EDUCACIÓ FÍSICA - iesrm.net educaciofisica.pdfpermet, a més del contacte amb el medi natural...

EDUCACIÓ FÍSICA

DOSSIER DE CLASSE

3r d’ E.S.O.

PRIMER TRIMESTRE

NOM:

COGNOMS:

GRUP:

ÍNDEX: PRIMER TRIMESTRE:

PRESENTACIÓ TEMA 1: QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES II TEMA 2: ATLETISME II SEGON TRIMESTRE: TEMA 3: RUGBI TEMA 4: ACROSPORT TEMA 5: HANDBOL TERCER TRIMESTRE: TEMA 6: VOLEIBOL TEMA 7: NATACIÓ

Educació Física: ESO 2011-2012 INS Ramon Muntaner

PRESENTACIÓ EDUCACIÓ FÍSICA

1.PROGRAMACIÓ CURS

El desenvolupament personal i la millora de la qualitat de vida són finalitats fonamentals de l'educació obligatòria. La matèria d'Educació física ha de tenir un paper primordial en el desenvolupament de les competències centrades en la cura del cos i de la salut, en la millora corporal i la forma física i en l'ús constructiu del temps lliure mitjançant la pràctica d'activitats esportives individuals i col·lectives.

Al final de l'etapa els nois i les noies han de comprendre els beneficis de la pràctica d'activitat física sistemàtica i permanent i han d'adquirir les eines necessàries per a organitzar la pròpia pràctica de forma autònoma. Per a assolir aquesta autoregulació és fonamental vincular la pràctica d'activitats físiques a una escala de valors, actituds i normes i al coneixement dels seus efectes sobre la salut, el creixement personal i la millora de la qualitat de vida.

Estructura dels continguts

Els continguts d'Educació física de cada curs s'organitzen en quatre apartats: condició física i salut, jocs i esports, expressió corporal i activitats en el medi natural.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

En aquesta etapa cal fer un treball específic per a la millora de la condició física. A partir de la valoració i acceptació de les capacitats individuals, l'alumnat ha d'esforçar-se per millorar el seu nivell de condició física i contribuir al desenvolupament corporal harmònic.

Els jocs i els esports es presenten com a mitjans de treball, tant per a la millora de la condició física i el desenvolupament de les relacions interpersonals com per al coneixement de formes d'activitat física aptes per a la competició, la recreació i el temps de lleure. En aquestes pràctiques és fonamental la valoració i respecte per les normes, pels companys i els adversaris, així com el respecte pel material i les instal·lacions.

Les activitats en el medi natural s'han de presentar com una forma més d'activitat física saludable que permet, a més del contacte amb el medi natural terrestre o aquàtic, una possibilitat d'utilització del temps de lleure. Les activitats a la natura han de ser també una eina per a la valoració del medi natural i fomentar-ne el respecte i la conservació.

En les activitats, no s'han de perseguir rendiments esportius ni resultats concrets en proves físiques. S'ha de valorar la millora i esforç individuals, així com la cooperació activa amb el grup, i tenint sempre molt present que l'objectiu final de l'educació física a l'Educació secundària obligatòria és la formació de persones físicament actives, saludables i participatives.


Programació del curs A)TEMES PRÀCTICS: Pretenem conèixer l’alumne, les capacitats adquirides en l’any anterior, el desenvolupament i millora de les qualitats físiques i motrius, i la iniciació en activitats físiques esportives.

• QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES II: Flexibilitat, força, resistència i velocitat acabant realitzant la BATERIA EUROFIT

• ATLETISME II: relleus, skkipings, tanques, 100metres, 800m., llançaments i salts.

• RUGBI : Passades, controls, xuts, placatges,… • ACROSPORT: Figures de dos, tres,... • HANDBOL : Bot, passada, llançament,... • NATACIÓ: crol, esquena, braça i papallona + waterpolo • TENNIS: Dreta, revés, servei i voleas • VOLEIBOL: Dits, avantbraços, remat, servei,… • ACTIVITATS A LA NATURA: Orientació i esquiada

B)TEMES TEÒRICS

• QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES II • ATLETISME II • RUGBI • ACROSPORT • ACTIVITATS A LA NATURA: esquiada i orientació • HANDBOL • VOLEIBOL


2.NORMES BÀSIQUES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE LES SESSIONS.

Seguir unes normes bàsiques de correcció i bona educació són fonamentals per poder conviure en

qualsevol col·lectiu. El respecte, la tolerància, etc... envers els demés ens permet gaudir dels avantatges de ser en un grup.

Trencar les normes de convivència bàsiques suposa tard o d’hora un enfrontament amb una part o tot el col·lectiu i això sol tenir conseqüències negatives per aquell que no sap conviure. Al marge d’aquestes normes de convivència que tothom ha de conèixer, en l’assignatura d’Educació Física n’hi ha d’altres que cal saber: EQUIPAMENT

• És IMPRESCINDIBLE per poder fer classe canviar-se la roba de carrer per roba esportiva adient (xandall, sabatilles esportives,...). Per això disposareu de 5 minuts al començament de la classe i 5’ al finalitzar la sessió (10’ si hi ha dutxa).

• És molt recomanable portar tovallola, sabó i xancles pels peus i dutxar-se en acabar la sessió; canviar-se la muda interior i la samarreta en cada sessió.

Per la teva seguretat i la dels teus companys, cal no dur a les sessions pràctiques : rellotges, braçalets, cadenes, anells, arracades, essent preferible i per tal d’evitar pèrdues no posar-se res el dia en qüestió. Tanmateix et demanem abstenir-se de menjar xiclet, donat que en certs moviments com ara inversions, pot resultar molt perillós, a més està prohibit menjar-ne en el centre. Abstenir-se de tirar gargalls en qualsevol instal·lació esportiva (pista, camp de gespa,...) Per últim recordar a tots aquells que porteu el cabell llarg, recollir-lo per efectuar la sessió.

HIGIENE PERSONAL

• És fonamental dutxar-se després de cada sessió. La suor és una de les formes que té el cos d’eliminar toxines produïdes en fer esforços físics. Si no la traiem afavoreix l’aparició d’infeccions de la pell, produeix mala olor i molesta als que tenim al voltant.

INSTAL·LACIONS I MATERIAL Els vestidors, les pistes i en general tot el centre és el lloc on hem de realitzar totes les activitats, per tant:

� Els papers, bosses, etc., han d’anar a les papereres.


� L’ús de les instal·lacions de forma correcta ens permet gaudir d’elles per més temps, en millors condicions i ens estalvia problemes de convivència.

� El material és l’element que ens permet aprendre i millorar, és fonamental en la majoria de pràctiques I si es fa malbé o s’extravia, els més perjudicats sou vosaltres. Per tant:

-Cal mantenir-lo en les millors condicions. -Cal utilitzar-lo correctament. -Cal l’ajut de tots a l’hora de transportar i distribuir aquest material.

HORARIS La classe comença quan el professor passi llista o digui que comença. Això serà habitualment 5 minuts després de l’horari d’entrada, que és el temps necessari per arribar des de la classe anterior i canviar-se. Un cop fet això, esperem assentats en els bancs del gimnàs. La classe finalitza quan així ho diu el professor. Això serà 5 minuts abans de l’hora establerta per tal d’arribar a temps a la següent classe. FALTES I EXEMPCIONS L’Educació Física és eminentment pràctica. L’aprofitament de la matèria passa per assistir a les classes. Per tant, FALTAR A 4 O MÉS CLASSES AL LLARG D’UN TRIMESTRE DE FORMA INJUSTIFICADA SUPOSA NO SUPERAR LA MATÈRIA. En cas que les faltes fossin JUSTIFICADES el trimestre no queda automàticament suspès, però S’HA DE REALITZAR UN TREBALL per superar el trimestre. NO HI HA EXEMPTS. En cas que un alumne pateixi una malaltia o lesió que li impedeixi practicar amb regularitat algunes o totes les sessions haurà de seguir el següent procés:

� Per malaltia o bé lesió temporal: aportar justificant del metge on consti la malaltia o lesió que pateix, i les contraindicacions físiques. També el temps de repòs recomanat.

� Per malaltia o bé lesió crònica o definitiva: aportar -Certificat mèdic ordinari. -vist-i-plau de direcció i resolució per part dels professors d’Ed. Física que serà comunicada a l’alumne el més aviat possible.

En cas de no poder fer la pràctica, prendrà nota en forma de fitxes de les activitats que es realitzin i les presentarà a la llibreta el dia que el professor li demani posant el motiu de la falta i firmat pel mare/pare o tutor.


3.CRITERIS D’AVALUACIÓ L’avaluació dels alumnes a l’assignatura d’educació física es realitza a partir de diverses avaluacions: avaluació inicial, avaluació formativa i avaluació sumativa. L’avaluació inicial es realitza per tal de conèixer el nivell inicial dels alumnes, per mitjà de plantilles d’observació i anotant aquells fets o aspectes més importants dels diferents alumnes. L’avaluació formativa, la qual ha de permetre a l’alumne conèixer el seu nivell d’aprenentatge i saber com pot corregir els seus errors, es durà a terme en cadascuna de les activitats que es realitzin. L’avaluació sumativa es realitza per tal de verificar si els alumnes han assolit els objectius del crèdit.

S’avaluarà l’assoliment dels objectius didàctics, donant un pes específic diferent a cada tipus de contingut que correspon al percentatge següent :

� PROCEDIMENTS: 40% (20% quantitativament i 20% qualitativament) Són les activitats realitzades pels alumnes durant les sessions diferenciant els aspectes de quantitat i qualitat del treball desenvolupat. L’avaluació es farà mitjançant l’observació diària (positius/negatius) dels alumnes més les proves o tests pràctics realitzats a classe.

� CONCEPTES: 20% Són el suport teòric de la matèria. Es realitzarà unes fitxes per part de l’alumnat de cada tema, els exercicis escrits de cada tema, treballs, proves, comentaris, esbós de les classes pràctiques realitzades i justificacions i classes com a lesionat... L’avaluació es farà mitjançant el seguiment per part del professor de les fitxes més les proves escrites i/o orals.

� ACTITUDS: 40% Seguiment diari per observació de la puntualitat, equip, higiene, atenció, esforç, comportament, respecte normes i el material i/o instal·lacions. Elements afecten sobre l’actitud: Negatius: faltes sense justificar, retards, no portar el material (xandall i llibreta com al demani el professor), escoltar, no cridar ni barallar-se, no presentar els treballs, no fer les tasques encomanades,... Positius: Col·laborar amb els companys i en la classe, mostrar-se actiu i participatiu, ajudar en el material,… El conjunt d’aquests aspectes donarà lloc a la nota d’Ed. Física.


Els alumnes que suspenen, per tal de recuperar la matèria han d’aprovar el següent trimestre, si es suspèn l’avaluació final s’ha de recuperar realitzant una prova escrita dels temes treballats al llarg del curs. Les sortides d’activitats a la natura que es realitzaran al llarg del curs són de caràcter obligatori i necessàries per a aprovar l’assignatura. En cas d’absència, cal preocupar-se del que s’ha fet i dit. En cas contrari no s’admetran disculpes.

IMPORTANT: Els alumnes de segon cicle d’ESO realitzaran les classes pràctiques al Pavelló Municipal de Figueres. Els alumnes que estiguin totalment impossibilitats físicament (a causa d’una lesió) i no puguin realitzar la part pràctica de l’assignatura d’educació física i no es puguin traslladar fins al pavelló es podran quedar a casa, però tindran l’obligació de realitzar diverses activitats teòriques: qüestionaris, fitxes proposades pel professor/-a ... que comptaran per a l’avaluació de la matèria.

Jordi Batlle 3r d’ESO EDUCACIÓ FÍSICA

FITXA nº1: LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES II

Tots els éssers humans naixem amb una sèrie de capacitats que ens permeten desenvolupar-nos com a persones: les unes són intel.lectuals i psicomotrius, i les altres són físiques. Les capacitats físiques bàsiques (resistència, velocitat, força i flexibilitat) ens permeten fer els moviments més bàsics i senzills. A mesura que creixem, aquestes capacitats també es desenvolupen , i a poc a poc aconseguim ser més resistents, més ràpids i més forts. Si, a més, practiquem activitats físiques i esportives sovint, aquestes qualitats es poden desenvolupar molt més i en podem treure més profit, tant de la vida quotidiana com en l’esportiva. CONDICIÓ FÍSICA: Estat de forma en què es troba el nostre organisme. Una bona condició física ens permet portar a terme qualsevol activitat quotidiana i esportiva. LA RESISTÈNCIA

És la capacitat del cos per mantenir un esforç físic durant un període de temps prolongat. També permet que el cos es recuperi més ràpidament després de fer exercici. Exemples: Marató, l’excursionista, ciclistes,… TIPUS:

� RESISTÈNCIA AERÒBICA: Capacitat d’un organisme per mantenir un esforç en condicions d’equilibri (reben oxigen suficient i no hi ha dèficit d’oxigen). Es portar un ritme suau i moderat de llarga durada. Recomanada per metges i entrenadors. Exemples: Esquí de fons, la marató, les travesses de natació, córrer vint minuts suau,...

� RESISTÈNCIA ANAERÒBICA: Son esforços de durada curta i ritme intens. Capacitat del organisme per mantenir un esforç en condicions de dèficit d’oxigen (falta oxigen, no en tenim prou pel que gastem). Exemples: Tocar i parar, policies i lladres, combat de judo, 800metres,...

Com pots controlar la INTENSITAT de l’exercici? Per controlar el teu esforç has d’aprendre a comptar-te les pulsacions. Per trobar-te el pols has de posar les puntes dels dits a qualsevol artèria, les que més s’utilitzen per prendre el pols són:

� Artèria caròtida: Al costat del coll. � Artèria radial: Al canell. � Sobre la caixa toràcica.

S’han de comptar les pulsacions per minut, pots comptar-les 30segons i x2, 10segons i x6 i 6 segons i x10. Si treballes entre 130-170 p/m treballes la resistència aeròbica Si treballes > 170 p/m treballes la resistència anaeròbica SISTEMES d’entrenament:

• CONTINU HARMÒNIC : Es treballa sempre a la mateixa intensitat i de forma continuada sense pauses : Ex : test de cooper, córrer pel bosc, nedar a la piscina…


• CONTINU VARIABLE : Es treballa amb canvis de intensitat i de forma continuada sense pauses. Ex: Fartlek, joc de tocar i parar,

• FRACCIONAT: Dividir l’esforç en diverses parts separades per un interval anomenat pausa de recuperació.

• CIRCUITS: Consisteix a fer un nombre determinat d’activitats que es duen a terme en un lloc anomenat estació. En cada estació, l’activitat es repeteix un nombre de vegades que pot ser fix o variable en funció del tipus de circuit si va per nombre de repeticions per exercici o si va per temps per exercici.

EVOLUCIÓ: Augmentar fins els 20 anys, es manté estable fins els 30 anys i després començar a disminuir el nivell. LA VELOCITAT

És la capacitat que ens permet executar un o diversos moviments en el menor temps possible, tant si es tracta de recórrer una distancia, com de fer un esprint, o d’aturar una pilota. Exemples: 100m. llisos, porter d’handbol, esprintador en ciclisme,...

TIPUS:

� VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT: Capacitat de recórrer una distància, un espai, en el mínim de temps possible. Exemples:

100 metres, contraatac de bàsquet,... � VELOCITAT DE REACCIÓ: Capacitat de respondre a un estímul o

senyal el més ràpid possible. S’anomena popularment, uns esportistes amb “reflexes”. Diferents estímuls tenim el tàctil (contacte), auditiu (tret de sortida) i el visual (moviment pilota).

� VELOCITAT DE MOVIMENT: Capacitat de fer un moviment en el mínim temps possible. Exemples: Un cop amb el bat de beisbol, un llançament de pes d’atletisme, xut de futbol, remat de volei, llançament d’handbol... JOCS: La cadena, sortides, relleus,...

EVOLUCIÓ : Mentre la força vagi millorant, és possible millorar la velocitat. El nivell màxim s’assoleix cap als 20 anys, tot i que, depenent de la persona, pot assolir-se més endavant, cap als 30 anys, posteriorment va decreixent.

LA FORÇA És la capacitat física que té el cos per crea una tensió muscular a fi de

vèncer una oposició o un a sobrecàrrega (aixecar objectes, empènyer, llançar,...). També es podria definir com la capacitat d’exercir tensió contra una resistència. Exemples: culturista, karateka, llançament pilota handbol,...

Les característiques de la càrrega (resistència externa) i la velocitat d’execució del moviment ens determinen el tipus de força que treballem.


TIPUS: � FORÇA MÀXIMA: Major carga que un subjecte pot aixecar en un

moviment, tensió realitzar la musculatura per vèncer una oposició màxima. Ex: halterofília, aixecament de pedres el País Basc...

� FORÇA RESISTÈNCIA: Duració de la força el llarg del temps, repetir contínuament treball de força muscular durant bastant de temps. Ex: rem, escalada, ràfting, judo,...

� FORÇA VELOCITAT: Oposició molt lleugera aplicant la màxima velocitat en el moviment. Superar resistències lleugeres amb alta velocitat d’execució. S’anomena també potència o força explosiva. Ex: salt d’alçada, salt de llargada... La força és una de les qualitats físiques més importants que tenim, i, a més,

aporta alguns beneficis per al nostre cos, ja que: � Facilita el manteniment de postures correctes, � Augmenta el to muscular,ç � Fa que la sang circuli d’una manera més fluida pel cos, � Pot fer augmentar el pes corporal, � Ajuda a mantenir una bona salut, � Permet millorar el rendiment esportiu.

EVOLUCIÓ: És progressiu i gradual. L’increment més important té lloc entre els 12 i 18 anys. El màxim nivell de força entre els 25 i 29 anys. Després va decreixent progressivament.

LA FLEXIBILITAT Capacitat de fer moviments amb la màxima extensió possible; és la

qualitat física que ens permet realitzar moviments de gran amplitud amb alguna part del nostre cos. Aptitud que tenen les articulacions per facilitar la major amplitud possible dels moviments corporals. Depèn de la mobilitat articular i l’elasticitat del múscul. Exemples: pas de tanques d’atletisme, ballet, cop de peu de taekwondo,...

Ens permet la plena llibertat de moviments i ajuda a evitar possibles lesions de l’aparell locomotor. TIPUS

� DINÀMICA : Moviments cercant la màxima amplitud d’una articulació i el màxim estirament muscular. Són exercicis on es practiquen moviments aprofitant el recorregut total de l’articulació, són exercicis de mobilitat articular.

� ESTÀTICA: No hi ha moviment apreciable. Es tracta d’adoptar una postura determinada i, a partir d’aquesta, cercar un grau d’estirament que s’haurà de mantenir durant uns 15 a 20 segons. Són els típics estiraments.


EVOLUCIÓ: És una qualitat involutiva, és a dir, empitjora amb l’edat.Treballar-la contínuament afavoreix que aquesta involució sigui més lenta.

1.Menciona les quatre qualitats físiques bàsiques i defineix-les amb una frase. 2.Digues els tipus que hi ha de cada qualitat física i posa un exemple.

3.Explica un joc o exercici de cada qualitat i defineix-te segons que creus que tens millor i pitjor i el per què?

QUINA NOTA ET POSARIES DEL TREBALL REALITZAT A CLASSE AL LLARG DEL TEMA 1 (escoltar, esforç, treball, pràctica,...)

INS SUF BÉ NOT EXC

JORDI BATLLE 3r D’ESO EDUCACIÓ FÍSICA

FITXA nº2: ATLETISME II

L’ésser humà, des dels seus orígens, ha hagut de córrer, saltar i llançar objectes per poder sobreviure. Aquestes activitats han estat les que després han configurat el que coneixem amb el nom d’atletisme.

A Grècia van néixer els primers JOCS OLÍMPICS la base dels quals és l’atletisme i es van anar celebrant, amb algunes intermitències, fins el segle IV de la nostra era. Posteriorment van ser restablerts, l’any 1896, a la ciutat d’Atenes, gràcies els esforços del baró Pierre de Coubertein. L’atletisme és, des de llavors, l’esport rei d’aquesta competició, i gràcies a això ha avançat i s’ha estès per tot el món. Aquest estiu es fan a Londres. La lluita contra un mateix per superar la marca personal i l’esperit de sacrifici fan que aquest esport sigui un dels més espectaculars i practicats a tot el món. Llegeix amb atenció i trobaràs l’especialitat que més s’adequa a les teves qualitats. On es practica? Pista ovalada en la qual es realitzen les curses (vuit carrils i 400 metres de corda) i que delimita un espai interior on es realitzen les diferents competicions de salts i llançaments.

Existeix una variant per allotjar les competicions d’hivern, com a protecció a les dures condicions climàtiques, que és l’anomenada pista coberta, i que té un perímetre de 200 metres. Aquí es modifiquen les distàncies d’algunes curses i se suprimeixen alguns llançaments.


Què s’hi practica? Les proves que componen l’atletisme poden ser de dos tipus: CURSES:

• Velocitat: 100m, 200m, 400m. • Mig fons: 800m i 1500m. • Fons: 5000m, 10000m i marató. • Cursa de tanques: 110m tanques, 400m tanques i 100m tanques femení. • Cursa d’obstacles: 3000m obstacles. • Cursa de relleus: 4x100m i 4x400m. • Marxa atlètica: 20km., 50km. i 10km. Femení.

CONCURSOS:

• Salts: de llargada, d’alçada, triple i de perxa. • Llançaments: de pes, de disc, de martell i de javelina. • Proves combinades: decatló masculí i heptatló femení.

REGLAMENT bàsic:

� Les curses SORTIDES: La sortida és nul.la si un corredor es posa en moviment abans que se senti el tret de sortida. L’atleta que fa dues sortides nul.les és desqualificat. CURSES: A les curses de 100, 200 i 400 metres, els corredors s’han de mantenir en el seu carrer durant tota la prova. Als 800 metres ho han de fer durant els 100 primers metres. El tronc dels corredors és la part del cos que marca l’ordre d’arribada. TANQUES i OBSTACLES: En totes les curses de tanques se n’han de passar deu. No hi ha cap penalització si l’atleta toca involuntàriament la tanca i cau. Els obstacles es poden trepitjar, encara que no és gaire recomanable. RELLEUS: El testimoni ha de passar de la mà del corredor a la mà de qui fa el relleu dins de la zona de canvi. Si el testimoni cau, l’equip és desqualificat. MARXA ATLÈTICA: Un dels peus sempre ha de tocar a terra; en cas contrari, els jutges donen un avís. Al tercer avís, el marxador queda desqualificat.

� Els concursos SALT DE LLARGADA i TRIPLE SALT: Es considera salt nul si es trepitja la línia límit de la zona de cursa. Cada saltador té tres intents, i els vuit millors atletes passen a la final i poden fer tres intents més. Nomé es té en compte el millor. SALT D’ALTURA i PERXA: Cada vegada que el saltador supera el llistó, aquest s’apuja. L’atleta disposa de tres intents per superar-lo abans de quedar eliminat. L’altura que es té en compte és l’última que s’ha superat.


LLANÇAMENTS: L’objecte ha de caure dins la zona senyalada; en cas contrari, es considera nul. Els llançadors no poden sobrepassar la línia límit de la zona destinada a fer els moviments de desplaçament per donar l’impuls necessari al llançament. Cada llançador pot fer tres llançaments, i els vuit millors atletes passen a la final i poden fer tres llançaments més. Només es té en compte el millor.

� Les proves combinades DECATLÓ (masculí): Consta de deu proves i es fan seguint un ordre determinat. Primera jornada: 100m, salt de llargada, llançament de pes, salt d’altura i 400m. Segona jornada: 110m tanques, llançament de disc, salt de perxa, llançament de javelina i 1500m. HEPTATLÓ (femení): Són set proves que es fan seguint un ordre. Primera jornada: 100m tanques, llançament de pes, salt d’altura i 200m. Segona jornada: salt de llargada, llançament de javelina i 800m. Totes les proves atlètiques estan controlades per uns jutges que s’encarreguen de cronometrar, de mesurar i de fer complir el reglament. Què has de saber de la seva tècnica? Fer una descripció exhaustiva de la tècnica de les diferents especialitats atlètiques seria massa llarg, i no forma part de l’objectiu d’aquest curs. Tanmateix hi ha una sèrie de característiques als diferents grups de proves. EN LES CURSES: L’atleta ha de tenir una tècnica de cursa correcta si vol aconseguir bons resultats. La gambada de la cursa té dues fases : la terrestre (moment en què el peu toca el terra) i l’aèria (quan no hi ha contacte). A les proves de velocitat la fase aèria és major que en les de fons, en les quals la fase terrestre és molt superior. Els moviments de les extremitats són més exagerats com més curta i vertiginosa és la prova. La sortida és diferent en funció de la cursa. A les de velocitat, és molt important perquè es tracta de curses curtes en què és essencial no perdre temps. Per aquest motiu, els atletes surten ajupits amb els peus col.locats sobre el bolc o starter de sortida. La tècnica dels atletes a les proves de tanques i d’obstacles és molt precisa. Cal intentar sobrepassar la tanca o l’obstacle nodificant el mínim possible la tècnica de la cursa. Per aquest motiu, hi ha d’haver una gran coordinació dels moviments de cames, braços i tronc que ajudin a passar la tanca, no a saltar-la, sense perdre velocitat. Els relleus Sempre hi ha 4 atletes per equip que s’han de passar el testimoni, el resultat final depèn majoritàriament de la sincronització entre ells en la passada del mateix. Es pot passar de dos maneres, nosaltres, de moment , només n’expliquem una. De dalt a baix: El receptor estira el braç cap endarrera amb la planta de la mà dirigida cap al cel, de tal manera que el corredor amb un moviment descendent del braç col·loca el testimoni en la mà de l’altre relevista.


El relleu és transportat de forma que el rellevista no tingui de canviar-lo de mà,

el primer i el tercer porten el testimoni en la mà dreta i el segon i quart el porten a la mà esquerra. El relleu ha de ser canviat en la zona de canvi que és un espai delimitat de 20 metres que el reglament estableix. Abans de la zona de canvi hi ha un espai de 10 metres que es diu pre-zona que el corredor receptor pot utilitzar per a guanyar velocitat abans d’entrar a la zona. EN ELS LLANÇAMENTS:

• Moviments d’impuls : El seu objectiu és aconseguir que l’artefacte surti de les mans del llançador amb la màxima velocitat possible. Aquests moviments són molt diferents segons el tipus de llançament. L’execució correcta de la tècnica de llançament és molt complexa i la tractarem a 4t d’ESO.

• Fase de vol: Paràbola que descriu l’artefacte mentre es desplaça per l’aire. Determina la longitud del llançament.

• Caiguda: Lloc en què cau l’artefacte i que ve determinat per les fases anteriors. EN ELS SALTS: Els salts tenen quatre fases: correguda, batuda, vol i caiguda. Existeixen dos tipus de salts:

1. Salts horitzontals: llargada i triple salt. Arribar tan lluny com sigui possible. 2. Salts verticals: Alçada i perxa. Saltar el més amunt possible, el primer sense ajut

i el segon amb una perxa. Salt de llargada

• La correguda: Obtenir la màxima velocitat en el moment de la batuda (de 25 a 40 metres d’aproximació de forma progressiva).

• La batuda: Acció peu contra el terra per impulsar el cos en el salt. Es realitza amb la cama més potent.

• Fase de vol: Batuda correcta, trajectòria adequada, horitzontal amb un component vertical. Sèrie de passos imaginaris a l’aire i sempre acabar amb els peus junts.

• Caiguda: Aterrant al fossat amb les cames estirades endavant, perquè el salt sigui més llarg i tronc flexionat endavant.

Salt d’alçada: Abans es feia salt ventral (de cames) ara es fa la tècnica de FOSBURY.

• Correguda: 7 a 9 passos fent una trajectòria corba. • Batuda: Convertir la velocitat horitzontal en la màxima vertical possible.

Cama batuda estirada i contacte el terra amb tota la planta del peu. • Fase de vol i caiguda: Arquejar elevant malucs, d’esquenes al llistó,

braços el costat del cos, un cop pasta el llistó s’eleven les cames.


Exercicis pràctics: 1.Menciona les curses, salts i llançaments que hi ha:

• Velocitat: • Mig fons: • Fons:. • Cursa de tanques: • Cursa d’obstacles: • Cursa de relleus: • Marxa atlètica: • Salts: • Llançaments:

2.Explica tot el que sàpigues de les sortides: 3.Explica la tècnica i un parell d’exercicis fets a classe d’un salt?


4.Quina prova t’agrada més, quina creus que faries el millor resultat i per què? AUTOAVALUACIÓ � Com consideres l’activitat realitzada: positiva o negativa. Per què?

� Posa nota de les activitats realitzades del 1(molt malament) al 5(molt bé): Q.F.B: Atletisme: Volei: � Quina activitat t’ha agradat més? Per què?

� Quina opinió tens de les fitxes? De la teoria? Faries examen? Com ho faries?

� Com consideres la teva participació: • MOLT BONA • SUFICIENT • POCA(podria haver fet més) • NO M’HA INTERESSAT L’ACTIVITAT


� Valora el teu treball, en els següents aspectes: bo, regular o dolent • Esforç: • Actitud: • Millora personal: • Higiene personal: • Llibreta:

� Valora el professor: teoria, pràctica, plantejament de les classes, notes, relació personal-grupal,...

QUINA NOTA ET POSARIES DEL TREBALL REALITZAT A CLASSE AL LLARG DEL PRIMER TRIMESTRE: (escoltar, esforç, treball, pràctica,...)

INS SUF BÉ NOT EXC

Explica el perquè d’aquesta valoració:

Si vols comentar alguna altra cosa referent al treball realitzat o el programa del curs, pots fer-ho a continuació:

EDUCACIÓ

FÍSICA

DOSSIER DE CLASSE

3r d’ E.S.O.

SEGON TRIMESTRE

NOM:

COGNOMS:

GRUP:

ÍNDEX:

SEGON TRIMESTRE:

TEMA 3: RUGBI

TEMA 4: HANDBOL


FITXA nº3: EL RUGBI El rugbi és, per exemple, l’esperit de sacrifici i l’equip per sobre de tot, la força física i el respecte davant de l’adversari. HISTÒRIA La versió més romàntica diu que un nen, William Weebs Ellis, esudiant de l’escola pública de la ciutat de Rugby, contradient les regles del futbol del seu temps, va agafar alegrement la pilota amb les mans i va començar a córrer. Però aquesta història no és del tot certa. El preludi del rugbi modern, l’hem de buscar a l’antiga Roma, en un joc anomenat harpastum. Aquest en va originar d’altres, amb el pas del temps, fins a arribar el joc del soule a França i al futbol a la Gran Bretanya. Les normes es van anar variant fins que l’escola pública de la ciutat de Rugby les va unificar. El 1851, l’acadèmia d’Edinburg va adoptar i va editar el primer reglament de rugbi que separa les dues tendencies: el futbol i el rugbi. A partir d’aquell moment va néixer la federació anglesa i més tard ho van fer la francesa, la gal.lesa, la irlandesa, la sud-africana i la de Nova Zelanda.

REGLAMENT Principis bàsics: A continuació, presentem el reglament i les normes bàsiques del rugbi. Objectiu: Plantar la pilota dins de l’àrea de marca, al fons del camps, a la línea d’assaig. Terreny de joc: Les dimensions d’un camp de rugbi són de 100x60m. Durada: Dues parts de 40’. Jugadors: Cada equip està format per 15 jugadors, es poden fer 4 canvis. Es divideixen en davanters i tres quarts. 1.DAVANTERS: Són els responsables directes en la lluita per la possessió de la pilota. Els davanters es diferencien per les funcions que fan en les fases estàtiques (melés i tocs): -Els dos pilars formen la primera línea de la melé i porten el número 1 i 3. La seva principal característica és la força. -el taloner (núm. 2) és l’encarregat de guanyar la pilota en la melè i de llançar el toc.


-Els segones línies (4 i 5) solen ser jugadors alts ja que són bàsics per guanyar el toc, també duen el pes a l’hora d’empènyer en les melés. -Els tercers (6,7 i 8) són tot terrenys, solen iniciar el joc. 2.TRES QUARTS: Són els encarregats de jugar la pilota conquerida pels davanters; han de ser ràpids i àgils. -Els mitjos (9 i 10) són el mig de melé i el mig d’obertura. Són encarregats d’organitzar el joc d’equip i especialistes en el joc de peu. -Els dos centres (12 i 13). Ràpids, àgils i forts, són l’eix de l’atac quan es juga la pilota amb la mà. -Els darrers (11, 14 i 15) són els ales i el darrer. Inicien el contraatac des del darrere. Material:Pilota ovalada. Puntuació:

� Assaig: Deixar la pilota a terra a zona de marca de l’equip adversari val 5 punts. � Transformació: Xutar la pilota per sobre de la porteria després d’un assaig val 2

punts. � El cop de càstig: Xutar la pilota per sobre de la porteria després d’una infracció

val 3 punts. � Xut de sobrebot (drop): Passar la pilota per sobre de la porteria amb un xut de

rebot en una fase dinàmica val 3 punts. REGLES PRINCIPALS: AVANT: Falta que es produeix quan la pilota es passa o es llança cap endavant, se sanciona amb melé. FORA DE JOC: Falta que té lloc quan un jugador està situat en una posició prohibida, es pot sancionar amb un cop de càstig. COP DE CÀSTIG: La pilota es pot xutar o jugar a la mà. RETINGUT: Quan un jugador és placat i no deixar anar la pilota, se sanciona amb un cop de càstig. LA TÈCNICA PASSADA: Sempre s’ha de fer cap enrere i amb dues mans intentant protegir la pilota d’un possible placatge. RECEPCIÓ: Ha de ser amb les dues mans. És complicada per la forma ovalada de la pilota. XUT: No és fàcil però es fa:

• Volea:xut per allunyar el perill o per llançar la pilota a toc • Drop: xut a pals deixant botar la pilota • De càstig: la pilota es planta a terra després d’un cop de càstig i es xuta a pals

PLACATGE: El defensor tira a terra l’atacant que té la pilota per evitar que guanyi terreny. Aquest placatge s’han d’efectuar per sota les espatlles i pot ser frontal, lateral i per darrere. El rugbi també té algunes jugades de caràcter col.lectiu que necessiten una certa disposició dels jugadors. TOC (TOUCHE): Un jugador se situa fora del terreny de joc, al lloc on assenyala el jutge de línea, i tots dos equips formen dues línies paral.leles de 2 a 8 jugadors, entre les línies de 5 i 15 metres i amb una separació d’un metre entre els dos equips. El jugador que fa el


servei de toc ha de llançar la pilota de manera imparcial entre els dos equips, que intentaran agafar-la. LA MELÉ: Fase estàtica que porten a terme els davanters de forma ordenada i que serveix per posar en joc la pilota després d’una infracció lleu. La melé, la formen vuit jugadors, que es distribueixen en tres línies anomenades primera, segona i tercera línia. El mig de melé de l’equip no infractor serà el responsable d’iniciar el joc, introduint la pilota entre les dues primeres línies. Els dos taloners intentaran, guanyar la pilota, mentre les dues davanteres s’empenyen per aconseguir mantenir-la o recuperar-la. Exercicis pràctics: 1.Explica el reglament del rugbi. 2.Explica la TOUCHE. 3.Explica la MELÈ.


4.Dibuixa i explica un exercici on treballis la passada del rugbi. 5.Com va la puntuació en el rugbi?


INS SUF BÉ NOT EXC Explica el perquè d’aquesta valoració:


JORDI BATLLE 3r d’ESO EDUCACIÓ FÍSICA

FITXA Nº4: L’HANDBOL Velocitat, potencia, agilitat, destresa, precisió...són alguns dels conceptes que millor poden definir el que és l’handbol. Sense aquestes qualitats és difícil concebre un partit. Però encara més : l’esperit de lluita, sacrifici, companyonia, col·laboració, cooperació... són condicions sense les quals és impossible jugar-hi. ON ES JUGA? L’handbol es juga en una pista de 40x20 m amb les característiques següents:

COM S’HI JUGA? Duració: Es juga en dues parts de 30 minuts, amb un descans de 10 minuts. Els jugadors: Un equip d’handbol està integrat per 12 jugadors, dels quals només 7 poden jugar alhora (6 de camp i un porter). Poden fer-se tots els canvis que l’entrenador consideri oportuns. Cada jugador de camp té un lloc específic:

• Porter • Extrems: A prop de la línia de banda, velocitat i habilitat • Laterals:Potència de llançament • Pivot: Esquena porteria i en el centre • Central: Organitza el joc

Puntuació: Cada cop que la pilota traspassa totalment la línea de porteria s’aconsegueix un gol. QUÈ HAS DE SABER DEL REGLAMENT? Sancions tècniques

Passos: No pot fer més de tres passes seguides amb la pilota a la mà. Per desplaçar-se pot utilitzar el bot.

Dobles: Quan ha parat de fer botar la pilota, no pot tornar-ho a fer. En canvi si que pot tornar a fer tres passes més.

Ha de passar la pilota, llançar-la a porteria o fer-la botar abans que es compleixin 3 segons des que l’ha agafada.


Per fer un servei de banda, ha de trepitjar la línea lateral del camp. Pot tocar la pilota amb qualsevol part del cos, de genolls en amunt. El porter

ho pot fer amb tot el cos. No és permès empentar, subjectar o donar cops a l’adversari. No es pot impedir el pas a un jugador ni amb els braços ni amb les cames. Sí

que se l’hi pot impedir amb el cos sencer. A excepció del porter, els jugadors no poden trepitjar la línea que delimita

l’àrea de porteria ni entrar-hi. És possible llançar a porteria des de dintre de l’àrea, sempre que el jugador

hagi saltat abans d’arribar a la línea i llanci la pilota abans de tocar a terra. Quan una pilota rebutjada pel porter surt pel camp per la línea de fons, ell

mateix la posa de nou en joc. En canvi, si l’ha tocada algun defensa, els atacants disposen d’un servei de banda des de l’extrem més proper al lloc per on ha sortit.

Totes les faltes es serveixen des del mateix lloc on s’han comès, a excepció de les que tinguin lloc entre les línies de 6 i 9 metres. Aquestes es serveixen des de la línea discontínua dels 9 metres, i els defenses s’han de col.locar a la línea dels 6 metres. Totes les faltes són directes.

Quan un jugador que llança a porteria i es troba amb clar avantatge per aconseguir el gol rep una falta antireglàmentaria, l’àrbitre castiga la falta amb penal. El penal és un llançament lliure des de la línea de 7 metres. Mentre es llança, tots els jugadors han de situar-se darrere la línea de 9 metres.

Sancions disciplinàries • Amonestació: Targeta groga després d’actuar antireglamentàriament. • Exclusió: Si el jugador continua tenint la mateixa actitud, l’àrbitre pot

sancionar-lo amb una exclusió del joc durant dos minuts. • Desqualificació: A la tercera exclusió d’un mateix jugador, l’àrbitre el sanciona

amb una targeta vermella; llavors aquest jugador ja no pot tornar a jugar, però el pot substituir un altre jugador el cap de 2 minuts.

• Expulsió: Davant d’una acció antidisciplinària molt greu, l’àrbitre sancionarà el jugador amb targeta vermella directa i l’expulsió serà per tot el partit i l’equip jugarà amb un jugador menys la resta del partit.

QUINA ÉS LA SEVA HISTÒRIA? Els seus orígens es remunten a final del segle passat, però no va ser fins el 1919 quan es va idear l’handbol en la seva forma actual. A les primeres competicions participaven 11 jugadors per equip i la zona se situava a 11 m de la porteria. Amb el temps s’anà imposant l’handbol amb 7 jugadors. Inclòs en el programa olímpic dels Jocs de 1936, desaparegué i tornà a l’Olimpíada de Munic, el 1972. A Espanya, les primeres competicions internacionals d’handbol no tingueren lloc fins al 1953. QUINA ÉS LA SEVA TÈCNICA? Seguir amb atenció les evolucions que realitzen 14 jugadors sobre el terreny de joc és un exercici que delecta per la velocitat i la força de les accions. La velocitat i l’habilitat en les passades, la força en els llançaments i els salts, els porters intentant aturar autèntics projectils d’artilleria: l’espectacle està assegurat.


EL BOT És la tècnica que empren els jugadors per progressar cap a la porteria contrària. Amb tot, la manera més ràpida i segura d’acostar-se a l’àrea de l’adversari és amb la passada. Per això el bot és la tècnica menys usada, però té també les seves aplicacions. S’empra quan un jugador ha de recórrer molts metres per arribar a la porteria contrària. Això passa habitualment quan l’equip recupera la pilota i es llança ràpidament al contraatac amb clares possibilitats d’aconseguir un gol---BOT ALT. A més, pot servir per protegir i conservar la pilota davant d’un oponent---BOT BAIX. LA PASSADA És, sense cap mena de dubte, l’acció tècnica més important de l’handbol, perquè és la que es realitza en més ocasions. L’empren els jugadors per acostar-se a la porteria de l’equip contrari amb intenció d’aconseguir un gol. N’hi ha de moltes menes: alt, amb dues mans, per darrera... d’entre totes destaquem les que em treballat a classe: PASSADA FRONTAL o DE PIT: Es realitza amb una mà, tensa i el pit. PASSADA AMB BOT: Igual que l’anterior però ha de fer un bot a terra abans d’arribar al company. EL LLANÇAMENT És la tècnica que culmina l’atac. El seu objectiu és introduir la pilota dins la porteria contrària. El llançament ha d’executar-se amb la potència i precisió per aconseguir que la pilota arribi al fons de la xarxa sense que el porter pugui aturar-la. Els jugadors llancen la pilota, generalment, amb una mà, el més conegut és el LLANÇAMENT AMB SUPORT, la característica principal del qual és la potència i la col.locació. També hia ha el LLANÇAMENT AMB SUSPENSIÓ que és el mateix però a l’aire, en el moment de màxima elevació d’un salt i abans de tornar a terra. En qualsevol llançament és important sempre buscar els laterals de la porteria, millor la zona baixa i per ser el màxim d’efectiu que faci un bot abans d’arribar a porteria per posar màxima dificultat el porter. Exercicis pràctics 1.Fes un breu resum de la història de l’handbol. 2.Menciona els tres elements tècnics que hi ha i explica’ls.


3.Fes un resum del reglament de l’handbol i marca on es juga i les distàncies. 4.Explica i dibuixa un exercici realitzat a classe i digues per què serveix? AUTOAVALUACIÓ � Com consideres l’activitat realitzada: positiva o negativa. Per què?

� Posa nota de les activitats realitzades del 1(molt malament) al 5(molt bé): Rugbi: Handbol:

� Quina activitat t’ha agradat més? Per què?


� Quina opinió tens de les fitxes? De la teoria? Faries examen? Com ho faries?

� Com consideres la teva participació: • MOLT BONA • SUFICIENT • POCA(podria haver fet més) • NO M’HA INTERESSAT L’ACTIVITAT

� Valora el teu treball, en els següents aspectes: bo, regular o dolent • Esforç: • Actitud: • Millora personal: • Higiene personal: • Llibreta:

� Valora el professor: teoria, pràctica, plantejament de les classes, notes, relació personal-grupal,...


INS SUF BÉ NOT EXC



EDUCACIÓ

FÍSICA

DOSSIER DE CLASSE

3r d’ E.S.O.

TERCER TRIMESTRE

NOM:

COGNOMS:

GRUP:

ÍNDEX:

TERCER TRIMESTRE:

TEMA 5: NATACIÓ

TEMA 6: VOLEIBOL


FITXA Nº5: NATACIÓ El domini dels diferents medis naturals, terra, aigua i aire, sempre ha estat un repte per a l’ésser humà. A l’antiga Grècia ja es coneixia la natació però no era un esport de competició. L’origen esportiu i competitiu de la natació es remunta a principis del segle XIX a la Gran Bretanya, on es va popularitzar gràcies a la travessa del canal de la Mànega. La natació és esport olímpic des dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna, celebrats a Atenes el 1896. Als jocs de Londres, del 1908, es va nedar per primera vegada en una piscina, 1912 es va incorporar la categoria femenina. Als jocs olímpics de 1972 celebrats a Munic, Mark Spitz va aconseguir set medalles d’or amb les set proves que va participar. Esports aquàtics: Conjunt d’activitats esportives que es practiquen dins a l’aigua. El programa olímpic inclou la natació, els salts, la natació sincronitzada i el waterpolo. COM ES PRACTICA La natació es pot practicar en molts indrets: al mar, las rius, als llacs...Però l’escenari on es fan les grans competicions és la piscina. La piscina olímpica fa 50 metres de llargada i 21 metres d’amplada, dividida en vuit carrers de 2,5 metres i té una profunditat mínima de 1,80m. Pot ser coberta o descoberta. La piscina de competició ha de tenir els elements següents:

• Bloc de sortida: graó situat davant de cada carrer. És el lloc on se situen els nedadors per tirar-se a l’aigua. A les sortides des de dins de la piscina, per fer les proves d’esquena, s’utilitza l’agafador, que forma part del bloc de sortida.

• Surada: peces de plàstic o de suro situades a la superfície de l’aigua i que delimiten els carrers. Els últims cinc metres són d’un color diferent i serveixen de punt de referència per als nedadors.

• Línia de banderoles: corda amb banderes petites col.locada a cinc metres de la paret i que informa els nedadors d’esquena que s’acosten al final de la piscina.

• Línies de senyalització: es troben al fons de la piscina i indiquen al nedador la part central del carrer i quan s’acaba la piscina.


Programa olímpic de natació: Estil lliure: 50, 100, 200, 400, 800(femení) i 1500(masculí), 4x200 i 10km marató Estil esquena: 100 i 200 Estils braça: 100 i 200 Estil papallona: 100 i 200 Estils: 200, 400 i relleus 4x100 REGLAMENT: La sortida és nul.la si un nedador es posa en moviment abans que se senti el senyal de sortida; els nedadors que fan dues sortides nul.les són desqualificats. L’assignació dels carrers depèn dels temps aconseguits prèviament. Els carrers centrals estan reservats als nedadors que tenen millors temps. Els nedadors han de tocar la paret de la piscina en cada viratge. A les curses de relleus, els nedadors que fan el relleu no poden sortir fins que el seu company toqui la paret. LA TÈCNICA Les formes de desplaçar-se dins l’aigua han evolucionat molt. Actualment, si vas a una competició de natació podràs veure que els nedadors practiquen quatre tècniques diferents, són els estils: el crol, la braça, l’esquena i la papallona. EL CROL És l’estil més ràpid. Consisteix a alternar el moviment gairebé circular dels braços (braçada) amb la tisora que fan les cames (batuda). El moment de més impuls és quan el braç passa per sota l’aigua, per aquest motiu, la posició de la mà és molt important. Les cames, amb el seu moviment alternatiu amunt-avall, pretenen equilibrar el cos i donar impuls quan baixen. El cap gira lateralment quan el braç del mateix costat surt de l’aigua i amb la boca s’inspira. Després es deixa anar l’aire (expiració) dins l’aigua. És molt important respirar correctament si es vol nedar més ràpidament i més temps.

LA BRAÇA És l’estil més antic. S’obren i es tanquen els braços i les cames, alternant els moviments. Els braços fan el mateix moviment de manera simultània i sempre passen per sota l’aigua. Les cames es mouen com les potes d’una granota. Estan estirades quan els braços estan oberts. En braça es respira cada braçada. El cap surt frontalment per inspirar quan els braços s’obren i s’expira amb el cap dins l’aigua quan els braços es tanquen.


L’ESQUENA És l’únic estil que es neda amb l’esquena de cara el fons de la piscina. La tècnica és molt semblant a la del crol però en posició invertida. Consisteix a alternar el moviment de rotació dels braços amb la tisora que fan les cames. Quan un braç entra dins l’aigua per donar impuls, l’altre en surt estirat. Les cames pretenen equilibrar el cos i donar impuls. La respiració en aquest estil és molt fàcil, ja que el cap sempre és fora de l’aigua. No obstant això, s’ha de mantenir un ritme d’inspiració i d’expiració.

LA PAPALLONA És el més modern (1953). La duresa i l’amplitud dels moviments fan que aquest estil sigui el més espectacular de la natació. Els moviments del cos i de les cames són similars als dels dofins. Els braços fan un moviment rotatori i simultani, surten de l’aigua llançats cap endavant i entren per impulsar el cos. Les cames fan un moviment ondulatori, com el dels dofins, i efectuen dues batudes per cada moviment de braços. Es respira cada una o dues braçades. El cap surt frontalment per inspirar abans que els braços i s’expira, amb el cap dins l’aigua, abans que els braços entrin dins l’aigua.

ALTRES MODALITATS AQUÀTIQUES A la piscina també es practiquen altres esports olímpics: EL WATERPOLO És un esport d’equip masculí i femení, semblant a l’handbol, que es juga a les pistes, en que l’objectiu és fer més gols que l’equip contrari. És un esport molt dur, ja que els jugadors han de dominar els estils de natació, a més de les tècniques de control de la pilota amb les mans i la tàctica necessària per guanyar el contrari. I tot això dins l’aigua! ELS SALTS Esport de gran bellesa en què homes i les dones que participen dominen perfectament els moviments del seu cos quan són a l’aire. Hi ha dues modalitats: els salts de trampolí situat a 1 i 3 metres i els salts de palanca des de 5,75 o 10 metres. L’objectiu del saltadors és efectuar una o més figures a l’aire amb la màxima correcció i, després, fer una entrada a l’aigua que no esquitxi. LA NATACIÓ SINCRONITZADA És un esport que només practiquen les dones. Les nedadores executen una coreografia amb diverses tècniques i moviments seguint el ritme de la música. Hi ha tres categories de participació: solo, duo i equip.


Saber nedar és una necessitat. Ens fa falta quan anem a la platja, a la

piscina, a passejar amb barca, el riu,etc. Exercicis pràctics 1.Fes un breu resum de la història de la natació. 2.Explica i dibuixa com són les piscines olímpiques. 3.Explica el reglament de la natació.


4.Explica i dibuixa la tècnica d’un estil (el que vulguis). 5.Menciona i defineix amb una frase les altres modalitats olímpiques. 6.Explica un exercici o joc fet a classe i digues quin objectiu tenia.


FITXA Nº6: EL VOLEIBOL

L’alt nivell de concentració que han de mantenir els jugadors, la precisió de les tècniques i la rapidesa d’algunes jugades, fan que en els partits de voleibol puguem veure accions realment espectaculars.

És un esport molt divertit, en el qual el joc d’equip és imprescindible, i aquestes característiques fan que tingui molts seguidors a tot el món.

Per poder competir amb el bàsquet, William G. Morgan, professor d’Educació Física als Estats Units, va dissenyar un esport d’equip basat en el tennis, sense contacte, divertit i en què podia participar tothom, en l’any 1985.

El voleibol es va consolidar amb la seva incorporació als Jocs Olímpics de Tòquio, el 1964.

COM S’HI JUGA

Objectiu: Fer que la pilota toqui el terra de la zona de joc de l’equip o que l’altre equip no la pugui tornar.

Terreny de joc: Rectangle de 18x9 metres amb una xarxa. Cada mig camp es divideix en sis zones imaginàries en que se situen els jugadors. Cada vegada que canvia la possessió del servei, els jugadors que guanyen el punt passaran a servir i fan una rotació (en el sentit de les agulles del rellotge) i canvien de lloc.

Els partits no tenen un temps determinat, guanya l’equip que demostra ser el millor de cinc sets, és a dir, l’equip que guanya tres sets.

Jugadors: l’equip està integrat per dotze jugadors, sis que inicien el partit i sis a la banqueta. Es poden fer sis canvis a cada set. Els jugadors, en funció de la posició que ocupen al camp, tenen una missió específica:

Defenses: Rebre el servei o rematades i fintes i passar la pilota al col.locador; juguen a les zones 5,6 i 1.


Col.locadors: La seva missió és fer una bona passada perquè un company pugui efectuar la rematada. Juguen a zona 3 en iniciació.

Rematadors: Rematen són forts i alts; juguen a zona 2 i 4.

Puntuació: Cada punt és punt. Si l’equip havia fet el servei el continua fent el mateix jugador. En cas contrari, recupera el servei i es fa la rotació servint el que arriba a zona 1.

L’equip que aconsegueix 25 punts amb un avantatge de 2 punts guanya un set. En cas d’arribar el 5 set només es juga a 15 punts mab un avantatge de 2 punts. L’equip que aconsegueix tres sets guanya el partit.

Sancions:

• L’equip pot fer un màxim de tres tocs (el bloqueig no compta) • No pot un jugador tocar 2 cops la pilota seguida, excepte si és després del

bloqueig • No es pot tocar la xarxa ni passar el camp contrari excepte amb les mans si fas

bloqueig

LA TÈCNICA

SERVEI: S’usa per iniciar el joc. S’ha de fer amb una mà darrera la línea de fons, tipus: baix, lateral i de tennis.

TOC DE DITS: S’utilitza després del toc d’avantbraços, per col.locar la pilota on ens interessa més, perquè el company pugui executar la rematada. Consisteix en un toc fet simultàniament amb elsdits de les dues mans.


REMATADA: Acostuma a ser el tercer toc de l’equip i pretén passar la pilota el camp contrari, de manera que els adversaris no la puguin tornar. Té tres fases: desplaçament, salt i remat.

TOC D’AVANTBRAÇOS: S’utilitza per rebre la pilota després del servei o d’una rematada. Consisteix a tocar la pilota amb els avantbraços per elevar-la i passar-la al col.locador.

BLOQUEIG: Els jugadors que són prop de la xarxa l’utilitzen per evitar que la rematada passi al seu camp.

LA TÀCTICA

El joc d’equip és molt important. Els jugadors se situen en el camp amb la intenció de cobrir tot l’espai, fer les ajudes necessàries i preparar accions d’atac favorables.

Sistemes per rebre la pilota: Disposició de l’equip per rebre el servei de l’equip contrari. El sistema més conegut és el 1:3:2 o en W. La característica principal és que el col.locador de la zona 2 se situa molt a prop de la xarxa, i el defensa de la zona 6 s’avança.

Sistemes d’atac: Són els que s’utilitzen quan es té la pilota i es vol atacar. El més comú per a la iniciació és el de col.locador per torns: el jugador que es troba a la zona 3 fa les funcions de col.locador. D’aquesta manera, tots els jugadors passen per totes les posicions.

Exercicis pràctics

1.Fes un breu resum de la història del voleibol.


2.Explica i dibuixa com s’hi juga: objectiu, terreny de joc, jugadors i puntuació.

3.Menciona els diferents gestos tècnics i expliquen un.

4.Explica el sistema per rebre la pilota i dibuixa’l.


5.Explica el sistema d’atac.

6.Explica un escalfament específic de voleibol realitzat a classe.

AUTOAVALUACIÓ

• Com consideres l’activitat realitzada: positiva o negativa. Per què?

• Posa nota de les activitats realitzades del 1(molt malament) al 5(molt bé):

natació: voleibol: tennis:


• Quina activitat t’ha agradat més? Per què?

• Quina opinió tens de les fitxes? De la teoria? Faries examen? Com ho faries?

• Com consideres la teva participació:

• MOLT BONA • SUFICIENT • POCA(podria haver fet més) • NO M’HA INTERESSAT L’ACTIVITAT

• Valora el teu treball, en els següents aspectes: bo, regular o dolent

• Esforç: • Actitud: • Millora personal: • Higiene personal: • fitxes:

• Valora el professor: teoria, pràctica, plantejament de les classes, notes, relació personal-grupal,...

QUINA NOTA ET POSARIES DEL TREBALL REALITZAT A CLASSE AL LLARG DEL TERCER TRIMESTRE: (escoltar, esforç, treball, pràctica,...)

INS SUF BÉ NOT EXC



EDUCACIÓ FÍSICA - iesrm.net educaciofisica.pdfpermet, a més del contacte amb el medi natural...

Documents

Transcript of EDUCACIÓ FÍSICA - iesrm.net educaciofisica.pdfpermet, a més del contacte amb el medi natural...