EL CONNECTOR BIOLÒGICDE VILANERA–LES CORTS

DINS DEL PARC NATURAL DEL MONTGRÍ, ILLES MEDES I BAIX TER

Fòrum l’Escala-Empúries, gener de 2010

La connexió ecològica entre espais naturals peça fonamental de la biodiversitat

Terme municipal de l’Escala on s’observa que el paratge de Vilanera-les Corts fa de connector entre el Montgrí (a l’esquerra de la imatge) i els Aiguamolls de l’Alt Empordà (a la dreta). Foto: Santi Font.

Segons un informe de l’avaluació de la biodiversitat mundial del PNUMA, la diversitat biològica del planeta està disminuint a un ritme molt elevat, més que qualsevol altra època anterior. La situació a Europa és també preocupant. Les causes de regressió de la biodiversitat a Europa apunten la possibilitat d’una acceleració de la mateixa si no es prenen mesures. L’Agència Europea del Medi Ambient assenyala que una de les causes principals de la pèrdua de biodiversitat es deu a la fragmentació territorial dels hàbitats naturals restants deguts a grans infrastructures, urbanització i turisme de masses, així com la contaminació d’aigües i l’atmosfera. Enguany, l’any 2010 és l’Any de la Biodiversitat.

Des de fa anys que s’ha demostrat empíricament que la conservació dels espais naturals com a illes territorials no ajuda a la conservació de la biodiversitat. Cal la connexió ecològica d’aquests espais per a garantir la conservació de les espècies que hi viuen.

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha redactat les Bases per a les directius de les connexions ecològiques a Catalunya, com a base d’una bona política i gestió al respecte. Posteriorment s’havia d’elaborar el Pla Territorial Sectorial de les connexions ecològiques; que malauradament no està finalitzat.

La zona de Vilanera-les Corts sempre ha estat considerada un paratge d’alt valor natural, cultural social i una peça fonamental de connexió entre els espais naturals de l’Alt i el Baix Empordà. És aquest interès el que ha fet que el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner catalogués part de la zona com a sòl no urbanitzable d’interès connector i que el Pla Director territorial de l’Empordà considerés també la zona de valor territorial. Després

d’anys de lluita per la dignificació d’aquest paratge, Vilanera-les Corts es mereix ser espai natural per garantir fermament la connexió ecològica entre espais naturals. És una oportunitat única que mereix tota l’atenció pels parlamentaris que creuen en la conservació dels espais naturals com a mesura efectiva per conservar la biodiversitat.

Valors de patrimoni natural de Vilanera-les Corts

El paratge de Vilanera–les Corts, situat en el terme municipal de l’Escala (Alt Empordà) és l’únic espai natural que pot fer de connector entre el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el futur Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.

Vilanera i el Montgrí. Foto: Assumpció Vila, 2009.

El vessant nord del Montgrí està format per petits turons que emergeixen de la plana al·luvial, antigament formada per aiguamolls. Aquests turons són els de Vilanera, les Corts, Empúries i Sant Martí d’Empúries, límit septentrional del Montgrí, a partir del qual s’estén la llarga platja de dunes de la badia de Roses. Vilanera–les Corts, per tant, és a tocar d’Empúries i del nucli rural de Cinclaus, que actualment ja forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Mapa geològic del Montgrí. De color verd el substrat calcari del massís i els turons del Montgrí. Font: Joan Font.

Per la banda de ponent, Vilanera es troba al peu del corredor d’Albons, que durant segles era el llit del braç principal del riu Ter, del qual resta l’important aqüífer que actualment subministra aigua als pobles de l’Escala, Albons, Bellcaire i Viladamat. Vilanera–les Corts és l’última zona agrícola de l’Escala sense urbanitzar, dedicada al conreu de cereals i horta. Té, a més, una indubtable riquesa paisatgística, geològica, faunística i botànica, amb espècies endèmiques com les orquídies silvestres i l’Evax lusitanica que atrauen les visites d’orquidiòlegs europeus, entre d’altres. S’ha de destacar les pinedes centenàries amb un exemplar de Pinus pinea de grans dimensions i d’espectacular bellesa, conegut com el Pi Gros de Vilanera, de 20 metres d’alçada i de 4 metres de circumferència de tronc.1 Pel que fa a la fauna cal fer esment d’algunes espècies d’animals en perill d’extinció, com ara el lluert (o

1 El Pi Gros de Vilanera ha estat font d’inspiració de poetes com Enric Casasses, i punt de trobada popular i tradicional, i alhora de molts actes del Fòrum l’Escala-Empúries, com ara concerts, recitals, manifestos...

Turons de Vilanera-les Corts

llangardaix verd) i la llúdriga; sense oblidar que és lloc de pas de cigonyes i fredelugues que es desplacen entre ambdues zones d’aiguamolls, de l’Alt i del Baix Empordà. És també zona de nidificació d’abellerols, puputs, merles, mallerengues i tudons, entre d’altres.

A l’esquerra, orquídies silvestres de Vilanera (Orphys arachnitiformis). Foto: Antoni Canals, 2009. A la dreta, Evax lusitanica de Vilanera. Foto: Joan Font, 2009. Aquesta situació estratègica i la seva excepcionalitat com a espai no assimilat pel creixement urbanístic, li confereix el caràcter de connector natural i fa que sigui indispensable la seva preservació per poder garantir la viabilitat, a llarg termini, dels dos Parcs Naturals, els quals uneix estratègicament.

A l’esquerra, exemplar de llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), fotografiat a Vilanera pel fotògraf Pere de Prada, l’any 2005. A la dreta, el mas de Vilanera. Foto: Càndid Miró, 2010.

Valors de patrimoni històric i cultural

El mas de Vilanera amb els Pirineus al fons. Foto: Assumpció Vila, 2010.

Vilanera-les Corts forma part del conjunt arqueològic d’Empúries, i s’hi ha localitzat una necròpolis del segle VIII aC, amb restes fenícies i altres evidències del comerç de la població autòctona abans de l’arribada dels colonitzadors grecs foceus.

Gerres d’incineració (segle VIII aC, Bronze final-primer Ferro) amb ous d’estruç decorats, de procedència fenícia, exposades a la Casa Forestal de Sant Martí d’Empúries l’estiu de 2009. Fotos: Assumpció Vila.

Els diversos informes arqueològics ens detallen també restes romanes i medievals, com les estructures del monestir benedictí de Santa Maria de Vilanera (documentat a l’any 1328, amb el mas associat), encara pendent d’excavació.

Sense oblidar el mas del segle XVIII amb la imponent torre de defensa contra la pirateria que assolava aquestes costes. Tot plegat forma un conjunt de gran riquesa històrica.

A l'esquerra, visita del poeta Enric Cassases i el cantant Pau Riba a les sitges d’època romana durant la campanya del Fòrum (2002) Foto: Lurdes Boix. A la dreta, mur de l’església del monestir de Santa Maria de Vilanera. Foto usada el 2002 en convocatòries populars del PUC en defensa de la zona davant del projecte del camp de golf.

Situació actual

La majoria dels camps de conreu pertanyen al propietari principal (promotor de la urbanització i camp de golf), que els té arrendats. Els altres propietaris de camps, com el representat de la Plataforma de Propietaris i Pagesos, també els arrenden i no es dediquen directament al conreu de la terra, i el seu interès manifest és el de vendre’ls obtenint el major benefici econòmic.

L’agricultura i la ramaderia podran subsistir gràcies a la protecció que els donarà el Parc Natural. A l’esquerra, Jaume Llorens anomenat “Astèrix”, treballant el seu hort a Vilanera. Foto: Neri Martínez, 2002. A la dreta, ramat d’ovelles pasturant a Vilanera. A mig terme, la cabana d’horta de Jaume Llorens, i al fons el Montgrí. Foto: Joan Ylla, 2003.

L’únic propietari que treballa una parcel·la dedicada a conreu d’horta és precisament el que es va destacar en la campanya contra el camp de golf i urbanització, en ser l’únic propietari que es negà a vendre el seu hort, i actualment s’ha manifestat a favor de la inclusió de Vilanera en el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.

La resta de propietaris de petits horts han estat manipulats amb informacions com que no podran treballar més els seus horts i que seran expropiats.

Actualment a l’Escala hi ha molta pressió urbanística en general (ja té urbanitzat el 85% del seu terme) i sobre aquesta zona en particular, ja des de l’any 2002 quan va començar el projecte de construcció d’un camp de golf amb una urbanització de prop de 400 cases.

En el mapa de gestió és ben visible de color vermell la zona urbanitzada de l’Escala que ocupa la pràctica totalitat del seu terme municipal. Font: Joan Font.

L’any 2002 el Fòrum l’Escala-Empúries, junt amb Salvem l’Empordà, una forta participació popular i la col·laboració de persones de renom del món de la cultura (poetes com Enric Casasses, Carles Duarte, Josep Tarrés, Núria Esponellà i Anna Almazán; cantautors com Pau Riba i Josep Tero; actors i actrius

L’Escala

Vilanera-les Corts

com Jaume Comas i Carme Callol; entre d’altres), van aconseguir frenar aquesta agressió sobre el territori.

En l’avantprojecte de creació del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter de l’any 2008, la Generalitat va incloure el paratge de Vilanera-les Corts en aquest futur parc. Tanmateix un grup autoanomenat “Plataforma de Propietaris i Pagesos”, recolzats per l’Ajuntament de l’Escala excepte els grups municipals d’Iniciativa per Catalunya–Verds i d’Esquerra Republicana de Catalunya, es va oposar frontalment a la inclusió d’aquest paratge, argumentant que ja estava prou protegit i que això implicava una limitació dels seus drets com a propietaris –arguments que curiosament mai no van utilitzar quan es pretenia fer-hi un camp de golf amb urbanització.

De nou, el Fòrum l’Escala-Empúries va haver de tornar a activar una campanya per Vilanera–les Corts, amb recollida de signatures, actes públics, conferències informatives, visites guiades i de sensibilització envers el paisatge com a patrimoni col·lectiu... per tal d’informar amb veracitat i desmentir les afirmacions esbiaixades i alarmistes en contra el futur Parc Natural.

La inclusió de Vilanera–les Corts en el futur Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, assegurarà la protecció definitiva d’aquest espai amb tant d’interès biològic, arqueològic, paisatgístic i cultural, garantint la viabilitat dels dos Parcs Naturals a llarg termini. A més, permetrà el desenvolupament d’un sector turístic a la zona basat en un model d’economia sostenible, alhora que en protegirà i divulgarà els seus valors per a les generacions futures.

Camps de cereals acabats de segar amb el mas Vilanera al fons. Foto: Càndid Miró, 2009.

Propostes de futur per Vilanera–les Corts

1. Inclusió de Vilanera–les Corts en el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, per protegir-lo definitivament de l’especulació urbanística, permetre als pagesos seguir-hi treballant i garantir la divulgació dels seus valors com a connector biològic.

2. Adequar l’espai de Vilanera–les Corts perquè pugui acomplir i potenciar el seu funcionament com a connector biològic entre el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el futur Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.

3. Convertir el mas Vilanera en la seu i el referent dels centres d’interpretació dels connectors biològics de Catalunya i punt de difusió dels dos Parcs Naturals amb els quals llinda estratègicament de forma natural.

4. Adequar un espai en el mas com a centre d’interpretació de Vilanera–les Corts com a paisatge cultural que integri els seus valors naturals amb les restes arqueològiques i històriques.

5. Establir convenis amb les universitats per tal de realitzar estudis sobre el terreny, des del punt de vista biològic i ecològic, i campanyes d’excavació, coordinades amb Empúries, que millorin el coneixement i la divulgació de l’espai i facin visitables les importants restes arqueològiques.

6. Coordinar la difusió dels valors naturals i culturals de Vilanera amb la col·laboració de les entitats culturals i pedagògiques de l’entorn (Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, Camp d’Aprenentatge Empúries, etc.).

GRAN PI GROS DE VILANERA

gran pi gros de vilanera ets tocat per mans sagradesQUI ET TRABUQUI PRINGARÀROSEGAT FINS ALS PINYONS

esplanades del ter vellantigues i consagradesQUI US VIOLI NO TINDRÀREPÒS NI EN EL MÉS ENLLÀ

hortet i caragolinsriquesa de veritatQUI US ESCOMBRI ACABARÀPIDOLANT PER CARITAT

mal negoci fer dinersse'ls endú la tramuntanaLA TRAMUNTANA DARRERAQUE JA US TRUCA A LA FINESTRA

l'únic refugi i riquesaés a sota aquest turóDEL CONVENT DE VILANERAI NI DÉU NO EL TOCARÀ

la terra és molt delicada itambé té una mà molt fortaQUE US TRENCARÀ LES PILOTESI SABREU EL MAL QUE FEU QUIN MAL QUE FA

i no digueu que nomésus crido malastrugançaTANT DE BO QUE ELS VOSTRES FILLSNO ES CRIÏN EN L'ABUNDÀNCIA

gran pi gros de vilanerani vius te m'arrencaranETS LA MARCA DE LA TERRAI AI DE QUI ET VULGUI FER MAL

Enric Casasses Figueres, 2002

Acte reivindicatiu del Fòrum a favor de la inclusió de Vilanera al Parc Natural sota el Pi Gros de Vilanera (agost de 2009). Foto: Guillem Comas.