www.plataforma-llengua.cat

El catalán, lengua común

Takatalaniyet tutlayt ax ismann

Catalan, huk similla

Catalán ukasti taqinina arupawa sapxiwa

Catalan, the shared languageO catalán, lingua común

El catalán, lengua común

O catalán, lingua común

Catalán ukasti taqinina arupawa sapxiwa

Takatalaniyet tutlayt ax ismann

Catalan, the shared languageTakatalaniyet tutlayt ax ismann

Catalan, huk similla

Le catalan, langue comune

Le catalan, langue comune

Katalan, opavavete ñe eEl catalán, lengua común

El català, llengua comuna

El català, llengua comuna

Katalan, opavavete ñe eLe catalan, langue comune

O catalán, lingua común

Katalan, opavavete ñe e

Catalan, the shared language

Le catalan, langue comune

Catalana limba comunaˆ ˆ

ˆ ˆ

Catalana limba comunaˆ ˆ

Catalana limba comuna

Pròleg

Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s'equivoca. Una llenguaés molt més que això i la nostra posició davant d'ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el món, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu més de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t'excloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot.

Najat El Hachmi, escriptoraPremi Ramon Llull 2008

2008

Les entitats signatàries d'aquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procés d'inclusió social de les persones nouvingudes. Creiem que són una sèrie de punts als quals la societat catalanano pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada. Per tot això manifestem el següent:

1L'arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 250 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en amazico en àrab. Oferim les nostres llengües i cultures d'origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l'ha d'aprofitar.

250

2Les administracions i institucions públiques han d'apostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l'alumnat per motius d'origen, i que potencï el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament. Aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.

3En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.

4En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer. L'ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han d'establir les mesures necessàries per facilitar l'exercici d'aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.

5La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu. Nosaltres també volem que en els nostres països d'origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom.

6El català és una eina d'inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, la condició de ciutadans.

.

.

. . . .

.

7Adoptar la llengua pròpia és un pas necessari per gaudir d'una ciutadania en igualtat de condicions. L'adopció del català ha d'anaracompanyat també de mesures que facilitin l'adquisició dels drets socials i polítics. Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d'un espai comú. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d'igualtat i, per això, és tan important que adquirim els mateixos instruments i drets que té qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l'habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l'adquisició de la ciutadania catalana.

8El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L'ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d'implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.

9La llengua és una eina d'aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d'alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d'enfrontament polític. Cap llengua mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.

10Volem viure en català! Fem del català la llengua d'acollida.No ens discrimineu pel fet d'haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d'aquest país que entre tots i totes estem edificant.

Ideat i promogut:

Asociaciónde Mujeres

Ecuato-guineanasE’Waiso Ipola Associació Catalana de

Residents Senegalesos

Centre Cultural IslàmicCamí de la Pau

Manifest presentat públicament el 23 d’abril de 2008,diada de Sant Jordi, al Moll de les Drassanes de Barcelona.

Entitats que donen suport al manifest:

Associació Almohagiren Almagareba de Salt

Associació Al amanah per la cultura, l’esport i la convivència

Associació Al Oumma

Associació Àrab Atlas

Associació Cultural Annasr Girona

Associació Cultural d’integració Amaziga a Tàrrega

Associació La Llum de Nord

Associació Nostalgia

Associació sociocultural Magrebeida

Associació Watani Per la Justicia i la Pau

Comunitat Islàmica de Tàrrega

Federació d’Entitats Democràtiques Marroquines a Catalunya (FEDMAC)

Amb el suport de:

2008 23

www.plataforma-llengua.cat