PROGRAMACIÓ

NIVELL AVANÇAT

LLENGUA ÀRAB

Curs 2017-2018

Escola Oficial d’Idiomes de Palma

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. MARC METODÒLOGIC

2.1. Aprenentatge i docència

2.2. Desenvolupament de les competències

2.2.1. Competències generals

2.2.2. Competència lingüística comunicativa

2.3.Aspectes a considerar

2.3.1. Tractament de l’error

2.3.2. Tractament del lèxic

2.3.3. Paper de l’alumnat i del professorat

2.3.4. Desenvolupament de la capacitat d’aprenentatge autònom

2.3.5. Utilització dels llibres de text

2.3.6. Les noves tecnologies

2.3.7. Foment de la lectura

2.4. El paper de les tasques en l’aprenentatge

2.4.1. Tipus de tasques

2.5. Estratègies d’aprenentatge

2.5.1. Estratègies d’expressió oral i escrita

2.5.2. Estratègies d’interacció i mediació

2.5.3. Estratègies d’aprenentatge autònom

2.5.4. Estratègies culturals i interculturals

2.6. Les actituds i l’aprenentatge

2.6.1. Actituds vers la comprensió i expressió orals i escrites

2.6.2. Actituds vers la interacció

2.6.3. Actituds vers l’aprenentatge autònom

2.6.4. Actituds culturals i interculturals

3. DEFINICIÓ DEL NIVELL AVANÇAT

3.1. Introducció

3.2. Definició

4. OBJECTIUS GENERALS DEL NIVELL AVANÇAT 1 I 2

4.1. Destreses de comunicació escrita:

4.1.1. Comprensió lectora

4.1.2. Comprensió escrita

4.2. Destreses de comunicació oral :

4.2.1. Comprensió auditiva

4.2.2. Expressió oral i interacció

5. CONTINGUTS

5.1. Continguts nocionals

5.1.1. Entitat

5.1.2. Propietats

5.1.3. Relacions

5.2. Continguts socioculturals

5.3. Continguts temàtics, morfosintàctics, ortogràfics i fonètics

5.3.1. Continguts específics del nivell Avançat 1

5.3.2. Continguts específics del nivell Avançat 2

5.4. Continguts lèxico-semàntics

5.5. Competències pragmàtiques. Continguts funcionals

5.5.1. Actes assertius

5.5.2. Actes compromisius

5.5.3. Actes directius

5.5.4. Actes fàtics i solidaris

5.5.5. Actes expressius

5.6. Competència discursiva. Gramàtica textual

5.6.1. Textos i àmbits

5.6.2. La gramàtica del text

6. AVALUACIÓ

6.1. Tipus de proves

6.1.1. Proves de classificació

6.1.2. Proves de diagnòstic i progrés

6.1.3. Proves d’aprofitament

6.1.4. Proves de certificació (proves d’avaluació de nivell)

6.2. Principis aplicables a les proves d’avaluació del nivell avançat

6.2.1. Definició i característiques

6.3. Requisits de les proves de certificat

6.3.1. Validesa

6.3.2. Fiabilitat

6.3.3. Impacte positiu

6.3.4. Viabilitat

6.3.5. Equitat

6.4. Tipus d’avaluació

6.4.1. Especificacions generals sobre les proves de Nivell Avançat

6.4.2. Definició del constructe

6.4.3. Característiques de les proves

6.4.4. Criteris de qualificació

6.4.5. Nivell de les proves

7. BIBLIOGRAFIA

7.1. Llibres de text.

7.2. Lectures obligatòries

7.3. Material complementari

8. CALENDARI DE REUNIONS DE DEPARTAMENT

9. PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS CULTURALS

1 INTRODUCCIÓ

La present programació per al nivell Avançat de llengua àrab està basada en el Real

decreto 1629/2006, de 29 de desembre, publicat al BOE nº 4, de 4 de gener de 2007, en

virtut del qual es fixen els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments d’idiomes

de règim especial regulats per la Ley Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, així

com en l’ordre de 8 de gener de 2008 per la qual es regulen els aspectes generals de

l'organització dels ensenyaments d'idiomes de règim especial a les Illes Balears i en el

Currículum de Nivell Avançat de les EOI de les Illes Balears que es va implantar a l’any

2010 per primera vegada.

El nivell Avançat està subdividit en dos cursos de durada equivalent a un mínim de 120

hores lectives per curs. El fet d’accedir a una nova etapa en l’aprenentatge d’un idioma

sempre suposa que es doni una progressió tant horitzontal (increment dels continguts)

com vertical (ampliació dels àmbits i situacions comunicatives en els quals l’alumne

haurà d’utilitzar l'idioma). Per tant, aquest nivell suposa l'increment dels recursos ja

assolits al nivell Intermedi i sobretot un increment del lèxic que permetrà als aprenents

expressar-se de manera ben satisfactòria sobre una àmplia varietat de temes. En

finalitzar aquesta etapa, els alumnes hauran adquirit més fluïdesa i un control precís

sobre els processos de comunicació. També s’hi contempla l’adquisició de les

competències en les destreses bàsiques a través d’activitats significatives de

comprensió, expressió, mediació i interacció, de manera que integrin degudament els

diferents tipus de continguts, que es centrin en l’actuació de l’alumnat i que potenciïn el

desenvolupament progressiu d’estratègies per a seguir impulsant l’aprenentatge

independent, la qual cosa implica la pròpia consciència del nivell de domini en les

diferents destreses, la determinació dels objectius personals i l’organització eficaç del

propi aprenentatge. De fet, l’aprenentatge autònom en aquest nivell ha de ser un procés

ja assumit i suficientment interioritzat tant per part de l’alumnat com del professorat per

tal d’assolir les competències que estableixen els objectius. Cal recordar que aprendre

una llengua estrangera és un procés individual i cada alumne progressa de forma distinta

i a ritme diferent.

Per altra banda, la complexitat de la llengua àrab i la seva llunyania dels estàndards

llatins fan que sigui necessari compensar-les amb una metodologia força motivadora.

No hem d’oblidar que, en línies generals, el nostre alumnat decideix estudiar aquest

idioma per un interès que va més enllà de la simple obtenció d’una titulació.

Precisament per aquest motiu considerem que augmentar en dos cursos (en el nivell

Bàsic i l’Intermedi) els estudis de llengua àrab, tal i com permet el currículum abans

mencionat, possibilita que els estudiants adquireixin el nivell de competència adient

d’una forma més pausada i progressiva tot permetent una consolidació més ferma dels

continguts treballats.

Tot i el que acabam de dir, l’estructuració de la metodologia de la llengua no difereix de

l’ensenyament d’altres llengües estrangeres, sense oblidar les peculiaritats de la llengua

que hem exposat abans. En definitiva, es pretén que l’alumne desenvolupi l’habilitat

comunicativa i que descobreixi els mecanismes intrínsecs de la llengua. Consideram

l’aspecte comunicatiu d’importància fonamental. A l’aula serà tractat tant a nivell oral

com a nivell escrit, tot proporcionant contacte directe amb textos i diàlegs procedents de

contextos quotidians o dels mitjans de comunicació insistint en tot moment en que

l’àrab sigui la única llengua vehicular emprada a classe i en la importància de

l’aprenentatge autònom.

En aquest sentit, cal assenyalar que el plantejament pedagògic i filosòfic del currículum

en el qual es basa aquesta programació parteix d’un model d’organització que

contempla l’ensenyament-aprenentatge des d’un enfocament més dirigit al procés que al

producte, encara que ambdós s’han de tenir presents. L’alumnat i els professors

treballen junts en un programa orientat cap a la acció, mitjançant un input de materials

autèntics que difícilment permetran una selecció prèvia del lèxic i dels continguts

morfosintàctics. Aquests aspectes haurien d’aparèixer amb naturalitat a partir dels textos

en qüestió i el seu ús hauria de dependre de la tasca a assolir, que òbviament haurà de

ser adequada al nivell.

A la present programació intentarem fer una aplicació d’aquesta proposta de forma que,

a l’acabament del curs, el departament faci una valoració i anàlisi detallada del

desenvolupament del curs, i una nova redacció retrospectiva de la programació. A partir

d’aquesta experiència, amb les dades recollides, el departament tindrà al seu abast la

informació necessària per prendre decisions sobre les programacions del curs següent

que, d’aquesta manera, aniran perfeccionant-se.

El professorat del nivell Avançat i l'alumnat seran els encarregats de construir un procés

d'ensenyament i aprenentatge que sigui alhora eficaç i significatiu per a cada grup

d'alumnes, a partir dels elements que conformen aquesta programació, el currículum en

el qual es basa i la programació d’aula de cada professor,. És a dir, a l’hora de dissenyar

la seva programació d'aula, el professorat del nivell Avançat ha de tenir en compte

aquesta programació i, a través d’ella, el currículum que la inspira i emmarca, a més del

context de cada grup d'alumnes, les seves particularitats, necessitats, interessos, etc.

Aquest context es pot analitzar a través de:

• L’avaluació de diagnòstic.

• La recollida d'informació.

• L'observació a l'aula.

• La participació de l'alumnat en la presa de decisions sobre

l'ensenyament/aprenentatge.

• La integració de l'aprenentatge a l'aula amb l'aprenentatge autònom.

• L’observació directa del que fa progressar l'alumnat cap a la consecució dels

objectius comunicatius del nivell.

2. MARC METODOLÒGIC

2.1. Aprenentatge i docència

Aquesta programació, al igual que el currículum de les EOI de les Illes Balears en el

qual està basada, parteix d’un model de llengua enfocada cap a l’acció, és a dir, un

model centrat en l’ús de la llengua que considera que els usuaris i aprenents són

membres d’una societat que tenen unes tasques a assolir i que s’ha de tenir en compte el

ventall de capacitats específiques que els individus, com a agents socials, apliquen a

aquest aprenentatge.

Aquest enfocament cap a l’acció o ús de la llengua ha de tenir en compte les estratègies

que utilitzen els aprenents per activar les diferents competències que conté la

competència comunicativa. Aquestes estratègies serviran per dur a terme les activitats i

processos que comporten la recepció i producció de textos i la construcció de discursos

que tracten de temes concrets, els quals permeten el desenvolupament de tasques

lligades a determinades situacions que es donen dins els diferents àmbits d’actuació.

Tant el Marc Comú Europeu de Referència (MCER) com el currículum en el qual es

basa aquesta programació volen donar suport a un model obert pel que fa a les diferents

teories metodològiques. Això no obstant, tant l’alumnat com el professor han de tenir en

compte els processos involucrats en l’aprenentatge de les llengües i aplicar-los en els

diferents àmbits d’actuació mitjançant la selecció de materials, la proposta d’activitats i

l’avaluació dels continguts, l’aplicació dels procediments adients i el desenvolupament

de l’aprenentatge autònom.

La recerca en l’aprenentatge de les llengües ha produït resultats dispars i els

coneixements en aquestes àrees no han determinat encara clarament si existeix un

mètode que es pugui considerar com el millor. Això no obstant cal tenir en compte

alguns principis i aspectes àmpliament acceptats que ens poden ajudar en l’aprenentatge

de les llengües.

Per estimular l’aprenentatge, és útil contestar a la pregunta: “quines condicions són les

més adients perquè es produeixi aquest aprenentatge?” La majoria dels investigadors

semblen estar d’acord en el fet que s’han de donar les següents condicions bàsiques que

es poden aplicar a gairebé totes les situacions d’aprenentatge.

• Exposició: L’alumnat ha de rebre un material d’entrada (input) comprensible de la

llengua parlada i escrita. Aquest material ha de ser real, suficientment ric i de

qualitat. És convenient que s’exposi l’alumnat a textos d’un nivell moderadament

més alt de coneixements que el que posseeixen els aprenents en aquest estadi. Ha

d’incloure els tipus de registres formal i informal i pot contenir altres varietats a

més de la llengua nativa, com ara la llengua que utilitza qualsevol parlant no natiu

que faci ús de la llengua objecte d’estudi.

• Ús: S’ha de tenir en compte especialment el material de sortida (output) que es

considera essencial per al desenvolupament de la llengua. S’espera que l’alumnat en

faci ús real mitjançant la interacció a la classe en un ventall ampli de situacions, la

qual cosa farà que es processi el material d’entrada (input) de forma més analítica i

possiblement afavorirà també els processos mentals implicats en l’aprenentatge.

• Motivació: És necessària perquè els aprenents processin la llengua que reben i

també la utilitzin el més aviat possible, i es puguin beneficiar tant de l’exposició

com de l’ús que en fan. La motivació pot també provenir de diverses fonts. A les

EOI cal tenir en compte les característiques pròpies del nostre alumnat i buscar

temes adequats als seus coneixements, interessos i necessitats.

• Instrucció: S’entén enfocada cap a les estructures formals de la llengua. Actualment

és un fet generalment acceptat que aquesta instrucció pot accelerar el nivell de

desenvolupament de la llengua i fins i tot incrementar el nivell final d’adquisició

dels aprenents; per tant, el seu aprenentatge sembla rellevant per a les EOI. Això no

obstant, cal considerar que existeixen diverses teories sobre la instrucció formal i la

seva relació amb l’ordre natural de desenvolupament d’una llengua. El professor del

nivell Avançat haurà de reflexionar i informar-se sobre els aspectes esmentats, que

provoquen controvèrsia entre els lingüistes, perquè prenguin decisions meditades a

l’hora d’instruir els alumnes sobre les formes gramaticals. Cal tenir en compte que

un enfocament excessiu en la forma pot desviar-nos dels objectius fonamentals d’un

ensenyament enfocat cap a la acció i la comunicació

De forma abreviada es pot dir que aquest document vol presentar un enfocament

comunicatiu equilibrat, es a dir que tot i que es centra en la comunicació i els seus

processos, para esment en les estructures formals i en l’assimilació de les competències

com a part essencial de l’aprenentatge.

2.2. Desenvolupament de les competències

Aquests aspectes ens conviden a contemplar l’aprenentatge dels idiomes des d’un

enfocament comunicatiu i pràctic amb l’objectiu de desenvolupar tasques de

complexitat progressiva. Aquest progrés en la competència comunicativa comporta el

desenvolupament d’altres competències, a fi de fer front a les situacions comunicatives

en que es troben els aprenents.

Totes les competències humanes contribueixen, d’una manera o altra, a la capacitat de

comunicar-se de l’aprenent, i poden considerar-se aspectes de la competència

comunicativa. De tota manera, pot ser útil distingir les competències que no estan

directament relacionades amb la llengua (competències generals) de les competències

pròpiament lingüístiques.

2.2.1 Competències generals

Les Competències Generals inclouen diversos tipus de coneixements:

• Coneixements declaratius (savoir), que inclouen el coneixement del món i el seu

funcionament, el coneixement de la cultura de les comunitats on es parla la llengua

que l’aprenent estudia i la consciència de les relacions existents entre la visions de

móns diferents, entre d’altres.

• Habilitats i saber fer (savoir-faire), que inclouen les habilitats pràctiques, les

habilitats socials, les habilitats de la vida quotidiana i les habilitats tècniques i

professionals, entre d’altres.

• El saber ser (savoir-être), que integra factors personals lligats a la pròpia

personalitat i caracteritzats per les actituds, les motivacions, els valors i les

creences, entre d’altres

• El saber aprendre (savoir-apprendre), que inclou la consciència lingüística i

comunicativa i les habilitats fonètiques generals, es a dir, la sensibilitat cap a la

llengua, la capacitat de pronunciació de noves llengües, les habilitats per a l’estudi i

la capacitat d’adaptar-se a una nova experiència, entre d’altres.

2.2.2 Competència lingüística comunicativa

A fi de realitzar les intencions comunicatives, els usuaris de la llengua o els aprenents

posen en joc les habilitats generals, i les combinen amb una competència comunicativa

de tipus més específicament lingüístic. En un sentit més estricte, la competència

comunicativa té els components següents:

• Competències lingüístiques: definides com els coneixements dels recursos formals i

la capacitat d’utilitzar-los. Inclou les competències gramatical, lèxica, fonològica,

ortogràfica, semàntica, etc.

• Competències sociolingüístiques: comprenen el coneixement i les habilitats

necessàries per tractar la dimensió social de l’ús de la llengua, com ara normes de

cortesia, formes de tractament, expressions populars, accents i registre, etc.

• Competències pragmàtiques: es refereixen al coneixement que l’usuari o aprenent

té dels principis segons els quals els missatges s’organitzen i s’utilitzen per a la

realització de funcions comunicatives: inclouen les relacions de causa i efecte, la

capacitat de dirigir i estructurar el discurs, la coherència i la cohesió, etc.

Totes aquestes competències no constitueixen una finalitat en si mateixes i s’hauran

d’activar a través d’activitats comunicatives. Es considera que els eixos bàsics per al

desenvolupament de les competències lingüístiques són les quatre habilitats: parlar,

escoltar, escriure i llegir (processos productius i receptius orals i escrits). Per a ser

eficaços cal, però, afegir dos processos que en el camp de l’ensenyament de qualsevol

contingut poden esdevenir fonamentals: la interacció i la mediació.

• La interacció (professorat-alumnat i entre iguals) és la peça clau en la construcció

del saber, ja que faciliten la verbalització dels processos interiors que cal realitzar,

tot afavorint les activitats metacognitives, fonamentals en el procés d’aprendre a

aprendre.

• La mediació lingüística, és complementària de la interacció i cal tenir-la present

perquè fomenta l’elaboració de la informació per a poder- la comunicar a qui no

comparteix els mateixos coneixements.

• El material utilitzat per a desenvolupar les esmentades competències haurà de ser

variat i autèntic, sempre que sigui possible, per donar resposta a les necessitats reals

dels alumnes. Mitjançant les tasques comunicatives, els alumnes, entren en contacte

amb la cultura associada als idiomes, aprofundint en els coneixements

socioculturals i desenvolupant la seva capacitat crítica a partir de l’anàlisi de les

similituds.

2.3. Aspectes a considerar

2.3.1 Tractament de l’error

En els processos de comunicació s’haurà de tenir en compte que els errors formen una

part fonamental del procés d’adquisició que experimenta l’alumnat, que es troba en un

moment determinat de la seva pròpia seqüència d’aprenentatge dins un sistema que no

pertany ni a la L1 ni a la L2, i per tant no s’han de contemplar com aspectes negatius,

sinó com a manifestacions d’un estadi d’interllengua, que és un estat evolutiu necessari

entre els primers intents de parlar i una expressió correcta. Perquè l’alumne comprovi

les seves hipòtesis de funcionament de la nova llengua ha de cometre errors, i a partir

d’ells es produirà l’aprenentatge. Això no implica que els aspectes gramaticals de la

llengua s’han de desatendre, sinó que s’han de programar activitats variades dirigides a

la reflexió lingüística, l’enfocament principal de les quals sigui l’ús correcte de la

llengua a partir dels errors que es repeteixen sense desviar-nos de l’enfocament cap a la

comunicació.

2.3.2 Tractament del lèxic

El vocabulari es considera un eix central en l’aprenentatge dels idiomes. Aquest rol

prominent és cada dia reconegut amb més força. Els desenvolupaments en el camp de la

semàntica lèxica presenten i organitzen les paraules en termes de significats

interrelacionats Les paraules no han de ser tractades individualment sinó en forma de

xarxes, no com una suma de paraules sinó com un recull de relacions entre paraules, es

a dir, tot formant camps semàntics. D’aquesta manera sembla que s’obtenen millors

resultats que quan s’aprèn un llistat no estructurat de paraules.

Les paraules construeixen el pensament. Són els mitjans a través dels quals entenem les

idees dels altres i expressem les nostres opinions. És lògic que les persones que utilitzen

el lèxic de forma conscient i acurada adquireixin més fàcilment els seus objectius. A

més, la recerca en aquest camp constata que els coneixements d’un vocabulari extensiu

(el que l’alumnat adquireix per seu compte) va lligat a l’èxit en l’aprenentatge de les

llengües. Per totes aquestes raons s’hauran d’organitzar activitats que facilitin la

adquisició del lèxic.

En el procés d’adquisició del vocabulari, convé tenir en compte aquestes pautes:

• La distinció entre vocabulari actiu i passiu. El primer constituirà el corpus

productiu.

• La contextualització del lèxic.

• L’establiment de relacions mitjançant àrees i operacions semàntiques.

• El reciclatge freqüent .

• L’ús d’estratègies per a l’aprenentatge i memorització del vocabulari.

• La combinació d’aquest aprenentatge amb un lèxic més ampli d’adquisició.

• La relació entre vocabulari i discurs.

Els mètodes utilitzats poden ser variats i dependran dels estils d’aprenentatge

individuals.

En comparació amb els nivells Bàsic i Intermedi, el lèxic del Nivell Avançat es

caracteritza per una major individualització, un ampli grau d’ús personalitzat i per tant

una major divergència, ja que els alumnes han desenvolupat la capacitat de triar

lliurement els temes que s’adapten als seus propis interessos i fer-ho a un nivell més

avançat, per tant és difícil predir exactament quins exponents poden ser més útils per a

l’alumnat a més dels que ja es coneixen per haver estat inclosos en el nivell anterior.

El que sí es pot afirmar és que per a realitzar adequadament les tasques requerides els

alumnes necessiten un domini del vocabulari que els permeti expressar-se amb precisió i

un cert grau de subtilesa per atribuir matisos al significat. També hauran de reconèixer

continguts implícits i connotacions. Aquests aspectes impliquen el coneixement de

sinònims que permetin expressar de diverses maneres una noció específica, així com

familiaritzar-se de forma més profunda amb els registres (formal, informal, argot, etc.) i

poder expressar a través del vocabulari diverses actituds (humor, displicència, etc.). Tot

això implica que el coneixement del lèxic ha de ser molt més ampli que el del nivell

anterior, de tal manera que l’extensió del vocabulari ha de constituir la major part del

bagatge que s’ha d’integrar en el procés d’aprenentatge d’aquest nou nivell.

Com indicació podem posar un exemple referent al tema del temps meteorològic. En el

nivell anterior, quan es tracta aquest tema, alguns dels ítems a incloure podrien ser els

següents: clima, solejat, plujós, boira, gelor, tempesta, trons, llampecs, nuvolós, etc. En

el nivell avançat s’utilitzarien ítems addicionals més complexos. Així tot, encara que els

nous termes poden expandir-se en diverses direccions, el repertori no haurà d’incloure

nocions poc usuals o d’ús poc comú. Així podrien ser exponents freqüentment usats:,

ploure a bots i barrals, visibilitat, flocs de neu , calabruix, tempestuós, al·luvió, cel

encapotat, pronòstic del temps, baixa pressió, isòbara, escalfament global, capa d’ozó,

pol·lució atmosfèrica, tèrbol, desglaç, xafogor, anticicló, descongelar, etc. A aquestes

paraules poden associar-se moltes més referides a les nocions de calor, fred, humitat,

condicions extremes, etc. Els temes generals coincideixen bàsicament amb els del nivell

anterior, per tant és lògic que l’alumnat vulgui expandir les seves habilitats

comunicatives quan es tracten aquestes àrees.

No és necessari que l’alumnat hagi de tenir o produir llistats com els esmentats per a

tractar els temes escollits per ells mateixos; no obstant això, aquestes llistes es poden

incloure en certes circumstàncies si es considera pedagògic o si s’adapten a les formes

individuals d’aprenentatge.

Tot respectant la diversitat que presenten els diferents idiomes, es poden establir uns

trets generals que fan referència al lèxic i aspectes semàntics que es poden incloure en

aquest nivell.

1. Ampliació del lèxic referit a camps semàntics d’ús general associats a les àrees

temàtiques del nivell:

• Diferenciació entre paraules que pertanyen a un mateix camp semàntic

• Diferències de registre, connotacions i referències culturals

• Famílies lèxiques (sinònims, quasi-sinònims, antònims, mots polisèmics...)

• Lèxic per expressar diferència de graus i matisos

• Homònims homòfons i parònims

• Paraules polisèmiques

• Mots pròxims i falsos amics

2. Formació de paraules:

• Paraules derivades

• Prefixos i sufixos

• Noms i adjectius compostos

• Modificacions del nom

• Canvi de funció de paraules

• Sigles i abreviatures

• Onomatopeies

• Préstecs i mots d’origen estranger

• Associacions lèxiques

• Expressions idiomàtiques

• Frases fetes, dites, refranys i proverbis

• Símils i expressions comparatives

• Expressions al·literatives i parells de sons

• Expressions numerals i matemàtiques

• Eufemismes

• Paraules d’ús freqüent amb valor metafòric

2.3.3 Paper de l’alumnat i del professorat

L’enfocament adoptat pel MECR implica una forma nova de considerar els rols tant del

professor com de l’alumne. En un enfocament tradicional el professor assumeix el paper

d’expert que dirigeix, controla i avalua les activitats. Un model alternatiu neix de

l’enfocament cap a l’acció i contempla un aprenent que arribarà a adquirir la capacitat

d’iniciar el discurs, interrompre’l, acabar-lo i discutir lliurement les opinions. En aquest

enfocament tant l’aprenent com el professor es converteixen en mediadors, impulsors,

motivadors i monitors del processos d’aprenentatge, al mateix temps que es relacionen

com a membres d’un equip.

2.3.4 Desenvolupament de la capacitat d’aprenentatge autònom

A partir dels rols atribuïts al professorat i a l’alumnat esmentats al punt anterior es

deriva la necessitat que l’alumnat desenvolupi gradualment l’aprenentatge autònom, tot

partint del principi que els aprenents han de prendre la màxima responsabilitat possible

en el seu propi procés d’aprenentatge progressivament. Les persones aprenents també

han de prendre consciència de les seves etapes de desenvolupament, tant dins com fora

de la classe.

El procés d’aprenentatge autònom comença per la transmissió d’idees per part del

professorat a partir de la situació específica dels seu grup d’alumnes. Per tal que aquesta

capacitat es desenvolupi convé tenir en compte les següents pautes:

• L’acceptació de la responsabilitat per part de l’alumnat i del professorat

• L’enteniment dels aspectes que comporta el procés d’aprenentatge.

• La identificació dels objectius d’aprenentatge.

• La identificació dels coneixements inicials de l’alumne.

• L’exploració de les idees pròpies dels alumnes.

• La identificació del tipus de lectura extensiva adequada.

• La identificació de la demanda de models escrits útils per a l’alumnat.

• L’oferiment d’oportunitats de feedback oral o escrit.

En el nivell Avançat, els aprenents han d’estar capacitats i rebre la motivació necessària

per desenvolupar actituds i coneixements amb l’objectiu d’adquirir un grau superior

d’autonomia en l’aprenentatge.

"Aprendre a aprendre" és una fórmula que s’ha d’incorporar a aquest nivell, no de

forma opcional, sinó com un aspecte essencial, com una finalitat prioritària per a assolir

els objectius establerts.

Els alumnes han de prendre part en la lluita que suposa comunicar-se amb els recursos i

estratègies al seu abast, arriscant-se a cometre errors, acceptant ajuda d’altres

interlocutors més experts i aprenent de l’experiència.

Els aprenents hauran d’intentar trobar oportunitats per experimentar aquest tipus

d’intercanvis. Això comporta tant el tracte amb parlants natius, com l’aprofitament de

les oportunitats que ofereixen els mitjans de comunicació i el material imprès.

L’objectiu d’"aprendre a aprendre" s’haurà d’adaptar als diferents estils d’aprenentatge

i es tindran en compte els següents aspectes:

1. Necessitats i objectius: els aprenentes hauran d’adonar-se de les seves

necessitats comunicatives i els objectius a assolir referents a aquestes

necessitats.

2. Procés d’aprenentatge: els aprenents hauran de estar familiaritzats amb les

diferències entre habilitats productives i receptives i distingir entre els diferents

graus d’habilitat; hauran de saber obtenir la informació requerida utilitzant

diverses fonts; hauran de conèixer diversos mètodes d’adquisició de vocabulari,

i adonar-se de la importància que té l’exposició a la llengua objecte d’estudi.

També hauran de saber posar en pràctica les estratègies al seu abast per tractar

els textos que contenguin elements desconeguts.

3. Experiència directa de la llengua: els aprenents hauran d’observar el llenguatge

utilitzat per parlants més experts, intentaran memoritzar paraules i expressions

en contexts determinats, intentaran utilitzar les estructures i lèxic aprés, hauran

d’adonar-se’n de si aquestes expressions són o no acceptades per part dels

interlocutors i utilitzar estratègies de compensació i reparació adients, fent servir

els nous aspectes de la llengua que aprenguin dels seus interlocutors.

4. Avaluació: els aprenents hauran de monitoritzar el propi progrés per tal de

planificar els seu procés d’aprenentatge. Aquest objectiu implica que l’alumnat

se n’adoni de les seves necessitats i els professors i les persones que organitzen

els cursos els han d’oferir assistència en aquests aspectes.

2.3.5 Utilització dels llibres de text

El llibre de text hauria de ser utilitzat com un recurs més per aconseguir cobrir els

objectius i continguts marcats a la programació. La seva utilització ofereix sens dubte

grans avantatges (un marc estable per a l’ensenyament, un material comú d’ús

individual per a l’alumnat i un important estalvi de treball per al professorat), però cal

recordar que tot text ha de ser complementat, en major o menor mesura, tant per cobrir

la programació com per satisfer les necessitats pròpies de cada grup i professor. Cal

remarcar la conveniència que els professors que imparteixin el mateix curs mantinguin

reunions periòdiques amb la finalitat de planificar les possibles formes de complementar

el llibre de text.

2.3.6 Les noves tecnologies

La introducció i l’ús de les noves tecnologies (TIC) en l’aprenentatge dels idiomes és

avui dia imprescindible. Per a les EOI és un repte que requereix una infraestructura

tecnològica cada vegada més adequada a les necessitats dels estudiants i una formació

del professorat en relació amb aquests canvis. La introducció de les TIC és un impuls

cap a la innovació pedagògica, propicia el canvi dels mètodes d’aprenentatge i de la

relació professor/alumne. També són una eina atractiva de suport a la docència, poden

fomentar l’autonomia en l’aprenentatge, permeten a l’alumne estar en contacte directe a

través d’Internet o altres recursos multimèdia amb l'idioma i la cultura de l’idioma que

s’estudia.

Les activitats i condicions que es podrien proposar són comunes a tots els nivells:

• Orientar l’alumnat sobre l’accés a una selecció de pàgines web i blogs d’interès

(notícies en la ràdio i la televisió on-line, premsa, exercicis d’autocorrecció

sobre aspectes formals de la llengua, i programes didàctics d’altres centres, entre

d’altres).

• Completar les activitats de classe per treballar totes les destreses comunicatives.

• Utilitzar el correu electrònic, els xats i els fòrums amb pautes per motivar

l’expressió escrita.

• Utilitzar els recursos més amplis que pot oferir un aula multimèdia, com per

exemple la utilització de mètodes multimèdia interactius que es poden fer servir

en forma d’autoaprenentatge o amb el professor com a tutor.

• Orientar l’alumnat a l’hora de buscar informacions a la xarxa sobre les

programacions de les EOI, preparar classes guiades amb el grup o la classe,

realitzar converses en temps real amb el grup o la classe (amb programes com

l’Skype o Communication Server).

Les TIC són un mitjà adient, atractiu, motivador i facilitador per a la immersió

lingüística o cultural en la llengua objecte d’aprenentatge. No podem ignorar-les en el

nostre ensenyament.

2.3.7 Foment de la lectura

La lectura extensiva de l’idioma en qüestió és una manera d’ampliar el lèxic, tant

productiu com receptiu, i familiaritzar-se amb les estructures gramaticals de la llengua.

A més a més, és una activitat que l’alumne desenvolupa de forma autònoma, sempre

amb l’objectiu de millorar la fluïdesa lectora, i promoure la confiança en si mateix.

Una programació basada en un currículum d’idiomes que considera la importància de

l’estudi autònom no pot ignorar aquesta qüestió. Les següents orientacions poden servir

perquè els alumnes arribin a llegir per plaer més que per obligació:

• S’ha d’intentar, tot i les dificultats per a assolir això en un idioma com és l’àrab,

oferir una àmplia selecció de textos perquè els seus alumnes puguin triar llibres que

es corresponguin amb el seu nivell. Per tant, les biblioteques dels centres s’han de

dotar d’un fons suficient. Es important que els llibres a l’abast es corresponguin

amb els interessos de l’alumnat.

• No és indispensable que la lectura de textos sigui objecte d’avaluació. Els

professors poden comentar en classe els textos llegits i animar els alumnes a fer

petites presentacions o feines que hi estiguin relacionades.

• En un programa de lectura, el professor haurà d’assolir el paper de dinamitzador

que podrà proposar textos, mantenir un control dels llibres llegits, i fer

recomanacions als alumnes; podrà llegir en veu alta a classe, presentar extractes de

les lectures enregistrades, etc. Si l’experiència de la lectura resulta positiva i

profitosa, la motivació de continuar llegint serà una conseqüència natural i lògica i

aquesta activitat esdevindrà habitual.

• Tant el lèxic com la gramàtica dels textos oferts no ha de representar excessiva

dificultat per tal d’evitar un sentiment de frustració.

La gamma de textos que l’alumnat haurà de ser capaç de llegir així com el nivell de

comprensió dels mateixos hauran d’ampliar-se notablement en el nivell Avançat. Els

alumnes hauran de entendre detalladament la majoria de textos dirigits al públic en

general i ser capaços d’entendre el sentit general, els detalls rellevants i d’identificar la

intenció comunicativa de l’autor. Hauran de poder distingir entre:

1. Els textos escrits amb l’objectiu d’oferir informació sobre fets concrets, com ara

notícies, entrevistes periodístiques o informacions de tipus oficial o general.

2. Els textos que pretenen tenir influència sobre el lector i que esperen una

capacitat de reacció, com ara comprar un producte, formar-se una opinió,

desenvolupar un punt de vista, compartir emocions o votar un partit polític, entre

d’altres.

3. Els textos que tenen la intenció primària de divertir o entretenir als lectors.

La comprensió dels textos requereix també una certa familiaritat amb la cultura de la

llengua objecte d’estudi, donat que molts d’aquests escrit s’adrecen a parlants natius. A

més, per tal que l’alumnat els comprengui es necessita un nivell alt de desenvolupament

personal cognitiu i afectiu així com un “coneixement del món àrab” suficientment sòlid

i un bagatge cultural addicional en la primera llengua. També s’ha de tenir en compte

que els aprenents no poden enfrontar-se a textos que no serien capaços de comprendre

encara que fossin traduïts a la seva primera llengua. És també un requisit indispensable

que els documents utilitzats en aquest nivell presentin una estructura ben organitzada.

En aquesta etapa, els textos a tractar ja inclouen ja totes les estructures gramaticals de la

nova llengua. Això no obstant, la utilització complexa de frases concatenades i

l’excessiva presència de subordinades o estructures que presenten un grau massa alt de

complexitat encara poden produir confusió.

També cal remarcar que els alumnes del nivell Avançat haurien de ser capaços de

desenvolupar la capacitat d’“apreciació literària”, es a dir, l’habilitat per entendre i fins i

tot avaluar productes literaris. El domini de la llengua ha de capacitar els aprenents per

llegir i gaudir d’històries, novel·les i poemes. Encara que no s’esmenti com un objectiu

principal, aquesta habilitat pot constituir un estímul per als aprenents. De la mateixa

manera, el fet de memoritzar alguns fragments o poemes pot servir per a potenciar

l’aprenentatge.

Pel que fa al lèxic, s’espera que les estratègies de compensació de què disposa l’alumnat

en aquesta fase, juntament amb l’ús d’altres recursos, permeti als aprenents tractar una

àmplia varietat de textos escrits.

2.4. El paper de les tasques en l’aprenentatge

2.4.1 Tipus de tasques

L’enfocament que descriu el MECR per a tots els nivells està clarament centrat en

l’acció, com ja s’ha esmentat anteriorment. La comunicació i l’aprenentatge suposen la

realització d’una sèrie de tasques que s’han de dur a terme. Aquestes tasques es poden

definir com qualsevol acció intencionada que una persona considera necessària per

aconseguir un resultat concret en el context d’un problema a resoldre, una obligació a

complir o un objectiu a assolir. Les tasques constitueixen un procediment metodològic

coherent amb els principis de l’enfocament comunicatiu, encara que són compatibles

amb altres enfocaments més tradicionals.

El MCER explica que aquestes tasques no són exclusivament lingüístiques, tot i que

comportin activitats lingüístiques i que requereixin la competència comunicativa de les

persones. L’assoliment d’aquestes tasques fa necessari l’ús d’estratègies en la

comunicació i l’aprenentatge. Sempre que l’acompliment d’aquestes tasques impliqui el

desenvolupament d’activitats lingüístiques, caldrà processar textos orals o escrits.

En termes d’aprenentatge de les llengües, les esmentades tasques poden incloure des de

demanar el menú a un restaurant o traduir un text d’una llengua estrangera fins elaborar

un diari a l’escola.

Els temes a tractar poden generar diferents tipus de tasques. Quan es tracta un tema en

el llibre de text, o quan s’utilitzen altres materials, es pot consultar un llistat de tasques

per veure quines poden ser les apropiades. Sembla adient incloure abans de començar la

programació alguns exemples dels tipus de tasques més usuals que es poden dur a terme

en aquest nivell.

Freqüentment s’explica que les tasques (reals o pedagògiques) han de simular o

reproduir les característiques de les tasques reals fora de l’aula. Això no obstant, la

comunicació dins l’aula presenta característiques pròpies que cal no oblidar, tant pel que

fa al context com al llenguatge que s’utilitza.

Com a suggeriment es poden proposar els següents tipus de tasques per al nivell

Avançat:

TIPUS DE TASQUES EXEMPLES

Fer llistats

(Elaborar llistes o mapes mentals)

• Llistat d’accions que es poden dur a terme a

una ciutat per tal de prevenir la violència,

• Llistat de característiques personals que es

requereixen per ser un bon polític.

Ordenar i classificar

(Ordenar dades segons criteris específics).

• Organitzar segons criteris preferents

una sèrie de preguntes o comentaris per tal

d’organitzar un debat.

• Ordenar ítems amb l’objectiu de fer

una presentació.

Comparar

(Buscar semblances i diferències)

• Elaborar formes diferents d’acabar una

narrativa oberta i comparar resultats.

• Establir les diferències i semblances entre dos

reportatges de dues cadenes de TV que

contenen la mateixa notícia..

• Contrastar conclusions i opinions sobre la

mateixa pel·lícula.

Solucionar problemes

(Utilitzar la capacitat intel·lectual i de raonament).

• Decidir maneres en que es podria organitzar

l’ajuda a països del tercer món.

• Elaborar un informe sobre pàgines web útils

per a l’aprenentatge d’un idioma.

• Intentar endevinar l’argument d’un llibre a

través de la portada.

Compartir experiències

(Parlar lliurement sobre un mateix i les experiències

amb altres i posar en pràctica les habilitats socials).

• Explicar a la classe una experiència

memorable que inclogui detalls vertaders i

falsos. Els alumnes han de determinar la

verosimilitud del que s’ha dit i raonar les

conclusions.

• Parlar d’experiències del passat que no han

estat positives i compartir-les amb altres

persones intentant arribar a conclusions

comuns.

Tasques creatives

(Organitzar projectes que inclouen feines en grups

d’alumnes per assolir un treball creatiu).

• Predir situacions en les quals es poden trobar

les persones que sol·liciten una feina.

• Relatar detalladament els interessos

professionals i intentar persuadir els altres

sobre els aspectes positius sobre la pròpia

professió o la que desitjarien exercir en un

futur.

• Produir i col·laborar amb una revista

de l’escola.

• Dissenyar un producte nou i buscar formes de

presentar-lo al mercat internacional.

Sembla adient per il·lustrar aquest enfocament incloure un esquema que proposa la

lingüista Jane Willis sobre l’adaptació de les fases d’una tasca dirigida a un grup de

joves adults principiants. Aquest enfocament intenta ajudar al professorat per organitzar

la interacció dins la classe amb la finalitat de potenciar i ampliar les oportunitats de les

persones aprenents d’utilitzar de la forma més espontània possible els coneixements

encara limitats de la llengua d’aprenentatge i crear un medi d’aprenentatge efectiu.

Fase prèvia a la tasca (preparació)

El professorat

• Introdueix i defineix el tema.

• Utilitza activitats per ajudar als alumnes a recordar/aprendre paraules útils i/o

frases.

• S’assegura que l’alumnat entén les instruccions sobre la tasca.

• Pot fer servir enregistraments d’altres persones realitzant la mateixa tasca.

Cicle de la tasca (desenvolupament)

Tasca

L’alumnat

• Du a terme la tasca en

parelles o petits grups.

Pot utilitzar com a

referència un text llegit

o escoltat.

El professorat

• Monitoritza el procés

Planificació

L’alumnat

• Prepara un informe per

presentar a la classe

sobre com s’ ha

realitzat la tasca, el que

s’ha descobert/decidit.

• Assaja el que dirà o farà

un esborrany escrit

per què els altres

alumnes ho llegeixin.

El professorat

• S’assegura que

l’informe és clar.

• Aconsella els alumnes.

• Ajuda a assajar els

informes orals o

organitzar els escrits.

Informe

L’alumnat

• Presenta els informes

escrits a la classe o fa

circular/distribueix els

informes escrits.

El professorat

• Presideix l’activitat i

selecciona els torns de

paraula, o s’assegura

que els alumnes

llegeixen els informes.

• Pot donar algun tipus de

feedback o fer

comentaris sobre el

contingut o la forma.

• Pot utilitzar

enregistraments d’altres

persones realitzant la

tasca.

Enfocament cap a les estructures formals de la llengua

Anàlisi

L’alumnat

• Fa activitats per identificar i processar les

característiques formals de la tasca i/o la

transcripció.

• Fa preguntes sobre aspectes gramaticals

que ha identificat.

El professorat

• Revisa amb tota la classe l’anàlisi que els

Pràctica

El professorat

• Condueix els informes orals, o

distribueix/exposa els seus informes

escrits.

L’alumnat

• Practica les paraules, frases i models

obtinguts després de l’anàlisi de les

activitats.

alumnes han fet sobre l’activitat.

• Enfoca l’atenció cap a les paraules, frases

i models lingüístics.

• Pot recollir els ítems lingüístics de la fase

d’informe

• Practica altres trets característics que es

donen a les tasques o els informes.

• Inclou nous ítems en el seu quadern de

notes.

2.5. Estratègies d’aprenentatge

La comunicació i l’aprenentatge suposen la realització de tasques que no són

exclusivament lingüístiques, encara que comportin activitats lingüístiques i que

requereixin la competència comunicativa de l’individu. El fet que aquestes tasques no

siguin rutinàries ni automàtiques fa necessari l’ús d’estratègies en la comunicació i en

l’aprenentatge. Sempre que l’acompliment d’aquestes tasques suposi el

desenvolupament d’activitats lingüístiques, caldrà processar (a través de la recepció, la

producció, la interacció o la mediació) textos orals o escrits.

Les estratègies es poden definir com línies d’acció organitzada, intencionada i regulada

que una persona escull per dur a terme una tasca que ella mateixa es proposa o que se li

presenta. Es defineixen com l’organització dels recursos disponibles amb la finalitat de

dur a terme qualsevol pla. L’ús d’una estratègia inclou el fet de prendre decisions

conscients per tal d’actuar d’una o altra manera.

En el nivell Avançat s’espera que una àmplia varietat d’estratègies s’utilitzi

conscientment. S’haurà d’ajudar l’alumnat a reconèixer la gran importància d’aquest

apartat en l’aprenentatge d’una llengua. Així, l’alumnat haurà de poder identificar i

aplicar les estratègies que ja usa en la seva llengua i utilitzar altres de noves. Per això,

es podran fer servir activitats específiques, emperò es tractarà principalment d’integrar

el treball de les estratègies dins el de les activitats comunicatives. Com ja s’ha

assenyalat anteriorment, en aquest nivell s’haurà d’aprofundir en el desenvolupament

l’aprenentatge autònom.

Generalment les estratègies no són directament avaluables, s’avaluen de forma indirecta

a través de les diverses activitats.

Les estratègies es poden classificar en:

a) METACOGNITIVES: són les que ajuden a solucionar un problema des d’una

perspectiva global o de conjunt.

b) COGNITIVES: són les que s’utilitzen per adquirir una llengua i estan relacionades

amb els materials lingüístics.

c) COMUNICATIVES: són les que ajuden a iniciar, mantenir i finalitzar la

comunicació.

d) SOCIOAFECTIVES: són les que tenen a veure amb les relacions i sentiments.

2.5.1 Estratègies d’expressió oral i escrita

a) Reproducció de sons, de pautes d’entonació i de grafies a partir de models

determinats.

b) Lectura expressiva de textos assenyalats amb entonació i pronunciació adequats al

nivell.

c) Reproducció de les estructures i dels textos assenyalats per aquest nivell seguint

instruccions i models.

d) Adequació del registre formal i informal segons el tipus i la intencionalitat del text.

e) Producció de textos orals i escrits mitjançant la combinació d’estructures

lingüístiques estudiades.

f) Adequació del missatge als components de l’acte de comunicació (interlocutor,

canal i registre).

g) Utilització d’estratègies compensatòries com parafrasejar, usar sinònims, mots

crossa i mots comodí del propi idioma, entre d’altres.

h) Anàlisi i autoavaluació dels resultats positius i dels errors, a través d’indicis

manifestats per l'interlocutor (repetició sense error, gestos, entre d’altres), amb la

finalitat de prendre confiança en si mateix o per autocorregir-se.

i) Revisió del text produït i incorporar aportacions que ho millorin com a resultat de

l’intercanvi amb altres lectors.

2.5.2. Estratègies d’interacció i mediació

A més de les estratègies assenyalades s’afegeixen d’altres específiques de la interacció i

la mediació.

• La interacció

a) Predicció de les intencions de l'interlocutor i possibles reaccions que es puguin

produir davant el discurs.

b) Identificació de buits d’informació i estimació d’allò que es pot donar per

descomptat.

c) Planificació dels intercanvis atenent a lasituació de comunicació.

d) Repetició mental i ús de frases estandarditzades d’ús freqüent (felicitar, saludar i

acomiadar-se; desitjar sort, etc.) tant oralment com per escrit.

e) Manteniment de l’atenció i observació del comportament de l'interlocutor per poder

comprendre’l millor.

f) Ús d’estratègies compensatòries per evitar silencis o malentesos en la comunicació:

petició d’ajuda, de repetició, d’aclariment del que s’ha dit o escrit, utilització del

llenguatge no verbal, canvi de tema, ús d’expressions per donar temps a pensar el

que es vol dir, etc.

g) Comprovació de la comprensió del missatge; petició de correcció a l'interlocutor i

aclariment de possibles malentesos.

• La mediació

Podem esmentar la mediació com un producte addicional per a aquelles activitats en les

quals l’usuari de la llengua no ha d’expressar els significats propis sinó que actua

d’intermediari entre interlocutors que són incapaços d'entendre’s. Aquests parlants

poden ser parlants de diferents llengües, emperò no exclusivament: la mediació pot

incloure activitats com la interpretació simultània, la interpretació consecutiva, la

traducció exacta, la traducció literària, la sinterització i la reformulació. Encara que

aquestes activitats requereixen un estudi intensiu i pràctica a través de cursos

especialitzats, una certa habilitat de mediació haurà de desenvolupar-se com a producte

subsidiari de l’aprenentatge; ens referim a "la interpretació informal" la qual pot

incloure relacions entre amics, familiars, clients, viatgers, visitants estrangers, etc. La

mediació es produeix en situacions socials i transaccionals i es pot referir també a

interpretacions de senyals de trànsit, menús i anuncis, entre d’altres.

2.5.3. Estratègies d’aprenentatge autònom

a) Planificació d’un pla de treball personal (diari, setmanal, quinzenal, etc.) i d’un

treball (en parelles, en equip).

b) Localització i ús efectiu de recursos personals (llibre de text, diccionaris personals,

apunts, etc.), dels disponibles tant en el centre escolar com fora (biblioteques, aula

de recursos i aula multimèdia) que ajudaran l’alumne a la preparació i organització

de la tasca.

c) Identificació de les estratègies bàsiques per a l’aprenentatge del vocabulari, la

gramàtica i la utilització ràpida i freqüent de la llengua apresa.

d) Ús d’estratègies compensatòries (parafrasejar, emprar mímica, etc.), afectives (tenir

confiança en un mateix davant l’error, arriscar-se a realitzar una tasca, etc.) i socials

(treballar amb companys, intercanvis amb parlants natius, entre d’altres) amb la

finalitat d’afavorir l’aprenentatge.

e) Ús d’estratègies de memòria (crear relacions mentals, mapes semàntics, etc.),

cognitives (analitzar, raonar, deduir, etc.) i metacognitives (fixar-se objectius,

relacionar els nous coneixements amb els ja coneguts) per desenvolupar les

tècniques d’estudi i de treball.

f) Ús d’estratègies transferides d’altres aprenentatges.

g) Participació en situacions de comunicació a través de les noves tecnologies de la

informació i comunicació (missatges de mòbil, xat o correus electrònics).

h) Detecció dels errors més freqüents, anàlisi de les causes i la seva acceptació com un

element necessari en el procés d’aprenentatge.

i) Participació en activitats de coavaluació com a recursos per reflexionar sobre les

dificultats que sorgeixen en el procés d’aprenentatge, amb la finalitat de superar-les.

j) Identificació del resultat positiu que s’ha obtingut en la utilització d’una estratègia

(autoavaluació) i continuïtat en el seu ús.

2.5.4. Estratègies culturals i interculturals

a) Ús d’estratègies per establir contacte amb altres cultures.

b) Identificació d’estereotips i formes de superar-los.

c) Identificació del paper de l’alumne com intermediari cultural entre la L1 (cultura

pròpia) i la L2 (nova cultura).

En el nivell Avançat, l’habilitat en tractar les demandes d’una situació comunicativa no

predictible es reflecteix en la utilització d’estratègies de compensació referents als

següents aspectes:

a) Com a lectors, els aprenents hauran de deduir significats de paraules complexes,

deduir el significat de expressions poc familiars i adonar-se dels "falsos amics",

a més de ser capaços de buscar significats a diccionaris monolingües i bilingües

i poder extreure informació específica d’un text que conté elements

desconeguts.

b) Com a persones que prenen part en tasques de comprensió auditiva, els

aprenents poden també deduir significats de paraules complexes sempre que

coneguin les paraules arrels o d’altres relacionades, deduir significats

d’elements no familiars, sempre que les claus contextuals es puguin reconèixer

en una seqüència lineal (no haver de tornar enrere o reconsiderar el text),

interpretar el significat de paraules "internacionals" sempre que les distàncies

fonològiques entre la llengua de l’aprenent i la llengua objecte d’estudi guardin

una certa correspondència. En els contactes "cara a cara" es pot requerir també

l’ajuda de la persona en la qual es parla utilitzant vàries estratègies.

c) Com a parlants, els aprenents poden reformular, parafrasejar o fer descripcions

mitjançant propietats i qualitats. Ha de poder identificar fent servir indicacions,

demanar ajuda i utilitzar mitjans paralingüístics.

d) Com a persones que escriuen, els aprenents poden expressar ignorància amb

expressions adients i recórrer a recursos impresos o tecnològics.

e) Com a agents socials, els aprenents poden demanar disculpes de forma

adequada al nivell, fer referència als costums del seu país o demanar consell de

forma adient al nivell assolit.

Totes aquestes estratègies unides a les funcions que especificarem més endavant

s’esperen d’un alumnat d’aquest nivell.

2.6. Les actituds i l’aprenentatge

Les actituds es poden definir com opinions, formes de pensar i formes de respondre a

qualsevol problema. Estan relacionades amb l’experiència i la cultura i són difícils de

definir, però exerceixen control sobre l’aprenentatge de les llengües.

Es poden classificar de la següent manera:

2.6.1 Actituds vers la comprensió i expressió orals i escrites

a) Mostrar interès irespecte per les normes que regeixen els textos orals i escrits.

b) Respectar les idees expressades en l'idioma estranger.

c) Prendre consciència de la importància d’aprendre un idioma per poder satisfer

necessitats comunicatives.

d) Valorar la comunicació com a forma de convivència i respecte per les normes que la

regulen.

e) Mostrar estima i interès per qualsevol manifestació oral o escrita que es presenti en

l'idioma estudiat dintre o fora de l’àmbit escolar.

2.6.2. Actituds vers la interacció

a) Intentar superar el sentit del ridícul i de la cohibició. Desenvolupar el sentit de

l’espontaneïtat, i valorar la confiança en si mateix per poder establir intercanvis

comunicatius.

b) Mostrar una actitud col·laboradora, participativa, i de respecte cap a les normes en

els intercanvis comunicatius (respecte al torn de paraules, a les idees de l’altre, etc.)

c) Valorar el treball en grup com a mitjà d’aprenentatge, l’establiment de relacions

entre els participants i la motivació que afavoreixin l’estímul mutu i d’avaluació

conjunta.

d) Valorar l’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació com a mitjà de

perfeccionament de l'idioma i d’interrelació personal.

2.6.3 Actituds vers l’aprenentatge autònom

a) Mostrar estima i interès per qualsevol manifestació oral o escrita que es presenti en

l'idioma estudiat fora de l’àmbit escolar, aprofitament de les nova tecnologies com a

font important d’aprenentatge autònom.

b) Valorar el propi esforç, progrés i curiositat per aprendre, i acceptar les pròpies

limitacions i dificultats que sorgeixen en l’aprenentatge.

c) Acceptar l’error com un element necessari en el procés d’aprenentatge.

d) Utilitzar d'estratègies de planificació, textualizació i revisió.

e) Analitzar i reflexionar sobre l’ús i el significat de diferents formes gramaticals

mitjançant comparança i contrast amb les llengües que coneix.

f) Desenvolupar seguretat i confiança en l’ús de la llengua estrangera.

2.6.4. Actituds culturals i interculturals

a) Rebutjar estereotips, tòpics i prejudicis sobre l'idioma, sobre la cultura i sobre els

seus parlants.

b) Mostrar interès i respecte pel coneixement de les principals característiques de la

vida quotidiana, de la cultura, de les convencions socioculturals i el llenguatge no

verbal propis del país o països de l'idioma estudiat.

c) Mostrar interès cap a altres cultures, noves experiències i altres comportaments.

d) Valorar el paper d’intermediari cultural entre la cultura pròpia i la cultura estrangera

per abordar amb eficàcia els malentesos culturals i les situacions conflictives.

e) Mostrar una actitud oberta i crítica davant altres valors característics que pertanyen

a diferents cultures.

3. DEFINICIÓ DEL NIVELL AVANÇAT

3.1. Introducció

Encara que les àrees temàtiques coincideixen amb les del nivell anterior, el nivell

Avançat va més enllà de l'Intermedi en els següents aspectes.

• Pel que fa a l’aspecte de les categories funcionals, aquest nivell requereix un

increment en l'inventari d’exponents. L’expansió en aquesta àrea funcional serà

més evident en l’expressió d’emocions i en la forma de conduir, dirigir o

desenvolupar les argumentacions.

• S’haurà de fer evident un increment notable del vocabulari per a expressar les

nocions específiques que s’inclouen en les àrees temàtiques. En aquest nivell no

s’ha d’intentar recomanar a l’alumnat l’ús d’un determinat vocabulari. En arribar a

aquest punt, els interessos i les necessitats dels alumnes s’han fet massa diversos

per poder formular una proposta específica de vocabulari. La pròpia experiència

dirigeix als aprenents per camins diferents a l’hora de parlar de la seva pròpia

situació, del seu treball o de les àrees d’interès personal. Quant a aquest aspecte

s’espera un major grau d’autonomia i responsabilitat pel propi aprenentatge, així

com un ús més eficaç dels llibres de referència, de qualsevol tipus de tecnologia

disponible i de qualsevol font d’informació per a poder utilitzar el vocabulari

apropiat que es necessita en cada situació.

• Un altre aspecte rellevant és el reconeixement d’un marge més ampli de varietats

de registre. Els aprenents haurien de distanciar-se progressivament del registre

"neutre" i adquirir més experiència en situacions que requereixen un registre més

formal o més col·loquial a més de valorar en quin moment és més apropiat el seu

ús. Des del punt de vista fonètic, els aprenents d’aquest nivell haurien d’adaptar-se

als patrons de reducció que es produeixen generalment en l’ús informal de les

llengües.

• Els aprenents han d’incrementar la seva habilitat d’entendre i utilitzar frases més

complexes i la capacitat per a seguir o produir discursos més llargs i estructurats, a

través, entre d’altres, de la utilització d’adverbis i pronoms anafòrics o genèrics

per a referir-se a elements esmentats amb anterioritat. L’entonació adquireix

rellevància donada la seva estreta relació amb el significat, i les oracions

subordinades ja han de fer-se servir amb freqüència.

• Ha d'incrementar-se la varietat d’estratègies dirigides a assolir un objectiu específic

en les converses, tenint en compte que els aprenents han d’enfrontar-se a situacions

menys predictibles. Els aprenents haurien de desenvolupar mecanismes de

cooperació i esperar el mateix dels seus interlocutors. Encara podran tenir dificultat

per a reaccionar adequadament en front canvis sobtats, ruptures inesperades o per a

intervenir en transaccions que suposin excessiva dificultat. En aquests casos

haurien d’utilitzar estratègies de compensació per a ajudar a l’interlocutor a

interpretar les seves idees. En aquest nivell, la interacció ha de ser menys

restringida i la conversa ha de desenvolupar-se de forma més flexible i natural que

en el nivell anterior. La conversa té un objectiu determinat, i això requereix una

mica més que un intercanvi verbal de patrons preestablerts.

• Es requereix competència sociocultural i sociolingüística. Tots els temes, encara

que es refereixin principalment a la vida quotidiana, estan impregnats de valors

culturals. En el nivell anterior només es requereix una consciència dels aspectes

culturals, però, en el nivell Avançat els aspectes interculturals han d’integrar-se de

forma més profunda per a poder respondre amb major flexibilitat a les situacions i

tenir més capacitat d’integrar les relacions interpersonals i socials. Són necessàries

la sensibilitat, l’obertura a noves experiències, la tolerància i l’acceptació de les

diferències. Aquesta forma d’actuar reflecteix la maduresa lingüística dels

aprenents de les noves llengües.

• El progrés en les habilitats de lectura ha d’aplicar-se al tractament d’una major

varietat de textos. En aquesta etapa s’han de tractar més àmpliament les àrees

d’interès personal, les quals es reflecteixen en l’expressió escrita i la comprensió

oral, ja sigui a través de mitjans electrònics o de forma impresa. A mesura que el

vocabulari s’expandeix i l’ús de recursos es fa més eficient augmenta la capacitat

d’afrontar textos més complexos. També augmenta la capacitat de deduir els

significats que es desitja extreure d’un text concret.

• S’ha d’assolir un nivell més elevat en els processos de producció i recepció de la

llengua. Els recursos han de ser més amplis que en el nivell anterior. El discurs ha

de ser més fluid. Ha d’haver millorat l’entonació i augmentat la velocitat de la

producció oral. El temps necessari per a produir una resposta ha de ser més breu

que en el nivell anterior. Haurà de disminuir la dificultat per a identificar paraules i

frases durant el procés comunicatiu, especialment quan s’utilitzen les formes

reduïdes o varia l’accent, o quan la comunicació es produeix en situacions

sorolloses, de distorsió acústica o quan es produeixen interferències per diversos

motius. Si els aprenents "perden el fil" han de ser capaços de recuperar-lo amb

relativa facilitat. No es pretén una producció oral perfecta, això requeriria un excés

d’aprenentatge a costa de l’oportunitat d’ampliar les experiències d’intercanvi.

S`ha de tenir en compte que és necessari un equilibri entre desenvolupar els

coneixements i perfeccionar l’expressió oral.

3.2. Definició

El nivell Avançat presentarà les característiques de la franja alta del nivell de

competència B2 (B2+), com es defineix en el Marc Comú Europeu de Referència

per a les Llengües. Aquest nivell suposa utilitzar l'idioma amb desimboltura i

eficàcia en situacions habituals i d’altres més específiques que requereixin

comprendre, produir i tractar textos orals i escrits conceptualment i lingüísticament

complexos que versin sobre temes generals, actuals, o propis del camp

d’especialització del parlant, en una varietat de llengua estàndard (formal i informal)

i amb un repertori lèxic ampli que encara no ha de ser excessivament idiomàtic.

A l’acabament d’aquesta etapa, la capacitat discursiva dels aprenents ha

d’experimentar un notable augment. S’espera un discurs cohesionat i precís tant oral

com escrit en el que l’alumnat haurà de mostrar una capacitat cada vegada més

àmplia de negociació per a reaccionar i reconduir el discurs.

4. OBJECTIUS GENERALS DEL NIVELL AVANÇAT:

En el nivell Avançat, de forma més evident, les capacitats que inclouen totes les destreses,

tant oral com escrites es troben íntimament lligades i sembla convenient presentar els

descriptors d’aquestes destreses de forma unitària.

4.1. Destreses de comunicació escrita: Comprensió Lectora i Expressió Escrita.

• Objectius

1. Comprendre textos escrits de caràcter general o específic, encara que el domini

del vocabulari no sigui absolut, utilitzant fonts de referència i manifestant

aquesta comprensió mitjançant la producció de tasques específiques.

2. Llegir de forma expressiva adaptant l’estil de lectura a la naturalesa del text i

posant especial atenció a la pronunciació i l’entonació.

3. Escriure textos clars i detallats amb certa complexitat sobre diversos temes que

poden referir-se als camps d’especialització dels aprenents; manejar informació i

arguments procedents de diverses fonts i utilitzar diversitat d’estils i

intencionalitats comunicatives que poden incloure també la creació literària.

4. Utilitzar la lectura en llengua estrangera i altres recursos didàctics (diccionaris,

llibres, materials multimèdia, Internet, etc.) per buscar informació, per gaudir

dels moments d’oci o com una forma d’enriquiment personal.

4.1.1. Comprensió lectora

a) Llegir de forma comprensiva textos extensos i complexos (correspondència,

premsa contemporània, articles i informes professionals, literatura, instruccions,

etc.) sobre una àmplia varietat de temes. L’alumne haurà de ser capaç

d’identificar les idees més rellevants i adquirir una comprensió més profunda de

la cohesió lèxica i gramatical per entendre l’estructura del text.

b) Comprendre textos o informes especialitzats, encara que no pertanyin al camp

d’interès de l’alumnat. Per assolir aquest objectiu freqüentment s’hauran de

consultar fonts com ara el diccionari o els mitjans tecnològics.

c) Reconèixer opinions i punts de vista procedents de textos escrits que presenten

un cert nivell de complexitat lingüística.

d) Comprendre instruccions complexes i extenses que incloguin detalls i

condicions específiques, rellegint el text si és necessari.

e) Utilitzar diferents estratègies de lectura i ser capaç d’inferir significats a partir

del context lingüístic o extralingüístic utilitzant, quan calgui, el diccionari com

eina d’aprenentatge.

f) Desenvolupar l’interès per la lectura autònoma de textos i obres en la llengua

objecte d’estudi. g) Llegir de forma expressiva adaptant l'estil de lectura a la naturalesa del text i

posant especial atenció en la pronunciació i l’entonació.

Al llarg del curs els aprenents han de ser capaços de llegir diferents tipus de text en veu alta amb pronunciació, entonació, ritme i velocitat adequades. Si alguns idiomes ho consideren adient podran valorar la possibilitat de dur a terme una lectura en veu alta, ja es tracti d’un text poètic, narratiu de distints subgèneres, una carta formal o informal, un guió teatral, etc. tenint en compte els patrons fonològics de la llengua objecte d’estudi, marcant el ritme i l’entonació adequats i desenvolupant tècniques d’autocorrecció.

4.1.2. Expressió escrita

a) Descriure fets i experiències, reals o imaginades, expressant clarament la relació

entre les idees exposades i adaptant el discurs al gènere literari escollit.

b) Escriure ressenyes en les quals s’expressi clara i detalladament l’opinió personal

sobre un llibre, una pel·lícula, una obra de teatre, etc.

c) Escriure cartes personals i formals, notes, enquestes, informes i assajos, sobre

temes variats incloent la descripció de fets i experiències, la diversitat

d’opinions i els arguments a favor i en contra sobre diversos temes, utilitzant un

lèxic ric i variat i una àmplia diversitat d’estructures i formats lingüístics.

d) Elaborar diversos textos i resums integrant la informació i els arguments

obtinguts de diverses fonts.

e) Ser capaç de crear textos amb finalitat estètica o literària.

f) Intercanviar informació, opinió, punts de vista i sentiments sobre fets i

experiències en un context informal mitjançant cartes o correu electrònic,

utilitzant la llengua amb eficàcia.

g) Mostrar interès per presentar els escrits de forma cuidada, respectant les normes

ortogràfiques.

4.2. Destreses de comunicació oral: Comprensió Auditiva, Expressió Oral i

Interacció.

• Objectius

1. Escoltar i comprendre un interlocutor o un discurs retransmès que tracta temes

de la vida personal, acadèmica, social o professional, sempre que estigui ben

estructurat, no hagi excessiu soroll de fons i el nivell de llengua no sigui

excessivament idiomàtic.

2. Comprendre discursos complexos i extensos des del punt de vista lingüístic i

argumental detectant no només les idees principals sinó també la majoria de les

complementàries.

3. Produir textos amb correcció gramatical, fluïdesa, precisió i bona pronunciació

sobre diferents temes i amb un nivell de formalitat adequat a les circumstàncies.

4. Comunicar-se espontàniament i amb bon control gramatical, fluïdesa, precisió i

eficàcia, sobre una àmplia varietat de temes, exposant clarament les idees i

adaptant el discurs a la formalitat del context comunicatiu. S’espera un alt grau

de capacitat de negociació i suport al discurs.

5. Interactuar amb parlants nadius de manera espontània i dinàmica defensant punts

de vista, exposant argumentacions i contra-argumentacions i relatant fets i

experiències. L’interlocutor no ha d’experimentar tensió o dificultat produïda

per la falta de fluïdesa.

6. Mostrar una actitud de respecte i cooperació pel que fa a les exposicions orals

dels companys i les pròpies converses en llengua estrangera, superant problemes

de desconfiança en les pròpies capacitats i guanyant en confiança i seguretat,

acceptant l’error com instrument d’aprenentatge.

7. Comprendre les varietats dialectals i comprendre i utilitzar un repertori

d’expressions idiomàtiques.

8. Durant aquest període d’aprenentatge els alumnes hauran de fer ús d’una àmplia

gamma de recursos didàctics i materials produïts en la llengua objecte d’estudi, integrar l’ús organitzat de recursos com les tecnologies de la informació i la comunicació com eina d’aprenentatge de la nova llengua, i l’ús habitual i autònom de la lectura o de l’escriptura com a activitat d’oci.

9. Identificar i interioritzar la funció comunicativa de la llengua i els seus elements

lingüístics, i seguir aplicant a la nova llengua l’aprenentatge de les estratègies de comunicació adquirides durant l’aprenentatge de la llengua materna o/i d’altres llengües conegudes.

4.2.1. Comprensió auditiva

a) Comprendre converses formals i informals entre parlants natius, encara que la

participació costi algun esforç i impliqui l’adaptació del discurs.

b) Comprendre les idees principals i els detalls rellevants de conferències, xerrades

i altres formes de presentació acadèmica i professional d’una certa complexitat

lingüística.

c) Comprendre el material enregistrat procedent dels mitjans de comunicació

identificant el contingut, els punts de vista i opinions implícites, l’estat d’ànim i

la intenció comunicativa del parlant.

d) Reconèixer i poder discriminar els elements fonològics i fonètics com els

sistemes vocàlics i consonàntics, els patrons de ritme, accentuació i entonació de

paraules aïllades, frases i textos.

4.2.2. Expressió Oral i Interacció

Expressió Oral

a) Realitzar descripcions i narracions clares i detallades sobre diversos temes

relacionats amb àrees especialitzades, utilitzant un lèxic adient.

b) Exposar i argumentar idees, expressant opinions clares, detallades i ben

estructurades sobre gran varietat de temes que incloguin dades rellevants,

contra-argumentacions alternatives i exemplificacions per il·lustrar un discurs

que pot ser preparat o espontani.

c) Realitzar presentacions en públic clares i organitzades sobre una varietat de

temes mostrant capacitat d’alterar el discurs de forma espontània per a respondre

a les qüestions que plantegi l’audiència.

d) Utilitzar de forma correcta els patrons de ritme, entonació, accentuació i

pronunciació dels fonemes vocàlics i consonàntics i processos derivats

d’aquests.

Interacció

a) Participar de forma activa en converses en llengua estàndard amb un parlant

natiu mostrant seguretat, fluïdesa i confiança sobre temes d’interès general com

el treball, la família, els amics, les aficions, els temes socioculturals, etc., encara

que es produeixin situacions externes a l’intercanvi que puguin pertorbar el

discurs.

b) Participar de forma activa en converses formals i, si es dóna el cas, en reunions

de treball, entenent amb detall les idees que expressa l'interlocutor i sent capaç

de presentar i defensar alternatives o propostes, a més de respondre a les

qüestions que puguin sorgir en aquestes reunions.

c) Expressar opinions, argumentacions i comentaris en discussions informals

manifestant amb precisió el punt de vista i responent a les qüestions que es

puguin plantejar en referència a aquests punts.

d) Mostrar capacitat lingüística per resoldre conflictes, problemes, reclamacions,

etc. en els quals el parlant demani responsabilitats i sigui capaç d’argumentar i

utilitzar un llenguatge persuasiu per assolir el seu objectiu, establint les

concessions que consideri oportunes.

e) Ser capaç de distingir el llenguatge formal i informal segons l'interlocutor i

poder ajustar el discurs a aquests aspectes per tal de respectar les convencions

socials. Fer servir les normes de cortesia, respecte d’opinions i torns de paraula.

Mostrar de forma evident una actitud oberta i favorable, considerant la interacció

comunicativa com una font d’enriquiment personal.

f) Respondre a la formulació de preguntes sobre diversitat de temes personals,

socials i professionals amb la fluïdesa i espontaneïtat adequades als diversos

contextos. Aquestes entrevistes es poden produir amb major o menor grau

d’estructuració i planificació.

g) Mostrar capacitat de distanciar-se d’un text preparat per seguir algun punt

interessant suscitat pels oients.

5. CONTINGUTS

Encara que els continguts es presenten organitzats en diferents apartats, per aplicar-los a

l’ensenyament haurien d’integrar-se en un tot significatiu a partir dels objectius

específics de cadascuna de les activitats de la llengua, de manera que l’alumnat els

adquireixi a través de les tasques i activitats que es proposen a l’aula.

5.1. Continguts nocionals

Els continguts nocionals són conceptes inherents a la llengua i són presents en tot

procés lingüístic, des de l’expressió o la comprensió de la unitat lingüística més breu

fins a la realització de funcions de la llengua necessàries per dur a terme tasques o

projectes.

El llistat de nocions generals es deriva dels aspectes que es tracten quan s’utilitza una

llengua, dels conceptes als quals es refereixen els parlants i dels trets específics d’una

situació comunicativa concreta.

En el nivell Avançat els continguts nocionals coincideixen amb els del nivell Intermedi i

són els següents:

5.1.1 Entitat

• Expressió de les entitats i referència: identificació personal i dels altres.

5.1.2 Propietats

• Existència: presència, absència, disponibilitat, etc. • Qualitat: condicions i qualitats físiques, valoracions, edat, adequació,

correcció,utilitat, capacitat, facilitat, dificultat,

• Quantitat: nombre, grau, etc.

5.1.3 Relacions

• Espai. Ubicació absoluta i relativa en l’espai: distància, moviment, origen

dimensió, longitud, temperatura, volum, pressió, etc.

• Temps. Situació absoluta i relativa en el temps: lloc en el temps, divisió del temps,

indicacions de temps, etc.

• Estats, activitats, processos, realitzacions: temps, aspecte, modalitat,

• Participants i les seves relacions.

• Relacions lògiques: conjunció, disjunció, oposició, comparança, condició, causa,

finalitat, resultat, relacions temporals (anterioritat, posterioritat, simultaneïtat).

Relacions de mode, lloc, instrument, correspondència, possessió, lògica, etc.

5.1.4. Nocions cognitives

• Reflexió: creure, esperar, saber, recordar, etc.

• Expressió: formes de contestar, demanar perdó, sol·licitar, etc.

5.1.5. Deixis: Referència o identificació:

• Pronoms, nocions anafòriques i catafòriques, nocions de definició i indefinició, etc.

5.2. Continguts socioculturals

L’alumnat haurà de ser progressivament conscient dels signes de diferenciació cultural,

mostrar tolerància i estar preparat per utilitzar les estratègies necessàries per establir una

base apropiada per a la comunicació.

Aquest apartat fa referència al fet de despertar en l’alumnat un sentit de familiaritat cap

a determinats aspectes de la cultura àrab. Es tracta de que els aprenents reflexionin

sobre trets de la nova cultura, als quals tal vegada s’han enfrontat, emperò no hi han

parat esment. Els elements que s’inclouen presenten una àmplia varietat que es

desenvoluparà al llarg de tots els nivells; l’assimilació d’aquests aspectes per part dels

parlants dependrà de les actituds més o menys obertes dels aprenents:

Pel que fa a la competència sociocultural del nivell Avançat, s’espera que sigui possible

un contacte més freqüent i fluid amb els parlants natius de la llengua i que estiguin

preparats per enfrontar les diferències socioculturals que resultin d’aquests contactes. Es

requerirà familiaritat amb la cultura de la llengua que s’aprèn. S’haurà d’assumir el fet

que els valors, actituds, creences i convencions socials seran diferents a altres cultures i

els aprenents hauran de recórrer a la seva capacitat de tolerància i a les estratègies

necessàries per tal de crear les bases necessàries per a establir la comunicació. Els

aprenents també hauran de saber expressar i donar a conèixer els trets culturals propis.

A més, cal tenir en compte que no existeix un únic espai sociocultural a l’àrea

d’influència de la llengua àrab i que aquesta inclou diversos contextos diferenciats.

Com que és inabastable especificar allò que els aprenents han de conèixer del context

sociocultural de la llengua àrab, indicarem aquells aspectes que són aplicables de

manera general. En aquest nivell s’espera un grau més alt de sensibilitat, adequació i

coneixement de les competències i de les estratègies socioculturals en tractar els

mateixos aspectes que en el nivell Intermedi.

a) Vida quotidiana: horaris i hàbits de menjars. Horaris i costums relacionats amb el

treball. Activitats d’oci. Festivitats més rellevants. Patrons de la rutina domèstica.

b) Relacions interpersonals: L’estructura social. Relacions familiars, generacionals i

professionals. Relacions amb diferents grups socials, entre si mateixos i entre els

dos sexes. Relacions inter-generacionals. Graus de formalitat en relació al món

laboral i amb els representants de l’autoritat. Relacions interracials. Política i grups

polítics més representatius.

c) Condicions de vida: característiques específiques del món familiar i laboral.

Introducció al món laboral. Drets bàsics de la població. Salaris, estat del benestar,

diferències de classes socials, composició ètnica d’una població, etc.

d) Valors, creences i actituds (enfocament general). Tradicions importants. Benestar.

Seguretat. Tradició. Identitat nacional i estrangera. Estereotips. Benestar i seguretat.

Identitat nacional i estrangera. Assumptes socials i polítics. Les religions.

e) Convencions socials i rituals i normes de cortesia:

• no-lingüístiques: les convencions del llenguatge corporal, els rituals de

les visites (la puntualitat, la roba a utilitzar en les diferents ocasions, els

tipus de menjar que s’ofereixen a les diverses reunions socials, els

comentaris que es poden o no es deuen fer, etc.)

• lingüístiques: els recursos incrementats sobre els aspectes convencionals

d’educació social que permetran la utilització d’un llenguatge menys

directe i més complex. La llengua s’utilitzarà en dependència directa de

cada situació i les relacions entre els parlants s’adaptaran als diferents

graus de formalitat per tal de poder actuar de forma coherent. Els

aprenents s’allunyaran del llenguatge exclusivament directe i faran servir

l’ús idiomàtic, la ironia, l’ús lúdic de la llengua o les connotacions,

emperò amb una certa precaució per no transgredir les normes de cortesia

per falta de coneixement suficient. Es recomana l’absència de

dogmatisme en les opinions, la forma de corregir als altres sense ofendre,

la utilització de formes correctes en expressar acord o desacord i d’altres

trets comuns a la majoria de llengües.

f) Característiques del sentit de l’humor i familiaritat amb la peculiaritat en què es

manifesta en la cultura àrab.

g) Referents culturals i artístics d’ampli espectre.

h) Coneixements geogràfics dels països on es parla la llengua objecte d’estudi

5.3. Continguts temàtics, morfosintàctics, ortogràfics i fonètics

Tot seguint el model d’aprenentatge del present document, l’alumnat i els professors

haurien de treballar junts en un programa orientat cap a l’acció, mitjançant un input de

materials autèntics que difícilment permetran una selecció prèvia del lèxic i dels

continguts morfosintàctics, encara que es pugui adequar el grau de complexitat de les

tasques a assolir.

La necessitat d’una competència gramatical hauria d’aparèixer amb naturalitat a partir

dels textos i tasques en qüestió, la qual, juntament amb les altres competències, té com a

finalitat l’ús acurat de la llengua en les diferents situacions.

La competència gramatical ha d’anar enfocada a millorar la comprensió, expressió i

interacció orals i escrites i ha d’anar unida a la reflexió sobre el propi procés

d’aprenentatge. La superació i acceptació de l’error es considera part d’aquest procés,

així com la mostra d’interès per introduir millores en el desenvolupament de les pròpies

capacitats i la pròpia confiança en la utilització dels coneixements lingüístics.

Per aquestes raons, el continguts morfosintàctics no pretenen constituir un llistat

exhaustiu d’ítems d’estudi obligatori, sinó una guia de coneixements sobre la llengua

adaptada a cada nivell.

Cal recordar el caràcter cíclic de tots els continguts que s’inclouen en la present

programació, i posar esment en que el continguts morfosintàctics també es tractin

repetidament al llarg dels dos nivells mitjançant diferents tipus de tasques o

enfocaments. Així, els continguts morfosintàctics s’aniran introduint o reintroduint a

mesura que els continguts temàtics així ho requereixin.

D’altra banda, en referència específica als continguts temàtics, s’ha de mencionar que

els temes a tractar poden estar relacionats amb el context situacional com ara anar a

comprar a un comerç, així com amb temes d’interacció comunicativa, com ara parlar de

l’oferta que existeix de botigues i comerços.

Les àrees temàtiques, o nocions específiques, són generalment coincidents amb les

proposades per als nivells anteriors. Això no obstant, s’espera que els aprenents del

nivell Avançat siguin capaços de:

• Expressar i justificar els seus punts de vista i les seves opinions i sentiments.

• Participar en converses que girin al voltant d’ells mateixos i de la seva vida.

• Descriure o narrar de forma complexa esdeveniments i experiències pròpies.

• Saber utilitzar els serveis públics i solucionar problemes que poden sorgir com a

resultat de la utilització d’aquests serveis.

L’aplicació dels esmentats criteris es manifesta en les formes de comportament que els

aprenents del nivell Avançat aplicaran a cadascun dels temes.

5.3.1. Continguts específics del nivell Avançat 1

Tempo-

rització continguts temàtics continguts morfosintàctics

Primer

trimestre

octubre

— Identificació personal:

dades personals

necessàries per identificar-

se i actuar en els àmbits

personal i públic en

situacions quotidianes

(nom i cognoms, adreça,

telèfon, lloc i data de

naixement, edat, sexe,

estat civil, documentació

legal, nacionalitat, idioma,

procedència, formació i

estudis, professió o

ocupació, família,

caràcter, religió, gustos i

preferències, aparença

física, trets més

característics de la

personalitat, estat d’ànim,

experiències personals).

— Educació: estudis,

assignatures, tipus de

centres (col·legi, institut,

universitat), normes i

tasques. En aquest nivell

es poden tractar temes

relacionats amb les

qualificacions i

certificacions vocacionals

i acadèmiques.

— Relacions humanes i

socials: contactes per

correu ordinari i electrònic,

pertinença a clubs o

societats. Es poden incloure

de forma general temes

sobre criminalitat i

justícia.

-Repàs general:

- Cas. La flexió del nom: repàs i consolidació

La flexió dels duals

La flexió dels plurals masculins sans

La flexió dels plurals femenins sans

Els cinc noms األسماء الخمسة

Els díptotes األسماء الممنوعة من الصرف

- Oració interrogativa

- Oracions adverbials الجمل الظرفية

U

nit

at

1

Primer

trimestre

octubre-

novembre

— Alimentació: pesos i

mesures, tipus de menjar

i beguda, plats típics,

hàbits dietètics, receptes,

menús, restaurants.

— Salut: parts del cos,

higiene personal.

— Relacions humanes i

socials: família,

amistats, vida social,

cites, reunions,

invitacions.

- Oració nominal afirmativa. Elements

constituents i la seva posició. Repàs i

consolidació.

Els termes canceladors كان وأخواتها( النواسخ(;

. )إن وأخواتها(

Els seus elements constituents + اسم(

خبر(

Alteració en l’ordre dels elements

- Oració nominal negativa. Repàs i consolidació.

Ús d’alguns termes canceladors نواسخ

- Oració verbal afirmativa

Elements constituents i la seva posició فعل(

+ فاعل + مفاعيل(

- Oració verbal negativa

- Aspecte verbal

Habitual

Duratiu ظل ، ما زال، ما انفك

Puntual

Incoatiu: L’ús dels verbs incoatius

Terminatiu: كف عن، لم يعد

Estructura ما عاد+ماض؛ لم يعد+مضارع

- El verb كان com a marcador temporal

- Oració exhortativa/imperativa

- L'oració nominal i l'oració verbal com a

proposicions dins l'oració composta

- L’oració adjectiva الجملة النعتية

- Modificació del sintagma nominal mitjançant

sintagma (adjectiu النعت والمنعوت, preposicional

(جار ومجرور

- Modificació del sintagma nominal mitjançant

frase de relatiu (جملة نعتية، صلة الموصول) o oració

- L’adjectiu نعتال

- L’oració de relatiu صلة الموصول: consolidació

- Relatius: consolidació

- Els termes canceladors كاد وأخواتها( النواسخ(.

Els seus elements constituents + اسم(

خبر(

Alteració en l’ordre dels elements

- Aspecte verbal

Puntual

Ingressiu: L’ús dels verbs d’imminència

- El verb كان y كاد وأخواتها com a marcadors

temporals

- Expressió de relacions temporals

Anterioritat

Posterioritat

Un

ita

t 2

Primer

trimestre

novembre

-desembre

— Habitatge, llar i entorn:

l’habitatge (tipus, serveis,

habitacions, mobles, roba

de casa, instal·lacions i

útils de la llar,

reparacions, arrendament),

ciutat/camp, zona on es

viu (el barri, la ciutat, el

camp), regió i país.

— Béns i serveis: transports,

hospitals, centres

educatius, tallers

mecànics, estacions de

servei, comissaries de

policia, correus, telèfons.

— Activitats de la vida

diària: en la casa i en el

treball.

- La derivació verbal

El verb primitiu

El verb derivat

- La derivació del participi actiu i passiu del verb

derivat

- El مصدر del verb derivat

- Oració exclamativa

- Quantificadors: consolidació

Numerals

Indefinits

Un

ita

t 3

Segon

trimestre

gener

— Llengua i comunicació:

la llengua que s’estudia i

el seu lloc en el món, els

idiomes. Habilitats per

expressar-se i per

establir comunicació.

Les tecnologies de la

informació, la premsa.

Les tecnologies de la

informació i

comunicació.

— Temps lliure i oci:

Premsa, les revistes, el

periodisme, etc.

- La veu passiva

- Expressió de relacions lògiques. Ús de

connectors.

Conjunció لن.. وال..( \لم\)كذلك، باإلضافة إلى.. ف، ال

Disjunció )سواء(

Oposició إال أن..( \مع\لم.. فقط بل، غير\)ال

Concessió )بالرغم من )أن(.. فـ، إال أن.. )فـ(، مع

أن..(

Comparació ).. )كما، كأن

Condició ( ، إذا.. فـ، Ø، لو..لـ، لوال+اسم، إذا..Øلو..

.، إن.. فـ،.Øإن.. )

Causa )..بسبب، بفضل(

Finalitat )..حتى، كي، لكي، كيال(

Conseqüència )إذن(

Relacions temporals

Anterioritat )قبل أن، قبل+اسم+بـ(

Posterioritat )بعد أن، بعد+اسم+بـ(

Simultaneïtat )بينما، عندما(

- Aparició de la vocal en cas d’ambigüitat en els

verbs en veu passiva (ت درس )

- Concordança de determinats adjectius segons la

seva posició en el sintagma (أول مرة، آخر سنة)

Un

ita

t 4

Segon

trimestre

febrer-

març

— Activitats de la vida

diària: la rutina diària,

professions, treball

(característiques, horari i

activitat diària,

qualificació professional,

plans i condicions de

treball, projectes,

obligacions familiars i

laborals).

— Temps lliure i oci:

afeccions, interessos

personals, activitats de

temps lliure, activitats

intel·lectuals i

artístiques, esports,

festes, la televisió, el

cinema, la música, el

teatre.

- La derivació verbal

El verb primitiu irregular معتلال الفعل المجرد

El verb derivat irregular معتلال الفعل المزيد

- La derivació del participi actiu i passiu del verb

derivat assimilat زيد المثالالم الفعل

- El مصدر del verb derivat assimilat زيد المثالالم

الفعل

- Ortografia del verb irregular المثال

- La derivació del participi actiu i passiu del verb

derivat concau الفعل المزيد األجوف

- El مصدر del verb derivat concau الفعل المزيد

األجوف

- La derivació del participi actiu i passiu del verb

derivat defectiu الفعل المزيد الناقص

- El مصدر del verb derivat defectiu الفعل المزيد

الناقص

- Ortografia del verb irregular األجوف والناقص

Un

ita

t 5

Tercer

trimestre

març-

abril

- Temps lliure i oci:

activitats intel·lectuals i

artístiques, la música, els

instruments musicals.

- Les oracions interdependents الجمل المتالزمة

Oracions condicionals الجمل الشرطية

La condició irreal

- Expressió de relacions lògiques. Ús de

connectors.

Condició ( ، لو..لـ، لوال+اسمØلو.. )

- Modificació del nucli del sintagma nominal

mitjançant لوال

- Funcions del sintagma nominal

Prótasis / apódosis جلمة الشرط \جواب الشرط

- Modificacions del nucli del sintagma verbal

أدوات الشرط

- Funcions sintàctiques del sintagma verbal

Prótasis / apódosis جلمة الشرط \جواب الشرط

Un

ita

t 6

Tercer

trimestre

abril-

maig

— Compres i activitats

comercials: tipus de

botigues, grans

magatzems, articles

domèstics, estris

bàsics del col·legi o

del treball; la roba

(talles, colors),

articles domèstics,

estris bàsics del

col·legi o del treball;

preus, moneda, bancs,

restaurants, bars,

formes de pagament,

reclamacions,

requisits per als

fumadors i no

fumadors, etc.

- Les oracions interdependents الجمل المتالزمة

Oracions condicionals الجمل الشرطية

La condició real

Altres tipus d’oracions condicionals

- Expressió de relacions lògiques. Ús de

connectors.

Condició ( ، إن..فـ،..Ø، إذا..فـ، إن..Øإذا.. )

- Funcions del sintagma nominal

Prótasis / apódosis جلمة الشرط \جواب الشرط

- Modificacions del nucli del sintagma verbal

أدوات الشرط

- Funcions sintàctiques del sintagma verbal

Prótasis / apódosis جلمة الشرط \جواب الشرط

- Modificació del sintagma nominal per aposició.

اإلضافة

- Funcions del sintagma nominal

مضاف إليه -مضاف

- Modificació de l’adjectiu

Mitjançant sintagma (nominal, adjectival,

verbal, adverbial, preposicional) o oració

Mitjançant un substantiu (اإلضافة اللفظية)

- Posició dels elements del sintagma adjectiu i

fenòmens de concordança

Concordança de l’adjectiu present a اللفظية

اإلضافة

- Processos fonològics (ensordiment,

sonorització, assimilació, elisió, palatalització,

emfatització...)

Diferències fonètiques entre dialectes

Un

ita

t 7

Pel que fa als continguts ortogràfics i fonètics, a més de consolidar i ampliar el que ja

s’ha vist al nivell Intermedi, es tractaran a classe aspectes nous així com el

desenvolupament del curs ho vagi exigint.

CONTINGUTS FONÈTICS I FONOLÒGICS

1. Sons i fonemes vocàlics i les seves combinacions

2. Sons i fonemes consonàntics

3. Processos fonològics (ensordiment, sonorització, assimilació, elisió, palatalització,

emfatització, etc.). Processos que afecten la conjugació i derivació dels verbs irregulars

4. Accent fònic dels elements lèxics aïllats

5. Patrons tonals al sintagma

5.1. Accent, ritme i entonació

5.2. Ús de vocals eufòniques

5.3. Patrons d’entonació d’oracions enunciatives

5.4. Patrons d’entonació d’oracions interrogatives

5.5. Patrons d’entonació d’oracions exclamatives

CONTINGUTS ORTOGRÀFICS

1. Sistema d’escriptura: alifat

2. Representació gràfica de fonemes i sons

2.1. Grafies especials

2.2. Canvis gràfics

2.2.1. Aparició de la vocal en cas d’ambigüitat en els verbs en veu passiva (ت درس )

3. Ortografia de les paraules estrangeres

4. Ús dels caràcters en les seves diverses formes

5. Estructura sil·làbica

5.3.2. Continguts específics del nivell Avançat 2

temporització continguts temàtics continguts morfosintàctics

Primer

trimestre

octubre

— Relacions humanes i socials: família,

amistats, vida social, cites, reunions,

invitacions.

— Temps lliure i oci: activitats de

temps lliure, activitats intel·lectuals i

artístiques, festes, la televisió, el

cinema , la música, els instruments

musicals, el teatre.

— Alimentació: pesos i mesures, tipus

de menjar i beguda, plats típics, hàbits

dietètics, receptes, menús, restaurants.

— Activitats de la vida diària: la

rutina diària, professions, treball

(característiques, horari i activitat

diària, qualificació professional, plans

i condicions de treball, projectes,

obligacions familiars i laborals).

- Modificació del nucli del

sintagma nominal: L’excepció

ناءاالستث

- La concordança dels elements

de l'excepció ( ،أداة االستثناء

(المستثنى والمستثنى منه

- Ús i significat de les

preposicions més usuals ( حروف

(الجر؛ ظروف

- Locucions preposicionals إلى(

درجة، على قدر(

- Funcions sintàctiques del

sintagma preposicional

المفعول \جار ومجرور متعلقان بالفعل

غير الصريح

- Canvis semàntics en els verbs

segons la preposició que els

acompanya ( قال على≠ قال لـ )

Un

ita

t 1

La

reli

gió

a l

a v

ida

del

s m

usu

lma

ns

Primer

trimestre

novembre

— Llengua i comunicació: la llengua

que s’estudia i el seu lloc en el món,

els idiomes, les tecnologies de la

informació i comunicació, la premsa,

la ràdio.

— Temps lliure i oci: afeccions,

interessos personals, activitats de

temps lliure, activitats intel·lectuals i

artístiques, esports, la televisió.

— Ciència i tecnologia: avanços

científics, mitjans tecnològics.

- La concordança del مصدر amb

els complements directes del

verb del qual es deriva

Un

ita

t 2

Els

mit

jan

s d

e co

mu

nic

aci

ó

Primer

trimestre

novembre-

desembre

— Salut: parts del cos, sensacions

físiques, malalties i dolences més

comunes i freqüents, consultes i

serveis mèdics. Es poden incloure

temes sobre benestar personal,

accidents i assegurances.

-La derivació verbal. Ampliació

i consolidació: significats

usuals dels verbs derivats

Un

ita

t 3

Med

icin

Segon

trimestre

Gener

— Activitats de la vida diària: la rutina

diària, professions, treball

(característiques, horari i activitat

diària, qualificació professional, plans

i condicions de treball, projectes,

obligacions familiars i laborals).

— Relacions humanes i socials:

família, amistats, vida social, cites,

reunions, invitacions, contactes per

correu ordinari i electrònic, pertinença

a clubs o societats. En aquest nivell es

poden incloure de forma general

temes sobre criminalitat i justícia.

— Educació: estudis, assignatures, tipus

de centres (col·legi, institut,

universitat), normes i tasques. En

aquest nivell es poden tractar temes

relacionats amb les qualificacions i

certificacions vocacionals i

acadèmiques.

— Compres i activitats comercials:

tipus de botigues, grans magatzems,

articles domèstics, estris bàsics del

col·legi o del treball; preus, moneda,

bancs, restaurants, bars, formes de

pagament, reclamacions, requisits per

als fumadors i no fumadors, etc.

— Llengua i comunicació: la llengua

que s’estudia i el seu lloc en el món,

els idiomes. En aquest nivell es poden

incloure temes sobre les habilitats per

expressar-se i per establir

comunicació.

- Oració verbal afirmativa

Elements constituents i la

seva posició + فعل + فاعل(

مفاعيل(

El complement directe

المفعول به

El complement de lloc o

temps المفعول فيه

-Classes de verbs

Transitiu متعد

Intransitiu الزم

- المفعول \جار ومجرور متعلقان بالفعل

غير الصريح

Un

ita

t 4

Atu

r i

imm

igra

ció

Segon

trimestre

gener-febrer

— Relacions humanes i socials:

família, amistats, vida social,

reunions, invitacions, contactes per

correu ordinari i electrònic, pertinença

a clubs o societats.

— Compres i activitats comercials: la

roba (talles, colors.

- El complement directe المفعول

به

Verbs amb més d’un

complement

أفعال القلوب

- El complement especificatiu

التمييز

Un

ita

t 5

Ma

trim

on

i i

em

an

cip

aci

ó

Segon

trimestre

febrer-març

— Temps lliure i oci: afeccions,

interessos personals, activitats de

temps lliure, activitats intel·lectuals i

artístiques, esports.

- El complement absolut المفعول

المطلق

- El complement de causa المفعول

ألجله أو المفعول له

- Oració verbal afirmativa

El complement predicatiu

الح

- Expressió de relacions

lògiques. Ús de connectors.

Relacions temporals

Simultaneïtat

واو الحال

- Modificacions del nucli del

sintagma verbal

El complement d’estat الح

- Funcions sintàctiques del

sintagma verbal: حال

- Adjectius invariables (قتيل)

Un

ita

t 6

La

sit

ua

ció

de

la d

on

a

Tercer

trimestre

març-abril

— Fenòmens atmosfèrics més comuns,

prediccions, cura del medi ambient.

— Habitatge, llar i entorn: ciutat/camp,

zona on es viu (el barri, la ciutat, el

camp), regió i país. En aquest nivell

es poden incloure temes sobre la flora

i fauna de l’entorn de l’aprenent.

-La derivació verbal. Ampliació

i consolidació.

Derivació dels verbs

quadrilíters

Derivació de la veu passiva

- Passiva: consolidació

Un

ita

t 7

Med

i a

mb

ien

t

Tercer

trimestre

abril-maig

— Béns i serveis: transports, hospitals,

centres educatius, tallers mecànics,

estacions de servei, comissaries de

policia, correus, telèfons, oficines

d’informació turística.

— Habitatge, llar i entorn: ciutat/camp,

zona on es viu (el barri, la ciutat, el

camp), regió i país.

— Viatges: transport privat i públic,

aeroport, estacions de tren, autobús,

metro, taxi. Bitllets, preus i horaris. El

trànsit. Turisme: camp, platja,

muntanya. Vacances: tipus

d’allotjament (lloguer, hotel,

acampada), documents, equipatge,

problemes més comuns, entrada i

sortida d’un país, direccions, senyals

de trànsit, etc.

- Oració exclamativa: repàs i

consolidació

Fórmula ما + أفعل

Partícula exclamativa كم

Estructura ياللــــ \يا له من

Oració

exhortativa/imperativa

- El comparatiu: repàs

L'elatiu )اسم التفضيل( al

superlatiu i al comparatiu de

superioritat i d’inferioritat

L’elatiu seguit de مصدر

en acusatiu + ..أكثر، أقل(

مصدر(

Expressió de la comparació

d'igualtat i desigualtat

- Partícules utilitzades com a

prefixos o sufixos ( شبه جزيرة، ما

(قبل التاريخ

Un

ita

t 8

Ciu

tats

Pel que fa als continguts ortogràfics i fonètics, a més de consolidar i ampliar el que ja

s’ha vist al nivell al nivell Avançat 1, es tractaran a classe aspectes nous així com el

desenvolupament del curs ho vagi exigint.

CONTINGUTS FONÈTICS I FONOLÒGICS

1. Sons i fonemes vocàlics i les seves combinacions

2. Sons i fonemes consonàntics

3. Processos fonològics (ensordiment, sonorització, assimilació, elisió, palatalització,

emfatització...). Diferències fonètiques entre dialectes

4. Accent fònic dels elements lèxics aïllats

5. Patrons tonals al sintagma

5.1. Accent, ritme i entonació

5.2. Ús de vocals eufòniques

5.3. Patrons d’entonació d’oracions enunciatives

5.4. Patrons d’entonació d’oracions interrogatives

5.5. Patrons d’entonació d’oracions exclamatives

CONTINGUTS ORTOGRÀFICS

1. Sistema d’escriptura: alifat

2. Representació gràfica de fonemes i sons

2.1. Grafies especials

2.2. Canvis gràfics

3. Ortografia de les paraules estrangeres

4. Ús dels caràcters en les seves diverses formes

5. Estructura sil·làbica

De igual manera, al llarg del curs es treballarà, ampliarà i consolidarà l’ús de connectors

amb diferents activitats i implicant les diferents destreses.

Expressió de relacions lògiques. Ús de connectors:

Conjunció إلى جانب، كما أن، وفوق.. فـ..( ـ)أما.. ف ،

Disjunció )..)إما )أن(.. وإما )أن(

Oposició )ال.. فحسب بل، إنما(

Concessió ال..(إ\إذا\إن\)ولو، وإن، حتى ولو

Comparació (مثلما)..

Condició ( حتى فــ،، مهما، \Øمن، متى، ما، كلما، كيفما، حيثما، أينما، أين، أي، إيان، أنى..

..إال\إذا\إن\ولو )

Causa )..،نظرا لـ.. )أن(.. )فـ(، بحيث، حيث أن(

Finalitat )..،)من أجل )أن(

Conseqüència )نتيجة لذلك(

Relacions temporals

Simultaneïtat )حينما(

Altres ( ما)أن.. حتى

5.4. Continguts lèxico-semàntics

Els continguts lèxics estan directament lligats amb els continguts temàtics que s’han de

tractar en aquest nivell, es a dir els que es refereixen a camps semàntics habituals, o

específics, com ara els relacionats amb els interessos de l’alumnat. A més, es poden

tenir en compte els elements lèxics esmentats al punt 2.3.2 i que aquí repetim:

• Paraules derivades

• Prefixos i sufixos

• Noms i adjectius compostos : guardaboscos…

• Modificacions del nom

• Canvi de funció de paraules

• Sigles i abreviatures

• Onomatopeies

• Préstecs i mots d’origen estranger

• Associacions lèxiques

• Expressions idiomàtiques

• Frases fetes, dites, refranys i proverbis

• Símils i expressions comparatives

• Expressions al·literatives i parells de sons

• Expressions numerals i matemàtiques

• Eufemismes

• Paraules d’ús freqüent amb valor metafòric

Es pot prendre com a referència els continguts lèxics que inclouen els documents del

Consell d’Europa, com ara el Vantage 1990 (JA van Ek i JlM Trim) amb traducció als

idiomes comunitaris.

5.5. Competències pragmàtiques. Continguts funcionals

Es poden definir com les accions que es realitzen mitjançant la utilització d’una llengua,

és a dir el coneixement i ús de les convencions que regeixen la realització adequada de

funcions de la llengua, com ara la competència que permet entendre i expressar

peticions, queixes, acord i desacord, etc., mitjançant diverses fórmules lingüístiques.

S’ha d’aprofundir en el coneixement de les funcions del llenguatge des del contrast

entre les estratègies de comunicació adquirides no només en la llengua materna sinó

també en altres idiomes estrangers que l’alumne conegui.

Les següents categories poden aplicar-se:

5.5.1. Actes assertius: funcions o actes de parla relacionats amb l’expressió del

coneixement, l’opinió, la creença i la conjectura per tal d’afirmar, anunciar,

acusar, admetre, postil·lar, atribuir, confirmar la veracitat d’un fet, corroborar,

desmentir, predir, assentir i classificar; fer descripcions referents al treball,

persones, caràcter, i experiències; realitzar accions i projectes referits al moment

present, al passat i al futur; expressar acord i desacord; expressar

desconeixement; expressar opinions; expressar certesa;identificar-se; informar

sobre rutines, hàbits, gustos, plans i decisions; presentar i presentar-se; recordar

a algú; rectificar i corregir informació, presentar-se; rectificar i corregir

informació.

5.5.2. Actes compromisius: realitzacions de funcions o actes de parla relacionats amb

l’expressió d’oferiment, intenció, voluntat i decisió com ara expressar la

intenció, la decisió o la voluntat de fer o de no fer alguna cosa, convidar, oferir

alguna cosa o ajuda, oferir-se a fer alguna cosa.

5.5.3. Actes directius: realitzacions de funcions o actes de parla que tenen com a

finalitat que el destinatari faci o no alguna cosa, tant si això és un acte verbal

com una acció d’altra índole com ara aconsellar, alertar, donar instruccions o

permís; demanar alguna cosa, demanar ajuda, confirmació, informació,

instruccions, opinió i permís; prohibir o denegar, proposar, permetre, ordenar,

sol·licitar, acceptar i rebutjar; dissuadir, insistir, prevenir, reclamar, suggerir,

etc.

5.5.4. Actes fàtics i solidaris: realitzacions de funcions o actes de parla que es

realitzen per establir o mantenir el contacte social i expressar actituds cap els

altres com acceptar o declinar una invitació, ajuda o oferiment; agrair, atreure

l’atenció, donar la benvinguda, acomiadar-se i expressar aprovació; felicitar,

interessar-se per algú o alguna cosa; lamentar, demanar i acceptar disculpes;

refusar, saludar i respondre a salutacions; compadir-se, defensar-se, etc.

5.5.5. Actes expressius: realitzacions de funcions o actes de parla que expressen

actituds i sentiments davant determinades situacions com ara expressar alegria,

felicitat, estima, simpatia, decepció, desinterès, dubte, esperança, preferència,

satisfacció, tristesa, molèstia, estima, confiança, antipatia, admiració, etc.

Com es pot comprovar, en el nivell Avançat es repeteixen els continguts funcionals

consignats en el nivell Intermedi. No obstant això, el desenvolupament que l’aprenent fa

d’aquestes funcions s’ha de manifestar en major grau i s’ha d’incrementar l’habilitat

d’expressar-les d’acord amb els següents factors:

a) Subcategorització de les funcions que suposen una reacció personal,

intel·lectual o emocional. Així, una funció com ara "demanar informació"

s’amplia en el nivell Avançat i es fa distinció entre preguntes "neutres" i

preguntes en les quals s’espera o demana confirmació o es plantegen dubtes

sobre el que s’ha dit.

b) Major varietat d’exponents. L’aprenent haurà de distingir entre donar respostes

més o menys formals i expressar matisos de significat i sentiments en oposició a

les expressions "neutres" que s’esperen del nivell Intermedi. La riquesa de

recursos afectius i d’expressió inclou un nombre significatiu d’expressions

idiomàtiques o frases fetes.

L’aprenent d’aquest nivell ha de mostrar també més flexibilitat i control per

regular les seves relacions personals en una àmplia gamma de situacions. Per

exemple, quan es rebutja una invitació es pot fer de forma decidida o feble;

aquest últim matís podria provocar una nova invitació.

a) Realització més desenvolupada de les variables estructurals. En el nivell

Avançat els aprenents hauran d’utilitzar els mitjans lingüístics a la seva

disposició i podran organitzar-los amb major facilitat.

5.6. Competència discursiva. Gramàtica textual

La competència discursiva es refereix al coneixement i ús dels mecanismes de cohesió i

organització d’un text o discurs, tant parlat com escrit. Els criteris que inclou són

aplicables en diferents graus de complexitat segons els nivells, i es tindran en compte en

l’avaluació.

5.6.1. Textos i àmbits

La unitat que es pren com a eix de la descripció de les llengües és el text, que és la

forma comunicativa lingüística mínima.

Encara que a l’anàlisi teòric el text pot separar-se en unitats tan petites com el fonema o

el signe escrit, un enfocament comunicatiu de l'idioma requereix treballar amb el text de

forma real, de forma que aquestes i altres unitats menors es relacionen i, finalment,

assoleixen sentit i propòsit.

• Tipus de textos

La realització de tasques inclou activitats lingüístiques que requereixen el processament

de textos orals o escrits, a través de la recepció, producció, interacció o mediació.

Textos orals i escrits amb suports diversificats, generats en diferents situacions

comunicatives i amb diferents paràmetres contextuals (canal, àmbit d’ús, relació entre

els interlocutors i funció del text). Es preveu que els textos per aquest nivell siguin dels

següents tipus:

a) Descripció

b) Diàleg o conversació

c) Narració

d) Predicció

e) Argumentació

f) Instrucció

• Àmbits

Les activitats lingüístiques es contextualitzen dins els àmbits. Encara que poden ser

diversos, per raons pràctiques poden ser classificats en: personal, públic, acadèmic i

professional.

Àmbit personal:

a) Textos orals interaccionals i/o adreçats a una audiència: converses de caràcter

col·loquial amb amics, familiars o companys (cara a cara); missatges per

contestador telefònic i per mòbil; salutacions; orientació en ciutats o altres llocs;

narracions i descripcions d’esdeveniments, activitats o hàbits; ordres i instruccions.

b) Textos escrits: notes, cartes i postals; fitxes personals; agenda personal; llistes de la

compra; lletres de cançons; biografies i autobiografies; targetes d’invitació,

dedicatòries, felicitacions d’aniversari, etc.; missatges de correu electrònic, de

mòbil i de xat; ordres i instruccions; narracions d’experiències personals, d’hàbits,

de llocs i d’activitats; descripcions d’animals, persones, llocs i sentiments.

Àmbit públic:

a) Textos orals interaccionals: converses que tenen lloc en organismes oficials o

públics, com ara al banc, a la consulta d’un metge, a un restaurant, o d’altres que

poden tenir lloc al carrer, com pot ser respondre a una enquesta.

b) Textos orals adreçats a una audiència: avisos i anuncis emesos per altaveu en un

lloc públic (aeroport, estació de tren, etc.); avisos i anuncis emesos pels mitjans de

comunicació, o contes, narracions, cançons i extractes de pel·lícula, entre d’altres.

c) Textos escrits: premsa escrita, formularis d’organismes oficials i altres institucions

públiques; acudits, qüestionaris i enquestes; horaris, cartells, guies turístiques i

d’oci; informació meteorològica; fullets d’informació general o específica (d’una

institució pública, d’instruccions generals, d’un museu, d’una biblioteca,

d’informació mèdica); menús i receptes; bitllets i entrades a esdeveniments culturals

i d’esplai; cartelleres d’espectacles; programacions de ràdio i televisió; horòscops;

còmics i històries amb dibuixos; anuncis breus del diari; publicitat a les revistes, als

diaris i a Internet; plànols de ciutats; etiquetes de productes; llistes de compra;

directoris de grans magatzems; pàgines web d’interès personal.

Àmbit acadèmic.

a) Textos orals interaccionals: converses a classe entre alumnes i professors;

observacions sobre el procés d’avaluació.

b) Textos orals adreçats al públic: exposició breu d’un fet d’interès personal;

presentacions o explicacions a classe.

c) Textos escrits: llibres de text; qüestionaris, enquestes i reflexions sobre

l’aprenentatge, l’aprenentatge autònom i temes culturals, entre d’altres; exàmens,

impresos relacionats amb l’àmbit acadèmic; apunts de classe; fitxes personals de

vocabulari, gramàtica, etc.; diccionaris, gramàtiques i llibres de consulta; entrades

d’enciclopèdies; el Portfolio Europeu.

Àmbit professional.

a) Textos orals interaccionals: converses senzilles de tipus formal que poden tenir lloc

al treball i converses telefòniques.

b) Textos orals adreçats a una audiència: explicacions i instruccions senzilles al lloc de

treball.

c) Textos escrits: anuncis breus de feina, descripcions de les activitats professionals,

impresos relacionats amb el món laboral, cartes senzilles formals, de currículum, i

presentació, comunicacions internes (correus electrònics, memoràndums, etc.) i

informes senzills.

5.6.2. La Gramàtica del text

Els continguts d’aquest apartat no s’han de considerar exclusius d’aquest nivell, sinó

criteris que s’han de tractar com a punts de referència que es troben a tots els nivells.

El text sempre s’ha de considerar com una unitat que va des del sintagma a l’oració, de

l’oració al paràgraf, del paràgraf al text en conjunt.

En aquest apartat es registren les dues propietats fonamentals del text, és a dir, la seva

coherència amb l’entorn comunicatiu i la seva cohesió interna. Tot contingut lingüístic

posterior s’inclou en aquest esquema, ja que els textos estan conformats per oracions,

aquestes per sintagmes (nominal, verbal, etc.) i així successivament, si bé el resultat no

és en absolut producte d’una mera agregació.

• Adequació del text.

a) Tipus de textos segons la intenció: informatius, explicatius, persuasius, prescriptius,

conatius (conversacionals).

b) Varietats funcionals o registres.

c) Registre neutre, formal o informal.

d) Tipus i format de textos.

e) Rellevància del contingut per assolir la tasca (funcional i sociocultural).

• Coherència textual.

a) El text com a unitat global del contingut:

• Tema: unitat temàtica.

• Estructuració del contingut.

• Selecció lèxica.

• Selecció del contingut rellevant per tal que el text tengui significat.

• Esquemes d’interacció i transacció del llenguatge oral (torns de paraula,

esquemes en situacions convencionals, etc.)

b) La referència lingüística al context extralingüístic:

• Context espai – temporal:

- Referència espacial: ús d’adverbis de lloc, demostratius i expressions espacials.

- Referència temporal: ús dels temps verbals, demostratius, adverbis de temps i

expressions temporals.

c) El receptor i la seva interpretació del missatge: coneixement de a qui va adreçat el

missatge.

• Cohesió textual.

a) Elements prosòdics: entonació, pauses, elements paralingüístics.

b) Elements ortogràfics: la puntuació com a recurs de cohesió.

c) Marcadors de la estructura del discurs:

Inici del discurs:

- Introducció del tema.

- Ordre de les paraules.

Desenvolupament del discurs:

- Manteniment del tema:

Coreferència:

Recursos anafòrics, pronoms personals, demostratius,

possessius.

Recursos de recurrència: pronoms; elements lèxics.

- Expansió temàtica i canvi temàtic:

Marcadors i connectors per:

Introduir una explicació o un nou element.

Mostrar acord i desacord.

Expressar causa o conseqüència.

Expressar condició.

Expressar finalitat.

- Conclusió del discurs:

Procediments de tancament textual i/o recapitulació final.

Manteniment i seguiment del discurs oral:

- Prendre, mantenir i cedir el torn de paraula.

- Suport, demostració d’enteniment, petició d’aclariment.

- Mots crossa o mots comodí per tal d’omplir els silencis que es

produeixen en la producció oral (diguem-ne, vull dir, etc.)

6. AVALUACIÓ

L’avaluació consisteix en la recollida sistemàtica de dades que permet prendre decisions

referents als aspectes que es sotmeten a mesurament. Perquè aquestes decisions siguin

correctes, les dades o informació en les quals es basen han de ser de qualitat, fiables i

rellevants, especialment quan aquestes decisions són d’una importància decisiva per als

subjectes implicats, com succeeix amb les proves de certificat, enfront d’altres

situacions en les quals aquestes decisions poden tenir conseqüències de menor abast.

6.1. Tipus de proves

Entre les proves que es poden realitzar al nivell Avançat d’àrab es troben les següents:

TIPUS OBJECTIU DECISIONS CANDIDATS RESPONSABLE

CLASSIFICACIÓ

Determinar el

nivell de

coneixement en la

L2.

Distribuir els

candidats per

nivells abans del

començament del

curs.

Aspirants a

alumnes oficials

Departament /

Xarxa d’escoles

DIAGNÒSTIC

Detectar punts

febles en els quals

l’alumne necessita

reforç.

Contempla

l’autodiagnòstic.

Adoptar mesures

de reforç en àrees

puntuals de

l’aprenentatge.

Alumnat oficial

individual.

Professorat /

Alumnat

PROGRÉS

Comprovar el que

els estudiants han

après fins al

moment en què

s’administra la

prova.

Adequar el ritme i

caràcter de les

activitats

d’ensenyament a

un grup

determinat.

Grup individual

d’alumnat oficial.

Professorat /

alumnat

Requereixen

coordinació per

part del

departament.

Establir estructura

similar de proves.

APROFITAMENT

Comprovar el que

els estudiants han

après fins al final

de curs.

Permetre l’accés al

curs següent.

Grup d’alumnat

oficial per cursos.

Departament

CERTIFICACIÓ

Valorar el nivell de

competència

comunicativa

lingüística general.

Certificar el nivell

de competència

comunicativa

lingüística general.

Alumnat oficial en

finalitzar els

estudis de cicle i

alumnat lliure o

extern.

Xarxa d’Escoles

6.1.1. Proves de classificació

Aquestes proves permeten la ubicació de l’alumnat oficial en els nivells que els

correspongui segons els seus coneixements de la llengua objecte d’estudi. Perquè

aquesta ubicació sigui efectiva, uniforme i justa, es basarà en els continguts que

s’inclouen a les programacions per cursos que estableixin els departaments de cada

idioma, entre ells el Departament d’Àrab que, com la resta de departaments, podrà

aplicar, si ho troba adient, les proves que calguin per determinar el nivell amb més

exactitud.

6.1.2. Proves de diagnòstic i progrés

La finalitat d’aquestes proves, així com les persones a les quals van dirigides i el tipus

de decisions que permeten són de caràcter restringit, a diferència de la resta de proves.

Els continguts i mètodes d’avaluació són puntuals i el professor serà el que haurà de

determinar què avaluar segons les necessitats de cada situació específica.

Aquestes proves inclouen també un procés d’autoreflexió i responsabilitat per part de

l’alumnat, que ha de prendre part en el procés i cercar formes de suplir els aspectes

febles del seu aprenentatge, canviar el ritme de treball o les estratègies aplicables al seu

cas.

6.1.3. Proves d’aprofitament

Aquestes proves permeten l’accés al curs següent als alumnes de tots els grups del

mateix nivell. Els aspectes que s’avaluen són compartits per tots ells. Per tant, ha

d’existir uniformitat en el procés d’avaluació, sobretot en els departaments, pel que fa a

l’elaboració de les proves i al seu contingut, la seva administració i els criteris de

correcció. La finalitat és assegurar la igualtat de condicions de tots els examinands que

realitzen la prova i l’homogeneïtat dels nivells.

6.1.4. Proves de certificació (proves d’avaluació de nivell)

Una avaluació que té com a objectiu últim l’expedició d’un certificat presenta unes

característiques peculiars en relació amb el tipus d’avaluació. En primer lloc, perquè ha

d’afectar en igual mesura a un nombre ampli de candidats de diversos tipus (oficials,

lliures, distància, externs, etc.) i, sobretot, perquè mitjançant aquestes proves es decideix

l’expedició d’una certificació oficial.

Aquesta certificació es durà a terme mitjançant proves de domini, és a dir, dissenyades

per mesurar el grau de domini que l’alumnat té en l’ús de la llengua objecte d’avaluació,

que prenguin com a referència els nivells establerts en el currículum en el qual es basa

aquesta programació i dirigida a les persones aspirants de qualsevol modalitat, per a

qualsevol idioma i a tots els centres autoritzats. El nivell es determina observant l’ús

que l’alumnat fa dels seus coneixements, habilitats i recursos per comprendre textos

orals i escrits, a més d’expressar-se verbalment i per escrit en una varietat de situacions

comunicatives de complexitat adequada al nivell.

6.2. Principis aplicables a les proves d’avaluació del nivell Avançat

6.2.1. Definició i característiques

• Les proves de certificat són un instrument d’avaluació, d’estandardització, reglat i

objectiu que tenen la finalitat de mesurar la competència comunicativa. Comprovar

de forma aïllada els coneixements formals sobre l’idioma no serà l’objectiu

d’aquestes proves.

• Les proves de certificat han d’incorporar els principis i presentar les característiques

que per aquest tipus de proves han assenyalat el Consell d'Europa i els experts en

l’àrea.

• Les proves tindran un enfocament positiu, és a dir, les tasques s’ajustaran al que

s’hagi establert que els examinands poden fer a cada nivell. No hauran de ser

dissenyades perquè demostrin la seva capacitat per reconèixer i produir estructures i

elements gramaticals o lèxics de caràcter excepcional.

• Els criteris d’avaluació pararan esment als aspectes positius de la producció de

l’examinand abans que als errors de comprensió i producció que hagi pogut

cometre.

• Les proves es basaran en objectius comunicatius específics i realistes amb la

finalitat que els certificats expedits mitjançant aquestes proves acreditin de forma

efectiva que la persona posseeix una competència útil per saber actuar en situacions

reals de comunicació.

• Per garantir la validesa i qualitat de les proves seria convenient elaborar unes

especificacions generals comunes. A més, es recomana que les proves estableixin

com a referència la Guia per a examinadors adjunta al MCER per a l’ensenyament,

aprenentatge i avaluació de les llengües modernes del Consell d'Europa.

• Les proves se sotmetran a una sèrie de controls de qualitat, assajos i pilotatges

previs a la seva administració.

• Cal dotar les proves d’un caràcter institucional i facilitar la seva edició, publicació,

arxiu i identificació, tot tenint en compte els drets d’autor. Aquestes proves

s’haurien d’ajustar a les esmentades especificacions formals comunes pel que fa al

format general, la configuració i processament dels documents i al tractament

d’altres materials d’examen.

• Les proves hauran de complir els requisits de validesa, fiabilitat, impacte positiu,

viabilitat i equitat.

• Les proves serviran d’instrument d’avaluació comuna i uniforme per garantir la

igualtat en el tracte a tots i de tots els examinands.

• Una vegada administrades les proves, se’n farà una anàlisi a partir de la qual es

redactaran informes que incloguin els detalls del funcionament de cada prova així

com els problemes que eventualment hagin pogut sorgir en l’elaboració,

administració, realització i correcció.

• Caldria dur a terme una anàlisi de l’actuació de l’alumnat a cadascuna de les proves,

mitjançant qüestionaris dirigits als alumnes sobre la prova ja administrada. També

es podrien fer servir les proves d’avaluació ja utilitzades per administrar-les a altres

grups d’alumnes a manera de simulacre, per tal de comparar els resultats.

• Sobre les bases de totes aquestes dades es redactaran informes dirigits a la Comissió

de Proves Unificades referents a l’avaluació de les esmentades proves, la seva

relació amb proves anteriors i les propostes de canvis futurs tant pel que fa als

continguts com als procediments aplicats.

6.3. Requisits de les proves de certificat

Unes proves de certificat idònies han de complir necessàriament els següents requisits:

6.3.1. Validesa

Una prova és vàlida si valora únicament i de manera adequada el que pretén valorar.

Perquè una prova sigui vàlida prèviament ha de definir-se amb claredat el seu

constructe, és a dir, el conjunt de competències, destreses, coneixements, continguts,

etc., que es pretén avaluar i posteriorment, elaborar-la de manera que permeti fer

interpretacions i inferències correctes sobre el nivell de l’examinand en relació amb

aquest constructe a partir de la mostra d’actuació obtinguda.

6.3.2. Fiabilitat

Una prova és fiable en la mesura que els resultats obtinguts estan lliures d’error, són

consistents al llarg de repetides administracions i són coherents amb els obtinguts per

altres mitjans d’avaluació.

Els resultats de les proves es poden veure influïts i alterats per altres factors al marge del

propi nivell de competència del candidat, que és el que es pretén avaluar. Garantir la

fiabilitat d’una prova suposa identificar i controlar els efectes negatius d’aquests factors

sobre l’avaluació amb la finalitat de minimitzar l’error en els judicis sobre aquest nivell

de competència. Per garantir un grau òptim de fiabilitat es tindran en compte els

següents aspectes:

• Elaboració de proves vàlides i factibles.

• Instruccions clares sobre la realització, administració i correcció de les proves.

• Condicions adequades d’administració.

• Actuació reglada i unificada dels correctors.

6.3.3. Impacte positiu

Les proves d’examen exerceixen sempre algun tipus d’efecte sobre els participants en el

procés d’aprenentatge i avaluació, siguin aquests individus o institucions. Unes proves

idònies hauran de produir un impacte positiu, és a dir, hauran d’aportar millores a la

qualitat de l’ensenyament en general. La comissió de proves unificades haurà d’elaborar

i administrar proves d’examen i haurà de vetllar perquè aquestes produeixin els següents

efectes:

• Un efecte de rigor i objectivitat en l’adopció de decisions que condueixen a

l’avaluació de l’alumnat.

• Una millora en les actituds i les activitats diàries a desenvolupar en l’ensenyament i

l’aprenentatge.

• L’adequació de les proves als interessos i expectatives dels examinands i de la

societat en el seu conjunt.

• La posició clara i contrastada de les proves, les seves conseqüències vers el sistema

educatiu i el suport de l’Administració.

• El reflex de valors socials com és ara el dret a una educació de qualitat, la igualtat

d’oportunitats, l’aprenentatge al llarg de tota la vida, el tracte igualitari i el rebuig

de l’arbitrarietat.

• El reconeixement social i institucional dels certificats expedits.

• Un augment en la motivació, l'interès en la preparació i la qualitat d’actuació entre

els candidats.

• La repercussió de les proves pel que fa a la labor i el desenvolupament professional

dels docents.

• Una bona acollida d’aquest sistema d’avaluació i els seus resultats per part d’usuaris

com ara individus i institucions professionals o acadèmiques públiques o privades.

6.3.4. Viabilitat

La relació que existeix entre els recursos (humans, materials i de temps) necessaris per a

l’elaboració, preparació i administració de les proves i els recursos dels quals es disposa

ha de ser observada atentament perquè els mitjans disponibles afecten en gran manera a

algunes característiques de les proves, que hauran d’ajustar-s’hi per resultar viables i

pràctiques. És un requisit indispensable que les proves es plantegin des d’aquest punt de

vista inicial, bé per adequar-les als recursos existents, bé per reflexionar, en cas

necessari, sobre les opcions d’ampliar aquests recursos amb la finalitat de poder portar a

terme un procés d’avaluació en les condicions desitjades.

6.3.5. Equitat

Les proves han de ser justes i equitatives en el tractament imparcial dels candidats, el

que suposa que les proves no discriminin a cap individu o grup en cap sentit, que

tinguin les mateixes característiques per a tots i que els procediments d’administració i

els criteris d’avaluació s’apliquin de la mateixa manera en tots els casos, que la qualitat

de la informació que es distribueix entre els candidats i usuaris sigui vertadera, que

s’ajustin els aspectes que les proves volen valorar les decisions que es prenguin pel que

fa a aquesta valoració, que es respecti la finalitat per a la qual les proves han estat

creades i que s’utilitzin de forma correcta les proves i els seus resultats.

6.4. Certificat de Nivell Avançat

6.4.1. Especificacions generals sobre les proves de nivell Avançat

• Objectius generals

Les proves de certificat, com ara la del nivell Avançat, constitueixen una sèrie de proves

de domini dissenyades per avaluar, en els nivells establerts, la competència dels

candidats en les quatre destreses lingüístiques bàsiques per a fins comunicatius generals.

• Aspirants

Els exàmens van dirigits a les persones que necessitin o tenguin interès en un certificat

que faci constar el seu nivell de competència lingüística general segons aquesta ha estat

definida, així com a aquells aspirants que es presenten a aquestes proves en finalitzar els

estudis de nivell. L’accés a aquestes proves queda regulat pel marc legal mencionat en

la introducció.

6.4.2. Definició del constructe

Les proves s’han dissenyat per mesurar el nivell de domini que una persona té de la

llengua objecte d’estudi. Estan basades en un model de competència comunicativa

lingüística general que han establert experts en l’àrea i ha estat adoptat pel Consell

d'Europa en el MCER. Aquest model està basat en l’enfocament comunicatiu i orientat

cap a l’activitat lingüística i a l’ús de l'idioma, definit al MCER en els següents termes:

«L’ús de la llengua – que n’inclou l’aprenentatge – comprèn les accions que realitzen

les persones, les quals, com a individus i com a agents socials, desenvolupen una sèrie

de competències: les de caràcter general i les competències lingüístiques comunicatives

en particular. Les persones utilitzen les competències que tenen a la seva disposició en

diversos contextos i sota diverses condicions i limitacions, amb l’objectiu de dur a

terme activitats lingüístiques. Aquestes activitats comporten uns processos lingüístics

destinats a produir i/o comprendre textos relacionats amb temes d’àmbits específics,

activant les estratègies més convenients per a l’acompliment de les tasques. El control

que tenen els participants d’aquestes accions condueix al reforçament o a la modificació

de les seves competències (MCER secció 2.1).»

Aquest nivell de competència comunicativa general s’observarà en la utilització que el

candidat fa dels seus coneixements, habilitats i recursos per comprendre textos orals i

escrits i expressar-se per escrit i oralment en una sèrie de situacions comunicatives el

més properes possible al món real Aquesta competència comunicativa suposa la pràctica

tant d’una subcompetència merament lingüística com de subcompetències de tipus

pragmàtic, sociolingüístic i estratègic.

D’acord amb aquest model, les proves hauran de mesurar la capacitat de l’examinand

per portar a terme satisfactòriament una sèrie d’activitats lingüístiques similars a les que

desenvoluparia en situacions reals de comunicació i, per tant, l’avaluació posarà esment

en els aspectes que la persona és capaç de processar i produir en contextos de caràcter

comunicatiu, i donar prioritat a aquests aspectes sobre la valoració independent dels

seus coneixements formals sobre l'idioma. Els aspectes formals es concreten en tasques

que permetin observar l’ús pràctic que la persona fa d’elles. D’aquest constructe general

es deriven les característiques específiques d’aquestes proves d’examen pel que fa a:

• Tipus i nombre de proves.

• Tipus i nombre de tasques de les quals es composen.

• Textos, continguts gramaticals i lèxics que s’ofereixen com input per a aquestes

tasques.

• Destreses que s’avaluen.

• Puntuació i duració de les proves.

• Nivell de les proves.

• Criteris d’avaluació

• Model organitzatiu

6.4.2.1. Tipus i nombre de proves

El Certificat de Nivell Avançat valorarà cadascuna de les destreses mitjançant les

proves de:

• Comprensió lectora

• Comprensió auditiva

• Expressió escrita

• Expressió oral

El Departament d’Àrab inclourà, també, una prova d’ús de l’idioma que pot ser

independent o lligada a les destreses esmentades.

Els participants podran accedir a totes i cadascuna de les proves sense que la superació

de qualsevol d’elles sigui requisit indispensable per poder realitzar-ne les restants.

La independència d’aquestes proves permet un sistema de certificació per destreses i

competències parcials.

6.4.2.2. Tipus i nombre de tasques

Els següents principis són recomanables pel que fa al tipus i nombre de tasques per cada

prova.

a) S’utilitzarà més d’un tipus de tasca amb la finalitat de mesurar apropiadament les

destreses i els coneixements parcials en cada prova, per tal que la mostra sigui més

àmplia i equilibrada i per minimitzar els efectes del format sobre l’actuació dels

aspirants.

b) Entre els tipus de tasques i exercicis disponibles, es triaran aquells que garanteixin

un grau òptim de validesa i fiabilitat, és a dir:

• Els més adequats per mesurar el constructe (competències, destreses i

coneixements) de cada prova, la qual cosa vol dir que s’intentarà minimitzar el

volum de tasques que no corresponguin a aquest constructe (per exemple, que la

producció escrita en la comprensió auditiva es redueixi al mínim necessari).

• Els que facin possible una correcció senzilla, ràpida i objectiva.

• Els que siguin pràctics, és a dir, que la informació que procuren sobre la

competència de l’examinand compensi el procés d’elaboració o correcció

necessaris.

Aquests aspectes són necessaris per aconseguir un sistema de correcció senzill, objectiu,

pràctic i fiable, és a dir que hi hagi un equilibri entre el procés d’elaboració i les tasques

necessàries per mesurar la competència de l’examinand.

Els textos, continguts gramaticals i lèxics que es proposen com input per dur a terme les

tasques es troben enumerats en els següents apartats de la present programació:

a) Textos i àmbits: 5.6.

b) Continguts temàtics, morfosintàctics, fonètics i fonològics: apartat 5.3

c) Comentaris sobre el tractament del lèxic: apartats 2.3.2. i 5.4.

6.4.2.3. Destreses lingüístiques que s’avaluen

L’objectiu de l’avaluació per a la certificació del nivell Avançat és amidar el grau de

domini amb que l’alumne utilitza l’idioma, tant en les destreses de comprensió com en

les d’expressió. Les proves que s’estableixin tindran com a punt de referència la

descripció del nivell i els objectius generals i específics per destreses que s’han establert

en aquests ensenyaments comuns, i seran homogènies per a totes les modalitats

d’ensenyament i tipus d’alumnat.

Per a cadascuna de les destreses es detallaran les miscrodestreses corresponents al nivell

Avançat, és a dir què és el que avaluen les tasques i exercicis continguts a les proves.

Per tal d’aclarir aquests aspectes, tant per als redactors com per als participants,

s’indiquen a continuació els descriptors de la conducta lingüística que es pot esperar de

l’alumnat en acabar el nivell Avançat. Es considerarà que un alumne ha adquirit les

competències pròpies d’aquest nivell quan sigui capaç de haver cobert els següents

objectius:

• Objectius generals

S’espera que els aprenents siguin capaços d’utilitzar les estructures de la llengua amb facilitat i

fluïdesa . Han de ser conscients de dos aspectes: la relació entre la llengua i la cultura que

l’emmarca i la importància dels diferents registres. Les persones avaluades han de saber adaptar

la llengua a una àmplia varietat de situacions socials i han de poder expressar opinions i

prendre part en intercanvis i discussions de manera que demostrin coneixement suficient de les

convencions socials i culturals de la llengua objecte d’estudi. Han de ser capaços de fer servir

la lectura de diversos tipus de textos (autèntics i de ficció) per tal d’obtenir àmplia informació

sobre seus propis interessos i desenvolupar la capacitat d’expressar-los detalladament. Han de

poder produir diversos tipus de textos orals i escrits que demostrin coneixement dels registres

formal i informal i de les associacions lèxiques més freqüents. Han d’utilitzar la llengua de

forma creativa i flexible, i tenir l’habilitat de respondre apropiadament en front de situacions

previstes o imprevistes, així com produir enunciats llargs i complexos sobre temes no

especialitzats.

Les proves s’han d’utilitzar per tal de comprovar que el grau de coneixement assolit és el

requerit per poder dur a terme activitats, com ara exercir una professió o seguir estudis

acadèmics en la llengua objecte d’estudi. Tot i això el certificat de competència en aquest

nivell no es considera suficientment adient per capacitar a les persones que vulguin

exercir la docència de l‘idioma en qüestió.

• Objectius per destreses

6.4.2.3.1 Destreses de comunicació escrita: comprensió lectora i expressió escrita:

• Respondre a preguntes sobre textos complexos de caràcter general i específic i/o

realitzar tasques específiques referides als esmentats textos.

Es valorarà la comprensió de textos complexos que versin sobre diversos temes, els quals no sempre seran del camp d'especialitat del lector; per aquesta raó, al llarg del

curs els aprenents hauran d’utilitzar fonts de consulta i desenvolupar eines de comprensió com ara inferir significats, utilitzar el context lingüístic i extralingüístic, analitzar l’estructura del text, etc. Per assolir la capacitat de comprendre les idees principals i secundàries de diversos textos i ser capaços de dur a terme les tasques que se’n derivin.

Els aprenents hauran de comptar amb un repertori de llenguatge prou ampli per poder

oferir descripcions clares i expressar punts de vista sobre temes generals i específics.

Per assolir aquest objectiu hauran d’utilitzar oracions complexes adequades al nivell.

Un text correcte compost d’oracions curtes amb estructures simples no és suficient per

superar aquest nivell. El control gramatical haurà de ser elevat però s’avaluarà

positivament l’alumne que s’arrisca a fer servir estructures complexes encara que

cometi errors, sempre que aquests no dificultin la comprensió.

• Exposar per escrit una àmplia varietat de temes i textos

Es valorarà la competència de l’alumnat per a redactar textos extensos i complexos, amb

correcció gramatical, sobre diversos temes (informes, ressenyes, textos discursius i

argumentats, cartes formals i informals, narracions, notícies, etc), sempre sobre temes

coneguts per l’alumnat que no siguin excessivament especialitzats. Al llarg del curs els

alumnes han de ser capaços de manejar documentació relacionada amb un tema concret

i extreure conclusions i idees per a la seves redaccions.

Els aprenents hauran de ser capaços d’escriure textos clars i detallats sobre una àmplia gamma de temes relatius als propis interessos utilitzant de forma conscient els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua objecte d’estudi (coherència, correcció gramatical, cohesió, morfosintaxis, ortografia, etc.)

6.4.2.3.2. Destreses de comunicació oral: comprensió auditiva, expressió oral i interacció. • Adquirir un repertori de llengua prou ampli per poder oferir descripcions clares

i expressar punts de vista sobre temes generals. Es valorarà el fet de que els candidats no hagin d’interrompre la comunicació per una evident manca de lèxic i se arrisquin a utilitzar oracions complexes per aconseguir-ho. Els aprenents evitaran la producció d’errors que provoquin falta de comprensió el missatge i intentaran corregir-los. • Comprendre el contingut i els detalls de xerrades, conferències, dissertacions i

argumentacions complexes si els temes són relativament familiars a l’alumnat. Es valorarà la competència dels alumnes per a comprendre amb detall textos orals provinents d’un emissor (nadiu o no) o de mitjans audiovisuals (retransmissions de ràdio, televisió, pel·lícules, xerrades, conferències, etc.), identificant l’opinió del parlant sempre que el soroll i l’ús idiomàtic de la llengua no siguin excessius.

• Identificar les idees principals de textos autèntics de progressiva complexitat i extensió.

Es valorarà la competència de l’alumnat per a comprendre textos orals de certa complexitat

lingüística els quals poden ser extensos i incloure argumentacions sobre diversos temes sempre

que es aquests textos es produeixin a velocitat normal i el tema sigui d’interès general o de

l’especialitat de l’alumne.

• Mostrar capacitat d’inferència a través d’un text determinat.

Es valorarà la capacitat d’identificar punts de vista i opinions no explícites, així com la intenció

comunicativa i l’estat d’ànim dels parlants a partir de contextos lingüístics o extralingüístics, com

ara la entonació, els patrons de ritme i l’entonació de certes frases aïllades.

• Fer exposicions orals sobre diversos temes tenint en compte les normes de correcció

adequades al nivell.

Es valorarà la capacitat d’adaptar-se als criteris de correcció que inclouen la pronunciació, la

correcció estructural i gramatical, i la precisió en la selecció del lèxic de manera que els

parlants natius que tenen poca o cap experiència en tractar aprenents de la seva llengua

no tinguin dificultat en entendre el que diuen aquests aprenents. S’esperen repeticions,

però no una comunicació laboriosa. En el cas de la pronunciació, la comprensió per part

del natiu ha de ser gairebé completa a pesar de l’accent estranger dels aprenents, dels

quals s’espera un esforç evident per aproximar la seva pronunciació al model estàndard.

Tot i això, en aquest nivell no s’han de descartar certs malentesos de comunicació de

propòsits o intencions. Encara poden sorgir problemes quan s’utilitzi un llenguatge que

requereixi un alt grau de formalitat, o quan es facin servir estructures sintàcticament

distorsionades que afectin la comprensió.

Pel que fa al lèxic i a les expressions idiomàtiques, en aquest nivell els aprenents poden

tenir buits de coneixements de certes expressions que serien les més adients a la

situació, emperò han de ser capaços de tractar adequadament i amb riquesa

d’expressions els temes de la vida quotidiana o dels seus propis interessos. Si no es

troba l’expressió adequada, els aprenents poden solucionar la situació utilitzant

estratègies de reparació sempre que ho facin de forma natural. La varietat d’estratègies

ha de ser molt àmplia per tal de solucionar correctament els problemes idiomàtics o

lèxics. En aquest nivell l’ús de sinònims ha d’estar àmpliament desenvolupat.

• Mostrar capacitat per mantenir una conversa amb parlants nadius de manera espontània dinàmica, defensant punts de vista, argumentacions i narracions de fets i experiències.

Es valorarà la capacitat de l’alumnat per a mantenir una conversa informal amb parlants nadius, sense que la persona nativa hagi d’adaptar el seu discurs de forma significativa. L’alumne haurà de ser capaç d’expressar amb claredat els seus punts de vista i de mantenir una seqüència temporal coherent en les seves narracions i enllaçar les paraules amb els connectors adients

• Mostrar capacitat d’argumentació, interacció social i negociació per intentar arribar a un acord en situacions habituals de comunicació, tot utilitzant un discurs espontani, fluid i correcte.

Es valorarà la capacitat de l’alumnat per a establir una conversa en la llengua objecte d’estudi i fer-ho amb fluïdesa, precisió, eficàcia i ús correcte de la llengua, sobre temes d’àmbit personal, acadèmic, professional, d’oci o tècnics si són relatius a l’especialitat del parlant. Hauran de saber expressar amb fluïdesa els avantatges i els inconvenients de diverses opcions i presentar i defensar amb solidesa les opinions pròpies . Els aprenents hauran de ser capaços d’iniciar i acabar una conversa, prendre i cedir el torn de paraula quan calgui i fer-ho sense brusquedat.

• Expressar-se de forma adequada a la situació comunicativa, mostrant actituds de

respecte cap als interlocutors i intentant superar les inhibicions naturals que es

produeixen, sobretot en afrontar una prova oral.

Es valorarà l’actitud de l’alumnat envers l’ús de la llengua en intercanvis comunicatius,

respectant les produccions dels companys i els torns de paraula, valorant els diversos

punts de vista dels interlocutors i les seves diferents capacitats lingüístiques, tot

acceptant els seus errors i els dels altres de manera constructiva i considerant-los part

del procés d’aprenentatge. L’alumne haurà de mostrar un creixent nivell de seguretat i

confiança en l’ús de la llengua amb fins comunicatius i mantenir una actitud receptiva i

oberta davant els seus interlocutors. S’haurà de mostrar la capacitat de reaccionar i

respondre adequadament a les intervencions d’altres persones.

Es valorarà també la capacitat per respectar els principis de cooperació en els

intercanvis orals. Els aprenents hauran de confirmar la comprensió de la situació

comunicativa amb expressions adequades que mostrin el seguiment de la conversa i la

capacitat de col·laboració en el desenvolupament satisfactori d’aquests intercanvis.

• Mostrar coneixement dels criteris de cohesió i coherència que són inherents al discurs oral

Es valorarà la capacitat de l’alumnat per a produir descripcions orals clares i detallades sobre una àmplia gamma de temes que inclouen els relatius als centres d’interès propi. Ho faran de forma clara i sistemàtica, tot ressaltant els aspectes significatius i il·lustrant el discurs amb detalls i exemplificacions, defensant les idees i punts de vista propis amb una línia argumental coherent. Es valorarà també la capacitat per respondre espontàniament a les consultes o dubtes que l’audiència pugui plantejar referents al discurs de l’aprenent.

Els aprenents hauran de produir un discurs que mostri un alt grau de respecte als criteris

de cohesió i coherència encara que es permetin les vacil·lacions pròpies de les persones

que no han assolit el nivell més alt de competència en la llengua objecte d’estudi.

L’alumnat haurà de mostrar el desenvolupament de l’ús de mecanismes que afavoreixin

l’intercanvi oral a través d‘expressions adequades.

• Mostrar adequació a les situacions comunicatives En aquest nivell es valorarà capacitat per detectar certes actituds i informacions implícites que es poden produir durant els intercanvis comunicatius. A més, els aprenents han d’estar ben assabentats de la importància de l’adequació social, sociolingüística i sociocultural de les seves produccions, de forma que la seva participació en actes comunicatius garanteixi l’adaptació a les situacions comunicatives. Pel que fa a l’adequació social, hauran de comptar amb les estratègies que permetin solucionar amb èxit els intercanvis comunicatius.

• Mostrar capacitat de produir un discurs fluid

La fluïdesa es pot considerar des dels següents aspectes:

- Facilitat d’accés a la memòria

- Domini de les estratègies el discurs

- Velocitat d’emissió i processament

Encara que aquest aspecte variarà segons els aprenents, l’alumnat de nivell Avançat no

haurà de produir pauses llargues provocant considerables endarreriments o distorsions

en la producció oral. Això vol dir no només que el domini dels instruments lingüístics

hagi de ser adequat, sinó que la competència estratègica (estratègies de reparació i

evitació) ha d’estar suficientment desenvolupada per permetre el fluir de la conversa a

pesar dels buits de lèxic i estructures que es puguin produir.

6.4.2.4. Característiques i models de proves per al nivell Avançat.

A. PROVA DE COMPRENSIÓ LECTORA

APARTATS FORMAT I ACTIVITAT ENFOCAMENT

1 o 2 textos

d’una extensió

global

aproximada de

1.300 paraules.

Les proves poden ser del següents tipus:

• Preguntes de Vertader / Fals.

• Elecció múltiple entre paraules o expressions curtes (donant

entre 3 o 4 opcions).

• Associació múltiple, com ara:

- Inserir en un text frases que n’han estat extretes.

- Ordenar i associar al text oracions que resumeixin

algunes idees expressades.

- Enllaçar preguntes i respostes. Hi pot haver 1 o 2

distractors.

- Assenyalar en quin paràgraf apareix una informació

determinada.

• Preguntes obertes que requereixin una informació concreta,

Comprendre:

• El sentit general o les

idees principals.

• La informació específica.

• Els detalls rellevats.

• Les intencions explícites i

implícites.

• El to de l’escrit.

S’ha inclòs un model que conté una prova d’ús de la llengua.

B. PROVA D’ÚS DE LA LLENGUA

FORMAT I ACTIVITAT ENFOCAMENT

• 3 o 4 textos (extensió aproximada: 1000 paraules), enfocats a:

• Completar els espais triant l’opció adequada entre les que

s’inclouen en una llista de paraules o expressions distribuïda de

forma no ordenada.

• Completar els espais en blanc triant entre diverses opcions

proposades per a cada espai (opció múltiple).

• Completar un text amb alguns elements gramaticals, com ara

formes verbals, pronoms, preposicions, adverbis, connectors,

lèxic, etc.

• Cercar sinònims a partir del text.

• Formar paraules derivades relacionades amb el text

(morfologia).

• Reformular frases a partir d’un text.

• Camps semàntics: Construir derivats de paraules arrels o trobar

les paraules arrels a partir de paraules derivades que es

relacionen amb un text.

• Aquesta prova avaluarà la competència

lingüística en els següents aspectes:

sintaxi, morfologia i lèxic en diferents

contextos. És essencial l’equilibri entre

aquests aspectes i evitar que predomini

l’avaluació d’un d’ells sobre els altres.

• Les activitats plantejades han d’estar

sempre relacionades amb els textos

proposats.

• Cal tenir present que els textos han de

tenir l’extensió necessària per tal que els

alumnes demostrin els seus coneixements

sobre la llengua, tenint en compte que

l’objectiu d’aquesta prova no és de

comprensió lectora. Per aquest motiu no

s’inclouran textos massa llargs que

requereixin un excessiu temps de

lectura.

DURACIÓ TOTAL DE LA PROVA: 1 HORA

és a dir que no

donin lloc a interpretacions massa àmplies o diverses.

En tots els casos s’hi ha d’incloure un exemple.

DURACIÓ TOTAL DE LA PROVA: 1 HORA

C. PROVA DE COMPRENSIÓ AUDITIVA

D. PROVA D’EXPRESSIÓ ESCRITA

APARTATS FORMAT I

ACTIVITAT

ENFOCAMENT DURACIÓ

1

Escriure un comunicat

en forma de correu

electrònic, invitació,

carta formal breu o

nota informativa o amb

instruccions, etc.

Extensió: entre 100 i

130 paraules

Fer un escrit amb propòsit comunicatiu, el qual ha de

contenir un missatge concret i específic.

1 hora i 30

minuts entre els

dos apartats.

2

Escriure un text

narratiu, descriptiu,

argumentatiu,

discursiu, informatiu,

expositiu.

Extensió: aproximada:

250 paraules.

Fer un escrit adequat al nivell mostrant la capacitat de

comunicació a través de la narració de fets, descripció de

llocs i/o persones, exposició de fets o d’arguments a

favor o en contra d’alguna proposta.

Es pot triar entre dues propostes.

Les pautes d’ambdós escrits han de ser concretes, no

gaire extenses però efectives i destinades a produir els

continguts, estructures i vocabulari adients a la prova,

com ara incloure el començament d’una història, indicar

els subtemes a tractar a través d’esquemes, anuncis o

suports visuals entre d’altres.

Es posarà èmfasi en els criteris que avaluen la producció

escrita: adequació, cohesió i coherència, riquesa de

vocabulari i correcció morfosintàctica.

Ponderació de les tasques: Text 1: 50% Text 2: 50%

DURACIÓ TOTAL DE LA PROVA: 1 hora i 30 minuts aprox.

FORMAT I ACTIVITAT ENFOCAMENT

Els candidats escoltaran 2 audicions.

Es contemplen les següents possibilitats:

• Triar entre opcions múltiples

• Relacionar ítems amb les opcions

corresponents.

• Omplir espais en blanc.

• Respondre a preguntes de

Vertader/Fals.

• Un dels textos pot estar format per

audicions de curta duració amb

l’objectiu d’identificar

característiques dels parlants o dels

temes que es tracten.

S’hi poden incloure suports visuals.

Les tasques a realitzar hauran de ser

diferents en cada audició.

S’ha d’incloure un exemple a cada tasca.

• Escoltar i entendre la informació general i específica i/o els temes

principals de monòlegs o diàlegs, la intenció dels parlants i/o els

detall rellevants.

• Es poden utilitzar suports d’àudio i/o vídeo.

• La informació que els candidats hauran de completar seguirà la

seqüència del text i es repartirà de forma equilibrada al llarg del text

evitant acumulacions d’informació en un mateix paràgraf.

• Els enregistraments s’escoltaran dues vegades.

• A les proves de comprensió auditiva es poden permetre errors que no

impedeixin la comunicació pel fet que l’objectiu principal no és la

correcció ortogràfica o morfosintàctica, sinó la comprensió de les

produccions orals.

Les instal·lacions hauran de gaudir de condicions les acústiques i visuals

adients.

La prova constarà de dues tasques que incloguin redacció guiada de textos simples i

breus de diferent format i contingut.

Les dues tasques correspondran a dos tipus de text diferents la longitud dels quals

dependrà de la seva tipologia:

- Text curt: una opció

- Text llarg : dues opcions, de les quals els alumnes n’escullen una.

Ponderació de les tasques: Text 1: 50% Text 2: 50%

Procediments de correcció de l’expressió escrita:

• La prova d’expressió escrita consta de dues tasques. Aquesta prova serà

corregida per dos correctors.

• A la graella d’avaluació el primer corrector atorga una puntuació per a cadascun

dels diferents criteris (vid infra) segons el barem establert. La nota de la prova és

la mitjana de les dues tasques.

• Si el corrector atorga una puntuació inferior al 60% en tres o més criteris en

total en els nivells bàsic, intermedi i avançat - independentment de que sigui en

la mateixa tasca o en les dues – no se sumen els punts.

• En el nivell avançat el candidat obté una nota de 4 sobre 10 si suspèn tres

criteris, i una nota de 3 sobre 10 en el cas que siguin quatre o més el criteris

suspesos.

• Els escrits irrellevants o que clarament no corresponen a la tasca requerida han

de rebre una nota de 2 punts.

• Els candidats han de fer obligatòriament les dues tasques proposades. En cas

contrari, es considerarà la totalitat de la prova com no avaluable i se li donarà

una nota màxima de 2 punts.

• El segon corrector procedeix de la mateixa forma.

• Finalment es fa la mitjana de les notes atorgades per cadascun dels correctors

per tal d’obtenir la qualificació final.

• Quan hi hagi una diferència de dos o més punts sobre 10 en la nota atorgada per

cada corrector cal revisar l’examen.

Criteris d’avaluació de la prova escrita. Les tasques d’aquesta prova de valoració més

subjectiva s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:

CRITERIS EL QUE S’AVALUA

Adequació L’ajustament al format requerit; l’adequació al registre en funció del destinatari, propòsit i

situació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.

Cohesió i

Coherència

L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altres

mecanismes d’interconnexió i dels signes de puntuació.

Riquesa La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.

Correcció L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.

* En termes generals, es considera que aquests criteris haurien de rebre una valoració

equivalent i que tenen el mateix pes específic dins la prova.

Criteris d’avaluació de la prova oral. Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord

amb els següents criteris:

D. PROVA D’EXPRESSIÓ ORAL

• La prova oral haurà d’incloure parts

diferenciades de monòleg i interacció

entre els interlocutors. Aquestes parts es

referiran a un mateix tema.

• Els candidats podran triar el tema a

tractar entre dues opcions.

• Els temes a tractar per part dels

candidats han de ser equilibrats en

dificultat i han d’anar acompanyats de

suports visuals (text, fotos etc.), els

quals serveixin de plataforma per a dur

a terme la tasca.

• La fase de monòleg tendrà una duració

de 2 o 3 minuts.

• La fase d’interacció es pot entendre de

dues maneres:

CANDIDAT/CANDIDAT o

PROFESSOR /CANDIDAT(S).

Aquesta secció es pot organitzar de les

formes següents, entre d’altres:

o amb preguntes referides al

tema a tractar

o a partir d’un text llegit durant

la fase preparatòria

• En el monòleg s’hauran d’activar principalment les

estratègies de desenvolupament del discurs, com ara les de

reformulació, reparació o correcció, etc.

• A la fase d’interacció s’hauran de formular i comprendre

preguntes, responent de forma apropiada amb el propòsit de

mantenir viu l’intercanvi oral, de manera que resulti efectiu

quan a la riquesa del significat.

• Durant la fase d’interacció s’hauran d’activar les funcions i

estratègies pròpies del nivell entre les quals es donarà

prioritat a les de cooperació, col·laboració i petició

d’aclariment en el desenvolupament del discurs oral.

• S’ha de posar esment en que l’extensió de les preguntes i els

suports visuals de text siguin breus i es presentin de forma

clara i senzilla, ja que el temps de preparació és breu i s’ha no

s’ha de consumir en la lectura d’instruccions.

• L’objectiu de les dues fases és la qualitat de l’actuació dels

candidats, no el fet de cobrir totes i cadascuna de les parts de

les tasques.

• Es posarà èmfasi en els criteris que avaluen la producció oral:

adequació, cohesió i coherència, fluïdesa, riquesa de

vocabulari i correcció morfosintàctica.

DURACIÓ TOTAL DE LA PROVA: 10 minuts + 5 de preparació = 15 minuts

CRITERIS EL QUE S’AVALUA

Adequació

L’assoliment de la tasca; l’adequació del registre pel que fa al destinatari, el propòsit i la

situació; l’extensió de les intervencions; la rellevància del contingut, els torns de paraula i

les estratègies de cooperació i manteniment de la comunicació.

Cohesió i Coherència L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altres

mecanismes d’interconnexió i dels patrons d’entonació.

Fluïdesa La capacitat d’actuar en les interaccions amb naturalitat i amb un ritme bastant regular com

per a no interrompre la comunicació.

Riquesa La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.

Correcció L’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.

En termes generals, es considera que aquests criteris haurien de rebre una valoració

equivalent i que tenen el mateix pes específic dins la prova. Això no obstant es pot tenir

en compte que algun departament, per raons específiques, consideri que ha d’existir un

criteri de ponderació en la valoració d’aquests aspectes

• Indicacions sobre les proves orals:

Els alumnes han de preparar-se durant tot el curs per aquest tipus de prova. S’ha de tenir

en compte que el MECR dóna primordial importància a l’intercanvi entre els candidats.

Durant les proves d’expressió oral els intercanvis entre parelles hauran de sotmetre’s a

les normes de cooperació que s’estableixen per al correcte desenvolupament de la

conversació en qualsevol idioma, és a dir:

Saber prendre i cedir el torn de paraula. Cap candidat ha d’assolir una actitud dominant

durant la conversa. Una actitud d’aquest tipus podria conduir directament a una

qualificació negativa del candidat.

Ser capaços de reformular o corregir el que s’ha dit i fer preguntes a l’interlocutor quan

la informació rebuda no és prou clara.

Produir intercanvis orals que es caracteritzin per la seva fluïdesa i per l’absència de

llargues pauses o vacil·lacions. Aquests aspectes necessiten àmplia pràctica prèvia

durant els curs, ja que durant les proves els alumnes hauran d’actuar sota la pressió de

l’examen. L’esforç dels candidats en assolir la comunicació plena del missatge i el grau

de fluïdesa exigit podrà anar en detriment de la correcció morfosintàctica sempre que

els errors afectin a la transmissió del significat (adaptat del MECR).

En tot cas, quan es produeixi una ruptura en la comunicació o quan s’observi que un

dels candidats té dificultats en intervenir o prendre el torn de paraula, els examinadors

podran intervenir per ajudar a resoldre la situació.

6.4.3. Característiques de les proves

6.4.3.1 Avançat 1

S’administraran proves de progrés trimestralment per tal d’avaluar els alumnes de forma

continua. Les qualificacions obtingudes pels alumnes durant el curs acadèmic tindran un

pes específic i una valoració especial en la nota final segons el moment del

desenvolupament del curs en què s’hagin registrat, d’acord amb la següent distribució:

• Primera avaluació (desembre): 25%

• Segona avaluació (segon trimestre): 25%

• Tercera avaluació (darrer període lectiu): 50%

Per tal que es pugui aplicar la ponderació anterior i que, a més, es consideri que

l’alumne ha superat el curs s’haurà d’obtenir al menys un 60% en cada apartat de les

proves en el 3r trimestre. Aquests apartats estan dedicats a les destreses de comprensió

escrita, comprensió oral, expressió escrita, expressió oral i interacció, així com a l’ús de

la llengua.

Els alumnes que no obtenguin la qualificació mínima d’apte per avaluació contínua o

que, per motius diversos, no hagin pogut ser avaluats en totes les convocatòries al llarg

del curs podran realitzar una prova final (d’aprofitament) en les convocatòries de juny i

setembre.

Els alumnes que hagin aprovat alguns dels apartats de l’examen de juny només s’hauran

de presentar, a la convocatòria de setembre, a les proves corresponents als apartats no

superats.

6.4.3.2 Avançat 2

En aquest cas, les proves trimestrals de progrés s’entendran com a orientacions perquè

l’alumne sigui conscient del seu procés d’aprenentatge i del grau d’adquisició el qual ha

assolit fins al moment. La prova final del mes de juny esdevendrà prova de certificació

del nivell Avançat. Així mateix, el mes de setembre hi haurà una convocatòria

extraordinària a la qual l’alumne només s’haurà de presentar als apartats no superats al

mes de juny.

El Certificat de Nivell Avançat valorarà diferents aspectes mitjançant les proves de:

• Ús de la llengua

• Comprensió lectora

• Comprensió auditiva

• Expressió escrita

• Expressió oral

Per tant, l’examen consistirà en cinc apartats. Els participants podran accedir a totes i

cadascuna de les proves constitutives de cada apartat sense que la superació de

qualsevol d’elles sigui requisit indispensable per poder realitzar-ne les restants. La

independència d’aquestes proves permet un sistema de certificació per destreses i

competències parcials. El valor de cadascún d’aquests apartats s’especifica a la secció

6.4.4. de la present programació.

Globalment, l’examen no es considerarà superat si no s’ha arribat al 60% de la puntuació total a cadascuna de les proves, encara que la mitjana resultant de les

puntuacions de totes les proves juntes abasti el 60% de la puntuació total per examen.

La puntuació de cadascuna de les proves superades en la convocatòria ordinària es

mantindrà per a la convocatòria extraordinària (si l’hagués) del mateix curs, no estant

obligat l’examinand a realitzar en aquesta convocatòria més que les proves no superades

en aquella.

La duració total d’aquestes proves no superarà les 5 hores.

6.4.4. Criteris de qualificació

Per a totes les tasques contingudes en les proves, i quan aquestes tasques estiguin

basades ítems de correcció objectiva, s’elaborarà una clau de respostes clara i

exhaustiva. Per a les proves directes o d’expressió (escrita i oral) el Departament d’Àrab

compta amb unes taules d’avaluació comunes (Annex 1) per guiar l’actuació del

avaluadors. S’ha intentat que els descriptors en aquestes graelles tenguin un contingut

positiu i siguin precisos, clars, breus i independents.

A les actes de qualificació els resultats finals s’expressaran en termes de APTE/NO

APTE, encara que es poden incloure qualificacions parcials de cadascuna de les parts de

l’examen. Les notes que figuraran a les actes seran de 0 a 10 punts. En tot cas, la

qualificació final única de l’examen serà global. Els candidats a aquestes proves hauran

d’obtenir un 60% per a cadascuna de les parts (destreses) per tal de poder ser qualificats

positivament.

Cadascuna de les parts en què consistirà l’examen tendrà un valor del 20% del resultat

final:

Comprensió lectora 20 punts (mínim 12)

Comprensió auditiva 20 punts (mínim 12)

Expressió escrita 20 punts (mínim 12)

En aquesta prova es valorarà:

- Adequació (5)

- Cohesió i coherència (5)

- Correcció (5)

- Riquesa (5)

Expressió oral 20 punts (mínim 12)

En aquesta prova es valorarà:

- Adequació (4)

- Cohesió i coherència (4)

- Fluïdesa (4)

- Correcció (4)

- Riquesa (4)

Ús de la llengua 20 punts (mínim 12)

6.4.5. Nivell de les proves

El certificat de Nivell Avançat es situa, en termes generals, a un nivell B2 del MCER.

7. BIBLIOGRAFIA

7.1. Llibres de text.

Avançat 1

Al nivell Avançat 1 no s’utilitzarà un llibre de text específic. La professora

elaborarà el material que s’entregarà a l’alumne i podrà fer servir diversos

manuals, el llistat dels quals es facilita a l’apartat 7.3 d’aquesta

programació.

Avançat 2

AGUILAR COBOS, J. David; GARCÍA CASTILLO, Alejandro; PALAS SÁNCHEZ,

Sergio; PEÑA AGÜEROS, Miguel Ángel; TADORIÁN RAMOS, Blanca:: Al-

Qutayrat al-Hamra B2, Editorial Albujayra 2013

AGUILAR COBOS, J. David; GARCÍA CASTILLO, Alejandro; PALAS SÁNCHEZ,

Sergio; PEÑA AGÜEROS, Miguel Ángel; TADORIÁN RAMOS, Blanca: Al-

Qutayrat al-Khadra B2, Editorial Albujayra 2013

AGUILAR COBOS, J. David; GARCÍA CASTILLO, Alejandro; PALAS SÁNCHEZ,

Sergio; PEÑA AGÜEROS, Miguel Ángel; TADORIÁN RAMOS, Blanca: Al-

Qutayrat as-Safra B2, Editorial Albujayra 2013

7.2. Lectures obligatòries

Al llarg del curs d’Avançat 1 els alumnes llegiran textos indicats per la professora

corresponents al llibre:

GAAFAR, Mahmoud; WIGHTWICK, Jane: Easy Arabic reader, McGraw-Hill Companies,

2011 (+audio online)

El llibre designat com a llibre de lectura per al nivell Avançat 2 és:

BROSH, Hezi; MANSUR, Lufti: Arabic Stories for Language Learners, Tuttle Publishing,

2013.

Els alumnes podran fer servir els audios corresponents, que es troben disponibles a la

web i en format CD, respectivament, de tal manera que es podrà treballar a l’aula o fora

d’aquesta, la lectura i/o l’audició. Els professors s’encarregaran de valorar la tasca

realitzada pels alumnes, encara que, com ja s’ha assenyalat al punt 2.3.7 de la present

programació, no és indispensable que la lectura de textos sigui objecte d’avaluació. Es

podran proposar exercicis a classe o a casa, comentar a l’aula els textos llegits i animar

els alumnes a fer petites presentacions o feines que hi estiguin relacionades.

7.3. Material complementari

El material que s’anirà emprant a classe s’elaborarà a partir de la major part de llibres

que exposem al llistat adjunt. Molts d’aquests manuals l’alumne els pot consultar a la

biblioteca. Cal remarcar que aquest apartat no és una llista de material obligatori per

l’alumne, sinó que només pretén ser una guia per aquells alumnes que vulguin ampliar

algun dels aspectes de la llengua àrab tractats a l’aula.

Llistat de material complementari

Manuals i mètodes

ABED, Shukri B.: Focus on Contemporary Arabic, Yale University Press, 2007

(+DVD).

AGUILAR COBOS, J. David; GARCÍA CASTILLO, Alejandro; PALAS SÁNCHEZ,

Sergio; PEÑA AGÜEROS, Miguel Ángel; TADORIÁN RAMOS, Blanca: Al-

Qutayrat al-Bayda B2. Lengua árabe, Albujayra, 2013.

AGUILAR COBOS, J. David; GARCÍA CASTILLO, Alejandro; PALAS SÁNCHEZ,

Sergio; PEÑA AGÜEROS, Miguel Ángel; TADORIÁN RAMOS, Blanca: Al-

Qutayrat as-Sawda B2. Lengua árabe, Albujayra, 2013.

AGUILAR COBOS, J. David; GARCÍA CASTILLO, Alejandro; PALAS SÁNCHEZ,

Sergio; PEÑA AGÜEROS, Miguel Ángel; TADORIÁN RAMOS, Blanca: Al-

Qutayrat az-Zarqa B2. Lengua árabe, Albujayra, 2013.

Al-kitāb 'al-'asāsī II i III, Túnez, 1992.

AMER, Mohamed; LOUIS, Samia: Lughatuna al Fusha 5, AUC, 2014

BADER, Fawzieh A.: Al-Asas for teaching Arabic for Non-Native Speakers part 3,

Noorart, 2010 +CD

BRUSTAD, K.; AL-BATAL, M.; AL-TONSI, A.: Al-Kitaab fii Ta´allum al-´Arabiya. A

Textbook for Beginning Arabic Part Two & Three + DVDs. Washington, D.C.:

Georgetown University Press, 2006.

DEVILLE G., FEKHAR M.: Ecouter et comprendre les informations en arabe

moderne, Omnivox, 1984 (+ audio).

DICKINS, James i WATSON, Janet: Standard arabic. An advanced course, Cambridge

University press, 1999 (+ audio).

LOUIS, Samia: Lughatuna al Fusha 6, AUC, 2015

Manuel d’arabe moderne II, L’Asiatique, Paris, 1993.

MARTÍ TORMO,Vicente y LOZANO CÁMARA, Indalecio: Al-Kassaf. Enseñanza y

aprendizaje del árabe como segunda lengua, Editorial Universidad de Granada

(EUG) y Cátedra Al-Babtain de Estudios Árabes, 2013

MÉGALLY, Samir: Trois Nouvelles, bilingue: arabe-français, Éditions Samir Mégally,

Paris, 1995 (+audio).

ROWLAND, Howard D.: Let's Read the Arabic Newspapers, Intl Book Centre, 1997.

VV.AA.: Algarabía. Revista de Didáctica del árabe como lengua extranjera,

Consejería de Educación y Ciencia, CEP de Málaga, EOI de Málaga.

VV.AA.: Al-Moukhtarat. Revue pedagogique de la presse arabe, Institut du Monde

Arabe. VV.AA.: Living Language Arabic Essential, Intermediate, Advanced, Living Language,

2012 (3llibres + 9CDs).

Obres gramàtiques

AGUILAR COBOS, J. David. i HAMPARZOUMIAN, Aram: El archivo del verbo

árabe, cuaderno de ejercicios, Editorial Albujayra

GUIDÈRE, Mathieu: Grammaticalement correct!, grammaire alphabétique de l'arabe,

Ellipses, Paris 1999.

HAYWOOD-NAHMAD: Nueva gramática árabe, Coloquio, 1992.

PARADELA, Nieves: Manual de Sintaxis Árabe. Madrid: Universidad Autónoma de

Madrid, UAM Ediciones, 2002.

REIG, Daniel: La conjugaison arabe. Kitâb al-tasrîf, Maisonneuve & Larose.

Lèxics i diccionaris

CASTELLS, Margarita; CINCA, Dolors: Diccionari àrab-català: Àrab estàndard

modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007.

CORTÉS, Julio: Diccionario de árabe culto moderno. Madrid: Gredos, 1996.

REDA, Yussof: Al-Muín Diccionario español-árabe, Librairie du Liban Publishers,

1995.

Llibres de lectura recomanats

Al-hayat ma´a taghayyur al-munâkh (Avançat 2) Editorial Collins, col·lecció Big Cat

Arabic

Hayâtunâ al-jadîda fî Abû Dhabî (Intermedi 2-Avançat 1) Editorial Collins, col·lecció

Big Cat Arabic

Hikâyat Hakîm (Avançat 1) Editorial Collins, col·lecció Big Cat Arabic

Mâ hada-l-binâ' (Avançat 1) Editorial Collins, col·lecció Big Cat Arabic

8. PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS CULTURALS

La programació d’activitats culturals es podrà dur a terme segons les activitats culturals

relacionades amb el món àrabo-islàmic que es celebrin a Palma al llarg d’aquest any

acadèmic.

9. CALENDARI DE REUNIONS DE DEPARTAMENT

Les reunions entre els dos membres del departament tendran lloc a l’EOI de Palma els

divendres no lectius. No obstant, atès que hi ha divendres no lectius en els quals es

realitzaran cursos de formació, se substituiran les reunions corresponents a aquests

divendres i es fixaran dates alternatives.

Les reunions del mes de juny es fixaran segons el calendari d’exàmens finals.

Segons el desenvolupament del curs, el número de dies destinats a reunions podrà

augmentar i més tenint en compte que part de les reunions es dediquen a desenvolupar

sessions d’estandarització de criteris de correcció de proves subjectives (expressió oral i

expressió escrita) per a cada nivell.

Els continguts tractats en aquestes reunions, les decisions preses al llarg del curs, el

seguiment del desenvolupament de la programació i qualsevol altre tema d’interès es

recolliran en el Llibre d’Actes de cada reunió.

Annex 1

Baremació de la puntuació: 2,5- compleix totalment els aspectes del descriptor

2- compleix els aspectes del descriptor amb alguna excepció

1,5- compleix els aspectes del descriptor en més de la meitat de la producció

1- compleix els aspectes del descriptor en menys de la meitat de la producció

0,5- compleix els aspectes del descriptor molt poc o quasi mai

2- compleix totalment els aspectes del descriptor

1,5- compleix els aspectes del descriptor amb alguna excepció

1- compleix els aspectes del descriptor en més de la meitat de la producció

0,5- compleix els aspectes del descriptor en menys de la meitat de la producció

Es farà la suma de la puntuació sobre 10 (de forma que sigui més aclaridora) i a continuació s’establirà la seva correspondència

segons els criteris de qualificació de l’apartat 6.4.4.

Expressió escrita Puntuació Expressió oral Puntuaci

ó

Adequació

L’ajustament al format requerit; l’adequació al

registre en funció del destinatari, propòsit i

situació; la rellevància del contingut i el

compliment de la tasca.

2,5 Adequació

L’assoliment de la tasca; l’adequació del registre

pel que fa al destinatari, el propòsit i la situació;

l’extensió de les intervencions; la rellevància del

contingut, els torns de paraula i les estratègies de

cooperació i manteniment de la comunicació.

2

2 1,5

1,5 1

1 0’5

0,5

Cohesió i Coherència

L’organització de la informació i de les idees;

l’ús de connectors discursius, d’altres

mecanismes d’interconnexió i dels signes de

puntuació.

2,5

Cohesió i Coherència

L’organització de la informació i de les idees; l’ús

de connectors discursius, d’altres mecanismes

d’interconnexió i dels patrons d’entonació.

2

2 1,5

1,5 1

1 0’5

0,5

Riquesa

La varietat i precisió referent al contingut,

estructures i lèxic.

2,5

Riquesa

La varietat i precisió referent al contingut,

estructures i lèxic.

2

2 1,5

1,5 1

1 0’5

0,5

Correcció

L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.

2,5

Correcció

L’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de

pronunciació.

2

2 1,5

1,5 1

1 0’5

0,5

Fluïdesa

Avalua la capacitat d’actuar en les interaccions amb

naturalitat i amb un ritme bastant regular com per a

no interrompre la comunicació.

2

1,5

1

0’5

التعليم الرسمي امتحان التعبير الشفوي

لغة عربية -المستوى المتقدم

التعليم الرسمي امتحان التعبير الكتابي

لغة عربية -المستوى المتقدم

Adequació 0,5 1 1,5 2 2,5

cohesió i

coherència 0,5 1 1,5 2 2,5

correcció 0,5 1 1,5 2 2,5

riquesa 0,5 1 1,5 2 2,5

المجموع

…..../10 …..../20

adequació 0,5 1 1,5 2

cohesió i

coherència 0,5 1 1,5 2

riquesa 0,5 1 1,5 2

correcció 0,5 1 1,5 2

fluïdesa 0,5 1 1,5 2

المجموع

…..../10 …..../20