un millor programa, sin qui t ms diners per fer propaganda.

Sens diu que cal crixer per poder repartir, per el sofisma latent rau en el fet que el sistema noms creix a base de no repartir o de repartir el mnim possible, don prov el rebuig a la teoria del trickle down. Segons una cone-guda parbola evanglica, no perqu Epul en tingui ms arribaran algunes engrunes a la boca de Lltzer.

La pseudo-teologia en qu recolza el sistema porta tamb a fer que la cultu-ra sigui cada vegada ms una serventa de leconomia (com abans es deia que la filosofia era ancilla theologiae), i hi contribueix decisivament la majoria dels mitjans de comunicaci que estan al servei del sistema.


CJ


24

Llavors sorgeix la pregunta de si el sistema sha de canviar o sha de refor-mar. Aquesta pregunta ha donat lloc a mil discussions falses perqu sembla clar que, fins i tot en cas de canviar-lo, aquest canvi no es pot fer tot de cop sin a base de passes que hi condueixin. Marx ja va avisar que s impossible la revoluci en un sol pas (i avui encara menys que al seu temps):

La pregunta torna a sorgir llavors a propsit de si el sistema accepta, en realitat, ser reformat. Fa la sensaci que no. La gran aportaci del comunisme va resultar ser la por que va infondre al nostre sistema i que, en finalitzar la segona guerra mundial, el port a acceptar una srie de reformes, que caben en la renncia a la recerca del mxim benefici, la qual permetia: poder sindical, impostos molt forts, estat del benestar... Aquestes reformes van donar lloc al que molts anomenen ledat dor del capitalisme. Per des de la caiguda del comunisme el 1989, cada cop s ms clar que el sistema es nega a mantenir aquelles reformes i avui assistim al seu desmantellament lent, per sistemtic, sempre amb el fals argument que noms es pretn reformar-les perqu puguin subsistir.

En resum, cal prendres molt seriosament lavs de B. Russell: sense de-mocrcia econmica no hi podr haver democrcia poltica. Polany tamb en suggereix alguna cosa quan, als captols finals, mostra el feixisme com una conseqncia lgica (no com una contradicci) del nostre sistema. El nostre problema s que, si les coses sn aix, quan arribi aquesta dbacle ja ser massa tard per poder-hi lluitar en contra.


25

* el que sanomena eufe-msticament flexibilitzar el mercat laboral (Chang, 85)

5. FINANCIARITZACI DE LECONOMIA

55. Per despertar la confiana dels inversors i animar-los a invertir, cal un controlms estricte de la despesa pblica, una reducci de la crrega impositiva, una re-forma del sistema de protecci social i desmantellar les rigideses del mercat labo-ral* (Hans Tietmeyer, president del Banc Federal Alemany, citat a Bauman 136).

56. Als anys vuitanta es va trobar el Sant Grial: el van anomenar principi demaximitzaci del valor de laccionista. Per fer-ho el primer pas era augmentaral mxim els beneficis, retallant despeses de forma inexorable: salaris, inversions, directius de nivell mitj, etc. Aquesta aliana contra natura entre els ges-tors professionals i els accionistes es va finanar, sencera, esprement les altresparts interessades en lempresa: es van retallar plantilles sense pietat, molts em-pleats foren acomiadats per tornar-los a contractar com a treballadors no sin-dicats, amb menys sou i prestacions menors, i es van eliminar els augments sa-larials (sovint per expedients de deslocalitzaci de lempresa o dexternalitzacide la producci a pasos amb els sous baixos, com la Xina i lndia, o amenaantde fer-ho). Tamb es va esprmer els provedors i els seus empleats, retallantconstantment els preus de compra, al mateix temps que es pressionava el go-vern perqu redus els impostos a les empreses... Per si la transformaci im-mediata dels ingressos en beneficis no fos prou greu, el cert s que el constantaugment de proporci dels beneficis en la renda nacional des dels anys vuitantano sha tradut en inversions ms grans... Nhi ha prou de veure com GeneralMotors ha dilapidat el domini absolut de la indstria automobilstica mundiali com ha acabat fent fallida al mateix temps que es mantenia en primera lniade la maximitzaci del valor de laccionista, reduint les plantilles i evitant persistema les inversions (Chang, 41.42.43.46).

57. Shan dilut les fronteres entre el capital industrial i el capital financer icompanyies com GM i GE han tret ms beneficis en les finances que en la in-dstria (Chang, 111).

58. Per evitar que el futur porti noves crisis financeres daquesta mena, hemde restringir severament la llibertat dacci en el mercat financer. Mentre noentenguem a fons el mecanisme dun instrument financer i els seus efectes a laresta del sector financer (i de leconomia en general), sha de prohibir, cosa quecomportar prohibir molts dels complexos derivats financers, els mecanismesi efectes dels quals han demostrat ser inintelligibles fins i tot per als suposatsexperts (Chang, 203).


CJ


26

59. Lagilitat ms gran de les finances ha desembocat tamb en una inestabilitatfinancera ms gran i en una precarietat laboral ms gran (conclusi necessriaper repartir beneficis rpids)... Si no redum la diferncia de velocitat entreles finances i leconomia real, no fomentarem la inversi a llarg termini ni elcreixement real, perqu les inversions productives sovint triguen molt a donarfruits (Chang, 285).

60. En enaltir la cerca de linters material per part de les persones i de lesempreses, hem creat un mn on lenriquiment material les absol totes dues dequalsevol altre comproms amb la societat, i de pas hem deixat que els nostresbanquers i gestors de fons destrussin directament o indirecta llocs de treball,tanquessin fbriques, perjudiquessin el nostre medi ambient i fessin malb elsistema financer mateix, en la cerca de lenriquiment individual... Cal reformarel sistema financer per reduir la influncia dels accionistes a curt termini, pertal que les empreses puguin permetres uns objectius diferents a la maximitza-ci del benefici a curt termini (Chang, 281-282).

61. Quan la taxa de rendiment del capital supera de manera constant la taxa decreixement de la producci i de lingrs (cosa que succea fins al segle xix i ame-naa tornar-se la norma del segle xxi), el capitalisme produeix mecnicamentdesigualtats insostenibles, arbitrries que qestionen de manera radical els va-lors... en qu es fonamenten les nostres societats democrtiques (Piketty,15).

62. No hi ha cap fora natural que necessriament redueixi la importncia delcapital i dels ingressos resultants de la propietat del capital al llarg de la hist-ria... Si veritablement es desitja fundar un ordre social ms just i racional, basaten la utilitat comuna, no nhi ha prou de recrrer als capricis de la tecnologia(Piketty,257-258).

63. Seria illusori imaginar que, en lestructura del creixement modern, o en leslleis de leconomia de mercat, hi hagus forces de convergncia que condussinde forma natural a una reducci de la desigualtat patrimonial o a una estabilitatharmoniosa (Piketty,414). A partir dun cert llindar, el capital tendeix a repro-duir-se sol i a acumular-se ms enll de tot lmit (Piketty,435).

COMENTARI

Aqu torna a aparixer el que hem dit al final del captol 3 sobre els diners com a producte de mercat (i no com a pur mitj de producci). Aix obliga a tornar a pensar molt seriosament la moralitat de linters des del principi que s legtim un inters que sigui compensaci per possibles riscs o prdues, per no


CJ


27

un inters com a font de nous ingressos. s a dir: intentant distingir entre lin-ters i la usura. En aquest ltim cas, la dura crtica dAristtil recupera tota la seva vigncia: s un dels vicis humans ms baixos, comparable al proxenetisme, perqu abusa de la necessitat dels altres per a lenriquiment propi.

Al costat daix, i atenent sobretot a leconomia dels serveis, la distinci entre accionistes i usuaris va marcant les empreses, que sinclinen cada vegada ms per servir aquells abans que aquests. La tan pregonada competitivitat del mercat no es dna ara per servir millor a lusuari, sin per captar ms accionis-tes, els quals sn ms tils per incrementar el capital. I sense perill que lusuari acudeixi a un altre lloc (en cas que aix fos possible) perqu tamb all es fun- cionar de la mateixa manera. Desprs (i posant en joc all que la hipocresia s un homenatge del vici a la virtut), es lloar la llibertat, dient all de els agram que hagin elegit els nostres serveis quan, en el 90% dels casos, lusuari podria respondre que no tenia cap altra elecci.


28

6. LECONOMIA QUE SENSENYA

64. Lassumpte de la distribuci de la riquesa s massa important per deixar-loen mans dels economistes (Piketty, 16).

65. Leconomia que simparteix en les aules universitries est massa allunya-da de la realitat perqu tingui utilitat prctica. J. K. Galbraith va exagerar (nohi ha dubte) en dir que leconomia s extremadament til per donar feina alseconomistes, per potser no anava gaire desencaminat. s cert que, al mnreal, leconomia no sembla molt rellevant per a la gesti econmica. En realitatencara s pitjor: hi ha raons per pensar que les cincies econmiques poden serperjudicials per a leconomia (Chang, 271.272).

66. En termes generals, [els economistes] han formulat teories que justificavenles poltiques que han generat un creixement ms lent, una desigualtat msgran, uns llocs de treball menys segurs i unes crisis financeres ms freqents. Ams, han pressionat a favor de poltiques que afeblien la perspectiva de creixe-ment a llarg termini en els pasos en vies de desenvolupament... Si aix fos poc,han aportat arguments que insisteixen en el fet que tot all que a molta gentels sembla massa qestionable dins de leconomia mundial (com s laugmentde la desigualtat, els sous astronmics dels executius, la pobresa extrema enels pasos pobres) s absolutament inevitable tenint en compte la naturalesahumana (egoista i racional) i de la necessitat de recompensar les persones enfunci de les seves aportacions productives. Molts dels actes que han salvat elmn no eren vistos amb bons ulls pels economistes de lliure mercat, ni ho snpels davui dia (Chang, 273.275.276).

67. Em van educar en la creena que la posici de lesglsia medieval davantdels tipus dinters era absurda per naturalesa, i que les elucubracions subtilssobre la diferncia entre el rendiment del prstec monetari i el benefici de lesinversions actives eren simplement intents jesutics de trobar una sortida prc-tica a una teoria sense sentit. Per ara llegeixo aquells estudis com un esforhonrat intellectual, per distingir all que la teoria clssica havia barrejat demanera molt confusa; el tipus dinters i la capacitat de rendiment marginaldel capital; perqu avui es veu clar que les disquisicions dels escolstics busca-ven una frmula de mantenir alta la corba deficincia marginal del capital, totmantenint baixos els tipus dinters... (Keynes, 292-293).

68. Els mateixos economistes, igual com la majoria despecialistes, pateixennormalment una mena de ceguesa metafsica, suposant que tenen una cincia


CJ


29

de veritats absolutes i invariables, sense condicionaments. Alguns arriben tan lluny que afirmen que les lleis de leconomia sn tan dependents de la metaf-sica o dels valors morals com la llei de la gravitaci (Schumacher, 54).

69. De la mateixa manera que es va haver dabandonar la concentraci priori-tria de la cincia del segle xix en els aspectes mecnics de la realitat, perqugran part de la realitat no shi adequava, aix mateix sha hagut dabandonarla concentraci prioritria de la vida dels negocis en laspecte dels beneficis,perqu fracassa a lhora de satisfer les necessitats de lhome (Schumacher, 267).

70. La disciplina econmica no ha abandonat la passi infantil per les mate-mtiques i les especulacions purament teriques i sovint molt ideolgiques, endetriment de la recerca histrica i de la reconciliaci amb la resta de cinciessocials. Molt sovint els economistes es preocupen sobretot per petits problemesmatemtics que noms els interessen a ells, cosa que els permet donar-se, sensegaires dificultats, aparences de cientificitat i els evita haver de contestar les pre-guntes molt ms complicades que els fa la gent que els envolta (Piketty, 47).

71. La vulgata que tradicionalment sensenya en les business schools detot el mn sobre leficcia dels mercats financers s una mera faula. Ats queel valor fonamental dun actiu financer no t relaci intrnseca amb el preude mercat, aix implica que les normes comptables internacionals... amb proufeines tenen sentit econmic (Giraud, 61).

72. En el vocabulari condemnatori corrent, hi ha poques paraules que siguintan concloents com la paraula antieconmic. Si una activitat ha estat etique-tada com a antieconmica, no solament s qestionat el seu dret dexistir sinque s negat amb energia... [Per] leconomia opera legtimament i tilmentdins dun marc donat que est assentat fora del clcul econmic. Podrem dirque leconomia no saguanta sobre els seus peus, que s un cos de pensamentderivat de la metaeconomia. Si leconomista deixa destudiar metaeconomiao, encara pitjor, si roman en la ignorncia que hi ha lmits per a laplicabilitatdel clcul econmic, s probable que caigui en una mena derror similar al decerts telegs medievals que intentaven dilucidar problemes de fsica mitjanantcites bbliques. Tota cincia s beneficiosa en els seus propis lmits, per tanaviat com els transgredeix esdev dolenta i destructiva (Schumacher, 40.45).

73. Leconomia sensenya sense posar atenci al concepte de naturalesa huma-na que hi ha subjacent a la teoria econmica actual. En realitat, els economistesmateixos sembla que ignoren el fet que aquest punt de vista s implcit en len-senyament i que quasi totes les seves teories haurien de canviar si ho fa aquestconcepte (Schumacher, 97).


CJ


30

COMENTARI

Dites per economistes de primera classe, totes aquestes crtiques repetides sn duna enorme serietat. Leconomia que sensenya parteix dun pressupsit fals: que lsser hum s un consumidor, racional i lliure.

Per sort, els humans som (o podem ser, almenys) alguna cosa ms que con-sumidors. A ms, corregint Aristtil, lhome no s un animal racional, sin un animal que racionalitza les seves pulsions (sobretot les econmiques) i finalment, davant del consum, som molt poc lliures i la publicitat acaba de privar-nos de la poca llibertat que ens quedava.

Tanmateix, sha fet una mena de pensament nic imposat inquisitorial-ment, partint daquest pressupsit. Una prova ns la carta que va fer pblica un grup destudiants deconomia de dinou pasos del mn, lany 2000, dema-nant simplement que en la docncia no sensenys noms una escola econmi-ca, sin totes, per poder comparar i elegir. Ja no volem fer veure que estudiem aquesta cincia autista que sens intenta imposar. No demanem limpossible, sin noms el que el sentit com pot suggerir a qualsevol.

Per aix resulta cada vegada ms difcil quan sabem que professors deco-nomia duniversitats tan acreditades com Harvard i Columbia sucumbeixen a la temptaci dels diners i es deixen corrompre per multinacionals, bancs din-versi i altres, per ensenyar que leconomia existent s la millor i lnica pos-sible (NB: sen poden veure els testimonis en el text de la pellcula Inside Job, reprodut al meu llibre El amor en tiempos de clera... econmica, apartat 4.3, p. 270-276).

Sembla evident que totes aquestes dades exigeixen, per acabar, un serisjudici tic. Donarem la paraula, tamb, a lensenyament dalguns papes.


31

7. JUDICIS TICS

74. s sabut que la producci actual s suficient i, tanmateix, hi ha milions depersones que pateixen i moren de fam; aix, estimats amics, constitueix unautntic escndol (Francesc a la FAO, juny del 2013).

Falsificaci de la llibertat

75. La separaci institucional dall poltic i dall econmic, que es va mani-festar com un perill mortal per a la substncia de la societat, va produir quasiautomticament la llibertat al preu de la justcia i de la seguretat... Per al repre-sentant del liberalisme econmic, la idea de llibertat es tradueix en un allegatpur i simple de la lliure empresa que a lactualitat es veu reduda a una ficciper la dura realitat dels trusts gegants i del poder principesc dels monopolis...La privaci total de llibertat en el feixisme s, parlant amb propietat, el resultatfatal de la filosofia liberal que pretn que el poder i la coacci constitueixen elmal, i la llibertat exigeix que no tinguin cabuda a la comunitat humana (Po-lany, cap. 21, p. 400-401).

Felicitat illusria

76. Tenim la temptaci de pensar que la possessi, els diners, el poder s elque dna la felicitat. Per tots sabem que no s aix. La possessi, els diners,el poder, poden oferir un moment dembriaguesa, la illusi de ser felios, peral final ens dominen i ens porten a voler tenir-ne cada vegada ms, a no estarmai satisfets. I acabem enfitats per no alimentats; i s molt trist veure unajoventut enfitada per dbil (Francesc a la JMJ de Brasil, 25 de juliol de 2017).

Atac a la dignitat

77. On no hi ha feina hi manca la dignitat. I aix no s un problema... nomsdItlia o dalguns pasos dEuropa; s la conseqncia duna elecci mundial,


CJ


32

dun sistema econmic que porta a aquesta tragdia, un sistema econmic que t al centre un dol que sanomena diner... He dit treball digne i ho subratllo; perqu, lamentablement, especialment quan hi ha crisi i la necessitat s forta, augmenta el treball inhum, el treball esclau sense la seguretat justa o b sense el respecte a la creaci... (Francesc a Cagliari, el 22 de setembre de 2013).

78. En lentusiasme produt pel descobriment dels poders cientfics i tecnol-gics, lhome modern ha construt un sistema de producci que viola la natura-lesa i una mena de societat que mutila lhome. Es creu que noms que hi hagusms i ms riquesa, tot el restant estaria solucionat. Es consideren totpoderososels diners; si no poden comprar valors immaterials com la justcia, lharmonia,la bellesa i fins i tot la salut, pot fer oblidar-ne la necessitat, o compensar-ne laprdua (Schumacher, 305).

Responsabilitat dels poltics

79. LEsglsia insisteix que el b com no ha de ser noms un simple afegit, unasimple idea secundria en un programa poltic. LEsglsia convida els gover-nants a estar veritablement al servei del b com dels seus pobles (Francesc alsambaixadors, el 16 de maig de 2013).

Pecat estructural

80. La necessitat de resoldre les causes estructurals de la pobresa no pot espe-rar Els plans assistencials que atenen segons quines urgncies noms shau-rien de pensar com a respostes passatgeres. Mentre no es resolguin radicalmentels problemes dels pobres, renunciant a lautonomia absoluta dels mercats i delespeculaci financera, i atacant les causes estructurals de la manca dequitat,no es resoldran els problemes del mn i en definitiva cap problema (Francesc,EG 202).

81. El conflicte actual, altament interdependent, exigeix un marc financermundial amb regles prpies justes i clares, per tal daconseguir un mn msequitatiu i solidari, en el qual sigui possible derrotar la fam, oferir a tothom untreball digne, un habitatge decent i lassistncia sanitria necessria. (Francesca V. Putin, el 4 de setembre de 2013).


CJ


33

Violncia injusta

82. Si lobrer, obligat per la necessitat o assetjat per la por dun mal ms gran,accepta, sense voler-la, una condici ms dura perqu la imposa lamo, aix s,sens dubte, suportar una violncia contra la qual reclama la justcia (Lle XIII,Rerum novarum, 1891)

83. Resultava irrellevant que el treballador aturat no fos responsable de la sevasituaci. La qesti no consistia a saber si el treballador havia aconseguit feinao no, en cas que lhagus buscada de deb, sin en el fet que, excepte si el tre-ballador tenia lopci de triar entre morir de gana o anar a lodiada workhouse[cases per a indigents no aptes fsicament per al treball], el sistema de salarissenfonsaria i duria aix la societat cap a la misria i el caos. Es reconeixia queaix equivalia a penalitzar els innocents. La perversi i la crueltat radicavenprecisament en el fet demancipar el treballador, amb la intenci explcita deconvertir en una amenaa real la possibilitat de morir de gana. Aquesta manerade fer permet comprendre el sentiment lgubre, de desolaci, que percebem enles obres dels economistes clssics (Polany, cap. 19, p. 353).

Falsificaci del dret de propietat

84. Tota persona t el dret de trobar a la terra el que necessita... Tots els altresdrets, siguin els que siguin, incls el dret de propietat i lliure comer, estansubordinats a aquell; no han de fer nosa, sin, ben al contrari, facilitar-ne larealitzaci. s un deure greu i urgent fer-los tornar a la seva finalitat primitiva.La propietat no s per a ning un dret incondicional i absolut... El b comexigeix de vegades lexpropiaci. Per desgrcia, en aquestes noves condicionssha construt un sistema que considera el profit com a motor essencial delprogrs econmic, la concurrncia com a llei suprema de leconomia, la pro-pietat privada dels mitjans de producci com un dret absolut sense lmits niobligacions socials corresponents. Aquest liberalisme sense fre, que condueix ala dictadura, fou denunciat per Pius XI com a imperialisme internacional delsdiners (Pau VI, Populorum progresio 1967).

85. El que s suficient s bo, i ms del que s suficient, dolent (Schumacher,307).


CJ


34

Les preguntes decisives

86. Creiem profundament que laltre s, sobretot, una amenaa per a nosaltres,un rival, un competidor o, al contrari i amb independncia de les vicissitudsdalguns, laltre s una promesa duna vida feli? Lorientaci de la meva vidasencera es troba en part determinada per la resposta eventualment implcita, quesigui capa de formular per mi mateix a aquesta qesti existencial. Aquesta ma-teixa resposta informa igualment lorientaci de la nostra societat (Giraud, 197).

87. Desatendre el clamor dels pobres, quan nosaltres som els instrumentsde Du per escoltar el pobre, ens situa a fora de la voluntat del Pare (Francesc,La joia de levangeli, 187).

88. [Un dia] podem retornar als millors principis de la religi: que lavarcia sun vici, que la usura s un pecat i lamor als diners s detestable... Per compte!encara no ha arribat aquesta hora, i durant uns cent anys haurem de fer veureque el que s brut s noble i que el que s noble s brut: perqu ara el brut srendible i el noble no ho s; lavarcia, la usura i la desconfiana han de serels nostres dus durant un temps, perqu noms aix sortirem del tnel de lesnecessitats econmiques a la llum del dia. Desprs, quan hom ja tingui lexis-tncia assegurada, ser raonable preocupar-se per lexistncia dels altres (J. M.Keynes: Economic possibilities for our grand children).

COMENTARI

La idolatria del diner i del mxim benefici no ens ha fet ms felios, per en canvi ens ha tret llibertat, ultratja la nostra dignitat i exerceix una autntica violncia contra molts ssers humans. El text final de Keynes s el millor judici tic sobre el nostre sistema, precisament perqu ve dalg que ns partidari. Enlluernat per leficcia (criminal) del sistema, Keynes va creure que convin-dria mantenir-la un temps per tornar desprs a ltica. El seu text s de 1930. Quan ja gaireb shan complert aquests cent anys, no hem millorat: continuem necessitant anomenar just linjust, i aquesta necessitat durar sempre perqu s intrnseca al sistema. s el que ha passat, fins a cert punt, a Rajoy amb la nostra reforma laboral: la presumpta eficcia ha estat fruit de la profunda injustcia, i ara que creixem econmicament, la mateixa UE i el FMI li recomanen que la mantingui i que no afluixi.

Joan Pau II va encertar-la, doncs, plenament, quan va parlar a Puebla dun sis-tema que produeix rics cada cop ms rics a costa de pobres cada vegada ms


CJ


35

* I si a alg li sembla exa-gerada aquesta afirmaci, que llegeixi larticle dIg-nacio Ramonet El gran sueo africano, al nme-ro de juliol (2017) de Le Monde Diplomatique, p. 1 i 9.

pobres. I si les coses sn aix, un cristi mai no podr ser defensor daquest sistema, tot i que, com he dit abans, no sapiguem gaire com canviar-lo. Per per trobar-hi soluci s imprescindible comenar reconeixent la malaltia.

En aquest sentit, vaig parlar en una altra ocasi de la SIDE (sndrome dim-munodeficincia econmica), com a caracterstica de la nostra poca actual. Quan la SIDA va aparixer tampoc ning no sabia com combatre-la. Per, com que la malaltia afectava tamb els rics, es va comenar a investigar i sha arribat almenys a trobar vacunes i palliatius. Molta gent diu que aquests ca-mins de soluci ja els tenim, i apunten, sobretot, a acabar radicalment amb els paradisos fiscals i a arribar a una fiscalitat seriosa i progressiva, camins als quals convindria afegir lacabament del negoci de les armes (i una mica de la vaga de consum de qu parlvem anteriorment). Segurament tenen ra; per s inne-gable que falta voluntat. Aqu s on la radicalitat hauria de ser un imperatiu moral per a tot cristi, perqu no solament ens hi juguem ltica, sin que ens hi estem jugant tamb el futur de la terra i de la nostra espcie. Si continuem aix, la mare terra sacabar venjant i castigant-nos per tot el mal que hem fet als milers de milions de fills de la terra.*

Acabo, doncs, repetint un cop ms el tpic dIgnacio Ellacura: el nostre mn tan amenaat noms pot tenir soluci en una civilitzaci de la sobrietat compartida. Qui tingui orelles per escoltar que escolti.


36

PENDIX. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

Bauman, Zigmunt (20158). La globalizacin. Consecuencias humanas. Mxi-co:FCE.

Chang, Ha-Joon (2012). 23 cosas que no te cuentan sobre el capitalismo. Bar-celona: Debate.

Giraud, Gal (2013). La ilusin financiera. Maliao (Cantabria): Sal Terrae.

Lluch Frechina, Enrique (2015). Una economa que mata. Madrid: PPC.

Marcuse, Herbert (1993). El hombre unidimensional. Ensayo sobre la ideolo-ga de la sociedad industrial avanzada. Barcelona: Orbis.

Piketty, Thomas (2014). El capital en el siglo xxi. Mxico: FCE.

Polany, Karl (1989). La gran transformacin. Crtica del liberalismo econmi-co. Madrid: La Llevir-Virus.

Schumacher, Ernst (2011). Lo pequeo es hermoso. Economa como si la gente importara. Madrid: Akal.

PortadaCrditsSumariAutorIntroducci1. Pobresa i diferncies entre els sssers humansLes diferncies sn cada vegada ms gransRelaci entre riquesa i difernciesLa pobresa s intrnseca al sistemaComentari2. ConsumismeComentari3. El mite del mercat lliure i autoregulatDescripci del mercatCrtiquesAlguns exemplesComentari4. El nostre sistemaLa poltica sotmesa a leconomiaFalsa globalitzaciLa teoria del degoteig com a justificaciResistncia als impostos directesPlanificaci? Intervenci de lEstat?Una religi secularJudicis globalsComentari5. Financiaritzaci de l'economiaComentari6. Leconomia que s'ensenyaComentari7. Judicis ticsFalsificaci de la llibertatFelicitat illusriaAtac a la dignitatResponsabilitat dels polticsPecat estructuralViolncia injustaFalsificaci del dret de propietatLes preguntes decisivesComentaripndix. Referncies bibliogrfiques

Edita CRISTIANISME I JUSTÍCIA · José Ignacio González Faus. Membre de l’Àrea Teològica de...

Documents

Transcript of Edita CRISTIANISME I JUSTÍCIA · José Ignacio González Faus. Membre de l’Àrea Teològica de...