PAC 2 DIDÀCTICA: El docent i l’acció mediadora.

Que ha de fer el docent per respondre les expectatives que

hi ha en ell?• Comprendre la necessitat del coneixement del discent i el seu paper durant l’acte didàctic: (maduració, motivació, actituds, autoestima, autoconcepte,...) • Treballar les pròpies competències i actituds com a professor/-a (planificació, gestió, avaluació, investigació) • Veure la importància de la seva pròpia formació (orientació acadèmica, tècnica, personalista, pràctica)

Maduració dels dicents.

El concepte ZDP introduït per Vygotski el 1931, és la diferència entre el que l'individu sap fer amb ajuda d'altres i alló que sap fer

ell sol.

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

Tenir en compte característiques individuals i col·lectives.Partir dels interessos i estils de vidaPromoure la importància de les activitats lúdiques-formatives-enriquidores.Eliminar objectius que exigeixin pre-requisits no desenvolupats.Implementar programes, objectius, d’acord amb el desenvolupament potencial.Estructurar els objectius per nivells facilitant l’aplicació i l’adaptació a diferents alumnes.Reforçar la iniciativa pròpia i espontània de la personaTenir present l’entorn dels participants

MOTIVACIÓ DE L’ALUMNAT

COMUNICAR-SE POSITIVAMENT I TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS PERSONALS, AUTOREALITZACIÓ DELS

DICENTS

ACTITUD

Son importants tan les actituds dels discents com la dels docents i no podem oblidar la necessitat d’autorealització i l’autoconcepte que tenen d’ells mateixos.

PARAULES BRONFENBRENNER

“Per desenvol-upar-se normal-ment, qualsevol infant necessita algú que estigui boig per ell, tot combinant l’afecte amb la disciplina “

Integració de l’aprenentatge, transferència i creativitat.

Torrance defineix la creativitat com “el procés de percebre problemes o llacunes en la informació, formular idees o hipòtesis, verificar aquestes hipòtesis, modificar-les i comunicar-ne els resultats”.

Guildford considera el pensament creatiu com el factor que contribueix a la solució de problemes, que no es troba aïllat d’altres factors (motivacionals, actitudinals, etc.), de manera que aquests últims factors el condicionen.

Paraules 7%

To de veu 38%

PAPER I FUNCIÓ DEL DOCENT

Llenguatge

corporal

55%

PROFESSORS PROGRESSISTES O TRADICIONALS?

MODELS

IFI (Innovar-Formar-Investigar) ORA (Observar-Reflexionar-Aplicar)PRA (Preparar-Realitzar-Avaluar)

GESTOR DE LA PRÀCTICA A L’AULA

Tenir en compte:L’espai, El temps, El docent, El discent, El material, La matèria,

Els recursos, El grup...

LA DOCENCIA SEMPRE CANVIANT I INNOVANT

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

SÁNCHEZ ASÍN, A. (2006). ¿Dejar hacer o aprender a vivir? La necesidad de límites en la

educación. Barcelona: Ediciones Experiencia, S.L.

Jesús J. De la Gándara. Comprar por comprar. Cauce editorial.

Josep Fernández Cavia. El consumidor adolescent: televisió, marques i publicitat. Bellaterra: UAB

Cudicio, C. Como comprender la PNL. Ed. Granica.

NITSCH,C. i VON SCHELLING, C. (1998). Límites a los niños. Cuándo y cómo. München, Ed: Médici

Adalberto Ferrández Arenaz. Didàctica i components de l’acte didàctic. (UOC)

Adalberto Ferrández Arenaz. Els fonaments de la didàctica. (UOC)

Pedro Jurado de los Santos. Requisits de l’aprenentatge.(UOC)

José Tejada Fernández. El docent i l’acció mediadora (UOC)

Piaget, J. (1970). Educación e instrucción. Buenos Aires: Proteo.

F. Villamarín Cid i J.T. Limonero Garcia. Motivació (UOC)