EL CATALÀuna llengua mil.lenària

per al futur de(~ATALWJYA

Secretariade PolíticaLif!güísticaCentre de Docurnentacio

Ilml~Wllllmml1031006190

mm" . Generalitat de Catalunya

Departament de Cultura~ Direcció General de PolIUca Llngülstir

Institut de SociolingLística CatalanaCentre de Documentac;ó

UEIdia que tothom pugui triar quina de lesdues llengües -català o castellà- vol parlar,perquè les sap totes dues, aleshores nocaldrà defensar tant el català, perquè tindrà lavida assegurada. Mentrestant, cal protegir-loperquè està en posició feble. I no demanemcap privilegi, sinó el compliment de laConstitució u.

AI NA MOLL

DIRECTORA GRAL DE POLfTICA LlNGüfSTICADE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

Edita: Ajuntament de GironaPatrocina: Diputació de GironaImprimeix: Gràfiques Curbet - Migdia, 10- Girona

Dipòsit legal: GE. 347-1981

I

Per la normalització

7

..,..

Cap a la normalitzaciólingüística

És amb gran goig que he accep-tat la invitació de rAjuntament deGirona, d'encapçalar amb unes pa-raules aquest llibre que crida elsciutadans gironins a una acció col-lectiva, forta i ferma, pel recobra-ment total de la nostra llengua.

Amb aquesta crida, que ha rebutja el suport de moltes persones iinstitucions i que aviat veurematesa amb accions concretes, l'A-juntament de Girona es fa capda-vanter de la campanya per la nor-malització del català a la qual laGeneralitat vol convocar el poblede Catalunya i que rebrà -n'estemsegurs- el suport entusiasta de to-tes les institucions i dels ciutadansde Catalunya, independentment dellur origen, de llur condició social ide llur ideologia.

La campanya de rAjuntamentde Girona pot servir de model a al-tres Ajuntaments, quant a planifi-cació i organització, i la respostacívica dels gironins servirà d'estí-mul a la resta dels catalans, per auna participació activa i de resul-tats visibles.

Cal que entre tots fem realitat elque estableix rarticle 3 de r Esta-tut, referent a la llengua. Cal quequalsevol turista o observador su-perficial, simplement passejant-seper les nostres ciutats i les nostresplatges, mirant els rètols i escol-tant parlar els ciutadans, s'adoni

que el català és la llengua pròpiade Catalunya.

Tots s~bem que som lluny enca-ra d'aquesta normalitat; sabemque el castellà és tan claramentdominant en els rètols i senyalitza-cions, en els mitjans de comunica-ció i en la relació interpersonaldels ciutadans, que és ben possi-ble -i el fet es produeix sovint- queun turista poc observador passiunes quantes setmanes entre nos-altres i se'n vagi sense haver-seadonat que la llengua pròpia deCatalunya no és el castellà.

I tots sabem per què passa això:la llarga etapa d'oficialitat únicadel castellà, amb bandejament delcatalà de tota activitat i de totapresència pública, ens ha duit a lasituació aberrant d'una comunitatformada majoritàriament per indi-vidus analfabets en la llengua prò-pia -encara que en una altra llen-gua siguin titulats universitaris-,incapaços de posar-la a r abast dela majoria dels ciutadans d'altrescontrades que han vingut en grannombre a compartir amb nosaltrestreballs i esperances, i que se sen-ten catalans d'adopció però esmantenen privats del coneixementdel català, sovint malgrat llur fortdesig de conèixer-lo.

Aquesta situació de fet -unallengua «en la qual ens entenemtots», que tots hem après a r esco-

9

la i en la qual llegim i escrivim ambfacilitat, enfront de la llengua delpaís que un percentatge sortosa-ment petit de ciutadans desconeix,que un altre percentatge més ele-vat entén però no parla, i quemolts dels propis parlants no sóncapaços d'emprar per a l'expressióescrita- frena considerablement elprocés de normalització, en el mo-ment en què els textos constitu-cional i estatutari li han donat vialliure.

Per això cal que els catalans,que hem sabut lluitar aferrissada-ment per la supervivència de lanostra llengua en les llargues eta-pes de persecueió, siguem capa-ços de fer ara l'esforç col.lectiu ne-cessari per a assegurar definitiva-ment aquesta supervivència. Hemde ser conscients que ens ha tocatviure una etapa difícil, però decisi-va per al recobrament de la nostraidentitat col.lectiva. Que tenim eldeure ineludible i el dret irrenun-ciable de conservar el patrimonicultural -que no és només nostre,sinó que pertany a la Humanitat-que hem rebut dels avantpassats, ide transmetre'l enriquit als nostresdescendents. Que les dificultatsactuals són només transitòries, ique quan els nostres infants queara entren a l'escola acabin llur for-mació, tindrem una generació decatalans que posseiran la llenguacatalana a nivell parlat i escrit, ique podran comunicar-se en qual-sevol de les dues llengües oficials,de manera que les actuals dificul-tats de comunicació no existiran.Que només l'actual generacióadulta haurà de fornir un esforçnotable per aconseguir la normalit-zació, i que aquest esforç val la

pena perquè serà compensat ambel recobrament de la personalitatdel nostre poble.

Hem de ser ben conscients queels textos legals són insuficientsper a la supervivència d'una llen-gua, i que el català només se sal-varà realment per a la posteritat siels catalans volem que es salvi. Iquan dic «els catalans» vull dir totsels catalans: els nascuts a Catalu-nya i els vinguts de fora, els qui te-nen el català com a llengua pròpiai els qui parlen una altra llengua-ben entès que per a aquests l'a-dopció del català representa unenriquiment lingüístic i cultural, ide cap manera un rebuig o unapostergació de llur llengua originà-ria. Per això cal que acordem entretots unes normes de convivèncialingüística:

1. Mentre el coneixement de lesdues llengües oficials no sigui unarealitat per a tots els ciutadans deCatalunya, els qui tenen el catalàcom a llengua pròpia han d'ajudarels conciutadans de parla castella-na a adquirir el català. Per això elsparlaran sempre en català -i esta-ran disposats a repetir, explicar otraduir llurs paraules-, exceptequan llur interlocutor els demanique ho facin en castellà.

2. Com que aquesta pràctica noés deguda a cap voluntat d'imposi-ció, sinó al propòsit d'ajuda, qual-sevol demanda d'emprar el caste-llà serà feta i rebuda amb naturali-tat i cordialitat, i no produirà con-flicte. Igualment, la conversa bilin-güe català-castellà serà conside-rada normal i no produirà cap inco-moditat.

3. Cada ciutadà contribuirà enla mesura de les seves possibili-

10

tats a la normalització del català:d'una banda, millorant-ne el seu co-neixement personal (aprenent deparlar-lo, d'escriure'l, d' emprar-loen la seva activitat professional,llegint les grans obres literàries ca-talanes...), i d'altra banda contri-buint a la seva presència parlada iescrita al carrer i en totes les acti-vitats col.lectives.

Si som capaços de posar enpràctica aquestes convencions, lanormalització lingüística de Cata-lunya es farà amb tota naturalitat,

sense cap alteració de la convivèn-cia.

Jo convido els ciutadans de Gi-rona a participar-hi amb entusias-me, i agraeixo al seu Ajuntamentque hagi obert el camí del granmoviment de recobrament de lallengua catalana per a Catalunyaque el poble català, lliurement isense conflictes, ha de dur a terme.

AlNA MOLLDIRECTORA GENERAL DE

POLíTICA LINGÜíSTICA

11