República, ERC es con-vertí en el partit hege-mònic del republicanis-me a Catalunya i tambéa Terrassa.

El seu òrgan guanyariapes.El 6 de gener de 1933L'Acció passà a serdiari, i esdevingué unade les publicacions dereferència a la ciutatdurant la República ifins ben entrada la gue-rra. Era una època onles subscripcions aL'Acció superaven les1.500, igual que elsaltres dos diaris localsconsolidats: El Dia, vin-culat a la Lliga, i CrónicaSocial, proper a AlfonsSala i als monàrquics.La República va signifi-car l'arribada de la lli-bertat de premsa.L'Acció i la premsa localterrassenca visqué unaèpoca daurada. Però elfets del Sis d'Octubre de1934 van acabar ambaquesta etapa. Entre el4 i el 10 d'octubreL'Acció no es publicà, acausa dels fets que esvivien a la ciutat i a laresta de Catalunya.Samuel Morera, des del'Ajuntament deTerrassa, seguí el Presi-dent Lluís Companys iproclamà la República

Catalana. El somni català, però,durà només unes hores. Començàuna etapa de repressió per part del'exèrcit espanyol.Arran d'aquests fets, la ciutat deTerrassa va ser presa militarment el22 d'octubre. Van començar elsescorcolls, les detencions i les clau-sures de locals i associacions. EnL'Acció del 23 d'octubre s'anuncia-va: “La nostra redacció ha quedatdesarticulada, els nostres com-panys de repartició desmembrats”,i feia saber que interrompien demanera indefinida la publicació,fins que fos possible la “vida perio-dística normal”.El febrer de 1935 L'Acció va tornara l'activitat. La redacció i adminis-tració del diari es van haver de tras-lladar de manera transitòria, per

estar clausurada la Casa del Poble.Amb les dretes al poder no va serun any fàcil i la censura es va ferevident.

Diari de guerraDurant la Guerra Civil, L'Acció con-tinuà l'activitat periodística amb undiscurs radicalitzat. L'anticlericalis-me s'exaltava amb articles de dub-tosa veracitat. L'intel·lectual ÀngelGuitart va ser un dels puntals deL'Acció durant el conflicte, junta-ment amb el director i regidor d'ERCa l'Ajuntament Valentí Puigdomè-nech. Dels primers mesos de guerradestaca que L'Acció va ser el diarilocal que més crític es mostrà ambels assassinats indiscriminats deburgesos i sospitosos comesos pelsincontrolats, i fins a finals de 1936publicà les llistes dels noms de lespersones trobades mortes a Terras-sa, fets que altres diaris locals ocul-taren. Tota la premsa en aquellaèpoca, però, anava lligada a partits oorganitzacions i a interessos i ideals.Des de finals de 1936 hi hagué difi-cultats per fer possible el diari. Lamanca de paper, la baixa de redac-tors i l'augment de la incertesa pro-vocada per la guerra eren contra-temps importants per a L'Acció,que malgrat això continuà publi-cant-se mentre veié morir i néixeraltres publicacions de caràcter efí-mer.

Mort, silenci i nous tempsPocs dies abans de l'entrada de lestropes feixistes a la ciutat deTerrassa aquell fatídic 26 de generde 1939, L'Acció es va deixar depublicar amb més de 9.300 edi-cions a l'esquena. Començava unaèpoca amb un únic diari local, alservei del Movimiento i sense cappresència de la llengua catalana.Un greuge del que paguem les con-seqüències encara a dia d'avui.Després d'una primera experiènciaa començaments dels anys noran-ta, el 1996, amb ERC a l'Ajunta-ment de Terrassa per primer copdes de la Guerra Civil, L'Acció varenéixer reconvertida en butlletísemestral i més endavant trimestrald'ERC de Terrassa. I, des d'alesho-res, són cinquanta números els ques'han publicat, als quals cal sumartots els de la històrica capçalera. Iper molts anys.

Albert Prieto i Berbegal

Gairebé un segle al serveidel republicanisme

Número 50 - Abril 2012 Publicació trimestral de la Secció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya Distribució gratuïta

L’Acció va renéixer l’abril de 1996 per donar veu a la Secció Local d’Esquerra Republicanade Catalunya.

El periòdic L'Acció, butlletí d'Es-querra Republicana de Catalunyade Terrassa, està d'enhorabona.Són ja cinquanta números d'unapublicació que va néixer l'abril de1996 per donar veu a la secciólocal del partit, present de nou alConsistori 56 anys després de laderrota republicana a la GuerraCivil. L'Acció moderna recupera elnom d'una capçalera històrica de lapremsa local terrassenca, desapa-reguda uns dies abans de l'entradaa la ciutat de les tropes del bàndolfranquista.L'origen de L'Acció el trobem en elsetmanari Acción Republicana, ini-ciat l'any 1915. El republicanisme aTerrassa tenia una llarga tradició ides del darrer terç del segle XIXs'havien publicat diversos periòdicslocals de tendència republicana.Acción Republicana es va convertiren La Acción l'any 1918, i es va dei-xar de publicar el 1919 per lamanca de llibertat de premsa, i nova tornar a aparèixer fins el 1922.Era de publicació setmanal i escriten castellà, encara que amb el pasdels anys s'hi van anar incloentpeces en català i es va convertir enun periòdic bilingüe.El cor i cervell d'Acción Republica-na, La Acción i després L'Acció estrobava al número 9 del carrerCremat, a la coneguda Casa delPoble, seu de la Fraternitat Repu-blicana.

Compromís amb la causarepublicanaEl republicanisme es consolidà alprimer terç del segle XX i plantàcara a Alfons Sala gràcies a la uniódels grupuscles republicans de laciutat, promoguda l'any 1903 per

donar suport a Josep Roca i Roca.És aquí quan va néixer la FraternitatRepublicana de la Casa del Poble,entitat fundadora, l'any 1931,d'Esquerra Republicana deCatalunya. Així, a finals del 1930

L'Acció es catalanitzà –com van feraltres diaris de l'època– i inclogué ala capçalera el subtítol de “Periòdic

L'Acció modernarecupera el nom d'unacapçalera històrica dela premsa localterrassenca,desapareguda unsdies abans del'entrada a la ciutat deles tropes del bàndolfranquista.

d'Esquerra Republicana”, que esmantindrà fins el 1935. Abans, LaAcción havia portat els subtítols“Órgano de las izquierdas deTarrasa y su distrito” i “PeriódicoRepublicano”.

Després del triomf republicà en leseleccions del 12 d'abril de 1931 i laconseqüent proclamació de la

La República va significarl'arribada de la llibertat de premsa.L'Acció i la premsa local terrassenca

visqué una època daurada

2 NÚMERO 50 Abril 2012

Notícies, agenda, opinió... Tot i més a la nostra web:http://www.esquerra.cat/terrassa

a la web de l’Isaac Albert: www.isaacalbert.catI també als nostres blocs: El bloc de l’Isaac Albert:

http://blocs.esquerra.cat/isaacalbertEl bloc d’en Màrius Massallé:

http://mariusmassalle.blogspot.comTwitter:@ercterrassa

Facebook.com: ercterrassa

PUBLICACIÓ TRIMESTRAL D’INFORMACIÓ MUNICIPALESQUERRA REPUBLICANA DE TERRASSAEdita: Fundació Irla

Consell de Redacció: Isaac Albert, Cesc Poch, Carles Caballero,Jordi Centelles, Joan Lluch, Raül Murcia.Maquetació: Joan Lluch.Fotografies: Arxiu.

D.L. B-20396-97

Els articles signats no representen necessàriament l’opinió de la redacció d’aquestapublicació. Imprès a Catalunya.

EDITORIAL

L’Acció arriba al número 50 d’ençà la sevarecuperació. Una recuperació, ara fa més de15 anys, que va significar recuperar un mitjàde comunicació vinculat a l’esquerra nacio-nal i al Republicanisme a la ciutat deTerrassa. 50 exemplars i més de 15 anyssortint d’una forma ininterrompuda cada tri-mestre. L’Acció editada per FraternitatRepublicana de Terrassa, fundadora d’ERCl’any 1931, va ser des dels seus inicis, unfidel representant del que és coneixia com apremsa de partit. Un mitjà de comunicacióvinculat a un partit polític, a unes idees, auna forma de veure i entendre la ciutat i laseva gent. Un mitjà fidel als seus principis,però lleial a Terrassa. Un mitjà obert, trans-versal i avançat al seu temps. L’Acció vaacompanyar, durant molts anys, a moltsterrassencs vinculats a l’obrerisme, al repu-blicanisme i al país. En els darrers anys, i desde la seva recuperació per la secció locald’ERC Terrassa, ha estat company de viatgedel partit, i també de la ciutat de Terrassa. 15anys de política municipal, 15 anys on elrepublicanisme i l’independentisme s’hantornat a sentir al saló de plens del’Ajuntament de Terrassa i l’Acció, trimestral-ment, ho ha explicat. Molta feina feta, moltsarticles escrits per informar i donar veu a l’in-dependentisme a la ciutat de Terrassa. Ara,amb ERC fora de l’Ajuntament, l’Acció agafaun paper encara més protagonista. Un paperd’informar, si!, però sobretot de seguir trans-metent una manera de fer política, d’enten-dre la ciutat i la seva gent, ara sense l’atalaiadel saló de plens de l’Ajuntament, sense lapresència habitual en els mitjans oficials iparaoficials de la ciutat. L’Acció tona a ser,avui més que mai, l’instrument, la veu del’esquerra nacional, de l’independentisme,del republicanisme a la ciutat de Terrassa. Laveu de la il·lusió, de l’esperança en la cons-trucció d’una ciutat millor, més justa i nacio-nalment més compromesa.

L’Acció 50

ESQUERRA, MÉS @ PROP TEU!

Els continguts de l’Acció, així com els números anteriors, els podeu consultar a www.esquerra.cat/terrassa

Si vols rebre l’ACCIÓ a casa teva, o béinformació d’Esquerra, de la secció local...Si vols que t’enviem notícies per correuelectrònic o si senzillament vols comentar-nosalguna inquietud, suggeriment...

ens trobaràs al carrer de l’Era, 22de Terrassa (08221)

Tel. 93 733 13 97o bé a terrassa@esquerra.org

L’Acció crida a l’accióL’abril de 1996, ara

fa gairebé setzeanys, veié lallum el primernúmero del’Acció de la

segona època.La represa de

l’Acció és conseqüèn-cia de l’entrada a l’Ajuntament deTerrassa d’ERC, cinquanta sis anysdesprés de ser foragitats per l’aixe-cament militar feixista del generalFranco. Amb un ADN clar: unaferma voluntat d’esquerra nacional,d’oposició al model de ciutat i a laseva gestió que representava el“royisme”, compromesos amb unaadministració propera al ciutadà ien la construcció d’una ciutat méssostenible i vertebrada.En aquestes notes que se’m dema-nen en ocasió del número cinquan-ta, vull fugir de l’enyorança i para-frasejant al mestre Pierre Vilar lesescric des de la perspectiva i, elconvenciment, que cal conèixer elpassat, per entendre el present, perpoder, perquè volem (sic), canviarel futur.La existència d’un relat clar, d’unafeina constant i el convenciment dela necessitat d’explicar-la són lesbases de que ens duen a reprendrela publicació de l’Acció. L’obsessióper mantenir la seva periodicitat, tri-mestral, la fa un cas únic, sin-gular, dins la premsa políticaterrassenca.En aquests cinquanta númerosde la segona època de l’Acciópodem establir quatre períodesclarament diferenciats, fins i totestèticament, que reflecteixen laestratègia política d’ERC-Terrassa.Els quatre períodes coincideixenamb els diferents mandats munici-pals. Del número 1 al 13, primermandat. Del 14 al 21, el segon, del22 al 32 el tercer i, del 33 al 48 elquart mandat. En centraré en elstres primers, què són dels què emsento responsable i autor. No ens enyorem, però permeteu-me el reconeixement a tres com-panys que sense ells no haguésestat possible aquesta aventura i,que són claus en la primera etapa.La Meritxell Busqueta, el mala-guanyat i, sempre enyorat, JordiPrunés i en Joan Lluch. Aquestdarrer, fil conductor i artífex d’a-quests 50 números de l’Acció.Junt a aquest just reconeixementcal la reivindicació d’uns valors quemai haguérem d’oblidar i, ni tantsols esmorteir, i que van ser pre-sents en les tres primeres etapes.Primer. L’Acció crida a l’acció. És adir una eina per a la transformacióde la ciutat. On participar vol dir

decidir, on es crida a participar enla transformació perquè no ensagrada el que tenim.I segon. La nostra política neix de laquotidianitat. Del dia a dia. És elcatalanisme d’esquerres. És l’es-querra nacional. D’aquí varen sorgirdos fils argumentals, que es vancreuant i, teixeixen una trenapotent. Primer, som un sol poble. Elterrassenquisme és la nostra mane-ra de ser catalans i, segon, cal unanova manera de fer política, de

mans netes, lluny de preteses pro-fessionalitats i prepotències i queaposta per la senzillesa i la compli-citat. Feina per teixir complicitats icrear xarxes. Sortir de la marginali-tat sense perdre la identitat.Aquest posicionament ens allunyàdels clàssics butlletins dels partits.No acceptàrem imposicions de l’a-parell del partit. Ni de fons ni deforma. El nostre terrassenquismeens allunyà de falses comarques i,el nostre posicionament esquerra-nista de deter-

minats dirigents delpartit, que feien de la política el seumodus vivendi. De fet és tant signi-ficativa l’absència del diputat de lacomarca en aquests trenta-dos pri-mers números que fins i tot aver-gonyeix assenyalar-la. Des de l’Acció es construeix elterme “royisme”, entès com el pro-jecte de ciutat on tot hi cap i a on totsi val. Del creixement per se.

L’Acció aposta per la qualitat de totsi de tot enfront del nombre i el créi-xer. L’aposta ecologista en aquestsprimers anys és clara.Posades les bases, els temes sor-geixen a raig: Polígon SantaMargarida i aposta per la ciutatcompacta, defensa del comerçlocal i oposició al Corte Inglés, pre-servació dels rodals i no al IV cintu-ró i al camp de golf de Torrebonica,el camí de Matarrodona, explicaciódels pressupostos i ordenances

municipals, salvem el cinemaCatalunya, ...La lectura de les trenta-dues prime-res Accions permet veure, també,les crisis del partit. Nacional; la fugi-da de Colom i Rahola, amb un posi-cionament, des de l’Acció, clar enl’aposta de l’esquerra nacional queencapçalà J.L.Carod-Rovira. I local,superada amb una nova executivaencapçalada per en Toni Martínez,primer, i Meritxell Busqueta i Joan

Costa, després, amb un rerefonsque combinava una actitud anti-institucional, ambicions perso-nals i l’intent de control deldiputat Joan Ridao. L’Acciós’enfronta al poder burocràticdel partit, que com sempre, fauna garbellada on prima l’obe-diència sobre la capacitat i,l’oportunisme sobre el talent.Davant d’això es va respon-dre amb compromís i com-promís. Noves complicitatsciutadanes, crear xarxa isenzillesa.L’Acció és encara una eina,oportuna i necessària, enla construcció d’unaTerrassa compacta, cohe-sionada, complexa i cata-lana. Estic convençut quela crisi, que és financera,econòmica, medi am-biental i de valors, i queafecta també al partit, a

nivell nacional i local, és una opor-tunitat per recuperar els valors fun-dacionals i adequar-los al contextactual. Viure immersos en la quoti-dianitat i cridar a ser protagonistes.Perquè ja ho dèiem i no hauríem dedeixar de dir-ho: l’Acció crida a l’ac-ció.

Ramon Arribas i QuintanaRegidor d’ERC a l’Ajuntamentde Terrassa del 1995 al 2007

La represa de l’Acció és conseqüència del’entrada a l’Ajuntament de Terrassa d’ERC,

cinquanta sis anys després de ser foragitats perl’aixecament militar feixista del general Franco.

El pluralismeen les admi-nistracionslocals

Nous temps

ciutat. La convivència que nor-malment veiem i experimentemcom a una fluència fàcil i natural,és el resultat de les actituds quetots nosaltres adoptem i practi-quem..Per tant, si el resultat és bo, hoés per les actituds i pel compor-tament que tots nosaltres tenim.Des de les relacions familiars,veïnals, empreses, entitats civils itambé, oi tant!, de les agrupa-cions polítiques i del lloc de con-fluència oficial d’aquestes que ésl’Ajuntament.Cada persona és diferent de l’al-tra, i també la manera de pensar.La democràcia no és la suma detots, sinó la forma d’organitzar ladiscrepància.Si és necessària la democràciaés perquè és necessària la dis-crepància. Algú pot pensar quemés que necessària és inevita-ble. Qui ho pensa així està més aprop de la tolerància que del plu-ralisme.On no hi ha discrepància no hipot haver ni vida ni progrés.Això vol dir que tots som neces-saris, tots ens necessitem.Felicitats per assolir aquesta fita ique duri!

Josep M. Puig i PuigdomènechUnió Democràtica de Terrassa.

Federació de Convergència iUnió.

Abril 2012 NÚMERO 50 3

L’Acció compleix50 números. Pelsvoltants del1997 apareixiael primer núme-

ro de l’Acció de laseva segona etapa,

un cop la secciód’ERC Terrassa recupera la històri-ca capçalera. L’any 1997 vivíem elsinicis d’un dels períodes més llargsde creixement econòmic ininte-rromput, aproximadament més de12 anys, amb una petita aturada aprincipis dels 2000. Uns anys quevan coincidir amb l’entrada d’ERCa l’Ajuntament de Terrassa.Anys de convergència europea enrenda per càpita i d’una forta gene-ració de nova ocupació, però tambéde crèdit barat, i beneficis relativa-ment fàcils que amagaven les nos-tre debilitats. Debilitats evidents, jaobservades des de principis del2000: poca productivitat; alts nivellsd’endeutament privat (empreses ifamílies); el sector immobiliari coma motor d’un creixement irracional(Terrassa n’és un clar exemple) queexplota a finals del 2007; i una con-centració del creixement en activi-tats intensives en llocs de treball debaixa qualificació... Fins i tot enspoguérem permetre el luxe de noreformar el nostre mercat laboral jaque l’arribada de nous catalansocuparen bona part d’aquests llocsde treball temporal, amb unsrequeriments molt inferiors als nos-tres. TOTS ho sabíem, Governs,oposició, empreses i treballadors. És per aquest motiu que la crisi

financera mundial primer, la crisidel deute i de l’euro després, enshagi deixat una economia endeuta-da i malmesa, que ja ha batutrècords d’atur, i que està empobrintprogressivament a segments impor-tants de les classes mitjanes i treba-lladores. El panorama actual ensobliga a fer els deures que havíemdeixat pendents, ara obligats perunes circumstàncies dramàtiques,

a les portes d’una nova recessiódurant el 2012, que s’afegeix a laque vivim des de 2008. Amb unatur important, que seguirà creixenten els propers mesos. Catalunya haperdut població per primer cop desdel 1936, i molts joves marxen acercar oportunitats a l’estranger.Estem hipotecant una generaciósencera, no anem bé, i això és res-ponsabilitat, en diferents graus, detots.Així doncs, som davant d’unmoment històric. L’Acció compleix50 números amb un entorn moltdiferent del que va començar ara famés de 15 anys. Un moment com-plicat, difícil i transcendent. Lasituació actual a les nostres ciutats,al nostre país ens porta a replante-jar-nos moltes coses, i a aparcarcertes frivolitats. És el moment de lapolítica en majúscules, d’escollirquines son les nostres prioritats i si

Del creixement a la recessió; de l’autonomismea l’independentisme

realment estem disposats a cons-truir i liderar el nostre propi futur, obé a continuar demanant permísper a que es facin polítiques que noens perjudiquin tant com fins ara.No és veritat que no hi hagi mésopcions, que s’ha de fer el que es fasense cap altre remei. No entenc elpolític que diu que el que fa no liagrada però que no hi ha altre solu-ció. Ningú, i menys un representant

públic, ha de fer el que no vol fer;ningú l’ha obligat a ocupar elcàrrec, si el que fa no s’ho creu hade plegar... El moment no és per ferseguidisme, per abaixar el cap, per

“L’única Catalunya viable,és la Catalunya independent”

conformar-se amb el que tenim. Noens podem quedar amb la falsaseguretat del present, a canvi dedimitir d’un futur incert, segur, peròple de llibertat nacional.Fàcil de dir, difícil de fer. Per avan-çar en aquesta línia necessitemtenir al darrera a una gran part delpaís. Necessitem seguir construintuna majoria social disposada aavançar de forma inequívoca cap ala construcció nacional. Un país onel catalanisme s’ha mogut de l’auto-nomisme a l’independentisme,però que necessita saber cap onanem, necessita lideratge polític isocial, i un full de ruta clar. No n’hiha prou en que ho vulguin unsquants, no n’hi ha prou en que hovulguem la gent d’ERC. Necessitemun acord que sigui assumit per unampli conjunt de la societat catala-na si realment volem que tingui

Terrassa ha viscut uns anys de can-vis accelerats, profunds i en moltesdimensions. Hem viscut un cicle degrans canvis urbans, tenim unmodel de desenvolupament urba-nístic de molt recorregut, més imillors espais públics, noves cen-tralitats, dignificació de barris....Però, més enllà dels canvis urba-nístics, Terrassa ha viscut un pro-cés de canvis socials i econòmicsmolt rellevants. Ho ha fet amb granintensitat, en moltes dimensions, ien un període de temps curt.La Terrassa del s.XXI afronta unaetapa nova, amb una realitat socialsubstancialment diferent a la de fauna dècada, fins i tot, a la realitat defa tan sols 3-4 anys, amb un nivellde complexitat social, una grandiversitat generacional, cultural ifamiliar. Aquesta nova complexitats’ubica en el context d’una crisieconòmica i ecològica global i en elmarc d’una societat menys estruc-turada i menys previsible i ques’expressa de forma local, ambimpactes molt durs sobre les perso-nes més vulnerables, amb novessituacions d’exclusió social.

No travessem un temps de canvis;estem assistint a un canvi detemps, encara que desigualmentprotagonitzat. La situació obliga atothom a fer un exercici de màximrealisme i de màxima responsabili-tat política. No valen les demagò-gies. S’ha de pensar diferent peruns escenaris diferents, calen nousreptes i sobretot, una redefinició depolitiques i estratègies. No es potcontinuar amb els ritmes anteriors.Toca passar de l’urbanisme com acolumna vertebradora de la políticamunicipal a altres lògiques decanvi, amb un rearmament ètic i devalors per tal de construir el relatdels nous temps on les polítiquesde la quotidianitat enforteixin l’Estatde benestar local. Malgrat la duresa del momentactual, la ciutat disposa d’unsactius que cal posar en valor perencarar el futur amb coratge ideterminació: punts forts com unesbones infraestructures del coneixe-ment, disponibilitat de sòl, creixentimportància de subsectors econò-mics emergents, consens socialentre el sector públic i el privat.

Terrassa és una ciutat dinàmicaque s’ha de construir dia a dia desde la quotidianitat de moltes perso-nes, entitats i experiències. Terrassaté el repte de superar la crisi cons-truint un model de desenvolupa-ment amb noves maneres ecològi-ques de viure, moure’ns, produir,consumir. S’han de respondre a lesemergències del present i mirarlluny, assentant les bases de futur.Des de la ciutat no podrem resoldreles causes de la crisi, però si oferir iconstruir més seguretat, més certe-sa, més confiança , no perdre l’au-toestima que la ciutat ha guanyatels darrers anys. Hi ha amenaces idificultats i segurament moltesvariables, però hi ha raons per al’optimisme, hi ha elements clau defutur. Aquest és un projecte que esfonamenta en idees i valors consis-tents, en la solvència i en la volun-tat d’una ciutat que té ambició ifutur.

Manel PérezPortaveu ICV-EUiA a

l’Ajuntament de Terrassa

perspectives de futur i credibilitatexterior. Per tot això cal una dosiextra de generositat i de modèstia.Generositat per saber que com apaís necessitem lideratges compar-tits. I modèstia per pensar que capde nosaltres podem pensar quesom els salvadors de la pàtria, nicapitans de vaixells sense rumb.Com dèiem, no són temps de frivo-litats. Necessitem un full de rutaclar, un pacte, un acord nacionalobert, al Govern, als partits polítics,a Agents Socials, Tercer sector,Societat Civil no organitzada, quevisualitzi uns objectius mínims, polí-tics, econòmics i socials que enspermetin fer front al moment queens toca viure. El President Pujol, ens advertia quedins de l’Estat espanyol correm elrisc d’esdevenir residual, “más valetarde que nunca”. Això significaque tots nosaltres, com a ciuta-dans, correm el risc d’esdevenirresiduals vers el govern del nostrepropi destí com a persones. És l’ho-ra de fer pinya, de sumar capacitatsen benefici de la pròpia sobiraniaindividual i col.lectiva. Aquestacord, aquest pacte nacional passaper creure en el país, per exercir elnostre dret a decidir com a perso-nes i com a país, que no és altracosa que creure única i exclusiva-ment en les nostres forces i en lanostra capacitat de sortir endavant iassumir que la única Catalunya via-ble, és la Catalunya independent.

Isaac Albert i AgutPresident ERC Terrassa

Catalunya ha perdut població per primer cop des de el 1936, i molts joves marxen a cercar oportunitats a l’es-tranger. Estem hipotecant una generació sencera, no anem bé, i això és responsabilitat de tots.

Des d’Esquerra Republicana emdemanen de participar amb unacol·laboració escrita en motiu del’edició del número cinquantadel seu Butlletí.El primer que se m’acut, enaquesta ocasió doncs, és de feli-citar-vos per dos motius, el pri-mer pel fet de decidir a fer-lo, i elsegon pel fet de mantenir-lo.Tots els que d’una manera oaltra participem de la políticasabem de la dificultat d’amb-dues coses.Dit això, quina és la importànciaque mereixi aquest esforç? Cap comunitat viu tan interrela-cionada com ho és la que for-mem i convivim en una mateixa

C O N V I D A T S

El que et porta a implicar-te és el convenciment que les coses podencanviar si hi fas alguna cosa.

4 NÚMERO 50 Abril 2012

TUITA DE LLETRES

Tens 27anys i ets portaveu d'ERC Terrassa.Però abans havies estat portaveu de lesJERC del Vallès. Què t'ha fet vincular-te alsmoviments polítics tan jove?La meva implicació en política no va tenirtant a veure amb l'edat que tenia quan hivaig començar com amb elmoment polític del país.Com tants d'altres, jo surto amanifestar-me per primeravegada amb el No a laGuerra amb els companysde l'institut i jo em faigd'Esquerra Republicana enplena polèmica per la visitad'en Carod a Perpinyà. Si en comptes de 18n'hagués tingut 30 hagués fet igual. Enaquest sentit, el que et porta a implicar-te,tinguis l'edat que tinguis, és el convencimentque les coses es poden canviar si hi fas algu-na cosa.

La política és una feina full time. Comcombines la vida privada amb la vida polí-tica? És senzill?Doncs no, no és fàcil. Es porta com es pot,robant-li hores al llit, als amics, etc. Sovinttinc la impressió que al dia li falten hores.

Però es fa de grat, i he après a desconnectari a diferenciar prou bé, crec, entre una cosai altra.

La indignació és un moviment legítim peròpassiu. Quin argument donaries als nois i

noies d’avui perquè actuïn, a més d’indig-nar-se?Cito a Fuster: “La política o la fas o te la fan”.Els hi diria, perquè m'ho crec, que políticase'n fa sempre. Indignar-se és un primerpas, important, però tan sols és el pas previ.Fins i tot la indignació cal organitzar-la o noen queda res, i sobretot, canalitzar-la cap aalguna banda. Una mestra que s'indignaamb les sentències dels tribunals contra lallengua i decideix seguir parlant a tots elsseus alumnes en català fa política. Un metgeque s'indigna amb el tancament d'un CAP idecideix anar-hi a fer consulta gratuïtamentfa política. Un jove que s'indigna amb lamanca de perspectives de futur i acampa enuna plaça ha de fer quelcom més. Ha d'or-ganitzar-se. Alguns diuen que la política ésel problema. La política és també la solució.

Les circumstàncies actuals són una oportu-nitat o una amenaça? Anem cap a la recen-tralització o cap a la independència?Partim d'una base, totes les amenacespoden ser una oportunitat. Una vegada ditaixò diré quelcom que massa gent encara noes creu: depèn de nosaltres. Sempre tens laopció de resignar-te i esperar a veure-lesvenir. Amb aquesta actitud però, el que vin-dran seran òsties, una rera l'altra. Peròtambé tens la opció d'indignar-te, i organit-

zar-te. Els governs espanyolssón una amenaça per a lanació a tots els nivells.Insisteixen a demostrar-hocada setmana. Però aquestaamenaça és un argument mésque ens empeny i ens motivaa l’hora de treballar. Si no ensindependitzem desapareixe-

rem. Això també ho diu el president Pujol,mai és tard! Si quelcom ens ha caracteritzatal llarg dels segles és la fèrria voluntat de seri d'existir. Anem cap a la independència.

X. LL.

Alguns diuen que la política és elproblema. La política és tambéla solució

Un jove que s'indigna amb la manca deperspectives de futur i acampa en una plaçaha de fer quelcom més. Ha d'organitzar-se.

Parlem amb Carles Caballero, portaveu d’Esquerra Republicanade Catalunya a Terrassa

carlos aznal @carlosaz77Reforma laboral = menys drets = més pora perdre feina = estalviar més = gastarmenys = segueix la crisi = més parats.

Isaac Albert @isaacalbertUn 53,6% diu Sí a la independència,@elperiodico_cat. Això en un referèndumés + del 65% dels vots! #aqueesperem#TenimMoltaPressa

Núria Sucarrats @nursucarGratuïtat en el peatge d Les Fonts. Tb hau-rém d recordar la injustícia d la 3ª zona tari-fària x TRS…http://locals.esquerra.cat/terrassa/arti-cle/11838/cesc-poch-es-evident-que-aquest-govern-no-te-projecte

Ona Martínez Viñas @OnaVias81 anys de la #RepúblicaCatalana. Per totsaquells que van donar la llibertat al poblecatalà, tornarem a vèncer! #viscalaRepública!

Gemma del Arco @Gdel_ArcoViolència és la d’aquells que fomentencada dia l’odi cap a Catalunya i els movi-ments socials amb la més rància de lesdemagògies. Bon dia.

Lluís Lázaro @lluislazaroLa siaposicio adicional 3ª desapareguda alspressupostos aprovats pel PP #EsDeTraca,q mes necessitem q sacrifiquin als primo-gènits varons?

Isaac Albert @isaacalbertLa voluntat d’instrumentalitzar @tv3cat pelcantó de CiU; i d’evitar-ne el paper q te enla construcció nacional pel del PP, uneix#ciupp

Esquerra Terrassa @ERCterrassaAvui a les 18.30h davant de CCOO i UGT alc/Unió manifestació en contra de la refor-ma laboral. ERC #Terrassa forma part d laorganització.

Isaac Albert @isaacalbert#terrassa inaugura nova i equivocada ubi-cació del mercadal. La Rambla, seria millorx generar sinergies amb el comerç d l’en-torn @torrepalau

Carles Parrilla @carlesparrilla+1 RT @Raulmuto S’ha de ser molt malpa-rit per votar en contra o abstenir-se de ladació en la hipoteca. Vilaweb.cat/noti-cia/399244

Cesc Cabezas II*II @Cesc537No fa pas tant, no tenien dret a vot, ni dretslaborals. I no només els correspon a ellesrecordar-ho. Si ets prou home, implica’t#donaTrs

Carles de Castro @carlesdecastroNo hi ha diners per Catalunya, diu DeGuindos. A què s’espera que no hi hagiCatalunya per Espanya? #independencia#diemprou

L A T I R A

- Caram, Josep, tu per aquí? No eres federalista?- Ja he acabat els torrons!