El G-6 s’avança amb una carta per la independènciaindependent.cat/gracia/Independent_450.pdf ·...

450

14 d

e se

tem

bre

de

2012

El G-6 s’avança amb una carta per la independència

sumari

5SOLIDARITATEl Banc Expropiat repartirà aliments a partir d’octubre

12múSIcARúper Ordorika i Soziedad Alkoholika, astres de l’EH Sona

ISSN - 1695-4793

començat a treballar en una carta que enviarà immediatament a Ar-tur Mas com a primera resposta a la crida del president perquè soci-etat civil i institucions vagin ple-gats en el procés independentista.

Pàgina 5

Xavi Tedó

Ràdio Gràcia viu moments de convulsió interna després que un enfrontament laboral entre el director de l’emissora, Car-les Salat, i els responsables de la gestió, Ludic 3, estigui abocat a acabar en denúncia per re-baixes unilaterals del salari del màxim responsable periodístic. Salat ja ha anunciat mesures le-gals i l’empresa es defensa.

Pàgina 7

Pols intern pels sous a Ràdio Gràcia

Amb un “visca Catalunya lliu-re!” el director del cor Gregal de l’Orfeò Gracienc, Xavier Folch, va tancar dilluns la Diada a Gràcia davant del monument a Pompeu Fabra en un acte més multitudi-nari que altres anys. El G-6 ha

de Gràcia

2

14 de setembre de 2012l’independent

adreceu les vosTres carTes, amb un màXim de 15 línies, indicanT el vosTre nom, adreça, Telèfon i dni a: L’Independentc/ la perla, 31 baiXos - 08012 bcno bé a [email protected]. També les podeu fer arribar a Través del nosTre porTal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Les Germanetes dels Pobres són una de les congregacions reli-gioses més importants de Gràcia, tant en dimensió de les seves instal.lacions, ubicades al carrer Sant Salvador amb Torrent de l’Olla, com en dimensió de servei integral a un sector de la població, la gent gran, que es compta entre els més patidors a efectes de crisi. Fins al 2010, tot i que el centre on estan ubica-des té un centenar llarg d’anys, la seva feina de portes enfora a Gràcia s’havia desenvolupat de manera discreta. Però va ser aquell any, quan el Districte va donar permís per engegar el pla

especial per ampliar els terrenys de l’antiga residència d’avis i àvies sense recursos, que els moviments de terres van desem-bocar en un contacte més gran amb els veïns. A les botigues de la Vila no ha estat estrany trobar-hi pòsters de la campanya

de donatius que simbòlicament proposava apadrinar un maó dels molts que han servit per aixecar el nou edifici, del qual no-més s’ha conservat l’estructura exterior per raons de protecció de patrimoni. Les donacions, quan aquesta setmana s’entregarà l’obra, han durat fins ara amb concerts musicals i activitats de tota mena, tant a Gràcia com a Barcelona -l’última va ser un concert de piano ara fa 15 dies a la seu de les Germanetes de la plaça Tetuan-, i encara n’hi haurà més perquè el camí és llarg i s’han d’omplir les noves instal.lacions. Però en temps de crisi les xifres són importants: per això els 3,6 milions d’euros que en els últims mesos han aconseguit

recollir les Germanetes per executar la reforma integral de la seva casa a Gràcia -i la casa de 80 avis i àvies- és una dada espectacular. No només perquè representa un terç del total d’una obra arriscada en un moment que el sector de la

construcció atura gairebé tots els seus projectes i aquest, man-tenint-se actiu, ha donat puntes de feina a 154 treballadors, sinó perquè la conclusió final de tot plegat és que la solidaritat intergeneracional és un concepte ben viu a la societat catalana. Els avis i àvies que aniran a viure o que tornaran a la residència dediquen el 85% dels seus mínims ingressos a l’estada i un 15% queda per ells, perquè sempre s’ha de tenir un marge personal. Aquesta, doncs, és la millor cara de la religió, la que no només ho sembla sinó que actua realment com a fórmula benefactora social. Quina força que es té quan es vol.

Per què ens costa tant demanar clarament què volem? Què ens porta a complicar-nos la vida tot esperant que els altres endevinin allò que necessi-tem? La resposta a aques-tes preguntes pot ser un bon indicador per mesurar com actuem en aquest aspecte de la nostra vida, i el grau de satisfacció o insatisfacció actual en les nostres relacions. Si demanar no ens fa sentir còmodes és perquè no assumim que necessitem ajut, i perquè hi ha massa pors al darrera que no hem identificat i que quedarien al descobert. És per això que ens ne-guem, inconscientment, a reconèixer les nostres necessitats. Aquestes pors van associades a l’auto-exigència, a sentir-nos febles i al fet que els altres ens puguin ferir. Podem, doncs, demanar i sentir-nos còmodes? Ho podem fer quan ser conscients de les nostres necessitats ens permeti d’afrontar les pors esmen-tades, humanitzant la nos-tra autoimatge i normalit-zant la idea que “no saber, no tenir i no poder”, no és un descrèdit, sinó una de les millors eines per poder créixer i d’aquesta manera reinventar-nos.

Saber demanar

Solidaritat, religió i crisiNúria Gou

el dependentLa regidora del Districte, maite Fandos, ja està al pont de comandament de la plaça de la Vila, després de fer campana als actes de la Diada a Gràcia. L’11 mateix va arribar. Només ha fet deu dies de vacan-ces perquè les seves obligacions com a tinen-ta d’alcalde d’Esports van provocar que hagués de ser present el 27 d’agost a la ciutat. Ara bé, en aquests deu dies, diguem-ne, no ha parat d’emprenyar els seus guardians i fins i tot els serrells de l’acord ciU-ERc perquè els republicans pengessin l’estelada a la balco-nada del Districte els va tancar ella per telèfon.

La solidaritat intergeneracional és un concepte ben viu a la societat catalana

La religió dóna la seva millor cara en projectes benefactors com el de Germanetes

Ara que, encara, estem junts voldria dir allò que sabem i que massa sovint oblidem. L’estelada, nas-cuda com un símbol de la desfeta de les “Españas” de 1898, i molt protagonista de la pel.lícula del passat 11 de setembre, cal que su-peri l’anècdote per passar a ser una realitat, a l’igual que el conegut crit de “IN-INDE-IN-DE-PEN-DÈN-CI-A”. Cal que comencem a saber que amb eslògans i ban-deres no n’hi ha prou. La nostra casta política, tant els que van anar a la mani-festació, alguns/nes d’ells/lles sense voler entendre quin era el missatge, com els que no, és hora que ai-xequin el cul de la poltrona i comencin a observar que

tenen un pacte democràtic amb un poble sempre sobirà. És hora de recordar la nostra pròpia història, sense distorsions i sense ambigüitats. El món polític no pot continuar jugant amb tacticismes de pa sucat amb oli. Ens coneixem massa. Som veterans de les seves estratègies partidistes i de les seves veritats

Ara

que,

enca

ra, es

tem

junts

a mitges i mitges veritats. I els que ens busquem la vida com bonament podem o ens deixen, possiblement també ens caldrà saber que les presses mai han estat bones conselleres, que no n’hi ha prou amb embolicar-se amb estelades i amb proclames, que no valdrà fer el petarrell quan vagin maldades, ni per part del nou govern sorgit de les urnes, ni per part de l’opo-sició sorgida d’aquestes matei-xes urnes i, sobretot, per part de l’anomenada societat civil, acostumada, alguna d’ella, a subvencions i fàcils ajudes. El Gobierno Español no ens vol dei-xar anar, som insolidaris però ens necessiten per assegurar els seus AVE que no van enlloc. A més tenen la força de la legalitat internacional, i Europa tendeix a no mullar-se ni els peus quan va a la platja. El camí no serà fàcil, no ho podem oblidar; ara que, encara, estem junts...

Jordi margarit

de Gràcia

3


el bloc

Uns entre tants

Pere Martí, Agustí Argimon, Joan Tur, Robert Mur, Vicent Partal, Assumpció Maresma, Martí Crespo, Jaume ‘Jim-my’ Piquer, Jordi Bonet, Ton Ribas, Pere Mayans, Núria Montés, Yuma, Glòria, Ru-bén, Felip Joan, Mercè Serra-malera, David Minoves, Jordi Armadans, Jordi Lapiedra, Bernat Deltell, Jordi Cortada, Xavier Vendrell, Francesc Ribera, Núria Cadenes, Josep Aixalà, Josep Guia, Pere Ros, Gustau Navarro, Anna Simó, Eric Herrera, Alberto Barandika, David Fernández, David Bassa, Carles Solà, Oriol Cortacans, Marc Roma, Rita Marzoa, Enric Rimbau, Francesc Viadel, Àlex Milian, Joan Morales, Eduard Voltas, David Miró, Pau Salvador, Ferran Casas, Jaume Clotet, Cesc Iglésies, Josep Cas-tells, Miquel Rosich, Ignasi Casadesús, Roger Buch, Guillem Carbonell, Jaume Llansó, Joan Miquel Touron, Joan Ridaura, Xavier Borràs, Miquel Martín, Diego Arcos, Oriol Caba, Jordi Bilbeny, Jor-di Sánchez, Frederic Perers... La llista pot ser més llarga, però fa vint anys no ho era gaire més; fa tant que us co-nec... i sempre he sabut que no ens equivocàvem.

Alb

ert Balanzà

Opinió

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarris, sccl

direcTor: alberT balanzà

amb el suporT de:

És una iniciaTiva de: avv vila de Gràcia, debarris i GràciaWeb. conseLL direcTiu: alberT balanzà, Joan lou. direcTor Lo-caL: alberT balanzà direcTora adjunTa: sílvia manzanera. redacTor en caP: Xavi Tedó. redacció: anaïs barnoles, carina bellver, anna buJ, crisTina casaprima, cla-ra darder, meriTXell díaz, núria falcó, lídia Haro, èric lluenT, laura millan, pa-Tricia monGe, marTa narberHaus, Ginebra vall. coL.LaBoracions: àleX boscH, pep boaTella, lluís bou, miquel cabal Guar-ro, alfred cano, Guillem cifré, arTur es-Trada, ànGel GarreTa, manolo González ‘paTaTa’, pep GorGori, sebasTià Jovani, pere marTí, Joan millareT, vícTor nubla, roGer rofín, TrisTram, rafael vallbona, vocalia de la dona de l’avv. FoTograFia: Joan perramon. MaqueTació: serGi l. bofill. disseny weB: maria vilarnau. PuBLici-TaT: monTse fiGuerola (692 601 263). disTriBució: ceT labor-90. iMPriMeix: induGraf offseT, s.a.

diPòsiT LegaL: b-32.478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 450

núM. 450

què en Penseu de Les MoBiLiTzacions que PrePara L’escoLa PúBLica a gràcia? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

tribunaAlbert Mulero, militant d’ERC

‘Aceituneros altivos’

Només va transcendir una part de la frase que va etzibar el President Pujol fa molts anys, encara que no era seva: “És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya”. Una reflexió sobre la cohesió i convivència. Però l’important era el que venia després: “ ... i qui en vol ser”. L’hem sentida força vegades aquests dies. Avui, la realitat de la nostra Nació sense Estat és complexa i el pensament independentis-ta divers, molt tendre, sovint de butxaca, legítimament i pragmàtica, sobretot ara, però les paraules del President Pu-jol ressonen i amplien la noció de pertinença. Anys enrere, CiU i PSC, potenciaven accions que anaven en contra d’aques-ta idea aglutinant i manipula-ven políticament el sentiment d’enyor de molts ciutadans immigrants. Per exemple, es donaven ales (diners) a entitats com la FECAC, una entitat tancada amb vocació d’intervenir en la política, que va intentar consolidar sense èxit el Partit Socialista Andalús a les primeres eleccions al Parlament obtenint només dos escons. La FECAC va ser fun-dada per un militar franquista també vinculat als orígens d’AP a Barcelona, el Teniente Coronel Linares, i perdura, fino en mà i “casetas”. Un temps important del nostre passat recent que va originar una resposta potent i amb sentit comú entre la gent de les onades migratòries, la “cla-

poder veritable, i que el canvi passa per saber trobar l’encaix econòmic internacional, amb el compromís de seguir estirant d’Espanya, econòmicament, durant uns anys. Alguns que no sabem d’aquestes qüestions, tendim a pensar que existeix la justícia social i que la sobirania és del poble. Un poble nou, que ha canviat i ha crescut, capaç de decidir el seu futur democràti-cament si hi ha amplia majoria social, com diu la Carta funda-cional de l’ONU. Així, pren més sentit la segona part del mis-satge: “és català qui en vol ser”, perquè introdueix la possibilitat de decidir, un repte, i a hores d’ara, afegim: “... i el que sigui capaç d’estar”. És una diferència

substancial, ser i estar. Estar esdevé la defensa de la digni-tat, els drets com a persones, un deure generacional també.La gent que pensa com “Els Altres Andalusos”, hereus dels nouvinguts a Catalunya de l’Exposició Universal del 29, o posteriors, que amb prou feines parlen el català perquè no poden salvar la tanca de la llengua materna, però que han tirat endavant aquí les seves famílies i senten els fills i els néts parlar català amb norma-litat, que no reneguen del seu passat però valoren i fan seva la terra que els ha acollit, i la cultura, i les tradicions; ells són la clau. Perquè ells, ja són nosaltres,en aquesta societat diversa. No hi ha distincions, entenent el nou concepte de catalanitat. Ser català no és un xollo. Ens ho hem de guanyar amb el compromís social, democràtic i nacional. Aquest és un dels èxits d’aquesta Diada, la nombrosa presèn-cia dels “nous catalans”, dels xarnegos amb carnet com en Bienve Moya, activista cultu-ral, Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat el 2009, socialment compromès i independentista, que va fer el parlament de la Marxa de Torxes per la Independència al meu poble, Castellbell i el Vilar (Bages). A hores d’ara, la ciutadania va per davant dels dirigents polítics. La societat catalana ha evolucionat i els governants necessitaven que els marquéssim el camí.

maria vilarnau

se obrera”, quan Paco Candel, Ignasi Riera i Josep Maria Huer-tas Claveria, entre altres, van denunciar la xarxa i la manipula-ció consentida. Estem parlant de l’Àrea Metropolitana, sobretot. Aquest contrapunt va consolidar en una Associació anomenada “Els Altres Andalusos” que, sen-se renunciar a la seva història ni als llegats culturals, van ser capaços d’entendre els canvis a les seves vides. Bienve Moya, Lluís Cabrera, Pedro Morón, etc, van ser cabdals en aquest mo-viment. Diuen que sense CiU no serà possible avançar en el camí cap a l’alliberament nacional, pe-rò això demostra una visió molt limitada. Hi ha qui diu que els bancs i els financers ostenten el

què en penseu...Textos i fotos: Xavi Tedó

... de les conseqüències de la manifestació de la Diada?

Joan Serrabassacap de recanvis

Xavi Fuentes aturat

Toni Rieracuiner

Laura martorellbotiguera

Que hi hagi resposta per part del president Mas perquè el clam va ser clar el dia de la manifestació i que la gent no afluixi perquè ens hem de fer sentir. La independència serà complicada però ens hi hem de posar tots plegats.

Esperem massa coses i si som realistes el guany ha de ser econòmic perquè la indepen-dència la volem, però no ens ho posaran fácil perquè si hi ha eleccions el PSC i el PP s’uniran com al País Basc. M’ha sorprès, positivament, el president Mas perquè n’esperava menys.

El que demanem és la indepen-dència, res de pacte fiscal. La marxa és un punt d’inflexió que ja tocava perquè abans ens ma-nifestàvem els de sempre per la Diada. No veig, però, que el president Mas estigui a l’alça-da i em temo que a molts se’ls veurà el llautó aviat.

Espero que siguem mobilitzant-nos, no hem de treure la senye-ra i guardar-la fins la propera manifestació. És un primer pas cap al canvi, però hem de deixar-nos de pacte fiscal i anar cap a la independència, que és el que molta gent vol.

de Gràcia

4

14 de setembre de 2012l’independent Opinió

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

La cultura: un luxe

Des d’aquest mes de setembre de 2012, la Cultura al nostre país té el trist honor de ser un luxe. Entengueu-me bé: no es tracta que es consideri un luxe per al país tenir músics, literats, pintors, creadors en general. No, no és això. El que passa, malauradament, és que la Cultura ja no es considera com una cosa digna de preservar i potenciar, sinó al contrari: té el mateix tractament fiscal que els articles de luxe super-flus, i per tant se’ns cobra el 21% d’IVA en lloc del 4% que

pagàvem fins ara. Aquest increment és repug-nant, i tot i així em temo que no és tant un problema com un símptoma. Però no un símpto-ma d’aquells que ens fan dir Ai, que crec que m’està agafant un encostipat, sinó d’aquells

que arriben quan portes temps malalt i de sobte notes que el metge baixa la mirada quan preguntes “Però em recuperaré, oi, doctor?” La cultura no és un luxe, però el cert és que hem tendit a tractar-la com si ho fos. Es veu molt clar en el gènere de la música. Hem perdut de vista, per exemple, que una orquestra simfònica és un instrument de cohesió i de projecció interna-cional i de treball social i d’agitació cultural molt abans que

un instrument de gaudi hedo-nista. Poca gent als concerts, i converses sobre el Barça als entreactes. Escàs criteri quan hi ha comentaris sobre la música que s’ha escoltat dins la sala. Algun que se les dóna d’expert

mentre diu veritables bajanades. I aficionats que s’ho han passat bé però no comenten res perquè diuen allò de “jo no hi entenc...”. Toquem de peus a terra. No som un país culte, veiem la cul-tura com un cosa aliena quan és una part més de nosaltres. Per tant, és una cosa supèrflua, un luxe. Si no és així, si vaig errat, ens hauríem de rebel.lar. La Cultura és nostra. També és un negoci, perquè els qui s’hi dediquen han de cobrar i han de menjar per fer-ho. Però ningú no ens hauria de poder convèncer que la Cultura no forma part de les nostres vides ni fer-nos creure que ser una persona, una societat o un país culte és un luxe.

Veiem la cultura com una cosa aliena quan és una part més de nosaltres, és nostra

Pep Gorgori la setmanatribuna

Alternatives a la política sanitària

Els governs català i d’Espa-nya es comporten com els hooligans de les retallades en despesa social i en sanitat concretament. I sempre la mateixa cantarella: les retalla-des es fan perquè no hi ha di-ners, ens diuen. Amb l’excusa dels diners s’estan carregant la sanitat pública. Però, es poden estalviar diners i refor-çar el sistema sanitari públic? Rotundament sí. I, com exemple, els medicaments.Es gasta molt en fàrmacs, un 30% de la despesa sanitària pública (el més alt d’Europa) i representa un 1,27% del PIB, mentre la mitjana a la UE és del 0,94%. Es gasta mala-ment, hi ha un munt de me-dicaments diferents en cada grup, molts d’ells tenen poc valor terapèutic i amb massa freqüència la prescripció és el resultat de la propaganda dels laboratoris sobre els professionals i resultat també de l’escàs temps de visita dels professionals.Resposta dels governs: retiren 417 medica-ments que seran substituïts per altres de més cars (per això la indústria farmacèutica hi està d’acord). S’incrementa el percentatge de repagament dels fàrmacs i s’imposa 1 euro per medicament. Es podria actuar millor? Rotundament sí. Però no passarà mentre la indústria farmacèutica determini la política governa-mental del medicament i sigui tan influent en l’orientació del sistema sanitari. Es poden estalviar molts diners fent una prescripció i un consum de fàrmacs més saludables.

- Els governs han de seleccionar i negociar un catàleg de medi-caments amb aquells productes que tinguin la millor relació entre efectivitat, seguretat i cost; s’ha d’eliminar el sistema actual de “medicament busca o

inventa malaltia” pel de “malal-tia busca medicament eficaç i barat”.-La sanitat pública ha de tenir un bon sistema d’informació i la formació continuada en medica-ments pels professionals de la salut ha de ser independent de les companyies farmacèutiques; s’ha de prohibir que els repre-

sentants dels laboratoris far-macèutics entrin als centres sanitaris públics.-S’ha de dotar l’atenció pri-mària de recursos humans i materials, s’ha de potenciar la seva capacitat de resolució. El sistema sanitari no ha d’aten-dre malalties sinó persones i la resposta al patiment no ha de ser medicalitzar sinó potenciar recursos més salu-dables. Perquè aquest canvi es doni hi ha d’haver voluntat política, però cada cop hi ha més evidències que la situació econòmica és l’oportunitat i l’excusa que han trobat els governs per convertir la sani-tat pública en un negoci. Això no els serà possible, mentre hi hagi una sanitat pública amb bons resultats i cober-tura universal, per això se la volen carregar.

S’estalviarien molts diners fent una prescripció i un bon consum de fàrmacs

Grup de Salut de l’Assemblea Vila de Gràcia

racons

Administració de Tresoreria de la Seguretat Social número 7

Travessera de Gràcia, 117 93 217 07 19 web: www.seg-social.es

Agència Tributària de Gràcia Av. Príncep d’Astúries, 66 93 237 41 80 web: www.aeat.es

Àrea Funcional de Treball i Afers Socials

Travessera de Gràcia, 303 93 520 91 30

Àrea Funcional de Treball - Departament d’Emigració

Travessera de Gràcia, 303 93 520 91 44

Barcelona Centre Universitari Torrent de l’Olla, 219 93 238 90 49 web: www.bcu.cesca.es

Centre de Normalització Lingüística de Gràcia-Sarrià-Sant Gervasi

Av. Príncep d’Astúries, 54 93 217 87 23 web: www.cpnl.cat

Centre d’Iniciatives per a la Reinserció

Gran de Gràcia, 226 93 368 09 00 web: www10.gencat.net/jus_cire

Comissaria de Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra

Avinguda de Vallcarca, 169-205 93 306 23 20 web: www.gencat.net/mossos

Consell Municipal del Districte de Gràcia

Plaça Rius i Taulet, 2 93 291 66 15 web: www.bcn.cat/gracia

Consolat General d’Alemanya Passeig de Gràcia, 111 93 292 10 00 web: www.barcelona.diplo.de

Consorci Agència Local d’Energia de Barcelona

Torrent de l’Olla, 218 93 291 40 41 web: www.barcelonaenergia.com

Consorci d’Estudis Mediació i Conciliació a l’Administració Local

Administració pública

Riera de Sant Miquel, 63 93 402 20 78

Consorci Sanitari de Barcelona Esteve Terradas, 30 93 259 41 00

Direcció d’Atenció Primària de Gràcia

Sant Antoni Maria Claret, 19 93 207 57 04 93 207 57 52

Direcció Provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social

Sant Antoni Maria Claret, 5-11 93 284 93 58

Institut de Serveis a la Comunitat

Plaça Lesseps, 1 93 238 45 45

Oficina de tramitació de DNI i passaport

Nil i Fabra, 17 93 292 02 12

La cultura no és un luxe, però hem tendit a tractar-la com si així ho fos

Pep Boatella

de Gràcia

5


Política

Les sis entitats històriques preparen una carta que segelli el pacte societat civil-Govern

Amb un “visca catalu-nya lliure!” el director del cor Gregal de l’Orfeò Gracienc, Xavier Folch, va tancar dilluns la Diada a Gràcia davant del mo-nument a Pompeu Fabra en un acte més multitu-dinari que altres anys. Un cop passada la mani-festació de l’endemà, el G-6, grup de sis entitats històriques de Gràcia, ha començat a treballar en una carta que enviarà de manera immediata a Artur mas com a prime-ríssima resposta a la cri-da del president perquè societat civil i instituci-ons vagin plegats en el procés independentista.

ALBERT BALANzÀ

“El dret a decidir ens uneix i totes les entitats del G-6 estem en la lí-nia de seguir els passos del país”. El president del G-6, Ramon Bo-tet, quan feia aquestes declaraci-ons aquest dijous encara no havia tancat la primera iniciativa de la societat civil catalana a favor del procés d’independència que s’ha obert després de la massiva ma-nifestació de dimarts a Barcelona. Com a resposta a la crida de dime-cres al matí del president, Artur Mas, a favor d’un procés on soci-etat civil i institucions vagin ple-gats, Botet, en conversa amb altres dirigents del G-6 com el president de Lluïsos de Gràcia, Oriol Hos-ta, i el president de la Fundació

núria falcó

Jordi porTabella i membres d’erc penJanT l’esTelada al balcó del disTricTe

El G-6 s’avança a CiU i a ERC i dóna suport a Mas en l’onada independentista

Festa Major, Ricard Estruch, han començat a treballar en una carta que es posarà de manera explícita al costat del president.Tot i que el contingut de la car-ta es troba a les beceroles, Hosta ha explicat a l’Independent que s’està elaborant un esborrany que posarà de manifest, de manera consensuada, el que el periodista Joaquim Maria Puyal ja va llançar com a reflexió ara fa uns mesos, “que el president té darrera tot un poble”, segons ha apuntat Hosta. Lluïsos ja va avançar-se als movi-ments lents dels partits a Gràcia penjant l’estelada a la balconada de l’entitat el passat octubre.

Dimarts Gràcia celebrarà un ple extraordinari que podia haver estat la primera oportunitat de fer un pronunciament polític davant el nou temps que s’ha obert arran de la manifestació de dimarts. Però no hi haurà cap menció ni pronunciament formal perquè el ple té un ca-ràcter extraordinari i tancat a

l’únic punt de l’ordre del dia, l’aprovació del Pla d’Actuació del Districte. Els representants de CiU i ERC Víctor Cullell i Àlex López s’han mostrat oberts a consensuar alguna iniciativa de cara al ple ordinari de princi-pis d’octubre, però ara com ara han demanat temps abans de tancar la negociació del PAD.

El ple extraordinari no inclou cap apunt al nou temps polític

reportatge

dependent va aparèixer el passat 31 d’agost. “Li van canviar el nom per plaça de Grau Miró, tot i que la senyalització dels busos encara diu Gibraltar i al Google Maps també”, explica el tècnic del districte Francesc Roma, que tot seguit es pregunta: “A l’article adjuntes una foto de la placa de la plaça; d’on l’has tret, existeix actualment?”.La placa de la plaça de Gibral-tar està encara ben plantada a la façana que hi ha entrant des del

cedida

Plaça Grau Miró o plaça Gibraltar?carrer Santuari a mà dreta i la placa conviu amb un enrajolat de l’escola Mare de Déu del Coll. La placa de Grau Miró, en honor del primer monjo que va habitar el santuari del Coll al segle XI, està ubicada a la placeta petita que hi ha entrant també a mà dreta, una mica més endavant, quan el camí s’endinsa cap a la reformada bar-riada del carrer Portell i el camí de Can Mora. Ara com ara no-més la placa amb l’antic nom és present en aquest indret.

Quatre anys després del canvi, el procés no s’ha acabat

La Guia de la ciutat de Barcelona és molt clara: si busques al llistat de carrers la plaça de Gibraltar et remet a plaça Grau miró, el nom que els veïns van triar i l’Ajuntament va adoptar el 2008. Però a la plaça només hi ha una placa.

Albert Balanzà

La polseguera s’ha desfermat a partir del reportatge que en aquesta mateixa secció de l’In- placa a la plaça GibralTar

El PSC perfila una abstenció que permeti avalar el PADA. B.

El PSC de Gràcia farà valer el seu grau d’autonomia respecte de l’oposició creixent que hi ha a la federació de Barcelona dels socialistes a l’hora d’es-tudiar qualsevol acord amb CiU i perfila una abstenció que permeti aprovar el Pla d’Actuació del Districte. El document, que es votarà en el ple extraordinari del pròxim 18 de setembre, només està pendent d’alguns serrells com el redactat final de la negocia-ció que han mantingut CiU, PSC i ERC. “Un vot favorable segur que no el donarem”, ha explicat el portaveu del grup municipal socialista, Carles Maggi. Esquerra tampoc ha adoptat un posicionament de-finitiu, encara que l’únic que els separa del sí és la concreció “d’alguna” de les inversions que han demanat explicita-ment que siguin incloses en el full de ruta del govern local i aquí el president d’ERC, Àlex López, cita la previsió de re-forma de la Travessera de Dalt o la reestructuració de la plaça del Poble Romaní un cop els barracons de l’escola L’Uni-vers s’hagin ubicat definitiva-ment a l’espai d’equipaments de Bailèn-Quevedo. La resta de partits, el PP i ICV, previ-siblement votaran en contra del PAD des del moment que ja van quedar descavalcats del pacte en la primera ronda de negociacions.

de Gràcia

6


Societat

La residència d’avis sense recursos reobre ampliada amb 80 habitacions i casa de visites

Trenta mesos han calgut per culminar un dels pro-jectes privats a la vista més espectaculars de Gràcia: l’ampliació i re-forma integral, a través d’un pla especial autorit-zat per l’Ajuntament, de la residència d’avis sense recursos de les Germane-tes dels Pobres al carrer Sant Salvador amb Tor-rent de l’Olla. En temps de crisi, un pressupost d’11,2 milions d’euros ha estat sufragat en un terç per les donacions.

ALBERT BALANzÀ

Les germanes Rosa i Maria del Carmen ja s’han instal·lat des del passat 20 d’agost a la novíssima residència de les Germanetes dels Pobres, que a Gràcia ha deixat veure la seva gran reforma per una efectiva campanya de dona-tius com l’apadrinament de ma-ons, que ha sumat 3,6 milions d’euros. Aquest dissabte 15 de setembre l’arquitecte tècnic, Da-vid González, que en puntes de treball ha tingut a les seves ordres fins a 154 treballadors, entregarà l’obra i es calcula que aquest Na-dal les 80 habitacions ja estiguin a ple funcionament. Així s’acaba-rà la reforma de la residència que va engegar el 2 de febrer de 2010 i que ha acabat dibuixant un nou i còmode espai per a avis i àvies sense recursos de tres plantes (in-vàlids, vàlids i germanes).“Vivim moments socials difícils però les donacions no ens han fallat, tot i que el deute encara

alberT balanzà

inTerior de la residència les GermaneTes dels pobres

és molt gran”, explica la germana Rosa, que mostra satisfacció per-què es podran seguir atenent les peticions d’avis sense família “i de la religió que sigui”. Des del punt de vista tècnic, els operaris, segons David González, s’han trobat amb “una obra molt complicada”, on s’ha hagut d’aixecar alçada d’una casa que Agustí Font va acabar el 1897. Urbanisme, Patrimoni i Parcs i Jardins han estat a sobre del projecte per aprovar el pla es-pecial, per conservar un edifici de categoria C i per fer el procés de “revegetació”. “Ha tingut un cost elevat”, diu González. “Era més cara refer-la però ho hem fet”, diu la germana Rosa.

Les Germanetes culminen la reforma amb 3,6 milions d’euros en donacions

Quan el 5 de maig de 2009 el ple de Gràcia va aprovar la re-forma de la residència de les Germanetes es va posar una condició: que el jardí, al qual s’hi accedeix per Sant Salvador, fos visible des de l’exterior en un barri necessitat de visibilitat verda. Per això l’obra ha traslla-dat la recepció i el mortuori a espais de la planta baixa, que

com tot l’edifici ara s’ha allargat en forma d’H cap a Lesseps. La gran novetat és que l’antiga casa del capellà, a Torrent de l’Olla, serà una casa de visites, amb dues habitacions. A la planta 1 hi ha una sala d’actes per a 100 persones i una cafeteria/menja-dor per a 64. Senyors i senyores estan en cambres de 12 metres quadrats i passadissos separats.

El jardí, visible des del carrer, única petició des del Districte

XAVI TEDó

Mireia Bargalló i Ferrer, fins ara vice-presidenta de l’Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps, ha estat escollida com a nova presidenta accidental de l’en-titat fins a les pròximes eleccions, en substitució de Josep Maria Flo-tats i Costa, l’històric barber, mort recentment. Bargalló és llicencia-

da en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i regenta des de fa 26 anys la Farmàcia Lesseps, situada a la mateixa plaça, especialitzada en dietètica i nutrició. Vinculada a l’Associació de Lesseps des de la seva fundació, ha col.laborat amb la comissió de Salut i Qualitat de Vida i, molt especialment, en l’organització, amb el Cap de Lar-rard, de les conferències de l’Aula

Substitueix Josep Maria Flotats, l’històric barber mort recentment

de Salut que periòdicament s’han ofert a la Biblioteca Jaume Fuster. En la seva primera reunió com a presidenta, la junta va abordar temes relatius a l’agenda d’activi-tats per al proper trimestre i es va acordar donar suport actiu a la Fe-deració del Comerç de Gràcia. Els punts més calents del dia van girar al voltant d’aspectes més reivindi-catius com la d’un posicionament

La farmacèutica Mireia Bargalló, nova presidenta de l’AVC Lesseps

comú pel dret de lliure accés dels ciutadans al Park Güell o la neces-sària retirada de les barreres de les obres del Metro que dificulten la

circulació peatonal entre el nord i el sud de la plaça Lesseps, una demanda que ja fa temps que re-clamen sense sort.

mireia barGalló és la nova presidenTa de l’avc lesseps

cedida

Malestar amb la direcció del centre de menorsS.M.

Les reaccions a la notícia so-bre les obres que el centre de menors de Larrard ha engegat per aturar la queixa dels veïns pel soroll han arribat a la web de l’Independent, que ha rebut diversos comentaris sobre els residents i la gestió que la fun-dació Ciutat i Valors està fent de l’equipament. “El problema d’aquest centre, a més del so-roll i la ubicació, és el tipus de nois que hi ha, la majoria són “tironeros” de cadenes que ac-tuen a Lesspes robant iaies”, es-criu un veí. Aquest comerciant assegura també que han entrat a robar a la seva botiga diverses vegades i que el professional que acompanyava als joves no “podia fer res” i que “l’única raó de ser del centre són els 120 euros diaris que cobra la fundació pel menor”. Un altre veí es sorprèn de que “una fun-dació disposi de 4,5 milions d’euros per a comprar l’edifici a franciscans”. “Algú està fent negoci amb aquests xavals, al final les víctimes són els pro-pis interns. Crec que aquesta fundació ja va tenir problemes a Vallvidrera amb un altre cen-tre”, afegeix. Els comentaris generats per la notícia publicada al setmana-ri la passada setmana també apunten que és “habitual veure els interns del centre per la zo-na de Fontana i Lesseps sense control, i la policia no pot ac-tuar perquè la majoria són nois del Marroc que no tenen docu-mentació”.

de Gràcia

7


Salat ultima una denúncia múltiple contra Ludic 3 per rebaixes unilaterals del salari

Ràdio Gràcia, l’emissora municipal del Districte, viu moments de convul-sió interna després que un enfrontament labo-ral entre el director de l’emissora, carles Salat, i els responsables de la gestió, l’empresa Ludic 3, estigui abocat a acabar en denúncia per rebai-xes unilaterals del salari del màxim responsable periodístic. Salat ja ha anunciat mesures legals i l’empresa es defensa.

ALBERT BALANzÀ

L’empresa Ludic 3, que gestio-na Ràdio Gràcia des del 2007 i ha anat guanyant tots els últims concursos que s’han convocat -l’últim va ser enguany i té una vigència contractual des de l’1 de març fins al 31 de desembre-, va acordar en el nou contracte que “la jornada es redueix de 37,5 hores setmanals a 35 hores set-manals amb la disminució del salari corresponent”. “Tant Ludic 3 com jo mateix firmem el do-cument, sense cap problema”, ha explicat Salat a L’Independent.Però a partir d’aquí tot es com-plica i el director de l’emissora denuncia dos fets molt concrets: que la reducció del sou s’aplica un mes abans del previst i que “al maig em retiren un plus de 238 euros”. Tot el procés va acom-

arXiu

els responsables de lúdic 3, empresa GesTora de ràdio Gràcia

Guerra oberta a Ràdio Gràcia entre el director i l’empresa que la gestiona

SOcietat

breus

La plataforma veïnal del jar-dí d’Encarnació no s’atura. La darrera acció va ser la sessió de cinema a la fresca que va tenir lloc la passada setmana, amb la projecció del film japonès El veí Totoro, de Miyazaki. Els infants que van assistir van protagonit-zar, després de la pel.lícula, un joc nocturn entre el verd i els arbres centenaris del solar on la constructora Volumètric ha projectat pisos i un aparcament. La plataforma està oberta a més propostes del barri.

Primera jornada del Banc del Temps escolar

Cinema per reivindicar el jardí d’Encarnació

La I Jornada del Banc del Temps Escolar, organitzada per Salut i Família, tindrà lloc el 5 i 6 d’octubre a l’IES Milà i Fon-tanals. Aquest programa es basa en l’aprenentatge cooperatiu perquè els alumnes intercanviïn habilitats i competències. Se-gons els seus impulsors, es pot adaptar a les aules d’educació primària, secundària, batxillerat i formació professional.

SILVIA MANzANERA

L’Assemblea de la Vila ha creat una xarxa d’aliments amb l’objectiu de cobrir les necessitats més bàsiques d’aquelles persones que en vulguin formar part, “mitjançant la solida-ritat i la participació”. Un dels col.lectius cridats a participar-hi són els botiguers, les parades de mer-cats, els comerciants o persones a títol individual que vulguin entre-gar aliments tant frescos com en-vasats. A més dels donants, la gent que formi part d’aquesta xarxa pot contribuir amb el seu temps, fent diverses tasques, com ara de difu-sió o de logística, segons explica el col.lectiu en uns folletons que han començat a repartir aquesta setmana. La recollida s’ha fixat cada dia de 18 h a 21 h al Banc

Expropiat (Travessera de Gràcia, 181, o contractant per correu a [email protected]). I el repartiment serà cada dimarts de 19 a 21 h al Banc a partir de l’1

El repartiment s’ha fixat els dimarts a partir de l’1d’octubre

d’octubre. L’Assemblea justifica la iniciativa per l’augment de les persones que viuen “aïllades” per fer front al dia a dia en el context social i econòmic actual.

L’Assemblea de la Vila crea una xarxa d’aliments al banc expropiat

la recollida es fa cada dia al banc eXpropiaT de Travessera de Gràcia

s. manzanera

panyat, segons Salat, d’una con-versa acalorada en una reunió a la qual assisteixen el gerent de Ludic 3, Ferran Arbós; Montse Rovira, portaveu de l’empresa al consell rector; i Salat mateix. “Si vols la guerra, tindràs la guerra”, assegura Salat que li diuen.L’empresa, segons ha explicat Arbós a aquest setmanari, no té constància d’aquest conflicte la-boral i sí que aplica la primera reducció de sou pactada al març “perquè la nova etapa de gestió va començar al març”. “Pot haver-

hi algun error en el redactat del contracte”, ha dit Arbós. Sobre la tensa reunió, el gerent de Ludic 3 explica que “va ser per parlar d’una altra cosa”.Salat ha posat el conflicte a mans del seu advocat i ha explicat el cas de manera informal al Districte. “En el mes d’octubre presentaré una àmplia denúncia per aquests fets, que abarcarà l’empresa, Lu-dic 3,; el seu president, Ferran Arbós Soler; i la responsable de l’empresa a RG, Montse Rovira Calvet”, conclou en un escrit que

ha fet arribar a L’Independent. L’empresa insinua la destitució. “Fins ara no hem utilitzat aquest mecanisme”, avisa Arbós.

de Gràcia

8

14 de setembre de 2012l’independent SOcietat

reportatge

que mai. “L’any passat vam tenir alumnes d’alemany que fins i tot van marxar a meitat de curs per-què tenien possibilitats de trobar una feina ben remunerada a Ale-manya, una feina que aquí seria precària”, explica el director de l’EOI de Sant Gervasi, Jordi Ja-né. Malgrat que aquesta tendèn-cia que ha anat en augment en els darrers anys ha anat de la mà de la crisi, Jané creu que l’afinitat germànica de Gràcia també ex-

Xavi Tedó

el cic idiomes, al carrer TorrenT de les flors

L’efecte Merkel a Gràcia

plica part de la demanda que té l’alemany a la Vila. “Aquí sempre hi ha hagut una sensibilitat més gran per la cultura germànica”, afegeix Jané. Per això, aquesta escola ofereix cursos monogràfics d’actualitat i cultura alemanya.Al CIC de Gràcia també hi ha aquests dies més revolt de l’ha-bitual. L’inici de curs s’apropa i es fan les darreres inscripcions per omplir les classes dels cursos d’anglès, francès i alemany, que

l’escola ofereix per nivells i edats (fins i tot hi ha un club sènior). L’1 d’octubre arrencarà oficial-ment el curs en aquest centre de Torrent de les Flors i, com passa a l’EOI, l’interès creixent per l’alemany també s’ha notat aquí. Segons explica Melània Parac-hia, una de les coordinadores de l’escola, enguany s’ha incre-mentat de forma significativa la demanda per aquest idioma, sobre tot per part d’universita-ris de carreres tècniques que són conscients del panorama laboral que es trobaran quan finalitzin els estudis. “Són bàsicament es-tudiants de ciències, químics o enginyers- que saben que tard o d’hora marxaran a Alemanya a treballar”, apunta Melània. Al-guns són més concrets a l’hora de fer les seves demandes: com fer un currículum en alemany, maneres de sol.licitar feina des d’aquí... Al CIC Gràcia, l’an-glès i el francès es mantenen, ni davallades ni pujades espectacu-lars. Però l’alemany comença a guanya terreny. Ach ja.

L’interès per estudiar alemany supera a l’anglès a les escoles d’idiomes de Gràcia

L’imperi idiomàtic de l’anglès es manté ferm però sí veu com va perdent terreny any rere any a favor de l’alemany, a mida que la crisi es cobra més vícti-mes, sobre tot de joves amb carreres tècni-ques, i l’Alemanya de la merkel mira per sobre de l’espatlla als seus germans pobres. Les escoles d’idiomes de la Vila no són cap excepció a aquesta tendència i cada cop són més els que es queden fora dels cursos d’alemany.

Xavi Tedó

L’anglès segueix sent el rei pe-rò l’alemany ja fa temps que li fa ombra. El coneixement d’idiomes és un plus a l’hora de trobar una feina o millorar-la i l’anglès és gairebé d’obligat compliment a qualsevol currí-culum vitae. Els estudiants en són conscients i els professio-nals en actiu, també. I ara més

breus

Aquest dimecres 12 de setem-bre ha tingut lloc la celebració del desè aniversari del Casal de barri Cardener. L’equipament, gestionat per tres entitats –As-sociació de Dones Ciberdona, Associació de Gent Gran Pau Casals i l’Agrupament Escolta Roland Philipps- va voler cele-brar l’efemèride amb una fun-ció de teatre i una exhibició de balls en línia.

Fins el 30 de setembre El Cen-tre Moral està portant a terme una campanya de recollida de material escolar per a tots aquells infants que ho necessi-tin, emmarcada en l’acord amb Càrites, Entitats amb cor. L’en-titat gracienca ha establert l’ho-rari de recollida de dilluns a di-vendres de 10 a 13 hores i de 17 a 22 hores. L’acció solidària es va posar en marxa el passat 3 de setembre, dies abans de l’inici del nou curs escolar, i s’allargarà durant tot aquest mes.

El casal Cardener celebra el desè aniversari

El Centre i Càrites recullen material escolar

de Gràcia

9


de Gràcia

10


DocumentsRepORtatge hiStòRic

La promesa de Josep Vidal i Granés (i 2)L’historiador gracienc Josep Maria Contel aborda en aquest article la segona i última part de la recerca històrica sobre la biografia de Josep Vidal i Granés, el forner que va promoure ara fa 180 anys la festa de Sant Medir. L’articulista combina els sucessos històrics d’aquella època amb el naixament de la festa

dolça, un dels principals esdeveniments de la Vila. La investigació resta oberta a l’espera que la seva família vulgui fer públic documents inèdits d’aquesta figura clau.

[...]

I és en aquests anys convulsos del final de la dècada dels anys vint del segle XIX quan Josep Vidal i

Granés és denunciat per una per-sona de Sant Cugat, sent detingut i traslladat a la Ciutadella. Aquella Ciutadella que dirigia i dominava el comte d’Espanya, que quan tenia massa gent empresonada en feia executar uns quans per alliberar es-pai i on feia torturar sense pietat els detinguts. És en aquest espai i en aquestes condicions que Josep Vi-dal i Granés és tancat catorze dies, sense cap garantia de que pogués sortir lliure. És en aquest moment quan podria haver fet l’esmentada promesa a Sant Medir, un Sant que des de la seva infantesa i religiosi-tat havia estat prop de casa seva i potser perquè, recordant que havia estat martiritzat per dir la veritat, li donava un raig d’esperança de sor-tir d’aquell infern i de l’horror que vivia en aquells moments en aque-lla presó. És per tant molt plausible pen-sar que fos aleshores que fes la promesa que si se’n sortia aniria cada any a l’ermi-ta a donar-li les gràcies. És més factible que la malaltia i més que la del germà.Finalment va poder sortir de la Ciutade-lla, havent de provar abans que la seva conducta era immillorable i deixant clar la falsedat dels càrrecs imputats, a més a més de garantir la seva adhesió a la co-rona i de pas a l’absolutisme del monar-ca. Però els maldecaps de Josep Vidal no van acabar aquí. El 1833, un any després de la marxa del comte d’Espanya va pre-sentar un escrit signat a Barcelona, –se-gons Miquel Brasó– a la màxima autoritat barcelonina, que tractant-se del que es tractava seria sense dubte el nou Capi-tà General de Catalunya, explicant i fent constar el que hem citat, però a més a més, posant èmfasi en la conducta ma-lèvola d’algun funcionari de Sant Cugat, que intentava que fos empresonat.Després de la mort de Ferran VII i la desig-nació com hereva de la corona de la seva filla Isabel II, el 1833, va esclatar la Prime-ra Guerra Carlina, coneguda també com la guerra dels Set Anys. És dins d’aquest conflicte quan, el 1835, el germà de Josep Vidal, l’Ignasi Vidal, forner del monestir de Sant Cugat va haver de fugir davant l’im-minent assalt del recinte monàstic i per temor a ser mort pels atacants. Refugiat a les immediacions de la Torre Negra amb un tal Gardet, que havia estat voluntari realista i molt compromès en aquells mo-

ments amb la causa carlina, aquella nit, mentre el monestir de Sant Cugat cremava pels quatre costats, li comentaren al frare administrador del monestir la seva inten-ció d’incorporar-se a les files carlines.

conclusions

Per tot el que hem exposat en aquest es-crit, es pot afirmar que Josep Vidal Granés i part de la seva família o tota eren gent molt conservadora i extremadament reli-giosa, gent que no va dubtar a sumar-se primer als voluntaris realistes –es el cas de Josep Vidal-, per lluitar contra totes les possibles obertures que es poguessin produir a Espanya i deixar-la inamovible, on els grans vetlladors eren Déu, el rei i la terra; i segon, a les files carlines per coronar un nou rei, don Carles, que els garantís tot allò per què havien lluitat durant el Trienni Lliberal o en la guerra dels Malcontents –com el seu germà–.Que en la convulsió que es va viure du-rant el regnat de Fer-ran VII, Josep Vidal, es va veure implicat en un fosc assumpte que per poc no li costa la vida.Que en aquest període, en un moment donat fa una promesa a Sant Medir.

Que considerant que el Sant ha satisfet les seves expectatives, decideix empren-dre el primer romiatge o acció de gràcies.Però quan es va produir aquest primer romiatge? La resposta és complicada te-nint en compte la cronologia dels fets: ens trobem que entre 1830 i 1832 encara manava a Catalunya el comte d’Espanya –com nota addicional i introduint diferents variables, dir que el 1827, en plena guer-ra dels Malcontents, el diari de Barcelona anunciava actes de la Festa Major de Grà-cia– per tant, malgrat les diferents coses que succeïen a Catalunya ben ve s’hagu-és pogut fer la romeria a començaments dels anys trenta dels segle XIX.Malgrat aquesta possibilitat, el cert és que a partir de 1834, en plena guerra

Carlina, cal preguntar-se si la celebració

d’aquesta mena de festa era

p o s s i b l e , no per una pro-h i b i c i ó expres-sa, sinó per la

situació del país.

E x p o s a t això i com

la primera guerra Carlina

va acabar el 1840,

també podria ser que aquesta pri-mera romeria tingués lloc el 1841.Difícil, és molt difícil d’afirmar amb certesa l’any d’inici. Perso-nalment, per tal com era en Josep Vidal i Granés, penso que sí que es va celebrar l’any 1830 o 1831. La transmissió oral es deu basar en alguna cosa, i a més a més, tenint en compte el malson que va pas-sar a la Ciutadella, penso que no va voler esperar. A més a més, el primer any hi va anar sol i només de tornada en va fer ostentació. Una altre cosa és si es va interrom-pre algun any aquest pelegrinatge, com va passar durant la guerra Ci-vil Espanyola.

Tot plegat no ha estat fàcil

El 19 d’abril de 1951 Miquel Brasó, un investigador i historiador del Club Excursionista de Gràcia, molt curós i respectuós amb el que fe-ia, va obrir una investigació sobre

la figura de Josep Vidal i Granés, i es va entrevistar amb la senyora Isabel Prats –una senyora que anys més tard, el 1996, també vaig conèixer personalment, quan amb l’Esteve Camps anàrem a casa seva a fotografiar la bandera de la primera colla de Sant Medir– aquesta senyora era di-positària d’una copia del document que Josep Vidal va dirigir el 1833 a la màxima autoritat de Catalunya. Malgrat la impor-tància cabdal d’aquest document, Isabel Prats no estava d’acord en la seva divul-gació –segons paraules escrites de Brasó: La Sra. Isabel Prats, posseïdora d’aquest document no està d’acord amb la divul-gació d’aquesta noticia, pel que solament hem redactat aquestes notes després de llegir el mateix–. Personalment, alguna altra persona tam-bé m’havia confirmat l’existència d’aquest document. Per altre banda, vaig intentar parlar amb un dels seus descendents, pe-rò vaig obtenir el silenci com a resposta. La no autorització de la Sra. Isabel Prats a la divulgació d’aquest document seria per no gratar en el passat i potser perquè un carlí podia no estar prou ben vist. Pen-so que això no hagués afectat en res la figura d’en Josep Vidal i Granés, sinó tot el contrari, serviria per saber més coses d’aquest personatge gairebé descone-gut, que en canvi representa una festivi-tat tant coneguda i que ell va instaurar. M’agradaria que algun dia aquest escrit veiés la llum i ens permetés reescriure la seva història.

de Gràcia

11


recomanem

Teatre italià a la Beckett. Aquesta setmana s’ha estrenat a la Sala Beckett l’obra Variacions sobre el model de Kraepelin (o El camp semàntic dels conills a la cassola), de Davide Carneva-li. Traduïda i dirigida per Carles Fernández Giua, l’obra és “un fresc fet de retalls de la vida d’un home afectat per la pèrdua de la memòria”, segons el director. Els intèrprets són Artur Tri-as, Jordi Brunet i Hans Richter.

Diumenge 16 de setembreSala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 18.30 h

cedida: GacHi

EXPOSIcIONS

Fins el 15 de setembreExposició Intercanvi in-ternacional, amb artistes provinents de Brasil, Vene-çuela, Portugal, Suècia, Ale-manya i Madrid. La mostra té la voluntat d’iniciar un seguit d’exposicions d’in-tercanvi social amb artis-tes d’arreu del món on el fil conductor general és la di-versitat de cultures, percep-cions i diferents visions ar-tístiques.Galeria Paspartú (Verdi, 25)

Del 19 de setembre al 19 d’octubreExposició: No nos cabe tanta muerte. Comissaria-da per la il.lustradora i dis-senyadora mexicana Paula Laverde, la mostra és una reflexió sobre els assas-sinats de dones a Ciudad Juárez. Una crida contra el feminicidi a través d’obres plàstiques, audiovisuals, instal.lacions i performan-ces d’artistes de diferents nacionalitats.CIRD (Camèlies, 36-38)

Fins el 26 de setembreExposició fotogràfica, Nice-land: Paisatges en verd i negre de la terra del gel, a càrrec de Dani Planas La-bad. Islàndia és una illa vol-cànica a mig camí entre Eu-ropa i Amèrica que presenta uns espectaculars paisatges naturals esquitxats, de tant en tant, per construccions humanes. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Untitled BCN presenta FREE, una exposició col.lectiva amb treballs de Kim Ly, Felix zilinskas, Ramon Sort, Lily Greenwood, Key-ser Siso, Nicolas Morales, Starvinartist, Sue, Storry, Henry Eder Murga Aquiles. Untitled BCN (Topazi, 14)

Fins el 28 de setembre Exposició de Montse Laca-sa, creativitat en punt de creu. Una mostra de la di-versitat de treballs d’aques-ta artista tèxtil molt vincu-lada al barri. Inauguració di-jous 13 de setembre, a les 19.30 h.Centre Cívic El Coll - La Brugue-ra (Aldea, 15)

Què puc fer als Lluïsos. Una exposició oberta al bar-

Brosquil, 2012), de la co-lombiana Elsa Cajlao. Amb la participació de Marcela Ospina i Carles Cortés.Pequod Llibres (Milà i Fonta-nals, 59), a les 20 h

Jam Session de Poesia de l’Associació Cultural PharosAteneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 20.30 h

Concert: Juke Movie.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Un tal Pere.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Obeses.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Divendres 21 de setembreLa tertúlia Café filosófico Mismamente es trasllada a la llibreria Pequod, modera-da per Raúl Muniente. Afo-rament limitat.Pequod Llibres (Milà i Fonta-nals, 59), a les 20.30 h

Teatre: Invasió subtil i al-tres contes.Almeria Teatre (Sant Lluis, 64), a les 20 h

Teatre: L’Editto Bulgaro.Almeria Teatre (Sant Lluis, 64), a les 22 h

Teatre: Risamblea de so-luciones.Sala Porta 4 (Església, 4-10), a les 22.30 h

ri amb un recull de totes les activitats que duu a terme Lluïsos per donar a conèixer l’entitat. Lluïsos de Gràcia (Pl. Nord, 7-10)

Fins el 25 de novembreExposició El casino de la Rabassada, història d’un somni burgès, comissaria-da pel graciencw Pere Fàbre-gas i Carlota Giménez.Museu Claustre del Monestir, a Sant Cugat

INFANTILS

Dissabte 15 de setembreTaller Viure la música i l’art en família. Per a in-fants de 4 a 10 anys. A càr-rec de TEresa Malagarriga, Montse Giral i Concepció Ma-lagarriga.Orfeó Gracienc (Astúries, 83), de 10 a 13.30 h

Dimecres 19 de setembreTaller infantil: Un llibre sen-se paraules. Flipbooks. Edat: 6-12.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

Dijous 20 de setembreTallers de descoberta: un conte per la Mercè. Amb el col.lectiu d’il.lustradors Les Golfes. Per a nens i nenes a partir de 4 anys.Biblioteca Vallcarca i els Peni-tens - M. Antonieta Cot i Miral-peix (Av. Vall d’Hebron, 67-69), a les 18 h

AcTES

Divendres 14 de setembreBall organitzat per l’Associa-ció de Gent Gran Pau Casals, amb música en viu.Casal de barri Cardener (Carde-ner, 45), a les 17 a 19.45 h

Festa Major dels barris del Nord: Ball de la gent gran dins l’Any Europeu de l’Enve-lliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions 2012.Centre Cívic El Coll - La Brugue-ra (Aldea, 15), a les 17 h

Cinema: Women without men (Shirin Neshat).Olokuti (Astúries, 36), a les 19 h

Inauguració de l’exposició de dibuixos de Pablo Gallo Leyendo bajo tierra. Pre-senta Eloy Fernández Porta.Pequod Llibres (Milà i Fonta-nals, 59), a les 20 h

Concert: Yolanda Yones.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: The Incorregibles.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Petit Indie: The Modern Poppers + Mr. Francis.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 22 h

Teatre: Risamblea de solu-ciones, a càrrec de la cia En-reda Teatro.Sala Porta 4 (Església, 4-10), a les 22.30 h

Dissabte 15 de setembreCelebració del 25è aniversari d’Star Trek: La Nova Genera-ció.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 10 h

Itinerari històric: Gràcia i la Setmana Tràgica. Organit-zat per l’IPECC i guiat pel Ta-ller d’Història. Cal inscripció prèvia.Església dels Josepets (Pl. Les-seps), a les 10.30 h

Concert: El Sobrino del Di-ablo + Juako Malavirgen.Roxanne (Martínez de la Rosa, 27), a les 20 h

Teatre: La muerte de Mar-guerite Duras.Sala Porta4 (Església, 4-10), a les 20 h

Concert: The Seihos.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Bullfrog Electric Blues Ensemble.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Prisma en llamas + Atomizador.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Teatre: Delirium, de la cia Woyzeck Teatre.Sala Porta4 (Església, 4-10), a les 22.30 h

Diumenge 16 de setembreL’hora del jazz: Step the Next.Pç Vila de Gràcia, a les 12 h

L’hora del jazz: Vicens Mar-tin Grup.Plaça Vila de Gràcia, a les 13 h

Teatre: Cartes d’amor a Stalin, a càrrec de la Cia Va-

da Retro Teatre.Orfeó Gracienc (Astúries, 83), a les 18 h

Teatre: Delirium, cia Woy-zeck Teatre.Sala Porta 4 (Església, 4-10), a les 19 h

Dimarts 18 de setembreMolt per aprendre. Creaci-ons: Taller de jeroglífics egipcis. A càrrec de Josep Maria Barrés.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 19 h

Concert: Estácio.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Dimecres 19 de setembreConcert: Andreu Roca.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Presentació del número 6 de la revista Les Males Her-bes. Hi haurà lectures i can-çons, a més de la projecció del curtmetratge Decapoda Shock, de Javier Chillón.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dijous 20 de setembreCinefòrum: Let’s make mo-ney. Tercera sessió del cicle Crisi econòmica amb pers-pectiva de gènere, organitzat pel CIRD.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18.30 h

Presentació del llibre Los dragones de Ógar (Ed.

de Gràcia

12


Cultura

El KGB se suma al festival de música basca amb l’actuació del grup de folk Bizardunak

Gràcia acollirà només tres dels catorze con-certs de l’Euskal Herria Sona!, el festival que celebra 15 anys com a principal aparador a catalunya del panorama musical basc. malgrat reduir el nombre de con-certs, el cartell gracienc serà de luxe: el cantautor Ruper Ordorika al cAT, The Sparteens a La Fon-tana i Bizardunak al KGB, que se suma en subs-titució de l’Heliogàbal com a nou espai d’aquest festival que arrencarà el proper 26 d’octubre.

CARINA BELLVER

La germanor Gràcia-Euskadi es fa evident any rere any amb l’Euskal Herria Sona!, un festival que va néixer al Centre Artesà Tradicionàrius ara fa 15 anys de la mà de la revista Bat a Bat. En tot aquest temps, l’EHSona s’ha anat consolidant com la platafor-ma principal per la difusió dels artistes bascos i ha anat sumant espais sota el paraigües de l’Eus-kal-Etxea fins a convertir-se en el millor aparador del panorama musical basc a Catalunya i amb un públic potencial de prop de 10.000 espectadors. Malgrat que les subvencions han caigut, el fes-tival vol celebrar aquests 15 anys de trajectòria amb una progra-mació que preveu 14 concerts, molts d’ells d’artistes consagrats com el de Doctor Deseo, We are Standard o els mítics Soziedad Alkoholika, que retornaran als

cedida

ruper ordorika és un dels plaTs forTs de l’eH sona d’aquesT any a Gràcia

Rúper Ordorika, la gran estrella d’un EH Sona amb menys concerts a Gràcia

escenaris després d’anys de silen-ci. La celebració a Gràcia, però, quedarà reduïda a tres concerts. El primer serà el pop dels The Sparteens, que versionen grans clàssics de grups d’Euskadi, i que serà el final de festa a La Fontana del cercavila que recorrerà Gràcia el 3 de novembre. Un dels con-certs més destacats, el del consa-grat cantautor Ruper Ordorika, l’acollirà el CAT el 16 de novem-bre. Envoltat de grans músics d’arreu del món, l’artista oferirà un tast del nou folk basc que ell mateix abandera. Els Bizardunak també contagiaran de folk els assistents que l’1 de desembre s’acostin a la sala KGB amb un directe carregat d’energia que emula bandes com The Pogues.

El club d’Star Trek d’Espanya organitza una jornada per a ce-lebrer els 25 anys de la sèrie Star Trek: The Next Generation amb tots els aficionats on proposa tot un seguit d’activitats, visionat, xerrades, concursos i sortejos, així com una exposició de ma-terial i zona de merchandising. Plantejada en format de mini-convenció, la jornada tindrà lloc a l’Espai Jove la Fontana dissabte a partir de les 10 del matí.

La Fontana celebra 25 anys d’Star Trek

breus

El CAT acull aquest dissabte a les 21.30 h el concert de Bu-llfrog Electric Blues Ensemble, el nou projecte del guitarrista Agustí Mas. El nucli d’aquesta nova formació és la banda Bu-llfrog, fundada el 2010 amb els germans Planells, però ampliada amb una segona bateria (la de Pablo Posa), un hammond (el de Joseph Balasch) i una percussió (la de Abdenebi Oubella).

Agustí Mas presenta al CAT nou projecte

El Centre Cívic el Coll ja té el cartell tancat de la setmana cul-tura Xpress d’art 2012 que se celebrarà de l’1 al 7 d’octubre, amb la celebració de la nit més curta com un dels actes desta-cats. El festival de curtmetratges tindrà lloc divendres 5 d’octu-bre, amb la presentació dels tre-balls que hagin entrat abans del 28 de setembre.

El Coll repeteix la setmana cultural‘Xpess d’art’

SILVIA MANzANERA

Davant la crisi, créixer. Aques-ta ha estat l’estratègia que el col.lectiu artístic nunArt ha decidit impulsar aquest nou curs. Així, obren temporada amb el repte de gestionar un segon espai al Gui-nardó, un espai que destinaran a ampliar l’activitat que seguiran oferint a Gràcia, com són els en-

trenaments, residències i mostres. Així, aquest dissabte tindrà lloc una marató inaugural, coincidint amb el 5è aniversari de nunArt, amb diferents activitats des de les 12 del migdia al carrer Telègraf, 67. Dins de la programació del Dansalona, s’han programat tres peces de dansa: You are so be-autiful, de Laura Vilar i Miquel Barcelona, ACTION!!…y Sole-

El col.lectiu manté l’Oratori i amplia seu al carrer Telègraf

mima, amb Emma Rodriguez, Marisol Sanchez, Marta Torron i Miguel Fiol, i On the road, amb Gisela Creus i Samuel Diz. Du-rant la jornada també s’ha previst una dinar col.loqui sobre l’espai o l’actuació de Jam Gospel Singers, entre d’altres. Per la seva banda, la temporada arrenca a l’Oratori Sant Felip Neri de Gràcia el 22 de setembre amb Canvi de pell,

nunArt inaugura temporada amb un segon espai al Guinardó

gràcies amics!, d’Ona Mestre, a les 20 h. I a les 21 h, el concert d’Eilo, amb Rubén Fernández (veu), Adrià Plana (guitarra) i Néstor Giménez (piano), el pro-jecte d’aquests tres músics de jazz

que va començar a l’ESMUC. I el 29 de setembre, la peça My dream country, a càrrec The Mamzelles (Paula Malia, Bárbara Mestanza i Paula Ribó). El text i la direcció són d’Álex Mañas.

el Trio THe mamzelles acTuarà a l’oraTori el proper 29 de seTembre

cedida

El grup de trash metal de Vito-ria actuarà el 30 de novembre a l’Apolo després d’anys sen-se fer-actuar a Catalunya. Les seves contundents lletres amb polèmiques cançons com Ex-plota Zerdo o Síndrome del nor-te, els han situat en el punt de mira d’associacions de víctimes del terrorisme i el PP, que han aconseguit cancel·lar concerts d’una formació amb gran poder de convocatòria. De fet, l’any

2004 l’AVT va presentar una denúncia per enaltiment del terrorisme que Garzón va re-butjar, però l’entitat va presen-tar un recurs que sí que va es-timar l’Audiència Nacional. El viacrucis judicial s’acaba el mes de novembre del 2006 quan són jutjats i finalment absolts d’aquest delicte en un judici en què van remarcar que no recol-zaven ETA i que es malinterpre-taven les seves cançons.

Soziedad Alkoholika torna a Barcelona tres anys després

de Gràcia

13

14 de setembre de 2012l’independent cultuRa

XAVI TEDó

Mostrar les inquietuts i la sensi-bilitat singular d’artistes provi-nents de diversos punts del món com Brasil, Veneçuela, Portugal, Suècia o Alemanya. Aquest és el leitmotive de l’exposició que gira al voltant de l’intercanvi internacional i que va posar en marxa la galeria Paspartú del carrer Verdi el passat 5 de setem-bre i que s’allargarà fins aquest dissabte. Els impulsors de la ini-ciativa pretenen “mostrar la di-versitat de cultures, percepcions i diferents visions artístiques en un món divers i alhora comú”. Les creacions de Laura Chicote, Gabriele Kiess, Carlos Queiroz o Yanel Sánchez deixen clar que l’artista ha de ser alguna cosa més que un creatiu, ha de ser una persona que mostri els seus sentiments envers temes claus de la nostra societat. Aques-ta exposició serà l’avantsala de l’exposició 40 artistes per pin-tures, que organitzarà GeVeGer

Pintors internacionals prenen Gràcia amb una doble exposicióEl Paspartú ja acull una mostra i l’Orfeó l’inaugura el dia 20

la Galeria pasparTú eXHibeiX una de les mosTres de pinTura

ArT a l’Orfeó Gracienc des del proper dilluns dia 17 fins el 29 de setembre. La inauguración d’aquesta mostra tindrà lloc el proper dijous a les set de la tarda amb una àmplia representació

dels artistes convidats i comp-tarà amb l’actuació musical de Francesc Grané i Lorena Trigo. No serà una exposició més. Una quarantena d’artistes d’arreu del món mostraran les seves

obres per submergir-nos en el seu món i veure les tendències actuals. A banda de pintors del nostre país, com Ramon Soler, Joan Parramon o Marga Mar-galef, també hi seran presents artistes contemporanis d’altres indrets del món i que gaudeixen d’un gran prestigi com Rodney Samuelson, Andrei Farcasanu, Valentina Ranieri, Eliza Marx o Francesca Maresca. Les dues exposicions són una oportunitat única per descobrir alhora les tècniques pictòriques que s’uti-litzen en aquests moments amb l’afegit que el públic podrà con-versar amb molts dels artistes que exposaran per entendre què els mou a agafar el pinzell.

Aquest mes de setem-bre la pintura d’artistes internacionals de renom pren la Vila amb més força que mai amb dues exposicions que serviran per posar en relleu la diversitat i la singulari-tat cultural de cadascun d’ells i dels seus països. Pintors d’arreu del món, però també de casa nos-tra, presenten les seves creacions per apro-par-nos al seu univers artístic en un desem-barcament que delecta-rà els amants d’aquest suggerent art, que passa per un moment dolç tant quantitativament com per la seva qualitat. Les dues mostres en són el millor reflex.

Les exposicions mostren diferents

visions artístiques en un món divers i comú Koskinen a H20. Dijous 27 de setembre de 20 a 22 h s’inaugura

la mostra de Päivi Koskinen, Burning them, a la galeria H20. L’artista finlandès retrata en aquest interessant treball persones cremant ob-jectes que són significatius per a ells, alguna cosa que els lliga amb el passat i no els deixa seguir endavant. Burning them és un exercici que convida a deixar enrere els records del passat i transformar el present. Fins el 19 d’octubre a la galeria del carrer Verdi, 152.

cedida

relat curt

Tancar els ulls

Isabel Cristina Arenas

La vaig sentir dir que els meus ulls eren com els d’un peix, més aigualits del que poden estar per viure a l’ai-gua, muts i sols; que havien canviat quan van dir que ja no em portarien a l’hospital. Els va dir que per a mi una cambra d’aquestes era un taüt prematur i que preferia veure’m a casa meva, lliure com l’aire d’un camp sant, mut i immòbil com un omrt, però una mica feliç, com un també s’imagi-na als morts.Els meus ulls van canviar. Tots es van alegrar per un moment. Després ella es va asseure al meu costat, Què vols? em va preguntar. Vaig mirar cap amunt i cap avall i vaig tancar els ulls dos segons. Llavors em va fer un petó al front i em va deixar en un passeig que vam fer junts. Ella com sempre va iniciar la història: “Estàvem a la vora del riu, parlaves sense parar dels teus plans i et vaig acariciar la mà.. Te’n recordes

del que va passar després?”, va dir. Es va aixecar de a cadi-ra i se’n va anar. Cada vegada que acaben les seves visites em deixa un fil obert, així crida a les seves preguntes de comiat. Ho ha fet tantes vegades que és l’únic que faig ara, me’n vaig mentre em visiten, deixo el meu cos atenent a la gent que em mira amb sorpresa i retorno quan

ella ve, riem en silenci i m’eixuga les galtes abans de marxar.Ella sap que posar les mans sobre

els meus ulls no és deixar-me morir una mica, sinó per sempre. Llavors arriba, seu al meu costat, les posa i plora, per un moment la puc sentir. Passen més de dos segons i sóc com l’aire del camp sant sense entrar en un taüt, i sóc feliç com ella segueix creient que ho són els morts.

Passen més de dos segons i sóc com l’aire del camp sant sense entrar al taüt

Amb la col.laboració del Aula de Escritores

la cartelleracINEmES

BOSqUE mULTIcINEmES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Total Recall (Desafío total). Dv i ds,

16.00, 19.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Abraham Lincoln: cazador de vam-piros. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Shanghai. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• El legado de Bourne. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Brave (Indomable). Dv, ds i dg, 16.05, 18.10 i 20.15. La resta, 16.00.

• Dredd. Dv i ds, 22.20 i 00.35. Dg, 22.20. La resta, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Las aventures de Tadeo Jones. Dv, ds i dg, 16.00, 18.00 i 20.00. La resta, 16.00.

• Eternamente comprometidos. Dv i ds, 22.10 i 00.40. Dg, 22.10. La resta, 19.00 i 22.00.

• Headhunters. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.35. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Todos tenemos un plan. Dv i ds, 16.15, 19.15, 22.15 i 00.45. La resta, 16.15, 19.15 i 22.15.

• The possession (El origen del mal). Dv i ds, 16.00, 8.00, 20.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.0.

cINEmES GIRONA. Girona, 175• Headhunters. Dv i dj, 17.30, 19.30

i 22.10. Ds, 16.00 i 22.10. Dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.10. Dc, 17.30.

• Los cuentos de Hoffmann. Òpera en directe. Dc, 19.30.

• Ice Age 4: la formació dels conti-nents. Ds i dg, 16.30.

• 2.304.400 passes + col.loqui (entra-da gratuïta). Dj, 20.00.

• El irlandés. Dv i dc, 17.10, 19.00 i 21.30. Ds i dg, 18.30, 20.15 i 22.00. Dj, 17.10.

• Holmes & Watson. Madrid Days. Dv, dc i dj, 17.00, 19.30 i 22.00. Ds i dg, 16.45, 19.30 i 22.15.

LAUREN GRàcIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: El nombre. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30. Brave (Indomable). Ds i dg, 16.10 i 18.10.

• Sala 2: Headhunters. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.10, 18.15, 20.20 i 22.30. Ds i dg, 20.10 i 22.20.

• Sala 3: El legado de Bourne. 22.00. Les aventures de Tadeu Jones. 16.15, 18.15 i 20.15.

• Sala 4: Shanghai. 16.15, 18.20, 20.25 i 22.30.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: El nombre. 16.00, 18.10,

20.25 i 22.35.• Sala 2: El irlandés. 16.05, 18.10,

20.20 i 22.35.• Sala 3: Sólo es el principio. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.35. • Sala 4: The deep blue sea. 16.05,

18.10, 20.20 i 22.35.• Sala 5: Amor bajo el espino blanco.

16.00, 18.10, 20.25 i 22.35.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Todos tenemos un plan.

16.00, 18.15 i 20.30. Grupo 7. 22.45• Sala B: Shanghai. 16.00, 18.00,

20.20 i 22.35.• Sala c: Una botella en el mar de Ga-

za. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.35.• Sala D: El amigo de mi hermana.

16.10, 18.15, 20.20 i 22.35.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que...

dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campe-onato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) dg 17h Zzapping, el concurso ds 20h Impro Horror Show ds 23.30.

SALA BEcKETT. Alegre de Dalt, 55•Variacions sobre el model de Krae-

pelin. Fins el 07/10

ALmERIA TEATRE. Sant Lluis, 64• Invasió subtil i altres contes, de Pe-

re Calders. Fins el al 14/10

de Gràcia

14


EsportsPrimera derrota de l’Europa al campionat

X. T.

Una victòria, un empat i una derrota. En tres setmanes de lliga, l’Europa ja ha tastat tots els resultats posibles.. Des-prés d’iniciar el campionat amb una prestigiosa victòria al camp del Terrassa i un em-pat a casa contra la Rapiten-ca, els graciencs van perdre el seu primer partit a l’estadi del Vilassar de Mar. Una ensope-gada immerescuda. El conjunt escapulat va dominar el partit, però sense tenir ocasions cla-res de gol. Només al final del partit, Ramon Gatell va xutar al travesser quan encarava sol la porteria rival. Prèviament, al minut 70, els maresmencs van fer el gol de la victòria en una jugada trenada per dos exjugadors de l’Europa, Aitor González i Molina. Tot i que els graciencs van jugar els darrers minuts de partit en superioritat numèrica per l’ex-pulsió d’un jugador local, no van poder aprofitar-ho per fer el gol de l’igualada, que hauria estat el resultat més just per-què l’àrbitre també va anul•lar un gol al Vilassar, que hauria d’haver pujat al marcador. Si-gui com sigui, l’equip entrenat per Pedro Dólera es manté a la zona alta de la classificació de tercera com a sisè classificat, a només dos punts de la zona de promoció d’ascens a 2B. Aquest diumenge contra el Rubí al Nou Sardenya podria escalar posicions si es retroba amb la victòria.

L’Ariel, el Centre, el Cercle i els Lluïsos disputaran dissabte la catorzena edició

No hi ha cap districte de Barcelona que tingui més d’un equip de tennis tau-la exceptuant Gràcia, que en té quatre. Amb l’ob-jectiu de fer germanor entre els clubs de la Vila, l’exconseller d’Esports Al-bert musons va crear ara fa catorze anys el Trofeu Vila de Gràcia de Tennis Taula, juntament amb la Nit de l’Esport. Aquest dissabte es disputa el torneig al centre moral.

XAVI TEDó

La catorzena edició d’aquest tor-neig arrenca sense cap favorit clar perquè s’haurà de veure com res-ponen les noves incorporacions, algunes d’elles d’importants, dels quatre conjunts que disputen el torneig. També hi contribueix que els dos equips que hi prenen part de cada club barregen juga-dors séniors, veterans i juvenils a les seves files. A tall d’exemple, els Lluïsos presentaran tres juga-dors de la secció de veterans i tres de l’escola de l’entitat. Aquest fet obre la porta a qualsevol resultat i fa que tots quatre tinguin opci-ons de fer-se amb el torneig. Per-què el Centre Moral és, ara per ara, l’equip que juga en categoria sénior en la divisió més alta (3a Nacional), però l’Ariel juga a 1a en veterans. Els Lluïsos són una categoria per sota en veterans i el Cercle, una més per sota, però l’equip del nord de la Vila també té equip sénior a 1a Provincial, a banda de diferents conjunts en categories juvenils, fruits de l’es-

cola que va posar en marxa ara fa uns anys. A les portes de l’inici de la temporada, aquest trofeu és un dels tests més importants de la pretemporada perquè serveix per medir forces. L’edició d’enguany es disputarà aquest dissabte du-rant tot el dia a la seu del Centre Moral, al carrer Ros de Olano, agafant el relleu dels Lluïsos que va acollir el torneig l’any passat. Les semifinals tindran lloc al ma-tí, a partir de les 9 fins a les 11, i a la tarda, des de les quatre fins a les sis, es disputarà la gran final. L’organització remarca que l’en-trada és gratuïta per a tots aquells que vulguin gaudir del millor tennis taula de la Vila.

cedida

inTeGranTs dels lluísos dispuTanT un parTiT a la seva pisTa

El Trofeu Vila de Gràcia de Tennis Taula arrenca sense cap favorit clar

Tot i que els Lluïsos de Grà-cia disposen d’escola de tennis taula i han impulsat un ambi-ciós projecte de col.laboració amb algunes escoles com el Reina Violant o La Salle Gràcia per promoure aquests esport entre els més joves, la resta de clubs de la Vila fa temps que demanen un espai que serveixi d’escola de formació. La manca

d’espai impedeix que els altres tres clubs graciencs puguin formar els més petits. Davant d’aquest escenari, aquestes en-titats reclamen que s’obrin es-coles i gimnasos per fomentar la seva pràctica mentre no es troba un espai que serveixi de punt de trobada pels amants d’aquest esport minoritari que mira de fer-se un lloc.

Una escola de tennis taula, objectiu dels clubs de la Vila

de Gràcia

15


de Gràcia

16

14 de setembre de 2012l’independent ViuRe a gRàcia

la torratxa

Roure

Vaig començar a sovinte-jar el Roure amb en Julià Guillamón, que n‘és veí, i el vaig utilitzar com a es-cenari de Pis d’estudiants una novel.la per a joves que encara tira. M’agrada aquell bar amb aire de poble, on tothom es saluda i on en Toni coneix i tracta personalment a cada cli-ent. Allà hi vaig presentar la novel.la Gràcia, en un esmorzar per a la premsa que va acabar a l’hora de dinar. Al Roure hi he parlat de música amb en Jordi Bastard, de llibres amb l’Oblit Baseiria i de política amb en Mascarell. El Roure és la meva casa al barri que feia tants anys que havia perdut.És només aquest to el que han de conservar els nous propietaris. No cal fer-hi res més. No cal servir tapes rares en plats de disseny, ni cal posar-hi llums indirectes que el converteixin en un túnel, ni disseny de Jean Nouvel o els seus becaris. Que en Toni es jubili no ha de fer que els rodabars desolats ens quedem sense sostre.Barcelona ha perdut la seva personalitat a mesura que les botigues de sempre s’han convertit en franquí-cies, botigues d’ètnies o bars de disseny. Trobar un local on fer un mos i una cervesa sense música em-pipadora, cadires incòmo-des, cambrers ignorants o maleducats amb una oferta local és gairebé impossi-ble. El Roure és una de les darreres illes, i jo en sóc nàufrag.

Rafael V

allbona

mirada enfora

telèfon anotats i els seus corres-ponents preus al costat. La vari-ació pot arribar a ser l’equivalent a uns 5 euros entre els que conte-nen i els que no contenen 4. En el terreny immobiliari, són molts els edificis i els hotels que eviten que hi hagi un quart pis i sal-ten del tercer al cinquè, perquè

saben que serà difícil vendre’ls o atreure clients. En els edificis que sí tenen quarta planta, el preu de lloguer d’aquests pisos

és notablement més econòmic.Els números 8 i 9 són, pel con-trari, considerats els números de la bona sort. En el cas del 8, bā, perquè sona com fā, que en xinès significa prosperitat. Al voltant del vuit es mouen les superstici-ons dels bons auguris, per aquest motiu, els Jocs Olímpics de Bei-jing van començar el 8 d’agost (mes 8) del 2008. Pel que fa al 9, jiì, és homòfon al terme eter-

flick

ciuTadans Xinesos esperanT el bus al cenTre de beiJinG

Supersticions xinesesTota societat té les se-ves supersticions. A la meva, obrir un parai-gües dins d’una habita-ció pot ser l’avantsala d’una catàstrofe; pas-sar sota una escala pot portar-nos infortunis; veure un gat negre és l’avís d’alguna cosa do-lenta o el dimarts 13 és el dia de la mala sort... Però totes aquestes cre-ences formen part més de de la tradició que d’una por real.

Meritxell Díaz

En canvi, la societat xinesa és altament supersticiosa i ha incorporat aquestes supersti-cions al seu dia a dia, fins al punt de, en molts dels casos, aconseguir-les naturalitzar.El quatre és el nombre de la mala sort a la Xina. El motiu és la similitud del “quatre” a la “mort”. Quatre en xinès és sì i mort és sì, per tant parau-les homòfones, en què només canvia el to. La major part de supersticions xineses relatives als números es deuen a la simi-litud de pronunciació entre la xifra i altra paraula, ja sigui de significat positiu o negatiu. El pànic al 4 porta a realitats tan curioses com que es procura evitar utilitzar aquest nombre en els preus. Sobretot en els supermercats, on s’intenta que els productes no costin X, 4 i es rebaixen a X, 3 o pugen a X, 5. També les targetes SIM són víctimes de la superstició: en funció de la combinació de nombres que continguin el preu serà un o altre, les que in-clouen 4 surten millor de preu. Així, quan un va a comprar una targeta per al mòbil, el dependent treu una llibreteta amb els diferents números de

nitat-llarga durada. Les parelles no ho dubten: es regalen rams de nou roses, per simbolitzar el desig que la relació duri molt de temps. Més enllà dels nombres, els xinesos tenen moltes supersti-cions. Per exemple, el no partir i oferir una pera. Es poden partir i oferir pomes, plàtans o préssecs, però no una pera perquè el terme en xinès de par-tir una pera és homòfon a tren-car una relació (“partir peres”). Per tant, en el cas de fer-ho es condemna a què un festeig o una amistat acabi en dos dies.Pel que fa als animals del zodíac xinès, el més apreciat és el drac, símbol de la bona sort, del poder i de l’èxit. 2012 és precisament l’Any del Drac. No és estrany, per tant, que el nombre d’embaras-sos i de naixements previstos per aquest any sigui tant més elevat que el d’anys anteriors. A més, els

cicles del calendari xinès són de dotze anys de manera que les famílies haurien d’esperar al-tres dotze anys si volen que els seus petits neixin en l’any de la fortuna... El següent animal millor considerat és el porc.Les supersticions són molt presents en la vida dels xine-

sos. Supersti-cions que, si bé als meus ulls resulten curioses, no resulten més estranyes que els set anys de

mala sort que comporta tren-car un mirall. La diferència, però, és que un alt percentat-ge de la societat viu subjecta i influenciada per aquestes cre-ences. Si aquest fervor dismi-nuirà o desapareixerà, només el temps ho dirà. De moment, no sembla que les generacions actuals tinguin massa interès en desfer-se de les seves su-persticions.

Molts edificis i hotels eviten que hi hagi un quart pis i salten del tercer al cinquè

La societat xinesa viu subjecte i influenciada per aquestes creences

El G-6 s’avança amb una carta per la independènciaindependent.cat/gracia/Independent_450.pdf ·...

Documents

Transcript of El G-6 s’avança amb una carta per la independènciaindependent.cat/gracia/Independent_450.pdf ·...