Eines per-treballar-el-llenguatge-oral

Eines per treballar el llenguatge oral a l’etapa d’Educació Infantil

Grup de treball Curs 2012-2013

Carme Sànchez

Montse Salvador Maite Plana

Tere Pintó Georgina Barnola

Eva Águila

2

ÍNDEX 1. OBJECTIU DEL GRUP DE TREBALL ................... ............................................... 4

2. FONAMENTS TEÒRICS ........................................................................................ 4

3. PERQUÈ POTENCIAR LA LLENGUA ORAL AL CONTEXT ESCO LAR ............. 6

4. ESTRATÈGIES ...................................................................................................... 7

5. ACTIVITATS DE LLENGUATGE ....................... .................................................. 11

5.1. ÚS I COMUNICACIÓ ....................................................................................... 12

5.1.1. ASPECTES A TENIR EN COMPTE ............................................................... 12

5.1.2. OBJECTIUS ................................................................................................... 12

5.1.3. ACTIVITATS ................................................................................................... 12

5.1.3.1. Grup de conversa. ..................................................................................... 13

5.1.3.2. Representació d’una situació de comprar i vendre. ................................... 17

5.1.3.3. Representació d’una situació de comprar i vendre: Resoldre malentesos. 20

5.1.3.4. Grup de conversa: fem la llista de la compra. ............................................ 23

5.2. LÉXIC I SEMÀNTICA ............................ .......................................................... 26


5.2.2. OBJECTIUS ................................................................................................... 26

5.2.3. ACTIVITATS ................................................................................................... 26

5.2.3.1. Endevina, endevinalla ................................................................................ 27

5.2.3.2. Joc del veig veig ........................................................................................ 29

5.2.3.3. Cada cosa a la seva botiga! ....................................................................... 31

5.2.3.4. Joc de memòria. ........................................................................................ 33

5.2.3.5. Fer una macedònia .................................................................................... 35

5.2.3.6. Què fem? ................................................................................................... 37

5.3. MORFOSINTAXI ............................................................................................. 39


5.3.2. OBJECTIUS ................................................................................................... 39

5.3.3. ACTIVITATS ................................................................................................... 39

5.3.3.1. Fem oracions ............................................................................................. 40

5.3.3.2. Representem ............................................................................................. 42

5.3.3.3. Construïm .................................................................................................. 44

5.4. FONÈTICA/FONOLOGIA ........................... ..................................................... 46


5.4.2. OBJECTIUS ................................................................................................... 46

5.4.3. ACTIVITATS ................................................................................................... 46

5.4.3.1. Comptar les paraules dins la frase ............................................................. 47

5.4.3.2. Activitat de rimes ........................................................................................ 49

5.4.3.3. Activitat de comptar les síl·labes de les paraules ....................................... 51

5.4.3.4. Trobar i diferenciar paraules curtes de paraules llargues .......................... 53

5.4.3.5. Activitat d’identificar paraules que tinguin la mateixa síl·laba inicial ........... 55

3

6. ANNEXES ....................................................................................................... 57

Annexes 1. Grup de conversa, graella avaluació .................................................... 57

Annexes 2. Representació d’una situació de comprar i vendre, graella avaluació . 57

Annexes 3. Representació d’una situació de comprar i vendre, resoldre malentesos, graella avaluació ................................................................................. 57

Annexes 4. Grup de conversa: fem la llista de la compra, graella avaluació .......... 58

Annexes 5. Endevina, endevinalla, graella avaluació ............................................. 58

Annexes 6. Joc del veig, veig, graella avaluació ..................................................... 58

Annexes 7. Cada cosa a la seva botiga!, graella avaluació .................................... 59

Annexes 8. Joc del memory, graella avaluació ....................................................... 59

Annexes 9. Fem una macedónia, graella avaluació................................................ 59

Annexes 10. Què fem?, graella avaluació .............................................................. 60

Annexes 11. Fem oracions; Representem, graella avaluació ................................. 60

7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .................... .............................................. 61

4

1. OBJECTIU DEL GRUP DE TREBALL

L’objectiu d’aquest grup de treball és reflexionar sobre el paper de l’adult en el desenvolupament del llenguatge oral en els alumnes d’Educació Infantil (EI), així com oferir una eina de treball als mestres. Aquesta, ens hauria de servir per explicitar estratègies que ajuden el desenvolupament del llenguatge oral. Tanmateix, ha d’ incidir en la següent capacitat (extret del currículum d’educació infantil):

Aprendre a pensar i a comunicar:

Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

Aquest material té sentit en la mida que l’educador para atenció al seu saber fer en relació al llenguatge, així com al del seu alumnat. Aquesta presa de consciència propicia que l’adult acompanyi l’infant en el seu desenvolupament lingüístic, des d’una vessant naturalista.

El material s’estructura en:

Una introducció teòrica on es recullen aspectes evolutius, situacions dintre de l’entorn escolar que són adequades pel desenvolupament lingüístic, estratègies que l’adult pot utilitzar en totes les activitats i situacions interactives.

Un recull d’activitats (etapa d’Educació Infantil) per incidir en tots els aspectes del llenguatge oral i que es vertebren al voltant del fil conductor de les botigues.

2. FONAMENTS TEÒRICS

Partim d’alguns conceptes clau per emmarcar la nostra intervenció.

Què és el llenguatge?

Entenem el llenguatge com una eina de relació social i de comunicació que permet expressar idees, sentiments, desitjos, etc. És un sistema de símbols organitzats seguint unes regles consensuades i acceptades per la comunitat lingüística.

L’adquisició de tots el elements del llenguatge seg ueix un procés complex que s’inicia quan l’infant neix i finalitza cap els 6 anys , tot i que millora i evoluciona al llarg de tota la vida.

Així doncs, és una eina que tenim per comunicar i per què funcioni bé, cal:

- Compartir un codi, fent referència a la llengua.

- Saber què comunicar, aspecte que fa referència al contingut

- Saber com comunicar, aspecte que fa referència a les normes d’ús

5

Com s’aprèn el llenguatge?

Sense entrar a discutir les diferents teories que parlen sobre l’adquisició del llenguatge, en aquest treball partim que el llenguatge s’aprèn en un espai social i interactiu entre dos o més parlants. Aquest és un espai compartit entre els que el dominen i els que l’han d’aprendre.

Per tant, el llenguatge es desenvolupa en situacions d’interacció constructiva i d’interacció asimètrica entre l’adult i el nen, on entra en joc la participació de l’infant i la intervenció adaptada de l’interlocutor.

És a dir, hi ha un procés de mediació a través del qual l’adult fa d’intermediari entre el món dels significats i el nen, amb la finalitat de que aquest vagi accedint. I per aquest motiu, el llenguatge s’adquireix en contextos significatiu s pel nen, complerts i relacionats.(+ cal ajudar-lo a descobri r la funcionalitat )

Aquest treball es basa en el llibre “L’ús de llenguatge a l’escola” i a l’hora de dissenyar diferents estratègies per millorar el llenguatge, hem tingut en compte les aportacions dels següents autors:

La zona de desenvolupament proper de Vygotsky, com a espai compartit d’ajudes lleugerament per sobre del nivell d’aprenentatge de l’infant.

Així com la bastida de Bruner, en quant a l’estructura temporal d’ajudes que es retiren quan la construcció és sòlida.

Sense oblidar l’aprenent de Kaye, a qui l’expert confia tasques de més responsabilitat a mesura que augmenten les seves competències.

La interacció: fonament per a la comunicació i el llenguatge

Així doncs, continuant amb l’apartat anterior, el nen aprèn a comunicar i això el porta a aprendre el llenguatge, però les interaccions entre l’infant i adult han de ser satisfactòries per a tots dos: és necessari que l’infant sigui un participant actiu, i per garantir-ho l’adult emprarà les estratègies que siguin necessàries.

Per altra banda, a més interaccions variades amb més interlocutors, més possibilitats té l’infant d’ampliar el seu llenguatge.

L’estil d’interacció pot condicionar l’adquisició del llenguatge. El nen sociable interactua més i, per tant, té mes oportunitats per aprendre llenguatge. Per orientar-nos en el disseny de les activitats a l’aula, podem tenir en compte diferents estils d’interacció:

El nen sociable Inicia les interaccions amb els altres.

Respon a les intervencions dels altres.

Interactua sense problemes en qualsevol situació

El nen expectant Inicia poques vegades la interacció però acostuma a respondre quan se li parla.

Sovint està allunyat de les interaccions del grup.

Si se li dona temps, interactua amb els mestres, però li costa més amb els companys.

El nen amb Passa molt temps jugant sol.

6

agenda pròpia Pot interactuar amb els altres quan te alguna necessitat.

Acostuma a ignorar l’esforç dels altres perquè participi.

El nen passiu Poques vegades inicia o respon a les interaccions.

Manifesta poc interès pel món que l’envolta

Necessitarà molt suport per participar em les interaccions.

La intervenció naturalista

Aquesta intervenció es caracteritza per:

- Les interaccions es donen en l’entorn natural del nen.

- Centrar-se en activitats quotidianes com el joc, la conversa, les rutines, etc.

- És el nen qui porta la iniciativa durant les interaccions i l’adult les segueix.

Aquesta perspectiva valora positivament les interaccions quotidianes dels nens amb la família i els educadors. Tanmateix, les situacions del dia a dia que faciliten l’aplicació de diferents estratègies comunicatives.

Per portar-la a pràctica l’adult utilitzarà estratègies naturals com l’adequació de l’entorn, l’adaptació i l’ajust del seu llenguatge al del nen per millorar-lo i ampliar-lo.

3. PERQUÈ POTENCIAR LA LLENGUA ORAL AL CONTEXT ESCO LAR

Per una banda, quan l’infant inicia P3 encara no ha desenvolupat tots els components del llenguatge. Per tant, és necessari afavorir la seva adquisició i preveure possibles dificultats en el seu desenvolupament.

A més a més, en el context actual de plurilingüisme , l’aprenentatge del català precisa d’un ensenyament explícit (hi ha nens que s ols aprendran el català amb els recursos de l' escola), ja que en molts cas os no coincideix amb el codi familiar de l’infant. Així mateix, és imprescindible dominar un codi, que permetrà l’aprenentatge i el desenvolupament de la llengua escrita.

Per altra banda, el context escolar és un espai de referència per l’infant, que continua i complementa l’adquisició del llenguatge iniciada a l’entorn familiar i on la llengua oral és el principal vehicle de transmissió de coneixements.

En certa manera, és un microcosmos pel que fa a les relacions socials, que possibilita ocasions per a l’exercici de registres formals i informals del llenguatge, alhora que facilita l’alternança continuada entre la interacció simètrica amb els companys i asimètrica amb els docents.

Per aquest motiu, és important destacar el paper del docent com a interlocutor competent que ofereix uns espais adequats per a interactuar, que escolta, que dóna informació de retorn adequada, etc. És a dir, aplica les estratègies lingüístiques en les seves intervencions.

7

Per altra banda, la majoria d’activitats educatives impliquen funcions de planificació, regulació i avaluació del llenguatge, i possibiliten un entorn idoni per a la negociació de significats.

L’autor M Sánchez (any), en el seu llibre “Assessorament psicopedagògic a l’escola”, resumeix de forma molt clara la necessitat del treball de la llengua oral a l’escola:

Així doncs, estem d’acord que:

Parlar per pensar

Parlar ajuda a l’organització del pensament i viceversa. El que diu l’alumne precisa de l’escolta atenta per part de l’adult i dels seus iguals, així com l’ús d’intervencions ajustades que l’ajudin a buscar una alternativa millor, matisar les afirmacions, aclarir conceptes, ordenar idees, etc. Parlar, doncs, participa de la cognició.

Parlar perquè ens escoltin

Parlem i esperem ser escoltats. I en aquest sentit, utilitzarem diferents estratègies per garantir l’escolta activa de l’alumnat: variarem la posició dels interlocutors i les característiques de l’espai; interactuarem a partir de temes compartits , introduirem reclams per mantenir l’atenció, i tractarem de comprovar la comprensió del que ens escolta preguntant-li: ‘què et sembla?’, ‘t’agrada?’, ‘és bonic, oi?’ o bé per implicar-lo en el tema: ‘quants eren?’ o ‘i tu, què faries?’.

Parlar per llegir i escriure

Quan llegim, mantenim un diàleg entre nosaltres mateixos i el text.

Quan construïm un text, es dona un procés de reflexió, els interlocutors no comparteixen espai ni temps i ens veiem obligats a aplicar estratègies diferents a quan parlem: no fem redundàncies, repeticions i els termes deíctics són diferents en comparació al llenguatge oral.

Parlar per conviure

Les habilitats lingüístiques que regulen els nostres intercanvis comunicatius, s’aprenen i es practiquen, motiu pel qual és necessari entrenar-les. Per exemple, el nostre grup social empra un codi lingüístic i unes fórmules pròpies, com ara donar una explicació, agrair un favor, demanar una disculpa, etc.

En aquest sentit, és necessari ensenyar explícitame nt aquestes habilitats comunicatives mitjançant activitats docents planifi cades sistemàticament .

4. ESTRATÈGIES

Tal i com s’ha esmentat abans, és important el paper del docent com agent que facilita el desenvolupament del llenguatge dels infants aplicant determinades estratègies lingüístiques.

Aquestes, engloben una sèrie de procediments i/o de maneres de fer que cal anar adaptant en funció de les produccions dels infants.

8

No n’hi ha prou a parlar o fer parlar els alumnes . El tipus de resposta té molt a veure amb el que representa la influència educativa. La resposta del docent ha d’incorporar, juntament amb el contingut d’informació corresponent, els elements que ajuden a l’adquisició i aprenentatge de la llengua.

En el quadre següent es poden trobar les diferents estratègies per potenciar la comunicació i el llenguatge dins del context escolar.

1. P

er p

oten

ciar

l’aj

ust i

la c

omun

icac

ió.

C

reac

ió d

’un

clim

a ac

ollid

or q

ue p

oten

ciï l

a co

mun

icac

ió

Adaptació i modificació de l’entorn.

1.2.1.1.1.1.1.1.1. Crear un entorn en el qual l’alumne es senti acollit i actuï amb confiança.

1.2.1.1.1.1.1.1.2.

• Característiques físiques de l’entorn: • Horaris i espais. • Emplaçament on els sorolls ambientals no interfereixin. • Situació mobiliari que faciliti les interaccions. • Materials curriculars. • Proximitat física amb l’alumne per contactar visualment. i

per crear vincles afectius .

• Aspectes socials del context: • Actitud acollidora i expectatives realistes. • Integració amb els companys. • Creació de rutines interactives.

Adaptació del llenguatge dirigit als alumnes.

• Ajust del lèxic al nivell del nen. • Enunciats breus i d’estructura senzilla. • Parlar clar i poc a poc. • Pauses estructurades. • Entonació acollidora. • Emprar recursos paralingüístics.

2. P

er g

estio

nar

la c

omun

icac

ió i

la c

onve

rsa.

Inici de torn. Porta la iniciativa d’un torn o d’una conversa l’interlocutor que obre un tema. Cedir la iniciativa a l’alumnat per triar els temes de conversa. Estratègies per potenciar que l’alumne prengui inic iativa en el torn de paraula: • Fer una pausa, estructurada, per obrir un major esp ai d’intervenció. • Mirar l’alumne que ha d’intervenir i esperar la sev a resposta. • Fer un gest o indicació que és el seu torn. • Suggerir les primeres paraules de la possible respo sta (iniciar

enunciats). Manteniment . • Focalitzar l’atenció de l’interlocutor en algun aspecte del tema. Pot ser una

pregunta que incideix directament en algun aspecte del contingut de la conversa.

• Resposta. • Diàleg. • Torns d’estructura mixta: diàleg/focalització. • Comprovació.(aprofundir, comprovar, raonament/causalitat...) • Demanda d’aclariment. • Regulació.

9

Tancament o canvi de tema. 3.

Est

ratè

gies

edu

cativ

es d

’inte

racc

ió v

erba

l. E

stra

tègi

es li

ngüí

stiq

ues

Sobreinterpretació . a partir del significat que el docent atribueixi a la intervenció de l’alumne, decidirà si ha d’expandir, corregir, imitar, deixar-ho... Alumne: A-teta Mestra: Vas anar amb bicicleta? Alumne: (confirma amb el cap)

Expressions valoratives: elogis i confirmació, valoracions negatives. Alumne: Ahir. vaig menjar sopa Mestre: Mmm qué bona! Qué bé que ho diguis!

Imitacions idèntiques. És un dels senyals primaris per mitjà del qual d’adult demostra desig de comunicar amb el nen. Alumne: A casa de l’àvia. Mestra: A casa de l’àvia… Alumne: A casa de l’àvia a dinar!

Mirar el funcionament de la imitació idèntica en una doble direcció: la imitació que fa el docent dels enunciats de l’alumne i la imitació que fa l’alumne dels enunciats del docent.

Ref

orm

ulac

ió

Correccions : Implícites, explícites, proposta de model Alumne: caira Mestra: cadira

Expansions : pràcticament una correcció però s’afegeixen elements (d’estructura o semàntics, informació, amb correcció implícita). Alumne: Pere pa Mestra: El Pere menja pa

Substitucions instructives. Es donen expressions alternatives més apropiades: formes gramaticals més complexes, lèxic més precís. Alumne: Anava molt rient. Mestra: Sí, anava molt content.

Encadenaments : Iniciats pel docent. i/o per l’alumne. Mestra: La vaca ens va donar llet i… Alumne: atge! Mestra: això, la vaca ens va donar llet i formatge.

Perseveració . És la repetició d’una paraula o expressió per tal de consolidar l’aprenentatge d’un element. Pot ser per part del docent i per part de l’alumne. Alumne: A cagol! Mestra: Sí, un cargol com la cançó, el cargol treu banya… ha plogut i hauran cargols.

Per altra banda l’educador també ha d’oferir al nen varietat de situacions comunicatives per tal de propiciar l’activitat més adequada segons l’aspecte del llenguatge on es vulgui incidir.

La M.C. Cardona proposa tres situacions comunicatives destacant els aspectes lingüístics que es potencien: - Situacions de conversa - Situacions de joc - Situacions de narració

11

5. ACTIVITATS DE LLENGUATGE

Aquest document pretén ser un exemple de com es pot treballar el llenguatge oral a partir d’una situació concreta (en aquest cas les botigues).

NIVELL ESCOLAR EI 4 o 5 anys

EDAT INFANTS Entre 4 i 5 anys

SITUACIÓ Joc de Botigues (o Racó de botigues)

PERIODICITAT I TEMPORALITZACIÓ

Dedicar un espai diari a fer aquest tipus d'activitats (30 o35m)

Sense deixar de banda que el ll oral a parvulari es treballa contínuament.

DURADA APROXIMADA DE LES ACTIVITATS

En general és de 30 a 35’

Planteja activitats més obertes i d’altres més dirigides en funció de l’aspecte de llenguatge que es treballi, però sempre tenint en compte el plantejament de que el llenguatge es treballa durant tota la jornada escolar i dintre d’un context naturalista.

La finalitat d’aquest treball no són les activitats en si, sinó les estratègies lingüístiques proposades perquè l’adult les utilitzi mentre es realitzen les activitats.

Pensem que pot ser un punt de partida perquè els me stres s’animin a reflexionar sobre les estratègies que es poden posa r en pràctica per aconseguir una millor competència oral dels seus al umnes. En general, tindrem en compte:

- Aquestes activitats es poden treballar simultàniament mentre es reforcen altres aspectes de llenguatge.

- No necessàriament s’han de realitzar de forma seqüencial, sinó que poden compaginar-se unes amb altres. Paral·lelament a l’ús i comunicació, s’emfatitzaran altres objectius de llenguatge (semàntica, fonètica i fonologia, etc).

- És aconsellable tenir en compte la competència oral del grup . - En el cas dels grups que tenen poca competència lèx ica es pot

començar per activitats més dirigides de l’àmbit se màntic, per estimular l’adquisició i ús de vocabulari propi de l tema (treball previ d’adquisició de vocabulari amb suports visuals). D’ aquesta forma facilitarem la participació dels nens en les activi tats de conversa posteriors.

- En aquest cas totes les activitats estan pensades al voltant del tema “Les Botigues”, si bé el centre d’interès el pot determinar l’adult en funció de les seves necessitats i/o el currículum.

12

5.1. ÚS I COMUNICACIÓ 5.1.1. ASPECTES A TENIR EN COMPTE En l’edat de 4 anys els infants ja han adquirit les funcions comunicatives bàsiques però cal ampliar i reforçar les seves habilitats amb nous recursos lingüístics.

Pel bon funcionament, tindrem en compte el número d’interlocutors que participaran de l’activitat (diàleg, discussió), etc.

5.1.2. OBJECTIUS - Identificar-se.

- Planificar accions d’un futur immediat

- Informar sobre fets no presents (passat recent o futur proper).

- Mantenir un diàleg respectant els torns de conversa.

- Mantenir el fil conductor de la conversa.

- Fer preguntes sobre fets, persones, esdeveniments.

- Manifestar una opinió.

- Resoldre malentesos i fer aclariments.

- Desenvolupar fórmules socials (demanar, saludar, acomiadar-se, etc).

- Parlar sobre el significat d’expressions (refranys, frases fetes)

5.1.3. ACTIVITATS

13

5.1.3.1. Grup de conversa.

Descripció L’activitat de conversa es pot fer setmanalment am b tot el grup o mitjançant desdoblaments .

S’estructura en base a torns d’intervenció en els quals els interlocutors expressen els seus missatges. El torn d’intervenció d’un alumne es construeix a partir de la resposta de l’altre.

Haurem de tenir en compte tres aspectes :

- Contingut: De que parlem (en aquest cas serà sobre les botigues)

- Gestió: Com ens organitzem per parlar

- Context: On, quan i amb qui parlem

En aquesta activitat, i tenint en compte l’edat dels infants, valorarem més temes de gestió que de contingut:

- Normes: aixecar la ma per parlar o demanar el torn; escoltar en silenci; parlar quan toca .

- Actituds i valors: escolar i respectar les opinions dels altres; participació, etc.

Participants a l’activitat: El nombre d’alumnes òptim per fer l’activitat de conversa és de 12-14(mig grup classe implica reforç)

Característiques físiques de l’entorn

- És important que les activitats de llenguatge oral disposin d’un espai físic dins de l’aula (on es recullin els temes, les opinions, els materials, les normes de gestió de conversa, etc)

- Posició dels nens, garantirem una postura còmoda.

- És recomanable seure’ls en cercle (la rotllana) al voltant del objecte (si n’hi ha), de forma que permeti interactuar amb tots i cadascun dels alumnes

- El mestre ha d’adoptar una proximitat física per tal de copsar els senyals comunicatius i agilitzar la intervenció.

- L’adult seurà al mateix nivell que els alumnes.

- L’adult permetrà que s’asseguin lliurament però controlarà els més inhibits o els més desinhibits.

Paper del/ la mestre

- El llenguatge de l’adult ha de ser senzill: utilitzarà enunciats breus i estructures senzilles, ajustarà

14

el lèxic a les possibilitats de l’alumnat, parlarà clar, a poc a poc, utilitzarà recursos paralingüístics (entonació càlida tranquil·la equilibrada, introduirà pauses i esperes estructurades)

- Caldrà valorar la possibilitat de treballar prèviament un vocabulari bàsic previ amb suport visual

Context

- Cal garantir un clima comunicatiu i de confiança.

- És necessari comptar amb un número adequat de participants on tots els nens puguin intervenir (aprox. 12-14 nens).

- Preveurem una durada ajustada de l’activitat: regularem el temps de l’activitat en funció de la dinàmica.

Temporització Durada aproximada d’entre un quart d'hora i 25 minuts diaris

Material Objectes portats de casa que s’hagin comprat a diferents botigues, fotos d’alguna sortida en família a comprar, catàlegs de propaganda de diferents botigues, pòster recordatori amb imatges de les normes del grup de conversa, etc. i tot el que es consideri oportú per treure el màxim profit a la conversa.

Planificació 1. Establir i/o recordar normes a l’inici de l’activitat.

2. El mestre temptejarà els coneixements previs de l’alumne i el seu paper serà de dinamitzador i moderador. Farà preguntes obertes, no abusarà de les intervencions (respectarà el silenci, l’espera, el temps de cada nen...). Tot i que acceptarà moments de desordre, ajudarà a tornar a l’ordre (si cal), propiciarà que tots parlin, farà de guia: no participarà directament de la conversa però sí la gestionarà, l’orientarà...

3. El mestre farà servir estratègies d’expansió i modelatge en aquells casos en que calgui per incloure en la conversa als alumnes amb més dificultats.

4. Tindrà en compte que tots puguin participar en la mesura de les seves possibilitats.

5. Es finalitzarà la sessió sintetitzant els temes sobre els que s’ha parlat.

6. Valorarà conjuntament si s’han dut a terme les normes acordades inicialment.

Habilitats a desenvolupar

- Desenvolupar fórmules socials (demanar, saludar, acomiadar-se, etc). (Consolidar les ja treballades en les rutines )

15

- Mantenir un diàleg respectant els torns de conversa.

- Resoldre malentesos i fer aclariments

Estratègies recomanades i exemples

Es poden dur a terme tres tipus d’estratègies:

1. Creació d’un clima acollidor que faciliti la comuni cació:

• Estimular l’alumnat a exposar les idees i els coneixements previs del tema a tractar.

• Donar resposta a les intervencions de l’alumnat.

• Afavorir la possibilitat d’expressar idees amb confiança i sense por a la censura o el ridícul per part delmestre o dels propis companys.

• Actuar com un bon model lingüístic.

• Assegurar que l’alumnat te un nombre equilibrat d’oportunitats per parlar i escoltar.

2. Posar en pràctica estratègies d’intervenció lingüís tica

Sobreinterpretació :

• A partir del significat que l’adult atribueix a la intervenció del alumne decideix si ha d’expandir l’enunciat, l’ha de corregir, l’ha d’imitar o deixar-ho per un altre moment. Permet la comunicació sobretot en les primeres etc.

ex: Alumne: a teta Mestre: a una festa? Alumne: No, a te-ta (vocalitzant mes clar i fent gestos per pedalar amb la mà) Mestre: Ah.....vas anar amb bicicleta? Alumne: (ho confirma amb el cap)

Expressions valoratives : d’elogi o confirmació de l’expressió de l’alumne: Molt bé, es clar que si, m’agrada molt, estic molt content......reforcen que el nen continuï adreçant-se a l’adult.

Ex. Alumne: Ahir. vaig menjar sopa Mestre: Mmm qué bona! Qué bé que ho diguis!I

Imitacions idèntiques : ajuden a l’alumne a fer una expressió més àmplia, destaquen elements rellevants de la comunicació, poden servir d’enllaç entre frase i frase.

16

Expansions: Re-elaborar l’enunciat del nen afegint elements estructurals o semàntics que son necessaris

Ex: Alumne: Pere pa Mestre: En Pere menja pa Alumne: Jo no vist Mestre: Tu no l’has vist

Encadenaments: Continuar enunciats que ha començat l’alumne, o deixar-lo mig construït perquè l’acabi l’alumne.

Ex. Mestra: La vaca ens va donar llet i… Alumne: atge! Mestra: això, la vaca ens va donar llet i formatge.

Estratègies de gestió de la conversa

S’han de tenir en compte variables d’inici de torn, de manteniment de torn (focalització, resposta, comprovació, demanda d’aclariment, regulació), tancament o canvi de tema

Avaluació Consultar Annexes 1, pg. 57. Es suggereix emplenar la graella a partir d’una filmació d’una activitat de conversa o d’una observació, després d’haver portat a terme l’activitat diverses vegades.

17

5.1.3.2. Representació d’una situació de comprar i vendre. (act. Molt Adequada per fer a Racons amb 2 mestres a l’aula)

Descripció La situació òptima per fer aquesta activitat és la de racons . És important notar que no es tracta nomésde que els nens juguin, sinó de comunicar, simbolitzar, utilitzar i incorporar bons models lingüístics. En aquest sentit, és condició imprescindible la intervenció de la m estra . Ella pot oferir ajuda a un nen que no sap com demanar un objecte de la botiga, o oferir una forma de fer-ho que el nen tractarà d’imitar més tard.

Participants a l’activitat: Petit grup d’un màxim de 4 - 5 nens

Característiques físiques de l’entorn:

Aquesta activitat es realitzarà en el racó de joc simbòlic.

S’aprofitarà que hi ha muntada una petita botiga de fruites.

Característiques pròpies de la botiga:

La botiga compta amb balança per pesar i també amb màquina registradora i de passar targes.

Cada una de les diferents fruites portarà un cartell identificador amb la seva fotografia al natural.

Es pot aprofitar la temporada en que ens trobem per aprofundir en el coneixement de diferents fruïts: per exemple, les fruites de la tardor.

Si es considera oportú, pot variar-se la temàtica i centrar-se en altres productes i/o botigues (roba, joguines, etc.).

Paper de l’adult:

Observació activa després de donar algunes consignes verbals: exercir el modelatge verbal durant el joc de manera puntual.

Temporització Durada aproximada de 45 min setmanals .

Material Botigueta de fruites (o els productes escollits) amb alguns prestatges

Caixa registradora i passa targetes

Balança

Diners de paper

18

Planificació 1. Recordar oralment el nom de la botiga i els nom de les fruites que s’hi venen.

(Caldrà valorar la possibilitat de treballar prèviament el vocabulari bàsic de les fruites amb suport visual)

2. Establir conjuntament a partir dels coneixements previs, les condicions i/o característiques de la situació de comprar i vendre i les actuacions successives que es fan quan es va a comprar.

3. Recordar les diferents expressions que s’utilitzen en una situació de comprar i vendre

4. Establir les normes a seguir en el moment de fer l’activitat

Cal saludar a l’entrar i acomiadar-se al sortir

Cal esperar el torn i demanar al venedor el que es vulgui comprar, millor no assenyalar

Cal esperar a que el venedor ens doni el que hem comprat

No es pot marxar sense pagar, etc.


Planificar accions d’un futur immediat

Utilitzar formules socials de forma precisa en el moment adequat

Fer i respondre de forma adequada a preguntes i utilitzar adequadament els marcadors de pregunta: que, quants, com

Estratègies i exemples

• Aparellar els nens de forma que almenys un d’ells, utilitzi models lingüístics correctes.

Exemple: Nen 1: Adéu, fins un altre dia Nen 2: (no diu res) Mestre: Digues-li adéu, fins demà! Nen 2: Adéu, demà.

• Respectar les iniciatives dels nens, intervenint directament quan sigui necessari provocant les situacions comunicatives, respectant sempre els torns.

• Davant la manca de resposta enfront una pregunta, donar-li la oportunitat de triar entre dos opcions.

Exemple:

Nen1:Bon dia! que vols? Nen 2: mmmmmmm

19

Mestre: que vols? Kiwis, plàtans, o peres? Nen 2: Vull peres.

• Posar al nen en situació d’utilitzar la interrogació quan se sap que ho pot fer.

Exemple: Mestre: El mestre suggerirà que el nen demani un producte que no estigui a la vista. Nen1: Bon diaaaa, què vols? Mestre: Demana-li pinyes Nen 2: Tens pinyes? Nen 1: Sí Mestre: Pregunta-li com són. Nen 2: Són grans o petites?

Avaluació Consultar Annexes 2, pp.57

L’avaluació es durà a terme després d’haver fet l’activitat durant vàries sessions.

A partir d’una graella de doble entrada: en una part constaran els noms de tots els nens i a l’altre part hi constaran les tres habilitats a desenvolupar. La mestra marcarà amb una creu si el nen l’ha assolit o no.

20

5.1.3.3. Representació d’una situació de comprar i vendre: Resoldre malentesos. (act. Molt Adequada pe r fer a Racons amb 2 mestres a l’aula)

Descripció La situació òptima per fer aquesta activitat és la situació de racons. També es pot portar a terme en grup de conversa amb tot el grup classe, després de ser representat per un grup de 4-5 alumnes.

Participants a l’activitat: Petit grup d’un màxim de 4 - 5 nens

Característiques físiques de l’entorn:

Aquesta activitat es realitzarà en el racó de joc simbòlic.

S’aprofitarà que hi ha muntada una petita botiga de fruites.

Característiques pròpies de la botiga:

La botiga compta amb balança per pesar i també amb màquina registradora i de passar targes.

Cada una de les diferents fruites portarà un cartell identificador amb la seva fotografia al natural.

Es pot aprofitar la temporada en que ens trobem per aprofundir en el coneixement de diferents fruits: per exemple, les fruites de la tardor.

Paper de l’adult:

Observació activa després de donar algunes consignes verbals: exercir el modelatge verbal durant el joc de manera puntual.

Conceptes previs que l’alumne hauria de tenir:

Concepte numèric: primer, segon, l’últim.

Conceptes: tanda, cua, torn.

Temporització Durada aproximada de 45 min setmanals per tema.

Material Botigueta amb un taulell (es pot aprofitar el racó de la botiga, si en tenim).

Làmines de diferents botigues i gent fent cua.

Tira de paper amb números

Planificació 1. Establir i/o recordar les normes a l’inici de l’activitat

2. L’adult plantejarà una situació de conflicte o malentès que es pot donar en una botiga mitjançant unes

21

titelles.

Exemple: algú que es cola quan hi ha molta gent esperant; el venedor que dona malament el canvi o el producte.

3. El mestre demanarà als nens que pensin possibles solucions davant de la situació conflictiva.

4. Es passarà a desenvolupar l’activitat de racó demanant els nens que representin el conflicte.

5. Tenir en compte que tots puguin participar en la mesura de les seves possibilitats.

6. Acabar la sessió recordant el que ha passat.

7. Valorar conjuntament si s’han dut a terme les normes acordades inicialment.


• Resoldre malentesos

• Utilitzar fórmules socials de forma precisa en el moment adequat

• Manifestar opinions

• Informar sobre fets no presents (passat recent o futur proper).


Ajudar a entendre les emocions i sentiments dels diferents personatges de la situació:

ex: Com creus que es senten els que s’esperen? Per què estan disgustats? Què creus que pensa el que es vol colar? Jo també em disgusto quan no es respecta el torn. Que faries si estàs esperant el torn per pujar al tobogan i algú es cola?

Ajudar a fer prediccions que ajudin a buscar solucions al conflicte.

ex: Que es podria fer per...? Quina seria la millor manera de...?

Ajudar a relacionar la situació amb les seves experiències:

ex: T’ha passat mai això?, ho has vist alguna vegada?

Exemple de situació de diàleg que es pot utilitzar a l’activitat

Alumne 1- Bon dia, qui és l’últim, sisplau?

22

Alumne 2- Jo. Alumne 1- Gràcies! (Mentre els nens fan cua ve un altre alumne i es posa al davant). Alumne 1- Perdona, has de demanar la tanda, t’has de posar al darrere. Alumne 3- Només vull una cosa. Alumne1- T’has de posar a la cua. Alumne 3- Però tinc pressa Alumne 1- Tots tenim pressa i fem cua i esperem que ens toqui. Alumne 3-Teniu raó. (Es posa l’últim).

El mestre farà servir estratègies d’expansió i modelatge en aquells casos en que calgui per incloure en la conversa als alumnes amb més dificultats.

Avaluació L’avaluació es durà a terme després d’haver fet l’a ctivitat un mínim de quatre sessions.

Omplir la graella de doble entrada, consultar Annex 3, pp.57.

23

5.1.3.4. Grup de conversa: fem la llista de la comp ra. (Aquesta activitat es pot fer abans d’anar a compra r els ingredients per fer la mona, 5.2.3.5. Fer una macedònia o per preparar el berenar de benvinguda de P3...)

Descripció La situació òptima per realitzar aquesta activitat és la de conversa al principi i al final, i de treb all en petit grup per confeccionar la llista de la compra. (Es pot aprofitar per fer la llista per escrit )

Participants a l’activitat: grup classe o desdoblament .

Es tindran en compte tots els aspectes esmentats a l’activitat 5.1.3.1 sobre la gestió de la conversa.

• Establir i/o recordar normes a l’inici de l’activitat. • Temptejar els coneixements previs de l’alumne i dinamitzant i moderant. Fer preguntes obertes, no

abusar de les intervencions (respectar el silenci, l’espera, el temps de cada nen...); acceptar moments de desordre; ajudar a tornar a l’ordre (si cal), propiciar que tots parlin, etc.

• Fer servir estratègies d’expansió i modelatge en aquells casos en que calgui per incloure en la conversa als alumnes amb més dificultats.

• Tenir en compte que tots puguin participar en la mesura de les seves possibilitats. • Acabar la sessió recordant el que han parlat • Valorar conjuntament si s’han dut a terme les normes acordades inicialment

A banda de les habilitats d’us i comunicació també es treballaran altres aspectes:

• Classificació de diferents objectes en funció de les diferents botigues • Memòria i evocació lèxica • Repertori lèxic: nom de les diferents botigues i què podem trobar-hi.

Temporització Durada aproximada de 30 min setmanals .

Material Plafons on hi hagi la imatge d’una botiga (fruiteria, jugueteria) i cartronets d’imatges d’objectes

Podem partir d’imatges que ja tinguem o de material facilitat pels propis alumnes (aspecte que obligarà la família a implicar-se en l’activitat).

Planificació 1. Partir de plafons on hi hagi la imatge d’una botiga a cada un (fruiteria, jugueteria, etc) i cartronets

24

d’imatges d’objectes que es poden trobar a aquestes botigues.

2. Establir i/o recordar normes a l’inici de l’activitat.

3. El mestre temptejarà els coneixements previs dels alumnes demanant què creuen que es pot comprar a les botigues triades.

4. El mestre farà servir estratègies d’expansió i modelatge en aquells casos en que calgui per incloure en la conversa als alumnes amb més dificultats perquè puguin participar tots en la mesura de les seves possibilitats.

5. Posteriorment, en petit grup els nens decidiran a quina botiga van i triaran les imatges per fer la llista en funció de la botiga que han triat. El mestre repartirà aleatòriament les imatges de diferents objectes a cada grup perquè puguin fer la llista.

6. Finalment cada grup enganxarà la llista confeccionada al plafó corresponent i justificarà la seva elecció. Explicaran perquè han triat anar a comprar a determinada botiga i perquè han triat els objectes de la llista.

7. Acabar la sessió recordant el que han parlat, pensar entre tots altres coses que es puguin trobar a les diferents botigues

8. Valorar conjuntament si s’han dut a terme les normes acordades inicialment.


• Mantenir un diàleg respectant els torns de conversa.

• Mantenir el fil conductor de la conversa.

• Manifestar una opinió.


Es poden dur a terme tres tipus d’estratègies:

1. Creació d’un clima acollidor que faciliti la com unicació:

• Estimular a l’alumnat a exposar les idees i els coneixements previs del tema a tractar.

• Donar resposta a les intervencions de l’alumnat..

• Afavorir la possibilitat d’expressar idees amb confiança i sense por a la censura o el ridícul per part del mestre o dels propis companys.

• Actuar com un bon model lingüístic.

25

• Assegurar que l’alumnat te un nombre equilibrat d’oportunitats per parlar i escoltar.

2. Posar en pràctica estratègies d’intervenció ling üística:

Sobreinterpretació : A partir del significat que l’adult atribueix a la intervenció del alumne decideix si ha d’expandir l’enunciat, l’ha de corregir, l’ha d’imitar o el deixarà per un altre moment.

ex: Alumne: a teta Mestre: a una festa? Alumne: No, a te-ta (vocalitzant mes clar i fent gestos per pedalar amb la mà) Mestre: Ah...vas anar amb bicicleta? Alumne: (ho confirma amb el cap)

Expressions valoratives: d’elogi o confirmació de l’expressió de l’alumne: Molt bé, es clar que si, m’agrada molt, estic molt content, etc. Reforcen que el nen continuï adreçant-se a l’adult.

Imitacions idèntiques : ajuden l’alumne a oferir una expressió més àmplia, destaquen elements rellevantsde la comunicació, poden servir d’enllaç entre frase i frase.

Expansions: Re-elaborar l’enunciat del nen afegint elements estructurals o semàntics que son necessaris

ex: Alumne: Pere pa Mestre: En Pere menja pa Alumne: Jo no vist Mestre: Tu no l’has vist

Encadenaments: Continuar enunciats que ha començat l’alumne, o deixar-lo mig construït perquè l’acabi l’alumne

Estratègies de gestió de la conversa

S’han de tenir en compte variables d’inici de torn, de manteniment.

Avaluació Consulta r Annex 4, pp.58. En una part constaran els noms de tots els nens i a l’altre part hi constaran les habilitats a desenvolupar. La mestra marcarà amb una creu si el nen ho ha assolit o no.

26

5.2. LÉXIC I SEMÀNTICA

5.2.1. ASPECTES A TENIR EN COMPTE

• En aquesta edat continuarem treballant els substantius, accions, adjectius, pronoms etc. i a més a més introduirem la utilització de connectors discursius per garantir la cohesió i coherència discursiva.

• Les activitats han de poder-se fer en grup sencer o agrupacions (no individualment

5.2.2. OBJECTIUS

• Introduir nou lèxic (noms, accions, adverbis d’espai, adverbis de temps, etc.) referit a les botigues i utilitzar-lo en el context.

• Agrupar objectes, imatges, persones, situacions, etc. segons diferents criteris: qualitats, ubicació...per arribar a la categoria i reflexionar sobre el tret comú en tots ells.

• Observar, comprendre i verbalitzar els trets pertinents de les persones, objectes i llocs referents a les botigues.

• A partir d’una definició donada sobre objectes, persones, situacions, etc. evocar la paraula corresponent.

• Reconèixer, identificar i anomenar noms antònims.

• Entendre endevinalles referents al lèxic treballat.

• Ordenar seqüencialment diferents fets que succeeixen en el temps.

5.2.3. ACTIVITATS

27

5.2.3.1. Endevina, endevinalla (act. adequada per l a seva durada per treballar en moments de canvi d’ activitat, per tornar a la calma, al final d’una sessió...)

Descripció Activitat pensada per fer amb tot el grup classe .

Abans de que els alumnes facin l’activitat, s’estab liran conjuntament les normes del joc.

Amb fotos plastificades de productes que es poden trobar a les botigues, tractarem que l’alumne endevini el nom a partir de les preguntes que ell fa i les respostes que li donen els seus companys.

Segons les preguntes que faci el nen, l’adult l’orientarà per tal que pugui obtenir bones respostes..

Pel bon desenvolupament de l’activitat cal adoptar una tàctica: el mestre pot deixar-lo provar que faci la pregunta. Si la pregunta formulada no és prou precisa, li oferirà el seu suport.

Si per exemple el nen pregunta ‘de quin color és?’, l’adult enraonarà dient ‘ui, coses de colors n’hi ha a la fruiteria, al mercat, a la papereria’. Quant més acotades i precises són les preguntes que fa el nen (per ex. ‘està a la farmàcia?’ o ‘serveix per tallar?’) més pistes tindrà l’adult sobre l’adquisició del concepte.

Al final de la sessió es parlarà conjuntament de co m ha anat, si s’han respectat les normes del joc, etc.

Temporització Durada aproximada de 20 min setmanals

Material Fotos plastificades de diferents productes.

Planificació

• Enganxarem al front d’un nen una foto d’un producte de manera que ell no el pugui veure.

• El nen farà preguntes per endevinar la foto i els companys li respondran, aportant informació fins que aquest endevini el nom del producte.

• Aquesta activitat la faran tres o quatre nens successivament.


• Fer preguntes pertinents per poder obtenir la informació desitjada (habilitat d’ús)

• Observar, comprendre i verbalitzar els trets pertinents dels objectes i llocs referents a les botigues.

• Emprar nou lèxic (noms, accions, adverbi d’espai i de temps, qualitats etc.) referit a les botigues i utilitzar-lo en el context adequat

28

• Entendre endevinalles referents al lèxic treballat.


1. Estratègies de gestió de la conversa ( variables d’inici de torn, de manteniment, de diàleg, de demanda d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...)

2. Estratègies lingüístiques :

• d’expansió en aquells alumnes que no inclouen suficients elements a la pregunta.

• de modelatge on es fan evidents els canvis que proposem en la formulació de les preguntes.

• de correcció implícita i/o explicita

Avaluació Consultar Annex 5, pàg. 58. L’avaluació es pot dur a terme a partir de la mateixa activitat. Una vegada realitzada, s’emplenarà la graella de l’Annex.

29

5.2.3.2. Joc del veig veig (activitat adequada per la seva durada per treballar en moments de canvi d ’activitat, per tornar a la clama, al final d’una sessió...)

Descripció Activitat pensada per fer amb tot el grup classe .

Els mestres i els nens establiran conjuntament les normes del joc abans de fer l’activitat.

A partir de la definició dels objectes que es troben a les botigues, els alumnes han de dir el nom de l’objecte definit.

A l’igual que l’activitat anterior, les respostes per part del nen poden orientar l’adult en l’acompanyament a fer. En aquest sentit, és important anotar els errors que es donen a l’inici de l’activitat i al final d’ella.

Si per exemple davant una imatge d’uns cigrons, el nen nombra les llenties, l’adult haurà d’incidir en aquesta diferenciació (establint semblances i diferències, categoritzant-les, buscant més imatges, demanant a la resta la seva opinió, etc).


Temporització Durada aproximada de 20 min setmanals per tema

Material Fotos de diferents productes plastificades

Planificació 1.El mestre penjarà fotos de diferents productes a la pissarra

2.Un nen dirà: veig veig... una cosa que serveix per jugar, rodona i que la comprem a...

3.La resta de companys poden fer preguntes per ampliar la informació.

4.El nen que ho endevini farà la descripció següent i així successivament


• Agrupar objectes, imatges, persones, situacions, etc. segons diferents criteris: qualitats, ubicació...per arribar a la categoria i reflexionar sobre el tret comú en tots ells.

• Observar, comprendre i verbalitzar els trets pertinents de les persones, objectes i llocs referents a les botigues.

• A partir d’una definició donada sobre objectes, persones, situacions, etc. evocar la paraula

30

corresponent.

Estratègies a utilitzar

1. Estratègies de gestió de la conversa (variables d’inici de torn, de manteniment de diàleg, de demanda d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...)


• Estratègies d’expansió en aquells alumnes que no inclouen suficients elements a la definició

• Estratègies d’encadenament on l’adult pot iniciar una definició per convidar a l’alumne a que completi la frase (en aquells casos que l’alumne presenti dificultats per formular-ho ).

• Estratègies de modelatge on es fan evidents els canvis que proposem en la definició que fa l’alumne.

• Estratègies de correcció implícita i/o explicita

Avaluació L’avaluació es pot realitzar a partir de la mateixa activitat. Una vegada posada en pràctica es pot fer servir la graella de l’Annex 6, pàg.58).

31

5.2.3.3. Cada cosa a la seva botiga! (Pot ser molt més significativa i funcional si podem fer prèviame nt una sortida pels carrers del volant de l’escola i visitar les botigu es que hi ha, seria convenient que una fos una frui teria)

Descripció Activitat pensada per fer amb tot el grup classe.

Abans de que els alumnes facin l’activitat, s’estab liran conjuntament les normes del joc, recordant les idees prèvies que es tenen sobre el tema.

L’adult pot intervenir en un principi demanant als nens que recordin els objectes que poden haver-hi a una determinada botiga, o fent-li veure que cal adoptar una estratègia de grup per aconseguir un bon resultat.

Aquesta activitat té la finalitat de que els alumnes puguin seleccionar objectes que pertanyen a una categoria determinada a partir de buscar les similituds i descartar els que no son de la categoria esmentada, ressaltant les diferències.

Es posaran en pràctica tots els aspectes de gestió de diàleg esmentats en activitats anteriors

Dividirem la classe en petits grups i/o taules. Cada grup de nens o cada taula representa una botiga diferent(joguines, floristeria, esports, supermercat. papereria-llibreria, quiosc, roba, etc.).

De forma desordenada es repartiran unes fotografies d’objectes relatius a cada botiga.

Cada taula disposarà de 10 fotografies. Cada taula ha d’aconseguir els objectes continguts a la seva botiga, per fer-ho haurà de demanar a la botiga del costat per un objecte en concret. Si aquesta ho té, li donarà; si no ho té, li donarà una altra targeta.

S’anirà rotant. Completarà l’activitat la taula que aconsegueixi primer tots els seus productes.

Al final de la sessió es parlarà conjuntament de c om ha anat, si s’han respectat les normes del joc, etc.

Temporització Durada aproximada de 30min setmanals per tema.

Material Fotografies generals de les botigues (que tenen representats els objectes concrets) i fotografies d’objectes. Si cal, pot treballar-se amb objectes reals.

Planificació 1. Entre tots s’establiran les normes del joc

2. El mestre repartirà la fotografia de la botiga a cada taula.

3. A continuació es repartiran les fotografies i/o objectes per cada taula.

32

4. Per grups, els nens examinen les fotografies i consensuen quins objectes poden quedar-se (són de la seva botiga) i quins no.

5. El mestre ensenyarà els nens la consigna a utilitzar per demanar l’objecte. Aquesta consigna pot variar en funció del nivell dels nens (per. ex. ‘tens els plàtans, si et plau? o ‘em dones les maduixes, si et plau?’)

6. Cada taula, per ordre, demanarà taula per taula fins a aconseguir l’objecte.

7. La taula que dona un objecte és la següent en demanar.

8. Per acabar cada taula comentarà quina és la seva botiga i quins objectes han aconseguit


• Fer preguntes pertinents per poder obtenir l’objecte desitjat (habilitats d’ús).

• Observar, comprendre i verbalitzar els trets pertinents dels objectes i llocs referents a les botigues.

• Emprar nou lèxic (noms, accions, adverbi d’espai i temps, qualitats, etc.) referit a les botigues i utilitzar-lo en el context adequat.


1. Estratègies de gestió de la conversa ( variables d’inici de torn, de manteniment, de diàleg, de demanda d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...


• d’expansió en aquells alumnes que no inclouen suficients elements a l’enunciat


• de correcció implícita i/o explicita

Avaluació En acabar l’activitat es pot fer servir la graella suggerida a l’ Annex 7, pàg. 59.

33

5.2.3.4. Joc de memòria.

Descripció Per aquesta activitat seria recomanable que el mest re tingués un reforç a l’aula.

Cal elaborar prèviament el joc de memòria amb les i matges seleccionades

Abans de que els alumnes facin l’activitat, s’estab liran conjuntament les normes del joc, acordant les verbalitzacions que hauran de fer els alumnes c ada vegada que destapen les dues imatges.

A cada taula hi ha 4/5 jugadors amb un memori diferent amb productes que es venen a cada una de les botigues: botiga de fruites i verdures, joguines, papereria, botiga d’esports, farmàcia. (podem treballar amb les botigues visitades a la sortida prèvia) Seleccionarem el vocabulari de cada joc de memòria, alternant lèxic d’alta freqüència (que els nens ja tenen adquirit) amb altre menys conegut : xirimoia; mango; albercocs, cogombre, col i flor etc).

És important que els adults no es limitin a contemplar l’activitat, sinó que passin per les taules i ofereixin bons models a l’alumnat, per tal d’evitar que un alumne faci l’activitat sense parlar, per exemple.



Material Cartolines quadrades plastificades amb el dibuix.

Cada joc de memòria consta de 20 fitxes, és a dir 10 objectes.

Planificació 1. El mestre explicarà les normes del joc que necessàriament inclourà una expressió (ex:’una patata i un tomàquet són diferents’; ‘una bicicleta i una bicicleta són iguals, són per mi’) que recull el nom de l’objecte representat.

2. El mestre repartirà els cartonets aleatòriament per cada taula.

3. A cada taula hi ha 4/5 jugadors, un joc de memòria i un dau Començarà l’alumne que tiri el dau i li surti el número més gran. Seguidament ell començarà a buscar la parella igual. I al mateix temps dirà el nom del dibuix que li toqui.

4. A l’acabar l’activitat es parlarà amb tota la classe sobre la botiga de cada grup i dels objectes que hi ha.

5. Cada nen verbalitzarà el nom dels cartonets que ha guanyat.

34


• Capacitat d’utilitzar nou lèxic referit a les botigues.

• Capacitat de relacionar una imatge amb el seu nom.

• Capacitat d’identificar objectes iguals-diferents.


És important que el mestre possibiliti més temps a aquells nens que ho necessitin, sense ser ell o els altres companys qui els acabi la paraula i/o l’enunciat.

Si un nen no diu el nom del objecte, però fa una definició funcional (ex. ‘és verd, el mengem a l’estiu, és dolç i està a la nevera’) el mestre utilitzarà l’expansió i el modelatge, recompensant el seu esforç (ex. ‘molt bé, sí, a mi també m’agrada ben fresc! El meló és tan gran que ocupa tota la nevera!).

1. Estratègies de gestió de la conversa (variables d’inici de torn, de manteniment, de diàleg, de demanda d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...




• de correcció implícita i/o explícit

Avaluació Tindrem en compte els següents aspectes:

• Respectar el torn de tirada.

• Portar a terme el joc amb ordre.

• Verbalitzar el nom del dibuix que els hi surti: en cas que l’alumne no ho pronunciï correctament, es donarà més importància al contingut que a la forma.

En finalitzar l’activitat emplenarem la graella corresponent (consultar Annex 8, pàg. 59).

35

5.2.3.5. Fer una macedònia (Aquesta es pot fer de sprés de la 5.1.3.4. Grup de conversa: fem la llist a de la compra)

Descripció Aquesta activitat està pensada per fer amb tot el g rup classe

Amb aquesta activitat de conversa treballarem la seqüenciació dels diferents passos per elaborar una macedònia.

Es treballaran els coneixements previs que tenen els alumnes sobre el tema.

Es poden plantejar activitats complementàries a la sessió de conversa com fer una macedònia i un mural amb les fotos de l’elaboració de la macedònia.


Material Fruites de la temporada, estris de cuina, i càmera de fotos.

Imatges de diferents fruites i d’altres ingredients que es poden posar en una macedònia.

Planificació Activitat de conversa en rotllana :

1. La mestra preguntarà si saben que és una macedònia, si n’han menjat i si saben com es fa, on es compren els ingredients, quin tipus d’aliments es posen . A continuació els nens expressaran el que saben i entre tots determinarem què es necessita per fer la macedònia i quins passos s’han de seguir. Ens podem ajudar d’imatges de diferents fruites per triar quines posem i quines no a la macedònia i d’imatges d’una seqüència temporal sobre els passos a seguir en l’elaboració.

2. Utilitzarem verbs amb infinitiu relacionats amb l’elaboració de la macedònia: rentar, tallar, pelar, posar, barrejar, remenar, trossejar, tastar, menjar, olorar, etc.

Activitat complementària

1. Fer una macedònia entre tots. L’adult pot donar ordres a determinats alumnes o grups per tal que portin a terme determinada acció (ex. ‘Joan, posa la taronja al bol’, ‘Maria, remena el sucre’). Durant el procés farem fotografies per després jugar a ordenar-les, mostrar els ingredients en un mural i verbalitzar el procediment fent ús del vocabulari treballat.

2. La mestra planificarà els detalls més concrets de l’activitat.

3. Al final de les activitats es pot parlar de l’experiència entre tots.

4. També es pot recollir aquesta activitat en l’àlbum de fotos de la classe (treball oral i escrit)

36


Capacitat de planificar actuacions utilitzant el vocabulari adequat (accions, noms, adjectius).

Ordenar seqüencialment diferents fets que succeeixen en el temps i explicar-ho de forma coherent.


1. Estratègies de gestió de la conversa ( variables d’inici de torn, de manteniment, de diàleg, de demanda d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...





Avaluació Que cada alumne expliqui els passos a seguir per fer una macedònia amb/sense suport visual (a partir de les fotos realitzades). A continuació emplenarem la graella suggerida als Annexes (consultar Annex 9, pàg.59).

37

5.2.3.6. Què fem?

Descripció Aquesta activitat es pot fer en situació de rotllan a amb tots els nens de la classe.


Activitat que té com a objectiu utilitzar diferents verbs propis de les accions que es poden fer a les botigues.

L’activitat permet diferents nivells d’aprofundiment.

Per exemple, es poden categoritzar les accions segons si les fa el comprador (demanar, pagar, etc) o el venedor (cobrar, pesar, etc), o bé seqüenciar l’ordre en que es donen (primer mirem, després paguem, etc).


Temporització (dues o tres sessions de 15 min repartint les fotografies en dos o tres grups)

Material Imatges de les diferents accions que es fan a les botigues: comprar, pagar, mirar, agafar, embolicar, demanar, emportar, tallar, pesar, emprovar...

Imatges grans de les diferents botigues.

Bossa opaca per posar les imatges dels verbs.

Planificació 1. El mestre tindrà una bossa amb les imatges dels diferents verbs.

2. Un nen traurà una imatge de la bossa i pensarà una frase: “la botiguera embolica la bicicleta”

3. La resta de nens hauran d’endevinar a quina botiga passa l’acció expressada pel seu company, o bé dir coses que es poden embolicar/tallar/pesar, etc.

4. S’hauria d’intentar que cada nen pogués treure una acció de la bossa i inventar-se una frase


Introduir nou lèxic (accions) referit a les botigues i utilitzar-lo en el context adequat

Agrupar objectes en categories i reflexionar sobre el tret comú en tots ells.


1. Estratègies de gestió de la conversa ( variables d’inici de torn, de manteniment de diàleg, de demanda d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...

38





Avaluació Després d’haver practicat l’activitat durant diverses vegades es pot fer servir el model de graella corresponent (Annexes 10, pp.59).

39

5.3. MORFOSINTAXI 5.3.1. ASPECTES A TENIR EN COMPTE

• Les activitats han de poder-se fer en grup sencer o agrupacions (no individualment).

• En aquesta edat els nens comencen a tenir consciència sintàctica (comencen a tenir nocions de com estructurar una oració, ampliar-la, quins elements són necessaris perquè l’interlocutor l’entengui, etc), alhora que desenvolupen estructures gramaticals més complexes i van eliminant errors sintàctics i morfològics.

5.3.2. OBJECTIUS

• Comprendre i utilitzar les diferents preguntes funcionals (qui, què fa, què, on, quan, amb qui, etc).

• Experimentar amb l’ordre dels diferents elements de l’oració amb combinacions.

• Utilitzar adequadament diferents tipus de determinants (numerals, articles, possessius, etc).

• Comprendre i produir oracions tenint en compte el desenvolupament morfològic (utilització de diferents determinants, concordança nominal, concordança verbal, etc) i sintàctic (utilitzar correctament la frase simple, comprendre i utilitzar la negació, introducció de les subordinades, etc).

Utilitzar adequadament els temps verbals (present-passat-futur).

• Utilitzar adequadament les concordances de gènere i nombre.

5.3.3. ACTIVITATS

40

5.3.3.1. Fem oracions

Descripció Activitat pensada per fer amb tot el grup o en desd oblament.

Abans de que els alumnes facin l’activitat,, es par larà sobre la informació prèvia que tenen els nens sobre la imatge, i s’establiran conjuntament les n ormes del joc.

L’objectiu de l’activitat és que els nens expressin allò que veuen (en una imatge d’un mercat o similar) mitjançant oracions.

Es pot començar l’activitat fen una primera partida on cada nen expressi lliurement una oració que descrigui la imatge que ha identificar el seu company. A les següents partides es pot donar un model a seguir en funció del tipus d’oració que es vol treballar.

Al final de la sessió es parlarà conjuntament de co m ha anat, si s’han respectat les normes del joc, si ells han viscut una situació similar a la de la imatge...

Temporització Durada aproximada de 20 min setmanals

Material Pissarra digital amb imatges del mercat, botigues, etc o similar on surtin personatges realitzant diverses accions.

Planificació

1. El mestre situarà el context espaial i temporal de la imatge visualitzada aportant informació sobre les característiques generals del lloc (per ex. si la imatge ho permet, parlarem de l’estació de l’any en que estem, si la gent va molt abrigada, etc).

2. A partir d’un exemple donat pel mestre (segons es vulgui potenciar les oracions simples, causals, coordinades, etc), cada alumne haurà de produir una oració descrivint alguna acció o fet de la imatge.

3. El company del costat haurà d’assenyalar la imatge descrita pel nen. Aquest passarà a produir la següent oració, i així successivament.


(caldrà veure el llenguatge dels nens per planificar la progressió de les estructures que es volen treballar)

Utilitzar adequadament diferents tipus de determinants (numerals, articles, possessius, etc).

Comprendre i produir oracions negatives, coordinades, subordinades(causals, temporals, comparatives)

Utilitzar adequadament els temps verbals (present-passat-futur)

41

Utilitzar adequadament les concordances de gènere i nombre.


1. Estratègies de gestió de la conversa (variables d’inici de torn, de manteniment de diàleg, de demanda d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...





Avaluació Registre de les produccions dels nens una vegada feta l’activitat vàries vegades. Consultar Annex 11, , pp.60.

42

5.3.3.2. Representem

Descripció Activitat pensada per fer amb tot el grup classe

Abans de que els alumnes facin l’activitat, s’estab liran conjuntament les normes del joc

Amb aquesta activitat experimentarem amb l’ordre dels elements de l’oració i el canvi de sentit, traient a dos nens que representaran l’acció que els hi digui el mestre en veu baixa. Els altres alumnes hauran de verbalitzar l’oració representada.

Tanmateix experimentaran el canvi de sentit canviant l’ordre dels elements.

Es poden pensar frases que no es puguin representar si canvia l’ordre dels elements.

Al finalitzar l’activitat es pot parlar conjuntament d’aquelles frases que són absurdes o no es poden representar si canviem l’ordre dels elements.

Temporització 20 minuts

Material Llistat d’oracions referents a accions que es poden fer a les botigues i que possibilitin o no el canvi d’ordre dels elements i, conseqüentment, de sentit.

exemple: la Tere paga a la Montse; la Montse paga a la Tere.

Cartonets d’imatges de les botigues amb els que es representarà l’acció a dalt descrita.

Planificació

1. La mestra dirà als nens l’oració que han de representar.

2. Els nens la representaran i els companys hauran de verbalitzar l’oració representada.

3. La mestra demanarà que algú verbalitzi la frase al revés. Ex: La Maria pentina al Pol. El Pol pentina a la Maria. (utilització de pronoms per part de la mestra com a model Ex: La Maria el pentina)

4. Els nens representaran l’oració produïda al revés.


Experimentar amb l’ordre dels diferents elements de l’oració i les seves combinacions alternat l’ordre de l’oració.


1. Estratègies de gestió de la conversa ( variables d’inici de torn, de manteniment de diàleg, de demanda d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...

43





Avaluació Es suggereix portar un registre idèntic al de l’activitat anterior, consultar Annexes 11, pp.60.

44

5.3.3.3. Construïm (Aquesta activitat requereix un entrenament i cal una progressió en el nivell de complexitat))

Descripció Activitat pensada per fer amb tot el grup

En aquesta activitat dividirem els nens en quatre grups de 6 alumnes. A cada taula donarem unes targes. Farem sis grups de targes.

A les targes grogues hi haurà la representació gràfica dels articles ( determinats,)

A les targes verdes hi haurà la imatge d’un subjecte (senyor, senyora, avia, nen, nena, avi...)

A les targes blaves hi haurà la imatge d’accions pròpies de les botigues (embolicar, comprar, pesar, tallar ,triar, pagar, vendre, donar, mirar, buscar, demanar, agafar, olorar...) l

A les targes blanques hi haurà la representació gràfica dels articles indeterminats ,

A les targes roses hi haurà els substantius ( noms dels objectes a vendre., poden ser un o més d’un objecte.)

A les targes vermelles hi haurà la imatge d’adjectius.(gran, petit, madur, verd, i dels colors... )

Temporització Varies sessions de 20 minuts

Material Targes de color groc amb la representació gràfica d’articles definits, targes de color verd amb imatges de subjectes, targes de color blau amb imatges d’accions, targes de color blanc amb la representació gràfica d’articles indefinits, t targes de color rosa amb imatges de substantius i targes de color vermell amb imatges d’adjectius.

Planificació

1. Cada taula de 6 alumnes tindrà 6 targes(nivell P5 avançat), una de cada color. (A més targes més nivell de dificultat)

2. Cada nen agafarà una tarja i entre tots hauran d’ordenar els elements de l’oració per construir-la.

3. Per torns surten tots els nens de cada grup i es posaran al davant dels companys amb l’ordre correcte de l’oració Cada un d’ells ha de dir la seva paraula de forma que entre tots sortirà l’oració sencera.

4. La mestra farà preguntes als nens: qui...?, què fa...?, què +verb...,?com és ....? la resta de companys participaran donant la resposta

5. El nen que tingui la tarja l’aixecarà.

45


• Comprendre les diferents preguntes funcionals (qui, què fa, què, on, quan, amb qui, etc).

• Experimentar amb l’ordre dels diferents elements de l’oració i les seves combinacions.

• Utilitzar adequadament diferents tipus de determinants.

• Utilitzar adequadament les concordances de gènere i nombre.


1. Estratègies de gestió de la conversa (variables d’inici de torn, de manteniment de diàleg, de demanda d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...




• de correcció implícita i/o explícit.

Avaluació Es suggereix portar un registre idèntic al de l’activitat anterior, consultar 11, pp.60.

46

5.4. FONÈTICA/FONOLOGIA (Aquestes act. treballen bà sicament la adquisició de la consciència fonològica) 5.4.1. ASPECTES A TENIR EN COMPTE En aquest treball no hem tingut en compte activitats d’articulació, ja que s’ha prioritzat activitats on hi hagi un mínim intercanvi comunicatiu.

● Les activitats han de poder-se fer en grup sencer o agrupacions.

● Han d’estar pensades pels nens d’aquesta edat.

● Les activitats es faran totes oralment i sense cap suport visual del codi escrit.

● Fer les activitats de forma regular i freqüent.

● Si es vol ampliar i treballar de forma sistemàtica la consciència fonològica es recomana utilitzar el programa adaptat per treballar consciència fonològica a l’aula de l’Enriqueta Garriga

(http://www.xtec.cat/serveis/creda/e3925251/pbl_recursosw.htm)

5.4.2. OBJECTIUS

● Desenvolupar en el nen la capacitat d’escolta i ate nció auditiva.

● Afavorir que els nens siguin capaços de percebre les característiques dels sons i els seus trets distintius.

● Afavorir la capacitat de que el nen prengui consciència de que les paraules es poden dividir en segments més petits: síl·labes.

● Aconseguir un bon desenvolupament de la consciència fonològica.

5.4.3. ACTIVITATS

47

5.4.3.1. Comptar les paraules dins la frase

Descripció Aquesta activitat es pot fer amb tot el grup o en p etit grup.


Aquesta activitat consisteix a comptar les paraules que té la frase simple. Serà convenient que el mestre marqui bé l’inici i fi de cada paraula, donat que nexes, articles, etc poden ser difícils d’identificar com a paraules per part de l’infant.

En finalitzar l’activitat es pot parlar conjuntament dels elements que pot tenir una frase, de que hi ha frases molt curtes, que expliquen poques coses, altres molt llargues que expliquen moltes coses, etc.

Temporització 10 minuts ( una parella cada dia)

Material Pissarra digital amb imatges del mercat, botigues, etc o similar on surtin personatges realitzant diverses accions.

Planificació

● La mestra ensenyarà als nens una imatge del vocabulari de les botigues ja treballada.

● Un nen sortirà i dirà una frase utilitzant el nom de la imatge.

● A continuació la mestra representarà simbòlicament a la pissarra els elements de la frase (pot dibuixar tantes rodones com paraules té la frase, per exemple).

● Entre tots comptaran les paraules que te la frase

● Després sortirà un altre nen i farà una frase diferent. Es seguirà el mateix procediment que abans.

● Finalment entre tots veurem quines frases de les que s’han dit son més llargues o més curtes, etc.

● Després d’haver realitzat aquesta tasca pot reformular-se fent que siguin els alumnes qui representin els elements a la pissarra (mitjançant pals, o algun altre símbol).


● Desenvolupar en el nen la capacitat d’escolta i ate nció auditiva

● Consciència de que les frases estan formades per di ferents paraules


● Estratègies de gestió de la conversa (variables d’inici de torn, de manteniment de diàleg, de demanda d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...).

● Estratègies lingüístiques :

48

○ d’expansió en aquells alumnes que no inclouen suficients elements a l’enunciat.

Per exemple: Nen: (davant la imatge) compra. Mestre: Sí, el papà compra pa.

○ de modelatge on es fan evidents els canvis que proposem en la formulació de les preguntes.

○ de correcció implícita i/o explícit.

Per exemple: Nen: (davant la imatge) mama tota teta Mestre: Sí, la mama compra la bicicleta.

Avaluació Graella. Identificar número de paraules donada una oració.

49

5.4.3.2. Activitat de rimes

Descripció Caldrà valorar la possibilitat de fer prèviament activitat d’aparellar paraules que r imen. (Joan –croissant, Helena- magdalena, Mohamed-collaret... Aquesta activitat es pot fer amb tot el grup o en p etit grup.

Abans de que els alumnes facin l’activitat, s’estab liran conjuntament les normes del joc. Ens assegurarem que els nens coneguin el vocabulari bàs ic de les botigues.

L’activitat es centra en la producció de rimes. Es farà servir el vocabulari propi de les botigues, però també pot tenir en compte el nom dels nens, o altres criteris. Es pot portar a terme en rotllana. El mestre repartirà a cada nen una imatge i dirà en veu alta una frase inacabada (prèviament preparada). Els nens hauran d’estar atents i identificar-se si la seva imatge rima amb l’oració dita pel mestre. Si el nen que s’identifica no rima amb l’oració donada per l’adult, aquest els hi pot fer enraonar, preguntar si les dues paraules s’assemblen, si estan d’acord, quin altre podria rimar, etc.

Per exemple: Mestre: A la botigueta comprarem una... Nen: Jo, bicicleta!

Per exemple: Mestre: En Bernat, té un... Nen: esparadrap! Per exemple: Mestre: En Pepet no vol el... Nen: xumet!

Al finalitzar l’activitat es pot parlar conjuntament de les rimes que s’han fet.

Temporització 20 minuts.

Material Oracions inacabades prèviament escollides.

50

Vocabulari en imatges.

Planificació

1. Els nens i l’adult seuran al terra en rotllana.

2. L’adult tindrà una llista d’oracions inacabades i vocabulari prèviament seleccionat.

3. Presentarà el vocabulari davant de l’alumnat, visualment, i s’assegurarà que tots els alumnes el coneixen.

4. Repartirà a cada nen una imatge.

5. Dirà en veu alta una oració inacabada.

6. El nen que tingui la paraula que rima, s’identificarà dient el nom de la imatge.

7. Es farà successivament amb diferents oracions inacabades.


● Desenvolupar en el nen la capacitat d’escolta i ate nció auditiva.

● Capacitat de percebre les característiques dels son s i els seus trets distintius.


1. Estratègies de gestió de la conversa (variables d’inici de torn, de manteniment, de diàleg, de demanda d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...).


○ utilització d’expressions valoratives (ex. ‘ho has fet molt bé!).

○ estratègies d’encadenament iniciades per l’adult.

○ estratègies de perseveració.


Avaluació Es mirarà si els nens fan adequadament les rimes de les botigues amb el noms dels nens de la classe.

51

5.4.3.3. Activitat de comptar les síl·labes de les paraules

Descripció

Aquesta activitat es pot fer amb tot el grup o en p etit grup.

Abans de que els alumnes facin l’activitat,, s’esta bliran conjuntament les normes del joc.

Aquesta activitat consisteix en aprendre a comptar les síl·labes de paraules treballades en el tema de les botigues. S’utilitzarà vocabulari en imatges, fotografies de tot tipus de productes que podem trobar a les nostres botigues: fruiteria, peixateria, sabateria, papereria, xarcuteria, carnisseria... Haurem de seleccionar paraules amb diferent número de síl·labes (de una a cinc).


Material Imatges de productes que es puguin comprar a les botigues. Les imatges procuraran tenir en compte (per ordre de dificultat): paraules amb síl·labes CV, VC, CCV, diftongs.

5 Capses

Gomets, palets, xapes, botons...

Planificació

1. La mestra convidarà als nens a seure a la rotllana.

2. Els hi dirà que faran un joc per jugar amb les paraules.

3. Donarà importància al fet d’escoltar als companys i ajudar-los si cal.

4. Posarà cinc capses petites al mig de la rotllana, en cada una hi haurà assenyalat amb una etiqueta amb gomets el nombre de síl·labes que haurà de tenir la paraula que hi posarem a dintre, així com una imatge d’una paraula exemple. Els alumnes tindran a més a més alguna cosa que els hi serveixi per deixar registre a l’hora de comptar les síl·labes de les seves paraules (botons, xapes, palets...).

5. La mestra posarà darrera de cada nen assegut a la rotllana una imatge.

6. Quan els hi toqui el seu torn, els nens miraran la seva imatge.

7. Aniran al centre de la rotllana, l’ensenyaran, diran el seu nom i comptaran les síl·labes que té deixant registre (gomets, palets, etc).

8. En acabar posaran la imatge a la capsa que toqui.

9. Una vegada feta l’activitat, l’adult pot demanar que evoquin paraules de dues síl·labes, cuatre, etc.

52


● Desenvolupar amb el nen la capacitat d’escolta i at enció auditiva.

● Capacitat de percebre i identificar les síl·labes d e les paraules.




○ Imitacions idèntiques.

○ utilització d’expressions valoratives (ex. “ho has fet molt bé!”).

○ estratègies de perseveració .

○ de correcció implícita i/o explícita.

Avaluació S’avaluarà l’habilitat per segmentar les paraules a nivell sil·làbic.

53

5.4.3.4. Trobar i diferenciar paraules curtes de pa raules llargues

Descripció Aquesta activitat es pot fer amb tot el grup o en p etit grup.

Abans de que els alumnes facin l’activitat, s’estab liran conjuntament les normes del joc. Ens assegurarem que els nens coneguin el vocabulari bàs ic de les botigues.

Aquesta activitat consisteix en diferenciar paraules curtes i llargues, partirem de les mateixes de l’activitat anterior.

L’activitat es farà en la rotllana. El mestre posarà un exemple molt contrastat, entre una paraula curta (exemple, sol) i una llarga (paperera). Farà veure que les curtes deixen menys rastre, duren menys, al contrari que les llargues.


Material Imatges amb fotografies de paraules curtes i llargues (les mateixes que han sortit a la primera activitat)

Botons, xapes, palets...

Planificació

1. Prèviament s’haurà seleccionat paraules curtes (1-2 síl·labes) i llargues (4-5 síl·labes).

2. El mestre a la pissarra digital farà dues columnes, una identificada amb un símbol per a les paraules curtes, i l’altre per a les paraules llargues.

3. Asseguts en rotllana, es repartiran les imatges i es deixaran darrera de cada nen.

4. Seguint la direcció de les agulles del rellotge, cada nen dirà el nom de la imatge i deixarà registre dels cops que té la paraula.

5. Classificarà la imatge a la columna corresponent.

6. Es farà successivament.







54





Avaluació S’avaluarà l’habilitat per segmentar les paraules a nivell sil·làbic. Evocar paraules que tinguin la mateixa síl·laba inicial.

55

5.4.3.5. Activitat d’identificar paraules que tingu in la mateixa síl·laba inicial

Descripció

Aquesta activitat es pot fer amb tot el grup o en p etit grup.

Abans de que els alumnes la facin, s’establiran con juntament les normes del joc.

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes classifiquin diferent vocabulari segons tingui o no la mateixa síl·laba inicial.

Abans de començar-la, el mestre seleccionarà vocabulari de les botigues en el que hi haurà paraules que començaran per la mateixa síl·laba i d’altres que no.

És aconsellable que els alumnes facin l’activitat prèvia de comptar síl·labes deixant rastre.


Material Imatges de productes que es puguin comprar a les botigues, noms de botigues, accions que es poden fer a les botigues, etc.

ex: pa, paperera, paper, bicicleta, cotxe, patates, pilota, pagar, demanar, provar, pesar, patinet, bolígraf, retolador, paraigües, tisores, papereria, pastisseria, carpeta, xocolata.

Gomets, palets, xapes, o botons (per deixar rastre)

Planificació

1. El mestre explicarà als alumnes en que consisteix l’activitat.

2. Seguidament repartirà un cartonet amb una imatge a cada alumne (si es tracta del grup classe), dos cartonets per alumne si es fa l’activitat en petit grup.

3. El mestre enganxarà a la pissarra una imatge que comenci per la síl·laba a identificar (ex: pa) i al costat enganxarà la mateixa imatge ratllada amb una creu.

4. Cada alumne comptarà les síl·labes que té la seva paraula i identificarà quina és la primera. Seguidament l’enganxarà a sota de la imatge que està a la pissarra en funció de si la primera síl·laba és igual o no.

5. Finalment entre tots faran recompte de les paraules que tenen la mateixa síl·laba i evocaran altres paraules que també la tinguin.



56









Avaluació S’avaluarà l’habilitat per segmentar les paraules a nivell sil·làbic. Evocar paraules que tinguin la mateixa síl·laba inicial.

57

6. ANNEXES Annexes 1. Grup de conversa, graella avaluació

Gestió Habilitats comunicatives OBSERVACIONS

Alumnes Espera el seu torn

Respon a les

intervencions dels

companys

Participa Respecta els torns

Manté el fil de la

conversa …

Alumne 1

Alumne 2

…

Annexes 2. Representació d’una situació de comprar i vendre, graella avaluació

Alumnes

Utilitza formules socials a l’entrar

i sortir de la botiga

Utilitza les preguntes

adequadament

Respon a les preguntes

adequadament OBSERVACIONS

Alumne 1

Alumne 2

…

Annexes 3. Representació d’una situació de comprar i vendre, resoldre malentesos, graella avaluació

Alumnes

Utilitza fórmules socials de forma

precisa en el moment adequat

Manifesta opinions d’enuig,

desacord, satisfacció,

acord.

És capaç d’explicar el que

ha passat OBSERVACIONS

Alumne 1

Alumne 2

…

58

Annexes 4. Grup de conversa: fem la llista de la co mpra, graella avaluació

Gestió Habilitats comunicatives OBSERVACIONS

Alumnes Espera el seu torn

Participa Respecta els torns

Manifesta opinions de

preferències, acord i

desacord

…

Alumne 1

Alumne 2

…

Annexes 5. Endevina, endevinalla, graella avaluació

Alumnes

Fa preguntes adequades per

obtenir informació

Respon adequadament a les preguntes del

company

Utilitza el lèxic referit a les

botigues OBSERVACIONS

Alumne 1

Alumne 2

…

Annexes 6. Joc del veig, veig, graella avaluació

Alumnes Verbalitza les

característiques

Evoca la paraula corresponent a

les característiques

verbalitzats

Utilitza el vocabulari

adequat (el mestre farà selecció del vocabulari)

OBSERVACIONS

Alumne 1

Alumne 2

…

59

Annexes 7. Cada cosa a la seva botiga!, graella ava luació

Alumnes

Fa preguntes adequades per obtenir l’objecte

desitjat

Classifica els objectes

adequadament en funció de les

botigues

Utilitza el vocabulari

adequat (el mestre farà selecció del vocabulari

OBSERVACIONS

Alumne 1

Alumne 2

…

Annexes 8. Joc del memory, graella avaluació

Alumnes Respecta les

normes del joc

Identifica objectes iguals i

diferents

Utilitza el vocabulari adequat

OBSERVACIONS

Alumne 1

Alumne 2

…

Annexes 9. Fem una macedónia, graella avaluació

Activitat avaluativa: Cada alumne ordena la seqüència de fotos de l’elaboració de la macedònia i explica els passos a seguir.

Alumnes Endreça la seqüència

Explica els passos a seguir


OBSERVACIONS

Alumne 1

Alumne 2

…

60

Annexes 10. Què fem?, graella avaluació

Consigna: Quins objectes es poden tallar? (embolicar, pesar, etc.)

Alumnes

Classifica adequadament en

funció de la consigna donada


OBSERVACIONS

Alumne 1

Alumne 2

…

Annexes 11. Fem oracions; Representem, graella aval uació

El mestre concretarà els determinants (numerals, articles, possessius...etc) que vol avaluar en funció del grup classe

El mestre concretarà el tipus d’oració (coordinades, subordinades causals, temporals, comparatives, negatives...) que vol avaluar en funció del grup classe

Alumnes

Utilitza determinants (a concretar pel mestre)

Utilitza oracions (a

concretar pel mestre)

Utilitza adequadamen

t els temps verbals

Fa concordances de gènere i

nombre

OBSERVACIONS

Alumne 1

Alumne 2

…

61

7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Aguado, G. (2009). El trastorno específico del lenguaje. Barcelona. Ediciones Aljibe

Andreu Barrachina, A. et. al. (2013). Trastorns del llenguatge oral. Barcelona. Editorial UOC.

Aparici, M.; Noguera, E. (2012). Adquisició i avaluació del llenguatge. Barcelona. Editorial UOC.

Cardona, Ma Claustre; Comadevall, M. Com es comuniquen i parlen els nostres alumnes. Jornades S.Vicenç dels Horts.

Clemente Esteban, Rosa A. (1995). Desarrollo del lenguaje. Manual para profesionales de la intervencions en ambientes educativos. Ed. Octaedro

Generalitat de Catalunya. Currículum Educació Infantil.

Generalitat de Catalunya. L’ús del llenguatge a l’escola. Propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge.

Sánchez, M.; Bonals, J. et. al. (2007). Manual de asesoramiento psicopedagógico. Editorial Graó.

Sánchez, M.; Bonals, J. et. al. (2007). La evaluación psicopedagógica. Editorial Graó.

Sánchez, M. Et. al. (2009). La conversa en petit grup a l’aula. Editorial Graó.

Sánchez, M. (1999). Aprenent i ensenyant a parlar. Editorial Pagès.

Agraïments: Agraïm les aportacions d’Enriqueta Garriga i Maria Vilajuana que han revisat el document . Amb la seva col·laboració ens han ajuda t a donar-li un format pràctic que ajudi al treball diari de llenguatge or al.

Eines per-treballar-el-llenguatge-oral

Internet

Transcript of Eines per-treballar-el-llenguatge-oral